Los hombres de pedro ii

Page 1

Los hombres de Pedro II: Linajes históricos en la hueste del rey “Católico”. Templarios y Hospitalarios (1196-1213) Lola Carbonell Beviá

1.

Linajes históricos de Pedro II “El Católico”.

Muchos de los linajes históricos que apoyaron al rey Alfonso II “El Casto”, monarca de la corona de Aragón y conde de Barcelona, y padre de Pedro II “El Católico”, continuaron ofreciendo su apoyo a dicho rey. Algunos de ellos fueron los mismos personajes, aunque otros fueron parte de sus descendientes directos o indirectos. 1.1. Linaje de Cornel. Los personajes que formaron parte de la casa de Cornel fueron: Ximeno Cornel; Pere Cornel (hermano); Aldonça Cornel; y Pere Cornel, (hijo de Aldonça). 1.1.1. Linaje de Ximeno de Cornel. Ximeno Cornel o Jimeno Cornel fue mayordomo del rey Pedro II, y señor de Calatayud (1). Estuvo casado con Sancha. Fueron propietarios de la villa de “Mazalcoraz”, que permutaron en el año 1201, por otras propiedades del monarca. Una de ellas se denominaba “Sangarrén”, y contenía un molino y viñas. Otra fue la villa de “Orrios”, y los derechos sobre los molinos de “Murillo” (2). Estuvo vinculado personalmente con la reina Sancha, esposa de Alfonso II, y madre de Pedro II. La reina fue miembro de la orden del Hospital, en su versión femenina, ya que en el documento aparece definida como “soror”, hermana de dicha orden. En el año 1202, la reina era la propietaria del castillo denominado “Uncastillo” (3), propiedad que pasó a pertenecer a Jimeno Cornel en el año 1210 (4). Jimeno Cornel fue hermano de Pedro Cornel, y Aldonça, ésta última casada con Gonzalo Ibáñez y padres de un hijo llamado Pedro Cornel (5).

1


1.2.

Linaje de Ager.

Los personajes que formaron parte de la casa de Ager fueron: Berenguer de Ager; y Joan de Ager. 1.2.1. Linaje de Joan de Ager. Joan de Ager fue un miembro de la casa de Ager, ligado a la ciudad de Lérida, el cual tuvo notario privado entre 1203 y 1206 (6). 1.2.2. Linaje de Berenguer de Ager. Berenguer de Ager perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de abad del monasterio cisterciense de Santes Creus, durante un amplio periodo, que abarcó desde 1199 a 1213, los años de reinado de Pedro II. En el año 1199 aparece ligado al monasterio de Santes Creus, en un documento de donación por parte de Guillem de Tárrega, por el cual, Berenguer de Ager aceptó los beneficios sobre el impuesto del pan y del vino del honor propiedad de los monjes, en la ciudad de Tárrega, por el que pagó la cantidad de 120 sueldos de Barcelona, y aceptó a Guillem de Tárrega como familiar del monasterio, con todos los derechos espirituales que le correspondían (7). En el año 1200, Bernat de Ager, -apoyado por el prior de Santes Creus-, aceptó el testamento de Bernat, clérigo de Vilafranca, por el cual hizo donación de mil sueldos, además de una vivienda nueva con su bodega, así como otras ubicadas delante de la misma, con su palomar, en la ciudad de “Vilafranca del Penedés”; y de una masía ubicada en “Vallmoll”, en la comarca del Penedés, junto a otros bienes (8). En el año 1200, Berenguer de Ager, como representante del monasterio de Santes Creus, compró los derechos sobre el honor de “Fontscaldetes” (9). El mismo año continuó ampliando los dominios de Santes Creus, mediante la adquisición a Bertrán de Sant Pere, del derecho sobre todas las posesiones incluidas en el honor de “Fontscaldetes” (10). Ese mismo año de 1200, concretamente el 9 de diciembre, fueron fijados por sentencia arbitral, los términos de la granja ubicada en el término del “Codony”, perteneciente al monasterio, así como de las tierras pertenecientes a la orden del Hospital, en el término del “Codony” (11). El 17 de diciembre de 1200, el término de “Fontscaldetes” fue ampliado con la donación de los esposos Guillem de Selmella y 2


Berenguera, quienes, -para la salvación de sus almas-. Donaron al monasterio, y en su representación, a Berenguer de Ager, como abad del mismo, todas sus propiedades, existentes entre el río “Despets”, y hasta la granja de “Fontscaldetes” (12). Berguer de Ager comenzó el año 1201 ampliando los terrenos correspondientes al monasterio cisterciense, en el lugar de la “Vinya Plana”, con los derechos sobre la masía de “Corts” y los de “Orpí” (13). Ese mismo año de 1202, Berenguer de Ager, recibió la donación de los esposos Berenguer de Gallisa y Ermesén, de un honor de su propiedad consistente en una masía ubicada en el término de castillo de “Mediona”, concretamente en el lugar de “Torre de Puigmoltó”. A cambio, el abad aceptó a Bereguer de Gallisa, como monje, para que entrase a formar parte de la comunidad religiosa del monasterio cuando lo creyese conveniente (14). A finales de dicho año 1202, Berenguer de Ager compró a los esposos Pere Bondeu y Pucululla una finca ubicada en el castillo de “Selmella”, por la cantidad de 15 sueldos barceloneses (15). Berenguer de Ager fue cumpliendo objetivos, puesto que a principios de 1203, continuó ampliando la economía agropecuaria del monasterio, con la compra de una finca en el término del castillo de “Selmella” (16). En el mismo año 1203, el rey Pedro II concedió a través de Berenguer de Ager, para dicho monasterio, el producto de los impuestos sobre unas porciones de terreno de su propiedad, ubicadas en el lugar de “Puigconill”, perteneciente al término de Tárrega (17). De nuevo, el clérigo de Vilafranca, Bernat, hizo una donación económica a Berenguer de Ager, destinada a los alimentos de la cena del Jueves Santo, en el monasterio de Santes Creus (18). Ese mismo año de 1203, Berenguer de Ager aceptó la inhumación del cadáver de Guillem de Pere Bord, cuando tuviese lugar su fallecimiento, a cambio de un terreno, denominado “El Prat”, ubicado en el término de “L´Espluga de Francolí” (19). En 1204, Berenguer de Ager aceptó la entrega definitiva del producto del impuesto sobre la granja monacal de “Montornés”, por parte de la familia compuesta por Bernat de Lavit, su esposa Ermesenda y el hijo de ella, Arnau de Tamarit, a cambio de orar por la salvación de sus almas (20). En el año 1205, Berenguer de Ager recibió de Pere de Vilafranca los dominios sobre las masías de “Vilafranca” y “Vallmoll”, a perpetuidad (21).

3


Bernat de Ager llegó a un acuerdo de paz en el año 1205, entre el monasterio y los hermanos Bernat Granell y Vidal Granell, por el que el citado monasterio les entregó una vaca de dos años (22). Junto a Berenguer de Ager, como abad de Santes Creus, vivieron en la comunidad de Santes Creus, en el año 1205, el prior llamado Ramón de Rifar, y el bodeguero mayor, llamado Pere de Banc (23). El monasterio cisterciense de Santes Creus, además de ser un centro productor de vino, y ganado, también fue provisto de cereales, como el trigo, por parte de parroquianos, como fueron Pere de Vilafranca y su esposa Guillerma, que lo hicieron a cambio de rezos por el bien de sus almas (24). Los monjes también recibieron cantidades económicas, a título personal, que sus parroquianos obtuvieron de los productos de las rentas de sus impuestos (25). En 1207, Santes Creus fue ampliando su territorio, con el fruto de la donación de un honor denominado “La Palomera”, ubicado en el término de Lérida, vendido a Bernat de Ager, en representación del cenobio cisterciense, por Pere de la Sala (26). Pero Santes Creus no sólo poseía terrenos rústicos, sino también talleres destinados a carnicería, mercería y mercado, que Berenguer de Ager fue adquiriendo como abad del monasterio (27). En 1207, Berenguer de Ager continuó con su política de adquisición de propiedades, en el término de “Montblanc”. En primer lugar, con los esposos Ramón Joan y Guillerma, sobre unas casas en “Montblanc” (28). Y en segundo lugar con la adquisición de una estancia a Arnau de Bouvilla, también en el mismo término de “Montblanc” (29). Ese mismo año, Berenguer de Ager aceptó la donación económica de 400 sueldos barceloneses de Pere Espígol, prometiéndole su entrada en el monasterio como monje, cuando el propio Espigol lo considerase adecuado (30). En el año 1208, continuó Berenguer de Ager con la política de expansión económica del monasterio en la villa de “Montblanc”, en este caso estableciendo un censo de 150 sueldos de Barcelona, que se debían de pagar en la festividad de san Miguel (31). Y en otros, como en el llevado a término con Pascasi de Segarra, en el mismo año 1208, estableciendo fianzas (32). En febrero de 1208, Berenguer de Ager incrementó los terrenos del monasterio cisterciense al que representaba, mediante la donación de Guillem Adalbert, de dos honores de su propiedad, situados en el término del castillo de “Olérdola”, correspondientes a las parroquias de “San Miguel” y “Santa Margarita” (33). Incrementó los haberes económicos del monasterio con la venta de un censo anual al abad del monasterio de “Portella” (34). 4


En el año 1209, recibió de Guillem Adalbert, a cambio de la salvación de su alma, y de sus familiares, un edificio ubicado en “Vilafranca del Penedés”, además de cierta cantidad económica como renta (35). En 1210, se produjo la resolución de un conflicto testamentario entre Ramón Panicer con Berenguer de Ager, por el cual el abad cisterciense de Santes Creus acordó pagar la cantidad de trescientos sueldos jaqueses, a Panicer y sus hermanos, para que renunciasen a favor del monasterio (36). Berenguer continuó realizando acuerdos económicos que favoreciesen al monasterio de “Santa María”, de Santes Creus a lo largo del año 1210. Primero con Berenguer de Vilafranca (37), y posteriormente con Beatriz de Mor y su hija Arsenda (38). En 1211, continuó con su política de compra de terrenos para el monasterio, tanto a Elisenda, esposa de Pere de Fenolleres (39), como con su esposo Pere de Fenolleres, en las parroquias de “Sant Miquel d´Olérdola”, “Santa Margarida”, y “Santa María de Bleda”, todas ellas ubicadas en la comarca del Penedés, y condado de Barcelona (40). Y aceptó nuevas fincas, a cambio de oraciones por las almas de los parroquianos, como fue el caso de Pere Mulet y su mujer Barcelona (41); o del alma del monarca aragonés Alfonso II, a través de la donación ejercida por el rey Pedro II, de ciertas fincas ubicadas en la partida de la “Romaguera”, en el término de “L´Arboç” (42). En 1211, Berenguer de Ager aceptó la donación realizada por Guerau Alemay de una finca de su propiedad, denominada “d´Ullet”, ubicada geográficamente en el término del castillo de “Copons” (43). Así como la donación realizada por Guillem d´Oliveres y su madre Estefanía, de cierta cantidad económica, a cambio de rezos por la salvación de sus almas (44). En 1212, continuó ejerciendo de abad, Berenguer de Ager, como prior, Ramón de Rifar; aunque el bodeguero fue otro clérigo: Ramón (45). En 1213, Berenguer de Ager aceptó la donación realizada por Ponç de Santafé, del producto del impuesto sobre el censo, y el dominio de las casas de Tárrega, que habían pertenecido a Ramón de Anglesola (46). 1.3. Linaje de Ferrer. Ferrer formó parte de la administración real de Pedro II, -junto a Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes y Bononato-, tanto en España como en Francia, donde ejerció el cargo de notario real (47). 5


1.4. Linaje de Columbo. Columbo también perteneció a la administración real, desempeñando el cargo de notario, escribano o testigo del rey en Cataluña (48). 1.5. Linaje de Olzina. Berenguer de Olcina formó parte de la administración real de Pedro II en Cataluña (49). 1.6. Linaje de Bononato. Bononato fue otro de los notarios reales que formaron parte de la administración real de Pedro II, tanto en España como en Francia (50). 1.7. Linaje de Blanes. Pedro de Blanes formó parte de la administración real de Pedro II, “El Católico”, en un viaje que realizó el monarca a Cataluña en el año 1206 (51). 1.8. Linaje de Guardia. Los personajes que formaron parte de la casa de Guardia fueron: Ramón de Guardia; Ferrer de Guardia; y Berenguer de Guardia. 1.8.1. Ramón de Guardia. Ramón de Guardia aparece registrado en un documento notarial correspondiente al año 1199 como testigo del rey Pedro II, por el que Pere, preboste de Solsona y sus canónigos arrendaron a Bernat de Costa y su hijo Andreu un alodio de su propiedad ubicado en “Santa María” de Solsona, en el término de “Sanauja”; además de otro honor ubicado en el “Pujol” (52). Estuvo casado con Saurina de Claramunt, la cual fue propietaría de una masía denominada “Corts”, que vendió a Santes Creus (53).

6


1.8.2. Ferrer de Guardia. Ferrer de Guardia perteneció a la administración real, desempeñando el cargo de notario o escribano de Pedro II, durante el periodo de 1205 a 1213 (54). 1.8.3. Berenguer de Guardia. Berenguer de Guardia estaba ya casado cuando en el año 1206, los esposos donaron a Bernat de Rossinyol un honor de su propiedad denominado “Gual”, perteneciente a la parroquia de “Sant Pere”, de Caserres (55). 1.9. Linaje de Eximini. Ferrer Eximeni o Ferrer Jimeno fue notario de Pedro II en el año 1212 (56). 1.10. Linaje de Ferrándiz. Pedro Ferrándiz, desempeñó el cargo de mayordomo del rey Pedro II en el año 1206, en la ciudad de Monzón (57). 1.11. Linaje de Romeo. García Romeo ostentó el título de “Señor” de Zaragoza en el año 1206, bajo el reinado de Pedro II (58); y “Señor” de Aivar en 1201. Firmó como testigo del rey en un documento notarial por el que Pedro II, rey de Aragón y conde de Barcelona vendió a la orden del Hospital varias de sus propiedades ubicadas en “Castiliscar”, y accedió a que los ganados de dicho lugar pudieran pastar libremente en sus tierras (59). García Romeo tuvo una hermana llamada Ozenda. Ambos en el año 1201, y en presencia del rey Pedro II, donaron a la orden de Santiago un castillo ubicado en la puerta de “Alcántara”, de la ciudad de Zaragoza (60). 1.12. Linaje de Entenza. Berenguer de Entenza fue “Señor” de Calatayud, durante el reinado de Pedro II (61). Tuvo un vinculo de vasallaje con el monarca aragonés, quién le concedió en el año 1202, el castillo de “Manzanera”,

7


así como los lugares de “Alpuente”, “Bejis”, “Liria” y “Calzada de Valencia” (62). 1.13. Linaje de Paredes. Berenguer de Paredes perteneció a la administración real desempeñando el cargo de notario real y de amanuense (63). 1.14. Linaje de 9uño Sánchez. Nuño Sanchez fue primo del rey aragonés Pedro II, y perteneció a la administración real firmando como testigo en numerosos documentos (64). Fue hijo de los condes Sancho y Sancha Núñez, y heredó los condados donados por Alfonso II a sus padres, correspondientes a Cerdaña, Conflent, además de la ciudad de Carcasona y el “Carcasés”, el señorío de “Bergadán”, y el honor de “Trencavello”, con el vizcondado de Narbona (65). 1.15. Linaje de Gudal. García de Gúdal perteneció al estamento eclesiástico desempeñando el cargo de obispo de Huesca y Jaca entre los años 1201 y 1236 (66). Fue un clérigo activo ya que perteneció a la hueste y cavalgada del rey Pedro II, en el año 1202 (67). 1.16. Linaje de Cabrera. Los personajes pertenecientes a la casa de Cabrera fueron: Ponç de Cabrera, Guerau de Cabrera; Bernardo de Cabrera; y Marquesa, vizcondesa de Cabrera. 1.16.1. Linaje de Ponç, vizconde de Cabrera. Ponç de Cabrera fue apresado y recluido en Castilla durante un tiempo, llegando el mismo Ponç a un acuerdo con el rey aragonés Alfonso II (68). Ponç, vizconde de Cabrera, fue hijo de Berenguera de Queralt. Estuvo casado con Marquesa, hermana del conde Ermengol VIII de Urgell, por lo tanto fue su cuñado. Fue compensado por su apoyo a Pedro II, con los castillos de “Ager” (Gerona), “Agrimón”, “Blanes”, “Montpalau”, “Cabrera”, “Merira”, “Camarasa”, “Cubells”, “Estupiñán”, “Falces”, “Viacamp” y “Benarre” (69).

8


1.16.2. Linaje de Guerau de Cabrera. Guerau, vizconde de Cabrera fue hijo de Ponç de Cabrera y de Marquesa, por lo tanto sobrino de Ermengol VIII, conde de Urgell. En el año 1199 se declaró “hombre del rey Pedro II”, con todos sus feudos en Cataluña y Castilla, a cambio de la potestad sobre los castillos de “Girona” (Àger), “Agrimon” [Agramunt], “Montpalau”, “Cabrera”, “Merita”, “Camarasa”, “Cubells”, “Estopiñán”, “Fals”, “Viacamp” y “Benarre” (70), restituyendo al rey los castillos de “Ballobar”, “Estupiñán”, “Lascurre” y “Laguarres” a cambio de los derechos que tenía en el condado de Urgell (71). 1.16.3. Linaje de Bernardo de Cabrera. Bernardo de Cabrera intervino como testigo en el testamento de Ramón de Rabinat, vasallo de Ramón de Cervera, y realizado en el año 1208 (72). 1.16.4. Linaje de Marquesa, vizcondesa de Cabrera. Marquesa, vizcondesa de Cabrera donó en el año 1208 al monasterio de Santes Creus el derecho sobre toda la jurisdicción de un primer honor que había sido de Guillem de Conill y de su esposa Remeses, conjuntamente con la madre de él, Eliarda, y que vendieron en su día a Berenguer de Gelida. Y de un segundo honor, que Berenguer de Conill donó a Santes Creus, ambos en el término del castillo de “Mediona” (73). 1.17. Linaje de Bernat de Portella. Bernat de Portella pidió licencia al rey Alfonso II para contraer matrimonio con Marquesa de Montesquiu, hija de Ramón de la Guardia, en el año 1190 (74). Tuvo una relación cercana igualmente con Pedro II, a quién rogó concediese al judío Jacobo Sastre, un censo sobre las tiendas de un solar situado en el mercado de judíos de Huesca (75). 1.18. Linaje de Granada. Guillem de Granada fue preceptor de Pedro II, cuando era infante de Aragón, y a cambio, el rey Alfonso II le concedió la exención sobre la fiscalización de la administración (76).

9


1.19. Linaje de Pere de Plá. Pere de Plá obtuvo del infante de Aragón, Pedro II la concesión de la bailía de Palafrugell en el año 1196 (77). 1.20. Linaje de Berenguer, abad de Montearagón. Berenguer, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de abad del monasterio de Montearagón, entre los años 1196 y 1202. Fue a su vez arzobispo de Narbona (78). 1.21. Linaje de Ermengol, conde de Urgell. Ermengol VIII, fue conde de Urgell en el año 1197, en que realizó su testamento, y en el que prometió que ni él, ni sus sucesores, forzarían a la diócesis de Solsona, concediéndole una masía en “Albelda”. Fueron sus testigos: Guillem, vizconde de Cardona; Pere de Puig Verd; Guillem de Peralta; Arnaldo de Stopiano; Ramón de Ribelles; Gombaldo de Ribelles; Guillem de Belvezer; Bernardo de Granana; Berenguer de Villasica, escribano; Guille Pere, notario de Solsona y Guilllem Croati, subescribano de Solsona; Jacobo López, ciudadano de Barcelona, y notario real en el reino de Aragón (79); Ramón de Montcada; Golbaldo, obispo de Lérida; Ermergarda condesa de Urgell; Guillem de Cervera; Ramón de Cervera; Pere Ladrón, alférez del rey; Pere Sese; Blasco Romeu; Guillem de Cervelló; Berenguer de Bellestar; Eneco de Aviego; Pere de Alcalá; Sancho de Lascellis; Arnaldo de Sadaone; Pere de Bellovisu; Guillem de Corrone, notario real; y Doménech, clérigo (80). Pertenecieron a Ermengol VIII, conde de Urgell, los lugares de “Alamurs”, “Almenarilla”, “Ventall”, y “Merita” (81), así como los castillos de “Aitana” y “Abella”, “Gebut” y “Mequinenza”, por donación de Alfonso II (82); igualmente como la ciudad de Lérida, sobre la que en el año 1200, conjuntamente con el rey Pedro II, estableció el pago de impuestos a sus habitantes (83); y en 1208 concedió a los monjes de Santes Creus que los ganados del monasterio pudieran pastar en sus tierras, además de eximir a los clérigos del pago del portazgo (84). El conde de Urgell, Ermengol VIII, estuvo enfrentado bélicamente contra Ramón de Cervera, y Pere de Bellovisu, así como contra la reina Sancha, esposa de Alfonso II y madre de Pedro III (85).

10


1.22. Linaje de Creixell. Los personajes que formaron parte de la casa de Creixell fueron: Guillem de Creixell; Dalmau I de Creixell; Dalmau II de Creixell; y Arnau de Creixell. 1.22.1. Linaje de Guillem de Creixell. Guillem de Creixell participó como testigo en el año 1198, en la firma del reconocimiento de bienes emitida por el vizconde de Bas, Hugo, el cual reconoció a Pere, abad del monasterio de “Sant Joan de les Abadeses la posesión de la décima parte de la uva de “Vallfogona”, que recibía en vino, anualmente el cenobio (86). En 1207 firmó igualmente como testigo en la venta de un alodio propiedad de Hug de Nevà, a su hija Berenguera y su yerno Berenguer de Viver (87). Guillem de Creixell fue padre de Dalmau de Creixell II (88). En 1205, Guillem de Creixell se comprometió con Vidal Desplugues a darle protección, mediante la aportación de un soldado, a cambio de trigo (89). En el año 1213, Guillem de Creixell junto a, su hermano Dalmau, o bien su hijo Dalmau II, reconoció haber recibido de Pere de Soler, abad del monasterio de “Sant Joan de les Abadeses” cierta cantidad económica que debía devolver al mismo (90). 1.22.2. Linaje de Dalmau II, de Creixell. Dalmau II de Creixell, fue hijo de Guillem de Creixell, hermano de Arnau de Creixell, obispo de Gerona; y sobrino de Dalmau I de Creixell (91). 1.23. Linaje de Erill. Los personajes que formaron parte de la casa de Erill fueron Arnau de Erill; y Berenguer de Erill. 1.23.1. Linaje de Arnau de Erill. Arnau de Erill fue propietario de la villa de “Buira”, que donó al monasterio de “Lavaix”, perteneciente geográficamente al término de “Iscles” en 1197 (92).

11


1.23.2. Linaje de Berenguer de Erill. Berenguer de Erill perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Lérida en el año 1211. Participó como testigo del rey Pedro II en la firma de un documento notarial sobre la concesión de libertades y franquezas a Pere de Soler, abad del monasterio de “Sant Joan de les Abadeses”, junto con los representantes del arzobispado de Tarragona, Ramón de Rocabertí; y Pere de Cirac, obispo de Barcelona (93). E igualmente, el mismo año, concedió a Berenguer de Ager, abad de Santes Creus, la mitad de la décima parte que el monasterio estaba obligado a pagar a la iglesia de Lérida y su término (94). 1.24. Linaje de Cervera. Los personajes que formaron parte de la casa de Cervera fueron: Ramón de Cervera; y Guillem de Cervera. 1.24.1. Linaje de Ramón de Cervera. Ramón de Cervera perteneció al estamento militar. Estuvo casado con Litbors. Y fue propietario del dominio de la “Guàrdia dels Prats”, que heredó de Ferrer de Llinars, y que donó a su esposa en el año 1196 (95). También fue propietario de la villa de “Vilagraseta”, que donó al abad Bernat, en representación de “Santa María”, de Santes Creus, en el año 1197 (96). En abril del año 1200, Ramón de Cervera reconoció mediante documento notarial su injusta actuación contra la Iglesia de Osona, a causa del castillo de “Espelt”, renunciando a la misma por la cantidad de cien aureos de Barcelona (97). Ese mismo año de 1200, el conde del Urgell, Ermengol VIII y el rey Pedro II acordaron una alianza ofensiva contra Ramón de Cervera y sus aliados, mediante documento notarial (98). En el año 1202, Ramón de Cervera estaba casado con Ponceta, fruto de su segundo matrimonio (99). 1.24.2. Linaje de Guillem de Cervera. Guillem de Cervera fue propietario de la torre de “Jocosa”, ubicada en el término del castillo de “Asens”, propiedad que donó con anterioridad al año 1197 al rey Pedro II (100). Y de dos talleres que poseía en la “Bladeía” de Lérida, y que donó a los monasterios de

12


“Vallbona” y de “Poblet” (101). Guillem de Cervera fue hijo de Ramón de Cervera (102). 1.24.3. Linaje de Tiburgis de Cervera. Tiburgis de Cervera aparece en el año 1198 relacionado con un documento notarial de esposalicio entre Arnau de Altariba, hijo de Saurina, a favor de su esposa Sibila, a quién otorgó las rentas del castillo de “Altariba” y del honor de “Mutllé” (103). 1.25. Linaje de Miravet. Arnau de Miravet tuvo una relación vasallática con el rey de Aragón, Pedro II, quién le confirmó en el año 1197 la donación que había recibido de manos de Guillem de Cervera de la torre de “Jocosa”, perteneciente al castillo de “Asens” (104). 1.26. Linaje de San Lorenzo. Los personajes que formaron parte de la casa de San Lorenzo fueron: Ramón de San Lorenzo; y Guillem de San Lorenzo. 1.26.1. Linaje de Ramón de San Lorenzo. Ramón de Sant Llorenç estaba casado con Fina, a la que dejó viuda antes del año 1198, siendo los esposos propietarios de los castillos de “Sant Llorenç” de Salancà y “Sant Hipòlit”, de Roselló, que le fueron entregados a Ramón de Sant Llorenç por el rey Alfonso II (105). 1.26.2. Linaje de Guillem de Sant Llorenç. Guillem de Sant Llorenç firmó como testigo en un documento notarial de venta realizado en el año 1213, entre Ramón Ponç, -hijo de Ramón de Milany-, de mútuo acuerdo con su hermano Pere de Milany, a favor de Pere de Soler, como representante del monasterio de Santes Creus (106). 1.27. Linaje de Canet. Los personajes que formaron parte de la casa de Canet fueron: Ramón de Canet; y Guillem de Canet.

13


1.27.1. Linaje de Ramón de Canet. Ramón de Canet firmó como testigo en el año 1196, de la venta producida entre Berenguer de Pontils, vasallo de Guillem de Pontils, a Hugo, abad de Santes Creus, en representación del monasterio (107). En el año 1198, el rey Pedro II autorizó a Ramón de Canet a construir una fortaleza en la parroquia de “Santa María”, de “Pabirans”, o en la de “San Andreu” de “Bigerans”, con la condición de que no resultase perjudicialpara el monarca, además de no exportar trigo por mar (108). 1.27.2. Linaje de Guillem de Canet. Guillem de Canet participó como testigo en el año 1198, de la venta de una copropiedad existente entre Pere de Domenova, su hija Cerdana, el propio Guillem de Canet, y Hug de Tatzó. El comprador fue Arnau de Vilar, quién pagó 700 sueldos de Barcelona, por la posesión de la villa de “Bellver de Cerdanya” y la parroquia de “Santa María”, de Talló (109). 1.28. Linaje de Llémena. Bernardo de Llémena obtuvo por donación del rey Pedro II, en el año 1198, un solar ubicado ante las casas de Ponç Adalbert y Bru de Mercadal, a cambio de un censo anual de tres sueldos (110).

1.29. Linaje de Adalbert. Ponç Adalbert aparece como referencia en un documento correspondiente al año de 1198, como poseedor de unas casas en la ciudad de Gerona (111). 1.30. Linaje de Mercadal. Los personajes relacionados con la casa de Mercadal fueron: Bru de Mercadal; y Ramón de Mercadal. 1.30.1. Linaje de Bru de Mercadal. Bru de Mercadal aparece como referencia en un documento correspondiente al año de 1198, como poseedor de unas casas en la ciudad de Gerona (112). 14


1.30.2. Linaje de Ramón de Mercadal. Ramón de Mercadal poseía una masía en el término del monasterio de “Poblet”, antes del año 1198, momento en que la reina Sancha, esposa de Alfonso II, y madre de Pedro II, donaron a Ramón Seger, y que este a su vez entregó a dicho monasterio para que un monje celebrase misa a perpetuidad (113). 1.31. Linajes pertenecientes a la diócesis de Tarragona. El personaje que formó parte de la diócesis de Tarragona durante el reinado de Pedro II fue: Ramón, obispo de Tarragona, quién en el año 1198 firmó un documento notarial, por el que el rey Pedro II, promulgó un edicto contra los valdenses o cátaros. Fueron coetáneos de Ramón, obispo de Barcelona: Gaufred, obispo de Gerona; Ramón, obispo de Barcelona; Guillem, obispo de Osona; y Guillem, obispo de Elna (114). 1.32. Linaje de Ferrer de Sant Martí. Los personajes que formaron parte de la casa de Sant Martí fueron: Ferrer de Sant Martí; Guillem de Sant Martí; y Dalmau de Sant Martí. 1.32.1. Ferrer de Sant Martí. Ferrer de Sant Martí estaba casado con Taurina, a quién había entregado como esponsalicio el castillo de “Subirats”, con todo su término, torres defensivas, casas, masías, tierras cultivadas y yermas, viñas y huertos, sus caballeros, y vasallos (115). Ferrer desempeñó el cargo de capellán de la iglesia de “Sant Martí”, en el año 1198 (116). 1.32.2. Dalmau de Sant Martí. Dalmau de Sant Martí estaba casado con Guillerma. Los esposos concedieron en el año 1211 a la sacristía del monasterio de “Santa María”, de Serrateix, las oliveras que dicha sacristía había recibido de los hombres de Dalmau de Sant Martí, ubicadas en el lugar de “Garriga”, perteneciente al término de “Castelladral” (117).

15


1.33. Linaje de Guillem Durfort. Guillem Durfort fue recompensado por el rey Pedro II, en el año 1199, por sus “servicios prestados”, con 2/3 de los “Baños Nuevos”, de Barcelona que le correspondían al rey (118). Ese mismo año, el rey Pedro II, concedió a Guillem Durfort el privilegio del agua de riego, que el obispo de Barcelona no emplease (119). Un año después, Guillem Durfort, en representación de rey, auditó las cuentas del sacristán de Vic (120); auditoría que fue llevada a cabo durante un periodo de diecisite meses (121). 1.34. Linaje de Castellbó. Los personajes que formaron parte de la casa de Castellbó fueron: Arnau de Castellbo; y Ramón de Castellbo. 1.34.1. Linaje de Arnau de Castellbó. Arnau de Castellbó, en el año 1198, disponía de unos castillos que fueron propiedad del rey Pedro II (122). 1.34.2. Linaje de Ramón de Castellbó. Ramón de Castellbó recibió en el año 1203 las quejas de sus vasallos agricultores de “Soriguera” y “Soriguerola”, pertenecientes a la diócesis de Serrateix, por los daños causados en los años anteriores, sobre sus bienes y sus personas (123). 1.35. Linaje de Ramón abad de Ripoll. Ramón, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de abad del monasterio de Ripoll, aunque no aparece en el documento el linaje al que pertenecía. En el año 1198, Pedro II, entregó a Ramón, abad del Ripoll, en representación del monasterio, todos los molinos de “Queralbs”, “Pardines”, y “Ventola”, con todas sus pertenencias, así como las viñas de “Barbastro” (124). 1.36. Linaje de Ladrón. Pedro Ladrón fue propietario del castillo de Mora de Rubielos, por donación de Pedro II, en el año 1198 (125). Y en el año 1201, aparece como testigo de una venta realizada por el rey Pedro II a la

16


orden del Hospital, por el que Pedro Ladrón firmó como “Señor” de Burgo (126). 1.37. Linaje de Ribelles. Gombau de Ribelles tuvo una relación económica con el rey Pedro II, por el cual, él mismo, le concedió de por vida a Ribelles, la cantidad de mil sueldos anuales de las rentas de la fanega de Lérida (127). 1.38. Linaje de Berguedá. Los personajes que formaron parte de la casa de Berguedá fueron: Berenguer de Berguedá; y Ramón de Berguedá. 1.38.1. Linaje de Berenguer de Berguedá. Berenguer de Berguedá estuvo casado con Gala, falleciendo antes del año 1199, momento en el que Pedro II, le reconoció a su viuda una deuda que el rey había contraido con su difunto esposo consistente en 10.000 sueldos barceloneses. Berenguer de Berguedá fue hermano de Gombau de Ribelles (128). 1.38.2. Linaje de Ramón de Berguedá. Ramón de Berguedá fue hijo de Berenguer de Berguedá, vizconde de Berguedá, y Gala. En el año 1200, el rey Pedro II ratificó la compra del vizcondado de Berguedá, que él mismo había hecho con anterioridad a Berenguer de Berguedá, por el cual recibía una renta anual de 200 sueldos jaqueses (129), otorgándole la misma cantidad (130). Ese mismo año, Ramón de Berguedá donó al rey Pedro II el vizcondado de Berguedá, además del castillo de “Puig-reig” y la masía denominada “Deltonent”, por lo que recibió 400 sueldos del monarca (131). 1.39. Linaje de Bernat, capellán de la iglesia de “Santa María”, de Arán. Bernat, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de capellán de la iglesia de “Santa María”, de Arán, en el año 1199 (132).

17


1.40. Linaje de Betlán. Itlan de Betlán, -que vivía en el valle de Arán- fue protegido por el rey Pedro II, en el año 1199 (133). 1.41. Linaje de Alagón. Artaldo de Alagón estaba casado con Tota en el año 1199, cuando el rey le alquiló el castillo y la villa de “Sástago” por la cantidad de cinco mil maravedíes (134). Artaldo de Alagón procedía del linaje de los condes de “Sastago”, al cederle la villa propiamente dicha el rey Alfonso II (135). 1.42. Linaje de Pomar. Los personajes que formaron parte de la casa de Pomar fueron: Ponç de Pomar; y Pere de Pomar. 1.42.1. Linaje de Ponç de Pomar. Ponç de Pomar aparece como testigo en el año 1196 de la venta que se produjo entre Berenguer de Pontils, vasallo de Guillem de Pontils, y el abad Hugo de Santes Creus, como representante del monasterio cisterciense (136). 1.42.2. Linaje de Pere de Pomar. Pere de Pomar, fue vasallo y hombre de confianza del rey Pedro II, con quién en el año 1199 permutó la villa de “Aruej”, por la de “Ornat” (137). 1.43. Linaje de Resún. Miguel Resún fue vasallo del rey Pedro II, en el año 1200, con quién permutó las villas de “Villarués” y “Selbañano”, por las de “Astorito” y “Azlor”, a cambio de apoyar al rey, si en la villa de “Azlor” fuese construida una fortaleza o un castillo (138). 1.44. Linaje de Marimón. Esteban de Marimón tuvo una relación económica con los reyes Alfonso II y Pedro II. Había prestado con anterioridad al año 1200 la suma de 5.000 mazmudines al rey Alfonso II, cantidad reconocida por 18


Pedro II en dicho año (139). Ese mismo año, de nuevo, Pedro II reconoció la deuda y le pagó mediante el producto de las rentas del castillo y villa de “Seroa” (140). 1.45. Linaje de Montbaldrán. Guillermo de Montbaldrán estaba casado con Urraca, cuando en el año 1200, el rey Pedro II, permutó con él, una pellejería de Huesca, por unos baños en Jaca (141). 1.46. Linaje de Tortosa. Gombau de Tortosa perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Tortosa. En el año 1200, el rey Pedro II le donó el lugar de “Margalef” con sus términos, a condición de que lo repoblase (142). 1.47. Linaje de Ramón, obispo de Barcelona. Ramón, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Barcelona, aunque el texto no cita el linaje del que procedía (143). 1.48. Linaje de Aresa. Pedro de Aresa tuvo una relación económica con el rey Pedro II, con quién permutó en el año 1200 el castillo de “Sora”, por la villa de “Alcubierre”, concediéndole permiso para construir en ella una fortaleza o un castillo (144). 1.49. Linaje de Rocabertí. Ramón de Rocabertí perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de arzobispo de Tarragona en el año 1200 (145). Durante su vida mantuvo una estrecha relación de amistad con el rey “Católico”, Pedro II (146). En el año 1211, firmó como testigo de la concesión de libertades y franquezas realizada por el rey Pedro II, a Pere de Soler, abas del monasterio de “Sant Joan de les Abadeses” (147).

19


1.50. Linaje de Vernet. Ponç de Vernet firmó un documento de concordia en el año 1200, con el rey Pedro II, por el cual, el rey le infeudó la villa de “Ortolanès”, que tenía en régimen de alodio, otorgándole permiso para construir en ella una fortaleza (148). 1.51. Linaje de Mómez. Pedro Momez aparece reflejado en un documento fechado en el año 1200 por el que el rey Pedro II permutó su alguacilazgo sobre los sarracenos de Malón, por el sarraceno Eiza (149). 1.52. Linaje de Santa Cruz. Miguel de Santa Cruz arrendó en el año 1200, una hacienda de su propiedad ubicada en “Dernos”, a los “Hermanos de la Caridad”, de Teruel, pertenciente a la orden de Santiago (150). 1.53. Linaje de Querol. Berenguera de Querol fue madre de Ramón Alamany. En el año 1200 el rey Pedro II, le devolvió los castillos de “Montagut”, “Pontils”, “Montclar” (Santa Perpétua y Pinyana), que había ocupado el rey a consecuencia de la disputa que venía manteniendo con Ramón Alemany (151). 1.54. Linaje de Villanúa. Pedro de Villanúa obtuvo el permiso del rey Pedro II para la construcción de molinos de viento, bajo la condición de entregarle al monarca el diezmo, además de que nadie más puediese hacer uso de dichos molinos (152). 1.55. Linaje de Malaviella. Juan de Malaviella fue alcalde del castillo de “Piedra”. En el año 1200 permutó con el rey Pedro II los derechos que tenía sobre dicho castillo, por la heredad de Alacón (153).

20


1.56. Linaje de Tavertet. Pere de Tavertet desempeño el cargo de sacristán de Vic en el año 1200. Fue pariente de Guillem de Tavertet, obispo de Vic. En dicho año de 1200, autorizó a los canónigos y sacerdotes de Vic a celebrar misas en el altar de “San Miguel”, inserto en la iglesia de “Sant Pere”, de Vic. Encargó al sacerdote Ferrer Sorba la celebración de misas por la salvación de las almas de sus parientes, así como de los reyes Alfonso II y Pedro II, entregando a la iglesia, a cambio, una masía denominada “Pontarro”, y unas casas en la misma ciudad de Vic (154). En el año 1201 mantenía el mismo cargo de sacristán en la iglesia de Vic (155). 1.57. Linaje de Frontín, obispo de Tarazona. García de Frontín perteneció al estamento eclesiástico desempeñando el cargo de obispo de Tarazona. Recibió del rey Pedro II, los diezmos de los judíos y de los sarracenos de “Calatayud”, así como de “Cetina” y de “Villafelicha” (156).

1.58. Linaje de Villanovilla. Palacín de Villanovilla recibió en el año 1201, del rey Pedro II, unas casas ubicadas en la población de “Sos” con sus viñas, campos y heredad, además de los derechos sobre los molinos de “Sos”, a condición de apoyar al rey cuando éste se lo solicitase, y de retonar los bienes al monarca, tras su muerte (157). 1.59. Linaje de Pardo. Aznar Pardo fue “Señor” de Ejea en el año 1201, y así lo confirmó firmando como testigo en un documento fechado en el año 1201, por el cual el rey Pedro II, vendió a la orden del Hospital varias propiedades en “Castiliscar”, por la cantidad de milmazmutinas, otorgando a los ganados del término de “Catiliscar” poder pastar en sus tierras (158). 1.60. Linaje de Atienza. Berenguer de Atienza fue “Señor” de Teruel, en el año 1201, y aparece como testigo en un documento fechado en el año 1201, por el cual el rey Pedro II concedió permiso para que los ganados de la orden 21


del Hospital pasaran por sus tierras de “Catiliscar”, tras haberles vendido varias posesiones en dicho lugar (159). 1.61. Linaje de Luesia. Los personajes que formaron parte de la casa de Luesia fueron: Jimeno de Luesia; y Miguel de Luesia. 1.61.1. Linaje de Jimeno de Luesia. Jimeno de Luesia fue “Señor” de Sos. En el año 1201 y así lo confirmó firmando como testigo en un documento fechado en el año 1201, por el que el rey Pedro II, vendió a la orden del Hospital varias propiedades en “Castiliscar”, por la cantidad de mil mazmutinas, otorgando a los ganados del término de “Catiliscar” poder pastar en sus tierras (160). Un año después, concretamente en 1202, el rey Pedro II donó a Jimeno de Luesia el lugar de “Aguas” en recompensa por los servicios prestados (161). 1.61.2. Linaje de Miguel de Luesia. Miguel de Luesia perteneció al estamento nobiliario y desempeñó el cargo de alférez del rey Pedro II (162). 1.62. Linaje de Guillem de Castellazolo. Guillem de Castellazolo fue “Señor” de Huesca, en el año 1201. Su nombre aparece reflajado como testigo en un documento notarial por el que el rey Pedro II concedió a los jurados y al concejo de Huesca el control sonre elpeso de la carne que se vendiera en dicha ciudad (163). 1.63. Linaje de Torrella. Pere de Torrella perteneció a la administración real de Pedro II, desempeñando el cargo de baile de “Tarrasa” (164). 1.64. Linaje de Laguna. Guerau de Laguna obtuvo, en el año 1201, permiso de Pere de Tavertet, sacristán de Vic; de Perfet, baile del rey Pedro II en Barcelona; y de Pere de Torrella, baile de Terrasa, para construir un

22


taller en el interior del palacio real de Tarrasa, a cambio delpago de un censo anual de doce denarios barceloneses, por Navidad (165). 1.65. Linaje de Bellvís. Pere de Belvís, donó en el año 1201, a Johan de Mata, como representante de la orden de la Trinidad, la torre de “Avinganya”, además de su dominio en el castillo de “Aitana”, a condición del establecimiento de los monjes trinitarios en dicha torre, para la celebración de oficios divinos (166). 1.66. Linaje de Castrocol. Ramón, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Castrocol, aunque el texto no especifica a que linaje perteneció (167). En el año 1202, el rey Pedro II le cedió a él, conjuntamente con el cabildo de Zaragoza, de los castillos de “Linares” y “Puertomingalvo”, para que fuesen poblados (168). 1.67. Linaje de Timor. Guillem de Timor residía en la població de “Cerviá” en el año 1202, y obtuvo del rey Pedro II, la carta de población y franquicias de los pobladores de “l´Albí”, puesto que “Cerviá” pertenecía al término de “l´Albí” (169). 1.68. Linaje de Tota, esposa del duque de Hungría, Benedicto. Tota fue una dama catalana casada con el duque húngaro Benedictus, que llegó a Hungría con el séquito de la reina Constanza de Aragón. Fue hermana de Simeón y Beltrán. El rey de Hungría Americo la dotó para sus esponsales, y posteriormente se los expropió (170). 1.69. Linaje de Palou. Berenguer de Palou perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Barcelona en el año 1202. Fue propietario de una masía denominada “Plá”, que vendió al rey Pedro II (171).

23


1.70. Linaje de San Pedro. Pedro Jiménez de San Pedro fue absuelto por el rey Pedro II en el año 1202, para eximirlo de por vida de cualquier demanda que pudiera hacer sobre los exaricos que poseía en las villas de “Aranda de Moncayo” y “Gotor” (172). 1.71. Linaje de Artosilla. Artaldo fue hijo de Jimeno de Artosilla. Recibió por donación del rey Pedro II de los castillos de “Foz”, “Calanda” y “Pitarra” (173). 1.72. Linaje de Castán. Pedro de Castán y Sancho de Castán fueron hermanos. Ambos en el año 1202, recibieron el aval del rey Pedro II, sobre el pacto de paz y concordia que ellos -Pedro y Sancho- habían efectuado con Arnaldo y Vital de Laserra (174). 1.73. Linaje de Laserra. Vital de Laserra en el año 1202, recibió el aval del rey Pedro II, sobre el pacto de paz y concordia que él había efectuado con los hermanos Pedro Castán y Sancho Castán (175). 1.74. Linaje de Colom. Colom fue notario real. Recibió de Pedro II en el año 1202, un horno ubicado en el suburbio de Barcelona, frente a la puerta del “Castell” (176). 1.75. Linaje de Granell. Guillem de Granell recibió por donación del rey Pedro II cinco terrenos, pertenecientes al dominio del monarca, en la localidad de “Tárrega”, en régimen de alodio (177). 1.76. Linaje de Pedro Fernández de Azagra. Pedro Fernández de Azagra vivió durante los años 1196 a 1246. Perteneció a la orden de Santiago, y al estamento nobiliario ostentando el título de “Señor” de Albarracín. Fue hijo de Pedro Ruíz de Azagra y de Teresa Ibáñez, y tuvo tres hermanos más. Tuvo buenas relaciones 24


con el rey Pedro II. Fue propietario de los lugares de “Santa Eulalia” y “Burgábena”, que poseyó por concesión real (178). 1.77. Linaje de Argilers. Pereta de Argilers fue la madre de Arnau de Argilers, casado con Boneta. Otorgaron sus propiedades al Temple, a cambio de ser enterrados en la iglesia de “Sant Pere”, de Roda (179). 1.78. Linaje de de Cardona. Los personajes que formaron parte de la casa de Cardona fueron: Guillem, vizconde de Cardona; y Arnau de Cardona. 1.78.1. Guillem, vizconde de Cardona. Guillem, vizconde de Cardona, pertenció al estamento nobiliario. En el año 1201, donó a Berenguer de Aguer, abad de Santes Creus, y representante legal del monasterio, el producto de la renta sobre las posesiones de Ramón Joan, ubicadas en el lugar de “Montblanc” (180). En el año 1204, el vizconde de Cardona, Guillem, renunció a los derechos que tenía sonre la parroquia de “Vilobí”, a favor del monasterio de “Sant Pere”, de Caserres (181). Y en 1205, con el fin de redimir sus pecados y los de su familia donó a Pere de Soler, abad del monastrio de “Sant Joan de les Abadeses” una cantidad de sal, que sería renovada anualmente (182). 1.78.2. Arnau de Cardona. Arnau de Cardona en el año 1200 firmó un documento notarial por el cual se comprometía, -junto a Pere Sarraí, y otros caballeros-, a finalizar los conflictos militares que ellos le provocaron al preboste de la iglesia de Solsona (183). 1.79. Linaje de Sanahuja. Los personajes que formaron parte de la casa de Sanahuja fueron: Pere de Sanahuja; y Arnau de Sanahuja. 1.79.1. Linaje de Pere de Sanahuja. Pere de Sanahuja estaba casado con Ramona, cuando en el año 1200, con el fin de conseguir la salvación de su alma y la de sus padres, 25


donó al abad de Santes Creus, Berenguer de Ager, los derechos sobre todas las pertenencias que tenía en su nombre Guillem Donat; así como los derechos sobre las pertenencias de un huerto en manos de Bernat Artús, con el consistente censo de dos gallinas, dos hogazas de pan y una medida de vino (184). 1.79.2. Linaje de Arnau de Sanahuja. Arnau de Sanauja aparece registrado como testigo presencial de la firma de un documento por el que en el año 1200, Arnau de Cardona junto con otros caballeros se comprometieron a no provocarles más conflictos militares a los vasallos del preboste de la iglesia de Solsona (185). 1.80. Linaje de Corsa. Guillem de Corsa firmó como testigo en el año 1199, en un documento notarial, por el que Pere, preboste de Solsona, como representante de la iglesia de “Santa María”, de Solsona, arrendó a Bernat de Costa, y a su hijo Andrés, un alodio perteneciente a dicha iglesia, en el término de “Sanahuja”; otro honor ubicado en “Pujol”, y todo el censo que se percibía de “Sanahuja” y de su término (186). 1.81. Linaje de Boatis. Pere de Boatis fue notario. Redactó el documentó notarial por el cual, en el año 1198, el rey Pedro II concedió una salvaguarda al abad del monasterio de “Sant Pere de la Portella” (187). 1.82. Linaje de Tornamira. Bernardo de Tornamira fue hermano de Ramón de Tornamira. Ambos aparecen como testigos en el documento fechado en 1199, por el cual, Ramón de Olivella, de acuerdo con su esposa Ermesenda, su hijo Bernat y la esposa del mismo Guillerma, donaron al monasterio de “Santa María”, de Serrateix, las masías de “Corts Sobirá” y “Corts Sorirà”, además de unos derechos sobre una viña, para la redención de sus almas (188). 1.83. Linaje de Argensola. Gerau de Argensola aparece como testigo en el documento fechado en 1199, por el cual, Ramón de Olivella, de acuerdo con su 26


esposa Ermesenda, su hijo Bernat y la esposa del mismo Guillerma, donaron al monasterio de “Santa María”, de Serrateix, las masías de “Corts Sobirá” y “Corts Sorirà”, además de unos derechos sobre una viña, para la redención de sus almas (189). En el año 1204 ya estaba casado con Estefanía, momento en el cual hicieron donación a Ferrer de Muga y su esposa Ermesenda, del dominio útil sobre un honor de su propiedad denominado “Gorg Monegal”, a cambio de que lo trabajen, construyan viviendasle le entreguen anualmente el producto de las cosechas (190). 1.84. Linaje de Olivella. En el año 1199, Ramón de Olivella, de acuerdo con su esposa Ermesenda, su hijo Bernat y la esposa del mismo Guillerma, donaron al monasterio de “Santa María”, de Serrateix, las masías de “Corts Sobirá” y “Corts Sorirà”, además de unos derechos sobre una viña, para la redención de sus almas (191). 1.85. Linaje de Mataplana. Hugo de Mataplana firmó como testigo en un documento fechado en 1207, por el cual, Hug de Nevà vendió a su hija Berenguera, y a su yerno, Berenguer de Viver, un alodio de su propiedad ubicado geográficamente en la parroquia de “San Cristóbal” de Nevà; además de la masía denominada “Coma Rossa”, situada en la parroquia de “Sant Vicenç” de Planoles, por el precio de 260 sueldos de Barcelona (192). 1.86. Linaje de Sales. Guillem de Sales firmó como testigo en un documento fechado en 1207, por el cual, Hug de Nevà vendió a su hija Berenguera, y a su yerno, Berenguer de Viver, un alodio de su propiedad ubicado geográficamente en la parroquia de “San Cristóbal” de Nevà; además de la masía denominada “Coma Rossa”, situada en la parroquia de “Sant Vicenç” de Planoles, por el precio de 260 sueldos de Barcelona (193). 1.87. Linaje de Hugonis. Bertrán Hugonis estaba casado con Adelaida en el año 1206, cuando vendieron a perpetuidad, las casas construidas en la villa de “Montblanc”, a Pere Franc (194). En el año 1207, participó como

27


testigo, en la firma de una venta por parte de Hug a su hija Berenguera, y a su yerno, Berenguer de Viver, de un alodio de su propiedad ubicado geográficamente en la parroquia de “San Cristóbal” de Nevà; además de la masía denominada “Coma Rossa”, situada en la parroquia de “Sant Vicenç” de Planoles, por el precio de 260 sueldos de Barcelona (195). 1.88. Linaje de Mur. Ferrer de Mur en el año 1208, era beneficiado de “Sant Jaume” de Calaf. Renunció a una canonjía que poseía en la iglesia de “Sant Jaume”, por falta de devoción para vestir el hábito de san Agustín (196). 1.89. Linaje de Caserres. Ramón de Caserres estaba casado con Ramona en el año 1210, y eran padres de un hijo llamado Ramón. El 18 de abril de dicho año confirmaron mediante documento notarial realizado en el monasterio de “Santa María”, de Serrateix, de la cesión de un dominio útil en régimen de alodio de la masía denominada “Rovira de Castelladral”, a Bernat Rovira y su esposa Berenguera, a cambio de que éstos le abonase un censo de un cuarto y mitad de aceote según la medida de Cardona (197). 1.90. Linaje de Queralt. Los personajes que formaron parte de la casa de Queralt fueron: Adalbert de Queralt; Berenguer de Queralt; Arnau de Queralt; y Elisenda de Queralt. 1.90.1. Linaje de Adalbert de Queralt. Adalbert de Queralt fue padre de Sibila, casada con Arnau d´Oló. Sibila y su esposo firmaron un documento de concordia en el año 1201, por el cual, el matrimonio de acuerdo con Berenguer de Ager, abad del monasterio cisterciense de Santes Creus, compartirían a partes iguales, la misma jurisdicción sobre todos los bienes de la propiedad (198).

28


1.90.2. Linaje de Berenguer de Queralt. Berenguer de Queralt estaba casado con Elisenda. En el año 1209 firmó un documento de esponsalicio, por el cual, le hizo donación del castillo y término de “Fontrubí”, y del feudo “d´Avinyonet del Penedés”, el cual tenía enfeudado con el rey Pedro II (199). 1.90.3. Linaje de Arnau de Queralt. Arnau de Queralt, firmó en el año 1209, donó al monasterio de Santes Creus, para la salvación de su alma y la de sus padres, la cantidad de 400 sueldos de Barcelona, que recibió por el empeño de “Sant Gallard”, propiedad de Arnau d´Oló (200). 1.90.4. Linaje de Elisenda de Queralt. Elisenda de Queralt realizó su testamento en el año 1213, eligiendo ser enterrada en el monasterio cisterciense de Santes Creus. Estaba casada con Berenguer de Queralt. Legó que dejaba al cenobio su propiedad de “Avinyonet”; y en el caso de que su esposo no lo permitiese, dejaba en su lugar las rentas procedentes de “Font-rubí” y de “Queralt”. Entre sus familiares se encontraban: Ramón Alemany -su hermano-; Guerau, sobrino de Elisenda, e hijo de Ramona Rovira (201). 1.91. Linaje de Anglesola. Los personajes que formaron parte de la casa de Anglesola fueron: Pere de Anglesola; Ramón de Anglesola; Guillem de Anglesola. 1.91.1. Linaje de Pere de Anglesola. Pere de Anglesola firmó como testigo en el año 1196, de la venta del honor de “Conill”, propiedad de Guillem de Pontils, a los monjes de Santes Creus (202). Lo mismo hizo dos años después, concretamente en el año 1198, en el documento de esponsalicio otorgado por Arnau de Altariba, hijo de Saurina, a su esposa Sibila, sobre las rentas del castillo y término de Altariba, además de sobre el honor de “Mutllé” (203).

29


1.91.2. Linaje de Ramón de Anglesola. Ramón de Anglesola tuvo un hijo llamado Bernat. Ambos donaron en el año 1199 al monasterio cisterciense de “Santa María”, de Santes Creus sus casas de Tárrega, cercanas al molino de Pere Granell; una viña situada en la sierra de “L´Espina”; una suerte en régimen de alodio ubicado en el collado de “Na Urgella”. Realizaron dicha donación en solicitud de que Ramón de Anglesola fuese admitido como cofrade, y su hijo Bernat como monje (204). 1.91.3. Linaje de Guillem de Anglesola. Guillem de Anglesola perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de capellán de la iglesia de Anglesola. Firmó como testigo en el año 1202, en un documento en el que Pere de Tàrrega ofreció al monasterio de Santes Creus, -para la salvación de su alma y de sus padres- unas tierras en el término de Tárrega (205). 1.92. Linaje de Montcada. Los personajes que pertenecieron a la casa de Montcada fueron los siguientes: Ramón de Montcada; Guillem Ramón de Montcada; Ramón de Montcada (hijo); Guillem de Montcada. 1.92.1. Linaje de Ramón de Montcada. Ramón de Montcada fue “Señor” feudal de la finca “La Palomera”, situada en el término de Lérida, y por ello, entre 1196 y 1200, donó en empeño a Esteban de Sòria las rentas que percibía de su feudo, tanto de pan como de vino, por haberle dejado siete mil sueldos jaqueses que le retornaría en Navidad (206). En 1198, Ramón de Montcada donó al abad Hugo, como representante legal de Santes Creus, un molino en el término de “Rocabruna”, además de la masía denominada de “Oliveres”, para la manutención de un monje sacerdote, el cual tendría que celebrar misa diariamente por la salud espiritual de él y de sus padres (207). 1.92.2. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Guillem Ramón de Montcada estaba casado con Guillerma. Fue hijo de Ramón de Montcada, y hermano de Ramón de Montcada. En el año 1199 donó al monasterio de Santes Creus, -para la salvación de su alma y la de sus padres-, el molino de “Rocabruna” y la esclusa, 30


además del agua y de todos los elementos del molino; y la masía de “Oliveres”. Ambas propiedades ubicadas en el término de Montcada (208). 1.92.3. Linaje de Ramón de Montcada (hijo). Ramón de Montcada fue hijo del que también fue llamado Ramón de Montcada, y muerto antes del año 1202, y enterrado en el monasterio de Santes Creus. Ramón de Montcada llevó a efecto entregando al abad Berenguer de Ager de Santes Creus, los cien sueldos que su padre había legado para dicho monasterio (209). Estuvo casado con Gaubors, con la cual tuvo un hijo, del cual, el texto no cita su nombre. Fue hermano de Guillem Ramón. En el año 1204, Ramón de Montcada vendió al monasterio cisterciense de Santes Creus un censal valorado en mil sueldos de precio y cuya pensión era de 51 sueldos, sobre varios terrenos de viñedo ubicados en la finca de la “Palomera” (210). En el año 1206, Ramón de Montcada realizó su testamento, antes de partir junto al rey Pedro II a la Provenza, donde participaría en una expedición militar. Nombró como testigos a Berenguer de Cervera, Guillem Ramón, hermano de Ramón de Montcada, y Guillem de Anglesola. Dejó ordenado que quería que su cuerpo fuese enterrado en el monasterio cisterciense de Santes Creus, y para ello dispuso la donación de un honor de su propiedad ubicado en la finca de “La Palomera” de Lérida; y de diez cántaros de aceite de su honor de “Benifallet”, cultivado por el sarraceno Agen. A la milicia del Temple donó su caballo y sus armas; y si no tuviera caballo, en su lugar cien morabetinos. A la casa del Hospital también legó cien morabetinos (211). Ramón de Montcada tuvo relaciones económicas con Bernat Ager, abad de Santes Creus; con Guillem Andreu; con Berenguer de sanahuja; con Bernat de Comigia; y con Pere Noragues (212), y con Bartomeu (213). 1.92.4. Guillem de Montcada. Guillem de Montcada fue hijo de Guillerma de Castellvell. Ambos, madre e hijo hicieron donación al monasterio de Santes Creus, en el año 1212, de unas partes de la masía de “Comalonga”, ubicada en el término de “Castellví de la Marca” (214).

31


1.93. Linaje de Torroja. Guillem de Torroja firmó como testigo en el testamento de Guillem de Olivella realizado en el año 1211 (215). 1.94. Linaje de Podio. Los personajes que formaron parte de la casa de Podio fueron: Ramón de Podio; y Pere Ramón de Podio. 1.94.1. Linaje de Ramón de Podio. Ramón de Podio fue sobrino de Bernat, clérigo de Vilafranca. Su nombre aparece en el testamento realizado por su tío Bernat, en el año 1204, a quién legó todos los bienes muebles e inmuebles de su hospicio (216). 1.94.2. Linaje de Pere Ramón de Podio. Pere Ramón de Podio firmó como testigo en el testamento de Guillem de Olivella, realizado en el año 1211 (217). 1.95. Linaje de Alemany. Los personajes que pertenecieron a la casa de Alemany fueron: Guerau Alemany; y Ramón Alemany. 1.95.1. Linaje de Guerau Alemany. Guerau Alemany fue hijo de Ramón Alemay y de Berengaria. Sus hermanos se llamron Geraldus y Alixendis. En el año 1197 confirmó, mediante documento notarial, las donaciones y ventas que su padre realizó al monasterio de Santes Creus, con respecto a los terminos de “Montagut”, “Selmella”, para que los monjes los poseyeran y explotasen a perpetuidad (218). En el año 1209, Guillem Alemay donó al monasterio de Santes Creus unos huertos pertenecientes al término de “Veciana”, que él había recibido por donación de Elisenda de Freixenet (219). Y en el año 1210, volvió a donar a Santes Creus los intereses de los impuestos procedentes de los términos del castillo de “Montfalcó”, de “Veciana” y de “Copons” (220), y del campo denominado “d´Ullet” en Copons (221).

32


1.95.2. Linaje de Ramón Alemany. Ramón Alemany fue hijo de Guerau Alemay. En el año 1201 confirmó mediante documento notarial la venta y donación que realizó su padre al monasterio de Santes Creus, sobre el terreno de “Valldosera”, situado en el término del castillo de “Montagut” (222). En el año 1203, Ramón Alemany concedió a perpetuidad, al monasterio cisterciense de Santes Creus un honor de su propiedad en “Queralt”, próximo a la granja de “Fontscaldetes” (223). 1.96. Linaje de Aguiló. Los personajes que formaron parte de la casa de Aguiló fueron: Pere de Aguiló; Mulet de Aguiló; 1.96.1. Linaje de Pere de Aguiló. Pere de Aguiló fue testigo en el año 1196, de un documento notarial realizado por Berenguer de Pontils, vasallo de Guillem de Pontils, por el cual vendió al monasterio cisterciense de Santes Creus, todo el derecho del honor de “Conill” y de su término (224). 1.96.2. Linaje de Mulet de Aguiló. Mulet de Aguiló estaba casado con Guillerma. Ambos fueron padres de una hija llamada Ermesenda, -casada a su vez con Guillem de la Torre- a la que donaron en el año 1205, por esponsalicio, herencia y ajuar de su hija el derecho sobre el molino del estrecho de “La Riba”; igualmente le entregaron un huerto en el término de “Montblanc”; las casas de “Montblanc”, cercanas a la bodega de la reina; los derechos sobre un campo ubicado en la orilla contraria del río “Anguera”, y 400 sueldos de Barcelona (225). 1.96.3. Linaje de Guillem de Aguiló. Guillem de Aguiló en el año 1210 donó al monasterio cisterciense de Santes Creus -por el bien de su alma y la de sus padres-, la masía de “Les Vidales”, en régimen de alodio, situado en el término del castillo de “Font-rubí”, en la comarca del Penedés (226). En el año 1211, Guillen de Aguiló ya estaba casado con Alda. Ambos donaron al monasterio de Santes Creus, la masía de “Les Vidales”, ubicada en el término del castillo de “Font-rubí”, en la comarca del Penedés (227). 33


1.97. Linaje de Planes. Pere de Planes realizó testamento en el año 1206. Nombró como testigos a Pere de Rocaborda, Bernat de Contijoc; y Pere Teixidor, a quienes encomendó la distribución de sus bienes. Pere de Planes fue hermano de Guillem, Pere y Joan.Y sus hijos se llamaron: Arnaldo, a quién legó todos sus bienes muebles e inmuebles del castillo de Querol, en el lugar del “Pont d´Armentera”. Guillem fue otro de sus hijos, a quién legó cien sólidos; y Johan fue el tercero de sus hijos al que también legó cien sólidos (228). 1.98. Linaje de Pinós. Ramón Galcerán de Pinós en el año 1196 donó al monasterio de “Santa María”, de Santes Creus, una suerte de tierra, con pozo incluido, ubicada en el término de “Montalbán” (229). 2.

Los hombres que formaron parte de la hueste del rey “Católico”.

A la hueste de Pedro II, “El Católico” pertencieron numerosos caballeros, que por motivos de no disponer de suficientes datos, no se han podido biografiar en el apartado anterior (230). Por ello, en este punto se van a nombrar cronológicamente todos los que aparecen reflejados en los documentos de archivo: En 1190, siendo infante Pedro II (231): Berenguer, arzobispo de Tarragona, abad de Poblet; Artal de Alagón; Guillem de Granada; Lope de Daroca; Miguel de Luesia; Vales; Guillem de Corrone. En 1196 (232): Ramón de Castellazuelo, obispo de Zaragoza; García Frontinus, obispo de Tarazona; Gombaldo, obispo de Lérida; Ricardo, obispo de Huesca; Ferrán Rodríz, señor de Daroca y Calatayud; Guillem de Castellazolo, mayordomo de la curia real; Pere Ladrón, alférez del rey; Artaldo de Alagón, señor de Alagón; Pere Cornell, señor de Uncastillo y de Ejea; Jimeno Cornell, señor de Huesca; García de Albero, señor de Aranda; Miguel de Santa Cruz, señor de Epila; Jimeno de Rada, señor de Luna; Bernardo de Benavente, señor de Berbegal y de Lagunarota; Rodrigo d´Estada, señor de Stada y de Ciudad; Pere de Lançano, de Çavalmedina y Zaragoza; Guillem de Tarba; Pere de Calçáda; Esteban de Amito; Joan de Amito; Bernardo de Vallato; Pere de Calatayud; Joan de Tarba; Bernardo Bou; Gazberto de Calçada; Pere de santa Cruz; Pere Bernardo; Pere Tapiador; Pere de patriz; Joan de Miguel; Joan Beraxensis; Bernard de Atecca; Guillem de Cardona; Bernat de 34


Portella; Guillem de Cervera; Guillem de Granada; Alberto de castro; Arnaldo de Erill; Ramón, arzobispo de Tarazona; Gombaldo, obispo de Lérida; Ramón de Castellazolo, obispo de Zaragoza; García Frontinus,obispo de Tarazona; Ferrán Rodriz, señor de Daroca; Berenguer de Atienza, señor de Calatayud, de Fuentes y Alfairín; Guillem de Castellazolo, mayordomo de la curia real; Pere Ladró, alférez, y señor de Teruel; Miguel de Santa Cruz, señor de Burgia; Ramón de Castellazolo, obispo de Zaragoza; Ricardo, obispo de Huesca; Martín Pere, señor de Elfarín y de Fuentes; Jimeno de Rada, señor de Luna; García Ortiz, señor de Aranda; Pere Cornel, señor de Ejea; Jimeno Cornel, señor de Huesca; Asalid de Gudal; Pere de Girbeta; Bernardo de Pallars; Ramón de Castroviejo; Bonsón de San Germerio; Pere de Blandis, escribano real; Martino, amigo del rey Pedro II; Pere de Castas, mayordomo real; Bernardo, conde de Pallars; Ponç Hugo, conde de Ampurias; Bernardo de Portella; Guillem de Cervera; Arnaldo de Sadaone; Pere de Gissona, escribano; Gombau de Santa Oliva, obispo de Tortosa; Ponç, notario; Pere, sacristán de Osona; Bernardo, sacristán de Barcelona; Guillem Durfort. En 1996, en Narbona (233): Pere, archidiácono de la iglesia de Narbona y sacristán mayor de la iglesia de San Pablo de Narbona; Pere de Stabulo, sacristán mayor de la iglesia de San Pablo de Narbona; Arnaldo de Navata, clérigo de Villabertrán; Bonhome, soldado de Castillos; Pere Ramón; Bonhome de Alto Pullo; Arnaldo de Dos Años. Pertenecientes a la ciudad de Narbona: Joan Bosquerisis; Bernardo de Quilano mayor; Ponç Rotlandi; Pere Amalvini; Joan Adivela;Pere Ramón Vaquero; Guillem Durado; Bernardo de Area; Pere Xai; Geraldo Basen, -hermano de Pere Xai-; Pere Ferrer; Guillem de Teleirano; Arnaldo de Saudina, monje; Guillem Bendito, monje; Guillem, obispo de Elna; Ponç Ugo, conde; Pere Cruz, notario público de Narbona. En 1197 (234): Pere, sacristán de Osona; Guillem Durfort; B., de Albres, juez; Joan de Berix, notario; Pere de Sirach, prior del Sepulcro de Jerusalén, y capellán del rey Pedro II; Guillem Bernardo; Pere Pauci; Guillem Adalbert; Vital de Narbona; Ermengando Grossi; Pere Guallare de Palaciolus; Bernardo de Salatico; Guillem de Santa María; Guillem de Montells; Pere de Blandis, notario del rey; Guillem de Prat, mayordomo del rey; Esteban de Villarasa, cónsul; Vital de Narbona, cónsul; Jacobo Andres, cónsul; Ermengol Grossi, cónsul; Esteban de Villarasa, cónsul; Guillem Durfort; Pere, sacristán de Vic; Berenguer de Albars, juez; Perella; Ponç Hugonis, conde de Ampurias; Guillem, vizconde de Cardona; Guillem de Prats, mayordomo de la curia real; Blasco Remeo; Berenguer de Santa Eugenia; Ramón de Vilademuls; Gaufredo de Rocabertino; Ramón Galcerán; ramón de Sobirans; 35


Esteban de Marimón; Ramón, abad; Pere de Ripoll; Bernardo, abad de Camprodón; Ramón, abad de Balneolis; Guillem, obispo de Elna; Gaufredo, presbítero de Gerona; Johan de Beraxenssis, notario real; Arnaldo; Ramón, abad de Ripoll; Guillem de Cardona; Ramón Galcerán; Guillem de Granada; Jimeno de Luesia; Miguel de Luesia; Ramón, abad de Balneolis; Guillem Durfort; Guillem, obispo de Elna; Guillem de Pina; Guillem de Ortafano, archidiácono de Elna; Guillem, abad de San Lorenzo; Johan Beraxensis, notario real; Pere sacristán de Vic; Guillem, obispo de Elna; Ponç Hug, conde; Bernardo de Portella; Guillem de Cardona; Blasco Romeo; Ramón Galcerán; Dalmau de Creixell; Pere de Alcalá; Ugo de Mataplana; Guillem de Cervelló; Ramón de Boxados; Pere de Blandis, notario real; Pere Romeo; Berenguer de Gelida; Pere de Corrone, vicario de Barcelona; Ramón, juez; Genovés; Guillem Innoves; Arnaldo de Caberet; Arnaldo, presbítero; Pere de Ramón Ramón, cónsul; Pere de Portaregis, cónsul; Arnaldo de Sanahujia, cónsul; Guillel Goi, cónsul; Ramón Pere, conseller; Pere de Zasala, conseller; Esteban de Marimón, conseller; Isarnus de Tolosa, conseller; Dedios de Lobera, conseller; Pere Balb, conseller; Guillem Babl, conseller; Ramón de Cerviá, conseller; Pere de Tarasco, conseller; Constantino, conseller; Ramón de Caldes, decano de Barcelona; Guillem de Cardona, vizconde; Ricardo, obispo de Huesca; Ramón de Castellazolo, obispo de Zaragoza; García Frontini, obispo de Tarazona; Berenguer de Atienza, señor de Calatayud; Pere Ladrón, señor de Teruel; Guillem de Castellazolo, mayordomo de la curia real; Martín Pedriz, señor de Calanda y de Santa Cruz; Artal de Alagón, señor de Burgia y Alagón; Pere Cornel, señor de Ejea; Jimeno Cornel, señor de Huesca; Bernardo de Benavente, señor de Sariñena; Berenguer de Queralt, veguer de Perpiñán; Gaufred de Rocabertí; Arnau de Foixá; Pere de Creixell; Berenguer de Anglés; Ponç de Cabrera; Ramón, obispo de Zaragoza; García Frontino, obispo de Tarazona; Ricardo, obispo de Huesca; Gombaldo, obispo de Lérida y Roda; Guillermo de Castellazolo, mayordomo de la curial real; Pere Ladrón, alferez y señor de Teruel y de Belchite; Brenguer de Atienza, señor de Calatayud; Artal de Alagón, señor de Alagón y Burgia; Miguel de Santa Cruz, señor de Magalona; García Ortiz, señor de Aranda; Jimeno Cornel, señor de Huesca; Pere Cornel, señor de Ejea; Ermengol, conde de Urgell; Ramón Roger, conde de Foix; Ramón, obispo de Tarragona; Ricardo, obispo de Huesca; Pere de Tevertet, sacristán de Vic; Golbaldo, obispo de Lérida; Jimeno de Artusela; Pere, sacristán de Osona y juez; Berenguer, arzobispo de Narbona, y abad de Monte Aragón; Esteban de Marimon; Ferrer de Santa María; Ponç de Alest; Pere Monetari; Pere de Vairach; Arnaldo Morlanense, canónico de Lérida; Tomas de Sinos; Pere de 36


Deu; Guillem de Bonastro, baile de Lérida; Pere de Santa Cruz; Guillem de Claret, prior de Guisona; Bonet, notario real; Mateo, canónico de Tarazona y prior de Monzón; Bernardo de Fluviá; Johan Beraxensis, notario real; Doménech, capellán del obispado de Huesca; Guillem, escribano; Guillem de Castellazolo, Pere Ladrón; Jimeno de Luesia; Miguel de Luesia; Pere de Pomar; Adam de Alascuno; Arnaldo de Alascuno; Pere de Castang; Guillem de Castellazolo, mayordomo del rey; Pere Ladrón, alférez del rey y señor de Teruel; Jimeno de Luesia, señor de Biel; Miguel de Luesia; Blasco Romeo; Pere de Pomar; Johan Porcheti; Bernardo, conde de Convenatum; Arnaldo Guillem de Barta; Bernardo, arzobispo de Osona; Gombaldo, obispo; Pere Jimeno de Orrea, señor de Orria; García de Pratella; Berenguer de Arrencia, señor de Calatayud; Guillem de Mendoza; Alamanón de Castellot; Gascón de Castellot; Ramón de Castellazolo, obispo de Zaragoza; Ricardo, obispo de Huesca; García Frontinus, obispo de Tarazona; Guillem de Castella, mayordomo real; Pere Jiménez, señor de Orrea; Jimeno de Rada, señor de Luna; Ramón, presbítero; Berenguer, presbítero mayor; Berenguer de Zolzeto; Pere Mascaró; Arnaldo de Serra, escribano; Bernardo de Buxo, vicario real de penitencia, peteneciente al monasterio de San Cucufato; Arnaldo de Prat; Arnaldo de Fuente Cortada; Guillem de Acromonte, juez real; Pere de Taverted, sacristán de Osona; Ermengol, levita escribano; Berenguer, clérigo de Vilafranca; Guillem de Monte Esquivo; Ponç Ugo, conde; Arnaldo de Orle; Berenguer de San Martín; Guillem de Alemany; Arnaldo de San Mameto; Berenguer Castran; Pere, sacristán de Osona; Arnaldo de Tolugas; En 1198 (235): Ponç de Vernet; Ramón de Castell Roselló; Ramón de Torrelles; prior de Aspirano; Pere Gauzbert; Guillem d´Avin; Bernardo Joan; Ramón Burdi; Bernardo, conde; Ramón, conde; Pere Oliba; Johan Biga; Lorenzo Corbera; Torrellano Giraldo; Berenguer, arzobispo de Narbona; Pere, archidiácono de Narbona; Pere, sacristán de osona; Ramón de Vilademuls; Bernardo de Portella; Pere Ladrón; Miguel de Luesia; Arnaldo de Alascuno; Guillem Durfort; Johan Beraxensis, notario real; Guillem, obispo de Elna; Braimundo de Valalonga; Dalmau de Creixell; Ramón de San Lorenzo; Guillem Bernat de San Hipólito; Guirau, conde de Roselló; Guillermo de San Lorenzo; Pere de San Hipólito; Pere de Blandis, notario real; Arnau de Creixell; Bernardo de Portella; Pere, sacristán de Vic; Bernardo, sacristán de Barcelona; Berenguer de Albars, juez; Pere, archidiácono de Narbona; Jordá de Mudions; R. de Barguils; Ramón de San Lorenzo; Ramón de Vilademuls; Gaufred de Rocabertí; Bernardo de Portella; Johan Beraxensis, notario real; Pere, abad de Sant Johan de Ripoll; Guillem Durfort; Ramón, abad del monasterio; Berenguer, 37


arzobispo de Narbona y Abad de Monte Aragón; Guille, obispo de Osona; Gaufred, obispo de Gerona; Ponç Hug, conde; Berenguer, sacristán de Barcelona; Arnaldo Pere de Archibus; Berenguer Boris; Guillem Grunni; Bernardo Rojo; Johan de Sala; Guillem, obispo de Osona; Pere, sacristán de Osona; Dalmau de Crexell; Bernardo de Portella; Pere Ladrón; Jimeno de Luesia; Miguel de Luesia; Ramón de Moratali; Pere Andrés; Berenguer de Montjuit; Ramón, arzobispo de Tarragona; Roderico de Rocabertí, archidiácono de Tarragona; Johan, preboste de la iglesia de Tarragona; Ramón, sacristán de la iglesia de Tarragona; Arnaldo, presbítero; Berenguer, camarero de la iglesia de Tarragona; Ramón, preceptor de la iglesia de Tarragona; Ramón de Linares; Ramón Guillem; Johan de Santadigna; Bertran Palares; Pere de Manlevo; Johan de Rosa, presbítero; Jacobo, maestre; Guillem Clemente; Boneti, notario de la reina; Arnald de Siscario; Asalid de Gudal; Arnaldo de Claramonte, religioso; Pere, sacristán de Osona; Pere de Tolone; Guillem, obispo de Osona; Pere Ramón, escribano; Pere de Tarragona, notario de Tarragona; Bertran de Biotta, notario del priorato de Sexene; Andres, escribano de la señora Sancha de Urreya, priora de Sexene; Guillem de Alepio, diçacono; Pere de Colon; Johan de Santa Digna; Ramón Guillem; Bertran Pallarés; Pere de Manlevo; Johan, presbítero de Tortosa; Pere de Luneta, notario público de Xexene; Pere de Luçano; Pere de Luesia; Arnaldo de Castellbó; Guillem de Timor; Pere de Tárrega, mayordomo; Guillem Scolari; Ugo, abad de Santes Creus; Pere, bodeguero de Santes Creus; Ramón Galcerán; Guillem de Cardona; Guillem de Granada; Bernardo, prior de Pamplona; Johan Porquet; Ponç de Almenara; Egido de Fagneraris; Colombo, notario real; Lope,abal de Bailo; Fortún de Bailo; Guillem de Castellazolo, mayordomo y señor de Huesca; Pere Ladrón, alférez y señor de Teruel; Artal de Alagón, señor de Alagón; Jimeno de Luesia, señor de Sos; Rodrigo de Estada, señor de Estadella; Pere Sesse; Miguel de Luesia; Marín, abad del monasterio de San Victoriano; Galindo de Naia, señor de Salas; Martín Pedriz de Villel, vasallo y amigo del rey Pedro II; Bernardo de Portella; Asalid de Gudal; Blasco Romeo; Guillem Gonzalbo; Gonzalbo Rodríguez; Pere Rodríguez; Alfonso Tellit; Álvaro Nuñez; Berenguer de Atienza; García Ortiz; Pere Jiménez de Orrea; Gómez Perez; Munio Sanchez; Pere Gauterii; Gauter Díaz; Miguel de Lara; Lopez de Valterra; Guillem de Cervelló; Pere Cornel; López de Daroca; Pere Castán; Bonhome; Martín de la Moga; Martinez Sans; Bernardo Isarn; Bernardo de Viella; Hauger de Barbaza; Bonhome de San Germerio; Pere de San Germerio; García Doménech; Enar de Benla; L. Ysarn de San Gemerio; Pere Sans d´Arnes; Martín Sans; Montaner; Ramón A; B. de Nagrasida; Borral de Tresdos de Ysarnie; Bernardo, conde de Pallars; Ramón de Castelviel; 38


Pere Cornel; Jimeno Cornel; Pere Castas, mayordomo real; Pere, escribano; Pere de Sereta; Merino de Ribagorza; López de Daroca; Guillem de Castallaçolo, mayordomo real y señor de Huesca; Pere Ladrón, alférez y señor de Teruel; Berenguer Ayienza, señor de Calatayud; Martínez Pedriç, señor de Fuentes; García Ortiz, señor de Aranda; Jimeno de Luesia, señor de Sos, Jimeno de Rada, señor de Luna; Ponç merescal, maestre del Temple de Provenza e Hispania; Arnaldo de Claromonte, templario; Bernardo de Claret, templario; Ramón de Torroja, templario; Asalid de Gúdal, señor de Alcocer; Berenguer de paredes, notario real; Guillem de Alcalá; Esteban de Marimón; Joan de Ager; Ramón de Fressia; Nicolás de San Lorenzo, notario del palacio real; Guillem de Bonastro; Pere Balbo; Isarn de Tolosa; Pere de Corrón, escribano. Guillem de Castellazolo, mayordomo real y señor de Huesca; Aznar Pardo, señor de Bolea; Jimeno de Rada, señor de Grau; Miguel de Luesia, alférez; Egido Garcés; Pere Castán; López de Vallterra, mayordomo de la reina; Guillem de Jordá; Arnaldo de Castellbo; Bernardo de Portella, Pere de Tárrega; Ramón de Montcada; Pere, sacristán de Osona; Guillem de Granada; Gombaldo, obispo de Tortosa, Ponç, prior de Tortosa; Guillem, camarero de la diócesis de Tortosa; Guillem, canónico y presbítero; Johan, presbítero y canónico; Ponç, sacristán; Guillem Durfort; Pere de Bello Visu; Girbert; Arnau Garidel; Hombre de Dios; Johan de Podio; Guillem de Podio; Guillem Jordá; Guillem de Solanis; Guillem Aimerich; Guillem de San Cucufate; Johan Oiconis; Berenguer Garidel; Ramón de Centellas; Ramón Ferrer; Bernardo Fromiga; Berenguer Tornamira; Guillem Rabaza; Pere Senmenat, vicario de Tortosa. En 1199 (236): Bernardo de Portella; Dalmau de Creixell; Pere de Pulcro Visu; Jimeno de Luesia; Pere, sacristán de Vic; Guillem Durfort; Gilbert; Pere, sacristán de Osona y juez; Guillem de Granada; Pere de Tárrega; Artaldo de Alagón; Miguel de Luesia; Ramón, repostero; Asalid de Gudal; Pere Castaño; Pere de Tárrega; Guillem de Corrone, notario real; Pere de Blandis, notario real; En 1200 (237): Guillem de Castrollaçolo, mayordomo real y señor de Calatayud, Miguel de Luesia; Jimeno Cornel; Johan Perchero Biustrara; Fortún de Orio; Lope de Orio; Pere Ladrón, señor de Teruel; García Ortiz, señor de Aranda; Pere Pérez, señor de Alfajarin; Jimeno de Aranda, señor de Huesca; Jimeno de Luesia, señor de Sos; Pere Cornel, señor de Tarazona; Artal, señor de Alagón; Martín Pérez, señor de Alfaiarin; Jimeno de Rada, señor de Huesca; Jimeno de Luesia, señor de Sos; Miguel de Luesia, alférez; Ramón, obispo de Tarragona; Dalmau de Creixell; Guerau de Cabrera; Guillem de Cardona; Albert de Castroviejo; Jofré de Rocabertí; Ramón de Vilademuls; Guillem de 39


Creixell; Pere de Torrecela; Arnaldo de Lerz; Ramón de Munells; Arnau de Salis; Guillem de Pelacons; Jofre Gilabert; Pere ramòn de Vilademan; Guillem Umbert; Ramón de Olives; Arnau de Foxa; Guillem de San Vicençs; Ramón de Malan; Guillem de Salis; Guillem de Calders; Ramón de Guardia; Guillem de Guardia de Montserrat; Bertran de Aviñón; Ponç de Bauzaren; Pere de Olon; Bernardo de Lupiá; Ramón de Gerona; Bernardo de Queralt; Guillem Bernard de Manleu; Gilabert de Centelles; Berenguer de Centelles; Ramón de Manleu; Bernardo de Vilagelans; Bertran de Bellpuig; Bernardo Ermengol; Ramón Alamany; Bernardo de Nalaiono; Xerimar de Castro Terçol; Brnardo de Savasona; Berenguer de Medala; Guillem de Rivo Pirorum; Berenguer de Bellfort; Ramón de Bellfort; Bernardo de Barcia; Arnau de Leroic; Drud de Lugos; Ramón de Pipoll; Bernardo de Vilafranca; Ramón de San Vicençs; Arnau de Taradello; Ramón de San Egidio; Guillem de Riera; Guillem Adalbert de Zarca; Berenguer de Castellet; Pere de Vilafranca; Ramón de Alión; Bernardo de Papiol; Ramón de Torrellas; Guillem de Insula; Guillem de Caza; Pere de Tárrega; Pere de Paula; Ramón de Valle Magna; Bernardo de Villar; Pere de Castellet; Arnau de Aquilar Vilacorba; Arnau de Perela; Albert de Rusticans; Corbiach; Berenguer Danamia; Bernardo de Montornés; Ramón de San Juliá; Arnau de Castellbó; Ramón Galcerán; Guillem de Cervera; Pere de Mataplana; Hugo de Mataplana; Bernardo de Portella; Guillem de Guardia; Pere de Clarmont; Ramón d´Enveig; Pere de Traveseres; Bernardo de Mazanos; Ramón de Canet; Pere de Menova; Ramón de Urg; ramón de Termes; Guillem de Canet; Ponç de Vernet; Ademar de Mosset; Guillem de Castellnou; Jaspert de Nura; Ramón de Tostó; Ponç de Torre; Ramón de Camploch; García Romeo; Pere, escribano; Pere, sacristán de Osona; Johan de Berax, notario real; Pere de Corrón, escribano; Arnau, religioso escribano; Ramón, obispo de Zaragoza; Golbaldo, obispo de Lérida; Pere Ferrándiz; Bernardo de Benavento; Martín Pérez de Vilel; Pere Jiménez de Orrea; Lope de Vallterra; Arnau de Stopanno; Ramón de Castroviejo; Hugo de Torroja; Pere de Mediano; Jordá de Peralta; Johan de Berx, notario real. En 1201 (238): Jimeno Cornel, mayordomo del rey, y señor de Calatayud; Miguel de Luesia, alférez; Johan de Berix, notario real; Pere, sacristán de Osona; Guillem Grunni; Guillem Durfort; Martín, abad de San Victoriano; Blasco Romeo; Guillem de Alcalá; Pere de Navascos; Pere de Blandis, notario del rey; Ramón de Gurb, maestre del Temple; Pere Ladrón, señor de Jaca, Burgui y Montanis; Artal de Alagón; Loferrenc de Luna, señor de Baio; Aznar Pardo; Pere de Alcalá; García, obispo de Tarazona; Berenguer de Atienza, señor de Teruel; Pere Ladrón, señor de Burgui; Asalid de Gudal; Jimeno de 40


Luesia, señor de Sos y Bardonsella; García Romeo, señor de Aibar; Guillem de Alcalá; Adam de Alasco; Arnau de Alasco; Martín de Canet; Guillem de Castallazolo, señor de Huesca; Berenguer de Atienza, señor de Teruel; Artal, señor de Alagón; Rodrigo de Satada; Pere de Alcalá; Berenguer de Entenza; Sancho de Ciliis; Arnau de Stupagnana; Asalit de Gudal; Pere, mayordomo; Guillem de Peralta; Johan de Berag, notario real; Bonafus, baile de Lérida; Pere de Blandis, notario real; Guillem de Castrozol; García Romeo; Guillem de Cardona; Albert de Castroviejo; Ramón de Vilademuls; Jimeno de Lavata, maestre de Amposta; Jimeno Cornel, mayordomo de Aragón; Ferran Martinez de Hita, religioso de Ocles; García Ortiz; Artal de Alagón; Martín Pérez de Vilello; Pere Sesse; Arnau Paladin; Pere de Belvis; Arnau de Fuxá; Guillem de Corrone, notario real: En 1202 (239): Jimeno Cornel, mayordomo; García Romeo; Asalid de Gudal; Pere, mayordomo; Miguel de Luesia, alférez y mayordomo y señor de Aranda y de Tarazona; Berenguer de Atienza, señor de Belchite y Teruel; Lope Valterra; Pere Sesse; Johan Beraxensis notario real; Loferrenc de Luna; Guillem de Castellazolo; Acenario Pardo, señor de Burgii; Sancho Ramirez, señor de Ejea; Pere, presbítero cardenalicio; García Romeo, señor de Calatayud; Pere, escribano; Loferrenco, señor de Luna; Asalid de Gudal, señor de Alchezar; Johan de Berax, notario real; Johan, diácono; Fortún, subdiácono; Pere de Asprella; Martín de Osa; Pere, hijo de don Bernardo; Domingo, religioso; García Bernard; Balles de Ysaval; Domingo Cosía; Sancho, religioso; Sancho Muzo; Domingo Capdevila; Martín Capdevila; Johan Capdevila; García, religioso; Johan de Berbusa; Ramón de Essos; Pere de Liverr; Brun de Oso; Domingo Tío; Domingo Cornello; Domingo Arroyo; Domingo de don Ato; Gili; Sancho Arnalt de Jaca; Arnau de Jaca; Guillem de Camfranc; García de Ayn; Arnalt de Ayn; Jimeno hijo de Sancho Arcez; Nicolás de Oso; García, sobrino de Nicolás de Oso; Ferrer, escribano; Berenguer, obispo de Narbona; Guillem obispo de Osona; Guillem Durfort; Johan Bexarensis; Pere sacristán de Osona; Guillem de Cervera; Ugo de Torroja; Esteban de Marimón; Ramón Berenguer de Ager; Guillem de Anglerola; Ramón Pérez; Pere de Blandis, notario real; Gombaldo, obispo de Lérida; Ramón, obispo de Zaragoza; García, obispo de Tarazona; Guillem de Cervera; Gombaldo de Ribelles; Asalit de Gudal; García Romeo; Pere, escribano; Guillem de Guardia; Pere, sacristán de Osona; Guillem Balb, cónsul; Ramón Pere, cónsul; Pere de Çasala, cónsul; Isarnus de Tolosa, cónsul; Pere Balb, conseller; Esteban de Marimón, conseller; Pere de Ramón Ramón, conseller; Pere de Tolone, Ramón de Cervia; Arnau de Valsegre; Guillem Porquet; Bernardo Cortit; Berenguer, arzobispo de Narbona; Guillem Durfort; Johan 41


notario real de Bayona; Guillem de Cervelló; Berenguer de Rubió, mayodomo; Virgilio, escribano real; Guillem de Cardona; Alberto de Castro Viteri; Ramón de Cervera; Guillermo de Guardia; Bernardo de Portella; Guillermo de Torroja, Ramón Galcerán; Ponç de Livia; Bernardo de Albars, juez real; Bernardo Guillem; Boneti; Pere de Blandis, escribano real; Guillem de Alcalá, rico hombre; Miguel de Buesa, Blasco de Alagón; Rodrigo Licario; Guiyen de Pueyo; Pere Pardo; Bernat de Castellbisbal; Benavent; Ramón Español, obispo de Segorbe; Guillem de Montredom, maestre del Temple; Berenguer d´Horta. 3.

Los apoyos logísticos de Pedro II en Francia.

Pedro II, tuvo en las tierras francesas familiares que le dieron el apoyo para su gobierno. Estos fueron: 3.1.

Berenguer de 9arbona, tío de Pedro II. Berenguer, arzobispo de Narbona fue tío de Pedro “El Católico”

(240). 3.2.

María de Montpelier.

María de Montpellier fue hija de Guillem VIII, señor de Montpelier. Antes de su matrimonio con el rey “Católico”, estuvo casada en primeras nupcias y enviudó del vizconde de Marsella, Barral. Posteriormente contrajo su segundo matrimonio con el conde de Comenges, Bernat IV. Y en el año 1197 tuvo lugar la capitulación matrimonial para el esponsorio con el rey Pedro II (241). 3.3.

Guillem de Foulcalquier.

Guillem de Foulcalquier perteneció al estamento nobiliario, ostentando el título de conde de Foulcalquier. Estuvo en litigio con el conde de Provenza, por lo que fue exhortado por el papa Inocencio III para que dejase la lucha (242), teniendo que intervenir en las negociaciones de paz, Pedro II (243). El conde de Foulcalquier estuvo a punto de entrar a formar parte de la familia real de la corona de Aragón, puesto que se habían gestionado negociaciones para que una sobrina del conde de Foulcalquier se casara con Pedro II (244).

42


3.4. Condes de Tolosa y Comenges. En el año 1198, Pedro II se reunió en Perpiñán con los condes Ramón IV de Tolosa y Barnat IV de Comenges, además de con el arzobispo de Narbona, para aceptar la reconciliación de la corona de Aragón con la casa de Tolosa, y arreglar el matrimonio de María de Montpelier con Pedro II (245). 3.5. Rainiero de Guidone. Rainiero de Guidone fue arzobispo sufragáneo en la Provenza. En 1198, el papa Inocencio III ordenó al obispo de Tarragona para que se pudiera en contacto con Guidone y lo ayudase en la lucha contra los cátaros (246). 3.6. Ranieri da Ponza. Rainieri da Ponza pertenció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de legado papal en la Provenza, teniendo bajo su cargo a los arzobispos de Arle, Narbona, Ais, y Embrún (247). 3.7. Ramón VI, conde de Tolosa, cuñado de Pedro II. En el año 1202, el rey de Aragón, Pedro II, acordó el matrimonio de su hermana Leonor con el conde de Tolosa, Ramón VI (248). 3.7. Giovanni di Santa Prisca. Giovanni di Santa Prisca perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de cardenal, y legado apostólico en la provincia de Narbona (249). 3.8. Bernat IV, conde de Cominges. Bernat IV, conde de Cominges fue vasallo del rey de Aragón, Pedro II, obteniendo por ello el valle de Arán, en el año 1201 (250). 3.9. Ramón, obispo de Agde. Ramón, obispo de Agde mantuvo relaciones económicas con el rey Pedro II (251).

43


4. Los apoyos de Pedro II en Montpelier. El rey de Aragón Pedro II heredó el señorío de Montpelier al casarse con la que fue su esposa, María de Montpelier. 4.1. Guillem VIII, señor de Montpelier. Guillem VIII, señor de Montpelier, obtuvo la protección pontificia del papa Inocencio III en el año 1199 (252). Su relación con Inocencio III fue muy directa, ya que en el mismo año de 1199, el papa le ordenó y encomendó a su legado papal que gestionase la ayuda contra los herejes cátaros, con el señor de Montpelier (253). Unos años después, en 1202, el señor de Montpelier rogó al papa que intercediese para que el conde de Comenges, segundo esposo de su hija María, la tratase correctamente (254). Los hombres de Guillem VIII, señor de Montpelier, fueron (255): Ramón, obispo de Agata; Guido, preboste de Magalona; Guillem de Mesoa; Bernardo Lamberti; Ramón Lamberti; Pere de Conques; Guillem de Conques; Ramón Atbrandus; Ramón Lamberte, sobrino; Berenguer de Conques; Guillem Pere; Pere de Porta; Jacobo Lumbardus; Ugo Pulverellus; Guillem de Sauzeto; maestre Guido; Pere Luciani; Guillem Ramón, notario público de Montpelier; Guillem de Flexió, obispo de Magalona; P. de Lunello, archidiácono de Magalona; Guillem de Rabastenx; Silvestre Causidicis; Berenguer lamberto; Pere de San Joan; Jacobo de Nivella; Guillem de Narbona; P. de San Siro; Ugo de Rodes; Arnau de Biterris; P. Climent; Ponç Dahura; Ponç de Vabre; T., de Alba Terra; P. de Verre; G. de Antonicis; B.,Oto; B. Mazallerius; Johan de Cella Nova; Johan Pellicerius; Guirau de Piniano; P. Calderius; B. Cogorla; Lucas Pulverellus; Girau de Palnterio; P.Porcel; Miguel Martín; Reinaldo Stornellus; Deodato Godafrigerius; Ponç Rey; P. de Podio; Salvaire; Ricardo Pellicer; Bernardo de Montaniaco; Rogelio Cabrera; Ricardo de Cornoailla; Ugo de Montrodón; G., Gaurellus; P. de Operibus; B. Juliano; Arnaldo Capdemail; P. Garnerio; P. de Pedenatio; R., Ebrardo; B. hermano del anterior; S. de Cerviá; R. Menabex; Ponç Vital; Alem; P. Socapan; Esteban Soissa; Andrés de Congeniis; G. Camberius; B. Molnerius; Pblo Sicardo; Bigorra; Ponç de Aniana; G. Brunus; Benseveia; Ponç medicus; G. Cristiano; P. Rodens; Guichón; P. de Boscho; P. Pipinus; R. Laudatus; B. de Fonte; Johan Tacon; R. Carizom mayor; B.Princer; P. Bligerius; Girau Taon; B. Laudatus; R, de Bodellis; P. Princer; B. Faber; B. Guido; G. Johanninus; Bertan Gilius; M. Ricartus; B. Amelius; S. Capsan; U. Docham; Ponç de Montredón; Guido Ricardus; G. Arnaldus; R. Blancus; G. Parador; R. Catalanus; B. de Ribalta; 44


Aimerico Carbonellus; Aimerico Capellerius; G, Espazerius; G. Bidocius; G. Raficot; J. Maurella; Bertrandus Laudatus; Blanco de Sancto Tiberio; Bertran Medicus; G., de Cavairac; G.P. junior; S. de Conques; P[etrus]de Azillan; U., de Fons; U[go] de Porta; P. de Cavanac; S. Caiphas; Austorgius de Orlaco; B. de Rodes; Rigaldo de Rodes; G. Paillada; Laur[entius] Ricardus; B[ernardus] de Azillano; Berenguer Medicus; G[uillelmus] de Azillano; B[ernardus] Rascazol; Ponç de Roveira; G[uillelmus] de Lunello; G. Fortis; B. de Barra; G. de Villanova; P[etrus] Richerius; U. de Roca; P[etrus] Tropassen; Johan de Baudaco; Baudaco; R. Carizon; G. Malcauzat; Unraldus; G. Carizon; G.U.P. [sic]; Guitardinus; B. Lamberti junior; Berenguer Lamberte; G. Lamberte; Johan Catalanus; G. Desderius; P[etrus] de Sancto Desderio; R. Arbosa; Bertrandus Lautardi; G. Radulfi; G. Gros; Guiraldus Basadle; J. Limotganus; Talon; Guira Atbrandus; B. Leterici; J. Bligerius; P. Pinol; Guarnerius de Camburac; Ponç Salvaire; Ponç Carbonellus; P. Guiraldus; B. Ecclesia; S. Arbertus; Er. d´Azillan; Berenguer Aimericus; Marcos de Tornamira; S.Polverel; P. de Monbeliardo; J[ohannes] Lucianus; P. Rainaldus; Gr. R. Deodatus de Sans; Berenguer Aimericus; Bertrandus Rainaldus; Ar. de Vilario; P. hermano de Vilario; Matheas de Carrion; J. de Castilon; B. Scuderius; Poncius de Montarbedone; R. Arberti; Bertrandus de Sancto Amacio; Deodatus Rotberti; G. Capdebou; P[etrus] Lobertus; de Crispiano; Jacobus canonicus Agathensis; Bertrandus de Sancto Firmito; R. de Mairosio. 4.2. Antibol, obispo de Montpelier. Antibol perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Montpelier (256). 4.3. Guillem, prior de Montpelier. Guillem perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de prior en el monasterio de La Cella, de Montpelier (257). 5. Los apoyos de Pedro II en Perpiñán. En 1197, Pedro II dictó en Perpiñán, una serie de normas para regular el régimen municipal, estableciendo un consulado formado por cinco cónsules, designados por él. Unos años más tarde, en 1207, obligó a los habitantes de Perpiñán a efectuar contriuciones económicas para sostener la obra de la muralla. En 1210, ratificó la protección de los habitantes de Perpiñán bajo su persona, y en 1211 45


estableció una serie de franquezas para las órdenes del Temple y del Hospital (258). 6. La milicia del Temple de Pedro II. Pedro II se valió del apoyo de las órdenes militares del Temple, Hospital, Trinidad y Santiago para repoblar y dominar los territorios conquistados. Los hombres que pertenecieron al Temple fueron: 6.1. Arnaldo de Claro Monte, Maestre del Temple. Arnaldo de Claro Monte fue maestre del Temple en Provenza y España. Fue coetáneo de Bernardo de Serone, comendador templario de Gardeny; así como de Ramón de Castellazolo, obispo de Zaragoza; Ferrán Rodriz, señor de Daroca y Calatayud; Pere Cornel, señor de Ejea y Castillo; y Jimeno Cornel, señor de Huesca (259). 6.2. Bernardo de Serona, comendador del Temple de Gardeny. Durante el reinado de Pedro II, el templario Bernardo de Serona estuvo al frente de la encomienda templaria de Gardeny, bajo las ordenes de Arnaldo de Claro Monte, maestre del Temple en Provenza y España (260). 6.3. Guillem Ramón, comendador del Temple de Alcalá de la Selva. En el año 1198, el rey Pedro II hizo donación a los frailes templarios de la encomienda de Alcalá de la Selva, de un molino ubicado en la acequia de Teruel, siendo su comendador, Guillem Ramón (261). 6.4. Guillem de Lausbesc, prior de la encomienda de Ejea. En marzo del año 1200, Guillem de Lausbesc, desempeñaba el cargo de prior de la encomienda de Ejea, cuando el rey Pedro II les concedió a las encomiendas de Ejea, Gran Selva; y Alcalá de la Selva la exención de los impuestos de lezda y pedagio en las tierras propiedad del rey (262). 6.5. Ramón de Gurb, maestre del Temple. Ramón de Gurb desempeñó el cargo de maestre del Temple, en el año 1201, cuando el rey Pedro II donó a la orden de los “Pobres 46


Caballeros de Cristo, del Templo de Jerusalén”, el lugar de “Arnesillo”, y su término, así como su iglesia, con todos sus bienes (263). 6.6. Pere de Monteagudo, maestre general del Temple, en Provenza e Hispania. En el año 1202, el maestre general del Temple, en Provenza y España fue Pere de Monteagudo, quién recibio del rey Pedro II un privilegio general de exenciones e inmunidades para los reinos de Aragón y condado de Cataluña (264). 6.7. Ramón de Montcada. Ramón de Montcada perteneció a la casa templaria de Tortosa en el año 1202. Estaba casado con Gualbos, y tuvo un hermano llamado Guillem Ramón. Junto con los representantes templarios, Ponç de Rigalt -maestre del Temple en Italia, Provenza y España-, Guillem de Torre, -comendador de Ribera y Miravet-, Bernat de Claret, Guillem Amel -preceptor de la encomienda de Gardeny-, y Pere de Déu, -preceptor de la encomienda de Horta-, llegaron al acuerdo de pagar 1500 maravedies a Ramón de Montcada, a cambio de que él retirase todas las cargas impuestas a los templarios (265). 6.8. Ponç de Rigalt, maestre del Temple en Italia, Provenza y España. Ponç de Rigal desempeñó el cargo de maestre general del Temple en Italia, Provenza y España en el año 1202. Tuvo bajo sus órdenes a los siguientes personajes templarios: Ramón de Montcada; Guillem de Torre, -comendador de Ribera y Miravet-; Bernardo de Claret; Guillem Amel -preceptor deGardeny-; Pere de Dios, -preceptor de Huerta de San Juan-; Arnaldo Anglesola; Arnau de Sanahuja; Bernardo Durand; Ramón Baiuli; Esteban de Soria; Ricardo de Glesu, ballestero; Guillem de Graça; Ramón Batalla; Albert, -vicepreceptor de Gardeny-; Guillem Gauterri; Arnau de Claret; Guillem de Rocafort, camarero de la encomienda de Tortosa; Ramón de Centelles; Carbonell de Çavid; Guillem de Cervera; Dalmau de Fonollar, -comendador de Tortosa(266). Ponç de Rigalt aparece en un documento de reconocimiento de deuda por parte del rey Pedro II, en el año 1202, por el cual la orden del Temple le había prestado mil maravedíes (267).

47


En julio de dicho año de 1202, Ponç de Rigalt apartece en otro documento por el cual, el monarca aragonés Pedro II,confirmó la donación realizada a la orden del Temple por su abuelo Ramón Berenguer IV, y su padre, Alfonso II, de la ciudad de Tortosa, y de sus diezmos (268). 6.9. Guillem de Torre, comendador de Ribera y Miravet. Sobre Guillem de Torre, solo se tiene conocimiento de que fue comendador de las casas templarias de Ribera y Miravet, en el año 1202 (269). 6.10. Guillem Amel, preceptor de Gardeny. Sobre Guillem Amel, solo se tiene conocimiento de que fue preceptor de la casas templaria de Gardeny, en el año 1202 (270). 6.11. Pere de Déu, preceptor d´Horta de Sant Joan. Sobre Pere de Déu, solo se tiene conocimiento de que fue preceptor de la casas templaria de “Horta de Sant Joan”, en el año 1202 (271). 6.12. Americo de Stuga, comendador de Huesca. En el año 1212, Américo de Stuga desempeñó el cargo de comendador de la casa templaria de Huesca. Su nombramiento fue realizado en Toledo, por el rey Pedro II (272). 6.13. Ponç Mariscal, comendador de Miravet. Ponç Mariscal desempeñó el cargo de comendador de la casa templaria de Miravet en el año 1212, apoyando al rey Pedro II en la batalla de las Navas, de Tolosa (273). 6.14. Arnaldo Salomón, comendador de Huesca. En el año 1210 aparece registrado como comendador de la casa templaria de Huesca, Arnaldo Salomón (274).

48


6.15. Dalmau de Creixell. Dalmau de Creixell, fue oriundo del Ampurdán. Perteneció a la orden del Temple. Fue hijo de Guillem Ramón de Creixell y de Beatriz de Navata. Tuvo un hermano llamado Dalmau de Creixell. Vivió bajo el reinado de Alfonso II y de Pedro II. Entre sus familiares se hallaba su primo hermano, el conde de Rosellón (275). 6.16. Ermengarda, vizcondesa de 9arbona. En el año 1196, la vizcondesa de Narbona, Ermengarda donó a la orden del Temple el castillo de su propiedad de “Albars” y todos los derechos relacionados con la señoría de dicho territorio; además del castillo de “Corsdan”. Y a la orden del Hospital de Jerusalén, el castillo de “Perinhan” (276). 6.17. Guillem Jordá de Canet. Guillem Jordá de Canet perteneció al estamento nobiliario. Como caballero y cofrade templario donó a la orden del Temple en el año 1202-1203, un honor de su propiedad ubicado en el castillo de “Tesà”, además de dos masías productoras de sal (277). 6.18. Jauspert de Serra, comendador del Masdeu. Jauspert de Serra desempeñó el cargo de comendador de la casa templaria del Masdeu en el año 1195 (278). 7. La milicia del Hospital de Pedro II. El rey Pedro II se apoyó en los miembros de la orden del Hospital durante su reinado. En este punto aparecen algunos de los personaques que tuvieron relación directa o a través de donaciones testamentarias, con la orden del Hospital de Jerusalén. 7.1. Jimeno de Lavata, maestre del Hospital. Jimeno de Lavata comenzó su carrera en la orden del Hospital como maestre de la casa de Amposta, en marzo del año 1205 (279). Pocos meses después, concretamente entre junio y diciembre de 1205 ya era “Gran Maestre” de la orden del Hospital, cargo que mantuvo hasta 1211 (280).

49


7.2. Fortún de Cabeza, Maestre del Hospital. Fortún de Cabeza desempeñó el cargo de Maestre del Hospital de Jerusalén durante el infantado de Pedro II, siendo su cargo confirmado por el rey Alfonso II en 1196 (281). Ese mismo año, al tomar posesión de su cargo, el rey Pedro II otorgó a Fortún Cabeza, como maestre del Hospital en el reino de Aragón, el castillo y la villa de Calanda (282). Paralelamente, en 1196, Foryún cabeza fue maestre del Hospital de Amposta (283), cargo que mantuvo hasta 1198 (284). 7.3. Sancho de Aragón. El conde Sancho de Aragón, hermano de Alfonso II, e hijo de los reyes Ramón Berenguer IV y Petronila ingresó en la orden del Hospital de Jerusalén, en julio de 1196, en el convento de “Cavalhon” (285). 7.4. Martín de Ayvario, Maestre del Hospital. Martín de Ayvario desempeñó el cargo de maestre del Hospital en el año 1198, apareciendo en un documento notarial por el cual el rey Pedro II eximió a la orden del Hospital de Jerusalén de un quinto de las ovejas que criaba la orden (286). 7.5. Jimeno de Lavata, comendador del Hospital de Huesca. Jimeno de lavata perteneció a la orden del Hospital de Jerusalén, desempeñando el cargo de comendador de la casa de Huesca, en el año 1198 (287). Entre 1199 y 1200, compartía el cargo con su pertenencia a la casa hospitalaria de Amposta, junto a Miguel de Luesia, Pere Sese, García Romeo y Guillem de Alcalá (288). Y en 1201, pasó a desempeñar el cargo de maestre del Hospital, de la casa de Amposta (289), momento en que el rey Pedro II le entregó la torre de “Torroja”, con sus términos y pertenencias, a cambio de establecer un presbítero en la iglesia de “Santa María”, de Alguaire, para que celebrase misa diaria en el altar de “Santa María”, por el bien del alma del rey y de sus familia (290). 7.6. Americo de Paz, preceptor de Amposta. En el año 1200, Américo de Paz desempeñaba el cargo de maestre de la encomienda hospitalaria de Amposta, cuando el rey

50


Pedro II se afilió a la orden del Hospital, ordenando que su cuerpo fuese enterrado en una casa hospitalaria (291). 7.7. Bernat Ivorra y Pere de Vallferosa. En el año 1198, aparecen dos nombres relacionados con una donación compartida a las órdenes del Hospital y del Temple, por parte de Bernat de Ivorra y de Pere de Vallfermosa (292). 8. Los templarios y hospitalarios de la hueste del rey “Católico”. En el año 1198 aparecen una serie de nombres relacionados con las órdenes militares del Temple, Hospital y Santo Sepulcro de caballeros y religiosos que pertenecieron a la hueste de Pedro II, y que fueron (293): Ramón de Vilademuls; Dalmau de Creixell; Guillem de Creixell; Pere de Creixell; Ugo de Bas; Arnau de Salis; Guillem de Salis; Arnau de Lerz; Arnau Guillem de Cartalano; Miró de Osteles; Pere de Luciá; Guillem de Cardona; Bernardo de Portella; Guillem de Granada; Guillem de Timor; Bernardo de Anglesola; Pere de Anglesola; Pere de Cervera; Ramón de Montcada; Pere de Bañeres; Guillem Pere de Castelleto; Ramón Galcerán; Hug de Mataplana; Berenguer de Puig Verd; Ramón de Vilanova; Pere Ramón; Pere de Claro Monte; Arnau de Cervera; Ponç de Verneto; Guillem de Cervera; Guillem de Guardia; Ramón Alemany; Fortún Cabeza -maestre de Amposta-; Berenguer de Mirales -comendador de Amposta-; Pere comendador de Lérida-; y Ferrer de Salfores. 9. La milicia de Alfama de Pedro II. El rey de Aragón y conde de Barcelona, Pedro II creó la orden de “San Jorge” de Alfama para repoblar las tierras del Ebro, en el año 1201. Los personajes que formaron parte de dicha orden fueron: 9.1. Joan d´Almenar. Joan de Almenar fue el iniciador de la orden de Alfama por concesión del rey Pedro II, de su madre, la reina viuda de Alfonso II, Sancha, y con el consejo del templario Ramón de Montcada. La primera casa sanjorgiana surgió en el desierto de Alfama con el propósito de luchar contra los sarracenos (294).

51


9.2. Martí de Vidal. Martí de Vidal desempeñó el cargo de subdiácono en la encomienda sanjorgiana de Alfama, en el año de su creación 1201 (295). 10. La milicia trinitaria de Pedro II. El rey Pedro II se valió de la orden de la Trinidad, para dominar a los sarracenos en las tierras de Alicante, concretamente en el castillo de Aitana. 10.1. Joan de Mata. Joan de Mata fue el ministro religioso de la orden de la Santa Trinidad. Recibió en el año 1201 del rey Pedro II, la torre de Avinganya con sus términos, su dominio en el castillo de Aitana, perteneciente a la actual provincia de Alicante, y otros bienes, a cambio de que los religiosos de dicha orden militar mantuvieran a los sacerdotes en la torre de Avinganya, para celebrar oficios religiosos (296). En ese mismo año, Joan de Mata, fue autorizado por el rey Pedro II para que los miembros de la orden de la Trinidad pudieran recoger limosnas, fundar conventos y redimir a los cautivos (297). 11. Conclusiones. En este trabajo se ha pretendido demostrar como el rey de Aragón y conde de Barcelona, Pedro II “El Católico”, heredó los linajes históricos de su padre Alfonso II “El Casto”. Linajes formados por caballeros pertenecientes a los estamentos nobiliario y eclesiástico, que le acompañaron a lo largo de su vida personal, política, militar, económica y religiosa. Los linajes históricos que compusieron parte de la hueste del rey Pedro II estuvieron formados por las familias de los Cornel; Ager; Ferrer; Columbo; Olzina; Blanes; Guardia; Entenza; Paredes; Romeo; Ferrándiz; Blanes; Jimeno; Sánchez; Gudal; Cabrera; Portella; Granada; Creixell; Plá; Urgell; Erill; Cervera; Miravet; San Lorenzo; Canet; Llémena; Adalbert; Mercadal; Sant Martí; Durfort; Castellbó; Ladrón; Ribelles; Berguedá; Betlán; Alagón; Pomar; Resún; Marimón; Montbaldrán; Tortosa; Aresa; Rocabertí; Vernet; Mómez; Santa Cruz; Querol; Villanúa; Malaviella; Tavertet; Villanovilla; Pardo; Atienza; Luesia; Castellazolo; Torrella; Laguna; Belvís; Castrocol; Timor; Palou; San Pedro; Artosilla; Castán; Laserra; Colom; Granell; Azagra; 52


Argilers; Cardona; Sanahuja; Corsa; Boatis; Tornamira; Argensola; Olivella; Mataplana; Sales; Hugonis; Mur; Queral; Caserres; Anglesola; Montcada; Torroja; Podio; Alemany; Aguiló; Planes; Pinós; Lavata; y muchas más, que dieron su apoyo al rey Jaime I “El Conquistador”, tras la muerte de su padre Pedro II, en la batalla de Muret, formando igualmente, parte de su hueste, e interviniendo personal y directamente en la conquista de las Baleares, y por tanto de la isla de Menorca. Muchos de los componentes de la hueste de Pedro II formaron parte de las órdenes militares de los “Pobres Caballeros de Cristo del Templo de Jerusalén”, del “Hospital de Jerusalén”, de “La Trinidad”, de “San Jorge de Alfama”, y de “Santiago”. Dichos caballeros compartieron sus cargos religiosos-militares con sus títulos hereditarios, desempeñando paralelamente sus actividades en las ódenes militares con la política, la administración real, la economía y la Iglesia. De los linajes históricos y religioso-militares, el rey Pedro II se valió para mantener, conservar, dominar y ampliar sus territorios de conquista.

En Villajoyosa (Alicante). A 30 de marzo, 2012.

53


Citas Bibliográficas

(1). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 419 y 420. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 14. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vende a la Orden del Hospital varias posesiones en Castiliscar por la cantidad de 1000 mazmutinas, dando licencia a los ganados de Castiliscar para pastar libremente en todas sus tierras. A. AH0, OOMM San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Castilliscar, carp. 655, nº 24. (…) / (Página 420) (A-a) 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, pro anima patris et matris mee et omnium fidelium defunctorum, et in remissione peccatorum meorum, dono, laudo et concedo Deo et domui Hospitalis Jherusalem, et pauperibus infirmis, et vobis fratri Exemeno de Lavata, magistro Emposte, et ómnibus aliis fratribus presentibus atque futuris, de me aterra terminum ad Castrum Siscar, sicut dividitur de fosillo de sadava usque ad portel de Malvar, sicu taque vertuntur, et deinde sicut vadit usque ad Fozcebrera, et deinde sicut vadit usque ad viam de Encisa, et deinde sicut vadit usque ad podium de Almanara, et deinde usque ad cimam de Picannedo, et deinde sicut vadit usque Foccatima, sicut aque vertuntur (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximenus Cornel, maiordomus et senior in Calataiub. Michel de Lusia, alferiz et senior in Tirasona. Petrus Ladron, senior in Burgui. Eximinus de Lusia, senior in Sos. / (Página 421) [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Lofarrencus, senior in Luna. Garcia Rumei, senior in Ayuar. Aznarius Pardi, senior in Exeia (...)”. (2). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 410 y 411. Villa de Santa Ágata. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 abril, 29. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con su mayordomo Jimeno Cornel y su mujer Sancha la villa de Mazalcoraz, que les pertenecía, por la de Sangarrén, con su viña, rueda de molino y heredades, la villa de Orrios y todos los derechos del rey sobre los molinos de Murillo (de 54


Gállego). A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 111. (…) (A). In nomine Domini nostri Jhesu Christi. Manifestum sit ómnibus tam futuris quam presentibus quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, in presentia multorum proborum hominum curie mee, facio concabitum vobiscum Exameno Cornelii meo maiordomus et cum Domina Sancia uxore vestra, fido et concedo vobis in concambium de Mazalchorat, villam vestram, meam villa Sanctam Agaten cum ómnibus terminis et pertinencias suis, heremis et populatis, cultis et incultis, et cum vinea mea que ibi est, et cum rota molendini, et cum universis aliis directis meis que ad meam regalem dignitatem pertinent et pretiñere debent, et cum omnis etiam hereditatibus si quas homines mei de Sanctam Agatam habent hodie aut possident in circunstantibus terminis;ita quod de cetero nulli alii teneantur servire de hereditatibus illis nisi vobis et successoribus vestris. Dono etiam vobis in concambium idem villam meam de Horrios cum ómnibus terminis et pertinencias suis, heremis et populatis, cultis et incultis et cum ómnibus directis meis sicut ad meam regalem dignitatem pertinent et pretiñere debent. (…) / (Página 411) Signum [signo] Petris Regis Aragonum et Comitis Barchinone, qui supradictum concambium laudo, concedo et confirmo sicut in seperioribus continetus. Signum Exameni Cornelii, qui supradicta laudo et confirmo. Signum Sancie uxoris ipsius Exameni Cornelii, qui supradictam laudo et confirmo. 0os tres Artaldus de Alagone. R[aimundus] de Podie et G[uillelmus] de Podio testificamur Dominam S[anciam] uxore Examen Cornelii firmasse et concessisse hanc cartam die Pentecostés apud Turrim de Galinde. Huius rei testes sunt suscripti: [1ª. Col.] Gaston de Bearn vicecomes. Examenus Rumeu. Blasco Romeu. [2ª. Col.] Michel de Lusia. Adam d´Alascon. Guillelmus d´Atrosil. Arnaldus d´Alasco. [3ª. Col.] Petrus de -avascos. Assalitus de Godal. Ferriz, filius Don Marco. Petrus Pomarii. Sig[signo]num Petri de Blandis notarii Regis, qui mandato predictorum supradicta scripsit (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 410. Cita (595). “(...) 0oticia ¿s. XIII?, reprod. fin. ss XIV-XVI, PEDRO GARCÉS DE CARIÑE0A, 0obiliario, ed. UBIETO ARTUR, pp. 52-53. Pareçe en un cuaderno de las escripturas de los Templarios, en el qual ay esta memoria: Instrumentum divisum per literas. Cambii facti inter dominum regem Petrum anticum et Eximinum Corneli, suum maiordomum, et Santiam, uxorem eius, filiam Fortuni de Estada, in quo praedictus dominus rex 55


dedit eis in cambium de Mozalçorach, villam sanctorum, suam villam Santae Agate et villam suma de Orrios, et directos quos habebat un milendinis de Moriello. Et ipssi cónyuges dederunt ei iamdictam villam de Mozalçorach (…)”. (3). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 473. Jimeno Cornel. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 agosto, 1. Tarazona. Jimeno Cornel acuerda con la reina Sancha de Aragón, soror del Hospital, el empeño de los castillos de Calatayud, Daroca y Uncastillo, a condición de entregar lo antes posible 15.000 mrs., de oro, 4000 s., jaqueses y 50 cahíces entre trigo y cebada del a medida de Monzón, y del compromiso de no entregar dichos castillos al rey hasta que la reina quede pagada, todo ello con la garantía del rey Pedro el Católico. (…) C. Transcripción de A.PA0O, Santa María de Sijena, “Humilis Soror”, III: Parte Documental, nº 39. (…) (C). Sit notum cunctis quod ego Eximinus Cornelii promitto et convenio vobis Domine Santie, regine Aragonum ac sorori Hospitalis Sancti Johannis Ierosolimitani, in fide et legalitate mea sub dominio et fidelitate quibus vobis teneor pacare vobis, in pace vel cui vos mandaveritis verbo vel scripto,in morte vel in vita, quindecim millia morabetinorum boni auri et iusti ponderis, et quatuor millia solidos jacenses et quinquaginta caficium inter ordeum et frumentum ad mensuram de Montisone, quo cicius potero bona fide ad vestrum bonum intellectum de exitibus ómnibus et petitos Domini Regis fili vestri de Daroca et de Calatajub et de Uno Castello, quos dictos Rex tradidit mihi et obligat hoc totum supradictum persolvendum, et convenio sub dominio et sacramento quibus vobis teneor quod non reddam Darocam neque Unum Castellum Domini Regi filio vestro donec de prenominata pecunia (…)”. (4). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 153 y 154. Ximeno Cornel. “(…) Es preciso advertir que estas excepciones tienen cierta justificación, pues los documentos que están expedidos en Aragón se refieren a personas o colectividades catalanas y los de Cataluña a aragonesas. Así tenemos el documento Reg. nº 351 que se refiere a unas tierras de Lérida y lleva / (página 154) año a pesar de ser de Calatayud; en cambio el 355, que está dado en Lérida, tiene 56


sólo la era, refiriéndose a un cambio de Ximeno Cornel de unas heredades en Uncastillo. Ambos son del mes de octubre de 1210 y están dados por el mismo notario y escriba (…)”. (5). ASLANIANTS, Alekséi. “La nobleza aragonesa en el siglo XIII: nombres de persona y vínculos de sangre”. www.Aslaniants.pdf Página 6 y 7. Herencia simbólica. “(…) 6. PEDRO COR-EL, ya mencionado sobrino de Jimeno Cornel y hijo de Gonzalo Ibáñez de Baztán y de doña Aldonça sería sobrino materno de don Pedro Cornel, documentado éste entre 1187 y 1199 como tenente en Tauste, Tarazona, Zaragoza y otros honores y así como mayordomo en 1200 (…)”. (6). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 154. Juan de Ager. “(…) pero en el año siguiente todos los documentos fechados tanto en Cataluña como en Francia son de un mismo notario que los aragoneses; el único que puede ser de Lérida, no tiene ningún nombre de notario ni / (Página 155) escriba. El documento que posiblemente también es de esta ciudad del 1200 (Reg.nº 72) va suscrito por Juan de Ager (15) (…)”. Página 155. Cita (15). “(…) Joan d´Ager (…)”. Página 155. Juan de Ager. “(…) El año 1203 se rompe esta tradición. Los documentos fechados en Lérida en dicho año (hasta entonces no había vuelto el Rey por allí) son de Juan de Berax (Re. nº 136, 137, 142). En 1204 vuelve a dar el documento en la dicha ciudad Guillermo de Corro. En 1205 en Juan de Berax (Reg. nº 177) el notario que suscribe el documento de Lérida, siendo los últimos que tienen un notario o escriba especial los dados por Juan de Ager en 1206 (Reg. nº 212, 213) (…)”. (7). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 585 y 586. Linaje de Bernat de Ager. Documento 403. “(…) 1199, juny, 13. Guillem de Tàrrega dóna a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus el dret del delme, sobre el pa i el vi, de tota l’honor del seu domini, que els monjos tenen a Tàrrega, de les quadres i dels obradors, sense cap retenció, perquè en puguin gaudir lliurement. Per aquesta donació, Guillem rep dels béns monacals cent vint sous barcelonesos i és rebut com a familiar del cenobi perquè pugui gaudir de tots els béns espirituals de la missa, de les matines, de les vespres, i de qualsevol altre benefeci que els monjos reben de Déu.

