La defensa templaria plasmada en las insculturas de la isla de menorca

Page 1

“La defensa templaria plasmada en las insculturas de la isla de Menorca: La afirmación de Cristo y de la Cruz”

Lola Carbonell Beviá

“(…) ¿Quién es el mentiroso, sino el que niega que Jesús es el Cristo? Este es anticristo, el que niega al Padre y al Hijo (…)”. (1 Juan 2, 22). “(…) En esto conoced el espíritu de Dios: Todo espíritu que confiesa que Jesucristo ha venido en carne, es de Dios; y todo espíritu que no confiesa que Jesucristo ha venido en carne, no es de Dios; y este es el espíritu del anticristo, el cual vosotros habéis oído que viene, y que ahora ya está en el mundo (…)”. (1 Juan 4, 2-3).

1. El linaje de los Desbac y Guardia ligado a los condes de Barcelona, reyes de Aragón y de Mallorca. Desde los albores del año mil, tanto el linaje de los Guardia, como de los Desbach estuvo ligado, en primer lugar a los condes de Barcelona, posteriormente a los reyes de la corona de Aragón, y en último lugar a los monarcas de la casa de Mallorca. Ramón Desbach. El nombre y apellido de Ramón Desbach fue trasmitido hereditariamente a lo largo de múltiples generaciones desde el año 1168, primera referencia de dicho linaje, ligado a los condes de Urgell, bajo el reinado del rey de Aragón y conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV. Este primer Ramón, tomó su apellido del cargo que ostentaba: archidiácono de Bacho (1): “(…) 1168, març, 26. Els comtes d´Urgell Ermengol VII i Dolça donen a Santa Maria de Solsona les esglésies d´Alcàntara, amb els delmes, primícies i oblacions. Fan constar que les havien rebut del rei Ferran II de Lleó. (…) Botum sit ómnibus tam presentibus quam futuris qualiter 1


Ermengaudus, Dei gracia Urgellensi comes, prose et pro suis donat et concedit ecclesiam et ecclesias de Alcántara que sunt in suis terminis et in antea erunt, cum decimis et primicias et oclacionibus et omne beneficium defunctorum et cum ómnibus rebus que pertinent ad ecclesiam, salvo iure epischopali. (…) Sig+num comitis Urgelli Ermengaudi, qui hanc cartam scribere mandavit et testibus firmare rogavit et propria manu firmavit. Sig+num Dulcie, comitisse Urgelli, que hanc cartam laudavit et firmavit. Sig+num Ermengaudi, filii illorum. Sig+num Berengarii Arnalli. Sig+num Arnalii de Sanauia. Sig+num Bertrandi de Tarascho. Sig+num capellani Petri de Conches, qui hoc vidimus et audivimus et firmavimus. Sig+num Raimundi, archidiaconi de Bacho. Petrus levita, (...)”. Un siglo después, bajo el reinado del rey de Aragón y conde de Barcelona, Jaime I “El Conquistador” -en 1221- existen referencias de otro personaje del mismo linaje, también llamado Ramón Desbac, que desempeñaba el cargo de abad del monasterio de Santa María de Ripoll (2): “(…) Setència. Berenguer d´Albucià, Ferrer de Sorba i Bertran Ripoll, amb l´empara de Ramon Desbac, abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dicten sentència per tal de solucionar les divergències existents entre Arnau de Corsavell, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i Berenguer de Portella. Berenguer reconeix que disposava injustament d´un feu que consistia a poder ocupar la cadira principal delcor el dia que s´es queia la festa de Sant Joan Baptista a canvi que, l´endemà, Berenguer donés a l´abat un mul de 20 auris de preu. Per consell del seu germà Guillem i d´altres nobles, i per pacificar les relacions amb l´abat, Berenguer li ven aquest feu pelpreu de 330 sous de Barcelona. (…) Sig+num Berengarii de Portella. Sig+num Guilelmi fratris mei, qui hoc laudamus et firmamos et testes firmare rogamos. Sig+num Bernardi de Maçanos. Sig+num Guielmi de Puig Alt. Sig+num Bernardi de Turdo. Sig+num Berengarii Vite. Sig+num Arnalli de Sorocha. Sig+num Bernardi de Arce Mala. (Senyal) Berengarius de Albucinano, iudex ordinarius, Gradus Silveque archidiachonus. Sig+num Ferraris de Sorba. Sig+num Bertranus Rivipolle sacriste. Ego frater R[aimundi] Rivipolle abbas subscribo (senyal). Botarius iudex Guilelmi Tenrariensis. Raimundus scripsit, hoc mandato Guielmi de Tenrariis et vice Ripulli scribe (...)”. Ramón de Bac fue un segundo miembro del linaje familiar de los Bach, que permaneció ligado a las actividades religiosas y notariales del monasterio de Sant Joan de les Abadesses, firmando como testigo en algunas ocasiones durante un amplio periodo de años, concretamente hasta 1234 (3). 2


Entre 1221 y 1232, vivió otro familiar de dicho linaje, se trataba de un hermano del clérigo Ramón, que fue llamado Bernat Bac, quién tuvo un conflicto con el prior de San Pere de Caserres (4). El linaje de Bac se ramificó a través del hijo varón de Bernat, que había fallecido en 1259-, llamado Guillem de Bac, de Savassona (5). El abad de Santa María de Ripoll, Ramón Desbac, continuó ejerciendo su cargo en el mismo lugar durante cuarenta y cinco años más, concretamente, hasta 1267 (6), compaginándolo con su cargo de Mestre del Temple de Mallorca durante los últimos diez años (1257-1267) (7). Debía tener una edad casi sexagenaria cuando fue nombrado Maestre del Temple de Provenza, Aragón y Cataluña, cargo que desempeñó durante dos años (1272-1274) (8). Tras finalizar en 1274, como Maestre del Temple de Provenza, Aragón y Cataluña, pasó a dirigir la encomienda templaria de Gardeny (9). En 1278, fue nombrado comendador templario de la encomienda del Masdeu, en el Rossellón (10). Debió gozar de una larga vida, pues en 1309, con motivo del proceso contra los templarios del Masdeu, todavía tuvo que declarar como preceptor de la encomienda (11). El anciano Ramón Desbac, tuvo una serie de familiares coetáneos suyos, que también ingresaron en el estamento militar: Pere, (12), y religioso: Bernat, clérigo de Sant Pere de Caserres (13) y Ponç, que desempeñó el cargo de prior de Caserres (14). Y al estamento jurídico: Guillem que compaginó su trabajo en San Pere de Caserres y en la encomienda templaria de Gardeny (15), y Pere (16). 1. 2. Ramón de Guardia. El linaje de los Guardia, comenzó un siglo antes que el de los Bach, concretamente en el año 1048. El primero de los Guardia del que se tiene noticia se llamó Ramón Bernat y estaba relacionado con el monasterio de Sant Joan de les Abadesses (17): “(…) 1048, juliol, 6. Execució testamentària. Ramon Bernat de Guàrdia, Ponç Ponç, Gerberga, Adalbert Guillem, Oliba Guisad, Eibrí Juscafred, Guillem Armand i Isarn Bernat, marmessors de Reinald Bonfill, lliuren al monestir de San Joan de les Abadesses el mas Puigmal, on vivia Vidal, i el mas Rovira, on vivia Sunyer, ambdós masos situats al comtat de Ripoll i a la parròquia de Sant Martí de Puigmal. (…) In nomini Domini.Bos Raimundus Bernardi de Guardia et Poncius Poncii et Girberga femina et Adalbertus Guillemi et Olibanus Guisadi et Eibrinus Iuschafredi et Guilielmus Ardmandi et Isarnus 3


Bernardi, qui sumus elemosinarii vel manumissores condam Reinardus Bonifilii. (…) Sig+nunm Reimundus Bernardi. Sig+num Poncius Poncii. Sig+num Girberga femina. Sig+num Adalbertus Guilielm. Sig+num Olibanus Guisadi. Sig+num Eibrinus Iuschafredi. Sig+num Guilielmus Ardmandi. Sig+num Isarnus Bernardi qui hanc scripturam tradiciones vel consignaciones fieri iussimus et testibus firmare rogavimus. Sig+num Guilielmus Senifredi. Sig+num Petri Miri. Sig+num Petri Filioli. Ermengaudus sacer, qui hanc scripturam tradicionis vel consignacionis scripsit die (senyal) et anno quo supra (...)”. Ramón Bernat de Guardia, tuvo un familiar coetáneo que en 1085 desempeñaba el cargo de archidiácono de Sant Pere de las Portella (18): “(…) 1085, setembre, 2. Visita del bisbe. Bernat Guillem, bisbe d´Urgell, escolta l´abat Ponç del monestir de Sant Pere de la Portella, Bernat Guifré, veguer de la Portella, la seva muller Migdònia i Guifrè Guerau i Arnau Guerau, “prínceps” de la Portella, que el convidaren a anar al monestir de Sant Pere per confirmar Ponç com a abat. Els senyors de la Portella fan novament donació de l´església de Santa Maria de la Quar a l´esmentat cenobi. Per la seva banda, el bisbe dóna sues pensions del cens que rep en aquesta església de la Quar. (…) Anno ab incarnatione Domini nostri Iesu Christi millessimo octagessimo quinto, era millessima centésima vigessimaquarta. Venit dompnus Bernardus Guillelmi, gratia Dei episcopus Urgellensis in Bergitano, et cum eo duobus archidiachonibus suis, id sunt Berengarius Bernardi et Petrus Mironi et Poncius Bernardi, nepus eius, aliisque clericis et baronus, suum capellanum, et Guillelmus Guadamirus, baiulus vel deganus, et milites cum eis tenientes, scilicet dompnus Echardus de Torroja et Aianricus de Rosed et alii pluses homines. Et ut audivit Poncius, electus cenobio Sancti Petri Portelle a congregatione sua, Bernardus Guiffredi, vicarius Portelle, ex coniux nomine Mignonia, et Guifredus Geraldi et Arnallus geraldi, qui sunt principes de ipsa honore de Portella (…) Hoc facto, venit iam dictus Bernardus Guiffredi,cum cónyuge sua Migdonia et cum illorum iam dictis principibus ante dompno episcopo et rogaverunt eum ut ad iam dictum cenobium, quem pater eius edificavit dompno Guiffredo, aliquid dono fecisset de bonis suis. Ideo namque ut ecclesia Sancte Marie de Quarr, cum suis cimiteriis et capellania et cum ipsa porcione de ipsum ecimum quem comparavit iam dictus Bernardus et Migdonia, coniux eius, de vicemonitite Cerritanie, nomina Bernardo Seniofredi, cum concilio de dompno Guillelmi Guiffredi, episcopus Urgellensi, et archidiaconus Guillermo Bernardi de Guardia. (…) Bernardum, gratia Dei episcopus Urgellensis, qui hoc 4


laudat et firmat.+ Berengarius, archidiachonus. Petrus Miro, archidiachonus sss. Sig+num Poncii Bernardi. Sig+num baronus, capellanus. Sig+num Willelmus, deganus. Sig+num Echardus Miro. Sig+num Aianricus. III nonis martii venit Fulco, episcopus Urgellensis et reconciliavit iam dicto cenobio, vidit cartam et manibus suis firmavit. Fulcoepiscopus hec firmat+.Oto, indignus gratia Dei episcopus+ hoc laudat et firmat. Guillelmus, levita et monachus, qui hanc cartam rogatus scripsi die et anno sss., prefixo (...)”. Un tercer elemento de la familia Guardia Pere Arnau, vivió en 1111, y también estaba ligado religiosamente a San Pere de Caserres (19): “(…) 1111, abril, 20. Restitució. Pere Arnau de la Guàrdia restitueix, per manament del bisbe de Vic, al monestir de Sant Pere de Casserres un alou que tenia injustament. El cenobi estableix a Pere Arnau l´esmentat alou a canvi de pagar la tasca i el braçatge, i pel que fa a les batllies, una gallina i una fogassa. (…) Als 20 abril 1111. Pere Arnaldo de la Guàrdia restituí a Casserras lo alou que injustament havia llevat al dit monastir mediant que havent-se quexat devant lo bisbe en lo sínado, aquest manà dexar dit alou.Y en seguida dit monastir lo donà al dit Arnaldo durant sa vida, pagant tasca y brassatge; y per las batllias una gallina y una fogasa. (…)”. La rama de Ramón Bernat de Guardia, se mantuvo conservando el mismo nombre, ya que un siglo después, fue un nieto o biznieto el que recibió la misma denominación. Ramón Bernat de Guardia estaba casado con Saurina, era tío del archidiácono de Sant Pere de la Portella, Bernat Guillem de Guardia, a quién legó sus bienes después del reparto testamentario (20): “(…) 1121, desembre, 1. Testament, Ramon fa testament. Bomena uns marmessors. Deixa part del seus béns a santa Maria de la Seu. Els alous i feus els llega a la seva muller Saurina i, després de la seva mort, al seu nebot Guillem Bernat i a altres familiars i amics. Fa llegats a diversos monestirs i esglésies: Santa Maria de Palau, Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Serrabona, Santa Maria de Solsona, Santa Maria de Talló, Sant Llorenç prop Bagà, Sant Sadurní d´Enveig, Sant Miquel de Cuixà i als cavallers de l´Hospital i del Temple de Jerusalem. (...) Sub trino Dei omnipotentis nomine. Ego Raimundus infirmus que egroto timeo penas inferno et cupio pervenire ad paradi[si] gaudio. In omni memoria mea et loquela plena testamentum mearum rerum facere dispono, quibus ortor ut sint manumisores mei si causalis mors mihi adcesserit in hoc egritudo.In primis iubeo atque discerno. Relinquo ad Sancta Maria cenobii de Riupoll ipsa mea casa cum ipso meo alodio de Vilalobent vel cum ipsos usaticos quod ego habeo in sua honore 5


soltamente pro anima mea, et siat in badlia de Ramon Bernard de Guardia pro bene. Relinquo ad Sancto Petro cenobii de Portella ipsis usaticos quod ego habeo in sua honore soltamente pro anima mea. Relinquo ad Sancta Maria de Serrabona ipsa mea borda de Olcega pro anima mea. Facto isto testamento kalendis decembris, anno Xº IIIIº regnante Ledovico rege. Sig+num Ramon, qui istum testamentum iussit scribere et testes rogavi firmare. Sig+num Ramon Ponc de Al. Sig+num Arnall de Aragall. Sig+num Bernard de Sancta Eulalia. Guilelmus sacer, qui hoc scribsit sss. die prenonato et anno (...)”. Tuvo relaciones de amistad con Udalard, vizconde de Besalú, (21) y otros señores feudales, por los bienes patrimoniales que legó en su testamento (22), e incluso llegó a gozar de ser uno de los representantes que el conde de Barcelona Ramón Berenguer III incluyó en su testamento (23). Tuvo también relación con el vizconde de Barcelona, Reverter, (24). Y se mantuvo fiel al nuevo conde de Barcelona y rey de Aragón, Ramón Berenguer IV (25). Prestó servicios como castellano del castillo de Montargull (26). Entre el periodo 1137 y 1140 vivió un Guillem de Guardia, hijo del vizconde Reverter de Barcelona (27), del cual se desconoce el grado de parentesco que pudo tener con Ramón Bernat de Guardia, pero que tuvo relaciones económicas con el monasterio de Sant Pere de Caselles (28). Parece ser que Guillem de Guardia heredó el título nobiliario de vizconde de Barcelona, de su padre, y pactó ese mismo año fidelidad con Ramón Berenguer IV, a cambio de la castellanía de los castillos de Piera, y Cabrera d´Anoia (29). La familia de los Guardia fue amplia, puesto que a mediados del siglo XII, vivieron un Ponç de Guardia, casado, que compró una heredad en la parroquia de Sau (30). Un Arnaldo de Guardia, casado con Ermengardis (31), un Berenguer de Guardia (32), un Ramón Bernat de Guardia, casado con Ponça, -y padre de Ramón, Ponç, Bernat y Estefanía-, que legaron parte de sus bienes a los hospitalarios de la milicia jerosolimitana (33). El tal Guillem de Guardia, vizconde de Barcelona, estuvo casado con Dolça, y que, a cambio de prometerle fidelidad vasallática a Bernat de Montesquiu, obtuvo permiso para la construcción de una fortaleza en Sant Iscle del Bagés (34), tuvo un hijo llamado Berenguer de Guardia, -casado con Ermesendis-, propietario del castillo de la Guardia de Monserrat, que vendió el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV, en 1157 (35). Un año después, en 1158, el mismo conde de Barcelona y rey de Aragón, Ramón Berenguer IV, concedió a Berenguer de Guardia, -a cambio de contar con su fidelidad vasallática- el castillo de la Guardia de 6


Monserrat y dos tercios de sus señoríos (36). Las relaciones de fidelidad vasallática fueron ampliadas, esta vez por parte de Berenguer de Guardia, hacia Guillem Ramón, senescal, padre de Ramón de Montcada, ofreciéndoles el castillo de Grandera, a cambio de dos tercios de su dominio (37). El vizconde de Barcelona, Guillem de Guardia continuó cumpliendo sus pactos de fidelidad vasallática con el Ramón Berenguer IV (38). Pere de Guardia, -del que se desconoce su vinculación familiar con alguna de las ramas de los Guardia-, fue propietario de un alodio en el lugar de Triplas (39). En el último cuarto del siglo XII, los hijos de Ramón Bernat de Guardia casado con Ponça, que en su día dejaron parte de sus bienes a los hospitalarios, ya estaban casados y tenía propiedades a su nombre. Su hermano Ramón de Guardia vendió un derecho sobre el monasterio de Sant Joan de les Abadesses (40). Ramón estuvo casado con Marquesa, y junto a su mujer y su hermano Ponç pactaron la venta del “Mas Faig”, ubicado en la parroquia de Sant Martí de Puigmal, con Ponç Monells, obispo de Tortosa y abad del monasterio de Sant Joan de les Abadesses (41). Ramón de Guarda y su esposa Marquesa tuvieron exclusivamente descendencia femenina: Guillerma, Berenguera y Estefanía, a quienes dejaron su patrimonio, además de a Ponç de Guardia, hermano de Ramón, tío y tutor de las tres hijas. Ramón de Guardia era templario y al Temple legó su caballo y armadura en 1179 (42). Tres años después Ramón de Guardia había fallecido y su hermano Ponç se ocupaba de su familia y sus bienes (43). La línea vizcondal de Barcelona, de los Guardia fue ampliada a través de Berenguer de Guardia, -que fue hijo del vizconde de Barcelona, Guillem de Guardia-, padre de Pere, casado con Ermessendis, y abuelo de Arnau de Guardia -posible donado de la comunidad masculina de Alguaire, y casado con Estefanía de la Guardia- (44). En 1191, todavía vivía el vizconde Guillem de Guardia quién tenía relaciones vasalláticas con otros templarios del linaje de los Torroja (45), o los Anglesola (46), que vivieron bajo el reinado del también templario Pedro II “El Católico” y pertenecieron a su mesnada (47). Berenguera de Guardia, una de las tres hijas de Ramón de Guardia, se casó con otro Ramón de Guardia, con quién tuvo varios hijos que fueron: Bernat -casado con Ramona de Bellfort, con quién tuvo dos hijas, que fueron Agnes y Jussiana (48)-, María, Bernardo y Raimundo, puesto que en 1199, Ramón de Guardia firmaba como testigo en un documento notarial (49).

7


A principios del siglo XIII, Berenguer de Guardia, hijo de Berenguera de Guardia era propietario de un huerto en la parroquia de Roda (50), denominado “Guardia”, la masía “Estefanes”, ubicada en Sant Andreu de Bancells (51), y el “Mas Rovira” (52), un honor en la parroquia de “Folgarolas” (53), el “Mas Oliver” en la parroquia de Sant Pere de Roda (54), el “Mas Soler”, ubicado en la parroquia de Sant Pere de Roda (55), un molino ubicado en la parroquia de Sant Pere de Caserres (56). Guillem de Guardia, hijo de Pere y Ermesendis, descendiente del linaje vizcondal de Barcelona (57), perteneció a la mesnada del rey Jaime I “El Conquistador”. Casó con Marquesa, en 1223, y la dejó viuda antes de 1245. Por su parte, Marquesa fue hija del segundo matrimonio de Ramón de Cervera con Miracle d´Urgell, hermana del conde Ermengol VIII, de Urgell. Después de enviudar de Guillem de Guardia, Marquesa fundó el monasterio de Alguaire, perteneciente a la orden militar hospitalaria de San Juan de Jerusalén (58). Guillem de Guardia y Marquesa tuvieron un hijo llamado Guillem de Guardia, que contrajo matrimonio con Sibila de Guardia, dejándola viuda en el año 1252 (59). Una hija llamada Matheua -que se casó con Galcerán de Pinós y tuvo por hijo a Ramón de Guardia, el padre del templario, que fue comendador del Masdeu, que ya había fallecido en 1261 (60). Y otra hija Gueralda, que se casó con Pere de Berga, y que ingresó monja de la orden del Hospital de Jerusalén y llegó a ser priora (61). Por la línea vizcondal de Barcelona del linaje de Guillem de Guardia, procedieron Guillem y Ramón de Guardia, hijos de Arnaldo de Guardia y Estefanía, por lo tanto fueron biznietos del vizconde Guillem (62). Bernat de Guardia fue militar (63), y Ramón de Guardia, ya difunto en 1261, fue militar de caballería, y estuvo casado y tuvo una hija llamada Ramona (64). Del matrimonio formado por Galcerán de Pinós con Matheua (65) nació Ramón de Guardia, que por tanto fue nieto materno de Guillem de Guardia y Marquesa (66). El noble, Ramón de Guardia ya había contraído matrimonio con Thomasa en 1272 (67), con la que tuvo un hijo llamado Ponç de Guardia, y otro que fue Ramón de Guardia, el maestre del Temple y comendador del Masdeu (68). Por su parte, Thomasa, - ya esposa viuda de Ramón de Guardia en 1285, fue hija de Berenguer de Portella y de Elisenda de Portella (69). Por otro lado, vivió un Berenguer de Guardia, canónigo de Barcelona (70), que ocupó el cargo de guardián de los franciscanos de Lérida (71), tuvo relación directa con Ramón, vizconde de Cardona (72), y que Thomasa confió en él como supervisor de su 8


hijo Ponç, en caso de fallecimiento de su otro hijo Ramón del Guardia,el comendador del Masdeu. Y por último, Bernardo de Guardia, -que tuvo un cargo político en Menorca-, fue familia indirecta del comendador del Masdeu, ya que procedía de otra de las ramas del linaje de Guardia, la de Bernardo, hijo de Berenguera de Guardia, casada con Ramón de Guardia. Por lo tanto, el político que residió en Menorca, era hijo de Bernardo de Guardia, nieto paterno de Berenguera de Guardia y de Ramón de Guardia (73). 2. La situación política de Menorca durante el último cuarto del siglo XIII. Tras la conquista de Menorca por el rey Jaime I “El Conquistador”, y establecer en la isla a sus hombres, los linajes de su mesnada se mantuvieron en Menorca durante los reinados de Pedro III, Alfonso III, Jaime II de Mallorca, Sancho I de Mallorca y Jaime III de Mallorca. Esta premisa siginificaría un entramado muy complejo de relaciones personales, vasallático-feudales, y familiares entre los reyes de la corona de Mallorca y sus hombres, puesto que entre ellos existieron muchísimos parentescos. Esa configuración parenteral entre linajes de las huestes de los reyes de Aragón y Mallorca fue lo que configuró que años más tarde, cuando se produjo el proceso inquisitorial contra los templarios del Masdeu, fueran apoyados y ayudados por sus fieles relaciones vasalláticas y de parentesco político, religioso y social entre ellos, pudiendo permanecer escondidos y libres de presiones por parte del papado, del monarca francés, y del Cister, hasta que pasó el peligro. Los hombres de Jaime I. En 1228, Los hombres que apoyaron a Jaime I fueron: Sparagi -arzobispo de Tarragona-; Bernardi de Barcelona; G.de Vic; Guillemi, obispo de Gerona; Nº. Sanciii -abad, y noble señor-; Hugonis -conde de Ampurias-; G. de Montecada-vizconde de Bearn; Raimundi de Montecada; G. de Cervaria; H. de Mataplana; R. Alamanni; G. de Cervilione; G. de Claromonte; B. H. de Serrallonga; G. de Sancto Vincentio; Galcerandi de Pinós; G. de Cervilione; G. de Terrachona; Dalmacii -vizconde de Rocaberti-; B. de Sancta Eugenia; P. Bernardi de Rivoperarum; Berengarius de Baulús; R. Berengarii de Àger; R. de Geronela; B. de Sancto Vincentio; G. de Bagneriis; Pontius de Ostrera; Arnaldus de Viduis; Arnaldus de 9


Oculo Molendinorum; A. de Valle Viridi (74). Hugo de Mataplana; Raimundus de palacio; Bernardus Uginis de Serrallonga; Gilabertus de Crudiliis; Guillemus de Sancto Vincencio; Guillemus Umberti; Garcias Romei; Petrus Cornelii; Assalitus de Guadal; Garcia Petriz de Mertat; Garcia de Orta; Sancius Petri; Sancius de Bolas; Guillemi -escribano del notario Guillemo Rabacie- (75); Petri de Merdad (76). En 1230, estuvieron relacionados directamente con el rey Jaime I, los siguientes caballeros: Eiximenus de Urrea; Bernardo de Rocafort, -mayordomo de la curia-; Pedro Fernández de Albarracín; Valesius de Berga; Rotlando Lay; Pelegrinus de Castelaçol; Raimundus de Plicamanibus, -vicario de Cataluña-; Guilelmus Rabaza, notario del rey (77). En 1234, fueron los siguientes: Berengarius, -obispo de Barcelona, y Señor de Montepelier-; Berenguer -obispo de Lérida-; P. -obispo de Tortosa-; Bernardo -obispo de Elna-; Raimundus Pabaret -Maestre del Temple-; Hugo de Fullalquer -Maestre del Hospital-; Pedro -infante y Señor de Mallorca-; Nuño Sanctii; Ponci Hugonis-conde de Ampurias-; R. Fulconis -vizconde de Cardona-; Barnardi de Portella; Guillemi de Mediona; Galcerandi de Pinós; Guillemi de Podio Viridi; Dalmacii de Timor; Berengarii de Podio Viridi; Guillemi de ça Guàrdia; Guillemi de Angularia; Bernardi de Sancta Eugenia; Berengarii de Ager; Guillemi de Montechateno; Hugonis de Mataplana; Jaufredi de Rochabertino; Dalmacii de Sancto Martino; Guilaberti de Crudiliis; Guillemi de Sancto Vincentio; Ferrari de Sancto Martino; Guillemi de Palou; Raimundi de Palacio; Petri de Montechateno; Gaucerandi de Cartelà; Dalmacii de Casteló; Berengarii de Cervaria; Raimundi de Rochafort; Arnaldi de Rubione; Raimundi de Graymanella; Petri de Angularia (78). En 1248, se sumaron: Guilelmo Sorba; Guilelmi de Rocha; Raimundis de Cardona; R. Corneli; A. de Luna; Guilelmo Romei y Eximenis de Fontibus; Raimundi de Pompiano -vicario-; Petri Strucci Gerunde; A. de Villa Frederio; Andree Suniarii Gerunde; Berengarii de Borradazo; Geraldi de Ortis; M. de Dominabus; Petri de Rovira; Bernardus de Cornellis -notario público-; Bernardi de Vico -notario público de Gerona- (79). En 1250, aparecieron con el rey: Ramón de la Bisbal, -abad del monasterio de Sant Joan de les Abadesses-; Egidis de Rada; Guillelmi de Crexell; Petri Cornelii -mayordomo de Aragón-; Bernardi Raymundi de Riobellis; Bernardi de Fuxano; Petri Andree notario del rey- (80). Guilelmus Romei; S. de Antilo; Guilelmi de Rocha -notario del rey- (81). Guillem de Cabanelles, -conde y obispo de Gerona-; Petrus Cornelii -mayordomo de Aragón-; Guillemus de Angularia; Guillemus de Buxadós; Guillemus de Entença; Eximinus 10


Petri de Arenoso; Petri Andree -escribano del notario Guillemo de Belloloco- (82). En 1257, el rey Jaime I se apoyó en los hombres de Dosquers, Crespiá y Pedrinyà, pertenecientes a Besalú: Petrus de Montecateno; Artaldus de Focibus; Guillemus de Castronovo; Petrus Martiniz de Luna; Jaufridus de Crudiliis; Michaelis de Alcoario -canciller del rey-; Andrea -obispo de Valencia- (83). En 1260, fueron: Dalmau de Minyana -abad del monasterio de Sant Joan de les Abadesses-; Guillelmi de Cardona; Guilelmi de Montecluso; Petrus de Montecatheno; O. de Terminis; Bernardi de Santa Eugenia; Guilelmi -obispo de Lérida, y canciller del rey- (84). En 1262, los apoyos humanos de Jaime I fueron: Dalmau de Minyana, -abad del monasterio de Sant Joan de les Abadesses-; Ramón de la Bisbal, -anterior abad de Sant Joan de les Abadesses-; Raimundi ça Guardia; Gaucerandus de Pinós; Raimundo de Urgio; Bernardi, -prior de Sant Joan de les Abadesses-; Bernardi de Armentera: B. -camarero de Sant Joan de les Abadesses-; Iohannes de Neva; Berengarii Alamandi; Guilelmi de Calsarenis; A. de Oliva; Raimundo de Monterrubeo; Petri, infante, hijo del rey de Aragón; Lupi de Bolos; Francisci de Biania, -juez ordinario de Ripoll-; Franciscus Ferrari,-notario público de Ripoll, perteneneciente al monasterio de Ripoll; Francisci Viaña, -juez ordinario de Ripoll; Petri de Pruneriis,-escribano público de Ripoll-; Petro de Colonico, notario público de Ripoll-; Guilelmi de Brugada, -subgerente del notario público de Ripoll, Raimundi Ianiarii de Rividario- (85). En 1265, aparecen: Guilelmo de Castronovo; B. de Santa Eugenia; G. de Carreto; A. de Villa de Magno; Raimundi de Guardia; Simonis de Sancto Felicio -escribano del rey-; Jaime, infante de Aragón, heredero de Mallorca, Montpelier, Rosellón, y Conflent; Petri de Calidis -escribano del infante Jaime-; Bernardus de Pera, -juez ordinario de Camprodón-; Franciscus Felicis; Francisci de Piles; Guilelmi de Vivarii -notario públicio de Camprodón- (86). En 1269, aparecen: Raimundus, -vizconde de Cardona-; Guillemus,-vizconde de Castellnou-; Raimundus de Urgio; Guillemis de Cervelló; Petrus de Queralt; Bartholomei de Porta (87). En 1273, los hombres de la mesnada de Jaime I, fueron: Ermengaudus de Urgio, Guilelmus de Cuna; Iaufridus de Rochabertino; Bertrandus de Bello Podio, Guilelmus de Belvis (88). En 1274, contó con los siguientes hombres de confianza: Arnau Calaffi, -bayle en el condado de Urgell-; Berengeronus Bardina, -notario público de Lérida-; Bertrandus Hugueti, notario público de Lérida; Salvatoris de Bayona, notario público de Lérida (89). 11


Los hombres de Pedro III. En 1264, la mesnada de Pedro III, -hijo del rey Jaime I-, cuando todavía era infante de Aragón fue la siguiente: Petrus de Montecatheno; Uguetus de Cervilione; Ennegonus de Podioviridi; Guillemus de Turrille; Guillemus de Podio Alto; Martini Lupi de Bolas -notario del infante Pedro- (90). En 1268, fueron: Pere de Castelnou -obispo de Gerona-; Gilabertus de Crudilis; Arnaldus G., de Cartiliano; Simon de Gerundella; Arnaldus de Fuxano; Bernardus de Ulinis; Petri de Sancto Clemente -escribano del infante Pedro- (91). En 1283, siendo ya rey de Aragón, Pedro III, se apoyó en su mesnada compuesta por: Petri Marchesii, -escribano-; Arnaldus, obispo de Barcelona-; Raymundus,-obispo de Vic-; Frater Berengarius de Sancto Iusto, -Maestre de la Milicia del Temple-; Ermengaudus, -conde de Urgell-; Poncius Hugonis, -conde de Ampurias-; Raimundus Fulconi, -vizconde de Cardona-; Arnaldus Rogeri, -conde de Pallars-; Dalmaciu, -vizconde de Rocaberti-; Guillemu,-vizconde de Castellnou-; Guillemus de Angularia; Petri de Sancto Clemente, -escribano del rey- (92). Arnaldus de Barcelona; Raymundus de Vic; Bernardus,-obispo de Gerona; Petrus de Pulcro Visu -clérigo del arzobispado tarraconense-; Johannes de Turiesa, canónigo del obispado de Lérida-; Berengarius de Fluviano, canónigo del obispado de Lérida-; Bernardus de Portella, representante del obispo de Urgell-; Frater Berengarius de Sancto Justo, -Maestre del Temple en Aragón y Cataluña-; Frater Guillemus de Claro Monte, -gerente de la vicecastellanía de Amposta-; Ermengaudus, -noble, conde de Urgell-; Alvarus,-noble, hermano del conde de Urgell-; Gueraldus de Capraria; Poncius Hugonis,-conde de Ampurias-; Raimundus Fulconis, -vizconde de Cardona-; Arnaldus Rogerii,-conde de Pallars-; Raimundus Rogerii, -hermano del conde de Pallars-; Dalmacius, -vizconde de Rocaberti-; Guillemus,vizconde de Castellnou-; Raimundus,-vizconde de Vilamuro-; Guillemus de Angularia; Raimundus de Montecatheno de Fraga; Raimundus de Montecatheno, -senescal de Cataluña-; Petrus de Montecatheno; Berengarius Arnaldi de Angularia; Berengarius de Podio Viridi; Galcerán de Pinós; Raimundus de Urgio; Geraldus de Cervilione; Alamannus de Cervilione,-hermano de Geraldus de Cervilione-; Berengarius de Entença; Poncius de Rippellis; Guillermus de Sancto Vincencio -procurador del noble vizconde de Bearn, Gastón-; Galcerandus de Angularia; Berengarius de Angularia,-hermano de Galcerán de Angularia-; Guillemus 12


Raymundi de Josa; Poncius de Cervaria; Guislabertus de Crudiliis; Guilabertus de Scintiliis; Arnaldus de Cortçavino; Bernardus Hugo de Cabrená; Petrus Arnaldi de Boronac; Arnaldus de Sagrera; Bernardus Roger de Erill; Raimundus Alnaldi d´Almenara; Guillemus d´Almenara; Poncius de Sancta pace; Bernardus de Vilademany; Marchus de Sancta Eugenia; Jacobus de Peramola; Dalmacius de Montoliu; Guillemus de Castro Eulino; Maymonus de Castro Eulino; Berengarius de Boxadós; Berengarius de Raiadello; Guillemus de Calders; Raimundus de Pegera; Berengarius de Talamanca; Berengarius de Calders; Simon de Sancto Martino; Raymundus de Rippis; Berengarius de Josa; Guillemus de Montserrato; Berengarius de Murcenis; Bernardus Raymundi de Murcenis; Gueraldus de Aquilone; Galcerandus de Hulugia; Poncius de Hulugia; Jacobus de Besora; Jacobus Gruñí; Guillemus Durfortis; Marimundus de Plicamanibus; Bernardus Burguti -ciudadano de Barcelona-; Petrus Raymundi; Petrus Raymundus de Sancto Clemente; Guillemus de na Muntaguda; Guillelmus Molinerii ciudadano de Lérida-; Raimundus Andree -ciudadano de Gerona-; Berengarius de Goarnau -ciudadano de Gerona-; Andreas Sunyer ciudadano de Gerona-; Petrus Geraldi -ciudadano de Gerona-; Bernardus Garidel, -ciudadano de Tortosa-; Ferrarius de Bass ciudadano de Tortosa-; Petrus Bruni-ciudadano de Tortosa-; Bernardus Alberti -ciudadano de Tortosa-; Poncius Gineri, -ciudadano de Vic-; Johannes de Plicamanibus, -ciudadano de Vic-; Berengarius Oltzina, -ciudadano de Tarragona-; Jacobus de Cardona, -ciudadano de Vic-; Raimundus de Sala, -ciudadano de Vic-; Bartholomeus de Vallo -ciudadano de Cervera-; Eymericus de Lupparia, -ciudadano de Cervera-; Guillemus de Miralles, ciudadano de Montsalvat-; Raimundus de Sores, -ciudadano de Montsalvat-; Raimundus de Belloc, -ciudadano de Tárrega-; Arnaldus Falconis, ciudadano de Tárrega-; Bernardus Martí; Petrus Mironis de Vilafranca; Bernardus ça Sala; Arnaldus de Gravalosa, de Manresa; Joannes de Cascalys, de Berga; Johannes Oliba, de Berga; Raimundus Strader, ville Bisuldoni; Petrus Berengarii Begudà, ville Bisuldoni; Petri Marcháis, escribano del rey; Arnaldus, obispo de Barcelona; Raimundus, obispo de Vic; Frater Berengarius de Sancto Iusto, -Maestre del Temple-; Ermengaudus, -conde de Urgell-; Poncius Hugonis, -conde de Ampurias-; Raimundus Fulconis,vizconde de Cardona-; Arnaldus Rogerii, -conde de Pallars-; Dalmacius, -vizconde de Rocabertí-; Guillemus, -vizconde de Castellnou-; Guillemus de Angularia; Petri de Santo Clemente, escribano del rey (93).

13


Los hombres de Alfonso III. Durante el periodo comprendido entre 1285 y 1291, algunos de los hombres de las mesnadas de su abuelo Jaime I, y de su padre, Pedro III, continuaron bajo el reinado de Alfonso III. Ellos fueron: Arnau Burgués, -bayle de Mallorca-; Jaime de Sant Martí,-bayle real de Mallorca-; Jaume de Torroella; A. de Bastida; Arnau de Berga; Arnau de Santacilia; G. de Belloch; Pere de Prat; Pere de Clará; Pere de Lliviá, -ciudadano de Valencia-, lugarteniente real en Menorca, capitán de Alfonso III, y procurador en Menorca. (94). El vizconde Cardona; el vizconde de Rocabertí; Pedro Cornel, -general en jefe del rey Alfonso III-; Garci Garcés de Azazuri,-militar-; Acart de Mur,-militar-; Nuño Sans; Berenguer de Tornamira, -religioso-; Blasco Ximénez de Ayerve; Ramón Marquet; Berenguer Mayoll; Ramón Calbet, -ciudadano de Lérida-; Galcerán de Alglesola; Pedro Escurs (95). Bernardo de Liviano; Ramón Folch,-vizconde de Cabrera-; el conde de Urgell; Arnaldo de Cabrera; Guillermo de Anglesola; Bernardo Centellas; Jaime Besora; Eiximén de Eyerbe; Jaime Fivaller; Ruy Jiménez de Luna; Pedro Garcés; García Garcés; Pedro Cornel; y Jaime Pérez (96). Los hombres de Jaime II de Aragón. Durante el periodo en que Menorca perteneció al rey de Aragón, Jaime II el Justo, los hombres de su confianza fueron: Nuño Sans; Ramón Muntaner, -mercader-; Guillem de Montcada,procurador real en Mallorca- (97). En 1302, cuando Jaime II el Justo ya fue exclusivamente rey de Aragón, los hombres de su mesnada dueron: Bernat de Vilamarí, obispo de Gerona; Raimundus, -obispo de Valencia y canciller del rey-; Jauffridus, abad de Fuxiensis-; Poncius, -obispo de Vic-; Poncius Ugonis, -conde de Ampurias-; Jazpertus, -vizconde de Castellnou-; Dalmacius de Castelnou; Bernardus de Crudiliis; Arnaldus de Cursavino; Atho de Lisuno; Petrus Sessé; Gondisalvus Garsie, -consejero del rey-; Raymundus de Vilaricho, -archidiacono del Capítulo de Gerona-; Bernardus de Fonollario, -archidiácono del Capítulo de Gerona, y militar-; Nathalis Raynierii, -doctor en Leyes-; Raymundo Calveti, -jurisperito de Gerona-; Bernardus Laurencii; raimundus de Quadris; Arnaldus Peregrini, -clérigo de Gerona-; Berengarius de Palacio, sacristán de Gerona; Dalmacius de Totzono, -representante de Gerona-; Berengarius de Juyano; Guillemus Bernardus de Sancto Romano, -presbítero del Capítulo General de Gerona-; Berengarius de Palacio, -canónigo de Gerona-; Arnaldus de 14


Solerio, - archidiácono Bisuldunensis-; Bernardus de Vilerto, -canónigo de Gerona-; Geraldus de Cerviano,-canónigo de Gerona-; Remeus de Monte Olivo,-canónigo de Gerona-; Compayonus de Stagneolo, -presbítero del Capítulo General de Gerona-; Poncius Alberti, -clérigo del Capítulo de la iglesia de Gerona-; Arnaldus de Rovira, -presbítero del Capítulo General de Gerona-; Bernardus Piconi, -prebitero del Capítulo General de Gerona-; Petrus de Balneolis,-sacristán segundo de la iglesia de Gerona-; Guillemus de Belda, -tesorero de la sede de Gerona-; Petrus de Crexello, -canónigo del Capítulo General de Gerona-; Guillemus de Villaricho,-canonicus de Gerona-; Petri Martini, escribano del rey (98). Raimundus, obispo de Valencia-; Pontius, -obispo de Vic-; Jaçpertus -vizconde de Castellnou-; Jaufridus, -abad de Fuxensis-; Arnaldus de Cursavino; Bernardus de Crudiliis; Dalmacius de Castronovo; Petri Martini, escribano del rey (99). Los hombres de Jaime II de Mallorca. Entre los años 1298 y 1311, los apoyos humanos logísticos del rey Jaime II de mallorca, fueron: Fray Bernat Font,-comendador del Temple en Mallorca-; el vizconde de Bearn; Guillem Bassa,-jurista-; Blanca de Montcada; Pere Morana de Alaró; Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de Mallorca (100). Los hombres de Sancho I de Mallorca. Entre 1311 y 1325, en el reino de Mallorca solo aparecen recogidos dos personajes que fueron: Pere de Plana y Berenguer de San Juan, -lugarteniente en Mallorca- (101). Linajes de Jaime I, Pedro III, Alfonso III, Jaime II de Aragón, Jaime II de Mallorca, Sancho I y Jaime III de Mallorca. Ni están todos los que fueron. Ni fueron todos los que están reflejados en este capítulo. Pero, por lo menos se va a presentar un amplio abanico de personalidades que tuvieron cargos dentro del estamento eclesiástico; otros ejercieron sus títulos de nobleza; y un tercer sector, tuvieron tuvieron responsabilidades dentro de las órdenes militares.

