La primera conquista templaria de la isla de menorca

Page 1

Ramón Berenguer IV: La primera conquista templaria de la isla de Menorca: 1146. Linajes históricos en la hueste del conde de Barcelona “El Santo” (1130-1162)

Lola Carbonell Beviá

1. Ramón Berenguer IV. Ramón Berenguer IV fue hijo del conde de Barcelona, Ramón Berenguer III y Dolça de Provenza. Por su matrimonio con Petronila de Aragón, en el año 1137 (1), detentó el título de príncipe de Aragón, hasta el año 1157, en que falleció el rey de Aragón, Ramiro II “El Monje”, pasando a detentar el de rey de Aragón y conde de Barcelona (2). Fue nieto materno de Gilberto de Gévaudan y Gerberge de Provenza; y nieto paterno de los condes de Barcelona, Ramón Berenguer II y Mafalda de Apulia-Calabria (3). Tuvo por hijos a los infantes: Pedro de Aragón (1152-1158), Alfonso II de Aragón (1157-1196), Ramón Berenguer IV, de Provenza (11581181), Dulce de Aragón (1160-1198), Sancho de Aragón y Barcelona (1161-1223), y Ramón Berenguer, de Barcelona (¿-1212) (4). Redactó su testamento el 4 de agosto de 1162, dejando a su hijo Alfonso como conde heredero universal de todos sus Estados y honores de Aragón, y Barcelona, exceptuando el condado de Cerdaña que donó a su hijo Pedro (5). Su cadáver fue trasladado desde Génova al monasterio de Ripoll donde fue enterrado (6). Gracias al apoyo de las órdenes militares, el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, pudo ampliar el territorio de Cataluña hasta el Mediterráneo, mediante la conquista de las plazas de Tortosa y Lérida (7). En 29 de junio de 1148 le acompañaban en la conquista de Tortosa caballeros genoveses, pisanos, lorenos, occitanos, ingleses, normandos, y catalanes, capitaneados por Guillem de Montpelier, Bertrán de Tolosa, el abad de le Grasse y Ermengarda de Narbona, Esteban de Montflaó y Guillem de Torroja (8).

1


2. El Temple. Ramón Berenguer IV fue hijo de un templario y, educado en la teosofía templaria (9). De hecho muchos de sus hombres que le apoyaron logísticamente fueron igualmente templarios (10). Durante el periodo de gobierno del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, las adscripciones a la orden de los Pobres Caballeros de Cristo, del Templo de Jerusalén fueron numerosísimas, hasta el punto de que la mayor parte de los apoyos del rey Ramón Berenguer IV, fueron templarios, como se va a demostrar. El reinado de Ramón Berenguer IV fue la etapa de gloria del Temple. Con respecto a las órdenes del Hospital y del Temple, hay que decir que ambas nacieron del “Templo de Jerusalén”, o del “Templo de Salomón”, desarrollándose en un primer momento el “Hospital de Jerusalén”, para acoger a los palmeros que llegaban a Tierra Santa. Posteriormente fue creada la “Caballería de Jerusalén”, o “Temple”, para defender los caminos de los musulmanes y que los palmeros pudiesen acceder al Templo de Jerusalén. Como se puede ver en los documentos testamentarios, continuaron realizándose los itinerarios a Santiago de Compostela, Roma y Tierra Santa, por parte de peregrinos, romeros y palmeros (11). Durante el gobierno del padre de Ramón Berenguer IV, la orden del Temple fue conformándose y, durante la etapa del reinado de Ramón Berenguer IV, se consolidó y expansionó. 2.1. Hugo Rigaud, maestre del Temple. Hugo Rigaud recibió -como maestre provincial del Temple-, en el año 1132, del conde de Urgell, Ermengol VI, el castillo fronterizo de Barberá (12). 2.2. Hug Arnau. Hug Arnau, conjuntamente con su hijo Hug, redactaron su testamento con fecha de 19 de marzo de 1132, antes de que Hug (hijo) marchase como peregrino a Santiago de Compostela. En dicho testamento, aparecen una serie de donaciones al Hospital de Jerusalén y a la caballería de Jerusalén (13).

2


2.3. Ermengol VI, conde de Urgell. El 19 de septiembre de 1132, el conde de Urgell, Ermengol VI donó a la orden del Temple el castillo de “Barberá de la Conca” y un hombre en cada uno de sus castillos y villas (14). 2.4. Ramón Berenguer IV, príncipe de Aragón y conde de Barcelona. El 3 de enero del año 1133, el propio príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV donó a la orden del Temple el castillo de “Barberá de la Conca” (15). 2.5. Ramón Arnau de Bedors. Ramón Arnau de Bedors, fue padre de Pere, Guillem y Bernat. El 5 de marzo del año 1133 donó, con el consentimiento de sus hijos, a la orden del Temple, y por mediación de su hijo Arnau, como cofrade del Temple, una masía ubicada en el lugar de “Moltant”, en término de “Sant Sadurní de Planeses”; además de la masía denominada Costa”, situada en el mismo lugar; un alodio de su propiedad en “Buc”, y otro en “Formigons”, y una masía denominada “Villa Rabiosa” y ubicada en “Sant Julià de Vilatorta y Folgueroles” (16). 2.6. Guillem de Cornellá. Guillem de Cornellá fue cofrade jerosolimitano, tal y como aparece referenciado en un documento notarial fechado el 1 de abril de 1133, por el cual, el propio Guillem de Cornella, -hijo de Bernat y de Maiença-, donó a Ramón Berenguer IV el castillo de “Cornellá de Terri” (17). 2.7. Ramón Folc, vizconde de Cardona. Ramón Folc perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de vizconde de Cardona. Fue hijo de Bernat Amat y Almodís. El 10 de julio de 1133 ingresó en la orden del Temple, entregando sus padres a cambio del alma de su hijo Guillem, y del perdón de sus pecados, cierta cantidad de sal semanalmente, procedente de Cardona (18). 2.8. Guillem Humbert de Rocafort. El 13 de julio de 1133, Guillem Umbert de Rocafort, y su esposa Rodlenda, realizaron su testamento, legando la cantidad de cien sólidos a repartir, entre el Hospital de Jerusalén y la Caballería de Jerusalén (19). 3


2.9. Marquesa. El 5 de octubre del año 1133, Marquesa realizó su testamento, legando la cantidad de un morabetino para la Caballería del Templo (20). 2.10. Oleguer, arzobispo de Tarragona. Oleguer perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el título de arzobispo de Tarragona. El 15 de abril de 1134, conjuntamente con el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, pusieron bajo la “tregua de Dios”, las personas y bienes de todos los caballeros que quisieran ir a Jerusalén, o que quisieran militar en la orden del Temple de Hispania (21). Firmaron dicho documento numerosísimos caballeros, que pudieran denominarse “templarios espirituales”, y que fueron: Oleguer, arzobispo de Barcelona, preboste y segundo “maestre de Dios y de la orden”; Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona; Ponç Hugonis, conde de Ampurias; Bereguer, obispo de Gerona; Ermengol, conde de Urgell; Jodá; Berenguer de Queralt; Deusde; Pere Bertrand de Belloc; Otó; Guillem de Castellvell; Ramón Renard; Berenguer de Pelafolls; Pere de Torrella; Aubert de Castelví; Bernard de Belloc; Ponç Hugonis; Ramón Folc; Berenguer Ramón, vicario; Gaufred, levita; Pere, archilevita; Guillem de Pujalt; Ramón de Torroja; Pere Bertrán de Monte Palacio; Ramón, obispo de Osona; Berenguer, archidiácono de Gerona; Guillem Seniofred; Berenguer de Garriga; Guillem de Garriga, -hermano de Berenguer-; Guillem de Pedret; Ramón Renard de Olivis; Pere Ramón de Petred; Ramón Ademar de Rabedos; Berenguer Segarii; Gauzbert Guillem; Bernard de Vultreria; Ramón, senescal, -hermano de Otó-, perteneciente a la caballería de Grañena; Ramón Renard entregó un caballo y armas para la Caballería, a perpetuidad; Jordá entregó un honor a perpetuidad; el hijo de Ramón Renard entregó un caballo con sus armas; Arnal de Sant Martí, también entregó un caballo con sus armas; Ponç de B., donó una caballería mejorada; Arnald de Montferrer entregó un caballo con armas; Miró de Luciá, un caballo con armas; Guillem de Castelar, un caballo con armas; Pere de Galifa, un caballo con armas; Bernard de Barberá y Ramón de Barberá, unos caballos con armas; Albert de Petra, un caballo con armas; Ramón Bermón, un caballo con armas; Ramón Folc, un caballo con armas; Jofré de Santa Coloma, un caballo con armas después de su muerte; Pere Albert de Luciá, un año de una masía; Gerau de Jorba, un año de dos masías; Pere de Santa Eugenia, un año de una masía; Bernat de Centelles, un año de una masía; otro Pere de Santa Eugenia, un año de una masía; Arnall de Tamarit, un año de una masía; Pere Bertrand de Belloc, un año de una masía; y Pere Arnall de Barcelona, un año de una masía en “Rosed”.

4


2.11. Arnau Ramón de Soler. El 23 de abril de 1134, Arnau Ramón de Soler donó al Temple, la masía denominada “Rosed”, ubicada en “Sant Hipòlit” de Voltregá (22). 2.12. Bernat Ramón de Maçanet. Bernat Ramón de Maçanet y su hijo Berenguer, donaron el 24 de abril de 1134, a la orden del Temple, la mitad de las casas de su propiedad, denominadas de “Gallifa”, ubicadas cerca del castillo de “Regomir”, en Barcelona (23). 2.13. Guerau. El 15 de junio de 1134, Guerau realizó su testamento, legando a la órden y del Temple, y concretamente a la milicia de Gardeny, su cuerpo (24). 2.14. Ramón Albert de Juià. Ramón Albert estuvo casado con Estefanía y tuvieron un hijo llamado Ramón. La familia donó el 20 de octubre de 1134 a la orden del Temple, un alodio de su propiedad en el lugar de “Mogent”, y término de “Collsabadell”, por el precio de 20 morabetinos (25). 2.15. Pere Arnau. El 14 de marzo de 1135, Pere Arnau renunció a favor de la orden del Temple sobre los derechos de una masía y de unos alodios, ubicados en “Santa Perpetua de la Mogoda”, que su hermano Arnau Galcerán había legado en su testamento (26). 2. 16. Pere Palau. Pere Palau perteneció al estamento nobiliario detentando el título de caballero. El 9 de junio de 1135 realizó su testamento ante el altar de “Sant Joan” de la catedral de Vic, en el cual legó a la milicia templaria jerosolimitana al frente de la cual se hallaba Guillem Ramón, dapifer (27).

5


2.18. Artau, Ponç y Bernat de Talamanca. Artau y su nieto Ponç, junto a Bernat de Talamanca renunciaron el día 12 de junio de 1135, a favor de la orden del Temple, de un censo que tenían sobre el castillo de Calders, a cambio del derecho de vigilancia (28). 2.19. Guillem Ramón, senescal. Guillem Ramón, perteneció al estamento militar, desempeñando el cargo de senescal. El 24 de junio del año 1135 donó a la orden del Temple un alodio de su propiedad que había tenido Pere de Palau (29). 2.20. Pere Beltrán y Bernat de Belloc. Pere Beltrán y Bernard de Belloc fueron hermanos. Ambos donaron a la orden del Temple, entre los años 1135 y 1136, todos sus alodios ubicados en el término de “Sant Sadurní de Collsabadell”, a la iglesia de “Sant Martí de ipsa Strata” (30). 2.21. Berenguer Gilabert de Sentfores. Berenguer Gilabert de Senforés estaba casado con Pagesa, y fueron padres de un hijo llamado Bernat. La familia donó el 2 de agosto de 1135, a la orden del Temple, un alodio situado en “Sant Sadurní de Collsabadell”, a la iglesia de “Sant Martí de ipsa Strata” (31). 2.22. Pere Berenguer. Pere Berenguer estuvo casado con Guida, y fueron padres de un hijo llamado Pere de Santa Eugenia. El 3 de agosto de 1135, la familia renunció a favor del Temple sobre a sus derechos sobre un campo ubicado en “Sant Sadurní de Collsabadell” para la iglesia de “Sant Martí de ipsa Strata”, que poseía en feudo Berenguer de Sentforés. A cambio recibieron 30 morabetines de oro (32). 2.23. Ermengarda. Ermengarda fue madre de Ramón Arnau, y Guillem Bradila. Fue suegra de María, casada con Guillem Bradila. Y abuela de los hijos del matrimonio formado por Guillem Bradila y María, que se llamaban: Martí y Bernat. El 24 de noviembre de 1135, la familia donó a la orden del Temple todos los bienes que tenían en el lugar de “Sargantanes”, perteneciente al término de “Santa Cecilia de Voltregá” (33). 6


2.24. Sança. Sança fue hija de Ramón Miró de Palau, ya difunto en 1136. El día 5 de agosto de dicho año, Sança donó a la orden del Temple todos sus derechos que le pertenecían de los bienes que fueron de sus padres, a cambio recibió el compromiso del Temple de alimentarla y vestirla para toda su vida (34). 2.25. Pere de Setmenat. El 23 de diciembre de 1136, Pere de Sentmenat cedió a la orden del Temple sus derechos sobre la masía “Roviradec”, ubicada en “Sentmenat”, así como una “rovira” situada en el lugar de “Solaned”, perteneciente a “Castellar del Vallés”, que poseía en feudo Pere de Palau (35). 2.26. Berenguer de Sarrovira. Berenguer de Sarrovira estaba casado con Ermesenda, y fueron padres de un hijo llamado Ramón. El 24 de diciembre de 1136, la familia donó a la orden del Temple una masía ubicada en el lugar de “Morral”, perteneciente al término de “Santa Perpetua de Mogoda”, a condición de que el Temple aceptase el ingreso en la orden de Berenguer de Sarrovira (36). 2.27. Bernat Bertrán de Belloc. Bernat Bertrán de Belloc donó el 4 de enero de 1137, una masía ubicada en “Sant Andreu de Palomar”, que limitaba con el “Coll de Finestrelles” a la orden del Temple (37). 2.28. Arnau de Bedós. Arnau de Bedós, desempeñó el cargo de mestre del Temple en el año 1137. El día 27 de diciembre de dicho año, concedió el establecimiento de la familia formada por Pere de Llobera, su esposa Pereta, y sus hijos de un alodio situado junto a la iglesia de “Sant Martí d´ipsa Strada”, perteneciente al término de “Sant Sadurní de Collsabadell”, a cambio de pagarle por Navidad dos capones (38). 2.29. Carbonell. Carbonell estuvo casado con Arsenda y fueron padres de una hija llamada Arsenda. Carbonell tuvo un hermano llamado Dorca. El día 10 de 7


marzo de 1138, la familia de Carbonell donó al Temple, los derechos sobre un alodio ubicado en el lugar de “Rovira”, perteneciente al término de “Santa Perpétua de Mogoda”, y que Dorca, hermano de Carbonell había legado a la orden (39). 2.30. Rotland Geribert. El 17 de marzo de 1138, Rotland Geribert donó a la orden del Temple, todos sus bienes, a condición de que su esposa los mantuviese de por vida, a cambio de un censo de dos capones (40). 2.31. Pere de Sarrovira, mestre del Temple. Pere de Sarrovira desempeñó el cargo del mestre del Temple en el año 1139, cuando el 18 de septiembre de 1139, Bernat de Sorribes, junto a su esposa Guilla y el hijo de ambos Ramón, renunciaron a favor de la orden del Temple, sobre los derechos que tenían sobre la masía “Sargantana” (41). 2.32. Guilla. Guilla fue madre de Berenguer, de Joan y de Guilla. El 14 de febrero del año 1140 vendieron a la orden del Temple un viñedo ubicado en “Palau-solità”, por el precio de 6 dineros (42). 2.33. Pere de Terrassa. Pere de Terrasa donó a la orden del Temple una masía de su propiedad ubicada en “Matamala”, perteneciente al término de “Sant Hilari Sacalm”, a cambio de rezos por la salvación de su alma y la de sus padres (43). 2.34. Guillem, patriarca de Jerusalén. El 16 de septiembre del año 1140, el patriarca de Jerusalén, Guillén; y el prior del Santo Sepulcro, Pere, escribieron al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, aceptando su propuesta sobre el testamento del rey de Aragón, Alfonso I, y al que describieron en la carta como “amigo y cofrade en Cristo” (44). En la misma fecha, el patriarca de Jerusalén, Guillén, renunció al testamento de Alfonso I de Aragón, a favor de Ramón Berenguer IV, a cambio de que el conde de Barcelona pusiese un hombre en todas las villas de más de 30 habitantes (45). El texto detaca los cargos de los representantes, que fueron: Ramón, maestre del Hospital 8


de Jerusalén; Guillem, prior de Castilla; Alexandro, prior de Grañena. Igualmente especifica los lugares pertenecientes a la milicia de Jerusalén que se hallaban en el reino de Aragón: Barbastro; Huesca; Zaragoza; Daroca; Calatayud; y Jaca. 2.35. Ramón, maestre del Hospital. El 16 de septiembre de 1140, Ramón, mestre del Hospital firmó un documento de conveniencia, por el que renunciaba al testamento del rey de Aragón, Alfonso I, a favor del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, a cambio de que el conde accediera a poner un hombre en todas las villas de más de 30 habitantes, así como donara un espacio para la construcción de una casa e iglesia de la orden. El documento fue firmado por Ramón, maestre del Hospital; Martín, prior del “Monte Aragón”; Fortuny, abad de “Monte Aragón”; Frontini; Ferriz; Arpa; Maza; Fortuny Garcéz Garci Garcez; Galindo Jiménons; Fortuny Guerra; Miquel de Albero; Lop Blasco; Lop Garzias de Aitán; Cornell; y Ponç, escribano del conde de Barcelona (47). 2.36. Berenguer de Sarrovira. Berenguer de Sarrovira estuvo casado con Ermesenda, y fueron padres de un hijo llamado Ramón. El 27 de noviembre del año 1140, Berenguer de Sarrovira realizó su testamento, por el cual legó al Hospital jerosimilitano y al Temple de Jerusalén un alodio de su propiedad, ubicado en “Carreras”, y las casas de su propiedad en “Galegs”; así como una parte del prado y huerto de “Moral”, -que se hallaban ubicados en la calle que comunicaba la casa de Bernard Guitard con el accesso a “Santa Perpetua”-, con sus correspondientes riegos de molino; y unos huertos que había cedido a su hermano Pere de Palacio; además de unas cantidades de trigo (48). 2.37. Pere de Vell. Pere de Vell cedió a la orden del Temple, el 24 de enero de 1141, a cambio de 47 morabetines, un alodio situado en “Parets del Vallès”, por la remisión de sus pecados y los de sus padres (49). Al día siguiente, el 25 de enero de 1141, Pere de Sarrovira, maestre del Temple aceptó el acuerdo con Pere Vell, a cambio del pago de una medida de trigo. Los cargos templarios correspondientes a la iglesia de “San Esteban de Breda”, llamada de “Parietes”, ubicada en el condado de Barcelona, fueron: Pere de Rovira, “servus Dei” y de la milicia del Templo de Jerusalén; fray Ramón Gauzbert; fray Ramón Arnall de Bidocio; Ponç, sacerdote (50). 9


2. 38. Inocencio II, obispo (Servis servorum Dei). Entre los años 1131 y 1141, el obispo Inocencio II, recordó al rey Alfonso VII de Castilla, mediante misiva, el cumplimiento del testamento del rey de Aragón, Alfonso I, en beneficio de los derechos de las órdenes militares (51). 2.39. Dalmau, diácono. El 28 de marzo de 1142, el diácono Dalmau realizó su testamento, por el cual legó a la “Caballería del Temple” los bienes que heredó de sus padres (52). 2.40. RamónGuiscafred. El 11 de mayo de 1142, Ramón Guiscafred realizó su testamento, en el cual, legó al Hospital de Jerusalén y a la “Caballería del Temple”, la cantidad de 12 dineros (53). 2.41. Rafart de Cornellá. Rafart de Cornellá estaba casado con Elgílsia. Los esposos donaron el 4 de julio de 1142, a las órdenes del Hospital y del Temple, los derechos sobre una masía ubicada en “El Prat”, de Llobregat, que fue propiedad de Pere Arnau y que legó en su testamento. A cambio, la familia de Rafart pagaría anualmente una medida de cereales (54). 2.42. Bernat Oriol. El 10 de diciembre de 1142, Bernat Oriol donó al Temple una parte del producto de los cultivos y de la vendimia de un terreno ubicado en el lugar de “La Coromina”, perteneciente a “Gurb de la Plana” (55). 2.43. Hermanos Berenguer, Pere y Ponç de Fonollar. El 28 de diciembre de 1142 se produjo la donación remunerada, a cambio de 30 morabetines, por parte de los hermanos Berenguer, Pere y Ponç de Fonollar, a la milicia del Templo de Salomón, de todos los bienes que les correspondieron de su herencia paterna, ubicados en el término de “Sant Vicenç de Jonqueres” (56).

10


2.44. Guillem Berenguer de Fonollar. Guillem Berenguer de Fonollar estaba casado con Ermessenda. Los esposos donaron a la milicia del Templo de Jerusalén, el 5 de enero de 1143, todos sus derechos sobre un alodio en posesión de Bermón, hermano de Guillem Berenguer de Fonollar, en los términos de “Santa Perpetua de Mogoda”, “Santiga”, “Barberá del Vallés”, “Ripollet” y “Reixac” (57). 2.45. Cofradía de “Sant Esteban”, de la catedral de Barcelona. El 21 de enero del año 1143, los cofrades de la cofradía del altar de “Sant Esteve”, perteneciente a la catedral de Barcelona, renunciaron a favor de la milicia jerosolimitana, de un campo ubicado en “Gallecs”, a cambio de una medida de cereales (58). 2.46. Ramón Bermón de Llobregat. Ramón Bermón de Llobregat estuvo casado con Guilla. Los esposos donaron el 20 de febrero de 1143, a la orden del Temple, la parte que les correspondía de un alodio ubicado entre varias parróquias de la comarca del “Vallés” (59). 2. 47. Aubert de Pera. El 15 de abril del año 1143, Aubert de Pera donó a la milicia del Templo jerosolimitano, un huerto en el lugar de “Selvela”, ubicado en el término de “Castellar del Vallès” (60). 2.48. Bernat Arnau, Ramón Arnau de Anglesola, Berenguer de Montoliu, Bernat Miró y Pere Seguí. El 5 de septiembre de 1143, los albaceas de Bernat Arnau, que fueron Ramón Arnau de Anglesola, Berenguer de Montoliu, Bernat Miró y Pere Seguí, entregaron a la orden del Temple la cantidad legada por Bernat Arnau de 20 morabetines a repartir entre la orden del Hospital con dos partes más que a la Milicia de Jerusalén, para que redimiesen cautivos (61). 2. 49. Ramón de Sarrovira. El 27 de septiembre de 1143, fue leído el testamento de Ramón de Sarrovira ante el altar de “Sant Joan” de la iglesia de “Santa Perpétua de Mogoda”, en el cual legó al Hospital de Jerusalén una mula que tenía Pere

11


de Tarrasa. A la Milicia del Templo un hombre para que trabaje en su albergue durante un año (62). 2.50. Lope Sancho de Belchite. Lope Sancho de Belchite desempeñó el cargo de gran maestre del Temple antes del 27 de noviembre del año 1143. El conde de Barcelona y príncipe de Aragón, Ramón Berenguer IV, le ofreció diversos señoríos, a cambio de su renuncia al testamento del rey de Aragón, Alfonso I, entre ellos: la ciudad de Daroca, los castillos de Huesca y Belchite, con el honor de “Cotanda”; un honor en la ciudad de Zaragoza con tres hombres, uno cristiano, uno musulmán y uno judíos que lo trabajaban con dos parejas de toros; la cuarta parte de la villa de Huesca; así como la décima parte en censos y honores de todas las propiedades del conde de Barcelona en Hispania; y los honores que en dicho momento estaban a disposición de diez frailes militares del Temple en Jaca, Huesca y Zaragoza (63). 2. 51. Pere de Estopanyà. Antes del 27 de noviembre de 1143, el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, permutó con Pere de Estopanyà, la villa de Monzón, por “Castejón del Puente”, con su derecho de pontazgo. Además de la promesa sobre los castillos de “Tamarit” y de “Llitera”, cuando los hubiese conquistado (64). 2.52. Roberto, maestre general de los conventos de la Milicia de Jerusalén. El 27 de noviembre de 1143, Roberto, como maestre general de todos los conventos de la orden de la Milicia del Templo de Salomón, de Jerusalén, recibió del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, los castillos de “Monzón”, “Montgai”, “Xalamera”, y “Barberá”; así como el honor de Lope Sancho de Belchite, y los castillos de “Remolins” y de “Corbins”, cuando los hubiese recuperado; también le entregó la décima parte de todas las rentas y derechos, y mil sueldos en Huesca y mil en Zaragoza, cada año. Además, la quinta parte de los bienes conquistados en las expediciones contra los sarracenos; y la décima parte de sus conquistas. Firmaron el documento: Guidon, cardenal de la Iglesia de Roma, legado papal en Hispania, y diácono del convento; Ebrardi, maestre de Galia; Pere de Rovira, maestre de Provenza y de Hispania; fray Otón Sant Odmer; fray Ugo de Bezanis; fray Pere de Arzacho; fray Berenguer de Huesca; Ramón, obispo de Osona; Guillem, electo de Rota; Guillem, 12


preboste de Ripoll; Gregori, arzobispo electo de Tarragona; Berenguer, obispo de Gerona; Guillem, sacristán de Zaragoza; Pere, abad de Ripoll; Renald, maestre de la iglesia de Gerona; Berenguer, abad de “Sant Felix”; Pere, archidiácono de Barcelona; Pere, sacristán de Barcelona; Guillem, sacristán de Rota; Arnald Miró, conde de Pallars; Artald, conde de Pallars; Bernard, conde de Cominges; Pere, conde de Bigorra; Guillem Ramón, dapifer; Galcerán de Pinós; Bernard de Belloc; Ramón de Pujalt; Guillem de Cervera; Ramón de Torroja; Ramón Berenguer de Ager; Bernat Guillem de Lucià; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torrella; Fortuny, abad de Monte Aragón; Ponç, clerigo de la iglesia de Barcelona, escribano del conde de Barcelona (65). 2.53. Evrard des Barres, comendador en Francia, Pere de Rovira, mestre en Provença y en Hispania, Eudes de Sant Omer, Hug de Bessan, Pere d´Arzac, Berenguer de Gunyoles y Arnau de Sornià. El 27 de noviembre de 1143, el príncipe y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, donó a los representantes de la “Milicia celestial de la Iglesia occidental de Hispania, -Evrard des Barres, comendador en Francia, Pere de Rovira, mestre en Provença y en Hispania, Eudes de Sant Omer, Hug de Bessan, Pere d´Arzac, Berenguer de Gunyoles y Arnau de Sornià-, por medio del concilio de Gerona, los castillos de “Monzón”, “Montgai”, “Chalamera”, “Barberá”, y “Remolins”, además del honor de Lope Sáncho de Belchite, y todos los bienes existentes en el castillo de “Corbins”, cuando fuese conquistado. El príncipe de Aragón cedió también la décima parte de todos los derechos, usos y censos de las tierras que adquieriese en el futuro; la quinta parte de las tierras que fuesen conquistadas a los sarracenos, excepto los diezmos ya entregados a la Iglesia; y la quinta parte de los beneficios de las cabalgadas contra los musulmanes. La exención a los templarios de varios tipos de impuestos; el previo acuerdo con la orden del Temple antes de pactar con los sarracenos. Además de la renta de mil sueldos sobre Huesca, y de otros mil, sobre Zaragoza. Firmaron el documento, como testigos: Guidon, cardenal, diácono y legado papal de la Iglesia de Roma; Ebrard, maestre de Galia; Pere de Rovira, maestre de Provenza e Hispania; Pere de Arzaco; Bereguer de Zegulonis; Arnall de Sornia; Dononis, obispo de Huesca; Ramón, obispo de Osona; Guillem, electo de Rota; Guillem, preboste de Ripoll; Gregori, arzobispo electo de Tarragona; Berenguer, obispo de Gerona; Guillem, sacristán de Zaragoza; Pere, abad de Ripoll; Renald, maestre de la iglesia de Gerona; Berenguer, abad de “Sant Félix”; Pere, archidiácono de Barcelona; Pere, sacristán de Barcelona; Guillem, sacristán de Rota; Arnal Miró, conde de Pallars; Bernard, conde de Cominges; Pere, conde de 13


Bigorra; Guillem Ramón, dapifer; Galcerán de Pinós; Bernard de Belloc; Bernard Pere de Belloc; Ramón de Pujalt; Guillem de Cervera; Ramón de Torroja; Ramón Berenguer de Ager; Bernard Guillem de Lucià; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torroja; Fortuny, abad de Monte Aragón; Ponç, clérigo de la iglesia de Barcelona, y escribano del conde de Barcelona (66). 2.54. Ermesenda. Estuvo casada con Berenguer de Sarrovira, y fueron padres de un hijo llamado Pere de Roveira, que fue maestre del Temple. El 25 de diciembre de 1144, Berenguer de Sarrovira ya pertenecía a la orden del Temple como fraile. En dicha fecha, la que fue su esposa Ermesenda donó al Temple el esponsalicio que le otorgó en su día Pere de Sarrovira, en el término de “Roveria” y “Rovigone” (67). 2. 55. Domingo Perdiguero, Domingo Almoravit, Guillermo de Griavol y Ferrer de Benavar. El 24 de febrero del año 1145, Domingo Perdiguero, Domingo Almoravit, Guillermo de Griavol y Ferrer de Benavar firmaron un pacto de conveniencia y hermandad con la orden del Temple, por la que le donaban la quinta parte de una heredad en “Alfocea”, a cambio de su protección y rescate si caían prisioneros del ejército de los sarracenos, por ser cristianos, en los reinos de Aragón, Navarra y Castilla. Firmaron como testigos de dicho documento: Guillem, sacristán de “Sant Salvador”; Ganibo; Bernardo, abad de Pina; Galin Garçes Grinon; Galin Açnareç de Fontes; García, rey de Navarra; Ramón Berenguer, conde de Barcelona, señor en Zaragoza y Aragón; Bernardo, obispo de Zaragoza; Ato Sanç, justicia; Artalin de Alagón; Lope Sanç, en Belchite; y Pere, escribano (68). 2. 56. Ermessenda, madre de Barnat de Ribalta, Berenguer Ramon, Arnau Ramon, Modolella y Pocululla. El 10 de marzo de 1145, Ermesenda, y sus hijos Barnat de Ribalta, Berenguer Ramon, Arnau Ramon, Modolella y Pocululla, renunciaron a favor de las órdenes del Temple, Hospital, así como a favor de la iglesia de “Santa Perpetua de Mogoda”, sobre todos los derechos de la masía de Guillem Berenguer, que Arnau Dorca donó en su testamento para el Hospital de Jerusalén y el Temple. A cambio las órdenes del Temple y Hospital debian de pagar dos morabetinos (69).

14


2.57. Berenguer Arnau. Berenguer Arnau recibió por donación del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, el 17 de febrero de 1146, el castillo de “Siurana”. En el mismo documento, el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV donó a la orden del Temple, una quinta parte de la villa y término de dicho castillo (70). 2.58. Arnau “Arlot”. Los esposos Arnau y Guilla vendieron el 1 de abril de 1146, los derechos sobre una masía de su propiedad, ubicada en el lugar de “Puig del Torrent Sec”, en término de “Caldes de Montbui” a la orden del Temple, por el precio de doce sueldos (71). 2. 59. Pere de Vilagelans. Pere de Vilagelans, fue hijo de Ramona. El 5 de marzo del año 1148, con el consentimiento de su madre, y de sus hermanos Guerau, Guillem y Ponç, donó a la orden del Temple una masía ubicada en el lugar de “Figueiras”, perteneciente al término de “Santa María de Manlleu”, por 40 sueldos de Barcelona, y que el Temple le definiera una masía ubicada en el lugar de “Coma”, perteneciente a la parroquia de “Sant Esteve de Vilasetrú” (72). 2.60. Ramón Bernat de Gurb. Ramón Bernat de Gurb estuvo casado con Saurina, y fueron padres de varios hijos, llamados Bernat, Ramón y Berenguer. El 26 de abril del año 1148, Ramón Bernat de Gurb y su familia donaron a la orden del Temple un terreno ubicado en el lugar de “Dosz”, perteneciente a “San Esteban de Granollers”, a cambio de rezos por la remisión de sus pecados y los de sus parientes (73). 2.61. Ermengol VI, conde de Urgell. El 25 de mayo del año 1148, el conde de Urgell, Ermengol VI, recibió en feudo la ciudad de Lérida, excepto la quinta parte de la misma que cedió al Temple (74).

15


2.62. Guillem de Balenyà. Guillem de Balenyá estuvo casado con Dolça. Los esposos donaron a la orden del Temple un alodio ubicado en “Balenyá”, el 28 de mayo de 1148 (75). Ese mismo día, el matrimonio junto con sus hijos, permutaron con los caballeros templarios Pere de Sarrovira y Berenguer de Sant Vicenç, la masía de “Balenyà”, por un condominio en el lugar de “Podi Olrig”, ubicado igualmente en el término de Balenyá (76). 2. 63. Pere de Sant Lleir. El 4 de abril de 1149, Pere de Sant Lleir otorgó su testamento, legando parte de sus bienes a las órdenes militares a cambio de entregar su cuerpo a la milicia del Temple. Dejó concretamente una masía para el Temple; además de un campo denominado “Clota”, que poseía su hermana y Guillem Ramón; y un honor para la milicia del Temple. Igualmente legó otra masía y un honor para el Hospital (77). 2.64. Pere Arnau. Pere Arnau realizó su testamento antes de embarcarse en una galera para Hispania, el 10 de agosto de 1149. Estuvo casado con Pereta, a la que dejó bienes junto a instituciones eclesiásticas (78). 2.65. Hermanos Pere, Berenguer y Ponç de Fonollar. El 18 de octubre del año 1149, los hermanos Pere, Berenguer y Ponç de Fonollar vendieron a la orden del Temple todos sus bienes existentes en el término de “Sant Vicenç de Jonqueres” y “Sant Martí de Riudeperes”, por el precio de un caballo y 40 marabetines (79). 2.66. Gonder. El 8 de abril de 1150, Gonder realizó su testamento, dejando a las iglesias de “Tárrega”, “Sant Donat”, “Sant Jaume” y “Santa María”, al Hospital de Jerusalén y a la “Caballería del Sepulcro” (80). 2.67. Guillem. Guillem, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de presbítero. El 31 de julio de 1150 realizó su testamento, ordenando que su cuerpo fuese enterrado en la casa del Temple, legando a la milicia del templo jerosolimitano un alodio en “Gualamers”, ubicado en 16


“Granollers de la Plana” (81). El mimo día hizo donación a la orden del Temple de un alodio ubicado en la villa de “Gualamers”, en el término de Granollers de la Plana, a cambio de la retención de la cuarta parte de las cosechas para sus hermanos Ramón y Bernat, y sus sobrinos los hijos de Rosell (82). 2.68. Pere de Ruera, mestre del Temple en Provenza. El 27 de noviembre de 1150, Pere de Ruera, mestre del Temple en Provenza, junto a Bertrán de Alost y Berenguer de Sant Vicenç, recibieron de los esposos Bernat de Gurb y Saurina, y los hijos del matrimonio: Bernat, Ramón y Berenguer, los derechos sobre un alodio que Pere Vell dejó en su testamento, a cambio de 200 sueldos de moneda de Barcelona (83). 2.69. Teresa de Borja. El 26 de abril del año 1151, Teresa de Borja firmó un pacto de conveniencia con el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, por el que acordó que le entregaría la potestad de Borja, siempre que el rey se lo pidiese. A cambio, el príncipe Ramón Berenguer IV le prometió que las órdenes del Hospital y Temple la librasen de las obligaciones que tenían con ella. Firmaron dicho documento: el conde de Pallars; Bertran Reimbal; Rostan Porcellet; Guillem de Castellvell; Garssis Ortiz; Ramón de Pujalt; Fortuny Acenariz de Tarazona; Bernard de Mont Esquivo; Robert de Matalón; Alaman de Luna; Pedro Medalla, justicia de Tarazona; Eneco Sanz, de Burbacana; Rodlan de Spiels; Fortuny Sanz de Bera; Pere de Santa Cruz; Sancho Abarca; Gazcón de Fillera; Ato Banzones; Eneco Sanz de las Serras Berenguer Arnal; Pere de Montagut; y Andres, escribano (84). 2.70. Pedro Taresa. El 21 de julio de 1151, el príncipe de Aragón firmó una concordia con la orden del Temple, sobre los castillos de “Borja” y “Magallón”, que en su día hubo donado Pedro Taresa a la orden del Temple. A cambio, Ramón Berenguer IV entregó al Temple los castillos de “Ambel”, “Alberite de San Juan”, reconociendo a la vez, la permuta de “Mallén”, por “Novillas”, que había hecho a las órdenes del Temple y Hospital. Firmaron dicho documento: Pedro de Cartiliano, maestre de Barcelona y Aragón; Beg, noble señor y maestre en Provenza; fray Rigall, vicario en Novellas; fray Fredolonis; fray Eimeric de Torrelles; fray Ponç d.Olón; fray Guillem d. Albax. Supervisores y auditores del rey: Arnall Miró, conde de Pallars; 17


Guillem Ramón, dapifer; García Ortiz; Bernardo de Belog; At Orella; Tarese; Ramón de Pujalt; Arnall de Lercio; Ramón de Vilademuls; y Ponç, escribano (85). 2.71. Riambau de Basella. Riambau de Basella estuvo enfrentado con la orden del Hospital por el honor del “Montseny”, que había sido legado al Hospital por el hermano de Riambau de Basella, llamado Guillem Humbert. El pleito fue resuelto mediante sentencia el día 23 de julio de 1151, por el que los jueces de la curia de Ramón Berenguer IV, sostuvieron que fuese repartido entre las partes litigantes, y que fuese Riambau de Basella quién realizase la partición. Los jueces que emitieron la sentencia fueron: Bernardo, arzobispo de Tarragona, y legado papal de Roma; Guillem obispo de Barcelona; Pere, obispo de Osona; Bernardo, abad de “Sant Felix”, de Gerona; Arnall de Lercio; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torroja; Ramón de Pujalt; y Ponç, escribano del conde de Barcelona (86). 2.72. Eobleza y Temple. Muchos de los nobles que apoyaron al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, pertenecieron a la orden del Temple. Entre ellos surgieron rencillas, que Ramón Berenguer IV pretendió erradicar mediante permutas, promoviendo la reconciliación entre ellos (87). Ejemplos de ellos fueron los linaje de los Torroja, los Cabrera, o los conde de Foix (88). 3. La conquista de Menorca durante el reinado de Ramón Berenguer IV. Ramón Berenguer IV, príncipe de Aragón y conde de Barcelona llegó a un acuerdo con el papado, en el año 1140, de cesión a las órdenes militares de 2/3 de la herencia real que había legado el rey de Aragón Alfonso I (89). Como se ha visto anteriormente, Ramón Berenguer IV, prometió y concedió a las órdenes del Temple y del Hospital un porcentaje de los bienes conquistados en las campañas contra los sarracenos. Por lo tanto, en las diversas campañas de conquista de las Baleares, durante el reinado de Ramón Berenguer IV, la gran mayoría de hombres de su hueste fueron templarios (90). Ramón Berenguer IV realizó varios tratados comerciales con las potencias italianas de Génova, y Pisa (91), Marsella, Montpelier y Narbona (92), a condición de tener su apoyo para emprender las campañas bélicas contra las Baleares. 18


Entre los años 1150 y 1160 existía un comercio triangular entre los puertos de Sicilia, Mallorca y Denia (93). 3.1. La expedición aragonesa-catalano-genovesa del año 1146, a Menorca. La expedición aragonesa-catalano-genovesa a la isla de Menorca fue realizada antes del mes de agosto del año 1146. En primer lugar, el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV pactó una conveniencia con el conde de Génova, por el cual, el noble italiano se comprometió a enviar un ejército de apoyo a Ramón Berenguer IV, que comenzaría por la conquista de Tortosa, para a continuación, asediar las Baleares (94), y a cambio recibiría de Ramón Berenguer IV, la tercera parte de los bienes conquistados (95). La conquista de Menorca fue una cruzada cristiana pues contó con el apoyo del papa Eugenio III (96). El puerto de Fornells recibió el desembarco de la flota aragonesacatalano-genovesa, formada por 22 galeras y 6 gorabs, múltiples máquinas de guerra, y un contingente militar de 100 caballeros, y su correspondiente clase de tropa. El ejército atacó a los musulmanes, saqueando sus viviendas surante un periodo de cuatro días. Del mismo modo, los sarracenos menorquines se defendieron y atacaron el campamento cristiano, siendo rechazados por el ejército del príncipe de Aragón (97). Tras finalizar el asedio de Menorca, el ejército cristiano continuó rumbo a Almería (98). El 3 de agosto del año 1146, Ramón Berenguer IV repartió el territorio de las Baleares, ya conquistadas. Fue designado el templario Guillem Ramón de Montcada, senescal del rey, como receptor de la tercera parte del dominio sobre las islas Baleares; y el castillo de Menorca (99), por lo tanto, el castillo que recibió el templario Guillem Ramón fue el de Santa Ágata, lugar en que a partir del año 1146 fue instituido y ratificado el culto templario de “Santa Ágata”, la advocación siciliana que había llegado a Menorca durante el gobierno de Ramón Berenguer III (100). 3.2. La conquista pisana de Menorca, en 1147. Finalizado el año 1146, los cónsules de Pisa escribieron al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, solicitando su ayuda para mantener los bienes que obtuvieron con el conde de Barcelona Ramón Berenguer III en las Baleares, concretamente en las islas de Mallorca e Ibíza (101). En 1147, Menorca fue tomada por las tropas aragonesa-catalanopisana, accediendo a la isla por el puerto de Mahón, para a continuación dirigirse hacia Almería (102). Menorca fue de nuevo apresada, saqueada y

19


destruida (103). A partir del año 1147, los genoveses se instalaron en la isla de Menorca (104). 3.3. La expedición catalana-aragonesa-franco-normando-inglesapisano-lorena, del año 1148. En el año 1148 se volvió a repetir la operación bélica contra las Baleares con una formación militar procedente de Aragón, Cataluña, Francia, Normandía, Inglaterra, Pisa, y Lórena (105), que primero atacó Tortosa para pasar posteriormente a las Baleares (106). 3.4. La expedición colonizadora musulmana-leridana del año 1149. En 1149, mediante un convenio realizado entre los musulmanes de Lérida, dirigido por Ibn Hilail y el príncipe de Aragón, y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, los musulmanes de la plaza de Lérida pudieron instalarse en Mallorca (107). 3.5. Vestigios arqueológicos de la conquista de Menorca por el rey de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV. En enero del año 1875 fueron descubiertos en el predio de Binisaid, perteneciente al término de Ferreríes, tres monedas correspondientes a “dinero melgoriense” fechadas cronológicamente entre los años 1063 a 1094, moneda de uso corriente durante el periodo del mandato del reinado de Ramón Berenguer IV, y de su hijo el rey Alfonso II “El Casto” (108). 3.6. Los hombres de Ramón Berenguer IV que participaron en la conquista de Menorca. Los hombres que apoyaron al príncipe de Aragón y conde de Barcelona en el año 1146, fecha de la primera campaña contra las Baleares fueron (109): Guillem Ramón, senescal del príncipe (templario); Pere Bertrand de Belloc (templario); Bernard de Belloc (templario); Guillem de Castellvell (templario); Otó (templario); Ramón de Pujalt (templario); y Ponç escribano del príncipe. 4. Los hombres de la hueste de Ramón Berenguer IV. Los hombres que formaron parte de la hueste del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, fueron los siguientes. En el año 1135 (110): Oleguer, arzobispo de Tarragona; Ramón, obispo de Osona; Berenguer, obispo de Gerona; Udalgar, obispo de Elna; 20


Ponç, archidiácono de Elna; Gaucefred, decano; Gaucefredo, archilevita de Besalú; Reamballi; Bernard de Bellog; Berenguer de Lerc; Ramón de Torrelles; Dalmau de Petra Taiata; Ramón Bernard de Guardia; Gerald Ugonis; Arnall de Lerc; Pere de Cervera; Guillem Ramón de Malan; Galcerán de Sales; Bernard Johan; Guillem, presbiter. Entre los años 1136 y 1137 (111): Berenguer Dalmau, obispo de Gerona; Miró, obispo de Gerona; Benedicto Gregorio Pascual, pontífice de Roma; Guillem, conde de Besalú; Johan de Barchi, notario real; Ramón, escribano; Guillem de Pujalt; Guillem de Castellvell; Pere Bertran; Bernard de Belloch; Ramón Raimurdi; Perelle; Ramón, sacerdote y sacristán de la iglesia de “Santa María”, de Besalú. En el año 1143 (112): Guillem de Castellvell; Ponç Pere de Banyeres; Ramón, obispo de Osona; Berenguer, archidiácono de Gerona; Bernard, de Huesca; Pere Berenguer; conde de Ampurias; Guillem Ramón, dapifer; Bernard Guillem de Lucià; Bernard Ramón de Barcelona; Ramón de Pujalt; Odo, senescalc; Bernard de Bellog; Ramón de Torroja; Guillem, escribano; Ponç, escribano; Bonfil Guillem, juez; Evrard des Barres, comendador de la orden del Temple en Francia; Pere Rovira, maestre del Temple en Provenza y en Hispania; Eudes de Sant Omer; Hug de Bessan; Pere d´Arzac; Berenguer de Gunyoles; Arnau de Sornià; Rodberto, maestre de todos los conventos de la milicia de Jerusalén; Lope Sancho de Belchite; Dodonis, obispo de Huesca; Ramón, obispo de Osona; Guillem, electo de Rota; Guillem, preboste de Ripoll; Gregori, arzobispo electo de Tarragona; Guillem, obispo de Zaragoza; Berenguer, obispo de Gerona; Guillem, sacristán de Zaragoza; Pere, abad de Ripoll; Renald, maestre de la iglesia de Gerona; Berenguer, abad de “Sant Félix”; Pere, archidiácono de Barcelona; Pere, sacristán de Barcelona; Arnal Miró, conde de Pallars; Bernard, conde de Cominges; Pere, conde de Bigorra; Guillem Ramón, dapifer; Galcerán de Pinós; Bernard de Belloc; Bernard Pere de Belloc; Ramón de Pujalt; Guillem de Cervera; Ramón de Torroja; Ramón Berenguer de Ager; Bernard Guillem de Lucià; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torroja; Fortuny, abad de Monte Aragón; Ponç, clérigo de la iglesia de Barcelona y escribano del conde de Barcelona. En el año 1144 (113): Arnau Pere dels Arcs; Guillem Ramón, senescal; Bernard de Belloc; Guillem de Subirats; Guillem Ponç; Bernard Marcucii; Ramón Marcucci; Pernard Ponç; Pere, prebítero y escribano. En 1145 (114): Alegret; Bertran; Gerard; Sancho; Guillermo de Belsa; Joan de Camporrells; Berenguer de Miravet; Esteban de Soria; Guillem, obispo de Rota; Dodo, obispo de Huesca; Bernard, obispo de Zaragoza; Arnald Miró, conde de Pallars; Fortunato en Barbastro; Pere de Esopanyà, en Castell Cepoler; Peregrí en Alcheçer; Ferriç en Santa Eulalia; Guillem Ramón, senescal; Pere Lopez de San Esteban; Guillem de Subirats; Gomball de Mur; Ponç escribano del conde de Barcelona. 21


En el año 1148 (115): Arnal Berenguer de Anglerola; Arnal de Pons; Ponç de Santa Fé; Ponç, escribano; Guillem Ramón dapifer; Ramón de Pujalt; Berenguer de Belloc; Pere Bertrand; Berenguer Arnal; Gerall, sacerdote; Porcell de Cervera; Batlle; Vives de la Currullada; Guillem Bertrán; Arnau Bosquet; Mir de Fluvià; Guillem Ramón; Ramón de Pujalt; Bernard de Belloc; Guerau de Jorba; Berenguer de Terrosa; Pere, sacerdote y escribano; fray Berenguer de Aviñón, maestre de la milicia del Temple, en Provenza e Hispania. Entre los años 1148-1151 (116): Gaufredo, obispo de Tortosa; Bernardo, arzobispo de Tarragona; Guillem Ramón, dapifer; Gerald de Rupià; Otó; Ramón de Pujalt; Bertran de Merola; Guillem de Castellvell; Aubert, -hermano de Guillem de Castellvell-; Bernard de Castellet; Bernard Vieia, escribano; Gaufredo, abad de “Sant Rufo”, en Provenza; En el año 1149 (117): Bernard, arzobispo de Tarragona; Guillem, obispo de Barcelona; Guillem Ramón, dapifer; Pere Bertrand; Pere Senmenat; Bernard de Belloc; Ponç de Cervera; Guillem de Copons, baiuli del conde; Ponç, escribano; Bernat de Tarragona; Guillem, obispo de Barcelona; Guillem Ramón; Pere Bertrán; Pere Sentmenat; Bernat de Belloc; Ponç de Cervera; Guillem de Copons, baile del conde; Ponç, escribano del conde; Ramón Miró; Miró Bonnuç; Pegara; Pere Pascual; Pere Ermengol; Beliard; Guillem Ramón; Pere Bernard; Ponç de Prat; Pere Salomoni; Pere de Oldzed; Vives Ramón; Arnal de Solario; Valoria; Lobató; Sunyer Alberga; Gerovard; Guillem Guitard; Olzina; Guafred Bonhome; y Johan de Serra. En el año 1151 (118): Gaufred, obispo de Tortosa; Gaufred, abad del monasterio de “Sant Rufo” de Provenza; Bernard, obispo de Tarragona, y legado papal de Roma; Guillem, obispo de Barcelona; Berenguer, obispo de la iglesia de Gerona; Pere, obispo de Osona; Artal, obispo de Elna; Pere, obispo de Osona; Guillem Garridle; Lombardo; Gerall de Salvaniaco; Maurini; Oller; Guilabert; Guillem Pecuz; Guillem de Castellvell; Ramón de Pujalt; Bernard de Belloc; Guerau de Jorba; Guillem de Cervera; Dueute Drimontis; Guillem Ramón, dapifer; Sentmenat; Otón; Guillem de Copons; Alegret; Druet; Arnald a Dei; Bardine; Ponç, escribano del conde de Barcelona y príncipe de Aragón, Tortosa, y marqués de Lérida; Arnald de Lercio; Berenguer Guillem de Lucià; Pere de Palacio; Ramón de Vilademuls; y Pere, escribano. Entre los años 1151-1153 (119): Gaufredo, abad del monasterio de “Sant Rufo”, en Provenza; Guillermo, obispo de Barcelona; Berenguer de Gerona; Pedro de Vic; Artal de Elna; Guillem de Torroja, obispo de Barcelona; Guillem Ramón, senescal; Bernardo, arzobispo de Tarragona; Pedro, obispo de Zaragoza; Guillem, obispo de Gerona; Artal, obispo de Elna; Ponç, abad de “San Juan de Ripoll”; Guillem de Castellvell, noble; Alberto de Castellvell, noble; Arnaldo de Lercio; Bernardo de Castelet; 22


Geraldo de Jorba; Guillem de Cervera; Guillem de Montpelier; Ramón de Pujalt; Pedro, sacristán de Vic; y Otón, -hermano de Guillem Ramón, senescal-. En el año 1154 (120): Alexandre, abad de Gran Selva; Hug del Monjo, abad de Vall Lauree; Guillem de Montpelier; Bernard, arzobispo de Tarragona; Guillem, obispo de Barcelona; Gaufred de Tortosa; Guillem Ramón, dapifer; Guillem de Castellnou; Guillem de San Martí; Bernard de Belloc; Ramón de Pujalt; Pere Bertrand de Bellog; Aubert de Castellvell; Arnal de Lercio; Berenguer de Mulnel; Ponç, escribano del conde de Barcelona. En el año 1156 (121): Arnau De Lercio, juez; Ramón de Vilademuls, juez; Ponç de Mulnells, abad del monasterio de “Sant Joan de les Abadeses”; Ramón Maureia; Bernard, obispo de Urgell; Artal, obispo de Elna; Jordá, levita y escribano; Guillem Ramón, senescal; Arnall Miró, conde de Pallars; Ramón de Pujalt; Bernard de Belloc; Guillem de Copons; Berenguer de Torroja; Ponç, escribano. En el año 1157 (122): Guillem, juez y abad del monasterio de “Sant Feliu de Guixols”; Borrells, sacristán; Arnau de Lercio; Dalmau de Peratallada; Ponç de Mulnells, abad del monasterio de “Sant Joan de les Abadeses”; Galcerán de Sales; Arnal Johan, -padre de Galcerán de Sales-; Berenguer Arnal,-tío abuelo de Galcerán-; Guillem, abad de “Sant Felix”; Dalmau de Petra Incisa; Pere Borrell, sacristán y juez; Jodá, levita y escribano. En el año 1158 (123): Bernard, arzobispo de Tarragona; Guillem, obispo de Lérida; Roderic, obiospo de Calahorra; Berenguer, obispo de Gerona; Pere, obispo de Zaragoza; Pere, obispo de Osona; Artall, obispo de Elna; Bernard, obispo de Urgell; Martín obispo de Tarazona; Arpa; Cornell de Morell; Pere de Alcalá; Marc Blasc; Ramón de Mulnells; Bertrand de Gerona; Guillem Ramón; Guillem de Montcada, -hijo de Guillem Ramón-; Ramón de Pujalt; Guillem de Castellvell; Berenguer de Torroja; Deusde de Terramarit; Arnald de Lercio; Arnald de Salas; Galcerán de Salas; Ramón de Vilademuls; Arnald de Sasert; Ramón de Artosella; Hugo de Cervelló; fray Hugo de Vieira, de la Milicia del Temple; fray Guillem, prior de Lérida; Ponç, escribano del conde de Barcelona; Guillem Ramón, senescal; Gaufred, obispo de Tortosa; Pere de Sentmenat; Guillem de Copons; Bertrand de Belloc; Aubert de Castellvell; Guillem de Castellvell; Gerald de Salviniacho; Bernard San Ponç; y Bernard, escribano; En el año 1160 (124): Pere, abad de Valldaura; Guillem, obispo de Barcelona; Ramón de Pujalt; Gerald de Jorba; Guillem de Castellvell; Aubert de Castellvell; Bertrand de Castellet; Pere, obispo de Zaragoza; Arnald, diácono y escribano; Pere Berenguer, bajoli de Vilafranca; Oller, bajoli de Tarragona; Berenguer de Mulnells; Pere de Corrón, escribano.

23


5. Linajes históricos en la hueste de Ramón Berenguer IV. Los linajes que formaron parte de la hueste del rey de Aragón, Ramón Berenguer IV, y conde de Barcelona fueron los siguientes: Alfonso I, rey de Aragón; Roger II, rey de Sicilia; Alfonso VII, rey de León; García VI, rey de Navarra; Ramiro II, rey de Aragón; vizcondes de Cardona; condes de Urgell; vizcondes de Cabrera; señores de Peralada; condes de Berga; vizcondes de Barcelona; señores de Montpelier; condes de Ampurias; Vilademuls; Ayerbe; Claro Monte; Trull; Gaufred; Anglés; Dalmau; Calders; Mur; Gurb; Blanchfort; Creixell; Maçanet; Mataplana; Sanahüja; Santa Eugenia; Calvet; Ot; Cervelló; Oló; Sunyer; Pujalt; Belloc; Ager; Erill; Entenza; Garcés; Sala; Sales; Olivella; Castellnou; Bas; Spelunca; Argensola; Mir de Tost; Cervera; Queralt; Burbáguena; Bach; Torroja; Santafé; Montcada; Sant Martí; Anglesola; Castellvell; Torrellas; Bordet; Serra; Bernat; Deudat; Pinós; Guardia; Zecri, judío de Barbastro; Aguiló; Pere, obispo de Urgell; Arnau Ermengol, arzobispo de Barcelona; Ramón, obispo de Osona; Oleguer obispo metropolitano de Tarragona; Ramón Gaufred, obispo de Vic; Pere, sacristán de Barcelona; Pere, obispo de Barbastro; Bernat, arzobispo de Tarragona; Bernat, obispo de Zaragoza; Pere, abad de Ripoll; Pere de Redorta, obispo de Vic; Berenguer de Llers, obispo de Barcelona; fray Guillem de Montpelier; y Tort, arzobispo de Tarragona. 5. 1. Linaje de Olivella. Bernat Ramón de Olivella tuvo un hijo llamado Ramón. En el año 1142, ambos donaron en feudo, el honor de “La Capçada”, ubicado en el término de “Castelltallat”, a cambio de la ayuda de Pere de Castellnou y del hijo de éste, Bernat, para combatir en la guerra contra Guerau de Argensola (125). 5.2. Linaje de Castellnou. Pere de Castellnou tuvo un hijo llamado Bernat. En el año 1142, ambos aceptaron la donación en feudo, del honor de “La Capçada”, ubicado en el término de “Castelltallat”, a cambio de prestarle su ayuda a Ramón de Olivella y el hijo de éste, Ramón, para combatir en la guerra contra Guerau de Argensola (126).

24


5.3. Linaje del vizcondado de Bas. Los personajes que formaron parte de la casa vizcondal de Bas fueron: Agalbursa; y Hugo Ponç. 5.3.1. Linaje de Agalbursa de Bas. Agalbursa de Bas contrajo matrimonio con Barisone II, rey de Arbórea en el año 1157 (127). Entre los años 1157 y 1158, la catalana Agalbursa de Bas realizó una importante donación al monasterio de “Santa María” de Bonarcado, por el alma de Berenguer de Sol (128). Agabulsa de Bas fue prima del rey de Aragón y conde de Barcelona, Alfonso II “El Casto” (129), y por tanto sobrina del rey y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV. La dama catalana perteneció a la familia de Cervera (130). 5.3.2. Linaje de Hugo Ponç de Bas. Hugo Ponç perteneció al estamento nobiliario, por matrimonio. Hugo Ponç fue hermano de Agalbursa. Contrajo matrimonio antes del año 1178 con Sinispella de Lacon-Serra, hija de Barisone I y de Pellegrina de Lacon, tuvieron un hijo llamado Hugo Ponç o Poncetto de Bas-Serra (131). 5.4. Linaje de Johan de Spelunca. Johan de Spelunca perteneció al estamento eclesiástico, viviendo como ermitaño de la regla de san Agustín en “Monte Pisano” (132). 5.5. Linaje de Argensola. Guerau de Argensola estuvo enfrentado bélicamente a Bernat Ramón de Olivella y su hijo Ramón, apoyados por Pelet de Castellnoy y su hijo Bernat en el año 1142 (133). 5.6. Linaje de Mir de Tost, vizconde de Ager. Arnau Mir de Tost perteneció al estamento nobiliario detentando el título de vizconde de Ager, título que heredó su hija Arsenda, casada con Ponç Guerau, vizconde de Cabrera (134).

25


5.7. Linaje de Pere, obispo de Urgell. Pere, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Urgell, en el año 1133, momento en que donó a las iglesias de “Sant Martí de Guspí” y de “Sant Sadurní de la Salsa”, al obispo de Urgell y a sus canónigos (135). 5.8. Linaje de los vizcondes de Cardona. Los personajes que formaron parte de la casa vizcondal de Cardona fueron: Pere; Bernat; Ramón Folc; Ramón; Guillem; Pere (II); y Bernat (junior el monje). 5.8.1. Linaje de Pere de Cardona. Pere de Cardona perteneció al estamento nobiliario y eclesiástico, desempeñando el cargo de baile de la curia real de la reina, en Cervera en el año 1133 (136). Y obispo de Urgell y, administrador perpétuo del monasterio de la iglesia de Solsona, en el año 1145 (137). 5.8.2. Linaje de Bernat, vizconde de Cardona. Bernat perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de vizconde de Cardona. Aunque estuvo casado con Almodís, posiblemente no tuviera hijos naturales, ya que en el año 1134, aparece una donación por el ingreso como monje en el monasterio de “Sant Pere de Caserres”, del hijo adoptivo de Bernat, vizconde de Cardona y su esposa, llamado también Bernat, por el cual el vizconde entregó unas masías, terrenos y bienes que había adquirido en la parroquia de “Sant Joan de Fàbregas”; además de sus bienes localizados en “Pruit”, y el “coll de Santa María”, en la parroquia de Osor, y término de Brull (138). Un año después, los vizcondes de Cardona donaron igualmente, al monasterio de “Sant Pere de Caserres”, una masía ubicada en la parroquia de “Sant Esteve de Vilobí” (139). 5.8.3. Linaje de Ramón Folc de Cardona. Ramón Folc, fue hijo de Almodís. En el año 1144, juró, -junto a los hermanos Ramón y Guillem, hijos de Ermesenda- defender los bienes y servidores del monasterio de “Sant Pere de Caserres”, y de la iglesia del castillo de Cardona, “Sant Vicenç de Cardona” (140).

26


5.8.4. Linaje de Ramón de Cardona. Ramón de Cardona participó como testigo en el año 1142, de un convenio entre Ponç de Cervera y el castellá de Riner, llamado Pere de Riner (141). Fue hermano de Guillem de Cardona. Y familiar de Folc de Cardona. El 5 de diciembre del año 1151, los hermanos Ramón de Cardona y Guillem de Cardona ordenaron su testamento, designando como albaceas a Bernat, abat de “Sant Viceçs de Carsona”, y prior de “Sant Pere de Caserres”; Pere Ponç, de Fals; Ramón de Boixadors; Ramón Belveder y Bernat de Rocafort. Los hermanos Cardona, dejaron estipulado que querian que sus cuerpos fuesen enterrados en la iglesia de “Sant Vicenç de Cardona”. Ambos donaron cien morabetines para cada una de las órdenes del Temple y del Hospital, además del monasterio de “Sant Pere de Caserres”, procedentes de su dominio sobre la sal de Cardona. Además de la cantidad de 12 dineros para que semanalmente fuese extraída la sal para la iglesia de “Sant Miquel”, de Cardona (142). 5.8.5. Linaje de Pere de Cardona. En el año 1142, Pere de Cardona aceptó el establecimiento de Ramóna y su hijo Ramón, sobre la cuarta parte de un huerto ubicado en Vic, a condición de que edificasen viviendas. A cambio deberían de pagar un censo de dos capones para la festividad de Todos los Santos (143). 5.8.6. Linaje de Bernat, abad de Cardona. Bernat, fue hijo adoptivo de los vizcondes de Cardona, Bernat y Almodís. Ingresó como monje en el monasterio de “Sant Pere de Caserres”. En el año 1156, estuvo desempeñando el cargo de abad de la iglesia de Cardona, cuando actuó como albacea en la lectura del testamento de Ramón de Cardona, ante el altar de “Sant Pere”, de la iglesia de “Sant Miquel”. Entre los muchos legados del difunto Ramón, donó una masía ubicada en el término de “Molsosa” a la orden del Hospital de Jerusalén (144). 5.9. Linaje de Cervera. Los personajes que formaron parte de la casa de Cervera fueron: Ponç; y Pere.

27


5.9.1. Linaje de Ponç de Cervera. Ponç de Cervera firmó un convenio en el año 1142, con Pere de Riner, castellá del castillo de Riner, por el cual Ponç de Cervera cedió en feudo a Pere de Riner, el castillo y otros derechos sonbre las rentas y juicios (145). Estuvo casado con Almodís. En el año 1149, los esposos donaron a la casa del Temple de Jerusalén tres masías, la primera ubicada en el término de “Freixenet de Segarra”, la segunda en “Castellfollit de Riubregos”, y la tercera en “Ardèvol” (146). En el año 1154, ya había fallecido Ponç de Cervera, y su esposa Almodís, vizcondesa de Bas, en cumplimiento de la abolición de los malos usos cometidos por los hombres en la parroquia de “Sant Juliá” de Vallfogona, renunció a la recepción de medidas de trigo que hacían los habitantes. Almodís recibiría 300 sueldos de Besalú, que destinaría a devolver el dinero empeñado por su difunto marido por la propiedad de “Maià” (146). 5.9.2. Linaje de Pere Arnau de Cervera. Pere Arnau de Cervera fue vasallo del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, en el año 1150, quién recibió del príncipe unas casas ubicadas en Lérida, que habían pertenecido al sarraceno Mahamet Almonsso (147). 5.10. Linaje de Queralt. Los personajes que formaron parte del linaje de Queralt fueron: Berenguer Guillem; Berenguera; Ramón; y Pere. 5.10.1. Linaje de Berenguer Guillem de Queralt. Berenguer Guillem de Queralt estuvo casado con Ponça, y fueron padres de un hijo llamado Pere de Queralt. En el año 1141, la familia donó a la iglesia de “Santa María”, de Solsona; la iglesia fundada en “Santa Coloma” (148). 5.10.2. Linaje de Berenguera de Queralt. Berenguera de Queralt estuvo casada con Guerau Ponç, vizconde de Ager, y fue nuera de Ponç Guerau II, -fallecido en 1145- y su esposa Sancha (149).

28


Berenguera fue hija de Sancha, y hermana de Berenguer de Queralt. En el año 1150, Berenguera, junto a su madre y su hermano, reconocieron a Guillem de Mecina, y su esposa María, una masía -en régimen de alodio-, que Guillem tuvo por herencia e su abuelo paterno Berenguer Ruf, denominado “Noguera”, ubicado en “Gurb de la Plana” (150). 5.10.3. Linaje de Ramón de Queralt. Ramón de Queralt tuvo una relación socioeconómioca con el monasterio cisterciense de “Santes Creus”, en el año 1164 (151). 5.10.3. Linaje de Pere de Queralt. Pere de Queralt fue hijo de Berenguer Guillem de Queralt y Ponça. Tuvo una relación socioeconómica con el monasterio cisterciense de “Santa María”, de Santes Creus, al cual donó un terreno en el lugar de “Les Piles” (152). 5. 11. Linaje de los condes de Urgell. Ermengol VI perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de conde de Urgell. Estuvo casado con Elvira Rodríguez, con quien tuvo un hijo llamado Ermengol VII (153). Tuvo un hermano llamado Ramón Arnau. El 24 de marzo de 1144, realizó su testamento, dejando encargados de su legado testamentario a sus albaceas que fueron: su esposa Elvira; Rodrígo González de Lara, conde; Arnau Mir y Arnau, condes de Pallars; Arnau Berenguer de Anglesola; Gauspert, preboste de Solsona. A la Milicia Jerosolimitana le dejó su caballo y sus armas: un escudo, una lanza, la silla de montar, el freno, y la lóriga. Y al Hospital de Jerusalén, un caballo mejorado (154). En el año 1148, el conde de Urgell, Ermengol VI juró fidelidad vasallática al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, a cambio de la ciudad de Lérida, en feudo; los castillos de Ascó, Aitana y Albesa; un burgués y un judío en Barcelona; y la promesa de pagarle mil morabetinos anualmente, procedentes de las parias (155). En 1150, Ermengol VI, en colaboración con Ramón Berenguer IV otorgó la carta de poblacimiento de Lérida, haciendo entrega a los pobladores de sus posesiones en régimen de alodio (156).

29


5.12. Linaje de Sancho de Burbáguena. Iñigo Sancho de Burbáguena recibió en el año 1040, de manos del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, una heredad en el término de Aranda (157). 5. 13. Linaje de Bach. Anthoni Bac perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de presbítero en el año 1145. Su nombre aparece como testigo en la confirmación realizada por el obispo de Vic a la iglesia de Solsona, de las iglesias que pertenecían a su obispado, y que habían sido donadas por Anglesola; Térrega; Talladell; Queralt; Santa Coloma, Figuerola y Jorba (158). 5. 14. Linaje de Torroja. Los personajes que formaron parte de la casa de Torroja, fueron: Guillem; y Berenguer. 5.14.1. Linaje de Guillem de Torroja. Guillem de Torroja fue testigo en el año 1133 de la donación efectuada por el obispo de Urgell, Pere, a la iglesia de “Santa María”, de Solsona, las iglesias de “Sant Martí de Guspí”, y “Sant Sadurní de la Salsa”, con todos sus términos y derechos (159). Perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Barcelona en el año 1150 (160). Como obispo de Barcelona donó en el año 1159, a la iglesia de “Santa María de Valldaura”, el diezmo del campo de Pere, sacristán de la catedral de Barcelona, ofreció perpetuamente a los monjes (161). En el año 1160, volvió a donar al abad de Valldaura el campo de “Santes Creus” (162). Y en 1161, el obispo de Barcelona, Guillem de Torroja concedió la exención del pago del diezmo que debía abonar el monasterio de “Santa María de Valldaura”, a la iglesia de “Sant Pere de Vilamàger”, por las tierras y posesiones que los monjes tenían en “Ancosa”, y otros lugares pertenecientes al término de dicha parroquia (163). 5.14.2. Linaje de Berenguer de Torroja. Berenguer de Torroja participó como testigo en 1145, de la publicación sacramental del testamento de Babot, siendo juez, Arnau, prior de Guisona. Legó en su testamento que su cuerpo fuese enterrado en la 30


iglesia de Solsona, donde fue canónigo. Donó sus caballos y espadas a sus hijos, así como el castillo de Terrasola y la iglesia de Urgel y de Solsona a sus hijos Ponç; Guillem; y Ramón (164). 5. 15. Linaje de Santafé. Guillem de Santafé participó como testigo del rey Ramón Berenguer IV, en el año 1145, durante la publicación sacramental del testamento de Babot (165). Guillem de Santafé fue hermano de Ponç y de Ramón. Contrajo matrimonio con Ermengarda, previamente víuda de Ermengol Gauspert. En el año 1149, tanto Guillem de Santafé, como su esposa, y los hermanos de éste, cedieron a la iglesia de “Santa María”, de Solsona, un honor de su propiedad ubicado en “Llena”, perteneciente al condado de Urgell, a cambio de la cantidad económica de 200 sueldos barceloneses, de manos de los canónigos de Solsona (166). 5. 16. Linaje de Montcada. Los personajes que formaron parte de la casa de Montcada fueron los siguientes: Beatriz; Berenguer; Guillem Ramón; Otó; Guillem (hijo); Ramón; y Berenguer (nieto). 5.16.1. Linaje de Beatriz de Montcada. Beatriz de Montcada fue esposa (167) del senescal del rey Ramón Berenguer IV, Guillem Ramón II (168); e hija de Berenguer de Montcada y Ermessenda (169). El 7 de julio de 1135, Beatriz de Montcada se divorció de Guillem Ramón (170). Tiempo después contrajo su segundo matrimonio con el magnate Guillem de Sant Martí, que además de ser su esposo fue su fiel vasallo (171). 5. 16. 2. Linaje de Berenguer de Montcada. Berenguer de Montcada estuvo casado con Ermesenda. En el año 1134 realizó su testamento, por el cual legó que su cuerpo fuese enterrado en el monasterio de “Santa María de L´Estany”, y dejó numerosos bienes, entre ellos a su hija Beatriz y a su yerno Guillem Ramón de Montcada, senescal del rey, Ramón Berenguer IV, a quién le dejó su espada. Sus albaceas fueron su hija Beatriz y su yerno Guillem Ramón de Montcada, junto a Pere de Palacio. Tuvo un hijo llamado Guillem que fue canónigo de la iglesia de “Santa María del Estaño”, bajo la regla de san Agustín. Tuvo un nieto 31


llamado Guillem fruto del matrimonio entre Beatriz y Guillem Ramón de Montcada (172). 5.16.3. Guillem Ramón de Montcada, senescal del rey, y señor del castillo de Menorca, desde 1146. En el año 1135, Guillem Ramón de Montcada había llegado a un acuerdo de paz con el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, devolviéndole la dominicatura de Caldes, además de la utilización del agua del río Besós para sus molinos de Barcelona, y de derribar un edificio construido en la montaña de “Sant Llorenç”, cumpliendo su acuerdo con Beatriu de Montcada (173). En el año 1135, Ramón Berenguer IV encomendó a Guillem Ramón de Montcada los castillos de “Tudela”, “Sobreportes de Gerona”; “Estela”; “Besora”; “Torrelló”; “Curull”; “Malla”; “Tona”; “Clerà”; “Montcada”; “Vacarisses”; “Tibatallada”; “Castelar del Vallés” y “Fornells”, con sus feudos correspondientes (174), a cambio de su fidelidad vasallática (175). Guillem Ramón de Montcada tuvo un hermano llamado Otó, que junto a Beatriz de Montcada firmaron un reconocimiento de deuda en el año 1136, a favor de Bernat Ermengol de Freixenet, a quién debían 1156 morabetinos (176). Dos años después, en 1138, Guillem Ramón de Montcada y su hermano Otó, empeñaron la mitad del castillo de “Muntanyola” con todo su dominio al monasterio de ·Santa María de L´Estany”, a quién debían cien morabetinos (177). En el año 1139, Guillem de Montcada, hijo de Guillem Ramón y Beatriz, ya era mayor de edad, pues aparece en un documento notarial con su padre y con su tío Otó, por el cual, los tres infeudaron a Bernat Ermengol de Freixenet un honor en “Conanglell”, ubicado en “Vinyoles d´Orís”, además de las masías de “Torre y Sala”, ubicadas en Orís, y un censo de 104´50 morabetinos, a cambio de 600, de los 1156 morabetinos, un “asberg”, y una espada que le debían (178). Ramón Guillem de Montcada, recibió el juramento de fidelidad vasallática de Ramón Bernat, -hijo de Guilla-, en el año 1139 (179). En 1145, Guillem Ramón de Montcada junto a su hijo Guillem permutaron con Guilla, la abadesa de “Sant Pere de les Puelles”, un campo en “Montcada”, ubicante delante de los molinos, por un alodio ubicado entre las islas adyacentes al río Besós (180). En 1147, el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, empeñó a Guillem Ramón de Montcada, a su hijo Guillem, y a su hermano Otó, la dominicatura d´Osor y la de “Santa Creu d´Horta”, por una deuda de 4000 sueldos barceloneses (181). Guillem Ramón de Montcada y su hermano Otó fueron hijos de Agnes. En el año 1148, Guillem Ramón de Montcada y su hermano Otó 32


recibieron juramento de fidelidad vasallática de Arnau, hijo de Guilla, otorgándoles los castillos de “Tudela” y de “Bescanó”, sin impedirles guerrear contra el castillo de “Cartellà” (182). En el año 1149 firmó como testigo del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, quién donó a su vasallo Guillem de Sentmenat las casas de Tortosa que habían pertenecido a Aben Rafec (183). En el año 1150, Guillem Ramón de Montcada, junto a sus hijos Guillem, Ramón y Berenguer, donaron al abad del monasterio cisterciense del Rosellón, denominado de la “Granselva”, y ante el prior Guillem de Montpelier, y sus doce monjes, el honor de “Valldaura”, para que fuese construido un monasterio en honor a Dios y a la Virgen María. Paralelamente, la donación fue ampliada con un campo sobre el molino de Berenguer de Saltell, pudiendo coger toda el agua que necesitasen para regar su huerto (184). En 1154, de nuevo, Guillem Ramón de Montcada, junto a sus hijos Guillem, Ramón y Berenguer de Montcada donaron a Guillem, abad del monasterio de “Santa María de Valldaura” un molino denominado de “Saltells”, ubicado junto al río “Major”, en la parroquia de “Sant Martí de Cerdañola” (185). La protección de Guillem Ramón de Montcada al monasterio cisterciense de “Santa María de Valldaura” fue contínua y prolongada desde su fundación, puesto que en el año 1158, el senescal del rey, volvió a donar diez cántaros de aceite, de la produción anual de sus tierras de Tortosa (186). Incluso, buscó y aceptó las donaciones de sus amistades para el monasterio, como fue la emitida en el año 1156 por Pere de Setmenat, quién les entregó el huerto del sarraceno de Xerta, Mardoc, a condición de que tras la muerte de Sentmenat, dispusieran del mismo, libremente (187), donación que fue confirmada por los hermanos Guillem Ramón y Otó en mayo de 1158 (188). Dicha propiedad junto con otras fueron arrendadas en 1159, por el pago censual anual, a realizar el día de Navidad, de seis cántaros de aceite, y una casnasta de higos (189). En el año 1161, Guillem Ramón de Montcada, por la remisión de sus pecados y los de su hijo Ramón, entregó al monasterio de Valldaura un huerto situado bajo “La Pedrosa”, en el término de “Castellar del Vallés”, y parroquia de “Sant Esteve” (190). Guillem Ramón de Montcada construyó en Barcelona un palacio de su propiedad (191).

33


5. 17. Linaje de Arnau Ermengol, arzobispo de Barcelona. Arnau Ermengol perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de arzobispo de Barcelona en el año 1139, momento en que donó al monasterio de “Santa María de L´Estany”, la iglesia de “Sant Esteve de la Garriga”, con sus iglesias sufragáneas (192). El 18 de diciembre del año 1142 realizó su testamento, siendo sus albaceas Berenguer Ermengol, Guillem Bermundo, Galcerán de Fare. Legó al Hospital jerosolimitano una masía de su propiedad en Provenza, con la iglesia de “San Nicolás”, en el mismo lugar, a perpetuidad (193). 5. 18. Linaje de Sant Martí. Los personajes que pertenecieron a la casa de Sant Martí, fueron: Guillem; y Pere. 5.18.1. Linaje de Guillem de Sant Martí. Guillem de Sant Martí fue un magnate, que casó con Beatriz de Montcada, en segundas nupcias de ella (194). Le fue entregada por esposa por el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, en el 11 de octubre de 1135, con todos sus bienes y con los mismos pactos con los que había sido previamente entregada a Guillem Ramón de Montcada, a cambio de la fidelidad vasallática de Sant Martí hacia Ramón Berenguer IV (195). En el año 1143, Guillem de Sant Martí llegó a un acuerdo con Pere de Sent Oliva, por el que le encomendó el castillo de “Eramprunyà” (196). Entre los años 1445 y 1150, Guillem de Sant Martí tuvo que defenderse de varios agravios contra su persona (197). 5.18.2. Linaje de Pere de Sant Martí. Pere de Sant Martí compró en el año 1156 a Brunet y su esposa Pascuala un campo con olivos, ubicado en la “Vall de Vilanova”, perteneciente al término de Tortosa, por el precio de 23 sueldos (198). 5. 19. Linaje de Anglesola. El linaje de los Anglesola perteneció al estamento nobiliario (199). Ramón de Anglesola perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Vic en el año 1156, cuando su nombre aparece relacionado con una sentencia emitida por la que tuvo un pleito con el arzobispo de Tarragona, y con el preboste de la iglesia de “Santa María”, 34


de Solsona, por la posesión de las iglesias de “Anglesola”; “Tárrega”; “Talladell”; “Queralt”; “Santa Coloma”; “Figuerola” y “Jorba” (200). 5. 20. Linaje de Castellvell. Guillem de Castellvell estuvo casado con Mafalda. En el año 1132, los esposos, conjuntamente con Pere Ponç, Guerau Pere, y Miró de Castellvell vendieron a Pere Guitard la mitad de la masía de les “Conilleres”, y la masía de “Torredela”, situadas en “Castellví de la Marca”, por el precio de 21 morabetinos de oro (201). 5. 21. Linaje del vizcondado de Cabrera. Los personajes que formaron parte de la casa vizcondal de Cabrera fueron: Guerau Ponç; Guillem de Cabrera; y Ponç Guerau II. 5.21.1. Linaje de Guerau Ponç, vizconde de Cabrera. Guerau Ponç perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de vizconde de Cabrera. Estuvo casado con Ermessenda, y fueron padres de varios hijos llamados: Guillem; Guerau; Pere, Bernat; Gueraula; Ermessenda y Dolça. El 11 de febrero de 1132, Guera Ponç ordenó redactar su testamento, por el cual legó varias propiedades al monasterio de “Santa María” de Ripoll, y a varias iglesias de Osona (202). En el año 1135, firmó un pacto de conveniencia con el conde de Urgell, Ermengol VI, otorgándose libertad de actuación con respecto a los honores que cada uno poseía; además de proteger tanto las posesiones, como los hijos del primero que muriese, y se heredarían mutuamente en caso de morir sin descendencia (203). 5.21.2. Linaje de Guillem de Cabrera. Guillem de Cabrera estuvo casado con Adelaida entre los años 1139 y 1159, cuando el prior del monasterio de Caserres les donó a los esposos un molino del propio monasterio en la parroquia de “Sau”, en el término de “Gual” (204). 5.21.3. Linaje de Ponç Guerau II. Ponç Guerau II murió en el año 1145, cuando acompañó al príncipe y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, en la conquista de Almería. Estuvo casado con Sança, una dama leonesa (205).

35


5. 22. Linaje del señorío de Peralada. Gausbert perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de señor de Peralada en el año 1132. El 16 de octubre de dicho año tuvo lugar una conveniencia entre Gausbert de Peralada, Ramón de Torrelles y Eimeric, -hermano de Ramón-, por la cual pusieron la villa de Peralada bajo la custodia y bailía de Ramón Berenguer IV, príncipe de Aragón y conde de Barcelona, quién a cambio, les renovó el feudo de Prats, propiedad de Gausbert (206). 5. 23. Linaje de Torrellas. Ramón de Torrelles tuvo un hermano llamado Eimeric. En el año 1132, Ramón de Torrelles, junto a su hermano y Gausbert de Peralada, llegaron a un acuerdo de conveniencia donde pusieron bajo la custodia y bailía del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, la villa de Peralada; a cambio, el conde de Barcelona les renovó el feudo de “Prats”, propiedad de Gausbert (207). 5.24. Linaje de Ramón, obispo de Osona. Ramón perteneció al estamento eclesiástico desempeñando el cargo de obispo de Osona en el año 1133, en el acto de consagración y dotación de la iglesia del monasterio de “Santa María” de L´Estany, que se regía por la regla de san Agustín, y bajo la canonjía de Vic (208). 5. 25. Linaje de Oleguer, metropolitano de Tarragona. Oleguer perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo metropolitano de Tarragona en el año 1133, en el acto de consagración y dotación de la iglesia del monasterio de “Santa María” de L´Estany, que se regía por la regla de san Agustín, y bajo la canonjía de Vic (209). El obispo Oleguer tuvo una relación directa con la orden del Temple. En abril de 1134, conjuntamente con el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, pusieron bajo la tregua de Dios, las personas y bienes de todos los caballeros que quisiesen ir a Jerusalén o, que quisiesen militar en la orden del Temple en Hispania. Concedieron inmunidad a la Milicia jerosolimitana, con respecto a cualquier juez (210). Hasta el año 1137 permaneció en activo como obispo de Tarragona, participando con Ramón Gausfred, obispo de Vic en varios temas jurídicos sobre desavenencias y reclamaciones (211).

36


5. 26. Linaje de Ramón Gausfred, obispo de Vic. Ramón Gausfred perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Vic durante el periodo comprendido entre 1133 y 1137 (212). 5. 27. Linaje de Alfonso I, rey de Aragón. El rey de Aragón, Alfonso I concedió en el año 1134, la carta de poblamiento de Artasona. Los hombres que formaron parte de su corte, que firmaron el documento, fueron (213): Sancho, obispo de Pamplona y Ribagorza; Arnaldo, obispo de Huesca; Pere Guille, obispo de Roda; Sancho, obispo de Nájera; Rexo, conde de Tudela; Gonzalbo Perez, en Aragón; Sancho Johan, en Huesca; Pedro Tizón, en Estella; Castany, en Bielsa; Fortuny López,en Soria; Lope Ximénez, en Luesia; Caxal, en Nájera; García Ramírez, en Daroca; Lope Lopez, en Monzón; Ramón Arnald de Santa Cruz, señor de Ricla; Garsión de Échala, escribano; faus de Xalón, escribano; Miguel, escribano; Dodo, obispo de Huesca; Mikael, obispo de Tarazona; García, en Zaragoza; Arnal Miró, conde de Pallars, en Boil y Fontova; vizcondesa, en Uncastillo; Frontín, en Sos; Bertrán, en Ejea y Boleia; Castang, en Biale; Martín Galind en Ayerbe; Fortunnyo Galíndez, en Huesca y Castelgon; Lope Fortunyones, en Albero; Ferriz, en Santa Eulalia; Fortunyó Dat, en Barbastro; Mikael, en Monte Son; Pere Ramón, en Stata; García Garcés de Grostán, en Castro; Eneco López, en Napal; Ramón de Larbasa, en Monte Cluso; Sango Eneco, en Abinzanlla; Mikel de Rada, en Piedraroja; Lope Lopez, en Calmosa; Rodric Pérez, en Panno; Pere Jospert, in San Esteban; Pere Mir, en Banavarre; y Ramón, escribano real. En 1135, Ramiro II, rey de Aragón, separó los reinos de Navarra y Aragón (214). En 1137 donó carta de franqueza a los habitantes de Benavarri (215). Ese mismo año de 1137, con fecha de 11 de agosto, donó a su hija Petronila al conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV (216). El 24 de agosto de 1137, ante el altar de san Gil, de la catedral de Huesca, el conde de Barcelona y príncipe de Aragón, Ramón Berenguer IV, recibió el juramento de fidelidad de los habitantes de Huesca en representación de todo el reino de Aragón (217). El 13 de noviembre de 1137, tuvo lugar un pacto de conveniencia entre Ramiro II y Ramón Berenguer IV, por el cual, Ramiro II renunció a favor de Ramón Berenguer IV, de todo lo que se había retenido en la carta de donación, que le había hecho de su hija Petronila, con la condición de estar a su servicio y prestarle fidelidad (218). Confirmándose la promesa hecha a Ramón Berenguer IV el 27 de agosto de 1338 (219).

37


5. 28. Linaje de Pere, sacristán de Barcelona. Pere, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de sacristán de la iglesia de Barcelona, en el año 1150, cuando su nombre aparece en un documento notarial, por el cual los esposos Guillem Arnau, de oficio tabernero, y su esposa Perona, le debían al sacristán la cantidad de 20 morabetinos de oro, y 150 sueldos de denarios de Barcelona, por lo que empeñaron un terreno que les había empeñado, a su vez, Pere Dalmau y Bernat Marcús (220). Cuatro años más tarde, Pere Dalmau pagó a Pere, sacristán de Barcelona 20 morabetines por el terreno de su propiedad que el matrimonio de Guillem Arnau y Perona, habían empeñado por la misma cantidad (221). En el año 1161, el sacristán de Barcelona donó un alodio de su propiedad, al abad Pere de “Santa María”, de Valldaura, ubicado en el término de Barcelona, cercano a la masía del difunto Ponç Bernat Rosell (222). 5. 29. Linaje de Ramón Bordet. Ramón Bordet procedió de origen normando. Vivió durante los gobiernos de Ramón Berenguer III y Ramón Berenguer IV. De la mano del obispo de Tarragona, Oleguer, se dedicó a repoblar las tierras tarragonesas de Tortosa (223). 5. 30. Linaje de Ramón de Serra. Ramón Serrat, o Ramón de Serra “el Viejo” formó parte de la orden de Calatrava en el año 1158 (224). 5.31. Linaje de Pere, obispo de Barbastro. Pere, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Barbastro en el año 1134 (225). 5. 32. Linaje de Bernat. Ramón Bernat fue hijo de Ermesenda. En el año 1135 juró fidelidad vasallática al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, por los castillos de “Castelladral”, “Salo”, “Mejà” y “Mujal” (226).

38


5. 33. Linaje de los condes de Berga. Los personajes que formaron parte de la casa condal de Berga, fueron: Guillem Ramón; y Pere. 5.33.1. Linaje de Guillem Ramón, conde de Berga. Guillem Ramón, perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de conde de Berga. Fue hijo de Sicarda. En el año 1135 juró fidelidad vasallática al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, en la catedral de Vic, por los castillos de “Peguera”, “Fígols”, “Vallmanyá”, y “Torrella”, además de por el palacio de Berga (227). Guillem Ramón contrajo matrimonio con Berenguera, y fueron padres de un hijo llamado Guillem. En el año 1138, los tres aparecen en una confirmación de establecimiento a los esposos Arnau Joan y Ermengarda de Cidina Longa, de la masía de “Cudina Longa”, a cambio del pago de la décima parte del impuesto de la “tasca”, un molino, una cesta de cereales y diez huevos (228). Fueron hermanos de Guillem Ramón de Berga: Guillem; Ramón y Pere. Los hermanos de Guillem Ramón de Berga junto a su esposa Berenguera encargaron a Guillem Biure, y a su hermano Arnau, el castillo de “Puig-reig, además de algunos terrenos y censos. A cambio, Guillem Viure le prometió su fidelidad vasallática, entregándole 200 sueldos y una mula, valorada en 100 sueldos (229). En el año 1143, Guillem Ramón de Berga y su familia, cedieron a Bernat Arnau de Salzeda, su esposa Arsenda y su hijo Arnau, el impuesto de la “tasca” de su masía, ubicado en “Puig-reig”, en el lugar “Tornamira”, a cambio de 6 sueldos de Barcelona y, un censo de dos gallinas (230). En 1145, Guillem Ramón de Berga y su familia efectuaron una donación a la iglesia de “Sant Martí de Puig-reig” (231). 5.33.2. Linaje de Pere de Berga. Pere de Berga firmó un acuerdo de establecimiento en 1148, con los esposos Pere Ramón y Ermesensa, y el hijo de ambos Ramón, casado con Ermengarda, un alodio de su propiedad en “circuís”, a cambio de un censo de un cerdo (231). 5. 34. Linaje de Roger II, rey de Sicilia. Roger II perteneció a la realeza, detentando el título de rey de Sicilia en el año 1148. Tuvo un accidente marítimo y pensando que iba a perder la vida, pidió a Dios que si se salvaba, levantaría una sede espicopal. El 39


templo fue erigido en Cefalú, siendo su primer obispo Boso, de Mesina (233). 5. 35. Linaje de Deudat. Deudat desempeñó el cargo de cobrador de las parias para el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, en el año 1135 (234). 5.36. Linaje de Pinós. Galcerán de Pinós firmó como testigo en un documento notarial fechado en 1146, de conveniencia, por el que el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, donó en alodio, a Sibila, Alemany y Arnau Sord, la fortaleza de “Corbella” (235). 5. 37. Linaje de los vizcondes de Barcelona. Reverter perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de vizconde de Barcelona. Tuvo un hijo llamado Berenguer, y un sobrino llamado Guillem. En 1136, padre, e hijo, encomendaron a dicho Guillem, el castillo de la “Guardia de Montserrat”, acordando entregarle la mitad de la dominicatura de s propiedad, y el castillo de “Guardia de Montserrat”, en caso de que Reverter o Berenguer, muriesen sin hijos. A cambio, Guillem les juró fidelidad vasallática (236). Entre 1137 a 1139, el vizconde de Barcelona, Reverter, escribió a Ramón Berenguer IV para notificarle que al frente del castillo de la “Guardia” se hallaba su sobrino, exculpándose de cualquier incidente que pudiera haber ocurrido, ya que en su día ordenó a su sobrino que desde el castillo no se dañara a nadie (237). En 1139, el vizconde de Barcelona Reverter juró fidelidad vasallática al conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, por la cual, el príncipe de Aragón le encomendó los castillos de “Piera”, “Castellolí” “Cabrera d´Anoia”, y el monasterio de “Sant Cugat del Vallès” (238). 5.38. Linaje de Guardia. Los personajes que pertenecieron a la casa de Guardia fueron: Bernardo de Guardia; Berenguer Ramón de La Guardia; Guillem de Guardia; y Ponç de Guardia.

40


5.38.1. Linaje de Bernardo de Guardia. Bernardo de Guardia firmó como testigo en un documento notarial de conveniencia entre el vizconde de Barcelona, Reverter, y su hijo Berenguer, con Guillem, sobrino y primo hermano de ambos. En 1136, padre, e hijo, encomendaron a dicho Guillem, el castillo de la “Guardia de Montserrat”, acordando entregarle la mitad de la dominicatura de su propiedad, y el castillo de “Guardia de Montserrat”, en caso de que Reverter o Berenguer, muriesen sin hijos. A cambio, Guillem les juró fidelidad vasallática (239). 5.38.2. Berenguer Ramón de La Guardia. Berenguer Ramón de La Guardia ya estaba casado, cuando el 28 de agosto de 1137, juró fidelidad vasallática a Guillem Dalmau; Berenguer Bermón; y Arnau Camperol, quienes le dieron en feudo el castillo de “Montargull” (240). 5.38.3. Guillem de Guàrdia. Guillem de Guardia fue sobrino del vizconde de Barcelona, Reverter. En el año 1137 firmó un contrato de establecimiento con el prior del monasterio de “Caserres” por una masía en “La Segarra”, en la “Torre”, y en la bailía de “Segarra” (241). En el año 1140, Guillem de Guardia renovó su juramento de fidelidad vasallática a su tío Reverter, vizconde de Barcelona, y a su primo Berenguer, por el cual, éste le encomendó a Guillem los bienes de la ciudad de Barcelona, y un honor que tiene del vizconde de Cardona (242). Guillem de Guardia también detentó el título de vizconde de Barcelona. En el año 1147, Ramón Berenguer IV encomendó a Guillem de Guardia, la castellanía de “Piera” y el castillo de “Cabrera d´Anoia”, ratificando su fidelidad vasallática (243). 5.38.4. Ponç de Guardia. En el año 1149, Ponç de Guardia compró a Pere, castellano de Vilagelans, y a sus hermanos, una heredad en la parroquia de “Sau”, por el precio de 33 sueldos (244).

41


5. 39. Linaje del señor de Montpelier. Guillem de Montpelier, perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de señor de Montpelier. En el año 1136 juró fidelidad vasallática al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, a cambio del feudo de la ciudad de Tortosa y su territorio (245). 5.40. Linaje del condado de Ampurias. Ponç Hug perteneció al estamento nobiliario, detentando el título de conde de Ampurias. En el año 1138, fue acusado de haber roto la tregua con el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, así como su fidelidad (246). Ese mismo año, el príncipe de Aragón le encomendó a Ponç Hug, los castillos de “Ceret” y de “Molins” con sus bienes y derechos, que el conde de Ampurias aceptó con “homenaje de manos” la potestad de los mismos (247). 5. 41. Linaje de Zecri, judío de Barbastro. El conde Ramón Berenguer IV donó en el año 1138 a un judío de Barbastro, llamado Zecri, una “pardina” ubicada extramuros de Barbastro, junto al río “Merdero”, a condición de que cultive un huerto (248). 5. 42. Linaje de Aguiló. Los personajes que formaron parte de la casa de Aguiló, fueron: Guillem (obispo); Berenguer Guadall de Aguiló; Roberto de Aguiló (clérigo); Guillem de Aguiló, casado con Amanlit; y Robert de Aguiló, casado con Agnes. 5.42.1. Linaje de Guillem de Aguiló. Guillem de Aguiló perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo. Guillem de Aguiló, en el año 1138, le encomendó a Pere Arnau de Conques, el castillo de “Vallverd”, con ¼ parte de la dominicatura; así como la bailía del castillo de “Flix” (249). 5.42.2. Linaje de Berenguer Guadall de Aguiló. En el año 1139, Berenguer Guadall de Aguiló donó al monasterio de “Santa María de L´Estany”, un albergue en copropiedad con Bernat de Aguiló, ubicado en Sitges, en Torrella, además de otro alodio situado en “Sant Pere de Orriols”, con sus viñas, que pertenecían al monasterio (250). 42


5.42.3. Linaje de Roberto de Aguiló. Roberto de Aguiló, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de clérigo. En el año 1151 se enfrentó judicialmente al obispo Guillem de Aguiló. El 7 de agosto de dicho año fue emitida la sentencia por los jueces de la curia real, que fueron: Ramón, conde de Barcelona; Berenguer, obispo de Gerona, Guillem de Barcelona; Pere de Vic; Artall de Elna; Gaufred de Tortosa; Bernard de Belloc, abad de “Sant Félix” y de la milia; Ramón de Pujalt; Guillem de Castellvell; Bernard, obispo de Tarragona (251). 5.42.4. Linaje de Guillem de Aguiló. Guillem de Aguiló estuvo casado con Amanlit. En el año 1157, los esposos donaron en enfiteusis a Pere Carbonell, y su esposa Arsenda, un alou en “Seniell”, perteneciente al castillo de “Font-rubí”, con la condición de que sea su único señor. A cambio debieron pagar un censo de una gallina, y 1/5 parte de la cosecha (252). 5.42.5. Linaje de Robert de Aguiló. Robert de Aguiló estuvo casado con Agnes. El matrimonio perteneció a la nobleza, detentando el título de condes de Tarragona en el año 1160. Robert de Aguiló fue conocido también por Robert Bordet (253). 5. 43. Linaje de Bernat, arzobispo de Tarragona. Bernat, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de arzobispo de Tarragona, en el año 1151, cuando renovó al príncipe de Aragón y conde de Barcelona la donación de la ciudad y territorio de Tarragona que el arzobispo Oleguer le había hecho con anterioridad (254). En 1156 el obispo Bernat fue emitida la sentencia judicial por la cual estaban enfrentados el arzobispo de Tarragona; el obispo de Vic; y el preboste de “Santa María de Solsona”, sobre la posesión de las iglesias de “Anglesola”, “Tárrega”, “Taltadell”, “Queralt”, “Santa Coloma”, “Figuerola”, y “Jorba” (255). 5. 44. Linaje de Alfonso VII, emperador de León. En el año 1140, el rey de León, Alfonso VII, y el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, llegaron al acuerdo de repartirse el territorio del rey

43


de Pamplona, Garcia VI, tomando cada uno de ellos, la parte que antes les correspondió (256). 5. 45. Linaje de Sales. Galcerán de Sales, fue hijo de Ermesenda. En el año 1140 juró fidelidad vasallática al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV (257). 5. 46. Linaje de Sala. Ponç de Sala fue propietario de unos terrenos en “Ardola”, pertenecientes a la parroquia de “Vilanova”, que tras su muerte pasarían a ser propiedad del monasterio de “Sant Pere de Caserres” (258). 5. 47. Linaje de Garcés. García Garcés recibió en el año 1140 de manos de Ramón Berenguer IV, la heredad que había sido del sarraceno Abin Sordo, y ubicada en “Sangarrén”, para construirse una vivienda (259). 5. 48. Linaje de Entenza. Gomball de Entenza estuvo enfrentado con Ramón Berenguer de Ager y Pere Arnau del Puig. Su nombre aparece en una conveniencia fechada en junio de 1141, por la que Ramón Berenguer de Ager, junto a su esposa Toda, y su hijo Guillem, infeudaron a Pere Arnau del Puig, el castillo de “Ficherola”, a cambio que Pere Arnau le prestase juramento vasallático para enfrentarse en el castillo de “Puig” a Gombau de Entenza (260). 5. 49. Linaje de Erill. Pere Ramón de Erill estuvo enfrentado con Ramón Berenguer de Ager y Pere Arnau del Puig. Su nombre aparece en una conveniencia fechada en junio de 1141, por la que Ramón Berenguer de Ager, junto a su esposa Toda, y su hijo Guillem, infeudaron a Pere Arnau del Puig, el castillo de “Ficherola”, a cambio que Pere Arnau le prestase juramento vasallático para enfrentarse en el castillo de “Puig” a Pere Ramón de Erill (261).

44


5. 50. Linaje de Berenguer de Ager. Ramón Berenguer de Ager estuvo casado con Toda, y fueron padres de un hijo llamado Guillem. Su nombre aparece en una conveniencia fechada en junio de 1141, por la que Ramón Berenguer de Ager, junto a su esposa Toda, y su hijo Guillem, infeudaron a Pere Arnau del Puig, el castillo de “Ficherola”, a cambio que Pere Arnau le prestase juramento vasallático para enfrentarse en el castillo de “Puig” a Gombau de Entenza, Pere Arnau de Erill, y Gombau de Benavent (262). 5. 51. Linaje de Bell-Lloc. Bernat de Belloc aparece como fiador en un documento de promesa de pago, realizado el 6 de enero de 1143, por el cual, Ramón Berenguer IV, prometió a Guillem Maninard que le pagaría en el mes de mayo de dicho año, del dinero procedente de una paria que tenía que cobrarse. Por tanto, el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV puso como fiadores suyos a Bernat de Belloc; y Ramón de Pujalt, y en caso de no cumplir el pacto, éstos irían a Narbona en calidad de hueste de Guillem Mainard (263). En el año 1150, Bernat de Belloc volvió a ser fiador del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, en otro documento de promesa de pago, entre Ramón Berenguer IV y Guillem Ibilot (264). 5. 52. Linaje de Pujalt. Ramón de Pujalt aparece como fiador en un documento de promesa de pago, realizado el 6 de enero de 1143, por el cual, Ramón Berenguer IV, prometió a Guillem Maninard que le pagaría en el mes de mayo de dicho año, del dinero procedente de una paria que tenía que cobrarse. Por tanto, el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV puso como fiadores suyos a Ramón de Pujalt y Bernat de Belloc, y en caso de no cumplir el pacto, éstos irían a Narbona en calidad de hueste de Guillem Mainard (265). 5. 53. Linaje de Sunyer. Guillem Sunyer firmo un contrato de empeño, entre el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, en el año 1143, por el cual le empeñó una parte de su alodio ubicado en “Viladecans”, por razón de una deuda de 130 morabetines marinos (267).