57


A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 8. Original. Carta partida per ABC. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 9. Trasllat ([Hoc est] transl[atum bene et fideliter] factum cuis series sic ordinatur) de 16 de desembre de 1256 fet per fra [...] (Ego ffrater [±2] hoc translatum scripsi anno Domini ·Mº·CCCº·L·VI·, ·XVII· kalendas ianuarii et hoc sig(signe)feci). En mal estat de conservació. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 10. Trasllat d’1 d’octubre de 1248 fet per fra Guillem de Tarracham (Ego ffrater G<uillelmus de Tarracham, monachus, hoc cartam fideliter translatavit ab originali suo sicut superius continetur kalendas octobris anno Domini ·Mº·CCº·XLº·IIIIº· et hoc sig(signe)feci). En mal estat de conservació. Cit.: FORT, El senyoriu... 0otum sit cunctis quod ego G<uillelmus> de Tarrega, per me et omnes meos et pro Dei amore, pro anima mea et parentum meorum omniumque fidelium defunctorum, donamus omni tempore domino Deo et monasterio Sancte Marie de Sanctis Crucibus et vobis Bernardi, abbati, et fratribus presentibus et futuris omnia iura de decima, que habemus et tenemus et accipere debemus de pane et vino de omni honore de dominicatura, quam fratres predicti monasterii modo in presenti tenent in Tarrega et in suis quadris et de illorum laboratoribus, sine retentu, quem ibi non facimus, ad vestram voluntatem faciendam omni tempore. Et propter hoc donum, ego Bernardus, abbas, et omnis conventus predicti cenobii, / (página 586) colligimus vos G<uillelmum> de Tarrega in missis, matinis, vesperis et in omni beneficio, quod Deo acceptabile erit, ut Deus det vobis anime, tam bonam partem quam nos expectabimus habere omni tempore. Et insuper ego G<uillelmus> de Tarrega recipio de caritate de fratribus predicti monasterii ·C·XX· solidos Barchinone, et illi et successores eorum habeant predictam donacionem ad eorum voluntatem faciendam omni tempore. Actum est hoc idus iunii anno Domini ·M·C·XC·IX·. Sig+num G<uillelmi> de Tarrega, que hanc cartam mandavit scribi et firmavit et testes firmare feci. Sig+num G<uillelmi>de Pulcro Loco, qui hoc laudo et firmo et solvo totam ipsam decimam quam G<uillelmus> de Tarrega dedit predicto cenobio. Sig+num A<rnaldi> Botet, sig+num B<ernardi>de Manresa, sig+num A<rnaldi> de Lorenz, testes. Petrus, levita, qui hoc iussu G<uillelmi> scripsit, die et anno quo (signe) supra, cum litteris suprapositis in ·V·, ·XIIII· et ·XV· linea et rasis et emendatis.(…)”. (8). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. 58


Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 594. Linaje de Berenguer de Ager, abat de Santes Creus. Documento 410. “(…) 1200, juny, 24. Bernat, clergue de Vilafranca, atès que temia morir intestat, fa donació d’una part dels seus béns a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, en presència del mateix abat, del prior Arnau i de fra Ramon de Rifar. Dóna als monjos mil sous, els mateixos que els va deixar per la compra de l’honor d’Arnau de Cervera a Lleida, i les cases de Vilafranca del Penedès, és a dir, un solar nou amb el celler i les que hi ha al davant de la porta del celler, amb el colomar inclòs. Els fa donació, també, del mas situat a Vallmoll, al Penedès, prop de l’honor que ara dóna a l’hospital de Vilafranca, que ell ha fundat. Tanmateix els rèdits de la quantitat que va deixar als monjos per la compra de l’honor d’Arnau de Cervera com també els del mas que els ha donat, els deixa al seu nét, durant cinc anys, juntament amb el domini veí al solar ofert als monjos i els obradors que hi té construïts. Per aquesta donació l’abat de Santes Creus el rep com a familiar del cenobi. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 18. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 19. Trasllat de 17 de juny de 1239 (Hoc est translatum fideliter translatatum ·XV· kalendas iulii anno Domini ·M·CC·XXX·IX·, cuius series sic hordinatur) fet per fra Guillem Riquer ((signe) fratris Guillelmi Richerii, qui hoc fideliter translatavit). En el mateix suport de pergamí hi ha dues cartes partides per ABC. Hec est memoria donationis quam ego, Bernardus, clericus de Villa Francha, feci super quadam parte rerum mearum, in presencia dompni Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus, et fratris Arnalli, prioris eiusdem, atque fratris Raimundi de Riffano, propter remedium anime mee, in hec modum quod si me mori contingeret intestatum, dimitto et offero Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et fratribus eiudem loci illos ·M· solidos, quos accomodavi eis ad emptionem honoris Arnalli de Cervera, quem ipsi emeret in Ylerda; et ipsas domos meas in quibus habito in Villa Francha, scilicet, solarium novum cum scellario, quod est sub eodem solario; et omnes alias domos, que sunt infra ianuam, que aperitur ante dictum cellarium, cum introitu et exitu et cum columbario et clausuris et cum ceteris omnibus ad ipsos domos pertinentibus; et mansum unum cum omnibus suis pertinenciis, qui est in Penitensi, in loco dicto Valle Molle, propter honorem qui ad eundem mansum pertinet, qui est / (página 595) supra viam, quem dimitto hospitali quod ego feci in Villa Francha. Reditus vero, quos ego accipio in honore quem ipsi emeret de supradicto Arnallo de Cervaria, et reditus predicti mansi dimitto nepoti meo qui est in scolis, quos ipse 59


habeat per ·V· annos. Si ego obiero intestatus postea vero supradicum monasterium habeat et possideat libere et in sana pace supradictos mille solidos cum fructu et domus et mansum sicut superius dictum est, ad suas voluntates. Item dimitto dicto nepoti meo dominicaturam illa que est iuxta predictum solarium cum operatoriis sub ea constructis ad suam voluntatem. Ex ego Bernardus, abbas supradictus, cum consilio fratrum meorum, recipio te Bernardum de Villa Francha in omnibus spiritualibus bonis monasterii nostri et concedo ut faciamus pro te servicium, sicuti pro uno monacho nostro, tam in vita quam in morte. Actum est hoc ·VIIIº· kalendas iulii anno Dominici Incarnationis ·Mº·CCº·. Sig+num Bernardi, abbatis. Sig+num Arnalli, prioris. (Signe) fratris Raimundi de Riffano, nos qui huius rei testes sumus veraces. Sig+num Arnalli, monachi qui hoc scripsi fideliter mandato abatís (…)”. (9). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 599 y 600. Berenguer de Ager, abar de Santes Creus. Documento 414. “(…) 1200, novembre, 21. Bertran de Sant Pere ven per vint sous barcelonesos, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, el dret de tot el que hi ha a l’honor monacal de Fontscaldetes, i de tot el que hi puguin adquirir, ja sigui per empenyorament o d’una altra manera de qualsevol home o dona, que per ell el tinguin, des del riu Despets fins a la granja de Fontscaldetes i des de la part superior del grau de la Romeguera fins a la via Cativera. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 4. Original. Escapçat per la part dreta. Sit notum cunctis quod ego Bertrandus de Sancto Petro per me et per omnes parentes meos, bona fide et sine dolo, concedo et laudo, diffinio et evacuo et facio vendicione ommino desero, / (Página 600) domino Deo et Beate Marie et monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et fratribus eiusdem loci presentibus atque futuris, quicquid in honore vestro de Fontibus Calidis, quem modo ibi habetis vel in antea, Deo largiente, acquirere potueris iure pignoris seu aliqua voce vel ratione a vobis exigebam vel exigere potueram ego in aliquis homo vel femina per me a rivo Despets, versus predictam grangiam de Fontibus Calidis et a superiori gradu de Romeguera usque ad viam Captivariam, ut illud habeatis et teneatis liberum et quietum sine ulla exactione vel contrarietate mei meorumque perpetuo iure. Et est sciendum quod propter hanc solucionem dedistis mihi, bonis monasterii, ·XX· solidos Barchinonensis. Et ego ero vobis de hoc garens contra cunctis homines. Actum est hoc ·XI· kalendas decembris 60


anno Domini ·Mº·CCº·. Sig+num Bertrandi de Sancto Petro, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Arsendis, uxoris eius. Sig+num Petri, filii eorum. Sig+num Bertrandi, filii eorum. Sig+num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (10). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 599 y 600. Berenguer de Ager, abar de Santes Creus. Documento 414. “(…) 1200, novembre, 21. Bertran de Sant Pere ven per vint sous barcelonesos, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, el dret de tot el que hi ha a l’honor monacal de Fontscaldetes, i de tot el que hi puguin adquirir, ja sigui per empenyorament o d’una altra manera de qualsevol home o dona, que per ell el tinguin, des del riu Despets fins a la granja de Fontscaldetes i des de la part superior del grau de la Romeguera fins a la via Cativera. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 4. Original. Escapçat per la part dreta. Sit notum cunctis quod ego Bertrandus de Sancto Petro per me et per omnes parentes meos, bona fide et sine dolo, concedo et laudo, diffinio et evacuo et facio vendicione ommino desero, / (Página 600) domino Deo et Beate Marie et monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et fratribus eiusdem loci presentibus atque futuris, quicquid in honore vestro de Fontibus Calidis, quem modo ibi habetis vel in antea, Deo largiente, acquirere potueris iure pignoris seu aliqua voce vel ratione a vobis exigebam vel exigere potueram ego in aliquis homo vel femina per me a rivo Despets, versus predictam grangiam de Fontibus Calidis et a superiori gradu de Romeguera usque ad viam Captivariam, ut illud habeatis et teneatis liberum et quietum sine ulla exactione vel contrarietate mei meorumque perpetuo iure. Et est sciendum quod propter hanc solucionem dedistis mihi, bonis monasterii, ·XX· solidos Barchinonensis. Et ego ero vobis de hoc garens contra cunctis homines. Actum est hoc ·XI· kalendas decembris anno Domini ·Mº·CCº·. Sig+num Bertrandi de Sancto Petro, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Arsendis, uxoris eius. Sig+num Petri, filii eorum. Sig+num Bertrandi, filii eorum. Sig+num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (11). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 600 y 601. Berenguer de Ager, abat de Santes Creus. . Documento 415. “(…) 1200, desembre, 9. Sentència arbitral donada i consensuada per tres prohoms nomenats per l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger, 61


i tres més en representació d’Aimeric de Pacs, comanador d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, sobre els límits i la fitació de les terres de la Granja del Codony santescreuenca i de les terres hospitaleres al terme del Codony. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 5. Original. Carta partida per ABC. 0otum sit cunctis audientibus quod controversia et discordia que diu fuerat inter domun de Sanctis Crucibus et Domum Ospitalis, scilicet, super terminos et fixurias et divisiones que erant super grangiam de Coctano et mansum Hospitalis quod fuit regine. Tandem vero cognita causa et aperta ratione, laude et consilio multorum proborum hominum venierunt ad finem et concordiam, et fuit talis composicio et pensamentum ut quales tres probi homines ex parte domus de Sanctis Crucibus et alii tres ex parte Domus / (Página 601) Ospitalis, suo arbitrio ac iudicio, terminos et fixurias ponerent ab ipsis ratum et firmum in perpetuum habetur, et ita actum isti electi sunt itaque ·VI· probi homines, scilicet, Raimundus de Costa et Bernardus de Fortunio et Poncius de Brugeras et Raimundus de Rivo de Peras et Deusde de Alqoer et Bernardus Moliner, et posuerunt terminos et fixuras inter utrumque honorem, ideoque, in Dei nomine, ego dompnus Bernardus, abbas de Sanctis Crucibus et Arnaldus, prior, et Petrus de Sancto Laurencio, cellerarius, et Bernardus de Ienova, cellerarius, nos qui hoc vidimus et audivimus et in hoc negocio presentes fuimus, cum consilio et voluntate omnium fratum nostrorum propter pacis caritatisque custodiam, laudamus et concedimus et in perpetuum ratum et firmum ducimus terminos et fixuras, que isti ·VI· prefati probi homines posuerunt super regum et sub rego. Similiter et ego Aimericus de Pax, comendator domus de Emposta, ex precepto et auctoritate magistri nostri Martini de Aiuar et cum consilio et voluntate et assensu fratum nostrorum et tocius capituli Domus Ospitalis de Emposta, laudamus et concedimus et nec in perpetuum ratum et firmum ducimus terminos et fixurias que isti ·VI· prephati probi homines possuerunt super regum et sub rego. Actum est hoc ·V· idus decembris anno Domini ·Mº·CCº·. Sig+num dompni Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus, sig+num Arnaldi, prioris, sig+num Petri de Sancto Laurencio, cellerarii, sig+num Bernardi de Ienova, cellerarii, nos omnes, similiter, qui hoc laudamus et firmamus testesque firmare rogamus. Sig+num Aimerici de Pax, preceptoris de Emposte. Sig+num Bernardi de Piniana. Sig+num Petri de Campanolas. Sig+num Poncii Berengarii. Sig+num Arnaldi de Montis Leonis. Sig+num Petri de Filela, comendatoris de Valmol. Sig+num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit, die et anno quo supra (...)”. 62


(12). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 601 y 602. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 416. “(…) 1200, desembre, 17. Guillem de Selmella i la seva esposa Berenguera, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares donen, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, tot el que posseeixen des del riu / (página 602) Despets fins a la granja monacal de Fontscaldetes i des de Comagrassa fins a la via Cativera, així com l’aigua del riu, a excepció del delme i el lluïsme de les vendes de les terres, més tres peces de terra properes a l’esmentat riu. També concediesen permís a l’abat per comprar les terres dels pagesos que les cultiven i a aquests vendre-les al monestir. Per aquesta donació Guillem de Selmella i la seva esposa reben dels béns del monestir un poltre, deu sous i quatre mitgeres d’ordi. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 6. Original. In nomine Domini. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Olmella et ego Berengaria, uxor eius, bono animo et spontanea voluntate, pro salute animarum nostrarum et parentum nostrorum, donamus et vendimus domino Deo et beate Marie et tibi Bernardo, abbati de Sanctis Crucibus, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, totum quod habemus et habere debemus a rivo Despez, usque ad grangiam vestram de Fontibus Calidis et a gradu Cumbe Grasse usque ad viam Captivariam, sicuti discurrit aqua per rivum Despezts, excepto decimo et excepta pecunia que nobis contigerit ex vendicione rusticorum, quando vobis vendiderint honores s[uper] quos infra predictos terminos habent, et concedimus vobis ut possitis emere ab hominibus nostris omnes honores que infra predictos terminos sunt et hominibus concedimus ut possint vendere et dare, quod ibi habent absque ulla nostra nostrorumque contradictione. Et promittimus, Deo et vobis, sine enganno, esse fideles garens et deffensores boni de predicto honore et nominatim solvimus vobis illam pecciam terre, quam habemus iuxta pereram que affrontat ex una parte in rivo Despeds, et ex tribus partibus in vobis emptoribus. Et similiter concedimus vobis illas tres pecias terre, quas ibi habemus ad dominium, quarum due sunt iuxta honorem Bernardi Compani, et affrontat cum Sanciis et in rivo et in nostro honore. Et similiter concedimus vobis illam sortem terre lavatoris, que sorts affrontat ex una parte cum Arnaldo Sancio et ex alia parte in rivo Despeds et ex alia parte in torrente, que discurrit a Cumba Grassa, et alia parte in Cumba Grassa, et omnes alios directos nostros, quos ibi habemus, excepto decimo, sicut superius dictum est. Aqua vero que discurrit per 63


rivum Despeds, semper habeamus per medium. Accepimus autem a vobis predicto dono et pro predicta venditione de bonis monasterii unum pullum equinum et ·X· solidos et ·IIII· migerias ordei./ (Página 603) Actum est hoc ·XXVI· kalendas ianuarii anno Domini ·Mº·CCº·. Sig+num Guillelmi de Olmella, sig+num Berengarie, uxoris eius, nos ambo simul qui hoc laudamus et firmamus testesque firmare rogamus. Sig+num Berengarii Sancii, sig+num Arnaldi Sancii, sig+num Bernardi Compan, sig+num Petri, cellerarii, sig+num fratris Poncii, huius rei testes et fidiussores sunt unusquisque pro medietate, ut Berengaria, uxor Guillelmi de Olmella, firment hanc cartam, Berengarius Sancii et Bernardus Compan, scilicet, ut reddant suppra scriptum precium. Sig+ Guillelmi de Lemovicis qui hoc scripsit die et anno quo supra, cum litteris rasis et emendatis in ·IIª·, ·IIIª· linea, supra scriptis in ·IIIª· et in ·XVª· (...)”. (13). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 604 y 605. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 418. “(…) 1201, febrer, 11. Berenguer de Castellar i la seva esposa Gueraula donen i venen a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, per seixanta sous, els drets que tenen sobre el mas de Corts i la parellada —propera al mas— de la Vinya Plana, propietats que el monestir ja havia rebut del seu germà Ramon. Tant el mas com la parellada són al terme d’Orpí, al comtat de Barcelona. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 11. Original. Carta partida per ABC. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 12. Trasllat (Hoc est translatum) fet per fra Berenguer Dezcanós el 27 de març de 1235 (Frater Berengarius Dezcanos hoc translatum scripsit et hoc sig(signe)num fecit ·VI· kalendas aprilis anno Domini ·M·CC·XXX·V·). C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 13. Trasllat (Hoc est translatum) fet per fra Berenguer del Canós el 18 de març de 1241 (Frater berengarius Dezcanos hoc translatum scripsit et hoc sig(signe)num fecit ·XV· kalendas aprilis anno Domini ·M·CC·XL·). 0otum sit universis quod ego Berengarius de Castellar et uxor mea Gueralda, pro nobis et pro nostris, donamus et concedimos domino Deo et domibus Sanctibus + et fratribus et senioribus eiusdem loci, mansum unum qui dicunt Curtibus, cum omnibus suis terminis et affrontacionibus et cum pascuis et lignis et aquis et cum omnia et omnibus que ad ipsum mansum pertinet vel pretiñere debet, sicut dividitur ab oriente in ipsas Vineas Planas et in pariliata / (página 64


605) Ferrarii de Auro Pini, a meridie in alodio Poncii ex Auri Pini et de ipsis de Cupellas, ab occidente in mansum Ferrarii1 de Auri Pini, qui vocatur Curtibus, a circii in sumitatem serre de Cospinosa, sive in termine Montis Bovini. Et iterum damus et concedimus ad predictam domum de Sanctibus + pariliatam unam terre iuxta predictum mansum quam ibi damus, sicut dividitur ab oriente in margine Bernardi Buschet et apud alodio Ferrarii de Auri Pini, a meridie in camino publico, ab occidente in manso iam dicto, et in terra iam dicti Ferrarii, a circii similiter. Sicut determinatum et monstratum est iam dictum mansum et predictam pariliatam, sic damus et offerimus domino Deo et iam dictam domum Sanctibus + totum quantum ibi habemus vel habere debemus sine ullo retente nostro et sicut melius dici vel intelligi potest ad illorum salvamentum prohabendum et possidendum pro omnibus diebus per illorum francum alodium et liberum. Et est hec omnia in comitatu Barchinon in termine castri Auri Pini in supradictis locis. Et vocatur ipsa pariliata ipsas Vineas Planas. Et supranominata omnia iam dedit Raimundum, fratrem meum, ad domum iam dictam. Et nos modo iterum similiter adfirmamus illum donum et laudamus, per illum et pro nobis, ut nos nec nostri deinde aliquid non clamamemus nec accipiamus pro amore neque pro forcia. Si quis hoc fregerit in duplo componat et post firmum permaneat pro omnibus diebus. Actum est hoc ·III· idus febroarii anno Domini ·Mº·CCº·. Sig+num Berengarii de Castellar, sig+num Geralde, uxoris eius, qui hoc laudamus et firmamus testesque firmarique rogamus. Et de avere iam dicta domum accepimus ·LX· solidos per hanc donum. Sig+num Bernardi Buschet. Sig+num Berengarii, filii eius. Sig+num Poncii de Auri Pini. Sig+num Petri de Auri Pini. Sig+num Guillelmi. Sig+num F. Raimundus Ferrarii, qui hoc scripsit, cum literis damnatis in ·VIII· linea (…)”. (14). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 417 y 418. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 428. “(…) 1202, juny, 5. Berenguer de Gallissà i la seva esposa Ermessén donen al monestir de Santes Creus i a l’abat Bernat d’Àger la seva honor, consistent en un mas situat al terme del castell de Mediona, al lloc anomenat la Torre de Puigmoltó, que van comprar a Guillem de Conillos i a la seva mare Eliarda. Juntament amb les terres, els fruits i les seves pertinences, lliuren a l’abat tot el dret i senyoriu, de manera que els seus successors no el puguin dividir, estiguin obligats a pagar la tasca i no puguin tenir cap més senyor que l’abat de Santes Creus, com a vassalls i homes afocats del monestir. En cas de vendre el dret útil s’estableix el dret de fadiga en trenta dies. 65


L’abat per aquesta donació rep a Berenguer com a familiar de Santes Creus perquè pugui gaudir dels béns espirituals monacals, i promet acceptar-lo com a monjo quan vulgui entrar a formar part de la comunitat. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 7. Original. Carta partida per ABC. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 8. Original. Carta partida per ABC. 0otum sit omnibus hominibus, tamen presentibus quam futuris, quod ego Berengarius de Galizan et uxor mea Ermesendis, damus et offerimus domino Deo et gloriose Virgini Marie et tibi dompno Bernardo abbati de Sanctis Crucibus et omni conventu eiusdem loci, tam presenti quam futuro, pro salute et remedio animarum nostrarum et omnium parentum nostrorum, quadam honorem nostrum, scilicet, alodium francum quem comparavimus de Guillelmo de Cuniles et matre sua Elliarde et uxore sua Ermessendi. Est autem predictus honor in comitatu Barchinone in termino castri de Mediona, in loco nomitato Turris de Podio Molton. Tali igitur modo damus et offerimus vobis eundem nostrum honorem cultum et heremum cum edifficiis domorum que ibi sunt modo vel antea erunt, cum arboribus diversi generis, cum aquis et pascuis et omnibus pertinenciis suis. Et de nostro iure et senioratico in ius et senioraticum vestrum tradimus et subdimus omni tempore / (Página 618) potestative possidendum quod ab hac hora in antea non liceat nobis nec nostris illum honorem a vestro dominio transferre vel separare nec alium dominum ibi eligere, preter vos et successores vestros. Et de omnibus fructibus, quos ibi Deus dederit, dabimus vobis et vestris in perpetuum tascam fideliter. Et post obitum nostrum, ille cui dimiserimus eum, sit vester et habeat illum per vos et per successores vestros et progenies sua et non possit dimittere illum honorem nisi uni persone tamen indivisibiliter et sic fiat per successionem omni tempore, salva tasca quam ibi habetis et dominio et servicio. Et non liceat nobis nec nostris illum vendere aut impignorare vel aliquo modo a vobis alienare nisi nostro consimili, postquam in vobis vel vestris fatigata fuerimus post ·XXX· dies. Et ego Bernardus, dictus abbas, cum consilio et voluntate fratrum nostrorum, damus tibi Berengario de Galizan predictum honores ut habeas et teneas et expletes in vita tua tamen et dones vobis singulis annis in festo Sancti Felicis ·IIª· quarteras frumenti pro censu et post obitum tuum revertatur ad nostrum dominium, sicut superius dictum est. Et recipimus te in confratrem et comparticipem omnium bonorum spiritualium domus nostre, ut per hec et alia bona que feceris, Domino inspirante, possis pervenire ad vitam eternam. Et, si volueris sumere habitum nostre religionis, concedimus tibi introitum et societatem 66


nostra, salva tamen forma religionis et ordinis institucione servata. Actum est hoc nonas iunii anno Domini ·Mº·CCº·IIº·. Sig+num Berengarii de Galizan, sig+num Ermessendis, uxoris eius, nos, ambo simul, qui hoc laudamus et firmamus testesque firmare rogamus, sig+num Arnaldi, filii eorum, sig+num Berengarii, filii eorum. Sig+num Berengarii de Sancto Iohanne. Sig+num Berengarii Gomar. Sig+num Messeguer Gomar. Sig+num Bernardi, abbatis. (Signe) fratris Raimundi, prioris. Sig+num Petri, cantoris. Sig+num Guillelmi de Limoges, qui hoc scripsit, die et anno quo supra, cum literis suprapossitis in ·XIIIª· linea (...)”. (15). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 624 y 625. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 433. “(…) 1202, desembre, 5. Pere Bondeu i la seva muller Pucululla venen la terra que tenen al terme del castell de Selmella, a la partida del riu Despets, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus per quinze sous barcelonesos. La venda té caràcter alodial amb la cessió de tots els drets, a excepció de la quarta part del delme que pertany a Guillem de Selmella. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 16. Original. Cit.: FORT, El senyoriu... Manifestum sit cunctis quod ego Petrus Bonusdies et uxor mea Puculula, vendimus et donamus monasterio Sancte Marie Sanctarum Crucum et cum hac presenti scriptura tradimus tibi Bernardo, abbati, et omnibus successoribus et confratribus tuis perpetuo totam illam terram nostram integre, quam habemus et tenemus in termino ipsius castri de Ulmela, in loco qui vocatur Riu Despeds, ac occasu et a meridie et a circio in terra de vobis emptoribus. Sicut qui vocatur Riu Despeds. Et affrontat ab oriente in ipso torrente de riu Despeds,/ (Página 625) ab occasu et a meridie et a circio in terra de vobis emptoribus. Sic includitur et continetur a suis quatuor affrontacionibus cum exitibus et ingressibus suis sic in perpetuum eam donamus et vendimus vobis et tradimus sine omni dolo in vestrum dominium et potestatem et ecclesie vestre, cum hac presenti scriptura, ad omnem vestram vestrorumque voluntatem ibi et inde faciendam sicuti de vestro proprio hac libero alodio sine obstaculo alicuius viventis persone, omnibus nostris vocibus et racionibus et successorum nostrorum in perpetuum extinctis. Et si aliquo iure scripto vel non scripto sive aliqua exceptione in futurum huic contractui obviare poterimus illi iuri omnino renunciamus. Et propter hanc vendicionem fatemur numerando accepisse a te Bernardo, abbate, et a tuis sociis de bonis vestri 67


monasterii ·XV· solidos Barchinonensis. Siquis hoc rumpere voluerit non possit, set sola presumptione in duplo componat, salva tamen quarta parte decime Guillemi de Ulmela. Actum est hoc honas decembris anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·IIº·. Sig+num Petri Bonidiei, sig+num uxoris sue Puculule, qui hoc laudant et firmant firmareque rogant. Sig+num Guillelmi de Pontils, sig+num Guillelmi de Ulmela, sig+num uxoris eius Berengarie, sig+num Berengarii Compaing, sig+num Arnaldi Sancii, sig+num Berengarii Sancii, qui huius rei testes fuerunt. (signe) Raimundi, monachi et levite, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (16). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 627 y 628. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 435. “(…) 1203, febrer, 17. Maria, el seu marit Bernat de Miramon i els seus fills Guillem, casat amb Genera, i Bernat venen, per tretze sous barcelonesos, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, dues sorts de terra al terme del castell de Selmella, a la partida del riu Despets, perquè la posseeixin en alou, amb tots els drets, a excepció de la quarta part del delme, que Guillem de Selmella reté per a ell mateix, senyor natural dels esposos Maria i Bernat de Miramon. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 18. Original. Sit notum cunctis quod ego Maria, uxor Bernardi de Miramon, et ego Bernardus de Miramon, vir eius, et ego Guillelmus et ego Bernardus, filii eorum et ego Generia, nurus eorum et uxor predicti Guillelmi, filii eorum, nos omnes simul per nos et per omnes nostros, bona fide et sine dolo, cum consilio et assensu et voluntate dominorum nostrorum Guillelmi de Olmella et Guillelmi de Pontils, vendimos et donamus, sine omni retentu, in perpetuum, domino Deo et beate Marie et tibi Bernardo, abbati monasterii de Sanctis Crucibus, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, scilicet, duas sortes terre, que sunt in termino castri de Olmella, in loco vocitato Rivo Despets, sicut eas melius habemus et habere debemus aliquo iure vel ratione. Et affrontat una sors, que superior est, ab oriente in predicto rivo Despets et de occidente in alodio de Sanciis et de circio et de aquilone in honore de Sanctis Crucibus; secunda sorts affrontat ab oriente in predicto rivo Despets, ab occidente in alodio Petri de Rivo Polli, de circio in alodio Bernardi Companni, de aquilone in alodio de na Vallessa. Quantum iste affrontaciones abiunt et termini claudunt, sic damus vobis predictis fratribus de Sanctis Crucibus, predictas sortes terre libere et quiete, cum ingressibus et egressibus suis et cum omnibus terminis et pertinenciis eius, que ei 68


pertinent vel pertinere debent ad omnes / (Página 628) voluntates vestras in perpetuum faciendas, sicut de vestro proprio et libero alodio, sicut melius dici vel intelligi potest ad vestrum profectum et salvamentum. Et promittimus et convenimus Deo et vobis hoc totum, sicut hic scriptum est, attendere et servare bona fide et sine omni malo ingenio. Et contra hanc vendicionem non veniemus, nec homo vel femina1 arte vel consilio nostro, set semper fideles garentes de predicto honore contra omnes homines vel feminas erimus vobis. Et est manifestum, quod propter hunc predictum honorem dedistis nobis de bonis monasterii vestri ·XIII· solidos Barchinonensis, de quibus sumus bene paccati ad nostram voluntatem. Actum est hoc ·XIII· kalendas marcii anno Domini ·Mº·CCº·IIº·. Sig+num Marie, sig+num Bernardi de Miramon, vir eius, sig+num Guillelmi, filii eorum, sig+num Bernardi, filii erorum, sig+num Ianuarie, nurus eorum et uxor Guillelmi, filii eorum, nos omnes simul, qui hoc laudamus et firmamus testesque firmare rogamus. Sig+num Guillelmi de Olmella, qui hoc laudo et firmo, salva quarta parte mea decimi. Sig+num Guillelmi de Pontils. Sig+num Arnaldi Sancii. Sig+num Bernardi Companni. Sig+num Petri Bondia. Sig+num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, cum litteris rasis et emendatis in ·VIIIª· linea (...)”. (17). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 628 y 629. Pedro I el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona. “(…) 1203, febrer. Barcelona. El rei Pere el Catòlic concedeix, a perpetuïtat, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus tres mitgeres i mitja de blat i d’ordi censuals, les que Ramon d’Anglesola donava al rei de cens per les tres sorts de terra que tenia del monarca a Puigconill, al terme de Tàrrega. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 1. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 2. Trasllat de 29 de desembre de 1210 (Hoc est translatum fideliter factum ·IIII· kalendas ianuarii anno Domini ·M·CC·X·) fet per fra Arnau de Sant Hilari (Frater Arnaldus de Sancto Ylario, hoc translatum fideliter scripsit cum literis rasis et emendatis in ·VIIIIª· linea et hoc (signe) fecit). C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 3. Trasllat de 8 d’abril de 1235 (Hoc est translatum fideliter / (Página 629) factum ·VI· idus aprilis anno Domini ·M·CC·XXXV·) fet per fra Berenguer dez Canós (Frater

69


Berengarius Dezcanos, hoc scripsit et hoc sig(signe)num fecit die et anno prefixis). Manifestum sit omnibus quod ego Petrus, Dei gratria, rex Aragone et comes Barchinone, dono, laudo et concedo atque offero Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et conventui eiusdem loci, ob remedium anime mee et parentum meorum, illas tres migerias et mediam frumenti et ordei censuales, quas Raimundus de Anglerola dabat et faciebat mihi et meis, pro censu de illis tribus sortibus terre, quas tenebat per me apud Tarregam, in loco vocato Podio Cunil, quam censum totum integriter et dominium totius prefati honoris, sicut melius habeo et habere debeo, dono et concedo predicto monasterio in perpetuum. Et ut melius dici vel intelligi potest de meo iure et dominio in suum trado dominium et potestatem in perpetuum ad omnem suam voluntatem inde faciendam, per proprium et franchum alodium, sine meo meorumque retentu. Datum apud Barchinonam mense februarii anno Domini ·Mº·CCº·IIº·. Sig(signe)num Petri, regis Aragone et comitis Barchinone, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. Signum (signe) Bernardini. Signum (signe) Iohannis de Berix, domini regi notarii. Sig+num Guillelmi de Corrone, domini regis notarii, qui hoc scripsit mandato eius, mense et anno quo supra (...)”. (18). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 630 y 631. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 438. “(…) 1203, maig, 10. Bernat, clergue de Vilafranca, dóna a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, de la renda de la casa que té a la ciutat de Lleida, trenta sous barcelonesos que s’hauran d’emprar per la pitança de la comunitat el dia del Sant Sopar. De la quantitat restant de la renda en podrà gaudir durant tota la vida, però quan mori revertirà, íntegrament, a Santes Creus per a la manutenció dels monjos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 5. Original. Omnibus audientibus et videntibus sit semper manifestum quod ego Bernardus, clericus de Villafranca, bono animo et / (Página 631) voluntate, et eo ut Deus sit misericors anime mee et parentum meorum, dono, laudo et omni tempore concedo domino Deo et venerabili domui Sanctarum Crucum, tale, scilicet, donum, quod de illis meis exitibus, quas habeo cum predicta domo in civitate Ylerdensi, semper dentur et constituantur ·XXX· solidos Barchinonensium, omni conventui, predicte domus, annuatim in cena Domini pro pietantia. Aliud vero quod residuum fuerit illarum mearum exituum, detur et tradatur mihi 70


omnibus diebus vite mee, ad diem vero obitus mei illud residuum predictarum exituum, detur omni tempore annuatim in pietantia predicte domus conventui. Et decetero non possim meam mutare voluntatem, set omni tempore firmum permaneat. Et conventus predictus teneantur de precare Deum pro me. Actum est hoc ·VI· idus madii anno Domini ·M·CC·III·. Sig+num B<ernardi>, clerici de Villafranca. Sig+num Berengarii, presbiteri, testis. Sig+num Ferrarii, presbiteri. Sig+num Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus. Sig+num Petri, subprioris. Sig+num Arnaldi, operarii. Iacobus, levita, qui hoc scripsit precepto B<ernardi>, clerici de Villafranca, die et anno quo su(signe)pra.(…)”. (19). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 634 y 635. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 441. “(…) 1203, octubre, 19. Guillem de Pere Bord fa donació del seu cos i de la seva ànima al monestir de Santes Creus. Deixa manat que a partir d’aquest moment ningú tingui llicència per donar el seu cos a cap orde menor ni major conventual, ni mudar el seu desig de lliurarse a Santes Creus. Per aquest motiu lliura a l’abat la meitat de tots els seus béns mobles i una peça de terra que té al terme de l’Espluga de Francolí, anomenada el Prat. L’abat Bernat d’Àger, el prior Ramon i el subprior Arnau prometen rebre’l com a germà de la comunitat, i el dia de la seva mort sebollir-lo al cementiri del cenobi. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 13. Trasllat (Hoc est translatum quod ab originali suo per alfabetum diviso fideliter est translatatum) fet per Berenguer Dezcanós el [....] de 1230 (Frater Berengarius Dezcanos, presbiter et monachus, hoc translatum scripsit et hoc signum [± 8] anno Domini ·Mº·CCº·XXXº·). Atacat pels fongs, presenta dificultats de lectura en algunes zones. 0otum sit cunctis quod ego Guillelmus Petri Bord, bono animo et spontanea voluntate, dono et offero corpus et animam meam domino Deo et beate Marie et venerabili domui de Sanctis Crucibus in vita et in morte, ita quod deinceps non habeam licenciam dandi neque mutandi meipsum ad ullum alium ordinem minoris neque maioris religionis nisi predicte domui. Et propter anime mee salutem et omnium parentum meorum dono dicte domui post obitum meum medietatem omnium mearum rerum mobilium ubicumque sint et quandam peciam terre quam habeo in termino Spelunce de Francholi, que dicitur Pratum. Et habet affrontaciones ex una parte in dominicatura G<uillelmi> Montis Pavonis et ex alia in fonte et ex 71


aliis duabus sicut aque vergunt. Et filii neque filie legitimi neque naturales a me procreati vel procreandi neque aliqua persona dicta donacionem modo neque in posterum aliquo iure nec aliqua ratione diminuere nec infringere possit set firma et stabilis semper permaneat. Et ego B<ernardus>, abbas de Sanctis Crucibus, et ego R<aimundus>, prior, et ego A<rnaldus>, subprior, recipimus te Guillelmum iamdictum in confratrem et comparticipem et habitum fratris quandocumque volueris secundum formam nostri ordinis tibi dabimus [±4] vestra te pervenerit, si cum eius expensis corpus tuum ad monasteri nostrum defferri non poterit, nos cum [± 8] de Francholi usque ad domum nostram defferri faciemus et in cimiterio nostro sepeliemus. / (página 635) Quod est actum ·XIIII· kalendas novembris anno Domini ·Mº·CCº·IIIº·. Sig+num B<ernardi>, abbatis de Sanctis Crucibus. (Signe) fratris Raimundi, prioris. (Signe) Arnaldi, subprioris. Sig+num Guillelmi Petri Bord, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num B<ernardi> de Cappraria, sig+num Petri de Aquilone de Capra, isti sunt testes huius rei visores et auditores. Bertrandus, qui hoc scripsit, cum literis suprapositis in ·Vª· linea et hoc (signe) fecit die et anno quo supra (...)”. (20). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 640. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 445. “(…) 1204, juny, 2. Bernat de Lavit, la seva esposa, Ermessenda, i el fill d’aquesta, Arnau de Tamarit, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus avantpassats, de comú acord, lliuren definitivament la part del delme que els pertany de la granja monacal de Montornés a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 15. Original. En mal estat de conservació. Tinta esvanida, la qual cosa dificulta la lectura. 0overit cunctore posteritas quod ego Bertrandus de Çavit et uxor mea Ermesendis et ego Arnaldus de Tamarit, filius dicte Ermesendis, nos in simul per nos et per omnes nostros, propter animarum nostrarum salutem et omnium parentum nostrorum, relinquimus et absolvimus perhenni solutione, domino Deo et beate Marie et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus et vobis domino Bernardo, abbati eiusdem loci, et omnibus successoribus vestris et fratribus dicti monasterii, presentibus atque futuris, quicquid usque in presentem diem accepistis et quicquid per hunc presentem 0ahum et per sequentem alium accepturi estis nostre partis decimarum grangie vestre de Montornes, scilicet, illius pignoris Guillelmi de Monte Olivo, 72


tali, videlicet, pacto quod vos vel fratres vestri dum dictam partem nostram illius decimationis tenueritis nobis vel nostris vel cui voluerimus in hoc presenti anno et in sequenti alio, mediam cartariam ordei et mediam tritici pro recogniatione detis. Expletis vero supradictis duobus annis quicquid ad nos pertinet super decimas dicte grangie vestre sine aliquo contradicto ut nostrum recipiamus. Et nos neque aliqua persona sub nostri neque nostrorum nomine contra prefatam difinicionem aliquo iure vel ratione venire possimus ullo in tempore. Et hoc promitimus in fide et legalitate nostra dolo omni et enganno remoto, nec valeat de cetero definicio pre taxata a persona aliqua aliquo modo infringi vel corrumpi, set semper maneat stabile et firma. Propter hanc vero diffinicionem et solutionem profitemur, nos accepisse de bonis monaterii de Sanctis Crucibus triginta solidos Barchinonensis. Quod est actum ·VIIIIº· kalendas iulii anno Domini ·Mº·CCº·IIIIº. / (Página 641) Sig+num Bertrandi de Çavit, sig+num Ermesendis, uxoris eius, sig+num Arnaldi de Tamarit, filii Ermesendis, nos in simul qui hoc laudamus et firmamus testesque firmare rogamus. Frater Bertrandus, monachus, qui hoc scripsit et hoc (signe) fecit, die et anno quo supra (...)”. (21). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 649 y 650. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 451. “(…) 1205, juny, 12. Pere de Vilafranca dóna a Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, el dret i el domini del mas de Vilafranca i del mas de Vallmoll i de tots els béns mobles i immobles que el seu avi, Bernat de Vilafranca, va lliurar al monestir de Santes Creus perquè els monjos els posseeixin, per sempre més, en lliure i franc alou amb la condició que hi puguin establir un home lliure de pagament de la quèstia sense submissió a usatge ni servitud. Per aquesta renúncia rep dels béns del cenobi santescreuenc la quantitat de vint masmudines, les quals confessa haver rebut. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 2. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 3. Trasllat de 30 de maig de 1239 fet per fra Berenguer dez Canós (Frater Berengarius Dezcanos hoc translatum scripsit et hoc sig(signe)num fecit ·III· kalensas iunii anno Domini ·M·CC·XXX·IX·). Estat de conservació dolent. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 4. Trasllat de 16 de juny de 1239 (Hoc est translatum fideliter translatatum ·XVI· kalendas iulii anno

73


Domini ·M·CC·XXX·IXº·, cuius series sic ordinatur) fet per fra Guillem Riquer ((signe) fratris Guillelmi Richerii qui hoc fideliter translatavit). Cit.: FORT, El senyoriu... Ad cunctorum noticiam perveniat quod ego Petrus de Villafrancha, ob remedium anime mee et parentum meorum, per me et per omnes successores meos, difinio et evacuo domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et Bernardo, abbati, atque ómnibus fratribus ibi Deo servientibus, presentibus et futuris, omne ius deum et dominium quod habeo vel habere debeo voce castllanie vel consanguinitatis sive alio qualibet loci1 in ipsis domibus et mansso de Villafranca et in ipso mansso de Vallemolle sive etiam in ómnibus rebus mobilibus vel immobilibus, que Bernardus de Villafrancha, avunculus meus, dedit vel in suo testamento monasterio Sanctarum / (página 650) Crucum dimisit, tali autem videlicet pacto hanc difinicionem facio a predicto monasterio ut habeat, teneat et possideat omni predicta omni tempore per liberum alodium ad omnes voluntates sitas ibi et inde faciendas. Insuper concedo predicto monasterio et fratribus eiusdem vero constituatur unum hominem in prefatis domibus, qui sit liber et solutus ab omni questia, usatico et servitute ex mea meorumque parte, alii autem homines si habitaverint ibi sequantur vicinam consuetudinem. Pro hac vero difinicione accipio de bonis monasterii ·XX· mazmutinas quas fateor accepisse. Verumtamen hominem quem ibi institueritis aliunde eum abducatis non sit de habitantibus huius ville. Actum est hoc ·II· idus iunii anno Dominice Incarnationis ·Mº·CCº· quinto. S+ Petri de Villafranca. Sig+num Raimundi de Podio. Sig+num Arnaldi, sacerdotis. Sig+num Raimundi, sacerdotis. Petrus, presbiter, qui hoc rogatus scripto die et anno prefixis cum literis suprapositis in ·Vª· linea ·SSS (...)”. (22). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 650 y 651. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 452. “(…) 1205, agost, 19. Bernat Granell i el seu germà Vidal Granell s’avenen a concòrdia i fan la pau amb l’abat Bernat d’Àger, de Santes Creus, oblidant totes les disputes que fins al moment del pacte han sostingut. Per aquesta avinença i concòrdia els germans Granell reben una vaca de dos anys del monestir. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 5. Original. En pèssimes condicions de conservació gairebé il·legible. Atacat pels fongs. Manifestum sit quod omnibus hominibus audientibus hoc quod ego Bernardus Granel et frater meus Vitalis Granel venimus ad finem et concordiam cum Bernardo, abbate de Sanctis Crucibus de omnibus querimoniis quas 74


de illo et de domo sua et de fratribus suis aliquo modo habebamus. Et pro hac difinicione et concordia recognocimus nos achcepise de bonis monasterii unam vacham duorum annorum. Achtum est hoc ·XIIII· kalendas septembris anno Domini ·Mº·CCº·Vº·. / (Página 651) Sig+num Bernardi Graneli, sig+num Vitali Granele, nos qui firmavimus firmareque rogamus. Sig+num Geraldi. Sig+num Bernardi Tamarit. Sig+num Poncii de Fontis Frigide. Isti sunt testes. Gillelmus, subprior, scripsit die et anno (signe) prefixato (…)”. (23). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 651 y 652. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 453. “(…) 1205, octubre, 24. Ermessén, amb el consentiment del seu marit Guillem de la Torre, ven, a perpetuïtat, a l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger, en presència de fra Ramon de Rifar, prior, i de Pere de Banc, cellerer major, un pati de terra a la vila de Montblanc, amb les cases construïdes i les que s’hi puguin arribar a bastir, que donen un cens de trenta-un sous de Barcelona, amb tots els drets, domini directe, dret de fadiga i firma de dret, per tres-cents sous barcelonesos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 6. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 7. Original. 0otum sit cunctis quod ego Ermesendis, voluntate mariti mei Guillelmi de Turre, quisque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros vendimus in perpetuum domino Deo et domui de Sanctus Crucibus et domno Bernardo, eiusdem loci abbati, et fratri Raimundo, priori, et fratri Petro de Banco, cellerario maiori, et fratribus presentibus et futuris, ibidem Deo servientibus, unam plateam terre in villa Montis Albi, cum domibus ibi factis et non factis et cum dominio, quem ibi habemus et habere debemus et cum fatica et cum firmamento directi et cum ·XXI· solidos Barchinonem censualibus, quos ibi habemus per ·CCC· solidos Barchinonem, de quibus profitemur a vobis bene esse paccatos et nil ex eis in debito vobis remansit. Afrontat prenominatus locus de una parte in Geraldo Culerario, de alia in via que pergit ad Vallem Bonam, de tercia in Raimundo de Soree, de quarta in domibus de na Bonafos. Sicut ab his afrontacionibus, predictus locus, includitur et terminatur, sic vendimus vobis predictis et vestris successoribus, predictum locum, cum omnibus iuribus, que sibi pertinent vel aliquo modo pertinere debent, scilicet, cum censu et cum dominio et fatica, cum ingressibus et egressibus suis et cum omnibus melioramentis,/ (página 652) que ibi facere potueritis 75


de abisso usque in celum, francum et liberum et absque omni nostro nostrorumque retentu et servitute, sicut melius dici vel utilius intelligi potest proficuo Domini et successorum domus. Et si plus valet hoc precio vobis et successoribus vestris donacione damus et a nostro nostrorumque iure et dominio eicimus et in vestro posse et iure et dominio mitimus et tradimus vestre voluntati et vestrorum successorum in perpetuum. Ego namque Ermesendis renuncio omi consuetudini, legis nove ac veteris et consuetudini terrarum et omni auxilio decretorum, quod deinceps nullo modo mihi valent, set iuro per Deum et super sancta quatuor Evangelia ita semper tenere et observare ut scribitur. Et quisque nostrum pro toto convenimus inde vobis et vestris successoribus esse guirentes contra omnem personam perhenniter. Quod est actum ·VIIII· kalendas novembris anno Domini ·M·CC·V·. Sig+num Ermesendis, sig+num Guillelmi de Turre, viri eius, sig+num Muleti, sig+num Guillelme, uxoris eius, sig+num Bernardi, sig+num Guillelmi, filiorum eorum, nos in simul qui hoc concedimus et hanc vendicionem laudamus et simul cum venditoribus scribere fecimus testibusque firmari. Sig+num Raimundi Iohannis. Sig+num Petri Stephani. Sig+num Bernardi de Rocheta. Sig+num Ferrarii de Angularia. Sig+num Berengarii, filii Muleti. Arnaldus, presbiter, scripsit mandato B. de Tarrega, cum literis rasis et emendatis ubi dicitur Guillelmi et hoc + fecit cum literis suprapositis ubi dicitur iuro et concedimus (...)”. (24). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 656 y 657. Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 457. “(…) 1206, juliol, 12. Pere de Vilafranca i la seva esposa Guillema, amb els seus fills i filles, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, de bona fe i sense cap engany, donen a Bernat d’Àger com a abat de Santa Maria del monestir de Santes Creus, una mitgera de blat bo del mas que Berenguer Cortel té per ells, situat a Paret Delgada, parròquia de Centcelles, al Camp de Tarragona. Si de blat no se’n cultivava s’havia de substituir la mitgera per tres quarteres d’ordi, segons mesura de Tarragona. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 11. Trasllat. 0otum sit cunctis quod ego Petrus de Villafranca et coniux mea Guillelma, cum filiis et filiabus nostris, pro salute animarum / (Página 657) nostrarum et omnium parentum nostrorum, bona fide, sine omni dolo, damus et offerimus domino Deo et beate Marie monasterio de Sanctis Crucibus, in manu Bernardi, abbatis, et omnium fratrum eius, 76


unam migeriam frumenti boni et optimi in illo manso, quem Berengarii Curtilius tenet per nos, qui vocatur Pareds Delgades, in territorio Terrachonensi, in parrochia de Sent Seles. Hanc donaciones facimus per nos et per omnes successores nostros omni tempore, tam in vita quam in morte. Et si forte ibi tritice non fuerit, aliquo casu mandamus et firmiter stabilimus ut per illam migeriam tritici, accipiant in predicto manso ·III· quarterias boni ordei, recipientis absque aliqua contradictione, ad mensuram Terrachone omni tempore. Quisquis hoc fregere voluerit nil valeat. Actum est hoc ·IIII· idus iulii anno Domini millesimo ·CCº·VIº·. Sig+num Petri de Villa Francha, sig+num Guillelme, coniugis eius, nos qui hoc firmamus et concedimus et firmare rogamus. Sig+num Guillelmi de Villa Franca. Sig+num Raimundi. Sig+num Petri, iunioris de Villa Francha. Sig+num Bernardi de Villa Francha. Sig+num Ferrarii, presbiteri. ·SSS· Guillelmi, operari, qui hoc translatum fideliter scripsit cum litteris dampnatis in ·XI· linea, die et anno quo supra (...)”. (25). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 657 y 658. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 458. “(…) 1206, agost, 11. Ramon Joan i la seva muller Guillema, per ells i per tots els seus descendents, venen i traspassen, a perpetuïtat, a Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, al prior Ramon de Rifà, a Pere Bancs, cellerer major, i a tots els monjos, que són al cenobi per servir Déu, cinquanta sous censals, pel preu de dos-cents cinquanta sous barcelonesos, amb els quals es consideren ben pagats. Aquests cinquanta sous de cens els hauran de percebre de la següent manera, vint-i-set sous i quatre diners, d’unes cases que tenen a Montblanc i que afronten, d’una banda, amb l’hort de Marta de Termenés i, de l’altra, amb els venedors, i vint-i-dos sous i vuit diners d’unes altres cases que també tenen a Montblanc i que limiten amb els venedors, amb Pere Ramon de Puig i amb el camí que va al mas d’Albaric. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 12. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 13. Trasllat de data 2 de novembre de 1232 (Hoc est / (página 658) tanslatum fideliter translatatum anno Domini ·Mº·CCº·XXXº·IIº·, ·IIIIº· nonas novembris) fet per fra Guillem Riquer (·SSS· fratris Guillelmi Richerii qui hoc fideliter translatavit cum litteris sasis in ·VIIª· linea). Estat de conservació dolent. Mossegat a la part lateral dreta i atacat pels fongs. Sit notum cunctis quod ego, Raimundus Iohannes, et coniux mea Guillelma, 77


quisque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros, vendimus atque in perpetuum tradimus vobis Bernardo, abbati de Santis Crucibus, et Raimundo de Rifa, priori, et Petro de Banchs, cellerario maiori, et omni conventui eiusdem domus presenti et futuro et fratribus ibidem Deo sirvientibus, videlicet, ·L· solidos Barchinone censuales per ·DCC· L· solidos Barchinone, de quibus profitemur a vobis numerando bene esse paccatos, et nil in debito ex eis vobis remansit. Quos predictos quinquaginta solidos censuales habemus in villa de Montis Albi, sic eos vobis et vestris in perpetuum vendimus, cum omni dominio et cum omnibus rebus et iuribus predicto censui pertinentibus et cum omni honore prefati census, sicut olim constituimus et stabilivimus et nunc est. Et una pars predicti census, scilicet, XX·VII· solidos et ·IIII· denarios sunt in domibus illis, que sunt circha domos nostras, que domus, quibus prefatum census exit, affrontant de una parte in orto Marte de Termenes, de duabus partibus in nobis venditoribus, de quarta parte in domibus Arnalli de Bovila et Raimundi de Bovila. Et alia pars predicti census, scilicet, ·XX·II· solidos et ·VIII· denarios, sunt in illis domibus que sunt, similiter, circha domos nostras, que domus affrontant de duabus partibus in nobis venditoribus, de tercia parte in Petro Raimundo de Podio, de quarta parte in via que tendit apud mansum de Albaricis. Et hee omnes predicte domus, de quibus prenominatum tributum annuatim debetis accipere, affrontant in statischa de nobis venditoribus. Et ita completur numerus quinquaginta solidorum censualium, sicut ab his afrontationibus predicte domus, de quibus censum prefatum exit, includuntur, sic vendimus vobis et vestris predictum censum franche et libere per vestrum proprium alaudium, sicut melius dici vel utiliter intelligi potest, ad omnes vestras vestrorumque voluntates omni tempore faciendas. Et si plus valent hoc precio vobis et vestris in donatione damus libera et gratuita voluntate in perpetum non abolenda. Et a nostro nostrorumque iure et dominio eicimus et abstrahimus et tamen vestro iure et dominio tradimus, cum hac presenti carta, sine omni nostro nostrorumque retentu et servitute prehenniter. Etiam nos et nostri quisque nostrum pro toto convenimus inde vobis et vestris esse guirentes et deffensores contra omnem personam perpetualiter. / (Página 659) Quod est actum ·III· idus augusti anno Dominice Incarnationis ·M·CC·VI·. Sig+num Raimundi Iohannis, sig+num Guillelme coniugis eius, nos qui hoc fecimus scribere testibusque firmari. Sig+num Berengarii de Villa Francha. [...]. Sig+num Guillelmi de Kastello Fulito. Sig+num Arnalli de Basela. Arnaldus, presbiter Montis Albi, notarius hoc + fecit. Petrus, levita, hoc scripsit mando B. de Tarrega, die et anno quo su (signe) pra. (…)”.

78


(26). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 663 y 664. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 461. “(…) 1207, febrer, 28. Pere de la Sala ven a fra Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, a perpetuïtat, les dues parts, amb tot el seu dret, de l’honor de la Palomera, al terme de Lleida, que era d’Estrader i que té per donació de Guillema, filla d’Estrader, del seu marit, Guillem Guasch, i de llurs fills Ramon i 0ina, pel preu de seixanta-set morabatins lupins d’or. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 16. Original. 0otum sit cunctis hominibus quod ego, Petrus de Çasala, per me et per meos, pro anime mee salute, dono et vendo firmiter et, cum hac presenti carta, irrevocabiliter trado perpetuo vobis fratri Bernardo, Dei gratia, abbati de Sanctis Crucibus et omnibus aliis fratribus et conventui de Sanctis Crucibus, presenti et futuro, et / (Página 664) vestris et cui vel quibus volueritis, omnes illas meas duas partes et omne ius meum et accione, quam habeo et habere debeo racione et dono Guillelme, filie Straderii, olim defuncti, et Guillelmi Gasch, mariti eius, et Raimundi et -ine, infantum eorum, et quocumque alio modo ac racione in omni illo honore de Palomera, qui est infra terminos Ylerde. Qui honor quondam fuit datum Straderio, iam dicto, quas meas duas partes, iam dictas, et ius meum et racionem huius, iam dicti honoris, vobis, inquam, iam dictis et vestris vendo et dono, ut iam dictum est, per sexaginta et septem morabetinos lupinos boni auri rectique pensi, quos omnes a vobis habui et accepi unde bene vestre paccatus sum mee voluntati, renuncians excepcioni non numerate peccunie et excepcioni doli et omni alio auxilio, in hac autem condicione quod, vos iam dicti fratres et vestri et quicumque volueritis, habeatis, possideatis et expletetis ipsas, iam dictas, duas partes meas et ius meum et racionem, iam dicti honoris, ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde faciendas cuicumque volueritis in perpetuum, sine vinculo et inquietudine et retentu meo et meorum. Set ego nec mei non teneamur vobis iam dictis fratribus neque vestris de his, iam dictis, rebus neque de singulis contra aliquas personas ullam garentiam facere, nisi tantumodo de nobis et de nostris unquam ulla racione. Set est sciendum quod trado vobis in fidelitate illam meam cartam originalem tocius doni et difinicionis, quam, iam dicti, successores Straderii iam dictarum rerum et etiam aliarum fecere quam cartam, vos, iam dicti, fratres et vestri michi meisque et cui voluerimus demonstretis perpetuo quociens nobis fuerit necesse. Quod est actum ·II· kalendas marcii, anno Domini ·M·CC· sexto. Sig+num 79


Petri de Çasala, qui hoc firmo et concedo [testes] firmarique rogo. Sig+num Ysarni de Tolosa. Sig+num Arnaldi de Valsegur. Sig+num Stephani de Zaredorta. Sig+num Bernardi Garner. Sig+num Poncii de Zavid, testes. Petrus de Guissona scripsit et hoc (signe) fecit(…)”. (27). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 668. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 465. “(…) 1207, maig, 5. Pasqual de Segarra i el seu fill Bertomeu venen, per set-cents sous barcelonesos, a Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, tres obradors amb sis taules que tenen a la vila de Montblanc, prop de la carnisseria, és a dir, hi ha tres taules a la mateixa carnicería i tres més a la merceria o mercat de l’esmentada població. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 2. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 3. Trasllat fet el 21 de febrer de 1258 (Hoc est translatum fideliter factum ·IX· kalendas marcii anno Domini ·Mº·CCº·Lº· septimo) i subscrit per fra Guillem de Tarragona i fra Arnau de Santa Coloma (Ego frater G. de Terrachona, me subscribo (signe). Sig+num fratris A. de Sancta Columbam me pro teste subscribo). 0otum sit cunctis quod ego Paschalis de Segarra et filius meus Bartolomeus, quisque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros, vendimus, domino Deo et Bernardo, abbati de Sanctus Crucibus et omni conventui eiusdem loci, presenti et futuro, tria operatoria, cum sex tabulis, in villa de Montis Albi, iuxta carniceriam, scilicet, tres tabule sunt in carniceria et alie tres tabule sunt in merceria, et etiam si plures tabule possunt ibi fieri per ·DCC· solidos Barchinonensis, de quibus profitemur a vobis bene esse paccatos. Ideoque renunciamus omni excepcioni non numerate pecunie et omni exceptioni doli et omni auxilio legum. Que operatoria predicta, cum predictis sex tabulis, afrontant de una parte in via que transit per medium carnicerie, de alia in via que transit ante domos Iohannis dez Mor et Bernardi de Turre Rubea, de tercia in domibus Petri de Exiverto et Petri de Tobis, de quarta in domibus que fuerunt de Comabela et Benedicti, carnificis. Sicut ab his afrontacionibus predicta operatoria, cum predicis sex tabulis includuntur et terminantur, sic vendimus vobis et vestris cum ingressibus et egressibus et cum omnibus melioramentis, que ibi facere potueritis, et cum omnibus iuribus sibi continentibus et cum omnibus in se existentibus et cum omnibus suis pertinenciis de abisso usque in celum, franche et libere, sicut melius dici vel intelligi potest, ad omnes 80


vestras vestrorumque voluntates omni tempore faciendas vestro / (Página 669) vestrorumque proficuo. Et si hec suprascripta plus valent hoc precio prescripto, totum vobis et vestris in donacione damus ob remedium animarum nostrarum et a nostro nostrorumque iure et dominio eicimus et in vestrum tradimus sine omni nostro nostrorumque retentu et servitute. Et nos et nostri quisque nostrum pro toto convenimus inde vobis et vestris esse guirentes et legales defenssores contra omnem personam perhenniter. Quod est actum ·III· nonas maii anno Domini ·M·CC·VII·. Sig+num Paschalis de Segarra, sig+num Bartolomei, sig+num Avinentis, filiorum eius, nos qui hoc fecimus scribere testibusque firmari. Sig+num Arnaldi de Soree, qui hoc laudo et concedo. Sig+num Arnaldi de Basela. Sig+num Raimundi Iohannis. Sig+num Petri de Termenes. Sig+num Iacobi de Angularia. Sig+num Bernardi de Iulach, qui hoc laudo et concedo. Et ego, Avinent, dicta, dono atque in perpetuum concedo vobis emptoribus omnes [voces] et raciones et demandas quas in prefatis domibus ha beo vel habere debeo. Arnaldus, presbiter, scripsit mandato B. de Tarrega et hoc + fecit (…)”. (28). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 669 y 670. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 466. “(…) 1207, maig, 5. Ramon Joan i la seva muller Guillema venen, a l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger, al prior Ramon de Rifà i al cellerer major, Pere de Bancs, un censal de cinquanta sous barcelonesos pel preu de set-cents sous, i a més tot el dret i el domini de les cases de Montblanc. Pel mateix preu hi afegeixen una altra casa que afronta amb els venedors, amb Maria de Termenés, amb Pere Ramon Despuig i amb la dels monjos de Santes Creus. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 4. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 5. Trasllat (Hoc est translatum fideliter translatatum talis sic bene sequitur) fet el 15 de novembre de 1220 (Actum est translatum [et factum ·XVIII· kalendas decembris anno ·MºCCº·XX) per Arnau Pellicer, levita (Ego Arnaldus Pelliparii, levita, qui hoc translatavi et hoc (signe) fecit). Estat de conservació dolent. Gairebé és impossible llegir-lo perquè la tinta està excessivament esvanida. / (Página 670) 0otum sit cunctis quod ego Raimundus Iohannes et coniux mea Guillelma, quisque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros vendimus domino Deo et Bernardo, abbati de 81


Sanctis Crucibus, et Raimundo de Rifa, priori, et Petro de Banchs, cellerario maior, et omni conventui domus Sanctis Crucibus, presenti et futuro, ibidem Deo servientibus, ·L· solidos Barchinonensis censuales et omne ius et dominium, que habemus vel habere debemus, super illas domos, quas censui dedimus hominibus Montis Albi in villa per ·DCC· solidos Barchinonensis, de quibus profitemur a vobis bene esse paccatos et numerando eos a vobis recipimus. Que domus afrontant de una parte in nobis venditoribus, de alia in Maria de Termenes, de tercia in Petro Raimundo de Podio, de quarta in vobis emptoribus. Et iterim addicimus vobis, huic vendicioni censum, unius domus que concluditur in numero predictorum nummorum censualium. Que domus affrontat de una parte in via que mirat in predictis domibus, de alia in vobis emptoribus, de aliis duabus partibus in nobis venditoribus, sicut ab his afrontacionibus omnes predicte domus includuntur et terminantur, sic vendimus vobis et vestris predictos quinquaginta solidos Barchinonensis censuales et omne ius et dominium quod in predictis domibus habemus vel habere debemus, cum ingressibus et egressibus et cum omnibus melioramentis, que ibi facere potueritis, et cum omnibus iuribus sibi continentibus, de abisso usque in celum, franche et libere, sicut melius dici vel intelligi potest ad omnes vestras vestrorumque voluntates omni tempore faciendas vestro vestrorumque proficuo. Et si plus valent predicti nummi censuales et dominium hoc precio, totum vobis et vestris in donacione damus. Et a nostro et nostrorumque iure et dominio eicimus et in vestrum tradimus sine omni nostro nostrorumque retentu et servitute in perpetuum. Et nos et nostri quisque nostrum pro toto convenimus inde vobis et vestris esse guirentes et defenssores contra omnem personam perhenniter. Quod est actum ·III· nonas madii anno Domini ·M·CC·VII·. Sig+num Raimundi Iohannis, sig+num Guillelme, coniugis eius, nos qui hoc fecimus scribere testibusque firmari. Sig+num Arnaldi de Basela. Sig+num Arnaldi de Borulla. Sig+num Paschalis de Segarra. Arnaldus, presbiter, scripsit mandato B. de Tarrega, cum litteris rasis et emendatis in ·IIIª· linea et VII· et hoc + fecit (...)”. (29). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 675 y 676. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 471. “(…) 1207, juny, 22. Arnau de Bouvilla ven la meitat de la seva estança, que té a la vila de Montblanc, a Bernat d’Àger per cent cinquanta sous barcelonesos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 10. Original. 82


0otum sit cunctis quod ego, Arnaldus de Bouvilla, per me et per omnes meos, vendo vobis Bernardo, abbati de Sanctis Crucibus, et conventui eiusdem loci, presenti et futuro, totam meam partem illius statice, quam habeo cum fratre meo Raimundo de Bouvilla in villa de Montis Albi, scilicet, medietatem, quam dividimus, scilicet, ipse habeat suam medietatem et ego, predictus Arnaldus de Bo<u>villa, aliam medietatem, quam vobis vendo per ·C·L· solidos Barchinonensis, de quibus proficuor a vobis bene esse paccatum. Que medietas statice mea afrontat de una parte in via que tendit ad fontem, de alia in Petro de Savardu et Bernardo de Savardu, fratre eius, de tercia in domibus vestris de Sanctis Crucibus, de quarta in medietatem predicte statice mei fratris Raimundi de Bo<u>villa. Sicut ab his afrontacionibus includitur, sic vendo vobis predictis et vestris predictam medietatem statice, cum ingressibus et egressibus et cum omnibus melioramentis, que ibi facere potueritis, et cum omnibus iuribus sibi continentibus, de abisso usque in celum, francam et liberam, sicut melius dici vel intelligi potest ad omnes voluntates prefati monasterii et suorum habitancium omni tempore faciendas. Et si plus valet hoc precio, totum vobis et vestris in donacione dono. Et a meo meorumque iure et dominio eicio et in vestrum trado et mito sine omni meo meorumque retentu et servitute in perpetuum. Et ego et mei guirentes inde vobis et vestris esse convenimus contra omnem personam perhenniter. Quod est actum ·X· kalendas iulii anno Domini ·M·CC·VII·. Sig+num Arnaldi de Bouvilla, sig+num Raimundi de Bo<u>villa, fratris eius, nos qui hoc fecimus scribere testibusque firmari. Sig+num Raimundi Iohannis. Sig+num Petri de Orriols. Sig+num Bernardi de Pratis./ (Página 676) Arnaldus, presbiter, scripsit mandato B. de Tarrega et hoc + fecit (…)”. (30). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 671 y 672. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 468. “(…) 1207, juny, 1. Pere Espígol dóna i lliura a Déu, a Santa Maria i al monestir de Santes Creus, en mans de l’abat Bernat d’Àger, quatre-cents sous barcelonesos de l’honor del Velosell. Per aquesta donació l’abat el rep com a familiar del monestir perquè participi dels béns espirituals de la comunitat i li promet, quan ell vulgui entrar al monestir com a monjo, acceptar-lo. / (Página 672) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 7. Original. Carta partida per ABC. Tinta esvanida. 0otum sit cunctis quod ego, Petrus Spigol, per me et pro remedio anime mee et parentum meorum et omnium fidelium 83


defunctorum, concedo et dono Deo et sancte Marie et monasterio Sanctarum Crucum et in manibus Bernardi, abbatis, ·CCCC· solidos Barchinone, bone monete, super totum illum honorem, quem habeo et teneo et habere debeo in termino del Velosel, ita ut fratres dicti monasteri accipiant dictum honorem et collocent cuicumque voluerint et expleta que vendant vel congregent et secundum valorem quem habuerint de feste sancti Michaelis setembris usque ad Omnium Sanctorum accipiant dictos ·CCCC· solidos, tamen et tamdiu usque sint persoluti dicti ·CCCC· solidos in pace ad bonam fidem. Et si forte frater meus voluerit reddimire suam terciam partem dicti honoris, ei sit soluta sua tercia pars in pace, et de residuo tenent potenter ipsas duas partes in supradicto tenero fratres dicti cenobii usque sint completi dicti ·CCCC· solidos ad dictum monasterium ad bonam fidem. Et postquam fratres dicti monasterii habuerint receptos supradictos ·CCCC· solidos ipse dictus honor sit asignatus et quietus remaneat cuicumque. Ego dictus Petrus voluero relinquere vel dare et si forte voluero intrare in dicto ordine in dicto monasterio de vita vel de morte faciant mihi secundum unum monachum et secundum formam ordinis et fratres dicti monasterii teneant et spletent dictum honorem, sicut ego dictus Petrus teneo et habeo et habere debeo et mihi evenit de patre et matre et per compram et per alias voces, cum affrontacionibus et pertinenciis integre cum omnibus expletis sicut mihi evenit et evenire debet et teneant et habeant sicut dictum est. Et ego, dictus Bernardus, abbas gratia Dei, cum consilio et voluntate tocius conventus nostri, damus et laudamus vobis dicto Petro fraternitatem et participationem in nostro monasterio quantocumque volueritis accipere in vita vel in morte secundum formam nostri ordinis. Actum est hoc kalendas iunii anno Domini ·M·CC·VII·. Sig+num Petri Spigol, qui hoc scripsit et firmari iussit. Sig+num Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus. Sig+num R<aimundi> de Monte Accutti. Sig+num fratris Deodatus. Sig+num fratris Petri Bernardi. Sig+num fratris Petri Doss. Sig+num fratris Gerad. ·SSS· Petri, cellerarii maioris. Sig+num B. de Pilia. Sig+num B. Granel. Sig+num. A. de Sala. Testes. Petrus, presbiter, que hoc scripsit die et anno quo (signe) supra (…)”. (31). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 676 y 677. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 472. “(…) 1208, gener, 29. Establiment fet per Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, amb el consell del prior Pere i de tot el convent, a favor de Bartomeu, fill de Pascasi de Segarra i dels seus descendents, de les cases que el monestir havia comprat al seu pare, Pascasi de Segarra, a Montblanc, mitjançant un cens de cinquanta 84


sous barcelonesos anuals pagadors cada any per Sant Miquel de setembre. El dret de fadiga queda establert en trenta dies. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 11. Original. Carta partida per ABC. 0otum sit cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia, abbas Sanctarum Crucum, et Petrus, prior, cum consilio et voluntate totius conventus dicte domus, per nos et per omnes successores domus Sanctarum Crucum, donamus tibi Bartholomeo, filio Paschasii de Segarra, et tuis tueque progeniei et posteritati, nunc in perpetuum, unas domos nostras, quas habemus in villa de Montis Albi, cum sex tabulis que ibi sunt, quas domus emimus a patre tuo Paschasio de Segarra. Dicte domus et tabule affrontant de una parte in via que ascendit ad ecclesiam Sancte Marie, de alia in via que ingreditur in macello, de tercia in domibus cumbe pulcra et Benedicti Carnificis, de quarta vero parte in domibus Petri de Tous et Exiverti. Sicut includuntur et terminantur affrontacionibus, sic tibi et tuis donamus, cum introitibus et exitibus suis et cum omnibus iuribus sibi continentibus, de abisso usque in celum, cum omnibus melioramentis que ibi facere poteris ad omnes tuas tuorumque voluntades inde semper faciendas, tali convencione ut tu et tui dones inde nobis et successoribus dicte domus in primo venienti festo sancti Michaelis septembris quinquaginta solidos Barchinonensis curribilium pro censu dictarum domorum. Similiter deinde in unoquoque festo sancti Michaelis septembris facias nobis et successoribus dicte domus annuatim pro censu dictarum domorum quinquaginta solidos Barchinonensis curribilium. Et si vendere vel impignorare volueris primum in nobis et in nostris successoribus dicte domus faticam ·XXX· dierum exibeas, et si voluerimus retinere liceat nobis pro comuni precio habere, sin autem licitum habeas vendendi vel / (Página 677) inpignorandi cui volueris tuo consimili, salvo tamen iure et dominio nostri et nostrorum successorum. Et tu nec tui non heligas ibi alium dominum nisi nos et nostros. Actum est hoc ·IIII· februarii anno Domini ·M·CC· septimo. Sig+num Bernardi, abbati de Sanctis Crucibus, (signe) Petri, prioris, sig+num Guillelmi, celerarii medii, sig+num fratris Petri Ros, sig+num Iozelini, cellerarii minoris, qui hoc iussimus sicribi et firmari. Sig+num Arnaldi de Soreze. Sig+num Arnaldi de Basela. Sig+num Raimundi Iohannis. Sig+num Petri Mercer. Testes. Guillelmus Mathei, diachonus, qui scripsit mandato B. de Tarrega et hoc fecit (…)”. (32). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 677 y 678. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. 85


Documento 473. “(…) 1208, gener, 29. Convinença signada entre Pascasi de Segarra i l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger. Demana a l’abat que signi carta de venda, a favor del seu fill Bartomeu, de les cases situades a Montblanc, que ell va vendre al monestir —segons consta en la carta de venda a carta de gràcia— amb la condició que els monjos les vendrien al seu fill quan assolís la majoria d’edat. Del compliment del pacte que el seu fill les adquirirà, presenta com a fiador Arnau de Soreze que es compromet a pagar la quantitat de doscents sous de fiança si la transacció no es porta a terme. Pascasi de Segarra, a la vegada, promet retornar al fiador els dos-cents sous de fiança posat cas que el seu fill Bartomeu, quan fos major d’edat, no volgués comprar les cases al monestir de Santes Creus. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 12. Original. 0otum sit cunctis quod ego, Paschasius de Segarra, per me et per omnes meos, convenio vobis domino Bernardo, Dei gratia, abbati Sanctarum Crucum, et Petro, priori eiusdem domus, et omni conventui, quod faciam vobis firmare et concedere Bartholomeo, filio meo, illud instrumentum vendicionis, quod vobis olim feci de illis domibus, quas in villa Montis Albi habebam contiguas macelli,/ (Página 678) sicut continetur in vestro instrumento vendicionis, scilicet, quando dictus Bartholomeus fuerit de etate. Et pro maiori securitate dono vobis fideiussorem Arnaldum de Soreze, qui dicta omnia vobis impleat et atendat. Ego, vero, Arnaldus de Soreze convenio vobis B<ernardo>, abbati, et P<etro>, priori, et omni conventui dicte domus ut faciam laudare et concedere et firmare dictum instrumentum vendicionis dicto Bartholomeo, filio Paschasis de Segarra, quomodo [fuerit] de [etate]. Quod nisi [facero] vel facere nequivero, convenio vobis donare ·CC· solidos Barchinonensis curribilium et postea sim eiectus de ista fidancia et deinde non [teneat] vobis in aliquo pro predicta fidancia. Iterum ego Paschasius de Segarra convenio vobis Arnaldo de Soreze et vestris custodire ab omni dampno et gravamine de ista supradicta fidancia. Et pro maiori securitate dono vobis returnum super illas meas domos, que sunt in platea Montis Albi, tali pacto quod, si dictus Bartholomeus noluerit firmare [dictum] instrumentum dictis dominis, quando fuerit de etate, habeatis super dictas domos de platea ·CC· solidos Barchinonensis curribilium. Et nullus meorum possit eas abstraere de vestro posse, donec primum donet vobis vestris ·CC· solidos Barchinonensis curribilium. Actum est hoc ·IIII· kalendas februarii anno Domini ·MCC· septimo. Sig+num Paschasis de Segarra, sig+num Arnaldi de Soreze, qui hoc iussimus scribi et firmari. Sig+num A<rnaldi> de Basela. Sig+num Petri Mercer. Sig+num R<aimundi> Iohannis. 86


Testes. Guillelmus Mathei, diachonus, hoc scripsit mandato B. de Tarrega, cum literis suprapositis in ·XVII· linea ubi dicitur, domos et hoc (signe) fecit (…)”. (33). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 678 y 679. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 474. “(…) 1208, febrer, 24. Guillem Adalbert dóna a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus dos honors situades al terme del castell d’Olèrdola, un a la parròquia de Sant Miquel d’Olèrdola, que va comprar a Ramon de Lavit, i l’altre a la parròquia de Santa Margarida, que va adquirir a Guillema de la Freixa. / (página 679) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 13. Original. In Christe nomine. Pateat universis qualiter ego, Guillelmus Adalberti, Divini Amoris intuitu, propter anime mee remedium et omnium [parentum] meorum, bono animo ac spontanea voluntate, dono et offero Deo et beate Marie Virgini et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus et vobis domino Bernardo, abbati, et vestris successoribus et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, omnem illum honorem, quem emi a Raimundo de Zavit et omnium illum honorem, quem emi a Guillelma de za Freixa. Est autem dictus honor in comitatu Barchinone in termino castri d<e> Ordole, in parrochia Sancti Michaelis d<e> Ordole et in parrochia Sancte Margarite. Quem honorem, per me et per omnes meos, perhe<n>ni et vera donacione, cum hac presenti carta dono et trado prefato monasterio, cum omnibus introitibus et exitibus et melioramentis et suis pertinenciis, cum heremo et populato, a celo usque in abissum, ad proprium alodium et franchum, sine aliquo retentu meo et meorum omnium et contradicto sicut melius et utilius dici vel intelligi potest, ad utilitatem dicti monasterii, ad omnes voluntates abbatis dicti loci et succesorum omnium eius et fratrum presentium et fururorum. Et ab hac die in antea domini domus de Sanctis Crucibus omnes exitus et expleta suis quoslibet census, iura sive dominia, que, ego, in dicto honore habeo vel aliqua ratione habere debeo colligant, habeant, accipiant perhenni possesione libere et quiete, ad omnes voluntates eorum faciendas cum ipso omni honore in perpetuum. Quod est actum ·VII· kalendas marcii, anno Domini ·Mº·CC·VIIº·. Sig+num Guillelmi Adalberti, levite, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+no Arnaldi Adalberti, qui laudo et firmo. Sig+num Geraldi Alamanni. Sig+num A<rnaldi> Mirales. Sig+num Guillelmi de Sancti Iusti. Sig+num G<uillelmi>de Monte Acuto. Isti sunt testes. Frater Bertrandus, professione monachus, scripsit et hoc (signe) fecit (…)”. 87


(34). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 690 y 691. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus.Documento 482. “(…) 1208, novembre, 21. Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, ven per mil cinc-cents cinquanta sous un cens anual de cent vint sous a l’abat del monestir benedictí de la Portella. En percebrà cinquanta sobre les cases de Pasqual Segarra, cinquanta més sobre les rendes de l’honor de Ramon Joan i els dotze restants sobre la meitat de la renda de la casa d’Arnau de Benviula, a Montblanc. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 5. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 6. Trasllat de 4 de maig de 1233 (Sig+num fratris Arnaldi qui hoc fideliter translatavit ·IIII· nonas madii anno Domini Mº·CCº·XXXº·IIIº·). Ben conservat. Cit.: FORT, El senyoriu... Manifestum sit omnibus hominibus quod ego Ber[n]ardus, abbas de Sanctis Crucibus, cum consilio et assensu tocius nostri conventus vendimus vobis domino abbati de Portella ·C·XII· solidos censuales, quos hominis in villa Montis Albi, ex quibus sunt ·Lª· super domibus Paschalis de Segarra et alii ·Lª· super honore R<aimundi> Iohannis et ·XII· super medietate unius st[ati]ce Arnaldi de Benviula, quam habebat cum fratre suo. Hoc totum vobis vendimus integriter / (Página 691) sine aliquo retentu per ·M·D·L· solidos sicut continetur in instrumentis que vobis tradimus. Et de nostro iure in vestrum tradimus dominium et potestatem ad omnes vestras voluntates faciendas, sicut melius dici vel intelligi potest. Actum est hoc ·XI· kalendas decembris anno Domini ·Mº·CCº·VIIIº·. Sig+num Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus. Sig+num Guillelmi, prioris. Sig+num Petri, sacriste. Sig+num fratris Raimundi de Monte Tornes. Sig+num (signe) fratris Raimundi de Riffano. Sig+num fratris Guillelmi, cellerarii medii. Sig+num Burchete, monachi, qui hoc scripsit cum literis rasis et [res]cripsis in ·IIIIª· et VIª·3 linea die et anno quo supra (...)”. (35). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 691 y 692. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 483. “(…) 1209, gener, 4. Guillem Adalbert, fill del difunt Bertran, per la salvació de la seva ànima, de la dels seus pares i de tots els fidels difunts, atorga a Bernat d’Àger, com a abat del monestir de Santes Creus, l’edifici que té a Vilafranca del Penedès, més dotze 88


sous de renda dels arrendataris dels habitatges que hi ha en aquest edifici, set d’Arsenda de Cervelló, tres i mig de Ramon de Castellmós i un i mig de Ramon Gombau. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 7. Trasllat de 10 de juny de 1224 (Hoc est translatum fideliter factum ·IIII· idus iunii anno Domini ·Mº·CCº·XXº·IIIIº·) fet per fra Arnau de Sant Hilari (Frater Arnaldus de Sancto Ylario, hoc translatum fideliter scripsit et ut melius potuit translatavit cum literis dampnatis in ·VIIIIª· linea et + fecit). Estat de conservació dolent. Tinta esvanida. Manifestum sit cunctis quod ego Guillelmus Adalberti, filius Bertrandi, olim defuncti, per me et per omnes meos et [etiam] ob remedium anime mee et parentum meorum omnique fidelium defunctorum, do, concedo et offero domino Deo et venerabili monasterio Sanctarum Crucum et omni conventui sibi comisso presenti et futuro in perpetuum, omne illud meum staticum quod habeo, teneo et habere debeo, voce mei genitoris et empcionis [etiam] mee, in Penitensi, in villa que vocatur Villa Franca. Quod staticum terminatur a domibus Petri A<dal>berti usque ad domos Bernardi de Moya. Sicut terminatur prefixum staticum a terminis suis et affrontationibus, ita do, concedo et offero Deo et predicto / (Página 692) monasterio et suis in perpetuum cum omnibus vini vasibus et cum omnibus aliis que sunt intus in statico ut erunt et cum solis ac suprapositis complemento ac ianuis et stillicidiis et cum curtallo stante [retro et etiam] cum omnibus suis pertinenciis a profundo abissi usque ad celum. Adhuc, etiam, do et offero predicto mo-nasterio et [suis] in perpetuum ·XII· solidos denariorum Barchinone censuales, qui singulis annis intus in Villa Francha a quibusdam hominibus debent mihi semper dari, scilicet, ab Arsende de Cervilione ·VII· solidos et de Raimundo de Castro Moz ·III· solidos et medium et de Raimundo Gombaldi ·XVIII· denarios pro illis domibus, quas pro me infra iam dictum meum staticum tenet. Omnia hec prefata absque aliquam diminucione cum dominio et potestate et cum ingressibus et egressibus suis et pertinenciis predicto monasterio et suis in perpetuum do et offero ob remedium anime mee et parentum meorum vivorum et mortuorum et omnium fidelium defunctorum, sicut ego melius hebeo et teneo et habere debeo ad omnes suas suorumque voluntades inde vel ibi nunc et perpetuum faciendas, absque omni mea meorumque retencione et vinculo et inquietacione. Actum est hoc ·II· nonas ianuarii anno Domini ·Mº·CCº·VIIIº. Sig+num Guillelmi Adalberti, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Guillelmi de Colletenentis, patris Bernardi de Villafranca in pignore. Sig+num Arnaldi A<dal>berti, eius fratris, 89


qui hoc totum laudo et firmo. Sig+num Petri de Villa Franca. Sig+num Dalmacii de Canellis. Sig+num P<etri> Muleti, domini regis baiuli. 0os omnes domini qui hoc firmamus. Sig+num G. Pelicer. Sig+num P<etri> Culerer. Sig+num Petri Bovis. Iacobus, levita, qui ho scripsit precepto R<aimundi> de Podio, clerici de Villafrancha, die et anno quo supra (...)”. (36). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 704 y 705. Linaje de Berenguer de Ager. Documento 494. “(…) 1210, febrer, 25. Convinença feta sobre les cases de Lleida entre l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger, i Ramon Panicer, mitjançant sentència arbitral dictada pels jutges, mestre Ordony, sagristà, i mestre Vidal, canonge, ambdós de la seu de Lleida, coneguda de l’arquebisbe de Tarragona, Ramon de Rocabertí, en representació del rei Pere el Catòlic. Ramon Pellicer al·legava que les cases que tenia el monestir li pertanyien perquè el seu oncle, Ponç Panicer, l’havia adoptat com a fill, i per tant n’era l’hereu. L’abat replicava que les cases les havia heretat la difunta esposa de Ponç per testament, i aquesta en redactar el seu testament les havia deixat al monestir. I presentava ambdós documents. Per arribar a un acord els jutges, amigablement, estableixen que Ramon Panicer renunciï als seus drets sobre les cases i, a canvi, el monestir per compensar-lo li ha de lliurar tres-cents sous jaquesos, amb la condició que els seus germans, Ponç i Guillem, absents, signin la carta segons la qual no demanaran més diners al monestir i renuncien als seus drets. Com a prova de bona voluntat els fiadors són el seu germà Martí Adobador i Arnau Morromena. Si les dues parts no s’avenen a raons ni accepten la sentència hauran de pagar cinquanta auris de multa. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 1. Original. 0otum sit omnibus hominibus quod contentio fuit inter abbatem et fratres Sanctarum Crucum, ex una parte, et Raimundum Panicerium, ex altera, super domibus que fuerunt olim Poncii Panicerii, que sunt in Ylerda, in parrochia Sancti Laurencii, quas petebat, iam dictus, Raimundus Panicer ab abbate et fratribus, ratione successionis, quia dicebat se nepotem fuisse predicti Poncii, et etiam adicebat quod Poncius arrogaverat eum in filium, unde allegabat quod ad ipsum pertinebant de iure iamdicte domus. Abbas, autem, et fratres econtra respondebant quod domus ille fuerant eis date ab Arsendi, uxorem quondam Poncii, iamdicti, que habuerat eas per ipsum Poncium, qui eas sibi reliquerat in testamento. Et / (página 706) ostendebant abbas et fratres testamentum Poncii, in quo dicte domus 90


relicte fuerant ipsi Arsendi, et testamentum ipsius Arsendis in quo ipsa domos prefatas monasterio et fratribus Sanctarum Crucum reliquerat. Tandem cum in presencia magistri Ordonii, Ylerdensis sacriste, et magistri Vitalis, Ylerdensis canonici, diu causa fuisse ventilata, qui ex delegatione domini Regis, Terrachone archiepiscopi de ea cognoscebatur partes pro bono pacis compromisere in eos ut ipsi pro voluntate sua causam iam dictam amicabiliter terminarent pena quinquaginta aureorum utrumque compromissa si eorum arbitrio acquiescere nollent. Predicti itaque magistri de consensu utriusque partis mandavere ut Raimundus Panicer, iam dictus, pro se et pro suis, tam fratribus vel sororibus quam nepotibus, diffiniat et absolvat in perpetuum abbati et fratribus, iam dictis, totum ius quod in domibus prenominatis se habere credebat. Fratres vero darent ipsi Raimundo trescentos solidos Iachensis pro illa diffinitione. Hanc autem arbitratum utraque parts spontanea voluntate suscepit. Unde ego Raimundus Panicer, iam dictus, libenti animo et spontanea voluntate suscipiens et amplectens dictorum magistrorum arbitrium diffinio et in perpetuum absolvo abbati et fratribus, iam dictis, Sanctarum Crucum pro me et pro omnibus meis, sicut superius est co<m>prehensum et confiteor me recepisse ab abbate et fratribus, iam dictis, ·CCC· solidos Iachensis. Et ideo renuntio exceptioni non numerate peccunie et omni alii exceptioni que possit me iurare sive de iure scripto sive non scripto. Et promitto in bona fide quo si aliquis fratrum meorum vel1 filiorum ipsorum vellet predictum monasterium Sanctarum Crucum inquietare super dictis domibus, ego defendam ipsum monasterium pro posse meo. Insuper dono supradictis fratribus fideissores Martinum Adobador, fratrem meum, et Arnaldum de Morromena, quod quandocumque venerint Poncius et Guillelmus, fratres mei, qui absentes sunt, faciam eis firmari instrumentum istud. Et nos, iam dicti, Martinus, adobador, et Arnaldus de Morromena, hanc fidanciam libenter facimus supradictis fratribus. Quod est actum ·V· kalendas marcii anno Domini ·M·CC· nono. Sig+num [magistri Ordoni Yler]densis sacriste. Ego Magister Vitalis, subs(signe)cribo. Sig+num Raimundi Panicerii, qui hoc firmo et concedo et testes firmare rogo, sig+num Martini Adobador, fratris eius, sig+num Guillelme, sororis eorum, sig+num Arnaldi de Morromena, sig+num Guillelmi, fratris eius, nepotum iam dicti Raimundi Panicerii, qui hoc firmamus et concedimus. / (página 707) Ego G<uillelmus> Botet, sum testis. Sig+num Bernardi d<e> Almenara, sig+num Petri de Beliana, sig+num Guillelmi Magister, huius rei sunt testes. Arnaldus de Curtibus, scripsit cum literis rasis et emendatis et etiam suprapositis in undecima linea et hoc (signe) fecit.(...)”.

91


(37). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 708 y 709. Linaje de Brenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 496. “(…) 1210, març, 16. Berenguer de Vilafranca i els seus fills Berenguer i Guillem donen, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, totes les adquisicions fetes fins aquest moment i les que es facin d’ara endavant, per ell i els seus successors, a la vila de Monblanc i a tot el terme. Alhora, els fan donació dels drets del delme de l’honor de Ramon Joan, situada a la vila de Montblanc. Per aquestes concessions reben la quantitat de seixanta sous barcelonesos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 3. Original. 0otum sit cunctis quod ego, Berengarius de Villa Francha, et filii mei, Berengarius de Villa Francha et Guillelmus de Villa Francha, quisque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros, pro redempcione animarum nostrarum et parentum nostrorum, donamus, laudamus et concedimus, domino Deo et Sancte Marie de Sanctarum Crucum et Bernardo, abbati eiusdem loci, et omni conventui predicte domus, presenti et futuro, omnes adquisiciones et lucra, que olim fecistis vos nec aliqua persona pro vobis vel amodo facietis in villa de Montis Albi et in omnibus suis terminis, libere et quiete, sine omni impedimento nostri et nostrorum. Ita quod nos nec aliqua persona pro nobis vel pro nostris successoribus amodo / (Página 709) ullo in tempore non possimus venire contra hanc donacionem et laudacionem, quod si fecerimus nullius valoris nobis nec nostris sit. Insuper donamus domino Deo et predicte domui et conventui omnia nostra iura de tota decima, quam habemus et debemus accipere in toto honore, qui est Raimundi Iohannis in Monte Albo et in omnis suis terminis. Et ut predicta donacio et laudacio firma vobis sit. Recipimus a vobis de bonis domus ·LX· solidos Barchinonensis, de quibus bene paccati sumus a vobis. Actum est hoc ·XVI· kalendas aprilis anno Domini ·MCC· nono. Sig+num Berengarii de Villa Francha, sig+num Berengarii de Villa Francha, filius eius, sig+num Berengarie, sponse eius, sig+num Guillelmi de Villa Francha, qui hoc iussimus scribi et firmari. Sig+num Raimundi Iohannis. Sig+num Guillelmi Petri Arnaldi. Sig+num R<aimundi> de Callers. Guillelmus, presbiter de Falchoneria hoc (signe) fecit. Sig+num Eligsen de Callers. Petrus, presbiter de Vallespinosa hoc (signe) fecit. Guillelmus Methei, diachonus, hoc scripsit et hoc <signe> fecit (...)”.

92


(38). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 713 y 714. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 500. “(…) 1210, octubre, 9. Beatriu de Mor i la seva filla Arsenda, juntament amb els seus marits, donen, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, el delme de tot el que tenen al domini que va ser d’Arnau de Cervera i que havia pertangut a Guillem Sabater. També concedeixen i confirmen la donació que el seu pare Arnau de Mor, amb el consentiment d’ella, va fer al monestir, segons consta en el testament atorgat a favor dels monjos. A més, els fa enfranquiment del delme de les terres cultivades pels monacals al terme de Mor i dels camps que havien estat de Guillem de Malgrat, ara en poder dels monjos, al terme de Montalbà. Per aquesta renúncia de drets el monestir paga a Beatriu de Mor la quantitat de cent sous barcelonesos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 8. Original. 0otum sit cunctis quod ego, domina Beatriz dez Mor, simul cum Arssen, filia mea, nos per nos et omnes nostros, cum consilio et voluntate virorum nostrorum et pro redemptione animarum nostrarum et parentum nostrorum, donamus domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et Bernardo, abbati eiusdem cenobii et / (Página 714) omnibus fratribus qui ibi modo fuerit sive in antea venturi sunt, videlicet, ipsum nostrum decimum totum que habemus et habere debemus in dominicatura que fuit Arnalldi de Cervaria, quam Guillelmus Cabater olim iam tenuit ipsa dominicatura. Totum istum prescriptum decimum donamus vobis predicti et vestris et successoribus nunc et in perpetuum ad omnes vestras vestrorumque voluntates faciendas et sine ullo retentu que inde non facimus nos nec nostri. Et item laudamus, concedimus pariterque donamus omne hoc que meis pater Arnalldus dez Mor et ego Beatriz iam vobis dedimus, sicut melius dici vel intelligi potest, ad vestrum profectum et sicut melius in carta vestra resonat sive in testamento Arnalldi dez Mor. Hoc totum donamus sicut superius est scriptum et est sciendum hoc que pater meus et ego Beatriz iam dedimus vobis et vestris, videlicet, ipsa sors alaudii que est in termino de Mor, ultra collum et omne decimum que vos sive vestri laboratores ad ipsum diem dabitis in termino de Mor et omne nostrum directum decimi campi que fuit de Guillelmo de Malgrad, que est ad castrum de Monte Albano. Hoc totum donamus per nos et omnes nostros successores vobis prescripti et vestris ut ab hac die in antea aliquid non retinemus in predicto decimo set sit vestrum franchum, liberum et quietum ipsum decimum, quem vobis 93


modo facitis et vestri laboratores in hac die in termino de Mor et similiter hoc totum que est superius scriptum. Et per istum donum prescriptum recipimus nos, Beatriz et Arssen, ·C· solidos Barchinone de domo Sanctarum Crucum de caritate. Et nos et nostri convenimus vobis et vestris esse legales guirentes contra omnes personas et vobis faciamus tenere et habere in pace. Actum est hoc ·VII· idus octobris anno Domini ·MCCX·. Sig+num Beatrizis. Sig+num Arssendis. 0os qui hanc cartam mandavimus scribi et firmavimus et firmare fecimus. Sig+num Guillelmi dez Pugol. Sig+num Bernardi de Pugol. 0os qui hoc firmamus. Sig+num Berengarie, filie Beatricis. Sig+num Raimundi, fratris sui. 0os qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Peret Sord, nepotis Guillelmi de Tarrega, qui olim fuit. Sig+num Astanova, militis d<e> Alta Ripa. Sig+num Bernardi de Cabrera. Sig+num Ferrarii de Canos. Sig+num Guillelmi Cabater. Sig+num B. de Morcherols. Isti sunt testes. Bernardus, presbiter, qui hoc scripssit et hoc (signe) impressit (…)”. (39). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 719 y 720. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 504. “(…) 1211, gener, 25. Elisenda, muller de Pere de Fonolleres, ven al monestir de Santes Creus, amb Bernat d’Àger com a abat, dos parts de l’alou de Penyafel, que és a la partió de les parròquies de Sant Miquel d’Olèrdola, de Santa Margarida i Santa Maria de Bleda, per la quantitat de mil nou-cents sous barcelonesos, equivalents a quaranta-quatre sous de plata, dels quals mil han de servir per redimir-lo de la penyora i la resta el comprador l’haurà de lliurar en mà a la venedora. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 13. Original. Estat de conservació dolent. Dificultats per llegir-lo. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 14. Trasllat (Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quodam instrumentum [originalis cuius series est] talis) fet l’any 1310 pel notari Ferrer [...]. Estat de conservació regular. / (Página 720) C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 15. Trasllat (Hoc est fideliter translatum) fet per Berenguer dez Canos el 29 de desembre de l’any 1233 (Frater Berengarius dez Canos hoc translatum scripsit et hoc sig(signe)num fecit ·IIII· kalendas ianuarii anno Domini ·M·CC·XXX·III·).

94


Sit notum omnibus quod ego, Elicsendis, uxor Petris de Foneliare vendo domui Sanctarum Crucum et tibi Bernardo, abbati et omni conventui eiusdem loci, presenti atque futuro, duas partes, quas voce genitorum meorum vel aliismodis per proprium alodium habeo vel habere debeo in domo de Pena Fideli, et omnibus pertinencias et tenedonibus eius et molendinis et arboribus diversi generis et hominibus et feminis et introitibus et exitibus huius honoris, que est in parrochiis Sancti Michaelis de Olerdule et Sancte Margerite et Sancte Marie de Blita in comitatu Barchinone, in Penitensi, in montibus et in planis ac per omnia loca. Has itaque duas partes et quiquid aliquibusmodis eiusdem domus presenti atque futuro. Et ut melius dici et intelligi potest ad vestrum salvamentum, de meo meorumque iure in vestrum trado dominium et potestatem ad quiquid ibi vel exinde facere volueritis ad omnes vestras voluntates faciendas per vestrum proprium plenissimum, liberum et franchum alodium, secure et libere, omni tempore possidendum sine vinculo ullius hominis vel femine et absque ullo meo vel meorum vinculo vel retentu. Per hanc enim vendicione accepi a vobis mille et nonagentos solidos monete Barchinone, valente marcha argenti ·XLIIII· solidos, de quibus dictum honores redimitis per mille solidos, quibus pignere tenetur residuos autem nonagentos solidos mihi in presenti tradidisti. Sic igitur de toto hoc precio nil remanet in debito. De vero occasione vel ratione duplicis deceptionis aut alio modo ego possim aut aliqua persona meo vel meorum nomine possit unquam contra presentem vendicionem venire ipsi occasioni et rationi et omni iuri divino et humano scripto et non scripto sive consuetudinario quamtum ad hoc per me et per meos renuncio dando et cedendo vobis quiquid hec vendicio plus valeat isto precio et quantum ad predictos mille et ·DCCCC· solidos, exceptioni renuncio non numerate peccunie. Ad maiorem siquidem securitatem iuro per Deum tactis sacrosantis ·IIII· Evangeliis predictam vendicione semper firmam habere et ratam et nunquam contra eam venire. Actum est hoc ·VIII· kalendas februarii anno Domini ·M·CC· decimo./ (Página 721) Sig+num Elicsendis, uxoris Petri de Foneliare, sig+num Petri de Foneliare, viri eius, sig+num Iacfredi, sig+num Bernardi, filiorum eorum, qui predicta omnia laudamus et firmamus. Sig+num Berengarii de Foneliare. Sig+num Sibilie, filie dicti Petri de Foneliare et dicte Elicsendis et uxoris Raimundi de Sancto Iohanne, qui predicta omnia laudo et firmo. Sig+num Guillelmus, presbiter, qui vidi hanc cartam, firmare et iurare omnibus. Sig+num Arnaldi de Serriano, notarii. Sig+num Petri Anularii. Sig+num Petri de Vilella. Sig+num Petri de Mascharonis, qui hoc scripsit cum literis appositis in linea ·VI·, die et anno quo supra (...)”. 95


(40). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 721 y 722. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 505. “(…) 1211, gener, 26. Elisenda i el seu marit Pere de Fonolleres prometen a l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger, que, quan el seu fill Pere arribi a l’edat perfecta confirmarà la venda que ella ha fet al monestir de les dues peces d’un alou situat a Penyafel, a la partió de les parròquies de Sant Miquel d’Olèrdola, de Santa Margarida i de Santa Maria de Bleda, al comtat de Barcelona, a la Marca del Penedès. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 16. Original. Sit notum omnibus quod ego, Elicsendis, et vir meum, Petri de Foneliare, promittimus et convenimus vobis domui Sanctarum Crucum et Bernardo, abbati et omni conventui eiusdem loci, presenti et futuro, quod qua hora volueritis, ex quo filio nostro Petro fuit in perfecta etate, faciamus quisque pro toto ab eodem Petro, filio nostro, fieri vobis cartam publicam manu confecta, in qua carta, idem filius noster Petrus, concedet et confirmabit in perpetuum vobis vendicionem [±11],1 quod ego Elicsendis feci vobis de duabus partibus, quas per proprium alodium habebam in domo Penne Fidelis et omnibus pertinenciis et tenedonibus suis, et molendinis et arboribus diversi generis et hominibus et feminis, que est in parrochiis Sancti Michaelis Olerdule et Sancte Margarite et Sancte Marie de Blita, in comitatu Barchinone in Penitensi in montibus et in planis ac per omnia loca et de quanto mihi competebat vel / (página 722) competere debebat aliquibus modis in supradictas parrochias, sicut in vestra carta huius vendicionis hec continetur. Et ad maiorem securitatem iuramus per Deum, tactis sacrosantis ·IIII· Evangeliis, quod quisque pro toto observemus, attendamus et acceptamus predicta omnia vobis ad vestrum salvamentum, nisi quantum remanserit pro vestra bona voluntate. Actum est hoc ·VII· kalendas februarii anno ·M·CC· decimo. Sig+num Elicsendis. Sig+num Petri de Foneleris, viri eius. 0os hoc laudamus et firmamus. Sig+num Berengarii de Foneliaris. Sig+num Guillelmus, presbiter, qui vidi hanc cartam firmare et iurare omnibus. Sig+num Arnaldi de Serriano, notarii. Sig+num Petri Anularii. Sig+num Petri Vilella. Sig+num Petri Mascharonis, qui hoc scripsit cum litteris apponitis in linea ·Vª·, die et anno quo supra (...)”. (41). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 722 y 723. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. 96


Documento 506. “(…) 1211, gener, 31. Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, estableix Pere Mulet i la seva muller Barcelona a l’honor que fra Guillem Adalbert per redempció de la seva ànima va donar al monestir. Els vint sous de cens que reporten les propietats, fra Guillem va deixar-los al monestir per al manteniment d’una llàntia que va instituir en honor a la Verge Maria. Aquest establiment el fan amb la condició que quan morin els estabilients tota l’honor i els fruits hauran de revertir per sempre al monestir. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 17. Original. In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus, presentibus et futuris, quod ego frater B<ernardus>, abbas de Sanctis Crucibus, consilio et voluntate tocius conventus nostri, concedimus, tradimus et laudamus, fideliter, tibi Petri Muleti et uxori tue, Barchinone, in omni vita vestra, totum illum honorem cum pertinenciis suis et melioracionibus, quas ibi ullomodo facere potueritis, quem honores frater Guillelmus Adalberti nobis et monasterio nostro ob redemptionem anime sue dedit, preter viginti solidos censuales ex quibus iamdictus frater G<uillelmus>, in honore sancte Dei genetricis semperque virginis Marie, unam lampadam construit. Adhuc etiam / (Página 723) laudamus et concedimus vobis omnem illam staticam que fuit Bernardi de Moges et omnes empciones quas in Villa Franca et in omnibus terminis eius vel in quibuscumque ceteris locis feceritis, ita, videlicet, ut fecure et potenter omnia habeatis, teneatis, possideatis, expletetis in omni vita vestra et ex omnibus expletis, que inde exierint, faciatis omnem voluntatem vestram sine aliquo nostro nostrorumque impedimento et sine contradicto. Post obitum vero amborum, omnis supradictus honor et omnes compre, quas ubicumque ullomodo feceritis solite et sine contradicto vel impedimento alicuius persone, integre et plenarie, cum omnibus fructibus, qui ibi fuerint, reddantur et revertantur nobis et monasterio nostro sine aliquo retentu. Omnis autem iam dictus honor et compre et meliorationes, quas ibi feceritis, non possint rovocari ullomodo a nobis neque a successoribus nostris in omni vita vestra per aliquam vocem vel rationem. Et ad maiorem vestram securitatem et salvamentum, renuntiamus inde omni auxilio legum et decretorum et consuetudinum vel forum ecclesiastici. Quod est actum ·II· kalendas februarii anno Domini ·Mº·CCº·Xº·. Sig+num Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus. Signum (signe) fratris Raimundi, prioris. Sig+num (signe) fratris B. subprioris. Sig+num fratris Arnaldi de Barberano. Sig+num fratris Petri Ros. Sig+num fratris Petri, sacriste. Sig+num fratris Bernardi, cellerarii maioris. Frater Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) signum fecit (...)”. 97


(42). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 726 y 727. Pedro I El Católico, rey de Aragón, conde de Barcelona. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 509. “(…) 1211, març, 21. Lleida. Donació que fa Pere el Catòlic —i posterior confirmació per part del seu fill Jaume el Conqueridor— per la salvació de l’ànima del seu pare Alfons el Cast a Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, de vint sous sobre els censos de diferents terres, situades a la partida de la Romeguera del terme de l’Arboç, perquè comprin l’oli per a una llàntia que ha de cremar durant la missa a l’altar de Santa Maria de Santes Creus. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 1. Trasllat. Estat de conservació dolent. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 2. Trasllat de l’original fet pel monjo fra A<rnau> de Banyeres el 30 de desembre de 1212 (Sig+num fratris A<rnaldi> de Bagnariis, monachi qui hoc transtum fideliter translatavit ·III· kalendas ianuarii anno Domini ·M·CC·XII·). D: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 3. Trasllat fet per fra Joan Salvador, monjo de Santes Creus, el 16 d’abril de 1482 (Sig+num mei ffratris Iohannis Salvatoris, prenominati Sanctarum Crucum monasterii, apostolica, imperiali ac regia auctoritatibus notarii publici qui de precepto reverendi abbatis eiusdem monasterio huiusdem translatum ab originali suo abstractu scribi et cum eodem de verbo ad verbum nichil addito nichilque remoto veridice correxi et comprobavi atque clausi die videlicet ·XVI· mensis aprilis anno Domini ·Mº·CCCCº·LXXXXIIº·) legalitzat per Bartomeu Carbonell, notari de Valls, i Gabriel Pedrolo, també notari de Valls (Sig(signe)num mei Bartholomei Carbonelli, auctoritatibus apostolica et regia notarii publici habitatoris ville de Vallibus huiusmodi translati testis. Sig(signe)num mei Gabrielis Pedrolo, apostolica et regia auctoritatibus notarii publici habitatoris ville de Vallibus huiusmodi translati testis) d’un altre trasllat datat el 12 de desembre de 1240 i fet a Barcelona per l’escrivà Guillem, per manament del rei Jaume I, el qual confirma la donació feta pel seu pare Pere el Catòlic (Sig(signe)num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et Domini Montis Pessulani, qui hec laudamus et confirmamus ut superius continetur appsitum 98


mandato domini / (Página 727) regis per manum Guilllrmi, scribe, in Barchinona ·II· idus decembris anno millesimo ducentesimo quadragesimo. Huius rei sunt testes Guillermus, vicecomes Cardone, Guillermus de Cervaria, Gaufredus, vicecomes de Rocabertino, Raimundus, Fulconis de Cardona, Arnaldus de Timor. Michael de Lusia, Aznarius Pardi, Martinus de Caneto. Ego Ferrarius notarius domini regis hoc scribi feci mandato ipsius, loco et anno prefixis). In Cristi nomine. Sit notum cunctis presentibus et futuris quod nos Petrus, Dei gratia, rex Aragonum et comes Barchinone, ob remedium anime nostre et domini Ildefonsi, illustris regis bone memorie, patris nostri et omnium parentum nostrorum necnon et omnium fidelium vivorum ac defunctorum, damus, laudamus et concedimus et cum hac presenti carta, perpetuo valitura, in perpetuum confirmamus domino Deo et monasterio Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et universo conventui eiusdem loci presenti et futuro, novem quartanos olei puri et nitidi ad rectam mensuram fori de Arbucio, de quo attendat et ardat assidue lampadas coram altari beatissime Dei genetricis semper virginis Marie in eodem monasterio predicto. 0ecnon etiam damus, concedimus et laudamus vobis et monasterio vestro in perpetuum viginti solidos Barchinonensis censuales monete curribilis pani et vino de quibus emantur candele que ardeant tempore quo misse celebrantur in supradicto altari omni tempore. Igitur ad complenda omnia supradicta et inviolabiliter omni tempore observanda, assignamus supradictum oleum et viginti solidos censuales super censum illius pariliate terre que fuit de Morato et unius pecie terre quam tenet per nos Bartholomea ad censum et alterius pecie terre quam Iohannes Oldomar per nos tenet similiter ad censum, que pecia est iuxta veterem calciatam et illius campi de Romegera, qui est infra honorem Guillelmi de Sancto Iusto, de duabus partibus quem tenet Raimundus Berenguera et alterius pecie terre est iuxta collum Terre Fosse et iuxta viam quem tendit de Arbucio ad Sanctam Mariam de Bagneres et alterius pecie terre que est que est ad Puiol Gurzan, que dividitur cum quadam peciam terre Guillelmi de Sancto Iusto et unius ferregenalis quod est subtus turrim de Arbucio, quod dividitur cum ferraginalio Bernardi Iordanis. Omnis autem honor supradictus qui per diversa loca divissus est fuit illius compre quam nos fecimus de heredibus, qui fuerunt Iohannis Thosel et Petri Miri. Super quem omnem iam dictum honorem et censum vos abbas et conventus vester et omnes successores vestri habeatis semper plenam licenciam et potestatem mittendi et constituendi proprium baiulum vestrum, qui colligat totum censum supradicti honoris fideliter integre et plenarie et persolutis prius iam dicto monasterio viginti solidos censualibus et / (página 728) novem quartanis olei omnibus deductis 99


expensis, quod superfuerit reddatur fideliter baiulo nostro quicumque sit in partibus illis. Quicumque autem contra hec predicta in aliquo venire attemptaverit, iram omnipotentis Dei et nostram incurret, et insuper corporali pena a nobis sine remedio punietur predicte donacione nichilominus rata et firma permanente. Datum Ylerde ·XII· kalendas aprilis anno Dominice Incarnationis ·Mº·CCº· decimo, per manum Ferrarii, notarii nostri, et mandato eius scripta a Berengario de Parietibus. Signum (signe) Petri, Dei gratia, regis Aragonum et comitis Barchinone (…)”. (43). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 731 y 732. Linaje de Guerau Alamany. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 512. “(…) 1211, maig, 17. Donació que fa Guerau Alamany a l’abat Bernat d’Àger de Santes Creus del camp d’Ullet, situat al terme del castell de Copons. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 7. Original. In Christi nomine. Ego Geraldus Alamandi, per me et per omnes meos, pro remedio anime mee et parentum meorum, dono, laudo et in perpetuum concedo Deo et Sancte Marie de Sanctarum Crucum, in manu Bernardi, abbatis eiusdem loci, et omni conventui, tam presenti quam futuro, totum illum campum, qui est mea dominicatura, qui dicitur de Ulleto, qui est in termino castri de Copons, sicuti affrontat1 in honore Petri de Caus et Bernardi de Caus et in dominio Guillelmi de Castellar et in summitate montis de Celada. Sic igitur he omnis affrontationes includunt et ambiunt dictum campum, cum ingressibus et egressibus suis et pertinenciis, cum terra et arboribus diversorum gernerum, cum omnibus que in eo modo sunt plantata vel hedificata vel erunt vel fieri potere, de celo usque in abissum, sic dono vobis Bernardo, abbati, et monasterio supradicto pro francho alodio libero et expedito ab omni servitute, ad faciendum ibi et ex eo vestras voluntates in perpetuum et sic de meo iure atque meorum exactionibus, qui dictum campum tenent pro me ut de cetero mihi vel meis non teneantur respondere pro illo sive pro fructibus qui illo erunt, set totum illud ius quod mihi facere pro illo debebant vobis et successoribus vestris faciant directum firment et iura prosequantur in posse vestro sive baiuli vestri et fidelitatem penitus exequantur. Quod est actum ·XVº· kalendas iunii anno Domini ·Mº·CCº·XIº·. Sig+num Geraldi Alamandi, qui hoc firmo et concedo. Sig+num Raimundi de Torrente Profundo. Sig+num Raimundi de Monte Falchone, militum, qui hoc firmamus. Sig+num Guillelmi Malet. Sig+num Raimundi de Artes. Sig+num Bertrandi de Fitor. Sig+num 100


Mariete de Pereto. Sig+num Vitalis Lambardi. Sig+num Guillelmi Guilaberti. Sig+num Aguilaris. / (Página 732) Fratrer Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) signum fecit cum literis damnatis in ·IIIIª· linea, ut dicitur ex una parte, et rasis et emendatis in ·Vª· ubi dicitur, et ambiunt dictum campum cum ingressibus (…)”. (44). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 733 y 734. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 514. “(…) 1211, juny, 18. Guillem d’Oliveres i la seva mare Estefania, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, donen, a perpetuïtat, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus tres sous menys dos diners censuals sobre un hort, amb tot el dret, domini i subjectes a fadiga, que Guillema de la Torre acostuma a satisfer cada any per la festa de la Pasqua del Senyor. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 10. Original. Carta partida per ABC. 0otum sit cunctis quod ego, Guillelmus de Olivariis, et mater mea, Stefania, quisque pro toto, per nos ac omnes nostros, ob remedium nostrarum animarum parentorumque nostrorum, damus et nunc et in perpetuum concedimus domino Deo et beate Marie Sanctarum Crucum et vobis fratri Bernardi, abbati predicte domus, atque fratribus, ibi presentibus et futuris, tres solidos, minus ·II· denarios, censuales et fadiga et ius et dominium, quos ·III· solidos, minus ·II· denarios, facit Guillelma de Turre in uno quoque festo Pasche Domini, <...> qui ortus afrontat de tribus partibus in Guillelma predicta de Turre, de quarta parte in vico maiore pergente versus Terrachonam. Sicut afrontacionibus terminatur et concluditur, sic dictos denarios et fadigam et dominium et ius predicte domui et fratribus eiusdem loci, presentibus et futuris, damus, cum ingres / (página 734) sibus et egressibus sive cum omni iure sibi pertinenti, sicut melius dici vel intelligi potest profectui domus et fratrem eiusdem loci, de abisso usque in celum. Et retinemus in nostra vita solu<m>modo dictas ·III· solidos, minus ·II· denarios. Post obitum nostrum fiat et per ratum habemus ut scribitur in perpetuum. Quod est actum ·XIIII· kalendas iulii anno Domini ·M·CC·XI·. Sig+num Guillelmi de Olivariis, sig+num Stefanie, eius matris, qui hoc iussimus, scribi et firmari. Sig+num Berengarii de Termenes. Sig+num Raimundi de Ripallo. Sig+num Petri Raimundi de Podio Montis Albi. Huius rei testium. Raimundus de Subirats, scriba, hoc scripsit precepto B. de Tarrega et hoc (signe) fecit (…)”. (45). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. 101


Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 739 y 740. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 519. “(…) 1212, octubre, 21. Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, Ramon de Rifar, prior, i Ramon, cellerer major, reconeixen a Guerau de Caçola, canonge de Lleida, que amb els seus diners el monestir va comprar les cases de Pere Calui, situades a la parròquia de Sant Llorenç, i una vinya a Pere de Girona a la coma de Sant Hilari, propera a la ciutat. Una vegada fet aquest reconeixement, Guerau de Caçola ho lliura tot al monestir, les cases, la vinya i els rèdits però es guarda per a ell l’usdefruit. Quan mori vol que dels rèdits, a l’hora de la missa i dels oficis divins, cremin totes les candeles que calguin a l’altar de l’església de Santes Creus. / (Página 740) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 15. Original. Carta partida per ABC. Malmès a la part superior esquerra. 0otum [sit] cunctis ho[mini]bus quod ego Bernardus, abbas de Sanctis Crucibus, et nos Raimundus, prior, et R[aimun]dus, cell[era]rius et omnis conventus dicti monasterii, fatemur et recognosci[ mus] [tibi] Geraldo de Caceola Ylerdensi canonico, nos, tuo nomine emisse et de tua peccunia illas domos que fuerint Petri Calui, que sunt in Bladera Ylerde, in parrochia Sancti L[auren]tii, et quandam vineam, quam emimus a Petro de Geronda in cumba Sancti Ylarii, secus Ylerdam, in nostro honore. Scilicet ego, siquidem dictus Geraldus de Caceola, ad honorem Dei et gloriose Virginis Marie, pro salute anime mee, dono et offero et concedo vobis dictis et vestris successoribus et monasterio de Sanctis Crucibus in perpetuum dictas domos et vineam et redditus earum cum omnibus suis pertinenciis, retento tamen usufructu earum in diebus meis tantum. Post obitum vero meum volo et mando quod de redditibus et fructibus earum ardeant candele ad missas et ad celebranda divina officia dum habundaverint, set in pressenti mitto et trado possesionem et dominium predicto abbati et conventui de Sanctis Crucibus domorum et vinee predictarum, salvo tamen meo violario. Quod est actum ·XII· kalendas novembris anno Domini ·M·CC· duodecimo. Sig+num Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus. Sig+num fratris Raimundi, prioris. Sig+num fratris Raimundi cellerarii maioris. Signum ·SS· fratris B. de Tarrega. Ego frater Bertrandus, subscribo. Ego Geraldus de Caceola Ylerdensis canonicus, hoc supradicta signo meo confirmo ·SSS· Sig(signe)num Arnaldi Boneti qui hoc scripsit (...)”. (46). Página 743 y 744. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus.Linaje de Ramón de Anglesola. Documento 522. “(…) 1213, abril, 18. Ponç de Santa Fe dóna a Santes Creus, en mans de l’abat Bernat d’Àger, tot el cens i el domini de les cases de Tàrrega 102


que havien pertangut a Ramon d’Anglesola. A la vegada, confirma i aprova la donació que va fer al monestir de Santes Creus Sibil·la d’Arbeca. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 18. Original. In Dei nomine. 0otum sit omnibus hominibus quod ego Poncius de Sancti Fide, per me et per omnes meos, pro salute anime mee et omnium parentum meorum, dono, laudo et concedo atque in perpetuum deffinio domino Deo et beate Marie et monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus et futuriis, omne ius et censum et dominium quod ego habeo vel aliquo modo habere debeo in illis domibus, que fuerint Raimundi de Angularia, que sunt in castro de Tarrega. Et affrontant ex una parte in domibus et in orto Arnaldi Pilie, de alia in orto qui fuit Petri Rosselli, de tercia in domibus Alegreti de Biliana, de quarta vero parte in via publica. Quantum predicte affrontaciones includunt et iste termini ambiunt, sic dono et concedo prefatum censum et ius atque dominium iam dicto monasterio per meos omnes et per me per secula cuncta, sine omni meo meorumque retentu ut melius dici et intelligi potest ad omnem utilitatem et profectum prefati monasterii et fratum presentium et futurorum./ (Página 744) Item laudo et concedo et firmo omnem illam donationem, quam domina Sibilia de Arbecha, olim, fecit prefato monasterio de prefatis domibus sine aliquo meo meorumque retentu. Quod est actum ·XIIII· kalendas madii, anno Domini ·Mº·CCº·XIIIº·. Sig+num Poncii de Sancta Fide, qui hoc laudo, firmo et concedo testibusque firmare rogo. Sig+num Petri Surdi. Sig+num Raimundi de Conchabela, huius rei testes. Frater Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) signum fecit iussu Poncii de Sancta Fide (...)”. (47). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 156. Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes y Bononato. “(…) Hay algún caso en el que el hecho de suscribir el escriba parece indicar que era él solo quien acompañaba al Rey, pero es esto cuando en la cláusula de la fecha no se dice que haya sido dado por el notario. Así sucede en el año 1209, a fines de él. Desde septiembre encontramos al Monarca en Cataluña; le acompañaba la mayor parte de los personajes de la cancillería: Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina (18), Berenguer de Paredes y Bononato aparecen en los documentos ya como notarios, testigos o escribas. Pasa a 103


Francia y allí le acompañan sólo Ferrer y Bononato, según se desprende de los documentos; de los tres dados en dicho país (Reg. nº 318, 319 320) en uno aparece Ferrer cono notario y Bononato como escriba (…)”. Página 156. Cita (17). “(…) Bononat (…)”. Página 156. Cita (18). “(…) Berenguer d´Olzina (…)”. Página 161. Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes. “(…) Otros notarios que no ejercen su cargo con gran frecuencia son Columbo (27), Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes (28); el caso de este último es curioso, pues si unas veces actúa como notario, otras desciendes a la categoría de mero amanuense. Así lo encontramos muchas veces actuando con Ferrer (Re. nº 447), algunas con Berenguer de Olzina (Reg. nº 418) (…).Otro de los notarios que actúan pocas veces es Guillermo de Corro (29) (…). Entre los escribas, los principales son Pedro, que lo es de Juan de Berax, y Bononato casi siempre de Ferrer, alguna vez con Columbo y otros (30) (…)”. Página 161. Cita (27). “(…) 0otario tarraconense, según TRE0CHS, fue notario de Alfonso el Trovador en 1191-1194 (“0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 9, p. 31) (…)”. Página 161. Cita (28). “(…) Probablemente aragonés, actuó cono motario de Alfonso el Trovador desde 1177 y desde 1190 hasta 1195 como notario de la reina Sancha, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 4, p. 11 (…)”. Página 161. Cita (29). “(…) Barcelonés, hijo de Pere de Corró y hermano de Pere de Corró, actúa como escribano de Alfonso el Trovador entre 1180 y 1195 y fue escribano del infante Pedro, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 3,p. 14 (…)”. Página 161. Cita (30). “(…) Otro no mencionado por IBARRA es Bartomeu, catalán, que fue notario ocasional de Alfonso el trovador, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 13, p. 13 (…)”. (48). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 156. Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes y Bononato. “(…) Hay algún caso en el que el hecho de suscribir el escriba parece indicar que era él solo quien acompañaba al Rey, pero es esto cuando en la cláusula de la fecha no se dice que haya sido dado por el notario. Así sucede en el año 1209, a fines de él. Desde septiembre encontramos al Monarca en Cataluña; le acompañaba la mayor parte de los personajes de la cancillería: Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina (18), Berenguer de Paredes y Bononato aparecen en los documentos ya como notarios, testigos o escribas. Pasa a Francia y allí le acompañan sólo Ferrer y Bononato, según se 104


desprende de los documentos; de los tres dados en dicho país (Reg. nº 318, 319 320) en uno aparece Ferrer cono notario y Bononato como escriba (…)”. Página 156. Cita (17). “(…) Bononat (…)”. Página 156. Cita (18). “(…) Berenguer d´Olzina (…)”. Página 161. Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes. “(…) Otros notarios que no ejercen su cargo con gran frecuencia son Columbo (27), Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes (28); el caso de este último es curioso, pues si unas veces actúa como notario, otras desciendes a la categoría de mero amanuense. Así lo encontramos muchas veces actuando con Ferrer (Re. nº 447), algunas con Berenguer de Olzina (Reg. nº 418) (…).Otro de los notarios que actúan pocas veces es Guillermo de Corro (29) (…). Entre los escribas, los principales son Pedro, que lo es de Juan de Berax, y Bononato casi siempre de Ferrer, alguna vez con Columbo y otros (30) (…)”. Página 161. Cita (27). “(…) 0otario tarraconense, según TRE0CHS, fue notario de Alfonso el Trovador en 1191-1194 (“0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 9, p. 31) (…)”. Página 161. Cita (28). “(…) Probablemente aragonés, actuó cono motario de Alfonso el Trovador desde 1177 y desde 1190 hasta 1195 como notario de la reina Sancha, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 4, p. 11 (…)”. Página 161. Cita (29). “(…) Barcelonés, hijo de Pere de Corró y hermano de Pere de Corró, actúa como escribano de Alfonso el Trovador entre 1180 y 1195 y fue escribano del infante Pedro, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 3,p. 14 (…)”. Página 161. Cita (30). “(…) Otro no mencionado por IBARRA es Bartomeu, catalán, que fue notario ocasional de Alfonso el trovador, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 13, p. 13 (…)”. (49). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 156. Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes y Bononato. “(…) Hay algún caso en el que el hecho de suscribir el escriba parece indicar que era él solo quien acompañaba al Rey, pero es esto cuando en la cláusula de la fecha no se dice que haya sido dado por el notario. Así sucede en el año 1209, a fines de él. Desde septiembre encontramos al Monarca en Cataluña; le acompañaba la mayor parte de los personajes de la cancillería: Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina (18), Berenguer de Paredes y Bononato aparecen en los documentos ya como notarios, testigos o escribas. Pasa a Francia y allí le acompañan sólo Ferrer y Bononato, según se desprende de los documentos; de los tres dados en dicho país (Reg. nº 105