Linajes pertenecientes al estamento eclesiástico. 15


Pere de Torroella (102), fue padre de Guillem de Montgrí -sacristán de la catedral de Gerona, desde 1227 a 1256- (103), y de Bernat de Santa Eugenia, -canónigo de Barcelona- (104), ambos templarios. Pudo tener un hijo, sobrino, o nieto llamado Berenguer de Torroella, que fue vicario de la catedral de Gerona entre 1270 y 1277 (105). Guillem de Cabanelles fue obispo de la catedral de Gerona entre los años 1227 y 1245 (106). Fue sobrino del también obispo de la catedral de Gerona, Arnau de Creixell (107). Pere de Castellnou, también representó a la catedral de Gerona con el cargo de obispo durante 1254-1279 (108). En su testamento dejó un legado para construir un altar a santa María Magdalena en la catedral de Gerona (109). Arnau de Mur fue obispo de Vic (110). Bernardo de Berga, obispo de Elna durante 1230-1259 (111). Guillem de Vilanova, notario de la curia episcopal de Gerona (112). Berenguer de Ager, vicario de la villa de Ral (113). Pere de Cardona, -clérigo del monasterio de Sant Joan de les Abadesses- (114). Ramón de Podio, vicario de Bas- (115). Arnau de Gurb,-obispo de Barcelona- (116). Ramón de Anglesola, -sacristán y obispo de Vic- (117). Jaspert, abad de San Félix, de Gerona- (118). Petri de Podio, -presbítero del Capítulo de la catedral de Gerona- (119). Guillem de Montcada,archidiácono de Barcelona, y de Tremp; y canónigo de Lérida en 1253- (120). Ramón de Cardona,- prior del convento de Predicadores, de la orden de los franciscanos de Alguiaire- (121). Bernat de Sanaüja -capellán, y por tanto clárigo de la capilla privada de Bernat de Sanaüja, de Lérida- (122). Bernat de Mur, -obispo de Vic- (123). Ramón de Vilanova, -abad de Cardona- (124). Benet de Rocabertí, -arzobispo de Tarragona- (125). Galcerán de Cardona, canónigo de Vic- (126). Guillermo de Podio Galindo, -sacristán y procurador del monasterio de Caserres- (127). Ramón de Montpessat, -prior del monasterio de Caserres- (128). Bernat de Cabrera, -sacristán de Casserres- (129). Patrem Bernardum,-obispo de Vice-; Raimundus Sancti Ioannis -abad y delegado papal-; Raimundus Sancti Benedicti de Bagis, -abad y delegado papal-; Bernardus, -obispo de Vic-; Raimundus -abad de Sant Joan-; Bernardus, -obispo de Vic-; Petri -sacristán de Vic-; Bernardus de Ternemira -representante de Vic-; Petrus de Brulio; Berengarii de Subirats; Raimundus de Sala, -sacerdote y canónigo de Vic-; Dalmacius de Corneliano; Raimundus Vita, -canónico de Vic-; Petrus; Raimundus de Capraria -canonigo de Vic-; Petrus de Salent, sacerdote y canonigo-; Petri de Ayreis, -canónigo de Vic-; Benedicti 16


-prior de Caserres-; Ioannis, -monje y sacristán-; Petri, -monje y sacerdote-; Arnaldus -monje y presbítero-; Petri, -monje y sacerdote; Arnaldi, -monje y camarero-; Petri de Bas, -monje-; Petri de Mirambel, monje; Guillermi -monje y levita-. Egidii -monje-; Raimundi -monje y subdiácono-; Guillermi de Martorello, -escribano- (130). Linajes pertenecientes al estamento nobiliario. Guillem de Creixell, -vizconde de Bas- (131). Dalmau de Creixell,-titular del castillo de Creixell- (132). Guillem de Creixell, vizconde de Bas y vizconde de Castellnou, casado con Raimunda (133), padres de Gotezbertus, Dalmau, Guillén y Saurina (134). Ramón Folc, -quinto vizconde de Cardona- (135). Gascó VII, -vizconde de Bearn, Señor de Montcada, Señor de Castellví, Señor de Rosanes- (136). Guillem de Montcada,- hijo de Guillem Ramón I, vizconde de Bearn y barón de Montcada y de Guillema de Castellvell- (137). Pericono de Montcada (138). Pere de Montcada; Ramón de Montllor; Llop de Siuranai; Alvar, -conde de Urgell- (139). Guillén de Anglesola, -hermano de Ramón de Anglesola, obispo de Vic-, casado con Elvira, fueron padres de: Ramón de Anglesola, de Bernardo de Anglesola, -miembro de la orden de Santiago-; de Galcerán de Anglesola; de Guillem de Anglesola; de Geralda, -casada con Ponç de Ripellis-; de Elisenda; de Jaime,religioso perteneciente a la orden de los Predicadores-; de Berengerone, -casada con Galcerán de Anglesola y religiosa del monasterio de Vallbona-. Tuvo por sobrinos a los hermanos Bernat de Anglesola, y a Geralda, -vizcondesa de Bas- (140). Ramón de Anglesola (141). Ramón de Cardona, -hijo de Ramón Folc, y de Agnes de Cardona; oriundo de la ciudad de Vic. Y casado con Ermessenda de Vic- (142). Ramón Folc, -vizconde de Cardona, heredero de Ramón de Cardona, citado anteriormente- (143). Ramón Folc IV, vizconde de Cardona- (144). Guillem de Cardona, -hijo del conde Ramón V de Pallars y de Anglesa de Cardona, hija de Ramón Folc II de Cardona(145). Pere Marc, -casado con Blanca-, hermano de Berenguer, y Blanquets de Santa Eugenia, todos hijos de Agnes (146). Berenguer de Ager, caballero y militar (147). Guillem de Erill, caballero, casado con Geralda- (148). Berenguer de Aguiló, -casado con Margarita, y padre de Guillén de Aguiló; y de Berenguer de Aguiló- (149). Guillem, -vizconde de Castellnou- (150). 17


Guerau, -vizconde de Cabrera, e hijo de Ramona, vizcondesa de Cabrera- (151). Gilabert de Centelles,-casado con Elisenda- (152). Arnau de Cabrera, -nieto de Beatriz de Castilione. Hijo de Guillerma. Hermano de Gerardo de Castilione. Tuvo varios hijos: Arnaldo, Señor de Cascabous; Dalmau; Pedro; Constanza; Berenguer, -a quién le dejó en herencia el castillo de Capraria, que pertencía a Marquesa, esposa de Gerard de Capraria (153). Guerau I, -conde de Urgel y vizconde de Cabrera- (154). Pere de Rocabertí, -hijo del segundo matrimonio del vizconde Dalmau y de Ermessenda des Far, baronesa de Navata; hermanastro del arzobispo de Tarragona, Guillén (155). Hugo III, -conde de Ampurias-, padre de Hugo IV, -conde de Ampurias- (156). Hugo V, -conde de Ampurias- (157). Estamento religioso-militar. Pertenecieron a la orden del Hospital de San Juan de Jerusalén: Fray Ramón de Capraria (158); Pere de Ager, -castellano de Alguaire, donado, y casado con Dulce- (159); Jaime de Ager, religioso de Alguaire- (160); Guillem de Erill (161); Fray Arnau de Queralt, comendador de Alguaire y de Cervera (162); Fray Eximén de Luna, comendador de Lliviá (163); Gui de la Vespa, castellá de Amposta (164); Ferrandus Roderici, -comendador de la encomienda del Hospital de Jerusalén en Hispania; Petrus de Alcalá, -castellano de Amposta-; y Fray Martín, preceptor de Mallorca (165). Fueron miembros destacados de la ordel del Temple: Hug de Cervelló, -Maestre de la milicia del Temple- (166). Fray Berenguer de Cardona, -maestre del Temple de Aragón y Cataluña- (167). Bernat de Santa Eugenia, -templario, que acompañó al rey Jaime I en la conquista de Menorca- (168). Pere de Santa Eugenia, posiblemente templario, puesto que fue hermano de Bernat de santa Eugenia, y de Guillem de Mongrí, también templario,-casado con Rupià, que a su vez era pariente del obispo de Gerona, Pere de Castellnou- (169). Liinajes familiares de Ramón de Guardia. Galcerán de Pinós, fue bisabuelo paterno de Ramón de Guardia, y por tanto consuegro de Marquesa de Guardia, la fundadora del monasterio de Alguaire, dedicado a la orden de San Juan de Jerusalén. Galcerán de Pinós, tuvo un hijo llamado igual

18


como él, también Galcerán de Pinós, que fue el abuelo materno de Ramón de Guardia (170). El bisabuelo materno de Ramón de Guardia, Guillen de Guardia, casado Marquesa, procedente de la línea vizondal de Barcelona, tuvo un hermano llamado Ramón de Guardia. Dicho Ramón de Guardia fue tío-bisabuelo del templario Ramón de Guardia. Ramón de Guardia tuvo una hija llamada Estefanía de Guardia, que fue tía-abuela del templario del Masdeu, Ramón de Guardia. A su vez, los hijos de Estefanía, tenían un grado de parentesco con el templario, siendo tíos segundos de él Ramón y Guillem de Guardia (171). Por otro lado, Sibila de Guardia era tía-abuela materna del templario Ramón de Guardia. Sibila estuvo casada con Guillem de Guardia. Pero Sibila procedía del linaje nobiliario paterno de Berenguer Arnau de Anglesola (172). Gueralda de Guardia, tía-abuela materna del templario Ramon de Guardia, estuvo casada con Pere de Berga, antes de entrar como monja en Alguaire (173). Guillem de Aguiló y Berenguer de Aguiló, fueron hijos de Guillem de Aguiló. Pero también fueron sobrinos directos de Guillem de Guardia, el bisabuelo materno del templario Ramón de Guardia. Por lo tanto, posiblemente fuese la esposa de Guillem de Aguiló y madre de los sobrinos de Guillem de Guardia, hermana de Guillem de Guardia o de Marquesa de Guardia (174), puesto que Marquesa de Guardia fue hija de Ramón de Cervera y de Miracle d´Urgell,-en segundas núpcias de su padre-. Pero también pudo ser que los Aguiló fueran parientes de Marquesa de Guardia, fruto del primer matrimonio del padre de Marquesa, con Timbor d´Anglesola (175). Otra línea colateral familiar procedente de la bisabuela materna del templario Ramón de Guardia, estaba emparentada con Huguet de Cervelló, que era primo de Gueralda de Guardia, -tía abuela materna de Ramón de Guardia-, y sobrino de Guillem de Guardia y Marquesa (176). Y como se recordará Hug de Cervelló fue Maestre de la Milicia del Temple. El linaje de los Anglesola conformó otra de las líneas colaterales de los antepasados familiares del templario Ramón de Guardia. Ésta en concreto, procedía de la primera esposa del tatarabuelo materno de Ramón de Guardia, que fue Ramón de Cervera. Fruto de este linaje figuran los nobles Berenguer Arnau de Anglesola (177) y Guillem de Anglesola (178).

19


3. La relación de los templarios de la encomienda del Masdeu con Menorca. La relación existente entre los maestres del Temple de Mallorca -y por tanto su vinculación con Menorca-, con el Masdeu fu vinculante, puesto que algunos de sus miembros compartieron cargos paralelamente entre la ecomienda templaria de Mallorca y la del Masdeu. Uno de ellos fue Ramón De Bach, Guillem de Montgrí que participó directamente en la conquista de las Baleares, y Ramón de Guardia (179). Subliminalmente fue creada una situación delicada para implicar a los miembros del Masdeu en una serie de robos, que supuestamente tenían lugar cuando algunos de sus miembros representativos abandonaban la encomienda. Fue una urdimbre muy entretejida por una mente hábil para que paulatinamente, los monjes del Masdeu pudieran ser implicados, investigados, y acusados. En 1290 comenzó la fase de investigación sobre la conducta del templario Ramón de Guardia, a raíz de ciertas discrepancias políticoreligiosas-geográficas sobre la encomienda del Masdeu, suscitadas entre los responsables del Masdeu, la monarquía francesa y el papado (180). En 1292, Berenguer de Cardona fue el Maestre del Temple de Aragón y Cataluña desde junio de 1291 a enero de 1307 (181), por tanto debía de poner en comunicación del rey Jaime II de Aragón todas las vicisitudes que se originasen, hasta el punto de comunicar la salida del comendador del Masdeu, Ramón de Guardia, con su familia, para dirigirse a Monzón, por tener lugar una reunión provincial de la orden (182). Un año después, el 18 de febrero de 1293, la operación se había vuelto a repetir con ocasión del viaje ala encomienda de Gardeny (183). El plan ya se había puesto en marcha el 24 de marzo del mismo año. Todo comenzó cuando unos monjes templarios tuvieron que desplazarse desde Castelló a Perpiñán. Los templarios del Masdeu tenían por costumbre viajar con dos monturas de reserva. De modo que los tres monjes templarios con sus seis monturas fueron detenidos sin motivo aparente, por lo que Ramón de Guardia se puso en contacto con el rey de Aragón Jaime II, para que fueran liberados y restituidas las monturas a la casa del Masdeu. El rey de Aragón envió a Dalmau de Rocabertí y Jaspert de Castellnou, que desempeñaban los cargos de lugartenientes en la frontera del Rosellón (184). El 24 de marzo de 1293, Ramón de Guardia, acompañado por su hermano Ponç, y por sus abogados tuvo que desplazarse a Gabá para resolver un pleito con un familiar suyo Galcerán de Pinós (185). Desde noviembre de 1294 hasta el 30 de septiembre de 1307, Ramón de Guardia no estuvo al frente de la encomienda templaria del Masdeu. En su lugar detentó el cargo Guillem de Abellars (186). Su segundo periodo 20


como comendador del Masdeu lo inició en enero de 1303, y permaneció hasta enero de 1310 (187). La actividad de Ramón de Guardia durante los años en que fue comendador del Masdeu consistió en las habituales de la encomienda, además de las religiosas, como compra-ventas de terrenos (188), concesiones para la construccion de hornos de cocer pan (189), etc. 4. El proceso inquisitorial sobre la encomienda del Masdeu del Rosselló: la ratificación de Cristo y de la Cruz. Cuando fue iniciada la investigación y recopilación de datos de todos los miembros de las encomiendas templarias, la casa del Masdeu fue la que mayor cantidad de interrogatorios registró, con respecto a las demás encomiendas. ¿A qué se debió esa inquina por parte del papado? ¿Pudo haber sido parte de la estrategia maquiavélica iniciada en 1290, para investigarlos, acusarlos y detenerlos? ¿Se pretendió desde el principio utilizar a Ramón de Guardia como “cabeza de turco”? ¿Se utilizó para ello la incorporación como Maestre del Temple de Cataluña y Aragón a Berenguer de Cardona coincidiendo con la incorporación de Ramón de Guardia como comendador del Masdeu, en su primer periodo? ¿Qué ocurrió realmente con Ramón de Guardia y la encomienda del Masdeu entre 1307 y 1309? ¿Por qué el papa ordenó al rey Jaime II de Aragón la detención de Ramón de Guardia el 8 de agosto de 1309? En primer lugar, el rey de Mallorca, Jaime II se opuso al papado y a la monarquía francesa, al igual que al rey de Aragón, y no participó en la persecución de los templarios (190). En segundo lugar, el rey de Aragón, Jaime II, estaba dando los pasos previstos desde el incicio de la operación “Masdeu”. El 23 de diciembre de 1307, informó al papa de los robos practicados en la encomienda templaria años atrás (191). Ante las primeras acusaciones del rey de Aragón, -principal enemigo de la encomienda del Masdeu-, Ramón de Guardia se resistió porque sabía que las informaciones que se estaban vertiendo eran inciertas (192). Junto a él se sublevaron los templarios de otras encomiendas de Aragón y Cataluña, hasta el punto de que algunos nobles se opusieron a la captura de los templarios, debido a las relaciones político-sociales-vasalláticaspersonales que existía en la familia de Ramón de Guardia (193). Resulta evidente que independientemente de las directrices papales contra Ramón de Guardia y los templarios, el rey de Aragón Jaime II, no gozaba de su simpatía, y estaba ávido de venganza cuando sabía que los templarios eran inocentes, y que el mismo rey de Aragón había ideado el plan “Masdeu” con años de anterioridad (194).

21


Los interrogatorios inquisitoriales en la encomienda del Masdeu comenzaron en febrero de 1309, siendo dos monjes franciscanos los enviados para efectuar los cuestionarios a los templarios (195), cuyas preguntas hicieron hincapié si Jesucristo era hijo de Dios Padre, concebido en el seno de la Virgen María, su madre; muerto, sepultado y al tercer día, resucitado (196). Como se había atribuido a los templarios prácticas idolátricas y de sodomía, una de las preguntas del cuestionario versaba sobre ello, concretamente les preguntaron por un cordón que presuntamente pendía de la cabeza de un ídolo (197), respuesta que ellos negaron y señalaron que simplemente lo llevaban porque seguían las lecturas del evangelista Lucas: “Sibi lumbi vestri precincti” (198). En febrero de 1309, fue interrogado Ramón Desbac, que fue preceptor templario de la encomienda del Masdeu casi una treintena de años atrás (199). La petición de Ramón de Guardia -para él y para sus miembros de la encomienda del Masdeu-, al papa, y al rey de Aragón, de cumplir su prisión en el reino de Mallorca, lugar al que pertenecía la encomienda del Masdeu, fue aceptada y se hizo efectiva con fecha de 8 de agosto de 1309, desde Aviñón (200). De modo que su primer interrogatorio se produjo en septiembre de 1309 (201), y un año después, en septiembre de 1310, se produjo se segundo interrogatorio, sin novedades al respecto de lo que se les imputaba (202). Por muchas preguntas y ciclos de interrogatorios que hicieron en el Masdeu, ninguno de sus miembros mintió, y tan sólo manifestaron su profunda creencia religiosa ratificandocon sus respuestas la venida al mundo terrenal de Jesús el Cristo, el Verbo de Dios hecho realidad por medio del seno virginal en que fue engendrado, aceptando voluntariamente su muerte para redimir a la humanidad del pecado. Manifestaron reiteradamente su creencia, veneración y adoración a la Santa Cruz, al Espíritu Santo, a la Virgen María, madre de Dios, y así es como aparece recogido en los textos inquisitoriales de los interrogatorios (203). Entre 1311, Clemente V, ordenó la supresión del Temple, aunque la bula “Vox excelso” fue publicada el 22 de marzo de 1312 (204). 5. La reclusión de los templarios en el castillo de Chinón: los grabados cruciformes. El proceso inquisitorial contra los templarios tuvo una duración de siete años, de los cuales el dirigente Jacques de Molay y sus hombres permanecieron encarcelados durante unos años en las mazmorras de la torre de Coudray, del castillo de Chinón, recluidos por mandato de Felipe IV “El Hermoso” (205).

22


El castillo de Chinón perteneció al linaje templario de los Plantagenet, es decir a Enrique II y Leonor de Aquitania (206). Jacques de Molay y sus hombres dejaron su impronta en las mazmorras del castillo de Chinón, mediante una serie de insculturas (207). Según la documentación aportada por el pergamino de Chinón, parece ser que huibieron dos periodos de reclusión para los templarios. El primero de ellos comprendió un año (1307-1308); mientras que el segundo, aunque no queda claro parece que fue entre 1312 y 1314, cuando fueron llevados a París para ser quemados en la hoguera (208). 5.1. Simbología y emblemática de los grabados de Chinón. La cárcel de Chinón es un libro abierto donde los templarios ratificaron sus creencias religiosas, y la prueba de que dijeron la verdad. Siguieron las creencias de Juan el Bautista y Juan el Evangelista, en las oraciones que dejaron escritas En sus paredes se aprecian varios símbolos, todos cristianos (209): “(…) Veamos ahora los muros de las torres del Domme. Es el mismo Crucificado, la misma Virgen, el mismo San Juan que encontramos y la misma afirmación de inocencia que se manifiesta en la indignación contra Clemente V. Diríamos que los graffitis en Domme han sido calcados de la oración de los prisioneros de París. Son, si lo preferimos, su ilustración en imágenes (…)”. (210): “(…) Esta extraordinaria colección de graffitis (inscripciones) que hemos presentado en la revista Archéologie nº 32 (páginas 24-27), es capaz de esclarecer un poco a esos enigmáticos Templarios. (…) Sin embargo, ¿qué es lo que vemos en Domne? Esos archivos secretos, que han permanecido guardados durante 650 años nos revelan, de repente, en los Templarios un ardiente amor por el Crucifijo. Esos hombres lo ponían en honor por todas partes de su prisión. Cruces, crucifijos, escenas de la Crucifixión, abundan y forman como el fondo mismo de la meditación de los prisioneros (…). (211): “(…) Los muros nos cuenta la vida espiritual de los hombres que eran incontestablemente amantes de la Cruz y de la Eucaristía y de servidores devotos de la Virgen y de los Santos (…)”. (212): “(…) Reconozcamos también como figuras simbólicas el recinto que encierra una cruz, y en otra parte antes de la espada, el doble recinto encerrando igualmente una cruz (…)”. (214): “(…) Gabriel Richaud, historiador chinonés, describe el grupo de graffitis que nos ocupa ahora la atención del siguiente modo: "... Pueden verse... tallados en la piedra, signos, caracteres y dibujos toscos. Cinco palabras en letras góticas son las únicas 23


legibles: "Yo pido perdón a Dios". Se distinguen también algunos símbolos heráldicos, cruces y perfiles de personajes prosternados. Uno de ellos con un traje medio eclesiástico, medio militar: un hábito largo, el escudo y la espada". A esta descripción Charbonneau-Lassay añade que la principal figura de este conjunto grabado, y que además no cita Richaud, "es un corazón tallado con mucha profundidad y sumo cuidado, completamente rodeado de rayos radiantes; y este corazón parece imposible que no haya sido, en el pensamiento del grabador, el propio Corazón de Cristo Jesús... Además, una particularidad de otro motivo, grabado cerca de este corazón, nos dice claramente que el pensamiento del autor estaba dirigido, sobre todo, a la herida hecha por la lanza del legionario romano en el costado del Redentor: la cruz alzada, cuyo pedestal en gradas lleva las palabras góticas "yo pido perdón a Dios", está acompañada con clavos, la caña y la lanza; y este arma está inclinada de modo que su punta toca la cruz a la altura exacta en la que se encontraba el costado de la Víctima expiatoria, y sobre el fuste mismo de la cruz, una incisión muy clara, indistintamente intencionada, parece simbolizar la herida lateral misma". Por nuestra parte agregaremos que en la piedra que hay encima de la inscultura del corazón radiante, justamente sobre este icono aparece un calvario (cruz sobre montículo triangular) que tiene a la derecha del observador la imagen descrita por Charbonneau-Lassay, y a la izquierda a un templario arrodillado que tiene ante sí las letras crísticas IHS, y en la esquina inferior la imagen esquematizada de la cruz con la lanza y señales de clavos señalada anteriormente. Cruces pues que hacen referencia clara al monte Calvario y al sacrificio de Jesús en la cruz. Y la presencia iconográfica de los clavos y herida de la lanza a la altura del corazón del crucificado nos remiten, sin duda, a la "gran devoción del siglo XII hacia las Cinco Llagas del Salvador" y que, desde la época de los Templarios se iban concentrando "hacia su Corazón como hacia el centro de sus sufrimientos y la fuente natural de la Sangre redentora". ¿Hay pruebas documentales de este culto al Sagrado Corazón de Jesús en este período medieval? Pues sí. Las hay. En 1318, cuatro años después de la muerte en la hoguera de Jacques de Molay que estuvo prisionero en este donjon de Chinon, Arnault Vidal de Castelnaudari en su Plegaria del señor de la Barre, escribe: "Et quan ty fust martz, Senher, après Ton Cor partit ab fere de lansa (…)”. También existen otras insculturas que no tienen carácter religioso, sino que hacen referencia a figuras geométricas (214). 5.2. La prisión de Sant Geneviève de París. 24


Los templarios siguieron las creencias bíblicas de Juan el Bautista y Juan el Evangelista, en las oraciones que dejaron escritas en las paredes de la prisión de Sant Geneviève, de París (215): “(…) conocemos bastante bien otro grupo de prisioneros, por la hermosa oración que compusieron en su prisión de Sainte-Geneviève en París. Tenemos pues un punto de comparación. En primer lugar es a Cristo Crucificado a quién se dirige esta oración “Esos que por tu Pasión y tu humildad enlazas a la madera de la Cruz, redimiéndolos por tu misericordia, consérvalos, consérvanos”. A continuación la Virgen “en honor de quien tu Orden la Orden del Temple ha sido fundada…” Después es a San Juan también protector del Temple, él “a quien Cristo tanto ama…” y en su oración, toman a Dios como testigo de la inocencia de la Orden “a pesar de las calumnias, sabéis bien que nos ha sido echadas en cara… Tu sabes que somos inocentes de los crímenes que nos imputan…” (…)”. (216): “(…) He aquí lo que nos han hecho comprender todas esas imágenes; y solo eso puede explicarlas. Aquí también, como si se hubieran puesto de acuerdo, traducen en imágenes los pensamientos y los rezos de sus hermanos prisioneros como ellos en Sainte-Geneviève: “Oh nuestro Redentor y Defensor, a los que por tu Pasión y tu Humildad encadenas a la madera de la Cruz, redimiéndoles por Tu misericordia, consérvales, consérvanos”. Ahora comprendemos su estado de espíritu, su estado de ánimo. Bos lo dicen estos muros con todas esas cruces, todos esos crucifijos que graban pacientemente, que graban todavía donde hay algún sitio libre, los prisioneros, un poco más cada día, se dejan encadenar por el maestro a la manera de la Cruz (…)”. 6. La huída de los templarios del territorio francés: la carta de transmisión de J. M. Larmenius. Parece ser que los asesinatos de los templarios en Francia, no fueron tantos, puesto que muchos se retractaron para salvar sus vidas (217). Otros huyeron siendo acogidos en otros páises, como Escocia (218). Concretamente Ramón de Guardia y los templarios del Masdeu, huyeron a la isla de Menorca. Ahora bien, ¿cómo se produjo el viaje? ¿Fueron directamente al puerto templario de La Rochelle, -aunque estuviese alejado de la encomienda del Masdeu-, donde embarcaron hasta Mallorca, puesto que sabían que existía trafico comercial entre las Baleares y el puerto francés? (219). ¿O utilizaron un trayecto más corto embarcando en Colliure, puerto más cercano a la encomienda del Masdeu, para dirigirse directamente a Menorca? 25


Existe un documento conocido por “La carta de transmisión de J.M. Larmenius”, que señala que ocurrió con los templarios que sobrevivieron en Francia. El texto cita que fue J.M.Larmenius, el sucesor de Jaques de Molay, quién lo redactó y custodió hasta que envejeció. El texto pasó a manos del nuevo Maestre General del temple el 18 de febrero de 1324, que fue Teobaldo, que mantuvo su cargo hasta 1340. Le sucedió Arnaldo de Braque (1340-1349); Juan de Clermont (1349-1357); Bernat Gueselin (1357-1381); Juan de L´Armagnac (1381-1392); Juan Croviacensis (14181451); Robert de Lenoncoud (1478-1496) (220). 7. La ocultación de los templarios procedentes de la encomienda del Masdeu del Rosselló, en la isla de Menorca: 1314. En 1311 murió Jaime II de Mallorca, protector de los templarios, y le sucedió Sancho I de Mallorca, que por su minoría de edad, durante los años del fin del Temple, reinó con un regente. En 1313, el arzobispo de Tarragona gestionó las condiciones de la condena de Ramón de Guardia, entre ellas la de permanecer recluido en el Masdeu (221), cobrar una pensión anual de 350 libras barcelonesas, fraccionada en pagos de cuatrimestres (222). El rey de Mallorca, Sancho I, pro-templario, se adelantó a la jugada que pretendía realizar Bernat de Farges, sobrino del papa Clemente V, quién tenía la intención de juzgar a los frailes detenidos de la encomienda del Masdeu, y condenarlos (223). El rey de Mallorca Sancho I, contactó con su lugarteniente, Guillem de Canet, -sobrino de Ramón de Guardia-, para organizar secretamente la salida de los templarios del Masdeu, mediante la operación “Menorca”, comunicándole oficialmente al papa, que era el rey de Mallorca el único que los podía castigar por los crímenes de que estaban acusados era el soberano (224). Presumiblemente los templarios del Masdeu, al frente de Ramón de Guardia permanecieron escondidos en la isla de Menorca entre 1314 y 1317. Cada uno de ellos tuvo libertad para moverse por la isla, en espacios abiertos en plena naturaleza, donde dejaron su huella marcada en insculturas como las representaciones del castillo de Chinón. Con ellos llevaron sus evangelios, que la Iglesia Católica había considera subversivos en 1299, de modo que les estaba terminantemente prohibido la lectura veterotestamentaria y neotestamentaria, ceñiéndose exclusivamente a salterios, breviarios y libros de horas de la Virgen María (225).

7.1. La montaña del Anticristo (Ciutadella).

26


En la zona noreste de Ciutadella se alza la “Montaña Mala” o el “Anticristo”, un lugar escarpado e inaccesible, frente al mar, donde presumiblemente llegaron los templarios del Masdeu, -los representantes del Anticristo para la Iglesia Católica de Roma-. De sus eremíticos habitantes, refieren las fuentes orales que vestían de negro; eran ermitaños y místicos, que realizaban inscripciones cabalísticas sobre las rocas (226): “(…) Dos paisajes representan el escenario delfín del mundo. El primero Favàritx, es positivo. El segundo, la Montaña Mala o el Anticristo, negativo. (…). En su lado simétrico, en el polo oscuro de lo siniestro y negativo, también la isla nos conduce a un epicentro. Es la llamada Muntanya Mala, situada en la parte más escarpada e inaccesible de la costa norte, y que al derrumbarse sobre el mar toma el nombre de “L´Anticrist”. (…) Bo hay acceso. El único lugar desde el que, aparentemente, puede contemplarse es la llamada Cala Pilar. (…) Anticristo estaba allí, como una montaña derrumbada sobre el mar (…). Bingún camino la atraviesa, y su espalda de montaña está cubierta por un bosque bajo e impenetrable. Desde las alturas, las rocas han ido cayendo en escalera al mar. Se dice que es fácil encontrar fósiles en esos parajes azotados por el viento, terminados en una especie de piedra cilíndrica, una columna sumergida y descubierta por las olas que allí rompen. El peñal que marca el difícil paso del Anticristo (…) Son varias las interpretaciones que explican el origen de este curioso topónimo (…)Finalmente, otra teoría explica que durante una época modesta costa estuvo habitada por numerosos ermitaños, que buscaban en su impresionante soledad un recurso místico. Se sabe que las Islas Bledos fueron refugio de eremitas, y probablemente también la Muntanya Mala. Uno de ellos, que tuvo precisamente por esos peñascales su habitáculo, torció el camino hacia Dios por la inclinación a Satanás. Y amparado por la fuerza desmesurada del lugar, perdió su alma en los vericuetos de la magia negra. La gente de los contornos, que vio sus inscripciones cabalísticas sobre las rocas y escuchó sus enloquecidas oraciones perdidas en el viento, le tomó una gran prevención. Evitaron el lugar, y al no saberse nada más del ermitaño “negro” creyeron sin duda que su espíritu emponzoñado seguía ululando las noches de tormenta. Así pasó del Cristo al Anticristo. (…) Pasados los restos de una auténtica vivienda que alguien construyó bajo una peña, llegamos a un pequeño rincón presidido por la imagen de una Virgen “naif” con un florero encementado sobre la roca. Detrás un pequeño curso de agua dulce. Muchas inscripciones y una tosca cruz pintada en la roca nos indican que es un lugar señalado (…)”.

27


7.2. Las cuevas de Cala Blanca (Ciutadella). Cala Blanca se encuentra al norte de Ciutadella, también muy cerca del mar. Las cuevas de Cala Blanca son formaciones naturales en el subsuelo, muy espaciosas, y con gran cantidad de salas de muy difícil acceso. Fueron frecuentadas en la Edad Medía, porque en ellas se ha hallado restos cerámicos de uso doméstico musulmán. Por lo tanto, presumiblemente pudo ocurrir que algun templario observara la utilización de la cueva por los musulmanes, los siguiera, y se escondiera en ella, puesto que las zonas donde ha aparecido el material arqueológico se encuentran en las zonas más profundas de la cueva. Es decir que este hombre o grupo de hombres estaban atemorizados y procuraron adentrarse en la parte más profunda de la cavidad para que no fueran detectados, pudiendo permanecer en ella mucho tiempo, dado que buscaron un acceso directo al suministro de agua potable (227). En la zona de acceso de la cueva “des Mármol”, en dirección hacia un conducto inferior de la sala principal que se llama “Laberint” se ha encontrado material arqueológico medieval (228): “(…) 2 anses de gerra medieval amb decoració pintada. 10 fragments informes de ceràmica islàmica. Decoració pintada bru fosc.1 fragment informe medieval amb decoració impresa de línies i punts. 3 fragments informes de ceràmica islàmica medieval (…) 1 fragment de cul pla pintat amb línies bru fosc d’època medieval islàmica. (…)”. Mientras que en la última sala del Laberinto también fue hallado más material (229): “(…) 1 fragment tapadora de ceràmica medieval islàmica. 2 fragments d’ansa de ceràmica medieval islàmica. 1 fragment de paret de ceràmica medieval islàmica. 2 fragments de vora dreta de ceràmica medieval (…)”. 7.3. El abrigo de Es Milocar de Santa Ana, (Ciutadella). En el barranco de Santa Ana, ubicado en el término de Ciudadela, existe una inscultura doble, en la que aparece en la parte inferior un semicírculo a modo de nave (230). Y en la superior, una cruz latina sobre una base triangular, realizado mediante un trazo sencillo. Simbólicamente, el autor estaba representando el misterio de la transfiguración de Cristo -cruz latina- (231), sobre el monte Tabor,triángulo- (232), por encima de cualquier fe, -la nave semicircular-. Es decir, el autor era una persona religiosa, creyente y estaba trasmitiendo sus crencias religiosas. Pudo haberlo hecho, perfectamente, un templario (233) del Masdeu. 28


7.4. El grabado rupestre de La Trinidad (Biniguarda Vell. Ciutadella). Es muy similar al de Es Milocar de Santa Ana. Fue descubierto en 1952, y una de las hipótesis que se planteó su descubridor Mascaró Pasarius fue su posible origen medieval, señalando su parecido con algunas cruces similares existentes en Mallorca, en el Pirineo catalán y en las columnas del pórtico del Santo Sepulcro, de Jerusalén. También aparece representado un semicírculo con varios trazos curvos, que simula una nave. Y sobre la misma una base triangular, con una cruz latina encima, culminada con otro triángulo de pequeñas dimensiones (234). El autor utilizó la misma simbología y emblemática religiosa templaria. 7.5. La cueva nº 6 de El Pinar de “@ ´Abella d´endins”, de la finca Es Tudons (Ciutadella). Dicha inscultura fue hallada por Mascaró Pasarius y publicada en 1953. La denominó “cruz ibérica”, y destacó de su descripción, aunque no se atrevió a formular su cronología (235): “(…) Su envergadura es de 29´5 cms. La extensión de los brazos de la cruz mide 16 cms., y 14 cms., en la base. La incisión del trazo vertical es de 2 cms., de ancho. Las otras incisiones tienen un promedio de anchura de 1 centímetro. Son muchas las analogías que tienen con otros tipos de cruces, preferentemente las de factura ibérica. Pero por las razones apuntadas más arriba, creemos prudente abstenernos también de todo comentario (…)”. Dicha cruz latina también está asentada sobre un triángulo de lados curvos, e insertada sobre el centro de la base triangular, partiendo el trazo horizontal de la cruz del interior del triángulo utilizado como base. El autor utilizó la misma simbología y emblemática religiosa templaria. 7.6. La catedral de Santa María de Ciudadela. En 2001 fueron halladas una serie de insculturas cruciformes en la catedral de Ciutadella, con motivo de la realización de unas obras de rehabilitación del edificio. El equipo dirigido por el arquitecto Agustín Petschen descubrió que las insculturas estaban realizadas mediante incisión y la mayor parte estaban ubicadas en la galería exterior que corre por la fachada (236): “(…) El mayor número de grafitos ha sido encontrado en el nivel de la galería 29


exterior que corre por encima de la fachada. Se trata esencialmente de motivos religiosos: cruces latinas sobre un calvario [fig. 4.7] agrupaciones de tres cruces que pudieran evocar el monte Gólgota [fig. 4.3], y anagramas de Cristo, como el de I(esús) H(ominum) S(alvator) [fig.4.4.]. El motivo más completo es el formado por las iniciales “C” y “P” que flanquean un corazón de Cristo atravesado por los clavos de la crucifixión y cubierto por una aureola. Este grafito parece de factura más reciente [fig. 4.10] (…)”. El autor utilizó la misma simbología y emblemática religiosa templaria. 7.7. La huella templaria en Menorca. Existen vestigios que provienen del periodo en que Menorca fue templaria. Uno de ellos fue la tradición sobre la iluminación que debía arder delante el Santísimo durante los jueves y viernes santo, quedando redactado en el “Llibre Vermell” con la referencia del “abogado de pobres de Cristo” (237). Otro de los vestigios reside en la numismática. Y en este caso, bien pudiera haber sido que la moneda hallada en Menorca -cuya emblematica representa una cruz sobre calvario, triángulo o peana, culminada con una orla con flores de lis; y cuya cronología correspondió al monarca francés Felipe IV-, pudiera haber llegado en el bolsillo de alguno de los templarios del Masdeu (238). Un tercer el emento numismático fue hallado en el predio “Biniguarda” del termino de Alayor. En dicho caso, aunque la cronología de la moneda es posterior, todavía mantenía la emblemática sanjuanista, propia de templarios y hospitalarios (239). 8. La incorporación de los templarios ocultos a la vida cotidiana: 1317 éxodo de la isla de Menorca, a sus correspondientes reinos. El 26 de agosto de 1317 fue alzada la restricción de la libertad para los templarios (240), por lo tanto los templarios que permanecieron escondidos en la isla de Menorca volvieron a sus lugares originarios dicho año de 1317. Ese mismo año de 1317 fue creada la orden de Montesa, siendo su primer maestre Guillem Erill (241), aunque en realidad comenzó a funcionar en 1319. Una de las primeras actividades fue gestionar el pago de las pensiones a los ex-templarios (242). Concretamente a los miembros del Masdeu del Rosselló les fueron asignados (243): “(…) R. Zaguardia septem mille sol. Bng. Dolms duo mille sol. G. de Tamarit mille quadrigentos sol. Bng. dezcoylmille quadringentos sol. Jacme Box sexcentos sol. G. de Sant Ipolit sexcentos 30


sol. G. Martorell sexcentos sol. P. Belda sexcentos sol. P. de Sent Arnarch sexcentos sol. Ar. Setember sexcentos sol. F. Hoc sexcentos sol. P. Serventsexcentossol. P…………sexcentos sol. R. Des Carme secentos sol. En Gili sexcentos sol. G. Pelicer de Tarrats sexcentos sol. Suma decem et novel mille solidos Barchinon (…)”. Mientras que a los de la encomienda de Mallorca les correspondió (244): “(…) Ar. Duyl de Molins duo mille sol. G.de Muntantanes mille quadrigentos sol. R. F. sexcentos sol. Martin Pereç Doscha quinientos sol. P. Martorell quingentos sol. March Capeller quinientos sol. P. Ermengol quingentos. Bertran de Poblet quingentos sol. G.Soler de Tornes Dargent, ço es per DC qui valen feytr cambi ab Barchs., a XV ents (decenas) septingentos quinquaginta sol.Barchinon. Suma septem mille ducentos quinquaginta sol. Barchinon (…)”. 9. Conclusiones. En este trabajo de investigación se ha pretendido demostrar varios aspectos determinados de la historia de Menorca. En primer lugar, cómo los apoyos humanos del rey Jaime I “El Conquistador”, implantados en la isla de Menorca, tras la conquista, continuaron sus relaciones políticovasalláticas de fidelidad con los reyes de la corona de Aragón y de Mallorca, es decir, tanto con Pedro III, Alfonso III, Jaime II de Aragón, Jaime II de Mallorca, Sancho I de Mallorca y Jaime III de Mallorca. En segundo lugar, todos los hombres de la mesnada de los monarcas de Aragón y de Mallorca estaban relacionados familiarmente entre ellos, hasta el punto de que muchas de las familias que ostentaron cargos representativos en el estamento nobiliario, eclesiástico y militar eran parientes, y por tanto, muchos personajes de ordenes militares estaban directamente relacionados con la realeza, hecho que incidía en que los reyes tuvieron el apoyo asegurado durante generaciones. En tercer lugar, los linajes de Ramón Desbach y Ramón de Guardia, maestres del Temple y preceptores de la encomienda del Masdeu tuvieron una relación directa con los condes de Barcelona, desde el año mil, sirviendoles mediante pactos de fidelidad a todos ellos, desde Ramón Berenguer I, Ramón Berenguer II, Ramón Berenguer III, Ramón Berenguer IV, e igualmente, a los monarcas de la corona de Aragón, Alfonso II, Pedro II, y Jaime I. Ambos detentaron cargos dentro de la orden del Temple, en la encomienda de Mallorca, antes de pasar al Masdeu del Rosselló. Ambos tuvieron un entramado socio-familiar emparentado con las mejores familias, que a su vez detentaron importantes cargos, muchos de ellos en Menorca. E igualmente sus relaciones de vasallaje con los reyes de la corona de Mallorca fueron excelentes, hasta el punto de que llegado el momento de la detención de Ramón de Guardia, el mismo monarca Sancho 31


I de Mallorca, se implicó secretamente con su lugarteniente Guillem de Canet, -sobrino de Ramón de Guardia- mediante el desarrollo del “Plan Menorca”, para extraditar a los miembros de la encomienda del Masdeu del Rosselló, permitiendo que permanecieran escondidos durante su periodo de arresto en la isla de Menorca, para evitar que fueran juzgados y condenados, como había previsto Bernat de Farges, sobrino del papa Clemente V. En cuarto lugar, la conducta sobre la orden del temple que sostuvieron los reyes de la corona de Aragón y de Mallorca fue antagónica. Así como Jaime II de Mallorca, y Sancho I de Mallorca los defendieron. El monarca de Aragón Jaime II el Justo, fue en su contra, hasta el punto de urdir con muchos años de antelación el “Plan Masdeu”, para acusarlos, detenerlos y juzgarlos. En quinto lugar, una vez activado el “Plan Menorca”, los templarios del Masdeu permanecieron ocultos teniendo una libertad restringida en la isla de Menorca. No estuvieron encarcelados, puesto que se han hallado en varios puntos de la zona norte de Menorca, -concretamente en el término de Ciutadella, cercano a la costa-, insculturas idénticas a las realizadas por los hombres de Jacques de Molay cuando estuvieron encarcelados en Chinón. Por lo tanto, los templarios del Masdeu llevaron una vida solitaria, y de recogimiento espiritual habitando en grutas en el medio agreste ciudadelano, donde ratificaron sus creencias religiosas por las que fueron atacados sin motivos por el papado. En paredes de rocas, y en la galería exterior de la zona alta de la catedral de Ciutadella, dejaron su impronta dibujando emblemas relacionados con el misterio de la transfiguración de Cristo sobre el monte Tabor. Dichos motivos simbólico-emblemáticos, son los que en la actualidad demuestran su inocencia, tras setecientos años de insidias y calumnias contra la orden de los Pobres Caballeros de Cristo del Templo de Jerusalén.

