Page 1

T

E

X

T

O

S

P

E

D

A

G

Ã’

G

I

C

S

JOHANN H. PE STA LOZ Z I

COM GERTRUDIS EDUCA ELS FILLS


JOHANN H. PE S TA LOZ Z I

COM GERTRUDIS EDUCA ELS FILLS

Traducciรณ de Jaume Tiรณ


Títol original alemany: Wie Gertrud ihre Kinder lehrt

© Johann Heinrich Pestalozzi © de la traducció: Jaume Tió © d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Dr. Junyent, 1. 08500 Vic —Eumo és l’editorial de la UVic-UCC— www.eumoeditorial.com – eumoeditorial@eumoeditorial.com Edicions en paper: 1986 i 1999 Edició digital: abril de 2018 Disseny de la coberta: Ton Granero ISBN: 978-84-7602-101-9


COM GERTRUDIS EDUCA

ELS FILLS


NOTA EDITORIAL L'asterisc rernet a peu de la pagina: son notes de Pestalozzi a la primera 0 a la segona edicio, Les notes dels editors de la traduccio catalana son indicades amb un numcro ivan al capdavall de l'obra,


PROLEG

A LA SEGONA

Encara que aquestes cartes aspectes semblen

ja pertanyer com

a

contestades

puguin

EDICIOI

ser

considerades

pel temps i refutades

en

en

certs

part i

per aquesta rao mes al passat que al present, altra banda, en el cas que la idea de la formacio per elemental en ella mateixa i en la seva naturalesa tingui un valor i es pugui considerar apropiada per a la posteritat, tarnbe es una

d'aquest punt de vista aquestes cartes tenen sempre. per qualsevol home que honori amb la seva atencio eI desenvolupament psicologic de Is mitjans educatius de la veri tat que des a

valor constant en tant que donen lIum sobre la aquesta idea es desenvolupa en mi mateix durant germinaci6. AI costat d'aquesta visio general de la es certament meravellos que aquesta idea, enmig de la

nostra raca. un manera com

la

seva

qiiestio

senzillesa i naturalitat de la sortint de la

rneva

foscor

meva vida, malgrat aixo en

existencia i de la

rneva

com

de la nit. cremes

mi ja des del seu primer cornencament com un foe que, per tal d'entendre el sentit de rhome. mostrava una forca que, ja que va ser

conternplada i manifestada

en

el

seu

profund significat

de l'entenirnent. despres no es va conservar en la seva primera vivor i fins i tot va semblar apagar-se durant un temps. Eis senvors lth, Johannsen. Niederer? i altres van donar com

a cosa

punts de vista ja en aquest importancia que anava mes enlla de la que comencament mateix els donava, jo pero que van impulsar tarnbe per aixo a

les vives declaracions dels

meus

una

l'atencio publica d'una

manera

que

a

continuaci6

no

es

va

3


poder

mantenir

Chavanness

van

els fets que

es

al

mateix

nivell.

Gruner,

von

Turk

i

interpretar aproximadament al mateix temps desprenien dels nostres intents tarnbe d'una

transcendental i els

van posar aixi mateix d'una manera als ulls del public que van depassar els originaris punts de vista de la meva materia i la forca sobre la qual reposaven els meus esforcos, I es que en el profund sentiment del meu interior hi

manera

havia un pressentiment real d'allo mes sublim que es podia i s'havia d'aconseguir a traves d'una profunda visio de la instruccio publica, i es indiscutible que la idea de la formaci6 elemental, en l'essencia del seu significat just, era dins de la meva opinio i resplendia a traves de cada paraula que

pronunciava; pero l'ansia que hi havia en mi, de buscar i de trobar mitjans d'instruccio per al poble, senzills i entenedors per a tothom, no em venia del pressentirnent d'allo rnes sublim que hi havia en rni, que podia procedir de les consequencies derivades d'aquests mitjans trobats, sino al contrari, aquest pressentiment sortia de la vivor de l'ansia de buscar aquests mitjans que hi havia en mi. Aquesta ansia em va portar naturalment i senzillament molt d'hora .

a

adonar-me que els

mitjans d'instruccio comprensibles per a tot hom havien d'emanar de punts de partida senzills, i si continuaven en series i gradacions ininterrompudes, els seus resultats haurien de conduir a un exit psicologic assegurat. Pero aquesta opinio jo la duia certament en mi acompanyada d'una certa serenitat filosofica i connectada a la ciencia, lncapac aquesta vegada d'arribar

a

un

resultat satisfactori

abstractes, vaig voler experimentar

a

traves de deduccions

les

meves

opinions

en

realitzacions practiques i vaig intentar de posar-me en dar ami mateix fonamentalment i primordialment a traves d'experi­ ments i d'experiencies, que era el que volia i el que podia fer, per trobar d'aquesta manera els mitjans de dur a terme el que buscava. Tot allo que ambicionava i que encara ara ambiciono era en mi mateix en unio intima i calida amb alia que ja vint anys enrera vaig assajar en el meu treball+, Perc la tan

4

importancia que es va donar ales meves opinions piiblicament, variadament i -tambe ho he de dir-


precipitadament eren

tractades

institucio,

a

i

imprudentment, casa

rneva, a

la

va

donar

manera

a

la

manera com

de portar la

meva

direccio que no era ben fonamentada ni a l'interior de la meva individualitat ni a l'interior de Is meus col-laboradors ni d'aquells qui em voltaven; i aixo va passar de tal manera que vaig ser transportat de mi mateix cap a un una

terreny que rn'era totalment estrany i que

no havia trepitjat mai de la vida. Es cert; el terra on nosaltres ens ficavern, en aquesta visio del rnon en que yam caure, per dir-ho aixi, com de Is aires, no nomes era per a mi un terra totalment nou, sino que fins i en el meu propi caracter, en la meva manca de formacio cientifica i en la peculiaritat de tota la meva existencia, aixi com tambe en I'edat amb que jo havia arribat a aquesta situacio, semblava haver-hi raons per no pensar que en aquesta carrera

tot

pogues sortir-me

estrella. Tambe en les caracteristi­ voltant i en les del personal que, maldestre en un grau elevat, havia d'ajudar-me en part en els meus esforcos dintre d'aquest nou terreny, semblava ben be que hi havia impediments insalvables contra l'esperanca de poder anar endavant amb hit. De totes maneres hi havia entre nosaltres un desig viu i. en general, fort d'entrar-hi. La veu que deia que nosaltres podiern, abans que poguessim, i que ho feiern, abans que ho fessim, era massa alta, massa repetida, massa categorica i pronunciada en part per homes el testimoni dels quais tenia un valor real i era digne de consideracio, encara que massa atractiu per a nosaltres. i ens va portar a fer-ne rnes del que realmcnt deia i podia dir. EI temps. breu com era, ens enlluernava. Pero en aquesta epoca treballavern encara amb fervor per anar a l'encontre del nostre objectiu d'una manera practica, En molts aspectes yam aconseguir tambe de millorar alguns camps d'instruccio elementals pel carni d'un millor fonament psicologic, i els nostres esforcos haurien pogut tenir per aquesta banda en realitat conseqiiencies importants; perc I'activitat practica, que hauria pogut assegurar tota sola el bon resultat dels nostres objectius, es va anar perdent de mica en mica entre nosaltres d'una manera lamentable. Afers aliens, allunyats de les nostres obligacions. van absorbir aviat el nostre tan

ques que tenia al

sols

una

meu

5


temps, les

nostres

forces, ivan clavar

senzillesa,

al seny, a la humanitat dels nostres

afanys

millorament del mon, que

van

cop molt fort a la veritat tarnbe a la originaris. Grans idees de

limitacio i

un

en

sorgir prematurament d'opinions exaltades i elevades sabre el riostre quefer, van ocupar els nostres caps, van desconcertar els nostres cars i van fer que les nostres mans deixessin estar per fer la feina urgent de la casa, que teniem davant de Is nostres ulls. Estant aixi les cases. el vell i elevat esperit originari de la nostra unio s'havia de perdre necessariarnent. EI nostre veil amor ja no podia ser el mateix. Tots, qui mes qui menys, veiern els mals de que patiem, pero ningu no els va buscar ni els va veure prou, tal com ho havia de fer, en ell mateix; tot hom donava la culpa als altres; tothom exigia de Is altres el que ell mateix no podia fer ni feia. i la nostra desgracia mes gran en aquesta situacio va ser que yam orientar els nostres esforcos a endinsar-nos amb preferencia i d'una molt unilateral en investigacions filosofiques per buscar mals de casa nostra. En general, no erern gens capacos de trabar per aquest carni el que buscavern. Niederer> va ser l'unic que va sentir-se fort en el terreny on haviern gosat manera

ajuda

contra els

ficar-nos i, com que va viure entre nosaltres una colla d'anys amb aquesta forca, va aconseguir una influencia tan preponde­ rant, no names sabre el meu voltant sino tarnbe sabre mi, que en realitat em vaig perdre en mi mateix i vaig intentar de fer de mi mateix i de la meva casa, contra la rneva naturalesa i contra

possibilitat d'aconseguir-ho, alia que hauriem hagut de anar d'alguna manera endavant dintre d'aquest camp. EI predomini que va tenir aquesta vegada Niederer entre nosaltres i les opinions que va formular entorn del nostre objecte em van commoure tant i em van portar, en l'esforc per aconseguir-lo, a una submissio tan apassionada i a una resignacio i a un oblit tan complets de mi mateix, que jo, coneixent-rne com em conec, estic ara segur de poder dir -i ho he de dir- que es totalment cert que si ell hagues estat entre nosaltres quan vaig escriure aquestes cartes. ara veuria jo mateix tot el seu contingut i per tant tarnbe la idea de la forrnacio elemental, tal com jo ja ¡Ia tenia aleshores. a sigui com en un tota ser

6

per


somni. i tal com lluia enmig dels nuvols. com a sort ida nornes d'ell i transportada de la seva anima a la meva. Per creure en aquesta declaracio i per prendre-la en consideracio tan naturalment i innocentment com surt de mi, hom m'ha de coneixer

sens dubte de prop i saber segur com estic de convencut per una banda del grau en que m'han faltat i encara em falten conceptes clars, determinats filosoficament, sobre aquest objecte, i aixi mateix tam be, per una altra banda, del

grau en que jo tenia la meva confianca posada en els elevats coneixements del meu amic i la irnportancia que podien i havien de tenir per a l'exit de la meva propia idea, tan

imprecisa. encara

La circumstancia que el senyor Niederer no era nosaltres quan vaig escriure aquestes cartes, es

entre

tarnbe amb

seguretat l'unica cosa que em fa possible de el que, pel que fa als nostres intents d'una es que elaboracio elemental de la instruccio, es merit del senyor Niederer i el que pot ser tingut com a sortit de mi. Se com es de migrat aixo iiltim i quant i que es el que encara s'hauria de fer, tant si d'aixo se'n pot aprofitar alguna cosa com si no. En veure

tota

dar

ultima instancia la meva sort es mes gran que el meu merit. Ara tine completament dar en tot cas que l'opinio deductiva dels nostres esforcos, que s'havia avancat a la realitzacio practica amb molt

d'avantatge, era l'opinio del senyor Niederer i que, meva opinio sobre aquesta qiiestio sorgia d'un viu desig de trobar els mitjans de la seva realitzacio i m'obligava a buscar en realitat, de fet i empiricarnent, d'aconseguir lluitant allo que no existia i allo que en realitat jo mateix encara no coneixia. Aquests nostres esforcos, tant els seus com els meus, obrien a cada un de nosaltres el cami que cada u havia de seguir per arribar a l'objectiu cornu i per al qual cada u sentia en si mateix una forca especial. Pero no yam fer-ho, sino que mes per contra, la

aviat

ens yam

destorbar rmituament

el nostre cami, en tant yam voler obligar-nos amb les mateixes sabates i al en

que durant molt de temps, massa temps, a

seguir-lo

tots

junts i, jo diria,

mateix pas. EI nostre objectiu era el mateix, pero el cami que haviem d'agafar per arribar-hi indicava diferents direccions segons la naturalesa de cada un de nosaltres i hauriem hagut de 7


reconeixer abans que cada u arribaria al seu objectiu d'una mes segura i rnes facil si el triava i el seguia amb tota lIibertat i independencia. Erern massa diferents. A mi m'estimu­ la I'engruna que trobo pel carni, si cree que es apropiada per a nodrir una sola part, encara que sigui la mes petita, dels meus esforcos i per a tirar-Io d'alguna manera endavant: l'he de collir manera

terra, m'hi he de parar i mirar-la de tots cantons detalladament i, abans no l'he ben reconeguda d'aquesta manera, m'es impossible de pensar d'una manera examinadora i instructiva per a mi mateix en conncxions generals i en la relacio que pugui tenir amb tota l'arnplitud de circumstancies en que, com a part ani ada dels nostres esforcos. s'incrusta. Tota la meva manera de viure no ha donat a la rneva existencia cap de

predisposicio

ni cap

forca

per arribar

apressadament

a

tenir

conceptes clars sobre res, abans que, recolzat en fets, tingui una base en mi mateix que em desvetlli per endavant una mica de

confianca; per aixo rornandre tambe fins la majoria de les meves opinions, en una

a

la

tomba, en foscor; perc

meva

mena

de

he de dir que si aquesta foscor te una visio multilateral i prou viva de la seva base, aleshores es per a mi una foscor santa. Per a mi es l'unica Hum en que vise i puc viure, i en aquesta

penombra de la meva manera de ser m'acosto al meu objectiu tranquil-Iitat, complaenca i Ilibertat de que soc

amb tota ia

en el punt on em trobo respecte d'allo que ambiciono estic convencut que, encara que en la meva vida arribi a molt pocs conceptes formulats amb consistencia filosofica, trobare

capac; i

el

objectiu, alguns mitjans investigacions filosofiques que el meu trobar clars sobre objecte, de la manera per conceptes com jo el podia seguir. No em plan yo pas gens d'haver-rne quedat enrera. Tampoc no me n 'he de planyer. Jo he de seguir el cami del meu empirisme, que es el carni de la meva vida, en

el

meu

no

cami,

per

hauria trobat

aconseguir

en

meu

el cami de les

amb bona voluntat i de bon grat, sense cobejar els fruits de I'arbre d'una ciencia que en realitat porta fruits prohibits per a mi i per a la meva manera de ser. Si jo segueixo el cami del meu

que

8

empirisme honradament, fidelment i diligentrnent, encara sigui tan reduit, penso que gracies a ell soc el que soc i se


el que se, i la

meva

existencia i la

meva

feina

no

son pas nornes

palpar cec d'experiencies en realitat no compreses. Jo espero meso Espero explicar pel cami que segueixo, fonamentada filosoficarnent, alguna cosa que, seguint-ne un altre qualsevol, hom no pod ria pas explicar tan facilrnent. Les caracteristiques de la individualitat del nostre genere son, segons el meu parer, un

el mes gran benefici de la nostra naturalesa i el veritable fonament d'on provenen les seves rnes grans i mes importants benediccions. Per aixo haurien de ser respectades tarnbe en un grau elevat. Pero

se

veu on tot

mostrar-se i

egoisme

no poden ser-ho on no son sempre entrebancs per a

les veu, i

no se on

les

cada i que

procura nornes de fer regnar la seva particularitat particularitats serveixin la seva. Alia on es vulgui

les altres

respectar-les. cal que hom no separi el que Deu ha ajuntat, pero tambe que hom no ajunti el que Deu ha separat. Ajuntar artificialrnent i per forca objectes heterogenis te com a per la seva propia naturalesa, immobilitzar les forces i les caracteristiques individuals que s'han enllacat inconvenientment i que per aixo han quedat immobilitzades i desconcertades es manifesten aleshores en tot cas com a quelcom desnaturalitzat, provocat per la forca, i actuen sobre la totalitat de les mesures en benefici de les quais s'havien d'ajuntar. desconcertant-les, afeblint-les i destorbant-Ies. Se el que no soc i cree poder dir a bastament que no vul! ser mes del que soc; pero per utilitzar les forces que estaven ales meves mans, tal com soc, vaig haver d'abandonar-rne l!iurement i

conseqiiencia,

independentment a la meva forca, per petita que fos, perque pogues realitzar-se en mi la frase «a aquell qui te Ii sera don at», i perque no hagues d'acomplir-se en mi massa vexatoriament la segona part: «pen) a aquell qui no te res Ii sera pres tarnbe allo que te». Com que lIibre encara

des d'aquest angle el valor que aquest pot tenir per al mon i per ami, l'havia de fer reeditar completament en la forma en que fa vint anys va tenir el valor de publicar-se. Mentrestant he anat informant en alguns dels meus escrits recents sobre els avancos pedagogics que s'han fet d'aleshores enca en els exercicis i mitjans d'instruccio del

contemplo

ara

9


Tarnbe continuare fent-ho amb totes les forces i, sobre aquest punt. donarc rncs lIum de la que hi he pogut donar des d'aleshores en especial a la cinquena part de L1eonard i Gertrudisb, Pero pel que fa ales questions nostre establiment. meves

historiques i personals que toco en aquestes cartes, no hi canvio actualment absolutament res. :'\10 puc. Ara em ric de moltes coses i les veig d'una manera molt diferent de com les veia quan vaig escriure aquestes

plorar

cartes.

Sobre rnoltes

ara

rn'estirnaria mes

pas riure. Perc

aixo, ara, tam poe no ho faig. Ara no puc parlar-ne ni rient ni plorant. EI meu instint em diu que I'hora d'aquest meu silenci encara no s'ha acabat. La rod a del que

desti

no

s'ha parat, EI meu riure i el meu plorar en serien encara prematurs i podrien encara tornar-se perniciosos, si no es pas que fos a porta tancada. Pel que fa a les materies i als punts de vista que es tracten en aquest lIibre poden canviar encara mohes coses, i potser ben aviat. Potser ben aviat em riure de moltes coses sobre les quais ara encara meu

molts

encara no

casos

voldria plorar i potser d'aqui a poe temps pensare molt seriosament sobre alguna cosa de la qual ara me n'esmunyiria rient. Aixi les coses, he deixat aquest lIibre gairebe intacte. EI temps, si es que mai cal, posara en dar el contrast que hi ha entre algunes coses que s'hi diuen i la posicio en que jo realment em trobo al seu davant. Jo no ho crec. Perc si mai cal, encara que sigui despres de la meva mort, que sigui amb tons ben ignes i

no

pas

despietats!

Iferten [Yverdon], I de juny de 1820 Pestalozzi

Burgdorf, Any Nou, 1801

10


Estimat Gessner:

Em dius que ha arribat I'hora de fer publiques les meves idees sobre la instruccio popular. Dones be, ho fare. T'explicare en una serie de cartes tan be com em sigui possible, com ja va fer Lavater a Zimmermann 7 en les seves «lntuicions de l'eternitat», aquestes meves intuicions 0, mes ben dit, aquestes meves opinions. La instruccio popular, la veia com un immens fanguissar pel 1I0t del qual vaig obrir-rne, amb coratge, un cami tins que em vaig haver familiaritzat amb les fonts d'on brollava la seva

aigua, amb

les causes de les seves embussades iamb les situacions a partir de les quaIs es podia entreveure la possibilitat de trobar una via de sortida per a I'aigua podrida. Vull portar-te ara a tu mateix una estona pels falsos camins dels quaIs vaig sortir mes per casualitat que pel meu cap i el meu art.

Feia molt de temps, des dels meu cor

bategava

com

un

tapar la font de la miseria meu voltant.

meus

anys

d'adolescent,

que el

poderos nomes per tal de veia enfonsar-se el poble al que

corrent en

Ja fa rnes de trenta anys que vaig posar til a I'agulla en I'obra ara estic fent. Les «Efernerides» d'Iselin certitiquen que el

que

somni dels meus desigs no es ara en el meu pensament mes vast del que era aleshores quan ja vaig intentar de dur-lo a termet.

Pero jo

era

jove,

no

coneixia ni les necessitats del

meu

somni

II


ni la

cura

la

que reclarnava i pressuposava la seva

que calia per

preparacio

ni

realitzar-lo, L'ideal del meu somni forca abracava l'agricultura, la industria i el cornerc. En tots tres camps tenia una mena d'instint elevat i que em semblava segur per al que era fonamental en el meu projecte; i la veri tat es que en aixo fonamental, avui, despres de totes les experiencies, nomes m 'he retractat molt poe de les antigues opinions sobre els fonaments del meu projecte. Pero la confianca en la veritat a

d'aquests fonaments i

en la seguretat que em semblava que tenia instint va ser la rneva dissort. Les veri tats de les meves opinions eren veritats en l'aire, i la seguretat en l'instint per als fonaments d'allo que volia realitzar era la seguretat del que dorm en la veritat d'un somni. En tots tres camps, d'on havien de partir els me us intents, jo era una criatura inexperta. Em faltava tota mena de practica en details, de l'acurat, persistent i habil tractament dels quaIs depenien e1s resultats felicos que

del

meu

jo volia aconseguir.

Les consequencies d'aquesta positiva incapacitat per als meus proposits van presentar-se rapidament. Els mitjans economics que hi vaig dedicar es van esfumar rapidament, i encara mes perque al comencarnent vaig deixar de procurar-rne un personal auxiliar suficient per als meus proposits, i quan vaig comencar a notar vivament la necessitat d'una tal ajuda de persones que poguessin omplir convenient­ ment allo que a mi em faltava, ja havia perdut les forces i la confianca econorniques que la contractacio d'aquest personal

hauria pogut fer possible. Rapidarnent tarnbe va penetrar una en la meva situacio que feia inevitable el fracas dels

tal confusio meus

La

proposits, meva

era ara

dissort

era

decidida, i la lIuita contra el impotencia ja vencuda

nomes la lIuita de la

enemic cada

mes fort. Anar

meu

desti

contra un

dissort immens dels ja Mentrestant, l'esforc meus intents, havia apres una immensa veritat i havia obtingut una immensa experiencia, i la meva conviccio de la irnportancia dels fonaments de les meves opinions i aspiracions no va ser mai rnes gran que en el moment en que en apariencia van fracassar totalment. EI meu cor va bategar tarnbe sempre no

12

vegada

porta va ara a res.

en

contra de la meva en


fermament per tal d'aconseguir el mateix fi i em vaig trobar en la miseria i en una situacio en que vaig haver de

aleshores

banda, les necessitats importants per als l'altra, la manera com pensava i actuava realment el mon que em voltava pel que fa a I'afer de les meves pretensions en totes les posicions i relacions, i a comprendre per que no m'havia estat possible, amb un suposat felic exit dels meus intents prematurs, de reconeixer la veritat d'aquestes opinions i d'actuar. Ara ho die amb recolliment interior i donant gracies a la providencia que obrava en mi: fins i tot en la miseria vaig comprendre la miseria del poble i les seves fonts d'una manera cada vegada mes profunda i d'una manera com no compren cap mortal. Patia el que patia el poble i el poble se'rn mostrava com era i com no es mostrava a ningu. Vaig ser una colla lIarga d'anys amb ell com l'oliba entre els ocells. Pen) enmig del riure d'escami dels homes que em volien envilir, enmig de la seva veu alta: ÂŤPobre! Estas menys capacitat per a ajudar-te a tu mateix que el pitjor dels jornalers i et penses que podries ajudar el poble?Âť: enmig d'aquesta veu d'escami que jo Ilegia en tots els llavis, el corrent poderos del meu cor no parava reconeixer, per meus

una

proposits i,

per

aconseguir de tapar les fonts de la rniseria que jo veia enfonsar-se el poble al meu voltant i, d'una banda. la meva forca es feia cad a vegada mes gran. La meva dissort em va ensenyar cada vegada mes veri tat per al meu proposit. EI que no enganyava ningu rn'enganyava ami sempre; pero el que enganyava tothom ja no m'enganyava a mi. Coneixia el poble com no el coneixia ningu al meu voltant. L 'alegria d'haver trobat la manera de treballar el coto, la riquesa mai ni mai de voler

en

cases emblanquinades. les collites abundants, aixi tarnbe el socratitzar? d'alguns dels seus mestres i el cercle de lectors a mans dels fills dels sotsgovernadors i barbers no

puixant, les com

m'enganyava. Veia la

seva

miseria; pero

em

vaig perdre

en

fonts ail lades i disperses, i no vaig carni de avancar pel posar remei als seus mals en la mesura en que s'estenien els meus coneixements sobre la veritat de la seva situacio: i fins i tot el lIibre que expremia les meves impressions I'extens rnon de les

seves

sobre aquesta situacio de la

meva

innocencia, fins i

tot

Lleonard 13


i

Gertrudis,

era un producte d'aquesta meva falta d'habilitat i alia entre els me us coetanis com una pedra que parla de vida i es marta. Molts Ii donaven un cop d'ull, pen) es veien tan poe retlectits en mi i en els meus proposits com jo en el detail de les forces i impressions que pressuposaven la seva realitzacio, era

Vaig descuidar-rne de mi mateix i vaig perdrem en cl rernoli I'impuls violent cap a resultats externs. els fonaments interns dels quais no havia treballat amb prou profunditat. Si ho hagues fet, hagues pogut enlairar-me a la seva altura de

interior per al meu

fi,

nomes veri tat

proposit; com hauria anat de pressa cap al vaig trobar perque no n'era digne! I es que buscava superficialment i vaig deixar que I'amor a la i a la justicia es tomes en mi una passio que em va meu

que mai

no

arrossegar corn una canya arrancada cap ales onades de la vida i va impedir dia rera dia que les arrels escopides de mi mateix tomessin a arrelar en terra ferma i trobessin l'alimcnt que tant necessitaven per a la meva comesa. L'esperanca que un altre arranques de les ones aquesta canya i la plantes a la terra on jo no la vaig plantar era .jnutil.

Estimat amic! Qui tingui nornes

una gota de la meva sang havia de naufragar. I tu, estirnat Gessner, abans de continuar llegint, dedica una llagrirna al meu cami. Es va apoderar de mi una profunda tristesa; el que sempre es ver i el que sempre es just es va transforrnar, en la meva

sap

on

passio,

quimera; em vaig arrapar cegament ales paraules i perdien en mi aquell sentit de veritat interior i vaig caure cad a dia mes en el culte dels proverbis comuns i en el redoblament de tambors de les receptes dels xarlatans amb que els nous temps pensaven ajudar la raca humana. Perc no es pas que no trobes en mi rnateix aquest naufragi i que no procures de lluitar-hi. Durant tres anys vaig treballar amb un esforc increible en les Recerques sobre el proces de la natura en el desenvolupament del genere humat') primordialment amb la intencio de posar-rne d'acord amb mi mateix sobre el proces de sons

en

que

les meves idees rnes estimades i per harmonitzar els meus sentiments de la natura amb els meus conceptes sobre els drets 14


Pen) aquesta obra es tarnbe per a testimoni de la meva falta d'habilitat interior, un mer joe del meu poder d'investigacio, unilateral, sense forca adequada per a mi i buida de recerca suficient de la forca practica que tant necessitava per als meus proposits. La desproporcionalitat de la meva forca envers les meves impres­ sions es va eixamplar i va fer en mi cada vegada mes gran el forat que havia d'ornplir per aconseguir I'objectiu, i que cada

ciutadans i els bons

mi mateix nornes

costums.

un

vegada podia omplir

menys. collia rnes del que jo sembrava. La repercussio del meu lIibre al meu voltant va ser la repercussio de tot el meu fer; aviat no em va entendre ningu, i no trobava a la vora dues

Tampoc

no

donessin a entendre que tenien el lIibre per I fa poe, encara. que un home d'importancia, que per altra part em te afecte, me'n 'deia amb una intimitat suissa: ÂŤOi, Pestalozzi, que voste mateix troba que quan va persones que un

no em

galimatias!t.

escriure aquest lIibre no sabia ben be que volia?Âť Pero el meu desti era ser malentes i patir la injusticia; ho havia d'haver aprofitat, pero no vaig fer-ho; vaig oposar a Ia meva dissort

nomes burla interior i menyspreu vers els homes i vaig fer amb aixo infinitament mes mal als meus proposits, en els fonaments interiors que haurien hagut de tenir en mi mateix, que el mal que m'hi haurien pogut fer tots els homes que en aquest estat em malentenien i em feien burla. Amb tot, no em vaig apartar del meu objectiu; pero es va enfosquir en mi i va viure en una fantasia turmentada i en un cor malcontent; vaig caure cada vegada rnes avail volent nodrir la planta sagrada del benestar hurna en un terra profanat. Gessner! Jo, que acabava d'explicar en les meves recerques les reivindicacions de tots els drets ciutadans com a meres reivindicacions de la meva naturaiesa animal, en tant que ho contemplava com a obstacle principal de runic que te valor per ala naturalesa humana, com a obstacle de la puresa moral, vaig rebaixar-rne a esperar, enmig d'impulsos de violencia exterior i de passio interior, que els simples conceptes de la veritat i del dret ciutadans tinguessin una bona repercussio en eis homes de la meva epoca, els quaIs, exceptuant-ne uns pOCS, vivien arreu 15

.


nornes amb sentiments superficials, buscaven la violencia i corrien al darrera de taules ben parades. Tenia els cabells grisos i tanmateix encara era una criatura;

pen) una criatura profundament turmentada en mi mateix; enmig d'aquests temps tempestuosos tarnbe peregrinava sens dubte cap a I'objectiu de la meva vida, perc:' mes unilateralment i equivocadament que maio Ara buscava un cami per al meu objectiu en el descobriment general de les antigues causes dels mals civils, en exposicions apassionades del dret civil i dels seus fonaments i en la utilitzacio de l'indignat esperit de la violencia contra algunes xacres del poble. Pen) la veri tat mes gran dels meus dies passats era per als homes que vivien al meu voltant nomes un feix de vanes paraules; la meva opinio de les coses els havia de sernblar, per tant. ara encara meso una bogeria. Sucaven tambe aquesta mena de veritat, com sempre, en la seva

porqueria, continuaven sent el que eren i actuaven contra meu com hauria hagut de preveure i no ho havia previst perque surava pels aires en el somni dels meus desigs i cap egoisme no em va fer obrir els ulls per veure els meus homes. No m'equivocava pas nomes amb els lIestos, m'equivocava tarnbe amb els bojos i em pensava que tothom qui tenia al meu davant i m'implorava era capac tambe de bones intencions. Pero malgrat aixo coneixia potser com ningu el poble i les causes de la seva degeneraci6 i del seu enviliment; perc jo no volia fer res mes, absolutament res mes, que erradicar aquestes causes i que els seus mals desapareguessin; i els homes nous d'Helvecia (novi homines)!z, que no volien pas poe i que no coneixien el poble, van trabar naturalment que jo no feia per a ells; aquestes persones, que en la seva nova posicio, com dones enmig de la tempesta, veien a cada palla el pal de la nau amb que la republica podia anar-se a aixoplugar a una vora segura, a mi em consideraven, nomes a mi, una palla a la qual ni un gat no podia arrapar-se. No ho sabien ni ho volien fer, pen) em va fer be, em van fer mes be que no rn'havia fet ningu fins aleshores. Ells em van retornar a mi mateix i no em van confiar, enmig de l'estupor silencios de la transformacio, de la salvacio de la seva nau en

16

el

naufragi,

res

rnes que la frase que

vaig pronunciar


seva confusio: ÂŤvull ser mestre d'escolaÂť, confiar-hi. Vaig ser-ho ides d'aleshores lIuito en una batalla que em basta, tarnbe contra el meu voler, per omplir les lIacunes de la meva falta d'habilitat interior que altrament

els

primers dies de la

En aixo

van

s'havien oposat ales meves finalitats. Amic! Vull revelar-te I'abast del meu esser i del meu fer a partir d'aquest moment ben obertament. Al primer directori de Legrand 13 havia obtingut confianca per a la qiiestio de la

popular i estava a punt d'inaugurar un extens a Aargau quan Stans es va cremar i Legrand educatiu projeete em va demanar que tries el 1I0c de la desgracia per a la meva estada. Vaig anar-hi. Hauria anat fins als ultims abismes de les muntanyes per tal d'acostar-rne al meu objeetiu i en realitat instruccio

estava acostant; pero has de pensar en la meva situacio: sol; totalment despullat de tots els mitjans auxiliars de l'educacio; tot sol, inspector general, comissari, eriat i gairebe minyona, en una casa sense edificar, enmig de documents,

m 'hi

tot

mena. Eis nens van augmentar a poe fins a vuitanta, tots d'edats diferents, alguns molt insolents, altres acostumats a captar: tots, tret d'uns poes,

malalties i novetats de tota a

poe

totalment

ignorants. Quina missio,

desenvolupar aquests

nens,

la de formar-los, la de fer

quina missiol+'

Vaig intentar de portar-la a terme: estava al mig d'ells, pronunciava alguns sons i els els feia repetir; qui ho veia es sorprenia del resultat. Era ben be un meteor que apareix a l'aire i toma a desapareixer. Ningu no coneixia la seva constitucio. Ni jo mateix no el reconeixia. Era el resultat d'una idea senzilla, psicologica, que era en el meu sentiment, pero del qual ni jo rnateix no era ben conseient. En realitat havia pres el pols del metode que estava buscant, un intent rneravellos. Un il-lurninat no hauria gosat; jo per sort estava cec:

si

no,

tarnpoc

no

hauria gosat. No sabia pas ben be

que feia, peri> sabia que volia: morir 0 aconseguir el meu objectiu. Pero els mitjans per a abastar-lo eren nornes, necessaria­ ment, producte de la rniseria en que em trobava per sortir de la infinita dificultat de la

meva

situacio, 17


Nijo mateix no se, ni amb prou feines no puc entendre, com vaig sortir. Vaig lIuitar contra la miseria. amb les seves dificultats, que eren alia al meu davant com muntanyes. vaig contraposar a l'aparenca d'una impossibilitat fisica la forca me'n

d'una voluntat que

veia ni feia cas del moment futur que que s'agafava al moment present com si fos si la vida i la mort depenguessin d'ell. no

s'acostava; pen) l'unic i

com

Vaig treballar, dones, a Stans, fins que la vinguda dels austriacs em va colpir el cor, i els sentiments que ru'oprimien van portar les meves forces fisiques al punt en que eren quan vaig abandonar Stans. Fins a arribar aqui no havia tingut consciencia dels principis del meu procedir: pen) com que havia intentat I'impossible, trobava possible allo que jo no havia sospitat i, endinsant-me per la malesa que ningu no havia trepitjat durant segles, vaig trobar-hi petjades que em van portar al cami ral per on, tarnbe durant segles, ningu no havia passat. Aixo vull explicar-t'ho detalladament. Com que em vaig veure obligat a fer classes als nens sol i sense mitjans, vaig aprendre la manera d'ensenyar moltes coses alhora. I com que jo no tenia altre mitja que el d'enraonar en veu alta, la idea de fer dibuixar, escriure i treballar durant l'estudi es va anar desenvolupant per ella mateixa. La confusio de I'amuntegament de veus repetint el que jo deia em va fer descobrir la necessitat del ritme, i la pronuncia ritmica va acreixer la impressio de I'ensenyament. La gran ignorancia que tenia de tot

em

feia entretenir

en

els punts de partenca i aixo

l'experiencia de l'elevada forca interior que s'aconsegueix amb el perfeccionament d'aquests punts i de les consequencies del sentiment de perfecci6 i culminacio fins i tot em

va

portar

el nivell mes baixo Pressentia la relacio que tenien els punts de partenca de cada apartat del saber amb el sistema complet en

mai no havia pressentit, i sentia les immenses lIacunes que s'havien de produir a partir de la confusio i de la imperfeccio d'aquests punts en qualsevol branca del saber, tarnbe com mai no havia sentit. Eis resultats de parar atencio a aquesta perfeccio com

van

par

18

sobrepassar en molt les meves esperances. Es va desenvolu­ rapidarnent en els nens una consciencia de les forces que


no coneixien, i en especial un sentiment general per a la bellesa i per a l'ordre. Es trobaven a si mateixos i la fatiga de l'arnbient escolar habitual va desapareixer com un fantasma de les meves aules: volien, podien, perseveraven, feien i reien; el

ells

d'anim no era I'estat d'anirn del que apren, sino de forces desconegudes, despertades del son, i era un sentiment que enlairava el cor i l'esperit alia on aquestes forces podien portar i portarien. seu estat

Eis

ensenyaven els nens. Intentaven de realitzar el que que havien de fer, i ells mateixos trobaven els mitjans de portar-ho a terme i aquesta espontaneitat que es desenvolu­ nens

jo els deia

pava multilateralment al

principi

de

l'aprenentatge

va anar en

benefici, amb una gran forca, del foment i enfortiment del convenciment que qualsevol mena de classe veritable, de formacio, havia de sortir d'ells mateixos i havien de realitzar-Ia ells mateixos. Tarnbe

aqui rn'hi va menar admirablement la miseria. Com que no tenia col-Iegues, feia seure el nen mes capac enmig de dos que no ho eren tant; els abracava amb les dues mans, els deia el que sabia i aprenien a repetir el que no sabien. Estaven asseguts l'un al costat de I'altre en intima amistat. Alegria i participacio vivificaven el seu interior, i la seva vida interior, que s'havien fet despertar rmituament, els porta va a tots endavant com nornes podia portar-Ios-hi aquesta seva propia anirnacio. Estimat amic! Tu has sentit el xivarri d'aquest estudiar seu valor i la seva alegria. Digues tu mateix com et vas sentir quan ho vas veure. Vaig veure les teves llagrirnes i va correr pel meu pit la rabia contra aquells que encara deien: «EI perfeccionament del poble es nornes un

plegats i has vist el

sornm». no es cap somni: vull transmetre la seva tecnica ales de la mare, a les mans del nen i a les mans de la innocencia, i el miserable haura de callar i no podra dir mai

No.

mans

mes:

«Es

un

somni».

Oh, Deu! Com

et dono les

l'hagues patida ara el podria fer callar.

no

gracies de la meva miseria! Si no podria pronunciar aquestes paraules ni

19


El meu convenciment es ara complet; durant molt de temps ho havia estat; pen) a Stans tenia tambe nens les forces dels quais, no tolides encara pel cansament d'una disciplina casolana no

i escolar gens psicologica, es desenvolupaven mes de pressa. Era altra estirp; fins i tot els pobres eren uns essers diferents

una

dels pobres de les ciutats i dels debils dels nostres camps, rics en cereals i en vinyes. Veia la forca de la naturalesa humana i les seves propietats de la manera rnes oberta i multiple; la seva

corrupcio sament

era

la

corrupcio d'una naturalesa saludable, immen­ de la corrupcio de la debilitaci6 sense la deformacio consumada produida per I'escola

diferent

esperances i de i el metode mal entesos.

Jo veia en aquesta barreja de desconeixement inconscient la forca de la intuicio i la consciencia segura del reconeixement i del ja vist, de que els nostres escolars no tenien encara cap idea. D'ells vaig aprendre -hauria hagut de ser cec si no ho hagues apres- la relacio natural en que han d'estar els coneixements reals dels coneixements escrits; d'ells vaig aprendre quina mena d'inconvenient podien atorgar a la forca real de la intuici6 i a la consciencia segura de Is objectes que ens envolten el coneixement exclusiu de les lletres i la confianca dipositada sense cap motiu en les paraules, que nornes son ona I so.

Aixi de IIUny havia arribat jo a Stans. Sentia que les meves experiencies eren decisives per a la possibilitat de crear la instruccio popular sobre unes bases psicologiques, de posar al seu fonament coneixements intuitius reals i d'extirpar la larva buida de l'esplendor superficial de les paraules. Sentia que podia solucionar el problema a I'home ingenu i de mirada pregona; pero a la multitud interessada, que ha perdut tota la forca per a volar i per a nedar com les oques que eren engreixades a I'estable i a la cuina des que van sortir de l'ou, a aquesta multitud interessada jo no la podia fer savia, cosa que sabia molt be. Estava reservat a Burgdorf d'iniciar-rne en aixo a I'escola. Pero pensa, tu ja em coneixes, pensa amb quins sentiments

vaig 20

marxar

de Stans. Com

un

naufrag

que

finalment, despres


de

lIargues nits

de la vida i

sense

descansar,

altra

la terra, respira l'esperanca llancat a la mar immensa per

veu

vegada desafortunat, i es diu en el fons de la seva anima tremolosa mils de vegades: per que no em puc morir?; perc que malgrat tot encara no cau a l'abisme i obliga els seus ulls cansats a mirar altra vegada al voltant i a buscar una costa, i que quan la veu torna a fer esforcos amb tots els membres fins a defalIir: aixi em sentia jo. un

es veu

vent

Gessner! Pen sa

en tot aixo, pensa en el meu cor i en la meva el meu treball i en el meu fracas, en la meva dissort i en el tremolor dels meus nervis destrossats i en el meu emmudiment. Aixi, amic, aixi em trobava en el punt del meu comiat de Stans i de la meva arribada a Berna. Fischer+> em va proporcionar alla mateix la coneixenca de Zehender, de Gurnigel, i vaig trobar-hi, gracies a l'amabilitat

voluntat,

en

caritativa d'aquest darrer, uns dies de repos. Els necessitava. Es un miracle que encara sigui viu. Pero no era la meva costa, alla on descansava, sino una roca en la mar; hi descansava nomes per tomar a nedar. No oblidare aquests dies, Zehender, mentre visqui; em van salvar, perc jo no podia viure sense la meva obra, ni quan des de l'altura de Gurnigel veia als meus peus la bonica i immensa vall, perque jo no havia vist mai encara una vista tan gran; tot mirant-Ia, pensava en el poble mal instruit encara mes que no en la bellesa de la vista. No podia ni volia viure sense la finalitat de la meva vida. Marxar de Stans, que,

a

part que

estava prop de la

mort,

no

conseqiiencia de la meva lIiure decisio, sino una conseqiiencia de les mesures militars i d'una total impossibilitat provisional de continuar amb el meu projecte, va renovar la vella enraonia sobre la meva inutilitat i la total incapacitat de perseverar en qualsevol ocupacio, «Durant cine mesos», deien fins i tot els meus amics, «li es possible de simular que pot treballar, pero al sise mes segur que no hi arriba. Ho hauriem va

ser una

hagut de saber. No

sap acabar res i, al fons, no ha sabut fer mai rnes d'efectiu que escriure una novel-la. Pero nomes ell n'ha sobreviscut», Em deien a la cara que era una bogeria que, perque un home hagi escrit a trenta anys alguna cosa raonable, res

21


confiessin que pod ria Deien

cinquanta. admetre

en

favor

somni i que, en tant tenia

en

meu era

com tots

fer alguna cosa raonable als alta que el mes gran que podien el seguent: que jo covava un bell

tomar a veu

els

bojos

que

coven

alguna

cosa, de tant

idea lluminosa dintre del meu somni i de la meva mania. Se sobreenten que ningu no m'escoltava; mentrestant, tothom estava d'acord en l'opinio que no era res mes que les coses rn'havien anat malament a Stans i que en realitat tot em continuaria anant malament. F m'ha fet arribar, referent a aquesta questio, una estranya conversa d'amics. Aixo va passar en public; pero jo no en descriure els details. EI Primer va dir: No has vist que horrible que esta? L 'Altre. Sf, aquest pobre diable em fa pena. EI Primer. A mi tarnbe, pero no te remei. Sempre que per un moment surt d'ell alguna espurna, de tal manera que hom creu que pot arribar a fer alguna cosa de profit, el moment seguent toma a fer-se fosc a tot el seu voltant, i si t'hi acostes veus que nornes s'ha cremat a si mateix. L 'Alire. Tant de bo que ho hagues fet! Pen') no te rernei, fins que es torni cendra! EI Primer. Hem de pregar Deu que sigui aviatl una

...

Aquesta era la paga de la meva feina a Stans: d'una feina que potser encara cap mortal no havia intentat en tota la seva

amplitud

i

en

les mateixes

circumstancies, l'exit interior

de la

qual m'havia portat principalment al punt en que era em trobo. Hom es va sorprendre quan vaig tornar baixar de Gurnigel amb la meva antiga voluntat iamb el meu projecte d'antany, volent res mes ni buscant res mes que reemprendre el fil en algun raco i sense cap mena de mirament des del punt on I'havia deixat. no

i Stapferl6 se'n van alegrar; el jutge Schnell em va d'anar cap a Burgdorf. AI cap d'un parell de dies ja hi era i vaig trobar en el governador Schnell i en el doctor Grimm homes que coneixien la sorra esllavissadissa sobre la qual estan posades les nostres velles i fragils aules escolars i que no tenien pas per impossible que es pogues trobar dessota de la

Rengger

aeon sellar

22


ferm. Eis projectes i em

dec les gracies. Van parar atencio als ajudar a crear amb animacio i

sorra un terra

en

meus

van

benevolencia la

pista

Pen) aqui tam poe de bon comencarnent

que estava buscant. no

estava neta de dificultats. Per sort, des tractar aproximadament igual que

em van

qualsevol altre mestre d'escola que busques el seu pa corrent d'un Hoc a l'altre. Alguna gent rica em va saludar amicalment; alguns sacerdots em desitjaven la benediccio de Deu per ales meves intencions molt educadarnent, pen) he de dir tarnbe que molt visiblement sense confianca: algunes persones intel-ligents pensaven que pod ria sortir-ne alguna cosa profitosa per als seus a

semblava conformar-se ordenadament a voler esperar en sortiria. Perc) al mestre de l'escola de la ciutat baixa on jo anava propiarnent destinat Ii va agafar una mica mes fort. Jo em

fills;

tot

a veure

que

pensava que ell sospitava que la finalitat ultima del meu fer repetir cantant l'abecedari era, en el fons, la de treure'l del seu 1I0c. Aviat un bon dia es van escampar pels camins que arribaven a ell rumors que el catecisme de Heidelberg estava en

peril!. Aquest es,

encara, ales ciutats reformades de Suissa I'alirnent que fan menjar¡ als fills dels ciutadans comuns i dels tributaris deliberadament durant tant de temps com fan estar als nostres pobles els pagesos rnes desamparats, i tu ja saps que els hi fan estar fins que han d'anar a pregar al Sen yor 17, 0 sigui fins que es casen.

Pero el catecisme de

Heidelberg no va ser l'unica cosa. Hom d'orella que jo no sabia d'escriure, ni de comptar, ni tan sols de llegir be. Be, amic meu, ja veus que en aquestes converses de carrer no sempre tot es mentida; es ben veri tat que jo no sabia ni d'escriure be, ni de lIegir, ni de comptar. Pero d'aquestes veritats va murmurar a cau

de

la gent

conclusions. Ho vas tot i que no sabia escriure correctament, i certament que la meva ignorancia sobre totes aquestes coses va ser en gran man era imprescindible per a elevar-rne a la senzillesa mes gran del metode d'ensenyament i a trobar mitjans pels quais tambe el mes carrer

veure a

en

treu sempre massa

Stans; jo vaig poder ensenyar d'escriure,

23


inexperimentat els

i el rnes

ignorant pogues arribar

a

la meta amb

seus nens.

Mentrestant tampoc no es podia exigir als tributaris de Burgdorf que ho acceptessin tot per endavant, i encara menys que hi creguessin. Tampoc ells no ho van fer. Van manifestar reunio que no volien fer la prova del nou metode d'ensenyament amb els seus fills, que ho provessin els burgesos amb els seus. I aixi va ser. Protectors i amics van fer possible, amb tot en

una

l'enginy que cal en un lloc aixi i per a una finalitat com aquesta, aconseguis l'entrada a l'escola elemental de la ciutat alta. Em tine per felic, Pen'> al comencament estava com espantat. A cada moment temia que em traguessin fora de l'aula. Aixo em feia ser encara mes maldestre del que ja soc, i quan pense en I'ardor i la vivacitat amb que vaig construir-rne un temple magic els primers dies de ser a Stans, i despres de la por amb que ern vaig arrossegar maquinalment cap al jou de l'escola de Burgdorf, gairebe no comprenc com la mateixa persona va poder fer ambdues coses, la primera i la segona. Aqui hi havia ordre escolar, una aparenca de responsabilitat, una mica de pedanteria i d'arrogancia. Tot aixo m'era estrany. No havia suposat una cosa aixi en la meva vida, pen'> jo volia aconseguir l'objectiu i ara ho vaig suportar; vaig tomar a can tar el meu abecedari del mati al vespre i vaig endinsar-rne sense programa pel cami empiric que havia hagut de deixar a Stans. que jo

Formava incansablement llistes de sil-labes; descrivia llibres mirneros i intentava per tots els mitjans de portar els inicis deilletrejar i del comptar a la mes gran senzillesa i de forma que havia de conduir a poe a poe el nen de la manera mes psicologica possible del primer pas cap al segon, i despres, sense llacunes i sobre els fonaments enters amb les seves series iamb series de

d'aquest

segon pas ben cornpres, rapidarnent i segura cap al tercer i cap al quart. Pen'> en comptes de les lletres que feia

dibuixar als

de Stans amb el pissarri, ara els feia dibuixar i arcs. linies angles, quadres, Fent aquesta feina es va anar desenvolupant la idea de la

possibilitat 24

nens

d'un abecedari de la

percepcio,

que per

a

mi es

ara


important iamb

la realitzacio del qual tenia jo davant de Is ulls peri metre d'un metode general d'ensenyament amb tota la seva complexitat, per be que encara fosc. Va trigar bastant de temps a fer-se'rn clar, i pot ser que no ho comprenguis, pen) es ben cert: havia estat treballant des de ja feia molts mesos tots els principis d'un intent encaminat a reconduir els mitjans de tot el

l'ensenyament als

elements i ho havia fet tot per tal de simplicitat; amb tot, perc, no veia encara els seus nexes causals 0, si rnes no, no n'era encara prou conscient; pero trobava cada vegada mes que anava endavant i que hi anava molt de pressa, Ja de petit m'havien dit que era una bona cosa de cornencar sempre per baixo Pen) ara he sabut que per fer meravelles s'ha de cornencar per baix tambe quan es tenen els cabells blancs. Jo no vull pas fer-ne cap, no he nascut ni crescut per a aixo. Ni aconseguire en veri tat tanta grandesa ni em lligare a la xarlataneria de fingir-la, Encara que ho volgues no podria. Se el grau de debilitament actual de les meves forces; pero si els homes que tenen a la meva edat encara el cap clar i els nervis sencers volguessin 0 haguessin de comencar per baix una empresa com la meva, hi arribarien per qualsevol dels dos camins. Pero no, aquests homes busquen a la meva edat, com es just i raonable, la seva poltrona. Pero el meu cas es un altre. Ara, als ultims dies de la meva vida, encara he d'estar content

portar-los

a

la

seva

seus

maxima

em deixin cornencar per baixo Ho faig de bon grat, pero a la meva manera. Busco amb tota la meva forca i el meu saber el carni ral els avantatges del qual consisteixen a fer desapareixer amb la seva linia recta i el seu recorregut obert la magia de tots els cam ins sinuosos pels quaIs els homes solen arribar normalment a la gloria i tarnbe als prodigis. Si aconsegueixo de fer el que em proposo no necessitare escarnpar-ho, i el mes

que

ingenu podra imitar-rne, Pero malgrat que preveig clarament no arribare ni a la gloria ni a fer cap prodigi, tine per corona

que

de la meva vida el fet d'haver comencat per baix i de continuar servint des de baix durant anys aquesta empresa fins als meus ultims dies. Cada dia que passa m'adono mes dels avantatges que te aquest procedir. Mentre anava complint tots i cad a un 25


dels deures escolars no pas les vuit del mati fins a les

superficialment sino set

a fons, des de del vespre, amb poques hores

d'interrupcio,

anava topant naturalment a cada moment amb fets que il-luminen l'existencia de les lleis fisico-rnecaniques segons les quais el nostre esperit rep i conserva facilrnent 0 dificilment totes les impressions extemes. Vaig organitzar tambe la meva c1asse cada dia rnes sobre la irnpressio d'aquestes regles, pen'> en realitat no vaig ser conscient del seu principi fins que el conseller executiu Glayre, a qui vaig intentar de fer entendre l'estiu passat el caracter de la meva manera d'obrar, no em va dir: VOIiS voulez mecaniser l'educationts. Jo encara entenia molt poe el frances. Vaig pensar que amb aixo volia dir que jo volia ordenar psicologicarnent els mitjans de l'educacio ide la instruccio i, pres en aquest sentit, ho encertava realment

de

pie i em posava a la boca, segons la meva opinio, la paraula designava el moll del meu objectiu i tots els seus mitjans. Potser no hi hauria caigut en molt de temps, perque jo no em passava cornptes de res en el meu trajecte, sino que m 'abando­ nava a sentiments molt obscurs perc vius que asseguraven sens dubte el meu cami, pen'> que no me'l deixaven coneixer; no podia fer-ho d'altra manera. Fa trenta anys que no he llegit cap mes llibre; no en podia llegir cap mes!". Havia perdut la capacitat per ales concepcions abstractes i vivia nornes en les que

conviccions que

eren

els resultats d'unes intuicions incommen­

surables, pero la majoria de les vegades oblidades. Aixi ara tambe, sense ser conscient del principi del qual partia, vaig cornencar a tocar ternes, quan explicava coses als infants, que pel sentit solien estar molt a prop els uns dels altres; i, aixi com vaig anar al darrera dels mitjans inicials de la instrucci6 fins als punts mes extrems, fins al fons

ara

volia tambe

investigar

cornencava el nen a ser instruit, i aviat vaig estar-ne convencut: la primera hora de la seva instruccio era l'hora del naixement. Des del moment en que els sentits es a

quina epoca

fan susceptibles a les impressions de la naturalesa, des d'aquest mateix moment la naturalesa I'instrueix. La vida mateixa no es res mes que la capacitat naixent de rebre aquestes impressions; no es res mes que el despertar de l'embrio fisic. completament 26


acabat, els

es

que busca delerosament amb totes les forces iamb tots

impulsos

el

desenvolupament

de la

seva

autoformacio;

no

mes que el despertar de I'animal tot just acabat de fer, que vol ser i ha de ser persona. T ota la instruccio de la persona no es, per tant, res mes que l'art de donar suport a aquesta recerca de la naturalesa del seu res

propi desenvolupament, i aquest art descansa primordialment la proporcionalitat i harmonia de les impressions que s'han d'inculcar en el nen d'una manera adequada ales seves forces. en

Hi ha d'haver per tant en les impressions que han de ser al nen a I'escola un ordre de preferencies, el

ensenyades

comencarnent i

la progressio de les forces que s'han de desenvolupar en el nen. Aviat vaig veure que la investigacio d'aquests ordres de preferencies en tota I'amplitud dels coneixements humans i principalment en els punts fonamentals de que arranca el desenvolupament de I'esperit huma era l'unic

cami i el rnes senzill d'arribar a fer lIibres escolars i instructius adequats a la nostra naturalesa i ales nostres necessitats. veure tam be aviat que en l'elaboracio d'aquests lIibres s'havia de tenir en compte principalment de classificar les parts integrants de tota la instruccio segons el nivell de desenvolupament de les forces del nen i de determinar en tots els camps de la instruccio amb la mes gran exactitud quines d'aquestes parts eren les adequades a cada una de les edats del nen, per tal de no escatimar-li, d'una banda, res d'allo per a que es totalment capac, i per tal de no carregar-lo, d'una altra, amb res i de no desconcertar-lo amb res d'allo per a que encara no ho es prou. Ho vaig veure dar: s'ha de portar el nen a un nivell elevat de coneixements intuitius i de lIengua; nomes despres es raonable d'ensenyar-lo a llegir 0, si mes no, a lletrejar; iamb aquest criteri em sembla dar que els nens necessiten ja en la

Igualment vaig

primera edat una guia psicologica per tal de tenir una visio raonable de totes les coses. Perc com que una guia com aquesta no es imaginable ni I'hem d'esperar dels homes, tal com son, seva

l'ajuda de l'art, se'rn va haver d'ocorrer obligatoriament la necessitat de Ilibres il-lustrats que precedissin els llibres dels

sense

27


abecedaris,

per explicar ben clarament als que els volem ensenyar utilitzant la lIengua,

nens

els conceptes

mitjancant objectes

reals ben escollits que arribin als seus sentits 0 be en la seva realitat 0 be tarnbe a traves de models 0 dibuixos ben treballats, es a dir, mitjancant la visio. Una felic experiencia va confirmar aquest meu criteri immadur d'una manera sorprenent, malgrat totes les limitacions dels me us rnitjans i iota la inexactitud i

parcialitat encomanar

en

el

l'execucio del meu intent. Una mare sensible va seu fill de nomes tres anys al meu ensenyament

particular.