45


5. 54. Linaje de Oló. Pere Folc de Oló realizó el 27 de julio del año 1144 su testamento, por el cual dispuso que fuese enterrado en el monasterio de “Santa María” de L´Estany, a cambio de donarle un alodio ubicado en la comarca del “Vallés” en “Parietes Delicatas”. Tuvo un hijo llamado Arnau, a quién dejó los castillos de “Oló”, y “Aguiló”, un alodio en Ódena y unas casas en Vic; Otro hijo llamado Berenguer, a quién legó el castillo de “Corbera”, y los feudos que tiene por Guillem de Castellvell, y por Guerau Alemany de Cervelló; y un tercer hijo llamado Ermengol, a quién le dio un alodio ubicado en el “Penedés” (267). En el año 1145, Arnau de Oló, hijo del difunto Pere Folc, aceptó el laudemio entre el y el monasterio de “Amer”, reconociéndole los derechos sobre las masías de “Roca” y “Torre Xinverga”, así como sobre las tierras de “Pugol Ceder” y “Camp Borrell”, ubicados en el término del castillo de “Oló” (268). 5. 55. Linaje de Cervelló. Guerau Alemany, fue propietario de una viña inscrita en su alodio de “Sant Cugat Sesgarrigues”, por la que estableció un censo de dos gallinas anuales, en el año 1143, a los hermanos Pere y Arnau Oliva (269). Guera Alemany de Cervelló prometió fidelidad vasallática al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, el 23 de febrero de 1145, por los castillos de “Montagut”, “Montclar”, “Vilademàger”, “Pontils”, “Santa Perpétua de Gaià” (270). En junio del año 1149, Guerau de Jorba encomendó a Berenguer de Rubió el castillo de “Montbrió, con la mitad de sus dominicaturas. En dicho pacto Guerau de Jorba prometió al señor del castillo de Rubió, que lo defendería contra todos, excepto contra Guerau Alemany (271). Guerau Alemany estuvo casadado con Saurina, a la que dotó en esponsalicio el 3 de agosto de 1150, el castillo de “Gélida” y el de “Ferrán”, en alodio, a condición de que cuando ella muriese, debería revertir en sus hijos, y en caso de no tener descendencia, pasaría a sus hermanos (272). Seis años después, en 1156, los esposos Guerau Alemany y Saurina donaron al monasterio de “Santa María de Valldaura”, la “Cova d´Ancosa” (273). Guerau Alemany tuvo una amplia relación socieoeconómica con el monasterio de Valldaura. En el año 1160, donó conjuntamente con Guerau de Jorba i Guillem de Montagut, un honor en “Santes Creus” (274), ubicado en la ribera del río Gaià, con todas sus pertenencias (275). El 11 de diciembre de 1160, los esposos Guerau Alemany y Saurina donaron en feudo dos terrenos ubicados en “Puig-roig”, de Olérdola, dentro 46


de los límites del castillo de Ferrán, a favor de Ramón Amat y su hijo Pere de Puig-roig (276). Guerau Alemany tuvo dos hijos, llamados Guerau y Hug. Los tres aparecen en un documento en 1167, por el que vendieron al monasterio cisterciense de “Valldaura”, los derechos que tenían o pudiesen tener sobre “Valdoserra” (277). 5. 56. Linaje de Ot. Bertrán Ot fue abuelo de Bernat de Riudefoix. Ambos mantuvieron una relación socioeconómica con el monasterio cisterciense de “Santa María” de Santes Creus, concretamente el 22 de marzo de 1161, el monasterio compró las tierras de Bernat de Riudefoix, que heredó de su abuelo Bertrán Ot, y que a su vez, éste recibió de Ramón Berenguer IV (278). 5. 57. Linaje de Calvet. Bernat Calvet tuvo enfeudada una masía, que el 29 de abril de 1145, donó Ramón de Cardona a su esposa Dolça, en esponsalicio (279). 5. 58. Linaje de García VI, rey de Eavarra, yerno de Ramón Berenguer IV. El 1 de julio tuvo lugar una conveniencia entre el príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, y el rey de Navarra, García VI, padre de Blanca, esposa de Ramón Berenguer IV. Ambos monarcas se prometieron fidelidad, acordando entre ellos el matrimonio de Blanca de Navarra con Ramón Berenguer IV, a cambio de 12 castillos: “Tauste”, “Pradiella”, “Fais”, “Petilla” y “Uncastillo” (280). 5. 59. Linaje de Santa Eugenia. Pere de Santa Eugenia fue propietario del castillo de “Vic”, que estableció a Bernat Sentforés, a cambio de su fidelidad vasallática (281). Bernat de Santa Eugenia fue hermano de Pere de Santa Eugenia. Ambos hermanos en el año 1152 permutaron con los hijos de Ramón y Pere de Subirats, un honor de su propiedad localizado en “Subirats”, por dos masías de “Fontclara” y “La Mata”, y el honor de “Montbui” (282).

47


5. 60. Linaje de Bernat, obispo de Zaragoza. Bernat, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Zaragoza, en el año 1149, cuando recibió en nombre de la catedral, de manos del conde de Barcelona y príncipe de Aragón, Ramón Berenguer IV, la villa y el castillo de Albalat de Cinca (283). 5. 61. Linaje de Sanahüja. Los personajes que formaron parte de la casa de Sanahüja fueron: Arnau; y Pere. 5.61.1. Linaje de Arnau de Sanahüja. Arnau de Sanahüja encomendó a Roger de Montanyana el 17 de junio de 1150, la potestad de los castillos de “Panyelló”, “Forada”, “Vivó”, “Terrasa”, “Vacamorta”, y “Besaun” (284). 5.61.2. Linaje de Pere de Sanahüja. Pere de Sanahüja compró el 13 de marzo de 1156 un terreno a Bernat Dalmau, ubicada en el término de Barcelona, cercano a la masía de Bernat Rosell, por la cantidad de 245 morabetines (285). Unos meses más tarde, el propio Pere de Sanahüja vendió por 240 morabetines, un alodio ubicado en el “Plá de Barcelona”, que había comprado a Bernat Dalmau, a Pere, sacristán de Barcelona (286). La familia de los Sanahüja tuvo una vivienda en Lérida, fue el “Palau de la Paeria” (287). 5. 62. Linaje de Pere, abad de Ripoll. Pere, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de abad de Ripoll en el año 1150 (288). 5. 63. Linaje de Mataplana. Arnau de Mataplana firmó como testigo en el año 1150, del acuerdo realizado entre el príncipe y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, y Pere, abad de Ripoll, donde el representante del monasterio aceptó cumplir las órdenes del monarca (289).

48


5. 64. Linaje de Pere de Redorta, obispo de Vic. Pre de Redorta, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Vic, en el año 1145, momento en que confirmó a la iglesia de Solsona, las iglesias que poseía dentro de su obispado, que habían sido donadas por: Anglesola; Tárrega; Talladell; Queralt; Santa Coloma; Figuerola y Jorba (290). En el año 1148, Pere de Redorta, donó al monasterio de “Sant Pere de caserres”, las iglesias de “Santa María de Tagament”; “Mirambell”, y “Sant Miquel de la Guardia” (291). El 2 de noviembre del año 1150, estuvo presente en la consagración y dotación de la iglesia de “Sant Joan de les Abadeses” (292). En 1152, Pere de Redorta, fue designado árbitro en el pleito entre el monasterio de “Sant Pere de Caserres” y el preboste de “Santa María de Solsona” (293). 5. 65. Linaje de Berenguer de Llers, obispo de Barcelona. Berenguer de Llers, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Barcelona en el año 1150, cuando participó en la consagración y dotación de la iglesia de “Sant Joan de les Abadeses” (294). 5. 66. Linaje de Maçanet. Pere de Maçanet fue hijo de Bernat Ramón de Maçanet y Estefanía. En el año 1151, Pere de Maçanet donó a Ramón Berenguer IV, el castillo de “Gallifa”, a cambio de las masías donde vivían Arnau Sunifred y Pere Ortger, ubicados en “Vilamajor”, más cien morabetines (295). Igualmente, Bernat Ramón de Maçanet juró fidelidad vasalláticamente al príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV (296). 5. 67. Linaje de Creixell. Guillem Ramón de Creixell participó como testigo el 19 de noviembre de 1154, en la redención sobre mal usos que hizo Almodís, vizcondesa de Bas, en cumplimiento de la aboluciuón de los mal usos a los hombres de la parroquia de “Sant Juliá”, de Vallfogona, que decretó Ponç de Cervera, ya fallecido en dicho año (297). Guillem Ramón de Creixell contrajo matrimonio con Beatriz de Navata y fue padre de Guillem y de Dalmau (298).

49


5. 68. Linaje de Blanchfort. Blancafort fue el nombre de un castillo que existió relacionado con los condes de Urgell y vizcondes de Ager (299). 5. 69. Linaje de Gurb. Arnau de Gurb tenia enfeudado el castillo de “Castela” en el año 1154, a Pere Berenguer de Savassona, hasta la muerte del mismo, y una vez fallecido el contrato lo tendría con los hijos de Savassona (300). 5. 70. Linaje de Mur. Guillem de Mur actuó como albacea del testamento de Pere Berenguer de Savassona, realizado el 31 de diciembre de 1154 (301). 5. 71. Linaje de Calders. Berenguer de Calders actuó como albacea de Ramón de Cardona, el 6 de agosto de 1156, fecha en que fue leído su testamento sacramental, ante el altar de “Sant Pere”, ubicado en la iglesia de “Sant Miquel de Cardona” (302). 5. 72. Linaje de Dalmau. Los personajes que formaron parte de la casa de Dalmau, fueron: Pere; y Bernat. 5.72.1. Linaje de Pere Dalmau. Pere Dalmau tuvo una deuda contraida de 90 morabetinos de oro, con Arnau y su esposa Perona. En el año 1150, empeñó un terreno heredado de sus padres, ubicado en el término de Barcelona, cerca de la masía de Ponç Bernat (303). 5.72.2. Linaje de Bernat Dalmau. Bernat Dalmau, en el año 1154, tuvo una relación socioeconómica con Pere, sacristán de la catedral de Barcelona, sobre un terreno de su propiedad, sobre la que los esposos Guillem Arnau y Perona, empeñaron (304).

50


En 1156, Bernat Dalmau vendió a Pere Sanahüja un terreno, heredado de sus padres, ubicado en el término de Barcelona, cercano a la masía de Bernat Rossell, por la cantidad de 245 morabetines (305). 5. 73. Linaje de Anglés. Gilabert Anglés, recibió de manos del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, en el año 1151, unas casas en Tortosa que pertenecían a los musulmanes Ovocar Abnalexab, Ali Abenaydo y Asmet Abenhudna, con todas las tierras de propiedad que tenían en el término de Tortosa y Amposta, y que producían 30 quintales de uva; 25 de higos; y 10 cántaros de aceite (306). 5.74. Linaje de Gaufred. Gaufred fue hijo de Guisla. En el año 1151, recibió del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer Iv, las casas de Tortosa, que procedían de Aben Comprad y de los hijos de Mahometi y Azmeti, con todas sus tierras y pertenencias, cuya productividad era de 30 quintales de uva; 20 de higos; y 10 cántaros de aceite (307). 5. 75. Linaje de Trull. Guillem de Trull recibió de manos del príncipe y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, el 13 de febrero de 1151, las casas de Asmet Avinferre Alami, ubicadas en Tortosa; además de un honor que había pertenecido a Mahumat Aviorra y Mahumat Alhaiohg, con todas sus pertenencias, cuya productividad era de 20 cuartos de semillas; 20 quintales de uva; 5 quintales de higos; y 11 cántaros de aceite. Además le entregó 10 cuartos de semilla del terreno del dominio real, con la obligación de residir en Tortosa ( 308). 5. 76. Linaje de Fray Guillem de Montpellier. Guillem de Montpelier, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de fraile en el convento de “Santa María”, de Valldaura. En el año 1156, dieron en establecimiento de enfiteusis el huerto de Xerta, a Bertrán de Tolosa (309). Y en el mismo año fray Guillem de Montpelier, recibió conjuntamente con el abad de “Santa María”, de Valldaura, el huerto del andalusí Bahurre, ubicado en “Bítem”, con todos los árboles frutales incluidos para que el monasterio los poseyese libremente perpetuamente después de su muerte (310).

51


5. 77. Linaje de Guillem de Claro Monte (Claramunt). Guillem de Claro Monte, o Claramunt, realizó en el año 1160, una donación al abad Pere del monasterio cisterciense de “Santa María”, de Valldaura, para el remedio de su alma y la de sus padres, unas tierras de labor regadas con agua del río Francolí (311). 5. 78. Linaje de Tort, arzobispo de Tarragona. Bernat de Tort, perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Barcelona, en el año 1161, cuando en dicha fecha donó dos diezmos del castillo de “Montoliu”, a Guillem de Claramunt, a condición de ser vasallo del obispado e Iglesia de Tarragona, así como prestarle auxilio contra sus enemigos, a excepción del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, y de Ramón Folc de Cardona, sus señores naturales (312). 5. 79. Linaje de Ayerbe. Andrés de Eyerbe fue escribano del conde de Barcelona. Trabajó para Ramón Berenguer III y Ramón Berenguer IV (313). 5. 80. Linaje de Vilademuls. Ramón de Vilademuls desempeñó el cargo de juez de la curia real de Ramón Berenguer IV, en el año 1156. El 10 de febrero de dicho año, dictó sentencia, junto a Arnau de Lerc, en la controversia mantenida entre Ponç de Mulnells, abad del monasterio de “Sant Joan de les Abadesses”, y Ramón Maureia (314). 5. 81. Linaje de Ramiro II, rey de Aragón. Ramiro II, “El Monje”, perteneció a la realeza del reino de Aragón. Fue hermano del rey de Aragón, Alfonso I “El Batallador”. Durante el reinado de su hermano, Ramiro II ingresó como monje benedictino, y llegó a ser obispo de la diócesis de Roda-Barbastro (315), hasta que salió para ocupar el título y cargo de rey de Aragón, a la muerte de su hermano. Contrajo matrimonio con Inés de Poitiers, con la que tuvo una hija llamada Petronila. Ramiro II volvió al monasterio oscense de “San Pedro El Viejo”, donde murió en el año 1157 (316). El 11 de agosto del año 1137, el rey de Aragón, Ramiro II, cedió el reino de Aragón a Ramón Berenguer IV, entregándole en matrimonio a su hija Petronila (317), que contaba con un año de edad, quién se encargó de 52


su educación, hasta que contrajo matrimonio con Peronella el verano del año 1150, en Lérida (318). Dos años después, el 4 de abril de 1152, nació el primer hijo de Peronella y Ramón Berenguer IV, a quién la reina de Aragón donó el reino de Aragón, con la condición de que lo poseyera su esposo Ramón IV, durante su vida (319). En 1164, Peronella tuvo a su segundo hijo, el que fue rey de Aragón, Alfonso II “El Casto”, el 18 de junio de 1164, y le dejó todo el reino de Aragón (320). Los hombres que firmaron los documentos junto a la reina Peronella en los años 1152 y 1154, fueron: Lope Enego de Luna; Gtmi., de Castellvell; Bernard de Belloc; Pere Arnall; Roberto, archidiácono de Pamplona; Abad Ohué; Calvet; J. Arstuxonsis; Bernard Marco; Arnal Miró, conde de Pallars; Pere de Castelazol; Deusajuda; Pere Ortiz; Blasco Romeo; Bernard Marco; Pere Arnald; Dodonis de Alchili; Arber de Castellvell; Fortuny; Jimeno de Artosella; y (¿) de Castellvell. Los hombres de Ramiro II, fueron en el año 1135 (321): Pedro de Petrarubea y de Avenozare, escribano real; Gaufred, obispo de Roda; Dodo, obispo de Huesca; Martín, abad de “San Víctor” en Grades; Johan, abad, en “San Johan de Pina”; Eneco López, señor de Napale; Galín Jimeno, señor de Ciudad; Pere Garcés, en Abinçalla; Ramón, en Stata; Pelegrí, en Salinas; Fortuny Dat, en Barbastro; Frontín, en Helesón; conde de Pallars en Boïl; Miquel de la Rada, en Petrarubea; Gauçpert, en San Esteban; Pere Ramón, en Castro; García Garçes de Grostan, mayordomo y alférez; Gaiet, escribano; Eneco de Bue, escribano; Bernard Pere de Sant Iusti; García, rey de Pamplona; Dodo, obispo de Huesca; Jimeno, abad de “Sant Johan”; Fortuny, abad de Montearagón; Martín, abad de “San Víctor”; conde Arnau Mir, en Boïl y Fontova; R. Per, en Montmesa; Pere Gausbert, en San Esteban; Pere Mir, en Benavarre; Fortunyo Dat, en Barbastro; Miquel de Larada, en Perarua; García Garcés, en Grostan y Castro; Pere Ramón en Stata; Eneco López, en Napal; Miquel de Azlor, en Monteson; Fortunyo Galíndez, en Huesca; Ferriz, en Santa Eulalia; Lope Fortunyones, en Albero y en Pola; y Eneco escribano real. 6. Conclusiones. En este trabajo se han pretendido demostrar varias líneas de investigación. En primer lugar Ramón Berenguer IV fue hijo de un templario y, educado en la teosofía templaria y de hecho, muchos de sus hombres que le apoyaron logísticamente, fueron igualmente templarios. Durante el periodo de gobierno del príncipe de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, las adscripciones a la orden de los “Pobres Caballeros de Cristo, del Templo de Jerusalén” fueron numerosísimas, hasta el punto de que la mayor parte de los apoyos del rey Ramón Berenguer IV, fueron 53


templarios, como se va a demostrar. El reinado de Ramón Berenguer IV fue la etapa de gloria del Temple. Con respecto a las órdenes del Hospital y del Temple, hay que decir que ambas nacieron del “Templo de Jerusalén”, o del “Templo de Salomón”, desarrollándose en un primer momento el “Hospital de Jerusalén”, para acoger a los palmeros que llegaban a Tierra Santa. Posteriormente fue creada la “Caballería de Jerusalén”, o “Temple”, para defender los caminos de los musulmanes y que los palmeros pudiesen acceder al Templo de Jerusalén. Como se puede ver en los documentos testamentarios, continuaron realizándose los itinerarios a Santiago de Compostela, Roma y Tierra Santa, por parte de peregrinos, romeros y palmeros (11). Durante el gobierno del padre de Ramón Berenguer IV, la orden del Temple fue conformándose y, durante la etapa del reinado de Ramón Berenguer IV, se consolidó y expansionó. Fueron templarios: Ramón Berenguer IV, príncipe de Aragón y conde de Barcelona; Hugo Rigaud, maestre provincial del Temple; Arnau de Bedós, maestre del Temple; Pere de Sarrovira, maestre del Temple y “servus Dei” de la milicia del Templo de Jerusalén; Guillem, patriarca de Jerusalén; Pere, prior del Santo Sepulcro; Ramón, maestre del Hospital de Jerusalén; Guillem, prior de Castilla; Alexandro, prior de Grañena; Martín, prior del “Monte Aragón”; Fortuny, abad de “Monte Aragón”; Inocencio II, obispo; Lope Sancho de Belchite, gran maestre del Temple; Roberto, maestre general de todos los conventos de la Milicia del Templo de Jerusalén; Guidon, cardenal de la Iglesia de Roma, legado papal en Hispania, y diácono del convento; Ebrardi, maestre de Galia; Pere de Rovira, maestre de Provenza y de Hispania; Evrard des Barres, comendador en Francia, Pere de Rovira, mestre en Provença y en Hispania; Pere de Roveira, maestre del Temple; García, rey de Navarra; Ramón Berenguer, conde de Barcelona, señor en Zaragoza y Aragón; Pere de Ruera, mestre del Temple en Provenza; Pedro de Cartiliano, maestre de Barcelona y Aragón; Beg, noble señor y maestre en Provenza; Ermengol VI, conde de Urgell; Ramón Folc, vizconde de Cardona; Ponç Hugonis, conde de Ampurias; Pere Palau; Arnald Miró, conde de Pallars; Artald, conde de Pallars; Bernard, conde de Cominges; Pere, conde de Bigorra; Bernardo, arzobispo de Tarragona, y legado papal de Roma; Guillem obispo de Barcelona; Pere, obispo de Osona; Bernardo, abad de “Sant Felix”, de Gerona; Arnall de Lercio; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torroja; Ramón de Pujalt; Guillem Humbert; Riambau de Basella; García Ortiz; Bernardo de Belog; At Orella; Tarese; Ramón de Pujalt; Arnall de Lercio; Ramón de Vilademuls; fray Rigall, vicario en Novellas; fray Fredolonis; fray Eimeric de Torrelles; fray Ponç d.Olón; fray Guillem d. Albax; Pedro Taresa; Bertran Reimbal; Rostan Porcellet; Guillem de 54


Castellvell; Garssis Ortiz; Ramón de Pujalt; Fortuny Acenariz de Tarazona; Bernard de Mont Esquivo; Robert de Matalón; Alaman de Luna; Pedro Medalla, justicia de Tarazona; Eneco Sanz, de Burbacana; Rodlan de Spiels; Fortuny Sanz de Bera; Pere de Santa Cruz; Sancho Abarca; Gazcón de Fillera; Ato Banzones; Eneco Sanz de las Serras Berenguer Arnal; Pere de Montagut; Teresa de Borja; Bertrán de Alost; Gonder; Guillem, presbítero; Pere de Sant Lleir; Berenguer de Sant Vicenç; Guillem de Balenyá; Ramón Bernat de Gurb; Arnau “Arlot”; Berenguer Arnau; Bernardo, obispo de Zaragoza; Ato Sanç, justicia; Artalin de Alagón; Lope Sanç, en Belchite; Galin Açnareç de Fontes; Guillem, sacristán de “Sant Salvador”; Ganibo; Bernardo, abad de Pina; Galin Garçes Grinon; Domingo Perdiguero; Domingo Almoravit; Guillermo de Griavol; Ferrer de Benavar; Galcerán de Pinós; Bernard de Belloc; Bernard Pere de Belloc; Ramón de Pujalt; Guillem de Cervera; Ramón de Torroja; Ramón Berenguer de Ager; Bernard Guillem de Lucià; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torroja; Fortuny, abad de Monte Aragón; Ponç, clérigo de la iglesia de Barcelona; Pere de Arzaco; Bereguer de Zegulonis; Arnall de Sornia; Dononis, obispo de Huesca; Ramón, obispo de Osona; Guillem, electo de Rota; Guillem, preboste de Ripoll; Gregori, arzobispo electo de Tarragona; Berenguer, obispo de Gerona; Guillem, sacristán de Zaragoza; Pere,abad de Ripoll; Renald, maestre de la iglesia de Gerona; Berenguer, abad de “Sant Félix”; Pere, archidiácono de Barcelona; Pere, sacristán de Barcelona; Guillem, sacristán de Rota; Eudes de Sant Omer, Hug de Bessan, Pere d´Arzac, Berenguer de Gunyoles y Arnau de Sornià; fray Otón Sant Odmer; fray Ugo de Bezanis; fray Pere de Arzacho; fray Berenguer de Huesca; Ramón, obispo de Osona; Guillem, electo de Rota; Guillem, preboste de Ripoll; Gregori, arzobispo electo de Tarragona; Berenguer, obispo de Gerona; Guillem, sacristán de Zaragoza; Pere, abad de Ripoll; Renald, maestre de la iglesia de Gerona; Berenguer, abad de “Sant Felix”; Pere, archidiácono de Barcelona; Pere, sacristán de Barcelona; Guillem, sacristán de Rota; Guillem Ramón, dapifer; Galcerán de Pinós; Bernard de Belloc; Ramón de Pujalt; Guillem de Cervera; Ramón de Torroja; Ramón Berenguer de Ager; Bernat Guillem de Lucià; Ramón de Vilademuls; Berenguer de Torrella; Fortuny, abad de Monte Aragón; Ponç, clerigo de la iglesia de Barcelona; Pere de Estopanyà; Ramón de Sarrovira; Ramón Arnau de Anglesola; Berenguer de Montoliu; Bernat Miró; Pere Seguí; Aubert de Pera; Ramón Bermón de Llobregat; Guillem Berenguer de Fonollar; Hermanos Berenguer, Pere y Ponç de Fonollar; Bernat Oriol; Rafart de Cornellá; Ramón Guiscafred; Dalmau, diácono; fray Ramón Gauzbert; fray Ramón Arnall de Bidocio; Ponç, sacerdote; Pere de Vell; Berenguer de Sarrovira; Frontini; Ferriz; Arpa; Maza; Fortuny Garcéz Garci Garcez; Galindo Jiménons; Fortuny Guerra; Miquel de Albero; Lop Blasco; Lop Garzias de Aitán; Cornell; Guilla; Pere de 55


Terrassa; Bernat de Sorribes; Rotland Geribert; Carbonell; Bernat Beltrán de Belloc; Berenguer de Sarrovira; Pere de Sentmenat; Sança; Pere Berenguer; Ermengarda; Berenguer Gilabert de Sentforés; Pere Beltrán; Artau; Ponç; Bernat de Talamanca; Guillem Ramón, dapifer; Hug Arnau; Ramón Arnau de Bedors; Guillem de Cornellá; Guillem Humbert de Rocafort; Marquesa; Oleguer, obispo de Tarragona; Berenguer, obispo de Gerona; Jordá; Berenguer de Queralt; Deusde; Pere Bertrand de Belloc; Otó; Guillem de Castellvell; Ramón Renard; Berenguer de Perafoll; Pere de Torrella; Aubert de Castellví; Bernard de Belloc; Hugonis; Berenguer Ramón, vicario; Gaufred, levita; Pere, archilevita; Guillem de Pujalt; Ramón de Torroja; Pere Bertrán de Monte Palacio; Ramón, obispo de Osona; Berenguer, archidiácono de Gerona; Guillem Seniofred; Berenguer de Garriga; Guillem de Garriga, -hermano de Berenguer-; Guillem de Pedret; Ramón Renard de Olivis; Pere Ramón de Petred; Ramón Ademar de Rabedos; Berenguer Segarii; Gauzbert Guillem; Bernard de Vultreria; Ramón, senescal, -hermano de Otó-, perteneciente a la caballería de Grañena; Arnal de Sant Martí; Ponç de B.; Arnald de Montferrer; Miró de Luciá; Guillem de Castelar; Pere de Galifa; Bernard de Barberá; Ramón de Barberá; Albert de Petra; Ramón Bermón; Jofré de Santa Coloma; Pere Albert de Luciá; Gerau de Jorba; Pere de Santa Eugenia; Bernat de Centelles; otro Pere de Santa Eugenia; Arnall de Tamarit; Pere Bertrand de Belloc; y Pere Arnall de Barcelona; Arnau Ramón de Soler; Bernat Ramón de Maçanet; Guerau; Ramón Albert de Juià; Pere Arnau; y Arnau Galcerán. En segundo lugar, Ramón Berenguer IV realizó varios tratados comerciales con las potencias italianas de Génova, y Pisa, Marsella, Montpelier y Narbona, a condición de tener su apoyo para emprender las campañas bélicas contra las Baleares, puesto que entre los años 1150 y 1160 existía un comercio triangular entre los puertos de Sicilia, Mallorca y Denia. Las campañas bélicas contra las Baleares se produjeron en los años 1146, 1147, y 1148. La primera expedición (1146), estuvo compuesta por tropas aragonesa-catalano-genovesas, quienes invadieron la isla de Menorca. Fue realizada antes del mes de agosto del año 1146, siendo el puerto de Fornells el que recibió el desembarco de la flota aragonesacatalano-genovesa, formada por 22 galeras y 6 gorabs, múltiples máquinas de guerra, y un contingente militar de 100 caballeros, y su correspondiente clase de tropa. El 3 de agosto del año 1146, Ramón Berenguer IV repartió el territorio de las Baleares, ya conquistadas. Fue designado el templario Guillem Ramón, senescal del rey, receptor del dominio de la tercera parte de las islas Baleares, y el castillo de Menorca, por lo tanto, el castillo que recibió el templario Guillem Ramón fue el de Santa Ágata, lugar en que a partir del año 1146 fue instituido y ratificado el culto templario de “Santa Ágata”, la advocación siciliana que había llegado a Menorca durante el gobierno de Ramón Berenguer III. La segunda expedición de conquista 56


(1147), estuvo formada por tropas aragonesa-catalano-pisanas, accediendo a la isla por el puerto de Mahón. Y la tercera expedición contra las Baleares (1148), contó con una formación militar procedente de Aragón, Cataluña, Francia, Normandía, Inglaterra, Pisa, y Lórena. Los linajes que formaron parte de la hueste del rey de Aragón, Ramón Berenguer IV, y conde de Barcelona fueron los siguientes: Alfonso I, rey de Aragón; Roger II, rey de Sicilia; Alfonso VII, rey de León; García VI, rey de Navarra; Ramiro II, rey de Aragón; vizcondes de Cardona; condes de Urgell; vizcondes de Cabrera; señores de Peralada; condes de Berga; vizcondes de Barcelona; señores de Montpelier; condes de Ampurias; Vilademuls; Ayerbe; Claro Monte; Trull; Gaufred; Anglés; Dalmau; Calders; Mur; Gurb; Blanchfort; Creixell; Maçanet; Mataplana; Sanahüja; Santa Eugenia; Calvet; Ot; Cervelló; Oló; Sunyer; Pujalt; Belloc; Ager; Erill; Entenza; Garcés; Sala; Sales; Olivella; Castellnou; Bas; Spelunca; Argensola; Mir de Tost; Cervera; Queralt; Burbáguena; Bach; Torroja; Santafé; Montcada; Sant Martí; Anglesola; Castellvell; Torrellas; Bordet; Serra; Bernat; Deudat; Pinós; Guardia; Zecri, judío de Barbastro; Aguiló; Pere, obispo de Urgell; Arnau Ermengol, arzobispo de Barcelona; Ramón, obispo de Osona; Oleguer obispo metropolitano de Tarragona; Ramón Gaufred, obispo de Vic; Pere, sacristán de Barcelona; Pere, obispo de Barbastro; Bernat, arzobispo de Tarragona; Bernat, obispo de Zaragoza; Pere, abad de Ripoll; Pere de Redorta, obispo de Vic; Berenguer de Llers, obispo de Barcelona; fray Guillem de Montpelier; y Tort, arzobispo de Tarragona. Por lo tanto, los linajes que apoyaron al rey de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, fueron los mismos que surgieron durante el periodo carolingio-catalán, conformando los linajes históricos, que con el paso de los siglos se fueron ramificando, dando lugar a nuevos apellidos, que partieron de la misma base familiar. Los linajes históricos apoyaron a la casa condal de Barcelona desde sus inicios con Guifré “El Pelós”, Borrell II, Ramón Borrell I, Berenguer Ramón I, Ramón Berenguer I, Ramón Berenguer II y Berenguer Ramón II, Ramón Berenguer III y Ramón Berenguer IV. Y continuaron apoyando a los descendientes del reino de Aragón y condado de Barcelona, a través de Alfonso II, Pedro II, Jaime I, Pedro III, Jaime II de Mallorca, Jaime II de Aragón, Alfonso III, Sancho I de Mallorca y Jaime III de Mallorca. Por tanto, los linajes históricos se fueron regenerando a través de generaciones durante un periodo de quinientos años, siempre dando su apoyo a la casa real de Aragón y, condal de Barcelona. En Villajoyosa (Alicante). A 19 de abril, 2012.

57


Citas Bibliográficas

(1). MATAS, Jaume & ROIG, Joseph. “Historia de Barcelona. Desde su fundación al siglo XXI”. Barcelona. El periódico de CatalunyaAyuntamiento de Barcelona. 1995. Página 15. Ramón Berenguer III. “(…) La boda de Ramón Berenguer III con Dolça de Provenza (1112) y la de su hijo Ramón Berenguer IV, con Peronella, heredera de la Corona de Aragón (1137), marcaron el punto culminante de la hegemonía de los condes de Barcelona, cuyos descendientes, en lo sucesivo, fueron además reyes de Aragón. De este modo Barcelona se convirtió en capital real de un vasto territorio que durante los reinados de Alfons I y Pere I el Catòlic se extendió desde las tierras de Ebro hasta la Provenza. Y si a partir de Jaume I el Conqueridor se perdieron los territorios ultrapirenáicos, esta pérdida quedó compensada por las conquistas de Mallorca y Valencia y la posterior expansión mediterránea (…)”. (2). PORTA, Dolores. “El poema de Roda en honor de Ramón Berenguer IV”. www.2110987.pdf Página 308. Intitulatio de Ramón Berenguer. “(…) Gracias a la abundancia de los documentos de Ramón Berenguer IV, su intitulatio oficial es perfectamente conocida y no vamos a insistir en ello. Refiriéndonos sólo a sus estados cispirenaicos, Ramón Berenguer era, por herencia, comes Barcinonensium y marchio (16). Desde su pacto con Ramiro II, era prínceps Aragonesium y dominador, y a partir de la conquista de Tortosa y Lérida, añade los títulos de marchio y dux de ambas ciudades, sobre todo, el primero. La cancillería del conde no menciona nunca el título de rex. En el sello de cera que se conserva de Ramón Berenguer IV, se lee en el anverso: Raimundus Berengarii comes Barchinonensis; y en el reverso: et princeps regni Aragonensis, y con estos títulos gobernó sus estados desde el año 1137, en que contrajo esponsales con doña Petronila, hija única y heredera del rey de Aragón Ramiro II y, y por la abdicación del rey Monje, hecha en Zaragoza, a 13 de noviembre del citado año, Ramón Berenguer tomó el título de príncipe de los aragoneses y no fue de rey y fue acatado universalmente por todos los aragoneses con la obligación de que respetase los fueros de los barones e infanzones de Aragón. De este título hizo uso Ramón Berenguer, conservando el de conde de Barcelona y reservándose Ramiro II hasta su muerte en 1157 el título nominal de rey. (…) / (Página 309) el autor del himno no da a Ramón Berenguer el título de rex Illerdensium caprichosamente; él lo cree, sin duda, enteramente justificado y la justificación hay que relacionarla, como piensa Soldevila, con el reino moro de Lérida; si este territorio era un reino musulmán, el conquistador, el que lo rige, debe llevar el título de rex. Poe eso creemos que el poema no puede ser muy posterior a 1149, fecha de la toma de Lérida 58


(…)”.Página 308. Cita (16). “(…) FERRAI SOLDEVILA, ramón Berenguer IV, Barcelona, 1955, p. 18 (…)”. (3). Wikipedia, la enciclopedia libre. www.Cdu946-D92A.pdf Página 1. La familia de Ramón Bereguer IV. “(…) Ramón Berenguer IV el Santo (Barcelona 1113/1114 - Borgo San Dalmazzo, 7 de agosto de 1162) fue Conde de Barcelona, Gerona, Osona, Cerdaña y Ribagorza, y princeps de Aragón, que en la época significaba primus inter pares. Hijo de Ramón Berenguer III y de Dulce I de Provenza. Era nieto por línea paterna de Ramón Berenguer II y de Mafalda de Apulia-Calabria, y por línea materna de Gilberto de Gévaudan y Gerberge de Provenza. A la muerte de su padre en 1131 recibe el Condado de Barcelona, mientras que su hermano gemelo Berenguer Ramón le sucede en Provenza. Gracias al apoyo mostrado a Ramiro II de Aragón en contra de los castellanos, este le ofreció a su hija Petronila, de un año de edad en matrimonio. La boda (a pesar de la enorme diferencia de edad) se celebró en Lérida, mucho más tarde, en el mes de agosto de 1150. El 13 de noviembre de 1137, Ramiro depositó en su yerno el reino pero no la dignidad real, firmando este en adelante como Conde de Barcelona y Príncipe de Aragón. Luego renunció al gobierno (aunque no a su título de rey, pues seguía siendo el Señor Mayor de la Casa de Aragón en tanto que su nieto Alfonso no cumpliera la mayoría de edad) y volvió al convento. De esta manera, Ramiro cumplió la misión de salvar la monarquía y así también se uniría el Reino de Aragón con el Condado de Barcelona. / (Página 2) Los acuerdos matrimoniales por los que se rigió el enlace se establecieron según el derecho aragonés y, según algunos historiadores, se establecieron bajo la forma de Matrimonio en Casa. Esto supone que, al no haber heredero varón, el esposo cumple la función de gobierno, pero no la de cabeza de la casa, que solo se otorgará al heredero. A partir de este contrato, quien tiene la última potestad no es el esposo, sino el Señor Mayor de la Casa de Aragón, hasta que el heredero legítimo adquiera la potestad (y en el caso del reino de Aragón, el reino, título de rey y cabeza de la Casa de Aragón) y, por tanto, asumía el linaje de la Casa de Aragón él y sus herederos per saecula saeculorum, por lo que, desde ese mismo momento, según un sector de la historiografía, se extingue el linaje de la Casa de Barcelona, tras el Casamiento en Casa en que se subsume en la Casa de Aragón en 1137, o bien se considera que perdura hasta la muerte sin descendencia masculina de Martín el Humano en el año 1410, según otros historiadores. Recientemente, el profesor J. Serrano Daura ha cuestionado la teoría del casamiento en casa aplicada a los esponsales de Ramón Berenguer IV y Petronila de Aragón, basándose en la ausencia de referencias a esta institución consuetudinaria del derecho aragonés antes del siglo XV, y que las cláusulas que fueron establecidas por Ramiro II sobre la sucesión a la corona de Aragón no se ajustan a las peculiaridades de esta institución, por lo que no sería 59


trasladable a los pactos de 1137. Según Gerónimo Pujades, en su Crónica Universal del principado de Cataluña de 1832, tras la concesión del rey Ramiro a Ramón Berenguer, quedaba pendiente la cuestión de los derechos sobre el territorio de Aragón estipulados en el testamento del rey Alfonso el Batallador, quien había querido dar el reino a las órdenes del Santo Sepulcro, los caballeros Templarios y los Hospitalarios, si bien los barones feudales no respetaron este testamento en todos sus términos. Una de las prioridades del príncipe Ramón Berenguer fue la de resolver la cuestión de la posesión de los derechos sobre el reino. Así, se iniciaron negociaciones entre el príncipe y representantes de la Orden del Hospital, alcanzándose en 1140 un acuerdo por el que la Orden hacía cesión a Ramón Berenguer, conde de Barcelona (venerande Barchinonensium comes), y a sus legítimos sucesores y descendientes, de la parte del reino de Aragón que le correspondía según el testamento del rey Alfonso, con la condición de que se le concediesen derechos para construir iglesias y centros propios en diversas poblaciones del reino y que, si el príncipe muriese sin descendencia, dicho territorio sería devuelto a los Hospitalarios. Acuerdos de cesión similares fueron concertados posteriormente con los caballeros del Santo Sepulcro (1141) y con los Templarios. Esta cesión de las tres órdenes fue confirmada por bula del papa Adriano IV en 1158. Sin embargo, es un hecho que los barones del Reino de Aragón y del Reino de Pamplona (pues los dos reinos estaban incluidos en el testamento de Alfonso I el Batallador) juraron fidelidad respectivamente a Ramiro II el Monje y a García el Restaurador. Io se puso en discusión que las Órdenes militares tuvieran que negociar con el rey de Iavarra la herencia de Alfonso I el Batallador. También es un hecho que Ramón Berenguer IV había pactado en los documentos de esponsales de 1137 con Ramiro II de Aragón su condición de princeps en Aragón, y venía ejerciendo la potestad real en el reino aragonés como dominator, antes de las negociaciones con las Órdenes militares de 1140 en adelante. La historiografía actual conviene mayoritariamente en aceptar que, sencillamente, el testamento de Alfonso I el Batallador no fue respetado y, así, Ramiro II de Aragón no solo ejerció / (Página 3) la potestad regia entre 1134 y 1137, sino que se reservó la dignidad de rey hasta su muerte en 1157, circunstancia que no consta que fuera cuestionada durante el gobierno de Ramón Berenguer IV. Una interpretación distinta de los pactos con las Órdenes militares la hace Antonio Ubieto Arteta, que considera que, en un periodo en que tenían problemas económicos, y urgidas por el Papado seis años después de que hubiera sido promulgado el testamento, vieron la ocasión de obtener ciertas prebendas y establecimientos en los territorios de Aragón y Cataluña a cambio de zanjar la cuestión testamentaria de Alfonso I. (…)”.

60


(4). Wikipedia, la enciclopedia libre. www.Cdu946-D92A.pdf Página 5 y 6. Los descendientes de Ramón Berenguer IV. “(…) Del matrimonio con Petronila de Aragón tuvo a: El infante Pedro de Aragón (1152- antes de 1158), al que se alude como nasciturus (hijo que va a nacer) en un testamento dado por Petronila de Aragón el 4 de abril de 1152 estando en los trabajos del parto junto a Barcelona («in partu laborans, apud Barchinonam»). Murió antes de 1158, quizá poco después del alumbramiento. Cenotafio de Ramón Berenguer IV, colocado en el año 1893. El infante Alfonso II de Aragón (1157–1196), rey de Aragón y conde de Barcelona. El infante Ramón Berenguer IV de Provenza (1158– 1181), conde de Cerdaña y de Provenza. La infanta Dulce de Aragón (1160–1198), casada en 1175 con el rey Sancho I de Portugal. El infante Sancho de Aragón y Barcelona (1161–1223), conde de Cerdaña, de Provenza y de Rosellón. Tuvo también un hijo natural: Ramón Berenguer (Berenguer de Barcelona) (?–1212), madre desconocida, abad de la Fortaleza-monasterio de Montearagón (…)”. (5). Wikipedia, la enciclopedia libre. www.Cdu946-D92A.pdf Página 4. Política occitana. “(…) En 1143 ayuda a Guillermo VI a recuperar Montpellier, de la cual había sido expulsado por una revuelta nobiliaria. En 1150 fundó el monasterio de Poblet, donando las tierras de Populetum a la francesa Abadía de Fontfreda (Fontfroide) en el momento en que era abad su hermano menor Sancho. A la muerte de su hermano Berenguer Ramón I de Provenza, asume la regencia de su sobrino, Ramón Berenguer III de Provenza. Unos genoveses enviados por Tolosa, asume la regencia de Provenza. Continúa las luchas contra el linaje de los Baus (1145/46–1150), aliados de Tolosa. En 1156 colabora con Enrique II rey de Inglaterra y duque de Aquitania en la lucha contra Tolosa. En 1154 recibió la regencia del vizcondado de Bearn. Luego de aliarse con Inglaterra —según algunos historiadores, Cataluña e Inglaterra estaban tan aliados que llegaban a actuar como un solo conjunto político-, decide orientar su política hacia el bando gibelino, fraguando la boda de su sobrino Ramón Berenguer III de Provenza con una princesa de dicha facción. Concertó un encuentro con Federico Barbarroja, el cual le había cedido —al sobrino— los derechos sobre Provenza, pero murió de camino a Turín, el 6 de agosto de 1162, en el burgo de San Dalmacio de Génova —y no en Dalmau de Gerona como aseguraban algunas fuentes incorrectamente. (…)”.Página 4 y 5. El testamento de Ramón Berenguer IV. “(…) Hizo declaración de sus últimas voluntades el 4 de agosto, dos días antes de morir, las cuales fueron transmitidas por quienes le asistieron en ese periodo y finalmente publicadas en la ciudad de Huesca el 11 de octubre del mismo año, en presencia de la reina Petronila y varios magnates aragoneses y catalanes, eclesiásticos y seglares. En dicho testamento nombra a su hijo Ramón o 61


Alfonso (que por ambos nombres fue llamado desde su nacimiento) Conde heredero universal de todos sus Estados y honores de Aragón, Barcelona y demás, excepto el Condado de Cerdaña, que da a su segundo hijo Pedro —nombre con el que era conocido Ramón Berenguer IV de Provenza—, junto con el Señorío de Carcasona y otros dominios, con la condición de que Pedro rinda homenaje a su hermano Ramón (Alfonso II de Aragón), y detallando en qué orden tenían que heredarse los honores entre los hijos en caso de muerte en caso de muerte de los hijos o falta de ellos a la de heredar. Establecía que, de morir Alfonso sin descendencia, el trono pasase a Pedro. Si feneciere la vida de / (Página 5) éste sin posteridad, quien sería el heredero de los dominios de Ramón Berenguer IV sería Sancho, su hijo menor. A su esposa la reina Petronila le dejó para manutención las villas y castillos de Besalú y Ribas. Su capilla la deja a la iglesia de San Rufo de Lérida. Finalmente, deja a sus hijos bajo la tutela de Dios y del Rey de Inglaterra, gran amigo suyo. En 1164 la reina Petronila hizo donación del Reino de Aragón a Alfonso, completando la unión de los dos territorios en la persona del hijo mayor de Berenguer, el futuro Rey de Aragón y Conde de Barcelona Alfonso II. (…)”. (6). Wikipedia, la enciclopedia libre. www.Cdu946-D92A.pdf Página 5. Entierro en Ripoll. “(…) Su cuerpo fue trasladado de Génova al Monasterio de Santa María de Ripoll donde fue enterrado, tal y como dispuso ya Berenguer en 1141, en la donación que hizo a dicho monasterio de la dominicatura de Mojón o Mollou. El Gesta Comitum Barchinonensium y otros textos antiguos dicen que el sarcófago estaba adornado y recubierto de muchas planchas de plata, que fueron saqueadas por los franceses en la invasión de junio de 1749, además de remover el cuerpo y una espada muy larga que encontraron dentro. Quedó sólo el esqueleto íntegro del conde, dentro de una caja de madera, y el epitafio fúnebre original, conservado todo hasta 1835, cuando los indisciplinados migueletes de Isabel II de España pegaron fuego al monasterio y sacaron el cuerpo de su tumba para «llamarlo a juicio» y «condenarlo» a la hoguera. En 1893, en el mismo año en que se trasladaron los restos se hizo un monumento conmemorativo que recordase por qué se llamó El Santo, así como recordar la cesión que le hicieron en 1140 las Órdenes militares del Santo Sepulcro, del Hospital y del Temple en Jerusalén del derecho que les perteneciera de poseer el reino de Aragón en virtud del testamento de Alfonso I el Batallador. En Ripoll habían sido enterrados hasta entonces todos los Condes de Barcelona desde Wifredo el Velloso, siendo Berenguer el último enterrado allí. Su hijo Alfonso, teniendo que escoger ser enterrado en el mausoleo paterno en Ripoll, o ser enterrado en el mausoleo materno del Monasterio de Sijena, escogió el Monasterio de Poblet para no levantar suspicacias. Su testamento especifica que, en 62


caso de haber conquistado Valencia en vida, debía ser enterrado en El Puig (Valencia), el cual ya había donado al monasterio de Poblet en febrero de 1176, deseo expresado también por su hijo Pedro II de Aragón y muerto también sin cumplirlo. (…)”. (7). MATAS, Jaume & GALOFRE, Jordi. “Historia de Catalunya”. Barcelona, Ediciones Primera Plana.1992. Página 38. Ramón Berenguer IV. “(…) Durante el gobierno de Ramón Berenguer IV, el avance territorial a costa de los musulmanes fue considerable: se conquistaron Tortosa y Lleida, y se llegó a la ocupación de todo el territorio de la actual Catalunya. De hecho, la conquista avanzó más durante el gobierno de Ramón Berenguer IV que durante todo el siglo anterior. (…) El símbolo de la Catalunya Iova pueden ser los monasterios cistercienses, el primero de los cuales, el de Poblet, fue fundado por Ramón Berenguer IV en 1152, y al que seguirán los de Santes Creus y de Vallbona de los Monges (…)”.MATAS, Jaume & GALOFRE, Jordi. “Historia de Catalunya”. Barcelona, Ediciones Primera Plana.1992. Página 39. Tratado de Tudellén. “(…) en 1151 se firmó el Tratado de Tudellén entre Ramón Berenguer IV y Alfonso III de Castilla. En él se acordó un reparto del reino de Iavarra que no se llevó a cabo, y se delimitaron las respectivas zonas de conquista: A la Corona de Aragón le corresponderían los reinos musulmanes de Valencia, Denia y Murcia, aunque tendría que prestar vasallaje al monarca castellano por estas futuras conquistas. Más tarde, en 1179 Alfons I el Cast y Alfonso VIII de Castilla firmaron el tratado de Cazola: Alfons el Cast renunció a Murcia y Alfonso VIII de Castilla renunció al vasallaje que hubiera debido recibir por las conquistas de la Corona de Aragón, cuyo límite de expansión se situó en Biar (…)”. (8). MATAS, Jaume & GALOFRE, Jordi. “Historia de Catalunya”. Barcelona, Ediciones Primera Plana.1992. Página 39. Los hombres de Ramón Berenguer IV en la conquista de Tortosa. Fuente: IGLESIES, Josep. “La conquista de Tortosa”. “(…) El 29 de junio de 1148, festividad de San pedro y San Pablo, es el día escogido para embarcar (…). Además de los genoveses, subieron a las naves las fuerzas reunidas en el sur de Francia, con muchos caballeros normandos e ingleses aventureros, capitaneados por Guillermo de Montpellier, Bertrán de Tolosa, el abad de le Grasse y Ermengarda de @arbona. Una escuadra de guerreros de Pisa y otra de Lorena, con el abad Esteban de Montflaó. Había también gente de Aragón pero poca y, finalmente el mayor contingente aportado por la ciudad de Barcelona, los nobles y los pueblos catalanes [...] (…) El conde Ramón Berenguer levantó sus tiendas en el montículo llamado entonces Banyera, al lado de las de barón Guillermo de Montpellier, la del obispo de Barcelona Guillem de Torroja y las de la flor y nata de la nobleza catalana que acompañaba a su señor (...)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa 63


Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 12. Ramón Berenguer. “(…) Els documents posteriors al diploma fundacional del monestir de Santa Maria de Valldaura, de 4 de desembre de 1150, fan referència a donacions —establiments en propietats musulmanes del territori tortosí— fetes pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, a favor de cavallers anglesos, occitans, catalans i, probablement, genovesos que participaren en la conquesta de Tortosa i que, més endavant, constituiran la part essencial de la granja cistercenca de Xerta; a la permuta d’una possessió a Subirats per terres a Montbui feta per Bernat i Pere de Santa Eugènia a favor de Ramon i Pere de Subirats; l’establiment a cens d’unes terres a la Granada, i, finalment, el reconeixement de deute i empenyorament d’un mas a la parròquia de Santa Maria dels Sants, mas que posteriorment va formar part de la granja monacal dels / (Página 13) Banyuls. Durant aquests anys immediatament posteriors a la fundació de Valldaura, l’activitat dels monjos es devia reduir al condicionament del petit territori donat pels Montcada, a bastir un incipient monestir i a dedicar-se a l’oració i treball manual, tal com mana la seva regla. Io trobarem el tercer diploma fins el 13 de juliol de 1154(…) El comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, concedí a Hug I, abat de Valldaura, les terres d’Ancosa, en presència de l’abat de la Granselva, Alexandre, perquè hi fundés el nou edifici monacal si aquesta era la seva voluntat. La concessió fou confirmada el 16 de febrer de 1156 per Guerau Alamany de Cervelló mitjançant la donació i renúncia dels drets que tenia sobre aquesta possessió. Abans de la concessió, Guillem Ramon de Montcada havia intentat retenir els monjos a Valldaura, conscient que aquests desitjaven cercar altres contrades per a l’establiment definitiu del monestir, concedint a l’abat Guillem el molí de Saltells, al riu Major, dins els límits de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, el 5 de juliol de 1154 (…)”. (9). REDACCIÓN ABACUS. “Charlando con…Jesús Ávila Granados, autor de “Templarios en Tierras del Ebro”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucan. www.Abacusnum2.pdf Página 12. Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona. “(…) Ramón Berenguer IV (1131-1162), hijo de un conde que se hizo caballero templario, por su valentía en el combate y, al mismo tiempo, su justo equilibrio a la hora de establecer los territorios conquistados y su distribución entre los colectivos socio-culturales de las ciudades, pueblos y aldeas (…)”. REDACCIÓN ABACUS. “Charlando con…Jesús Ávila Granados, autor de “Templarios en Tierras del Ebro”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucan. www.Abacusnum2.pdf Página 13. “(…) en 1172, el Temple quedó libre de cualquier jurisdicción episcopal. Luego, cuando, a mediados del siglo XIII, los magos templarios establecen en el Cañón del Río Lobos 64


(Soria), la equidistancia entre los cabos de Creus, en Cataluña, y Finisterre, en Galicia. Y, en 1305, con la curación del humanista y científico Ramón Llull, en la isla de Chipre, por parte de médicos templarios (…)”. (10). ARCARAZO GARCÍA, L. & LORÉN TRASABARES, M. P. “Personajes para la Historia de Somontano”. Nº 3. La huella de sus gentes. www.DOCUMENTOS_IV-3_F8B27771.pdf Página 231 y 232. Matrimonio de Ramón Berenguer IV con Petronila de Aragón. “(…) A la muerte de Alfonso el Batallador se creó un grave problema sucesorio, ya que en su testamento dejó como herederos del reino de Aragón a las órdenes / (Página 232) militares. Para resolver el conflicto fue elegido por los nobles aragoneses como rey su hermano Ramiro II, monje benedictino. Este se casó, con las licencias papales oportunas, con Inés de Poitou, de cuya unión nació en 1136 Petronila, futura reina de Aragón. Ramiro, presionado por la nobleza y el papado, concertó en Barbastro, el 11 de agosto de 1137, la boda de Petronila que sólo tenía cinco meses de edad, con Ramón Berenguer IV de 24 años, conde de Barcelona y caballero de la Orden del Temple, que por ser de linaje soberano podía, sin deshonra de la nobleza, ser tenente y príncipe de Aragón, asumiendo el gobierno de dicho reino. De esta forma se unió Aragón y Cataluña, dando origen a la Corona de Aragón, ratificada en 1150 con el matrimonio de Petronila y Ramón Berenguer, celebrado en la catedral de Lérida. El reinado de Ramiro II solo duró tres años, hasta que una vez resuelta la crisis sucesoria del reino abdicó la corona en su hija Petronila (…)”. (11). En la Edad Media se denominaba peregrino al cristiano que por voluntad propia se encaminaba a Santiago de Compostela para redimir sus pecados. A los que se dirigieron a Roma, seles denominó, romeros.Y alos que llegaban a Tierra santa, palmeros. (12). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum4.pdf Página 73. “(...) Al año siguiente, el 19 de septiembre de 1132, Armengol VI, conde de Urgel, dona otro castillo fronterizo a la Orden del Temple, el de Barberá, recibiendo tal donación el maestre provincial del Temple frey Hugo Rigaud. Desde luego el objetivo de esta nueva donación es el mismo que el del conde de Barcelona Ramón Berenguer III, proteger las marcas defensivas contra los musulmanes. (…)”. (13). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 310. Donación testamentaria a la cabellería de Jerusalem. Año 1132. Documento 243. “(…) 1132, març, 19. Hug Arnau i el seu fill Hug fan 65


testament perquè el segon vol partir a Sant Jaume de Galícia. Iomenen marmessors Bernat Arnau, Berenguer Mir, Bernat Mir, Galceran i Pere Seguí. Diesen béns mobles per a misses a Sant Julià (del Llor), altres béns i alous als germans i germanes, a la muller el castell del Llor per tota la seva vida, el castell del Far a Santa Maria de Solsona, i altres llegats als templers i hospitalers. (…) / (Página 311) Et relinquimus ipsum Manssur qui iam fuit e Raimundo Pelos ad Ospital Iherusalem, cum medietate de ipsa (vinea a iuga a medietate de ipsa conamina qui) (…) se tenet. Et alia medietate de ipsa vinea et medietate de ipsa conemina et mansum de Guilelm Arnad de Porta relinquimos ad Chavaleria de Gerusalem. (…)”. (14). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1092. Templarios. Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell. Documento 652. “(…) 1132, setembre, 19. Donació. Ermengol VI, comte d´Urgell, dóna a l´orde del Temple el castell de Barberà de la Conca i un home a cadascún dels seus castells i viles. (...) / (Página 1092) In dei eterni regis nomine. Ego Ermengaudus, dei gratia hactenus Urgellensis comes et marchi, dono etiam omnipotenti Deo, redemptori meo, et sancte milicie Iherosolimitane Templi Salomonis, cum assensu et confirmatione et cum laudamento baronum meorum, in manu eiusdem Rodebertus, dapiferi, et Hugonis Rigaudi, confratris societatis eorum, quoddam munitissimum castrum nomine Barberano, in marchia contra sarracenos, cum militibus qui ipsum castrum per me habent et cum omnibus ad idem castrum pertinentibus, cum terminis et possessionibus suis, et totam dominationem, cum serviciis et usaticis suis, sicut meius ibi Deus dederit velego habere debeo, ut libere et sine diminutione et sine blandimento ullius hominis,presentes confratres et successores eorum, illis qui venerint et steterint cum armis in Graniana aut nostra marchia ad defensionem Christianitatis, secundum institucionem ordinis milicie sue, habebant hec omnia predicte milicie, et disponant in perpetuum. Iterum dono hodie usque ad finem seculi,in totis meis castris aut villas,qui mei dominici sunt, ad iamdicte milicie unum hominem cum censum et usaticum quod in eius homine ego habeo,ut habeant milites milicie ospitandi aut emendi quando ibi venerint in prefatis locis ubi populo habitante. Hec quippe omnia donopro anima patre meo vel matre,ut misericors Deus peccata et offensiones meas clementer dimittat. Hanc itaque voti mei oblacionem si qua in crastinum cuiuscumque dignitatis aut mediocritatis personam violare temptaverit, nisi cito se contraxerit,deleatur nomen eius de libro vite et cum Anania et Aspira, voti sui fraudatoribus, dapnationem 66


incurrant. (...) Sig+num Ermengaudus comes, qui hoc donum punctatim firmavit ceterisque firmari rogavit. Sig+num Arnallus Mironi, comes Paiarensis, Sig+num Arnallus Berengario, Sig+num Berenguer Arnall. Sig+num Ramon Arnall. / (Página 1093) Sig+num bernard Arnall. Sig+num Pere Bertran de Montpalad. Sig+num Berenguer de Graniana. Bernardus sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (15). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1096. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 655. “(…) 1133, gener, 3. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb l´aprovació dels seus barons, dóna a l´orde del Temple el castell de Barberà de la Conca, en mans d´Arnau de Bedós i d´ Hug Rigald. (…) In Dei eterni regis nomine. Ego Raimundus Berengarii, Dei gratia Barchinonensis comes et marchio, dono etiam omnipotente Deo, redemptori meo, et sancte milicie Templi Ierosolimitane Salomonis, cum asensu et confirmacione et cum laudamento baronum meorum, in manu eiusdem Arnalli de Bedocc et Ugonis Riguadi, confratis societatis eorum, quoddam kastrum nomine Barberazo, in notra marchia contra sarracenos, cum militibus qui ipsum kastrum per me habent (…) quando illi venerit et steterint cum armis in Graniana aut in predicta marchia ad defensionem Christianitatis secundum instituciones ordinis milicie sue, habeant hec omnia predicte milicie quod superius scriptum est, cum augmentacionibus quas Deus ibi dederit, et disponant in perpetuum. (…) / (Página 1097) Signum + Raimundi comes, qui hoc donumpunctatim firmavit caterisqie firmari rogavit. (...) Bernardus vicecomes + Sig+num Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus. Sig+unm Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Reiamballdi de Baselia. Sig+num Berengarii de Keralt. Sig+num Guillelmo Raimundi de Pugallt. Sig+num Petri archilevita. Sig+num Raimundi de Rocha. Sig+num Berengarius Bernardi, dapifer. Sig+num Arnallus Berengarii de Anglerola. Sig+num Berengarius Bernardi de Graniana. Sig+num Deusdedit. Sig+num Bernardi Guillelmi de Luciano. Bernardus sacerdos, qui hoc scriibsit (…)”. (16). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010.

67


www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1098.Templarios. Linaje de Ramon Arnau de Bedors, padre de Pere, Guillem y Bernat. Documento 656. “(…) 1133, març, 5. Donació. Ramon Arnau de Bedors, amb el consentiment dels seus fills Pere, Guillem i Bernat, dóna a l´orde del Temple, mitjançant el seu fill Arnau, que n´es confrare, un mas situat a Sant Sadurní de Planeses, al lloc anomenat Montalt, el mas Costa, al mateix lloc, l´alou que té a Buc i el mas de Villa Rabiosa amb les seves tinences, situats respectivament a Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles, i l´alou que té a Formigons. (…) Pateat cunctis hanc scripturam legentibus vel audientibus quoniam ego Raimundus Arnalli de Bedos, assensu et consilio filiorum meorum Petri et Guillelmi atque Bernardi, dono omnipotente Deo et Sancti Ierosolimitani Templi milicie, in potestate Arnalli filii mei, qui eiusdem milicie est confrater, aliquid de meo alodio francho, ipsum videlicet mansum cum omni sua mansata et tenedonibus, quem habeo et teneo in parroechia sancti saturnini de Planees, in loco quem vocant Montem Altum; et ipsum de Costa cum omni sua mansata et tenedone, sicut melius Baronus ibi habuit er tenuit per patrem meum Arnallum; et etiam ipsum mansum de Villa rabiosa cum sua tota mansata et tenedonibus quas predictus mansus habet in parroechis Sancti Iuliani de Villa Torta et Sancte Marie de Folgeroles; et totum ipsum alodium quod habeo in loco qui vocatur Furmigons, propter remedium anime mee et parentum meorum. Et sic de meo iure et potestate in ius et dominium omnipotentis Dei et gloriosi Ierosolimitani Templi milicie trado predicta omnia alodia ab integro atque pono solide et libere perpetim habendum et possidendum, sine vinculo et blandimento ullius viventis. Et est manifestum. Quam donationem si quis infringere temptaverit, nihil proficiat, sed dupliciter omnipotente Deo et predicte Templi milicie in consimili loco componat. (…) Sig+num Raimundi Arnalli, Sig+num Petri, Sig+num Guillelmi, Sig+num Bernardi, filiorum eius, qui hanc donationem scriceri fieri iussimus, firmavimus firmarique rogavimus. / (Página 1099) Sig+num Geralli de Rupiano. (Senyal) Petrus Guillelmi presbiter, qui hoc rogatus scripsi (…)”. (17). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1102. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem de Cornellà, hijo de Bernat y de Maiença. Encomienda templaria en el castillo de Cornellá. Documento 659. “(…) 1133, abril, 1. Donació. Maiença i el seu fill Guillem de Cornellà donen a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i de Besalú, el castell de Cornellà de 68


Terri, tal i com el tingué Bernat, espòs i pare seu seu respectivament. (…) In Dei omnipotentis nomine, Ego Maientia femina et filius meus Guillelmus donatores sumus tibi Raimundo Berengarii, Barchinonensium ac Bisullunensium comiti. Per hanc donationis nostre scripturam donamus tibi ipsum nostrum castrum de Corneliano (…) Et sicut Guillelmus Bernardi, maritus meus, predictum castrum mihi tradidit per legalem tradiciones scripturam et sicut idem Guillelmus Bernardi Iherosoliman tendens illud idem castrum Guillelmus donavit, commendans inde mihi suos hominess (…) Sig+num Maientie femine, Sig+num Guillelmi filii eius, qui hanc donationem fecimus, firmavimus et testes firmare rogavimus. Sig+num Raimundi Renardi. Signum Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Loco. Sig+num Arberti de Castro Vetulo. Signum Raimundi de ipsa Roca. / (Página 1103) Sig+num Petri de Palacii. Sig+num Berengarii de Pelafols. Sig+num Raimundi Dalmacii de Midiniano. Sig+num Reambaldi de Basilia. Ademarus de Mata. Sig+num Gaufredi de Cerviano. Gaucefredus levita. + Ista supradicta Bernardus firmo sacrista. Sig+num Poncii notarii (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1103. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem de Cornellà. Documento 660. “(…) 1133, abril, 1. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i de Besalú, encomana a Guillem de Cornellà el castell de Cornellà de Terri, a canvi que sigui home soliu seu i d´una alberga anual de cent cavalls. (…) Hec est conveniencia que est inter Raimundum Berengarii, Barchinonensium ac Bisullunensium comitem, et Guillelmum de Corneliano. Comendi siquidem ego Raimundus Berengarii comes tibi Guillelme de Corneliano ipsum meum castrum de Corneliano cumomni suo honore et dono tibi ipsum fevum comitale quod dominus predicti castri per manum comitis solitus est habere. (…) / (Página 1104) Et ego iamdictus Guillelmus de Corneliano, propter supradictam comendacionem et donum, convenio tibi domne Raimunde Berengarii, Barchinonensium et Bisullunensium comiti (…) Signum + Raimundi comes. Sig+num Guillelmi Bernardi de Corneliano. Sig+num Maiencie matris eius, qui hanc convenienciam laudo et firmo. Signum + Guillelmi de Castelvetulo. Sig+num Arberti fratris eius. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Raimundi de ipsa Rocha. Sig+num Petri Bertrandi de BelloLoco. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num

69


Raimundi Dalmacii. Sig+num Petri de Palacio. Sig+num Poncii notarii, qui hoc scripsit (…)”. (18). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1106 y 1107. Templarios. Linaje de Ramon Folc, hijo de Bernat Amat i Almodís, vizcondes de Cardona. Documento 663. “(…) 1133, juliol, 10. Dotació. Bernat Amat i Almodís, vescomtes de Cardona, com a dot del seu fill Ramon Folc per a ingressar a l´orde del Temple, per l´ànima del seu fill Guillem i pel perdó dels seus pecats, concedeixen al´esmendat orde una somada de sal de Cardona cada setmana. (…) / (Página 1107) Iotum sit omnibus hominibus, tampresentibus quam et futuris, quoniam ego Bernardus Amati vicecomes et coniux mea vicecomitissa nomine na Almus donatores sumus domino Deo et sancte militie Templi Iherosolimitani, cum filio nostro Raimundo Fulchone, proanima filii nostri Willemi et propter remissionem peccatorum nostrorum, omni anno, per unamquamque ebdomadam, somadam salis unam. (…) Sig+num Bernardi Amati vicecomitis, Sig+num na Almus coniugis eius, Sig+num Raimundi filii eius, Bernardus vicecomes Sig+num +, nos omnes supradicti qui hanc donationem fecimus et firmavimus testesque firmare rogavimus. Sig+num Wilelmi Bernardi de Dua Castella. Signum Berengarii. Sig+num Bernardi de Cardona. Sig+num Raimundi Wilelmi de Boxadoss. Sig+num Berengagrii. Berengarius sacerdos et monachus, qui hoc scripsi (…)”. (19). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1107 y 1108. Templarios. Donación a la Caballería de la Milicia del Temple. Testamento de Guillem Humbert de Rocafort, casado con Rodlenda. Documento 664. “(…) 1133, juliol 13. Testament. Guillem Humbert de Rocafort i la seva esposa Rodlenda atorguen testament. Fan diversos llegats a esglésies i monestirs, a la seva filla, als seus néts i a altres persones i nomenen hereu elseu fill Bernat. (…) / (Página 1108) Scripturum series declarat ut qui vult eternum evadere suplicium in viam salutis preparet unde ad in eternam leticiam pervenire valeat.Ob hoc, igitur, ego Guillelmus Umberti iaceo in egritudine et timeo mori ideoque ego, simul cum uxor mea nomine Rodeen facimus hunc nostrum 70


testamentum,ut si mors nobis advenerit antequam alium faciamus, potestatem habeant manumissores nostri, id sunt, illum de nobis ambobus qui alium supervicxerit et Bernardus filius nostri et Bernardus de Tamamacha atque Alberto fratre suo necnon et Guillelmus Amati et Raimundus Arnalli, ut ipsi habeant potestatem distribuendi omnes res nostras sicut hoc scriptum invenerint. (…) Dimitto ego, suprascriptus Guillelmus, corpus meum cenobio Sancti Benedicti ut ibi sepeliatur; simul cum tercia pars de ipsam meam terciam partem. Et dimittimus Ospitali Iherosolimitano et Cavalleria centum soludos quos nobis fidavit Martel per Raimundus Fulchono. Et de ducentus soidos quos nobis fidavit Petrus de Cardona, C dimittimus iamdicta Cavalleria et Ospitali et alios C ad nostros debitos. (…) / (Página 1110) Sig+num Guillelmus Umberti, Sih+num Rodlen, nos qui istum testamentum iussimus scribere et firmamus et firmare rogamus. Sig+num Bernardo filio nostro. Sig+num Bernardus de Talamacha. Sig+num Alberto fratre suo. Sig+num Guillelmus Amati. Sig+num Raimundi Arnalli (...)”. (20). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1111 y 1112. Templarios. Donación a la Caballeria del Temple. Documento 666. “(…) 1133, octubre, 5. Testament. Marquesa atorga testament i reparteix el seu terç de lliure disposició entre institucions eclesiàstiques, els seus servidors, diversos parents i altres persones. (…) In Dei nomine. Ego Marchesa paveo mortem, pleno tamen sensu meo atque memoria, dico pro anima mea. Et eligo manumissores meos, id sunt, Arnallus viro meo et Guillelmus frater meus et Arnallo de Salent. (…) / (Página 1112) Ospitali […] alio. (…) tali pacto ut donent sui amici moabetino I ad cavalleriam Templi (…). Sig+num Marchesa, qui hoc testamentum iussi scribere et laudo et firmo et rogo suprascriptos meos manumissores ut, si me contigerit mori antequam alium testamentum faciam, istum legaliter faciant roborari. Sig+num Petri presbiteri. Sig+num Gieralli Mironis. Sig+num Iohanni Petri. Sig+num Arnalli (…)”. (21). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1120. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de 71


Oleguer, arzobispo de Tarragona. Documento 671. “(…) 1134, abril, 15. Constitució de pau i treva. Oleguer, arquebisbe de Tarragona, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, posen sota la treva de Déu les persones i els béns de tots els cavallers que vulguin anar a Jerusalem o que vulguin militar en l´orde del Temple sense surtir del país. També concediesen a l´orde inmunitat respecte a qualsevol jutge. Segueixen les donacions i promeses fetes pelcomte i per diversos cavallers de l´orde. (…) In piis et religiosos causis augmentandis et confirmandis diligenter operam dare, caritate que operit multitudinem peccatorum persuadente indesinenter compellimur. Eapropter Ollegarius, Dei dignacione Tarrachonensis archiepiscopus, et illustris Raimundus, Barchinonensium, Bisullunensium ac ceritanensium comes et marchio, cum episcopis et ceteris clericis et comitibus et aliis terre magnatibus, quorum inferius nomina inveniri possunt, hoc constitutum facimus: Omnibus militibus, secundum propositum et ordinem Illorum, qui Iherosolimis pro amore Dei pro fratribus animas ponere / (Página 1121) et sine proprio vivere devoverunt in terra nostra Deo famulari et militate voluerint. Personas siquidem et res eorum, predia videlicet et substancias, ubicumque eas habuerint, omni tempore in treva Dei ponimus. (…) preter voluntatem eorum qui eis prepositi fuerint et magistri. Ipsi autem prepositi et magistri secundum Deum et ordinem suum (…). Signum + Raimundi comes. Sig+num Poncii Ugonis, comitis Impuritanensis. Berengarius, dei gratia Girundensis ecclesie episcopus. Ollegarius, archiepiscopus, SS.Sig+num Ermengaudi, comitis Urgelli. Sig+num Iordanis. Sig+num Berengarii de Cheralto. Sig+num Deusde. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Locco. Sig+num Otonis. Sig+num Guillemi de Castro Vetulo. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Berengarii de Pelafollis. Sig+num Petri de Turrucella. Sig+num Arberti de Castelvi. Sig+num Bernardi de Bello Locco. Sig+num Poncii Ugonis. Sig+num Raimundi Fulconis. Sig+num Berenguer Raimundi vicarii. Sig+num Gaucefredis levita. Sig+num Petri archilevita. Signum Guillelmi de Pug Alto. Signum + Raimundi de Torroia. Sig+num Petri Bertrandi de Monte Palacio. + Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus. Berengarius, Girundensis archidiaconus. / (Página 1122). Sig+num Guillelmi Seniofred et Berengariide ipsa Garriga. Sig+num Guillelmi, fratris sui. Sig+num Guillelmi de Pedreti. Sig+num Reimundi Renardi de Olivis. Sig+num Petri Raimundi de Petred. Sig+num Reimundi Ademari de Rabedos. Sig+num Berengarii Segarii. Sig+num Gaucberti Guillelmi. Sig+num Bernardi de Vultreria. Ego propterea Raimundus, suprascruptus comes Barchinonensis, promito omnipotenti Deo quod ad obitum meum dimitam omnia mea garnimenta Templo Iherosulimitano et fratribus ibidem militantibus, sed

72


interim in omni tempore vite mee dabo ipsi milicie Templi X morabitinos vellibras II argenti per singulos annos. Sig+num Poncii, notarii comitis Barchinonensis, qui hoc scripsit (...). Raimundus, comes Barchinonensis, stabit in ipsa milicia primo anno sub obediencia magistri et dabit ibi garnimenta ad X fratribus militibus et dat ibi honorem unde vivant X milites semper. Promitit se Guillelmus raimundi senescalc et frater eius Oto stare in servicio Dei in ipsa cavalleria de Graniana uno anno et dabit ibi garnimentum ad unum cavaler, scilicet cavallum et armas et tantum de suo honore unde ibi possit stare unus cavallerius in perpetuum. Iordanus stabit ibi uno anno et dabit ibi honorem unde stet ibi unus miles in perpetuum. Raimundus Renardi vel filii eius stabit ibi I anno et in exitu dimitet ibi cavallum suum cum armis. Arnallus Sancti Martini, uno ano et in exitu dabit ibi suum cavallum cum armis. Poncius de B[...]es, I anno et in exitu dabit ibi suam bestiam meliorem, Arnallus de Monte Ferrer, I anno et in exitu [relinquet] ibi cavallum cum armis. Miro de Luciano, similiter. Guilem de Castelar, similiter. Petrus de Galifa, similiter. Bernardus et frater Raimundus de Barberano, uno anno et in exitu relinquet unus cavallus cum armis. Arbertus de Petra, similiter. Ramon Bermon, similiter. Petrus Arnaldus, I anno et, post obitum, suum cavallum [cum] armis. Raimundus Fulconis, I anno et in exitu cavallum cum armis. Iofredus de Sancta Columba, I anno et, post obitum, cavallum suum cum armis. Petrus Arberti de Liciano, I anno et dabit ibi unum mansum.Geral de Iorba, I anno et donat ibi II mansos. Petrus de Sancta Eugenia, I anno. Bernad de Senteies, I anno. Petrus de Sancta Eugenia, I anno. Arnallus de Tamarit, Ianno. Deusde, I anno. Pon[…] ibi unum mansum in Callis. Ramon de Casoles, I anno. Petrus Bertarndi de / (Página 1123) Bello Locco, I anno. Petrus Arnalli de Barchinona, I anno[...] stabit ibi I anno et donat ibi unum mansum in Rosed (...)”. (22). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1126 y 1127. Templarios. Donación de Arnau Ramon de Soler. Documento 674. “(…) 1134, abril, 23. Donació. Arnau Ramon de Soler dóna a l´orde del Temple el mas anomenat Rosed, a Sant Hipòlit de Voltregà. (…) Pateat cunctispresentibus et futuris qualiter ego Arnallus de Soler dono et offero, ob peccatorum meorum veniam impetrandam et vital eternam consequendam, omnipotente Deo et milicie Templi Iherosolimitanimansum meum proprium, cum omnibus suis pertinentibus vel pertinere quoquo modo debentibus et cum suis 73


tenedonibus, (…) Est autem predictus mansus in comitatu Ausonensi, n parroechia Sancti Ypoliti martitas, in loco vocitato Rosed. (...) / (Página 1127) Sig+num Arnallus Raimundus, qui hanc donationis cartam scribere iussi, laudo, firmo et testes firmare rego. Signum + Berengarii, Signum + Guillelmi, Signum+ Poncii, Signum + Rodlandi, isti sunt fratres predicti Arnalli, qui hoc laudant et firmant. Signum+ Arnalli Petri de Gurbo. Signum + Raimundi Bernardi de Olost. Signum + Bernardi Petri de Avinione. Signum + Guillelmi des Soler. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (…)”. (23). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1127 y 1128. Templarios. Linaje de Bernat Ramon de Maçanet, padre de Berenguer. Documento 675. “(…) 1134, abril, 24. Donació. Bernat Ramon de Maçanet i el seu fill Berenguer donen a l´orde del Temple la seva meitat de les cases anomenades de Gallifa, a Barcelona, prop del castell de Regomir. (…) Omnibus hominibus sit manifestum qualiter ego Bernardus Raimundi, vocitatus de Mazaneto, et filius meus Berengarius, ob peccatorum nostrorumveniam impetrandam et vital eternam consequendam, damus et offeriumus domino Deo et milicie Templi Iherosolimitani nostram medietatem ipsarum domorum, cum muro et turribus et curtello et puteo (…) / (Página 1128) Signum + Bernardi Raimundi, Signum + Berengarii, Signum + Bernardi, Signum + Petri, nos quihanc donationem fecimus, laudamus, firmamus et testes firmare rogamus. Signum + Olivarii de Palacio. Signum + Petri de Sancto Laurentio. Gerallus presbiter (…)”. (24). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1129 y 1130. Templarios. Linaje de Guerau. Documento 677. “(…) 1134, juny, 15. Testament. Guerau atorga testament, en el qual reparteix els seus béns entre els ordes del Temple i de l´Hospital, algunes esglésies, els seus fíllols i diversos particulars. (…) Cum Dominus et Salvador noster de superna celorum prosua pietate descenderte ut nos redimeret a laqueo diaboli. Quod ego Gerallus iaceo in egritudine corporis mei et timeo penas inferni et cupio pervenire ad gaudia paradisi, testamentum meum facio de omne meum honore et avere. Et eligo manumissores mei, id est, Poncio 74


capellani et Ramon de Pavia et Bernardo de Termenes et Sancio. Precor vos, amicis meis, ut si mors mihi [advenerit] antequam alium testamentum facia, cumque dividatis omne meum honore et avere sicut hic inveneritis. In primis, relinquo corpus meum ad milliciam de Garden cum XL migeras ordei. Et reliquo ad Ospitalis Iherosolime XXX migeras ordei (...). / (Página 1131) Ferrer de Guardia, II sollidos, VIIII, in sua fide; Guillelm de Pinos, I quartera frumenti; Ramon Ponc de Cervera, VXI denarios. Relinquo infra Raimunda de Guardia et Maria de Munt Palat unas meas paelles. (…) Sig+ num Geralli, qui hunc testamentum scribi feci et firmavi et a testibus firmare rogavi. Sig+num Poncii capellani, Sig+num Raimundi de Pavia, Sig+num Bernardi de Termenes, sig+num Sancii, nos sumus testes. Hoc rogatus scrpsit Bertrandus, cum literis adiectis in prima linea (…)”. (25). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1133 y 1134. Templarios. Linaje de Ramon Albert de Juià, casado con Estefanía y padres de Ramon. Documento 680. “(…) 1134, octubre, 20. Venda. Ramon Albert de Juià, la seva esposa Estefanía i el seu fill Ramon donen a l´orde del Temple un alou que tenen al terme de Collsabadell, al Mogent, a canvi de vint morabatins. (…) In Dei nomine. Pateat hominibus cunctis presentibus atque futuris qualiter ego Raimundus Adalberto de Iuiano et uxor eius nomine Stephania et filius eius nomine Raimundus, ob peccatorum nostrorum et parentorum nostrorum impetrandam et vitam / (Página 1134) eternam consequendam, donamus et offerimus omnipotente Deo et milicie Templi Iherosolimitani et militibus ibi Summo Regi servientibus,presentibus et futuris, omne nostrum alodium quod habemus et habere debemus in ipso loco qui vocatur Mugent, sicuti Arbertus (…) Est autem prephatum alodium in comitatu Barchinonensi, infra terminos parroechie Sancte Saturnini de Collo de Sabadel. (...) Sicut ab his terminis concluditur et terminatur, sic donamus et offerimus predictum alodium,cum ingressibus et eius egressibus integriter, domino Deo et [milicie Templi] et militibus ibi Deo militantibus. Ac de nostro iure in eorum ius et dominium eum tradimus possedendum ad servitium Dei et servorum eius, ad suum proprium alodium, ad suum libitum. (...) Sig+num Raimundi Adalberti, Sog+num Stephanie uxoris eius, Sig+num Raimundi filius eius, nos qui hanc cartam scribere iussimus, laudamus, firmamus et testes firmare precipimus et rogamus.Sig+num Pontii de ... Sig+num Raimundi Petri de Far. Sig+num Guielmi Petri de Sancto Christoforo. Guielmus levita, qui hoc rogatus scripsi (…)”. 75


(26). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1143 y 1144. Templarios. Linaje de Pere Arnau. Documento 687. “(…) 1135, març, 14. Definició. Pere Arnau renuncia a favor de l´orde del Temple als drets sobre un mas i uns alous, situats a Santa Perpètua de Mogoda, que el seu germà Arnau Galceran havia llegat en el seu testament a l´esmentat orde. (…) / (Página 1144) In Dei nomine. Ego Petrus Arnalli, prometo animo et bona voluntate, diffinio et evacuodomino Deo et milicie Iherosolimitani Templi et militibus ibi Deo servientibus, in manu Raimundi Gauceberti et Raimundi Arnalli, fratrrum eiusdem miicie, mansum cum suis pertinentiis et alodia culta et hereda que frater meus Arnallus Gaucerandi eidem milicie Templi dimisit, sicut in suo testamento scriptum. Est autem predictus mansus, cum suis pertinentiis et prephata alodia, in comitatu Barchinonae, in Vallense, in parroechia Sancte Perpetue de Mogoda. Sicut melius habetur et continetur, ut melius dici vel intelligi potest, de meo iure in ius et dominium Iherosolimitane milicie et fratrum ibi degentium trado ad quod voluerint faciendum, sine ulla voce a me vel a meis ibi retenta. (...) Signum + Raimundi Renardi. Signum + Bernardi de Castelló Uduli. Signum + Carbonelli. Sig+num Petri Presbiteri, qui hoc scripsit (...)”. (27). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1145 y 1146. Templarios. Linaje de Pere Palau, caballero. Documento 689. “(…) 1135, juny, 9. Adveració. Els testimonis del testament de Pere Palau, cavaller, juren damunt l´altar de Sant Joan de la catedral de Vic les darreres voluntats d´aquest, en les quals disposà ser enterrat al monestir de l´Estany i llega els seus béns a l´orde del Temple. (…) Sub sacro nomine Sanctissime Trinitatis. Hec est publicatio ultime voluntatis cuiusdam militis Petri Palacii morientis, que est / (Página 1146) facta iuxta modum quarti ordinis verbis tantumodo, sicut precipitar in Iudiciali libro Gotice legis. Ideoque nos testes, Berengarius Assalid et Petrus Barima, ordinatione Berengarii iudicis, iuramus coram eo, manibus propriis super altare Sancti Iohannis situm in sede Vici. (…) nobilissimi Roggeri, legis latoris ac Barchinonensium iudicis. In primis, corpus suum ad ecclesiam Sancte Marie Stagni seppeliri precepit; et omne alodium suum ubicumque 76


habuisset, si ipsa captivitate in qua erat moreretur, militibus Templi Iherosolimitani, si Guillelmus Raimundi, dapifer, voluerit, dimisit et ut prefati milites de suis elemosinis prefatam ecclesiam Sancte Marie secundum causimentum illorum placcarent, mandavit. (…)Sig+num Berengarii Assalid, Sig+num Petri, quem vocant Barima, qui hec legaliter publicando ad plenum perduximus effectum. Bernardus sacerdos (senyal). Berengarius iudex, qui hoc confirmo viceque iusu supradicti iudicis +. Signum + Guillelmi dapiferi. Signum + Otonis dapiferi. Signum + Petri Bertrandi de Bello Loco. Signum + Bernardi de Bello Loco. Signum + Geraldi de Rupiano. Signum + Petri primicherii. Signum + Bernardi dubdiachoni. Signum + Bernardi Guillelmi de Lussano. Signum + Arberti de ipsa Petra. Guillelmus sacerdos, qui hoc scripsit (...)”. (28). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1147. Templarios. Linaje de Artau, tío de Ponç i Bernat de Talamanca. Documento 690. “(…) 1135, juny, 12. Definició. Artau, el seu nebot Ponç i Bernat de Talamanca renuncien a favor de l´orde del Temple al cens que tenen sobre el castell de Calders a canvi del dret de guaita. (…) In nomine Domini. Ego Artallus et Poncius nepus meus et Bernardus de Talamancha, nos simul in unum donatores sumus domine Deo atque Milicie Iherosolimitane. (…) sed propria expontanea nobus elegit Deo bona voluntas ut cartam donacionis fecissemus domino Deo atque suprascripte Milicie. Certum quippe est quod Petrus Arnalli, militem prefate milicie, abet alaudem in castrum Callariis et nos suprascripti abemus ibi censum scilicet guaita. Et ego Artallus et Poncius seu Bernardus, propter Deum et remedium animarum nostrarum (…) Signum+ Artallus, Signum + Poncius, Signum + Bernardus, [nos qui ista] carta fecimus scribere et firmamus et testes firmare rogamus. Signum + Arbertus. Signum + Raimundus Arnalli (…)”. (29). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1148. Templarios. Linaje de Guillem Ramon, senescal. Documento 691. “(…) 1135, juny, 24. Donació. Guillem Ramon, senescal, dóna a l´orde del Temple l´alou que havia estat de Pere de Palau. (…) Sit notum cunctis presentibus atque futuris quoniam ego Guillemus Raimundi, dapifer, hac 77


indicante scriptura affirmans, collaudo militibus Templi Iherosolimitani totum ipsum alodium quod fuit Petri de Palacio vel ipse Petrus ubicumque habuit vel tenuit. (…) Signum + Guillelmi Raimundi, dapiferi. Signum + Bernardi Guillelmi de Lussano. Signum + Otonis, dapiferi. Signum + Berengarii de ipsa Ruvira. Signum + Arberti de ipsa Petra. Signum + Petri Bertrandi de Bello Loco. Signum + Bernardi de Bello Loco. Signum + Geralli de Rupiano. Signum + Petri, primicherii. Signum + Bernardi, subdiachoni. Signum + Berengarii levita, qui hoc scripsi (…)”. (30). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1170 y 1171. Templarios. Linaje de los hermanos Pere Bertran y Bernat de Bell-Lloc. Documento 707. “(…) [1135, juny, 24 / 1136, juny, 23]. Donació. Els germans Pere Bertran i Bernat de Bell-Lloc donen a l´orde del Temple l´església de Sant Martí d ´ipsa Strata amb tots els seus alous, situada a Sant Sadurní de Collsabadell (…)”. (31). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1157. Templarios. Linaje de Berenguer Gilabert de Sentfores, casado con Pagesa, padres de Bernat. Documento 697. “(…) 1135, agost, 2. Donació. Berenguer Gilabert de Sentfores, la seva esposa Pagesa i el seu fill Bernat donen a l´orde del Temple un alou a Sant Sadurní de Collsabadell, sota l´església de Sant Martí d´ipsa Strata (…)”. (32). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1158. Templarios. Linaje de Pere Berenguer, casado con Guida, y padres de Pere de Santa Eugenia. Documento 698. “(…) 1135, agost, 3. Definició. Pere Berenguer, la seva muller Guilla i el seu fill Pere de Santa Eugènia, a canvi de trenta morabatins d´or, renuncien a favor del Temple als seus drets sobre un camp a Sant Sadurní de Collsabadell, sota

78


l´església de Sant Martí d´ipsa Strata, que tenien en feu per Berenguer Gilabert de Sent fores, el qual l´ha donat a l´orde (…)”. (33). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1161 y 1162. Templarios. Linaje de Ermengarda, madre de Ramon, Arnau, Guillem Bradila, casado con María y padres de Martí i Bernat. Documento 701. “(…) 1135, novembre, 24. Donació. Ermengarda i els seus fills Ramon i Arnau, Guillem Bradila, la seva esposa Maria i els seus fills Martí i Bernat donen a l´orde del Temple tots els béns que tenen a Santa Cecília de Voltregà, al lloc anomenat Sargantanes (…)”. (34). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1136. Templarios. Linaje de Sança, hija del difunto Ramon Miró de Palau. Documento 711. “(…) 1136, agost, 5. Donació. Sança, filla del difunt Ramon Miró de Palau, dóna a l´orde del temple tots els drets que li pertanyen en els béns que foren dels seus pares i, a canvi, serà alimentada i vestida per l´orde de per vida (…)”. (35). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1181. Templarios. Linaje de Pere de Sentmenat. Documento 715. “(…) 1136, desembre, 23. Donació. Pere de Sentmenat cedeix a l´orde del Temple els seus drets sobre el mas Roviradec, a Sentmenat, i sobre una Rovira a Castellar del Vallès, al lloc anomenat Solaned, que te en feu per Pere de Palau (…)”. (36). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1182. Templarios. Linaje de Berenguer de Sarrovira, casado con 79


Ermessenda, y padres de Ramon. Documento 716. “(…) 1136, desembre, 24. Donació. Berenguer de Sarrovira, la seva esposa Ermessenda i el seu fill Ramon donen a l´orde del Temple un mas situat a Santa Perpètua de Mogoda, al lloc anomenat Morral, amb la condició que si Berenguer vol entrar a l´orde hi será acollit (…)”. (37). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1187. Templarios. Linaje de Bernat Bertran de Bell-lloc. Documento 719. “(…) 1137, gener, 4. Donació. Bernat Bertran de Bell-lloc dóna a l´orde del temple un mas a Sant Andreu de Palomar, tocant al coll de Finestrelles (…)”. (38). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1197 y 1198. Templarios. Linaje de Arnau de Bedós, mestre del Temple. Documento 727. “(…) 1137, desembre, 27. Establiment. Arnau de Bedós, mestre del Temple, estableix a Pere Guillem de Llobera, a la seva esposa Pereta i als seus fills l´alou que té / (Página 1198) al costat de l´església de Sant Martí d´ipsa Strada, a Sant Sadurní de Collsabadell, a cens del cinquè per la part situada per sobre del camí i de la tasca per la part de sota el camí, així com un parell de capons per Iadal. Es paguen vint morabatins en concepte d´entrada. S´acorda que els emfiteutes resideixin en el lloc i que l´alou tornarà a lórde si moren sense descendència. Acorden, també, que si sel´stornen els vint morabatins de l´entrada hauran de llorar a l´orde la cinquena part de l´alou (…)”. (39). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1211 y 1212. Templarios. Linaje de Carbonell, casado con Arsenda, y padres de Arsenda. Linaje de Dorca, hermano de Carbonell. Documento 734. “(…) 1138, març, 10. Definició. Carbonell, la seva esposa Arsenda i la seva filla Arsenda renuncien a favor de l´orde del Temple als drets sobre l´alou situat a Santa Perpètua de Mogoda, al lloc 80


anomenat ipsa Rovira, que Dorca, germà de Carbonell, havia llegar a l´orde. Reben a canvi dos morabatins (…)”. (40). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1213 y 1214. Templarios. Linaje de Rotllan Geribert. Documento 736. “(…) 1138, març, 17. Donació. Rotllan Geribert es dóna a l´orde del Temple amb tots els seus béns amb la condició que la seva muller els retingui de per vida a canvi d´un cens d´un parell de capons (…)”. (41). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1247 y 1248. Templarios. Linaje de Bernat de Sorribes, casado con Guilla y padres de Ramon. Linaje de Pere de Sarrovira, mestre del Temple. Documento 755. “(…) 1139, setembre, 18. Definició. Bernat de Sorribes, la seva esposa Guilla i el seu fill Ramon renuncien a favor de l´orde del Temple, en mans del seu ministre Pere de Sarrovira, als drets sobre la batllia i la força que tenen al mas Sargantana (…)”. (42). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1257 y 1258. Templarios. Linaje de Guilla, madre de Berenguer, Joan i Guilla. Documento 763. “(…) 1140, feber, 14. Documento 763. Venda. Guilla i els seus fills Berenguer, Joan i Guilla venen a l´orde del temple una peça de vinya a Palau-solità, pel preu de sis diners (…)”. (43). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1166. Templarios. Linaje de Pere de Terrassa. Documento 703. “(…) Linaje de Pere de Terrassa dóna a l´orde del Temple el mas que té a

81


Matamala, a Sant Hilari Sacalm. Fa la donació per la salvació de la sevà ànima i la dels seus pares (…)”. (44). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1269 y 1270. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem, patriarca de Jerusalén, y Pere, prior de la Orden del Santo Sepulcro. Documento 773. “(…) [c. 1140, setembre, 16]. Carta. Guillem, patriarca de Jerusalem, i Pere, prior de l´orde del Sant Sepulcre, escriuen al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV tot acceptant la proposta d´aquest sobre el testament del rei Alfons I d´Aragó. (…) Wilielmus, Dei gracia sancte civitatis Ierusalem patriarca, et Petrus, Dominici Sepulcri prior eiusdemque conventus canonicorum, Raimundo, venerabili Barcinonensium comiti, amico et confratri in Christo, salutem et patriarcjalem benedictionem (…)”. (45). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1270 y 1271. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem, patriarca de Jerusalén, en nombre de la Orden del Santo Sepulcro. Documento 774. “(…) 1140, setembre, 16. Convinença. Guillem, patriarca de Jerusalem, en nom de l´orde del Sant Sepulcre, renuncia al testament d´Alfons I d´Aragó a favor de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, a canvi d´un home a totes les poblacions de més de trenta vilatans. (…) Innorescimus autem dignitati vestre quia litteras vestras in quibus concordia super regno Adefonsi, pie memorie viri, continebatur / (Página 1270), gratanter suscepimus. Unde communicato Iherosolimitani regni consilio, vestris postulationibus digne assensum acomodantes, partem que pertinet Dominico Sepulcro secundum condicionem a vobis institutam, vobis et universe proienie vestre concessumus et per privilegium sugillo nostro insignitum confirmavimus. Ad recipiendam igitur iusticiam nostram unum de confratribus et concanonicis nostris nomine G[uillelmi], sacerdotali gloria, scientia etiam et moribus Dei gratia decoratum, dirigimus. Precamur autem ex parte Domini nostri Ihesu Christi et sui gloriosissimi Sepulcri et nostra ut eum quem per omne regnum vestrum priorem super cunctis nobis pertinentibus, statuimus cum ceteris confratribus nostris honeste 82


suscipiatis et absque inpedimento sive molestia supradictam iusticiam eis assignetis locum etiam vel ecclesiam in quibus inter vos convenienter conversare secundum Deum veleant in remissione peccatorum et parentum vestrorum salute dandum summopere studeatis.(...) Raimundo, Barchinonensium comiti (...)”. (46). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1270 y 1271. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem, patriarca de Jerusalem. Documento 774. “(…) 1140, setembre, 16. Convivença. Guillem, patriarca de Jerusalem, en nom de l´orde del sant Sepulcre, renuncia al testament d´Alfons I d´Aragó a favor de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, a canvi d´un home a totes les poblacions de més de trenta vilatans. (…) / (Página 1271) Universorum per orbem fidelium notice pateat qualiter Adefonsus, inclitus Aragonensium rex, in suopleno sensu et memoria et ad extremum etiam vite sue totum suum regnum quod ipse habeas et tenebat dedit et in suo testamento dimisit omnipotente Deo, redeptori nostro, eiusque sacrosancto Sepulcro necnon et Sanctissimo Iherosolimitano Ospitali venerandeque milicie Templi. Et ut post obitum eius hoc firmum et ratum haberetur, suos homines iurare fecit. Qua de causa, venerandus patriarcha domnus Guillelmus Iherosolimitanus, cum comuni capitulo tocius Sepulcri, rogavit domnum Raimundum, magistrum Ospitalis Iherusalem, rogandoque precepit et in suo arbitrio misit et quiquid de parte huius regni ad ospitale pertinente faceret similiter de alia parte que pertinet dominico Sepulcro fecisset. Igitur, supradictus Raimundus, dum ad partes ispanie venit, hoc suprascriptum regnum tenentem Raimundum, comitem Barchinonensem, invenit, quem utilem ac necessarium ad regendam ac defendam terram cognovit. Ideoque, comunicato consilio cum omnibus cannonicis Sepulcri quos invenire potuit, cum Guillelmo videlicet priore Castelle, cum Alexandro, priore Gronnii, alisque quam pluribus, ad utilitatem dominici Sepulcri cannonicorum, sicut fecit, ad opus sue domus, hanc cartulam sive hoc pactum facere iussit et hanc scripturam subtus scriptam in persona domini patriarce scribere fecit et firmavit, ut dominus patriarcha hoc factum confirmet et sigillo suo assignet. Igitur ego, supramemoratus Guillelmus, Iherosolimutanus Dei gracia patriarcha, una cum omni conventu tocius ecclesie dominici Sepulcri atque consilio et assensu nobilium militum Aragonensis regni, qui hoc iuraverunt, damus et concedimus tibi suprascripto comiti Barchinonensi Raimundo tueque cuncte proienie,ad servicium Dei et fidelitatem predicti 83


Sepulcri,partem que pertinet dominico Sepulcro suprascripti regni, ut habeas et possideas tu et omnis proienies tua sub hac fidelitate, evuo perhenni et secula cuncta. Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire, pars hec tibi adnata, sine aliquo onstaculo, Sepulcro iamdicto remaneat. Et ego prenominatus Iherosolimitanuis patriarcha Guillelmus, una cum omnibus dominici Sepulcri cannonicis, retinemus in hac parte nostra tibi concessa, in Barbastro, in Oscha, in Cesaraugusta, in Darocha, in Calataiub, in Iacha et in omnibus aliis civitatibus quas Deo iuvante acquirere poteris, singulos homines de singulis legibus, cum domibus et terris ac vineis, pratis, paschuis, et aquis cunctisque eidem domibus pertinentibus, cum omnibus serviciis, censibus et usaticis regi pertinentibus.Ita ut nec tu comes nec / (Página 1272) aliqua persona per te in predictis hominibus veleorum possessionibus audeas aliquid requirere nisi quod contra paganos cum priore terre te adiuvent. (...) Si qua igitur ecclesiastica secularisve persona contra hoc factum nostrum temere venire vel frangere temptaverit, iram Dei omnipotentis incurrat occulisque duobus in vita a fronte careat, a corpore et sanguine Christi alienus existat atque in extremo examine cum Iuda proditore participetur. (...) + Signum Raimundi, magistro Hospitalis. Signum Martini prioris. Sig+num Frontini. Sig+num Ferriz. Sig+num Arpa. Sig+num Maza. Sig+num Fortun Garcez. Sig+num Garcia Cez. Sig+num Gali Xemenons. Sig+num Fortun Guerra. Sig+num Michaelis de Albero. Sig+num Lopo Blasco. Sig+num Lop Arcez Aitani. Sig+num Cornelii de Pespenn. Signum + Raimundi comes. Signum + Poncii, notarii comitis, qui hoc scripsit (…)”. (47). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1272 y 1283. Hospitalarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ramon, mestre del Hospital. Documento 775. “(…) 1140, setembre, 16. Convinença. Ramon, mestre de l´orde de l´Hospital, renuncia al testament d´Alfons I d´Aragó a favor de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, a canvi d´un home a totes les poblacions de més de trenta vilatans i d´un espai a Jaca per a construir-hi una casa i església de l´orde. (…) / (Página 1273) Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus Aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria et etiam ad extremum vite sue totum suum regnum quod ipse habebat et tenebat dedit et in suo testamento dimisit domino Deo, redemptori nostro, eiusque salutifero Sepulcro necnon etiam sanctissimo Iherosolimitano Ospitali venerandeque milicie Templi. Et ut post eius 84


obitum hoc ratum ac firmissimum perpetuo teneretur, suos homines iurare fecit. Qua de causa, Raimundus, Ospitalis predicti venerandus magister, consilio ac precepto domini patriarche Iherosolimitani tociusque conventus suprascripti Ospitalis, ad partes Ispanie venit et prephatum regnum illustrem Raimundum, comitem Barchinonensem, tenentem invenit, quem utilem ac neccessarium ad regendum et defendendum predictum regnum cognovit. Igitur ego, supramemoratus Raimundus, licet indisgnus Ospitalis Iherusalem custos, una cum Martino priore et Cacxale priore omnibusque aliis fratribus Ispaniarum atque consilio et assensu nobilium militum Aragonensis regni, qui hoc iuraverunt, damus et concedimus tibi supradicto comiti Raimundo Barchinonenso tueque cuncte proienie, ad servicium Dei et fidelitatem ospitalis predicti,partem que pertinet Ospitali suprascripti regni,ut habeas et possideas tu et omnis progenies tua, sub hac fidelitate, tu et omnis, evuo perhenni et secula cuncta. Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire, pars hec tibi adnata sine aliquo obstรกculo Ospitali iamdicto remaneat. Et ego suprascriptus Raimundus, una cum omnibus fratribus meis, retinemus in hac parte nostra tibi concessa, in Barbastro, in Oscha, in Cesaraugusta, in Darocha, in Calataiub, in Iacha et in omnibus aliis civitatibus quas Deo iuvante poteris adquirere, singulos homines de singulis legibus, cum domibus et terris ac vibeis,pratis, pascuis et aquis cunctisque eisdem domibus pertinentibus, cum omnibus serviciis, censibus et usaticis regi pertinentibus.Ita ut tu comes nec aliqua persona per te in predictis hominibus veleorum possessionibus audeas aliquid requirere nisi quod contra paganos cumpriore terre te adiuvent. Sub hac etiam libertate similiter retinemus in omnibus / (Pรกgina 1274) castris et villis tocius regni ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores, cingulos [homines] cum omnibus eorum serviciis et usaticis, ut superius est scriptum. Quin etiam retinemus in Iacha tantum spacium terre quo domus et ecclesia ad opus Ospitalis possint confici. Predicta veroomnia nostre parti pertinencia tibi supramemorato comiti damus et confirmamus et de nostro iure in tuam potestatem tradimus et homines a iuramento nobis facto absolvimus et in tua fidelitate et servicio summitimus. Si qua igitur ecclesiastica seculatisve persona contra hoc factum nostrum temere venire vel frangere temptaverit, iram Dei omnipotentis incurrat occulisque duobus in vita a fronte careat, a corpore et sanguine Christi alienus existat atque in extremo excamine cum Iuda proditore participetur. Et hoc nostrum factum permaneat in secula firmum. Facta carta XVI kalendas octobris, anno Dominice Incarnationis millesimo C XL. Sig+num Raimundi, Ospitalis magistri. Sig+num Martini prioris. Fortunius, abbas Montis Aragonis +. Signum Frontini.+ Signum Ferriz. Signum Arpa. Signum Maza. + Signum Fortun Garcez. Garci Garcez. + Galind Xemenons +. Fortun Guerra +. Signum Micaelis d. 85