En Villajoyosa (Alicante). A 21 de febrero de 2012,

32


Citas Bibliográficas

(1). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 504 y 505. Linaje de Ermengol VII, conde de Urgell. Casado con Dulce. Padres de Ermengol. Linaje de Ramon Desbac. Linaje de Arnau de Sanahuja. Documento 409. Año 1168. (2). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 349 y 350. Linaje de Ramon Desbac. Documento 242. Año 1221. (3). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 414 y 415. Linaje de Ramon Desbac. Linaje de Guillem de Creixell. Linaje de Guillem de Castellnou, vizconde de Castellnou, casado con Raimunda. Documento 279. “(…) 1234, juliol, 24. Promesa. Bernat Hug de Serrallonga promet a Ramon de la Bisbal, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que no emprendrà cap acció legal contra ell si Guillem i Raimunda, vescomtes de Castellnou, venguessin algunes de les possessions incloses en els termes dels Castells de Milany i Llaers. (…) Botum sit cunctis. Quod nos Bernardus Huguo de Serralonga, per nos et omnes successores nostros et heredes, promitimus, per firmam et sollempnem stipuacionem, vobis domino Raimundi, Dei gratia abbati Sancti Iohannis Rivipollen et omni conventui eiusdem monasterii et ómnibus successoribus vestris, quos is sorte Guilelmus de Castronovo et domina Raimunda uxor eius vel alter eorum vel aliquis proipsis, vel mandato eorum et voluntate vendedere seu alienarvere quolibet modo, cum cartis vel sine cartis, aliquid de honoribus vel possessionibus quos vel quas Guilelmus de Crexello quondam habebat in terminis castri de malanno et de Lezers (…). Sig+num Bernardi Hugonis predicti, qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+na Bernardi Daox. Berengarii de Albuciano. Raimundi de Bacco. Raimundi de Vila Scetrude et Arnalli Ross, testium. Petrus presbiter de Luparia scripsit hec vice Berengarii de Casellis levite, publici scriptoris Sancti Iohannis, et hoc signum (senyal) fecit). Berengarius levita, publicus Sancti Iohannis scriptor,qui hoc subscri(senyal)bo. (...)”.Año 1234. FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 416. Linaje de Ramon Desbac. Documento 280. “(…) 1234, juliol, 24. Promesa. Bernat Hug de Serrallonga promet a Ramon de la Bisbal, abat del monestir de 33


Sant Joan de les Abadesses, que vetllarà perquè els homes que són del monestir no emprenguin accions contra el cenobi i que observarà i renovarà els pactes que van fer Udalard, vescomte de Besalú, i Ramon Ponç de Milany amb el monestir santjoaní. (…) Sig+num Bernardi Hugonis predicti, qui hoc laud(o)amus et firmo et testes firmare rogo. Sig+na Bernardi Daox. Berengarii / (Página 416) de Albuciano. Raimundi de Bacco. Raimundi de Vila Scetrude et Arnalli Ross, testium. Petrus presbiter de Luparia scripsit hec vice Berengarii de Casellis, publici scriptoris Sancti Iohannis, cum dampnamentoin secunda linea et VI, et hoc signum (senyal) fecit. Berengarius levita, publicus Sancti Iohannis scriptor, qui hoc subscri(senyal)bo (...)”. Año 1234. (4). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 616. Linaje de Bernat Desbac. Documento 693. “(…) 1221-1231, desembre, 5. Sentència. Causa entre el prior de Sant Pere de Casserres i Bernat Bac sobre una ruberia. La sentència declara que és alou franc del prior i que els rèdits del mas Cortils s´han de repartir entre Bernat Bac, que ha de rebre la tercera part, i el monestir, que s´ha de quedar amb els dos terços restants. (…) Als 5 desembre 1221. Sentència dada per lo asesor del prior de Casserras en la causa que dit prior seguia contra Bernat Bach ab la qual declarà que la ruberia que pretenia dit Bach era de alou franch de dit prior y que en totos los rèddits del mas Cortils, exceptat las regarias, censos y agraris que en ell rebia dit monastir, dit Baco rebés la tercera part y lo monastir las restants dos parts (…)”. Años 1221-1232. (5). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 724. Linaje de Guillem de Bac hijo de Bernat de Bac. Documento 825. “(…) 1259, juliol, 26. Definició. Ramon, prior, i tot el convent de Sant Pere de Casserres definiesen Guillem de Bac, fill del difunt Bernat de Bac, de Savassona, els seus fills i béns per 35 sous vigatans de quatern. (…) Frater Raimundus, prior Castriserrensis et conventos eiusdem solvimus et perpetue diffinimus te Guilelmus de Bago filium Bernardi condam de Bago de Savassona et infantes et bona, et cetera. Testes: Bernardus de Plano, Matheus de Balaguer et Berengarius de Stagno (…)”.Año 1259. (6). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 627 y 628. Linaje de Bertran Desbac, abad del monasterio de Santa María de Ripoll. Documento 404. “(…) 1267, juny, 6. Convinença. Bertran Desbac i Dalmau de Minyana, abats dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, respectivament, es comprometen que el rei 34


Jaume I discernirà les qëstions o injúries que puguin surgir entre ells, en especial les disputes que tenen motivades amb motiu del mercat. Així mateix, prometen que comliran allò que el rei estipuli i que, si no ho fan, la multa serà de 1.000 morabatins, que rebrà, en nom del rei, Guillem de Brull. (…) / (Página 628) Ego frater Bernardus, abbas Rivipullensi + subscribo. Sig+num fratris Raimundi, prioris et sacriste. Sig+num fratris Poncii, elemosinarii Rivipulli. Sig+num fratris Berengarii, infirmarii Rivipullensi. Sig(senyal)num fratris Raimundi de Colonico, cellarii et camerari Rivipollensi. Sig+num fratris Berengarii, despenddaterii. Sig+num fratri B., preceptoris. Sig+num fratris Raimundi Lupi, prioris Cervariensis. Sig+num fratris Raimundi Guilermi de Anglada, operarii Rivi[pullensi]. Sig+num fratris Bernardi de Luciano. Sig(senyal)num fratris Berengario de Pulcyano, monachi. Sig+num fratris [Iohanni] de Foliano, monachi. Sig+num fratris Raimundi, monachi. Sig+num fratris Dalmacii, monachi. Sig+num fratris A. de Garriga, monachi. Sig+num fratris Berengarii de Cascayls, monachi. Sig+num fratris Geraldi de Prunariis. Sig+num fratris Bernardi, monachi. Sig+num fratris Bertrandi, monachi. Sig+num fratris Iacobi de Casis, monachi. Sig+num fratris A. de Bagnariis, monachi.Sig+num fratris Raimundi de [P Comafon, monachi].. Sig+num fratris Petri de Valespirans, monachi. Sig (senyal)num B. de Castelar, monachi. Sig+num fratris Bartholomei de [Bagnolensis], monachi. Sig+num fratris Berengario de Rocamora, monachi. Sig+num fratris [Poncii de [Helnoa], monachi.Sig+num fratris Petri de Furno,monachi.Sig+num fratris Petri Ros, monachi.Sig+num fratris Poncii fabri,monachi. Sig+num fratris Berengarii, monachi. Sig+num fratris C. monachi. Sig+num fratris Iohannes de Anglada, monachi.Sig+num fratris Petri de Sen Gili, monachi. Sig+num [A.], monachi. Sig+num fratris F., monachi. Sig+num fratris A. de Besora, monachi. Sig+num fratris [Poncii],monachi. Dalmacius, gratia Dei, Sancti Iohannis abbas subscribo. Ego Berengario de Sancto Stephano, camerarius Sancti Iohannis subscribo. Olivarii sig(senyal)num. Sig+num Berengarii Alamandi. Sig+num B. de Armentera. A., de Ollina. Iohanni de Beva sig+num. Sig+num berengarii de Solerio. Sig+num Raimundi de Teleto. Sig+num V. Alcherii. Sig+num Guilelmi de Odena. Huius rei testes sunt: Guilelmi Valverd, Guilelmi de Miniana, Petri de Ordina, Iohannis de Babars, Raimundi de Solerio, Guilelmi de Vernedes, Petri de Miniana. / (Página 629) Sig(senyal)num Tome de Orto, qui hoc scripsit mandato Petri de Prunariis, publici Rivipullensis scriptoris, vice Petri de Colonico, notario Rivipullensi, die et anno quo supra. Ego Petrus de Colonico, publicus Rivipullensi notario (senyal) subscribo (...)”.Año 1267. (7). MIRET Y SANS. “Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents hisròrichs”. Barcelona. Imprenta de la casa Provincial de Caritat. 1910. 35


www.Lescasesdetemplersyhospitalersacatalunya.pdf Página 519. Maestres del Temple de Mallorca. “(…) Bertrán d´Arlet, 1230. Ramón de Serra, 1231. Dalmau de Fonollar, 1241-1242. Ramón de Montblanch, 1244. Bernat de Montllor, 1251. Pere d´Ager, 1255. Arneu, 1257. Ramon de Bach, 1263. Ramon Sabastida, 1272. Lope Abrí, 1201. Bernat de Fonts, 1304 (…)”. (8). Ibidem. Página 516. Ramon des Basch, mestre del Temple de Provenza, Aragón, Cataluña. “(…) Ramon Desbach, 1272-1274 (…)”. (9). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 358 y 359. Linaje de Fray Ramón Desbac, comendador de Gardeny (templario). Documento 144. “(…) 1274, gener, 2. Fra Ramon de Bac, comanador de Gardeny, fra Bernat Sellart, cambrer del mateix lloc, i fra Francesc de Tallada, comanador del Segrià, de comú acord amb fra Berenguer de Torà, fra Guillem, capellà de la casa de Gardeny, fra Guillem de Corbiac, fra Guillem de Pradell / (Página 359) i els altres frares dela mateixa casa, donen a Bernat Pradell i els altres frares de lamateixa casa, donen a Bernat Pallarès i als seus un tros de vinya situada al terme d´Allcaniç per tal que el tinguin i treballin en canvi de la meitat de la verema i dels fruits de la vinya anualment, sense cap despesa ni meció per al temple, i amb la condició que durant deu anys no puguin tallar els arbres del Queixer de la Sèquia i que, passa aquest temps, puguin ferho,prèviallicència delcomanador de Gardeny, amb la meitat per al Temple, S´hi reserven,a més,eldret de fadiga a deu dies sense que la tinença pugui ser alienada a ningú més que a homes del mateix orde, i salvat sempre els drets i condicions dáquest. Bernat Pallarès, per la seva banda, fa renúncia expressa de l´´us i consuetud de Lleida “de rebus ad emphiteosim datis posse dare ad maiorem censum”. Entre els testimonis signa Pere d´Alguaire. Hom delimita les afrontacions de la vinya. (…) Boverint universi quod nos ffrater Raimundus de Bacho, comendator Gardinii, et ffrater Bernardus ceyllardi, camerarius eiusdem, et ffrater Francischus de Rayllada, comendator in Segriano, de consilio et voluntate ffratris Berengarii de Torano; (…) / (Página 360) S+num ffratris Raiumundi de Bacho (…)”.Año 1274. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 361. Linaje de Fray Ramon Desbac, comendador de Gardeny. Documento 145. “(…) 1274, gener, 2. Fra Ramon de Bac, comendador de Gardeny, fra Bernat Sellart, cambrer delmateix lloc, i fra Francesc de Tallada,comanador del Segrià, de comú acord amb fra Berenguer de Rorà, 36


fra Guillem, capellà de la casa de Gardeny, fra Guillem de Corbiac, fra Guillem de Pradelli els altres frares de lamateixa casa, donen a Bernat de Barcelonai als seus un tros de vinya situada al terme d´Alcaniç per tal que el tinguin i treballin en canvi de la meitat de la verema i dels fruits de la vinya anualment, sense cap despesa ni meció per al Temple, i amb la condició que durant deu anys nopiguin tallar els arbres del Queixer de la Sèquia i que, passat aquest temps,puguin fer-ho, prèvia llicència del comanador de Gardeny, amb la meitat per al Temple, S´hi reserven, a més,el dret de fadiga a deu dies sense que la tinença pugui ser alienada a ningú més que a homes dels mateix orde, i salvat sempre els drets i condicions d´aquest. Bernat de Barcelona, per la seva banda, fa renúncia expressa de l´´us i consuetud “de rebus ad emphiteosim datis posse dare ad maiorem censum”. Entre els testimonis signa Pere d´Alguaire. Hom delimita les afrontacions dela vinya. (…) Boverint universi quod nos ffrater Raimundus de Bacho, comendator Gardenii, (…) / (Página 362) S+num ffratris Raimundi de Bacho; (…)”.Año 1274. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 368. Fray Ramón Desbac, comendador de Gardeny. Documento 148. “(…) 1274, març, 19. Fra Ramon de Bac, comanador de Gardeny; fra Bernat Sellart, cambrer del mateix lloc, fra Francesc de Tallada, comanador del Segrià; fra Berenguer de Torà i fra Guillem, capellà, de comú acord amb totala comunitat donen a Domènec de Morgat i als seus un tros de terra amb oliveres situat al terme d´Alcaniç del Segrià, en canvi de cinc sous jaquesos o de la millor moneda corrent a Lleida a tributar cada any per Badal. S´hi reserven, a més, el dret de fadiga a deu dies sense que la tinença pugui ser alienada a ningú més que als homes del Temple, amb exclusió de cavallers i sants. Domènec de Morgat, per la seva banda, fa renúncia expressa de l´us i consuetud de Lleida “de rebus ad empthiteosim datis posse dare ad maiorem censum”. Entre els testimonis signa Pere d´Alguaire.Homdelimita les afrontacions de la propietat (…) Boverint universi quod nos frater Raimundus de Bacco, comendador, et frater Bernardus Cellard, camerarius Gardenii (…) / (Página 369) S+num fratris Raymundi de Bacco, comendatoris (…)”.Año 1274. (10). MIRET Y SANS. “Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents hisròrichs”. Barcelona.Imprenta de la casa Provincial de Caritat.1910.Página 519. Comendadores templarios del Masdeu. “(…) Arnau de Sant Cebrià, 1149. Guillem Amell, 1200. G.Tort. 1252. Guillem de Londres, 1255.Guillem de Montgrí, 1264. Ramón des Bach, 1278. Guillem de Benages, 1287. G. d´Abellars, 1297. Ramón Saguardia, 1301-1307 (...)”. 37


(11). MICHELET, M. “Proces des Templiers”. “Collection des Documents inédits sur l´Histoire de France. Publies pàr les soins. Du Ministre de l´Instruction Públique”. Premiere série. Histoire Politique. Tomo II. París. Imprimerie Nationale. MDCCCLI.www.procesdestempliers2.pdf Página 433. Ramón Desbac, estuvo también en Menorca. Preceptor de la encomienda de Mansi Dei. Año 1309. XIX kalendas febrero. “(…) Ad lxxxvi articulum respondens, dixit quod ipse qui loquitur fuit receptus in domo Mansi Dei, per fratrem Raymundum de Baco tunc preceptores ejusdem domus, in vigilia Batalis Domini proxime preterita fuerunt xxix anni elipsi, astantibus et presentibus in ipsa recepcione fratribus Petro de Camporotundo, Jacobo Olerii, Arnoldo Rocha camerario dicte domus, et pluribus aliis de quibus non recordatur, qui mortui sunt, et fratre Jordano et fratre Arnoldo Canicie et fratre Symone, nunc viventibus, ordinis supradicti (…) Videlicet quod tempore quo ipse qui loquitur fuit receptus in fratrem dicti ordinis apud domum Mansi Dei, frater Raymundus de Baco preceptor tunc dicte domus intravit ecclesiam seu capellam dicte domus, cum ceteris / (Página 434) fratribus qui in ipsa domo tunc erant, ipso fratre Bartholomeo qui loquitur, jam tunc presbitero existente et remanente extra capellam predictam (…)”. (12). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 65. Linaje de Pere des Bach, militar, pudo ser hermano o sobrino de Ramon Desbac, religioso templario. “(…) A Arnau de Catllar, monjo de Banyoles, per tres quarts de delme de Dosquers, que havia comprat a Pere des Bach, miles, el 1268, per dotar un aniversari (n. 61 [139]) (…)”.Año 1268. (13). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 658 y 659. Linaje de Bernat de Bac, prior de la comunidad de frares predicadors de Barcelona. Documento 420. “(…) 1270, maig, 21. Testament. Testament de Ramon Sabater, el qual, en presència de Bernat de Bac, prior de la comunitat de frares predicadors de Barcelona, i Ramon d´Olzet, d´aquell convent, escull Guillem / (Página 659) de Boguer, sacerdot, Pere de Cloquer, Pere de Caselles i Ambrós sabater com a marmessors de les seves nombroses voluntats (…) Quia nullus in carne positus mortis penas evadere potest. Id circo. In Xristi nomine,ego Raymundus Szabaterii de Sancto Iohannis, in meo pleno sensu et sana memoria locquela deum facio et ordino testamentum.In quo eligo 38


manumisores meos, videlicet, Guilelmum de Boguerio, sacerdotem, Petrum de Cloquerio, Petrum de Caselles et Ambronium Szabaterii, in presencia et posse fratris Bernardi de Bacco, prioris fratrum predicatorum barchinonensium et fratris Raymundi de Loseta [sitii] eiusdem.(…)”. Año 1270. (14). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 795. Linaje de Ponç de Bac. Documento 908. “(…) 1271, agost, 11. Concordia. Concordia entre el prior de casserres i Ponç de Bac, de Savassona, sobre el mas Cortils, de la parròquia de Sau. Convenen que aquest mas i els seus habitants siguin del domini de l´esmentat monestir, i que Ponç tingui la meitat de la redempció dels homes i doni terços i lluismes; l´altra meitat la tindrà el prior, que l´ha de donar a Ponç o bé cobrar-ho de les prestacions que fa almonestir pel seu mas. Ponç de Bac rebrà 8 diners per la quèstia vella i tindrà la batllia del mas. (…) Als 11 agost de 1271. Enpoder de Pere de Areys, notari de Vich. Lo prior de Casserras y Pons de Bagco, de la parròquia de Savassona, concordaren sobre lo mas Cortils, de la parròquia de Sau. Ab la qual convingueren que lo dit mas de Cortils y las personas que en ell habitarian fossen enterament de domini de dit monastir y que lo dit Bagco tingués solament la mitad de las redemcions de homes y donàs tersos, lluismes y demés eventuras, tenin la altre mitad lo dit prior, la qual mitad devia rebrer dit Bagco del dit prior. Y en cas de no satisfer-li aquest, pogués dit Bagco cobrar-las del cens y parts de fruyts que prestava a dit monastir per son mas Bach. Y finalment que dit Bagco rebés 8 diners per la quístia vella y tingués la batllia de dit mas a fidelitat del prior (…)”.Año 1271. LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 837. Linaje de Ponç Bac, prior de Casserres. Documento 946. “(…) 1285, maig, 1. Establiment. El prior de Casserres, Ponç Bac i Maria octubre estableixen a Ramon de Ruixol, prevere, i als seus, excepte els que siguin religiosos o militars, les honors que Ramon de pas tenia per ells a la Guàrdia, al lloc anomenat Guardioles. Farà cens de mig capó, dues escudilles d´espelta, un quartà de vi per Tots Sants i un quartà de vi tercenc. (...) / (Página 838) A 1 maig 1285. Lo prior de Casserras, Pons Bach y Maria Octubre establiren a ramon, prebere, de Ruixol i als seus, exceptat que sian capellans o militars, los honors que Ramon de pas tenia per dits señors en la Guàrdia, en lo lloch dit Guardiolas. A la prestació delcens de mig capó, dos escudillas de espelta y una quarta de vi per Tots sants. Y a més en lo referit die un quartà de vi tersench per las pessas ditas Camp Major (…)”.Año 1285. (15). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. 39


www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 872. Linaje del vizconde de Cardona. Linaje de Guillem de Bac, notario de Sant Pere de Casserres. Linaje de Bernat de Bac, clérigo de Sant Pere de Casserres. Documento 984. “(…) 1299, agost, 15. Àpoca. Pere, sagristà de Casserres, reconeix que Bernat de Pujol, escuder del noble Berenguer d´Orís, li ha portat almonestir de Casserres una carta de pagament i altres escriptures, algunes signades amb el segell del noble Ramon Folc, vescomte de Cardona, en les quals es deia que el bisbe de Vic, Berenguer de Bellvís i Pere de Maians, també de Vic,confessaven haver rebut de Bernat Pujol, en nom de Berenguer d´Orís, 3000 sous barcelonesos de tern, que els havia tramès el senyor Ramon Folc, dels quals 1560 s´havien de donar al bisbe de Vic, i els restants 1400 a Pere de Maians.Testimonis de l´escriptura feta per Guillem de Bac, notari del monestir, Simó de Montealegre, infermer, Bernat de Bac, clergue, Bernat Octubre, monjo cellerer i el sagristá Pere (…)”.Año 1299. MICHELET, M. “Proces des Templiers”. “Collection des Documents inédits sur l´Histoire de France. Publies pàr les soins. Du Ministre de l´Instruction Públique”. Premiere série. Histoire Politique. Tomo II. París. Imprimerie Nationale. MDCCCLI.www.procesdestempliers2.pdf Página 453. Encomienda de Gardeny. Año 1309. II kalendas septenbris. “(…) Ad lxxxvi articulum respondens diligenter interrogarus, dixit quod ipse qui loquitur, G. de Baco, G. de Castro Episcopali, B. de Montepavono, Gaucerando de Biure, Raymundus de Molina, die Dominica secunda mensis maii futuri erunt xv anni elapsi, ut sibi videtur, fuerunt apud Gardeyn recepti in fratres ordinis dicti Templi per fratrem B. de Cardona tunc magistrum Aragonie et Catalonie ordinis supradicti, presentibus et ibidem astantibus in capella dicti loci de Gardeyn (…)”. (16). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 931. Linaje de Pere Bac, juez. Documento 1065. “(…) [s. d.] Sentència. Sentència de Pere Bac, jutge, per la quüestió entre el prior de Sant Pere de Casserres i Pere Maroli per la possessió del mas Cases, de la parròquia de Vilalleons, la qual considera que pertany al monestir de Casserres. (...) Sentència feta per Pere bach, jutge, elegit per las infrascritas parts sobre la qüestió moguda per lo prior de Casserras contra Pere Maroli sobre la pertinència del mas Casas, del a parròquia de Vilalleons, que possehia deit Pere. Ab la qual, vistos los instruments, adjudicà dit mas Casas al monastir de Casserras. Est acte no conté dia ni any. (…)”. (17). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Páginas 64 y 65. Linaje de Ramon Bernat de Guàrdia. Documento 27. Año 1048 40


(18). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 256. Linaje de Guillem Bernat de Guàrdia, archidiácono. Documento 36. Año 1085. (19). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 379. Linaje de Pere Arnau de la Guàrdia. Documento 377. Año 1111. (20). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 272 y 273. Linaje de Ramón Bernat de Guàrdia, propietario de un terreno relacionado con la abadía de Ripoll. Documento 49. Año 1121. (21). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 123. Linaje de Ramon Bernat de Guardia. Documento 62. “(…) 1122, novembre, 11. Concòrdia. Concòrdia feta entre Udalard, vescomte de Besalú, Ramon Ponç de Milany i Berenguer Arnau, abat del monestir de sant Joan de les Abadesses, per la qual es determinen els drets i obligacions que els tres tenen sobre els béns dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Santa Maria de la Grassa i en el terme del castell de Milany. (…) / (Página 123) Sig+num Raimundi Bernardi de Guardia (…)”.Año 1122, noviembre, 11. (22). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 48. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.49PERGAMINSARXIUCOMTALIIreduitnetmda.pdf Página 907 y 908. Los hombres de Udalard II, vizconde de Besalú: Linaje de Ramon Bernat de Guàrdia. Documento 543. “(…) 1122, novembre, 11. Definició. Udalard II, vescomte de Besalú, i Ramon Ponç de Milany, sota l´autoritat de Berenguer, abat de Sant Joan de les Abadesses i senyor del castell de Milany, renuncien als seus drets sobre les / (Página 908) honors dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Santa Maria de la Grassa i sobre altres homes residents al terme del castell de Milany. (…) Hec est scriptura pacificaciones et concordaciones que facta est inter Uzalardum vicecomitem et Raimundum Poncii de MalAnno et uxorem eius ac filios in potestate et manu Berengarii, abbatis Sancti Iohannis, dominus ipsorum, de contentionibus quas habebant inter se de iniusticiis et malis empresionibus quas faciebant in honore Sancti Iohannis et Sancte Marie de Crassa et aliorum hominorum qui sunt sub termino eiusdem 41


castri de Mal Anno. (…) / (Página 912) Sig+num Berengarii abbatis. Sig+num Udalaard. Sig+num Raimundi Pontii. Sig+num Arsendis, uxoris eius. Sig+num Guilelmi Raimundi, Sig+num Dalmatii, Sig+num Petri, filiorum eorum. Sig+num Raimundi Bernardi de Guardia. Sig+num Pontii Bernardi. Sig+num Gauzfredi Guilelmi. Sig+num Guilelmi Bernardi. Sig+num Arnalli Geralldi. Sig+num Dalmatii de sala. Sig+num Berengarii de Cuil Sech. Sig+num Berengarii de Vila Bova. Sig+num Guilelmi Poncii de Balbs. Sig+num Guilelmi Ebrini de Balbs. Raugerius sacerdos scripsit (…)”. Año 1122. (23). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 412, 413. Linaje de Ramon Berenguer, conde de Barcelona. Linaje de Berenguer de Queralt. Linaje de Galceran de Pinos. Linaje de Ramon Bernat de Guardia. Linaje de Guillem Gausfredi de Cervia. Documento 426. Año 1130. “(…) 1130, juliol, 8. Testament. Ramon Berenguer, comte de Barcelona, dicta testament. Bomena marmessors i mana que l´enterrin al monestir de Santa Maria de Ripoll. Estableix deixes de diferents immobles per a diverses esglésies i monestirs, i al seu fill Ramon Berenguer. Llega al monestir de Sant Pere de Caserres un mas situat a Franciac. (…) Postquam a paradisi gaudiis propter inobedientiam suam humanum genus exclusum est et iuste propter inobedientiam suam humanum genus exclusum est et iuste mortis incurrit periculum, ne eternaliter hoc vinculo detineretur; semper donditor pie miseratus admonuit. Quod ego Raimundus Berengarii gracia Dei Barchinonensis comes et marchio multum mecum retractans tantique sententiam iudicis propter enormitatem meorum peccaminum valde pavescens, dum vivo et loqui possum credidi ordinandas omnes res et individue Trinitatis Patris et Filii et Espíritus Sancti / (Página 413) facio hoc meum testamentum et eligo manumissores meos scilicet, domnum Ollegarium, Tarrachonensem archiepiscopum, et Berengarium, Gerundensem episcopum, et Raimundum, episcopum Ausonensem, et Berengarium de Cheralt et Gaucerandum de Pinos et Guillelmum de Cardona et Raimundum Bernardi de Guardia et Huillelmum Gausfredi de Cerviano et Raiamballum de balcia et Raimundum Renardi, ut isti distribuant omnes res meas sicut hic invenerint scriptum. In primis dimito Sancte Marie Rivipullensis cenobii corpus meum u tibi sepeliatur, ubicumque me mori contigerit, et dimitto et villam de isogol ab integro cum omnibus pertinencias et afrontacionibus ac terminis suis, sine blandimento ullius hominis vel femine, cum omnibus adepramentis que ibi habuit vel habere ullo modo potuit unquam potestas,cum molendinis,molendinariis, aquis, aquarum vieductibus vel reductibus, pratis, pascuis, silvis, garricis, et cum omnibus que ad se pertinent, sive infra sive extra terminos eius contineantur, ut nec senioraticum neque 42


baiuliam nec quicquam omnino aut servici aut usatici, vel ullius hereditatis quicquam ibi habeas ullus homo, nec bonum nec malum, nisi Sancta Maria et monachi eius in perpetuum secundum illorum voluntatem, ut sem per offerant Deo sacrificio et libamenta pro anima mea et parentum meorum. Item dimitto eidem sancte Marie dominicaturas meas de Septem Casis et de Lannars cum suis omnibus pertinencias et cum omnibus meas equabus quas habeo ubicumque sint.Item simitto sedi Sancte crucis Sancteque Eulalie omnem decimam navium barchinonensium ex meis directis, et ad canonicam ipsius sedis ipsas meas franchedas de Curtibus et ipsa molendina de Stadella que habuit Ricardus Guillelmi, pro remedio anime mee.Item dimitto eidem sedi omne ipsum directum et voces et auctorita tes quas querelabat in dominus, que fuerunt Raimundi Dalmacii pro emendacione illius turris et muri quod addidit mec palacio. Item dimitto Sancto Petro Puellarum illam pariliatatam quam Raimundus Poncii tenebat in pignus pro me pro L morabatinos et redimant illam puelle.Cenobio Sancti Cucuphatis dimitto omnes sua s franchedas, quas habeo infra suum honores, pro emendacione illius tabule quam inde habui et pro remedio anime mee simul cum Monte Maiori qui est super Callidas, sicut ego illum habeo et per directum habere debeo et in scripturis Sancti Cucuphatis terminatur et mansis quos habeo in Terraza; Sancte Marie Montis Serati unum de melioribus mansis quos habeo / (Pรกgina 414) in Apiera; sancte Marie de Calidis unum de melioribus mansis quos ibi habeo et una lampas semper ibi ardeat pro anima mea; Sancto Michaeli de Fallio unum de melioribus mansis quos habeo in villa Maiore; Sancto Sebastiano Penitensii unum de melioribus mansis quos habeo in Avinione; canonice Sancti Petri sedis Vici ipsum mansum, quem Berengarius I caput scole, tenuit per laboracionem, ut prius restauretur ecclesie argentum quod inde habui et postea habeas illum predata canonica pro remedio anime mee; Sancto Petro de Castro Serris unum de melioribus mansis quos habeo in Franciag prope villam Albini; SanctoPetro de Cervaria ipsum molendinum quod dicitur de Vergos et vineas quas habeo in Monellis; Sancto Petro de Archellis ipsum campum que est ante ipsum locum prope viam que transit per transversum de Monte Pavรณn; Sancto Benedicto de Badais dimitto vineas que erant in contentu in terminio Cervarie in valle Molnellis et unum mansum in Minorisa et vineas que sunt in contentu inter eum et ipsum locum; Sancte Cecilie Montis Serrato unum mansum in Terracia. Dimitto eciam Sancte Marie sedis Gerunde omnes capellanias quas habeo in episcopatu gerundensi solide et libere, et ad ipsius canonicam ipsam ecclesiam de Buada cum decimis et primicias et oblacionibus universis, tali modo ut cum rictus in ipsa canonica quacumque occasione defecerit, prefate ecclesie de Buada fructus habeant prefate sedis canonici in victum comunes,cum vera per Dei graciam in ipsa canonica rictus more solito abundaverit, prefate ecclesie de Buada fructus omnes sint ad 43


restauramentum ipsius ecclesie et altares sancte Marie; et Sancto Felici Gerunde et Sancte Marie sedis dimitto ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi, sacriste; cenobio Sancti Petri Gallicantus ad opera ipsius ecclesie dimitto terciam partem gerundensis monete, ita ut predicti mei elemosinarii faciant eam mittere in opera ipsius ecclesie usque habeant ibi missos CC morabetinos; Sancto Daniheli Puellarum unum mansum que fuit de Artallo Vitalis; Sancto Michaeli de Crudiliis unum mansum in Palacio Frugelli; Sanctus Felices. Guissalis unum mansum cum vineis que erant in contentu inter eum et illum; Sancto Salvatori de Breda illam terram totam quam Gauzfredus Bonissimi dimisit eidem Sancto Salvatori cum vinea; Sancto Paulo de Maritima unum mansum in Monte Palacio; Sancto Paulo foris murum Barchinone unum mansum in Avinione; Sancto Petro Campi Rotundo dimitto campus ipsum quem tenet Guillelmus Udalardi cum consilio Rivipullensis abatĂ­s et Guillelmi / (PĂĄgina 415) prioris; Sancto Michaeli Coxanensi dimitto omnes albergas et toltas et forcias quas in honore eiusdem monasterii ubi vera habui cum uno de melioribus mansis quos habeo in Frumigera et villam de En cum omnibus pertinencias suis quam habet in pignus Raimundus Bernardi per DC solidos monete Melgurensi, et si ego non recupenibo illam ante mortem meam, Donet illi abbas Sancti Michaeli DC solidos et habeas villam ad integrum, excipio tamen ab hac laxacione sancti Michaelis illus quod habeo in Arriano et in Sentens; Sancte Marie Celsone dimitto medietatem decime de Manrasana quam Raimundus Mironis de Puigalt tenet in pignus per C morabetinos,quam ipsi redimant tantum, et habeant illam cum vinea quam clericus Cervarie dimisit eidem loco; Sancto Martino de Canigone unum mansum in Corneliano; Sancte Marie Bissuluni unum mansum in Mioine; Sancto Petro Bissuliniunum mansum in Moione; Sancto Michaeli Fluviani unum mansum in Palacio frugelli propter violaciones quam feci in eius sacraria; Sancto Petra Rodensi duos mansos in Palacio Frugelli pro emendacione mali quod ei feci et ut quotidie celebrent missas proanima mea; ad Sanctam Mariam de Stagno dimitto,cum consilio domni Raimundi, ausonensis episcopi,ipsam capellaniam de Modiliano cum omnibus alodiis eidem ecclesie sancte Marie pertinentibus, tali condicione ut ipsa congragacione de stagno addatur unus regularis canonicus qui semper celebret missas pro anima mea; Sancto Stephano de Baloles totum quod est comitale et quod habeo ad integrum in villa Savarres; ad Sanctus Laurencium super Bissulli omnes albergas et toltas et forcias quas habeo in eius honore dimitto et unum de melioribus mansis in Pratis; cenobio Sancti Iohannis totum meliorem mansum de Partis; Sancte Marie Ville Bertrandi unum mansum in Palacio Frugelli; Sancte Marie Arulaix albergas quas habeo in eius honore de Plano de Curtis; Sancte Marie de Corneliano unum mansum in Corneliano; ad Sanctus Sepulchrum Domini 44


unum de melioribus mansis in Lagostera; ad Cavalleriam Iherusalem equum meum Dane cum omni armadura mea; ad Hospitale Iherusalem dimitto unum mansum in Villa Maiore iuxta alium quem dedi ei, et equum meum Bigrum, quem redimat filius meus Raimundus mille solidos. Dimitto eciam Deo omnes leudas et malos usaticos quos noviter misit in civitatibus suis.Omnem alium meum honores dimitto Raimundo Berengarii, filio meo, id est, Barchinonem et comitatum barchinonensem cum omnibus sibi et episcopatum predicte civitatis et comitatum Terrachonensem et archiepiscopatum eius cum omnibus sibi pertinentibus, et castrum de / (Pรกgina 416) Stopagno et de Podio Rubeo et de Castris Serris et de Pinzado et de Camarasa et de Cubells et castrum de barberazo et alia castella et omnia alia que pertinent ad ista supradicta et quod avus suus Raimundus berengarii reliquia mihi in Cardona et in Guardialada in suo testamento,et comitatu Ausone et episcopatum eius cum omnibus sibi pertinentibus, et castrum Cervarie cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum Minorise cum omnibussibi pertinentibus, et comitatum et episcopatum Gerundensem cum omnibus sibi pertinentibus, et ipsam dominaciones et baiuliacionem quam habeo in Petralata et comitatum Bissillunensem, Vallespirensem, Foliolitensem, Petraperusensem, cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum Ceritaniensem et Confluetensem, Berchitanensem cum omnibus sibi pertinentibus, et Castel Follit de Rivo Meritabili et Ferran et Malacara cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum Carcassonensem et episcopatum cum omnibus sibi pertinentibus, et comitatum Redensem cumomnibus sibi pertinentibus; Berengario Raimundi, filio meo, dimitto omnem suum honores Provincie et comitatum et archiepiscopatus et episcopatus et abbacias et omnia qui ibi habere debeo et illum quem habeo in Rotenensi patria et in Gavallano et in Cartaleso cum civitatibus et archiepiscopatibus et episcopatibus,ita ut ipse maritet sopores sua honorifice cum consilio archiepiscorum et episcoporum et magnatuum Provincie. Si autem evenerit alterum eorum sine filiis de legitimo coniugio revertantur predicta omnia ad illum qui superstes extiterit. Omnes honores meos, sicut superius testatus sum, dimitto filiis meis exceptis illis quos sanctis Dei dimitto. Et dimitto Sancto Petro de Roma L, et ad Sanctum Iacobum de Gallicia L, et mando ut mei elemosinarii teneant medietatem de dominicaturis et usaticis suis donec persolverent omnia ista debita et alia que hic scripta non sunt et induant CCC pauperes de tunicis. Si filii mei dederint vel vendiderint aliquid de honoribus a me sibi dimissis, usque habeant XXV annos non valeat. Et dimitto filios meos in potestate Dei et Sancte Dei Genitricis Marie et baiulia beati Petri, apostolorum principis, et domini Pape seu omnium archiepiscoporum et episcoporum et magnatum tocius mee dominacionis ac terre qui iuste ac fideliter voluerint agere me et filios meos. Si filii mee, insa de Castella et illa de Fuxo, reverse fuerint in terra mea, filius meus 45