Durant un temps vaig veure'l una hora cada dia i temps tarnbe vaig provar amb ell el metode, tot i que ho vaig fer timidarnent: vaig provar d'ensenyar-lo amb lIetres, figures i tot allo que jo tenia al meu abast, es a dir: vaig intentar d'obtenir d'ell amb tots aquests mitjans determinats conceptes i opinions. Li feia dir que sabia de cada una de les coses: color,

durant

un

parts, posicio, forma i quantitat. A viat vaig haver d'abandonar tambe el primer turment de la mainada: les miserables lIetres; ell volia nornes dibuixos i coses, i aviat va opinar sobre els objectes que hi havia a I'esfera dels seus coneixements. AI carrer, al jardi i a l'habitacio, va trobar-hi exernples generals per als seus coneixements, i aviat va arribar tarnbe a pronunciar correctament els noms mes dificils de plantes i animals, i a

objectes desconeguts amb altres de coneguts i a elaborant en ell mateix a partir d'aixo una determinada concepcio, i encara que aquest intent va menar considerable­

comparar anar-se

a cam ins

extraviats i va ser eficac per al que era estrany i llunya en perjudici de les impressions del que era present i proxim, va donar molta lIum sobre els mitjans que s'havien de fer servir per a estimular el nen dintre de les seves aptituds i per a donar-li l'alicient de l'espontaneitat en el manteniment de les seves forces, perc per una altra banda l'intent d'aconseguir allo que jo propiament buscava tampoc no va ser suficient, perque el nen ja havia perdut tres anys sencers i estic convencut que la naturalesa proporciona als nens ja durant aquest temps una consciencia molt determinada sobre objectes ment

incommensurables. Nemes cal que consciencia amb 28

un

ens

emmotllem

a

aquesta

lIenguatge tecnic i psicologic perque

en


tinguin

grau rnes elevat de claredat i

perque els permeti les de relacionar els fonaments de tota la tecnica i de tota la veri tat d'allo que la naturalesa mateixa els ha ensenyat, i d'utilitzar per altra banda el que la naturalesa mateixa els ha dues

un

coses:

ensenyat com a rnitja d'explicacio de tots els fonaments de la tecnica i de la veri tat que hom els vol ensenyar. Les dues coses, la forca i l'experiencia, son en aquesta edat molt grans; perc les nostres escoles sense

psicologia no son en realitat res mes que maquines inventades per a ofegar tots els resultats de la forca i de l'experiencia que la naturalesa fa viure en ells. ho saps, amic

meu. Pero torna't a imaginar per un I'horror d'aquest assassinat. Hom deixa gaudir plenament de la naturalesa als nens fins que tenen cine anys; hom deixa que totes les seves impressions els influencim; ells noten la seva forca; han arribat ja molt enlla en el gaudi sensual de la seva lIibertat i de tots els seus al-licients, i el cami natural i lliure que pren el salvatge sensualment felic en el seu desenvolupament te ja en ells una direccio determinada. I despres d'haver gaudit cine anys enters d'aquesta felieitat de la vida sensual, hom fa desapareixer de davant seu, d'una batzegada, tota la naturalesa que tenen al voltant; immobilitza tiranament el proces seductor de la seva intimitat i de la seva llibertat: els fica com a xais en tot de pilots, estrets, en una aula pudent; els encadena inexorablement durant hores, dies,

Tu

ja

moment

set manes.

insipides trencant

mesos i anys a la i uniformes lIetres i

amb la

tornar-s'hi

seva

contemplaci6 a

un

proces

situacio anterior d'una

de miserables, de tota la vida,

man era

que es per

boig.

Plego de descriure-ho; d'altra manera arribaria eneara al quadre que ofereixen la gran majoria dels mestres d'escola, milers dels quais, actualment, nornes per la seva incapacitat de trobar

una sortida digna de qualsevol altra man era, es resignen la penositat d'aquesta situacio i a ser pagats tambe, pero, en concordanca amb la seva incapacitat per a fer alguna cosa millor, d'una manera que no porta gaire mes enlla que a protegir-Ios de morir-se de gana. Com han d'arribar a patir els a

29


nens en aquestes condicions 0, si mes no, com n'han d'estar, d'abandonats! Arnie! Digues: el cop d'espasa que talla el coli i transporta el rnalfactor de la vida a la mort, pot tenir sobre eI seu cos un efecte mes gran que el que pot tenir sobre l'anima dels nens un traspas com aquest de la bella vida natural, gaudida lIargament, a la de l'escola, miserable? Romandran els homes eternament cecs, no remuntaran mai fins ales primeres fonts d'on brollen la corrupcio del nostre esperit, la destruccio de la nostra innocencia, la ruma de la nostra forca i totes les seves conseqiiencies, que ens porten a una vida insatisfactoria i a milers de nosaltres a la mort en els hospitals i a la bogeria, per acabar lligats i encadenats? Estimat Gessner! Que be que estare a la tomba si he ajudat una mica a fer coneixer aquestes fonts! Que be que estare a la tomba si he aconseguit d'unir natura i tecnica a la instruccio popular tan intimament com ara hi estan separades violenta­ ment! Ah! Com mindigna! Natura i tecnica no solament no s'hi han de separar, sino que hi son dividides per la maldat dels

homes.

Es

si

mal

esperit hagues

reservat des de segles a la epoca cl ret d'obsequiar-nos amb la mes refinada tecnica d'aquesta divisio infernal, amb el de fer-nos, al segle filosofic, mes debils i rnes miserables encara que el que hagin fet al genere huma en qualsevol part del man i en qualsevol epoca l'engany, l'arrogancia i la vanitat. Com m'agrada d'oblidar un man que presenta aquest aspecte com

un

nostra part de man i a la nostra

i que be que em trobo en aquest estat de les rneu estimat i petit Ludwig, els capricis del

coses

al

cost at

del

qual rri'obliguen

a

ficar-rne encara cada vegada mes end ins en la idea dels primers llibres per als nens. Si, amic meu, aquests son els que han de donar i donaran en rea Ii tat el toe contra l'absurditat de la instruccio de la nostra epoca, EI seu esperit se'rn fa cada vegada mes clar. Han de partir de les mes simples parts constituents dels coneixements humans; han d'inculcar als nens profunda­ ment les formes mes importants de totes les coses; han de desenvolupar en ells d'hora i c1arament la primera consciencia 30


de les relacions de

quantitat i de mesura; els han d'oferir paraules i lIenguatge apropiats a tota I'amplitud de la seva consciencia i de les seves experiencies i omplir completament els

primers graons de I'escala dels coneixements per on la naturalesa mateixa ens mena cap a la tecnica i cap a la forca! Quina lIacuna ens obre la falta d'aquests lIibres! No ens fan falta nornes en tant que ens els hauriem de donar a nosaltres mateixos amb la nostra tecnica, ens fan falta tambe en tant que no podem passar sense. Tarnbe el seu esperit, amb la vida del tota la naturalesa

qual

ens

envolta

sense

la nostra intervenci6,

tarnbe aquest esperit ens fa falta, i necessitem lIuitar contra nosaltres mateixos en tant que, a traves de les nostres escoles publiques dignes d'apiadament i a traves del seu ensenyament unilateral de les lIetres, extingim en nosaltres mateixos l'iiltima espuma del foe amb que la naturalesa el vol gravar en els nostres cors.

Pen) tomem altra volta al

Investigant, per mitjans practics d'una

una

meu

cami.

banda, els primers punts de partida dels

psicologica de desenvolupament aptituds humanes, de la manera com aquestes serien realitzables i aplicables ja des del bressol per a la formaci6 dels nens, i havent d'ensenyar alhora, per una altra, manera

de les forces i de les

nens que fins ara havien estat educats i formats mes 0 menys totalment fora del cercle d'aquestes opinions i d'aquests mitjans, vaig arribar d'una manera natural en diferents aspectes de la meva accio a contradir-me a mi mateix i vaig prendre mesures, vaig haver de prendre mesures, que semblaven precisament contraries als meus principis i en especial a l'ordre psicologic de preferencies dels coneixements tecnics i linguistics on s'han de desenvolupar els conceptes dels nens. No podia fer cap altra cosa, havia de descobrir a cegues el grau de forca que jo no podia

crear en

trobar gran

que

a

ells. Ho

vaig fer tambe com em va ser possible, i el vaig tambe enmig de les escombraries de la mes

tot arreu,

deixadesa, portat molt mes enlla del que a mi em semblava possible, amb aquella falta incomprensible de qualsevol

era

coneixement

i

forca tecnics,

influencia, vaig trobar-hi

un

Alia on els homes tenien relaxament indescriptible; pero 31


malgrat tot, darrera d'aquest relaxament, no era morta.

Ara ho se i

puc dir-ho:

la naturalesa

triga molt,

encara

triga incomprensiblement molt de temps, abans que I'error i la bogeria del genere huma ofeguin I'esperit i el cor d'un nen. Es un Deu qui ha posat en nosaltres un contrapes contra el deliri ara

es

es

que tenim d'anar contra nosaltres mateixos. La vida i la veritat de tota la naturalesa que sura al voltant de la nostra existencia

recolzen aquest contrapes i l'etema complaenca del creador, no vol que el que hi ha de sant en la nostra naturalesa es perdi en la nostra debilitat i en la nostra innocencia, sino que tots els fills dels homes arribin aixi amb seguretat al reconeixement de la veritat i de la justicia, fins que privats de la dignitat de la seva naturalesa intema per ells mateixos, per la seva propia culpa iamb ple coneixement, s'extravim en els laberints de I'error i en els abismes de la perversitat. Perc) la gran majoria dels homes del nostre ¡temps amb prou feines recorden allo que Deu va fer per ells i no donen cap importancia ala immensa influencia de la naturalesa en la nostra formacio; contrariament, fan molta fressa per cada pobresa, que prou malament i estupidament posen al costat de les seves grans que

com si en el genere huma tot ho res la seva tecnica i la naturalesa; la naturalesa, pero, no ens fa res rnes que be; nornes ella ens porta incorruptiblement i impertorbable­ ment a la veri tat i a la saviesa. Com rnes seguia les seves

accions, no res

petjades, com mes intentava d'encadenar la meva accio a la seva com mes feia servir les meves energies per no perdre-Ia de petja, mes immens se m'apareixia aquest pas; i aixi mateix, i

pero, la forca del nen, de seguir-Ia. Enlloc no vaig trobar debilitat, sino en la tecnica, per fer servir el que hi ha; i en mi mateix, en tant que volia conduir, on no s'ha de conduir, sino nomes carregar en un carro que te ja en ell mateix les forces interiors del seu caminar, 0 mes ben dit, on nornes s'ha d'extreure de l'interior del nen el que ja hi ha, que nomes es pot estimular pero que no se Ii pot ficar. Ara reflexionava tres vegades abans de pensar d'una cosa que els nens no la sabien fer, i deu vegades abans de dir: aixo els es impossible. Feien el que

32

a

mi mateix

em

semblava

impossible

per

a

la seva edat.


Vaig fer lIetrejar a nens de tres anys el mes absurd dels galimatias, nornes perque era d'allo mes dificil. Arnie! Tu has sentit lIetrejar de nord les frases mes llargues i mes dificils a nens d'encara no quatre anys. Ho hauries cregut possible si no De la mateixa manera els ensenyava de llegir geografia, escrits amb les abreviatures mes estranyes, i les paraules mes desconegudes, esc rites nomes amb un parell de lIetres, a una edat en que amb prou feines Iletrejaven el que era impres20. Tu has vist la correci6 amb que lIegien aquests fulls i la senzillesa amb que se'ls sabien de ho

haguessis vist?

fulls

sencers

de

memoria. Vaig intentar fins i tot d'explicar a alguns nens mes grans frases de fisica molt enrevessades i que els eren del tot

inintel-ligibles. Les aprenien totalment de nord, escoltant-Ies i lIegint-Ies, com tam be les respectives preguntes i solucions. Al comencarnent era, com en qualsevol catequitzar, una simple repeticio de paraules fosques i no compreses, com un papagai. Nemes la classificacio rigorosa de cada un dels conceptes, l'ordre determinat d'aquestes classificacions i la consciencia profunda, gravada fins a fer-Ia inoblidable, d'aquestes paraules obscures, que treien, pen'>, enmig de la seva foscor una espurna de lIum i d'exernple, els van anar portant cada vegada rnes cap a un sentiment de veritat i de cornprensio sobre l'objecte en qiiestio, veritat i comprensi6 que es van anar apartant com ho fa la lIum del sol de la boira mes espessa. En aquest proces dels meus intents inicials, avancant ales palpentes i barrejant mesures equivocades amb les opinions mes dares sobre els meus proposits, es van anar desenvolupant en mi mateix determinats principis sobre la meva accio, i al mateix temps se'm va anar fent cada dia rnes clar que durant els primers anys no hem de raonar amb els nens, sino que ens hem de limitar als mitjans de desenvolupament del seu esperit: I. eixamplar cada vegada mes el cercle de les

seves

intuicions; 2. inculcar-Ios d'una

manera

decidida,

segura i clara les

intuicions que han arribat a la seva consciencia; 3. donar-los uns coneixements de llengua extensius

a

tot el

33


que la naturalesa i tecnica els han fet con scient i

en part els han de-fer encara conscient. Mentre aquests tres punts de vista se'm feien cada dia mes clars, die jo, s'anava desenvolupant aixi mateix en mi un convenciment fort 1) de la necessitat de llibres d'il-lustracions per a la primera

infantesa; 2) de la necessitat d'una manera determinada i segura d'explicar les coses en aquests lIibres; 3) de la necessitat d'una conduccio, fonamentada en aquests llibres i en la manera d'explicar-hi les coses, cap a noms i paraules que els nens han de tenir per normals, fins i tot abans encara d'arribar a I'edat de lIetrejar. L'avantatge de la consciencia primerenca i habitual d'una extensa nomenclatura es d'un valor

inestimable per al nen. La els fa inoblidable la cosa tan bon punt coneixement, i I'ajuntar noms, fonamentat en la la correccio, els desenvolupa i els mante la

forta impressio de Is

noms

arriben al seu veritat i en consciencia de la pertinenca real de les coses. Eis avantatges d'aixo son progressius. No s'ha de pensar mai que perque el nen no acaba d'entendre ben be una cosa no Ii fa profit. EI que es cert es que quan s'hagi fet seu, amb I'aprenentatge de l'abecedari, el timbre i el so d'una gran part de nomenclatura cientifica, gaudira si rnes no de I'avantatge de que gaudeix a la seva habitacio un nen que diariament des del seu naixement hagi estat en contacte amb els noms de multiples objectes en uns

grans magatzems. EI filantrop Fischer, que tenia uns projectes semblants als meus, va veure el meu proces des del comencarnent i Ii va fer justicia, tot i que distava molt del seu propi estil i de les seves propies opinions. La carta que va escriure a Steinrnuller sobre els meus intents-! es, pel que fa a l'opinio sobre aquesta qiiestio

aquesta epoca, sorprenent. L 'adjuntare aqui amb algunes observacions. en

ÂŤPer jutjar les empreses de pen que es conegui la base seu

34

pedagogiques de Pestalozzi, tot psicologica sobre que descansa el

edifici. Aquesta dona certament

un

bon resultat. per be que


la part extema de la construccio ofereix encara algunes desproporcions i alguns desnivells. Moltes d'aquestes mancan­ ces s'expliquen pel proces empirico-psicologic de I'autor, de les seves relacions extemes. del seu desti, dels seus intents i de les seves experiencies. Es gairebe increible com organitza incansa­ blement experiments. i com que -tret d'algunes idees directrius- filosofa rnes despres de fer-los que no pas abans, es per aixo que els ha de multiplicar, pero els resultats guanyen

aleshores tarnbe en seguretat. Per introduir mentrestant aquests ultirns en certa manera a la vida quotidiana, 0 sigui per adequar-Ios ales nocions preliminars, ales circumstancies i a les exigencies dels homes, necessita 0 be col-laboradors liberals que estiguin d'acord amb ell que l'ajudin a inculcar les formes, o be un termini prou ampli per descobrir-les ell mateix de mica en mica i per donar a I'esperit que Ii dona vida, per dir-ho aixi, un cos. Els principis en que aproximadament els segiients:»

es

basa el

seu

metode son

(Aquests cine punts de vista especials que seguiran, que ell els principis del meu metode, no son res mes que opinions aillades sobre els meus intents d'aconseguir el proposit; com a principis estan subordinats a les opinions anomena

fonamentals que els

van generar tarnbe en mi mateix.) (Aqui hi manca pero la primera opinio, sobre la finalitat de que parteixo. EI que vull es ajudar a fer desapareixer les mancances de la instruccio escolar habitual, principalment ales

escoles elementals, i buscar formes d'instruccio que no tinguin aquestes mancances.) l. «Vol augmentar intensivament les forces de l'esperit i no nornes enriquir-Ies extensivament amb percepcions. «Aixo espera aconseguir-ho de diverses maneres. Dient en veu alta i sovint davant dels nens paraules, explicacions, frases i oracions mes lIargues i fent-Ios-les repetir, vol formar (a part de cada finalitat determinada que te cad a un d'aquests passos) els seus organs vocals i exercitar la seva atencio i la seva memoria. Per la mateixa rao, durant l'exercici de repeticio els fa dibuixar amb el pissarri amb tota lIibertat 0 els fa pintar Iletres». 35


(Aleshores ja els feia dibuixar preferentment Iinies, angles i i els en feia aprendre de nord les definicions, i per trobar les regles que buscava per a I'ensenyament de J'escriptura partia del principi que m 'havia donat l'experiencia que e1s nens eren

arcs

capacos de coneixer les

proporcions i de fer anar el pissarri alguns anys abans que de fer anar la ploma i de saber fer petites lletres). «AI final reparteix als alumnes fulls prims de pergami transparent; damunt d'aquestes pissarretes hi ha gravades linies i lIetres, que serveixen als aprenents molt facilrnent de models en tant que les posen damunt de les figures que han dibuixat ells, de manera que gracies a la tranparencia poden fer l'oportuna comparacio, Tenir dues ocupacions al mateix temps serveix de preparacio a milers de casos i feines de la vida en que l'atencio s'ha de repartir, sense dispersar-Ia. Les escoles del treball, per exemple, es fonamenten totalment en aquesta practica», (Sobre aixo hi havia obtingut en els meus intents d'ara fa trenta

anys

els

resultats

mes decisius.

Ja

aleshores

havia

obtingut d'alguns nens, mentre filaven, una capacitat de comptar que ni jo mateix no podia seguir sense tenir al davant el paper que em fes de guia. Tot de pen de la psicologia de la forma d'ensenyament. EI nen ha de tenir completament en el poder el treball manual que esta fent mentre estudia, i la llico que apren mentre treballa ha de ser igualment en qualsevol cas nornes un complement senzill d'allo que ja sap). 2. «Lliga els seus ensenyaments totalment a la llengua». seu

(En realitat s'hauria de dir: Te la Ilengua, al costat de la conternplacio real de la natura, pel primer mitja de coneixement de la nostra raca, Sobre aixo partia del principi: EI nen ha d'aprendre d'enraonar abans de poder ser introduit amb sentit cornu en la lectura. Jo unia pero tambe la tecnica d'ensenyar els nens a enraonar als conceptes intuitius Que els dona la naturalesa i a aquells Que els ha de donar la tecnica). «En la llengua es dipositen en efecte els resultats de tots els avances

de

l'home;

psicolcgicament». 36

nornes

s'ha

de

seguir el

seu

cami


(EI fit d'aquest seguiment psicologic s'ha de buscar en la naturalesa d'aquest mateix desenvolupament de la llengua. EI

salvatge

anomena primer el seu objecte, despres el descriu i finalment el relaciona amb els altres, pero d'una manera molt elemental, i mes tard que arriba a poder determinar de mes a la vora la seva constitucio can viable segons el temps i Ies relacions a traves de terminacions i unions de paraules. Es segons aquestes opinions que jo buscare de donar satisfacci6 al

postulat

de

Fischer,

psicologicament, cosa el titol: «Llengua»),

de

seguir la llengua en el seu cami desenvolupar de mes a prop sota

que vull

«Ell no vol raonar amb els nens fins que no els hagi subministrat una quantitat de paraules i de maneres de dir que ells sapiguen aplicar a la seva esfera, compondre i descompon­ dre. Per aixo enriqueix la seva memoria amb senzilles explicacions d'objectes materials i ensenya aixi al nen de descriure el que l'envolta, de donar-se comptes a si mateix, per tant, de les seves observacions i de dominar-les, en tant que ara es plenament conscient d'aquelles que ja eren en ell». (La meva opinio sobre aixo es aquesta: per portar els nens cap a la rao i cap al cami d'una facultat de pensar independent, hom ha

d'impedir

sigui possible que parlin debades i pronunciar-se sobre coses que coneguin nomes superficialment. Cree que el moment d'aprendre no es el moment de jutjar; el moment de jutjar arriba amb que s'acosturnin

tant com

a

l'acabament de l'aprendre. arriba amb la maduresa de les

raons

per les quais hom jutja i pot jutjar: i crec que cada judici que ha de tenir veritat interior en l'individu que el pronuncia ha de

desprendre's d'un coneixement extens d'aquestes raons tan madur i complet com el gra que, madur. es despren per ell mateix de la pellofa. acabat, lliure i sense violencia). «Els ensenya habilitats mecaniques i una certa cadencia en el parlar, tot fent exercicis amb ells de les flexions mes senzilles».

(Aquestes flexions

es reduien simplement a descripcions materials d'objectes coneguts per ells). «La seva sinceritat hi guanya extraordinariament, quan

37


de molts exemples han apres a usar certes formes de la descripcio, les apliquen en el futur a milers d'objectes nous i

despres

posen ales

seves

explicacions

i

descripcions

el

segell d'una

precisio sensible». (Ara estic buscant en nombre, mesura i lIengua cis primers fonaments generals per aconseguir aquest objectiu). 3. «Intenta de fomir totes les operacions de l'esperit 0 be amb indicacions, 0 be amb titols, 0 be amb idees directrius»,

(S'hauria de dir: busca en tota I'arnplitud de la tecnica i de la naturalesa els punts fonamentals, les mane res d'observacio, els fets que poden ser usats per la seva i com

precisio gencralitat mitja productiu per facilitar el coneixement i l'analisi de molts objectes que els son subordinats i que s'hi afegeixen: aixi. dona als nens indicacions que els criden l'atencio sobre objectes semblants; posa titol a llistes de conceptes ana legs. a traves de les determinacions dels quais es c1assifiquen lIistes senceres d'objectes i es fan comprensibles segons la natura de les seves distincions). «Les indicacions, tan disseminades com es presenten, son apreciades l'una darrera I'altra. Son imatges, l'una de les quais al-ludeix l'altra i que precisament per aixo infonen a l'esperit a

el deler de saber a traves de Ia necessitat de la i de la facilitat de classificacio de cada

cornplementacio

objecte individual.

titols

Eis

dirigeixen a la classificacio de les nocions que es van registrant; posen ordre a la seva massa caotica; i un cop instal-lat, aquest marc invita el nen a omplir molt mes activament cada una de les assignatures. Aixo es valid en el cas dels titols principals, com Geografia, Historia Natural, Tecno­ logia, etc. Ames, l'analogia, que domina en l'eleccio dels objectes, beneficia la memoria. Les idees directrius rauen en certes funcions que son 0 que poden ser objecte de ciencies es

Si aquestes funcions son analitzades en els seus components, presentades d'una manera entenedora al nen, traduides a indicacions que ja te 0 que POI trobar facilment i usades per a exercicis d'observacio, elles mateixes faran que l'esperit infantil treballi constantment en la seva analisi. La senzilla pregunta: que pot fer servir rhome dels Ires regnes de enteres.

38


la naturalesa per vcstir-se? es un exernple d'aquest proces, EI nen observara i exarninara des d'aquest punt de vista moltes coses de les quaIs sospita que Ii poden oferir una aportaci6 per

ala soluci6 d'aquesta qiiestio tecnologica. D'aquesta manera ell mateix es construeix la ciencia que ha d'aprendre. Es dar que se Ii han d'oferir els materials que Ii calen. A les idees direetrius

pertanyen tarnbe frases que en un principi s6n confiades nomes la memoria com a rnaxirnes practiques, perc que van agafant

a

de

mica

mica forca. aplicaci6 i importancia i aixo s'inculquen mes profundament mantencn rnes be». en

precisament 4. «Vol

per

que es

el mecanisme de l'ensenyarnent i de EI que recull en els seus lIibres escolars i el n 'ensenyi als nens ha de ser tan senzill que i rnes endavant qualsevol mestre amb un minim

simplificar

l'aprenentatge." que vol que

se

qualsevol capacitat per ensenyar, ho pugui comprendre, pronunciar, explicar i ordenar. Particularment vol fer agradable i facil la primera forrnacio dels nens a les mares per mitja d'un ensenyament rnes senzill de la lIengua i de la leetura, per suprimir, tal com ell diu, d'aquesta manera, de mica en mica, la necessitat de les escoles elementals i per completar-Ies amb mare,

de

educacio feta

una

i millorada. Precisament per aixo vol

a casa

fer

experiments amb mares tan bon punt els seus lIibres eseolars siguin irnpresos, i s'ha d'esperar que el govern hi col-laborara amb petits premis». (Conec les dificultats d'aquest punt de vista. Hom exclama en

general

encara una

cosir i

a

que les mares

totes

deixaran convencer per

afegir fregar i netejar, a la de fer mitja i les fatigues de Ies seves obligacions i a totes Ies

altra feina

a

no es

la de

de la seva manera de viure; i jo puc contestar com es cap feina; es un joe; no els roba gens de temps, en tant que els ample rnes aviat la buidor de mils de moments que

dispersions vull:

no

Es indiscutible que l'esperit de rhome no assimila sempre de la mateixa les impressions aconseguides amb l'aprenentatge, sigui quina sigui la

manera

forma

en que se Ii presentin. La tecnica de descobrir les formes que estimulin rnes la seva sensibilitat es el mecanisme de la manera d'ensenyar que cada mestre ha d'investigar en la naturalesa i ha d'aprendre en benefici de la tecnica. P.

39


les aciaparen. Aixo no ho comprenen i em contesten sempre: ho voldran! Nemes el Pare Bonifazius, que l'any 1519 va dir tambe al bon Zwingli: no pot ser, les mares no lIegiran mai de la vida la Biblia als seus fills, no diran mai amb ells les pregaries del mati i del vespre, va veure el 1522 que ho feien i va exclamar ell mateix: no m 'ho hauria cregut mail Estic convencut dels meus mitjans, i se i espero, si mes no, que, abans encara de ser enterrat, un nou Pare Bonifazius parlara com ho va fer el veil l'any 1522. Jo puc esperar-me: el Pare ja arribara). «El cinque principi depen d'aquest ultirn: Vol popularitzar les ciencies». no

(Aixo significa

que vol intentar d'aconseguir en general el de coneixement i forca intel-lectual que tots els homes grau necessiten per a una vida independent i culta. No pas per fer de les ciencies com a tals I'instrument per enganyar els pobres

de pa, sino per alliberar aquests pobres, rnitjancant de la veri tat i de la saviesa, del perill de

mancats

els

primers fonaments

l'infelic instrument tant de la de l'astucia dels altres). ser

«Aixo s'ha

seva

propia ignorancia

com

traves del disseny dels lIibres ja les parts principals de les ciencies en paraules i frases ben escollides i posar al mateix temps les enormes pedres amb que mes tard es podra construir facilment la volta de l'edifici», (Aixo m'hauria estimat mes dir-ho d'aquesta altra manera: aixo s'ha d'aconseguir sobretot amb la simplificacio dels punts de partida de l'ensenyament iamb el progres continuat cap a tot allo amb que el coneixement individual de cada un dels homes que

es

un

d'aconseguir

a

que han de contenir

escolars,

pot enriquir. Els llibres escolars

entroncament artificial de

no

han de

I'ensenyament,

ser res en

mes

tots

els

allo que ja fa la naturalesa per al desenvolupament camps, dels homes de totes les condicions i en totes les situacions de la vida. No han de ser res mes que una preparacio artificial de les a

forces que necessita l'home per a que la naturalesa mateixa fa per al

seu

els camps). «Aixo s'ha

amb la distribucio i venda

40

d'aconseguir tarnbe

una

utilitzacio segura d'allo

desenvoluparnent

en

tots

a


prcus medics dels lIibres escolars. Breus i

cornplets, han de tenir cad a un, pen), pugui ex istir per cll matcix i ser difos independentment. Amb la mateixa finalitat fara reproduir. a partir de gravacions fetes en fusta. mapes. figures geometriques, etc a preus extrernada­ ment baixos. Eis ingressos rebuts per aquests escrits els destinara, despres de descornptar-ne les despeses, a la culmina­ relacio l'un amb l'altre i constituir

un

tot on

..

cia de la seva ernpresa. es a dir, per a l'exercici practic institut. escola 0 orfanat que s'haura de construir». (Aixo es dir amb tots els

massa.

Jo

no

-en un

soc capac d'obsequiar el public que son el resultat de tota la

ingressos dels escrits,

meva vida i dels sacrificis economics que he fet. descornptant-ne simplement les despeses d'irnpressio. Pero sense tenir en compte tots els multiples sacrificis que ja he fet fins ara per la consecucio del meu proposit, si el govern 0 particulars fan possible la construccio d'un orfanat segons els meus principis, continuare fins

a

la

tomba i oferire tarnbe per al meu dels meus escrits, al costat temps i de les meves forces).

meva

objectiu la major part dels ingressos del total sacrifici del

meu

«Particularrnent s'ha d'aconseguir per a la instruccio escolar mestre amb un suposat minim de forca no sols no fer mal. sino que fins i tot pugui avancar convenient­ pugui

que el

ment»,

(Aixo es important. Em penso que

a la instruccio popular fer endavant fins que no s'hagin general pot cap pas trobat formes d'instruccio que facin del rnestre. si rnes no fins al final dels coneixements elementals. el simple instrument en

no es

mecanic d'un rnetode. cis resultats del qual han de brollar a partir de la naturalesa de les seves formes i no a partir de la tecnica de l'home que el dirigeix. Admeto decididament que un

lIibre

escolar nornes es bo quan un mestre inexpert pot utilitzar-lo gairebe tan be com un que sigui expert i que tingui molt de talent o. si rnes no, en un cas de necessitat, que tingui un talent suficient. En linies generals ha de ser fet de tal manera que rhome mes

inexpert aixi com tarnbe la mare hi trobin una suficient guia per anar sempre un pas mes endavant que el nen en el progressiu desenvolupament de la tecnica a que ells l'han 41


de conduir. No Ii cal res meso I mes no Ii podreu pas donar. a la massa dels mestres, alrnenys durant seglcs. Pen) hom fa caste lis a l'aire i es glorieja de tenir idees de rao i

d'independencia

que nomes san sobre el paper i que fan mes falta ales aules escolars que no pas cadi res de sastre i de teixidor. Pen) en cap ofici no cornpta tant la xerramcca com en aquest: i si hom considera el temps que ja fa d'aquesta xcrrarneca. salta a la vista la connexio d'aquest error amb Ics causes de que

procedeix).

ÂŤPel que fa

a

aixo, ames, s'ha d'aconseguir

que

puguin

ser

instruits d'una manera unificada molts nens alhora, que sels pugui desvetllar les ganes de competir i que es pugui fer rnes facil l'intercanvi multilateral, entre els mateixos alumnes, d'allo que s'ha

apres; i que s'escurci i s'eviti l'actual cami tort que se segueix per a l'enriquirnent de la memoria fent servir altres tecniques, com per exemple l'analogia de les coses que s'han d'ensenyar, I'ordre, l'elevada atencio, el recitar en veu alta i altres exercicisÂť. Aixo es el que diu Fischer. Tota la seva carta es un retrat de l'horne noble que fa honor a la veritat, encara que aparegui nua 0 voltada d'ombres. A Stans va quedar-se meravellat de Is i des del moment que va rebre aquesta irnpressio va atencio real a tot el que jo feia. Pero va morir abans que el meu intent arribes a un punt de maduresa en que pogues veure-hi mes del que ell realment hi va veure. Amb la seva mort va cornencar per a mi una nova me us nens

dedicar

epoca.

42

una


II

A Burgdorf em vaig cansar aviat, com a Stans. Arnie! Si alguna hora no pots aixecar una pedra sense ajuda, no ho provis tampoc ni per un moment sense aquesta ajuda. Vaig fer incomparablement mes del que havia de fer, i hom pensava encara que jo havia de fer mes del que feia. EI meu pit estava tan malament de resultes de

parar, que

Aixi

em

vaig

fer escola del mati al vespre

posar altra

vagada

en un

perill

sense

greu.

trobava jo quan la mort de Fischer va portar al meu Kriisi, a traves del qual vaig coneixer tambe Tobler i Buss, que es van unir ami algunes setmanes mes tard22. La seva arribada em va salvar la vida i va preservar la meva empresa d'una mort prematura, abans que arribes a la vida. Mentrestant, el perill d'aixo darrer era encara tan gran que en els moments decisius no em va quedar cap mes remei que intentar-ho tot, tant economicarnent com moralment parI ant. Havia estat arrossegat fins al punt que I'acompliment del somni que devorava la meva vida va tomar-se en mi mateix un instrument de desesperaci6 i em va induir a una disposici6 d'anirn i a una manera d'actuar que gairebe duia al seu front, mirat en si mateix ides d'un punt de vista economic, el senyal de la insensatesa. en tant que jo, per causa de la violencia de la meva situacio i la duracio etema de la meva dissort i dels em

costat el mestre

patia, que tocaven el punt central de la meva ambicio, vaig caure en les profunditats d'una desmoralitzacio interior just quan cornencava a acostar-me realment a I'objectiu.

greuges que

43


L'ajuda de que gaudeixo proposits per part d'aquestes

en

lola

l'arnplitud

dels

meus

persones em fa retomar a mi mateix economicarnent i moralment. La impressi6 que els va fer tant la meva situacio com la meva feina, d'una part, i les

consequencies

de la seva unio a mi. de l'altra, san per al meu metode massa importants i donen a l'interior dels seus fonarnents psicologics massa lIum perque jo pugui passar per alt en silenci tot el proces de la seva annexio a mi.

Krusi, a qui vaig coneixer primer, va passar la joventut fent oficis molt diversos i tenia per aixo els multiples coneixernents que tan sovint fan desenvolupar a les classes baixes els fonaments d'una formacio espiritual elevada i que enlairen els homes que la gaudeixen des de petits a una aptitud molt general i universal. Als seus dotze i tretze anys, el seu pare, que tenia un petit negoci, ja l'enviava sovint amb sis 0 vuit dobles a moltes hores de cami a comprar mercaderies, en la qual cosa coordinava l'anar a fer encarrecs amb les comissions. Despres es va dedicar, al costat d'aixo, a teixir i a fer feines de jomaler. Ais divuit anys va assumir a Gaiss, el seu 1I0c de naixement, i sense cap mena de preparacio, el Hoc de mestre. Aleshores no coneixia, tal com diu ell mateix, ni el nom de les distincions gramaticals elementals; de totes les altres coses no se'n podia pas parlar, perque no havia tingut cap mes instruccio que l'habitual d'una escola de poble suis, que es reduia iinicament a lIegir, a copiar preceptes, a aprendre de nord el catecisme i altres coses per I'estil. Pero a ell Ii agradava el tracte amb els nens i esperava que aquest 1I0c Ii pogues ser un mitja per arribar ell mateix a tenir una formacio i uns coneixements, la manca dels quais I'oprimia ja essent noi de fer encarrecs, Com que aleshores Ii encarregaven de comprar coses ara destil-lades, ara pre parades, ara amoniac, ara borax i encara cent mes, el nom de les quaIs no havia sentit mai a la seva vida, i com que en aquesta feina no podia descuidar-se de cap encarrec per insignificant que fos i havia de respondre fins a l'ultim centirn, havia de veure necessariament com havia de ser d'avantatjos per a tots els nens el fet d'ensenyar-Ios, a I'escola, a escriure, cornptar, llegir, a fer 44


tota mena d'exercicis

memoristics i fins i tot a parlar, tant com ell sentia ara que Ii haurien hagut d'ensenyar a causa del seu pobre ofici. Ja ales primeres set manes va arribar a tenir fins a cent alumnes. Pen) la feina de tenir ocupats tots aquests nens, cada un de manera convenient, d'ensenyar-Ios i de mantenir-los en ordre, era superior ales seves forces. No sabia cap altra manera d'ensenyar que la de fer lIetrejar, lIegir i aprendre de memoria; que la de fer recitar I'un darrera I'altre i la d'assotar amb la vara si no s'havien apres la 1Ii�6. Pero ell sabia per la seva propia

experiencia juvenil que amb aquesta manera de dur l'escola la majoria dels nens seien la major part del temps escolar inactius i que precisament per aixo queien en tota mena de ximpleries i immoralitats; que, per tant, d'aquesta manera transcorria imitilment el seu temps d'instruccio mes values i que els avantatges d'aprendre no podien ni tan sols mantenir un equilibri amb les pernicioses seqiieles que havia de tenir necessariarnent un tal comportament escolar. EI pastor Schiess, que treballava activament contra la vella

rutina de la instruccio, el setmanes

alumnes

lectura,

d'escola. en tres

De

classes.

va

ajudar

bon

a

superar les

comencament

Aquesta divisio

que havien estat introduits

a

primeres vuit

van

i l'us de

dividir els Ilibres de

nous

I'escola poe temps abans,

fer

possible que alguns nens fessin exercicis de lIetrejar i de lIegir plegats i que tots estiguessin mes ocupats del que abans podien estar-ho. Tarnbe Ii va deixar els lIibres escolars mes imprescindibles per a la seva formacio i una bona mostra d'escriptura, que ell va copiar ben be un centenar de vegades per formar la seva cal-Iigrafia; i aixi va estar ben aviat en condie ions de satisfer Ies principals exigencies dels pares. Pen) aixo no el satisfeia a ell. No volia nomes ensenyar als seus alumnes a lIegir i escriure, van

sino que volia formar tarnbe les seves facultats intel-lectuals. EI nou lIibre de lectura que el pastor va introduir a la seva parroquia contenia ensenyaments de religio en redaccions i versets de la Bfblia, frases de fisica i d'historia natural, de geografia, de la constitucio, etc. En I'exercici de lectura, Kriisi 45


que el pastor feia algunes preguntes als nens a cada paragraf que es lIegia, per veure si havien entes el que havien llegit. Kriisi va intentar de fer el mateix i va aconseguir de fer eompletament familiar a la majoria dels alumnes el contingut deillibre de lectura. Pero aixo segurament que ho va aconseguir nomes perque ell, com el bon Hubner+", feia les preguntes d'aeord amb les respostes que ja hi havia aillibre i no esperava va veure

ni demanava cap altra resposta que la que ja hi havia al lIibre literalment, abans que fos formulada la pregunta que l'havia de provocar. Segurament que ho va aconseguir perque no va introduir a la catequesi absolutament cap exercici real de comprensio. Pero aqui tarnbe s'ha de fer constar que el metode

d'instruccio originari que hom an omena catequesi no era res mes que un exercici propiarnent de cornprensio; es una simple analisi de paraules, de frases confuses i, en tant que serveix com a treball preparatori per a l'explicacio progressiva dels conceptes, te el merit de posar davant deb ulls del nen les paraules i les frases separades d'una manera clara per a una millor cornprensio. La socratitzacio ha estat barrejada, en canvi, tot just ara, amb aquesta catequesi, que al comencarnent nomes es

referia El

a

questions religioses.

pastor

va

presentar

com

a

model

als

seus

veils

catecurnens, dones, els nens instruits per Kriisi. Pero mes endavant, Kriisi havia d'endinsar-se realment en el que aleshores era el metode de moda, el de barrejar l'analisi limitada ala paraula que anomenem catequesi amb la socratitzacio, que conve mes a un traetament elevat de l'objecte; pero aquesta barreja no portava pel seu natural mes enlla que a la quadratura del cercle que el lIenyataire amb la destral a la rna intenta fer damunt d'una post de fusta; no era possible. L'home superficial, no instruit, no arribava ales profunditats de les quais Socrates pouava esperit i veritat; per aixo era tarnbe natural que el metode

no

funciones, Li faltaven els fonaments de l'art de

preguntar i, als nens, un rerafons per a contestar. No disposaven de paraules per a alia que no sabien, ni de lIibres que els posessin sempre a la boca una resposta concreta per a cada pregunta, l'haguessin compresa 0 no. 46


Mentrestant, Kriisi

encara no veia clara la diferencia que hi aquests diferents rnetodes, Encara no sabia que la catequesi propiarnent dita i sobretot la catequesi de conceptes abstractes, fora dels avantatges d'una seleccio de paraules i del ritrne de les formes analitiques que presenta, no es en si res mes que la simple repeticio de sons incompresos; peri> la socratitza­ cia era, especialment per als nens, impossible: els faltaven ambdues coses, el rerafons dels coneixements previs i el mitja exterior dels coneixements linguistics. Tambe va ser injust amb ell mateix en el seu judici sobre aquest fracas; va pensar que la culpa era totalment seva i es va imaginar que tot bon mestre d'escola havia d'estar preparat per obtenir dels nens respostes concretes i correctes a traves de preguntes sobre tota mena de

havia

entre

conceptes religiosos i morals. Li havia tocat de viure justament el temps en que estava de moda la socratitzacio 0, mes ben dit, a l'epoca en que aquest art sublim era en general falsejat, espatllat i degradat per la mescla de la manera d'instruir dels frares caputxins i de la dels mestres d'escola. En aquell temps hom creia poder fer meravelles i somniava aixi, per tant, a desvetllar i fer sortir del

l'enteniment; jo penso, peri>, que ara ens estern despertant d'aquest somni. Kriisi donnia encara en aquest somni; peri> el devien prou ben bressolar perque s'hi adormis, perque d'altra man era em meravellaria que el ciutada d'Appenzell, en despertar-se no-res

lIeugerament, no hagues notat que ni el falco ni l'aguila no agafen els ous dels nius dels ocells si aquests encara no els han post. Volia aprendre per forca un art que Ii semblava molt important per al seu ofici. I com que ell ara, en ocasio de l'ernigracio dels d'Appenzell, va trobar un motiu per anar a trobar Fischer, les seves esperances sobre aquest afer van revifar-se de bell nou. Fischer tarnbe va fer-ho tot per tal de fer d'ell un bon mestre segons la seva opinio, Nemes que, segons el meu criteri, va voler intentar una mica massa de pressa de llancar-lo cap a un art d'instruir superficial i de fer-Ii veure dar quins eren per al seu treball els fonaments de les coses sobre les quais havia d'instruir. 47


Krusi

honora

el seu record i parla amb reverencia i benefactor i amic. Pero I'amor a la veritat, que tambe m'uneix a mi al cor de Fischer, m'exigeix de no deixar a la penombra cap opinio ni cap circurnstancia sobre aquest afer, que va contribuir mes 0 menys que es desenvolupes­ sin en mi i en els meus ajudants les conviccions i els judicis que ens uneixen pel que hi fa referencia, Per aixo no puc silenciar com admirava Kriisi la facilitat amb que Fischer tenia a punt

agrairnent del

seu

gran nombre de preguntes sobre multiples questions i tenia l'esperanca, amb temps i paciencia, de poder aplegar alguna hora igualment sobre totes les questions principals del un

coneixement huma

un nombre suficient de preguntes per al seu aclariment. Si be, pero, no se li podia amagar durant gaire temps que era un seminari el que havia de portar tots i cada un dels mestres a aconseguir I'art de saber preguntar, si que veia que I'empresa d'un tal seminari podia ser una cosa arriscada. Com mes treballava amb Fischer, rnes alta Ii semblava la muntanya que tenia al davant i menys trobava en ell la forca que veia que calia per pujar al cim. Pero com que em va sentir parlar ami, ja al cornencament de la seva estada amb Fischer, sobre educacio i instruccio popular i em vaig declarar molt segur contra la socratitzacio de Is nostres candidats dient que no estava gens a favor de fer que el criteri dels nens sobre qualsevol objecte sembles madur abans de temps, sino de retardar-Io tant com fos possible, fins que no haguessin vist de tots cantons i en moltes circumstancies diferents cada una de les questions sobre les quais s'havien de decidir i fins que no coneguessin les

paraules

que designen la seva naturalesa i les seves propietats, Kriisi va sentir al mateix temps que a ell Ii faltava segurament aixo i que consegiientment Ii calia prendre precisament aquesta direccio, que era la que jo volia donar als meus nens. Mentre Fischer, per la seva banda, ho feia tot per tal d'introduir-Io en diverses especialitats cientifiques amb la finalitat de preparar-Io perque pogues donar-ne classes, Kriisi sentia cada dia mes que no hi volia arribar pel cami dels llibres, ja que Ii man caven les cases mes basiques dels coneixements especialitzats i linguistics, el domini mes 0 menys complet dels

48


pressuposaven aquests lIibres. Tarnbe es va anar enfortint cada vegada mes en el coneixement d'ell mateix, que li era tan bo, ja que s'adonava de l'eficacia de la reconduccio dels meus nens cap als punts fonamentals del saber huma i de la meva pacient persistencia en aquests punts. Aixo Ii va canviar tota la concepcio de I'art d'instruir i tots els conceptes fonamentals que s'havia anat formant. Aleshores va adonar-se que, amb tot el que jo feia, el que volia era fer sobresortir mes lajors:-a intensiva del nen per desenvolupar-se que no pas els resultats ai1lats de la meva tasca i es va convencer, per I'eficacia d'aquest principi en tota l'arnplitud de la meva manera de fer-los desenvolupar, que d'aquesta manera es posaven en els nens els fonaments de la intel-Iigencia i altres avencos que no es podien aconseguir de cap altra man era.

quais

Mentrestant, els intents de Fischer seminari de

mestres

van

per a la creacio d'un trobar obstacles i Fischer va ser

nomenat altra

el dret

vegada ministre d'educacio, pero es va reservar d'esperar per al seu seminari temps millors i de dirigir

mentrestant les escoles de Burgdorf tarnbe en la seva absencia, S'havien de reformar i ho necessitaven, pero si essent-hi ell i esmercant-hi tota la seva forca i tot el seu temps no havia pogut ni cornencar, essent fora iamb moltes d'altres ocupacions segur

ho podria realitzar. La situaci6 de Kriisi, mentrestant, rnes ten sa per causa de l'absencia de Fischer. Per al Fischer que n'esperava, sense la seva presencia i ajuda, cada s'hi veia vegada menys amb cor. Havent marxat Fischer, aviat va expressar tarnbe el desig, en contra seu i meu, d'unir-se amb que

no

encara era

els

meva escola. Perc tot i que jo tambe havia de la qual estava prou necessitat, vaig refusar-Ia de ajuda. perque no volia fer cap mal a Fischer. Que continuava mostrant interes pel seu seminari i estava pendent de Kriisi. Poe despres va emmalaltir i Kriisi, a darrera hora, quan va parlar-hi, li va fer veure la necessitat d'aquesta unio. Una afectuosa inclinacio de cap va ser la resposta del moribund. El seu record

seus nens a

la

menester

m'acompanyara sempre. Compartiem esforc i noblesa. Si hagues viscut

amb

les mateixes finalitats i

hagues pogut

esperar

49


que les meves experiencies maduressin, segur que po sat d'acord d'una manera general.

ens

hauriem

Despres de la mort de Fischer vaig ser jo qui va proposar la unio de I'escola de Krusi amb la meva i tots dos ens yam sentir notablement alleugerits; d'altra banda, pen), les dificultats del meu projecte van augmentar tarnbe considerablement. De Burgdorf, jo ja tenia nens diferents en edat, educacio i cost urns; l'arribada de nens de petites comarques va multiplicar enormement les

dificultats, ja

diferencies semblants, una

llibertat natural

insinuacions

organitzaci6

van

que aquests ultims, al costat de portar a la meva aula a mes ames

el pensar, sentir i parlar que, unida a meu metode i a la manca d'una establerta de la meva manera d'instruir, que s'havia en

el

contra

de tenir encara per un simple intent, es va anar fent cada dia mes carregosa. En la meva situacio em calia una imprescindible Ilibertat de moviment per als meus experiments i la gent, individualment, em feia arribar continuament orientacions de com havia de fer-he per instruir els nens que m'enviaven. En un lIoc on, en qiiestions d'instruccio i d'escola, s'estava avesat des de generacions a estar content de molt poca cosa, se'm

demanava que un metode d'ensenyament que cornprengues tots els fonaments del saber huma, pen) que fos adequat a nens que abans haguessin rebut altres influencies i tambe a nens rnes

petits, produis generalment

i necessaria un gran efecte sobre s'havien endurit en la mes inadvertida llibertat camperola fins als dotze 0 catorze anys i als quais, ames, havien fet agafar desconfianca envers el sistema d'instruir. Aixo, nens

que

naturalment,

no es va

produir

l'opinio

que el metode

amb

vulgar canvi

un

en

no

i

d'aquest resultat

servia per

a

l'ensenyament

se'n

va

seguir

Hom el confonia de llegir i escriure. Els res.

intents de cercar en totes les especialitats del saber i del fer humans uns fonaments robustos i segurs, el meu esforc per tal d'assegurar la forca interior dels nens purament i simple meus

perque fossin capacos de fer qualsevol tasca i la meva espera pacient i aparentment indiferent d'obtenir com a resultat mesures que s'havien d'anar desenvolupant lentament a partir d'elles mateixes: tot aixo eren castells en l'aire. No es comprenia 50


res ni es veia res; tot al contrari, alia on trobava buidor. Es deia: els nens

jo no

creava

forca, alia s'hi de llegir,

aprenen

precisament perque els ensenyava de llegir be; es deia: no aprenen d'escriure, precisament perque els ensenyava d'escriure be; i finalment, encara: no aprenen de ser devots, precisament perque ho feia tot per esbrossar-los del cami els primers impediments que a l'escola es posen a la devocio i perque rebatia que aprendre de nord com una cotorra el catecisme de Heidelberg fos la manera com el Salvador del mon havia intentat d'enlairar la humanitat cap al culte divi i cap a la seva veneracio en esperit i en la veritat. Es veritat que he dit sense vergonya que Deu

es un Deu a qui agradi l'error i la es un Deu a qui agradi la hipocresia i les paraules vanes. He dit sense vergonya que ensenyar els nens a ser diligents, a pensar, a sentir i a actuar i que estimular les benediccions de la fe i de l'amor en ells mateixos i gaudir-Ies, abans que se'ls fiques al cap els principis de la religio positiva i els seus problemes mai no resolts eom a mitja de formar el seu enteniment i d'exercici del seu intellecte, no era res que anes contra Deu ni contra la religio, Pero amb tot no puc prendre'm malament a la gent el malentes a que gairebe he estat sotrnes; ho feien amb bona fe i entenc perfectament que enmig de la xerrameca de la nostra manera d'ensenyar, la meva barroera

ignorancia,

que Deu

no

no

ambicio de trobar un nou cami hagi desorientat persones que moltes d'altres s'estimen mes veure un peix ala seva bassa que no pas un lIac pIe de carpes a l'altra banda de la muntanya. Mentrestant, vaig anar seguint el meu cami i Kriisi es va anar fent cada vegada rnes fort al meu costat. Eis punts de vista principals, dels quais es va convencer rapidament, que es van desenvolupar no pas com a veritats com

madures de l'educacio sino simplement com a punts de partida d'uns principis educacionals cada vegada mes nombrosos i mes

concrets, son

principalment els segiients: partir d'una nomenclatura ben ordenada, inculcada fins a fer-Ia inoblidable, pot crear-se un fonament general per a tota mena de coneixements; seguint el seu fiI, nens i mestres, tant conjuntament com per separat, poden arribar a atenyer 1. que

a

51

_


conceptes clars lentament, pen) amb pas segur, en totes les esferes del saber; 2. que a partir de l'exercici de linies, angles i arcs, que vaig comencar a practicar aleshores, es genera una seguretat en la conternplacio de totes les coses i es posa una pericia tecnica a la rna dels nens, les conseqiiencies de les quais han de portar decisivament a explicar-los i a fer-los entendre a poe a poe tot el que cau dins l'esfera de les seves experiencies; 3. que l'exercici de practicar amb els nens els inicis de comptar a traves d'objecles reals 0 si mes no a traves de punts que els

representin, crea d'una manera segura els fonaments de l'art de comptar en tota la seva extensio i assegura el seu progres contra l'error i la confusio; 4. les definicions de caminar, estar dret, estar estirat, seure, etc., apreses de memoria pels nens, Ii van ensenyar la connexio els principis i la meta que a traves seu intentava aconseguir, que era la lenta explicacio de tots els conceptes. A viat va experimentar que, fent descriure als nens objectes tan intelligibles per a ells que l'experiencia no pal aportar res mes a fa seva evidencia, per una banda se'ls distreu de les pretensions de voler descriure el que no coneixen, pero per I'altra tarnbe entre

obtenen els posa

pericia per descriure el que realment coneixen que condicions de fer-ho en tots els ambits dels seus coneixements amb unitat, precisio, brevetat i d'una manera una en

completa. 5. Algunes paraules

jo havia dit

en alguna ocasio sobre metode sobre els prejudicis Ii van causar una gran impressio. Jo deia precisament que la veritat que sorgia de la intuicio feia superflus els discursos ardus i les maquinacions mes diverses, coses que produeixen un efecte contra I'error i els prejudicis si fa no fa com el que produeix el

que

la influencia que tenia el

meu

de les campanes contra el

perill d'una tempesta. Una veri tat aquesta genera en l'home una forca que obstaculitza I'entrada dels prejudicis i de I'error en la seva anima i que, sernpre que Ii arribin ales oides per causa de l'etema xerrameca dels homes, fa que en quedi ai1lat de tal manera que no pod en produir-li els mateixos efectes que produeixen sobre els homes so

com

52


vulgars del fos amb

temps, en el cap dels quais es fiquen, com si lIantema rnagica, veri tat i error, les dues coses

nostre

una

indistintament, sense imaginacio iamb paraules purament magiques. Aquesta opinio el va portar al convenciment que era possible de fer rnes, potser, contra I'error i els prejudicis amb el silenci del meu rnetode que no pas el que s'ha fet fins ara amb la incommensurable retorica que hom s'ha permes de fer-hi 0,

dit, de la qual hom s'ha fet culpable. 6. La recollida de plantes que yam fer I'estiu passat, aixi com les converses que va suscitar, van desenvolupar en ell d'una manera especial el convenciment que tota I'esfera de coneixe­ ments que generen els nostres sentits ve de mirar amb atencio la natura i de la diligencia a recollir i conservar tot allo que la mes ben

aporta al nostre coneixement. Totes aquestes opinions, un ides a la necessitat, que se Ii havia anat fent cada vegada mes evident, d'harmonitzar tots eis mitjans i els objectes pedagogics, el van portar al convenciment que era possible de crear un sistema pedagogic en el quaIs els natura

fonaments de tot el saber i de tota la tecnica estiguessin units, de tal manera que un mestre names havia d'aprendre en realitat el metode del seu us per tal d'enlairar-se ell mateix i d'enlairar els nens, seguint el seu til, a tots els fins que s'han d'assolir a traves de l'escola: de tal

manera

que,

en

consequencia, d'aquesta

faiso, calgui erudicio, sino nornes una sana comprensio humana i una practica del metode, tant per posar en els nens uns fonaments solids de tots els coneixements com tarnbe per no

elevar pares i mestres.

a

traves de la

rnitjans d'obtenir coneixements, que els satisfaci.

a

simple practica d'aquests

una

espontaneitat interior

Ell havia estat durant sis anys, com he dit, mestre de I'escoia poble amb un gran nombre de nens de totes les edats; pero no havia vist mai que les forces dels nens, amb tot l'esforc que hi esrnercava, es desenvolupessin tant ni arribessin a la solidesa,

d'un

seguretat, amplitud i lIibertat a que van arribar aqui, Va esbrinar-ne les causes i en va trobar algunes. Per comencar, va veure que el principi de comencar

pel mes 53


senzill i de portar-lo

la

abans de tirar endavant i, nornes una mica a allo que ja s'ha vegada amb lentitud, no aporta pas als nens avancant a

plenitud

despres, d'afegir apres plenament, en realitat, als comencarnents de l'escola, seva personalitat ni cap consciencia de les cada

cap sentiment de la

forces. pero, si mes no, mante viu en ells aquest sublim testimoni de tot a la seva forca natural. Amb aquest metode nomes cal, diu, orientar els nens, mai empenyer-los, Abans, a cada cosa que els havia d'ensenyar, havia de dir-Ios sempre: penseu-s'ho be; no us en recordeu? No podia ser d'altra manera. Si per exernple, en cornptar seves

preguntava: quantes vegades cap el 7 en 63?, el nen no tenia referencia sensible per a poder contestar i havia de trobar la resposta reflexionant amb duresa; ara, segons el meu rnetode, te davant de Is ulls nou vegades set objectes i ha apres a comptar-los com a nou sets I'un al costat de l'altre: consegi.ient­ cap

ment no ha de pensar mes aquesta pregunta; sap segur, a partir del que ja ha apres, encara que es pregunti per primera vegada, que el 7 cap nou vegades en 63. El metode en altres disciplines es el mateix.