Albero. + Signum Lop Blasco. Signum Lop Garciaz d. Aitan + Signum Cornelli +. Signum + Raimundi comes. Pontius, scriptor comitis, notavit (…)”. (48). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1277 y 1278. Templarios. Testamento de Berenguer de Sarrovira. Donaciones a la Caballería del Temple. Documento 779. “(…) 1140, novembre, 27. Testament. Berenguer de Sarrovira atorga testament. Fa diversos llegats a institucions eclesiàstiques, a la seva esposa Ermessenda i al seu fill Ramon. (…) In Dei eterni et Salvatoris nostri nomine. Ego Berengarius de ipsa Ruvira facio meum testamentum et eligo ut sint manumissores mearum rerum Arbertus de Petra et coniux mea et filius meus Raimundus, precipiens eis caritative et rogans potestatem habeant accipiendi omnes res meas et distribuendi pro anima mea et ita faciant de meo honore sicut hioc invenirint ordinatum. Primum, dimito et eciam dono Sancte Cruci Sancteque Eulalie sedis barchinone peciam Iª de orto quam abeo in ipsa orta de Granolariis. Et dono cenobio Sancti Cucuphatis omne meum alodium quod habeo in Maritima, in diversis locis.(...) / (Página 1278) Dono Iherosolimitano Hospitali et milicie Templi omne alodium quod habeo ad ipsas Carreras. Et dono milicie Templi ipsas domos quas habeo in ipsa sacraria de Galegs, quas tenebat Berengarius Guadalli. Et dono eidem milicie Templi meam partem de prato et orto de ipso Moral,usque in ipsam viam que vadit de domo Bernardi Guitardi ad accesiam Sancte Perpetue, et de ipso rego de molino usque in ipsam Celatam; et reddo eidem milicie ipsos ortos quos tenebam per Petrum de Palacio; et laudo et dono eidem milicie omnia quecumque frater meus Petrus et ego dedimus predicte milicie. (...) Et si remanet de ipso blad, dono milicie Templi. Dimito Ermesendi uxori mee et filio meo Raimundo domos et mansiones de ipsa Ruvira cumomni alodio; tali modo ut, si bene voluerint concordare, abeant simul hec omnia que eis dimitto (…) Dimito filio meo Raimundo ipsum fevum quod teneo per archidiachonem; et dimito ei fevum quod teneo per Guillelmum Raimundi, dapiferum; alia vero mea alodia dono filio meo Raimundo. (…) / (Página 1279) Alia vero mea alodia que dimito filio meo, remansissent predicte milicie Templi. (…) Sig+num Berengarii de ipsa Ruvira, qui hoc laudo et firmo testesque subscriptos firmare rogo. Sig+num Ermesindis, coniugis predicti Berengarii, Sig+num Arberti de Petra, sig+num Raimundi, filii predicti Berengarii, [n]os sumus manimissores. Sig+num Bernardi Guillelmi de Mogoda. Sig+num Bernardi Guadalli. Sig+num Petri Raimundi de 86


Kanalies. Sig+num Guillelmi de Mogoda. Sig+num Berengarii de Mogoda. Sig+num Berengarii Raimundi de Collo. Sig+num Petri Guilaberti. Sig+num Sancie de Kanalies. Sig+num Guie de Ruvira, sororum eius. [Sig+num R]aimundus, eius frater, qui hoc laudo et firmo. Bernardus monachus. Ios sumus visuri et audituri huius rei. [Guille]lmus sacerdos, qui hoc scripsit, cum literis dampnatis et emendatis (…)”. (49). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1283. Templarios. Linaje de Pere Vell. Documento 783. “(…) 1141, gener, 24. Donació remunerada. Pere Vell cedeix a l´orde del Temple l´alou de Parets del Vallès, a canvi de quaranta-set morabatins. (…) In nomine Domini. Ego Petrus Vei donatorsum domino Deo et militie Templi Iherosolimitani, scilicet totum illud alodium quod abeo in comitatu Barchinonensi, in parroechia Sancti Stephani de Breda, que vocitant Parietes (...) sic dono predicte milicie pro remissione peccatis meis et parentum meorum. Et de meo iure in ius omnipotentis Dei et iamdicte milicie trado in manu Petri de Ruvira, Dei servi et prefate milicie, et Berengarii de Salrano, confratris eius, ita ut semper maneant inpotestate hec omnia predicte milicie et de fratribus ibidem Deo servientibus. (...) Sig+num Raimundi Renardi de Roca, qui hoc laudo et sponte firmo, Sig+num Petri Bernardi de Bello Loco. Sig+num Sancie, uxoris eius, Sig+num Reamballi, filii predicte Sancie, nos qui hoc laudamus et sponte firmamus. Sig+num Petri Arberti de Licano. Sig+num Guillelmi Raimundi de Campo Senteges. Ermengaudi Guillelmi sacriste (senyal). Sig+num Petri Oleta. Sig+num Stephani de Ripa Forti. / (Página 1284). Sig+num Arnalli Petri de Ulico. Sig+num Arberti de valle Romana. Signum + Raimundi comes. Guillelmus sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (50). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1292. Templarios. Linaje de Pere de Sarrovira, mestre del Temple. Documento 791. “(…) 1141, gener, 25. Encomanament. Pere de Sarrovira, mestre del Temple, cedeix deber vida a Pere Vell els alous que aquest havia donat al temple, situats aparets del Vallès, a canvi d´un cens d´una quartera de blat. (…) Sit notum cunctis quod ego Petrus de Ruvira, servus Dei et milicie Templi Iherosolimitani, cum fratribus meis 87


Raimundo Gauzberti et Raimundo Arnalli de Bidocio et Poncio sacerdoti, cum aliis fratribus nostris, comendamus tibi Petro Vei, scilicet illa alodia que tu dedisti domino Deo et predicte milicie. Que sunt in comitatu Barchinonensi, in parroechia Sancti Stephani de Breda, que nominatur Parietes. (...) Sig+num Petri de Ruvira, Sig+num Raimundi Gauberti, Sig+num Raimundi Arnalli de Bidocio, Sig+num Poncii sacerdotis, Ermengaudi Guillelmi sacer (senyal), Sig+num Berengarii de Salrano, nos qui laudamus, firmamus testeque subscriptos firmare rogamus / (Página 1283) Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Petri Bertrandi de Pulcro Loco. Sig+num Sancie uxoris eius. Sig+num Petri Arnerti de Licano. Sig+num Guillelmi Raimundi de Campo Senteies. Sig+num Petri Oleta. Sig+num Stepgani de Ripa Forti. Sig+num Arnalli Petri de Ulico. Sig+num Arberti de valle Romana. Signum + Raimundi comes. Guillelmus sacerdos, qui hoc scripsit (...)”. (51). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1286 y 1297. Templarios. Los hombres de Alfonso I rey de Aragón. Documento 786. “(…) [1131-1141], juny, 10. Pisa. Carta. Innocenci II escriu al rei Alfons VII de Castella encomanant-li el compliment del testament d´Alfons I d´Aragó en benefici dels drets dels ordes militars. (…) / (Página 1287) Innocentius episcopus, servís servorum Dei. [Dilecto…] filio Adefonso regi et dilectis filiis principibus per Yspaniam constituis, salutem et apostolicam benedictionem sint ad ecclesie orientale et peregrinorum liberationem necessarii qui Sepulchrum […] fama alii preceperunt. Accespimus autem quoniam Adefonsus, rex Aragonensium, terciam partem principes suos fecit iuramento firmare. Ideoque universitati vestre mandamus remissione atenus ad hoc quod eis a prefato rege Adefonso collatum est acquirendum et retinendum et consilium unanimiter et devote pretestis. Data Pisis IIII idus iunii (...)”. (52). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1299. Templarios. Linaje de Dalmau, diácono. Documento 796. “(…) 1142, març, 28. Testament. Dalmau, diaca, atorga testament, en el qual fa diversos llegats a institucions eclesiàstiques i als seus parents i deixa a l´orde del temple els béns que li pervingueren del seus pares. (…) In 88


nomine Domini. Ego Dalmacius diaconus, iacens in lectulo meo et timens mortis casus, in Dei misericordia sperans, precor vos, amicos meos, Guilelm Ermengau et peire Ioan et Raimun Ioan ut, si mors mihi evenerit, omnia mea distribuatis. In primis, dimitto corpus meum et animam meam domino Deo et Beate Marie et Sancti Aciscli. (…) Hereditatem meam que mihi advenit per patrimonium dimitto a la Cavallaria. (...) / (Página 1300) Sig+num Guillem Ermengau. Sig+num Peire Ioan. Sig+num Raimun Ioan. Sig+num Willelmi, qui hoc testamentum scripsit (…)”. (53). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1300. Templarios. Linaje de Ramon Giscafred. Donación a la caballería del Temple. Documento 797. “(…) 1142, maig, 11. Testament. Ramon Giscafred atorga testament, en elqual fa diversos llegats a institucions eclesiàstiques, reparteix la resta dels seus béns entre els seus fills i filles, amb millora per a Guillem, i deixa usufrauctuària la seva esposa Eliarda. (…) In Dei nomine. Ego Raimundus Gischafredi detentus sum, pleno tamen sensu meo, dico pro anima mea et eligo manumissores meos Raimundus Oliba et uxor mea Elliardis et filius meus Guielmus. (…) Et dimito unam terciam partem ad opera Sancti Stephani et meum corpus ad sepeliendum. (…) Et Sancte Marie Podiensis, XII diners. Inter Ospitale et Chavalleriam, XII diners. (…) / (Página 1302). Sig+num Raimundi Gischefredi, qui hoc testamentum oissi scribere et laudo et firmo et rogo suprascriptos meos manumissores ut si me contigerit mori antequam alium testamentum facial istum legaliter faciant roborari. Sig+num Elliardis, exoris Raimundi Gischafredi, qui hoc testamentum firmo et laudo. Sig+num Raimundi Oliba, Sig+num Guillelmi, nos sumus manumissores. Sig+num Petri Bernardi, Sig+num Bernardi, Sig+num Arnalli, nos sumus filii raimundi Gischafredi. Sig+num Ermeniardis. Poncius presbiter, qui hoc testmantum scripsit (…)”. (54). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1303. Templarios. Linaje de Rafart de Cornellà, casado con Engílsia. Documento 798. “(…) 1142, juliol, 4. Definició. Els esposos Rafart de Cornellà i Elgílsia renuncien a favor dels ordes de l´Hospital i del Temple 89


als drets sobre un mas, al prat de Llobregat, que el difunt Pere Arnau havia llegat als esmentats ordes en el seu testament. Rafart i el seu fill Bernat mantindran de per vida aquest mas a canvi d´una mitgera d´ordi anual. (…) Sit notum presentibus atque futuris quoniam ego Rafart de Corniliano et uxor Engelsia, propmto animo et bona voluntate, sine enganno, reddimus, diffinimus, pacificamus atque evacuamos omnipotente Deo et Sancto Hospitali de Iherusalem et milicia Templi quoddam mansum quod iniuste diu tenebamus, quod dimisit Petro Arnalli in suo testamento iamdicto Hospitali et Templi milicia, illud videlicet in quo habitat Andrea. Est autem iamdictus mansus in territorio Barchinone,in parrochia Sancti baudelii,intus in Lanera. Predictus mansus cum suis pertinenciis integriter ubique pertinentibus, sicut melius iamdictus testator, cuius fuit alodium, tenuit et habuit et habere debuit, simul cum terminis et affrontacionibus suis et cum ingressibus et repressibus eius integriter, simul cum predicto laboratore et res suas et natis, tradimus et deliberamus iamdicto Hospitali et suis baiulis et prescripte milicie per medietatem. Tali modo ut ego prefatus rafart et filius meus Bernardo teneamus et habeamus propter vos receptores iamdictus mansus cum suis tenedonibus tamen in vita, et habeatis vos propter vestram dominacionem et tedonem annuatim migeram I ordei; et post obitum nostrum revertatur hec omnia sine ullo diminucione iamdicto Hospitali et predicte Milicie. Ac de nostro iure in eis et dominium omnipotentis Dei tradimus et iamdicto Hospitali et predicte milicie, in manum Poncii de Hospitali, baiuli. / (Página 1304) Sig+num Rafart, Sig+num Engilsia, nos qui hoc scribere iussimus, firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Bernardus filius noster. Sig+num Raimundus filius noster, nos qui hoc laudamus et confirmamus. Sig+num Raimundi Renardi de Rocha. Sig+num Raimundi de Subirats. Sig+num Petri Gron. Sig+num Guillelmi Petri (senyal). Signum + Raimundi presbietri, qui hoc scripsit (…)”. (55). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1308.Templarios. Linaje de Bernat Oriol. Documento 802. “(…) 1142, desembre, 10. Donació. Bernat Oriol dóna a l´orde del Temple la tasca dels conreus i la quarta part de la verema d´una terra situada a Gurb de la Plana, al lloc anomenat la Coromina. (…) In Christi nomine. Ego Bernardus Oriol dono domino Deo et milicie Templi Iherosolimitani et suis militibus, in una pecia terra franca vitis et arboribus complantata, tascham de pane et quartum de vino,pro remissione anime mee et [parentorum meorum. Est autem] pecia ista in Ausone comitatu, in 90


parroechia Sancti Andree de Gurbo, in loco vocitato Conamina, subtus domos Petri Berenagerii fabri. Affrontat hec pecia ab opriente in alodio Geralli Mironis de Prato, qui fuit filiorum eius, de meridie in alodio mei donatoris, ab occidente in alodio Petri Berengarii Rivi Petrarum in Alamanni fratris eius, a parte vero circii in trilia etri Berengarii fabri. (...) Sig+num Bernardi, qui hoc donum facio et firmo firmarique rogo. Sig+num Berengarii Arnalli de Serra. Sig+num Petri Berengarii fabri. Sig+num Berengarii Cocti. Sig+num Petri Amati de Iovello. Sig+num Raimundi Oriol. Sig+num Ermessendis, matris ipsius Bernardi donatoris. Guillelmus diachonus, qui hoc scripsit (…)”. (56). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1311. Templarios. Linaje de los hermanos Berenguer, Pere i Ponç de Fonollar. Documento 804. “(…) 1142, desembre, 28. Barcelona. Donació remunerada. Els germans Berenguer, Pere i Ponç de Fonollar cedeixen a l´orde del Temple tots els béns que els corresponen per herència paterna, situats a Sant Vicenç de Jonqueres, a canvi de trenta morabatins. (…) Omnibus sit manifestum quod nos fratres Berengarius et Petrus et Poncius de Fonoiar damus domino Deo et fratribus milicie Iherosolimitane Templi Salomonis total nostram hereditatem et vocem quam, iure paterno, habemus vel habere debemus in parroechia sancti Vincentii de Iuncheres, in diversis locis (…) in comitatu Barchinone, in Vallensi, infra iamdictam parroechiam Sancti Vincentii, in eadem villa de Iuncheres sive in aliis diversis locis. (…) Quantum infra istas quatuor affrontationes iure paterno tenemus et possidemus et habemus vel habere debemus per omnes voces, cum ingressibus et egressibus, integriter, ut dici vel intelligi potest melius ad utilitatem / (Página 1312) eiusdem milicie, totum de nostro iure in dominium et potestatem omnipotentis Dei et fratrum sepedicte milicie tradimus, ad suum proprium alodium, secure et quiere ac potenter, in sana pace perpetuo possidendum, sine ullius contrarietatis obstáculo, ad quod exinde facere voluerint fratres sepedicte milicie, ad utilitatem eiusdem domus. (…) Signum + Berengarii de Fonoiar, Signum + Petri de Fonoiar, Signum + Poncii de Fonoiar, nos qui hoc leudando firmamus firmarique rogamus. Signum + Poncii de Fonoiar cusini eorum. Signum + Guillelmi Berengarii de Fonoiar. Signum + Raimundi Bernundi de Lupricato. Signum + Olivarii de Tuguriis. Signum + Dalmacii de Baiona. Signum + Ermessendis, matris predictorum fratrum de Fonoiar, que hoc laudat et confirmat. Sig+num Guillelmi sacerdotis. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (…)”. 91


(57). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1312 y 1313. Temparios. Linaje de Guillem Berenguer de Fonollar, casado con Ermessenda. Documento 805. “(…) 1143, gener, 5. Donació.Guillem Berenguer de Fonollar i la seva muller Ermessenda donen a l´orde del Temple tots els seus drets sobre l´alou que, amb Ramon Bermon, germà i cunyat respectiu, i altres parents, tenen als termes de Santa Perpétua de Mogoda, Santiga, Barberà del Vallés, Ripollet i Reixac. (…) Cunctorum noticie significetur qualiter ego Guillelmus Berengarii de Fonolaro et uxor mea Ermessendis, bono animo et mente voluntaria, damus et offerimus Deo et milicie Templi Iherusalem totam illam partem nostram et nostrum directum quod habemus vel quolibet modo habere debemus in omni alodioquod cum fratres meo Raimundo Bermundi et aliis meis parentibus habemus vel quolibet modo habere debemus in omni alodio quod cum fratres meo Raimundo Bermundi et aliis meis parentibus habemus infra terminos parroechiarum Sancte Perpetue de Mogoda et Sancte Marie de Antiqua et Sancte Marie de Barberano et Sancti Stephani de Ripoleto et Sancti Petri de Ricacho. Quicquid infra predatas parroechias habemus vel quolibet modo habere debemus vel in antea habituri iure hereditario sumus, integriter et sine obstáculo donamus Deo et iamdicte milicie Templi Ierusalem, (…) Sig+num Guillelmi Berengarii, Sig+num Ermessendis uxoris eius, nos qui hoc donum facimus et firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Bernardi eorum filii. Sig+num Poncii de Fonolaro. Sig+num Bertrandi Mali Torrentes. Sig+num Guillelmi de Podio Alto. Sig+num Petri Poncii de falcs. Arnallus Barchinonensis episcopus (senyal). Poncius, levita, scripsit (…)”. (58). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1315 y 1316. Templarios. Cofrades del altar de Sant Esteve de la catedral de Barcelona. Documento 808. “(…) 1143, gener, 21.Definició. Els confiares de la confraria de l´altar de Sant Esteve de la catedral de Barcelona renuncien a favor de l´orde del Temple als drets sobre un camp, a Gallecs, que els havia llegat Bernat Arnau de Torre, però que no pertanyia a l´esmentat donant, sinó a / (Página 1316) l´orde del Temple pel llegat que li havia fet Pere de Palau. Reben a canvi dos sesters d´ordi. (…) 92


/ (Página 1316) Sit notum cunctis quod Bernardus Arnalli de ipsa Turre dedit quendam campum per scripturam altari Sancti Stephani de ipsa Sede, ipsum scilicet quem Geraldi Burdi tenebat per eum. Quem campum confratres confratrie iamdicti altares, recognoscentes non esse iuris prefati donatoris, diffiniunt et evacuant eum milicie Iherosolimitane, cuius est iuris isdem campus per lexam Petri de Palacio. Quepropter, in Dei nomine, nos Petrus, prebiter iamdicti altares, et Geraldus canonicus, cum assensu et voluntate confratrum nostre confratrie iamdicte, diffinimus et evacuamos domino Deo et iamdicte Cavallerie prenominatum campum, cum ingressibus et egressibus suis integriter, ut dici vel intellegi potest melius ad utilitatem eiusdem Cavallerie. (…) Est autem prenominatus campus in comitatu Barchinonensi, in territorio Vallensi, in parroechia Sancte Marie de Galegs, ad ipsam serram. (...) Sig+num Geralli levita. Petrus presbiter (senyal). Guillelmi Umberti sacerdotis (senyal). Signum + Dalmacii Amati. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (...)”. (59). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1318 y 1319. Templarios. Linaje de Ramon Bermon de Llobregat, casado con Guilla. Documento 811. “(…) 1143, febrer, 20. Donació. Ramon Bermon de Llobregat i la seva esposa Guilla donen a l´orde del temple la part que els correspon en un alou situat en diverses parròquies del Vallès, tal com havia fet amb la seva part Guillem Berenguer de Fonollar, germà de l´esmentat Ramon. (…) / (Página 1319) Cunctorum noticie pateat quod ego Raimundus Bermundi de Lupricato et uxor mea Guilia, libenti animo et bona voluntate, damus et offerimus dominoi Dei et Iherosolimitane milicie Templi totam illam nostram partem et totum nostrum directum quod habemus vel quolibet modo habere debemus in omni alodio quod cum heredibus meis et parentibus meis habemus infra terminos parroechiarum Sancte Perpetue de Mogoda et Sancte Marie de Antiqua et Sancte Marie de Barberano et Sancti Stephani de Ripolleto et Sancti Petri de Ricacho, in Vallensi territorio, de quo alodio frater meus Guillelmus Berengarii de Fonolaro eidem iamdicte milicie suampartem per scripturam dedit. (…) Signum + Raimundi Bermundi, Signum + Guilie, uxoris eius, Signum + Raimunde, eorum filie, nos qui hoc leudando firmamus firmarique rogamus. Signum + Mironis de Turriliis. Signum + Marchucio. Sig+num Raimundus. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (…)”. (60). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & 93


SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1321. Templarios. Linaje de Aubert de Pera. Documento 813. “(…) 1143, abril, 15. Donació. Aubert de Pera dóna a l´orde del Temple un hort a Castellar del Vallès, al lloc anomenat Selvela. (…) Sit notis cunctis quod ego Arbertus de Petra, pro remissione pecatis meis et parentum meorum, dono domino Deo et milicie Templi Iherosolimitani ortum unum de meo proprio alodio. Quod est in comitatu Barchinonensi, in parroechia Sancti Stephani de Castelaro,prope Riopullo,in loco nominato Selvela. (...) Quantum iste IIII affrontaciones includunt, sic dono domino Deo et milicie Templi ipsum ortum integriter, in manu Berengarii de Rovira et Petri de Arczacho, simul cum ipsa aqua ad rigandum ipsum ortum quantumcumque voluerint; et ipsa aqua venit per ipsam Selvelam.(...) Sig+num Arberti de Petra,qui hoc donum libenter facio et sponte firmo testesque subscriptos supliciter firmare rogo. Sig+num Guillelmi Sancti Martini. Sig+num Arnalli Girberti. Sig+num Pelet. Sig+num Raimundi. Sig+num Arberti de Terracia. Sig+num Guillelmi. Sig+num Bertrandi. Poncius presbiter, qui hos scripsit (…)”. (61). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 370 y 371. Donación testamentaria al Temple y al Hospital. Documento 301. “(…) 1143, setembre, 5. Testament de Bernat Arnau en què nomena almoiners Ramon Arnau d´Anglesola, Berenguer de Montoliu, Bernat Miró i Pere Seguí. Un cop donats vint morabatins al Temple, reparteix els seus béns mobles en deu parts iguals: una a Santa Maria de Solsona, on vol ser sebollit, deixa també un sarraí a Santa Maria de la seu d´Urgell; a Sant Pere de Castellnou, a la fraterna de Sant Pere de la Curullada, al Sant Sepulcre, a la Milícia de Jerusalem, a l´Hospital de Jerusalem, dues parts més per a redimir captius / (Página 371) i dues més als bisbes d´Urgell i de Vic perquè li cantin misses. Els béns immobles els deixa als seus fills, familia i a la canònica de Sosona. Tenia béns i deus a la Figuerosa, Balaguer, la Fuliola, Montpalau, Castelló, Miravé i Pinell. (…) In dei eterni et salvatoris nostri Ihesu Christi. Ego bernardus Arnalli iaceo in egritudine et facio deum testamentum, timeo penas inferni et cupio pervenire ad Gandia paradisi, et iubeo atque discerno ut fiant helemosinarii mei, id sunt ramon Arnall de Anglerola et Berengarii de Monte Oliu et Bernardus Mironi et Petrus Segui. (…) Et de hoc dimitto XX morabetinos Milicie Iherosolimitane; et de hoc remaserit faciant inde

94


equales X partes. (...) Sancto Sepulcro aliam partem dimitto; terciam vero ad Hospicio Iherosolimitano; (...)”. (62). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1329 y 1330. Templarios. Linaje de Ramon de Sarrovira. Documento 819. “(…) 1143, setembre, 27. Adveració. Els testimonis del testament de Ramon de Sarrovira juren, damunt l´altar de Sant Joan de l´església de Santa Perpètua de Mogoda, les darreres voluntats d´aquell, per les quals llegà la major part dels seus béns a l´orde del Temple i manà que fossin retornats a Bernat de Bell-lloc els feus que tenia per ell. (…) / (Página 1330) Hec est legalis ordinario sive publica manifestacio ultime voluntatis cuiusdam viri defuncti, nomine Raimundi de ipsa Ruvira, que, instante periculo infirmitatis unde mortuus est, non potuit sed verbis eius dum adhuc viveret testibus promulgata patuit. Et suis manumissoribus, videlicet Bernardo de Bello Loco et Alberto de ipsa Petra et Petro, qui dicitur de ipsa Ruvira, (…). Iotum sit igutur quia nos testes, scilicet Bernardus de Bello Loco iamdictus et Berengarius de Mogoda et Iohannes, vidimus et audivimus et rogati ab ipso conditore extitimus quandoiamdictus Raimundus, in lecto vulneratus iacens in expeicione de Monte Pessulano (…). Concessit Hospitali Iherosolimitani ipsam suam mulam que Petrus de Terracia abebat. Et dimisit Guillelmo de Mogoda I mulum. Concessit ad opera Sancte Perpetue I asinum et ut milites de ipsa milicia stabilissent inibi unum hominem quilaborae in ipso opere cum dicto asino annum I. Dimisit ad ipsam miliciam Templi ipsum suum alsbergum. (…) / (Página 1331) Sig+num Bernardi de BelloLoco, Sig+num Berengarii de Mogoda, Sig+num Iohannis, nos sumus huius rei testes et iuratores qui ea dicimus vera esse testificamur per suum adnixum iuramentum in Domino. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Loco. Sig+num Gaufredi de Faro. Sig+num Guillelmi Arnalli de Turri Kalidis. Sig+num Berengarii de Fexa. Sig+num Guillelmi de Mogoda, filii Bernardi Guillelmi. Signum + Guillelmi, sacerdotis ac iudicis. Guillelmus sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (63). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf

95


Página 1331. Templarios. Ramon Berenguer IV. Documento 820. “(…) [Abans de 1143, novembre, 27]. Carta. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona escriu al gran maestre del Temple i ofereix a l´orde diverses senyories a canvi de la seva renùncia al testament del rei Alfons I d´Aragó. (…) Raimundus, Dei gracia Barchinonensium comes et marchio et princebs Aragonensis, Raimundo, Dei gracia Milicie Iherosolimitane magistro, et cunctis fratribus cismarinis et ultramarinis partibus Deo militantibus, salutem et eternam gloriam. Qualiter Adefonsus, rex Aragonensis, tempore sui obitus inminente totum regnum suum tripartite reliquerit Sepulcro videlicet Domini et Hospitali atque Templi Milicie satis omnibus est manifestum. Unde ego, sucesor illius in regno, volo eidem Milicie omnibus modis / (Página 1332) deservire et eam honorificare et honorice magnificare. Vestre siquidem considerans ordinem professionis michi videtur ut sicut in primis sub beato Petro per apostolorum predicacionem ecclesia Dei fundata legatur,ita et nunc per officium vestrum eadem ecclesia deffendatur. Vestram itaque fraternitatem nos et omnis patrie Yspaniensis clerus et populus modis omnibus deprecamur quatinus ecclesie Dei provideatis et eius necessitatibus in quantum potestis subveniatis ut saltem X de fratribus vestris quod aptos ad hoc benignitas vestra decrecerit, nobis concedat et dirigat, sub quorum obediencia in partibus nostris et milites et alii fideles qui huic exercicio prosalute animarum suarum se tradiderint, regantur et tueantur. Iecessaria autem vite et milicie ipsis X militibus fratribus vestris quos nobis miseritis egoillis sufficienter tamdiu aministrabo de meo donec de meo honore tantum eis retribuam unde se bene conducere valeant. Hoc vero excepto, dono eis civitatem Darocham cum omnibus habitatoribus suis et cum omnibus terminis et apendiciis suis cum rivis et aqueductibus et reductibus et cum omni dominacione quam ibi habeo vel habere debeo, omnia in omnibus, sicut melius ad utilitatem prefate Milicie intelligi vel nominari potest. Dono etiam illis Lope Sancium de Belgit cum suis duobus castellis, Osa et Belgit, et cum suo honore scilicet Cotanda cum omnibus suis pertinenciis. Addo etiam illis in Cesaraugusta civitate unum christianum et unum maurum et unum iudeum cum omnibus honoribus et possessionibus eorum et terras annuatim laborandas duobus paribus bovum. Dono iterum illis quartam partem unius ville iuxta Oscham ecxistentis que dicitur Quart. Item illis concedo decimam partem omnium que in Yspania adquirire potero, tam in censu quam in honore vel in aliquibus rebus. Predicta vero omnia illis libere et solide et firmiter trado ad eorum propriam voluntatem inde complendam sine ullo retentu quemibi non facio. Si vero fraternitas vestra huic nostre peticioni diligenciam dederit hec vobis complere et maiora quam litteris intimamus addere satagemus. Laudo etiam vobis atque confirmo donum ipsius honoris quem scripto feci Arnaldo de Bedocio in partibus Barchinone. Predictos vero X 96


milites fratres vestros tamdiu teneam de meis redditibus et usaticis de Iacha et de Osca et de Cesaraugusta donec illis tantum honorem concedam unde se bene regere et conducere possint. Super hiis omnibus vestram fraternitatem humiliter imploramus ut ad tanti triumphi gloriam festinare ciretis et a tanto Dei servicio vos nullo modo subtrahatis et vestrum respondum cicius inde nobis mitatis. Cum maius tardaveritis, maius ecclesie Dei dampnum facietis. Signum + Raimundi comes (...)”. (64). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1333 y 1334. Templarios. Ramon Berenguer IV. Documento 821. “(…) [Abans de 1143, novembre, 27]. Permuta. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, permuta amb Pere d´Estopanyà la vila de Montsó, que li havia donat i que ara vol cedir a l´orde del Temple, per Castejón del Puente, amb dret a cobrar pontatge. A més, li promet Elis i els castells de Tamarit de Llitera i Saidí quan els conquereixi. (…) Hec est memoria de dono quod facit comes ad Petrum de Stopana per castrum Montssó quod recuperat. In primis donat ei casteio Ceboler cum suis omnibus pertinenciis. Et donat ei leztam quam accipiat ad ipsam Alchantaram, videlicet de uno trossello, medium morabetinum; et de balas, quartam partem morabetini; (...) / (Página 1334) Insuper donat ei Elis et duo castra Tamarit ei caidi quando Deus ea dederit ei. Supradicta omnia donat ei a fuero de Aragone et de rege Petro ac rege Sancio. De rebus vero Milicie Templi vel de eorum propriis hominibus, nulla ledda exquiratur nec accipiatur. Si autem, quod absit, constituta Milicia Montssoni deficeret aut destrueretur iamdictus Petrus recuperet Montsso sine aliqua contradictione. Supradicta omnia donat ei comes per honorem ad fueros de rege Petro et rege sancio. Et si Petrus recuperaret modo iamdicto castrum Montsó, recuperet comes prephatum honorem de Petro iamdicto (…)”. (65). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1334 y 1335. Templarios. Ramon Berenguer IV. Documento 822. “(…) 1143, novembre, 27. Girona. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna a l´orde del Temple els castells de Montsó, Montgai, Xalamera i Barberà, l´honor de Lope Sancho de Belchite i els castells de Remolins i de Corbins quan els recuperi. Li atorga, també, la dècima de 97


totes les seves rendes i drets i milsous a Osca i mil més a Saragossa, cada any, així com el quint que li pertocaria sobre els béns guanyats en les expedicions de l´orde contra els sarraïns. Finalment, dóna la dècima de les seves conquestes, l´exempció del pagament de lleudes i passatges i promet que no pactarà amb els sarraïns sense el consentiment de l´orde. (…) / (Página 1135) Divine inspirationis gratia et pietatis racio monet filios ecclesie summa intencione providere salutianimarum ac libertati Catholice ecclesie. Ea propter ego Raimundus Berengarii, comes Barchinonensis et Dei gratia regni dominador Aragonensis, virtute Spiritus Sancti commotus, in celestes militie potencia, ad defendendam occidentales ecclesiam que est in Ispaniis,ad deprimendam et debellandam et expellendam gentem maurorum, ad exaltandam Sancte Christianitatis fidem et religionem, ad exemplum militie Templi Salomonis in Iherusalem, que orientalem defendit ecclesiam, in subiectione et obedientia illius, secundum regulam et eiusdem militie instituta, beate obedientie miliciam constituere decrevi. Quod iamdiu summo et bone mentis desiderio desideraveram et ad hoc venerabilem Rodbertum, magne excellencie magistrum Iherosolimitane milicie, et ceterorum fratrum conventum per litteras et inter nuncios meos sepe et diligenter invitaveram. Huic autem desiderio meo ac peticioni, prefatus Rodbertus magister et omnium fratrum conventus in capitulo fratrum militie in Iherusalem Dei gratia adquieverunt et unanimiter concesserunt et per litteras ac fratres eiusdem Templi bone voluntatis eorum, decretum atque consilium de consrirucione Christi milicie in Ispannis adversus mauros misericorditer renunciaverunt. Idcirco ad exaltandam Christi ecclesiam, ad exercendum officium milicie in regione Ispanie contra sarracenos, in remissione peccatorum meorum, ad honorem Dei, qui honorat honorantes Se, ad salutem anime patris mei, qui fuit miles ac frater dancte iamdicte milicie, in cuius regula et habitu gloriose vitam finivit, tibi Rodberto, prefate milicie venerande magistro, et successoribus ac fratribus / (Página 1336) tuis omnibus dono atque concedo et in manu vestra, per hanc presentem scripturam,potencialiter trado castrum totum quod dicitur Montsso et castrum totum quod dicitur Mongaudi ut per alodium proprium ea teneatis et habeatis ac iure perpetuo possideatis vos et omnes vestri successores per secula cuncta, cum omnibus territoriis et pertinenciis ac terminis eorum vel infra existentibus et cum omnibus usaticis ac consuetudinibus suis, cum omnibus leddis et passaticis, cum omnibus cultis et incultis, cum planis et montaneis,cum pratis et pascuis et omnibus ad predicta castra pertinentibus, omnia in omnibus, sicut melius et utilius ad honorem Dei ac supradicte milicie utilitatem intelligi valeat, sine ullo retentu quem aliqua persona ibi non habeat. Eo quoque modo dono vobis castrum quod dicitur Xalamera et barberanum, cum territoriis ac pertinenciis et terminis eorum et cum omnibus ad iamdicta castra pertinentibus, sine ullo retentu alicuius 98


persone, et honorem Lup sancii de Belxid, sicut et hoc cum supradicto Lup Sancio convenire poteritis; et castrum totum quod dicitur Remolinis, cum omnibus sibi pertinentibus, cum divina clemencia illud in meam tradiderit potestatem; et totum quod habere debeo in castro Curbinis, cum Deus illud michi dignatus fuerit reddere. Predicto etiam modo addo vobis omne decimum tocius terre mee, videlicet omnium redditum et censuum meorum, tam de expletis quam de omnibus consuetudinibus rectis et de iusticiis, de quibus decimun accipere volueritis; et mille solidos in Oscha et mille solidos in Cesaraugusta quot annis. In omnibus vero cavalcatis vel expedicionibus Ispanie, de vestris scilicet hominibus, quintas vobis perpetuum dimitto et dono. Si forte aliquid de honore meo dare, vendere vel impignerare mihi contigerit, decimum vestrum salvum et liberum vobis remaneat. De omnibus siquidem que Deo iuvante iuste conquirere potero, decimum quiete et libere vobis concedo. Et de conquisicione tĂŠrrea sarracenorim, quintam partem vobis concedo et decimum totum ex his que parti mee pertineant. Quod si castellum vel fortitudinem contra maurtos edificare aut construere volueritis, opere et consilium meum per omnia vobis diligenter atribuam. Convenio iterum pacem non facturum cum mauris nisi vestro consilio.Prenominata siquidem omnia, devoto animo ac spontanea voluntate, cum omni integritate, omnipotente Deo et vobis predicte milicie Rodberto magistro et fartribus, tam presentibus quam futuris,dono atque concedo. Et demeo iure in vestram ea trado potestatem atque dominium, regi Deo gratias / (PĂĄgina 1337) reddens, qui vos ad defensionem ecclesie sue elegit ac nostris precibus annuere fecit. Dono vobis iterum atque concedo quod de vestra propria causa [per totam terram me]am nulla leuda, nulla consuetudo, nullum passaticum accipiatur.Si qua autem laica secularisve persona presentem donationis scripturam in aliquo vel in toto dimovere [temptaverit, iram Omnipotentis incur]rat et tamdiu excommunicationis vinculo innodetur [do]nec digne de tanti reatus excessu satisffaciat. Quod est actum V kalendas decembris, apud [gerundam, dompno Gui]done, [romane ecclesie] cardinali, diacono et legato, celebrante conventum, in presencia omnium subscriptorim testium, anno Dominice Incarnationis millessimo [centessimo quadragessimo] tercio. Iotum autem sit quod hec presens donacio fuit facta in manu sompni Ebrardi, magistre Gallie, et in manu dompni Ebrardi, magustri Gallie, et in manu venerabilis Petri de Rovera, magistri Provincie et suiusdam partis Ispanie, et in manu fratris Otonis Sancti Odmerii et fratris Ugonis de Bezanis ac fratris Petri de Arzacho et fratris Berengarii de Cigunole ac fratris Arnaldi de Sornano,quod autem de decimis superius statuum est, ita firmamus sicut superius legitur, salva donacione que ecclesiis facta est.

99


Signum + Raimundi comes. Sig+num Bernardi, Cesaraugustani episcopi. Sig+num Dodonis, Oscensis episcopi. + Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus. Sig+num Guilelmi, Rotensis electi. Sig+num Guilelmi, prepositi Rivipollensis. Signum + Gregorii, electi Terraconensis archiepiscopi. Sig+num Berengarii, Gerundensis episcopi. Guillemus, Cesaraugustensis + sacrista. Petrus, Rivipollensis abba, salvo iure Sancte Marie.+ Renalli, magistri Gerundensis ecclesie. Berengarii, Sancti Felices abas. Signum + Petri Gerundensis ecclesie. Berengarie, Sancti Felices abas. Signum + Petri, Barchinonensis archidiaconus. Petrus, sacrista Barchinonensis (senyal). Sig+num Guilelmi, sacriste Rotensis. Si+gnum Arnaldi Mironis, comitis Palearensis. Sig+num Artaldi, comitis Palearensis. Sig+num Bernardi de Comingo, comitis. Sig+num Petri, comitis Bigorre. Sig+num Guilelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Gaucerandi de Pinos. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Guilelmi de Cervera. Sig+num Raimundi de Torroia. Sig+num Raimundi Berengarii de Ager. Sig+num Bernardi Guilelmi de Luciano. Sig+num Raimundi de Vilademuls. Sig+num Berengarii de Torreia. Sig+num abatis Fortunii Montis Aragonis. / (Página 1338) Sig+num Poncii, clerici Barchinonensis ecclesie, scriptoris comitis Barchinonensis, qui in isto pargamento hec verba scripsit ex mandato domini comitis, die annoque prescripto (…)”. (66). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2528. Linaje de Ramón Berenguer IV. Los hombres de Ramón Berenguer IV. Documento I. “(…) 1143, 27 de novembre. Al Concili de Girona. Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, concedeix a l´orde del Temple els castells de Montsó, Montgai, Chalamera, Barberà i Remolins, l´honor de Llop Sànchez de Belchite i tot el que pugui haver-hi dins el castell de Corbins quan sigui conquerit. Cedeix igualment als templers la desena part de tots els drets, censos i usos que rep i la desena part de totes les terres que en el futur adquireixi, la cinquena part de les terres que siguin conquerides als sarraïns, llevat dels delmes ja donats a l´Església, i la cinquena part dels beneficis de les cavalcades contra els moros. El comte eximeix els templers de les lleudes, usos i peatges. Es compromet a no concloure mai un tractat de pau amb els sarraïns sese l´acord previ dels templers. Els dóna a més a més 1.000 sous de renda sobre Osca i 1.000 sous sobre Saragossa. La donación és feta a les mans dels frares Evrard des barres, comanador de l´orde per França, Pere de Rovira, mestre a Provença i a Hispania, Eudes de Sant Omer, Hug de Bessan, Pere d´Arzac, Berenguer de Gunyoles i Arnau de Sornià. (…) / (Página 2529) (Creu) Divine inspiraciones gracia et pietatis racio monet filios ecclesie 100


summa intencione providere salutis animarum ac libertati chatolice ecclesie. Ea propter ego Raimundus Berengarius, comes Barchinonensis et Dei gracia regni dominador Aragonensis virture Spiritus sancti comutus in celestes milicie potentia ad defensione occidentales Ecclesiam que est in Hispaniis, ad deprimendam sancte Christianitatis fidem et religiones, ad exemplum milicie Templi Salamonis in Jherusalem, que orientalem defendit Ecclesiam in subjectione et obediencia illius, secundum regulam et ejusdem milicie Instituta beate obediencia miliciam constituere decrevi. Quod jam diu summo et bone mentis desiderio desideraveram et ad hoc venerabilem Rodbertum, magne excellencie magistrum Jherosolimitane milicie, et ceterorom fratrum conventum per litteras et inter nuncios meos sepe et diligentes invitaveram. Huic autem desiderio meo ac petición prephatus Rodbertus, magister, et omnium fratrum conventos in capitulo milicie in Jherusalem, Dei gracia adquieverunt et unanimiter concesserunt et per litteras ac fratres ejusdem Templi bone voluntatis decretum atque consilium de constitucione Christi milicie in Ispaniis adversus Mauros misericorditer renunciaverunt. Idcirco, ad exaltandam Christi Ecclesiam ad exercendum officium milicie in regione Yspanie contra Sarracenos, in remissione peccatorum meorum, ad honorem Dei qui honorat honorantesse, ad salutem anime patris mei qui fuit miles et frater sancte jamdicte milicie, in cujus regula et habitu gloriose vitam finivit, tibi Rodberto, prefate milicie benerande magister, et successoribus ac fratribus tuis omnibus dono atque concedo et in manu vestra per hanc presentem scripturam potencialiter trado castrum meum totum quod dicitur Montsso et castrum totum quod dicitur Montgaudi, ut per alodium proprium ea teneatis et habeatis ac jure perpetuo possideatis vos et omnes vestri successores per secula cuncta, cum ómnibus territorios et pertinencias ac terminis eorum velinfra existentibus et cum usaticis ac consuetudinibus suis, cum ómnibus ledis et passaticis, cum ómnibus cultis vel incultis, cum planis et montanis, cum pradis / (Página 2530) et pascuis et ómnibus ad predicta castra pertinentibus omnia in ombibus sicut melius et utilius ad honores Dei ac supra acripte milicie utilitatem intelligi valeat, sine ullo retente quem aliqua persona [ibi] non habeas. Eo quoque modo dono vobis castrum queod dicitur Calamnera et Barberannum, cum territorios et pertinencias ac terminis eorum, et cum ómnibus ad jamdicta castra pertinentibus sine ullo retente alicujus persone; et honorem Lub Sancii de Belxich, sicut et hoc cum predicto Lub Sancio convenire poteritis; et castrum totum quod dicitur Remulinis, cum ómnibus sibi pertinentibus, cum divina clemencia illit in meam tradidit potestatem; et totum quod habere debeo in castrum Corbins, cum Deus michi illud dignatus fuerit reddere. Predictoetiam modo addo vobis omne decimum totius terre mee, videlicet omnium reddituum et censuum meorum, e tam de expletis quam de ómnibus consuetudinibus rectis et de justiciis, de quibus 101


decimam accipere volueritis, et mille solidos in Osca et mille solidos in Sesaraugusta quot annis.In ómnibus cero cavalcaticis vel expedicionibus Yspanie de vestris scilicet hominibus quinto meo dare, vendere vel inpignonare michi contigerit decimum vestrum salvum et liberum vobis remaneat. De ómnibus quidem, Deo jurante, adquirire juste potero decimum quiete et libere vobis concedo et decimum totum ex his que parti mee continguant. Quod si castellum aut fortudinem contra Mauros edificare aut construere volueritis, opem et consilium meum per omnia vobis diligenter attribuam. Convenio iterum vobis et dono in potencia celeste et fortudine Christi me ulterius pacem non facturum cum Mauris nisi vestro consilio. Prenominata siquidem omnia vobis diligenter attribuam. Convenio iterum vobis et dono in potencia celesti et fortudine Christi me ulterius pacem non facturum cum Mauris nisi vestro consilio.Prenominata siquidem omnia devoto animo et spontanea voluntate cum omni integritate omnipotenti Deo et vobis predicte milicie Rodberto magistro et fratribus, tam presentibus quam futuris, dono atque concedo et de meo jure in vestram trado ea potestatem atque dominum regi Deo gracias reddens, qui vos ad defensionem Ecclesie sue elegit ac nostris precibus annuere fecit. Dono vobis iterum atque concedo quod de vestra propiria causa per totam terram meam nulla leuda, nulla consuetudo, nullum passaticum accipiatur. Si qua autem seculari seu persona presentem donacionis scripturam in aliquo vel in toto dimovere temtaverit et iram Omnipotentis incurrat et tamdiu excomunicationis vinculo innodetur donec digne de tanti reatus excessu satisfaciat. Quod est actum VIº kalendas decembris apud Jerundam, domino / (Página 2531) Guidone, Romane Ecclesie cardini diacono et legato, celebrante conventum in presenciam omnium subscriptorum testium, anno dominice Incarnationis Mº Cº XLº IIIº. Iotum autem sit quod presens donacio hec fuit facta in manu domini Ebrardi, magistri Gallie, et in manu venerabilis Petri de Rovera, magistri Provincie et cujusdam partis Yspanie, et in manu fratris Petri de Arzaco, et fratris Berengarii de Zegulonis ac fratris Arnalli de Sornia. Quod autem de decimis [superius] statutum est ita [etiam] firmamus sicut superius legitur, salva in omnibus donacione que ecclesiis facta [est]. S+num Dodonis, O[s]censis episcopi. S+num Raimundi, [Dei gracia] Ausonensis episcopi. (SM) Guilelmi, Rotensis electi. S+num Guilelmi, Rivipollensis prepositi. (SM) Gregorii, electi Terraconensis archiepiscopi. BERE@GARIUS, Dei gracia jerundensis episcopus. Guilelmus Cesaraugustensis (croix) sacrista. Petrus Rivipollensis abbas, salvo jure Sancte Marie. (SM) Renaldi, magistri Gerundensis ecclesie. Berengarius Sancti Felicis abbas. S+num Petri, Barchinonensis archidiaconis. Petrus, sacrista Barchinonensis (SM). S+num Guilelmi, Rotensis sacriste. S+num Arnalli Mironis, comitis Palearensis. S+num Bernardi, comitis de Comingo. S+num Petri, comitis Biguore. S+num 102


Guilelmi Raimundi, dapiferi. S+num Gaucerandi de Pinos. S+num Bernardi de Bello loco. S+num Bernardi Petri de Bello loco. S+num Raimundi de Podio alto. S+num Guilelmi de Cervera. S+num Raimundi de Torroja. S+num Raimundi Berengarii de Ager. S+num Bernardi Guilelmi de Luciano. S+num Raimundi de Vila de Muls. S+num Berengarii de Torroja. S+num abbatis Fortunii Montis Aragonis. (SM) Poncii, clerici Barchinonensis ecclesie, scriptoris comitis Barchinonensis, qui hoc scripsit et mandato domini comitis die annoque prescripto (...)”. (67). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1346. Templarios. Linaje de Berenguer de Sarrovira, casada con Ermessenda. Linaje de Petri de Roveria, maestre del Temple. Documento 828. “(…) 1144, desembre, 25. Donació. Ermessenda, que fou esposa de Berenguer de Sarrovira, ara frare templer, dóna a l´orde del Temple tot l´esponsalici que aquell li constituí. (…) + Sit notum cunctis, tam presentibus quam futuris, quod ego Ermessindis, uxor que fui Berengarii de Roveria et mater Raimundi de Roveria, bono animo et bona voluntate, pro remissione peccatorum meorum et filii mei supradicti atque eciam omnium parentorum meorum, dono, dimitto atque solvo domino Deo et milicie Templi Iherosolimitani Salomonis et fratribus ibidem summo regi militantibus, presentibus et futuris, omnem sponsalici mei vocem et donum. Quod sponsalicium fecit michi condam reverendus vir meus Berengarius, qui nunc est frater et miles, Deo gratias, ipsius bone milicie. Preter, sicut superius scriptum est, ita dono omne meum sponsalicium quod habeo in Roveria et in terminio eius et in Rovigone et in terminio eius Deo et militibus Templi Salomonis, sicut melius dici vel intelligi potest, ad voluntatem suam. Omnia hec dono in quocumque loco habeo vel habere debeo, in manu Petri de Roveria, magistri eiusdem milicie, et in presencia fratrum videlicet Petri de Arczaz, raimundi Bernardi.(...) Signum + Ermessendis, que hoc dono firmo et testes firmare rogo. Signum + Raimundi presbiteri. Signum + Berengarii de Terracia. Signum + Petri Raimundi presbiteri. + Mascord. Signum + Dalmacii. Signum + Geraldi Barchinonensis, qui hoc scripsit (…)”. (68). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. 103


www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1354. Templarios. Linaje de Domingo Perdiguero, Domingo Almoravit, Guillermo de Griavol i Ferrer de Benavar. Documento 833. “(…) 1145, febrer, 24. Convinença. Domingo Perdiguero, Domingo Almoravit, Guillermo de Griavol i Ferrer de Benavar fan un pacte de germandat amb l´orde del Temple; li donen una cinquena part de la seva heretat d´Alfocea a canvi de protecció i del rescat si els fan presoners pel fet de ser cristians. (…) In Dei nomine. Hec est carta et memoria de donativo facto cum conveniis et de germanitate, tali modo quod ego Dominicus Perdiguero et Dominicus Almoraveth et Guillelmus de Riavol et Ferrer de Benavar damus Deo et domui milicie Templi et fratribus ibi eo servientibus, videlicet fratri Randulfo et fratri Raimundo et fratri Bernardo. Damus vobis de nostra hereditate de Alffoçeya et de suo termino, de heremo et populato, de aquis et de erbis et de ligneis, de monte et de plano et de soto, de toto quanto nobis pertinet vel pertinere debet, sicut dominis in suapropia hereditate. Sic damus et concedimus Deo et vobis quintam partem et retinemus nobis quatuor partes, scilicet unusquisque suam partem. Et colligimus vos et fratres vestros in quintam partem quam vobis damus, sub tali videlicet condiçione quod adiuvetis nos in omnibus et protegatis et defendatis nos et nostra, videlicet uxores et filios et filias, famulos et ançillas, oves et boves, iumenta et pécora, et omnia nostra tanquem vestra propria, pro posse vestro, sine fraude. Ita videlicet quod si aliquis nostrum vel de nostris, tam de omnibus quam de iumentis, captum fuerit a christianis in Aragone sive in Iavarra vel in Castella, vos fratres Templi demandetis et abstrahatis tanquam vestram propriam causam. Unde nos convenimos Deo et vobis fratribus milicie Templi quod non feramus ultra arma super ullos cristianos nec eamus in exerçitu nisi super paganos, i n exerçitu regali vobiscum. Similiter est convenio inter nos quod sialiquis ex populatoribus nostris de Alffoçeya furtum fecerit et probatum inde fuerit, quod perdat totum quantum habet et exeat de villam tamquam latro et proditor atque malus; et unus de nobis velde nostris quod sit çalmedina et iudex, qui iudicet causas secundum / (Página 1355) forum Çesarauguste, ad cuius forum sunt populati; et qui accipiat colonias et dividat unicuque partem suam tribuens. Si forte aliquis homo reus adgravatum se tenuerit de iudiçio Çalmedine de Alffoçeya, potest se clamare et alçare ad fratres milicie Templi et non ad alium iudiçem; et ipsi fratres, audita causa et iudiío dato, si iustum fuerit iudicium, conçedant illud fratres et façiant tenere atque complere. Si vero iudiíum subversum fuerit aliquo modo, façiant fratres discernere ac iuste iudicare secundum forum Çesarauguste, et ultra non querat alium iudiçem; quod si qiesierit, pectet et donet LX solidos de colonia et exeat de villa et nunquam magis habite tibi. Similiter est convenio inter nos quinque fratres qui sumus in ista germanitate, quod si aliquis nostrum totam suampartem de sua 104


hereditate velaliquam partem hereditatis sue vendere voluerit, prius façiat síre ad suos germanos; et si aliquis eorum retinere voluerit et poterit, habeat sicut inter se convenerint. Fratres vero miliçie Templi habeant unum solidum, sclicet XII denarios, de unoquoque nummo X solidorum minus quam alter alius, propter donum et merçedem. Si vero nullus eorum emere poterit aut noluerit, vendat civinis suis vel aliis, preter aliam religionem aut milites, secundum consuetudinem fratrum miliçie Templi. Sicut igitur nos predicti, videlicet Dominicus Perdiguero et Dominicus Almoravet et Guillelmus de Griavol et Ferrer de Benovar, collegimus ad vos fratres domus milicie Templi predictos et vestros in quintam partem de nostra propria hereditate de Alffoceya in soçietate et germanitate, sic etiam mitimus in vestra protectione ac deffensione omnes populatores qui sunt et erunt in Alffoçeya. Et volumus et mandamus quod unusquisque ex populatoribus, per se et domum suam et familiam, tributa semper annuatim vobis predictis fratribus domus milicie Templi et vestris unam rrovam frumenti et aliam orden; Deo autem et sue sancte ecclesie deçimas et primiçias fideliter tribuant et persolvant. Quin eciam nos quatuor supradicti laudamus et confirmamos istum donativum, sicut suprascriptum est, Deo et vobis dictis fratribus domus miliie Templi et cunctis fratribus vestris presentibus atque futuris, per nos et nostros presentes et posteros, per secula cuncta, amen. Similiter nos, fratres Randulfus et frater Raimundus et fratri Bernardus, per nos et fratres nostros presentes et posteros, recepimus vos tanquem fratres in protecçione et tuiçione Dei et domus nostre et fratrum nostrorum, vos et vestra, scilicet vestras personas et uxores et filios et filias et populatores qui modo ibi sunt et in antea ibi erunt et omnia vestra, quod protegamus et deffendamus / (Página 1356) vos et vestra tanquam nostram propriam causam semper et ubique proposse nostro, sine fraude, per secula cuncta. Amen. Testes sunt de isto predicto donativo et de conveniis et de soçietate et de germanitate et utraque parte: Guillelmus, sacrista Sancti Salvatoris, et Ganibus et Bernardus, abbas de Pina, et Galin Garçes Grinon et Galin Açnareç de Fontes. facta carta in mense febroarii, in festivitate sancte mathie, era millessima CLXXXIII. Regnante rege Garçia in @avarra. Raimundus Berengarii, comes Barchinonensis, dominante in Cesaraugusta et in Aragone. Bernardus episcopus in Cesaraugusta. Ato Sanç iusticia. Artalin Alagone. Lop Sanç in Belchit. Petrus scriptor, rogatu predictorum, hanc cartam scripsit (...)”. (69). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de

105


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1359 y 1360. Templarios. Linaje de Ermessenda, madre de Barnat de Ribalta, Berenguer Ramon, Arnau Ramon, Modolella y Pocululla. Documento 837. “(…) 1145, març, 10. Definició. Ermessenda i els seus fills Bernat de Ribalta, Berenguer Ramon, Arnau Ramon, Modolella i Pocululla renuncien, a favor dels ordes del Temple i de l´Hospital i de l´església de Santa Perpètua de Mogoda, a tots els drets sobre el mas de Guillem Berenguer, que Arnau Dorca llegà en el seu testament al Temple i a l´Hospital, i a altres béns llegats al Temple i a l´església de Santa Perpètua. Reben, a canvi, del Temple i del´Hospital dos morabatins, i de l´església de Santa Perpètua deu sous ila tercera part de la peça de terra que els frares del Temple els havien definit. (…) Pateat cunctis quod ego Ermessendis femina et filii mei, Bernardus scilicet de Ripa Alta et Berengarius Raimundi et Arnallus / (Página 1360) Raimundi et filie mee Modalella et Pucululla, diffinimus et evacuamos et pacificamos, solide et libere, omnipotente Deo et milicie Templi Salomonis et Iherosolimitano Hospitali et ecclesie Sancte Perpetue de Mogoda, in manibus videlicet Berengarii de ipsa Ruvira et Berengarii de Cegunioles, fratrum milicie, et Geraldi et aliorum fratrum Hospitalis et Guillelmi Bernundi, capellani iamdicte ecclesie, et Poncii priori et parroechianorum totum quantum aliquo modo et voce iamdictis locis querelabamus et proclamabamus in manso Guillelmi Berengarii et pertinentiis eius, quem Arnallus, qui vocabatur Dorcha, dimisit Cavallerie et Hospitali; et duas partes de ipsa fexa quam Carbonellus et Dorcha dederunt Berengario de ipsa Ruvira et in ipsis pratis que isdem Berengarius de Ruvira dedit Cavallerie et Sancte Perpetue et in ipso molino cum rego et capud rego et exaguador et trestoledor, quod prefatus Berengarius dedit Sancte Perpetue. (…) Est autem totus prenominatus honor in comitatu Barchone, in Vallensi, in parroechia Sancte Perpetue, in diversis locis. Accepimus pro hac diffinitione de bonis Cavallerie et Hospitalis, de manu predictorum fratrum, II morabetinos in auro; et de bonis Sancte Perpetu X solidos et etiam terciam partem prefate pecie terre quam frefati fratres Cavallerie nobis per cartam reddiderunt ac diffinerunt. (…) Signum + Ermessendis femine, Signum + Bernardi de Ripa Alta, Signum + Berengarii Raimundi, Signum + Arnalli Raimundi, Signum + Modalelle, Signum + Pucululle, qui hoc diffinitionis scriptum laudamus et firmamus firmarique rogamus. Signum + Petri Arberti de Lizano. Signum + Arnalli de Villar. Signum + Petri de Villar. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (…)”. (70). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de 106


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1371. Templarios. Ramon Berenguer IV: Linaje de Berenguer Arnau. Documento 846. “(…) 1146, febrer, 17. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna a Berenguer Arnau i als seus fills els castell de Siurana. De la vila i el terme, en cedeix una cinquena part a l´orde del temple i la meitat de la resta a Berenguer Arnau i als seus fills. (…) Sit notum cunctis presentibus atque futuris quoniam ego Raimundus, comes Barchinonensis et Aragonensium princeps, dono tibi Berengario Arnalli et filiis tuis castrum et villam de Sirana cum omnibus terminis suis. Et dono Sancte Milicie Templi quintam partem iamdicte ville et honoris ac terminum suorum (…) / (Página 1372) ego Berengarius Arnalli convenio tibi domino meo Raimundo, comiti Barchinonensi (…) Et ego Raimundus comes convenio tibi iamdicto Berengario Arnalli (…). Signum + Raimundi comes. Signum Bernardi de Bellog + Sig+num Raimundi de Pugalt. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Guillelmi de Subirats. Signum + Poncii, scriptoris comitis (…)”. (71). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1374. Templarios. Linaje de Arlot, casado con Guilla. Documento 848. “(…) 1146, abril, 7. Venda. Arnau, anomenat Arlot, i la seva esposa Guilla venen a l´orde del temple els drets que tenen sobre un mas situat a Caldes de Montbui, al lloc anomenat Puig del Torrent Sec, pel preu de dotze sous. (…) Sub eterni Regis nomine. Ego Arnallus, quem vocant Arloth, una cum coniuge mea Guilie venditores sumus domui milicie Templi Ierosolimitani. (…) Sig+num Arnalli, Sig+num Guie, Sig+num Guillelme filie eius, nos qui hanc vendicionem facimus et firmamus testibusque firmare rogamus. R[aimundus] Arnalli +. Sig+num Petri Galli. Sig+num Petri Guilaberti. Sig+num Guillelmi Merchadarii. Sig+num Petri Poncii. Sig+num Petri sacerdotis. Sig+num Petri subdiaconi (…)”. (72). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1393 y 1394. Templarios. Linaje de Pere de Vilagelans. Documento 107


863. “(…) 1148, març, 5. Donació. Pere de Vilagelans, amb el consentiment de la seva mare Ramona i dels seus germans Guerau, Guillem i Ponç, dóna a l´orde del Temple un mas situat a Santa Maria de Manlleu, al lloc anomenat Figeiras; a canvi, l´orde li defineix un mas situat a Sant Esteve de Vila-setrú, al lloc anomenat Coma, i li afegeix cinquanta sous barcelonesos. (…) / (Página 1394) Iotum sit cunctis hominibus, tampresentibus quam futuris, quod ego Petrus de Villa Gelans dono milicie Templi mansum unum quod tenet Guuillelmus Ermengaudi de Conamina, quod dedit michi mater mea per hereditatem. Ideoque ego et mea mater, nomine Raimunda, et fratres mei Geralldus et Guuilelmus atque Poncius damus istum supradictum mansum prescripte milicie Templi (…) Et est in comitatu Ausone, in parochie Sancte Marie de Mesleu, in loco qui vocatur Figeiras. (...) Hoc donum scilicet fuit factum et diffinio in presencia domni episcopi Petri Ausonensis sedis et Berengarii Ermengaudis, canonici Sancti Petri, in manu militium prescripte milicie, videlicet Berengarii de Ruera et Berengarii de Sancto Vicencio et aliorum multorum homminum.(...) Sig+num Petri de Vila Gelans. Sig+num Raimunde, Sig+num Geraldi, Sig+num Guillelmi, Sig+num Poncii, nos qui hoc donum fecimus et firmamus et firmare rogamus.Sig+num Berengarii de Ruera, Sig+num Berengarii de Sancto Vincencio, qui hoc donum recipimus et prescriptam diffinicionem facimus. Sig+num Berengarii de Gragana. Sig+num Guillelmi Ermengaudi. Sig+num Cervionis. Bernardus, sacerdos Ville Leonis (senyal). Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus (senyal). Berengarius sacriscrinius +. Arnaldus, presbiter et monachus, qui hoc scripsit (…)”. (73). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1395. Templarios. Linaje de Ramon Bernat de Gurb, casado con Saurina, y padres de Bernat, Ramon i Berenguer. Documento 864. “(…) 1148, abril, 26. Donació remunerada. Ramon Bernat de Gurb, la seva esposa Saurina i els seus fills Bernat, Ramon i Berenguer donen a l´orde del Temple una feixa de terra a Granollers de la Plana, al lloc anomenat Dosz. Reben a canvi un asberc i unes braoneres. (…) In Dei eterni nomine. Ego Raimundus Bernardi de Gurb simul cum uxore mea Saurina et cum filiis nostris Bernardo, Raimundo atque Berengario donatores sumus Deo et Milicie Iherosolimitane, pro remedio animarum nostrarum et parentum nostrorum, honorem quem abemus in comitatu Ausone, in parroechia Sancti Stephani Granolers, videlicet fexa una de terra qui est ad ipsas Dozs, quem habet Bernardus pro nobis.(…) Abet 108


autem prelibata fexa affrontationes, a parte orientis in honore ipsius Milicie, a meridie in feragenal de Guillelmi Comba, a parte occidentes in honore iamdicte Milicie, a parte vero circi in rego de Dozs, qui discurrit a prato, et in ipsa tenedo quem tenet Guillelmi Comba.(...) Et ego iamdictus Raimundus Bernardi cum iamdicta uxore mea et cum prescriptis filiis meis, hoc donim et anc evacuationem facimus tibi Berengario de Sancto Vincencio, magistro Milicie, tibi et omnibus successoribus tuis in perpetuum. Berengario de Sancto Vincencio, magistro Milicie, tibi et omnibus successoribus tuis in perpetuum (...) Sig+num Raimundus Bernardi, Sig+num Saurine, Sig+num Bernardi, Sig+num Raimundo, Sig+num Berengarii, nos qui ista karta fecimus et firmamus firmarique rogavimus. Sig+num Petrus Geraldi clerici. Guillelmus levita, qui hoc scripsit (...)”. (74). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1402. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell. Documento 867. “(…) [c. 1148, maig, 25]. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna al comte d´Urgell Ermengol VI la ciutat de Lleida en feu, excepte la cinquena part de la ciutat que cedeix a l´orde del Temple. El comte de Barcelona nomenarà i dotarà el castlà, que tindrà el càrrec pel comte d´Urgell. En compensació de la cinquena part de la ciutat donada al Temple, Ramon Berenguer IV dóna a Ermengol VI el castell d´Ascó. Ermengol VI promet atorgar-li la potestat de la ciutat sempre que li demanin. (...) Hec est memoria de placito quod faciunt et concedunt inter se Raimundus, comes Barchinonensis, et Ermengaudus, comes Urgellensis. Donat itaque prephatus comes Barchinonensis predicto comiti Urgellensi, excepta quinta parte quam donat Milicie Templi Iherosolimitani, civitatem Ilerdam per fevum cum tercia parte dominicature de omnibus rebus, retentis sibi duabus partibus, cum terminis eiusdem civitatis, scilicet de terminis de iabud usque ad terminos de Corbinis. (…) / (Página 1403) Et comes Barchinonensis pro illa quinta parte quam donat supradicte Milicie Templi facit emendam comiti Urgellensi ipsum castrum de Ascho, tali modo ut comes Barchinonensis comendet comiti Urgellensi ipsum castlanum (…)”. (75). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de

109


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1404. Templarios. Linaje de Guillem de Balenyà. Documento 868. “(…) 1148, maig, 28. Donació. Guillem de Balenyà i la seva esposa Dolça donen a l´orde del Temple una peça de terra d´alou, situada a Balenyà. (…) In Christi nomine. Ego Guillelmus de Balaniano et coniux mea Dulcia, propter Deum et remedium animarum nostrarum ac parentum nostrorum, damus domino Deo et Milicie Iherosolimitane unam peciam alodii franchi quam habemus in comitatu Ausone, in parroechia Sancti Fructuosi de Balaniano. (…) / (Página 1405) Sig+num Guillemi, Sig+num Dulcie, qui hoc sonum fecimus et firmavimus et firmari feimus. Sig+num Guillelmi, Sig+num Bernardi, Sig+num Petri, Sig+num Raimundi, Sig+num Poncii, Sig+num Ermesinde, Sig+num Guillelme, nos filii et filie predictorum datorum, qui hoc laudamus et firmamus. Sig+num Petri de Aquilar. Sig+num Guillelmi de Edris. Sig+num Petri Berenguer Sancte Eugenie. Berengarius scriba, qui hoc scripsit (…)”. (76). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1405. Templarios. Linaje de Pere de Sarrovira i Berenguer de Sant Vicenç, caballeros templarios. Documento 869. “(…) 1148, maig, 29. Permuta. Pere de Sarrovira i Berenguer de Sant Vicenç, cavallers templers, permuten amb Guillem de Balenyà, la seva esposa Dolça i els seus fills, un mas a Balenyà, que Guillem i els seus tenien empenyorat, per una coromina, al lloc anomenat Podi Olrig, també a Balenyà. (...) Sciant cuncti presentes atque futuri quod ego Petrus de ipsa Ruira et Berengarius Sancti Vincentii,milites militie Templi Iherosolimitani, consilio et voluntate fratrum nostrorum excomutamus tibi Guillelme de Balaniano et coniugi tue Dulcie et tote vestre prienie ipsum mansum qui est in predicta parroechia Sancti Fructuosi, quem vos usque nunc tenuistis in pignore, ex quorum manu nos redenimus,quem vobis nunc excomutamus, cum omnibus manu nos redemimus, quem vobis nunc excomutamus, cum omnibus suis terminis et affrontationibus et cum ingressibus et repressibus suis, propter ipsam condaminam quam habetis in parroechia predicta Sancti Fructuosi, secus Podi Olrig. (...) / (Página 1406) ego Guillelmus et coniux mea Dulcia vobis iamdictis et tote militie vestre mansioni excomutamus, ad vestrum proprium et francum alodium,cum ingressibus et regressibus suis, (...) Advenit autem mihi Guillelmo de Balaniano predicta condamina per excomutationem quam 110


fecit Petrus Raimundi de Taradello Berengario Ermengaudi patri meo propter ipsum mansum quem illi pater meus dedit in terminio castri de Kazano, sicut est scriptum in carta excomutationis quam ego vobis dedi.(...) Sig+num Petri de ipsa Ruira. Sig+num Berengarii de Sancto Vincencio, Sig+num Guillelmi de Balaniano, Sig+num Dulcie, nos qui hanc excomutationem fecimus et firmavimus et firmari fcimus. Sig+num Guillelmi, Sig+num Bernardi, Sig+num Petri, Sig+num Raimundi, Sig+num Poncii, Sig+num Ermesinde, Sig+num Guillelme, nos, filii et filie, qui hoc laudamus et firmamus. Sig+num Petri de Aquilar. Berengarius scriba, qui hoc scripsit (...)”. (77). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1422. Templarios. Linaje de Pere de Sant Lleïr. Documento 881. “(…) 1149, abril, 4. Testament. Pere de Sant Lleïr atorga testament. Fa diversos llegats a ordes militars, a institucions eclesiàstiques, als seus familiars i al fill que ha de néixer. (…) In Dei nomine. Ego Petrus de Sancto Leiro, memoria plena et loquela perfecta, facio meum testamentum et eligo manumissores meos, scilicet Bernardum Gaudalli et Guillelmum Berengarii de Fontanero et uxorem meam Arsendim. (…) Primum, dimito corpus meum milicie Templi. Et dimito eidem milicie, de parte mei honoris quem habeo indivisum cum fratre mei Bernardo, mansum unum. Et Hospitali Iherusalem alium mansum. (…) Et dimitto predicte milicie Templi campum de Clota quem tenet Guillelmus Raimundi et soror mea, ita ut predictum Guillelmus Raimundi et progenies eius teneat omni tempore predictum campum ad laborandum et donet agrarium nominate milicie. (…) Totum meum alium honorem dimito prescripte milicie Templi et Hospitali Iherusalem simile (…) Sig+num Petri de Sancto Leiro, qui hoc testamentum scribere iussi, firmo firmarique rogo. Sig+num Bernardi Gaudalli, Sig+num Guillelmi Berengarii, Sig+num Arsendis uxoris mee, Sig+num Petri Bord, Sig+num Berengarii Aquilonis, nos qui huius rei testes sumus. Sig+num Arnalli / (Página 1423) Bernardi sacerdotis, qui hoc scripsit (...)”. (78). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1430. Templarios. Linaje de Pere Arnau. Documento 886. “(…) 1149, 111


agost, 10. Testament. Pere Arnau, abans d´embarcar-se cap a Hispania, atorga testament en el qual fa diversos llegats a institucions eclesiàstiques i a la seva esposa Pereta. (…) In Dei nomine. Ego Petrus Arnalli vado in quadam galea in Yspaniam et facio meum testamentum. In quo eligo manumissores meos Bonassiam et Arnaldum sabater et petrus Iohannis et uxorem meam Peretam (…) Sig+num Petri Arnalli, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. Sig+num Perete uxoris eius. Sig+num Bonassia. Sig+num Arnalli Sabater. Sig+num Petri Iohannis Sabater. Sig+num Guillelmi de @arbona. Sig+num Arnalli de Canicies. Sig+num Benencase. Sig+num Petri subdiachoni, qui hoc scripsit (…)”. (79). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1436. Templarios. Linaje de los hermanos Pere, Berenguer y Ponç de Fonollar. Documento 891. “(…) 1149, octubre, 18. Venda. Els germans Pere, Berenguer i Ponç de Fonollar venen a l´orde del Temple tot el que tenen a Sant Vicenç de Jonqueres i a Sant Martí de Riudeperes, que els pervingué de Ponç de Jonqueres, pel preu d´un cavall i quaranta morabatins. (…) + Sit notum cunctis quod nos utrique fratres Petrus et Berengarius atque Poncius de Foneiar, bono animo et voluntate, damus, vendimus atque tradimus Deo et milicie Templi Ierosolimitani et fratribus universis honorem nopstrum quem habemus in episcopatu Barchinonensi, videlicet in parrochia Sancti Vincencii de Ioncheres, et in episcopatu Ausonensi in loco que vocatur Riudeperes. (…) Factum est hoc in manu Petri de Roveria, eiusdem milicie fratris et ministri, et in presencia fratrum qui in obsisione Dertose convenerunt, videlicet Petri de Ripa Alta et Ugonis de Panaz et Bertrandi de Alost atque Arnalli de Stopaia et aliorum fratrum. (…) / (Página 1437) Sig+num Petri de Foneiar. Sig+num Berengarii fratris eius, Sig+num Poncii de Foneiar, qui hoc tradimus, firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Guillelmi Berengarii. Sig+num Bernardi filii eius. Sig+num Berengarii de Granata. Sig+num Geralli sacerdotis, Barchinonensis episcopi capellani qui hoc scripsit (…)”. (80). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 404. Donación testamentaria para el Hospital y la caballería de Jerusalén. Documento 331. “(…) 1150, abril, 8. Transcripció del testament de Gonder. Fa llegats a les esglésies de Tàrrega, de Sant Donat, de Sant Jaume i de Santa Maria (d´Oluja?), als templers i als hospitalers, als seus 112


fills Ponç, Guillem i Pere, i a altres parents, de béns mobles i altres possessions de Pinell, de Tarroja, d´Albars, de Tàrrega, del Mor, del Pedregal, de les Sinogues, de Montalbà, de Corbins i de Menarguens. Comptava amb diversos penyoraments. També féu llegats a Santa Maria de Solsona i de la Seu d´Urgell. (…) Et post hec si remanserit rem ad Ospital vel ad cavalleria sive ad Sepulcrumper equaliter. (…)” (81). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1455. Templarios. Linaje de Guillem, prevere. Documento 903. “(…) 1150, juliol, 31. Testament. El prevere Guillem atorga testament. Desposa que l´enterrin a la casa del Temple, ala qual llega l´alou de Gualamers, situat a Granollers de la Plana, amb la condició que el retinguin els seus germans Ramon i Bernat i els seus nebots, fills de Rossell, a canvi del quart de totes les collites. Es retè una peça de terra anomenada Clapers i unes cases i deixa la resta dels seus béns als seus germans i nebots. (…) In Christi nomine. Ego Guillelmo presbitero faciomeum testamentum et eligo manumissires amicis meis, id sunt, Miro Iohanni et Petro Geraldo presbitero et Geratlo Petro, ut isti sciant testes sicut ego subtis facio scribere. In primis, dimito meum corpus ad milicie Templum Iherosolimis, et insuper, dono et concedo meas hereditates et meos directos de alodio francho que ego abeo vel abere debeo in villa Guadamers et in eius terminis, sicut venit per ienitorum meorum et per ullas voces, sicut abeo in parroechia Sancti Stephani Granollarii et in omnibus loci. In tale conventu ut teneant et abeant ad laboracione fratres meos Raimundo et Bernardo et filiis de Rosel equalitermente et reddant ad Milicie prescripta quartam de omnibus expletis quod ibi Deus dederit, fideliter, omni tempore. Et retineo ad meum opus, ad meam voluntatem,unam peciam terre qui vocant Clapers, cum ipsas mensiones Sancte Marie, ubi abito. (...) / (Página 1456) Sig+num Guillelmi, qui istum testamentum facio et firmo. Sig+num Miro Iohannis. Sig+num Pere Gerat.Sig+num Gerat Pere. Sig+num Raimundo. Sig+num Bernardo. Sig+num Guillelmo. Guillelmus presbiter, qui hoc scripsit (...)” (82). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1456. Templarios. Linaje de Guillem, prevere. Documento 904. “(…) 113


1150, juliol, 31. Donació. Guillem, prevere, dóna a l´orde del Temple l´alou que té a Granollers de la Plana, a la vila de Gualamers, amb la condició que el retinguin els seus germans Ramon i Bernat i els seus nebots, fills de Rossell, a canvi del quart de les collites. (…) In nomine Domini. Ego Guillelmo presbitero dono et concedo ad domino Deo et ad milicie Templum Iherosolimis omnem meum alodium franchum, totum ab integrum, cum meos directos de domos qui intus sunt. In tale conventu ut teneant et abeant fratres meos Raimundo et Bernardo et nepotos meos filiis Rosel et progenie eorum et reddant ad milicie suprascripta omni tempore quartum de omnibus expletis quod ibi Deus dederit, pro redempcionem anime mee et parentorum meorum, fidelitermente. Et est (Página 1457) in comitatu Ausone, in parroechia Sancti Stephani Granollarii, in villa Gualamers et in terminis eius. Si quis hoc fragere voluerit, in duplo componat. (...) Sig+num Guillelmo presbitero, qui hoc donum facio et firmo. Sig+num Raimundo. Sig+num Bernardo. Sig+num Guillelmo. Sig+num Miro Iohannis. Sig+num Petri Geralli. Sig+num Gerat Pere. Et faciant meos fratres omnibus censis et serviciis qui debent exire de honore suprascripta. Guillelmus presbiter, qui hoc scripsit (…)”. (83). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1462. Templarios. Linaje de Ramon Bernat de Gurb, casado con Saurina. Documento 908. “(…) 1150, novembre, 27. Definició. Els esposos Ramon Bernat de Gurb i Saurina, amb els seus fills Bernat, Ramon i Berenguer, renuncien a favor de l´orde del Temple, en mans de Pere de Ruera, mestre de Provença, de Bertrán d´Alost i de Berenguer de Sant Vicenç, a tots els drets sobre l´alou que Pere Vell va llegar a l´orde en el seu testament. Reben a canvi dos-cents sous de moneda de Barcelona. (…) In Christi nomine. Iotum sit cunctis quod ego Raimundus Bernardus de Gurb et coniux mea Saurina, una cum filiis nostris Bernardo videlicet Raimundo atque Berengario, relinquimus et gerpimus ac definimus libenti animo ac spontanea voluntate absque dolo, in manu Petri de Rovera, magistro Provincie, et in manu Bertrandi de Olost et in manu Berengarii de Sancto Vincentio, omnes voces et rectitudines quas nos aut progenies nostra habemus vel habere debemus vel possumis in illo alodio quod Perrus vetus in die obitus sui mansión Templi, redemptione anime sue, reliquia, quod est in parrochia Sancti Stephani de Parietibus, / (Página 1463) scilicet fratribus Templi, tam presentibus quam futuris, ut habeant et possideant in perpetuum, sicut melius et utilius ad utilitatem mansiones Templi intelligi valeat. (...) Pro hac autem difinitione accepimus 114


a fratribus Templi, scilicet a Petro de Rovera et Bernardo de Olost, CC solidos monete Barchinone. (…).Facta carta in anno Incarnationis Domini MCL, apud Barchinonam, in Milicie domo, V kalendas decembris, in presencia subscriptorum testium. Sig+num Raimundus Bernardus de Gurb, Sig+num Saurina coniux eius, Sig+num Bernardi filii eius, Sig+num Arsendis coniugis eius, Sig+num Raimundi filii eius, Sig+num Berengarii filii, Sig+num Laurete fiie eius, Sig+num Guillelme filie eius, Sig+num Beatricis, Sig+num Ermessendis filie eius, Sig+num Petri de Villa Gelans viri eius, nos qui hanc cartam definitionis sue gerpitionis scribere iussimus et firmamus atque subscriptos testes firmare rogamus. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Otonis dapiferi. Sig+num Berengarii de Cher Alt. Sig+num Mironis de Lucia. Sig+num Bernardi de Salfors. Sig+num Bertrandi de Villa Granata. Sig+num Petri Bertrandi de Belloco. Sig+num Petri de Sancto Minate. Raimundus, eiusdem Milicie sacerdos, iussione Bernardi de Gurb scribsit (...)”. (84). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1493 y 1494. Templarios. Linaje de Teresa de Borja. Documento 931. “(…) 1151, abril, 26. Borja. Convinença. Teresa de Borja promet a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, que li donarà la potestat de Borja sempre que el comte li demani. El comte li promet que farà que els ordes del Temple i de l´Hospital la deslliurin de les seves obligacions envers ells. (…) / (Página 1494) hec est memoria que facta est inter Raimundos, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, et domina Taresa de Boria. Convenit namque domna Taresa ad iamdictum comitem ut donet ei potestatem de Boria et de toto alio onore (…) excepto Sancta Cruce. (…) Similiter convenit dominus comes ad predicta domna Taresa que faciat eam soltare ad seniores Milicie Templi et seniores Ospitali usque ad festivitatem Sancte Marie de mediante augusto prima qui venit (…). Facta memoria Era MCLXXXVIIII, in illa azuta de Boria, die iovis postero de aprile. Sunt visores et auditores et testes de hoc superscriptum: comite de Paliars et Bertran Reimbal et Rostan Porcellet et Guillem de Castel Vielg et Garssis Ortiz et Raimon de Pui Alto et / (Página 1495) Fortunio Acenariz de Tarazona et Bernard de Mont Esquivo et Robert de Matalon et Alaman de Luna et Petro Medalia, iusticia de Tarazona, et Ennec Sanz de Burbacana et Rodlan de Spiels et Fortunio Sanz de Bera et Petro de Sancta Cruce et Sancio Abarca et Gazco de Fillera et Ato Banzones et Ennec Sanz de las Serras et Belenger 115


Arnal et Pere de Mont Agut et multii alii qui ibi aderant. Et ego Andreo scriptor hanc cartam scripsi (…)”. (85). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1498. Templarios. Ramon Berenguer IV. Documento 935. “(…) 1151, juliol, 21. Barcelona. Concòrdia. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, signa una concordia amb l´orde del Temple sobre els castells de Borja i de Magallón, per la qual l´orde cedeix al comte la donació que Pedro Taresa li havia fet d´aquells castells. A canvi, el comte dóna a l´orde els castells d´Ambel i Alberite de San Juan i reconeix la permuta de Mallén per Iovillas, que havia fet l´orde del Temple amb el de l´Hospital. (…) / (Página 1499) Sub eterni Regis nomine. Hec est firma concordia ac spontanea diffinicio que facta est inter illustrem Raimundum, comitem Barchinonensem et Aragonensium principem, et inter venerabiles fratres sancte milice Templi Iherosolimitani, tam cismarinis quam ultramarinis partibus comorantes, tam presentes quam futuros, super castro de Boria et omnibus terminis et pertinenciis eius et super castri de Magalon et omnibus terminis ac pertinenciis eius, et super omni honore quem Petrus Taresa tenebat. In primis, predicti fratres milicie Templi, pari voto, comuni voluntate ,difiniunt et dimitunt iamdicto Raimundo, comiti Barchinonensi, illam donacionem sive concessionem vell axacionem quam Petrus Taresa prenominate Milicie fecit de supradictis castellis et honoribus acpertinenciis omnibus. Et absolvunt atque dominio et fidelitate quam inde fratribus predicte Milicie fecit, ut ab odierno die in antea predicta domina Taresa ab ipsis Milicie fratribus, presentibus vel futuris, ob hoc non queriratur aut inquietetur in perpetuum; (…) / (Página 1500). Que facta est apud Barchinonam, in manu dompni Petri de Cartiliano, tunc magistri Barchinone et Aragonis, nobilisque Beg, magistri Provincie, ac fratris Rigalli, vicarii qui tunc @ovellas tenebat, necnon et fratris Fredolonis ac fratris Eimerici de Torreies et fratris Poncii d. Olon fratrisque Guilelmi d. Albax et aliorum fratrum cum predictis fratribus comitancium, XII scilicet kalendas augusti, anno ab Incarnacione Domini millesimo CLI. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Peronelle, regine Aragonensis, que hoc laudat et firmat. Huius rei sunt testes, visores et auditores: Arnallus Mironis, comes Palearensis, Guilelmus Raimundi dapifer, Garcia Ortiz, Bernardus de Belog, At Orella, qui hec viderunt et audierunt et propriis manibus confirmaverunt. Sig+num dompne Tarese, 116


que hec laudat et propria manu confirmat. Sig+num Raimundi de Pug Alt. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Raimundi de Villa de Muls. Sig+num Arnalli Mironis, comitis Palearensis. Sig+num Guilelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Garcie Ortiz. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num At Oreia. Signum + Poncii scribe, qui hoc scripsit (…)”. (86). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1500 y 1501. Hospitalarios. Ramon Berenguer IV. Documento 936. “(…) 1151, juliol, 23. Palau comtal de Barcelona. Sentència. Els jutges de la cúria de Ramon Berenguer IV, en resolució del plet que enfrontava l´orde de l´Hospital i Riambau de Basella pel repartiment de l´honor del Montseny, que Guillem Humbert, germà de Riambau, havia llegat a l´Hospital, ordenen que Riambau faci la partició de l´esmentada honor i que els frares de l´Hospital en triïn una meitat; si no ho fa, aquests podran fer la pertició. / (Página 1501) Hoc est iudicium quod datum est in curia dompni Raimundi, comitis barchinonensis, Dertose Ylerdeque marchionis et Aragonensium principis ac Provincie ducis, super querimoniis et respondis fratrum Ospitalis Iherosolimorum et Reamballi, fratris Guillelmi Umberti de Basilia, recontroversia que erat inter eos de divisione et particione honoris Montis Signi. Quem videlicet honoem prelibatus Guillemus Umberti, in vita sua, cum auctoritatis sue inatrumentis, precripsi Ospitalis fratribus diligenter tradidit et postmodum, moriens, in testamento suo iamdicto Ospitali evidenter asignando confirmavit. Auditis utriusque partis racionibus et scripturarum perlectis instrumentis et diligenter ventilatis atque discussis, quia pars Reamballi recognovit in iure quod domus Ospitalis debebat habere medietatem tocius honoris Montis Signi et quia Reamballus in asercione sua dicebat se deceptum fuiste prius Reamballus in asecione sua dicebat se deceptum fuiste prius in divisione prefati honoris Montis Signi, postmodum in difinicione quam frater eius Guillelmus Umberti ab eo extorserat, et quia Guillelmus Umberti in testamento suo recognovit Reamballo fratri suo testamentum Umberti, patris eorum, et Reamballi, avunculi eorundem, sicuti prephatus Guillelmus Umberti et Reamballus et frater sibi adinvicem iuraverant. Ex precepto iamdicti comitis iudices dompnus videlicet Bernardus, Terachonensis archiepiscopus et Sancte Romane ecclesie legatus, ac venerabiles Guillelmus Barchinonensis [episcopus], Petrus, Ausonensis episcopi, Bernardus, abbas Sancti Felicis Gerunde, Arnallus de Lercio, Raimundus VilleMulorum, Berengarius de Turre Rubea et Raimundus de Podio Alto, hi omnes unanimiter 117


convenientes, iuste et legaliter iudicaverunt quod prelibatus Reamballus faciat duas partes de omni honore Montis Signi qui fuit Umberti patris sui et Reamballi avunculi eius, tam de alodiis quam de fevis sive baiuliis, et fratres Ospitalis accipiant quam elegerint. Si vero Reambalus huiuscemodi divisionem facere noluerit, sepedicti Ospitalis fratres prenonatam divisionem nichilominus faciant et Reamballus accipiat quam voluerit. Et si quid ab utroque fratre, Reamballo scilicet et Guillelmo Umberti, de iamdicto honore distractum seu quolibet modo donatum vel alienatum est, totum ab utraque parte in comune redigatur et, ut / (Página 1502) iudicatum est, per médium dividatur. Omnisque iamdicta divisio sit facta ex omni parte sine fraude et dolo et sine enganno. Dato indicio Barchinone, in palacio comitis supradicti, in presencia eius et aliarum nobilium personarum, tam clericorum quam laicorum, ibidem pariter asistencium, X kalendas augusti, anno ab Incarnacione Domini millesimo CLI. Signum + Raimundi comes. Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi, + Bernardus, abbas Sancti Felices Gerunde, Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus, (senyal), Signum Arnalli de Lercio, Sig+num Raimundi de Villa de Mulis, Sig+num Berengarii de Turre Rubea, Sig+num Raimundi de Podio Alto, qui suprascriptum iudicium iudicaverunt et propriis manibus subscripserunt et subsignaverunt. Sig+num Poncii scribe, qui hoc, iussione comitis, scripsit (…)”. (87). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 75. Permutas con los Templarios por parte de Ramon Berenguer IV. “(…) Ramon Berenguer IV permuta amb Pere d´Estopanyà Castejon del Puente per la vila de Montsó, que vol donar a l´orde del Temple (821), i amb Sança i el seu fill Bernat de Bell-lloc, unes cases de Barcelona (1093). Iobles enfrontats entre ells sembla que també recorrien a les permutes per aconseguir la reconciliació (572), i el mateix Ramon Berenguer IV va permutar béns amb l´orde del Temple en un acte de concordia (935) (…)”. (88). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200)”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 111. “(…) Dins la segona meitat de la centuria anà creixent el poder dels Torroja, que comptaven amb la protecció dels vescomtes de Castellbò, i substituïen la senyoria del comte d´Urgell. Les lluites per la successió en el comtat, que no tenia descendencia per la línia masculina, entre els defensors d´Aurembiaix hi les pretendents al títol, els Cabrera / (Página 11) portaren 118


també intranquil.litat a la contrada de Solsona i la intromissió dels comtes de Foix.(…) Molts nobles que tenien els seu Castells a l´Alt Urgell, al Solsonès, al Berguedà i a l´Osona, com els Cervera, els Ribelles, els Puigverd, els Santafè, els Ponts, els Biosca, els Pujalt, els Gurb, els Alemany de Cervellò i els vescomtes de Cardona, els trobem a les terres de Ponent. Alguns eren frares militars del Temple o de l´Hospital, com alguns Cervera, algun Ribelles i Arnau de Torroja. Solsona restava sota dues jurisdiccions; la del prepòsit de la canònica i la del comte d´Urgell, representada pels Torroja (…)”. (89). ARROYO DURÁN, Fernando. “Gran guía de la España templaria”. www.aguilar.es Página 17. Ramón Berenguer IV trajo a los templarios a través del pacto con el Papado y los pisanos para la conquista de las Baleares. “(…) La compensación recibida por las órdenes militares fue sustanciosa, pues en 1140, por iniciativa de Ramón Berenguer IV, príncipe de Aragón y conde de Barcelona, y con el apoyo del Papa, se llegó al acuerdo de ceder a las órdenes dos tercios de la herencia real, siempre y cuando esa parte del reino estuviera bajo jurisdicción de Ramón Berenguer IV y sus sucesores. En caso de extinción de la dinastía, las órdenes recuperarían la herencia. Si a esto se suma que ya antes, el 29 de marzo de 1139, por medio de la bula Omne datum optimum el papa Inocencio II había sustraído al Temple de la autoridad episcopal, sometiendo a partir de entonces a la Orden únicamente a la autoridad pontificia, se comprenderá el poder que los templarios acumularon en apenas diez años (desde su aprobación canónica en 1129 hasta la bula papal de 1139). En aquellos momentos el Temple recibió muchas villas y castillos en España, por lo que su actividad militar creció a la par que su fama e influencia, sobre todo tras exitosas expediciones contra las plazas islámicas de Alfambra y Caspe. En 1144, por la bula Milites Templi, se concedió a los templarios el derecho a realizar colectas. Asimismo, por sus servicios obtuvieron más posesiones, llegando en Aragón casi a monopolizar el próspero comercio de la sal. De esta forma, a las generosas donaciones recibidas se sumó el producto de recursos financieros propios, lo que permitió a la Orden incrementar notablemente su patrimonio por medio de compraventas y permutas. Asimismo, llevaron a cabo puntuales transacciones, que pueden resultar incomprensibles desde un punto de vista puramente mercantil, pues en ocasiones entregaron ricas heredades agrícolas a cambio de yermos y abruptos enclaves sin aparente valor económico y estratégico, que, sin embargo, para los templarios tenían un gran significado en el orden místico. En la mayor parte de estos enclaves construyeron pequeños cenobios y ermitas que servían para cristianizar —o re-cristianizar, según el caso— lugares sagrados desde tiempos inmemoriales, a la par que constituían ideales retiros temporales o definitivos —así lo eran para templarios enfermos, 119


ancianos o lisiados de guerra— donde observar la faceta contemplativa y estrictamente monástica de la Orden; faceta que nunca perdió. En 1145 la bula Militia Dei autorizó a los templarios a tener sus propias iglesias, oratorios y camposantos, lo que impulsó definitivamente la conformación de un patrimonio templario de carácter eclesiástico y pecuniario, no sólo civil y militar como al principio. Al igual que en Aragón y Iavarra, también en el Reino de Castilla y León el Temple recibió cuantiosas propiedades, sobre todo de la mano del joven rey Alfonso VII, presente en la donación llevada a cabo por su tía Teresa de Portugal / (Página 18) en 1128. Cabe pensar que hubo en Castilla más donaciones que las que constan a la luz de los escasos —en comparación con otros territorios peninsulares— documentos conservados. Entre otros muchos indicios, dos a señalar en la misma génesis del establecimiento templario en territorios de la corona castellano-leonesa: en primer lugar, el templario Raimundo Bernardo, tras la donación en Portugal de 1128, acompañó a la comitiva real mientras atravesaba el reino castellano- leonés; en segundo término, tanto Alfonso VII como su hermana doña Sancha tuvieron una especial devoción por san Bernardo y su obra, como lo demuestran las muchas y rápidas fundaciones de la orden cisterciense en su reino, por lo que resulta impensable que no prestaran apoyo a una orden patrocinada por el abad de Claraval, el Temple, antes de la primera donación documentada (la de Villaseca, en la actual provincia de Soria, de 1146) (…)”. (90). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 82 y 83. La conquista de Menorca. “(…) Com a nota curiosa destacarem una convenença de Ramon Berenguer III per la qual dóna a Artau de Pallars Sobirà la ciutat de Tortosa el castell que pensa construir a Amposta, ciutat que aleshores (1101) pertanyien als musulmans i hi restarien encara mig segle, tot a canvi de fidelitat i serveis (296). En una línia semblant, Ramon Berenguer IV dóna al noble Deudat la tercera part de les àries d´Hispània amb la condició d´anar a cobrar-les, i li promet cinquanta cavalleries a la part de València. Deudat, al seu torn, promet que es farà home del comte quan les / (Página 83) hagi rebut (696). El mateix Ramon Berenguer IV dóna en feu la ciutat de Tortosa a Guillem de Montpeller, també molt abans de conquerir-la, el 1136 (718) (…)”. (91). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de

120


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 97. Compromiso de Génova en la conquista de Tortosa y Mallorca. “(…) Altres documents il.lustren aspectos notables de la política exterior dels comtes de Barcelona, (…) el comprimís de Gènova d´ajudar Ramon Berenguer IV en les campanyes que preparava contra Tortosa i Mallorca (854, 855); una carta de Pisa per allunyar el comte de Barcelona i príncep d´Aragó de l´aliança amb Gènova (856); el pacte d´ alianza entre Ramon Berenguer IV i Garcia VI de Iavarra (884), que desfeia / (Página 98) un acord anterior entre el comte-príncep i Alfons VII; el pacte d´ajuda mútua subscrit per Ramon Berenguer IV i Ferran II de Lleó (1050); una carta del jutge d´Arborea informant al comte de Barcelona de les gestions que ha fet a Pisa per convèncer els pisans d´ajudar-lo en la campanya que prepara contra Mallorca (1098), etc (…)”. (92). LÓPEZ BONET, Juan Francisco. “Para una Historia Fiscal de la Mallorca cristiana (siglos XIII-XIV)”. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM) 38/1, enero-junio de 2008 pp. 101-184. www.64-65-1-PB.pdf Página 104. Convenios comerciales de 1113 y 1146, ratificados por Jaime I. “(…) Constituyen la parte más destacada de esta población, alejada y aligerada de la presión vigilante de sus señores, los colectivos que habían participado en la conquista, que actúan como ente jurídico unitario en representación de la aportación -y de los pobladores- de ciudades y de poblaciones catalanas, aragonesas, del Rosellón y de la Occitania –especialmente de Marsella, de Montpeller y de @arbona-, junto con las comunidades de comerciantes genoveses (convenio de junio de 1230, actualizando el de 1146) y pisanos (confirmación en 1233 de la alianza de 1113 por la cual se les daba salvoconducto y exenciones aduaneras a Mallorca), que se encontraban ya establecidas en la ciudad desde el tiempo de los musulmanes, y sus cónsules quizás tuvieron, de entrada, un papel destacado en la ordenación y regimiento de la vida económica de la ciudad (…)”. (93). BARCELÓ, Miquel. “Expedicions militars i proyectes d´atac contra les illes orientals d´Al-Andalus (Al-Jazaír Al-Sharqiyya Al-Andalus) abans de la conquista catalana de 1229”. www.60005.pdf Página 105. “(…) El tractat de 1181 tenia una duració prevista de deu anys. El de 1188 millora molt les condicions de I'establiment comercial dels genovesos. És plausible pensar que fou una resposta a la diplomacia pisana que el 1185 habia aconseguit un tractat sustancialment identic al de Genova (81). Hom desconeix, tanmateix, la naturalesa de les mercaderies que entraven a Mayürqa aixi com les que en sortien. Igualment es desconeixen dades xifrades per el comerc pisa i sicilia. Hi ha notícies, pero, de que entre 1150 i 1160 els genovesos servien de connexió entre Sicília i Mayürqa i 121