Raimundo Berengarii cum consilio magnatum meorum maritet eas honorifice cum meo honore et meo avere, / (Página 417) et interim ipsa de Castella stet in Lagostera et ipsa de Fuxo in Ripis, et Berengarius raimundi de Provincia faciat similiter de aliis. Si Raimundus Berengarii et Berengarius Raimundi, filii mei, obierint sine filiis de legitimo coniugio,remaneat omnis honor quem relinquit filio Raimundo ad filiam suam de Castella et ad filios eius, et omnis honor quem relinquid Berengario Raimundi, filio meo, retineat aliis filiabus eius. Adhuc dimittit Sancte Marie de Crassa, pro emendacione de suo avere quod habui, ipsam albergam de Podiano quousque Raimundus, filius meus, donet ei in pace ipsam albrgam d. Astagell et, tam ibi quam in aliis sanctis locis a me heredatis, omni tempore deum exorent pro anima eius habitantes in eis. factum est translatum V kalendae aprilis anno ab incarnatione dei MCCIIII. Anno dominice incarnationis MCXXXI. Sig+num Raimundis comes. Sig+num Aimerici de Barbona. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Aimerici de Barbona. Sig+num Guillelmi Gausfredi de Cerviano. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Ollegarii archiepiscopo. Sig+num Berengarie Dei gracia gerundensis ecclesia episcopus. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Raimundi comes. Petrus scriptor translatavit hoc testamentum in anno ab incarnatione dominice MCCIIII V kalendas aprilis cum litteris rasis et emendatis in VII et XXXI linea et suprascriptisIII, XXXVII et quadragesima prima (…)”. (24). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 143. Linaje de Ramon Bernat de Guardia. Documento 80. “(…) 1133, desembre, 28. Definició. Amb motiu de les queixes que han expressat Pere Guillem I, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses i el capellà / (Página 142) de Bernat [II de Besora] Gombau, referides als mals usos que, sobretot des de la mort del seu pare [Guillem I de Besora] s´apliquen a la parròquia de Sant Quirze de Besora, que és propietat del monestir esmentat, Bernat II de Besora, d´acord amb la seva esposa Saurina i els seus fills, redefineix, a canvi de 170 sous de Besalú, els censos que han de pagar els habitants de 170 sous de Besalú, els censos que han de pagar els habitants de la parròquia esmentada i també la de Sora. (…) Fecit hanc definitionem cim voluntate uxoris Saurine et filiorum suorum Gomballi, Berengarii et Bernardi et Guilelmi Ugonis, fratris eius, et Raimundi Bernardi de Gardia et Guilelmi Bernardi de Duo Castella (...) Sig+num Raimundi Bernardi de Gardia (...)”.Año 1133. BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. 46


www.450PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1177. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Reverter, vizconde de Barcelona, padre de Berenguer, y tío de Guillem. Linaje de Bernardus de Guàrdia. Documento 712. “(…) 1136, novembre, 9. Convinença. Reverter, vescomte de Barcelona, i el seu fill Berenguer encomanen a Guillem, nebot i cosí seu respectivament, el castell de la Guàrdia de Montserrat i li donen la meitat de la dominicatura que hi tenen. Acorden, amés, que si Reverter i Berenguer moren sense descendència, el castell passarà a mans de Guillem, el qual els promet ser home Fidel i soliu seu. (…) Botum sit hominibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Revertarius, vicecomite Barchinone, et Berengarius filius meus comendamus castrum de Guardia Guillelmo nepote meo et consubrino de me Berengario, et donamus medietatem dominicature que ibi abemus vel abere debemos et milites solidamente et illorum fecos, exceptus ut donent nobis potestatem et liberent nobis staticam prescriptos milites ad nos vel ad nostros nuyncios et hoc iurent. Et propter hoc donum convenit Guillelmus prescriptus ad vicecomite et ad filio su out fiat solidus de illis sicut homo debet esse de suos meliores seniores, per fide recta, sine malo ingenio; et faciat illis hostes et cavalcades et curtes et placitos et seguis et adiuvet illorum honore ad tenere et defendere et gueregare et placitare, que hodie abent vei in antea adquesierint cum suo consilio, contra cunctos homines et feminas, per fide recta, sine engan. Et si demenuerit de me reverter ad de fillio meo sine legitimos proles, abeas prescriptum castrum te Guillelmum ad tuum francum / (Página 1778) et liberum alaudem. Et si demenuerit de Guillelmum prescriptum, castrum abeat Pere. Et si demenuerit de Pere, abeat Arniallus. Similiter abeat Berenger, si demeneverint sine infantes legitimi. Et conveniencia suprascripta teneam ego cum sacramento et illi. Acta ista conveniencia V idus novembris, anno XXVIIII regni rege Ledovici. Sig+num Reverter vicecomite, Sig+num Berengarus filius eius, qui ista conveniencia mandavimus scribere et testes firmare. Sig+num Artald de Calders. Sig+num Pere Ponc de Falcs. Sig+num Berenger de Granera. Sig+num Pelet de Castel Bovo. Sig+num Arbert de Apierola. Sig+num Bernardus de Guardia. Sig+num Guillelmi prescriptum, qui hac conveniencia laudat et firmat. Sig+num Raimundi Fulconi. Sig+num Bernardus prepositus. Arnallus sacerdos, rogatus scripsit (...)”.Año 1136. (25). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 144. Los hombres de Ramón Berenguer IV. Linaje de Raimundo de Torrelles. Linaje de Raimundo Bernardo de Guardia. Linaje de Petri de Cervera. Documento 82. “(…) [1135/1136], gener, 19. Confirmació i reconeixement de drets. Ramon Berenguer IV, marquès i comte de 47


Barcelona, Besalú i Cerdanya, a petició d´Oleguer, arquebisbe de Tarragona, de Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i de Berenguer Dalmau de Peratallada, bisbe de Girona, reconeix la subjecció pontifícia del monestir de sant Joan de les Abadesses i, a l´ensems, confirma la protecció costal del cenobi, l´abat Pere Guillem I, els canonges delmonestir i els regents que els succeiran. (…) Anno incarnationis dominice MCXXXVII. Ego Raimundus Berengarii Dei gratia comes Barchinonmensium, Bisuldunensium, Cerritanensium, et marchio, recognoscens ecclesiam Sancti Iohannis Rivipollensis iuris esse beati Petri et iuxta privilegia Romanorum pontificum, in ordine chanonicali in perpetuum collocatam (…) / (Página 145) Udalgarius Elennenssis episcopus. Poncii Elenensis archidiaconi. Raimundus, Dei gratia Ausonensis episcopus. Gaucefredi dechans + Berengarius Dei gratia Gerundensis episcopus. Berengarius Gerundensis archidiaconus. Guacefredus Bisullunensis archilevita. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Reamballi. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Berengarii de Lerc. Sig+num Raimundi de Torreies. Sig+num Dalmacii de Petra Taiata. Sig+num Raimundi de Guardia. Sig+num Geraldi Ugonis. Sig+num Arnalli de Lerc. Sig+num Petri de Cervera. Sig+num Guillelmi Raimundo de Malan. Signum Gaucerando de Sales. Sig+num Bernardi Iohannis. Guillelmus presbiter, qui hoc scripsi sub (senyal) die et anno quo supra (...)”.Año 1135-1136. (26). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.450PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1193 y 1194. Linaje de Berenguer Ramon de Guàrdia. Documento 724. “(…) 1137, agost, 28. Encomanament. Guillem Dalmau, Berenguer Bermon i Arnau Camperol encomanen a Berenguer Ramon i a la seva esposa el castell de Montargull i li donen el feu que pertany al castell i la meitat de la décima. Berenguer Ramon promet que serà home Fidel i soliu seu. (…) Hec est convenientia que est facta inter Guielm Dalmad et Berenger Bermon et Arnad Camperol, que faciunt a Berenger Ramon de Munt Ergul. Comendamus nos supradicti, ego Guielmi Dalmad et Berenger Bermon et Arnad, a tu Berenger Ramon et ad uxor tua castrum de Munt Ergul et donamus ipsum fecum de ipsum castrum que pertinet. Et donamus nobis medietatem de ipsum decimum extra nostras dominicaturas et ballos et medietate de lexivos de ipsos que nos non potuimus stabilire et tota ipsa civada. Et si per servicium de ipsum castrum perdes cavallum, nos tibi emendamus. Et ego Berenger Ramon et mulier mea convenit vobis, Guielmus Dalmad et Berenger Bremon et Arnad Campirol, ut sia vobis solidus per fidem, sine engan; et congrega Mont Ergul ab lombard que 48


donent ipsos heredes et defensa ipsum castrum levant ipsos aguaits; et faciat vobis hostes et II asinos, que ipsum / (Página 1194) heredem prestet, et corts et pleits et seguis. Et ipsa honor tota que nos abemus vel in antea acaptarem per suum consilium adiuvet nos ad defendere et a tenere ves totos homines vel feminas; et donamus tibi stacament de ipsos homines.Post mortem Berenger Ramon, laxo ad mulier mea, in vita sua, et ad filium meum; et ista mulier non prena marid fora chel que.ls heredes de Munt Ergul donunt. Post mortem meam vel uxor mea, remanet ad filium meum ipsum a cui ego debitavero. Facto isto translactio IIII kalendas septembris, anno XXX regnante Ludovico rege. Sig+num Bermon, Sig+num Guillem dalmad, Sig+num Arnad, qui ista convenientia scribere fecerunt et testes firmare rogavimus. Sig+num Berenger Ramon de la Guardia. Sig+num Ramon Guillem, Sig+num Alarig. Raimundus presbiter, qui hoc scripsit (…)”.Año 1137. (27). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.450PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf Página 1263 y 1264. Linaje de Guillem de Guàrdia, sobrino del vizconde Reverter de Barcelona. Documento 768. “(…) 1140, juny, 22. Encomanament. El vescomte Reverter de Barcelona encomana al seu nabot Guillem de Guàrdia els béns que té al comtat de Barcelona i l´honor que té pel vescomte de Cardona. A canvi, Guillem es fa home soliu de Reverter i del seu fill Berenguer. (…) / (Página 1264) Botum sit cunctis hominibus, tam presentibus quam futuris, quoniam ego Revertarius, vicecomite Barchinonense, dono tibi Guillelmo de Guardia, nepote meo, de omne alaude et de cassas ey de ipso furno quod habeo velhabere debeo in ipsa Barchinona medietatem et medietatem mee dominicature de ipsa grua, et castellaniam de Apiera et castellaniam de Caprera cum duas partes de omnibus exiis. Et dono tibi ipsum castrum de Apierola cum tercia parte de ipsis exiis et milites qui per me tenent solidamente. Et dono tibi ipsum castrum de guardia cum medietatem de omnibus exitibus et cum ipsos milites solidamente, sicut in alia carta iam dedi tibi. Similiter, ipsum castrum que vocant castel Bovum cum tercia parte de exiis et cum ipsos milites solidamente, et ipsum castrum de Granera cum tercia parte de exiis et fabricam; et ut teneant per te ipsi milites quiper me tenere debent. Et dono tibi terciam partem de ipso meo honore de Lican.Et dono tibi ipsum honorem quem habeo per vicecomite de Cardona in Rubi, et in Esparagera et in cardona, sicut ego unquam melius abui vel tenui. Et ego iamdictus Guillelmus de Guardia convenio tibi Reverter et filio tuo Berenger quod 49


sim tuus solidus contra cunctos homines velfeminas, et facial tibi hostes et cavalcadas, cortes et placitos et seguimenta, et quos reddam tibi prenominata castra vel reddi facial, iratus vel paccatus, tibi vel ad tuos per te. Si quis presentem donacionem disrumpere temptaverit, nichil omnino proficiat, se duplam composicionem persolvat. Et postmodum hoc firmum maneat omni tempore. Actum est hoc X kalendas iulii, anno Dominice Incarnacionis C XXXVIIII post millesimum regisque franchorum Ledovici iunioris anno II. Sig+num Revertarii, qui hoc donum feci et testibus istis firmare mandavi. Sig+num Berenger, filii mei. Sig+num Berenger de Guardia. Sig+num Arnall de Castluc. Sig+num Berenger de Sancta Fide. Enego Garces, qui hoc scripsit iussu domini mei Revertarii (...). Arnallus, qui hoc translatum scripsit (...)”.Año 1140. (28). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 432 y 433. Linaje de Guillem de Guàrdia. Documento 440. “(…) 1137, octubre, 15-20. Establiment. El prior del monestir de Casserres estableix a Guillem Guàrdia un mas a la Segarra, a la Torre, i la batllia de la Segarra. (…) / (Página 433) Als 15 octubre 1137. Lo prior de Casserras establí a Guillem Guàrdia un mas en la Sagarra, a la Torre, ab sas casas y terras, pagant al dit monastir la quarta part dels fruyts. Y també li establí la batllia de la Sagarra. Se troba en lo llibre de Mirambell, foleo 21(…)”. Año 1137. (29). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 50. Volum III. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.450PERGAMINSARXIUCOMTALIIIreduitnetmdapsw.pdf. Página 1387 y 1388. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Guillem de Guàrdia, vizconde. Documento 857. “(…) 1147, gener, 3. Convinença. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, encomana al vescomte Guillem de Guàrdia la castlania de Piera i el castell de cabrera d´Anoia, amb la condició que, quan el comte s´avingui amb Miró Guillem perlésmentat castell, n´obtingui una tercera part de la dominicatura, mentre que les altres dues siguin per a Guillem de Guàrdia. A canvi, aquest promet ser home soliu i Fidel del comte. (…) Hec est conveniencia que est facta inter Raimundum, comitem Barchinonensem et Aragonensium principem, et Guillelmum / (Página 1388) de Guardia, vicecomitem. In primis, comendat Raimundus comes iamdict us prephato Guillelm ipsam castlaniam de Apiera, sicut avus eius Guilabertus Udalardi melis habuit eam et tenuit in vita sua, et donat ei omnes feudos qui ad ipsum castrum pertinent vel pertinere debent in 50


omnibus terminis et pertinenciis suis, planis et montanis, pratis et paschuis et aquis, cultibus et eremis, iamdicto castro pertinentibus et donat ei omnes feudos eidem castro pertinentes. Tali videlicet modo ut quando habuerit comes iamdictus iamdictum castrum de Cabrera affinatum et pacificatum de Mirone Guillelmi, habeas comes in ipsa dominicatura de cabrera terciam partem et Guillemus duas partes. Et si comes non pacificaret illud de Mirone Guillelmi, pacificet et affinet se Guillelmus de Guardia cum Mirone Guillelmi, cumconsilio comitis; et postmodum habeas Guillelmus ipsam dominicaturam integre et sine ulla diminucione. Propter hoc quoque donum superius comprehensum, convenit predictus Guillelmus seniori suo Raimundo, comiti supradicto, ut sit eius solidus et fidelis homo contra omnes homines et feminas, sine ullo engan; et quod adiuvet eum tenere, habere, defendere ey guerreiare contra omnes homines et feminas totum suum honorem quem hodie habet vel in antea Deo iuvante acquisierit, per fidem, sine engan; et faciat ei ostes et cavalcadas, cortes et placitos et seguimenta, sicut homo debet facere suo meliori seniori; et det ei potestatem de iamdictis castris quandocumque eam requisierit,per se vel per suum nuncium vel nuncios,iratus aut pachatus, cum forifactura et sine forfactura.Predictam quoque comendacionem et donum facit comes iamdictus prescripto Guilelmo et omni sue proieniei, cum ipse Guillelmus hoc totum post obitum suum, verbis vel testamento, dimiserit. Quod est actum III nonas ianuarii, anno X regni Leovici iunioris. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Guillelmi de Subira. Sig+num Guillelmi Raimundi, senescalc. Sig+num Guillelmi de Castel Vil. Sig+num Guillelmi Brengarii de Fonoiar. Sig+num Poncii, scriptoris comitis, qui hoc scripsit (...)”.Año 1147. (30). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 441. Linaje de Ponç de Guàrdia. Documento 451. “(…) 1149, juliol, 18. Venda. Pere, castlà de Vilagelans, i els seus germans venen a Ponç Guàrdia i a la seva muller una heretat a la parròquia de Sau pel preu de 33 sous. (…) Als 18 juliol de 1149. En poder de Pere, prebere. Pere Carlà de Vilagelans y sos germans vengueren a Ponç Guàrdia u a sa muller tota la heretat que tenien en la parròquia de Sau, asaber casas, terras y demés, que tenian en dita parròquia sens reserva alguna.Per preu de 33 sous. (…)”.Año 1149. (31). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf Página 1560 y 1561. Linaje de Arnall Guàrdia. Documento 961. “(…) 1153, 51


setembre, 23. Adveració. Els testimonis del testament de Ramon Guillem juren, damunt l´altar de Sant Andreu de l´església de Vilagrasseta, les darreres voluntats d´aquest, per les quals llegà diversos béns a institucions eclesiàstiques, al seu nét Carbonell i a la seva filla Laureta, i deixà usufructuària la seva esposa Ermengarda. (…) / (Páina 1561). In Christi nomine. Hec est sacramentalis condicio ultime voluntatis cuiusdam defuncti nomine Raimundus Guillelmi, qui veniens ad finem, pleno sensu et memoria integra, scribere fecit. Et rogavit ut fierent sui manumissores, scilicet Petrus Graniena et Arnallus Guardia et mulier sua Ermergardis. (...) Sig+num Berengarii sacerdotis, Sig+num Mironi Ermengaudi, nos qui facimus hoc sacramentum. Sig+num Berengarii de Guardia, Sig+num Guillelmi Isarni, Sig+num Porcel, isti viderunt hoc sacramentum. Sig+num [Arnaldi Berardi]. Guillelmus, sacrista et lator iuris, hoc confirmo legibus+. Berengarius sacerdos rogatus scripsit (...)”. Año 1153. (32). Ibidem. (33). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf. Página 1574. Hospitalarios. Linaje de Ramon Bernat de Guàrdia, casado con Ponça, y padres de Ramon, Ponç, Bernat y Estefanía. Documento 969. “(…) 1154, març, 31. Donació remunerada. Ramon Bernat de Guàrdia, la seva esposa Ponça i els seus fills Ramon, Ponç, Bernat i Estefania donen a l´orde del Temple total´honor que tenen a Sant Esteve de Vallespirans, al lloc anomenat Rocha de Pugal, a canvi de trenta-cinc sous. (…) In Dei eterni nomine. Ego Raimundus Bernardi de Guardia et uxor mea Poncia et filii nostri Raimundus et Poncius et Bernardus et Stephania, bona ac spontanea voluntate, donamus domino Deo et Militie Iherosolimitane, propter remedium animarum nostrarum et parentum nostrorum, et propter XXXV solidos denariorum quos accipimus ab Othone de Solerio, omnem nostrum honorem qui est in parroechia Sancti Stephani de Valle Spiranti, in loco vocato Rocha de Pugal, ut habeas eum ipsa Militia cum terminis et affrontationibus, egressionibus ac regressionibus et paschuis. Que affrontationes sunt, ab oriente in torrente qui discurrit de collo Sancti Stephani, a meridie in Aquam Putidam,ab occidente in torrente de Ruira, a circio in stratam que vadit de collo Sancti Stephani ad Archers. Quantum iste affrontationes includunt,quod ibi in dominio tenebamus et habere debemus, sic donamus domino Deo et predicte Militie Iherosolimitane sine omni retinimento, ad proprium alodium perpetuo habendum et possidendum. Si quis hanc kartam donationis infringire voluerit, efficere

52


non valeat, sed, ut in legibus discernitur, in quadruplo componere non moretur. Actum est hoc Ii kalendas aprilis, anno XVII Ludovico rege iuniore reganante. Sig+num Raimundi Bernardi de Guardia, Sig+num Pontie, uxoris eius, Sig+num Raimundi, Sig+num Poncii, Sig+num Bernardii, Sig+num Stephanie, qui hanc kartam scribere iussimus testibusque firmare precipimus / (Página 1575) Sig+num Guillelmi de Guardia. Sig+num karbonelli de Kastelar. Sig+num Guillelmi Petri de Revira. Sig+num Guillelmi de Mas. Hoc rogatus scripsit Arnaldus die et anno notado (senyal) superius (...)”.Año 1154. (34). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf Página 1617. Los hombres de Bernat de Montesquiu: Linaje de Guillem de Guàrdia, casado con Dolça. Documento 1004. “(…) 1156, novembre, 3. Convinença. Bernat de Montesquiu s´avé amb Guillem de Guàrdia, la seva esposa Dolça i Pere de Montesquiu pel que fa al repartiment de diversos béns i drets situats a Manresa i al Bages. Guillem de Guàrdia podrà construir una fortaleza a Sant Iscle del Bages i promet fidelitat a Bernat de Montesquiu. (…) Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Monte Eschivo venio ad placitum et concordiam et finem cum Guillelmo de Guardia et uxore sua Dulcia, ego et mei infantes cum illis et suis infantibus, et cum meo fratre Petro de Monte Eschivo, de illis contencionibus que erant inter me Bernardum de Monte Eschivo et Bernardum de Minorisa de ipso honore de Minorisa et de Bages. Scilicet, ipsam terciam partem quam Bernardus de Monte Eschivo clamabat Bernardo de Minorisa de placitis de Minorisa, dimisit Guillelmus de Guardia Bernardo de Monte Eschivo, et ipsas questias quas Bernardus de Monte Eschivo faciebat in Bages et Bernardus de Minorisa faciebat, faciant unam questiam solam in Bages et dividat per médium inter Bernardum de Monte eschivoet Guillelmum de Guardia,exceptus de suis alodiis de unoquoque; et ipsas ostilitates de Bages sint divise inter Barnardum de Monte Eschivoet Guillelmum de Guardia sicut modo sunt divise ipsam de valoriola et ipsam de pasterengs,preter ipsas que Bernardus de Minorisa aud Guillelmus de Guardia possit ostendere quod abeat per acápite aut per empcionem,in quibus Bernardus de Monte eschivo nichil abeat. Et ego Guillelmus de Guardia abeam ipsas mansiones de maria Burgense per alodium et ipsas mansiones Arnalli Ferrer per fevum. Et ipsum ortum quem Bernardus de Foro tenet ad fontem de Moreta 53


abeam ego Guillelmus per fevum. Et ipsa alodia de collo de Figera, de quibus cotendebant Bernardus aud Guillelmus, cui agricole dabunt, per directum et caldariam. Et si Guillelmus de Guardia vult facere fortitudinem ad Sanctum Ascisclum, non vetet ei Bernardus de Monte Eschivo. Et ipsum furnum quod Bernardus de Minorisa tenet in Minorisa dimitit Bernardus Guillelmo de Guardia, preter ipsum censum XVIII denaros. Et modo veniunt ad / (Página 1618) finem et concordiam Bernardus et Guillelmus predicti. Et convenit predictus Bernardus de Monte Eschivo Guillelmode Guardia quod de isto prescripto honore et de alio honore quem Guillelmus de Guardia tenebit per predictum Bernardum, quod ipse Bernardus de Monte Eschivo nichil tollat nec pignoret unde Guillelmus predictus perdat. Et ego Guillelmus de Guardia convenio Bernardo de Monte Eschivo ut sim suus sicut Bernardus de Minorisa et sui antecessores fuerunt de antecessoribus Bernardi de Monte Eschivo. Et ego Guillelmus de Guardia iuro vobis Bernardo de Monte eschivo domino ut sin vester fidelis et adiuvet vobis cum omni meo honore de omnibus hominibus de quibus adoleda non faciam, et teneam firmiter istud placitum sicut scriptum est, sine malo ingenio. Per Deum et per ista IIII Evangelia. Et ego Bernardus de Monte Eschivo iuro tibi Guillelmo de Guardia ut teneam tibi istud placitum quomodoscriptum est et adiuvet tibi cum pmni meo honore de omnibus hominibus de quibus adoleda non faciam.per Deum et ista IIII Evangelia. Actum est hoc IIIº nonas november,anno XXº regni regis Ledovici iunioris. Sig+num Bernardi de Monte Eschivo. Sig+num saure. Sig+num Petri de Monte Eschivo. Sig+num Bernardi de Rochafort. Sig+num Guillelmi de Aviro.Sig+num Berengarii de Aviro. Sig+num Guillelmi de Guardia. Sig+num Dulcie. Sig+num Raimundi de Pegera. Sig+num Ugonis. Sig+num Bernardi de Callers. Sig+num Berengarii de Guardiola. Bernard. (...)”. Año 1156. (35). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf Página 1625. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Berenguer de Guàrdia, hijo del vizconde Reverter. Documento 1011. “(…) 1157, març, 13. Venda. Berenguer de Guàrdia, fill del vescomte Reverter, ven a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, el castell de la Guàrdia de Montserrat amb tota la muntanya de Montserrat pel preu de trescents morabatins d´or, un cavall i una mula. (…) Cunctis sit manifestum qualiter ego Berengarius de ipsa Guardia, filius qui fui Revertarii 54


vicecomitis,libenti animo et bona voluntate, vendo tibi domno Raimundo Berengarii, Barchinonensium comiti, et tuis meum castrum de ipsa Guardia,cum toto ipso monte Montis Serrato in quo hedificatum est et cum omnibus suis terminis et pertinenciis et tenedonibus cultis et heremis, cum montibus et planis, garricis et silvis et rochas, vieductibus et reductibus, cu maquis et aquarum meatibus, cum introitibus et exitibus suis et cum omnibus que ad iamdictum castrum pertinent vel quocumque modo pertinere debent, sicut melius habeo vel habere debeo per vocem genitorum meorum et per alias quaslibet voces et unquam genitores mei melius habuerunt et tenuerunt sive habere debuerunt quibuscumque modis et vocibus. Sic eadem supranominata omnia / (1626) integriter et que de termino eiusdem castri modo vel in antea inveniri poterint vendo tibi predicto raimundo Berengarii, Barchinonensium comiti, tuisque successoribus ca, ut melius dici velintelligi sive nominari potest, ad tuum tuorumque salvamentum, de meo meorunque iure et dominio in tuum proprium,plenissimum, liberum et franchum alodium, secure et libere ac quiere et in sana pace, iure perpetuo omni tempore possidendum, ad quicquid ibi vel exinde facere vel iudicare volueris, plenam et integram in Dei nomine habeas inde tu et tui libertatem et potestatem, sine ullo meo meorumque retentu et sine eulla voce ibi a me vel a meis ullo modo retenta et sine vinculo ullius hominis velfemine et absque ullius contrarietatis obstáculo. Accipio namque a te prelibato Raimundo comite pro hac vendicione CCC morabetinos bonos aiadinos in auro, sine engan, et cavallum unum et mulum unum. Et de isto precio nichil apud te remansit. Et est manifestum. Si quis hanc venditionem violare vel infringere temptaverit, nil valeat, sed supradicta in duplo componam sive componat. Et insuper hec venditio omni tempore maneat firma. Acta est III idus marcii,anno XX regni Ledovici iuniopris,annus Dominice Incarnationis millesimus Cº Lº VIº. Et fuit facta hec venditio in presencia Guillelmi, Barchinonensis episcopi, et Guillelmi Raimundi dapiferi et Guillelmi de Castro Vetulo, Raimundo de Podio Alto, Bernardi de Bello Loco et Mironis de Luciano et Raimundi de Castelleto et Bernardi Marcucii et Petri Arnalli vicarii atque Petri Arberti. Signum+ Berengarii de Guardia. Sig+num Ermessendis uxoris eius (...). Sig+num Guillelmi, Barchinonensis episcopi +. Signum + Guillelmi Raimundi dapiferi. Signum + Guillelmi de Castro Vetulo. Signum + Raimundo de Podio Alto. Signum + Bernardi de Bello Loco. Signum + Petri Arberti. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri Arnalli, vicarii Barchinone. Sig+num Petri de Corron scripotoris, qui hoc scripsit (...)”.Año 1157. (36). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de 55


Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf Página 1669 y 1670. Los hombres de Ramon Berenguer IV: Linaje de Berenguer de Guàrdia, hijo del difunto vizconde Reverter. Documento 1035. “(…) 1158, juliol, 5. Encomanament. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, encomana a Berenguer de Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter, el castell de la Guàrdia de Montserrat, amb dues terceres parts de les dominicatures. A canvi, Berenguer de Guàrdia promet ser Fidel al comte i donar-li la potestat del castell sempre que la hi demani. “(…) / (página 1670) Hec est conveniencia que est facta inter domnum Raimundum Berengarii, comitem barchinonensem, principem Aragonensem, et Berengarium de ipsa Guardia, filium condam Revertarii vicecomitis. Ego quoque Raimundus supradictus comes comendo tibi supradicto Berengario meum castrum de ipsa Guardia et dono tibi ipsos milites cum ipsis fevis quos habere debent in supradicto castro de Guardia.Item dono tibi duas partes de dominicaturis et de alodiis et terris cultis et heremis et de omnibus pertinenciis suis et de omnibus suis eximentis que ad iamdictum castrum ullo modo exire debent; et terciam partem integriter in omnibus mihi retineo solide et libere in dominium. Et ego supradictus Berengarius de Guardia, propter hoc donum superius comprehensum quod tu prelibatus Raimundus comes mihi facis, convenio tibi, sine engan, ut sim tibi fidelis de vita tua et de corpore tuo et de membris tuis que in corpore tuo se tenent, sicut homo debet esse fidelis suo meliori domino; et ero tibi adiutor et deffensor contra cunctos homines velfeminas, sine engan, deomni tuo honore quem hodie het in antea habueris ut ego nec ullus homo velfemina vel meum auxilium, aliquid inde tibi vel tuis non tollam neque tollere facial neque tollat vel tollant. Et dabo tibi et tuis potestatem de predicto castro de Guardia, iratus aut paccatus, per quantascumque vices mihi demandaveris vel me monueris per te velper nuncios tuos sive nuncium; et non me vetabo videre vel monuere a te vel a tuis nuncios sive nuncio. Et in omnibus ero tibi fidelis sine engan et sine ullo malo ingenio. Et in omnibus ero tibi fidelis sine engan et sine ullomalo ingenio. Iterum convenio tibi quod sim tuus solidus contra cunctos homines velfeminas sine engan; et cum universis militibus predicti castri de Guardia et cum aliis quos per te habeo facial tibi ostes et cavalcatas et curia sequimenta et placita quocienscumque mihi demandaveris. Actum est hoc III nonas iulii,anno XXII regni Ledoyci iunioris. Signum + Raimundi comes. Signum + Guillemi Raimundi dapiferi. Signum + Guillelmi de Castro Vetulo. Signum + Raimundi de Podio Alto. Sig+num Bernardi de Belloch. / (Página 1671) Sig(senyal)num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit die et anno quo supra (...)”. Año 1158.

56


(37). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf Página 1692. Linaje de Berenguer de Guàrdia, hijo de Reverter.Linaje de Guillem Ramon, senescal, padre de Guillem de Montcada. Documento 1055. “(…) 1160, abril, 2. Convinença. Berenguer de Guàrdia, fill de Reverter, dóna al senescal Guillem Ramon i al seu fill Guillem de Montcada el castell de Granera, a condició que ell el retindrà en feu per ells amb dues terceres parts del domini i els en donarà la potestat quan li sigui demanda. (…) Sit notum cunctis quod ego Berengarius de za Gardia, filius Reverter, dono et concedo tibi Guillelmo Raimundi dapifero et filio tuo Guillelmo de Montcada omnique progeniei tue ipsum meum castellum de Granera in alodio franco et libero, cum omnibus terminis suis et exitis et pertinenciis, sicut ego tenui velaliquis ex genere meo tenuit vel habuit. Tali vero pacto ut tu et progenies tua habeas terciam partem dominio et ego habeas et teneam per te et per progeniem tuam castellum de Granera iamdictum per fevum et duas partes dominio. Et ego mando militibus ut serviant tibi fevos quos tenent per hunc castellum suprascriptum. Et ut ego Berengarius de Gardia donem tibi Guillelmo Raimundi et progenie tue istius castelli potestatem prescripti, iratus sive pacificus.omnibus vicibus quibus eam mihi velmeis quesieris per / (Página 1693) te vel per nuncium tuum. Et ego non devedabo meam visionem aliquo malo ingenio tibi vel tuo nuncio. Sicut superius scriptum est vel homo intelligere potest, sine tuo enganno, dono, laudo et concedo ipsum meum castellum de Granera suprascriptum in alodio franco et libero,per tuum amorem et per tuum servicium et per tuum aver quem inde accipio. Et propter hoc facio tibi et tuis omenadie per bonam fidem sine enganno. Et insuper tibi, iure iurando, confirmo ut ita attendam tibi et tuis sicut superius scriptum est. Si quis hanc cartam donationis violare presumpserit, non liceat, sed in duplum componat. Et carta firma permaneat. Que fit facta IIII nonas aprilis,anno ab Incarnatione Domini Mº Cº LXº. Sig+num Berengarii de za Gardia, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Petri de Subirads. Sig+num Alfanec. Sig+num Guilelmi d´Alest. Sig+num Otonis dapiferi. Sig(senyal)num Crispini, qui hoc scripsi, cum litteris rasis et emendatis in linea XI et XIII, rogatus (...)”.Año 1160. (38). BAIGES, I. & FELIU, G. & SALRACH, J. M. & BENITO, P. & CONDE, R. & FARÍAS, V. & GALCERÁN, P. & PONS, M. & SADURNÍ, N. & TORRA, A. “Els pergamins de l´Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Diplomataris, 51. Volum IV. Barcelona. Fundació Noguera. Barcelona 2010. 57


www.51PERGAMINSARXIUCOMTALIVreduitnetmdapsw.pdf Página 1712 y 1713. Linaje de Guillemi de Gardia. Documento 1068. “(…) 1160, juliol, 23. Convinença. Joan de Grony promet a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d´Aragó, que, per la donació que li ha fet, li serà Fidel habitant de la ciutat de Barcelona i que si fa algun viatge tornarà sempre a la ciutat. (…) Botum sit cunctis quod ego Iohannes de gron convenio tibi domino meo Raimundo, dei gratia comiti Barchinonensi et principi Aragonensi, propter illam donationem quam mihi fecisti, esse tuus fidelis et habitator in Barchinona. Et si forte aliquod viaticum in aliquibus locis fecero, auxiliante Deo revertar Barchinonam sine fraude et malo ingenio.Et quod ista carta post me non noceat infantibus meis. Actum est hoc X kalendas augusti, anno XXIIII regni Ledoyci iunioris. Signum + Iohannis de Gron, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo. / (Página 1713) Sig+num Bernardi Marcucii. Signum + Guillelmi de Gardia. Signum + Berengarii de Mulnellis. Sig+num Petri de Corron scriptoris, qui hos scripsit die et anno quo supra (…)”.Año 1160. (39). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 473 y 474. Linaje de Pere de Guàrdia. Documento 487. “(…) 1170 març, 29. Donació. Pere de Guàrdia i la seva familia donen a Ramon de Parra un alou situat a la parròquia de Sau, al lloc anomenat Trioles, prop de l´alou de l´esmentat Parra, amb un cens de 2 capons, la tasca del pa i el quart de verema. (…) / (Página 474) Als 29 mars 1170. En poder de Pere, prebere, Pere de Guàrdia, sa muller y fills donaren a Ramon de Parra un alou que tenian en la parroquia de Sau, en lo lloch anomenat Triplas y cerca lo alou de dit Parra. Que affronta a llevant ab lo alou de dit Parra, a ponent ab lo camí de sota las casas de dit Cabrera y a tremuntana ab alou de dit Parra. Baix lo cens de 2 capons, tasca de pa y quart de verema. (…)”.Año 1170. (40). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 194 y 195. Linaje de Ramón de Guàrdia, propietario de un terreno que vendió al monasterio de San Joan de les Abadesses. Documento 125. “(…) 1175, gener, 20. Donació i venda. Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, dóna a Arnau, Batlle d´Estèguel (Campelles), la tercera part de la cussura que fins aleshores lliurava al monestir en aplicació d´aquest dret; les altres dues terceres parts d´aquest dret i el d´alberga, que el / (Página 195) monestir havia comprat a Ramon de Guardia, Pons el ven a Arnau a canvi d´un cens annual de quinze mitgeres de bon blat, a la mesura de Ripoll. Finalment, Arnau presta homenatge de fidelitat a l´abat-bisbe. (…) Universis hominibus tam presentibus quam futuris sit notum. Quod ego Pontius, Dei dignatione 58