Si per exemple abans els volia acostumar a escriure els substantius amb la inicial en majuscula, continuament obi ida­ la regia segons la qual s'havien de regir; pero ara, com que feia amb ells exercicis de lectura amb alguns fulls del nostre diccionari metodic, ells mateixos eren capacos de continuar aquestes llistes per ordre alfabetic amb els substantius que yen

sabien,

cosa

que

una consciencia clara de la aquest tipus de paraules i les altres.

pressuposava

diferencia que hi havia

entre

Es completament correcte que el rnetode sigui. per al nen incomplet en aquelles coses on es necessita d'alguna manera encara empenyer-los a reflexionar; es incomplet en aquelles determinat exercici no deriva espontaniarnent i d'allo esforc que el nen ja sap. Es va adonar tambe que les paraules i les imatges que, separadament, ensenyava als nens a la classe de lectura els impressionaven d'una manera molt diferent de com ho feien les frases complicades que se'ls donaven a l'ensenyament usual. I coses on sense

54

un


que ell va analitzar rnes de prop aquestes frases, les va trobar d'una naturalesa tal que els nens no podien entendre el sentit de les paraules que les composaven ni veien en el seu conjunt els components senzills, coneguts, sino un embolic d'unions incomprensibles d'objectes desconeguts, amb els quais, contra la seva naturalesa, per damunt de les seves forces iamb una colla d'il-lusions, se'ls duia a treballar una serie d'idees que no nornes els eren totalment estranyes, sino que tambe eren dites en una lIengua artificial que no havien ni intentat de com

a aprendre. Kriisi va veure que jo rebutjava aquesta confusio del nostre saber escolastic i que posava davant dels ulls de Is meus nens, com fa la natura amb els salvatges, cada vegada nomes una imatge i que despres Ii buscava la paraula. Va veure

comencar

que aquesta simplicitat en l'exposicio no generava en ells cap judici ni cap conclusio, en tant que no se'ls deia res com si fos un dogma 0 que d'alguna manera anes IIigat ni amb la veritat ni amb I'error, sino que tot se'ls donava simplement com a material per a l'observacio, com a rerafons de futurs judicis i conclusions i com a fil amb que despres, mitjancant la unio de les seves experiencies anteriors i futures, podrien avancar, Com que va reconeixer i va anar veient cada vegada mes profundament en l'esperit del metode la reconduccio general de tots els rnitjans d'instruccio als primers punts inicials de cada materia i la lenta adjuncio de noyes nocions que tenia com a resultat un avenc ininterromput cap a altres nocions noyes, mes complexes, s'anava fent cada dia rnes capac; de treballar al meu costat en l'esperit d'aquests principis i aviat em va ajudar a compondre un sil-labari i una aritrnetica, basats essencialment en aquests principis. Als primers dies de la seva unio amb mi havia exterioritzat el desig d'anar a Basilea per explicar a Tobler, amb qui l'unia una estreta amistat, la mort de Fischer i la seva situacio actual. Vaig aprofitar aquesta ocasio per dir-li que em calia una indispensable ajuda per als meus treballs literaris i que estaria molt content si fos possible de posar-me en contacte amb Tobler, a qui ja coneixia pel seu carteig amb Fischer. Al mateix temps Ii vaig dir que per als meus objectius necessitava

55


home que sapigues de dibuixar i can tar. parlar amb Tobler; gairebe de seguida es va decidir a correspondre als meus desigs i al cap d'unes setmanes va arribar a Burgdorf; i com que Krusi tambe Ii havia explicat que necessitava un dibuixant, Ii va venir al cap Buss, que tarnbe amb la mateixa rapidesa va acceptar I'oferiment. Fa vuit mesos ara que son aqui i em sembla que et deura interessar amb tota seguretat de lIegir l'opinio de Jes seves experiencies sobre aquesta qiiestio. Tobler havia estat durant cine anys preceptor amb una distingida familia de Basilea. La se .. a opini6 respecte de la situacio de la meva empresa es, juntament amb la seva opinio respecte de la seva propia carrera. segons el seu testimoni, la segiient:

urgentment tarnbe Va anar a Basilea i

un

va

Despres de sis anys de treball, l'exit del meu ensenyament correspondre ales expeetatives que me n'havia fet. Les energies dels nens, pel que fa a la intensitat, no van desenvolupar-se en relacio amb els meus esforcos ni en la mesura que haurien hagut de creixer els seus coneixernents reals. Eis coneixements dispersos que els vaig ensenyar tam poe no van semblar aconseguir la dependencia interior ni I'aclima­ no es va

tacio segura i duradora que necessitaven. Utilitzava els millors textos del nostre temps. Pen) estaven, en part, construits amb paraules de les quais els nens nornes n'entenien unes quantes i, en part, plens de conceptes que traspassaven les esferes de les seves experiencies, i eren tan

heterogenis respecte de la manera de concebre les coses a la seva edat que calia molt de temps i paciencia per expliear el que hi havia d'incomprensible. Aquesta explicacio, perc), era una feina carregosa de la qual, per al seu desenvolupament real i interior, sortia res mes que un unic raig de Hum que hom pugui portar aqui i alla en una habitacio fosca 0 en I'ombra d'una boira espessa i opaca. Aquest era el meu cas, i rnes quan molts d'aquests llibres, amb les seves imatges i elueubraeions, no

baixaven fins ales profunditats mes pregones dels coneixements humans 0 s'aixecaven per damunt dels nuvols 0 fins i tot fins

al eel de l'etema grandesa abans de permetre que els nens posessin els peus a la beneida terra sobre la qual els homes han 56


ser necessariarnent quan aprenen de caminar abans que de volar i quan encara els han de creixer, per a qualsevol

de

enlairament, les ales. EI sentiment obscur de tot aixo em va portar ja d'hora a I'intent d'entretenir els meus joves col-legials amb objectes intuibles i d'enlairar els rnes grans a conceptes c1ars mitjancant la socratitzacio. Allo va determinar que e1s petits es fessin seus diferents coneixements que altrament no posseeixen els nens

d'aquestes edats. Jo volia conjuminar aquesta manera d'instruir amb les maneres d'ensenyar que trobava en els millors lIibres; nornes que tots els lIibres que volia utilitzar per a aixo estaven escrits d'una manera que ja pressuposaven el que primer encara s'havia de donar als nens: la lIengua. Per aixo, dones, la meva socratitzacio amb els col-legials mes grans va tenir tambe la conseqiiencia visible que tenen i han de tenir totes les explicacions de les paraules que, d'una banda, no estan

recolzades sobre

un

rerafons de coneixements tecnics i, de

ho estan sobre una lIengua, de la qual els nens I'altra, que no tenen una idea clara: el que un dia comprenien, al cap d'uns quants dies s'esvania de les seves ments d'una manera per a mi no

incomprensible, i com mes m'esforcava a explicar-los-ho tot, mes semblaven perdre les forces per buscar-ho i treure-ho de la foscuria

on

la natura ho havia posat.

Aixi, considerant la globalitat de la meva posicio i dels meus fins, sentia els obstacles insalvables del cami, i les converses amb mestres i instructors del meu entorn feien mes forta encara la meva conviccio que, malgrat les impressionants biblioteques pedagogiques que existeixen al nostre temps, sentien el mateix

queien dia rera dia en les mateixes dificultats que jo en l'educacio dels col-legials, Sentia que aquestes dificultats havien de pesar el doble 0 deu vegades mes sobre els mestres d'escoles inferiors; aixo, si cap miserable matusseria no e1s feia totalment insensibles a aquest sentiment. Jo sentia vivament, encara que d'una forma indefinida, aquestes deficiencies del nostre sistema educatiu i buscava amb totes les forces els mitjans de combatre-les; i em vaig proposar de reunir, en part a partir de i

l'experiencia,

en

part

a

partir dels

textos

pedagogics,

tots

els 57


avantatges i rrutjans amb que seria possible de veneer les dificultats que trobava al meu pas per a l'educacio del nen a totes les edats.

Aviat, pen), vaig sentir

que la

meva

vida

no

seria

prou lIarga per aconseguir-ho, Mentrestant, havia escrit ja lIibres enters amb aquesta finalitat quan Fischer em va fer parar esment, en diferents cartes, en el metode de Pestalozzi i em va fer pressentir que ell podia arribar potser sense els meus rnitjans a la meta que jo cercava; vaig pensar que era el meu eami, sisternaticament cientific, el que potser generava les dificultats que ell no hi trobava i tambe que era la tecnica del nostre temps la que produia per ella mateixa les deficiencies que ell no necessitava de eombatre perque no la coneixia i no la utilitzava. Molts dels seus mitjans, com per exemple dibuixar a la pissarra24 i altres, em van semblar tan senzills que no podia entendre per que no hi havia caigut ja jo mateix temps enrera. Se'm va acudir que es feia servir el que ja de sempre haviem tingut al davant del nas. En especial em va atreure cap al seu metode el principi de tomar educar les mares per a allo a que eren destinades per naturalesa, perque precisament en els meus intents jo me n'havia apartat.

Aquestes opinions Kriisi

es van

fer rnes fortes amb l'arribada de

en la practica, a I'institut Pestalozzi ensenyava de lIetrejar, lIegir i comptar. El pastor Fasch i von Brunn, que havien organitzat l'ensenyament i una part de la direccio d'aquest institut tenint en compte les linies del metode de Pestalozzi, que encara no coneixiern prou be, van veure al mateix temps la forta irnpressio que produia en els nens lIegir a cor i el Iletrejar amb el ritme

a

ferneni,

Basilea, el qual

la

va

ensenyar

manera com

corresponent; els pocs materials que va portar Kriisi per a comptar i escriure segons aquest sistema, aixi com alguns exempies d'un diccionari que Pestalozzi havia triat com a primer lIibre de lectura per ais nens, ens van mostrar que aquest metode reposa sobre uns fonaments profunds i psicologics, Tot piegat em va fer deeidir rapidarnent de eorrespondre al desig de Pestalozzi d'unir-rne a ell. Vaig arribar a Burgdorf i vaig trobar des del primer moment que

58

aquesta

empresa

incipient corresponia

ales

meves


expectatives, L'energia dels nens, que es mostrava tan caracte­ ristica i general, aixi com la senzillesa i diversitat dels mitjans de desenvolupament amb els quais es genera va, em van meravellar. La seva total indiferencia envers tot a la tecnica didactica que es feia servir fins aleshores, la simplicitat de les imatges que imprimia, la clara distribucio dels continguts de la instruccio en parts que havien de ser apreses en diferents temps i d'una

man era

progressiva,

el

seu

rebuig

de tot el que

era

embolicat i confus, l'eficacia amb que, sense paraules, actuava damunt de totes les forces intensives, el seu manteniment de la paraula de que s'havia de fer a cada moment i sobretot la forca amb que alguns dels seus mitjans d'instruccio em semblaven sorgir com una nova creacio dels elements de la tecnica i de la naturalesa humana, tot aixo em va cridar I'atencio fins al maxim.

Alguna cosa dels seus experiments, es cert, em va semblar molt poe 0 gens psi cologie, com per exemple recitar frases dificils i confuses: la primera impressio que feien havia de resultar molt obscura per al nen. Pero com que per una banda veia amb quina energia preparava la clarificacio gradual dels eonceptes i per l'altra ell em contestava que la rnateixa naturalesa de bon primer presenta tota mena d'intuicions enmig d'una foscuria confusa. pero que despres a poe a poe perc amb pas segur les va fent cad a vegada rnes e1ares, tampoe no vaig tenir-hi res mes a dir; i menys, veient que no donava cap valor a cada una de les seves empreses per separat, sino que moltes coses les provava nornes per rebutjar-Ies. En moltes ocasions

simplement de fer mes gran l'energia interior dels nens i de treure informacio sobre els fonaments i prineipis a traves dels quais es provocava l'us de cada un d'aquests mitjans. Per cercava

vaig deixar enganyar quan alguns dels seus mitjans apareixer encara amb la feblesa vacil-lant dels experiments inicials i ai1lats; i menys, perque aviat em vaig convencer que el seu desenvolupament progressiu radicava en la seva propia naturalesa. Aixo ho vaig veure realment en el comptar i en el dibuixar, aixi com en e1s mitjans fonamentals que emprava per a l'estudi de la lIengua. tant, se'rn

no em van

59


Ara cada dia se'm feia mes clar que cada un dels seus mitjans i sobre tots a traves de la connexio amb la

actuava per a tots

totalitat del sistema, especialment pen) sobre la receptivitat dels nens. I, aixi, a traves de l'exercici diari, vaig poder veure que, abans que fossin declarats com a principi, arribaven a una maduresa que havia d'acabar forcosament en la finalitat que cercava. En els experiments i proves no parava d'aplicar cap

d'aquests mitjans fins que tenia gairebe per impossible fisicament de simplificar-ne rnes la naturalesa i de basar rnes pregonament els seus fonaments. Aquest avancar cap a la simplificacio del tot i cap a la perfeccio del que es singular va fer en mi mes fort el sentiment que jo ja tenia, per be que confos: que tots els mitjans que cerquen d'aconseguir el desenvolupa­ ment de l'esperit hurna mitjancant un llenguatge artificial i complicat porten en ells mateixos I'obstacle per al seu exit i que tots els mitjans educatius i de desenvolupament s'han de reduir a una simplicitat extrema, tant de la seva naturalesa interior com de l'organitzacio harmoniosa i psicologica de l'ensenya­ ment linguistic, si es que realment volem ajudar la natura en I'activitat que mostra per tal d'aconseguir el desenvolupament de la nostra especie, Aixi, lentament, se'm va anar fent clar que volia aconseguir amb la seva distribucio de les diferents parts de l'ensenyament de la llengua; per que reconduia I'ensenya­ ment de

l'aritrnetica

a

la consciencia insoluble i universal del calcul no es res mes que l'abreviacio del

principi: que qualsevol simple comptar; i que els mimeros al seu torn no son res rnes que l'abreviacio de I'expressio enutjosa: un mes un i mes un, etc., fan tants; i aixi mateix, per que bastia tota l'energia tecnica i fins i tot l'energia de la representacio fidedigna de tots els objectes sensibles damunt del desenvolupament precoc de la capacitat de dibuixar linies, angles, quadres i arcs. No podia ser d'altra manera: la conviccio de Is avantatges del metode s'havia de fer dia a dia mes gran, ja que continuament veia l'eficacia que l'energia, desvetllada en general i utilitzada segons aquests principis, produia en el mesurar, comptar, escriure i dibuixar. Cada dia estava mes convencut que era realment possible d'arribar a la meta de la qual ja he dit mes 60


amunt com mares

altra

havia inspirat la meva feina, 0 sigui, la d'educar les vegada per a allo a que la natura les ha destinades,

i que per aquesta rao els nivells inferiors de I'escola habitual poden bastir-se a continuacio de l'educacio maternal de que s'ha

gaudit. Vaig veure que s'iniciava un carni psicologic, universal, pel qual qualsevol pare i qualsevol mare que s'hi sentissin inclinats podien posar-se en condicions d'educar ells mateixos els fills, desapareixent aixi la irnaginaria necessitat de formar mestres en costosos seminaris i biblioteques durant molt de temps. En una paraula, ininterrompuda de les

la

irnpressio general i la uniformitat experiencies m'han retornat la fe que al comencament de la carrera pedagogica nodria en mi mateix amb tant d'amor, pen:' que despres, sota la pressio dels sistemes i dels metodes modems, gairebe havia perdut: la fe en la possibilitat del perfeccionament del genere humaÂť. meves

61


III

Ja has llegit l'opinio de Tobler i de Kriisi sobre el meu objecte, ara t'envio ames la de Buss. Tu saps el que penso de l'energia oculta de les classes inferiors. Aquesta opinio la confinna Buss. Quina transforrnacio ha sofert aquest home en sis mesos! Ensenya a Wieland-> el seu abecedari de la intuicio. Se

s'interessa per tot el que dona lIum sobre el cami que seguit l'evolucio del genere hurna; ben segur que hi trobara una confirmacio clarivident de com les energies desemparades i abandonades poden ser utilitzades i elevades si se'ls dona un com

ha

cop de rna i si sels anima. Estimat amic! EI rnon esta

pie d'homes capacos, pero buit d'homes que sapiguen aprofitar-Ios. A la nostra epoca tothom limita la idea que te de l'aprofitament hurna a la seva propia pell 0, com a maxim, la fa arribar a homes que Ii son tan

proxirns

com

la

seva

camisa.

Estimat amic! Scriosament. pensa en aquests tres homes i que he fet amb ells. VoId ria Que els coneguessis i que en coneguessis les \ ides rnes detalladament. Buss te 'n dira alguna cosa.

jo

La

Ii ho he pregat.

primera educacio de Tobler

va ser absolutament descurada. Als vint-i-dos anys va trobar-se. de sobte, com per miracle, abocat al sistema cientific i pedagogic en particular. Va pensar que se'ls ernpassaria: pero ara veu que se'I van

ell i que, en adonar-se de la insuficiencia dels seus pedagogics, el van portar a seguir pie de confianca el

empassar

mitjans

a

63


cami dels llibres, sense obrir-se a traves de la naturalesa el cami de la intuicio, Itt necessitat de la qual pressentia. Ara veu el perill en que es trobava de perdre's en la mar de mils i milers de

coses raonables i sense connexio, sense trobar mai uns fonaments ni per a l'educacio ni per a la instruccio escolar, els resultats dels quais no havien de ser paraules ni Ilibres assenyats, sino persones assenyades per l'energia educada de l'enteniment, Ara lamenta que a vint-i-dos anys, quan l'estudi dels Ilibres no havia encara ni comencat a rosegar la seva energia natural, no hagues trobat el cami que ha trepitjat ara als trenta. Ara sent profundament el mal que Ii han fet aquests anys i honora tant el seu cor com el metode quan diu que ales persones ignorants i no instruides els es rnes facil que no pas a ell d'agafar-se als seus principis i de seguir-Ios endavant sense caure en I'error. Mentrestant, es fidel a la seva conviccio, el seu talent li assegura el seu cami, Quan hagi superat les dificultats dels inicis, aquests i els coneixements previs que ja tenia Ii faran mes facil l'adaptacio al metode en els punts mes alts de la instruccio escolar, als quais encara no hem arribat. Tu coneixes Kriisi i has vist l'energia que demostra en l'ofici. Es extraordinaria, Qui el veu ¡treballar queda meravellat. Posseeix en el seu camp una autonomia que nornes passa desapereebuda a aquell qui no la te, i aixo que, passat que tenia un taete didactic innat, abans que conegues el metode anava molt mes endarrera que Buss en totes les disciplines; i ara ell mateix diu que sense coneixer el metode, malgrat el seu esforc per mantenir-se independent, no hauria aconseguit de ser-ho, sino que hauria rornas sempre un subaltern manat per un altre, necessitant la seva direccio; i aixo anava totalment en contra del seu esperit com a ciutada d'Appenzell. Ha rebutjat una feina

de mestre de 500 florins i s'ha quedat en la molt apurada situacio dels seus actuals recursos, nomes perque comprenia i

sentia que ara possiblement podria ser mestre, pero que mai mes no podria ser res mes i que aixo no el satisfaria ni a ell. No t'ha pas de sorprendre la manera com ha arribat a aquesta seguretat: l'hi va menar la senzillesa; es va lliurar completarnent al metode; les consequencies son elares i es ben veritat el que 64


diu Tobler: «el rnetode Ii

facil

justament perque no tenia rapidament precisa­ ment cap mes, pero tenia energia». Arnie! No tine rao d'estar orgullos de les prirnicies del meu metode? Tant de bo que els homes no tinguin mai, com vas

cap tecnica

va ser

i hi

pedagogica, perque no en sabia

va

progressar

dir-me fa dos anys. cap traca per a les idees senzilles i psicologiques que el sustenten! Tant de bo que tots els seus fruits siguin com aquests tres primers! L1egeix ara tarnbe l'opinio de Buss i despres continua escoltant-me. «EI meu pare» explicava Buss «tenia la feina al Col-Iegi Teologic de Tubinga i hi tenia la vi venda de franc. Des de tres anys i fins a tretze em va fer anar a I'escola llatina, on vaig aprendre eI que s'hi ensenyava en aquesta edat. Fora de l'escola, en aquesta epoca, em solia entretenir amb estudiants que s'alegraven de compartir amb mi, un noi molt alegre, els semi jocs. Un d'ells em va ensenyar a tocar el piano quan tenia vuit anys; pen) quan al cap de mig any se'n va anar de Tubinga, es van acabar les classes i vaig haver de continuar tot sol aquest estudi. A forca d'exercici i de constancia vaig arribar a dotze anys sabent-ne tant que vaig poder donar-ne classes amb uns resultats optims a una dona i a un nen. Ais onze anys vaig poder anar tarnbe a classes de dibuix i vaig continuar els estudis de les lIengiies grega i hebrea, de logica

i de retorica. La idea dels meus pares era de fer-me estudiar per a la lIavors recentment creada Academia de Belles Arts i Ciencies de Stuttgart26 0 be de deixar-me a les mans dels professors de la Universitat de Tubinga. En aquella Academia hi havien entrat fins aleshores gent de totes les classes socials, alguns pagant, altres tambe de franc. Els recursos dels meus pares no els permetien de disposar per a mi ni de la mes minima quantitat de diners. Per aixo a la instancia es va demanar l'adrnissio gratuita, Pero la van retomar amb una resposta negativa signada pel mateix Carles. Aixo i, si no ho recordo malament, la publicacio de l'edicte que excloia dels estudis tots els fills de la petita i mitjana burgesia, em van causar una forta impressio. La meva alegria juvenil va desapareixer de cop iamb ella totes les ganes d'estudiar. Aleshores vaig dedicar entrar

65


tota la meva energia al dibuix; pen) tam be vaig haver de plegar al cap de mig any perque el meu mestre va haver d'anar-se'n de la ciutat per mala conducta; aixi es que em vaig trobar sense

mitjans ni esperances per poder-me'n sortir tot sol i aviat vaig trobar-me en la necessitat d'haver-me de col-Iocar al taller d'un relligador de llibres. Eis meus anims s'havien ensorrat fins ala indiferencia, Vaig acceptar la feina, com n'hagues acceptada qualsevol altra, per poder-me esborrar del pensament qualsevol record dels meus somnis de joventut distraient-me amb feines manuals perma­ nentment. No vaig poder. Treballava, si; pero n'estava enormement descontent i anava

nodrint

un

sentiment violent

contra la

injusticia d'un poder que m 'havia exclos, contra el que havia estat costum fins aleshores, nornes perque venia de les classes inferiors, dels mitjans d'una formacio i de les esperances i perspectives, per aconseguir les quais havia consagrat ja una gran part de la

meva joventut. Malgrat tot, nodria en mi l'esperanca d'obrir-rne un cami amb la meva feina, encara que no em satisfes, per apartar-me'n i recuperar on fos el que necessariament hi vaig haver de perdre. Vaig viatjar; pero el mon em resultava massa petit. Em vaig posar malenconic, vaig emmalaltir, vaig haver de to mar a casa, vaig intentar novament de renunciar a l'ofici i vaig pensar que a Suissa podria guanyar-me la vida amb la poca musica que encara

sabia.

Vaig anar a Basilea amb l'esperanca de trobar una oportunitat de donar-ne classes; pero la meva situacio anterior m'havia dut una men a de timidesa que m'obstaculitzava tots els primers passos que condueixen a guanyar diners. No tenia el valor de dir res d'allo que s'ha de dir ni obtenir de la gent, de la manera com son, allo que jo cercava. Un amic que em va trobar casualment en aquest destret em va reconciliar momenta­ niament amb la meva feina de relligador; vaig tomar anar al taller; pero vaig continuar somniant des del primer dia que hi vaig entrar en la possibilitat de trobar, amb el temps i si es presentava l'ocasio, alguna altra cosa, tot i que jo mateix estava convencut que havia perdut massa de musica i de dibuix com 66


poder-rne'n assegurar la independencia, Per poder-rn'hi dedicar mes, aviat vaig canviar guanyar-hi dues hores diaries lIiures per a per

guanyar temps

i

de

feina, vaig

mi

i

coneixences que

facilitar els exercicis. Entre altres vaig coneixer Tobler. que aviat

vaig fer

em van

va

notar la pena

rosegava i va sentir el desig de treure'm de la situacio. Va pensar tarnbe justament en mi quan Krusi Ii

que

em

organitzar

que per

caldria

el

nou

meva va

dir

metode d'ensenyarnent de Pestalozzi

home que entengues de dibuix i de musica. La consciencia que tenia del meu endarreriment en la forrnacio i en els coneixements de dibuix i l'esperanca de tenir un

l'ocasio de poder perfeccionar-me en ambdues prendre la decisio d'anar a Burgdorf, tot i

fer-me molta gent m'havia previngut d'entrar en contacte amb Pestalozzi perque era, segons deien. una mica boig i no sabia mai ben be que volia.* M'ho confirmaven amb diferents fets: per exemple, deien que una vegada havia anat a Basilea amb les sabates lIigades amb palla perque ales portes havia donat les sivelles a un pobre. Havia lIegit L1eonard i Gertrudis, i em creia per tant allo de les sivelles. pero no que fos boig: ho volia intentar. Vaig anar a em

va

coses van

que

Burgdorf. La primera vegada que el vaig veure a penes impressionar. Va baixar amb mitjons, pols6s i absort,

amb Ziemssen-". que tarnbe havia anat a veure'l, No puc descriure el que vaig sentir en aquells moments; era una cosa semblant a la compassi6 unida. pero, a la sorpresa. Pestalozzi, i el que vaig veure. la seva benvolenca, la seva alegria envers

mi, que

era

un

desconegut, l'absencia de pretensions, la en que se'm presentava, en un moment

senzillesa i el desordre

tot em va atreure cap a

ell. No havia vist

encara

mai

busques aixi el meu cor. pero mai ningu tam poe guanyat la meva confianca d'aquella manera. que

•

home s'havia

un

no

ÂŤNaturalrnent. trobo que l'exterioritzacic

publica d'aquesta part de la opinio es inadequada. Pen'> Pestalozzi la volia i exigia incondicionalment exposicio sincera de la irnpressio que rn'havien causat tant ell com el que

rneva una

leiaÂť.

67


L'endema

vaig

anar a

escola i al comencarnent mes que un aparent desordre i

la

seva

no

vaig veure en realitat res xivarri que em va ofendre. Pen'> com que l'entusiasrne amb que Ziemssen havia parlat el dia abans dels plans de Pestalozzi ja m'havia desvetllat d'antuvi la curiositat, aviat em vaig haver sobreposat tambe a aquesta impressio i no va passar gaire estona un

a la vista alguns dels avantatges d'aquesta Pero al comencament vaig pensar que d'ensenyar. entretenir-se durant tanta estona en una mateixa qiiestio devia

fins que

em van

saltar

manera

molestar molt els nens; pero quan vaig veure la perfeccio a que els portava en els exercicis elernentals, el volar i el saltar d'una cosa a I'altra que em permetien els estudis de la meva joventut se'm

van

apareixer

per

primera vegada desavantatjosos

ivan

portar-me a la idea que, si m'haguessin fet aprofundir tant i durant tant de temps en les coses elementals, hauria estat capac de sortir-me de 101 i d'arribar a COles superiors i, en conseqiiencia, de sobreposar-rne a tots els mals i a tota la malenconia a que m'havia vist sotrnes. Aquesta idea quadra perfectament tarnbe amb el principi de Pestalozzi de portar els homes, amb el

seu metode, a sortir-se ells sols perque, tal com diu ell, en aquesta santa terra ningu no els ajuda ni ningu no els pOI ajudarst Em van venir

de

tot

:

a Lleonard i llegir-ho per l'experiencia de la meva vida que ningu en aquesta santa terra no ajuda I'home i que ningu no el pot ajudar,

calfreds quan vaig Gertrudis. Pero es

primera vegada

si es que no ho pot fer ell mateix. Ara veia clarament que les llacunes que jo no podia omplir per atenyer els meus objectius, tenien l'origen en la debilitat i en la superficialitat amb que vaig aprendre l'ofici en que ara havia de treballar, sense haver vist mai enlloc res que em pogues fer prendre consciencia dels seus fonaments. Vaig dedi car l'atencio especialment a la disciplina per a la qual Pestalozzi buscava ara la meva ajuda; pen'> durant molt de temps no vaig poder com prendre el que era caracteristic de la seva opinio sobre el dibuix i al comencarnent no sabia pas quan em deia que les linies, els angles i els arcs el fonament de la tecnica del dibuix. Per explicar-se, em deia que l'esperit huma havia d'elevar-se des d'intuicions

que volia dir eren

68


a conceptes clars. Pen) jo no em sabia imaginar com aixo podia esdevenir-se a traves del dibuix. Ell deia que aixo s'havia d'aconseguir amb la divisio del quadrat i de l'arc iamb la distincio de les seves parts en unitats intuibles i com parables. Vaig intentar de trobar aquestes divisions i simplificacions, pero ignorava quins eren els principis de la simplicitat i aviat vaig trobar-me en un mar de figures separades que en realitat eren

obscures

senzilles pero que no posaven pas en clar les regles de la simplicitat que buscava Pestalozzi. Ell, per desgracia, no sabia ni escriure ni dibuixar, tot i que en ambdues coses havia portat molt lluny els seus nens. d'una manera per ami incomprensible. En poques paraules: durant mesos no el vaig entendre i durant mesos no vaig saber per que servirien les linies elementals que ell m'ensenyava, fins que al final vaig notar que jo havia de saber menys del que realment sabia 0, si mes no, que havia d'extirpar de mi el saber per baixar als elements simples en els quais ara veia que hi havia la seva forca, encara que jo no pogues seguir-Ia. Se'rn va fer dificil. Finalment, l'evidencia cada dia mes gran de com avancaven els seus nens persistint en els punts inicials em va portar a aprofundir amb forca, en l'interior de la meva

opinio sobre

seus nens

punt, els fruitar

poaven

intents de fer

meus

en un

Era alia

objectes, en aquests punts dels quaIs els l'energia que mostraven; arribat en aquest els

parell de dies. i jo encara no

reconeixer la

seva

impressio. Abans

un

sabia

naturalesa

no

abecedari de la intuicio

que

va

era,

pero aixi

causar-me

una

van

que vaig profunda

sabia que el dibuix constava nomes de

linies.

jo veia ho veia entre linies que com m'ho imaginava, no havia I'objecte i ara se'n separaven en la meva irnaginacio i es desfeien en formes regulars de tal manera que feien sobresortir qualsevol irregularitat per mes petita que fos; aixi com abans nornes veia objectes ara nomes veia linies i pensava que les havia de practicar amb els nens necessariament i en tota la seva extensio fins a la perfeccio abans que se'ls fes copiar 0 observar objectes reals. Pero Pestalozzi De

cop,

tot

el

que

determinaven el contom. Tal discemit mai els con toms de

69


veia aquestes

regles

globalitat

seu

del dibuix com una part dintre de la metode i dintre de la natura, la qual no presenta res per separat a l'esperit huma. Tenia la intencio de posar davant dels ulls dels nens, des del bressol, una serie doble de figures, una en el llibre per a la primera infantesa, l'altra en exemples per ales seves taules de mesures-". Amb el primer volia ajudar la natura i desenvolupar el coneixement tecnic i linguistic en els nens tan d'hora com fos possible amb unes representacions ordenades de la natura i, amb el segon, volia unir les regles amb la intuicio del dibuix i recolzar reciproca­ ment la consciencia de les formes pures i dels objectes corresponents posant-Ios de costat en la ment dels nens i, finalment, assegurar amb aixo un proces gradualment progres­ siu i psicologic de l'habilitat en el dibuix, de tal manera que a cada linia que estiguessin en condicions de dibuixar perfecta­ ment, trobessin immediatament l'objecte per a aplicar-hi, el dibuix complet i exacte del qual no fos res mes que la repeticio de les formes regulars que els eren conegudes. del

Jo ternia que la representacio de figures debilitaria l'energia de la intuicio dels nens, pero Pestalozzi no volia cap energia que no fos natural; una vegada va dir: «La natura no dona al nen

cap

linia, nomes Ii dona

coses; i

se

Ii han de donar les linies

perque intueixi correctament les coses, pero no se Ii han de prendre les coses perque nornes vegi les linies». I una altra vegada es va enfurismar tant pel perill de deixar de banda la natura per arnor de les linies que va exclamar: «Deu me'n guard de fer desapareixer l'esperit huma per amor d'aquestes linies i del dibuix i d'endurir-Io contra la intuicic de la natura com fan els sacerdots pagans amb les seves doctrines supersticioses»,

Al capdavall me'n vaig persuadir i vaig trobar que el pia dels dos llibres coincidia plenament amb el proces de la natura i que contenia d'artificial nomes allo que calia perque la natura actues sobre l'esperit huma com ho exigeix el desenvolupament de les seves facultats.

Abans tenia que s'havia

encara un

d'ensenyar

els

altre dubte. Pestalozzi rn'havia dit nens a

llegir aquests esbossos

com

fossin paraules i que s'havien d'anomenar amb lletres cada 70

si

una


de les parts dels

i dels

de tal manera que es pogues cornposicio i posar-Ia sobre paper amb qualsevol paraula unint les lIetres. Aquestes arcs

angles,

expressar tan c1arament la com es

fa

Iinies i

arcs

havien d'esdevenir un abecedari de la intuicio i, per tant, el fonament d'un lIenguatge tecnic amb el qual no nomes es pogues tenir una consciencia clara de la diversitat de totes les formes, sino que tam be es pogues determinar exactament amb paraules. No va descansar fins que el vaig entendre. 10 veia que el capficava: em sabia greu, pen) era debades; sense la seva

paciencia

no n'hauria sortit res, del nostre abecedari de la intuicio. AI final vaig sortir-rne'n. Vaig cornencar per la lIetra A; era el que ell volia ivan anar seguint les altres I'una darrera I'altra

de tal

manera

que,

com

aquell qui diu,

no em va costar

gens.

La feina.

havent perfeccionat els dibuixos, era en realitat acabada, pen) la dificultat va ser que jo no podia ni expressar la meva opinio sobre alia que realment sabia i que ni tan sols no entenia el que els altres en deien. Pero tarnbe es una de les conseqiiencies mes importants del metode, que aquest ha de contribuir tarnbe a guarir aquest mal. AI metode, la tecnica del lIenguatge va estretament lIigada al saber que ens proporciona la natura i l'estudi, i els nens arriben a saber-se expressar correctament a cada pas que fan en els seus coneixements. Entre nosaltres, els mestres, s'havia fet una observacio general en el sentit que ni nosaltres mateixos no estavem prou capacitats per poder expressar-nos correctament i d'una manera exacta sobre coses que coneixiem prou a fons. A Pestalozzi tarnbe Ii era molt dificil de trobar les paraules que expressessin exactament alia que volia dir quan exposava les seves opinions sobre l'educacio. Aquesta manca d'un lIenguatge precis va ser en realitat tarnbe la causa per la qual vaig caminar durant tant de temps ales fosques en la meva disciplina i tarnbe la causa per la qual no veia ni podia veure els principis de Pestalozzi. Pero quan vaig haver superat aquestes dificultats, aviat vaig trobar-me que en tots els aspectes havia arribat al final i 71


cada dia mes els avantatges del metode veient l'abecedari de la intuicio havia de generar en els nens, justament en aquella mesura, un sentiment molt concret de la precisio i de la proporcio, a traves del lIenguatge precis reconeixia

sobretot

com

que tenien

a la seva disposicio per als objectes de la intuicio i tecnica; i veient, sobretot, com persones que han estat instruides amb art i abnegacio en el domini de la lIengua, en

de la

allo que fa referencia al seu entom, nomes amb el coneixement exacte deIs noms de Is objectes arriben a distingir-los mes

facilment iamb mes precisio i arriben

a tenir una consciencia mes segura de les seves caracteristiques distintives que no pas les persones que no hi han estat instruides. L'experiencia va confirmar la impressio que jo en tenia. Eis nens judicaven aquestes caracteristiques distintives, alia on fossin, amb mes precisi6 que no pas homes que practicaven des de joves el dibuix i la mesura; i aquesta capacitat progressava tant que no es podia

comparar amb els progressos normals que feien els

nens en

aquestes disciplines. I si be considerava el metode en la seva totalitat nornes des del punt de vista de la meva disciplina i a partir de l'eficacia limitada que el metode tenia sobre d'ella, a traves de l'esforc i de l'abnegaci6 amb que, malgrat aquestes limitacions- hi treballava, vaig arribar a poe a poe no nornes a pressentir la seva eficacia semblant sobre altres disciplines, sino tarnbe a anar-Ia reconeixent i comprenent; i aixi, ara, seguint el fiI limitat de la meva disciplina, el dibuix, vaig arribar a comprendre, a traves de la psicologia del Ilenguatge, avancant lentament en l'ensenyament del so cap a la paraula i de la paraula Cap a la llengua, com era possible d'incidir tambe en la consecuciode conceptes clars, com s'avancava de les linies cap als angles i cap a les formes i de les formes cap als objectes concrets. Vaig comprendre ara el mateix proces en l'aritmetica. Fins aleshores m'havia imaginat cada numero, sense tenir una consciencia clara del seu valor 0 contingut, ben be com una unitat que existia per ella mateixa, com em mirava abans els objectes del dibuix sense tenir una consciencia especial dels contoms ni de les

72

proporcions,

0

sigui,

del

contingut.

Ara cada


dels nurneros se'm representava en la ment com dintre de la totalitat del seu contingut concret i per aquesta causa vaig reconeixer tambe en aquesta disciplina I'avantatge de que e1s nens gaudien amb aquest metode i, al mateix temps, vaig veure un

d'irnportant per a qualsevol disciplina que el seu ensenyament partis de la base conjunta de numeros, formes i paraules. De la mateixa manera com vaig reconeixer que les dificultats de la meva disciplina radicaven en les mancances del llenguatge, vaig reconeixer ara les seves llacunes en les mancances de l'aritrnetica, Jo veia, dones, a cada forma, que el nen no pot imaginar-se les seves parts separadament si no pot com

era

comptar-Ies, com tarnbe que, si no es prou con scient que per exemple el mimero 4 esta compost de quatre unitats, tam poe no pot comprendre com una figura pot ser dividida en quatre parts.

partir de la claredat a que ara la meva disciplina tant com propia energia em portaven, va desenvolupar-se la conviccio que el metode, a traves de la seva influencia sobre I'esperit hurna, generava i assegurava en general I'energia que calia perque hom pogues anar tot sol endavant en totes les disciplines. i que era com una roda motriu que nomes s'ha d'engegar perque trobi per ella mateixa el seu moviment. No era nornes jo que ho veia aixi. Centenars de persones venien, A

la

meva

veien i deien: aixo no pot fallar. Eis pagesos i les seves muliers deien: Aixo tambe puc fer-ho jo a casa amb el meu fill. I tenien rao.

EI metode sencer es per a qualsevol un joe, aixi que s'agafa el til dels punts principals que Ii asseguri de no anar-se'n pels cam ins equivocats que dificulten l'ensenyament del genere hurna en tant que l'aparten de la mateixa natura, del terra segur sobre el qual. nornes, poden descansar els fonaments. No ens

dernana absolutament

pel bon cami agafats

res

de la

que

no ens

seva

sigui facil, si ho

cerquem

rna.

Nemes he d'afegir-hi una cosa: el coneixement del metode ha restablert en mi altra vegada en gran part I'alegria i l'energia de la

joventut

i ha reanimat

unes esperances

per

a

rni i per al

73


genere huma per

74

que des de feia molt de temps i fins

somnis i que ben

a

contracor havia

foragitat

ara

havia

tingut

de mi mateixÂť,


IV

Arnie! Aeabes de coneixer els homes que actualment treballen amb mi: pen'> jo no els tenia des del cornencament de la meva estada aqui; ni tan sols els cercava, al principi; des que vaig anar-rne'n de Stans, estava tan cansat i aixafat que fins i tot les idees dels meus veils projectes de l'educacio popular van cornencar a desinflar-se'rn i volia limitar els me us actuals projectes a meres millores aillades de les lamentables condicions escolars existents. Va ser tarnbe nornes la necessitat i la circunstancia de no poder fer ni allo que m'obligava a tomar a l'unic carni pel qual es pot aconseguir el mes important de la meva vella empresa. Mentrestant vaig treballar durant molts dintre dels limits en que m'havia reclos aquest mesos anihilament de mi mateix. Era una situacio estranya; amb la meva ignorancia i la meva inexperiencia, pero despres tambe amb la meva capacitat de sintesi iamb la meva simplicitat de ser

al

l'ultirn mestre d'escola i, no obstant aixo, el rnateix home, mateix temps que tot aixo plegat, el refonnador de

l'ensenyarnent justament en una epoca en que mig mon, des de Rousseau i Basedoww, s'havia posat en moviment per a aconseguir-ho. Realrnent. jo no sabia ni un borrall del que tots aquests feien i volien: nornes veia que els graus mes elevats de l'ensenyarnent o. rnes ben dit, que I'ensenyament mateix era portat aqui i alia a una perfeccio, l'esplendor de la qual enlluernava la meva ignorancia com la lIum del sol enlluema un

rat-penal. Trobava que els graus

mitjos

de

I'ensenyament 75


superaven de molt l'esfera dels meus coneixements i veia fins i tot que l'ensenyament basic es treballava amb la constancia i

amb la diligencia d'una forrniga, l'exit i els resultats de les quais

podia ignorar de cap manera. Si jo, pen), observava la totalitat de l'ensenyament 0, mes ben dit, l'ensenyament com un tot, en relacio amb l'estat real i no

veritable de la massa dels individus que havien de ser instruits, el poc que jo podia fer encara amb tota la meva ignorancia em semblava infinitament mes values que el que jo veia que el poble realment tenia; i com mes observava aquest ultirn (el poble) mes trobava que allo que sernblava brollar en els lIibres eom un corrent irnpetuos, quan hom ho conternplava al poble 0 a l'aula, es desfeia en una boira l'obscuritat humida de la qual no mullava el poble ni el deixava eixut ni tampoc no Ii oferia ni els avantatges del dia ni els de la nit. No podia arnagar-se'm que I'ensenyament escolar, tal com jo veia que es duia a terme, no oferia absolutament res ni al poble en general ni a les classes inferiors en particular. Tal com jo el coneixia, m'apareixia com una gran casa l'iiltim pis de la qual lluia una tecnica avancada i perfecta, pero que nomes habitaven poques persones; als pisos del mig ja hi vivia mes gent, pero els maneaven escales per poder pujar d'una manera humana al de dalt i, encara que alguns, en el seu estat miseriat, tinguessin ganes de pujar com un animal cap al pis superior, hom els picava els dits, alia on aixo succeia, d'una manera bastant general i aqui i alia hom els arrancava tambe un brae 0 una cama que haguessin estirat massa; a baix de tot, finalment, hi vivia un innombrable ramat d'homes que tenien el mateix dret que els de dalt de poder gaudir de la lIum del sol ide I'aire pur; pero no nomes se'ls deixava a la bona de Deu en l'obscuritat fastigosa dels forats sense finestres, sino que amb benes i enganys se'ls feia els ulls imitils per mirar cap aquest

pis superior. Arnie! Aquesta

manera de veure les coses va portar-rne naturalment a la conviccio que era important i urgent no nornes de tapar els mals escolars que mutilen les grans masses humanes d'Europa, sino d'exterminar-los des de les arrels, de tal manera

76


conseqilencia. els remeis a mitges podien esdevenir una segona porcio de veri amb la qual born no no podria aturar els efectes de la primera sino que a mes els multiplicaria. Aixo, naturalment, no ho volia pas; mentrestant, cada dia se m'anava desenvolupant mes el sentiment que era bastant impossible de posar remei als mals escolars d'una manera global i per molt de temps, si no es podia aconseguir de sotmetre la forma mecanica de tota la instruccio ales lIeis etemes per les quais l'esperit burna s'eleva de les

que,

en

facilrnent solament

intui'cions sensibles als conceptes clars. Aquest sentiment que, COlTl he dit, cada dia se m'anava fent mes fort, em va portar naturalment a punts de vista que

comprenien aleshores els

tot

I'ensenyament

en

general

i,

encara

que

anims fossin els mateixos que els d'un ratoli del que, espantat gat, s'havia ficat dins del seu forat, des d'on amb prou feines si gosava mirar enfora, va fer-me adonar que meus

projecte mesqui sortit del meu estat d'anihilarnent no no podia satisfer la totalitat de les necessitats de l'educacio sino que en circurnstancies facils d'apareixer encara podia fer que els pobres nens, a mes a mes de l'acostumada porcio d'opi que s'havien d'ernpassar tan sovint entre les quatre parets de l'escola, se n 'haguessin d'empassar una altra.

el

solament

Pero

a

part

d'aquesta ternenca,

cada

dia

estava

mes

descontent

d'aquest no-res mort del meu ofici de mestre i en els meus esforcos semblava que em trobes en el lIoc del mariner que, havent perdut l'arpo, volgues provar de pescar balenes amb I'bam. Naturalment, no funcionava, Encara que tot s'hagues d'enfonsar, havia de tomar a recuperar l'arpo 0 abandonar la pesca de la balena; i jo, aixi que vaig cornencar a sentir d'una manera mes clara que era el que necessitava per donar bastament a la imperiosa necessitat de la meva empresa i per harmonitzar arreu els principis de l'educacio amb el taranna de la natura, vaig trobar-me en el mateix cas. Les exigencies de la natura envers l'educacio ja no estaven ai1lades, sino que se m 'apareixien davant dels ulls en connexio amb tota la seva amplitud i, encara que com va passar al pescador de balenes se n'hagues d'anar tot a fons, 0 be havia d'abandonar la idea de 77


fer

alguna cosa de bo en el meu ofici, per petita que fos, 0 be havia de respectar la connexio que aquest tenia amb la natura, fos on fos que em pones. Vaig fer aixo darrer: vaig confiar-rne altra vegada, a cegues, a la seva ventura i, despres d'ensenyar el simple abecedari durant gairebe un any com qualsevol mestre

d'escola que

sense

de sobte a una empresa la creacio d'un orfanat, d'un rnenys que mestres i d'un pensionat, pero que tambe per al

voluntat,

comprenia

em

vaig llancar

no

seminari per a primer any necessitava

capital del qual aleshores no podia ni la desena part U. Pero va anar be. Arnie! Hi va i hi ha d'anar. Tine la pregona experiencia que el eor de rhome i tins cl cor deb governants desorientats, que en eertes circurnstancies es el mes dur de tots un

imaginar-rne d'aconseguir

els

cors

ment i

humans,

veure consurnir-se desarnparada­ de la eapaeitat humana de arnbicio desapareixer cap no

suporta

sacrifici que sigui gran i pura, quan els seus borrons han arribat ser, davant de Is seus ulls, fruits esplendorosos; i, Gessner, alguns de Is meus primers experiments han germinat i han donal fruits madurs. Arnie! L'home es bo i vol el be; pero tarnbe vol ser felic, si es que fa el be; i si es dolent, es que hom Ii ha barrat segurament el pas que volia seguir per ser boo Aquest barrar el pas es una cosa horrible! I es tan corrent, aixol I I'home es per aixo tan poques vegades bo! Pen) malgrat aixo cree sempre i en tots els casos en el cor de I'home i ara segueixo en aquesta creenca el meu cami sense limits, com si fos una via romana empedrada. Pero jo et volia introduir en I'embolic del curs de les idees que vaig haver de desfer per poder-rne posar en clar a mi mateix les formes rnecaniques de la instruccio i la seva supeditacio ales lIeis etemes de la naturalesa humana. Arnie! Per aconseguir-ho et vull transcriure alguns passatges de I'informe que fa aproximadament mig any vaig donar a alguns amics del meu institut sobre els meus experiments que il-luminen extensament el curs de les meves idees32. «L'horne» deia en aquest eserit «no esdeve home sino a traves de l'educacio, pero en allo que sigui possible, aquesta guia de nosaltres mateixos, que nosaltres mateixos ens fern, ha a

78


d'anar fortament

lIigada en totes les seves accions al curs senzill Faci el que faci, encara que ens tregui arriscadament de la condicio i tarnbe del dret de la nostra existencia animal, no esta en condicions d'afegir ni un apex a de

la

natura.

l'essencia de la forma com el nostre genere s'eleva a partir d'intuicions confuses a conceptes c1ars. Tampoc no ho ha de fer. Acompleix la funcio del nostre ennobliment especialment nomes perque ens fa desenvolupar d'aquesta i no de cap altra manera i, tan aviat com ho intenta d'alguna altra, ens toma a

llancar sempre a un estat inhurna per treure'ns del qual el creador de la nostra natura I'ha designada a ella. L'essencia de la natura, de la qual brolla la forma del¡ proces del desenvolupament que cal al nostre genere, es en ella mateixa estable i etema i, en relacio amb l'educacio, es i ha de ser el seu fonament estable i etem. Als ulls de l'investigador no superficial no apareix pas en el seu esplendor mes alt d'una manera diferent de com ho fa una casa majestuosa Que s'hagi bastit damunt d'una roca gran i etema a base d'anar-hi afegint imperceptible­ ment petites parts; mentre hi estigui intimament lIigada hi descansara d'una manera estable, pero si el lIigam entre ella i la roca es trenca gens, s'aterrara tarnbe tot de sobte i es desfara en

el

sigui

no-res

de les

petites parts

el resultat de l'educacio

en caiguin. Per enorme que ella mateixa i en tota la seva

que en

amplitud, sempre sera petit i imperceptible alia que l'educacio afegeixi al curs de la natura 0, mes ben dit, allo que basteixi damunt

dels

fonaments.