Danya (82). I el famós viatge d'lbn Jubayr en un vaixell genovés, testimonietja per el 1185 I'existencia de contactes forca regulars entre tots aquests ports (83). Aquest comerc, fonamentat en pactes amb els makhzan(s) magrebis o de Danya o de Mayürqa, és un senyal inequívoc de debilitació de poder polític andalusí o magrebí que havien d'acceptar el creixent monopoli del comerc a la Mediterrania occidental per Genova i Pisa mentre Venecia controlava la part oriental (…)”. Página 105. Cita (81). “(…) El reprodueix A. Campaner a Bosquejo histórico de la dominación..., pags. 3 19-321 (…)”. Página 105. Cita (82). “(…) Un contracte fet a Genova el 7 de setembre de 1158 preveu que Maraxi, tal vegada musulma, comercii (tat Denia, then at Majorca if he (Maraxi) wishes and from Denia or Majorca to Sicily if it shall be his will and the greater part of his colleagues shall go thither)) (D. Abulafia, The Two Italies ..., pag. 229) (...)”. Página 105. Cita (83). “(…) Sobre aquest viatge i I'entrada al port de Ybisa es pot veure M. Barceló “Un text sobre Mayürqa i un altre sobre YBbisar... amb la biografia indispensable (…)”.BARCELÓ, Miquel. “Expedicions militars i proyectes d´atac contra les illes orientals d´Al-Andalus (Al-Jazaír Al-Sharqiyya Al-Andalus) abans de la conquista catalana de 1229”. www.60005.pdf Página 105. “(...) La darrera temptativa contra les llles Orientals, abans de la conquesta catalana, fou ordenada per Guillem II de Sicília I'any 1181 (88). Curiosament sembla tenir alguna connexió amb el tractat de pau signat per Guillem i la ciutat de Tünis pel qual es concedia als mercaders sicilians establiments a al-Mahdiyya i Zawila (89). Cal recordar que a les illes encara domina I'almoravit lshaq b. Muhammad i que els almohads, per tant, no considerarien I'expedició com inconvenient. L'exercit normand fou reunit entre els mesos de maig i juliol de 1181 i I'expedició naval es posa en moviment l'agost “per pigliare la Maiorica” (90). Constava de: “galee 184 sechi 45 per portare mille cavalieri, nave et altri legni 40 con molta vettovaglia et con molti saggitarij arcieri et balestrieri et con molti edificij et con moltitudine d'oro et d'argento et il predicto exercito conlo del Isola (sic) di Sto. Piero di Sardigna al'entrata di agosto, et fu fino presso a Maiorica; ma per il mare adirato et li venti contrari ritornd in Sardignia et alla'isola di San Piero, et quinvi funno rotte undice galere con altri legni. Di nuovo conlo et prese il camino contro 5 Maiorica et il vento et mare li impedí,et non potenno applicar a Miorica, et cosi detto exercito se ne ritornb in Sardigna. Di nuovo collo in Provenza tra Sanna et Vadim, et molte galere et nave quinde perirno et tutto lo exercito fu sbarattato et molti ne morinno” (91) (...)”. Página 105. Cita (88). “(...) Esmentada per L. Iicolau d'0lwer “Entre les dues conquistes... s, pag. 526; i “Mallorca, primer objectiu de I'expansió”, pag. 110), basat en M. Amari (Storia dei musulmani di Sicilia, Il Catania, 193B2, pags. 527- 529), i que sembla oblidada per altres historiadors. També I'esmentem F. Chalandon Histoire 122


de la domination normande en Italie et en Sicilie. I l . París, 1907, pdg. 328; i H. Wieruszowski ((The Iorman Kingdom of Sicily and the Crusadesr a A History of the Crusades, ed. per K. M. Setton, R. L. Wolf i H. W. Hazard. University of Pennsylvania Press, 11, 1962, pags. 3-42 ( i ara també a Politics and Culture in Medieval Spain and ltaly, Roma, 1971) (...)”. Página 105. Cita (89). “(...) Amb aquest tractat Guillem signa una alianca amb I'almohad Yüsuf; veure D. Abulafia, The Two Iralies ..., pag. 156 (...)”. Página 105. Cita (90). “(...) Gli Annali Pisani. .., pag. 72 (…)”. Página 105. Cita (91). “(...) Op. cit., pags. 72-73 (…)”. (94). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1381, 1382, 1383. Los hombres de Ramon Berenguer IV. La conquista de las Baleares. Documento 854. “(…) [1146].Convinença. El comte de Gènova es compromet a enviar un exèrcit en ajut de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, per a la conquesta / (Página 1382) de Tortosa i, després, de les Balears, amb la condició de rebre una tercera part del que conquereixin. (…) Sub nomine Sancte Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti. Ios ianuenes promitimus facere exercitum procomuni in primo reditu nostro post expedicionem imperatoris antequam Ianuam redeamus ut eamus primitus ad obsidedam et expugnandam Tortuosam deinde ad Baleares insulas, videlicet Mairoricam, Minoricam, Evizam, Fromenteram. Et de Ibero usque ad Almariam non obsidebimus aliquam urbem vel castrum cum aliqua gente sine licencia vel parabola comitis barchinonensis. Si autem evenerit quod per nosmetipsos accipiamus urbem vel castrum et ea retineremus infra terminos prenominatos, dabimus duas partes comiti, terciam vero nobis retinebimus, Et habebimus in exercitu machinas et cetera que in nostro arbitrio, scilicet consulatus comunis Ianue qui tunc fuerint, in his que tunc fuerint necesaria. Et in eodem exercitu apud Tortuosam deinde apud insulas supradictas, cum comite barchinonensi vel cum suis morabimur quandiu in exercitu fuerint, nisi iusto Dei impedimento remanserit aut consilio comitis supradicti et nostro; et salvabimus pro posse nostro comitem et suos et omnes res suas bona fide, tali conventione habita inter nos et comitem, quod civitatum atque locorum, cum eorum pertinenciis, quas velque cum comite ceperimus velipsi vel nobis sese reddiderint, duas partes comes omni tempore habeas, tercia nobis retenta quam, libere et sine omni / (Página 1383) gravamine, omni tempore retinebimus. Et non erimus in consilio neque in facto ut comes suas suas partes amitat; et faciemus iurare eos homines quibus partem nostram comitemus ut non sint in concilio vel in facto quod comes 123


suas duas partes animat. Et si quis voluerit eas sibi auferre, quod adiuvent eas sibi retinere et defendere bona fide, sine aliqua fraude. Et ecclesia nostra eandem partem habeas in spiritualibus quam civitas nostra habet in temporalibus. Et dum in exercitu erimus non faciemus pactum neque convenienciam aliquam de reddenda nobis aliqua civitate vel loco, vel de recipienda pecunia neque de ulla diminucione exercitus comitis sine parabola comitis si ibi fuerit aut suorum qui ibi aderint si comes defuerit. Et nullum portaticum neque pedaticum neque ribaticum danunt homines vestri in tota terra nostra velmari, ex his que pertinent ad comune Ianue. Et in omni terra nostra et mari quam habemus velin antea acquisierimus,salvi et securi erunt homines vestri districti cum rebus eorum,salvis nostris vetisis. In tota predicta conveniencia possit addi vel minui secundum quod consules qui in exercitu fuerint cum comite seu cum eius missis concordati fuerint. hec omnia observabimus bona fide, sine fraude nisi iusto Dei impedimento aut parabola comitis aut suorum certorum missorum (…)”. (95). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1383 y 1384. Los hombres de Ramon Berenguer IV. La conquista de las Baleares. Documento 855. “(…) [1146]. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, promet al comú de Gènova que s´unirà al seu exèrcit per conquerir Tortosa i les Balears i que els concedirà la tercera part del que conquereixin. (…)/ (Página 1384). Ad honorem Deiomnipotentis, Patris et Filii et Spiritus sancti. Ego Raimundus Berengarii, gracia Dei Barchinonensium comes ac princeps regni Aragonensis, tale pactum et convenciones vobiscum ianuenses facio quod in primo discessu vestro ab expedicionem imperatoris antequam Ianuam redeatis, ero cum exercitu meo proposse, bona fide sine fraude, primo in Tortosa, deinde ad insulas Baleares, siclicet Maioricam, Minoricam, Evisam, Fromenteram et dalia maritima,et deinde sicut ego concordavero ex hoc cum imperatore et sicut concordavero cum consilibus comunis ianue qui in illo exercitu fuerint. Et in exercitu morador cum ianuensibus qui in exercitu fuerint et moram ibi fecerint nisi iusto Dei impedimento remanserit aut consilio eorum et nostro. Et servato vos et res vestras bona fide secundum meum posse. Et habeatis libere et sine omni gravamine terciam partem civitatuum atque locorum cum eorum pertinenciis, quas vel que nos simul ceperimus aut mihi vel vobis sese reddiderint, duabus partibus mihi retentis. Et non ero in consilio neque in facto ego vel heres mei ut comune Ianue suam terciam partem amittat. Insuper faciam inurare eos homines quibus partem meam comitam et 124


similiter heredes mei faciant ut non sint in consilio neque in facto ut terciam partem amittant aliquo in tempore. Et si quis voluerit eam vobis auferre, quod adiuvent eam vobis defendere et retinere sine fraude et malo ingenio. Eandem vero partem quam civitas vestra habet in temporalibus, ecclesia vestra habeat in spiritualibus. Et in omnibus illis civitatibus quas ego acquisiero in quibus terciam / (Página 1385) partem non debetis habere, habeatis unam ecclesiam cum tanto honore et domibus unde quinque clerici possint honorifice vivere et haneatos unum fornum et unum balneum et unum alfundecham de melioribus et gardinum bonum. Et in omni terra mea quam habeo vel deincebs acquisiero, salvi et securi eritis vos et homines vestri districti cm rebus vestris. Iullum enim portaticum neque pedaticum neque ribatticum dabitis in terra mea vel mari a Rodano usque in occidentem. Et illud portaticum et pedaticum sive ribaticum non dabitis in terra mea vel mari ab illo die in antea quo vos eritis mecum pariter in onsidione alicuius civitatis aut illam pariter capiamus vel reddatur mihi et vobis aut singillatim vobis aut singillatim michi aut si iste galee qui modo sunt in ispania Tortuosam prendiderint. Et quandiu in exercitu insimul erimus non faciam pactum neque convenienciam aliquam de reddenda mihi aliqua civitate velloco in pri[... de ...] recipienda pecunia neque de aliqua diminucione ianuensis exercitus sine consilio ianuensium consulum qui in exercitu fuerint. Hoc pactum iurabit heres meus cui terra mea post mei remanebit quando consules comunis Ianue voluerint. Preterea ianuenses illi qui tenebunt partem illam recognoscent dominium comitis et suorum heredum sic tamen ut partem illam libere et sine gravamine aliquo possideant. Ita ut ianuenses illi iurent meis heredibus duas partes et mei heredes illis terciam partemsalvare et fideliter defendere bona fide. Et ille navalis exercitus ianuensium postquam in expedicionem movebuntur sit securus et salvus cum omnibus sibi pertinentibus in eundo et redeundo per totum meum honorem maris et terre ubi potenciam habeam et vendant et emant secure quocumque voluerint. Et quod ego aut ulla mea persona non offendam illos in aliquo set illos et sua bona fide salvabo et secundum posse meum defendam. In tota vero conveniencia suprascripta possit addi vel minui secundum quod michi et consulibus communis Ianue placuerit vel heredi meo per nos medipsos vel per heredes nostros. hec omnia observabo bona fide, sine omni fraude, nisi iusto Dei impedimento remanserit aut per parabolam consulatus comunis Ianue qui exercitu fuerint. Et si michi forte, quod absit, aliquod impedimentum evenerit ut ego venire non possem, predictum pactum et convencionem principes et comites et milites mei cum aliis meis hominibus compleant (...)”. (96). BARCELÓ Y CAMARYS, Francisco. “Historia de Menorca. Manuscrito inédito: 1837”. Revista de Menorca. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Año XVIII. Quinta Época. Tomo IX. Mahón. 125


1914. www.RevistadeMenorca1914.pdf Página 201. Año 1146. Llegada a Menorca por los Genoveses. “(…) Así quedaron los sarracenos en el pleno goce del mando de Menorca, hasta que en este año, los Genoveses a instancia del Sumo Pontífice Eugenio III, vinieron a esta Isla, y entrando en ella atajaron a los sarracenos con tanto furor, que les fue preciso escapar con abandono de todas sus riquezas (C). Ricos los / (Página 202) los Genoveses con los despojos de sus contrarios se los repartieron entre sí, como también esta Isla, que por serles sumamente agradable se domiciliaron en ella (…)”. Página 201. Cita (C). “(…) Carlos Sigonio en su Obra del Reyno de Italia. Libro 4.Página 698 (…)”. (97). BARCELÓ, Miquel. “Expedicions militars i proyectes d´atac contra les illes orientals d´Al-Andalus (Al-Jazaír Al-Sharqiyya Al-Andalus) abans de la conquista catalana de 1229”. www.60005.pdf Página 102 y 103. “(...) El 1146 es produeix la primers incursió genovesa contra les Illes, concretament Manürqa, i al-Mariya, descrita per Caffaro (48). L'expedició consta de 22 galeres i 6 gorabs “cum multis machinis lignaminis de castellis” i 100 cavallers, i un nombre no precisat d'homes a peu (49); va dirigida contra Manürqa “et alia loca usque in Almaria”. Hi ha un desembarcament al port de Fornells (portu Fornelio) des d'on saquegen l'illa “et capientes Sarracenos et raubam, devastando casales per IIIIº dies, al galeas redierunt”. Hi ha un intent d'atac al campament genoves, per part dels indígenes, que és refusat; “postea vero ad civitatem psius insule perrexerunt, et ceperunt, et eam destruxerunt, et peccaniam in galeis posuerunt” (50). A continuació es dirigeixen cap al port d'al-Mariya on troben molts vaixells amb carrega “et peccuniam inde extraxerunt et in galeis posuerunt”. Acampen prop de la ciutat i instalen les seves maquines (de guerra (“gatas et machinas et predeiras ibi facerunt”). Els indígenes, / (Página 103) esparvo rits, demanen pau y treva a canvi de 113.000 morabetins. Els genovesos accepten la treva, pero no la pau, a canvi del pagament. Els indígenes entreguen immediatament només 25.000 morabetins i donen hostatges per a garantir el pagament de la resta al cap de vuit dies. Després d'una serie d'episodis -fuita del sobira, elecció d'un de nou- resulta que, al cap dels vuit dies, els indígenes no paguen la quantitat promesa i els genovesos, “ira comoti, terra descenderunt et bella multa cum manganis et gatis ad civitatem dederunt”. Finalment, quan I'hivern comencava a entrar, tornen a Genova ctcum triumpho et magna pecunia capta (51). El text permet entendre que es tractava senzillament d'una operació de cors, d'una “guerra di corsa” relitzada per uns efectius navals i militars modestos quant al nombre pero ben armats. Molt probablement l'armament els hi donava, als genovesos, un aventatge inicial decisiu pel tipus droperaci6 que volien realitzar: un cop de ma i, si era possible, l'establiment d'un campament fortificat des d'on incursionar el territori enemic, tot comprovant la seva resistencia i capacitat de 126


redrecament. Els cavallers, amb lloriga i elm, eren la forca de xoc que els exercits andalusins no pogueren neutralitzar mai (52). Aquesta fructífera incursió de reconeixement, soviet poc compresa (53), sense preambuls retorics de Croada és immediatament seguida per una expedició de més abast: 63 galeres i un total 163 naus. El text de la narració oficial genovesa va encapcalat per una enumeració dels principals punts de la croada: “Patet fere uniuerso orbi, quoniam olim per multa tempora Christiani a Sarracenis Almarie longe lateque mari et terra multas regiones capiebantur, alli interficiebantur, et multi in carcere ponebantur et diuersis martiriis et penis cruciabuntur de quibus multi legem Dei, pro timore cruciatus, reliquebant et nomen diabolicum Machometi inuocabant” (54). Cal, segurament, connectar I'orientació explícita de Croada que s'atorga a aquesta expedició amb la proclamació, per dues vegades, de la Segona Croada per Eugeni III, el primer de desembre de 1145 i el primer de marc de 1146. Significativament, en el prefaci solemne es silencia la primera incursió, fruitosa tant del punt de vista del botí com de la informació sobre la capacitat política i militar de la societat d'alAndalus oriental. L'expedició es transforma en una llarga escocesa contra al-Mariya i Tartüsha. A la devastació i presa d'al-Mariya hi col.laboren Alfons VI1 i Ramon Berenguer IV. De creure el text genoves la participació de Ramon Berenguer fou forca migrada, 53 cavallers; i la d'Alfons era de 400 cavallers i 1 .000 infants (55). El text informa prolixament dels preparatius militars, de I'armament, de les fortificacions i dels diversos plantejaments i accions militars, l'estudi dels quals esta malhauradament per fer. Perd, tanmateix, les raons de la superioritat de la concepció i mitjans de la guerra feudal sobre els andalusins queden paleses, sobretot quan han deixat de contar amb la protecció dels exercits almoravids. Els indígenes s'entreguen, finalment, i compren les seves propies vides per la quantitat de 31.000 morabetins (56). Al-Mariya és reconquerida el 1157 pels almohads. L'atac contra Tartüsha es fa I'any 1148. Els genovesos s'atribueixen el protagonisme militar principal durant l'assalt a la ciutat. Es plausible que no sigui una crua invenció. La narració de l'escomesa contra al-Mariya del 1146 i la del 1147 palesen un cos expedicionari ben preparat i equipat, destre i molt mobil; coses totes que presuponen una gran experiencia militar en aquest tipus d'accions contra un enemic ja prou conegut. Malgrat les dificultats economiques (57) l'exercit de Ramon Berenguer continua en el setge fins al final. El repartiment del botí es va fer així segons els genovesos: “Hoc toto completo, lanuenses terciam et comes duas” (58). Pero de fet, sembla que Ramon Berenguer els va finalment comprar aquesta tercera part. Ramon Berenguer ocupa definitivament la ciutat. Tan Alfons com Ramon Berenguer havien ja adoptat la “solució dels Francs” per al problema dels territoris musulmans. I en el cas de Ramon Berenguer l'ocupació, en principi, era 127


poc coherent amb les possibilitats de poblament, d'organitzar una colonització catalana dels territoris. En aquests moments Tarraqüna és una ciutat buida, fantasmal; i arreu hi ha problemes de colonització, de portar gent als territoris buidats o on la societat indígena ha estat prou desballestada com per permetre la conclusió de tractats de capitulació, que no feien més que constatar aquesta insuficiencia colonitzadora (59). Io obstant aixo Ramon Berenguer emprendra la conquesta de la zona de Larida i la ciutat es rendeix el 24 d'octubre del 1149 (…)”. Página 102. Cita (48). “(...) Annali Genovesi di Caffaro e de' sooi continuatori. ed. L. T. Belgrano i C. lmperiale di Sant'Angelo, “Fonti per la Storia di Italia”. 1. 1890, pags. 33-35. Hi ha una publicació d'aquests fragments juntament amb els de l'expedicid contra al-Mariya i a Tartüsha feta per A. Ubieto Arteta (De captione Almerie et Tortuose, Valencia, 1973) (…)”. Página 102. Cita (49). “(...) Els infants són nomenats “bellator virs (op. cit, pag. 33) o senzillament “pedes” (op. cit., pag. 34) (…)”. Página 102. Cita (50). “(...) OP. cit., pag. 34 (…)”. Página 103. Cita (51). “(…) Op. cit., pdg. 35 (…)”. Página 103. Cita (52). “(…) Les mateixes descripcions de I'armament, forca precises, denoten I'alta valoració que en fa Caffaro. Les causes de la insuficiencia andalusina no han estat encara estudiades de forma sistematica perd el treball de A. Bazzana i P. Guichard (“Les tours de défense de la huerta de Valence au XIII sieclen a Mélanges de la Casa de Velazquez, XIV, 1978, pags. 73-1 05) enceta modelicament la qüestió (…)”. Página 103. Cita (53). “(…) Iormalment es confon amb la de 1147-1 148 fent-ne tot la mateixa; per exemple L. Iicolau d'Olwer ((Entre les dues conquistes ... s, pág. 521 (…)”. Página 103. Cita (54). “(…) Annali Genovesi di Caffaro ..., pag. 79 (...)”. Página 103. Cita (55). “(…) “..interim cum tanto navigio venit, quod duxit secum milites cum equitibus LIII” (op. cit., pag. 81 ); ((Imperator venit cum militibus quadringentis et pedibus mille)) com havia promes (op. cit., pags. 81-83) (…)”. Página 103. Cita (56). “(…) Op. cit, pag. 84. La xifra és només un poc superior a I'entregada com a primer pagament. 25.000, als genovesos I'any anterior. La Crónica Adefonsilmperatoris és poc informativa: fa esment dels enviats genovesos que qualifiquen a al-Mariya de ctmarinorum latronum sedemn, i fa referencia d'una improbable quantitat de 30.000 morabetins com a premi per la seva participació (ed. i est. de L. SAnchez Belda, Madrid, 1950, pags. 160-1 61. L'inacabat Carmen de eversione Almarie és no gens informatiu (ed. i trad. de L. SBnchez Belda, op. cit., pags. 163-206) (…)”. Página 103. Cita (57). “(…) “tunc milites Barchilonensis comitis exercitum et comitem cum viginti de militibus tantum, carentes dispendio, relinquerunt (Annali Genovesi. .., pág. 88). J. lglesies malgrat basar-se preferentment en la pintoresca narració dels Gesta Comitum Barcinonensis, es fa ressB d'aquestes dificultats economiques, per6 naturalment no pot conciliar, quant a I'exercit comtal, les xifres suggerides 128


pels Annali amb els 200.000 embarcats en 426 vaixells al port de Barcelona segons els Gesta (La conquesta de Tortosa, Barcelona, 1961, págs. 37 i 57). Cal dir que els costos foren pagats en diners de la catedral de Barcelona i dels grans senyors barcelonins (…)”. Página 103. Cita (58). “(…) Op. cit., pBg. 88. Aquesta diferencia en el repartiment de bens immobles -((et habeatis libere et sine omni gravamine terciam partem civitatum atque locorum cum eorum pertinenciis ... ))-, que significaven una possessió efectiva i un cert establiment dels genovesos, era compensada per una clBusula per la qual ((nullum enim portaticum neque pedaticum neque usaticum dabitis in tota terra mea vel mari a Rodano usque in Occidentem)) (P. de Bofarull CODOII IV. 1849, doc. CXLI, sense data, pags. 332-334) (…)”. Página 103. Cita (59). “(…) J. M. Font Rius, “La comarca de Tortosa a raíz de la conquista cristiana (1 148). Iotas sobre su fisonomia politico-social” a Cuadernos de Historia de España, XIX, 1 953, págs. 1 04- 1 28; J. M. Recasens, La ciutat de Tarragona, Il. Barcelona, 1966, pags. 51 -85; J. Iglésies, La reconquesta a les valls de /'Anoia i el Gai& Barcelona. 1963 (…)”. (98). BENASSAR BARCELÓ, Miguel. “La conquista de las Baleares por Jaume I. Reino de Mallorca”. Universitat per a majors. Universitat Jaume I. Castellón, mayo 2005. www.conquestamallorca.pdf Página 9. La conquista pisana de las Baleares. “(…) El segundo ataque cristiano a las Baleares se produjo en el año 1146, cuando los genoveses fueron contra Menorca y desembarcaron en el puerto de Fornells, realizando desde allí expediciones de castigo por toda la isla. Luego su flota continuó su ruta hacia Almería, para participar en una cruzada contra estas tierras del S.E. Peninsular. Al año siguiente, 1147, de nuevo los genoveses hicieron escala en Menorca y atacaron el puerto de Mahón aprovechando también la cruzada contra Almería; pero la única fuente que alude a este ataque a Mahón no es más explícita. Finalmente, hubo un intento, no bien conocido, de conquista de las Baleares por el rey Alfonso II de Aragón el año 1178, pero escasean los datos (Zurita, Anales de la Corona de Aragón) (…)”. (99). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1379. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Conquista de las Baleares. Documento 852. “(…) 1146, agost, 3. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna a Guillem Ramon, senescal, la senyoria de les ciutats de Tortosa i Mallorca, el domini de la tercera part d´aquestes, així com el castell de Peñíscola, 129


Menorca i Eivissa. (…) Omnibus sit notum quoniam ego Raimundus, comes Barchinonensis atque Aragonensium princeps, dono tibi fideli meo Guilelmo Raimundo, dapifero, urbem Tortosam, ut tu teneas ipsam çudam et habeas senioraticumde ipsa civitate et de ipsa villa et de terminis eius; et habeas terciam partem in dominio de omnibus eximentis eiusdem civitatis acville omniumque terrarum sibi / (Página 1380) pertinencium. Dono etiam tibi castrum de Peniscola cum omnibus suis terminis et pertinenciis. Dono etiam tibi civitatem nomine Maioricam et omnes terras sibi pertinentes cum senioratico et cum tercia parte omnium que inde exierint in dominio, tam de Mari quam de terra. Et dono etiam tibi Minoricam et Evizam similiter cum terris et pertinenciis euarum. Tali modo ut habeas hec omnia prome ad servicium et fidelitatem meam et successorum meorum per omnia tempora, tu et omnis generacio tua. Si quis vero presentem donacionem disrumpere temptaverit, nichil prodiciat, set in duplo componat. Et postmodum hec donacio firma permaneat omni tempore. Quod est actum III nonas augusti, anno X regni Leovici regis iunioris. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Loco. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Guillelmi de Castel Vel. Sig+num Otonis. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit (...)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 82 y 83. La conquista de Menorca. “(…) I al cap de deu anys, ja més a prop de la conquesta de Tortosa, però no pas de Mallorca, Peníscola, Menorca i Eivissa, que farien molt després els seus successors, donava la senyoria d´aquestes illes, fortalesa i ciutat a Guillem Ramon, dapifer (852). Al comte Ermengol VI d´Urgell li donava, també abans de la conquesta, la ciutat de Lleida (866, 867). En tot cas, es tracta de convinences amb donacions de gran significació política (…)”. (100). CARBONELL BEVIÁ, Lola. “Ramón Berenguer III: origen del culto a santa Ágata en Menorca. Linajes históricos en la hueste del conde de Barcelona “El Grande” (1097-1131)”. Página 10. “(…) 8. La influencia siciliana en el culto a santa Águeda: el linaje de Paternó. Se tiene constancia documental del linaje de Paternó desde el gobierno del conde de Barcelona, Ramón Berenguer I, en el año 1058. Paternò perteneció al estamento eclesiástico, desempeñando el cargo de obispo de Tortosa. Estuvo presente en el acto de dotación de la catedral de Barcelona, celebrado el 18 de noviembre de dicho año, por el cual fue confirmada la inclusión y pertenencia de la Iglesia de las Baleares, en el obispado de Barcelona (78). Hubo otro miembro del linaje Paternò, 130


llamado Jaime Paternò que estaba enterrado en el antiguo convento ibicenco, de “San Hilario”, en el siglo XVIII, cuando lo visitó el príncipe siciliano, Ignacio II Paternò Castello de Biscari (79). Roberto Paternò vivió en Menorca en el siglo XII, como religioso-guardián, tras abandonar las armas, y le fue impuesta la tarea de enseñar la religión y el arte de la guerra, a los neófitos de los “Cuerpos de Luz”, o de “Iluminación” (80). El “Liber Maiolichinus” describió la veneracion de la advocación de “Santa Ágata”, con luces y candelas, como patrona de la luz. El texto también hace referencia al piadoso infante “Simeón”, que precisamente fue santificado, y sus palabras estudiadas y referidas por los templarios, hasta el punto que se hicieron eco de ellas en el tímpano del pórtico de la “Luz”, de la catedral de Ciutadella, de Menorca (81). Por tanto, el inicio del culto a esta santa siciliana en Menorca, fue llevado a cabo durante el mandato del conde de Barcelona, Ramón Berenguer III “El Grande”, a través de las campañas de conquista de las Baleares. El culto a “Santa Ágata” y la referencia a san Simeón, es un indicio de la religiosidad pretemplaria o templaria en sus origenes en Hispania y en las Baleares (…)”. Página 11. “(…) 8.3. El culto a santa Ágata en la capilla del castillo, ubicado en el monte del antiguo término de Mercadal. El castillo situado “en la región de Fornells, en las montañas de Menorca”, fue conocido todavía en el siglo XVIII, por el castillo de “Eumenle”, que había heredado un noble llamado “Gotador”, que era hermano de un baron de Palma de Mallorca (91), de nombre Gancia de Xerima. El castillo de “Santa Ágata”, más que probablemente fuese la residencia y sede de los primeros componentes de la primitiva organización fundada por el conde de Barcelona, Ramón Berenguer III “El Grande”, bajo la denominación de “Sociedad de Santa Ágata”, y en la que se rendía culto a la santa sicialiana. Posteriormente, el castillo pasó a manos sarracenas, hasta que fue entregado al rey Jaime I “El Conquistador”, en el año 1231, cuando conquistó la isla de Menorca. La advocación de santa Ágata perteneció al culto templario, siendo instituida por san Bernardo de Claravall, por lo tanto, el culto a santa Ágata fue llevado a las Baleares por los italianos de Pisa y de Catania, e introducido institucionalmente en las Baleares por el conde de Barcelona, Ramón Berenguer III, quién era ferviente devoto de la santa italiana, hasta el punto que en su casa condal de Barcelona existió una capilla dedicada a santa Ágata. Igualmente su tataranieto el rey de Aragón y Mallorca, Jaime I, también -como templario que fue-, continuó siendo ferviente creyente de santa Ágata. Ahora bien, aún queda una incógnita por resolver. ¿Quién fue Garbino, obispo de Menorca, que en el año 1135, firmó en la ciudad pisana de Amalfi, un documento notarial, junto al arzobispo de Palermo; y al obispo de Scala? El obispo de Menorca, Garbino o Gabino, vivió al final del gobierno de Ramón Berenguer III, y principios del periodo del conde de Barcelona, Ramón 131


Berenguer IV (…)”. BARCELÓ Y CAMARYS, Francisco. “Historia de Menorca.Manuscrito inédito: 1837”. Revista de Menorca. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Año XVIII. Quinta Época. Tomo IX. Mahón. 1914. www.RevistadeMenorca1914.pdf Página 202. Año 1232. Iglesia de Santa Ágada. “(…) Mezcladas así estas dos naciones, Genovesa y Mora, en Menorca, no obstante, cada una obraba libremente, tanto en cuanto al culto religioso, como en usos y prácticas civiles. Los cristianos además de tener ya en esta Isla algunas Iglesias donde se reunían para ofrecer sus oraciones a Dios, su fervoroso celo erigió otro santuario a la cumbre del monte de segunda magnitud en esta Isla, fabricando una / (Página 203) ermita o capilla rural dedicada a Santa Agueda, entonces llamada Santa Aguada o San Hagáis (A). Más como en esta época empezaron ya los Moros a desplegar su rabiosa aversión contra los cristianos de esta Isla, tuvieron estos que sufrir sus cotidianas injusticias y desprecios. Entre sus muchas tropelías, que cometieron fue una la de apoderarse intrusamente del Monte de Santa Águeda, el que además de haberse fortificado con murallas y castillos, fabricaron en él un hermoso Palacio de recreo con sus jardines y paseos, transformando el lugar de un sagrado santuario, en una fortaleza inexpugnable para asilo de sus ideas profanas (…)”. Página 202. Cita (A). “(…) Zurita. Anales de Aragón. Libro 3º. Capítulo 14 (…)”. (101). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1386. Los hombres de Ramon Berenguer IV: los Pisanos, en la conquista de las Baleares. Documento 856. “(…) [Després de 1146]. Carta. Els cònsols de Pisa escriuen a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, demanant-li que els ajudi a retenir allò que van obtenir amb l´ajut del seu pare i pregant-li que no ajudi els genovesos a conquerir Mallorca i Eivissa. (…) Raimundo, Dei gratia prudentísimo et honorabili comiti Barcinonie, principi et marchioni Aragone, consules Pise cum dilectione salutem. Scripsimus vobis iam multotiens qualiter in amicitias fuimus cum patre vestro bone memorie et quam nobis karissima fuit dum ipse viveret quomodo vel qualiter vestram volumus et desideramus honorifice retinere. In quibus sciatis nos equidem firmiter existere nec umquam cessare ac discedere velle.Ideo rogamus vos obnixe ut quicquid honoris pater vester inclitus egregie memorie, civitati nostre iuvit acquirere, ita iuvetis nos id ipsum retinere quod inde non possimus pati aliquam capitis diminutionem. Patet evidenter vestre quidem 132


sagacie valentiam a vestro patre retentam fuisse, nun autem a saracenis possessam quam, si quis extraenus vellet opprimere, vestra ut credimus non pateretur nobilitas. Item ut noscitis vestro cum patre nos Maioricam / (Página 1387) cepimus que licet a sarracenis incolitur sub vestri tamen nostrique tutela remansit que si quam sub nostri solatio pateretur iniuriam, non illorum quidem set nostrorum esset infamia. Unde si ianuenses uti didicimus prefate civitati vel Evise atque Maiorice quicquam iniurie inferre temptaverint, ut vestra nobilitas in hoc sibi nec faveat, sed in quibus prevalet obsistere studeat rogamus per nimium. Ios quidem eisdem litteris frequenter ac proprio ore illud idem iam proibuimus quod sine nostrorum eorumque sanguinis effusione nequaquam fieri potest. De iniuria quam vestris a nostris quidem dixistis illatam respondimus vobis sufficienter. Unde iterato scribimus exellentie vestre ut in veritate sciatis nos quicquid potuimus inde recuperasse.Illi quidem qui rediere testati sunt se cum iustitia et pro illata sibi iniuria id quod fecerant fecisse. Tamen quodcumque potuimus, ut dictum est, fecimus cum magno amore. Mittie igitur quando vobis placet pro eo quod inde iam recuperatum est. Redeuntibus enim aliis qui noxe interfuere parati erimus eos decenter recipere et ab eis omnia i integrum que iniuste acta sunt viriliter extorquere et patientibus nutu vestro nichilominus reddere amore karissimo (...)”. (102). BENASSAR BARCELÓ, Miguel. “La conquista de las Baleares por Jaume I. Reino de Mallorca”. Universitat per a majors. Universitat Jaume I. Castellón, mayo 2005. www.conquestamallorca.pdf Página 9. La conquista de las Baleares. “(…) Al año siguiente, 1147, de nuevo los genoveses hicieron escala en Menorca y atacaron el puerto de Mahón aprovechando también la cruzada contra Almería; pero la única fuente que alude a este ataque a Mahón no es más explícita. Finalmente, hubo un intento, no bien conocido, de conquista de las Baleares por el rey Alfonso II de Aragón el año 1178, pero escasean los datos (Zurita, Anales de la Corona de Aragón) (…)”.CHEJNE, Anwar, G. “Historia de España musulmana”. Madrid. Ediciones Cátedra.1980. Página 81. Los almohades (hacia 1121-1269): Abd al-Mu´mim (1130-1163). “(…) A Abd alMu´mim no podía serle indiferente al-Andalus, sobre todo en vista de sus alianzas con poderes externos ocupados en una acérrima cruzada contra los musulmanes de Tortosa (1148) y Lérida (1149), dos de las principales ciudades del norte, habían sido ganadas por los cristianos junto con el resto de las ciudades y fortalezas de la Marca superior, e incluso Almería en el sur, cayó en 1147 ante las fuerzas de Castilla, Génova y Pisa; y otras potencias cristianas. El papado estaba animando a los gobernantes cristianos a purgar el territorio infiel, y además, la situación interna de al-Andalus se estaba deteriorando rápidamente (…). Le sucedió Ibn Mardanish, que se alió con el gobernante cristiano de Barcelona y 133


Castilla, y firmó tratados con los mercaderes de Génova y Pisa, autorizándoles a usar los puertos de Valencia y Denia (…)”. (103). MOLL MERCADAL, B. y SÁNCHEZ NAVARRO, J. “Investigacions al voltant de l´escavació del solar de Correus de Ciutadella”. “Antecedents històrics de la ciutat”. Cercle Artistic. Ciudadela de Menorca. Publicacions des Born. 2000. Página 17. Conquista genovesa en 1147. “(…) La madina de Manúrqa. La primera menció coneguda d´una ciutat a Menorca en temps islàmics es troba en una font cristiana, l´anomenada Crònica de Cffaro, que relata l´atac d´una flota genovesa l´any 1147 contra Minorica, en el curs del qual la civitas de l´illa fou presa, saquejada i destruïda (Caffaro, 1973:17) (…)”. (104). BARCELÓ Y CAMARYS, Francisco. “Historia de Menorca. Manuscrito inédito: 1837”. Revista de Menorca. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Año XVIII. Quinta Época. Tomo IX. Mahón. 1914. www.RevistadeMenorca1914.pdf Página 202. Año 1147. Cesión de Menorca a favor de los Moros. “(…) cebados siempre los Moros de las grandes conveniencias que les había dado la Isla de Menorca, vinieron otra vez a ella para apoderarse de su dominio, más hallándola bien poblada de genoveses no pudieron salir con su intento. Después de varias tentativas de los Moros, que salieron todas infructuosas y con bastante pérdida de los suyos, estas dos @aciones llegaron a pactos, en cuya virtud fue concedido a estos últimos el poderse domiciliar en Menorca bajo la observancia de ciertos capítulos (A) (…)”. Página 202. Cita (A). “(…) Hermilly en su Historia de Mallorca. Parte 1ª.Página 41 (…)”. (105). MATAS, Jaume & GALOFRE, Jordi. “Historia de Catalunya”. Barcelona, Ediciones Primera Plana.1992. Página 39. Los hombres de Ramón Berenguer IV en la conquista de Tortosa. Fuente: IGLESIES, Josep. “La conquista de Tortosa”. “(…) El 29 de junio de 1148, festividad de San pedro y San Pablo, es el día escogido para embarcar (…). Además de los genoveses, subieron a las naves las fuerzas reunidas en el sur de Francia, con muchos caballeros normandos e ingleses aventureros, capitaneados por Guillermo de Montpellier, Bertrán de Tolosa, el abad de le Grasse y Ermengarda de @arbona. Una escuadra de guerreros de Pisa y otra de Lorena, con el abad Esteban de Montflaó. Había también gente de Aragón pero poca y, finalmente el mayor contingente aportado por la ciudad de Barcelona, los nobles y los pueblos catalanes [...] (…) El conde Ramón Berenguer levantó sus tiendas en el montículo llamado entonces Banyera, al lado de las de barón Guillermo de Montpellier, la del obispo de Barcelona Guillem de Torroja y las de la flor y nata de la nobleza catalana que acompañaba a su señor (...)”. (106). BARCELÓ, Miquel. “Expedicions militars i proyectes d´atac contra les illes orientals d´Al-Andalus (Al-Jazaír Al-Sharqiyya Al-Andalus) abans 134


de la conquista catalana de 1229”. www.60005.pdf Página 102 y 103. “(…) @ormalment es confon amb la de 1147-1148 fent-ne tot la mateixa; per exemple L. @icolau d'Olwer ((Entre les dues conquistes... s, pág. 521 (…)”. Página 103. Cita (54). “(…) Annali Genovesi di Caffaro..., pag. 79 (...)”. Página 103. Cita (55). “(…) “..interim cum tanto navigio venit, quod duxit secum milites cum equitibus LIII” (op. cit., pag. 81 ); ((Imperator venit cum militibus quadringentis et pedibus mille)) com havia promes (op. cit., pags. 81-83) (…)”. Página 103. Cita (56). “(…) Op. cit, pag. 84. La xifra és només un poc superior a I'entregada com a primer pagament. 25.000, als genovesos I'any anterior. La Crónica Adefonsi imperatoris és poc informativa: fa esment dels enviats genovesos que qualifiquen a alMariya de ctmarinorum latronum sedemn, i fa referencia d'una improbable quantitat de 30.000 morabetins com a premi per la seva participació (ed. i est. de L. SAnchez Belda, Madrid, 1950, pags. 160-1 61. L'inacabat Carmen de eversione Almarie és no gens informatiu (ed. i trad. de L. SBnchez Belda, op. cit., pags. 163-206) (…)”. Página 103. Cita (57). “(…) “tunc milites Barchilonensis comitis exercitum et comitem cum viginti de militibus tantum, carentes dispendio, relinquerunt (Annali Genovesi. .., pág. 88). J. lglesies malgrat basar-se preferentment en la pintoresca narració dels Gesta Comitum Barcinonensis, es fa ressB d'aquestes dificultats economiques, peró naturalment no pot conciliar, quant a I'exercit comtal, les xifres suggerides pels Annali amb els 200.000 embarcats en 426 vaixells al port de Barcelona segons els Gesta (La conquesta de Tortosa, Barcelona, 1961, págs. 37 i 57). Cal dir que els costos foren pagats en diners de la catedral de Barcelona i dels grans senyors barcelonins (…)”. Página 103. Cita (58). “(…) Op. cit., pg. 88. Aquesta diferencia en el repartiment de bens immobles -((et habeatis libere et sine omni gravamine terciam partem civitatum atque locorum cum eorum pertinenciis...))-, que significaven una possessió efectiva i un cert establiment dels genovesos, era compensada per una cláusula per la qual ((nullum enim portaticum neque pedaticum neque usaticum dabitis in tota terra mea vel mari a Rodano usque in Occidentem)) (P. de Bofarull CODOII IV. 1849, doc. CXLI, sense data, pags. 332-334) (…)”. Página 103. Cita (59). “(…) J. M. Font Rius, “La comarca de Tortosa a raíz de la conquista cristiana (1 148). Iotas sobre su fisonomia politico-social” a Cuadernos de Historia de España, XIX, 1 953, págs. 1 04- 1 28; J. M. Recasens, La ciutat de Tarragona, Il. Barcelona, 1966, pags. 51 -85; J. Iglésies, La reconquesta a les valls de /'Anoia i el Gai& Barcelona. 1963 (…)”. (107). ROSSELLÓ BORDOY, Guillem. “El recuerdo de la Antigüedad Clásica en el Repartiment de Mallorca”. Mayurqa (2003), 29: 225-243. www.RosellóBordoyRepartimentMenorca.pdf Página 232. Ramón Berenguer IV. “(…) Un caso muy concreto lo tenemos en el topónimo 135


MOITAGUT AZAGARITH (407/4/071), propiedad situada en el distrito de Y^y^naw o Sineu, que formó parte de las propiedades de los musulmanes leridanos que hacia 1149 se desplazaron desde Lérida a Mallorca gracias a un convenio entre Ibn Hilål, caudillo del castillo de Lârida i el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV. Entre las villas y castillos que los leridanos entregaron al poder cristiano aparece un Monte accuto que, sin lugar a dudas al establecerse en la isla fue resucitado y transferido a la Isla en recuerdo del lugar originario perdido ante la fuerza de las armas (1) (…)”. Página 232. Cita (1). “(…) POVEDA, A.: «Algunes hipòtesis sobre l’economia agrària del juz’ de Jijnû-Bytra a Mayûrqa, segons la toponímia àrab i bereber», Estudi General 5-6, Girona. 1985-1986, pàgs. 265-273 (…)”. (108). CAMPANER Y FUERTES, Álvaro. “Iumismática Balear: El hallazgo de monedas árabes en Binisaid. Cronología árabe balear. Fragmento mayor de un artículo inserto en el Almanaque Balear para 1878”. Revista de Menorca: Colección de Materiales y Noticias sobre Historia, Literatura, Ciencias, Artes. (Tercera Época) Año II. Mahón. 1899. www.RevistadeMenorca1899-copia.pdf Página 98. Monedas de la conquista pisana. “(…) A últimos de Enero de 1875 dispuso el Sr. D.Juan Pons y Soler, vecino de Mahón, que se deshiciesen varias de esas paredes o antigots existentes en su predio Binisaid, del término municipal de Ferrerias. Encontráronse ante todo restos de un hogar con cenizas de leña; una piedra de moler, en forma de barquilla, muy común en aquella isla; fragmentos de tejas y cacharros; una hebilla de bronce; algunos utensilios o trozos de ellos, de hueso; y finalmente, en los cimientos del último, una tinajuela de barro groseramente tapada con argamasa, la que, rota de arrriba a bajo, en dos pedazos casi iguales, descubrió gran número de monedas árabes de vellón o plata baja, en su mayor parte. Recogiólas todas el Sr. Pons y Soler, y, a su venida a esta isla, se sirvió facilitármelas para que procurara su clasificación. El número de piezas halladas pasa poco de dos mil doscientas, entre las cuales sólo se encuentran cuatro labradas en / (Página 99) países cristianos, a saber: tres ejemplares del dinero Melgoriense (o de Melgil) que lleva leyendas casi ininteligibles, y uno de los emitidos por Sancho Ramírez de Aragón (1063 a 1094 de Cristo). Todas las restantes son islamitas y presentan, cronológica y topográficamente analizadas, la clasificación siguiente (…)”. (109). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1379. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Conquista de las 136


Baleares. Documento 852. “(…) 1146, agost, 3. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna a Guillem Ramon, senescal, la senyoria de les ciutats de Tortosa i Mallorca, el domini de la tercera part d´aquestes, així com el castell de Peñíscola, Menorca i Eivissa. (…) Omnibus sit notum quoniam ego Raimundus, comes Barchinonensis atque Aragonensium princeps, dono tibi fideli meo Guilelmo Raimundo, dapifero, urbem Tortosam, ut tu teneas ipsam çudam et habeas senioraticumde ipsa civitate et de ipsa villa et de terminis eius; et habeas terciam partem in dominio de omnibus eximentis eiusdem civitatis acville omniumque terrarum sibi / (Página 1380) pertinencium. Dono etiam tibi castrum de Peniscola cum omnibus suis terminis et pertinenciis. Dono etiam tibi civitatem nomine Maioricam et omnes terras sibi pertinentes cum senioratico et cum tercia parte omnium que inde exierint in dominio, tam de Mari quam de terra. Et dono etiam tibi Minoricam et Evizam similiter cum terris et pertinenciis euarum. Tali modo ut habeas hec omnia prome ad servicium et fidelitatem meam et successorum meorum per omnia tempora, tu et omnis generacio tua. Si quis vero presentem donacionem disrumpere temptaverit, nichil prodiciat, set in duplo componat. Et postmodum hec donacio firma permaneat omni tempore. Quod est actum III nonas augusti, anno X regni Leovici regis iunioris. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Loco. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Guillelmi de Castel Vel. Sig+num Otonis. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit (...)”. (110). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1139 y 1140. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 684. “(…) 1135, gener, 19. Definició. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, reconeix que el monestir de Sant Joan de les Abadesses està sota la protecció de la Santa Seu i declara que no s´empararà dels béns del monestir. (…) / (Página 1140) Anno Incarnationis Dominice MCXXXVII. Ego Raimundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinonensium, Bisildunensium, Ceritaniensium et marchio, recognoscens ecclesiam Sancti Iohannis Rivipollensis iuris esse Beati Petri et iuxta privilegia romanorum Pontificum in ordine chanonicali in perpetuum collocatam (…). Digne memorie pater meus Raimundus Berengarii eamdem iusticiam clericis qui expulsi fuerant observaverit quam Paschalis episcopus literis et indicio ratam iudicaverit (…) necpresenti abbati Petro (…) Ad noticiam presentium et futurorum volo perveniat quod feci consenso et voluntate 137


archiepiscopi Ollegarii et ordinatione presulum vicinorum Raimundi Ausonensis et Berengarii Gerundensis, (…) Udalgarius, Elennenssis episcopi. Poncii, Elenensis arhidiaconi.+ Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus. Gaucefredi, dechanus. + Berengarius, Dei gratia Gerundensis ecclesie episcopus. Berengarius, Gerundensis archidiaconus. Gaucefredus, Bisullunensis archilevita. / (Página 1141) Signum+ Raimundi comes. Sig+num Reamballi. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Berengarii de Lerc. Sig+num Raimundi de Torreies. Sig+num Dalmacii de Petra Taiata. Sig+num Raimundi Bernardi de Guardia, Sig+num Geraldi Ugonis. Sig+num Arnalli de Lerc. Sig+num Petri de Cervera. Sig+num Guillelmi Raimundi de Malan. Sig+num Gaucerandi de Sales. Sig+num Bernardi Iohannis. Guielmus presbiter, qui hoc scripsit (…)”. (111). PONS I GURI, Josep M. & PALOU I MIQUEL, Hug. “Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles XXV)”. Diplomataris Nº 28. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. Página 58 y 59. Ramón Berenguer IV. Documento 23. “(…) 1136/1137 abril, 3. [Castelló dén Bas]. Confirmació de l´adscripció de la canònica de Santa Maria de Besalú a l´església de Sant Ruf d´Avinyó, atorgada pel comte Ramon Berenguer IV, amb ratificació de les seves franqueses. Intercalació posterior de signaturas confirmatòries d´Alfons II, rei d´Aragó, amb el notari reial. Cartoral, fol.19r. (…) Anno Dominice Incarnationis MCXXXVII. Ego, Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinonensis ac Bisuldunensis, / (Página 59) Ceritanie et marchionis, consilio et voluntate domini Berengarii Dalmacii Geruindensis episcopi, trado et dono ecclesiam Sancte Marie Bisulduni ecclesie Sancti Ruffi et dompno Guillermo abbati omnibus successoriibus eius (...). Iterum, consilio prefati episcopi, laudo et concedo ecclesie beate Marie de Bisulduno libertatem quam dederunt ei Miro Gerundensis episcopus et Benedictus et Gregorius atque Paschalis romani pontifices, et Bernardus inclitus et Guillermus qtque Bernardus Guillermi comites Bisulduni (...). Acta est sciptura donationis III nonas aprilis, anno XXVIII regni regis Ludovici. S+ Raymundi, comes. Berengarius, Dei gratia Gerundensis ecclesie episcopus (senyal). Signum (senyal) (Iomograma) Ildefonsus, regis Aragonum,comitis Barchinone et marchio Provincie. Signum (senyal) Iohannis de Barchi, domini regis notarii. Raymundus, qui hoc scripsi (...)”.PONS I GURI, Josep M. & PALOU I MIQUEL, Hug. “Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV)”. Diplomataris Nº 28. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. Página 59 y 60. Ramón Berenguer IV. Documento 24. “(…) 1136/1137 maig 31. Immunitats, llibertat i

138


protecció atorgades pelcomte Ramon Berenguer IV a la canònica de Santa Maria de Besalù. / (Página 60) Cartoral, fol. 19v. Iotum sit omnibus scire volentibus quia ego, Raymundus Berengarii, Dei gratia Barchinonensis atque Bisuldunensis, Ciritaniensis comes et marchio, ecclesiam Sancte Marie sitam infra menia Bisulduni, romanorum pontificum et Bisuldunensium consulum auctoritate, liberam inveni, clericorum vel laiciorum (...). Actum est hoc anno Dominice Incarnationis millesimo CXXXVII, Xxmo. VII anno regni regis Lodovici, II kalendas iunii, luna VII. S+ Raymundi, comes. Sig+num Guilelmi de Podio Alto. Sig+num Guillelmi de Castellvell. Petri Bertrani. Sig+num Bernardi de Belloch. Sig+num Raymundi Raimurdi (sic). Sig+num Perelle. Sig+num Raymundi, sacerdotis et sacriste ipsius ecclesie Sancte Marie Bisulduni, qui hoc scripsit (...)”. (112). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1322. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 814. “(…) 1143, maig, 28. Sant Cugat del Vallès. Sentència. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i la seva cúria dirimeixen les qüestions entre Guillem IV de Castellvell i Ponç Pere de Banyeres. (…) He sunt querimonie quas fecit Guilelmus de Castro Vetulo super Poncio Petri de Baneres ante domnum Raimundum, comitem Barchinonensem, et curiam suam apud Sanctum Cucuphatem existentem. Primum, conquestus est predictus Guilelmus quod pater ipsius suus et modo fecerat soliditatem alteri contra suam voluntatem. Ad hec respondit Poncius se non fecisse nec patrem suum scire fecisse. Super hoc, in presentia comitis, iudices ab ipso electi, videlicet Raimundus, Ausonensis episcopus, et Berengarius, Girundensis archidiachonus, et Bernardus ostolensis et petrus Berengarii et comes Impurinensis et Willelmus Raimundi, dapifer, ac Bernardus Guilelmi de Luciano et Bernardus Raimundi de Barchinona et raimundus de Pug Alt et Odo, senescalc, et Bernardus de Bellog et Raimundus de Torroga iudicaverunt quod, si Guilelmus quod affirmabat scripsit aut testibus probare potuerit, Poncius hoc sibi attendat; sit autem, ipse Poncius expiet se de oc, sacramento plano, propia manu, et postea faciat ei servicium et convenienciam secundum tenorem et valorem honoris quem tenet per ipsum. Item conquestus est Guilelmus quod ipse Poncius auferebat ei suum honorem quem pater suus sibi in testamento dimiserat, videlicet cavalleriam Sancte Margarite cum sexta parte placitorum Castri Vetuli. Ad quod respondit Poncius hunc honorem partim se habuisse per pignus 139


partim per donum ab avunculo suo Dorcha, cuius erat per possessionem et hereditatem et acquisitionem, et postea ipse Guilelmus dederat ei totum quando fuit homo eius, sicut ipse Poncius illum habebat et tenebat / (Página 1323) videlicet et iudicio Guillelmi, patris Guillelmi, et testamento avunculi sui Bonefilii Guillelmi, iudicaverunt predicti iudices quia Dorcha, (...)”. TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2528. Linaje de Ramón Berenguer IV. Los hombres de Ramón Berenguer IV. Documento I. “(…) 1143, 27 de novembre. Al Concili de Girona. Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, concedeix a l´orde del Temple els castells de Montsó, Montgai, Chalamera, Barberà i Remolins,l´honor de Llop Sànchez de Belchite i tot el que pugui haver-hi dins el castell de Corbins quan sigui conquerit. Cedeix igualment als templers la desena part de tots els drets, censos i usos que rep i la desena part de totes les terres que en el futur adquireixi, la cinquena part de les terres que siguin conquerides als sarraïns, llevat dels delmes ja donats a l´Església, i la cinquena part dels beneficis de les cavalcades contra els moros. Elcomte eximeix els templers de les lleudes, usos i peatges. Es compromet a no concloure mai un tractat de pau amb els sarraïns sese lácord previ dels templers. Els dóna a més a més 1.000 sous de renda sobre Osca i 1.000 sous sobre Saragossa. La donación és feta a lesmans dels frares Evrard des barres, comanador de l´orde per França, Pere de Rovira, mestre a Provença i a Hispania, Eudes de Sant Omer, Hug de Bessan, Pere d´Arzac, Berenguer de Gunyoles i Arnau de Sornià. (…) / (Página 2529) (Creu) Divine inspiraciones gracia et pietatis racio monet filios ecclesie summa intencione providere salutis animarum ac libertati chatolice ecclesie. Ea propter ego Raimundus Berengarius, comes Barchinonensis et Dei gracia regni dominador Aragonensis virture Spiritus sancti comutus in celestes milicie potentia ad defensione occidentales Ecclesiam que est in Hispaniis, ad deprimendam sancte Christianitatis fidem et religiones, ad exemplum milicie Templi Salamonis in Jherusalem, que orientalem defendit Ecclesiam in subjectione et obediencia illius, secundum regulam et ejusdem milicie Instituta beate obediencia miliciam constituere decrevi. Quod jam diu summo et bone mentis desiderio desideraveram et ad hoc venerabilem Rodbertum, magne excellencie magistrum Jherosolimitane milicie, et ceterorom fratrum conventum per litteras et inter nuncios meos sepe et diligentes invitaveram. Huic autem desiderio meo ac petición prephatus Rodbertus, magister, et omnium fratrum conventos in capitulo milicie in Jherusalem, Dei gracia adquieverunt et unanimiter concesserunt et per litteras ac fratres ejusdem Templi bone voluntatis decretum atque consilium de constitucione Christi milicie in Ispaniis adversus Mauros 140


misericorditer renunciaverunt. Idcirco, ad exaltandam Christi Ecclesiam ad exercendum officium milicie in regione Yspanie contra Sarracenos, in remissione peccatorum meorum, ad honorem Dei qui honorat honorantesse, ad salutem anime patris mei qui fuit miles et frater sancte jamdicte milicie, in cujus regula et habitu gloriose vitam finivit, tibi Rodberto, prefate milicie benerande magister, et successoribus ac fratribus tuis omnibus dono atque concedo et in manu vestra per hanc presentem scripturam potencialiter trado castrum meum totum quod dicitur Montsso et castrum totum quod dicitur Montgaudi, ut per alodium proprium ea teneatis et habeatis ac jure perpetuo possideatis vos et omnes vestri successores per secula cuncta, cum ómnibus territorios et pertinencias ac terminis eorum velinfra existentibus et cum usaticis ac consuetudinibus suis, cum ómnibus ledis et passaticis, cum ómnibus cultis vel incultis, cum planis et montanis, cum pradis / (Página 2530) et pascuis et ómnibus ad predicta castra pertinentibus omnia in ombibus sicut melius et utilius ad honores Dei ac supra acripte milicie utilitatem intelligi valeat, sine ullo retente quem aliqua persona [ibi] non habeas. Eo quoque modo dono vobis castrum queod dicitur Calamnera et Barberannum, cum territorios et pertinencias ac terminis eorum, et cum ómnibus ad jamdicta castra pertinentibus sine ullo retente alicujus persone; et honorem Lub Sancii de Belxich, sicut et hoc cum predicto Lub Sancio convenire poteritis; et castrum totum quod dicitur Remulinis, cum ómnibus sibi pertinentibus, cum divina clemencia illit in meam tradidit potestatem; et totum quod habere debeo in castrum Corbins, cum Deus michi illud dignatus fuerit reddere. Predictoetiam modo addo vobis omne decimum totius terre mee, videlicet omnium reddituum et censuum meorum, e tam de expletis quam de ómnibus consuetudinibus rectis et de justiciis, de quibus decimam accipere volueritis, et mille solidos in Osca et mille solidos in Sesaraugusta quot annis.In ómnibus cero cavalcaticis vel expedicionibus Yspanie de vestris scilicet hominibus quinto meo dare, vendere vel inpignonare michi contigerit decimum vestrum salvum et liberum vobis remaneat. De ómnibus quidem, Deo jurante, adquirire juste potero decimum quiete et libere vobis concedo et decimum totum ex his que parti mee continguant. Quod si castellum aut fortudinem contra Mauros edificare aut construere volueritis, opem et consilium meum per omnia vobis diligenter attribuam. Convenio iterum vobis et dono in potencia celeste et fortudine Christi me ulterius pacem non facturum cum Mauris nisi vestro consilio. Prenominata siquidem omnia vobis diligenter attribuam. Convenio iterum vobis et dono in potencia celesti et fortudine Christi me ulterius pacem non facturum cum Mauris nisi vestro consilio.Prenominata siquidem omnia devoto animo et spontanea voluntate cum omni integritate omnipotenti Deo et vobis predicte milicie Rodberto magistro et fratribus, tam presentibus quam futuris, dono atque concedo et 141


de meo jure in vestram trado ea potestatem atque dominum regi Deo gracias reddens, qui vos ad defensionem Ecclesie sue elegit ac nostris precibus annuere fecit. Dono vobis iterum atque concedo quod de vestra propiria causa per totam terram meam nulla leuda, nulla consuetudo, nullum passaticum accipiatur. Si qua autem seculari seu persona presentem donacionis scripturam in aliquo vel in toto dimovere temtaverit et iram Omnipotentis incurrat et tamdiu excomunicationis vinculo innodetur donec digne de tanti reatus excessu satisfaciat. Quod est actum VIº kalendas decembris apud Jerundam, domino / (Página 2531) Guidone, Romane Ecclesie cardini diacono et legato, celebrante conventum in presenciam omnium subscriptorum testium, anno dominice Incarnationis Mº Cº XLº IIIº. Iotum autem sit quod presens donacio hec fuit facta in manu domini Ebrardi, magistri Gallie, et in manu venerabilis Petri de Rovera, magistri Provincie et cujusdam partis Yspanie, et in manu fratris Petri de Arzaco, et fratris Berengarii de Zegulonis ac fratris Arnalli de Sornia. Quod autem de decimis [superius] statutum est ita [etiam] firmamus sicut superius legitur, salva in omnibus donacione que ecclesiis facta [est]. S+num Dodonis, O[s]censis episcopi. S+num Raimundi, [Dei gracia] Ausonensis episcopi. (SM) Guilelmi, Rotensis electi. S+num Guilelmi, Rivipollensis prepositi. (SM) Gregorii, electi Terraconensis archiepiscopi. BERE@GARIUS, Dei gracia jerundensis episcopus. Guilelmus Cesaraugustensis (croix) sacrista. Petrus Rivipollensis abbas, salvo jure Sancte Marie. (SM) Renaldi, magistri Gerundensis ecclesie. Berengarius Sancti Felicis abbas. S+num Petri, Barchinonensis archidiaconis. Petrus, sacrista Barchinonensis (SM). S+num Guilelmi, Rotensis sacriste. S+num Arnalli Mironis, comitis Palearensis. S+num Bernardi, comitis de Comingo. S+num Petri, comitis Biguore. S+num Guilelmi Raimundi, dapiferi. S+num Gaucerandi de Pinos. S+num Bernardi de Bello loco. S+num Bernardi Petri de Bello loco. S+num Raimundi de Podio alto. S+num Guilelmi de Cervera. S+num Raimundi de Torroja. S+num Raimundi Berengarii de Ager. S+num Bernardi Guilelmi de Luciano. S+num Raimundi de Vila de Muls. S+num Berengarii de Torroja. S+num abbatis Fortunii Montis Aragonis. (SM) Poncii, clerici Barchinonensis ecclesie, scriptoris comitis Barchinonensis, qui hoc scripsit et mandato domini comitis die annoque prescripto (...)”. (113). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1339. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 823. “(…) 142


1144, gener, 12. Venda. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, ven l´amoctalafia a Arnau Pere dels Arcs pel preu dels Arcs pel preu de cent cincuenta morabatins. (…) Cunctorum noticie sit manifestum qualiter ego Raimundus, Dei gratia Barchinonensium comes et marchio et Aragonensium regni inclitus dominador, dono tibi ArnaldoPetri de Archubis totam ipsam amoctalafiam integriter et sine ulla diminucione, salvis meis directis que recto usatico mihi inde exire debent, et tu eam habeas et teneas in sana pace, potenter et integriter, et omnes qui per te et per tuam vocem ad comodum tuum tuamque utilitatem in eadem amoctalafiam fuerint, tibi et tuis seccure et quiete eam possideant. Et nichil amplius in predata amoctalafia a te repetere possim nec te inde aliquo modo reptare nisi te exinde mihi culpabilem iudicialiter comprobare valerme. (...) Signum + Raimundo comes. Signum + Guillelmi Raimundi, selescale. Signum + Bernardi de Bello Loco. Signum + Guillelmi de Subiratis. Signum + Guillelmi Poncii. / (Página 1340) Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Raimundi Marchucii. Sig+num Bernardi Poncii. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (…)”. (114). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1366 y 1367. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Alegret, Bertran, Gerardo, Sancho, Guillermo de Belsa, Joan de Camporrells, Berenguer de Miravet, Domènec i Esteban de Soria. Documento 841. “(…) 1145, juliol. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna en franc alou a Alegret, Bertran, Gerardo, Sancho, Guillermo de Belsa, Joan de Camporrells, Berenguer de Miravet, Domènec i estevan de Soria terres i cases a Montsó. (…) / (Página 1366) In Christi nomine. Ego Raimundus, gratia dei comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis. Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate, propter mágnum et bonum servicium quod mihi fecistis, facio hanc cartam donacionis vobis Alegret et Bertrando atque Geralldo et Sancio et Guillelmo de Belsa atque Iohanni de Camporrels et Berengario de Miravet, cum suo socio Dominico, et Stephano de Soria. (…) Et dono vobis omnia supradicta per hereditatem propriam francham et ingenuam, per facere inde totas vestras voluntades sicut de vestra propria hereditate libera et ingenua, vos et omnis generacio vestra vel omnis posteritas vestra, salva fidelitate Dei omnipotentis ac Sancte Milicie et mei ac successorum meorum, per secula cuncta, amen. Insuper ego Raimundus, comes iamdictus (…). Facta carta donacionis mense iulii, in era millesima CLXXXIII, dominante Raimundo comite suprascripto in Aragone, in 143


Suprarbe, in Ripacurça, in Barbastro, in hosca, in Cesaraugusta, in Calataiub, in Darocha. Episcopus Guillelmus in Rota. Episcopus Dodo in Hosca. Episcopus Bernardus in Cesaraugusta. Comite Arnallo Mironis in Paiars. Furtundat in Barbastro. Petro de Stopana in Casteio Cepoler. Peregrinus in Alcheçer. Ferriç in Sancta Eulalia./ (Página 1367) Signum + Raimundi comes. Sunt testes visores auditores Arnallus Mironis,comes Palearensis, Guillelmus Raimundi, seneschalc, Petrus Lopeç de Sancto Stephano, Guillelmus de Sopiratis, Gomballus de Mur et Poncius, scriptor comitis, qui hoc scripsit et hoc sig+num fecit (...)”. (115). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 395. Linaje de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona y marqués de Tortosa. Documento 321. “(…) 1148, juny, 13.Setge de Lleida. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i marquès de Tortosa, dóna a l´església de Santa Maria de Solsona i als seus canonges les propietats que foren d´Azined Abenharro, situades en el terme de Carratalà. (…) In Dei nomine. Ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis ac Tortose marchio, dono et offero omnipotente Deo et Sancte Marie Solsone et venerabili Gauzperto, eiusdem ecclesie preposito, atque canonicis, omnes tenedores et compras quas tenuit et habuit Azined Abenaharro in Calatarre vel in termino eius in ómnibus locis. (…) S+ RAIMU@DI COMES. Sig+num Arnalli Berengarii de Anglerola. Sig+num Arnalli de Pons. Sig+num Poncii de Sancta Fide. S(signe) Poncii, qui hoc scripsit (…)”.BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 396. Linaje de Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 322. “(…) 1148, octubre, 15. Setge de Tortosa. Ramon Berenguer IV, comte imarquès de Barcelona ipríncep d´Aragó, dóna a santa maria de Solsona un mas situat a la ciutat de Tortosa, quan Déu li doni aquesta ciutat, que estava asetjant. (…) In Christi omnipotentis nomine. Ego Raimundus, comes Barchinonensium, princeps Aragonensis et marchio, dono et offero omnipotente Deo et ecclesie sancte Marie de Solsona et fratribus universis, tam presentibus quam futuris, ,pro salute mee et parentum meorum, unum bonum mansum in civitate Tortosa, cum suis terminis et affrontationibus et tenezonibus quas habet vel habere debet plene et integriter, sine engan. (...) S+ RAIMU@DI COMES. Sig+num Guilelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Arnalli Berengarii de Anglerola. Sig+num Petri Bertrandi. Sig+num Berengarii Arnalli. S(sigen)num Geralli sacerdotis (...)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & 144


SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1412. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 875. “(…) 1148, desembre, 23. Setge de Tortosa. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna l´Espluga Calba en alou a Porcell de Cervera, Batlle, Vives de la Curullada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià per a poblar-la. Es reté el novè de totos els fruits que s´hi obtinguin. (…) In Dei nomine et eius divina gratia. Ego Raimundus comes, Barchinonensis et princeps regni Aragonensis, facio hanc kartam donacionis tibi Porcel de Cerbera, meo baiulo, et Bivas de Cruzilada et Guillem Bertran et Arnall Boschet et Mir de Fluvian.Placuit mihi, libenti animo et spontanea voluntate, et dono vobis per alode illa Spelunca Calva (…). Facta karta anno ab Incarnacione Domini MCXLVIII, in sitio Tortose, in mense decembrio, die iovis, III die ante Iatale Domini, regni XII Ledovici iunioris. Signum + Raimundi comes. Signum + Wilelmus Raimundi. Signum + Raimundi de Podio Alto. Signum + Bernardi de Bel Loc. Signum + Guerall de Iorba. Signum + Berenger de Terrosa. Petrus sacerdos, qui hoc strip(senyal)sit (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1413. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 876. “(…) 1148, desembre. Pacte. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, pacta amb els sarraïns de Tortosa les mateixes condicions que el rei Alfons I d´Aragó havia atorgat als musulmans de Saragossa. (…) Hoc est firmamentum quod firmavi Raimundus Berengarii, comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis, salvet illum Deus, cum alguaçiris et alfachis et alchavis et cum alios homines de Tortoxa, custodiat illum Deus; in ora quando placuit domino Deo magno, affidiavit eos in lurs animas et in lures filios et in lures averes et in totas lurs causas in directa fide, salva sua fidelitate de Raimundus Berengarii comes, honorificet illum Deus, quomodo illis demandaverint, tales firmamentos quales astirmavit rex Adefonsus, qui sit requies, ad mauros de Çaragoca et tales fueros quales illis abent, qui sunt subtus scriptos. (…) Signum Ildefonsi (senyal) regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Sig+num fratris Berengarii de Avinione, magistri milicie Templi in Provincia et partibus Yspanie, qui hoc suprascriptum laudo et confirmo (…)”. 145


(116). LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Periodo 1148-1151. Página 26. Carta XXXVI. Estado de la iglesia de Tortosa después de su restauración: fue por algún tiempo parroquia suburbana de Tarragona: cartas inéditas del papa Adriano IV al conde Don Ramón Berenguer, y su contestación: número de los primeros canónigos de esta iglesia: origen de la desigualdad de sus rentas respecto de las dignidades: masa común y reunión de ambos cuerpos en un solo capítulo: secularización de esta iglesia: reliquias que han durado hasta nuestros días de la vida reglar antigua: fórmula de profesión: congregación de esta catedral: clase de conversos: memorias de lo que era. (Ramón Berenguer IV). “(…) Por lo que toca pues al estado moderno de esta silla, debe tenerse presente que el conde D. Ramón Berenguer, IV de este nombre, y último de los condes de Barcelona, logró lo que varios príncipes habían intentado inútilmente, que fue conquistar esta ciudad tan principal, y tenerla por frontera, que por esta parte guardase la provincia tarraconense de las correrías de los moros. Púsole sitio a principios de Julio de 1148, y a 30 de Diciembre del mismo / (Página 27) año la rindió, y entró en ella victorioso. Io discordan de esta cuenta los historiadores que ponen a esta conquista en el año 1149, porque estos siguen la cuenta de los años que comenzaban en el día de la Iatividad del Señor; cosa que en el siglo XII usaron algunos notarios, y después en el XIV se usó mas generalmente con la autoridad del rey D. Pedro IV de Aragón. Io era ya por entonces esta ciudad título de obispado, como lo había sido algún tiempo aún baxo la dominación de los moros, Así en la consagración de la catedral de Barcelona en el año 1068 se halló presente, y firmó la escritura que de ello se hizo un Paternus episcopus civitatis Tortusensis. Mas esto es regular que solo durase hasta los tiempos del papa Gelasio II, el qual instituyendo a S. Oldegario, arzobispo de Tarragona, dispone que / (Página 28) quando por la clemencia divina vuelva Tortosa a manos de los fieles, quede su iglesia en la diócesis de Tarragona como su parroquia suburbana, hasta que aquella metrópoli recobre enteramente su primer lustre; y entonces se de Tortosa su propio pastor. A pesar de esta constitución dice el M. Risco (T. XXXIl. de la Esp. Sagr. pág. 118) que el conde D. Ramón se dio tan buena maña en restaurar la silla de Tortosa, que no hubo tiempo para llamarse su iglesia parroquia de la de Tarragona. Creyéronlo así también otros escritores, porque no conocieron otro documento sobre dotación y disposición de la iglesia de Tortosa, anterior al de la consagración de su obispo Gaufredo en 1151. Y así no supieron que el conquistador ubiese resuelto poner en práctica el derecho del papa Gelasio; como por fortuna lo he averiguado yo, habiendo 146


hallado en el archivo de esta santa / (Página 29) iglesia una escritura desconocida de nuestros historiadores. En ella concede el conde a la iglesia de Santa maría de Tortosa y a D. Bernardo, arzobispo de Tarragona, a quién llama obispo de Tortosa por concesión del romano pontífice (et tibi, Bernarde, Tarraconensis archiepiscope, ejusdemque civitatis Dertosae, concessione romani pontificis episcope, tuisque successoribus episcopis in eaden civitate Dertosa substituendis), todos los diezmos y primicias de los cristianos que trabajaban en el territorio del obispado, y las posesiones correspondientes ala mezquita mayor, y además dos hornos en la misma ciudad, uno para la mensa canónica y otro para la episcopal. Esta escritura está sin fecha de lugar, ni dia del mes, y solo expresa el año de la Encanación 1148. Probablemente se hizo esta donación estando ya el conde sobre Tortosa, y poco antes de apoderarse de ella, que es quando dio también a la República de Génova la isla situada delante de Tortosa; porque por el instrumento de esta última donación, que publicó Risco (T. 42.p. 248) consta que se hallaba presente el arzobispo / (Página 30) de Tarragona D. Bernardo; y así es verisímil que entonces le hiciese la donación de esta su iglesia parroquial, y también que tomase de ella posesión verificada la conquista. Por otra parte es de considerar que en este documento el conde se intitula expresamente Marques de Tortosa; cosa que a mi parecer no hizo antes de apoderarse de esta ciudad. Y así no hay inconveniente en que esta escritura se hiciese en los meses de Enero, Febrero, ó Marzo del año siguiente, los quales todavía pertenecían al año 1148 de la Encarnación: cuenta que observaron con rigor otros documentos que he visto de la mitad de aquel siglo. Como quiera, aunque esta escritura está concebida casi en los mismos términos que la del 1151, varía en el sugeto a quien se hace la donación, en la fecha, en el escribano y en los testigos, los quales en la de 1151 son veinte y ocho, y aquí solos nueve, es á saber: Sig+num Guillelmi, Raymundi Dapiferi, Geraldi de Rupiano, Otonis, Raymundi de Podio alto, Bertrandi de Merola, Guillelmo de Castro vetulo, Arberti fratris ejus, Bernardi de Castelleto, Bernardus Vieia qui hoc rogamus scripsit. En resolución este documento es una prueba indubitable de / (Página 31) que antes que el conde D. Ramón restituyese la silla episcopal a esta ciudad, y mientras disponía lo necesario para ello, y llamaba a Gaufredo, abad de S. Rufo en la Provenza, y se trataba de su consagración, se verificó en la iglesia de Tortosa la constitución de Gelasio II, que la declaró parroquia de la diócesi de Tarragona. Llegado el año 1151, y consagrado en Tarragona el obispo Gaufredo, recobró esta ciudad su esplendor antiguo, y con las donaciones del piado conde se comenzó a entablar en ella el culto y quanto a su dignidad correspondía. De la largueza de este príncipe quedan aquí muestras sin número, de que acaso más adelante haré merito. Sin embargo 147


por las continuas guerras y empresas contra los sarracenos, no pudo por algún tiempo verificar sus deseos tan de lleno ni tan pronto como quisiera a favor de esta iglesia, a la qual miraba: sicut triumphalem plantationem, et memoriale suum, como se explicaba su hijo el rey D. Alfonso en el año 1164, confirmando el privilegio que le había concedido su padre de construir ciertos molinos. A pesar de estas circunstancias en que se hallaba el conde, le escribió el papa / (Página 32) Adriano IV una carta, que si bien era muy honrosa para esta iglesia, no dexaria de afligir el animo de aquel soberano. En ella le mandaba que dotase suficientemente al nuevo obispo a sus XX canónigos, dándoles terrenos para edificar iglesia y las demás oficinas necesarias; amenazándoles que de lo contrario daría permiso al obispo para volverse a su claustro, esto es, al monasterio de S. Rufo de la Provenza de donde había venido. Estrechábale además a que restituyese quanto antes a esta iglesia las mezquitas y sus posesiones que tenían los moros en la diócesi, hacíale también saber como había concedido a esta iglesia los diezmos de cierta isla del Ebro, que el conde había dado a la de S. Lorenzo de Génova, en agradecimiento a los favores que de aquella República había recibido. Por último le encarga que esté al juicio arbitral del arzobispo de Tarragona sobre los derechos pertenecientes a la iglesia de Tortosa en S. Juan del Campo, Cementerio &, y que haga lo mismo Guillermo Ramon Dapifer. Concuerda todo esto con lo que el mismo papa escribió al obispo Gaufredo, aprobando y tomando baxo su protección la iglesia, sus constituciones y derechos. Y como esta tiene / (Página 33) la fecha de Benevento a 20 de Marzo de 1155, no hay inconveniente en reducir al mismo tiempo estotra carta de que hablo, que aunque carece de año tiene la misma fecha de lugar y día. El conde por su parte, guardándola atención que debía al padre común, le escribió una carta, de que he hallado una copia sin fecha en este archivo; por lo qual, y por algunas expresiones de ella, no me atrevo a decir que sea contestación a la del papa. En ella dice que tenía vistos S. S., con sus propios ojos parte de los trabajos y sudores con que había conquistado a Tortosa y Lérida; y que los que no había visto sabía por relación de otros. Más que todo lo daba por bien empleado por la gloria que de ello resultaba a Dios, y por el aumento de la Iglesia Romana. Y aunque por lo mucho a que debía atender no bastaban sus fuerzas para la edificación de las iglesias, todavía ponían en manos de S. S., la información y establecimiento de la de Tortosa, para que hiciese en ella quanto bien visto le fuese, y le pidió ese su obispo Gaufredo. Sigue dándole cuenta de la composición entre el / (Página 34) obispo y los frayles hospitalarios de Jerusalén sobre el campo de S. Juan, cuya mitad quedaba para socorro de los pobres, y la otra para cementerio de la

148


iglesia. Hoc idem (dice), si vos jusseritis, juramento probare parati; et nos ita concedimus. (…)”. (117). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1439, 1440, 1441 y 1442. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 894. “(…) 1149, novembre, 30. Carta de poblament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, atorga carta de poblament a favor dels habitants de Tortosa. (…) / (Página 1440) Ad honorem Dei omnipotentis, Patris et Filii et Spiritus Sancti. Ego Raimundus Berengarii, comes gratia Dei Barchinonensis, princeps Aragonensis atque Ylerde et Tortose marchi, dono vobis omnibus habitatoribus Tortose cunctisque successoribus vestris in perpetuum, in civitate Tortosa (…) / (Página 1442) Signum + Raimundi comes. Signum + Bernardi, Tarrachonensis archiepiscopi. S+ignum Guilelmi, Barchinonensis episcopi. Signum + Guielmi Raimundi dapiferi. Signum + Petri Bertrandi. Signum + Petri Sancti Minati. Signum + Bernardi de Bello Loco. Signum + Poncii de Cervera. Signum + Guilelmi de Copons, baiuli comitis. Sig+num Poncii, qui hoc scripsit (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1442. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 895. “(…) 1149, novembre, 30. Carta de poblament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, atorga carta de poblament a favor dels habitants de Tortosa. (…) / (Página 1443) A honor de Déu lo Pare omnipotent, del Ffyl et del Sant Esprit, amen. Iós en Ramon Berenger, per la gràcia de Déu comte de Barcelona, príncep d´Aragó et marquès de Tortosa, don a vós tots abitadors de Tortosa, (…) / (Página 1444) Senyal d´en Ramon comte. Senyal d´en Bernat de Tarragona. Senyal d´en Guillem de Barcelona bisbe. Senyal d´en Guillem Ramon. Senyal d´en Pere Bertran. Senyal d´en Pere Senmenat. Senyal d´en Bernat de Bel Loc. Senyal d´en Ponç de Çervera. Senyal d´en Guillem de Copons, batle del comte. Senyal d´en Pons scrivà, qui açò escrisch (…)”. BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a 149


Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1445. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 896. “(…) [Abans de 1150]. Capbreu. Capbreu de les franqueses que ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, té a Corró de Dalt, a Corró de Baix i a Marata. (…) Hec est capud brebe de totis franchedis quas habet Raimundus Berengarii, chomes Barchinonensis, in parroechia Sancti Mameti de Korrono Superiori fideliter nonate. In primis, Girbertus Arnalli emina I cibarie et lads I de carte et parilia II de gallinas et mea quartana tritici et sextarium I de vino. Mansus Raimundi Mironis migera I cibarie et perna I et emina I de vino et quartana I tritici et parilium I de gallinis. Mansus Mironis Bonucii similiter. Mansus de Pegara similiter. Petrus Paschualli similiter. Petrus Ermenardi similiter. Belliardis similiter. Guillelmus Raimundi similiter. Petrus Bernardi media quartana cibarie et parilium de gallinis et placentas Ii sicilicet fogaces. Poncius de Prato media alberga et manet in parroechia Sancti Andree de Samalutio. De parroechia Sancte Columbe: Mansus de ipsis Cunils emina I annone et medium porc et media quartana tritici et sextarium I de vino et parilia II de gallinis. Petrus Salomoni migera I annone et perna I et quartana I tritici et emina I de vino et parilitum I de gallinis. Petrus de Oldzed similiter.Vives Raimundi similiter. / (Página 1446) De parroechia Sancte Eulalie de Korrono Inferiori: Arnallus de Solario sextarium I cibarie et quartana I tritici et quatuor pernas et quatuor parilia de gallinis et sestarioI de vino et solidos III per exercitum. Mansus de Valloria similiter. Mansus Lobatoni similiter. Mansus de Solario similiter. Mansus Suniarii alberga I. Mansus Gerovardi alia. Mansus Iohannis de Riba Alta alia. Mansus Petri Geraldi alia. Mansus Guillelmi Guitardi alia. Mansus de Oldzina media alberga. Mansus Guifredis Boni Hominis media quartana cibarie et quarter de vino et gallinam I et denarios III per carnem et medietatem de media quartana tritici. Berengarius de Arundineto tercianan I cibarie et placentam I et denarios II per carnem et medium quarter de vino et mediam gallinam. Iohannes de Serra totide (...)”. (118). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1505. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 939. “(…) 1151, agost, 5. Tarragona. Dotació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dota la catedral de Santa Maria de Tortosa 150


amb tots els delmes iprimícies de cristians i sarraïns, els alous i possessions de la mesquita major situats fora de la ciutat, totes les mesquites amb tots els seus béns fora de la ciutat i altres rendes diverses. Dóna també ales esglésies del bisbat els delmes i les primícis dels seus territoris, dels quals en tondrá una quarta part el bisbe, i els alous de les mesquites abandonades. (…) Quoniam ad celsitudinem principium specialiter spectare videtur de temporalibus bonis que Divina Clementia temporaliter [illuc] / (Página 1506) habenda concesserit ecclesiam Dei dotare atque honorifice ditare. Idcirco ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis, Tortose Ilerdeque marchio, quem divina bonitas exaltare dignata est, concedo domino Deo et ecclesie Sancte Dei Genitricis Marie, que condam apud Dertosam celebris sedes pontificalis fuit et erit deinceps divina prestante clementia, et tibi venerabilis Gaufredo, Detusensis ecclesie per Dei disposicionem episcope, et successoribus tuis omnibus in perpetuum omnes decimas et omnes primitias omnium fructuum et animalium quos recipiunt vel recepturi sent christiani in perpetuum.(...) / (Página 1507) Actum est hoc apud Terrachonam, nonas augusti,anno Dominice Incarnacionis MCLI, die scilicet qua consecratus est primus episcopus, Gaufredus episcopus, abbas Sancti Rufi, III anno post liberacionem Tortose a sarracenis. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Bernardi, Terrachonensis archiepiscopi ac sancte Romane Ecclesie legati, qui hanc donationem confirmo. Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi. + Berengarius, Girundensis ecclesie episcopus. Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus, (senyal) Artallus, Helene episcopus. Sig+num Guillelmi Berengarii. Sig+num Guillelmi Garridle. Sig+num Lombardi. Sig+num Geralli de Salvaniaco. Sig+num Maurini. Sig+num Ollerii. Sig+num Guilaberti. Sig+num Alexandri. Sig+num Guillelmi Pecuz. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Geraldi de Iorba. Sig+num Guillelmi de Cervera. Sig+num Deuete drimontis. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Petri Sancti Minati. Sig+num Otonis. Sig+num Guillelmi de Copons. Sig+num Alegret. Sig+num Druet. Sig+num Arnaldi a Dei. Sig+num Bardine. Signum + Poncii scribe,qui hoc scripsit iussione prefati comitis Barchinonensis, Aragonensis principis, Tortose Ylerdeque marchionis (…)”. BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1516. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 943. “(…) 1151, octubre, 30. Confirmació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona 151


i príncep d´Aragó, confirma els béns de l´església d´Ullà i la posa sota la seva protecció. (…) Sit notum cunctis presentibus atque futuris qualiter ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis et / (Página 1517) marchio, ob remedium anime mee et parentum meorum dono atque concedo ecclesie de Uliano ut omnem honorem illum quem modo habet vel in antea, Deo annuente, iuste et legaliter adquisitura est in Gerunda et comitatu Gerundensi, Bisullunensi, Barchinonensi et in omni honore qui ad dominium nostrum pertinere videtur (…) Signum + Raimundi comes. Signum (senyal) Ildefonsi regis Aragonensis, comitis Barchinonensis et marchionis Provincie. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Bernardi Guielmi de Luciano. Sig+num Guilelmi Raimundi, dapifer. Sig+num Petri de Palacio. Sig+num Raimundi Ville Mulorum. Sig+num Guilelmi de Castro Vetulo. Signum+Poncii scribe. (Senyal) Petrus presbiter hoc rogatus scripsi (...)”. (119). LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Periodo 1151-1163. Página 65. Carta XXXVIII. Catálogo de los obispos de la santa iglesia de Tortosa después de su restauración. (Los hombres de Ramon Berenguer IV). “(…) Era entonces muy conocida la santidad del monasterio de S. Rufo de Francia; y estimulado el conquistador de la devoción que su madre Doña Dolza, condesa de Provenza, tenia a aquella casa, lustre de sus estados, quiso ennoblecerla mas eligiendo por primer obispo de Tortosa a I. Gaugredo, abad de aquel monasterio, el qual fue consagrado en Tarragona por su metropolitano a 5 de Agosto de 1151. Hallarónse presentes a este acto los obispos Guillermo de Barcelona, Berenguer de Gerona, Pedro de Vique y Artal de Elna, y con ellos varios nobles del reyno, y el mismo conde D. Ramón, quién dotó cumplidamente a la nueva iglesia.(…) Consagrado el nuevo obispo, comenzó a ordenar las cosas de su iglesia: de acuerdo con sus canónigos estableció que se guardase perpetuamente en ella la vida reglar de S. Agustín, adoptada ya en otras iglesias de esta provincia. (…) / (Página 70) Fue así muerto el conde D. Ramón en S. Dalmacio junto a Génova el año 1162 a 6 de Agosto (ó a 7 como nota el necrológico de esta iglesia) no pudo completar la dotación de esta catedral. Por tanto a 18 de Febrero del año, que según la costumbre de aquellos tiempos seguía contándose por la Encarnación 1162 (ó según nuestra cuenta el de 1163), el obispo e Barcelona D. Guillermo de Torroja, que se llamaba asimismo vicegerente del difunto conde, asociado de Guillermo Ramon Senescalc, dio a la catedral de Tortosa la iglesia de Azco con todos sus diezmos y primicias pertenecientes al rey D. Alfonso, que estaba todavía en su menor edad.(…) También añade elobispo de Barcelona que procedió en esto con el consejo de D. 152


Bernardo, arzobispo de Tarragona, de los obispos Pedro de Zaragoza, Guillermo de Gerona y Artal de Elna, de Ponce, abad de S. Juan de Ripoll,y de los nobles Guillermo de Castellvell, Alberto su hermano, Arnaldo de Lercio y otros. Subscriben a esta donación, además de los dichos, Pedro, obispo de Vique, Bernardo de Castelet, Geraldo de Jorba, Guillermo de Cervera, Guillermo de Montpeller, Raymundo de Puigalt, y un / (Página 72) Pedro, sacrista de Vique (…) De esta liberalidad tomaron ejemplo D. Guillermo Ramon Senescale y D. Oton su hermano para dar a esta iglesia, et Gaufredo ejusdem dicto episcopo, todos los diezmos de la parte que les había tocado en Tortosa, según el tratado que hizo con ellos el conde D. Ramón. Fue esto a 22 de Enero del año de la Encarnación 1163, que espara nosotros el siguiente. (…)”. (120). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 134 y 135. Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 57. “(…) 1154, juliol, 13. Ramon Berenguer IV fa donació de la Cova d’Ancosa a l’abat Alexandre de la Gran Selva i al monestir de Santa Maria de Valldaura, en presència de l’abat Hug, del monjo —home religiós— Guillem de Montpeller, de l’arquebisbe de Tarragona i dels bisbes de Barcelona i de Tortosa i de molts altres personatges nobles de la cort comtal que assisteixen a l’acte. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 23.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 63, doc. 56. Cit.: PAPELL, “El domini...”. Hic et in eternum sit cunctis hoc manifestum, quoniam ego Reimundus, comes Barchinonensis regnique princeps Aragonensis et marchio, ad honorem Dei qui honorantes se honorat, in remissione pecatorum meorum et salute anime mee, dono et trado omnipotenti Deo et Sancte Marie Vallis Lauree, ipsam Speluncham de Ancosa, cum omnibus terminis et pertinenciis eius, cum ingresibus et egressibus suis, cum pratis, pascuis et aquis, cum nemoribus et silvis, cum viaductibus et reductibus, cum cultis et eremis, cum omnibus infra suos terminos existentibus vel ad se qualicumque modo pertinentibus. Et de meo iure et potestate, trado et transfiero iam dictam speluncam cum omnibus tenuiconnibus et pertinencias eius in ius et dominium Beate Marie Vallis Lauree et omnium fratrum tam presentium quam futurorum in ibi Deo serviciencium ad habendum propria hereditate atque tenendum iureque perpetuo possidendum, in manu, videlicet, domini Alexandri, abbatis Grandis Silve, et venerabilis Ugonis, abbatis Vallis Lauree, ac viri religios, Guillelmi Montis Pessulani, in presencia bonorum hominum Bernardi, scilicet, illustris Terragonensis archiepiscopi et venerabilium episcoporum 153


Barchinonensis ac Dertosensis et aliorum quam plurium virorum nobilium pariter asistencium. Et siquis in posterum presentem donacionem disrumpere vel violare temptaverit nichil proficiat set dupla composicione soluta iram Dei incurrat et hec donacio super scripta firmiter perhenniter maneat. Que facta est ·IIIº· idus iulii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·Lº·III· regnique Ledovici, iunioris, anno ·XVIII· S+ Raimundi, comes. Sig+num Bernardi, Terragonensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi. + Signum Gaufredi, Dertusensis / (Página 135) episcopi. + Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Guilllelmi de Castro Vetulo. Sig+num Guillelmi de Sancti Martini. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Petri Bertrandi de Bellog. Sig+num Arberti de Castelvel. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Berengarii de Mulnel. Sig+num Poncii, qui hoc scripsit per mandatum comitis (...)”. (121). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 168 y 169. Los hombres de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 103. “(…) 1156, febrer, 10. Elna. Judici. Per manament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, els jutges Arnau de Lerc i Ramon de Vilademuls dicten sentència en la controversia mantinguda entre Ponç de Moneéis, abat delmonestir de sant Joan de les Abadesses, i Ramon Maureia a causa d´un empenyorament de 100 mancusos fet sobre els masos Ges i Iegons, situats a la vall de Sant Joan. Després que les parts presentin les proves, els jutges dictaminen que Ramon Maureia retornila cinquena part d´aquell empenyorament i recuperi la cinquena part de les propietats empenyorades; de tota la resta es confirma la possessió pelmonestir santjoaní. (…) / (Página 169) Hoc est iudicium quod venerabile R[aimundus],comes Barchinonensis et princebs Aragonis, feci dari inter Poncium, abbate Sancti Iohannis, et Raimundi de Maureia, de contencione que erat inter eos de quibusdam alodiis que sunt in valle Sancti Iohannis, scilicet, in Iesso et in Iegons. (…) S+ Raimundi comes. Sig+num Bernardi Urgellensis episcopi. Sig+num Arnalli de Lerc. Sig+num Raimundi de Vila de Muls. / (Página 170) + Artalli Helenensis episcopi. Iordanis levita, scripsit (…)”. PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 138 y 139. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 62. “(…) 1156, març. Iarbona. Ramon Berenguer IV confirma a l’abat de Santa Maria de Valldaura la concessió i donació que li va fer de l’hort de Xerta. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 146v. 154


a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 71, doc. 65. PAPELL, “El domini...”. Cit.: FORT, El senyoriu... / (Página 139) Manifestum sit omnibus quod ego, Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis ac Tortose marchio, concedo et laudo atque confirmo Sancte Marie Vallis Lauree, et ómnibus fratribus ibidem Deo servientibus, tam presentibus quam futuris, illum ortum quem eis dedi apud Tortosam, cum omni genere arborum que infra sunt, ut deinceps habeant et possideant prephatum ortum cum omnibus infra existentibus, libere et quiete, in hereditate propria et francha ad omnem eorum voluntatem exinde1 proficiendum per secula cuncta. Et siquis homo vel femina ab hodierno die in antea dederit predicto loco Sancte Marie vel fratribus ibidem Deo famulantibus de suis, quos ei dedissem ortis sive olivariis in termino Tortose tutum concedo et laudo et ratum habeo ad honorem Dei et iam dicti loci Sancte Marie Vallis Lauree in perpetuum ómnibus fratribus iam dicti loci ad habendum et tenendum ac iure perpetuo possidendum et pro eorum voluntate disponendum. Et siquis hoc donum disrumpere temptaverit nichil proficiet, set in duplum componat et hec donatio firma perpetim maneat. Est autem predictus ortus in territorio Tortose in loco qui dicitur Xerta. Facta ista carta apud Iarbonam mense marcio anno ab Incarnatione Domini millesimo ·C·L·V·. S+ Raimundi, comes. Sig+num Guillelmi Raimundi, seneschalc. Sig+num Arnalli Mironis, comitis Paliarensis. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Bernrdi de Bello Loco. Sig+num Guillelmi de Copon. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Raimundi de Vila de Muls. Sig+num Berengarii de Torroia. Sig+num Poncii, scribe, qui hoc scripsit die et anno prescripto (...)”. (122). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 171. Los hombres de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 105. “(…) 1157, abril, 5. Girona. Restitució de béns. Per manament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, príncep d´Aragó i marquès, ets jutges Guillem, abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Borrell, sacrista, Arnau de Lerc i Dalmau de Peratallada dicten setència en la controvèrsia mantinguda entre Ponç de Monells, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i Galceran de Sales a causa de la possessió de la propietat d´Ogassa. Després que les parts presentin les proves, els jutges dictaminen que la propietat d´Ogassa pertany al monestir i que, en conseqüència, Galceran l´ha de restituir i prestar el sagrament d´homenatge pertinent. (…) Anno Dominice incarnationis CLVII, post millesimum. Datum est hoc iudicium inter ecclesiam Sancti Iohannis et Gaucerandum de Sales, supra querimoniis et responsis inde factis, ante 155


presenciam domini Raimundi Barchinonensium comitis Aragonensium principis et marchionis. Conquestus est siquidem Ponciis, predicte ecclesie abbas, quod Gaucerandus de Salis auferret ei omnem illum honores de Aquaca, quem Arnallus Iohannis pater eius et Berengarius Arnalli avunculus predicti Gaucerandi, dimissere, diffiniere et ex toto de liberavere et in potestate predicte ecclesie et habitancium in ea, cum scriptura qua ipse proserebat perpetuo habendum tradidere. Ad hoc sic respondit Gaucerandus quod honores predictum nunquam tenuerant habitatores ecclesie beati Iohannis postquam scriptura, qua abbas preserebat fuit facta. (…) / (Página 172) S+ Raimundi comes. Berengarius Gerundensis episcopus.+ Guielmus Sancti Felices abas. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Dalmacii de Petra Incisa. (Senyal) Petrus Borrelli sacrista et iudex. Iordanis levita, scripsit (…)”. (123). PONS I GURI, Josep M. & PALOU I MIQUEL, Hug. “Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles XXV)”. Diplomataris Nº 28. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. Página 60 y 61. Ramón Berenguer IV. Documento 25. “(…) 1158 març 15.Murillo de Gàllego. Aragó. Precepte de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep dels aragonesos, a favor de l´església de Sant Ruf d´Avinyó, amb el qual confirma les seves possesions a Catalunya i especialment la de les canòniques de Santa Maria de Besalú, Sant Pere de Terrassa i Sant Ruf de Lleida. Cartoral, fol. 20r-21r. (…) / (Página 61) Cum cunctos homines qui Christiano censentur nomine ecclesiam Dei tanquam matrem deceat honorare, illis precipue quibus regendi curam ab Eterno Rege constat esse concessam, convenit sacrosanctis eclesiis ac cunctis venerabilibus locis pro Studio providere, et hiis qui sacrosanctis altaribus obsecundant, ne qua temporalium rerum indigentia a Dei servicio seu contemplatione divina retrahantur ad sustentationem presentis vite temporalia ministrare.Iustum namque est nos eis, testante apostolo,nostra carnalia gratis et cum omni sumulatu offere qui nobis gratis et summa devocione spiritualia largiuntur. Quapropter solius pietatis ac religiones intuitu, ego, Raymundus Berengarii, Dei gratia Barchinonensis comes et Aragonensium princeps ac marchio (…) / (Página 62) Facta carta donationis et confirmationis in Aragone, apud castrum quod dicitur Morell, idus marcii, anno ab Incarnatione Domini MCLVII regnique Ludovico iunioris XX[V]II. Sig+num Bernardi, terrachonensis archiepiscopi. Sig+num Guillermi, Yllerdensis episcopi. Sig+num Roderici, Calagarritani episcopi. Berengarius, Gerundensis episcopus. Petrus, Dei gratia Cesaragustanus episcopus. Petrus, Ausonensis episcopus.+ Artalli, Helenensis episcopi. Sig+num Bernardi, Urgellensis episcopi. Martinus, Tirassonensis episcopus manus sue signo (...) roboravit. Sig+num domine regine Aragonensis et comitisse barchinonensis. Sig+num Arpa. Sig+num Cornelii de Morell. Petri de Alcala. Marchi Blasch. Raimundi de 156


Mulnellis. Bertrandi de Gerunda. Guillermi Raymundi. Guillermi de Montcada, filii eius. Raimundi de Podio Alto, Guillermi de Castellbell. Berengarii de Torroga. Deusde de Terramarit. Arnaldi de Lercio. Arnaldi de Salas. Gaucerandi de Salas. Raymundi de Vilademulis. Arnaldi de Sasert. ramono de Artosella. Hugonis de Servilione. Hugonis de Veieriis, fratris Militie Templi. Ego, frater Guillermus, prior Illerde, hiis supradictis interfui, vidi, audivi et subscripsi. Sig[+]num Poncii, scribe, qui hoc scripsit per mandatum domini comittis (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (9751225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 152 y 153. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 77. “(…) 1158, maig. Tortosa. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Tortosa, confirma la donació feta a Santa Maria de Valldaura de l’almúnia de Xerta. / (Página 153) [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 147. Trasllat de 16 d’agost de 1246 (Hoc est translatum fideliter factum ·XVII· kalendas septembris anno Domini millesimo ·CCº·XLº· sexto) fet per fra Pere de Copons (Ego frater Petrus de Copons, hoc translatum fideliter translatavi et hoc (signe) fecit). Sembla que s’ha afegit al cartulari amb posterioritat. Escriptura de mà diferent. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 83, doc. 80. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...” Manifestum sit cunctis, quod ego Raymundus, comes Barchinone et princeps Aragonensis ac Tortose marchio, concedo et laudo atque confirmo Sancte Marie Vallis Lauree et ómnibus fratribus ibidem Deo servientibus, tamen presentibus quam futuris, concedo almoniam quam vocatur Xerta, cum suis pertinenciis, quas habuit vel habere debet ab lo rech e ab lo caprech, ubi deinceps habeant et possideant prefatam almoniam cum omnibus infra existentibus libere et quiete in hereditate, propria et francha, ad omnem eorum voluntatem exinde perficiendam per secula cuncta. Ffacta ista carta apud Dertusam mense madii anno ab Incarnationem Domini ·Mº·Cº·Lº·VIIIº·. Sig+num Raimundi, comes. Sig+num Guillelmi Raimundi, sanascali. Sig+num G<aufredi>, Dertusensis episcopi. Sig+num Petri de Sent Menat. Sig+num Guillelmi de Copons. Sig+num Bertrandi de Belloch. Sig+num Arberti de Castellvell. Sig+num Guillelmi de Castellvell. Sig+num Geraldi de Salviniacho. Sig+num Bernardi Sancti Poncii. Sig+num Bernardi, scribe, qui hoc scribsit1 die et anno prescripto (…)”. (124). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 162 y 163. Ramón 157


Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 86. “(…) 1160, juny, 15. Ramon Berenguer IV posa sota la seva protecció tots els béns mobles i immobles, propietats i ramats dels monjos del monestir de Valldaura i els concedeix el privilegi comtal segons el qual si la comunitat manté plets contra qualsevol persona, la paraula i el testimoni de l’abat o dels monjos de la comunitat prevaldrà sobre qualsevol declaració testimonial. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 133. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 91, doc. 89. In nomine sancte et individue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti. Ego Raimundus, Dei gratia, comes Barchinonensis et princebs Aragonensis et Dertose marchio, facio hanc cartam donationis Deo et Sancte Marie Vallis Lauree et vobis Petro, abbati eiusdem loci, et fratribus vestris ibidem Deo servientibus, tam presentibus quam futuris, libenti animo et spontanea voluntate propter amorem Dei et Sancte Marie, pro animabus patris et matris mee et omnium parentum meorum, dono vobis et concedo ut ab hac die in antea nullus homo sit ausus casas vestras vel grangias vel cabannas, quas modo in toto meo regno habeatis vel habituri estis violenter intrare, frangere vel dirumpere vel homines vel ganatum vel aliquid aliud per vim extraere. Ita inquam precipio / (Página 163) ut quicumque contra hanc meam voluntatem ire presumpserit perdat meum amorem et pectabit mihi mille solidos et insuper habebo inde querimoniam tamquam de invasione proprie mee domus et quantum de vestro acceperit vobis in duplum restituat. Si vero ganatum vestrum, cum alio extraneo mixtum, fuerit et ab hac de causa eum vobis noluerit dare, mando ut in sola fide vestra vel unius ex fratribus vestris absque alio iuramento donet vobis quantum dixeritis esse vestrum, et si quis pro aliqua re vel calumpnia vos inquietaverit et ad iudicium protraxerit pro magna vel parva re, si res pergrandis fuerit et iudices mei iudicaverint ut in solo verbo abbatis si vero mediocris vel magna vel parva fuerit, mando ut in sola veritate unius monachi vel fratris vestri ordinis absque alio iuramento et sine aliis testibus vestra causa et vestrum iudicium diffiniatur, nisi per pesquisam veritas possit sciri. Ganatum vero vestrum similiter mando ut secure pascat in tota terra mea et nullus sit ausus ei pascua prohibere tanquam meo proprio. Hoc idem dono vobis et concedo ut in montibus et in silvis et in aquis que sunt in tota terra mea. Dono etiam vobis ut nunquam de propriis vestris rebus donetis portaticos vel ullos alios usus in tota mea terra. Concedo etiam si aliquis miles vel pedonus nobis habetis ad vos venerit et vobis recipere placuerit si alicui nunquam aliquid fori fecerit pro hoc non respondeatis. Insuper recipio vos et domos vestras et ganatum vestrum et omnem rem vestram in mea amparanza et in meo guidonatico et in mea defensione sicut meam propriam causam. Siquis vero hoc meum donatium dirumpere vel adnichilare voluerit sit maledictus, sicut Iudas qui tradidit 158


Christum, et ut supra diximus pectabit mihi mille solidos et perdet meum amorem per omnia secula. Actum est hoc ·XVII· kalendas iulii anno Dominice Incarnationis ·Mº·Cº·LXº·. Sig+num Raimundi, comes. Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Geraldi de Iorba. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Arberti de Castro Vetulo. Sig+num Bertrandi de Casteleto. Petrus, Dei gratia Cesaraugustanus episcopus (signe). Sig+num Arnaldi, diachoni, qui hoc scripsit (...)”. PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 164. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 87. “(…) 1160, juny, 16. Donació que fa el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, a l’abat Pere de Valldaura. Atorga al monestir tota la terra d’una extensió igual a la que quatre parells de bous puguin llaurar durant un any, des de la riba dreta del Francolí cap a ponent, perquè els monjos la posseeixin en franc i lliure alou. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 78. C: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 144. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 93, doc. 90. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”. In Christi nomine. Iotum sit omnibus presentibus et futuris quoniam ego, Raimundus Berengarii, Dei gratia, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, Tortose et Ilerde marchio, ob remedium anime mee et parentum meorum et pro eterna retributione, dono et offero Deo et gloriose Virgini Marie de Valle Laura et tibi Petro, eiusdem loci abbati, et fratribus tuis presentibus et futuris ibidem Deo servituris, terram satis ad loborandum, quantum quatuor iuga bovum in unoquoque anno laborare potuerint, de Franchulino in antea versus occasum, cum terminis et affrontationibus suis et cum introitibus et exitibus suis integriter iuxta Franchulinum ac ut melius dici vel intelligi potest ad utilitatem omnipotentis Dei et ecclesie eiusdem Beate Marie. De meo iure in ius et dominium vestrum trado, ut habeatis omni tempore per vestrum proprium alodium, secure et libere omni tempore, in sana pace possidendum, ad quod ibi vel exinde facere volueritis ad vestram voluntatem, sine vinculo ullius hominis vel femine, cum aquis, pascuis et cum omnibus suis pertinentiis integriter. Siquis hoc disrumpere presumpserit nil valead, sed supradicta cum omni sua melioratione in duplum componat et insuper hoc donum perhenniter maneat firmum. Actum est hoc ·XVI· kalendas iulii anno Dominice Incarnationis ·Mº·Cº·LXº· annoque ·XX·IIIº· regni Ledoyci iunioris. Sig+num Raimundi, comitis. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Geraldi de Iorba. Sig+num Bertrandi de Castelleto. Sig+num 159


Willelmi de Castro Vetulo. Sig+num Arberti de Castro Vetulo. Sig+num Petri Berengarii, baiuli de Villa Francha. Sig+num Ollerii, baiuli de Terragona. Sig+num Berengarii de Munellis / (Página 165) Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit die et anno quo supra. (...)”. (125). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 222 y 223. Linajes de Olivella, Castellnou, y Argensola. Documento 136. “(…) 1142, juny, 28. Convinença. Acord entre Bernat Ramon d’Olivella i el seu fill Ramon, d’una banda, i Pelet de Castellnou i el seu fill Bernat, de l’altra. Bernat d’Olivella i el seu fill donen, com a feu, l’honor de la Capçada, situada al terme de Castelltallat, a canvi de l’ajut de Pelet de Castellnou i del seu fill —en especial amb relació a la guerra de Guerau d’Argençola—, del lliurament de cinquanta sous i d’un servei anual de cinc setmanes amb un cavall o amb un mul que estigui net. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (7,5 × 41 cm). Pergamí cosit a la banda dreta, molt enfosquit. Escriptura acurada; ratlles incises. Lletres partides, a baix. Era millessima Cª LXXX, anni a nativitate Christi M C XLI, a passione autem M C VIIII, indicione I. Facta est conveniencia inter Bernardus Raimundi de Olivela et filio suo, Raimundo et Peleht de Castel @ou, et filio suo, Bernardo. Ego Bernardus Raimundo et filio meo, Raimundo, donamus tibi Peleht et filio tuo, Bernardo, honorem nostram per fevum, qui est in Castro Iterale, ad ipsa Cabcada, quem nos tenem[us] similiter per fevuum de seniori nostro, Raimundo Bernardi. In tali vero conveniencia damus vobis ipsam honorem ut vos sitis nobis adiutores vel valitores contra cunctos homines et feminas per rectam fidem, sine engan valeatis nobis et adiuvetis et proprie de ipsa guerra de Geraldo de Argencola / (Página 223) valeatis nobis cum nos et sine nos, sine ullo malo ingenio, simul cum ipso castro de Castel Iou, unde nos et amici nostri abeamus intrare et exire. Et omnem nostrum honorem quod hodie abemus vel in antea adquisituri sumus [cum] vestro consilio adiuvetis nobis bene defendere et gubernare. Et propter hoc quod [su]perius est scriptum recipimus a vobis solidos L. Et si vos hoc totum quod superius est scriptum faceritis abeatis prescriptum honorem, vos et posteritas vestra, per nos et posteritas nostra. Si autem facere nolueritis et aliquid ex [h]oc minuaveritis quod ita non fecissetis si intra XXX dies quod nos vobis dixerimus non emendaveritis venisset ipsum honorem in finem in potestate nostra et amplius non requisisetis eum vos nec vestra poster[ita]s. Et faciatis nobis servicium per unumquemque annum septimanas Ve cavallum unum aut mulum qui sit pulcrum ad equitandum. Actum hoc IIII kalendas iulii, anno V regnante Ludovico rege iuniore. Sig+num Bernardus Raimundi, sig+num Raimundus, filius eius, sig+num Peleht, sig+num 160