Dertosessis episcopus et abbas Sancti Iohannis, assensu fratrum meorum ecclesie Sancti Iohannis, dono et diffinio tibi Arnalle, baiule de Estegal, et universe tue posteritati, terciam partem cussurarum quam nobis dabas de universa baiulia tua; et etiam duas partes quos pro nobis tenebas et albergam quam Raimundo de Guardia et antecessoribus eius solebas quamius grave tibi esset donare, quam albergam nos a iamdicto Raimundo de Guardia iusto precio comparavimus, tibi et tuis successoribus donamus, sine conditione ut singulis annis, tam in annis sterelitatis quam fertilitatis, dones nobis et ecclesie noster XV migerias de bono frumento, sine siligine et bel et neded ad migeriam Rivipollesa. (…) Sig+num Arnalli baiuli de estegal, qui hoc libente firmo. Sig+num Arnad clericus de Macana. Sig+num Petri de Macana. Sig+num Iohannis de Font. Sig+num [Raimundi] de Samare. Poncius Dei dignatione Dertusensis episcopus et abbatis Sancti Iohannis S+. Sig+num Guilelmi de Talamancha prepositi.[Petrus levi]ta, scripsit (...)”. Año 1175. (41). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 207 y 208. Linaje de Ramón de Guàrdia, casado con Marquesa, hermano de Ponç de la Guàrdia, propietarios del “Mas Faig”, ubicado en la parroquia de Sant Martí de Puigmal. Documento 138. “(…) 1178, abril, 15. Venda. Ramon de la Guàrdia, la seva esposa Marquesa i el seu germà Ponç de la Guàrdia venen a Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, el mas Faig, que es troba situat a la parròquia de Sant Martí de Puigmal, amb tots els seus drets, rendes, pertinentes i persones, pel preu de 100 sous de Barcelona; també es comprometen a no reclamar cap dret o servei suplementari excepte els que, sense cap ampliació, poden fer els soldats Rus Bernat i Pere Ruira. / (Página 208) (…) Pateat cunctis presentibus atque futuris. Quod ego Raimundus de Guardia, consilio ac voluntate exoris mee Marchese et fratris mei Poncii, veniens ad domus Sancti Iohannis, grata ac devota voluntate dono atque offero domino Deo et altari Sancti Iohannis ac reverendissimo Pontio, Dertusensi pontifici, eiuusdemque cenobii religioso abbati omnique eiudem loci conventui, pro remissione peccatorum nostrorum acceterorum meorum parentum, quedam mansum qui vocatur Fag. Et est predictus mansus in parrochia Sancti Martini de Podio Malo. Dono in quam inperpetum Sancto Iohanni prefatum mansum,cum censu et usatico que inde exire debent, cum exitibus et regressibus, omnibusque pertinencias ubicumque habet vel habere debet, ac cum universis habitantibus virorum sive mulierum qui modo in iamdicto manso habitant aut deinceps habitatunt. Ita quid ego Raimundus dono atque laudo quod nec ego nec aliquis meorum vir ceu finnia in ipso manso per fevum aut alodium census aut usatica sive aliqua servitia que nunc ibi 59


accipiebam vel vei antecesores qualicumque modo solebant accipere nullo modo deinde requiram. Rursus Bernardus ac Petrus de Ruira, fratris, qui requirebant per fevum ceu quocumque modo paleas atque ortalicia et altera servitia in honore Sancti Iohannes, qui est in parrochia Sancti Martini de Podio Malo, videlicet eadem, facio illos in perpetuum dimitiere ut ipsi prefati milites aut aliquis vel aliqua de eorum stirpe in predicto honore quicquam amplius non requirat. Propter hanc vero donationem et evacuationem ut maiorem semper habeant vigores accipio a vobis C solidos optime monete Barchinone. Facta est karta huius donationis sive oblationis XVII kalendas maii, anno regis Ludovico iunioris XLI. Sig+num Raimundi de Guardia qui hanc oblationem sive donationem atque traditionem grata ac spontanea voluntate obtuli, donavi ac traditi Deo et Sancto Iohanni atque canonicis aiusdem ecclesie perpetuo possidendam in pace. Sig+num Marchese coniugis eius. Sig+num Poncii fratris eius, qui simile iunum laudamus et firmamos. Sig+num Bernardi de Ruira. Sig+num Petri fratris eius. Sig+num Berengarii, baiuli de Pinosa. Sig+num Verengarii de Macanos. Sig+num Petri de Sancto Cucufato. Sig+num Raimundi, filii Berengarii. / (Página 209) Petrus levita, qui hanc karta, scripsit (…)”. Año 1178. (42). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 209 y 210. Linaje de Ramón de Guardia, templario. Padre de tres hijas: Guillerma, Berenguera y Estefania. Hermano de Ponç de la Guàrdia. Testamento. Linaje de Ramón de Centelles. Linaje de Bernardus de Serra. Linaje de Guillem de Tornamira. Linaje de Guillem de la Guàrdia. Linaje de Berenguer de San Martín. Documento 139. “(…) 1179, maig, 30. Testament. Declaració dels marmessors sobre les disposicions contingudes al testament de Ramón de la Guàrdia. Els llegats que desposa es distribuyesen de la manera següent: el seu cos i l´honor de Castell, a favor del monestir de Santes Creus; la meitat del bosc de Puigmal, a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses; el seu cavall i armadura, a favor de la Casa del Temple; la décima de Pardines, a favor del seu germà Ponç de la Guàrdia; i a les seves filles Guillema, les propietats del Bages, Berenguera, les propietats de Montfalcó, i Estefania, les de Cerdanya, les quals filles estaran sota la tutela de l´esmentat Ponç fins que es casin. (…) In nomine Sancte et individue trinitatis. Sit notum cunctis. Quod nos Poncius, prior Sancte Marie Dertuse, et Bezo comendator domus templi, et Guillelmus de Riudeperes, et Raimundi de Centeles, et Guillemus Despluga, et Raimundus de Castello, et Raimundus de Petro Stephani, et Bernardus de Serra, et Guilelmus de Tornamira, et Guillelmus de la Guàrdia, et Berengarius de Sancto Martino. Vidimus et 60


audivimus et presentes (ad sumus) ea hora quando Raimundo de Guardia, egritudine detentus pleno tamen sensu et sana memoria suis verbis,ordinavit suma ultima voluntate de honores suo et de rebus suis et hoc ordine nobis presentibus et audietibus post mortem suma manumissoribus suis, quos nobis videtibus et audientibus elegit, scilicet, Ponti de Guardia, fratri eius, et Guillelmus de Guardia, et Petrus de Olo, et Berengarius de Mazanos, Bernardus de Rochaforte, et Raimundus de Malan, quibus honores suis et res suas distribuendas in iunerit sicut [hoc] invenerit scriptum. Primum dimisit corpus suum et honore de castello ecclesie de sanctus crucibus, et ecclesie sancti Iohannis de Rivipol medietatem boschi de Puigmal; et dimisit domni Templi equum suum et arma. Dimisit Guilelme, filie sue, / (Pรกgina 210) Guardia cum รณmnibus suis terminis et honore de Bages, et totum honores matris sue parte Mont Falcho quod castellum dimisit Berengarie, filie (suorum), sicut mater sua et de quacumque istarum predictorum filiarum nunus evenerit sive obierit sine legitima prole ovnis predictus honor revertatur ad suprascriptas; et dimisit Estephanie, filie suve, qua habuit castrum de Murede pro debitis suis persolvendis primum peersolvat debita vitali de redditibus et expletis iam dicti castri usque sit bene pagatus et rogavit Guillelmus de Guardia et ipse faciat vitali hoc habere et tenere usque sit pagatus quo pagato de eisdem expletis sit pagatus Petrus de Monte Eschiu de C L XXX solidos et sit pagatus Prod de Tornamira DCI morabatinos et quecumque debita potuerit scire inveritate persolvantur de suis redditibus; in super dimisit fratri suo Pontio totum suum decimum de Pardines ad faciendas omnes voluntades suas per secula cuncta. Item dimisit totum suum honores et filias suas iamdictas in custodia et in tutela Poncii, fratris sui, u tille fidelite et sine enganno ipsarum filiarum suarum tractet et teneat et custoriat pridie cum honores et filias suis usque sint apte ad maritandum quas ipse ad uniet maritari postea iam dicte filie habeant predictum honores libere et sine contentione. Postquam aut iamdictus testator suis verbis omnia sua ita ordinavi aliter suma voluntatem non mutavit nobis scientibus et altera die migravit ab hoc seculo sine alio testamento. Actum est hoc III kalendas iunii, anno ab incarnato Dei filio M C LXXIX. S(enyal) num Poncii prioris, qui hoc vidi et vidivi. Sig+num Bezo, comindatoris domus Templi. Sig+num Guillelmus de Guardia. Sig+num Berengarius de Sancto Martino. Sig+num Guilelmi de Riudeperes. Sig+num Guilelmi de Espluga. Sig+num Raimundi Petri Stephani. Sig+num Raimundus de Centeles. Sig+num Bernardi de Serra. Sig+num Guilelmi de Tornamira. Sig+num Raimundi de Castello, nos omnes hoc vidimus et audivimus sicut superius scriptum est, et testificamus et iuramento comprobabimus su necesse fuerit. Sig+num Guilelmi sacerdotis,

61


qui vidi et audivi scripsi rogatus die et anno quo supra. Guilelmus Geraldi sacerdos, scripsit hoc translatum cum litteris suprascriptis (...)”.Año 1179. (43). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 216. Linaje de Ponç de Guàrdia, hermano de Ramón de Guardia, ya fallecido. Documento 144. “(…) 1182, gener, 29. “(…) Àpoca. Pere Rovira, per ordre del seu senyor Ponç de Guàrdia i a canvi de 30 sous de Besalú, retorna a Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de sant Joan de les Abadesses, el bosc de Puigmal, el qual havia servit com a garantia d´un empenyorament de 20 morabatins que havia fet el Tampere a favor de Ramon de Guàrdia. (…) Pateat cunctis presentibus atque futuris. Quod ego Petrus de Rovira, voluntate et mandamento senioris mei Poncius de Guardia relinquo [---] Deo et Sancto Iohanni ac domino Poncio, Dertosensi episcopo et ecclesie Sancti Iohannis abatís cunctisque suis successoribus presentibus vel futuris [u---n] pignu [ne---] de Podio Malo, quos Raimundus de Gardia, cum alio honore, impignoravit iam dudum mei pro XX morabatinis. Die vero mortis sue, idem Raimundus, pro remissione peccatorum suorum, medietatem prephati boschi de Podio Malo Sancto Iohanni devote ac libere dimissit. (...) / (Página 217) Sig+num Petri de Rovira, qui hanc kartam fieri,feci, firmavit firmarique testes rogavit. Sig+num Bernardi, fratris eius. Sig+num Poncii de Gardia. Petrus levita scripsit (...)”.Año 1182. FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 217 y 218. Linaje de Ponç de Guàrdia, hermano de Ramon de Guardia, ya fallecido. Documento 145. “(…) 1182, gener, 29. Confirmació de béns i renúncia. Ponç de Guàrdia confirma a Bernat Rovira uns drets que rebia de l´honor de Puigmal que Ramon de Guàrdia li havia canviat per unes possessions a la vall de Castellar, i a continuació, l´esmentat Bernat renuncia a tots aquells drets a favor de Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. (…) Pateat cunctis presentibus atque futuris. Quod ego Poncius de Guardia laudo et confirmo nunc inperpetuum, per me et omnes meos, tibi Bernardo de Rovira omnibusque tuis omni tempore, ipsum honores quem raimundis de Guardia, fratris meis,concambiavit tibi vel tuis in valle de Castellar, pro ipsis usaticis palearum ac caulium sine ceparum vel portorum que tu solebas condam accipere in honore Sancti Iohannis de Podio Malo. (…) / (Página 218) Sig+num Poncii de Guardia, qui hanc kartam fieri, fecit, firmavit testes rogavit. Sig+num Bernardi de Rovira. Petrus sacerdos, scripsit (…)”. Año 1182.

62


(44). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen I. Diplomataris, 44. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 501. Linaje de Arnau de Guàrdia. Documento 530. “(…) 1188, setembre, 19. Donació. Arnau de Guàrdia i el seu avi Berenguer donen al monestir de sant Pere de casserres diversos alous situats a les parròquies de sant Pere de Roda i de sant Miquel de la Guàrdia. (…) Als 19 setembre 1188. Arnau Guàrdia y Berenguer, son avi, donaren a Casserras varios alous y terras que tenian en las parròquias de Roda y la Guàrdia, sens exprepressar noms ni afrontacions. (…)”. Año 1188. MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (13181324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 149. Cita (206). Guillem de Guàrdia. “(…) En les lluites nobiliàries del seu temps, formà al costat del comte Buno Sanç, del Rosseló, enemistat amb els Montcada, i més tard contra la facció del´infant Ferran: DBA II 354b (…)”.Año ¿. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 88. Linaje de Arnau de Guàrdia: ¿donado? de la comunidad masculina de Alguaire. “(…) Arnau de Guàrdia, del 8 d´octubre de 1245 (doc.6) al 1246-1247 (doc.14), ja era mort el 26 d´abril déntorn de 1254 (doc. 43 bis) (…)”.Año 1245-1254. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 178 y 179. Linaje de Arnau de Guàrdia, casado con Estefanía de la Guàrdia. Documento 43 bis. “(…) Abans de 1254, abril, 26. Estefanía de la Guàrdias´ofereix en cos i ànima a l´Hospital de Jerusalem com a donada i,en remissió dels seus pecats i per la seva ànima i per la del seu marit Arnau de la Guàrdia, dels seus pares, fills i avantpassats,dóna a l´Hospital i posa a les mans de fra Pere d´Alcalà, castellà d´Amposta, fra Arnau d´Espallargues, preceptor de Lleida, i d´altres frares d´aquests orde, tots els drets que té al castell i terme de Guàrdia per / (Página 179) dot i esponsalici del seu difunt espòs i successió dels seus fills Ramon i Guillem, també traspassats.Per la seva banda, fra Arnau d´Espallargues rep, a voluntat del mestre i castellà d´Amposta, Estefanía de la Guàrdia i la seva néta Ramoneta com a donades de l´Hospital i les fa coparticipants de tots els béns temporals i espirituals; també les admetrà com a monges quan vulguin prendre l´hàbit. (…) In Dei nomine. Botum sit cunctis quod ego Stephania de Guardia dono et trado animam meam et corpus Domino 63


Deo et beate Marie Virgini et beato Iohanni Babtiste et infirnis pauperibus ultramarinis Iherusalem ultra mare et citra mare. Et in remissione peccatorum meorum, et pro anima mea et mariti mei, Arnaldi de Guardia, et patris mei et matris et filiorum meorum et predecessorum facio elemosinam et dono presencialiter inter vivos in plena memoria et intellectu vobis fratri Petro de Alcala, castellano Emposte, et vobis fratri Arnnaldo de Spayllarges,preceptori domus Hospitalis Iherusalem Ylerde, et aliis fratribus Hospitalis presentibus et futuris quicquid iuris habeo vel habere debeo in castro de Guardia et in omnibus suis terminis, quod fuit Arnaldi de Guardia, mariti mei, defuncti, racione dotis vel sponsalicii vel successionis Raimundi et Guillelmi, filiorum meorum, defunctorum, velalia quacumque racione que dici posit vel cogitari, faciendo inde fratres Hospitalis procuratores in rem suam propriam ex causa istius donacionis ad agendum et defendendum et ad faciendum inde voluntates, et habebo inde ratum quicquid per vos de dicto iure meo (…)”.Año 1254. (45). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 638 y 639. Linaje de Ramón de Torroja, padre de Ramón y Huguetus de Torroja. Linaje de Ramon de Gurb. Linaje de Guillem de Guadia (¿Guardia?). Documento 531. “(…) 1191, agost, 18. El preòsit Bernat i els canonges de Solsona concorden amb Ramon de Torroja i els seus fills, amb motiu d´unes construccuons fetes pels Torroja dins el territori del cementiri de Santa Maria. Bo s´hi construirà cap més casa, i a més Ramon de Torroja es compromet a donar quatre lliures de cera a l´església, procedent de les rendes del Paradís, amés de les quatre lliures que ja rep la canònica. (…) / (Página 639) Post hec impositio que est facta inter Bernardum, Celsonensem prepositum, et canonicos Celsone ecclesie, et Raimundum de Turre Rubea et filios eius Raimundum et Huguetum, de contentionibus quas habebant interse in villa de Celsona, scilicet de cimiterio, quod canonici predicte ecclesie. Dimittit itaque predictus Raimundus et diffinit per se et per suos predicte ecclesie totum illud cimiterium, quod ei clamabant canonici; quod qunquam deinceps a iam dicto Raimundo et suis aliquid ibi construatur quod modo constructum non est; set remaneat quod canonici clamabant ad cimiterium ecclesie et plateam.canonici quoque predicte ecclesie concedunt iam dicto Raimundo et suis hominibus quantum ibi modoconstructum est, quod possident; et pro hoc cimiterio constructo promittit raimundus et filii sui canonicis predicte ecclesie imperpetuum, persolvat censualiter singulis annis inexcusabiliter quatuor libras cere. Has quatuor libras cere cum aliis quatuor quas iam faciebat predicte ecclesie sicut in sipsa sua carta continetur, promittit dare predictus Raimundus, scilicet octolibras in festo Omnium Sanctorum. (…) Sig+num Raimundi de Turre Rubea. Sig+num Raimundi, filii eius. Sig+num 64


Hugeti, filii eius. Sig+num Raimundi de Gurb. Sig+num Poncii de Pinel. Sig+num Guilelmi de Guadia. Signum Bernardi, Celsonensis prepositus (signe). Sig+num Petri prioris. Sig+num Petri de Solaneles. Signum Arnaldi de Sancto Iusto (signe). Sig+num Bernardi de Ivorra / (Página 640) (...) Petrus, qui hoc scripsit (...)”.Año 1191. (46). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 699. Linaje de Berenguer de Anglesola, casado con Anglesa. Hijo de Bernat de Anglesola. Linaje de Petri de Anglesola. Linaje de Guillem de Guardia. Documento 580. “(…) 1196, octubre, 8. Berenguer d´Anglesola i la seva muller Anglesa cediesen a l´església de santa maria de Solsona la contamina de Rossell, terme d´Anglesola, en la carrera de Barbens.Ho fan en esmena de la donació d´una parellada que havia fet el seu pare, Bernat d´Anglesola, per una honor del castell de Montargull, aixícom per les malifetes que Berenguer causà a la Fuliola. Reben del prepòsit de Solsona dos-cents cinquanta sous, i prometen defensar els interessos de l´església de Solsona en aquests indrets i al Merlet. (…) Pateat cunctis quod ego Berengarius de Anglerola et uxor mea Anglesa per nos et per omnes nostros damus, concedimus et in presenti quicquid iuris habemus vel requirimus aliqua racione in ipsa sorte et contamina de Rossel tradimus et deliberamos Domino Deo et ecclesia Beate Marie de Celsona (…) quam pater meus Bernardus de Anglerola promisit dare per escamiacione illa quam fecimus de castro de Montorguil predicte ecclesie (…) / (Página 700) Sig+num Berengarii de Anglerola. Sig+num Anglesie, uxoris eius, qui hoc mandavimus scribere et propriis manibus firmavimus et testes firmare iussimus. Sig+num Petri de Anglerola, qui hoc firmo et concedo.Sig+num Arnalli de Altariba. Sig+num Raimundi de Belvezi. Sig+num Arnalli Granel. Sig+num Guilelmi de Guardia. Sig+num Bernardi Colom. Guilelmus levita, qui hoc scripsit (...)”. Año 1196. (47). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 149. Los hombres de Pedro II, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 15 (62 d). “(…) 1202, setembre. Cervera. Estatuts de les Corts de Cervera sobre la pau i la treva de Déu. (…) Anno Domini Mº CCº secundo, mense septembris in celebri curia apud Cervariam,presentibus archiepiscopis Terracone et Barbone, Guillemo de Cardona, Guillemo de Cervilione, Arberto de Castroveteri, Raimundo de Cervaria, Guillemo de Guardia, Bernardo de Portella, Guillemo de Torroia, Raimundo Gaucerandi et aliis quampluribus, tam clericis quam laicis, voluntate et rogatu omnium 65


qui instanter petebant, constituit et concessit dominus rex Petrus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone (...)”.Año 1202. (48). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 652. Linaje de Bernat de Guàrdia, hijo de Berenguera, y padre de Agnès y Jussiana. Documento 738. “(…) 1250, maig, 20. Venda. Bernat de Guàrdia, la seva mare Berenguera i les seves filles Agnès i Jussiana venen a Bernat d´Angle el mas anomenat Vilatersana, situat a Sant Pere de Roda, en franc alou, pel preu de 140 sous de doblenc. (…) / (Página 653) Botum sit cunctis, quod ego Bernardus de Guàrdia et domina Berengaria, mater mea, et filie mei dicte Berengarie, Agnes et Iusiana, omnes nos predicti per nos et nostros presentes et futuros bona et libera voluntate non coacti neque circumventi in presenti cum hoc publico instrumento, vendimus sine aliquo nostro nostrorumque retente tibi Bernardo de Angulo et cui velis imperpetuum per alodium bene franchum proprium et liberum totum integre illum mansum de Villa Terzana qui est in parrochia de Roda. Iamdictum itaque mansum cum omnibus domibus, honoribus, possessionibus, expletis et partibus expletorum et cum censibus, terciis, laudismis, stabilimentis, homicidios, cucuciis, exorchiis, intestiis, firmamentos, capitibus, fractis, placitis, emparis,venturas, adempramentis, pasturis, montibus, planis, rochis, petris, fontibus, aquis, riberis et arboribus diversorum generum et cum omnibus hominibus et femini qui et qua in dicto manso sunt vel erunt sive inde ad et nostros spectantibus vel spectare debentibus et pro ut melius cogitari inveniri et dici nunc potest vel a modo poterit ad tuum et quórum ad comodum ac salvamentum a celo usque in habissum et cum universis omnibus que tu in dicto manso honoribus et pertinencias eiusdem per nos tenes tibi et cui velis. Vendimus imperpetuum per alodio bene franchum proprium et liberum sine retente nostro et nostrorum pro centum et quadraginta soidos denariorum barchinonenses de duplo, ex quibus omnibus bene sumus paccati. Renunciando omni excepcioni peccunie non numerate et non recepte. Extrahentes predicta hec omnia in tuum et quórum velis posse vis et dominium mitimus, tradimus ac transfferimus irevocabiliter cum omnibus locis, vocibus, cessionibus et accionibus nostris ac cum universis aliis ibi ve linde ad nos et nostros quoquomodo competentibus vel competituris. Siquid autem de iusto precio huius vendicione deest aut in antea amplius […] precio valuerit. Totum quicquid aud quantum sit vel fuerit gratis acinter consulte et ex certa sicnecia tibi et cui velis damus, remitimos et perpetuo relaxamus. Renunciantes omni beneficio minoris et expresse beneficio / (Página 654) illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurriter et omni alii iuri scripto et non scripto, tam Canoncio quam Civili, et si forte aliqua persona privata vel extranea in dicta vendicione in tota vel in parte aliquid tibi vel tuis 66


abstulerit vel emperaverit sive te vel tuos in causam inde traxerit ponamus nos et nostros semper inde statim ante te et tuos a principio cause vel litis usque in finum propriis expensas nostris. Et teneamus semper quisque nostrum in solidum tibi et cui velis de omni eviccione et expensas circa evicciones factia nos omniaque bona nostra mobilia et inmobilia, habita et habenda tibi et cui velis perpetuo obligantes ad mayorem etiam firmitatem iuramus nos dicti omnes venditores per Deum et super eius IIII evangelia hec predicta omnia et singula semper atenderé et servare et non in aliquo contravenire nec aliquem facere venire aliqua racione. Renunciantes omni iuri et racioni repugnantibus contra predicta. Quod est factum XIII kalendas iunii, anno Domini Mº CCº Lº. Sig+num Bernardi de Guardia, sig+num Berengarie, matris eius, sig+num Agnetis, sig+num Iusine, filiarum dicte Berengarie, omnes nos predicti qui hec fecimus, iuramus et firmamos. Testes rei huius sunt Petrus de Taverteto, Ferarius Mironis, Michael de Planis, Petrus de Ferigola et Petrus de Olone, de Vico. In hac autem venditione non intelligetur esse illa contamina de Villa Terzana quam tu per nos tenes nec census qui inde exit. Sig(signe)num Petri de Ayreis, vicensis canonici et publici ville vici notarii. Sig+num Petri de Ferigola scriptori iurati, qui hec scribi fecit et clausit mandato Petro de Ayreis, publici vicensis notarii, cum litteris suprapositis in quinta linea ubi dicitur manso et cum sig[...] sexta decima linea inferius respicientis tamen non firmaverunt nec iuraverunt premisse Agnes et Iusiana, die et anno quo supra (...)”.Año 1250. (49). BACH RIU, Antoni. “Diplomatari de l´Arxiu Diocesà de Solsona (1001-1200)”. Diplomataris, 26. Volum II. Barcelona. Fundació Noguera. 2002.www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolII.pdf Página 727 y 728. Linaje de Ramón de Guàrdia. Linaje de Guillem de Corsa, antepasado del que está enterrado en la catedral de Ciudadela de Menorca. Documento 602. “(…) 1199, gener, 14. Pere, prepòsit de Solsona, i els seus canonges arrenden a Bernat de Costa i al seu fill Andreu l´alou que té Santa Maria de Solsona a Sanäuja, una honor al Pujol i tot el cens que es percep a Sanaüja i al seu terme. Ho tindran èl servei de l´església de Solsona i els seus canonges. Pagaran cada any un cens de cinc sous agramuntesos cada festa de sant Miquel de setembre i no tindran capaltre senyor que l´església de Solsona. (…) / (Página 727) Signum Petri, celsonensis prepositi (signe). Sig+num Arnalli de Sanaogia. Ego Bernardus sacrista subscribo. Sig+num Petri prioris. Sig+num Ramon de Turre. Sig+num Guillemi de Corcza. Sig+num Arnalli de Costa. Sig+num Raimundi de Guardia, huius rei testium. Ego Guillemus de Conchabela subscribo. Bernardus de Sanaogia dudum capellanus scripsit (...)”.Año 1199. (50). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. 67


www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 547. Linaje de Berenguer Guàrdia. Documento 589. “(…) 1206, setembre, 1. “(…) Donació. Berenguer Guàrdia i la seva muller donen a Bernat Rossinyol una honor anomenada Gual, que tindran pels donadors i per la qual pagaran 18 diners de cens per Sant Miquel, dels quals 6 són pel mas Torrent. (...) / (Página 548) Al primer semptembre 1206. Berenguer Guàrdia y sa muller concediren a Bernat Russiñol y al seu lo hor dit Guadis, que dit Rossiñol possehia per dits donadors situat en la parròquia de Roda. Que afronta a orient ab los feudos de Castelló, a mitgdie ab lo camí, a ponent ab lo riu Ter, y a tremuntana ab honor de Gausafredis. Ab pacte que lo tinguéssen per los donadors, salvo lo dret del bisconde y baix lo cens per Sant Miquel de 18 diners, dels quals rebian 6 diners los del mas Torrent (…)”.Año 1206. (51). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 562. Linaje de Bernat Guàrdia. Documento 617. “(…) 1214, juliol, 19. Donació. Bernat Guàrdia dòna a Casserres el mas Esteve, de Sant Andreu de Bancells, que tenia en feu de l´esmentat cenobi, així com dues feixes de terra. (...) Als 19 juliol 1214. Bernat Guàrdia donà a Casserras lo mas Estefanes, de Sant Andreu de Bancells, qual mas tenia en feu de dit monastir y Guillem lo possehia per ell. Item li donà dos Texas de terra, la una en lo mas de Roda, que se tenia per dit Guàrdia, y la altre cerca dit mas, que Arnau Rovira tenia per lo donador. Tot franch y sens reserva alguna. (…)”.Año 1214. (52). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 581. Linaje de Bernat de Guàrdia. Documento 654. “(…) 1221, abril, 16. Venda. Bernat de Guàrdia i el seu fill venen a la sagristia de Casserres el mas Rovira, en alou franc, situat a la parròquia de Sau, pel preu de 370 sous. (…) Als 16 abril 1221. En poder de Pere, subdiaca. Bernat de Guàrdia y son fill vengueren a la sagristia de Casserras lo mas Rovira, de la parròquia de Sau, en què habita Arnaldo Rovira, alou franch del venedor, ab tots sos drets y pertinèncias universals, per preu de 370 sous (…)”.Año 1221. (53). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 584. Linaje de Berenguer de Guàrdia. Documento 660. “(…) 1222, juliol. Establiment. El prior de Casserres estableix a Berenguer de Guàrdia una honor que tenia per aquest monestir a la parròquia de Folgueroles, a canvi de fer el quart i el braçatge de pa i de vi i pagar 5 sous d´entrada. (…) Al juliol 1222. Lo prior de Casserras establí a Berenguer de Guàrdia y dels seus aquel honor que tenia per dit monastir en la parròquia de Folgarolas, ab pacte que ho 68


possehissen a fidelitat de dit monastir y li prestasen quart y brasatge de pa y vi. Per la entrada de 5 sous. (…)”.Año 1222. (54). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 595. Linaje de Bernat de Guàrdia. Documento 678. “(…) 1228, gener, 27. Donació. Bernat Guàrdia dóna al monestir de Casserres el dret que té al mas Oliver, situat a la parròquia de Sant Pere de Roda, i el que Pere Pujolar tenia per l´esmentat Bernat Guàrdia a la parròquia de la Guàrdia.(…) Als 27 janer 1228. Bernat Guàrdia donà al monastir de Casserras tot lo dret que tenia en lo mas Oliver, de la parroquia de Roda, qual mas expressa tenir per dit monastir, y tot lo que per dit Guàrdia possehia Pere Pujolar per qualsevol rahó en la parròquia de la Guàrdia y en totas parts. (…)”.Año 1228. (55). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 603. Linaje de Berenguera de Guàrdia, viuda de Ramon de Guárdia. Documento 684. “(…) 1229, juliol, 1. Donació. Berenguera de Guàrdia, vídua de Ramon de Guàrdia, i els seus fills Bernat i Maria donen a l´església de Sant Pere de Casserres i als seus monjos un pernil per valor de 2 sous barcelonesos de quatern i un parell de gallinas. Reben aquests censos del mas Soler, a la parròquia de Sant Pere de Roda, que reconeixen que tenen per aquest monestir. (…) Cunctis sit manifestum, quod ego Berengaria de Guardia, uxor qui fuit Raimundi de Guardia, et filii mei Bernardus et Raimundus nos omnes bona et libera voluntate donamus Domino Deo et ecclesie Sancti Petri Castrisserrensis et monachis qui ibi sunt et erunt omni tempore unam pernam carnis salse de precio de II solidos barchinonenses de bona moneta de quaterno et I par gallinarum quem habemus et habere debemos et accipimus in nostro manso de Soler. Qui vero mansus est in parochia Sancti Petri de Roda, et recognoscimus quod dictum mansum tenemos pro dicte ecclesie et suis monachis. Quantum in dictam pernam et in dictas gallinas nos habemus et habere debemos aliquomodo / (Página 604) vel voces totum donamus Deo et predicte ecclesie et suis qui ibi sunt et erunt omni tempore per lexa et pro salute anime dicti Raimundi de Guardia et pro salute anima et animarum vel parentumque nostrorum. Et possitis dictam pernam et dictas gallinas pignorare et accipere per vim si ipsi qui ipsum mansum tenuerit non voluerit dare annuatim in pace. Quod est factum kalendas iulii,anno domini MCCXXVIIII. Sig+num Berengarie, uxoris qui fuit Raimundi de Guardia. Sig+num Bernardi. Sig+num Raimundi, filorum eius. Sig+num Bernardi de Capraria. Sig+num Bernardi de Guardia. Sig+num Raimundi de Terres. Berengarius sacerdos, qui hoc scripsit cum litteris suprapositis in VII linea,die et anno quo supra SSS (...)”.Año 1229. 69


(56). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 623. Linaje de Ramona de Bellfort, propietaria del molino que era de Ramon de Guàrdia. Documento 701. “(…) 1234, abril, 20. Definició. Ramona de Bellfort defineix al monastir de Sant Pere de Casserres el camp anomenat Collell. Benet, prior de Sant Pere de Casserres, dóna a Ramona el molí que Bernat de Guàrdia, el seu marit difunt, li va donar en esponsalici. Salven el dret i el cens de Pere de Pujolar, que té aquest molí. (…) Cunctis sit manifestum, quod […] libera voluntate dono[…] difinio Domino Deo et ecclesie sancti Petri […] monachi qui ibi sunt et erunt […] totum […] Bernardo de Guardia dum defuncto qui fuit maritus domine Raimunde […] alias res secuti […] donavit et dimisit […] habebam tenebam racione sponsalicii mei totum sine omni retente […] diffinio predicte ecclesie et conventum in perpetuo […] ecclesie et monachis ipsum campum qui vocatur / (Página 624) Colello, qui fuit mansi de [...] debeo darepredicta Raimunda annuatim predicte ecclesie […] fideliter. Ego benedictus, prior ecclesie Sancti Petri Castrisserrensis, assensu et voluntate tocius conventos, dono et laudo tibi Raimunda de Belfort [ipsum] molendinum quod Bernardus de Guardia, maritus tuus tibi misit in sponsalicium que sicut melius laudavit tibi in suo testamento quod molendinum Bernardus de Guardia […] pro ecclesie Sancti Petri Castrisseris. Ita donamus salvo iure in omnibus Petri de Pojolar et suis, qui ipsum molendinum tenet, et salvo ipsum censum quod inde […] annuatim. Sciendum est quod nos dictam donacionem tibi Raimunde facimus de predicto molendino.Propter ipsam donacionem et diffinicionem que tu [...] honoribus et rebus et habeas in dictum molendinum,sicut melius tibi misit in sponsalicium et laudavit maritus tuus Bernardus de Guardia salvo [iure] Sancti Petri Castrisserris et suis. Quod est factum XII kalendas may, anno domini MCCXXXIIII. Sig+num Raimunde de Belfort, qui hoc laudo et firmo. Sig+num [...] Sig+num [...] Guillelmi scutarii. Sig+num Ianuarii de Carraria. Sig+num Benedicti SSS. prioris Castriserrensis. Sig+num Luce supprioris. Sig+num Iohannis, monacho et sacriste. Sig+num Petri, monachi et ortellariis. Ego Petrus sacerdos et monachus qui hoc firmo SSS. Sig+num Arnaldi, monacho et levita. Sig+num Guillelmum de Segara. Berengarius sacerdos, qui hec […] suprapositi in VIII linea, die et anno quo supra SSS (…)”. Año 1234. (57). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 631. Linaje de Guillem de Guardia. Documento 706. “(…) 1235, gener, 27. Venda. Guillem Guàrdia, amb el consentiment del seu pare, ven i defineix a Cáceres el mas 70


Sala pel preu de 1.000 sous. (…) A 6 kalendas febrer 1235. Guillem Guàrdia, fill de Ermisendis, de consentiment de Pere, son pare, y altres, vené y definí a Casserras lo mas Sasala ab alous y terras. A saber: des del castell de Mirambell fins al de Conill y Castellfort. Per preu de 1000 sous. (…)”.Año 1235. (58). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 17. Fundación del monasterio. “(…) L´any 1245 representa una fita molt important per a la història de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya, car és la data de l´establiment dúna comunitat femenina dáquest orde religiosomilitar a Cervera, que donarà origen, pocs anys després, al monestir femení d´Alguaire. Fou la fundadora d´aquestes dues comunitats Marquesa de la Guàrdia, que també exercí de superiora màxima fins que la seva filla Gueralda, que també exercí de superiora màxima fins que la seva filla Gueralda fou nomenada priora d´Alguaire, moment a partir del qualla direcció espiritual i l´administració dels béns delmonestir serà competència d´aquesta, mentre que la seva mare, que continuarà titulant-se comendatrix fins als darrers anys de la seva vida gaudirà sols dúna superioritat honorària, amb els títols també de patrona i de fundadora. Marquesa era filla de Ramon de Cervera i de Miracle d´Urgell, la germana del comte Ermengol VIII, amb qui el noble Cervera s´havia casat després dénviudar de Timbor d´Anglesola. Marquesa, pel cap baix, el 1240 ja era vídua dún baró i company de Jaume I, el cavaller Guillem de la Guàrdia, amb qui havia contret matrimoni l´11 de maig de 1223. (…)”.Año 1245. (59). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 161. Sibila de Guàrdia, esposa de Guillem de Guardia, difunto. Documento 37. “(…) 1252, març, 2. Sibil.la de Guàrdia, per remei de la seva ànima, la del seu difunt marit, Guillem de Guàrdia, i la de tots els seus parents,dóna a l´Hospital de Jerusalem i posa a les mans de marquesa de la Guàrdia, comanadora de les cases d´Alguaire i de Cervera el castell i la vila de Sant Iscle amb tots els seus habitants, drets i possessions, talcom el seu espòs ho tingué i ella ho té per l´esponsalici que aquell li´n féu, amb l´única excepció del mas de Pere de Bages, que adquirí de Bernat de Castellcir, i de la part dels esplets que corresponda al prevere que establí en l´altar de Sant Joan de l´església de Sant Iscle fet per ella. Per la seva banda, Marquesa de la Guàrdia, fra Arnau d´Espallargues, comanador de 71


la casa de Lleida, i fra Berenguer de Santa Oliva, comanador de la casa de Barcelona, fan Sibil.la de Guàrdia coparticipant de totes les oracions de l´Hospital i li prometen defensa i ajuda. (…) / (Página 162) Botum cunctis quod ego domina Sibilia de Guardia,per me et meos, presentes et futuros,ob remedium anime mee et Guillelmi de Guardia,quondam mariti mei, et omnium parentum meorum dono de presenti et irrevocabiliter trado Domino Deo et Sancto Hospitali Iherosolimitano et vobis domine Marchesie de Guardia,comendatrici Sancti Hospitalis de Iherosalem in domibus de Algaire et de cervaria, et aliis fratribus dicti Ospitalis (…). Sicuti dictus Gillelmus de Guardia, quondam maritus meus, melius habuit et tenuit, et ego modo melius habeo et teneo et possideo et habere debeo tam racione mei sponsalicii quam donacionis mihi facte a dicto Gillelmo de Guardia, qui fuit, (…) quadam compra quam feci de bernardo de castro de Ciro de manso Petri de Bagis ,sicut in carta empcionis mee melius et plenius continetur, et salvo etiam hoc quod presbiter quem ibi stabilivi apud altare Sancti Iohanis factum pro me in eclesia Sancti Aciscli, habeas vital suam, sicut deceat, presbiterum habendo victum et vestitum de exitibus et expletis dicti castri et quod semper Sancti Iohannis perhenniter serviatur remedio anime mee et dicti Guillelmi de Guardia, quondam mariti mei, et omnium parentum meorum et fidelium defuctorum (…) / (Página 163) Sig+num domine Sibilie de Guardia iurantis, que hoc laudo, facio atque firmo. Sig+num domine Marchesie de Guardia, sig+num fratris Arnaldi de Spaiarges, sig+num fratris Berengarii de Sancta Oliva, sig+num fratris Petri de Cero, sig+num Berengarii de Conca Bela, nos qui hoc concedimus et firmamos. Testes huius rei sunt Bernardus, Minorisensis prepositus, et Berengarius, sacrista eiusdem loci, et Arnaldus Andree et Petrus Andree et Gillelmus de Artes et Guillelmus de Torrente profundo et Berengarius de Mercatallo. Raimundus de Sala, notarius publicus Minorise, scripsit die et anno quo supra (…)”.Año 1252. (60). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 237. Linaje de Ramon de la Guàrdia, casado con Marquesa, padre de Mateua. Documento 83. “(…) 1261, setembre, 13. Marquesa de la Guàrdia, per remei de la seva ànima, de la del seu marit, Guillem de la Guàrdia, i de la seva difunta filla Mateua, dóna a fra Gui de la Gesta, castellà dÁmposta, i a tot k´Hospital la quarta part que té als castells d´espluga de Francolí Jussana i de Belltall per successió testamentària de l´esmentada filla; absol els homes i dones dels mencionats castells de l´homenatge i de la fidelitat deguts,i renuncia alplat promogut entre ella i l´Hospital per aquesta quarta part, salvat, però, el seu dret a mil morabatins sobre una altra honor qie havia estat del seu difunt marit i que 72


la seva filla Gueralda li deixà en ingresar a lórde de l´Hospital. Fra Guiu de la Guespa, per la seva banda, de comú acord amb fra Guillem de Santa Maria, comanador de la casa de Lleida, fra Bernat de Corbella, comanador de Sant Pere de Calanda, fra Berenguer de Castellnou, prior de Lleida, i dels altres comanadors i frares de lórde reben aquesta donació i asignen a marquesa de la Guàrdia per aquest motiu cent morabatins alfonsins censuals a rebre cada any per Tots Sants a la casa de Lleida, però només de son vivent. (…) Botum sit cunctis honminibus tam presentibus quam futuris quod nos domina Marquesa de Guardia non seducta nec circumuenta, non ui aut metu compulsa, non per eorem seu dolum inducta, set ex certa ciencia et consulte et deliberationem prehabita, per me / (página 238) et omnes successores meos presentes et futuros, gratis et spontanea voluntateob remedium anime mee et mariti mei Guillelmi de Guardia, condam, et filie mee Matheue, olim defuncte, dono et offero et incontinenti trado Domino Deo et vobis ffratri Guidoni de la Guespa, castellano Emposte, et successoribus vestris ac toti Hospitali Sancti Iohannis Iherosolimitani ac ffratribus eiusdem ordinis in perpetuum illam quartam partem meam quam habeo et habere debeo in castris de Speluncha de Franculino Inferiori et de Beltayl, que quarta pars mihi advenit racione successionis filie mee Mathee ex testamento ipsius (…)”.Año 1261. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 23. Marquesa, casada con Guillem de Guàrdia. “(…) el 13 de setembre de 1261, Marquesa, per remei de la seva ànima, de la del seu difunt marit, Guillem de la Guàrdia, i difunta filla, Mateua, donà a l´Hospital, i posà a les mas de fra Guiu de la Guespa, castellà d´Amposta, la quart pàrt de tot el que tenia al castell de Belltall i també al d´Espluga de Francolí Jussana per successió testamentaria d´aquesta filla (…)”. Año 1261. (61). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 240. Linaje de Guillem de Guàrdia, padre de Gueralda, monja del Hospital de Jerusalem. Documento 84. “(…) 1261, novembre, 7.Gueralda, filla del difunt Guillem de la Guàrdia i monja de l´Hospital de Jerusalem, dóna a aquest orde i posa a les mans de fra Guiu de la Guespa, castellà d´Amposta,el castell i la vila d´Espluga Soberana i Jussana,el castell i la vila de la Guàrdia, el castell i la vila de Passanant, el castell i la vila de Belltall, el castell i la vila de Rocallaura, el castell i la vila de Cinesa i el castell i la vila de Segura amb tots els drets i senyoriu que té pel seu pare i per la seva germana Mateua, també difunta, o per qualsevol altre motiu. 73