Les

mesures per al limiten sobretot a recollir en un espai mes reduit i en series regulars allo que la natura ens presenta dispers, a una gran distancia i en relacions confuses, i a acostar-nos-ho als nostres cine sentits en unes proporcions que facilitin i enforteixin la nostra receptivitat extern a i interna de totes les impressions i que condueixin els nostres sentits a representar-nos els objectes del mon, cada dia mes nombrosos, amb una rnes gran exactitud i d'una manera mes duradora. T ota la seva energia es recolza tambe en l'harmonia que existeix entre les seves influencies i efectes i els seus

desenvolupament

de les nostres

seves

energies

es

79


efectes essencials de la mateixa natura fisica; tota la seva obra i l'obra d'aquesta natura no son sino la mateixa cosa. Home! Imita aquesta manera de fer de la natura sublim que, del nucli tarnbe de I'arbre mes gran, en primer lloc nomes en fa sortir un imperceptible germen, pen) que despres, fent-Io

creixer d'una

hora, Ii

imperceptible dia rera dia i hora darrera despres les de les branques i branquells i fins als ultirns branquillons d'on

manera

posa les bases del tronc i

finalment les dels el fullam caduc. Observa aquesta manera de fer de la natura sublim, com te cura de cada una de les parts que s'han format i les protegeix i com ajunta tot el que es tendre a la vida

penja

ja assegurada

del que es veil.

Observa com s'obren les seves flors esplendoroses dels borrons que s'han format profundament; com despres perden

rapidament l'esplendor captivador de la seva primera vida i com cada dia afegeixen alguna cosa, perc:' alguna cosa real, a alia que ja son, essent uns fruits febles, pero en tota l'amplitud de la seva essencia ja plenament formats, i com pengen durant mesas, creixent en silenci, de la branca que els nodreix fins que madurs del tot i completats en totes les seves parts cauen de l'arbre. Observa com la mare natura, ja en neixer els primers rebrots, tambe fa neixer el germen de les arrels i amaga al si de la terra, profundament, la part mes noble de I'arbre; com va formant

alhora el tronc inamovible des de la les branques des de la profunditat del

profunditat de les arrels, tronc i els branquells des

profunditat de les branques i com dona a totes les seves parts, tambe ales mes febles i allunyades, les forces suficients, pero a cap ni una mes de les que li calenÂť.

de la

en

EI mecanisme de la naturalesa sensible de I 'home funciona essencia segons les mateixes lleis a traves de les quais la

naturalesa fisica desenvolupa en generalles seves forces. Segons aquestes lleis, la instruccio ha de gravar fermament i profunda en l'essencia de l'esperit de l'home el mes fonamental de cada una

de les

despres, a poe a poe, hi ha de fonamental, pen) ho ha d'ajuntar amb energia ininterrompuda al que ho es i ha de mantenir totes branques

gravar el que una

80

no

es

del saber;

tan


les parts, tins i tot la que tingui menys proporcionades i unides a aquella.

importancia, vives,

Intentava de trobar les lIeis a que el desenvolupament de I'esperit de rhome s'ha de subordinar gracies a la seva mateixa

naturalesa; sabia

que havien de

ser

les mateixes que les de la

fisica i sensible i pensava de trobar-hi ben segur el til amb que es podria teixir un metode d'instrucci6 universal i natura

psicologic. Home!, vaig dir-me

a

mi mateix mentre

cercava com

somni aquest fil, aixi com tu reconeixes en la maduresa fisica el resultat del fruit totalment acabat en totes les seves parts, de la mateixa manera no has de tenir per madur cap judici

en un

huma que no se t'aparegui com el resultat d'una intuicio, acabada en totes les seves parts, de I'objecte sobre el qual s'ha de judicar; al contrari, no has de tenir per res mes que per fruits cucats i, nomes per aixo, aparentment els judicis que sembI in madurs abans que la persona tingui una intuicio completa. I. Apren, doncs, primer de tot, a ordenar les teves intuicions

de

caiguts

madurs,

I'arbre,

tots

completar el que es simple abans d'avancar cap a coses mes complicades. Intenta de construir una serie gradual dels coneixements en cada branca de la ciencia en la qual cada nou concepte sigui nomes un petit apendix, gairebe imperceptible, a anteriors coneixements, profundament inculcats i inoblidables. i

a

2. Procura tarnbe que totes les coses que tenen entre elles relacio especial la tinguin tarnbe en el teu esperit tal com

una

en la natura, on son realment; subordina, dins de la imaginacio, totes les coses no essencials ales essencials i, en especial, la impressi6 que et faci la teva particular visi6 d'aquestes coses subordina-Ia a la de la natura i a la seva veri tat i no donis a res, en la teva irnaginacio, un valor mes gran del

la tenen teva

que te

3.

en

la natura

en

relaci6 al

genere hurna.

Reforca i explica les impressions dels objectes importants

acostant-te'ls

a

traves de l'art didactica i fent-Ios

actuar

sobre

teu a traves de diferents sentits. Per a

aconseguir-ho, has de reconeixer sobretot a partir de les lleis del mecanisme fisic quina es la que fa dependre dels teus sentits I'energia relativa de totes les impressions que tens de la proximitat 0 de la llunyania 81

_


fisiques de

tots els objectes que hi estan en contacte. No oblidis mai que aquesta proximitat 0 llunyania fisiques determinen sempre, en una bona part, el que hi ha de positiu en les teves opinions i tambe la teva posicio, els teus deures i la teva virtut. 4. Tingues per absolutament necessaries totes les impres­ sions de la natura fisica i reconeix en aquesta necessitat el

resultat de l'energia amb que la natura uneix en ella mateixa els elements aparentment heterogenis de la seva materia per portar a la perfeccio la seva comesa, i fes que l'art didactica amb que influeixes en el teu genere huma a traves de la instruccio, elevi tambe els resultats que persegueix a la necessitat fisica de tal manera que, amb tota aquesta teva activitat, aixo que sembla encara tan

heterogeni esdevingui

el

mitja

per

a

aconseguir

el

mateix objectiu. 5. Pero la riquesa i la varietat de l'estirnul i de la llibertat de moviment son la causa que els resultats de la necessitat fisica portin en ells mateixos, en general, el distintiu de la llibertat i de la independencia. Fes tu tambe que e1s resultats de l'art didactica i de la instruccio, mentre intentes d'elevar-Ios a necessitat, portin en ells mateixos, mitjancant la riquesa i la varietat de I'estimul i de la llibertat de moviment, el distintiu de la llibertat i de la

independencia, Totes aquestes lleis

a les quals esta supeditat el desenvolupa­ humana, giren en tota la seva extensio a I'entom d'un punt central, volten a l'entorn del punt central de tota la nostra existencia, que som nosaltres mateixos. Arnie! Tot 'el que soc, tot eI que vull i tot el que he de fer, surt de mi mateix. No hauria de sortir tambe, dones, de mi

ment de la natura

mateix el

82

meu

coneixernent?


v

es

T'he exposat aquestes quatre frases de les quais, em sembla, pot treure el fil d'un metode universal i psicologic de

I 'ensenyarnent. No

satisfan;

em

sento que no

l'essencia de les Ileis de la

estic

en

condicions de fixar

recolzen aquestes frases en tota la seva simplicitat i en tota la seva amplitud. Tal com les veig, brollen d'una font triple. La primera d'aquestes fonts es la mateixa natura, per obra de la qual el nostre esperit s'eleva de les obscures intuicions als natura en

que

es

conceptes c1ars. D'aquesta font brollen els principis segiients, que han de ser reconeguts com els fonaments de les lIeis la naturalesa de les

quais

cerco.

en contacte amb els meus sentits a idees correctes nornes en arribar rnitja per tant que lIurs imatges me'n fan veure l'essencia invariable i immutable sobretot abans de fer-rne'n veure I'estat 0 la constitucio canviant i mutable; i al reves, son per a mi una font

I. Totes les

son per

a

mi

coses

que estan

un

d'errors i d'enganys en tant que Ilurs imatges me'n fan veure la constitucio casual especialment abans de fer-me'n veure l'essencia. 2. A cada intuicio que s'inculca en l'esperit huma i que se Ii fa inesborrable de cara al perfeccionament de la seva impressio, s'hi arrengleren amb gran facilitat i gairebe involun­ tariarnent tota una serie de conceptes secundaris mes 0 menys col- laterals. 83


3. Quan l'essencia d'una cosa es impresa en el teu esperit amb una forca infinitament mes gran que no ho son els seus aspectes particulars, l'organisme de la teva naturalesa et va portant per ella mateixa, en relacio a aquest objecte, dia rera

dia, d'una veritat

a l'altra; i. al reves, quan la constitucio canviable d'una cosa es impresa en el teu esperit amb una forca infinitament mes gran que no ho es la seva essencia, I'organisme de la teva naturalesa et va portant, en relacio a aquest objecte, dia rera dia d'un error a l'altre. 4. Posant objectes d'una mateixa essencia, I'un al costat de I'altre, la teva visio sobre la seva veritat intema s'eixamplara notablement, es fara mes precisa i segura; la impressio unilateral i preponderant de Is aspectes particulars de Is objectes aillats s'afeblira en detriment de la irnpressio que la seva essencia ha de fer-te; preservaras el teu esperit de l'embolic causat per la forca inconnexa de cada una de les impressions que et farien els seus aspectes particulars i et salvaras del perill de caure en una barreja irreflexiva del que es superficial i del que es la seva essencia i, per aquesta causa, et sal varas del perill de caure en una inclinacio 0 predileccio per una cosa concreta, que una millor observacio t'hauria fet c1assificar com a secundaria, i del perill tambe d'omplir-te'n el cap. No pot ser d'altra manera: com mes idees generals, globals i essencials de les coses tingui l'home, menys el podran conduir a l'error sobre l'essencia del seu objecte les idees unilaterals i Iimitades; i, al reves, com menys practica tingui en una intuicio ampla de la natura, mes facilment les idees de l'estat variable d'una cosa Ii pod ran desordenar 0 fins i tot esborrar la seva visio essencial. 5. Fins i tot la intuicio mes complexa consta de parts basiques senzilles. Quan tinguis elares aquestes parts, el mes complex et semblara senzill. 6. Com mes sentits facis servir per investigar l'essencia 0 la imatge d'una cosa, mes correcte sera el coneixement que en tindras. Em sembla que els principis del mecanisme fisic que es desprenen de la mateixa naturalesa del nostre esperit son

84


aquests. A aquests s'hi afegeixen les lIeis generals d'aquest mateix mecanisme, de les quaIs ara nornes n'anornenare una: la perfeccio es la lIei maxima de la natura; el que es imperfecte no

es veritable.

La segona font d'aquestes lIeis fisico-rnecaniques es la sensibilitat de la meva naturalesa, unida estretament a aquesta facultat de la intuicio. La meva naturalesa va oscil-lant en totes les seves accions entre la inclinacio de coneixer i saber-ho tot i la de gaudir de tot

allo que calma les ganes de saber i de coneixer, Com

a mera

forca fisica, la ganduleria de l'horne es estimulada per la seva curiositat i, al reves, la seva curiositat es calmada per la seva ganduleria. Pero ni aquest estimul per una banda ni aquest fre per I'altra no tenen en ells mateixos cap rnes valor que el fisic; al contrari, el primer com a fonament sensible de la meva forca

investigadora i el segon com a fonament sensible de la meva serenitat en el judicar tenen un valor elevat. A traves de l'atraccio infinita que I'arbre del coneixement te per a la nostra naturalesa sensible arribem a tot el nostre saber i a traves del principi de superficial

la ganduleria, que posa limit al nostre facil i saltar d'una intuicio a l'altra, I'home arriba multilateralment a la veri tat abans que la pugui expressar. Pero els nostres amfibis que prediquen la veri tat no saben res d'aquesta rnaduracio; van recitant la veritat abans d'intuir-Ia i, naturalment, abans de coneixer-la; no poden fer altra cosa; els falta tant la forca dels quadrupedes per estar-se dempeus damunt la terra ferma com les aletes dels peixos per nedar sobre

els abismes i

Ignoren,

com

com

les ales dels ocells per elevar-se fins eis mivols.

Eva, la intuicio desinteressada deis objectes i

tenen el mateix desti, cornu al d'ella, de collir el fruit de la veri tat abans que arribi a ser madur. La tercera font d'aquestes lleis fisico-mecaniques rau en Ia relacio que la meva posicio extern a te amb la meva facultat

cognoscitiva. L'home esta

lIigat

al

seu

niu i quan el penja de

cent

fils i el

circumscriu amb cent cercles, que esta fent mes que l'aranya, que tarnbe penja el seu niu de cent fils i el circumscriu amb 85


cent cercles? I quina es la diferencia entre una aranya una mica mes grossa i una aranya una mica mes petita? L'essencial en la manera de viure de les aranyes es que s'estan al punt central del cercle que han construit; perc l'horne ni tan sols no pot triar

el punt central on vol estar-se i fer la seva vida i. com a simple esser fisic que es, reconeix tota la veri tat que hi ha al mon nomes en la mesura que els objectes del mon que Ii arriben

Ia intuicio s'acosten al punt central on es i on fa la seva vida sempre sense la seva intervencio, ha de ser i ha de viure. a

ion, normalment

86


VI

Amic! Pen:' tu veus si mes no l'esforc que jo faig per explicar la teoria de la meva empresa. Deixa'm que serveixi com una mena de disculpa si trobes que ben poe me n'he sortit. Ja des que tenia vint anys estic impossibilitat per filosofar en el bon sentit de la

paraula; per sort, per posar en practica el meu projecte no necessitava cap men a de filosofia d'aquella que a mi em sembla tan dura. Per cad a punt que passava, alla on jo podia influir, ho feia amb tota la intensitat de que era capac; sabia que volia; no em preocupava pel de rna i gairebe a cada moment, en relacio als objectes que rri'interessaven en especial, trobava allo que essencialment necessitava. I si un dia la forca de la meva

imaginacio

em

feia

anar cent

passos

endavant, l'endema, quan

de peus a terra, els tornava a caminar enrera. Aixo em passar milers i milers de vegades. Milers i milers de vegades

tocava va

m 'he

pensat que

m 'acostava a

la meta,

pen) de sobte

em

trobava

mes que una altra que aquesta suposada se rn'havia al davant. Aixo em passava rnuntanya que posat especialment quan se'rn cornencaven a fer clars els principis i Ileis del mecanisme fisic: em pensava que no calia res sino aplicar-Ios senzillament ales assignatures que l'experiencia de mil-lenaris havia posat a la rna del genere huma per al desenvolupament de les seves facultats i que jo veia com els elements de totes les arts i de tot el saber: em pensava que no calia res sino aplicar-Ios senzillament a I'escriure, al llegir, al meta

comptar,

no

era

res

etc.

87


a

Pen) aixi que ho vaig intentar, se'rn va anar desenvolupant a poe la conviccio, basad a en una experiencia cada vegada

poe

mes gran, que aquestes assignatures no podien tenir-se de cap de les maneres pels elements de l'art i de la instruccio, sino que, a l'inreves, s'havien de subordinar a conceptes educatius molt mes generals. Pen) la sensacio d'aquesta veritat tan important per a la instruccio que es va desenvolupar en mi treballant

aquestes assignatures se'rn va apareixer durant molt de temps nornes en punts de vista aillats i cada vegada nornes en connexio amb l'assignatura de que depenia cada una de les experiencies,

D'aquesta

vaig veure la necessitat de subordinar de la lectura al fet de saber enraonar; i en l'esforc

manera

l'ensenyament

trobar els mitjans d'ensenyar els nens a enraonar, vaig trobar principi de lligar aquesta facultat ales diferents etapes amb que la natura passa del so a la paraula i d'aquesta ultima, lentament, a la llengua. per

el

D'aquesta

vaig

manera,

quan m'esforcava

a

ensenyar

d'escriure,

tambe la necessitat de subordinar aquest ensenya­ ment al del dibuix i, quan m'esforcava a ensenyar a dibuixar, la de lligar i subordinar aquest ensenyament al de mesurar. Fins i tot l'ensenyament del lletrejar va desenvolupar en mi la necessitat de confegir el llibre per a la primera infantesa, amb el qual volia elevar els coneixements reals dels nens de tres i quatre anys per damunt dels dels escolars de set i vuit. Pen) aquestes experiencies, que a la practica em van portar sens dubte a trobar alguns mitjans auxiliars concrets de la instruccio, em van fer veure que encara no coneixia el meu objecte en la seva veritable amplitud i profunditat. Durant molt de temps vaig cercar l'origen universal i psi cologie de tots aquests mitjans auxiliars de la instruccio, perque estava convencut que nornes aixi era possible de trobar la forma com Yeducacio de la humanitat era detenninada per Yessencia de fa mateixa natura; evidentment era que aquesta forma estava basada en I'estructura universal del nostre esperit, fos com fos que el nostre enteniment cornprengues les impressions que la sensibilitat rebia de la natura en la seva concepcio de la unitat, es a dir, d'un concepte, i fos com fos que 88

veure


desenvolupes despres aquest concepte, lentarnent, a formula precisa. Cada linia, cad a mesura, cada mot -em

una

deia

mi mateix- es un resultat de l'enteniment que es generat per intuicions madures i ha de ser vist com a mitja per al progressiu esclariment dels nostres conceptes. Tota instruccio no es en a

essencia tampoc

mes que aixo; els

res

Per tant, tot radica prirnitiva. Per aixo,

principis s'han i immutable del

seus

d'abstreure, doncs, de la forma primitiva desenvolupament de l'esperit hurna.

el coneixement exacte

d'aquesta forma observava de nou els punts principals d'on calia extreure aquest coneixement. EI mon, em deia a mi mateix en aquest monoleg fascinant, se'ns presenta com una mar on convergeixen intuicions en

sempre

confuses; cornpetencia de I'ensenyament i de la didactica, si es que a traves d'ella la nostra formacio, arrencada per a nosaltres no prou rapidarnent de la rna de la natura, ha de ser anul-Iada realment i sense causar-nos perjudici, es que suprimeixi la confusio que hi ha en aquesta intuicio, que destrii els objectes entre ells, que tomi a ajuntar els que son semblants i pertinents en

la

seva

imaginacio,

que ens els faci aixi veure dar i que

despres d'haver-nos-els-hi fet

ens

I ho fa actualitzant-nos d'una

convergents, posant-nos despres cions per separat

posant-nos-les coneixements

en

els elevi

a

conceptes precisos.

les intuicions confuses i davant nostre aquestes intui­

en una

diferents estats canviables i, finalment, amb tota l'esfera dels nostres

en

contacte

restants.

Per tant, el nostre coneixement va de la confusio a la determinacio, de la deterrninacio a la clarificacio i de la clarificacio a la precisio,

Pero la natura, en progressar cap a aquest desenvolupament, s'ate sernpre a la gran lIei que fa que la claredat del meu coneixement depengui de la proximitat 0 de la lIunyania dels

objectes

que estan

en

contacte amb els

me us

sentits. Tot el que

et volta se't

presenta als teus sentits, caeteris paribus, mes i se't fa mes dificil de fer-t'ho clar i precis com mes

confus allunyat n 'es; i, fa mes

facil,

al

clar i

reves, tot se't presenta mes detenninat i se't precis com mes a prop es dels teus cine sentits. 89


En tant que esser viu i fisic

no ets res

mes que els

teus

cine

sentits; consegiientment, la claredat 0 la foscor de Is teus conceptes ha de procedir absolutament i essencialment de la proximitat 0 de la lIunyania amb que tots els objectes exteriors afecten aquests cine sentits, es a dir, a tu mateix 0 al punt central on es reuneixen en tu mateix les teves impressions.

Aquest punt central de totes les teves inuncions, que ets tu, es per a tu mateix un objecte de la teva intuicio; t'es rnes facil de fer-te clar i precis tot el que ets tu que no pas tot el que es fora de tu; to el que sents de tu mateix es en si mateix una intuicio determinada; nornes el que es fora leu POI ser-te una intuicio confusa; conseguentrnent, el proces dels reus coneixe­ ments es, mentre t'afecti a tu mateix, un estadi mes curt que si

procedeix d'alguna cosa de fora teu. De tot alia en que ets de tu mateix, n'ets conscient d'una manera determi­

con scient

tot el que tu mateix coneixes es en tu mateix i existeix per tu mateix d'una manera determinada; consegiientment, el

nada;

cami per obtenir conceptes precisos s'obre d'aquesta manera mes facilment i segur que de qualsevol altra i, de tot el que es

pot ser-ho mes que la claredat del principi que diu coneixement de la veri tat sorgeix en I'home del coneixement que te d'ell mateix. Arnie! Aixi, durant molt de temps, s'anaven agitant en la meva anima les idees vives, pero obscures, dels elements de l'educacio i aixi vaig expressar-Ies en el meu informe, sense poder aleshores descobrir ni I'estreta connexio que hi havia

c1ar,

res no

que

el

.

entre elles ni les lIeis del mecanisme fisic i sense estar en condicions de determinar amb seguretat els punts principals dels quais havia de partir la serie de les nostres opinions didactiques 0, mes ben dit, la forma com seria possible de determinar la formacio de la humanitat a partir de l'essencia de la seva mateixa naturalesa, fins que finalment, i d'aixo no fa pas gaire, com un Deus ex machina, la idea que els mitjans per a l'explicaci6 de tots els nostres coneixements de la intuicio

sorgeixen

del numero, de la

forma

i de la

llengua

va

semblar

donar-me de sobte una nova lIum sobre alia que estava cercant. Una vegada, en el lIarg cami que porta va a la meva meta 0, 90


mes ben dit, empresa,

el somni fantasies que bressolava la meva meva atencio ben senzillament a la

en

vaig dirigir la

manera com una persona educada es porta i s'ha de portar en cada cas, quan vol analitzar convenientment i explicar-se de mica en mica qualsevol objecte que se Ii presenti confiis i obscur.

En aquest cas, dirigira i haura de atencio als tres punts de vista segiients: I. Quants i de quina mena son els

dirigir

sempre la

objectes

seva

que te davant

seu.

2.

els

Quin es el

seu

aspecte;

quina es

la

seva

forma i quins son

seus con toms.

3. Com es diuen; amb quin recordar-se de cada un d'ells,

so,

amb

quina paraula pot

L 'exit d'aquesta analisi, pen), pressuposa que una persona aixi, evidentment, tingui les seguents facultats ben formades: I. La facultat d'assimilar diferents objectes segons la forma i de recordar-se del seu contingut.

seva

2. La de

distingir aquests objectes segons el mimero i de representar-se'ls d'una manera determinada com a unitat 0 com a multiplicitat. 3. La de redoblar la recordanca d'un objecte segons el numero i la forma a traves de la llengua i de fer-Ia inoblidable. Vaig conclouren, per tant, que el mimero, la forma i la llengua eren conjuntament els mitjans elementals de l'educacio, en tant que totes les propietats exteriors d'un objecte, sumades, s'apiloten en l'arnbit del seu contom i en la relacio del seu numero i son assimilats per la meva consciencia a traves de la llengua. L'art didactica, per tant, ha de fer d'aixo una llei immutable de l'ensenyarnent, ha de partir d'aquest triple fonament i influir-hi de la manera segiient: I. Ensenyant els nens a observar cada objecte de que hagin arribat a tenir consciencia com a unitat, es a dir, separat d'aquells amb els quais sembla que estigui lligat. 2. Ensenyant-Ios a coneixer la forma de cad a un dels objectes, es a dir, les seves mesures i proporcions. 3. Fent-los aprendre tan aviat com sigui possible en tota la 91


seva

amplitud

paraules i els

les

noms

de tots els

objectes

que

hagin reconegut. I de la mateixa

manera

que

I'ensenyament de Is

nens

ha de

elementals, tarnbe resulta evident que partir d'aquests la primera ocupacio de la didactica s'ha de dirigir a formar, a tres punts

a fer fortes amb una profunda psieologia les faeultats elementals del comptar, del mesurar i de l'enraonar, la bona constitucio de les quais es fonamenta en el reete coneixement de tots els objectes de la intuicio, i, consegiientment, a portar els mitjans del desenvolupament i de la formacio d'aquestes tres facultats a la maxima simplicitat, a la maxima conseqtiencia i a la maxima harmonia entre elles mateixes. L'iinica dificultat que encara se'm va presentar en el reeoneixement d'aquests tres punts elementals va ser aquesta:

envigorir i

que les propietats de les coses que ens son conegudes a traves dels cine sentits no son tambe totes punts elementals del nostre per

eoneixement

el mimero, la forma i el nom? Pen) aviat

vaig objeetes possibles tenen forcosarnent numero, forma i nom, pen'> les altres qualitats que son reeonegudes pels cine sentits no hi ha cap objecte que les tingui comunes amb tots els altres, sino que amb I'un hi te aquesta, amb I'altre aquella altra. Entre el mimero, la forma i el nom de totes les eoses i les seves propietats restants vaig veure-hi, dones, una diferencia important que era la que feia que jo no pogues acceptar cap de les altres propietats dels objectes com a punts elementals del eoneixement huma; al reves, igualment vaig veure aviat que totes les propietats restants de les eoses que son reconegudes pels nostres cine sentits es poden afegir immediata­ ment a aquests punts elementals dels coneixements de l'home; eonsegiientment, en l'ensenyament dels nens, el coneixement de totes les propietats restants dels objeetes s'ha d'afegir veure

com

que tots els

immediatament despres del eoneixement previ de la forma, del mimero i del nom. Aleshores vaig veure que a traves de la conscienciacio de la unitat, de la forma i del nom d'un objeete el eoneixement que tenia d'ell se'm tomava un coneixement determinat; que a traves del lent reconeixement de totes les seves altres caracteristiques se'm tomava un coneixement clar; i 92


que

a

traves de la conscienciacio de les connexions de totes les un coneixement precis.

propietats se'rn tornava Vaig continuar endavant

seves

i

vaig

veure

que tot el nostre

coneixement brollava de tres forces elementals. I. De lajorra del so, de la qual neix la facultat de la lIengua. 2. De la [orca indeterminada i purament sensible de fa representacio, de la qual neix la consciencia de totes les formes. 3. De la

forca determinada, ja no purament sensible, de fa representacio, de la qual s'ha de derivar la consciencia de la unitat i, amb ella, la capacitat de comptar i de calcular. Vaig concloure'n, per tant, que l'educacio del nostre genere havia de comencar pels primers resultats, els mes senzills, d'aquestes tres forces elementals, pel so, per fa jorma i pel numero; i que l'ensenyarnent de coses particulars no podia tenir ni tindria mai un exit que satisfes la nostra naturalesa en tota la seva arnplitud, si aquests tres resultats senzills de les nostres forces elementals no fossin reconeguts com els punts principals comuns de tot l'ensenyament, reconeguts per la mateixa natura, i si a conseqiiencia d'aquest reconeixement no fossin transfor­ mats en formes que, d'una banda, partissin universalment i harmonicarnent dels primers resultats d'aquestes tres forces elementals de la nostra naturalesa i que, de I'altra, influissin

d'una

important

i segura

a digirir el proces de dins de Is limits d'una culminacio I'ensenyament progressio sense lIacunes, com una a aquestes forces elementals i ocupada a mantenir I'equilibri. D'aquesta manera unicarnent sera possible d'elevar-nos uniformement en totes aquestes tres disciplines d'intuicions obscures a intuicions de term inades d'intuicions detenninades a representacions clares i de repre­ sentacions dares a conceptes precisos. A traves d'aixo trobo, dones, finalment, la didactica lIigada intimarnent i essencialment amb la natura 0, mes ben dit, amb la forma primitiva amb que aquesta ens il-lustra d'una manera general els objectes del mon; iamb aixo trobo resolt el problema de trobar un origen universal de tota fa didactica de l'ensenyament iamb ell fa forma com es podria determinar fa formacio del genere huma amb l'essencia de fa nostra mateixa

manera

fins

a

la

seva

,

93


naturalesa

mecaniques, rnent huma,

i, suprirnides que a

la

reconec

94

dificultats

forma d'ensenyament

mil-lenaris Ii ha posat rnent: a

les

/leis

l'ensenya­

l'experiencia de propi desenvolupa­

que

la rna per al seu I'escriure, al calcular, al Ilegir, etc. a

d'aplicar /es

que son els fonarnents de


VII

El

primer mitja elemental

de

I'ensenyament es,

per

tant, el

so.

D'ell

es

deriven els segiients

mitjans especials d'ensenya­

ment:

I. L 'estudi dels sons,

0

el

2. L 'estudi de la

els

paraula, objectes singulars. 3. L 'estudi de la llengua.

mitja d'educar els organs vocals. 0 el rnitja d'ensenyar a coneixer

0 el mitja pel qual hem de ser portats a poder-nos expressar d'una manera determinada sobre els objectes que se'ns hagin fet coneixer i sobre tot allo que nosaltres puguem reconeixer-hi,

I. L 'estudi dels Es divideix, al

el de Is

sons

del

seu

torn,

en

sons.

l'estudi dels

Sobre els sons de la Pel que fa als sons de la parla hom les maneres a les mans del desti si s'han o tard, a grans consciencia en

sons

de fa

parla

i

en

cant.

parla no

pot deixar de cap de

d'ensenyar al nen d'hora 0 a petites do�is. Es important que en tingui tota la seva amplitud tan aviat com sigui

possible. Aquesta conscienciacio hauria d'haver-Ia acabat abans encara de tenir formada la facultat d'expressar-se; i de la mateixa

manera

la

capacitat

de

poder-ho repetir

tot

amb 95


facilitat hauria d'haver-la

completat abans de tenir davant dels

ulls les formes de les lletres i abans de cornencar els primers exercicis de lectura.

lletrejar, per tant, ha de contenir els sons de que llengua en tota la seva amplitud i s'haurien de fer escoltar a cada casa al nen que apren de lletrejar i fins i tot als infants de bolquers en tota la seva extensio, fins que per causa de la sovintejada repeticio Ii quedessin impresos profundament i se li fessin inoblidables, abans encara de ser capac; de pronunciar-ne cap. Ningu que no ho hagi vist no s'imagina com estimula l'atencio dels nens petits i l'al-Iicient que te per a ells la pronunciacio d'aquests sons senzills: ba ba ba, da da da, rna rna rna, la la la, etc.; i tampoc que es guanya amb la conscienciacio primerenca d'aquests sons. Seguint aquest principi de la importancia de la consciencia­ cia dels sons abans que el nen pugui pronunciar-Ios i convencut que son igualment irrellevants tant les figures i els objectes que es posen davant dels ullsdels nens petits com els sons que se'ls fan escoltar, he escrit un llibre per ales marestt, en el qual Eillibre de

consta

la

explico graficarnent

a

traves de tails fets

en

fusta

no

nomes els

punts principals del mimero i de la forma sino tarnbe altres

propietats dels objectes, les mes importants

que

ens

revelen els

cine sentits. En aquest llibre tarnbe preparo i facilito el futur aprenentat­ ge de la lectura amb la conscienciacio de molts noms iamb una

intuicio multilateral i preparo i facilito al nen d'aquesta edat que aprengui a lletrejar inculcant-li previament els sons, fent-Ios-hi familiars 0 instal-lant-los en el seu cap, com si diguessim, amb aquest llibre, abans que sapiga pronunciar-ne cap sil-laba." Nota a la nova edicio. Mes tard, amb el coneixement profund del proces psicologic del desenvolupament de les nostres forces i de la veritable evolucio dels motius dels nostres coneixements, aquests intents van ser tinguts per superflus i es van deixar de banda. S'ha de veure tota aquesta exposicio com una afanyosa recerca de rnitjans d'ensenyament, sobre la naturalesa dels quais jo no estava prou segur, ni de bon tros. P. •

96


Yull que aquests quadres intuitius per ala primera infantesa vagin acompanyats d'un lIibre rnetodologic en que cada paraula que s'hagi de dir al nen sobre cada objecte que se Ii hagi ensenyat sigui expressada tan exactament que fins i. tot la mare mes inexperta pugui obtenir els resultats que jo n'espero sense que Ii calgui afegir cap paraula a allo que jo digui.

Per tant, preparat amb el lIibre de la mare i familiaritzat amb tota l'arnplitud dels sons, havent sentit repetidament els del llibre de lletrejar, tan aviat com els seus organs vocals estiguin formats, s'ha d'aconseguir que el nen, amb la mateixa facilitat amb que se Ii fan repetir sons sense solta ni volta, repeteixi diariarnent diverses vegades algunes series de sons del IIibre de IIetrejar.

Aquest lIibre

diferencia de tots els altres publicats fins ara pel metode, entenedor per a tothom i fins i tot per a I'alumne, parteix de les vocals i, afegint-hi a poe a poc consonants per davant i per darrera, forma les sil-labes d'una manera completa i en facilita la pronunciacio i lectura. Aquest lIibre va sorgir afegint al darrera de cada vocal una consonant de la b fins a la z, formant aixi de bon primer les sil-labes senzilles i facils ab, ad, af, etc., i afegint-hi despres al davant les consonants amb les quais aquestes sil-labes senzilles es trobaven unides en l'us linguistic real, per exemplel+, per a es

fet que el

aďż˝

C, n, ny,

p,etc. cap nap nyap pap, etc.

Formant aixi amb totes les vocals ajuntades ales diferents primerament les sil-bes senzilles i despres ajuntades a d'altres les sil-labes mes dificils, havia de sorgir necessariarnent consonants

repeticio variada dels sons senzills i una cornbinacio universal i ordenada de totes les sil-labes que s'assemblen, ja que tenen la mateixa base, que facilitava enormement I'aprenentatge de llur so i per tant tarnbe el de la lectura. una

97


Els avantatges d'aquest Ilibre son els segiients: 1. Entrete els nens en l'exercici de Iletrejar concretes durant el

temps que calgui, fins que hi

sil-Iabes

tenen

una

habilitat suficient. 2. Fa agradable als nens la repeticio de les mateixes formes, usant continuament la sernblanca de Is sons, i facilita aixi la finalitat d'inculcar-Ios-les fins que se'ls fan inoblidables. 3. Fa arribar els nens amb molta rapidesa al domini de la

pronunciacio completa de cada nova paraula que es forma ajuntant consonants a sil-labes apreses anteriorment. sense haver-Ies de Iletrejar previarnent, i al de saber Iletrejar de memoria aquestes composicions, cosa que facilita despres enormement l'aprenentatge correcte de l'escriptura. En la breu introduccio sobre l'us d'aquest Ilibre es demana a les mares que pronunciin cada dia als nens, abans que sapiguen enraonar, repetidament i en ordres diferents, aquestes series de sons per estimular-Ios l'atencio i per fer-los-en conscients. Aquest exercici s'ha de reprendre amb mes deler i s'ha de tomar a comencar des del cornencament tan aviat com el nen comenci d'enraonar per tal que ho repeteixi i n'aprengui de pressa. Per fer mes facil als nens el coneixement de les Iletres, que ha de precedir el Iletrejar, les he posades al Ilibre, escrites en un tamany gros, per tal que els nens en puguin observar millor 1es

caracteristiques diferencials. Aquestes lletres s'enganxen damunt de carto, separadament, i s'ensenyen al nen l'una despres de l'altra cornencant per les vocals, que son pintades de color vermeil perque les diferencim, i que han de coneixer perfectament i saber pronunciar abans d'anar endavant. Despres se Ii ensenyen tarnbe a poe a poe les consonants, perc sempre un ides a una vocal, perque sense vocal no es poden pronunciar. Tan aviat com les lletres son prou conegudes pels nens, en part gracies a aquest exercici, en part gracies al lletrejar mes en concret, del qual parlare mes endavant, hom pot altemar ja els tres tipus de lletra que apareixen al Ilibre: a sobre de la forma impresa (que aqui ja pot tenir un tamany rnes petit) hi ha la 98


forma manuscrita i, a sota, la forma llatina. Si hom fa que el llegeixi cada sil-laba seguint la forma del mig, queja coneix, i que la repeteixi seguint les altres dues formes, se li fa aprendre a llegir alhora i sense perdua de temps en un triple alfabet. nen

la regia fonamental del lletrejar, que cap sil-Iaba no rnes que la successio de sons formada per consonants ajuntades a una vocal i que la vocal es sernpre, per tant, el fonament de la sil-laba, la vocal s'ha de posar en primer Hoc a la pissarra (on al canto de dalt 0 al de baix hi ha d'haver un

Segons

es

res

llisto buidat amb les lIetres que s'han de poder posar i treure i fer correr amunt i avail facilment); a aquesta s'hi afegeixen de mica en mica per davant i per darrera consonants; a

ap ap tap, etc. Cada sil-laba es pronunciada aleshores pel mestre i repetida pels nens fins que se'ls faci inoblidable. -

c

-

-

Despres se'ls fa dir les lIetres una per una en l'ordre en que apareixen 0 fora d'aquest ordre (la primera? la tercera? etc.) i se'ls fa lletrejar les sil-labes, tapades, de memoria. Principalment a la primera part del lIibre es absolutament necessari d'avancar a poe a poe i de no passar a res de nou fins que el que es dona no esta profundament arrelat en els nens; perque aqui rau el fonament de tot l'ensenyament de la lectura, sobre el qual s'ha de bastir tota la resta, a copia d'anar-hi fent afegits breus i lents pero constants. Quan d'aquesta manera els nens han arribat a una certa capacitat en el llctrejar, hom pot fer exercicis tambe seguint altres metodes, Aixi, per exernple, hom pot anar afegint una lIetra darrera d'una altra d'una paraula fins a completar-la i fer pronunciar cada vegada les Iletres que hi ha. Per exemple: p pa par para parad parada. Traient cada vegada una Iletra es pot fer l'exercici a la inversa i es pot repetir aixo una vegada i una altra fins que els nens puguin lletrejar de nord la paraula sense equivocar-se. Tarnbe, si es vol, es pot formar la paraula -

-

-

-

-

comencant per la darrera lIetra. Finalment, es divideix la paraula en sil-labes, es fan comptar les sil-labes i es fan pronunciar i lIetrejar seguint l'ordre 0 no

seguint-lo, enumerant-Ies. Pot aconseguir-se un

gran

avantatge, principalment

en

99


l'ensenyament comencament moment, tant

l'escola, si s'acostuma els nens de bon pronunciar cada so tots plegats i al mateix si se'ls el pronuncia abans com si se'ls demana a

a

mitjancant el mimero de la lletra 0 de la sil-laba que el pronuncim, de tal manera que el so pronunciat per tots pugui escoltar-se

si

un de sol. Aixo fa que el sistema i influencia d'una totalment mecanic d'ensenyament sigui manera increiblement intensa els sentits dels nens.

com

fos

Quan aquests exercicis de lletrejar a la pissarra siguin acabats del tot, aleshores es donara al nen el llibre com a primer Ilibre de lectura i se l'hi deixara tenir fins que arribi a ser totalment capac de llegir-lo. I aixo es tot, pel que fa a l'ensenyament dels sons de la paria. Ara hauria de dir encara alguna cosa sobre l'ensenyament dels sons del cant, pen) com que el cant propiarnent dit no pot ser tingut com a mitja per arribar a conceptes precisos a partir d'intui'cions obscures, es a dir, per ser utilitzat a la c1asse com a mitja d'instruccio, que es el sentit en el qual estic parlant, sino que mes aviat ha de ser tingut com a una capacitat que s'ha de desenvolupar segons uns altres punts de vista i tenint en compte altres finalitats, en deixo el tractament per ames endavant quan tractare de tot el complex educatiu; ara nomes dire que l'ensenyament del cant ha de cornencar per allo que sigui rnes senzill, segons els principis generals, que despres s'ha d'anar completant, avancant lentament des del final d'un exercici al comencament d'un altre de nou i que mai no ha de servir ni per frenar els fonaments de l'energia ni per posar-hi confusio amb una rigidesa excessiva. II

EI segon mitja especific d'ensenyament sorgit de la forca del del mitja elemental del so es l'estudi de fa paraula 0, mes ben dit, l'estudi dels noms. Ja he dit que el nen hi ha de ser introduit pel llibre de les mares. Aquest llibre esta fet de tal manera que s'hi parla dels objectes mes importants del rnon i especialment d'aquells que so 0

100


a genere subordinats, i fa

com

0

especie

que les

ten en

mares

senes

enteres

d'objectes

condicions de fer noms mes determinats,

estiguin

en

coneguts i usuals per al nen els seus amb la qual cosa els nens es van preparant des de molt joves per a l'estudi dels noms, 0 sigui per al segon mitja especific de

l'ensenyament sorgit de la forca del so. Aquest estudi dels noms consta de series de noms deIs objectes mes importants de totes les parts del regne de la natura, de la historia i de la geografia, dels oficis de l'home i de les relacions humanes. Aquestes llistes de paraules es donen al nen com a simple exercici de la c1asse de lectura immediatarnent despres d'haver acabat el llibre de lletrejar; i l'experiencia m'ha demostrat que es possible de fer corrents als nens, fins l), saber-les completament de nord, aquestes series de noms ja a l'epoca en que se'ls fa aprendre de lIegir; l'avantatge que representa per als nens una conscienciacio completa, en aquesta epoca, de llistes de noms ampliades i variades es incalculable de cara a la simplificacio de l'ensenyament posterior i es pot comparar amb la

mera

que

es

recoil ida caotica dels materials que calen per mes endavant.

a una casa

vulgui construir

III EI tercer

mitja especial

de

l'ensenyament, sorgit

de la

forca

del so, es l'estudi de fa llengua. I aqui em veig arribat al punt

en que ben mirat comenca a apareixer la forma segons la qual la didactica, a traves de l'us de la llengua, caracteristica del genere huma, pot arribar a fer que el nostre desenvolupament segueixi el mateix ritme que el del proces de la natura. Pero, que die? Apareix la forma per la qual l'home, pel voler del Creador, ha d'arrencar de les mans

de la ceguesa de la natura i de la seva sensibilitat l'educacio del genere huma per posar-la a les mans de les forces superiors que des de fa mil-lenaris desenvolupa en ell mateix; apareix la forma per la

qualla humanitat sencera independentment i I'home en particular paden donar al desenvolupament de les seves forces la direccio mes adequada i mes amplia i tambe el cami mes 101


rapid, eoses per a les quaIs la natura els ha donat nomes mitjans i forces, pen) no els ha donat ni els podra donar mai cap direetriu, perque son humans; apareix la forma per la qual l'home pot fer tot aixo sense crear cap destorb per a la puresa ni per a la senzillesa del proces fisic de la natura, per a l'harmonia que hi ha en el nostre desenvolupament purament

sensible,

i

robar a cap part de nosaltres mateixos de l'atencio continuada que Ii concedeix la mare natura en el seu desenvolupament tambe purament fisic35. Tot aixo s'ha d'aconseguir amb la didactica completa de l'ensenyament de la llengua i la psicologia mes elevada, per donar la maxima perfeccio al mecanisme del proces natural d'anar a conceptes precisos a partir d'intuicions confuses. Aixo sense

absolutament

res

puc pas fer-ho

ni de bon tros, i em sen to, de debo, com en el desert. Peri> l'egipci, que va ser el primer que va lligar ales ban yes del brau una pala torcada i Ii va ensenyar la feina de fer soles, va preparar amb aixo la invencio de I'arada, encara que no fos ell el que la perfecciones. no

la

veu

jo,

d'un que clama

Que el meu merit sigui nornes el d'haver torcat primer la pala i el d'haver lligat la seva forca a unes noves ban yes. Pero, per que enraono amb metafores? Jo puc i he de dir de dret, sense donar-hi voltes, el que realment vult. VuH alliberar l'ensenyament escolar tant dels metodes caducs d'anties mestres tartamudejants com d'una nova debilitat de l'ensenyament popular basic que ni tan sols arribi a substituir-Ios i vull posar-Io en contacte amb la forca indestructible de la natura, amb la Bum que Deu encen als cors dels pares i de les mares i que nodreix constantment iamb

l'interes que tenen els pares de fer els fills agradables davant de Deu i davant dels homes. Peri> per determinar la forma 0, mes ben dit, les diferents formes de l'ensenyament de la llengua, a traves de les quais es pot aconseguir el seu domini, es a dir, per les quais hem de ser portats a expressar-nos correctament sobre els objectes que hem coneixent i sobre tot el que nosaltres podem reconeixer-hi,

anat ens

102

hem de preguntar:


Quina es per a I'home la finalitat ultima de la llengua? Quins son els mitjans 0, mes ben dit, quin es el curs progressiu pel qual la natura mateixa ens porta a aquesta finalitat en el desenvolupament gradual de l'art deillenguatge? I. La finalitat ultima de la Ilengua es, evidentment, la conduccio del genere hurna a l'obtencio de conceptes precisos a partir d'intuicions obscures. 2. Eis mitjans pels quaIs ens porta gradualment a aquesta I.

2.

finalitat contenen indiscutiblement aquests preceptes: a) Reconeixem un objecte en general i I'anomenem

unitat, com a objecte. b) Ens conscienciem lentament de les i aprenem d'anomenar-Ies. c) A traves de la Ilengua obtenim la

mes precisio aquestes

seves

com a

caracteristiques

forca de determinar amb

dels

caracteristiques objectes amb verbs i seves les variacions canviant les adjectius d'explicar-nos estructures de les paraules i les seves combinacions. I. EI que s'ha de fer per aprendre d'anomenar els objectes ja ho he explicat mes amunt. i

lei;

2. EI que s'ha de fer per coneixer i per ensenyar caracteristiques dels objectes es divideix en:

a anomenar

a) Allo que s'ha de fer per ensenyar el nen a poder-se expressar correctament sobre el mimero i la forma. EI mimero i la forma son, com a caracteristiques elementals de totes les coses, les dues abstraccions universals mes amplies de la natura fisica i els dos puntals on es recolzen tots els altres

mitjans

per

a

l'explicacio

dels nostres eoneeptes.

b) Allo

que s'ha de fer per ensenyar el nen a expressar-se correetament tambe, a IDeS a mes de fer-ho sabre el mimero i

la forma, sobre totes les altres caracteristiques de les coses (tant sobre aquelles que es reconeixen pels cine sentits com sobre les que es reconeixen no per la simple intuicio sino per la nostra forca d'imaginacio i de judici). Les

de que hem apres de fer traves de l'us dels cine sentits a partir de les earacteristiques de totes les coses despres de l'experiencia de mil-lenaris, nurnero i forma, han de ser inculcades d'hora al nen

primeres generalitats fisiques

abstraccio

a

103


simplement com a caracteristica inherent a coses concretes com a generalitat fisica. Una cosa radona i una cosa quadrada no nomes s'han de saber anomenar aviat com aroda i com a quadrat sino que, si es possible, s'ha d'inculcar previarnent el concepte de rodo i de quadrat -de la unitat- com a concepte purament abstracte, perque tot el que apareix en la natura com a rodo, com a quadrat, com a simple, com a quadruple, etc., pugui unir-se a la paraula determinada que expresssi la universalitat d'aquest concepte; i aqui es veu tarnbe de pas la causa per que la llengua s'ha de concebre com a mitja per expressar mimero i forma, especial­ ment i a part de la manera com es contempla per expressar-se sobre totes les altres caracteristiques que els cine sentits ens fan adonar que son als objectes de la natura. Es per aixo que ja en el llibre per a la primera infantesa36 no

sino

cornenco

a

portar els

nens

a

tenir

una

consciencia clara

d'aquestes propietats universals. Aquest lIibre dona una visio global de les formes corrents, aixi com tambe proporciona els mitjans mes senzills per fer entendre al nen les primeres relacions numeriques. Pero els altres passos d'aquest estudi s'han de deixar, com l'exercici linguistic, per ames endavant i s'han d'unir a mes a mes al tractament especial del mimero i de la forma, que s'han de contemplar per separat com als punts elementals del nostre coneixement despres d'haver completat els exercicis linguistics. Eis dibuixos del primer llibre de l'ensenyament, del llibre de les mares 0 de la primera infantesa, s'han triat, per be que hi apareguin desordenadament, de tal manera que tots els tipus de propietats universals que ens son conegudes a traves dels cine sentits hi surtin, de tal manera que posin les mares en condicions de fer usuals als nens sense cap esforc les expressions mes precises que hi hagi. Pel que fa, perc, ales caracteristiques de les coses que no ens son conegudes immediatament pels nostres cine sentits, sino per la intervencio de la nostra facultat de comparar, de la nostra

forca d'imaginacio i de meu principi de no

el

104

la nostra

capacitat d'abstraccio,

man tine

voler fer aparentment madur cap

mena


de

judici burna abans de temps, sino que faig servir la coneixenca inevitable d'aquestes paraules abstractes que tenen els

nens

d'aquesta

en cone ret com a

edat com a simple exercici de la memoria i facil nodriment de la seva imaginacio i de la

seva capacitat d'imitacio, Pel que fa als objectes, en canvi, que son coneguts d'una manera immediata pels nostres cine sentits, amb els quais el que s'ha de fer es que el nen arribi tan de pressa com sigui possible a poder-se expressar sobre ells correctament, prenc les mesures segiients. Extrec del diccionari els substantius que es destaquen per trets caracteristics que hi reconeixem amb els cinc sentits i els

afegeixo els adjectius que expressen les seves caracteristiques, Per exemple: llefiscosa, vermiforme, de pell de cuiro; anguila cadaver- mort, pudent; vespre tranquil, sere, fresc, plujos; eix fort, debil, untat; camp sorrenc, argiles, sembrat, femat, fertil, productiu, improductiu. Despres giro la regIa al reves; busco al diccionari de la mateixa manera adjectius que expressin trets caracterfstics d'objectes que son reconeguts pels nostres sentits i els afegeixo els substantius que tenen les caracteristiques expressades pels adjectius. Per exemple: -

-

-

-

rodo

lleuger feixuc

-

-

-

calent

-

alt

-

bala, barret, lluna, sol; ploma, pel, aire; or, plom, fusta de roure; estufa, dia d'estiu, caliu; torre, muntanya, gegant, arbre;

profund-

mar,

tou

cam, cera,

-

llac, celler,

cova;

mantega; molla, barba de balena;

elastic etc. Pero no intento de cap de les maneres, mitjancant una llista completa d'objectes, disminuir l'agilitat del pensament del nen, sino que en cada cas Ii dono nornes uns quants exemples, perc uns exemples que Ii siguin familiars, i tot seguit li pregunto: ÂŤSaps dir-me alguna altra cosa que sigui aixi?Âť, Els nens troben -

105


facilment la majona de les vegades en l'esfera de les seves experiencies altres exemples i fins i tot, sovint, exemples que no s'haurien acudit al mestre; i d'aquesta manera l'esfera dels seus coneixements s'eixampla i s'il-lumina d'una manera que es impossible d'aconseguir amb la catequesi 0 que, si mes no, nornes es pot aconseguir amb un esforc i un artifici cent vegades

superiors. En tota catequesi el nen esta lligat en part pels limits del concepte sobre el qual es catequitzat, en part per la forma en que el catequitzen i finalment encara pels limits de l'esfera dels coneixements del mestre i, el que es pitjor encara, pels limits de la preocupacio angoixosa de no ser apartat del seu sistema

didactic. Amic! Quines barreres tan espantoses per al nen que desapareixen totalment amb el meu metodel Fet aixo, usant tambe el diccionari, intento de facilitar encara mes al nen l'explicacio gradual dels objectes del man, que

ja coneix

Tenint tot el que

multilateral. compte l'experiencia acumulada pels segles sobre existeix, divideixo l'estudi primerament en quatre d'una

manera

en

apartats: I.

Descripcio de la

terra.