Bernardus, filius eius, qui ista conveniencia fecimus scribere et firmavimus et firmare rogavimus. Guillelmus, [ab]bas +. Sig+num Ramundus de Espluga, Sig+num Bertran, frater eius. Sig+num Poncius de Balcaren. Sig+num Raimundus Bernardi. Sig+num Raimundus de Sancti Iohanis. BER@ARDUS, presbiter et monachus, qui hoc scribsit sub die et anno quo su sss. [p]ra. Cum literis \fusis in tercia linea (…)”. (126). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 222 y 223. Linajes de Olivella, Castellnou, y Argensola. Documento 136. “(…) 1142, juny, 28. Convinença. Acord entre Bernat Ramon d’Olivella i el seu fill Ramon, d’una banda, i Pelet de Castellnou i el seu fill Bernat, de l’altra. Bernat d’Olivella i el seu fill donen, com a feu, l’honor de la Capçada, situada al terme de Castelltallat, a canvi de l’ajut de Pelet de Castellnou i del seu fill —en especial amb relació a la guerra de Guerau d’Argençola—, del lliurament de cinquanta sous i d’un servei anual de cinc setmanes amb un cavall o amb un mul que estigui net. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (7,5 × 41 cm). Pergamí cosit a la banda dreta, molt enfosquit. Escriptura acurada; ratlles incises. Lletres partides, a baix. Era millessima Cª LXXX, anni a nativitate Christi M C XLI, a passione autem M C VIIII, indicione I. Facta est conveniencia inter Bernardus Raimundi de Olivela et filio suo, Raimundo et Peleht de Castel @ou, et filio suo, Bernardo. Ego Bernardus Raimundo et filio meo, Raimundo, donamus tibi Peleht et filio tuo, Bernardo, honorem nostram per fevum, qui est in Castro Iterale, ad ipsa Cabcada, quem nos tenem[us] similiter per fevuum de seniori nostro, Raimundo Bernardi. In tali vero conveniencia damus vobis ipsam honorem ut vos sitis nobis adiutores vel valitores contra cunctos homines et feminas per rectam fidem, sine engan valeatis nobis et adiuvetis et proprie de ipsa guerra de Geraldo de Argencola / (Página 223) valeatis nobis cum nos et sine nos, sine ullo malo ingenio, simul cum ipso castro de Castel Iou, unde nos et amici nostri abeamus intrare et exire. Et omnem nostrum honorem quod hodie abemus vel in antea adquisituri sumus [cum] vestro consilio adiuvetis nobis bene defendere et gubernare. Et propter hoc quod [su]perius est scriptum recipimus a vobis solidos L. Et si vos hoc totum quod superius est scriptum faceritis abeatis prescriptum honorem, vos et posteritas vestra, per nos et posteritas nostra. Si autem facere nolueritis et aliquid ex [h]oc minuaveritis quod ita non fecissetis si intra XXX dies quod nos vobis dixerimus non emendaveritis venisset ipsum honorem in finem in potestate nostra et amplius non requisisetis eum vos nec vestra poster[ita]s. Et faciatis nobis servicium per unumquemque annum septimanas Ve cavallum unum aut mulum qui sit pulcrum ad equitandum. Actum hoc IIII kalendas 161


iulii, anno V regnante Ludovico rege iuniore. Sig+num Bernardus Raimundi, sig+num Raimundus, filius eius, sig+num Peleht, sig+num Bernardus, filius eius, qui ista conveniencia fecimus scribere et firmavimus et firmare rogavimus. Guillelmus, [ab]bas +. Sig+num Ramundus de Espluga, Sig+num Bertran, frater eius. Sig+num Poncius de Balcaren. Sig+num Raimundus Bernardi. Sig+num Raimundus de Sancti Iohanis. BER@ARDUS, presbiter et monachus, qui hoc scribsit sub die et anno quo su sss. [p]ra. Cum literis \fusis in tercia linea (…)”. (127). AEMANGUÉ I HERRERO, Joan. “Forme di cultura catalana nella Sardegna Medioevale”. Insula. Quaderno di cultura sarda. Número 1, giugno 2007. Cagliari. Edizioni Grafica del Parteqlla. 2007. www.insula_01.pdf Página 19. Linajes de los Bas y los Rocabertí. “(…) @el 1157 il matrimonio di Barisone I con Agalbursa de Bas permise l.introduzione nell.Arborea di una serie di forme giuridiche prima sconosciute, da mettere in relazione con la cultura catalana (35). Molto interessante si rivela il ruolo assunto da Agalbursa dal punto di vista giuridico, prima come moglie del giudice, poi come sua vedova e reggente. Questo differenzia la sovrana catalana dalle altre regine-consorti dei quattro giudicati, in quanto rappresenta un caso particolare, che, nonostante tutto, non modificò i fondamenti giuridici delle terre sarde. Il parallelismo giuridico tra alcuni interventi di Agalbursa e, a metà del XIV secolo, certi altri di Timbora de Rocabertí, moglie di Mariano IV d.Arborea, / (Página 20) anch.essa catalana, confermerebbero che gli insoliti diritti che le spettarono le furono concessi in forza della sua origine (36). Facendo un salto nel tempo, ricordiamo che a partire dalla metà del XIV secolo la presenza catalana nei castelli sardi non sarà più un fatto occasionale, capace solo di lasciare una leggera traccia nel leggendario locale, (37) ma una lotta serrata per il dominio di un complesso scacchiere in cui i giocatori si basavano sulla strategia di ciascun fortilizio. Avremo occasione di constatare ciò nelle pagine che seguono (…)”. Página 19. Cita (35). “(...) S. PETRUCCI, Storia politica e istituzionale della Sardegna medioevale, in Storia dei sardi e della Sardegna cit., II, pp. 102-103 (...)”. Página 20. Cita (36). “(...) A. OLIVA, La successione dinastica femminile nei troni giudicali sardi, in AA.VV., Miscellanea di studi medioevali sardocatalani, Cagliari 1981, pp. 27-28 (...)”. Página 20.Cita (37). “(...) G. FARRIS, Iel castello di Medusa le impronte di una triste leggenda medioevale, «Quaderni Oristanesi», 17/18 (1988), pp. 3-17 (...)”. (128). AEMANGUÉ I HERRERO, Joan. “Forme di cultura catalana nella Sardegna Medioevale”. Insula. Quaderno di cultura sarda. Número 1, giugno 2007. Cagliari. Edizioni Grafica del Parteqlla. 2007. www.insula_01.pdf Página 21. Linaje de los Bas: sardo-valenciano. “(…) L.interesse verso i porti sardi, la pressione da parte dei commercianti catalani e, infine, la politica d.espansione nel Mediterraneo furono il 162


motivo della richiesta circa l.infeudazione del Regno di Sardegna e Corsica, fatta nel 1267 da Giacomo I a papa Clemente IV. Tralasciando per il momento l.aspetto giuridico e considerando quello artistico, rileviamo la presenza, nell.Arborea, di forti famiglie catalane che accompagnavano la giudicessa. Ciò contribuì alla penetrazione in Sardegna di forme architettoniche provenienti dai territori di lingua catalana. Secondo Joaquín Arce, attraverso il Giudicato d.Arborea s.introdusse nell.isola una corrente mudéjar che, dividendosi in due fronti, arrivò fino a Cagliari e Sassari. Infatti, quattro anni dopo la riconquista di Valenza, a Santa Maria di Bonarcado troviamo maestri di formazione araba, «que dejan su sello peculiar en las finas pilastras prominentes, los arcos polilobulados y los adornos de mayólica, típicos de la región valenciana» (40). A questo proposito, e al fine di dimostrare l.intenso rapporto sussistente tra le famiglie catalane e Santa Maria di Bonarcado, è importante ricordare che nel 1157-1158 Agalbursa di Bas aveva elargito a questo monastero una generosa donazione, preceduta da altre, in suffragio dell.anima del catalano Berenguer di Sol (41) (...)”. Página 21. Cita (40). “(...) F. ARTIZZU, Pisani e catalani nella Sardegna medioevale cit., pp. 15-16 (...)”. Página 21. Cita (41). “(...) P. MERCI, Le origini della scrittura volgare, in AA.VV., Materiali per lo studio della storia letteraria in Sardegna, Cagliari 1984-85, p. 10 (...)”. (129). ARMANGUÉ i HERRERO, Joan. “Els primers contactes culturals entre els Països Catalans i Sardenya (1113-1323)”. www.35819.pdf Página 43. Agalbursa de Bas. “(…) Cal tenir en compte, en primer Uoc, que el matrimoni d'Agalbursa de Bas amb Barison II d'Arborea (1157) coincideix amb la que ha estat anomenada "epoca alfonsina" de la lírica provençal: la Colt d'Alfons el Cast, cosí d'Agalbursa, fou freqüentada per la majoria dels trobadors ultrapirinencs, alhora que tot seguint l'exemple del monarca sorgien els primers trobadors catalans. Per a les famílies que s'establiren a Arborea, per tant, havien de ser habituals tant la llengua com els conceptes propis de la literatura provençal: de fet, foren aquests primers nobles catalano-sards els qui introduiren a Sardenya certs costums feudals, fins llavors desconeguts a l'illa, que havien de posar en contacte els notables arboresos amb les formes propies del vassallatge 44. Pot ser interessant, encara, d 'afegir que Ponç Hug IV, comte d'Empúries (1277-1313) -germa d'Huguet, vescomte de Bas i descendent, per tant, dels procuradors a Catalunya dels jutges d'Arborea escrigué ell mateix dues estrofes i una tornada en provençal adreçades a Frederic III de Sicilia 4. Alhora són diversos els factors que indiquen que, de manera simulrania, la literatura provençal comptava o podia comptar amb una celta presencia a Sardenya. En primer lloc cal recordar les estt'etes relacions comercials que unien l'illa amb Provença, relacions que culminaren amb la concessió als benedictins de Sant Víctor de Marsella, 163


durant el darrer terç del segle XI, de diverses esglésies al judicat de Caller, entre les quals hem de destacar la de Sant Satumí, de la qual ja hem parlat més amunt. Si bé és cert que la presencia dels victorin -de / (Página 44) formació literaria fonamentalment llatina- no és necessariament indicativa de la penetració de formes literaries d'origen provençal a Sardenya, convé tenir en compte que totes les concessions de que es beneficiaren als judicats de Caller, Torres i Gal'lura no es podrien explicar sense admetre que constitueixen una conseqüencia -tal com escriu D. Scano" di larghe influenze antecedenti fra la Sardegna ed i paesi costieri Della Francia Meridionale"46. "I centri monastici e la loro influenza nel medio evo continua Scano- sono stati sempre preceduti da un largo movimento di scambi,47 De fet, és ben conegut el trafic marítim que unia l'Alguer amb Marsella -on hom exportava el corall- i Càller amb tot Provença , interessada tant per la sal sarda com per les seves pells. Han estat fins i tot individuades colónies de sards regularment establerts a Marsella. Io es pot ignorar, alhora, el fet que a partir de I'any 1166 Alfons el Cast, en morir el seu cosí Ramon Berenguer II, s'intitula marques de Provença i inicia una política basada en pactes amb els barons provençals. Per tant, fins a la seva mort -esdevinguda el 1196, data en que els dominis catalano-aragonesos de separaren altre cop deis provençals-, el rei trobador, parent estret deis jutges d'Arborea, fou alhora el sobira de tot un seguit de trobadors provençals, amb els quals coincidí sovint a Marsella. És ben significatiu el fet que Folquer de Marselha s'adrecés al rei Alfons en els següents termes: "[. . .] mas prec de mo seinhor lo bon rei, cui Dieus guit, d'Arago [...]"48 (…)”. (130). ARMANGUÉ i HERRERO, Joan. “Els primers contactes culturals entre els Països Catalans i Sardenya (1113-1323)”. www.35819.pdf Página 36. “(…) Coincideix precisament amb l'empresa catalano-pisana contra els sarra'ins de les Balears (1113-1115) la primera dada segura sobre les relacions entre catalans i sards, L'any 1113, efectivament, l'estol cristia dirigit per Pere -arquebisbe de Pisa-, format per naus procedents de diverses repúbliques marineres italianes, va fer escala a Sardenya, on se li uní un contingent de militars sards -el nombre dels quals no podem determinar- guiats per Saltar, fill de Constantí de Lacon-Gunale, jutge de Torres, i per l'antic jutge de Caller, Torbí, De Sardenya I'estol aliat passa a Catalunya, on coincidí amb les tropes del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, cap de l'expedició a Mallorca que es resolgué, després de vint mesos de lluita, amb la provisional victoria de I'exercit cristia damunt els sarrains. 1.2, L'escassa documentació relativa a la Sardenya del segle XII no ens permet d'establir si de la convivencia catalano-sarda durant aquesta expedició van néixer relacions de tipus diplomatic entre el comtat catala i els diversos judicats sards, De qualsevol manera, el record de l'eficacia de la flota pisana i de la col'laboració dels sards en I'empresa 164


del 1113 degué aconsellar el comte Ramon Berenguer IV d'establir nous lligams polítics amb el Comú de Pisa i el judicat d'Arborea entre els anys 1157 i 1162, quan Barison 1 d'Arborea dugué a terme el paper d'intermediari entre els interessats a neutralitzar el poder dels almoravits a les Balears, Abans d'aixo, pero, el 1157, Barison 1 havia contret matrimoni amb Agalbursa de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV, tot seguint una política d'aliances que podia haver estat pensada per algun membre de la poderosa família catalana dels Cervera, a la qual pertanyia Agalbursa, i els maxims dirigents del Comú de Genova 4, A més d'assegurar-se un modest lloc en les rutes del mediterrani occidental, Barison 1 es procurava d'aquesta manera un fort aliat en les seves pretensions d'unificar, sota la seva corona, els quatre judicats sards, És com a conseqüencia d'aquest matrimoni que els catalans aconseguiren de penetrar al judicat d'Arborea, tot acumulant un poder que, a partir d'aquest moment, els havia d'atorgar un paper fonamental en la política sarda. Durant la primera fase d'aquesta penetració, cal tenir en / (Página 37) compte que la noble catalana va beneficiar-se de les "corts" de Bidoní, Sant Teodor i Oiratili 5, que administraren els seus germans i altres membres de les més prestigioses famílies catalanes que s'havien traslladat al judicat, on a més els foren confiats alts carrecs a l'administració 6. Com que la manca de descendencia amenaçava Agalbursa amb un futur poc esperançador després de la mort de Barison, calgué asegurar el poder catala, a Arborea amb un altre matrimoni: Hug 1, vescomte de Bas (1153/ 1155 - 1185), germa d'Agalbursa, va casar-se abans de l'any 1178 amb Sinispella de Lacon-Serra, filla de Barison 1 i de la seva primera muller, Pelegrina de Lacon. D'aquest matrimoni va néixer Hug 11 Ponç, vescomte de Bas (1185), que amb el nom d'Hug 1 Ponç va ser jutge d'Arborea (1192) fins a la seva mort, esdevinguda aproximadament el 1211. La tercera fase d'aquesta incipient penetració catalana a Arborea coincideix amb els esforços d 'Agalbursa per recuperar el judicat després de la mort del seu marir Barison 1, el 1185, a qui va succeir provisionalment Pere 1, frut del seu matrimoni amb Pelegrina de Lacon. Gracies a una alianç entre el comú de Genova, els catalans residents a Arborea i Alfons el Cast (que comptava, a més, amb el recolzament estrategic de Barison II jutge de Torres, que introduia d'aquesta manera el seu judicat en el marc de les relacions catalano-sardes7), una expedició catalana, capitanejada per Roger Bernat de Foix, va conquerir el 1187 el castell de Seria, prop d'Oristany, i s'm establí fins al 1192. En aquesta data, efectivament, gracies al Compromis d'Olistany, estipular el 20 de febrer entre el Comú de Genova, Pere 1 d'Arborea i Ramon de Torroja representant del seu nebot, Hug Ponç, vescomte de Bas-, hom assegurava el predomini del vescomte catala damunt la meitat del judicat, l'administració del qual havia de compartir amb l'oncle Pere I. Un cop 165


fora d'escena aquest darrer, Hug 1 Ponç; fou reconegut com a únic jutge d'Arborea en virtut de l'acord que seguí el seu matrimoni amb Preciosa de Ma sa, filla de Guillem, jutge de Caller. A partir d'aquest moment els jutges d'Arborea portaren alhora el titol de vescomtes de Bas. Més que no pas aixa, pero, ens interessa destacar el fet que, com que fins als anys 1239-1241 -en que Pere d'Arborea vengué el feu al seu procurador Simó de Palau-, els vescomtes van residir de manera permanent a Sardenya, s'encarregaren de l'adrninistració del vescomtat, amb el mateix títol, llurs parents residents a Catalunya. Aquesta dualitat hagué d'originar una intensa relació entre els jutges d'Arborea i els regents catalans8. A més, la restablerta força a Arborea va permetre que representants de les més poderoses families catalanes consolidessin al judicat llur poder. I.3. La presencia d'aquestes families nobles a Sardenya va fer que / (Página 38) s'intensifiqués el comerç entre l´Illa i Catalunya, o cal dir que és fonamental, en aque t sentit, la puixan~a del poder genoves i pisa a tots els judicats sards. A la fi del segle XII Caller era la principal base comercial pisana a Sardenya: hi feien cap totes les naus implicades en el comer~ amb Proven~a i la península iberica9. El port d'Oristany -el més obert, precisament, envers Catalunya i les Balears- servia d'escala, alhora, per a les naus genoveses (i pisanes, quan la política exterior del jutge d'Arborea així ho aconsellava) interessades pel comerç a les rutes més occidentals de la Mediterrania. Com que res no indica que els comerciants sards establissin contactes directes amb Catalunya, Pisa i Genova degueren fer de pont per a la introducció a l'illa de celtes fonnes propies de la cultura catalana. També els catalans, pero, tenien imeres a mantenir aquests contactes comercials amb Sardenya: el port de Caller representa va una etapa fonamental en les rutes que duien cap a Sicília, el Magrib i l'Imperi Bizantí. L'interes envers els ports sards, així i tot, no era de natura únicament estrategica: gracies a la lleuda de Tamarit, de l'any 1234, que gravava la importació de figues sa rdes, sabem que els comerciants catalans s'a dreçaven a Sardenya també per tal de cercar-hi productes 10. A mitjan segle XIII, per tant, trobem comerciants cata lans establerts de manera permanent a tres deIs quatre judicats sards 11. Finalment, la intensitat d'aquestes relacions comercials entre Sardenya i Catalunya va aconsellar, l'any 1321, la creació a l'illa del Consolat catala d'ultramar 12(…)”. (131). AEMANGUÉ I HERRERO, Joan. “Forme di cultura catalana nella Sardegna Medioevale”. Insula. Quaderno di cultura sarda. Número 1, giugno 2007. Cagliari. Edizioni Grafica del Parteqlla. 2007. www.insula_01.pdf Página 17. La nobleza catalana: Hugo Pons. “(…) Iella prima fase di questa penetrazione, la nobiltà catalana ebbe in concessione le corti di Bidoní, San Teodoro e Oiratili, (29) amministrate dai fratelli di Agalbursa e da altri membri delle più prestigiose famiglie 166


catalane trasferitesi nel Giudicato, dove, tra l.altro, furono affidati loro alti incarichi amministrativi. La mancanza di discendenti faceva presagire ad Agalbursa un futuro incerto dopo la morte di Barisone, perciò era necessario garantire il potere catalano nell.Arborea con un altro matrimonio: Ugo-Poncio, visconte de Bas (1153/1155- 1185), fratello di Agalbursa, sposò, in data anteriore al 1178, Sinispella de Lacon- Serra, figlia di Barisone I e della sua prima moglie, Pellegrina de Lacon. Da questo matrimonio nacque Ugo-Poncio o Poncetto de Bas-Serra, che con il nome di Ugone I fu giudice d.Arborea (1192) fino alla morte, avvenuta nel 1211 circa (...)”. (132). LANTERI, Joseph. Nicolai Crusenii (+1629).Ord. S. Augustini. “Pars tertia monastici augustiani. Completens epotomen historicam FF. Augustinensium A magna unione usque ad an.1620”. Ed. Vallisoleti, 1890. www.crusenio.pdf Página 150. 17/47. “(…) DE AUGUSTIEEESIBUS EREMITIS, QUI FLORUERUET AETE MAGEAM EJUSDEM ORDIEIS UEIOEEM HABITAM AEEO 1256 - p. 248 (...)”. Página 152. “(…) B.

Joannes de Spelunca, quod erat eremitorium in Monte Pisano, eligitur Geralis circa an. 1115, rexitque Ordinem, non tamen forsan absque aliqua interruptione, usque ad an. 1160. Vide Herreram tom. I, pag. 365 (…)”. (133). BOLÓS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Santa María de Serrateix (Segles X al XV)”. Col.lecció Diplomataris Nº 42. Barcelona. Fundació Noguera. 2006. www.serrateix06.pdf Página 222 y 223. Linajes de Olivella, Castellnou, y Argensola. Documento 136. “(…) 1142, juny, 28. Convinença. Acord entre Bernat Ramon d’Olivella i el seu fill Ramon, d’una banda, i Pelet de Castellnou i el seu fill Bernat, de l’altra. Bernat d’Olivella i el seu fill donen, com a feu, l’honor de la Capçada, situada al terme de Castelltallat, a canvi de l’ajut de Pelet de Castellnou i del seu fill —en especial amb relació a la guerra de Guerau d’Argençola—, del lliurament de cinquanta sous i d’un servei anual de cinc setmanes amb un cavall o amb un mul que estigui net. A.* ADS. Pergamins de Santa Maria de Serrateix. Original (7,5 × 41 cm). Pergamí cosit a la banda dreta, molt enfosquit. Escriptura acurada; ratlles incises. Lletres partides, a baix. Era millessima Cª LXXX, anni a nativitate Christi M C XLI, a passione autem M C VIIII, indicione I. Facta est conveniencia inter Bernardus Raimundi de Olivela et filio suo, Raimundo et Peleht de Castel @ou, et filio suo, Bernardo. Ego Bernardus Raimundo et filio meo, Raimundo, donamus tibi Peleht et filio tuo, Bernardo, honorem nostram per fevum, qui est in Castro Iterale, ad ipsa Cabcada, quem nos tenem[us] similiter per fevuum de seniori nostro, Raimundo Bernardi. In tali vero conveniencia damus vobis ipsam honorem ut vos sitis nobis adiutores vel valitores contra cunctos homines et feminas per rectam fidem, sine engan valeatis nobis et adiuvetis et proprie de ipsa guerra de Geraldo 167


de Argencola / (Página 223) valeatis nobis cum nos et sine nos, sine ullo malo ingenio, simul cum ipso castro de Castel Iou, unde nos et amici nostri abeamus intrare et exire. Et omnem nostrum honorem quod hodie abemus vel in antea adquisituri sumus [cum] vestro consilio adiuvetis nobis bene defendere et gubernare. Et propter hoc quod [su]perius est scriptum recipimus a vobis solidos L. Et si vos hoc totum quod superius est scriptum faceritis abeatis prescriptum honorem, vos et posteritas vestra, per nos et posteritas nostra. Si autem facere nolueritis et aliquid ex [h]oc minuaveritis quod ita non fecissetis si intra XXX dies quod nos vobis dixerimus non emendaveritis venisset ipsum honorem in finem in potestate nostra et amplius non requisisetis eum vos nec vestra poster[ita]s. Et faciatis nobis servicium per unumquemque annum septimanas Ve cavallum unum aut mulum qui sit pulcrum ad equitandum. Actum hoc IIII kalendas iulii, anno V regnante Ludovico rege iuniore. Sig+num Bernardus Raimundi, sig+num Raimundus, filius eius, sig+num Peleht, sig+num Bernardus, filius eius, qui ista conveniencia fecimus scribere et firmavimus et firmare rogavimus. Guillelmus, [ab]bas +. Sig+num Ramundus de Espluga, Sig+num Bertran, frater eius. Sig+num Poncius de Balcaren. Sig+num Raimundus Bernardi. Sig+num Raimundus de Sancti Iohanis. BER@ARDUS, presbiter et monachus, qui hoc scribsit sub die et anno quo su sss. [p]ra. Cum literis \fusis in tercia linea (…)”. (134). LLADONOSA, Josep. “Arnau Mir de Tost”. Colección Episodis de la Història nº 183. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1974. Página 57-5859. Los vizcondes de Cabrera sucesores de Arnau Mir de Tost. Ermengol IV, el de Castilla, conde de Urgell, yerno de Guerau Ponç de Cabrera, casado con Arsenda d´Àger. Ponç Guerau, vizconde de Cabrera, hijo de Guera Ponç. “(…) En el testament, Arnau Mir anomena vescomtes la seva filla Letgarda i Ponç Guerau. Efectivament, el seu matrimoni supossà la creació del vescomtat d´Àger, i seria -diu Sobrequésel primer graó pel seu accés al soli comtal d´Urgell. Aquest enllaç, entre la pubilla del més famós cabdill històric de la reconquesta catalana i en el plançó de la casa vescomtal de Girona, acreixerà el prestigi de la nissaga, fent possible que el jove i també ambición / (Página 58) Ponç Guerau ocupi un lloc preeminent en la cort dels comtes Ramon Berenguer I, Ramón Berenguer II Cap d´Estopa i Berenguer Ramon II el Fratricida, i que el seu nom figuri en el primer lloc entre els magnats convocats per promulgar els Usatges l´any 1071; precisament, el de la mort d´Arnau Mir de Tost, el seu sogre. Però, de fet, serà el fill de Letgarda, Guerau Ponç, qui obtingué per primera vegada i amb efectivitat el títol de vescomte d´Àger. (…) Dins la cort dels comtes d´Urgell, no s´esborraria tan fàcilment la memoria de l´heroi. El seu prestigi perdurable facilitarà la reconciliació de Guerau Ponç de Cabrera amb Ermengol IV, el de Gerp, després d´una tongada de males relacions. Ermengol també va tenir 168


qüestions amb Ramon IV de Pallars Jussà, l´altre gendre d´Arnau Mir de Tost (…). / (Página 59) Arsenda d´Áger, filla de Guerau Ponç i besnéta d´Arnau Mir de Tost, va contraure matrimoni amb Ermengol VI (11021154), anomenat ·el de Castella”, per haver-se criat de molt menut, alcostat del seu avi Pero Ansúrez. Ermengol VI va ésser qui conquerí definitivament la ciutat de Balaguer (1105). Al seu costat hi havia Guerau Ponç de Cabrera, amb els seus cavallers i combatents, molts del vescomtat d´Àger. Aquell any havia mort el seu pare i fou investit del títol de vescomte de Girona. D´ací en avant, aquest títol anirà unit sempre als del vescomtats d´Àger i d´Urgell (...)”. (135). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 314 y 315. Linaje de Pere, obispo de Urgell. Linaje de Guillem de Torroja. Documento 247. “(…) 1133, abril, 12. El bisbe d´Urgell, Pere, dóna a Santa Maria de Solsona les esglésies de Sant Martí de Guspí i la de Sant Sadurní de la Salsa amb tots els seus termes i drets, salvada la reverència al bisbe d´Urgell i als seus canonges. (…) In omnipotentis Dei nomine. Ego Petrus, dei disposicione Urgellensium presul (…) / (Página 315) Sig+num Petri episcopi,qui hanc scripturam scribere iussit et manu propria firmavit et subscriptis testibus firmare mandavit. Sig+num Petrus Guilelmi archidiaconi. Sig+num Bernardi de Benavent. Sig+num Guilelmi de Torroja. Sig(signe)num geraldi archidiaconi. Sig+num Berengarii. Sig+num raimundi Umberti. Sig+num Guilelmi, filii eius. Sig+num Petri Berengarii. Sig+num Arnalli Berengarii. Sig+num Raimundi Udalgarii. Sig+num Ermesendis, uxoris eius. Arnallus presbiter, qui hoc scripsit (...)”. (136). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 320 y 321. Linaje de Pere de Cardona, batle de la curia real dela reina, de Cervera. Linaje de Bernat Folc. Documento 253. “(…) 1133, novembre, 2. Instrument sobre la qüestió entre Bernat Ecard i l´església de Santa Maria de Solsona pel que fa a les cases que hi ha prop de l´església, de la carrera cap a la trilla. Bernat no hi intervindrà més, ni posarà als seus habitants cap servei ni força. (…) Hoc est exemplum accuriatate Petri de Cardona, baiulus et curie Cervarie pro illustrissima regina, sumptum septimo kalendas junii, anno Domini millessimo trecentessimo decimo, a quodam instrumento in pergamino scripto cuius senes siv se habet (…) Sig+num Bernardi Ecardi. Sig+num valencie,coniugis eius, qui hoc scribere iussimus et firmavimus. Sig+num Petri raimundi de Fraxano. Sig+num Bernardi Fulchonis. Sig+num Petri Guilelmi. Sig+num raimundi de 169


Terroya. Sig+num Berengarii, fratris eius. Sig+num Arnalli, fratris eorum. Sig+num Gerallus, qui hoc scripsit die et anno (signe) quo supra. Sig+num Petri de Cardona, baiulus et curie Cervarie per illustrissima domina regina, qui viso instrumento originali predicto, a quo presens exemplar sumptum fuit fideliter, non abolito, non cancellato nec in aliqua sui parte viciato huic translato, facto de mei licencia et mandato et cum originali suopredicto, de verbo ad verbum fideliter comprobato, exparte domini regis et domine regina et auctoritate baiulie predicte, auctoritatem prestamus et impendimus pariterque decretum et eidem translato tamquam suo originali fides plenaria habeatur et robur perpetue firmitatis. Sig+num Petri / (Página 321) Andree, assessoris curie Cervarie (...)”. (137). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 378. Linaje de Ramon, obispo de Vic. Linaje de Petri de Cardona. Linaje de Antonio Bac. Documento 305. “(…) 1145, octubre, 25. El bisbe de Vic, Ramon, confirma a l´església de Solsona les esglésies que posseeix dins del seu bisbat, que li pervenien de diversos donadors: Anglesola, Tèrrega, el Talladell, Queralt, Santa Coloma, Figuerola i Jorba. (…) ego Raymundus, dei gracia Ausonensis Sedis episcopus, cum assensu chanoniocorum eiusdem Sedis (…) / (Página 379) Raimundus, Dei gracia Ausonensis episcopus. Sig+num Guilelmi, Barchinonensis episcopi. Bertrandus levita. S(signe) Petri, Barchinonensis archidiachoni. S(signe) Bernardi de Podio Alto.Bertrandus levita. Sic+num Arnallus degani. Sic+num Bertran de Lobera. Radulfus, qui hoc scripsit et hoc signum (signe)impressit. Ios Anthoni Bac, presbiter, in decretis bacallarius, reverendissimi in Christo patris et domini domini Petri de Cardona, dei et apostolice sedis gracia Urgellensis episcopi administratorisque perpetui monasterii et ecclesie Celsone, in spiritualibus et temporalibus vicarius generalis et judex ordinarius curie abbacialis ville Celsone, huiusmodi transsumti publico instrumento a suo originali publico instrumento veraciter sumpto et translato et cum eodem per nos una cum notarii et testibus infrascriptis bene,rite et legitime collacionato et comprobato nostrarum judiccariam auctoritatem interponimus pariter et decretum ut in judicio et extra judicium fides plenaria per cunctas (aditemur) personas in fidem et testimonium omnium et singulorum premissorum, hec manu propia scribentes die decimo quarto menssis januarii,anno Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo septimo. Sig(signe)num mei Prtri Johannis Garro, presbiteri rectoris parrochialis ecclesie Sancti Pauli de Terraçola et notarius publici eiusdem parrochie, testis.

170


Sig(signe)num mei Johannis Prat, presbiteri et vicarii perpetui parrochialis ecclesie Sancti Michaelis castri veteris Celsone et notarii publici eiusdem, testis. Sig(signe)num mei Marchi Pilosi, auctoritate regia ac etiam reverendissimi domini Petri de Cardona, administratoris perpetui abbaciatus monasterii et ecclesie Beate Marie ville Celsone, notarii publici eiusdem ville, qui huiusmodi translato a suo vero originali fideliter sumpto et cum eodem de verbo ad verbum veridice comprobato nichilque addicto nichilque remoto que sensum seu sentencia mitere quam decretatum per auctorizacionem est, ut supra / (página 380) patet, per magnificum virum dominum Anthonium Bach, vicarium generalem, una cum attestacionibus duorum notarium (de istum) interim ipsumque aliena manu scribi feci et clausi (...)”. (138). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 429. Linaje de Bernat de Cardona, hijo adoptivo de Bernat, vizconde de Cardona, clérigo de San Pedro de Casserres. Documento 433. “(…) 1134, agost, 27. Donació per entrada de monjo. Bernat, vescomte de Cardona, i la seva muller donen al monestir de Sant Pere de Casserres el seu fill adoptiu Bernat i els masos, terres i altres béns que havien comprat a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, a Pruit i tot el que tenien al coll de Santa Maria d´Osor i al terme del Brull. (…) Als 27 agost 1130. Bernat de Cardona y sa muller donaren a Casserras lo seu fill Bernat y los masos, terras y altres cosas que havia comprat en la parròquia de Sant Joan de Fàbregas, Pruit y tot lo que tenia al coll de Santa Maria, de la parròquia de Osor, y en lo terme del Brull (…)”. (139). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 429 y 430. Linaje de Bernat y Almodís. Documento 434. “(…) 1135, juny, 3. Donació. Bernat, vescomte de Cardona, i Almodis, vescomtessa, donen al monestir de Sant Pere de Casserres un mas situat a la parròquia de Sant Esteve de Vilobí, que tenien Ponç, prevere, i la seva mare per ells. (…) / (Página 430) Als 3 juny de 826. Bernat, biscompte de Cardona, y Almodís, viscondesa, donaren a Casserras un mas en la parròquia de Vilobí. A saber: lo que tenía Pons, prebere, y sa mare per dits biscomptes ab sas terras y affrontacions. També se troba en lo libre de Actes de Vilobí, foleo 109 (…)”. (140). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 436 y 437. Linaje de Ramon Folc de Cardona. Documento 447. “(…) s. d. [ca1144]. Jurament. Ramon Folc, fill d´Almodis, i els germans Ramon i Guillem, fills d´Ermessenda, 171


juren que defensaran els béns i els servidors de Sant Vicenç de Cardona i de Sant Pere de Casserres.(...) Iura,us nos raimundus Fulchonis, filius qui fuit Adalmodis, femine, et Raimundus et Guillelmus qui fuerunt filii Ermesendis,femine, quod as ista ora in antea fideles erimus ad domum Sancti Vicentii Cardonensis de omni honore quem habet vel in antea habebit et ad domum Sancti Petri Castri Serrensis de omni honore quem habet iuste vel habebit che nollas la.ls tolrens ne.ls en tolrens ne la.ls peorarens per nul mal verz. Et adiuvabimus eas ad defendere et ad tenere contra cunctos homines per fidem sine engan. Et si infregerimus in aliquo redirigamus illud usque ad XXX dies, quod clerici Sancti Vincentii vel monaci Sancti Petri nos demandaverint per Deum et hec sancta. Sig+num Raimundi. Sig+num Guillelmus, fratris eius. Sig+num Raimundi Fulchonis. (…)”. (141). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 364. Linaje de Ramon de Cardona. Linaje de Ponç de Cervera. Documento 296. “(…) 1142, juliol, 25.Conveni entre Ponç de Cervera i el castlà de Riner, Pere de Riner, degut a unes queixes. Es féu en presència de Ponç Hug, canonge de Solsona, i de Josbert, prepòsit, de Ramon de Cardona, Arnau de Pallera, Arnau de Joval, Berenguer de Sentdomí, Pere de Sentdomí, Arnau de Santjust, Ramon Sesteró i altres. Ponç de Cervera cedeix en feu a Pere de Riner el castell i altres drets, les rendes i judicis. Es reserva ditze dominicatures, alguns censos i la meitat de la renda de la fèbrega i dels plets. (…) Hic est conveniencia qui evacuacione inter Poncius de Cervarie senior et Petro de Riner, vicario et castlano de castro Riner, de illas querimonias et de illorum clamorum qui erant inter eos; venerunt ad bonam pacem et bonam concordiam de predicto castro et eius termini in presencia bonorum hominum, scilicet Poncius Ugoni, kanici (sic) Celsone, et Izocberto, preposito Celsone, et Raimundo de Cardona et Arnaldo de Palera et Arnaldo de Ioval et Berengario Sancti Domi et Petro de Sancti Domi et Arnaldo Sancti Iusti et Raimundo Sestero et alii pluses(…) / (Página 365) Sig+num Poncius de Cervaria, qui hoc mando scribere et ad testes firmare rogavi et manu mea firmavi. Sig+num Iozperti prepositi. Sig+num Raimundi de Cardona. Sig+num Arnaldi de Palera. Sig+num Arnaldi de Ioval. Sig+num Petri de Sancti Domi.Sig+num bernardi de sancti Domi. Sig+num Arnaldi de sancti Iusti. / (Página 366) Sig+num raimundi Sestero. Sig+num Bernardi de Cila S(...). Sig+num Guilelmi Geraldi de Suus. Sig+num Petri Bernardi de Vila. Sig+num petri bernardi de Vilaro. Testes sumus huius rei. S Ramundus sacer, capellanus Rivo Iigro, scripsit (...). Et dopnus Petrus Ugoni, qui hanc diffinicionem et pacem feci scribere (...)”.

172


(142). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 444 y 445. Linaje de Ramon de Cardona. Linaje de Guillem de Cardona, hermanos y familiares de Ramon Folc, vizconde de Cardona. Documento 456. “(…) 1151, desembre, 5. Testament. Ramon de Cardona i Guillem de Cardona, germans i familiars de Ramon Folc, vescomte, ordenen el seu testament i designen com a marmessors Bernat, abat de Sant Vicenç de Cardona i prior de Sant Pere de Casserres, Pere Ponç de Fals, Ramon de Boixadors, Ramon Belveder i Bernat de Rocafort, a més dels cavallers i prohoms de Cardona. Diesen els seus cossos a l´església de Sant Vicenç, on volen ser enterrats, i lleguen 12 diners per cada dia que s´extregui sal per a l´esmentada església. Donen al monestir de Sant Pere de Casserres i als ordens militars del Temple i de l´Hospital 100 morabatins per a cadascun del seu domini de la sal. Finalment, donen 12 diners més per cada setmana que s´extregui sal a l´església de Sant Miquel de Cardona. (…) / (Página 445) Iotum sit cunctis hominibus quod nos Raimundus de Cardona et Guillelmus de Cardona, fratres, facimus nostrum testamentum et eligimus manumissores nostros Bernardum, [abbatem Cardonensis] eclesie et priori Castriserris, et Petrum Pontii de falcs et Raimundum de Boxados et Raimundum de Belveder et Bernardum de Rochafort et milites Cardone et homines probi Cardone, quos rogamus ut si mortui fuerimus ante quam aliud possimus facere testamentum, plenam potestatem habebant omnia nostra mobilia vel immobilia distribuere, sicut scriptum est in hoc nostro testamento. In primis dimittimus Deo et ecclesie Sancti Vincentii Cardonensis corpora nostra, ut tibi sepulture tradantur. Et dimittimus eidem ecclesie sancti Vincentii XII denarios in Sale de Cardona per unumquemque diem quo sal currerit, ad suum proprium alaudium iure perpetuo. Dimittimus namque prephate ecclesie Sancti Vincentii prephatos denarios,ut possideat et habeat eos omni tempore in nostra hereditate [ubique] modo habemus vel possidemus [...] propria hereditate et dimissione patris nostri et avii nostri omniumque parentorum nostrorum. Et dimittimus ecclesie Sancti Petri Castriserris C morabetinos, ut habeat eo in nostro dominico sale, exceptis denariis prefixis Sancti Vincentii. Et dimittimus Milicie Ierusalem C morabetinos in nostro dominico salis, exceptis denariis prefixis sancti Vincentii. Et dimittimus Hospicio Ierusalem C moabetinos in nostro domino salis, exceptis denariis prefixis sancti Vincentii. Hec autem omnia predicta dimittimus pro redemptione animarum nostrarum et parentum nostrorum. Et si unus ex nobis primus obierit, habeat predicta ecclesia et predicte domus Dei medietatem exprefata helemosina, et post mortem alterius, aliam medietatem. Et quicumque ex nobis prior mortuus fuerit absque legitimis filiis, omnem suam hereditatem ad vivum remaneat, et 173


vivus persolvat universa debita defuncti fratris [...] prephatam suam helemosinam. Et si ambo mortui fuerimus absque legitimis filiis, omnem nostram hereditatem dimittimus [Raimundi] Fulchoni, [cosanguineo nostro], et ipse persolvat omnia nostra debita et distribuat prephatam nostram helemosinam. Si ipse mortuus fuerit [absque legitimis filiis], fratribus remaneat [...] et ita omnibus fratribus suis, unum post alium. Et si omnes mortui fuirint absque legitimis infantibus, proximis nostris parentibus remaneat. Et dimittimus [ecclesiam] Sancti Michaelis / (Página 446) de Cardona XII denarios per unamquemque ebdomadam qua sal currerit, ad suum proprium alaudium, in nostro dominico salis. Et si unus ex nobis primus obierit [...] medietatem prephata ecclesia de iamdicta helemosina, es pot mortem alterius aliam medietatem. Et dimittimus Helemosine Sancti Vincentii de Cardona, si mortui fuerint sine legitimis infantibus, Condaminam Vicecomitalem subtus Rodballs, que est nostre hereditatis, ad opus pauperum. Actum est hoc nonis decembris, anno Domini MCLI. Sig+num Raimundi de Cardona, sig+num Guillelmi de Cardona, fratris eius, qui hoc scribere fecimus et firmavimus et testibus firmare iussimus. Bernardus, abbas SSS. Sig+num Bernardo, prepositi. Sig+num Raimundi de Belveder. Sig+num Bernardi de Rocafort. Sig+num Petri Oliver. Sig+num Martelli. Sig+num Guillelmi Petri de Segalers. Sig+num Guillelmi de Guardies. Sig+num Palatii Guillelmi. Sig+num Petri, fratris eius. Sig+num Petri ex Palatio. Sig+num Cocard. Sig+num Berengarii Marti. Sig+num Isarn. Sig+num Falcho. Guillelmus, subdiaconus, qui hoc rogitus scripsit die et anno SSS quo surpa (…)”. (143). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1295. Linaje de Pere de Cardona. Documento 793. “(…) 1142, febrer, 5. Establiment. Ramona i el seu fill Bernat Ramon estableixen a Pere de Cardona i als seus fills i successors la quarta part d´un hortal que tenen a Vic a cens d´un parell de capons per Tots Sants i amb la condició que hi edifiquen cases. Es paguen quatre morabatins d´entrada. (…) In Dei nomine. Ego Raimunda femina et filio meo Bernardus Raimundi donamus tibi Petro de Cardona et infantibus tuis acproienie illorum quamdam partem de nostro ortale, sicut habemus terminatum. Et est in villa Vici et in senioratu comitis ac Guillelmo Raimundi. (...) Sig+num Raimunda femina. Sig+num Bernardi Raimundi, qui hanc donationem fecimus et firmamus firmarique rogamus. Sig+num Berengarii capud

174


Bovis, baiuli. Sig+num Poncii Capud Ferri. Sig+num Tafurel. Sig+num Poncii de Tennes. Guillelmus sacerdos, qui hoc scripsit (...)”. (144). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 460. Linaje de Bernat, abad de Cardona. Linaje de Berenguer de Calders. Linaje de Ramon de Cardona. Documento 473. “(…) 1156, agost, 6. Testament sacramental. Bernat, abat de Cardona, Ramon, capellà, Pere Puigverd, Berenguer de Callers, Bertran de Llobera i Erall de Miria, en qualitat de marmessors del difunt Ramon de Cardona, fan públic el seu testament sota jurament, el qual presten davant l´altar de Sant Pere, fundat a l´església de Sant Miquel de Cardona. Fa diverses deixes a les esglésies de Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cardona, Santa Maria de Pla, Santa Trinitat, l´Hospital de Jerusalem, a la seva dona i a familiars. Deixa al monestir de Sat Pere de Casserres 6 diners en sal de Cardona per cada dia qie se´n vengui. (…) In nomine Dei patris omnipotentis. Hec est iudicialis condicio seu publicatio ultime voluntatis cuiusdam defuncti nomine Raimundi Cardonensis, quam publicant sui manumessores seu helemosinarii per scripturam sui testamenti ab eo ordinati et electi, scilicet dompnus Bernardus, abbas Cardona, et Raimundus, capellanus,et Petrus Podio Verd et Berengarius de Callers et Bertrandus de Lobera et Erallus de Midia, ut si mors illi evenisset ante quam alium testamentum feceret, plenam potestatem habeabt distribuendi omnia sua mobilia vel inmobilia, sicut hic invenerint scriptum. Ios vero post eius obitum, ego Bernardus, abba sancti Vincencii Cardone, et Raimundus, capellanus Sancti Michaelis eiusdem castri, et Arnallus, sacerdos eiusdem ecclesie, iuramus super altare Sancti Petri quad est fundatus infra ecclesiam Sancti Michaelis Cardone, quia nos vidimus et audivimus quando iamdictus Raimundus, detentus magna infirmitate, set pleno sensu suo et loquela plena, suum testamentum laudavit et firmavitin nostra presencia, sicut hic est scriptum. Et hoc iuramus in presenciam Petri, prioris Sancti Vincencii sacerdotis, et Guillelmi, sacricustodis et iudicis. / (Página 461) In primis dimisit corpus suum ecclesie sancti Vincencii Cardonensis, u tibi honorifice tumuletur et fratris eiusdem loci susciperenteum quasi prorprium fratrem. Et dimisit predictee ecclesie sancti Vincencii suam hereditatem et partem molendinorum et ortorum,medietatem,scilicet, ex omnibus, quantum ibi habebat vel abere debebat quocumque modo, ut in perpetuum possident ea predicta ecclesia ad suum proprium alaudium, excepta medietate unius molendini quam dimisit inter Sanctus Michaelelm Cardone et Sanctam Maria de Plano, exceptis directis ortorum quod ecclesie sancti Vincencii XII denarios in sale Cardoneper unumquemque die sal vendatur, ullo modo ut in perpetuum possideat eos ad suum proprium alodem. Et dimisit ecclesie sancti Michaelis Cardone et Sancte 175


Marie de Plano XII denarios ut habeas eos ex predictis denariis quos dimisit Sancto Vincencio per unamquemque ebdomadam quod sal vendatur ad suum proprium alaudium, ut cotidie exoretur Deus pro anima sua in ecclesia illa. Supradicta autem molendina et ortos sunt in flumine Cardenarii, supra molendinos Sancti Vincencii. Et dimisit ecclesie Sancti Vincencii iamdicti unam condaminam alaudii quam habebat in termino de Molsosa, subtus Rodballs, ut in perpetuum possideat eam ad suum proprium alaudium pro anima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit ecclesie Sancti Petri Castriserris VI denarios in sale Cardone per unumquemque die quod sal vendatur, ullomodo omni tempore, et dedit proprium alaudium. Et dimisit ecclesie Sancte Trinitatis, et dedit ei in vita sua et post mortem suam, unum sextarium salis in sale Cardonensis per unamquemque ebdomadam quando sal vendatur, omni tempore, ad suum proprium alaudium. Et dimisit Milicie Ierusalemunum mansum in termino de Molsona, que dicitur Coma Longa, cum omnibus sibi pertinentibus proanima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit Hospitalis Ierusalem unum mansum in termino de Molsosa, quod dicitur Prad, cum sibi pertinentibus, pro anima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit coniugi sue Elicsendi D morabbetinos ex suo exovarii, ut abeat eos in castro Falchs et in castro Taiad et in Molsosa et in Amalla, ut tantum teneat eos usquequo Raimundus Fulchonis redimat eos D morabbetinos in auro. Et dimisit Dulcie, sororis sue, castrum de Falchs et castrum Colonici de Maredme, ita tamen ut redimat eos ex his quibus tenent eos inpignus. Et dimisit Raimundo Fulchoni, consanguineo suo, omnem suum honorem, scilicet, quantum habebat et abere debebat in Cardona et in / (Pรกgina 462) Segarra et in Ausona et in Ierundense et in Vales et in Penedes et in omnibus locis, excepto hoc quod dimisit sorori sue supra scripte ett excepto hoc quod dimisit coniugi sue prefixe, ut Raimundus Fulchonis redimat eum, et postea libere possideat eum, salvisin omnibus directis ecclesiarum Dei de omnibus supra acriptis. Et misit inpignus omnes suas exidas Cardona debitiribus suis, ut tantum teneant eas quo usque recuperent quasque illis debebat, et misit baiulum in predictas exidas, videlicet, Poncium Ysarn, ut ipse fideliter quod adunet omnes expletos ex predictis exidis et persolvat eos suis debitoribus, ita tamen quod medietatem persolvat Sancto Vincencio et Sancto Petro et aliis suis debotoribus Cardone et aliam medietatem ad aliis debitoribus. Et quando omnes erunt pagati, predictasexidas libere revertintur Raimundo Fulchoni, ut predictus suus baiulus abeat suum lucrum, sicut modoabet. Et si debitores Cardone fuerint primi pagati, predictas exidas libere aliis debitoribus sit usquequo sint pagati. Et debebat ecclesie Sancti Vincencii CLXXIII solidos; et Sancto Petro Castrisserris quantum baiulus suis recte computaverit, et Sancte Marle Solsone I receptum. Cocard MCXII moabbetinos; Petro de Palacio MDCCLXI solidos; Guillermo de Guardies CCCC solidos; Petrus Rula 176


XVIIII moabbetinos; Bertrandus de Lobera CXX moabbetinos; Petrus Muntaner XLV solidos; Bernardo Gocard et Arnallo Cascals CL moabbetinos; Poncet de Cervera XXIIII solidos; Bermon de Viver CCL solidos; Petro Traver XXXV moabbetinos. Et LXXXX solidos Iohanni de Partanag; CL moabbetinos Stephano de Murcia; CC moabbetinos hominibus de Segur;CL solidos Raimundo de Graner; XL solidos Guerreta de Berga; C solidos Petro Ermengod de Minorisa; X moabbetinos Baiet; XII moabbetinos Petro bermundi et filio suo; XX moabbetinos Raimundo de Tolosa; LXXVI solidos Bord de Poncio Guillelmi; XVII solidos et medio Rabaco; XXII solidos Gilberto de Vico;XX moabbetinos Bartolomeo de Calaph; LX solidos Petro de Caorc; XIII moabbetinos Raimundo Poncio; DXX solidos Berengario de Rosset; XXXII solidos Bernardo de Monte Eschivo; CCC moabbetinos Arnallo de caorc; IIII solidos Raimundo dePalacio; C solidos per cavallum de Talamancha; Bernardum de Media CCCC solidos et alia sua debita que hic non sunt scripta et fuissent inventa, fiant persoluta, sicut supradicta alia; Bernardo Agalbo C solidos; Petro Rula LXXX solidos. Post quam hec omnia ordinavit et mutata voluntate sua nobis scientibus obiit ex hoc seculo. Ios vero supradicti intra spatium VI / (Página 463) mensium legaliter roboravimus, in presencia supradictorum virorum et aliorum multorum,manibus propriis firmamus. Si autem Raimundus Fulchonis qui ipse dimisit suum honorem, si infregerit suum testamentum vel abstuIerit aliquid suis debitoribus, sicut supra stabiliut, aut ipse non persolverit sua debita prenotata cum amore debitorum, et si infra LX dierum cum fuerit comonitus redigere nolverit,omnem suum honorem prenotatum, excepto hoc quod dimisit Sanctis Dei, dimisit sorori sue Dulcie et nepote sue et duobus filiis Guillelmi Raimundi, seneschalc, Guillelmo de Montechatanis et fratri suo, ut accipiant eas uxores et persolvant sua debita, sicut supra scriptum est. Hoc iussit facere iamdictus Raimundus Cardone. Rogavit namque dominum suum comitem Barchinonensem ut, si Raimundus Fulchonis noluerit attendere suprascripta omnia, ipse faciat tenere supra scripta sororis sue et nepote, sicut iamdictum est, et faciat paccare debita sua. Actum est hoc VIII idus augusti,anno Domini MCLVI. Bernardus, abbas,+ Raimundi, capellani, sig+num. Amallus, sacerdos +. Sig+num Petri, prioris et sacerdotis, sig+num Guillelmi de Guardies, sig+num Guillelmi de @afrug, sig+num Poncii Isarn, sig+num Petro Piomaz, nos qui hoc sacramentum vidimus. Guillelmus, sacrista et lator iuris, hoc confirmolegibus +. Petrus subdiachonus, qui hoc scripsit die et anno SSS. quod supra (...)”. (145). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.

177


www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 364. Linaje de Ramon de Cardona. Linaje de Ponç de Cervera. Documento 296. “(…) 1142, juliol, 25.Conveni entre Ponç de Cervera i el castlà de Riner, Pere de Riner, degut a unes queixes. Es féu en presència de Ponç Hug, canonge de Solsona, i de Josbert, prepòsit, de Ramon de Cardona, Arnau de Pallera, Arnau de Joval, Berenguer de Sentdomí, Pere de Sentdomí, Arnau de Santjust, Ramon Sesteró i altres. Ponç de Cervera cedeix en feu a Pere de Riner el castell i altres drets, les rendes i judicis. Es reserva ditze dominicatures, alguns censos i la meitat de la renda de la fèbrega i dels plets. (…) Hic est conveniencia qui evacuacione inter Poncius de Cervarie senior et Petro de Riner, vicario et castlano de castro Riner, de illas querimonias et de illorum clamorum qui erant inter eos; venerunt ad bonam pacem et bonam concordiam de predicto castro et eius termini in presencia bonorum hominum, scilicet Poncius Ugoni, kanici (sic) Celsone, et Izocberto, preposito Celsone, et Raimundo de Cardona et Arnaldo de Palera et Arnaldo de Ioval et Berengario Sancti Domi et Petro de Sancti Domi et Arnaldo Sancti Iusti et Raimundo Sestero et alii pluses(…) / (Página 365) Sig+num Poncius de Cervaria, qui hoc mando scribere et ad testes firmare rogavi et manu mea firmavi. Sig+num Iozperti prepositi. Sig+num Raimundi de Cardona. Sig+num Arnaldi de Palera. Sig+num Arnaldi de Ioval. Sig+num Petri de Sancti Domi.Sig+num bernardi de sancti Domi. Sig+num Arnaldi de sancti Iusti. / (Página 366) Sig+num raimundi Sestero. Sig+num Bernardi de Cila S(...). Sig+num Guilelmi Geraldi de Suus. Sig+num Petri Bernardi de Vila. Sig+num petri bernardi de Vilaro. Testes sumus huius rei. S Ramundus sacer, capellanus Rivo Iigro, scripsit (...). Et dopnus Petrus Ugoni, qui hanc diffinicionem et pacem feci scribere (...)”. (146). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1420. Templarios. Linaje de Ponç de Cervera, casado con Almodís. Documento 880. “(…) 1149, març, 16. Donació. Els esposos Ponç de Cervera i Almodis donen a la casa del temple de Jerusalem un mas a Freixenet de Segarra, un altre a Castellfollit de Riubregós i un tercer a Ardèvol. (…) Iotum sit omnibus hominibus quod ego Poncius de Cervaria et uxor mea Adalmus exuimus nos metipsos et induimus domum milicie Templi Iherusalem et fratres ministros eius qui nunc ibi sunt et eos qui futuri sunt usque in perpetuum de tribus mansibus quos tradimus predicte domui milicie et fratribus qui modo ibi sunt et in antea, deo ministrante, ibi erunt usque in seculum seculi, videlicet mansum de 178


Rovira Silvam, de raxaneto, cumomnibus suis affrontacionibus et pertinenciis.(…) / (Página 1421) Sig+num Poncii de Cervaria. Sig+num Adalmodis uxor eius, qui hoc totum laudant et concedunt ut omni tempore predictum donum firmum permaneat et testibus firmare rogant. Sig+num Petri Bertrandi. Sig+num Guilelmi Petri. Sig+num Sestera. Sig+num Arnalli de Iovale. Sig+num Berengarii Sancii Dominii. Sig+num Bermundi de Ardeval. Petrus Bernardi, presbiter, hoc rogatus scripsit (…)”. (147). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 166. Linaje de Ponç de Cervaria, esposo de Almodis, vizcondesa de Bas. Linaje de Guillem de Creixell. Documento 101. “(…) 1154, novembre, 19. Redempció de mals usos. Almodis, vescomtessa de Bas, en compliment de l´abolició dels mals usos als homes de la parròquia de Sant Julià de Vallfogona que va decretar en vida el seu espòs Ponç de Cervera, renuncia a la recepció de les mitgeres de blat que feien aquells habitants. Per aquesta remissió, els homes de Vallfogona paguen al Batlle d´Almodis 30 sous de Besalú i a Almodís 300 sous de la mateixa moneda, que destinarà a retornar la penyora que el seu espòs havia contret sobre la propietat de Maià. (…) Sit notum cunctis viventibus. Quod ego Almodis vicecomitissa Bassensis, pro remedio anime mariti mei Poncii de Cervaria, voluntate omnium filiorum et consilio nobilium hominum meorum, dimitto inperpetuum ómnibus hominibus qui sunt in parroechia Sancti Iuliani de Valle Fecunda illas migeras frumenti, quas de singulis mansis per singulos annos in predicta parroechia quidam Basseses vicecomites olim per malum usaticum et per malam apensionem acceperant. Hanc vero dimissionem propterea facio quia iamdictus maritus meus Poncius de Cervaria, in suo ultimo testamento, timore Dei dimisit malos usaticos quos ipse vel antecessores / (Página 167) sui in iamdicta parroechia, vel in aliis locis,miserant de quibus ómnibus quem multo peiorem usaticum, quam alios acceptatione supradicti frumenti esse cognovi indeo sine ulla retentione dimisi; et in super pro hanc dimissione ab hominibus supradicte parroechia accepi CCC solidos optime Bisildunensis monete,quos dedi in redemptione illis honoris de Maia, quem predictus Poncius de Cervaria maritus mei inpignoraverat; et baiulus meis pro suo redecimo habuit a supradictis hominibus XXX solidos [cunctis] monete. Si quis vero contra hanc cartam dimissionis ad inrumpendum venerit facere non valeat sed in duplo componat et postea firma persistat. Actum est hoc XIII kalendas decembris, anno XVIII regni regis Laudovici iunioris. Sig+num Almodis vicecomitissa. Sig+num Ugonis filii eius. Sig+num Poncii filii eius. Sig+num Berengarii filii eius qui hanc cartam fieri iussimus aliosque firmare mandavimus. Sig+num Guilelmi de Crexel. Sig+num Guilelmi de 179


Montros. Sig+num Arnalli de Palera. Sig+num Ribotoni, baiuli. Iordanis levita, scripsit hoc sub die et anno (senyal) quo sup[ra] (...)”. (148). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 117. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón. Documento 42. “(…) 1150, gener, 22. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Tortosa, dóna al seu fidel vassall Pere Arnau de Cervera les cases de Lleida que havien pertangut a Mohamet Almonsso. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 169v.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 52, doc. 44. In Dei nomine. Ego Raimundus, comes Barchinonensis, princebs Aragonensis et marchio, dono tibi fideli meo Petro Arnalli de Cervera illas casas in Lerida de Mahomad Almonsso, cum omnibus tenedonibus et pertinenciis suis que eis pertinent vel pertinere debent in omnibus locis, intus et foris, ut habeas illas in hereditate propria, francha et libera ad tuum alodium proprium tu et omnis tua proienies in perpetuum, salva mea fidelitate et omnium successorum meorum per cuncta secula. Et siquis hoc disrumpere temptaverit nichil proficiat sed in duplo componat et postmodum hoc firmum permaneat omni tempore. Facta ista carta ·XI· kalendas febroarii anno ·XIIIº· regni Ledovici, iunioris. Sig+num Raimundi, comes. Sig+num Guilllemi Raimundi. Sig+num Raimundi de Vila de Muls. Sig+num Arnalli de Lerz. Sig+num Raimundi de Pugalt. Signum Poncii, qui hoc scripsit (...)”. (148). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 361 y 362. Linaje de Pere de Queralt, hijo de Berenguer Guillem, y de Ponça. Documento 293. “(…) 1141, agost, 3. Berenguer Guillem, la seva muller Ponça, el seu fill Pere de Queralt i altres donen a Santa Maria de Solsona la seva església fundada a Santa Coloma. La canónica se´n podrà servir, salva la reverència a la Seu de Vic. (…) In nomine Domini. Ego Berengarius Guilelmi et uxor mea nomine Poncia et filius noster Petrus de Cheraldt, et Petrus de Banneres et Bernardus Raimundi viccarius et Berengarius castellanus, nos omnes donadores sumus Domino Deo et Sancte Marie Celsone ecclesiam nostram que est fundata in castro Sancte Columbe, in honore Beate Martiris eidem Columbe. (…) / (Página 362) Sig+num Berengarius Guilelmi. Sig+num Poncie, uxoris eius. Sig+num Petri de Cheraldt. S(signe) Petri de Bagnariis. Sig+num Bernardi viccarii. Sig+num Berengarii castellani.Ios qui hanc cartam donationis mandavimus. Sig+num Guilelmi d´Agera. Sig+num Bertrandi Bi(nifilii).

180


Sig+num Raimundi clerici. Sig+num Pocullul. Sig+num Petri. Raimundus chanonicus, qui hanc cartam scripsit (...)”. (149). LLADONOSA, Josep. “Arnau Mir de Tost”. Colección Episodis de la Història nº 183. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1974. Página 61. Ponç Guerau II, (+1145), hombre de Ramón Berenguer IV. Padre de Guerau Ponç, casado con Berenguera de Queralt. Padre de Ponç Guerau III, El Trobador, casado con Marquesa, hija de Ermengol VII, y por tanto yerno del conde de Urgell. Blanchfort. Guerau Ponç III se enfrentó a Elvira de Subirats, viuda de Ermengol VIII, condes de Urgell, padres de Aurembiaix. “(…) En canvi, un altre Cabrera, cosí germà seu, acompanyà Ramón Berenguer IV, i va prendre part en el setge de Baeza i en la conquesta d´Almeria. Ponç Guerau II morí l´any 1145. Casà amb Sança, dama lleonesa. El va succeir Guerau Ponç, el segon dins la nomenclatura dels vescomtes d´Àger. Segons Sobrequés, aquest era germà de l´anterior i va casar-se amb Berenguera de Queralt. També va tenir disputes amb Ermengol VI, sobre la potestat dels castells d´Os, Caserres i sobre el mateix castell ´Àger. Tampoc no foren bones les relacions amb Ermengol VII, el gran repoblador de la part que li tocà del terme de Lleida i altres indrets del Segrià (…). El seu successor fou Ponç Guerau III, anomenat el trobador. Es casà amb Marquesa, filla d´Ermengol VII; matrimoni que accentuarà les pretensions i, finalment, l´accés de la casa de Cabrera al comtat d´Urgell. La seva senyoria coincideix amb la / (Página 62) sobirania d´Ermengol VIII i el regnat d´Alfons el Cast. El pare Sanahuja cita un document de l´arxiu d´Àger, del 29 de maig del 1187; és un establiment de Pau i Treva entre Ponç Guerau III i el comte Ermengol VIII, cunyat seu. L´establiment es féu a consell de Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, i Arnau de Preixens, bisbe d´Urgell. La signatura i el jurament tingueren lloc a l´església de Santa Maria d´Agramunt. Ponç Guerau es va comprometre a observar la pau i la treva i fer-la observar, també, als castlans dels castells de la Ioguera, terme de Corbins i dels altres castells de Fet, Bellmunt, Finestres, Blancafort, Montmagastre, Comiols i Artesa. Per aquestes pactes, el comte d´Urgell rebia de Ponç Guerau l´honor i homenatge de tot el vescomtat d´Ager. Per fi, el seu successor, Guerau Ponç III, serà qui tan porfidiosament sostindrà els seus drets contra Elvira de Subirats, vídua d´Ermengol VIII i la seva filla la comtesa Aurembiaix, i no dubtarà de fer front resoltament contre Pere I, qui va sotmetre´l l´any 1211. Més tard, aprofitant la minoritat de Jaume I, s´apoderà del comtat i Aurembiaix hagué de renunciar als seus drets feudals sobre la ciutat de Lleida (1229), per recobrar els seus Estats mitjançant l´adjutori del rei Conqueridor (…)”. (150). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & 181


SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1461. Linaje de Berenguer de Queralt, hijo de Sança, y hermano de Berenguera. Documento 907. “(…) 1150, novembre, 9. Definició. Berenguer de Queralt, la seva mare Sança i la seva germana Berenguera reconeixen a Guillem de Mecina i a la seva esposa Maria l´alou que Guillem tenia per herència del seu avi patern Berenguer Ruf, anomenat el mas Ioguera, a Gurb de la Plana, amb la condició que Guilleuma, vídua del seu pare, ho tingui com a violari de per vida. Reben per aquest reconeixement trenta sous de moneda de Barcelona. (…) Sit notum cunctis presentibus et futuris quoniam, in Dei nomine, ego Berengarius de Cher Alto et mater mea sancia ac soror mea Berengaria, nos pariter recognoscimus, concedimus, laudamus et auctorizamus tibi Guillelmo de Mecina uxorique tue Marie et infantibus vestris ac proieniei illorum omnem ipsum alodium francum quod tibi advenit per avum tuum Berengarium Ruffum sive per paternam vocem, infra parroechiam Sancti Andree de Gurbo, nominatim omnem ipsum mansum quem vocant @ogera (…). / (Página 1462) Sig+num Berengarii de Cher Alt, Sig+num Sancie matris sue, Sig+num Berengarie sorosis eius, nos qui hoc facimus et firmamus firmarique rogamus. Sig+num Bertrandi de Villa Granata. Sig+num Berengarii Cocti, baiulo. Sig+num Petri de Villa Freder. Sig+num Berengarii Arnalli de Serra. Sig+num Bafeti. Sig+num Mironis de Pestaneis. Guillelmus sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (151). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 14. Linaje de Ramón de Queralt. Linaje de Pere de Sanaüja. Linaje de Guillem de Torroja. “(…) Entre 1156 i 1158, possiblement ho havien desestimat, car trobem que l’abat Pere, al començament de juliol de 1158, signa l’establiment de l’almúnia de Xerta a favor de Bertran de Saragossa. I, tot i que es faran noves donacions a favor dels claustrals —com ara la de Guerau de Salvinyac, el 16 de novembre de 1158, d’unes propietats que havia adquirit i que es van donar a cens el 12 de març de 1159, i la de Pere de Saragossa d’una vinya a Bitem, el 9 de desembre de 1160—,55 les terres de Xerta es van continuar cedint a emfiteutes per a la seva explotació en temps de l’abat Pere, com és el cas de l’establiment fet a favor de Ramon de Queralt el 3 de juny de 1164 (…) Sigui com sigui, la donació del 2 de juny de 1160 de l’honor de Santes Creus —confirmada posteriorment el 8 d’agost de 1160 pel bisbe de Barcelona Guillem de Torroja i per Guerau Alamany, Guerau de Jorba i Guillem de Montagut— farà que els monjos pensin que han trobat en aquest lloc l’espai ideal per a bastir-hi el nou 182


monestir. A la consecució d’aquest objectiu van intensificar / (Página 15) els esforços comprant tots els drets senyorials sobre aquelles terres que a la llarga haurien de constituir la terra indominicata del monestir. D’altra banda, a partir del 12 de març de 1159, continuaren les donacions al Territori de Barcelona. En primer lloc, reberen les terres del sagristà de la canònica barcelonesa, Pere de Sanaüja, enfranquides i exemptes del pagament dels drets senyorials. (…)”. (152). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 27. Linaje de Pere de Queralt. “(…) La permuta que va fer amb Bernat de Berga, bisbe de Barcelona, del camp de Mollet i del molí de Valldaura, que el monestir havia rebut de Guillem Ramon, dàpifer, l’any 1154, a més de la feixa de terra de sobre, per la possessió de Vila-rodona, situada a la dreta del riu Gaià i prop de Sant Pere de Gaià, va permetre incrementar la propietat territorial que coneixem com a “terra indominicata”. Aquest canvi de terres estava més en consonància amb els interessos dels monjos, d’acord amb la importància del nou assentament monacal de Santes Creus, que en la conservació d’aquella propietat inicial de Valldaura, molt llunyana a la nova residència claustral. Aquest interès és fàcil de constatar si tenim en compte que, pocs mesos després, el 4 de març de 1179, Ponç de Timor va permutar la seva propietat de Sant Pere del Gaià per una altra situada a les Piles que els monjos havien rebut en donació de Pere de Queralt, encara que en el canvi Ponç es va retenir el molí que hi havia bastit. Alhora, l’abat va aconseguir del bisbe la confirmació de la venda feta l’any 1173 pels cosins Berenguer de Montfar i Ramon de Palomar al Montmell (…)”. (153). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1260 y 1261. Los hombres de Ermengol VI, conde de Urgell, casado con Elvira Rodríguez, y padres de Ermengol. Documento 765. “(…) 1140, febrer, 23. Protecció. Ermengol VI i Elvira Rodríguez, comtes d´Urgell, i el seu fill Ermengol posen sota la seva especial protecció les cases que Ramon Arnau té a Agramunt, al barri de Cirvia, a la porta de Balaguer, on hi ha la cambra de la comtessa (…)”. (154). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.

183


www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 375. Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell, casado con Albiram. Testamento. Donaciones a los templarios y hospitalarios. Documento 303. “(…) 1144, març, 24. Testament del comte Ermengol VI d´Urgell. Iomena marmessors la seva muller Elvira, el comte Rodrigo González de Lara, els comtes de Pallars Arnau Mir i Artau, Arnau Berenguer d´Anglesola, Gauspert, prepòsit de Solsona, Berenguer Arnau d´Anglesola i el seu germà Ramon Arnau.Vol ser enterrat a l´església de Solsona, i li deixa el castell d´Olius, tres masos a Oliana, i l´església de Linyola, cent morabatins i la sea capella. Deixa Castellciutat als canonges d´Urgell, l´heretat al seu fill Ermengol, a la seva muller i filles, i alguns béns mobles als templers i als hospitalers. (…) Quoniam repentina mors, peccatis exigentibus, aliquando multos occupat et occupatos necat, ideo quisque fideles secundum Domini preceptum qui dixit “Vigilate dum lucem habeatis” debet se preparare eu quando Dominus venerit inveniat eum vigilantem et, dum liceo, de rebus suis fecisse testamentum. Ideoque, ego ERMEIGAUDUS, gracia dei comes Urgellensis, volens me preparare ad supradictum Domini preceptum, ut eius consortio dignum inveniar, et ut penas ultrices evadere et memoria integra sicut et facio. Et eligo manumisores meos, videlicet comitem Roricum et uxorem meam, comitissam nomine Albiram, et comiten Paliarensem Arnaldus Mironis et Artallum comitem et Arnaldum Berengarii de Angla(rola) et Gauzpertum, Celsone prepositum, et Berengarium Arnalli de Anglarola et Raimundum Arnaldi, fratrem eius, ut isti distribuant res meas sicut hic scriptum invenerint.(…) / (Página 376) Et Milicie iherosolimitane dimitto unum de melioribus equis meis cum scuto et lancea et sella et freno et galea et lorica et ense et signals. Et Ospitali Iherusalem dimitto alium meliorem equum deum. De aliomeo mobili quod remanserit mando et in primis solvantur mea debita, videlicet ut trahantur obsides mei qui sunt in Hispana, si habundaverit; et si non habundaverit mando uxori mee et filio meo Ermengaudo ut ipsi obsides trahant et debita solvant. (…). / (Página 377) Sig+num+ Ermengaudi comitis, qui hoc testamentum escribere iussi et firmavi et testibus firmare rogavi. Sig+num Rorici comitis. Sig+num Albire comitisse. Sig+num Ermengaudi, filii comitis. Sig+num Arnalli, Paliarensis comitis. Sig+num Artaldi comitis. Sig+num Arnalli Berengarii de Anglarola. Sig+num Gauzperti, prepositi Celsone. Sig+num Berengarii Arnalli de Anglarola. Sig+num Raimundi Arnalli, fratris eius. Sig+num Petri de Pogverd. Sig+num Babot. Sig+num Gonballi de Ribelas. Radulfus, qui hoc scripsit (...)”. (155). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de

184


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1398. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell. Documento 866. “(…) 1148, maig, 25. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna a Ermengol VI, comte d´Urgell, la ciutat de Lleida en feu i el domini sobre la tercera part d´aquesta. Li dóna també els castells d´Ascó, Aitana i Albesa, un burguès i un jueu a Barcelona, i li promet mil morabatins de les paries cada any. A canvi, Ermengol VI es fa home fidel i soliu del comte de Barcelona. (…) / (Página 1399) Hec est conveniencia que est facta inter Raimundum, comitem Barchinonensem, et Ermengaudum,comitem Urgellensem. Donat itaque prephatus comes Barchinonensis predicto comiti Urgelli per fevum civitatem Ilerdam cumomnibus terminis suis, videlicet de termino de Iabud usque ad terminum de Corbinis. (…) Et comes Urgellensis de ista sua tercia parte possit dare voluerit et cui voluerit. Similiter comes barchinonensis de duabus partibus suis possit dare quantum voluerit et cui voluerit. Et comes Barchinonensis in duabus partibus suis donet Milicie Templi Iherosolimitani illam quintam partem quam ipsa Milicia debet habere de tota civitate Ilerde et de terminis eius in omnibus. Et in illa quinta parte iamdicta ipsius Milicie comes Urgellensis aut ullus homo per eum non habeat ullum senioricaticum neque ullum districtum aliquo modo. Et comes Barchinonensis proillo senioratico de illa quinta parte prenomiunate Milicie facit emendam comiti Urgellensi ipsum castrum d. Ascho tali modo ut comes Barchinonensis comendet comiti Urgellensi ipsum castlanum. Et in illas ostes et cavalcadas ubi fuerit comes Urgelli cum comite Barchinonensi sit ipse castlanus ibi cum comite urgeli cum militibus suis; et in illas ostes et cavalcadas ubi non fuerit comes Urgelli cum comite Barchinonensi vadat ipse castlanus cum comite Barchinonensi cum militibus ipsius castri. (…) / (Página 1401) Signum + Raimundi comes. Sig+num Ermengaudi comes (senyal). Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Berengarii Arnalli de Anglerola. Sig+num Arnalli de Ponts. Signum + Poncii scriptoris, qui hoc scriptis (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1402. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell. Documento 867. “(…) [c. 1148, maig, 25]. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna al comte 185


d´Urgell Ermengol Vila ciutat de Lleida en feu, excepte la cinquena part de la ciutat que cedeix a l´orde del Temple. El comte de Barcelona nomenarà i dotarà el castlà, que tindrà el càrrec pel comte d´Urgell. En ciompensació de la cinquena part de la ciutat donada al Temple, Ramon Berenguer IV dóna a Ermengol VI el castell d´Ascó. Ermengol VI promet atorgar-li la potestat de la ciutat sempre que li demanin. (...) Hec est memoria de placito quod faciunt et concedunt inter se Raimundus, comes Barchinonensis, et Ermengaudus, comes Urgellensis. Donat itaque prephatus comes Barchinonensis predicto comiti Urgellensi, excepta quinta parte quam donat Milicie Templi Iherosolimitani, civitatem Ilerdam per fevum cum tercia parte dominicature de omnibus rebus, retentis sibi duabus partibus, cum terminis eiusdem civitatis, scilicet de terminis de iabud usque ad terminos de Corbinis. (…) / (Página 1403) Et comes Barchinonensis proilla quinta parte quam donat supradicte Milicie Templi facit emendam comiti Urgellensi ipsum castrum de Ascho, tali modo ut comes Barchinonensis comendet comiti Urgellensi ipsum castlanum (…)”. (156). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1446. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell. Documento 897. “(…) 1150, gener. Carta de poblament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, i Ermengol VI, comte d´Urgell, atorguen als habitants de Lleida les seves possessions en Fran alou i ordenen el procediment judicial pel quals´ha de regir la ciutat. (…) / (Página 1447) Sit notum hominibus quod ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis atque Ilerde et Tortosa e marchio, et ego Ermengaudus, comes Urgelli, qui per manum comitis Barchinonensis Ilerdam habeo, donamus vobis omnibus populatoribus et habitatoribus sive statoribus Ilerdae civitatis, tam presentibus quam futuris, casas et casales et ortos (…). Etiam damus vobis totum territorium civitatis Ilerdae (…) / (Página 1449) Signum + Raimundi comes. Signum Adefonsi +, regis Aragonensium+ et comitis Barchinone. Signum + Petri, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone. Sig+num Ermengaudi, comitis Urgelli, qui hanc donacionem fecit, firmavit testeque firmare mandavit. Sig+num Ermengaudi filii sui, comitis Urgelli, qui hoc laudat et firmat. Sig+num Arnalli Mironis, comitis Palearensis. Sig+num Guilelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Raimundi de Pug Alt. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Geralli de Iorba. Sig+num Guilelmi de Cervera. Sig+num Guilelmi de Castel Vel. Sig+num Arnalli Berengarii de 186


Anglerola. Sig+num Berengarii Arnalli de Anglerola. Sig+num Gonballi de Ribeles. Sig+num Arnalli de Ponts. Sig+num Berengarii de Torroia. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Pontii scriptoris, qui hoc scripsit (…)”. (157). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1261 y 1262. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Iñigo Sancho de Burbàguena. Documento 766. “(…) 1140, maig, 16. Saragossa. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna a Iñigo Sancho de Burbáguena i als seus successors l´heretat que els fills d´Abin Sila tenen al terme d´Aranda (…)”. (158). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 378. Linaje de Ramon, obispo de Vic. Linaje de Petri de Cardona. Linaje de Antonio Bac. Documento 305. “(…) 1145, octubre, 25. El bisbe de Vic, Ramon, confirma a l´església de Solsona les esglésies que posseeix dins del seu bisbat, que li pervenien de diversos donadors: Anglesola, Tèrrega, el Talladell, Queralt, Santa Coloma, Figuerola i Jorba. (…) ego Raymundus, dei gracia Ausonensis Sedis episcopus, cum assensu chanoniocorum eiusdem Sedis (…) / (Página 379) Raimundus, Dei gracia Ausonensis episcopus. Sig+num Guilelmi, Barchinonensis episcopi. Bertrandus levita. S(signe) Petri, Barchinonensis archidiachoni. S(signe) Bernardi de Podio Alto.Bertrandus levita. Sic+num Arnallus degani. Sic+num Bertran de Lobera. Radulfus, qui hoc scripsit et hoc signum (signe)impressit. Ios Anthoni Bac, presbiter, in decretis bacallarius, reverendissimi in Christo patris et domini domini Petri de Cardona, dei et apostolice sedis gracia Urgellensis episcopi administratorisque perpetui monasterii et ecclesie Celsone, in spiritualibus et temporalibus vicarius generalis et judex ordinarius curie abbacialis ville Celsone, huiusmodi transsumti publico instrumento a suo originali publico instrumento veraciter sumpto et translato et cum eodem per nos una cum notarii et testibus infrascriptis bene,rite et legitime collacionato et comprobato nostrarum judiccariam auctoritatem interponimus pariter et decretum ut in judicio et extra judicium fides plenaria per cunctas (aditemur) personas in fidem et testimonium omnium et singulorum premissorum, hec manu propia scribentes die decimo quarto menssis januarii,anno Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo septimo.

187


Sig8signe)num mei Prtri Johannis Garro, presbiteri rectoris parrochialis ecclesie Sancti Pauli de Terraçola et notarius publici eiusdem parrochie, testis. Sig(signe)num mei Johannis Prat, presbiteri et vicarii perpetui parrochialis ecclesie Sancti Michaelis castri veteris Celsone et notarii publici eiusdem, testis. Sig(signe)num mei Marchi Pilosi, auctoritate regia ac etiam reverendissimi domini Petri de Cardona, administratoris perpetui abbaciatus monasterii et ecclesie Beate Marie ville Celsone, notarii publici eiusdem ville, qui huiusmodi translato a suo vero originali fideliter sumpto et cum eodem de verbo ad verbum veridice comprobato nichilque addicto nichilque remoto que sensum seu sentencia mitere quam decretatum per auctorizacionem est, ut supra / (página 380) patet, per magnificum virum dominum Anthonium Bach, vicarium generalem, una cum attestacionibus duorum notarium (de istum) interim ipsumque aliena manu scribi feci et clausi (...)”. (159). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 314 y 315. Linaje de Pere, obispo de Urgell. Linaje de Guillem de Torroja. Documento 247. “(…) 1133, abril, 12. El bisbe d´Urgell, Pere, dóna a Santa Maria de Solsona les esglésies de Sant Martí de Guspí i la de Sant Sadurní de la Salsa amb tots els seus termes i drets, salvada la reverència al bisbe d´Urgell i als seus canonges. (…) In omnipotentis Dei nomine. Ego Petrus, dei disposicione Urgellensium presul (…) / (Página 315) Sig+num Petri episcopi,qui hanc scripturam scribere iussit et manu propria firmavit et subscriptis testibus firmare mandavit. Sig+num Petrus Guilelmi archidiaconi. Sig+num Bernardi de Benavent. Sig+num Guilelmi de Torroja. Sig(signe)num Geraldi archidiaconi. Sig+num Berengarii. Sig+num Raimundi Umberti. Sig+num Guilelmi, filii eius. Sig+num Petri Berengarii. Sig+num Arnalli Berengarii. Sig+num Raimundi Udalgarii. Sig+num Ermesendis, uxoris eius. Arnallus presbiter, qui hoc scripsit (...)”. (160). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1458 y 1459. Linaje de Guillem de Torroja, obispo de Barcelona. Linaje de Pere de Redorta, obispo de Vic. Linaje de Berenguer de Llers, obispo de Gerona. Documento 906. “(…) 1150, novembre, 2. Acta de consagració idotació. Pere de Redorta, bisbe de Vic, Berenguer de 188


Llers, bisbe de Girona, i Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagren i doten l´església de Sant Joan de les Abadesses. (…) / (Página 1459) Anno ab Incarnacione Domini nostri Ihesu Christi millesimo CL, era MCLXXXVIII, indictione XIII, quarto nonas novembris, feria V, precibus et instictu dompni Poncii, abbatis ecclesie Sancti Iohannis cenobii Rivipullensis, venit venerabilis Petrus, Ausonensis episcopus, cum suo clero et reverentissimi Berengarius, Gerundensis episcopus, et Guillelmus, Barchinonensis episcopus, quos supradictus abbas Poncius convocavit ad dedicandam prefatam Sancti Iohannis ecclesiam. Ffulti igitur presencia et consilio religiosorum virorum Petri, Sancte Marie Rivipullelnsis abbatis, Gaufredi, abbatis Sancti Ruffi, et Raymundi, Ariolensis abbatis, et Bernardi, Bisillunensis abbatis, aliorum quoque magnatum nobilium et sapientum virorum, confirmaverunt et laudaverunt eidem ecclesie quicquid autenticis romanorum pontificum privilegiis, vel episcoporum concessionibus (…) / (Páina 1460) Petrus, Dei gracia Ausonensis episcopus, (senyal). Berengarius, dei gracia Giurundensis episcopus. Sig+num Guillelmi, barchinonensis episcopi. + Berengarii, Girundensis archidiaconus. Bisullunensis probat hoc levita Guielmus (senyal). Guillelmus, Gerundensis ecclesie caput scole. Arnallus de Rogacionibus levita. Sig+num Bernardi, Tarraconensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi, Vicensis primicherii. Gerallus scriptis favet archidiaconus istis (senyal). Guillelmus, prior Stagnensis ecclesie (senyal). Scrupta libens ista Petrus confirmo sacrista. Bertrandus Cuncta. Bertrandus sacerdos +. Bernardus de Sau firmo (senyal). Sig+num + Raimundi comes. Sig+num Petri, Dei gracia Rivipollensis abbatis. Ego Gaufredus, ecclesie Sancti Ruphi servus (senyal). Scripta per manus Arnalli, presbiter et monachi (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 14. Linaje de Ramón de Queralt. Linaje de Pere de Sanaüja. Linaje de Guillem de Torroja. “(…) Entre 1156 i 1158, possiblement ho havien desestimat, car trobem que l’abat Pere, al començament de juliol de 1158, signa l’establiment de l’almúnia de Xerta a favor de Bertran de Saragossa. I, tot i que es faran noves donacions a favor dels claustrals — com ara la de Guerau de Salvinyac, el 16 de novembre de 1158, d’unes propietats que havia adquirit i que es van donar a cens el 12 de març de 1159, i la de Pere de Saragossa d’una vinya a Bitem, el 9 de desembre de 1160—,55 les terres de Xerta es van continuar cedint a emfiteutes per a la seva explotació en temps de l’abat Pere, com és el cas de l’establiment fet a favor de Ramon de Queralt el 3 de juny de 1164 (…) Sigui com sigui, la donació del 2 de juny de 1160 de l’honor de Santes Creus —confirmada posteriorment el 8 d’agost de 1160 pel bisbe de Barcelona Guillem de Torroja i per Guerau Alamany, Guerau de Jorba i Guillem de Montagut— 189


farà que els monjos pensin que han trobat en aquest lloc l’espai ideal per a bastir-hi el nou monestir. A la consecució d’aquest objectiu van intensificar / (Página 15) els esforços comprant tots els drets senyorials sobre aquelles terres que a la llarga haurien de constituir la terra indominicata del monestir. D’altra banda, a partir del 12 de març de 1159, continuaren les donacions al Territori de Barcelona. En primer lloc, reberen les terres del sagristà de la canònica barcelonesa, Pere de Sanaüja, enfranquides i exemptes del pagament dels drets senyorials. (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 16. Linaje de Robert d´Aguiló. Linaje de Guilam de Torroja. “(…) La donació del “Camp de Santes Creus” no va ésser un fet aïllat i inconnex. Va anar acompanyada d’altres donacions de terres al Camp de Tarragona, a ponent del riu Francolí. Ens referim a les terres de la partida del Codony —lloc on més tard s’hi bastí una granja que perdurà fins l’exclaustració de Mendizábal— donades per Ramon Berenguer IV, el 16 de juny de 1160, i que seria confirmada pocs mesos després, el 22 de desembre, per la comtessa de Tarragona Agnès, vídua de Robert d’Aguiló o Bordet, i per Guillem de Claramunt, els quals posseïen drets senyorials sobre el Codony. Aquestes terres constituïen una extensa propietat a la dreta del Francolí, la més extensa que fins aleshores havia pervingut als monjos. Aquesta recepció de terres al Camp de Tarragona, com d’altres al Penedès, potser féu concebre als claustrals la idea que el Camp de Santes Creus era el lloc idoni per aixecar-hi el monestir definitiu. A més, en aquests moments, els monjos de Valldaura començaven a gaudir de la consideració i estima del comte de Barcelona. Aquest els havia donat Ancosa. Ara el Codony. A més, el dia anterior a aquesta última donació els havia concedit un preuat privilegi: posava els monjos i conversos, els seus béns mobles i immobles, els ramats de bestiar i totes les propietats sota la seva protecció i empara, alhora que el bisbe de Barcelona, Guillem de Tarroja, els eximia del pagament del delme a l’església de Sant Pere de Vilademàger per les propietats d’Ancosa, parròquia a la qual pertanyien. (…)”. (161). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 159. Linaje de Guillem de Torroja. Documento 83. “(…) 1159, abril, 4. Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, fa donació a Santa Maria de Valldaura del delme del camp que Pere, sagristà de la seu barcelonesa, va oferir perpètuament als monjos de Valldaura. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 15v. 190


a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 88, doc. 86. Cit.: FOLCH, “Iotícia històrica...”. FORT, El senyoriu... PAPELL, “Les propietats territorials...”, p. 185-199. Pontificalis comendat auctoritas et fraterna precipit karitas ut hii qui1 regimini ecclesie clerici preesse videntur ecclesiis sue diocesis et maximum religiosis consilio et auxilio providere minime desistant. Ea propter in Christi nomine. Ego Willelmus, Dei gratia, Barchinonensis episcopus, cum consilio fratrum eiusdem ecclesie, dono et offero domino Deo et ecclesie Sancte Marie Vallis Lauree, decimum illius campi, quem frater et filius noster Petrus, Barchinonensis sacrista, olim dedit predicte ecclesie, ut habeat predictum decimum per benefitium Barchinone ecclesie in perpetuum et possideat et expletet potenter et integriter simul cum ipsa primitia absque ullius contrarietatis obstaculo. Est autem predictus campus in planicie Barchinone, iuxta ipsum mansum, qui fuit Poncii Bernardi Rosselli, versus occidentalem partem. Supradictam vero donationem facio intuitu charitatis et quorumdam fratrum meorum, consilio et maxime rogatu eiusdem Petri sacriste, qui volens se subdere religioni transtulit se ad illam ecclesiam et de bonis suis tam mobilibus quam immobilibus ecclesie nostre magnam partem largitus est. Quicumque autem huius donationis paginam in aliquo vel in toto dimovere temptaverit, iram Dei incurrat, et tamdiu excominicationi subiaceat, donec chanonice satisfaciat. Actum est hoc ·II· nonas aprilis anno ·XXII· regni Ledovicy iunioris. Sig+num Willelmi Barchinonensis episcopi +. Petrus, sacrista ·SS·. Sig+<num> Ademari, presbiteri. Sig+num Bertrandi de Iano. Sig+<num> Petri, levite. (signe) Poncius, levita, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (162). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 166 y 167. Linaje de Guillem de Torroja, obispo de Barcelona. Documento 89. “(…) 1160, agost, 8. Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, dóna el Camp de Santes Creus a l’abat de Valldaura. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 86v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 94, doc. 92. Cit: FORT, El senyoriu... Legimus a sanctis Patris traditum sanctisque divinis constitucionibus canonice confirmatum ut quecumque domino offeruntur res ecclesie et oblaciones fidelium appellentur, que vero in nullus aliis usibus quam ecclesiasticis et christianorum indigencium / (Página 167) fratrum non debent converti, quia vota sunt fidelium et precia peccatorum. Quapropter noticie cunctorum significare procuramus, qualiter ego, Guillelmus, gratia 191


Dei, Barchinonensis sedis episcopus, cum consensu et voluntate canonicorum nostrorum, ob remedium animarum nostrarum et successorum nostrorum, damus pariter et tradimus et offerimus domino Deo et beate Dei genetrici Marie et in manu Petri, abbatis Sancte Marie Vallis Lauree, ceterorumque eiusdem fratrum, tam presentibus quam etiam futuris, totum ipsum honorem quod habemus vocem matris nostre ecclesie in comitatu Barchinone, in termino castri de Alba, in loco vocitato Sanctas Cruces, qui locus tocius istius honoris est situs super ripam fluminis de Gaia. Adveniunt supradicta omnia ecclesie nostre largitione fidelium sive aliquibus modis ac vocibus. Terminantur vero ab oriente in ipsa via que exit de Celma et transit per Sanctum Petrum de Gaia et ascendit ad collum de Cabra, a meridie in ipso rivo de Rubio, qui exit et vadit ad ipsam aquam de Gaia, qui rivis se tenet cum ipsa car<r>era que exit de Celma, ab occiduo in ipsa aqua de Gaia et ultra ipsam aquam, quantum ecclesia nostra et nos habemus vel aliquo modo habere debemus, a circum in ipsa aqua similiter et in termino de Cabra. Supradictum quoque honorem cum ómnibus suis terminis et universis affrontacionibus et tenedonibus sive suis pertinenciis et cum universis tocius generis arboribus, simul cum omnibus suis adiacenciis et ipsum molendinum, cum suo rego et capud rego et cum aquis et aquaris et cum resclosariis et cum omnibus, que pertinent vel pertinere debent huic supradicto honore et prescripto molendino, et cum decimis et primiciis et cum ómnibus que ad usum hominem pertinent et cum ingressibus et regressibus suis et cum pratis, aquis et pascuis, sicut melius dici vel intelligi potest, damus et tradimus et offerimus Deo et beate Dei genetrici Marie, in manu Petri, abbatis Sancte Marie Vallis Lauree, ceterorumque eiusdem fratrum tam presentibus quam futuris. Et de nostro iure et dominio in ius et dominium Sancte Marie Vallis Lauree et eiusdem abbatis cunctorum fratrum presencium et futurorum tradimus dominium et potestatem per proprium et franchum alodium ad laborandum et possidendum et expletandum, tenendum et habendum semper in sana pace ad omnem eorum voluntatem peragendam per secula cuncta. Quecumque ecclesiastica seculari sue persona hanc nostre donacionis paginam sue prave voluntatis studiis aliquo modo in toto vel in aliqua parte infringere voluerit nullomodo facere possit, set ea que infringere temptaverit in duplo componat et in anathematis vinculo permaneat, donec ad / (Página 168) satisfactionem perveniat et insuper hoc prescripta donacio firma et stabilis omni tempore perseveret. Actum est hoc ·VIº· idus augusti anno ab Incarnatione Domini ·Cº·LXº· post millesimum et anno ·XXIII· regni regis Ledivici iunioris. Sig+num Guillelmi, episcopi. + Petrus, sacrista ·SS·. Sig+num Bertrandi de Mediani. Sig+num Raimundi, comes. Sig+num Bernardi de Mogoda, presbiteri. Sig+num Raimundi de Calidis. Sig+num Poncii, scribe. Sig+num Ademari, presbiteri. Berengarius de Palaciolo. Sig+num Berengarii de Lubricato. Sig+num Bernardi de Podio Alto. 192


Sig+num Berengarii de Subirads. Sig+num Arberti de Castro Vetulo. Sig+num < >. Sig+num Berengarii de Bitulona. Sig+num Guillelmi de Ollariis, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Arnalli, presbiteri, qui hoc scripsit cum literis rasis et emendatis in linea ·VIª·, die et anno quo supra (...)”. (163). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 172 y 173. Linaje de Guillem de Torroja, obispo e Barcelona. Documento 94. “(…) 1161, febrer, 17. Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, concedeix l’exempció del pagament del delme, que el monestir de Santa Maria de Valldaura havia de satisfer a l’església de Sant Pere de Vilademàger, per les terres i possessions que els monjos tenien a Ancosa i altres llocs del terme d’aquesta parròquia. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 23v.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 99, doc. 97. Cit.: FORT, El senyoriu... Apostolicis instruimur documentis et sanctorum Patrum auctoritatibus edocemur, ut de agriculturis et laboracionibus quas religiosi viri cum propris expensis faciunt, nullus ab eis decimas accipere debeat. Hac auctoritate premonitus ego, Guillelmus, gratia Dei, Barchinonensis episcopus, concedo et auctorizo domino Deo et ecclesie Sancte Marie Vallis Lauree et Petro, venerabili eiusdem loci abbati, fratribusque eius, tam presentibus quam futuris, in perpetuum, omnem illam partem decimarum quam ecclesia de Villa de Mager solita fuit accipere vel debuit habere in toto illo vestro honore, quem habetis et tenetis vel in antea Deo dante habere puteritis in tota ipsa parrochia Sancti Petri de Villa de Mager. Est autem supradictus honor unde partem nostram decimarum vobis concedimus in predicta parrochia Sancti Petri in loco qui dicitur Ancosa et in aliis pluribus locis. Hanc igitur donacionem vobis facimus cum assensu et voluntate Petri, Barchinonensis sacriste, / (Página 173) supradicte parrochie capellani, et aliorum sociorum nostrorum, statuentes sub anathematis vinculo ut nullus clericus vel laicus in hac nostra donacione aliquid ulterius requirere vel erigere audeat. Quicumque vero hoc donum intuitu pietatis et religionis a nobis factum in toto vel in parte dirrumpere temptaverit iram Dei incurrat et tandiu excomunicacioni subiaceat, donec ut reus sacrilegio canonice satisfaciat. Factum est hoc ·X·III· kalendas marcii anno Dominice Incarnacionis ·Mº·CºLXº. Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi. + Petrus, sacrista ·SS·. Petrus, monachus, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (164). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 193


2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 380. Linaje de Berenguer de Torroja. Linaje de Ponç y Guillem de Santa Fé. Documento 306. “(…) 1145, novembre, 2, Guissona. Publicació sacramental del testament de Babot, essent jutge Arnau prior de Guissona. Deixa el seu cos per a ésser enterrat a l´església de Solsona, dón es fa canonge, i el castell de la Llena. Dóna els seus cavalls i espases als seus fills; el castell de Terrassola a les esglésies de la Seu d´Urgell i de Solsona, i altres castells, dels quals n´era senyor o feudatari, als seus fills Ponç, Guillem i Ramon, amb les substitucions convenients. (…) In nomine Dei seummi et inconmutabilis Regis.Hec est sacramentalis condicio ultime voluntatis cuiusdam defuncti nomine Babota, modo quarti ordinis ordinacione Arnalli, Sancte Marie Gissone prioris et iudicis edita auctoritate legis. Iamque nos testes huius rei, Poncius de Sancta Fide et Guilelmus de Sancta Fide atque Berengarius de Turre Rubea, necnon et Bernardus de Albespino ac Ricardus de Eliniano (…) / (Página 382) Sacerdos Arnallus et iudex, qui hoc (signe) firmo. Sig+num Gaucerandi de Vergos. Sig+num Bernardi de Albespino. Sig+num Ricardi de Eliniano. Sig+num Berengarii de Flix. Sig+num Ihohannios Sancti Guilelmi. Sig+num Guilelmi de Forad Micho,qui hoc vidimus et audivimus quando supradicti testes hoc iuraverunt supra altare Sancti Marcialis situm in ecclesia Sancte Marie Gissone. Guilelmus sacerdos, qui hoc scripsit cum literis rasis (...). Petrus de Conches, qui hoc testamentum fideliter translatavit (...)”. (165). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 380. Linaje de Berenguer de Torroja. Linaje de Ponç y Guillem de Santa Fé. Documento 306. “(…) 1145, novembre, 2, Guissona. Publicació sacramental del testament de Babot, essent jutge Arnau prior de Guissona. Deixa el seu cos per a ésser enterrat a l´església de Solsona, dón es fa canonge, i el castell de la Llena. Dóna els seus cavalls i espases als seus fills; el castell de terrassola ales esglésies dela Seu d´Urgell i de Solsona, i altres castells, dels quals n´era senyor o feudatari, als seus fills Ponç, Guillem i Ramon, amb les substitucions convenients. (…) In nomine Dei seummi et inconmutabilis Regis. Hec est sacramentalis condicio ultime voluntatis cuiusdam defuncti nomine Babota, modo quarti ordinis ordinacione Arnalli, Sancte Marie Gissone prioris et iudicis edita auctoritate legis. Iamque nos testes huius rei, Poncius de Sancta Fide et Guilelmus de Sancta Fide atque Berengarius de Turre Rubea, necnon et Bernardus de Albespino ac Ricardus de Eliniano (…) / (Página 382) Sacerdos Arnallus et iudex, qui hoc (signe) firmo. Sig+num Gaucerandi de Vergos. Sig+num Bernardi de Albespino. Sig+num Ricardi de Eliniano. Sig+num Berengarii de Flix. Sig+num Ihohannios Sancti Guilelmi. 194