318, 319 320) en uno aparece Ferrer cono notario y Bononato como escriba (…)”. Página 156. Cita (17). “(…) Bononat (…)”. Página 156. Cita (18). “(…) Berenguer d´Olzina (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 161. Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes. “(…) Otros notarios que no ejercen su cargo con gran frecuencia son Columbo (27), Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes (28); el caso de este último es curioso, pues si unas veces actúa como notario, otras desciendes a la categoría de mero amanuense. Así lo encontramos muchas veces actuando con Ferrer (Re. nº 447), algunas con Berenguer de Olzina (Reg. nº 418) (…).Otro de los notarios que actúan pocas veces es Guillermo de Corro (29) (…). Entre los escribas, los principales son Pedro, que lo es de Juan de Berax, y Bononato casi siempre de Ferrer, alguna vez con Columbo y otros (30) (…)”. Página 161. Cita (27). “(…) 0otario tarraconense, según TRE0CHS, fue notario de Alfonso el Trovador en 1191-1194 (“0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 9, p. 31) (…)”. Página 161. Cita (28). “(…) Probablemente aragonés, actuó cono motario de Alfonso el Trovador desde 1177 y desde 1190 hasta 1195 como notario de la reina Sancha, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 4, p. 11 (…)”. Página 161. Cita (29). “(…) Barcelonés, hijo de Pere de Corró y hermano de Pere de Corró, actúa como escribano de Alfonso el Trovador entre 1180 y 1195 y fue escribano del infante Pedro, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 3,p. 14 (…)”. Página 161. Cita (30). “(…) Otro no mencionado por IBARRA es Bartomeu, catalán, que fue notario ocasional de Alfonso el trovador, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 13, p. 13 (…)”. (50). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 156. Ferrer, Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes y Bononato. “(…) Hay algún caso en el que el hecho de suscribir el escriba parece indicar que era él solo quien acompañaba al Rey, pero es esto cuando en la cláusula de la fecha no se dice que haya sido dado por el notario. Así sucede en el año 1209, a fines de él. Desde septiembre encontramos al Monarca en Cataluña; le acompañaba la mayor parte de los personajes de la cancillería: Ferrer, Columbo, 106


Berenguer de Olzina (18), Berenguer de Paredes y Bononato aparecen en los documentos ya como notarios, testigos o escribas. Pasa a Francia y allí le acompañan sólo Ferrer y Bononato, según se desprende de los documentos; de los tres dados en dicho país (Reg. nº 318, 319 320) en uno aparece Ferrer cono notario y Bononato como escriba (…)”. Página 156. Cita (17). “(…) Bononat (…)”. Página 156. Cita (18). “(…) Berenguer d´Olzina (…)”. (51). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 157. Pedro de Blanes y Bernardo de San Esteban. “(…) Lo mismo sucede en 1206 con un documento dado por Pedro de Blanes, pero escrito por el notario público de Gerona Bernardo de San Esteban (20) (Reg. nº 214); todos los demás documentos de Pedro de Blanes durante este viaje del Rey por Cataluña están suscritos por él sin indicar quién era el escriba (…)”. Página 157. Cita (20). “(…) Bernat Esteve, escribano público de Girona (…)”. Página 160. Pedro de Blanes. “(…) Pedro de Blanes. Lo encontramos por primera vez en marzo de 1197. Según Segarra fue también notario de Alfonso II. Hasta el año 1206 alterna con Juan de Berax, pero no actúa mucho. En cambio en el año 1206, desde la desaparición de éste hasta que Ferrer llega a ser el notario casi / (Página 161) constante, lo vemos figurar en casi todos los documentos. A partir de esta fecha, son ya pocas las veces que aparece (…)”. (52). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 727 y 728. Linaje de Ramón de Guàrdia. Linaje de Guillem de Corsa, antepasado del que está enterrado en la catedral de Ciudadela de Menorca. Documento 602. “(…) 1199, gener, 14. Pere, prepòsit de Solsona, i els seus canonges arrenden a Bernat de Costa i al seu fill Andreu l´alou que té Santa Maria de Solsona a Sanäuja, una honor al Pujol i tot el cens que es percep a Sanaüja i al seu terme. Ho tindran èl servei de l´església de Solsona i els seus canonges. Pagaran cada any un cens de cinc sous agramuntesos cada festa de sant Miquel de setembre i no tindran capaltre senyor que l´església de Solsona. (…) / (Página 727) Signum Petri, celsonensis prepositi (signe). Sig+num Arnalli de Sanaogia. Ego Bernardus sacrista subscribo. Sig+num Petri prioris. Sig+num Ramon de Turre. Sig+num Guillemi de Corcza. Sig+num Arnalli de Costa. Sig+num Raimundi de Guardia, 107


huius rei testium. Ego Guillemus de Conchabela subscribo. Bernardus de Sanaogia dudum capellanus scripsit (...)”. (53). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 633. Linaje de Ramón de Guardia. Documento 440. “(…) 1203, agost, 30. Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, dóna i ven el mas de Corts a Santes Creus per cent sous de diner. Ramon de Castellar l’havia donat a Santes Creus i havia pertangut a Ramon de Castellar el Vell. A més, juntament amb aquesta venda lliura la parellada de les Vinyes Planes a l’abat Bernat d’Àger. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 10. Original. Sit notum cunctis quod ego domina Saurina de Claromonte et vir meus, Ramundus de G<u>ardia, nos in simul, bono animo atque bona voluntate, laudamus et concedimus domino Deo, sancte Marie et ad cenobium Sanctis Crucibus et ad conventum et ad suis habitantibus, usque in perpetum, illum mansum de Cortes, cum suis pertinenciis et suis iacenciis, quod Ramundus de Castelar dimisit et concedit pro sua anima ad iam dictum cenobium et sicut Ramundus de Castelar, vetus, et sue proienie tenebat et habebat et possidebat per nos. Et adhunc laudamus et concedimus ad iam dictum cenobium ipsam parielatam de Vineas Planas per qualicumque racionem potuero habere. Sicut laudamus et concedimus vobis iam dictum mansum, in tali condicione ut nos nec proienie nostre non faciamus nec inquiramus ne ademimus nullam rem a grate ne a forza in iam dicto manso ne in suis pertinenciis et de nostro iure in vestro libero ad vestrum proprium alodium et francum et liberum ad omnes vestras voluntates faciendas. Et ego domina Saurina et vir meus R<aimundus> de G<u>ardia per ipsum laudamentum ut facimus, accepimus ·C· solidos de dicto cenobio Sanctis Crucibus cum nostriis propriis manibus. Siquis homo vel femina qui voluerit disrumpere in duplo componat et postera firmum permaneat semper in tempore. Actum est ·III· kalendas setembris anno ·M·CC·III· ab Incarnatione Domini. Sig+num Saurine de Claromonte. Sig+num Ramundi de G<u>ardia. Sig+num Berengarii Buschet, baiulus. Sig+num G<uillelmi> de Falcs. Sig+num A<rnaldi> de Vide. Sig+num Poncii de Petri. Sig+num P<ere> de Petri. Petri, presbiteri de Catreprino, qui hoc scripsit die et anno (signe) quod supra cum literis suprapositis in linea ·III·(…)”. (54). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). 108


Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 159. Ferrer de Guardia, Ferrer Eximini, notarios y escribas de Pedro el Católico. “(…) Ferrer. El día 18 de diciembre de 1205 es memorable en la historia de la cancillería de Pedro el Católico. El documento así fechado es el primero que expide el notario Ferrer, el cual continúa hasta 1213. Ya había aparecido su nombre entre los testigos de algún documento. En los posprimeros en que actúa como notario se llama Ferrer de Guardia, en otro de 1212 (Reg. nº 430) suscribe Ferrer Eximini. Quizá éste fuera su nombre siendo natural de algún pueblo llamado Guardia (23). Fuera de estas veces siempre firma simplemente Ferrarius (…)”.Página 159. Cita (23). “(…) Aragonés, su padre fue notario de Alfonso el Trovador desde 1184 a 1196, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 6, p. 12 (…)”. (55). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 547. Linaje de Berenguer Guàrdia. Documento 589. “(…) 1206, setembre, 1. Donació. Berenguer Guàrdia i la seva muller donen a Bernat Rossinyol una honor anomenada Gual, que tindran pels donadors i per la qual pagaran 18 diners de cens per Sant Miquel, dels quals 6 són pel mas Torrent. (...) / (Página 548) Al primer semptembre 1206. Berenguer Guàrdia y sa muller concediren a Bernat Russiñol y al seu lo hor dit Guadis, que dit Rossiñol possehia per dits donadors situat en la parròquia de Roda. Que afronta a orient ab los feudos de Castelló, a mitgdie ab lo camí, a ponent ab lo riu Ter, y a tremuntana ab honor de Gausafredis. Ab pacte que lo tinguéssen per los donadors, salvo lo dret del bisconde y baix lo cens per Sant Miquel de 18 diners, dels quals rebian 6 diners los del mas Torrent (…)”. (56). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 159. Ferrer de Guardia, Ferrer Eximini, notarios y escribas de Pedro el Católico. “(…) Ferrer. El día 18 de diciembre de 1205 es memorable en la historia de la cancillería de Pedro el Católico. El documento así fechado es el primero que expide el notario Ferrer, el cual continúa hasta 1213. Ya había aparecido su nombre entre los testigos de algún documento. En los posprimeros en que actúa como notario se llama Ferrer de Guardia, en otro de 1212 (Reg. nº 430) suscribe Ferrer Eximini. Quizá éste fuera su nombre siendo natural de algún pueblo llamado Guardia (23). Fuera de estas veces siempre firma simplemente Ferrarius (…)”. Página 159. Cita (23). “(…) Aragonés, su padre fue 109


notario de Alfonso el Trovador desde 1184 a 1196, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 6, p. 12 (…)”. (57). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 160. Pedro Ferrándiz, García Romeo, Berenguer de Entenza. “(…) También encontramos entre sus primeros documentos uno de mayo de 1206 dado en Monzón (Reg. nº 206) y otro del mismo mes sin indicación de lugar (Reg. nº 205) en los cuales encabeza la lista de testigos con un Pedro Ferrándiz maiore domus Regis existente, siguiendo García Romeo (24) que per regem erat dominus in Cesaraugusta, Berenguer de Entenza que lo era en Calatayud, etc (…)”. Página 160. Cita (24). “(…) O Romeu (…)”. (58). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 160. Pedro Ferrándiz, García Romeo, Berenguer de Entenza. “(…) También encontramos entre sus primeros documentos uno de mayo de 1206 dado en Monzón (Reg. nº 206) y otro del mismo mes sin indicación de lugar (Reg. nº 205) en los cuales encabeza la lista de testigos con un Pedro Ferrándiz maiore domus Regis existente, siguiendo García Romeo (24) que per regem erat dominus in Cesaraugusta, Berenguer de Entenza que lo era en Calatayud, etc (…)”. Página 160. Cita (24). “(…) O Romeu (…)”. (59). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 419 y 420. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 14. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vende a la Orden del Hospital varias posesiones en Castiliscar por la cantidad de 1000 mazmutinas, dando licencia a los ganados de Castiliscar para pastar libremente en todas sus tierras. A. AH0, OOMM San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Castilliscar, carp. 655, nº 24. (…) / (Página 420) (A-a) 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, pro anima patris et matris mee et omnium fidelium defunctorum, et in remissione peccatorum meorum, dono, laudo et 110


concedo Deo et domui Hospitalis Jherusalem, et pauperibus infirmis, et vobis fratri Exemeno de Lavata, magistro Emposte, et ómnibus aliis fratribus presentibus atque futuris, de me aterra terminum ad Castrum Siscar, sicut dividitur de fosillo de sadava usque ad portel de Malvar, sicu taque vertuntur, et deinde sicut vadit usque ad Fozcebrera, et deinde sicut vadit usque ad viam de Encisa, et deinde sicut vadit usque ad podium de Almanara, et deinde usque ad cimam de Picannedo, et deinde sicut vadit usque Foccatima, sicut aque vertuntur (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximenus Cornel, maiordomus et senior in Calataiub. Michel de Lusia, alferiz et senior in Tirasona. Petrus Ladron, senior in Burgui. Eximinus de Lusia, senior in Sos. / (Página 421) [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Lofarrencus, senior in Luna. Garcia Rumei, senior in Ayuar. Aznarius Pardi, senior in Exeia (...)”. (60). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 431 y 432. Donación a la Orden de Santiago. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 octubre. [Zaragoza]. García Romeu y su hermana Ozenda, en presencia del rey Pedro el Católico, donan a la Orden de Santiago un castillo en Zaragoza, en la Puerta de Alcántara. B. Carta partida coetánea con agujero para elcordón del sello y un roto en la parte izquierda, AH0, OOMM, Uclés, car. 207, nº 1. (…) / (Página 432) (…) [Hoc] fuit factum in presencia Domini Regis Aragonum, nomine Petri, et ante presenciam dominum Xemen Cornel, mayordomo domino Rex. Et domini P[etri] Sesse. [Et D]ompnus M[ichael] de Lusia. Et Dompnus Artal de Alagon. Insuper de Capitulo Jurati Cesarauguste, nomine Don Guillelmus de Tarba, et Don Pelliter [Çaval]medina, et Don Pardo merino de domino Rex (...)”. (61). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 160. Pedro Ferrándiz, García Romeo, Berenguer de Entenza. “(…) También encontramos entre sus primeros documentos uno de mayo de 1206 dado en Monzón (Reg. nº 206) y otro del mismo mes sin indicación de lugar (Reg. nº 205) en los cuales encabeza la lista de testigos con un Pedro Ferrándiz maiore domus Regis existente, siguiendo García Romeo (24) que per regem erat dominus in

111


Cesaraugusta, Berenguer de Entenza que lo era en Calatayud, etc (…)”. Página 160. Cita (24). “(…) O Romeu (…)”. (62). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 459,460 y 461. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 6. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a Berenguer De Entenza y a sus sucesores el castillo de Manzanera, para que lo repueble y defienda de los sarracenos, incluyéndose en sus términos los lugares de Alpuente, Bejís,Liria y Calzada de Valencia. / (Página 450) (…). (B). Confirmación de Jaime I de 1259, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I. extrainventario, Apéndice nº 1 (car.65). (…) (B). (…) / (Página 461) [1ª. Col.] Huius rey testes sunt: Garcia Episcopus in Tirasona. Raymundus Episcopus in Cesaraugusta. Garcia Episcopus in Hosca. Garcia Rumei, senior in Calataiub et alferiz domini Regis. [2ª. Col.] Michael de Lusia,senior in Aranda. Aznarius pardo, senior in Iacca. Artallus in Alagon. Lofarrencus in Luna. Sancius Remiris in Exea.(...) Signum [signo] Jacobi Dei gratia Regis Aragonum Maioricarum et valencie, Comitis Barchinone et Urgellensi et domini Montispessulani, qui supradicta confirmamus (...)”. (63). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 161. Columbo, Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes. “(…) Otros notarios que no ejercen su cargo con gran frecuencia son Columbo (27), Berenguer de Olzina, Berenguer de Paredes (28); el caso de este último es curioso, pues si unas veces actúa como notario, otras desciendes a la categoría de mero amanuense. Así lo encontramos muchas veces actuando con Ferrer (Re. nº 447), algunas con Berenguer de Olzina (Reg. nº 418) (…).Otro de los notarios que actúan pocas veces es Guillermo de Corro (29) (…). Entre los escribas, los principales son Pedro, que lo es de Juan de Berax, y Bononato casi siempre de Ferrer, alguna vez con Columbo y otros (30) (…)”. Página 161. Cita (27). “(…) 0otario tarraconense, según TRE0CHS, fue notario de Alfonso el Trovador en 1191-1194 (“0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 9, p. 31) (…)”. Página 161. Cita (28). “(…) Probablemente aragonés, actuó cono motario de Alfonso el Trovador desde 1177 y desde 1190 hasta 1195 como notario de la reina Sancha, 112


TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 4, p. 11 (…)”. Página 161. Cita (29). “(…) Barcelonés, hijo de Pere de Corró y hermano de Pere de Corró, actúa como escribano de Alfonso el Trovador entre 1180 y 1195 y fue escribano del infante Pedro, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 3,p. 14 (…)”. Página 161. Cita (30). “(…) Otro no mencionado por IBARRA es Bartomeu, catalán, que fue notario ocasional de Alfonso el trovador, TRE0CHS, “0otarios y escribanos de Alfonso II”, nº 13, p. 13 (…)”. (64). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 164. 9uño Sánchez, primo de Pedro II. “(…) Uno de los personajes más importantes de la corte fue 0uño Sánchez, [a] quien quizá su condición de primo del Rey haría que se le diese el honor de comenzar con su nombre la lista de los testigos seglares (…)”. (65). CANELLAS LÓPEZ, Ángel. “Relaciones políticas, militares y dinásticas entre la Corona de Aragón, Montpellier y los Países de Languedoc de 1204 a 1349”. RHJZ. 53-54 www.2canellas.pdf Página 14. 9uño Sánchez. “(…) Alfonso II de Aragón cedió a Sancha -úñez y a los hijos que tuviera de su marido el conde Sancho, en concreto a -uño Sánchez, los condados de Cerdaña y Coflent, la ciudad de Carcasona y el Carcasés, el señorío de Bergadán, y el honor de Trencavello con el vizcondado de -arbona. Por ello -uño Sánchez reclamaría estas tierras, más los señoríos de Aimillán y Provenza a Jaime I de Aragón. Por contra Jaime I exigía de 0uño Sánchez Coliure, Valespir y Capsir, confinantes con el condado de Rosellón, y el valle de Prades. Al fin pactan en 5-V-1235 mediante arbitraje de Lope Díaz de Haro sr. de Vizcaya, fray Guillén de Cervera de Poblet y fray Hugo de Montlauro del Temple, que Jaime I pague cierta cantidad a 0uño Sánchez y le deje los estados vecinos a Rosellón, habida cuenta que careciendo 0uño de hijos, a su muerte iban a volver a la corona de Aragón (…)”. (66). LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. “La època del Cister y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón”. Publicado en: “Arte de Épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea”. Colección Actas Arte. Zaragoza. Institución “Fernando El Católico” (C. S. I. C.). Excelentísima Diputación de Zaragoza. 2009. www._ebook.pdf Página 69. García de Gudal. “(…) Su predecesor, Esteban de Sanmartín, que fundó Casbas, accedió al episcopado siendo abad de Poblet. Y seguramente fue monje de este mismo monasterio García de Gudal, titular de la cátedra oscense entre 1201 113


y 1236 (68) (…)”.LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. “La època del Cister y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón”. Publicado en: “Arte de Épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea”. Colección Actas Arte. Zaragoza. Institución “Fernando El Católico” (C. S. I. C.). Excelentísima Diputación de Zaragoza. 2009. www._ebook.pdfPágina 69. Cita (68). “(…) Sobre estos y otros personajes relacionados con el tema, en el siglo XIII, Antonio Durán Gudiol, «García Gudal, obispo de Huesca y Jaca (1201-1236, +1240)», Hispania Sacra 12, 1959, pp. 291-331. Íd., «L’abat de Poblet Esteve de Sanmartí, vispe d’Osca (1165-1186)», Miscelánea Populetana, 1966, pp. 23-50. Id., Historia de la catedral de Huesca, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1191 (…)”. (67). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 471. García de Gudal, obispo de Huesca. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio, 3. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, a petición del obispo García (de Gudal) de Huesca, enfranquece de hueste y cabalgada a seis servidores suyos en recompensa por sus servicios. B. Copia escrita al final de una Biblia Románica (s. XII) de la Catedral de Huesca, MA0, fol. 346v. Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, ob remedium anime mee omniumque parentum meorum, et propter amores Dei et beati Petri et ad preces dilecti et venerabili Garcie Oscense episcopi et eiusdem sedis [Oscenses],per me et per omnes successores meos enfranchischo et franchos facio ab oste et cavalcata istas personas que in servitio episcopi […] prefati erunt, […] Ortola num, Consendarium et Iuvenarium, unum super bestias et aratorias.Istas sex personas qui cotidie iamdictum servitium fecerint enfranchisco et franchos facio ab oste et cavalcata, ed quod nunquam propter hoc abeis aliquid exigatur, sed semper a predictis liberi sint et inmunes, ut vobis secure et absque perturbatione suum valeant servitium exibere in suis propriis personis. Datum OSCE, Vº nonas julii, per manum Johannis de Berix domini Regis notarii et mandato eius scripta a petro scriptore, sub Era Mª.CCª, XLª. Signum [signo] Petri regis Aragonum et Comitis Barchinone. Huius rei testes: Michael de Lusia. Eximen Cornelii. Assallitus de Gudal. Lupus de Valterra. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit (...)”. (68). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y 114


Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 180. Cautiverio de Pons de Cabrera en Castilla. “(…) 1186 abril. Lleida. Alfonso el Trovador, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, establece un convenio con Ponç de Cabrera sobre el cautiverio de éste en Castilla. A. ACA, Cancillería.Pergs. Alfonso I, carp. 50, nº 412. a. Ed. A. I. SÁ0CHEZ CASABÓ0, Alfonso II, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). “Fuentes Históricas Aragonesas”, 23, Zaragoza, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1995, nº 423, pp. 560-562 (…)”. (69). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 335. Ponç, vizconde de Cabrera. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 abril, 5. Huesca. Ponç, vizconde de Cabrera, hijo de Berenguera de Queralt (y marido de Marquesa, hermana del conde Ermengol VIII de Urgell), presta juramento de fidelidad al rey Pedro el Católico por los castillos de Girona (Àger), Agrimon, Blanes, Montpalau, Cabrera, Merita, Camarasa, Cubells, Estopiñán, Falces, Viacamp y Benarre, devolviéndole y concediéndole el rey estos castillos y feudos, que él y sus antecesores habían tenido por el rey, y absolviéndole de los convenios a los que había llegado con el rey Alfonso el Trovador en Poblet. (…) a.Ed. MIQUEL, LFM, I, nº.415, p. 436 (indica data dudosa abril 1196) (…) / (Página 336) (a). Ad noticiam omnium presencium ac futurorum perveniat quod ego Poncius de Capraria vicecomes, qui fui filius domne Berengarie de Cheralt, libenti ego Poncius de Capraria vicecomes, qui fui filius domne Berengarie de Cheralt (…)”. (70). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 339 y 340. Guerau, vizconde de Cabrera. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 junio, 6. Barcelona, curia general. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece un convenio con Guerau, vizconde de Cabrera (e hijo de Ponç de Cabrera y de Marquesa, hermana del conde Ermengol VIII de Urgell), por el que éste se declara hombre del rey por todos sus feudos en Cataluña y 115


Castilla a cambio de la potestad sobre los castillos de Girona (Àger), Agrimon [Agramunt], Montpalau, Cabrera, Merita, Camarasa, Cubells, Estopiñán, Falces o Fals, Viacamp y Benarre. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 66. (…) / (Página 340) (A). / (Página 341) Promitto eciam et convenio tibi et tuis,per me et per meos in perpetuum, quod bona fide et signe enganno donem tibi vel tuis voluntarie, quandocumque et quocienscumque a te vel a tuis ven eciam per nuncios tuos vel per nuncium tuum,potestatem requisieris iratus sive paccatus, de ómnibus castellis que per te teneo et forciis, scilicet de Castro Gerunda, de Castro de Argemone, de Castro de Monte Palacio, de Castro de Capraria, de Castro de Argemone, de Castro de Camarasa et de Cubels, de Castro Stopanano, de Castro de Falces, de Castro de Viacampo et de Castro de Benavar et de aliis ómnibus (…) Ego Geraldus de Capraria Vicecomes supradictus, tactis sacrosantis Dei Evangeliis corporaliter (…) suspicio te Geraldum de / (Página 342) Capraria Vicecomitem, filium Marchisie, in militem, vasallum et hominem propriis manibus comendatum, et dono, concedo atque reddo tibi omnia supradicta castella et feuda Catalonie que tu et antecessores tui, per me et antecesores meos, tenuerunt et habuerunt (…) facio tibi Geraldo de Capraria, et tuis ómnibus successoribus, plenam remissionem, deffinitionem et absolutionem,super illis novis conventionibus, quas dominus Ildefonsus Rex, Pater meus felices memorie, fecit cum Poncio de Capraria, Patre tuo, apud Populetum, de quipus asserebat se fore adgravatum (…). [1ª. Col.] Sig[signo]num Geraldi de Capraria, qui predicta laudo atque confirmo. Sig [signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Ugonis de Mataplana. Sig[signo]num Raimundi Gaucerandi. Sig[signo]num Raimundi de Villa Mulorum. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Petri de Crexello. Sig[signo]num Arnaldi de Fuxano. Sig[signo]num Grossi de Baschano. Sig[signo]num Poncii de Montesuriz. Sig[signo]num Poncii de Conchabela. Sig[signo] Guillelmi de Blandis. [2ª. Col.] Sig`signo]num Artaldi de Alagon. Sig[signo]num Michael de Lusia. Sig[signo]num Assaliti de Gudal. Sig[signo]num Martini de Caneto. Signum [signo] Guillelmi scriptoris, qui hoc scripsit mandato (...)”. (71). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 402. Guerau de Cabrera. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) Guerau de Cabrera restituye al rey Pedro el Católico los castillos y villas o lugares de Ballobar, Estupiñán, Lascurre y 116


Laguarres, que le había dado a cambio de los derechos que tenía en el condado de Urgell (…)”. (72). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 682 y 683. Linaje de Bernat de Cabrera. Documento 477. “(…) 1208, abril, 11. Testament de Ramon de Rabinat. 0omena marmessors del seu testament Guerau de Montagut, fra Arnau de Rabinat, germà seu, fra Bernat de Vilanova i Bernat de Cabrera. Els prega que facin complir la seva darrera voluntat, tant en cas de mort com si entra com a monjo a la comunitat cistercenca de Santes Creus. Demana ser sebollit al monestir santescreuenc, per la qual cosa disposa que donin al cenobi tres-cents sous barcelonesos, en cas de morir seglar, de la seva honor de Sarianibalda, però si adopta l’hàbit monacal, disposa que lliurin a l’abat, com a dot, mil sous barcelonesos de les rendes de l’honor de Pontons. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 18. Original. / (Página 683) B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 19. Trasllat fet per fra Jaume Despuig el 29 de novembre de 1261 (Ego frater Iacobus de Podio, hoc translatum fideliter translatavi ·III· kalendas decembris et hoc (signe) fecit anno ·M·CC·LX· primo). Estat de conservació dolent que fa que sigui impossible llegir bona part de la carta. Cit. FORT, El senyoriu... Quoniam nullus in carne positus mortis periculum evadere potest. Idcirco ego Raimundus de Rabinato, sanus, in meo pleno sensu et integra memoria, facio testamentum meum et eligo manumisores meos Geraldum de Monte Acuto et fratrem Arnaldum de Rabinato, fratrem meum, et fratrem Bernardum de Vila -ova et Bernardum de Capraria, et do eis potestatem dandi et distribuendi omnia mea utricumque habeo vel aliqua racione habere debeo, si habitum religionis assumpsero sive ab hoc seculo migravero, antequam aliud testamentum fecero sine omni illorum dampno. In primis dimito corpus et animam meam domino Deo et beate Marie et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus cum trescentis solidis Barchinonensis si in habitu seculari ab hac vita migravero, quos recipiant super honore meo de Sarianibalda, scilicet, de exitibus, quos exitus accipiat dictum monasterium in paccam. Si autem vivus habitum dicti monasterii assumpsero dimito prephato monasterio mille solidos Barchinonensis, quos in exitibus totius honoris mei de Pontos recipiant in pacam. Dimito Sancto Petro dez Archels ·XX· solidos, que paccentur exituum dominicature mee de Palarols. Dimito Sancte Marie de 117


Rabinato ·X· solidos et paccentur de exitibus de Palarols. Dimito Sancte Marie de Montis Serrati ·X· solidos, qui paccentur in manso Petri Morages de Odena. Dimito Sancto Ieorgio, scutum et lanceam et capellum ferreum et trepes et ·V· solidos. Precipio et volo ut omnia debita mea utricumque ea debeo sive tunc debuero integriter solvantur. Dimito Sibilie, coniugi mee, sponsalicium suum, sicut in carta sua continetur tum dum continentur, et absque marito stare voluerit. Dimito Marchisie, filie mee, centum aureos pro parte et hereditate sua, quos recipiat in paccam super unam miliciam meam castri Odene, et filius meus Gombaldus facitur servicium, quo ad dictam miliciam faciendum pertinet usque quo dicta filia mea paccata sit ex illis ·C· morabetinorum et exitus dicte milicie recipiat dicta filia mea in paccam et non pro lucro. Dimito Berengarie, filie mee, omnem honorem meum de Pontos, sicuti ego habeo vel aliqua ratione habere debeo pro sua parte et hereditate. Omnia alia mea ubicumque ea habeo vel aliqua ratione habere debeo, dimito Gombaldo, filio meo, et mito eum in posse et in custodia Raimundi Cervarie, domini mei, et rogo ipsum dominum / (página 684) R<aimundum> de Cervaria, ut ipse testamentum, hoc sicut hic scriptum est, persequi faciat. Et hoc sciendum quod, si discesserit Berengaria, filia mea, sine infante legitimo redeat hereditas eius Gombaldo et si Gombaldus obierit sine infante legitimo redeat hereditas eius Berengarie, et si ambo obierint sine infante legitimo redeat castrum de Rabinat Bernardo, fratri meo, et feudum de Lundars et redeat hereditas de Pontos, cum manso de Monte Acuto, Poncio, fratri meo, et redeat milicia de Odena Petro, fratri meo, et redeat mansum Odene Petri Morages Guillelme, sorori mee, et filiis suis honor vero de Odena, et de Palarols redeat Arnalde, so<ro>ri mee, et filiis eius. Tamen hoc sit ita, si dicti infantes mei dicesserunt sine legitimo infante. Quod es actum ·III· idus aprilis anno Domini ·Mº·CCº·VIIIº·. Sig+num Raimundi de Rabinato, qui hoc laudo et firmo et firmare rogo. Sig+num Guillelmi de Monte Acuto. Sig+num fratris A<rnaldi> de Rabinato. Sig+num Bernardi de Vila -ova. Sig+num Bernardi de Capraria. Isti sunt manumissores visores et auditores. Frater Bertrandus, scripsit cum literis suprapositas in ·VIª· linea et hoc (signe) fecit (...)”. (73). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 689 y 670. Linaje de Marquesa, vizcondesa de Cabrera. Documento 481. “(…) 1208, agost, 19. Marquesa, vescomtessa de Cabrera, dóna a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus tot el dret i tota la jurisdicció de l’honor que Guillem de Conill i la seva mare Eliarda, juntament amb la seva esposa Ermessén, van vendre a Berenguer de 118


Gelida, i també a l’altra honor que Berenguer de Conill va donar al monestir. Ambdós honors són al terme del castell de Mediona. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 4. Original. Cit.: FORT, El senyoriu... 0otum sit cunctis quo ego domina za Marchesa, Dei gratia, vicecomitissa Caprarie per me et per omnes successores meos, propter anime mee salutem omnium parentum meorum, dono et trado perficis donacionis absolvo in perpetuum omnem ius, dominium et senioraticum quod habeo vel aliqua ratione habeo et debeo in omni illo honore quem Guillelmus Scuniles et mater sua Elliards et uxor sua Armesen vendiderunt Berengario de Gelida et uxori sue Ermessendi et suis et omnem ius et dominium et potestatem quod habeo vel aliqua ratione habere debeo in omni illo honore quem Berengarius de Conies, miles, dedit monasterio de Sanctis Crucibus, domino Deo et beate Marie et venerabili monasterio Sanctarum Crucum et vobis domini Bernardo, abbati ipsius loci, et ómnibus successoribus vestris integrum. Sunt autem dicti honores in comitatu Barchinone, in termino castri mei de Mediona, in loco vocitato / (página 670) turrem de Podio Molto. Dono igitur supradictos honores cum omnibus affrontationibus suis, pertinenciis sive appendendiciis vobis domino Bernardo, abbati, et omnibus successoribus vestris franchos et liberos ad omnes vestras voluntates faciendas in perpetuum. Et cum hac presenti carta ius, dominium et omnem potestatem quod in dictis honoribus habeo vel aliqua ratione habere debeo de meo posse eicio sine omni retentu meo et meorum in iure perpetuo ad possidendum et in vestrum mito cum omni libertate et servitute remota, sicut melius et utilius potest dici et in intelligi ad profectum et uatilitatem dicti monasterii. Quod est actum ·XIIII· kalendas septembris anno Domini ·Mº·CCº·VIIIº·. Sig+num Domine Marchesie, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Magistri G. de za Marchesa. Sig+num G. de Monte Gai. Isti sunt testes. Frater Bertrandus, scripsit, et hoc (signe) signum fecit (…)”. (74). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 183. Matrimonio Guardia-Portella. “(…) 1190 mayo. Lleida. Alfonso el Trovador, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, concede licencia a Bernat de Portella para contraer matrimonio con la hija de Ramón de la Guàrdia y Marquesa de Montesquiu. /

119


(Página 184) A. ACA, Cancillería, Pergs. Alfonso I, car. 52, nº 548. a. Ed. SÑA0CHEZ CASABÓ0, Alfonso II, nº 513, pp. 676-677 (...)”. (75). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 387 y 388. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 junio, 14. Barcelona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, a ruegos de Bernat de Portella, dona al judío Jacobo Sastre, un censo sobre las tiendas de un solar situado en el mercado de judíos de Huesca. B. Traslado de 14 septiembre 1200 autorizada por el scriptor Arnau de Sarriá y siete testigos, ACB, C-5-3 (…). Hoc est translatum fideliter translatatum. Manifestum sit cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ad preces Bernardi de Portella, dilecti mei, dono, laudo et concedo atque absolvo tibi Jacob Sastre OSCE habitatori, quondam filio de Ceci Alfahuel, judeo, illum censum de illis tendis et de illo solario que sunt mercato judeorum de Osca (…). / (Página 388) Sig[signo]num Artalli de Alagone. Sig[signo]num Michael de Lusia. Sig[signo]num B[ernardi] de Portella. Sig[signo]num Johannis presbyteri. Sig[signo]num Arnaldi Achiliti. Sig[signo] Bernardi Curfortis. S[signo] Petri de Castellare, nos septem huius translati testes sumus. Sig[signo]num Arnaldi de Serriano scriptoris, qui hoc translatum scripsit (...)”. (76). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 188. Guillem de la Granata, preceptor del infante Pedro. “(…) 1194 septiembre, 29. Tamarite de Litera. Alfonso el Trovador, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, concede a Guillem de la Granata la exención de fiscalización sobre la administración mientras fue preceptor del infante Pedro. B. Copia s. XIII, AH0, Cód.992-B: Catulario Mulaza o Becerro de Poblat, nº DCCCCXIIII, fol, 168v. b. SÁ0CHEZ CASABÓ0, Alfonso II nº 615, pp.790-791, [Guillermo de Granata, quod de ómnibus receptionibus et expensas quas per me et per infantem ex quo fuiste cu meo, habuisti usque in hodiernum diem, et de ómnibus etiam aliies quibuslibet rebus quocumque et qualescumque sint, sum sine […] (…)”. (77). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas 120


Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 192. Pere de Plá. “(…) 1196, mayo, 6. En nom del infante Pedro, los oficiales reales encomiendan la bailía de Palafrugell a Pere de Pla. A. Original dañado en los lados superior y derecho, ADB, Pergamins de santa Anna, carp. 3, nº 22.a. Ed. BISSO0, FA, II,nº 102,pp.193-194. Cit: BISSO0, FA,I.pp. 178, 242, 245, 246, 257, 272, 287, nº 22 y 263. (a). [...] sit [...] et Guillelmus Durfort[is...] / ex p[arte] domini nostri infantis filii [regis] Aragonensis damus et tradimus tibi Petr[o de Plano baiu]/liam de Palafruguello integriter cum ombibus terminis suis et pertinenciis, ut ipsam baiouliam [tenbeas, ha]/beas et colligas ad fidelitatem infantis. Et habeas inde et accipias tuum rede[cimum et sis]/ fidelis domino infanti in ipsa baiulia de omnibus suis directis sine engan. E[go petrus] / de Plano convenio vobis domino meo infanti esse fidelis de ómnibus vestris directis ipsius [baiulie]/ et iuro ut superius dictum est atenderé et complere vobis per Deum et sancta. IIII Evangelia. Ac[tum est]/ hocII.nonas madii, anno Domini Mº. CCº. XCVIº. S[signo] Bernardi Rubei baiuli. S[signo] [Petri]/ de Medina. S[signo] Guillelmi Ubaldi. S[signo] Guillelmi Durfortis. / S[signo] Petri de Plano,qui hoc laudo et firmo (...)”. (78). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 193. Berenguer de Montearagón arzobispo de 9arbona. “(…) 1196. Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de 0arbona, con asenso del capítulo de Montearagón, dona a treudo perpetuamente un cahíz de trigo y un molino en el término de Montearagón. 0oticia s. XVIII, AH0, Cód. 278-B: Índice del Archivo del monasterio de Montearagóno Lucero o Lumen domus Montearagonis,M, nº 20,p. 217 (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 204. Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de 9arbona. “(…) 1196 junio. Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de -arbona, da a Domingo de Iñigo Ariol y a su mujer un casal en Isarre con cargo de diezmo y primicia y carnaje y cuatro quintales de trigo en bruto. B. Carta partida, AH0, Clero, Montearagón, carp. 630, nº 13 (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios 121


y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 330. Berenguer, abad de Montearagón. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1999 enero 13. Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de 0arbona, dona a Sancho, criado del monasterio de Montearagón, un terreno en Huesca para construir unas casas. A.AH0. Clero, Montearagón, carp. 631, nº 1 (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 330. Berenguer, abad de Montearagón. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1999 enero. Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de 0arbona, dona a Pedro de Don barón y a su mujer un campo en Monzar, término de Montearagón, para plantar una viña. A. Carta partida, AH0, Clero, Montearagón, carp.631, nº 2 (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 485. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 septiembre. Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de 0arbona, dona a Domingo Ferrario tres tiendas a censo en Eyerbe por 15 s., de treudo anuales. A. AH0, Clero, Montearagón, car. 631, nº. 17 (…)”. (79). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 714 y 715. Linaje de Ermengol, conde de Urgell. Documento 592. “(…) 1197, juliol, 9. “(…) El comte d´Urgell, Ermengol, preveient la seva mort, promet que ni ell ni els seus successors farà capforça ni tolta a la canònica de Solsona; a més concedeix i ratifica la donació dels delmes i d´un mas situat a Albelda, amb els seus delmes, censos, usatges i serveis, districtes i manaments, quísties ipregueres. (…) / (Página 715) Sciant igitur presentes et futuri quod ego Ertmengaudus, gracia dei Urgellensis comes, divina caritatis intuitu, bono animo et spontanea voluntate, ob remedium anime mee et patris mei sive parentum meorum (…) / (página 716) Sig+num Ermengaudi comitis, qui hec laudamus et concedimus et propriis manibus firmaus testibusque firmare precipimus. Sig+num vicecomitis Cardone. Sig+num Petri de Podio 122


Viridi. Sig+num Guilelmi de Petra alta. Sig+num Arnaldi de Stopiano. Sig+num Raymundi de Ribellis. Sig+num Gombaldi de Ribellis. Sig+num Guilelmi de belvezer. Sig+num Bernardi de Granana. istius facti testes sunt. Berengarius de Villasicha, qui hoc scripsit (...) Guillermus Petri iuram sub Guilermo Croati, notario Celsone auctoritate domini prepositi eiusdem substitutus, qui scribi et translatari fecit (…)Sig(signe)num mei Arnaldi de Casa Gualda, ville Celsone, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominicacionem illustrissimi publici eiusdem auctoritate reverendi domini abbatis monasterii ecclesie beate Marie Censone, qui hic pro teste me subscribo. Sig(signe)num Jacobi Luppeti, civis Barchinone, auctoritate regia notarii publici per totam terram et donationem illustrissimi domini regis Aragonum (...)”. (80). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 194. Firman el documento anterior: “(…) Signum Petri dei gratia Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Signum Gomballi Ilerdensis Episcopi. Signum Ermengaudi Comitis Urgellensis. Sinum Raimundi de Montecatano. Signum Guillemi de Cervaria. Signum Guillelmi de Cardona, Vicecomitis. Signum Raimundi de Cervaria. Signum Petri Latro, Alferiz. Signum Petri Sesse (131) [131. Sasse, a]. Signum Blascho Romeu. Signum Guillelmi de Cervello. Signum Berengarii de Bello estar. Signum Enego de Aviego. Signum Petri de Alchala. Signum Sancii de Lascellis. Signum Arnaldi de Sadaone. Singum Petri de Bello visu. Signum Raimundi de Ribellis. Signum Gombaldus de Ribellis. Signum Guillelmi de Corrone, 0otarii Domini regis, subscribo. Dominicus levita scripsit et hoc signum fecit (...)”. Página 193. Ermengol VIII, conde de Urgell. “(…) 1196 mayo. Lleida. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona y Ermengol VIII, conde de Urgell, donan la ciudad de Lleida y su territorio a los pobladores, habitantes y residentes de Lleida, los declaran libres de impuestos, establecen su jurisdicción y les confirman sus buenas costumbres. A. AM. Lleida, Fondo Municipal, Pergamino nº 10. B. AM. Lleida, reg., 1372, Llibre Verd petit de la Paeria, fol. 6 (data 7) (…)”. (81). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 350. 123


Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) [1196-1200]. Pedro el Católico, rey de Aragón, y Ermengol VIII, conde de Urgell, confirman a la ciudad de Lleida que Alamurs, Almenarilla, Ventall, Merita y otros lugares pertenecen a su término (…)”. (82). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 358 y 359. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 febrero. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, y Ermengol VIII, conde de Urgell, establecen un convenio por el que el primero reconoce al segundo todas las donaciones, tanto en feudo como en alodio, que el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV hizo al conde Ermengol VI de Urgell,incluida la ciudad de Lleida con sus términos en feudo, tal como acordaron Alfonso el Trovador y el mismo Ermengol VIII;la tercera parte de todas las questias totas y forcias de Lleida, dejando el resto en posesión del rey; la tercera parte en las plazas próximas de los obradores, dejando la fanega de estos obradores y plazas intacta llevada del tercio del conde de Urgell; la donación que Alfonso el Trovador hizo de los castillos de Aitana y Abella / (Página 359) en feudo con sus términos, en reparación de la enmienda que Ramón Berenguer IV había hecho a Ermengol VI en compensación por la conquista de Lleida y Tortosa, y de Ascó y de la quinta parte de Lleida dada a los templarios, donándole en feudo el castillo de Gebut con sus caballeros y el castillo de Mequinenza, como lo había hecho Alfonso el Trovador, reconociendo que éste dio una enmienda de 1000 s., anuales de las lezdas de Lleida y que después compró 500, por lo que le confirma y concede 500 s., más, y asignando un burgués cristiano y un judío de Barcelona que Alfonso el trovador dio como enmienda y confirmación de los que Ramón Berenguer IV dio en 1148. A cambio, Ermengol VIII acepta todo lo dicho y promete ser hombre del rey y de sus sucesores y le presta homenaje. (…). b. Ed. de B, R. SAROBE I HUESCA, Col.lecció diplomática de la Casa del Temple de gardeny (1070-1200), 2 vols., Col. Diplomataris, 16-17, Barcelona, Fundació 0oguera, 1998, II, nº 747, pp. 1077-1081. (…) (b) Hec est conveniencia que facta est inter dominum Petrum, Dei gracia regem Aragonem, comitem Barchinonem, et Ermengaudum, eodem gracia comitem Urgellum, videlicet quod ego Petrus rex recognosco, laudo et concedo vobis Ermengaudo, comiti Urgelli, omnes donaciones quas Raymundus, bone memorie avus meus, comes Barchinone, fecit patri vestro tam de alodiis quam de feudos, scilicet per feudum civitate 124


ilerdam cum ómnibus terminis suis, videlicet de termino de Aiabut usque ad terminum de Corbins, sicut melius avus meus dedit patri vestro et sicut continetur in illa carta que facta fuit inter patrem deum Ildefonsum, pie memorie regem, et vos apud Monson, et sicut continetur in illa carta que fuit facta inter patrem deum et vos apud Tarrachonam. Item ego Petrus rex recognosco et concedo vobis Ermengaudo, comitis Urgelli, (…) / (Página 370) Et est sciendum quod illa operatoria omnia sunt in parrochia Sancti Laurentii (…). Item recognosco vobis donaciones quam fecit avus meus patri vestro de castro de Aytona cum ómnibus terminis suis, et de castro de Albella cum ómnibus terminis suis, sicut avus meus melius dedit patri vestro per alodium et pater meu vobis recognovit. Preter hec autem sciendum sit quod pro illa emenda quam iamdictus avus meus debebat facere patri vestro, scilicet de Beregedano et de illo senioratico et castlania de aschon et de illa quinta parte Ilerde quam avus meus dedit Domui Milicie Templi, que vos a patre meo exigebatis, recognosco et concedo vobis in feudum castrum de Aiabut cum militibus et ómnibus terminis et pertinencias suis integriter et plenarie, sicut melius habeo et habere debeo. Et quod milites ipsius castri sint ita vestri sicut erant mei propter ipsum castrum, et similiter castrum de Miquinenza cum terminis et ómnibus pertinencias suis et integriter, sicut pater meus vobis donavit et concessit et continetur in memorata conveniencia que fuit facta apud Terachonam. (…) / (Página 361) Signum [signo] Petri Dei gratia regis Aragon[ens]is, comitis Barchinon[ens]is, qui hec laudo et firmo. Sig[signo]num Ermengaudi comitis Urgelli, qui hec laudo et firmo. Signum [signo] Santie Dei gratia regine Aragon[ens]is, comitisse Barchinon[ens]is, marchese Provincie. Sig[signo]num Petri de Belvis. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig`signo]num Ximini de Artusella. Sig[signo]num Petri de Sesse. Sig[signo]num Garsie Rumeu. Sig[signo]num Guilelmi de Alcalano. Sig[signo]num Raymundi de Cervaria. Sig[signo]num Berengarii de Peramola. Sig[signo]num Berengarii de Peraxenz. Sig[signo]num Petri Balbi. Sig[signo]num Stephani de Marimundo. Sig[signo]num Petri de Tarascone. Signum [signo] Guillelmi de Bon Astro. Ego Columbus mandato domini regis hoc scripsi cum suprapositis in linea IIª et hoc sig[signo]num feci (...)”. (83). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 371. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 abril, 26. [Lleida]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, y 125


Ermengol VIII, conde de Urgell, autorizan al municipio de Lleida a establecer impuestos a los habitantes y a penar con la pérdida de la vecindad a quien no los pague, excepción hecha de la gente del rey. (…) (a). Ed. VALLS, “Les Fonts”, nº XIV, p. 157-158. (a) (…) / (Página 372.) Signum Guillelmi de Cervaria. Signum Artaldum de Ala[g]one. Signum Raymundi de Castro vetulo. Signum Guillelmi de Crexel. Signum Aznardi Pardo. Signum Bernardi Ramon de Ribelles. Johannes de Ager scripsit et hoc [signo] fecit (...)”. (84). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 681. Linaje de Ermengol, conde de Urgell. Documento 476. “(…) 1208, abril, 11. Ermengol, comte d’Urgell, enfranqueix totes les terres i propietats que el monestir de Santes Creus té i les que pugui tenir, d’ara en endavant, al seu comtat. Eximeix els monjos de pagar el portatge i cap mal ús. Els concedeix que tots els ramats puguin pasturar lliurement per les seves terres i els posa sota el seu guiatge i protecció, com també totes les cases monacals, i no permet que cap dels seus cavallers o terratinents els pugui foragitar. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 15. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 16. Original. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2772, núm. 17. Original. In nomine sancte et individue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti. Ego Ermengaudus, Dei gratia, comes Urgellensis, per me et per omnes meos successores, facio hanc cartam donaciones domino Deo et Sancte Marie de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati eiusdem loci, et fratribus tuis ibidem Deo servientibus, tam presentibus quam futuris, libenti animo et spontanea voluntate, propter amorem Dei et sancte Marie et pro animabus patris et matris mee et omnium parentum meorum, dono, laudo et concedo vobis et vestris in perpetuum omnes honores vestros et possesiones, quas habetis aud habituri estis vel possidetis in Illerda et in suo termino, atque in comitatu meo vel in tota terra mea dono vel emptione seu beneficio alicuius hominis vel alio quocumque modo. Dono etiam / (Página 682) vobis ut numquam de vestris propriis rebus donetis portaticos vel ullos usus alios in tota terra mea. Concedo etiam vobis si aliquis miles vel pedonus nichil habens ad vos venint, et vobis recipere placuerit, si alicui unquam aliquid forafecerit pro hoc non respondeatis. Insuper recipio vos et domos vestras et ganatum vestrum et omnem rem vestram in mea emparancha et in meo guizatico et in mea defensione, 126


sicut meam propriam causam. Siquis vero hoc meum donativum disrumpere vel anichilare voluerit sit maledictus sicut Iudas qui tradidit Christum, et insuper dampno illato monasterio Sanctarum Crucum restituto pro pena dabit nobis et successoribus nostris mille aureos. Hanc autem helemosine et franquitatis donacionem a nobis et successoribus nostris in perpetuum statuimus firmiter observandam. Data autem carta ista in Monte Albo ·III· idus aprilis, in anno Dominice Incarnacionis ·Mº·CCº· octavo. Sig+num Ermengaudi, comitis. Sig+num Alvire, comitisse Urgellis. Sig+num R<aimundi> Alaman. Sig+num Berengarii de Cervaria. Sig+num Ferrarii Sancti Martini. Sig+num Ugonis de Terre Rubea. Sig+num Geraldi de Granana. Sig+num Guillelmi, archidiachoni de Ribellis. [...](…)”. (85). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 376 y 377. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 mayo. Barbastro. Ermengol VIII, conde de Urgell, absuelve a Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, del compromiso de darle apoyo contra sus enemigos. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 89. (…) / (Página 377) (…) (A). Ómnibus manifestar quod ego Ermengaudus Comes Urgellensis, absolvo et delibero vos dominum Petrum Aragonum et Comitis Barchinone ex toto de ómnibus illis conveniencias de quipus vos tenebamini mihi dominio, sacramento et fide, de emparamento faciendo et auxilio prestando mihi contra R[aimundum] de Cervaria et valitores suos et contra Petrum de Bello Visu et coadiutores suos, et contra dominam Reginam matrem nostram (…) Data Barbastro, per manum J[ohannes] de Berax domini Regis notarii et mandato Comitis Urgellensis scripta (…). Sig[signo]num Ermengaudi comite Urgelli. [1ª. Col.] Sig[signo]num G[uillelmi] de Cervaria. Sig[signo]num Eximini Cornelli. Sig[signo]num Petri Balbi. S[signo]num Guillelmi de Durfortis. [2ª. Col.] Sig[signo]num M[ichael] de Lusia. Sig[signo]num Sacriste Vicensis. Sig[signo]num Petri de -avascos. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Signum [signo] Johannis de Berax, qui hanc cartam scripsit mandato comitis (...)”. (86). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 266. Linaje de Guillem de Creixell. Documento 182. “(…) 1198, juny, 25. Reconeixement de béns. Hug, vescomte de Bas, reconeix a Pere, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i als germans, 127


clergues i habitants d´aquell cenobi, la possessió de la dècima del raïm de tot Vallfogona, la qual el monestir acostumava a rebre cada any en forma de vi; Hug renova l´homenatge de fidelitat almonestir que el vescomte de bas té costum de fer per aquest dret. (…) / (Página 266) Sig+num Ugonis vicecomitis de Bas, qui hanc cartam fieri, fecit, firmabit firmarique testes subscriptos rogavit. Sig+num Arnalli de Sallis. Sig+num Othonis de Salis. Sig+num Guilelmi de Crexel. Sig+num Taimundi de Mallanno. Sig+num Guilelmi de Salis. Sig+num Raimundi de Angles. Sig+num Arnalli de Faminana. Sig+num Ugonis de 0eva. Guilelmus presbiter,qui hoc rogatus scripsi (...)”. (87). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 248 y 249. Linaje Hugonis, Linaje Mataplana, Linaje Crexell, Linaje de Sales. Documento 159. “(…) 1207, setembre, 14. Donació i venda privades. Hug de 0evà dóna a la seva filla, Berenguera, i al seu marit, Berenguer de Viver, l’alou que té a la parròquia de Sant Cristòfol de 0evà i al mas de “Coma Rossa”, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Planoles, a canvi de dos-cents seixanta sous de Barcelona. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (9 × 44 cm). Pergamí en bon estat de conservació, amb alguna taca i algun forat petit. Escriptura acurada; les lletres segueixen unes ratlles. Al verso: “Any 1207”. 0otificetur cunctis quod ego Hugo de -ava voluntate spontanea dono et cum hoc instrumento in presenti trado tibi Berengarie, filie / (Página 249) mee, et Berengario de Viver, marito tuo, et omni posteritati vestre in perpetuum totum ipsum alodium quod habeo et habere debeo paterna sive aviatica voce, in omni parrochia Sancti Christofori de 0ava et in omnibus suis terminis, per monte et planum. Et dono similiter vobis totum quantum habeo et habere debeo qualicumque modo in manso de Coma Rossa et in omnibus suis pertinenciis et tenedonibus. Tali modo dono vobis totum prenominatum alodium et totum quantum in prenominato manso de Coma Rossa, qui est in parrochia Sancti Vincentii de Planedoles, habeo, quod habeatis et possideatis et expletetis omnia ea vos et omnis posteritas vestra sicut melius dici et intelligi potest ad utilitatem vestri ad omnes voluntates vestras perpetuo faciendas per franchum alodium, sicut melius Gerallus Hugonis, avis meus, et Gerallus, pater meus, et ego omnia suprascripta habuimus et tenuimus. Quod si qua lex sive racio ad superius scriptum disrumpendum surrexerit illi legi sive racioni penitur renuncio. Per qua donacione accipio de te prenominato Berengario CCLX solidos Barchinonenses, de quibus bene sum a te paccatus et 128


extrahite de pignore hoc quod in prenominato honore inpignoratum est. Si quis hanc kartam infringere voluerit dupliciter restauret. Que est acta XVIII kalendas octobris, anno a nativitate Christi Mº CCº VIIº. Sig+num Hugonis de -ava, qui hoc laudo et firmo et propriis manibus tactis sacrosanctis super IIIIor Evangelia iuro quod contra hanc donacionem non veniam ego et omnis alia persona per me, que si forte tu, Berengaria, obieris absque infante Berengarius, maritus tuus, teneat dictum honorem donec habeat in tractum dictum aver. Sig+num Hugonis de Mataplana. Sig+num Hugonis, filii eius. Sig+num Willelmi de Crexel. Sig+num Dalmacii de Crexel. Sig+num Willelmi de Sales. Sig+num Bernardi de Vinea. Sig+num Petri de Roma. Sig+num Eimerici. Sig+num Raimundi Ranmira, notarii.* Sig+num Guillelmi Tenrariensis, iudicis Rivipollensis.* GUIEL[MUS] + qui hoc scripsit et superponuit in VIIIª linea habeat sub die et anno quo sss. supra (…)”. (88). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 259. Cita (213). “(…) Primera mención documental de Dalmau II de Creixell, hijo de Guillem de Creixell, hermano de Aranau de Creixell, luego obispo de Gerona, y sobrino de Dalmau I de Creixell. La primera noticia encontrada por TORRE0T data del 27 de septiembre de 1204 (“Genealogía”, p. 106) (…)”. (89). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 287 y 288. Linaje de Guillem de Creixell. Documento 199. “(…) 1205, novembre, 29. Establiment. Guillem de Crexell, a fi de proporcionar-li defensa i protecció, estableix a Vidal Desplugues i a la seva esposa Maria unes artigues situades a la font de Torres, pròpies del mas Espulgues, a canvi de la tasca del blat, que cal lliurar-la a un soldat de Guillem. (…) Hoc est traslatum bene et fidele sumptum a quodam publico et autentico ac antiquo instrumento sinsero et integro,non cancellato, vialato, vitrato, nec in aliqua sui parte suspecto sed omni procesus vicio et suspitione carente,ut primis videbatur asperibus et cum eodem veriure correcium et comprobatum per me Georgium Raphaelis, notario et scribam publicum ville et curie Sancti Iohannis de Abbatisis, Vicensis diócesis, auctoritate reverendi domini / (Página 288) abatís monasterii eiusdem, die versus mensis aprillis, anno a nativitate domini millesimo quadrigentesimo 129


octuagesimosexto, cuius quidem instrumentum tenor sequitur subtus verbis. In Dei nomine. Ego Guilelmus de Crexell, per me et omnes successores meos,donamus et stabilimus tibi, Vidal Desplugas et coniux tua Maria, et ad vestro vesino [sic] vestri et coniux sua Ermesenda, et ad infantibs vestris omnique progenie et posteritati vestre, totas vestras artigas que per vos et successores vestros solebatis tenere; que sunt de vestro manso de Splugues et sunt a font de Torres; et habet afrontationes de oriente in prato de malayol, et de meridie in grad de Taxoneres, et de occidente in Spunyola, et de circio in Rocha Alta. Quantum infra dictas afrontationes includitur sic damus vobis et vestris omni tempore et reddere pro vobis et vestris tascham de blat, quod ibi debet dederit ad meo milite de [---]. Et ego Guillermus de Crexell et meis quod fiant defensatores contra cunctos homines vel in suas et quod faciamus vobis tenere et habere in pace. Factum est hoc tertio kalendas decembris, anno Domini millesimo duocentesimo quinto. Sig+num Guillermi de Crexell. Sig+no Bernardi de Tela baiuli, et pro hanc donatione accepi a Guillermo de Crexell novem solidos et baiulo suum braciatico (...)”. (90). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 301 y 302. Linaje de Dalmau y Guillem de Crexell. Documento 210. “(…) 1213, maig, 8. Reconeixement de deute. Dalmau i Guillem de Crexell reconeixen haver rebut de Pere de Soler, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, unes quantitats de diners expresades en diverses monedes –marques, unces, ternals, senars, doblencs- les quals han de ser retornades a l´abat en la seva equivalencia en sous i diners. (…) / (Página 302) Sit notum cunctis. Quod ego Dalmacius de Crexello et Guillelmus de Crexello recognoscimus mutuo numerando recepisse a vobis domino Petro, Dei gratia Sancti Iohannis abbati, centum viginti II marchas et dimidiam senarii, et undecim marchas, et unan unciam, et dimidiam dupleni, et quadraginta II marchas minus unam unciam de quaterno; et recognoscimus vobis debere pro terno duoecim solidos per una quaque marcha, et de senario quinqué solidos sexdecim solidos pro marcha, et de senario quinqué solidos pro marcha, et de dupleno octosolidos promarcha, et de quaterno sexdecim solidos promarcha denariorum,scilicet, malgoriensium et sunt centum decem et octo libras malgoriensium, que facium nonaginta el IIII libras et octo solidos Barchinone istius bone monete nove ad rationem,scilicet, de quindecim malgorienses pro duodecim barchinonenses, de quibus omnibus recognoscimus nos a vobis bene 130


esse pacattos. (…) Ego vero Dalmacius de Crexello recognosco tibi Guillermo de Crexello quod prefatum / (Página 303) debitum debes dicto domino abbati per me et ego convenio te inde defenderé et eicere sine dampno et gravamine quod inde tibi non contingat bona fide et in verbo veritatis. Actum est hoc VIII idus madii, anno domini MCC terciodecimo. Sig+num Dalmacii de Crexello. Sig+num Guillelmi de Crexello, qui hoc firmamos firmarique rogamos. Sig+num Arnalli de Paleria. Sig+num Guillelmi Umberti. Sig+num Geralli Guiloni. Sig+num Stephani de Ulmis. [Bernardus] Sancii, qui hoc scripsit cumliteris rasis et emendatis in VII linea, in loco ubi dicitur quindecim, et suprascriptis in XIII,in loco ubi dicitur promitto, die et anno quo su(senyal)pra. [...]rdus Stephani [levita] et publicus scriptor Gerunde subscribo (senyal) (...)”. (91). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 259. Cita (213). “(…) Primera mención documental de Dalmau II de Creixell, hijo de Guillem de Creixell, hermano de Aranau de Creixell, luego obispo de Gerona, y sobrino de Dalmau I de Creixell. La primera noticia encontrada por TORRE0T data del 27 de septiembre de 1204 (“Genealogía”, p. 106) (…)”. (92). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 216. Arnau d´Erill. “(...) 1197 [1196] enero, 17. Arnau d´Erill, sabiendo que va a morir, da al monasterio de Lavaix la villa de Buira, en el término de Iscles, con todos sus derechos y servicios, quístias y plegarias, reteniendo aquí un caballero. B. Copia s. XVIII, RAH, Col. Abad y Lasierra, VI, “Cartulario de San Juan y Santa María de Labax”, Cartulario de Santa María de Lavax, Fol. 73 (data 1196) (…)”. (93). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 299 y 300. Los hombres de Pedro I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Linaje de Ramon de Rocabertí, arzobispo de Tarragona. Linaje de Berenguer de Erill, obispo de Lérida. Linaje de Pere de Cirac, obispo de Barcelona. Documento 208. “(…) 1211, 131


març, 21. Lleida. Concessió de llibertats i franqueses. Pere I, rei d´Aragó i comte de Barcelona, concedeix a Pere de Soler, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i a les propietats, masos i homes que en depenen, un privilegi pel qual l´eximeix de pagar quèsties, exaccions, forces, peticions i augments; així mateix, promet respectar els privilegis concedits pels seus antecessors. Signen la carta de franquesa, a més del rei, Ramon [de Rocabertí], arquebisbe de Tarragona, Berenguer [d´Erill], bisbe de Lleida, i Pere [de Cirac], bisbe de Barcelona. (…) Hoc est translatum a quodam privilegio illustrissimi domini regis Aragonum, cuius tenor noscitur esse talis. In Dei nomine, nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum,comes barchinona, nobilium praedecessorum nostrorum, exempla sequentes et praeterita in melius emendare volentes, fatemur et recognoscimus quod in honoribus, mansis seu hominibus monasterii Sancti Iohannis Rivipullense et ecclesiam suarum, nullam questiam, nullam exaccionem, vel fortiam nullamque demandam seu ademprivium habemus vel habere debemus aliquo iure, vel aliqua ratione,ut vero ipsius monasterii ac ecclesiarum suarum honores, mansi sive homines magis, tuti ac secuti perpetuo habeantur, volentes et confirmantes omnia privilegia / (Página 300) et iura a nobis vel antecessoribus nostris vel a quibuscumque aliis monasterio Sancti Iohannis Rivipollense et ecclesiis suis concessa, suam habere perpetuo firmitatem. Cum hac presenti pagina inviolabiliter duratura, nobis et successoribus nostris,legem imponentes ad honorem Dei Sanctaque Matris Ecclesia, et ob remedium anima nostra et parentum nostrorum promitimus bona fide et damus vobis domino Petro, Sancti Iohannis Rivipollense abbas vestisque clericis, quod nos unquam in honoribus,mansis sive hominibus vestris vel ecclesiarum vestrarum, quibus divina permitente gratia paestris, nullam questiam,nullam fortiam seu demandam vel ademprivium aliquatenus faciemus, nec aliquod causa Ispania expugnanda, vel subiuganda vel aliqua quacumque occasione exigemus seu requiremus. Datum Ilerda, XII kalendas aprilis,per manum Ferrarii notario nostri et mandato eius scripta a Petro de madrigera, sacerdote, sub anno Dominice Incarnationis MCCX. Sig+num + Petri, Dei gratia, regis Aragonum et comitis Barchinona. + Ego Raimundi, Dei gratia, Tarrachonensi archiepiscopus confirmo. Sig+num Petri, Barchinona episcopi. Sig+num Berengarii, Ilerdensi episcopi. Bernardus abbas+ Sig+num Guilelmi Durfortis. Testes huius rei sunt: G[uilelmi] vicecomes Cardona, Gaufredus vicecomes de Rocabertino, G[uilelmi] de Cervaria, Michael de Lusia, A., de Alascuno, Sancius de Antilione, Blascus 132


Romei, Raymundus Fulconis de Cardona. R[aimundi] de Montecatano. R[aimundi] de Cervaria. Raimundi gaucerandi de Pinos. G[uilelmi] de Cerviano. Artaldus de Foxano.G[uilelmi] de Anglesola. A., de Palaciolo. Ego Ferrarius, notario domini regis, hac scribi, feci mandato ipsius loco,die et anno prefixis. Signum mei Romei de Sancto Iohanne, iudicis ordinarii monasterii Sancti Ioannis, qui praesens translatum de verbo ad verbum ac integre examinavi subscribo et deum sig+num appono. Sig+num Petri de Vilario, publicum Sancti Iohannis notario, qui hoc translatum a dicto originali sumptum fideliter translatavit ac scripsit (...)”. (94). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 736 y 737. Linaje de Berenguer de Erill, obispo de Lérida. Documento 516. “(…) 1211, desembre, 28. Berenguer d’Erill, bisbe de Lleida, amb el consentiment del Capítol de la seu, concedeix a Bernat d’Àger, com a abat del monestir de Santa Maria de Santes Creus, la meitat de la dècima que el cenobi està obligat a pagar a l’església lleidatana per les possessions que té a Lleida i al seu terme. El monestir haurà de continuar donant a l’Església de Lleida anualment l’altra meitat. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 12. Original. / (Página 737) Ad cunctorun perveniat noticiam quod nos, Berengarius Dei gratia, Ylerdensis episcopus, cum consilio, assensu et voluntate tocius Ylerdensis capituli, intuitu pietatis et misericordie ac pro remedio animarum nostrarum, per nos et successores nostros, damus et perpetuo concedimus domino Deo et gloriose Virgini Marie, matri sue, et monasterio de Sanctis Crucibus et tibi B<ernardo>, eiusdem monasterii abbati, et universo conventui, medietatem decimarum omnium possessionum, quas modo habeatis et possideatis et vestris propriis sumptibus et expenssis excolitis in civitate Ylerda et in omnibus terminis suis. Aliam, vero, medietatem nobis et ecclesie Ylerdensis fideliter reddi et dare facietis semper sine contradictione. 0ulli igitur hominum liceat hanc prefatam donacionem a nobis et capitulo prefato monasterio factam infringere vel ausu temerario contrahire, immo semper ratam et firmam volumus permanere. Quod est actum ·Vº· kalendas ianuarii anno Christi ·Mº·CCº·XIº·. Sig+num Berengarii, Hilerdensis episcopi. Sig+num ·SS· Petri de Cubelle, prioris. Sig·SS·num Guillelmi de Siscar, Benascene archidiaconi. Sig+num Maurini, archidiaconi Terrachone. Sig+num magistri Petri 133


de Malobosca, precentoris ecclesie Ylerdensis. Sig+num Arnaldi de Lileto, prepositi Iohannis de Sigriano. Sig·SS·num Guillelmi de Balidis, archidiaconi Ripacurce. Sig(signe)num Poncii de Villamur, canonici Ylerdensis. Ego Geraldus de Caceola, Ylerdensis canonicus, subscribo ·SSS·. Signum B<erengarius> Opiz, operarii Ylerdensis sedis. Sig+num Andree. [Sig]+num Petri de Tedeniano, Ylerdensis canonici. Guillelmus de Cubelle, domini sui B<erengarii> Ylerdensis episcopi, notarius hoc scripsit et hoc (signe) fecit (...)”. (95). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 556 y 557. Linaje de Ramón de Cervera. Documento 382. “(…) 1196, agost, 20. Ramon de Cervera fa donació a la seva dona Litbors del domini de la Guàrdia dels Prats, que va heretar de Ferrer de Llinars —terres, camps, vinyes, farraginals i columbaris— a excepció del feu que va heretar del mateix Ferrer de Llinars, situat també al terme del castell de la Guàrdia dels Prats. Aquesta donació la fa amb atorgament de tots els drets dominicals perquè ella el posseeixi i el tingui com un alou propi, i hi faci la seva voluntat per sempre, mentre ell visqui i després de la seva mort. / (Página 557) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 5. Original. a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 388, doc. 388. Cunctis noscatur quod ego R<aimundus> de Cervaria, bono animo et gratuita voluntate, dono vobis Litbors, uxori mee, et cum hac carta in presenti trado totum illud meum dominicum de za Guardia dez Prads, quod mihi advenit voce Ferrarii de Lindars, videlicet, terras, vineas et campos et ferragenalia et columbarium, et prorsus omnia qua mihi adveniunt voce supradicti Ferrarii, excepto feudo, quod mihi advenit voce ipsius Ferrarii in ipso castro, ita, scilicet, dono vobis Litbors supradictum totum dominicum ut ab hac die in antea habeatis, teneatis possideatis per proprium alodium ad faciendas de omni illo dominico omnes vestras voluntades per secula cuncta mecum et sine me sine blandimento alicuius hominis et femine et filii et filie vestre. Facta carta ·XIII· kalendas septembris anno Christi ·M·C·XC·VI·. Sig+num R<aimundi> de Cervaria, qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+num G<uillelmi> de Turre Rubea. Sig+num R<aimundi> de Belvedino. Sig+num A<arnaldi> de Alta Riba. Isti sunt testes. Valentinus, scripsit cum signo + (crucis) (…)”. (96). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 568 y 569. Linaje de Ramón de Cervera. Documento 390. “(…) 134


1197, setembre, 20. Ramon de Cervera dóna el castell i la vila de Vilagrasseta a l’abat Bernat i al monestir de Santes Creus. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 12. Còpia posterior, en temps de Bernat Calbó (Ego B.Vicensis, episcopus, subscribo); si és de 1197, hauria de dir Guillelmus, referint-se a Guillem de Tavertet; però no hi ha cap bisbe que pugui ésser B. fins a Bernat Calvó, successor de Guillem de Tavertet. 0otum sit cunctis, quod ego Raimundus de Cervaria, miles, per me et successores meos, vendo et dono et cum hoc presenti instrumento publice confecto, in perpetuum trado domino Deo et beate sancte Marie et vobis fratris Bernardo, abbati domus / (Página 569) Sanctarum Crucum et omni conventui eiusdem presenti et futuro et cui vel quibus volueritis castrum et villam de Villa Grassa, quod est inter Cervariam et Montem Olivum, et iuxta Guardiam Ladam, sicut affrontat ex una parte in termino de Guardia Lada et ex alia in termino de Cervaria et ex alia in termino de Agremuntello, et ex alia in termino de Monte Olivo. Quantum habet omnes dicte affrontaciones includunt et amoverunt sic vendo et cum hoc presenti instrumento in perpetuum dono et trado domino Deo et beate sancte Marie et vobis fratri Bernardo, abbati domus Sanctarum Crucum et omni conventui eiusdem presenti et futuro et cui vel quibus volueritis castrum et villam de Villa Grassa cum ingressibus et exitibus et affrontacionibus et melioramentis cunctisque suis pertinencias et cum omnibus militibus et hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis et cum terris alodiis et dominicaturis heremis et populatis et cum decimis et furnis et aquis et aqueductibus et cum iovis, traginis, batutis, censibus, usaticis, pernis, serviciis, questiis, adenprivis, placitis, stacamentis, toltis, forciis, nemoribus et garricis et carrigiis et venacionibus et pascuis et herbaticis et bovaticis et monedaticis et cum hostibus et cavalcatis et cum omnibus v[acc]illis. vinariis et apparamentis que ibi sunt et cum toto pleno iure et dominio etiam que testatici dicti castri et cum omnibus exitibus et redditibus et proventibus que inde mihi exiunt et exire debent amore vel vi et que ad usum hominis pertinent et pertinere debent aliqua racione vel causa sicut melius et plenius dici et scribi et intelligi potest ad comodum et salvamentum vestrum et vestrorum per mille morabetinos in auro bonos, pulcros alfonsinos boni auri rectique pensi, quos a vobis habui et recepi et ex omnibus bene vestri paccatus sum mee voluntati. Renuncians scienter et prudenter excepcioni non numerate peccunie et doli et beneficio minoris precii et illi legi que corrigit decepcionem ultra dimidiam et omni alii auxilio scripto et non scripto tamquam hac specialiter enumeracio. Et si predicta vendicio 135


aliquid plus de precio iam dicto valet modo vel in futurum valebit, totum illud quantum sit ex mera mea liberalitate in vobis et vestris dono et concedo ad omnes vestras vestrorumque voluntates in perpetuum faciendas in remisione omnium peccatorum meorum. Et sic ab hac die in antea in qua hec scribitur carta predictum castrum et villam de Villa Grassa, cum omnibus suis terminis et affrontacionibus et pertinenciis et cum omnibus predictis et singulis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis franche, libere et quiete in perpetuum proprium alodium et ab omni honere et obligatione et servitute penitus expeditum./ (Pรกgina 570) Et ego Raimundus de Cervaria, predictus et successores mei erimus inde vobis dicto fratri Bernardo, abbati domus Sanctarum Crucum, et omni conventui eiusdem, presenti et futuro, et cui vel quibus volueritis guirentes et legitimi deffenssores in perpetuum contra omnes personas, excepta potestate terre. Et sic cum hoc presenti instrumento predictum castrum et villam de Villa Grassa de iure et dominio meo et meorum eicio et abstraho et in vestrum ius et dominium et tenedonem et corporalem possessionem vestram et vestrorum, illud mito et trado per omnes vestras vestrorumque voluntates in perpetuum faciendas, sicut melius et plenius dici et scribi et intelligi potest ad comodum et salvamentum vestrum et vestrorum sine aliquo retentu meo et meorum quod ibi non facio aliquo modo. Item omnes milites et homines et feminas in dicto castro et villa de Villa Grassa habitatores et habitaturos de iure et dominio meo et meorum eicio et abstraho et in vestrum ius et dominium ac tenedonem et corporaliter possesionem vestram et vestrarum eos mito et in perpetuum trado sine aliquo retentu meo et meorum, quo in eis non facio aliquo modo et absolvo et diffinio eos in perpetuum ab omni naturalitate et fidelitate et homagio quod mihi tenebantur aliquo modo, et mando eis ut vobis attendant et teneant se semper vobiscum contra me et omnes alias personas et hoc promittant et conveniant vobis et vestris ita firmiter tenere et inviolabiliter observare in perpetuum cum homagio et sacramento quod vobis faciant. Si quo vero huic presenti pagine desunt que aliquo tempore possent vobis vel vestris prodesse intelligantur esse apposita ad utilitatem vestram ac si hic essent specialiter scripta. Et si qua apposita sunt que per cavillacionem vel nimiam iuris subtilitatem vobis vel vestris obbesse possent, illa volo et concedo ad vestrum comodum interpretari iuxta vestrum utilem intellectum et vestrorum. Et ut firmius hec in perpetuum observentur prudente atque consulte revoco legatum illud sive concessionem quod vel quanta feceram in testamento meo de predicto castro Hospitali Iherolomitano. Renuncians etiam preter supradictas renunciaciones accioni in factum et omni condicioni et excepcionibus ex doli clausula iurisque vel facti ignorancia provenientibus aut proventuris omnique 136


alii iuri et legi et consuetudini et beneficio et auxilio scripto et non scripto mihi et meis contra vos et vestros iuvantibus tanquam hic specialiter enumeratis. Quod est actum ·XII· kalendas octobris anno Domini ·Mº·Cº·XCº·VIIº·. Sig+num Raimundi de Cervaria qui hoc firmo et concedo testesque firmare rogo. / (Página 571) Sig+num fratris Iofre de Roqueta domus Sanctarum Crucum. Sig+num fratris Arbert de Pontons, cellerarii eiusdem. Sig+num Guillelmi de Offegato, militis, sig+num Berengarii de Gelida, sig+num Bernardi de Sancto Martino, sig+num Berengarii Pedro, sig+num Petro de Urgello, sig+num Bernardi Puinneti, sig+num Petri Berengarii, sig+num Bernardi de Villa Grassa, filii Arnaldi Berengarii, sig+num Arnaldi Salati de Villa Grassa, testium. Sig+num Raimundi de Alzamora, magistri Emposte. Sig+num Guillelmi de Cervaria, sig+num Iacobi, sig+num Guiraldi, filiorum dicti Raimundi de Cervaria, sg+num Saurine, uxori Ferrarii de Sancto Martino, sig+num Gueralde de Querol, uxoris Raimundi Alaman, sig+num Guilleme, uxoris Guillelmi de Claro Monte, sig+num Marquesie, uxoris, Guillelmi de Zaguardia, filiarum dicti Raimundi de Cervaria, qui hoc firmamus et concedimus. Sig(signe)num Raimundi, capellani domini R<aimundi> de Cervaria qui vidi firmare hanc cartam Saurine, uxoris Ferrarii de Sancto Martino. Sig(signe)num Berengarii de Artes [in cuio] posse domina Saurina, uxor Ferrarii de Sancto Martino, hoc usufructum firmando concessit. Sig+num fratris Petri de Fonte Luporum in cuius posse Guillelmus de Cervaria, iunior et Iacobus et Gueralda et Gueralda de Cherol et Guilelma de Claro Monte, firmaverunt me tenente locum Poncii de Claris Vallibus quantum attinet ad firmamenta ista. Ego B. Vicensis episcopus subscribo. Sig+num Petri, Vicensis sacriste (signe). Sig+num Bernardi Ferrarii de Torrente Malo, sacerdotis Vicensis ecclesie. Sig(signe) Poncii de Claris Vallibus qui hoc scripsit cum supraposito in ·VIIIª· linea.(…)”. (97). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 370. Ramón de Cervera. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 abril, 19 [Tarragona]. Ramón de Cervera, con la confirmación del rey Pedro el Católico, reconoce que durante mucho tiempo ha actuado injustamente con la Iglesia de Osona a causa del castillo de l´Espelt y que su posesión le pertenece, por lo que lo pone en manos del arcediano Bernat d´Aguiló y del obispo Guillem de Tavertet, recibiendo a cambio de su renuncia la suma de 100 aúreos. 137


B. Traslado de 5 abril 1211 con algunas manchas de humedad, ACV, cal. 9.Pergaminos del obispo Guillem de Tavertet, s, n. (C-39, nº 3). (…) (B) Seccatum per iniurando comittitur, corrigendo iniuriam emendatur. Inde est igitur quod ego Raimundus de Cervaria fateor et recognosco me diuturnam iniuriam invilisse Ausone ecclesie de castro de Espelto quod ei contra iusticiam per violenciam auferebam, volo igitur penitencia ductus peccatum corrigere quod sicut iniurando comisi, ne circa salutem propiam pager et negligens videar extisse. Faveor itaque et recognosco quoniam predictum castrum de Espelto ad Ausonem a[r]chidiaconatum et ecclesiam absque dubio spectat et pertinet ab antico, tam ex donatione Unifredi er S[t]efannie uxoris eius, quam ex concessionem Raimundi Barchinonensis comit[tis et] marchionis, qui facta fuit quinto nonas Augusti, Anno X regnante Hugone rege que dux fuerat pridie, quemadmodum continetur in instrumentis antiquis que inde habet Ausonensis ecclesia. Huius rei gratia, bono animo et spontanea voluntate reddo, restituo, solvo, dissolvo et resigno per me et per meos Ausonnensi ecclesie, in manu Bernardi de Aquilione Ausonensis archidiaconum, et Guillelmi de Taverteto Ausonensis episcopo, predictum castrum de Espelto, cum terminis et affrontationibus et tenedonibus suis que admodum continentur termini et affrontationes in instrumentis antiquis Ausonensis ecclesie (…) / (Página 371) Sig[signo]num mei Raimundi de Cervaria, qui hac restitutionem facio et juro et firmo et firmari a testibus rogo. Sig`signo]num Dalmatii de Crexello, vicarii regi. Sig[signo]num Arnaldo de Fuxano.Sig[signo]num Bernardi de Portella iunioris. Sig[signo]num Guillelmi de Timore. Signum Petri Regis Aragonensis et Comitis Barchinonensis, qui hoc laudo, concedo, et propria mea manu confirmo. [Signo] Ego R[aimundus], Dei gratia Terrachonensis archiepiscopus, confirmo. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. Sig[signo]num Bertrandi de Sancto Petro. Sig[signo]num Dalmacii de Timori. Sig[signo]num Guillelmi de Rivo pirorum. Sig[signo]num Berengarii de Sancta Eugenia. Ego Petrus de Rachona, Terrachonensis notarius, hoc scripsi et superius scripsi in linea (...). Berengarius presbiter, qui hoc fideliter translluit (...)”. (98). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 389 y 390. Ramón de Cervera. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 julio, [a.11]. Ermengol VIII, conde de Urgell, y el rey Pedro el Católico acuerdan una alianza ofensiva contra Ramón de Cervera y sus aliados, entregando el conde la potestad 138


sobre los castillos tiene aquel por el rey. (…) B. Traslado en forma de carta partida por ABC de 11 de julio 1200, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 93. (…) (B)Hoc est translatum fideliter factum de carta per alfabetum divisa V. Idus Julii, Anno Domini M. CC. Manifestum sit cunctis quod ego Ermengaudus, Dei gratia comes Urgelli, bona fide et sine enganno promitto et convenio vobis domino [meo Petro] Regi Aragonum et Comitis Barchinone quos accipiam potestatem de omnibus castris et de omnibus honoribus quos per me tenet R[aimundo] de Cervaria, ei illum cum omnis posse meo et coadiutoribus omnibus illum guerreiem et quodcumque malum inferre potero ei inferam. Ita tamen quod a festo Pasche in antea nullum cum eo tractem pleitum vel faciam composicionem aut cum aliquo coadiutorum suorum sine licencia et absolucione vestra. Ego quoque Pètrus] rex Aragonum promitto vobis E[rmengaudo] comiti Urgelli bona fide et convenio ut predictum R[aimundum] de Cervaria et omnes coadiutores suos guereiem, et quodcumque malum inferre potero inferram a predicto festo Pasche in antea, et quod nullum cum eo faciam pleitum aut compositionem sine licencia et absolucione vestra, et verbis omnibus quibus dictum est vobis tenor bona fide, et vos mihi, et etiam per sacramentum et hominium factum mihi a vobis, et vobis a me. (...) Sig[signo]num Ermengaudi comitis Urgelli. Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Guillelmi. Sig[signo]num Petri. Sig[signo]num Benbenist. Sig[signo]num Petri, qui hoc scripsit (...)”. (99). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 622 y 623. Linaje de Ramón de Cervera. Documento 432. “(…) 1202, novembre, 13. Pere de Guardialada ven per setanta sous barcelonesos a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus, íntegrament, l’honor de l’Espluga de Francolí, que ha heretat del seu avi i per lliure / (página 623) donació del noble Ramon de Cervera i de la seva esposa Ponceta, perquè els monjos la posseeixin en lliure i franc alou. L’abat Bernat el rep com a confrare de la comunitat per tal que participi dels béns espirituals com un membre més del cenobi, i li promet rebre’l com a monjo de Santes Creus quan vulgui entrar al monestir. [A]: Original perdut. B: Trasllat de fra Berenguer dez Canós. Perdut. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 15. Trasllat del dia 20 de setembre de 1236 (Hoc est translatum fideliter factum anno Domini ·M·CCº·XXXº·VIº·, ·XIIº· kalendas octobris) fet per Arnau de Segura, 139


diaca (Ego Arnaldus de Secura, diachonus, hoc translatum fideliter translatavi et hoc (signe) feci), d’un altre trasllat fet per fra Berenguer dez Canós (frater Berengarius Dezcanos, presbiter et monachus, hoc translatavit et hoc sig(signe)num fecit cum raso et emendato in ·XIª· linea, per totum, die et anno prefixis). Bernat Marcial, diaca, i Pere de Plausi, prevere, actuen com a testimonis (Ego Bernardus Marcialis, diachonus, me pro teste subscribo et hoc (signe) feci. Petrus de Plausi, presbiter me pro teste subscribo et hoc (signe) feci). Manifestum sit cunctis presentibus et futuris quod ego P<etrus> de Guardia Lata, capellanus, pro salute anime mee et pro salute anime fratris mei Berengarii, olim defuncti, et omnium parentum meorum, bona fide et sine ullo malo ingenio, dono et offero et irrecuperabiliter trado domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et Bernardo, eiusdem loci abbati, et omnibus fratribus ibidem Deo servientibus, presentibus et futuris, scilicet, totum illum deum honorem integriter, cum omnibus terminis et pertinenciis suis, sicut melius illum habeo et habere debeo ad Spe[luncham] de Francholino, et in omnibus terminis eius. Advenit mihi predictus honor per vocem parentum meorum et per liberam donacionem R<aimundi> de Cervaria et uxoris sue Poncete, sicut resonat in carta, quam inde fecere avo meo A<rnaldo> de Guardia Lata et coniugi sue Guillelme, vel per alias quascumque voces vel raciones. Hunc autem predictum honorem sic dono et trado vobis ut illam habeatis et teneatis et possideatis secure et potenter. Et de meo iure et dominio et potestate in vestrum ius et dominium et potestatem illum trado et mito ad omnes vestras voluntates faciendas in perpetuum, sicut de vestro proprio francho alodio sicut melius dici vel intelligi potest sine malo ingenio ad utilitatem predici monasterii de Sanctis Crucibus. Et promito et convenio Deo et vobis iam dictis fratribus bona fide et [sine] dolo, supradicto honore fidelem guarentiam semper portare contra omnes homines et feminas, secundum meum posse et totum [atendere] et servare, sicut superius scriptum est et [quicumque] / (Página 624) contra hanc donacionem veniam ego vel aliquis homo vel femina [arte] consilio meo. Et est sciendum quod propter hanc oblaciones seu donacionem, quod vobis facio, dedistis mihi karitatem de bonis monasterii vestro ·LXX· solidos Barchinonensis. Et ego frater B<ernardus>, dictus abbas de Sanctis Crucibus, una cum voluntate et assensu fratrum nostrorum, recepimus te P<etrum> de Guardia per confratrem et comparticipem omnium bonorum spiritualium domus nostre in vita et in morte et quando volueritis habitum nostre religionis summere recipiemus te secundum formam ordinis nostri. Actum est hoc idus novembris anno Domini ·Mº·CCº·IIº·. Sig+num Petri de Guardia, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Guillelmi Burdi. Sig+num 140


R<aimundi> Infesta. Sig+num P<etri> de Aquilone. Sig+num Guillelmi de Sedabets, nepotis de P<etri> de Guardia, capellani, qui hanc supradictam donacionem laudo et firmo. Sig+num A<rnaldi>, monachi de Sanctis Crucibus, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (100). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 233. Guillem de Cervera y Arnau de Miravet. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 abril. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a Arnau de Miravet la donación que Guillem de Cervera le había hecho de la torre de Jocosa en el término de castell d´ Àsens y le concede la tercera parte de la torre que correspondía al rey. A. AH0, Clero, Poblet, carp. 2006, nº 5 (…). / (Página 234) (A) 0otificetur cunctis presentibus et futuris quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, laudo, concedo et per presentem conscriptionem confirmo in perpetuum tibi Arnaldo de Miraveto et tuis ómnibus illam donationem quam Guillelmus de Cervaria fecit tibi et tuis de turre illa de Iocosa que est in termino de Castro Asinorum cum ómnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis, ut onmia habeas, teneas et possideas libere et quiete quemadmodum continetur in instrumento donationis facto et auctorizato ab ipso Guillermo de Cervaria. Ego quoque, ad preces/ ipsius Guillemi de Cervaria, concedo, dono et cum hac presenti scriptura trado tibi in presenti et tuis terciam partem meam illius turris et cum / aliies ómnibus directis que in ómnibus pertinentes, eidem tercia parte pertinentibus mihi proveniebant velprovenire de iure debebant, ut / totum per propium et franchum alodium habeas, teneas arque libere possideas, et liceat tibi inde team tuorunque facere propiam voluntatem / nulla obstante causa aliquo tempore, salva mea meorumque fidelitate per secula cuncta. (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Guillemi de Cervaria. Signum Guillemi de Bono astro baiuli Ylerde. Sig [signo]num Poncii Deril. Sig[signo]num Gombaldi de Giissona (...)”. (101). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 424. Guillem de Cervera. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 21. Guillem de Cervera, dona dos tercios de 141


los obradores que tiene en la “bladeía” de Lleida al monasterio de Vallbona y el otro tercio al monasterio de Poblet, todo ello con la confirmación de Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona. B. Copia s. XIII, AH0, Cód.992-B: Cartulario Mulaza o Becerro de Poblet, nº CCCLI, Fol.. 68v-69r. 0otum sit cunctis hominibus quod ego Guillelmus de Cervaria per me et per meos, ob remedium anime mee et omnium parentum meorum, dono et firmiter in perpetuum concedo Domino Deo et beate Marie Vallis bone et vobis Ermessendi, Dei gratia abbatisse domus Vallis bone, et toto conventu eiusdem domus (…) S[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hoc firmo firmarique rogo. S[signo]num Petri Balbi. S[signo]num Petri de Rafala. S[signo]num Stephani de Soria. S[signo]num Raimundi baiuli. Testes. Petrus de Gissona scripsit et hoc [signo] fecit (...)”. (102). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 579 y 580. Linaje de Guillem de Cervera. Linaje de Ramón de Cervera. Linaje de Pere de Anglesola. Linaje de Tiburgis de Cervera. Documento 399. “(…) 1198, setembre, 2. Esponsalici que atorga Arnau d’Alta-riba, amb el consentiment de la seva mare Saurina i dels seus germans i germanes, a favor de la seva esposa Sibil·la, sobre les rendes del castell i terme d’Altariba i sobre l’honor de Mutllé per valor de sis-cents morabatins d’or. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 2. Original. 0otum sit cunctis quod ego Arnallus de Altariba, cum asensu et voluntate matris mee, Saurine, et omnium fratrem meorum sororumque mearum, facio donacionem et sponsalicium tibi Sibilie, dilecte uxori mee, ex sexcentis morabetinis, boni auri et de directo pense, pro quibus predictis sexcentis morabetinis hac presenti carta trado et tibi dono castrum de Altariba, cum omnibus pertinencias et adyacensiis suis. Et sicut melius habeo et habere debeo et sicut melius dici vel intelligi sive considerari potest eodem modo et condicione tibi trado totum honorem, quem habeo in castro de Mutle vel in eius terminis et cum pertinenciis omnium predictorum et cum omnibus que ego ibi habeo et habere debeo aliquo modo vel voce. He omnia habeas et potenter posideas omnibus diebus vite tue cum viro et sine viro et cum infantibus et absque infantibus, tali pacto ut si ego primo quam tu absque infantibus utriusque nostrum decederem habeas et potenter possideas et omnia supradicta donec eredes mei vel proximis persolvant tibi tuis predictos sexcentos morabetinos, bonos et recti ponderis, ex quibus sexcentiis morabetinis habeas tu, predicta uxore mea Sibilia, quatruorcentos ad omnes voluntates tuas faciendas in vita 142


et in morte. Si vero tu predicta Sibila primo quam ego absque prole legitime etatis decederes habeant heredes tui sive proximi et potenter posideant predictum castrum et honorem et prefata omnia, donec ego vel alius / (página 580) pro me quatuorcentos morabetinos obtimos et iusti ponderis eis persolvam quos habeant ad omnes eorum faciendas. Actum est hoc ·IIII· nonas setembris anno Dominice Incarnationis ·M·C·XC·VIII·. Sig+num Arnalli de Altariba, sig+num Saurine, matris eius, sig+num Petri Arnalldi, sig+num Aste -ove, sig+num Berengarie, sig+num Agnetis, nos omnes qui hanc cartam mandamus scribere et firmamus testibusque firmare rogamus. Sig+num Petri de Pavia. Sig+num Bernardi de Aguilar. Sig+num Raimundi de Cervaria. Sig+num Tiburgis de Cervaria. Sig+num Petri de Angularia. Sig+num Roggearii de Podio Alto. Sig+num Bernardi de Golmers. Sig+num Poncii de Pinel. Sig+num Guillelmi de Cervaria, filii Raimundi de Cervaria. Guillelmus de Angularia, capellanus, qui hoc scripsit cum literis suprapositis qui continetur omnia supradicta die et anno ad su(signe)para (…)”. (103). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 579 y 580. Linaje de Guillem de Cervera. Linaje de Ramón de Cervera. Linaje de Pere de Anglesola. Linaje de Tiburgis de Cervera. Documento 399. “(…) 1198, setembre, 2. Esponsalici que atorga Arnau d’Alta-riba, amb el consentiment de la seva mare Saurina i dels seus germans i germanes, a favor de la seva esposa Sibil·la, sobre les rendes del castell i terme d’Altariba i sobre l’honor de Mutllé per valor de sis-cents morabatins d’or. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 2. Original. 0otum sit cunctis quod ego Arnallus de Altariba, cum asensu et voluntate matris mee, Saurine, et omnium fratrem meorum sororumque mearum, facio donacionem et sponsalicium tibi Sibilie, dilecte uxori mee, ex sexcentis morabetinis, boni auri et de directo pense, pro quibus predictis sexcentis morabetinis hac presenti carta trado et tibi dono castrum de Altariba, cum omnibus pertinencias et adyacensiis suis. Et sicut melius habeo et habere debeo et sicut melius dici vel intelligi sive considerari potest eodem modo et condicione tibi trado totum honorem, quem habeo in castro de Mutle vel in eius terminis et cum pertinenciis omnium predictorum et cum omnibus que ego ibi habeo et habere debeo aliquo modo vel voce. He omnia habeas et potenter posideas omnibus diebus vite tue cum viro et sine viro et cum infantibus et absque infantibus, tali pacto ut si ego primo quam tu absque infantibus utriusque nostrum decederem habeas et potenter 143


possideas et omnia supradicta donec eredes mei vel proximis persolvant tibi tuis predictos sexcentos morabetinos, bonos et recti ponderis, ex quibus sexcentiis morabetinis habeas tu, predicta uxore mea Sibilia, quatruorcentos ad omnes voluntates tuas faciendas in vita et in morte. Si vero tu predicta Sibila primo quam ego absque prole legitime etatis decederes habeant heredes tui sive proximi et potenter posideant predictum castrum et honorem et prefata omnia, donec ego vel alius / (página 580) pro me quatuorcentos morabetinos obtimos et iusti ponderis eis persolvam quos habeant ad omnes eorum faciendas. Actum est hoc ·IIII· nonas setembris anno Dominice Incarnationis ·M·C·XC·VIII·. Sig+num Arnalli de Altariba, sig+num Saurine, matris eius, sig+num Petri Arnalldi, sig+num Aste -ove, sig+num Berengarie, sig+num Agnetis, nos omnes qui hanc cartam mandamus scribere et firmamus testibusque firmare rogamus. Sig+num Petri de Pavia. Sig+num Bernardi de Aguilar. Sig+num Raimundi de Cervaria. Sig+num Tiburgis de Cervaria. Sig+num Petri de Angularia. Sig+num Roggearii de Podio Alto. Sig+num Bernardi de Golmers. Sig+num Poncii de Pinel. Sig+num Guillelmi de Cervaria, filii Raimundi de Cervaria. Guillelmus de Angularia, capellanus, qui hoc scripsit cum literis suprapositis qui continetur omnia supradicta die et anno ad su(signe)para (…)”. (104). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 233. Guillem de Cercera y Arnau de Miravet. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 abril. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a Arnau de Miravet la donación que Guillem de Cervera le había hecho de la torre de Jocosa en el término de castell d´ Àsens y le concede la tercera parte de la torre que correspondía al rey. A. AH0, Clero, Poblet, carp. 2006, nº 5 (…). / (Página 234) (A) 0otificetur cunctis presentibus et futuris quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, laudo, concedo et per presentem conscriptionem confirmo in perpetuum tibi Arnaldo de Miraveto et tuis ómnibus illam donationem quam Guillelmus de Cervaria fecit tibi et tuis de turre illa de Iocosa que est in termino de Castro Asinorum cum ómnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis, ut onmia habeas, teneas et possideas libere et quiete quemadmodum continetur in instrumento donationis facto et auctorizato ab ipso Guillermo de Cervaria. Ego quoque, ad preces/ ipsius Guillemi de Cervaria, concedo, dono et cum hac presenti scriptura trado tibi in presenti et tuis terciam partem meam illius 144


turris et cum / aliies ómnibus directis que in ómnibus pertinentes, eidem tercia parte pertinentibus mihi proveniebant velprovenire de iure debebant, ut / totum per propium et franchum alodium habeas, teneas arque libere possideas, et liceat tibi inde team tuorunque facere propiam voluntatem / nulla obstante causa aliquo tempore, salva mea meorumque fidelitate per secula cuncta. (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Guillemi de Cervaria. Signum Guillemi de Bono astro baiuli Ylerde. Sig [signo]num Poncii Deril. Sig[signo]num Gombaldi de Giissona (...)”. (105). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 260. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) [1198]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, devuelve a Fina, viuda de Ramón de Sant Llorenç, los castillos de Sant Llorenç de Salancà y Sant Hipólit de Rosselló, entregados por su marido al rey Alfonso el Trovador (…)”. (106). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 304 y 305. Linaje de Guillem de San Laurencio. Linaje de Ramon de Gurb. Linaje de Vives. Linaje de Arnald de Ponte. Documento 212. “(…) 1213, desembre, 3. Venda. Ramon Ponç, fill de Ramon de Milany, dácord amb el seu germà Pere de Milany, ven a Pere de Soler, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, el mas 0oguer, situat a la parròquia de Sant Julià de Vallfogona, amb tots els seus drets i usos pelpreu de 500 sous de Barcelona.(…) / (Página 305) Sig+num Raimundi Poncii. Sig+num Petri de Melanno, fratris eius qui hoc laudamus et firmamos testesque firmare rogamos. Sig+num Guileli de Sancto Laurentio, qui hoc iuro. Sig+num Raimundi de Gurb. Sig+num Vives. Sig+num Arnalli de Ponte. Sig+num Petri Eruce. Sig+num Bernardi Sutoris. Olibarius scripsit hoc cum litteris suprascriptis (…)”. (107). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 557 y 558. Linaje de Pere de Argensola. Linaje de Pere de Aguiló. Linaje de Ponç de Pomar. Linaje de Ramón de Canet. Documento 383. “(…) 1196, novembre, 27. Berenguer de Pontils, amb el permís del seu senyor Guillem de Pontils i amb el consell d’alguns prohoms, dóna, i ven per vuitanta sous barcelonesos, a l’abat Hug i als monjos 145


de Santes Creus, tot el dret de l’honor de Conill i del seu terme, i el delme de les terres compreses entre el riu Despeds, la granja monacal de Fontscaldetes i l’honor de Conill, ara propietat de Santes Creus, per donació feta, temps enrere, per Guerau Alamany i altres, segons consta en les cartae donationibus a favor dels monjos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 6. Original. a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 389, doc. 389. Cit.: FORT, El senyoriu... In nomine Domini. Ego Berengarius de Pontils, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine dolo, pro salute anime / (Página 558) mee et parentum meorum, dono et concedo, sine omni retencione in perpetuum, domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus, et tibi Ugoni abbati et fratribus iusdem loci, presentibus atque futuris, totum quod habeo et habere debeo in honore de Conil et in omnibus terminis eius et a rivo Despets, versus honorem grangie vestre de Fontibus Calidis et versus predictum honorem de Conil, tam in decimis quam in aliis rebus, sicut in cartis vestris continetur, quas habuistis a Geraldo Alamanno et ab aliis qui vobis ibi donavere. Hanc donacionem facio ego, Berengarius de Pontils, predictus, vobis iam dictis fratribus cum consilio et voluntate domini mei Guillelmi de Pontils et aliorum proborum hominum et habui [in]de a vobis · LXXX· solidos Barchinone. De qua donacione et vendicione promitto vobis per me et per successores meos fidelem garenciam portare, ut eam libere et quiete habeatis et possideatis perpetuo iure. Actum est hoc ·V· kalendas decembris anno Dominice Incarnacionis ·Mº·Cº·XCº·VIº·. Sig+num Berengarii de Pontils, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Guillelmi de Pontils. Sig+num Petri de Cornillana. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Petri de Argensola. Sig+num Ilarii, clerici. Sig+num Petri de Aquilone. Sig+num Raimundi Palares. Sig+num Petri de Leuger. Sig+num Poncii de Pomars. Sig+num Raimundi de Caneto. Sig+ Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (108). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 260. Ramón de Canet. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero, 26. Girona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, autoriza a Ramón de Canet a construir una fortaleza en la parroquia de Santa María de Pabirans o en la de Sant Andreu de Bigerans con la condición de que no resulte daño para el 146


rey y con la obligación de no exportar trigo por mar. A. Carta partida, AD Pyrenées orientales, 1B.8, nº 228. (…) / (Página 261) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Raimundi de Caneto. [1ª. col.] Sig[signo]num Raimundi de Villa Mulorum. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello. [2ª. col.] Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Petri de Crexello. Sig[signo]num Guillelmi de Granata. [3ª. col] Sig[signo]num Raimundi de Castro Rossollionis. Sig[signo]num Raimundi de Sancto Laurencio. Sig[signo]num Raimundi de Ila. Sig[signo]num Petri de Blandis notrarii Regis, qui supradicta mandato eius scribi fecit et voluntate ipsius Raimundi de Caneto loco (...)”. (109). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 268 y 269. Linaje de Guillem de Canet. Documento 184. “(…) 1198, agost, 1. Venda. Pere de Domenova, dácord amb la seva filla Cerdana i Guillem de Canet i Hug de Tatzó, ven a Arnau de Vilar, major, en franc alou, tot el que posseeix a la vila de Cardils [Bellver de Cerdanya] i a la parròquia de Santa Maria de Talló, pel preu de 700 sous de Barcelona. (…) 0otum sit omnibus. Quod ego Petrus de Domenova, per me et per totam meam proieniem natam et nascituram, cum integritate totius mei sensus et cum laudamento ac voluntate Cerdane filie mee et Guilelmi de Kaneto atque Ugonis de Tadzo (…) / (Página 269) Sig+num Petri de Domenova. Sig+num Cerdane filie mee. Sig+num Guilelmi de Kaneto. Sig+num Ugonis de Tadzo, qui omnes hanc cartam firmavimus et firmari mandavimus (…)”. (110). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 261 y 262. Bernat de Llémena, Ponç Adalbert y Bru de Mercadal. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Bernat de Llémena y sus sucesores el solar que está ante las casas de Ponç Adalbert y Bru de Mercadal, a cambio de un censo anual de 3 s. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 39. (…) (A). Hoc est tranlatum fideliter factum. Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono tibi Bernardo de Lemena et tuis in perpetuum, propter plurima servicia que mihi fecisti et codicie facies, total illam nostram plateam que est coram domibus Poncí Adalberto et Bruni de Mercadello cum ingressibus et 147


egressibus suis. Que afrontat et terminat: ex parte orientis et meridie et occidentes in via pública; ex parte circi in dominus que fuerunt Petri de caneto et in domibus Bernardi de Zamora. (…) / (Página 262) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. [Signo] Poncii Ugo Comes. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Guillelmus Ausonensis episcopus [signo]. Sig[signo]num Guillelmus de Granata. Sig[signo]num Petri de Deo (...)”. (111). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 261 y 262. Bernat de Llémena, Ponç Adalbert y Bru de Mercadal. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Bernat de Llémena y sus sucesores el solar que está ante las casas de Ponç Adalbert y Bru de Mercadal, a cambio de un censo anual de 3 s. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 39. (…) (A). Hoc est tranlatum fideliter factum. Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono tibi Bernardo de Lemena et tuis in perpetuum, propter plurima servicia que mihi fecisti et codicie facies, total illam nostram plateam que est coram domibus Poncí Adalberto et Bruni de Mercadello cum ingressibus et egressibus suis. Que afrontat et terminat: ex parte orientis et meridie et occidentes in via pública; ex parte circi in dominus que fuerunt Petri de caneto et in domibus Bernardi de Zamora. (…) / (Página 262) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. [Signo] Poncii Ugo Comes. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Guillelmus Ausonensis episcopus [signo]. Sig[signo]num Guillelmus de Granata. Sig[signo]num Petri de Deo (...)”. (112). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 261 y 262. Bernat de Llémena, Ponç Adalbert y Bru de Mercadal. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Bernat de Llémena y sus sucesores el solar que está ante las casas de Ponç Adalbert y Bru de Mercadal, a cambio de un censo anual de 3 s. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 39. (…) (A). Hoc est tranlatum fideliter factum. Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono tibi Bernardo de Lemena 148


et tuis in perpetuum, propter plurima servicia que mihi fecisti et codicie facies, total illam nostram plateam que est coram domibus Poncí Adalberto et Bruni de Mercadello cum ingressibus et egressibus suis. Que afrontat et terminat: ex parte orientis et meridie et occidentes in via pública; ex parte circi in dominus que fuerunt Petri de caneto et in domibus Bernardi de Zamora. (…) / (Página 262) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. [Signo] Poncii Ugo Comes. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Guillelmus Ausonensis episcopus [signo]. Sig[signo]num Guillelmus de Granata. Sig[signo]num Petri de Deo (...)”. (113). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 271 y 272. Ramón de Mercadal. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 marzo. Montblanc. Sancha, reina de Aragón, con voluntad de su hijo el rey Pedro el Católico, dona un manso de Ramón Seger situado en Gallicant, lugar de Montblanc, a la sacristía del monasterio de Poblet para que perpetuamente se celebre la misa. A. AH0, Clero, Poblet, carp. 2065, nº 13. (…) / (Página 272) (A). (…) concedo et laudeo Deo et gloriose semper virgini Marie de Populeto et sacristie eiusdem loci, mansum qui de Raimundo Seger fuit in Galicant (…). Supranominatum vero mansum teneat Raimundus de Mercadallo et sui successores per sacristiam de Populeto, dando annuatim ipse et sui successores monasterio Populeti un um kaficio de tritico recipienti, et decem somatas vindemie, nec dictus Raimundus aut sui successores licentiam habeant vendedi vel impignorandi ipsum mansum totum aut in parte nisi prius per XXX dies sacristano domus Populeti indicaverint, et si retinere voluerint minus aliis hominibus X solidos retineant, sin autem et ipsi de Populeto retinere noluerint Raimundus de Mercadallo et sui successores salvo iure domus Populeti possint vendere predictum mansum cui voluerint (…). Adhuc etiam volumus quod, si Raimundus de Mercadal lo aut successores supradictum censum dare nollent Populeto, fratres Populeti habeant licenciam emperandi predictum mansum usque sunt persoluti. S[signo]num Assalitus de Agual. [Gudal]. S[signo]num Lupi de Valtran. [Valterra]. Signum [signo] Sancie Dei gratia Regine Aragonum, Comitisse Barchinone, Marchionisse Provincia, que hoc, sicut supperius dictum est, laudo et firmo. Signum [signo] Petri Dei gratia regis Aragonum et comitis Barchinone, filio eius. Sig[signo]num Raimundi de Mercadalis, qui hoc laudo et firmo. S[signo]num Arnaldi de Ascar (...)”. 149


(114). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 265. Legislación de Pedro II contra los cátaros. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona, concilio. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, promulga un edicto contra los valdenses, llamados “ensabatats” o pobres de Lyon, y otros herejes, ordenándoles salir de sus tierras en el plazo convenido o exponerse a las penas de confiscación de bienes y muerte en la hoguera, eximiendo e todo castigo a quién, después de ese plazo,les cause algún mal en sus bieneso personas, extendiendo las mismaspenas a quienes les escuchen o ayuden, en tanto que culpables de crímenes de lesa majestad, y ordenando a sus vegueres, bailes y merinos que, en el plazo de siete días, acudan alobispo de cada diócesis o a su legado para jurar fielmente la observancia de este edicto (216). [216. Se trata de la renovación del edicto antiherético promulgado por Alfonso el Trovador contra valdenses, pobres de Lyon y otros herejes (Lleida, octubre, 1194)] (…) / (Página 266) f. Ed. C. BARAUT, “Els inicis de la inquisició a Catalunya i les seves actuacions al bisbat dÚrgell (segles XII-XIII)”, Urgellia, 13 819961997),pp.407-438,ap. 2. pp. 420-422. (…) (f) / (Página 267) Datum Gerunde, in presencia Raimundi Terrachonensis archiepiscopi (220) [220. es interesante que el arzobispo Berenguer de 0arbona, confirmante del doc. anterior, no aparezca suscribiendo este edicto antiherético], Gaufredi Gerundensis episcopi, Raimundi, Barchinonensis episcopi et Guillelmi Ausonensis / (Página 268) episcopi et Guilielmi Helenensis episcopi, per manum Johannis Beraxensis domini regis notarii et mandato eius scripta (…)”. (115). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 730 y 731. Linaje de Ferrer de Sant Martí. Documento 511. “(…) 1211, maig, 4. Ferrer de Sant Martí confirma íntegrament a la seva muller Taurina l’escreix que li va fer per raó d’esponsalici, i hi afegeix el castell de Subirats amb tot el terme, les torres de defensa, les cases, els masos, les terres cultivades i les ermes, les vinyes i els horts, els cavallers que hi ha, els homes i dones que hi treballen i l’execució dels mals usos per tal que el tingui en propi, lliure i franc alou. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 6. Trasllat fet el 29 de febrer de 150


1232 (Hoc est translatum fideliter translatatum cuius series sic ordinatur anno Domini ·Mº·CCº·XXXº· primo, pridie kalendas marcii) per fra Pere de Pacs (Sig(signe) fratris Petri de Pax, qui hoc translatum fideliter translatavi die et anno prefixo). Manifestum sit omnibus quod ego, Ferrarius Santi Martini, concedo et confirmo tibi Saurine, uxori mee, sponsalicium integriter quod tempore nuptiarum tibi feci, sicud en in tua carta continetur. Et idem sponsalitio addo tibi castrum de Subiratis cum omnibus suis terminis cum fortitudine et domibus et mansis et terris cultis et heremis, vineis, ortis, arboribus diversi generis et cum militibus et ceteris hominibus et feminis et censibus, usaticis, servitiis, senioratico, toltis, forciis, questis, placitis, stachamentis, stablimentis, homicidis, cucucus, exorchiis, laxationibus, intestationibus, inventionibus et omnibus ipsi castro pertinentibus, sicuti ego melius habeo et habere debeo per meum proprium alodium in comitatu Barchinone. Hec itaque omnia ego in presenti de meo iure in tuum trado dominium ut tibi et infantibus a me in te creandis et eciam tuis propinquis sint subdita et obligata sub ea forma qua nobis submissus est et obligatus et infantibus ac propinquis tuis. Alius honor totus prenotati tui sponsalitii sicuti continet in carta eiusdem sponsalicii tempore nuptiarum a me tibi facta, ne vero ego possim vel aliqua persona meo nomine possit unquam in aliquo venire contra predictam additionem omni auxilio ac benefitio iuris divini et humani scripti et non scripti sive consuetudinarii quantum ad hoc per me et per meos renuntio. Actum est hoc ·IIII· nonas madii anno Domini millesimo ducentesimo undecimo. Sig+num Ferrarii Sancti Martini, qui hoc laudo et firmo. (Signe) Guillemi Umbaldi. Sig+num Geraldi Totigerii. Sig+num Guillelmi de Ofegato. Sig+num Guillelmi de Podio Alto. / (Página 731) ·S· Signum Arnaldi de Serriano, notarii, qui hoc scripsit cum literas emendatis in linea ·VIIIª·, ubi dicitur totus, die et anno quo supra (…)”. (116). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 271. Ferrarius. Capellán de la iglesia de San Martín. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 [febrero-marzo]. Joan de Cascai, veguer de Barcelona, atestigua como procurador del rey en un asunto de Ramón de Prat, las iglesias de Sant Marçal y Sant Martí (Sarroca) y el castillo de Puig-reig. A. Original con confirmación de 18 junio 1202, partido por el centro en diente de sierra y con roto, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, Apéndice Extrainventario nº 2804. / 151


(Página 271) Sig[signo]num Raimundo de Prato. Sig[signo]num Maria Astrogera, uxor mea. Sig[signo]num Ferrari, filii nostri, qui hoc laudamus et firmamos pro bona voluntate et pro bonam amores. Sig[signo]num beato [...]messendo suorum [?]eorum. Sig[signo]num Berengarii capellano de Berga. Sig[signo]num Bernardum capellani de Avida. Sig[signo]num Guillelmum capellani de Casserres. Sig[signo]num Raimundi de Casserrres. Sig[signo]num Petri Direna. Sig[signo]num Bernardi de Fontfiberna. Sig[signo]num Johanni de Tresserra sacristanus. Videntes et audientes huius rei. Sig[signo]num Raimundi Ranalli procurator. Sig[signo]num Joannis de Caskais, procurator domini regis, qui hoc laudo et firmo in ipsa cudina de Kaskais, (...) Ferrarius [signo] vel capellanus, qui hoc in ecclesia Sancti Martini ante altare scripsit [signo] sub prefato die et anno (...)”. (117). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 251 y 252. Linaje de Dalmau de Santmartí. Documento 162. “(…) 1211, desembre, 29. Reconeixement senyorial de donació. Dalmau de Santmartí i la seva muller, Guillema, concedeixen a la sagristia del monestir de Santa Maria de Serrateix les oliveres que aquesta sagristia ha rebut dels homes de l’esmentat Santmartí, situades a Garriga, al terme de Castelladral, a canvi de cinc sous barcelonesos. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (10,5 × 24 cm). Pergamí ennegrit, amb algunes taques. Escriptura petita i acurada. Al verso: “Castelladral. Garriga”. 0otum sit cunctis quod ego Dalmacius de Sancto Martino et uxor mea, domina Guillelma, nos pariter per nos et per omnes nostros qui sunt et venturi sunt, concedimus et laudamus Sancte Marie de Serratex et tibi Berengario de Olivela, sacrista eiusdem / (Página 252) loci, ad ipsa lumen Sancte Marie et ad omnibus sacricustis eiusdem loci presente venientibus totos ipsos olivarios integriter quos iam dicta sacristia vel suum sacrista habent vel habuerint de homines nostros qui sunt sub dominio nostro apud Garrigam, infra fines Kastri Yterale, ubique sint plantati. Ita vero nos nec nostros in iam dictos olivarios non faciamus nec dicamus nec facere faciamus aliquam forciam. Et si de ista ora in antea vobis nec vestri ad dictam sacristiam acaptatis plus olivarios sub termino mei dominii, ad dictam Garrigam, habeatis ipsos in hac concessione per bonos in perpetuum, tamen faciatis ad homines nostros censum que in donacionibus illorum continenter. Et per hanc donaciones accepimus a te Berengario de Olivela, sacrista, eiusdem V solidos Barchinonenses ex quibus sumus a

152


te bene paccati. Actum est hoc IIII kalendas ianuarii, anno ab incarnacione Christo Mº CCº XIº. Sig+num Dalmacii de Sancto Martino, sig+num domine Guillelme, illius uxoris, nos qui hoc firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Raimundi de Garrigosa. Sig+num Berengarii de Turrizella. Sig+num Guillelmi, clerici Castro Iterale. Ferrarius, levita, qui vidi hoc firmare in meo posse ad dictam dominam Guillelmam et meum signum hoc fe+ci. Presbiter Bernardus, qui hoc scripsit die et anno quo + supra (...)”. (118). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 343. Guillem Durfort. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 junio, [d.10]. Barcelona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Guillem Durfort, en recompensa por los servicios prestados, los dos tercios de los Baños 0uevos de Barcelona correspondientes al rey, confirmando así la compra que éste había hecho a Druda, viuda de Bonastruc / (Página 344) Alfaquí, hijo de Abraham Alfaquí, y a sus hijos Azdai y Salomón, del tercio restante por la suma de 3000 s. (…) a. Pub.de D, VILLA0UEVA, Viage, XVIII, ap,VII, pp. 296-297. (…) (a) (…) dono tibi Guillermo Durfortis et tuis meas duras partes (…).Itemlaudo et concedo tibi et tuis illa tercia parte quam de prefatis balneis emisti de filiis Bonestruchi Alfaquim. Terminantur autem predata balnea universa cum eorum curtalibus ab oriente et meridie in callibus publicis, ab occidente in tenedone Arnaldo Ferrer, a circio in tenedone et dominus que fuerunt Guillelmi de Vico (…). Sig[signo]num Artallus de Alagon. Sig[signo]num Assalitus de Gudal. Sig[signo]num Michaelis de Lusia. Sig[signo]num Petrum Castan. Sig[signo]num Bernardus de Portella. Sig[signo]num Dalmacii de Crexell. Sig[signo]num Arnaldo de Fuxano. Sig[signo] Petrus Ausonensis sacrista (…)”. (119). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 348. Guillem Durfort. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 noviembre. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a Guillem Durfort el privilegio de coger agua para regar de la que el obispo de Barcelona no emplee en su campo, contiguo al suyo (…)”. 153


(120). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 393 y 394. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 agosto, 11-12. Vic.Guillem Durfort, en representación del rey Pedro y en presencia de Pere, sacristán de Vic, y de otros oficiales reales, audita al obispo Guillem de Vic las cuentas de la recaudación del bovaje en una parte de su diócesis por un total de 19.000s., de los cuales había pagado una parte a los caballeros de la diócesis y el resto a Guillem Durfort, reconociendo éste que con los 1940 s., obtenidos en la comarca del Ripollés por Joan de Caldes se habían pagado al obispo 2000 s., por su “redecimum”. (…) a. Ed. BISSO0, FA, nº 105, pp. 198-199. / (Página 394) (…) (a) Manifestum est quod anno Domini Mº. CCº., die veneris secunda augusti, Guillelmus Durfortis venit in Vicum et computavit cum episcopo Vici, presentibus P[etro] Ausonensis sacrista, Ber[erengario] de Riaria iudice de Albars, R. Boneti, Exemeno vicario, G[uilelmo] Scuder et aliies pluribus, super denariis bovatici quos receperat a collectoribus in quadam parte sui episcopatus constitutis qui scilicet collegerant bovaticum de episcopatu Gerunde usque Arters et usque in partes quas levat baiulus Minorise et usque in partes quas levat G[uilelmo] de Prato et usque in partes quas facit levare P[etro] de Tarrega et sicut dividit cum Iohane de Cascay et usque in Ripollensem, sicut resonat in libro receptionum quas fecit et in parroechiis in libro scriptis. Fuit siquidem adinventum quod dictus episcopus receperat de predictis collectoribusXX milia minus C. solidos.De quibus XX milia minus C solidos dedit episcopus unam partem militibus et divisit, sicut G[uilelmo] Durfort et ex parte domini regis dixit et asignavit, et residuum habuit G[uilelmus] Durfort, sicut scriptum est et computatum. Sic igitur ego G[uilelmus] Durfort sum paccatus de predictis XX milia minus C solidis, sed est similiter sciendum quod cum illisII milia minus LX solidis de Iohane de Calidis qui fuerunt de Ripollense est paccatus dominus episcopus de redecino suo [sic] II milia minus C solidis, et sic ego G[uilelmus] Durfort renuncio exceptioni non numerate pecunie. Est preterea sciendum quod episcopis liberavit mihi G[uilelmi] Durfort librum in quo sunt scripte parrochie et summe receptionum per sumas scilicet grassas et CXLI cartas inter paucas et magnas que sunt capbrevia parrochiarum et debent habere Exemenus et B. de Belveder XV cartas de parroechhis.(...) S[signo]num Guilelmi Durfortis. Guilelmus Ausonensis episcopus [signo].[signo] Petrus Ausonensis sacrista. R. 154


[signo] Boneti. S[signo]num Berengarii de Albars iudicis [signo]. S[signo]num Berengarii de Riaria. S[signo]num Guilelmi de Corrone domini regis notarii, qui hoc scripsit (...)”. (121). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 400. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 noviembre, 15.Barcelona. Perfet, baile de Barcelona, ha auditado con los oficiales reales Guillem Durfort, Pere, sacristán de Vic y Pere de Medina durante 17 meses. El rey le adeuda 4(¿) 255 s., y 62 sextarios, 7 arrobas de grano,no habiendo contabilizado Perfet todos los pagos en grano para el año 1200. A.Original dañado, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 102. (…) (A-a). Anno Domini MCC mediante mense november, computavit Perfectus Barchinone baiulus cum Guilelmo D[urfortis] Petro Ausonensi sacrista et Petro de Medina de ómnibus receptionibus quas fecerat de baiulia Barchinone (…). [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. [Signo]num Raimundi de Estable (…)”. (122). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 273. Arnau de Castellbó. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 marzo, 31. Tarragona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede las “salves fidelitates” de los castillos que Arnau de Castellbò tiene del rey, reservando la “potestas” y las conveniencias hechas antes. A.Carta partida por AB CD EF GH mutilada, ACA, Cancillería, Perg., Pedro I, nº 42. (…) (A) Manifestum sit ómnibus tam futuris quam presentibus quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonensis et comes Barchinonenses, dono et concedo tib[i Arnaldo de Castrob]ono et tuis ómnibus successoribus in perpetuum illas fidelitates que apellantur salve fid[delitotes tuo]rum videlicet castrorum que tu [tenes de] me (…). Sig[signo]num Petri regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. / (Página 274) Sig[signo]num Sancie regine Aragonensis, comitisse Barchinonensis et marchionisse Provincia. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Raimundi Gaucerandi. Sig[signo]num Ugueti de Mataplana. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Raimundi de Castro Vetulo. Sig[signo]num Petri de Mediano. Sig[signo]num Petri de Blandis, qui supradicta mandato domini regis scribi fecit (...)”. 155


(123). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 245, 246 y 247. Linaje de Ramón de Castellbó. Documento 157. “(…) c. 1203. Clams pagesos. Queixes presentades al rei pels homes de Soriguera i de Soriguerola, pels danys causats durant els darrers anys en llurs béns i també en llurs persones per Arnau de Castellbò, Joan de Pal, Pere Ramon de Castellbò i d’altres. [A]. Original perdut. B.* ADS. Papers i capbreus del monestir de Santa Maria de Serrateix, número 35. Transcripció damunt paper del segle XVIII. L’encapçalament del document diu: “Querela que fan al rey los hòmens de Suriguera acerca / (Página 246) de algunes coses que se executaren [...] y fan menció ser homes propris y del domini de Sta Maria de Serrateix. 0o porta any. 0º CCCCLII.” 0os omnes homines de Soriguera de Ceritania, qui sumus proprii homines et dominii Sancte Marie de Serrateix facimus magnam querimoniam domino nostro regi de Arnallo de Castellobono, qui fecit nobis hec subscripta malefacta et alia multa que non sunt in nostra memoria, quamvis non teneamus pro eo aver et honorem neque ullam causam que dici et nominari possit, neque debet habere aliquod seniorivium et ademprivium in nobis corporibus nostris aut in aliquibus nostris rebus. Et postquam pater domini nostri regis decessit ab hoc seculo, fecit nobis Arnallus de Castelbo eadem malefacta: abstulit nobis in primo anno XL solidos et in ipsis futuris messibus abstulit nobis V modios bladi, quos fecit sibi portari ad castellum Sancti Martini et ipsos diners ad Meranges. Et in secundo anno, Iohannes de Pal abstraxit nobis boves nostros de jovis et de aradis, et tamen tunch erat iam iurata pax domini regis et comonimentum quod ex parte sua fecimus nichil nobis profuit, sed deduxit secum ipsos boves usque ad villam Urg et fecit eos nobis redimere XL solidos. Et in tercio anno abstulerunt nobis omnes nostras bestias asininas et adempreverunt eas per mensem et fecerunt eas nobis redimere L solidos et ipse Iohannes de Pal habuit de me Arnaldo Petri unam calderam et Guillelmo de Rivo duas flaciatas. Et in quarto anno fuit Arnallus de Castelbo ad Sorigueram cum XL bestiis et eo amplius et fregit nobis omnes nostras portas et ostia et dispersit nos et omnia nostra et ospitatus fuit ibi, et in ipsa nocte fuerunt forciate ibi femine maritate et vidue. Et in quinto anno habuit per forzam de unoquoque nostrum unam ovem cum suo agno, que fuerunt VIIII, cum suis agnis. Item Iohannes de Pal cepit XXXV oves ad unum cortalem quod erat de Guillermo de Bexab proprio homine de Serrateix et postea non potuerint recuperari. Et in sexto anno abstulit nobis Arnaldus de 156