2. Historia.

3. Ciencies naturals. 4. Historia natural.

Pero per evitar qualsevol repeticio imitil de la mateixa per fer l'ensenyament tan breu com sigui possible divideixo aquests apartats en uns 40 subapartats i ensenyo els noms dels objectes al nen classificats nomes segons aquests

paraula i

.subapartats. Despres considero d'una manera especial el gran objecte de la meva intuicio, jo mateix, 0 mes ben dit tota la serie de noms que es refereixen a mi, en tant que jo classifico tot allo que el gran testimoni del mon que ens ha precedit, la lIengua, diu de l'home en tres grups principals.

en

Primer grup. Que diu de l'home, contemplat relacio al regne animal!

106

com a

esser

simplement fisic


Segon grup. Que diu de l'horne, en tant que aquest te la tendencia d'elevar-se a una independencia fisica a traves de I'estat sociatt Tercer grup. Que diu de I'horne, en tant que aquest te la tendencia d'elevar-se, a traves de les forces del seu cor, del seu esperit i del

seu

art,

a

un

concepte d'ell mateix i dels

seus

semblants

superior al que te dels animals? Aquests tres grans grups els divideixo, com abans, en uns 40 subapartats i els ensenyo al nen c1assificats nomes segons aquests subapartats. La primera exposicio d'aquesta serie, en un cas 0 I'altre, tant sobre els homes com tarnbe sobre els objectes restants del mon, s'ha de fer alfabeticarnent, sense introduir-hi cap opinio i sense que sigui ni tan sols com a consequencia de cap opinio, sino que s'ha d'utilitzar simplement a traves de comparances d'intuicions i de conceptes intuitius semblants, per explicar-los gradualment. Acabat aixo, quan el testimoni del rnon que ens ha precedit *

sobre tot el que existeix ha estat utilitzat en tota la senzillesa del seu ordre alfabetic, aleshores faig la segona pregunta. Com ordena la didactica aquests objectes segons determina­ cions mes concretes? Aqui comenca una altra feina: les mateixes series de paraules que han estat conegudes alfabeticarnent pel nen en les setanta 0 vuitanta lIistes i que se Ii han fet usuals i se Ii tornen a presentar en tots aquests apartats, classificacions de naturalesa didactica diferent, i se'l pero po sa en condicions de triar ell mateix aquestes series i d'ordenar-Ies segons aquests punts de vista. Es fa aixi: les diferents materies entre les quais la didactica reparteix aquests objectes es posen al davant de cada una de les series i es defineixen amb numeros, abreviacions 0 altres signes

inoblidables, en

qualssevol. EI

nen

ha

d'aprendre de nord, ja des

que

comenca

*

Nota a la nova edicici. Tots aquests intents han rornas mes tard resultats d'opinions immadures. P.

com a

107


I'aprenentatge de la lectura, aquestes diferents materies dels apartats principals i despres trobara en la llista de les paraules, en cadascuna, el signe de la materia a la qual la didactica la subordina; en conseqilencia, en veure el signe, sera capac de dir a quina serie de la didactica correspon I'objecte i de transformar aixi

la nomenclatura alfabetica de cada materia en una nomenclatura cientifica. No se si cal aclarir-ho amb cap exemple; gairebe em sembla innecessari; perc) ho fare per la novetat que representa aquest metode, Per exemple. Un dels subapartats d'Europa es Alemanya. L'apartat d'Alemanya i la seva divisio en 13 regions s'ensenyen al nen fins que les sap de nord; despres se Ii fan llegir les ciutats d'Alemanya de bon primer nornes en I'ordre

purament alfabetic; pen'> previarnent es designa cada una d'aquestes ciutats amb el numero de la regie> a la qual pertany. Quan estan habituats ala lectura d'aquestes ciutats se'ls ensenya la interdependencia que existeix entre aquests mimeros i els i al cap de poques hores el nen sera capac de determinar tota la serie de les ciutats aleman yes segons que

subapartats pertanyin

a un

subapartat

0 a un

altre.

Si per exemple se Ii presenten els llocs segiients d'Alemanya determinats amb numeros: Aachen 8 Altona 10 Allendorf 5 Aalen 3 Altorf 1 Allersperg 2 Altranstadt 9 Aischaufen 3 Abenberg 4 Aberthan 11

Aisieben 10

Altwasser 13

Acken 10

Altbunzlau 11

Alkerdissen

Adersbach 11

Altena

Amberg

2

Agler 1 Ahrbergen Aigremont

8 Altenau 10

Ambras

1

Altenberg 9 Altenburg 9

Arnoneburg

Ala

108

8

Andernach

Altensalza 10

I

Allenbach els

10

5

Altkirchen

8

llegeix tots de la manera segiient: Aachen pertany a la Westfalia, Abenberg pertany a la Franconia. Acken pertany a la Baixa Saxonia,

etc.

8

6

6


EI

posa aixi evidentment el mirnero 0 el

en condicions de definir, signe corresponent a la subdivisio de l'apartat principal, a quin camp correspon cada paraula de la serie i de transformar aixi, com s'ha dit, la

nen es

nornes de

veure

nomenclatura alfabetica

nomenclatura cientifica, a aquest punt, em trobo als limits on s'acaba el meu cami i on les forces dels meus alumnes han d'haver arribat per poder utilitzar autonornament en tots els camps del saber, pels quais se senten inclinats i als quais es volen dedicar, els mitjans auxiliars de que ja disposen peri> que son d'una naturalesa que fins ara nomes els qui havien tingut sort hi havien pogut accedir. Jo cercava nomes d'arribar a aquest punt, i no mes enllf.. No volia ni vull ensenyar al mon cap ciencia ni cap tecnica; no en se cap. Peri> volia i vull facilitar al poble en general l'aprenentatge dels punts principals en que es recolzen la tecnica i la ciencia i obrir a les forces oblidades i abandonades dels pobres i dels febles del pais les portes de l'educacio, que son les partes de la humanitat, i, si puc, calar foe a la barrera que situa els ciutadans de les capes socials baixes d'Europa, pel que fa a la forca interior que es el fonament de l'educacio real, per sota dels barbars del sud i del nord, en tant que es aquesta barrera la que exclou nou homes de cada deu, enmig de la fanfarronada de la nostra ponderada il-lustracio, dels drets de I'home com a esser social, de ser informats d'aquests drets o. si rnes no, de la possibilitat de poder-ne fer us. Que aquesta barrera, despres de la meva mort, cremi en flames ben altes: ara se be que el que faig es simplement posar un tros de carbo somort enmig de palla humida i molla; peri> veig un vent. i no es pas gaire lIuny, Que vindra a ventar-lo: la palla molla del meu voltant s'anira assecant, s'escalfara, s'encendra i crernara. Si, Gessner! Tan moll que es ara tot al meu voltant, arribara a crernar; crernara! Havent parI at tan extensament del segon mitja especific de l'ensenyament de la lIengua, trobo que encara no he dit res del tercer d'aquests mitjans, pel qual l'ensenyament de la llengua ens ha de portar a la meta final de l'educacio, es a dir, a la precisio dels nostres conceptes. Aquest rnitja es el segiient: Per aquest

en una

canto, havent arribat

109


c) El que s'ha de fer perque el

nen

pugui arribar

a

definir

correctament a traves de la

llengua la connexio de Is objectes entre ells i en els seus estats canviants segons el mimero, el temps i les seves relacions; 0, mes ben dit, per precisar encara mes l'essencia, la constitucio i les forces de tots els objectes dels quals ens hem conscienciat amb I'estudi dels noms i que ens hem explicat fins a un cert punt amb la classificacio dels seus noms i de les seves caracteristiques. En aquest punt de vista rauen els fonaments on ha de descansar una grarnatica real, aixi com tarnbe el curs progressiu pel qual amb aquest mitja podem arribar a la meta final de l'educacio,

precisio de Is conceptes. aqui preparo els nens per al primer nivell simplement ensenyant-Ios d'una manera senzilla pen) orientada psicologicament a parlar i, sense deixar anar cap paraula sobre formules 0 regles, faig que la mare digui al nen unes frases nomes com a mers exercicis de parla, que ell en aquesta epoca ha de repetir mes com a exercici dels organs vocals que no com a

la

Tambe

frases que son. S'han de diferenciar netament aquests dos punts: I'exercici de la pronunciacio i l'aprenentatge de les

a

paraules

com

a

llengua

i s'ha de

practicar

eI

primer

d'una

suficient independentment del segon. La unio d'aquests punts de vista porta la mare a pronunciar frases com: EI pare es boo La papallona es de colors. Els animals de ban yes son herbivors. EI tronc del pi es dret. Quan el nen hagi repetit aquestes frases tantes vegades que Ii sigui facil de pronunciar-Ies, la mare Ii pregunta: Qui es bo? Qui es de colors?, i despres al reyes: Com es el pare? Com es la manera

papallona?, I aixi

etc.

va

es?

continuant:

Com son? Qui Eis animals de rapinya son carnivors. -

Els cervols son agils. Les arrels son esteses. Qui te? Que te? -

110


EI lleo te forca. L'home te enteniment. El gos te un bon nas. L'e\efant te una trompa. Qui te? Que tenen? Les plantes tenen arrels. Eis peixos ten en aletes. Eis ocells tenen ales. Eis braus tenen ban yes. Qui vol? Que vol? Qui te fam vol menjar. L 'acreedor vol cobrar. EI pres vol ser lliure. Qui vol? Que volen? Eis entenimentats volen allo que es just. Eis forassenyats volen fer el que els ve de gust. Eis nens volen jugar. Eis qui estan cansats volen reposar, -

-

-

Qui pot? Que pot? EI peix pot nedar. -

L'ocell pot volar. EI gat pot enfilar-se.

L'esquirol pot saltar. EI bou pot embestir. EI cavall pot guitar. Qui pot?

Que paden?

-

Eis sastres poden cosir. Eis ases poden portar carrega, Eis bous poden estirar. Eis pores poden grunyir. Eis homes poden parlar.

Eis gossos Eis lIeons

poden lIadrar. poden rugir.

Eis eavalls poden renillar. Les aloses poden can tar. Qui ha de? Que ha de? -

L'anirnal de tir s'ha de deixar enganxar. III


EI cavall s'ha de deixar cavalcar.

L'ase s'ha de deixar carregar. La vaca s'ha de deixar munyir.

EI pore s'ha de deixar matar. La llebre s'ha de deixar cacar, EI dret s'ha de respectar. Qui ha de? Que han de? Les gotes de pluja han de caure. Eis forcats han d'obeir. Eis vencuts han de sucumbir. Eis deutors han de pagar. Les !leis han de ser respectades. A continuacio connecto el segon nivell d'aquests exercicis amb el primer afegint-hi tot el complex de la declinacio i de la conjugacio i m'endinso especialment en l'us dels temps tal com faig en els exemples que poso tot seguit. Verbs simples: -

fer

de les paraules del mestre. amb els pulmons. un arbre. doblegar la garba, el sac, etc. lligar Despres ve el segon exercici amb els verbs compostos. Per -

cas

respirar

-

-

-

exemple: Fer. Faig cas de les paraules del mestre, de les lIeis, de tot; faig mes cas de l'un que de l'altre; em refaig de la malaltia; prenc en consideracio aquest afer; desfaig un embolic, un nus; estraie molt be la veu del seu amic; I'home com cal perfa tot alii> que comenca,

Tenir cura. Qui te cura es acurat; qui no te cura es descurat. Mes que d'altres coses he de tenir cura de mi mateix.

Respirar. Respiro fluix, fort, de pressa, a poe a poe; torno a respirar quan la respiracio s'ha aturat i recomenca; jo inspiro I'aire, el moribund expira. Despres continuo endavant i completo aquests exercicis afegint-hi cada vegada frases mes lIargues i progressivament mes desenvolupades i definides. Per exemple: Conservare. 112


No conservare la meva salut d'altra manera. Despres del Que he patit no conservare la meva salut d'altra manera.

Despres del la

meva

Que he patit amb la salut d'altra manera.

meva

malaltia

no

conservare

del Que he patit amb la meva malaltia no conservare salut d'altra manera Que tenint mesura. Despres del Que he patit amb la meva malaltia no conservare la meva salut d'altra manera Que tenint molta mesura. Despres del Que he patit amb la meva malaltia no conservare la meva salut d'altra manera Que tenint molta mesura i

Despres

la

meva

constancia.

Despres

del Que he patit amb la meva malaltia no podre la meva salut d'altra manera que tenint molta mesura i una gran constancia. Totes aquestes frases s'aniran repetint seguint tota la serie de la conjugaci6. Per exemple: Conservare. conservar

Conservaras,

etc.

Conservare la meva salut. Conservaras la teva salut, etc. La mateixa Frase es conjuga despres tarnbe Per

en

aItres temps.

exernple:

He conservat. Has conservat, etc.

Aquestes frases, que s'han d'imprimir profundament en la memoria dels nens, hem de triar-Ies procurant que siguin especialment instructives, moralitzants i adequades sobretot a les seves condicions. A aixo hi afegeixo exemples de descripcio d'objectes sensibles per utilitzar i envigorir encara mes I'energia que aquests exercicis han desvetllat en els nens. Per exemple: Una campana es una copa oberta per baix, ampla, gruixuda, rodona, normalment penjada, que es va estrenyent de baix a dalt fins a acabar en forma d'ou i que te al mig un batall suspes perpendicularment que, amb un fort moviment de la copa la pica

a

totes dues ban des i

produeix

el

so

Que

anomenem

repic. 113


Caminar significa moure's pas a pas. Estar dret significa descansar sobre els peus amb el cos en posicio vertical. Estar ajagut significa descansar sobre alguna cosa amb el cos en posicio horitzontal. Estar assegut significa descansar sobre alguna cosa en una

posicio

la qual el cos fa normalment dos angles. agenollat significa descansar sobre els genolls formant

en

Estar

angle amb les carnes. Fer una genuflexio significa abaixar el cos doblant el genoll. Inclinar-se significa doblar la part superior del cos estant en posicio vertical. Enfilar-se significa moure's cap amunt agafant-se amb les un

mans

iamb les peus.

Cavalcar significa fer-se portar per damunt seu. Cavar .

significa

treure la terra d'alla on

un

animal assegut

es amb

una

pala

i

girar-Ia. Als

meus

col-legials

vull

lIegar-los despres

de la

meva

mort

aquest compendi d'exercicis de lIenguatge37 amb el qual a partir dels verbs principals intento explicar als nens amb breus descripcions tan clarament com se m'apareixen a mi els mes importants punts de vista que les experiencies de la vida m 'han demostrat en relacio als objectes que designen. Amb aquest compendi intento tambe d'unir ales paraules que expressen totes les activitats dels homes realitats veri tables de la vida, coneixements intuitius vius i sentiments purs. Per exemple: Respirar. La teva vida depen d'un ale. Home! Quan bufes de rabia com una fera i t'empasses l'aire pur de la terra dins dels teus

pulmons com si fos veri, que fas sino apressar-te a perdre l'ale i alliberar de la teva presencia els homes que has ofes amb la teva colera?

Augmentar. Per augmentar-ne la productivitat, la ser

dividida

en

parts. Aixi

va

sorgir

la

propietat,

terra va

el dret de la

qual s'ha de cercar sempre nornes en la seva finalitat i no s'hi ha d'oposar maio Si l'Estat, pero, permet al propietari 0 a si mateix un poder que oprimeixi la naturalesa humana, contrari 114


aquesta finalitat,

desenvoluparan en la multitud tractada d'aquesta sentiments, les males conseqiiencies dels quais nomes es podran reparar reconduint saviament la propietat dins dels limits de la finalitat per la qual la terra, don ada lIiurement per Deu a I'home, havia estat dividida per ell mateix en propietats individuals. Expressar. Estas enfadat perque no pots expressar-te sempre com vols. No t'enfadis perque un dia 0 altre siguis obligat contra a

es

manera uns

la teva voluntat

a ser savi. Pen) ja es hora que posem fi a aquest punt de vista. M'he entretingut molt en la lIengua com a mitja per a la progressiva explicacio dels nostres conceptes. Perc la lIengua es tambe el primer d'aquests mitjans. La meva manera d'ensenyar

caracteritza aqui especialment pel fet que fa un tis de la lIengua molt mes elevat que no pas el que se n'havia fet fins ara com a mitja per enlairar el nen des d'impressions fosques cap a conceptes clars, de la mateixa manera que tambe es es

caracteritza per tenir en compte el principi d'excloure del primer ensenyament elemental totes les paraules compostes que pressuposen un coneixement real de la Ilengua. Qui reconeix que nornes a partir de la claredat sobre cada cosa per separat la naturalesa porta a l'explicacio del tot, reconeix tambe que el nen ha de tenir elares les paraules per separat abans que li puguin ser explicades les seves relacions amb les altres; i qui reconeix aixo, llenca d'una revolada tots els lIibres d'ensenya­ ment elemental que hi ha com a tals perque pressuposen en el nen el coneixement de la Ilengua abans que ells mateixos I'hi hagin donat. SI, Gessner! Es curios: fins i tot el millor lIibre d'ensenyament del segle passat ha oblidat que el nen ha d'aprendre a parlar abans de poder parlar amb ell; es curios, aquest obi it, pero es veritat i, des que ho se, ja no em meravello que es pugui fer dels nens unes persones diferents de les que son, amb qui la religiositat i la saviesa del mon que ens precedeix s'ha oblidat de parlar sobre tantes coses diverses abans que sapiguen parlar. La lIengua es un art, es un art immesurable 0, mes ben dit, l'essencia de totes les arts a que la nostra especie ha arribat. En sentit estricte es la restitucio de totes les 115


impressions que la naturalesa ha produit en tota la seva extensio damunt de la nostra especie; jo, per tant, la utilitzo i intento de recrear en el nen, a traves del til dels sons que pronuncia, les impressions que aquests sons han format i provocat en l'especie humana. EI do de la llengua es en ell mateix immesurable i es fa cada dia mes gran amb el seu perfeccionament cada vegada creixent. Dona al nen en pocs moments allo que la naturalesa necessitava mil-lenaris per donar-ho a l'home. Es diu d'un brau enjovat, que seria si conegues la seva forca? I jo die de l'home, que seria si conegues la forca de la seva lIengua i la utilitzes fins al final? La llacuna que ens ha portat al carni equivocat que anomenem formacio humana es gran, de tal manera que ho hem oblidat i no solament no hem fet res per ensenyar a parlar al poble sino que el poble sense lIengua passa el temps somniant en conceptes estranys i en tant que li'n fern aprendre de nord les paraules buides Ii hem fet creure que arriba al coneixement real de les coses i ales veri tats. Eis indis no podien fer res rnes en realitat per mantenir eternament la classe mes baixa del poble en el seu fetitxisme i per tant com a raca humana profundament degradada i sacrificada als seus idols. Que se'm contradigui el fet que la nostra classe social mes baixa no sap parlar i l'engany d'un fictici aprenentatge. Em remeto a tots els religiosos, a totes les autoritats, a tots els homes que viuen entre un poble que, enmig de la seva total indefensio, es empes a un model d'aprendre a parlar com aquest, tergiversat i paternalista, que fingeix tenir-ne cura; qui visqui entre un poble aixi que s'aixequi i ho testimonit: no ha viscut com es de dificil de fer entendre ales pobres criatures qualsevol concepte. Pero en aixo tothom hi esta d'acord. Si, si, diuen els religiosos, es aixi, si venen a nosaltres i els hem d'ensenyar, ni entenem el que diuen ni el que contesten, i no fern cap pas endavant amb ells fins que no han apres de memoria que han de contestar a allo que els hem de preguntar. EI mateix diuen elsjutges, encara que tinguin rao els es impossible de fer comprendre a un home el seu dret. Les xarlatanes de ciutat, quan van al poble, s'irriten 116


pel mutisme d'aquesta gent i diuen: caldria tenir-Ios molts anys casa, abans d'aconseguir d'ells aquells serveis domestics que requereixen una certa desimboltura en el parlar. Ganduls que han apres a parlar i a xerrar darrera de la tau la, encara que siguin tan xirnples, tenen els mes intel-ligents i els mes ben dotats d'aquesta gent per molt mes ximples que no pas ells; i

a

mal vats de diferents classes exclamen, cadascu de la seva manera: sort que aixo es aixi, tot el comerc que tenim entre mans aniria molt pitjor si fos d'una altra manera. Amic! Aixi s'expressen sobre aquest punt homes de negocis i gent de tota

men a que tinguin alguna cosa a veure amb la es per qiiestions del cos com de l'anima: jo si pleballa, diria gairebe que els notables de la cornedia de la nostra cultura canvien impressions de diverses maneres ales seves Ilotges i amfiteatres sobre I'estat actual de la platea que ten en als peus i han de canviar impressions en molts Iloes perque aquesta platea en aquest sentit es indefensa en un grau elevat. No s'ha de

tant

dissimular que la pleballa cristiana de la nostra part de mon va haver de caure tan en avail, en moltes eontrades, perque en les seves institueions eseolars de baix nivellies paraules buides van donar un pes a I'esperit huma des de fa mes d'un segle que no nomes va fer desapareixer l'atencio a les impressions de la que fins i tot va destrossar la reeeptivitat interior de rhome per a aquestes impressions. Ho torno a dir: mentre que es feia aixo i la pleballa europea s'envilia fins a ser

naturalesa, sino

poble tartamudejant eom cap altre poble de la terra s'havia envilit, ni tan sols s 'ensenyava a parlar. No ens hem, dones, de meravellar que la cristiandat d'aquest segle i d'aquesta part de mon sigui el que es; al contrari, ens hem de meravellar eneara del fet que la naturalesa de I'home, que es bona, enmig de tots els rnitjans per fer estropicis que es proven ales nostres eseoles de tartamuts hagi conservat encara tanta forca interior com hi ha encara en general en allo que es mes pregon del poble. Gracies a Deul L'estupidesa de totes les males arts troba sempre al final la seva eontrapartida en la mateixa naturalesa humana i plega de eontinuar fent mal a la nostra especie quan les seves equivoeaeions han aeonseguit el punt mes elevat que podem un

117


suportar. Niciesa i error, siguin com siguin, porten sempre en ells mateixos la grana de la seva efimeritat i de la seva destruccio; nomes la veritat porta en ella mateixa sempre la grana de la vida eterna. EI segon mitja elemental, del qual prove i ha de provenir tot el coneixement huma i

en

consequencia I'essencia

de tots els

mitjans d'instruccio es: La forma

L'ensenyament la intuicio de les

de la forma coses

que

precedeix la conscienciacio de tinguin forma, l'exposicio de la

manera com s'ha d'orientar de cara a la instrucci6 s'ha de derivar en part de la naturalesa del poder d'intuicio, en part de la finalitat concreta de la mateixa instruccio. Tota la massa dels nostres coneixements sorgeix: 1. A traves de la impressio de tot alia que la casualitat posa en contacte amb els nostres cine sentits. Aquesta mena d'intuicio no te regles, es desordenada i segueix un proces limitat i molt lent. 2. A traves de tot allo que ens arriba als sentits mitjancant la intervencio de I'art i de la direccio, en tant que aquesta depen de Is nostres pares i mestres. Aquest tipus d'intuicio, natural­ ment, es mes gran, mes coherent i mes 0 menys ordenat

psicologicament segons el grau d'intel-Iigencia i l'actuacio de pares i mestres; segons com sigui aquesta, pren una direccio mes o

menys

veloc, rapida

i segura apuntant cap

a

la finalitat de la

instruccio,

que es Yexplicacio dels conceptes. 3. A traves de la meva voluntat d'obtenir claredat sobre totes les coses, coneixements i habilitats, fonamentada i nodrida

l'impuls de totes les meves forces, i a traves de l'espontania ambicio d'arribar a trobar els multiples rnitjans per assotir les intuicions. Aquest tipus de coneixements intuitius donen a la nostra intel-Iigencia un valor intrinsec intern i ens acosten, en tant que procuren als resultats de la nostra intuicio una existencia lliure en nosaltres mateixos, a l'espontaneitat moral de la nostra formacio. per

118


4. A traves de la

professions i de

conseqiiencia

totes les

feines que

de

l'esforc i del treball

no

tenen per finalitat

de les

nornes

la intuicio. Aquest tipus de coneixements lliga les meves intuicions a situacions i circumstancies, posa els seus resultats en consonancia amb els meus esforcos per complir el deure i aconseguir la virtut i, tant a traves de la necessitat del seu

desenvolupament

com de la manca de voluntat que hi ha en amb els seus resultats, influeix poderosament la correccio, la continuitat i l'harmonia de les meves idees fins a la consecucio del seu fi: la c1aredat dels conceptes.

relacio

5. Finalment, el coneixement intuitiu es

analogic,

en tant

m'ensenya la constitucio tarnbe d'aquelles coses que en realitat no han arribat mai a la meva intuicio, de les quais puc fer abstraccio per la sernblanca que tenen amb altres objectes que m'han vingut realment a la intuicio. Aquesta mena d'intuicio fa del meu avenc en els coneixements, que com a resultat de les intuicions reals nornes es obra dels meus sentits, l'obra de la meva anima i de totes les seves forces, i jo vise per aixo en tantes menes d'intuicions com forces espirituals tine; que

pero en relacio amb les ultirnes intuicions la paraula te aleshores una extensio rnes gran que en el seu us linguistic habitual i abraca tarnbe tota una serie de sentiments que son inseparables de la naturalesa de la meva anima. Es important de farniliaritzar-se amb aquesta diversitat d'intuicions per tal de poder-ne abstreure, per a cada una, les regles que Ii son pertinents. lara torno

a seguir el curs dels meus pensaments. De la conscienciacio de la meva intuicio de les coses que tenen forma en sorgeix l'art de mesurar. Aquest reposa d'una manera immediata en un art intuitiu que s'ha de distingir

c1arament tant de la

simple facultat de coneixer com de la simple intuicio de les coses. D'aquesta intuicio disciplinada es desenvolupen despres totes les parts dels mesuraments i les seves conseqiiencies. Pero justament aquesta facultat de la forca intuitiva ens porta. a traves de les comparacions dels objectes independentment de les regles de l'art de rnesurar, a la lIiure 119


imitacio

d'aquestes relacions,

a

I'art del dibuix; i finalment en I'art de l'escriure.

utilitzem les forces de l'art del dibuix L 'art de

Pressuposa un art

que

un

mesurar

abecedari de la intuicio; es a dir, pressuposa i determini les regles dels mesuraments

simplifiqui

amb

la classificacio exacta de totes les irregularitats que apareixen en la intuicio, VulI tomar-te a cridar l'atencio, estimat Gessner, sobre el proces empiric que em condueix a les idees que t'estic exposant i transcriure't per a aquesta finalitat un fragment del meu informe. ÂŤAdmes el principiÂť, hi deia, ÂŤque la intuicio es el fonament de tots els coneixements, resulta irrefutable que la rectitud de fa intuicio es el fonament real per a un judici recte.

:E.s evident, pen), que en relacio a la forrnacio d'aquest art, perfecta rectitud de la intuicio es una consequencia 0 be del mesurament de I'objecte que s'ha de jutjar 0 imitar 0 be d'un sentit de la proporcio molt ben format que fa superflu el mesurament dels objectes. Per tant, l'aptitud de saber mesurar be va lligada d'una manera immediata, en la formacio de la nostra especie, a la necessitat de la intuicio, Dibuixar es una determinacio lineal de la forma, el contingut i la grandaria de la qual han estat correctament i exactament determinats per la la

facultat de mesurar. EI principi que l'exercici i la capacitat de mesurar-ho tot ha de precedir I'exercici del dibuix 0 que si mes no han d'anar paral-lels, es tarnbe tan evident com impractical. Pero el proces de la nostra formacio didactica es: comencar amb intuicions falses i construccions defectuoses, aterrar-les i tomar-les a construir defectuosament deu vegades fins que al final i tard el sentit de la proporcio maduri; aleshores arribem finalment alla on haviem d'haver comencat, al mesurament. Aquest es el nostre proces didactic, i aixo que han passat mils d'anys des que hi hagueren les civilitzacions egipcia i etrusca, tots els dibuixos dels

120

quais

es

recolzaven

en una

perfecta facultat

de

mesurar 0


no

eren

altra

sino

cosa

simples representacions d'aquests

mesuraments.

Ara la pregunta es: amb quins mitjans s'ha d'ensenyar al nen aquest fonament de totes les arts, el recte mesurament de tots els objectes que se Ii presenten a la vista? Evidentment amb una serie de classificacions de mesuraments del quadrat que abracin la

totalitat de

organitzades

totes

segons

les

unes

possibles intuicions i que siguin regles senzilles, segures i determina­

des.* Sens dubte els joves artistes, per la manca de mesurament, han adquirit, a traves d'un seu

art,

mitjans

amb els quaIs han arribat

d'aquests elements llarg exercici en el

a una

capacitat

mes

menys segura de posar-se davant dels objectes i de poder-Ios dibuixar tal com son en la natura: i es irrefutable el fet que molts d'ells, a traves de penosos i continuats esforcos, van arribar o

tambe enmig d'intuicions desordenadissimes

a

un

sentit de la

proporcio tan elevat que els va fer superflu el mesurament dels objectes; pen'> tants com n'eren, tants d'altres van ser tambe els seus mitjans. Cap d'ells no tenia per als seus cap denominaci6 perque cap d'ells no n'era conscient; per aixo no podien tampoc transmetre com calia aquests mitjans als alumnes. Aquests es trobaven,

per tant, en la mateixa situacio que els mestres i havien d'adquirir amb grans esforcos i molt d'exercici el resultat que se'n desprenia, el recte sentit de la proporcio -altra vegada,

pero, amb els

seus propis mitjans 0, rnes ben dit, sense mitjans. I aixi l'art havia de romandre a les mans dels pocs afortunats que tenien temps i ganes d'arribar a posseir aquest sentit a traves de camins tortuosos corn aquests; i mai tam poe no es podia tenir

que havia de

ser per a tots els homes en general formacio per un dret huma generalment reconegut, tot i que ho es; si mes no, no ho pot contradir aquell

per

ni

una cosa

l'aspiracio

a

la

seva

*

Nota a la nova edicio. Aquest fragment es, com cents d'altres, una mostra l'opinio immadura i desproporcionada de les primeres investigacions empiriques sobre el concepte de la formacio elemental, la importancia del qual nornes sospitava. i els seus mitjans principals. Actualment nomes te interes perque dona Ilurn, dintre de la veri tat dels seus limits, sobre el primer proces empiric que aquest concepte havia pres en mi i en els meus ajudants. P. de

121


qui accepta

que

d'escriure es

un

l'aspiracio de poder aprendre de llegir i dret de tot home que visqui en un estat civilitzat, ja que evidentment la inclinacio al dibuix i la capacitat de mesurar es desenvolupa lliurement i d'una manera natural en el nen; per contra, l'esforc amb que ha d'aprendre de llegir i d'escriure, han de ser conreats amb penes i treballs si els han de fer mes mal que no pas l'avantatge que el saber llegir els pugui portar. Mentre que el dibuix. si ha d'ajudar a aconseguir la finalitat de la instruccio, de promoure conceptes ciars, esta especialrnent lligat al mesurament de les formes. EI nen a qui es posa al davant un objecte perque el dibuixi, abans que pugui imaginar-se'n la proporcio en tota la seva forma i es pugui expressar en relacio a ell, no arriba a saber mai que aquest art, tal com ha de ser, es un mitja real per arribar a conceptes clars a partir d'intuicions obscures, que en la totalitat de la seva formacio i en harmonia amb la gran finalitat d'aquesta te per a no

ell el valor real que ha de tenir i que pot tenir per a ell. Per bastir, per tant, I'art del dibuix damunt d'aquest

fonament, ens hem de sotmetre a l'art del mesurament i procurar organitzar les classificacions en angles i arcs que es deriven de la forma primitiva del quadrat, aixi com les classificacions rectilinies d'aquest ultim

en

determinades formes

de mesurament. Aixo s'ha fet, i em penso que he organitzat una serie d'aquestes formes de mesurament l'us de les quais alleugereix tant al nen I'aprenentatge de tots els mesuraments i

Ii fa tan entenedora la

proporcio

de totes les formes

com

I'abecedari dels sons Ii facilita l'aprenentatge de la lIengua. Aquest abecedari de la intuicio" consisteix en una divisio *

He de fer notar que l'abecedari de la intuicio aparerx nornes com a l'unic per tal de judicar correctament la forma de totes les coses. Aquest mitja ha estat fins ara totalment abandonat i ignorat. Per contra, per a I'ensenyarnent de les maternatiques i de la llcngua nhi ha a centenars. La manca de mitjans d'instruccio de la forma no s'ha de veure norncs com un simple buit en la formacio dels coneixemcnts humans, sino que apareix com el buit del fonament real de tOIS els coneixcrnents. Apareix com cl buit dels coneixements en un punt al qual s'han de subordinar principalrucnt cis coneixements maternatics i linguistics. EI mcu abcccdari de la intuicio ha d'ajudar a sortir d'aquesta rnancanca de l'cducacio i Ii ha d'asscgurar la base i

principal mitja d'instruccio

122


del

quadrat en parts iguals que serveixen de base a determinades formes de mesurament i requereix en especial un coneixement exacte del seu origen, la Ifnia recta, tant en posicio vertical com

horitzontal. Les divisions del quadrat mitjancant Iinies rectes originen formes de mesurament i de determinacio segures de tots els angles, aixi com del cercle i de tots els arcs, el conjunt de les quaIs anomeno l'abecedari de la intuicio.

Aquest abecedari s'ensenya al

nen de la manera seguent: esta constituida la linia recta, en tant que existeix per ella mateixa independentment, en les seves multiples posicions i en diferents direccions arbitraries i se'l fa conscient dels seus multiples aspectes sense relacionar-Ios amb

Se li fa

les

veure com

possibles aplicacions; despres es comenca a anomenar com a horitzontals, verticals i obliques, les en obliques principi com a ascendents i descendents, despres com a ascendents 0 descendents ala dreta 0 a I'esquerra, despres se Ii fa distingir entre els diferents aspectes de les paral-leles i se'ls d6na el nom de paral-leles horitzontals, verticals 0 obliques; a continuaci6 se Ii donen els noms dels angles principals que sorgeixen de la unio d'aquestes Iinies que ja coneix, anomenant-Ios angle recte, agut i obnis. Igualment se li fa coneixer i donar nom a I'origen de totes les formes de mesurament. el quadrat. sorgit de la uni6 de dos angles, i les seves divisions en meitat, quart. sise, etc.: despres el cercle i les seves

les Iinies rectes

seves

derivacions

seves

parts.

en

les

seves

diferents formes

ova lades

i les

Totes aquestes indicacions s'ensenyen al nen simplement a conseqilencia del seu mateix art de mesurar i les denominacions de les formes de mesurament es limiten en com

quadrat. quadrilater horitzontal, quadrilater perpendicular (0 rectangle), la Iinia corba com a cercle, semicercle, un quart de cercle, el-lipse, serniel-lipse, un quart aquest

curs

a

sobre la qual s'han de fonamentar tots els altres mitjans d'instrucci6. Prego als homes d'Alernanya que se senten capacos de jutjar-ho que vegin aquest punt de vista com a fonament del meu metode, sobre la correccio 0 la incorreccio del

qual descansa el valor

0

la futilitat de tots els

meus

intents. P.

123


se l'ha d'introduir en l'us d'aquestes formes com a mitja de mesurament i se Ii ha de fer aprendre la naturalesa de les proporcions on s'originen. EI primer mitja d'obtenir aquesta finalitat es: 1. Fer que el nen conegui i denomini les proporcions d'aquestes formes de mesurament. 2. Fer-Io capac de saber-les aplicar i utilitzar. El nen es prepara per a aquesta finalitat ja amb el llibre de

d'el-lipse, etc., i despres

aviat quadrats, Poe despres se Ii mostren les mateixes divisions de l'abecedari de la intuicio en cartronets tallats d'un quart, d'una meitat, d'un sise de la

mare

com

i

se

rodons,

li ensenyen

tan

com

estrets.

multiples objectes el-Iiptics, am pies, Jlargs 0

quadrat, etc., i despres tarnbe d'un cercle, d'un semicercle,

el-lipse, d'una serniel-lipse, etc., i a traves d'aixo se Ii origina anticipadament un principi de conscienciacio dels conceptes clars que despres, amb l'aprenentatge de I'art iamb I'aplicacio d'aquestes formes, se li hauran de desenvolupar; tambe per a aixo darrer se'l prepara ja en el lIibre de la mare, en el qual s'imparteixen d'una banda els principis basics d'una determinada llengua sobre aquestes formes, aixi com els principis del comptar que pressuposa el mesurament. L'abecedari de la intuicio guiara els nens cap a aquests resultats, en tant que els mitjans d'aquesta tecnica, llengua i numero, que ja en el llibre de la mare e1s portaven a una conscienciacio fosca, se'ls facin clars en aquest abecedari per a la finalitat concreta del mesurament i n'obtinguin la seguretat de poder expressar-se sobre el nurnero i la mesura de totes les d'una

formes. 3. EI

rnitja d'aconseguir aquest proposit es copiar aquestes formes, amb la qual cosa els nens no nomes es posen en contacte amb els altres dos mitjans i arriben aixi a poe a poe tercer

conceptes clars sobre cada una de les formes, sino que tarnbe la forca per treballar-Ies correctament. Per aconseguir la primera finalitat, se'ls fa anomenar les proporcions de les formes i totes les seves divisions, que ja els son conegudes des del primer curs com a quadrilaters horitzontals i perpendiculars i ara en el segon com a quadrilater horitzontal 2, que es dues

a

n 'obtenen

124


vegades mes lIarg vegades mes

dues

que

alt, quadrilater perpendicular 2, que es ample, etc.; per causa de la diferent

alt que

direccio de les Iinies obliques tam be se'ls ha d'ensenyar el nom d'altres quadrilaters, com per exernple l'horitzontal 1 [/2, el perpendicular 2 [/3, 3 [/4, 1 [/6, etc. Segons aquest punt de vista es determinen despres les diferents direccions de les linies obliques 0 els angles aguts i obtusos aixi com les diferents divisions del cercle i de les el-lipses sortides de les divisions del

quadrilater. Amb el reconeixement

d'aquestes formes determinades, la capacitat de mesurament que s'ha desenvolupat eleva el poder intuitiu vagarejant de la meva naturalesa a una forca didactica sotmesa a unes regles determinades, d'on sorgeix el poder de judicar correctament les proporcions de totes les formes, que jo anomeno l'art de la intuicio. Es un art nou, que hauria de les velles opinions, ja habituals i conegudes, que te la cultura sobre l'art com a fonament universal i essencial. Amb ell, tots els nens son capacos de judicar correctament de la manera mes simple tots els objectes de la naturalesa segons les seves proporcions extemes i les seves relacions amb els altres i d'expressar-se sobre ells tal com cal. Amb aquesta introduccio

precedir nostra

l'art, en veure qualsevol figura, el nen aconsegueix no nomes poder determinar justament la seva proporcio en alcada i en

a

amplada, sino tambe la proporcio de cada una de les derivacions de la seva forma respecte del quadrat tant en inclinacio com en arquejament i d'anomenar-la pel nom amb que aquesta derivacio es descrita

mitjans de

per

mesurar

nen

amb la

en

el nostre abecedari de la intuicio. Els

aconseguir aquesta capacitat rauen en el mateix art i mes endavant es desenvolupen encara mes en el tecnica del dibuix i especialment amb la del dibuix

lineal i arriben al punt que les formes de mesurament dels objectes Ii son tan habituals i corrents que, acabats els exercicis elementals, fins i tot dels objectes mes complexos, ja no se Ii ha de presentar com a mitja real de mesurament, sino que es pot imaginar els objectes tambe sense la seva ajuda d'una manera proporcionada en totes les seves parts i expressar-se amb correccio,

125


Son increibles els resultats que amb el desenvolupament tot en els mes debils. No

d'aquesta capacitat s'obtenen, fins i

deixo dir que aixo es un somni. He guiat nens segons aquests principis, i la meva teo ria no es en mi mateix res mes que un resultat de la meva experiencia, decisiva en aquest camp. Que vinguin i ho veuran. Els meus nens son sens dubte encara al comencament d'aquest guiatge, peri> aquests inicis ja fan veure em

que cal

ser

rapidament

especie desconeguda per no convencer-se'n observar-Ios; i aixo no es pas menys que

d'una en

extraordinari. L 'art del dibuix

Es la capacitat de poder-se imaginar unes linies semblants con toms d'un objecte i ales caracteristiques que conte, mitiancant Ia seva observacio, i de reproduir-Ies fidelment. Aquest art el facilita enormement el nou metode, en tant que apareix en cada una de les seves parts simplement com una

ais

de Ies formes que no nornes s 'han fet observar al se Ii han fet desenvolupar fins arribar a una capacitat real de mesurar amb l'exercici de la imitacio. Es fa de la manera segiient: tan aviat com el nen dibuixa ben

facil

aplicacio

nen, sino que tambe

Ia linia horitzontal amb que es comenca a l'abecedari de la intuicio, se li trien de tot el garbuix de totes Ies intuicions figures el contom de les quais no sigui res mes que l'aplicacio de la linia horitzontal que Ii es habitual, 0 que si mes no en representen nornes una imperceptible desviacio, correctament

la linia perpendicular, despres a I'angle recte, etc.; i mentre el nen es va tomant segur en la facil aplicacio d'aquestes formes hom se'n va apartant a poe a poe

Despres

es

passa

a

variacions. Les conseqiiencies que tenen aquestes regles, que estan d'acord amb l'essencia de les lleis fisico-mecaniques, sobre I'art del dibuix no son pas mes petites que les que tenen les de l'abecedari de la intuicio sobre la capacitat de mesurament dels nens. En tant que durant aquest guiatge perfeccionen tots els dibuixos, fins i tot els primers, abans d'avancar, es desenvolupa en ells, ja des dels primers passos fets cap

126

a


en aquest camp, una consciencia de les conseqiiencies de la seva capacitat i juntament amb aquesta consciencia tarnbe un desig de perfeccio i una perseverancia que la confusio portada per la niciesa i el desordre tant dels nostres didactes sense psicologia com dels mitjans d'instruccio no han aconseguit ni aconseguiran mai. EI fonament dels avencos d'aquests nens, en aquest aspecte mes ben guiats, no es que estigui simplement a la seva rna, sino que es basa en les forces interiors de la naturalesa humana, i els lIibres on s'apliquen les formes del mesurament proporcionen aleshores la serie de mitjans que aquesta aspiracio utilitza amb psicologia i dintre de les barre res .de les lIeis fisico-mecaniques per fer avancar els nens de mica en mica fins al punt --que ja hem aconseguit- que se'ls va fent del tot superflu continuar observant les linies de mesurament i no els queda res dels mitjans emprats en el guiatge d'aquest art, fora de l'art mateix.

L 'art d'escriure La mateixa natura subordina aquest art al del dibuix i a tots mitjans amb que aquest iiltim s'ha de fer desenvolupar en els nens i s'ha de perfeccionar i, per tant, en essencia i

els

principalment

al de I'art de

mesurar.

L'art d'escriure, mes encara que no pas el dibuix mateix, no es pot cornencar ni exercitar sense haver fet anteriorment un treball intens Quant ales linies mesurades, i no nomes perque

sigui

una mena de dibuix lineal i no suporti cap variacio arbitraria a partir de la definida direccio de les seves formes, sino en especial tambe perque, si s'ensenya al nen a dominar-lo abans del dibuix, necessariarnent Ii ha de fer malbe la rna per a aquest ultim, en tant que fa que s'aferri a formes ai1lades abans la seva flexibilitat en relacio a totes les formes, que que

pressuposa

especialment

I'aprenentatge

de

enormement al

la gran

el

dibuixar, sigui formada amb prou mes el dibuix ha de precedir I'escriptura perque amb el dibuix es facilita

suficiencia i seguretat. I

encara

la formacio correcta de les lletres i Ii estalvia de temps que significa la correccio de formes falses a les quais durant anys s'hauria an at nen

perdua

incorrectes i

127


i perque, contrariament a aixo, gaudeix d'un significatiu avantatge en tota la seva instruccio, en conscienciar­ se de la capacitat de la seva perfeccio ja als inicis d'aquest art i en originar en ell mateix, ja des del primer moment d'aprendre d'escriure, la voluntat de no afegir res d'indeterminat, d'incorrec­ te ni d'imperfecte als primers passos efectuats en aquest art, que acostumant

l'han portat a un cert nivell de correccio, definicio i perfeccio. L'escriure s'ha de provar de bon primer, com el dibuixar, amb el guix damunt de la pissarra quan el nen sigui prou gran per escriure Ies lletres amb el

guix a un grau de correccio que seria infinitament dificil d'aconseguir amb Ia ploma. A mes ames, l'us del guix abans que el de la ploma, tant en I'escriure com en el dibuix, es tarnbe aconsellable perque el que s'hagi fet malament sempre pot ser esborrat rapidament de la pissarra, en tant que damunt del paper, per contra, un trac encara mes mal Jet segueix normalment sempre a una lletra defectuosa anterior que romangui al seu lloc i d'aquesta manera hi ha des del comencament fins al final d'una Iinia i des del comencament fins al final d'un full una mena de progressio molt caracteristica de la degeneracio de l'escriptura feta al cornenca­ ment de la linia i del full. I finalment tine tambe per un avantatge molt especial d'aquest procediment el fet que el nen esborri continuament de la pissarra tambe el que Ii hagi sortit be, i hom no sap pas com es d'important que aixo sigui aixi quan hom no sap en absolut com es d'important per a l'especie humana que sigui instruida sense presumpcio i que no arribi massa d'hora a donar a allo que ha sorgit de les seves mans un valor de vanitat.

L'aprenentatge de l'escriptura el divideixo, per tant, en dues epoques: I. Aquella en que el nen s'ha d'acostumar a la forma de les lletres i a confegir-les independentment de l'us de la ploma; i 2. aquella en que fa fer exercici a la rna emprant I'instrument caracteristic de l'escriptura, Ia ploma. Jo mostro al nen, ja durant la primera epoca, les lletres en unes mides exactes i m'he fet gravar un llibre d'escriptura amb el qual els nens, en conjunci6 amb la totalitat d'aquest 128


procediment d'escriure

i els

seus

avantatges, poden esdevenir capacos cap ajuda forana38. Eis merits

gairebe tot sols i sense d'aquest llibre d'escriptura son:

I. S'entrete prou temps en les formes inicials i fonamentals de les lletres. 2. Les parts de les formes compostes de les lletres les va afegint a poe a poe l'una darrera de l'altra, de tal manera que la cornplecio de les lletres mes dificils s'ha de veure nomes com

acurnulacio successiva de parts noves a inicis de lIetres que s'han exercitat. 3. Des del moment en que els nens saben copiar correcta­

una

ja

lletra, se'ls fa fer exercici de confegir-les i pas a pas la formaci6 d'aquelles paraules que consten nomes d'aquelles Iletres que en aquell moment saben fer. 4. I finalment te I'avantatge que es pot tallar i posar davant el nen en linies ai1lades, de tal manera que la linia que s'ha de copiar queda just al damunt d'alla on s'ha de reproduir. ment una

s'arriba

a

A la segona epoca, quan s'ha d'introduir el nen en l'iis de I'instrument adequat per a escriure, la ploma, ell ja ha fet exercici de les formes de les lIetres i de la manera com es confegeixen fins a un grau elevat de perfeccio i el mestre no te res mes a fer que convertir la capacitat ja assolida de dibuixar aquestes formes, mitjancant l'us de la ploma, en l'art d'escriure propiarnent dit. Amb tot, el nen ha de concatenar tarnbe aquest nou avenc amb els coneixements que ja posseeix. EI seu primer llibre d'escriptura per a ploma torna a ser exactament el mateix que feia servir amb el guix i de bon primer ha de comencar a usar la ploma escrivint les lIetres amb el mateix tamany amb que les havia dibuixades, per despres, lentament, anar fent exercici de les formes escrites habituals, mes petites. La psicologia de les materies d'ensenyament requereix una tria acurada dels mitjans i una precisa determinacio de quines es poden i s'han d'ensenyar al nen a cada edat. Aixi com en totes les altres materies, faig servir aquest principi tarnbe en l'art de I'escriure i, seguint-Io ininterrompudament iamb el llibre d'escriptura per a guix que n'ha sorgit per a nens de quatre a

129


cine anys, he arribat a Ia conclusio que amb aquest metode fins i tot un mestre d'escola dolent 0 una mare molt inexperta estan en condicions d'ensenyar els nens a escriure fins a un cert grau de correccio i de bellesa, encara que ells no n'hagin sabut mai. Com a tot arreu, la finalitat essencial d'aquest meu metode es aqui tambe, pen), la de tomar a fer possible la instruccio casolana al poble menyspreat i que totes les mares, els cors de

les quais bateguen pels seus fills, puguin anar seguint elles soles fins al final els me us exercicis elementals i puguin fer exercici amb els

seus fills. Per aconseguir-ho, nornes ens cal en tot cas elles que vagin un pas rnes endavent que els seus fills. EI meu cor exulta davant de les esperances a que aquestes opinions em menen; perc:'>, amic meu, des que goso exterioritzar­ ne alguna, s'alcen veus de tot arreu que em diuen: les mares

d'aquest pais

no voldranfer-ho. I no nomes gent del poble, sino tambe gent que ensenya el poble, gent que predica el cristianisme al poble, em diu ironicarnent: ja pots correr amunt

i avail tots els tu Ii

pobles,

que

no

trobaras cap

mare

que faci el que

dernanes. I tenen tota la rao. Es aixi; pen) no ho hauria de ser; no ho ha de ser, i de cent que hi fan aquestes objeccions, amb prou feines cap no sap per que aixo es aixi, ni menys com es podria fer d'una altra manera. Mentrestant, puc respondre'ls amb la mes gran de les calmes: amb els mitjans de que disposo vull aconseguir que les mares paganes de les zones septentrio­ nals mes allunyades facin el que els demano i si per contra arriba a ser veritat que no puc aconseguir que les mares cristianes de l'Europa civilitzada, que les mares cristianes de la meva patria facin el que fare fer a les mares paganes del nord incivilitzat, cridare a aquests senyors que actualment denigren el pobIe de Ia nostra pat ria d'aquesta manera, el poble que ells i eIs seus pares. han ensenyat, instruit i guiat fins ara, que s'han de rentar les mans i dir: sam innocents d'aquesta inhumanitat indescriptible del poble de l'Europa civilitzada: sam innocents d'aquesta inhumanitat indescriptible del mes bonhomios. ductil i pacient de tots els pobles europeus que es el poble suis: han de dir: nosaItres i els nostres pares hem fet el que haviem de fer per allunyar de Ia nostra part de mon i de la nostra patria la 130


dissort incalculable d'aquesta inhumanitat i per preservar la nostra part de mon i la nostra patria d'aquesta increible decadencia dels principals fonaments de la rnoralitat i del cristianisme! Contestare a la gent que gosen dir: ÂŤCorre el pais de tort i de traves, que les mares d'aquesta terra no ho faran ni ho voldran ferÂť que han de fer com Crist va fer a Jerusalem i dir a aquestes falses mares de la nostra patria: Mares! Mares! us hem volgut aixoplugar sot a les ales de la saviesa, de la veritat, de la humanitat i del cristianisme com una gallina aixopluga els seus pollets, pen) vosaltres no ho heu volgut! Si poden fer aixo, aleshores callare i creure en la seva paraula i en la seva experiencia, i no en les mares d'aquesta terra ni en el cor que Deu els ha posat al pit; pero si no poden fer-ho, no creure en ells sino

en

les

mares

d'aquesta

terra

i

en

el

cor

que Deu els ha

posat al pit i qualificare despres com a calumniadora per al poble i contraria a la natura i a la veritat la miserable paraula amb que ells s'arrenquen d'ells mateixos el poble com si fos el fetus d'una creacio malaguanyada i seguire el meu desti com un caminant que essent en un bosc llunya escolta un vent, pero on es no Ii arriba el seu alenar. Per tot aixo que acabo de dir he de seguir caminant. A la meva vida he vist i conegut tota mena de gent d'aquesta classe embolcallada en sistemes i ideals sense coneixer el poble IIi respcctar-lo, perc els qui avui calumnien el poble pel que fa a l'educacio i ho fan d'aquesta manera son els pitjors que mai

que alia

hagi conegut. Aquesta gent creuen que son superiors i que el poble esta molt per dessota seu, en la profunditat, perc s'equivoquen en ambdues cases i ells mateixos, aixi com les pobres mones queden impedides i son incapaces, per causa de les presumpcions de la seva miserable naturalesa, de judicar correctament sobre el valor real de les forces animals a

sabre el aixi mateix aptituds humanes, aquesta pobra dels bells artificis del seu proces desnaturalitzat,

de les veritables

gent. per causa es fan incapacos de sentir que van amb xanques i que per aixo han de baixar de les seres miserables cames de Justa per tal de tocar a terra amb fa mateixa [orca que ho fa el poble. Em fan llastima. A molts d'aquests miserables els he sent it dir, amb una

131


barreja d'innocencia

de monja i de saviesa de rabi: que pot ser mes bo per al poble que no sigui e/ catecisme de Heide/berg i el saltiri!, aixi es que realment hi he de tenir en compte la

humanitat i cridar altra vegada l'atencio en el meu cor per a/s Jonaments tarnbe d'aquesta aberracio. Si, amic! Vull disculpar tarnbe aquesta aberracio de l'esperit huma als qui van equivocats, sempre ha estat aixi i sempre ho sera. Les persones son sempre iguals i els escribes i els seus deixebles son tambe com han estat sempre. No obrire pas la boca contra les xafarderires de les seves institucions humanes ni contra les campanetes dels seus cerimonials i la disposicio d'anirn buit d'amor i de saviesa que ha de sorgir necessariarnent de la seva naturalesa, sino que, juntament amb I'home rnes gran que mai hagi defensat victoriosament contra les desviacions dels escribes la causa de la veritat, del poble i de I'amor, dire nornes: Senyor! perdona'ls, perque no saben el que Jan. Pero tomem al nostre fil. L'aprenentatge de I'escriptura apareix en tercer lIoc com una mena d'aprenentatge del parlar. En essencia, pero, tampoc no es res mes que una peculiaritat i un tipus d'exercici especial d'aquest ultirn art. Aixi com en el meu rnetode apareix com aJormajuntament amb el mesurar i el dibuixar i gaudeix aixi de tots els avantatges que s'originen amb el desenvolupament primerenc d'aquestes forces artistiques, toma a apareixer com a un tipus especial d'aprenentatge del par/ar juntament amb tot allo que amb aquest metode s'ha fet pel desenvolupament d'aquesta forca des que el nen era al bressol i gaudeix tambe dels avantatges que se Ii han format i desenvolupat a traves del desenvolupament anterior de 1es seves forces artistiques amb eI lIibre de 1a mare, amb e1 llibre de Iletrejar iamb el lIibre de lIegir. Un nen que sigui portat amb aquest metode sap de nord el llibre de Iletrejar i el primer lIibre de lectura. Sap en una gran amplitud els fonaments de I'ortografia i de la lIengua i, si s'ha exercitat en la capacitat formal de l'escriure amb el lIibre d'escriptura per a guix i en els primers exercicis d'escriptura dels traces ai1lats i de les seves composicions, no Ii cal per al seu posterior aprenentatge de I'escriptura cap a/tra regia; te a 132


la

traves de les

capacitats linguistiques i d'aquestes regles i per la seva propia ortografiques, al til del lIibre de lIetrejar i al de la lectura experiencia afegeix frases senceres amb que reforca cada vegada mes els coneixe­ ments linguistics i fa exercici de la seva memoria i de la seva forca d'irnaginacio, Eis avantatges d'aquests exercicis continuats i lIigats ais exercicis de l'aprenentatge del parlar son especialment eis seva

ment,

a

seves

l'essencia

segiients: I. Que reforcen cada vegada mes en ell Ia capacitat gramatical que se Ii ha ensenyat i fan inesborrables del seu esperit els seus fonaments. No pot ser d'altra manera, en tant que esta acostumat, segons les instruccions del lIibre de Iectura, en el qual els substantius, adjectius, verbs, conjuncions, etc., estan posats en series separades l'una de I'altra, a confegir aquestes paraules segons les seves series i arriba amb aixo a Ia capacitat de reconeixer la serie a que pertany cada una de Ies paraules i es forma les regles que poden ser aplicades a cada una d'aquestes series. 2. Tarnbe es reforca Ia capacitat d'arribar a conceptes clars a traves de la lIengua segons les instruccions del metode, en tant que pot ordenar el

seu

diccionari tot fent exercici

d'escriptura

seguint els titols i les caracteristiques dels subapartats i pot aconseguir una visio conjunta de cada una de les especies de totes les coses.