Sig+num Guilelmi de Forad Micho,qui hoc vidimus et audivimus quando supradicti testes hoc iuraverunt supra altare Sancti Marcialis situm in ecclesia Sancte Marie Gissone. Guilelmus sacerdos, qui hoc scripsit cum literis rasis (...). Petrus de Conches, qui hoc testamentum fideliter translatavit (...)”. (166). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 398. Linaje de Guillem de Santafé, hermano de Ponç y de Ramon. Casado con Ermengarda, previamente viuda de Ermengol Gauspert. Documento 325. “(…) 1149, maig, 6. Guillem de Santafé, d´acord amb els seus germans Ponç i Ramon, i amb el consentiment d´Ermengarda, vídua d´Ermengol Gauspert, cedeix a Santa Maria de Solsona una honor que té a la Llena, comtat d´Urgell. Rep dos-cents sous barcelonesos dels canonges de Solsona. (…) In nomine Domini. Ego Guilelmus de Sancta Fide, cum consilio fratrum meorum, Poncii videlicet et Raimundi, et cum laudamento uxoris que fuit Ermengaudi Gauzperti (…) Sig+num Guilelm de Sancta Fide. Sig+num Poncii de / (Página 399) Sancta Fide. Sig+num Raimundi de Sancta Fide, qui hoc scribi mandavimus et firmavimus et testes ut firmarent rogavimus. Sig+num Ermengardis, uxoris Ermengaudi Gauzperti, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Berengarii de Anglerola. Sig+num Arnali de Montoliu. Sig+num Bernardi de Albespi. Radulfus, qui hoc scripsit (…)”. (167). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 90. Divorcio entre Beatriz de Montcada y Guillem Ramon. “(…) el divorci entre el senescal Guillem Ramon i Beatriu de Montcada (693) (…)”. (168). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 92. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Guillem Ramon II, senescal o dapifer, y los Anglesola. “(…) A partir dels anys quaranta delsegle XII, amb el renaixement del dret romà i el redreçament de l´autoritat comtal, reapareix la justicia comtal, ejercida per Ramon Berenguer IV i la seva cúria, en conflictos entre barons (814), entre institucions eclesiàstiques 195


imagnats (936, 940, 1013) i entre el propi comte i nobles com Galceran de Sales (1012), Pere de Puigverd (1014), el senescal o dàpifer Guillem Ramon II (1096) i els Anglesola (1097) (…)”. (169). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 94. Berenguer de Montcada, suegro de Guillem Ramon, dapifer. “(…) Berenguer de Montcada i la seva esposa Ermessenda quan lliuren la seva filla Beatriu en matrimoni a Guillem Ramon, dàpifer (486). (…)”. (170). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1150. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon, senescal y Beatriz de Montcada. Divorcio. “(…) 1135, juliol, 7. Sentència. L´arquebisbe de Tarragona pronuncia sentència de divorci entre el senescal Guillem Ramon i Beatriu de Montcada. Els béns que foren de Berenguer Ramon de Montcada han estat repartits entre ells per amigables componedors, a condició que a la seva mort dits béns passaran als fills haguts del matrimoni (…)”. (171). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 82. Linaje de Beatriz de Montcada, casada con Guillem de Sant Martí. “(…) El poder del senyor, quan quest és Ramon Berenguer IV, pot arribar fins a donar com a esposa una dama de l´alta noblesa (Beatriu de Montcada) amb els seus béns a un magnat, Guillem de Sant Martí, que a canvi li fa homenatge sòlid (699) (…)”. (172). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1123, 1124, 1125. Testamento. Linaje de Berenguer de Montcada, 196


padre de Beatriz, casada con Guillem Ramon, dapifer. Documento 672. “(…) 1134, abril, 17. Testament. Berenguer de Montcada atorga testament. Fa diverses deixes a institucions religioses, en especial al monestir de Santa Maria de l´Estany, on volver enterrat, i a diverses persones, entre elles la seva filla Beatriu i l´espòs d´aquesta, Guillem Ramon, dapifer. (…) Sub sacrosancte trinitatis nomine. Ego Berengarius de Monte Scatani, magna egritudine detentus, sensu tamen et memoria plenus, in misericordia omnipotentis Dei spero, sicut christianorum hominum est consuetudo, testamntum meum scribere iubeo. In quo manumissores meos Guillelmum Raimundi et filiam meam Beatricem atque Petrum de Palacio eligo, quod si mors mihi evenerit subito, res meas sicut scripte sunt ita distribuere rogo. In primis, dimito domino Deo et ecclesie Sancte Marie Stagni corpus meum et duos mansos quos habeo in Montannola, nominatim mansum de Bosco, quem tenet Bernardus, et illum quem tenet Bernardus Raimundi Vilar de Odran, cum omnibus pertinenciis et utilitatibus que istis duobus mansis pertinent et pertinere debent, / (Página 1124) simulcum omni alaudio quod habeo in Rosdors in cunctis locis. Et mito Guillelmum filium meum in potestate predicte aecclesie Stagni et cannonicorum ibi degencium, tali modo ut habeat ibi victum atque vestium, sicut unus cannonicus, honorifice dum vixerit; et si voluerit ibi vivere sub regula sancti Augustini, licitum sit ei. Et dimitto Sancte Marie Montis Scatani ipsa alaudia de Chasanova ut lampada inde semper ardeat ibi in die. Et dimitto Sancto Cucuphati omnia alaudia sicut resonat in scrituris quas ego feci eidem cenobio. Et dimitto ad Beatricem filiam meam et Guillelmum Raimundi, dapiferum, generum meum ,omnem meum honorem in omnibus locis, sicut resonat in charta quam illis feci et firmavi, exceptus hoc quod superius dimisi pro anima mea. Et nobilitatem eorum valde deprecor pro Deo ut semper sint memores mei et anime mee et diligant locum illum et faciant bene ubi corpus meum requiescet. Et dimitto ad Arnallum Berengarii quinque bestias inter oves et capras, cum sextarium I de blat ad novum venientem. Et ad Mariam de Rosdors, similiter. Et ad burdam, similiter. Et alias que remanent ad Bernardum Poderos dimito. Et dimito ad filium de Guillelmo Guillelmi ionegam I et teneat eam Bernardus presbiter et custodiat donec puer habeat etatem. Et dimitto ad filiam meam Beatricem ipsum meum almatrac et sardo I et chaldarias III et padelam I minorem et paracingles et caput fofer. Et dimito alia vascula aerea et ferea Sancte Marie Stagni simul cumomnibus meis pannis laneis et lineis mediocribus et bonis, cum mula baia et saradi I et somer I. Et dimito ad sedem barchinone boves II. Et ad Sanctum Cucuphatem boves II. Et sicut dimito totum meum honorem filie mee Beatrici et Guillelmo Raimundi viro illius; ita post obitum illorum ad Guillelmun, nepotem meum, filium eorum, omnino dimito; et si obierit sine infante de legitimo coniugio, remaneant honor cui ipsi 197


dimiserint. Et dimito ad Sebillam sextarios Ii de blat ad novu venientem.Et istum blat superius dimisum exeat de mea laboratione. Et quod remanserit detur pauperibus. Et dimito vinum et carnem que habeo in Vacherices ad Sanctam Mariam Stagni. Et dimito ad Guillelmum Raimundi, dapiferum, meam espada. Actum est hoc XV kalendas madii, anno XXVI regnante Luduico. Sig+num Berengarii, qui hoc testamentum fecit et manu propria firmavit et testes firmare rogavit. Sig+num Beatricis. Sig+num Petri Bertrandi. Sig+num Petri de Palacio. Sig+num Odonis./ (Página 1125) Guillelmus sacer, qui hoc (senyal) scripsit (...)”. (173). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1148 y 1149. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon, senescal. Documento 692. “(…) 1135, juliol, 7. Pacificació. Guillem Ramon, senescal, després d´haver fet les paus amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, li retorna la dominicatura de Caldes i li promet que podrà prendre lliurement l´aigua del riu Besòsper als seus molins de Barcelona, que farà enderrocar l´edifici que ha construït a la muntanya de Sant Llorenç i que complirà l´acord amb Beatriu de Montcada.(…) / (Página 1149) Ad noticiam cunctorum pervenire volumus qualiter diuturna contentio acta est inter domnum Raimundum, Barchinonensem comitem, et Guillelmum Raimundi, senescalc, unde multa et gravia mala processerunt.(…) Promisit namque suo domino comiti Guillelmus senecalc (…) mittet in chastrum Montis Scatani, cum consilio comitis, ibi eum mittat usque ad primum festum Sancti Michaelis. Item convenit ei ut totum edificum quod fieri fecit in monte Sancti Laurentii et toto destruat. Iterum convenit ei ut faciat ei suas fidelitates et sacramenta quas eu debet facere et faciat et teneat placium sicut apprehensum est inter ipsum Guillelmum et Betaricem, sicut in scriptis eorum continetur. Et reddat ipse Guillelmus comiti conveniencias de Saliforas, quas accepit de Berengario Guilaberti et de Petro Udalardi, et ipse comes faciat eos reddere Guillelmo Loger quod ab ipso Guillelmo propter hoc acceperunt. Convenit etiam illi ut primum chastellanum quem mittet in chastrum Montis Scatani, cum consilio comitis, ibi eum mittat usque ad primum festum Sancti Michaelis. Item convenit ei ut totum edificium quod fieri fecit in monte Sancti Laurentii ex toto destruat. Iterum convenit ei ut faciat ei suas fidelitates et sacramenta quas ei debet facere et faciat et teneat placitum sicut apprehensum est inter ipsum Guillelmum et Beatricem, sicut in scriptis eorum continetur. Et reddat ipse Guillelmus comiti 198


conveniencias de Saliforas, quas accepit de Berengaio Guilaberti et de Petro Udalardi, et ipse comes faciat eos reddere Guillelmo Loger quod ab ipso Guillelmo propter hoc acceperunt. Convenit etiam ut emendet Raimundo Bernardi de Ripolet malum quod ei fecit ad laudamentum domni Reamballi et Arnalli, Barchinonensis prepositi. Diffinit quoque comiti omnia alodia quae fuerunt Petri de Palacio ut faciat (...) Sig+num Bernardi Guillelmi de Luciano. Sig+num Deusde Sig+num Gocerandi de Pinos. Sig+num Bernardi de Bello Locco. Sig+num Reamballi. + Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus / (Página 1150) Signum + Poncii, scriptoris comitis, qui hoc scripsit (…)”. (174). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1151 y 1152. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon, senescal. Documento 694. “(…) 1135, juliol, 7. Encomanament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encomana al senescal Guillem Ramon els castells de Tudela, Sobreportes de Girona, Estela, Besora, Torelló, Curull, Malla, Tona, Clerà, Montcada, Vacarisses, Tibatallada, Castelar del Vallés i Fornells i li dóna els feus d´aquests castells. A canvi, Guillem Ramon li promet que serà home Fidel i soliu seu (...)”. (175). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1153 y 1154. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon, senescal. Documento 695. “(…) 1135, juliol, 7. Jurament de fidelitat. Guillem Ramon, senescal, jura fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i li dóna la potestat dels seus castells (…)”. (176). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1167 y 1168. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon, senescal, hermano de Odó. Documento 704. “(…) 1136, gener, 11. Reconeixement de deute. Guillem Ramon, senescal, el seu germà Odó i la seva esposa Beatriu, després d´haver recuperat de Bernat Ermengol de 199


Freixenet el castell de Tornamira, reconeixen que li deuen mil cent cinquanta-sis morabatins, un asberc i una espasa (…)”. (177). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1224. Linaje de los hermanos Guillem Ramon, senescal, y Odó de Montcada. Documento 744. “(…) 1138, desembre, 14. Empenyorament. Els germans Guillem Ramon, senescal, i Odó de Montcada empenyoren al monestir de Santa Maria de l´Estany la meitat del castell de Muntanyola amb tot el seu domini per raó d´un deute de cent morabatins (…)”. (178). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1227. Linaje de Guillem Ramon de Montcada, senescal, hermano de Odó, y padre de Guillem. Documento 746. “(…) 1139, març, 4. Convinença. Guillem Ramon de Montcada, senescal, el seu germà Odó i el seu fill Guillem infeuden a Bernat Eremengol de Freixenet i als seus l´honor de Conanglell, a Vinyoles d´Orís, els masos de Torre i Sala, a Orís, i un cens de quatre morabetins i mig anuals, a canvi de sis-cents dels mil cent cinquanta-sis morabatins, un asberg i una espasa que li deuen; la resta li prometen pagar en el futur (…)”. (179). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1248 y 1249. Los hombres de Guillem Ramon II, senescal: Linaje de Ramon Bernat, hijo de Guilla. Documento 756. “(…) [1139], octubre, 21. Jurament de fidelitat. Ramon Rernat, fill de Guilla, jura fidelitat a Guillem Ramon II, senescal, i al seu germà Odó, fills d`Agnès, per la fortaleza de les Feixes (…)”. (180). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. 200


www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1357 y 1358. Linaje de Guillem Ramon, senescal, padre de Guillem. Documento 835. “(…) 1145, març, 2. Permuta. Guilla, abadessa de Sant Pere de les Puelles, amb el consentiment de la seva comunitat, permuta amb el senescal Guillem Ramon i el seu fill Guillem un camp a Montcada, davant dels molins, per l´alou i a la dècima de les illes que hi ha tocant al riu Besòs. (…) / (Página 1358) Sit cunctis quod ego Guilia, Dei nutu cenobii Sancti Petri Puellarum abbatissa, una cum conventu eiusdem mihi comiso, commutamus et pacificamus per commutationem tibi Guilelmo Raimundi, senescalc, et filio tuo Guillelmo alodium Sancti Petri. Scilicet campum unum cum decimo quem Sanctus Petrus largitione fidelium habet in parroechia Sancte Engracia, subtus chastrum Montis catani, ante ipsos molinos. (…) Signum + Guilie, gratia Dei abbatisse. Signum + Azalaidis priorise. Signum + Guilie sacriste. Signum + Ermessendis deodicate. Signum + Arsendis deodicate. Signum + Ermessendis deodicate + Valencia deodicata. Sig+num Petri presbiteri, qui hoc scripsit (…)”. (181). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1389 y 1390. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon, senescal, hermano de Odó, y padre de Guillem de Montcada. Documento 859. “(…) 1147, agost, 5. Empenyorament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, empenyora al senescal Guillem Ramon, al seu germà Odó i al seu fill Guillem de Montcada la dominicatura d´Osor i de / (Página 1390) Santa Creu d´Horta, per raó d´un deute de quatre mil sous barcelonesos. (…) Sit notum cunctis presentibus atque futuris quoniam ego Raimundus, comes Barchinonensis atque Aragonensium princeps, impignero tibi Guillelme Raimundi, dapifer, et fratri tuo Otoni ac filio tuo Guillelmo de Montcada totam meam dominicaturam de Osor cum omnibus terminis et apendiciis suis et totum illud de Sancta Cruce cum omnibus que ibi habeo vel habere debeo propter quatuor milia solidorum Barchinonensis monete quos vobis debeo. (…) ego Raimundus comes iamdictus aut mei post me successores reddam vel reddant tibi iamdicto Guillelmo Raimundi aut fratri tuo Otoni vel filio tuo Guillelmo de Montcada (…) mito tibi iamdicto Guillelmo Raimundio et fratri tuo Otoni et filio tuo Guillelmo libere et integre, sine tuo engan, sicut melius tenuit illud et habuit pater tuus Guillelmus Raimundi (…) Signum + Raimundi comes. Sig+num Petri Bertrandi de Bellog. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Guillelmi de Castro 201


Vetulo. Sig+num Bertrandi de Merola. Sig+num Petri Sancti Minati. Signum + Poncii scriptoris comitis, qui hoc scripsit (…)”. (182). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1392. Linaje de Guillem Ramon, senescal, hijo de Agnes, y hermano de Odó. Documento 862. “(…) 1148, març, 5. Jurament de fidelitat. Arnau, fill de Guilla, promet fidelitat al senescal Guillem Ramon, fill d´Agnès, i al seu germà Odó; promet també que els donarà la potestad dels castells de Tudela i de Bescanó i que no els imperidirà entrar i guerrejar des del castell de Cartellà o del seu terme. (…) Iuro ego Arnallus, filius qui fui Guisle femine, tibi domino meo Guillelmo Raimundi, dapifero, filius qui fuisti Agnetis femine, et tuo fratri Otoni,quod de ista ora in antea fidelis erovobis de vita vestra et de omnibus membris que corpori vestro sunt iuncta; (…) / (Página 1393) Iterum iuro ego prescriptus Arnallus vobis iamdictis senioribus meis Guielmo Raimundi et fratri vestro Otono quod de ipso castro Cartiliani sive de forteda vel fortedes que ibi sunt vel in antea erunt vel infra parroechiam et terminos Sancti Felices Cartiliani, ego Arnallus (…) ego Arnallus vobis iamdictis senioribus meis Guielmo Raimundi et fratri vestro Otoni, per fidem sine engan. (…) Sig+num Arnalli, qui hoc saramentum fecit Guielmo Raimundi et Otoni fratri suo (…)”. (183). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 115. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón. Linaje de Guillem de Montcada. Documento 40. “(…) 1149, gener, 31. Tortosa. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Tortosa, dóna al seu fidel vassall Guillem de Sentmenat les cases de Tortosa que foren del musulmà Aben Rafec. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 146v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 50, doc. 42. Iotum sit omnibus hominibus quoniam ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis et marchio Tortose, bono animo et spontanea voluntate, dono tibi, fideli meo Guillermo Sancti Minati, ipsas casas in Tortosa de Aben Rafech, cum ómnibus hereditatibus et tenedonibus ac possessionibus suis et pertinentiis omnibus, quas habet et habere debet in omnibus locis, intus et foris, tam in campis quam in vineis, tam in ortis quam in ortalibus, tam in pratis quam in pascuiis sive in aquis. 202


Predictam quoque donationem tibi facio ut habeas hec omnia supradicta in hereditate propria libera, francha et ingenua ad faciendum tamen team voluntatem tanquam de proprio alodio tuo, tu et omnis progenies tua ad fidelitatem mei et successorum meorum per secula cuncta. Et si qua persona presentem donacionem disrumpere vel violare temptaverit nichil proficiat, sed dupplam compositionem persolvat et postmodum hec donatio inviolata permaneat omne per evum. Facta ista carta pridie kalendas febroarii apud Tortosam anno ·XII· regni Ledovici iunioris. S+ Raimundi, comes. Sig+num Guillelmi Raimundi, seneschalc, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Odoni. Sig+num Guillelmus de Montcada. Sig+num Guillelmus de Castro Vetulo. Sig+num Arbertus de Castel Vil. Sig+num Poncii, scriptoris, qui hoc scripsit (…). (184). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 122. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 47. “(…) 1150, desembre, 4. Guillem Ramon de Montcada, dapifer, i els seus fills Guillem, Ramon i Berenguer donen a l’abat de la Granselva, davant el prior Guillem de Montpeller i dotze monjos més, l’honor de Valldaura, perquè hi construeixin un monestir en honor a Déu a la Verge Maria. Al mateix temps, els donen un camp sobre el molí de Berenguer de Saltell, amb tota l’aigua que necessitin, perquè hi facin un hort. El molí de Rocabruna el donen als habitants de Cerdanyola, per moldre-hi els cereals, i se’n reserva ell els drets de moltura. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 1. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 56, doc. 49. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”. <I>n Christi nomine et individue Trinitatis. Ego, Guillelmus Raimundi, dapifer, et filii mei, videlicet, Guillelmus et Raimundus atque Berengarius, nos omnes simul in unum tradimus <et> donamus Deo et beate Marie, abbati quoque et convetui Grandis Silve, honorem quem habemus in monte de Cerdannola cum terris cultis et incultis, pascuis et aquis cum ingressibus et egressibus. <Affrontat> a parte, videlicet, orientali a capite Apis usque ad montem de Torrezela, a parte meridiana usque ad montem de la Ginesta et in alodio Sancti Cucuphati, a parte occidentali a serra Deltel usque les Trias del Forn, a septemtrione usque apud furnum de Trias. Quicquid infra hos quatuor terminos co<n>tinetur cum decimis et primitiis et omnibus supradictis donamus et tradimus Deo et predicte Grandis Silve, abbati et monachis, tam presentibus quam futuris, ad construendum monasterium in honore sanctissime Dei genetricis semperque virginis Marie, pro redemptione animarum nostrarum et parentum nostrorum ut libere et quiete, absque calumnia et refragatione 203


habeant et possideant iure perpetuo in sempiternum. Insuper et ad ortum faciendum super addimus predicto dono campum unum supra melendinum Berengarii de Saltels,/ (Página 123) cum aqua ad rigandam in loco qui dicitur rivi Maioris. In molendinum quoque de Rochabruna donamus predicte Cerdanole habitatoribus ut omni tempore annonam suam sine multura confestim ut advenerint sine mora molant. Hoc de iuro nostro tradimus Deo et ipsis ut iuxta tenorem et consuetudinem ordinis Cisterciensis cenobium ibidem in honorem Dei et beate virginis Marie construatur. Hoc donum superius scriptum factum est in manibus Guillelmi prioris Sancte Marie Grandis Silve et Willelmi de Monte Pessulano et sociorum eorum. Hec carta scripta est pridie nonas decembris anno ab Incarnatione Christi millessimo ·Cº·Lº·. Sig+num Willelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Willelmi de Monte Scatani. Sig+num Raimundi de Monte Scatani. Sig+num Berengarii. Ios qui hoc donum facimus, laudamus et firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Petri Raimundi de Vilademan. Sig+num Bernardi Willelmi de Luzano. Sig+num Arberti de Petra. Sig+num Raimundi de Cardanola. Sig+num Willelmi de Giramans. Sig+num Petri de Terracia. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Petri de Sancto Minato. Sig+num Willelmi Barchinonensis episcopi +. Sig+num Bernardi, Barchinonensis archidiaconi. Sig+num Berengarii de Fabricis vel Petrus, sacrista ·SS·. Sig+num Ugonis. Sig+num Arnalli, subdiachoni, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”.SOLDEVILA, Ferrán. “Historia de Catalunya”. Página 60. Guillem de Montcada. “(…) En 1150, Guillem de Montcada cedió unas tierras en Cerdanyola del Vallés para que se estableciese en ellas un grupo de monjes cistercienses provenientes del monasterio rosellonense de la Grand Selva. Poco después, los monjes se trasladaron a Ancosa (Penedés), y finalmente, en 1158, a Santes Creus, en la comarca del Alt Camp, donde se instalaron definitivamente (…)”.FERNÁNDEZ ARENAS, José. “Santes Creus y Poblet”. Publicado en: “Monasterios de España. Veruela, Rueda y Piedra, San Juan de la Peña, Santes-Creus y Poblet, El Paular, Guadalupe, Cartuja de Granada”. León. Editorial Everest. 1997. Página 156. “(…) Braunfels ha señalado cuatro puntos como premisas que determinan la aparición de la arquitectura cisterciense (Arquitectura monacal en Occidente, Cap. 6). El “nuevo concepto de pobreza” no sólo personal, sino reflejado en las edificaciones, lo cual suponía la eliminación de imágenes, pinturas, vidrieras, torres y adornos ricos; todo lo que exprese un lujo frívolo y sea capaz de distraer los sentidos (…). Los cistercienses se habían establecido en España (Moreruela, Fitero, Osera) entre los años 1130 y 1140. Las fundaciones de los monasterios de Santes Creus y Poblet nacen en el año 1150 bajo el conde Ramón Berenguer IV, y una vez terminada la reconquista de la región, con la intención de afianzar las fronteras que señalan el límite de 204


la Cataluña Antigua y la Cataluña Iueva. Guillermo Ramón de Montcada y sus hijos ofrecieron a los monjes de la abadía francesa de Grandselve, filial de Claravall, unas tierras en Valldanza, situadas en el Vallés occidental. El año siguiente, 1151, ya residía en Valldanza una comunidad presidida por el primer abad Guillermo de Montpeller, apoyada por el obispo de Barcelona y algunos clérigos que se incorporaron al grupo francés (…)”. (185). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 133. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 56. “(…) 1154, juliol, 5. Guillem Ramon, dapifer, i els seus fills Guillem, Ramon i Berenguer de Montcada donen a Guillem, l’abat, i al monestir de Santa Maria de Valldaura el molí de Saltells, que per ells té el Batlle Berenguer de Saltells, a la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, a la vora del riu Major. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 1v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 66, doc. 59. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...” Ad notitia cunctorum hominium, tam presentium quam etiam futurorum perveniat, qualiter ego Willelmus Raimundi, dapifer, una cum filiis meis, videlicet, Willelmus de Monte Scatani et Raimundus de Monte Scatani et Berengarius de Monte Scatani, damus domino Deo et Sancte Marie de Vallis Lauree et Willelmo, abbati eiusdem loci, et omnibus monachis, tam presentibus quam etiam futuris, ibidem Deo servientibus, illum nostrum molendinum cum suo rego et caput rego et ipsum resclosar et cum omni suo edificio, quod habemus in parrochia Sancti Martini de Cerdanola, ad rivum Maiorem, quod nos habemus per eschamis de uno manso quod donavimus Berengario de Saltels, qui hedificavit supradictum molendinum. Et de nostro iure et dominio in ius et dominium Sancte Marie de Vallis Lauree tradimus dominium et potestatem supradictum molendinum cum omni integritate per proprium et franchum alodium. Siquis hoc disrumpere voluerit supradicta omnia in duplo componat. Et in super hoc donum perhenniter maneat firmum. Actum est hoc ·III· nonas iulii anno ·XVII· regni regis Ledovici, iunioris. Sig+num Willelmi Raimundi, dapiferis. Sig+num Willelmi de Monte Scatani. Sig+num Raimundi de Monte Scatani. Sig+num Berengarii de Monte Scatani. Ios qui hoc laudamus, firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Willelmi de Castro Vetuli. Sig+num Raimundi de Cerdanola. Sig+num Berengarii de Saltels, baiuli. Sig+num Bernardi de Duobus Rivis. Sig+num Arnaldi, diachoni, qui hoc scripsit die et anno quod supra (…)”.

205


(186). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 141 y 142. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 65. “(…) 1156, maig, 31. Guillem Ramon de Montcada dóna deu càntirs d’oli de la producció anual de les terres de Tortosa a l’abat Guerau de Valldaura. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 111v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 73, doc. 68. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus Raimundi dono Deo et ecclesie Sancte Marie de Valle Laurea in cunctis redditibus meis / (Página 142) quos habeo in civitate Dertusa et Gerardo, abbati eiusdem loci, et fratribus ibidem Deo servientibus, presentibus atque futuris, ·X· cantars olei ut predicti fratris Vallis Lauree accipiant de redditibus meis in civitate Dertusa, predictos ·X· cantars olei usque dum done eis tantum honorem in predicta civitate unde possint habere annuatim supra memoratos ·X· cantars olei. Actum est hoc ·II· kalendas iunii anno ab Incarnatione Christi ·Mº·Cº·Lº·VIº·. Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi, qui hoc firmo firmarique rogo. Sig+num Otonis, fratris eius. Ego Gaufredus Dertusensis episcopus ·SS·.Sig+num Aimerici, fratris Militie. Sig+num Petri Umberti, presbiteris Emposte. Sig+num Bernardi de Rocha Forti. Sig+num Petri de Sancta Eugenia. Sig+num Petri Sancti Menati. Sig+num Guillelmi de Monte Scatano. Sig+num Raimundi de Monte Scatano. <Sig+num> Bernardi, presbiteri et canonici Sancte Marie Dertuse, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (187). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 142 y 143. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 66. “(…) 1156, juny, 29. Tortosa. Pere de Sentmenat, per la salut de la seva ànima i la dels seus pares, i amb el consentiment de Guillem Ramon, dapifer, dóna a l’abat Guerau, al germà Guillem de Montpeller i a la resta de monjos del monestir de Santa Maria de Valldaura tota la propietat del sarraí Mardoc, situada a Xerta, amb la condició que de moment els lliura un hort, però que quan mori el convent en podrà disposar lliurement. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 103.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 74, doc. 69. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”.

206


Iotum sit omnibus fidelibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Petrus de Sancti Minati, pro salute anime mee et parentum meorum, dono Deo et Beate Marie Vallis Lauree et fratribus ibidem Deo famulantibus, in manu Gerardi, abbatis, et Guillelmi, monachi, de Monte Pessulano, consilio et permissione Guillelmi Raimundi, dapiferi, totam hereditatem Mardoch, sarraceni, quam habeo in Xerta, cum omni genere arborum et cum omnibus pertinentiis suis, hoc modo, ut in presenti hortum unum habeant et post obitum / (Página 143) meum totam hereditatem, iam dicti sarraceni Mardoch, libere in perpetuum possideat. Hortus autem quem in presenti dono, affrontat ad orientem in hereditate regis, ad accidentem in hereditate Bertrandi, que fuit Pelay, ad meridiem in hereditate Rotlandi, ad septentrionem in via publica. Et siquis hoc donum dirumpere temptaverit nichil proficiat, set in duplum componat et hoc donum firmiter in perpetuum maneat. Facta est hoc carta apud Dertusam ·III· kalendas iulii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·Lº·VIº·. Sig+num Petri de Sancti Minati, qui hoc donum firmo firmarique rogo. Sig+num Ermessendis, uxoris mee. Sig+num Aimirici de Milicia. Sig+num Petri de Castello @ovo. Sig+num Poncii de Albera. Sig+num Poncii de Solir. Sig+num Guillelmi des Trul. Sig+num Tort. Sig+num Bernardi de Serra (…)”. (188). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 152. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 76. “(…) 1158, maig. Tortosa. Guillem Ramon, dapifer, i el seu germà Ot, confirmen la donació feta a Santa Maria de Valldaura d’un hort d’oliveres a [Xerta]. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 112. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 82, doc. 79. Cit.: FORT, El senyoriu... Sit notum cunctis presentibus atque futuris quod ego Guillelmus Raimundi, dapifer, et Oto, frater meus, concedo et laudo atque confirmo Sancte Marie Vallis Lauree et omnibus fratribus ibidem Deo servientibus, tam presentibus quam futuris omnia genera olivarum, que infra hereditatem Avefaragum Larais sunt, ut deinceps abeant et possideant libere et quiete ad omnem eorum voluntatem exinde perficiendam per secula cuncta. Et siquis hon donum disrumpere temptaverit nichil persolvat sed in duplo componat et hec donatio firma in perpetuum maneat. Facta ista carta apud Dertusam mense madii anno ab Incarnatione Domini millesimo ·Cº·Lº·VIIIº·. Sig+num Guillelmi Raimundi, seneschalch. Sig+num Otonis, dapiferi. Sig+num Guillelmi del Trul. Sig+num Petri de Sentmenat. Sig+num Gaufredi, Dertusensis episcopi. Sig+num Geraldi de

207


Selviniacho. Sig+num Bernardi Sancti Poncii. Sig+num scribe Bernardi, qui hoc scripsit die et anno prescripto (...)”. (189). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 157 y 158. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 82. “(…) 1159, març, 12. L’abat Pere de Valldaura estableix i arrenda a cens de sis càntirs d’oli anuals i una cistella de figues, a satisfer el dia de Iadal, la / (Página 158) propietat i honor que va ser de David Faragó Larrai, que Guillem Ramon, dapifer, va donar al monestir, l’hort que Pere de Santmenat va atorgar als monjos, propietat de Mardoc de Xerta i l’honor que va pertànyer a Guerau de Salvinyac, situat a Xerta i a la vila nova de Tortosa. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 111. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 87, doc. 85. Cit.: FORT, El senyoriu.. PAPELL, “El domini...”. Manifestum sit omnibus quod ego Petrus, abbas vocatus Sancte Marie de Valle Laure, et omnes fratres mei donamus et concedemos Guillelmo de Truit et Aladags, sa muier, la honor Davi Farago Larraic, quam dedit nobis Guillelmus Raimundi, dapifer, in honore Dertuse, et illum hortum, quem dedit nobis Petrus de Sancti Minati, qui fo de Marchoc de Xerta et omnem illam honorem, quam dedit nobis Gerallus de Selvangech in Exerta et in Villa Iova ut habeatis et teneatis et possideatis in vita vestra libere et quiete, tali condicione ut omni anno in die Iatalis Domini reddatis nobis sex quoque cantars olei boni et sani et puri et una sporta de figes. Et post obitum vestrum reddatur libera domui Vallis Laure et fratribus supradictis tam presentibus quam futuris. Et si vos volueritis illam honores cambiare per meiorament cum consilio Petri Sancti Minati et Gerallo de Selviniacho et Bernardi Sancti Poncii liceat vobis et quod vos de proprio vestro miseritis reddemus vobis. Siquis hoc fregerit in duplo componat. Actum est hoc ·IIII· idus marcii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·Lº·VIIIº·. Sig+num Petri, abbatis. Sig+num Fortonis, prioris. Sig+num Aido, cantoris. Sig+num Petri de Santi Minati. Sig+num Geralli de Selviniacho. Sig+num Bernardi de Sancto Poncio. Sig+num Petri de Sancti Poncii. Bernardus, levita, qui hoc scripsit die et anno quo (signe) supra (...)”. (190). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 176. Linaje de Guillem Ramón de Montcada. Documento 97. “(…) 1161, maig, 31. Guillem Ramon, dapifer, juntament amb els seus fills Ramon, per remei de la seva ànima i la dels seus parents, dóna i ofereix a Déu, a Santa Maria de 208


Valldaura, i a l’abat Pere, l’hort amb tot el que hi ha situat sota la Pedrosa, al terme de Castellar del Vallès, a la parròquia de Sant Esteve. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 1v.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 102, doc. 100. Cit.: FORT, El senyoriu... In nomine sancte et individue Trinitatis. Omnibus sit manifestum qualiter ego, Willelmus Raimundi, dapifer, una cum filiis meis Willelmo atque Raimundo, ob remedium anime mee et parentum meorum, dono et offero domino Deo et ecclesie Sancte Marie Vallis Lauree in manu Petri, venerabilis eiusdem loci abbatis, et totius ipsius conventus, ortum meum proprium cum omnibus pertinenciis et affrontacionibus suis, cum ingressibus et egressibus suis, cum aquis et aquaris ductibus, cum omnibus ad se pertinentibus vel pertinere debentibus, sicut ego melius habeo vel habere debeo. Est autem predictus ortus in comitatu Barchinone, in termino de Castelar, in parrochia Sancti Stephani, subtus ipsa Petrosa. Affrontat atque a parte orientis in ipsa Petrosa, a parte circii in alodium Sancti Cucuphatis, que tenet Arbertus de Petra, ab occidente in ipso alveo Rivipollis et in alodium Sancti Laurencii, de meridie in alodium quod fuit Arberti Berengarii, que tenet Villelmus Sancti Martini. Sicut istis terminis concluditur et terminatur, sic ego Willelmus Raimundi, dono supradictum ortum prefate ecclesie et eius servientibus, presentibus vel futuris, ad de meo iure in illorum trado dominium et potestatem, sine meo meorumque retentu, ad faciendum quicquid ibi vel inde melius facere disposuerint ad utilitatem ipsius ecclesie. Quod, in toto vel in parte, quicumque infrangere vel dimovere temptaverit in iram Dei incurrat et post duplam compositionem hec escriptura firma stabilisque permaneat in perpetuum sine fine. / (Página 177) Actum est hoc pridie kalendas iunii anni Domini ·Mº·Cº·LXº·Iº·, anno autem regni Ledoyci regis iunioris. Sig+num Willelmi Raimundi, qui hoc donum facio firmarique rogo. Sig+num Willelmi, filii eius. Sig+num Raimundi de Montecada. Sig+num Bernardi, presbiteri, qui hanc cartam scripsit die et anno quo supra (…)”. (191). “Arte de Historia de Barcelona”. Florencia. Bonechi. 1996. Página 35. “(…) Guillen Ramón de Montcada, quién en 1153 construyó aquí su propio palacio (…)”. (192). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1246. Los hombres de Arnau, obispo de Barcelona. Documento 754. “(…) 1139, setembre, 14. Donació. Arnau, bisbe de Barcelona, dóna al 209


monestir de Santa Maria de l´Estany l´església de Sant Esteve de la Garriga i les seves sufragànies (…)”. (193). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1309. Los hombres de Arnau Ermengol, obispo de Barcelona. Documento 803. “(…) 1142, desembre, 18. Testament. Arnau Ermengol, bisbe de Barcelona, atorga testament. Fa diversos llegats a la catedral de Barcelona, a l´orde de l´Hospital, a altres institucions eclesiàstiques, als clergues de la diòcesi, als seus germans Ponç i Bernat i a altres persones. (…) Quoniam debitum humane condicionis nullus mortalium evadere potest, idcirco, in Dei nomine, ego Arnallus, Dei dignacione Barchononensis episcopus, cupiens pergere Iherosolimam, facio meum testamentum, in quo eligo manumissores meos Berengarium Ermengaudi, et Guillelmum Bermundi, et Gaucfredum de Fare, quibus caritative precipio ut si mori me contigerit antequam alium testamentum faciam, potestatem habeant distribuendi omnes facultates meas sicut eis in hoc testamento iniunxero. (…) Concedo Ospitali Iherosolimitano mansum meum de Provincialibus quem edificavi, cum ecclesia Sancti @icholai que ibi est, cum compris quas feci a Berengario Bernardi de Cabanes et ab Arnallo Bonifilii, preter ipsum ferraginal quod habui de Alberto de Licano et eius fratres; eo modo ut eundem mansum teneat et habeas Poncius frater meus in vita sua et solvat inde annuatim tascham Ospitali sine contrarietate; et post obitum eius revertatur / (Página 1310) integriter predicto ospitali in perpetuum possidendum. (…) / (Página 1311) et post eius obitum revertantur predicto Ospitali sine contrarietate. (…) Arnallus, Barchinonensis episcopus (senyal). Sig+num Guillelmi levite. Sig+num Gaufredi de Fare. Poncius levita scripsit (…)”. (194). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 82. Linaje de Beatriz de Montcada, casada con Guillem de Sant Martí. “(…) El poder del senyor, quan quest és Ramon Berenguer IV, pot arribar fins a donar com a esposa una dama de l´alta noblesa (Beatriu de Montcada) amb els seus béns a un magnat, Guillem de Sant Martí, que a canvi li fa homenatge sòlid (699) (…)”.

210


(195). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1159 y 1160. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem de Sant Martí, segundo marido de Beatriz de Montcada. Documento 699. “(…) 1135, octubre, 11. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, concedeix com a esposa a Betriu de Montcada a Guillem de Sant Martí amb tots els seus béns i amb els mateixos pactes que s´havien acordat amb Guillem Ramon, dapifer. A canvi, Guillem de Sant Martí es fa home soliu del comte (…)”. (196). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1324. Linaje de Guillem de Sant Martí. Documento 815. “(…) 1143, maig, 31. Barcelona. Encomanament. Guillem de Sant Martí encomana el castell d´Eramprunyà a Pere de Santa Oliva. (…) Hec est convenientia que est facta inter Guillelmum de Sancto Martino et Petrum de Sent Oliva. Comendat namque Guillelmus de Sancto Martino eidem iamdicto Petro chastrum de Erapruniano et donat ei in dominio, in decimis de Erapruia (…) / (Página 1325) Signum + Guillelmi de Sancto Martino, Signum + Beatricis, uxoris eius, Signum + Guillelmi, filii eorum, Signum + Petri de Sancta Oliva, nos ui has conveniencias laudamus et confirmamos. Signum + Guillelmi Petri de Chastroleto. Signum + Arberti de Apierola. Signum + Berengarii de Fonoiar. Signum + Arnaldi de Bleta. Signum + Petri de Galifa. Signum + Raimundi de Colonge. Signum + Carbonelli de Envega. Signum + Poncii de Papiol. Signum + Petri primicherii. Signum + Petri de Fonoiar. / (Página 1326) Sig+num Petri prebiteri, qui hoc scripsit (…)”. (197). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1467. Linaje de Guillem de Sant Martí. Documento 912. “(…) [14451150]. Greuges. Relació dels greuges presentats contra Guillem de Sant Martí pels homes de Gavà, Sant Climent de Llobregats i Viladecans. (…) Guilelmo de Sancto Martino frangit villam Gabán et Sancti Clementes et 211


de Villa de Canibus et per vim abstradit inde asinos et facit inde suos traginos. (…) Et desemparavit Guillelmus de Sancto Martino illim honorem que Ticio emparavit permandamentum comitis. Iterum Guilelmus de Sancto Martino abstulit A. de Plano et matri sue suum honorem et verberavit homines comitis quoniam ad taia suum non volunt ire (…)”. (198). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 143 y 144. Linaje de Pere de Sant Martí. Documento 67. “(…) 1156, juny, 29. Brunet i la seva muller Pasquala venen els olivers juntament amb la terra en què són plantats, a Pere de Sant Martí per vint-i-tres sous, a la vall de Vilanova, al territori de Tortosa. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 109v.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 75, doc. 70. Cit.: FORT, El senyoriu... Sit notum cunctis qualiter ego Brunetus et uxor mea Paschalia, vendimus tibi Petro de Sancto Martino ipsos olivarios cum terra in qua siti sunt pro ·XXIII· solidos, sicut terminatur ab oriente in terras Lamberti Pisani atque a meridie et ab occidente in Alardo Anglico, marito de Alembors et a circio in Gerallo Ferrario atque Raimundo de Sancto Baudelio, sic vendimus tibi predicto Petro de Sancto Martino omnique tue proli atque posteritati istos predatos olivarios cum ipsa in qua siti sunt terra pro avere prefato, atque de nostro iure tradimus modo in tuum dominium atque potestate ad quicquid volueris faciendum per cuncta secula. Sunt autem prefati olivarii isti in valle de Vila Iova que est in territorio civitatis Dertose. Siquis hoc frangere voluerit nil valeat sed in dupplum componat, insuper hoc firmum omni tempore permaneat. / (Página 144) Quod est factum ·III· kalendas iulii anno Domini ·Mº·Cº·Lº·VIº·. Sig+num Bruneti. Sig+num Paschalie. Ios ambo qui hanc vendicionem facimus, laudamus, firmamus firmarique rogamus. Sig+num Geralli Ferrarii. Sig+num Renaldi de Pirpinano. Sig+num Rotlandi. Sig+num @atalis, qui hoc scripsit die et anno prefixo (...)”. (199). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.48PERGAMINSARXIUCOMTALireduitnetmda.pdf Página 92. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Guillem Ramon II, senescal o dapifer, y los Anglesola. “(…) A partir dels anys quaranta del segle XII, amb el renaixement del dret romà i el redreçament de l´autoritat comtal, reapareix la justicia comtal, ejercida per Ramon Berenguer IV i la seva 212


cúria, en conflictos entre barons (814), entre institucions eclesiàstiques i magnats (936, 940, 1013) i entre el propi comte i nobles com Galceran de Sales (1012), Pere de Puigverd (1014), el senescal o dàpifer Guillem Ramon II (1096) i els Anglesola (1097) (…)”. (200). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 463 y 464. Linaje de Bernat, arzobispo de Tarragona. Linaje de Ramon de Anglesola, obispo de Vic. Documento 474. “(…) 1156, octubre, 15. Sentència. Es presenta a Bernat, arquebisbe de Tarragona, un plet entre el bisbe de Vic i el prepòsit de Santa Maria de Solsona sobre la possessió de les esglésies d´Anglesola, de Tàrrega, del Talladell, de Queralt, de Santa Coloma, de Figuerola i de Jorba. El prepòsit de Solsona addueix els anteriors donatius dels bisbes de Vic, especialment de Ramon d´Anglesola, i el privilegi del papa Eugeni. Els assessors li donen la raó. (…) Anno Dominice Incarnationis MCLºVI idus octobris subscritum iudicium a venerabili Bernardi, Tarachonensi archiepiscopo, / (Página 464) datum fuit. Facilius memoriemandatur, que literis traduntur, quam que verbotenus exprimuntur. Eapropter,ego Bernardus, Tarrachonensis archiepiscopus, causam Vicensis et Celsonensis ecclesie que in presentia nostra et multorum apud Cervariam ventilata fuit, et allegaciones hinc inde prolatas, et sentenciam ex his latam scripture tradere curavi. Petebat namque venerabilis frater noster Petrus, Vicensis episcopus,apreposito Celsonensi ecclesias de Angularia et de Tarraga, de Taiadel, de Cheralto, de Sancta Columba, de Figerol, de Iorba, quas afferbatsui iuris et ecclesie Vicensis esse, ea videlicet racione quoniam omnes ecclesia sui episcopatus cum omni dote sua ad episcopi ordinationem pertinet. Prepósitus vero Celsonensis ecclesias omnes quas ab eo exigebat Vicensis episcopis ad ius ecclesie Celsonensis pertinere affirmabat, salvo tamen iure episcopali; tum que omnes ille ecclesie vel a fundatoribus vel a laicis, qui eas iure hereditario possidebant secundum consuetudinem regionis ecclesie Celsonensi oblatesunt; tunc illquia quosdam de illis quinquaginta annis possederat, sicut ecclesias de Anglerola; tunc, quia predecessor suus Raimundus episcopus predictas ecclesias omnes Celsonenso ecclesie cum scriptura concesserat, quam prorpia manu confirmaverat; cui et scripture quidam de canonicis vecensibus subscripserunt, et dominus episcopus qui nobis movet questionem propria manu illam scripturam corroboravit, qui tunc temporis erat archidiachonus Barchinonensis et canonicus Vicensis; tunc quia dominus Papa bone memorie Eugenius,privilegio sacro ecclesie Celsonenso has omnes ecclesias expresse confirmavit. His dictis et productis n medium insturmentis et per lectis ex oblatione fundatorum et laicorum et episcopi concessionem et domini Papa Eugenii confirmatione, ita respondit Vicensis episcopus: “Oblatio sive donatio quam a 213


fundatoribussive a ceteris laicis ecclesie Censonensi factam esse dictis,non tenet, quoniam contrarius divinum facta esse prehibetur.In canonibus enim pena excomunicationibus laicis,clericis vero pena depositionis infligitur in vestituram ecclesiarum a laicis suscipientibus. Quare non tenet hec donatio sive obltio a laicis contra formam canonum facta. Si ergo non tener dpnatio quoniam iniusta fuit,nec tenet XXXª vel Lª annorum prescriptio quam nobis opponitis,quoniam possessio vestra semper vitiosa fuit. Instrumentum a predecessore nostro factum et a me corroboratum,in quo ecclesias istas vobis concessit nobis non preiudicta, ea videlicet racione quoniam hoc instrumentum factum est sine concensu nostri capituli, immo quibusdam de concaninicis nostris reclamantibus. Privilegium vero / (Página 465) domni Pape nichil vobis confirmat nisi illa que iuste et canonice possidetis. Set si hec contra formam canonum, sicut superius hostensum est possidetis auctoritate domini Pape et privilegii eius, non possidetis. Sed predictas ergo rationes hec ecclesias quas a vobis itere petimus iniuste possidetis”. Ad hoc Celsonensis prepositus ita respondebat: “In vestidura ecclesiarum a laicis facta qie sub interminatione pene in canonibus prohibetur,illa intelligenda est ve a principibus vel ceteris laicis per violentam succesionem, tam in capellanes quam in episcopis et abbatibus fieri solet, nec de illa que a religiosis laicis devote sit; qui timore Dei et pro salute animarum suarum ecclesias, quas iniuste possedebant, Deo iuste offeret, sicut isti fecerunt. Prescriptio vero XXXª annorum, cum iusta sit, vobis iuste opponitur, cum et si injusta esset, vobis iuste opponetur propter XXXª annorum vel eo amplius taciturnitatem. Ecclesias istas etiam resistentibus quibusdam vestris canonicis, et quibusdam inconsultis nobis concedere potuit episcopus,cu miste ecclesie ad comunitatem canonicorum non pertineant.Domini Pape privilegium has ecclesias iuste et canonice nobis confirmavit, quoniam iuste et canonice eas sicut ostensum est possidemus”: Ex his allegationibus contra hinc inde prolatis, Deo auctore, sentenciam protulimus communi assensu assessorum nostrorum […] episcopi Barchinensis et venerabilium archidiachoni et sacriste Barchinonensis et Borrellis, canonici Gerundensis et sacrista […] Rivipullensis et magistri Seguini; setentia autem hec est: Quoniam ecclesias istas super quibus disputatum est oblatione fide[lis]. Habeant Deo et ecclesie Sancte Marie de Celsona oblatas omnes ex tenore instrumentorum cognovimus ex consuetudine re[... re]mansit et nullam unquam usque ad nostra tempora quesito super talibus donationibus aliquibus ecclesiis mot[… reli]gnosis locis oblatas fide oculta cognovimus veluti ecclesiam de Casserres, eccl[exima…] Agerensis et hoc a romana ecclesia procedere sunt, quare dispositio ad episcopum pertinebat quia de m[…] ecclesie Celsonensiam per scripturam concesse […] cui non liceo adversus ea que semen placuerunt venire […] Celsonensis ecclesia cocessionem episcoporum possidet confir[…] 214


nostrorum ecclesias istas super quibus inter[…]. Ion enim, volumus vel audeamus [...] locis religiosis confirmasse [...] Barchinonensis episcopus [...]. Petri prioris […] (…)”. (201). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1085. Linaje de Guillem de Castesvell, casado con Mafalda. Documento 648. “(…) 1132, gener, 25. Venda. Guillem de Castellvell, la seva esposa Mafalda, Pere Ponç, Guerau Pere i Miró de Castellvell venen a Pere Guitard la meitat del mas de les Conilleres i el mas de Torredela, a Castellví de la Marca, pel preu de vint – i – un morabatins d´or. (…) In Dei nomine, Ego Guillelmi Castri Vetuli et uxori mea maalt et Poncio Petri et Geralli Petri et Mironi de castri Vetuli, nos uterque vendimus tibi Petro Guitardi medietate de mansso de Cuniera et manso de Torredela cum suis pertinentiis et aiacenciis. Est autem predicta hec omnia in comitatu Barchinona, in termine Castri Vetuli estremum Marca. (…) / (Página 1086) Sig+num Guillelmi Castri Vetuli, Sig+num Maalt, Sig+num Poncius Petri, Sig+num Geralli Petri, Sig+num Corcha, Sig+num Arberti, Sig+num Mironi Casti Vetuli, nos qui anc vindicione fecimus scribere et firmus et testes firmare rogamus. Sig+num Carbonelli. Sig+num Berengari Raimundi de Frexeno. Sig+num Raimundi Petri. Poncius presbiter, qui hoc scripsit (…)”. (202). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1087. Linaje de Guerau Ponç, casado con Ermessenda, y padres de Guillem, Guerau, Pere, Bernat, Gueraula, Ermessenda y Dolça. Documento 650. “(…) 1132, febrer, 11. Testament. Guerau Ponç atorga testament, en el qual, després de fer deixes al monestir de Ripoll i a diverses esglésies d´Osona, reparteix la resta dels seus béns i les seves tinences entre els seus fills Guillem, Guerau, Pere i Bernat i les seves filles Gueraula, Ermessenda i Dolça, tot deixant com a usufractuària la seva esposa Ermessenda. (…) In Dei nomine. Ego Geraldus Poncii, nimia detenta infirmitate, timeo mihi supervenire diem ultime sortis ideoque facio meum testamentum. Et eligo manumissores meos Ermessenda coniugem meam et Guillelmum filium meum ac Petrum geraldi necnon Mirones Iohannis sive Bernardum Mirones sacerdotem, ut isti, post meum 215


obitum, distribuant omnes res móviles et inmóviles sicut in hac pagina ordinavero. (…) Et filie mee Ermessenda, triliam unam quam tenet / (Página 1088) Raimundus Erumiri, que est quartalis Sancte Marie Rivipollensis, cum uno campo mei alodii, quem emi de Raimundo Guillelmi et est super ipsam stratam, unde exit anser I in tercio anno cum suis eredibus ad Arnallum Petri de Gurbo; (…) Dulcie autem filie mee (…) Et dimito filio meo Guillelmo (…) Tenezones autem quas teneo per Sanctam Mariam de Palacio sive per Petro Geraldi, medietatem iamdicto Guillelmo, aliam inter Petrum atque Bernardum filios meos relinquo. (…) Et premisso filio meo Guillelmo dimito omne meum alodium sive fevum quod habeo in Vallense, excepto hec quod superius filie mee Geralde dimisi. Et Bernardo iam nominato filio meo (…) sicut habeo et teneo, filiis meis iam nominatis Bernardo et Petro equaliter dimito (…) / (Página 1089) prefati Geralli filii mei.(...) Sig+num Geraldi, qui hoc testamentum facio et firmo firmarique rogo. Sig+num Ermessendis, coniugis ipsius, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Guillelmi, filii eorum. Sig+num Petri Geraldi, Sig+num Mironis Iohannis, Bernardus sacer (senyal), nos huius rei testes sumus. Sig+num Bernardi, Sig+num Petri, filiorum ipsius. Sig+num Petri Guldrici. Sig+num Ermessendis. Petrus diachonus, qui hec scripsit (...)”. (203). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1142. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ermengol VI, conde de Urgell. Linaje de Ponç de Cabrera, vizconde. Documento 686. “(…) 1135, març, 5. Convinença. Ermengol VI, comte d´Urgell, i el vescomte Ponç de Cabrera s´atorguen mútuament llibertat d´actuació cadascun en l´honor de l´altre. Es comprometen, també, a protegir les possessions i els fills dels primer que morí i s´hereten mútuament en cas de morir sense descendència. (…) Hec est convenientia quam faciunt inter se domnus Ermengaudus, Dei gratia Urgellensis comes et marchio, et domnus Poncius de Cabreria. Si dominus comes, vivente Poncio, venerit in honorem Poncii (…) Similiter, si domnus Poncius, vivente comite (…) / (Página 1143) Signa + domni comitis ermengaudi et domni Poncii, qui hanc cartam scribi iusserunt et scriptura propria manu firmaverunt. Sig+num Wilelmi de Media. Sig+num Bernardi de Anna. Sig+num Arnalli de Ostoles. Quan dixit superius de uxore legitima filii vel filie Poncii, si habuerit de hac uxore que non videtur esse legitima, sint in hac conveniencia sicut et alii superius scripti. Geraldus archidiachonus (senyal) scripsit (…)”.

216


(204). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 467 y 468. Linaje de Guillem de Cabrera. Documento 478. “(…) 1139- 1159, gener, 7. Donació. El prior i monestir de Casserres donen a Guillem de Cabrera i a la seva dona Adaleda un molí que tenia l´esmentat cenobi a la parròquia de Sau, al Gual, a canvi d´una mitgera de forment de cens i una feixa de terra situada sobre el molí. Guillem i la seva muller reconeixen que són propis del monestir. (…) / (Página 468) Als 7 janer 1159. En poder de Arnaldo, monjo. Lo prior y monastir de Casserras donà a Gielm de Cabrera u a sa muller lo molí que tenia dit monastir en la parròquia de Sau, a saber en lo Vado, perque ho pocehisen durant sa vida en Server del dit monastir, baix lo cens de una mitgera forment per Iostra Señora de Agost y una fexa de terra que és sobre dit molí, que fou de Ramon de Cabrera.Y los dits Cabrera prometeren ser homens propis de dit monastir y defensar los alous que tenia lo dit monastir, y morts ells degués retornar tot a dit monastir (…)”. (205). LLADONOSA, Josep. “Arnau Mir de Tost”. Colección Episodis de la Història nº 183. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1974. Página 61. Ponç Guerau II, (+1145), hombre de Ramón Berenguer IV. Padre de Guerau Ponç, casado con Berenguera de Queralt. Padre de Ponç Guerau III, El Trobador, casado con Marquesa, hija de Ermengol VII, y por tanto yerno del conde de Urgell. Blanchfort. Guerau Ponç III se enfrentó a Elvira de Subirats, viuda de Ermengol VIII, condes de Urgell, padres de Aurembiaix. “(…) En canvi, un altre Cabrera, cosí germà seu, acompanyà Ramón Berenguer IV, i va prendre part en el setge de Baeza i en la conquesta d´Almeria. Ponç Guerau II morí l´any 1145. Casà amb Sança, dama lleonesa. El va succeir Guerau Ponç, el segon dins la nomenclatura dels vescomtes d´Àger. Segons Sobrequés, aquest era germà de l´anterior i va casar-se amb Berenguera de Queralt. També va tenir disputes amb Ermengol VI, sobre la potestat dels castells d´Os, Caserres i sobre el mateix castell ´Àger. Tampoc no foren bones les relacions amb Ermengol VII, el gran repoblador de la part que li tocà del terme de Lleida i altres indrets del Segrià (…). El seu successor fou Ponç Guerau III, anomenat el trobador. Es casà amb Marquesa, filla d´Ermengol VII; matrimoni que accentuarà les pretensions i, finalment, l´accés de la casa de Cabrera al comtat d´Urgell. La seva senyoria coincideix amb la / (Página 62) sobirania d´Ermengol VIII i el regnat d´Alfons el Cast. El pare Sanahuja cita un document de l´arxiu d´Àger, del 29 de maig del 1187; és un establiment de Pau i Treva entre Ponç Guerau III i el comte Ermengol VIII, cunyat seu. L´establiment es féu a consell de Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, i Arnau de Preixens, bisbe d´Urgell. La signatura i el jurament tingueren lloc a l´església de 217


Santa Maria d´Agramunt. Ponç Guerau es va comprometre a observar la pau i la treva i fer-la observar, també, als castlans dels castells de la Ioguera, terme de Corbins i dels altres castells de Fet, Bellmunt, Finestres, Blancafort, Montmagastre, Comiols i Artesa. Per aquestes pactes, el comte d´Urgell rebia de Ponç Guerau l´honor i homenatge de tot el vescomtat d´Ager. Per fi, el seu successor, Guerau Ponç III, serà qui tan porfidiosament sostindrà els seus drets contra Elvira de Subirats, vídua d´Ermengol VIII i la seva filla la comtesa Aurembiaix, i no dubtarà de fer front resoltament contre Pere I, qui va sotmetre´l l´any 1211. Més tard, aprofitant la minoritat de Jaume I, s´apoderà del comtat i Aurembiaix hagué de renunciar als seus drets feudals sobre la ciutat de Lleida (1229), per recobrar els seus Estats mitjançant l´adjutori del rei Conqueridor (…)”. (206). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1093. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Gausbert de Peralada. Linaje de Ramon de Torrelles, hermano de Eimeric. Documento 653. “(…) 1132, octubre, 16. Convinença. Gausbert de Peralada, Ramon de Torrelles i el seu germà Eimeric posen Peralada sota la custòdia i batllia de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i aquest, a canvi, els renova el feu de Prats, que Gausbert ja tenia. (…) / (Página 1094) Sit notum omnibus quoniam hec est conveniencia que est facta inter Raimundum Berengarii, comitem Barchinonensem, et Gaucbertum de Peralada et Raimundum de Torreies et Eimericum fratrem eius. @os igitur supradicti Haucbertus scilicet et Raimundus atque Eimericus frater meus mitimus tibi Raimundo iamdicto, comiti Barchinonensi, nostram villam que vocatur Peralada in custodia et in baiulia tua et in defensione, (…) Et propter hoc ego Raimundus Berengarii, Barchinonensis comes, dono vobis iamdictis ipsum fevus Patris quod tenet Gaucbertus per me (…) Signum + Raimundi comes, qui hoc recepit et laudavit, firmavit et firmari rogavit. Sig+num Gaucberti de Peralada, Sig+num Raimundi de Torreies, Sig+num Eimerici, qui hanc convenienciam et donum ipsius baiulie fecerunt et firmaverunt testeque firmare iusserunt. Sig+num Raimundi Renardi de ipsa Rocha. Sig+num Berengarii Bernardi dapiferi. Sig+num Mironis de Luciano. Sig+num Raimundi de ipsa Rocha. Sig+num Petri Raimundi de Mata. Sig+num Berengarii de Lercio. Sig+num Petri @ebod. Sig+num Bernardi Raimundi / (Página 1095) de Arens. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num

218


Bernardi Guillelmi de Luciano. Sig+num Perela. Sig+num Poncii de Cervera. Sig+num Poncii, notarii comitis, qui hoc scripsit (…)”. (207). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1093. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Gausbert de Peralada. Linaje de Ramon de Torrelles, hermano de Eimeric. Documento 653. “(…) 1132, octubre, 16. Convinença. Gausbert de Peralada, Ramon de Torrelles i el seu germà Eimeric posen Peralada sota la custòdia i batllia de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i aquest, a canvi, els renova el feu de Prats, que Gausbert ja tenia. (…) / (Página 1094) Sit notum omnibus quoniam hec est conveniencia que est facta inter Raimundum Berengarii, comitem Barchinonensem, et Gaucbertum de Peralada et Raimundum de Torreies et Eimericum fratrem eius. @os igitur supradicti Haucbertus scilicet et Raimundus atque Eimericus frater meus mitimus tibi Raimundo iamdicto, comiti Barchinonensi, nostram villam que vocatur Peralada in custodia et in baiulia tua et in defensione, (…) Et propter hoc ego Raimundus Berengarii, Barchinonensis comes, dono vobis iamdictis ipsum fevus Patris quod tenet Gaucbertus per me (…) Signum + Raimundi comes, qui hoc recepit et laudavit, firmavit et firmari rogavit. Sig+num Gaucberti de Peralada, Sig+num Raimundi de Torreies, Sig+num Eimerici, qui hanc convenienciam et donum ipsius baiulie fecerunt et firmaverunt testeque firmare iusserunt. Sig+num Raimundi Renardi de ipsa Rocha. Sig+num Berengarii Bernardi dapiferi. Sig+num Mironis de Luciano. Sig+num Raimundi de ipsa Rocha. Sig+num Petri Raimundi de Mata. Sig+num Berengarii de Lercio. Sig+num Petri @ebod. Sig+num Bernardi Raimundi / (Página 1095) de Arens. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Bernardi Guillelmi de Luciano. Sig+num Perela. Sig+num Poncii de Cervera. Sig+num Poncii, notarii comitis, qui hoc scripsit (…)”. (208). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1113. Los hombres de Ramon, obispo de Osona y de Oleguer, metropolitano de Tarragona. Documento 667. “(…) 1133, novembre, 3. Acta de consagració i dotació. Ramon, bisbe d´Osona, i Oleguer, metropolità de Tarragona, consagren l´església del monestir de Santa 219


Maria de l´Estany i el sotmeten a la regla de Sant Agustí i a la canonja de Vic. Li atorguen diversos béns espirituals i li confirmen totes les seves possessions i les de les esglésies sufragànies. (…) Autenticum et ratum habemus ex utriusqie Testamenti serie Christum, Dei virtutem et Dei sapientiam, Ecclesiam sibi sponsam perhenniter helegisse eamque fidei annulo subarrasse quam ipse suo formatamex latere proprio, redemit sanguine sacro, purificavit baptismate.(…) Quapropter ego Raimundus, Ausonensis ecclesie matrices episcopus, videns ecclesiam beatissime Marie de Stagno, sedis nostre suffraganeam, filiam pauperem ac religiosam, sub Sancti Augustini regula constitutam, proposui una cum venerabili Ollegario, / (Página 1114) terragonensi metropolitano, in eadem ecclesia diem celebrare dedicationis ex debito pastorales sollicitiudinis ex more antiquae religionis, ut antiquitus prefiguratum est in templo Salomonis. In cuius dedicationis die primo ac principaliter constituimos et pretaxata ecclesia sub beati Augustini regula quam novit perseveranter maneat sueque matri Ausonensi sedi canonice atque irrefragabiliter obediat nullamque occasionem recalcitrandi adversus eam aliquo modo inquirat. Ego enim Raimundus, Ausonensis episcopus, hanc prerogativam eidem aecclesie, cum universi capituli nostri assensu et aprobacione, concedimus et donamus ut nunquam interdicatur nec a divino cesset officio, nisi ipsa Ausonensis mater ecclesia cesaaverit vel nisi ab eadem sede interdicta fuerit. (…) / (Página 1115) + Raymundus, Dei gratia Ausonensis episcopus, SSS. Ollegarius, archiepiscopus SSS. Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus, SSS. Signum + Petri, Ausonensis episcopi. + Raimundus, gratia Dei Ausonensis episcopus, SSS. Berengarius, gratia Dei ecclesie episcopus Girundensis episcopus, SSS. Guillelmus sacerdos et capellanus Sancte Marie, SSS. Geraldus scriptis faved archisiachonus istis, SSS. Hoc primicherius firmavit nomine Petrus +. Hoc signavit ita Bernardus et archilevita, SSS. Berenagrius sacrista, qui hoc confirmo,+ Guillelmus levita, qui hoc firmo SSS. Quod scripto resonat, signis hoc Guillelmus adornat. Sig+num Guillelmi gramatici SSS. Bertrandus levita SSS. Sig+num Guillelmi Barchinonensis episcope,+. + Ego Bernardus, Dei dignacione Tarragonensis archiepiscopus, que supradicta sunt laudo et confirmo, SSS. Ego Geraldus, urgellensis archidiaonus, laudo et confirmo, + Petrus subdiachonus SSS. Ego Gauzpertus, Celsonensis prepositus, hoc laudo SSS. Petrus diachonus, qui hoc scripsit (...)”. (209). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010.

220


www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1113. Los hombres de Ramon, obispo de Osona y de Oleguer, metropolitano de Tarragona. Documento 667. “(…) 1133, novembre, 3. Acta de consagració i dotació. Ramon, bisbe d´Osona, i Oleguer, metropolità de Tarragona, consagren l´església del monestir de Santa Maria de l´Estany i el sotmeten a la regla de Sant Agustí i a la canonja de Vic. Li atorguen diversos béns espirituals i li confirmen totes les seves possessions i les de les esglésies sufragànies. (…) Autenticum et ratum habemus ex utriusqie Testamenti serie Christum, Dei virtutem et Dei sapientiam, Ecclesiam sibi sponsam perhenniter helegisse eamque fidei annulo subarrasse quam ipse suo formatamex latere proprio, redemit sanguine sacro, purificavit baptismate.(…) Quapropter ego Raimundus, Ausonensis ecclesie matrices episcopus, videns ecclesiam beatissime Marie de Stagno, sedis nostre suffraganeam, filiam pauperem ac religiosam, sub Sancti Augustini regula constitutam, proposui una cum venerabili Ollegario, / (Página 1114) terragonensi metropolitano, in eadem ecclesia diem celebrare dedicationis ex debito pastorales sollicitiudinis ex more antiquae religionis, ut antiquitus prefiguratum est in templo Salomonis. In cuius dedicationis die primo ac principaliter constituimos et pretaxata ecclesia sub beati Augustini regula quam novit perseveranter maneat sueque matri Ausonensi sedi canonice atque irrefragabiliter obediat nullamque occasionem recalcitrandi adversus eam aliquo modo inquirat. Ego enim Raimundus, Ausonensis episcopus, hanc prerogativam eidem aecclesie, cum universi capituli nostri assensu et aprobacione, concedimus et donamus ut nunquam interdicatur nec a divino cesset officio, nisi ipsa Ausonensis mater ecclesia cesaaverit vel nisi ab eadem sede interdicta fuerit. (…) / (Página 1115) + Raymundus, Dei gratia Ausonensis episcopus, SSS. Ollegarius, archiepiscopus SSS. Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus, SSS. Signum + Petri, Ausonensis episcopi. + Raimundus, gratia Dei Ausonensis episcopus, SSS. Berengarius, gratia Dei ecclesie episcopus Girundensis episcopus, SSS. Guillelmus sacerdos et capellanus Sancte Marie, SSS. Geraldus scriptis faved archisiachonus istis, SSS. Hoc primicherius firmavit nomine Petrus +. Hoc signavit ita Bernardus et archilevita, SSS. Berenagrius sacrista, qui hoc confirmo,+ Guillelmus levita, qui hoc firmo SSS. Quod scripto resonat, signis hoc Guillelmus adornat. Sig+num Guillelmi gramatici SSS. Bertrandus levita SSS. Sig+num Guillelmi Barchinonensis episcope,+. + Ego Bernardus, Dei dignacione Tarragonensis archiepiscopus, que supradicta sunt laudo et confirmo, SSS. Ego Geraldus, urgellensis archidiaonus, laudo et confirmo, + Petrus subdiachonus SSS. Ego Gauzpertus, Celsonensis prepositus, hoc laudo SSS. Petrus diachonus, qui hoc scripsit (...)”.

221


(210). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1120. Templarios. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Oleguer, arzobispo de Tarragona. Documento 671. “(…) 1134, abril, 15. Constitució de pau i treva. Oleguer, arquebisbe de Tarragona, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, posen sota la treva de Déu les persones i els béns de totos els cavallers que vulguin anar a Jerusalem o que vulguin militar en l´orde del Temple sense surtir del país. També concediesen a l´orde inmunitat respecte a qualsevol jutge. Segueixen les donacions i promeses fetes pel comte i per diversos cavallers de l´orde. (…) In piis et religiosos causis augmentandis et confirmandis diligenter operam dare, caritate que operit multitudinem peccatorum persuadente indesinenter compellimur. Eapropter Ollegarius, Dei dignacione Tarrachonensis archiepiscopus, et illustris Raimundus, Barchinonensium, Bisullunensium ac ceritanensium comes et marchio, cum episcopis et ceteris clericis et comitibus et aliis terre magnatibus, quorum inferius nomina inveniri possunt, hoc constitutum facimus: Omnibus militibus, secundum propositum et ordinem Illorum, qui Iherosolimis pro amore Dei pro fratribus animas ponere / (Página 1121) et sine proprio vivere devoverunt in terra nostra Deo famulari et militate voluerint. Personas siquidem et res eorum, predia videlicet et substancias, ubicumque eas habuerint, omni tempore in treva Dei ponimus. (…) preter voluntatem eorum qui eis prepositi fuerint et magistri. Ipsi autem prepositi et magistri secundum Deum et ordinem suum (…). Signum + Raimundi comes. Sig+num Poncii Ugonis, comitis Impuritanensis. Berengarius, dei gratia Girundensis ecclesie episcopus. Ollegarius, archiepiscopus, SS.Sig+num Ermengaudi, comitis Urgelli. Sig+num Iordanis. Sig+num Berengarii de Cheralto. Sig+num Deusde. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Locco. Sig+num Otonis. Sig+num Guillemi de Castro Vetulo. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Berengarii de Pelafollis. Sig+num Petri de Turrucella. Sig+num Arberti de Castelvi. Sig+num Bernardi de Bello Locco. Sig+num Poncii Ugonis. Sig+num Raimundi Fulconis. Sig+num Berenguer Raimundi vicarii. Sig+num Gaucefredis levita. Sig+num Petri archilevita. Signum Guillelmi de Pug Alto. Signum + Raimundi de Torroia. Sig+num Petri Bertrandi de Monte Palacio. + Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus. Berengarius, Girundensis archidiaconus. / (Página 1122). Sig+num Guillelmi Seniofred et Berengariide ipsa Garriga. Sig+num Guillelmi, fratris sui. Sig+num Guillelmi de Pedreti. Sig+num Reimundi Renardi de Olivis. 222


Sig+num Petri Raimundi de Petred. Sig+num Reimundi Ademari de Rabedos. Sig+num Berengarii Segarii. Sig+num Gaucberti Guillelmi. Sig+num Bernardi de Vultreria. Ego propterea Raimundus, suprascruptus comes Barchinonensis, promito omnipotenti Deo quod ad obitum meum dimitam omnia mea garnimenta Templo Iherosulimitano et fratribus ibidem militantibus, sed interim in omni tempore vite mee dabo ipsi milicie Templi X morabitinos vellibras II argenti per singulos annos. Sig+num Poncii, notarii comitis Barchinonensis, qui hoc scripsit (...). Raimundus, comes Barchinonensis, stabit in ipsa milicia primo anno sub obediencia magistri et dabit ibi garnimenta ad X fratribus militibus et dat ibi honorem unde vivant X milites semper. Promitit se Guillelmus raimundi senescalc et frater eius Oto stare in servicio Dei in ipsa cavalleria de Graniana uno anno et dabit ibi garnimentum ad unum cavaler, scilicet cavallum et armas et tantum de suo honore unde ibi possit stare unus cavallerius in perpetuum. Iordanus stabit ibi uno anno et dabit ibi honorem unde stet ibi unus miles in perpetuum. Raimundus Renardi vel filii eius stabit ibi I anno et in exitu dimitet ibi cavallum suum cum armis. Arnallus Sancti Martini, uno ano et in exitu dabit ibi suum cavallum cum armis. Poncius de B[...]es, I anno et in exitu dabit ibi suam bestiam meliorem, Arnallus de Monte Ferrer, I anno et in exitu [relinquet] ibi cavallum cum armis. Miro de Luciano, similiter. Guilem de Castelar, similiter. Petrus de Galifa, similiter. Bernardus et frater Raimundus de Barberano, uno anno et in exitu relinquet unus cavallus cum armis. Arbertus de Petra, similiter. Ramon Bermon, similiter. Petrus Arnaldus, I anno et, post obitum, suum cavallum [cum] armis. Raimundus Fulconis, I anno et in exitu cavallum cum armis. Iofredus de Sancta Columba, I anno et, post obitum, cavallum suum cum armis. Petrus Arberti de Liciano, I anno et dabit ibi unum mansum.Geral de Iorba, I anno et donat ibi II mansos. Petrus de Sancta Eugenia, I anno. Bernad de Senteies, I anno. Petrus de Sancta Eugenia, I anno. Arnallus de Tamarit, Ianno. Deusde, I anno. Pon[…] ibi unum mansum in Callis. Ramon de Casoles, I anno. Petrus Bertarndi de / (Página 1123) Bello Locco, I anno. Petrus Arnalli de Barchinona, I anno[...] stabit ibi I anno et donat ibi unum mansum in Rosed (...)”. (211). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1204. Los hombres de Oleguer, arzobispo de Tarragona y de Ramon Gausfred, obispo de Vic. Documento 730. “(…) [1133-1137]. Sentència. 223


Oleguer, arquebisbe de Tarragona, i Ramon Gausfred, bisbe de Vic, dirimiesen els greuges de Ramon Bernat, clergue, i Pere Ricard contra Arnau Pere i la reclamació d´aquest sobre part de l´herència dels esposos Ramon Bernat i Ermengarda (…)”. (212). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1204. Los hombres de Oleguer, arzobispo de Tarragona y de Ramon Gausfred, obispo de Vic. Documento 730. “(…) [1133-1137]. Sentència. Oleguer, arquebisbe de Tarragona, i Ramon Gausfred, bisbe de Vic, dirimiesen els greuges de Ramon Bernat, clergue, i Pere Ricard contra Arnau Pere i la reclamació d´aquest sobre part de l´herència dels esposos Ramon Bernat i Ermengarda (…)”. (213). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1118 y 1119. Los hombres de Alfonso I, rey de Aragón. Documento 670. “(…) 1134, febrer. Carta de poblament. Alfons I, rei d´Aragó, concedeix als pobladors d´Artasona que siguin francs i lliures, com els pobladors de Borovia, i que tinguin lliurement tot allò que puguin conrear, sense altre pagament que el delme. (…) / (Página 1119) (Crismó) In Dei nomine. Ego quidem Adefonsus, Dei gratia rex, facio hanc cartam donationis vobis, totos populatores de Artasona qui ibi estis vel in antea ibi veneritis populare, ad cavalleros et pedones. (…) Signum Adefonsi (senyal) regis. Signum + Raimunni comes, laudo et confirmo hanc cartam. Signum regis (crismó) Ranimiri, laudo et confirmo hanc cartam. Signum (senyal) Ildefonsi regis, filii Barchinonensium comitis, qui hoc suprascriptum laudo et confirmo. facta carta in era MCLXXII, in mense ferverom in anno quando rex presit Michineza et assitiavit ad Fraga, regnante me, Dei gratia rex, in Aragon et in Pampilona sive in Ripacorza. Episcopus Sancius in Pampilona. Episcopus Arnaldus in oscha. Episcopus Pere Guillem in Roda. Alius episcopus Sancius in @agera. Comite Rexo in Tutela. Gonzalvo Petriz in Alagon. Sancio Iohanes in Osca. Petro Tizon in Estella. Castang in Biel. Fortung Lopiz in Soria. Lop Xemenz in Luesia. Caxal in @agera. Et in / (Página 1120) Daroca Garcia Ramirez. In Monzon Lop Lopiz. In Ricla Ramon Arnald de Sancta Cruce, senior de 224


illa population. Et hec sunt testes de ista carta super scripta: Garssion de Échala et Faus de Xalon. Ego Michael scriptor, sub iussuione domini mei regis hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum (senyal) feci (…)”. BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1141. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón. Documento 685. “(…) 1135, febrer. Graus. Donació. Ramir II, rei d´ Aragó, dóna a Gil de Lascellas la vila de Panzano, situada prop de Lascellas. (…) (Crismó) Sub Christi nomine et eius divina gratia. Ego quidem Ranimirus, Dei gratia Aragonensium rex, facio hanc cartam donacionis vobis don Gilii de Lacelgas. (…) Signum regis (senyal) Ranimiri. Facta vero hanc cartam donacionis era MCLXXIII, in mense febroario, in villa que dicitur Gradus. Regnante me Dei gracia / (Página 1142) in Aragone et in Super Arbi sive in Ripa Curcia. Garcia Ranimiri sub meum imperium rex in Pampliona, Episcopo Dodo in Osca. Episcopo Mikael in Tarazona. Episcopo Garcia in Zaracoza. Comes Arnal Miro Palgarensis in Boil et in Fonte Tova. Vicecomitissa in Uno Castello. Frontin in Sos. Bertran in Exeia et in Boleia, Castang in Biale. Martin Galind in Agerbe. Fortugno Galindez in Osca et in Castelgon.Lope Fortugnones in Albero. Ferriz in Sancta Eulalia. Fortugno Dat in Barbastro. Mikael in Monte Son. Per Ramon in Stata. Garcia Garcez de Grostan in Castro. Enneco Lopiz in @apal. Ramon de Larbasa in Monte Cluso, Sango Ennecon in Abinzanlla, Mikel de Rada in Petra Rubea, Lope Lopiz in Clamosa, Rodric Petriz in Panno, Per Iozpert in Sancto Stephan, Per Mir in Banavarre. Ego Raimundus scriptor, sub iussione domini mei regis, hanc cartam scripsi (...)”. (214). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1163. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón. Documento 702. “(…) [c.1135]. Iotícia. Iarració de la separació dels regnes de Iavarra i Aragó i de l´intent frustrat de reunió mitjançant l´afillament del rei electe de Iavarra, Garcia Ramires, per Ramir II d´Aragó (…)”. (215). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de 225


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1188. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón. Documento 720. “(…) 1137, abril. Benavarri. Carta de franqueses. Ramir II, rei d´Aragó, atorga carta de franqueses als habitants de Benavarri (…)”. (216). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1191. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón, suegro de Ramon Berenguer IV. Documento 722. “(…) 1137, agost, 11. Donació. Ramir II, rei d´Aragó, dóna a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, la seva filla per esposa i tot el regne d´Aragó, amb la condició que serà rei en els seus territoris i en els del comte (…)”. (217). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1192 y 1193. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón, y de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 723. “(…) 1137, agost, 24. Altar de Sant Gil de la catedral d´Osca. Formulari de jurament de fidelitat. Jurament de fidelitat dels habitants d´Osca a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, per la ciutat d´Osca i tot el regne d´Aragó, salvat la fidelitat al rei Ramir II i a la seva filla (…)”. (218). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1194 y 1195. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón y de Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 725. “(…) 1137, novembre, 13. Saragossa. Convinença. Ramir II, rei d´Aragó, renuncia a favor de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, a tot allò que s´havia retingut en la carta de donació que li havia fet de la seva filla amb tota la seva honor, amb la condició que ho tingui al seu servei i fidelitat (…)”. (219). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & 226


SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1219 y 1220. Los hombres de Ramiro II, rey de Aragón y de ramon Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón. Documento 741. “(…) 1138, agost, 27. Eyerbe. Confirmació. Ramir II, rei d´Aragó, confirma la promesa feta a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que no farà cap donació sense el seu consentiment (…)”. (220). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 121. Linaje de Pere, sacristán de Barcelona. Documento 46. “(…) 1150, novembre, 13. Guillem Arnau, taverner, i la seva esposa Perona confessen deure a Pere, sacristà de Barcelona, vint morabatins bons, d’or, i cent cinquanta sous de denaris de Barcelona i per aquest dèbit empenyoren una parellada de terra que els havia empenyorat Pere Dalmau i Bernat Marcús. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 14. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 55, doc. 48. Sit notum cunctis quod ego, Willelmus Arnalli, tabernarius, et uxor mea Petrona, debemus tibi Petri Barchinonensi scriste ·XX· morabetinos bonos, marinos et marruchinos in auro sine engan et ·CCL· solidos denariorum, bone monete Barchinone, propter quos impigneramus tibi et tuis illam pariliatam terre, quam tenemos pignore de Petro Dalmacii et Bernardo Marcutii, sicut in nostris scriptis quas inde habemus continetur scriptum. Est autem iam dicta pariliata terre in territorio Barchinone propre mansum Poncii Bernardi Rosselli et terminatur ab oriente in alodio cuiusdam iudei, a meridie et a circio in stratis publicis et in ipsis torrentibus, ab occiduo in alodio Bernardi Marcucii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur predicta pariliata terre, sic cum ingressibus et egressibus integriter impigneramus tibi et tuis, tali modo ut tu vel homo per te et per tuam vocem in sana pace habeas eam et teneas, possideas et expletes secure et potenter sine ulla diminutione. Et non liceat ipsis quorum est alodium redimire hoc pignus nisi in festivitate sancti Michaelis et sic vadat per ununquemque annum. Et quando iam dicto termino ipsi quorum est alodium vel sui reddiderint tibi vel tuis prenominatum debitum tuum totum sine engan reddas illis hanc cartam et alias sine mora. Interim si facere volueris liceat tibi vel tuis impignerare vel dare iam dictum pignus per quantum ibi habes et non per amplius. Siquis hoc fregerit supradicta in duplo componat et insuper maneat firmiter semper. Actum est hoc idus novembris anno ·XIIII· regni Ledoyci iunioris. Sig+num Willelmi Arnalli, tabernarii, sig+num Petrone, uxoris eius, qui hoc laudamus et 227


firmamus firmarique rogamus. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Arnalli Petri. Sig+num Petri, presbiteri / (Página 122) Sig+num Petri, subdiachoni, qui hoc scripsit die et anno quo supra. (…)”. (221). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 131 y 132. Linaje de Bernat Dalmau. Linaje de Pere, sacristán de Barcelona. Documento 55. “(…) 1154, juny, 11. Bernat Dalmau manlleva a Pere, sagristà de la seu de Barcelona, vint morabatins, ajadins d’or sense engany, sobre una parellada de / (Página 132) terra de la seva propietat, la qual Guillem Arnau, taverner de Barcelona, i la seva muller Perona van empenyorar-li per la mateixa quantitat. El deute s’haurà de redimir l’any següent per la festa de Sant Miquel i no abans. En el cas que no es fes així, es faria a l’altre any i així successivament i sempre per la mateixa quantitat i no més. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 13v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 65, doc. 58. Sit notum cunctis quod ego <Bernardus> Dalmacii manulevo de te Petro, Barchinonensi sacrista, ·XX· moabetinos bonos aiadinos in auro sine engan, super illa mea pariliata terre, quam Willelmus Arnalli, tabernarius, et uxor sua, Pedrona, tibi impigneravere per ·XX· morabetinos bonos marinos et marruchinos in auro sine engan, et per ·CCL· solidos, sicut in tua carta continetur. Est autem iam dicta pariliata terre in territorio Barchinone prope mansum Poncii Bernardi Rosselli, olim defuncti. Terminatur autem ab oriente in alodio cuiusdam iudei, a meridie et occiduo in statris publicis et in ipsis torrentibus, ab occidente in alodio Bernardi Marcutii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur iam dicta pariliata terre, sic cum ingressibus et egressibus integriter, tu vel homo per te in sana pace habeas et teneas, possideas et expletes, secure et potenter, sine ulla diminutione, et non liceat mihi vel meis redimire hoc pignus nisi in festivitate sancti Michaelis et si vadat per unumquemque annum de festo in festum sancti Michaelis. Et convenio tibi et tuis quod si iam dictam pariliatam terre vendere vel impignorare voluero per plus tibi faciam et non alteri si retinere volueris sicut alter homo. Interim si facere volueris liceat tibi vel tuis impignerare vel dare iam dictum pignus per quantum ibi habes et non per amplius. Siquis hoc fregerit supradicta in duplo componat et in super maneat firmum. Actum est hoc ·III· idus iunii anno ·XVII· regni Ledoyci, iunioris. Sig+num Bernardi Dalmatii, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. Sig+num Bertrandi de Midiano. Sig+num Berengarii de Moraria. Sig+num Petri Guinaballi. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (222). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació 228


Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 175. Linaje de Pere, sacristán de la catedral de Barcelona. Documento 96. “(…) 1161, abril, 2. Pere, sagristà de la seu de Barcelona, dóna en franc i lliure alou, a l’abat Pere de Santa Maria de Valldaura, l’alou de la seva propietat, d’extensió una parellada de terra, que havia comprat a Pere de Sanaüja, situat al terme de Barcelona i prop del mas del difunt Pons Bernat Rossell, el qual limita, a orient, amb l’alou del jueu Benvenist, al nord i al sud, amb l’estrada romana i el torrent i, a ponent, amb l’alou de Bernat Marcús. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 15. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 101, doc. 99. Cit.: FOLCH, “Iotícia històrica...”. FORT, El senyoriu... PAPELL, “Les propietats...”, p. 185-199. PAPELL, “El domini...”. In Christi nomine. Ego Petrus, Barchinonensis sacrista, ob remedium anime mee et parentum meorum, dono et offero domino Deo et ecclesie Beate Marie de Valle Laurea et fratribus eiusdem loci, presentibus et futuris, alodium meum proprium, scilicet, pariliatam unam terre quam comparavi de Petro de Sanauga, in territorio Barchinone, prope mansum qui fuit Poncii Bernardi Rosselli. Terminatur autem ab oriente in alodio Benvenisth iudei, a meridie et a circio in ipsis stratis et in torrentibus, ab occiduo in alodio Bernardi Marcutii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur prefata pariliata terre, cum introitibus et exitibus suis, integriter dono et offero Deo et predicte ecclesie eiusdem Sancte Marie de Valle Laurea, ac ut melius dici vel intelligi potest ad utilitatem eiusdem ecclesie. De meo iure in ius et dominium omnipotentis Dei et ipsius ecclesie in manu dompni Petri, abbatis, et fratrum suorum, presentium et futurorum, trado ad suum proprium, plenissimum, liberum et franchum alodium ad quod ibi vel exinde fratres ipsi loci facere voluerint, sine vinculo ullius hominis vel femine. Siquis hoc disrumpere presumpserit, nil valeat, set supradicta in duplo componat, et insuper hoc donum omni tempore maneat firmum. Actum st hoc ·IIII· nonas aprilis anno ·XXIIII· regni Ledoyci iunioris. Petrus, sacrista, ·SS·. Sig+num Bertrandi de Mediano. Sig+num Ademari, presbiteri. Sig+num Petri Estirati. Sig+num Raimundi, primicherii. Sig+num / (Página 176) Willelmi, Barchinonensis, episcopi +. Sig+num Raimundi de Calidis. + Berengarius de Palaciolo. Sig+num Pontii de Milgrato. Sig+num Martini. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (223). MARTÍN, José Luís. “La Península en la Edad Media”. Barcelona. Editorial Teide. 1984. (Tercera edición). Página 381. La repoblación de Cataluña: Roberto Bordet y Ramón de Montcada. “(…) La acción repobladora de Ramón Berenguer IV fue continuada por Alfonso el Casto y 229


Pedro el Católico, que crearon ciudades dependientes del rey en los lugares estratégicos, tanto en Cataluña Iueva como en los viejos territorios cuando interesaban para desarrollar el comercio o para disponer de una fuerza que sirviera de contrapeso ala nobleza feudal, política que sería seguida, con mayores ambiciones, por Jaime I y por Pedro el Grande en el siglo XIII. La ciudad y el Camp de Tarragona parecen haber tenido escasa población desde el siglo X a causa de los continuos ataques de cristianos y musulmanes; su repoblación se inició oficialmente en 1118 con la entrega por Ramón Berenguer III al obispo barcelonés Olegario y a la sede tarraconense de la ciudad de tarragona y de su territorio, para cuya repoblación autorizaba a reunir pobladores de cualquier procedencia y clase social y a los que ofrecía la libre posesión de sus bienes de acuerdo con las normas que, en su momento dictara Olegario. El arzobispo confió la repoblación efectiva al normando Roberto Bordet, al que infeudó el territorio concedido por el conde. Roberto a su vez otorgó una carta en la que ofrecía a los pobladores la libre posesión de las tierras de la ciudad y del territorio sin censos ni servicios, pero el peligro almorávide era todavía demasiado fuerte para que los privilegios tuvieran suficiente atractivo y solo se logró una ocupación efectiva del territorio a partir de la conquista de Tortosa. Desde 1151, la ciudad y su territorio aparecen regidos por tres señores: el arzobispo, Roberto Bordet y el conde de Barcelona, que se declaró vasallo del arzobispo y recibió en feudo el territorio para proceder a su repoblación. Tortosa y Lérida eran ciudades con una fuerte población musulmana cuyos derechos fueron mantenidos según los modelos de Tudela y Zaragoza, es decir, permitiendo la permanencia en el campo, y en el núcleo urbano durante un año tras el cual los musulmanes que quisieran seguir en la ciudad deberían trasladarse a los arrabales. A los pobladores cristianos de Tortosa se les concedió la plena propiedad del suelo, la exención de impuesto y se les prometió que la administración de justicia sería regulada por el conde junto con los prohombres de la ciudad cuyo territorio fue repartido entre los genoveses que habían colaborado en la conquista (un tercio), el noble Guillermo Ramón de Montcada (un tercio) y el conde de Barcelona, que cedió la quinta parte de sus derechos a los templarios en virtud de los acuerdos firmados durante las negociaciones relativas a la sucesión de Alfonso el Batallador (…)”. (224). MARTÍN, José Luís. “La Península en la Edad Media”. Barcelona. Editorial Teide. 1984. (Tercera edición). Página 361. Raimundo Serrat o Ramón de Serra el Viejo. “(…) La primera cronológicamente fue la de Calatrava, creada en 1158 por el abad cisterciense de Fitero. Raimundo Serrat, y por el monje Diego Velásquez –antiguo caballero-, que se comprometieron a defender la plaza de Calatrava abandonado por los Templarios ante los primeros ataques almohades. La regla de este orden, 230


cisterciense por sus fundadores, fue aprobada por Alejandro III en 1164 (…)”. (225). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1131 y 1132. Los hombres de Pere, obispo de Barbastro. Documento 678. “(…) 1134, juliol. Setge de Fraga. Sentència. Pere, bisbe de Barbastre, publica la sentència donada per la cúria reial en el plet entre Berenguer Ató, abat de Sant Climent de […] i Sanxo Galindo, abat de Sant Martí de […]. (…) Ego Petrus, Barbastrensis episcopus, multi modis et frequentibus querimoniis pulsatus que erat inter Berengarium Adonis, abbatis Sancti Clementes, et Sancium Galindonis, abbatis Sancti Martini, tandem iussi eos ad obssidionem de Fraga venire ut, inpresencia nostra et curia regis Ildefonso, aprudentibus et eruditis viris causa eorum discuteretur vel difineretur. Cui indicio vel diffinicioni interfuerunt Garseas, episcopus Cesaraugustanus, Sanctus, episcopus @agarensis, Guido, episcopus Lascurrensis, / (Página 1132) Durandus, abbas Sancti Victoriano, et abbas Cadonensis (…) Ego Petrus, Barbastrensis sive Rotensis episcopus, hoc iudicium laudo et confirmo et auctorizo et hoc sig+num sancte crucis confirmo, visores et auditores et testes qui ibi fuerunt omnibus episcopus et abbatibus supra nominati et tocius curie regis. Ego Adefonsus, Dei gratia rex, laudo et confirmo hoc iudicium suprascriptum, quod iudicatum fuit in curia mea, a supradictis episcopis et abbatis (…)”. (226). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1135 y 1136. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ramon Bernat, hijo de Ermessenda. Documento 682. “(…) 1135, gener, 11. Seu de Sant Pere de Vic. Jurament de fidelitat. Ramon Bernat, fill d´Érmessenda, jura fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, fill de la comtessa Dolça, en especial pels castells de Castelladral, Salo, Mejà i Mujal. (…) Iuro ego Raimundus Bernardi, filius qui fui Ermessendis femine, quod de ista ora in antea fidelis ero tibi Raimundo, comiti / (Página 1136) Barchinonensi, seniori meo, filio Dulcie comitisse, sine fraude (...). Et de ista ora in antea ego Raimundus iamdictus non dezebré te Raimundum iamdictum de tua vita neque de tuis membris (…) 231


Sig+num Raimundi Bernardi, qui propria manu iuravit et punctatim firmavit. Sig+num Arnalli Berengarii de Anglerola. Sig+num Berengarii de Cheralto. Sig+num Guillelmi de Pugalto. Sig+num Bernardi de Bello Loco. / (Página 1137) Sig+num Guillelmi Raimundi, dapifer. Sig+num Mironis de Luciano. Sig+num Raimundi de Luciano. Sig+num Poncii, scriptoris comitis, qui hoc scripsit (…)”. (227). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1137. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem Ramon de Berga, hijo de Sicarda. Documento 683. “(…) 1135, gener, 11. Seu de Sant Pere de Vic. Jurament de fidelitat. Guillem Ramon de Berga, fill de Sicarda, jura fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, fill de Dolça, en especial pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torroella, i pel palau de Berga. (…) Iuro ego Guillelmus Raimundi de Berga, qui fui filius Sicardis femine, quod de ista [hora] in antea fidelis ero tibi Raimundo, comiti Barchinonensi, filio Dulçie comitisse, sine fraude et malo ingenio et sine ulla decepcione et sine engan, per directam fidem. (…) @ominatim ergo tibi iuro ipsum castellum de Pegera et de Figols et de Valmagna et de Torreela et ipsam somum de Berga et omnes / (Página 1138) fortedas que in eo vel in eis sunt modo vel in antea erunt. (…) / (Página 1139) Sig+num Guillelmi Raimundi de Berga, qui hoc propria mani iuravit et suo puncto firmavit. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Arnalli Berengarii de Anglerola. Sig+num Berengarii de Cheralto. Sig+num Guillelmi de Pug Alto. Sig+num Bernardi de BelloLocco. Sig+num Poncii, scriptoris comitis, qui hoc scripsit (…)”. (228). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1222. Linaje de Guillem, vizconde de Berga, casado con Berenguera, y padres de Guillem. Documento 743. “(…) 1138, octubre, 23. Confirmació d´establiment. Guillem, vescomte de Berga, la seva esposa Berenguera i el seu fill Guillem confirmen a Ermengarda de Cidina Longa, al seu espòs Arnau Joan i als seus descendents l´establiment del mas de Cudina Longa, a canvi del pagament de la dècima i la tasca i, pel molí, un sester entre ordi i civada i deu sous (…)”. 232


(229). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1297. Linaje de Guillem de Berga. Documento 795. “(…) 1142, març, 24. Encomanament. Guillem de Berga, la seva esposa Berenguera i els seus germans Guillem, Ramon i Pere encomanen a Guillem Biure i al seu germà Arnau el castell de Puig-reig amb algunes peces de terra i censos. A canvi, Guillem Biure promet que serà home fidel i soliu de Guillem de Berga i li llira dos-cents sous i una mula valorada en cent sous. (...) In Dei nomine. Hoc est donum et conveniencia, quod donum facit Guillelmus de Bergitano et coniux eius Berengaria et fratres ipsius Guillemi, Raimondus videlicet atque Petrus, Guillelmus Bene Vivere et Arnallo, fratri suo. Comendat namque prefatus Guillelmus de Bergitano, cum uxore sua iamdicta et fratribus prenominatis, premisis Guillelmo atque Arnallo ipsum castrum de Podio Regis, et donat eius stada in ipso castro quantum ipsi stare voluerit, excepto quando predictus Guillelmus de Bergitano vel castellani ipsius kastri ibi stare voluerint. (...) / (Página 1298) Sig+num Guillelmus de Bergitano, Sig+num Berengera coniux eius. Sig+num Raimundus, Sig+num Petri, fratrum ipsius Guillelmi, nos omnes qui hoc facimus et firmamus et testes firmarique rogamus. / (Página 1299) Sig+num Bertran de Loparia. Sig+num Petri Guisaldi. Sig+num Petri. Sig+num Raimundi Guillelmi de Avidano (...)”. (230). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1326. Linaje de Guillem, vizconde de Berga, casado con Berenguera, padres de Guillem. Documento 816. “(…) 1143, [juny, 25]. Commutació de cens. Guillem, vescomte de Berga, la seva esposa Berenguera i el seu fill Guillem cedeixen a Bernat Arnau de Salzeda, a la seva esposa Arsenda i al seu fill Arnau la tasca del seu mas, situat a Puig-reig, al lloc anomenat Tornamira, a canvi de sis sous de diners de Barcelona i un cens d´un parell de gallines. (…) Pateat omnibus quatinus ego Guillelme de Berguitano vicecomite et uxori mee nomine Berengera et filio nostro Guilelme donatores sumus tibi Bernar Arnald de Saliceda et ad uxori tue nomine Arsen et ad filio vestro nomine Arnald ipsam tascam que nos abemus in ipso vestro manso, qui est vestro et qui fuit de vestra posterita. Et est ipsum mansum in comitatu Berguitano, in appendicio Podio Regis,in 233


loco quem vocant Tornamira. / (Página 1327) Sig+num Guillelmi, Sig+num domna Berengera, Sig+num Guillelmi filio nostro, nos quia ista karta fieri iussimus, firmavimus firmarique rogamus. Sig+num Guilelme de Bevire, Sig+num Pere Guisald, Sig+num Guilelm de Bosco, nos humus testes, visores et auditores. Berengarius subdiaconus, qui hoc scripsit (…)”. (231). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1356. Linaje de Guillem, vizconde de Berga. Documento 834. “(…) 1145, febrer, 27. Donació. Guillem, vescomte de Berga, la seva esposa Berenguera i el seu fill Guillem donen a l´església de Sant Martí de Puigreig les cussures de les seves terres, des de Madrona fins a Puig-reig. En contraprestació, reben nou sous i una cortina. (…) Ad noticiam cunctorum hominum vel cum consilio proborum hominum, ego Guillelmus, vicecomite Bergitanensis, coniuxque mea nomine Berengera et filio nostro nomine Guillelmo, simul in unum, donatores sumus domino Deo et Sancti Martini aliquid de nostra laboracione ut possimus consequere misericordiam Regis Eterni et sanctus suis et pro remissione peccatorum nostrorum vel pro animabas parentum nostrorum. Id sunt, cussues de frumento vel de omnibus annonis et de vino de ipsa laboracione que facimus / (Página 1357) de Sancto Andree matrona inferius usque ad Sancti Martini Pugio Regis, totum ab integrum quod ad cussuras pertinet, sine ulla reticencia de nobis donatoribus vel de propinquis nostris. Et ideo namque, propter ipsum donum, ego Berengarius Isarni, clericus de predicta ecclesia, et Bernardus Arnalli, operator huius ecclesie, necnon et aliis parruchianis pretaxate ecclesie mitimus ad servicium predictis senioribus aliquid de Sancti Martini, id sunt, VIIII solidos denarii ex muneta onbtima barchinone et una cortina obtima ut hoc donum ista ecclesia firmiter abeat in perpetuum. Et est manifestum. Sane qui hoc nostrum donum nos vel nostris necnon ullius persone infringere vel disrumpere temptaverit, cum Iuda traditore in inferno porciones abeat et exomunicatus permaneat usque ad redicionem per […]in duplo exsolvat. Facta ista karta donacionis III kalendas marci, anno VIII [regni Ludovico] rege iunioris. Si+gnum Guillelmus vicecomitis, sig+num Berengera, [sig+num Guillelmus] filio nostro, qui hanc donacionem mandavimus scribere et manibus nostris [fecimus, f]irmavimus et testes firmare rogavimus. Si+gnum Raimundus, frater meus. [... Si+gnum] Petrus, frater meus. Si+gnum Guillelmus Bernardi de Vila[Se]cca. Si+gnum Berengarii 234