(…) In nomine Domini nostri Ihesu Christi. Botum sit cunctis hominibus tam presentibus quam futuris quod nos domina Guiralda, filia quondam Gillelmi de za Guardia, soror sive frairissa domus Hospitalis Iherusalem, attenentes et considerantes multa bona opera misericordie et subsidium christianorum et multas gratias et bona que nos et antecessores nostri recepimus a dicta domo non seducta nec vi (...) / (Página 243) que in predicti Guillelmi de za Guardia, patris nostri, et Matheue, sororis nostre, defunctorum (...)”.Año 1261. (62). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 26. Linaje de Guillem y Ramon de Guardia, hijos de Arnald de Guardia, y sobrinos de Marquesa. “(…) entorn de 1254, Estefanía de la Guàrdia, filla de Ramon de la Guàrdia, sens dubte el cunyat de Marquesa, que havia quedat vídua d´Arnau de la Guàrdia i que havia perdut ja dos fills, anomenats respectivament Ramon i Guillem de la Guàrdia, decidí de lliurar-se com a donada a l´orde de l´Hospital (…)”. Año 1254. (63). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 690. Linaje de Bernat de Guàrdia. Documento 775. “(…) 1256, novembre, 5. Venda. Bernat de Guàrdia ven a Ferrer Guàrdia diversos censos que rep de les possessions que té al terme de la parròquia de Sant Pere de Roda, als llocs anomenats Fonts, Figuera, Sota coll de Grau i Balma, pel preu de 100 sous. (…) Hoc est translatum sumptum fideliter [a suo originali instrumenti cuius tenor] talisest: Botum sit cunctis, quod ego Bernardus de Guardia, miles, per me et meos bona et libera voluntate non coactus neque circunventus, immo gratis consulte et scerta ciencia […] cum hoc publico instrumento vendo in perpetuum per alodium bonum et / (página 691) franchum propium sine aliquo meo et meorumque retente tibi […] et cui velis totum illum quartum et braciaticum vindemie et totam illam tascham et braciaticum panis que ego recipio et recipere debeo in omnibus illis honoribus quos Petrus de Gradu, filius quondam Bernardi de Gradu et Marie uxoris eius,vquondam, habitatores in parrochia Sancti Petri de Roda, in loco nominato apud Fontem et Clotum et totum illus quartonum vini censuale quod michi fecit singulis annis in festo Omnium Sanctorum dictus Petrus de Gradu, et per illos duos denarios barchinonensis de duplo quos mihi facit tempore vindemiarum quod comestione guarde dictus Petrus de Gradu, et quandam gallinam censualem quam recipio et recipere debeo in illa fexia terre qua vocatur Fexia de Figuera, quam per me tenet Berengarius de Serra, de parrochia Sancti Vincencii de Rieria, qua fexia est in parrochia de Roda, in pertinencias mansi Marie des Frexe, et omnes partes expletorum et 74


quicquid in honoribus quos de tenedonibus dicti mansi des Frexe dictus Berengarius de Serra per me tenet. Item vendo tibi et cui velis perpetuum per alodium bonum, franchum et liberum totum illud per gallinarum et sex denarios censuales qua omnia ego recipio et recipere debeo in illis honoribus et barcheriis quos perme tenet Maria des Fraxa, in parrochia de Roda, et totum illud quartum, braciaticum panis et vini quos ego recipio et recipere debeo in omnibus illis honoribus quos per me tenet dicta Maria des Frexe in eadem parrochia. Item vendo in perpetuum tibi et cui velis illos duos solidos et octo denarios barchinonenses de duplo et unum par gallinarum que omnia mihi facit singulis annis in festo Omnium sanctorum Petrus de Reiría promanso et honoribus quo per me tenet in parroichia de Roda, in valle que est infra Collum de Gradu et Balmam et duas iovas quas dictus Petrus de Rieria michi facit singulis annis pro predicto manso et honoribus videlicet unam tempore madii et aliam tempore messium et unum octavum vini et unam fogasiam et unum caseum qua omnia mihi donat tempore viondemiarum pro comestione et quartum et braciaticum panis et vini quos ego recipio et recipere debeo in dicto manso et honoribus quod dictus Petrus de Rieria per me tenet in predicta valleper alodium bonum franchum proprium et liberum,procentum solidos barchinonensis de duplo quosd mihi a te confíteor recepisse renunciando eccepcioni peccunie non numerate. Extrahens predicta hec omnia de omni meo meorumque posse iure et dominio eadem omnia in tuum / (Página 692) et quórum velis posse ius et dominium mitto, trado ac transfero perpetuo irrevocabiliter inter vivos, cum omnibus locis, vocibus, iuribus, cessionibus et accionibus meis et cum universis aliis ab hiis vel pro hiis ad me et meos quoquomodo competentibus vel competituris. Si quid autem de iusto precio huius vendicionis de est aut quantum sit vel fuerit gratis consulte et certa ciencia dono tibi et cui velis atque perpetuo penitus relaxo. Renuncians quantum ad hoc benefficio minoris precii et expresse benefficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur et omni alii iuri scripto et non scripto, tam Canoncio quam Civili. Et si forte aliqua persona privata vel extranea in dicta vendicione in tota vel parte aliquid tibi vel tuis abstulerit vel et ampaverit sive te vel tuos in cause inde traxerit missionibus ex principiis cause vel litis usque in finem, et vos teneri semper inde tibi et tuis de omni evictione et expensas pro evictione factis me omnique bona mea semper inde tibi et cui velis quatuor evangelia predicta hec omnia semper atenderé et servare et non contravenire aliqua racione. Quos est factum nonas novembris, anno Domini Millesimo Ducentesimo Quinquagesimo Sexto. Sig+num Bernardi de Guardia predicti, qui hec facio firmo et iuro. Testes rei huius sunt Bernardus de Plano, Petrus de Podio Socero et Petrus de Farigola. Sig+num Petri, sacerdotis rectoris ecclesie Sancti Petri de 75


Roda, in cuius posse domina Berengaria de Guardia et Guillelmum de Vineis, maritus eius, istam cartam firmaverunt et receperunt inde triginta solidos barchinonenses de terno. Presentibus testibus Raymundo Sancie, Guillelmo de Roda et Petro Sancio in nominato loco apud Tarrers, tercio kalendas aprilis anno Domini Millesimo Ducentesimo Sexagesimo primo SSS. Sig+num Petri de Ayreis, vicensis canonicii et publici ville Vici notarii. Signum Petri de Frigola, scriptoris iuratis, qui hec scribi fecit et clausit mandato Petris de Areis, publici vicensis notarii, cum diccionibus suprapositis in decima linea ubi dicitur par, et in undecima manso, et in nonadecima me, die et anno quo supra. Sig+num Iacobi de Sancto Stephano, notarii publici vicensis auctoritate domino Vincensis Episcopi, qui hoc trsnalatum a suo / (Página 693) originali instrumento fideliter sumptum et cum eodem diligenter comprobacionem scribi fecit et clausit pridie kalendas ianuarii anno Domini Millesimo CCC Tricesimo Quinto, presentibus testibus venerabilibus Guillelmo de Avencho, cive vicensis,et raymundo de Mercathali, clerico beneficiato in sede vicensis, cum supraposito in V linea ubi dicitur annis (...)”. Año 1256. (64). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 235. Linaje de Ramón de Guardia, caballero y militar, ya difunto. Fue hijo de Estefanía de la Guàrdia. Tuvo una hija llamada Ramona. Documento 82. “(…) 1261, juny, 17. Ramona, filla del difunt cavaller Ramon de la Guàrdia, de comú acord amb el cavaller Guillem de la Cirera, defineix a fra Guiu de la Guespa, mestre de l´Hospital de Jerusalem a les regions cismarines, i a tots els altres frares tots els drets i causes que té o pugui tenir per raó de la promesa que hom féu a Estefanía de la Guàrdia, àvia seva, i a ella mateixa de donar-li hàbit de l´Hospital, puix que té el propòsit de casar-se; els dóna per garant el susdit Guillem de la Cirera i reconeix haver rebut per aquesta definició cent masmudines jucefines d´or. (…) Boverint universi quod ego domina Raimunda, filia quondam Raimundi za Guardia, militis, cum hoc presenti publico instrumento consilio et voluntate Guillelmi za Cirera, militis, absolvo, diffinio, remito ac condono vobis fratri Guido Gespe, magistro Hospitalis Iheresolimitani in cismarinis partibus,et omnibus aliis fratribus Hospitalis omnia iura, acciones, peticiones,voces, querelas ac causas reales et personales, directas, utiles seu mixtas, cuiuscumque generis vel speciei sint, que habeo vel habere debeo contra vos vel domum Hospitalis racione promissionis a vobis facte domine Stephanie de Guardie, avie mee, et mihi de tradendo mihi habitum Hospitalis Iheresolomitani; (...)”.Año 1261. (65). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació 76


Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 591 y 592. Linaje de Ramón de Guardia, hijo de Galcerán III de Pinós. Documento 384. “(…) 1263, abril, 13. Camprodon. Jurament de fidelitat. Ramon de Guàrdia, fill de Galceran III de Pinós, reconeix a Dalmau de Minyana, abat delmonestir de Sant Joan de les Abadesses,els feus que té per raó del castell de la Guàrdia, que són: la décima de San Quirze de Besora i la propietat de Mercadal, que fou de la casa de Portella; o / (Página 592) sigui, tot el que es troba dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn [Viver i Serrateix, Berguedà], a més de lapropietat d´Arçamala, situada a la parròquia de ant Pere de Ripoll, i allò que Ramon de Milany té a la parròquia de Sant Joan i Pau de Sant Joan de les Abadesses, així com el terç de la dècima d´Ogassa. Per tots aquests feus, Ramon presta homenatge de fidelitat a l´abat. (…) Hoc est translatum fideler sumptum a quodam publico antiquo pergameneo instrumento [non viciato nec] cancellato, nec in aliqua sui parte suspecto, sed omni [propis] vicio et suspitione carens tenoris seguentis. Sciant cunctis. Quod Raymundus de Guardia recognovit tenere in feudum per ecclesia Sancti Ioannis et Dalmatio ipsius loci abbati et suis successoribus, ratione castri de Guardia, decimam Sancti Quirici de Bisaura, et etiam recognovit tenere in feudum pro eadem ecclesia et abbate predicto, ratione honoris de Mercatallo, qui quo fuit de domo de Portella, id est, quidquid haber infra parrochiam Sancti Iohannis de [Musandard], ratione uxoris sue [Thomasie], filie quod Berengarii de Portella. Item recognovit dictus Raymundus de Guardia eidem ecclesie et abbati predicto, tenere in feudum pro predictis ecclesia et abbate dum ipse tenuerit castrum castrum [sic] de Bisaura, quidquid dominus de Bisaura tenet pro eadem ecclesia sicut in instrumentis inde confectis plenius continentur.Et pro predictis omnibus dictus Raymundus de Guardia fecit homagium fidelitatis [de impliciter] et de plano predicto abbati, ore et manibus comendatum. Item recognovit predictis Raymundus de Guardia quod dictus castri de Guardia, cuius ipse est heres tenet in feudum,pro dicta ecclesia Sancti Ioannis, honorem de Arçamala qui est in parrochia Sancti Petri de Rivopullo, et quicquid Raymundus de Melanio, quod habeat in parrochia Sanctorum Joannis et pauli proipso ad feudum, et ipsium tertionum decime de Aguatia, quod similer dictus Raymundus de Melanio tenebat in feudum proipso, de quibus omnibus dictus Raymundus de Guardia promisit facere homagium dicto abbati veleius successoribus post mortem gaucerandi de Pinos, patris sui. Has vero recognitiones et homagium propredictis fecit Raymundus de Guardia apud campum Rotundum, scilicet, infra castrum / (Página 593) predicte ville et domos Guilelmi de Fornellis, idus aprilis, anno Xristi millesimo duocentesimo sexagesimo tertio,in presentia et testimonio Raymundi de Serralonga, Raymundi de Miniana, et Raymundi de Costa, et 77


Guilelmi de Roca, et Bernardi de Torrentibus, et Guilelmi de [fronmir], et Petri de Monteacuto, et Bernardi de Pinos, militum, et Poncii de Vallespirans, et Bernardi de Rochabruna, et Bernardi de Rividario, et Berengarii Folcrani, et Poncii de Anglesia, et Bernardi Pasqualis de campo Rotundo, et Petri de Rovira, baiuli de Seguriliis. Sig+num Bernardi de Oliveta qui hoc scripsit. Sig+num Guilelmi Fornelis publicus scriptor Campi Rotundo subscribo (...)”.Año 1263. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 50.Cita (16). Linaje de Galcerán de Pinós. “(…) J. MIRET,Les cases,p. 296, encara ens aclareix que: “L´orde anà solidant lo seu domini en la herència den Guillèm de Guardia y en 1268 celebrà un conveni ab Galceràn de Pinós, viudo de Mateua, filla d´aquell; renuncià a la reclamació u a otots drets en nompropi y en los de son pare Galceràn de Pinós y de son germà Ramon de Saguardia y va rebre los 640 morabatins que la sentencia reyal li havía concedit sobre dita herència” (…)”.Año 1268. (66). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 50. Linaje de Galcerán de Pinós, yerno de Marquesa de Guardia y de Ramón de Guardia. “(…) Aquesta mateixa sentència ens informa, de retop, que, ja abans, la qüestió de lapropietat dels mateixos castells havia motivat una causa entre els hospitalers i Galceran de Pinós, gendre, com hem vist, de Marquesa, fallada a favor dels primers pel jutge Guillem de Sala (…)”.Año 1268. (67). FERRER I GODOY, Joan. “Diplomatari del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)”. Diplomataris, 43. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.DIPLOMATARISTJOAN.pdf Página 690 y 691. Linaje de Ramon de Guàrdia, casado con Tomasa. Documento 436. “(…) 1272, octubre, 5. Jurament de fidelitat. Tomasa, esposa de Ramon de Guàrdia, reconeix els feus que té pel monestir de Sant Joan de les abadesses i el seu abat, Dalmau de Minyana, que són la dècima de Sant Quirze de Besora, la propietat d´Arçamala, situada a la parròquia de Sant Pere de Ripoll, i la de Mataplana, els masos situats a la batllia de Sant Joan, la tercera part de la dècima de la parròquia de Sant Martí d´Ogassa i tots els béns que té / (Página 691) a la parròquia de Sant Joan de Montdarn [Viver i Serrateix, Berguedà]. Per totos aquests feus, Tomasa presta el corresponent homenatge de fidelitat a l´abat (…) Hoc est translatum ab originali suo fideler, de verbo ad verbum, sumptum 78


quintadecima die november, anno a nativitate Domini millesimo CCC sexagesimo nono, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis. Quos nos nobile Thomasia, uxor condam nobilis Raimundi de Gardia, tenens omnen honorem Castri de Gardia, cum omnibus suis pertinenciis, iure, obligacionis ypotheci, dotis et sponsalicii et donationis propter nupcias et iure testamento dicti Raimundi, confitemur et recognoscimus vobis domino Dalmacio, Sancti Iohannis abbati et successoribus vestris, quod teneo pro vobis et monasterio vestro in feudum, racione dicti castri et honoris de Gardia, quicquid habemud vel tenemus in decima parte Sancti Quirici de Bisaura, et omnem honorem de Arçamal, qui est in parrochia Sancti Petri de Rivipullo. Et quicquid Petrus de Bacho, racione Sclaramonde uxoris, sue filie condam tenendam Raymundi de Melanno tenet vel ambo tenere debent in tota [baiulia] Sancti Iohannis, et in parrochia Sancti martini de Aguacia, mansos scilicet, et omnia alia cum hominibus et feminis et posessionibus quia in predictis parrochiis habet. et terciam partem decime de aguacia, quam similer dictis Petrus de bacho racione uxoris sue pro vobis debet in feudum tenere, et totum honorem de mataplana, cum omnibus suis pertinenciis, qui est in terminia castri de Guardia, Et quicquid pro nobis tenetur in predicto loco de Mathaplana. Et etiam recognosco vobis et successoribus vestris quod tenemus pro vobis et ecclesia vestra quicquid habeus in parrochia Sancti Iohannis de masandarn, et in adiacenciis suis. Et quicquid [pertinenciis ibi tenetur sequibus] omnibus feudis faciatis vobis sine omni condicione et simpliciter fidelitas homagium in presenti. Actum est hoc Iii nonas october, anno a nativitate Xristi millesimo CC LXX secundo. Sig+num domine Thomasie, uxoris condam Raymundi de Gardia, que predicta et singula laudamus et firmamus. Huis rei testes sunt: Bernardus de Vallespirans, Petrus de Massaners et Raymundus Dach. / (Página 692) Sig(senyal) num Cerdani de Andris, iurati qui [vice] petri de prunariis publici Rivipollen notarii, scripsit hoc die et anno quo supra. Ego Petrus de Colonico, publicus Rivipullense notario, (senyal) subscribo (...)”.Año 1272. (68). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 23. Linaje de Tomasa de Guàrdia, madre de Ponç de Guàrdia. “(…) Un any més tard, el 1285, Tomasa de Guàrdia, de la familia dels Portella, els fundadors iprotectors del monestir, donà el delme de la parròquia d´Olvan, alguns mas i també alguns drets, a canvi que se celebrés lániversari delseupare i l´aniversari seu (després de la seva defunció). A més, va establir que, cada Dijous Sant,l´abat havia de rebre la notable quantitat de cinquanta pobres i els havia de donar una lliura de pa, una justa de vi (com si fossin monjos) i dues racions de farinetes (pulmenta), si era / (Página 24) dia d´abstinència,o bé dos tipus diferents de carn (se se´n podia menjar); havia 79


de llorar als cinquanta pobres, així mateix, cent alnes de cànem (uns 50 metres),per tal que tots poguessin tenir camises (…). Dur a terme aquest conveni (especialment per als hereus de la donadora) degué ésser difícil, perquè, el 1296 el fill de Tomasa, Ponç de Guàrdia, hagué de confirmar les clàusules de la donació (…)”. Año 1285. (69). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 352 y 353. Linaje de Tomasa de Guardia, viuda del noble Ramón de Guardia e hija de Berenguer y de Elisenda de Portella. Madre de Ponç de Guàrdia. Madre de Ramón de Guàrdia, fraile templario. Documento 101. “(…) 1285, octubre, 26. Donació al monestir. Tomasa de Guàrdia, vídua del noble Ramon de Guàrdia i filla de Brenguer i d´Elisenda de Portella, dóna al monestir de sant Pere de la Portella i al seu abat Romeu el delme de la parròquia de Santa Maria d´Olvan. També cedeix elmas de Cases i el feu que Guillem de Vall té per ella a la “Vall Formosa” (la vallbella?), en aquesta parròquia. Fa aquesta donació per tal que es pugui complir la voluntat del seu pare de fundar un benefici per a un prevere a l´altar de Sant Bicolau de l´esmentat monestir. També vol que se celebri l´aniversari del seu pare, tal com consta a les darreres voluntats expresadse al seu testament, i que se celebri, així mateix, l´aniversari del dia de la seva defunció. Vol que deu eclesiàstics, entre monjos i preveres, cantin i celebrin deu misses per la seva ànima davant de l´altar de sant Pere (i deu més per la del seu pare), que facin una processó fins al sepulcre del seupare i que l´abat ofereixi dotze diners de moneda en tern de Barcelona / (Página 353) a cadascun dels preveres que hi participin. A més, estableix que el dia de la mort de Bostre Senyor, l´abat rebi cinquanta pobres i els doni una lliura de pa i una mesura (“justícia”) de vi (com si fossin monjos) i dues farinetes (pulmenta) si és dia d´abstinència o bé dos tipus de carn diferent (se se´n pot menjar). A més, han de donar als esmentats cinquanta pobres cent alnes de cànem, per talque tots puguin tenir unes camises fetes amb aquesta roba. A més, elprevere beneficiat de láltar de sant Bicolau, que ha d´ésser monjo, ha de celebrar-hi cada dia una missa per l´ànima del seu pare i la d´ella. S´estableix també la forma com ha d´ésser nomenat aquest beneficiat i tots aquells que s´han de preocupar perquè es faci aquest nomenament. A més,s´estableix que l´abat i la comunitat del monestir de la Portella resten obligats a donar a l´esmentada Tomasa (o a qui ella digui), cada any, per Tots Sants, durant trenta anys, quatre-cents sous de moneda de barcelona de tern. També han de donar a marquesa, prioressa de Valldaura, cada any, per la Mare de Déu d´agost, al llarg de tota la seva vida, cent sous d´aquests moneda. (…) In Christi nomine. Sit ómnibus manifestum quod domina Thomasia, uxor nobilis Raimundi de Guardia, quondam, per nos et nostros successores, natos et nascituros, ob 80


remedium anime Berengarii de Portella, patris nostri, quondam, et anime nostre et domine Elicsendis de Portella, matris nostre, quondam, uxoris dicti Berengarii, et omnium parentum nostrorum (…) / (Página 355) et post obitum vero nostrum presentetur et assignetur sub sicta forma Poncio de Guardia, filio nostro, et successoribus suis dominis castri de Guardia. (…) Post obitum vero ipsius Poncii de Guardia, si dictii abbas et conventos inventi fuerint negligentes in predictis, volumus quod Berengarius de Guardia, canonicus Barchinonensis, si supervixerit dicto Poncio (…). Post obitum vero dicti Berengarii de Guardia, Raymundus de Guardia, frater milicie Templi, filius noster (…) / (Páina 357) Sig+num domine Thomasie, uxoris nobilis Raymundi de Guardia, quondam, que hec facimus, firmamos et concedimus atque iuramus. Bos frater Romeus, Dei gratia abbas Portellensis, firmamos. Sig+num fratris Guillelmi de Matamala, infirmarii. Sig+num fratris Bernardi, monachi, Sig+num fratris Iuliani, monachi. Testes huius rei sunt Arnaldus de Grevolosa, Petrus de Grevolosa, Petrus Cabasa, cives Minorise, et Petrus de Minovis, capellanus ecclesie Sancte Marie de Olvan. Sig+num magnifici Petri, notarii publice Minorise, qui hec scribi feci, cum lineis suprapositis (…)”.Año 1285. BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009.www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 34. Linaje de Ramon de Guárdia, casado con Tomasa de Guàrdia, y padres de Ponç de Guàrdia. “(…) El 1285, va rebre una important donació de Tomasa de Guàrdia, vídua del noble Ramon de Guàrdia i filla de Berenguer i d´Elisenda de Portella, a la parròquia d´Olvan (…)”.Año 1285. BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 179. Linaje de Ramon de la Guàrdia, casado con Tomasa, y padres de Ponç de Guàrdia. Yerno de Berenguer de Portella. “(…) Ramon de la Portella deguè esser succeit per Berenguer, que es casà amb Elisenda, senyora de les baronies de Lluçà i de Merlès. La filla de Berenguer, Tomasa, que s´havia maridat amb Ramon de la Guàrdia (o Saguardia), féu una donació l´any 1285 al monestir de la Portella. Entre les clàusules del pacte de donació, hi havia que el cenobi havia de donar a Marquesa, prioressa de Valldaura, cada any, al llarg de tota la seva vida, cent sous de moneda de Barcelona. El 1296, Ponç de Guàrdia, fill de Tomasa, confirmà la donació servia com a complement del benefici queel difunt Berenguer de la Portella i també que s´havia deposar en relació amb lániversari constituït per aquest Berenguer de la Portella (…)”. Año 1296. (70). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009.

81


www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 352 y 353. Linaje de Tomasa de Guardia, viuda del noble Ramón de Guardia e hija de Berenguer y de Elisenda de Portella. Madre de Ponç de Guàrdia. Madre de Ramón de Guàrdia, fraile templario. Documento 101. “(…) 1285, octubre, 26. Donació al monestir. Tomasa de Guàrdia, vídua del noble Ramon de Guàrdia i filla de Brenguer i d´Elisenda de Portella, dóna al monestir de sant Pere de la Portella i al seu abat Romeu el delme de la parròquia de Santa Maria d´Olvan. També cedeix elmas de Cases i el feu que Guillem de Vall té per ella a la “Vall Formosa” (la vallbella?), en aquesta parròquia. Fa aquesta donació per tal que es pugui complir la voluntat del seu pare de fundar un benefici per a un prevere a l´altar de Sant Bicolau de l´esmentat monestir. També vol que se celebri l´aniversari del seu pare, tal com consta a les darreres voluntats expresadse al seu testament, i que se celebri, així mateix, l´aniversari del dia de la seva defunció. Vol que deu eclesiàstics, entre monjos i preveres, cantin i celebrin deu misses per la seva ànima davant de l´altar de sant Pere (i deu més per la del seu pare), que facin una processó fins al sepulcre del seupare i que l´abat ofereixi dotze diners de moneda en tern de Barcelona / (Página 353) a cadascun dels preveres que hi participin. A més, estableix que el dia de la mort de Bostre Senyor, l´abat rebi cinquanta pobres i els doni una lliura de pa i una mesura (“justícia”) de vi (com si fossin monjos) i dues farinetes (pulmenta) si és dia d´abstinència o bé dos tipus de carn diferent (se se´n pot menjar). A més, han de donar als esmentats cinquanta pobres cent alnes de cànem, per talque tots puguin tenir unes camises fetes amb aquesta roba. A més, elprevere beneficiat de l´altar de sant Bicolau, que ha d´ésser monjo, ha de celebrar-hi cada dia una missa per l´ànima del seu pare i la d´ella. S´estableix també la forma com ha d´ésser nomenat aquest beneficiat i tots aquells que s´han de preocupar perquè es faci aquest nomenament. A més,s´estableix que l´abat i la comunitat del monestir de la Portella resten obligats a donar a l´esmentada Tomasa (o a qui ella digui), cada any, per Tots Sants, durant trenta anys, quatre-cents sous de moneda de barcelona de tern. També han de donar a marquesa, prioressa de Valldaura, cada any, per la Mare de Déu d´agost, al llarg de tota la seva vida, cent sous d´aquests moneda. (…) In Christi nomine. Sit ómnibus manifestum quod domina Thomasia, uxor nobilis Raimundi de Guardia, quondam, per nos et nostros successores, natos et nascituros, ob remedium anime Berengarii de Portella, patris nostri, quondam, et anime nostre et domine Elicsendis de Portella, matris nostre, quondam, uxoris dicti Berengarii, et omnium parentum nostrorum (…) / (Página 355) et post obitum vero nostrum presentetur et assignetur sub sicta forma Poncio de Guardia, filio nostro, et successoribus suis dominis castri de Guardia. (…) Post obitum vero ipsius Poncii de Guardia, si dictii abbas et conventos inventi fuerint negligentes in predictis, volumus quod Berengarius de 82


Guardia, canonicus Barchinonensis, si supervixerit dicto Poncio (…). Post obitum vero dicti Berengarii de Guardia, Raymundus de Guardia, frater milicie Templi, filius noster (…) / (Páina 357) Sig+num domine Thomasie, uxoris nobilis Raymundi de Guardia, quondam, que hec facimus, firmamos et concedimus atque iuramus. Bos frater Romeus, Dei gratia abbas Portellensis, firmamos. Sig+num fratris Guillelmi de Matamala, infirmarii. Sig+num fratris Bernardi, monachi, Sig+num fratris Iuliani, monachi. Testes huius rei sunt Arnaldus de Grevolosa, Petrus de Grevolosa, Petrus Cabasa, cives Minorise, et Petrus de Minovis, capellanus ecclesie Sancte Marie de Olvan. Sig+num magnifici Petri, notarii publice Minorise, qui hec scribi feci, cum lineis suprapositis (…)”.Año 1285. (71). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 465 y 467. Linaje de Berenguer de Guàrdia, guardian de los Franciscanos de Lérida, y confesor del caballero y militar Bernat de Bell-lloc. Documento 202. “(…) 1284, juny, 28. El cavaller Bernat de Bell-lloc, després d´haver dictat el seu testament en mans de fra Pere de Figueres, notari d´Alguaire, fa un codicil, en el qual reconeix diversos deutes i desposa que siguin pagats (…). / (Página 466) Quoniam cautum est in iure quod quilibet testator ante sui testamenti ordinationem et post potest e bonis suis facere codicillos, idcirco ego Bernardus de Bello Loco, miles, iacens in egritudine in bona memoria et loquela integra existents (…) / (Página 467) fratris Berengarii de Guardia, guardiani fratrum minorum Ilerde, confessoris mei (...)”. Año 1284. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 71. Fray Berenguer de Guàrdia, guardián de los Franciscanos de Lleida. “(…) fra Pere de Figueres, notari, com sabem, de la localitat. (…) i que tenia pel confesor fra Berenguer de Guàrdia, guardiá dels framenors de Lleida (…)”.Año 1268. (72). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 725. Linaje de Ramón, vizconde de Cardona. Documento 827. “(…) 1259, agost, 18. Donació. Ramon, vescomte de Cardona, per la salvació de la seva ànima i la de tots els fidels difunts, concedeix almonestir de Sant Pere de Casserres, al seu prior Ramon i als seus successors, que tots els homes i dones del cenobi que ara o en el futur visquin dins el terme de Rupit estiguin lliures de les 83


quèsties, recaptes, emprius, serveis, i tota mena d´exaccions que fins ara els havia fet, tractant-los com a la resta d´homes seus de l´esmentat terme; ni ell ni els seus batlles els podran reclamar res més i, per tant, resten lliures i enfranquits per sempre d´aquelles exaccions. (…) Raimundus, Dei gracia vicecome Cardonensis per nos et omnes successores nostros presentes et futuros bona et libera voluntate, in presente cum hoc publico instrumento, amore Dei, hintuitu pietatis et ob remedium anime mee et omnium fidelium defuctorum damus Domino Deo et monasterio beati Petri Castriserrensis et vobis Raimundo priori eiusdem loco et omnibus successoribus vestri et omnibus hominibus et feminis commorantibus in mansibus et honoribus quos dictus monasterius habet et in antea habuerit sive adquirire poterit aliqua racione in toto termino castri de Rupit, omnem questiam, acapte, aemprii et servicium et exacciones que aliqua racione nos facere conserveramus in predictis vestris mansis et honoribus, et recognoscimus et fatemur quod iniuste petebamus predicta in vestris mansis et honoribus dictis et in hominibus et / (Página 726) feminis predictorum mansorum,prmitentes quod de cetero nos vel successores nostri aut baiuli nostri vel castlani castri de Rupit aut aliqua alia persona per nos sive nomina nostri in dictis mansis et honoribus seu hominibus et feminis dictorum mansorum non faciamus aliquam questiam, acapte, exactionem sive aliquid ademppriu […] tam mobilium vel […] immo in presenti predicta hec omnia solvimus et perpetuo diffinimus omnibus et singulis penitus ebfranchimus faciendo per nos et omnes successores nostros et baiulos et casclanos eiusdem castri dicto monasterio Beati Petri Castriserrensis et tibi Raimundo priori eiusdem et omnibus successoribus vestris et hominis et feminis superius nominatis finem perpetuum et pactum de non petendo. Testes: Petrus et Raimundus de Medalla, Guilelmus de Brolio, Bernardus de Guardia et Bernardus de Santa Eulalia (…)”.Año 1259. (73). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 690. Linaje de Bernat de Guàrdia. Documento 775. “(…) 1256, novembre, 5. Venda. Bernat de Guàrdia ven a Ferrer Guàrdia diversos censos que rep de les possessions que té al terme de la parròquia de Sant Pere de Roda, als llocs anomenats Fonts, Figuera, Sota coll de Grau i Balma, pel preu de 100 sous. (…) Hoc est translatum sumptum fideliter [a suo originali instrumenti cuius tenor] talisest: Botum sit cunctis, quod ego Bernardus de Guardia, miles, per me et meos bona et libera voluntate non coactus neque circunventus, immo gratis consulte et scerta ciencia […] cum hoc publico instrumento vendo in perpetuum per alodium bonum et / (página 691) franchum propium sine aliquo meo et meorumque retente tibi […] et cui velis totum illum quartum et braciaticum vindemie et totam illam tascham et braciaticum panis que 84


ego recipio et recipere debeo in omnibus illis honoribus quos Petrus de Gradu, filius quondam Bernardi de Gradu et Marie uxoris eius,vquondam, habitatores in parrochia Sancti Petri de Roda, in loco nominato apud Fontem et Clotum et totum illus quartonum vini censuale quod michi fecit singulis annis in festo Omnium Sanctorum dictus Petrus de Gradu, et per illos duos denarios barchinonensis de duplo quos mihi facit tempore vindemiarum quod comestione guarde dictus Petrus de Gradu, et quandam gallinam censualem quam recipio et recipere debeo in illa fexia terre qua vocatur Fexia de Figuera, quam per me tenet Berengarius de Serra, de parrochia Sancti Vincencii de Rieria, qua fexia est in parrochia de Roda, in pertinencias mansi Marie des Frexe, et omnes partes expletorum et quicquid in honoribus quos de tenedonibus dicti mansi des Frexe dictus Berengarius de Serra per me tenet. Item vendo tibi et cui velis perpetuum per alodium bonum, franchum et liberum totum illud per gallinarum et sex denarios censuales qua omnia ego recipio et recipere debeo in illis honoribus et barcheriis quos perme tenet Maria des Fraxa, in parrochia de Roda, et totum illud quartum, braciaticum panis et vini quos ego recipio et recipere debeo in omnibus illis honoribus quos per me tenet dicta Maria des Frexe in eadem parrochia. Item vendo in perpetuum tibi et cui velis illos duos solidos et octo denarios barchinonenses de duplo et unum par gallinarum que omnia mihi facit singulis annis in festo Omnium sanctorum Petrus de Reiría promanso et honoribus quo per me tenet in parroichia de Roda, in valle que est infra Collum de Gradu et Balmam et duas iovas quas dictus Petrus de Rieria michi facit singulis annis pro predicto manso et honoribus videlicet unam tempore madii et aliam tempore messium et unum octavum vini et unam fogasiam et unum caseum qua omnia mihi donat tempore viondemiarum pro comestione et quartum et braciaticum panis et vini quos ego recipio et recipere debeo in dicto manso et honoribus quod dictus Petrus de Rieria per me tenet in predicta valleper alodium bonum franchum proprium et liberum,procentum solidos barchinonensis de duplo quosd mihi a te confíteor recepisse renunciando eccepcioni peccunie non numerate. Extrahens predicta hec omnia de omni meo meorumque posse iure et dominio eadem omnia in tuum / (Página 692) et quórum velis posse ius et dominium mitto, trado ac transfero perpetuo irrevocabiliter inter vivos, cum omnibus locis, vocibus, iuribus, cessionibus et accionibus meis et cum universis aliis ab hiis vel pro hiis ad me et meos quoquomodo competentibus vel competituris. Si quid autem de iusto precio huius vendicionis de est aut quantum sit vel fuerit gratis consulte et certa ciencia dono tibi et cui velis atque perpetuo penitus relaxo. Renuncians quantum ad hoc benefficio minoris precii et expresse benefficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur et omni alii iuri scripto et non scripto, tam Canoncio quam Civili. Et si forte aliqua persona privata vel extranea in dicta vendicione in tota vel parte 85


aliquid tibi vel tuis abstulerit vel et ampaverit sive te vel tuos in cause inde traxerit missionibus ex principiis cause vel litis usque in finem, et vos teneri semper inde tibi et tuis de omni evictione et expensas pro evictione factis me omnique bona mea semper inde tibi et cui velis quatuor evangelia predicta hec omnia semper atenderé et servare et non contravenire aliqua racione. Quos est factum nonas novembris, anno Domini Millesimo Ducentesimo Quinquagesimo Sexto. Sig+num Bernardi de Guardia predicti, qui hec facio firmo et iuro. Testes rei huius sunt Bernardus de Plano, Petrus de Podio Socero et Petrus de Farigola. Sig+num Petri, sacerdotis rectoris ecclesie Sancti Petri de Roda, in cuius posse domina Berengaria de Guardia et Guillelmum de Vineis, maritus eius, istam cartam firmaverunt et receperunt inde triginta solidos barchinonenses de terno. Presentibus testibus Raymundo Sancie, Guillelmo de Roda et Petro Sancio in nominato loco apud Tarrers, tercio kalendas aprilis anno Domini Millesimo Ducentesimo Sexagesimo primo SSS. Sig+num Petri de Ayreis, vicensis canonicii et publici ville Vici notarii. Signum Petri de Frigola, scriptoris iuratis, qui hec scribi fecit et clausit mandato Petris de Areis, publici vicensis notarii, cum diccionibus suprapositis in decima linea ubi dicitur par, et in undecima manso, et in nonadecima me, die et anno quo supra. Sig+num Iacobi de Sancto Stephano, notarii publici vicensis auctoritate domino Vincensis Episcopi, qui hoc trsnalatum a suo / (Página 693) originali instrumento fideliter sumptum et cum eodem diligenter comprobacionem scribi fecit et clausit pridie kalendas ianuarii anno Domini Millesimo CCC Tricesimo Quinto, presentibus testibus venerabilibus Guillelmo de Avencho, cive vicensis,et raymundo de Mercathali, clerico beneficiato in sede vicensis, cum supraposito in V linea ubi dicitur annis (...)”.Año 1256. (74). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 189. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 34 (62 e). “(…) 1228, desembre, 21. Barcelona. Estatuts de Jaume I a les Corts de Barcelona sobre la pau i treva. (…) In Christi nomine. Sit ómnibus manifestum quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes barchinone et dominus Montispessulani, volentes antecessorum nostrorum sequi vestigia et exempla, cum consilio venerabilium patrum nostrorum, scilicet Sparagi,Terrachonensis archiepiscopi, Bernardi (sic), Barchinonensis / (Página 190), G. Vicensis, Guillemi Gerundensis episcoporum, abbatum et nobilium virorum Bª. Sanccii, Hugonis, comitis Impuriarum, G. de Montecada, vicecomitis Biarnensis, Raimundi de 86