3. Es reforcen els

mitjans d'arribar a poe a poe a conceptes d'escriptura, no nomes perque en escriure -igual que en aprendre de parlar- fa exercici de les paraules rnes importants,ja siguin substantius, verbs 0 adjectius, en les frases resultants, sino tarnbe perque amb aquests exercicis clars amb els exercicis

augmenta encara la capacitat de trobar i adequar els conceptes propis de la seva experiencia ales diferents lIistes el contingut principal de les quais ha assimilat en aprendre a parlar. Aixi, per exemple, en els exercicis d'escriptura, no usa simplernent els noms dels objectes que ha apres d'adjectivar com a alts 0 com a aguts en el lIibre de lectura, sino que fa exercici i se sent estimulat per la mateixa tasca a pensar i a 133


usar-ne

d'altres

experimental i VuH posar

d'invencio del

que Ii son coneguts del que tenen la mateixa forma. un

seu

propi mon

que dona lIum sobre la capacitat la determinacio de frases resultants

exemple

nen

en

d'aquest tipus. Eis vaig donar la paraula: triangular, i juntament amb un poble van associar-hi les segiients paraules: Triangular: el triangle, el nivell 0 la plomada. el mocador de coli, I'escaire, una mena de llima, la baioneta, el prisrna, la faja, el rascador del calcograf, la ferida de la picada d'una sangonera, el full d'un objecte tallant. el gra de blat de moro. el compas, la part inferior del nas. la fulla d'espinac, cl pericarpi del tulipa, el numero 4 i el pericarpi dels sarroneis de pastor. I encara en van trobar mes en taules i finestres amb vidres rodons, que no sabien com es deien. mestre del

EI mateix es pot dir de posar correctarnent adjectius als substantius. Per exemple, no afegeixen a I'anguila, al cadaver,

la

nit, tots els adjectius que han apres al llibre de lectura per anguila, cadaver, nit, etc., sino tarnbe aquells dels quais la seva experiencia els fa pensar que son adjectius adequats, i aixi arriben de la manera rnes senzilla, tot fent aquesta mena de a

a

col-leccio de les coses,

a

coneixer i utilitzar la naturalesa i les

caracteristiques de totes les coses d'acord amb la seva experiencia. EI mateix passa amb els verbs; quan hagin d'explicar per exemple el verb observar afegint-hi substantius i adverbis, no ho faran tam poe nornes simplement amb cis que han trobat aillibre de lectura, sino que faran el mateix que hem dit rnes amunt. Les conseqiiencies d'aquests exercicis son grans. Aconse­

gueixen que les descripcions que els nens han apres de memoria, com per exemple campana, anar, estar dret, estar ajagut, ull, orella, etc., se'ls converteixin en una guia definida i general per poder-se expressar correctament, tant oralment com per escrit, sobre totes les coses possibles, la forma i el contingut de les quais hagin conegut. No cal dir, pen), que aquest darrer resultat no es pot aconseguir amb I'exercici aillat de I'escriptura, sino 134


serie de mitjans amb que el metode fa arribar progressiva claredat dels conceptes. Igualment s'ha de tenir en compte tot aquest proces per entendrem quan die que I'aprenentatge de I'escriptura no es culmina simplement com a art. sino tarnbe com a tecnica, per tal com. d'aquesta manera, el nen arriba a tenir la capacitat

afegint-lo

a

tot a la

els deixebles

a

la

d'expressar-s'hi parla.

tan

facilrnent i

correntment com ho

fa quan

135


VIII

EI tercer

mitja elemental del El

nostre

coneixement es:

numero

Mentre que

so i forma ens porten a conceptes c1ars i a la intel-lectual independencia que se'n deriva a partir de diversos mitjans d'instruccio subordinats a la seva elementalitat, l'art de comptar es l'unic mitja d'instruccio que no depen de eap mitja subordinat, sino que sempre se'ns apareix fins als iiltims efectes de la seva influencia nomes com a simple conseqilencia de la forca elemental per la qual som capacos d'arribar a tenir una consciencia clara de la relacio del mes i del menys en totes les intuicions i d'imaginar-nos-Ia sempre, fins i tot en el que no es

mesurable, de

la manera mes precisa. So i forma porten en ells mateixos molt sovint i per eamins diferents la lIavor de I'error i de l'engany. El mimero, mai;

nomes ell porta a resultats infal-libles; i si l'art de mesurar te tarnbe aquesta aspiracio es gracies a l'ajuda i la relacio que te amb l'art de comptar, es a dir: es infal-lible perque compta. Aixi

dones,

de

la mateixa manera que aqueU mitja el qual s'aconsegueix d'una manera mes segura la nostra finalitat -Ia c1aredat dels coneeptes-, ha de

d'instruccio, amb

tingut pel rnes important d'aquests mitjans, es tambe clar que aquest rnitja d'instruccio s'ha de practicar en general iamb la mes gran cura i que es importantissirna per a la consecucio ser

137


de la meta final de la instruccio que aquest mitja sigui utilitzat amb tots els avantatges que una profunda psicologia i el coneixement mes pregon de les lIeis invariables dels rnecanis­ mes fisics puguin garantir universalment a la instruccio, Es per aixo que m'he preocupat intensament de fer que l'art de comptar fos per a la intuicio del nen el resultat mes dar d'aquestes lIeis i no nornes de reduir-ne els elements a la senzillesa que ells mateixos ten en en la intuicio real de la natura, sino tarnbe de connectar el seu avenc en totes les seves variants d'una manera exacta i sense lIacunes a aquesta senzillesa dels punts basics. convencut que fins i tot els limits mes allunyats d'aquest art poden ser uns mitjans realment clarificadors per arribar a conceptes cJars i a judicis exactes names si es desenvolupen en I'intel-lecte huma al mateix ritme amb que emanen dels primers punts basics a la mateixa natura, L 'artimetica

Es fonamenta totalment en els processos elementals d'unio i de separacio de diverses unitats, La seva forma elemental es en essencia, com ja s'ha dit, aquesta: un i lin son dos i dos menys un es un. Tots els mimeros, siguin quins siguin, no son res mes

abreviacio d'aquesta forma en que es basa el comptar. que la conscienciacio de la forma basica de relacionar els mimeros no es debiliti en l'intel-lecte huma amb l'abreviacio de la mateixa aritrnetica, sino que se Ii inculqui profundament, amb una gran cura, a partir de les formes com que

una

Es important, pen),

aquest art es ensenyat i que s'edifiqui tot avenc en aquest art damunt de la finalitat que es vol aconseguir, la conscienciacio que l'intel-lecte huma ha de posseir de les relacions reals en que es basa el comptar. Si no es fes aixi, el primer mitja per arribar a conceptes clars es reduiria a una joguina de la nostra memoria ide la nostra irnaginacio i es debilitaria de cara ala seva finalitat

principal. No pot

d'altra manera; si nosaltres aprenem simplement memoria, per exemple, que tres i quatre fan set i despres construim damunt d'aquest set, com si realment sabessim que de

138

ser


tres i quatre fan set, ens enganyem a nosaltres mateixos; ja que l'essencia real d'aquest set no es dins nostre, en tant que no som

conscients del

seu

rerafons sensible, l'unic que

ens pot omplir En totes les materies del coneixement huma passa el mateix. EI dibuix, per manca de connexi6 amb el mesurar del qual deriva, perd tarnbe la veritat interior de la seva essencia, a traves de la qual,

de veritat la buidor de la

seva

paraula.

nomes, pot condueixi a conceptes clars, AI lIibre de la mare comenco fent veure als nens l'expressio de les relacions numeriques com una variacio real del mes i del menys que hi ha en objectes que tenen al davant. Eis primers quadres d'aquest lIibre contenen un seguit d'objectes que esdevenir

un

mitja

que

ens

presenten al nen el concepte de I'u, del dos, del tres, etc., fins al deu, basats en intufcions precises. Despres faig que els nens cerquin en aquests quadres els objectes que son descrits com a unitats, despres els dobles, els triples, etc. Mes endavant

faig

que tomin

trobar en els seus dits, 0 amb pesols 0 amb pedretes, o amb altres objectes que estiguin a l'abast, aquestes mateixes relacions i faig renovar-los-en la consciencia centenars de vegades cada dia, preguntant-los, quan damunt de la taula de a

lIetrejar separem les sil-labes i les lIetres de les paraules: quantes sil-Iabes te la paraula? i: quina es la primera? i la segona? i la tercera? etc. D'aquesta manera queda inculcada profundament en els nens la forma basica del comptar i se'ls fan usuals les abreviacions, els numeros, amb una conscienciacio total de la veri tat interior, abans d'avancar en el seu us sense tenir present el rerafons de la intuicio, Independentment de l'avantatge de fer del comptar el fonament dels conceptes clars, es increible com se'ls fa de facil als nens, si s'assegura la primacia de la intuicio, i l'experiencia ensenya que tots els comencaments son dificils perque no s'usa arnb tota l'amplitud amb que s'hauria d'usar aquesta regIa psicologicarnent necessaria del comptar. M'he d'estendre per tant una mica mes en la descripcio de les que hi aplico. A part de Is rnitjans indicats i despres d'aquests usem, dones, la taula de lletrejar per comptar; presentem cada una de les lIetres com una unitat i eomencem a treballar amb els nens

regles

just

139


quan les coneixen totes per tal de conscienciar-Ios tam be de les

relacions nurneriques. Presentem una lletra i preguntem al nen: son moltes lletres? EI nen contesta: no, nomes una. Aleshores n'hi afegim una i preguntem: una i una, quantes son? EI nen contesta: una i una son dues. Es va continuant aixi i se n 'hi va afegint cada vegada nomes una; despres dues, tres, etc. Quan el nen ha entes ben be les addicions de la unitat fins al deu i ha aconseguit de pronunciar-Ies amb la maxima

facilitat,

tornem

a

presentar les mateixes lletres, pero

ara

canviem la pregunta i diem: si tu tens dues Iletres, quantes vegades tens tu una lIetra? EI nen ho veu, ho compta i contesta correctament: si tine dues lIetres, es que tine dues vegades una

Iletra.

Quan ha arribat a la conscienciacio clara de quantes unitats en els primers mimeros a base comptar-ne repetidament d'una manera precisa les parts, hom can via cada vegada la

hi ha i

pregunta i demana, presentant les lIetres de la mateixa manera: quantes vegades u es dos? quantes vegades u es tres? etc., i despres altra vegada: quantes vegades hi ha l'u en el dos? quantes vegades hi ha I'u en el tres? etc. Nemes quan el nen esta familiaritzat amb la forma basica de la suma, de la multiplicacio i de la divisio i s'ha fet totalment seva a traves de la intuicio l'essencia d'aquesta manera de comptar, s'intenta de farniliaritzar-Io i de fer-Ii usual de la mateixa manera, a traves de la intuicio, la forma basica de la resta. Es fa de la manera segiient: De les deu Iletres que s'han sumat se'n treu una i es pregunta: si de deu n'has tret una, quantes en queden? EI nen les com pta, en troba nou i contesta: si de deu n 'he tret una, encara en queden nou. Despres se'n treu una altra i es pregunta: nou

menys una, quantes son? EI

troba

vuit

i

contesta:

successivament fins

Aquesta

a

nou

140

11

1

III

11

III

una

son

a

comptar, en vuit. I aixi

d'explicar els principis del cornptar es pot les indicacions precedents amb les series

segiients: I

menys

les torna

l'ultima,

manera

continuar segons

nen

I 1 etc.

I II etc.


1111 etc.

Quan s'ha acabat de sumar cad a una de les linies es comenca la resta dels mimeros per separat segons el mateix ordre de la manera

segiient: exemple

Si per fins a 21,

es

se suma

treuen altra

I i 2 son 3 i 2 son 5 i 2 son

vegada

dues lIetres i

es

etc.

pregunta: 21

menys 2, quantes son? i aixi successivament fins que

queda

7,

no en

cap.

La consciencia del mes i del menys que es desperta en el nen amb la presentacio d'objectes reals i mobils se Ii reforca despres mes endavant amb les taules aritrnetiques amb que se li ensenyen una vegada rnes encara les mateixes series de relacions representades amb linies i punts. Aquestes taules, igual com el lIibre de lIetrejar per confegir paraules damunt de la pissarra,

s'usen tarnbe com a guia per comptar els objectes; i tan bon punt el nen s'ha exercitat a comptar els objectes i els punts i les ratlles que els substitueixen fins alia on permeten aquestes que es basen en la seva totalitat en intuicions, la consciencia de les relacions numeriques reals se li fa tan forta que les abreviacions amb mimeros corrents, tot i sense intuicio, se Ii fan no nornes increiblement facils perque les seves forces intel-lectuals siguin ara gracies a l'aritmetica lIuny de I'error, de la incornplecio i de I'endevinalla jocosa, de tal manera que es pot dir amb tota la rao que aquesta manera de comptar nomes es un exercici per saber raonar i no cap obra de la memoria ni cap avantatge manual apres amb rutina; es el resultat de la mes clara i definida intuicio i condueix amb seguretat, pel que fa a aquestes relacions, a tenir conceptes mes clars. Pero, ja que la multiplicacio 0 la disminucio de qualsevol objecte no consta nornes de mes 0 de menys unitats, sino tambe de la divisio de les unitats en diverses parts, sorgeix una segona forma de comptar 0, mes ben dit, s'obre el cami en que cada una de les unitats pot agafar-se com a fonament d'una infinita divisio d'ella mateixa i d'una infinita distribucio de les unitats en ella contingudes. Aixi com en la primera manera de comptar, es a dir, en la suma i substraccio de nombres enters, s'ha de veure el mimero

taules,

141


I

com a punt d'arrancada de I'aritrnetica i com a fonament de I'estudi intuitiu de les seves combinacions, en aquesta segona

s'ha de trobar una figura que faci el numero I en la primera; s'ha de trobar manera

interminablement divisible i

en

la

aqui una

qual cada

una

el paper que fa

figura

que sigui de les divisions

sigui igual

que les altres; una figura que pugui fer-nos intuir les infinites parts del calcul de fraccions, cada una com a part de tot i tambe com a unitat autonoma, indivisa, de tal manera que cada fraccio aparegui davant dels ulls del nen, en relacio amb I'enter, tan determinada i mesurada com se Ii apareix el nurnero u dintre del numero 3 en el nostre metode de la primera forma de comptar. No hi ha cap figura possible que sigui capac; de fer-ho fora

del

quadrat.

Podem representar-hi la relacio de les divisions de la unitat o de les fraccions en la seva progressio a partir del punt general d'arrancada del sumar i del restar, del numero u, tan sensiblement com ho hem fet amb l'addicio i la substraccio de les unitats indivises. Aixi es que hem construit una taula intuitiva de les fraccions, d'onze files, cada una de les quais conte 10 quadrats. Els quadrats de la primera fila no son dividits, els de la segona ho son en dues parts, els de la tercera en tres, etc., fins a deu. A aquesta taula amb divisions senzilles la segueix una segona taula en la qual aquestes divisions intuitives senzilles van avancant segons la progressio segiient. Els quadrats que a la primera taula son dividits en dues parts iguals es divideixen ara en 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18,20 parts, els de la fila seguent en

3, 6, 9, 12,

etc.

que l'abecedari de la intuicio consta de formes de mesurament que tenen per fonament la divisio decuplicada del

Ara, ja

quadrat, es evident que amb aixo hem posat la font com una de l'abecedari de la intuicio, el quadrat, tambe com a fonament de l'abecedari del calcul

0, mes ben dit, que hem harmonitzat els de la forma i del mimero de tal manera que s'utilitzen rmituament les nostres formes de mesurament com a

rnitjans elementaIs

142


fonaments basics de les relacions numeriques i els fonaments nurneriques com a fonaments basics de les formes de mesurament. Per aquest carni hem arribat a no poder ensenyar de comptar als nens seguint el nostre metode d'una altra manera que no de les relacions

sigui fent us precisament d'aquest abecedari ment hem usat

nornes

estricte,

com a

0

sigui

com a

que al comenca­ abecedari de la intuicio en sentit

fonament del mesurar, de l'escriure i del

dibuixar. La consciencia de les relacions fraccionaries reals arriba a forta en el nen amb l'us d'aquestes taules que tambe li es tan increiblement facil I'exercici del cal cuI fraccionari amb

ser tan

mimeros corrents

com

el calcul amb nombres enters. L'expe­

riencia ensenya que amb aquest metode els nens arriben a ser capacos de fer aquests exercicis tres 0 quatre anys abans del que

podrien ser-ho possiblement nen,

de

en

aquests

sense aquests mitjans. L'esperit del els anteriors exercicis, s'allunya tambe de la incornplecio i de I'endevinalla jocosa i

com en

l'equivocacio,

pot dir tambe amb tota seguretat: el fet que aquests nens sapiguen de comptar es el resultat d'una intuicio molt clara i ben determinada; saber de mirneros mena, amb la seva absoluta precisio, a la veri tat i a la predisposicio d'acollir-la. es

143


IX

Arnie! Si

miro enrera i em pregunto que he fet en realitat de la instruccio humana, veig que he determinat el mes gran i el mes elevat prineipi de la instruccio en reconeixer la intuicio com el fonament absolut de tot el coneixement i que he intentat de trobar, deixant de banda tots els ensenyaments particulars, l'essencia del mateix ensenya­ ment i la forma origin aria amb que la formacio de la nostra per

a

ara

l'essencia

ha de ser determinada per la mateixa natura. Veig que he reduit tota la instruccio a tres mitjans elementals i que he investigat els mitjans especials amb que es podia fer possible d'elevar a la necessitat mes clara els resultats de tota instruccio

especie

en

aquestes

tres

materies.

Veig, finalment, que he hannonitzat entre ells aquests tres rnitjans elementals, que he fet la instruccio rnes variada, que l'he posada d'acord no nornes amb ella mateixa en totes tres materies, sino tambe amb la naturalesa humana, i que l'he aeostada al proces natural del desenvolupament del genere burna. Mentre ho feia, vaig veure igualment -no podia ser d'altra manera- que la institucio escolar de la nostra part de mon, tal com ara es porta a tenne, publica. general per al poble, no reconeixia en absolut la intuicio com el mes gran principi de la instruccio, que no prenia nota com hauria calgut de la forma originaria amb que es determinada la formacio de la nostra especie a traves de l'essencia de la nostra mateixa naturalesa; 145


que mes aviat sacrificava l'essencia de lOl l'ensenyament al caos dels ensenyaments particulars i aillats, matava, explicant tota mena de mitges veritats, I'esperit de la mateixa veritat i esborrava del genere huma la forca de l'autonornia que se'n deriva. Vaig veure, tan dar que jo ho tenia, que aquesta

institucio escolar no reconduia els seus unics mitjans ni a principis ni a formes elementals, sino que mes aviat, deixant de banda la intuicio com eI fonament absolut de tot coneixement,

s'incapacitava tant per aconseguir, a traves d'algun dels seus pseudomitjans, la finalitat de la instruccio, es a dir, conceptes c1ars, com per elevar a la imprescindible necessitat e1s escassos resultats que persegueix. Aquesta situacio en que es troben a Europa, pel que fa a la instruccio, nou homes de cada deu, aixi com la situacio de la mateixa instruccio de que gaudeixen, sembla a primera vista increible; aquesta instruccio no es nomes un fet historicarnent correcte*, tambe es psicologicament necessari; no podia ser d'altra

manera:

Europa havia de davallar per causa de la seva a l'error 0, mes ben dit, a la dernencia a la

instruccio popular

qual realment

sucumbir. D'una banda es va enlairar coneixernents i tecniques aillats i de l'altra va perdre tots els fonaments del guiatge natural de tot el seu genere. Tant amunt no s'hi havia arribat encara mai enlloc, pero mai enlloc tampoc no s'havia caigut tan avail; toea els nuvols amb enormement

va

en

el cap daurat dels

seus coneixements i tecniques aillats com la del profeta; pero la instruccio popular, que hauria de ser el fonarnent d'aquest cap daurat, no es sino, com els peus d'aquesta figura gegantina, la mes miserable, fragil i vii porqueria. La causa d'aquesta desproporcio, destructora de

figura

l'esperit huma, que es

a a

l'esplendor de les altures i la miseria del mes ben dit, el punt de partenca on s'origina

entre

terra 0,

* Fins i tot el bon Lavater, moderat i respectuos com cap d'altre amb el que de positiu hi ha en el mon, ho va reconeixer i ho va confessar, A la pregunta de quins mitjans elementals senzills serien possibles per acompanyar la didactica i en especial per rectificar la intuicio de totes les coses, va contestar que no en sabia cap i que era inconcebible la falta de fonaments que hi havia en la formacio didactica europea. P.

146


aquesta rumosa desproporcio de la de la

irnpremta. Europa,

nostra

cultura, es la invencio

sorpresa de la

seva tan

nova com

incalculable influencia per facilitar els coneixements linguistics, va

ser

atacada

xerrameca

per

una

men a

de

la universalitat de la

en

confianca vertiginosa seva

eficacia. Aixo

i

era

natural ales

primeres generacions despres d'aquesta invencio; despres de tants segles Europa visqui encara ara aquest vertigen i l'hagi convertit en una febre nerviosa

pero en

el fet que

destructora del

malalta, aixo

seu

cos

i de la

seva

anima

sense

sentir-se'n

podia succeir a cap continent sino al nostre. Tambe calia, pero, que hi hagues la influencia dels sistemes feudals, de Is caputxins, dels jesuites i de la politica de Is governs perque aquesta tecnica tingues l'exit que va tenir a Europa. Pero es aleshores, amb aquestes circumstancies addicionals, quan no nornes es comprensible que arribes a separar la situacio positiva de les nostres arts de la de la instruccio popular tal com ha fet, no

sino que fins i tot es clar que, donades les circumstancies, no hagi pogut oferir cap disminucio en el camp de les arts, pero tampoc cap instruccio millor de la que realment ha ofert. Es c1arissim com ha hagut d'arribar a encongir sense mesura els cine sentits d'Europa i en especial a limitar I'instrument mes general de la intuicio, els ulls, al santuari majestuos del nou coneixernent, ales lIetres i als llibres; jo vull afegir-hi que ha hagut d'arribar a fer d'aquest instrument rnes general del nostre eoneixement uns simples ulls i de nosaltres mateixos uns simples homes capacos nornes de veure lIetres. La Reforma ha acabat, amb el debilitament del seu esperit iamb la deificacio necessariament consegiient de les seves formes mortes i de les seves creences, la feina comencada per la impremta en tant que, sense prendre's prou seriosament l'estupidesa oficial d'un mon monacal i feudal, Ii va obrir generalment les partes dels conceptes abstractes, cosa que

endurir rnes el mon pel que fa ales lIetres i va portar enduriment fins al punt que els errors d'aquesta situacio aquest no es podien solucionar amb l'avenc de la veritat, de l'amor i de la fe, sino que tot al contrari s'enfortien amb els encara mes eneara va

147

.


perillosos injusticia,

de la falta de fe, de la falta d'arnor i de la es ori semblava que s'encaminaven. que errors

Com quan

devastador, aturat en la seva carrera per muntanya aterrada, pren una nova direccio i escampa la desolacio d'any en any i de generacio en generacio, de la mateixa manera la cultura popular europea, despres d'abandonar el parterre llis de la intuicio per culpa de la unio eficac d'aquests un corrent

una

dos esdeveniments cabdals que l'abandonaven a ella mateixa i al proces natural i sensible de les seves conseqiiencies i despres de prendre una direccio de visionari, general i sense fonament, va continuar la destruccio dels homes d'any en any i de generacio en generacio fins que al capdavall, despres de segles, ens ha portat per aquest cami a la plenitud de la xerrameca general del

saber iamb ella a la xerrameca de la incredulitat que, en fer malbe les paraules i els somnis profunds, no es adequada en realitat en cap eas per portar-nos a la sileneiosa saviesa de la fe i de I'amor, sino ben al contrari per dur-nos a la xerrameea de nostre

la

pseudocreenca i de la supersticio i a la seva manca d'amor i enduriment. En qualsevol cas es irrefutable el fet que tot el comerc del Ilibre i de les paraules devoradores de la cultura del nostre temps ha fet que ja no puguem suportar mes de continuar essent el que som. No podia ser d'altra manera; havent-nos organitzat durant tant de temps amb una tecnica tan profundament arrelada iamb

mitjans que recolzaven les nostres equivocacions encara mes ben arrelats, havent-nos organitzat, dones, per robar als nostres mitjans de coneixement i d'instruccio tota la intuicio i a nosaltres mateixos tota la forca intuitiva, el cap vertigines i daurat de la nostra cultura era impossible que arribes a uns

sostenir-se damunt d'uns altres peus diferents d'aquells on se soste; era impossible que fos d'una altra manera. Els mitjans escarransits propulsors de la nostra cultura no podien aconse­ guir en cap de les seves materies la finalitat ultima de la instruccio publica, la d'arribar a coneeptes clars, i la de capacitar plenament el poble en totes aquestes materies per a tot allo que Ii es essencialment imprescindible de saber i de coneixer. Fins i tot els millors d'aquests mitjans, l'exces de 148


mitjans

auxiliars aritrnetics, maternatics i grarnaticals, havien en aquestes circurnstancies la seva forca, en tant que

de perdre

quedaven totalment desemparats del mitja fonamental de la instruccio, fa intuicio: i aixi, aquests mitjans d'instruccio en paraula, rnimero i forma, no prou subordinats al fonament general del nostre coneixernent, la intuicio, havien de conduir la nostra especie necessariament a treballar artificialment i unilateralment aquests mitjans d'instruccio, superficialment, es

finalitat concreta i voltada d'abismes d'error i a debilitar-nos amb aquest artifici les forces mes intimes en comptes de formar i envigorir aquestes forces en nosaltres mateixos; per aixo erem vilipendiats fins a la mentida i a la niciesa necessariament, gracies justament a les forces i a I'organisme amb que I'art, de la rna de la natura, ens podia elevar a la veritat i a la saviesa, i titllats de sofistes miserables, debils i sense intuicio. Fins i tot els coneixements que encara ens queden, els sense

cap

d'engany, i

posicio i dels nostres oficis, del niciesa nostre comportament envilit per malgrat l'art no cometre l'error de sostreure's mai l'artifici, perque pot de l'especie humana, eren en nosaltres aillats i es tomaven unilaterals, illusos, egoistes i il-Iiberals. Haviem de ser coneixements intuitius de la nostra tota la

insensibles, amb

un tal guiatge no podiem sino ser insensibles la veri tat que estigues fora del cercle de la nostra limitada i pobra intuicio i haviem d'estar furiosos contra tot allo que anava en contra d'aquesta mena d'intuicio unilateral i il-liberal;

a tota

haviern

d'esfondrar-nos, en aquesta situacio no podiem fer altra sino esfondrar-nos cada vegada mes pregonament, de generacio en generacio, en I'artificialitat de la nostra limitacio i en la mesquinesa que se'n derivava, en l'egoisme i en la violencia injusta i ambiciosa en que ara ens trobem. Estimat Gessner! Nemes aixi i no de cap altra manera s'explica com en el transcurs del segle passat, que va portar fins a I'extrem aquesta situacio enganyosa durant els seus darrers vint-i-cinc anys, ens hagirn enfonsat fins al nivell il-lus, 0 mes aviat demencial, d'un afany d'arrogancia sense fonament, pero cosa

rabios,

en

que

ens

emmetzinavem

a

nosaltres mateixos amb 149


l'impuls mes violent dels nostres salvatges i cecs sentiments i despres haviem de caure per totes bandes i per tants de cam ins en el multicefal esperit d'un Sansculotisme reciprocament imposat que havia de tenir i tenia com a conseqiiencia

inevitable la desorganitzacio interna de tots els sentiments naturals i purs i de tots els mitjans humans que hi reposaven, i fins i tot la dissolucio de tot tipus d'humanitat en les mateixes formes de govern, conseqiiencia que, mes lard, es veri tat

tambe

va

que

provocar la dissolucio

humanes, pen) aixo, benefici per

per

d'algunes formes desgracia, tam poe no

de govern no ha estat cap

la humanitat. Aquests, amic meu, son els esbossos de la rneva opinio sobre els esdeveniments mes recents-". Aixi m'explico tant les a

de Robespierre com les de Pitt; tant el comportament parlaments com el del poble. I en tots els me us judicis particulars torno a la meva tesi que les lIacunes de la instruccio mesures

dels

europea

0,

mes ben dit, el

artificialment

seu

posar

de

cap

per

avail

totes les

opinions naturals ha portat Europa alla on es ara i que no es possible cap altre mitja contra els trasbalsos civiIs, etics i religiosos que ja hi ha hagut i que encara hi haura

fora de la reconduccio de la superficialitat, la incornplecio i l'arbitrarietat de la nostra instruccio popular cap al reconeixe­

ment del fet que

fa intuicio es el fonament absolut de tots els amb altres paraules, del fet que tots els coneixements deriven de fa intuicio i tots se li han de poder atribuir.

coneixements.

150


x

Arnie! La intuicio s'ha de distingir, mentre sigui eontempla­ el punt de partida de la instrucci6, de I'art intuitiu que es I'ensenyament de les proporcions de totes les formes; com a da

com

fonament general de tots els tres mitjans elementals de la instrucci6 precedeix l'art intuitiu aixi com precedeix tambe l'aritmetica i la grarnatica. Si hom compara la intuicio amb I'art intuitiu a'illadament i per ella mateixa, no es res mes que el fet de tenir davant dels nostres sentits els

objectes exteriors i irnpressio; amb ells la natura cornenca tota la instruccio; el nado en gaudeix, la mare la hi dona. Perc la didactica no ha fet res per seguir al mateix pas la natura: el mes bonic dels espeetac1es, el de la mare que ensenya el mon al seu fill, ha estat debades; la didactica no ha fet res, no ha afegit, en benefici del poble, absolutament res a aquest espectacle. Vull transcriure't aqui, amic Gessner, el fragment que vaig escriure ja fa un any sota el sentiment que em despertava la l'estimulacio de la consciencia de la

nostra

seva

mencionada didactica sobre aquest punt: ÂŤDes del en que la mare concep el seu fill en el ventre,

moment

I'instrueix en tant que Ii acosta als sentits allo que la natura Ii presenta disseminat i desordenat a grans distancies i li facilita, Ii estimula i Ii fa agradable I'acte de la intuicio i en conseqiiencia els mateixos coneixements que se'n desprenen. Debil, ignorant, depenent de la natura sense guia ni ajuda, la mare mateixa no sap, en la seva innocencia, que fa; no vol lSI


instruir-Io, nomes vol tranquil-Iitzar el fill, Ii vol donar una ocupacio; pero sense saber-ho, segueix el gran carni de la natura pas

amb la senzillesa mes absoluta, sense saber el que aquesta fa a traves seu, i la natura fa molt a traves d'ella; d'aquesta manera obre el mon al nen; el prepara per fer us dels sentits i per al

desenvolupament primerenc

de

l'atencio i de la

capacitat

d'intuicio, Si ara es tragues profit d'aquest gran cami de la natura, si s'hi connectes el que s'hi pot connectar, si es possibilites al cor de la mare, amb I'ajuda de la didactica, de continuar fent amb el nen que creix, amb savia llibertat, alia que fa amb el petit amb

l'impuls

cec

de la natura, si tambe

es

tragues profit

de

cara

aquesta finalitat del cor i de la situacio del pare i tarnbe se Ii possibilites, amb I'ajuda de la didactica, de transmetre-li segons la situacio i les circumstancies del nen totes les habilitats que necessita per arribar a la tranquil-Iitat interior amb ell mateix, tot tenint una bona cura de les seves necessitats essencials durant tota la vida, com no en seria de facil contribuir enormement a elevar el nivell de la nostra especie i de cada un a

dels

homes, fos quina fos la seva condicio, a assegurar-los una vida planera, tranquil-la i acceptable fins i tot en mig de les dificultats de les situacions desfavorables i enmig de tota la maldat dels temps hostils! Deu meu! Que no s'hauria guanyat per a la humanitat! Peri> amb tot aixo encara no som pas mes lluny d'on es la dona d'Appenzell, que ja des dels primers dies de la vida del fill li penja damunt del bressol un gran ocell de paper pintat de molts colors indicant d'aquesta manera just el punt on la didactica hauria de comencar a conscienciar el nen, d'una manera clara i segura, dels objectes de la naturaÂť. Estimat amic! Qui ha vist com el nen de dues 0 tres setmanes estira el brae cap a aquest ocell i despres pensa com Ii seria de facil a la didactica d'inculcar al nen el fonament general de la intuicio sensible de tots els objectes de la natura i de I'art amb una serie de representacions sensibles com aquesta, fonament que despres, de mica en mica, per molts diversos cam ins es podria anar definint de mes a prop i es pod ria anar ampliant 152


cada vegada mes, qui pensa tot aixo i despres no sent el que ens perdem amb la nostra educacio rutinaria no solament gotico­

monacal, sino tarnbe

a mes ames paralitica, que se'ns ha fet nosaltres mateixos, es un cas perdut. L'ocell d'Appenzell es per a mi, com el brau per als egipcis, una divinitat, i ho he fet tot per cornencar la meva instruccio

repugnant

a

alia d'on parteix la dona d'Appenzell. Encara vaig mes enlla; ni al cornencament ni despres en tota la serie de mitjans de coneixement no deixo a la casualitat el que la natura, la situacio i l'amor de la mare, des del cornencament de la vida del nen, Ii porten davant dels sentits; ho he fet tot per fer possible de portar davant dels sentits del nen, ja en aquesta edat, deixant de banda el que es casual, I'essencial de tots els coneixements intuitius i de fer-Ii inobiidable Ia consciencia de la seva irnpressio. El primer curs del /Iibre de les mares no es res mes que

un

intent d'elevar la mateixa intuicio a un art i de guiar els nens en totes les tres rnateries basiques del seu coneixement, en forma, numero i paraula, a la conscienciacio mes ampla de totes les intuicions, els coneixements profunds de les quaIs formaran els fonaments del seu saber posterior. Aquest lIibre no ha de contenir nomes la mes detallada descripcio dels objectes rnes importants del nostre coneixement, sino tambe el material per formar series ininterrompudes d'aquests objectes que son capacos d'estimular en els nens, ja des de la primera intuicio, Ia sensacio de les seves multiples relacions i de les seves multiples analogies. En aquest aspecte, el lIibre de lletrejar fa el mateix que el lIibre de la mare. La simple presentacio ales ore/les de Is sons i el simple estimul de la conscienciacio de la seva irnpressio a traves de l'oida es per al nen intuicio, tant com ho es la simple presentacio als u/ls dels objectes i el simple estimul de la conscienciacio a traves de la seva irnpressio damunt del sentit de la vista. Recolzat en aixo, he bastit aquest lIibre de lIetrejar de tal manera que al primer curs no es res mes que simple intuicio, es a dir. descansa simplement en el senzill esforc de presentar a l'oida del nen a l'edat convenient tota la serie de sons que Ii ha de servir com a fonament dels seus coneixements 153


linguistics i a fer-los inesborrables de la seva memona presentant-li al sentit de la vista rnitjancant el llibre de la mare els objectes visibles del m6n, el coneixement dels quais sera el fonament de la

seva

posterior saviesa.

Aquest mateix principi d'elevar la intuicio a la categoria d'art te lloc tambe en el tercer mitja elemental dels nostres coneixements. Tarnbe el numero es per ell mateix, sense el fonament de la intuicio, la sernblanca enganyosa per al nostre esperit de la representaci6 que en somnis capta la nostra forca d'imaginaci6, perc que el nostre enteniment no pot retenir com a veritat. El nen ha de reconeixer correctament l'essencia interior de cada forma on poden apareixer les relacions :

numeriques abans de

ser capac; de comprendre'n una com a clara consciencia sobre el mes i el menys. eillibre de la mare, he presentat al nen ja en aquesta

fonament de la Per

seva

aixo, en multiples vegades, per exercitar la seva intuicio, els deu primers numeros en forma de dits, d'urpes, de fulles, de punts, i despres tambe en forma de triangles, de quadrats i d'octagons, edat

etc.

Despres de fer aixo amb totes les tres materies i d'haver-hi determinat la simple intuicio com el fonament absolut de tots els coneixements sensibles, elevo altra vegada la intuicio en totes

aquestes materies

mitja

per

a la categoria d'art intuitiu, es a dir, al comprendre els objectes de la intuicio com a objectes del meu judici i de les meves capacitats didactiques. Per aquest cami, pel que fa al primer mitja elemental dels nostres coneixements, laforma, despres d'haver-I'hi fet coneixer en eillibre de la mare amb la intuicio multilateral dels objectes i dels seus noms, guio el nen fins a l'abecedari de l'art intuitiu, A traves d'ell, s'ha de posar en condie ions de poder-se donar comptes a ell mateix de la forma dels objectes, dels quais s 'ha Jet carrec en el llibre de la mare, pero dels quais no s'ha

conscienciat clarament. Aquest llibre ha de fer que el nen, en relacio a les formes de totes les coses, arribi a conceptes concrets sobre la relacio que el seu contingut te amb el quadrat i trobi d'aquesta manera en tota l'extensi6 d'aquesta materia d'ense-

154


nyament tota una serie de rnitjans per arribar a partir d'intuicions fosques. Pel que fa al segon mitja basic dels nostres

a

conceptes c1ars

coneixements, el numero, ressegueixo el mateix carni. Despres d'haver intentat de conscienciar clarament el nen, amb el lIibre de la mare i ja des de ben

petit, del concepte dels deu primers numeros basics, intento de familiaritzar-Io amb aquestes expressions del mes i del menys de totes les coses amb la lenta addicio d'una unitat a una altra, amb la naturalesa del dos i despres amb la del tres, etc. I fent intuir als nens de bon primer i de la manera mes clara els punts basics de totes les

maneres

de cornptar i fent-Ios

aprendre al mateix temps les expressions amb que es design a la seva forma fins que els esdevinguin inesborrables, baso els principis de l'aritrnetica sobretot en series que des dels seus primers punts basics no son res mes que un anar endavant

psicologicarnent segur i sense mancances, des de judicis intuitius profundament arrelats cap a la lenta unio amb una nova intuicio gradualment de 1'1 al 2 i del 2 al 3. La consequencia d'aquest proces, assegurada per l'experiencia, es a partir del moment en que els nens han com pres plenament els principis de qualsevol tipus de comptar, son capacos d'avancar sense cap mes ajuda i d'arribar tant lluny com la mateixa serie. segons la seva naturalesa, els portio S'ha de fer notar. respecte d'aquesta mena d'instruccio, que que,

porta els nens a tenir tan c1ars els fonaments de cada una de les rnateries que alia que saben de cada grau del seu aprenentatge han de fer-s'ho seu fins ala perfeccio, de tal manera que sempre que passen a un grau rnes avancat poden ser considerats com a mestres dels seus germans mes petits i fer-ne. EI mes important que faig en relacio a la sirnplificacio i a la il-lustracio de l'ensenyament dels mimeros es el seguent: no solament faig que el nen, a traves de mitjans intuitius, tingui consciencia de la veri tat interior de totes les relacions numeriques i que aquesta conscienciacio Ii esdevingui inesbor­ rabie, sino que uneixo la conscienciacio de la veri tat de la intuicio amb la veri tat de la teoria de les quantitats i faig del quadrat el mitja cornu de I'art de la intuicio i del de l'aritmetica. ISS


El tercer mitja basic dels nostres coneixements, fa IIengua, es el mes apte per aplicar-hi arnpliament els meus principis. Si per un canto el coneixement de la forma i del numero ha de precedir el de la llengua i, en part, aquest ultim ha de sorgir

dels dos primers, per l'altre l'avenc dels coneixements linguistics es mes rapid que el dels intuitius i que el dels matematics. En realitat, la impressio de la intuicio Quant a la forma i al mimero precedeix la jacultat deillenguatge i, per contra, l'art intuitiu i

l'aritmetica son posteriors

a l'art del lIenguatge. La gran caracteristica de la singularitat i de l'elevada constitucio de la nostra naturalesa, la lIengua, cornenca a desenvolupar-se amb la capacitat d'emetre sons i, despres d'haver anat educant el so, aquest es converteix en paraula i aquesta, finalment, en llengua. La natura va necessitar mil-lenaris perque la nostra especie

adquiris

un

llenguatge perfecte, i

art, per al qual la natura

va

ara nosaltres aprenem aquest necessitar millenaris, en pocs I'aprenentatge de la I1engua hem

pero malgrat aixo, per a seguir amb els nostres nens justament el mateix cami que va seguir la natura amb el genere huma; no podem fer-ho d'altra manera. I la natura va partir indiscutiblement tambe en aquest cas de la intuicio, Fins i tot el so mes simple amb que l'home intentava d'expressar la impressio que Ii feia un objecte era expressio de la intuicio, La I1engua de la nostra especie no va mesos;

de

durant molt de temps sino una capacitat d 'emetre sons unida a la mlmica, que imitava els sons de la natura animada i inanimada. De la mimica i de la capacitat d'emetre sons va passar als jeroglifics i ales paraules ai1lades i va donar noms aillats a objectes atllats durant molt de temps. Aquest est at de la llengua queda reflectit meravellosament en el primer llibre ser

de

Moises, cap. 2, v. 19-20: ÂŤDeu nostre Senyor va presentar a Adam totes les besties de la terra i totes les aus del eel perque se les mires i els dones un nom. I Adam va donar a cada animal el seu nomÂť. Des d'aquest instant la I1engua va anar avancant a poe a poe; primer va adonar-se de les principals caracteristiques distintives dels objectes als quais donava nom; despres va anomenar-ne les propietats i les diferents maneres d'actuar i les sevesjorces. Molt 156


mes endavant es va desenvolupar I'art de donar a una paraula diversos significats, d'expressar amb gran exactitud, mitjancant variacions de la forma i de la composicio de la mateixa paraula, la unitat, la multiplicitat, la capacitat d'un objecte, el molt i el poe de la seva forma i del seu mimero i finalment tambe totes les variacions i constitucions que la diferencia de lIoc i d'epoca Ii produeixen. En totes aquestes

especie

epoques la llengua ha estat per a la nostra mitja didactic, no solament per actualitzar els de la clarificacio de les seves multiples intuicions a

un

avencos traves de

la

facultat

d'emetre sons, sino tarnbe per fer impressions. L'ensenyament de la llengua no es, per naturalesa, res mes que un cumul d'avantatges psicologics per exterioritzar les impressions (sensacions i pensaments) i, essent eom eren fugisseres i incomunicables, fer-les perdurables amb totes les seves modificacions i susceptibles de ser comunicades tot unint-Ies a una paraula. Aixo nornes pot ocorrer, pero, gracies a la inalterabilitat de la naturalesa humana, si I'ensenyament de la lIengua es fa seguint el proces originari amb el qualla mateixa naturalesa ha elevat la nostra capacitat linguistica fins a la categoria de I'art que avui posseirn; 0 sigui que tot ensenyament de la lIengua ha de partir de la intuicio, ha de fer superflua la mimica a traves de l'art intuitiu i de l'aritmetica, ha de substituir

inesborrables les

seves

la imitacio dels sons de fa natura animada, inanimada per series de sons adquirits didacticament; despres ha de passar de l'estudi dels sons 0, rnes ben dit, de l'exercici de l'organ en tots els sons humans possibles, lentament, cap a l'estudi de les la nomenclatura, i d'aquest cap at de la llengua, al de les variaeions gramaticals i de la cornposicio de paraules; pero tarnbe en aquest nivell ha de continuar mantenint el ritme lent i progressiu que Ii ha donat la natura en desenvolupar el

paraules, de

Ilenguatge dels diferents pobles. Pero aqui sorgeix la pregunta: com he fixat aquest proces de fa natura en les tres epoques en que la natura i l'experiencia han dividit el desenvolupament de la capacitat lingiiistica, en relacio a l'estudi defs sons. de les paraules i de fa gramatica, i 157


he fet avenir les formes dels meus mitjans d'instruccio en aquestes materies amb les suara mencionades epoques? A l'estudi dels sons, Ii he donat I'envergadura mes gran de que es com

capac, tot determinant i definint les vocals de tots els sons i afegint consonants, d'una

al darrera de les

com en

la mateixa rei

una,

vocals; amb aixo he fet possible

al davant i nen de

que el

bolquers es consciencies fortament de tots aquests sons linguistics i de les seves series; fins i tot he fet possible que, en aquesta instruccio dels mes petits, una intuicio interna precedis l'externa amb que es presenten als ulls del nen els signes arbitraris dels sons, en tant que he assegurat la primacia de la impressio de l'oida per damunt de la impressio de la vista, primacia que -en relacio amb els sons- ja es en la natura, i en tant que he continuat afavorint la sirnplificacio d'aquesta

materia d'estudi ordenant en aquest llibre les series de sons de tal manera que cada un sigui similar i s'assembli en gran manera a l'anterior i de tal manera que gairebe sempre se'n diferencii names afegint-hi una sola lletra. Aixi m'acosto cap a l'estudi de les paraules, cap a la nomenclatura, un cop establerta la

eapacitat de sil-labejar, i en el primer llibre de lectura, el diecionari, torno a donar al nen les paraules en series que, a partir de la mes gran sernblanca possible de les seves formes, fan de l'avenc en l'aprenentatge de la lectura un joe molt simple en tant que cada nova paraula es el resultat d'haver unit algunes noyes lletres ales anteriors, ja profundament inculcades i pronunciades amb fluidesa. Paral-lelament, eillibre de la mare posa com a fonament de I'aprenentatge del parlar del nen i de l'explicacio de les paraules que aquest hagi de pronunciar la mes multilateral de les intuicions. L'inconmensurable ventall dels coneixements intuitius que la natura presenta a la consciencia del nen els primers dies de la seva vida esta eoncentrat i ordenat psicologicarnent en aquest

llibre,

i la lIei mes gran de la natura,

inculco mes intensament no

pas el que es mes

per a la nens

158

gracies a la qual sempre el nen el que es mes proxim que esta unida al principi tan important

en

llunya,

instruccio que l'essencia de les coses impressionin els molt mes vivament que no pas les seves caracteristiques


variables. La il-limitada esfera de coneixements lingiiistics i intuitius, aquest lIibre fa que el nen la domini facilment concentrant i ordenant

psicologicarnent els objectes; nomes els la natura son innombrables, les seves diferencies essencials no ho son i es per aixo que els objectes, encara que objectes de

ordenats segons aquestes diferencies, pod en ser dominats facilrnent pel nen. Justament a aquests principis sotmeto dones, tambe, l'estudi de fa llengua propiament dit. La meva gramatica no es res mes que una serie de mitjans que han de conduir el nen a poder-se

siguin

temporal, sobre

qualsevol relacio numerica i cada coneixement intuitiu, Jo mateix faig servir

I'escriptura

a

expressar eorreetament, segons

vista

per

aquesta finalitat,

en

tant que tambe pot

ser

estudi de la

lIengua, i he intentat d'usar per a aquesta finalitat tots els mitjans que la natura i l'experiencia rn'han fet arribar a les mans per a explicar els conceptes. Eis assaigs ernpirics que hi he fet rn'han ensenyat admirablement que la nostra instruccio monacal, deixant de banda tota mena de psicologia, no nomes ens allunya en totes les materies d'aquesta ultima finalitat, sino que fins i tot esta encaminada a robar-nos els mitjans que ens ofereix la natura per a explicar els nostres eonceptes tot i sense I'ajuda de la didactica, i a fer-nos impossible la utilitzacio d'aquests mitjans amb la nostra com

a

destruccio interior. Arnie! Es inereible la destruccio a que han arribat totes les forces reals del nostre continent amb l'artificialitat de la nostra instruccio monacal iamb la miseria de Is seus ensenyaments aillats i el grau en que s'han perdut per a nosaltres tots els mitjans naturals d'elevar-se a eoneixements veritables a traves de la intuicio i tots els estimuls per esforcar-nos a aeonseguir­

los, ja

ens enlluemaven d'una magia lIengua, que parlavern sense tenir cap coneixement intuitiu dels conceptes que deixavern sortir de la boca per la seva causa. Ho tomo a dir: el bagatge de les nostres escoles publiques no solament no ens dona res, sino que ben al contrari eneara ens esborra de nosaltres el que la humanitat ja

que aquests ensenyaments amputats

amb la

posseeix

sense

eseoles i el que

qualsevol salvatge

te

en un

grau

159


del qual no podem fer-nos cap idea. Es una veri tat que no es pot aplicar a cap altre continent que al nostre ni a cap altra epoca que a la nsotra. Una persona que sigui instruida monacalment per a ser un xarlata es mes irreceptiu per a la veritat que cap salvatge i mes incapac que ningu de servir-se de la guia de la natura i d'allo que ella mateixa fa per explicar els nostres conceptes. Aquestes experiencies m 'han portat tambe a la conviccio del segiient: el carro de la instruccio publica europea no solament hauria d'anar mes ben equipat, mes aviat se I'hauria de fer recular i fer anar per un carni ben diferent; amb aquesta experiencia estic convencut que el fonament del seu error, la putrefaccio lingiiistica de la nostra epoca i la nostra xerrameca unilateral i superficial, mancada d'idees i d'intuicio, s'ha de portar a fa mort is 'ha d'enterrar abans que sigui possible de tomar a fer ressorgir veritat i vida en la nostra especie a traves de fa instruccio i de fa llengua. Aquestes paraules son certament dures, pero jo pen so: .Qui les escoltesl Pen), per experiencies que hi ha al darrera, he arribat al convenciment que, tarnbe pel que fa a l'ensenyament elemental de la llengua, s'han de menystenir totes les mitges regles i s'han de deixar de banda necessariament per a aquest tipus d'instruccio tots els lIibres en que es pressuposi minimament que el nen sap parlar abans d'haver-ne apres. I com que no hi ha cap llibre que porti el segell d'una tecnica lingiiistica acabada, veient les paraules que s'hi usen, les terminacions, els prefixes i les composicions, aixi les oracions i les frases, i que sigui per tant adequat per en el nen la consciencia de les causes i dels mitjans amb els quais la llengua es pot anar perfeccionant, si tingues influencia, prendria mesures ales biblioteques escolars en relacio amb aquests llibres que semblarien una mica despietades 0 hauria d'abandonar la idea d'acostar I'ensenya­ ment de la llengua al proces de la natura. Estimat amic! Es de domini public que la natura desconeix com

generar clarament

totalment, a la primera epoca de la formacio lingiiistica dels pobles, les multiples composicions artificials d'una tecnica lingiifstica perfeccionada i que el nen enten aquestes composi­ cions tant 160

com un

barbar;

que,

com

aquest, el

nen

arriba

a ser


capac; de com prendre les composicions dificils nomes amb el continuat exercici de fer composicions senzilles, lentament; per aixo, els meus exercicis linguistics, ja des del primer moment, van per un carni que, deixant de banda tot el saber i tots els coneixements que nornes es poden aconseguir amb una tecnica

lingilistica perfeccionada, investiga els mateixos elements de la i fa que el nen adquireixi els avantatges de la forrnacio lingiiistica justament en el nivell en que la natura va fer que l'especie humana els adquiris. Ilengua

Estimat amic! M'entendran homes?