[…]. Si+gnum Bernardus Arnalli villicus. Ios sumus visores et auditores huius [doni]. [..]arius monachus et levita, qui hec donacione scripsit (…)”. (232). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1406 y 1407. Linaje de Pere de Berga. Documento 870. “(…) 1148, juliol, 7. Establiment. Pere de Berga estableix als esposos Pere Ramon i Ermessenda, al seu fill Ramon i a l´esposa d´aquest, Ermengarda, i als seus descendents l´alou que té a Circuns, a canvi d´un cens de mig quart i mitja tasca per les collites i de la tasca i un porc per la resta de l´alou. (…) / (Página 1407) Sit notum cunctis quoniam ego Petrus de Berga dono tibi Petro raimundi et coniugi tue Ermesendi et filio vestro Raimundo et coniugi eius Ermengardi et vestre posteritati ipsum totum meum directum de ipso claudio quod ego abeo vel abere debeo in Cerchuns et de ipsa era in avalle usque ad torrentem, sicut charrera dicit. (…) Et ego Petrus Raimundi et mulier mea et filio meo et mulier eius (…). Sig+num Petri, qui ista donacione mandavi scribere et firmavi et ad testes firmare rogavi. Sig+num Raimundi Onofredi, Sig+num Berengarii Reinalli, Sig+um Bernardi de Bas, Sig+num Ermengaudi de Eschobet, nos sumus testes. Bernardus levita, qui hoc scripsi (...)”. (233). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1417. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Roger II, rey de Sicília. Documento 878. “(…) [Després de 1148]. Iotícia. Roger II, rei de Sicília, quan estava a punt de naufragart, féu vot que, si en sortia sa i estalvi, erigiriauna esglásia en ellloc on toqués terra i l´elevaria a seu episcopal. Aixó s´esdevingué a Cefalú, on bastí un temple i en nomenà primer bisbe Boso, que ho era de Messina. (…) Cum quia res que nondum est nec dos concedi nec privilegium potest amodo, quia de Cephensii ecclesie privilegiis est agendum, primo de ipsius principio a quo et qualiter fundata fuerit breviter videamus. Legitur enim quod dum Rogerius, rex Sicilie, de Sylerno per mare felici navigio regium transfetare proponerte, ventis contrariis impellentibus, ad locum qui Pari @udus dicitur contra suum propositum usque pervenit. Et cum inde navigat prospero vento flante, subito, sicut Deus voluit, cepit mare non modicum intumescere. Quamobrem, cum gravescentibus undis sic cepissent aque alcius 235


inorrescere quod ad litorum insulas sibi totaliter accessus et regressus Sylernum eciam sibi omnino penitus negaretur. Ventorumque et aquarum ingravescente procella tempestas tam valida felix eius extolium, sic infeliciter quassat quod eis pene naufragantibus marinis fluctibus iam putarent involvi. Ioctisque supervenientis marinis fluctibus iam putarent involvi. Ioctisque supervenientis, tenebrosa caligine tonantibus, ex aere fulguris niveis pluviarum inhibrus velut olim in diluvio, ruptis de terra frontibus, celi cataractis apertis, antennis fractis, iam navium profundatis ancoris, velis etiam et sartis destructis omnique auxilio destitutis, morti iam proximus aquarum inundatio minibatur. Et desperati de vita per confessionem nudatis pectoris, omnium pectora cerea / (Pรกgina 1418) cruce signatis,obitum iam cernunt propinqum.Videntes autem quod eis humanum consilium omnino deficeret, universaliter singuli et singulariter universi, flexis genibus, cum lacrimis ad sui sancti devotionem se vertunt. Cum autem iam altis vocibus concrepantes raucedine obmutescerent,solus rex,elevatis in celum manibus, circa collum corrigia et compunctivis singultibus,sic voce intona orans supliciter ait: Tu, Salvator mei domine Iesu Christe, qui populum in mari Rubro ysraelicum de persecutione pharaonica priscos, et qui secuntur patres sanctissimos de inferni voragine sanguine sufficientissime proprio liberasti, salutem humani generis per mortem crucis tua clemencia digantus es operari, Petrum negantem et Paulum persecutorem ecclesie de profundo pelagi et fluctibus ne mergeretur potentie tue dextera erexisti, mei et populi huius ne reminiscaris pectora, set mihi propterea ne pereant, set solus ego, si tibi placuerit, mihi Domine. Inputa qui nosci facere post tempestatem tranquillum salva tua virtute nos, bone Salvator, hac hora et votum nichilominus veveo tibi salus sine marinis corruam fluctibus nec ferocibus bellvis escaparer bibulisque non involvar arenis et cum salute et prosperitate litora terre carpam, mire pulcritudinis in eodem literum loco ad tui Salvatoris decus et laudem et apostolorum honorem templum tibi construam et dotatum amplifice de romani mandato pontificis in episcopium cathedrabo. Et subito, permictente Domino, tanta de celo aeris serenitas et maris tranquillitas sibi reditur,quod cum gaudio et canticis in Siciliam facili labore, in die transfigurationis omini Cepheri recipitur et de felici descendens extolio, inmediate cum licencia matiri virga regia sibi salvatoris vocabulo et apostolorum Petri et Pauli nomine consignavit ecclesiam hedificandam; et asserens ipse rex in tantis periculis sanctum Georgium se vidisse, in cuius honorem capellam primo in eadem civitate construxit. (...) In tricesimo autem septimo in edificata ecclesia mirifice et dotata munifice, de sancte Sedis Apostolice speciali licencia et arcipiscopi Messanensis, Bosum primum episcopum sub beati Augustini regulam canonicosque instituens cathedralem sic erexit ecclesiam. Cuius inmensa 236


devocionis inmensitas albi parietes in porta regum pictura manifeste desmonstrat. Oblacio ecclesie et civitatis taliter se habet cuius figura talis est videlicet:/ (Página 1419) Salvador noster in sua maiestate sedens, cum sinistra manu recepit ecclesiam pictam et cum aliad extra signat cruce. Quam ecclesiam rex Rogerius conditor ipsius ecclesie offert cum manu destra eandem ecclesiam, indutus regalibus vestimentis et coronatus. Et super caput dicti regis scriptum est Rogerius rex. Et cum sinistra cartam tenet in manibus scriptam,cuius scripture tenor per omnia talis est: Suscipe, salvator, ecclesiam et civitatem Cepheri cum omni iure et libertate sua. Iichil in civitate preter felloniam,prodicionem et homicidium nobis et nostris successoribus reservamus (...)”. (234). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1155 y 1156. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Deudat, cobrador del rey en las parias de Hispania. Documento 696. “(…) 1135, juliol, 24. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna a Deudat la desena part de les pàries d´Hispània, amb la condició que vagi a cobrar-les, i li promet que li donarà fins a cinquanta cavalleries a la part de València a mesura que hi conquereixi terres. Deudat promet que, quan hagi rebut les cinquanta cavalleries, es farà home del comte contra tothom, excepte contra el comte de Cardona (…)”. (235). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1381. Linaje de Galcerán de Pinós. Documento 853. “(…) 1146, agost, 25. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna en alou a Sibil.la, Alemany i Arnau Sord la fortalessa anomenada Fortesa, que havien construït sense el seu consentiment, i el lloc anomenat Corbella, amb la condició que aquests béns restaran sota la batllia del comte i dels seus successors. (…) / (Página 1381) Manifestum sit omnibus qualiter Raimundus Berengarii, comes barchinonensis ac princeps Aragonensis, sepe conquestus est super ipsa casa quam dicunt Forteda, quia facta erat contra ventum et comonimentumsuum. Tandem, in presencia multorum nobilium virorum, prenominatus comes raimundus venit super hoc ad finem et concordiam cum domina Sibilla et cum Alaman 237


et cum Arnallo Sord, sicut in hac carta subterius legitur ita. Ego igitur Raimundus Berengarii, Barchinonensis comes et princeps Aragonensis, dono, laudo et firmo vobis supradictis Sibille et Alaman atque Arnallo illam chasam que nominatur Forteda cum suis terminis et illa Corbela cum suis terminis. Tali quoque modo ut deincebs habeatis hec omnia ad alodium proprium, vos et omnis vestra progenies per omnia tempora. Retineo namque ibi mihi et omnibus meis successoribus intrare, exire et guerreiare contra omnes homines et feminas; et sint iamdicte chase in guarda et baiulia mea successorumque meorum omni tempore; et habeas ibi intrare et exire et guerreiare contra omnes homines vel feminas, pro mea propria facienda, per omnia tempora. Accepi a vobis pro hoc dono CCC solidos monete Barchinone. Facta ista carta VIII kalendas september, anno X regni Ledovici iunioris. Signum + Raimundi comes. Sig+num Geralli de Iorba. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Gaucerandi de Pinos. Sig+num Guillelmi de Cervaria. Sig+num Poncii scriptoris, qui hoc scripsit (...)”. (236). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1177. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Reverter, vizconde de Barcelona, padre de Berenguer, y tío de Guillem. Linaje de Bernardus de Guàrdia. Documento 712. “(…) 1136, novembre, 9. Convinença. Reverter, vescomte de Barcelona, i el seu fill Berenguer encomanen a Guillem, nebot i cosí seu respectivament, el castell de la Guàrdia de Montserrat i li donen la meitat de la dominicatura que hi tenen. Acorden, amés, que si Reverter i Berenguer moren sense descendència, el castell passarà a mans de Guillem, el qual els promet ser home Fidel i soliu seu. “(…) 1136, novembre, 9. Convinença. Reverter, vescomte de Barcelona, i el seu fill Berenguer encomanen a Guillem, nebot i cosí seu respectivament, el castell de la Guàrdia de Montserrat i li donen la meitat de la dominicatura que hi tenen. Acorden, amés, que si Reverter i Berenguer moren sense descendència, el castell passarà a mans de Guillem, el qual els promet ser home Fidel i soliu seu. (…) Iotum sit hominibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Revertarius, vicecomite Barchinone, et Berengarius filius meus comendamus castrum de Guardia Guillelmo nepote meo et consubrino de me Berengario, et donamus medietatem dominicature que ibi abemus vel abere debemos et milites solidamente et illorum fecos, exceptus ut donent nobis potestatem et liberent nobis staticam prescriptos milites ad nos vel ad nostros nuyncios et hoc iurent. Et propter hoc donum convenit Guillelmus prescriptus ad 238


vicecomite et ad filio su out fiat solidus de illis sicut homo debet esse de suos meliores seniores, per fide recta, sine malo ingenio; et faciat illis hostes et cavalcades et curtes et placitos et seguis et adiuvet illorum honore ad tenere et defendere et gueregare et placitare, que hodie abent vei in antea adquesierint cum suo consilio, contra cunctos homines et feminas, per fide recta, sine engan. Et si demenuerit de me reverter ad de fillio meo sine legitimos proles, abeas prescriptum castrum te Guillelmum ad tuum francum / (Página 1778) et liberum alaudem. Et si demenuerit de Guillelmum prescriptum, castrum abeat Pere. Et si demenuerit de Pere, abeat Arniallus. Similiter abeat Berenger, si demeneverint sine infantes legitimi. Et conveniencia suprascripta teneam ego cum sacramento et illi. Acta ista conveniencia V idus novembris, anno XXVIIII regni rege Ledovici. Sig+num Reverter vicecomite, Sig+num Berengarus filius eius, qui ista conveniencia mandavimus scribere et testes firmare. Sig+num Artald de caldders. Sig+num Pere Ponc de Falcs. Sig+num Berenger de Granera. Sig+num Pelet de Castel Iovo. Sig+num Arbert de Apierola. Sig+num Bernardus de Guardia. Sig+num Guillelmi prescriptum, qui hac conveniencia laudat et firmat. Sig+num Raimundi Fulconi. Sig+num Bernardus prepositus. Arnallus sacerdos, rogatus scripsit (...)”. (237). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1250 y 1251. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Reverter, vizconde de Barcelona. Documento758. “(…) [1137-1139, octubre, 27]. Carta. Reverter, vescomte de Barcelona, escriu al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona dient-li que no té res a veure amb els danys que li causen des del castell de la Guàrdia de Montserrat, atès quel´havia donat al seu nebot Guillem amb la condició que des d´aquesta fortaleza no fes mal a ningú (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1252 y 1253. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Reverter, vizconde de Barcelona. Documento 759. “(…) [1137-1139, octubre, 27]. Carta. Reverter, vescomte de Barcelona, escriu al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i li prega que cregui el que li dirà de part seva Robert i que li retorni els seus béns (…)”. 239


(238). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1254 y 1255. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Reverter, vizconde de Barcelona. Documento 761. “(…) 1139, octubre, 27. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, confirma al vescomte Reverter el vescomtat de Barcelona i li encomana els castells de Piera, Castellolí i Cabrera d´Anoia, i el monestir de Sant Cugat del Vallès. A canvi, Reverter promet que serà home soliu i Fidel del comte (...)”. (239). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1177. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Reverter, vizconde de Barcelona, padre de Berenguer, y tío de Guillem. Linaje de Bernardus de Guàrdia. Documento 712. “(…) 1136, novembre, 9. Convinença. Reverter, vescomte de Barcelona, i el seu fill Berenguer encomanen a Guillem, nebot i cosí seu respectivament, el castell de la Guàrdia de Montserrat i li donen la meitat de la dominicatura que hi tenen. Acorden, amés, que si Reverter i Berenguer moren sense descendència, el castell passarà a mans de Guillem, el qual els promet ser home Fidel i soliu seu. “(…) 1136, novembre, 9. Convinença. Reverter, vescomte de Barcelona, i el seu fill Berenguer encomanen a Guillem, nebot i cosí seu respectivament, el castell de la Guàrdia de Montserrat i li donen la meitat de la dominicatura que hi tenen. Acorden, amés, que si Reverter i Berenguer moren sense descendència, el castell passarà a mans de Guillem, el qual els promet ser home Fidel i soliu seu. (…) Iotum sit hominibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Revertarius, vicecomite Barchinone, et Berengarius filius meus comendamus castrum de Guardia Guillelmo nepote meo et consubrino de me Berengario, et donamus medietatem dominicature que ibi abemus vel abere debemos et milites solidamente et illorum fecos, exceptus ut donent nobis potestatem et liberent nobis staticam prescriptos milites ad nos vel ad nostros nuyncios et hoc iurent. Et propter hoc donum convenit Guillelmus prescriptus ad vicecomite et ad filio su out fiat solidus de illis sicut homo debet esse de suos meliores seniores, per fide recta, sine malo ingenio; et faciat illis hostes et cavalcades et curtes et placitos et seguis et adiuvet illorum honore ad tenere et defendere et gueregare et placitare, que hodie abent 240


vei in antea adquesierint cum suo consilio, contra cunctos homines et feminas, per fide recta, sine engan. Et si demenuerit de me reverter ad de fillio meo sine legitimos proles, abeas prescriptum castrum te Guillelmum ad tuum francum / (Página 1778) et liberum alaudem. Et si demenuerit de Guillelmum prescriptum, castrum abeat Pere. Et si demenuerit de Pere, abeat Arniallus. Similiter abeat Berenger, si demeneverint sine infantes legitimi. Et conveniencia suprascripta teneam ego cum sacramento et illi. Acta ista conveniencia V idus novembris, anno XXVIIII regni rege Ledovici. Sig+num Reverter vicecomite, Sig+num Berengarus filius eius, qui ista conveniencia mandavimus scribere et testes firmare. Sig+num Artald de caldders. Sig+num Pere Ponc de Falcs. Sig+num Berenger de Granera. Sig+num Pelet de Castel Iovo. Sig+num Arbert de Apierola. Sig+num Bernardus de Guardia. Sig+num Guillelmi prescriptum, qui hac conveniencia laudat et firmat. Sig+num Raimundi Fulconi. Sig+num Bernardus prepositus. Arnallus sacerdos, rogatus scripsit (...)”. (240). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1193 y 1194. Linaje de Berenguer Ramon de Guàrdia. Documento 724. “(…) 1137, agost, 28. Encomanament. Guillem Dalmau, Berenguer Bermon i Arnau Camperol encomanen a Berenguer Ramon i a la seva esposa el castell de Montargull i li donen el feu que pertany al castell i la meitat de ladécima. Berenguer Ramon promet que serà home Fidel i soliu seu. (…) Hec est convenientia que est facta inter Guielm Dalmad et Berenger Bermon et Arnad Camperol, que faciunt a Berenger Ramon de Munt Ergul. Comendamus nos supradicti, ego Guielmi Dalmad et Berenger Bermon et Arnad, a tu Berenger Ramon et ad uxor tua castrum de Munt Ergul et donamus ipsum fecum de ipsum castrum que pertinet. Et donamus nobis medietatem de ipsum decimum extra nostras dominicaturas et ballos et medietate de lexivos de ipsos que nos non potuimus stabilire et tota ipsa civada. Et si per servicium de ipsum castrum perdes cavallum, nos tibi emendamus. Et ego Berenger Ramon et mulier mea convenit vobis, Guielmus Dalmad et Berenger Bremon et Arnad Campirol, ut sia vobis solidus per fidem, sine engan; et congrega Mont Ergul ab lombard que donent ipsos heredes et defensa ipsum castrum levant ipsos aguaits; et faciat vobis hostes et II asinos, que ipsum / (Página 1194) heredem prestet, et corts et pleits et seguis. Et ipsa honor tota que nos abemus vel in antea acaptarem per suum consilium adiuvet nos ad defendere et a tenere ves totos homines vel feminas; et donamus tibi stacament de ipsos homines. 241


Post mortem Berenger Ramon, laxo ad mulier mea, in vita sua, et ad filium meum; et ista mulier non prena marid fora chel que.ls heredes de Munt Ergul donunt. Post mortem meam vel uxor mea, remanet ad filium meum ipsum a cui ego debitavero. Facto isto translactio IIII kalendas septembris, anno XXX regnante Ludovico rege. Sig+num Bermon, Sig+num Guillem Dalmad, Sig+num Arnad, qui ista convenientia scribere fecerunt et testes firmare rogavimus. Sig+num Berenger Ramon de la Guardia. Sig+num Ramon Guillem, Sig+num Alarig. Raimundus presbiter, qui hoc scripsit (…)”. (241). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 432 y 433. Linaje de Guillem de Guàrdia. Documento 440. “(…) 1137, octubre, 15-20. Establiment. El prior del monestir de Casserres estableix a Guillem Guàrdia un mas a la Segarra, a la Torre, i la batllia de la Segarra. (…) / (Página 433) Als 15 octubre 1137. Lo prior de Casserras establí a Guillem Guàrdia un mas en la Sagarra, ala Torre, ab sas casas y terras, pagant al dit monastir la quarta part dels fruyts. Y també li establí la batllia de la Sagarra. Se troba en lo llibre de Mirambell, foleo 21(…)”. (242). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1263 y 1264. Linaje de Guillem de Guàrdia, sobrino del vizconde Reverter de Barcelona. Documento 768. “(…) 1140, juny, 22. Encomanament. El vescomte Reverter de Barcelona encomana al seu nebot Guillem de Guàrdia els béns que té al comtat de Barcelona i l´honor que té pel vescomte de Cardona. A canvi, Guillem es fa home soliu de Reverter i del seu fill Berenguer. (…) / (Página 1264) Iotum sit cunctis hominibus, tam presentibus quam futuris, quoniam ego Revertarius, vicecomite Barchinonense, dono tibi Guillelmo de Guardia, nepote meo, de omne alaude et de cassas ey de ipso furno quod habeo velhabere debeo in ipsa Barchinona medietatem et medietatem mee dominicature de ipsa grua, et castellaniam de Apiera et castellaniam de Caprera cum duas partes de omnibus exiis. Et dono tibi ipsum castrum de Apierola cum tercia parte de ipsis exiis et milites qui per me tenent solidamente. Et dono tibi ipsum castrum de guardia cum medietatem de omnibus exitibus et cum ipsos milites solidamente, sicut in alia carta iam dedi tibi. Similiter, ipsum castrum que vocant castel Iovum cum tercia parte de exiis et cum ipsos milites solidamente, et ipsum castrum de Granera cum tercia parte de exiis 242


et fabricam; et ut teneant per te ipsi milites quiper me tenere debent. Et dono tibi terciam partem de ipso meo honore de Lican.Et dono tibi ipsum honorem quem habeo per vicecomite de Cardona in Rubi, et in Esparagera et in cardona, sicut ego unquam melius abui vel tenui. Et ego iamdictus Guillelmus de Guardia convenio tibi Reverter et filio tuo Berenger quod sim tuus solidus contra cunctos homines velfeminas, et facial tibi hostes et cavalcadas, cortes et placitos et seguimenta, et quos reddam tibi prenominata castra vel reddi facial, iratus vel paccatus, tibi vel ad tuos per te. Si quis presentem donacionem disrumpere temptaverit, nichil omnino proficiat, se duplam composicionem persolvat. Et postmodum hoc firmum maneat omni tempore. Actum est hoc X kalendas iulii, anno Dominice Incarnacionis C XXXVIIII post millesimum regisque franchorum Ledovici iunioris anno II. Sig+num Revertarii, qui hoc donum feci et testibus istis firmare mandavi. Sig+num Berenger, filii mei. Sig+num Berenger de Guardia. Sig+num Arnall de Castluc. Sig+num Berenger de Sancta Fide. Enego Garces, qui hoc scripsit iussu domini mei Revertarii (...). Arnallus, qui hoc translatum scripsit (...)”. (243). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1387 y 1388. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem de Guàrdia, vizconde. Documento 857. “(…) 1147, gener, 3. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, encomana al vescomte Guillem de Guàrdia la castlania de Piera i el castell de Cabrera d´Anoia, amb la condició que, quan el comte s´avingui amb Miró Guillem per l´esmentat castell, n´obtingui una tercera part de la dominicatura, mentre que les altres dues siguin per a Guillem de Guàrdia. A canvi, aquest promet ser home soliu i Fidel del comte. (…) Hec est conveniencia que est facta inter Raimundum, comitem Barchinonensem et Aragonensium principem, et Guillelmum / (Página 1388) de Guardia, vicecomitem. In primis, comendat Raimundus comes iamdict us prephato Guillelm ipsam castlaniam de Apiera, sicut avus eius Guilabertus Udalardi melis habuit eam et tenuit in vita sua, et donat ei omnes feudos qui ad ipsum castrum pertinent vel pertinere debent in omnibus terminis et pertinenciis suis, planis et montanis, pratis et paschuis et aquis, cultibus et eremis, iamdicto castro pertinentibus et donat ei omnes feudos eidem castro pertinentes. Tali videlicet modo ut quando habuerit comes iamdictus iamdictum castrum de Cabrera affinatum et pacificatum de Mirone Guillelmi, habeas comes in ipsa dominicatura de cabrera terciam partem 243


et Guillemus duas partes. Et si comes non pacificaret illud de Mirone Guillelmi, pacificet et affinet se Guillelmus de Guardia cum Mirone Guillelmi, cumconsilio comitis; et postmodum habeas Guillelmus ipsam dominicaturam integre et sine ulla diminucione. Propter hoc quoque donum superius comprehensum, convenit predictus Guillelmus seniori suo Raimundo, comiti supradicto, ut sit eius solidus et fidelis homo contra omnes homines et feminas, sine ullo engan; et quod adiuvet eum tenere, habere, defendere ey guerreiare contra omnes homines et feminas totum suum honorem quem hodie habet vel in antea Deo iuvante acquisierit, per fidem, sine engan; et faciat ei ostes et cavalcadas, cortes et placitos et seguimenta, sicut homo debet facere suo meliori seniori; et det ei potestatem de iamdictis castris quandocumque eam requisierit,per se vel per suum nuncium vel nuncios,iratus aut pachatus, cum forifactura et sine forfactura.Predictam quoque comendacionem et donum facit comes iamdictus prescripto Guilelmo et omni sue proieniei, cum ipse Guillelmus hoc totum post obitum suum, verbis vel testamento, dimiserit. Quod est actum III nonas ianuarii, anno X regni Leovici iunioris. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Guillelmi de Subira. Sig+num Guillelmi Raimundi, senescalc. Sig+num Guillelmi de Castel Vil. Sig+num Guillelmi Brengarii de Fonoiar. Sig+num Poncii, scriptoris comitis, qui hoc scripsit (...)”. (244). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 441. Linaje de Ponç de Guàrdia. Documento 451. “(…) 1149, juliol, 18. Venda. Pere, castlà de Vilagelans, i els seus germans venen a Ponç Guàrdia i a la seva muller una heretat a la parròquia de Sau pel preu de 33 sous. (…) Als 18 juliol de 1149. En poder de Pere, prebere. Pere Carlà de Vilagelans y sos germans vengueren a Ponç Guàrdia u a sa muller tota la heretat que tenien en la parròquia de Sau, a saber casas, terras y demés, que tenian en dita parròquia sens reserva alguna.Per preu de 33 sous. (…)”. (245). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1185 y 1186. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem de Montpeller. Documento 718. “(…) 1136, desembre, 28. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna en feu la ciutat de Tortosa i tot el seu territori a Guillem de Montpeller. A canvi, aquest promet ser home Fidel i soliu del comte (…)”.

244


(246). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1205. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ponç Hug I, conde de Ampurias. Documento 731. “(…) 1138, [c. març, 5]. Convinença. Ponç Hug I, comte d´Empuries, promet a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, esmenar els fets pels quals havia estat acusar de trencament de la fidelitat i de la treva (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1209. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ponç Hug I. Documento 733. “(…) Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Ponç Hug I, comte d´Empúries, renuncien a les acusacions mútues de mal factures i de trencament de treves i fidelitats (…)”. (247). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1207 y 1208. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ponç Hug I, conde de Ampurias. Documento 732. “(…) 1138, març, 5. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, encomana a Ponç Hug I, comte d´Empuries, els castells de Ceret i de Molins amb els seus béns i drets. A canvi, Ponç Hug li fa homenatge de mans i li promet que li donarà la potestat d´aquests castells (...)”. (248). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1216. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Zecri, judío de Barbastro. Documento 738. “(…) [1138], maig. Montsó. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna a Zecri, jueu de Barbastre, una pardina situada fora de la porta del riu Merdero, 245


que en altre temps havia estat el bany vell, per tal que hi faci un hort o bé una casa (…)”. (249). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1220 y 1221. Linaje de Guillem de Aguiló. Documento 742. “(…) 1138, octubre, 8. Encomanament. Guillem d´Aguiló encomana a Pere Arnau de Conques el castell de Vallverd amb la quarta part de la dominicatura; a canvi, Pere Arnau promet que farà encomanar el castlà del castell a Guillem d´Aguiló i li cedeix en batllia el castell de Flix (…)”. (250). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1256 y 1257. Linaje de Berenguer Guadall d´Aguiló. Linaje de Bernat d´Aguiló. Documento 762. “(…) 1139, novembre, 21. Donació. Berenguer Guadall d´Aguiló dóna al monestir de Santa Maria de l´Estany l´alberga que ell i Bernat d´Aguiló tenen a Sitges a / (Página 1257) Torroella, a l´alou de Sant Pere d´Orriols i a les seves vinyes, que són alou del monestir (…)”. (251). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1508. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Ramon de Aguiló. Linaje de Roberto de Aguiló, clérigo. Y Guillem de Aguiló, obispo. Documento 940. “(…) 1151, agost, 7. Tarragona. Sentència. Els jutges de la cúria de Ramon Berenguer IVdicten sentència en el plat que enfrontava l´arquebisbe de Tarragona amb Robert i Guillem d´Aguiló. (…) Hoc est iudicium quod datum est in curia Raimundi, Barchinonensis comitis, ab episcopis videlicet Berengario Gerundensi, Guielmo Barchinonensi, Petro Viscensi, Artallo Elenensi, Gaufrido Tortosensi, abbate Sancti Felicis et a militibus Bernardo de Bello Loco, Raimundo de Podio Alto, Guielmo de Castello Vetulo, de querelis quas habebant ad invicem Bernardus, terraconensis archiepiscopus, et clerici eius et Rodbertus et Guielmus de Aquilone. Conquestus archiepiscopus de 246


Guillelmo de Aquilone quia fregerat molendina sua et suum reg III vicibus; quod Guillelmus de Aquilone dicebat se fecisse propter fadigam de dret. Unde iudicatum est quod si poterit hoc probare Guillelmus per testes, archiepiscopus aliquod malum propter hoc fecit Guielmi, emendet illi; quod si Guillelmus deffecerit in probacione, emendet archiepiscopo malefactum. Iterum conquestus est archiepiscopus de Guillelmo qui auferebat illio quandam fexam que est infra dominicaturas suas, quam Guillelmus dicebat se habere per compram et iuste possideret propter libertatem quam habent habitatores Terrachone. Set iudicatum est quia non licet Guillemo emere aliquid de dominicaturis archiepiscopi sine eius consensu, nec archiepiscopo liceo aliquid emere de dominicaturis Rodberti et Guillelmi sine eorum consenso. Conquestus Guielmus de Aquilone / (Pรกgina 1509) de archiepiscopo qui auferebat ei suas justicias et suos rectos et totum quod habet in Terrachona et in territorio eius; quo totum archiepiscopus plane negavit. Iudicatum est archiepiscopum emendare Guillelmo quicquid Guillelmus poterit probare archiepiscopum sibi abstulisse de iusticiis suis seu de usaticis vel rectis suis; et si Guillelmus in probacione deffecerit, archipiescopus non debet facere Guillelmoaliquod escundit, quia dominus eius est. Conquestus est archiepiscopus de Guillelmo quia abstulerat suo armigero domum suam et in ea furnum fecerat; Guielmus respondit se hoc fecisse quia armiger ille non venerat ad habitandum domum illam ad terminum ad quem promiserat se venturum, et quia terciam partem habebar in terrachonam. Iudicatum est quia propter has raciones non debuit hoc facere Guillelmus et si armiger redierit, habeas domos; et si non venerit, non empare teas Rodbertus vel Guillelmus donec determinetur de cuius sorte debeant esse. Conquestus est Rodbertus de archiepiscopo quia expulerat monachos de ecclesia sancti Fructuosi, quam Sanctus Oldegarius cocesserat Rodberto ut eam darte ecclesie Sancti Martini de saixs; et propter hoc Rodbertus dederat ecclesie Sancti Fructuosi alodia et quasdam posesiones; archiepiscopus vero dicebat hoc non esse credendum, quam Sanctus Oldegarius retinuerat sibi, sicut carta eius testatur, omnes ecclesias et posesiones earum. Iudicatum est quod Rodbertus probet hoc per testes et archiepiscobus restituat ecclesiam et quicquid inde habuit monachis. Et si Rodbertus hoc probare non poterit, remaneat ecclesia et omnes eius posesiones in potestate archiepiscopi, propter cartam Sancti Oldegarii in qua ecclesias et earum posesiones sibi retinuit. Iterum conquestus est Robbertus de archiepiscopo, quem dicebat se suscepisse in suo consilio et in suo ducatu de negociis Terrachone et per engan abstulerat illi justicias Terachone et totam Terrachonam et seduxerat eum ut faceret cartam per quam auferebat illi totam Terrachonam; archiepiscopus respondit hoc non esse verum, set cartam illam per quam Rodbertus conquestus est Terrachonam perdidisse,ipse eam fiormavit spontanea voluntate sua et consilio uxoris sue et amicorum, qui 247


etiam in hac cartam subscripserunt et maxime consilio Guielmi de Aquilone, qui eam suo signo corroboravit. Unde iudicatum est et cartam bonam et omnia firma esse debere que in ea scripta sunt, quam et a Rodberto et ab uxore eius et a Guillelmo de Aquilone firmata est. Conquestus est archiepiscopus de Guillemo de Aquilone qui dederat quasdam domos Ospitali in Terrachona; Guielmus de Aquilone dicebat se hoc fecisse concessione / (Página 1510) archiepiscopi; quod archiepiscopus negavit.Iudicatum est quia si Guielmus probaverit hanc concessionem factam esse per testes, firma sit, et si non, irrita sit secundum cartam Sancti Oldegarii.Iterum conquestus est archiepiscopus de Guillelmo de Aquilone qui in villa Constantini,quam ad dominicaturam suam retinuit Sanctus Oldegarius, suum proprium bovarium et multos alios verberavit et vulneravit et quandam àrtem illius ville emparavit; Guielmus de Aquilone respondit illampartem non esse de terminis illius ville; ad hoc respondit Terrachonensis archidiachonus quod Rodbertus illam partem monstraverat esse infra terminos prefate ville quando pedoavit terminus illus. Unde iudicatum est ut archidiachonus probaret hoc esse sicut dicebat per testes; et si hoc posset facere, teneretur integre villam, sicut Rodbertus peroaverat et Guillelmus emendaret malefacta, salvo tamen suo iure, si quod habet in illo vilari. Iterum conquestus est archiepiscopus de Guillelmo de Aquilone, qui, contra cartam Sancti Oldegarii, qui sibi omnes res eclesiásticas retinuit, auferebat honorem ecclesie Viscensi et de Sent Seles et aliarum ecclesiarum; Guielmus de Aquilone respondit se dedisse I anulum aurem episcopo Viscensi precio CXII moabetinorum pro isto honore et dicebat se fecisse hanc comrpram assensu Rodberti, a quo episcopus habebat hunc honorem per feudum. Iudicatum est quam si Guillelmus poterit hoc probare per scripturam velper testes, quo diste honor ita esset alligatus Rodberto vel per feudum vel per alium vinculum, quod non posset remanere sue ecclesie, habeas Guillelmus; si vero non poterit hoc probare, recuperato precio quod dedit pro hoc honore ab ecclesia Viscensi, ne ipse enganatus sit, predictum honorem recuperet ecclesia Viscensis. Iichilhominus etiam iudicatum est et de ecclesiis et de possessionibus earum, secundum cartam sancti Oldegarii, quod Rodbertus vel Guillelmus de Aquilone nichil inde sibi vendicare possint. Preterea conquestus est archiepiscopus de Guillelmo de Aquilone, qui accusavit eum de tali crimine propter quod, si probari posset, incurreret periculum honosris et ordinis; affirmabat enim quod Guillelmus Aquilones imposuerat ei, accusans eum coram omni curia comitis, quod archispiscopus abstulerat cuidam homini suam uxorem quam legitime habebat et alteri dederat, unde habuit X moabetinos, de quibus non dederat ei partem suam; Guielmus vero de aquilone dicebat se non ita dixisse. Iudicavit curia quam, si archiepiscopus poterit probare per testes quod Guillelmus de Aquilone predictum crimen sibi imposuerit, quia Guillelmus 248


homo suus erat et sibi iuraverat et ex hoc crimine, / (Página 1511) si verum esset nullum comodum sibi contengebat, preter hoc etiam, si alius huiusmodi crimen archiepiscopo imponerte Guielmus quia fidelitatem illi iuraverat de suo corpore et honore, debuisset eum defenderé. Ideo iudicavit curia quod quicquid beneficii vel comodi Guillelmus de Aquilone ab archiepiscopo fuerat adeptus ammitteret et scripturam illam quam prefatus Guillelmus proferebat ab archiepiscopo subsignatam et subscripyam invalidam et irritam esse in perpetuum, salvo tamen iure Guillelmi de Aquilone et Rodberti esse in perpetuum, salvo tamen iure Guillelmi de Aquilone et Rodberti de civitate Terrachone et eius territorio, secundum tenorem scripture inter beatum Oldegarium et Rodbertum facte. Dato indicio Tarrachone, VII idus augusti, anno ab Incarnacione Domini millesimo CLI, anno XV regni Ledovici iunioris (…)”. (252). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 146 y 147. Linaje de Guillem de Aguiló. Documento 71. “(…) 1157, febrer, 8. Els esposos Guillem d’Aguiló i Amanlit atorguen en emfiteusi a Pere Carbonell i a la seva muller Arsén l’alou de Seniell del castell / (página 147) de Font-rubí, 1 amb la condició que no tindran altre senyor que ell. Anualment els estabilients hauran de pagar un cens d’una gallina i lliurar-los la cinquena part de les collites. En compensació donen una heminada d’ordi per a la primera sembradura als esposos Pere Carbonell i Arsén. [A]: Original perdut. B: AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2757, núm. 19. Trasllat (Hoc est translatum fideliter cuius series sic ordinatur) fet el 30 de juny de 1259 (Actum est hoc translatum ·ii· kalendas iulii anno Domini ·M·CC·L· nono. Sig+num Durandi Vituli, presbiteri, testis huius translati. Sig+num Petri Iordani, presbiteri, testius huius translati. Sig+num B. Muleti, presbiteri testis huius translati. Sig+num Ferrarii Oliuarii, notarii, qui hoc confirmat. Sig+num Bernardi de Pratis qui hoc translatum fideliter translatavit mandato Romei de Monte Olivo, clerici ville Franche et Ferrarii Olivarii, notarii eius. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 78, doc. 74. Cit.: FORT, El senyoriu..., p. 142 i ss. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Aquilone et uxor mea Amanlit donatores sumus tibi Petro Carbonello et uxore tue Arsendi et proieniei vestreque posteritati, scilicet, nostrum alodium cultum et eremum qui voccant Seniell cum omnibus suis pertinentiis et tenedonibus cum pascuis et aiacentis que per vocem ienitorum nostrorum <h>abemus in comitatum Barchinone infra terminum kastri Fontisrubee, in parrochiam Sancti Vicencii de Moro, tunc in loco iam dicto Semoll, sicut terminatur a parte orientis in alodio de Berengario de ipsa Bleda sive in alodio 249


Berengarii Bernardi, a parte circii in alodio Ianuarii et in ipso torrente, a meridie in alodio de ipsa Fabrica. Sicut prenominatum nostrum alodium cultum et eremum cum omnibus suis pertinentiis et tenedonibus simul cum ingressibus et egressibus integriter vos et proienies atque posteritas vestra in sancta pace abeatis, teneatis, possideatis et compleatis potenter et integriter et de fructu qui Deus ibi dederit tribuatis nobis nostrisque successorum quintam partem annuatim. Addimus eciam vobis ad unam eminam ordei seminaturam. Sicut terminatur a parte orientis in alodio Berengarii Bernardi et de occiduo in strata publica, a parte circii et a meridie in alodio de nos donatoribus et pro ac barchera dabitis nobis quoque nostris successoribus par unum gallinarum annuatim. Atque ibi alium seniorem non proclametis nec faciatis nisi tantum nos vel nostros successores. Siquis hoc disrumpere presumpserit supradicta in duplo componamus sive componat et in super maneat firmum semper. Actum est hoc ·VI· idus februarii anno ·XX· regni regis Lodoyci iunioris / (Página 148) Sig+num Guillelmi de Aquilone, sig+num Amanlit, nos qui hanc donacionem facimus, firmamus et testes firmare rogamus. Sig+num Berengarii, sig+num Guillelmi, sig+num Martini, sig+num Bernardi, filiorum eius nos qui hec laudando firmamus. Sig+num Bernardi de Guardiola. Sig+num Berengarii, baiuli. Sig+num Petri de ipsa Fabrica. Sig+num Ianuari. Sig+num Petrus. Berengarius, levita, qui hoc scripsit die et anno quo (signe) supra. (…)”. (253). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 16. Linaje de Robert d´Aguiló. Linaje de Guilam de Torroja. “(…) La donació del “Camp de Santes Creus” no va ésser un fet aïllat i inconnex. Va anar acompanyada d’altres donacions de terres al Camp de Tarragona, a ponent del riu Francolí. Ens referim a les terres de la partida del Codony —lloc on més tard s’hi bastí una granja que perdurà fins l’exclaustració de Mendizábal— donades per Ramon Berenguer IV, el 16 de juny de 1160, i que seria confirmada pocs mesos després, el 22 de desembre, per la comtessa de Tarragona Agnès, vídua de Robert d’Aguiló o Bordet, i per Guillem de Claramunt, els quals posseïen drets senyorials sobre el Codony. Aquestes terres constituïen una extensa propietat a la dreta del Francolí, la més extensa que fins aleshores havia pervingut als monjos. Aquesta recepció de terres al Camp de Tarragona, com d’altres al Penedès, potser féu concebre als claustrals la idea que el Camp de Santes Creus era el lloc idoni per aixecar-hi el monestir definitiu. A més, en aquests moments, els monjos de Valldaura començaven a gaudir de la consideració i estima del comte de Barcelona. Aquest els havia donat Ancosa. Ara el Codony. A més, el dia anterior a aquesta última donació els havia concedit un preuat privilegi: posava els monjos i conversos, els seus 250


béns mobles i immobles, els ramats de bestiar i totes les propietats sota la seva protecció i empara, alhora que el bisbe de Barcelona, Guillem de Tarroja, els eximia del pagament del delme a l’església de Sant Pere de Vilademàger per les propietats d’Ancosa, parròquia a la qual pertanyien. (…)”. (254). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1511. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Bernat, arzobispo de Tarragona. Documento 941. “(…) 1151, agost. Donació. Bernat, arquebisbe de Tarragona, renova a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, la donació de la ciutat i el territori que l´arquebisbe Oleguer havia fet a Ramon Berenguer III. (…) Ad noticiam omnium volumus pervenire qualiter ego Bernardus, Tarachonensis archiepiscopus, ad honorem Dei et apostolorum principis Petri, laudo, dono et trado, asensu dompni Eugenii, romani Pontificis, et consilio sufraganeorum nostrorum et voluntate cannonicorum nostrorum, civitatem Terrachone cum territorio suo tibi Raimundo, illustri comiti Barchinonensi, Aragonensium principi / (Página 1512), Tortose Ylerdeque marchioni, propter ipsius civitatis restauraciones et malorum hominum illam perturbancium inquietacionem, ad fidelitatem et utilitatem nostram nostrorumque successorum et ecclesie Sancte Tecle, sicut beato Oldegario et ecclesie Sancte Tecle donata est a venerabili patre tuo Raimundo, Barchinonensium, Bisullinensium ac Provincie comite. / (Página 1515) facta carta mense augusti apud tarrachonam, in ecclesia Sancte Tecle, anno ab Incarnacione Domini millesimo CLI. Sig+num Bernardi, tarrachonensis archiepiscopi. Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus (senyal). Signum + Raimundi comes. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Arberti fratris eius. Sig+num Raimundi de Pug Alt. Sig+num Berengarii de Torroia. Sig+num Geralli de Iorba. Sig+num Guillelmi de Cervera. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Petri de Charol. Sig+num Poncii, qui hoc scripsit (…)”. (255). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 463 y 464. Linaje de Bernat, arzobispo de Tarragona. Linaje de Ramon de Anglesola, obispo de Vic. Documento 474. “(…) 1156, octubre, 15. Sentència. Es presenta a Bernat, arquebisbe de Tarragona, un plet entre el bisbe de Vic i el prepòsit de Santa Maria de Solsona sobre la possessió de les esglésies d´Anglesola, de 251


Tàrrega, del Talladell, de Queralt, de Santa Coloma, de Figuerola i de Jorba. El prepòsit de Solsona addueix els anteriors donatius dels bisbes de Vic, especialment de Ramon d´Anglesola, i elprivilegi delpapa Eugeni. Els assessors li donen la raó. (…) Anno Dominice Incarnationis MCLºVI idus octobris subscritum iudicium a venerabili Bernardi, Tarachonensi archiepiscopo, / (Página 464) datum fuit. Facilius memoriemandatur, que literis traduntur, quam que verbotenus exprimuntur. Eapropter,ego Bernardus, Tarrachonensis archiepiscopus, causam Vicensis et Celsonensis ecclesie que in presentia nostra et multorum apud Cervariam ventilata fuit, et allegaciones hinc inde prolatas, et sentenciam ex his latam scripture tradere curavi. Petebat namque venerabilis frater noster Petrus, Vicensis episcopus,apreposito Celsonensi ecclesias de Angularia et de Tarraga, de Taiadel, de Cheralto, de Sancta Columba, de Figerol, de Iorba, quas afferbatsui iuris et ecclesie Vicensis esse, ea videlicet racione quoniam omnes ecclesia sui episcopatus cum omni dote sua ad episcopi ordinationem pertinet. Prepósitus vero Celsonensis ecclesias omnes quas ab eo exigebat Vicensis episcopis ad ius ecclesie Celsonensis pertinere affirmabat, salvo tamen iure episcopali; tum que omnes ille ecclesie vel a fundatoribus vel a laicis, qui eas iure hereditario possidebant secundum consuetudinem regionis ecclesie Celsonensi oblatesunt; tunc illquia quosdam de illis quinquaginta annis possederat, sicut ecclesias de Anglerola; tunc, quia predecessor suus Raimundus episcopus predictas ecclesias omnes Celsonenso ecclesie cum scriptura concesserat, quam prorpia manu confirmaverat; cui et scripture quidam de canonicis vecensibus subscripserunt, et dominus episcopus qui nobis movet questionem propria manu illam scripturam corroboravit, qui tunc temporis erat archidiachonus Barchinonensis et canonicus Vicensis; tunc quia dominus Papa bone memorie Eugenius,privilegio sacro ecclesie Celsonenso has omnes ecclesias expresse confirmavit. His dictis et productis n medium insturmentis et per lectis ex oblatione fundatorum et laicorum et episcopi concessionem et domini Papa Eugenii confirmatione, ita respondit Vicensis episcopus: “Oblatio sive donatio quam a fundatoribussive a ceteris laicis ecclesie Censonensi factam esse dictis,non tenet, quoniam contrarius divinum facta esse prehibetur.In canonibus enim pena excomunicationibus laicis,clericis vero pena depositionis infligitur in vestituram ecclesiarum a laicis suscipientibus. Quare non tenet hec donatio sive obltio a laicis contra formam canonum facta. Si ergo non tener dpnatio quoniam iniusta fuit,nec tenet XXXª vel Lª annorum prescriptio quam nobis opponitis,quoniam possessio vestra semper vitiosa fuit. Instrumentum a predecessore nostro factum et a me corroboratum,in quo ecclesias istas vobis concessit nobis non preiudicta, ea videlicet racione quoniam hoc instrumentum factum est sine concensu nostri capituli, immo quibusdam de concaninicis nostris reclamantibus. Privilegium vero / 252


(Página 465) domni Pape nichil vobis confirmat nisi illa que iuste et canonice possidetis. Set si hec contra formam canonum, sicut superius hostensum est possidetis auctoritate domini Pape et privilegii eius, non possidetis. Sed predictas ergo rationes hec ecclesias quas a vobis itere petimus iniuste possidetis”. Ad hoc Celsonensis prepositus ita respondebat: “In vestidura ecclesiarum a laicis facta qie sub interminatione pene in canonibus prohibetur,illa intelligenda est ve a principibus vel ceteris laicis per violentam succesionem, tam in capellanes quam in episcopis et abbatibus fieri solet, nec de illa que a religiosis laicis devote sit; qui timore Dei et pro salute animarum suarum ecclesias, quas iniuste possedebant, Deo iuste offeret, sicut isti fecerunt. Prescriptio vero XXXª annorum, cum iusta sit, vobis iuste opponitur, cum et si injusta esset, vobis iuste opponetur propter XXXª annorum vel eo amplius taciturnitatem. Ecclesias istas etiam resistentibus quibusdam vestris canonicis, et quibusdam inconsultis nobis concedere potuit episcopus,cu miste ecclesie ad comunitatem canonicorum non pertineant.Domini Pape privilegium has ecclesias iuste et canonice nobis confirmavit, quoniam iuste et canonice eas sicut ostensum est possidemus”: Ex his allegationibus contra hinc inde prolatis, Deo auctore, sentenciam protulimus communi assensu assessorum nostrorum […] episcopi Barchinensis et venerabilium archidiachoni et sacriste Barchinonensis et Borrellis, canonici Gerundensis et sacrista […] Rivipullensis et magistri Seguini; setentia autem hec est: Quoniam ecclesias istas super quibus disputatum est oblatione fide[lis]. Habeant Deo et ecclesie Sancte Marie de Celsona oblatas omnes ex tenore instrumentorum cognovimus ex consuetudine re[... re]mansit et nullam unquam usque ad nostra tempora quesito super talibus donationibus aliquibus ecclesiis mot[… reli]gnosis locis oblatas fide oculta cognovimus veluti ecclesiam de Casserres, eccl[exima…] Agerensis et hoc a romana ecclesia procedere sunt, quare dispositio ad episcopum pertinebat quia de m[…] ecclesie Celsonensiam per scripturam concesse […] cui non liceo adversus ea que semen placuerunt venire […] Celsonensis ecclesia cocessionem episcoporum possidet confir[…] nostrorum ecclesias istas super quibus inter[…]. Ion enim, volumus vel audeamus [...] locis religiosis confirmasse [...] Barchinonensis episcopus [...]. Petri prioris […] (…)”. (256). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1258 y 1259. Los hombres de Alfonso VII, rey de León, y de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón. Documento 253


764. “(…) 1140, febrer, 21. Carrión de los Condes. Convinença. Alfons VII de Lleó, emperador, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, acorden repartir-se el territori del rei Garcia VI de Pamplona; cada sobirà recuperarà la part que abans havia tingut. De la resta, Alfons VII en tindrà un terç i Ramon Berenguer IV els dos terços restants, pels quals farà homenatge al rei de Lleó. Es compromneten també que no pactaran amb Garcia sense que l´altre en tingui coneixença (…)”. (257). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1280. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Galceran de Sales, hijo de Ermessenda. Documento 780. “(…) 1140, desembre, 31. Jurament de fidelitat. Galceran de Sales, fill d´Ermessenda, jura fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, en especial pel castell i la vall de Ribes de Freser. (…) Iuro ego Gaucerandus de Sales, filius qui fui Ermessendis femine, tibi domino meo Raimundo, comiti Barchinonensi et Bisullunensi atque Aragonensium principi, quod ab ora et deincebs, quamdiu vixero, fidelis ero tibi de vita tua et deomnibusmembris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie ubique terrarum habes vel in antea adquisieris; et adiuvabo te contra cunctos homines vel feminas qui voluerint vobis tollere honorem vestrum aut aliquod de predicto honore,sine malo ingenio et omni enganno. Iterum iuro tibi quod fidelis ero tibi de ipso castro de Ribes et de omnibus fortedis que in tota valle de Ribes sunt vel esse poterint (…) Et ero in omnibus causis vester fidelis sicut fidelis hommo debet esse suo meliori seniori (…). Quod si guerram haberetis cum aliquo homine per quem predictum castrum et fortedas gardare conveniat, ego guaridabo illud castrum et fortedas chuméis hominibus.Omnia in hoc sacramentali scripta tenebo fideliter et atendam quandiu vixero vobis prenominatocomiti et successoribus vestris. Per Deum et hec sancta (…)”. (258). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 459. Linaje de Ponç de Sala. Documento 471. “(…) 1155, juny, 29. Donació. Ponç de Sala dóna a Pere i a la seva familia dues peces de terra ermes situades a Ardola, a la parròquia de Vilanova, perquè les millorin a canvi de pagar la tasca i el braçatge. Després de la seva mort, passaran al monestir de Sant Pere de Casserres. Han rebut 6 diners. Als 29 juny 1155. Pons de sala donà a Pere, sa muller y fills 2 pessas de terra hermas que tenia en Ardola, parròquia de Vilanova, per a que la millorasen y pagasen tasca y brassatge y después 254


de la sua mort ho pagasen a Casserras. Afrontan la una a llevant ab lo torrent de Culfret, a mitgdie ab lo Clos de Isarn, alou de dit monastir, a ponent y tremuntana ab dit monastir y ab lo mas de Pere Company. Y la altre, que és en lo Puig sobre las casas de Ysanr, affronta a llevant ab lo camí que va a la Iglesia, a mitgdie ab lo mig de la costa de dit Puig, a ponent y tremuntana ab alou de dit monastir y ab lo marge més gros. Per lo que rebé 6 diners. (…)”. (259). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1281. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de García Garcés. Documento 781. “(…) 1140, desembre. Barbastro. Donació. Ramon Berenguer IV dóna a García Garcés l´heretat que havia estat d´Abin Sordo, moro, i un casal per construir-hi una casa, tot situat a Sangarrén. (…) (Chrismó) In Christi nomine et eius gracia. Ego Raimundus, Dei gratia comes Barchinonensis et princeps Aragonensis,facio hanc cartam donacionis et confirmacionis tibi Garcia Garcez. Placuit mihi, libenti animo et spontanea volumptate, et propter servicia que mihi fecisti et cotidie facis dono tibi in castro Sangarren illas casas et tota illa hereditate qui fuit de Abein Sordo, moro, quomodo ille inde melius fuit et tenet; et uno casale in illocastello, prope illa casa de Enneco Garcez, ubi facias tua casa. (…) Signum + Raimundi comes. Facta carta in Era MCLXXVIII, in mense dezember, in civitate Barbastro. Dominante me Dei gracia in Aragonia, in Super Arbi et Ripa Curcia sive in Barchinona. Episcopo Dodo in Osca. Comite Roderico in Osca. Ferriz in santa Eulalia. Galindo Ximinones in Alkala.Gomiz in Aierbe. Lope Enegones in Loarre. Aba Fortunio in Monte Aragon. Sango in Antillon. Frego dato in Petra Selç. Ego Sancius de Petra Rubea iussu domini mei comiti hanc cartam scripsi (...)”. (260). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1287. Linaje de Pere Ramon d´Erill. Linaje de Gombay de Entença. Linaje de Ramon Berenguer de Ager. Documento 787. “(…) 1141, juny. Convinença. Ramon Berenguer d´Àger, la seva esposa Toda i el seu fill Guillem infeuden a Pere Arnau del Puig el castell de Ficherola; Toda i el seu fill Pere li donen també la meitat de la novena, de la preguera i dels 255


serveis, i la quarta part dels plets de Casterlenas. A canvi, Pere Arnau promet ser home Fidel seu, excepte contra Ramon Pere de Sant Just i els seus, i que els ajudarà amb el castell de Pug contra Pere Ramon d´Erill, Gombáu de Benavent i Gombáu d´Entença. (…) Hec est comenenca que fecerunt Ramon Berenger de Ager et coniux eius domna Tota et Gilem filio eius, cum Pere Arnald de Pugo. Quod donant ad Pere Arnald ipso castello de Ficherola ad feu, ab ipso castellano que fiat suo solido de Pere Arnald, de hoc quod abet de ipso castello de Ficherola; et donant ipsa tercia parte de dominicaturas quod ibi abent, extra illum alode plano. Donat illa domna et Gilel suo filio ad Pere Arnald illa medietate de ipsa novena de Castrelenas (…) / (Página 1288) Convenit Pere Arnald ad don Ramon Berenger et ad illa domna Tota quot donet poctat de ipso castello de Ficherola per fede, sens lur engan, irat et pagat, ad quale que primer la demand, et post dies de illa donna, donet poctat ad Gilem, per fed, sens engan. Convenit Pere Arnald ad istos suos seniores suprascriptos quo dista honore que li donant, que adiuvet ad tener et ad defendere contra totos homines vel feminas, per fide, sine enganno; et alia honore que abent ni acaptaran cum consilio de Pere Arnal, que la aiut a tener et ad defendere contra totos homines vel feminas, per fide sine enganno; (…) sens illo seniore de cuius est solidfo et sens Ramon Pere de Sent Just et suos filios et sine suos fratres. Convenit Pere Arnald ad don Ramon Berenger et ad illa domna et ad Gilem que lis valgat ab lo castell de Pug, per fed, sens engan; et quod abeant intrar et exir Gonbal de Entenca et de alios suos inimicos, unde ad Pere Arnald non stiat mal. Conveniunt don Ramon Berenger et illa domna et Gilem ad pere Arnald que li aiuten ad defendere et a tener ipso castello de Pug contra Pere Ramon de Eril et Gombal de Benavent et Gonbald de Entenca et contra alios suos inimicos, unde ad illos nin stiat mal. Sig+num don Ramon Berenger. Sig+num domna Tota, Sig+num Guilem, Sig+num Pere Arnald, qui hanc carta mandaverunt scribere et testes firmare. Don Ramon Pere de Sent Just, teste, et Pere suo filio et Arnald et Ramon de Clarmont et Pere Bertran et Galin Fertugnons de Olivena et Arnald de Laquars, omnes istiu sunt testes. (…) Et ego Dominicus, sacerdos de Aquilanido, prenotavi hec dica (…)”. (261). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1287. Linaje de Pere Ramon d´Erill. Linaje de Gombay de Entença. Linaje de Ramon Berenguer de Ager. Documento 787. “(…) 1141, juny. Convinença. Ramon Berenguer d´Àger, la seva esposa Toda i el seu fill 256


Guillem infeuden a Pere Arnau del Puig el castell de Ficherola; Toda i el seu fill Pere li donen també la meitat de la novena, de la preguera i dels serveis, i la quarta part dels plets de Casterlenas. A canvi, Pere Arnau promet ser home Fidel seu, excepte contra Ramon Pere de Sant Just i els seus, i que els ajudarà amb el castell de Pug contra Pere Ramon d´Erill, Gombáu de Benavent i Gombáu d´Entença. (…) Hec est comenenca que fecerunt Ramon Berenger de Ager et coniux eius domna Tota et Gilem filio eius, cum Pere Arnald de Pugo. Quod donant ad Pere Arnald ipso castello de Ficherola ad feu, ab ipso castellano que fiat suo solido de Pere Arnald, de hoc quod abet de ipso castello de Ficherola; et donant ipsa tercia parte de dominicaturas quod ibi abent, extra illum alode plano. Donat illa domna et Gilel suo filio ad Pere Arnald illa medietate de ipsa novena de Castrelenas (…) / (Página 1288) Convenit Pere Arnald ad don Ramon Berenger et ad illa domna Tota quot donet poctat de ipso castello de Ficherola per fede, sens lur engan, irat et pagat, ad quale que primer la demand, et post dies de illa donna, donet poctat ad Gilem, per fed, sens engan. Convenit Pere Arnald ad istos suos seniores suprascriptos quo dista honore que li donant, que adiuvet ad tener et ad defendere contra totos homines vel feminas, per fide, sine enganno; et alia honore que abent ni acaptaran cum consilio de Pere Arnal, que la aiut a tener et ad defendere contra totos homines vel feminas, per fide sine enganno; (…) sens illo seniore de cuius est solidfo et sens Ramon Pere de Sent Just et suos filios et sine suos fratres. Convenit Pere Arnald ad don Ramon Berenger et ad illa domna et ad Gilem que lis valgat ab lo castell de Pug, per fed, sens engan; et quod abeant intrar et exir Gonbal de Entenca et de alios suos inimicos, unde ad Pere Arnald non stiat mal. Conveniunt don Ramon Berenger et illa domna et Gilem ad pere Arnald que li aiuten ad defendere et a tener ipso castello de Pug contra Pere Ramon de Eril et Gombal de Benavent et Gonbald de Entenca et contra alios suos inimicos, unde ad illos nin stiat mal. Sig+num don Ramon Berenger. Sig+num domna Tota, Sig+num Guilem, Sig+num Pere Arnald, qui hanc carta mandaverunt scribere et testes firmare. Don Ramon Pere de Sent Just, teste, et Pere suo filio et Arnald et Ramon de Clarmont et Pere Bertran et Galin Fertugnons de Olivena et Arnald de Laquars, omnes istiu sunt testes. (…) Et ego Dominicus, sacerdos de Aquilanido, prenotavi hec dica (…)”. (262). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1287. Linaje de Pere Ramon d´Erill. Linaje de Gombay de Entença. 257


Linaje de Ramon Berenguer de Ager. Documento 787. “(…) 1141, juny. Convinença. Ramon Berenguer d´Àger, la seva esposa Toda i el seu fill Guillem infeuden a Pere Arnau del Puig el castell de Ficherola; Toda i el seu fill Pere li donen també la meitat de la novena, de la preguera i dels serveis, i la quarta part dels plets de Casterlenas. A canvi, Pere Arnau promet ser home Fidel seu, excepte contra Ramon Pere de Sant Just i els seus,i que els ajudarà amb el castell de Pug contra Pere Ramon d´Erill, Gombáu de Benavent i Gombáu d´Entença. (…) Hec est comenenca que fecerunt Ramon Berenger de Ager et coniux eius domna Tota et Gilem filio eius, cum Pere Arnald de Pugo. Quod donant ad Pere Arnald ipso castello de Ficherola ad feu, ab ipso castellano que fiat suo solido de Pere Arnald, de hoc quod abet de ipso castello de Ficherola; et donant ipsa tercia parte de dominicaturas quod ibi abent, extra illum alode plano. Donat illa domna et Gilel suo filio ad Pere Arnald illa medietate de ipsa novena de Castrelenas (…) / (Página 1288) Convenit Pere Arnald ad don Ramon Berenger et ad illa domna Tota quot donet poctat de ipso castello de Ficherola per fede, sens lur engan, irat et pagat, ad quale que primer la demand, et post dies de illa donna, donet poctat ad Gilem, per fed, sens engan. Convenit Pere Arnald ad istos suos seniores suprascriptos quo dista honore que li donant, que adiuvet ad tener et ad defendere contra totos homines vel feminas, per fide, sine enganno; et alia honore que abent ni acaptaran cum consilio de Pere Arnal, que la aiut a tener et ad defendere contra totos homines vel feminas, per fide sine enganno; (…) sens illo seniore de cuius est solidfo et sens Ramon Pere de Sent Just et suos filios et sine suos fratres. Convenit Pere Arnald ad don Ramon Berenger et ad illa domna et ad Gilem que lis valgat ab lo castell de Pug, per fed, sens engan; et quod abeant intrar et exir Gonbal de Entenca et de alios suos inimicos, unde ad Pere Arnald non stiat mal. Conveniunt don Ramon Berenger et illa domna et Gilem ad pere Arnald que li aiuten ad defendere et a tener ipso castello de Pug contra Pere Ramon de Eril et Gombal de Benavent et Gonbald de Entenca et contra alios suos inimicos, unde ad illos nin stiat mal. Sig+num don Ramon Berenger. Sig+num domna Tota, Sig+num Guilem, Sig+num Pere Arnald, qui hanc carta mandaverunt scribere et testes firmare. Don Ramon Pere de Sent Just, teste, et Pere suo filio et Arnald et Ramon de Clarmont et Pere Bertran et Galin Fertugnons de Olivena et Arnald de Laquars, omnes istiu sunt testes. (…) Et ego Dominicus, sacerdos de Aquilanido, prenotavi hec dica (…)”. (263). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. 258


www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1313 y 1314. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Bernat de Bell-Lloc. Linaje de Ramon de Pujalt. Documento 806. “(…) 1143, gener, 6. Promesa de pàgament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, promet a Guillem Mainard que de la primera paria que s´ha de cobrar el proper mes de maig, li farà pagar els cinc-cents seixanta morabatins i les cent lliures de plata, a pes de Múrcia, que li deu. Posa com a fiadors Bernat de Bell-lloc i Ramon de Pujalt, els quals, si no es compleis el pagament, aniran a Iarbona com a hostatges de Guillem Mainard. (…) / (Página 1314) Iotum sit omnibus quod ego Raimundus, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, Tortose marchio et Ilerde, debeo tibi Guillelmo Mainardi DLX morabetinos bonos Aiadinos et Lupinos, (…) Et hoc facio tibi iurare a Bernardo de Bellog et a Raimundo de Podio Alto, ut iamdictos DLX morabetinos et predatas C libras argenti reddantur tibi veltuo mandatario integriter et plenarie usque ad exitum primi venientis may. (…) Et nos Bernardus de Bellog et Raimundus de Pog Alt convenimos et concedimus tibi ita atenderé plenarie, sicut hoc suprascriptum est, per Deum et per hec IIII Evangelia. (…) Signum + Bernardi Marcucii, Signum + Geralli de Iorba. Signum + Arberti de Castel Vil. Signum + Raimon de Pogat. Signum + Raimundi comes. Signum + Bernardi de Bellog. Sig+num @atalis scriptoris, qui hoc scripsit (…)”. (264). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1457. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guilhem Ibilot. Linaje de Bernat de Bell-Lloc. Documento 905. “(…) 1150, setembre. Promesa de pagament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, reconeix que deu a Guilhem Ibilot sis mil quatre-cents morabatins, que es compromet a pahar dels diners de la primera paria d´Hispània, així que els hi porti Bertran de Castellet; si no pot fer-ho, promet que el pagarà perla festa de Sant Andreu. Si en aquesta data tampoc no els torna, li donarà com a fiadors Arnau de Llers, Ramon de Pujalt, Guerau de Jorba i Bernat de Bell-lloc. Si ni així no pot pagar, promet que li donarà en penyora tot el que té a la camarga, a Silva, Tarascó i Sant Romieg. Et deute no comprén, però, els cents vint-i-cinc marcs de plata que li deu pelseu germà Berenguer Ramon I, comte de Provença, pels quals té en penyora els drets sobre les naus que remunten el riu Roine des de Bellcaire. (…) Sit notum omnibus quoniam ego Raimundus, comes Brachinonensis ac Provincie marchio, debeo tibi 259


Guillelmo Ibiloti VI milia morabetinos et CCCC. Et convenio tibi reddere eos de ista paria Ispanie [quando] aferet Bertrandus de Castelet; quam si non haberem modo, reddam tibi eos ad primum festum Sancti Andree. Quos si tibi tunc non redderem, mito tibi plevios Arnaldum de / (Página 1458) Lercio et Raimundum de Podio Alto, et Guillelmum de Iorbaet Bernardum de Belong, qui ex tunc redirent in tuam potestatem, (...) Signum + Raimundi comes. Sig+num Arnaldi de Lerc. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Raimundi de Pug Alt. Sig+num Geralli de Iorba. Sig+num Poncii, qui hac scripsit (…)”. (265). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1313 y 1314. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Bernat de Bell-Lloc. Linaje de Ramon de Pujalt. Documento 806. “(…) 1143, gener, 6. Promesa de pàgament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, promet a Guillem mainard que de la primera paria que s´ha de cobrar el proper mes de maig, li farà pagar els cinc-cents seixanta morabatins iles cent lliures de plata, a pes de Múrcia, que li deu. Posa com a fiadors Bernat de Bell-lloc i Ramon de Pujalt, els quals, si no es compleis el pagament, aniran a Iarbona com a hostatges de Guillem Mainard. (…) / (Página 1314) Iotum sit omnibus quod ego Raimundus, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, Tortose marchio et Ilerde, debeo tibi Guillelmo Mainardi DLX morabetinos bonos Aiadinos et Lupinos, (…) Et hoc facio tibi iurare a Bernardo de Bellog et a Raimundo de Podio Alto, ut iamdictos DLX morabetinos et predatas C libras argenti reddantur tibi veltuo mandatario integriter et plenarie usque ad exitum primi venientis may. (…) Et nos Bernardus de Bellog et Raimundus de Pog Alt convenimos et concedimus tibi ita atenderé plenarie, sicut hoc suprascriptum est, per Deum et per hec IIII Evangelia. (…) Signum + Bernardi Marcucii, Signum + Geralli de Iorba. Signum + Arberti de Castel Vil. Signum + Raimon de Pogat. Signum + Raimundi comes. Signum + Bernardi de Bellog. Sig+num @atalis scriptoris, qui hoc scripsit (…)”. (266). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1328 y 1329. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem 260


Sunyer. Documento 818. “(…) 1143, juliol. Empenyorament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, empenyora a Guillem Sunyer, a la seva esposa i als seus / (Página 1329) fills una terra del seu alou de Viladecans, per raó d´un deute de cent trenta morabatins marins. (…) Sit notum omnibus quod ego Raimundus, comes Barchinonsis et princeps Aragonis, inpignero tibi Guillelme Suniarii exorique tue et proienieie tue terram de meo alodio infra terminum de Villa de Canibus, propter CXXX morabetinos marinos, in ipsoloco ubi tradent eam tibi Bernardus de Bello Loco et meus baiulus Ticio (…). Signum + Raimundi comes. Sig+num Guillelmi dapiferi. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Arnalli Berengarii baiuli. Sig+num Bernardi Poncii. Signum + Poncii scriptoris comitis, qui hoc iussus scripsit (…)”. (267). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1344 y 1345. Linaje de Pere Fulconi, padre de Arnal, Berenguer y Ermengaudo. Linaje de Guillem de Castellvell y de Guerau Alemany de Cervellò. Documento 827. “(…) 1144, juliol, 27. Testament. Pere Folc d´Oló atorga testament. Disposa que sigui enterrat al monestir de Santa Maria de l´Estany, per la qual cosa llega a aquest monestir un alou situat al Vallès, a parietes Delicatas. Llega al seu fill Arnau els castells d´Oló i d´Aguiló, l´alou d´Òdena i les cases de Vic; al seu fill Berenguer el castell de Corbera i els feus que té per Guillem de Castellvell i per Guerau Alemany de Cervelló; i al seu fill Ermengol l´alou del Penedès. (…) / (Página 1345) Quoniam nullus mortalium mortis terminum transgreditur, hiccirco ego Petrus Fulconi iaceo in magna egritudine et timeo pennas inferni et facio hunc meum testamentum. Et eligo manumissores meos, id sunt, Guillelmus, Sancte Marie Stagni prior, et Arnallus filius meus atque Berengarius filius meus, ut isti distribuant omnes meas res sicut scriptum est hoc testamento. In primis, dimito corpus meum Sancte Marie Stagni cum omni meo alodio quod habeo in Vallense, in loco vocitato Parietes Delgades, in cunctis locis, sicut resonat in cartis; (…) Et dimito Arnallo filio meo kastrum de Olonio cum suis terminis, sicut ego melius habeo vel habere debeo, simul cum ipso kastro de Aquilone cum suis terminis (...). Et dimito Berengario filio meo kastrum de Chorbera (...) et cum ipsis fevis quos teneo per Guillelmum de Kastro Vetulo sive per Gerallum Alamandi. (...) Et dimito Ermengaudo filio meo (...). Sig+num Petri Fulchoni, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Arnalli filii mei. Sig+num Berengarii filii mei. Sig+num Bernardi de Aquilone. Sig+num Olivarii @igri. Sig+num Mironis Guillelmi. Sig+num Raimundi Arnalli. 261


Berengarius sacer (senyal). Guillelmus prior (senyal). Bernardus sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (268). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1346, 1347,1358. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Arnau d´Oló. Documento 829. “(…) 1145, gener, 9. Definició. Arnau d´Oló, acepta el laude entre ell i el monestir d´Amer i reconeix al cenobi els drets sobre els masos de Roca i Torre Xinverga / (Página 1347) i sobre les terres de Pugol Ceder i Camp Borrell, al terme del castell d´Oló. (…) [Omnibus sit] manifestum qualiter Arnallus de Olone duici […] et domnum Petrum, eiusdem loci abbatem, et monachos eiusdem, de honore quam predicta ecclesia habet in terminio eiusdem castri de Olone, nominatim de ipso manso de Rocha et ipso de Chinberges et de ipsis terris de Pugol Ceder et de Campo Borrelli. De quibus omnibus, predictus Arnallus recognoscens se iniuste inquietasse eandem ecclesiam, tandem indicio et laudamento Petri Berengarii de Balaiano, Vicensis clerici, et Bernardi de Gurbo necnon et Arnalli de Gurbo, in presencia Petri Bernardi de Olost et Raimundi Petri, prephate sedis canonichorum, et Petri Iohannis, clerici de Orden, necnon Mironis de Pestanies sive Raimundi Geiralli, istius honoris baiuli, venit ad pacem et diffinicionem cum prenominato abbate et monachis eius. (…) / (Página 1348) Sig+num Petri Fulchonis de Olone. Sig+num Arnalli filii eius, qui hoc facio et firmo firmarique rogo. Sig+num Beatricis coniugis eius. Sig+num Petri filii illorum. Sig+num Guielmi fratris eius. Sig+num Berengarii de Olone, fratris ipsius Arnalli. Sig+num Bernardi de Gurbo. Sig+num Arnalli de Gurbo. Sig+num Bernardi de aquilone. Raimundus Petri, servus Sancti Petri. Petrus levita (senyal). Sig+num Arberti de Olone. Petrus adest testis confirmans scripta fidelis (senyal). Sig+num Mironis de Pestanies. Sig+num Raimundi Geiralli. Petrus presbiter (senyal). Guielmus presbiter, qui hoc rogatus scripsit (…)”. (269). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 113 y 114. Linaje de Guerau Alamany. Documento 39. “(…) 1143, gener, 20. Guerau Alamany estableix, a cens de dues gallines anuals, en la vinya del seu alou de Sant Cugat Sesgarrigues, els germans Pere i Arnau Oliva. També els concedeix les altres terres de cultiu que ell va donar als seus pares mitjançant contracte “ad laborandum” perquè les treballessin i hi aixequessin les edificacions que calgués. Estableix la condició que li 262


hauran de donar la quarta part dels fruits de la vinya, el cinquè dels altres cultius, i hauran de prestar el braçatge. Es reserva el dret de fadiga que s’estableix en trenta dies. / (Página 114) A: AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2757, núm. 12. Original. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 47, doc. 40. In Dei nomine. Ego [Gerallus] Alamanni donator sum vobis Petri Oliba et Arnallus Oliba, ambos fratris, ipsa vinea cum patre vestre et matre plantaverunt et edificaverunt in meo alodio et ipsas teneones ad laborationem ut illi tenebant et abeba per me. Est hec omnia in comitatum Barchinone infra termine kastri de Olerdule sive ad Sanctum Cucufatem de Garricis. Et prefata vinea affrontat ab oriente in via que vadit ad Malseligam, a meridie in alodio de Ventaiols, ab occiduo in via publica, a parte vero circii in alodio Sancti Cucufatis de Garricis et in vinea de Poncii, mansoveri. Quantum iste afrontaciones includunt, sic dono vobis et vestri proieniei vel posteritati vestre post vos in tale pactu ut de predicta vinea dabitis vos et vestri per vos ad me et meis post me ipsum quartum, exceptis arborum que infra s[ex] aliis generibus et de alia laboracione dabitis vos et vestri post nos ipsum quintum ad me et meis post me et braciaticum. Et insuper dono vobis ipsas domos quas abebant et tenebant pater vester et mater per me in alio conventu ut vos et vestri post vos dabitis ad me et meis post me anuatim parilio ·I· de gallinis. Et si necesserit vobis vendendi vel inpignorandi prelibata vinea, ego fuissem amoniti ante ·xxx· dies et si infra hos dies noluero iuste redimire ego aut ullus per me tunc abuissetis fas vendendi vel inpignorandi vestris similis laboratoribus qui ita mecum convenienciam abent. Et de hoc totum sicut suprascriptum est non aclametis ullum seniorem nec senioraticum nisi me vel meis post me. Si quis autem qui contra hanc cartam disrumpere voluerit donationis in duplo componat et post modum hec firma permaneat omnique tempore. Quod est actum ·XIII· kalendas februarii anno ·VI· regnante regi Leduovici, iunioris. Sig+num Geralli Alamanni qui hanc donacionem feci scribere et firmavi et testes vero firmare rogavi. Sig+num Arsendis, matris mee. Sig+num Guillelmi, fratris mei. Sig+num Berengarii, baiuli. Karolus, levita, qui hoc scripsit et sub scripsit in linea ·IIII· die et anno (signe) quo supra (...)”. (270). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1350. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guerau 263


Alemany de Cervelló. Documento 831. “(…) 1145, febrer, 23. Convinença. Guerau Alemany de Cervelló promet fidelitat al comte Ramon Berenguer IV, en especial pels castells de Montagut, Montclar, Vilademàger, Pontils i Santa Perpètua de Gaià. (…) Hes est conveniencia quam facit Gerallus Alamanni dompno Raimundo, comiti Barchinonensi et Aragonensium principi. Convenit ei iamdictus Gerallus quod ad hac ora et deincebs fideliter et sinceriter et sine engan adiutor erit iamdicto comiti ad tenere et ad habere et defendere, contra cunctos homines vel feminas, ipsam civitatem quam dicunt Barchinona et ipsum Castrum Vetulum quod ibi est super unam portam civitatis, quod dicitur vicecomitale, et alterum castrum similiter quod est super aliam portam civitatis, quod vocatur Castrum Iovum, cum omnibus aliis edificiis que in predicta civitate sunt aut erunt; et ipsum episcopatum Sancte Crucis Sancteque Eulalie cum suis pertinenciis omnibus; et ipsum comitatum quem dicunt Barchoinonensem cum omnibus abbaciis et castris et castellis que in predicto comitatu vel episcopatu sunt vel erunt et cum omnibus podiis condirectis vel discondirectis que in predicto comitatu vel episcopatu sunt. Et ipsam civitatem quam dicunt Gerundam cum ipso comitatu quem dicunt Gerundensem et cum ipso episcopatu Sancte Marie, cum illorum castris, abbaciis, terminis et pertinenciis omnibus. Et ipsam civitatem quam dicunt Minorisam et ipsum comitatum quem dicunt Ausonam cum ipso episcopatu Sancti Petri, cum omnibus illorum castris, abbaciis et pertinenciis omnibus. Item convenit predictus Gerallus predicto / (Página 1351) comiti ut faciat directum de suis hominibus et de seipso atque iusticiam per ipsum, sine engan, per quantas vices iamdictus comes requisierit hoc ad eum.Item convenit predctus Gerallus iamdicto comiti ut optione teneat et atendat ad eum et ipsius filios post mortem iamdicti comitis ipsam fidelitatem et sacramentum sicut est scriptumin ipso sacramentali quod predictus Gerallus iurat ad eum. Item convenit predictus gerallus iamdicto comiti ut adiutor sit ei ad tenere et ad habere et defendere et guerreiare ipsas parias de Ispania et ipsos castra aut castella,alodia aut fevos, terras et honores, que prescriptus comes hodie habet et adhuc adquisiturus est, Deo dante. Item convenit predictus Gerallus iamdicto comiti quod non decipiat eum de ipso castro de Mont Agud neque de Mont Clar neque de Vila de maier neque de Pontils neque de Sancta Perpetua quandiu ea habuerit, cum omnibus eorum pertinenciis, set potestativum eum faciet de predictis castris per quantas vices requisierit illa ad eum,per se aut per suos missos vel missum; et istam fidelitatem et potestatem de predictis castris similiter adtendat ad filios predicti comitis post ipsiyus mortem, sicut est scriptum in ipso sacramentali quod iurat ad eum. Si vero predictus Gerallus non tenuerit et non atenderit predicto comiti iamdictam convenienciam et prescriptum sacramentum vel fidelitatem et ipse Gerallud vel sui fecerint aliquod malum predicto comiti iamdictam convenienciam et prescriptum 264


sacramentum vel fidelitatem et ipse Gerallus vel sui fecerint aliquod malum predicto comiti velsuis hominibus, predictus Gerallus redirigat illud malum, qualecumque fuerit,iamdicto comiti et suis infra primos LX dies postquam inde comonitus fuerit ab ipso comite velsuo misso vel missis propter iamdictam convenienciam vel sacramentum. Et si predictus comes voluerit accipere ipsam emendam a Gerallo velsuis, accipiat eam. Si vero noluerit, perdonet eam Gerallo vel suis, secundum mercedem suam. Et hanc convenienciam faciat et atendat predictus Gerallus ipsi filio predicti comitis similiter vel heredi qui testamento, scriptis vel verbis, mandato vei iure successionis, per mortem predicti comitis habuerint Barchinonam. Et hoc totum quod suprascriptum est, faciat et atendat predictus Gerallus ad iamdictum comitem sine engan. Acta conveniencia VII kalendas marcii, anno VIII regni Leovici regis iunioris. Sig+num Geralli Alamagni, qui hanc convenienciam facio, laudo et propria manu confirmo. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Guillelmi Castri Vetuli. Sig+num Gaucerandi de Pinos. Sig+num Guillelmi de Aquilone. / Página 1352) Sig+num Raimundi Petri de Baneres. Sig+num Guillelmi Berengarii. Sig+num Guillelmi de Camarara. Sig+num Poncii scriptoris comitis, qui hoc scripsit (…)”.BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1352 y 1353. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guerau Alemany de Cervelló. Documento 832. “(…) 1145, febrer, 23. Jurament de fidelitat. Guerau Alemany de Cervelló jura fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, en especial pels castells de Montagut, Montclar, Vilademàger, Pontils i Santa Perpètua de Gaià. (…) Iuro ego gerallus Alamagni, filius qui sum Arsendis femine, tibi seniori meo dompno Raimundo, Barchinonensium, Bisullunensium, Ceritanensium comiti et marchioni atque Aragonensium principi, qui fuisti filius Dulcie comitisse, quod ab hac ora et deincebs fidelis ero tibi, sine fraude et malo ingenio et sine ulla decepcione, sicut homo debet esse fidelis ad suum seniorem cui manibus propriis se comendat. Et ego predictus Gerallus non decipiam te prescriptum Raimundum, seniorem meum, de tua vita neque de tuis membris que in corpore tuo se tenent neque de omni terrestre honore; neque de ipsa civitate quam dicunt barchinonam neque de ipso comitatu quem dicunt Barchinonensem neque de ipso episcopatu Sancte Crucis et Sancte Eulalie cum suis terminis et pertinenciis omnibus, neque de ipsis castris aut castellis, rochas aut podiis,condirectis aut discondirectis, que in predicto comitatu 265


velepiscopatu sunt vel erunt, nec etiam de ipsiis abbaciis cum illarum terminis et pertinenciis omnibus; neque de ipso castro quod dicunt olerdula neque ipso comitatu quem dicunt Penedès neque de ipsis castellis, roches aut podiis, condirectis vel discondicrectism, qui in predicto comitatu sunt vel erunt; neque de ipsa civitate que dicitur Minorisa neque de ipso comitatu qui dicitur Ausona neque de ipso episcopatu Sancti Petri de Vicco, neque de ipsis castris, roches aut podiis, condirectis vel discondirectis, que in predicto comitatu vel episcopatu sunt vel erunt, nec etiam de ipsiis abbaciis cum illarum terminis et pertinenciis omnibus; neque de ipso castro quod dicunt Olerdula neque ipso comitatu quem dicunt Penedès neque de ipsis castellis, roches aut podiis, condirectis vel discondirectis, qui in predicto comitatu sunt vel erunt; neque de ipsa civitate que dicitur Minorisa neque de ipso comitatu qui dicitur Ausona neque de ipso episcopatu Sancti Petri de Vicco, neque de ipsis castris, roches aut podiis, condirectis vel / (Página 1353) discondirectis, que in predicto comitatu vel episcopatu sunt aut erunt; neque de ipsa civitate quam dicunt Gerundam neque de ipso episcopatu Sancte Marie, neque de ipso castro de Gerundella, neque de ipsis castris, roches aut podiis, condirectis vel discondirectis, neque de ipsis abbaciis, cum illorum terminis et pertinenciis omnibus, que in predicto comitatu vel episcopatu sunt aut erunt; neque de ipsis castellis, alodiis vel fevis, terris et honoribus que tui prescripte Raimunde hodie habes et in antea, deo dante, habéis; neque de ipsis pariis de Ispania quas hodie habes et convente sunt tibi ad dare aut adhuc adquisiturus es, anuente Deo. Et ego predictus Gerallus predicta omnia no l´a. t tolré ne te´n tolré, nec ego nec homo nec femina permeum consilium neque per meum ingenium, sed adiutor ero tibi ad tenere et ad habere et ad defendere iamdicta omnia contra cunctos homines vel hominem, feminas vel feminam, qui iamdicta omnia tibi tulerint aut aliquid de iamdictis omnibus tollere voluerint. Et hoc adiutorium facial tibi sine tuo engan. Et comonir no me´n vedaré et ipse nuncios velnuncii qui me inde comonuerit vel comonuerint reguardum non habebit vel non habebunt ibi. Et ego predictus Gerallus non decipiam te prescriptum raimundum,seniorem meum, de ipso castro de Mont Agud neque de Mont Clar neque de Vila de Maier neque de Pontils neque de sancta Perpetua, quamdiu ea habuero, sep potestavivum inde facial te per quntas vices iamdicta castra ad me requisieris per te aut per tuos missos vel missum; et comonir no me´n vedaré et hoc totum, sine engan et sicut superius scriptum est, ego iamdictus Gerallus tenebo tibi fideliter et atendam predicte senior meus Raimunde comes per Deum et hec sancta IIII Evangelia. Facto sacramentali VII kalendas marcii, anno VIII regni regis Leovici, super altare Sancti Iusti, quod est infra muros Barchinone.

266


Sig+num Geralli Alamagni, qui istud sacramentum propria manu iuravit (...)”. (271). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1424 y 1425. Linaje de Guerau Alemany. Documento 883. “(…) 1149, juny, 27. Convinença. Guerau de Jorba encomana a Berenguer de Rubió el castell de Montbrió, amb la meitat de les dominicatures, les pernes, les trobes i els plets, amb la condició que Guerau nomenarà el castlà del castell. Li afegeix quatre parellades en alou al terme d´Alcarràs, dues alreg i dues al secà. A canvi, Berenguer de Rubió promet el seu castell de Rubió contra tothom, excepte contra Guillem Meià, de qui es home soliu. Guerau promet, també, que defensarà Berenguer contra tothom, excepte contra Guerau Alemany. (…) Hec est conveniencia qui est facta inter Guerallo de Iorba et Berengario de Rubio. Comendet Guerallo ad Berengario ipsum kastrum de Monte Brio ap[…] militie quod fiat suo solidamente. Et donet iamdictus Gerallo ad Berengario medietate de omnes ipsas domenegadures que ibi abet (...) / (Página 1425) Et convenit Guerallo ad Berengario quod illam honorem quod hodie habeas Berengario nec in antea acaptara apud consilio de Gueraldo, quod illo adiuvet ean ad tenere et ad defendere contra cunctos homines vel feminas, exceptus Guerallo Alaman. (...) Sig+num Guerallo, Sig+num Berengario, nos insimul qui hanc conveniencia iussimus scribere, firmamus propriis manibus nostris et firmare rogavimus testes subtus nonatis. Sig+num Arnallo de Monte Olivo. Sig+num Petro de Sanauga. Sig+num Bernardo Escutario. Guillelmus levite, rogatus scripsit (…)”. (272). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 118. Linaje de Guerau Alamany. Documento 44. “(…) 1150, agost, 3. Guerau Alamany dóna per raó d’esponsalici a la seva muller Taurina el castell de Gelida i el de Ferran, en franc i lliure alou, i tot el que hi ha, a condició que quan mori tot ha de revertir a favor dels fills del matrimoni, i si no en tenien tot haurà de retornar als seus germans. A: AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta núm. 2757, núm. 14. Original. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 53, doc. 46. Cit.: FORT, El senyoriu... Presentium futorumque memorie patead qualiter huius mee donacionis scriptura tibi coniugi mee Saurine legaliter evidenterque 267


corroborata sansancitur. Dono namque ego Geraldus Alamagni tibi prelocuta coniugi mee ipsos kastros de Gelida, simul cum omni quem ad predictos kastros pertinent et pertinere debent; item dono tibi ipsum kastrum de Ferran simul cum omni quod ad predictum kastrum pertinet et pertinere debent. Supra quoque omnia scripta dono tibi per tuum sponsalicium sicut ego melius eum habeo et habere debeo per meum alodium [libere] et franchum integriter. Itaque vero teneas hoc omnibus diebus vite tue. Post obitum vero tuum revertatur hec omnia ipsorum infantes qui fuerunt de me in te procreati absque ullius hominis contrarietate. Si autem que ob.cit. vero infantes non fuerint vivi de me in te procreati revertatur hec omnia ad propinquis meis aut ipsi cui ego dubitavero. Quisquis hoc violari presumpserit triplum componat ac deincebs hec carta firma permaneat. Qui fuit facta ·IIIº· nonas augusti anno ab incarnatione Domenica ·C·L· post millesimum regisque franchorum Ludovici iunioris ·XIIII·. Sig+num Geralli Alamagni qui hanc donacionem scribere iusii et punctis laudando firmavi et testes inferius firmando firmare rogavi. Sig+num Guillelmi de Camarasa. Sig+num Petri Bernardi de Podio de Albar. Sig+num Guillelmi de Barchinona. Sig+num Guillelmi Petri de Kasteleit. Sig+num Petri Raimundi de Gelida. Sig+num Guillelmi de Sancti Martini. Senredi, presbiteri, qui hoc scripsit cum literis emendatis in linea tertia die et an·SSS·no quo supra (...)”. (273). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 137 y 138. Linaje de Guerau Alamany de Cervelló. Documento 61. “(…) 1156, febrer, 16. Guerau Alamany de Cervelló i la seva esposa Saurina donen la Cova d’Ancosa a Santa Maria de Valldaura. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 23v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 70, doc. 64. / (Página 138) Cit.: FORT, El senyoriu... Hic et in eternum sit cunctis hoc manifestum quoniam Geraldus Alamagni de Cervilione et uxor mea Saurina, nos in simul in unum, ad honorem Dei, qui honorantes se honorat, in remissionem pecatorum nostrorum et pro salute anime nostre, donamus et tradimus omnipotenti Deo et Sancte Marie Vallis Lauree ipsam Speluncam de Ancosa, cum omnibus terminis et pertinenciis eius, cum ingressibus et egressibus suis, cum pratis, pascuis et aquis, cum nemoribus et silvis, cum vieductibus et reductibus, cum cultis et heremis, cum omnibus infra suos terminos existentibus vel ad se qualicumque modo pertinentibus et de nostro iure et potestate in ius transferrimus et dominium Beate Marie Vallis Lauree et omnium fratrum, tam presentium quam futurorum, ad habendum atque in sana pace, iure perpetuo possidendum. Siquis in posterum presentem donacionem 268


disrumpere vel in aliquo dimovere temptaverit nichil proficiat, set dupla compositione soluta. Hoc donacionis scripta firmiter perhenniterque permaneat. Que est facta ·XV· kalendas marcii anno Dominice Incarnationis ·M·C·L·V·, annoque ·XVIIII· regni Ledoyciiunioris. Sig+num Geralli Alamagni de Cervilione. Sig+num Saurine, uxoris eius. Ios qui istam donacionem facimus et laudamus atque firmamus firmarique rogamus. Sig+num Geralli, filii eorum. Sig+num Arberti de Castelleto. Sig+num Guillelmi Maurini. Sig+num Raimundi de Timor, macip. Petrus, sacrista, ·SS·. Sig+num Bertrandi de Midiano. Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi +. Sig+num Guillelmi Raimundi. S·S· Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (274). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 160. Linaje de Guerau Alamany. Documento 84. “(…) 1160, juny, 2. Guerau Alamany, Guerau de Jorba i Guillem de Montagut atorguen al monestir de Valldaura i al seu abat Pere l’honor de Santes Creus. [A]: Original perdut. B: AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2758, núm. 2. Trasllat de 28 de desembre de 1342 (Hoc est translatum bene et ffideliter sumptum a quodam originali quinto kalendas ianuarii anno Domini ·m·cccº·xlº· secundo, cuius tenor talis est.)1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 89, doc. 87. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”. Sit notum cunctis, presentibus atque futuris qualiter ego, Giraldus Alamandi et Giraldus de Iurba et Gillelmus de Monte Acutto, ob remedium animarum nostrarum et parentum nostrorum damus et offerimus domino Deo et ecclesie Sancte Marie Valdis Lauree et domino abbati et monachis ibi Deo servientibus honores nostrum proprium quem habemus in ipsa ribera de Gaya in loco vocitato ad Sanctas Cruces. Est autem predictus honor in termino nostri castri de Monte Acutto. Advenit autem nobis per vocem parentum nostrorum et dominorum nostrorum. Terminatur autem supradictus honor, ab oriente in ipsa via que exit de Celma et transit per Sanctum Petrum de Gaya et ascendit ad collum de Cabra; a meridie in ipso rivo de Rubio usque ad illam antiquitatem vocitatam castrum de Ffrexa, deinde ascendit per illam sserram sicut versantur aque usque ad illum torrentem qui discurrit in Gaya, ante ipsam antiquitatem de Vilar Redon; ab occiduo in ipsa aqua de Gaya et ultra ipsam aquam, quantum nos habemus vel habere debemus usque ad collum de Cabra; a parte vero circii in ipsa aqua similiter et in termino de Cabra. Supradictum quoque honorem sicut ab hiis predictis terminis et affrontacionibus concluditur et terminatur cum omnibus suis pertinenciis cum aquis, cum pratis, cum 269


pascuis, cum molinariis, et rego et caput rego, cum resclosariis, cum arboribus cuiuscumque generis, cum petris, silvis et garricis, cum prono et plano, cum omnibus ad eundem honorem pertinentibus vel pertinere debentibus sicut melius dici vel intelligi potest, damus nos supradicti Giraldus et Giraldus et Guillelmus et offerimus domino Deo et beatissime Virgini Marie in manu et potestate domini Petri eiusdem loci abbatis, ceterorumque fratum tam presentium quam futurorum ac de nostro iure in illorum tradimus dominium in potestatem cum / (Página 161) omni integritate ad illorum proprium et franchum alodium ad faciendum quicquid ibi vel inde facere voluerint ad honorem Dei et utilitatem predicte ecclesie. Hanc autem nostre donacionis carta vel que in ea signifficantur quicumque in toto vel in parte violare temptaverit iram Dei incurrat et quod fregerit in duplo oponat ac deinde nostra donacio in eternum firma permaneat. Quod est actum ·IIIIº· nonas iunii anno ab Incarnatione Domini ·Cº·LXº· post millesimum, ·XXº·IIIº· regni regis Lodovici iunioris. Sig+num Giraldi Alamandi, sig+num Giraldi de Iurba, sig+num Guillelmi de Monte Acutto, nos qui hoc donacioni facimus, firmamus firmarique rogamus. Sig+num Guillelmi de Cervaria. Sig+num Odonis de Ffodexio. Sig+num Dalmaci de Monte [Acutto]. Sig+num Giraldi, secribe, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (275). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 165. Linaje de Guerau Alamany. Documento 88. “(…) 1160, agost, 8. Guerau Alamany, Guerau de Jorba i Guillem de Montagut donen i ofereixen al monestir de Valldaura, al seu abat i als monjos presents i futurs, l’honor de Santes Creus, situat a la ribera del riu Gaià, amb totes les seves pertinences, entrades i eixides, aigües, prats i pastures, arbres, pedreres, els molins i les rescloses i tot el que hi hagi. A: AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2758, núm. 1. Original. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, 88v.2 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 94, doc. 91. Sit notum cunctis presentibus atque futuris. Qualiter ego Giraldus Alamandi et Giraldus de Iurba et Guillelmus de Monte Acuto ob remedium animarum nostrarum et parentum nostrorum, damus et offerimus domino Deo et ecclesie Sancte Marie Valdis Laurae et domino abbati et monachis ibi Deo servientibus honorem nostrum proprium quem habemus in ipsa ribera de Gaia in loco vocato ad Sanctas Cruces. Est autem predictus honor in termino nostri castri de Monte Acuto. Advenit autem nobis per vocem parentum nostrorum et dominorum nostrorum. Terminantur autem supradictus honor, ab oriente in ipsa via que exit de Celma et transit per Sanctum Petrum de Gaia et ascendit per collum de 270


Cabra; a meridie in ipso rivo de Rubio usque ad illam antiquitatem vocatam castrum de Frexe, de inde ascendit per illam serram sicut versantur aque usque ad illum torrentem qui discurrit in aqua ante ipsam antiquitatem de Vilar Redon; ab occiduo in ipsa aqua de Gaia et ultra ipsa aquam et quantum nos habemus vel habere debemus usque ad collum de Cabra; a parte vero circii in ipsa aqua similiter et in termino de Cabra. Supradictum quoque honorem sicut ab hiis supradictis terminis et afrontacionibus concluditur et terminatur cum omnibus suis pertinenciis cum aquis cum pratis et pascuis, / (Página 166) cum molinariis et rego cum resclosariis, cum arboribus cuiscunque generis, cum petris, selvis et garricis, cum prono et plano cum omnibus ad eundem honorem pertinentibus vel pertinere debentibus, sicut melius dici vel intelligi potest, damus nos supradicti Giraldus et Giraldus et Willelmus, et offerimus domino Deo et beatissime Virgini Marie in manu et potestate domini Petri, eiusdem loci abbatis, ceterorumque fratrum tam presentium quam futurorum ac de nostro iure in illorum tradimus dominium et potestatem cum omni integritate ad illorum proprium et francum alodium ad faciendum quicquid ibi vel inde facere voluerint ad honorem Dei et utilitatem predicte ecclesie. Hanc autem nostre donacionis cartam, vel que ea significantur quicumque in toto vel in parte violare temptaverit iram Dei incurrat et quod fregerit in duplo componat ac deinde nostra donacio in eternum firma permaneat. Quod est actum scilicet ·VI· idus augusti anno ab Incarnatione Domini ·Cº·LXº· post millesimum, ·XXº·IIIº· regni regis Lodovici iunioris. Sig+num Geraldi Alamandi, sig+num Geraldi de Iorba, sig+num Willelmi de Monte Acuto, nos qui hoc donum facimus firmarique rogamus. Sig+num Giraldi, scribe, qui hoc scripsi die et anno quo supra (...)”. (276). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 169 y 170. Linaje de Guerau Alamany. Documento 91. “(…) 1160, desembre, 11. Guerau Alamany i la seva muller Saurina donen en feu a Ramon Amat i al seu fill Pere de Puig-roig dues terres a Puig-roig, a Olèrdola, dins els límits del castell de Ferran. Per aquesta donació reben la quantitat de trenta-sis morabatins. A. AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2758, núm. 3. Original. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 96, doc. 94. Cit.: FORT, El senyoriu... Sic notum cunctis quod ego Geraldus Ala[mandi et Saurina, uxor mea, et mei donamus tibi Raimundo Amadi et1 filio Petro de Pugrog et tuis illam pe[ciam ter]re que est ante Pugrog in termino de Ferran. Et affrontat de oriente in prato Ferrandi usque in aqua que transcendit per 271


eum; de meridie in carrera publica que pergit ad Vilafranca; ad occiduo in alodio de vobis susceptores; de circio in manso Sedis. Et donamus tibi alium campum que Reimundus Amad tenebat per me in fevum qui est subtus viam qui pergit ad Villafranca. Terminatur autem ab oriente in terra Raimundi Amat; de meridie in terra Geraldi Alaman; de occiduo in terra de Pugscedio; de circio in carrera de Vilafranca. Quantum iste affrontaciones includunt et ambiunt ita donamus vobis et vestris omnia suscripta per feum. Et accepimus a vobis ·XXX·VI· morabetinos per hoc donum. Siquis hoc frengit in duplo componat. Actum est hoc ·III· idus decembris anno ·Mº·Cº·LXº· ab Incarnato Dei filio. Sig+num Geraldi Alamandi, sig+num Saurine, uxoris eius, qui hoc laudamus et firmamus alios firmare rogamus. Sig+num Giraldi, / (Páina 170) filii eorum. Sig+num Ermesendis. Sig+num Guillelmi de Claro Monte. Sig+num Arnaldi de Corneia. Sig+num Bernardi de Miraies. Bernardus, levita, qui hoc scripsit ·SSS· (...)”. (277). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 16. Linaje de Robert d´Aguiló. Linaje de Guilam de Torroja. Página 16 y 17. Linaje de Bernat Ot. Linaje de Guerau Alemany. “(…) Entrarà, doncs, dins el camp de la logística monacal adquirir terres a un vessant del Gaià i a l’altre, acceptar qualsevol donació i fins i tot la compra. La Torre de Valldossera, amb la seva església i totes les terres alodials, conreades i no conreades, van ser comprades a Bernat de Riudefoix el 22 de març de 1161. Es tractava de la possessió que havia heretat del seu avi Bertran Ot i que aquest havia comprat al comte de Barcelona. Ja en temps de l’abat Pere, el 23 de desembre de 1167, els monjos per dos-cents morabatins compraren a Guerau Alamany i als seus fills Guerau i Hug tots els / (Página 17) drets que tenien o poguessin tenir sobre Valldossera (…)”. (278). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 16. Linaje de Robert d´Aguiló. Linaje de Guilam de Torroja. Página 16 y 17. Linaje de Bernat Ot. Linaje de Guerau Alemany. “(…) Entrarà, doncs, dins el camp de la logística monacal adquirir terres a un vessant del Gaià i a l’altre, acceptar qualsevol donació i fins i tot la compra. La Torre de Valldossera, amb la seva església i totes les terres alodials, conreades i no conreades, van ser comprades a Bernat de Riudefoix el 22 de març de 1161. Es tractava de la possessió que havia heretat del seu avi Bertran Ot i que aquest havia comprat al comte de Barcelona. Ja en temps de l’abat Pere, el 23 de desembre de 1167, els monjos per dos-cents morabatins compraren a Guerau Alamany i als seus fills Guerau i Hug tots els / (Página 17) drets que tenien o poguessin tenir sobre Valldossera (…)”. 272


(279). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1362. Linaje de Bernat Calvet. Documento 839. “(…) 1145, abril, 29. Esponsalici. Ramon Cardóna a Dolça, com a esponsalici, un mas que tenia Bernat Calvet, una condomina, un camp i el camp anomenat Frexen, tot situat al comtat de Rosselló, als llocs de Mudagons, Sant Sebastià i Sant esteve de Pino i Santa Eugènia de Lebeiano. (…) In Dei nomine. Iotum sit cunctis hominibus presentibus et futuris quod ego Raimundus Cani dono tibi uxoris me nomine Dulca, propter sponsalicium, unum mansum cum omnibus suis pertinentiis, quem tenebat Bernardo Chavelti, qui fuit condam, cum ipse melius tenuerit.(…) / (Página 1363) Sig+num Raimundus cani, qui istam cartam donationis fieri iussit, firmavit, laudavit testesque firmare rogavit. Sig+num Wilelmi de Vultrera. Sig+num Iordanis. Sig+num Poncii Quoquoliberi. Sig+num Grimalli de Bagnuls. Sig+num Petri Clerani. Bernardus levita rogatus scripsit (…)”. (280). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1425 y 1426. Ramon Berenguer IV, yerno de García VI de Eavarra, padre de Blanca, esposa de Ramon Berenguer IV. Los hombres de Ramon Berenguer IV. Documento 884. “(…) 1149, juliol, 1. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, i Garcia VI, rei de Iavarra, es prometen mútuament fidelitat. / (Página 1426) Acorden el casament entre Ramon Berenguer IV i Blanca, filla del rei de Iavarra, que rebrà com a dot un mínim de dotze castells. El rei donarà als esposos els castells de Tauste, Pradiella, les Fais i Petilla i el comte donarà al rei Carcastillo. Convenen, també, que les conquestes en territori del regne de Saragossa se les repartiran amigablement a Sitges. (…) In nomine Sancte et Individue Trinitatis. Hec est carta firmissime convenientie et pacis insissolubilis facte inter Raimundum, Barchinonensem comitem, Aragone dominum et principem, ac Garsiam, @avarre regem, et successores eorum in perpetuum. (…) Instinctu etiam divino, conveniunt rex et comes prenominati in legitimo matrimonio contrayendo inter ipsum comitem et Blancam, filiam legitimam ipsius regis. (…) / (Página 1427) Quod hec omnia presignata modo designato fiant, iurant ex parte comitis, primo Raimundus de Podio Alto et Bertrandus de Castellet. Ex parte quidem 273


regis, Simeon Acenarz et Wilelmus Acenarz et Rodericus de Acegre. Magister Rodbertus, ecclesie Pampilonensis archidiaconus et regis Garsie principales capellanus ac comitis predicti clericus (…)”. (281). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1433 y 1434. Linaje de Pere de Santa Eugènia. Documento 889. “(…) 1149, setembre, 8. Establiment. Pere de Santa Eugènia estableix a Bernat de Sentfores, anomenat Crespí, el castell de Vic i li sóna els estacaments dels plets i una tercera part d´aquests, tal com ellho té, i una cavalleria en feu. A canvi, Bernat promet que serà home Fidel de Pere i que l´ajudarà, excepte contra el senyor de Taradell iels hereus de Sentfores. (…) / (Página 1434) Hec est convenientia inter Petrum de Sancta Eugenia et Bernardum de Salliforas, quem dicunt Crespinum. Comendat namqueprenominatus Petrus prefato Bernardo ipsum castrum de Vico et donat ei estancamenta placitorum ipsius ville cum tercia parte ipsorum placitorum, sicut ipse habet per ipsos seniores (…) Sig+num Petri de Sancta Eugenia. Sig+num Raimundi de Benages. Sig+num Geralli de Sancta Eugenia. Sig+num Bernardi de Salliforas. Sig+num Raimundi fratris eius. Sig+num Arberti fratris eius. Bernardus levita. Raimundos sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (282). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 126 y 127. Bernat y Pere de Santa Eugènia. Documento 51. “(…) 1152, juliol, 25. Bernat i Pere de Santa Eugènia permuten l’honor que tenen a Subirats —els dos masos de la Fontclara i la meitat del de la Mata— amb l’honor que Sància i els seus fills Ramon i Pere de Subirats posseeixen a Montbui. A: AHIM. Sección Clero. Santes Creus. Pergaminos. Carpeta 2757, núm. 15. Original. Carta partida per ABCDE. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 59, doc. 53. Sit notum cunctis, qualiter nos ambo Bernardus de Sancta Eugenia et Petrus de Sancta Eugenia1 damus et comutamus tibi Sancie, femine, et filiis tuis Raimundo de Subirats et Petro et vestris / (Página 127) totum illum nostrum honorem cultum et heremum, scilicet, illos duos mansos de Fonteclara et medietatem ipsius mansi de Mata cum omnibus eorum pertinenciis et tenedonibus simul cum ómnibus ipsis alodiis, scilicet, terris et vineis cultis et heremis, cum arboribus diversi generis, quem per vocem genitorum nostrorum et per omnes alias quaslibet voces habemus vel habere debemus in Barchinonensi comitatu, infra terminum castri de 274