Montecada, G. de Cervaria, H. de Mataplana, R. Alamandi de Montecada, G. de Cervaria, H. de Mataplana, R. Alamanni, G. de Cervilione, G. de Claromonte et multorum aliorum militum, civium et aliorum proborum hominum Catalonie (…) / (Página 190) Inmunitates quoque templi et Hospitalis Iherusalem necnon et aliorum locorum venerabilium cum ómnibus rebus suis sub eadem pacis et pene interminacione pariter cum clericis et ecclesiis constituimus. (…) / (Página 194) Signum + Jacobi, regis Aragonum et comitis barchinone et domini Montispessulani. Sig+num Hugonis, comitis Empuriarumqui hec iuro, salva racione mea comitatus Empuriarum et Petralate. G. de Montechateno, vicecomes Bisarni. R de Montechateno. G. de Cervaria. H.de Mataplana. B. H. de Serralonga. G. de SanctoVincentio. Galcerandi de Pinós. G. de Cervilione. R. Alamandi. G. de Claromonte. G. de Terrachona. Dalmacii, vicecomitis de Rochabertino. B. de Sancta Eugenia. P. Bernardi de Rivoperarum. Berengarius de Baulús. R. Berengarii de Àger. R. de Geronela. B. de Sancto Vincentio. G. de / (Página 195) Bagneriis. Pontius de Ostrera. Arnaldus de Viduis, Arnaldus de Oculo Molendinorum. A. de Valle Viridi. Bos omnes predicti et singuli predicta omnia et singula iuramus per Deum et super sancta quattuor Evangelia adimplere, servare et facere servari sicut superius continentur (…)”. (75). Ibidem. Página 197. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 36 (67). “(…) 1228, desembre, 22. Barcelona. Constitució del rei Jaume I sobre els interessos que els jueus podien rebre pels seus préstecs i sobre l´exercici del càrrec de veguer reial. (…) In nomine Domini nostri Ihesu Christi,liqueat universis quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispessulani (…) / (Página 196) Sane imprimis venerabili patre Sparago, dei gratia Terrachonensi archiepiscopo, Guillemo Gerundensi, Bernardo Barchinonensi, Guillemo Vicensi episcopis, necnon abbatibus et viris nobilibus, Guillemo de Montecateno, vicecomite Biarnensi, Hugone, comite Impuriarum, Guillemo de Cervaria, Raimundo de Montecatano et aliis magnis viris presentibus (...) / (Página 197) Huius rei testes sunt Sparagus, Terrachonensis archiepiscopus, Guillemus, episcopus Gerundensis, Guillemus, episcopus Vicensis, Berengarius, episcopus Barchinonensis, Bunoi Sancii, Hugo, comes Impuriarum, Guillemus de Montechateno, vicecomes Biarnensis, Guillemus de Cervaria, Raimundus de Montechateno, Gaucerandus de Pinós, Raimundus Alaman, Guillemus de Claromonte, Guillemus de Cervilione, Raimundus Berengarius de Àger, Dalmacius de Rochabertino, Hugo de Mataplana, Raimundus de Palacio / (Página 198) Bernardus Ugonis de Serrallonga, Bernardus de Sancta Eugenia, Gilabertus de Crudiliis, Guillemus de Sancto Vincencio, Guillemus Umberti, Garcías Romei, 87


Petrus Cornelii, Assalitus de Guadal, Garcías Petriz de Mertat, Garcia de Orta, Sancius Petri, Sancius de Bolas / (página 199) Sig+num Guillemi scribe, quimandato domini regis pro Guillemo Rabacie, notario suo (…)”. (76). Ibidem. Página 199. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 37 (68). “(…) 1228- 1229 gener, 1. Barcelona. El rei Jaume I reconeix als bisbes i prelats de Catalunya que els donatius rebuts de l´Església per les campanyes contra els sarraïns foren lliures i voluntaris. (…) In Chriti nomine.Botum sit cunctis presentibus et futuris quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispessulani confitemur et in veritate recognoscimus vobis, venerabilibus patribus Sparago, dei gratia archiepiscopo Terrachone, Berengario Barchinone, Guillemo Vicensi, Guillemo Gerundensi, et aliis episcopis, abbatibus, prioribus, clericis, ac viris religiosis Catalonie universis (…) / (Página 200) Signum Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispessulani. Huius rei testes sunt Buno Sancii, Hugo, comes Empuriarum, Guillemus de Montecateno, vicecomes Biarnensis, Guillemus de Cervaria, Raimundus de Montecateno, Raimundus Alamandi, Guillemis de Claro Monte, Garsias Romei, Petris Cornelii, Assalitus de Guadal, Garsias Petri de Merdad. Sig+num Guillemi scribe, qui mandato domini regis pro Guillemo Rabacie, notario suo (…)”. (77). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 388 y 389. Jaime I, rey de Aragón. Documento 266. “(…) 1230, desembre, 6. Tarragona. Concessió. Jaume I, ateses les bones relacions que té amb Ramon de la Bisbal, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, li confirma la facultat de celebrar el mercat a la vila de sant Joan el dimecres, concessió que ja fou dictada en temps dels comtes Ramon Berenguer IV i Pere I i, al mateix temps, consigna la prohibició de detenir, ni per deutes, cap home o dona que vagi a l´esmentat mercat. (…) / (Página 389) Manifestum sit ómnibus. Quod nos iacobus, Dei gratia, rex Aragonum, regni Maioricarum, comes barchinona et dominis Montispesulani. (...) / (Página 390) Signum (senyal) Iacobi, Dei gratia, regem Aragonem et regni Maioricarum, comitis Barchinona et domini Montispesulani. Huius rei testes sunt: Eximinus de Vrrea, Bernardus de Rocaforti, maior domus curie, Petrus Ferrandi de Albarraçim, Valesius de Bergua, Rotlando Lay, Pelegrinus de Castelaçol, Raimundus de Plicamanibus, vicarius Catalonie. Ego Guilelmus Rabaza, notarii domini regis [et... Ylerde] (senyal). Sig (senyal) num Guilelmi, scribe, qui

88


mandato domini regi pro Guilelmo Rabacie notario suo hanc cartam scripsit (...)”. (78). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 202. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 39 (62 f). “(…) 1234) 1235 mar´ç, 17. Tarragona. Resum d´estatuts de les Corts de Tarragona sobre pau i treva. (…) / (Página 203) In Christi nomine, Botum sit cunctis quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et rex Maioricarum, comes Barchinone et Urgellensis et dominus Montepessulani, predecessorum nostrorum sequentes vestigia, apud Terrachonam in generali curia constitui, habito consilio episcoporum et aliorum Ecclesie prelatorum et magistrorum Templi et Hospitalis ac nobilium subscriotorum, ad honores Dei et subditorum nostrorum, paces et treguas ultimas quas olim fecimus Barchinone quando ivimus ad maioricas penitus renovantes et iterum confirmantes eaque de nostris regalibuset de ecclesiis kathedralibus et aliis per Cathaloniam constitutis de clericis et locis religiosis, de venerabilibus domibus Hospitalis et Templi (…) / (Página 204) Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispessulani. Berengarius, episcopus Barchinonensis. Guillemus, episcopus Gerndensis. Berengarius, episcopus Ilerdensis. P., episcopus Dertusensis. Bernardus, episcopus Elnensis. Raimundus Pabaret, magister milicie. Hugo de Fullalquer, magistri Hospitalis. Petri infantis, / (Página 205) domini Maioricarum. Buno Sanctii. Poncii Hugonis, comitis Impuriarum, et iuravit salvo iure suo in ómnibus comitatus eius. R. Fulconis, vicecomitis Cardone. Bernardi de Portella. Guillemi de Mediona. Galcerandi de Pinós. Guillemi de Podio Viridi. Dalmacii de Timor. Berengarii de Podio Viridi. Guillemi de ça Guàrdia. Guillemi de Angularia. Bernardi de Sancta Eugenia. Berengarii de Angularia. Petri de Cervaria. Petri de Granyena. Raimundi Berengarii de Àger. Guillemi de Montechateno. Hugonis de Mataplana. Jaufredi de Rochabertino. Dalmacii de Sancto Martino. Guilaberti de Crudiliis. Guillemi de Sancto Vincentio. Ferrari de Sancto Martino. Guillemi de Palou. Raimundi / (Página 206) de Palacio. Petri de Montechateno. Gaucerandi de Cartelà. Dalmacii de Casteló. Berengarii de Cervaria. Raimundi de Rochafort. Arnaldi de Rubione. Raimundi de Graymanella. Petri de Angularia, nos omnes predicti, qui hoc iuramus (…)”.Página 205. Cita (377). Linaje de Pedro, infante y Señor de Mallorca. “(…) Es tracta d´aquell personage misterios i calamitós, fill de Sanç I de Portugal i de Dolça, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que per motius ignorats va haver de fugir de la cort lusitana 89


d´Alfons II. Arribat a dominis catalanoaragonesos, Jaume I el va casar amb Aurembiaix d´Urgell, la comtesa del contracte de concubinatge; morta sense fills, els seus béns van recaure en Pere de Portugal. Jaume I li imposà la permuta del comtat d´Urgell pel senyoriu infeudat de Mallorca, i l´acord se signà el 29 de setembre de 1231: J. Ernest MARTÍBEZ FERRABDO. La tràgica història dels reis de mallorca, Barcelona, Aedos 1960,10-13 (…)”. (79). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf. Página 490, 492 y 493. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón. Documento 326. “(…) 1248, juliol, 24. Donació. Ramon de la Bisbal, abat delmonestir de Sant Joan de les Abadesses, concedeix alrei Jaume I, en quantitat de lliure i franc alou,una terra situada a la parroquia de sant Pau de Segúries perquè pugui edificar-hi la vila de la Ral. (…) / (Página 492) Sig+num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani, qui predicta omnia et singula scienter et consulte per nos et per omnes successores nostros in perpetuum laudamus, damus, concedimus et confirmamos. Appositum mandato domini regis per Guilelmo Sorba, nomine suo per manum Guilelmi de Rocha XIIII kalendas novembris in Ferica, anno Domini millesimo CCL, presentibus Raimundis de Cardona, R. Corneli, A.de Luna, Guilelmo Romei et Exameni de Fontibus. Sig+num Raimundi de Pompiano vicarii, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Petri Strucii Gerunde. Sig+num A. de Villa Frederio. Sig+num Andree Suniarii Gerunde. Sig+num Berengarii de Borradano. Sig+num Geraldi de Ortis. Sig+num M. de Dominabus. Sig+num Petri de Rovira, testes. / (Página 493) Bernardus de Cornellis, publicus notarius, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vico, publicus notarius Gerunde, die et anno quo supra. Lecta fuit regi (...)”. (80). Ibidem. Página 500 y 501. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón. Documento 333. “(…) 1250, juliol, 4. Concessió.Jaume I concedeix a Ramon de la Bisbal, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, en agraïment als favors rebuts, la facultat dínstituir la notaria pública a la vila de Sant Joan, amb tota la seva validesa i garanties legals. (...) / (Página 501) Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonis, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispesulani. Testes sunt Egidius de Rada. Testes Guilelmi de Crexello, Petri Cornelii maiordomus Aragonie, Bernardi Raymundi de Riobellis, Bernardi de Fuxano. Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis per Guilelmi scriba, notario suo, hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis. (...)”.

90


(81). Ibidem. Página 501, 502, y 504. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón. Documento 334. “(…) 1250, octubre, 23. [Ferize?]. Reconeixement. Jaume I reconeixla donació que lány 1248 [vg. doc. núm. 326] li féu Ramon de la Bisbal, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d´un territori per establir-hi la / (Página 502) nova vila de la Ral ili confirma tots els pactes i condicions acordades en el document esmentat (…) Sig+num Iacobi, Dei gratia regis aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani. Testes sunt Petrus Cornelli, Guilelmus Romei, Raimundus de Cardona, A. de Luna, S., de Antilo. Sig+num Guilelmi de Rocha, qui mandato domini regis P. G. scriba, notario suo, hec scribi fecit loco,die et anno prefixis (...)”. (82). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 237. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 50 (69). “(…) (1250) 1251 gener, 15. Morella. El rei Jaume I confirma la deixa feta pel bisbe Guillem de Cabanelles a la Seu de Girona, d´unes possessions situades a Mallorca. (…) Boverint universi qiod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros laudamus et confirmamos ordinacionem siue laxam quam Guillemus de Cabanellis, condam episcopus Gerundensis, fecit ecclesie Gerundensi et preposituris eiusdem de illo honore quem acquisivit et tenebat pro nobis in insula Maioricarum, sicut melius et plenius continetur in instrumento testamenti sui. Mandantes baiulis et vicariis dicte insule presentibus et futuris, quatenus honores faciant tenere et possidere integre et in pace manumissoribus dicti episcopi et Capitulio Gerundensi et prepositis eiusdem ecclesie, salvo in ómnibus dominio et iure nostro. Datum Morelle, XVIIIº kalendas februarii anno Domini Mº CCº quinquagesimo. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. Testes sunt Petrus Cornelii, maiordomus Aragonie, Guillemus de Angularia, Guillemus de Buxadós, Guillemus de Entença, Eximinus Petri de Arenoso. Signum Petri Andree, qui mandato domini regis pro Guillemo de Belloloco notario suo hec scripsit (…)”. (83). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009.

91


www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 248. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 55 (70). “(…) 1257, abril, 24. Lleida. Jaume I estén als homes de Dosquers, Crespià i Pedrinyà, de la vegueria de Besalú, el privilegi que ja tenien els homes d´església de la vegueria de Girona, de no haver de pledejar a la cúria reial. (…) Boverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonie, Maioricarum et Valencie, comes barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani (…) / (Página 249) Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. Testes sunt Petrus de Montecateno, Artaldus de Focibus, Guillemus de Castronovo, Petrus Martiniz de Luna, Jaufridus de Crudiliis. Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea episcopo Valentino, cancellario suo hec scribi fecit (…)”. (84). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 561 y 562. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón. Documento 370. “(…) 1260, maig, 24. Barcelona. Concessió de llibertats i franqueses. Jaume I concedeix per a Dalmau de Minyana, abat delmonestir de sant Joan de les Abadesses, perquè al Conflent, a tocar de Vilafranca, en un alou delmonestir, pugui edificar una vil.la i poblar-la amb homespropis del monestir, la qual esdevindrà franca i lliure de tota servitud reial, excepte dels serveis d´host i cavalcada, que no podran ser exigits nipels vicaris ni pels batlles del rei. Així mateix, concedeix estatut de privilegi i llibertat a totos els habitants de la nova vila, com si fossin homes del monestir esmentat. I, finalment, ordena que cap dels seus vicaris o barlles reuneixin els homes de la nova vila perpledejar contra el monestir. (…) / (Página 562) Signum (senyal) Iacobi gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: G[uilelmi] de Cardona, G[uilelmi] de / (Página 563) Montecluso, Petrus de Montecatheno, O., de Terminis, B[ernardi] de Santa Eugenia. Sig+num Guilelmi de Rocha, qui mandato domini Regis pro domino G[uilelmi], Dei gratia, Ilerdense episcopo, cancellario suo hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis (…)”. (85). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 588, 589 y 590. Los hombres de Jaime I (Ramón de Guardia). Documento 383. “(…) 1262, agost, 17. Barcelona. Convinença i concessió de llibertats i franqueses. Per tal désmenar la distribució de les rendes que 92


genera la nova vila de la Ral, el rei Jaume I i Dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, modifiquen elpacte de creació d´aquesta vila, que havien convingut al seu moment el rei esmentat i l´abat Ramon de la Bisbal [vg. doc. núm. 323 i 331]. En conseqüència, totes les rendes de la Ral i el seu terme es repartiesen a parts iguals entre el rei i l´abat; el Batlle que governi la vila haurà de ser nomenat i cessarà de comú acord entre les parts; els beneficis de l´administració civil i criminal també es repartiran a parts iguals, així com quan el vicari rep en diners l´administració de la justícia de sang (o dret de descendencia). Així mateix, s´especifiquen les franqueses als pobladors de la nova vilai, per tant, els habitants de la Ral són lliures dels serveis d´exèrcit i cavalcada i estan exempts de quèsties, toctes i forces. Els jutges, notaris i saigs de la ral hauran de prestar jurament de fidelitat, tant al rei com a l´abat. I l´abat de Sant Joan, a més d´aprovar aquesta / (página 589) convinença, autoritza als seus habitants, sempre que no tinguin mas establert i no estiguin adscrits a la batllia de Pere de Rovira, que puguin traslladar-se a la Ral, lliurement i sense pagar redempció, per tal de poblar-la. (…) / (Página 590) Sig+num (senyal) Iacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencia, comitis Barchinona et Urgelli, et domini Montispesulani. Testes sunt Raimundi ça Guardia, Gaucerandus de Pinos, Raimundo de Urgio. Dalmacius gratia Dei Sancti Iohannis abbas subscribit. Sig+num B[ernardi] prioris. Olivarii sig+num. Sig+num Bernardi de Armentera. Ego B. camerarius subscribo. Iohannes de Beva sig+num. Sig+num Berengarii Alamandi. Sig+num Guilelmi de Calsarenis, A. de Oliva. Sig+num Raimundo de Monterrubeo. / (Página 591) Sig(senyal) infantis Petri, filii ilustris Regis Aragonum, qui omnia supradicta laudamus et confirmamus, appositum per manum Lupi de Bolos, nomina suum. Sig+num Francisci de Biania, iudicis ordinarii Rivipulli, qui huic translato a suo originale, non cancellato nec in aliqua sui parte viciato, fideliter translatato (...). Eg(senyal)o Franciscus Ferarii, publicus Rivipollensis notarius, auctoritate venerabilis conventus monasterii eiusdem, qui hoc translatum a suo originali fideliter abstrahi et scribi feci (...) et decreto Francisci Biannia, iudicis ordinarii Rivipulli praedicti, subscribo et clauso. Sig(senyal)num Petri de Pruneriis, publici Rivipullensi scriptoris, vice Petro de Colonico, qui hoc translatum fideler translatavit. Et Petro de Colonico, publicus Rivipullensi notario (senyal) subscribo. Sig(senyal)num Guilelmi de Brugada, gerentis vice Raimundi Ianuarii de Rividario, publici ville Regale notarii, qui hoc scripsit et clausit cum fideler translatavit (...)”. (86). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010.

93


www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf. Página 607. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón. Documento 394. “(…) 1265, març, 29. Girona.Concessió d´exempcions.Jaume I concedeix a Dalmau de Minyana, abat delmonestir de Sant Joan de les Abadesses, carta déxempció de certs drets i prestacions que li pertoquen. En concret,el rei deslliura el monestir i els seus homes delpagament del dret d´herbatge i carnalatge, prohibeix als seus vicaris, sotsvicaris i saigs que demanin el dret d´alberga al monestir i als seus homes; estipula cers procediments quant a la compra, transmissió o pagament dels censos agraris de les propietats incloses en la jurisdicció del monestir;ordena als seus vicaris,jutgues i batlles la defensa jurídica del monestir i mana protegir els creditors i deutors dels monestir; i concedeix la qualitat de franc i lliure alou a toters les propietats comprades pelmonestir, per qualsevol procediment,de de quaranta anys enrere fins aleshores. (…) / (Página 611) Sig+num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencia, comitis Barchinona et Urgelli, et domini Montispesulani. Testes sunt: Guilelmo de Castronovo, B. de Santa Eugenia, G. de Carreto, A. de Villa de Magno, R[aimundi ] de Guardia. Sig(senyal)num Simonis de Sancto Felicio, qui de mandato domini regis predicti, hoc scribi, fecit et clausit loco, die et anno profixis. Sig(senyal)num infantis Iacobi, illustris regis Aragonum filii, heredis Maiorica et Montispesulani, Rosilionis, Ceritania ac Confluentis, qui predicta omnia laudamus et confirmamus ac aprobamus, appositum per manum Petri (senyal) de Calidis, domini infantis Iacobi, scriptoris mandato dicti domini infantis, loco, die et anno quo supra. Ego Bernardus de Pera, iudex ordinarius Campirotundi prodomino Rege, qui hoc translatum, cum suo originali (...) Ego Franciscus Felicis, vicegerens Francisci de Piles et Guilelmi de Vivariis, notarium publivorum Campi Rotundi, hoc translatum a suo originali (...)”. (87). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 286. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 67 (73). “(…) 1269 agost, 25. Barcelona. El rei Jaume I reconeix al bisbe i Capítol dela Seu de Girona haver-ne rebut un subsidi de 10.000 sous amb carácter gratuït, i confirma el seu privilegi, concedit a tots dos amb data de 8 d´octubre de 1264. (…) / (Página 287) Boverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinoe et Urgelli et dominus Montispessulani (…) Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maiorice et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. / (Página 288) Testes sunt Raimundus 94


vicecomes Cardone, Guillemus, vicecomes de Castronovo, Raimundus de Urgio, Guillemis e Cerveyono, Petrus de Queralto. Sig+num Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis hec scribi fecit (…)”. (88). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 703 y 704. Los hombres de Jaime I, rey de Aragón. Documento 440. “(…) 1273, gener, 1. Montpeller. Jaume I concedeix a Dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, llicència perquè elñdia que se celebra mercat a la vila de Sant Joan pugui canviar-se de dimecres a disaabte i, al mateix temps, protegéix tots els homes i dones que duen els seus productes al mercat tot impedint que puguin ser detinguts, ni per deutes ni per empenyoraments. (…) / (Página 704) Sig+num (senyal) Iacobi, dei gratia, regis Aragonum, Maiorca et Valencie, conmitis Barchinona et Urgelli, et domini Montipesulani. Testes sunt: Ermengaudus de Urgio, Guilelmus de Cuna, Iaufridus de Rochabertino, Bertrandus de Bello Podio, Guilelmus de Belvis (...)”. (89). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 262 y 263. Los hombres de Pedro II, hijo de Jaime I, infante de Aragón. Documento 59 (72). “(…) 1264 octubre, 14. Barbastre. L´infant Pere confirma les concessions i els privilegis concedits pel seu pare, el rei Jaume I, als eclesiástics de Girona el dia 8 del mateix mes i any. (…) / (Página 263) Boverint universi quod nos infans Petrus, illustris regis Aragonie filius (…) Sig+num infantis Petri, illustris regis Aragonum filii. Testes sunt Petrus de Montechateno, Uguetus de Cervilione, Ennegonus de Podioviridi, Guillemus de Turrille, Guillemus de Podio Alto. Sig+num Martini Lupi de Bolas, notarii domini infantis Petri, qui mandato eius hec scribi fecit (…)”. (90). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 367. Jaime I, rey de Aragón, y conde de Barcelona. Documento 147. “(…) 1274, febrer, 16. Algesires. Jaume I, rei d´Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i d´Urgell, i senyor de Montpeller adreça una carta a Arnau Calaf, batlle seu al comtat d´Urgell, en la qual li recorda l´obligació de defensar els homes dels instituts religiosos i li ordena que no procedeixi, ni permeti que es faci, contra els homes de la Portella o altres 95


homes de l´Hospital per raó de la contesa que tenen amb els homes d´Albesa, fins que ell arribi a Lleida per tal de terminar personalment el conflicte. (…) Hoc est translatum fideliter factum septimo kalendas marcii, anno Incarnacionis Christi Mº CCºLXXº tercio a quadam litera domini regis Aragonum in papiro scripta et sigillo ipsius domini regis cereo sigillata, cuius tenor talis est: Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maiorice et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montpeli, dideli suo Arnaldo Calaffi, baiulo nostro comitatus Urgelli,salutem et raciam. Intelleximus quod vos gravatis homines de Portella et alios homines Hospitalis iniuste, de qu,si verum est, multum de vobis miramur cum vos,qui baiulum nostrum (sic)estis, teneamini homines ordinum et religionum deffendere et non in aliquo agravere, quare mandamus vobis quatenus non procedatis in aliquo nec procedi faciatis aut permittatis contra dictos homines de Portella vel alios homines Hospitalis racione contrencionis quam habent cimhominibus Albesie vel alia racione,nec ipsos vel bona eorum offendatis vel gravetis nec offendi vel gravari a dictis hominibus Albesie vel ab aliquibus aliis permittatis donec scilicet nos simus in partibus Ilerde et possimus videre in facto predicto, et super ipso facto aliud facerimus mandamentum quoniam nos volumus epsum factum personaliter terminare. Et hoc aliquot non mutetis, immo taliter faciatis quod fratres seu homines Ospitalis non videamus de vobis super hoc modoaliquo querelantes. Datum Algerize XIIIIº kalendas marcii, anno Domini Mº CCº LXXº tercio. Ego Berengeronus Bardina, notarius publucus Ilerdensis, ut testis subscribo. Ego Bertrandus Hugueti, publicus Ilerdensis notarius, ut testis subscribo. Sig+num mei Salvatoris de Bayona, notarii publici Ilerdensios, qui hoc transcripsi (...)”. (91). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 271. Los hombres de Pedro III, infante de Aragón. Documento 62 (27). “(…) 1268, octubre, 16. Girona. L´infant Pere concedeix al bisbe Pere de Castellnou i als seus successors 100 sous de renda anual sobre el mercat de Figueres. (…) / (Página 271) domini infantis Petri, condam illustrissimi domini regis Aragonum filii (…) Signum + infantis Petri, illustris regis Aragonum filii. Testes sunt Gilabertus de Crudiliis, Gaufridus de Crudiliis, Arnaldus G. de Cartiliano, Simon de Gerundella, Arnaldus de Fuxano, Bernardus de Ulinis. Sig+num Petri de Sancto Clemente, scriptoris predicti domini infantis Petri, quimandato dicti infantis hec scribi fecit (…)”. 96


(92). Ibidem. Página 346, 347 y 348. Los hombres de Pedro III, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 85 (62). “(…) 1283 desembre, 21. Barcelona. El rei Pere II confirma diverses constitucions anteriors, especialment de Jaume I, sobre els jueus i els seus préstecs, i sobre els veguers i la pau i treva de Déu. (…) / (Página 347) In Christi nomine. Bos Petrus, dei gratia Aragonum et Sicilie rex, (...) Signum + Petri, Dei gratia Aragonum et Sicilie regis. Signum + infantis Alfonsi, illustris regis Aragonum primogeniti, qui hec laudamus et firmamus, appositum hic per manum Petri Marchesii, scriptoris nostri, loco, die et anno prefixis ac sigillum nostrum huic instrumento apponi fecimus per eundem. Testes sunt Arnaldus, Dei gratia episcopus Barchinonensis. Raymundus, episcopus Vicensis, frater Berengarius de Sancto Iusto, magister Militie Templi, Ermengaudus, comes Urgelli, Poncius Hugonis, comes Impuriarum, Raimundus Fulconis, vicecomes Cardone, Arnaldus Rogerii, comes Palariensis, / (Página 348) Dalmacius, vicecomes de Rochabertino, Guillemus, vicecomes Castri Bovi, Guillemus de Angularia et omnes prelati, barones et alii supradicti. Signum Petri de Sancto Clemente, scriptoris predicti domini regis, qui mandato eius hec scribi fecit (...)”. (93). Ibidem. Página 348. Los hombres de Pedro III, rey de Aragón y conde de Barcelona. Documento 86 (63). “(…) 1283 desembre 26. Barcelona. El rei Pere II confirma a les Corts de Barcelona els capítols presentats pels tres braços. (…) In Dei nomine, Cum nos Petrus, Dei gratia Aragonum et Sicilie rex, predecessorum nostrorum sequentes vestigia, et ad tranquillitatem subditorum voluntario incedentes,mandaverimus catalanis in civitate Barchinone generalem curiam celebrandam; convenerunt ad curiam et locum predictos episcopi, prelati, religiosi, barones, milites, cives et homines villarum Catalonie, scilicet: Arnaldus Barchinonensis, Raymundus Vicensis, Bernardus Gerundensis episcopi; Petrus de Pulchro Visu, clericus pro archiepiscopo Terraconensi, Johannes de Turiesa, precentor, et Berengarius de Fluviano, canonicus Ilerdensis, pro episcopo Ilerdensi; Bernardus de Portella, precentor Urgellensis, pro episcopo Urgellensi, frater Berengarius de Sancto Justo, magister milicie Templi in Aragonia et Catalonia; frater Guillemus de Claro Monte, gerens vice castellani Emposte; prelati, abbates et alii religiosi / (Página 349) Catalonie. Bobiles Ermengaudus, comes Urgelli et Alvarus, frater eius, Gueraldus de Capraria, Poncius Hugonis, comes Impuriarum, Raimundus Fulconis, vicecomes Cardone, Arnaldus Rogerii, comes Pallariensis et Raimundus Rogerii, frater eius, Dalmacius vicecomes e Rochabertino, Guillemus, vicecomes Castri Bovi, Raimundus, vicecomes de Vilamuro, Guillemus de Angularia, Raimundus de Montecatheno de Fraga, Raimundus de Montecatheno, senescalcus Catalonie, Petrus de Montecatheno, Berengarius Arnaldi de Angularia, Berengarius de Podio Viridi, Galcerán de Pinós, Raimundus 97


de Urgio, Geraldus de Cervilione et Alamannus, frater eius, Berengarius de Entença, Poncius de Rippellis, Guillemus de Sancto Vincencio, procurator nobilis Gastonis, vicecomitis Bearnensis, Berengarius de Angularia et Raimundus frater eius, Galcerandus de Angularia et Raimundus frater eius, Guillemus Raymundi de Josa, Poncius de Cervaria, Guilabertus de Crudiliis, Guilabertus de Scintiliis, Arnaldus de Cortçavino, Bernardus Hugo de Cabrenç, / (Página 350) Petrus Arnaldi de Boronac, Arnaldus de Sagrera, Bernardus Roger de Erill, Raimundus Dorcau, Berengarius de Pulcrovisi, Raimundus de Cabrera, Raimundus Alnaldi d´Almenara, Guillemus d´Almenara, Poncius de Sancta Pace, Bernardus de Vilademany, Marchus de Sancta Eugenia, et alii pluses nobiles et barones Catalonie; Jacobus de Peramola, Dalmacius de Montoliu, Guillemus de Castro Eulino, Maymonus de Castro Eulino, Berengarius de Boxadós, Berengarius de Raiadello, Guillemus de Calders, Raimundus de Pegera, Berengarius de Talamanca, Berengarius de Calders, Simon de Sancto Martino, Raymundus de Rippis, Berengarius de Josa, Guillemus de Monteserrato, Berengarius de Murcenis, Bernardus Raymundi de Murcenis, Gueraldus de Aquilone, Galcerandus de Hulugia, Poncius de Hulugia, Jacobus de Besora et alii pluses milites Catalonie; Jacobus Gruñí, Guillemus Durfortis, Marimundus de Plicamanibus, Bernardus Burgeti, vices Barcinone; Petrus Raymundi, Petrus Raymundus de Sancto Clemente, Guillemus de na Muntaguda, Guillelmus Molinerii, cives Ilerdenses; / (Página 351) Raimundus Andree, Berengarius de Goarnau, Andreas Sunyer et Petrus Geraldi, cives Gerundenses; Bernardus Garidel, Ferrarius de Bss, Petrus Bruni, Bernardus Alberti, cives Dertusenses; Poncius Gineri, Johannes de Plicamanibus, Berengarius Oltzina, cives Terrachonenses; Jacobus de Cardona, Raimundus de Sala, cives Vici; Bartholomeus de Vallo et Eymericus de Lupparia, ville Cervarie; Guillemus de Miralles et Raimundus de Sores, ville Montisalbi; Raimundus de Belloc, Arnaldus Falconis, ville Tàrrege; Bernardus Martí, Petrus Mironis, Villefranche; Bernardus ça Sala, Arnaldus de Gravalosa, de Minorisa, Joannes de Cascalys et Johannes Oliba, ville Berge; Raimundus Strader, Petrus Berengarii Begudà, ville Bisuldoni, et pluses alii civitatum et villarum predictarum et aliorum plurium locorum Catalonie. (…) / (Página 361) Signum + Petri, Dei gratia Aragonum et Sicilie regis. Signum+ Infantis Alfonso, illustris regis aragonum primogeniti, qui hec laudamus et firmamos, app+ositum hic per manum Petri Marchéis, scriptoris nostri (…). Testes sunt Arnaldus, Dei gratia episcopus Barchinonensis. Raimundus, episcopis Vicensis, frater Berengarius de Sancto Iusto, magister militie Templi, Ermengaudus, comes Urgelli, Poncius Hugonis, comes Impuriarum, Raimundus Fulconis, vicecomes Cardone, Arnaldus Rogerii, comes Pallariensis, Dalmacius, vicecomes de Rochabertino, 98


Guillemus, vicecomes Castri Bovi, Guillemus de Angularia et omnes prelati, barones et alii ut supra / (Página 362) Signum Petri de Santo Clemente, scriptoris domini regis, (…)”. (94). MAIZ CHACÓN, Jorge. “Actividades económicas y políticas de los judíos de baleares en la Baja Edad media (1229-1391)”. Volumen II. Fuentes documentales (regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas. Facultad de Geografía e Historia. Universidad nacional de educación a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf Página 163. Arnau Burgués, baile de Mallorca. (¿Hermano de Berenguer Burguet?). “(…) Documento nº 310. 8 marzo, 1285 - ARM, ECR, 349, f. 246. David Mocatil, judío, y sus hijos Jucef Mocatil y Abrahim Mocatil, venden a Arnau Burgues, baile de Mallorca que lo compra en nombre del rey, unas casas en la Almudaina de la Ciudad de Mallorca, que fueron de Mosse Abenlap, judío, que las dejó en testamento a su hermana Maria; confrontan con un callejón que no pasa, entre estas casas y las de Jucef Abenfara y Jucef Abennono, el Palacio Real, la calle de la Almudaina. Precio de 100 libras. Lo aprueban las hijas Certo, mujer de David Cohen, y Ester mujer de Bonet hijo de Bonsicac Daycs (…)”. Página 165. Jaime de Sant Martí, baile real. (¿Hermano de Ferrer de Sant Martí?). “(…) Documento nº 314. 30 agosto, 1285 ARM, ECR, 351, f. 108v.Hubeit Alatzarach, judío, reconoce tener en comanda de Jaime de Sant Martí, batle de Mallorca, 10 libras obligadas en nombre de Mafomet (sarraceno) libre por razón de justicia (…)”. Página 165. Jaime de Sant Martí, baile real. (¿Hermano de Ferrer de Sant Martí?). “(…) Documento nº 315. 1 septiembre, 1285 - ARM, ECR, 351, f. 31v. Jaume de Santmartí, baile real, en nombre del rey vende a Jucef hijo de Abrahim, judío, una sarracena llamada Aixa que fue de Jucef Benaiub y que fue presa por la corte porque este Jucef era de Valencia, y el rey había mandado que fueran secuestrados todos los bienes de los hombres del distrito del rey de Aragón (…)”. Página 167. Arnau Burgues, baile real en Mallorca. (¿Hermano de Berenguer Burguet?). “(...) Documento nº 332. 16 enero, 1286 - ARM, ECR, 16, f. 43v. Arnau Burgues, baile real de Mallorca, concede instrumento de franqueza a Daut, hijo de Jacob Benixua, judío, quien jura que será fiel y leal al rey y que hará residencia personal en Mallorca, no usando este instrumento para defraudar o contra el rey. Firman entre otros los secretarios de la aljama Isaac ben Ambram, Maní hijo de Ileel. También se concede carta similar a Issac hijo de Atzas, judío (…)”. Página 169. P. de Libian = Pere de Lliviá. “(…) Documento nº 33672. 29 marzo, 1286 - ACA, Reg. 67, f. 141. Alfonso III manda a P. de Libian (…)”. Página 170. Jaume de Torrella. “(…) Documento nº 34174. 23 julio, 1286 - ACA, Reg. 67, f. 4950. Alfonso III manda a Jaime de Torrella reclama a la aljama de los judíos de Mallorca, los 10.000 sueldos que le prometieron dar para 99


ayudarlo en las difíciles misiones que está obligado a hacer. Respecto a la comunidad de Ciudad de Mallorca, esta ha de entregar 100.000 sueldos. En total con lo recibido, Jaume de Torrella comprará 3.000 quarteres de cereal y 3.000 de trigo. Lo molerá y mezclará con las la harina para conservarla, lo sobrante lo debe enviar a Barcelona al Fidel P. Marchés (…)”. Página 171. Jaime de Torrella. “(…) Documento nº 34275. 26 agosto, 1286 - ACA, Reg. 67, f. 58v. Alfonso III reconoce haber recibido los 10.000 sueldos de Jaime de Torrella, que había recibido de la aljama de Mallorca (…)”. Página 172. A. de Bastida. “(…) Documento nº 34477. 6 diciembre, 1286 - ACA, Reg. 71, f. 1, 30v. Recibo de 20.000 sueldos reales dado por A. de Bastida a los judíos de Mallorca. Alfonso III ha sido informado que Mosse Ahamar, judío de Mallorca, que P. de Angeler, Bernat Adenar y G. Moragues de Beniforani estaban endeudados con el dicho Mosse por documento público, per una suma que se habían comprometido a pagar con fecha fija, que aquellos renunciaron, en este punto, a los privilegios y concesiones obtenidos del rey. El rey ordena al veguer y al batle de Mallorca forzar a dichos deudores y sus avaladores a cumplir los compromisos, ya que ya había avisado a sus oficiales de tal situación y renunciar a los prolongamientos otorgados (…)”. Página 174. Arnau de Berga, esposo de Babalonia, y yerno de Guillem Despuig. “(…) Documento nº 348. 1288 - ARM, ECR, 352, f. 86v. Vidal de Quila y Cima mujer de Vidal de Quila, venden a Babalonia, viuda de Arnau de Berga y yerno de Guillem Despuig l'agrer que hacen sobre un honor en el término de Bunyola, por 700 sueldos (…)”. Página 179. Arnau de Santacilia. “(…) Documento nº 36190. 5 abril, 1290 – Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia, Pergamins, 75. Elisenda, esposa de Ramón de Bavarra, alias Romeu Aragones, del cual es procupradora propter maximam inopiam famis et nuditatis quam patior et quia non habec unde possim mihi providere in meis necessitatibus, vende a David Perfect judío, cuatro jovades91 de tierra en la alquería Palmer, en el término de Canarosa de la parroquia de Alaró, las cuales habría comprado su marido Berenguer Claver y su mujer Guillerma, y el mencionado B. Claver a Guillem Perelló, el cual las tenía por dotación hecha por Arnau de Santacília (…)”. Página 181 y 182. Pere de Lliviá, lugarteniente del reino de Mallorca. “(…) Documento nº 36696. 21 diciembre, 1290 - ACA, Reg. 83, f. 99v-100v. Alfonso III confirma el mandamiento de P. de Libian, lugarteniente del baile del reino de Mallorca, de acuerdo con los jurados y otros prohombres de la Universitat de Mallorca, que había asignado como emplazamiento de la aljama a los judíos de aquella ciudad, el pasado 30 de septiembre, la parte llamada Temple y Calatrava. Autoriza a los judíos a establecer dentre de la aljama una sinagoga y un horno. Los exime de la obligación de albergar uno externo a dichas casas contra su gracia. Informa también a sus fieles jurados y prohombres de Mallorca, que 100


confirmado el ordenamiento a P. de Libian, les pide ponerse de acuerdo con aquel oficial para edificar portales, puertas, y una cerca, todas las cosas necesarias para una sola calle. Indica y ordena a los secretarios de la aljama de los judíos de Mallorca, pagar los 12.000 sueldos por el privilegio autorizando el privilegio de la aljama judaica. Ordena a P. de Libian, forzar a los judíos de Mallorca que rechazen pagar parte de los 12.000 sueldos. Urge a todos los judíos de la ciudad de Mallorca a establecer sus casas en el lugar fijado, así como portales, puerta, cerca y otras cosas, si los judíos quieren tener horno, P. de Libian lo permitirá por derecho real (…)”. Página 188 y 189. G. de Belloch. “(…) Documento nº 377101. 17 abril, 1292 - ACA, Reg. 86, f. 94. El infante propone comprar una propiedad en Mallorca, y para dicho fin necesita la ayuda financiera de los prohombres y los judíos del reino de Mallorca, por lo mismo, pide a los adenantats de la aljama judía, así como a G. de Belloch, de dignarse a ayudarlo, se compromete a recompensarlos (…)”. Página 189. Pere de Prat. “(…) Documento nº 378. 13 agosto, 1292 - ARM, ECR, 353, f. 56. Hayon Benamor Balchayar, judío, y mujer María, venden a Pere des Prat unas casas en la Ciudad de Mallorca, que confrontan con las casas de Cassim hijo de Salomo, judío, un callejón que no pasa y entra en estas casas y otros, por precio de 77 libras (…)”. Página 189. Pere de Clarà. “(…) Documento nº 381. 24 diciembre, 1292 - ARM, ECR, 353, f. 73v. Jucef Leví hijo de Boniach de Marsella, y su mujer Bonjorn, venden a Pere de Clarà unas casas dentro de la Ciudad de Mallorca por 53 libras (…)”.BARBER BARCELÓ, M. “Indice analítico”. Publicado como nota en: RIUDAVETS I TUDURY, Pedro. “Historia de la Isla de Menorca” (Capitán de navío honorario. Tomo III. Mahón. Imprenta de B. Fábregues.1888. Reeditado: Mahón. Editorial Al Thor. 1988. Colección: Clàssics de la Nostra Història. Página 875. Pedro de Lesbia, capitán de Alfonso III. (Dominación Aragonesa. Desde 1287 a 1474). “(…) Desembarazado el rey Alfonso de las huertas enemigas, ocupáronse en poner en orden el gobierno que había de regir los futuros destinos de los nuevos pobladores, y al efecto estando ya en Ciudadela, como población más cercana; acompañado de sus barones y nobles caballeros, dispuso que el capitán Pedro de Lesbia se encargara de colonizar la isla con gente catalana y honrada (…)”. Página 876. Pedro de Lesbia, capitán de Alfonso III. (Dominación Aragonesa. Desde 1287 a 1474). Procurador en Menorca. “(…) E jaqui procurador de la isla en Pere de Lesbia un honrat ciutada de Valéncia (…)”.Página 881. Pedro de Lesbia, capitán de Alfonso III. (Dominación Aragonesa. Desde 1287 a 1474). Gobernador en Menorca. “(…) Y disfrutando ya de algún descanso en aquella villa, debió el rey ocuparse de la seguridad del país que acababa de conquistar, nombrando al efecto un gobernador, que como dijimos fue Pedro de Lesbia (…)”.Página 884. Pedro de Lesbia, capitán de Alfonso III. 101