('Seran

tarnbe

rna lament

els qui

tarnbe

en

aixo els

mi que de posar fre a la cega confianca en les paraules que elles mateixes, tant per la naturalesa dels objectes com pocs

desitgin

amb

aconsegueixi porten

en

per la tecnica de la seva formacio i composicio, el distintiu de la seva inintel-ligibilitat en una edat infantil i que per una

buidor interior, despullades de tota men a d'intuicio, provoquen la desolacio de I'esperit huma i I'inclinen a creure en la buidor i en la inutilitat dels sorolls i dels sons? ('Seran tarnbe pocs els qui desitgin amb mi que aconsegueixi de tomar a treure el pes que ten en els sorolls i els sons en I'estudi de la lIengua a traves del seu mateix estudi i de donar a la intuicio el pes principal que Ii correspon i nornes pel qual la lIengua pot tomar a ser tinguda pel veritable fonament de 13. formacio intel-lectual i de tots els coneixements que se'n deriven, aixi com tarnbe de la capacitat de judicar?

Si, arnic. ho se: durant temps i temps seran pocs els qui i so com a fonaments de la formacio intel-lectual humana que s'han de deixar necessariament de banda i que no siguin malentesos. Les causes son moltes i molt

reconeguin somni, soroll

profundes: l'honor del

l'encant de la nostra

xerrameca

depen

massa

de

aixi anomenat bon to i de les seves pretensions actuals de saber-ho tot, pero rnes encara dels fonaments de com es guanyen la vida mils i mils de persones com nosaltres. com perque no hagues de passar molt de temps, molt, abans que els nostres coetanis acceptin amb amor les veritats que tant s'oposen ales duricies dels seus sentits. Pero jo segueixo el meu carni i die, encara: tot estudi cientific dictat, nostre

161


explicat ,

i analitzat per homes que

no

hagin apres

a

parlar ni

a

pensar d'acord amb les lleis de fa natura i tot estudi cientific les definicions del qual hagin de ser introduides com per encantament a l'intel-Iecte dels nens com un Deus ex machina 0, mes ben dit, que hagin de ser dites a l'orella com per

l'apuntador d'un teatre, han de caure necessariament, mentre segueixin aquest cami, en una miserable formacio de come­ diant. Alla on es deixen dormir les forces basiques de l'intel-lecte huma i aquestes forces adormides

es

tapen amb

paraules, hom hi forma somniadors que somien mes falsament i mes negligentment com mes grandiloqiients vagin ser les paraules que van ser posades com a tap al seu miserable i somnolent esser, Aquesta mena de col-legials s'estimen mes somniar aleshores sabre qualsevol altra cosa en el mon que no pas sobre el fet que ells mateixos somnien i dormen; pen'> els qui es desperten al seu voltant s'adonen de totes les seves pretensions i els qui hi veuen mes clar els tenen de ben segur i en tota l'extensio de la paraula per noctambuls. EI proces de la natura en el desenvolupament de la nostra especie es inamovible. En aquest aspecte no hi ha ni hi pot haver dos metodes d'ensenyament que siguin bons LOts dos: nomes un es bo; i aquest es el que descansa totalment en les lleis etemes de la natura; pen) de dolents n'hi ha una infinitat, i cada un d'ells es mes dolent en la mesura en que s 'aparta mes de les /leis de fa natura i ho es menys si s 'acosta al seguiment d'aquestes Ileis. Ja se que l'unic metode bo no es ni ales meves mans ni a les de ningu i que nosaitres l'unic que podem fer es nomes acostar-nos-hi. EI seu perfeccionament ha de ser, pen'>, la finalitat de tots els qui basen la instruccio humana en la veritat i intenten de satisfer la naturalesa humana en les seves aspiracions mes importants; i es des d'aquest punt de vista que ho die: cerco d'arribar a aquest tipus d'instruccio amb totes les forces de que disposo i, pel que fa a l'avaluacio de la meva feina, aixi com pel que fa a l'avaluacio de la feina de tots aquells qui cerquen aquesta mateixa finalitat, tine una (mica regia: pels seus fruits els coneixereu. Forca humana, sentit cornu i gracia natural com a conseqiiencia de cada rnena d'ensenyarnent son per ami 162


les uniques garanties del nivell del seu valor intern; pen:' el metode que po sa entre cella i cella de I'estudiant la marca d'unes forces naturals ofega des i la manca de sentit cornu i gracia

natural, aquest met ode el condemno, siguin quins siguin els avantatges que pugui tenir. No discuteixo pas que aixi

un

metode

pugui donar bons sastres, sabaters, comerciants i soldats, el que 51 que poso en dubte es que pugui donar un sastre 0 un sabater que sigui, en el sentit elevat de la paraula, una persona. Tant de bo que els homes comprenguessin d'una vegada que la finalitat de tota instruccio no es ni pot ser res mes que l'impuls vital i el desenvolupament huma a traves de la formacio no

harmonica de les forces i de les aptituds de la naturalesa humana. Tant de bo que es preguntessin sempre a cada pas que fan endavant en els mitjans d'instruccio i de formacio: porta aixo realment a aquesta finalitat? Vull tornar a prendre en consideracio el punt de vista de la influencia que tenen els conceptes clars damunt de la formacio basica de la humanitat. Conceptes clars ho son per al nen nomes aquells a la claredat dels quaIs la seva experiencia no pot afegir-hi res meso Aquest principi decideix en primer /loc sobre la gradacio de les forces i de les capacitats que s'han de desenvolupar, a traves de les quaIs s'ha d'aconseguir d'encami­ nar lentament la claredat de tots els conceptes; en segon floc, sobre /a gradacio de/s objectes amb que s'han de comencar i continuar els exercicis de les definicions amb els nens i,

finalment, sobre el moment en que definicions de poden contenir per al nen veri tats reals.

tota mena

Evidentrnent, fa claredat dels conceptes s'ha de treballar amb a la classe, abans de poder-li pressuposar fa capacitat d'entendre el seu resultat, el concepte clar 0, rnes ben dit, la el

nen

seva

explicacio amb paraules.

EI cami per anar cap als conceptes clars reposa en una organitzaci6 de la clarificacio dels conceptes, la claredat dels quaIs es vol aconseguir, adequada a la seva capacitat de

comprensio. Aquesta organitzacio reposa al seu tom en la unio de tots els mitjans didactics amb que els nens han de ser portats a

expressar-se correctament sobre la constitucio de totes les

163


i especialment sabre la mesura, el nombre i la forma de objecte. Per aquest cami i no per cap altre, el nen pot ser guiat cap a tenir un coneixement complet de l'essencia d'un objecte i cap a la capacitat de definir-Io, es a dir, d'expressar cases

cada

amb paraules tota la seva essencia amb la mes gran exactitud i brevetat. Totes les definicions, 0 sigui, totes aquelles explica­ cions concretes, amb paraules, de l'essencia de qualsevol objeete, eontenen per al nen veri tats importants nomes en tant que es conscient del rerafons sensible de l'essencia d'aquests tota claredat i vivor. Alia on Ii falti aquesta la intuicio d'un objecte sensible que se Ii hagi definit, apren nornes a jugar amb paraules buides, a enganyar-se a ell mateix i a creure cegament en sons el resso de Is quais no Ii aporta cap concepte 0 no Ii provoca cap altra idea fora de la que Ii ofereix el mateix so.

objeetes amb

claredat

en

Hine illae lacrimae!40 En temps de pluges, els bolets ereixen de pressa a qualsevol pilot de fern; i de la mateixa man era les definicions maneades d'intuicio engendren amb la mateixa rapidesa una veri tat fungosa que, pero, mor molt de pressa ala lIum del sol i ha de

reconeixer el eel sere llenguatge altisonant i com

aquesta

engendra

el veri de la seva existencia, EI base d'una veritat sense fonament sense homes que es creuen haver arribat a la com

les materies perque la seva vida n'es un parJar en se'ls aeut d'arribar-hi perque no ha tingut mai va, pen) durant la seva vida, en la seva intuicio aquell estimul que els exciti, necessari per a engendrar qualsevol esforc hurna. La meta en totes no

mena i pateix d'una del saber eom la finalitat transporta a la pista de carreres sense que mai aquesta finalitat no pugui ser la seva si no se'ls han curat abans els peus. Les definicions son precedides especialment per la capacitat de descriure. EI que tine dar del tot encara no ho pue definir, pero el que sl que pue fer es descriure-ho, es a dir, pue dir eom es, pero no que es: eonee l'objeete, I'individu, pero eneara no Ii pue

nostra

epoca

saviesa que als invalids

164

es

ens

plena

d'homes a

d'aquesta

nosaltres

a


assignar ni l'especie ni

la

eategoria. Pero allo que no tine es ni, per suposat, que es; no puc ni descriure-ho ni, naturalment, definir-ho. Si un tercer me'n fa saber les paraules amb que un altre que ho tenia dar ho explicava a fa gent de la seva mateixa classe, no per aixo ho he de tenir dar jo, sino que roman encara clar per a l'a ltre pero no per a mi, com si les paraules d'aquest altre no poguessin ser per a mi el que son per a ell: l'expressio precisa encara

del tot dar

no

puc dir-ne ni com

,

de la claredat assumida del

seu

concepte.

finalitat de conduir els homes amb una didactica psicologica i segons els mecanismes fisics a tenir conceptes clars i al seu iiltim mitja, les definicions, exigeix una serie seguida, sorgida especialment d'aquest ultim mitja, de descripcions del La

mon sensible que

va

avancant

a

poe

a

poe des de la intuicio

concrets fins a lIur

denorninacio, des de la denomina­ la determinacio de lIurs propietats, 0 sigui fins a la capacitat de descriure'ls, i des de la capacitat de descriure'ls fins a la d'explicar-los 0 de definir-Ios. Saber guiar cap a la intuicio

d'objectes cio fins

a

per tant, evidentment el punt de partida sobre el qual s'ha de bastir aquesta serie de mitjans per arribar a conceptes clars i es tam be evident que el fet que maduri la finalitat de tota

es,

instruccio, que es facin clars tots i cada un dels conceptes, depen igualment i en especial de la capacitat que hi hagi quan

germinar. objecte, en l'arnplia esfera d'influencia de la natura, es forma incompletament en el seu germen, la natura perd la capacitat de dur-Io a la perfeccio mitjancant un proces de maduracio. EI que no es complet en el germen, es amputat durant el creixement, es a dir, en el desenvolupament extern de les seves parts; amb les produccions del teu intel-lecte passa el mateix que amb els productes del teu hort; el resultat de cada

comencen a

Alia

on

un

un dels conceptes intuitius es com una hortalissa a punt de collir. EI mitja mes adequat per preservar-nos de I'error, de la incomplecio i de la superficialitat de la formacio humana rau

principalment, sentits

del

per tant,

nen,

en

ja des

la cura que de la seva

tinguem

a

presentar als

primera intuicio, les 165


impressions inicials dels objectes mes importants del coneixement ment com

nostre

precisament, tan correctament i tan arnplia­ sigui possible. Ja des del moment en que el nen ve tan

al mon s'ha de comencar a arrabassar de les mans de la natura, cega i juganera, el guiatge de la nostra especie i a posar-Io a la rna de les millors forces que l'experiencia de mil-lenaris ens ha a abstreure de l'essencia de les lleis etemes. Hem de saber diferenciar entre les lleis de la natura i el seu proces, es a dir, cada un dels seus efectes i les representacions

ensenyat

d'aquests efectes; respecte ales seves lleis, la natura es una veri tat etema i, per a nosaltres, la pauta de tota veri tat, pen) respecte ales modificacions, entre les quais hi ha les aplicacions de les seves lieis a cada individu i a cada cas particular, la seva veritat, deixada ales seves mateixes mans, no es ni suficient ni satisfactoria per a la nostra especie, La veritat positiva de la situacio i de les circumstancies de cada individu i de cada cas particular enclou el dret de la necessitat, de la mateixa manera com l'enclouen les lie is generals de la mateixa naturalesa humana; en consequencia, l'exigencia de la necessitat de les respectives lleis s'ha de fer coincidir, si es que han d'actuar eficacment damunt de l'especie humana. La preocupacio per aquesta unio es important per a la nostra especie. EI que es casual es, a traves de la seva existencia i en les seves conseqiiencies, tan necessari com el que es previst i invariable, pero el que es casual s'ha de fer coincidir en la seva existencia i

en

la necessitat de les

seves

conseqilencies,

a

traves de la

llibertat de la vol un tat humana, amb el que es previst i invariable en la naturalesa humana i en les seves exigencies. La natura sensible, de la qual sorgeixen les lleis necessaries de l'existencia i de les conseqiiencies del que es casual, sembla nomes justificada en el tot i no es preocupa de I'individu ni del

particular que, actuant damunt d'ell, determina exterior­ O'aquesta banda es en realitat cega i com a cega que es, no es ella qui harmonitza 0 qui intenta 0 pot harmonitzar amb la naturalesa vident, intel-lectual i sensible de I'home; al contrari, es nomes la mateixa naturalesa intel-lectual i etica la cas

ment.

que es capac d'harmonitzar amb la sensible i la que esta

166


i la que esta en condicions de fer-ho. Les lie is de la sensibilitat s'han de subordinar, d'altra banda i gracies a les exigencies basiques de la nostra mateixa naturalesa, ales Ileis de la nostra vida etica i intel-lectual. Sense aquesta

obligada nostra

impossible que mai la sensibilitat de la nostra pugui veritablement intluir a generar realment el

subordinacio es naturalesa

resultat final de la nostra formacio, a generar la humanitat. L'home nomes arriba a ser home a traves de la seva mateixa vida interior i intel-lectual, nornes aixi arriba a ser independent i lIiure i a estar satisfet. La natura sensible no el porta tan enlla ni l'hi guia: en la seva essencia, es cega; els seus cam ins son camins de tenebres i de mort; la formacio i el guiatge de la nostra

especie ha

ser per aixo arrancada de les mans de la natura es sensible, que cega, i de la influencia de les seves tenebres i de la seva mort, i s'ha de posar a les mans del nostre esser interior, etic i intel-lectual, i de la seva lIum i veritat interiors,

de

divines i etemes. Tot el que tu deixis, despreocupat, a la natura exterior i cega, tot, s'ensorrara, Aixo es tan cert parlant de la natura sensible, inanimada, com de l'anirnada. Alia on tu deixis la terra ales mans de la natura, despreocupat, ella hi posara males herbes i

calcides, i alia teva

de la per

a

on tu

la deixis

a

les

mans

de la formacio de la

no n 'hi

posara mes de les que necessiti per als inicis instruccio. en el garbuix d'una intuicio que no te ordre ni la teva capacitat de cornprensio ni per a la del teu fill. Per

especie,

portar el

de la

manera mes confiada al coneixement d'un arbre 0 d'una planta, la millor manera complet no es ni de bon tros que el deixis anar al bose 0 al prat on creixen desordenadament arbres i plantes de tota mena sense preocu­ par-te'n gens. Ni arbres ni herbes no apareixen davant de la seva vista d'una manera adient ni per fer-Ii intuible l'essencia de cad a una de les especies ni per preparar-Io amb una primera nen

correcte i

irnpressio

de

per al coneixement

general de la materia. pel cami mes curt a la finalitat de la conceptes clars, Ii has d'ensenyar primer amb

l'objecte

Per conduir el teu fill

instruccio, molta de

a

cura.

aquells objectes

de cada que

una

de les materies del

tinguin ben visibles i d'una

coneixement,

manera

optima 167


les

caracteristiques mes importants de la matena a Ia qual l'objecte pertanyi i que siguin per aquesta causa especialment adients per fer-li'n veure l'essencia en comparacio amb les caracteristiques variables; si no ho fas aixi, facilrnent portaras el teu fill, en veure per primera vegada I'objecte, a veure el que es circumstancial

com si fos essenciaI, a retardar-lo si mes no d'aquesta manera en el coneixement de Ia veri tat i a fer-li perdre l'oportunitat de seguir el cami mes breu per arribar en qualsevol materia a conceptes clars a partir d'intuicions fosques. Un cop evitat, pen), aquest error en el teu metode d'instruccio i havent ordenat les series segons les quaIs has de presentar a la intuicio del nen tots els objectes de totes les materies en que I'hagis d'instruir de tal manera que la irnpressio de l'essencia de cada un dels objectes, ja des de les prirneres intuicions, s'elevi per damunt de la irnpressio d'allo que els es circumstancial, el nen aprendra ja des d'aquesta primera

impressio a subordinar alia que es canviant en un objecte a alia que Ii es essencial i s'encarrilara inevitablement pel cami per on, dia rera dia, anini desenvolupant la seva capacitat de lligar amb la mes gran senzillesa totes les circumstancies casuals dels objectes a la profunda consciencia de la seva essen cia i de la seva veri tat interior i d'aprendre aixi de tota la natura igual com ho fa d'un llibre obert. De la mateixa manera com un nen deixat a la bona de Deu mira el mon sense comprendre'n res iva caient diariament d'error en error per causa de la desorientacio que li produeixen els fragments de coneixements que va trobant cegament i ai1lada, de la mateixa manera s'eleva diariarnent de veritat a veritat un nen que ja des del moment de neixer hagi estat guiat pel bon cami. Tot el que existeix 0, si rnes no, tota l'esfera d'experiencies en la qual es mou, es connecta amb puresa i complecio amb la seva capacitat interior i d'aquesta manera no hi ha cap equivocacio en el rerafons de les seves opinions. S'han suprimit les causes mes pregones de l'equivoca­ cio tant en la naturalesa de les seves opinions com en ell mateix. No ha estat organitzada ni per I'escola ni artificiosament en el seu interior cap inclinacio a I'error i el nihil admirari+, que ara apareix ja nomes com a mesura de la vellesa decrepita, es per 168


d'aquest guiatge el desti

de la innocencia i de la joventut; finalitat ultima de la instruccio, els conceptes clars -tant si ens menen a la suposicio que no sabem res com si ens men en a la suposicio que ho sabem tot, tant se val-, es fa necessaria quan el nen hi ha arribat i te aptituds humanes. Per aconseguir aquesta noble finalitat, per organitzar i assegurar els mitjans i en especial per donar les primeres impressions intuitives dels objectes sensibles amb tota I'ampli­ tud i exactitud que calgui per bastir sobre el seu fonament les series completes, que preservin de l'error i que fonamentin la causa

la consecucio de

veritat, dels

la

nostres

mitjans

de

coneixement,

he

tingut molt

present especialment en el llibre de la mare les exigencies mes completes d'aquesta finalitat i, amic, me n'he sortit, amb aquest llibre he aconseguit de reforcar la capacitat de coneixement sensible de la meva natura fins al punt que puc preveure que els nens que siguin guiats per ell llencaran el llibre i trobaran en la natura i en tot el que els envolta una millor orientacio per aconseguir la meva finalitat que la que els he donat jo. Arnie! El llibre encara no existeix i ja en pressento la desaparicio per causa de la seva influencia!"

•

Nota

la nova edici6.

L'exposicio fantastica d'aquest Ilibre de les mares semblava tan senzill d'elaborar i que no va arribar a existir mai per causa dels errors de la meva opini6 en els quais jo mateix divagava, explica la situaci6 en que em trobava en relaci6 al nivell de la veritat dels meus proposits agosarats i de les grans Ilacunes que la immaduresa va portar als meus judicis. Han passat 20 anys d'enca d'aquestes afirmacions iamb prou feines ara puc cornencar a donar-me comptes a rnirnateix de les opinions que expresso aqui. M'he de preguntar: com han transcorregut per a mi aquests vint anys en relaci6 a aquests proposits? 1 m'alegro de poder dir: de la mateixa manera que semblaven actuar en contra de Is meus esforcos per aconseguir la maduresa del meu proposit, aixi tarnbe han impulsat aquesta maduresa en la mesura en que jo podia aconseguir-Ia. Pero tarnbe l'han frenada, en tant que era inabastable per a les forces limitades de la meva individualitat, fins al punt que no allargo la rna per abastar la Iluna com fa l'infant a la falda de la dida. P. que

en

a

aquell

moment em

169


XI42

Arnie! Fa mes de vint anys encara no sabia on arribaria, quan vaig escriure el segiient fragment al proleg de Lleonard i Gertrudis: «No prenc cap partit en la discussio dels homes sobre les seves opinions; pero alia que els fa pietosos, valents, fidels i sincers, alia que pot dur I'arnor de Deu i del proxim al seu cor i la sort i la benediccio

nosaltres i per

a tots

a

la

seva

'nosaltres,

en

casa, penso que esta en tots

els nostres cors, fora de tota

discussio.s+I EI ara

proces

que he

que es veritat

pel

seguit arnb els que fa al

rneus

intents

tipus d'instruccio,

em fa veure el coneixement

i la introduccio del qual persegueixo: no hi prenc cap partit en les discussions dels homes. Com a simple mitja de desenvolupa­ ment de totes les nostres capacitats i disposicions, en La seva essencia, no esten la seva influencia ni la seva actuacio mes enlla d'allo que es irreplicable; com a simple mitja de desenvolupament de les nostres capacitats no es cap ensenya­ ment de veri tats, sino que com a tal es l'ensenyament de la

veritat;

no

es cap lIuitador

contra

els errors, sino que es

desenvoluparnent interior de les forces morals i intel-lectuals que s'oposen a l'error; es un simple guiatge cap a la capacitat de reconeixer veri tat i error. El que cerca es, en essencia, fonamentar psicologicarnent la bona formacio d'aquesta capaci­ tat i satisfer totes les seves

lIuny la

necessitats. Arnie! Estic veient que aixo que he dit i que lluny soc de reconeixer en tota amplitud encara que nomes siguin les petjades d'aquest

mena

seva

171


mitja amb que pot arribar a ser possible d'aeonseguir aquesta finalitat. La fe, pen'>, en la possibilitat d'aeonseguir aquesta finalitat, no puc esborrar-la de la meva anima. Pen'> eneara no se ben be res del eom, del quan ni d'allo amb que aquesta meva idea d'avui podra acornplir-se, Tampoe no hi ha cap pretensio en la meva anima. En tot allo que he intentat de fer, els resultats de la qual eosa em porten ara a dir el que die, no he eereat mai res rnes que fer mes facils i simples els mitjans d'instruccio de les classes baixes del poble, el qual veia, al meu entom, infelic, insatisfet i en perill per les conseqiiencies del seu arraeonament actual. Des de la meva jovenesa, el meu cor s'havia de decantar eap a la persecucio d'aquesta finalitat. He tingut des de jove potser com pocs I'oportunitat de coneixer en la seva veritable figura les causes de la decadencia moral, intel-lectual i domestica del poble i, de resultes d'aquesta, el seu patir i la injusticia que ha hagut de suportar. Se'rn pot ben creure, perque jo mateix he hagut de suportar amb ell alguns dels seus sofriments i injusticies. Ho die per disculpar-rne de I'aparent gosadia d'algunes de les meves frases darrera de les quais nornes hi ha, en el fons de la meva anima, I'afany de voler ajudar el poble en els origens del seu endarreriment i del sofriment que se'n deriva, i no pas ni la mes minima pretensio de poder-ho fer. Demanaria que es comprenguessin en aquest sentit totes les meves paraules que semblin una mica agosarades. Si die, per exemple, amb la mes gran seguretat, que el desenvolupament de totes les capacitats humanes sorgeix d'un el resultat del qual es una necessitat incondicional, aixo die que sigui del tot eonseient de les lleis d'aquest no per ni organisme que jo el conegui en tota la seva amplitud; i si die a l'ensenyament hi ha un simple proces de comprensio, no que aixo die que hagi exposat les lie is d'aquest proces d'una per

organisme

que les hagi executat. En tota l'exposicio feina he intentat mes aclarir la seguretat de Is meus principis que no pas voler posar la limitadissirna actuacio de la manera

de la

meva

completa ni

meva

pobra individualitat com a mesura d'allo que pot i ha desenvolupament total d'aquests principis.

d'esdevenir amb el

172


Aixo,

ni

jo mateix

no

ho se i cada dia que passa noto que poe

ho se,

Tot el que que la

la meva exposicio es teoria i judici no es altra conseqiiencia d'un empirisme limitat i molt meticulos i, he d'afegir-hi, d'una rara bona sort. No vull ni he en

cosa

de dissimular que si hagues estat declarada inutil pertot arreu la feina de persones aprofitables 0 tan sols aprojitades fins a la

vellesa, si a l'home fatigat fins a no poder tenir-se dret no hagues estat possible d'haver pogut arribar a ser mestre d'escola, i si no hagues ajudat Buss. Kriisi i Tobler, faltats com estaven de destresa didactica, amb una forca que mai no m'hauria pogut imaginar, la meva teoria sobre la didactica se seva

Ii

m 'hauria

muntanya

tomat apagar ales

entranyes

com

el caliu d'una

que pot aconseguir d'esclatar i hauria caigut a la tomba com un insensat somniador, damunt del qual no recau cap judici benigne, desconegut dels bons i menyspreat dels dolents, i el meu unic merit, la meva voluntat, la meva incontenible i mai no esmortida voluntat de guarir el poble, les penes i els sacrificis de la meva vida i la meva mateixa mort seria exposada avui a la burla dels nois sense que tingues cap amic que goses fer justicia a I'escami fet a la meva persona; ni jo no m 'hagues fet justicia a mi mateix; no me n 'hauria pogut fer, hauria caigut a la tomba pie de rabia contra mi mateix i desesperat de la miseria del poble i dels meus. I en aquesta davallada, arnic. encara hauria eonservat en mi mateix la trista encesa

no

capacitat

de poder-me planyer pel meu desti, i ho hauria fet, hauria pogut fer altra cosa, nornes a mi m'hauria donat la culpa de la meva dissort: l'espantosa imatge de la meva vida se m'hauria aparegut aleshores com una unica ombra sense cap raig de lIum esperancador. Arnie! Pensa en el meu cor, en la meva desesperacio i en la imatge d'aquesta ombra i del pensament de la meva anihilacio, jo mateix hauria destrossat la finalitat de la meva vida i, es ben veritat, l'hauria perduda en mi mateix per la meva culpa. Em vaig equivocar una vegada i una altra, fins i tot quan em semblava que se'rn donaven els mitjans com a un nen; ern vaig portar molt de temps com ningu, i vaig estar durant tant de no

173


temps com ningu mai no havia estat. No nornes s'oposaven a la consecucio dels meus proposits, ja des dels meus anys joves, la manca absoluta de preparacio practica i un desequilibri terrible entre la magnitud dels meus desitjos i els limits de les meves forces, sino que a mes ames m'anava tomant any rera any cada vegada mes inca pac de fer allo que semblava especialment important per arribar-hi. Pero, l,es culpa meva que, havent tingut una vida com la que he tingut, trepitjada una vegada i una altra, no pugui recorrer des de fa ja temps el mateix cami que un altre a qui no se Ii hagi trencat el cor? l,Es culpa meva que les atencions de Is afortunats 0 fins i tot les dels no miserables hagin desaparegut des de fa ja temps de la meva anima com les restes d'una ilia que s'hagi enfonsat? l,Es culpa meva que els homes que em voltaven no veiessin mai en mi ni al meu voltant res mes que crani

sangonos, trepitjat, llencat al carrer, que ja ni ell mateix el qual, pen), a poc a poe, sempre en perill de mort, de quedar ofegad a, germinava la finalitat de la vida com una espiga enmig d'espines, de calc ides i de canyars aigualits? l,Es culpa meva que la finalitat de la meva vida sigui ara en mi com una roca pelada enmig de les ones, de la qual la continua envestida de les aigues ha arrancat l'ultirn gra de terra que la un

se

sent,

en

cob ria?

Si, amic! Es culpa meva; la sento molt endins meu i abaixo a la pols, pero no pas enfadat contra aquells qui em judiquen murmurant contra mi com un vesper embogit, sino contra la meva mateixa imatge i la dignitat a que hauria pogut arribar si hagues pogut aixecar-me, enmig de I'etema nit de la meva vida perduda, per damunt del meu desti i del terror d'uns dies en que tot el que cIarifica i eleva la naturalesa humana havia desaparegut del meu voltant i tot el que la desorienta i la humilia em perseguia incansablement, sense parar, i es llancava amb tota la seva forca contra la feblesa del meu cor, de tal manera que jo no trobava en mi cap contrapes a les impressions que el destrossaven. Malgrat tot, amic, es culpa meva, tota la meva dissort es culpa meva. Hauria pogut fer-ho, hauria hagut de fer-ho, i fins diria que ho he volgut fer, si puc dir voler fer el cap

174


d'allo que no he Jet; arnb tot aixo tarnbe es cert que m'he fet veil i que la miseria dels rneus dies m'ha acostat a la tornba abans que la total destruccio dels nervis rn'acabes malmetent

totalrnent l'equilibri i que l'ultirna enrabiada em fes posar a lluitar contra mi mateix i contra la humanitat. Arnie! Una dona mes gran que cap home, una dona a qui la vida havia portat tanta dissort com a rni miseria, que es va saber ennoblir en comptes d'anar-se envilint, va preveure fa temps la meva desesperacio i en exclamar jo, confos: No importa!, va contestar: ÂŤOh

Pestalozzi, quan una persona arriba al punt de dir aixo, que Deu l'ernpari, perque ella ja no potÂť. Quan em feia aquesta advertencia Ii vaig veure la mirada plena de tristesa i de preocupacio i si no tingues cap altra culpa en la desaparicio del rnillor que hi ha en rni que la de poder haver-Ia escoltat i haver-Ia tomat a oblidar, la rneva culpa,

arnie, seria rnes

gran que la dels homes que

mai aquesta virtut i que advertencia,

Arnie, deixem

no

no

haguessin vist

haguessin sentit mai aquesta

estar ara per un moment el meu

quefer

i la

finalitat i permet-me que em deixi portar pel sentiment de tristesa que em ve, que encara vise i ja no soc jo mateix. Ho he perdut tot; m 'he perdut a mi mateix; malgrat aixo, tu, Senyor, has mantingut en mi els desitjos de la meva vida i no has destrossat als meus ulls la finalitat per la qual he lluitat amb tant de sofriment com has destrossat als meus ulls i als seus la de milers de persones que van perdre's pel cam I. En la meva meva

ruina, has mantingut per mi l'obra de la meva vida i en la meva vellesa incerta i sense esperanca m'has deixat veure eneara una Hum crepuscular, la visio de la qual compensa les penes de la meva vida. Senyor, no soc digne de la cornpassio i de la fidelitat que m'has manifestat.

Tu, nomes

tu ets qui t'has eompadit nomes tu no has treneat el vimet tu no has apagat el ble roent ni has apartat el teu rostre fins a la meva mort de la victima que des de petit he volgut i no he pogut oferir mai als abandonats d'aquesta terra!"

del cue doblegat; nornes encara

•

Nota

a

trepitjat;

la nova edicio,

Llegeixo aquesta

carta

escrita arafa vint anys amb

175


intima malenconia.

Expressa l'enfonsament ext rem en que em trobava i la proces de la meva vida i sobre la destruccio de les rneves esperances en un moment en que cornencava precisament l'inici d'una nova carrera plena de vida per aconseguir els objectius. i no puc dir com m'enlaira aixo el cor ni com toma a renovar en mi rnateix la irnpressio dels sentiments que fa tant de temps tan aviat m'aclaparaven com em tornaven animar. Les paraules d'acusacio contra mi mateix fan trontollar cl rneu interior de la rnateixa manera com el desorienta la suavitzacio de la meva acusacio: pero quan torni a llegir aquesta carta en el moment en que, passats vint an} s mes des d'aleshores, tomi a comencar I'inici d'una nova carrera plena de vida per aconseguir cis objectius, m'agenollare i pregare. Lector! Com he de senur-me veieru-me avui. despres de rants d'anys, en el rnateix punt on era! I en relacio als rneus esforcos i esperances he de repetir exactarnent que sense l'ajuda de la Providencia. que gairebe ratllava el miracle, i sense l'ajuda dels arrucs, en els Quais reconec gairebe forces heroiques de la naturalesa humana, jo hauna tornat mev itablernent a veure com la meva feina, la passio de la meva vida i fins I 101 el sacnfici dels me us hauria tornat quedar avui a disposicio de la burla de la multitud cega! Lector, com he de sentir-me quan despres de tarns d'anys torno a llegir el fragment: «Arnie! Pensa en el meu cor, en la meva desesperacio i en la imatge d'aquesta ombra i del pensament de la meva anihilacio, jo mateix hauria destrossat la finalitat de la meva vida» i aleshores, lector, pensa l'impuls del meu cor en donar gracies a Deu d'haver-rne conservat malgrat tot els desitjos de la meva vida i de no haver-me destrossat del lot davant meu l'objectiu dels meus dolors, I aixi i tot, lector, encara que hagues passat aixo, encara que una

desesperacio sobre

el

m'hagues enfonsat

realment en la situacio en que em trobava i no hagues estat portat nomes a la vora de la desesperacio, sino que hi hagues caigut ben be de pie, aixi i tot puc donar fe que en aquesta carta m'hauria acusat a mi mateix, tant avui com aleshores, per culpa de la meva dissort i me n'hauria anat a la tomba indulgent, perdonant, donant gracies i estirnant. Pen), lector, com aixo no m'ha d'enlairar el cor, si avui, com vint anys enrera, puc dir: «EI Senyor m'ha ajudat!» Com aixo no m'ha d'enlairar el cor, fins al punt que avui puc repetir i he de repetir les paraules d'aquest escrit: «Tu, Senyor, has mantingut en mi els desitjos de la meva vida i no has destrossat als meus ulls la finalitat per la qual he lluitat amb tant de sofriment com has destrossat als

meus

ulls i als

seus

la de milers de persones que

van

perdre's pel

cami! En la meva ruina, has mantingut per mi l'obra de la meva vida i en la meva vellesa incerta i sense esperanca m'has deixat veure encara una Hum crepuscular, la visio de la qual compensa les penes de la meva vida. Senyor, no soc digne de la cornpassio i de la fidelitat que m'has manifestat, Tu, nomes tu ets qui t'has compadit encara del cue trepitjat; nornes tu no has trencat el vimet doblegat; nomes tu no has apagat el ble roent ni has apartat el teu rostre fins a la meva mort de la victirna que des de petit he volgut i no he pogut oferir mai als abandonats d'aquesta terral»,

Lector, perdona'rn la repeticio de les rnateixes paraules en una sola pagina, perc l'impuls del cor em permet, pel que fa al nou sentiment de la meva salvacio

176


i de la

no nornes de fer que aquests sentiments siguin expressats i paraules que vaig escriure fa vint anys; he de fer-los constar com a sentiments plenament actuals, amb paraules del dia d'avui. Lector, tu, ho se, em perdones aquesta repetici6 de molt bona gana. P.

meva

consignats

sort.

amb

177


XII

Estimat amic! L'ernocio no em va deixar dir res mes en la darrera carta; vaig allunyar de mi la ploma i vaig fer ben fet. Que son les paraules quan el cor es propens a desesperar-se o a enfilar-se pels nuvols en la mes gran de les delieies? Arnie! Que son tarnbe les paraules en circumstancies diferents de les d'aquestes puges i baixes? meva

En l'etern no-res de la mes sublim caracteristica de la nostra especie i, a la vegada, en la forca majestuosa d'aquest no-res etern -fa

paraula de l'home-ÂŤ, hi veig l'estigma de l'extrema m'imposa la preso on es va consumint el meu hi intel-lecte; veig la imatge de la innocencia que la meva ha especie perdut i tambe, a la vegada, la imatge de la vermellor causa de la vergonya, mentre no en sigui de tot indigne, que, per m'evoca sempre el record d'aquest santuari perdut i que, mentre no eaigui en aquesta desesperacio, genera sempre en mi una forca que em fa cerear altra volta el que he perdut i em refa a mi mateix de la ruina. Arnie! Mentre l'home sigui digne de la sublim caracteristica de la seva especie, la llengua, mentre la tingui com a un poderos mitja per expressar-se i per mantenir estretor que

els

seus

atraetius humans amb la noble voluntat d'enaltir-se ell

mateix, d'humanitzar-se, es un santuari de la seva naturalesa; pen) tan bon punt ja no en sigui digne, tan bon punt ja no la tingui com a poderos rnitja per expressar-se i per mantenir els

seus atractius humans i en faci us sense tenir la noble voluntat d'humanitzar-se a traves d'ella, no esdevindra en ell ni

179


ell

res mes que un mitja enganyos del seu esser animal, qual el portara lentament a perdre la seva humanitat, a deshumanitzar-se, a inhumanitzar-se. En ell, esdeve el primer mitja, i el mes poderos, de la corrupcio de la seva naturalesa moral i intel-lectual i, aixi, la primera font, i la mes abundant, de la seva intima miseria, de la injusticia de les seves ace ions i sofriments i dels delictes publics que se'n deriven, tot fent-la al mateix temps el pretext mes habil de tota aquesta corrupcio i de tots aquests delictes. Ara com ara es imprevisible de saber fins a quin punt la corrupcio linguistica, la xerrameca, ha quallat en totes les manifestacions del nostre temps, apareixent com apareix amb tota la seva forca en l'estil de l'alta societat, en l'estil de palau, en l'estil de la cort, en l'estilllibresc, en l'estil de Is comediants, a diaris, a periodics; en poques paraules, a tot arreu al voltant nostre. Es de destacar que aquesta corrupcio, estimulada en els nostres dies ja des del naixement, avivada per l'escola i enrobustida per la vida, jo diria que es manifesta amb

per

a

l'iis del

la mateixa intensitat entre nosaltres a tot arreu, des de les caneelleries i ajuntaments fins ales tavernes i cerveseries, i, com totes les causes de la corrupcio humana i de la sensibilitat de la nostra naturalesa, hi troba el punt central on s'uneixen totes plegades com per un interes general i s'encomanen l'una a l'altra. Aqui i nomes aqui s'ha de cerear tam be la terrible veri tat: en l'home eorrupte, la seva mateixa corrupcio va creixent a traves de la llengua. A traves d'ella les miseries del miserable es fan encara mes grans, a traves d'ella les obscuritats de l'error es tornen encara mes fosques, a traves d'ella els delictes dels dolents van eixamplant encara mes els seus dominis. Arnie! La corrupcio d'Europa encara va en augment amb la En depenen totalment l'artificiositat del nostre sentir, pensar i actuar i I 'abast de les seves conseqiiencies; en depen l'infinita expansio de la nostra esclavitud; en depen seva xerrameca.

igualment la incalculable dependencia no nomes de les classes baixes del poble, sino tambe de la nostra gent dita honorable, dels notables i de la gent de posicio, i l'enfonsament no menys incalculable de la nostra classe mitja, reconeguda com el primer i mes important fonament de la forca real de l'estat i del benestar 180


civil. EI volum diariarnent

en augment dels nostres catalegs es insignificant efecte secundari del gran mal del nostre temps. Eis avisos publics i privats que dia rera dia van apareixent cada vegada en un nombre mes elevat per les nostres parets son molt sovint uns senyals mes significatius del nostre mal actual que no pas la mateixa aparicio dels catalegs mes voluminosos. En tot cas, pero, es imprevisible a quina situacio ens portara la nostra actual corrupcio retorica, si la nostra epoca ja ha portat les consequencies de les seves debilitats, equivoca­ cions, violencies i inconseqiiencies al punt a que han arribat ja

tarnbe nornes

un

paisos del nostre continent. Tornem, perc, al que estava dient. En les investigacions

tants

ernpiriques sobre

el tema que

m'ocupa

no

vaig partir

de cap

concepte didactic positiu; no en sabia pas cap i vaig preguntar-me senzillament: que faries si volguessis ensenyar a un sol nen, en tota I'amplitud, tots aquells coneixements i capacitats que Ii calen per aconseguir d'estar interiorment content amb ell mateix tenint una bona cura de les seves

preocupacions mes importants? Ara veig, pero, que en totes les cartes que t'he escrit nomes he tingut en compte el primer punt de vista, el de guiar el nen tenir coneixements, i no pas el de guiar-Io a aconseguir capacitats que no siguin per elles mateixes capacitats de a

rnateries de coneixements i de ciencies. Les

capacitats

que

rhome ha de posseir per aconseguir d'estar interiorment content amb ell rnateix no es redueixen de cap de les maneres ales poques materies que la naturalesa de l'ensenyament m'ha fet tenir en consideracio. No puc deixar passar per alt aquesta llacuna; es potser l'ofrena mes terrible que un geni enemic hagi fet mai a la nostra epoca: coneixements sense les capacitats i idees sense les forces d'aplicacio i de superacio que faciliten i fan possible posar harmonia a la nostra existencia i la nostra vida. Home arrelat en la sensibilitat! Esser necessitat de tot i que tot ho vols, per causa de les necessitats i de Is desitjos has de saber i de pensar, pero per causa de les necessitats i dels desitjos has tambe de

poder

i d'actuar. Una

cosa

i I'altra estan tali

181


profundament unides que si l'altra. Aixo, pero, no pot

l'una es deixa s'ha de deixar tarnbe succeir si les capacitats, sense les quals no es possible de satisfer ni les teves necessitats ni els teus desitjos, no son formades en tu amb la tecnica i no son enaltides amb la forca que caracteritzen les teves idees sobre l'estat de les teves necessitats i dels teus desitjos, La formacio d'aquestes capacitats es basa en les mateixes lleis organiques que es posen a la base de la formacio dels nostres coneixements. L'organisme de la naturalesa es el mateix en la planta i en l'animal simplement sensible que en l'home, tarnbe sensible, pero que es capac de voler. Els tres resultats que es capac de provocar son sempre el mateix. Les seves lleis actuen nornes fisicament sobre el meu esser fisic de la mateixa manera com ho fan damunt de qualsevol naturalesa animal. Pero tarnbe actuen sobre meu en tant que determinen les causes sensibles del meu judici i del meu voler; en aquest cas son els fonaments sensibles de les meves idees, de les meves inclinacions i de les meves decisions. En tercer lloc, finalment, actuen sobre meu en tant que em fan apte per ales capacitats fisiques la necessitat de les quaIs sento amb el meu instint i reconec amb les meves idees i I'aprenentatge de les quals m 'exigeixo amb la meva vol un tat. Pero tambe en aquest cas la didactica de la naturalesa sensible 0, mes ben dit, la seva posicio casual respeete de eada un dels individus li ha d'arranear de les mans la formacio de la nostra especie per posar-la a les mans de les idees, de les forces i de les mesures que fa mil-Ienaris ens va ensenyar en benefici de la nostra especie, La humanitat

no perd mai sens dubte el sentiment de la neeessitat de formar-se en les capaeitats que Ii son necessaries per a la vida en general, encara que l'artifieiositat i la falsedat

de la vida

hagin arribat a un grau avancat de descomposicio. L'home, pero, perd molt menys aquest sentiment. L'instint natural, pel que fa a la sensibilitat, a l'espiritualitat i a la didactica, el vivifiea i el porta amb forca per earn ins on se li desenvolupa diariament el sentiment d'aquesta necessitat i el condueix pertot a arrancar de la rna de la natura eega aquesta actual formacio; a arrancar-la fins i tot de l'artificiositat i

seva

182


falsedat intimament unides a aquesta ceguesa en que es desfa la sensibilitat i a posar-la a la rna de les idees, de les forces i dels mitjans de la didactica a la qual la nostra especie es va acostant des de fa mils d'anys. La humanitat, en el seu conjunt, pen), esta per dessota en tot cas de la unilateralitat de les seva

de la nostra naturalesa sensible i de la seva artificiositat i falsedat rnes que no pas l'home. Aixo es tambe

aspiracions

cert dels governs. Com a grups, com a corporacions, estan per dessota de les aspiracions de la nostra naturalesa sensible i del seu enduriment mes que no pas el que es pot dir de les persones aflladament 0 fins i tot de les persones que formen part

d'aquestes corporacions. Es erraria amb el

seu

fill

0

cert: alla

un

mestre

on

un

amb el

pare dificilment seu

alumne, els

governs s'erren facilrnent amb el poble. No pot ser d'altra manera. La naturalesa sensible de l'home actua damunt de cada persona amb una tendresa mes gran iamb una forca mes pura del que mai pot fer-ho damunt de grups de persones, de corporacions, d'associacions de la nostra especie, siguin quines siguin. EI primer impuls natural de la vida de l'home, l'instint, roman i es conserva sempre en I'individu infinitament mes pur i infinitament mes fort del que es capac de fer-ho en qualsevol massa, en qualsevol associacio de persones. No porta cap mena de grup de persones, cap mena de corporacio, cap mena de massa humana a la puresa i innocencia del seu esser originariarnent hurna com ho pot fer i, per la seva naturalesa, procura sempre de fer amb l'individu; pero amb qualsevol massa humana perd la puresa inicial de la seva influencia; perd els fonaments de l'harmonia dels quais nornes pot derivar en I'individu la seva influencia sobre eI conjunt de les forces humanes. Es innegable que el que es sagrat, el que es divi a l'instint i que s'exterioritza en l'individu a traves de la seva influencia sobre el conjunt de les forces humanes, sigui quina sigui la forma de la seva unilateralitat, amb la seva forca d'ensinistrarnent que actua amb artifici damunt de qualsevol massa hurnana, damunt de qualsevol relacio de col-lectivitat de la nostra especie i que porta amb aquesta actuacio un esprit du corps a la massa, esdeve sempre en la seva essencia paralitzat i

183


ineficac, L'instint actua damunt de totes les masses humanes, siguin quines siguin, amb la forca despotica que qualsevol mena d'associacio humana porta en ella mateixa i, sempre que existeixi, la seva influencia damunt de la veri tat i la justicia i, en conseqiiencia, damunt de l'educacio i benestar nacionals, queda necessariament paralitzada. Aquesta diferencia entre la influencia de l'instint en persones ai1lades i en corporacions senceres es de la mes gran importancia i es mereix des de tots els punts de vista una atencio mes gran de la que gaudeix. Proporciona una claredat decisiva sobre molts fenornens de la vida humana i, si hom les contempla fredament, moltes accions dels governs que serien incomprensi­ bles es poden explicar facilment. D'aqui es pot deduir que la humanitat, pel que fa al be de cada un dels individus de la nostra especie i pel que fa a la instruccio i a I'ensenyament i a tots e1s fonaments del benestar del poble, no pot esperar massa coses dels governs, ni pot esperar que sigui aportat al poble per persones aillades. No, el fet que allo que el poble pot aconseguir per a l'animacio i l'enlairament de l'individu en I'estat no pugui fer-ho mai cap govern, es una veri tat eterna, facilment explicable per la naturalesa humana i confirmada per tota la historia de la humanitat. Tampoc no es pot esperar dels governs, ni molt menys dernanar-los-ho. L'unic que se'ls pot demanar es que no han de deixar caure els individus del poble en aquesta apatia i desgana actuals; al contrari, han d'intentar impedir per tots els mitjans l'apatia i la desgana dels individus del poble pel fet que son ells qui poden proporcionar-li les bases del benestar public i contribuir-hi i no han de negligir res d'allo que cada persona, cada individu, necessiti per a la forrnacio de les seves idees, inclinacions i capacitats, per tal de poder contribuir amb la seva aportacio com a individu al benestar social. Em sap greu, pero, haver de dir que els nostres actuals governs no son prou forts ni prou vius per procurar els mitjans que calen per aconseguir-ho. Es innegable que el nostre poble te molts avantatges pel que fa a la formacio de les idees, inclinacions i capacitats practiques que cada un de nosaltres necessita per, d'una banda, arribar a estar interionnent content amb nosaltres 184


mateixos tenint una bona cura de les nostres necessitats mes elementals i, de l'altra, per dirigir, fonamentar i assegurar a I'estat tot alia que necessita per trobar en els milions dels seus

ciutadans, com a estat. una rna energica que I'ajudi a aconseguir alia que nornes pot aconseguir si les forces morals, intel-lectuals i

didactiques d'aquests ciutadans

Aqui hi

ha

una

estan en un

bon estat.

gran Ilacuna*

Les capacitats practiques, de la possessio de les quaIs depen possibilitat d'acomplir i I'acompliment mateix de tot allo que demana I'intel-lecte culte i el cor noble de cada un dels homes, no sorgeixen d'elles mateixes com tampoc no en sorgeixen les idees ni els coneixements que I'home necessita; i aixi com la formacio de les forces intel-lectuals i tecniques pressuposa un encadenament dels mitjans que menen a aquesta formacio, ordenats psicologicament i adaptats a la naturalesa hurnana, Ia la

formacio de les forces que pressuposen aquestes habilitats tambe es basa en el mecanisme profund d'un abecedari de l'art, es a dir, en regles de la tecnica generals seguint les quais eis nens poden formar-se fent una serie d'exercicis. Seguint-los a poe a poe, des del mes senzill fins al mes complicat, arnb tota seguretat fisica, haurien de proporcionar-Ios una facilitat cada dia mes gran en aquelles habilitats en que els cal necessariament una formacio. Aquest abecedari no es res mes que una troballa.

*

Nota a la nova edicio, Per mes que hagi desitjat i m'hagi proposat de deixar inalterada la vella edicio d'aquest lIibre i de donar pas lIiure al corrent de les opinions i sentiments que tenia aleshores, n'he extirpat un lIarg fragment on descrivia el que pensava en aquella epoca de l'estat de la poblacio del nostre

continent, encara que l'horror dels esdeveniments dels vint anys que hi ha entre la primera edicio d'aquest lIibre i aquesta confirmi a bastament la certesa d'aquelles meves opinions. Ho havia de fer. Ara, amb els meus anys, contemplo I'estat de la poblacio mes amb tristor que no pas amb ira i les intencions d'arreglar els mals de l'epoca es decanten mes tambe cap a aquesta tristor que no

pas cap al

encara

que

Ilenguatge dur de la ira juvenil, les agudes expressions de la qual, siguin emparades per l'amor a la veritat i a la justicia.jnolt sovint

apaguen l'essencia interior, sagrada i eterna, de l'amor mes que

no

pas

I'encenen.

185


Tampoc, pen), no es ben natural que es trobi per atzar allo que ningu no cerca; si hom cerques aquest abecedari amb la seriositat amb

que hom esta acostumat

a cercar

els mes minims

el mon de les finances, no costaria gaire de un cop trobat, es ben cert que seria un gran obsequi per a la humanitat. Hauria de partir de les manifestacions mes senzilles de les forces fisiques, les Quais posseeixen tambe els

avantatges trobar-Io i,

en

fonaments de les habilitats humanes mes

cornplicades, Picar,

portar, llancar, ernpenyer, estirar, voltar, torcar, vibrar, etc., son per excel-lencia les manifestacions rnes senzilles de les nostres forces fisiques. Essencialment diferents, totes plegades i cada les bases de totes Ies possibles les de les mes complicades, sobre les quais es fonamenten els oficis humans. Per aixo es dar Que l'abecedari de les habilitats ha de partir d'exercicis sobre cada una d'aquestes habilitats ordenats psicologicament ja des de la una

per separat

habilitats, fins i

contenen

tot

infantesa. Aquest abecedari dels exercicis fisics dels diversos rnernbres del cos, naturalment, s'hauria d'unir i posar en concordanca arnb l'abecedari deIs exercicis dels sentits, amb tots els exercicis previs de tipus mecanic iamb els exercicis aritmetics i

geometries.

manera Que en I'abecedari de la intuicio de la dona d'Appenzell i de I'art del seu ocell allunyats de paper, a I'abeeedari de les habilitats estern tarnbe molt allunyats del salvatge mes miserable i de la seva tecnica en el

Pero de la rnateixa

estern

picar, llancar, empenyer, estirar, etc. Cert Que tota aquesta serie d'exereicis, des dels inicis fins

a

al grau mes elevat d'elasticitat muscular que ens asseguri el picar i l'empenyer, el vibrar i el llancar de mil maneres diferents i Que ens faci tenir seguretat a la rna i al peu en qualsevol rnoviment

poder-los dur al

terme

de la

perfeccio,

0

sigui fins

recte 0 oposat, tot aixo es per a nosaltres, que vo/em fer arribar l'educacio al pob/e, un somni fantastic. La rao es clara; nornes tenim escoles de sil-labejar, d'escriure, de catecisme, i per a aixo necessitem escoles d'humanitat. Pero aquestes no poden servir l'estat actual de les coses, el nepotisme i la falta de justicia, units tan estretament a la miseria d'aquest estat, com tam poe no poden

186


servir I'estat nervios de la classe dirigent, que esta commoguda per la mesquinesa de l'actual estat de les coses. Pero gairebe

oblido el punt de vista del qual he partit. EI mecanisme de les habilitats practiques segueix el mateix cami que el del coneixement i els seus fonaments son molt mes actius potser encara, pel que fa a la teva propia formacio, que els fonaments dels quais parteix el teu coneixement. Per poder fer, en tot cas has de fer; per saber, pots romandre moltes

vegades passiu, en Contrariarnent, pel

molts

casos

nornes has de mirar i escoltar.

que fa ales teves

habilitats,

tu

no

ets

nornes

el

punt central de la seva formacio; al mateix temps, 'tu determines en molts casos tarnbe la forma extema de la seva aplicacio; sempre, perc, dintre de Is limits que les lie is del mecanisme fisic Chan imposat. Aixi com a l'incommensurable mar de la natura inanimada, la condicio, la necessitat i les circurnstancies determinen I'especificitat de la manerade veure de cadascu, aixi tam be a I'incommensurable mar de la natura animada, que engendra del desenvolupament de les teves forces, la condicio, la necessitat i les circumstancies determinen l'especificitat d'aquestes habilitats que tu i nomes tu necessites. Aixi com aquests punts de vista don en lIum sobre la forma de la instruccio de les nostres habilitats, tambe en donen sobre la manera com s'han d'aplicar les habilitats que hem apres, Aixi

guiatge que ens desvia, en el desenvolupament de les forces i habilitats, del punt central on ha de reposar, per a tothorn. tot allo que rhome esta obligat a fer, a suportar, a tenir-ne cura i a proveir-se'n durant tots els dies de la vida, ha de ser tingut per un guiatge contrari a la bona formacio de les forces humanes. aixi tarnbe ha de ser tingut qualsevol guiatge en l'aplicacio de les nostres forces i habilitats que ens desvii d'aquest punt central i ens debiliti 0 ens destrueixi la nostra especificitat pel que fa ales habilitats necessaries, especificitat que la nostra vida i la nostra persona ens demana de nosaltres mateixos 0 que ens en descoratja i ens fa d'alguna manera com tot

nostres

incapacos. Qualsevol d'aquests guiatges

ha de ser tingut per una contraria a la forrnacio desviacio de I'harmonia de mi mateix amb mi

desviacio de les !leis de la

humana,

per una

natura

187


mateix iamb el meu entorn i, per tant, per un obstacle a la meva formacio interior, a la meva preparacio professional i al desenvolupament de la meva consciencia moral i per una desviacio de la pura i apassionada adherencia a la veri tat de la

individualitat i de les

condicions de vida, desviacio perillosa propi esser. Qualsevol sistema d'ensenyament i d'instruccio, aixi com tarnbe qualsevol sistema de vida 0 qualsevol tipus d'aplicacio ales habilitats apreses i de les aptituds que tinguem a la vida, que portin en ells mateixos la grana del desequilibri de la nostra formacio i de la nostra activitat envers la veritat real del nostre esser, de les nostres condie ions de vida i de Is nostres deures, han de causar prou mes preocupacions a tots els pares i mares que volen una vida tranquil-la per als seus fills pel fet que I'incommensurable mal fet per la nostra cultura, superficial i aparent, i fins i tot 'Ia desolacio produida per la nostra miserable mascarada revolu­ cionaria han de cercar les seves fonts principalment en els errors d'aquesta indole que hi ha hagut tant en l'ensenyament com en la vida, en concret en hi vida del nostre poble, sigui instruit 0 no. La necessitat de tenir mes de compte en la manera de i de formar les nostres habilitats psicologica es, desenvolupar per tant, evident, tant com ho es tambe el guiatge psicologic en el desenvolupament de la nostra capacitat d'adquirir coneixe­ meva

enganyosa i

per al

meves meu

ments.