Castelbo XXX solidos quos Iaucsbertus accepit pro eo. Et in septimo anno abstulit nobis alios XXX solidos quos accepit Iohannes de Tolsa ante portam Guillelmi de Mornag. Et in VIIIº anno, quo Fuxiensis comes intravit Ceritaniam cum mainadis, abstulit nobis XXX solidos quos portavimus ei ad Caborrivo. Et hoc facto statim fuit Petrus Raymundi de Castelbo ad Sorigueram et abstulit nobis III modios civate et postea = = fuit ibi cum sua cavalcata, et nutrimentum nostrum [...] et absportaverunt inde secum XXX gallinas et II quarters ordi et unam pern[...] et robatas et multa / (Página 247) alia usilia domus. Et alia vice albergavit Petrus Ray[mundus de Cast]elbo ad Sorigueram in manso de An[glada] per forzam. Et alia vice in domo Iohannis de Ulmo. Et Iohannes de Pal cepit Raymundum de Mediavilla de Soriguera et involvit eum in calivo et fecit ei [...]. Item ipse Iohannes de Pal pro mandato A[rnaldi...] ad Sorigueram V modios [se]gali per VIII annos et fuerunt [...] per hec om[nia]. Iohannes de Tolsa baiulus Iauczberti facit nobis multa mala et oprobria nimia, que non possumus suferre. Item mandavit Arnallus de Castelbo ut omnes homines de Soriguera irent ante presenciam suam ad Rivum, et pro timore nuluerunt ad eum venire, et precepit iterum ad Arnallum de Cabdera ut adduceret eos ligatos ad eum, sed non sinceros, alios capud fractis, alios fractis brachiis, alios vulneratis per diversa loca, et tamen ipsi omnes homines fugierunt, sed Guillelmus de Rivo de Alp et Bernardus Raymundi receperunt omnes claves ipsius ville abjectis inde prius feminis et infantulis absque cibo. Et Raymundus de Urg dum vixit habuit de nobis tantum quantum, et Arnaldus de Castelbo ad suam contenciones (…)”. (124). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 273 y 274. Ramón, abad de Ripoll. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 marzo, 31. Tarragona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, reconociendo la voluntad de su padre, el rey Alfonso el trovador, de hacerse enterrar en el monasterio de Santa María de Ripoll y la promesa que con tal motivo había hecho de entregar a dicho cenobio todos los molinos de Ribes, las viñas de Barbastro y el castillo de Monzón, entrega al abad Ramón, en concepto de compensación y con su visto bueno, todos los molinos de Queralbs, Pardines y Ventolà, con todas sus pertenencias, y las viñas de Barbastro mencionadas en el testamento de su padre. (..) b. Ed. J. MARTÍ SA0JAUME, Dietari de Puigcerdá, amb sa vegueria de Cerdanya, sotsvegueria de Vall de Ribes, Lleida, 1928, II, nº 815, pp. 713714. (…) (b) (…) / (Página 276) Unde volo et mando un baiulus meus Raimundus de Rippis et successores sui (…).Concedo et dono 157


tibi et successoribus tuis et monasterio Rivipulli in perpetuum et in tota valle de Rippis nulla alia molendina fieri possint vel fiat de cetero que molendinis vestris predicáis damna vem impedimenta possint esse in aliquo. Et ego Raimundus Abbas, cum consilio et voluntate fratrum meorum, solvo et diffinio vobis domino Petro Dei gratia Regi Aragonie et Comiti Barchinone et ómnibus successoribus vestris in perpetuum molendina illa que ex donatione patris vestri debebat habere monasterium Rivipullensem subtus Castrum de Rippis ad ipsum (…). Sig[signo]num Petri Regis Aragonie et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Eximini de Lusia. Sig[signo]num Blaschi Romii. Sig[signo]num Assaliti de Gudal. Sig[signo]num Berengarii de Belestar. Sig[signo]num Raimundi de Rippis (...)”. (125). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 314. Donación del castillo de Mora de Rubielos a Pedro Ladrón. “(…) 1198 [agosto]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al castillo de Mora de Rubielos a Pedro Ladrón (…)”. (126). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 419 y 420. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 14. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vende a la Orden del Hospital varias posesiones en Castiliscar por la cantidad de 1000 mazmutinas, dando licencia a los ganados de Castiliscar para pastar libremente en todas sus tierras. A. AH0, OOMM San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Castilliscar, carp. 655, nº 24. (…) / (Página 420) (A-a) 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, pro anima patris et matris mee et omnium fidelium defunctorum, et in remissione peccatorum meorum, dono, laudo et concedo Deo et domui Hospitalis Jherusalem, et pauperibus infirmis, et vobis fratri Exemeno de Lavata, magistro Emposte, et ómnibus aliis fratribus presentibus atque futuris, de me aterra terminum ad Castrum Siscar, sicut dividitur de fosillo de sadava usque ad portel de Malvar, sicu taque vertuntur, et deinde sicut vadit usque ad Fozcebrera, et deinde sicut vadit usque ad viam de Encisa, et deinde sicut vadit usque 158


ad podium de Almanara, et deinde usque ad cimam de Picannedo, et deinde sicut vadit usque Foccatima, sicut aque vertuntur (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximenus Cornel, maiordomus et senior in Calataiub. Michel de Lusia, alferiz et senior in Tirasona. Petrus Ladron, senior in Burgui. Eximinus de Lusia, senior in Sos. / (Página 421) [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Lofarrencus, senior in Luna. Garcia Rumei, senior in Ayuar. Aznarius Pardi, senior in Exeia (...)”. (127). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 330. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 enero. Lleida. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede de por vida a Gombáu de Ribelles 1000 s., anuales en las rentas de la fanega de Lleida.A.AH0, Clero, Poblet, carp.2070, nº 12. (…) Signum [signo] Petri Dei gratia Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Signum Petrus Ausonensis sacrista. Signum Bernardi de Portella. Signum Petri de Tarrega. Signum [signo] Guillemi de Corrone domini Regis notarii, qui oc scripsit precepto eius mense et anno quo supra (...)”. (128). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 345. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 junio, 19. Fraga. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, reconoce una deuda de 10.000 s., barceloneses a favor de Galiana o Gal.la, viuda de B. Berguedà, y de sus hijos y de sus hermanos Ramón Gombáu de Ribelles, permitiendo su pago en la próxima fiesta de San Miguel de septiembre y dejándolos bajo la custodia de los comendadores templarios de Gardeny y Monzón hasta que se determinen las posesiones u honores que se venderán o se empeñarán para recuperarlos. B. Traslado de Berenguer, diácono del maestre del Temple, de 28 septiembre 1201, ACA, Cancillería, Pergs.Pedro I, nº 67 (…). (B). 0otum sit ómnibus quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes barchinone, profiteor et recognosco debere tibi Galiene, uxori quondam B. de Bergedano et infantibus tuis ab eodam de te procreatis, et fratribus tuis R[aimundus] et Gombaldus de Ripellis, decem milia solidos barchinonenses, exceptis illis duobus millibus quos iam feci vobis dicere fratribus Milicie. Quos 159


siquidem promitto vobis persolvere ad primam futuram festivitatem Beati Michaelis. Domus autem Milicie, Comendator videlicet de Garden aut de Montesino tenere habent ex pacto predicta Xª milia solidos (…). Si vero tu predicta Galiana et infantes tui obieritis, predicta Xª milia solidos redeant vobis R[aimundo] et Gombaldo de Ripellis, sine aliquo retente et contradictione. 0os vero Michael de Lusia, P[etrus] et Guillemus de Alcalano juramos super sancta quator Evvangelia (…). Et nos similiter Artaldus de Alagone et Abienvenist premittimus et convenimos vobis Galiane et fratribus vestris R[aimundo] et G[ombaldo] de Ripellis esse fideiussores (…). / (Página 346) [1ª. Col.] Signum Artaldi de Alagone. Signum Michaelis de Lusia. Signum Petri de Alcalano. Signum Guillelmi de Alcalano. [2ª. Col]. Signum Raimundi de Cervaria. Signum Ugeti de Turre Rubea. Sig[signo]num Petri de Blandis -otarii domini Regis, (...). Guillelmi presbiteri sig[signo]num. Sig[signo]num Raimundi Suavis, qui huius translacionis testes sunt. Berengarii diachoni, magistri Milicie, sig[signo]num, qui hoc translatum fideliter translatavit (...)”. (129). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 354. Ramón de Berguedá. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 enero. Lleida. Ramón de Berguedà autoriza y confirma la compra del vizcondado de Berguedà que el rey Pedro el Catòlico, rey de Aragón y conde de Barcelona, hizo a su padre, B., de Berguedà, recibiendo a cambio una renta de 200 s., jaqueses anuales. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 82. (…) (A) (…) S[signo]num Raimundi de Bergedano, qui hoc laudo et firmo ac testes firmare rogo. / (Página 355) S[signo]num Guillelmi de Cervaria. S[signo]num Guillelmi de Cardona. S[signo]num Raimundi Gaucerandi (…)”. (130). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 355. Ramón de Berguedá. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 enero. Lleida. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Ramón de Berguedá una renta vitalicia 200 s. jaqueses anuales. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 83 (…)”. (131). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas 160


Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 369. Ramón de Berguedà. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 abril, 19. Tarragona. Ramón de Berguedà dona al rey Pedro el Católico el vizcondado de Berguedà, el castillo de Puig-reig y el manso llamado Deltonent, recibiendo por ello 400 s. A. ACB, C-7408Cit: BISSO0, FA, I, p. 202. Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Berguedano bona, libera et spontanea voluntate fiffinio et absolvo, laudo et concedo vobis domino meo Petrus, Dei gratia Regi Aragonum et Comiti Barchinone, illam emptionem vicecomitatus de Bergedano et castri de Podio Reg in hunc modum quod sicut antecessores mei tenuerunt melius possederunt habuerent vel habere debuerunt ipsi vos et vestro successores habeatis teneatis et possideatis illum cum ómnibus ipsi comitatus pertinentibus longe velprope per propium et franchum alodium retento in illo manso qui dicitur Deltonent ad omnem voluntatem meam faciendam (…). Signum Raimundi de Bergedano, qui hoc laudo et confirmo. Dalmacii de Crexello. Artalli de Alagone / (Página 370) Bernardi de Portella.Petrus Ausonensis sacrista (…)”. (132). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 334 y 335. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 marzo, 1. Sorpe [Localidad leridana del valle de Àneu [Com. Pallars Sobirà) en el límite del valle de Arán]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, enfranquece a Bernat, capellán de la iglesia de Santa María de Cap d´Aran. (…) C. Traslado de 1312 de B, ACA, Cancillería, Procesos, nº 89: Vall d´Aran, Reg. nº 63 bis, fol. 1v. (…) / (Página 335) (C) (…) Testes: Guillemus de Castellazolo, majordomus. Assalitus de Gudal. Alamandus de Gradibus. Bernardus de Pallars, Comes. Arnaldus de Castello Bono. Augerius de Barbazan. Et Petrus de Sancto Beato. Sig[signo]num P[etri]scriptori] (…)”. (133). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 348. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 julio. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, enfranquece y da su protección a Inard de Betlán, vecino del valle de Arán, y a sus herederos. (…). C Traslado de 1312 de B, ACA, 161


Cancillería, Procesos, nº 89: Vall d´Aran, Reg. nº. 63 bis, fol.1r. (…) Testes sunt: Guillelmus de Castellazolo. Michael de Lusia. Exemen Romeu. Assalitus de Gudal. Petrus de Sirueta. Bernardus de Pallars. Bonsom de Sent Germier. Guillelmus Francha de Overr. Sig[signo]num Petri de Blandis, qui mandato domini Regis hanc cartam scribi fecit mense et anno quo supra a Guillermo scriptor (…)”. (134). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 348. Artaldo de Alagon. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 noviembre, 19. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, empela el castillo y la villa de Sástago a Artaldo de Alagón y a su esposa Tota por 5000 mrs., “arabibus et lupinis” de oro (…)”. (135). CONDE, Y DELGADO DE MOLINA, Rafael. “Pergaminos aragoneses del Fondo Sastago del Archivo de la Corona de Aragón. I. Pergaminos procedentes de las ligarzas del condado de Sastago”. CHJZ-51-52. www.4conde.pdf Página 295. “(…) Los condes de Sástago salen del tronco de los Alagón y toma el apellido Artal II a quien Alfonso el Trovador hizo donación de la villa. El linaje pasó luego a Italia, dando lugar a los Alagona sicilianos y sardos. En apéndice se publica el cuadro genealógico de los Alagón aragoneses, realizado por Dª. María de las Mercedes Costa i Paretas, extracto y ampliación de las Genealogie Medioevali di Sardegna de reciente aparición, obra colectiva publicada en Cagliari. “(…) 4. 1212 s. m. s. d. Artal de Luna, Eximén López, D.a Toda y D.a Urraca. Donación de la villa, y castillo de "Capras" a Blasco de Alagón. Artusius scripsit et hoc signum fecit (signo). 5. 1214 febrero s. d. Tudela. Blasco Artal e hijo Artal. Venta de sus propiedades en Peralta (0avarra) a Sancho III de 0avarra. Bernardus scripsit. Partido por A...P(…)”. (136). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 557 y 558. Linaje de Pere de Argensola. Linaje de Pere de Aguiló. Linaje de Ponç de Pomar. Linaje de Ramón de Canet. Documento 383. “(…) 1196, novembre, 27. Berenguer de Pontils, amb el permís del seu senyor Guillem de Pontils i amb el consell d’alguns prohoms, dóna, i ven per vuitanta sous barcelonesos, a l’abat Hug i als monjos de Santes Creus, tot el dret de l’honor de Conill i del seu terme, i el delme de les terres compreses entre el riu Despeds, la granja monacal 162


de Fontscaldetes i l’honor de Conill, ara propietat de Santes Creus, per donació feta, temps enrere, per Guerau Alamany i altres, segons consta en les cartae donationibus a favor dels monjos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 6. Original. a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 389, doc. 389. Cit.: FORT, El senyoriu... In nomine Domini. Ego Berengarius de Pontils, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine dolo, pro salute anime / (Página 558) mee et parentum meorum, dono et concedo, sine omni retencione in perpetuum, domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus, et tibi Ugoni abbati et fratribus iusdem loci, presentibus atque futuris, totum quod habeo et habere debeo in honore de Conil et in omnibus terminis eius et a rivo Despets, versus honorem grangie vestre de Fontibus Calidis et versus predictum honorem de Conil, tam in decimis quam in aliis rebus, sicut in cartis vestris continetur, quas habuistis a Geraldo Alamanno et ab aliis qui vobis ibi donavere. Hanc donacionem facio ego, Berengarius de Pontils, predictus, vobis iam dictis fratribus cum consilio et voluntate domini mei Guillelmi de Pontils et aliorum proborum hominum et habui [in]de a vobis · LXXX· solidos Barchinone. De qua donacione et vendicione promitto vobis per me et per successores meos fidelem garenciam portare, ut eam libere et quiete habeatis et possideatis perpetuo iure. Actum est hoc ·V· kalendas decembris anno Dominice Incarnacionis ·Mº·Cº·XCº·VIº·. Sig+num Berengarii de Pontils, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Guillelmi de Pontils. Sig+num Petri de Cornillana. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Petri de Argensola. Sig+num Ilarii, clerici. Sig+num Petri de Aquilone. Sig+num Raimundi Palares. Sig+num Petri de Leuger. Sig+num Poncii de Pomars. Sig+num Raimundi de Caneto. Sig+ Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (137). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 349 y 350. Pere de Pomar. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 diciembre, 30. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con Pedro Pomar la villa de Aruej por la de Ornat. / (Página 350) A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 75. (A) (…) laudo et concedo Petro Pomar fideli vasallo meo et ómnibus vestris successoribus villam nuncupatam Castel Bardarux cum ómnibus terminis et pertinentiis suis, cum hominibus et feminibus et 163


cum ceteris ómnibus directis que ad ipsam villam pertinet vel pretiñere debent (…) Similiter Ego Petrus de Pomar per me et per omnes meos, tam successores quam alios dono, laudo et concedo vobis domino meo Pedro, Dei gratia illustri regi Aragonum et comiti Barchinone, et vestris ómnibus successoribus pretaxatam villam de Ornat cum ómnibus terminis et pertinentiis suis (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Michael de Lusia, alferiz. Lupus de Daroca. García Rumei. Guillemus de Alcala. Petrus Gonzalbez de -abal. [2ª. Col.] Guillemus de Castellazolo, majordomus domini Regis et senior in Calataiub. Petrus Latro, senior in Turol. Garcia Ortiz in Aranda. Petrus Cornelii in Tirasona. Signum [signo] Johannis Beraxensi domini Regis notarii (…)”. (138). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 352. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 enero, 8. Huesca. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con Miguel de Resún las villas de Villarrués y Selbañano por las de Astorito y Azlor, con la obligación de hacer paz y guerra por el rey si en esta última se hiciese fortaleza o castillo. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 104. (…) (A) (…) Testes: Guillemus de Castellazolo, majordomus domini Registe senior in Calatajub. Petrus Latro, senior in Turol. Garcia Ortiz de Aranda. Petrus Xemenez in Orrea. Artallus in Alagone. Eximinus de Rada in Osca. Eximinus de Lusia in Sos (…)”. (139). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 355 y 356. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 febrero, 7. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, reconoce a Esteve de Marimon una deuda de 5000 mazmudinas, en parte por débitos de su padre y en parte por los gastos de una embajada a Marruecos del judío Benvenist, prometiendo que le pagará con lo que de ella se saque y si no,con el empeño de la villa y castillo de Seròs, cobrándose con lo que de ello obtenga, y obligándose a pagar anualmente 100 mrs, a la reina Sancha y 500 s., a Perfet de Prades. A.Original con cortes en la parte inferior, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº. 84 (…) / (Página 356) (A) (…) / (Página 357) Signum [signo] Sancie Dei gratia regine Aragonensis, comitisse 164


Barchinonensis, marchionisse Provincie, que hec laudo et firmo salvo iure meo. CCC. morabetinorum censualium quos ibi habeo. Sig[signo]num G[uillelmi] de Castellazol, maiordomus. Sig[signo]num Petri Latronis. Sig[signo]num Bernardi de Portella. [Signo] Petri Ausonensis sacrista. Sig[signo]num Guillemi Durfortis. Sig[signo]num Boneti, domine regine notarii. Sig[signo]num Petri Sesse. Sig[signo]num Michael de Lusia, Alferiz. Sig[signo]num Petri Balbi. Sig[signo]num Petri de Tarason (...)”. (140). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 368 y 369. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 abril, 19. Tarragona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, reconoce de nuevo su deuda de 5000 mazmudinas a favor de Esteve de Marimon, para el cobro de la cual se le habían entregado las rentas del castillo y villa de Seròa con la condición de dar de ellas 300 mrs., a la reina Sancha y 500 s., a Perfet de Prades, añadiendo ahora que de las dichas rentas se sepan otros 400 mrs.,para él como galardón y que se cobre de lo que sobre hasta que elrey le pague.A.Original con cortes en la parte inferior, ACA, Cancillería, Perg. Pedro I, nº 87. (…) (A) Sit notum cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonensis et Comes Barchinonensis, profiteor et recognosco debere tibi fideli meo Stephano de Marimundo et tuis V milia mazmudinas jucefias bonas et boni auti et justi ponderis, sicut continetur in alio instrumento super hoc idem tibi a me facto. Insuper consilio Benvenisti, P[etri] Viccensis sacrista, Guillelmi Durfortis et aliorum quamplurium virorum mecum existentium, (…) / (Página 369) Signum [signo] Petri Regis Aragonensis et Comitis Barchinonensis. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Signum Guillelmi Durfortis. Sig[signo]num Artalli de Alagone. Sig[signo]num Guillemi de Cervera. Sig[signo]num Petri de Tarrega. Sig[signo]num Petri Balbi. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit mandato domini Regis et Johannis de Berix domini Regis notarii (...)”. (141). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 362 y 363. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 marzo, 1. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con Guillermo de Montbaldrán y su esposa Urraca una 165


pellejería en Huesca por unos baños en Jaca. A. Carta partida, AH0, Clero, San Juan de la Peña, carp. 718, nº 15. / (Página 363) (…). (A). (…) Testes: Guillelmus de Castellazolo, mayordomus domini Regis et senior in Calataiub. Michael de Lusia, alferiz. [Centro] Sig[signo]num Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Regis notarii. [2ª. Col.] Galindus de -aja in Rotellar. Artallus in Alagone. Ex[imenus] de Rada in Osca (...)”. (142). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 367. Gombaldo, obispo de Tortosa. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 abril, 17. Tarragona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona el lugar de Margalef con sus términos al obispo Gombáu de Tortosa y a su diócesis, tal como lo había tenido Ramón Sabater, a condición de repoblarlo. (…). b. Ed. de B. VIRGILI, Diplomatari de la catedral de Tortosa, nº 597, pp. 223224. (…) (b) (…) per me et per meos, dono, laudo, concedo Domino Deo et Beatissime Marie sedis Dertuse et Gombaldo, honorabili eiusdem sedis episcopo, et universo conventui presenti atque futuro illum meum locum qui dicitur Margalef cum ómnibus terminis et pertinencias suis eremis et populatis, cum aquis, pratis, pascuis, silvis et nemoribus, montibus et venationibus, arboribus et ceteris eidem loco pertinentibus, prout melius acaptavit, habuit et tenuit Raimundus Zapaterius, una cum populatoribus cui in eodem loco fuerunt.Predictum vero locum de meo in vestrum dominium transferens et potestatem cum ómnibus terminis, sicut dictum est, pertinencias, integre dono, laudo et concedo vobis G[ombaldo], dicto episcopo Dertose (…) / (Página 368) Testes: Guillelmus de Castellazolo, maiordomus et senior in Calataiub. Signo [signo] Petrus, Ausonensis sacrista. Gombaldus, episcopo in Ylerda. Petrus Latro, senior en Turol. Ricardus in Osca. Garcia Ortiz senior in Aranda. Raimundus de Castroazolo in Cesaraugusta. Artallus in Alagone. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Alberti de Castro Veteri. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit mandato domini regis et Iohannis de Berix (...)”. (143). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). 166


Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 372. Ramón, obispo de Barcelona. “(...) 1200 abril-mayo.Letrán. Inocencio III ordena al obispo Ramón de Barcelona que Colom, notario del rey de Aragón, sea recibido en el cabildo y sea tratado como un hermano más (…)”. (144). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 373. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 mayo, 1. Huesca.Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con Pedro de Aresa el castillo de Sora por la villa de Alcubierre, concediéndole permiso para edificar en ella fortaleza o castillo en las condiciones de costumbre y a condición de que si no tuviera hijos varones, la villa vuelva al rey con todas las mejoras allí hechas. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 88.(…) (A) (…) / (Página 374) Testes: [1ª. Col.] Ricardus, episcopus in Osca. Raimundus, episcopus in Cesaraugusta. Garcia Frontini in Tirasona. Gombaldus, episcopus in Ylerda. Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. [2ª. Col.] Guillermus de Castellazolo, maiordomus et senior in Calataiud. Petrus Latro, senior in Turol. Garcia Ortiz in Aranda. Eximinus de Rada in Osca. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit mandato domini Regis et Johannis de Berix (...)”. (145). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 374. Ramón de Rocabertí, arzobispo de Tarragona. “(…) 1200 mayo, 5. Letrán. Inocencio III ordena al arzobispo de Tarragona Ramón de Rocabertí y sus sufragáneos que protejan la persona y los bienes de la reina Sancha de Aragón. (…) a. Ed. SMITH, Innocent III, nº III, pp. 266-267. (…) / (Página 375) (a). Innocentius episcopus, servís servorum Dei, Venerabilis fratribus [Raimundo] Terraconensi archiepiscopo et suffraganeis eius (…)”. (146). LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. “La època del Cister y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón”. Publicado en: “Arte de Épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea”. Colección Actas Arte. Zaragoza. Institución “Fernando El Católico” (C. S. I. C.). Excelentísima Diputación de Zaragoza. 2009. www._ebook.pdf Página 71. Ramón de Rocabertí. “(…) Era la época 167


en que el arzobispo Ramón de Rocabertí mantenía una estrecha amistad con el rey Pedro el Católico, al contrario que su predecesor con el rey Alfonso el Casto (71) (…)”. (147). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 299 y 300. Los hombres de Pedro I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Linaje de Ramon de Rocabertí, arzobispo de Tarragona. Linaje de Berenguer de Erill, obispo de Lérida. Linaje de Pere de Cirac, obispo de Barcelona. Documento 208. “(…) 1211, març, 21. Lleida. Concessió de llibertats i franqueses. Pere I, rei d´Aragó i comte de Barcelona, concedeix a Pere de Soler, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i a les propietats, masos i homes que en depenen, un privilegi pel qual l´eximeix de pagar quèsties, exaccions, forces, peticions i augments; així mateix, promet respectar els privilegis concedits pels seus antecessors. Signen la carta de franquesa, a més del rei, Ramon [de Rocabertí], arquebisbe de Tarragona, Berenguer [d´Erill], bisbe de Lleida, i Pere [de Cirac], bisbe de Barcelona. (…) Hoc est translatum a quodam privilegio illustrissimi domini regis Aragonum, cuius tenor noscitur esse talis. In Dei nomine, nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum,comes barchinona, nobilium praedecessorum nostrorum, exempla sequentes et praeterita in melius emendare volentes, fatemur et recognoscimus quod in honoribus, mansis seu hominibus monasterii Sancti Iohannis Rivipullense et ecclesiam suarum, nullam questiam, nullam exaccionem, vel fortiam nullamque demandam seu ademprivium habemus vel habere debemus aliquo iure, vel aliqua ratione,ut vero ipsius monasterii ac ecclesiarum suarum honores, mansi sive homines magis, tuti ac secuti perpetuo habeantur, volentes et confirmantes omnia privilegia / (Página 300) et iura a nobis vel antecessoribus nostris vel a quibuscumque aliis monasterio Sancti Iohannis Rivipollense et ecclesiis suis concessa, suam habere perpetuo firmitatem. Cum hac presenti pagina inviolabiliter duratura, nobis et successoribus nostris,legem imponentes ad honorem Dei Sanctaque Matris Ecclesia, et ob remedium anima nostra et parentum nostrorum promitimus bona fide et damus vobis domino Petro, Sancti Iohannis Rivipollense abbas vestisque clericis, quod nos unquam in honoribus,mansis sive hominibus vestris vel ecclesiarum vestrarum, quibus divina permitente gratia paestris, nullam questiam,nullam fortiam seu demandam vel ademprivium aliquatenus faciemus, nec aliquod causa Ispania expugnanda, vel subiuganda vel aliqua quacumque occasione exigemus seu requiremus.

168


Datum Ilerda, XII kalendas aprilis,per manum Ferrarii notario nostri et mandato eius scripta a Petro de madrigera, sacerdote, sub anno Dominice Incarnationis MCCX. Sig+num + Petri, Dei gratia, regis Aragonum et comitis Barchinona. + Ego Raimundi, Dei gratia, Tarrachonensi archiepiscopus confirmo. Sig+num Petri, Barchinona episcopi. Sig+num Berengarii, Ilerdensi episcopi. Bernardus abbas+ Sig+num Guilelmi Durfortis. Testes huius rei sunt: G[uilelmi] vicecomes Cardona, Gaufredus vicecomes de Rocabertino, G[uilelmi] de Cervaria, Michael de Lusia, A., de Alascuno, Sancius de Antilione, Blascus Romei, Raymundus Fulconis de Cardona. R[aimundi] de Montecatano. R[aimundi] de Cervaria. Raimundi gaucerandi de Pinos. G[uilelmi] de Cerviano. Artaldus de Foxano.G[uilelmi] de Anglesola. A., de Palaciolo. Ego Ferrarius, notario domini regis, hac scribi, feci mandato ipsius loco,die et anno prefixis. Signum mei Romei de Sancto Iohanne, iudicis ordinarii monasterii Sancti Ioannis, qui praesens translatum de verbo ad verbum ac integre examinavi subscribo et deum sig+num appono. Sig+num Petri de Vilario, publicum Sancti Iohannis notario, qui hoc translatum a dicto originali sumptum fideliter translatavit ac scripsit (...)”. (148). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 377 y 378. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 junio. Barcelona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, acuerda una concordia con Ponç de Vernet por la que éste infeuda la villa de Ortolanès, que antes tenía por propio alodio, y a cambio le da permiso para hacer en ella una fortaleza en las condiciones sabidas (y con la condición de enfeudarla al prior de Espira de l´Aglí). (…) / (Página 378) a. Ed. MIQUEL, LFM, II, nº 800, p. 285. (…) (a). Manifestum sit omnibusquod ego Poncius de Verneto, per me et successores meos, dono et concedo vobis domno meo Petro, Dei gracia regis Aragonis et comiti Barcinone, villam meam de Ortolanes, que est alodium meum (…). Ego, vero, Petrus, Dei gracia rex Aragonis et comes Barcinone, propter hoc donum quod tu, Poncius de Verneto, michi et meis facis (…). Sig[signo]num Poncii de Verneto, qui hoc laudo et firmo. Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone, qui hoc laudo et firmo. Sig[signo]num Iofredi de 169


Rochabertino. Sig[signo]num Raimundi de Termes. Sig[signo]num Poncii de Totzon. Sig[signo]num Arnaldi de Fuxano. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Guillelmi de Corrons domini regis notarii, qui hoc scripsit (...)”. (149). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 388 y 389. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 julio, 8. Tarazona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con Pedro Mómez el “alguacilazgo” que éste tiene sobre los sarracenos de Malón por el sarraceno Eiza. A. Cata partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº.92 (…). (A) Manifestum sit cun[c]tis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, in concambium illius alguacquele quam tu Petro Momez habebas super sarracenis de Malon, quam mihi et meis in perpetuum concedis cum presenti pagina inviolabiliter et perhenniter duratura, dono tibi illum meum sarracenorum nomina Eizam in eadem villam (...) Ego quoque predictus Petrus Momez per me et per meos predictam alguaquelam vobis domino meo Petro Regi Aragonum bona fide et sine enganno diffino et absolvo, atque omnibus vestris. (...) / (Página 389) Testes: [1ª. Col.] Guillemus de Castellazolo, maiordomus domine Regis et senior in Calataiub. Petrus Latro, senior in Belxit. Artallus in Alagone. Michael de Lusia, alferiz. Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Signum Petri Momez. [2ª. Col.] Eximinus de Lusia. Petrus Cornelii. Petrus Enneguez. Jurdanus de Pinna. Guillemus de Mendoza. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsitmandato domini Regis et Johannis de Berix (…)”. (150). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 390. Hermanos de la Caridad de Teruel de la Orden de Santiago. “(…) 1200 julio. Teruel. Miguel de Santa Cruz, con el testimonio del rey de Aragón, arrienda a los Hermanos de la Caridad de Teruel, de la Orden de Santiago, toda la hacienda que posee en Dernos, hasta Tortajada y Villaespesa, excepto el solar de la puerta del Salvador, la casa próxima a Juan Pellicer y el diezmo del capítulo. B. Copia s. XIV, AH0, Cód. 648-B: Cartulario Magno dela Castellanía de Amposta, I, nº. 411. p. 350. / (Página 391) (A). 0otum sit tam presentibus quam futuriis quod ego Miguel de Sancta Cruçe, sanus et in bona memoria, 170


inpigno Fratribus Karitatis de Torol ordinis Sancti Jacobi omnem hereditatem meam quam habeo de Dornos usque ad Turrem Tallatam et ad Villam Aspissam, intus villam et extram villam, heremum et populatum, scilicet molinos, vineas, agros, domos et tendas, excepto solario qui estat ad portam sanctii Salvatoris et domo qui est cirqua domum Johanis Pellicero, et excepto omni decimo quod est Capituli de Torol, tamdiu fratres hanc hereditatem in pignus tenerint, et excepto decimo molinii qui est Eximini notarii, tali pacto tamen ut medietatem ovnis redditus predicte hereditatis dono et concedo pro mea anima in redemptione captivorum et quarta pars sint pro hereditate labore, et aliam quartam partem retineo ad façiendam voluntatem meam; de qua singuli anno dicti fratres respondeant mihi vel cui ego mandavero, et non intret in absolucione aureorum; et ulla missio non numeretur super me vel super hereditatem, nisi dictus molini et tende et domos que prope tendas egerint, que de quarta parte Michaelis Sancte Cricis afantur, dispensando manu mei hominis; ita inpigno ut habeant et teneant et posideant pro meo et successoribus meis, videlicet, M CCCC L jucephina e istas persolvendo respondeant fratres de dicta hereditate Michaeli Sancte Cruçis vel cui pro ipse iusserit; istud suprascriptum sit utriusque partis per fidem, sine ingenio. Sunt fideiussores salvi, sicut mos est Turolii, Martines Pedriz de Villel et Guillem de Condem et don Vela. Huius rei testes sunt: Martines de Marziella. Garci Sanç. Ximen Scrivano et Pascual Munyoz et Ximen de Secura et Mengo Munio et Ferrandus Dareoçe et Dominicus de M[aria] -avarra et omni Turolii concilio. P[etrus] Rex in Aragon. Arnaldus Palacianus, dominus Turol. Guillelmi de Condon, judex. Talbet, merino. Juhanis Sancio. (…). Petrus Sancti Salvatoris diachonus scriba concilii (…)”. (151). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 392 y 393. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 agosto. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, devuelve a Berenguera de Querol los castillos de Montagut, Pontils, Montclar (Santa Perpètua y Pinyana), que el rey ocupa a causa de la disputa que mantiene con su hijo Ramón Alemany, a condición de que mientras exista tal discordia, no le preste ningún auxilio. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 96. (…) (A). Manifestum sit ómnibus quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonensium et Comes Barchinensium, solvo et reddo tibi Berengarie de Cherolo castrum de Monteaccuto cum terminis et pertinentiis suis, et castrum Pontils et castrum de Monte Claro, [et castrum Sancta Perpetua et Castrum e 171


Pintaria] cum ómnibus eorum terminis et pertinentiis. Que quidem castra emparaveram et tenebam propter querimoniam quam habeo de Raimundo de Alamagni filio tuo. (…) / (Página 393) Ego vero Berengaria de Charol propter predicta castra que vos dominus Rex mihi solvitis et redditis, convenio vobis quod iamdicto filio meo nullum auxilium neque succursum pebeam vel faciam (…) et juro per Deum et Sancta IIIIº Evangelia (…) S[signo]num Berengarie de Cherolo. [Signo] Ego R[aimundus], Dei gratia Terrachonensis archiepiscopus, confirmo. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. His Bernardus ita scriptis favet archilevita. Ego B[erengarius] de Castelleto suscribo. S[signo]num Guillelmi Durfortis. Sig[signo]num Petri de Corrom, qui hoc scripsit (…)”. (152). Página 395 y 396. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 septiembre. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, da permiso a Pedro de Villanúa para construir molinos de viento en cualquier parte a condición de que entregue al rey el diezmo, y ordena que nadie pueda hacer otros molinos ni ir a moler trigo a otros sino a éstos, so pena de 1000 s. A. Carta partida, ACA, cancillería, pegs. Pedro I, nº 99. (…) / (Página 396) (A). (…) [1ª. Col.] Testes: Berengarius de Attentia. Michael de Lusia. Eximinus Cornelii. Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. [2ª. Col.] Assalitus de Gudal. Eximinus Rumei. Petrus -avascos (...)”. (153). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 400 y 401. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 noviembre. Juan de Malabiella, alcalde del castillo de Piedra, permuta con el rey de Aragón los derechos que tiene en dicho castillo por la heredad de Alacón con sus términos y pertenencias. / (Página 401) A.AH0, Clero, Piedra, carp. 3663, nº 16. In nomine sume et individue Trine unitatis et unice Trinitatis. 0otum sit omnibus presentibus atque futuris quod ego Iohannes de mala vella (...). Testes sunt huius rei: don Michael de Lusia et don Blascho Romeo et don Garcia Romeo et don Petro -avaschois. (...) Signum [signo] Michael de Bordel, qui per precepte Iohannis de Mala vella hoc scripsit (...)”. (154). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 402 y 172


403. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 diciembre, 23. Pere de Tavertet, sacristán de Vic, por la salvación de las almas de sus parientes, del difunto rey Alfonso, del rey Pedro y de Pere (de Balenyà), su antecesor, autoriza a los canónigos y sacerdotes de Vic a celebrar misas en el altar de San Miguel de la iglesia de sant Pere de Vic, encargándoselo en concreto a Ferrer de Sorba, sacerdote de Vic, y confirma la donación del manso de Pontarro,de algunas casas en la ciudad de Vic y de otros bienes como beneficio de dicho altar. Guillem de tavertet, obispo de Vic y pariente de Pere, confirma el documento, suscribiéndolo el rey Pedro el Católico y el Papa Inocencio III. A. original con un agujero en elcentro, ACV,cal 9.3.20, pergs., del obispo Guillem de Tavertet, s/n (C-37, nº 15) (…) /(Página 403) (…) Primum siquidem ordinante Deo, assensu et voluntate Guillelmi gratia Dei Vicensis episcopi, nepotis mei qui modo sedet, et omnium canonicorum eidem ecclesie, canonizo omnium tempore altare sancti Michaeli quod est situm in Ausonensi sede, et sacerdos qui ipsum altare assidue decantaverit sit semper canonice canonicus Vicensis ecclesie tam in spiritualibus quam in temporalibus et celebret cotidie missas in ipso altari, et sit jugiter assiduus in sancti Petri coro, et celebret vi divina oficia incessanter. Ad hoc vero officium pagendum et proficiendum eligo et assigno Ferrari de Sorba sacerdote (…) et ille clericus qui locum Bernardi Clavigeri que modo tenet tenuerit, sub sacramento corporaliter prestito (…) / (Página 404) Item ego dictus Petrus sacrista stabilio omni tempore ante altare maius Sancti Petri Vici unam candelam, qui nocte ac die, incesanter ante ipsum altare ardeat, et etiam stabilio ante alt[are] predicti, unam lampedam, propter illam que iam ibi assignata est antiquitus, et aliam ante altare Sancte Marie Rotunde, qui nocte hac die ante ipsa altaria incessanter ardeant (...). Istud vero anniversarium, et ista celebratas, omni tempore per infinita secula fiat, et celebrent honorifice, in uno quo anno in Vicensi ecclesia, FERIA IIª, sequenti post festum sancte Trinitatis quod celebratur in Vicensi ecclesia, Octo dies ante adventum Domini (...) / (Página 406) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. [Signo] Ego R[aimundus], Dei gratia Tarrachonensis archiepiscopus, confirmo. Guillelmus Ausonensis episcopus [signo]. His Bernardus ita scriptis favet archilevita. Ego Guillelmus de Vivario subscribo. Dalmacii de Savassona [signo]num Bernardi de Maiholis. Berengarius de Salliforis. Geraldus levita et et decanus. Signum [signo] Petri Regis Aragonensis et Comitis Barchinonensis, qui hoc laudo concedo arqye confirmo. EGO [signo de Inocencio III] CATHOLICE Ecclesie EPISCOPUS [S]UBSCRIBO. Bernardus Sacriscrinius [signo]. [Signo] Hoc ego de Podio succentor [?] firmo Guillelmus [signo]. Petrus de Talavera firmo [signo]. Andreas de 173


Tonna, qui hoc firmo [signo]. Ego Guillelmus de Castelcir firmo. Gros Guillelmus ita concedit carmina dicta. Bernardus sacerdos. Bernardus, sacerdos de Villa leonum [signo]. Berengarius sacerdos Sancti Petri, qui hoc firmo [signo]. Bernardus de Villagranata, qui hoc firmo. Petrus Ausonensis canonicus [signo]. Sig[signo]num Andree, sacerdotis et publici ville Vici scriptoris. Ego Arnaldus de Menleu, Vicensis primicherius subscribo. Berengarius de Lacustaria, sacerdos et canonicus Sancti Petri, qui hoc laudo et firmo [signo]. Guillelmus de Medala. Bernardus de Tornamira firmo [signo]. Sig[signo]num Petri sacerdotis et procuratoris domus Albegerie [signo]. De Bigis Geraldus. Ioahnnes Bacón. Ego Raimundus de Avinione firmo [signo]. PETRUS subdiachonus, qui hoc scripsit (...)”. (155). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 423. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 20. Pere (de Tavertet), sacristán de Vic, Perfet, baile del rey en Barcelona, y Pere de Torroella, baile de Terradda, dan a Guerau de Llacuna un lugar en el Palau Reial de Terrassa para construir un taller a cambio de un censo anual de 12 denarios barceloneses apagar en 0avidad. (…) a. Ed. BISSO0, FA, II, nº 163,pp 295-296. (…) (a). 0otum sit cunctis quos ego Petrus Ausonensis sacrista et Perfectus, baiulus domini regis, [at]que Petrus de Turrudella, baiulius Terracie, damus tibi Geraldo de La[c]una (…) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. S[signo] Petri de Turrudella baiuli Terracie. (…) S[signo]num Guillelmi de Corrone. S[signo] Gilii de Palaciolo. S[signo] Bernardi Pucululli. Ego Petrus cell[erarius] suscribo. Sig[signo]num Petri de Corrone, qui hoc scripsit (...)”. (156). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 407. Obispo de Tarazona. “(...) [a.1201]. Pedro el Católico, rey de Aragón, dona a García Frontín, obispo de Tarazona, los diezmos de los judíos y los sarracenos de Calatayud y su término, de Cetina y de Villafeliche (…)”. (157). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas 174


Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 414 y 415. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 junio, 8. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Palacín de Villanovilla unas casas que el rey tiene en Sos con sus viñas, campos y heredad, y el derecho que tiene sobre los molinos de Sos, todo ello a condición de que a su muerte vuelva al rey y de que esté preparado para cuando el rey lo solicite. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 113. (A). / (Página 415) [1ª. Col.] Huis rei testes sunt: Eximinus Cornelii, maiordomus. Michael de Lusia, alferiz. Petrus Latro. [2ª. Col.] Artallus de Alagone. Eximinus de Lusia. Loferrencus de Luna. [3ª. Col.] Aznarius Pardi. Petrus de -avascos. Et Petrus de Alcala (…)”. (158). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 419 y 420. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 14. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vende a la Orden del Hospital varias posesiones en Castiliscar por la cantidad de 1000 mazmutinas, dando licencia a los ganados de Castiliscar para pastar libremente en todas sus tierras. A. AH0, OOMM San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Castilliscar, carp. 655, nº 24. (…) / (Página 420) (A-a) 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, pro anima patris et matris mee et omnium fidelium defunctorum, et in remissione peccatorum meorum, dono, laudo et concedo Deo et domui Hospitalis Jherusalem, et pauperibus infirmis, et vobis fratri Exemeno de Lavata, magistro Emposte, et ómnibus aliis fratribus presentibus atque futuris, de me aterra terminum ad Castrum Siscar, sicut dividitur de fosillo de sadava usque ad portel de Malvar, sicu taque vertuntur, et deinde sicut vadit usque ad Fozcebrera, et deinde sicut vadit usque ad viam de Encisa, et deinde sicut vadit usque ad podium de Almanara, et deinde usque ad cimam de Picannedo, et deinde sicut vadit usque Foccatima, sicut aque vertuntur (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximenus Cornel, maiordomus et senior in Calataiub. Michel de Lusia, alferiz et senior in Tirasona. Petrus Ladron, senior in Burgui. Eximinus de Lusia, senior in Sos. / (Página 421) [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Lofarrencus, senior in Luna. Garcia Rumei, senior in Ayuar. Aznarius Pardi, senior in Exeia (...)”.

175


(159). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 419 y 420. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 14. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vende a la Orden del Hospital varias posesiones en Castiliscar por la cantidad de 1000 mazmutinas, dando licencia a los ganados de Castiliscar para pastar libremente en todas sus tierras. A. AH0, OOMM San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Castilliscar, carp. 655, nº 24. (…) / (Página 420) (A-a) 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, pro anima patris et matris mee et omnium fidelium defunctorum, et in remissione peccatorum meorum, dono, laudo et concedo Deo et domui Hospitalis Jherusalem, et pauperibus infirmis, et vobis fratri Exemeno de Lavata, magistro Emposte, et ómnibus aliis fratribus presentibus atque futuris, de me aterra terminum ad Castrum Siscar, sicut dividitur de fosillo de sadava usque ad portel de Malvar, sicu taque vertuntur, et deinde sicut vadit usque ad Fozcebrera, et deinde sicut vadit usque ad viam de Encisa, et deinde sicut vadit usque ad podium de Almanara, et deinde usque ad cimam de Picannedo, et deinde sicut vadit usque Foccatima, sicut aque vertuntur (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximenus Cornel, maiordomus et senior in Calataiub. Michel de Lusia, alferiz et senior in Tirasona. Petrus Ladron, senior in Burgui. Eximinus de Lusia, senior in Sos. / (Página 421) [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Lofarrencus, senior in Luna. Garcia Rumei, senior in Ayuar. Aznarius Pardi, senior in Exeia (...)”. (160). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 419 y 420. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 14. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vende a la Orden del Hospital varias posesiones en Castiliscar por la cantidad de 1000 mazmutinas, dando licencia a los ganados de Castiliscar para pastar libremente en todas sus tierras. A. AH0, OOMM San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Castilliscar, carp. 655, nº 24. (…) / (Página 420) (A-a) 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, pro anima patris et matris mee et omnium fidelium 176


defunctorum, et in remissione peccatorum meorum, dono, laudo et concedo Deo et domui Hospitalis Jherusalem, et pauperibus infirmis, et vobis fratri Exemeno de Lavata, magistro Emposte, et ómnibus aliis fratribus presentibus atque futuris, de me aterra terminum ad Castrum Siscar, sicut dividitur de fosillo de sadava usque ad portel de Malvar, sicu taque vertuntur, et deinde sicut vadit usque ad Fozcebrera, et deinde sicut vadit usque ad viam de Encisa, et deinde sicut vadit usque ad podium de Almanara, et deinde usque ad cimam de Picannedo, et deinde sicut vadit usque Foccatima, sicut aque vertuntur (…). Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximenus Cornel, maiordomus et senior in Calataiub. Michel de Lusia, alferiz et senior in Tirasona. Petrus Ladron, senior in Burgui. Eximinus de Lusia, senior in Sos. / (Página 421) [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Lofarrencus, senior in Luna. Garcia Rumei, senior in Ayuar. Aznarius Pardi, senior in Exeia (...)”. (161). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 455 y 456. Jimeno de Luesia. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 mayo. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Jimeno de Luesia del lugar de Aguas en recompensa por los servicios prestados. A. BC, Fondo Miret i Sans, caj.37, nº. 1745 (AMSI). (…) / (Página 455) (A). 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, propter servitium quod vos Eximinus de Lusia mihi fecistis, cum presenti conscriptione inviolabiliter et in perpetuum duratura dono, laudo et concedo vobis et ómnibus successoribus vestris totum illud ius et dominium quod Ego habeo et habere debeo in villa nostra de Aquis, et cum ómnibus terminis et pertinentiis suis, heremis et populatis, et cum ceteris directis que ad me pertinent vel pretiñere debent, ut illud vos et successores vestri habeatis in propriam et liberam hereditatem tempore omni, salva mea meorumque fidelitate. (…) [1ª. Col.] Huius rei testes: G[arcia] Rumei, alferiz et senior in Calataiub. Guillelmus de Castellazolo, senior in Osca. Lopferrench, senior in Luna. [2ª. Col.] Berengarius de Attencia, senior in Turol. Azenarius Pardi, senior in Jacca. Artaldus de Alagon, senior in Taust. Assalitus de Gudal, senior in Alchezar. Signum [signo] Johannis Beraxensis domino Regis notarii (...)”. (162). ESCURA I DALMAU, Xavier. “Els mites de Muret i Montsegur”. Colección Episodis de la Història nº 338. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 2003. Página 33. Miquel de Luèsia, noble 177


aragonés y alférez real de Pedro II. 9uño Sanç, conde de Rosselló y Cerdaña. Guillem de Montcada, vizconde de Bearn. “(…) El comte Tolosa, més prudent, opina qie seria menys arriscat esperar l´atac dels croats, rebutjar-los amb darda de ballesta, i contraatacar fina a encerclar i acorralar l´enemic. Els homes del rei, amb el noble aragonès i alferes reial Miquel de Luèsia al davant, titllen la proposta de covarda. Ramon VI, ofès, es retira a la seva tenda i el rei Pere, äirat i impacient, ordena iniciar l´atac sense més dilació i sense esperar l´arribada dels reforços que són de camí cap a Muret, encapçalats pel comte del Rosselló i la Cerdanya, -ucó Sanç, i pel vescomte de Bearn, Guillem de Montcada (…)”. (163). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 422 y 423. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 29. Barbastro. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a los jurados y al concejo de Huesca el control sobre el peso de la carne que se venda en la ciudad. (…) b. Ed. C. LALIE0A CORBERA, Documentos municipales de Huesca, 11001350, “Crónica”, nº 3. Huesca, Ayuntamiento de Huesca, 1999, nº 11, p. 29 (…) / Página 423) Huius rei testes: Eximen Cornelii, maiordomus et senior in Calataiub. Michael de Lusia, alferiz et senior in Torasona. Petrus Latro, senior in Iacca et in Burgui. Guillelmus de Castellazolo, in Osca. Berengarius de Attentia, senior in Turol. Artallus, senior in Alagone (…)”. (164). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 423. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 20. Pere (de Tavertet), sacristán de Vic, Perfet, baile del rey en Barcelona, y Pere de Torroella, baile de Terrassa, dan a Guerau de Llacuna un lugar en el Palau Reial de Terrassa para construir un taller a cambio de un censo anual de 12 denarios barceloneses apagar en 0avidad. (…) a. Ed. BISSO0, FA, II, nº 163,pp 295-296. (…) (a). 0otum sit cunctis quos ego Petrus Ausonensis sacrista et Perfectus, baiulus domini regis, [at]que Petrus de Turrudella, baiulius Terracie, damus tibi Geraldo de La[c]una (…) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. S[signo] Petri de Turrudella baiuli Terracie. (…) S[signo]num Guillelmi de Corrone. S[signo] Gilii de Palaciolo. 178


S[signo] Bernardi Pucululli. Ego Petrus cell[erarius] suscribo. Sig[signo]num Petri de Corrone, qui hoc scripsit (...)”. (165). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 423. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 20. Pere (de Tavertet), sacristán de Vic, Perfet, baile del rey en Barcelona, y Pere de Torroella, baile de Terrassa, dan a Guerau de Llacuna un lugar en el Palau Reial de Terrassa para construir un taller a cambio de un censo anual de 12 denarios barceloneses a pagar en 0avidad. (…) a. Ed. BISSO0, FA, II, nº 163,pp 295-296. (…) (a). 0otum sit cunctis quos ego Petrus Ausonensis sacrista et Perfectus, baiulus domini regis, [at]que Petrus de Turrudella, baiulius Terracie, damus tibi Geraldo de La[c]una (…) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. S[signo] Petri de Turrudella baiuli Terracie. (…) S[signo]num Guillelmi de Corrone. S[signo] Gilii de Palaciolo. S[signo] Bernardi Pucululli. Ego Petrus cell[erarius] suscribo. Sig[signo]num Petri de Corrone, qui hoc scripsit (...)”. (166). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 434. Orden de la Santísima Trinidad. “(…) 1201 noviembre, 29, jueves. Pere de Bellvís, con el asenso y la voluntad del rey de Aragón Pedro el Católico, dona a la Orden de la Santa Trinidad y a su ministro (San) Johan (de Mata) la torre de Avinganya con sus términos, su dominio en el castillo de Aitana y otros bienes, todo ello con la condición de que los trinitarios mantengan a sus sacerdotes en dicha Torre para realizar los oficios divinos. a. Pub. FIGUERAS, Chonicum, pp. 581582. Cit: FIGUERAS, Chronicum, pp. 36, 580 y 598. CALVO, Resumen, pp. 27-28,123 y 124. LLA0DOSA, Historia de Lleida, I (1991), p.350, n.73 (data 30 sin más datos). UBIETO, Historia de Aragón.Los pueblos y despoblados.I. p. 18 (dice Abengania sin más datos). PA0O, Real Monasterio de Santa María de Sijena, p. 59 (de CALVO, dice Avingana y data Bellvís). / (Página 435) Sit notum cunctis quod ego Petrus de Bellv[í]s, consesu et voluntate domini Petri Regis Aragonum, ob remedium anime mee et parentum meorum, dono, laudo atque in perpetuum concedo Domino Deo et Domui Sancte Trinitatis et fratri Ioanni, ministro eiusdem Domus, et successores suis, turrim meam de Avingania totam integriter, cum terminis et 179


pertinentiis ac tenedonibus suis, laborantis, heremi, et cum introitibus et exitibus suis, et cum aquis et pascuis. Item dono et concedo eidem Domui et fratribus eiusdem loci omne dominium deum quod habeo, et habere debeo, in termino Castro de Aditona, videlicet vineas meas de Avinagrello, et duos campos, quórum unus vocatur de carabalzada et alter qui est subtus Pardiensis, cum introitibus et exibitus suis. Hec vero omnia, ut superius continentur, dono et concedo Deo et predicte Domui et fratribus eiusdem loci ad habendum, tenendum perpetuo et possidendum, et ut melius dici vel intelligi potest, ad vestrum salvamentum, de meo iure et potestate in vestrum trado dominium et potestatem, sine omni meo meorunque retente, tali siquidem conditione quod fratres iamdicte Domus Sancte Trinitatis habeant et teneant in predicta turre de Avingania semper duos sacerdotes fratres vel non ratres, qui semper ibi in ecclesia Divinum faciant Officium. (…). [Signo] Signum Petri de Bellvis, qui hoc laudo et firmo. [Signo] Signum Sanctie Regine, qui huius donationis fuit testis. [Signo] Signum Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Wº. de Cortey, ut testis hoc firmo.[Signo] Signum Domine Catalane. [Signo] Signum Bertrando de Olivela. Ego G[arcia] O]s]cen[sis] episcopus, qui hoc donativo interfuit, hoc [signo] signum feci. [Signo] Signum Guillermi de Corron, qui scripsit (...). [Signo] Signum Egmessendis de Castellar, que omne suprascriptum donum, concedo et laudo, et firmo testeque firmare rogo.[Signo] Signum G[ombaldi] de Ripellis. [Signo] Signum Petri de Aagon [?]. [Signo] Signum fratris Bernardi de Moracuc [?]. Sanctius hos supra scriptos testes mandato. Egmessendis predicte, cum eius confirmatione scripsit, et hoc [signo] signum fecit (...)”. (167). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 436 y 437. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 diciembre. Alagón. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede al obispo Ramón (de Castrocol) y al cabildo de San Salvador de Zaragoza los diezmos y primicias de los judíos de la ciudad de Zaragoza a cambio de un préstamo de 18000 s. jaqueses. (…) a. Ed. CDCZ, I, nº 31, pp.120-121. (…) (a) Dompnus Petrus rex dedit ecclesie Sancti salvatoris omnes primicias et decimas de possessionibus judeorum. (…) / (Página 437) (…) Sunt testes huius rei: [1ª. Col.] Eximinus Cornelii, maiordomus domini regis et senior in Calataiub. Michael deLusia, alferiz et senior in Tirazona. Guillelmus de Castellazolo, senior in Osca. Eximinus de Luesia, senior in Sos. Artallus de Alagone. [2ª. Col]. Sancius de Ciliis. Petrus Sesse. Petrus, 180


maiordomus. Guillelmus de Tarba, repositarius domini regis. Bernardus de Almanara. Pardo, merinus. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit mandato domini regis (…)”. (168). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 453, 454 y 455. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 abril, 30. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cede al obispo Ramón (de Castrocol) y al cabildo de Zaragoza los castillos de Linares y Puertomingalvo para poblarlos, fijando los términos y la reserva de una porción de tierra. / (Página 454). (…) a. Ed. MªL.LEDESMA RUBIO, Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales, “Fuentes Históricas Aragonesas”, 18, Zaragoza, Institución “Fernando el Católico”, 1991, nº 142,pp. 168-169. (…). (a) (…) concedo Domino Deo, laudo atque dono tibi Raymundo Cesaraugustano episcopo totique combentui sedis eiusdem (…). Huius rei testes: Michael de Lusia maiordomus. Garcia Rumet [sic] alferiz. Lupus de Baltran, maiordomus curie. Petrus Sese. Petrus de -avascos. Petrus de Alcala. Antonius de Focibus. / (Página 455) Signum Joanis Baginensis [sic] domini regis notari. Signum mei Joanis illustrissimi domini regis Aragonum qui presentem copiam in huiusmodi pergamino a quadam carta antiqua pergamenea recepta in archibo instrumentorum et scripturam dignitatis archiepiscopatis Cesarauguste bene et fideliter scriptum scribi feci et clausi (…)”. (169). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 441. Franquicias a los pobladores de l´Albí. “(…) [a.1202]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga carta de población y franquicias a los pobladores de l´Albí. Mencionado en la Carta de población dada por Guillem de Timor y sus familiares a los moradores de Cerviá, termino de Albi (29 noviembre 1202), ed. FO0T RIUS, Cartas, I, nº 217, pp. 297-299. (…) […] quomodo est ipsum castrum de Albi vel suis terminis et quomodo carta resonat de domino rege quod illum fecit ad homines de Albii […] (...)”. (170). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas 181


Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 441. Tota de Cataluña. “(…) 1202. [Hungría]. Aimerico (Imre), rey de Hungría, dona a Tota, dama catalana llegada a Hungría en el séquito de la reina Constanza de Aragón, varios bienes en concepto de dote como recompensa por los servicios prestados por su marido, el duque húngaro “Benedictus”. / (Página 442). B. Inserto en el documento de 1221 por el que Andrés (András), rey de Hungría, restituye a la catalana Tota, antigua dama de la reina Constanza de Aragón, hermana de los Hispani fratres Simeó y Bertran y esposa del duque húngaro Benedictus, los bienes de su dote que le habían sido confirmados por el rey Aimerico y luego le habían sido expropiados, Ex originali membrana Sanctioris Tabularii Augustae Domus. Collect. Széctenyianae, I, pp. 255 y ss., pub. FEJÈR, III / 1316, año 1221. a. Ed.de B,O. BRACHFELD, “0obilis domina Tota: une catalane mariée en Hongrie au XIII siècle”, Estudis Universitaris Catalans, XVI (1931), pp. 361-373, Ap. 2. “Documentos sobre Tota, sobre Simeón y Bertrandus Hispani fratres”, pp. 372-373 (y estudio). Cit: BRACHFELD, O. Historia de Hungría, Barcelona, 1957,pp. 83 y 8688. (a). In nomine Sancte Trinitatis et Individue unitatis. Hemericus, Dei gratia Hungarie, Dalmacie, Croacia, Servie Rameque Rex in perpetuum. Cum iusta patentium et honesta debeat exauderi petitio, illorum maxime quorum et militaris strenuitas est experta et fidelitas comprobata. Cum itaque Woyvoda benedictus suorum meritis serviciorum et milicie sue strenuitate in conspectu nostrorum complacuisset oculorum, merito debuit ad eius flecti petitiones nostra regia celsitudo.Porrecta igitur petittione, idem Woivoda a nobis humiliter postulavit et instanter, quod villam Martini, quam nos eidem contulimus, dato privilegio, et aliam villam nomine Boioitth, uxori sue Thote nobili mulieri, pro dote ab ipso assignatas / (Página 443) eidem coniugi sue confirmaremus, consensum adhibendo et assensum. 0os autem favorabilem eius peticionem attendentes, uxori sue predictas villas perpetuo iure obtinendas confirmavimus; dantes eidem, cuicunque voluerit donare velvendere, sive Ecclesie, sive consanguineis,sive extraneis,plenam facultatem donandi vel vendendi. caterum quia eadem Domina relicta sua natali patria cum illustri coniuge nostra Constancia Regina Hungarie in servicio suo sedulo moratura advenerat, ad peticionem et instantiam eiusdem coniugis nosre,omnes reditus supradicte ville Martini ad fiscum pertinentes, supradicte Domine perpetuo iure obtinendas donavimus. Ut autem hec nostra confirmacio sive donacio irretractabiliter duret in posterum,presentem paginam rei continentem veritatem,sigilli nostri munimine roboravimus.Datum per manus Petri Albensis preposite et 182


aule regie Cancellarii. (...) Venerabile Iob Stringoniensi Archiepiscopo. Calano Quinquecclesiensi Episcopo. Ugrino Geuriensi Episcopo. Desiderio Chandiensi Episcopo. Benedicto Palatino et Bichorensi Comite. Cyula Guriali et Chenadiensi Comite. Ypoch Bacsiensi, Tiburtio Budrughiensi, Chepano Supruniensi, Toma Posoniensi, Mauro Mosoniensi, Ochuz Albensi Comitibus existentibus (...)”. (171). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 450 y 451. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 febrero, 23. Berenguer (de Palou), obispo de Barcelona, vende al rey de Aragón el manso de Pla con todos sus términos. A.BC, Fondo Miret i Sans, nº 2927, 4-V-3. Sit notum cunctis quod Ego Berengarius, Dei gratia Barchinonensis episcopus, vendo vobis Domino Regi et vestris illum mansum de Plano cum ómnibus suis pertinentiis et tenedonibus, cultis et heremis, et arboribus diversi generis, qui fuit Geraldi clerici olim ecclesie Sancti Petri de Rubi, cuius voce michi advenit in aperitionem, in Comitatu Barchinone et in parrochia ecclesie Sancti Petri de Terracia. Et affrontat ab oriente in vestro alodio quod tenet filis Sinelli, a meridie in vestro alodio quod tenet Johannis de Graner, ab occidente in tenedone Guillelmi de Boteto et Guillelmi Amati, qua tenet per Cenobium Sancti Laurentii, a circio in tenedone dicti Guillemi de Boteto (...) / (Página 451) Berengarius Barchinonense episcopus [signo]. Ego Bernardus presbiter, qui hoc fecit fir[signo]mo. Sig[signo]num Arnoldo de Calidis. Sig[signo]num Berengarii de Calidis. S[signo]num Johannis Beloci. Sig[signo]num Petri de Mirambello. Sig[signo]num Arnaldi de Serriano scriptoris, qui hoc scripsit (...)”. (172). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 461 y 462. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 7. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, absuelve de por vida a Pedro Jiménez de San Pedro de toda demanda que pudiera hacer de los exaricos que tenia y poseía en las villas de Aranda de Moncayo y Gotor. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 134. (…). (A). / (Página 462) Huius rei testes:

183


Michael de Lusia, maiordomus. Berengarius de Ettencia. Lupus de Valterra (…)”. (173). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 463, 464 y 465. Artaldo, hijo de Jimeno de Artosilla. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 21. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Artaldo, hijo de Jimeno de Artosilla, los castillos de Foz Calanda y Pitarra según fuero y costumbre de Barcelona, estableciendo que si muriese antes el hijo que el padre pasase a éste la posesión de dichos castillos. A. AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, car. 583, nº 52. (…) / (Página 464) (A). Sit notum cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comitis Barchinone, per me et per meos concedo atque dono tibi Artallo, filio Eximini de Artusella et tuis ómnibus successoribus, castrum quod Fozcalanda nuncupatur et Pitarra, cum ingressibus et egressibus suis (…) in presenti mihi facis hominium et fidelitatem, et saramentum prestas tactis sacrosanctis Evangeliis (…) [1ª. Col.] Huius rei testes: Eximinus Cornelii, maiordomus. Michael de Lusia, alferiz. / (Página 465) [2ª. Col.] Eximinus de Lusia, senior in Sos. Loferrencus, senior in Baio. Assalitus de Gudal, senior in Alchezar (…)”. (174). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 466 y 467. Pedro Castán, Sancho Castán, Arnaldo y Vital de Laserra. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio, 2. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, avala la paz y concordia establecida por Pedro Castán y Sancho Castán, de un parte, y Arnaldo y Vital de Laserra, por otra. / (Página 467) A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 138. (…) (A). Hec est pacis et concordia compositio facta inter P[etrus] Castan et Sancium castan et parentes et valitores suos, et inter Arnaldum et Vitales de Laserra et parentes et valitores suos. Primum Petrus Castan et S[ancium] Castan, fratres, per se et per parentes et valitores suos in manu et presentgia domini Petri Regis Aragonum, diffiniunt in perpetuum et absolvunt bona fide et sine enganno et sine retente aliquo Arnaldo et Vitali de Laserra et ómnibus eorum valitoribis omnes querimonias quas habere et facere possent, de illos usque in diem quo 184


facta fuit preseas carta, tam de homicidis, malefactis, raubariis, quam de ómnibus allis rebus. (…) Ut autem huius pacis et concordia composicio semper firmior permaneat et magis integra, utraque pars prestitit sacramentum super sancta IIIIº Evangelia in manu domini Petri Regis Aragonum (…) Testibus presentibus: Guillermo de Castellazolo. Artaldo de Alagone. Ex[imeno] Cornelii.G[arcia] Rumei. M[ichaeli] de Lusia. P[etro] de Sesse. L[upo] de Valterra. Gilio de Caliis. Roderico de Stada. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Regis notarii (...)”. (175). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 466 y 467. Pedro Castán, Sancho Castán, Arnaldo y Vital de Laserra. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio, 2. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, avala la paz y concordia establecida por Pedro castán y Sancho Castán, de un parte, y Arnaldo y Vital de Laserra, por otra. / (Página 467) A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 138. (…) (A). Hec est pacis et concordia compositio facta inter P[etrus] Castan et Sancium castan et parentes et valitores suos, et inter Arnaldum et Vitales de Laserra et parentes et valitores suos. Primum Petrus Castan et S[ancium] Castan, fratres, per se et per parentes et valitores suos in manu et presentgia domini Petri Regis Aragonum, diffiniunt in perpetuum et absolvunt bona fide et sine enganno et sine retente aliquo Arnaldo et Vitali de Laserra et ómnibus eorum valitoribis omnes querimonias quas habere et facere possent, de illos usque in diem quo facta fuit preseas carta, tam de homicidis, malefactis, raubariis, quam de ómnibus allis rebus. (…) Ut autem huius pacis et concordia composicio semper firmior permaneat et magis integra, utraque pars prestitit sacramentum super sancta IIIIº Evangelia in manu domini Petri Regis Aragonum (…) Testibus presentibus: Guillermo de Castellazolo. Artaldo de Alagone. Ex[imeno] Cornelii.G[arcia] Rumei. M[ichaeli] de Lusia. P[etro] de Sesse. L[upo] de Valterra. Gilio de Caliis. Roderico de Stada. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Regis notarii (...)”. (176). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 495. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 noviembre, 185


27. Serinhan /Séringnan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, da a su notario Colom un horno situado en el suburbio de Barcelona, frente a la puerta del Castell 0ou. B. Copia s. XV, ACA, Real Patrimonio, BGC, reg. 140, fol. 95v. (…) [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. S[signo]num Guillelmi Durfortis. Signum [signo] Johannis Beraxinsses [sic] domini Regi notarii. Sig[signo] Petri de Blandis notarii domini Regi, qui de mandato eius hoc scripsit (…)”. (177). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 621 y 622. Pedro I el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona. “(…) 1202, setembre, 24. El rei Pere el Catòlic dóna, a perpetuïtat, cinc trossos de terra del seu domini de Tàrrega, a Guillem Granell i als seus descendents perquè el posseeixi en franc i lliure alou. L’eximeix de l’obligació de satisfer-li cap cens, ni d’estar sotmès a cap mal ús. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 11. Trasllat (Hoc est translatum fideliter factum) fet per fra Guillem de Jovals, el dia 21 de desembre de 1254 (Sig(signe)num fratris Guillelmi de Jovals, qui hoc scripsit anno Domini ·Mº·CCº·Lº·IIIIº·, decimo kalendas ianuarii). C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa Maria. Carpeta 2769, núm. 12. Trasllat coetani de l’anterior (Hoc est translatum fideliter factum) fet per fra Guillem de Jovals el dia 21 de desembre de 1254 (Sig(signe)num fratris Guillelmi de Jovals, qui hoc scripsit anno Domini ·Mº·CCº·Lº·IIIIº·, decimo kalendas ianuarii). / (Página 622) D: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 14. Trasllat (Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quodam alio translato cuius tenor de verbo ad verbum nichil addito nichilque remoto sequitur et est talis. Hoc est translatum fideliter factum) del trasllat anterior de 1254 (Sig(signe)num fratris Guillermi de Jovals, qui hoc scripsist anno Domini ·Mº·CCLIIIIº·, decimo kalendas ianuarii) fet per fra Joan Salvador, monjo del monestir de Santes Creus, el 4 de setembre de 1480 (Sig(signe)num fratris Iohannis Salvatore, monachi monasterii Sanctarum Crucum, regia auctoritate in vim privilegii eidem monasterii concessi in eodem monasterio notarii publici, qui huiusmodi translatum a preinserto translato carte predicte sumptum cum eodem translato correxit scripsitque et clausit mandate reverendi domini abbatis predicti monasterii vive vocis oraculo sibi facto quarta die mensis septembris anno Domini millesimo quadringentesimo 186


octuagesimo). Aquest trasllat ve legitimat per la signatura de dos notaris: Francesc Bertomeu, notari de Vilafranca del Penedès, i Vidal Bertomeu (Sig(signe)num Ffrancisci Bartholomei, notari publici Villefranche Penitensis, auctoritate serenisime domini Regis, per totam terram et dominacionem suam, testis. Sig(signe)num mei Vitalis Bartholomei, publici apostolica regiaque auctoritatibus notarii, testis). Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia, rex Aragonum, chomes Barchinone, dono tibi Gui<l>lelmo Granel et tuis, perpetualiter, ·V· trocia terre in termino de Tarrega, in mea dominicatura, cum ingressibus et egresibus suis et expletis per tuum alodium franchum et quietem, ad tuas voluntates faciendas, nunc et per omnia, de quibus inde nullum facias censum vel usaticum mihi et meis, ita ut melius sanius dici potest tue utilitati. Datum Cervarie ·VIIIº· kalendas octobris, per manu Iohannis de Bix, domini regi notarii et mandato eius scripta a Petro, scriptore, sub anno Domini ·Mº·CCº·IIº·. Signum (signe) Petri, regis Aragonum, comitis Barchinonensis. Sig+num Petri de Tarrega. Sig+num Berengarii de Rubione, maior domus. Sig+num Petri Balbi. Sig+num Stephani de Marimundo. Sig+num Guillelmi Durfortis. Sig+num Berengarii -arbone episcopi. Sig+num Petrus, Ausonensis sacrista. Ego Petrus, scriptor, hoc scripsi die et anno quibus supra et hoc sig(signe)num feci (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 481. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 septiembre, 24. Cervera. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Guillem Granell cinco trozos de tierra en Tárrega de las del dominio del rey. (…). D. Traslado de B, AH0, Clero, Santes Creus, carp. 2769, nº 12. (…). (D). (…) Signum Petri de Tarrega. Signum Berengarii de Rubione, majordomus. Signum Petri Balbi. Signum Stephani de Marimundo. Signum Guillemi Durfortis. Signum Berengarii -arbonensis Arc[h]iepiscopi. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Ego Petrus scriptor hoc scripsit (...)”. (178). CASTAN ESTEBAN, José Luís. “Historia del señorío de Albarracín”. www.HistoriadelSeorodeAlbarracn.pdf Página 2. Pedro Ruíz de Azagra, señor de Albarracín. “(…) Ben Mardanis (hijo de Martínez) fue presionado por el poder almohade, y buscando apoyos cristianos, encontró a Pedro Ruiz, lo que le permitió tomar Granada en 1162. Según Lacarra en 1170 0avarra conquista Albarracín en 187


base a un acuerdo de 1168 entre el rey Sancho VI el Sabio de 0avarra y Alfonso II de Aragón, lo que le lleva a afirmar que leyenda de la donación de la ciudad por el rey Lobo a los Azagra es un invento posterior para justificar la independencia del señorío. Sin embargo Almagro cree que no se podía conquistar Teruel sin Albarracín, por lo que defiende la teoría de la cesión (Almagro 1959 p.19) Pedro Ruiz de Azagra era vasallo de Castilla en aquel momento, y ante las presiones de Alfonso II de Aragón ayuda al rey Lobo, apoyado por el obispo Cerebruno de Toledo, que no deseaba que el territorio pasara a la iglesia de Zaragoza. Don Pedro era señor de Estella desde 1157, pero está ausente de 0avarra desde 1161. Por lo tanto, la cesión se debió hacer entre 1166 y 1168. El dilema es difícil de resolver, ya que no hay documentos. Zurita recoge la historia de la cesión y todos los demás autores lo copian. Posteriormente sí que está documentado que D. Pedro Ruiz de Azagra participó en la toma de Cuenca, fue nombrado señor de Daroca por Alfonso II y traspasó el señorío de Estella a su hermano para vincularse a sus nuevos estados, a los que se unió, desde los primeros momentos, la sede episcopal. La diócesis de Albarracín se basa en un acuerdo del concilio toledano XII, por el cual el arzobispo de Toledo podía consagrar, como obispo de la diócesis visigoda, a las iglesias sufragáneas recuperadas del poder musulmán, y así se consideraba a la sede de Arcabrica, que fue el título inicial de Albarracín. D. Cerebruno, el arzobispo, consagró a D. Martín en 1172, aunque no disponemos de documentos (la bula papal es de 1185). En 1176 el arzobispo de Toledo lo cambió por Segobricense para anexionarse Segorbe y dejando Arcabricense para Cuenca (Almagro 1959 pp. 64-68) Los diezmos, según sus primitivas ordinaciones eran de dos tercios para el obispo y un tercio para el cabildo. Y en las parroquias un tercio de caballerías para obispo, y en ganados de ciudad y aldeas, dos tercios para el obispo y un tercio para el cabildo. (Almagro 1959 p. 73) Del segundo señor soberano, don Fernando Ruiz de Azagra (1186-1196), hermano de don Pedro, y también señor de Daroca y Calatayud, de Estella y Arlucena, poco sabemos. Sólo que en 1193 cedió el señorío a la orden de Santiago, y finalmente a su hijo Pedro, de tres años, aunque bajo la tutela de la orden. Pedro Fernández de Azagra fue nombrado gobernador del Sur de Aragón en 1214 a la muerte de Pedro II, ante la minoría de Jaime I, e intervino en las luchas nobiliares de la minoría regia. Estas luchas cortesanas provocaron que el joven Jaime I, con trece años, en 1220, persiguiendo a D. Rodrigo de Linaza sitiara Albarracín, en / (Página 3) donde se refugiaba, aunque sin éxito. También se le vincula al monasterio de Piedra, donde pidió ser sepultado, según su testamento. Tras su altercado con el rey participó activamente en la conquista de 188


Valencia, siendo determinante en una de sus primeras acciones, atraerse al rey moro Zeit Abuzeit, que había sido expulsado de la ciudad en 1229, y que pasó a ser asesor de D. Pedro en la campaña militar. Tras las Cortes de Monzón de 1232 las tropas se reúnen en 1233 en Teruel. Allí está al frente de su hueste el obispo de Albarracín, al que se le concede en 1235 Teresa, y posteriormente las iglesias de Segorbe, que pasan a su obispado. Uno de los hechos de armas más relevantes de este prelado guerrero fue la toma en 1232 de la localidad valenciana de Bejís, en calidad de vasallo de Jaime I. D. Pedro conquista Silla, y finalmente entra en Valencia, donde su obispo es el primero en tomar posesión de la mezquita mayor para consagrarla como templo cristiano. Tras la toma de la ciudad se produce una revuelta nobiliaria por la imposición del Fuero de Valencia, según Zurita (Anales III, 66 ”los aragoneses no aceptan el fuero ya que lo consideran Aragón”) El señor de Albarracín es aplacado con nuevas mercedes. Entre los privilegios que consigue es significativo el del peaje de los ganados el 13 de abril de 1239. Éstos se repartirían entre el rey y el señor de Albarracín, permitiendo a los ganados de la sierra llegar hasta Chelva con sus rebaños sin pagar peaje. A Don Pedro le atribuye la tradición la primera redacción de los Fueros de la ciudad. A su muerte, el testamento divide varias de las conquistas entre sus hijos. El cuarto señor de Albarracín, Alvar Pérez de Azagra también lo fue de Santa Eulalia, Chelva, Tuesa y Altura. Añadió tres fueros a los dados por su padre: son los de supresión del monedaje, el pago de las soldadas a los alcaldes y la necesidad de jurara los fueros por los señores (Almagro 1959, p.244). En 1248 permitió que Santa Eulalia tuviera reciprocidad de pastos con Albarracín, y finalmente el 7 de mayo de 1255 Jaime I exime de peaje y lezda a los ganaderos de Albarracín (Almagro, 1959, apéndice nº 64) confirmado en 1262, concede dehesas a vecinos y al obispado en 1259, y finalmente regula los cargos del concejo de forma independiente al señor (Almagro 1959, p. 259). Su sucesora fue una mujer, Teresa Álvarez de Azagra, casada con Juan 0úñez, jefe de la casa castellana de Lara en 1260 (…)”.LATORRE CIRIA, José Manuel. “Historia de Albarracín”. www.Albarracin_medieval.pdf Página 11. Pedro Fernández de Azagra: 1196-1246. “(…) Desde 1196, fecha en la que tenía cuatro años, hasta la mayoría de edad, D. Pedro Fernández de Azagra fue guardado por los caballeros de Santiago, lo mismo que el / (Página 12) pequeño estado libre que su padre le legara según su testamento. “Albarracín quedó como Estado soberano independiente, pero por las noticias que recogemos podemos figurarnos que era muy fuerte en él la influencia de Castilla, no sólo por el hecho de ser castellanas la Orden de Santiago y su madre, Doña Teresa Ibañez, sino por las citadas 189


presiones que la Iglesia de Toledo ejerce para sujetar bien a ella la silla episcopal de Albarracín” (ALMAGRO BASCH, Martín (1959), p. 96). Doña Teresa tuvo cuatro hijos y parece que vivió en Albarracín. De 1196 a 1210 no se conserva ningún documento que nos hable de Albarracín. Durante estos años la ciudad y su territorio parecen depender de Castilla en lo político. 0o obstante, las relaciones con Pedro II de Aragón son buenas. Los Azagra, por concesión real, siguen poseyendo Santa Eulalia y Burbáguena, lugares que permanecerán en manos de la familia hasta 1292 en que, por compra, se incorporan a la comunidad de Teruel. El mayor peligro para Albarracín durante estos años parece ser las tentativas de la Orden de Santiago para quedarse con la ciudad y su tierra. En 1213 muere Pedro II y le sucede, con 6 años, Jaime I. El señor de Azagra intervino activamente en la agitada minoría de Jaime I de Aragón, convirtiéndose a lo largo de toda su vida en el más aragonés de todos los señores albarracinenses. Poco después del desastre de Muret (12-IX-1213) llega a Aragón un legado pontificio en virtud del enfeudamiento de Aragón al Papa, el cual se convirtió en árbitro de la situación. El reino de Aragón quedó dividido entre dos gobernadores: uno al norte del Ebro, que fue don Pedro de Ahones, y otro para todas las tierras del sur, que quedaron en manos de don Pedro Fernández de Azagra. En 1214 llega Jaime I de Francia, donde había sido retenido por Simón de Monfort. En agosto de 1214, en Lérida, juran todos los caballeros aragoneses fidelidad al joven rey, figurando entre ellos don Pedro Fernández de Azagra. Don Pedro estará durante años al servicio del rey y, en 1218, figura como Mayordomo Mayor del Reino, la dignidad mayor de la corte. A partir de 1219 no aparece en los documentos reales y su influencia en la corte debe palidecer. En 1220 se produce el sitio de Albarracín por parte de las tropas reales, al dar acogida Azagra a un perseguido por el rey. Don Rodrigo de Lizana, amigo de Azagra, prendió ilegalmente a don Lope de Albero llevándolo preso a su castillo de Lizana. Un yerno y su hermano llevaron el asunto al rey, el cual falló en contra de Lizana, el cual, tras el ataque del rey para liberar a Lope, se refugió en Albarracín. En junio de 1220 don Jaime sitió Albarracín, dado que Azagra se negó a entregar al fugitivo D. Rodrigo de Lizana. El sitio fue un fracaso y el 12 de agosto el rey está ya en Teruel. Hacia 1223 parece que las relaciones entre el rey y Azagra se han normalizado de nuevo, y Don Pedro está de nuevo metido en las intrigas que caracterizan la minoría de Jaime I. / (Página 13) Don Pedro vivió poco en Albarracín y parece que dejó el gobierno a sus oficiales y también a su madre y a su mujer. A partir de 1226 las cosas en Aragón comienzan a serenarse y Don Pedro desaparece de nuevo de la documentación, retirándose probablemente a sus tierras de 190


Albarracín. En noviembre de 1227 redacta, en Albarracín, su primer testamento. En 1228 y 1229 (año de la conquista de Mallorca) Don Pedro no aparece en la Corte, pero al año siguiente le vemos firmar documentos reales como testigo. Está presente en las entrevistas entre Sancho VII de 0avarra y Jaime I, en 1231, cuando mutuamente se juran fidelidad. Don Pedro Fernández juró fidelidad como caballero aragonés a don Sancho VII, mientras los nobles navarros juran fidelidad a Jaime I. {Esto prueba claramente que el Azagra era vasallo de Jaime I, no soberano independiente como dice Almagro}. A partir de 1232 Jaime I se decidió a organizar la conquista de Valencia. Este año estuvo cazando en tierras de Albarracín hacia Gea. Acompañado de Don Pedro, que formaba parte de su consejo, se dirigió a recibir Morella, recién conquistada. Don Pedro Fernández de Azagra iba en la hueste aragonesa que en mayo de 1233 se dirigía hacia Valencia por las parameras de Sarrión, que ya los de Teruel habían conquistado. Participó activamente en las campañas para conquistar el reino de Valencia y mostró actitudes levantiscas tras la conquista. Se encuentra entre los nobles descontentos con las favorables capitulaciones concedidas a los derrotados moros de Valencia y participa en las disputas en torno al reparto de los bienes de los moros. Así mismo, fue uno de los nobles descontentos con el rey por no conceder el fuero de Aragón a las nuevas tierras. Muere en 1246 y deja como heredero de Albarracín y Santa Eulalia a su hijo mayor don Álvaro, que será el encargado de hacer frente a las cuantiosas deudas de su padre. Don Pedro fue el que dio el fuero a Albarracín, aunque Juan Pastor lo atribuye a su hijo Álvaro (…)”. (179). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum4.pdf Página 77. Pere de Argilers. Archivo de la Corona de Aragón. Pergamino Pedro II, número 52, recuperado y traducido por Antonio Galera Gracia en su obra “La verdadera historia de la Orden del Templo de Jerusalén a la luz de la documentación histórica” (Edad 2007). “(…) yo Pereta de Algilalger y mi hijo Arnaldo y su mujer Boneta, todo a un tiempo por la salud de nuestras almas encomendamos y ponemos en defensa y protección de la milicia del Temple y de sus hermanos todo lo que hay en nuestra mansión de Argilager y todas nuestras propiedades que allí tenemos y nuestros cuerpos y todos los sirvientes de esa mansión con todas nuestras cosas y otra mansión que tenemos en la parroquia de San Pedro de Roda, junto a las mismas esplugas. Por tal queremos que los Hermanos de la milicia desciendan y mantengan esta propiedad y nuestros cuerpos y a los habitantes de esta mansión con todas nuestras

191


cosas mientras estén en poder de la cruz (…) lo cual fue hecho en las calendas de agosto del año del señor de 1198 (…)”. (180). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 635 y 636. Linaje de Guillem, vizconde de Cardona. Documento 442. “(…) 1203, octubre, 27. Guillem, vescomte de Cardona, per ell i pels seus successors, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, dóna a Bernat d’Àger, com a abat de Santa Maria de Santes Creus, el delme de totes les possessions de Ramon Joan, situades a Montblanc. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 11. Original. 0otum sit scire presentinbus quod ego Guillelmus, Dei gratia, vicecomes de Cardona, per me et per omnes meos successores et pro salute anime mee et omnium parentum meorum dono et offero et modo in presenti trado Deo et Beate Marie de Santis Crucibus et eidem monasterio in perpetuum et in manu Bernardi, abbatis, scilicet, omnem decimam tocius possessionis Raimundi Iohannis, quam modo habet vel habere debet in castro de Montis Albi et infra terminos eis, et omne ius, quod in ipso Raimundo Iohanne et successoribus suis, in cunctis rebus,1 habeo vel habere debeo qualicumque ratione, preter directum firmare si querimonia facta fecerit racionabiliter de eis. Tali autem pacto hanc donacionem facio predicto monasterio et fratribus eiusdem loci, tam presentibus quam futuris ut ipsi firmiter habeant et possideant predictam decimam, cum omni alio iure, sicut superius continetur, potenter et quiete per liberum alaudium ad omnes voluntates suas omni tempore ibi et inde faciendas, sicut melius dici et intelligi potest ad voluntatem predicti monasterii sine contradictione mei meorumque. Siquis hoc infrangere voluerit non valeat set in duplo componat. Actum est hoc ·VI· kalendas novembris anno ab Incarnatione Domini ·Mº·CCº·IIIº·./ (Página 636) Sig+num Guillelmi de Cardona, vicecomitis, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Raimundi Fulconis, fillii eius. Sig+num Arnalli Baiuli. Sig+num Berengarii de Villa Francha. Sig+num Guillelmi de Monte Pavone. Sig+num Guillelmi de Castro(?) Solito. Sig+num Berengarii de Villa Francha, iunioris. Petrus, presbiter, notarius publicus domini Guillelmo, vicecomite Cardone, qui hoc scripsi cum literis suprapositis in ·VIIIª· linea tali signo firma(signe)vit (…)”. (181). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 541. Linaje de Guille, vizconde de Cardona. Documento 578. “(…) 1204, gener, 192


27. Definició. Guillem, vescomte de Cardona, renuncia als drets que té a la parròquia de Vilobí a favor del monestir de Sant Pere de Casserres. (…) Als 27 janer 1204. Lo compte de Cardona definí y dòna a Casserras tots los drets que tenia en la parròquia de Vilobí. De manera que ell ni los seus poguessen exigir dret alguno, sinó lo dit monastir. Se troba en lo libre de Actes de Vilobí, foleo 111 (…)”. (182). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 286 y 287. Linaje de Guillem I, vizconde de Cardona. “(…) 1205, agost, 31. Donació. Guillem I, vescomte de Cardona, per guarir i redimir els seus pecats i els de la seva familia, dóna a Pere de Soler, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, dotze somates de sal anuals de les seves salines de Cardona. (…) Presentibus cunctis atque futuris perpetuo sit manifestum. Quod ego Guilelmus, vicecomes de Cardona, bona et gratia ac spontanea voluntate, per me et meos omnes presentes pariter atque futuros, dono, laudo et per remissione sive salute omniumpecatorum meorum atque parentum in perpetuum,offero domino Deo et ecclesie Sancti Iohannis Rivipullensi et Petro,inde presenti abbati et successoribus suis ac omni conventos ibidem Deo servient, XII somadas salis in ipsis nostris salinis de Cardona, annuatim et perpetuo a predicta ecclesia accipiendas, sine contradimento alicuis persone. Si quis vero contra hanc cartam huius donacionis sive obtentionis venire presumpserit nullo modo hoc facem valeat set perpetuum anatemaris vinculem incurat. Actum est hoc II kalendas septembre, anno domini MCCV. Sig+num Guilelmi vicecomitis de Cardona, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Guilelmi de Teraca. Sig+num Guilelmi de Torredela. Sig+num Arnalli de Monte Clar. Sig+num Raimundi Fulcranis. [Guillelmus] sacerdotis, qui hoc scripsit die et anno quo (senyal) supra. Hoc est translato (…)”. (183). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 735 y 736. Linaje de Arnau de Cardona. Linaje de Guillem, vizconde de Cardona. Linaje de Arnau de Sanaüja. Documento 610. “(…) 1200, maig, 28. Arnau de Cardona, Pere Sarraí i altres cavallers donen fi a les conteses que hi ha hagut entre ells i el prepòsit i l´església de Solsona. Es comprometen a no gravar o atropellar l´església de Solsona, i que les persones que viuen sota la dependència dels canonges puguin restar salvats i segurs. D´acord amb el vescomte de Cardona, l´església de Santa maria de Solsona fa una compensació de 193


cent cinquanta sous, iel preòsit disposarà que els seus homes es reformin i retornin ala societat de la mateixa església. (…) Ad tam presentium quam futurorum noticiam perveniat quod Arnaldus de Cardona et Petrus Sarracenus et Berengarius de Turre et Bertrandus atque Guilelmus venerunt ad finem et bonam pacis concordiam cum ecclesia censonensi et canonicis eius de omnibus malefactis et clamoribus et contentionibus quas predicti milites / (Página 736) faciebant et habebant adversus ecclesiam predictam et homines suos usque in hunc presentem diem. Tali scilicet racione quod Arnaldus de Cardona et Petrus Sarracenus et fratres sui per se ipsos et homines suos et omnes quo auditores eorum promittunt et assecurant per bonam fidem et sine omni malo ingenio quod per guerran sive per malefacta que homines de Celsona fecerint eis nec honori suo nec rebus eorum, de cetero Celsonensis ecclesia (…) Etpro hanc diffinicione sive composicione receperunt de bonis predicte ecclesie,consilioGuilelmi, vicecomitis de cardona,centum quinquaginta solidos, et restituerunt et reformaverunt se pristine societati iamdicte ecclesie in presencia Guilelmi, vicecomitis de Cardona, et Guilelmi de Belvezer et Bernardi de Fluviano et Petri, Celsonensis prepositi, et Raimundi de Ficulis et Arnaldi de Sanaugia et Guilelmi de Conchabela. Ego Guilelmus, vicecomes de Cardona, promitto quod non permittam venire predictos milites contra hoc factum et facial observare, sicut superius scriptum est, ecclesie celsonensi et canonicus ius semper, sine aliqua deceptione; preterea si aliquod malum vestris hominibus in villa Celsone habitantibus dederimus, non tenamus, set qui sunt de familia vestra sint escurrí ut superius scriptum est. (…) Sig+num Arnaldi de Cardona. Sig+num Petri sarraceni. Sig+num Berengarii de Turre. Sig+num Guilelmi Sarraceni. Sig+num Bertrandi Sarraceni. 0os qui hoc laudamus et propriis manibus firmamus testibusque firmare precipimus. Sig+num Guilelmi, vicecomitis de Cardona, qui hoc promitto adimplere ut supperius dictum est. Sig+num Petri de Vilanova, baiulus salis. Sig+num Bechdur, baiuli domini Guilelmi de Cardona. Sig+num Bernardi de Alta Ripa. Sig+num Bernardi de Fluviano. Sig+num Guilelmi de Vinea Mala. Sig+num Geraldi de Chomabela. Huius facti trestes sunt. / (Página 737) Berengarius de Villasicca levita, qui hoc scripsit (…)”. (184). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 598 y 599. Linaje de Pere de Sanaüja. Documento 413. “(…) 1200, novembre, 6. Pere de Sanaüja i la seva esposa Ramona, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, donen a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus tots els drets i tot el que pertany a les 194


cases que per ells té Guillem Donat, i a l’hort que, també, per ells té Bernat Artús, amb el cens consistent en un parell de gallines, dues fogasses de pa i un modi de vi, juntament amb la quarta part del delme. Tot aquest patrimoni és a Sanaüja, al comtat d’Urgell. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 3. Original. Atacat pels fongs, on hi ha [±] correspon a un forat del pergamí. 0otum sit cunctis quod ego Petrus de Sanaogia et domina Raimunda, uxor mea, per nos et per omnes nostros, damos et in presenti tradimus, ad remedium animarum nostrarum et parentum nostrorum, domino Deo et eius genetricis Marie, monasterio de Santis Crucibus et Bernardo, abbati eiusdem loci, atque cunctis fratribus, qui ibi sunt et ante a futuri erunt, quicquid habemus et habere debemus aliquo modo in illis domibus, quas Guillelmus Donatus et sui tenent per nos [±2] census omnes et usaticos, dominium et cetera omnia [±2] usus [...]nioris pertinenciis [±2] predictus Guillelmus Donatus, numquam amplius faciat [±2] nec successores nostros [...]es cavalcatas nec alios usaticos nobis [±2] pertinentes, set ut habeatis eum et omnes illos in predictis domibus manentes libere et quiete, franchos et legitimos, semper in perpetuum, / (Página 599) sine vestro enganno et absque omni retentu. Laudamus vobis dictis et vestris successoribus omnem censum et usaticum ac dominium et cetera omnia que habemus et habere debemus aliquo modo in ipso orto quem Bernardus Artus tenet per nos, idcirco, unum parem gallinarum et duas fogacas panis et unum medaliamlem vini et quartam partem tocius decimi predicti orti. Et est omnis predictus honor in comitatu Urgelli ad Sanaogiam. Omnia hec predicta de nostro iure et dominio in vestrum tradimus dominium et potestatem absque ullo retentu et sicut melius dici potest et intelligi ad omnem vestram utilitatem. Et erimus vobis semper guirentes in perpetuum ab omni persona. Actum est hoc ·VIII· idus novembris anno ·Mº·CCº· Incarnatione Verbi Dei. Sig+num Petri de Sanaogia, sig+num domine Raimunde, uxori [eius], sig+num Petri, sig+num Berengarii, filiorum nostrorum, qui hoc laudamus et firmamus. Sig+num Petri Urgellensis. Sig+num Bernardi Urgellensis, episcopi qui hoc firmat. Sig+num Andree [.....]. Sig+num Arnalli de Costa. Sig+num Petri Valentini, huius rei testium. Bernardus de Sanaogia, dudum capellanus scripsit hoc et hoc sig(signe)num imppressit die et anno quo supra, cum literis emendatis in linea ·XIIª· (…)”. (185). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 735 y 195


736. Linaje de Arnau de Cardona. Linaje de Guillem, vizconde de Cardona. Linaje de Arnau de Sanaüja. Documento 610. “(…) 1200, maig, 28. Arnau de Cardona, Pere Sarraí ialtres cavallers donen fi a les conteses que hi ha hagut entre ells i el prepòsit i l´església de Solsona. Es comprometen a no gravar o atropellar l´església de Solsona, i que lespersones que viuen sota la dependència dels canonges puguin restar salvats i segurs. D´acord amb el vescomte de Cardona, l´església de Santa maria de Solsona fa una compensació de cent cinquanta sous, iel preòsit disposarà que els seus homes es reformin i retornin ala societat de la mateixa església. (…) Ad tam presentium quam futurorum noticiam perveniat quod Arnaldus de Cardona et Petrus Sarracenus et Berengarius de Turre et Bertrandus atque Guilelmus venerunt ad finem et bonam pacis concordiam cum ecclesia censonensi et canonicis eius de omnibus malefactis et clamoribus et contentionibus quas predicti milites / (Página 736) faciebant et habebant adversus ecclesiam predictam et homines suos usque in hunc presentem diem. Tali scilicet racione quod Arnaldus de Cardona et Petrus Sarracenus et fratres sui per se ipsos et homines suos et omnes quo auditores eorum promittunt et assecurant per bonam fidem et sine omni malo ingenio quod per guerran sive per malefacta que homines de Celsona fecerint eis nec honori suo nec rebus eorum, de cetero Celsonensis ecclesia (…) Etpro hanc diffinicione sive composicione receperunt de bonis predicte ecclesie,consilioGuilelmi, vicecomitis de cardona,centum quinquaginta solidos, et restituerunt et reformaverunt se pristine societati iamdicte ecclesie in presencia Guilelmi, vicecomitis de Cardona, et Guilelmi de Belvezer et Bernardi de Fluviano et Petri, Celsonensis prepositi, et Raimundi de Ficulis et Arnaldi de Sanaugia et Guilelmi de Conchabela. Ego Guilelmus, vicecomes de Cardona, promitto quod non permittam venire predictos milites contra hoc factum et facial observare, sicut superius scriptum est, ecclesie celsonensi et canonicus ius semper, sine aliqua deceptione; preterea si aliquod malum vestris hominibus in villa Celsone habitantibus dederimus, non tenamus, set qui sunt de familia vestra sint escurrí ut superius scriptum est. (…) Sig+num Arnaldi de Cardona. Sig+num Petri sarraceni. Sig+num Berengarii de Turre. Sig+num Guilelmi Sarraceni. Sig+num Bertrandi Sarraceni. 0os qui hoc laudamus et propriis manibus firmamus testibusque firmare precipimus. Sig+num Guilelmi, vicecomitis de Cardona, qui hoc promitto adimplere ut supperius dictum est. Sig+num Petri de Vilanova, baiulus salis. Sig+num Bechdur, baiuli domini Guilelmi de Cardona. Sig+num Bernardi de Alta Ripa. Sig+num Bernardi de Fluviano. Sig+num Guilelmi de Vinea Mala. Sig+num Geraldi de

196


Chomabela. Huius facti trestes sunt. / (Página 737) Berengarius de Villasicca levita, qui hoc scripsit (…)”. (186). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 727 y 728. Linaje de Ramón de Guàrdia. Linaje de Guillem de Corsa, antepasado del que está enterrado en la catedral de Ciudadela de Menorca. Documento 602. “(…) 1199, gener, 14. Pere, prepòsit de Solsona, i els seus canonges arrenden a Bernat de Costa i al seu fill Andreu l´alou que té Santa Maria de Solsona a Sanäuja, una honor al Pujol i tot el cens que es percep a Sanaüja i al seu terme. Ho tindran èl servei de l´església de Solsona i els seus canonges. Pagaran cada any un cens de cinc sous agramuntesos cada festa de sant Miquel de setembre i no tindran capaltre senyor que l´església de Solsona. (…) / (Página 727) Signum Petri, celsonensis prepositi (signe). Sig+num Arnalli de Sanaogia. Ego Bernardus sacrista subscribo. Sig+num Petri prioris. Sig+num Ramon de Turre. Sig+num Guillemi de Corcza. Sig+num Arnalli de Costa. Sig+num Raimundi de Guardia, huius rei testium. Ego Guillemus de Conchabela subscribo. Bernardus de Sanaogia dudum capellanus scripsit (...)”. (187). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 286 y 287. Los hombres de Pedro I, rey de Aragón. Documento 58. “(…) 1198, febrer, 28. Protecció reial. Salvaguarda concedida per Pere I de Catalunya i Aragó a Bernat, abat del monestir de Sant Pere de la Portella. Restaven sota la seva protecció tots els béns i les honors de la Cerdanya,la vall de Ribes i elpriorat de Sant Pere del Mont, juntament amb tots els homes i les dones que hi visquessin.(…) Salvaguarda reial atorgada per en Pere d´Aragó y comte de Barcelona a fra Bernat, abat del monestir de S. Pere de la Portella, ab tots los seus béns, honors, possessions y facultats de dit monestir, ab tots los homes y fembres habitats dins los ports de / (Página 287) Serdenya y tot lo honor qui és en las valls de Ribas y lo Priorat de S. Pere del Mont y altres. Dada a Girona l´ultim dia de febrer de M C L XXXX VII, y closa per Pere de Boatis, notari (…)”. (188). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 243 y 244. Linaje de Ramon de Olivella. Linaje de Tornamira. Linaje de Argensola. Documento 155. “(…) 1199, maig, 5. Donació al monestir i professió com a monjo. Ramon d’Olivella, d’acord amb el 197


seu fill, Bernat, i amb la muller d’aquest, Guillema, dóna al monestir de Santa Maria de Serrateix, per a la salvació de l’ànima de la seva muller, Ermessenda, i per poder entrar al cenobi, els masos de “Corts sobirà” i de “Corts sotirà” i uns drets sobre una vinya. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (17 × 16 cm). Pergamí amb algunes taques i les lletres esblaïmades. Al verso: “XVI”. 0otum sit cunctis hanc scripturam audientibus quam ego Raimundus de Olivela, cum voluntate Bernardi, filii mei, et uxoris eius, Guillelme -urulmet, dono, laudo, concedo et in presenti cum hoc instrumento corporaliter trado domino Deo et Beate Marie Serratexe<n>sis, in manu Petri, eiusdem loci abbatis, pro remedio anime mee et pro anima uxoris mee Ermesendis et pro mea parte quam mihi accipio dum vivus et pleno sensu et memoria integra hoc seculum relinquo et ad dictum monasterium me transfero Deo ibidem militaturus sub iussione et mandato dicti Petri, abbatis, / (Página 244) secundum beati Benedicti regulam, illos duos mansos de Curtis subira et sutira, cum hominibus et feminis et cum omnibus qui ad eosdem mansos pertinent vel pertinere debent longe vel prope, cultum vel heremum, cum ingressibus et egressibus, cum aquis et pascuis et arboribus diversi generis et cum omnibus adempramentis, sicut melius et dici et nominari potest ad bonum et sanum intellectum dicti abbatis et successores eius. Sub tali videlicet racione ut ab hac die in antea nichil in prephatis mansis accipiamus vel accipere faciamus, nichil queramus vel querere faciamus, nichil demandemus vel demandare faciamus, preter decimam, sed sit francum alaudium prephati monasterii et monachorum in ibi commorantium, ad faciendum quodcumque voluerint sine vinculo et bladimento nostri et omnium nostrorum et sanguineorum et omnis persone. Adhuc dono et in presenti trado ipsam vineam de Caste[...] ut prephatum monasterium eiusque habitatores accipiant et habeant ipsam tascam fideliter, sicut resonat in meo testamento. Hec omnia superius scripta iam prephato monasterio dederam in meo testamento et adhuc sicut superius dictum est presentialiter trado et de meo iure in dominium et potestatem prephati monasteri et habitatores eius delibero. Actum est hoc III nonas may, anno Domini MCXC VIIII. Sig+num Raimundi de Olivela. Sig+num Bernardi, filii eius. Sig+num Guillelme, uxoris eius. Sig+num Geraldi de Argencola. Sig+num Raimundi de Tornamira. Sig+num Bertrandi de Tornamira. Sig+num Guillelmus, presbiter. Petrus, abbas +, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (189). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 243 y 244. 198


Linaje de Ramon de Olivella. Linaje de Tornamira. Linaje de Argensola. Documento 155. “(…) 1199, maig, 5. Donació al monestir i professió com a monjo. Ramon d’Olivella, d’acord amb el seu fill, Bernat, i amb la muller d’aquest, Guillema, dóna al monestir de Santa Maria de Serrateix, per a la salvació de l’ànima de la seva muller, Ermessenda, i per poder entrar al cenobi, els masos de “Corts sobirà” i de “Corts sotirà” i uns drets sobre una vinya. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (17 × 16 cm). Pergamí amb algunes taques i les lletres esblaïmades. Al verso: “XVI”. 0otum sit cunctis hanc scripturam audientibus quam ego Raimundus de Olivela, cum voluntate Bernardi, filii mei, et uxoris eius, Guillelme -urulmet, dono, laudo, concedo et in presenti cum hoc instrumento corporaliter trado domino Deo et Beate Marie Serratexe<n>sis, in manu Petri, eiusdem loci abbatis, pro remedio anime mee et pro anima uxoris mee Ermesendis et pro mea parte quam mihi accipio dum vivus et pleno sensu et memoria integra hoc seculum relinquo et ad dictum monasterium me transfero Deo ibidem militaturus sub iussione et mandato dicti Petri, abbatis, / (Página 244) secundum beati Benedicti regulam, illos duos mansos de Curtis subira et sutira, cum hominibus et feminis et cum omnibus qui ad eosdem mansos pertinent vel pertinere debent longe vel prope, cultum vel heremum, cum ingressibus et egressibus, cum aquis et pascuis et arboribus diversi generis et cum omnibus adempramentis, sicut melius et dici et nominari potest ad bonum et sanum intellectum dicti abbatis et successores eius. Sub tali videlicet racione ut ab hac die in antea nichil in prephatis mansis accipiamus vel accipere faciamus, nichil queramus vel querere faciamus, nichil demandemus vel demandare faciamus, preter decimam, sed sit francum alaudium prephati monasterii et monachorum in ibi commorantium, ad faciendum quodcumque voluerint sine vinculo et bladimento nostri et omnium nostrorum et sanguineorum et omnis persone. Adhuc dono et in presenti trado ipsam vineam de Caste[...] ut prephatum monasterium eiusque habitatores accipiant et habeant ipsam tascam fideliter, sicut resonat in meo testamento. Hec omnia superius scripta iam prephato monasterio dederam in meo testamento et adhuc sicut superius dictum est presentialiter trado et de meo iure in dominium et potestatem prephati monasteri et habitatores eius delibero. Actum est hoc III nonas may, anno Domini MCXC VIIII. Sig+num Raimundi de Olivela. Sig+num Bernardi, filii eius. Sig+num Guillelme, uxoris eius. Sig+num Geraldi de Argencola. Sig+num Raimundi de Tornamira. Sig+num Bertrandi de Tornamira. Sig+num Guillelmus, presbiter. Petrus, abbas +, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. 199


(190). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 247 y 248. Linaje de Guerau de Argensola. Documento 158. “(…) 1204, gener, 26. Establiment. Guerau d’Argençola i la seva muller, Estefania, donen a Ferrer de Muga i a la seva muller, Ermessenda, el domini útil de l’honor que tenen a “Gorg Monegal”, a canvi que el treballin, hi facin cases i donin cada any la tasca de les collites. Per aquest establiment reben nou sous de Barcelona. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (9 × 26,5 cm). Pergamí amb algunes taques poc importants. Escriptura feta amb cura. 0otum sit cunctis quod ego Geraldus de Argenziola et uxori mee, Estefania. -os pariter, per nos et per omnes nostros qui sunt et venturi sunt, donamus, concedimus atque laudamus ad te Ferrario de Muga et ad uxori tue, Ermessendis, et filiis et filiabas vestris et omni proieniei atque posteritati omni tempore totum ipsum nostrum honorem quem nos habemus et habere debemos et in antea conquirere potuerimus in Górg Monegál1 qui modo donavit nobis quartum. In tali pactum donamus vobis ipsum honores ut bene laboretis et plantetis et melioretis ipsum honores et faciatis ibi casas si facere volueritis et de expleta quam Deus / (Página 248) ibi dederit de pane et vini reddatis vobis et vestri nobis et successoribus nostris tascam fideliter per infinita secula et date nobis quale volueritis vos vindemiam vel vini. Et si feceritis ibi casas vel quantosque melioramentos ibi feceritis non faciatis nobis vel nostris nullis aliis redditibus nisi tascam de pane et vini sicut dictum est. Et donamus vobis cum intratibus et exitibus et affrontacionibus qui ad ipsum honorem pertinent et pertinere debent et convenimus vobis vel vestris esse guarentos contra cunctos. Et contra ista carta non posset venire nullam legem per frangere vel disrumpere. Et per istum donum accepimus de bonis vestris VIIII solidos Barchinonenses ex quibus sumus a vobis bene paccati. Et donamus vobis predictum honorem ad vestras voluntates facere extra milites et ecclesia, salve iure nostro successorumque nostrorum in omnibus. Actum est hoc VII kalendas febrerii, anno ab incarnacione Christi Mº CCº IIIº. Sig+num Geraldi, sig+num Estefania, qui hoc mandamus scribere et firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Poncii de Argenziola, baiuli. Sig+num Arnaldi de Puíg. Sig+num Ferrari de Fontanáls. Sig+num Berengarii de Corts. Sig+num Arnaldi de Beures. Sig+num Petrus de Monte. Sig+num Guillelmi, clerici Castro Iterale. Presbiter Bernardus qui hoc scripsit die et anno quo + supra (...)”.

200


(191). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 243 y 244. Linaje de Ramon de Olivella. Linaje de Tornamira. Linaje de Argensola. Documento 155. “(…) 1199, maig, 5. Donació al monestir i professió com a monjo. Ramon d’Olivella, d’acord amb el seu fill, Bernat, i amb la muller d’aquest, Guillema, dóna al monestir de Santa Maria de Serrateix, per a la salvació de l’ànima de la seva muller, Ermessenda, i per poder entrar al cenobi, els masos de “Corts sobirà” i de “Corts sotirà” i uns drets sobre una vinya. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (17 × 16 cm). Pergamí amb algunes taques i les lletres esblaïmades. Al verso: “XVI”. 0otum sit cunctis hanc scripturam audientibus quam ego Raimundus de Olivela, cum voluntate Bernardi, filii mei, et uxoris eius, Guillelme -urulmet, dono, laudo, concedo et in presenti cum hoc instrumento corporaliter trado domino Deo et Beate Marie Serratexe<n>sis, in manu Petri, eiusdem loci abbatis, pro remedio anime mee et pro anima uxoris mee Ermesendis et pro mea parte quam mihi accipio dum vivus et pleno sensu et memoria integra hoc seculum relinquo et ad dictum monasterium me transfero Deo ibidem militaturus sub iussione et mandato dicti Petri, abbatis, / (Página 244) secundum beati Benedicti regulam, illos duos mansos de Curtis subira et sutira, cum hominibus et feminis et cum omnibus qui ad eosdem mansos pertinent vel pertinere debent longe vel prope, cultum vel heremum, cum ingressibus et egressibus, cum aquis et pascuis et arboribus diversi generis et cum omnibus adempramentis, sicut melius et dici et nominari potest ad bonum et sanum intellectum dicti abbatis et successores eius. Sub tali videlicet racione ut ab hac die in antea nichil in prephatis mansis accipiamus vel accipere faciamus, nichil queramus vel querere faciamus, nichil demandemus vel demandare faciamus, preter decimam, sed sit francum alaudium prephati monasterii et monachorum in ibi commorantium, ad faciendum quodcumque voluerint sine vinculo et bladimento nostri et omnium nostrorum et sanguineorum et omnis persone. Adhuc dono et in presenti trado ipsam vineam de Caste[...] ut prephatum monasterium eiusque habitatores accipiant et habeant ipsam tascam fideliter, sicut resonat in meo testamento. Hec omnia superius scripta iam prephato monasterio dederam in meo testamento et adhuc sicut superius dictum est presentialiter trado et de meo iure in dominium et potestatem prephati monasteri et habitatores eius delibero. Actum est hoc III nonas may, anno Domini MCXC VIIII. Sig+num Raimundi de Olivela. Sig+num Bernardi, filii eius. Sig+num Guillelme, uxoris eius. 201


Sig+num Geraldi de Argencola. Sig+num Raimundi de Tornamira. Sig+num Bertrandi de Tornamira. Sig+num Guillelmus, presbiter. Petrus, abbas +, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (192). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 248 y 249. Linaje Hugonis, Linaje Mataplana, Linaje Crexell, Linaje de Sales. Documento 159. “(…) 1207, setembre, 14. Donació i venda privades. Hug de 0evà dóna a la seva filla, Berenguera, i al seu marit, Berenguer de Viver, l’alou que té a la parròquia de Sant Cristòfol de 0evà i al mas de “Coma Rossa”, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Planoles, a canvi de dos-cents seixanta sous de Barcelona. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (9 × 44 cm). Pergamí en bon estat de conservació, amb alguna taca i algun forat petit. Escriptura acurada; les lletres segueixen unes ratlles. Al verso: “Any 1207”. 0otificetur cunctis quod ego Hugo de -ava voluntate spontanea dono et cum hoc instrumento in presenti trado tibi Berengarie, filie / (Página 249) mee, et Berengario de Viver, marito tuo, et omni posteritati vestre in perpetuum totum ipsum alodium quod habeo et habere debeo paterna sive aviatica voce, in omni parrochia Sancti Christofori de 0ava et in omnibus suis terminis, per monte et planum. Et dono similiter vobis totum quantum habeo et habere debeo qualicumque modo in manso de Coma Rossa et in omnibus suis pertinenciis et tenedonibus. Tali modo dono vobis totum prenominatum alodium et totum quantum in prenominato manso de Coma Rossa, qui est in parrochia Sancti Vincentii de Planedoles, habeo, quod habeatis et possideatis et expletetis omnia ea vos et omnis posteritas vestra sicut melius dici et intelligi potest ad utilitatem vestri ad omnes voluntates vestras perpetuo faciendas per franchum alodium, sicut melius Gerallus Hugonis, avis meus, et Gerallus, pater meus, et ego omnia suprascripta habuimus et tenuimus. Quod si qua lex sive racio ad superius scriptum disrumpendum surrexerit illi legi sive racioni penitur renuncio. Per qua donacione accipio de te prenominato Berengario CCLX solidos Barchinonenses, de quibus bene sum a te paccatus et extrahite de pignore hoc quod in prenominato honore inpignoratum est. Si quis hanc kartam infringere voluerit dupliciter restauret. Que est acta XVIII kalendas octobris, anno a nativitate Christi Mº CCº VIIº. Sig+num Hugonis de -ava, qui hoc laudo et firmo et propriis manibus tactis sacrosanctis super IIIIor Evangelia iuro quod contra hanc donacionem non veniam ego et omnis alia persona per me, 202


que si forte tu, Berengaria, obieris absque infante Berengarius, maritus tuus, teneat dictum honorem donec habeat in tractum dictum aver. Sig+num Hugonis de Mataplana. Sig+num Hugonis, filii eius. Sig+num Willelmi de Crexel. Sig+num Dalmacii de Crexel. Sig+num Willelmi de Sales. Sig+num Bernardi de Vinea. Sig+num Petri de Roma. Sig+num Eimerici. Sig+num Raimundi Ranmira, notarii.* Sig+num Guillelmi Tenrariensis, iudicis Rivipollensis.* GUIEL[MUS] + qui hoc scripsit et superponuit in VIIIª linea habeat sub die et anno quo sss. supra (…)”. (193). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 248 y 249. Linaje Hugonis, Linaje Mataplana, Linaje Crexell, Linaje de Sales. Documento 159. “(…) 1207, setembre, 14. Donació i venda privades. Hug de 0evà dóna a la seva filla, Berenguera, i al seu marit, Berenguer de Viver, l’alou que té a la parròquia de Sant Cristòfol de 0evà i al mas de “Coma Rossa”, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Planoles, a canvi de dos-cents seixanta sous de Barcelona. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (9 × 44 cm). Pergamí en bon estat de conservació, amb alguna taca i algun forat petit. Escriptura acurada; les lletres segueixen unes ratlles. Al verso: “Any 1207”. 0otificetur cunctis quod ego Hugo de -ava voluntate spontanea dono et cum hoc instrumento in presenti trado tibi Berengarie, filie / (Página 249) mee, et Berengario de Viver, marito tuo, et omni posteritati vestre in perpetuum totum ipsum alodium quod habeo et habere debeo paterna sive aviatica voce, in omni parrochia Sancti Christofori de 0ava et in omnibus suis terminis, per monte et planum. Et dono similiter vobis totum quantum habeo et habere debeo qualicumque modo in manso de Coma Rossa et in omnibus suis pertinenciis et tenedonibus. Tali modo dono vobis totum prenominatum alodium et totum quantum in prenominato manso de Coma Rossa, qui est in parrochia Sancti Vincentii de Planedoles, habeo, quod habeatis et possideatis et expletetis omnia ea vos et omnis posteritas vestra sicut melius dici et intelligi potest ad utilitatem vestri ad omnes voluntates vestras perpetuo faciendas per franchum alodium, sicut melius Gerallus Hugonis, avis meus, et Gerallus, pater meus, et ego omnia suprascripta habuimus et tenuimus. Quod si qua lex sive racio ad superius scriptum disrumpendum surrexerit illi legi sive racioni penitur renuncio. Per qua donacione accipio de te prenominato Berengario CCLX solidos Barchinonenses, de quibus bene sum a te paccatus et

203


extrahite de pignore hoc quod in prenominato honore inpignoratum est. Si quis hanc kartam infringere voluerit dupliciter restauret. Que est acta XVIII kalendas octobris, anno a nativitate Christi Mº CCº VIIº. Sig+num Hugonis de -ava, qui hoc laudo et firmo et propriis manibus tactis sacrosanctis super IIIIor Evangelia iuro quod contra hanc donacionem non veniam ego et omnis alia persona per me, que si forte tu, Berengaria, obieris absque infante Berengarius, maritus tuus, teneat dictum honorem donec habeat in tractum dictum aver. Sig+num Hugonis de Mataplana. Sig+num Hugonis, filii eius. Sig+num Willelmi de Crexel. Sig+num Dalmacii de Crexel. Sig+num Willelmi de Sales. Sig+num Bernardi de Vinea. Sig+num Petri de Roma. Sig+num Eimerici. Sig+num Raimundi Ranmira, notarii.* Sig+num Guillelmi Tenrariensis, iudicis Rivipollensis.* GUIEL[MUS] + qui hoc scripsit et superponuit in VIIIª linea habeat sub die et anno quo sss. supra (…)”. (194). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 643 y 644. Linaje de Bernat Hug o Hugoni. Documento 447. “(…) 1205, gener, 26. Bernat Hug i la seva muller Adelaida venen a perpetuïtat les cases construïdes a la vila de Montblanc a Pere Franc. Les tenen per Ramon Joan i la seva muller Guillema per dos-cents sous i vuit diners. S’estableix el dret de fadiga en deu dies. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 17. Original. 0otificetur conctis quod ego Bertrandus Ugonum et coniux mea Alaiz, pro nobis et pro nostris, venditoris sumus vobis Petro Franch et vestre posteritati in perpetuum vel cui dare aut dimitere volueritis, videlicet, q<u>endas domos nostras structas et instructas, quod habemus in villa de Montis Albi, quas tenemus per Raimundum Iohannem et coniugi eius Guillelme. Dicimus quod affrontat sotal cum solario, a prima parte, Iohannis de Rocafort, a secunda Guillelmi de Portella, a duobus partibus in viis. Cortallum cum domo, quod se tenet cooperta, est contiguam Stefanum Borsser, a secunda / (página 644) parte in via, a tercia parte Iohannem Mercer, a quarta Raimundum Iohannem, sicut afrontantur, predictam staticam, structa et instructa, sic vendimus vobis et vestris, cum ingressibus et egressibus et cum iuribus ibi continentibus et cum melioramentibus, qui ibi facere poteritis, de terra usque in celum, per precium ·CC· solidos Barchinonensis, de quibus a vobis bene paccati sumus. Et si amplius valent ab hoc precio totum in donatione habeatis. Verumtamen in tali pacto vendimus vobis et vestris quod faciatis tributum annuatim 204


festo Sancti Michaelis Septembris Raimundo Iohanni et coniux eius Guillelme ·II· solidos Barchinonensis et ·VIII· denarios, et eorum progeniei in perpetuum et non eligatis alios seniores nisi tantum eos et suis. Item de vendicione et pignore fatigam ·X· dierum in eos et suis exigatis. Et si noluerint retinere faciatis vestram voluntatem vestris consimilibus tamen, salvo iure et dominio eis eorumque a nostro nostrorumque posse et dominio eicimus et in vestrum posse mitimus vestre voluntati ut scribitur. Deinde guirentes et auctores esse convenimus contra omnem personam perhenniter. Item ego Alaiz renuncio eodem consuetudinem legis nove ac veteri, quod deincebs mihi naturaliter nequeat et iuro meis propriis manibus per Deum et super sancti quatuor Evangelia, quod deincebs contra ista vendicione non veniam ullas voces, set semper tenere et custodire faciam in perpetuum. Actum est hoc ·VII· kalnedas februarii ab Incarnatione Domini ·M·CC·IIII·. Sig+num Bertrandi Ugoni, sig+num Alais, sig+num Guillelmi, filii nostri, sig+num Raimundi Iohanni, sig+num Guillelmi, nos qui hoc fecimus scribere testibusque firmare rogavimus. Sig+num Guillelmi Ugoni. Sig+num Guillelmi de Bellapertxi. Guillelmus de Malgrad, qui hoc scripsit mandato G<uillelmi> de Tarrega et ·SSS· fecit. (…)”. (195). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 248 y 249. Linaje Hugonis, Linaje Mataplana, Linaje Crexell, Linaje de Sales. Documento 159. “(…) 1207, setembre, 14. Donació i venda privades. Hug de 0evà dóna a la seva filla, Berenguera, i al seu marit, Berenguer de Viver, l’alou que té a la parròquia de Sant Cristòfol de 0evà i al mas de “Coma Rossa”, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Planoles, a canvi de dos-cents seixanta sous de Barcelona. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (9 × 44 cm). Pergamí en bon estat de conservació, amb alguna taca i algun forat petit. Escriptura acurada; les lletres segueixen unes ratlles. Al verso: “Any 1207”. 0otificetur cunctis quod ego Hugo de -ava voluntate spontanea dono et cum hoc instrumento in presenti trado tibi Berengarie, filie / (Página 249) mee, et Berengario de Viver, marito tuo, et omni posteritati vestre in perpetuum totum ipsum alodium quod habeo et habere debeo paterna sive aviatica voce, in omni parrochia Sancti Christofori de 0ava et in omnibus suis terminis, per monte et planum. Et dono similiter vobis totum quantum habeo et habere debeo qualicumque modo in manso de Coma Rossa et in omnibus suis pertinenciis et tenedonibus. Tali modo dono vobis totum prenominatum alodium et 205


totum quantum in prenominato manso de Coma Rossa, qui est in parrochia Sancti Vincentii de Planedoles, habeo, quod habeatis et possideatis et expletetis omnia ea vos et omnis posteritas vestra sicut melius dici et intelligi potest ad utilitatem vestri ad omnes voluntates vestras perpetuo faciendas per franchum alodium, sicut melius Gerallus Hugonis, avis meus, et Gerallus, pater meus, et ego omnia suprascripta habuimus et tenuimus. Quod si qua lex sive racio ad superius scriptum disrumpendum surrexerit illi legi sive racioni penitur renuncio. Per qua donacione accipio de te prenominato Berengario CCLX solidos Barchinonenses, de quibus bene sum a te paccatus et extrahite de pignore hoc quod in prenominato honore inpignoratum est. Si quis hanc kartam infringere voluerit dupliciter restauret. Que est acta XVIII kalendas octobris, anno a nativitate Christi Mº CCº VIIº. Sig+num Hugonis de -ava, qui hoc laudo et firmo et propriis manibus tactis sacrosanctis super IIIIor Evangelia iuro quod contra hanc donacionem non veniam ego et omnis alia persona per me, que si forte tu, Berengaria, obieris absque infante Berengarius, maritus tuus, teneat dictum honorem donec habeat in tractum dictum aver. Sig+num Hugonis de Mataplana. Sig+num Hugonis, filii eius. Sig+num Willelmi de Crexel. Sig+num Dalmacii de Crexel. Sig+num Willelmi de Sales. Sig+num Bernardi de Vinea. Sig+num Petri de Roma. Sig+num Eimerici. Sig+num Raimundi Ranmira, notarii.* Sig+num Guillelmi Tenrariensis, iudicis Rivipollensis.* GUIEL[MUS] + qui hoc scripsit et superponuit in VIIIª linea habeat sub die et anno quo sss. supra (…)”. (196). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 250. Linaje de Ferrer de Mur. Documento 160. “(…) 1208, agost, 21. Renúncia de canongia. Ferrer de Mur, beneficiat de Sant Jaume de Calaf, renuncia a la canongia que tenia a l’església de Sant Jaume, atesa la manca de devoció per vestir l’hàbit de sant Agustí. Hi són presents l’abat de Sant Vicenç de Cardona, Guillem [II], el prior de Calaf, Pere, el vescomte de Cardona, Guillem, l’abat de Santa Maria de Serrateix, Pere, i alguns altres testimonis. L’abat de Sant Vicenç de Cardona i el prior de Calaf lliuren, a Ferrer de Mur, tres-cents sous de Barcelona. [A]. Original perdut. B. Regest: BC, Pasqual, IV, 177. C. Regest: ADS, Secció Cardona, núm. 23, Abaciologi, fol. 28. a.* A. GALERA, Diplomatari de la vila..., doc. 305, pàg. 377 (...)”. (197). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. 206


Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 250. Linaje de Ramón de Caserres. Documento 161. “(…) 1210, abril, 18. Confirmació d’establiment. Ramon de Casserres, la seva muller, Ramona, i llur fill, Ramon, confirmen la cessió del domini útil d’un alou del mas Rovira [de Castelladral] a Bernat de Rovira i a la seva muller, Berenguera, a canvi d’un cens d’un quarter i mig d’oli segons la mesura de Cardona. Per fer aquesta confirmació reben quinze sous. [A]. Original perdut. B.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Còpia del 1251 (9,5 × 19 cm). Pergamí amb algunes taques al mig que van de dalt a baix. Hoc est translatum fideliter sumptum sic inceptum: 0otum sit cunctis hanc scripturam audientibus quod ego Raimundus de Casseres et uxor mea, Raimunda, et filius noster, Raimundus, per nos et per omnem nostram proieniem natam et nascituram, diffinimus et evacuamus tibi Bernardo de Ruvira et uxori tue, Berengarie,1 et infantibus vestris et omni eorum progenies atque posteritati omni tempore ipsum nostrum alaudium francum quem vobis modo tenetis in manso de Ruvira, cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus et terminis atque afrontacionibus, tali condicione et cum omnibus que ad eundem honorem pertinent vel pertinere videtur, sub tali condicione ut faciatis nobis et nostris et cui nos dare voluerimus annuatim omni tempore III migs quarters de olei ad mensuram Cardonam pro censu ad festum Sancte / (Página 251) Marie septembris. [Alium] censum factum nihil nobis in ipsum honorem requiramus et requirere faciamus, nec nullam forciam neque apoderamentis ibi non faciamus nec facere faciamus. Hoc ipsum honorem patenter habeatis, teneatis et expletetis sine ulla diminucione et accipimus a vobis pro hac difinicione XV solidos, ex quibus sumus a vobis bene paccati. 0ulla igitur lex divina sive humana, nullum ius, nullumque instrumentum contra hanc cartam difinicionis non possit venire, set in perpetuum optineat robur. Actum est hoc XIIII kalendas madii, anno Domini millessimo CC VIIII. Sig+num Raimundi de Casseres, sig+num Raimunde, uxoris eius, sig+num Raimundi, filii eorum, nos qui hoc fecimus et firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Guillelme, filia dicti Raimundi. Sig+num Berengarii de Olivella. Sig+num Arnaldi de Albesa. Sig+num Berengarii de Sorisa. Sig+num Guillelmi, capellani de Castro Iterali. Sig+num Petri de Villalta. Arnaldus, acolitus, qui hoc scripsit, cum literis dampnatis in XV linea, die et anno quo sss. supra. Arnaldus, sacrista et monachus, qui hoc fideliter translavit, cum literis dampnatis in tercia linea ubi dicitur Raimunde et in IIII ubi dicitur tali con<dicioni>, in anno Domini Mº CCº Lº, die [Sancte Marie] februarii, anno3 quo + supra (...)”.