Subirats in parrochiis Sancti Petri de Cibeno et Sancte Marie de Castello Sanctique Pauli de Ordali per omnia loca. Supradictum quoque nostrum honorem scilicet mansos, terras et vineas cum ingressibus et egressibus integriter sicut melius habemus et tenemus et homines per nos per omnia loca infra predictum terminum castri de Subirats damus et excomutamus vobis predictis et vestris ac ut melius dici vel intelligi potest ad vestrum vestrorumque salvamentum de nostro iure in vestrum tradimus dominium et potestatem ad vestrum proprium plenissimum et liberum alodium secure et libere ac quiete in sana pace omni tempore possidendum ad quicquid ibi vel exinde facere volueritis ad vestram voluntatem faciendam, absque ullius hominis vel femine blandimento et sine ullius contrarietatis obstaculo. Accipimus namque a vobis pro isto iam dicto honore nostro in excomutationem ipsum vestrum honorem totum quem habetis infra terminum castri de Monteboyno per omnia loca sicut in nostra carta quam exinde nobis facitis scriptum continetur. Ios vero ambo supradicti Bernardus de Sancta Eugenia et Petrus sciliciet et Bernardus de Vilar qui istum honorem per nos habuerit convenimos vobis et vestris de illo iam dicto honore quem superius vobis excomutamus esse deffensores et guarentes contra cunctos homines vel feminas per bonam fidem sine vestro engan omni tempore ad vestrum salvamentum. Si quis hoc fregerit supradicta in duplo componat et insuper hec comutationis scriptura omni tempore maneat firma. Actum est hoc ·VIII· kalendas augusti anno ·XV· regni Lodoyci, iunioris. Sig+num Bernardi de Sancta Eugenia, sig+num Petri de Sancta Eugenia, sig+num Berengarii de Sancta Eugenia, qui hoc laudamus et firmamus firmarique rogamus. Sig+num Bernardi de Vilar, qui hoc laudo et confirmo. Sig+num Arberti de Liciano. Sig+num Bernardi de Rochafort. Sig+num Petri de Corro<n>, scriptoris, qui hoc scripsit cum litteris supraposittis et rasis in linea primera et rasis in duodecima, die et anno quo supra (...)”. (283). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1434 y 1435. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Bernat obispo de Zaragoza. Documento 890. “(…) 1149, setembre. Setge de Lleida. Donació. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, dóna a la catedral de Sant Salvador de Saragossa, en mans del bisbe Bernat i dels seus canonges, la vila i castell d´Albalat de Cinca. (…) / (Página 1435) (Crismó) In nomine Domini nostri Ihesu Christi. Certum sit omnibus hominibus quod ego Raimundos, Dei gratia comes Barchinonensis,princeps Aragonensis et Tortose marchio,cupiens habere 275


partem regni celestes meritis et intercessonibus sanctorum, propria animi deliberatione, dono et concedo in perpetuum Deo et Sancto Salvatori Cesaraugustane sedis et Bernardo, eiusdem episcopo, et canonicis ibi Deo servientibus et successoribus eorum villam atque castellum que dicitur Alballat cum omnibus suis terminis heremis et populatis et cum silvis et cu maquis et cum pascuis suis et cum omnibus redditibus et iuribus suis, sicut unquam melius habuit velhabere debuit in tempos de mauros. Dono et concedo illis ut habeant eam per hereditatem. Similiter dono per fevum et per honore Deo et supradicte ecclesie sancti Salvatoris et Bernardo episcopo et successoribus suis illo castello de Alballat (…). Signum + Raimundi comes. facta carta Era MCLXXXVII, in mense september, in obssidione Ilerde, dominante me, Dei gratia comite, in Barchinona et in Aragona, in Super Arbi et in Ripa Curcia atque in Tortosa. Episcopo Bernardo in Cesaraugusta. Episcopo Dodo in Oscha. Episcopo Guillelmi Petri in Rota. Episcopo Michael in Taraçona. Comite Arnald Miri Paliarensem in Buile et in Ricla.Vicecomite de Gavarret et de Bearn in Oscha et in Bespen. Don Gomiz in Iacha et in Agierb. Ferriz in Sancta Eulalia. Garçia Ortiz in Cesaraugusta et in Fontes. Artalin Alagon. Peire de Castellaçolo in Calataiub. Sançio @econes in Darocha. Fortunio Acenariz in Taraçona. Galin Xemenez in Belgit. Galindo Ximinones in Alcala. Pelegrin in Alkeçar. Fortun dat in Barbastro. Pere Ramon in Estata. Frontin in Elson. Domno Petro de Rueira, magister milicie Templi, in Monçon et in Corbinos. Sunt testes visores et audirores de hoc super scriptum comite de Paliares et Guillelmi Raimundi, dapifer, et don Gomez et Petrus, magister de milicie Templi, et don Fredul et Frontin et / (Página 1436) Pere de Stopanian et Auger et Guillelm Arnal fratri suo et Galindo Iohanne de Roda et Raimundus, prior Sancti Salvatoris, et Martinus canonicus. Et ego Andree de Agierb, scriptor (...)”. (284). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1451 y 1452. Linaje de Arnau de Sanaüja. Documento 900. “(…) 1150, juny, 17. Convinença. Arnau de Sanaüja encomana a Roger de Montanyana els castells de Panyelló, Foradada, Vivó, Terrassa, Vacamorta i Besaun, li dóna un terç de les dominicatures i també li encomana els cavallers que tenen aquestes fortaleses, que hauran de donar la potestad a Roger. Al seu entorn, Roger promet servir a Arnau i donarli la potestad dels castells. (…) / (Página 1452) hec est convenientia que est 276


facta inter Arnal de Sanauga et Roger de Montanana. Comandat namque Arnallus a prefato Roger ipso castro de Pannello et de Foratata et de Vico et de Terraza et Bacha Morta et Besaun. Et donat ei Arnallus ad Roger terciam partem de ipsis dominicaturis que Arnallus habebat in prescripta honore ad ipso die quando se achordavi cum Roger, exceptus in ipsa hereditate que habet in ipsa honore. Et comandat ei Arnallus a Coger ipsos chavallarios, salva sua fidelitate (...) facta carta convenientia VX kalendas iulii, anno MCL, anno regnante comes de Barchinona princeps in Aragon, in primo anno erat episcopus Guillem Pere in Islerda. Sig+num Arnal de Sanauga. Sig+num Roger de Montanana, nos qui ista convenientia mandavimus scribere et cum manus nostras puntos firmavimus et ad testes firmare rogavimus. / (Página 1453) Sig+num Gombal de Entenza. Sig+num Arnal Berenguer de Siscar. Sig+num Pere Arnal de Fontova. Sig+num Ramon Berenger de Ager. Sig+num Guillem Arnal de Panello. Sig+num Pere de Mur. Sig+num Arnal Pere de Gia. Ioan sacerdos de Lomberes, rogatus scripsit et hoc fecit (…)”. (285). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 139 y 140. Linaje de Bernat Dalmau. Linaje de Pere Sanaüja. Documento 63. “(…) 1156, març, 13. Bernat Dalmau ven a Pere Sanaüja una parellada de terra, herència dels seus pares, situada al terme de Barcelona, propera al mas de Bernat Rosell, per dos-cents quaranta-cinc morabatins ajadins d’or. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 13v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 72, doc. 66. / (Página 140) Sit notum cunctis quod ego, Bernardus Dalmacii, vendo tibi Petro de Sanauga et tuis alodium meum proprium, scilicet, pariliatam unam terre quam per vocem genitorum meorum et per alias quaslibet voces habeo in territorio Barchinone prope mansum qui fuit Poncii Bernardi Rosselli. Terminatur autem ab oriente in alodio Ben Venisch, iudei, a meridie et a circio in ipsis stratis et in torrentibus, ab occiduo in alodio Bernardi Marcucii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur iam dicta pariliata terre, sic cum ingressibus et egressibus integriter, vendo tibi et tuis ac ut melius dici vel intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum, de meo iure in tuum trado dominium et potestatem per tuum proprium plenissimum et liberum alodium, secure et libere, et in sana pace omni tempore possidendum ad quicquid ibi vel exinde1 facere volueris ad tuam voluntatem absque ullius hominis vel femine <sine> blandimento et sine ulla voce in ibi a me vel a meis ullo modo retenta. Accipio a te pro hac vendicione ·CCXLV· moabetinos bonos aiadinos in auro sine engan. Et est manifestum. Et de isto precio nichil apud te remansit in debito. Siquis hoc frangerit supradicta in duplo 277


componat et insuper hoc vendicio firma et stabilis in perpetuum permaneat. Acta est ·III· idus marcii anno ·XVIIII· regni Ledoyci, iunioris. Sig+num Bernardi Dalmacii, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. Sig+num Arnalli Adarronis. Sig+num Petri Grunni. Sig+num Petri de Sancto Aler. Sig+num Iohannis Mathei. Sig+num Willelmi Petri, sabbater. Sig+num Porcelli Pecador. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit, die et anno quo supra (…)”. (286). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 145 y 146. Linaje de Pere de Sanaüja. Documento 70. “(…) 1156, setembre, 21. Pere de Sanaüja ven, per dos-cents quaranta morabatins, a Pere, sagristà de la catedral de Barcelona, el seu alou situat al Pla de Barcelona, d’una extensió d’una parellada de terra, que havia comprat a Bernat Dalmau, situat molt a prop del mas de Ponç Bernat Rosell. / (Página 146) A: AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2757, núm. 18. Original. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 77, doc. 73. Cit.: FORT, El senyoriu..., p. 207. PAPELL, “Les propietats territorials...”, p. 185-199. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Sanahuja vendo tibi Petro, Barchinonensi sacriste, alodium meum proprium, scilicet, pariliatam unam terre quam emi de Bernardo Dalmacii in territorio Barchinone prope mansum qui fuit Poncii Bernardi Rosselli. Terminatur autem ab oriente in alodio Benvenisth, iudei, a meridie et a circio in ipsis stratis et in torrentibus, ab occidente in alodio Bernardi Marcucii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur iam dicta pariliata terre sic cum ingressibus et egressibus integriter vendo tibi supradicto Petro, sacriste, ac ut melius dici vel intelligi potest ad tuum salvamentum de meo iure in tuum trado dominium et potestatem ad tuum proprium, plenissimum et liberum alodium, secure et libere, et in sana pace omni tempore possidendum, ad quicquid ibi vel exinde facere volueris ad tuam voluntatem absque ulli hominis vel femine blandimento et sine ullo voce ibi a me vel a meis ullo modo retenta. Accepi a te pro hac venditione ·CCXLV· morabetinos bonos aiadinos in auro sine engan et de isto precio nichil apud te remansit. Et est manifestum. Si quis hoc frangere temptaverit supradicta in duplo componat et insuper hec venditio firma omni tempore permaneat. Actum est hoc ·XI· kalendas octobris anno ·XX· regni Ledoici, iunioris. Sig+num Petri de Sanauga, qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+num Arnalli Petri. Sig+num Arnalli Sabater. Sig+num Duri Sacoi, pellicerii. Sig+num Petri Arberti. Sig+num Burgetus. (signe) Martini. (Signe) Guillelmi Daunisii. Sig+num Bertrandi de Mediona. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit cum litteris emendatis in linea secunda die et 278


anno quo supra (...)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 14. Linaje de Ramón de Queralt. Linaje de Pere de Sanaüja. Linaje de Guillem de Torroja. “(…) Entre 1156 i 1158, possiblement ho havien desestimat, car trobem que l’abat Pere, al començament de juliol de 1158, signa l’establiment de l’almúnia de Xerta a favor de Bertran de Saragossa. I, tot i que es faran noves donacions a favor dels claustrals —com ara la de Guerau de Salvinyac, el 16 de novembre de 1158, d’unes propietats que havia adquirit i que es van donar a cens el 12 de març de 1159, i la de Pere de Saragossa d’una vinya a Bitem, el 9 de desembre de 1160—,55 les terres de Xerta es van continuar cedint a emfiteutes per a la seva explotació en temps de l’abat Pere, com és el cas de l’establiment fet a favor de Ramon de Queralt el 3 de juny de 1164 (…) Sigui com sigui, la donació del 2 de juny de 1160 de l’honor de Santes Creus —confirmada posteriorment el 8 d’agost de 1160 pel bisbe de Barcelona Guillem de Torroja i per Guerau Alamany, Guerau de Jorba i Guillem de Montagut— farà que els monjos pensin que han trobat en aquest lloc l’espai ideal per a bastir-hi el nou monestir. A la consecució d’aquest objectiu van intensificar / (Página 15) els esforços comprant tots els drets senyorials sobre aquelles terres que a la llarga haurien de constituir la terra indominicata del monestir. D’altra banda, a partir del 12 de març de 1159, continuaren les donacions al Territori de Barcelona. En primer lloc, reberen les terres del sagristà de la canònica barcelonesa, Pere de Sanaüja, enfranquides i exemptes del pagament dels drets senyorials. (…)”. (287). SOLDEVILA, Ferrán. “Historia de Catalunya”. Página 60. Familia Sanaüja. “(…) Se conservan también notables construcciones civiles, como el Palau de la Paeria de Lleida, actual sede del Ayuntamiento, edificio de gran interés, edificado inicialmente como casa señorial de la familia de los Sanaüja (…)”. (288). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1454. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Pere, abad de Ripoll. Linaje de Arnau de Mataplana. Documento 902. “(…) [c. 1150], juliol, 30. Arles. Convinença. Pere, abat de Ripoll, promet a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que en els afers de Ripoll complirà i farà complir les seves ordres. Juraments semblants fan l´abat Sancti Saturnini, el prepòsit Miró, Benet de Cervera i Arnau de Mataplana. (…) 279


Hec est carta conveniencia quam fecit Petrus, abbas Rivipollensis, Raimundo, comiti Barchinonensi et Aragonensium principi, in provincia, apud urbem Arelatensem, in palacio comitis quod apellatur Truila, infra ecclesiam Sancti Salvatoris de ipsa capella que ibi est sita, in presencia Guillelmi Raimundi dapiferi et Bernardi de Bellog et Petri Bertrandi de Belloch et Arnalli de Lercio atque Raimundi Arnalli de Villa de Mulsa c Guilelmi Ibiloti. Convenit namque iamdictus Petrus, abbas Rivipollensis, prenominato Raimundo, comiti Barchinonensi, per fidem suam et per ordinem suum, quod de causa et de negocio Rivipollensi ita se contineat et ita faciat de ser et de illis omnibus de quibus districtum vel / (Página 1455) potenciam habeas, sicut comes prenominatus ei mandaverit per se aut per alium vel per alios. Hoc idem similiter ei convenit abbas Sancti Saturnini in fide et ordine suo. Miro prepositus similiter. Benedictus de Cervera similiter. Arnallus de Mataplana similiter (…)”. (289). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1454. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Pere, abad de Ripoll. Linaje de Arnau de Mataplana. Documento 902. “(…) [c. 1150], juliol, 30. Arles. Convinença. Pere, abat de Ripoll, promet a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que en els afers de Ripoll complirà i farà complir les seves ordrs. Juraments semblants fan l´abat Sancti Saturnini, el prepòsit Miró, Benet de Cervera i Arnau de Mataplana. (…) Hec est carta conveniencia quam fecit Petrus, abbas Rivipollensis, Raimundo, comiti Barchinonensi et Aragonensium principi, in provincia, apud urbem Arelatensem, in palacio comitis quod apellatur Truila, infra ecclesiam Sancti Salvatoris de ipsa capella que ibi est sita, in presencia Guillelmi Raimundi dapiferi et Bernardi de Bellog et Petri Bertrandi de Belloch et Arnalli de Lercio atque Raimundi Arnalli de Villa de Mulsa c Guilelmi Ibiloti. Convenit namque iamdictus Petrus, abbas Rivipollensis, prenominato Raimundo, comiti Barchinonensi, per fidem suam et per ordinem suum, quod de causa et de negocio Rivipollensi ita se contineat et ita faciat de ser et de illis omnibus de quibus districtum vel / (Página 1455) potenciam habeas, sicut comes prenominatus ei mandaverit per se aut per alium vel per alios. Hoc idem similiter ei convenit abbas Sancti Saturnini in fide et ordine suo. Miro prepositus similiter. Benedictus de Cervera similiter. Arnallus de Mataplana similiter (…)”. (290). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2002. 280


www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Página 378. Linaje de Ramon, obispo de Vic. Linaje de Petri de Cardona. Linaje de Antonio Bac. Documento 305. “(…) 1145, octubre, 25. El bisbe de Vic, Ramon, confirma a l´església de Solsona les esglésies que posseeix dins del seu bisbat, que li pervenien de diversos donadors: Anglesola, Tèrrega, el Talladell, Queralt, Santa Coloma, Figuerola i Jorba. (…) ego Raymundus, dei gracia Ausonensis Sedis episcopus, cum assensu chanoniocorum eiusdem Sedis (…) / (Página 379) Raimundus, Dei gracia Ausonensis episcopus. Sig+num Guilelmi, Barchinonensis episcopi. Bertrandus levita. S(signe) Petri, Barchinonensis archidiachoni. S(signe) Bernardi de Podio Alto.Bertrandus levita. Sic+num Arnallus degani. Sic+num Bertran de Lobera. Radulfus, qui hoc scripsit et hoc signum (signe)impressit. Ios Anthoni Bac, presbiter, in decretis bacallarius, reverendissimi in Christo patris et domini domini Petri de Cardona, dei et apostolice sedis gracia Urgellensis episcopi administratorisque perpetui monasterii et ecclesie Celsone, in spiritualibus et temporalibus vicarius generalis et judex ordinarius curie abbacialis ville Celsone, huiusmodi transsumti publico instrumento a suo originali publico instrumento veraciter sumpto et translato et cum eodem per nos una cum notarii et testibus infrascriptis bene,rite et legitime collacionato et comprobato nostrarum judiccariam auctoritatem interponimus pariter et decretum ut in judicio et extra judicium fides plenaria per cunctas (aditemur) personas in fidem et testimonium omnium et singulorum premissorum, hec manu propia scribentes die decimo quarto menssis januarii,anno Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo septimo. Sig8signe)num mei Prtri Johannis Garro, presbiteri rectoris parrochialis ecclesie Sancti Pauli de Terraçola et notarius publici eiusdem parrochie, testis. Sig(signe)num mei Johannis Prat, presbiteri et vicarii perpetui parrochialis ecclesie Sancti Michaelis castri veteris Celsone et notarii publici eiusdem, testis. Sig(signe)num mei Marchi Pilosi, auctoritate regia ac etiam reverendissimi domini Petri de Cardona, administratoris perpetui abbaciatus monasterii et ecclesie Beate Marie ville Celsone, notarii publici eiusdem ville, qui huiusmodi translato a suo vero originali fideliter sumpto et cum eodem de verbo ad verbum veridice comprobato nichilque addicto nichilque remoto que sensum seu sentencia mitere quam decretatum per auctorizacionem est, ut supra / (página 380) patet, per magnificum virum dominum Anthonium Bach, vicarium generalem, una cum attestacionibus duorum notarium (de istum) interim ipsumque aliena manu scribi feci et clausi (...)”. (291). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. 281


www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 439 y 440. Linaje de Pere, obispo de Vic. Documento 450. “(…) 1148, juliol, 7. Donació. Pere bisbe de Vic, dóna al monestir de Sant Pere de Casserres les esglésies de Santa Maria de Tagamanent, Mirambell i Sant Miquel / (Página 440) de la Guàrdia. La donació a Casserres de l´església de Tagamanent s´havia fet en època desconeguda i de paraula. (…) In Dei nomine. Ego Petrus, Dei graci Ausonensis sedis episcopus, consilio et assensu fratrum nostrorum canonicorum eiusdem sedis, tanquem propter exequendam iusticiam tnaqum propter remedium anime mee tamen propter dilecciones fratrum sancte cluniacenses ecclesie et abatís et monachorum eiusdem loci de quórum consortio me socium fieri cupio et quórum orationibus sive precibus me commendando participem desidero, quamdam ecclesiam capellaniam videlicet Sancte Marie de Tagamanent cum omnibus ad se pertinentibus, quam quidam predecesores nostri prenominate cluniacense ecclesie olim verbis et promissionibus et etiam scriptis dederant et firmaverant non tamen ipsam tradiderant, modo hac scriptura teste presentialiter in manu prioriis Constantini,videlicet sancto Petro de Castro Serris, et Cluniacenses ecclesie et Abbati et fratribus eiusdem loci et per eadem et pe reos ecclesie et fratribus Castrisserres predicta ecclesiam de Tagamanent trado atque delibero ut a modo quicquid in eadem ecclesia ad honores Dei disponensi sit ipse libere et quiete canonice tamen ordinent, atque disponant, salva mihi omnibus episcopali reverentia et obedientia nostre sedis in ipsa ecclesia de Tagamanent, et predicto çenobio sub hos eodem tenore ecclesiam den Mirambel cum ecclesia Sancti Michaelis de ça Guardia dono, atque delibero, et concedo, quod istis ecclesiis possint gubernari per monachos. Actum est hoc Xº VIº calendas augusti anno ab incarnatione Christi 1148, regni vero Ludovico minoris regis XIº. + Bernardus, dei dignacione Terrachonensis archiepiscopus. Petrus, Dei gracia Ausonensis episcopus SSS. […] Herms, firmavit […]. Sig+num Rotlandus, canonicus Sancti Petri hoc firmat+. […] Farer, archidiaconis fratre. Sig+num Guillemi Granianci Guillemus de Sancta Eugenia, Ferarius sacrista, qui hec confirmo +. Petrus Berengarii, levita, Bernardus de Sau, firmo+. Sig+num Guillemi de Solario. Bernardus Lunci. Berengarius Sacriscrinus +. Guillemus de Obelo. Sig+num Guillemi Bernardi de Mesleu. Guillemus canonicus Sancti Petri.+ Petrus Adet, testis confirmans scripta / (Página 441) fidelis, + Sig+num Berengarii subdiaonus. Bertrandus, levita +. Sig+num Raymundi Fulchonis que hoc laudo et confirmo. Berengarii levita. Sig+num Bernardi Guillemi […]. Sig+num Petri Berengarii Savaddona. Bernardus, sacerdos.+ Sig+num Arnallus Reimundus. Sig+num Birat baiuli. Sig+num Raymundi de Gerunda. Sig+num Caphuerelli. Berengarius sacerdots. Et monachus qui hoc scripsit die et anno SSS 282


prefixo. Videlicet interlinieat sobre indelicet, ratllat.2. Segueix Tagaga ratllat (…)”. (292). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1458 y 1459. Linaje de Guillem de Torroja, obispo de Barcelona. Linaje de Pere de Redorta, obispo de Vic. Linaje de Berenguer de Llers, obispo de Gerona. Documento 906. “(…) 1150, novembre, 2. Acta de consagració i dotació. Pere de Redorta, bisbe de Vic, Berenguer de Llers, bisbe de Girona, i Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagren i doten l´església de Sant Joan de les Abadesses. (…) / (Página 1459) Anno ab Incarnacione Domini nostri Ihesu Christi millesimo CL, era MCLXXXVIII, indictione XIII, quarto nonas novembris, feria V, precibus et instictu dompni Poncii, abbatis ecclesie Sancti Iohannis cenobii Rivipullensis, venit venerabilis Petrus, Ausonensis episcopus, cum suo clero et reverentissimi Berengarius, Gerundensis episcopus, et Guillelmus, Barchinonensis episcopus, quos supradictus abbas Poncius convocavit ad dedicandam prefatam Sancti Iohannis ecclesiam. Ffulti igitur presencia et consilio religiosorum virorum Petri, Sancte Marie Rivipullelnsis abbatis, Gaufredi, abbatis Sancti Ruffi, et Raymundi, Ariolensis abbatis, et Bernardi, Bisillunensis abbatis, aliorum quoque magnatum nobilium et sapientum virorum, confirmaverunt et laudaverunt eidem ecclesie quicquid autenticis romanorum pontificum privilegiis, vel episcoporum concessionibus (…) / (Páina 1460) Petrus, Dei gracia Ausonensis episcopus, (senyal). Berengarius, dei gracia Giurundensis episcopus. Sig+num Guillelmi, barchinonensis episcopi. + Berengarii, Girundensis archidiaconus. Bisullunensis probat hoc levita Guielmus (senyal). Guillelmus, Gerundensis ecclesie caput scole. Arnallus de Rogacionibus levita. Sig+num Bernardi, Tarraconensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi, Vicensis primicherii. Gerallus scriptis favet archidiaconus istis (senyal). Guillelmus, prior Stagnensis ecclesie (senyal). Scrupta libens ista Petrus confirmo sacrista. Bertrandus Cuncta. Bertrandus sacerdos +. Bernardus de Sau firmo (senyal). Sig+num + Raimundi comes. Sig+num Petri, Dei gracia Rivipollensis abbatis. Ego Gaufredus, ecclesie Sancti Ruphi servus (senyal). Scripta per manus Arnalli, presbiter et monachi (…)”. (293). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 446 y 447. Linaje del arzobispo de Tarragona. Linaje del obispo de Vic. Documento 457. “(…) 1152, 283


setembre, 4. Sentència. L´arquebisbe de Tarragona i el bisbe de Vic, àrbitres del plet entre el monestir de Sant Pere de Casserres i el prepòsit de Santa Maria de Solsona, sentencien que els masos i les vinyes són dels frares de Solsona, i que tinguin per indivís la resta. (…) Sciant omnes tam presentes quam cequasses quod contentio que erat inter priores Sancti Petri Castri Serre et prepositum / (Página 447) Sancte Marie Celsone apud Cervariam ita se data est. Conquerebatur prefatus prior adversus predictum prepositum et clericos Solsonense quod iniuste auferebant ei duos mansos apud Podium Pilatum, et hoc scriptis confirmabat quod ad ius ecclesie sue pertinere debebant. Et contra iam dictus prepositus quibusdam cartis hostensis eodem mansos iuris ecclesie sue esse dicebat. Tandem utirusque partis, auditis querelis et examinatis oppositionibus atque responsis visum est domino archiepiscopo Terrachonensium per laudamentum eius, et domini episcopi Ausonensis concordia inde fieret, que assensu iam dicti prioris et memorati prepositi suorumque clericorum ita terminata est. Laudaverunt ergo utrique scilicet dominus Bernardus archiepiscopus et dominus Petrus, Ausonensis episcopus, ut os supra dictos duos mansos, de quibus in presenti causa ventilabatur untrque ecclesia sanctiPetri Castri Serre videlicet, et ecclesia Sancte Marie Solsone comuniter per médium abeant et possiderent retidusque eorum et omnia servicia equaliter sccipient. Domos vero quas fratres Solsone,ut discebant, edificaverant, et vineas quas de proprios sumptu plantaverant liberas sibi tenerent, tali videlicet modo ut priori Sancti Petri terram tandundem [sic] valentem in loco aportuno liberam hostenderent et traderent, in qua et domos similiter edificari et vinea posset plantari. Cetera omnia, sicut prephatum est, abere sit comunia. Quod ex utraque parte per manus supra dictorum pontificum bona volumptate et sine fraude ordinatum et confirmatum est in osculopacis et pontificium bona volumptate, et sine fraude ordinatum et confirmatum est in osculo pacis et dilectionis. Actum est hoc nonas septembris, anno MCLII ab Incarnacione Domini, in presentia domini Bernardi, Terrachone archiepiscopi, Apostolice Sedis legati, et domini Petri, Ausonensis episcopi, et Guilelmi, archidiachoni et Petri sacriste et Raimundi, Urgellensis archidiaconi, et Arnaldi Berenguer de Anglerola et aliorum multorum. Ego Constantinus, prior hoc firmo +. Sig+num Guilelmi, prepositi Sancte Marie Celsone. Sig+num Geralli SSS. Sig+num Bernardi, Tarrachonensis archiepiscopi. Petrus, Dei gratia Ausonensis episcopus SS. Sig+num Petrus Guilelm. Petrus sacerdos, qui hoc scripsit (…)”. (294). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. 284


www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1458 y 1459. Linaje de Guillem de Torroja, obispo de Barcelona. Linaje de Pere de Redorta, obispo de Vic. Linaje de Berenguer de Llers, obispo de Gerona. Documento 906. “(…) 1150, novembre, 2. Acta de consagració i dotació. Pere de Redorta, bisbe de Vic, Berenguer de Llers, bisbe de Girona, i Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagren i doten l´església de Sant Joan de les Abadesses. (…) / (Página 1459) Anno ab Incarnacione Domini nostri Ihesu Christi millesimo CL, era MCLXXXVIII, indictione XIII, quarto nonas novembris, feria V, precibus et instictu dompni Poncii, abbatis ecclesie Sancti Iohannis cenobii Rivipullensis, venit venerabilis Petrus, Ausonensis episcopus, cum suo clero et reverentissimi Berengarius, Gerundensis episcopus, et Guillelmus, Barchinonensis episcopus, quos supradictus abbas Poncius convocavit ad dedicandam prefatam Sancti Iohannis ecclesiam. Ffulti igitur presencia et consilio religiosorum virorum Petri, Sancte Marie Rivipullelnsis abbatis, Gaufredi, abbatis Sancti Ruffi, et Raymundi, Ariolensis abbatis, et Bernardi, Bisillunensis abbatis, aliorum quoque magnatum nobilium et sapientum virorum, confirmaverunt et laudaverunt eidem ecclesie quicquid autenticis romanorum pontificum privilegiis, vel episcoporum concessionibus (…) / (Páina 1460) Petrus, Dei gracia Ausonensis episcopus, (senyal). Berengarius, dei gracia Giurundensis episcopus. Sig+num Guillelmi, barchinonensis episcopi. + Berengarii, Girundensis archidiaconus. Bisullunensis probat hoc levita Guielmus (senyal). Guillelmus, Gerundensis ecclesie caput scole. Arnallus de Rogacionibus levita. Sig+num Bernardi, Tarraconensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi, Vicensis primicherii. Gerallus scriptis favet archidiaconus istis (senyal). Guillelmus, prior Stagnensis ecclesie (senyal). Scrupta libens ista Petrus confirmo sacrista. Bertrandus Cuncta. Bertrandus sacerdos +. Bernardus de Sau firmo (senyal). Sig+num + Raimundi comes. Sig+num Petri, Dei gracia Rivipollensis abbatis. Ego Gaufredus, ecclesie Sancti Ruphi servus (senyal). Scripta per manus Arnalli, presbiter et monachi (…)”. (295). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1502. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Pere de Maçanet, hijo de Bernat Ramon de Maçanet y Estefanía. Documento 937. “(…) 1151, juliol, 28. Convinença. Pere de Maçanet, fill de Bernat Ramon de Maçanet i Estefania, dóna a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, el castell de Gallifa. A canvi, el comte li 285


lliura els masos on viuen Arnau Sunifred i Pere Otger, situats a Vilamajor, i cent morabatins; i li encomana també el castell de Gallifa. (…) / (Página 1503) Sit notum cunctis quoniam ego Petrus de Macaneto, filius Bernardi Raimundi de Macaneto et Stephanie uxoris eius, consilio et voluntate fratris mei Bernardi domo tibi Raimundo, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis et marchio, omnique tue proieniei sive posteritati ipsum meum castrum de Galifa, cum ipsa rocha in qua fundatum est, cum omnibus efificiis et fortitudine que modo ibi sunt vel in antea erunt et cum omnibus exitibus et regressibus suis. (…) Signum + Raimundi comes. Sig+num Petri de Mazaneto, qui hanc donacionem fecit, firmavit firmarique rogavit. Sig+num Bernardi fratrius eius. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Raimundi de Villa de Muls. / (Páina 1504) Sig+num Poncii scribe, qui hoc scripsit (…)”. (296). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.50PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1504. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Pere de Maçanet, hijo de Estefanía. Documento 938. “(…) 1151, juliol, 28. Jurament de fidelitat. Pere de Maçanet, fill d´Estefania, jura fidelitat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, en especial pel castell de Gallifa. (…) Iuro ego Petrus de Macaned, filius Stephanie femine, tibi Raimundo,comiti Barchinonensi et Aragonensium principi et marchioni,quod ab hac ora in antea fidelis ero tibi de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie habes vel in antea, Deo iuvante, adquisieris et nominatim de ipso castro de Galifa et de ipsa rocha in qua fundatum est et de omni fortitudine que ibi est vel in antea erit (…). Sig+num Petri de Mazaneto. Sig+num Bernardi fratris, eius, Sig+num Bernardi de Bellog. / (Página 1505) Sig+num Poncii scribe, qui hoc scripsit (…)”. (297). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 166. Linaje de Ponç de Cervaria, esposo de Almodis, vizcondesa de Bas. Linaje de Guillem de Creixell. Documento 101. “(…) 1154, novembre, 19. Redempció de mals usos. Almodis, vescomtessa de Bas, en compliment de l´abolició dels mals usos als homes de la parròquia de Sant Julià de Vallfogona que va decretar en vida el seu espòs Ponç de Cervera, renuncia a la recepció de les mitgeres de blat que feien aquells habitants. Per aquesta remissió, els homes de Vallfogona paguen al Batlle d´Almodis 30 sous de Besalú i a Almodís 300 sous de la mateixa moneda, que destinarà a 286


retornar la penyora que el seu espòs havia contret sobre la propietat de Maià. (…) Sit notum cunctis viventibus. Quod ego Almodis vicecomitissa Bassensis, pro remedio anime mariti mei Poncii de Cervaria, voluntate omnium filiorum et consilio nobilium hominum meorum, dimitto inperpetuum ómnibus hominibus qui sunt in parroechia Sancti Iuliani de Valle Fecunda illas migeras frumenti, quas de singulis mansis per singulos annos in predicta parroechia quidam Basseses vicecomites olim per malum usaticum et per malam apensionem acceperant. Hanc vero dimissionem propterea facio quia iamdictus maritus meus Poncius de Cervaria, in suo ultimo testamento, timore Dei dimisit malos usaticos quos ipse vel antecessores / (Página 167) sui in iamdicta parroechia, vel in aliis locis,miserant de quibus ómnibus quem multo peiorem usaticum, quam alios acceptatione supradicti frumenti esse cognovi indeo sine ulla retentione dimisi; et in super pro hanc dimissione ab hominibus supradicte parroechia accepi CCC solidos optime Bisildunensis monete,quos dedi in redemptione illis honoris de Maria, quem predictus Poncius de Cervaria maritus mei inpignoraverat; et baiulus meis pro suo redecimo habuit a supradictis hominibus XXX solidos [cunctis] monete. Si quis vero contra hanc cartam dimissionis ad inrumpendum venerit facere non valeat sed in duplo componat et postea firma persistat. Actum est hoc XIII kalendas decembris, anno XVIII regni regis Laudovici iunioris. Sig+num Almodis vicecomitissa. Sig+num Ugonis filii eius. Sig+num Poncii filii eius. Sig+num Berengarii filii eius qui hanc cartam fieri iussimus aliosque firmare mandavimus. Sig+num Guilelmi de Crexel. Sig+num Guilelmi de Montros. Sig+num Arnalli de Palera. Sig+num Ribotoni, baiuli. Iordanis levita, scripsit hoc sub die et anno (senyal) quo sup[ra] (...)”. (298). SOLER SEGUÍ, Santiago. “El Temple en la batalla. 16 de julio de 1212.La Orden del Temple en la jornada de las Iavas de Tolosa (2/2). Dalmau de Crexell ¿Héroe templario en las Iavas de Tolosa?”. Revista digital de la Asociación Baucán. Nº 7. Julio-agosto-septiembre. 2011. www.Abacusnum7.pdf Página 61. Dalmau de Crexell. “(…) En el momento que profundizamos en el estudio y en la documentación de los hechos ocurridos en la batalla de Las Iavas de Tolosa, nos encontramos con el nombre de un caballero que resuena con fuerza, sobre todo entre los investigadores e historiadores aragoneses y catalanes: Dalmau de Crexell, caballero ampurdanés al que nombramos anteriormente. Parece ser, según afirman algunos de estos, que el caballero Dalmau de Crexell, templario, participó activamente en la batalla de Las Iavas de Tolosa, siendo el organizador de la estrategia y del orden de combate de las tropas cristianas, indicando la posición y como debían de actuar los tres reyes cristianos participantes en la contienda.

287


Pero comencemos por el principio, e intentemos seguir las pistas que nos dejan los documentos. Para ello vamos a seguir entre otros, los estudios que llevan por título “Genealogía y gestas de los condes de Crexell”, realizado por Rafael Torrent Orri , fundador de l’Institut d’Estudis Empordanesos y Cronista Oficial de la ciudad de Figueres en el año 1969, y que recibió el premio extraordinario en el Certamen Histórico-Literario del Palacio de Peralada en el año 1953, “Guerra e ideología en la España medieval: cultura y actitudes históricas ante el giro de principios del siglo XIII. Batallas de Las @avas de Tolosa (1212) y Muret (1213)” de Martín Alvira Cabrer, Universidad Complutense de Madrid, año 2000, y “Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213) Documentos, Testimonios y Memoria Histórica”, Institución Fernando el Católico (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza, año 2010, del mismo autor. La primera vez que encontramos el nombre de este personaje en los documentos, es siendo todavía un niño. En este documento, fechado el 28 de junio del año 1154, en evacuación hecha a la iglesia de Gerona, figura el nombre de Guillermo Ramón de Crexell, junto con su esposa Beatriz de @avata y sus hijos Guillermo, y Dalmacio (Dalmau). (91) / (Página 62) Anteriormente, en documento fechado en el año 1121, se firma un convenio entre Ramón Poncio de Melany y Ramón Arnaldo de Esponellá, por el que se acuerda que el hijo de Poncio de Melany, Guillermo Ramón, padre de Dalmau, y Arnaldo de Esponellá, se repartan amistosamente las utilidades de la castellanía de Crexell (92). Así pues, el nuevo señor de Crexell, Guillermo Ramón, siguiendo las costumbres de la época, adopta el apellido de su feudo, Crexell, ya que así aparece en el año 1151 en documento por el cual el conde de Barcelona, cobra de “Guillermo Ramón de Crexell”, 20 puercos, 6 carneros, 2 ocas, 20 sextarios de pienso, 12 sextarios de vino, portes y servicios, ya que es señor directo de la heredad de Guillermo Ramón (93). Este es el comienzo del linaje de los Crexell (…)”. (299). LLADONOSA, Josep. “Arnau Mir de Tost”. Colección Episodis de la Història nº 183. Barcelona. Rafael Dalmau, Editor. 1974. Página 61. Ponç Guerau II, (+1145), hombre de Ramón Berenguer IV. Padre de Guerau Ponç, casado con Berenguera de Queralt. Padre de Ponç Guerau III, El Trobador, casado con Marquesa, hija de Ermengol VII, y por tanto yerno del conde de Urgell. Blanchfort. Guerau Ponç III se enfrentó a Elvira de Subirats, viuda de Ermengol VIII, condes de Urgell, padres de Aurembiaix. “(…) En canvi, un altre Cabrera, cosí germà seu, acompanyà Ramón Berenguer IV, i va prendre part en el setge de Baeza i en la conquesta d´Almeria. Ponç Guerau II morí l´any 1145. Casà amb Sança, dama lleonesa. El va succeir Guerau Ponç, el segon dins la nomenclatura dels vescomtes d´Àger. Segons Sobrequés, aquest 288


era germà de l´anterior i va casar-se amb Berenguera de Queralt. També va tenir disputes amb Ermengol VI, sobre la potestat dels castells d´Os, Caserres i sobre el mateix castell ´Àger. Tampoc no foren bones les relacions amb Ermengol VII, el gran repoblador de la part que li tocà del terme de Lleida i altres indrets del Segrià (…). El seu successor fou Ponç Guerau III, anomenat el trobador. Es casà amb Marquesa, filla d´Ermengol VII; matrimoni que accentuarà les pretensions i, finalment, l´accés de la casa de Cabrera al comtat d´Urgell. La seva senyoria coincideix amb la / (Página 62) sobirania d´Ermengol VIII i el regnat d´Alfons el Cast. El pare Sanahuja cita un document de l´arxiu d´Àger, del 29 de maig del 1187; és un establiment de Pau i Treva entre Ponç Guerau III i el comte Ermengol VIII, cunyat seu. L´establiment es féu a consell de Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, i Arnau de Preixens, bisbe d´Urgell. La signatura i el jurament tingueren lloc a l´església de Santa Maria d´Agramunt. Ponç Guerau es va comprometre a observar la pau i la treva i fer-la observar, també, als castlans dels castells de la Ioguera, terme de Corbins i dels altres castells de Fet, Bellmunt, Finestres, Blancafort, Montmagastre, Comiols i Artesa. Per aquestes pactes, el comte d´Urgell rebia de Ponç Guerau l´honor i homenatge de tot el vescomtat d´Ager. Per fi, el seu successor, Guerau Ponç III, serà qui tan porfidiosament sostindrà els seus drets contra Elvira de Subirats, vídua d´Ermengol VIII i la seva filla la comtesa Aurembiaix, i no dubtarà de fer front resoltament contre Pere I, qui va sotmetre´l l´any 1211. Més tard, aprofitant la minoritat de Jaume I, s´apoderà del comtat i Aurembiaix hagué de renunciar als seus drets feudals sobre la ciutat de Lleida (1229), per recobrar els seus Estats mitjançant l´adjutori del rei Conqueridor (…)”. (300). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 456. Linaje de Guillem de Mur. Linaje de Arnau de Gurb. Documento 469. “(…) 1154, desembre, 31. Testament. Pere Berenguer de Savassona dicta testament. Iomena marmessors la seva muller Ramona, Guillem de Mur, Bernat de Riudeperes i Alemanda. Deixa la tasca de l´alou de Sant Salvador almonestir de Sant Pere de Caserres. Fa altres deixes als seus fills, Pere i Bartomeu, a la seva muller, i mana dividir el terç de pa i vi que rep en dues parts entre Sant Pere de la Seu de Vic i Santa Maria, Sant Pere de Casserres, Sant Pere de Savassona, Santa Maria de Folgueroles i Sant Esteve de Tavèrnoles. (…) In Dei nomine. Ego Petrus Berengarii de Savassona, pro peccatis meis cupiens adire sepulcrum Domini, timens ne deficiar in ipso itinere aut ante quam alium testamentum michi liceat facere, propterea precor manumissores meos id sunt Raimunde coniux mea et Guilelmo de Murede et Bernardus de Rivipetrarum atque Alemanda 289


eiusdem loci ut ita faciant ex omnibus rebus meis sicut in ac testatione dispono eis. (…) / (Página 457) Dimitto etiam ei castrum de Dua Castela cum fevos quos ibi abeo et Arnallus de Gurbo habet per me ita ipse et filius eius Arnallus post obitum meum remaneant per filium meum Bartolomeum. (…) / (Página 458) Sig+num Petro Berengarii qui hunc testamentum facio et firmo et ad testes firmare rogo. Sig+num Raimunde, coniux mea, sig+num Guilelmo de Murede, sig+num Bernardo de Riviperarum, sig+num Alamande eiusdem loci, qui hunc testamentum laudamus et firmamos. Sig+num Bartolomei. Sig+num Petri frater eius. Sig+num Petri Arnalli de Podio de Vida. Vitalis levita, qui hunc testamentum scripsit (…)”. (301). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 456. Linaje de Guillem de Mur. Linaje de Arnau de Gurb. Documento 469. “(…) 1154, desembre, 31. Testament. Pere Berenguer de Savassona dicta testament. Iomena marmessors la seva muller Ramona, Guillem de Mur, Bernat de Riudeperes i Alemanda. Deixa la tasca de l´alou de Sant Salvador al monestir de Sant Pere de Caserres. Fa altres deixes als seus fills, Pere i Bartomeu, a la seva muller, i mana dividir el terç de pa i vi que rep en dues parts entre Sant Pere de la Seu de Vic i Santa Maria, Sant Pere de Casserres, Sant Pere de Savassona, Santa Maria de Folgueroles i Sant Esteve de Tavèrnoles. (…) In Dei nomine. Ego Petrus Berengarii de Savassona, pro peccatis meis cupiens adire sepulcrum Domini, timens ne deficiar in ipso itinere aut ante quam alium testamentum michi liceat facere, propterea precor manumissores meos id sunt Raimunde coniux mea et Guilelmo de Murede et Bernardus de Rivipetrarum atque Alemanda eiusdem loci ut ita faciant ex omnibus rebus meis sicut in ac testatione dispono eis. (…) / (Página 457) Dimitto etiam ei castrum de Dua Castela cum fevos quos ibi abeo et Arnallus de Gurbo habet per me ita ipse et filius eius Arnallus post obitum meum remaneant per filium meum Bartolomeum. (…) / (Página 458) Sig+num Petro Berengarii qui hunc testamentum facio et firmo et ad testes firmare rogo. Sig+num Raimunde, coniux mea, sig+num Guilelmo de Murede, sig+num Bernardo de Riviperarum, sig+num Alamande eiusdem loci, qui hunc testamentum laudamus et firmamos. Sig+num Bartolomei. Sig+num Petri frater eius. Sig+num Petri Arnalli de Podio de Vida. Vitalis levita, qui hunc testamentum scripsit (…)”. (302). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 460. Linaje de Bernat, abad de Cardona. Linaje de Berenguer de Calders. Linaje de Ramon de Cardona. Documento 473. “(…) 1156, agost, 6. Testament sacramental. 290


Bernat, abat de Cardona, Ramon, capellà, Pere Puigverd, Berenguer de Calders, Bertran de Llobera i Erall de Miria, en qualitat de marmessors del difunt Ramon de Cardona, fan públic el seu testament sota jurament, el qual presten davant l´altar de Sant Pere, fundat a l´església de Sant Miquel de Cardona. Fa diverses deixes a les esglésies de Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cardona, Santa Maria de Pla, Santa Trinitat, l´Hospital de Jerusalem, a la seva dona i a familiars.Deixa al monestir de Sat Pere de Casserres 6 diners en sal de Cardona per cada dia qie se´n vengui. (…) In nomine Dei patris omnipotentis. Hec est iudicialis condicio seu publicatio ultime voluntatis cuiusdam defuncti nomine Raimundi Cardonensis, quam publicant sui manumessores seu helemosinarii per scripturam sui testamenti ab eo ordinati et electi, scilicet dompnus Bernardus, abbas Cardona, et Raimundus, capellanus,et Petrus Podio Verd et Berengarius de Callers et Bertrandus de Lobera et Erallus de Midia, ut si mors illi evenisset ante quam alium testamentum feceret, plenam potestatem habeabt distribuendi omnia sua mobilia vel inmobilia, sicut hic invenerint scriptum. Ios vero post eius obitum, ego Bernardus, abba sancti Vincencii Cardone, et Raimundus, capellanus Sancti Michaelis eiusdem castri, et Arnallus, sacerdos eiusdem ecclesie, iuramus super altare Sancti Petri quad est fundatus infra ecclesiam Sancti Michaelis Cardone, quia nos vidimus et audivimus quando iamdictus Raimundus, detentus magna infirmitate, set pleno sensu suo et loquela plena, suum testamentum laudavit et firmavitin nostra presencia, sicut hic est scriptum. Et hoc iuramus in presenciam Petri, prioris Sancti Vincencii sacerdotis, et Guillelmi, sacricustodis et iudicis. / (Página 461) In primis dimisit corpus suum ecclesie sancti Vincencii Cardonensis, u tibi honorifice tumuletur et fratris eiusdem loci susciperenteum quasi prorprium fratrem. Et dimisit predictee ecclesie sancti Vincencii suam hereditatem et partem molendinorum et ortorum,medietatem,scilicet, ex omnibus, quantum ibi habebat vel abere debebat quocumque modo, ut in perpetuum possident ea predicta ecclesia ad suum proprium alaudium, excepta medietate unius molendini quam dimisit inter Sanctus Michaelelm Cardone et Sanctam Maria de Plano, exceptis directis ortorum quod ecclesie sancti Vincencii XII denarios in sale Cardoneper unumquemque die sal vendatur, ullo modo ut in perpetuum possideat eos ad suum proprium alodem. Et dimisit ecclesie sancti Michaelis Cardone et Sancte Marie de Plano XII denarios ut habeas eos ex predictis denariis quos dimisit Sancto Vincencio per unamquemque ebdomadam quod sal vendatur ad suum proprium alaudium, ut cotidie exoretur Deus pro anima sua in ecclesia illa. Supradicta autem molendina et ortos sunt in flumine Cardenarii, supra molendinos Sancti Vincencii. Et dimisit ecclesie Sancti Vincencii iamdicti unam condaminam alaudii quam habebat in termino de Molsosa, subtus Rodballs, ut in perpetuum possideat eam ad suum 291


proprium alaudium pro anima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit ecclesie Sancti Petri Castriserris VI denarios in sale Cardone per unumquemque die quod sal vendatur, ullomodo omni tempore, et dedit proprium alaudium. Et dimisit ecclesie Sancte Trinitatis, et dedit ei in vita sua et post mortem suam, unum sextarium salis in sale Cardonensis per unamquemque ebdomadam quando sal vendatur, omni tempore, ad suum proprium alaudium. Et dimisit Milicie Ierusalemunum mansum in termino de Molsona, que dicitur Coma Longa, cum omnibus sibi pertinentibus proanima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit Hospitalis Ierusalem unum mansum in termino de Molsosa, quod dicitur Prad, cum sibi pertinentibus, pro anima sua et fratris sui Guillelmi. Et dimisit coniugi sue Elicsendi D morabbetinos ex suo exovarii, ut abeat eos in castro Falchs et in castro Taiad et in Molsosa et in Amalla, ut tantum teneat eos usquequo Raimundus Fulchonis redimat eos D morabbetinos in auro. Et dimisit Dulcie, sororis sue, castrum de Falchs et castrum Colonici de Maredme, ita tamen ut redimat eos ex his quibus tenent eos inpignus. Et dimisit Raimundo Fulchoni, consanguineo suo, omnem suum honorem, scilicet, quantum habebat et abere debebat in Cardona et in / (Pรกgina 462) Segarra et in Ausona et in Ierundense et in Vales et in Penedes et in omnibus locis, excepto hoc quod dimisit sorori sue supra scripte ett excepto hoc quod dimisit coniugi sue prefixe, ut Raimundus Fulchonis redimat eum, et postea libere possideat eum, salvisin omnibus directis ecclesiarum Dei de omnibus supra acriptis. Et misit inpignus omnes suas exidas Cardona debitiribus suis, ut tantum teneant eas quo usque recuperent quasque illis debebat, et misit baiulum in predictas exidas, videlicet, Poncium Ysarn, ut ipse fideliter quod adunet omnes expletos ex predictis exidis et persolvat eos suis debitoribus, ita tamen quod medietatem persolvat Sancto Vincencio et Sancto Petro et aliis suis debotoribus Cardone et aliam medietatem ad aliis debitoribus. Et quando omnes erunt pagati, predictasexidas libere revertintur Raimundo Fulchoni, ut predictus suus baiulus abeat suum lucrum, sicut modoabet. Et si debitores Cardone fuerint primi pagati, predictas exidas libere aliis debitoribus sit usquequo sint pagati. Et debebat ecclesie Sancti Vincencii CLXXIII solidos; et Sancto Petro Castrisserris quantum baiulus suis recte computaverit, et Sancte Marle Solsone I receptum. Cocard MCXII moabbetinos; Petro de Palacio MDCCLXI solidos; Guillermo de Guardies CCCC solidos; Petrus Rula XVIIII moabbetinos; Bertrandus de Lobera CXX moabbetinos; Petrus Muntaner XLV solidos; Bernardo Gocard et Arnallo Cascals CL moabbetinos; Poncet de Cervera XXIIII solidos; Bermon de Viver CCL solidos; Petro Traver XXXV moabbetinos. Et LXXXX solidos Iohanni de Partanag; CL moabbetinos Stephano de Murcia; CC moabbetinos hominibus de Segur;CL solidos Raimundo de Graner; XL solidos Guerreta de Berga; C solidos Petro Ermengod de Minorisa; X moabbetinos Baiet; 292


XII moabbetinos Petro bermundi et filio suo; XX moabbetinos Raimundo de Tolosa; LXXVI solidos Bord de Poncio Guillelmi; XVII solidos et medio Rabaco; XXII solidos Gilberto de Vico;XX moabbetinos Bartolomeo de Calaph; LX solidos Petro de Caorc; XIII moabbetinos Raimundo Poncio; DXX solidos Berengario de Rosset; XXXII solidos Bernardo de Monte Eschivo; CCC moabbetinos Arnallo de caorc; IIII solidos Raimundo dePalacio; C solidos per cavallum de Talamancha; Bernardum de Media CCCC solidos et alia sua debita que hic non sunt scripta et fuissent inventa, fiant persoluta, sicut supradicta alia; Bernardo Agalbo C solidos; Petro Rula LXXX solidos. Post quam hec omnia ordinavit et mutata voluntate sua nobis scientibus obiit ex hoc seculo. Ios vero supradicti intra spatium VI / (Página 463) mensium legaliter roboravimus,in presencia supradictorum virorum et aliorum multorum,manibus propriis firmamus. Si autem Raimundus Fulchonis qui ipse dimisit suum honorem, si infregerit suum testamentum vel abstuIerit aliquid suis debitoribus, sicut supra stabiliut, aut ipse non persolverit sua debita prenotata cum amore debitorum, et si infra LX dierum cum fuerit comonitus redigere nolverit,omnem suum honorem prenotatum, excepto hoc quod dimisit Sanctis Dei, dimisit sorori sue Dulcie et nepote sue et duobus filiis Guillelmi Raimundi, seneschalc, Guillelmo de Montechatanis et fratri suo, ut accipiant eas uxores et persolvant sua debita, sicut supra scriptum est. Hoc iussit facere iamdictus Raimundus Cardone. Rogavit namque dominum suum comitem Barchinonensem ut, si Raimundus Fulchonis noluerit attendere suprascripta omnia, ipse faciat tenere supra scripta sororis sue et nepote, sicut iamdictum est, et faciat paccare debita sua. Actum est hoc VIII idus augusti, anno Domini MCLVI. Bernardus, abbas,+ Raimundi, capellani, sig+num. Amallus, sacerdos +. Sig+num Petri, prioris et sacerdotis, sig+num Guillelmi de Guardies, sig+num Guillelmi de @afrug, sig+num Poncii Isarn, sig+num Petro Piomaz, nos qui hoc sacramentum vidimus. Guillelmus, sacrista et lator iuris, hoc confirmolegibus +. Petrus subdiachonus, qui hoc scripsit die et anno SSS. quod supra (...)”. (303). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 117. Linaje de Pere Dalmau. Documento 43. “(…) 1150, abril, 26. Pere Dalmau deu a Guillem Arnau, taverner, i a la seva esposa Perona noranta morabatins d’or. Per aquest debitori empenyora una parellada de terra, que té per herència dels seus avantpassats, situada al terme de Barcelona, prop del mas de Ponç Bernat Rossell. / (Página 118) [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 12v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 52, doc. 45. 293


Sit notum cunctis quod ego, Petrus Dalmacii, debeo tibi Willelmo Arnalli, tabernario, et uxori tue Petrone ·XCª· morabetinos bonos marinos et marruchinos per medium et boni auri sine engan, propter quos impignero vobis illam meam pariliatam terre quam per vocem genitorum meorum habeo in territorio Barchinone, prope mansum Poncii Bernardi Rosselli. Terminatur autem ab oriente in alodio cuiusdam iudei, a meridie et a circio in stratis publicis et in torrentibus, ab occiduo in alodio Bernardi Marcucii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur iam dicta pariliata terre, sic cum ingressibus et egressibus integriter impignero tibi et vestris, tali modo ut vos vel homo per vos in sana pace habeatis et teneatis et possideatis et expletetis eandem pariliatam terre secure et potenter ad vestrum salvamentum sine ulla diminutione, et non liceat mihi vel meis redimire hoc pignus nisi in festivitate sancti Michaelis. Et sic vadat per unumquemque annum de festo in festum sancti Michaelis. Et quando in iam dicto termino ego vel mei reddidero vobis vel vestris iam dictos ·XCª· morabetinos1 bonos, marinos et marruchinos perinde sine engan, reddatis mihi hanc cartam. Interim si facere volueritis et liceat vobis vel vestris impignerare iam dictum pignus per quantum ibi haberitis4 et non per amplius et si ad predictum terminum Bernardus Marcucii voluerit redimire hoc pignus de vestro posse sit ei licitum et habeat ibi suum debitum et tuum prenominatum. Siquis hoc fregerit supradicta in duplo componat et insuper maneat firmum. Actum est hoc ·VI· kalendas madii anno ·XIII· regni Ledoyci iunioris. Sig+num Petri Dalmacii, sig+num Bernardi Dalmaciii, fratris eius, qui hoc laudamus et firmamus. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Bernardi Poncii. Sig+num Iohannis Martini. Sig+num Arnalli Adaironis. Sig+num Arnalli, subdiachoni. Sig+num Petri, subdiachoni, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”.PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 120. Linaje de Pere Dalmau. Documento 45. “(…) 1150, novembre, 9. Bernat Marcús deu als esposos Guillem Arnau i Perona dos-cents trenta sous més trenta sous de la cinquena part de la galera de garbes. La mateixa quantitat li deu Pere Dalmau, sobre una parellada de terra, la qual Guillem Arnau té en penyora per la quantitat de vint morabatins. [A]: original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 13. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 54, doc. 47. Sit notum cunctis quod ego, Bernardus Marcucii debeo tibi Willelmo Arnalli, tabernario, et uxori tue Petronae, illos ·CCXXX· solidos et ·XX· solidos de quinta ipsius galee, quos michi Petrus Dalmacii debet super ipsa pariliata terre in qua vos ex alia parte habetis per pignus ·XX· moabetinos bonos, marinos et marruchinos in auro sine engan. Quam 294


pariliatam terre impignero vobis et vestris propter istum debitum. Est autem iam dicta pariliata terre in territorio Barchinone prope mansum Poncii Bernardii Rosselli, que terminatur ab oriente in alodio cuiusdam iudei, a meridie et a circio in stratis publicis et in ipsis torrentibus, ab occiduo in meo alodio. Sic prenominatam pariliatam terre cum ingressibus et egressibus integriter vos vel homo per vos in sana pace habeatis et teneatis et possideatis et expletetis secure et potenter. Et si liceat ipsis quorum est alodium redimere hoc pignus nisi in festivitate sancti Michaelis et si vadat per unumquemque annum. Et quando in prefixo termino ipsi quorum est alodium hoc pignus reddiderint vobis vel vestris prenominatum debitum vestrum reddatis illis hanc cartam. Interim si facere volueritis liceat vobis vel vestris inpignerare iam dictum pignus per quantum ibi haberetis1 et non per amplius. Si quis hoc disrumpere presumpserit nil valeat, set ea que fregerit in duplo componat et insuper maneat firmiter. Actum est hoc ·V· idus novembris anno ·XIIII· regni Ledoyci, iunioris. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Arnalli Petri. Sig+num Petri, subdiachoni, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (304). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 131 y 132. Linaje de Bernat Dalmau. Linaje de Pere, sacristán de Barcelona. Documento 55. “(…) 1154, juny, 11. Bernat Dalmau manlleva a Pere, sagristà de la seu de Barcelona, vint morabatins, ajadins d’or sense engany, sobre una parellada de / (Página 132) terra de la seva propietat, la qual Guillem Arnau, taverner de Barcelona, i la seva muller Perona van empenyorar-li per la mateixa quantitat. El deute s’haurà de redimir l’any següent per la festa de Sant Miquel i no abans. En el cas que no es fes així, es faria a l’altre any i així successivament i sempre per la mateixa quantitat i no més. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 13v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 65, doc. 58. Sit notum cunctis quod ego <Bernardus> Dalmacii manulevo de te Petro, Barchinonensi sacrista, ·XX· moabetinos bonos aiadinos in auro sine engan, super illa mea pariliata terre, quam Willelmus Arnalli, tabernarius, et uxor sua, Pedrona, tibi impigneravere per ·XX· morabetinos bonos marinos et marruchinos in auro sine engan, et per ·CCL· solidos, sicut in tua carta continetur. Est autem iam dicta pariliata terre in territorio Barchinone prope mansum Poncii Bernardi Rosselli, olim defuncti. Terminatur autem ab oriente in alodio cuiusdam iudei, a meridie et occiduo in statris publicis et in ipsis torrentibus, ab occidente in alodio Bernardi Marcutii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur iam dicta pariliata terre, sic cum ingressibus et egressibus integriter, tu vel homo per te in sana pace habeas et teneas, possideas et expletes, secure et 295


potenter, sine ulla diminutione, et non liceat mihi vel meis redimire hoc pignus nisi in festivitate sancti Michaelis et si vadat per unumquemque annum de festo in festum sancti Michaelis. Et convenio tibi et tuis quod si iam dictam pariliatam terre vendere vel impignorare voluero per plus tibi faciam et non alteri si retinere volueris sicut alter homo. Interim si facere volueris liceat tibi vel tuis impignerare vel dare iam dictum pignus per quantum ibi habes et non per amplius. Siquis hoc fregerit supradicta in duplo componat et in super maneat firmum. Actum est hoc ·III· idus iunii anno ·XVII· regni Ledoyci, iunioris. Sig+num Bernardi Dalmatii, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. Sig+num Bertrandi de Midiano. Sig+num Berengarii de Moraria. Sig+num Petri Guinaballi. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. (305). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 139 y 140. Linaje de Bernat Dalmau. Linaje de Pere Sanaüja. Documento 63. “(…) 1156, març, 13. Bernat Dalmau ven a Pere Sanaüja una parellada de terra, herència dels seus pares, situada al terme de Barcelona, propera al mas de Bernat Rosell, per dos-cents quaranta-cinc morabatins ajadins d’or. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 13v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 72, doc. 66. / (Página 140) Sit notum cunctis quod ego, Bernardus Dalmacii, vendo tibi Petro de Sanauga et tuis alodium meum proprium, scilicet, pariliatam unam terre quam per vocem genitorum meorum et per alias quaslibet voces habeo in territorio Barchinone prope mansum qui fuit Poncii Bernardi Rosselli. Terminatur autem ab oriente in alodio Ben Venisch, iudei, a meridie et a circio in ipsis stratis et in torrentibus, ab occiduo in alodio Bernardi Marcucii. Sicut ab istis terminis concluditur et terminatur iam dicta pariliata terre, sic cum ingressibus et egressibus integriter, vendo tibi et tuis ac ut melius dici vel intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum, de meo iure in tuum trado dominium et potestatem per tuum proprium plenissimum et liberum alodium, secure et libere, et in sana pace omni tempore possidendum ad quicquid ibi vel exinde1 facere volueris ad tuam voluntatem absque ullius hominis vel femine <sine> blandimento et sine ulla voce in ibi a me vel a meis ullo modo retenta. Accipio a te pro hac vendicione ·CCXLV· moabetinos bonos aiadinos in auro sine engan. Et est manifestum. Et de isto precio nichil apud te remansit in debito. Siquis hoc frangerit supradicta in duplo componat et insuper hoc vendicio firma et stabilis in perpetuum permaneat. Acta est ·III· idus marcii anno ·XVIIII· regni Ledoyci, iunioris. Sig+num Bernardi Dalmacii, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. Sig+num Arnalli Adarronis. Sig+num Petri Grunni. Sig+num Petri de Sancto Aler. 296


Sig+num Iohannis Mathei. Sig+num Willelmi Petri, sabbater. Sig+num Porcelli Pecador. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit, die et anno quo supra (…)”. (306). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 123 y 124. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. “(…) 1151, gener, 1. El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó i marquès de Lleida i Tortosa, dóna a Gilabert Anglès unes cases a Tortosa —perquè les habiti amb la seva família— que pertanyien als musulmans Ovocar Abnalexab, Ali Abenaydo i Asmet Abenhudna, amb totes les terres de tenença i de propietat que tenen al terme de Tortosa i d’Amposta, d’una extensió de quaranta quarteres de sembradura i en què s’hi pot collir trenta quintars de raïm, vint-i-cinc de figues i deu càntirs d’oli. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 108v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 57, doc. 50. / (Página 124) Sit notum cunctis quod ego, Raimundus, comes Barchinonensis et princeps regni Aragonis et Ylerde atque Dertose marchio, dono tibi Guilaberti Anglensi et proieniei tue, illas casas in Dertosa de Ovocar Abnalexab et casas de Ali Abenaydo, et quia carrera inde transibit addo tibi illam casam de Asmet Abenhudna cum ómnibus tenedonibus et pertinenciis suis que sibi pertinent vel pretiñere debent in Dertosa et termino eius, sicut seminant quarteras ·Lª·, quem ·XXXª· sunt apud Impostam, dono tibi ·XLª· quarteras seminaturam in terra mea per escarius3 illarum ·XXX· de Ampostam et colligunt racemos chintars ·XXXª.4 et ficus chintars ·XXV· et oleum cantars ·X·. Supradicta omnia tibi dono integre et potenter in campis et vineis, ortis et arboribus diversi generis ut habeas et possideas in perpetuum iure hereditario ad faciendum quicquid volueris, exceptis militibus et sanctis et sis habitator Dertose, salva mea fidelitate et omnium successorum meorum, per secula cuncta. Siquis hoc fregerit in duplo componat et postea hec carta firma permaneat. Que sunt facta kalendas ianuari anno Dominice Incarnationis millesimo ·C·L·. Sig+<num> Raimundi, comes. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Petri Sancti Minati. Sig+num Guillemi de Copons. Sig+num Geralli, sacerdotis, Dertosensis ecclesie archidiachoni, qui hoc secripsit die et anno quo supra (...)”. (307). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 124 y 125. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 49. “(…) 1151, gener, 1. El comte Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó i marquès de Tortosa i de Lleida, fa donació a Gaufred i a la seva mare, Guisla, de les cases de 297


Tortosa d’Aben Comprad i dels fills de Mahometi i Azmeti, amb totes les terres de propietat i tinença del terme, d’extensió de set quarteres de sembradura, en què es cullen trenta quintars de raïm, vint de figues i deu càntirs d’oli. Al mateix temps, els fa donació de deu quarteres de sembradura de la terra del seu domini, a condició que ell i els seus successors visquin a Tortosa. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 109v. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 58, doc. 51. / (Página 125) In Christi nomine. Ego Raimundus, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis et Dertose atque Ylerde marchio, dono tibi Gaufredus <et> Guilie, matri eius, illas casas in Dertosa de Aben Comprad et filiorum Mahumeti et Azmeti, cum omnibus tenedonibus et pertinenciis suis que sibi pertinent vel pertinere debent in Dertosa et in toto termino eius, sicut seminat quarteras ·VII· et colligit recemos chintars ·XXX·, ficus chintars ·XX·, chantars ·X· olei. Et dono tibi in terra mea quarteras ·X·. Supradicta omnia tibi dono integre et potenter ut habeas ea et possideas in perpetuum iure hereditaria ad faciendum quicquid volueris sicut de tua propria hereditate, exceptis militibus et sanctis, et sis habitator Dertose, salva mea fidelitate et omnium successorum meorum, per secula cuncta. Si quis hoc fregerit in duplo componat et postea hoc carta firma permaneat. Que fuit facta kalendas ianuarii anno Dominice Incarnationis ·Mº·Cº·Lº·. Sig+num Raimundi, comes. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Petri Sancti Minati. Sig+num Guillelmi de Copons. Sig+num Arnallus, subdiachonus, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (308). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 125 y 126. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 50. “(…) 1151, febrer, 13. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, príncep de l’Aragó i marquès de Tortosa i de Lleida, dóna a Guillem de Trull i a la seva muller Adelaida les cases d’Asmet Avinferre Alami, situades a Tortosa, perquè les posseeixi en usdefruit. En compensació li fa donació de tota l’honor pertanyent a Mahumat Aviorra i Mahumat Alhaiohg, amb totes les seves pertinences i tinences, on es pugui sembrar vint quarteres de sembradura i es puguin collir vint quintars de raïm i cinc quintars de figues i onze càntirs d’oli. Al mateix temps, els fa donació de deu quarteres de sembradura de la terra del domini reial, amb l’obligació de residir a Tortosa. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 102. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 58, doc. 52. 298


/ (Página 126) In Criste nomine. Ego Raimundus, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis et Dertose atque Ylerde marchio, dono tibi Guillelmo de Trul et uxori tue Adalaz illas casas in Dertosa de Asmet Avinferre Alami et quia hec domus non habet hereditatem, do vobis totum honorem de Mahumat Aviorra et Mahumat Alhaiohg, cum omnibus tenedonibus et pertinentiis suis, sicut seminant quarteras ·XX· et colligunt recemos chintars viginti et ficus chintars ·V· et oleum cantars ·XI·. Et dono vobis in terra mea ·X· quarteras seminaturam. Supradicta omnia vobis dono integre et poteruit in hereditate propria et francha ad faciendum quicquid inde facere volueritis, exceptis militibus et sanctis et sitis habitatores Dertose, salva mea fidelitate et omnium successorum meorum, per secula cuncta. Siquis hoc fregerit in duplo componat et postea hec carta firma permaneat. <Sig+num Raimundi, comitis>. Que fuit facta idus februarii anno Dominice Incarnationis ·Mº·Cº·Lº·. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Petri Sancti Minati. Sig+num Guillelmi de Copons. Sig+num Guillelmi Flamenc, qui supradictam domum diffinio. Et est manifestum quod ego habui inde a supradicto Guillemo et uxore eius ·XI· solidos. Sig+num Ollarii. Sig+num Iohannis. Sig+num Otonis, dapiferi. Sig+num Geralli, Dertosensis archidiaconem, qui hoc scripsit cum litteris suprapositis et rasis in linea secunda, die et anno quo supra (…)”. (309). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 140 y 141. Grerau, abat y fray Guillem de Montpeller. Documento 64. “(…) 1156, maig, 28. Guerau, abat, i fra Guillem de Montpeller, amb el consentiment de tots els germans del convent de Santa Maria de Valldaura, donen en establiment i arrenden en emfiteusi l’hort de Xerta a Bertran de Tolosa i a la seva descendència. L’arrendatari haurà de pagar al monestir cinc càntirs d’oli anuals per la festa de Iadal. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 112v.1 / (Página 141) a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 73, doc. 67. Cit.: FORT, El senyoriu... PAPELL, “El domini...”. Sit notum omnibus hominibus qualiter ego Girardus, abbas Sancte Marie de Vallis Lauree, et Guillelmus, frater, de Monte Pessulano omnisque conventus Vallis Lauree, donamus tibi Bertrando de Tolosa et uxori tue Iordane filiisque vestris omnique vestre proieniei atque posteritati almuniam de Cherta, cum omnibus suis diversi generis arboribus et cum omnibus suis pertinenciis et cum omnibus ingressibus egressibusque suis et cum omnibus suis ad se pertinentibus aquis, tali modo ut habeatis et teneatis atque possideatis et expletetis eam potenter et 299


integriter per cuncta secula, ita quod donetis nobis et omnibus successoribus nostris, et omnes quicumque eam post vos habuerint, ·V· cantaros olei annuatim in Iatale Domini per censum possitisque facere ex ea totas vestras voluntates complidament, salvo isto supranominato censu sine ulla contradictione nostra. Siquis hoc violare presumpserit nil valeat, set in duplo componat et insuper hoc firmum omni tempore permaneat. Factum est hoc ·V· kalendas iunii anno Domini millesimo ·Cº·Lº·VIº·. Sig+num Gerardi, abbatis, Sancte Marie de Vallis Lauree. Sig+num Guillelmi, fratris de Monte Pessulano. ·SS· Ego Gaufredus, Dertusensis episcopus. Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Guillelmi de Copons. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo. Sig+num Petri de Sancto Minato. Sig+num @atalis, qui hoc scripsit die et anno prenotato (...)”. (310). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 144 y 145. Donaciones al abad Guerau y al monje Guillem de Montpeller. Aparece la rúbrica de un templario: Aimerici de Militia Templi. Documento 68. “(…) 1156, juny, 30. Guillem de Trull i la seva muller Adelaida donen a l’abat Guerau i al monjo Guillem de Montpeller com a representants de Santa Maria de Valldaura, l’hort de l’andalusí Bahurre, situat a Bítem, amb tots els arbres fruiters inclosos, perquè el monestir el posseeixi lliurement i per sempre després de la seva mort. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 111. a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 75, doc. 71. Cit.: PAPELL, “El domini...”. In nomine Domini. Ego Guillelmus de Truil et uxor mea Adeleiz, pro salute animarum nostrarum et parentum nostrorum, donamus Deo et Beate Marie de Vallis Lauree et fratribus eiusdem loci, tam presentibus quam futuris, in manu Gerardi, abbatis, et Guillelmi, monachi, de Monte Pessulano, hortuum cum omni genere arborum quem habemus in Bitem, qui fuit Bahurre, sarraceni, ut post mortem nostram libere in perpetuum possideant. Qui ortus affrontat ad orientem in viam que ducit Ylerdam, ad occidentem in viam que transit vineam Iohannis de Podio, ad meridiem in vinea Petri de Bouvil, ad septentrionem in vinea Andree. Facta est carta apud Dertusam ·II· kalendas iulii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·Lº·VIº·. Sig+num Guillelmi de Truil, sig+num Adalaiz, uxoris mee, qui hoc donum firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri de Sancto Minato. Sig+num Aimerici de Militia Templi. Sig+num Dominici Iohannis. Sig+num Petri Compan. Sig+num Raimundi Texitoris. Sig+num Symeonis. Sig+num Andree de Arla (…)”. (311). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació 300


Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 171. Linaje de Guillem de Claro Monte (Claramunt). Documento 93. “(…) 1160, desembre, 22. Donació que fa Guillem de Claramunt a l’abat Pere de Santa Maria de Valldaura de les terres del Codony. [A]: Original perdut. B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 78v.1 a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 98, doc. 96. Cit.: FORT, El senyoriu... In Regis Eterni nomine. Tam presentibuss quam etiam futuris sit semper manifestum quod ego, Guillelmus de Claro Monte, ob remedium anime mee et parentum meorum et pro eterna retribucione, dono et trado ac offero domino Deo et gloriose Virgini Marie de Valle Laurea et tibi Petro, eiusdem loci abbati, et universis fratribus tuis, presentibus et futuris, ibidem Deo servituris, terram satis ad laborandum in termino de ipso Codoyn, quantum quatuor iuga boum unoquoque anno divisim laborare potuerint de ipsa aqua de Franculino in antea versus occasum, cum terminos et afrontationibus suis, cum aquis, pascuis, cum introtibus et exitibus suis integriter iuxta Franculinum, et quod ibi faciatis molendinum cum omnibus suis utensilibus si ibi construere illum volueritis, ac ut melius dici vel intelligi potest ad utilitatem omnipotentis Dei et ecclesie eiusdem Beate Marie. De meo iure in ius et dominium vestrum trado, ut habeatis omni tempore per vestrum proprium alodium, secure et libere, omni tempore in sana pace possidendum ad quod ibi vel exinde facere volueritis ad vestram voluntatem sine vinculo ullius hominis vel femine, cum pertinenciis suis integriter. Siquis hoc donum mee donacionis disrumpere vel inquietare nullo modo facere possit, set supradicta omnia in duplo componat, cum omni sua melioracione, et insuper hoc donum perhenniter maneat firmum. / (Página 172) Actum est hoc ·XIº· kalendas ianuarii anno Dominice Incarnationis ·Mº·Cº·LXº·, anno quoque ·XXº·IIIIº· regni Ledoyci, iunioris. Sig+num Guillelmi de Claro Monte, qui hanc cartam scribere iussit. Sig+num Geraldi Alamanni. Sig+num Bertrandi de Canals. Sig+num Artaldi de Canals. Sig+num Petri de Podio Roi. Sig+num Dalmacii de Iunidia. Guillelmus, Dei gratia, Gerundensis ecclesie episcopus ·SS·. Sig+num Arnalli, presbiteri, qui hoc scripsit die et anno quo supra (…)”. (312). PAPELL I TARDIU, Joan. “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225)”. Volum I. Barcelona. Fundació Noguera. 2005. www.SantesCreusI.pdf Página 177 y 178. Linaje de Bernat de Tort, arzobispo de Tarragona. Documento 98. “(…) 1161, juny, 19. Bernat de Tort, arquebisbe de Tarragona, amb el consell i la voluntat de tots els canonges de la catedral, dóna perpètuament una part dels delmes del castell de Montoliu a Guillem de Claramunt. També li fa donació perpètua de dotze sextaris d’ordi, mesura de Tarragona, que 301


haurà de rebre cada any per la Mare de Déu d’Agost. Li imposa la condició que com a vassall de la mitra li haurà de guardar fidelitat, a ell i a l’església de Tarragona, prestar-li l’auxili contra els seus enemics —a excepció del comte de Barcelona i de Ramon Folc de Cardona, els seus senyors naturals—, i en cap cas mai no podrà vendre ni pignorar els béns que li ha donat sense el seu permís i el dels seus canonges. [A]: Original perdut. B. AHIM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María. Carpeta 2758, núm. 4. Trasllat (Hoc est translatum quod ab originali suo per alfabetum diviso fideliter est translatatum1) fet el 6 de març de 1230 (Signum + fratris G[uilllelmi] Traver, cellerari medii, testis huius translati. Sig(signe)num fratris Arnaldi, scribe, testis huius translati. Frater Berengarius Dezcanos, presbiter et monacho hoc translatum et hoc sig+num fecit pridie nonas marcii anno Domini ·Mº·CCº·XXº·IXº·). a: UDIIA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 103, doc. 101. In Christi nomine. Sit notum cunctis presentibus atque futuris quam ego Bernardus, Dei dignacione Tarrachonensis archiepiscopus, consilio et voluntate cononicorum ecclesie Sancte Tecle dono tibi Guillelmo de Claromonte quandam partem ipsarum decimacionum que sunt infra terminum de Monte Olivo, sicut ascenditur ab ipso Mulnare et pervenit in ipsam via que transit infra Gontard et Tapiolas, et per eandem viam et per ipsam serram sicut aque vergunt versus Gaianum, pervenitur sub ipsam Madrigeram altera et revertitur sub ipso manso de Renaldo et sic per directum vadit in Gaianum. De his omnibus que concluduntur sive comprehenduntur / (Página 178) infra predictos terminos damus tibi et proieniei tue decimaciones ad fevum. Propter hec damus similiter tibi ad fevum infra territorium Terrachone ·XII· sextarios ordei ad directam mensuram Terrachone per unumquemque annum in festivitate Beate Marie que celebratur mediante augusto. Supradictam si quidem donacionem facimus tibi supradicte Guillelmo et posteritati tue ut habeas eam per nos tu et posteritas tua et per ecclesiam Sancte Tecle et per successores nostros archiepiscopos ad servicium et fidelitatem nostra et ecclesie nostre et successorum nostrorum. Supradictam eciam donacionem eo tenore facimus tibi Guillelmi iam dicto ut de supradicto beneficio nostro non possis aliquid dare, impignorare vel in aliud dominium transferre absque nostro consilio successorumque nostrorum. Propter supradictum beneficium quod tu Bernardus, Terrachone archiepiscopus, facis mihi et proieniei mee, convenio ego, prephatus Guillelmus de Claromonte, tibi et ecclesie Sancte Tecle et successoribus tuis quod sim tuus fideliter homo et successorum tuorum et ecclesie Sancte Tecle, et quod adiuvente per bona fidem sine engan et successoribus tuos habere, tenere et defendere omnem tuum honorem et ecclesie Sancte Tecle, quam hodie habetis et deincebs habituri estis quam cunctos homines et feminas excepto comite Barchinonensi et 302


Raimundo Fulchone dominis meis, salvo tamen nostro iure quod habeo vel habere debeo in alodio de Coctano et de Monteolivo. Actum est hoc apud Tarrachone ·XIII· kalendas iuliii in anno Dominico Incarnationis ·Mº·Cº·LXº·Iº· regni regis Lediuvici iunioris ·XXº·IIIIº· Sig+num Bernardi Tarrachonensis archiepiscopi. Sig+ Raimundi, presbiteri Mironis. Sig+ Raimundi, presbiteri. Ego Geraldus, presbiter Terrachone canonicus ·SSS·. Ego Raimundus, sacerdos ecclesie sancte Tecle canonicus S. Sig+num Iohannis presbiteri atque canonici. Sig+num Arnalli, presbiteri canonici. Sig+num Petri, canonici. Ego Berengarius, subdiachonus (signe). Sig+num Geraldi Alamandi. Sig+num Bertrandi de Canalibus. Sig+num Arnaldi de Vivario. Sig+num Petri de Podio Rubeo. Sendredus, notarius Tarrachonensis, hoc scripsit die et anno quo (signe) supra (…)”. (313). BALAGUER, Federico. “Una nota sobre la introducción de la letra carolina en la cancillería aragonesa”. www.RevistadeHistoriaJeronimoZurita,3.pdf Página 156. “(…) Acierta también Millares Carió, en líneas generales, al intentar fijar la época en que se introdujo la minúscula Carolina en la cancillería aragonesa: «Iguales particularidades, dice, encontramos en los documentos de letra visigótica expedidos para Aragón por Ramón Berenguer IV (Raimundus, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis), lo cual no es de extrañar si se tiene en cuenta que en algunos de sus documentos intervinieron los mismos notarios de la cancillería de su antecesor Ramiro II. Aun se halla la escritura visigótica en diplomas de Alfonso II (1162-1196), en cuyo tiempo se entronizó definitivamente la minúscula carolingia, elegante, proporcionada y de trazos rectos» (4). Conviene, sin embargo, precisar más estas afirmaciones, pues, en realidad, ya en la época de Ramón Berenguer IV, algunos notarios de la cancillería aragonesa emplean la escritura Carolina. Aunque todavía no se ha estudiado a fondo la cancillería de Ramiro II, podemos dar el nombre de algunos escribas reales, de todos los cuales conservamos diplomas originales, como Andreo de Ayerbe, Pedro de Petrarubea y de Abenozar, su hijo Sancho de Petrarubea, Ximino de Escuer, Iñigo de Bue, y Raimundo de Banasto. Otros documentos de Ramiro II están signados por García, scriptor bellensis, y Sancho, scriptor de Oscha; es muy posible que ambos fuesen escribas reales. En el archivo Municipal de Huesca se conservan dos redacciones de un mismo documento, fechado en 1136 y escrito en letra visigótica, fuertemente influida pr la Carolina 5; una de ellas aparece signada por Raimundus scriptor y otra por Raimundus de Sangossa; probablemente se refieren a la misma persona que aparece mencionada en varios documentos de Ramiro II, y que es posible fuese también escriba real. A continuación veremos cómo, por lo menos, dos de estos escribas, Andreo de Ayerbe y Sancho de Petrarubea, abandonan la letra visigótica por la carolingia (3)/ (Página 157) durante la época de Ramón Berenguer 303


IV, acaso por influencia de los escribas del Conde (…)”. Página 156. Cita (3). “(…) Cf. doc. II (…)”. Página 156. Cita (4). “(…) MILLARES CARLÓ, op. cit., p. 231 (…)”. Página 156. Cita (5). “(…) Arch. Munic. Huesca, signs. R-ll y R-12 (…)”.BALAGUER, Federico. “Una nota sobre la introducción de la letra carolina en la cancillería aragonesa”. www.RevistadeHistoriaJeronimoZurita,3.pdf Página 157. El escriba Andreo de Ayerbe. “(…) Varios diplomas de Ramiro II, escritos por este notario, muestran una escritura visigótica de transición, con las características reseñadas más arriba (6). Pero una carta de partición de heredades, original y partida por ABC, fechada en mayo de 1147, cuando fué tomada Ontiñena, aparece escrita por un Andreo de Agierbe, escriba de Ramón Berenguer IV: Andreo de Agierbe, scriptor de comitem Barchinonensis et princeps Aragonensis, rogatus han cartam scripsi et hoc signum feci (7). El documento está escrito en letra carolingia y es interesante porque demuestra que, ya en 1147, un escriba de la cancillería aragonesa usaba la letra Carolina. Es casi seguro que este Andreo de Ayerbe sea el mismo escriba de los diplomas de Ramiro II. Además de la identidad del nombre persuaden de ello ciertos rasgos que parecen indicar la misma mano y la semejanza del signo. En el documento de 1147, la a, la t, la g y otras letras características son carolinas; pero, a veces, el escriba, no muy acostumbrado a esta clase de letra, vacila, por ejemplo, al escribir la z, que en ocasiones recuerda la visigótica. Resulta, pues, que este notario, que había escrito en letra visigótica los diplomas de Ramiro II, utiliza la Carolina, no mucho después del advenimiento de Ramón Berenguer IV (…)”. Página 157. Cita (7). “(…) Publica J. María LACARRA, Documentos, en "Estudios de Edad Media de Aragón", vol. III, p. 619 (…)”. Página 157. Cita (8). “(…) Angel CAIELLAS, Iotas diplomáticas sobre la iglesia de San Martín de Perarrúa, en «Hispania Sacra», vol. IÏI, n. 6 (1950) (...)”.BALAGUER, Federico. “Una nota sobre la introducción de la letra carolina en la cancillería aragonesa”. www.RevistadeHistoriaJeronimoZurita,3.pdf Página 158. “(…) De todo lo expuesto se deduce: 1.° La letra carolingia se introdujo en la cancillería aragonesa en la época de Ramón Berenguer IV. El documento de 1147, escrito por Andreo de Agierbe, es concluyente a este respecto. 2.° Algunos escribas, que habían usado la letra visigótica durante el reinado de Ramiro II, utilizaron la carolingia con posterioridad a 1137. 3.° Io sabemos si este cambio se debió a influencia de los escribas del conde o si obedeció a una tendencia general (…)”. (314). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 168 y 169. Los hombres de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona. Documento 103. “(…) 1156, febrer, 10. Elna. Judici. Per manament de Ramon 304


Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, els jutges Arnau de Lerc i Ramon de Vilademuls dicten sentència en la controversia mantinguda entre Ponç de Moneéis, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i Ramon Maureia a causa d´un empenyorament de 100 mancusos fet sobre els masos Ges i Iegons, situats a la vall de Sant Joan. Després que les parts presentin les proves, els jutges dictaminen que Ramon Maureia retornila cinquena part d´aquell empenyorament i recuperi la cinquena part de les propietats empenyorades; de tota la resta es confirma la possessió pel monestir santjoaní. (…) / (Página 169) Hoc est iudicium quod venerabile R[aimundus],comes Barchinonensis et princebs Aragonis, feci dari inter Poncium, abbate Sancti Iohannis, et Raimundi de Maureia, de contencione que erat inter eos de quibusdam alodiis que sunt in valle Sancti Iohannis, scilicet, in Iesso et in Iegons. (…) S+ Raimundi comes. Sig+num Bernardi Urgellensis episcopi. Sig+num Arnalli de Lerc. Sig+num Raimundi de Vila de Muls. / (Página 170) + Artalli Helenensis episcopi. Iordanis levita, scripsit (…)”. (315). MATAS, Jaume & GALOFRE, Jordi. “Historia de Catalunya”. Barcelona, Ediciones Primera Plana.1992. Página 36. Ramiro II El Monje. “(…) los súbditos de Alfonso I de Aragón no aceptaron su testamento. Los navarros –Iavarra entonces formaba parte del reino de Aragón- manifestaron claramente su disconformidad, proclamaron rey a García VI de Pamplona y se separaron definitivamente de Aragón. Los aragoneses, por su parte, eligieron rey a Ramiro, un hermano de Alfonso I el Batallador, que era obispo de Roda-Barbastro. Io fueron fáciles las cosas para el nuevo rey, Ramiro II el Monje, ya que Alfonso VII de Castilla aprovechó la ocasión para intentar ampliar su poder y, alejando unos supuestos derechos al trono, ocupó Zaragoza. Al mismo tiempo, García VI de Pamplona, una vez consolidada su posición en Iavarra, pretendió incorporar a sus dominios el reino de Aragón. Y, además, el papa de Roma, como es natural exigía el cumplimiento del testamento del rey Alfonso (…). A pesar de su condición eclesiástica y para tener un heredero, Ramiro se casó con Inés de Poitiers, pero no le nació un heredero, sino una heredera, Petronila en 1136. Ello obligaba –y con urgencia- planear el futuro matrimonio de la niña, que heredaría el trono de su padre (…). Fiel a su política expansionista, Alfonso VII de Castilla presentó la candidatura de su hijo sancho para casarse con la jovencísima princesa. Sin embargo, Ramiro II y, con él, la nobleza aragonesa optaron por la otra alternativa y eligieron a Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, que ya había ayudado a Ramiro en los momentos difíciles. Después de negociar detalladamente los temas desacuerdo, los esponsales se celebraron en Barbastro en 1137. Petronilla (que los catalanes llamaron Peronella) tenía un año y Ramón Berenguer IV pasaba de los veinte. El matrimonio, sin embargo, no se llevó a cabo hasta 1150, cuando 305


Petronila cumplió los catorce años. Por entonces Ramón Berenguer se acercaba a los cuarenta (…)”. (316). SOLDEVILA, Ferrán. “Historia de Catalunya”. Página 48. Ramiro II el Monje. “(…) (1080-1157). Rey de Aragón. Monje benedictino y hermano de Alfonso I el Batallador. A la muerte de este último fue proclamado rey de Aragón por la nobleza aragonesa. Superando diversas dificultades –como la pérdida de Iavarra y la ocupación castellana de Zaragoza- consiguió consolidar su poder. Se casó con Inés de Poitiers de la que tuvo una hija, Petronila, cuya boda con Ramón Berenguer IV de Barcelona supuso la constitución de la Corona de Aragón. Aunque conservó el título de rey, Ramiro dejó las responsabilidades de gobierno a Ramón Berenguer IV y se retiró al monasterio de San Pedro el Viejo de Huesca, donde murió (…)”. (317). MONTE GARCÍA. Carmen. “Els orígens de la Corona d´Aragó (1137-1213)”. www.LaCoronadeAragon/LaCoronadÁragó.pdf Página 5. Ramiro II [El Monje], rey de Aragón, dona a Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, su hija Petronila como esposa junto con todo su reino de Aragón. 11 de agosto de 1137. Manuscrito sobre pergamino, 420 x 264 mm. Barcelona, Ministerio de Cultura de España, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergaminos de Ramón Berenguer IV, nº 86. “(…) Comite patarese Raimundi petri deril. Petrus Raimundi Filivet. P. Raimundi destada. Gonballu de Benarrort. Balach Fortuno daclor. Filiu Berengarii Ganballi. Bernardii Petri de Laguarres. Petri Lobre fer stephi. Gali Garces. Arptu[¿?] un censio. Petra Mironis de Entenca. Gontal de Entenz. Lob Garcez Laiza. Frontinu Gomez. Ferrie Pelegri de Castelazol. Arpa Sansanc dar su Masa. Furtundat de Barbastro. Furtu Garces fr. d Masa. Garciaces de Oscha. Garcia de Rodelar. Lobalasc de Pomar. Porchet Petrus fr.cv. Ramon de Larbes. Michael Dalta. Sanc Dandio. Gali Sanc de Grads. Lupsane de Racha. Pedro Lopie de stusia. Gali Xormenar de Richata (…)”. SERRANO DAURA, Josep. “La donación de Ramiro II de Aragón a Ramón Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del Casamiento en Casa”. Barcelona. Instituto Salazar y Castro. Universitat Internacional de Catalunya. Separata de la revista Hidalguía, de Madrid. Nº. 270. www.5654_DonacionRamiroII.pdf Página 709. “(…) El objeto de este artículo no es precisamente entrar a examinar particularmente la naturaleza y el contenido de los pactos que se concertaron entre Ramiro II de Aragón, conocido como “el monje”, y el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV con la donación a favor de éste último del reino de Aragón, y que se concretan en un documento de 11 de agosto de 1137 (…)”. SERRANO DAURA, Josep. “La donación de Ramiro II de Aragón a Ramón Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del Casamiento en Casa”. Barcelona. Instituto Salazar y Castro. Universitat 306


Internacional de Catalunya. Separata de la revista Hidalguía, de Madrid. Nº. 270. www.5654_DonacionRamiroII.pdf Página 710. “(…) Efectivamente el 11 de agosto de 1137, en Barbastro, el rey Ramiro II cede el reino de Aragón y entrega en matrimonio a su hija Petronila al conde Ramón Berenguer IV de Barcelona (…)”. Página 713. Cita (6). “(…) UBIETO señala que las operaciones que realiza Ramiro II con la donación de 1137 son: 1) entregar a su hija al conde; 2) ella aporta al matrimonio su “casa” que no es otra cosa que el mismo reino de Aragón; 3) que la “casa” (el reino) se entrega íntegra; 4) se encomienda a todos los hombres del reino que sean fieles al conde de Barcelona; 5) se establece el “casamiento en casa” en tanto que Ramón Berenguer IV será “dueño del reino” si Petronila muere y él la sobrevive; 6) de ocurrir así, el conde será “dueño libre e inmutablemente! del reino después de la muerte de Ramiro II; 7) afirma que “no se contempla ni siquiera la posibilidad del nuevo matrimonio de Ramón Berenguer IV” por lo cual “es libre de hacerlo si lo desea”; 8) en el supuesto de la muerte de Petronila, Ramiro II se reserva el derecho de aumentar sus donaciones; 9) en “contraprestación” Ramiro II siempre será “rey, dueño y padre” del conde; 10) en testimonio del cumplimiento de lo que se ha dispuesto, Ramiro II incluye una lista de nobles que deben prestar homenaje y juramento de fidelidad al conde (ob. cit. pág. 62) (…)”. (318). MONTE GARCÍA. Carmen. “Els orígens de la Corona d´Aragó (1137-1213)”. www.LaCoronadeAragon/LaCoronadÁragó.pdf Página 1. “(…) La unión dinástica entre el reino de Aragón y el condado de Barcelona, es decir entre Petronila de Aragón y Ramón Berenguer IV, tiene lugar cuando la niña que no tenía siquiera un año fue dada en matrimonio por su padre Ramiro el Monje al conde de Barcelona en 1137 (documento del Archivo de la Corona de Aragón, ACA). Este último como príncipe de Aragón, se hizo cargo del gobierno hasta que Petronila alcanzó la edad requerida por el Derecho Canónico para consumarse el matrimonio. La boda se celebró en Lérida en el verano de 1150. (…) De la unión de Petronila y Ramón Berenguer IV (+ 1162) nació Alfonso, a quien su made, la reina viuda Petronila, dona todo el reino de Aragón en 1164, en un documento firmado por la reina y suscrito por sus principales consejeros. El rey de Aragón, que también sería conde de Barcelona, forjó una unidad dinástica respetando a los súbditos, leyes y costumbres de cada territorio. En estos orígenes aún no existía el concepto político de la Corona como atributo propio tanto del poder real como de la soberanía compartida y repartida sobre los diversos dominios. Entre las actuaciones de Alfonso, conocido con el sobrenombre de el Casto o el Trovador (11621196), está, por ejemplo, la confirmación en 1187 del derecho de Jaca concedido un siglo atrás; por iniciativa de juristas particulares se hacen varias redacciones anónimas del Fuero extenso de Jaca, expuesto que 307


corresponde al siglo XIV. El mismo rey otorga en 1177 el Fuero de Teruel, recién fundada, que se fue acrecentando con la adición de costumbres y sentencias de los jueces confirmadas por los soberanos de la Corona de Aragón, según recoge el manuscrito de la exposición del siglo XIV. El hijo y sucesor de Alfonso (+1195), Pedro el católico, quiso ser coronado solemnemente en Roma por el papa Inocencio III. Con su derrota y muerte en Muret en 1213, ante las tropas francesas de Simón de Montfort durante la cruzada contra los albigenses, se desvanece el sueño político catalanaoccitano. Jaime I, su hijo, al que se le llamaría el Conquistador, aceptó en el tratado de Corbeil (1258) todas las pérdidas pirenaicas, excepto Rosellón, Cerdaña y el señorío de Montpellier (…)”. (319). MONTE GARCÍA. Carmen. “Els orígens de la Corona d´Aragó (1137-1213)”. www.LaCoronadeAragon/LaCoronadÁragó.pdf Página 6. Petronila, reina de Aragón, estando de parto, dona al hijo que ha de nacer el reino de Aragón, a condición de que lo posea de por vida su marido Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. 4 de abril de 1152. Manuscrito sobre pergamino, 305 x 380 mm. Barcelona, Ministerio de Cultura de España. Archivo de la Corona de Aragón. Cancillería, Pergaminos de Ramón Berenguer IV, nº 250. “(…) Lup Enegoni de Luna. Gtmi de Castel Vel. Bernardi de Bellog. Petri Arnalli. Rodberti Archidiaconi Pampilonensis. Abatís Ohué. Caluetii J. Arstuxsonsis. Bernardi Marcii. Petri [apellido ilegible] (…)”. (320). MONTE GARCÍA. Carmen. “Els orígens de la Corona d´Aragó (1137-1213)”. www.LaCoronadeAragon/LaCoronadÁragó.pdf Página 7. Petronila, reina de Aragón, dona a su hijo Alfonso todo el reino de Aragón. Barcelona, 18 de junio de 1164. Manuscrito sobre pergamino, 395 x 358 mm. Barcelona, Ministerio de Cultura de España. Archivo de la Corona de Aragón. Cancillería, Pergaminos de Alfonso I, nº 15. Firman el documento: “(…) Arnalli Mironis comittis Palirensis. Petri de Castelazol. Deusajuda. Petri Ortiz. Blasco Romeo. Bernardi Marcii. Petri Arnalti. Dodonis de Alchili. Arber de Castro Vetulo. Fortunii Ma[?]i. Exemeni de Artosella. [Ilegible] de Castro vetulo (...)”. (321). BALAGUER, Federico. “Una nota sobre la introducción de la letra carolina en la cancillería aragonesa”. www.RevistadeHistoriaJeronimoZurita,3.pdf Página 160. Los hombres de Ramiro II. “(…) 1135, junio, Huesca Ramiro II da a su escribano Pedro de Petrarubea y de Avenozare las casas, heredad y salinas de Lopillo moro y sus hijos en Iaval. AHI, Montearagón, 42-R. Copia siglo XII. Letra Carolina. Legitimidad muy dudosa. (Christus-alfa y omega) In nomine domini nostri Ihesu Christi. Ego Ranimirus Rei gratia aragonensium rex. Facio hanc cartam donacionis et confirmacionis tibi Petro de Petrarubea et de Auenoçare meo scriuano. Placuit mihi libenti animo et spontanea uoluntate et obtimo corde afectum et propter amorem Dei et seruicium 308


quod tu mihi fecisti et cotidie facis, dono tibi et concedo totas illas casas et illa hereditate herema et populata et illas salinas de Lopillo moro et de suos filios in castro uillam que dicitur Iapale, quomodo melius fuit inde tenente, ab integro in sua uita et postea suos filios et filias et abeas in illa uilla uel in suos terminos, examplo et acapto et scalido et comparas, extra caput mansum, ab integrum, non disfacias unde meum censum se mortifiçet. Et hoc totum supra scriptum dono tibi et concedo ut habeas et possideas illud saluum et liberum et franchum et quietud et securum, extra nullo censo malo, tu et filii et omnis generatio uel posteritas tua uel qui tui illud dimitiere uolueris, salua mea fidelitate et de omni mea posteritate per secula cuncta amen. Signum Ranimirus (signo) rex. Et nullus homo qui hoc meum donatiuum supra scriptum disrumpere uel inquietare uoluerit sit extraneus et maledictus ad corpus et sanguis domini Ihesu Christi et habeat partem cum Datan et Habiron et cum ludas traditori in inferno inferiori per cuncta secula seculorum amen. Facta uero hanc cartam in mense iunio in era M.ª C.ª LXX.ª III.ª, in ciuitate Osca. Regnante me Ranimirus Dei gratia rex in Aragon et in Superarbi atque in Ripacurcia siue in Cesaragusta. Episcopus Gauzfridus in Rota. Episcopus Dodo in Oscha. Abas Martinus in Sancti Uictoriani et in Grades. Abas Iohanis (sic) in Sancti Iohanis de Pinna. Senior in @apale, Enneco Lopiz. Senior in Ciuitate, Galin Xemenonis. Petro Garcez in Abinçalla, Per Ramón in Stata. Pelegrin in Salinas. Fertun Dat in Barbastro. Frontin in Heleson. Comite de Pallares in Boile. Michael de la Rada in Petrarubea. Per Gauçpert in Sancto Stephani. Pere Ramon in Castro. Sunt testes et auditores de hoc supra scripto: Garcia Garceç de Grostan maiordomo et Porchet alferiçe et Gaiet et Ennecho de Bue scribano rex. S[ignum] (signo) Raimundi Comes laudo et concedo hoc supra scriptum. / (Página 161) Ego Raimundus de Banasto sub iussione domini mei rex Ranimirus scripsi et hoc signum (signo) feci. (…)”.BALAGUER, Federico. “Una nota sobre la introducción de la letra carolina en la cancillería aragonesa”. www.RevistadeHistoriaJeronimoZurita,3.pdf Página 161. Los hombres de Ramiro II. “(…) 1135, febrero, Palo Ramiro II da a Bernard Pere de Sancti Iusti una viña en Petrarubea, lo que pertenecía al rey en San Martín y las tierras de la abadía del castillo, de la misma forma que las solía tener el señor de Petrarubea. AHI, Cart.º de Montearagón, fols. 42 v.º y 43. [I]n nomine domini nostri Ihesu Christi, ego Ranimirus Dei gratia rex facio hanc cartam donacionis et confirmacionis uobis Bernard Pere de Sancti Iusti, placuit michi libenti animo, obtimo corde et spontanea uoluntate et propter seruicium quod michi fecistis et cotidie facitis dono et concedo uobis in Petrarubea illa mea uinea regalenga qui est prope Sancta Maria Osin et dono uobis hoc quod habeo in Sancto Martino de Petrarubea cum suis pertinenciis totum dono uobis liberum et ingenuum quantum ego rex Ranimirus debeo habere in hoc donatiuo suprascripto sic 309


dono uobis ut faciatis uestras uoluntatem et insuper hoc dono uobis illas ibi terras qui sunt de abbatia de illo castello sicut solet eas tenere illo seniore de Petrarua et ut habeatis et possideatis hoc donatiuum sicut superius est scriptum saluum et liberum et ingenuum et franchum uestram propriam hereditatem per facere inde totam uestram uoluntatem uos et filii uestri et omnis generacio uel posteritas uestra, salua mea fidelitate et de omni mea posteritate per secula cuncta amen. Et ego Raymundus Berengarii Barchinonensium comes per man- /fol. 43/ damentum domini mei regis et propter magnam meam uoluntatem laudo et confirmo isto donativo suprascripto ut semper sit a Bernard Pere de Sancti Iusti franchum et ingenuum et liberum ad uestram propriam hereditatem per facere inde totam uestram uoluntatem uos filii uestri et omnis generacio uel posteritas uestra salua mea fidelitate et de omni mea posteritate per secula cuncta amen. Signum regis Ranimirus. Signum Raymundus comes Barchinonensium. Facta carta donacionis era millesima centesima LXX.ª tercia, in mense febroario in uillam quod dicitur Palo. Regnante me Dei gratia rex in Aragone et in Superarui siue Ripacurcia et sub manu mea rege domino Garcia in Pampilona. Episcopus Dodus in Osca, abbas Eximino in sancti Iohannis, abbas Fortunio in Montearagone, abbas Martinus in Sancti Uictoriani. Comes Arnaldus Mir in Boile et in Fontoua. R. Per in Montmesa (sic). Pere Gusbert in Sancto S+ephano. Pere Mir Benauarre. Fer [tun] go Dat in Barbastro. Michael de Larada in predicta Perarua. Garcia Garcez in Grostan et in Castro. Pere Ramon in Stata. Enneco Lopez in @apal. Michael de Azlor in Monteson. Fer [tun] go Galindez in Osca. Ferriz in Sancta Eulalia. Lop Fertungones in [Al]bero et in Pola. Ego Enneco scriptor regis iussu domini mei hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum feci (...)�.

310


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.