Aixi com aquest guiatge psicologic en el desenvolupament de Ia nostra capacitat d'adquirir coneixements s'ha de fonamen­

abecedari de la intuicio i s'ha de dirigir a enlairar el seguint el seu fil.u la puresa mes gran dels conceptes ciars, aixf tambe, per a la formacio de les habilitats sobre les quais reposa el fonament sensible de la nostra virtut, cal elaborar un abecedari del desenvolupament d'aquestes forces i, seguint-lo, aconseguir una formacio sensible, una aplicacio fisica de les forces i habilitats que exigeixen els deures vitals de la nostra especie i que hem de reconeixer com fes carrutxes que ens ensenyen fa virtut fins que la nostra sensibilitat, ennoblida per aquest guiatge, ja no les necessiti. Sobre aquests punts de vista es desenvolupa la forma d'ensenyament universal de les tar en un

nen,

188


habilitats externes, feta

mida de l'especie humana, la formacio quais pressuposa l'acompliment dels deures que tenim en la vida. Va de la perfeccio de les habilitats al reconeixement de les regles com la forma d'ensenyament de les idees va de la perfeccio de les intuicions als conceptes clars i d'aquests a la seva expressio verbal, ales definicions. D'aqui ve tambe que, aixi com el fer anar les definicions davant de les intuicions fa a

de les

dels homes en general uns xerrameques presumptuosos, el fer anar tarnbe I'ensenyament verbal de la virtut i de la fe davant de la realitat de les seves intuicions porta els homes a errors sernblants en els camps de la moral i de la religio; i es innegable que les presumpcions que acompanyen aquests errors, per la impietat i impuresa intrinseques que hi ha al fons de qualsevol

presumpcio, porten tarnbe fins

i tot els virtuosos i els creients aquest vici cornu. Tambe cree que en aquest cas l'experiencia diu rnes que les paraules, i no pot ser d'altra manera: les lIacunes de I'inici sensible en la forrnacio de la virtut no poden tenir unes conseqiiencies diferents de les llacunes de I'inici sensible en la formacio dels coneixements i de les a

poe

a

poe cap

a

ciencies. Pen)

en

que el que

els punts inicials hi veig un problema molt rnes gran haver solucionat. Es el segiient:

cree

ÂŤCom es pot formar el nen, tant en relacio a allo a que esta destinat com en relacio a la variabilitat de la seva situacio i de les seves relacions, de tal manera que se Ii faci facil i, alia on sigui possible, que se li canvii de naturalesa, allo que la necessitat i el deure Ii exigiran en el transcurs de la seva vida?Âť En els punts inicials hi veig el problema de fer de la nena petita la companya que satisfaci rhome i la mare forta, digna

de la

seva posicio; hi veig el problema de fer del nen petit rhome la dona i el pare fort, digne tambe de la seva satisfaci que

posicio, Quina feina, arnic, la de transformar l'esperit del fill de l'home en l'esperit del seu ofici futur! I quina feina encara mes noble la d'infondre en la seva sang i en les seves venes els mitjans sensibles que Ii afavoreixin la inclinacio a la virtut i a 189


la saviesa abans que els desitjos bategants de Is plaers sensuals els les hagin rnalmes!

Arnie! Aquest problema tambe esta resolt, Preeisament les Ileis del mecanisme fisic que desenvolupen en mi els fonaments sensibles del saber, desenvolupen tarnbe els mitjans sensibles que afavoreixen la meva virtut. Pen) ara, estimat arnie, no m 'es possible d'entrar en detaIls sobre aquesta solucio; els guardo per a una altra estona.

190


XIII

Arnie! Com he dit, m'hauria estes massa si hagues hagut d'entrar en els details dels principis i de les regles sobre els quaIs descansa la forrnacio de les habilitats mes importants de la vida; pen:', per contra, no vull acabar la meva carta sense posar-hi l'iiltima pedra de tot el meu sistema, vull dir sense toear la

qiiestio segilent: En quin grau depen l'essencia de la religio dels principis que, en relacio al desenvolupament de l'especie humana en general, he tingut per vertaders? Aqui cerco tarnbe la solucio del problema en mi mateix i pregunto: Com anima? Com es que

germina el concepte de Deu en la meva cregui en un Deu, que m'abandoni als seus braces i que em senti felic si l'estirno, si confio en ell, si Ii dono gracies, si el segueixo? M'adono aviat que els sentiments de I'amor, de la confianca, de la gratitud i la disposicio a l'obediencia s'han d'haver desenvolupat en mi abans de poder-los aplicar a Deu. He d'estirnar la gent, he de confiar en la gent, he de donar gracies a la gent, he d'obeir la gent abans de poder estimar Deu, de poder-li donar gracies, de poder confiar-hi i de poder obeir-lo: ÂŤja que qui no estima el seu germa, a qui pot veure, com pot estimar el seu pare del eel, a qui no pot veure?Âť em

Per tant,

pregunto: Com es que arribo a estimar la gent, donar-los gracies, a obeir-los? Com arriben a la meva naturalesa els sentiments sobre els quaIs descansen l'amor, la gratitud i la confianca en els homes, i la disposicio a

a

confiar-hi,

em a

191


I'obediencia? I veig que sorgeixen especialment de fa relacio que te e/ nado amb fa

mare.

La mare, no pot fer-ho d'altra manera, s'hi veu obligada per la forca d'un instint exclusivament sensible, ha de tenir cura del nen, l'ha de nodrir, donar-li seguretat i alegria. Ella ho fa, Ii

satisfa les necessitats, l'allunya del que Ii es desagradable, l'ajuda en la seva indefensio. EI nado es troba ben cuidat, ben agombolat, /a grana de /'amor ha germinal en ell. Ara veu un objecte que no havia vist mai davant dels seus ulls, se sorpren, tern, plora; la mare I'estreny fort contra el pit, coqueteja amb ell, el distreu; el nen plega de plorar, pen) els seus ulls estan humits encara durant una bona estona; I'objecte toma a apareixer, la mare el toma agafar en braces, el protegeix i Ii toma a riure. Ara ja no plora, contesta al somriure de la mare amb ulls serens, sense ombres: /a grana de fa confianca ha germinal en ell. La mare s'apressa cap al bressol sempre que ell la necessita; es alla quan te gana, .quan te set li dona de beure; quan en sent els passos, calla; quan la veu, estira els braces envers ella; la seva vista lluu al seu pit: esta tip. Mare i estar tip significa per a ell una mateixa cosa. Dona gracies. Les granes de I'amor, de la confianca, de la gratitud, s'eixamplen aviat. EI nen reconeix els passos de la mare, somriu quan en veu l'ombra; estima a tothom que se Ii assembli; una persona que s'assembli a la mare es per a ell una bona persona. Somriu a la figura de la mare, somriu a la figura humana; el que agrada a la mare li agrada a ell; abraca el que la mare abraca, besa el que ella besa. La grana de l'amor entre e/s homes. la grana de l'amor entre germans ha germinat en ell. L'obediencia es, a l'origen, una disposicio els moviments de la qual estan en oposicio amb les primeres inclinacions de la natura sensible. La seva formacio es obra de l'educacio, No es cap simple consequencia del pur instint, pero hi esta intimament relacionat. EI seu desenvolupament es en un principi totalment instintiu. Aixi com a I'amor precedeix la

necessitat, a

a

la

gratitud

la

proteccio,

l'obediencia la precedeix tambe

192

a

un

la confianca la sol-licitud, desig violent. El nen crida


abans d'aprendre d'esperar, s'irnpacienta abans d'aprendre d'obeir; la paciencia es desenvolupa abans de l'obediencia, el nen

les

esdeve obedient en realitat nornes a traves de la paciencia; disposicions inicials d'aquesta virtut son simplement

passives, sorgeixen principalment a traves del sentiment d'una imperiosa necessitat. Aquest sentiment, pero, es desenvolupa tarnbe primerament a la falda de la mare: el nen ha d'esperar que Ii obri el pit, ha d'esperar que I'agafi. Molt mes tard es desenvolupa en ell l'obediencia activa, i molt mes tard encara la consciencia real que Ii es bo d'obeir la mare. El desenvolupament de l'especie humana parteix d'un desig fort i violent de satisfer les necessitats sensibles. EI pit de la mare calma la primera envestida dels desitjos sensibles i engendra

despres apareix la por: el brae; maternal calma aquesta por; aquesta manera d'actuar engendra la unio dels sentiments de I'amor i de fa confianca i sembra la grana de la amor; poe

gratitud. La natura es mostra inflexible davant de la violencia del nen; ja pot estellar lIenya i pica)" pedra, que la natura no cedeix fins que el nen plega. La mare es ara inflexible amb el desordre dels seus desitjos; crida i rabia, pen) la mare no cedeix fins que el nen plega de rabiar i de cridar, s'acostuma a subordinar la seva voluntat a la d'ella. La grana de la paciencia, fa grana de

l'obediencia

estan sembrades. Obediencia i amor. gratitud i confianca, units, engendren la primera flama de la consciencia, la primera ombra impercepti­ ble del sentiment que no esta be de rabiar contra la mare que l'estima, la primera ombra imperceptible del sentiment que la mare no es al mon names per ell; la primera ombra del sentiment que no tot es al man names per ell; iamb ell, engendren eneara I'altre sentiment: que tam poe ell mateix no es al rnon tttimes per ell. Esta germinant en ell la consciencia dels seus deures i dels seus drets. Aquests son els trets essencials del desenvolupament moral interior que desenvolupa la relacio natural entre el nado i la mare. En ells hi ha tarnbe complet, en la seva totalitat i en allo que Ii es essencial, eI germen sensible del sentiment de

193


dependencia que te l'home envers el Creador; es a dir: el germen de tots els sentiments de dependencia de Deu mitjancant la fe es en la seva essen cia el mateix germen que provoca la dependencia del nado respecte de la mare. La manera com es desenvolupen aquests sentiments es tarnbe, en tots dos casos, sempre la mateixa. En tots dos casos el nado escolta, creu i obeeix, pen) no sap encara en cap cas que creu i que fa. Mentrestant, les primeres bases de la seva fe i de la seva actuacio, en aquest moment, aviat comencen a desapareixer, El desenvolupament de

l'energia individual

fa que el nen es deixi anar de la rna de la tenir consciencia d'ell mateix i neix en ell el mare, cornenca pensament silencios: ja no necessito fa mare. Ella Ii llegeix el pensament en els ulls, estreny amb mes forca que mai el seu nen contra el cor i Ii diu amb una veu que encara no havia sentit mai: Nen, hi ha un Deu a qui tu necessitaras quan ja no em necessitis mes a mi, hi ha un Deu que et prendra en els seus a

braces quan jo ja no et pugui protegir; hi ha un Deu que et proporcionara sort i alegria quan jo ja no te'n pugui oferir. Aleshores batega en el pit del nen quelcom indescriptible, batega en el pit del nen un sentiment sagrat, batega en el pit del nen una inclinacio a la fe que l'eleva per damunt d'ell mateix; s'alegra de sentir el nom del seu Deu quan la mare el pronuncia. Eis sentiments de l'amor, de la gratitud, de la confianca, que Ii havien nascut estant al pit de la seva mare, s'eixarnplen i a partir d'ara tant valen per

Deu

per al pare, tant per a Deu com l'obediencia troba un marge mes gran d'actuacio. EI nen, que a partir d'ara creu tant als ulls de Deu com als de la mare, ara fa tarnbe el be per amor de Deu igual com fins ara havia fet el be per amor de fa mare. En aquest primer intent de la innocencia i de l'arnor de la mare d'unir eis sentiments d'independencia personal amb els ja desenvolupats de la moralitat per mitja de la inclinacio a la fe en Deu, apareixen eis punts de vista fonamentals que han d'observar especialment l'ensenyarnent i l'educacio, si volem aconseguir amb ells i d'una manera segura el nostre ennobli­ per

a

ment.

194

Ia

mare.

La

a

com

disposicio

a


Aixi

el primer germen de I'amor, de la gratitud, de la i de l'obediencia va ser una simple consequencia de

com

confianca

la coincidencia de sentiments instintius entre la mare i el nen, el desenvolupament posterior d'aquests sentiments que es van engendrar es ara obra de la tecnica didactica de l'home, pen) d'una tecnica de la qual

vista

encara

que nornes

perdras de seguida el fil si perds

sigui

per

un

de

moment els punts de

dels quais surt el seu fi teixit; el perill de perdre'ls es al nen molt elevat i arriba d'hora; el nen balboteja el nom per de la mare, estima, dona gracies, confia, es obedient. El nen balboteja el nom de Deu, estima, dona gracies, confia, es

partida

obedient. Pen) els motius de la

de l'amor, de la germinar, quan ja no necessita mes mon que l'envolta el crida amb tota la

confianca, desapareixen

gratitud,

en

la seva mare; el sensualitat de la seva nova aparicio: ara ets meu. EI nen sent fa vell de la nova aparicio, ha de seguir-la. L'instint infantil se Ii ha apagat, I'instint de les novesforees pren el seu 1I0e i el germen de la moralitat, en tant que parteix de sentiments que son propis de la infantesa, s'extingeix tot de sobte. S'ha d'extingir si en aquest instant no hi ha ningu que sapiga nuar la primera aparicio dels nobles sentiments de la seva

moralitat al fus daurat de la creacio com si fos el fit de la vida. Oh mare, mare! EI rnon comenca ara d'allunyar el teu nen del teu cor. i si en aquest instant no hi ha ningu que sapiga unir els sentiments mes nobles de la seva naturalesa a la nova aparicio del mon sensible, ja no hi haura remei; oh mare, mare! el teu nen es arrancat del teu cor. El nou man Ii sera mare, el nou mon Ii sera Deu. EI plaer sensible Ii sera Deu. La seva violencia Ii sera Deu.

Oh mare. mare! T'ha perdut a tu, ha perdut Deu, s'ha perdut ell mateix. La torxa de I'amor se Ii ha apagat. Se Ii ha migrat el germ en del respecte que s 'ha de tenir a ell mateix. Se'n va a

a la corrupcio d'una tendencia incondicional al plaer dels sentits. Humanitat! Humanitat! Es aqui, en el pas que hi ha entre els sentiments infantils que desapareixen i les primeres seduccions mundanes independents de la mare; es aqui, on la

cap

195


terra,

on

gerrninen

els sentiments mes nobles de la nostra

naturalesa, comenca d'estovar-se sota els peus del nen; es aqui, on la mare comenca a no ser ja per al nen el que Ii era abans i

desenvolupa en ell, per contra, el germen de la confianca imatge viva del mon i on la seduccio d'aquesta nova imatge comenca a ofegar i a malar la confianca en la mare, que ja no Ii es el que li era, iamb ella la confianca en el Deu no vist ni conegut, com la trarna salvatge de les arrels dures i on es en

la

nova

espesses de les males herbes ofega i mata l'arrelam mes fi de les

plantes mes nobles. Humanitat! Hurnanitat! Es aqui, en el moment en que se separen els sentiments de confianca en la mare i en Deu i els sentiments de confianca en la nova imatge del mon i de tot el que hi ha dintre seu: es aqui, en aquesta cruilla. on hauries de posar en practica tot el teu art i iota fa teva forca per mantenir purs en el teu nen els sentiments de la gratitud, de I'amor, de la confianca i de l'obediencia. Deu es en aquests sentiments, i tota la forca de la moralitat de la teva vida depen intimament de la seva conservacio, Humanitat! El teu art hauria de fer tot el possible, ara que han cessat les causes fisiques de la germinacio d'aquests sentiments en l'infant, per trobar uns nous mitjans que els revifi i no permetre que fa seduccio de la nova imatge del man arribi al teu nen si no es en unio d'aquests sentiments. is aqui on per primera vegada no pots confiar en la natura, sino que has de fer tots els possibles per arranear-li, cega com es, la direccio de la humanitat i posar-la sota les regles i forces que l'experiencia ha anat acumulant des de fa milers d'anys. EI men que ara s'apareix al nen no es la primera creacio de Deu, es un man corrupte tant pel que fa a la innocencia del goig

sensible

com

interior,

un

pel que fa als sentiments de la seva naturalesa man tot pie de guerres que han estallat per causa de l'egoisme, pie d'absurditat, pie de violencia,¡ pie de presumpcio, de mentida i d'engany. No es la primera creacio de Deu, sino aquest man el que sedueix el teu nen i I'arrossega cap a la dansa vertiginosa del xuclador abismal al fans del qual habiten la insensibilitat i la mort moral. No es la creacio de Deu, sino la forca i I'art de la 196


seva

mateixa

ulls del teu

corrupcio allo

que aquest mon posa davant dels

nen.

Pobre nen! La teva cambra es el teu mon, pen) el teu pare esta Iligat a la seva feina, la teva mare avui te malhumor, dema

visita, de rna passat les

seves

coses;

tu

tens

ensopiment;

tu

preguntes, la teva mainadera no et respon; vols anar al carrer, pero no Chi deixen sortir: ara et baralles amb la teva germana per una joguina. Pobre nen, quina cosa mes miserable, roina i cruel es el leu man; pero t'es alguna cosa rnes quan vas per I'ombra dels arbres amb el cotxet daurat?; la qui I'empeny enganya la teva mare, tu no pateixes tant, pen) esdevens pitjor que tots els qui pateixen. Que hi has guanyat? EI teu mon et pesa mes encara del que pesa als qui pateixen. Aquest mon esta de tal manera adormit en la corrupcio de la seva educacio i de la seva violencia antinaturals, que ja no te sentit per conservar la puresa del cor dintre de I'home i es deixa prendre la innocencia de la nostra especie en el moment mes critic com la dida mes insensible abandona el seu fillastre a una negligencia que es la que decideix i ha de decidir noranta-nou vegades de cada cent el fracas de la finalitat de I'ennobliment huma. Es aixi, perque la nova imatge del mon es presenta al en nen aquests moments sense cap contra partida a la unilateralitat i ales seduccions unilaterals de les seves impressions sensibles i la seva representacio obte, per causa de la seva unilateralitat i de la seva animacio, un pes decisiu damunt de la impressio de les experiencies i sentiments que hi ha al fons de la formacio intel-lectual i moral de la nostra especie: tambe per aquesta causa la via del seu egoisme i del seu enviliment pren a partir d'aquest moment un espai incommensurable i pie de vitalitat. Per contra, anira perdent la disposicio de l'anim. l'origen sensible de la qual es el fonament de les forces rnes excel-lents de la seva moralitat i del seu enginy. Al mateix temps, el portal de la seva moralitat, estret per ell mateix, quedara harrat i tota la moralitat de la seva naturalesa prendra una direccio que separara el cami de la rao del de l'amor i el del perfeccionament de l'intellecte del de la inclinacio religiosa, fara d'un egoisme mes a menys intens l'unic motor

197


l'aplicacio de les forces i, per a la seva mateixa condemna, conseqiiencies de la seva formacio, Es incomprensible que la humanitat no conegui aquesta font universal de la seva corrupcio; es incomprensible que el seu art no tingui com a unic objectiu el d'estroncar-Ia i sotmetre l'educacio de la nostra especie a uns principis que no malmetin l'obra de Deu, que desenvolupa ja en el nado els senti mens de i'amor, de la gratitud i de la confianca, sino que facin desenvolupar especialment els mitjans posats per Deu en la per

a

decidira les

naturalesa per harmonitzar el nostre ennobliment intel-lectual i moral, en aquests moments tan perillosos, i posin la instruccio i l'educacio en general d'acord per una banda amb les /leis del mecanisme fisic, pel qual el nostre intel-lecte s'eleva d'intuicions obscures a conceptes clars, i per l'altra amb els sentiments de la meva naturalesa interior, amb el lent desenvolupament dels quais el meu esperit s'eleva al reconeixe­ ment i respecte de la llei moral. Es incomprensible que la bumanitat no treballi per establir una serie gradual i ininterrompuda de tots els mitjans de desenvolupament del meu intef..lecte i dels meus sentiments, la finalitat mes important de la qual bauria de ser la de bastir damunt del manteniment de la perfeccio moral els avantatges de la instruccio i del seu nostra

mecanisme, la de preservar dels errors de la seva corrupcio unilateral l'egoisme de la rao tot mantenint la puresa del cor i la de subordinar sempre les impressions sensibles al meu judici, el meu desig a la meva benevolenca i la meva benevolenca a la rectitud de la meva voluntat. Les raons que exigeixen aquesta subordinacio rauen en el mes pregon de la meva natura. Aixi com es desenvolupen les meves forces sensibles, de [a mateixa manera ha d'anar desapareixent la seva preponderancia gracies ales importants necessitats del meu ennobliment, 0 sigui que s 'han de sotmetre a una llei mes alta. De la mateixa manera, pen), s'ba de dur a terme pas a pas el meu desenvolupament abans de poder-lo sotmetre a finalitats rnes elevades, i aquesta subordinacio del que

ja s'ba acomplert

igualment 198

i del que encara s'ha d'acomplir exigeix sobretot el manteniment intacte dels punts de partida


de tots els coneixements i avancar sense deixar-hi cap llacuna, fins

primera llei d'aquest

avancar

primera instruccio del

nen no es

basa mai una

gradualment de I'un a

la

a I'altre, finalitat proposada. La

llacunes es aquesta: la basa mai en l'intel-lecte, no es

sense

la rao: es sempre una qiiestio dels sentits, es sempre cor, es una qiiestio de la mare.

en

questio del

La segona llei, despres d'aquesta, es la segilent: la instruccio humana passa lentament de I'exercici dels sentits a l'exercici del judici, durant molt de temps roman cosa del cor, abans de passar a ser cosa de la rao, durant molt de temps roman cosa de la

dona, abans

de cornencar a ser cosa de rhome. mes he de dir? Amb aquestes paraules les mateixes lIeis Que de la natura em porten altra vegada a tu, oh mare! Nornes puc mantenir la meva innocencia, el meu amor, la meva obediencia,

els avantatges de la

impressions costat. un cor

del

meva

noble naturalesa

mon, nornes

Oh mare! Oh mare! Si per

a

t'ha ensenyat

mi, a

en

rebre les

noyes

puc mantenir tot aixo estant al teu encara tens una

rna, si

encara tens

deixis que m'allunyi de tu, i si ningu no coneixer el mon com jo l'he d'aprendre a no

coneixer, vine, plegats el coneixerem tu i com I'he de coneixer

jo. Oh moment en que corro el perill de de mi mateix per la nova imatge

com

I'havies de coneixer

mare! Oh mare! En aquest ser allunyat de tu, de Deu i del

separem. Oh mare! Oh mare! Salva'm

mon,

no

deixis que

ens

aquest pas, que haig mantenint-me estretament contra

de fer delteu cor al mon, tot el teu cor. Estimat amic! He de callar, el

llagrirnes

en

meu cor

esta commogut i

veig

als teus ulls. Adeu!

199


XIV

Arnie! Continuo endavant i em demano: que he fet, encara que nornes sigui des del punt de vista religios, per combatre els mals que m'ha tocat de viure? Arnie! Si el meu intent d'arrancar la forrnacio humana de la rna de la cega natura, de les de la seva corrupcio sensible i de la rutina violent de tota la miseria de les seves falsedats i de posar-Ia a les mans de les forces superiors de la nostra naturalesa i del seu centre

pretensions

sagrat, es

a dir, a les mans de la fe i de l'arnor, si el meu intent, doncs, tingues nornes com a alguna de les conseqilencies la de

preparar el cami per

la finalitat que m'he proposat; que nornes fos una mica, de fer sorgir l'art de l'educacio del sagrari de la llar mes que no en sorgeix ara i si

aconseguis,

aconseguir

encara

de revifar la religiositat de la nostra especie en aquesta part tendra de la nostra humanitat; si aconseguis, encara que nomes

fos una mica, de tomar acostar al cor dels meus coetanis els fonaments extingits de la formacio intel-lectual i moral i d'una formacio practica d'acord amb les forces superiors de l'intel-lec­ te i del cor; si ho aconseguis, jo beneiria la meva vida i veuria acomplerta la mes gran esperanca que he posat en els meus

esforcos. Continuare parlant

un moment d'aquesta qiiestio. EI germen d'on han nascut els sentiments que son l'essencia de la religio i de la moralitat es precisament el mateix d'on neix l'essencia del meu metode didactic. Parteix de la relacio natural que hi ha entre el nado i la mare i es basa especialment en la tecnica de

201


la instruccio, ja des del bressol, a aquesta relacio natural ide fonamentar-la damunt d'una disposicio d'anirn que es la mateixa que aquella sobre la qual es basa la nostra

connectar

dependencia

el creador del nostre esser. Aquesta tecnica evitar que, en desapareixer la dependencia fisica entre la mare i el nen, el germen dels sentiments superiors que brollen d'aquesta dependencia quedi esteril i els porta, en cessar les seves causes fisiques, nous rnitjans per revifar-los; a l'hora en que els sentiments de confianca en la mare i en Deu se separen dels sentiments de confianca en la irnatge del mon, procura amb tota la seva forca i per tots els mitjans presentar davant dels ulls del nen. units, els estimuls de la nova imatge del mon i els sentiments superiors de la seva naturalesa; procura amb tota la seva forca i per tots els mitjans fer arribar als seus ulls aquesta imatge com a primera creacio de Deu i no names com a un mon pie d'engany ide mentida; limita la unilateralitat i els estimuls unilaterals de la nova imatge tot avivant la dependencia de I'infant envers Deu i envers la mare; apetita

ho fa

envers

tot per

I'incommensurable camp d'accio de l'egoisme cap al qual la

imatge de tota la corrupcio del mon arrossega la meva naturalesa sensible, i no deixa que el carni de la meva rao s'aparti del del meu cor ni que la formacio del meu intel-lecte s'aparti de la meva inclinacio a la fe en Deu. EI meu metode consisteix, en essencia, no solament a retornar la mare al nen quan desapareixen les causes fisiques de llur dependencia, sino tambe a oferir a la mare una serie de mitjans didactics amb els quais pot allargar durant molt de temps aquesta dependencia del cor envers el seu fill fins que els mitjans sensibles que faciliten l'adquisicio de la virtut, units amb els que faciliten l'adquisicio de la saviesa, siguin capacos de donar al nen, en exercici constant cap a la maduresa, la seva independencia en el que son els seus drets i els seus deures. EI meu metode ha facilitat a totes les mares que de debo estimen els fills no solament el be de preservar-Ios en el moment oporni del perill de ser apartats de Deu i de l'amor i de ser abandonats interiorment a la desolacio mes terrible d'ells mateixos i a una degeneracio inevitable, sino tarnbe el be de 202


guiar-los, amb el

seu amor

i

con servant

purs els

seus

nobles

sentiments, cap a la millor creacio de Deu, abans que els seus cors siguin totalment corromputs quant a les impressions de la innocencia, de la veritat i de l'amor

per tot

l'engany

i la mentida

d'aquest mono EI cercle miserable de la situacio econornica i de les limitacions ja no es per a la dona que s'ha fet seu el meu metode el cercle dels coneixements a que ha estat destinat el seu fill; el lIibre de fa mare Ii obre per al seu fill el rnon, que es un mon de Deu; Ii obre el cami de l'arnor rnes pur per a tot allo que el nen veu a traves d'ella: a la falda Ii ha ensenyat a balbotejar el nom de Deu: ara Ii mostra el seu infinit amor en el sol ixent, en el torrent que rurnoreja, en els nervis de l'arbre, en

l'esplendor de la 110r, en l'aigua del desglac; Ii mostra la seva presencia en ell mateix. en la claror dels ulls, en I'elasticitat de Is membres, en els sons de la boca, en tot; en tot Ii mostra Deu i quan ell el veu el seu cor exulta, quan el veu alla on sigui del mon estima tarnbe el mon, i'alegria que te del rnon de Deu s'enllaca en ell amb I'alegria que te de Deu; abraca Deu, el mon i la mare amb un mateix sentiment; el lligam trencat es toma a unir; ara estima la mare rnes encara del Que l'estimava quan era a la seva falda. Ha pujat un esglao mes: per causa d'aquest rnateix mon, que l'hauria degenerat si no l'hagues conegut de la rna de la

s'ha elevat mes enlaire; la boca que tan sovint des del dia que va neixer, la veu que tan sovint somrigut Ii ha fet alegria des del dia que va neixer, aquesta veu ensenya mare.

Ii ha

ara

el

nen a

parlar:

la rna que tan sovint l'ha estret contra el cor ara imatges el nom de les quais ja ha

que I'estimava Ii ensenya

sentit sovint: un nou sentiment germina en el seu pit; es fa conscient d'allo que veu mitjancant les paraules; ara s'ha iniciat el primer pas en el carni de la unio entre la seva formacio intel-lectual i la seva formacio moral, s'ha iniciat de la rna de la mare. EI nen apren, coneix, anomena, vol anomenar encara mes coses, porta la mare a aprendre coses amb ell, ella les apren amb ell i tots dos augmenten cad a dia en coneixement, en forca i en arnor; ella s'endinsa ara amb ell en els principis de la didactica, en les Iinies rectes i corbes: el nen aviat Ii porta 203


avantatge, I'alegria de

desenvolupen

el

tots dos es la

mateixa; capacitats

noyes

intel-lecte: dibuixa, mesura, compta. La mare Ii va ensenyar Deu en I'espectacle del mon, ara Ii ensenya Deu en el dibuixar, en el mesurar, en el cornptar; Ii ensenya Deu en cada una de les seves habilitats, ell veu Deu en es

en

seu

la perfeccio d'ell mateix, la Ilei de la perfeccio es la llei que el guia, la reconeix en el primer trac ben dibuixat, en una linia recta, en una linia corba. Sf, amic! En el primer trac d'una linia ben dibuixada, en la primera pronunciacio d'una paraula ben dita es revela en el seu pit la primera emocio de la llei sublim: ÂŤSigueu perfectes, com perfecte es el vostre pare del eelÂť. I com que el

meu

metode

es

basa essencialment en una recerca actua amb forca i amplitud per

continua de la perfeccio,

imprimir profundament I'esperit d'aquesta llei ja des

en

el

pit del

nen

del bressol.

A aquesta

n'afegeix

una

que I'home

primera llei altra,

no

del teu ennobliment interior se Ii lligada a la prirnera, a saber:

estretament

es al mon per a ell mateix, que nomes es pot del perfeccionament dels germans. Sembla

perfeccionar a traves

que el meu metode es molt adequat perque la unio d'aquestes dues lleis sublims proporcioni als nens una naturalesa diferent abans encara que sapiguen on ten en la dreta i I'esquerra. EI nen edueat segons el meu metode sap amb prou feines de parlar que ja fa de mestre dels seus germans i d'ajudant de la seva mare. Arnie! No es possible de lligar el conjunt dels sentiments

sobre els quais descansa el veritable culte divi mes estretament del que ho fa, en essencia, el meu metode, Amb ell he conservat al nen la seva mare i he fet duradora la influencia del seu cor;

amb ell he unit el culte divi amb la naturalesa humana i n 'he assegurat el manteniment avivant aquells sentiments dels quais sorgeix la inclinacio a la fe en el nostre cor. Amb ell, mare i

Creador, mare i Providencia esdevenen per al nen un unic sentiment; amb ell, el nen roman durant mes temps el nen de fa seva mare; amb ell, el nen roman durant mes temps el nen del seu Deu; el cami del desenvolupament del seu intel-lecte i del

seu eor

quais 204

van

descansa durant mes temps

sorgir els

seus

primers

els punts inicials dels gerrnens; el cami del seu amor en


als homes i de la seva saviesa se Ii ha obert cordialment i majestuosament. Amb el meu metode esdevinc el pare del pobre, el suport del miserable; aixi com la mare abandona els seus fills sans per tenir cura dels malalts i mes encara dels qui pateixen rniseria perque ho ha de fer, perque es mare, perque per al nen ella es al 1I0c de Deu, tarnbe ho he de fer jo, si la mare es per a mi al lIoc de Deu i Deu omple dins el meu cor el lloc de la mare. Un sentiment similar al sentiment maternal em domina: l'home es el meu germa, el meu amor abraca tota la seva especie. Pen) m'ocupo mes del qui pateix miseria, soc doblement el seu pare. Actuar segons l'amor divi esdeve la meva naturalesa: soc fill de Deu, vaig creure en la meva mare, el seu cor em va ensenyar Deu. Deu es el Deu de fa meva mare, ell es el Deu del meu cor, ell es el Deu del seu cor. No conec cap altre Deu, el Deu de la meva ment es un fantasma. No conec cap altre Deu que el Deu del meu cor i em sento home nornes creient en el Deu del meu cor. EI Deu de la meva ment es un idol que em corromp si /'adoro, el Deu del meu cor es el meu Deu i m 'ennobleixo si I'estimo. Oh mare! Oh mare! Em vas ensenyar Deu en les teves ordres i jo el vaig trobar en la meva obediencia. Oh mare! Oh mare! Si m'oblido de Deu m'oblido de tu, i si estimo Deu em poso al teu lIoc a la vora del teu nado. Jo em dono tot per al teu fill miserable i ef leu jill que plora descansa als meus braces com si fos als braces de fa seva mare. Oh mare! Oh mare! Si t'estirno, estimo Deu i el meu deure es el meu be mes gran. Oh mare! Si t'oblido, oblido Deu, el miserable ja no descansa als meus bracos i per a aquell que pateixja no soc allioc de Deu; si t'oblido, oblido Deu, vise com I'animal salvatge -que viu per a ell mateix- i, per tenir confianca en mi, em cal usar totes les meves forces per a mi, en contra de fa meva mateixa especie. Aleshores ja no hi ha en la meva anima cap mes sentit paternal, la meva obediencia ja no la santifica cap sentit divi i el meu sentit del deure no es altra cosa

que

Oh

una

mare!

aparenca enganyosa. Oh mare! Si t'estimo,

estimo Deu. Mare i

obediencia. Deu i deure son aleshores per a mi una mateixa cosa. La voluntat de Deu i el mes noble, ef millor que jo pugui fer 205


son per

a

mateix;

em

mi

mateixa

Aleshores

vise en mi germans, dels fills del meu Deu. Ja no vise per a mi mateix, vise per a aquell que m'ha acollit als seus bracos maternals i em guia amb la seva rna de pare, per damunt de la pols de la meva cam terrenal, cap una

eosa.

perdo dintre del cercle dels

ja

no

meus

al

seu amor. I com mes l'estimo, l'Etern, com rnes en segueixo els manaments, com mes m'arrambo a ell, com mes em perdo ami mateix i esdevinc sell, mes es converteix la rneva naturalesa en un esser divi, mes compenetrat em sento amb el meu esser i amb tota la meva especie. Com rnes l'estirno, com mes el segueixo, mes sento pertot la veu de I'Etern: no tern is, soc el

Deu,

no et vull abandonar; segueix els me us manarnents, la voluntat es la teva salvacio. I com mes el segueixo, com mes I'estimo, com rnes Ii dono gracies, com rnes confio en ell, en l'Etern, mes el reconec com a aquell que es. ha estat i sera

teu

meva

etemament, com a la causa de la meva existencia, ell, que no necessitava de mi. He reconegut I'Etem en m! mateix: he vist els camins del Senyor, he lIegitles lIeis del Totpoderos en la pols, he deseobert en el meu cor les lie is del seu amor: se en qui cree. La meva confianca en Deu esdeve illimitada pel coneixement de mi mateix i per la cornprensio que en resulta de les lIeis del mon sensible. EI co nee pte del que es il-limitat s'uneix estretament en la meva naturalesa amb el concepte del que es etem: espero una vida etema. I com mes l'estimo, I'Etem, mes espero una vida etema; i com mes confio en ell, com mes Ii dono gracies, com mes el segueixo, mes esdeve veri tat en mi la fe en la seva etema bondat, mes fa neixer en mi el convenciment de la meva

immortalitat. Torno

callar, amic! Que son les paraules quan han emanada del cor? Que son les paraules tracta d'un tema sobre el qual un home, que es mereix

d'expressar quan

es

tot el meu

a

una certesa

respecte tant pel seu cap com pel seu cor, va dir+': ÂŤNo hi ha coneixenca de Deu que neixi del simple saber, el Deu veritable viu names en la fe, en la fe de I'infant. Alia que no veu la intel-ligencia del savi ho veu la ingenuitat d'un cor infantil. 206


Per tant. nornes el

cor

coneix Deu, el

cor

que, alliberat de

la

preocupacio de la seva mateixa existencia, abraca la humanitat, ja sigui tota 0 be nornes una part. Aquest cor pur i hurna de man a i crea per al seu amor, per a la seva obediencia, per a la seva confianca, per ales seves preganes, una imatge divina personificada, una voluntat

sagrada i sublim que sigui l'anirna de tota la comunitat espiritual. Pregunta a rhome bo: per que el deure es per a tu el mes sagrat? per que creus en Deu? Si te'n dona raons, es I'escola que parla a traves seu. Una intel-ligencia exercitada les hi desmunta totes. Trernolara un moment, pen) el seu cor no podra negar allo que hi ha de divi i retornara retomaria al pit de la mare. D'on

Ii

ve

per

tant

a

l'existencia de Deu? No Ii

a

ell amb ansia i

amor com

I'home bo el ve

pas de

convenciment de la rao, sino d'aquell paraules ni definir en

inexplicable impuls, que no es pot dir en conceptes, de transfigurar i etemitzar la seva existencia en l'existencia mes gran i imperible del tot. No per a mi, sino per als meus germans.' No per al meu jo. sino per a tot el genere huma' Aquesta es la sentencia categorica de la veu divina a l'interior de rhome; tota la noblesa de la naturalesa humana rau en

saber-Ia escoltar i

en

seguir-la.o+>

207


NOTES

primera edicio (180 I), publicada a la llibreria Gessner de Zuric, no proleg. La segona sorti de la llibreria Cotta, de Stuttgard, amb nombrosos canvis i afegits. 2. Ith, president del Consell d'Instruccio de Bema, era kantia i en aquest sent it interpreta (Informe oficial sobre l'lnstitut pestalozzia i el seu sistema d'ensenyament. 1802) la teoria dels elements de Pestalozzi. Johannsen rebutja, per contra. la interpretacio kantiana a favor d'una interpretacio idealista fichtiana iCritica de l'educacio i del metode d'ensenyament pestalozzians, 1804). Niederer. que Pestalozzi anornena <lei primer deJs meus fillsÂť, treballa a Burgdorf des del 1803. Pestalozzi Ii encarrega de sistematitzar la doctrina de I'Institut. Niederer en feu una lectura inspirada en Fichte i Schelling. Vegeu la seva introduccio al Diari pedagogic. l'article Sobre les idees de la formacio l. A la

hi

havia

elemental

en

la ÂŤRevista per

a

la formacio hurnanaÂť, i el llibre

en

dos vol urns

'empresa pcstaloz ziana de l'educacio en relacio a la cultura de l'epoca (1812-1813). en el qual Niederer defensa l'Institut contra l'informe de la Cornissio oficial que \ isitil Iferten (Yverdon) el 1806. perc la seva interpretacio filosofica anava rnes enlla de les intencions de Pestalozzi. D'altra banda se separa L

de I'Institut cl

1817 per desavinences internes i establi mes tard

polernica amb Pestalozzi. Per rnes dades sabre aquestes questions critica de Buchenau et alii. volurn XIII. p. 522. 3. Chavannes, von Turk i Gruner van Iluitar des del 1801

una agra vegeu l'edicio

en

defensa del

metode elemental. Gruner l'interpretava en sentit formal (Cartes de Burgdorf, 1804). von Turk en sentit idealista (Cartes de .\fiinschenbuehsee, 1806). 4. Al-lusio a l'empresa agricolo-educativa de Neuhof comencada el 1774. 5. Pel que fa a Niederer, vegeu especialment els vol urns 3 i 4 de Herbert Schoenebaum sobre l'obra de Pestalozzi aixi com l'article, tarnbe de H.

Schoenebaum, Johannes Niederer in Kampfund Verteidigung urn Pestalozzis Werk (1800-18/5) (J.N.: combat i defensa de l'obra de Pestalozzi), Leipzig 1942. Vegeu tarnbe F. Huber i W. Klausner: Der Lehrerstreit in Iferten (La lIuita per l'educacio a lferten). Bema 1946.

209


6. Pestalozzi volia al final de la seva vida afegir dues parts mes ales quatre de Lleonard i Gertrudis. Una part la va enllestir, pero es va perdre. 7. Johann Kaspar Lavater (Zuric 1741-180 I). teolcg i filosof creador de la fisiognomia, amic de Goethe i de Herder, forma part amb Pestalozzi i Gessner de l'associacio juvenil Els patriotes. que volia aixecar el nivell intel-lectual. moral i social del poble. Pestalozzi es refereix aqui a l'obra de Lavater Aussichten in die Ewigkeit. in Briefen all Herrn Johann Georg Zimmermann in Hannover (Visions de l'eternitat: cartes al Sr. Z. de H.). 4 vols., 1768178. Zimmermann, de Brugg, era conegut pels seus escrits filosofics i

medicals. refereix ales Aufsatze iiber die Armenanstalst aufdem Neuhofe (Articles sabre l'lnstitut de pobres de Neuhof), de Pestalozzi. aparegudes a la revista ÂŤEpherneridenÂť d'Iselin, i a la feina desenvolupada a Neuhof. Isaac Iselin fou un filantrop il-luminat, a qui Pestalozzi dedica la segona part de Lleonard i Gertrudis. 9. Pestalozzi usa sovint aquest terme, que significa fer respondre segons el metode i el model de Socrates. Mes endavant. despres de les experiencies de Kriisi, Pestalozzi crida l'atencio sobre la necessitat de madurcsa de l'alumne perque el metode fos eficac. 10. Nachforschunfen iiber den Gang der Natur in der Entwicklun g des Menschengeshlechts. La preparacio d'aquesta obra fonamental del pensament pestalozzia va durar del 1794 al 1797, any en que fou publicada. II. L'acceptacio de l'obra no va pas ser tan dolenta com diu Pestalozzi. 12. Eis dirigents de la nova Republica Helvetica proclamada per Napoleo el 1798. 13. Legrand fou el 1798/99 el primer del directori 8. Aixo

es

president

Helvetica.

14. Pestalozzi

va ser a

Republica

Stans des del 7.12.1798 fins al 8.6.1799. Sobre Ies

ocupacions cf. Stanser Brief 15. Rudolf Fischer, alumne de Fichte a lena; Zehender, els pares del qual eren els amos dels seves

de la

Bema feu amistat amb de Gumigel. Conegue Pestalozzi a Neuhof, es va trobar amb ell a Lucema i el visita a Stans. En aquests moments era secretari del ministre d'Educacio i Ciencia. 16. Rengger era el ministre de l'interior de la Republica Helvetica i Stapfer el de la instruccio publica. 17. En suis a I'original. 18. <Nos voleu mecanitzar l'educacioÂť, La frase inicial de la memoria de Pestalozzi Die Methode, de 1800, s'ave amb la seva manera de pensar: Intento de psicologitzar l'educacio humana. 19. No s'ha d'entendre literalment (com de vegades ho han entes comentaristes de Pestalozzi). Tambe en aquesta Pestalozzi va a

Banys

epoca, liegir molts refereix al fet que cap no l'ha impressionat gaire i que cap no Ii ha fomentat el pensament cientific. 20. Sobre les abreviatures i el diccionari de Pestalozzi vegeu l'edicio cruica, volum XIII, pag. 530 ss., on se'n reprodueixen algunes en facsimil. 21. Steinmiiller era rector de Gais.

llibres; aqui

210

es


a qui es deu quasi del tot la cornposicio del Llibre de /es mares. Burgdorf. precisament amb els nens d'Appenzell. ja el gener de

��. Kriisi, arribar

va

a

1800. pero va treballar sota la direccio de Fischer fins que aquest va morir el maig de 1800. Despres es va unir a Pestalozzi ivan treballar plegats primer a Burgdorf i despres tarnbe a Iferten fins al 1816. Tobler va ser a Burgdorf per primera vcgada des del juliol fins al setembre de 1800 i mes tard des de l'octubre de 1800 fins al maig de 180 I. Des del 180 I fins al 1803 va ensenyar a Basilea amb el rnetode de Pestalozzi i des del 1803 fins al 1808

va

tornar a treballar

esforcar a desenvolupar el metode de Pestalozzi pel que fa a les ciencies naturals. especialment la geografia. i es va dedicar tarnbe a la psicologia infantil. Buss era mestre de maternatiques i de dibuix. 23. Hiibner. un rector harnburgues, havia publicat el 1714 un I1ibre amb 52 histories bibliques. a cada una de les quais hi havia afegit unes preguntes. 24. L 'us de la pissarra es va estendre gracies a Pestalozzi. 25. Wieland era el sogre de Gessner; ja els anys 1801/02 havia ressenyat minuciosament en el seu «Merkur» l'obra Com Gertrudis i hi havia intervingut

amb ell. Es

va

...

entusiasticarnent 26. Es

tracta

a

favor de Pestalozzi. de l'anornenada Karlsschule del

due

Carles

Eugeni

de

Wiirttemberg. 27. Ziemssen, amic de Fischer i de Herbart, amb qui havia estudiat a Jena, a Suissa el 1794 i establi una gran amistat amb Pestalozzi, de les idees

s'installa

pedagogiques del qual en va donar compte en l'escrit Sistema d'ensenyar de Pesta/o::::::i (1804). 28. Aquesta citacio, malgrat la frase que la segueix, no es pas treta literalment de L1eonard i Gertrudis. 29. Llibre per ala primera infantesa: amb aixo es refereix al projectat L1ibre de les mares; cf. l'edicio critica. vol, XIII, pags. 531 i 535 s. Belege fiir seine A usmessungsformen (Exernples per a les formes de mesurament): van desembocar el 1803 en ABC der Anschauung oder Anschauungslehre der

Massverhdltnisse (Abecedari de la intuicio relacions de quantitat).

0

ensenyament intuitiu de les

30. No hi ha cap dubte que Pestalozzi havia llegit I'Emili til per randa; ja n'aconsellava la lectura completa a la seva prornesa, la qual Ii envia, al seu torn, Y'Obra elemental del fames pedagog il-lustrat Johann Bernhard Basedow

(Hamburg

I

723-Magdeburg 1790). juliol de 1799 fins al juliol de 1800, Pestalozzi

31. Des del

va fer de mestre estar-hi autoritzat. A la tardor de 1800 es va instal·lar el seu «Institut educatiu» al palau de Burgdorf, on el pia aqui exposat, pen), nomes es a

Burgdorf

sense

part. Sobre aixo i sobre el treball educatiu de Pestalozzi a el I1ibre de Kate Silber Pestalozzi, Der Menschund seine �Verk (L'horne i l'obra), Heidelberg 1957, pags. 115-125. 32. Pestalozzi es refereix aqui a la seva memoria Die Methode de 1800. Pero realitzar

en

Burgdorf cf.

p,

va

ex.

de la citacio que fa aqui, a la memoria nornes n'hi ha una part. 33. EI llibre de les mares que es menciona aqui no va arribar a realitzar-se. Vegeu la nota de Pestalozzi a la nova edicio aqui mateix (pag, 169). Sobre

211


els projectes i el material manuscrit cf. l'edicio critica, vol XIII, pags, 536-542. EI Llibre de les mares publicat es gairebe 101 obra de Krusi. 34. Hem adaptat al catala aquest i, d'altres

exernple

minimament,

exernples

d'aquest capitol. 35. Cf. en especial el fragment DIe Sprache als Fundament der Kultur (La lIengua com a fonament de la cultural 1799, i l'anicle Cber den Sinn des Gehoers, in Hinsicht auf Menschenbildung durch Ton und Sprache (Sobre el sentit de l'oida en relacio a la formacio humana pel so I pel Ilenguatge). IS04. 36. Es refereix al mateix Llibre de les mares. 37. Es tracta de l'escrit, que no arriba

a

publicar,

Der

naturliche

Schulmeister (EI mestre d'eseola natural), una pan de la qual va redactar efectivament en aquesta epoca, Fou publicat per pnmer cop per Seyffarth tPestalozzi sdmtliche Werke, IX, 370 s.). 3S. Aquest lIibre de preceptes s'ha perdut. 39, Des del comencarnem. el judici de Pestalozzi sobre la revolucio franccsa no fou politic, sino eric, com es veu en l'escrit, Si a na.·'compost entre el setembre

de 1792 i el febrer de 1793, La distincio entre el punt de vista etic i el politic social adquiri valor universal en les Nachforschungen, que publici el 1797, Es des d'aquesta perspectiva que s'ha d'interpretar la participacio de Pestalozzi en la politica de la Republica Helvetica de 1797 a 1799. 40, «D'aqui aquelles llagrimes», expressio d'un personatge de Terenci

(Andria,

vers

126) esdevinguda proverbial.

41. «No estranyar-se de res»,

expressio d'Horaci (Epistoles I, 6, 1 lode (Tuscu/anes 3, 14, 30), esdevinguda proverbial. 42, No hem inclos dins el text d'aquest capitol els dos primers paragrafs que encapcalaven la primera edici6 i que l'autor elimina de la segona. Perc) creiem Cicero

d'interes la traduccio del segon: «Estimat amic! Si la meva vida te cap valor es el d'haver posat el quadrat com a fonament d'un ensenyament intuitiu que el poble no havia tingut mai (aquesta conviccio pestalozziana, tan ferma aqui, fou abandonada despres). Per aixo -he proporcionat al fonament de la coneixenca un seguit sistematic de mitjans didactics que fins ara nomes posseien els mitjans de la instruccio. Es a dir el lIenguatge i el nombre que hi eren subordinats

que eI fonament mateix no tenia. I

pero

d'aquesta

he pogut harmonitzar intel-lectiu, i, tot deixant de

manera

intuicio i judici, mecanisme sensible i pur proces banda el virolat garbuix de les mil veri tats singulars, he recondu'it la instrucci6 a la veritat», 43, No es tracta pas d'una

44,

reproducci6 literalrnent exacta. L'original d'aquesta citacio es desconegut. Eis dos versos son

de la poesia de Schiller Die WOr/e des G/aubens (Les paraules de la fe): el segon, pen), fa aixi: «das abel in Einfalt ein kindlich Gemiitx «<ho practica» en comptes de:

«ho veu»).

45, EI text de l'edici6 definitiva del lIibre acaba

212

aqui.


iNDEX

Proleg I

.

.

.

.

.

3

la segona edicio

a

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

11

.

.

.

II

43

III

63

IV

75

.

83

V

87

VI VII

.

137

VIII IX

.

..

.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

..

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

145

.

..

.

X

XI

95

151 .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

..

.

.

..

.

..

179

XII XIII

171

'"

191

XIV

201

Notes

209

213


El mètode que posa entre cella i cella de l’estudiant la marca d’unes forces naturals ofegades i la manca de sentit comú i gràcia natural, aquest mètode el condemno, siguin quins siguin els avantatges que pugui tenir. No discuteixo pas que un mètode així no pugui donar bons sastres, sabaters, comerciants i soldats, el que sí que poso en dubte és que pugui donar un sastre o un sabater que sigui, en el sentit elevat de la paraula, una persona. Tant de bo que els homes comprenguessin d’una vegada que la finalitat de tota instrucció no és ni pot ser res més que l’impuls vital i el desenvolupament humà a través de la formació harmònica de les forces i de les aptituds de la naturalesa humana.

03 pestalozzi  
03 pestalozzi  
Advertisement