207


(198). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 609 y 610. Linaje de Adalbert de Queralt. Documento 422. “(…) 1201, juny, 11. Concòrdia entre Sibil·la de Queralt —amb el consentiment del seu marit Arnau d’Oló— i l’abat Bernat d’Àger i el monestir de Santes Creus sobre l’honor de Sant Gallart, del terme de Santa Coloma de Queralt. Ambdues parts acorden, sobre aquesta honor donada a Santes Creus per Adalbert de Queralt, pare de Sibil·la, que compartiran a parts iguals la mateixa jurisdicció sobre tots els béns i drets de la propietat. Perquè aquest conveni sigui efectiu el monestir dóna a Sibil·la de Queralt cent sous barcelonesos. L’acte és fet davant de Berenguer d’Ortís, de Pere de Cornellà, d’Arnau de Queralt, de Bernat de 0azari i de Pere de Rossell, a més d’altres prohoms. / (Página 610) [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 17. Trasllat de 13 de maig de 1236 fet per Berenguer, monjo i prevere (Fratrer Berengarius, presbiter et monachus hoc translatum fideliter scripsit et hoc sig(signe)num fecit in ·III· idus mai anno Domini ·M·CC·XXXVI· et cum suprascriptis literis in ·IX· linea ubi dicitur iam dictam). Presenta dificultats de lectura per la conservació deficient; els espais [±] no es poden llegir. 0otum sit cunctis quod ego Sibilia Cheralt et vir meus A<rnaldus> de Olo, per nos et per omnes nostros, modo cum hoc presenti scripto, venimus ad finem et ad concordiam et ad bonam pacem cum dompno B<ernardo>, abbate Sanctarum Crucum, et cum aliis fratribus qui ibu sunt vel fuerint, de ipso honore de Sanilgaiard, qui est infra terminos castri Sancte Columbe, quem honorem Adalbertus de Cheralt, pater de me Sibilia, reliquid Sanctus Crucibus cum suo corpore, in tali videlicet ratione, quod dompnus abbas et conventus et fratres, qui ibi sunt vel fuerint, habeant in supradicto honore medietatem, scilicet, in homines et feminas, qui ibi sunt vel fuerint, et in omnibus censibus et in usaticis et in decima et in questies sive in iovas et in tragies et in aemprius et in turre et in mansiones et in placita et in firmamencis et in forcias et in trobas et in estabilimentos et in pascuis et in garriciis sive in aquiis aquarum et in petras petrarum et in regos sive capudregos et in omni molendina et in omni re, quod omo nominare potest et ad usus hominis pertinet et pertinere debet, et sicut melius disci et intelligi potest ad profectum ipius monasterii in perpetuum. Et ego Sibilia et vir meus et nostri habeamus aliam medietatem similiter in ipsa loca. Et non accipiamus ibi aliquid sine vos nec vos sine nos. Set nos et vos quicquid ibi acceperimus vel fecerimus in simul faciamus et accipiamus et in simul faciamus et 208


accipiamus et in simul [±3] habeamus nos et vos1 per medium et non possimus ibi facere forciam nos neque nostri sine vos neque vos sine nos. Et dominicatura [...] est divisa et partita et cum affrontationibus et pertinenciis et cum omnibus exitibus et egressibus istorum predictum. Et propter hanc finem et concordiam iam dictam habuimus ·C· solidos in helemosinies predicti monasterii. Hoc fuit factum in posse de Berengarii de Ortis et de P<etri> de Corneliano et de A<rnaldi> de Cheralt et de B<ernardi> de -azarii et de P<etri> Rossel et aliorum multorum proborum hominum. Et si quis hoc disrumperit in duplo componat et post hoc in perpetuum permansit. Et est ista in comitatu M<inorise> et in iam dictum terminum vel locum. / (Página 611) Actum est hoc ·III· idus iunii anno Domini ·M·CC·I·. Sig+num A<rnaldus> d<e> Olono, sig+num Sibilie, coniux eius, nos qui hoc fieri iussimus et firmavimus testibusque firmare rogavimus. Sig+num Berengarii de Orts. Sig+num B<ernardi> de Medians. Sig+num P<etri> de Corneia. Sig+num Geralli de Muntagud. Sig+num F. de Orpi. Sig+num B<ernardi> de -azarii. Sig+num P<etri> Rossel. Berengarius, presbiter, qui hoc scripsit iussione istorum predictum + die et anno quo supra (...)”. (199). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 701 y 702. Linaje de Berenguer de Queralt. Documento 491. “(…) 1209, octubre, 8. Esponsalici, fet per Berenguer de Queralt a la seva esposa Elisenda, consistent en la donació del castell i terme de Fontrubí i del feu d’Avinyonet del Penedès, els quals té en feu pel rei. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 18. Trasllat fet el 26 de novembre de 1276 (Ego fratrer Raymundus de Calcedere, hoc translatum fideliter translatavi ·VIº· kalendas decembris anno Domini ·Mº·CCº·LXXº·VIº·). Els testimonis del trasllat van ser Berenguer Alamany, Ramon Dominic i Berenguer de Luganela (Testes huius translati sunt Beregarius Alamanni, Raimundus Dominici et Berengarius de Laganela). Sit notum omnibus quod ego Berengarius de Cheralto, sponte et propria voluntate, vendo et in recompensationem tui sponsalicii dono tibi Elicsendi, uxori mee, et illis quibus dare vel dimitere, sine ullo modo, volueris alienare, castrum de Fonte Rubia, cum ómnibus suis terminis, quod voce genitorum meorum habeo et per dominum regem in feudum teneo in comitatu Barchinone et omnem feudum de Avinione, quod per dominum regem teneo et tenere debeo in terminis castrorum Olerdule et Avinionis et in omnibus aliis locis infra terminos Penitensis, quod est in eodem comitatu. Hec itaque omnia 209


cum suis terminis et cum militibus et dominabus et ceteris hominibus et feminis et cum domibus et mansis et terris cultis et incultis et vineis et ortis et arboribus diversi generis et ómnibus que ad castrum et feudum pertinent et pertinere debent, vendo et dono tibi Elicsendi et illis quibus volueris, ac ut melius dici potest vel intelligi et ad tuum et illorum quorum volueris salvamentum. Hec omnia de meo iure in tuum et horum quorum volueris trado dominium et potestatem ad habendum et possidendum et omnem tuam et illorum quorum volueris voluntatem faciendam sine vinculo ullius hominis vel femine et sine ullo meo meorumque retentu, salvo/ (Página 702) fidelitate et iure domino regi. Per hanc enim venditionem et recompensacionem accepi a te quindecim milia solidos monete curribile Barchinone et preterea recepi de te finem et remissionem tocius sponsalicii quod tibi fecerimus. 0e igitur occasione dupli enganni vel aliquo alio modo possim ego vel aliquis meo nomine possit unquam in aliquo contra vendicionem et donacionem presentem venire ad aut te vel locum tuum tenentes de peccunia non numerata seu de non tradito sponsalicio convenire quantum ad hoc per me et omnes meos renuncio ipsi occasioni et excepcioni non numerare peccunie et non traditi sponsalicii et iuri quo consciutur donacionem inter virum mulierem constante matrimonio non valere et eciam omni decreto et privilegio et omni auxilio ac beneficio iuris divini scripti et non scripti et humani et consuetudini et ad maiorem firmitatem, iuro per Deum tactis Sacrosanctis quatuor Evangelis me hanc vendicionem et donacionem firmam semper et ratam habere et nunquam contra eam venire in aliquo dominum. Siquidem nos P<etrus>, Dei gratia, rex Aragone, comes Barchinone, approbantes et affirmantes omnia predicta statuimus nos fideiussores tibi Elicsendi et quibus volueris, quod faciamus te et tuos et illos quos volueris habere et tenere, possidere et expletare predicta omnia in sana pace contra omnes personas et ad tuum et illorum quorum quos volueris salvamentum et intellectum sine tuo locumque tenencium tuum fraude et dampno. Ego vero Elicsendis, bono animo et spontanea voluntate, non coacta non circunventa, profitero et recognosco tibi B<erengario> de Cheralto, quod sum bene paccata de toto sponsalicio quod mihi feceras, ita quod ullam michi superest dicto vel peticio. Signum (signe) Petri, Dei gratia, regis Aragone et comitis Barchinone, qui hoc laudo et firmo hoc salvo, quod tu Elicsendis aut successores tui non possitis vendere vel alienare nisi persone de tuo valore. Ffactum est hoc octavo idus octobris anno Domini ·Mº·CCº·IXº·. Sig+num Berengarii de Cheralto, qui hoc totum concedens confirmo testesque rogo. Sig+num Guillelmi de Cardona, vicecomitis. Sig+num Guillelmi de Cervaria. Sig+num Ugonis de Turri Rubea. Sig+num Raimundi Gauceran. Guillelmus, Ausonensis 210


episcopus (signe). Sig+num G<uillelmi> R<aimundi>, senescalci domini regis vicarii, teste. / (Página 703) (…)”. (200). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 703 y 704. Linaje de Arnau de Queralt. Documento 492. “(…) 1209, setembre, 24. Arnau de Queralt, per la salvació de la seva ànima i la dels seus pares, dóna sense cap retenció, quatre-cents sous barcelonesos de penyora sobre Sant Gallard, propietat d’Arnau d’Olò, al monestir de Santes Creus, al seu abat Bernat d’Àger i a tots els monjos del cenobi. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 19. Original. Sit notum cunctis quod ego Arnaldus de Cheralto, bono animo et spontanea voluntate, pro amore Dei et remedio ac salute anime mee et parentum meorum, dono et offero, in morte et in vita, sine omni retentu et irrevocabiliter, domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, scilicet, ·CCC· solidos Barchinone, quos habeo super illud pignus de Sene Gaiart, quod teneo de Arnaldo de Olone. Tali vero pacto ut tamdiu predictum pignus habeatis et teneatis, possideatis et expletetis, donec de redditibus et expletis omnibus predicti pignoris, sitis paccati integriter et sine ulla diminucione vel contrarietate ad vestram recognicionem de predictis ·CCC· solidos et etiam amplius de omnibus expensis et missionibus que ibi pro pignore isto ullo modo feceritis in eundo vel redeundo vel alio quocumque casu vel modo. Et ero vobis fidelis garens de predicte secundum meum posse de predicto pignore. Et promitto et convenio Deo et vobis iam dictis fratribus quod hoc totum inde superius scriptum est observabo et complebo bona fide et sine omni malo ingenio, sicut melius dici vel intelligi potest ad vestrum profectum et salvamentum. Siquis hoc fregerit vel frangere temptaverit non valeat, set supradicta in dupplo componat et hoc secriptum firmum permaneat. Actum est hoc ·VIII· kalendas octobris anno Domini ·Mº·CCº·IXº·. Sig+num Arnaldi de Queralto, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Bernardi de Capraria. Sig+num Arnaldi de -asario. Sig+num Arnaldi Rosselli. / (Página 704) Sig(signe)num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, cum litteris suprapositis in ·VIIIª· linea et dampnatis in ·VIIIIª·(…)”. (201). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 744 y 745. Linaje de Berenguer de Queralt. Documento 523. “(…) 211


1213, juny, 25. Testament d’Elisenda de Queralt pel qual mana ser enterrada a Santes Creus. Deixa al cenobi el delme d’Avinyonet i si el seu marit, Berenguer de Queralt, no ho permet s’obliga amb les rendes de Font-rubí i de Queralt a la satisfacció de la mateixa quantitat del delme atorgat als monjos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 19. Original. El final del document, on hi figura [±], és il·legible. In nomine sancte et individue Trinitatis. Ego Elixendis de Queralt, uxor Berengarii de Queralt, pleno sensu et plena memoria, facio meum testamentum et eligo manumissores meos Berengarium de Queralt, dominum et maritum meum, et Raimundum de Barberazo et Arnaldum de Miralles, quos rogo humiliter et in remissionem peccatorum eis inuingo ut ipsi distribuant omnes meas res, mobiles et immobiles, sicut inferius invenerint ordinatum. In primis dimitto corpus meus sepeliendum in monasterio de Sanctis Crucibus, cui monasterio dimitto pro remedio peccatorum meorum et omnium fidelium defunctorum illud decimum de Avinione, quod Berengarius de Queralt, dominus meus, et maritus, donavit mihi et vendidit, ut habeat dictum monasterium et teneat et possideat sine impedimento alicuis hominis, quod admodum ego illud habeo et teneo et in carta donationis et emptionis mee continetur, ad faciendum inde omnes suas voluntates in perpetuum et sicut melius dici vel intelligi potest, ad utilitatem eidem monasterium, non obstante vel inpediente aliquo iure divino vel humano scripto vel non scripto, huic nostre donatores vel alie sive aliis inferius scriptis. Et dimitto eidem / (Página 745) monasterio mansum de Avellano, qui est in comitatu Barchinone, in terminis castri de Fontis Rubei, sicut illum comparavi a Petro de Montgrivi, sicut in carta emptionis resonat, ut idem monasterium habeat et possideat potenter et privatice omni tempore, ad salutem et remedium anime mee et parentum meorum et omnium fidelium defunctorum. Item dimito eidem monasterio omnes res meas mobiles, frumentum, ordeum sive aliud genus annone, vinum et vasa vinarum et panos, bestias et omnia alia quecumque sint mobilia utricumque locorum sub tali conditione quod abbas et fratres eiusdem monasterii persolvant inde debita mea et helemosinas que inferi sunt expressa. In primis dimitto Deo et sancte Marie Virgini et monasterio Vallbone ·CCC· solidos Barchinone. Dimito Geralde, nepti mee, filie Raimunde Roveira, quingentos solidos Barchinone et eidem Raimunde de Zaroveira ·CC· solidos. Item dimito quendam puerum nutrendi nomine Muntanola in monasterium de Sanctis Crucibus, usque ad etatem ·XVIII· annorum, et si voluerit recipere habitum religionis, abbas et fratres recipiant eum, si vero noluerit recipere habitum, donent ei ·CC· 212


solidos Barchinone, si antea non fuerit hereditatus, si hereditatem habuerit non dentur ei ·CC· solidos. Item dimitto quendam nutritum meum, qui est debile, eidem monasterio ut nutriatur ibi pro amore Dei. Item dimito cuidam nutricato meo ·CC· solidos. Item mando abbati et fratribus quod persolvant ·CCC·XX·II· solidos, quos iniuste habui adversis hominibus, sicut continetur in carta, in qua sunt expresse res quas habui iniuste et summatim precium expressum est in ea, quam omne davi prioris Sanctis Crucibus reservandam et de istius ·CCC·XXII· solidos, quod ego iniuste habui quinquaginta, quod ego habuero solutum, non persolvat monasterium. Pretera volo et mando quod monasterium de Sanctis Crucibus teneatur persolvere omnia que superius sunt expressa, nisi ego totum vel partem persolveri, antequam obieri quod nisi totum vel partem persolveri, antequam dictus, quod si ego persolveam nisi teneatur monasterium persolvere. Item ad maiorem securitatem et profectum anime mee et monasterii de Sanctis Crucibus, si forte dominus et maritus meus, Berengarius de Queralt vel alius homo vel femina impediret vel obstrueret ut monasterium de Sanctis Crucibus non posset habere res superius scriptas, obligo eidem monasterio omnes reditus castrorum Fontis Rubei et Cheralti, ut habeat et possideat libere et in pace sine impedimento et contradicto alicuius persone sicut ego habeo et possideo et in cartis meis resonat. Donec omnia, quod superius sunt expressa, plenarie sint completa, levatis missionibus et expensis, quas ad monasterium / (página 746) fecerit pro his omnibus et per ea. Item dimitto domino meo et marito meo, Berengario de Cheralt, castrum Fontis Rubei in omni vita sua, excepto manso que dimisi domui de Sanctis Crucibus ut possideat et teneat in omni vita sua, ita sicut melius dici vel intelligi potest, ad suam utilitate. Post obitum, vero, suum dimitto illud castrum, cum omnibus suis pertinenciis, fratri meo R<aimundo> Alamanni et suis in perpetuum ad faciendis omnes voluntates suas inde suorumque excepti manso, quod dimisi dicto monasterio de Sanctis Crucibus. Item dimitto domino meo et marito Berengario de Queralt mille morabetinos, quos habeo per pignus super castrum de Queralt, sicut melius ibi habeo vel habere debeo in omni vita sua sine vinculo alicuius. Post obitum suum, dimitto quingentos morabetinos R<aimundo> Alaman et suis in perpetuum, ut faciat ex ille quicquid voluerit. Et dimitto, de ille mille, quadringentos domui de Sanctis Crucibus, et de ille quadringentis donent ·C· morabetinos inter captivos redimendos et pauperes verecundantibus, et alii ·C· morabetinos dimitto Sancte Marie Vallis Bone. Et de istis morabetinis mille prius sint per solutis illis de Sanctis Crucibus et Valle Bone et accipiant expleta castri Muno quoque in solutione anno. Postea Raimundus Alamani accipiat similiter in solucione expleta et nihil pro lucro. Preterea mando Berengario de 213


Queralt domino meo et marito, ut donet ·CC· solidos Bertrando Sancti Petri et nihil aliud et Raimundo de Vila Franca ·C· solidos et nihil aliud si tunc vivi extiterint et Dei habebam serracenos vel1 alios captivos ut tunc esset absoluti et alfore omnes et esset traditi fratribus de Sanctis Crucibus et ipsi traderent eos fratribus [...] cum ·V· morabetinos et ducent eos in vita sua. Et siquis contra hoc testamentum venerit supradicta in duplo componat. Actum est hoc ·VII· kalendas iulii anno ab Incarnatione Domini ·M·CC·XIII·. Sig+num Elicsendis de Queralt, qui hoc testamentum fecit et testes firmare rogavit. Sig+num Berengarii de Queralt. Sig+num Arnaldi de Miralles. Sig+num Raimundi de Barberanos. Et isti sunt manumissores. Sig+num Bernardi Montis Reiale. Sig+num Guillelmi Montis Reale. Sig+num Arnaldi de Olo. Sig+num Bernardi de Miralles. Sig+num Bertrandi de Tornamira. Et isti sunt testes. Sig+num Deodati, qui scripsit die et anno quo supra (signe). Sig+num Bertrandi Montis Reiale. Sig+num G<uillelmi> de Montis Reiale. Sig+num B<ernardi> de Miralles. Sig+num Bertrandi de Tornamira / (página 747) Dominos Berengarii de Orpi moltos que valuit ·VI· solidos habui ·LVII· de Orpi vel Penna Freita, de habera (?) ·XL·I· solidos et duos porcs et trada ·I· [...] solidos de Orset Montis Acuti et alium ·I· Calveti de Penedes ·XXX· solidos et ·I· par bovum. Divars ·XL· solidos et ·I· equa, qui [...]. De ipsis ·LXXV· solidis et asina ·I· [±5] de Fonollet LXX· solidos hoc totum [±4] fuit ablatum [±5] consilio meo. (…)”. (202). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 557 y 558. Linaje de Pere de Argensola. Linaje de Pere de Aguiló. Linaje de Ponç de Pomar. Linaje de Ramón de Canet. Documento 383. “(…) 1196, novembre, 27. Berenguer de Pontils, amb el permís del seu senyor Guillem de Pontils i amb el consell d’alguns prohoms, dóna, i ven per vuitanta sous barcelonesos, a l’abat Hug i als monjos de Santes Creus, tot el dret de l’honor de Conill i del seu terme, i el delme de les terres compreses entre el riu Despeds, la granja monacal de Fontscaldetes i l’honor de Conill, ara propietat de Santes Creus, per donació feta, temps enrere, per Guerau Alamany i altres, segons consta en les cartae donationibus a favor dels monjos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 6. Original. a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 389, doc. 389. Cit.: FORT, El senyoriu... In nomine Domini. Ego Berengarius de Pontils, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine dolo, pro salute anime / (Página 558) mee et parentum meorum, dono et concedo, sine omni 214


retencione in perpetuum, domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus, et tibi Ugoni abbati et fratribus iusdem loci, presentibus atque futuris, totum quod habeo et habere debeo in honore de Conil et in omnibus terminis eius et a rivo Despets, versus honorem grangie vestre de Fontibus Calidis et versus predictum honorem de Conil, tam in decimis quam in aliis rebus, sicut in cartis vestris continetur, quas habuistis a Geraldo Alamanno et ab aliis qui vobis ibi donavere. Hanc donacionem facio ego, Berengarius de Pontils, predictus, vobis iam dictis fratribus cum consilio et voluntate domini mei Guillelmi de Pontils et aliorum proborum hominum et habui [in]de a vobis · LXXX· solidos Barchinone. De qua donacione et vendicione promitto vobis per me et per successores meos fidelem garenciam portare, ut eam libere et quiete habeatis et possideatis perpetuo iure. Actum est hoc ·V· kalendas decembris anno Dominice Incarnacionis ·Mº·Cº·XCº·VIº·. Sig+num Berengarii de Pontils, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Guillelmi de Pontils. Sig+num Petri de Cornillana. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Petri de Argensola. Sig+num Ilarii, clerici. Sig+num Petri de Aquilone. Sig+num Raimundi Palares. Sig+num Petri de Leuger. Sig+num Poncii de Pomars. Sig+num Raimundi de Caneto. Sig+ Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (203). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 579 y 580. Linaje de Guillem de Cervera. Linaje de Ramón de Cervera. Linaje de Pere de Anglesola. Linaje de Tiburgis de Cervera. Documento 399. “(…) 1198, setembre, 2. Esponsalici que atorga Arnau d’Alta-riba, amb el consentiment de la seva mare Saurina i dels seus germans i germanes, a favor de la seva esposa Sibil·la, sobre les rendes del castell i terme d’Altariba i sobre l’honor de Mutllé per valor de sis-cents morabatins d’or. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 2. Original. 0otum sit cunctis quod ego Arnallus de Altariba, cum asensu et voluntate matris mee, Saurine, et omnium fratrem meorum sororumque mearum, facio donacionem et sponsalicium tibi Sibilie, dilecte uxori mee, ex sexcentis morabetinis, boni auri et de directo pense, pro quibus predictis sexcentis morabetinis hac presenti carta trado et tibi dono castrum de Altariba, cum omnibus pertinencias et adyacensiis suis. Et sicut melius habeo et habere debeo et sicut melius dici vel intelligi sive considerari potest eodem modo et condicione tibi trado totum honorem, quem habeo in castro de Mutle vel in eius terminis et cum pertinenciis omnium predictorum et cum omnibus que 215


ego ibi habeo et habere debeo aliquo modo vel voce. He omnia habeas et potenter posideas omnibus diebus vite tue cum viro et sine viro et cum infantibus et absque infantibus, tali pacto ut si ego primo quam tu absque infantibus utriusque nostrum decederem habeas et potenter possideas et omnia supradicta donec eredes mei vel proximis persolvant tibi tuis predictos sexcentos morabetinos, bonos et recti ponderis, ex quibus sexcentiis morabetinis habeas tu, predicta uxore mea Sibilia, quatruorcentos ad omnes voluntates tuas faciendas in vita et in morte. Si vero tu predicta Sibila primo quam ego absque prole legitime etatis decederes habeant heredes tui sive proximi et potenter posideant predictum castrum et honorem et prefata omnia, donec ego vel alius / (página 580) pro me quatuorcentos morabetinos obtimos et iusti ponderis eis persolvam quos habeant ad omnes eorum faciendas. Actum est hoc ·IIII· nonas setembris anno Dominice Incarnationis ·M·C·XC·VIII·. Sig+num Arnalli de Altariba, sig+num Saurine, matris eius, sig+num Petri Arnalldi, sig+num Aste -ove, sig+num Berengarie, sig+num Agnetis, nos omnes qui hanc cartam mandamus scribere et firmamus testibusque firmare rogamus. Sig+num Petri de Pavia. Sig+num Bernardi de Aguilar. Sig+num Raimundi de Cervaria. Sig+num Tiburgis de Cervaria. Sig+num Petri de Angularia. Sig+num Roggearii de Podio Alto. Sig+num Bernardi de Golmers. Sig+num Poncii de Pinel. Sig+num Guillelmi de Cervaria, filii Raimundi de Cervaria. Guillelmus de Angularia, capellanus, qui hoc scripsit cum literis suprapositis qui continetur omnia supradicta die et anno ad su(signe)para (…)”. (204). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 588 y 589. Linaje de Ramón de Anglesola. Documento 405. “(…) 1199, octubre, 23. Ramon d’Anglesola i el seu fill Bernat donen a Santa Maria de Santes Creus i al seu abat Bernat d’Àger les cases de Tàrrega, prop del molí de Pere Granell, i la vinya, amb la terra i els esplets, situada a la serra de l’Espina. També fan donació d’una sort de terra al coll de na Urgella i de la meitat d’una altra sort que posseeixen al domini del rei, més la penyora de quatre-cents sous que li deu Arnau de Claravalls sobre una terra a la partida de Faurogad, al terme de Claravalls. Aquesta donació la fan perquè Ramon sigui admès com a germà i familiar del cenobi i el seu fill com a monjo de la comunitat cistercenca de Santes Creus. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 13. Original. Cit.: FORT, El senyoriu...

216


0otum sit cunctis, quod ego R<aimundus> de Angularia et filius meis, B<ernardus>, nos ambo, cum bona voluntate, donamos et offerimus domino Deo et sancte Marie et monasterio de Sanctus Crucibus, in manibus domini B<ernardi>, eiusdem cenobi abbatis, ego R<aimundus> per fratrem et B<ernardus> per monachum omni tempore. Et donamus predicto monasterio et fratribus presentibus et futuris ipsas domos, quas habemus in villa de Targe, versus molinum Petri Granel et unam vineam cum terra, in qua est fundata, et expletis ad se<r>ram de l’Espina. Et donamus unam sortem terre ad Collem de na Urgela et medietatem ipsius sortis, quam habemus in dominico regis et ipsos ·CCCC· solidos Barchinone, quos habemus in ipso pignore, quod tenemus de A<rnaldi> de Claresvals et uxore sua in termino de Claresvals, in loco que vocatur Falrogad, sicut resonat in nostra carta ipsius pignoris. Et domus affrontant de ·I· parte orientis G<uillelmo> de Crebasi, de ·II· A<rnaldo> Pilia, de ·III· in carrera, de ·IIII· in domibus de Alegret de Biliana. Et ipsa vinea affrontat de ·I· parte P<etro> de Palaol, de ·II· A<rnaldo> Oromir, de ·III· et ·IIII· in alaudio de filiabus de Piperada, que fuit. Et ipsa sort que est al Col de na Urgela, affrontat de ·I· parte in claudio / (Página 589) Petri de Tarrega, de ·II· Gacet, de ·III· A<rnaldi> de Sala, de ·IIII· Alegret de Biliana. Et tota ipsa que est in domenico regis, affrontat de ·I· parte in carrera que tendit ad Montem Album, de ·II· G<uillelmo> Claver, de ·III· B<ernardo> Gener, de ·IIII· Bertolomeu. Quantum hee affrontaciones includunt, cum exis et regressis earum, et expletis, damus in perpetuo fratribus predicti monasterii, presentibus et futuris, sine aliquo retentu, quem ibi non facimus nos nec nostri. Et nullus homo vivens de isto die in antea per legem aliquam nec racionem valeat obicere nec inquietare fratribus predicti monasterii, set tamen salvo censu domini illarum domorum, scilicet, ·X· denarios et salvo censu domini regis. Et ipsam sortem, que est in dominico regis, damus totam matri mee de tota sua vita et post eius obitum sit, sicut resonat in ipsa carta, que est divisa inter A<rnaldum> Oler et nos per alfabetum, semper, et Arnaldus Oler teneat ipsam sortem cum matre mea. Et si forte A<rnaldus> Oler et filii eius morerentur vel venerint ad paupertatem, totam ipsam sortem habeant et teneant fratres predicti monasteri et faciant opus suum matri mee de tota sua vita et post obitum eius, sicut resonat in carta que est divisa per alfabetum, fiat omni tempore. Et si quis hoc disrumpere voluerint in duplo componat et in antea firmum stet omni tempore. Actum est hoc ·X· kalendas novembris anno Domini ·M·C·XC·IX·. Sig+num R<aimundi> de Angularia, sig+num B<ernardi>, nos qui hanc cartam mandavimus scribi et firmavimus et testes firmari iussimus. Sig+num B<ernardi> de Pila, capellani, sig+num, sig+num R<aimundi> Barba, sig+num 217


A<rnaldi> Oler, sig+num Ferrarii Fluvia, sig+num B<ernardi> de Zamela, testes. Petrus, levita, qui hoc iussu R<aimundi>, scripsit, die et anno quo (signe) supra (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (9751225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 743 y 744. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus.Linaje de Ramón de Anglesola. Documento 522. “(…) 1213, abril, 18. Ponç de Santa Fe dóna a Santes Creus, en mans de l’abat Bernat d’Àger, tot el cens i el domini de les cases de Tàrrega que havien pertangut a Ramon d’Anglesola. A la vegada, confirma i aprova la donació que va fer al monestir de Santes Creus Sibil·la d’Arbeca. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 18. Original. In Dei nomine. 0otum sit omnibus hominibus quod ego Poncius de Sancti Fide, per me et per omnes meos, pro salute anime mee et omnium parentum meorum, dono, laudo et concedo atque in perpetuum deffinio domino Deo et beate Marie et monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus et futuriis, omne ius et censum et dominium quod ego habeo vel aliquo modo habere debeo in illis domibus, que fuerint Raimundi de Angularia, que sunt in castro de Tarrega. Et affrontant ex una parte in domibus et in orto Arnaldi Pilie, de alia in orto qui fuit Petri Rosselli, de tercia in domibus Alegreti de Biliana, de quarta vero parte in via publica. Quantum predicte affrontaciones includunt et iste termini ambiunt, sic dono et concedo prefatum censum et ius atque dominium iam dicto monasterio per meos omnes et per me per secula cuncta, sine omni meo meorumque retentu ut melius dici et intelligi potest ad omnem utilitatem et profectum prefati monasterii et fratum presentium et futurorum./ (Página 744) Item laudo et concedo et firmo omnem illam donationem, quam domina Sibilia de Arbecha, olim, fecit prefato monasterio de prefatis domibus sine aliquo meo meorumque retentu. Quod est actum ·XIIII· kalendas madii, anno Domini ·Mº·CCº·XIIIº·. Sig+num Poncii de Sancta Fide, qui hoc laudo, firmo et concedo testibusque firmare rogo. Sig+num Petri Surdi. Sig+num Raimundi de Conchabela, huius rei testes. Frater Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) signum fecit iussu Poncii de Sancta Fide (...)”. (205). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 614 y 615. Linaje de Guillem, capellán de Anglesola o Angularia. Documento 426. “(…) 1202, abril, 13. Pere de Tàrrega ofereix al 218


monestir de Santa Maria de Santes Creus, a l’abat Bernat d’Àger i als germans monjos per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, la part del delme del domini de Tàrrega i la part del delme que li pertany de les terres i honors que el monestir posseeix en la dita vila, al seu terme i a les quadres. A canvi, l’abat el rep, tant ara que és viu com després de mort, com a confrare de la comunitat perquè participi dels béns espirituals com un monjo més del cenobi, i li promet acceptar-lo com a tal quan vulgui entrar a formar part de la comunitat claustral. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 3. Original. Mal conservat, amb dificultats per ésser llegit a causa de la tinta esvanida per la humitat i l’aigua. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 4. Trasllat de 28 d’agost de 1321 (Hoc est [translatum] fideliter translatatum a quadam instumento tenor sic series talis est). Conservació deficient. Algunes parts no es poden llegir. Lectura imposible del nom del notari que va fer el trasllat. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 5. Trasllat de 31 d’agost de 1333 (Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento originali, cuius tenor talis est) fet per fra Bartomeu de Canals, notari públic del monestir de Santes Creus (Sig(signe)num ffratris Bartholomei de Canalibus, notarii publici monasterio Sanctarum Crucum, auctoritate domini regis et mandato dompni Petri abatís dicti monasterii, qui hoc translatum ab originali suo fideliter sumptum scribi / (Página 615) fecit et clausit ·II· kalendas septembris anno Domini ·Mº·CCCº·XXXº· tercio, cum litteris supprapositis in tercia linea ubi dicitur et teneo et rasis et emendatis in linea ·Xª· ubi continetur anno Domini ·Mº·CC·II·, sig+num Petri de Tarrega). Estat de conservació regular encara que presenta alguna dificultat de lectura perquè la tinta està esborrada en algunes paraules. 0otum sit cunctis, quod ego P<etrus> de Tarrega, pro meo animo et bona voluntate, dono et offero domino Deo et Beate Marie Sanctis Crucis, ob remedium anime mee et parentum meorum et omnium fidelium defunctorum, ipsam meam partem illius decime, quam ego habeo et teneo et habere debeo, omnibus modis, in omni illa dominicatura alaudiorum et vinearum et heredium in Tarega1 et in suis terminis. Dono et offero domino Deo et predicto monasterio et tibi B<ernardi> abbati et fratribus, presentibus et futuris omni tempore, totam meam partem, quam ego accipio et accipere debeo in vestris alaudis et vineis, tocius decime de vestra dominicatura, quam vos laboratis in Tarrega et in suis quadris. Et vestrorum hominum integre 219


damus, sicut melius dici potest ad vestrum bonum intellectum et vestrorum de illo quod modo habetis et in antea adquirere poteritis, sine aliquo retentu, quem ibi non facimus nos nec nostri per ullam racionem et de nostro iure in vestrum tradimus et damus et offerimus ad vestram voluntatem faciendam omni tempore cum hac presenti carta. Et propter hanc elemosinam recipimus ego predictus abbas et omnis noster conventus vos predictum Petrum per fratrem nostrum et in omnibus benefactis nostri monasterii partic<ip>em et consortem et ad obitum vestrum tantum pro vobis faciemus quantum pro uno nostro monacho facimus et recipiamus per fratrem si volueritis intrare. Actum est hoc idus aprilis anno Domini ·M·CC·II·. Sig+num P<etri> de Tarrega, sig+num Guillelme, sig+num B<ernardi> nostri filii, nos qui hoc laudamus et firmamus et firmari iussimus. Sig+num Guillelmi, capellani Angularie, sig+num Raimundi Ferrer, sig+num Arnaldi de Tarrega, testes. Petrus, presbiter, qui hoc iussu P<etri> scripsit die et anno quo (signe) supra (…)”. (206). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 551 y 552. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 378. “(…) 1196, febrer, 15. Ramon de Montcada dóna en penyora a Esteve de Sòria les rendes que percep, tant de pa com de vi, així com els censos en diners que rep com a senyor feudal de la Palomera superior i inferior, per haver-li deixat set mil sous jaquesos que haurà de tornar el pròxim 0adal. / (Página 522) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2765, núm. 19. Original. a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 385, doc. 384. 0otum sit cunctis hominibus quod ego Raimundus de Montecatano, per me et per meos, in pignoro vobis Stephano de Soria et vestris et cui volueritis omnes redditus et exitus panis ac vini et census denariorum et quicquid per dominicum et per fevum vel quacumque alia ratione habeo et habere debeo in superiori Palomera et in inferiori Palomera, per septem milia solidos iaquenses, usque ad 0atale1 Domini proximo venturum, quos omnes de vobis habui et recepi et vester paccatus sum. Quod pignus potenter pro vestro pignore teneatis, possideatis et expletetis vos et qui volueritis et quicquid inde exierit pro gazardone habeatis et non pro pacca. Et convenio vobis quod dum sub vestro pignore tenebitis aliquid ibi non accipiam nec aliquis pro me et si aliquid inde vobis me nesciente caperetur infra ·X· dies post amonicionem vestram vel a quolibet nuncio vestro factam, reficiam et vestro simplici verbo sine iuramento et calumpnia credam. Insuper convenio vobis Stephano de Soria et 220


vestris requirentibus pro bono vestro reddere et paccare dictos ·VII· milia solidos usque ad iam dictum terminum, bona fide et sine vestro enganno, omni vestro profectui melioris monete curribilis tunc in Ylerda pani et vino. Et nisi fecero statim in Ylerda vobis et vestris tenere hostaticum veniam et vos tenente et expletante pignore in gazardone et non in pacca, tamdiu ibi adstabo et meis vel alienis pedibus preter soltam vestram non exibo, et domino et domine precari non faciam, donec integre et plenarie ab ómnibus iam dictis ·VII· milia solidis sitis paccatus vestre recognicioni. Et ut nicior sitis et ut superius scribitur vobis atendatur et fideliter observetur sub periculo anime mee in Domini et + tactis Sanctus Evangeliis iuro. Facta carta ·XVI· kalendas marcii anno Domini Incarnationis ·M·C·LXXXX·V·. Sig+num Raimundi de Monte Catano, qui hoc firmo et concedo. Sig+num Guillelmi Porcheti. Sig+num Raimundi Baiuli. Sig+num Iohannis de Marimon. Sig+nus Arnaldi de Meala. Sig+num Raimundi Scribe. Iohannes de Ager scripsit et hoc (signe) fecit cum supra addito factam in ·VI· linea (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (9751225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 586 y 598. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 404. “(…) 1199, agost, 9. Establiment de Ramon de Montcada a favor d’Esteve de Sòria dels drets de la vinya situada a la Palomera del terme de Lleida, que té donada a mitges a Domènec Calvet; de l’altra vinya que té igualment donada a mitges a Ramon de Comians, també a la Palomera, i finalment, d’una altra vinya, al mateix lloc de la Palomera, que té a mitges amb Guillem de Conill. Pels drets d’establiment, Esteve de Sòria haurà de pagar noranta sous jaquesos a Ramon de Montcada amb l’obligació anual de pagarli un cens de noranta sous, segons la moneda corrent a Lleida, en pa i en vi de les collites. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 12. Original. In nomine Domini. 0otificetur cunctis, tam presentibus quam futuris, quod ego, Raimundus de Montechatano, per me et per omnes meos, dono et concedo vobis, Stephano de Soria, et vestris et cui vel quibuscumque volueritis, perpetuo, omnia mea iura sive / (página 587) directa que habeo vel aliquo modo habere debeo, mobilia et inmobilia in ipsa, scilicet, vinea que Domenicus Calvet tenet pro me ad medietatem in termino Ylerde, ad Palomeram, que affrontat in vinea Petri de Portarege et in brazali vetulo et in vobis acaptatore et in vinea Guillelmi de Conil et in alio brazale que vadit ad vineam domini regis. Item dono et concedo vobis perpetuo omnia mea iura sive directa, mobilia et immobilia que aliquo modo habeo vel habere debeo in ipsa 221


alia vinea que Raimundus de Cumigano similiter pro me tenet ad medietatem ad Palomeram que affrontat ex duabus partibus in vobis acaptatore, de ·IIIª· in vinea Guillelmi Conil, de ·IIIIª· vero in vineis Raimundi Scribe. Item dono et concedo vobis perpetuo omnia mea iura sive directa mobilia et inmobilia que aliquo modo habeo vel habere debeo in ipsis aliis duabus vineis que Guillelmus Conil similiter pro me tenet ad medietatem in ipsa Palomera, quarum una affrontat in vobis acaptatore et in brazali vetulo et in orto ex me donatore et in vinea Raimundi Baiuli et in vinea Raimundi de Cumigano, alia supradicte vinea afrontat in vinea Petri Moragas et in carrera que ducit ad meum ortum et in vinea Petri de Toarz et in brazali que vadit versus vineam domini regis. Totum quantum infra predictas afrontaciones includitur et terminatur, cum omnibus suis pertinenciis que ad meum ius sive directum et dominium spectat, vobis dono et concedo in perpetuum, sub tali tamen pacto, quod vos et vestri vel qui prout habuit et tenuit mihi et meis singulis annis detis censualiter in festo 0ativitatis Domini, nonaginta solidos melioris monete curribile pani et vino in Ylerda, tamen si vendere vel in pignorare volueritis mihi et meis vel baiulo meo, ibi statuto, ante decem dies dicatis. Et si retinere voluerimus habeamus per quantum et alius, sin autem salvo iure et censu predicto ac dominio nostro faciatis inde omne vestram voluntatem cui volueritis, exceptis militibus et scis. Et inde alium dominum patronum non eligatis nisi me et meos. Et ego et mei erimus inde vobis et vestris legales guirentes et deffensores contra omnes homines et feminas sine omni vestro vestrorumque enganno et omne ius et actionem sive dominium quod in predictis hominibus habeo et habere debeo ratione predictarum vinearum vobis et vestris dono et concedo in perpetuum, tradens vobis meum locum ut superius scriptum est. Et recepi pro acapto ·LXXXX· solidos iaquenses. Quod est actum ·V· idus augustus anno Domini ·M·C·XC· nono. Sig+num Raimundi de Montechatano, qui hoc firmo et concedo testesque firmare rogo. / (Página 588) Sig+num Raimundi Baiuli. Sig+num Petri Lillet. Sig+num Stephani de Zaredorta. Sig+num Arnaldi de Mealla. Domenicus, levita, scripsit et hoc sig(signe)num fecit (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (9751225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 596 y 597. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 412. “(…) 1200, novembre, 4. Ramon de Montcada ven, per mil cinc-cents sous jaquesos, a Esteve de Sòria, als seus descendents i a qui ell voldrà donar i deixar a perpetuïtat, el dret que té i ha de tenir de tots els béns, mobles i immobles, sobre la vinya situada al terme de Lleida, a la partida de la Palomera que ha donat a mitges a Domènec Calvet. Ven, també, el dret sobre una altra vinya 222


que té per ell a mitges Ramon de Comins, a la mateixa partida de la Palomera. A més, li ven el dret que té sobre dues vinyes que ha donat a mitges a Guillem de Conill. Així mateix, Ramon de Montcada s’erigeix en protector d’aquests béns atorgats i promet davant de Déu i dels quatre evangelis que els monjos ho posseiran en pau i tranquil·litat. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 2. Original. 0otum sit cunctis hominibus quod ego Raimundus de Monte Cathano, per me et per meos, vendo et persencialiter trado vobis Stephano de Soria et omni proieniei vestre et cui volueritis in perpetuum, omnia iura mea sive directa que habeo et habere debeo, aliquo modo mobilia et immobilia, in illa vinea que Domenicus Calvetus, per me tenet ad medietatem in termino Ylerde ad Palomariam, sicut affrontat in vinea Petri de Portarege et in brazallo / (Página 597) vetulo, et in vobis comparatore et in vinea Guillelmi de Conil et in alio brazale, que vadit ad vineam domini regis. Et vendo vobis perpetuo omnia iura mea, mobilia sive immobilia, que habeo vel habere debeo in ipsa alia vinea, que Raimundus de Cumiganno, similiter, per me tenet ad medietatem ad Palomariam, que affrontat ex duabus partibus in vobis comparatore, de ·IIIª· in vinea Guillelmi de Conil, de ·IIIIª· in vineis Raimundi Scribe. Et vendo vobis et vestris perpetuo omnia iura mea, mobilia et immobilia, que, aliquo modo, habeo vel habere debeo in ipsis aliis duabus vineis, que Guillelmus Conil, pro me tenet ad medietatem in ipsa Palomaria, quarum una affrontat in vobis comparatore et in brazallo vetulo, et in orto Sanctarum Crucum et in vinea Sanctarum Crucum et in vinea Raimundi Cumigano; alia vinea affrontat in vinea Petri Moragas et in via, qua itur ad ortum Sanctarum Crucum, et in vinea Petri de Toraz et in brazallo quo discurrit apud vineam domini regis. Totum quantum infra predictas affrontaciones includitur et terminatur cum omnibus pertinenciis suis, cum omnibus his que iuri meo spectant, aliquo modo vel iure predicta et singula vobis et vestris vendo et trado per mille et ·D· solidos iaquensis, quos omnes confiteor a vobis habuisse et recipisse et vester paccatus esse, itaque renuncio excepcioni non numerate peccunie et si plus huius precii valent totum illud ex donacione et concessione mea perpetuo habeatis vos et qui volueritis, franche, libere et quiete. Et vendo vobis et vestris eodem precio omnia mea torcularia quem habeo ad Palomariam, cum termino in circuitu omnibus partibus quinque brazatas, quod totum franche, libere et quiete habeatis, possideatis et expletetis, cum introitibus et exitibus et melioramentis et cunctis suis pertinenciis ad vendendum, impignorandum, sive alio quocumque modo alienandum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates faciendas omni tempore, sicut melius 223


dici vel intelligi potest vestro bono et vestrorum. Et per aliquam legem vel per aliquod ius hoc revocari non valeat unquam. Et cum hac presenti carta dictas vineas et torcularia cum spacio ·V· braciatas undique cum ómnibus pertinenciis earum, cum omni dominio et iure, quod ibi habeo vel habere debeo, de meo posse et iure eicio et extraho et in vestrum dominium et ius et in tenedonem vestram mito et trado ad vestrum proprium alodium franchum sine omni retentu meo et meorum. Et ego Raimundus de Montecatano et mei erimus inde vobis et vestris et cui volueritis legales garentes contra omnes personas. Preterea convenio vobis et vestris quod non dixi vel feci, dicam vel facial quominus dicta vendicio in suo robore remaneat, nec ego vel aliquis / (Página 598) nomine meo et contra veniemus nec consenciemus. Et sicut superius scriptum est vobis et vestris teneatur et fideliter in pace observetur in Deum et + corporaliter tactis sanctis Evangeliis iurando confirmo. Siquid strumentum contra presens aparuerit viribus careatur efectis. Facta carta ·II· nonas novembris anno Domini Incarnatione ·M·CC·. Sig+num Raimundi de Monte Catano, qui hoc firmo et concedo et corporaliter iuro ratum esse in perpetuum. Sig+num Arnaldi de Meala. Sig+num Raimundi Baiuli. Sig+num Iohannis de Marimon. Sig+num Guillelmi Ferrer de Salas. Sig+num Raimundi de Barchinona. Iohannes de Ager, scripsit et hoc (signe) fecit (…)”. (207). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 577 y 578. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 396. “(…) 1198, juny, 12. Guillem Ramon fa donació a l’abat Hug i al monestir de Santes Creus del molí de Rocabruna i del mas d’Oliveres per tal que ho posseeixin de ple dret i a perpetuïtat. Aquesta donació la fa perquè amb les seves rendes, juntament amb les del mas de Galliners, que amb anterioritat els va concedir mitjançant permuta amb el mas de Vallmoranta, serveixin per la manutenció d’un monjo sacerdot, el qual diàriament ha d’oferir per la seva salut espiritual i la dels seus pares. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 17. Trasllat (Hoc est translatum quo sub hiis verbis continetur) fet per fra Berenguer Dezcanós el dia 10 d’octubre de 1225 (Frater Berengarius Dezcanos, qui hoc translatum fideliter scripsit et hoc sig(signe)num fecit cum literis apositis in ·IIIIª· linea, ·VIº· idus octobris anno Domini ·Mº·CCº·XXº·Vº·). El seu mal estat en dificulta la lectura. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 18. Trasllat fet per fra Arnau l’any 224


1267 (Frater A<rnaldus> hoc translatum fideliter translatavi anno Domini ·Mº·CCº·LXº·VIIº· et hoc sig(signe)num fecit cum literis rassis et emendatis in ·IIIIª· linea et in ·VIª·. D: B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 19. Trasllat d’11 de novembre de 1211 (Hoc est translatum bene et fideliter factum ·III· idus novembris anno Domini ·M·CC·XI·) fet per fra Guillem Pere (Frater Guillelmus Petri, qui hoc translatum fideliter transllatavit et hoc sig(signe)num fecit). In nomine Domini. Ego Guillelmus Raimundi, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine enganno, propter anime mee salutem et omnium parentum meorum, dono et offero domino Deo et beate Marie et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Ugoni, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, scilicet, molendinum de Rocha Bruna et mansum de Olivariis, que habeo a donatione predecessorum meorum, quod pervenium est in ingressibus et egressibus, casalis cum rego et resclosa et aquiis et adempramentis et cum omnibus pertinenciis suis, ut habeatis, teneatis et possideatis libere et quiete perpetuo iure, nec ego vel mei amplius ibi vel inde aliquid requiramus, set simus vobis fidelis / (Página 578) garentes pro amore Dei in perpetuum. Donamus etiam vobis dictum mansum de Olivariis plenarie cum omnibus que ad me ibi pertinent vel pertinere debent, ut illum habeatis una cum manso de Gallinariis, quem vobis olim dederim pro commutatione mansi de Valmoranta. Hos predictos duos mansos in terminos Montis Chatani possitos coniungo donacioni mansi de Roveris, qui est in termino Sancti Minati, quem olim dedimus vobis, ego et Guillelma, uxor mea, ut ex his tribus mansis sustentari possit unus monachus sacerdos in monasterio vestro perpetualem pro salute nostra et parentum nostrorum. De his omnibus erimus vobis fideles garentes et tutores semper ego et successores meos. Actum est hoc ·IIº· idus iunii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·XCº·VIIIº·. Sig+num Guillelmi Raimundi, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Petri de Sancto Minato. Sig+num fratris Raimundi de Solaneto. Sig+num Petri Pelliparii. Sig+ Guillelmi de Limovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, cum litteris rasis et emendatis in ·IIª· linea (…)”. (208). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 583 y 584. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 402. “(…) 1199, juny, 12. Guillem Ramon, per ell i els seus successors, de bona fe i sense engany, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, dóna el molí de Rocabruna, amb la resclosa, l’aigua i tots 225


els estris propis del molí, i el mas d’Oliveres, que ha heretat dels seus / (Página 584) avantpassats, a Santa Maria i a l’abat Hug de Santes Creus per tal que ho posseeixin a perpetuïtat i amb plens drets. El mas d’Oliveres el dóna perquè el tinguin juntament amb el mas de Galliners, que ja els el va atorgar quan el va permutar amb el de Vallmoranta, que era de propietat monacal. Aquests masos són al terme de Montcada, juntament amb el mas de Rovires, que amb anterioritat ell i la seva esposa Guillema els hi havien donat per al sosteniment d’un monjo prevere, el qual havia d’oficiar per la seva ànima i la dels seus parents. Tot els ho dóna a perpetuïtat i d’aquesta donació en surt fiador. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2767, núm. 7. Trasllat de 30 de juliol de 1209 fet per Bernat (Frater Bernardus hoc translatum fecit ·III· kalendas augusti anno Domini ·Mº·CCº·LXº·, (signe) fecit cum litteris suprapositis in ·VIIª· linea). Presenta dificultats de lectura perquè la tinta està molt diluïda. In nomine Domini. Ego Guillelmus Raimundi, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine enganno, propter anime mee salutem et omnium parentum meorum, dono et offero domino Deo et beate Marie et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Ugoni, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, s<c>ilicet, molendinum de Rocha Bruna et mansum de Olivariis, que habeo a donatione predecessorum meorum, quod primum est ingressu casalis cum rego et resclosa et aquis et adempramentis et cum omnibus pertinenciis suis ut habeatis, teneatis et possideatis libere et quiete, perpetuo iure, nec ego vel mei amplius ibi vel inde aliquid requiramus, set simus vobis fideles guarentes, pro amore Dei, in perpetuum. Donamus etiam vobis dictum mansum de Olivariis plenarie cum omnibus, que ad me ibi pertinent vel pertinere debent, ut illum habeatis una cum manso de Galinariis, quem vobis olim dederam pro comutatione mansi de Valmoranta. Hos predictos duos mansos, in termino Montis Chatani positos, coniungo donationi mansi de Roviris qui est in termino de Sancti Minati, quem olim dederamus vobis ego et Guillelma, uxor mea, ut ex his tribus mansibus sustentari possit unus monachus sacerdos in monasterio vestro perpetualiter pro salute nostra et omnium meorum. [...] his omnibus erimus vobis fidelem guarentes et tutores semper ego et successores mei. Actum est hoc ·II· idus iunii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·XCº·VIIIIº·. Sig+num Guillelmi Raimundi, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo / (Página 585) Sig+num Petri de Sancto Minato. Sig+num fratris Raimundi de 226


Solaneto. Sig+num Petri Pelliparii. Sig+num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, cum litteris rasis et emendatis in ·IIIª· linea et in quinta. (...)”. (209). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 619. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 429. “(…) 1202, juny, 22. Ramon de Montcada, per ell i pels seus successors, concedeix a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus els cent sous que el seu pare, Ramon de Montcada, va deixar al monestir en el seu testament quan va decidir que l’enterressin a Santes Creus. Aquests cent sous el cenobi els ha de rebre sobre els cens dels béns i de les propietats que els seus vassalls i homes afocats per ell tenen a la Palomera de Lleida. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 9. Original. 0otum sit cunctis, quod ego Raimundus de Monte Catano, per me et per omnes successores, concedo domino Deo et gloriose Virgini Marie et tibi dompno Bernardo, abbati de Sanctis Crucibus et conventui eiusdem loci, tam presenti quam futuro, illos ·C· solidos, quos pater meus Raimundus de Montecatano dimisit eidem monasterio in suo testamento, ubi suam sepulturam elegit. Et assigno et in presenti trado vobis et de meo senioratico et omnium successorum meorum, in ius et dominium nostrum. Solvo et dono ut habeatis et possideatis in perpetuum in pace ad faciendas inde vestras voluntates. Quos ·C· solidos dono vobis super istos homines inferius nominatos et super eorum hereditates, quas tenent per me ad ipsam Palomariam, que est prope villam Ylerde, scilicet, super Raimundum Beatricis, et suam hereditatem de quo facit ·V· solidos et ·VI· denarios de censu, et super Guillelmum Morato, qui facit ·XIII· solidos de sua hereditate censuales, et super dominam molinariam, que facit ·VIII· [solidos] minus ·II· denarios censuales, et super Raimundum Vinater, qui fecit ·VIII· solidos, minus ·II· denarios censuales, et super Cardosam, qui facit ·VIII· solidos, minus ·II· denarios censuales, et super Codilam, que facit ·VIIII· solidos, minus ·I· denarios censuales, et super Petrum de Tovars, qui facit ·VI· solidos censuales, et super Arnaldum Gasch, qui facit ·VIII· solidos censuales, et super Raimundum Solani, qui facit ·XV· solidos censuales, et super 0adal, qui facit ·XX· solidos et dimidium censuales, ut ab hac hora in antea teneantur vobis et dicto monasterio sicut mihi tenebantur et meis dare supradictum censum cum firmamentis et fatigis et cum omnibus usaticis sicut continetur in suis instrumentis, sic inquam dono vobis et vestris successoribus predictas hereditates, quos supradicti homines tenent per me cum 227


censu superius nominato per nostrum franchum alodium omni tempore possidendum, sicut / (Página 620) melius dici vel intelligi potest, ad vestram utilitatem sic convenio vobis et vestris successoribus per me et per omnes successores meos facere herenciam salvetatis contra omnes homines et feminas de supradicto dono sine vestre enganno. Siquis hoc infringere temptaverit non possit ducere ad effectum, set maneat omni tempore firmum. Preterea retineo mihi iura mea tantum modo quod sunt supradictos homines contentur aliqualis vel calumnia quod firment directum in posse mei vel baiuli mei et habent inde iusticiam. Quod est actum ·X· kalendas iulii anno Domini ·M·CC· secundo. Sig+mum Raimundi de Monte Catano, qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+num Guillelmi Raimundi de Monte Catano, qui hoc laudo et concedo. Sig+num Raimundi Baiuli. Sig+num Guillelmi de Bello Monte, militis. Sig+num Petri Moragues sig+num Guillelmi de Morlanis, rei sunt testes. Arnaldus de Turribus, scripsit et hoc (signe) fecit (...)”. (210). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 641 y 642. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 446. “(…) 1204, desembre, 13. Ramon de Montcada ven a l’abat i monestir de Santes Creus un censal de mil sous de preu i cinquanta-un sous de pensió sobre els rèdits de vuit peces de vinya a la Palomera, al terme de Lleida. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 16. Original. Sit notum cunctis hominibus quod ego Raimundus de Monte Catano per me et per omnes successores meos dono, vendo et concedo domino Deo et monasterio Sanctarum Crucum et vobis Bernardo, abbati, eiusdem monasterio et omnibus fratribus presentibus et futuris ibidem de servientibus quinquaginta unum solidum et demidium qui mihi exeunt et exire debent sensuales de octo peciis vinearum quas habeo in territorio Ylerde ad Palombariam. Dono inquam vendo et penitus concedo vobis supradictis et omni conventui vestro per mille solidos Barchinonensis quos omnes de vobis habui et recepi et vere paccatus sum de ómnibus ad meam voluntatem, et ideo renuncio exceptum non numerate peccunie et omni excepcioni doli. Primam autem peciam tenet Petrus Garcia et facit tresdecim solidos et demidium de censu, et affrontat de duabus partibus in vinea Petri Morages et de tercia in vinea Raimundi Eservia, de quarta vero parte in carraria que vadit ad ortum de vobis conpratoribus. Secundam vero peciam tenet Andreas Texidor et facit quinque solidos de censu, et affrontat de duabus partibus in vinea Ramonil de Agremont et de 228


aliis duabus partibus in carraria. Tercia quoque petiam tenet Petrus de Tamarit et facit quatuor solidos de censu et affrontat in brazallo qui est comunis mihi et Iordano Carnicer, et in vinea de Domingo Calvet et in vinea Arnaldi Morato, et in vinea Bernardi de Offegat. Et Domingo Calvet tenet quarta petiam et facit tres solidos et dimidium de censu et affrontat in viena de Domingo Calvet et in vinea Petri de Tamarit et un brazal et in carraria et in vinea Arnaldi Morato. Et Bernardus de Offegat tenet quinta petiam et facit quinque solidos / (pรกgina 642) et dimidium de censu, et affrontat de una parte in clamore, de alia in carraria et de tercia in vinea Bernardi Vaca, de quarta vero parte in vinea Petri de Tamarit. Et P<etrus> Aragones tenet sextam petiam et facit octo solidos et tres denarios de censu et affrontat de una parte in vinea Bernardi Vaca, de alia in vinea Arnaldi de Gauders, de tercia in vinea Petri de Roda, de quarta vero parte in vinea Petri de Tamarit. Et Arnaldus de Gaudirs tenet septima petiam et facit octo solidos minus tres denarios de censu et affrontat de una parte in vinea Petri Aragones, de secunda in vinea Bernardi Vaca et de tercia in vinea Petri de Roda, de quarta vero parte in brazal de Centelles. Et octava petiam tenet Bernardus de Roffea et facit quatuor solidos de censu, et affrontat de una parte in brazal et de alia in vinea Bernardi Vaca, et de tercia in vinea de na Tapiador, de quarta vero parte in tozallo. Sciendum tamen est quod hii prenominati proceres et eorum successores faciunt et facere debent predictum censum de predictis octo peciis annuatim omni tempore in festo 0atalis Domini, melioris monete curribile in Ylerda pani et vino, set Andreas Textor facet quinque solidos de censu in festivitate Sancte Marie Augusti. Totum suprascriptum censum et ius et senioraticum et districtum quod habeo vel habere debeo quo cumque modo in predictis octo peciis vinearum sicut apud dictis affrontationibus concluduntur et terminantur et in terris in quibus fundate sunt, sic dono et vendo cum presenti hac carta vobis supradictis fratribus Sanctarum Crucum et omni conventui vestro tam presenti quam futuro integre et sene ulla diminucione, atque concedo per iamdictos mille solidos Barchinonensis cum ingressibus et exitibus et melioramentis et pertinentiis. Et cum hac presenti carta totum predictum censum omneque ius et senioraticum et districtum quod in omnibus predictis octo peciis vinearum et in terris in quibus fundate sunt habeo vel habere debeo de iure meo et dominio extraho et eicio ac de mea potestate et in vestrum ius et dominium et potestatem mito et trado sine aliquo retentu meo et meorum, ut habeatis, teneatis, possideatis et expletetis in vestro proprio dominio franco et libero de omnibus hominibus et feminabus per donare et per vendere et per alienare et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo faciendas de abisso 229


usque in celum sicut melius dici vel excogitari potest ad comodum vestrum et salvamentum et vestrorum. Et ego et mei successores erimus vobis et successoribus vestris perpetuo guarentes legales et defenssores de omni predicta vendicione contra omnes homines et feminas. Et si predicta vendicio aliquid plus de iamdicto precio valet modo vel in antea valebit, totum / (Página 643) illud quicquid sit ex mera liberalitate vobis et vestris perhenniter dono et concedo omni iure voluntate. Et si qua persona contra predictam donacionem et vendicionem venerit, laudo in presenti atque concedo vobis et vestris ut habeatis quicquid inde vobis minuint vel fallierit in illis quindecim morabetinos de operatoriis de Alfandac Tortose, quos modo in pacca accipitis propter laxam quam pater meus vobis fecit in testamento suo. Et ego et mei successores erimus inde vobis et vestris guarentes legales et defenssores contra omnes personas. Quod est factum idus decembris anno Domini millesimo duccentesimo quarto. Sig+num Raimundi de Monte Catano, qui hoc gratis laudo et firmo et testesque firmare rogo. Sig+num Raimundi Batlle, qui hoc laudo et firmo et siquid iuris vel rationis in predicta vendicione habeo vel habere debeo ulla ratione penitus abssolvo et remitto supradicto monasterio Sanctarum Crucum et fratribus eiusdem per cuncta secula. Sig+num Bernardi Garner. Sig+num Iachme de Vallssegem. Sig+num Poncii de Zavit. Sig+num Petri Morages, qui ex omni hoc scripto sunt testes. Sig+num Raimundi Iterii qui hoc cum supraaditto et dimidium in ·XIIª· linea scripsit quo supra (...)”. (211). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 655. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 456. “(…) 1206, juny, 17. Ramon de Montcada, atès que ha d’acompanyar el rei en l’expedició militar a Provença, fa testament en presència de l’abat de Santes Creus, Bernat d’Àger, del prior Ramon de Rifar, del cellerer fra Pere i de Berenguer de Cervera i Arnau de Malla. 0omena marmessors Guillem de Cervera, el seu germà Guillem Ramon i Guillem d’Anglesola, als quals prega que disposin dels seus béns talment com ho ordena en la seva darrera voluntat. Vol ser enterrat a Santes Creus, per la qual cosa fa donació de l’honor de la Palomera de Lleida als monjos, honor que hauran de redimir per la quantitat de mil sous. També deixa al monestir deu càntirs d’oli de l’honor de Benifallet que cultiva el sarraí Agen. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 10. Original. Quia nullus in carne positus potest evadere viam universe carnis. Idcirco ego, Raimundus de Montecatano, pergens in 230


expedicione Provincie cum domino rege, facio meum testamentum in presencia domini B<ernardi>, abbatis de Sanctis Crucibus, et fratris R<aimundi>, prioris, et fratris P<etri>. cellerarii, et Berengarii de Cervaria et Arnalli de Mealla. Eligens manumissores meos Guillelmum de Cervaria et Guillelmum Raimundi, fratrem meum, et Guillelmum de Anglerola, quos rogo ut, si mors mihi contigerit ante quanto aliud testamentum, faciam ipsi distribuant res meas sicut hoc invenerint ordinatum. In primis dimitto corporis meum ad sepeliendum monasterio de Sanctis Crucibus, cum omni honore de Palomaria, integriter, qui est iuxta Ylerdam, circa aqua que convertit versus Sicorem, et redimant illum honorem de mille solidis tantum. Dimitto etiam eidem monasterio ·X· cantares olei in toto honore cuiusdam nomine Agen, sarraceni, in Benifalet, ut habeant et possideant omni tempore ad faciendam suam voluntatem. Si autem aliquis mor, dicto monasterio hoc impedire voluerit, sive etiam ratione pignoris impediri contigerit, habeant et accipiant fratres monasterii super omnes reditus meos de Tortose, donec in pace habeant et possideant in supradicto honore dictos ·X· cantaros olei. Dimitto domui Milicie equum meum et arma, et si non habuero equum, ·C· morabetinos. Dimitto Domui Hospitale ·C· morabetinos. Dimitto monasterio Populeti ·L· morabetinos. Dimitto uxori me Gaubors totum suum sponsalicium, sicut continetur in sua carta. Dimitto filio meo totum meum honorem integriter, ita tamen quod / (Página 656) frater meus Guillelmus Raimundi habeat et teneat et possideat et expletet illum per ·XVI· annos et persolvat de delmis nostris cum consilio G<uillelmi> de Cervaria et G<uillelmi> de Anglerola, et nullus homo vel femina possit extorquere illum [honorem] ab eius dominio infra ·XXI· annos, postea vero habeat illum in[teg]riter filius meus. Excipio tamen ab hoc vinculo dictum honorem de Palomaria et ·X· cantaros olei, que dimitto monasterio de Sanctis Crucibus per proprium et liberum alodium. Dimitto filie mee decem milia solidorum cum quibus maritetur. Actum est hoc ·XV· kalendas iulii anno Domini ·Mº·CC·VI·. Sig+num Raimundi de Monte Chatano, qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+num Bernardi, abbatis. Sig+gnum [ ], sig+num Guillelmi de Cervaria, sig+num Guillelmi Raimundi, sig+num Guillelmi de Anglerola, qui hoc laudamus et firmamus et manumissores sumus. ·SSS· Petri, cellerarii maioris, testes huius rei. Sig+num Berengarii de Cervaria, qui hoc vidi et audivi et testis sum. Sig+num Arnalli de Mealla, qui hoc vidi et audivi et testis sum. Signum (signe) fratris Raimundi, prioris, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (212). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. 231


Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 660 y 661. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 460. “(…) 1206, novembre, 8. Ramon de Montcada ven, a perpetuïtat, tot el dret, domini i fadiga de les vinyes —i la terra on estan plantades— que posseeix a la Palomera de Lleida, a Bernat d’Àger, abat de Santes Creus, per quatre mil sis-cents cinquanta sous jaquesos. Aquestes vinyes les tenen en tinença Guillem Andreu, Berenguer de Sanaüja, Bernat de Comigia i Pere Moragues, a més de quinze sous jaquesos de cens més el domini i el dret de fadiga sobre la vinya i la terra que per ell té Bartomeu a la Palomera, i a més, també, de deu sous jaquesos de cens amb el domini i el dret de fadiga sobre la vinya que té en tinença per ell Pere de Roda, a la mateixa partida del terme de Lleida. / (Página 661) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 15. Original. Presenta dificultat de lectura perquè la tinta està esvanida. 0otum sit cunctis hominibus quod ego, Raimundus de Montechatano, per me et per omnes meos, perpetuo vendo et firmiter concedo vobis Bernardo, Deia gratia, abbati de Sanctis Crucibus et omni conventui eiusdem monasterii, presenti et futuro, et vestris et cui vel quibus volueritis, totum illud ius et dominium et fadigam et racionem quacumque habeo et habere debeo in omnibus illis vineis et terris in quibus sunt fundate, quas in Palomeria Ylerde pro me tenent Guillelmus Andreas et Berengarius de Sanaugia et Bernardus de Comigia et Petrus Morages et triginta et quinqué solidos Iaquenses censuales et ius et dominium, quod habeo in vinea et terra, quam Bartolomea in iam dicta Palomera pro me tenet, que tota vinea post quantum ipsius Bartolomee vobis et vestris reverti debet, sicut ad me post mortem eiusdem Bartolomee reversura erat. Et etiam decem solidos Iaquenses censuales et ius et dominium et fadigam, quam habeo in omni illa vinea et terra quam pro me tenet Petrus de Roda et sui in Palomeria iam dicta. Que omnia iam dicta et singula mihi meisque quocumque modo in aiam dictis locis et singulis pertinencia vendo in quam vobis iam dictis et vestris racione iuris proprietatis et possessionis et in perpetuum, cum hac presenti carta trado, videlicet, per quatuor milia et sexcentos quinquaginta solidos Iaquenses bonorum, quos a vobis habui et accepit unde bene vestre paccatus sum. Renuncians excepcioni non numerate peccunie et omni iuri et racioni, quod in iam dictis rebus et singulis mihi competad vel competere potest aliquo modo. Affontant autem iam dicta vinea Guillelmi Andree in braçale domini regis et in vinea Aimerici Galdine et in toçale Bernardi de Offegad et in vinea Berengarii de Sanaugia. Et vinea iam dicta Berengarii de Sanaugia affrontat in braçale domini regis et in vinea Guillelmi Andree et in troçale Bernardi de Offegad et in vineis 232


Petri Morages et Bernardi de Comigia. Et iam dicta vinea Bernardi de Comigia affrontat in br[açale domini] regis et in vinea Berengarii de Sa[nau]gia et in vinea Petri Morages et in vinea R<aimundi> Scribe. Et vinea iam dicta Petri Morages affrontat in vinea Bernardi de Offegad et in vinea de na Tapiador et in orto et vinea vestra et in vinea Bernardi de Comigia. Et alia vinea Petri de Morages affrontat in vinea Raimundi Cardona et in braçale domini regis et in vinea de Ramonill Acrimontis et in carraria iam dicti orti. Et vinea Bartolomee iam dicta affrontat in vinea Ramonill Acrimontis et in braçale domini / (página 662) regis et in vinea Raimundi Scribe et in vestro orto et in carraria ipsius orti. Et vinea Petri de Roda affrontat in braçale de la Clamor et in Columbario Veteri et in braçale et in vinea Petri de Tamarid et in vinea que fuit Arnaldi de Galders. Et sic hee omnes affrontaciones includunt et ambiunt vendo vobis iam dictis et vestris totum quicquid habeo et habere debeo quocumque modo et racione in omnibus iam dictis rebus et singulis per iam dictos quatuor milia et sexcentos quinquaginta1 solidos Iaquenses, ut ea iam dicta et singula que in omnibus iam dictis locis et singulis mihi pertinent vel pertinere debent, habeatis, possideatis et expletetis ad vestrum proprium alodium, franchum et liberum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates ibi et idem faciendas in perpetuum, sicut melius dici vel intelligi potest, pro vobis vel pro vestris vestro bono vestrorumque. Que iam dicta et singula mihi meisque in iam dictis locis et singulis quocumque modo pertinencia si plus valent, quam prescriptum precium illud plus quantumcumque sit, mera liberalitate vobis iam dictis et vestris dono firmiter et concedo omni vestre voluntati inde faciende in perpetuum. Itemque dono et trado perpetuo domino Deo et omni conventui de Sanctis Crucibus, presenti et futuro, pro salute anime mee et parentum meorum quicquid habeo et habere debeo in omnibus aliis locis tocius iam dicte Palomere, que est in termino Ylerde, quocumque modo vel racione, que dici vel excogitari possit ad vestrum proprium alodium, franchum et liberum et ad omnes vestras vestrorumque voluntades inde faciendas in perpetuum, retenta inde tantummodo mihi et meis illa turri de la Palomera, cum omnibus domibus sibi contiguis, que totalis Palomera affrontat in honore Gardenii et in columbario veteri et in braçale de la Clamor, qui discurrit et dividit inter vineas Petri de Tamarid et Iordani Carnificis et tendit usque ad vineam Petri de Potareig et in braçale domini regis. Et convenio vobis et vestris per stipulacionem quod ullo unquam in tempore contra iam dictam vendicionem et donacionem non veniam neque venire faciam aliquo modo, set omnia iam dicta et singula michi meisque quocumque modo in iam dictis locis et singulis infra prescriptas affrontaciones pertinencia faciam vobis iam dictis et vestris 233


habere et possidere perpetuo. Et ego et mei inde vobis et vestris et cui iusseritis legales guirentes et defensores erimus contra omnes personas sine ullo vestro vestrorumque enganno. Quod est actum ·V· idus novembris anno Domini ·M·CC· sexto. Sig+num Raimundi de Montechatano, qui hoc firmo et concedo firmarique rogo. / (Página 663) Sig+num Bernardi de Savassona, militis, sig+num Raimundi Baiuli, sig+num Bernardi Oromir, sig+num Bernardi de Acrimonte, iunioris, sig+num Petri Morages, testes Raimundi de Monchada. Sig+num Stephani Soria, maioris, sig+num Arsendis, uxoris mee, sig+num Stephani de Soria, filii nostri, qui hanc vendicionem firmamus et concedimus et auctoritatem nostram interponimus. Sig+num Bernardi de Savassona, sig+num Raimundi, baiuli, sig+num Bernardi de Acrimonte, iunioris, testes Stephani de Soria, maioris. Sig+num Guillelmi Arnaldi, presbiteri Sancti Iohannis et obrerii, sig+num Petri Correger, nepotis, F<errarii> Correger, testes Arsendis, iam dicte. Sig+num Petri de Lilled, sig+num Bernardi Catala, iunioris, testes Stephani de Soria, iunioris. Sig+num na Galborgs, uxoris Raimundi de Monchada, iamdicti, que hoc firmo firmarique rogo et auctoritatem meam in hac vendicione et donacione interpono. Sig+num Petri [± 4] domine Galborgs, scribo. Sig+num Iordani de Maalo, militis, sig+num Guillelmi Cogala, sig+num Richard Angles, testes domine Galborgs. Petrus de Gissona scripsit et hoc (signe) fecit, cum literis suprapositis in ·XIIIª· linea, ubi dicitur quinquaginta (...)”. PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 684 y 685. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 478. “(…) 1208, maig, 10. Ramon de Montcada reconeix deure a Bernat d’Àger, abat del monestir de Santes Creus, cinc-centes masmudines en moneda d’or. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 1. Original. 0otum sit omnibus hominibus quod ego, Raimundus de Montecatano, per me et per omnes meos successores, debeo vobis Bernardo, abbati de Sanctis Crucibus et omni conventui eiusdem loci, quingentas mazmudinas bonas iucifias boni auri iustique pensi, quas mihi Raimundus Baiulus a<c>comodavit, ex quibus ei instrumentum feci in persona Stephani de Soria quod continet ·CCC· mazmudinas et ducente mazmudine que continetur instrumento quod continet duo milia et ducentas viginti mazmudinas quod olim feci iam dicto Stephano de Soria, de quibus ·D· mazmudinas predictis mee voluntati paccatus fui, et ideo renuncio exceptioni non numerate 234


pecunie et doli quas ei confiteor nunc debere. Quas predatas / (página 685) ·D· mazmudinas laudo et concedo vobis Bernardo, abbati, et conventui eiusdem, ut iure nostri pignoris habeatis super ómnibus exitibus meis et redditibus quas in Ylerda habeo vel habere debeo, gratis vel vi, sine aliquocumque modo, sicut melius et plenius continetur in instrumentis Stpehani de Soria, predicti, absque ulla fraude et hec predicta omnia ac singula convenio vobis et vestris observare sub fide sacramenti, quod instrumentis iam dictis, feci, ita tamen quod vestram partionem que contigerit vobis in solutione accipiatis usque de ducentis marzmudinis sitis paccati pro vestra quarta parte iamdictarum exituum meorum. Alias vero ·CCC· mazmudinas istius debiti accipiatis in reditibus meis Ylerde, postquam Setephanus de Soria, iam dictus, paccatus fuerit de mille et centum et viginti mazmudinas, quas ei in instrumento a me facto debere confiteor. Preterea ego Stephanus de Soria per me et per meos laudo et concedo omnia predicta et singula ut superius est scripta absque ullo ingenio. Insuper ego Stephanus de Soria, iam dictus, per me et per omnes meos absolvo et diffinio vobis Raimundo Baiulo et vestris in perpetuum de omnibus illis fidanciis in qua vos me misistis usque in hanc presentem diem, aliqua parte ita quod ab hac die in antea vos nec res vestre non teneamini me trahere ac deliberare de illis fidanciis in quibus me in hanc presentem diem missistis, set in perpetuum inde immunis sitis. Quod est actum ·VI· idus maii, anno Domini ·M·CC· octavo. Sig+num Raimundi de Monte Catano, sig+num Stepahni de Soria, qui hoc firmamus et concedimus. Sig+num Guillelmi Raimundi de Montecatano, qui hoc prescriptum totum laudo, concedo, absque ullo ingenio monasterii iamdicti et fratrum eiusdem. Sig+num Bernardi Vacce, maioris, sig+num Raimundi Scribe, sig+num Ermengaudi de Cardona, huius rei sunt testes. Arnaldus de Curtibus, scripsit, cum litteris rasis et emendatis in ·XIª· linea et hoc (signe) fecit (...)”. (213). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 704 y 705. Linaje de Ramón de Montcada. Documento 493. “(…) 1209, desembre, 7. Arnaldeta de Cladells dóna al seu fill Bartomeu la vinya de la Palomera, situada al terme de Lleida, que va heretar del seu marit. Aquesta vinya és a l’honor que va pertànyer a Ramon de Montcada. La donació no serà de plena propietat fins després de la seva mort o si professa en religió. Es reserva l’usdefruit mentre visqui. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 20. Original. Carta partida per ABC. In Dei nomine. 0otum sit cunctis presentibus et futuris quod ego Arnaldeta de Cladellis, non seducta non dolo, vi vel metu inducta, 235


bono animo ac spontanea voluntate, dono tibi Bartolomeo, filio meo, ipsam vineam, quam ego habeo in termino Ylerde ad Palomeriam, que est in honore qui fuit Raimundi de Monte Catano, et advenit mihi ex parte patris tui. Dono inquam tibi ipsam vineam et terram in qua est fundata ad omnem voluntatem tuam cuicumque volueris perpetuo faciendam in vita et in morte. Retineo tamen mihi in vita mea tantummodo totum usumfructum ipsius vinee. Post obitum vero meum vel si antequam moriar ad religionem transiero, libere et absolute habeat et teneat supradictam vineam ille cuicumque tu eam dederis. Tamen quandiucumque eam tenuero pro tenedone supradicte donationis dabo unam somatam vindemie illi cuicumque tu eam dederis singulis annis intus ipsam vineam. Hanc vero donationem ita confirmo quod nec ego nec aliqua persona nomine meo vel ratione vel alia aliqua ratione contra supradictam donationem venire possimus, promittens namque tibi quod non machinabor nec machinari faciam aliquid. Propter quod hec supradicta donatio impediatur aut revocetur renuncians in hoc facto omni iure quod ibi habeo vel habere debeo modo quolibet retento tamen michi usufructu in vita mea tantum sicut superius dictum est. Quod est actum ·VII· idus decembris anno Domini ·M·CC· nono. Sig+num Arnaldete de Cladellis, que hoc firmo et concedo et testes firmare rogo. / (Página 705) Sig+num Raimundi Scribe, sig+num Raimundi Cardona, sig+num Iohannis de Ruffea, huius rei sunt testes. Arnaldus de Curtibus scripsit et hoc (signe) fecit (...)”. (214). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 737 y 738. Guillerma de Castellvell, madre de Guillermo de Montcada. Documento 517. “(…) 1212, març, 5. Donació que fan Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada d’un sester d’ordi anual bo i net dels delmes de Rodonyà, i d’una mitgera d’ordi, que anualment reben de lloçol del mas de Comalonga, al terme de Castellví de la Marca. També confirmen la donació d’aquest mas que Guillem d’Aguiló als monjos pel sosteniment de l’església del monestir. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. / (Página 738) In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod ego, domina Guillelma de Castro Vetulo et filius meus Guillelmus de Monte Chatano, pro salute animarum nostrarum et omnium parentorum nostrorum, necnon et omnium fidelium deffunctorum, damus et concedimus domino Deo et operi monasterii Sanctarum Crucum, annuatim omni tempore, unum sextarium boni ordei ac recipientis, quod sextarium annuatim detur in decimali nostro de Rodenano sine omni dilatione. Item etiam damus et concedimus 236


prefato operi ecclesie de Sanctis Crucibus unam migeriam ordei, quam pro locech annuati recipiebamus in manso de Cumba Longa, qui est in termino Castri Vetuli, extremum Marchie, quod mansum Guillelmus de Aquilone operi ecclesie de Sanctis Crucibus dedit. Laudamus etiam et concedimus donationem ipsius mansi, quam prefatus G<uillelmus> de Aquilone operi ecclesie fecit. Siquis vero hoc frangere voluerit non valeat, set firmum et stabile permaneat omni tempore. Item etiam damus prefato operi omne ius nostrum decimarum, quod habemus vel habere debemus in prefato manso, quo prefatus Guillelmus de Aquilone dedit operi ecclesie Sanctarum Crucum integre et planarie sine omni nostro nostrorumque retentu. Quod est actum ·IIIº· nonas marcii anno Domini ·Mº·CCº·XL·. Sig+num domine Guillelme de Castro Vetulo, qui hoc laudo, firmo et concedo testibusque firmare rogo. Sig+num Eimirici de Epinles. Sig+num Petri de Pena Forte. Sig+num <>. (Armes dels Montcada) Guillelmus de Monte Catano. Frater Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) signum fecit (…)”. (215). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 734, 735 y 736. Linaje de Ramón de Podio. Linaje de Guillem de Torroja. Documento 515. “(…) 1211, octubre, 24. Testament de Guillem d’Olivella pel qual deixa a Santes Creus tres sous menys dos diners, cens que fa Guillema de la Torre sobre un hort situat a Montblanc proper a l’hospital dels malalts. [A]: Original perdut. B: Trasllat de 25 de gener de 1212. Perdut. Hec est translatum fideliter factum ·VIII· kalenas februarii anno Domini Mº·CCº·XIº· a començament del trasllat de 5 de desembre de 1224. C: Trasllat de 13 de novembre de 1224 fet per fra B. Torro, monjo de Poblet. Perdut. D: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 11. Trasllat de 5 de desembre de 1224 fet per fra Arnau de Sant Hilari (Anno Domini ·Mº·CCº·XXº·IIIIº· nonas decembris. Frater Arnaldus de Sancto Ylario hoc translatum ab alio translatatum fideliter scripsit cum literas rasis et emendatis in ·VIª· linea ubi dicitur confratria et hoc + fecit) d’un altre trasllat perdut amb data 13 de novembre de 1224, fet per fra B. Torro, monjo de Poblet (Anno Domini ·Mº·CCº·XXº·IIIIº· idus novembris. Frater B. Torro, monachus Populeti, hoc translatum cum literis dampnatis ut dicitur Bernardo meo domus et signum (signe) suum fecit). Quoniam nullus in carne positus periculum mortis evadere potest, idcirco in Dei nomine ego, Guillelmus de Olivariis, facio 237


meum testamentum et disposicionem omni meorum rerum sedencium et movencium. Et eligo meos manumissores Iohannem de Rocheta et Petrum Raimundi de Podio et Terrenum atque Petrum de Riba, quibus dono plenum posse dividendi omnia mea, sicut hec pagina / (Página 735) protestatur. Primitus pro anima mea accipio ·C· et ·L· solidos Barchinonensis, quorum dimito operi Sancte Marie Montis Albi ·X· solidos et Berengario de Tarrega ·V· solidos, lampadibus Sancte Marie ·II· solidos et lampadibus Sancti Michaelis ·II· solidos, candele Sancte Marie ·VI· denarios, Sancte Tecle Terrachone ·XII· denarios, infirmis ville Montis Albi ·III· solidos, ponti istius ville ·II· solidos, ponti Montis Soni ·XII· denarios, Sancte Marie Montis Serrati ·XII· denarios, Sancti Trinitati ·II· solidos, Ospitali Iherosalimitano ·II· solidos, Milicie Templi Salomonis ·II· solidos, Sancto Saturnino de Castluz ·III· solidos, Sancto Martino de Torredela ·II· solidos, Sancte Marie Montis Gaudi ·XV· solidos et confratres mitant eos in proficuo Sancte Marie Montis Gaudi et ·III· solidos de confratria sint in istis ·XV· solidos, Sancto Gregorio de Alfamia ·II· solidos, ponti Ylerde ·II· solidos. Dimitto corpus meum ad sepeliendum venerabili domine Sancte Marie Populeti cum ·XIIII· solidos Barchinonensis censualibus, quos habeat frater istis domibus, quibus ego stabat domus Populeti et fratres, et post obitum mei filii Guillelmi Bernardi predicte domus sint franchum et libere de predicta domo Populeti et recipiant eum per fratrem quando ordinem suum intrare voluerit. Dimito omnibus confratribus presbiteris Montis Gaudii unicuique ·XII· denarios pro anima mea. Dimito ad mensam Sancte Marie Vallis Bone ·X· solidos. Dimito filio meo Guillelmo istas domos in quibus sto, que domus sunt contigue Arnaldo Serrario et Iohanni de Rocheta et vico Maiori, tali pacto quod faciat ·XIIII· solidos censuales domui Populeti in festo 0atalis Domini, et predictus Guillelmus possit in domibus predictis stare vel conlocare cui vulueriti in vita sua tamen. Interim dimito domui Populeti ·CCC·X· solidos Barchinone, quos habeo in illo debito domini regis, de quibus est fiducia Guillelmus de Cardona. Et quanto domus Populeti eos habebit, donet ex illis filio meo Guillelmo ·L· solidos. Dimito et dono, ob remedium mee anime et parentum meorum, domino Deo et hospitali pauperum Montis Albi illum meum ortum contiguum Petro de Riber et Arnaldo de Segarra, preter illum ortum qui facet ·XVIII· denarios censuales Brune, filia A<rnaldi> de Segarra, quem ortum dimito Guillelmo de Balluvino, sicut est terminatus, sue voluntati faciende. Dimito filio meo Guillelmo illam tabulam de [c]antone que est contigua de duabus partibus in via. Aliam tabulam secus istam dimito Bernardo, meo nepoti. Dimito nepoti meo Bernardo illam meam vineam, que est contigua A<rnaldi> de Segarra et A<rnaldi> Mazana, ut habeat eam in omni vita sua et teneat atque 238


possideat. Post obitum vero eius revertatur domui hospitali pauperum Montis Albi, sine omni contradicto. Dimito / (página 736) Bernardo, nepoti meo, omnia mea debita, que mihi debentur, et omnia super lectilia domorum, et ille persolvat debita, que ego debeo et persolvat filio meo Guilllemo ·L· solidos quos mater sua ei dimisit et ·C· solidos quos sibi modo dono et dimito. Et dimito filio meo, Berengario, quem habeo de Pereta, illum octavonem, quem habeo in furno novo, terciam partem matri sue Perete et duas sibi. Et si forte Berengarius predictus obierit infra spacium ·XX· annorum ad inferiorem, det eius mater ·C· solidos cenobio Sanctarum Crucum et habeat dictum octavonem sue voluntati. Dimito filie Petri de Olivariis, Astruge, illam vineam secus P<etri> de Olivariis. Dimito ·XX· solidos in illo pignore, quod teneo de Petro de Iorba in Olivela. Et dimito ·VII· solidos in illo, quod teneo de na Terrachona, et in illo, quod teneo de <e>n Barra ·IIII· solidos, et in omnibus aliis pignoribus terciam partem. Dimito nepoti mee Guillelme de Torredela ·XL· solidos et ·XV· solidos Barchinone de Olivariis. Dimito domui Sanctarum Crucum illos ·III· solidos, minus ·II· denarios, quos mihi facit Guillelma de Turre, de uno orto, qui est secus domum infirmorum. Actum est ·IX· kalenas novembris anno Domini ·Mº·CCº·XIº. Sig+num Guillemi de Olivariis, sig+num Iohannis de Rocheta, sig+num Petri Raimundi de Podio, sig+num Terreni, sig+num Petri de Ribera, qui hoc fecimus scribere testibusque firmari. Sig+num Michaelis Ferrarii de Spelunca. Sig+num Raimundi de Crassa. Sig+num Arnalli, filii Petri de Olivariis. Testes. Bernardus de Tapiis, presbiter, qui hoc scripsit mandato G<uillelmi> de Turre Rubea et hoc (signe) fecit. Berengarius de Crea hoc (signe) impressit. Sig+num Arnaldi, presbiteri (…)”. (216). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 637, 638 y 639. Linaje de Ramón de Podio, sobrino de Bernat, clérigo de Vilafranca. Documento 444. “(…) 1204, juny, 2. Testament de Bernat, clergue de Vilafranca. Deixa a Santes Creus seixanta sous. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 14. Original. In Dei nomine. Ego Bernardus, clericus de Villafranca, habens infirmitatem, facio meum testamentum, propter timorem mortis, in meo pleno sensu et memoria, in quo meos eligo manumisores dominum, scilicet, abbatem Sanctarum Crucum, dominum prepositum ecclesie Terrachonensis, Raimundum de Castro Veteri et Raimundum de Podio, nepotem meum, quos rogo ut, si mors mihi contigerit antequam aliud faciam testamentum, ipsi sint distributores 239


omnium rerum mearum, mobilium et immobilium, ut in hoc testamento invenerint ordinatum. Primo dimito corpus meum ad sepeliendum monasterio Sanctarum Crucum, cum illis ·M· solidos, quos olim acomodavi dicte domui et sui conventui1 in quodam empcione Ylerde, quam cum eis feci et cum meis eximentis mihi pertinentibus illius empcionis, scilicet, ·LX· solidos, quos mihi debent / (página 638) ex mea parte empcionis, dari qui ita, scilicet, sint divisi annuatim in Cena Domini omni tempore dentur conventui dicte domus Sanctarum Crucum pro pietate ·XXX· solidos et alios ·XXX· solidos annuatim in festo Pentecostes. Et post obitum meum, istos ·XXX· solidos Pentecostes, quos modo constituo, sint omni tempore mutati ad illum die obitus mei et sint dati pro pietate et convivio dicto conventui annuatim semper pro illo die. Itemque dimito predicte domui Sanctarum Crucum omnes meas oves, quas habeo ad Anchoses et ·CC· solidos, quos mihi debet prepositus Terrachonensis et unam maiorem foveam plenam ordei que tunc ibi fuerit in meo hospicio et mulum et enselamentum, cum Abdelano, qui sit liber cum ·XX· mazmutinis, quas tribuat dicte domui, et unum tapitum, scilicet, maiorem et unum lectum completum de meliori copertorio, quod tunc fuerit in meo hospicio, et de chocera et chapciali et lanciolibus. Adhuc dimito predicte domui omne meum staticum in quo habito, quod est intus ianuam maiorem et cellarium cum solario, quod est superius, et meum mansum de Vallemolli, cum omnibus suis pertinentiis, ut melius habeo, teneo et habere debeo, voce emptionis mee, salva donacione hospitalis Villefrance. Et accipio ·LX· solidos, de quibus necessaria fiant mee sepulture facta, quod staticum prefatum et mansum de Vallemolli teneat et habeat R<aimundus> de Podio, nepos meus, pro predicta domo Sanctarum Crucum omnibus diebus tantumodo vite sue, de quibus ille vivens faciat censum dicte domui ·II· mazmutinas annuatim in festo Sanctorum Omnium, pro tenedone istius honoris; post obitum autem eius dictum staticum et mansus prefatus solvatur et liberetur dicte domui Sanctarum Crucum statim sine impedimento aliquo et retencione aliqua alicuius persone. Dimito hospitali de Villafranca illos ·V· solidos censuales ·R<aimundi> de Colle, quos mihi debet dare, et illos ·V· solidos censuales Poncii Vituli, et quandam butigam, quam teneo pro domino rege, iuxta butigam R<aimundi> Reger, et illum honorem predicti mansi de Vallemolli, qui est super viam que exiit de Vallemolli et tendit ad Sanctam Dignam, et ·II· lectos completos et unam ollam coderis. Dimito operi Sancte Marie de Villafranca ·L· quartarias ordei et vinum tantumodo illius tone, que est ad anglium cellarii prefati, et dimito eidem ecclesie illam empcionem, quam feci a baiulo regis et castellanis Villefrance, que est iuxta ortum predicte ecclesie et illam empcionem, quam feci a Petro de 240


Torrentibus et quodam nepote suo et omnes libros meos in quocumque loco sint. Dimito Sancto Michaeli Olerdule ·L· quartarias ordei ad faciendum unum librum de legenda. Dimito / (página 639) B<ernardo> de Villafranca, nepoti meo, meum mansum de Charivem cum omnibus suis pertinentiis et meas domos, que sunt intus in Villafranca ad capud platee, a profundo abissi usque ad celum. Dimito Petro de Villafranca, fratri meo, istum sarracenum, qui vocatur Almazor. Dimito domino episcopo, qui venturus est in ecclesiam Barchinonensem, ·L· solidos de illis ·C· solidos, quos debet mihi archidiaconus Barchinonensis et dimito dicto archidiacono alios ·L· solidos. Dimito ·V· pauperibus viduis, ·XX·V· quartarias orden comuniter pro elemosina. Dimito Ferrario, clerico, ·XX· quartarias ordei et alias ·XX· quartarias Berengario, clerico, et meas vestes comuniter, preter meam chapam blavam, quam dimito Iacobo, cum ·X· quartarias ordei, et Berengario Pilicer, alias ·X· quartarias ordei, quod ordium recipiat familia mea de illa fovea, que est ante scribaniam; et si illud ordium non sufficeret acciperent defectum de annona, que est intus ianuam maiorem. Omnia alia mobilia et immobilia que habeo in meo hospicio, vasa, scilicet, vini et ordium et omnes alias res, dimito totum Raimundo, nepoti meo, cum statico, quod est extra ianuam maiorem, quod habeat per alodium franchum, a profundo abissi ad celum, ad omnes suas voluntates faciendas, ut melius ego habeo et habere debeo, et sarracenam meam, nomine Maimonam, salvis donacionibus superius iam scriptis. Adhuc dimito predicto Berengario, clerico, illum censum, quem mihi debet dare pro illo soldo terre quod ei olim constitui iuxta soldum terre, quod tenet Poncius Vituli per me. Si vero forte Bernardus de Villafranca, nepos meus, non redierit vel obierit de illo itinere, in quo est illam donacionem, quam ei facio, dimito Guillelmo, fratri suo. Mando et volo quod R<aimundus> de Podio persolvat ·XXX·V· solidos, quos debeo. Actum est hoc ·IIII· nonas iunii anno Domini ·M·CC·IIII·. Sig+num B<ernardi>, clerici de Villafranca, qui hoc testamentum facio et firmo. Sig+num Raimundi de Podio. Sig+num Ferrarii, presbiteri. Sig+num Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus. (Signe) Fratris Raimundi, prioris. Sig+num Petri, sacriste de Sanctus Crucibus. Ego Raimundus, Terrachone prepositus (signe). ·SSS· Guillelmi, operaris de Sanctis Crucibus. S(signe) Arnaldi, levite. Signum Arnaldi, scolaris (signe). Sig(signe)num Guillelmi, castellani. Iacobus, levita, qui hoc scripsit mandato dicti B<ernardi>, clerici, de Villafranca, cum literis rasis emendatis in XIª· linea in duobus locis et in XXª·III· et in <XX>·IIII· et suprascriptis in XVIIIIª·, die et anno quo (signe) supra (...)”.

241


(217). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 734, 735 y 736. Linaje de Pere Ramón de Podio. Linaje de Guillem de Torroja. Documento 515. “(…) 1211, octubre, 24. Testament de Guillem d’Olivella pel qual deixa a Santes Creus tres sous menys dos diners, cens que fa Guillema de la Torre sobre un hort situat a Montblanc proper a l’hospital dels malalts. [A]: Original perdut. B: Trasllat de 25 de gener de 1212. Perdut. Hec est translatum fideliter factum ·VIII· kalenas februarii anno Domini Mº·CCº·XIº· a començament del trasllat de 5 de desembre de 1224. C: Trasllat de 13 de novembre de 1224 fet per fra B. Torro, monjo de Poblet. Perdut. D: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 11. Trasllat de 5 de desembre de 1224 fet per fra Arnau de Sant Hilari (Anno Domini ·Mº·CCº·XXº·IIIIº· nonas decembris. Frater Arnaldus de Sancto Ylario hoc translatum ab alio translatatum fideliter scripsit cum literas rasis et emendatis in ·VIª· linea ubi dicitur confratria et hoc + fecit) d’un altre trasllat perdut amb data 13 de novembre de 1224, fet per fra B. Torro, monjo de Poblet (Anno Domini ·Mº·CCº·XXº·IIIIº· idus novembris. Frater B. Torro, monachus Populeti, hoc translatum cum literis dampnatis ut dicitur Bernardo meo domus et signum (signe) suum fecit). Quoniam nullus in carne positus periculum mortis evadere potest, idcirco in Dei nomine ego, Guillelmus de Olivariis, facio meum testamentum et disposicionem omni meorum rerum sedencium et movencium. Et eligo meos manumissores Iohannem de Rocheta et Petrum Raimundi de Podio et Terrenum atque Petrum de Riba, quibus dono plenum posse dividendi omnia mea, sicut hec pagina / (Página 735) protestatur. Primitus pro anima mea accipio ·C· et ·L· solidos Barchinonensis, quorum dimito operi Sancte Marie Montis Albi ·X· solidos et Berengario de Tarrega ·V· solidos, lampadibus Sancte Marie ·II· solidos et lampadibus Sancti Michaelis ·II· solidos, candele Sancte Marie ·VI· denarios, Sancte Tecle Terrachone ·XII· denarios, infirmis ville Montis Albi ·III· solidos, ponti istius ville ·II· solidos, ponti Montis Soni ·XII· denarios, Sancte Marie Montis Serrati ·XII· denarios, Sancti Trinitati ·II· solidos, Ospitali Iherosalimitano ·II· solidos, Milicie Templi Salomonis ·II· solidos, Sancto Saturnino de Castluz ·III· solidos, Sancto Martino de Torredela ·II· solidos, Sancte Marie Montis Gaudi ·XV· solidos et confratres mitant eos in proficuo Sancte Marie Montis Gaudi et ·III· solidos de confratria sint in istis ·XV· solidos, Sancto Gregorio de Alfamia ·II· solidos, ponti Ylerde ·II· 242


solidos. Dimitto corpus meum ad sepeliendum venerabili domine Sancte Marie Populeti cum ·XIIII· solidos Barchinonensis censualibus, quos habeat frater istis domibus, quibus ego stabat domus Populeti et fratres, et post obitum mei filii Guillelmi Bernardi predicte domus sint franchum et libere de predicta domo Populeti et recipiant eum per fratrem quando ordinem suum intrare voluerit. Dimito omnibus confratribus presbiteris Montis Gaudii unicuique ·XII· denarios pro anima mea. Dimito ad mensam Sancte Marie Vallis Bone ·X· solidos. Dimito filio meo Guillelmo istas domos in quibus sto, que domus sunt contigue Arnaldo Serrario et Iohanni de Rocheta et vico Maiori, tali pacto quod faciat ·XIIII· solidos censuales domui Populeti in festo 0atalis Domini, et predictus Guillelmus possit in domibus predictis stare vel conlocare cui vulueriti in vita sua tamen. Interim dimito domui Populeti ·CCC·X· solidos Barchinone, quos habeo in illo debito domini regis, de quibus est fiducia Guillelmus de Cardona. Et quanto domus Populeti eos habebit, donet ex illis filio meo Guillelmo ·L· solidos. Dimito et dono, ob remedium mee anime et parentum meorum, domino Deo et hospitali pauperum Montis Albi illum meum ortum contiguum Petro de Riber et Arnaldo de Segarra, preter illum ortum qui facet ·XVIII· denarios censuales Brune, filia A<rnaldi> de Segarra, quem ortum dimito Guillelmo de Balluvino, sicut est terminatus, sue voluntati faciende. Dimito filio meo Guillelmo illam tabulam de [c]antone que est contigua de duabus partibus in via. Aliam tabulam secus istam dimito Bernardo, meo nepoti. Dimito nepoti meo Bernardo illam meam vineam, que est contigua A<rnaldi> de Segarra et A<rnaldi> Mazana, ut habeat eam in omni vita sua et teneat atque possideat. Post obitum vero eius revertatur domui hospitali pauperum Montis Albi, sine omni contradicto. Dimito / (página 736) Bernardo, nepoti meo, omnia mea debita, que mihi debentur, et omnia super lectilia domorum, et ille persolvat debita, que ego debeo et persolvat filio meo Guilllemo ·L· solidos quos mater sua ei dimisit et ·C· solidos quos sibi modo dono et dimito. Et dimito filio meo, Berengario, quem habeo de Pereta, illum octavonem, quem habeo in furno novo, terciam partem matri sue Perete et duas sibi. Et si forte Berengarius predictus obierit infra spacium ·XX· annorum ad inferiorem, det eius mater ·C· solidos cenobio Sanctarum Crucum et habeat dictum octavonem sue voluntati. Dimito filie Petri de Olivariis, Astruge, illam vineam secus P<etri> de Olivariis. Dimito ·XX· solidos in illo pignore, quod teneo de Petro de Iorba in Olivela. Et dimito ·VII· solidos in illo, quod teneo de na Terrachona, et in illo, quod teneo de <e>n Barra ·IIII· solidos, et in omnibus aliis pignoribus terciam partem. Dimito nepoti mee Guillelme de Torredela ·XL· solidos et ·XV· solidos Barchinone de Olivariis. Dimito domui Sanctarum Crucum illos ·III· solidos, minus ·II· denarios, 243


quos mihi facit Guillelma de Turre, de uno orto, qui est secus domum infirmorum. Actum est ·IX· kalenas novembris anno Domini ·Mº·CCº·XIº. Sig+num Guillemi de Olivariis, sig+num Iohannis de Rocheta, sig+num Petri Raimundi de Podio, sig+num Terreni, sig+num Petri de Ribera, qui hoc fecimus scribere testibusque firmari. Sig+num Michaelis Ferrarii de Spelunca. Sig+num Raimundi de Crassa. Sig+num Arnalli, filii Petri de Olivariis. Testes. Bernardus de Tapiis, presbiter, qui hoc scripsit mandato G<uillelmi> de Turre Rubea et hoc (signe) fecit. Berengarius de Crea hoc (signe) impressit. Sig+num Arnaldi, presbiteri (…)”. (218). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 571 y 572. Linaje de Guerau Alemany. Documento 391. “(…) 1197, desembre, 3. Ramon Alamany confirma a l’abat Hug de Santes Creus totes les donacions i vendes que el seu pare Guerau Alamany va fer al monestir, als termes de Montagut, Selmella i a altres llocs, perquè / (Página 572) les posseeixin i les explotin a perpetuïtat, amb tots els drets i jurisdiccions. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 13. Original. In nomine Domini. Ego Raimundus Alamanni, bona fide et sine dolo, laudo et confirmo Deo et beate Marie et tibi Ugoni, abbati monasterii de Sanctis Crucibus et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, omnia que pater meus Geraldus Alamanni donavit et vendidit vobis in terminis castri Montis Accuti et Olmelle et aliis quibuslibet locis ut ea libere et quiete habeatis et possideatis perpetuo iure. Dono etiam vobis et concedo, pro salute mea et parentum meorum, paschua sine tala, bono intellectu utriusque partis et lignaria et petrarias et aquas necessarias similiter in predictis locis et in omnibus castris que ad me pertinent vel pertinere debent ut ea habeatis et expletetis vos et vestri sine ulla contradictione in perpetuum et homines vestri et animalia semper habeant liberum transitum per totam terram meam nec teneamini pro his aliquod servicium facere mihi vel meis nisi ut oretis pro nobis ad Dominum. Et de his ómnibus erimus vobis fideles garentes et defensores secundum ius et nostrum posse omni tempore. Actum est hoc ·IIIIº· nonas decembris anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·XCº·VIIº·. Sig+num Raimundi Alamanni, qui hoc laudo et firmo testesque rogo. Sig+num Berengarie, matris eius. Sig+num Guillelmi de Cervilione. Sig+num Geraldus, frater eius. Sig+num Alixendis, sororis eius. Sig+num Guillelmi de Foneiario. Sig+num Berengarii de Bagneolis. Sig+num Arnaldi Pinana, sacerdos. Sig+num Bernardi Ogerii, baiuli. Sig+num 244


Bertrandi de Sancto Petro qui hoc laudo et firmo per me et per omnes successores meos et et quodquid aliquo iure contigerit concedo. Sig+ Guillemi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (219). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 696 y 697. Linaje de Guerau Alamany.Documento 487. “(…) 1209, juliol, 18. Guerau Alamany atorga a Bernat d’Àger, com a abat del monestir de Santa Maria de Santes Creus i al prior Guillem de Rifar, els horts i freginals del terme de Veciana, que Elisenda de Freixenet li havia donat. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 11. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 12. Trasllat fet el 30 d’abril de 1233 (Hoc est translatum fideliter translatatum ·II· kalendas maii, anno Domini ·Mº·CCº·XXXº· tercio, cuius series sic ordinatur) fet per fra Pere de Pacs (Sig+num fratris Petri de Pax, qui hoc translatum fideliter translatavit die et anno prefixo). C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 13. Trasllat fet el 3 de desembre de 1234 (Hoc est translatum fideliter factum ·III· nonas decembris, anno Domini ·M·CC·XXX·IIII·) fet per fra Berenguer Dezcanos (Fratris Berengarius dez Canos, qui hoc translatum scripsit et hoc (signe) fecit die et anno prefixis). D: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2773, núm. 14. Trasllat fet el 28 d’abril de 1242 fet per fra Guillem Riquer (·SSS· fratris Guillelmi Richerii, qui hoc translatum ·IIII· kalendas mai anno Domini ·M·CC·XL· secundo fideliter transladavit). In Dei nomine. Sit notum cunctis presentibus atque futuris quod ego Geraldus Alamandi, per me et per omnem posteritatem meam, absolvo et concedo et diffinio et in perpetuum dono Deo et beate Marie et monasterio de Sanctis Crucibus et vobis Bernardo, / (página 697) abbati, et Guillelmo, eiusdem loci priori, et omnibus successoribus vestris et fratribus eiusdem loci habitatoribus, presentibus atque futuris, ipsos ortos et farragenale qui sunt in castro et in termino Viciane, cum omnibus arboribus et seminibus diversi generis ibi nunc existentibus vel nascituris. Quos ortos et farragenale Elixsendis de Frexaneto donavit, absolvit et diffinivit et concessit nobis. T[ali vero] pacto facio predictam donationem, quod si predicti orti et farregenale sunt in dominicatura ipsius, libere et quiete et 245


pacifice absolvo et diffinio nunc et in perpetuum remitto, et faciam tenere et havere et possidere et expletare. Set si predictos ortos et farregenale dicta Elixsendis habet vel tenet pro me ita concedo, absolvo et concedo, salvo censu atque iure meo. Quod est actum ·XV· kalendas augusti anno Domini ·Mº·CC·VIIIIº·. Sig+num Geraldi Alamandi, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Guillelmi de Cervilione. Sig+num Raimundi Alamandi. Sig+num Berengarii de Queralto. Sig+num fratris Petri Ros, qui hoc iussione Geraldi Alamandi scripsit die et anno quo supra cum litteris rasis et emendatis in ·II· et ·III· et ·IIIIª· linea (...)”. (220). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 709 y 710. Linaje de Guerau Alamany. Documento 497. “(…) 1210, març, 31. Guerau Alamany dóna els delmes dels rèdits dels termes del castell de Montfalcó, de Veciana i de Copons al monestir de Santes Creus, amb Bernat d’Àger com a abat. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 4. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 5. Trasllat de 3 de febrer de 1247 (Hoc est translatum ab originali suo de verbo ad verbum ·III· nonas februarii anno Domini ·M·CCº·XL·VIº·, fideliter translatatum cuius originalis series talis est) fet per fra Guillem Riquer (·SSS· fratris Guillelmi Richerii, qui hoc fideliter translatavit). In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod ego Geraldus Alamandi, per me et per omnes meos, presentes et futuros, bono animo et spontanea voluntate, pro salute corporis et anime mee omniumque parentum meorum necnon et omnium fidelium defunctorum, dono, trado et offero omnipotenti Deo et gloriose Virgini Marie et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati et omni conventui iam dicti monasterii, presenti atque futuro, omnem decimam omnium redituum que mihi pertinent vel aliqua ratione pertinere debent in castro de Monte / (página 710) Falchone et in omnibus terminis suis, similiter in castro de Viciana et in omnibus terminis suis, necnon et in castro de Copons et in omnibus terminis suis tam de mea parte decimarum quam de molendinis, de pernis, de questiis, de placitis et forcis, de acapitis, de sensibus et usaticis, de mansibus, de stacamentis, de omnibus etiam que dici vel nominari possunt et cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro de meo posse, iure et dominio omnem decimam omnium supradictarum rerum eicio et in posse ius et dominium domini Bernardi, abbatis de Sanctis Crucibus] omniumque fratrum presentium et futurorum 246


eiusdem monasterii trado ad habendum tenendum et perpetuo possidendum per alodium proprium et franchum, ad omnes suas suorumque voluntates in perpetuum faciendas sine vinculo et contradictio alicuius persone ut melius dici vel intelligi potest ad profectum prefati monasterii. Volo etiam et concedo firmiterque precipio ut abbas et fratres Sanctarum Crucum constituant et habeant ibi proprios baiulos que omnem ius prefati monasterii integre et plenarie a baiulis meis accipiant et baiuli mei ullomodo licentiam vel potestatem absque baiulis Sanctarum Crucum aliquid colligere vel recipere de redditibus meis in predictis castris et mansibus nec in eorum pertinenciis. Quod est actum ·II· kalendas apriis anno Domini ·Mº·CCº·Xº·. Sig+num Geraldi Alamanni, qui hoc laudo et concedo. Sig+num Arnaldi Medaci. Sig+num Raimundi de Monte Falcone. Sig+num Arnaldi de Calaf. Sig+num Bernardi de Albarels. Huius donationis testes. Sig+num Guillelmi, vicecomitis Cardone. Sig+num R<aimundi> Fulchi, filii eius. Sig+num Guillemi de Cervaria. Frater Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) fecit cum litteris ra]sis in ·XV·I· linea (…)”. (221). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 731 y 732. Linaje de Guerau Alamany. Linaje de Berenguer de Ager, abad de Santes Creus. Documento 512. “(…) 1211, maig, 17. Donació que fa Guerau Alamany a l’abat Bernat d’Àger de Santes Creus del camp d’Ullet, situat al terme del castell de Copons. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 7. Original. In Christi nomine. Ego Geraldus Alamandi, per me et per omnes meos, pro remedio anime mee et parentum meorum, dono, laudo et in perpetuum concedo Deo et Sancte Marie de Sanctarum Crucum, in manu Bernardi, abbatis eiusdem loci, et omni conventui, tam presenti quam futuro, totum illum campum, qui est mea dominicatura, qui dicitur de Ulleto, qui est in termino castri de Copons, sicuti affrontat1 in honore Petri de Caus et Bernardi de Caus et in dominio Guillelmi de Castellar et in summitate montis de Celada. Sic igitur he omnis affrontationes includunt et ambiunt dictum campum, cum ingressibus et egressibus suis et pertinenciis, cum terra et arboribus diversorum gernerum, cum omnibus que in eo modo sunt plantata vel hedificata vel erunt vel fieri potere, de celo usque in abissum, sic dono vobis Bernardo, abbati, et monasterio supradicto pro francho alodio libero et expedito ab omni servitute, ad faciendum ibi et ex eo vestras voluntates in perpetuum et sic de meo iure atque meorum exactionibus, qui dictum campum tenent pro me ut de cetero mihi vel meis non 247


teneantur respondere pro illo sive pro fructibus qui illo erunt, set totum illud ius quod mihi facere pro illo debebant vobis et successoribus vestris faciant directum firment et iura prosequantur in posse vestro sive baiuli vestri et fidelitatem penitus exequantur. Quod est actum ·XVº· kalendas iunii anno Domini ·Mº·CCº·XIº·. Sig+num Geraldi Alamandi, qui hoc firmo et concedo. Sig+num Raimundi de Torrente Profundo. Sig+num Raimundi de Monte Falchone, militum, qui hoc firmamus. Sig+num Guillelmi Malet. Sig+num Raimundi de Artes. Sig+num Bertrandi de Fitor. Sig+num Mariete de Pereto. Sig+num Vitalis Lambardi. Sig+num Guillelmi Guilaberti. Sig+num Aguilaris. / (Página 732) Fratrer Guillelmus Petri, qui hoc scripsit et hoc (signe) signum fecit cum literis damnatis in ·IIIIª· linea, ut dicitur ex una parte, et rasis et emendatis in ·Vª· ubi dicitur, et ambiunt dictum campum cum ingressibus (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 732 y 733. Linaje de Guerau Alamany. Documento 513. “(…) 1211, maig, 17. Guerau Alamany atorga tot el dret, jurisdicció i domini sobre el camp d’Ullet, situat al terme del castell de Copons, a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 8. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2775, núm. 9. Trasllat fet per fra Pere de Copons el 3 de febrer de 1247 (Ego frater Petrus de Copns hoc translatum fideliter translatavi ·III· nonas februarii anno Domini ·Mº·CCº·XLº·VIº· et ho (signe) feci). In Christi nomine. Ego Geraldus Alamandi, per me et per meos, et pro remedio anime mee et parentum meorum, dono, laudo et in perpetuum concedo et Sancte Marie Sanctarum Crucum in manu Bernardi, abbati eiusdem loci, et omnium conventui, tam presenti quam futuro, omnem ius meum et dominium, quod habeo in castro de Copons, apud campum de Ulleto, sicut confrontat in honore Petri de Caus et Bernardi de Caus et in dominio Guillelmi de Castelar, et in sumitate Montis de Celada. Quantum he omnes affrontationes includunt et ambiunt, cum ingressibus et exitibus suis et pertinenciis, sic dono vobis et vestris dictum meum dominium, ut nominatum est, pro vestro proprio alaudio, francho, libero et expedito ab omni servitute pro ad faciendum exinde vestram vestrorumque voluntatem perpetuo iure. Et sic de meo iure et posse nominatum dominium eicio et extraho et in vestrum et vestrorum ius nec et in perpetuum mitto et trado ad omnes vestras voluntates et vestrorum perpetim faciendas. Et sic cum 248


hac carta presencialiter mitto vos in possessione ac tenedone et mando hominibus sive rogo illos homines qui in dictum dominium tenent per me ut de cetero mihi nec meis non teneatur de illo respondere. De aliquo imo totum illud ius quod mihi facere debebant pro illo honore vobis et vestro conventui quantumcumque sit doneant et respondeant stabilimenta et frimamenta et omnia iura integre, que exinde mihi facere / (página 733) debebant totum penitus vobis vel vestro baiulo teneantur nec et semper respondere. Quod est actum ·XV· kalendas iunii anno Dominici Incarnationis ·M·CC·XI·. Sig+num Geraldi Alamandi, qui hoc concedo et confirmo. Raimundi de Torrente Profundo. Sig+num Raimundi de Monte Falchone, militum, qui hoc confirmamus. Sig+num Guillelmi Malet. Sig+num Arnaldi Bonete. Sig+num Geraldi de Valerna. Sig+num Bernardi dez Caus. Sig+num Arberti. Sig+num Raimundi de Artes. Sig+num Bernardi dez Fitor. Sig+num Mariete de Pereto. Sig+num Vitalis Lambardi. Sig+num Guillelmi Guilaberti. Sig+num Aguilaris. Testes. Raimundus de Guissario scripsit et hoc sig(signe)num fecit cum litteris apponitis in ·IIª· linea et in ·VIª· (...)”. (222). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 612 y 613. Linaje de Ramón Alamany. Documento 424. “(…) 1201, juny, 26. Ramon Alamany confirma a l’abat Bernat d’Àger i al monestir de Santes Creus la venda i donació que el seu pare, Guerau Alamany, va fer als monjos de la terra de Valldossera, situada al terme del castell de Montagut. Per aquest acte l’abat li dóna la quantitat de cent seixanta sous barcelonesos. / (Página 613) A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2769, núm. 1. Original. In Dei nomine. 0otum sit cunctis audientibus quod ego Raimundus Alamannus, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine dolo, pro salute anime mee et parentum meorum, laudo, concedo et confirmo et diffinio, sine omni retentu, domino Deo et beate Marie et tibi Bernardo, abbati monasterii de Sanctus Crucibus, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, scilicet, totam illam vendicionem vel donacionem, quam meus pater Geraldus Alamannus fecit monasterio de Sanctis Crucibus, de illa terre de Valle Ursaria, que est in termine castri Montis Accuti, cum omnibus terminis et affrontationibus suis et cum omnibus pertinencias que ei pertinent vel pertinere debent, integriter et sine diminucione, sicut resonat in illo instrumento, quam inde fecit predictus pater meus Geraldus Alamannus prefato monasterio de Sanctis Crucibus, et sicut melius potest dici vel intelligi ad utilitatem et profectum iam dicti monasterii 249


de Sanctis Crucibus, sine ullo malo ingenio et sine omni fraude. Et est seciendum quod propter hanc laudationem, diffinicionem et confrimacionem, quam vobis facio, dedistis mihi de bonis monasterii vos, iam dicti, fratres de Sanctis Crucibus ·C·L·X· solidos Barchinonensis. Actum est hoc ·VI· kalendas iulii anno Domini ·Mº·CCº·Iº·. Sig+num Raimundi Alamanni, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Bertrandi de Anguera. Sig+num Bertrandi de Sancto Petro. Sig+ Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (223). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 631 y 632. Linaje de Ramón Alamany. Documento 439. “(…) 1203, maig, 31.Ramon Alamany, per ell i els seus successors, de bona fe i sense engany, concedeix, a perpetuïtat, a Santa Maria de Santes Creus, al seu abat Bernat d’Àger i als monjos del monestir, l’honor de Queralt, pròxima a la granja de Fontscaldetes. Per aquesta donació rep seixanta sous i un pollí dels béns del monestir. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 6. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 8. Original. C: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 7. Trasllat 1225 fet per fra Arnau (sig(signe)num frater Arnaldi qui hoc translatum scripsit [±2] anno Domini ·Mº·CCº·XXV). Conservació deficient, gairebé no es pot llegir. D: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 9. Trasllat d’1 de maig de 1232 (Hoc est translatum fideliter factum kalendas mai anno Domini ·M·CC·XXXII·) fet per fra Berenguer dez Canós / (página 632) (Frater Berengarius Dezcanos, presbiter et monachus, hoc translatum scripsit et hoc sig(signe)num fecit die et anno prefixi). Cit. FORT, El senyoriu... Sit notum cunctis quod ego Raimundus Alamanni per me et per omnes successores meos, bona fide et sine dolo, laudo et concedo, solvo et diffinio, sine ullo retentu in perpetuum, domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus et tibi Bernardo, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, scilicet, totum illum honorem qui est ab illo Alto Chero, in quo crux est sculpta, qui est in illa sponna de rivo Despets, usque in aquam de rivo Despets, et sicut ascendit per rivum Despets usque ad laboraciones vestras, que se tenent cum via Captivaria, et de sursum per planum a predicto Alto Chero, sicut transit in directo per illas combas de Armentera et vadit ad viam 250


publicam, que vadit a predicto monasterio de Sanctis Crucibus, versus grangiam vestram de Fontibus Calidis usque ad predictam Captivariam viam. Hoc autem totum promitto et convenio Deo et vobis iam dictis fratribus attendere et servare sine omni malo ingenio, sicut superius scriptum est, sicut melius dici vel intelligi potest ad vestrum salvamentum. Et ero vobis semper fidelis garens, protector et defensor contra omnes homines vel feminas de predicto honore, ut illum vobis faciam vobis habere et tenere et expletare libere et quiete, sicut pace, sicut vestrum proprium alodium. Et es sciendum quod propter hanc difinicionem et absolutionem dedistis mihi de bonis monasterii ·LX· solidos et unum rocinum. Actum est hoc ·IIº· kalendas iunii anno Domini ·Mº·CCº·IIIº·. Sig+num Raimundi Alamanni, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Berengarie, matris eius. Sig+num Guillelmi de Cervilione. Sig+num Arnaldi de Meralliis. Sig+num A<rnalli> de Saus, cellerarii. Sig+num fratris Guillelmi de Biterris. Sig+num fratris Poncii de Sauc. Sig+num Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, cum litteris rasis et emendatis in penultima linea (...)”. (224). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 557 y 558. Linaje de Pere de Argensola. Linaje de Pere de Aguiló. Linaje de Ponç de Pomar. Linaje de Ramón de Canet. Documento 383. “(…) 1196, novembre, 27. Berenguer de Pontils, amb el permís del seu senyor Guillem de Pontils i amb el consell d’alguns prohoms, dóna, i ven per vuitanta sous barcelonesos, a l’abat Hug i als monjos de Santes Creus, tot el dret de l’honor de Conill i del seu terme, i el delme de les terres compreses entre el riu Despeds, la granja monacal de Fontscaldetes i l’honor de Conill, ara propietat de Santes Creus, per donació feta, temps enrere, per Guerau Alamany i altres, segons consta en les cartae donationibus a favor dels monjos. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 6. Original. a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 389, doc. 389. Cit.: FORT, El senyoriu... In nomine Domini. Ego Berengarius de Pontils, per me et per omnes successores meos, bona fide et sine dolo, pro salute anime / (Página 558) mee et parentum meorum, dono et concedo, sine omni retencione in perpetuum, domino Deo et Beate Marie de Sanctis Crucibus, et tibi Ugoni abbati et fratribus iusdem loci, presentibus atque futuris, totum quod habeo et habere debeo in honore de Conil et in omnibus terminis eius et a rivo Despets, versus honorem grangie vestre de Fontibus Calidis et versus predictum honorem de Conil, tam 251


in decimis quam in aliis rebus, sicut in cartis vestris continetur, quas habuistis a Geraldo Alamanno et ab aliis qui vobis ibi donavere. Hanc donacionem facio ego, Berengarius de Pontils, predictus, vobis iam dictis fratribus cum consilio et voluntate domini mei Guillelmi de Pontils et aliorum proborum hominum et habui [in]de a vobis · LXXX· solidos Barchinone. De qua donacione et vendicione promitto vobis per me et per successores meos fidelem garenciam portare, ut eam libere et quiete habeatis et possideatis perpetuo iure. Actum est hoc ·V· kalendas decembris anno Dominice Incarnacionis ·Mº·Cº·XCº·VIº·. Sig+num Berengarii de Pontils, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Guillelmi de Pontils. Sig+num Petri de Cornillana. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Petri de Argensola. Sig+num Ilarii, clerici. Sig+num Petri de Aquilone. Sig+num Raimundi Palares. Sig+num Petri de Leuger. Sig+num Poncii de Pomars. Sig+num Raimundi de Caneto. Sig+ Guillelmi de Lemovicis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (225). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 646 y 647. Linaje de Mulet de Aguiló. Documento 449. “(…) 1205, febrer, 2. Mulet d’Aguiló i la seva dona Guillema concedeixen a la seva filla Ermessenda, per raó d’esponsalici, i per herència, i al seu marit,Guillem de la Torre, per aixovar, tot el dret que tenen del molí que posseeixen a l’estret de la Riba. També els lliuren un hort al terme de Montblanc que confronta amb la propietat de Guerau Cullerer, la via que va a Vallbona, amb Ramon de Soret i amb les cases de Bonafós. A més els atorguen les cases de Montblanc, properes al celler de la reina, els drets d’un camp, a l’altra banda del riu Anguera, i quatre-cents sous de Barcelona. En el cas de morir Ermessenda sense descendència tot ha de retornar als donants, excepte dos-cents sous per fer millores que seran del marit, Guillem de la Torre. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2770, núm. 19. Trasllat (Hoc est translatum fideliter translatatum) fet per Ramon, prevere, el 8 de novembre de 1205 ((Signe) Raimundi, presbiteri, qui hoc translatum fideliter translatavit anno Domini ·Mº·CCº·V·, ·VI· idus novembris, cum literis suprapositis in linea ·XII· ubi dicitur signum Guilleume). 0otificetur cunctis quod ego Mulet de Aquilone et coniux mea Guillelma, damus tibi filia nostra Ermessendi propter nupciarum, per partem et hereditatem tuam et viro tuo Guillelmo de Turre, pro exovar, videlicet, omne ius vestrum quod habemus in illud molendinum quod habemus ad estret de la Riba, scilicet, medietatem, 252


salvo iure seniorum cum insula que ibi est et tendit usque ad pexeram de Munt Miran. Item damus vobis unum ortum in termino Montis Albi, iuxta Geraldum Culerer, a secunda in via, qui tendit apud Vallem Bonam, a tercia Raimundum de Soret, a quarta in domibus de Bonafos. Adhuc damus domos, que habemus in villam Montis Albi, iuxta cellarium domine Regine, a secunda Berengaria de / (Página 647) Bordello, qui iam fuit, a tercia parte in via. Item damus vobis nostros directos, quod habemus in unum campum ultra flumine Angerie, videlicet, medietatem iuxta Petrum de Bordello, a secunda Bartolomeum de Goda, a tercia parte in serra, sicut aque vergunt. Et insuper damus vobis ·CCCC· solidos Barchinone. Hoc totum damus vobis et vestris, cum ingressibus et cum egressibus et cum iuribus ibi continentibus et cum melioramentibus, que ibi facere poteritis, domos ex abisso usque in celum, franchum et liberum [preter] molendinum, ita quod totum teneatis et possideatis ambo dum vixeritis et post vos habeant filios, qui inter ambobus fuerint creati procreatique. Set si forte ex ea que absit filia nostra obierit filiis deficientibus viri sui, predictam donacionem statim revertatur nobis donatoribus vel proximis nostris, nisi tantum ·CC· solidos, quos habuisset virum eius sue voluntati et melioramentis, que tunc ibi fuissent suam parte<m>. Actum est hoc ·IIII· nonas februarii ab Incarnatione Domini ·M·CC·IIII·. Sig+num Muleti, sig+num Guillelme, nos qui hoc fecimus scribere testibusque firmare rogavimus. Sig+num Raimundi Iohanni. Sig+num Bernardi de Rocheta. Sig+num Berengarii Faber. Sig+num Bernardi, filii eorum. Sig+num Guillelmi, filii eorum. Guillelmus de Malgrad, qui hoc scripsi mandato B. de Tarrega, <hoc> ·SSS· fecit (…)”. (226). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 711 y 712. Linaje de Guillem de Aguiló. Documento 498. “(…) 1210, abril, 12. Monestir de Santes Creus. Guillem d’Aguiló, per la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares i parents, dóna, en franc i lliure alou, el mas de les Vidales, situat al terme del castell de Font-rubí, al Penedès, al monestir de Santes Creus, amb Bernat d’Àger com a abat. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 6. Original. Presenta dificultats de lectura. In Dei nomine. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Aquilone, per me et per omnem posteritatem meam, divini amoris intuitu, propter anime mee salutem et dilecti fratris mei G. Umberti et patris et matris mee et omnium parentum meorum, dono et concedo 253


et perhenni donatione, trado domino Deo et beate Marie et, operi ecclesie nove venerabilis monasterii de Sanctis Crucibus et vobis domino B<ernardo>, abbati dictii loci et successoribus vestris et omnibus fratribus vestris, presentibus et futuris, quendam mansum meum, cum hominibus et feminabus eidem manso pertinentibus. Qui mansus est in termino castri Fontis Rubei in Penedes, et dicitur mansus de les Vidalies, qui affrontat ex una parte in manso de les Gales, ex alia in manso de campo de Faraz et ex tercia parte in campo Sancti Petri et in vineis de Lavela, ex quarta vero parte in manso de Monetes. Quantum sub his affrontacionibus includitur et terminatur, cum introitibus et exitibus, a celo usque in habissum, sic ego, predictus G<uillelmus> de Aquilone, per me et per omnem posteritatem meam, dictum mansum, cum hominibus et feminabus eidem manso pertinentibus vel participantibus et cum omnibus petrariis et lapidibus, aquis et terris cultis et incultis et cum omnibus appendiciis et suis pertinenciis, dono et concedo per franchum et proprium alodium dicto monasterio in perpetuum. Et cum hac presenti carta dictum mansum, cum omni iure et dominio et censu de meo posse meorumque sine aliquo retentu eicio et in posse et tenedone monasterii de Sanctis Crucibus mitto ut vos dictus abbas de Sanctis Crucibus et omnes fratres vestri, presentes et futuri, dictum mansum cum omnibus suis pertinenciis, potenter et integriter sine diminucione aliqua, habeatis, teneatis, possideatis et expletetis omni tempore ad faciendum ibi et inde omnem vestram vestrorumque voluntatem ut melius et utilius potest dici vel intelligi profectui vestro et monasterii. Quod donum factum est et concessum ante ianuam regularem monasterii de Sanctis Crucibus, pridie idus aprilis anno Domini ·Mº·CCº·Xº·. / (Página 712) Sig+num Guillelmi de Aquilone, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Raimundi de Sancto Martino. Sig+num Berengarii de Pedros. Isti sunt testes. Frater Bertrandus, rogatus scripsit cum literis dampnatis in octava linea et hoc (signe) fecit (...)”. (227). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 725 y 726. Linaje de Guillem de Aguiló. Documento 508. “(…) 1211, març, 1. Guillem d’Aguiló i la seva muller Alda donen el mas de les Vidales que tenen al terme del castell de Font-rubí, al Penedès, a Bernat d’Àger, com a abat del monestir de Santes Creus. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2774, núm. 19. Original. In Christi nomine. Sit notum cunctis quod ego, Guillelmus de Aquilone et ego Alda, uxor eius, nos in simul, per nos et per omnem proieniem nostram, divini amoris intuitu, propter animarum 254


nostrarum, salutem et patrum et matrum nostrarum et omnium parentum nostrorum, damus et concedimus et perhenni ac voluntaria donacione tradimus domino Deo et beate Marie et operi ecclesie nove monasterii de Sanctis Crucibus et abbati et fratribus eiusdem loci, presentibus et futuris, quemdam mansum, quem habemus in termino de castri Fontis Rubei, in Penedes, qui mansus dicitur mansus de les Vidales, qui affrontat ex una parte in manso de les Etales, ex alia in campo de Faras, et ex tercia parte in campo Sancti Petri et in vineis de Lavela, quarta vero parte in manso de Monetes. Quantum sub hiis affrontacionibus includitur et terminatur, cum introitibus et exitibus, a celo usque in habissum, sicut nos iam dicti per nos et per omnes nostros dictum mansum, cum hominibus et feminabus eidem manso pertinentibus vel participiantibus et cum omnibus petrariis vel lapidibis, aquis et terris cultis et incultis et cum omnibus appendiciis et suis pertinenciis, damus et concedimus per franchum et proprium alodium dicto monasterio in perpetuum. Et cum hac presenti carta dictum mansum cum omni iure et dominio et censu de nostro posse sine aliquo retentu nostro et omnium in vestro eicimus et in posse et tenedonem monasterii de Sanctis Crucibus mitimus,1 ut vos frater B<ernardus>, abbas dicti loci, et omnes fratres vestri, presentes et futuri, dictum mansum, cum omnibus suis pertinenciis, potenter et integriter sine diminucione aliqua habeatis, teneatis, possideatis et expletetis omni tempore, ad faciendam ibi et inde omnem vestram voluntatem, ut melius et utilius potest, dici vel intelligi, profectui vestro et monasterii, concedimus etiam omnes alias donationes, quas vestro monasterio fecimus. Quod est actum kalendas marcii, anno Domini ·Mº·CCº·Xº·. Sig+num Guillelmi de Aquilone. Sig+num Alde, uxoris eius. 0os qui hoc laudamus et firmamus testesque firmare rogamus. / (Página 726) Sig+num Cirera fratris G<uillelmi> de Aquilone. Sig+num Berengarii de Lorac. Sig+num Berengarii de Beviure. Iste sunt testes. Ego frater Petrus de Banche iam dicto Guillelmi de Aquilone nomen meum in primo qui donacionem mansi que in hoc et in alio instrumento continetur in castri de Argenzola, fieri, oidi(?). (Signe) Sig+num fratris G. de Palarols operarii. Frater Bertrandus, scripsit, cum literis suprapositis in ·XIIIIª· linea ubi dicitur mitimus, et hoc (signe) fecit (...)”. (228). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 659 y 660. Linaje de Petri de Planes. Documento 459. “(…) 1206, octubre, 21. Testament de Pere de les Planes. Designa marmessors Pere de Rocacorba, Bernat de Contijoc i Pere Teixidor, als quals encomana la distribució dels seus béns, d’acord amb la darrera 255


voluntat continguda en el seu testament. Deixa el cinquè de la seva honor que toca al riu Despets a Santes Creus perquè sigui enterrat en aquest monestir, salvant el dret que pertany al senyor. 0omena hereu el seu fill Arnau i li deixa tots els béns mobles i immobles que té al terme del castell de Querol, al lloc del Pont d’Armentera. Li encomana que pagui tots els deutes i que abans de sis anys, si no ho pot fer abans, per raó de la part de l’herència que els correspon, pagui cent sous barcelonesos als seus germans Guillem, Pere i Joan. Si Arnau mor sense fills legítims qui ha d’heretar és el germà que el segueix, i així successivament de l’un a l’altre, si es dóna el mateix cas. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2771, núm. 14. Original. Quoniam nullus in carne positus mortis periculum evadere potest. Idcirco Petrus de zez Planas, mundum relinquens cum vanitatibus eius et secundum habitum cisterciensis ordinis assummens sanus et claris in meo pleno sensu et memoria, facio testamentum meum, et eligo manumissores meos, videlicet, Petrum de Rocha Corba et Bernardum de Contijoc et Petrum Textorem, ut ipsi distribuant res meas, sicut in hoc testamento mandavero sine illorum dampno. In primis dimito corpus et animam meam domino Deo et beate Marie et venerabili monasterio de Sanctis Crucibus cum / (Página 660) quinto, quem habeo in quodam honorem, qui est ad rivos Despets, salvuo tamen iure domini. Et dimito Arnaldo, filio meo omnia mobilia et inmobilia utricumque ea habeo vel aliqua ratione habere debeo in1 termino castri de Kerol, in loco qui dicitur Pons Armentarie et in omnibus aliis locis, tali tamen pacto ut, dictus filius meus, omnia debita mea solvat utricumque ea debat, etiam det usque ad sex annos sive prius si facere poterit filio meo Guillelmo ·C· solidos et Petro ·C· solidos et Iohanni ·C· solidos Barchinone pro portione hereditatis eorum. Et si minus venerit Arnaldi, filii mei, sine infante legitimi coniugii, redeat hereditas eius Guillelmo, filio meo, et sic vadat de uno in alium. Et si de omnibus minus sine legitima prole [redeat] proximis. Quod est actum ·XIIº· kalendas novembris anno Domini ·Mº·CCº·VIº·. Sig+num Petri de zas Planas, qui hoc testamentum iu[ssi] scribere testesque firmari. Sig+num Petri de Rocha Corba. Sig+num B<ernardi> de Contijoc. Sig+num Petri Textoris. Isti sunt manumissores. Sig+num Arnaldi, filii Petri de zas Planas, sig+num G<uillelmi>, filii eiusdem, sig+num P<etri>, filii eiusdem, sig+num Iohannis, filii eiusdem, nos in simul, qui hoc laudamus. Sig+num P<etri Vidal. Sig+num Iohannis Amat. Isti sunt testes. Frater Raimundus scripsit et hoc (signe) fecit (...)”. (229). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. 256


Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 555 y 556. Linaje de Ramón Garcerán de Pinós. Documento 381. “(…) 1196, juny, 20. Ramon Galceran [de Pinós], per ell i els seus successors, dóna a l’abat Hug de Santes Creus una sort de terra —amb el pou inclòs—, situada al terme de Montalbà, perquè el monestir la posseeixi de dret, lliurement i a perpetuïtat, amb la meitat del delme. I afegeix a aquesta donació el dret del delme que li pertoca de totes les terres que el monestir té i en el futur pugui adquirir dins el terme de Tàrrega i de Montalbà. Finalment, promet a l’abat i als monjos que, tant ell com els seus successors, seran els garants d’aquesta donació sempre que sigui necessari. A: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 3. Original. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2766, núm. 4. Trasllat 11 de juliol de 1226 (Hoc est translatum bene et fideliter factum ·V· idus iulii anno Domini ·Mº·CCº·XXº· sexto cuius originalis series sic se habet) fet pel monjo Berenguer d’Artes (Frater Berengarius de Artes scripsict hoc translatum fideliter die et anno quo supra (signe). a: UDI0A, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 387, doc. 387. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”. In nomine Domini. Sit notum cunctis audientibus hoc quod ego, Raimundus Gaucerandi, per me et per omnes successores meos, bona fide, sine dolo, pro salute anime mee et parentum meorum, dono et concedo sine omni retentione in perpetuum domino Deo / (Página 556) et Beate Marie de Sanctis Crucibus et tibi Ugoni, abbati, et fratribus eiusdem loci, presentibus atque futuris, quandam sortem terre, quam habeo per dominium proprium in termino de Montis Albani, in qua est puteus. Et terminatur ab oriente in terra Petri Granelli, a meridie in via qua vadit ad Prixanam, ab occidente in terra Guillelmi de Fraumir, ab aquilone in terra Petri Calveti et Guillelmi de Ergulolio. Quantum his affrontacionibus includitur totum integriter dono et trado vobis predictis fratribus ut libere et quiete habeatis cum medietate decimarum et possideatis perpetuo iure. Addo autem huic donationi omne ius meum quod habeo et habere debeo in decimis totius honoris vestri quam modo habetis vel in futurum adquirere poteritis in termino de Tarrega, vel de Monte Albano ut libere habeatis et secure posideatis in perpetuum. De quibus omnibus promito vobis per me et per omnes successores meos fidelem guarentiam in perpetuum. Facta carta ·XII· kalendas iulii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·XCº·VIº·. Sig+num Raimundi Gaucerandi, qui hoc laudo et firmo testesque firmare rogo. Sig+num Arnaldi de Sancto Saturnino. Sig+num Guillelmi de Sancto 257


Saturnino. Sig+num Arnaldi de Vilario. Sig+num Bernardi Peia. Sig+num Guillelmi de Bello Loco, qui absolvo quicquid habere debeo in predicta terra vel in decimis. Sig+num Arnaldi de Sala. Sig+num Raimundi Ferrarii. Sig+num Golmerii. Sig+num G<uillelmi> de Muntalba, qui hoc laudo. Sig+num Petri, monachi, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (230). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 166. Testigos de Pedro el Católico: Asalid de Gudal, Artal de Alagón. “(…) Entre los principales testigos que en los documentos de Pedro el Católico se encuentran están: Assalitus de Gudal (39). Según dice el P. Huesca en su Teatro histórico de las Iglesias de Aragón, VI, 261, fue uno de los principales consejeros de Pedro I y Jaime I. Fue señor de Alquézar. Lo encontramos mencionado en los documentos de 1198 a 1213. Artallus de Alagone (40), aragonés. Fue señor de Alagón y Tauste y según dice D. Gaspar de Ezpeleta en el Libro Cabreo de Rueda p. 555, el Rey D. Pedro había empeñado la villa de Sástago a D. Artal de Alagón, rico hombre de este Reyno y muy valeroso soldado, como también su hijo D. Blasco. Pero siempre la dicha villa era del dominio real aunque sus rentas las gozaban los señores de aquella casa. Aznarius Pardo (41), aragonés. Debió ser uno de los principales personajes de la corte, 1198-1213. Asistió a la batalla de las navas de Tolosa, en donde juntamente con don Ximén Cornel mandaba el centro del ejército, según testimonio de D. Rodrigo Jiménez de Rada. Murió en la batalla de Muret:… el Rey Don Pedro murió en la batalla de Muriel… Et eran allí entre nobles et ricos hombres de Aragón…don Aznar Pardo et don Pedro Pardo su fillo…Et fueron hi de Cathalunya…los quales todos fueron et le desempararon excepto…don Aznar Pardo et don Pedro Pardo su fillo et algunos otros aragoneses que fincaron con él et murieron allí con el rey (Juan Fernández de Heredia, la Gran Crónica de los Conqueridores, fragmentos publicados por Umphrey en la Revue Hispanique, 1907, XVI, 245). In illo proemio morui sunt cum rege Aznard pardo et Petrus Pert ipsius filius… (Gesta Comitum Barchinonensium, ed. Massó-Torrens y Barrau-Dihigo). Fue señor en Bolea y Jaca y mayordomo de junio a octubre de 1210. Berengarius de Entenza (42), 1192-1206. Según los Anales Toledanos primeros publicados por Florez, t. XXIII de la España sagrada p. 394, murió en 1208. Fue señor de Fuentes, Alfajarín, Teruel, Calatayud y Cetina. / (Página 167) Bernardus de Belloloco (43). Fue mayordomo de 1209 (enero) a 1210 (octubre). 258


Bernardus de Portella (44). Abarca su actuación todo el reinado, 1196-1213. Blascus de Alagone (45). Hijo de Artal de Alagón. Dícese de él en el Libro cabreo de Rueda que era ricohombre (p. 116); en el mismo libro (p. 561) se da el nombre de su mujer, Jusiana. Según la Gran Crónica de los Conqueridores antes citada, asistió a la batalla de Muret. Blascus Romeu (46). Fue señor de Tarzona y Huesca. Actuó de 1196 a 1212 (…) Columbus (47). Es notario del rey y con este título figura como testigo en documentos de 1207 a 1210 (48). Ermengardus, Conde de Urgel (49). Figura en bastantes documentos de Pedro II, ya como testigos, como destinatario o como copartícipe de un documento. Eximinus Cornel (50). Es uno de los principales personajes de la Corte. García Ciprés en la revista Linajes de Aragón, t. VII, p. 101, trae su genealogía diciendo que los Cornel de Aragón proceden de Castan o Gastón de Biel. El hijo de este Fortún Garcés de Biel tomó por armas cinco cornejas en campo de oro llamándose desde entonces Cornel. / (Página 168) Asistió a la batalla de las 0avas, mandando el centro del ejército con Aznar Pardo, como ya hemos visto. Sobrevivió al Rey como lo demuestra el que fuese uno de los embajadores que en Roma gestionaron la devolución de Jaime I por Simón de Monfort. Fue segnier en Huesca en 1198 mayo-octubre, en 1206 lo fue en Teruel y Morella [sic] y en 1212 en Uncastillo y Daroca y ejerció el cargo de mayordomo en 1201 (abril) a 1202 (junio). Es de notar que solamente una vez figura como testigo en Cataluña (Lérida); las demás en Aragón o en Francia. Estuvo casado con doña Sancha, hija de Fortún de Estada (Reg. nº 89). Eiximinus de Lusia (51), 1197-1209. Solo figura en documentos datados en Aragón y en Colliure. Fue Señor en Biel, Luesia y Sos. Ferrarius (52).0otario del Rey, figura como testigo desde 1206-1210. En algunos documentos se emplean sus signos. Fraga. Figura en los mismos documentos que Catalana; debió también ser dama de la reina Constanza. García Frontín. Obispo de Tarazona, 1196-1213. Garsias de Gudal (53).Obispo de Huesca, 1202-1213. García Ortiz, 1196-1206. 0o figura más que en documentos dados en Aragón. Fue Señor en Aranda. Murió en julio de 1208 según los Anales Toledanos anteriormente citados. García Romeu, 119-1213. Es uno de los que más figuran en los documentos. Generalmente aparece en Aragón, pero también vemos su nombre en Cataluña y Francia. Asistió a la batalla de las navas y según dice D. Rodrígo Jiménez de Rada mandaba la vanguardia y fue con Diego López de Haro a explorar el paso prometido por el pastor de las 0avas. Fue Señor en Calatayud, Zuera, Tarazona, Borja, Zaragoza y Teruel. Figura como alférez desde 1202 (febrero) a 1203 (diciembre) y volviendo a aparecer con este título en 1205 (julio). Gastón, vizconde de Bearne: en 1209 jaca marzo 20 en 259


un document0 que para él expide el Rey. Se titula también Conde de Bigorra. / (Página 169) Gaufridos de Rocabertino (54), 1198-1211. 0o figura nunca en Aragón, a veces se da el título de vizconde de Rocabertino. Geraldus, vizconde de Cabrera (55). Gonbaldus, de Camporrels (56), Obispo de Lérida, 1194-1204. Gombaldus de Ribelle (57), 1196-1213 (documentos 153-289), catalán. Guillelmus (58), Obispo de Elna, 1197-1297. Guillelmus de Bonoastro (59), baile de Lérida, 1197-1208. En algún documento figura con un signo. Guillelmus, vizconde de Cardona (60), 1197-1213. Aparece generalmente en Cataluña; en un documento de 1208 figura con su signo. En 1210 (Reg.nº. 357) le concede el Rey a él y a su hijo Raimundo Fulconis (61) en encomienda durante cinco años el condado de Urgel. Guillelmus de Castellazolo (62), 1192-1202. Durante toda su actuación desempeñó el cargo de mayordomo del Rey, a la vez que era Señor de Calatayud, Huesca y Sobrarbe. Guillelmus de Cervaria (63), 1196-1213. Casó con Elvira, condesa de Urgel, viuda de Armengol VIII, acompañó al rey a la batalla de las 0avas (Reg. nº 202, 277, 316, 356). En mayo de 1213 aparece un Guillén de Cervera junior que debe ser hijo suyo. Guillemus Durfortis (64), 1197-1213 (Reg. nº 60, 240). Es uno de los principales personajes catalanes que figuran en la Corte. Aunque aparece muchas veces en documentos expedidos en Cataluña, figura también en los de Aragón y Francia / (Página 170) Guillelnus de Montecatano (65), 1206-1213. En algún documento figura con su signo. Guillelmus Raimundi de Montecatano (66), 1204-1213. Casó con la hija del Rey Constanza (Reg.nº. 433, 434) en 1212. Desde 1208 aparece con el título de Senescal. Guillemus de Tavartet (67), 1198-1213 (reg. nº 77). Según Moncada, en su Episcopologio de Vich, p. 517, rigió la Sede de 1194 a 1213. Miret y Sans dice que fue sobrino de Pedro, sacristán de Vich; (…) Hugo, conde de Ampurias, 1206-1213. Ildefonsus (68), conde de Provenza, hermano del rey, 1200-1204. Johannes de Beraxie (69), notario, 1197-1202. Ladrón, 1208-1212. 0o figura más que en documentos dados en Aragón. Según la Gran Crónica de los Conqueridores asistió a la batalla de Muret pero no debió portarse muy bien, pues parece que fue de los que huyeron. Loferrencus de Luna (70), 1201-1212. Fue Señor de Luna y en 1206 de Alagón y Tauste. Uno de sus escuderos fue el primero que subió al muro de Úbeda en la campaña de las 0avas a la que también acudió. Martinus de Caneto (71), 1205-1212, aragonés. Micael de Lusia (72), 11961213, aragonés. Fue quizá el principal compañero del rey y le acompañó hasta su muerte, pues según la Crónica de los Conqueridores y la Gesta Comitum Barchinonensium feneció en la batalla de Muret; también asistió a la de las 0avas. Fue Señor de 260


Aranda, de Tarazona, Luna, Egea y Sos. Ejerció el cargo de alférez de 1198 (octubre) a 1212 (febrero) y también el de mayordomo. Fue su mujer nieta de Galindo Jiménez, llamábase Mayor, según consta en la confirmación de un documento otorgado por su abuela en 1203 (Libro Cabreo de Rueda, p. 144). / (Página 171). -unus Sancii (73), 12101213 (reg. nº. 318, 320, 412). Era primo de Pedro II y fue armado caballero por éste el día 15 de julio de 1212 delante de las 0avas de Tolosa según dice D. Rodrígo. En 1213 fue nombrado señor de Rosellón. Petrus (74), Sacristán de Vich, 1197-1210. Es de los personajes catalanes más importantes de la Corte. Petrus (75), 12011212. Mayordomo. Petrus de Alcalá (76), 1106-1212. Señor en Huesca. Petrus Balbi (77), 1200-1213, catalán. Petrus Cornelii (78), 1196-1202. Fue señor en Egea, Uncastillo y Tarazona. Petrus Ferrandi (79), 1200-1213 (Reg. nº 197, 265, 266). Fue mayordomo. Petrus Ladron (80), 1196-1213. Fue alférez y señor en Teruel, Borja y Belchite. Figura una sola vez en [un] documento dado en Cataluña. Petrus de -avascos (81), 120-1212 (reg. nº 466, 468). Petrus Pardo (82), 1211-1213. Hijo de Aznar Pardo con quien murió en la batalla de Muret. Petrus Pomar (83), 1197-1213 (reg. nº 62, 335). Petrus Sese (84), 1196-1210. Señor en Aranda. En 1203 con D. Pedro Jiménez de Urrea, D. Ximeno Cornel y otros caballeros y ricoshombres reconcilió al Rey con su madre. En 1204 hizo la división de los términos de Castilla y Aragón por orden del rey. En 1205 consistió la imposición de monedaje con los ricoshombres Ato de Foces y Pedro de Pomar para atender / (Página 172) a la guerra. Mostróse valeroso en la contienda de pedro II con los moros de Valencia, acompañó al Rey en las vistas que tuvo con el de Inglaterra y en las 0avas de Tolosa, sobreviviéndole (Anales de Aragón de Zurita y José maría Montserrat de Pano, “Linaje de Sesé” en la revista Linajes de Aragón tomo VI). Fue su mujer Sancha de Bregot, según consta en un documento expedido por ambos en 1230, según un documento copiado del tomo XL de la colección Abad y Lasierra. Poncius Hugonis o Hugueti (85), 1196-1213. Según consta en un documento de 1209 era hermano de Hugo conde de Ampurias. Raimundus (86), 1205-1210. Repositario mayor del rey. Raimundus de Castellazolo (87), Obispo de Zaragoza, 1196-1213. Gavira, en su obra Estudios sobre la Iglesia Española medieval, p. 124, dice tomó posesión de su cargo en 1184 y según Carrillo, Traggia, Gambs, murió en 1119. Lafuente cree que fue en 1202 y Eubel cree que fue en 1202 cuando le sucedió Rodrigo de Rocabertí. Ahora bien, ¿por qué sigue hasta 1213 un Raimundus en los documentos? Raimundus de Cervaria (88), 1196-1213. Raimundus Fulconis de Cardona (89), 1209-1212. Asistió a la batalla de las 0avas. Hijo de Guillermo de Cardona, según un documento de 1210. 261


Raimundus Gaucerandi de Pinos (90), 1197-1213, catalán. La mayor parte de las veces figura en Cataluña y Francia. Raimundus de Montecatano (91), 1196-1213. Raimundus de Rocaberti (92), arzobispo de Tarragona, 1196-1211. Raimundus Roger (93), conde de Foix, 1207-1213, catalán [sic]. En las Mémoires du Languedoc p. 682, se dice que casó con Felipa. / (Página 173) Rogerius Bernardi (94), hijo suyo según consta en un documento de 1213, único en el que figura. Casó con Brunilda de Castellón quien le trajo en dote el vizcondado de Castellón, según las Memorias anteriormente citadas p. 684. Ricardus (95), obispo de Huesca, 1196. Sancia (96), reina de Aragón, madre de Pedro II, 1196-1208. (...). Sancius (97), conde. Tío del Rey, 1208 (Reg. nº 318-320) (…)”. Página 166. Cita (39). “(…) Assalid de Gudal (…)”. Página 166. Cita (40). “(…) Artaldo de Alagón (…)”. Página 166. Cita (41). “(…) Aznar Pardo (…)”.Página 166. Cita (42). “(…) Berenguer de Entenza (…)”.Página 167. Cita (43). “(…) Bernat de Bell-LLoc (…)”.Página 167. Cita (44). “(…) Bernat de Portella (…)”. Página 167. Cita (45). “(…) Blasco de Alagón (…)”. Página 167. Cita (46). “(…) Blasco Romeu (…)”. Página 167. Cita (47). “(…) Colom (…)”. Página 167. Cita (48). “(…) De hecho figurando en 1211, 1212 y 1213 (…)”.Página 167. Cita (49). “(…) Ermengol VIII de Urgell (…)”. Página 167. Cita (50). “(…) Jimeno Cornel (…)”. Página 168. Cita (51). “(…) Jimeno de Luesia (…)”. Página 168. Cita (52). “(…) Ferrer (…)”.Página 168. Cita (53). “(…) García de Gudal (…)”. Página 169. Cita (54). “(…) Jofré de Rocabertí (…)”. Página 169. Cita (55). “(…) Guerau de Cabrera (…)”. Página 169. Cita (56). “(…) Gombáu de Camporréls (…)”. Página 169. Cita (57). “(…) Gombáu de Ribelles (…)”. Página 169. Cita (58). “(…) Guillem (…)”. Página 169. Cita (59). “(…) Guillem de Bonastre (…)”. Página 169. Cita (60). “(…) Guillem de Cardona (…)”. Página 169. Cita (61). “(…) Ramon Folc (…)”. Página 169. Cita (62). “(…) Guillermo de Castillazuelo (…)”. Página 169. Cita (63). “(…) Guillem de Cervera (…)”. Página 169. Cita (64). “(…) Guillem Durfort (…)”. Página 170. Cita (65). “(…) Guillem de Montcada (…)”. Página 170. Cita (66). “(…) Guillem Ramón de Montcada (…)”. Página 170. Cita (67). “(…) Guillem de Tavertet (…)”. Página 170. Cita (68). “(…) Alfonso (…)”. Página 170. Cita (69). “(…) Juan de Berax (…)”. Página 170. Cita (70). “(…) Loferrench de Luna (…)”. Página 170. Cita (71). “(…) Martín de Caneto (…)”. Página 170. Cita (72). “(…) Miguel de Luesia (…)”. Página 171. Cita (73). “(…) 0uño Sánchez (…)”. Página 171. Cita (74). “(…) Pere de Travertet (…)”. Página 171. Cita (75). “(…) Pedro (…)”. Página 171. Cita (76). “(…) Pedro de Alcalá (…)”. Página 171. Cita (77). “(…) Pere Balb (…)”. Página 171. Cita (78). “(…) Pedro 262


Cornel (…)”. Página 171. Cita (79). “(…) Pedro Fernández de Castro “el Castellano” (…)”. Página 171. Cita (80). “(…) Pedro Ladrón (…)”. Página 171. Cita (81). “(…) Pedro de 0avascués (…)”. Página 171. Cita (82). “(…) Pedro Pardo (…)”. Página 171. Cita (83). “(…) Pedro Pomar (…)”. Página 171. Cita (84). “(…) Pedro (de) Sesé (…)”. Página 172. Cita (85). “(…) Ponç Hug (…)”. Página 172. Cita (86). “(…) Ramón (…)”. Página 172. Cita (87). “(…) IBARRA confunde a Ramón de castillazuelo con Ramón de Castrocol (…)”. Página 172. Cita (88). “(…) Ramón de Cervera (…)”. Página 172. Cita (89). “(…) Ramón Folc de Cardona (…)”. Página 172. Cita (90). “(…) Ramón Galcerán de Pinós (…)”. Página 172. Cita (91). “(…) Ramón de Montcada (…)”. Página 172. Cita (92). “(…) Ramón de Rocabertí (…)”. Página 172. Cita (93). “(…) Ramón Roger (…)”. Página 173. Cita (94). “(…) Roger Bernart (…)”. Página 173. Cita (95). “(…) Ricardo (…)”. Página 173. Cita (96). “(…) Sancha (…)”. Página 173. Cita (97). “(…) Sancho (…)”. (231). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 184. Pedro II quiere ser enterrado en Poblet o en Cebolla. “(…) 1190 diciembre. Poblet. El infante Pedro declara su voluntad de ser enterrado en el monasterio de Poblet o en el que se va a construir en el lugar de “Cepolla”. B. AHAT, Cartulari de Poblet nº 30. C. Copia s. XIII, AH0, Cód.992-B: Cartulario Mulaza o Becerro de Poblet, nº XXIX, fol.11r-v. a. Ed. de B,J.PO0S i MARQÉS, cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de tarragona, Barcelona, Institut d´Estudis Catalans, 1938, nº 30,p. 12. Cit: MIRET, “Itinerario” III,p. 82. UBIETO ARTETA, A.Historia de AragónLa formación territorial, Zaragoza, Anubar, 1981,p. 278.BISSO0, FA,p. 242. (a) In nomine Domini. 0otum sit cunctis quod ego Petrus infans, Dei gratia filius domini Ildefonso regis Aragonum,pro salute anime mee et in redemptione peccatorum meorum, dono et concedo me ipsum ad sepeliendum in monasterio Sancte Marie de Populito. Hoc laudo et affirmo ita tamen quod si Valentian capere possem, et de meo propio facere monasterium in loco qui vocatur Cepolla, quod eidem monasterio donavi, retineo me ibi posse sepeliri si vellem; et rerum et firmum habeatur ita ut de cetero nullam aliam possim eligere sepulturam preter illam de Populeto,sive preter illam de Cepolla, ubi monasterium construendum deliberavi, et ipsum tamen sit in subieccione et ordinatione monasterio Populeti; et hoc mando ita esse ubicumque vita decessero. Quod est actum mense decembri, Anno 263


Domini mense decembris anno Domini Mº. Cº. XCº., in presentia dompni Berengarii Tarrachonensis Archiepiscopi, apud Populetum (...). Sig[signo]num Artaldi de Alagon. Sig[signo]num Guillelmi de Granata. Sig[signo]num Lop de Darocha. Sig[signo]num Michaelis de Lusia. Sig[signo] num Vales. Sig[signo]num Guillelme de Corrone, scriptoris infantis Petri filii domini regis Aragonis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (232). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 198. Los hombres de Pedro II. “(…) Documento: 1196 mayo, 16. Zaragoza. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a la ciudad de Zaragoza y a sus habitantes los fueros, costumbres, usos y donativos concedidos por sus antecesores Alfonso el Batallador, Ramiro II, Ramón Berenguer IV y Alfonso el trovador, eximiéndoles de lezda, y añadiendo 1000 s., anuales para rehacer las murallas de la ciudad a cobrar sobre las rentas reales en Zaragoza. B. Copia inserta en doc. de 17 noviembre 1324, AM Zaragoza, R-60. a. ed. CDCZ I, nº 25, pp. 115-116. (a). “(…) / (Página 198). testes huius rei sunt: Raimundis de Castellazuelo, episcopus in Cesaraugusta, Garcia Frontinus, episcops in Tirasona, Gombaldus, episcopus in Illerda, Ricardus, epiiscopus in Osca, Ferrandus Rodriz, señor in Daroca et in Calatayu. Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Guillelmus de Castellazolo, mayordomo curie domini regis. Petrus Ladron, alferiz domini regis. Artaldus de Alagone, senior in Alagone. Petrus Cornelli, senior in Unocastello et in Exea. Eximinus Cornelli, senior in Osca. Garcia de Albero in Aranda. Micael de Sancta Cruce in Burgia et in Epila. Eximinus de Rada in Luna. Bernardus de Benavente in Berbegal et in Lagunarota. Rodericus d´Estada in Stada et in Civitate. Testes exprobis hominus Cesarauguste: Petrus Lançano, çavalmedina Cesarauguste. Guillelmus de Tarba. Petrus de Calçada. Stephanus d´Amiot. Iohannes de Amito. Bernardus de Vallato. Petrus de Calatayu. Iohannes de Tarba. Bernardus Bou. Gauzbertus de Calçada. Petrus de Sancta Cruce. Petrus Bernardi. Petrus Tapiador. Petrus de Patriz. Iohannes de Michael. Signum [signo] Iohannis Beraxensis, domini regis noratii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. 264


www.01pedroIItomoI.pdfPágina 199. Los hombres de Pedro II, según documento: “(…) 1196 mayo. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, pone sus estados bajo el gobierno de su madre, la reina Sancha, y le promete pagar lo que gastare mientras lo tuviere, dando normas para el pago. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 7 (…) (A) (…) / (Página 199) Ego Artaldus de Alagon, iu/ssu domini regis super animam suma iuro, per Deum et hec quatuor Evangelia. Ego Petrus Latron hec idem similiter iuro. Ego Bernard de Atecca similiter. / Ego G[guillelmus] de Castellazol similiter. Ego G [uillelmus de Cardona similiter. Ego Bernat de Portella similiter. Ego G [uillelmus] de Cervaria similiter. Ego G [uillelmus] de Granata similiter [tachado]. Ego Arbertus de Castro Viteri similiter. Ego Arnaldus d´Erill similiter/ Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 201. Los hombres de Pedro II, según documento: “(…) 1196 mayo, 31.Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma los privilegios concedidos por su padre el rey Alfonso el Trovador al obispo Ricardo y a las iglesias de Huesca y Jaca, y toma bajo su protección dichas iglesias y todos sus bienes. B. Copia coetánea, ACH, arm. 2, leg, 4, nº 202. C. Transcr. IBARRA, Estudio, II, nº II. (…) (C) / (Página 201) Huius rei testes sunt: Raimundus, archipiscopus in Terrachona. Gombaldus, episcopus in Ilerda. Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. García Frontinus [episcopus] in Tirasona. Signum [espacio enblanco] Petri regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Ferrandus Rodriz, señor in Daroca. Berengarius de Atentia in Fontibus et in Alfairin. Guillermus de Castellazolo, maiorhomo curie. Petrus Latronis, alferiz. Michael de Sancta Cruce, señor in Burgia. Artallus de Alagone, señor in Alagone. Petrus Cornelii, señor in Unocastello. Eximinus / (Página 202) Cornelii in Osca. Eximinus de Rada in Luna. Rodericus de Stada, señor in Stada et in Satatella. Signum [espacio en blanco] Iohannis Beraxensis domini regis notarii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 211. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1196 octubre. Huesca. Pedro el Católico, rey 265


de Aragón y conde de Barcelona, confirma a los habitantes de Zaragoza la exención de impuestos concedida por sus antecesores para sus mercancías en Aitana, Tortosa y Lleida. / Página 211) A. Original sin sello y restos de tira de seda amarilla, AM Zaragoza, R-8. (..) (A). (…) Huius rei testes: Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. Richardus, episcopus in Hosca, Garcia Frontini, episcopus in Tirasona. Berengarius de Attencia, senior in Calataiub. Petrus Latroni in Turol. Martinus Petris in Elfarin / et in Fontibus. Ximunus de Rada in Luna. Garcia Urtiz in Aranda. Petrus Cronel in Exea. Eximinus Cornel in Oscha. Signum [signo] Iohannis Beraxensis domini regis notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 211-212. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) [1196] octubre. Huesca. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a Portolan de la Moga y a sus sucesores la bailía de Garòs y de toda la encontrada hasta Cap d´Aran, en el valle de Arán, la protección real y sus derechos en el mercado de salardú. B. Traslado de 1312, ACA, Cancillería, Procesos, nº 89: Vall d´Aran, Reg.nº. 63 bis, Trasllat dels privilegis reials de la Vall d´Aran,fol.1 r (data 1192). (…) (B) (…) / (Página 212) Testes sunt: Michael de Lusia. Exemenus Cornell. Assalitus de Gudal. Petrus de Girbeta. B[ernardus] de Pallars. R[aimundus] de Castroveteri. Bonson de Sancto Germerio. Sig[signo]num Petri de Blandis, qui mandato domini Regis hanc cartam scribi fecit mense et anno predicto, et Bartholomeo scriptore (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 212. Página 211. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) [1196] octubre. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Marí, fiel amigo, sus derechos desde Garòs hasta santa María de cap d´Aran, el valle de Arán, y en el mercado de salardú. B. Traslado de 1312, ACA, Cancillería, Procesos, nº 89: Vall d´Aran, Reg. nº 63 bis, fol.2r-v (data 1190). Manifestum sit ómnibus tam futuris quam presentibus quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono et concedo a dompno Martino, fideli amico nostro sine ulla macula, de la Miga omnis [¿?] directibus nostris circa villa dicta Garos usque ad Beatissime marie de capud Aran, dimissit de baiulus XI. Denario et 266


XI sestario et de vendere vel emere lezda ad mercatum de Salardu. Signum Rex Aragonum et Comes Barchinone [signo]. Assalitus de Gudal. P[etrus] Castas maierdome del rege acreat [¿]. B[ernardus] comes Pallares. R[aimundus] de Castroveteri (…)”.Página 213. Página 211. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1196 noviembre, 30. [Lleida]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, devuelve a la ciudad de Lleida las galeras que había construido y promete no exigir nunca carga semejante, ni multar por rescripto real a los vecinos y a los paheres. A. AM. Lleida, Fondo Municipal, Pergamino nº 12. a. ed. VALLS, “Les Fonts”, nº XI,pp. 155-156. (…) (a) (…) / (Página 214) Sig [signo]num Poncí Ugonis, Comitis Empuriarum. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria. Sig [signo]num Guillelmi de Granata. Sig[signo]num Arnaldo de Sadaone, qui sunt testes huius res. Petrus de Gissona scripti et hoc [signo] fecit (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 213-214. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1196 diciembre. Tortosa. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a la Iglesia de Santa María de Tortosa y a su obispo, Gombáu de Santa Oliva, la donación de un censo de 10 mrs., censales correspondientes a los dos hijos del judío Azach y destinados al establecimiento de un presbítero, determinando que si dichos judíos no pueden pagar, dicho censo se cargue sobre las rentas de un huerto y de una viña que Guillem de Prat tiene del rey, o que tenga estas heredades. (…) a. Ed. A. VIRGILI i COLET, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1139-1212). Episcopal de Gombáu de santa Oliva, “Diplomataris”, nº 25, Barcelona, Fundació 0oguera, 2001, nº 552, pp. 165-166 (…) / (Página 214) Testes sunt: Poncius notarius [¿], Bernardus de Portella, P[etrus] sacrista Ausone, et B[ernardus] sacrista Barchinone, et G[uillelmus] Durfortis et quamplures alii, tam clerici quam [laici] (…)”. (233). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 214, 215 y 216. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1196 junio, 13-1997. [0arbona]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma la venta hecha por Pèire Isarn, abad de Sant Benet de Castres, al monasterio de Santa María d´Amer y a su abad 267


Ramon de los derechos que tenía sobre las posesiones situadas en la parroquia de sant Feliu de Boada, los honores de Sala y Rupià y los mansos de Sant Julià de Boada, canet de Verges y Villa Colom, por la suma de 5000 s. de Barcelona y 300 s. melgorienses (0arbona, 13 junio 1196). (…). b. Ed. E. PRUE0CA i BAYO0A, Diplomatari de Santa María d´Amer, Barcelona, Fundació 0oguera, 1995, nº 49, pp. 92-95. (…) (b). (…) / (Página 216) Acta sunt hec omnia anno, die, mense et loco que supra, atque pecunia tota ibidem fuit tradita numerando et affuerunt presentes et auditores atque rogati fore testes: magíster Petrus, archidiaconus -arbone ecclesie et idem ipsa sacrista mayor Sancti Pauli -arbone, et Petrus de Stabulo, sacrista minor eiusdem ecclesie Sancti Pauli -arbone, Arnaldus de -avata, clericus de Villabertrandi, Bonus Homo, miles de Castris, Petrus Raimundo, Bonus Homo de Alto Pullo, Arnaldus de Duobus Annis; et de burgo -arbone affuerunt ah hec omnia testes Iohannes Boqueriisis, Bernardus de Quilano maior, Poncius Rotlandi, Petrus Amalvini, uterque pater et filius eosdem nomine dictus, Iohannes Adivela, Petrus Raimundi Vaquerius, Guillelmus Durando, Bernardus de Area, Petrus Xai et frater eius Geraldus Basen, Petrus Ferrerius, Guillelmus de Teleirano, Arnaldus de Saudina et Guilielmus Benedicto, monachus dicti monasterio, que hec omnia laudavit et confirmavit. Signum [signo] Petri Dei gratia regis Aragonum et comitis Barchinone. Raimundus, gracia Dei Terraconensis archiepiscopus. [signo] Guilielmi Elenensis episcopi. [signo] Poncius Ugo comes. A predictis omnibus rogatus Petrus de Cruce, publicus in civitate et burgo -arbone notarius, hec omnia scripsit (...)”. (234). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 218. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 enero, 31. Perpinyà/Persignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, hace una donación para ayudar a la construcción del puente de Perpinyà. B. Traslado de 23 noviembre 1256, AM Persignan, Livre Vert mineur, 112 A3 (AD Pyrénées Orientales, 2 Mi 42), fol. 15r. (…) dono, laudo et concedo et cum hac presentem carta titulo perfecte donaciones in perpetuum trado Deo et operi pontis Perpiniani et vobis Juliano et Petro Fascacio ipsius pontis fratribus et prociratoribus, et ómnibus illis qui loco vestir fuerint (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Testes sunt: Petrus [signo], sacrista Ausonensis. Guillelmus Durfottis. B. de Albres, iudex. Johanis de [espacio en blanco] Berix, notarius. Petrus de Sirach, 268


prior Sepulchri et capellanus domini regis. Guillelmus Bernardi. Petrus Pauci. Guillelmus Adalberto. Vitales de -arbona. Ermengaudus Grossi. Petrus Guallare de Palaciolus. Bernardus de Salatico. Guillelmus de Sancta Maria. Guillelmus de Montélls. Sig[signo]num Petri de Blandis, notarii domini Regis (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 218. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 febrero, 9.Girona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, prohíbe talar árboles en el honor de Sant Martí de castellar donado por él al monasterio de Santa María d´Amer. (…). (a) (...) / (Página 218) Testes sunt: P[etrus], sacrista Ausonensis, P[etrus], prior Sepulcri et capellanus domini regis, G[uillelmus] de Prato, maiordomus (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 219-220. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 febrero, 23. Perpinyà / Persignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece la carta fundacional y el Consulado de la ciudad de Perpinyà. (…) Ed. B. ALART,privilegis et titres relatifs aux franchises,institutions et propriétés communales de Roussillon et de cerdagne, perpignan, Charles latrobe, 1874, pp. 83-86, esp.pp. 82-84 823 enero). / (Página 220) (...) (a) (...) constituimos inter nos v consules in dicta villa Perpiniani, nomine scilicet Ermangaudum Grossi et Stephanum de Villarasa et Bernardum de Solatico et Vitalem de -arbona et Jacobum Andream (...) / (Página 221) Et ego Ermengaudus Grossi, et ego Stephanus de Villa rasa, et ego Bernardus de Solatico, et ego Vitalis de -arbona, et ego Jacobus Andreas, nos v supradicti consules, juramos quisque ex nobis fidelitatem domini regis et suorum et omnium jurium suorum (...). Signum [signo] Petris regis Aragonum et comitis Barchin[one], qui predicta omnia laudo et confirmo proprio signo meo. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. [signo] Guillelmi Durfortis (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 222. Los hombres de Pedro 269


II. Según documento: “(…) 1197 febrero. Perpinyà / Persignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a los habitantes de Tuïr las costumbres y fueron que tuvieron en tiempo de su padre Alfonso el Trovador. (…) a. Ed. ALART, Privilegis,pp. 86-87 (…) (a). (…) Signum [signo] Petri regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Huius rei testes: Petrus, Vicensis sacrista. Guillemus Durforti. Berengarius de Albars, judex. Perella. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. [signo] Guillemus Durfortis (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 224. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 febrero. Girona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a los canónigos de la iglesia de Tarragona el castillo de Monroyo con sus términos y pertenencias. B. Traslado autorizado por Jaime de Perero, notario de Alcañiz, de 1291, AH0, OOMM, Calatrava, carp. 434, nº 263. (…) / (Página 224) Signum [signo] Petri Regis Aragonensis et Comitis Barchinonensis. / Signum [signo] Poncí Hugonis, comitis Empuriarum / Sig[signo]num Guillemi, vicecomitis Cardone. Sig[signo]num Guillelmi de Pratis, maiorisdomus curie. Sig[signo]num Blaschi Rumei. Si[signo]num / Berenguer Sancte Eugenie. Sig[signo]num R[aimundus] de Villa Mulorum. Sig[signo]num Gaufredi de Rochabertino. Sig[signo]num Raimundi Gaucerandi. Sig[signo]num Raimundi de Sobirans. Sig[signo]num Stephani de Marimundo. Signo[Signo] domini Volereti [?]. Raymundus Abbas [signo]. Sig[signo]num Petri, / infirmarii Rivipollensi. Sig[signo]num Bernardi, Abbatis Campi Rotundi. Raymundus, Abbas Balneolensis [signo]. [Signo] Guillelmi, Elenensi / episcopi. PRESBITERO [?] GAUFREDUS, Gerundensis Dei gratia electus. Signum [signo] Johannis Beraxenssis domini Regis notarii. [Signo] Arnaldus [?], Giralensis Annate (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 225. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) [1197 febrero]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, da su autorización al abad Bernat del monasterio de Sant Pere de Camprodon para trasladar la villa y el cenobio al cerro llamado “Puig de les Relíquies” y construir allí una fortaleza. (…) C. Traslado, 270


Cartulaire de Camprodon, B0F, ms. 0ouvelles Adquisitions latines, nº 2579, fol. 17. (…) / (Página 225) Signum [signo] Petrus regis Aragonum et comitis Barcinone. Petrus, Ausonensis [sacrista]. Raimundus, abbas Rivipollensis [signo]. Signum Guillemi de Cardona. Signum Raimundi Gaucerandi. Signum Guillemi de Granata. Signum Eximini de Lusi[a]. Signum Michaelis de Lusia. Raimundus, abbate Balneolensis. Guillermi Durfortis. / (Página 226) Guillermi [Elenensi] episcopi. Guillelmi de Pina. [Signo] Guillelmi de Ortafano Elenensis archidiaconi. Guillelmi abbate [¿Sancti Laurentii?]. [Signo [Johannis Beraxensis dominici regis notari[i] (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 226. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 febrero, [fin.]. Girona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, devuelve a Robert, abad de Santa María d´Arles, y a su convento, mediante el pago de 1000 s. barceloneses, una mina en el lugar de Puig Alduc que había sido empeñado al rey, concediéndoles las demás minas que se encuentren. B. Traslado de 29 diciembre 1426, AD Pyrénées orientales, 1B. 234, procuració Reyal, reg. 23, fol. 14r-v (…). (B). Si notum cunctis quod ego Petrus, dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, cum consilio Pontii Hugonis Comitis Empuriarum, Petri Viccensi Sacrista et Guillermi Durfortis et aliorum quamplurimum Curie nostre (...). Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. [Signo] Guillelmi Elnensis episcopi. Signum Guillermi Durfortis. [Signo] Pontii Hugo Comes [signo]. Signum [signo] Johannis Beraxensi domini Regis notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 228. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 marzo. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma ala Iglesia de Vic, en la persona de su obispo Guillem (de Tavertet), todos posprivilegios dados por sus antecesores, y promete que no exigirá nuevamente, ni a él ni a sus sucesores, el impuesto de “redemptio monete” que había tomado en la villa de Vic por causa de la inminente guerra contra los sarracenos. A. original con sello de cera, ACA, Cancillería, Perg. Pedro I, nº 26 (…) / (Página 228) Signum [signo] Petri dei gratia Rex 271


Aragonensis et Comitis Barchinonensis. [1ª col] S[signo]num Guillelmi de Cardona. S[signo]num Bernardi de Portella. S[signo]num Blasconis Rumeu. [2ª.col.] S[signo]num Raimundi Gaucerandi. S[signo]num Dalmacii de Crexello (165). S[signo]num Petri de Alcalano. / (Página 229) [3ª. col]. S`signo]num Ugueti de Mataplana. S [signo]num Guillemi de Cervilione. S[signo]num Raimundi de Boxados. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Regis notarii. Sig[signo]num Guillermo Durfortis. Sig[signo]num Petri de Blandis notarii domini Regis (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 228. Cita (165). “(...) La identificación del linaje ampurdanés de los Creixell o Crexell presenta aún algunos problemas, en especial cuando se trata del personaje o personajes homónimos llamados Dalmau de Creixell. El amplio estudio de Rafael TORRE0T ORRI (Ibidem) parece resolverlos en buena medida a partir de la siguiente genealogía: Guillem Ramón de Milano o de Creixell (h. 1110- d. 1154), casado en 1154 con Beatriz de 0avata o de Creixell, tuvo como descendientes a dalmau I (a. 1154¿1212?), Guillem I (a. 11541214) y Pere (a. 1193.1211). Según una tradición muy arraigada, Dalmau I de Creixell murió heroicamente en la batalla de Las 0avas de Tolosa. Su hermano Guillem I de Creixell, casado con Berenguera, tuvo como descendientes a Arnau (a. 1198.1214), que fue obispo de Girona, Dalmau II (a. 1198-a. 1225) y Ramona, esposa del vizconde Guillem de Castellnou (1214-1234). Dalmau II de Creixell, sobrino de Dalmau I participante en la batalla de Muret 81213) y en el asedio de Tolosa (1217-1218), casó con Anglesía y fue padre de Berenguer (1219), Guillem II (1219-h. 1276) y Sibi.la, esposa de Arnau de Vilademany (1238). Guillem II de Creixell casó con Huga y después con Blanca de Campmany, quién siendo viuda, vendió los castillos de Pontós y Creixell al rey Jaime I. Sin embargo, la documentación del ADG ofrece varios datos que no se corresponden con esta genealogía: 1) Un documento de 1165 y otro de 1178 mencionan a un Guillem de Creixell, llamado Roax, casado con Adaledis y padre de Guillem y Sibil.la (ed. J.Maria MARQUÉS, Pergamins / (Página 229) de la Mitra, 891-1687. Arxiu Diocesà de Girona, Girona.Insitut d´Estudos Gironins, 1984m nº 52 y 57). 2) El testamento de Dalmau II [¿] de Creixell (27 noviembre 1220), que incluye donaciones a las órdenes del Temple y el Hospital, menciona a su esposa Blanca, sus hermanas beatriz 272


d´Empuries y Blanca, sus hijas Berenguera y Sibil.la, un hijo neonato y su sobrino Pere d´Orriols (ADG,pergamins de la Mitra, cal 23. nº 168, ed. MARQUÉS, Pergamins de la Mitra, nº 108,p. 21). Estamos, pues ante una cuestión todavía por resolver. Más aún si se tiene en cuenta que la presencia de Dalmau de Creixell en la batalla de las 0avas de Tolosa y su muerte heroica en 1212 no están confirmadas por las fuentes de la época. (…) Los documentos reales que aquí aportamos no aclaran las cosas: Dalmau I aparece desde 1197, siendo muy notable su presencia junto al rey en 1198 y 1209 y algo menor en 1200, 1205, y 1211; Dalmau II aparece mucho menos, si bien consta en un documento de 1198,otro de 1210, dos de 1211 y uno de 1212 (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 229. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 marzo, 19. Barcelona, iglesia de Sant Just i Pastor, altar de San Félix.Pedroel Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, actúa como testigo en el testamento sacramental de Bernat de Gelida. B. ACA, cartulario de sant Cugat del vallès, nº 589, fol. 184. (…) (B) Iuramos nos testes scilicet, Petrus Rumeus et Berengarius de Gelida, per Deum vivum et verum super altare s[ancti] Felices martiris, quod est constructum in / (Página 230) ecclesia beatorum martirum Iusti et Pastoris, infra menia urbis Barchinone, supra cuius sacrosancto altari has condicionis quia vidimus…presentes ad fuimus quando Bernardus de Gelida, jacens in magna egritudine et sperans in misericordia Dei, et fecit suum testamentum in quo elegit manumisores suos, id sunt Raimundum de Banages atque me consanguineum suum et sepeliendum ad S[anctum] Cucuphatem cenobii cum una tonra et uno cubo (…) hanc igitur ipsius […] et Petro de Corrone, Barchinonensi scriptore vicario, Raimundi iudicis et aliis testibus presentibus, veram esse fideliter corroboramos auctoritate et mandato incliti Petri […] regis […] quia quod principi placiut legis habet vigores. (…) S[signo]m Petri Rumei. S[signo]m Berengarii de Gelida, nos huius testes et iuratores sumus. S[signo]m Genovés. S[signo]m Guillelmi Innoves. S[signo]m Arnalli de Caberet. Suprascripti Arnalii presbiteri, nos qui huic sacramento presentes adfuimus. Suprascripti Raimundi iudicis. S[igno]m suprascripti incliti Petri Dei gratia regis Aragonensis, comitis Barchinonensis (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y 273


Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 231232. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 abril, 1. [Lleida]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, por consejo y voluntad de la reina Sancha, concede a los vecinos y a los prohombres de Lleida la facultad de tener Consulado para gobernar la ciudad, bajo salvaguarda de los derechos el rey y del conde de Urgell. (…). b. Ed. VALLS, “Les Fonts”, nº VIII,pp. 152-153. (…) (b) (…) /(Página 232) Mando autem et districte precipicio quod in hoc presenti anno sint quatuor consules, scilicet Petrus de Raymundo Raymundi, et Petrus de Portaregis, et Arnaldus de Sanahugia, et Guillelmus Goi; consiliarii vero eorundem sint Raymundus Petri, Petrus de Zasala, Stephanus de Marimon, Isarnus de Tolosa, Deusde de Lobera, Petrus Balb, Guilleumes Balb, Raymundus de Cervia, Petrus de Tarasco et Constantinus (…). Sig[signo]num Petri Aragonum Regis et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Sancie Regine Aragonum, Comitisse Barchinone et Marchesie Provincia. [Signo] Petri Ausonensis sacrista. Raimundus de Calidis, Barchinone Decanus, suscribo. [Signo] Guillelmi de Cardona Vicecomitis (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 236. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 mayo.calatayud.Pedroel católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, permuta con María de 0arbona, religiosa donada del monasterio de Sigena y dama de serivicio de la reina Sancha de Aragón, un molino en Huesca sito en el río Flumen, llamado de Quintanilla, por otro molino en el mismo río cerca de Piedra, que fue del rey Alfonso el Trovador, en el que la sede de Huesca tenía porciones. A. AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, Monasterio de Sigena, carp.705, nº 6. (…) (A). / (Página 236) Huius rei testes sunt: [1ª. colu.] Ricardus, episcopus in Hosca. Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. Garcia Frontini, episcopus in Tirasona. Berengarii de Attentia, Señor in Calataiud. Petrus Latro, señor in Turil. [2ª. col.] Guillelmus de Castellazolo, maiordomus curie. Martinus Pedriz in Arandega et in Sancta Cruce. Artallus de Alagone in Burgia et in Alagone. Petrus Cornelii in Exea. Eximinus Cornelii in Osca. Bernardus de Benavento in Sarannena (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo 274


I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 236. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 mayo, 8. Ramón de Vilademuls hace su testamento antes de partir en expedición real, disponiendo su sepultura en santa maría de Fontfreda. B. Copia de 1211 de Berenguer, presbítero y escribano público de Girona, ADG, Pergamins de Sant Feliu de Cadins, nº 19. reg: ADG, Pergamins de Sant Feliu de Cadins, nº 19. Testament de Ramon de Vilademuls, que marxa en expedició reial; pren por marmessors Ramon de Rocabertí abat de Sant Feliu de Girona, Gaufred de Rocabertí, Dalmau de Creixell i Guillem de Creixell; disposa la seva sepultura a Santa María de Fontfreda, amb 300 aurei; llega a Santa María d´Olives tots els seus béns situats en aquest indret, a condició que s´hi estableixin canonges regulars, fa llegats a altres institucions eclesiàstiques; instituex hereda la seva filla Maria, amb esment del castell de Roca; desposa que la possessió de “Brulano” sigui de rRmon de Rocabertí fins que s´habi [sec] rescabalat; deixa també a la filla el càrrec de veguer de Perpinyà, a exercir per Berenguer de Queralt; a Gaufred de Rocabertí, el castell de Vilademuls; a les seves propies germanes, Berenguera i Beatriu, el castell de Cornellà en violari, i després de la mort d´elles, a Dalmau de Creixell y Aranau de Foixà, per meitats; a Pere de Creixell, la possessió de Pols; a la seva “neptis” Raimunda, el castell de Toralles i la possessió de Setcases; a Berenguer d´Anglès, totes les possessions que té a la Selva i feus que té per Ponç de Cabrera (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 239. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(...) 1197 agosto, [fin]. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, habiendo sido acgido en hermandad por el abad Jimeno y elmonasterio de Santa María de Huerta, recibe a éste bajo su protección y defensa, confirma todas las heredades que tiene o pueda tener, librándolo de portazgo y concediéndole que sus rebaños puedan pacer libremente en todo su reino. (...) b. Ed. J. A. GARCÍA LUJá0, Cartulario del Monasterio de Santa María de Huerta, “Biblioteca Hortense, Serie A. Documenta”, 1981, nº 16, pp.99-101 (…) (b) (...) / (Página 239) Petro in rege in Aragone et in Catalonia. Episcopo Raimundo in Cesaraugusta. Episcopo Garcia frontino in Tirasona. Episcopo Ricardo in Osca. Episcopo Gombaldo in Ylerda et in Roda. Guillermo de Castellazolo, maiordomo curie domini regis. Petro Latronis, alferiz et seniore in 275


Turol et in Belchit. Berengario de Attenza in Calataiub. Artallo de Alagone in Alagone et in Burgia.Michaele Sancte Crucis in Magalon. Garcia Ortiz in Aranda. Eximinio Cornelii in Osca. Petro Cornelii in Exea (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 239. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 octubre. Guerra entre el conde Ermengol de Urgell y el conde Raimon Roger de Foix que se extiende por Cataluña. El conde de Foix cruza los Pirineos y sitia, asalta y saquea la Seu d´Urgell (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 240. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 noviembre, 9. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, por sentencia de los obispos de Lleida y Huesca y del sacristán de Vic, otorga al arzobispo de Tarragona Ramón de castellterçol una sentencia real que anula la donación en feudo del puerto de salou para poblarlo hecha por su padre Alfonso el Trovador a Jimeno de Artosilla (Prades, julio 1194). B. Copia s. XVIII, RAH. “Varios de Privilegios, Bulas y Escrituras del reino de Aragón y de Cataluña”, C-29, Fol. 456r-459r. (…) Quapropter in Christi nomine ego Gombaldus Illerdense, et Ricardus Oscense episcopi et Petrus de Taverteto Vicensis sacrista dati judices, et electi a partibus in causa illa que vertebatur inter Dominum Petrum, Dei gratia Regem Aragonum et Comitem Barchinone, et Dominum Raymundum Tarraconensem Archiepiscopum et ecclesiam, super donatione illa de salodio et aliorum omnium, que continetur in carta donationis, quam felices recordationis Dominus Ildefonsus Rex Aragonum Pater huius Regis fecit contra voluntatem et prohibitionem dicti Archiepiscopi et ecclesie, sicut nobis constat oculata fide Eximino de Artusela (…) / (Página 241) [Signo] Gombaldi, Illerdense episcopi.[Signo] Petrus, Ausonensis sacrista et judex.[Signo] Berengarii, -arbonensis Archiepiscopi et Abatís Montis Aragonum. [Signo] [Ricardo], presulis Oscenses. [Signo] Stephani de Marcimundo. [Signo] Ferrari Sancte Marie. [Signo] Pontiis de Alest. [Signo] Petri Monetari. Peire de Vairach. [Signo]. Arnaldi Morlanense, canonici Illerdense. Thomas de Sinos. [Signo] Petri de Deu. [Signo] Guillelmi de Bono astro, Bajuli Illerde. [Signo] 276


Petri de Sancta Cruce. Ego Guillelmus de Clareto, Prior Guisonense, suscribo. [Signo] Boneti, Domine Regine notarii. [Signo] Mathei, canonici Tirasonense et Prioris de Monsone. [Signo] Bernardi de Fluviano. [Signo] Joannis Beraxensis, Domini Regis notarii. [Signo] Dominici, Oscense Espiscopi capellani. Ego Guillelmus hoc scripsi mandata predictorum Judicum apud oscam die et anno prefixis (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 242243. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 noviembre. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a los habitantes de Jaca los fueros concedidos por sus antecesores. (…). c. Ed. A. UBIETO ARTETA, Jaca: Documentos Municipales (971-1269), “Textos Medievales”, 43, Valencia, Anubar, 1975, nº 23, p. 75 (…) (c) / (Página 243) Huius rey testes sunt: Guillermus de Castellazolo, Petrus Latronis, Eximinus de Lusia, Michel de Lusia, Petrus de Pomar, Adam de Alascuno, Arnaldus de Alascuno, Petrus Castang. Signum [signo] Petri regis Aragonensium et comes [sic] Barchinonensium. Signum [signo] Iohannes Beraxensis domini regis notarii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 243-244. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 noviembre. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a los habitantes de Jaca licencia para celebrar mercado todos los martes de cada semana y acoge bajo la protección real a los que concurran (…). Ed. UBIETO, Jaca: Documentos Municipales, nº 24, pp. 76-77 (…) (c) (…) / (Página 244) Huius rei testes sunt: Guillelmus de Castellazolo, maiordomus domni regis. Petrus Latronis, alferiz et señor in Turolo, Eximinus de Lusia, señor in Biel. Michel de Lusia. Blasco Romeo. Petrus Pomar, Adam de Alascuno. Arnaldus de Alascuno. Petrus Castang (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 245. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 noviembre. Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona,ordena 277


que las heredades vendidas no se paguen en otra moneda que no sea la jaquesa, y que no se den ni vendan heredades a los infanzones, monasterios o iglesias, aunque permite que quienes ingresen en religión puedan aportar sus bienes muebles. (…) b. Ed. UBIETO, Jaca: Documentos Municipales, nº 25, pp. 77-78. (…) / (Página 245) Huius rey testes sunt: Guillemus de Castellazol. Petrus Latronis. Eximinus de Lusia. Michel de Lusia. Petrus Pomar. Blasco Romeu. Adam de Alascuno. Arnaldo de Alascuno. Petrus Castang. Iohannes Porcheti (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 246. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 noviembre. Arzobispo de Aux y el obispo de Comentes dan testimonio de la consanguineidad del conde de Comentes y de su esposa Comdors de La Barta. (…). c. Ed. de B,J. VI0CKE, Der Eheprozeb Peters II von Aragon (1206-1213) Spanische Forschungen der Görresgesellchaft, Berlín, 1935, 1ª serie, V, nº 8, pp. 174-175. (c) Cum onmia que iuste celebrantur scriptis memorie debeant comendari, pateat universis quod Bernardus Convenatum comes, filius sororis Tholosani, illicite et iniuste et contra sanctos canones duxerat in uxorem filiam Arnaldi Guillelmi de Barta, que de linea sue consanguinitatis erat et sua consanguinea in IIII gradu, sicut in carta ista continetur. Domina Bruna. De ista Bruna exivit 0avarra. De ista 0avarra exivit de Comenje exivit Bernardus comes, de isto Bernardo exivit comes Do. De isto Do exivit Bernardus iste comes. Qui, cum per breve spatium temporis dominam Islam Comdor quasi suma uxorem haberet et tenerte, meque in peccato illo amplius stare vellet, ad diem statutum cum ista Comtor et suis parentibus et probis hominibus clericis et abbatibus ante dominum Raimundum Convenarum episcopum se presentavit. Et in facie ecclesie et eiusdem conspectu ostendit et probabit quo dista Comtors sua consanguinea erat in IIII gradu, illa presente et consentiente nec contradiciente. Audita ista probatione et testibus atque numerata parentela predictus episcopus inter Bernardum comitem istum et Comtors istam iuste et canonice divortium fecit et eos divisit. Quod divortium Bernardus Ausensis archipiscopus confirmavit et auctoritate sua ille et episcopus cartam istam sigillis suis munierunt et corroboraverunt anno MCXCVII mense 0ovembri (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes 278


Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 247. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 diciembre. Jaca. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a la Iglesia de Tortosa y a su obispo Gombáu la iglesia de Alquézar, los castillos, villas y otras posesiones donadas por sus antecesores, y la protección a dicha iglesia y a sus posesiones, con la obligación de tener un sacerdote que haga oración especial por su alma, la de supadre y la de sus antecesores. (…) B. Copia s. XVIII, RAH, Col, Abad y Lasierra, XIX, Lumen Ecclesiae de Alquezar, fol. 10 r. (…) (B). (…) / (Página 247) et autorizo Ecclesie Dertusensis et tibi Gombaldus eiusdem loci honorando Episcopo, (…) Huius rei testes: Guillermus de Castillazolo, mayordomos Domini Regis. Petrus Latro, Alferiz et Señor in Torol. Berengarius de Attencia, Señor in Calataiud. Eximinus de Luesia, Señor in Luesia. Garcia Ortiz, Señor in Aranda. Petrus Eximenez de Orrea in Orria (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 247, 248 y 249. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 diciembre. Luesia. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, permuta con Isabel, viuda de Etio de pradilla, su hijo García y sus sucesores el lugar de Abarquer, entre Alberite y Bureta, para que lo posean, salva la fidelidad debida al rey, a cambio del castillo y la villa de Pradilla, que Isabel había dado y definido al rey Alfonso el Trovador. A. Carta partida, ACA, Cancillería.Pergs.Pedro I, nº 38. (…) (A) / (Página 248) Helysabet, uxor quondam Ethii de Pratella, et filio vestro Garcie et ómnibus successoribus vestris (…) 0os autem dompna Helysabeth et Garcia filius meus (…) / (página 249) Huius ret testes sunt: [1ª. Col]. Guillemus de Castellazolo, maiordomus domini Regis. Petrus Latron, alferiz et señor in Turol. Eximinus de Lusia, señor in Lusia. [2ª. Col.]. Berengarius de Arrencia, señor in Calatajub. Garcia Ortiz, señor in Aranda. Petrus Sémenes de Orrea in Orrea. [3ª. Col.] Michel de Lusia. Guillemus de Mendoza. Alamanon et Gascon de Castellot (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 249250. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1197 diciembre. Alagón. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de 279


Barcelona, confirma las donaciones e impignoraciones que el alfaquí Perfet de Prades tenía en Cataluña y Aragón, entre las que figuran las 3/8 partes de la “quartera” y del “quintar”, probablemente empeñadas desde tiempos del conde Ramón Berenguer IV. (…). C. Copia primera mitad s. XIII de B, ACB, Liber Antiquitatum, I, nº 483, fol.213 r-v (…) (C) (…) / (Página 250) Huius rei testes: Raimundus de Castellarzelo, episcopus Cesarauguste. Richardus, episcopus in Oscha. Garcia Frontinus, episcopus in Tirasona. Guillelmus de Castella zolo maiordomini regis domus. Petrus Latronis, señor in Turol. Berengarius de Atencia, senior in Catalaiub. García Ortiz, senior in Aranda. Petrus Xemenez in Orrea. Eximinus de Rada in Luna. Artallus de Alagone, in ipso Alagone (…). Sig[signo]num Berengarii Ferrarii, iuniores. Sig[signo]num Raimundi, presbyter. Sig[signo]num Berengarius, presbyter. Sig[signo]num mei Raimundi Andree. Sig[signo]num Berengarii Ferrarii, maioris. Sig`signo]num Berengarii de Zolzeto. Sig[signo]num Petri Mascharonis, nos huius traslato testes sumus. Sig[signo]num Arnaldi de Serriano scriptoris, qui hoc translatum scripsit cum litteris (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 253. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 enero, 18. Bernat de “Buxo”, veguer del Penedés, con la confirmación del rey Pedro el Católico, resuelve el pleito que enfrenta al monasterio de San Cugat y a Arnau de Prat. (…) a. Ed.RIUS, Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés, nº 1124, p. 353. (…) (a) Sit notum cuctis quod ego Bernardus de Buxo, domini regis vicarius in Penitente, cognitor cause illius que vertebatur inter monasterium S[ancti] Cucufatis et Arnaldum de Prato, agentis nomine suo et nomina filiarum Arnaldo de Fonte Taiata, asistente mihi Guillermo de Acromonte, auditis racionibus et allegacionibus utriusque partis (…) ex mandato P[etri] de Taverted, Ausonensis sacriste (…). S[signo]m Bernardi de Buxo, vicharius domini regis in Penitente. S[signo]m Guillelmi de Acromonte, iudicis istitus rei. S[signo] Petris regis Aragonum et comitis Barchinone, qui hoc confirmo et laudo. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. A[signo] Ermengaudi levite, qui hoc scripsit precepto B., clerici Ville Franche (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). 280


Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 254 y 255. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Perpinyà/Perpignan. Pedroel Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede las fortalezas de Volon y Aguils a Pere Guillem de Montesquiu. (…) a. Ed. MIQUEL, LFM, II, nº 797, pp. 282-283 (data 1197). (a). (…) / (Página 255). Signum[signo] Petri regis Aragonés et comitis Barchinone. Sig [signo]num Guillelmi de Monte Esquivo. [signo] Poncii Ugo comes. Sig[signo]num Arnalli de Orle. Sig[signo]num Berengarii Sancti Martini. Sig[signp]num Guillelmi de Alamano. Sig[signo]num Arnalli de Sancto Mameto. Sig[signo]num Berengarii Castlan. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. Sig [signo]num Arnalli de Tolugas. Sig[signo]num Iohannis Beraxensis domini regis notarii (...)”. (235). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 255 y 256. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Perpinyà/Perpignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a los señores de la villa de Torrelles (de Foix), Ponç de Vernet y Ramón de Castell Toselló, Ramón de Torrelles y el prior de Espira y a todos sus habitantes, la fortaleza común,mientras no cause daño al rey, mediante el pago de 5000 s. (…) a. Ed. de C, MIQUEL, LFM, II, nº 801,pp. 286-287. (…) (a). (…) ego Petrus, Dei gracia rex Atagonis et comes Barchinone, per me et per omnes sucesores meos, cum hac presenti scriptura in presenti valitura, concedo, laudo atque confirmo dominis de Torriliis, videlicet Poncio de Verneto, Raimundo de Castro Rossilionis, Raimundo de Torriliis, Priori de Aspirano aliisque militubus et hominibus ibi nunc habitantibus et de cetero habitaturis omnibusque eorum successoribus forciam illam comunes de Torriliis, quam fecerunt et qualem a modo facere voluerint in circuito ville (…). Igitur, nos, predicti domini de Torriliis, scilicet Pontius de Verneto, Raimundus de Castro Rossilioni, Raimundus de Torriliis et prior de Aspirano et nos, Petrus Gauzberti, Guillelmus d´Avin, Bernardus Iohannis, Raimundus Burdi, Bernardus comes, Raimundus comes, Petrus Oliba, Iohannes Biga, Laurencius Corbera, Torrellanus Giraldo (…). / (Página 257) Ut hec itaque predicta fitma, rata et inconvulsa [a me et a meis serventur perpetuo] vobis et successoribus vestris, corporaliter tactis sacrosantis Evangelios, voluntate et mandato militum et aliorum hominum in Torriliis habitancium, nos dicti Pontius de Verneto, 281


Raimundus de Castro Rossilionis, Raimundus de Torriliis, cum priore de Aspirano, cum Petro Gauzberti, Guillermo d´Avin, Bernardo Iohanne, Raimundo Burdi, Bernardo comite, Raimundo comite, Pe[t]r[us] Oliba, Iohanne Biga, Laurencio Corbera, Torrelano Girald, probis hominibus de Torrelas, prestamus et facimus vobis hominium et sacramentum (…). Signum [signo] Petris regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Sig[signo]num Berengarii -arbonensis arciepiscopi. [Signo] Ego magíster Petrus -arbonenses archidiaconus, testis suscribo. Sig[signo]num Ponci de Verneto. Sig [signo]num Raimundi de Castro Rossolionis. Sig[signo]num Raimundi de Torriliis. Sig [signo]num Petri Gausberti. Sig [signo] Guillelmi d´Avin. Signum Bernardi Iohannis. Sig [signo]num Raimundi Burdi. Sig [signo]num Bernardi Comitis. Sig [signo]num Petri Oliba. Sig [signo]num Iohannis Biga. Sig [signo]num Laurencii Corbera. Sig [signo]num Torrelani Giraldi. Sig [signo]num Petrus, Ausonensis sacrista, huius rei testes. Sig [signo]num Raimundi de Vila Mulorum. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig [signo]num Petri Latronis. Sig [signo] Michael de Lusia. Sig [signo]num Arnaldi de Alascuno. Sig [signo]num Guillelmi Durfortis. Sig [signo]num Iohannis Beraxensis domini regis notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 257-258. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero Perpinyà / Perpignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede la fortaleza de Sant Marçal a Arnau d´Orla. (…) a. Ed.MIQUEL, LFM, I, nº 802, pp. 287-288. / (Página 258) (a) (…) Signum [signo] Petri [regis] Aragon[en]is et comitis [Barchinonenses]. [Signo] Guillelmi Helenensis episcopi. [Signo] Petrus, Ausonensis sacrista. Sig [signo]num Dalmacii de Crexello. Sig [signo]num Braimundi de Valalonga. Sig [signo]num Guillelmi Durfortis. Sig [signo]num Iohannis Beraxensis domini regis notarii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 259. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero, [25]. Perpinyà / Perpignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga una sentencia de absolución a favor de Ramón de Sant Llorenç y Guillem de Sant Hipòlit. [A].original con sello.(…) Manifestum sit ómnibus tam 282


futuris quam presentibus quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, diffinio et absolvo vobis Raimundo de Sancto Laurencio et Guillermo Bernardi de Sancto Ypolito (…) eam Guirardus Comes Rossellionis in suo tempum [¿] antecessoribus vestris G[huillelmo de] Sancto Laurencio et Petro de Sancto Ypolito (…). Petri de Blandis notarii domini Regis et scripta a Guillermo mandato eius (…). Huius rey testes: Dalmacius de Crexello, A[rnallus] de Crexello frater eius. Bernardus de Portella. P[etrus] sacrista Vicensis. Bernardus sacrista Barchinone. Berengarius de Albars judex. Magíster P[etrus] -arbonensis archidiaconus. Jordanus de Mudions. R. de Barguils. R[aimundus] de Sancto Laurencio (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 261 y 262. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede permiso a Bernat de Banyuls para edificar una fortaleza en su casa de Sant Julià d´Argelers con la condición de que desde ella no pueda hacer daño al rey. (…) b. Ed.MIQUEL, LFM, II, nº 798, pp. 283-284. (…) (b) / (Página 262) Signum [signo] Petri regis Aragone et comitis Barchinone. Sig[signo]num Raimundi de Vila Mulorum. Sig[signo]num Gaufredi de Rochabertino Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig`signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Iohannis Beraxensis domni regis notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 263. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona.Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, renuncia a favor del monasterio de Sant Joan de Ripoll (de les Abadesses) al derecho de pedir la potestad de la fortaleza de Toledo (de Lanata, reservándose el ocuparla y guerrear desde ella en el caso de guerra en las partes de Vallespir. (…) b. Ed. MIQUEL,LFM, II, nº 799, pp.284-285. (…) (b) (…) concedo atque dono tibi Petro abatí sancti Iohannis Rivipollensi (…) / (Página 264) Signum [signo] Petri regis Aragon[ens]is et comitis Barchinonensis. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. Sig[signo]num Iohannis B[er]axensis domni regis notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. 283


“Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 264-265. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 febrero. Girona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma al monasterio de (Sant Esteve de) Banyoles todos los privilegios concedidos por sus antecesores y le concede la protección real, incluyendo en ella a quienes concurran al mercado de la villa. (…). c. ED. Ll. G. CO0STA0S I SERRATS, Diplomatari de Banyoles, II, Banyoles, Centre d´Estudis Comarcals de Banyoles, 1987, nº 196, pp. 227-228. (…) (c) Manifiestum sit ómnibus presentibus et futuris quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonensis et Comes Barchinone[nsis], suscipio sub speciali protectione, custodia, et securo ducatu meo monasterium de Balneolas et Raymundum eiusdem monasterio Abbatem (…). / (Página 265) Signum Petri Regis Aragonensis et Comitis Barchinone[nsis]. Signum Berengarii, -arbonensis Archiepiscopi [et Abatís Montis Aragonis]. Guillelmus, Ausonensis Episcopus, Gaufredus, gratia Dei Gerundensis Episcopus. Poncius Hugo Comes. Berengarius, Barchinone Sacrista. Signum Joannis Be[r]ax<n>ensis Domini regis notarii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 280 y 281. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 abril1. Tarragona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a Berenguera d´Adarrò la donación de una mutalafia que el conde Ramón Berenguer IV concedió a su abuelo Pere d´Archs. A. ACB, C-5-13. (…) / (Página 281) (A) Sit notum cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex aragonum et Comes Barchinone, concedo et confirmo tibi Berengarie de Adarrone donationem illum mutalafie qua inclitus avus meus Comes Barchinone piissime recordationis concessit et donavit Arnaldo Petro de Archibus, avo tuo et suis. Hoc modo, videlicet, ut illam donationem tu et illi qui post te de jure eam possidere debuerint, habeatis, teneatis et possideatis illam prout in ipso instrumento a predicto comiti avo tuo et suis concesso habetur et continetur, salvo jure meo et meorum,ita tamen quod in tenenda et servienda ipsa moztalafia, statuas quondam discretam personam que sciat et noscat ipsam fideliter tenere et servire, ad utilitatem meam et tocius civitatis Barchinone, ad cognotionem forum proborum hominium Barchinone, scilicet 284


Berengarii Boris, Guillelmi Grunni, Bernardi Rubeii, et Johannis de Sala, donec filius tuus aut alter de heredibus tuis, cui pertinerat de jure huiusmodi donatio, per se ipsum possit regere et manutenere officium iamdicte mutalafie. (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonensis et Comitis Barchinonensis. Guillelmus Ausonensis episcopus [signo]. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Sig[signo]num Dalmaciis de Crexello. Sig[signo]num B[ernardi] de Portella. Sig[signo]num P[etri] Latronis. Sig[signo]num Eximini de Lusia. Sig[signo]num Michael de Lusia. Signum [signo] Johannis Beraxenssis domini Regis notarii. R[aimundus] de Moratali et P[etrus] Andreei. Berengarius de Montesjudei (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 282. La Selva 9egra. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 [1199] abril, 5. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma el acuerdo que solventa las disputas entre la reina Sancha y el arzobispo de Barcelona, confirma el acuerdo que solventa las disputas entre la reina Sancha y el arzobispo de la Iglesia de Tarragona por el que la primera renuncia a sus derechos y pretensiones sobre los bienes de la Iglesia de Tarragona y recibe en compensación del arzobispo Ramón de Castellterçol todo lo que la reina poseía en Montroig, salvo las iglesias cedidas al nomasterio de Sigena, y el reconocimiento de la propiedad sobre el manso de Codony, a cambio de la cesión del dominio de L´Albiol, Vilavert, el castillo de La Riba y otras posesiones a la Iglesia de Tarragona. B. Traslado coetáneo, BC, Fondo Miret i Sans, caj. 38, nº 1740 (AMSI). (…) (B) Hoc est translatum fideliter factum, quia res gesta nisi fidei fuerit instrumentorum comissa […] eventibus variis in questionem / […] facilissime revo[c]ari. Inde est quod per presenti scriptum cunctis legentibus notum fieri potest et apertum, quod in Dei nomine, amen. Sit notum cunctis legentibus notum fieri potest et apertum, quod in Dei nomine, amen. Sit notum cuctis quod domina Sancia Dei gratia / (Página 283) illustris Regina Aragonum, Comitissa Barchinone et Marchionissa Provincie, post multas et varias altercationes inter ipsam, ex uno latere, et dominum Raimundum, Tarraconensem archiepiscopum, et conventum et ecclesiam Tarraconensem, ex altero latere, remitit et in perpetuum diffinit pronuntiata domina Regina prefato archiepiscopo, et ecclesia Tarraconensi,omnes petitionis vel actiones quas vel ex causa sponsalicii sui vel ex quaqumque alia causa moverat vel movere poterat contra memoratum dominum 285


archiepiscopum et ecclesiam Tarraconensem super castrum de Albiolo et eius terminis, et super quamdam partem termini de Silva -egra, et super Villam Viridi et eius terminis, et super quamdam partem terminorum Castri de Ripa, versus Tarraconem, et versus Villam Viridem, et super quandam partem termini de Alcoer (...) / (Página 284) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone, qui hoc laudo et confirmo,ita videlicet, quod numquam veniam contra predicta ratione sponsalicii matris mee. Signum [signo] Sancie Dei gratia Regine Aragonum, Comitisse Barchinone, Marchionisse Provincie. Raimundus, Dei gratia Tarrachonensis Archiepiscopus. [signo] Ego Rodericus de Rochabertino, Tarraconensis Archidiaconus, suscribo. Sig[signo]num Johannis, Tarrachonensis ecclesie prepositi. Ego Raimundus, Tarrachonensis ecclesie sacrista, suscribo. Sig[signo]num Arnaldo presbyteri. Sig[signo]num Berengarii, Tarrachonensis ecclesie camararii. Ego Raymundus, Tarraconensis ecclesie preceptor. Sig[signo]num Raimundi de Linariis. Ego Raimundus Guillelmi suscribo [signo]. Sig[signo]num Johannis de Santadigna. Sig[signo]num Bertrandi Palares. Sig[signo]num Petri de Manlevo. Ego Johannes de Rose Presbyter [signo]. Ego Magister Yacobus suscribo. Ego Guillelmus Clementis. Sig[signo]num Boneti, domine Regine notarii. Sig[signo]. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Arnaldi de Siscario. Sig[signo]num Petri Latronis. Sig[signo]num Asallitis de Gudal. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Claromonte. [signo] Petrus Ausonensis sacrista. De Tolone Petrus signo sic [signos]s quia testis. Guillelmus, Ausonensis episcopus [signo]. Ego Petrus Raimundus hoc scribi mandato Petri de Tarrachona Tarrachonensis notarii (...). Sig[signo]num Bertrandi de Biotta notarii domine Priorisse Sexene huius transllati. Ego Andreas, scriba domine Sancie de Urreya, priorisse domus Sexene, testis huius translati hoc sig[signo]num feci. Guillelmus de Alepio diachonus hoc translatum scripsit et hoc sig[signo]num fecit (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 286. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 abril, 5. [Tarragona]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma el convenio entre la reina Sancha y la Iglesia de tarragona por el que el arzobispo Ramón de Tarragona cede las iglesias de Mont-roig y los diezmos del castillo y deltérmino de Codony al monasterio de Sigena. B. Traslado coetáneo, 286


BC, Fondo Miret i Sans, caj. 35. nº 3556 (AMSI). (…) (B). (…) Signum [signo] Sancie Dei gratia Regina Aragonum, Comitissa Barchinone, Marchissa Provincia. Signum [signo] Petri Dei gratia Regis Aragonum et Comitis Barchinone, qui hoc laudo et confirmo. Ita videlicet quod nunquam veniat contra predicta ratione sponsalicii matris mee. / (Página 286) [1ª. Col.] Sig[signo]num Boneti, domine regine notarii. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Arnaldi de Siscario. Sig[signo]num [Petri La]tronis. Signum [roto]allerus. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Claro monte. Sig[signo]num Petrus Ausonensis sacrista. Guillelmi Ausonensis episcopo [signo]. De Colone Petrus signus [signo] sed quam testis. [2ª. Col.] Raymundus, Dei gratia Tarrachonensis archiepiscopus. Sig[signo]num Johannis, Terrachonensis ecclesie prepositi. Ego Raymundus, Tarrachonensis ecclesie sacrista, suscribo. Sig[signo]num Arnaldo presbiteri. Sig[signo]num Berengarii, Tarrachonensis ecclesie camerarii. Sig[signo]num Raymundi de Linariis. Sig[signo]num Johannis de Sancta Digna. Ego Raymundus Guillelmi suscribo [signo]. Sig[signo]num Bertrandi Pallares. Signum [signo] Petri de Manlevo. Ego Johannis Dertose presbiter [signo]. Ego magister Jacobus suscribo. Ego Guillelmus Clementis. Ego Petrus de Tarrachona, Tarrachonensis notarius, hoc scripsit (…). Petrus de Iuneta, Sexene notarius publicus, (…)”.Página 286. Petrus de Luçano. Cita (325). “(…) Sequitur sacramentale quod fecit Petrus de Luçano nobili regi Petro Aragonensium et comiti Barchinonensi, filio dicti regis, super castris de Luçano et de Merles, Extracto del Inventario del Liber Feudorum Mayor (Ibidem) (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 286-287. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 abril, 5. [Taragona]. Pedro de Lluçà presta juramento de fidelidad al rey Pedro el Católico por los castillos de Lluçà, Merlès y Copons. A. ACA, Cancillería, prgs. Pedro I, nº 43. (…) (A) Iuro Ego Petrus de Luciano, filius qui fui Raimunde femine, quod de ista hora in antea fidelis ero tibi Petro Dei gracia Regi Aragonensium, Comiti Barchinonensi seniore meo (…) / (Página 288) S[signo]num Petri de Luciano, qui supradicta omnia laudo, concedo et confirmo per me et per meos omnes successores in perpetuum et ea iuro tactis sacrosanctis Evangeliis. S[signo]num Arnaldi de Castro Bono. S[signo]num Guillelmi de Timor. S[signo]num Guillelmi de Crexello. S[signo]num Petri Latronis. 287


S[signo]num Exameni de Lusia. S[signo]num Blasco Romeu. S[signo]num Michaelis de Lusia. S[signo]num Petri de Tarrega maiorisdomus. Sig]signo]num Petri de Blandis, qui supradicta mandato et voluntate Petri de Luciano scribi fecit a Guillelmi scolari (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 288289. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 abril. Sancha, reina de Aragón, condesa de Barcelona y marquesa de Provenza, en presencia del rey Pedro el católico, cede a Bernat de Portella el honor del castillo de Alarén /Alareu (L´Areny), con sus términos, que Ramón de la Guàrdia había legado en testamento al monasterio de Santes Creus. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 44. (…) (A) / (Página 289) Signum [signo] Sancie Dei gracia Regina Aragonis, Comitisse Barchinone, Marchesse provincie. Signum [signo] Petri Regis Aragonis et Comitis Barchinone. [signo] Petris Ausonensi sacrista. S[signo]num Ugonis abbatis de Sanctis Crucibus. Sig[signo]num Petri cellararii. Sig[signo]num Raimundi Gaucerandi. S[signo]num Guillelmi de Cardona. S[signo]num Arnalli de Castrobono. S[signo]num Dalmacii de Crexello. S[signo]num Guillelmi de Granata (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 289-290. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 abril. García (Fernández), obispo de Pamplona, a ruegos de la reina Sancha de Aragón, cambia con María de 0arbona unas casas, un huerto y una bodega que su iglesia tiene en Huesca por la casa y los bienes que ésta tiene en el barrio de san Vicente de la misma ciudad, todo ello con el visto bueno del rey Pedroel Católico. A. Carta partida, AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, Monasterio de Sigena, carp. 705, nº 7. (…) (A) / (Página 290) Et ego Bernardus prior Pampilonense hanc cartam laudo et confirmo et mea manu per me et toto conventu hoc Signum [signo] facio. (…) Testes sunt: Johannis Porquet et Poncius de Almenara rogante Maria de -arbona. (…) Ego Egidius de Fagneraris hanc cartam scripsi et hoc signum [signo] feci. [Signo] Ego R[aimundus], Dei gratia Tarrachonensis archiepiscopus, confirmo. [Signo]num Berengarii, -arbonensis archiepiscopi et abatís Montis Aragonis. [signo] Signum [signo] Signum [signo] Petri Dei 288


gratia Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Sig[signo]num Columbi Regis natarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 295. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 mayo. Huesca. “(…) Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Lope Abad de Bailo y Fortún de Bailo, hermanos, y a sus tres sucesores el lugar llamado Santa María de Jaz, estableciendo que la fortaleza que levanten se tenga según uso y costumbre de Cataluña. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 47. (…) (A). (…) / (Página 296) testes: Guillemus de Castellazolo, maiordomus et señor in Osca, Petrus Latronis, alferiz et señor in Turol. Artallus in Alagone. Eximinus de Lusia in Sos. Rodericus de Stada in Stadella. Petrus Sesse. Michael de Lusia (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 296. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 mayo. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede al monasterio de San Victorián los derechos de lezda que pertenecían al erario real en la salina que elcenobio tiene en 0aval, y la facultad de extraer y aprovisionarse de sal libre de todo impuesto. A.AH0, Clero, san Victorián, cap. 766, nº 16. (…) (A). (…) donamus et cum hac presenti scriptura in perpetuum valitura tradimus domino Deo et Beate Marie et monasterio Sancti Victoriano Assaniensis, et vobis Martino eiusdem loci abatí totique conventui (…) / (Página 297) Testes: Guillermus de Castellazolo, maiordomus domini regis et señor Suprarbe. Petrus Latronis, alferiz et señor in Turol. Artallus in Alagon[e]. Rodricus de Stata in Stadella. Eximinus de Lusia señor in Sos. Galindus de -aia in Salas. Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comes Barchinone (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 297. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 mayo, Huesca. Pedroel católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede al monasterio de San Victorián todos los derechos reales en la villa de san Martín de Asán y sus 289


términos.(…).a.Ed.MARTÍ0 DUQUE, Colección Diplomática de San Victorián, nº 428. (…) (a) (…) concedo, laudo, dono et cum hac presenti scriptura in perpetuum valitura in presenti trado domino Deo et Beate Marie et monasterio Sancti Victoriano Asaniensis, et tibi Martino eiusdem loci abatí totisque conventui (…). Testes: Guillermus de Castellazolo, maiordomus domni regis et senior Suprarbe. Petrus Latronis, alferiz et senior in Turol. Artallus in Alagón[e]. Rodricus de Stada in Stadella. Eximinus de Lusia senior in Sos. Galindus de -aia in Salas (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 298. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198, mayo. Daroca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga perpetuamente a Martín Pérez de Villel y a sus descendientes el castillo y lugar de Cascante (del Río) con todos los derechos reales sobre casas, tierras y habitantes. A-B. Original sin sello con la transcripción en papel en 5 fols., de 1791 realizada por Pedro Adán, AIET, “Archivo Municipal de Cascante del Río”, Sección O: Pergaminos, nº 1, Rollo 214, Fot. 654-660. (…). (AB). Sit notum cunctis quod nos Petrus, dei gratia Rex Aragonum et Comitis Barchinone, ob multa grata servicia quos fidelis vassallus et amicus noster M[artinas] Pedriz de Villel nobis fecistis, gratis et voluntarie (…) / (Página 299) Testes: Guillelmus de Castellazolo, maiordomus domini Regis. Lupus de Vallterra, maiordomus domine regine. Micaelis de Lusia. Bernardus de Portella. Assallitus de Gudal. Blascus Romei (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 299. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 mayo, 20. Calatayud. Pedroel Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, y Alfonso VIII, rey de Castilla y Toledo, establecen un tratado de amistad y alianza por el que se prometen ayuda mútua contra todos sus enemigos, incluidos el rey de 0avarra y el conde de Urgell, y con excepción de la reina Sancha de Aragón, y acuerdan no firmar paces ni treguas con ninguno de los dos por separado, así como elreparto delreino de 0avarra. (…).b. ED. GO0ZÁLEZ, Alfonso VIII, III, nº 667, pp. 179-186. (…) / (Página 302) Si vero predictus Guillelmus Gonzalbi obierit vel castra fidelitis tenere noluerit, vel nos ambo reges de comuni voluntate ipsum Mutare 290


voluerimus, tradantur,eodem modo quo ipse Guillelmus Gonzalvi recepit et tenet illa, comiti Petro, vel comiti Ferrando, vel Gundisalvo Roderici, vel Petro Roderici, fratri suo, vel Alfonso Tellit, Alvaro -uniz, videlicet uni ex hiis cui rex Aragonis trajere voluerit, si rex Castelle ipsum habere poterit; et tradantur recipienti per manum portarii regis Aragonis et sub eadem conveniencia et hominio quipus Guillelmi Gonzalvi recepit ea (…). Similiter, si Petrus Latro obierit vel castra fidelitatis tenere noluerit, vel nos ambo reges de comuni voluntati ipsum mutare voluerimus, tradantur, eodem modo quo ipse Petrus Latro recepit et tenet illa, Guillelmus de Castellazolo, vel Berengarius de Attencia, vel Garcia Or[t]iz, vel Martino Pedriz de Vilel, vel Michaeli de Lusia, vel Petrus Xemenez de Orrea, videlicet, uni ex hiis cui rex Castelle trajere voluerit, si rex Aragonum ipsum habere potuerit, et tradantur recipienti permanum portarii regis castelle sub eadem conveniencia et dominio quipus Petrus Latro recepit illa. (…) / (Página 304) [Signo de Alfonso VIII] Comes Petrus. Petrus Roderici. Rodericus Roderici, frater eius. Alfonsus Telli. Gomez Petri. Munio Sancii. Petrus Guterii, filius Guterr Diaz. Michael de Lara. [Signo de Pedro el Católico] SIG0UM PETRI REGIS ARAGO0IS ET COMITIS BARCHI0O0E0SIS. Testes ex parte Regis Aragonis sunt isti: Guillelmus de Castellazolo, maiordomus. Petrus Latro, alferiz. Berengarius de Antenza. Assalitus de Guda. / (Página 305) Petrus Sese. Lupus de Valterra. Guillelmus de Cervilione. Blasco Rumei (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 305-306. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 junio. San Andrés de Barrabés. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede permisopara edificar el hospital de sant 0icolau dels Pontells. (…). C. Traslado de 1312 de B, ACA, Cancillería,procesos, nº 89: Vall dÁran, Reg, nº 63 bis, Fol..28v-29r. (…). (C) laudo et concedo et cum presenti scrptura in perpetuum valitura trado domino Deo et Ecclesie Hospitalis Sancti -icholay edificari infra portus de Barraves et de Aran, et tibi Bernardo eiusdem loci hospitalario et ómnibus successoribus tuis in eodem hospitali quod vocatur Pontells et ceteris fratribus ibidem Deo servientibus cum clericis et laicis. (…) / (Página 306) Testes: P[etrus] Cornelii. Lupus de Daroca. P[etrus] Castan. Bonus homo. Martinus de la Moga. Martines Sans. B[er]nardus] Isarn. B[er]n[ardus] de Viella (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios 291


y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 306. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) [1198 junio]. San Andrés de Barrabés. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, ordena a los prohombres de Aran obedecer a Martí, nuevo baile real. B. Traslado de 1312 sin data, ACA, Cancillería, Procesos, nº 89: Vall d´Aran, Reg. nº 63 bis, fol. 2r. Petrus, Dei gratia Rex Aragonensis et Comes Barchinonensis, probis hominibus de Aran, salutem et gratiam. Mandamus vobis firmiter ut hui homini nostro nomine Martino, quem baiulum constituimos, donatis et respondeatis de ómnibus directis nostri, qui hoc nulle mutetis quam nobis grave esse. Testes: Hauger de Barbaza. B[onushomo] de Sancto Germerio. Petro filio suo. G. Donerch. Enar[…] de Benla. L. Ysarn de Sancto Germerio. P[etrus] Sans d´Arnes, et Marti Sans frater eius, et Montaner, et Ramon A., et B. de -agrasida. Borral de Tresdos de Ysarnie. B[ernardus] comes de Pallars. R[aimundus] de Castelviel. P[etrus] Cornel. Exemen Cornel et Assalitus de Gu[da]l. P[etrus] Castas, majordomine del Rege. Hoc carta fuit facta a Sancto Andres de Barraves, scriptor Petrus (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 306. Protección a la Iglesia de Roda. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 junio. Graus. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga la protección real a la Iglesia de Roda, a sus canónicos y bienes. B. Copia simple, ACL, Fondo de Roda, Perg. R-59. (…). / (Página 307) mandamus etiam P[etro] de Serueta et merino de Rippacurcia, quicumque fuerit, quod dictam ecclesiam, et que ad sepedictam tam homines quam cetera alia, tamquam nostra propria manuteneant et defendant, et decimam supradictam dare eidem ecclesie homines de Gra, de Benasch, et alios qui in vinnero de Castillon habent vineis, fortierit [¿] distingant et compellant. (…). Testes: Guillelmus de Castellazolo. P[etrus] Cornelii. Lupus de Daroca. P[etrus] Castan. P[etrus] de Serueta (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 308. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 junio. Zaragoza. Pedro el Católico, rey 292


de Aragón y conde de Barcelona, cede al obispo Ricardo y al capítulo de Huesca su derecho de patronato sobre las iglesias de Arguis, Marcuello, Aniés, Anzano, Insano, Arascués, Santa Olaria de la Peña, Yéqueda, Almudévar, Lagunarrota, Grañén, Pompién y Bentué, y confirma los privilegios concedidos por sus predecesores. (…) a. Ed. CDCHII, nº 542, pp 517-518. (…) (a) / (Página 309) Testes: Guillermus de Castellaçolo, maiordomus domini regis et señor in Osca. Petrus Latro alferiç [et] señor in Turol. Berengarius Atença, señor in Calataiub. Artal in Alagon, Martines Pedriç in Fontibus. Garcia Ortiz, señor in Aranda. Eximinus de Lusia, señor in Sos. Eximinus de rada, senior in Luna (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 309310. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 junio.Zaragoza.Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al obispo Ricardo y al capítulo de Huesca el señorío de la villa de Pardinilla y una muela del molino de Flúmen sito junto a Piedra. (…) a. Ed. CDCH, II, nº 543, pp. 518-519. (…) (a). / (Página 310) Testes: Guillermus de Castellazolo, maiordomus domini regis et señor in Osca. Petrus Latro, alferiz et señor in Turol. Berengarius de Antentia, señor in Catalaiub. Artallus in Alagone. Martinus Pedriz, señor in Fontibus. Petrus Xemenez in Orea. G[arcia] Ortiz in Aranda (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 310311. Orden del Temple. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 junio. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cambia con la Orden del Temple el lougar de Escondela por unas tierras en el término de Teruel, un huerto en Cotlliure y un solar en el castillo de Cotlliure, reservándose los templarios el paso por mar y por tierra en dicho castillo sin dar lezda ni otro impuesto, así como el hombre que allí tiene y otro hombre más. B. Copia s. XIV AH0, Cód. 648-B: Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta, I, nº 5, pp. 5-6. (…) (B). Sit notum cunctis quod ego Petrus , Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, per me et per meos successores, cum hac presenti scriptura in perpetuum valitura, concedo, laudo, dono atque confirmo Domui Milicie Templi in manu fratris Poncii Merescaldii, magistri Templi in patribus 293


Provincia et quibusdam Ispanie, et in presencia Arnaldo de Claromonte et Bernardi de Clareto et Rymundi de Turre Rubea et aliorum fratrum illum deum locum qui vocatur Scondella cum ómnibus ingressibus et egressibus et pertinencias suis heremis et cultis de jure ad locum illum pertinencias et pretiñere debentibus, hoc videlicet modo quod predicta Domus Templi et magíster et fratres presentes atque futuri eiusdem Domus iamdictum locum jure hereditario in perpetuum habeant, teneant atque possideant libere et qui ete atque potenter, sine aliqua contradictionne / (Página 312) et sine omni male voce qui ibi forte modo sint vel in antea, ibi aliquid vellent vel possent demandare et populent eam iuxta eorum limitum et voluntatem nulla obstante eam aliquo tempore salva mea meorumque fidelitate. Ego igitur fratres Poncius Merescalcus magíster dictus cum assensu et voluntate nostri capituli propter huiusmodi donationem, tam libenter nobis concessam et auctorizatam, fininimus (…). Sign[signo] Petri regis Aragonum et Comitis Barchinone. Sign[signo] Sancie Dei gratia Regina Aragonum, Comitisse Barchinone et Marchionisse Provincia. Huius rei testes sunt: Guillemus de Castellazolo, maiordomo et stante seniore in Oscha. Et Petro Latron in Turol et in Burgia. Michael de Sancta Cruce in Mahallon. Aznar Pardo in Bollea. Assalito in Alchocer. Et frater P[oncio] Merescalcio, stante magistro in partibus Provincie et in quibusdam Yspanie. Arnaldo de Claromonte et Bernardo de Clareto et R[aimundo] de Turre Rubea eiusdem domus fratribus. Signum [signo] Berengarius de Parietibus notarii domini Regis, qui hanc cartam eius mandato scripsit (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 312313. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 julio. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece la prohibición de cazar y leñar en el vedado del pinar de Peñalba, dando a Diosdado de Lobera permiso para hacerlo. A. BC, Fondo Miret i Sans, caj. 37, nº 1. 1720 (AMSI) (…). (A) (...) / (Página 313) Teste Guillelmus de Alchala, Stephano de Marimundo et Johannes de Agger (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 116. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 septiembre, 3. Génova. Ramón de 294


Frexa, enviado y procurador del rey de Aragón Pedro el Católico, y Alberto di Mandillo, “podestà” de Génova, renuevan la convención de paz estipulada tiempo atrás entre el rey de Aragón y la comuna de Génova, renunciando a las reclamaciones que habían sido origen de pasadas querellas.(…) d. ED. D. PU0CUH, I Libri iuricum Della Repubblica di genova, I/2, “Fonti per la Storia Della Liguria”, 4.Pubblicazioni degli archivi di Stato. Fonti, 23, Roma 1996, nº 299,pp. 71-74..(...) (d). In Dei nomine et sancte individue trinitatis amen. Ego Raimundus de Fressia ex parte domni P[etri, Dei gratia] regis Aragonensis, cuius specialis missus et procurator sum (...) / (Página 318 (357) (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 318. Los hombres de Pedro II. Según documento: Cita (357). “(…) Ego magíster -icolaus de Sancto Laurentio, sacri palacii notarius, transcripsi hec et exemplificavi ut supra ab illis que Symon Donati notarius sumpsit ab autenticis et originalibus regis Arag[onum] et comitis Barchino[ie] (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 319. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 septiembre, 8. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a Pere de Déu la venta por la suma de 120 mrs., de la viña y la tierra del lugar llamado Ginestar, en el territorio de Barcelona, que Guillem de Bonastre y su mujer Serena tenían por donación de los reyes Alfonso y Sancha. B. Copia primera mitad s. XIII, ACB, Liber Antiquitatum, I, nº 1063, fol., 372v373r. (…) / (Página 319) Signum [signo] Guillelmi de Bono Astro S[signo] Serene uxoris eius, qui hoc laudamus et firmamos firmarique rogamos. S[signo]num Stephani de Maurimon. S[signo] Petri Balbo. S[signo] Isarni de Tolosa. Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini regis notarii. S[signo]num Petri de Corron scriptoris, qui hoc scripsist (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 320. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 octubre. 295


Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, promete a los hombres de bolea que no tendrán nunca a otro señor que a él y a su merino, y que retendrá siempre para sí todos los derechos sobre dicha villa, recibiendo a cambio de esta merced 1000 s., anuales y 299 cahíces de trigo y cebada. A. carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 55. (A). (…) / (Página 320) testes: Guillemus de Castellazolo, maiordomus domini Regis et senior in Osca. Aznarius Pardi, senior in Bolea. Petrus Latro, senior in Turol. Eximinus de Lusia in Sos. Eximinius de Rada in Grau. Artallus in Alagone. Michael de Lusia, alferiz (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 321. Protección de los Hospitalarios del reino de 9avarra. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 noviembre. Tauste. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga u privilegio de protección real a favor de los hospitalarios del reino de -avarra, incluyendo sus bienes y sus vasallos. A.Original con el cordón del sello de cera, AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, 0avarra, car. 849, nº 7. (…) (A). (…) / (Página 322) Testes: Guillelmus de Castellazolo, maiordomus. Petrus Cornelii. Eximinus Cornelii. Petrus de Alcala. Egidus Garcez. Et Petrus Castan (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 322323. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 diciembre.Calatayud. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona de por vida a Pedro Aznarez el castillo de Pitilla y la villa de Gorgún a cambio de las obligaciones que debe prestar según uso y costumbre de Barcelona. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 59. (A) (…) / (Página 322) Testes: Guillemus de Castellazolo, majordomus. Michael de Lusia, alferiz Petrus Latro. Artallus de Alagone. Petrus Cornelii. P[etrus] Sesse et Petrus Castan (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 323 y 324. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 296


diciembre.daroca.Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a PedroMómez y sus sucesores el lugar de Escornó, que fue antes de Jimeno de Burota, con la autorización para hacer fortalñeza o castillo en él con las prestaciones de costumbre y a condición de que no tengan parte de él los sucesores de Jimeno de Burota. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Perg. Pedro I, nº 60. (…) (A). (…) / (Página 324) Testes: Guillemus de Castellazolo, majordomus. Petrus Latro. Michael de Lusia, alferiz. Artallus de Alagone. Petrus Cornelii. Eximinus de Lusia. Eximinus de Rada. Testes qui presentes fuerunt: Lupus de Valterra, majordomus domine Regine. Assalitus de Gudal. Blascus Rumei. Petrus Castan (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 325 y 326. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 diciembre, 29. Tortosa. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Guilhem de Lordat el castillo de Laguàrdia con sus pertenencias. (…).C. Copia s. XVII de B, 00F, Fondo Doat, vol., 169. fol. 71r-72r, copia CEC, Fi 49 (data 1197). (…) (C) (…) / (Página 326) Sig[signo]num Guillelmi de Jordano. Sig[signo]num Arnaldo de Castrobono. Sig[signo]num Bernardi de Portella. Sig[signo]num Petri de Tarrega, sig[signo]num. Sig[signo]num Guillelmi de Corrone domini Regis notarii, qui hoc scripsit (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 326, 327. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 diciembre, 31. Tortosa. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, junto a su curia, arbitra el litigio entre el obispo Gombáu de Tortosa y los hombres de la ciudad de Tortosa sobre la percepción de los diezmos y primicias (que se fijan en la décima y la cuadragésima parte respectivamente) de los frutos que se especifican, estableciendo también que los hombres de Tortosa, puesto que están en la frontera, tengan un régimen especial, que aquelque rebaje el importe, pague eldoble de su valñor, que queden eximidos de las clausulas especiales las órdenes del Temple y del Hospital, el rey y Ramón de Montcada, y que el obispo pueda excomulgar a los que incumplan estas disposiciones, que serán obligadas a cumplirlas por el veguer de Tortosa y por el rey (…)./ (Página 327). b.Ed. VIRGILI, Diplomatari de la catedral de Tortosa, 297


nº 577, pp. 198-201. (…) (b). (…) de supradicta composicione et mandato excipiantur templarii, hospitalarii, dominus rex, et Raimundus de Monte Catano, cui dent decimas et primicias integras et fideliter, sicut olim dare consueverunt composicione presente nisi inter supradictos dumtaxat ecclesie vel episcopo nichil preiudicante. (…) / (Página 328) [signo] Petrus Ausonensis sacrista. S[signo]num Guillelmi de Granata. S[signo]num Arnaldo de Castrobono. Signum Bernardi de Portella. Ego Gombaldus, dertusensis episcopus, suscribo [signo] S[signo] 0UM PO-CII PRIORIS. Sig[signo]num Guillelmi, camerarii. Si[signo]num Guillelmi, canonici et presbiteri. S[signo]num Iohannis, presbiteri et canonici. S[signo]num Poncii, sacriste. S[signo]num Guillelmi Durfortis. S[signo]num Petri de Bello Visu. Sig[signo]num Girberti, qui hoc firmo. Sig[signo]. Sig[signo]num Arnaldi Garidel. Sig[signo]num Hominis Dei. Sig[signo]num Iohannis de Podio. Sig[signp]num Guillelmi de Podio. Sig[signo]num de Guillelmi Iordani. Sig[signo]num Guillelmi de Solanis. Sig[signo]num Guillelmi de Granata. Sig[signo]num Guillelmi Aimercich. Sig[signo]num Guillelmi de Sancti Cucufati. Sig[signo]num Iohannis Oiconis. Sig[signo]num Berengarii Garidel. Sig[signo]num Raimundi de Centellas. Sig[signo]num Raimundi Ferrarii. Sig[signo]num Bernardi Fromiga. Sig[signo]num Berengarii Tornamira. Sig[signo]num Guillelmi Rabaza. S[signo]num Petri Sancti Minati, vicarii Dertuse (...)”. (236). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 328 y 329. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 enero 1. Tortosa. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, con el consejo de su curia, dicta sentencia sobre la jurisdicción de los Templarios y de los habitantes de Tortosa, determinando que las causas entre los señores y los habitantes de la ciudad sean resueltas por jueces especiales y dejando como competencia exclusiva de la curia y de los prohombres las causas habidas entre los habitantes, según lo ya establecido en la carta puebla del conde Ramón Berenguer IV, y exime a la Iglesia de Tortosa y sus bienes de la jurisdicción secular. (…).e. Ed. de A. VIRGILI, Diplomatari de la catedral de Tortosa, nº 578, pp. 201-202. (…). (e). Ego Petrus, dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, assidentibus mihi Bernardo de Portella, Dalmatio de Crexello, Petro de Pulcro Visu, Eximino de Lusia, Petro, Viccensi sacrista, et Guillermo de Duroforti in causa qui vertebatur inter Templarios, ex uno latero, et homines de Dortose, 298


ex altero latero, super iudicaturam quam homines Dertose ad se ex toto pertinere dicebant. (…) / (Página 330) De Gilberto, autem, cum toto capite manso suo, et de filiis Iuçef Cornella, cum toto capite manso suo, et de Avingalbon, sarraceno,cum toto capite manso suo, sicut fieri consuevit, nulla inmutatione penitus in eis facta sit. (…). Signum [signo] Petri, regis Aragonum et comitis Barchinona. [Signo] Petrus, Ausonensis sacrista et iudex. S[signo]num Arnaldi de Castrobono, vicecomitis. S[signo]num Bernardi de Portella. S[signo]num Eximini de Lusia. S[signo]num Guillelmi de Granata. S[signo]num Petri de Tarrega (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 346. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 junio. Fraga. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cede las rentas que percibía sobre los baños de Fraga para el mantenimiento del puente de esta localidad. (…). Fondo Documental Histórico de las Cortes de Aragón, nº 116, p. 95. (…) [1ª. Col] S[signo]num Artaldi de Alagone.S[signo]num Michael de Lusia. S[signo]num Raimundi repositarii. [2ª. Col]. S[signo]num Assaliti de Godal. S[signo]num P[etri] Castanni. S[signo]num P[etri] de Tarrega. S[signo]num Guillelmi de Corrone dominis regis -otarii. Sig[signo]num P[etri] de Blandis notarii domini Regis (...)”. (237). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 352 y 353. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 enero, 8. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede carta de infanzonía a varios hermanos, habitantes de Jassa.B. Inserto en doc., de Jaime I dado en Zaragoza, 20 diciembre 1263, ACA, Cancillería, Reg. 12, fol. 137. / (Página 353) a. Ed. Mª.I. FALCÓ0 PÉREZ, Los infanzones de Aragón en la Edad Media, Zaragoza, Institución “Fernando el Católico”, 2008, nº1.,p.105. (a). Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gracia etc…, audivi contenciones apud Oscam que vertebatur inter Fortunium, Orium, Luppum, hanitatores de Jassa et fratres suos, ex una parte, et homines eiusdem ville de Jassa, ex altera parte, super eo quod cogebant eos dare cum eis in vicinitate eamdem. Auditis autem utriusque partis racionibus et comuni allegationibus, assitentibus mihi 299


Guillermo de Castrollaçola, Michaele de Lusia, Eximeno Cornelii, Johann Perchero Biustrara, (…) Quampropter ego Petrus, rex Aragonum, etc…, dono et concedo vobis Fortunio et Lupopo et Orio et fratribus vestris ut tam vos quam illi qui in vestro capite manso successerint de vestra generatione perpetuam obtineatis franquitatem et sitis sicut infancionis bonis et hermunii. (…) Testes: Guillermus de Castellaçola, maiordomus domini regis et senior in Calataiub.Petrus Latron, senior in Turol et Garcia Ortiz in Aranda.Petrus Petriz in Alfajarin. Eximenus de Aranda [Rada] in Hosca. Eximenus de Lusia in Sos (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 357 y 358. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 febrero, 8. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, da permiso a Sancho de Isábal, Lope de 0avasa y Domingo de Artasonapara edificar un molino en el campo de Zuera a cambio de recibir la mitad de lo que produzca. / (Página 358) A. Carta partida, ACA, Cancillería, Perg. Pedro I, nº 107. (…) (A). (…) Testes: Guillemus de Castellazolo, maiordomus domini Regis et senior in Calataiud. Petro Ladron, senior in Turol. Garcia Ortiz in Aranda, Petrus Xemenez in Orrea. Petrus Cornelii in Tirasona. Artallus in Alagone. Martinuz Pedriz in Alfaiarin. Eximinus de Rada in Osca. Eximinus de Lusia in Sos. Michael de Lusia, alferiz (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Páginas 378, 379, 380, 381, 382, 383, 384 y 385. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 junio, 9. Barcelona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, promulga unas nuevas constituciones de Paz y Tregua para toda Cataluña. (…) / (Página 379) (…) g. Ed. GO0ZALVO, Les Constitucions de Pau i Treva a Catalunya nº. 20, pp.114´125. (…) (g). [Privilegium quam Petrus, rex Aragonum et comes Barchinone, prosuit terram sub pace et tregua, sed omnes eciam cimiteria, sacraria, dominicaturas canonicarum, monasteriorum et eciam clericos, monachos, viduas, rusticos, et cetera]. (…) / (Página 380) cum venerabili viro Raimundo Terrachone archiepiscopo, et suffraganeis suis, omnibusque magnatibus sive baronibus terre mee, quia unaimiter ómnibus iustum et equum visum est, et comuni utilitati expedire ut in dicta terra mea, a Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam, cum finibus 300


suis, pax et tregua instituatur, et nephanda raptorum et predonum audacia exterminetur (…) / (Página 381) [V]. Emunitates quosque Templi et Hospitalis Iherosolimitani necnon et aliorum locorum venerabilium, sed et pisos venerabiles fratres Templi et Hospitalis, et aliorum locorum venerabilium, cum ómnibus rebus suis, sub eadem pacis deffensione et pene interminacione pariter cum clericis et ecclesiis constituo (…) / (Página 385) Ego Petrus, Dei gracia rex Aragonum et come barchinone, pro Dei amore et subditorum meorum utilitate, iuro per Deum et hec sacrosanta quatuor Evangelia (…). Signum [signo] Petri Dei gracia rex Aragonum et comitis Barchinone. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello, qui hec iuro. Sig[signo]num G[ueraldi] de Capraria, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Cardona, qui hec iuro. Sig[signo]num Arberti de Castro Vetulo, qui hec iuro. Signum Ioffre de Rochabertino, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundo de Vila Mulorum, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello, qui hec iuro. Sig[signo]num Petro de Torrezella, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Lerz, qui hec iuro. / (Página 386) Sig[signo]num Raimundi de Munellis, qui hec iuro.Sig[signo]num Arnaldi de Salis, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Pelacons,qui hec iuro. Sig[signo]num Iaufre Gilabert, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri Raimundi de Villademan, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi Umbert, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Olivis, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Foxa, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Sancto Vincencio, qui hec iuro. Sig[signo]num Raymundi de Malan, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Salis, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Calders, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Guardia, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Guardia de Montserrat, qui hec iuro. Sig[signo]num Bertrandi de Avinione, qui hec iuro. Sig[signo]num Poncii de Bauzaren, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Olon, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Lupia, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Gerundella, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardus de Cheralto, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi Bernardi de Manleu, qui hec iuro. Sig[signo]num Gilaberti de Stincillis, qui hec iuro. Sig[signo]num Berengarii de Centelles, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Manleu, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Vilagelans, qui hec iuro. Sig[signo]num Bertrandi de Bellpuig, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi Ermengaudi, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi Alamany, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de -alaiono, qui hec iuro. Sig[signo]num Xerimar de Castro Terçol, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Savasona, qui hec iuro. Sig[signo]num Berengarii de Medala, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Rivo Pirorum, qui 301


hec iuro. Sig[signo]num Berengarii de Bellfort, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Bellfort, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Barcia, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Leroic, qui hec iuro. Sig[signo]num Drud de Lugos, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Ripis, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Villa Francha, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Sancto Vincencio, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Taradello, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Sancto Egidio, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Rieria, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi Adalbert de Zarca, qui hec iuro. Sig[signo]num Berengarii de Castellet, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Villa Francha, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Allion, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Papiol, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Torrellas, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Insula, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Caza, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Tarrega, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Paula, qui hec iuro. / (Página 387) Sig[signo]num Raimundi de Valle Magna, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Villare, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Castellet, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Aquilar Vilacorba, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Perela, qui hec iuro. Sig[signo]num Arberti de Rusticans, qui hec iuro. Sig[signo]num Corbiach, qui hec iuro. Sig[signo]num Berengarii Danamia, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Montornes, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Sancto Iuliano, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Castro Bono, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi Gaucerandi, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Mataplana, qui hec iuro. Sig[signo]num Hugoni de Mataplana, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Portella, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Guardia, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Clarmont, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi d´Enveig, qui hec iuro. Si[signo]num Petri de Traveseris, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Mazanos, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Canet, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Menova, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Urg, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Termes, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Canet, qui hec iuro. Sig[signo]num Poncii de Vernet, qui hec iuro. Sig[signo]num Ademarii de Mosset, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Castro -ovo, qui hec iuro. Sig[signo]num Iauzaberti de -ura, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi de Totzo, qui hec iuro. Sig[signo]num Poncii de Turre, qui hec iuro. Sig[signo]num Reimundi de Camploch, qui hec iuro (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona 302


