conceptes clars lentament, pen) amb pas segur, en totes les esferes del saber; 2. que a partir de l'exercici de linies, angles i arcs, que vaig comencar a practicar aleshores, es genera una seguretat en la conternplacio de totes les coses i es posa una pericia tecnica a la rna dels nens, les conseqiiencies de les quais han de portar decisivament a explicar-los i a fer-los entendre a poe a poe tot el que cau dins l'esfera de les seves experiencies; 3. que l'exercici de practicar amb els nens els inicis de comptar a traves d'objecles reals 0 si mes no a traves de punts que els
representin, crea d'una manera segura els fonaments de l'art de comptar en tota la seva extensio i assegura el seu progres contra l'error i la confusio; 4. les definicions de caminar, estar dret, estar estirat, seure, etc., apreses de memoria pels nens, Ii van ensenyar la connexio els principis i la meta que a traves seu intentava aconseguir, que era la lenta explicacio de tots els conceptes. A viat va experimentar que, fent descriure als nens objectes tan intelligibles per a ells que l'experiencia no pal aportar res mes a fa seva evidencia, per una banda se'ls distreu de les pretensions de voler descriure el que no coneixen, pero per I'altra tarnbe entre
obtenen els posa
pericia per descriure el que realment coneixen que condicions de fer-ho en tots els ambits dels seus coneixements amb unitat, precisio, brevetat i d'una manera una en
completa. 5. Algunes paraules
jo havia dit
en alguna ocasio sobre metode sobre els prejudicis Ii van causar una gran impressio. Jo deia precisament que la veritat que sorgia de la intuicio feia superflus els discursos ardus i les maquinacions mes diverses, coses que produeixen un efecte contra I'error i els prejudicis si fa no fa com el que produeix el
que
la influencia que tenia el
meu
de les campanes contra el
perill d'una tempesta. Una veri tat aquesta genera en l'home una forca que obstaculitza I'entrada dels prejudicis i de I'error en la seva anima i que, sernpre que Ii arribin ales oides per causa de l'etema xerrameca dels homes, fa que en quedi ai1lat de tal manera que no pod en produir-li els mateixos efectes que produeixen sobre els homes so
com
52