(1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 389. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 julio, 8. Ágreda. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece que nadie responda de las heredades que tienen los monjes de Veruela desde hace diez años y que nadie pignore los hombres ni los bienes del monasterio. B. AH0, Cartulario de Veruela, fol.18 (según IBARRA, pero no se trata del Cód. 995-B: Cartulario Magno de Veruela, doc. 18, ni del Cód. 319-B: Registro reprivilegios, bulas… de Veruela) (…). (B). (…) Testes: Petrus Latro. Eximinus Cornel. Petrus Cornel. Michael de Lusia. Artallus de Alagon. G[arcia] Romei et P[etrus] scriptor, qui hoc scripsit (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 391 y 392. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 agosto. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de Veruela el castillo de Ferrellón y la heredad de Croix para su abastecimiento A. AH0, Clero, Veruela, carp. 3765, nº 4. (…) (A). 0otum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ob remedium anime mee et parentum meorum, dono, laudo atque in perpetuum concedo Domino Deo et venerabili monasterio Beate Marie de Berola et vobis Bernardo eiusdem loci abatí et monachis ibi Deo servientibus presentibus (…) Huius rei testes sunt: Petrus Cornelii, maiordomus. Michael de Lusia, alferiz. Petrus Ladron. Artallus de Alagon. Sig[signo]num Berengarii de Parietibus notarii domini regis, qui hanc cartam eius mandato scripsit (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 395. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 agosto, 20. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Temple 25 s., anuales en el macelo (matadero) real de Barcelona como pago de la compra de los diezmos que ésta había tenido en los talleres que su padre y él mismo habían entregado al monasterio de Santes Creus. B. Traslado coetáneo, AH0, Clero, Santes Creus, carp. 2768, nº1. (…) (B). Manifestum sit ómnibus, tam presentibus quam futuris, 303


quod ego Petrus, dei gratia Rex Aragonensis et Comes barchinonensis, propter emendationem ipsius decimi quod Domus Militie habebat in pius operatoriis quos dominus Rex pater meus, quondam, et ego concessimus et dedicas in excomitacionem Domui de Sanctus Crucibus, dono et in perpetuum concedo predicte Domui Militie annuatim XXV solidos denariorum barchinonensium in festo 0atalis Domini, quos ipsa Domus prescripta Militie accipiat et habebat in ipso macello meo barchinonense, ita quod baiulus meus barchinone semper preseas et futurus Donet et persolvat predictos XXV solidos singulis annis in eadem festivitate 0ativitatis Domini, Domui prescripte Militie sine omni inquietudine. Actum est hoc XIII kalendas septenbris Anno Domini MCC. Sig[signo]num Petri Dei gratia Regis Aragonensis et Comitis Barchinonensis. Signum Guillemi Durfortis. [signo] Petrus Ausonensis sacrista. Signum [signo] Johannis de Berax domini Regis notarii (...). Sig[signo]num Petri de Corron, qui hoc scripsit (...). Sig[signo]num fratris Arnaldi scriptoris, qui hoc translatum fideliter scripsit (...)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Diplomataris Nº 36. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusII.pdf Página 595 y 596. Pedro I, El Católico. Rey de Aragón y conde de Barcelona. Templarios. Documento 411. “(…) 1200, agost, 20. Pere el Catòlic, a causa d’esmenar i compensar el valor del delme que la casa del Temple rebia dels obradors de Barcelona i que ell i el seu pare, el rei Alfons, van donar al monestir de Santes Creus, mitjançant la permuta d’altres béns monacals, atorga a la milícia del Temple vinti-cinc sous anuals de diner de Barcelona que percebran de la carnisseria de Barcelona el dia de 0adal. Estableix que el batlle actual, així com tots els que el succeeixin, tingui cura de fer complir aquesta donació. [A]: Original perdut. B: AH0M. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2768, núm. 1. Trasllat sense data fet per fra Arnau (Sig+num fratris Arnaldi, scriptoris, qui hoc translatum fideliter scripsit). Manifestum omnibus sit, tamen presentibus quam futuris, quod ego Petrus, Dei gratia, rex Aragonensis et comes Barchinonensis, propter emendatione ipsius decimi quod Domus Militie habebat / (Página 596) in ipsis operatoriis, quos dominus rex, pater meus, quondam, et ego concessimus et dedimus in ex comutacionem domui de Sanctus Crucibus, dono et in perpetuum concedo, predicte Domui Militie, annuatim ·XXV· solidos denariorum Barchinone, in festo -atalis Domini, quos ipsa Domus, prescripta, Milicie accipiat et habebat in ipso macello meo Barchinone, ita quod baiulus meus Barchinone 304


semper presens et futurus donet et persolvat predictis ·XXV· solidos singulis annis in eadem festivitate -ativitatis Domini Domui, prescripte, Militie, sine omni inquietudine. Actum est hoc ·XIIIº· kalendas septembris anno Domini ·Mº·CCº·. Sig(signe)num Petri, Dei gratia, regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Sig+num Guillelmi Durfortis. + Petrus, Ausonensis sacrista. Sig(signe)num Iohannis de Berix, domini regis notarii. ·S· (signatura hebraica). Sig+num Petri de Corton, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 396, 397, 398, 399. Castillo templario de Tortosa. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 septiembre, 26. Ariza. Sancha, reina de Aragón, y su hijo el rey Pedro el Católico, con la mediación del rey Alfonso VIII de Castilla, establecen una concordia por la que la reina recibe la villa de Ascó, el castillo y la ciudad de Tortosa y otras villas y castillos en Cataluña a cambio de los castillos y villas de Ariza, Épila y Embid. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 98. (…) / (Página 397) (…) bone memorie regis Aragonum, et salve restitutione vinee quam feci P[etro] Enneguez . Item reddo, trado, absolvo et diffinio in perpetuum vobis prenominato filio meo et omnibus successoribus vestris, castrum et villam de Espila cum omnibus terminis et pertinentiis suis. Item restituo vobis illud ius et rationem quam ego habebam in redditibus caldarie de Calatajub, et ius et rationem quam ego habebam in orto Jerundella qui est in Osca iuxta Sanctum Ciprianum (...) / (Página 398) E contra, Ego prememoratus dominus Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, propter bonum pacis et propter maternam dilectionem et reverentiam quam vobis venerabili matri mee domine Sancie regine Aragonum exibere debeo, dono, reddo et in presentiarum trado castrum et vilam de Azcon cum omnibus terminis et pertinentiis suis, franchum et ingenuum, et castrum et civitatem de Tortosa ingenuam, liberam et quietam cum militibus et cum hominibus et milieribus presentibus et futuris, cum dominicaturis, leuzdis et passaticis, cum terminis et pertinentiis suis omnibus,pratis,pascuis, aquis,silvis et nemoribus, montibus et planis, heremis et populatis, cum omni omnimo sennorivo integro et pleno, quod per aquam et per terram in singulis locis superius comprehensis, pater meus dominus Ildefonsus, bone memorie, habebat et habere debebat et sicut vobis supradicta loca in sponsaliciam contulerat largitatem, eo tempore quando supradictum castrum et villam de Azcon et supradictum castrum et civitatum 305


Dertose Templariis tradidit et donavit, salvo et excepto omni et iure quod Templarii tunc temporis in supradictis locis habebant et habere debebant, et salva ea portione emptionum, he lemosinarum et acquisicionum omnium quas Templarii ibidem ab illo tempore fecerunt, sicut in instrumento inter illustrem patrem meum, bone memorie, et Templarios facto plenissime continetur, et salvo stablimento candele quam dominus pater meis statuit ad altare Sancte Marie Dertose, et salvis C solidis Barchinone quos fratres de Xartosa annuatim debent ibi accipere et salvis X morabetinos quos domine de Vallbona annuatim sunt ibi accepture, que omnia Domina Regina persolvere debet dum Dertosam tenuerit (...) / (Página 399) Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Signum [signo] Sancie Dei gratia Regine Aragonum, Comitisse Barchinone, Marchesse Provincie. Ego Raimundus Cesaraugustanus episcopus hoc sig[signo]num facio. Sig[signo]num Gonballi Ylerdensis episcopi. [1ª. Col]. Testis: Petrus Ferrandiz. Testes: Guillelmus de Castellazolo. Eximinus Cornelii. Bernardus de Benavento. Martinus Pedriz de Vilel. Eximinis de Lusia. Eximinus de Rada. Michael de Lusia. Petrus Xemenez de Orrea. Petrus Latro. Lupus de Valterra. (Página 400) [2ª. Col.] Arnaldus de Stopannano. Raimundus de Castroveteri. Hugo de Turre rubea. Petrus de Mediano. Jurdanus de Petra alta. Assalitus de Gudal. Signum [signo] Johannis de Berx domini Regis notarii (…)”. (238). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 408 y 409. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201marzo, 4. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de Veruela una viña en el término de Croix para que pueda atender mejor a la custodia del castillo de Ferellón y da su permiso para regar dicha viña con el agua que elmonasterio tiene en Villamayor. B. Copia s. XIII, AH0, Cód. 995-B: Cartulario Magno de Veruela, fol. 10 r. (…) (B) / (Página 409). Testes: Eximinus Cornelii, maiordomus domini Regis. Michael de Lusia, alferiç. Signum [signo] Johannis de Berix domini Regis notarii (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 409 y 410. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 marzo, 18. Monzón. Pedro el 306


Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, permuta con los canónigos de la catedral de Barcelona el horno de Ferreginal con su casa, propiedad del rey, por un solar situado junto a la iglesia de Santa María del Mar. B. Copia primera mitad s. XIII, ACB, Liber Antiquitatum, I, nº 26, fol. 12r-v. (…) (B) (…) Testes: Eximenus Cornelii, maiordomus. / (Página 410) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. [Signo] Petrus A[u]sonensis sacrista. Michael de Lusia, alferiz. Signum [siugno] Johannis de Berax domini Regis notarii. Signum Guillelmi Grunni. Signum Guillelmi Durfortis (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 411 y 412. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 abril, 30. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de San Juan de la Peña la mezquita sita en el lugar llamado “Molinillo”, en Huesca, para la iluminación del altar de dicho monasterio. A. AH0, Clero, san Juan de la Peña, carp. 720, nº 1. (…) / (Página 412) (A). In nomine sancte et individue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti (…). Huius siquidem rei testes sunt: Martines, abbas Sancti Victoriani. Examenus Cornel, maiordomus. Blascus Rumeu. Guillemus de Alcalano. Petrus de -avascos. Et multi alii. Sig[signo]num Petri de Blandis notarii domini Regis, qui mandato eius supradicta scripsit (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 412 y 413.Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 [junio]. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Temple el lugar de Arnesillo con todos sus términos y pertenencias, así como la iglesia con todos sus bienes, diezmos y primicias, excepción hecha de los derechos episcopales, todo ello con la obligación de hacer especial oración por el rey. / (Página 413) A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 128. (…) (A). Sit notum cunctis quod ego P[etrus], Dei gratia ex Aragonum et Comes Barchinone,ob remedium anime domini patris meis Ildephonsi Regis felices memorie omniumque predecessorum meorum meique ipsius, cum hac presenti scriptura perpetuo duratura dono, laudo, concedo atque in presenciarum trado domino Deo et fratri R[aimundo] de Gurb, honorando magistri 307


Milicie Templi, totique conventui presenti atque futuro eiusdem loci, locum deum dictum de Arnasillo cum ecclesia qui tibi est cum ómnibus terminis et pertinentes suis ubicumque fuerint, cum decimis,primicis, et cum ómnibus ad ecclesiam pertinentibus salvo tamen in ómnibus iure episcopali, in hunc tamen modum quod sacerdos qui in ecclesia illa statutus fuerin pro salute anima mee, et omnium predecessorum meorum, specialem et cotidianam effundendo preces ad Dominium teneat orationem. (…) [1ª. Col.] Huius rei testes sunt: Eximinus Cornelii, majordomus. Michael de Lusia, alferiz. Petrus Latro. Artallus de Alagone. [2ª. Col.] Eximenius de Lusia. Lofarrencus de Luna. Aznarius Pardi. Petrus de -avascos. Et Petrus de Alcala (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 415 y 416. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 junio. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a perpetuidad a B. de Villanúa el castillo nuevo de Zacariel. A. ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 115. (…) (A) (…) / (Página 416). Huis rei testes sunt: [1ª. Col.] G[garcia] Tirasonensis episcopus. B[erengarius] de Attencia. Petrus Latroni. Lofarrencus de Luna Asalitus de Gudal. [2ª. Col.] Eximinus Cornelii. Michael de Lusia. Eximinus de Lusia. Aznarius Pardi (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 417, 418, 419. Donación al monasterio de San Salvador de Leyre. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 7. Ruesta. Pedroel Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de San Salvador de Leyre, para su población, el lugar y las iglesias de Tiermas, adquiridas al monasterio de Silva Major, con los diezmos de Eso, San Juan de Maltray y Catamesas, adquiridos al monasterio de San Juan de la Peña, y ala iglesia de Güeia, adquirida alprior cluniacense de San Adrián, concediéndole también la inmunidad de todas sus posesiones y el disfrute de montes y pastos en Tiermas. (…) a. Ed. Á. MARTÍ0 DUQUE, Colección medieval de Leire (siglos IX a XII), Pamplona, Diputación Foral de 0avarra-Instituto Principe de Viana, 1983, nº 361, pp. 476-477. (…) / (Página 418) (a). (…) Et notandum quod ego adquisivi ecclesias de Termisa priore Guillermo de Exeia et conventu Silve Maioris satisfaciendo sibi ab ibi pro 308


vountate sua. Data quoque compensacione plena Ferrando abatí et monasterio Sancti Iohannis de Maltrae et de Catamesas. Adhuc adquisivi ecclesiam de Hueia a priore Sancti Adriani et conventu Cluniacenses. Istas omnes ecclesias cum omnibus iuribus que pertinebant ad iamdictas ecclesias et prelatos suprascriptos concessi et tradidi sepedicto monasterio Liggerensi et Arnaldo abbati, abbate ferando et Guillelmo priore de Exeia et priore Sancti Adriani consentientibus et donationem meam confirmantibus. Preterea restituo monasterio Liggerensi terminum quod est iuxta monasterium, a culmine montis usque ad Aragonem, sicut vallis que Grandis dicitur determinat et distinguit ipsum terminum. A valle igitur Grande monasterium Liggerense possideat et habeat omnes campos et omnes vineas qui queve ibi sunt vel erunt, et nullus perturbet vel impediat vel inquietet possessionem predictorum moratorum in prenominato termino (...). Concedo atque dono sepedicto monasterio et abbati atque conventui perpetuo quod habeant liberam et plenam licenciam scindendi et habendi ligna de montibus de Termis ad usum eiusdem monasterii et ad usum somus sue de Turre, et ad reparationem ipsarum domorum Sancti Salvatoris et rotarum de Turre. Et ganati eorum habeant comunia pascua cun ganatis de Termis. (...) [1ª. Col.] Huius rei testes: Eximinus Cornelii, maiordomus et senior in Calataiub. Berengarius de Attencia, senior in Turol. Petrus Latro, senior in Burgui. [Centro] Signum [signo] Petris regis Aragonis et comitis Barchinone. / (Página 419) [2ª. Col.] Lofarrencus de Luna in Baio. Eximino de Lusia in Sos. Garcia Rumei in Aibar (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 421. Monasterio de San Juan de la Peña. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, Jaca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de San Juan de la Peña la villa de Salinas a cambio de las 40 yugadas que éste le había entregado en la villa de Eso y los términos de San Juan de maltrae y Catamesas, quedando en propiedad del monasterio elpalacio, el oratorio, etc., de dicha villa, concede permiso de pasto, leña, etc., a sus pobladores y confirma la donación de 200 s., en los diezmos de 0aval hecha por su padre el rey Alfonso el Trovador.A. AH0, Clero, San Juan de la Peña, carp. 720, nº 3. (…) (A).Manifestum sit ómnibus, tan presentibus quam futuris, quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono, laudo et concedo et cum hac presenti carta trado in perpetuum Dei et monasterio Sancti Johannis de Pinna, et tibi Ferrando abatí et 309


successoribus tuis universoque conventui, villam de Salinas cum ómnibus terminis et pertinencias (…) / (Página 422) [1ª. Col.] Eximinus Cornelii, maiordomus domini Regis. Michael de Lusia, alferiz. Loherrencus in Luna et in Baio. Petrus de Alcala. Guillemus de Alcala. [2ª. Col.] Petrus Latro, senior in Termis et Burgui et in Montanis. Eximinus de Lusia in Sos et in Bardosella. Adam de Alasco. Arnaldus de Alasco. Martinus de Caneto (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 422 y 423. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 agosto, 29. Barbastro. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a los jurados y al concejo de Huesca el control sobre el peso de la carne que se venda en la ciudad. (…) b. Ed. C. LALIE0A CORBERA, Documentos municipales de Huesca, 1100-1350, “Crónica”, nº 3. Huesca, Ayuntamiento de Huesca, 1999, nº 11, p. 29 (…) / Página 423) Huius rei testes: Eximen Cornelii, maiordomus et senior in Calataiub. Michael de Lusia, alferiz et senior in Torasona. Petrus Latro, senior in Iacca et in Burgui. Guillelmus de Castellazolo, in Osca. Berengarius de Attentia, senior in Turol. Artallus, senior in Alagone (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 429 y 430. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1201 octubre, 5. Barbastro. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, traslada a Graus la feria anual de San Pedro de Taberna a celebrar en San Miguel de septiembre, y concede la mitad de los rendimientos de la misma al monasterio de San Victorián, poniéndola además bajo su protección. (…) b. Ed. de A. MARTÍ0 DUQUE, San Victorián, nº 271, pp. 279-280. (b). / (Página 430) (…) Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Huius rei testes: Rodericus de Satada, Petrus de Alcala, Berengarius de Ententia, Sancius de Ciliis, Arnaldus de Stupagnana, Assalitus de Gudel, Petrus mayordomus, Guillermus de Petra Alta. Signum [signo] Johannis de Berag domni regis notarii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. 310


www.01pedroIItomoI.pdf Página 431. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 octubre. Zaidín. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a los hombres de Fraga la facultad de elegir veinte prohombres para regir la villa. A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 120. (…) (A). (…) Huius siquidem rei testes sunt: P[etrus] maiordomus, Johannes de Berix, Assilitus de Gudal et Bonafus baiulus Ylerde, et quamplures alii, qui non sunt hic scripti. Sig[signo]num P[etri] de Blandis, qui mandato domini Regis hoc scripsit mense et anno quo supra (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 432 y 433. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 noviembre. Daroca. Segunda concordia entre el rey Pedro el Católico y su madre la reina Sancha. A. Carta partida con ocho agujeros para los lazos de los sellos, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 121. (…) (A). (…) /(Página 433) assigno et constituto quod Berengarius de Entencia, Guillelmus de Castrozol, et Garcia Rumei, et Guillelmus de Cardona, Arbertus de Castroveteri, et Raimundus de Villa Mulorum iurent vobis et hominium faciant, quod ego hec omnia sicut superius scripta sunt, vobis arrendam. (...) Ego vero Berengarius de Entenza facio vobis domine S[ancie] Regine predicte hominium, et super sancta IIIIº Evangelia iuro quod ego dem operam et studium bona fide, ut dominus Rex [P[etrus], predicta vobis attendar. (...) Hoc idem hominium facio iurans, conveniens et promittens Ego G[uillelmus] de Castroazol. Hoc idem hominium facio iurans, conveniens et promittens Ego G[arcia] Rumei. Hoc idem hominium facio iurans, conveniens et promittens Ego G[uillelmus] de Cardona. Hoc idem hominium facio iurans, conveniens et promittens Ego Arbertus de Castroveteri. Hoc idem hominium facio iurans, conveniens et promittens Ego R[aimundus] de Villamulorum. (...) / (Página 434) Sig[signo]num Petri Dei gracia Regis Aragonum et Comitis Barchinone, qui hoc laudo et firmo. Sig[signo]num Sancie Dei gratia Regine Aragonum, Comitissa Barchinone, Marchionissa Provincie. [1ª. Col.] S[signo]num Berengarii de Entenza. S[signo]num Guillelmi de Castroazol. S[signo]num Garcia Rumei. [2ª. Col.] S[signo]num Guillelmi de Cardona. S[signo]num Arberti de Castroveteri. S[signo]num Raimundi de Villa Mulorum. [3ª. Col.] S[signo] Raimundo de Gurb, magistri Milicie Templi. S[signo]num Exemeni de Lavata, magistri Emposte. S[signo]num Exemeni Cornelii, maiorisdomus Aragonum. S[signo]num Ferrandi Martiniz de Fita, fratris de Ocles. [4ª. Col.] S[signo]num Garcie Ortiz. 311


S[signo]num Artaldi de Allagone. S[signo]num Martini Periz de Vilello. S[signo]num Petri Sesse. [5ª. Col.] S[signo]num Michaelis de Lusia. S[signo]num Arnaldi Paladini. S[signo]num Petri de Belvis. S[signo]num Arnaldi de Fuxano. S[signo]num Guillelmi de Corrone domini Regis -otarii (...)”. (239). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 443 y 444. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 febrero, 1. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga su protección a todos los que concurran a la feria de Graus hasta diez días después de la fiesta de San Miguel. (…). b. Ed. de B, MARTÍ0 DUQUE, San Victorián, nº 273, pp. 281-282. (…) / (Página 444) (…) Testes: Exemenus Cornelii, Garcia Rumei, Assalitus de Gudel, Petrus maiordomus (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 444. Iglesia de Roda. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 febrero, 4. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, permuta con la Iglesia de Roda toda la precaria, cena y carnaje que el rey tiene en la villa de San Esteban del Mall a cambio del diezmo de las rentas que dicha Iglesia tenía en Ribagorza por donación del rey Sancho Ramírez. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 146. (…) / (Página 445) (…) (A). Sit notum cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, per me et per meos in concambium tocius decime quam ecclesiam de Roda receptura erat de redditibus meis in tota Ripagurcia ex dono Regis Sancii felices memorie, dono et concedo predicte ecclesie, et specialiter offero sacristie cui predictum decimum fuerat assginnatum, totam precariam et cenam atque carnales que in villa de Sancto Stephano de illo Mallo recipere debeo singuéis annis de hominibus ipsius ville,ita quod perpetuo predicta ecclesia et specialiter sacristía predicta servicia a predicáis hominibus habeas in pace et recipiat perpetuo in comcambium predicte decime iure hereditario.Ita quod nulli successorum meorum liceat mutare iamdictum concambium sive revocare.(…) Huius rei testes: [1ª. Col.] Eximinus Cornelii maiordomus. Michael de Lusia alferiz. [2ª. Col.] Assalitus de Gudal. Garsias Romei. Berengarius de Attencia. [3ª. Col.] Lop Val terra. 312


Petrus maiordomus. Petrus Sesse. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Rigis notarii (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 446 y 447. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 febrero, 7. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a los habitantes de Almudévar los hornos de la villa para que los posean libremente. A. AM. Almudévar, leg.1. doc. 2. Signo D, nº 3. (…) (A). (…) / (Página 447) (…) [1ª. Col.] Huius rei testes: Garcia Romei, alferiz. Petrus Sesse. [2ª. Col.] Michael de Lusia, maiordomus. Lofarrench de Luna. Guillelmus de Castellazolo. Signum [signo] Johannis beaserensisi domini regis notarii (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 447 y 448. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 febrero, 8. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, da licencia a su madre, la reina Sancha, para dar una yugada de tierra en Cambor, cerca de Pina, a quien quiera. A. BC, Fondo Miret i Sans, caj. 37, nº 1735 (AMSI). (…) / (Página 448) (…) Huius rei testes: Michael de Lusia, maiordomus. Garcia Romei, alferiz. Petrus Sesse. Acenarius Pardi. Guillelmus de Castellazolo. Loferrenc de Luna. Santius Remiriz et Lupus de Valtera. Signum [signo] Johannis de Berx (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 456 y 457. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 5.Letrán. Inocencio III comunica a arzobispos, obispos, nobles, comunidades y familiares del rey, que el rey Pedro de Aragón y su madre la reina Sancha están de acuerdo en que la hermana del rey (Sancha) contraiga matrimonio con el rey Federico de Sicilia, y que, si así ocurre, están dispuestos a sufragar los gastos de 200 caballeros que le ayuden en los asuntos de su reino, ofreciéndose la propia reina Sancha a acompañar a su hija con 400 o 500 caballeros. Le / (Página 457) ordena, además, que tome las medidas necesarias para que tal compromiso matrimonialse consuma. A. Original sin el sello, BC, Fondo Miret i Sans, nº. 3530, 4313


VI-8 (AMSI)(…) (A). (...) / (Página 458) Monemus igitur discretionem vestram et exortamur attentius et per apostolica nobis scripta mandamus quatenus hoc tam infra vos quam cum dilectis filiis R[offredis] sanctorum Marcelini et Petri Presbitero Cardinali, Cassinensi Abbate Apostolice Sedis legato et nobili viro J[acobo] consobrino et Marecalvo nostro, quibus comissimus vices vestras et quos in Siciliam credimus in brevi venturos (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 458 y 459. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 5. Letrán. Inocencio III comunica a su consobrino Giacomo, mariscal del Papa, que el rey de Aragón Pedro el Católico y su madre la reina Sancha están de acuerdo en que la hermana del rey (Sancha) contraiga matrimonio con el rey Federico de Sicilia, y que, si así ocurre, están dispuestos a sufragar los gastos de 200 caballeros que le ayuden en los asuntos de su reino, ofreciendose la propia Sancha a acompañar a su hija con 400 o 500 caballeros. Le ordena, además, que tome las medidas necesarias para que tal compromiso matrimonial se consuma. (…) (d). 0obili viro I[acobo] consobrino et marescalo nostro. (…) / (Página 459) Unde eisdem per apostolica scripta mandavimus ut super hoc tam infra se quam tecum et cum dilecto filio R[offredo] riruli Sanctorum marcellini et Petri presbytero cardinale, Cassinensi abbate Apostolice Sedi legato (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 465. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, prohibe reivindicar a la Orden del Hospital más alodios que los prescritos por el fuero del lugar. B. Copia. s. XIV, AH0, Cód. 649-B: Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta, II, nº. 154, pp. 134-135. (…) (B). (…) Huius rei testes: Michael de Lusia, majordomus et senior in Aranda. Berengarius de Antença, senior in Be[l]xit. Garcia Romeo, senior in Catalayub. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 314


2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 465 y 466. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio. Calatayud. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Hospital el castillo de Fortanete y cuanto se pueda roturar en la parte de sus términos que miran hacia las tierras de los sarracenos. B. Traslado quizá coetáneo, AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Aliaga, carp. 617, nº 9. (…) / (Página 466) (B). (…) cum presenti conscripcione in perpetuum duratam in manu Ex[iminus] de Lavata, magistri Emposte, dono, laudo, concedo, et in presenti trado Deo et Sancto Hospitali Jherosolimitani et fratribus presentibus et futuris ibidem Deo servientibus castrum deum quod vocatur Fortaner (…). Huius rei testes: Michael de Lusia, maiordomus et senior in Aranda. Berengarius de Atencia, senior in Belxit. Garcia Romei, alferiz et senior in Calatajub. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit loco et era et mense quibus supra (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 467 y 468. Mercadal. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio, 2. Tarazona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de Santa Cristina de Somport unos exaricos en Tarazona y Torrellas, así como la cuarta parte de un molinar en Borja. (…) / (Página 468) b. Ed. J. KIVIHARJU, Colección diplomática del Hospital de Santa Cristina de Somport I (Años 1078-1304), Helsinki, Academia Scientiarum Fennica, 2004, nº 215, pp. 205-206. (b) (…) dono et concedo Domino Deo et domui Sancte Christine in helemosina in manu Garcie Arnaldi, prioris eiusdem domus, et ómnibus fratribus eiusdem presentibus et futuris in villa mea de Tirasona istos exaricos nomine Abdela, filium de Forax Albolbon, et Mahomat, filium de Abdela Albonbon, cum illa tenda eorum que est in Mercatal, et socrum eiusdem Mahomat, nomine Zoheida, et Mahomat filium de Tauir, cum ómnibus hereditatibus et rebus quas modo habent. Preterea dono et concedo prefate domui et priori et fratribus eiusdem domus, in villa mea de Torrellas, istos duos exaricos nomine Zahet, filium de Aven Zarrel, et Zalema, filium de Maxbor, cum ómnibus hereditatibus et rebus mobilibus et inmobilibus quas modo habent et possident.Iterum addo predicte donationi illam quartam partem quam habeo et habere debeo in illo molinare de Albarella de Borgia, in quo ipsa domus habent (…) Huius rei testes: Michael de Lusia, maiordomus et senior in Tirasona. Berengarius de Attencia, senior in 315


Turol. Garsie Rumei, alferiz et senior in Calataiub. Sancius Remiriz in Exea. Loferrenchus, senior in Luna. Acenarius Pardi, senior in Burgii. Assalitus de Gudal, senior in Alchezar. Signum [signo] Johannis de Berax domini regis notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 471 y 472. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma la cesión del derecho de patronato y las rentas del curato de Osso hecha por los vecinos de esta localidad ala enfermería de San 0icolás de los canónigos de Jaca, con obligación por parte del cabildo de pagar un vicario o un cura. A. AHDJ, Perg. B-129. Cit: ARCO y GARAY, R. del, “El Archivo de la Catedral de Jaca”, BRAH, LXV (1914), pp. 47-98, esp. pp. 62-63. ARCO, Archivos Históricos, 1, p. 74. In Dei nomina.Hec est carta donationis quam facimus nos vicini de Oso, villa sic dicta, prope villam qua vocatur Osa, sucuit [¿] nobis simul a viro / (Página 472) usque ad mulierem, exceptis istis tribus dominus scilicet Johan Gozalbo et Ennecho Blasco et Joan de Palazo, omnes alii morantes in Oso, bono animo et spontanea voluntate damus et concedimos Deo et ecclesia Sancti 0icholai infirmarie contrarietate, omni modo quo ipsam possumus dare, absolute et integre et quiete in perpetuum possidendam,prout melius potest scribi vel intelligi, ut quod omne ius quod habebamus vel habere videbamur in iamdicta abatía eligendi vel instituendi abbatem,de cetero non liceat nobis velalicui nostre posteritatis aliquo modo exigere. Quantum itaque ad nos pertinet velpertinere potest,volumus et concedimos et satatuimus ut predictam abbatiam ecclesia supra dicta Iaccense infirmarie in perpetuum absolute possideat, uti tamen quod quicumque fuerit Iaccensi infirmarius, faciat iamdictam ecclesia prefate abbatie decantari et in ea divina celebrari, et iura quam parrochianis debentur exiberi, modo tamen suprascripto, scilicet quod absque aliqua nostra vel successorum nostrorum electione sive institucione seu aliqua contradictione, liceat iamdicte Sancti 0icholai ecclesie infirmarie Iaccensis et infirmario eiusdem, predictam abbatiam de Oso inviolabiliter et inconcusse et quiete in perpetuum possidere. Sumus autem nos qui hoc donatium suprascriptum facimus hii. In primis Ato presbyter, hoc donatium facio, et hoc sig[signo]num confirmationis. Ego Johannes diachonus hoc sig[signo]num facio. Ego Fortunius sudiachonus hoc sig[signo]num facio. Ego Petrus de Asprella hoc sig[signo]num facio. Ego Martinus de Osa hoc sig[signo]num facio. 316


Ego Petrus filius de don Bernard hoc sig[signo]num facio. Ego Domingo frater eius hoc sig[signo]num facio. Ego Garcia Bernard hoc sig[signo]num facio. Ego Balles de Ysaval hoc sig[signo]num facio. Ego Domingo Cosia hoc sig[signo]num facio. Ego Sancius frater eius hoc sig[signo]num facio. Ego San[c]io Muzo hoc sig[signo]num facio. Ego Domingo de Cap de Villa hoc sig[signo]num facio. Ego Martin filius eius hoc sig[signo]num facio. Ego Johannes frater Martini hoc sig[signo]num facio. Ego Garcia frater eius hoc sig[signo]num facio. Ego Johannes de Berbusa hoc sig[signo]num facio. Ego Ramon de Essos hoc sig[signo]num facio. Ego Marcho filio de domina Commatre hoc sig[signo]num facio. Ego Garcia frater eius hoc sig[signo]num facio. Ego Petro de Liverr hoc sig[signo]num facio. Ego Brun de Oso hocsig[signo]num facio. Ego Domingo Tio hoc sig[signo]num facio. Ego Domingo Cornello hoc sig[signo]num facio. Ego Domingo Arroio hoc sig[signo]num facio. Ego Domingo de don Ato hoc sig[signo]num facio. Ego Gili hoc sig[signo]num facio. Ego San[c]io Arnalt de Iaccha hoc sig[signo]num facio. Ego Arnalt filius eis hoc sig[signo]num facio. Ego Gilelm de Campo Francho hoc sig[signo]num facio. Ego Garcia de Ayn hoc sig[signo]num facio. Ego Arnalt filius eis hoc sig[signo]num facio. Ego Exemeno filio de San[c]io Arcez hoc sig[signo]num facio. Ego -icholao de Oso hoc sig[signo]num facio. Ego Garcia suo nepto hoc sig[signo]num facio. Ego Petrus filius de Exemen Dat hoc sig[signo]num facio. Facta carta mense julii, Era, Mª.CCª.XLª. Ferrarius scripsit et hoc sig[signo]num fecit.Ego garsias Oscensis episcopus hoc donativum laudo et concedo, et proprio sig[signo]num confirmo. Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone, qui hoc donativum laudavi, volui et confirmavi in eodem mense et eadem Era (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 473 y 474. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 agosto, 8. Monzón. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la iglesia de Sant Ruf el palacio de la Suda de Lleida. / (Página 474) A. ACL, Pergamino nº 1202, cap.O, nº 84, cal, fusta. (…) (A) Manifestum sit ómnibus tam presentibus quam futuris quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ob remedium anime mee meorunqie parentum, dono, laudo et concedo, et cum hac presenti carta in perpetuum valitura trado, Deo et monasterio Sancti Rufi et tibi Berengario, priori domus Sancti Rufi site in territorio Ylerde, et ómnibus successoribus tuis, palacium deum quod est in Zuda Ylerde 317


(…). Signum [signo] Petri Dei gratia Regis Aragonum et Comitis Barchinone. [Signo] Ego R[aimundus] Dei gratia Terrachonensis archiepiscopus confirmo. [Signo]num Berengarii -arbonensis archiepiscopi [signo]. Guillelmus Ausonensis episcopus [signo]. S[signo]num Guillelmi Durfortis. Signum [signo] Johannis Beraxensis. [Signo] Petris Ausonensis sacrista. [1ª. Col.] S[signo]num Guillelmi de Cervaria. S[signo] Ugonis de Turre rubea. S[signo] Stephani de Marimon. [2ª. Col.] S[signo] Raimundi Berengarii de Ager. S[signo] Guillelmi de Anglerola. S[signo] Raimundi Petri. Sig[signo]num Petri de Blandis -otarii domini Regis, qui mandato eius hoc scripsit (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 475. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 agosto, 9. Monzón. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de Santa Cristina de Somport la iglesia de Canfranc. A. AH0, Clero, Santa Cristina de Summo Portu, carp. 803, nº 13. (…) (A).Ad notociam cunctorum perveniat quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, placido assensu et voluntate Garcie Oscensis episcopus tociusque Iaccensis capituli omniumque vicinorum de Campo francho, cum presenti conscriptione in perpetuum valitura, ob remedìum anime mee meorumque parentum, dono, laudo et concedo Deo et Domui Sancte Christine et tibi Garsie Arnaldi priori et fratribus eiusdem domus, ecclesiam de Campo francho integre cum ómnibus directis ad eam pertinentibus ad habendum, eam tenendum et possidendum tempore omni libere, potenter et quiete sine alicuius persone obstáculo et contrarietate.(…) Huius rei testes: Michael de Lusia,maiordomus et senior in Tirasona. Garcia Rumei, alferiz et senior in Calataiub. Berengarius de Attencia, senior in Turol. Sancius Ramirez in Exea. Azenarius Pardi, senior in Iacca. Petrus de Alcala, senior in Osca. Lupus de Valterra, maiordomus curie. Signum [signo] Johannis de Berax domini Regis notarii (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 475 y 476. Monasterio de Silva Major. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 agosto, 9. Monzón. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona al monasterio de Santa Cristina de Somport el castillo 318


de Sora con los términos que se indican y con la iglesia que le habian dado el prior de Ejea y al monasterio de Silva Major, con la obligación de dar a cambio como censo 4 cahíces de cereal. A. AH0, Clero, Santa Cristina de Summo Portu, carp.803, nº 11. (…) / (Página 475) (…) dono, laudo et concedo Deo et Domui Sancte Christine tibique G[arcie] Arnaldi priori universoque conventui fratrum eiusdem Domus, castrum ad Sora cum terminis inferius subscriptia et cum ecclesia que ibi est quam acquisivi ex donatione facta michi a priore de Exeia et fratribus Silve. pro qua siquidem ecclesia, Domus sancte Christine et prior et frater eiusdem tenentur annuatim solvere atque dare priori de Exeia et fratribus Silve de statuto censo quatuor kaficis blati ad mensuras de Exeia, medietatem orden et medietatem frumenti; et ita habeant predictamecclesiam liberam, cum decimis et primicias fructuum et animalium et cum omni iure suo, in perpetuum infra terminos de Sora. Prenominato autem castro huiusmodi assigno terminos: ex parte de Exeia usque ad illa lena de Balfaches, ex parte de Tahust usque ad illam cabezam Comitis, ex parte vero de Luna usque ad villarem de Berlonga, ex parte de Forreia usque ad illam lacunam de Alvero, ex parte vero de Castello sicut termini de Sora et de Castellon sunt divisi. Huiusmodi autem donationem prefati castri cum ecclesia et cum terminis supradictis facio et in helemosinam trado Deo et Domui Sancte Christine et priori et fratribus eiusdem Domus, ad habendum et omnia tenendum et possidendum iure hereditario libere, potente et quiete et sine alicuius obstáculo et contradictione tempore omni. (…) [1ª. Col.] Testes huius rei sunt: Garcia episcopus in Osca. Gombaldus episcopus in Ilerda. Raimundus episcopus in Cesaraugusta. Garcia episcopus in Tirasona. [2ª. Col.] Michael de Lusia, maiordomus et senior in Tirasona. Garcia Rumei, alferiz et senior in Calataiub. Berengarius de Attentia, senior in Turol. Sancius Remirez, senior in Exea (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 476 y 477. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 agosto. Montblanc. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma al monasterio de santa María de Poblet la donación del estanque de La Pineda, junto a Salou, realizada por su padre Alfonso el Trovador, acondiciçón de que cuandoélo su madre la reina Sancha acudan a Montbblanc o a Vilafranca haya peces para el servicio de su curia. (…). C. Copia coetánea, AH0, Clero, Poblet, carp. 2077, nº 10. (…) / (Página 477) (C). Manifestatur cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia rex Aragonensis 319


et comes Barchinonensis, ob remedium anime mee omniumque parentum meorum, concedo, laudo, dono et cum presente scriptura trado, per me et per omnes successores meos, Deo et monasterio Populeti et tibi P[etri] abbati et convventui eiusdem loci presenti atque futuro, in perpetuum, illud stagnum deum de Pineta quod est iuxta Salo, perproprium et franchum alodium (…). Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria. Sig[signo]num Gombaldi de Ribelles. Sig[signo]num Assaliti de Gudal. Sig[signo]num Garcie Rumei. Sig[signo]num Petri scriptoris, qui hoc scripsit (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 477 y 478. Orden de San Jorge de Alfama. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 agosto.Montblanc. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, prohíbe talar árboles, apacentar rebaños y ejercer todo tipo de violencia en los lugares asignados al Hospital de Alfama, todo ello bajo pena de 1000 s. B. Copia en una confirmación de Pedro el Ceremonioso de 7 abril 1371, ACA, Cancillería, Reg,nº 920, fol. 120 r-v. / (Página 478) (…) d. Ed. SAI0Z dDE LA MAZA, La Orden de San Jorge de Alfama, nº 2.pp. 201-202. (…) (d). (…) mando quoque baiulo meo de Cambrils et aliis baiulis quod ipsum hospitale et populatores et eorum res tanquam mea propria manuteneant et defendant. Datum Montealbo, mense augusti, per manum Johannis de Berry [sic] domini regis notarii et mandato eius scripta a Petro scriptore, sub anno Domini Mº.CCº secundo. Signum Petri regis Atagonum et comitis Barchinone. Huius rei testes: Guillermus de Cervaria. Guillermus de Guardia. Petrus Ausone sacrista. Garcia Romei. Asalitus de Gudal (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 479 y 480. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 septiembre, 19 Cervera. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, vuelve a autorizar el establecimiento del Consulado en la ciudad de Lleida. (…) a. Ed. y trad. GRAS DE ESTEVA, La Pahería de Lérida, nº 4, pp. 172-173 y 173-174. (…) (a). (…) / (Página 480) Mando atque et districte precipio, quod in hoc presenti anno sint quatuor consules, scilicet Guillelmus Balb, Raymundus P[etri], Petrus de Çasala et Isarnus de Tolosa. Consiliarii vero eorundem sint P[etrus] Balb, S[tephanus] de 320


Marimon, P[etrus] de Raymundo Ramon, P[etrus] de Tolone, R[aimundus] de Cervia, A[rnaldus] de Valsegre, Guillelmus Porquet et Bernardus Cortit (…). 0os tales et tales juramus corporaliter tactis sacrosantis Evangeliis nos prestituros consilium et auxilium constitutis consulibus in ordinatione, gubernatione et defensione, ad bomun intellectum et secundum nostram scientiam, salva fidelitate domini Regis et Comitis et Castellanorum Ilerde. (…) [Signo] Berengarii -arbonensis Archiepiscopi. Sig[signo]num Guillelmi Durfortis. / (Página 481) Sig[signo]num Petri Ausonensis Sagrista. S[signo]num Guillelmi de Cervaria. S[signo]num Johanis Bayonensis domini Regis -otarius. S[signo]num Guillelmi de Cervilione S[signo]num Berengarii de Rubione, Majorisdomus. [Signo] Virgilius, qui hoc scripsit iussu domini Regis (...)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 482. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 septiembre, 27. Cervera. Pedro el católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma la donación que los hombres de Sariñena hicieron a la Iglesia de Jesús 0azareno de Montearagón y a Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de 0arbona. A. AH0, Clero, Montearagón, carp. 631, nº 16. (…) (A). (…) (A). Manifestum sit ómnibus tam futuris quam presentibus quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono,l audo et concedo ad cum presenti pagina confirmo illud donativum quod homines et vicini de Saranena fecerunt Deo et Ecclesie Jhesu -azareni de Monte Aragonis et Berengario -arbonensi Archiepiscopo abbati ecclesie eiusdem quem ad modum continetur in carta donaviti ab eisdem vicinis facta et concessa Ecclesie prememorate. (…) Huius rei testes sunt: Garcia Rumeu. Assalitus de Gudal. Blasco Remeu. Atto de Fozes. Guillemus de Alcalano. Petrus Pomar. Sig[signo]num Petri de Blandis notarii domini Regis (…).ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 482, 483, 484. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 septiembre. Cervera. Cortes. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga unas constituciones de Paz y Tregua para Cataluña en la reunión de su curia en Cervera, con la asistencia de los arzobispos de Tarragona y 0arbona y de numerosos magnates laicos y 321


eclesiásticos, / (Página 483) decretando que el rey no tendrá jurisdicción sobre el maltrato de los señores a sus payteses, aunque dichos vasallos estén protegidos con la Paz y Tregua, excepción hecha de los hombres de los dominios reales o eclesiásticos, y la prohibición de incendiar las mieses y gavillas,estableciendo además que los infractores de la Paz y la tregua puedan sufrir la destrucción de sus propiedades y que el ganado de los caballeros no dependerá de la jurisdicción dela Paz y Tregua, con excepción de los bueyes dedicados al trabajo de labrar. (…) f. Ed.GO0ZALO, Les Constitucions de Pau i Treva a catalunya, nº 21, pp.126-128. (…) / (Página 484) (f) [Has constituciones feci dominus rex Petrus, apud Cervariam]. [I]. Anno Domini Mº. CCº.IIº., in mense septenbris, in celebri curia apud Cervariam, presentibus archiepiscopis Terrachone et -arbone, Guillermo de Cardona, Guillermo de Cervilione, Alberto de Castro Viteri, Raymundo de Cervaria, Guillermo de Guardia, Bernardo de Portella, Guillermo de Torrogia, Raumundo Gaucerandi et aliis quam pluribus, tam clericis quam laicis, voluntate rogatu omnium qui instanter petebant, constituit et concessit dominus rex Petrus, dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone, quod hominem alterius sub proprio ducatu suo atque emparencia sine voluntate et licencia domini sui nullo modo reciperet (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 486. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 noviembre.Perpinyà / Perpignan. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, atendiendo a las quejas de los habitantes del valle de Querol, ordena a los bailes y vegueres que no se les exija, sin su orden expresa, más que lo que es de derecho, y concede al baile y a los hombres del valle que puedan defenderse por si mismos sin responder ante nadie. (…) a. Ed. VALLS, privilegis, nº 1. pp. 293-294. (…) (a). (…) [Signo] Petrus, Ausonensis, sacrista. Sig[signo]num Pontii de Livia. Sig[signo]num Bernardi de Albars, domini regis judicis. Sig[signo]num Bernardi Guillelmi. R. [signo] Boneti. Sig[signo]num Petri de Blandis, qui mandato domini regis hec scripsit (...)”.FERRANDEZ D´HEREDIA, Johan & RODÉS, Francho. “Gestas del rey don Jayme de Aragón”. EDACAR. Nº 2. Chunio de 2008. www.Rodes_Chestas_Edacar2.pdf Página 12. Del nacimiento del rey don Jayme et porque tuvo tal nombre. “(…) El rey don Pedro, padre de don Jayme, por qualque razon seyendo en discordia et corroço con la reyna, non estava ensemble nin la querie veyer; et contecio que, seyendo el rey en Latas et la reina en Miravall, 322


fue al rey un rico hombre suyo clamado en Guillen de Alcala; et fizo tanto con el rey que lo fizo yr a Miravall, do era la reyna, et aquella noche que fueron ensemble, el rey don Jayme fue engendrado (…)”.FERRANDEZ D´HEREDIA, Johan & RODÉS, Francho. “Gestas del rey don Jayme de Aragón”. EDACAR. Nº 2. Chunio de 2008. www.Rodes_Chestas_Edacar2.pdf Página 13. Del nacimiento del rey don Jayme et porque tuvo tal nombre. “(…) Et apres, el infant fue dado a criar al compte Simon de Montfort, del qual es fecha mencion es la historia del dicho don Pedro, padre de aquesti rey don Jayme; el qual compte, por aver mayor amistat con el rey, demando-le el infant, diziendo que el lo criarie con grat diligencia et como se perteneciese. Et seyendo el infant en poder del compte, nació grant division et guerra entre el rey don Pedro et el compte, porque el compte se esforçava de deseredar la codessa de Tolosa, et el rey don Pedro la defendia porque era su hermana; por la qual razon et guerra, el rey don Pedro murio enla batalla de Muriel, en la qual lo desempararon, et fuyeron el compte de Tolosa et el compte de Fox qui eran con el. Et eran alli, entre nobles et ricos hombres de Aragón, don Miguel de Buesa, et don Blasco de Alagon, don Rodrigo Licario, don Ladron, don Gomez de Luna, don Miguel de Rada, don Guillen de Pueyo, don Aznar Pardo et don Pedro Pardo, su fillo, et algunos otros con lures companyas. Et fueron-hi de Cathalunya en Dalmau de Trexel, n´Uch de Mataplana, en Guillen d´Ortau, en Bernat de Castell Bisbal,los quales todos fuyeron et lo desempararon, exceptados don Gomez de Luna, et don Miguel de Errada, et don Miguel Buesa, et don Aznar Pardo, et don Pedro Pardo, su fillo, et algunos otros aragoneses que fincaron con el et murieron alli con el rey (…)”.FERRANDEZ D´HEREDIA, Johan & RODÉS, Francho. “Gestas del rey don Jayme de Aragón”. EDACAR. Nº 2. Chunio de 2008. www.Rodes_Chestas_Edacar2.pdf Página 13. Cardenal Benavent. “(…) Et por aquella razon enviaron un cardenal, qui se clamava de Benavent, al comte de Monfort; el qual Cardenal recibió el infant et levo-lo entro a 0arbona (…)”. FERRANDEZ D´HEREDIA, Johan & RODÉS, Francho. “Gestas del rey don Jayme de Aragón”. EDACAR. Nº 2. Chunio de 2008. www.Rodes_Chestas_Edacar2.pdf Página 13. Remon Espanyol, obispo de Segorbe. “(…) Et todas estas cosas se finieron por tractos de en Remon Espanyol, vispe de Sogorbe (…)”. FERRANDEZ D´HEREDIA, Johan & RODÉS, Francho. “Gestas del rey don Jayme de Aragón”. EDACAR. Nº 2. Chunio de 2008. www.Rodes_Chestas_Edacar2.pdf Página 13. Guillen de Montredon, maestre del Temple. 9atural de Osona. “(…) Empero, el cardenal fue con el infant entro Aragon et fizo aplegar en Monçon todos los nobles et ricos hombres et barones de la tierra, et devant de 323


ellos comando el infant a criar al maestro del Temple, qui avie nombre fray Guillen de Montredon, et era natural de Osona (…)”. FERRANDO, Antoni i ESCARTÍ, Vicent J. “El Llibre dels Fets”. Valencia. Institució Alfons el Magnanim-Diputació Provincial de València. 2008. Página 52. Los hombres de Pedro II. “(…) 9. [De la batalla de Muret i de la mort del rei en Pere]. I en Simó de Monfort es trovaba a Muret, acompanyant ben bé de huit-cents o mil homes a cavall, i el nostre pare l´atacà proa d´aquell lloc on estava. I foren amb ell, d´Aragó, don Miquel de Llucià, don Blasco d´Alagó, don Rodrigo Liçana, don Ladró, don Gomes de Luna, don Miquel de Rada, don Guillermo de Puyo, don Asnar Pardo i molts d´altres de la seua maninada, i d´altres que no podem recordar. Però bé recordem que ens digieren aquells que hi havien estat i coneixent el fet, que, llevat don Gomes, don Miquel de Rada, don Asnar Pardo i alguns de la seua maninada que hi moriren, els altres l´abandonaren en la batalla i fugaren. I també hi foren de Catalunya, en Dalmau de Creixell, n´Hug de Mataplana, en Guillem d´Horta i en Berenguer de Castellbisbal; i aquests fugaren amb els altres. Però bé sabem de cert, que don -uno Sanxes, i en Guillem de Montcada, fill d´en Guillem Ramon de Montcada i de -a Guillerma de Castellví, no estigueren en la batalla, sinó que enviaren missatge al rei dient-li que els esperara, i el rei no els volgué esperar i féu la batalla només amb aquells que hi trobaven amb ell. / (Página 53) I aquell dia que es donà la batalla, el rei havia jagut amb una dona, com oírme dir, después, a Gil –el seu reboster que més tard fou frare de l´ordre de l´Hospital-, el qual havia estat en aquell consell, i a altres que ho veieren pels seus ulls. I durant l´evangeli no es va poder estar dret, sinó que s´assegué en el seu sitial mentre es llegia. I, abans de la batalla, en Simó de Monfort volgué posarse en poder del rei per fer lo que ell volguera, i es volgué avenir amb ell; però el nostre pare no ho acepta. I, quan el comte Simó i els de dins veieren allò, es confesaren i reberen el cos de Jesucrist, i digueren que més s´estimaven morir en el camp que en la vila. I eixiren a combatre tots. Y els de la part del rei no saberen arreglerar-se en la batalla ni anar formats, i cada ric-hom aracava pel seu costat, contravenint la regla de les armes. I pel mal concert i pel pecat que hi portaven ells, i també perquè els que s´estaven dins no trobaren mercé, es perdé la batalla. I ací morí nostre pare. Perquè així ho ha usat sempre el nostre llinatge, de véncer o morir, en les batalles que ells han fet i en les que nós farem. I nós ens quedàrem a Carcassona, en poder del comte, ja que el lens criava i era senyor d´aquell lloc (…)”. DALMAU i FERRERES, Rafael. “L´heretgia albigesa i la batalla de Muret”. Colección Episodis de la Història nº 8. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1991. (2ª edición). Página 56-57. Los hombres 324


de Pedro I que participaron en la batalla de Muret (según la Crónica de Jaime I). “(…) la batalla de Muret anà així: “En Simó de Monfort era a Muret, acompanyat ben bé de vuit cents a mil homes de cavall i el nostre pare vingué sobre ell prop d´aquell lloc on ell estava. I foren amb ell, d´Aragó: Don Miquel de Lusia, Don Blasco d´Alagó, Don Rodrigo Liçana, Don Ladró, Don Gómes de Luna, Don Miquel de Rada, Don Guillem de Puyo, Don Açnar Pardo i molts d´altres de sa mainada i d´altres dels quals no ens podem recordar. Però bé recordem que ens digueren aquells que hi havien estat i coneixien el fet, que llevat Don Gómes, Don Miquel de Rada, Don Açnar Pardo i alguns de sa mainada que moriren, els altres l´abandonaren en la batalla i figuren. I hi foren, de Catalunya: En Dalmau de Creixell, -´Hug de Mataplana, En Guillem d´Horta i En Berenguer de Castellbisbal; aquests fugaren amb els altres. Però, bé sabem amb certesa, que Don -uno Sanxes i el G. de Montcada i de na Guilleuma de Castellví, no estigueren en la batalla, ans enviaren missatgers al rei dient-li que els esperés, i el rei no els volgué esperar, i donà la batalla amb aquells que eren amb ell (…)”. DALMAU i FERRERES, Rafael. “L´heretgia albigesa i la batalla de Muret”. Colección Episodis de la Història nº 8. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1991. (2ª edición). Página 58. Los hombres de Pedro I en la batalla de Muret (según la edición de Besiers de 1648, páginas 326-327, de la Histoire de Languedoc). “(…) i l´historiador del comte de Tolosa es veu obligat a confesar que el rei d´Aragó fou mort quan tot just es feia armar i no tingué temps ni de donar les ordres oportunes ni d´arranjar per al combat auqesta gran massa d´homes que ell comandava; un gran nombre de senyors aragonesos caigueren a l´entorn d´ell, entre altres, Asnar i Pere Pardo, pare i fill, Gomes de Luna, Miquel de Lucsia i Miquel Rada (…) Els comtes de Tolosa, Comenge, Foix iel vescomte de Bearn foren d´aquests que es salvaren gràcies a la fugida i que escaparen, per un camí poc honorable, de les armes dels croats” (…)”. DALMAU i FERRERES, Rafael. “L´heretgia albigesa i la batalla de Muret”. Colección Episodis de la Història nº 8. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1991. (2ª edición). Página 59. Los hombres de Pedro I en la batalla de Muret (según la edición del autor Oldenburg, titulada “Le Bûcher de Montsegur”). Miquel de Luesia, familiar de Pedro II. “(…) El comte de Tolosa jugava amb dissort: en aquesta guerra, en la qual ell era el principal interessat i la víctima principal, una vegada que tenia la possibilittat de prendre la revenja, no tenia dret a la paraula. Els familiars del rei (particularment Miquel de Luesia) consideraren el pla del comte irrisori i l´acusaren de covard. Mortificat, Ramon VI es retirà a la seva tenda (…)”. DALMAU i FERRERES, Rafael. 325


“L´heretgia albigesa i la batalla de Muret”. Colección Episodis de la Història nº 8. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1991. (2ª edición). Página 64-65. Los hombres de Pedro I en la batalla de Muret. Guillem de Montredom, mestre del Templeen Aragón y Catalunya. “(…) en canvi, a primera vista sembla sorprenent com és explicada la batalla en la crònica del seu fill Jaume I. Si l´influència de l´educació rebuda del de Monfort havia d´ésser feble, puix que no restà en poder d´aquest sinó uns tres anys, espai comprès dels tres als sis d´edat, pesà potser, per contra, el fet que, restituït al seu país per ordre papal, fou posat sota el maestratge de Guillem de Montredom, Mestre del Temple a Aragó i Catalunya. Pel seu càrrec, el templer no podia defensar l´actitud del comte-rei en pro dels lleguadocians i enfront de l´esgésia. Això i el capteniment del seu pare envers la seva mare, tot en conjunt, podia crear un ambient advers al rei pere. En la crònica de Jaume I, els fets apareixen de manera que la llegenda de la nit dámor de Pere el Catòlic la vetlla de la batalla hi ressalta com una de les causes de la desfeta. Aquesta legenda sembla tenir origen en la crònica de Guillem de Puylorens, on consta que Montfort interceptà, el dia abans de la batalla, una lletra de Pere I adreçada a una dama de la noblesa tolosana, en la qualel rei li manifestava que havia anat a expulsar els francesos d´aquelles terres per l´amor que li duia. Segons Molin de Saint You en la seva Histoire / (Página 65) dels comtes de Toulouse, aquesta lletra anava adreçada a la seva germana, i encara afegeix que, si així no fos, no feia altra cosa, el rei Pere, que seguir les lleis de cavalleria, o sigui que era un gran honor, per a un cavaller, d´oferir a una dama l´homenatge d´una gran acció acomplerta sota el seu nom (…)”. ESCURA I DALMAU, Xavier. “Els mites de Muret i Montsegur”. Colección Episodis de la Història nº 338. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 2003. Página 18-19. Año 1211. “(…) 1211. Cauen Cabaret, Lavaur i comença la devastació del comtat de Foix. El comte de Tolosa Ramón VI és desposeït dels seus dominis. La ciutat de Tolosa demana ajut al rei Pere, el qual havent casat ja la seva primera germana / (Página 19) -Elionor- amb el comte occità, reforça encara més l´aliança de Barcelona amb Tolosa maridant ara la seva segona germana Sança- amb Ramon VII, fill del comte tolosà (…)”. Página 41. Los hombres de Pedro II, padre de Jaime I. “(…) 0omés els cavallers més propers al rei Pere havien caigut lluitant al seu costat: Asnar i Pere Pardo (pare i fill), Gomes de Luna, Miquel de Luèsia, Miquel Rada i Bernat d´Alió, entre d´altres. En canvi, els comtes de Tolosa, de Comenge i de Foix i el vescomte de Bearn pogueren salvar la vida gràcies a la ràpida fugida, com també ho feren Dalmau de Creixell, Hug de Mataplana -tanmateix, morí de les ferides rebudes, poc temps després-, Guillem d´Horta i Berenguer de Castellbisbal, 326


entre altres. Cal recordar, també, / (Página 42) que altres cavallers del rei que es dirigien a Muret, tals com -uno Sanç i Guillem de Montcada, havien estat missatgers al rei pere perquè els esperés, i que el monarca, impacient, havia començat la batalla sense ells (…)”. (240). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 19. Cita (35). “(…) Berenguer de 0arbona, tío de Pedro el Católico (…)”. (241). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 250. María de Montpellier, madre de Jaime I. “(…) 1197 diciembre.Montpelhièr/Montpellier. Capitulación matrimonial de María de Montpellier, viuda del vizconde Barral de Marselha e hija de Guilhem VIII, señor de Montpellier, con Bernart IV, conde de Comenges, al que aporta 300 marcos a tomar de lo que obtiene de la sucesión de Barral. B. Copia de 1202, AM Montpellier, Inventaire Joffre, Mémorial de 0obles oLiber instrumentorum memorialium (adición al Cartulaire des guilhems), AA 1, fol, 83r-v (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 251. Renuncia de María de Montpellier a sus derechos sobre Montpelier. “(…) 1197 diciembre. Montpelhièr/Montpellier, in camera domini Guillelmi Mintispessulani. María de Montpellier, hija de Guilhem VIII, señor de Montpellier, renuncia a sus derechos sobre la ciudad de Montpellier y todo el señorío de Montpellier. B. Copia de 1202, AM Montpellier, Inventaire Joffre, Mémorialde 0obles oLiber instrumentorum memorialium (adición al cartulaire des Guilhems), AA 1, fol. 83 v-84v (…)”.Página 251. Cita (198). “(…) En 1197 María tenía unos 15 años, por lo que habría nacido hacia 1182 (Ibidem, p. 9, nº 1) (…)”. (242). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 252. Guillem de Foulcalquier. “(…) 1198.Letrán. Inocencio III exhorta al 327


conde Guilhem de Forncauquier para que deje de combatir a la Iglesia y combata a los enemigos de Dios. a. Ed.PL, 214, col,384 (…)”. (243). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 485. Provenza. “(…) 1202 [septiembre, 27-a. noviembre.provenza]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, interviene en las negociaciones de paz entre los condes Alfonso II de Provenza y Guilhem de Forncauquier (…)”. (244). CANELLAS LÓPEZ, Ángel. “Relaciones políticas, militares y dinásticas entre la Corona de Aragón, Montpellier y los Países de Languedoc de 1204 a 1349”. RHJZ. 53-54 www.2canellas.pdf Página 9. Implicaciones de Pedro II de Aragón en Provenza. “(…) Alfonso Berenguer, hijo de Alfonso II de Aragón y Sancha de Castilla, heredó en 1196 Provenza. En tiempo de su padre se había concertado su casamiento con Garsendis, sobrina de Guillermo conde de Forcalquier. Un pleito interno de Forcalquier implicará a Pedro II de Aragón: pues Guillermo de Forcalquier ocupará tierras que pertenecen a su / (Página 10) sobrina Garsendis, entre ellas el castillo de Sisterón en el río Durance; pero los vecinos asesinaron a la guarnición, entregaron la plaza a gentes de Alfonso Berenguer y le juraron por señor. En ayuda de Guillermo de Forcalquier se pronunciarán muchos señores de Francia (Sancho conde de Rosellón que era tío de Pedro II de Aragón, Ramón y Pedro Baucio, Pedro de -igele, Ponce de Montlau, etc). La verdad es que Alfonso Berenguer era joven y estaba mal gobernado y Pedro II hubo de intervenir en el conflicto. Llegado a Aigues Mortes (1203), logra treguas entre los contendientes y un arbitraje de los condes de 0arbona y Tolosa y varios prelados. El arbitraje fijó que Pedro II tuviera Sisterón por Alfonso Berenguer y si moría sin tener hijos de Garsendis, se reintegre la plaza a Guillermo de Forcalquier. Y en cuanto a otras tierras ocupadas a Garsendis por su tío se acuerda, que: las salinas y puertos de Tarascón se adjudiquen a Alfonso Berenguer de Provenza, las demás tierras hasta Lombardía sean comunes del de Provenza y del Forcalquier; y el castillo de Sisterón lo detente Guerao de Vilanova en nombre de Pedro II de Aragón. Guillermo de Forcalquier perdonaba a los rebelados en Sisterón. Finalmente los condes de Provenza y de Forcalquier quedaban confederados y al servicio de Pedro II de Aragón. El rey aragonés permaneció así, en Aigues Mortes hasta el verano de 1204, de donde 328


partiría para Roma en donde Inocencio III lo coronaba rey en el mes de noviembre de aquel año y el aragonés se declaraba censatario de la Santa Sede. A principios de 1205 Pedro II había regresado a Provenza, pues Guillermo de Forcalquier había quebrantado la paz con Alfonso Berenguer de Provenza, apresando a este con grave traición. Por ello Pedro II de Aragón reunió a todos los barones y caballeros provenzales, para guerrear contra el de Forcalquier, y liberó a su hermano el conde provenzal. Alfonso Berenguer fallecería en febrero de 1209, durante su estancia en Palermo, a donde fue acompañando a Constanza, viuda desde 1204 de Aimerico rey de Hungría, que contraía segundas nupcias con Federico I Hohenstaufen emperador de Alemania y rey de Sicilia. El conde provenzal dejaba heredero a su hijo Ramón Berenguer IV, de muy corta edad (…)”. (245). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 259. Reunión de los condes de Tolosa, Comenges, y arzobispo de 9arbona, con Pedro II. “(…) 1198 febrero, [fin.] Perpinyà / Perpignan. Conferencia de Perpinyà en la que se reúnen el rey de Aragón Pedro el Católico, el conde Raimon VI de Tolosa y el conde Bernart IV de Comenges a petición del arzobispo de 0arbona. Con la mediación del conde de Comenges se consolida la reconciliación de las casas de Aragón y Tolosa y, quizá se negocia el futuro matrimonio del rey con María, heredera del señorío de Montpellier y actual esposa de Bernart IV. Es posible que el rey de Aragón advirtiera a los condes de Tolosa y Comentes de las duras medidas antiheréticas que iba a adoptar contra los herejes (…)”. (246). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 293. Lucha contra los herejes de Provenza. “(…) 1198 abril, 21. Roma, San Pedro. Inocencio III ordena al arzobispo de Tarragona y sus sufragáneos prestar ayuda a los legados apostólicos de Provenza en su lucha contra los herejes y aplicar en su provincia las medidas espirituales y temporales contra ellos. (…). d. Ed.de B, MA0SILLA, Inocencio III, nº 141, pp.172-174 (data 24). (…) Miramar plurimum et dolemos, quod quidam tunicam inconsutilem scindere molientes diversas sibi ecclesias, immo potius Satane sinagogas confingunt, doctrinam evangelicam, apostolicam et propheticam depravantes et ad 329


defensionem sui herroris in sue salutis perniciem perverentes. (…) Ipsi etenim, ut occultius virus sue iniquitatis transfundant in pluses, fel draconum in aureo calice Babilonis propinant (…). / (Página 294) Inter quos in provincia vestra quosdam, qui Valdenses, Catari et Paterini dicuntur, et alios quoslibet quibuscumque nominibus appellatos in tamtum iam accepimus pullulasse, ut innumeros populos sui herroris laqueis irretierint et fermento corruperint falsitatis (...). Scribimus etiam universo populo vestre provincie,ut cum ab eisdem fratribus R[ainerio] et G[uidone] fuerint requisiti, sicut ipsi mandaverint,contra hereticos accinantur (...) / (Página 295) Dedimus etiam eidem fratri R[ainiero] firmiter in mandatis, ut omnes qui hereticis, postquam ab eo excommunicati fuerint, receptaculum prestare et in mercimoniis vel cohabitatione participare presumpserint vel eos in sua perversitate fovere, excommunicationis sententiam solempniter non differat promulgare et pari eos cum hereticis pene sbiacere decernat (...)”. (247). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdfPágina 295. Absolución del conde de Tolosa. “(…) 1198 abril, 11. [Roma, San Pedro]. Inocencio III exhorta al legado Ranieri da Ponza a que absuelva al conde Raimon VI de Tolosa si se arrepiente de sus faltas (…)”. ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 347. Arzobispados. “(...) 1199 julio, 7. Letrán. Inocencio III escribe a los arzobispos de Arle, 0arbona, Ais y Embrún para que sostengan la misión del legado Ranieri da Ponza (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 347. Arzobispados. “(…) 1199 julio, 12. Letrán. Inocencio III comunica a su legado Ranieri da Ponza sus contactos con los arzobispos de Embrún, Ais, Arle y 0arbona (…)”. (248). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). 330


Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 351. Enlace Leonor de Aragón con Raimon VI de Tolosa. “(…) [1200] 1202 noviembre. Pedro el Católico, rey de Aragón, acuerda el compromiso matrimonial de su hermana, la infanta Leonor de Aragón, con Raimón VI, conde de Tolosa (…)”. (249). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 390. Herejes. “(...) 1200 julio, 12. Letrán. Inocencio III ordena al cardenal Giovanni di Santa Prisca, legado apostólico en la provincia de 0arbona, perseguir tanto a los herejes como a sus defensores y cómplices (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 401. Herejía. “(…) 1200 noviembre. Letrán. Inocencio III encarga al cardenal Giovanni di Santa Prisca, legado apostólico en la provincia de 0arbona, investigar al arzobispo Berenguer de 0arbona como responsable de los males de su provincia, en especial la expansión de la herejia (…)”. (250). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 424 y 425. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 22. Banhèras / Bagnères-de-Luchon. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Bernart IV, conde de Comenges, el valle de Arán en feudo a cambio de su vasallaje. (606). [606. Charles HIGOU0ET afirmó que este vasallaje fue decisivo en el futuro matrimonio del rey Pedro el Católico con María de Montpellier, esposa en 1201 del conde de Comentes. Éste, en connivencia con el conde de Tolosa, habría acordado el repudio de María, heredera del señorío de Montpellier, para que pusiera casarse con el rey]. / (Página 425) A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pegs. Pedro I, nº 118. (…) (A). (…) / (Página 426) [1ª. Col.] Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Horum omnium testes sunt ex parte domini Regis: Artallus de Alagone, Assalitus de Gudal. [2ª. Col.] Signum [signo con forma de escudo de cometa] Bernardi comitis Convenarum, qui hoc laudo et confirmo per me et per meos. Ex parte 331


Bernardi comitis predicti: Ademar de Puestris. Fortanet de Rochafort (…)”. (251). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 466. Raimon, obispo de Agde. “(…) 1202 junio. Pere Guillem, ujier o portero del rey de Aragón, reconoce haber recibido de Raimon, obispo de Agde, una galera cargada de mercancías que había encallado en Santa María del Grau, cerca de Agde. B. B0F, Collection de Languedoc, Inventaire des titres de l´évêché d´Agde, v. 42, fol. 10 (…)”. (252). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 347. Arzobispados. “(…) 1199 julio. Letrán. Inocencio III otorga la protección pontificia a Guilhem VIII, señor de Montpellier (…)”. (253). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 347. Misión contra la herejía. “(…) 1199 julio, 10. Letrán. Inocencio III encomienda su legado Ranieri da Ponza, en misión contra la herejia, a Guilhem VIII, señor de Montpellier (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (11961213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 416. Herejía. “(…) 1201 julio, 1. Letrán. Inocencio III exhorta a Guilhem VIII, señor de Montpellier, para que asista en todo lo que pueda a Giovanni de Santa Prisca, legado apostólico en Provenza, en su misión contra la herejía (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 416. Herejía. “(…) 1201 julio-agosto. Segni. Inocencio III exime de

332


excomunión los bienes y las tierras de Guilhem VIII de Montpellier (…)”. (254). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 439. María de Montpellier. “(…) 1201 diciembre, 28. Anagni. Inocencio III, comunica al arzobispo (Berenguer) de 0arbona y al obispo (Raimon Arnaut) de Comenges que, a ruegos de Guilhem VIII, señor de Montpellier, ha ordenado al conde de Comenges tratar bien a su esposa María de Montpelhièr. (…) a. Ed. VI0CKE, Der Eheprozeb, nº 10, p. 178. / (Página 440) (…) (a). Innocentius episcopus, servís servorum Dei, venerabilitus fratribus 0arbonensi archiepiscopo et episcopo Convenarum, salutem et apostolicam benedictionem. Ad audientiam nostram dilecto filio Guillermo domino Montispessulani conquerente pervenit, quod nobilis vir comes Convenarum filiam eius quam duxerat in uxorem, abiecit, eam nolens maritali afectione tractare. Quocirca fraternitati vestre per apostolica scripta mandamus arque precipimus, quatinus, si rem noveritis ita esse, memoratum comitem, ut uxorem suma, quam abiecit illicite,revocet et eam maritali affectione pertractet, monere attentius ac inducere procuretis et, sinecesse fuerit, aum ad hoc per excommunicationis sententiam appellatione remota cogatis. Si vero in sua duxerit contumacia persistendum, in locis illis ad que ipse pervenerit eo presente divina interdicatis oficia, remoto appellationis obstáculo, celebrari. Quod si nec sic potuerit ad uxoris sue receptionem induci, nos in eum manus nostras curabimus aggravare. Quod si non ambo [...] potueritis interesse, alter vestrum ea nichilominus exequatur. Datum Anagnie, IIII kalendas Januarii, Pontificatus nostri anno quarto (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 440. María de Montpellier. “(...) 1201 diciembre, 29. Anagni. Inocencio III comunica al capítulo de Aux que, a ruegos de Guilhem VIII, señor de Montpellier, ha ordenado al conde de Comenges tratar bien a su esposa María de Montpelhièr (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf 333


Página 440. María de Montpellier. “(…) 1201 diciembre, 29. Anagni. Inocencio III comunica al capítulo de Tolosa y al obispo (Guilhem de Fleix) de Magalona que, a ruegos de Guilhem VIII, señor de Montpellier, ha ordenado al conde de Comenges tratar bien a su esposa María de Montpelhièr.(…) Cit: HIGOU0ET, Le Comté de Comminges, I, p. 85. Innocentius episcopus, etc. dilectis filiis capitulo Tholosano salutem et apostolicam benedictionem. Ad audientiam […] aggravare. Datum Anagnie, quinto kalendas Januarii, Pontifivatus nostri anno quarto. Omnia suprascripta ab illo scilicet capitulo, quod incipit: Cum masculi, hucusque misit venerabilis Magalonensis episcopus iudicibus delegatis Uticensi episcopo et Arnaldo Cisterciense abbati suo sigillo inclusa (…)”. (255). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 486. Relaciones entre Castilla y Montpellier. Monasterio de Grandis Silve. Los hombres de Montpellier. Según documento: “(…) 1202 noviembre, 4. [Montpelhièr / Montpellier]. Guilhem VIII, señor de Montpellier, establece su testamento, instituyendo como heredero a Guilhem IX, hijo de su segundo matrimonio con Inés de Castilla, y situando su familia y / (Página 487) sus tierras bajo la protección de la reina de Aragón, de su hijo el rey de Aragón y del conde de Tolosa. (…) b. Ed. CHABA0EAU Y GERMAI0, Cartulaire des Guilhems, nº XCIX, pp.195-206.(…) (b) In nomine Domini. Anno incarnationis eius Mº. CCº.IIº pridie nonas novembris. Ego Guillelmus, Dei gratia Montispessulani dominus, filius quondam Mathildi ducisse, in bona memoria, et in ultima voluntate mea, sic dispono et ordino testamentum et ultimam voluntatem meam. In primis volo et jubeo ut heres meus Montispessulani domin[i]us omnes injurias meas restituat et emendet, et querelis que dient nomine meo racionabiliter satisfaciat, et debita mea persolvat. Et volo et jubeo heredi meo, domino Montispessulani, ut faciat corpus meum defferri et sepeliri in cimiterio Grandis silve, cui monasterio Grandis silve dimitto C libras inter opus et mensam dominorum. Ecclesie Magelone dimitto M.M., solidorum, in honore emendo, de cuius fructibus fiat annuatim anniversarium in festo Sancti Michaelis,pro anima mea et parentum meorum.Monasterio Sancti Felicis, in honore emendo, M solidos, unde fiat anniversarium pro anima matris mee et parentum meorum.Monasterio Sancti Genesii D solidos,in honore emendo. Hospitali Sancti Guillelmi CC solidos. Cuique aliorum hospitalium L solidos. Ecclesie Sancti Firmini unum calicem argenteum de marcha et dimidia. Ecclesie Sancti Marie unum 334


calicem argenteum de marcha et dimidia. Cuique aliarum ecclesiarum Montispessulani,L solidos. Et volo quod de calicibus ecclesie de Castello tres vendantur, quorum precium detur in ornamentis eiusdem ecclesie. Et volo quod calix qui fuit de domo Abrahe, domino reddatur pro capitali tantum. Infirmis de Ponte dimitto C solidos. (...) / (Pรกgina 488). De primis redditibus honoris mei, post obitum meum, detur medietas in testamento meo complendo, et alias medietas in debitis meis et querelis solvendis, noticia XV proborum hominum meorum, videlicet Bernardi Lamberti, Raimundi Lamberti filii eius, Petri de Conchis et Guillelmi filii sui, Raimundi Atbrandi, Raimundi Lamberti nepotis eius, magistri Guidonis, Guillelmi de Sauzeto, Jacobi Lumbardi, Ugonis Polverelli, Guillelmi Petri, Petri de Porta, Berengarii de Conchis, Petri Luciani et Guillelmi de Mesoa. Quibus completis, compleatur testamentum patris mei, et testamentum matris mee, et fratris mei Bergondionis et Guidonis patrui mei (...). Guillelmum, filium meum primogenitum, heredem instituo, et jure institutionis dimitto ei villam Montispessulani cum omnibus suis adjacentibus, et castrum de palude, et castrum de Monte ferrario, et Castrum novum, et castrum de castriis, et Lupianum, et Omellacium, et Poietum, et Popianum, et Montem Arnaldum, et Vindemianum, Tressanum, villam Sancti Paragorii, et Sanctum Poncium, et Cornonem siccum, et Montem basenum, et Frontinianum,et Miravallem, et Pipianum, et villam sancti Georgii, et villam de Muro veteri, el Moiolanum, cum omnibus eorum adjacentiis, et quicquid habeo et habere debeo, a flumine Eravi usque ad flumen Viturli, vel alius per me. Thome filio meo, qui dicitur Tortosa, jure institutionis dimitto castrum de Paollano cum suis omnibus adjacentis, et omnia jura que habeo in civitate Tortose, et quicquid habeo, per me vel per alium,ultra flumen Eravi, in toto Lodovensi et in toto Biterrensi episcopatu. / (Pรกgina 489) Et volo quod filius meus Guillelmus, major natu, postquam Tortosa equitatevert cum armis, det in toto tempore vite sue annuatim M solidos; et pro his sit contentus omnibus aliis bonis meis. Raimundum filium meum, volo esse monachum Grandis silve, et dimitto ei monasterio C libras, quibus Raimundus filius meus sit contentus de bonis meis. Bernardum Guillelmum, filium meum, volo esse canonicum Girunde et Lodove, cui Bernardo Guillelmo dimitto, jure institutionis, C libras, quibus sit contentus de omnibus bonis meis. Guidonem, filium meum, volo esse monachum Cluniaci, et dimitto ecclesie Cluniaci, que est juxta Montempessulanum, in honore emendo, C libras, quibus dictus Guido sit contentus de bonis meis, quas C libras habeat jure institutionis: et, si ante monachationem Guido decesserit, habeat dicta ecclesia de istis C libris, tantum D solidos. Filium meum Bergundionem volo esse canonicum de Podio; cui Bergundioni 335


dimitto, jure institutionis, tantum C libras, quibus sit contentus de omnibus bonis meis. Filie mee Marie dimitto, jure institutionis, CC marchas argenti, quas comes Tholose ei debet et comes Convenarum, maritus eius: et, si infra annum non fuerint iste CC marche idem Marie solute, Guillelmus filius meus donet ei de suo propio hac CC marchas, et ornamenta nuptialia honorabilia, scilicet IIII vestimenta muratoria, cum quatuor venerabilibus lectis ornatis. Et habeat preterea maria omnia ornamenta sua que habet. Sed Guillelmus filius meus, si has CC marchas ei dederit, habeat actiones contra comitem Convenarum, et fideiussores ab eo datos in his CC marchis, salvo jure suo dicte Marie contra comitem Convenarum et comitem Tholose, et contra Roncelinum et fideiussores a barralo datos. Filiabus meis Agneti et Adalaiz maritandis, dimitto cuique C marchas argenti, jure institutionis, et ornamenta nuptialia. (...) / (Pรกgina 490) Et si nulla filiarum supoerstes fuerit vel earum heredes, vel, secundum dictum modum, liberi earum, ad Raimundum Gaucelmum, nepotem meum, dominum Lunelli, integre revertatur. Et si Raimundus Galcelmus superstes non fuerit vel eius heredes, secundum dictum modum, ad nepotem meum Raimundum de Rocafolio revertatur. Et si Raimundus de Rocafolio, vel eius heredes, secundum dictum modum, decesserit, ad nepotem meum Berengarium Guillelmum revertatur (...). / (Pรกgina 491) Filos meos et uxorum, et totam terram meam, et potestatium, et bailam, et administrationem omnium rerum ad me pertinentium, et fructuum, et obventionum, et districtionum, et justiciarum, et omnium aliarum rerum quovis modo ad me pertinentium, comitto, dimitto et relinquo predictis XV probis viris, hominibus meis, donec filius meus Guilelmus perveniat al XXV annum etatis sue, et ita de aliis substituis; ipsosque XV probos homines, cum infantibus meis et uxore, et tota terra mea, et omnes alios homines meos, dimitto in protectione et custodia et defensione domini Raimundi, fratris mei, Agathensis episcopi, et domini Guillelmo, Magalonensis episcopi, et Guidonis, Magalonensis prepositi, ita quod isti tres jamdicti nullam habeant administracionem nec ullum participium in administracione, sed quandomopus fuerit et ipsi supradicti XV cognoverint expedire, veniant in adjutorium dictorum XV virorum ad negocia explicanda et expedienda ville Montispessulani; sed consilium dictorum trium nullo modo vel tempore aliquam habeat necessitatem. Et si labor vel guerra evenerit rebus vel hominibus meis vel terre mee, volo et jubeo quod dominus Bernardus de Andusia et Stephanus de Cerviano manuteneant et defendant terram meam et liberos meos, (...). Et quicquid B [ernardus] Lamberti bajulus meus laudaverit (...) / (Pรกgina 492) Infantes meos et terrammeam, et homines et res eorum,relinquo in Dei et Beate Marie 336


protectione, et in custodia et manutenencia domine regine Aragonensis, et domini regis, filii sui, et domini comitis Tholose. Quod autem superius statui et dixi de Bernardo de Andusia et Stephano de Cerviano, et rege et regina, et comite Tholose, ita intellligo et dico et teneri volo, quad nullam coactionem, vel districtionem, vel administrationem, vel expensarum exactionem, vel restitutionem, habeant vel habere possint, vel debeant in heredes meos, vel res eorum et hominum eorum. (...) et eligo sepulturam in cimiterio canonicorum Magalone, salvis relictis que superius feci domui Grandis silve. (...) Uxori mee Agneti, vice et loco eorum que tempore matrimonii ei concessi, elinquo ei, tempore vite sue, Castrum novum et castrum de Monte ferrario, et balnea, et lesdam Petroni et de Legatorio et censum judeorum. Et volo quod bajulus Montispessulani reditus meos accipiat, et singulis mensibus computum reddat predictis XV viris, et ipse bajulus,cum aliis predictis viris, bis in anno computum reddant de omnibus redditibus meis domino episcopo Agatensi, fratri meo, et domino Magalonensi episcopo et preposito. Infantes meos, et homines et res eorum, relinquo in protectione et custodia Dei et Beate Marie, et in custodia et manutenentia domini comitis Tholose, et domine regine Aragonensis et domini regis, filii eius (...) juro corporaliter super hec sancta IIIIยบ dei Evangelia. Huius ultime voluntatis et horum omnium supradictorum sunt testes rogati et vocati: dominus Raimundus Agatensis episcopus, Guido Magalonensis prepositus, G[uillelmus] de Mesoa, B[ernardus] Lamberti, Raimundus filius eius, P[etrus] de Conchis, G[uillelmus] de Conchis filius eius, Raimundus Atbrandus, R[aimundus] Lamberti nepos eius, Berengarius de Conchis, G[uillelmus] Petri, P[etrus] de Porta, Jacobus Lumbardus, Ugo Pulverellus, G[uillelmus] de Sauzeto, magister Guido, P[etrus] Luciani, et Guillelmus Raimundi, notarius publicus Montispessulani, qui hec scripsit. Post hec, domino Guillelmo Montispessulani mortuo, prefati omnes testes testamentarii, videlicet dominus Raimundus Agatensis episcopus, Guido Magalonensis prepositus, G[uillelmus] de Mezoa, B[ernardus] Lamberti, R[aimundus] filius eius, P[etrus] de Conchis, G[uillelmus] de Conchis filius eius, R[aimundus] / (Pรกgina 493) Atbrandi, R[aimundus] lamberti nepos eius, Berengarius de Conchis, G[uillelmus] Petri, P[etrus] de Porta, Jacobus Lumnardus, Ugo Pulverellus, G[uillelmus] de Sauzeto, magister Guido, P[etrus] Luciani, et G[uillelmus] Raimundi notarius, venerunt ante presentiam domini Guillelmi de Flexio, Magalonensis episcopi, anno et mense quo supra, quinto idus novembris, et tactis corporaliter sacrosantis Evangeliis, sub legitimo excamine domini episcopi juraverunt omnia suprascripta et singula vera esse, et dominum Guillelmum 337


Monstispessulani ita suum testamentum ordinasse, et filium suum dominum Guillelmum Montispessulani illud testamentum jurasse, et sub jurejurando se observaturum promisisse. (...) Istius publicationis ultime voluntatis juratas depositiones, sub presentia et testificatione multorum, recipit dominus Guillelmus de Flexio, Magalonensis episcopus, in estari suo Montepessulano, anno et die jamdicto, assistentibus ei P. de Lunello, archidiacono Magalonensi, G[uillelmus] de Rabastenx, Silvestro causidicis, Berengario Lamberto et Petro de Sancto Johanne. (...) Horum omnium interfuerunt presentialiter testes: Jacobus de -ivella, G[uillelmus] de -arbona, P. de Sancto Siro, Ugo de Rodes, Arnaldus de Biterris, P. Climent, Poncius Dahura, Poncius de Vabre, T. de Alba terra, P. Verre, G. de Antonicis, B.Oto, B.Mazellerius, Johannes de Betanicis, B. Silvester, P. Guiraldi, Deodatus -ota, Johannes de Cella nova, Johannes Pellicerius, Guiraldus de Piniano, P. Calcerius, B. Cogorla, Luchas Pulverellus, Guiraldus de Planterio, P. Porcel, Michael Martinus, Rainaldus Stornellus, Deodatus Godafrigerius, Poncius Rex, P., de Podio, Salvaire[,] Ricardus Pellicerius, B[ernardus] de Montaniaco, Rotguerius Cabrieria, Ricardus de Cornoailla, Ugo de Monte rotundo, G. Gaurellus,P. de Operibus, B. Julianus, Arnaldus Capdemail, P. Garnerius, P., de Pedenatio, R., Ebrardus, B. frater eius, S. de Cerviano, R. Menabex, Poncius Vitalis, Alem, / (Pรกgina 494) P. Picapan, Stephanus Doissa, Andreas de Congeniis, G. Camberius, B. Molnerius, Paulus Sicardus, Bigorra, Poncius de Aniana, G. Brunus, Benseveia, Poncius Medicus, G. Christianus, P. de Rodens, Guichon, P. de Boscho, P. Pipinus, R. Laudatus, B. de Fonte, Johannes Tacon, R. Carizom major, B. Princer, P. Bligerius, Giraldus Taon, B. Laudatus, R. de Bordellis, P. Princer, B. Faber, B. Guido, G. Johanninus, Bertrandus Gilius, M. Ricardus, B. Amelius, S. Capsan, U. Docham, Poncius de Monte rotundo, Guido Ricardus, G. Arnaldus, R. Blancus, G. Parator, R. Catalanus, B. de Ribalta, Aimericus Carbonellus, Aimericus Capellerius, G, Espazerius, G. Bidocius, G. Raficot, J. Maurella, Bertrandus Laudatus, Blancus de Sancto Tiberio, Bertrandus Medicus, G., de Cavairac, G.P. junior, S. de Conchis, P[etrus]de Azillan, U., de Fons, U[go] de Porta, P. de Cavanac, S. Caiphas, Austorgius de Orlaco, B. de Rodes, Rigaldus de Rodes, G. Paillada, Laur[entius] Ricardus, B[ernardus] de Azillano, Berengarius Medicus, G[uillelmus] de Azillano, B[ernardus] Rascazol, Poncius de Roveira, G[uillelmus] de Lunello, G. Fortis, B. de Barra, G.de Villa nova, P[etrus] Richerius, U. de Roca, P[etrus] tropassen, Johannes de Baudaco, Baudacus, R. Carizon, G. Malcauzat, Unraldus, G. Carizon, G.U.P. [sic], Guitardinus, B. 338


Lamberti junior, Berengarius lamberti, G. Lamberti, Johannes catalanus, G. Desderius, P[etrus] de sancto Desderio, R. Arbosa, Bertrandus Lautardi, G. radulfi, G. Gros, Guiraldus Vassadel, J. Limotganus, Talon, Guiraldus Atbrandus, B. Leterici, J. Bligerius, P. Pinnol, Guarnerius de Camburac, Poncius Salvaire, Poncius Carbonellus, P. Guiraldus, B. Ecclesia, S. Arbertus, Er. d´Azillan, Berengarius Aimericus, Marchus de Tornamira, S.Polverel, P. de Monbeliardo, J[ohannes] Lucianus, P. Rainaldus, Gr. R. Deodatus de Sans, Berengarius Aimericus, Bertrandus Rainaldus, Ar. de Vilario, P. frater eius, Matheas de Carrion, J.de Castilon, B. Scuderius, Poncius de Montarbedone, R. Arberti, Bertrandus de Sancto Amacio, Deodatus Rotberti, G. Capdebou, P[etrus] Lobertus,P. de crispiano, Jacobus canonicus Agathensis, Bertrandus de Sancto Firmino, R. de Mairosio (...)”. (256). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 401. Alfonso II, conde y marqués de Provenza. “(…) 1200 noviembre. Grassa /Grasse. Alfonso II, conde y marqués de Provenza, confirma al obispo de Antíbol la donación hecha por su padre el rey de Aragón Alfonso el Trovador (Montpellier, junio 1181) (…)”. (257). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 495 y 496. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 noviembre, 30. Montpelhièr / Montpellier. Alfonso II, conde de Provenza, en presencia de su hermano el rey de Aragón Pedro el Católico, confirma los privilegios del monasterio de La Cella dels Brinholes/ La Celle-dez-Brignoles. / (Página 496) (…) a. Ed. BE0OIT, Recueil II. “Alphonse II”, nº 20, pp.21-23. (…) 0otum sit ómnibus presentibus et futuris quopd ego Ildefonsus, Dei gratia comes et marchio Provincia, recognoscens me monasterium Arcelle plus justo preteritis temporibus oppressisse, pro salute anime mee et parentum meorum, bono animo ac libera voluntate, laudo, concedoet confirmo per presentem paginam predicto monasterio et sanctimonialibus ibidem in Dei servitio existentibus tan presentibus quam futuris, tibique Vilelmo priori et successoribus tuis, quicquid bone memorie pater meus Ildefonsus, rex tunc Aragonum et comes et marchio Provincia, eidem venerando monasterio pro salute anime sue ac parentum suorum 339


noscitur contulisse: hoc est albergum (…) eximo et absolvo de villas de Arcella, de Campis, de Gareudo, de Cabacia, cum ecclesias quoque Sancti Petri, Sancti Salvatoris, Sancti Joahhnis juxta Caramiam, que ecclesie site sunt in territorio Brinolie, necnon et omnes alias ecclesias et omnia loca in quacumque parte Provincia sint, omnes quoque homines ubicumque habitent qui sepedicti venerabilis et sancti monasterio dominio sunt subjecti. (…) dono et concedo in perpetuum tibi V[ilelmo] priori sepedicte domus, tuisque successoribus universis, plenam ab liberam potestatem efendi, comutandi, recipiendi que vobis data fuerint, et quocumque titulo aquirendi domos, agros, vineas, villas, castra et quascumque posesiones, in quacumque parte Provincie, me ac meis bajulis inconsultis. Acta sunt hec apud Montempessulanum, in presentia domini P[ètri] regis Aragonum et Petri Araones et Guarcie Romeui et W[ilelmi] Porcelleti et Guidonis de Caballione et Bertrandi de Avinione et Johannis de Contamina (…)”. (258). GARCÍA EDO, Vicent. “El Llibre Verd Major de Perpinyà (segle XII-1395)”. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.15LLIBREVERDMAJORDEPERPINYÀreduitnetmda,pdf Página 32. “(…) 1197, febrer, 23. Perpinyà. Els homens de Perpinyà regulen el seu règim municipal, fent especial semental nomenament anual de cinc cònsols que ostentaran la representació del municipi. Pere I de Catalunya ho aprova i dicta algunes disposicions complementàries [11]. 1207, setembre, 19.Perpinyà. Pere I de Catalunya confirma els costums de Perpinyà i declara l´obligació de tots els seus habitants, de la condició que siguen, a contribuir econòmicament a l´obra del mur de la població [21]. 1210, febrer, 5.Girona. Pere I de Catalunya posa els habitats de Perpinyà i els seus béns sota la seva protecciói,i dicta noves disposicions per al seu ben govern [22]. 1211, febrer, 15. -arbona. Pere I de Catalunya defineix el dret d´algunes persones de Perpinyà per poder gaudir; o no, la franquesa concedida als homens dels ordes del Temple i de l´Hospital [23] (…)”.TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2552 y 2553. Pedro I el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento XI. “(…) 1211 (nou estil), 15 de febrer. 0arbona. Pere I, rei de Catalunya-Aragó, recorda als prohoms i a tota la població de Perpinyà, que ja l´havien consultat diverses vegades a propòsit dels lliberts i de les altres persones que refusen / 340


(Página 2553) contribuir al Server degut al rei i als usos comuns, i diu que, si haguessin recordat les despostes que els havia donat, verbalment i per escrit, no haurien tingut la necessitat sometre-li de nou aquest tema. Per consegüent, per tal d´evitar que aquest tipus de confusió es reprodueixi, el rei mana que tots els qui han obtingut d´ell una carta de franquesa, com les que le ha donat al Temple o a l´Hospital, es beneficiïn de les franquícies estipulades a llurs cartes.Per contra, el rei exclou d´aquestes franquícies els qui han fet vot d´entrar en aquests ordes per a prendre´n els hàbits, però que continuïn vivint en el segle i gaudint de llurs béns, fins i tot s´importen el blasó o el mantell. El mateix els passa als qui s´han unit a llurs senyors i s´han posat sota la protecció de l´Hospital o del Temple; però els qui han abandonat realment aquest món, s´han desprès de llurs béns i porten l´hàbit del Temple o de l´Hospital, han d´ésser tractats com els altres frares. (…) / (Página 2554) Petrus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone, dilectis et fidelibus suis universis probis hominibus et toti populo Perpiniani, salutem et sue gracie plenitudinem. Super francheriis et aliis qui a servicio nostro et vicinitate vestra se retrahunt et excusant nos multociens consuluistis, et s si responsa que vobis verbo et litteris multociens fecimus memoriter teneritis, non oportuisset vos super hoc nos denuo fatigare. Ad removendam igitur in posterum hujusmodi debitationem, presenti pàgina in perpetuum valitura in hunc modum statuimus et diffinimus: Omnes illi qui cartas franchitatis bullatas habent a nobis, et omnes illi quos cum cartis bullatis dedimus Templo vel Hospitali, volumus et decernimus franchos esse secundum tenores cartarum suarum; illi vero qui votum facerunt et dederunt se domui Hospitalis aut Templi ut intrent quando voluerint et habitum assumant,in seculo tamen remanent et proprium retinent, nolumus esse franchos nec a servicio nostro aut vicinitate vestra exceptos,liceo portent scutum sive mantellum; eodem modo, illi qui redimunt se a dominis suis et mittunt se in garda vel bajulia Hospitalis aut Templi, in seculo tamen remanent et proprium retinent, nolumus esse franchos; si vero mundum deseruerint et proprium non habuerint, et in habitu Templi vel Hospitalis fuerint, de mensa eorum sint sicut ceteri fratres. Datum 0arbone, XVº kalendas marcii,per manum Columbi, notarii nostri, anno Domini Incarnationis Mº CCº decimo (...)”. (259). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 196. Arnaldo de Claro Monte, Maestre templario. Y Bernardo de 341


Serone, comendador del Temple. Documento anterior: “(…) (A) Ad noticiam praesencium et futurorum perveniat quod ego Petrus, dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ex dimissione et mandato domini patris mei Ildefonso Regis felices/ memorie,ut ad salutem anime sue perveniat, et plena voluntate mea et domine sancie Regine matris mee, dono et cum presenti in perpetuum trado scriptura Deo / et Milicie Templi et fratri Arnaldo de Claro monte, Magistro in partibus Provincia et in quibusdam Hyspanie, et fratri B[ernardo] de Serone, comendatori in Gardeno, et ceteris (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Huius rei testes sunt: Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. Ferrandus Rodriz, senior in Darocha et in Calataiub. Petrus Cornelii, senior in Exea et in / [Uno] Castello. Eximinus Cornelii, senior in Oscha (...)”. (260). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 196. Arnaldo de Claro Monte, Maestre templario. Y Bernardo de Serone, comendador del Temple. Documento anterior: “(…) (A) Ad noticiam praesencium et futurorum perveniat quod ego Petrus, dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ex dimissione et mandato domini patris mei Ildefonso Regis felices/ memorie,ut ad salutem anime sue perveniat, et plena voluntate mea et domine sancie Regine matris mee, dono et cum presenti in perpetuum trado scriptura Deo / et Milicie Templi et fratri Arnaldo de Claro monte, Magistro in partibus Provincia et in quibusdam Hyspanie, et fratri B[ernardo] de Serone, comendatori in Gardeno, et ceteris (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Huius rei testes sunt: Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. Ferrandus Rodriz, senior in Darocha et in Calataiub. Petrus Cornelii, senior in Exea et in / [Uno] Castello. Eximinus Cornelii, senior in Oscha (...)”. (261). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 213. Donación a los freires de Alcalá de la Selva. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1198 julio. Alagón. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a los freires de Alcalá de la Selva un molino en la acequia de Teruel. (…). a. Ed. A-B, R. VIRUETE ERDOZÁI0, “Los documentos de la Orden Militar de Alcalá de la Selva según los cartularios de la abadía aquitana de La 342


Sauve-Majeure”, Revista de Historia Jerónimo Zurita, 80-81 (20052006), pp. 67-97, Apéndice Documental, nº 4, pp 82-83 (…) (a).0e quod incuitu pietatis et misericordia locis religiosis conceditur ab aliqua possit in posterum infestari calumpnia oportet et valde necesse est et utile esse cognoscitur ad memoriam reducere scripturarum. Igitur, in 0omine Domini ego Petrus, Dei gratia rex Aragonie et comes Barchinone, volens respicere caritative domum de Alcala, ob remedium et salvacionem anime patris mei et omnium antecessorum meorum, per me et per omnes meos, laudo, concedo atque dono Domino Deo et dicte domui et Guillermo Raimundi comendatori eiusdem domus et fratribus et omnibus successoribus eorum in perpetuum huiusmodi licendiam et potestatem quod liceat eis construere et hedifficare unum molendium in illa azequia de Turol, in loco quo competencior et melior videlicet eis, supra molendinos quos ibi habeo usque ad illam azequiam hoc videlicet modo quod molendini mei qui ibi sunt pro illo molendino non deteriorentur in aliquo neque minus pro inde valeant. Quem molendinum dono et concedo eis cum omnibus que sibi pertinere debuerint in perpetuum ut ipsi et omnes eorum successores habeant illum et teneant el possideant libere et quiere iure hereditario sine aliquorum distuirbio mandans et firmiter precipiens domino qui tennent villam de Turol quisquis fuerit quod huiusmodi donum ratum firmum et irrevocabilem teneri faciat et observariet quod ab aliquo non permictat eos super hoc forciare seu iniuriari. Quicumque autem aliquo ductus furore eos fratres in hoc disturbaverit vel contrarietatem aliquam eis movere moluerit, iram meam proculdubio se noverit incurrisse et reddat mille aureorum se pena puniturum et nichiolomnia hoc donum firmiorem obtinebat valorem. Signum [signo] Petri regis Aragonie et comitis Barchinone. Huius rei testes sunt: Michael de Lusia. Blascho Rumei. Martinus de Canet. Garcia de Villanova. Petrus Pomar (...)”. (262). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 364. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 marzo, 29. Ejea de los Caballeros. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a Guilhem (de Laubesc) prior de Ejea, a los monjes de Silva Major y a los freires de Alcalá (de la Selva) la exención de lezda y pedagio en toda la tierra del rey, confirma los privilegios concedidos por sus antecesores y fija los lindes entre Alcalá y Teruel. A. AIET, “Archivo Municipal de Alcalá de la Selva”, nº 2. Rollo 149, Fot. 170174. (…) / (Página 365) (A). Sit 343


notum cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aeagonum et Comes Barchinone, ob remedium anime mee et omnium parentum meorum, dono et concedo vobis Guillermo priori Exeye et monachis Silve Maioris, et fratribus de Alcala quod homines vestri qui in Alcala habitaverint non donent in aliquo loco terre mee de rebus propriis eorum lezdam seu pedaticum. Insuper etiam confirmo et arctorizo vobis et successoribus vestris omnes donaciones que facte sunt vobis a patre meo vel a predecessoribus meis quocumque et qualescumque et ubicumque fuerint, et omnes terminos quos pater meus divisit inter terminos de Alcala et de Turol sicut continetur in privilegiis vobis a patre meo exinde factis (…). Testes: [1ª. Col.] Petrus Cornelii. Garcia Romei. Lopferrencus de Luna. [2ª. Col.] Michael de Luesia. Guillelmus de Alcala. Fortunius Valero. [3ª. Col.] Aznarius Pardo. Martinus de Canetti. Blasco Rumei (…)”. (263). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 412 y 413.Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 [junio]. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Temple el lugar de Arnesillo con todos sus términos y pertenencias, así como la iglesia con todos sus bienes, diezmos y primicias, excepción hecha de los derechos episcopales, todo ello con la obligación de hacer especial oración por el rey. / (Página 413) A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 128. (…) (A). Sit notum cunctis quod ego P[etrus], Dei gratia ex Aragonum et Comes Barchinone,ob remedium anime domini patris meis Ildephonsi Regis felices memorie omniumque predecessorum meorum meique ipsius, cum hac presenti scriptura perpetuo duratura dono, laudo, concedo atque in presenciarum trado domino Deo et fratri R[aimundo] de Gurb, honorando magistri Milicie Templi, totique conventui presenti atque futuro eiusdem loci, locum deum dictum de Arnasillo cum ecclesia qui tibi est cum ómnibus terminis et pertinentes suis ubicumque fuerint, cum decimis,primicis, et cum ómnibus ad ecclesiam pertinentibus salvo tamen in ómnibus iure episcopali, in hunc tamen modum quod sacerdos qui in ecclesia illa statutus fuerin pro salute anima mee, et omnium predecessorum meorum, specialem et cotidianam effundendo preces ad Dominium teneat orationem. (…) [1ª. Col.] Huius rei testes sunt: Eximinus Cornelii, majordomus. Michael de Lusia, alferiz. Petrus Latro. Artallus de Alagone. [2ª. Col.] Eximenius de Lusia. Lofarrencus de Luna. Aznarius Pardi. Petrus de -avascos. Et Petrus de Alcala (…)”. 344


(264). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 448, 449 y 450. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 febrero, 20. Lleida. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga a la Orden del Temple un privilegio general de exenciones e inmunidades en todos sus reinos, ordenando a sus oficiales que lo respeten. B. Traslado de 22 febrero 1250 sin testigos y con rotos la parte superior central y dercha, AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 583, nº 51. Cit.BO0ET, La orden del Hospital, p. 42. Hoc est translatum et fideliter factum. In Christi nomine sit notum cumctis [roto] quod nos Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barch[inone. attendentes] caritatis opera ac sancte religiones fervores quibus facere sacrea domus Milicie T[em]pli et fratres Deo servientes in ea pollere cernuntur in cismarinis et [trans]marinis partibus et florere considerantes et quanta solicitudine defensioni propagationi fidei christiane invigilent,iugiter intendant et pie ad memoriam sepias reducentes dilecciones ac bonam et in Domino laudabilem voluntades quam predecesores nostri erga predictam domum et in Domino laudabilem voluntades quam predecesores nostri erga predictam domum et fratres hactenus habuerint. Idcirco cor de bono et animo volenti, ob remedium anime nostre et parentum nostrorum, per nos et omnes successores nostros, precibus et intuiti dilecti nostri fratris Petri de Monteacuto, venerabilis magistri Milicie Templi in Provincia et Hispania, damus et concedimus, laudamus in perpetuum Domino et eidem domui Milicie Templi et prenominato magistro et fratribus presentibus et futuris, quod ab hac hora in antea ab hominibus domui Milicie Templi, christianis scilicet in iudeis et sarracenis, quos alicubi in toto Regno Aragonie et Catalonia tota habitare noscuntur vel in futuri ex largitione et concesione nostra aut successorum nostrorum, aut aliorum collatione fidelium aut emptione aut commutationem aut aliis iustis modis, ibidem adquirere poterint et habere, nullam questiam vel peitam, nullam toltam vel forciam, nullas ostem vel / (Página 449) cavalcatam vel appellitum, vel eorum redemptionem aliquam nullumque in alium servicium, vel demanda nullumque bovaticum, vel monetaticum, nullumque herbaticum vel carnanagium, nullumque censium vel usaticum, nullamque lezdam vel consuetudine vel portaticum regalem aut vicinalem, vel aliquam aliam que dici vel nominari possit, queramos aut demandemos unquam aut demandari sinamus in aliquo loco terre nostre u[llo] modo, facientes 345


cum hoc presenti scripto perpetuo duratura, fratres domui Milicie Templi et eorum homines et feminas nostram, cum ómnibus rebus et mercibus suis propriis franchos, liberos, ingenuos et immunes, et quietos ac penitus alienos a supradictis ómnibus et singuéis, per secula cuncta. Ita quod neque nos neque nostri acque aliquis homo noster vel alienus supradictos fratres Milicie vel eorum homines ubicumque vel ad illorum aliquid dandum vel solvendum vel faciendum vel ab aliquid aliud quod cogitari possit distringere vel forciare presumant aliquo modo aliqua occasione vel causa. Predictis autem fratribus Milicie et eorum hominibus presentibus et futuris, ubicumque sunt vel erunt, hanc franchitatem et libertatem perpetuam et libertatem perpetuam et concessionem et donationem damus, facimus et indulgemus quamvis hoc diu est datum et concessum sit eis a predecessoribus nostris quos quidem homines eiusdem domus Milicie nos quidam necessitatibus in ducti nimirum et compulsi aggravaminus aliquam exactionibus, indebitis et demandis a quibus vero ómnibus et aliis universis cum ac carta perpetuo duratura eos omnes et eorum successores, cristianos scilicet et iudeos et mauros,cum ómnibus rebus, mercibus et hereditatibus suis liberos facimus et inmunes et quietos nunc et semper ac pemitus alienos. Quia vero ea omnia que a predecessoribus nostris et nobis ipsis iuste et secundum Deum facta sunt et concessa domui Milicie et fratribus eiusdem debent semper inviolada manere.Id circo omnia privilegia et quelibet alia instrumenta omnesque donaciones, concessiones et franchitates eiusdem Militie domui, et prenominato fratri P[etro] de Monteacuto, honorando Provincia et Yspanie magistro, et fratribus eiusdem presentibus et futuris laudamus,concedimos et presenti scripti patrocinio communimus, decernentes ea robar perpetuum obtinere, sicut melius et utilius et sanius dici potest, ad communem utilitatem sepedicte domui Milicie et fratrum, confirmantes atque laudantes predicte domui Milicie et fratribus omnes res et posesiones suas quas alicubi habent in tota terra nostra, vel in antea dante Domino poterunt adipisci, sicut eas iustre alicubi possident et quiete, et in eorum privilegiis et instrumentis inde factis a predecessoribus nostris et nobis ipsis plenius continentur.Preterea volumus, statuimus, et mandamus et fratres domui Milicie Templi crucis insigne ferentes si aliquem in causam traxerint, vel ab aliquo tracti fuerint aut eos super aliquo facto vel casu placitari contigerit, non donent nec dare teneantur unquam in aliquo loco tocius dominaciones nostre aliquam iusticiam vel caloniam vel expensas ullo modo baiulis, merinis, vicariis, iusticiis, çavalmedinis vel illi sub quórum examine litigaverint. Mandamus ergo firmiter et districte universis baiulis, vicariis, merinis, çavalmedinis, justiciis, judicibus, alcaldis, juratis, lezdariis, pedagiariis,repositariis, maiordomus, 346


senioribus et aliis universis hominibus nostris,presentibus et futuris,ut hanc cartam nostram et omnia que in ea continentur teneant firmiter et observent, et ab ómnibus faciant ubique inviolabiliter observari, et quod contra non veniant nec aliquem contravenire permittant, si de se et de gratia nostra unquam confidere volunt. Ad hoc quia fratres Milicie Templi mayores et minores ubique terrarum omni libertate et inmunitate gaudere noscuntur volumus et statuimus per secula cuncta, ut nullus merinus, nullus baiulus, nullus vicarius nullus justicia, nullus çavalmedina, nullus iudex, nullus alcaldes / (Página 450) nullus senior, repositarius, nullus mayordomus neque aliquis alius homo noster vel alienus infimis vel sublimis aliquem de predictis fratribus domui Militie Templi audeat pro aliqua re vel questione aut placito super ullo casu ad iniurandum prestandum compellere si prestare noluerint, cum non debeant eorum justicia vel causam in aliquo prolongare, vel iuramentum eis corporali aliqua rationem indicere, vel in persone aut ab eis exigere unquam in aliquo locco tocius dominationis nostre ullo modo ulla occasione vel causa que dici, intelligi vel nominari posit. Mandamus, et firmiter, homines et omnes res et posesiones eorum tamquam nostras proprias diu teneant ubique fideliter et defendant, et a nullo permittant in aliquo molestari, omnia jura eius salva et illesa servantes. Quicumque autem qua hanc cartam nostram venire in aliquo attemptaverit iram Dei omnipotentis et gloriose virginia Marie omniumque sanctorum incurrat, et a communione corporis et Sanguinis Christi alienus fiat penitus et extoris, et cum Ju<hu>dam traditore partem habeas, et penam Datam et Abiron a Domino puniatur, et ne pena temporales ei desit nostrum et successorum nostrorum se sciat perpetuum in inimicum et amissionem rerum suarum, a nobis tanquam traditorem graviter sine aliquo remedio puniendum (…)”. (265). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 462 y 463. Templarios: Ramón de Moncada. Ponç de Rigalt, Guillem de Torre, Bernat Claret, Guillem Amel, Pere de Déu. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 13. Ramón de Montcada y los templarios Ponç de Rigalt, maestre de la Casa del Temple en Italia, Provenza y España, Guillem de Torre, comendador de Ribera y Miravet, Bernat de Claret, Guillem Amel, preceptor de Gardeny, y Pere de Déu, preceptor de Horta, con el testimonio del rey Pedro el Católico, llegan a un acuerdo sobre ciertos derechos y bienes en Tortosa, retirando el primero todas las cargas impuestas a los 347


templarios a cambio de la cantidad de 1500 mrs. (…) a. Ed. PARAGOLAS, La Comanda del temple de Tortosa, nº 122. pp. 311313. (…) (a). In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod contencio fuit inter me Raymundum de Montecateno ex una parte et vos fratres Milicie Templi ex alia parte super questia qua domini Rex quondam feci in Tortosa, super maçmutinis ad opus Tortose,super cuestaciones quas vos fratres Templi fecistis quecumque modo meo feudo de Tortosa vel in suis terminis, usque nec et nominatim super terre cum suis terminis que Petrus de Genestar quondam reliquerid domui Milicie Templi et super Castro et villa de Orta cum suis terminis et Prato de Tortosa, et super ómnibus rusticorum Orte, quos ego Raymundi de Montecatano credebam me abstulise inimicis meis, et super molendinis construí[c]tis in territorio Ylerde sub cequia de Alcaraz, et super multis aliis capitulis. Ego itaque prenominatus Raymundus de Montecatani veniens ad transaccionem et composicionem firmam et perpetuam vobis fratribus Milicie Templi in manu fratris Poncii Meneschalch, tenentis vicem et locum domini, et fratres Poncii de Regaldo, Magistri eiusdem domus in Italia, Provincia et Hispana, et fratris Guillelmi de Turre, Comendatoris Riparie et Mirabeti, et fratris Bernardi de Clareto et fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii, et fratris Petri de Deo, Preceptoris de Orta, et fratris Arnaldo de Anglaria et aliorum fratrum per me et per omnes absolvo et diffinio in perpetuum vobis supradictis fratribus Milicie Templi presentibus et futuris querimonias omnes et singulas superius comprensas, et etiam omnes alias quecumque contra vos proposui vel proponere que cumque modo potui, de quibus causis donans et concedens in remissione / (Página 463) peccatorum meorum vobis et vestris per me et per omnes vestras vestrorumque voluntades perpetuo faciendas, sicut plenius dici vel intelligi potest, ad vestrum comodum et salvamentum. Es est sciendum que pro hanc transaccionem sive composicionem recepi a vobis mutuum gratuitum mille et quingentorum morabetinorum solvendorum usque ad septem 0ahum, sicut in instrumenti mutui mihi a nobis caritum invenitur ad maiorem denique vestram securitatem. Ego predominatus Raymundus de Montecatano et ego Guillelmus Raymundus, frater ipsius, qui supradicta omnia laudo et concedo, et ego domina Gualbos, uxor prenominate Raymundi de Montecatano, uterque nostrum iuramus tactis corporaliter sacrodanctibus Evengelis, que omnia supradicta et singula observabimus et in ullo tempori contra ea vel aliquod eorum veniemus vel veniri potiemus, sic Deus nos adiuvet et hec sancta IIII Evangelia. Itaque ego Raymundus de Montecatano perpetuo diffinio vobis iamdictis fratribus et successoribus vestris illos centum morabetinos quos Petrus de Toeçellas quondam habuit de sarracenis 348


de Tortosa per manum vestram, quos a vobis petebam nomine meo et saracenorum. Quod est actum idus iunii sub anno Domini Millesimo CCº secundo. Sig[signo]num Guillelmi Raymundi, fratris ipsius. Sig[signo]num domine Gaubos, uxori prefatis Raymundi de Montecatano, qui hoc firmamus et concedimus firmarique iussimus prestitis iamdictos sacramentis. Sig[signo]num Guillelmi de Turre, Preceptoris Riparie et Mirabeti. Sig[signo]num fratris Bernardi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratri Pedro de Deo, Procuratoris de Orta. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Anglaria, qui hoc firmamus et conceimus. Sig[signo]num Arnaldi de Sanaviga. Sig[signo]num Bernardi Durandi. Sig[sigmo]num Raymundi Baiuli. Sig[signo] Stephani de Soria. Sig[signo]num Ricardi de Glesu ballestarii, testes Raymundi de Montecatano et iam dictorum fratrum. Sig[signo] fratris Guillelmi de Graça. Sig[signo]num fratris Raymundi Batalla. Sig[signo]num fratris Alberti, Subpreceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratris Guillelmi Gauterri, testes Raymundi de Montecatano et dictorum fratrum. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi de Rocaforta, Camerarii domus Dertuse. Sig[signo]num Raymundi de Centelles. Sig[signo]num Carboneli de Çavid. Sig[signo]num Fragilis Turcopoli, testis domina Gaubos iam dicta. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hoc firmo et concedo et auctoritatem meam ibi compono. [Signo] Petri Rex Aragone, Comite Barchinone. Petrus de Iessona scripsit et hoc [signo] fecit. Ego Raymundus de Montanea, de mandato domini fratris Dalmaci deç Fonoylario, Comendatoris Dertuse, hanc cartam translatavi a quondam publico instrumento cum literis suprapositis in Vª linea et hoc [sugno]num fecit (...)”. (266). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 462 y 463. Templarios: Ramón de Moncada. Ponç de Rigalt, Guillem de Torre, Bernat Claret, Guillem Amel, Pere de Déu. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 13. Ramón de Montcada y los templarios Ponç de Rigalt, maestre de la Casa del Temple en Italia, Provenza y España, Guillem de Torre, comendador de Ribera y Miravet, Bernat de Claret, Guillem Amel, preceptor de Gardeny, y Pere de Déu, preceptor de Horta, con el testimonio del rey Pedro el Católico, llegan a un acuerdo sobre ciertos derechos y bienes en Tortosa, retirando el primero todas las cargas impuestas a los templarios a cambio de la cantidad de 1500 mrs. (…) a. Ed. 349


PARAGOLAS, La Comanda del temple de Tortosa, nº 122. pp. 311313. (…) (a). In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod contencio fuit inter me Raymundum de Montecateno ex una parte et vos fratres Milicie Templi ex alia parte super questia qua domini Rex quondam feci in Tortosa, super maçmutinis ad opus Tortose,super cuestaciones quas vos fratres Templi fecistis quecumque modo meo feudo de Tortosa vel in suis terminis, usque nec et nominatim super terre cum suis terminis que Petrus de Genestar quondam reliquerid domui Milicie Templi et super Castro et villa de Orta cum suis terminis et Prato de Tortosa, et super ómnibus rusticorum Orte, quos ego Raymundi de Montecatano credebam me abstulise inimicis meis, et super molendinis construí[c]tis in territorio Ylerde sub cequia de Alcaraz, et super multis aliis capitulis. Ego itaque prenominatus Raymundus de Montecatani veniens ad transaccionem et composicionem firmam et perpetuam vobis fratribus Milicie Templi in manu fratris Poncii Meneschalch, tenentis vicem et locum domini, et fratres Poncii de Regaldo, Magistri eiusdem domus in Italia, Provincia et Hispana, et fratris Guillelmi de Turre, Comendatoris Riparie et Mirabeti, et fratris Bernardi de Clareto et fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii, et fratris Petri de Deo, Preceptoris de Orta, et fratris Arnaldo de Anglaria et aliorum fratrum per me et per omnes absolvo et diffinio in perpetuum vobis supradictis fratribus Milicie Templi presentibus et futuris querimonias omnes et singulas superius comprensas, et etiam omnes alias quecumque contra vos proposui vel proponere que cumque modo potui, de quibus causis donans et concedens in remissione / (Página 463) peccatorum meorum vobis et vestris per me et per omnes vestras vestrorumque voluntades perpetuo faciendas, sicut plenius dici vel intelligi potest, ad vestrum comodum et salvamentum. Es est sciendum que pro hanc transaccionem sive composicionem recepi a vobis mutuum gratuitum mille et quingentorum morabetinorum solvendorum usque ad septem 0ahum, sicut in instrumenti mutui mihi a nobis caritum invenitur ad maiorem denique vestram securitatem. Ego predominatus Raymundus de Montecatano et ego Guillelmus Raymundus, frater ipsius, qui supradicta omnia laudo et concedo, et ego domina Gualbos, uxor prenominate Raymundi de Montecatano, uterque nostrum iuramus tactis corporaliter sacrodanctibus Evengelis, que omnia supradicta et singula observabimus et in ullo tempori contra ea vel aliquod eorum veniemus vel veniri potiemus, sic Deus nos adiuvet et hec sancta IIII Evangelia. Itaque ego Raymundus de Montecatano perpetuo diffinio vobis iamdictis fratribus et successoribus vestris illos centum morabetinos quos Petrus de Toeçellas quondam habuit de sarracenis de Tortosa per manum vestram, quos a vobis petebam nomine meo et 350


saracenorum. Quod est actum idus iunii sub anno Domini Millesimo CCº secundo. Sig[signo]num Guillelmi Raymundi, fratris ipsius. Sig[signo]num domine Gaubos, uxori prefatis Raymundi de Montecatano, qui hoc firmamus et concedimus firmarique iussimus prestitis iamdictos sacramentis. Sig[signo]num Guillelmi de Turre, Preceptoris Riparie et Mirabeti. Sig[signo]num fratris Bernardi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratri Pedro de Deo, Procuratoris de Orta. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Anglaria, qui hoc firmamus et conceimus. Sig[signo]num Arnaldi de Sanaviga. Sig[signo]num Bernardi Durandi. Sig[sigmo]num Raymundi Baiuli. Sig[signo] Stephani de Soria. Sig[signo]num Ricardi de Glesu ballestarii, testes Raymundi de Montecatano et iam dictorum fratrum. Sig[signo] fratris Guillelmi de Graça. Sig[signo]num fratris Raymundi Batalla. Sig[signo]num fratris Alberti, Subpreceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratris Guillelmi Gauterri, testes Raymundi de Montecatano et dictorum fratrum. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi de Rocaforta, Camerarii domus Dertuse. Sig[signo]num Raymundi de Centelles. Sig[signo]num Carboneli de Çavid. Sig[signo]num Fragilis Turcopoli, testis domina Gaubos iam dicta. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hoc firmo et concedo et auctoritatem meam ibi compono. [Signo] Petri Rex Aragone, Comite Barchinone. Petrus de Iessona scripsit et hoc [signo] fecit. Ego Raymundus de Montanea, de mandato domini fratris Dalmaci deç Fonoylario, Comendatoris Dertuse, hanc cartam translatavi a quondam publico instrumento cum literis suprapositis in Vª linea et hoc [sugno]num fecit (...)”. (267). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 469. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio, 3. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, reconoce una deuda con la Orden del Temple de 1000 mrs., hipotecándoles las rentas de Zaragoza hasta su pago. A. Original en regular estado, ACA, GPC., Perg., arm. 23, nº 144. Reg: MIRET, “Itinerario”,III,p. 266. IBARRA, Estudio, I, nº 112 (de MIRET Y A). Cit: BISSO0, FA,I, pp. 129 y 143. Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, profiteor et recognosco me debere vobis fratri Poncio de Rigaldo honorando magistro Milicie Templi et fratribus eiusdem domus IIIª milia morabetinos anfusinos, ad quos vobis persolvendos obligo et mitto vobis in pignore omnes redditus et 351


exitus meos Cesaraguguste, quos accipiatis ab instanti mense ianuari in antea, et cendantur cum consilio Comendatoris domus Milicie in Cesaraugusta, et emptores qui redditus ullos emerint ex eis teneantur vobis respondere,de mense in mense, quousque summam horum morabetinos expedictis, expletis sit vobis integriter persoluta. Sciendum tamen est quod quandam tabulam meam redimistis a pignore de Exemeni Cornelii, de DCCC morabetinos qui sunt numerati inter istos IIIª milia morabetinos. Quos siquidem DCCC morabetinos debetis transmitere in orientali parte, Exemeni Cornelii, et volo [...] per terram quam per aquam, vadasnt ad meum redeg[sic], et si forte aliquo casu am[...]is redditibus habeatis, quosusque eidem Exemeni Cornelii sint integriter persoluti et pro[mitto vobis...] bona fide, quod predictas redditus nobis non accipiam nec accipere faciam donec su[mma horum morabetinos] sit vobis plenarie persoluta. Ego M[ichael] de Lusia teneor vobis bona fide, quod ita vobis attendere faciam et complere.(...) Huius rei testes: Michael de Lusia. Garcia Romei. Petrus Sesse. Lupus de Valterra. (…)” (268). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 469 y 470. Templarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 julio, 3. Huesca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma la donación a la Orden del Temple de la ciudad de Tortosa y de los diezmos de toda su tierra hecha por su abuelo Ramón Berenguer IV y por su padre Alfonso el Trovador, donando además el cristiano, el judío y el sarraceno que les corresponde en dicha ciudad. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Perg. Pedro I nº 139. (…) / (Página 470) (…) (A).Ad noticiam cunctorum perveniat quod ego Petrus, Deigratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ob remedium et salutem anime mee omniumque parentum meorum, cum presenti conscriptione in perpetuum valitura, reddo, concedo et in perpetuum dono, Domino Deo et domui Milicie Templi in manu fratris Poncii de Rigaldo honorando magistro eiusdem domus in partibus Yspanie, et in presencia Poncii marischalci comendatoris in Monzon, et fratris A[rnaldi] de Claro monte, Petri de Cologne, Bernardi de Cegunrolas et aliorum fratrum quamplurium, civitatem postran Tortosse cum universis directis et pertinencias suis, et eam perpetuo predicta domus et fratres habeant, teneant et possideant libere et quiete et sine alicuius inquietatione prout ex donatione domini Ildefonso Regis,patris mei felices memorie, predicte domui et fratribus eiusdem fuit concessa, tradita et 352


auctorizata, et prout plenarie habetur et continetur in instrumento ab eodem patre meo eisdem facte, salvis tamem directis meis et meorum prout in edodem instrumento continetur. Addo etiam eidem directis meis et meorum prout in edodem instrumento continetur. Addo etiam eidem donationi illas IIIº personas, illum scilicet christianum, judeum et sarracenum, quos ego in eadem civitate specialiter possidebam. Preterea concedo, dono atque confirmo prefixe domui et fratribus eiusdem ut percipiant et habeant omnes decimationes de tota terra mea quam habeo et, volente Domino, acquirere potero, prout habetur et continetur in privilegio exinde facto sepedicto somui et fratribus a dominio R[aimundo] Berengarii Comite Barchinone, avo meo et etiam a domino patre meo Ildefonso. Iterum autem concedo atque corroboro eiusdem presenti scriptura omnia predia,possessiones in tota terra mea tam ex donatione antecessorum meorum quam aliorum quorumlibet. (...) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. [1ª. Col.] Huius rei testes: Michael de Lusia, maiordomus et senior in Tirasona. Garcia Rumei, alferiz et senior in Calataiub. Petrus de Alcala,senior in Osca. [2ª. Col.] Acenarius Pardi, senior in Iacca. Lofarrencus in Luna. Eximinus de Lusia in Sos. Sancius Ramirez in Exea (...)”. (269). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 462 y 463. Templarios: Ramón de Moncada. Ponç de Rigalt, Guillem de Torre, Bernat Claret, Guillem Amel, Pere de Déu. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 13. Ramón de Montcada y los templarios Ponç de Rigalt, maestre de la Casa del Temple en Italia, Provenza y España, Guillem de Torre, comendador de Ribera y Miravet, Bernat de Claret, Guillem Amel, preceptor de Gardeny, y Pere de Déu, preceptor de Horta, con el testimonio del rey Pedro el Católico, llegan a un acuerdo sobre ciertos derechos y bienes en Tortosa, retirando el primero todas las cargas impuestas a los templarios a cambio de la cantidad de 1500 mrs. (…) a. Ed. PARAGOLAS, La Comanda del temple de Tortosa, nº 122. pp. 311313. (…) (a). In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod contencio fuit inter me Raymundum de Montecateno ex una parte et vos fratres Milicie Templi ex alia parte super questia qua domini Rex quondam feci in Tortosa, super maçmutinis ad opus Tortose,super cuestaciones quas vos fratres Templi fecistis quecumque modo meo feudo de Tortosa vel in suis terminis, usque nec et nominatim super terre cum suis terminis que Petrus de Genestar quondam reliquerid 353


domui Milicie Templi et super Castro et villa de Orta cum suis terminis et Prato de Tortosa, et super ómnibus rusticorum Orte, quos ego Raymundi de Montecatano credebam me abstulise inimicis meis, et super molendinis construí[c]tis in territorio Ylerde sub cequia de Alcaraz, et super multis aliis capitulis. Ego itaque prenominatus Raymundus de Montecatani veniens ad transaccionem et composicionem firmam et perpetuam vobis fratribus Milicie Templi in manu fratris Poncii Meneschalch, tenentis vicem et locum domini, et fratres Poncii de Regaldo, Magistri eiusdem domus in Italia, Provincia et Hispana, et fratris Guillelmi de Turre, Comendatoris Riparie et Mirabeti, et fratris Bernardi de Clareto et fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii, et fratris Petri de Deo, Preceptoris de Orta, et fratris Arnaldo de Anglaria et aliorum fratrum per me et per omnes absolvo et diffinio in perpetuum vobis supradictis fratribus Milicie Templi presentibus et futuris querimonias omnes et singulas superius comprensas, et etiam omnes alias quecumque contra vos proposui vel proponere que cumque modo potui, de quibus causis donans et concedens in remissione / (Página 463) peccatorum meorum vobis et vestris per me et per omnes vestras vestrorumque voluntades perpetuo faciendas, sicut plenius dici vel intelligi potest, ad vestrum comodum et salvamentum. Es est sciendum que pro hanc transaccionem sive composicionem recepi a vobis mutuum gratuitum mille et quingentorum morabetinorum solvendorum usque ad septem 0ahum, sicut in instrumenti mutui mihi a nobis caritum invenitur ad maiorem denique vestram securitatem. Ego predominatus Raymundus de Montecatano et ego Guillelmus Raymundus, frater ipsius, qui supradicta omnia laudo et concedo, et ego domina Gualbos, uxor prenominate Raymundi de Montecatano, uterque nostrum iuramus tactis corporaliter sacrodanctibus Evengelis, que omnia supradicta et singula observabimus et in ullo tempori contra ea vel aliquod eorum veniemus vel veniri potiemus, sic Deus nos adiuvet et hec sancta IIII Evangelia. Itaque ego Raymundus de Montecatano perpetuo diffinio vobis iamdictis fratribus et successoribus vestris illos centum morabetinos quos Petrus de Toeçellas quondam habuit de sarracenis de Tortosa per manum vestram, quos a vobis petebam nomine meo et saracenorum. Quod est actum idus iunii sub anno Domini Millesimo CCº secundo. Sig[signo]num Guillelmi Raymundi, fratris ipsius. Sig[signo]num domine Gaubos, uxori prefatis Raymundi de Montecatano, qui hoc firmamus et concedimus firmarique iussimus prestitis iamdictos sacramentis. Sig[signo]num Guillelmi de Turre, Preceptoris Riparie et Mirabeti. Sig[signo]num fratris Bernardi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratri Pedro de Deo, Procuratoris de Orta. 354


Sig[signo]num fratris Arnaldi de Anglaria, qui hoc firmamus et conceimus. Sig[signo]num Arnaldi de Sanaviga. Sig[signo]num Bernardi Durandi. Sig[sigmo]num Raymundi Baiuli. Sig[signo] Stephani de Soria. Sig[signo]num Ricardi de Glesu ballestarii, testes Raymundi de Montecatano et iam dictorum fratrum. Sig[signo] fratris Guillelmi de Graça. Sig[signo]num fratris Raymundi Batalla. Sig[signo]num fratris Alberti, Subpreceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratris Guillelmi Gauterri, testes Raymundi de Montecatano et dictorum fratrum. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi de Rocaforta, Camerarii domus Dertuse. Sig[signo]num Raymundi de Centelles. Sig[signo]num Carboneli de Çavid. Sig[signo]num Fragilis Turcopoli, testis domina Gaubos iam dicta. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hoc firmo et concedo et auctoritatem meam ibi compono. [Signo] Petri Rex Aragone, Comite Barchinone. Petrus de Iessona scripsit et hoc [signo] fecit. Ego Raymundus de Montanea, de mandato domini fratris Dalmaci deç Fonoylario, Comendatoris Dertuse, hanc cartam translatavi a quondam publico instrumento cum literis suprapositis in Vª linea et hoc [sugno]num fecit (...)”. (270). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 462 y 463. Templarios: Ramón de Moncada. Ponç de Rigalt, Guillem de Torre, Bernat Claret, Guillem Amel, Pere de Déu. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 13. Ramón de Montcada y los templarios Ponç de Rigalt, maestre de la Casa del Temple en Italia, Provenza y España, Guillem de Torre, comendador de Ribera y Miravet, Bernat de Claret, Guillem Amel, preceptor de Gardeny, y Pere de Déu, preceptor de Horta, con el testimonio del rey Pedro el Católico, llegan a un acuerdo sobre ciertos derechos y bienes en Tortosa, retirando el primero todas las cargas impuestas a los templarios a cambio de la cantidad de 1500 mrs. (…) a. Ed. PARAGOLAS, La Comanda del temple de Tortosa, nº 122. pp. 311313. (…) (a). In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod contencio fuit inter me Raymundum de Montecateno ex una parte et vos fratres Milicie Templi ex alia parte super questia qua domini Rex quondam feci in Tortosa, super maçmutinis ad opus Tortose,super cuestaciones quas vos fratres Templi fecistis quecumque modo meo feudo de Tortosa vel in suis terminis, usque nec et nominatim super terre cum suis terminis que Petrus de Genestar quondam reliquerid domui Milicie Templi et super Castro et villa de Orta cum suis terminis 355


et Prato de Tortosa, et super ómnibus rusticorum Orte, quos ego Raymundi de Montecatano credebam me abstulise inimicis meis, et super molendinis construí[c]tis in territorio Ylerde sub cequia de Alcaraz, et super multis aliis capitulis. Ego itaque prenominatus Raymundus de Montecatani veniens ad transaccionem et composicionem firmam et perpetuam vobis fratribus Milicie Templi in manu fratris Poncii Meneschalch, tenentis vicem et locum domini, et fratres Poncii de Regaldo, Magistri eiusdem domus in Italia, Provincia et Hispana, et fratris Guillelmi de Turre, Comendatoris Riparie et Mirabeti, et fratris Bernardi de Clareto et fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii, et fratris Petri de Deo, Preceptoris de Orta, et fratris Arnaldo de Anglaria et aliorum fratrum per me et per omnes absolvo et diffinio in perpetuum vobis supradictis fratribus Milicie Templi presentibus et futuris querimonias omnes et singulas superius comprensas, et etiam omnes alias quecumque contra vos proposui vel proponere que cumque modo potui, de quibus causis donans et concedens in remissione / (Página 463) peccatorum meorum vobis et vestris per me et per omnes vestras vestrorumque voluntades perpetuo faciendas, sicut plenius dici vel intelligi potest, ad vestrum comodum et salvamentum. Es est sciendum que pro hanc transaccionem sive composicionem recepi a vobis mutuum gratuitum mille et quingentorum morabetinorum solvendorum usque ad septem 0ahum, sicut in instrumenti mutui mihi a nobis caritum invenitur ad maiorem denique vestram securitatem. Ego predominatus Raymundus de Montecatano et ego Guillelmus Raymundus, frater ipsius, qui supradicta omnia laudo et concedo, et ego domina Gualbos, uxor prenominate Raymundi de Montecatano, uterque nostrum iuramus tactis corporaliter sacrodanctibus Evengelis, que omnia supradicta et singula observabimus et in ullo tempori contra ea vel aliquod eorum veniemus vel veniri potiemus, sic Deus nos adiuvet et hec sancta IIII Evangelia. Itaque ego Raymundus de Montecatano perpetuo diffinio vobis iamdictis fratribus et successoribus vestris illos centum morabetinos quos Petrus de Toeçellas quondam habuit de sarracenis de Tortosa per manum vestram, quos a vobis petebam nomine meo et saracenorum. Quod est actum idus iunii sub anno Domini Millesimo CCº secundo. Sig[signo]num Guillelmi Raymundi, fratris ipsius. Sig[signo]num domine Gaubos, uxori prefatis Raymundi de Montecatano, qui hoc firmamus et concedimus firmarique iussimus prestitis iamdictos sacramentis. Sig[signo]num Guillelmi de Turre, Preceptoris Riparie et Mirabeti. Sig[signo]num fratris Bernardi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratri Pedro de Deo, Procuratoris de Orta. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Anglaria, qui hoc firmamus et 356


conceimus. Sig[signo]num Arnaldi de Sanaviga. Sig[signo]num Bernardi Durandi. Sig[sigmo]num Raymundi Baiuli. Sig[signo] Stephani de Soria. Sig[signo]num Ricardi de Glesu ballestarii, testes Raymundi de Montecatano et iam dictorum fratrum. Sig[signo] fratris Guillelmi de Graça. Sig[signo]num fratris Raymundi Batalla. Sig[signo]num fratris Alberti, Subpreceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratris Guillelmi Gauterri, testes Raymundi de Montecatano et dictorum fratrum. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi de Rocaforta, Camerarii domus Dertuse. Sig[signo]num Raymundi de Centelles. Sig[signo]num Carboneli de Çavid. Sig[signo]num Fragilis Turcopoli, testis domina Gaubos iam dicta. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hoc firmo et concedo et auctoritatem meam ibi compono. [Signo] Petri Rex Aragone, Comite Barchinone. Petrus de Iessona scripsit et hoc [signo] fecit. Ego Raymundus de Montanea, de mandato domini fratris Dalmaci deç Fonoylario, Comendatoris Dertuse, hanc cartam translatavi a quondam publico instrumento cum literis suprapositis in Vª linea et hoc [sugno]num fecit (...)”. (271). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 462 y 463. Templarios: Ramón de Moncada. Ponç de Rigalt, Guillem de Torre, Bernat Claret, Guillem Amel, Pere de Déu. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 junio, 13. Ramón de Montcada y los templarios Ponç de Rigalt, maestre de la Casa del Temple en Italia, Provenza y España, Guillem de Torre, comendador de Ribera y Miravet, Bernat de Claret, Guillem Amel, preceptor de Gardeny, y Pere de Déu, preceptor de Horta, con el testimonio del rey Pedro el Católico, llegan a un acuerdo sobre ciertos derechos y bienes en Tortosa, retirando el primero todas las cargas impuestas a los templarios a cambio de la cantidad de 1500 mrs. (…) a. Ed. PARAGOLAS, La Comanda del temple de Tortosa, nº 122. pp. 311313. (…) (a). In Dei nomine. 0otum sit cunctis hominibus quod contencio fuit inter me Raymundum de Montecateno ex una parte et vos fratres Milicie Templi ex alia parte super questia qua domini Rex quondam feci in Tortosa, super maçmutinis ad opus Tortose,super cuestaciones quas vos fratres Templi fecistis quecumque modo meo feudo de Tortosa vel in suis terminis, usque nec et nominatim super terre cum suis terminis que Petrus de Genestar quondam reliquerid domui Milicie Templi et super Castro et villa de Orta cum suis terminis et Prato de Tortosa, et super ómnibus rusticorum Orte, quos ego 357


Raymundi de Montecatano credebam me abstulise inimicis meis, et super molendinis construí[c]tis in territorio Ylerde sub cequia de Alcaraz, et super multis aliis capitulis. Ego itaque prenominatus Raymundus de Montecatani veniens ad transaccionem et composicionem firmam et perpetuam vobis fratribus Milicie Templi in manu fratris Poncii Meneschalch, tenentis vicem et locum domini, et fratres Poncii de Regaldo, Magistri eiusdem domus in Italia, Provincia et Hispana, et fratris Guillelmi de Turre, Comendatoris Riparie et Mirabeti, et fratris Bernardi de Clareto et fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii, et fratris Petri de Deo, Preceptoris de Orta, et fratris Arnaldo de Anglaria et aliorum fratrum per me et per omnes absolvo et diffinio in perpetuum vobis supradictis fratribus Milicie Templi presentibus et futuris querimonias omnes et singulas superius comprensas, et etiam omnes alias quecumque contra vos proposui vel proponere que cumque modo potui, de quibus causis donans et concedens in remissione / (Página 463) peccatorum meorum vobis et vestris per me et per omnes vestras vestrorumque voluntades perpetuo faciendas, sicut plenius dici vel intelligi potest, ad vestrum comodum et salvamentum. Es est sciendum que pro hanc transaccionem sive composicionem recepi a vobis mutuum gratuitum mille et quingentorum morabetinorum solvendorum usque ad septem 0ahum, sicut in instrumenti mutui mihi a nobis caritum invenitur ad maiorem denique vestram securitatem. Ego predominatus Raymundus de Montecatano et ego Guillelmus Raymundus, frater ipsius, qui supradicta omnia laudo et concedo, et ego domina Gualbos, uxor prenominate Raymundi de Montecatano, uterque nostrum iuramus tactis corporaliter sacrodanctibus Evengelis, que omnia supradicta et singula observabimus et in ullo tempori contra ea vel aliquod eorum veniemus vel veniri potiemus, sic Deus nos adiuvet et hec sancta IIII Evangelia. Itaque ego Raymundus de Montecatano perpetuo diffinio vobis iamdictis fratribus et successoribus vestris illos centum morabetinos quos Petrus de Toeçellas quondam habuit de sarracenis de Tortosa per manum vestram, quos a vobis petebam nomine meo et saracenorum. Quod est actum idus iunii sub anno Domini Millesimo CCº secundo. Sig[signo]num Guillelmi Raymundi, fratris ipsius. Sig[signo]num domine Gaubos, uxori prefatis Raymundi de Montecatano, qui hoc firmamus et concedimus firmarique iussimus prestitis iamdictos sacramentis. Sig[signo]num Guillelmi de Turre, Preceptoris Riparie et Mirabeti. Sig[signo]num fratris Bernardi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi Amelii, Preceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratri Pedro de Deo, Procuratoris de Orta. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Anglaria, qui hoc firmamus et conceimus. Sig[signo]num Arnaldi de Sanaviga. Sig[signo]num 358


Bernardi Durandi. Sig[sigmo]num Raymundi Baiuli. Sig[signo] Stephani de Soria. Sig[signo]num Ricardi de Glesu ballestarii, testes Raymundi de Montecatano et iam dictorum fratrum. Sig[signo] fratris Guillelmi de Graça. Sig[signo]num fratris Raymundi Batalla. Sig[signo]num fratris Alberti, Subpreceptoris Gardenii. Sig[signo]num fratris Guillelmi Gauterri, testes Raymundi de Montecatano et dictorum fratrum. Sig[signo]num fratris Arnaldi de Clareto. Sig[signo]num fratris Guillelmi de Rocaforta, Camerarii domus Dertuse. Sig[signo]num Raymundi de Centelles. Sig[signo]num Carboneli de Çavid. Sig[signo]num Fragilis Turcopoli, testis domina Gaubos iam dicta. Sig[signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hoc firmo et concedo et auctoritatem meam ibi compono. [Signo] Petri Rex Aragone, Comite Barchinone. Petrus de Iessona scripsit et hoc [signo] fecit. Ego Raymundus de Montanea, de mandato domini fratris Dalmaci deç Fonoylario, Comendatoris Dertuse, hanc cartam translatavi a quondam publico instrumento cum literis suprapositis in Vª linea et hoc [sugno]num fecit (...)”. (272). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla.16 de julio de 1212. La Orden del Temple en la jornada de las 0avas de Tolosa (1/1)”. Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias. Nº 6. Abril 2011. www.baucan.org Página 57. “(…) Pero realmente es en la documentación aragonesa donde más información podemos encontrar, si bien no en cuanto a la forma de actuar de las huestes templarias, sí a los nombres de algunos de los templarios que acompañaron al rey Pedro II el Católico. El primero de ellos es Aimerico de Stuga, comendador de Huesca, y quien formaba parte del séquito de Pedro II. Sabemos que se encontraba junto al rey aragonés en Toledo gracias a un documento fechado el 15 de junio de 1212, mediante el cual, el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirmaba a Aimerico de Stuga, comendador del Temple de Huesca, dos denarios por marco acuñado como remuneración de la custodia de los cuños y demás instrumentos de la moneda jaquesa Gracias a este documento, conocemos el nombre de otro de los templarios que acompañaban al rey Pedro en Toledo, Pere de Montagut, maestre provincial del Temple, quién además de formar parte del séquito del rey, participó junto a dicho monarca en la campaña de conquista del Rincón de Ademuz en 1210 (89): (…) / (Página 58) Signum [falta el signo real] Petri Dei gratia regis Aragonés, comitis Barchinone. [1ª. Col.] Huius rei sunt testes: Garsias Romei. Eiximenus Cornelio. [2ª. Col.] Açnarius Pardi. Petrus Auones. Arnaldus de Alaschone. [3ª. Col.] Guillelmus de Cervaria. Raymundeto de Cervaria. Berengarius de Peramola. 359


[4ª. Col.] Guillelmus de Tarragona. Petrus de Mur. Petrus de Clusa. Signum Berengarii de Parietibus, qui mandato domini regis et Ferrari notarii sui, qui hoc scrpsit loco, die et Era prefixis (…)”. Página 57. Cita (89). “(…) Archivo de la Corona de Aragón, Gran Priorato de Cataluña, San Juan de Jerusalén, Peras., arm. 23, nº 139 (…)”. Página 58. “(…) 0uevamente aparece Pere de Montagut y Aimerico de Stuga en otro documento de misma fecha, por el cual Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Temple la heredad de Robres, a cambio de la heredad de Sasa (90). Otro documento fechado en Toledo, el 17 de junio de 1212, y por el cual Pedro el Católico, confirmaba a la Orden del Temple las tierras situadas en la “clamor” de Almacelles, entre Valonga y Vincellón, nos da el nombre de otro caballero templario que acompañaba al monarca Aragonés en la batalla de Las 0avas de Tolosa, Guillem Catell, comendador de Monzón, quien al igual que Pere de Montagut, formó parte del séquito de Pedro I, y le acompañó en la campaña de Ademúz en 1210 (91): / (Página 59) (…) nostro fracti Guillermo Catelli comendatori castri de Monte sono et fratribus eiusdem domus presentibus et futuris (…)”. Página 58. Cita (90). “(…) et confirmamos vobis dilecto frater Petro de / Monte Accuto, venerabili Magistro domus Milicie Templi in partibus Provinciae ey quibusdam Hispanie (…) fratre Aymerigo de Stuga tunc Comendatori / de Hosca et domini Milicie Templi dedimus in perpetuum, et custodiam… (Archivo Histórico 0acional, Ordenes Militares, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 584, nº 81) (…)”. (273). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla.16 de julio de 1212. La Orden del Temple en la jornada de las 0avas de Tolosa (1/1)”. Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias. Nº 6. Abril 2011. www.baucan.org Página 59. “(…) Ponç Mariscal, comendador de Miravet, fue otro de los integrantes del séquito de Pedro I, participando también en la campaña del Rincón de Ademuz, por lo que es muy probable que participara junto a Pere de Montagut, Guillem Catell y Aimerico de Stuga en la campaña de Las 0avas, ya que según Zurita, formaba parte del consejo convocado por Jaime I en 1218 (…)”. (274). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla.16 de julio de 1212. La Orden del Temple en la jornada de las 0avas de Tolosa (1/1)”. Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias. Nº 6. Abril 2011. www.baucan.org Página 59. “(…) Arnaldo Salomón, comendador de Huesca en 1210, es otro de los caballeros templarios que formaban parte de las tropas del rey en la campaña de Ademuz, aunque la última documentación donde aparece este caballero está fechada el 12 de marzo de 1211, documento por el 360


que P. de Conguis recibe de Aimerico de Stuga, comendador de los templarios de Zaragoza, 7.940 s., menos 3 óbolos en pago de los 1.024 áureos et “dimidium” alfonsinos que debía darle el rey (92). En este documento, Aimerico de Stuga aparece como “comendador domus Milicie Templi Cesarauguste”, es decir comendador de la Milicia del Templo en Zaragoza, mientras que Arnaldo Salomón lo hace como comendador de Huesca (93), cargo que ostenta, como hemos visto antes, Aimerico en junio de 1212, por lo que es probable que Arnaldo Salomón hubiera fallecido antes de la batalla de las 0avas, y más si tenemos en cuenta que ya en septiembre de 1211 existía otro comendador en Huesca (94). Este documento nos proporciona también el nombre de otros caballeros templarios, entre los que se encuentran los ya citados Pere de Montagut y Guillem Catell entre otros. Ramón Berenguer d´Ager, comendador de Gardeny, es otro de los templarios citados en el documento antes visto, y quien posiblemente también participó en Las 0avas, ya que nuevamente aparece citado en un documento fechado en mayo de 1213, mediante el cual Pedro el Católico le concede un mercado / (Página 60) público en Vilanova de Corbins, a celebrar los miércoles, y una feria anual de ocho días de duración, a celebrar a mediados de agosto (95). Guillem de Montrodón, quién sería maestre del Temple en la Corona de Aragón desde 1214, y tutor de Jaime I el Conquistador, fue otro de los que acompañó al rey Pedro a las 0avas, tal y como asegura Antoni Pladevall i Font (96). Guido, comendador del Temple en Palau, es otro de los posibles nombres que podríamos dar de los participantes templarios en las 0avas, ya que aparece varias veces documentado junto al monarca aragonés, estando fechado el último de ellos en noviembre de 1212, donde aparece junto a otros hermanos templarios, entre ellos Ramón de Balata, quién ostentó el cargo de comendador de Palau desde 1202 a 1207 (97) (…)”. Página 59. Cita (92). “(…) Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 382 (…)”. Página 59. Cita (93). “(…) comendator domus Templi Oscenses (…)”. Página 59. Cita (94). “(…) Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 404 (…)”. Página 60. Cita (95). “(…) Archivo de la Corona de Aragón, Gran priorato de Cataluña, San Juan de Jerusalén, Pergs., arm. 14, nº 14 (…)”. Página 60. Cita (96). “(…) Guillem de Mont-Redon, mestre del templo i tutot de Jaime I. Antoni Pladevall i Font (…)”. Página 60. Cita (97). “(...) 0otum sit omnibus quod ego frater Guido comendator Domus Milicie de palatio profiteor et recognosco tibi Petro mone/tario quod de directo ex lucro monete Barchinone pertinenti predicte Domui, ultra illa quatuor milia et nongentos / solidos que frater raimundus batala olim comendator

361


recepit, sicut continetur in duobus albaranis (...). Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergs.Pedro I, nº 436 (...)”. (275). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla. 16 de julio de 1212.La Orden del Temple en la jornada de las 0avas de Tolosa (2/2). Dalmau de Crexell.¿Héroe templario en las 0avas de Tolosa?”. Revista digital de la Asociación Baucán. Nº 7. Julio-agosto-septiembre. 2011. www.Abacusnum7.pdf Página 61. Dalmau de Crexell. “(…) En el momento que profundizamos en el estudio y en la documentación de los hechos ocurridos en la batalla de Las 0avas de Tolosa, nos encontramos con el nombre de un caballero que resuena con fuerza, sobre todo entre los investigadores e historiadores aragoneses y catalanes: Dalmau de Crexell, caballero ampurdanés al que nombramos anteriormente. Parece ser, según afirman algunos de estos, que el caballero Dalmau de Crexell, templario, participó activamente en la batalla de Las 0avas de Tolosa, siendo el organizador de la estrategia y del orden de combate de las tropas cristianas, indicando la posición y como debían de actuar los tres reyes cristianos participantes en la contienda. Pero comencemos por el principio, e intentemos seguir las pistas que nos dejan los documentos. Para ello vamos a seguir entre otros, los estudios que llevan por título “Genealogía y gestas de los condes de Crexell”, realizado por Rafael Torrent Orri, fundador de l’Institut d’Estudis Empordanesos y Cronista Oficial de la ciudad de Figueres en el año 1969, y que recibió el premio extraordinario en el Certamen Histórico-Literario del Palacio de Peralada en el año 1953, “Guerra e ideología en la España medieval: cultura y actitudes históricas ante el giro de principios del siglo XIII. Batallas de Las -avas de Tolosa (1212) y Muret (1213)” de Martín Alvira Cabrer, Universidad Complutense de Madrid, año 2000, y “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213) Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”, Institución Fernando el Católico (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza, año 2010, del mismo autor. La primera vez que encontramos el nombre de este personaje en los documentos, es siendo todavía un niño. En este documento, fechado el 28 de junio del año 1154, en evacuación hecha a la iglesia de Gerona, figura el nombre de Guillermo Ramón de Crexell, junto con su esposa Beatriz de -avata y sus hijos Guillermo, y Dalmacio (Dalmau). (91) / (Página 62) Anteriormente, en documento fechado en el año 1121, se firma un convenio entre Ramón Poncio de Melany y Ramón Arnaldo de Esponellá, por el que se acuerda que el hijo de Poncio de Melany, Guillermo Ramón, padre de Dalmau, y Arnaldo de Esponellá, se repartan amistosamente las utilidades de la castellanía de Crexell (92). Así pues, el nuevo señor de Crexell, Guillermo Ramón, siguiendo las 362


costumbres de la época, adopta el apellido de su feudo, Crexell, ya que así aparece en el año 1151 en documento por el cual el conde de Barcelona, cobra de “Guillermo Ramón de Crexell”, 20 puercos, 6 carneros, 2 ocas, 20 sextarios de pienso, 12 sextarios de vino, portes y servicios, ya que es señor directo de la heredad de Guillermo Ramón (93). Este es el comienzo del linaje de los Crexell. Aunque es cierto que el nombre de Dalmau de Crexell no aparece en las crónicas coetáneas a la batalla de las 0avas de Tolosa, como la del arzobispo de Toledo D. Rodrigo Jiménez de Rada, si seguimos la trayectoria del señor de Crexell a través de la documentación existente, vemos como es muy probable que sí participara en dicha batalla, ya que como antes dijimos, tuvo que ser un acontecimiento extraordinario, una campaña que ningún caballero quisiera perderse...y máxime si tenemos en cuenta las razones que dan algunos historiadores para hacer de Dalmau un caballero de la Orden del Temple. 0o debemos olvidar que la campaña de las 0avas fue declarada como cruzada por Inocencio III. ¿Pero por qué esa supuesta falta de información sobre los caballeros catalanoaragoneses en las crónicas de la jornada de Las 0avas de Tolosa? Veamos que nos dice Rafael Torrent al respecto: “Sobre la batalla de las -avas de Tolosa, el estudio de Ambrosio Huici, (Estudio sobre la campaña de las -avas de Tolosa, Anales del Instituto General y Técnico de Valencia. Vol. I, Valencia 1916), supera a todos los existentes, pues utiliza con sumo acierto las fuentes cristiana y árabes. Es una lástima que prescinda de los cronistas catalanes, hecho que minimiza la importancia de la aportación catalano-aragonesa.” También nos habla Torrent sobre Zurita, y el porqué de la falta de información sobre la participación catalana en sus Anales de la Corona de Aragón: “También Zurita (Anales de la Corona de Aragón, tomo I. Zaragoza.1669), a pesar de, su solvencia histórica, intenta refutar la lista de nobles catalanes dada por Tomic, que asistieron a la batalla de las -avas de Tolosa, con el pueril argumento de no constar estos nombres en la crónica del arzobispo de Toledo, Rodrigo Jiménez de Rada, uno de los principales protagonistas de dicha victoria, para dedicados sus escritos a ensalzar las gestas castellanas. Es / (Página 63) inexplicable que Zurita diga que la referida lista es excesiva cuando el cotejo de las crónicas castellanas y árabes, hecho por Huici, permite asegurar que acompañaron al rey Pedro el Católico unos tres mil caballeros con sus servidores.” Sin embargo y como ya vimos anteriormente, Zurita sí hace referencia a Dalmau de Crexell, aunque sea citando a Pedro Tomich. Desde luego Dalmau de Crexell debió de ser un poderoso señor, ya que en noviembre de 1179, junto con el vizconde Roger de Carcasona, firma un documento comprometiéndose 363


a no emprender ninguna acción contra Alfonso II de Aragón (94). También sabemos gracias al historiador 0arciso Feliu de la Peña, que Dalmau de Crexell participó activamente junto a Alfonso II en la conquista de Cuenca y en las campañas de Provenza y Valencia (95). Esta participación puede quedar ratificada en el testamento de este rey, fechado en diciembre de 1194, (96) firmando en dicho testamento entre otros testigos Guillermo de Crexell y el propio Dalmau, donde otorga una importante renta en vida a este caballero, sin duda debido a la ayuda prestada en sus campañas, donde dice textualmente: “Además quiero y mando que todas las antedichas donaciones se paguen de mis rentas en Tortosa y Ascón, de todas las rentas de Serós, de la mitad de todas las rentas de Tarragona, Cervera, Tárrega y Montsalvat, y de cada renta de Vilamajor, Tarrasa y Caldas y de Osor, después de la muerte de Dalmacio de Crexell...” (97). Por otra parte, este testamento será como veremos más adelante, una de las razones, a falta de documentación histórica que lo atestigüe, esgrimidas por algunos historiadores para hacer de Dalmau de Crexell un caballero templario. Por su parte, el arqueólogo y doctor en filología catalana Josép Morán Ocerinjauregui, en su “Estudis d´Historia de la Llengua Catalana” nos dice lo siguiente sobre Dalmau, aunque si es cierto que pone en duda su participación en la contienda: “Segons l´historiador Pere Tomich, Dalmau de Crexell tingué una actuació decisiva en la batalla de las -avas de Tolosa, pero no es segur que participés.” / (Página 64) También Rafael Torrent se basa en la crónica de Pedro Tomich para demostrar la presencia de Dalmau de Crexell en la batalla de las 0avas, quien dice que “Hubo entre los reyes de Aragón, Castilla y -avarra discrepancias por no ponerse de acuerdo sobre cual de sus ejércitos lucharía en vanguardia”. “empero concordarense que estiguessen a ordinació de un cavaller del Empordà, el cual appellaren per nom en Dalmau de Crexell que era lo pus savi cavaller y qui més haur seguit lo mon en lo noble art de cavallería”. Sin embargo, Rafael Torrent presta especial atención a la crónica de la batalla de las 0avas de Tolosa del historiador Gabriel Turell en su obra magna “Record”, escrita en el año 1476. Así pues, y aunque Torrent solo da a conocer apenas cuatro líneas de esta crónica, hemos decidido reproducir el texto completo de ella, ya que es bastante desconocida, y aporta algún que otro dato que, junto con el testamento del rey aragonés Alfonso II el Casto, servirá de argumento a los que apuntan sobre el origen templario de Dalmau de Crexell. “En l'any Mil CCxxxxviii passà en Spanya lo rey Miraboli de la Affrica, lo qual aportava en sa companyia xxx reys moros. Eren en nombre Cl milia combatents entre de péu e de cavall. Començà a fer grans damnatges al rey de 364


Castella e de Portugal, en tant que no podien resistir. Trameteren al Papa e al Emperador e al rey de França e al rey de Aragó e a tots los christians qu'els volguessen socorrer. Stant lo rey en Barcelona, rebé les lletres dels reys de Castella e de Portugal. Respós-los que lo mes prest que porie ell los socorreria; e tantost scriví a tots los barons e cavallers de son regne, encara scriví al comte de Foix, qu'el volguessen acompanyar a socorrer los reys de Spanya. Tots los senyors foren contents. Cobrada la resposta, lo rey fon molt content. Tantost lo rey cavalca e ana a Çaragoça de Aragó e amprà axí matex los aragonesos, e anaren-hi fort pochs. Sabent los barons e los qui devien anar que lo rey era en Aragó, partiren per seguir-lo. Lo comte de Foix partí ab molta gent de honor, de ses terres, en nombre D de cavall. Anaren de Catalunya tots los comtes qui disposició tenien, e ab ells tots los barons, cavallers, gentils homens, qui's trobaren dos milia e sis cents de cavall, gent lestada ab molta noblesa, e deu milia de peu. Partiren e foren molt prest a Çaragoça ab lo rey. E quant foren tots ajustats ab los del comte de Foix, foren tres milia e cent de cavall. Los aragonesos eren cinch cents de cavall e deu milia de peu. Entre tots foren iii milia DC de cavall e xx milia de peu. Partí lo rey e fonc junct ab los reys de Castella e de Portugal; empero lo rey de -avarra hi fon primer. Com quatre reys foren ajustats en la vila de Ubeda en lo regne de Castella, veren-se ab molta gent d'armes e de peu. Delliberaren de combatre ab los moros e darlos batalla. Entre los reys havia gran contrast de qui hauria l'avantguarda, e no s'en podien concordar. Foren de acort de star a ordinación de hun cavaller de Ampurdà qui havia nom en Dalmau de Crexell; qui era molt conegut per los reys e de gran proesa, e lo mes experimental de tota Spanya e savi en sos juys. Era home vell e no era ab algú dels reys, sino per sí matex. Quant lo cavaller hagué oyt los reys e les lurs rahons, comença ordenar les batalles. Dona al rey de Castella l'avantguarda / (Página 65) per tant com los moros eren en son regne; aprés, lo rey de Portugal; aprés, ordena lo rey de -avarra; e la reguarda al rey de Aragó. E lo dit rey en Pere resta descontent de la ordinació e monstra's felló contra lo seu cavaller en Dalmau de Crexell; e lo dit Dalmau, per honrar son rey, per quant era cátala, e fer-lo content, ordena-li una destresa de batalla. En la nit féu-li passar la meytat de la gent ab ell ab una bandera a soles de Sanct Jordi, e que lexas tota la sua gent ab lo comte de Rosselló, son cosingermà, ab totes les banderes, e per lo matí se trobara detras los moros, e guanyara gran honor, e que algú no'n sentís res. Lo rey cregué lo cavaller. E per lo matí lo rey de Castella ferí sobre los moros, lo rey en Pere ferí al detras, tots los reys feriren ab gran animo. Fon gran batalla. Los moros, qui's veren los christians detras, 365


començaren de rompre e voltar les cares, e per la industria del rey en Pere los moros foren romputs e vençuts. E en la batalla morí lo cavaller en Dalmau de Crexell, qui no volgué dexar son senyor. Lo rey en Pere fon naffrat, e al dit cavaller los reys li feren honrada sepultura, e feren-lo soterrar en el sglesia de Ubeda. E moriren dels moros sexanta milia. Feren lo botí de totes les valúes, e féu lo repartiment hun cavaller castella appellat don Pedro d'Alfaro, e dona primer al rey d'Aragó, seguint aprés al rey de -avarra, e aprés al rey de Portugal. Per lo rey de Castella tria una bella spasa a soles, presentant-li aquella ab la honra, dient que en son regne eren stats vençuts e que a la sua part no se sguardava altra cosa. Gran prudencia de cavaller! Dona la honra a son senyor e satisfeu algún tant les despeses als altres, donant los les valúes, pus per socorrer son rey eren venguts. Tots los reys s'en tornaren en ses terres. E venints'en lo rey en Pere, troba lo socors dels françesos que venia, e per lo dit rey los fon dit que ja era stada dada la batalla, comptant-los la manera; e per ço los francesos s'en tornaren.” (98)/ (Página 66). Pero a pesar de ser las crónicas de Turell y Tomich las elegidas por la mayoría de historiadores que intentan justificar la presencia de Dalmau en las 0avas de Tolosa, y para razonar la condición de templario de dicho caballero, hay otras crónicas, y no solo aragonesas y catalanas, que lo sitúan a la cabeza de los ejércitos cristianos, si bien es cierto que si a alguien hay que atribuirle la responsabilidad de autorizar y popularizar la gloria de Dalmau de Crexell, ese es Pere Tomich. Veamos como ejemplo algunas de ellas. Comencemos con una curiosa y poco conocida cita a Dalmau de Crexell, la que hace Ripoll a finales del siglo XIV en su “Genealogía Regem Aragonie et Comitum Barcinonae”, también conocida como “croniqueta”, donde ensalza la actuación de Dalmau, ya que como dice, gracias a Dalmau se obtuvo una gloriosísima victoria: “atque concilio Arnaldi de Crexell equitis del empurda gloriosissima Victoriam Reportavit”. Sigamos ahora con Gauberto Fabricio de Vagad, quien en su “Crónica de Aragón” (1499) dice lo siguiente: “…Y en especial el rey don Pedro el catholico, que vino primero que todos, y, reçebido con grand proçession y alegre, endemasia toda la gente y, sobre todos, el rey don Alfonso el octavo, que le tovo siempre por mucho fiel hermano, y bien como tal, le fue a valer en su tanta necessidad y afruenta con tres mil de cavallo. Y levo consigo tan esforçada y escogida cavalleria, que a la postre a un famoso cavallero de su casa, que se havia criado en las guerras de Francia y de Inglaterra, y llamavan, el noble don Dalmau Crexel, natural del Ampurdan; encomendaron los tres reyes el cargo del ordenar donde, como y en que parte hoviesse de se poner cualquier de los tres reyes. -o que cada qual de los reyes 366


no fuesse para ordenar la batalla y mas gente, si mas gente hoviera, mas porque pretendia qualquier que el devia levar la delantera, que no disputaban del / (Página 67) ordenar de la gente, que tantos y tan especiales cavalleros se falavan ahi, que fueran para ordenar mayor fecho, mas por ygualar los tres reyes, que de muy esforçados, magnanimos y valientes desseavan qual quier entrar el primero, tomaron pues este medio: que estoviessen al pareçer de aquel caballero, que por se haver fallado en tan grandes fechos en Francia y sentir muy discretamente de los fechos de la honrra, pensaron que lo miraria con gran discrecion. Y assi declaro el discreto cavallero: que el rey de Castilla, como principal en la causa, pues en su tierra y sobre lo suyo se dava la batalla, que devia entrar primero de todos y levar la delantera. Y que en el cuerpo de la batalla y en los cuernos diestro y siniestro devian ser puestos los fidalgos de Portugal con el rey don Sancho de -avarra, con toda su gente. Y que en la reguarda devia seguir el Rey don Pedro de Aragon, por ser el mayor amigo, y quasi compañero de armas, del rey de Castilla”. Por su parte, el historiador Berenguer de Puigpardines, en su “Sumari de la población d’Espanya” (h. 1470-1500), también cuenta como Dalmau de Crexell organizó los ejércitos cristianos, aunque en su crónica da un curioso detalle. Dalmau no se encontraba en el campo de batalla, y acudió al cabo de un mes después de haber recibido el mensaje. “E entrà en Castella e ajustaren-se los reys de Castella, e de -avarra e lo rey d’Arago en la ciutat d’Úbeda. Hi entre tots los tres reys se mes altercació qui hauria la davantguarda. E com sobre açó no•s poguessen acordar ni avenir, per quant cascú dels dits reys volia la dita davantguarda, foren de acort que aquesta qüestió fos mesa en poder de un cavaller, lo pus sabent e lo pus pràtich que•s sabés en Espanya. E lavós, fonch tramès per En Dalmau de Crexells, qui estava en Empurdà, qui era lo pus entés en fet d’armes que fos en Espanya. E de continent, fonch trames misatger al dit cavaller En Dalmau de Crexells, e founch aribat al camp dels Quatre reys dins un mes. E aquí los reys li digieren lur contesa, en especial lo rey En Pere d’Aragó, qui mes refertegava que sua devia ésser. E oyt a tot los dits reys e les rahons de cascú, los dix que si ells volien que ell los ordenàs les batalles per quant s’i era trobat moltes vegades, que ell los trauria de contrast. E los dits reys foren contents” (99). Pero como dijimos más arriba, no solo los cronistas e historiadores aragoneses y catalanes se hicieron eco de las glorias del caballero Dalmau de Crexell. El historiador y escritor zamorano, Florián de Ocampo, cronista de Carlos V, cuenta el episodio de las 0avas en su “Crónica General de España” (1527): / (Página 68) “Deseando cada rey los primeros encuentros con los moros, dejaron al caballero 367


ampurdanes, Dalmau de Crexell anciano y tenido por extremado y práctico en actos de guerra, que ordenase las haces. Dio a Alfonso, la vanguardia por principal y por ser suya la conquista.; al de -avarra, el centro, y al de Aragón, la retaguardia; así fueron desde Alarcos hasta el lugar de la batalla”. Por su parte, el padre jesuita Juan de Mariana, toledano, nacido en Talavera de la Reina, en su “historia de España” (1592) cuenta su versión de los hechos, eso sí, especificando que son los historiadores de Aragón quienes los dicen: “Ante todos se señaló Dalmau de Crexell, natural de Ampurias, de quien dizen los historiadores de Aragón que por el grande conocimiento que tenía por las cosas de la guerra, y singular prudencia, ordenó los hazes para la batalla”. También, como ya vimos anteriormente, el aragonés Jerónimo Zurita, en sus “Anales de la Corona de Aragón” (15621580), hace referencia a las fuentes aragonesas, en este caso a Tomich, a la hora de hablar de Dalmau de Crexell: “Dejan en poder de don Dalmau de Crexel de Ampurdán, ordenar el ejército; y cómo lo ordenó. Pedro Tomich y otros que le han seguido, hacen mención que habiendo gran diversidad entre los reyes sobre el ordenar la batalla, porque cada uno quería señalarse y aventajarse en aquella jornada, fue entre ellos acordado de estar a lo que ordenase un caballero del Ampurdán llamado don Dalmau de Crexel, que afirma este autor que era el más sabio y experimentado que ningún otro caballero que en España hubiese. Y que estando ausente fue por aquella diferencia al campo y ordenó que la avanguarda se diese al rey de Castilla por ser la guerra en su tierra; y al rey de Aragón dio la retaguardia.” Igualmente el historiador palentino Modesto la Fuente, nos habla de Dalmau en su “Historia General de España” (1877): “Todos querían pelear en vanguardia; todos querían pertenecer a las primeras filas; el aguerrido veterano Dalmau de Crexell, catalán del Ampurdán, fue el encargado de ordenar los hazes”. Como vemos, todas las crónicas siguen un mismo guión, quizás sacado de un poema, que a finales del siglo XIII prosificó en su “Crónica” (1282) el historiador catalán Bernat Desclot, si bien es cierto que en ambos casos, en el poema y la posterior prosificación de Desclot, es el Rey D. Pedro quien toma la decisión y la iniciativa; en ninguno de los dos casos nombra a Dalmau de Crexell. “Quan lo rei de Castella e els altres reis de tota l’altra gent hagren vist lo portamení del feit d’armes, e la proea e lardiment del rei d’Aragó, e saberen lo feit dels tres-cents cavallers e dels dos-cents ballesters a cavall que havia trameses ferir en la reraguarda del sarrains, dixeren e atorgaren que per Deu e / (Página 69) per ell eren estats vençuts los sarrains. e havíen gasanyada la batalla. Per què el reí d’Aragó hac lo preu de feit d’arrnes e de cavallería d’aquella batalla”. Esta versión de 368


Desclot, es seguida por otros autores, como Joan Francesc en su “Llibre de les -obleses dels Reys” (1350-1400), manuscrito 487 de la Biblioteca de Cataluña, o en la crónica del gobernador general de Orihuela Pere Maça, (1430): “e fón donada la devantera al dit rey en Pere, lo qual feu abrir lo camí per un bosch qui exia en les spatles dels moros. E començada la batalla isqueren los que eren en lo aguayt e feriren en les spatles d’aquells e tren desbaratats e vensuts los moros en l’any MCCXII”. Este mismo relato se repite en los manuscritos 82 de la Crónica Universal Catalana (1425) que se encuentra en la Biblioteca de la universidad de Barcelona, y en otro manuscrito de esta misma crónica (1427) que se encuentra en la Biblioteca 0acional de Madrid, tal y como apunta D. Martín Alvira Cabrer en su tesis doctoral “Guerra e ideología en la España medieval. Cultura y actividades históricas ante el giro de principios del siglo XIII. Batallas de las -avas de Tolosa (1212) y Batalla de Muret (1213). Apunta D. Martín Alvira Cabrer que: “La preparación de esta maniobra puede ser verosimil, pues se ajusta al comentario del Arzobispo Jiménez de Rada sobre las tropas que el rey de Aragón situó en su flanco (in ultima fuit ipse cum aliis magnatibus regni sui, similiter et in collaterali acie alios de suis nobilibuscollocauit, HRH lib. VIII, cap Viiiii, p. 271). En su caso, no haría mas que insistir en la destacada participación del rey Pedro en la victoria de 1212 que observan otras fuentes...sería mas tarde Pere Tomic quien incorporó la figura de Dalmau de Creixell para sustituir a Pedro el Católico como factotum de la victoria...”. Como podemos comprobar a partir de toda la documentación aportada hasta el momento en torno a Dalmau de Crexell, no hay ninguna duda de que fue una persona influyente y allegada a Pedro el Católico, por lo que es muy posible que sí participara en la batalla de las 0avas de Tolosa, pero también es cierto que aparece en las crónicas sobre esta batalla muy tardíamente, ya que como apunta Alvira Cabrer fue Tomich el primero en citar su nombre en el año 1438. ¿Encontró Pere Tomich alguna documentación en la que se afirmara tajantemente la participación de Dalmau en las 0avas de Tolosa y su actuación ordenando las tropas cristinas, o por el contrario este caballero ampurdanes jamás participó en la contienda y su aparición en la historia es debida a un exceso de “patriotismo regional” tal y como asegura D. Bernardino García Conde en su estudio?100 / (Página 70) Lo cierto es que la participación de Dalmau en Las 0avas de Tolosa es aceptada por gran cantidad de investigadores e historiadores, dando una credibilidad total a las fuentes de Pere Tomich, o en su caso a Gabriel Turell, como afirma Rafael Torrent Orri. Pero Torrent Orri aún va más allá, ya que además de asegurar que Dalmau de Crexell participó en la batalla de 369


las 0avas de Tolosa y que fue el organizador de la estrategia cristiana, (sobre la participación de Dalmau aporta una serie de nombres de caballeros ampurdaneses que si participaron en ella, entre ellos el Conde de Ampurias, Hugo IV o Guifredo de Rocabertí), hace de Dalmau un caballero templario: “Dalmacio de Crexell no necesita galardones prestados para su gloria. Le bastan los suyos de verdad. Qué Dalmacio de Crexell mereció de los reyes de Castilla, Aragón y -avarra la confianza y el honor de ordenar sus ejércitos? Es posible que además del prestigio de su valor, ancianidad y sabiduría en el arte de guerrear, hubiera otro influjo: el de pertenecer a la Orden del Temple, entonces en pleno poderío. Extendida por todos los reinos cristianos era muy adecuada para mediar en las divergencias de los tres reyes .Bueno será recordar que esta Orden, a la ver religiosa y militar, obedecía al Papa, y fue Inocencio III el paladín espiritual de la Cruzada. Es factible que fuesen los magnates de la iglesia presentes en la campaña, presididos por el legado pontificio Arnaldo, arzobispo de -arbona; los que indicaran, para mediar en la disputa, un caballero neutral, entendido, y de su confianza. -adie como los templarios, por su maestría guerrera y su adhesión a la iglesia, podía presentar un personaje más indicado. He aquí como pudo nacer la misión confiada a Dalmacio de Crexell. ¡Lastima que falte la prueba concluyente que asegure su condición de Templario! P. Vayreda, en las únicas ocho líneas que su referida obra dedica a Dalmacio de Crexell expone: “Era cavaller de l’Ordre del Temple” (Archivo Prioral de Lladó: pergamino original – P. Vayreda Olivas, “EL Priorat de Lladó i les seves filials”. Barcelona. 1930, pags. 174-176). Pero la referencia documental que hace (Feliu de la Peña, Anales de Cataluña. Tomo II, pgs. 22 y 23) nada dice sobre el particular, ni en dicha obra ni en toda la obra. Creemos que basa su afirmación en simples indicios. Ignoramos cuales son, pero los nuestros, nos conducen a la misma creencia de Vayreda, aunque el estudio de las obras, sobre los templarios, de Bruguera (Historia General de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple, Barcelona, 1888), y Miret y Sans (Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya. 1910) ha sido sin hallar la confirmación deseada”. / (Página 71). Pero no solo Torrent Orri se aventura a hacer templario a Dalmau de Crexell. José Grau, en su estudio que lleva por título “Hallazgos Arqueológicos en Borrassá. 0otas sobre la casa señorial de los Creixell”, dice lo siguiente: “...me surgió lo que dice J. Pella y Forgas en su Historia del Ampurdán, a saber que en virtud de la orden de excomunión de los templarios, dada por Alemany d’Aiguaviva, obispo de Gerona, fueron desenterrados entre otros Dalmau de Crexixell, el héroe de la batalla de las -avas de Tolosa. “ 370


Como vemos, José Grau da por hecho que Dalmau de Crexell fue templario, al ser desenterrado, supuestamente, tras la orden de excomunión de los templarios. Y decimos supuestamente, por que si sobre la actuación de Dalmau en Las 0avas de Tolosa planea la duda y la confusión, no menos conflictiva es la fecha de su muerte y el lugar de enterramiento, ya que aunque la tradición popular proclame la muerte de Dalmau de forma heroica en el campo de Batalla de Las 0avas, no existe ninguna documentación que lo asegure. Y parte de culpa de esta confusión la tiene la aparición en escena de otro caballero, llamado Dalmau (II) de Crexell, quien al parecer fue sobrino del Dalmau (I) según la genealogía que aporta a este respecto Rafael Torrent Orri. Sin embargo, si es cierto que varios historiadores e investigadores no distinguen entre dos Dalmau de Crexell, sino que afirman que solo existió uno, tal y como apunta Martín Alvira Cabrer : “Estamos, pues, ante una cuestión todavía por resolver. Más aún si se tiene en cuenta que la presencia de Dalmau de Creixell en la batalla de Las -avas de Tolosa y su muerte heroica en 1212 no están confirmadas por las fuentes de la época. De hecho, especialistas de la talla de Miquel COLL I ALE-TOR- (Gran Enciclopedia Catalana, vol. 5, Barcelona, 1973, p. 721) y Thomas -. BISSO- (varias obras) no distinguen entre dos Dalmau de Creixell, sino que se refieren a un solo personaje.” Continúa Martín Alvira Cabrer diciendo que: “Los documentos reales que aquí aportamos no aclaran las cosas: Dalmau I aparece desde 1197, siendo muy notable su presencia junto al rey en 1198 y 1209 y algo menor en 1200, 1205 y 1211; Dalmau II aparece mucho menos, si bien consta en un documento de 1198, otro de 1210, dos de 1211 y uno de 1212. Por otro lado, si bien no estamos en condiciones de desmentir las identificaciones de Dalmau II que hace TORRE-T, en ocasiones nos sorprende cómo pudo distinguir a uno de otro en documentos casi simultáneos que no ofrecen ningún dato alusivo al parentesco del personaje.” Lo que si resulta al menos curioso es que en el testamento de Dalmau II de Crexell fechado el 27 de noviembre de 1220, este haga diversas donaciones a la Orden del Temple. (101) / (Página 72) Continuando en la búsqueda de más atribuciones templarias a la figura de Dalmau nos topamos con La Enciclopedia Catalana, (Fundación Enciclopedia Catalana, www.enciclopedia.cat), que en su artículo sobre Borrasá dicen textualmente: “El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l'estratègia de la batalla de Las -avas de Tolosa el 1212. L'anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d'Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de 371


Pontós.” Curiosamente, vemos como hablan de Dalmau como “cavaller templer”, y sin embargo, ponen en duda que dirigiera la estrategia de la batalla, “...sembla que dirigí l´estrategia de la batalla...” Pero veamos otro ejemplo más. Carles Frigola, en su trabajo titulado “El castell de Creixell i els templers empordanesos”, dice lo siguiente: “La familia Crexello (que va pendre el nom de la castellanía) tingué diversos membres que jugaren un paper molt important durant els regnats d’Alfons el Cast i Pere el Catolic, comtes de Barcelona. Dalmau de Creixell fou un cavaller templer que comanà les tropes de d’Alfonso de Castella, Sancho de -avarra i Pere d’Aragó en la batalla de Las -avas de Tolosa...” Volvamos ahora a “Genealogía y Gestas de los Condes de Crexell” de Rafael Torrent Orri y veamos cuales son las razones que esgrime para convertir a Dalmau en Templario, e intentemos ver que hay o no de cierto o en sus afirmaciones. Dice Rafael Torrent a este respecto: “-uestros indicios son los siguientes: a)- Dalmacio de Crexell fue un segundón, sin esposa e hijos conocidos. Confirma su falta de descendencia la cláusula testamentaria de Alfonso I, antes comentada, al señalar el pago de ciertas donaciones con el importa de unas rentas “después de la muerte de Dalmacio de Crexell”. Estado de soltería muy a propósito para ser caballero templario. b)- Record, de Gabriel Turell, cuenta, como vimos oportunamente, que Dalmacio de Crexell, en las -avas de Tolosa, “no era ab algú dels reis, sino per si mateix”. Los caballeros templarios no estaban sujetos al poder de los reyes, gozaban de absoluta independencia y luchaban por la causa de su orden. c)- Siempre hubo íntimas relaciones entre los templarios y los nobles de Crexell, puestas de manifiesto en el testimonio de diversas donaciones que varios de sus miembros hacen a la Orden del Temple, así como el entierro de Dalmacio II, el de Muret, realizado en la comanda que dicha orden tenía en San Lorenzo de las / (Página 73) Arenas (Foxa). (E. Claudio Girbal- La Comanda del Temple de Ayguaviva. Artículo de la “Revista Gerona”. Tomo VI, año 1887. Pags. 257-264).” Efectivamente, es bajo el mandato de Roberto de Craón, cuando la Orden del Temple consigue mediante la bula Omne datum optimum concedida por Inocencio II el 29 de marzo de 1139, la creación de “capellanes para el servicio litúrgico y religioso de las casas de la Orden”, es decir, eximir al Temple de toda jurisdicción episcopal, poniéndose así únicamente bajo la tutela del Papa. 0i siquiera el Patriarca de Jerusalén, ante quien los caballeros fundadores habían hecho sus votos, tenía autoridad sobre la Orden. Del mismo modo, los 372


caballeros y miembros de la orden solo debían responder ante su maestre, que sería uno de ellos, elegido por el capítulo sin ninguna presión de los poderes seculares. ¿Pero realmente Dalmau de Crexell no estaba con ninguno de los reyes, o por el contrario si se encontraba en las huestes de Pedro I? Creemos que gracias a un documento de disposición de testamento del vizconde de Rocabertí, el cual veremos más adelante, podemos dar una respuesta más o menos aproximada. En cuanto a la relación de los Crexell y el Temple, efectivamente siempre estuvieron en contacto, ya que o bien fueron testigos, o bien realizaron diversas donaciones al Temple, tal y como señala Torrent. La primera referencia a ello la encontramos en un documento fechado el 4 de febrero de 1189, documento de donación hecho por Ramón de Melany y su esposa Sansimonda a favor de Rudeo de Venviure, comendador del Temple en Cedaria y Mas Montades. Guillermo de Crexell actua como uno de los firmantes (102). En varias ocasiones más aparecen los Crexell relacionados directa o indirectamente con la Orden del Temple. Pedro de Crexell es testigo en Teruel de la devolución de Tortosa a los templarios en septiembre de 1210, así como de varias donaciones realizadas en noviembre de ese mismo año a dicha orden por los servicios prestados (103). Veamos ahora otro documento que relaciona a los Crexell y a la Orden del Temple. En este caso es el propio Dalmau de Crexell, quien asesora a Pedro I el Católico sobre el litigio entre los templarios y los habitantes de Tortosa el 1 de enero de 1199104. Sobre este documento, dice Torrent: “El hecho de no firmar esta vez el documento Dalmacio de Crexell por su condición de árbitro hace suponer que entonces no era aún caballero templario”. Por otra parte, al igual que Torrent muestra estos documentos como prueba de la supuesta buena relación de los Crexell con el Temple, y los utiliza como / (Página 74) argumento para la posible entrada de Dalmau en la orden, lo mismo se podría hacer para confirmar que este caballero jamás profesó en la orden. Resulta al menos curioso, que en todos y cada uno de los documentos en los que firma Dalmau de Crexell, nunca lo haga en calidad de “fratribus Templi”, incluso en fechas ya cercanas a la batalla de Las 0avas de Tolosa. Rafael Torrent, citando a Miret y Sans, nos muestra otro escrito más, el cual parece ser el último documento donde aparece Dalmau de Crexell como testigo o firmante: “El rey Pedro certifica, en Perpiñan, a 9 de enero de 1211, deber a Guillermo de Crexell 23.108 sueldos, con el testimonio de sus hermanos Dalmacio y Pedro prestados (Itinerario del Rey Pedro I, Miret y Sans, 1905-1906”. Pero nada más lejos de la realidad. Si revisamos la obra de Miret y Sans a la que constantemente acude Torrent para mostrar los documentos en los que aparecen de una u otra forma los Crexell, nos encontramos con 373


otro documento fechado el 24 de febrero de 1211, en el cual Pedro I reconoce los servicios prestados por los habitantes de Vilafranca, otorgándoles los mismos privilegios que un año antes había otorgado a los habitantes de Perpiñán: (105) “Datum Perpiniani VI kalendas marcii per manum Columbi notarii nostri anno Dominice incarnationes MCCª decimo”, siendo testigos “domnus -unus Sancii, Uch, conde de Empuries, Ramón Folch de Cardona, Guillem de Cervera, Guillem de Montcada, Guillem de Castellnou, Guillem de Crexell, Dalmau de Crexell, Guillem de Cante, Pons de Vernet, Arnau de Fuxá, Asalit de Gudal, Martí de Cante, Pons de Eril y otros.” 0uevamente figura como testigo Dalmau de Crexell el 11 de Marzo de 1211, cuando el rey reconoce una deuda de 13.000 sueldos a favor de Arnau de Fuxá. “Datum Barchinone Vidus marcii, per manum Colombi notarii nostri et mandato nostro et ipsius scripta a Bonanato sub anno Dominice MCCº decimo” (106). En el Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergs. Pedro I, n.º 422, encontramos otro interesante documento, fechado el 28 de mayo de 1212 en el cual Guillem de Creixell dispone su testamento antes de partir a la campaña contra los sarracenos, entregando su cuerpo, su caballo y sus armas a la Orden del Temple. “Qu[oni]am nemo absque ordinacione rerum suarum existere debet, idcirco, in Christi nomine, Ego Guillelmus de Crexello, pergens ob honorem Dei et tocius Ecclesie [c]a/tolice ad defendendum populum sanctum Dei, facio meum / (Página 75) testamentum in quo eligo manumissores, scilicet dompnum Petrum abbatem Sancti Joannis et Ra[i]/mundus de Tenrariis et Raimundum de Castlar et Ademar de Miraies [...]. / In primis dimitto corpus meum Milicie Templi, cum meo equo et garnidone et armis et cum omnib[us] / aparatibus meis Milicie. [...]. / Actum est hoc .V. kalendas iunii Anno a -ativitate Christi .M.º.CC.º.XII.º. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello, qui propia manu firmavi et firmare / rogavi. Sig[signo]num Raimundi de Castlar. Sig[signo]num Ademarii de Miraies. Hoc sig[signo]num scripsit R. Tenrariensis .PETRUS ABBAS SIG[signo]-UM . -otarius iudex Guillelmus Tenrariensis. GERALDUS Presbyter hoc scripsit iussu E. Tenrariensis et in .III. linea rasit et emendavit [espacio en blanco] die et anno quo [signo] supra.” Pero es en el magnífico trabajo de Martín Alvira Cabrer, “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213) Documentos, Testimonios y Memoria Histórica” donde encontramos un documento que pude ser crucial para intentar saber si Dalmau de Crexell participó en la batalla de Las 0avas. En este documento, podemos ver a Dalmau de Crexell como testigo del testamento dispuesto por Jofré, vizconde de Rocabertí en el momento de partir junto a Pedro I a la batalla de Las 374


0avas. El documento está fechado el 3 de junio de 1212.107 “[…] ego Gaufridus, vicecomes de Rochabertini, vadens in exercitum cum domino Rege Aragonum ad bellum contra sarracenos, meum facio testamentum.[...] Actum est hoc .III. mense iuniii Anno Incarnatione Domini.M.º.CC.º. duodecimo. [Testigos:] Artallus de Fuxa, Bernardus Durriolus, Raimundus de Portu, Dalmatius de Crexello, Guillelmus Surdi, Poncius de Capmam, Guillelmus de Espaler, Guillelmus de Mulnel, Dalmacius de Rochabertino, filius iamdicti Gaufredi. R[aimundus] Terrachonensis archiepiscopus. R. de Licecia.” La participación del vizconde de Rocabertí en la batalla es más que probada. De hecho, murió en ella, tal y como podemos ver en la lápida sepulcral de su época, donde dice que “murió gloriosamente en la batalla de Úbeda”, y de la que dice Torrent Orri “…procedente del monasterio de Vilabertran, hoy se halla colocada en un altar lateral de la iglesia del Carmen, adscrita al palacio de Peralada.” ¿Quizás este sea el documento que tanto se ha buscado y que pueda demostrar que Dalmau de Crexell sí participó en la batalla de Las 0avas de Tolosa?. / (Página 76) Si estaba como testigo en esa disposición del testamento del vizconde de Rocabertí en el momento en el que iba a partir junto con el rey aragonés a la batalla, es porque sin lugar a dudas Dalmau se encontraba junto a Pedro I, y por tanto le acompañaba en su expedición. De hecho resultaría más que curioso que su hermano Guillermo de Crexell si participara en la batalla de las 0avas, incluso hiciera testamento a favor de la Orden del Temple, y Dalmau se quedara ajeno a esta campaña. Sabemos que Pedro I se encontraba ya en Toledo el día 16 de junio de 1212, gracias a dos documentos que nos da a conocer Joaquin Miret y Sans en su “Itinerario del rey Pedro I de Cataluña, II en Aragón”, dos documentos curiosamente relacionados con la Orden del Temple, al parecer poco conocidos y bastante interesantes (dice Miret i Sans que son “dos preciosos documentos, que no vió Zutira ni han conocido los historiógrafos posteriores). El primero de ellos es la concesión a los templarios de una heredad en Robres, “Datum in exercitum inuxta Toletum XVII Kalendas iulii per manum Ferrari notarii nostri...Era MCCº quinquagesima. Y la segunda es la concesión y confirmación al Temple, por Pere de Montagut, maestre en Provenza y España, de “illos duos denarios quos pro custodia siue guarda monetenostre jacense in cadem moneta in singulis marchis argenti operatis fratre Aymerigo de Scuga tunc comendatori de Oscha et domui milicie Templi dedimus in perpetuum et custodiam siue guardam et cunnos omnes siue paria cunnorum et pensum et assagium et computum ipsius monete et ominie eciam alia quacumque dedimos uel assignauimus... memorato fratre Aymerigo de Scuga et domni 375


Milicie...Datum in exercitu iuxta Toletum XVII Kalendas iulii poer manun Ferrerii nostri notarii et mandato nostro et ipsius scripta a Berengario de Parietibus sub Era MCCª quinquagesima. Signum Petri Dei gratia regis Aragonis comitis Barchinone...Huius rei sunt testes, Garsies Romei, Eiximenus Cornelii, Açnarius Pardi, Petrus Auones, Arnaldus de Alaschone, Guillelmus de Cervaria, Raymundeto de Cervaria, Berengarius de Peramola, Gillelmus de Terragona, Petrus de Mur, Petrus de Clusa”. Después de haber visto toda la documentación existente sobre Dalmau de Crexell, no podemos afirmar con rotundidad que participara en la batalla de Las 0avas de Tolosa, aunque es muy probable que sí lo hiciera. Mucho menos probable es que fuera un caballero templario tal y como asegura Torrent Orri, ya que como hemos visto casi siempre se encontraba junto a Pedro I, incluso en fechas muy cercanas a la batalla de las 0avas, además de resultar curioso que en ninguno de los documentos firmados lo hiciera en calidad de templario. / (Página 77) Y para reforzar lo dicho, aún podemos encontrar un documento más, fechado el 21 de mayo de 1212, por el cual Dalmau de Creixell dona a la iglesia de Sant Martí Saserra la mitad del diezmo de la parroquia y funda allí un beneficio.108 Esta donación la realiza Dalmau en su propio nombre, por lo que difícilmente podría ser Dalmau en esa fecha un caballero templario. De todos modos no es el objetivo de este artículo el afirmar o desmentir tanto la participación de Dalmau de Crexell en la batalla de Las 0avas, como su calidad de caballero templario, si no el dar a conocer una serie de documentación existente sobre este personaje, para que, como dijimos al principio, cada uno extraiga sus propias conclusiones (…)”. Página 61. Cita (91). “(…) Cartulario de Carlomagno, folios CLXIII y CLXIIII. Archivo Diocesano de Gerona (…)”. Página 62. Cita (92). “(…) pergamino nº 136 de Ramón Berenguer III, Archivo de la Corona de Aragón (…)”. Página 62. Cita (93). “(…) escritura nº 233 de Ramón Berenguer III. Archivo de la Corona de Aragón (…)”. Página 63. Cita (94). “(…) Historia de Cataluña, Tomo III, Víctor Valaguer. 1886 (…)”. Página 63. Cita (95). “(…) Anales de Cataluña, tomo II. 1709 (…)”. Página 63. Cita (96). “(…) pergamino nº 700 de Alfonso II, Archivo de la Corona de Aragón (…)”. Página 63. Cita (97). “(…) Rafael Torrent Orri, Genealogía y gestas de los condes de Crexell (…)”. Página 65. Cita (98). “(…) “En el año 1212, pasó a España el rey Miraboli de África, el cual llevaba en su compañía 30 reyes moros. Eran en número 150 mil combatientes entre de a pie y de caballo. Comenzó a hacer grandes daños al rey de Castilla y de Portugal, en tanto que no podían resistir. Transmitieron al Papa y al Emperador y al rey de Francia y al rey de Aragón y a todos los cristianos que los quisieran 376


socorrer. Estando el rey en Barcelona, recibió las letras del rey de Castilla y de Portugal. Les respondió que lo mas presto que pudiera el los socorrería; y escribió a todos los barones y caballeros de su reino, todavía escribió a conde de Foix, que lo quisiesen acompañar s socorrer los reyes de España. Todos los señores fueron contentos. Cobrada la respuesta, el rey fue muy contento. El rey cabalgó y fue a Zaragoza de Aragón y amparó allí mismo a los aragoneses y fueron con el poco fuertes. Sabiéndolo los barones y los que debían ir que el rey estaba en Aragón, partieron para seguirlo. El conde de Foix partió con mucha gente de honor, de sus tierras en número de 500 de a caballo. Fueron de Cataluña todos los condes que a disposición tenían, y con ellos todos los barones, caballeros gentiles hombres, que se encontraban 2600 de a caballo, gente de mucha nobleza, y 10 mil de a pie. Partieron y fueron prestos a Zaragoza con el rey. Y cuando estuvieron todos juntos con los del conde de Foix, fueron 3100 de caballo. Los aragoneses eran 500 de acaballo y 10 mil de a pie. Entre todos fueron 3600 de a caballo y 20 mil de a pie. Partió el rey junto con los reyes de Castilla y Portugal. Pero el rey de 0avarra fue el primero. Como cuatro reyes fueron juntos en la villa de Úbeda en el reino de Castilla, viéronse con muchas gentes de armas y de a pie. Deliberaron de combatir a los moros y de darles batalla. Entre los reyes había gran contraste de quien iría en la vanguardia, y no se ponían de acuerdo. Fueron de acuerdo de estar a las órdenes de un caballero del Ampurdá que tenía el nombre de Dalmau de Crexell; que era muy conocido por los reyes y de gran proeza, y lo más experimentado de toda España y se sabía en su juicio. Era hombre viejo y no iba con ninguno de los reyes, sino por si mismo. Cuando el caballero oyó a los reyes y sus razones, comenzó a ordenar la batalla. Dio al rey de Castilla de vanguardia, por tanto los moros estaban en su reino, después el rey de Portugal; después ordenó al rey de 0avarra; y en la retaguardia el rey de Aragón. Y el dicho rey Pedro se mostró descontento de la ordenación y se mostró felón contra su caballero Dalmau de Crexell; y el dicho / (Página 66) Dalmau, para honrar a su rey, por cuanto era catalán, y hacerlo contento, le ordenó una destreza para la batalla. En la noche, le hizo pasar la mitad de su gente con el y con una bandera solo de San Jordi, y que dejara toda su gente con el conde de Rosselló, su primo hermano y todas las banderas, y por la mañana se encontraría detrás de los moros, y ganaría gran honor y que algunos no sentirían nada. El rey creyó al caballero. Y por la mañana el rey de Castilla hirió sobre los moros, el rey Pedro hirió por detrás, todos los reyes hirieron con gran ánimo. Fue gran batalla. Los moros, que se vieron detrás comenzaron a romper y a volver las caras y por la empresa de rey Pedro los moros 377


fueron rotos y vencidos. Y en la batalla murió el caballero Dalmau de Crexell, que no quiso dejar a su señor. El rey Pedro fue a el, y al dicho caballero los reyes le hicieron honrada sepultura, y lo hicieron enterrar en la iglesia de Úbeda. Y murieron de los moros 60 mil. Hicieron el botín de todos las valías, e hizo el repartimiento un caballero castellano llamado D. Pedro d´Alfaro, y dio primero al rey de Aragón, seguido después al rey de 0avarra, y después al rey de Portugal. Para el rey de Castilla eligió solo una bella espada, presentando aquella con la honra, diciendo que en su reino habían sido vencidos y que a su parte no se guardaba otra cosa. Gran prudencia la de este caballero! Da la honra a su señor y satisface otro tanto la los otros, dándoles las valías, pues por socorrer a su rey eran bien venidos. Todos los reyes se volvieron a sus tierras. Y viniéndose el rey Pedro encontró el socorro de los franceses que venían, y por el rey les fue dicho que ya estaba hecha la batalla, contándoles la manera; y por eso los franceses se volvieron” (…)”. Página 67. Cita (99). “(…) “Y entró en Castilla y juntáronse los reyes de Castilla, y de 0avarra y el rey de Aragón en la ciudad de Úbeda. Y entre los tres reyes hubo altercados por quien estaría en la vanguardia. Y como sobre esto no pudieron acordar ni avenir, por cuanto cada uno de los dichos reyes quería la delantera, fueron de acuerdo que esta cuestión fuera puesta en poder de un caballero, el más sabio y práctico que se sabe en España. Y así, fue transmitido mensajero a dicho caballero Dalmau de Crexell, y llegó al campo de batalla de los cuatro reyes antes de un mes. Y aquí los reyes le dijeron su contienda, en especial el rey de Aragón, quien más reclamaba de suya debía ser. Y oídos a dichos reyes, y las razones de cada uno, les dijo que si ellos querían, él los ordenaría en la batalla, para cuando fueran encontrado muchas veces, que él los sacaría de discrepancia. Y los dichos reyes fueron contentos.” (…)”. Página 69. Cita (100). “(…) “Investigaciones histórico-militares. Estudio crítico-histórico sobre Dalmacio de Crexel, supuesto general en jefe de las fuerzas cristianas en la batalla de Las 0avas de Tolosa”.1912 (…)”. Página 71. Cita (101). “(…) Archivo Diocesano de Gerona, pergaminos de la Mitra (…)”. Página 73. Cita (102). “(…) Archivo de la Corona de Aragón, pergamino 505 de Alfonso I (…)”. Página 73. Cita (103). “(…) Itinerario del Rey Pedro I, Miret y Sans, 1905-1906 (…)”. Página 73. Cita (104). “(…) Miret y Sans, Itinerario del Rey Pedro I. Boletín de les Bones Lletres de Barcelona, 1905 (…)”. Página 74. Cita (105). “(…) Cartulario del archivo municipal de Vilafranca (…)”. Página 74. Cita (106). “(…) pergamino 981 de Pere I, Archivo de la Corona de Aragón (…)”. Página 75. Cita (107). “(…) Arxiu Comtal de Peralada o Arxiu Son Vida, Armari C, Prestatge 7, MCML (…)”. Página 77. Cita (108). “(…) 378


Archivo Diocesano de Gerona, Pergamins de la Mitra, cal. 1, n.º 98 (…)”. (276). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2547, 2548. Linaje de Ermengarda, vizcondesa de 9arbona. Templaria. Documento IX. “(…) 1196, 30 d´abril. Ermengarda, vescomtessa de 0arbona, fa testament. [1] Elegeix sepultura al cementiri de Santa Maria del Masdéu. Llega als templers el seu castrum d´Albars així com tots els drets relacionats / (Página 2548) amb la senyoria d´aquest territori. [2]Llega als templers de perièrs el seu castrum de Corsdan amb els seus drets de senyoria. [3] Llega el castrum de Perinhan als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. [5] Totes les seves altres possessions aniran al seu nebot, el comte Pedro [de Lara], o, si aquest se´n revelés indigne, al comte Raimon [de Tolosa]. (…) Ermengards domina de -arbona (…) Primum dimitto corpus deum ad sepeliendum in cimiterio Beate Marie domus Mansi Dei. Et dimitto militie Templi pro amore dei et pro salute anime mee et parentum meorum totum meum castrum de Albars, cum ingressibus et egressibus suis (...) / (Página 2549) Et dimitto domui militie Templi de Perrerres totum meum castrum de Corciano, cum ingressibus et egressibus suis (...) Et dimitto Hospitali Jerosolimitano Sancti Johannis totum meum castrum de Periniano (...) Istud castrum predictum de Periniano dedit mihi P. Renard, miles de Perinano, cujus erat, sub tali conditione quod ego haberem et tenerem et possiderem et expletarem illud omni vita mea, et post finem meam darem illud pro amore Dei et pro salute anime illius P. Renardi et mee domui Hospitali Jerosolimitani (...). Et rogo comitem Petrum per dominum Jhesum Christum sicut meum bonum et carum filium et sicut meum dilectum nepotem / (Página 2550) et amicum, quatenus ipse pro amore eterni rgis et meo compleat meam predictam voluntatem de meo proprio honore sicut superius legavi (...). Et adhuc rogo illum pro amore Dei, quod faciat diruere illam municionem quam Gaschet fecit in campum meum de Corciano; et illas duas condeminas sint de domo milicie Templi de Perrers, cum castro de Corciano, per alodium franchum, sicut superius resonat. Et si hoc totum facere noluerit, proamore dei et meo, totum meum honorem, heremum et condirectum, sicut melius ei superius dimiseram et donaveram, dimitto et dono et omnibus nostris concedo comiti Raimundo,cui pertinet et pertinere debet, et sicut melius patri sui dedi atque dimissi, preter legacione mea,integriter ac generaliter, cum ingressibus et egressibus suis, et terminis et pertinentiis (...). Hoc 379


est mea ultima voluntas predicta, quam super honorem meum in perpetuum valere volo. Et hujus mee predicte voluntatis volo et rogo ut sint testes: Berengarius Amicus, miles, qui mecum est, et raimundus Amicus,nepos ejus, qui mecum similiter vadit, et Berengarius de Palacio, capellanus Mansi Dei, et Raimundus de Carcasona, fratres militie, et Vitalis Draper de Perpeniano. Et est manifestum. Actum est hoc II kalendas maii, anno Incarnationis Domini Mº C XC VI. Sig+num Ermengardis, domina de -arbona, que hoc testamentum fierio jussi, laudavi, firmavi testeque firmare rogavi (...)”. (277). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 78. Guillem Jordáde Canet. “(…) El 1202 o el 1203, arran de la seva afiliació al Masdéu, el cavaller Guillem Jordà de Canet va donar al Temple l´honor que tenia en el castrum de Tesà més dos masos que li reportaren cada any quaranta càrregues de sal (…)”. Página 41. Els confrares del Temple: Guillem Jordà de Canet. “(…) Els confiares o fratres ad succurrendum són laics que es donen a l´orde militar mitjançant un document escrit, una clàusula del queal es reserva la facultat d´esdevenir professos si un dia volen abandonar la vida secular. Al Rosselló, com a tot arreu, l´estatut de confrare del Temple apareix com una prerrogativa reservada als membres de l´aristocràcia. Els contractes dáfiliació revesteixen la forma d´una tradició animae et corporis que comprèn una elecció de sepultura al cementiri del Masdeu, o si, el decés s´esdevé a ultramar, al d´una casa templera de Terra Santa (…) imitat al seu torn per Guillem Jordà de Canet el 1202 o el 1203, aquest darrer preveient prendre l´hàbit al llarg de l´any següent a la donació (…)”. (278). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 58. Jauspert de Serra, comendador del Temple de la encomienda de Masdéu. “(…) El 13 d´octubre de 1195, Pere Mascaró de 0ils i la seva esposa Elisenda es donen amb tots els seus fills com a home i dona propis i solius a la milícia del Temple, a Jausbert de Serra, comanador, i als altres fratres del Masdeu. Lliuren als templers la carta d´afranquiment que els seus antics senyors, Berenguer d´Orla i la seva esposa Garsenda, els han atorgat (…)”. (279). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf 380


Página 451. Jimeno de Lavata. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1202 marzo, 4. Teruel. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, libera a Jimeno de Lavata, castellán de Amposta, y a los hospitalarios de tener que responder por las deudas del monasterio de Sigena. (…). B. Copia s. XIV, AH0, Cód. 649-B: Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta, II, nº 179, p. 165. (…) (B). manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, dono et concedo domui Hospitalis Iherosolimitani in manu Eximini de Lavata, honorando magistro Emposte, et fratribus eiusdem domus, quod nunquam deinceps domus Hospitalis respondere teneatur alicui pro debitis que fecit domus de Sixena, sive pro alia qualibet quacumque ratione. Ideoque statuto et firmiter mando quod nullus audeat adgravere vel pignorare in aliquo super hoc domum Hospitalis. Quos qui fecerit iram meam incurrens penam quingentorum aureorum se noverit procul dubio comississe. (…) Huius rei testes: Eximinus Cornelii. Michael de Lusia. Berengarius de Atenzia (…)”. (280). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 146. Ximen de Lavata. Año 1211. Reg. nº 388. “(…) Es una confirmación de una carta de Ximén de Lavata (6), maestre del Hospital en la que se recibía en sociedad a rabí Aser y su familia en los beneficios del Hospital (…)”. Página 146. Cita (6). “(…) Jimeno de Lavata (…)”.Página 174. Eximino de Lavata. Gran Maestre de la orden del Hospital. “(…) Dos meses más tarde, aplazar por Barbastro vuelve a hacer lo mismo con otro documento que había sido dado al Hospital, como el anterior en Calatayud en junio de 1205: Ego Ferrarius notarius domini Regis hanc cartam bullari feci mandato ipsius apud barbastrum XII kalendas decembris Era M.CC.XL. sexta. Fratre Eximino de Lauata magno magíster Hospitalis et Yspanie presente et afectuose rogante (Reg. nº 184 (…)”.Página 180. Cita (113). “(…) La fecha del nacimiento en abril de 1177 se corresponde bien con el fin de la regencia de la reina Sancha y su profesión como sopor de Sirena en abril de 1197 (“Documentos”,nº 88), esto es, cuando el rey Pedro contaba 20 años, la mayoría de edad establecida por el testamento de Alfonso el Trovador. En este caso, el infante Pedro habría nacido en Tarragona (SA0CHEZ CASABÓ0, A, I. Alfonso II de Aragón, Tésis Doctoral inédita, Universidad de Zaragoza, 1988, “Itinerario de Alfonso II”, Año 1177, pp. 336-339). El Cronicón Dertusense II afirma que el nacimiento tuvo lugar en julio de 1178 (“Testimonios” nº 1). En 381


esa fecha los reyes estaban en Huesca (SÁ0CHEZ CASABÓ0, Alfonso II, “Itinerario”, Año 1178, pp. 340-345. Es posible que este cronicón yerre en el año, que quizá sea 1177, lo que explicaría que esta noticia aparezca en una fuente tortosina. Si la fecha fuera julio de 1177, y atendiendo al itinerario del rey Alfonso el Trovador, el nacimiento se habría producido en Zaragoza (ibidem). Sea como fuere, elrey Pedro fue bautizado en la catedral de Huesca (“Documentos” nº 622) y su nutricia fue Sancha de Torres, mujer del ciudadano de Huesca Juan Peitavin (“Documentos” nº 1281 (…)”. (281). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 202203. Fortún de Cabeza, Mestre del Hospital. Los hombres de Pedro II, según documento: “(…) 1196 junio, 6. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, cumpliendo la voluntad testamentaria de su padre Alfonso el Trovador, confirma a la Orden del Hospital, en la persona de su maestre Fortún de Cabeza, los bienes y las donaciones hechas por sus antecesores en el reino de Aragón, en Ribagorza y en los condados de Pallars, Barcelona, Girona, Besalú, Cerdanya y Conflent, así como las donaciones realizadas por Pedro Taresa, que se declaran francas, libres, quitas y hereditarias, poniendo de manifiesto su voluntad de recibir sepultura en el monasterio de Sigena. A. Original sin sello, AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 582,nº 45. (…) (A). / (Página 203) dono et per presentis scripture auctoritatem auctorizo, confirmo atque corroboro in perpetuum Deo et domui pauperum sancti Hospitalis Jherosolimitani, et tibi Fortunio Cabeza, dilecto et honorando [magistro] predicti Hospitalis in regno meo, et universis fratribus presentibus atque futuris in eo Domino servientibus, omnia castella,omnes villas, omnes honores omnesque posesiones, cum universis directis et pertinencias suis, quascumque et qualescumque in hodiernum diem prefixa domus sancti Hospitalis Jherusalem predictusque magíster et fratres eiusdem domus habent, tenent et possident in toto regno me[o] Aragonés, datas et concessas eis a Petro Taresa, ut hec omnia libere et quiete iure possideant hereditario, sine alicuius contradictione et impedimento, et cetera que in eodem regno meo, et etiam in Reppacurcia, et in comitatu Paliarensi et in comitatu Barchinone, Gerundensi, Bisaldunensi, in Cerritania et Conflenti, et in comitatu Rossilionis, et in aliis terris meis (…). Volo etiam ómnibus fieri manifestum quod ego offero et trado corpus deum ad sepeliendum monasterio Sixena. (…) Huius rei testes sunt: Raymundus, 382


archiepiscopus in Terrachona. Gombaldus de Camporrels, episcopus in Ylerda. Ricardus, episcopus in Osca. Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. Garcia Frontinus, episcopus in Tirasona. Ferrandus Rodris, señor in Daroca et in Calatajub. Berengarius de Attencis, señor in Frontibus et in [A]lfagarino. [Ar]tallus de Alagone, señor in Alagone. Guillelmus de Castellazol, mayor homo curie. Petrus Latronis, alferiz. Michael de Sancta Cruce, señor in Boria (134). [134. Burgia, d]. Petrus Cornelii, señor in Uno Castello. Eximinus Cornelii, senior in Osca. Eximinus de Rada, in Luna. Rodericus de Stada, señor in Stada et in / (Página 204) Stadella. Signum [signo] Sancie, regine Aragonum, comitisse Barchinone et marchionisse Provincia. Signum [signo] Johannis Beraxenssis, domini regis notarii (...)”. (282). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 208. Donación a la Orden del Hospital, por parte de Pedro II. “(…) 1196 septiembre. Daroca. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, junto a su madre la reina Sancha, dona a la Orden del Hospital el castillo y la villa de Samper de Calanda por propia heredad, en cumplimiento de lo ordenado en el testamento de su padre el rey Alfonso el trovador. A.original sin sello, AH0.OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, Encomienda de Samper de Calanda, carp. 678, nº 1. (…) (A) / (Página 209) corroboro Deo et Hospitali Sancto Iherusalem et tibi Fortunio Cabeza / magistro eiusdem Hospitalis in regno meo, totique conventui fratrum eiusdem loci presenti atque futuro, in perpetuam castrum et villam / Sancti Petri Calanda cum ingressibus et egressibus suis, cum aquis, ppascuis, silvis, nemoribus cum terminis et pertinentiis suis ómnibus heremis et populatis et cum ceteri que ad et dominium nostrorum pertinent et pretiñere debent in castro et villa et ómnibus terminis suis (…) Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Signum [signo] Sancie Regine Aragonum, Comitisse Barchinone et Marchionesse Provincia. / Huis rei testes sunt: Raimundus de Castellazolo, episcopus in Cesaraugusta. Garcia Frontinus, episcopus in Tirasona. Ricardus, episcopus in Osca. Guillelmus de Castellazolo, maiordomus curie domini Regis. Petrus Latronis, alferiz. Berengarius de Attencia. / Garcia Ortiz. Martinus Pedriz de Vilel. Eximinus de Artusella. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Regis notarii (…)”. (283). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y 383


Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 307308. Donación a la Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Documento. “(…) 1198 junio. Zaragoza. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Hospital 20 cahíces anuales en Grisén y 500 s., en los talleres de los sarracenos de Zaragoza hasta la devolución de los 5000 s., jaqueses que el Hospital le había prestado. B. Copia s. XIV, AH0, Cód. 649-B: Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta, II, nº 151, pp. 132-133. (…) / (Página 308) (B). Manifestum sit cunctius quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, suspicio mutuo a vobis Fortunio Cabeça, honorando magistro Hospitales Emposte, et a fratribus vestris eiusdem Hospitalis, quinqué mille solidos iaccensis monete ad quos vobis in integrum persolvendo assignamus, et concedimos vobis viginti caricia que recipimus et recipere debemos in villa vestra de Grisenich, et quinientos solidos in Cesaraugusta in operatoriis sarracenorum de Ceniega. Que omnia annuatim sana pace habeatis et recipiatis in paga illorum V., millia solidorum quosque integre ad voluntatem vestram sint vobis per soluti (...)”. (284). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 252. Fortún Cabeza, Mestre del Hospital. “(…) 1198 enero. Sigena. Fortún Cabeza, maestre de Amposta, con la confirmación de la reina Sancha, dona a Ferrer de Santa Lecina y a su hermano Domingo una heredad que la Orden del Hospital tiene en Alcolea y Cascallén a condición de que paguen anualmente al monasterio de Sigena 10 mrs. A. BC, Fonmdo Miret i Sans, caj. 38, nº 1.784 (AMSI) (...)”. (285). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 204. Entrada en la Orden del Hospital de Sancho, hijo de Petronila de Aragón y de Ramón Berenguer IV. “(…) 1196 julio, [7,14, 21 o 28]. Cavalhon/Cavaillon. El conde Sancho, hijo de la reina Petronila de Aragón y del conde Ramón Berenguer IV de Barcelona, se hace recibir como caballero de la Orden del Hospital, en el convento de Cavalhon, y elige sepultura en su cementerio. B. Copia s. XIII, AD Bouches-duRhône, 56 H, 5021-5059, cartulaille, fol 44ª. (...) d. Ed. P. A. 384


AMARGIER, Cartulaire de trinquetaille, Aix-en-Provence. Univ. des Lettres et Sciences Humaines d´Aix-en-Provence, 1972, nº 185; p. 179. (…) (d).[…+ concedimos Domino Deo et beate Marie […] et domus Hospitalis Jerusalem corpus et animam nostram in vita et morte et uti unus minimus fratribus semper predicte domui simus obedientes […] et ut in die obitus nostri corpus nostrum nullomodo sepeliri possit nisi in domo predicti Hospitalis et equus et arma nostra ibi reddantur […] et hoc totum supra altare beatissimi Johannis Hospitalis cavellicensis et super sacrosanta Dei Evangelia juravimus (…)”. (286). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 253. Orden del Hospital. Exención de impuestos. “(…) 1198 [1200] febrero, 16 [17]. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, exime a la Orden del Hospital de un quinto de las ovejas y promete que no les exigirá ningun ganado, a cambio del pago de 300 mrs. / (Página 254) A. AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 582, nº 48 (…) (A). Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonés et comes Barchinone, deffinio atque remitto vobis Marti[n]o de Ayvario magistro Hospitalis et Eximino de Lavata comendatori in Osca (...). Testes sunt: Guillelmus de castellazolo, maiordomus domini Regis et senior in Calataiub. Petrus Latron, senior in Turol. Petrus Cornelii in Tisarosa. Garsia Ortiz in Aranda. Petrus Exemenez in Orreya. Martinus Petriz in Alfaiarin. Artaldus in Alagone. Eximinus de Rada in Osca (...)”. (287). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Páginja 253. Orden del Hospital. Exención de impuestos. “(…) 1198 [1200] febrero, 16 [17]. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, exime a la Orden del Hospital de un quinto de las ovejas y promete que no les exigirá ningun ganado, a cambio del pago de 300 mrs. / (Página 254) A. AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 582, nº 48 (…) (A). Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonés et comes Barchinone, deffinio atque remitto vobis Marti[n]o de Ayvario magistro Hospitalis et Eximino de Lavata comendatori in Osca (...). Testes sunt: Guillelmus de castellazolo, maiordomus domini Regis et senior in Calataiub. Petrus Latron, senior in Turol. Petrus Cornelii in Tisarosa. Garsia Ortiz in 385


Aranda. Petrus Exemenez in Orreya. Martinus Petriz in Alfaiarin. Artaldus in Alagone. Eximinus de Rada in Osca (...)”. (288). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 349. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1199 diciembre, 18. Luesia. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, decreta en todo su reino que las heredades concedidas por sus antepasados a la Orden del Hospital que hayan sido vendidas, empeñadas o enajenadas puedan ser recuperadas por los hospitalarios previo pago de las cantidades por las que fueron vendidas, empeñádas o enajenadas, ordenando a sus oficiales que lo hagan posible. B. Copia s. XIV, AH0, Cód. 649B: Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta, II, nº 152,p. 133 (…) (B) (…) dederunt et concesserunt domino Deo et domui sancti Hospitalis Jherusalem, insimul cum dominis et hominibus illarum hereditatum (…). Testes: Eximinus de Lusia et Michael de Lusia, Petrus Sesse, Garcia Romei et Guillelmus de Alcala.Signim [signo] Petri regis Aragonis et comitis barchinone, qui hoc laudo et confirmo. Signum Petri scriptoris, qui hoc scripsit,mandato domini regis et Johannis de Berax, eiusdem notarii (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 361 y 362. Orden del Hospital. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1200 febrero, 17. Calatayud. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, exime a la Orden del Hospital del impuesto del quinto de sus ovejas y de los demás impuestos sobre sus ganados, recibiendo acambio 300 mrs. / (Página 362) A. AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 583, nº 50.(…) (A). Maniffestum sit cunctis quod ego P[etrus], Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, diffinio atque remitto vobis Martino de Ayvario magistro Hospitale, et Eximinio de Lavata, comendatori in Hosca, et ómnibus aliis fritribus Hospitales Iherosolimitani, quinta ovium hominum vestrum quam modo suscipe mandabam. Item concedo atque in perpetuum dono vobis ómnibus et domui Hospitale Iherosolimitani quod huiusmodi sive alia aliqua exactione nunquam a modo exigam a vobis vel ab hominibus vestris, oves sive alium quemlibet ganatum, sed liberam perpetuamque et indissolubilem optineatis franquitatem.propter hanc autem donationem et franchitatem CCC 386


morabetinos me profiteor suscepisse. (…) Testes: Guillelmus de Castellazolo, maiordomus domini regis et senior in Calataiub. P[etrus] Ladron, senior in Turol. P[etrus] Cornelii in Tirasona. G[arcia] Ortiz in Aranda. P[etrus] Xemenez in Orreya. M[artinas] Petris in Alfayarino. Artallus in Alagone. Eximinus de Rada in Osca (…)”. (289). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 435 y 436. Vasallos del Hospital de Girona y de Besalú. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 diciembre. Sigena. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, exime de hueste y cabalgada a los vasallos del Hospital de Girona y de Besalú, con excepción de los que suelen hacer questia y servicio vecinal, a condición de no recibir nuevos vasallos si no son antes admitidos como freires. A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº 123. (…) / (Página 436) (A). Sit notum cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, dono, laudo et concedo et per huius paginam corroborationem auctorizo fratri Eximeni de Lavata magistro Emposta et ómnibus alii fratribus Hospitalis presentibus et futuris ut omnes illi homines quos domus Hospitalis habet in Gerunda et in Bisulduno usque in hodiernum diem sint liberi, inmunes et franchi de oste, cavalcata et de omni servicio et exactione regali. Tali tamen pacto et condicione quod domus Hospitalis de cetero non possit aliquum hominem recipere in predicáis duabusvillis nisi ordine recepto frater fieret Hospitalis. Sciendum tamen est quod ab huiusmodi donativo excrpiuntur homines alli qui soliti sunt in questia mittere et servicio vicinale, ne forte ego vel alii milites terre ea amitamus servicia que mihi vel illis facere consuverunt, huiusmodi donativum facio prefato Hospitali super iamdicti hominibus et eorum qui in capiti bus mansis eorum permanserit.(...) Testes: Raimundus de Villa Mulorum. Dalmacius de Crexello. Arnaldus de Fuxano. Signum Guillelmi Durfortis. [Signo] Petrus Ausonensis sacrista. Signum [signo] Johannis Beraxensis domini Regis notarii (…)”. (290). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 437 y 438. Jimeno de Lavata. Donación de la torre de Torroja. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) Pedro el Católico, rey 387


de Aragón y conde de Barcelona, dona a Jimeno de Lavata, maestre de Amposta, y a la Orden del Hospital la torre llamada de Torroja, con sus términos y pertenencias, con la única condición de establecer un presbítero en la Iglesia de la Santa María d´Alguaire que reze cada día por su alma. (…) a. Ed. de B, ALTURO, Diplomatari d´Alguaire, nº 218, pp. 318-320. (…) / (Página 437) (a) [Hoc est] translatum fideliter factum per manus [Ar]nallo mense madii sub anno Mº. […] [Ea que] pro bono f[uerint] proposita ne in posterum alius posset calumnia revocari. Igitur, in nomine Domini, notum sit presentibus et futuris quod ego P[etrus], Dei gratia rex Aragone, comes Barchinone, ob remedium et salutem anime mee et hominium predecessorum meorum, dono et cum presenti pagina [inviola]biliter duratura trado Domino Deo et Hospitali Sancti Iohannis Iherosolimitani et fratri [Eximeni] de Lavata, magistro Emposte, et cunctis fratribus Hospitalis presentibus et futuris [...] que dicitur Turris Rubea cum omnibus terminis et pertinentiis, heremis et populatis, [...] que dicitur Turris Rubea cum omnibus terminis et pertinentiis, heremis et populatis, [...] ipsam turrem pertineret et liberam hereditatem temperet et omni [...] est quod propter h[...] o di[...]magister et fratres Hospitalis [...] in ecclesia Sancte Merie de Algaira quendam presbiterum qui singulis diebus cotidianea Domino Deo effundat [...] pro salute anime mee in altare Sancte Marie. (...). Huius [rei sunt] testes: Artallus de Alagone [in] Alagone. Michael de Lusia, senior [in Tirasona. Garcia] Rumei, senior in Azuar. Petrus Sesse. [Signum] Iohannis Benxensis [sic] domini regis notarii. Petrus de Pampanello, qui hoc fideliter translavit et hoc [signum] fecit (...)”. (291). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 365. Pedro II se afilia a la Orden del Hospital. “(…) 1200 abril, 13. [Tortosa o Amposta]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, se afilia a la Orden del Hospital y dispone que su cuerpo sea sepultado en una casa del Hospital. B. Copia s. XIV, AH0, Cód.649-B: Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta, II, nº 153, pp. 133-134. / (Página 366) (…) (B). In Christi nomine et eius virtute, ego Petrus gratia Dei Aragonensium rex et comes Barchinone, bono animo et gratuita voluntate, reddo, dono atque confirmo corpus meum et animam meam domino Deo et sancte Marie, et sancti Johannis Baptiste et sancte domui Hospitalis Jherosolimitano in vita et in morte, sub tali conditione et deinceps non habeas potestatem nec licenciam mutandi, nec fandi ad ullam aliam religiones nisi in 388


predicto honorabili domui Hospitali Jherosolimitano. Hanc donationem, quam ego facio de me ipso, facio pro redempcione anime mee vel parentum meorum, ut habeas partem vel consorcium in omni beneficio domui honorabilis Hospitalis iamdicta. Et ad obitum meum in alio cimenterio non possim me ipsum sepelire nisi in ciminterio iamdicta domui honorabili Hospitalis. Et hec omnia que suprascripta sunt, sine ulla diminucione promitto, animo et gratuita voluntate iuro super hec III Evangelia atenderé et facere, sicut in hoc volumine continetur, adyuvante domino Jhesu Cristo. Actum est hoc idus aprilis, die jovis infra octavas Pasce, anno Dominice incarnationis M. CC. Signum [signo] Petri regis Aragonis. Signum Ildefonsi comitis Provincia, fratris eius. Signum Artaldi de Alagon. Signum Aznar Pardo. Signum Sancii Remirez de Luna. Signum Mataloni de Frescazo. Signum Johanni[s] Maça. Signum Berencher de Rubion. Signum Dalmacii de Timor. Factum fuit hoc in presencia fratris Aymerici de Pax, preceptoris Emposte, et fratris Guillelmi, capellani, et fratris Petri, capellani, et fratris Bernaldi de Pimiana / (Página 377), et fratris Petri de Campanuoliis, et fratris Poncii Berengarii, et fratris Petri Eximeniz, et coram omnibus fratribus conventus Emposte. Signum [signo] Michaelis presbiterici, qui hoc scriptum fecit sub precepto domini regis die et anno quo supra (…)”. (292). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 721 y 722. Donación testamentaria al Hospital de Jerusalén. Documento 597. “(…) 1198, maig, 6. Bernat d´Ivorra i Pere de Vallferosa. Primerament, atorga el seu cos a Santa Maria de Solsona amb l´honor de Vilaseca que ja havia atorgat, i els seus censos. Reparteix entre el Temple i l´Hospital les seves armes i el delme d´enguany del terme de Viver, (…). / (Página 722) Et meas armas et esplet de isto anno de decima de Viver relinco inter Ospital et Cavaleria; (…)”. (293). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 275, 276-277. Templarios, donde se indica la diferencia dentro de este grupo con los del Santo Sepulcro, y Hospitalarios. Los hombres de Pedro II. Según documento. “(…) 1198 abril, 1. [Tarragona]. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece unas constituciones de Paz y Tregua para toda Cataluña, con el consejo de sus próceres y tal como fueron instituidas / (Página 276) por sus 389


antecesores, por las que se ampara a todas las iglesias y personas eclesiásticas y a sus bienes, a los ciudadanos, burgueses y hombres de las villas reales y a sus bienes, a los judíos y a sus bienes, a los niños, viudas y huérfanos, a los caminos,vías públicas,dominicaturas, honores, ferias y mercados que dependen del rey, a los animales de trabajo, aquienes concurran a la curia real y a sus bienes, prohibiéndose el incendio de los olivares, palomares y pajares, y en general todo incendio en las tierras del rey, estableciéndose que todo cristiano o judío pueda recibir prendas, títulos u honores sin consentimiento de su señor, ordenándose el respeto a los guías, pendones reales y todas las regalías, estableciéndose la excomunión de quienes violen la Paz y Tregua y de sus cómplices y ordenándose a los asistentes a la asamblea que juren estos estatutos dePaz y tregua para su mejor aplicación y cumplimiento. (..).h. ed.G. GO0ZALVO I BOU, Les Constitucions de Pau i Treva a Catalunya (segles XI-XIII), Barcelona, 1994, nº 19, pp.108-113. (…) / (Página 277) (h) (…) [II]. Clericos vero canonicos eciam et monachos, sanctimoniales, regulares, hospitalarios, templarios sive fratres Sancti Sepulcro, et omnes alios religiosos, cum ómnibus rebus eorum, mobilibus sive inmobilibus, sub nostra pace nostroque regimine constituimos. Loca autem religiosa, salvitates eciam, sub eadem ponimus deffensione (…) / (Página 279) Sig[signo]num Raymundi de Villa Mulorum, qui hec iuro. Sig[signo]num Dalmacii de Crexello, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Crexello, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Crexello, qui hec iuro. Sig[signo]num Ugoni de Bas, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Salis, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Salis, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Lerz, qui hec iuro. / (Página 280) Sig`signo]num Arnaldi Guillelmi de Cartalano qui hec iuro. Sig[signo]num Mironis de Osteles, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Luciano, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Cardona, qui hec iuro. Sig[signo]num Bernardi de Portella, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Granata, qui hec iruro. Sig[signo]num Guillelmi de Timor, qui hec iuro. Sig`signo]num Bernardi de Angularia, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Angularia, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Cervaria, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundo Montiscatheni, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Banneres, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi Petri de Castelleto, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi Gaucerandi. Sig[signo]num Huguet de Mataplana, qui hec iuro. Sig[signo]num Berengarii de Podio Viridi, qui hec iuro Sig[signo]num Raymundi de Villanova, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri Raimundi, qui hec iuro. Sig[signo]num Petri de Claro Monte, qui hec iuro. Sig[signo]num Arnaldi de Cervaria, qui hec iuro. Sig[signo]num Poncii de Verneto, qui hec iuro. 390


Sig [signo]num Guillelmi de Cervaria, qui hec iuro. Sig[signo]num Guillelmi de Guardia, qui hec iuro. Sig[signo]num Raimundi Alamain, qui hec iuro (...)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 291. Concesión a la Orden del Hospital. “(…) 1198 abril. Tarragona. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a la orden del Hospital un canal de riego del río Llobregat con orden de continuarlo en dirección al mar, entre Barcelona y Montjuïc, y da diversos privilegios a sus usuarios (…). a. Ed. DELAVILLE-LE ROULX, Cartulaire, I, nº 1016, pp. 641-642. (…) (a). / (Página 292) Facta est autem hec donatio apud Terrachonam, in presencia Fortunii Cabesze, magistri Emposte, et fratris Berengarii de Mirales, comendatoris eiusdem loci, fratris Petri, comendatoris Ylerde, fratris Ferrari de Salfores, et aliorum quamplurium fratrum, tanm cleericorum quam laicorum domus Hospitalis, (…) per manum Petri de Blandis domini regis notarii et mandato eius scripta a Guillermo, sub eodem mense et anno, apud Terrachonam. Signum Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Petrus Ausonensis sacrista. Signum Petri de Deo (…)”.ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 210. Pleito entre Jimeno de Luna y los Hospitalarios. “(…) 1196 octubre. Huesca. Berenguer, arzobispo de 0arbona, con confirmación del rey Pedro el Católico y de la reina Sancha, pronuncia una sentencia en el pleito sobre el honor de Remolins que enfrenta a los hospitalarios y a Jimeno de Luna. A. AH0, OOMM, San Juan, Castellanía de Amposta, carp. 582, nº 46. (…) (A). (…) Ego namque ar/chiepiscopus -arbonense, assidente michi Petro Sesse, mandato domini regis et Regine cognitor illis cause que vertebatur inter domus / Hospitalis et Exemenus de Luna super quodam honore de Remolins, que utraque pars asserebat se possidere, viso tamen instrumento / donationis, quod Comes Barchinone fecerat predicte domui, liquido apparuit ipsum honorem infra terminos sue donationis / ecclesie (...). Signum [signo] Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Signum [signo] Sancie, Dei gratie Regine Aragonum, Comitise Barchinone, Marchionisse Provincie. / Huius rei testes sunt: Berengarius de Attencia. Galindus de -aia. García Ortiz. Petrus Xemenez de Orrea. / 391


Eximinus de Rada. Martines Pedriz de Vilel. Petrus de Alcala. Eximinus de Artusella. Signum [signo] Johannis de Beraxenssi domini regis notarii (…)”. (294). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 426 y 427. Ramón de Montcada y Martí Vidal: la creación de la Orden de Alfama. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 24. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, con el consejo de su madre la reina Sancha, de Ramón de Montcada y de otros prohombres, concede a Joan d´Almenar y al subdiácono Martí de Vidal el desierto de Alfama para que construyan una casa-hospital que albergue una Orden dedicada a San Jorge con la misión de luchar contra los sarracenos. El monarca concede a la futura casa y a los que acudan a poblar el lugar los mismos privilegios de franquicias que disfrutan los habitantes de Tortosa. (…) / (Página 427) f. Ed. de B, C y F, R. SÁI0Z DE LA MAZA LASOLI, La Orden de San Jorge de Alfama. Aproximación a su historia, AEM, Anejo 23, Barcelona, CSIC-Instituto Milà y Fontanals, 1990, nº 1, pp.199-201. (…) (f). Quoniam que gerentur in nostris temporibus simul figiunt, cum fuga temporum litteratum solent apicibus comendari , ad honores igitur individue Trinitatis et salutem totius christianitis ego petrus, Dei gratia Rex Aragonum et comes barchinone, de assensu et consilio domine matris me Sanccie, per eandem gratia regine Aragonum,comitisse Barchinone et marchionise Provinctie, et Raymundi de Montecateno et aliorum multorum proborum virorum, bono animo dono et concedo in perpetuum tibi Johanni de Almenara et socio tuo Martino Vitales subdiacono, et ómnibus fratribus vestris et successoribus in Ordini constituis, locum illum desertum in terra mea qui vocatur Alfama, cum terminis suis inferius assignatis / (Página 428) quatinus ibi hospitale, domim scilicet Ordinis et orationis et misericordia,in honores Dei et Sancti Georgii construatis et deinceps in barbarorum rabies que hucusque viguit propulsetur, quot enim et quanta mala ibi exercuit non solum vicine sed extranee naciones noverunt. Terminatur itaque locus ipse ab Ampolla per torrentum sursum usque ad montem Latum, et per eundem montem, sicut transit per fontem Titam et dividit cum terminis Fulole, et de monte usque ad Guardiam de Coxil, sicut aque vergunt versus mare et sicut transit per altam serram et exit ad Collem Balaguerii usque ad Iustellum in litore maris. Sicut ab istis terminis et affrontationibus includitur et terminatur ipse locus, cum ingressibus et egressibus suis 392


directis et pertinentiis, cum castello de Balaguer, cum terris et lapidibus et lapicinis et montibus et planis, nemoribus et ligneaminibus, cumpratis et pascuis et venationibus, cum aquis dulcibus et salsis, Mari etiam ad piscandum et navigandum, cum omne quod ibi est et esse debet et, ut melius dici,scribi vel intelligi potest, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum, sic eum locum dono et concedo vobis et ómnibus fratribus et successoribus vestris, in Ordine constituis,per me et omnes meos per secula cuncta in hereditate propria, libera et ingenua, sicut domui religiones convenit, salvis adempramentis habitatorum Dertuse in pascuis et venerationibus et esparto et Mari ad piscandum et navigandum et in ligneaminibus, et salvo iure et honore sive reverentia ecclesie Dertuse. Populatores vero, qui per vos ibi fuerint, sint escurrí et franchi et liberi et ingenui per totam terram meam sicut populatores et habitatores Detuse.Illas libertates quas Raymundus Berengarii, bone memorie, Dei gratia comes barchinone et princeps Aragonum, dedit et concessit habitatoribus Dertuse et quas dedit et affirmavit pater meus Ildephonsus, rex Aragonum, ipsis habitatoribus concedo et dono in perpetuum per me et per meos habitatoribus illius loci. Domus vestra constructa et edificata in honore Dei et beati Georgia martiris sit francha et libera et ingenua per secula cuncta, sicut domus religiones est et esse debet in ómnibus rebus, salvo iure et reverentia in ómnibus ecclesie Dertuse. Si quis huius donationibus violador extiterit et contra illam venire contempserit vel in vobis sive in rebus vestris aliquam vim vel fortiam fecerit, mobilibus et immobilibus, regiam se noverit incurrisse offensam et nostre lesorem existere maiestatis. Actum fuit octavo kalendas octobris anno Incarnati Verbi millesimo duocentesimo primo. Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Signum [signo] Sanccie Dei gratia regine Aragonum, comitise Barchinone, marchionise Provincie. Sig[signo]num Boneti, domine regine notarii. Sig[signo]num fratris Johannis, capellani regis Aragonum. Sig[signo]num Eximenii Cornelii. Sig[signo]num Petri Sesse. Sig[signo]num Assalliti de Gudal. Sig[signo]num Petri, maiorisdomus. Sig[signo]num Ferrandi de Figuerolis. Sig[signo]num Joannis de Beax, domini regis notarii. Sig[signo]num Petri de Blandis, notarii domini regis. Sig[signo]num Raymundi de Gurbs, magistri Militie Templi, qui hec laudo et firmo in perpetuum. Sig[signo]num Raymundi de Montecateno, qui omnia etiam superius scripta confirmo et laudo in perpetuum, salva Fulola cum terminis suis. Sig[signo]num Galbors uxoris eius, que hec laudo et corroboro. Sig[signo]num Gilberti. Sig[signo]num Johannis Dei. Sig[signo]num Johannis de Podio. Sig[signo]num Guillermi de Podio. Sig[signo]num 393


Guillermi Eymerici. Sig[signo]num Arnaldi Garidelli. Sig[signo]num Guillermi Jordani. Sig[signo]num Petri Jordani. Sig[signo]num Guillermi de Solanis. Sig[signo]num Johannis Piconi. Sig[signo]num Benechaser Garidelli. / (Página 429) Sig[signo]num Guillermi Rabaça. Sig[signo]num Geraldi de Mantell. Sig[signo]num Guillermi de Spelunca. Sig[signo]num Perote Sancti Poncii. Sig[signo]num Sabassona. Sig[signo]num Guillermi de Aguilon. Sig[signo]num Gueraldi de Argençola. Guillermus Levite, qui hec scripsit cum litteris adiectis in VIIIª linea cum castello de Balaguer (...)”. (295). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 426 y 427. Ramón de Montcada y Martí Vidal: la creación de la Orden de Alfama. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 septiembre, 24. Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, con el consejo de su madre la reina Sancha, de Ramón de Montcada y de otros prohombres, concede a Joan d´Almenar y al subdiácono Martí de Vidal el desierto de Alfama para que construyan una casa-hospital que albergue una Orden dedicada a San Jorge con la misión de luchar contra los sarracenos. El monarca concede a la futura casa y a los que acudan a poblar el lugar los mismos privilegios de franquicias que disfrutan los habitantes de Tortosa. (…) / (Página 427) f. Ed. de B, C y F, R. SÁI0Z DE LA MAZA LASOLI, La Orden de San Jorge de Alfama. Aproximación a su historia, AEM, Anejo 23, Barcelona, CSIC-Instituto Milà y Fontanals, 1990, nº 1, pp.199-201. (…) (f). Quoniam que gerentur in nostris temporibus simul figiunt, cum fuga temporum litteratum solent apicibus comendari , ad honores igitur individue Trinitatis et salutem totius christianitis ego petrus, Dei gratia Rex Aragonum et comes barchinone, de assensu et consilio domine matris me Sanccie, per eandem gratia regine Aragonum,comitisse Barchinone et marchionise Provinctie, et Raymundi de Montecateno et aliorum multorum proborum virorum, bono animo dono et concedo in perpetuum tibi Johanni de Almenara et socio tuo Martino Vitales subdiacono, et ómnibus fratribus vestris et successoribus in Ordini constituis, locum illum desertum in terra mea qui vocatur Alfama, cum terminis suis inferius assignatis / (Página 428) quatinus ibi hospitale, domim scilicet Ordinis et orationis et misericordia,in honores Dei et Sancti Georgii construatis et deinceps in barbarorum rabies que hucusque viguit propulsetur, quot enim et quanta mala ibi exercuit non solum vicine sed extranee naciones noverunt. Terminatur itaque locus ipse ab Ampolla per 394


torrentum sursum usque ad montem Latum, et per eundem montem, sicut transit per fontem Titam et dividit cum terminis Fulole, et de monte usque ad Guardiam de Coxil, sicut aque vergunt versus mare et sicut transit per altam serram et exit ad Collem Balaguerii usque ad Iustellum in litore maris. Sicut ab istis terminis et affrontationibus includitur et terminatur ipse locus, cum ingressibus et egressibus suis directis et pertinentiis, cum castello de Balaguer, cum terris et lapidibus et lapicinis et montibus et planis, nemoribus et ligneaminibus, cumpratis et pascuis et venationibus, cum aquis dulcibus et salsis, Mari etiam ad piscandum et navigandum, cum omne quod ibi est et esse debet et, ut melius dici,scribi vel intelligi potest, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum, sic eum locum dono et concedo vobis et ómnibus fratribus et successoribus vestris, in Ordine constituis,per me et omnes meos per secula cuncta in hereditate propria, libera et ingenua, sicut domui religiones convenit, salvis adempramentis habitatorum Dertuse in pascuis et venerationibus et esparto et Mari ad piscandum et navigandum et in ligneaminibus, et salvo iure et honore sive reverentia ecclesie Dertuse. Populatores vero, qui per vos ibi fuerint, sint escurrí et franchi et liberi et ingenui per totam terram meam sicut populatores et habitatores Detuse.Illas libertates quas Raymundus Berengarii, bone memorie, Dei gratia comes barchinone et princeps Aragonum, dedit et concessit habitatoribus Dertuse et quas dedit et affirmavit pater meus Ildephonsus, rex Aragonum, ipsis habitatoribus concedo et dono in perpetuum per me et per meos habitatoribus illius loci. Domus vestra constructa et edificata in honore Dei et beati Georgia martiris sit francha et libera et ingenua per secula cuncta, sicut domus religiones est et esse debet in ómnibus rebus, salvo iure et reverentia in ómnibus ecclesie Dertuse. Si quis huius donationibus violador extiterit et contra illam venire contempserit vel in vobis sive in rebus vestris aliquam vim vel fortiam fecerit, mobilibus et immobilibus, regiam se noverit incurrisse offensam et nostre lesorem existere maiestatis. Actum fuit octavo kalendas octobris anno Incarnati Verbi millesimo duocentesimo primo. Signum [signo] Petri regis Aragonum et comitis Barchinone. Signum [signo] Sanccie Dei gratia regine Aragonum, comitise Barchinone, marchionise Provincie. Sig[signo]num Boneti, domine regine notarii. Sig[signo]num fratris Johannis, capellani regis Aragonum. Sig[signo]num Eximenii Cornelii. Sig[signo]num Petri Sesse. Sig[signo]num Assalliti de Gudal. Sig[signo]num Petri, maiorisdomus. Sig[signo]num Ferrandi de Figuerolis. Sig[signo]num Joannis de Beax, domini regis notarii. Sig[signo]num Petri de Blandis, notarii domini regis. Sig[signo]num Raymundi de Gurbs, 395


magistri Militie Templi, qui hec laudo et firmo in perpetuum. Sig[signo]num Raymundi de Montecateno, qui omnia etiam superius scripta confirmo et laudo in perpetuum, salva Fulola cum terminis suis. Sig[signo]num Galbors uxoris eius, que hec laudo et corroboro. Sig[signo]num Gilberti. Sig[signo]num Johannis Dei. Sig[signo]num Johannis de Podio. Sig[signo]num Guillermi de Podio. Sig[signo]num Guillermi Eymerici. Sig[signo]num Arnaldi Garidelli. Sig[signo]num Guillermi Jordani. Sig[signo]num Petri Jordani. Sig[signo]num Guillermi de Solanis. Sig[signo]num Johannis Piconi. Sig[signo]num Benechaser Garidelli. / (Página 429) Sig[signo]num Guillermi Rabaça. Sig[signo]num Geraldi de Mantell. Sig[signo]num Guillermi de Spelunca. Sig[signo]num Perote Sancti Poncii. Sig[signo]num Sabassona. Sig[signo]num Guillermi de Aguilon. Sig[signo]num Gueraldi de Argençola. Guillermus Levite, qui hec scripsit cum litteris adiectis in VIIIª linea cum castello de Balaguer (...)”. (296). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 434. Orden de la Santísima Trinidad. “(…) 1201 noviembre, 29, jueves. Pere de Bellvís, con el asenso y la voluntad del rey de Aragón Pedro el Católico, dona a la Orden de la Santa Trinidad y a su ministro (San) Johan (de Mata) la torre de Avinganya con sus términos, su dominio en el castillo de Aitana y otros bienes, todo ello con la condición de que los trinitarios mantengan a sus sacerdotes en dicha Torre para realizar los oficios divinos. a. Pub. FIGUERAS, Chonicum, pp. 581-582. Cit: FIGUERAS, Chronicum, pp. 36, 580 y 598. CALVO, Resumen, pp. 27-28,123 y 124. LLA0DOSA, Historia de Lleida, I (1991), p.350, n.73 (data 30 sin más datos). UBIETO, Historia de Aragón.Los pueblos y despoblados.I. p. 18 (dice Abengania sin más datos). PA0O, Real Monasterio de Santa María de Sijena, p. 59 (de CALVO, dice Avingana y data Bellvís). / (Página 435) Sit notum cunctis quod ego Petrus de Bellv[í]s, consesu et voluntate domini Petri Regis Aragonum, ob remedium anime mee et parentum meorum, dono, laudo atque in perpetuum concedo Domino Deo et Domui Sancte Trinitatis et fratri Ioanni, ministro eiusdem Domus, et successores suis, turrim meam de Avingania totam integriter, cum terminis et pertinentiis ac tenedonibus suis, laborantis, heremi, et cum introitibus et exitibus suis, et cum aquis et pascuis. Item dono et concedo eidem Domui et fratribus eiusdem loci omne dominium deum quod habeo, et habere debeo, in termino Castro de Aditona, videlicet vineas meas de Avinagrello, et duos campos, quórum unus vocatur de carabalzada et 396


alter qui est subtus Pardiensis, cum introitibus et exibitus suis. Hec vero omnia, ut superius continentur, dono et concedo Deo et predicte Domui et fratribus eiusdem loci ad habendum, tenendum perpetuo et possidendum, et ut melius dici vel intelligi potest, ad vestrum salvamentum, de meo iure et potestate in vestrum trado dominium et potestatem, sine omni meo meorunque retente, tali siquidem conditione quod fratres iamdicte Domus Sancte Trinitatis habeant et teneant in predicta turre de Avingania semper duos sacerdotes fratres vel non ratres, qui semper ibi in ecclesia Divinum faciant Officium. (…). [Signo] Signum Petri de Bellvis, qui hoc laudo et firmo. [Signo] Signum Sanctie Regine, qui huius donationis fuit testis. [Signo] Signum Petri Regis Aragonum et Comitis Barchinone. Wº. de Cortey, ut testis hoc firmo.[Signo] Signum Domine Catalane. [Signo] Signum Bertrando de Olivela. Ego G[arcia] O]s]cen[sis] episcopus, qui hoc donativo interfuit, hoc [signo] signum feci. [Signo] Signum Guillermi de Corron, qui scripsit (...). [Signo] Signum Egmessendis de Castellar, que omne suprascriptum donum, concedo et laudo, et firmo testeque firmare rogo.[Signo] Signum G[ombaldi] de Ripellis. [Signo] Signum Petri de Aagon [?]. [Signo] Signum fratris Bernardi de Moracuc [?]. Sanctius hos supra scriptos testes mandato. Egmessendis predicte, cum eius confirmatione scripsit, et hoc [signo] signum fecit (...)”. (297). ALVIRA CABRER, Martín. “Pedro el católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”. Tomo I. Zaragoza. Fuentes Históricas Aragonesas Nº 52. Institución “Fernando el Católico” (CSIC). Diputación de Zaragoza. 2010. www.01pedroIItomoI.pdf Página 438. Primer documento en que aparece Pedro II como señor de Montpellier. Autorización fundación de conventos por parte de la Orden de San Joahn de Mata y la Orden de los Trinitarios. Los hombres de Pedro II. Según documento: “(…) 1201 diciembre 11. Lleida. Acta dudosa. Pedro el Católico, rey de Aragón, conde de Barcelona y señor de Montpellier [sic], autoriza a (San) Johan de Mata y a la orden de los Trinitarios a fundar conventos y recoger limosnas en sus dominios para redimir cautivos, así como la protección real, ordenando a sus oficiales que la mantengan. a. Pub. FIGUERAS, Chronicum, pp. 593-595.Cit: CALVO, Resumen, p. 6, 45 y 123. LI0AGE CO0DE, A. Historia de la Iglesia en España, II-2º, Madrid, BAC, 1982, p. 127. Privilegium Petrus II Rex Aragonum, Comitis Barchinone et Dominus Montis Pesulani [sic], concessum Ordini Sancte Trinitatis Redemptionis Captivorum in suis Regnis, dominiis ante navitatem filii eius Iacobi, auctoris Ordinis fratrum Hospitalis S[anta] Eulalia Barchinone desumptum ex Archivio Regio Barchinonensi. PETRUS, Dei gratia Rex Aragonum, Comes 397


Barchinone et Dominus Montis Pesulani, dilectis fidelibus vicariis, baiuliis, iusticiis, zalmedinis aliisque universis et singuéis officialibus nostris, vel eorum locotenentibus, necnon conciliariis iuratis, patrariis, consulibus et probis hominus civitatum, villarum et locorum Regionum / (Página 439) [sic], presentibus et futuris, ad quos presentes pervenerint, salutem et dilectionem. Cum Redemptoris nostri perpetuis hostatibus ad faciendam eleemosynam invitemur, Apostolique Paulidoctrina regiique, Prophetae veridicis carminibus impellamur ad succurrendum egeni et pauperi, ut die mala liberet nos Dominus, eoque maiori solicitudine merantur opem illi, qui inter Mauros, Turcas [sic] en Barbaros captivi infinitis cruciatibus affliguntur quo periculosius illorum non corpus tantum, sed longe calamitosius anima,pretio Christi sanguine redempta, versantur,ideoque per hanc nostram chartam perpetuo valituram, do [no] Domino Deo et concedo tibi fratri Ioanni de Matha, institurori et primo ministro Ordinis S[ancte] Trinitatis et Captivorum, tuisque successoribus et fratribus, et tam presentibus quam futuris, viventibus in Turre de Avingania et Ilerde hospitali Petri Mulinarii nuncupati et aliis domibus dicti Ordinis in Regnis et dominiis nostris edificatis, et edificandis, ut possitis publice tam per ecclesias, civitates, castella, Principatus Cathalonie et in Regno Aragonum et in Dominio Montis Pesulani [sic], elemosynas a Christi fidelibus petere et legata recipere pro redemptione captivorum, et habere truncos [¿] in ómnibus ecclessis terrarum nosrarum cum immaginibus et crucibus vestri Ordinis, nullusque dignitatis sit, etiam episcopales, possit sanctus redemptionis captivorum opus pertractare in terris et dominiis nostris, cum precipue id ex [sic] expectet solum ad patres ordinis Sancte Trinitatis et Captivorum, ex gratia Sancte Sedis Apostolice quamvis aliqua congregatio pro redemptione captivorum fundaretur futuris temporibus. Insuper recipimus prefatum Ordinem Sancte trinitatis et Captivorum,per dominum Papam Innocentium III celeste revelatione institutum et approbatum sub nomine Sancte Trinitatis, et titulo de Redemptione captivorum sub nostra tutela.Prepicimus diletis et fidelibus iusticiis, baiuliis,iuratis, dichhis [¿] hominibus et subditis nostris, baronius, archiepiscopis et episcopis, nencnon abbatibus intra limites nostri Regni et terrarum nostrarum consistentibus, ut fratrem Ioannem Ordinis Sancte Trinitatis et Captivorum institutorum, et dictos fratres sin comparatos, per nos defendant nullusque audeat in eorum bona invadere, si cupiant indignationem nostram evitare. Datum Illerde, die undecima Decembris anno Domini millesimo ducentesimo primo, sub sigillo nostro pendente. [Signo] Signum Petri Regis Aragonum, Comitis Barchinone et Domini Montis Pessulani. 398


Testes sunt: Petrus de Belvis, Guillermus de Avaria. Bertrandus de Olivela. Gombaldus de Ribelles. G[arcia] O[s]cen[sis] episcopus. Gombaldus episcopus Illerde. Ego Ferr[ar]ius, Domini Regis -otarius, hanc chartam eius mandato scripsi (‌)�.

399


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.