(Dominación Aragonesa. Desde 1287 a 1474). Gobernador en Menorca. Ciudadano valenciano. “(…) En cuanto a lo dispuesto por el monarca, de que el ciudadano valenciano Pedro de Lesbia se encargase de repoblar la isla de buena gente catalana, no poseemos datos precisos del modo que procedió para salir airoso del cometido (…)”. Página 893. Pedro de Lesbia, capitán de Alfonso III. (Dominación Aragonesa. Desde 1287 a 1474). Gobernador en Menorca. Ciudadano valenciano. “(…) Dijimos antes, que el capitán Pedro de Lesbia, quedó encargado por el monarca para repartir los terrenos de la isla a los militares que le acompañaron en la conquista, y quisieron quedarse en Menorca (…)”. Página 906. Pedro de Lesbia, capitán de Alfonso III. (Dominación Aragonesa. Desde 1287 a 1474). Gobernador en Menorca. Ciudadano valenciano. “(…) Hemos visto antes, que Alfonso III, después de conquistada Menorca, y antes de restituirse al continente, dejó encargado del gobierno de la misma a Pedro de Lesbia, con orden expresa de que repartiera las tierras conquistadas a sus servidores y que poblara la isla de buena gente catalana (…)”. (95). BARBER BARCELÓ, M. “Indice analítico”. Publicado como nota en: RIUDAVETS I TUDURY, Pedro. “Historia de la Isla de Menorca” (Capitán de navío honorario. Tomo III. Mahón. Imprenta de B. Fábregues.1888. Reeditado: Mahón. Editorial Al Thor. 1988. Colección: Clàssics de la Nostra Història. Página 846. Vizconde de Cardona. “(…) Dícese que antes de morir Pedro el Grande, llamó a Alfonso cual hiciera Hamilcar con su hijo Anibal, y le hizo jurar que tomaría venganza cuanto antes del insulto que había recibido de los moros de Menorca, echándolos de la isla, y enarbolando el estandarte de la Cruz en los minaretes de sus mezquitas. Era Alfonso, joven arrogante y valiente, que apenas rayaba en los 21 años, cuando ciñó la corona. Después de puesto en orden el sistema tributario que regir debiera en Mallorca, y hechas multitud de concesiones a los mallorquines, a tenor del régimen que se seguía en sus estados, ocupóse de la anexión de Menorca, a tenor del compromiso que con su padre contrajo, y reuniendo cortes en Huesca, en Octubre de 1286, resolviese en ellas la conquista de nuestra isla, dando en seguida las disposiciones oportunas, para que en aquel mismo mes se aprestara a toda prisa su armada en el puerto de Salou, a cuyo punto dirigieronse las fuerzas de tierra con que obligaronse a contribuir los prelados y ricos hombres de sus estados, ofreciendose el conde de Ampurias por 50 caballos, cien ballesteros y doscientos soldados ordinarios; el vizconde de Cardona, por cincuenta caballos, cien infantes, doscientas / (Página 847) hanegadas de cebada y cien de trigo (…)”.Página 847. Vizconde de Rocabertí (Reinado de Alfonso III). “(…) ocupose la anexión de Menorca, a tener del compromiso que con su padre contrajo (…) obligáronse a contribuir los prelados y ricos hombres de sus estados (…), el vizconde de Rocabertí por doscientos caballos mandados en persona 102


(…)”.Página 848. Pedro Cornel. General en jefe. Garci Garcés de Azazuri. Acart de Mur. (Reinado de Alfonso III. Año 1286). “(…) Dispuesta y reunida la expedición en el puerto de Salou, que como se comprende debió tardarse mucho en organizarse, atendida la diversidad de prestaciones que para ella hubo, y conferido el mando supremo a D. Pedro Cornel, que como general en jefe tenía a sus órdenes a Garci Garcés de Azazuri, y a Acart de Mur, emprendieron su marcha el 22 de Boviembre de 1286 (…)”.Página 851. @uño Sans. (Reinado de Alfonso III). 17 enero 1287. “(…) llegado el día 17 de enero del mencionado año de 1287, que es el día fausto de la conquista de Menorca, según consignan los historiadores, dispuso el monarca que toda su hueste se aparejara para el desembarco e inmediata pelea, no sin arenglarlos antes para animarlos y estimularlos a que cada uno cumpliera con su deber, contestándole en nombre del ejército, Buño Sans (…)”. Página 854. Berenguer de Tornamira (Reinado de Alfonso III). “(…) Mientras el ejército aragonés se entregaba al descanso, y se rehacía de los desperfectos ocasionados por tanto batallar, hubo un caballero de los suyos, llamado mosén Berenguer de Tornamira, atrevido y valiente, que sin consultar más que su brío y afán de distinguirse, acometió con algunos / (Página 855) de sus compañeros a los moros, al parecer para derribarles la bandera que acababan de arbolar y obligarles a la pelea (…)”.Página 860. Blasco Ximénez de Ayerve. (Reinado de Alfonso III). “(…) Esto otorgó en nombre del Rey, Blasco Ximénez de Ayerve su amo y privado (…).Convenidas las capitulaciones antedichas, intervenidas por los delegados del Araez, como llama Zurita al Jeque moro, y por parte del rey Alfonso, Blasco Ximénez de Ayerve, ocuparon los aragoneses el fuerte de Agaiz y demás puestos fortificados y se dio inmediatamente a proceder de naves a los que deseaban salir de la isla, fletándose, para transportar / (Página 861) a Berbería al Jeque con sus mujeres, hijos y servidumbre (…)”.Página 860. Blasco Ximénez de Ayerve. (Reinado de Alfonso III). “(…) Esto otorgó en nombre del Rey, Blasco Ximénez de Ayerve su amo y privado (…).Convenidas las capitulaciones antedichas, intervenidas por los delegados del Araez, como llama Zurita al Jeque moro, y por parte del rey Alfonso, Blasco Ximénez de Ayerve, ocuparon los aragoneses el fuerte de Agaiz y demás puestos fortificados y se dio inmediatamente a proceder de naves a los que deseaban salir de la isla, fletándose, para transportar / (Página 861) a Berbería al Jeque con sus mujeres, hijos y servidumbre (…)”. Página 860. Ramón Marquet. Berenguer Mayol. Blasco Ximénez de Eyerbe. (Reinado de Alfonso III). “(…) y fuesen en su guardia Ramón Marquet, y Berenguer Mayol, y que todos los moros y moras que consiguió llevarse, y sus hijos y familia pidiesen salir libremente sin que fuesen escudriñados. Esto otorgó en nombre del Rey, Blasco Ximénez de Ayerve, su amo y privado (…)”.Página 862. Ramón Calbet. “(…) 103


Concluido el embarque, que algunos escritores hacen ascender a diez mil personas, se dice quedaron en la isla veinte mil, sin contar los niños, que no pudieron redimirse, cifra que creemos exagerada y para vigilarlos y contenerlos necesitaba Alfonso todo su ejército, a no ser que se dispusiera desde luego, extraerlos para venderlos o repartirlos en sus Estados, visto que no les llegaba su rescate, pues se menciona a un tal Ramón Calbet como encargado de si repartición y su venta (…)”. Página 863. Ramón Calbet: hombre honrado de Lérida. “(…) Con respecto ala distribución y venta de los moros que quedaron por esclavois, por no poder pagar las siete y media doblas, dice Muntaner, é con las hembras, infants e homens foren presos de la isla, foren be XL milia,e aquells el feu lliurar quen fos cap, e major de vendre en Ramon Calbet un honrat hom de Leyde (…)”. LLABRÉS QUINTANA, Gabriel. “La conquista de Menorca per Alfons III”. (Extraído de) Jochs Florals de Barcelona. Any XXXVIII de llur restauració. MDCCCXVI.Barcelona.- Estampa “La Renaixensa”.- 1896 (págs. 127 a 146). Revista de Menorca. Fundada en 1888. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico. Año L – Sexta Época. Mahón. 1954. Página 23. Itinerari d´Alfons III, en l´any 1286. Página 44. “(…) E com les fembres e´ls infants, e´ls homens foren tot presos de la illa, foren be XL milia (40.000), e aquells feu ell lliurar, que´n fos cap e major de vendre (lurs) en Ramon Calbet, un honrat hom de Lleyda (…) BOFARULL (…)”. PARPAL Y MARQUÉS, Cosme. “De la suerte de los moros de Menorca cuando la conquistó Alfonso III en 1286. Donaciones de sarracenos menorquines hechas por el rey Alfonso III de Aragón en 1286”. Revista de Menorca (2ª época). Colección de Materiales y Noticias sobre Historia, Literatura, Ciencias, Artes. 1896-1897. Mahón. Imp. De B. Fábregues. Página 395. “(…) I. Guillermo de Roca y Pedro Bastida han de entregar a Pedro Loret. J. Raymundo Calbet y Arnaldo de Bastida han de entregar a la mujer del Marqués de Saluces (…)”. PARPAL Y MARQUES, Cosme. “Oficiales reales de Menorca después de su conquista por Alfonso III”. Revista de Menorca. Colección de materiales y Noticias sobre Historia: Literatura: Ciencias: Artes. Tercera Época. Año I. 1898. Mahón. Imprenta de B. Fábregues. Página 115. Apuntes para la Historia Eclesiástica de Menorca (Revista de Menorca números I, II y II de este tomo). (3). Archivo de la Corona de Aragón. Reg. 71.- fol. 83vº. Página 121.Página 121. “(…) Dice Muntaner (1), e com les fembres e ´ls infants, e ´ls homens foren tot presos de la illa foren bé XL milia e aquells feu ell lliurar, que´n fos cap e major de vendre en Ramon Calbet, un honrat hom de Lleyda (…)”. LLABRÉS, Gabriel. “Menorca en las Crónicas de la Edad Media. I. – Crónica de Jaime I. Siglo XIII”. Revista de Menorca (2ª época). Colección de Materiales y Noticias sobre Historia, Literatura, Ciencias, Artes. 1896-1897. Mahón. Imp. De B. Fábregues. Crónica de R. Muntaner. Refiere la conquista de Menorca por Alfonso 104


III. Página 194. “(…) E com les fembres e els infants e els homens foren tots presos de la illa, foren be XL milia; e aquells feu lliurar, quen fos cap e major de vendre En Ramon Calbet, un honrrat hom de Lleyda (…). E jaqui procurador de la / (página 195) illa En Pere de Lebia, un honrrat ciutada de Valencia (…). E vesita tota la illa de mallorques ab lalmirall e ab Galceran Danglesola e daltres richs homens qui an ell eren (…)”. Página 200. “(…) Cuando vio el almojarife que se acercaban fuerzas, se fue al castillo de Mahona, y aquí reunió todas las suyas (…)”. Página 201. “(…) Con esto, mandó el señor rey levantar el campo a sus gentes, y se fue a sitiar el castillo donde se había metido el almojarife, durante lo que, fue llegando al señor rey toda la armada; pero luego que vio el almojarife las grandes fuerzas del señor rey, le envió sus mensajeros, suplicándole que le hiciese la gracia y la merced de dejarle marchar a Berbería, llevándose consigo veinte de sus parientes que estaban allí con él, con sus esposas y sus hijos, y solo con los trajes que llevaban y con los víveres precisos, hasta llegar allá, en cambio de lo que, le entregaría el castillo de Mahona y la villa de Ciutadella. El señor rey, para poder así tener toda la isla sin ulterior obstáculo, otorgó al almojarife lo que pedía, y este, por consiguiente, le entregó el castillo y la villa de Ciutadella, con todos los demás lugares de la isla (…)”. Página 202. “(…) los mandó entregar a En Ramón Calbet, propietario de Lérida, haciéndole jefe y principal de dichos prisioneros, con otros oficiales que le agregó, y dándole facultad de venderlos (…)”. Página 202. “(…) dispuso el señor rey que en Mahona, hacia el puerto, se construyese una villa fortificada con buenas murallas; dejando por procurador de la isla a en Pedro de Lebia, ciudadano honrado de Valencia, al que dio poder, para que pudiese cederla toda a pobladores catalanes, esto es, que la poblase de buena gente (…)”. Página 203. Alfonso III “(…) Visitó luego toda la isla de Mallorca, junto con el almirante, En Galcerán de Anglesola, y otros ricos hombres que estaban con el (…)”. Página 203. “(…) Cita (*). Tanto el texto catalán como la traducción castellana están tomados de la Crónica de Muntaner editada por D. Antonio de Bofarull en 1860 (…)”. CARBONELL BEVIÁ, Lola. “Los hombres de Jaime I. La ratificación del poder del monarca en la isla de Menorca (Siglos XIII y XIV)”. Revista Medievalismo. 2010. www.LoshombresdeJaimeI.pdf 4.2. Los hombres de Alfonso III, linajes de Jaime I. 4.2.6. Ramón Calvet. (400): “(…) (Bernat de Re…) Bernat de Vallseguer: cases de Mahomat Alcatan (Robert de Martell) (Guillem Sespluga): cases d´Hamet Abençoda. (Pere de Montroig) Ramonet de Sales: cases de Juçef Alfahar. Bernat Serrador. (Bernat de Tortosa) Ramón Calvet: cases de Mahomat Alquraquivir (…)”. 4.2.7. Ramón Calbet. (401): “(…) Als hòmens de Jaca, cuarenta-tres cases a València en el barri de Raval Alcadi i quaranta-tres jovades en el terme de València; (...) Calbet (…)”. CARBONELL BEVIÁ, Lola. “Los hombres de Jaime I. 105


La ratificación del poder del monarca en la isla de Menorca (Siglos XIII y XIV)”. Revista Medievalismo. 2010. www.LoshombresdeJaimeI.pdf 2.5. Los hombres de Jaime I, a través de la crónica de Ramón. Muntaner. 2.5.2. Ramón Calvet. “(…) Ramón Calvet fue oriundo de Jaca. Participó junto a Jaime I en la conquista de la emergente Corona de Aragón, y por ello fue recompensado por el rey, con (229): “(…) Als hòmens de jaca, quaranta-tres cases a València en el barri del Raval Alcadi i quaranta-tres jovades en el terme de valència: Pere de sardineta, Bertran de Pina, Pere Lana Anaja, Benedit Paloma, berasch, Joan de na peregrina, Calbet, Domenge de Garrito, Joan pallaranch, Blasc d´Ordonyo, Bernat Maradel, Gil d´Esporí, Blasc d´esposa, Salvador de Cogot, Joan d´Esporí, Domenge Le Roy, Joan de Francesa, Sicard, germà seu, Domenge, germà seu, Domenge Sànxeç, Pere Llopis, Guillem de Pardinera, Joan de Saragossa, Domenge Porgadarel, Badal Adobador, Martí, germà seu, Guillem Bertran, Gines Llorens de Borça, Joan Porgader, Joan de Pegira, Sanç de Seinos, Garcia Larbesa, Pere de Lascui, Doménech Dul, Miquel d´Aspa, Joan de Març, Miquel de Setfons, Pasqual, Doménech de R. G., Doménech de santa Cruç, Sanç Baran, Ferran Duit, Doménech Jacme. 26 de setembre (…)”. (230): “(…) (Bernat de Re…), Bernat de Vallseguer: cases de Mahomat Alcatan. (Robert de Martell) (Guillem Sespluga): cases d´Hamet Abençoda. (…). (Bernat de Tortosa) Ramón Calvet: cases de Mahomat Alquaraquivir (…)”.BARBER BARCELÓ, M. “Indice analítico”. Publicado como nota en: RIUDAVETS I TUDURY, Pedro. “Historia de la Isla de Menorca” (Capitán de navío honorario. Tomo III. Mahón. Imprenta de B. Fábregues.1888. Reeditado: Mahón. Editorial Al Thor. 1988. Colección: Clàssics de la Nostra Història. Página 882. Ramón Calbet. “(…) Por la cláusula suscrita en la capitulación, debiese aguardar a que transcurrieran seis meses antes de proceder a su enajenación, si durante este tiempo no podían rescatarse; y como se sabía en el campamento el funesto fin que tuvo el jeque moro al partir para Ceuta con deliberada intención de mandar dinero para su rescate, ya no se esperaría a que transcurriese aquel tiempo, para desembarazarse de aquellos infelices que le hacían estorbo, y daría desde luego orden de que el nombrado Ramón Calbet para su extracción y venta, los embarcara cuanto antes (…)”. Página 877. Galcerán de Anglesola (Reinado de Alfonso III). “(…) y sólo se sabe que recorrió toda aquella isla acompañada del almirante Galcerán de Anglesola, y otros ricos hombres y caballeros (…)”. Página 907. Pedro Escurs. “(…) Alfonso III, después de conquistada Menorca, y antes de restituirse al continente, dejó encargado del gobierno de la misma a Pedro de Lesbia, con orden expresa de que repartiera las tierras conquistadas a sus servidores, y que poblara la isla de buena gente catalana. Se ignora si el tal Lesbia llevó a cabo aquel repartimiento / (Página 907) total, o parcialmente; pero es probable que no llegara a 106


realizarlo por completo, cuando el rey de Mallorca disponía en aquella fecha, que Arnaldo Burgués y Pedro Escurs se trasladaran a nuestra isla, a fin de alentar a los nuevos pobladores cristianos, concediendo establecimiento de baldíos, y repartición de terrenos a los individuos o soldados de a caballo, que habían acompañado al rey Alfonso III de Aragón en la conquista de la Isla (…)”. (96). PARPAL I MARQUÉS, Cosme. “Escritos menorquines de Cosme Parpal y Marqués”. Tomo segundo. Historia. Colección Clàssics de la Nostra Història. Mahón. Editorial Althor.1987. Página 59. Donaciones de propiedades. Los nuevos pobladores de Menorca. Reparto de propiedades. Concesiones reales. “(…) Dice Montaner que fue poblada Menorca de bona gent cathalanas (193), y en efecto, abundan las concesiones de tierras y heredades otorgadas por el rey a muchos de sus vasallos. Y así debía hacerlo Alfonso, puesto que casi despoblada Menorca con la marcha o venta de los sarracenos, forzosamente tenían que habitarla otos hombres, y nada más natural fueron estos catalanes, por ser Cataluña la región de la Península más próxima a aquella. A Muchos catalanes, pues fueron concedidas propiedades, dándoselas al rey gratuitamente con solo la obligación de residencia en la isla. Acordada por Alfonso la división de la isla en heredades, nombró procurador suyo en aquella a Pedro de Lebiá o Libiano, con encargo de hacer dicho reparto y con facultades para repartir heredades a los nuevos habitantes, de acuerdo con la aprobación de Pedro Garcés, gobernador o representante del rey en la isla (194). Bo hay un reparto completo de Menorca; las donaciones existen pero sin relación ni orden, por lo cual procuraré mentar las que conozco hechas directamente por el rey, ya que en los registros no se hallan las resoluciones tomadas por sus representantes. Seguiré para ella, a fin de facilitar la tarea y realizarla metódicamente, el orden cronológico, dejando de citar en esta parte parta hacerlo en la siguiente las tierras asignadas a las Órdenes Religiosas. He aquí, el nombre de los agraciados con propiedades y clase de las mismas: A Arnaldo Ricart de Almudevar, unas casas y heredades con un par de bueyes. Ciudadela 5 febrero 1287 (195). Este individuo fue desterrado de la isla por haber sido acusado de cómplice en un hurto, ordenando el rey el 10 de septiembre de 1287, que, previo conocimiento de la causa, volviese a ser admitido en Menorca y se lo devolvieran las heredades de que se había despojado (196). A Bernardo Martín, unas casas en Ciudadela, con encargo a Pedro de Libiano de que le asigne una heredad. 17 Febrero (197). A Jaime de Loreto, unas casas en Ciudadela que fueron de Mahomet Abohambre. 20 de Febrero (198). A Pedro Scorna, sastre de Valencia, unas casas en Ciudadela que fueron de Hacen Abbennaçer, encargando a Pedro de Libiano le señale una heredad. 21 de Febrero (199) / (Página 61). A Pedro Barcha, unas casas en Ciudadela. 23 Febrero 107


(200). A Berenguer Lupesti, las casas de Ahomar Jahioch en Ciudadela, 23 Febrero (201). A Guillermo Vall, unas casas en Ciudadela que fueron a Abenataret, con asignación por parte de Libiano de una heredad. 23 Febrero (202). A Bernardo de San Genís, el horno que fue de Abenfixon, sarraceno de Ciudadela.1marzo (204). A Antonio Jordi, las casas que fueron de Abrafin Alcalahi con orden a Libiano para que le da una heredad.1 marzo (205). A Berenguer Sancho, las casas que fueron de Lahia Gasheix y que Libiano le da una heredad.1 marzo (205). A Pedro Socau, unas casas en Ciudadela que fueron de Abdella Ben Manemi y un corral de Ali Ben Çuljetar, ordenado a Libiano le señala una heredad. 3 marzo (207).A Juan Vidrier, las fincas que fueron de Abraphim Alahabell, 5 marzo (208). A Pedro Bovella, las de Abrassim Alí Astalli. 5marzo (209). A Ramón Mercadal, unas casas en Ciudadela que confrontan por tres partes con la vía pública y la restante con algunas / (Página 62) propiedades del almojarife; situadas, aquellas, frente al palacio. 5 marzo (210). A Pedro de Cervera, las casas y heredades que fueron de Soahib Aben Xaid. 5 marzo (211). A Pedro de Fábrica, las de Açet Almulagin. 5 marzo 1287 (212). A Bernardo Medalla de Mallorca, según orden dada a Pedro Libiano, una heredad, Olorón. 18 julio 1287 (213). A Ramón de Montesono, habitante de la isla, la alquería Tobilla (214), de la parroquia de Mahón, con todos sus rafales y campos, la cual linda con las alquerías de Soriger, Torenteli, Luç Masanes (215) y Cunia: con los vergeles y puerto de Mahón y con la alquería de Algendar. Zaragoza.25 Diciembre 1287 (216). A Bernardo de Libiano una alquería (cuyo nombre no puede leerse) y dos campos colindantes, que se hallan situados en la carretera y junto a la alquería de Benirifa. Valencia. 19 enero 1289 (217). A Fy. Grossi. Comendador de la Orden de San Jorge, la alquería llamada Rafalborbram, en el término de Toraixa (218), con obligación de residencia en la isla de algunos individuos de dicha Orden, los cuales podrían establecer su domicilio en Mahón. Valencia 23 de enero de 1289 (219). / (Página 63) A Silvestre Mercader de Luca, la alquería llamada Alfuri (220) con todos sus accesorios y con obligación de residencia en ella. Figueras 5 abril 1290 (221). Claro está que si solo fueran las citadas donaciones hechas y sólo los mentados los pobladores de Menorca, se habían dejado muchas de sus propiedades sin dar la isla hubiera estado poco menos que desierta: pero ténganse en cuenta que las concesiones reseñadas fueron las emanadas directamente de la voluntad real, y que además de estas se verificaron muchas otras que no conocemos, por cuanto Libiano y Garcés fueron repartiendo propiedades rústicas y urbanas a su voluntad, ateniéndose a la amplia autorización que el rey les dio (222) (…)”.Página 152. Fundación de la Iglesia de Santa María de Ciudadela después Catedral de la diócesis menorquina. “(…) Promulgada se halla ya la orden, de ella pende el real sello para Ramón 108


Folch, vizconde de Cabrera, el conde Urgel, Arnaldo de Cabrera, Guillermo de Anglesola, Bernardo Centellas, Jaime Besora, Eiximen de Ayerbe, Jaime Fivaller, Ruy Jiménez de Luna, Pedro Garcés, García Garcés, Pedro Cornel, Jaime Pérez y otros muchos nobles de Aragón y Cataluña, a los cuales ordena el rey Alfonso III que a Salou, Tarragona o Denia se reconcentren llevando consigo los más valientes y aguerridos caballeros, ballesteros e infantes que a ellos rindan vasallaje y sus fieles servidores sean (1) (…)”. Página 152. Cita (1). “(…) Apéndice. Documento número 1 (…)”. (97). MAIZ CHACÓN, Jorge. “Actividades económicas y políticas de los judíos de baleares en la Baja Edad media (1229-1391)”. Volumen II. Fuentes documentales (regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas. Facultad de Geografía e Historia. Universidad nacional de educación a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf Página 199. @uño Sanç. “(…) Documento nº 392. 29 diciembre, 1295 - ARM, ECR, 354, f. 75. Abrahim Aben Isaac, judío, y mujer María, venden a Daniel ben Haron, judío, su nuero, la mitad de unas casas situadas dentro de la Ciudad de Mallorca, en la porción que fue antiguamente de Carros y después de Buno Sanç y ahora del rey, por 18 libras (…)”. Página 200. Ramón Muntaner, mercader. “(…) Documento nº 393. 2 marzo, 1296 - ARM, ECR, 354, f. 86v. Cacim Moxat, hijo de Salomo Moxat, judío, y mujer Hana, venden a Ramón Muntaner, mercader, unas casas en la Ciudad de Mallorca, en la costa de Arnau Benet, confrontando con las casas de Joan de Mata notario, y otros, por 50 libras (…)”. Página 203 y 204. Guillem de Montcada, procurador real de Mallorca. “(…) Documento nº 401112. 17 septiembre, 1297 - ACA, Jaume II, Cartes Reials, 325. Pere Bou, baile mayor de Mallorca, notifica al rey Jaime de Aragón, que, este rey, concedió a la aljama de los judíos de Mallorca un privilegio mediante el cual las cuestiones entre judíos serían determinadas por dos judíos adelantats, lo que genera cierta descompensión sobre los derechos y la jurisdicción real y contra las franquezas y buenos usos de Mallorca. Los judíos son habitantes de Mallorca y por tanto deberían atender a las franquezas y privilegios del territorio. El ha mandado a los judíos que no usaran su privilegio, pero ha sido suplicado por Guillem de Montcada, procurador real de Mallorca, que no se entrometiera en este caso. Ahora los secretarios de la aljama han hecho también otras peticiones, siendo en detrimento de los derechos reales. Sepa el rey que los judíos de Mallorca son entre unos y otros unos 2.000 y continuamente vienen procedentes de Barbaria para habitar Mallorca por saber que el reino de Mallorca es de vuestra jurisdicción. Además de esto, se debería tener presente que la mitad de las mercaderías de Mallorca son de los judíos, así como también debe tener en cuenta que los judíos mensajeros que acudieron ante el rey no tienen la autorización 109


de la aljama para implorar dicho privilegio, cuestión que hemos conocido de boca / (Página 204) de los mejores judíos de la aljama: que no velen lo dit privilegi, e com aquels quif oren misatges aien passat lo manament a els per lur aljama e aien per lur propia auctoritat demanat so que demanar no devien e per asso dien tots lurs bens conficatz a la vostra senyoria si la vostra saviea o volra o manara yo esquivare d’asso eu punire axi com vos señor manertz (…)”. (98). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 403, 407 y 408. Los hombres de Jaime II, rey de Aragón, Valencia y Murcia. Documento 102 (36). “(…) 1302, novembre, 15. Girona. El rei Jaume II i el bisbe Bernat de Vilamarí estableixen normes sobre la conservació de la pau i treva al bisbat de Girona. (…) / (Página 407) Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie et Murcie ac comitis Barchinone, quipredicta laudamus, concedimus et firmamus et bulla nostra plumbea iussimus communiri in testimonium premissorum. Testes aprobaciones et concessionis domini regis sunt Raimundus episcopus Valentinus, cancellarius domini regis, Jauffridus abbas Fuxiensis, Poncius episcopus Vicensis, Poncius Ugonis comes Impuriarum, Jazpertus vicecomes Castri Bovi, Dalmacius de Castro Bovo, Bernardus de Crudiliis, Arnaldus de Cursavino, Atho de Lisuno, Petrus Sessé, Gondisalvus Garsie, consilii domini regis. Bos Bernardus, dei gratia episcopus supradictus, premissa omnia laudantes, concedentes ac etiam firmantes, subscribimos propria manu nostra nostrumque sigillum mandavimus et dicti / (Página 408) nostri capituli rogavimus apon in testimonium premissorum. Et nos Raymundus de Vilaricho, archidiaconus, et Capitulum Gerundense predictum premissa omnia laudamus, concedimus et firmamos, et sigillum nostri Capituli apon fecimus in testimonium premissorum. Testes sunt firmamento dictorum archidiaconi et Capituli Bernardus de Fonollario, miles, Bathalis Raynerii, legum doctor, Raymundus Calveti, iurisperitus Gerundensis, Bernardus Laurencii, Raimundus de Quadris, Arnaldus Peregrini, clerici Gerundenses, et pluses alii qui tunc erant presentes. Ego Raimundus de Vilaricho, archidiaconus Gerundensis, subscribo. Ego Berengarius de Palacio, Gerundensis sacrista, subscribo. E+go Dalmacius de Totzono, Gerundensis precentor, subscribo. Ego Berengarius de Juyano, subscribo. Ego Guillemus Bernardus de Sancto Romano, presbiter de Capitulo Gerundensi, subscribo. Ego Berengarius de Palacio, canonicus Gerundensis, subscribo. Ego Arnaldus de Solerio, archidiaconus Bisuldunensis, subscribo. Ego Bernardus de Vilerto, canonicus Gerundensis, subscribo. Ego Geraldus de Cerviano, 110


Gerundensis canonicus, subscribo. Ego Remeus de Monte Olivo, canonicus Gerundensis, subscribo. Ego Compayonus de Stagneolo, presbiter de Capitulo Gerundensi, subscribo. Ego Petrus de Castellario, presbyter de capitulo Gerundensi, subscribo. Ego Poncius Alberti, clericus de Capitulo ecclesie Gerundensis, subscribo. Ego Arnaldus de Rovira, presbiter de Capitulo Gerundensi, subscribo. Ego Bernardus Piconi, presbiter de capitulo Gerundensi, subscribo. Ego Petrus de Balneolis, sacrista secundus ecclesie Gerundensis, subscribo. Ego Guillemus de Belda, thesaurarius sedis Gerundensis, subscribo. Ego Petrus de Crexello, canonicus / (Página 409) Gerundensis, subscribo. Ego Petrus de Gallinariis, clericus de Capitulo Gerundensi, subscribo. Ego Guillemus de Villaricho, canonicus Gerundensis, subscribo. Sig+num Petri Martini, acriptoris dicti domini regis et auctoritate eiusdem notarii publici (…)”. (99). Ibidem. Página 409, 411 y 412. Los hombres de Jaime II, rey de Aragón, Valencia y Murcia. Documento 103 (37). “(…) 1302 novembre 16. Girona. El rei Jaume II cedeix al bisbe de Girona la jurisdicció ielmer i mixt imperi sobre els llocs de Bàscara i la Bisbal. (...) pateat universis quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie et Murcie ac comes Barchinone (...) / (Página 411) Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie et Murcie ac comitis Barchinone, qui hoc concedimus et firmamos et nostra bulla plumbea iussimus communiri. / (Página 412) Testes sunt Raimundus episcopus valentinus, Pontius Vicensis episcopus, Jaçpertus vicecomes Castri Bovi, Jaufridus abbas Fuxensis, Arnaldus de Cursavino, Bernardus de Crudiliis, Dalmacius de Castronovo. Sig+num Petri Martini, dicti domini regis scriptoris, qui de mandato eiusdem scribi (…)”. (100). MAIZ CHACÓN, Jorge. “Actividades económicas y políticas de los judíos de baleares en la Baja Edad media (1229-1391)”. Volumen II. Fuentes documentales (regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas. Facultad de Geografía e Historia. Universidad nacional de educación a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf Página 213. Fray Bernat Font, comendador del Temple en Mallorca, anteriormente a marzo de 1300. “(…) Documento nº 414. 3 marzo, 1300 – ACM, Pergamins, 8.905. Astruc Bennono, judío establecía a Isaach Provençal, judío de Mallorca, para edificar casas, un trozo de patio que tenía dentro de la ciudad en la porción de la Casa del Temple, en el lugar en el que solía haber viñas y que había sido a Fray Bernat Font, comandador del temple, a censo de 10 morabatines. Ahora el censo será de 10 morabatines alfonsíes de oro fino y buen peso y entrada de 10 sueldos (…)”. Página 218. Vizconde de Bearn. “(…) Documento nº 422. 1302 – ARM, ECR, 442, f. 146. Issac Fadal, judío, comparece ante la corte del veguer de Mallorca e instala una querella 111


contra Dolça, viuda de Jaume Costa, hija de Arnau de Collfratina, por motivo de una deuda, y esta mujer asigna para subastar un albergue situado delante de la iglesia de San Jaime, porción del vizconde Bearn. Adquirida por Guillem Guarina por el precio de 120 libros (…)”. Página 219. Guillem Bassa, jurista y ciudadano. “(…) Documento nº 425. Septiembre, 1302 – ARM, ECR, 442, f. 90v-91. Guillem Bassa, jurista y ciudadano, establece para trabajar a Maimo Fonoll dos talleres contiguos que tiene por la mujer Andrevete, hija de Arnau Rovira, delante de la plaza de Santa Eulalia, porción y jurisdicción de Guillem de Montcada, que confronta con las casas de Omar hijo de Jucef, judío, y otras casa, a censo de 11 morabatines y entrada de 20 sueldos. El mismo Fonoll, zapatero, establece a Guillem Rovira, zapatero un taller a censo de 5 morabatines y medio y entrada de 5 sueldos (…)”. Página 219. Blanca de Montcada. “(…) Documento nº 426. Septiembre, 1302 – ARM, ECR, 442, f. 7. Bernat de Modons, vende a Mosse hijo de Abrahim Benhamin judío difunto, un huerto en ciudad, porción de Blanca de Montcada, por valor de 10 libras (…)”. Página 219. Pere Morana de Alaró. “(…) Documento nº 427. Febrero, 1303 – ARM, AH, SU, 2, f. 370. Pere Morana de Alaró pedía que fuera anulado el contrato hecho con el judío Omer Benamar, de la venta de 120 quartans de aceite por precio de 7 libras y media razón de 15 dineros, cuando en Mallorca cada uno vale 3 sueldos. Se siente engañado y no puede querellarse porque es pobre y miserable (…)”. Página 219. Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de Mallorca, en Mallorca. “(…) Documento nº 428121. 23 mayo, 1303 – ARM, LLRR, 1, f. 35. Jaime II rey de Mallorca a su lugarteniente Dalmau Garriga, que los judíos que aún residen fuera de la aljama se trasladen a dicha aljama rápido (…)”. Página 222. Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de Mallorca, en Mallorca. “(…) Documento nº 432125. 28 junio, 1303 – ARM, LLRR, 1, f. 18. Jaime II, manda a Dalmau Sagarriga, lugarteniente suyo en Mallorca, que los judíos de la isla que acuñen moneda falsa sean tratados como criminales, colgados y bautizados y que reciban sepultura eclesiástica (…)”. Página 222. Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de Mallorca, en Mallorca. “(…) Documento nº 433. Julio, 1303 – ARM, LLRR, 1, f. 38. El rey comunica a su lugarteniente de Mallorca las quejas de los secretarios de la aljama de los judíos, por el hecho que él, el lugarteniente (Dalmau Sagarriga), Pere Esturç y Ramón des Brull, ordenadores, que los pobladores de las nuevas villas de Mallorca no paguen las deudas contraídas con los judíos, y conviene que paguen (…)”. Página 224. Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de Mallorca, en Mallorca. “(…) Documento nº 436. Septiembre, 1303 – ARM, LLRR, 1, f. 43. Jaime II ordena a Dalmau Sagarriga, lugarteniente suyo en el reino de Mallorca, que el judío P. de Manlleu sea condenado a muerte y colgado por haber acuñado moneda falsa (…)”. 112


(101). MAIZ CHACÓN, Jorge. “Actividades económicas y políticas de los judíos de baleares en la Baja Edad media (1229-1391)”. Volumen II. Fuentes documentales (regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas. Facultad de Geografía e Historia. Universidad nacional de educación a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf Página 232. Pere de Plana = Pere de Plá. “(…) Documento nº 446. 17 mayo, 1311 - ARM, Botari Bernat Roca, R-8, f. 16. David Abennono, judío de Mallorca y mujer María venden a Pere Plana de la villa de Muro unas casas que habían adquirido de Berenguer Mulet (…)”. Página 235. Berenguer de San Juan, lugarteniente real en Mallorca. “(…) Documento nº 454137 7 marzo, 1313 – Codice Pueyo, s/f. El rey Sancho manda a Berenguer de Sanjuan lugarteniente que mantenga las franquicias e inmunidades de los judíos mallorquines contra las pretensiones de ciertos oficiales de su curia (…)”. (102). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 49. Pere de Torroella, Señor de Torroella, hijo de Bernat de Santa Eugenia, y padre de Bernat de Santa Eugenia y de Guillem de Montgrí. “(…) Quedava per al senyor de Torroella la prohibició de vendre carn els diumenges a Ullà, les glans, el corral, la lleuda del mar i la meitat del delme d´Ullà. El 1245 es feia un pas endavant favorable al bisbe (n. 45[124]). Bernat de Santa Eugènia, llavors senyor de la vila, vengué a la mitra el delme, els 6 aurei, el dret de fer llenya a la munyanya pel forn episcopal i la prohibició de matar bestiar el diumenge. Tot plegat es pagà amb 60 marcs de plata. Comprador havia estat el bisbe Guillem de Cabanelles. Va ser un prelat ben proveït de cabals, i amatent a col.locarlos. Al seu testament (n. 47 [50] hi consta que, a fi d´augmentar la dotació de la catedral, havia comprat no sols Mallorca, sinó, al bisbat, a Domeny, Crespià, matajudaica, Olives, Dosquers, Pedrinyà i Ullà (…)”. (103). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 55. Linaje de Guillem de Montgrí, sacristán de la catedral de Gerona desde 1227. “(…) segurament per haver mort el 1227 el bisbe Alemany d´Aiguaviva, que abans, com a sagristà, havia promogut elplet (n. 33 [97]). El nou sagristà, Guillem de Montgrí, tot rebent la promesa de fidelitat de Ramon d´Anglès (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona 113


(1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 188 y 189. Linaje de Guillem de Montgrí, sacristán de la catedral de Gerona. Documento 33 (97). “(…) 1228, agost, 18. Ramon d´Anglès,la seva esposa Estefanía i els seus fills Arnau i Bernat prometen a Guillem de Montgrí, paborde de la Seu de Girona, observar la sentència del canonge Marquès sobre el castell de sant Sadurni;i el paborde esmentat li cedeix unes tasques que li pertanyien segons la mateixa sentència (…) / (Página 188) Sit notum cunctis quod ego raymundus de Anglesio et uxor mea Stephania et filii nostri Arnaldus et Bernardus, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea voluntate laudamus atque concedimus et in perpetuum confirmando corroboramos vobis, domino Guillemo de Montegrino, Gerundensi sacriste et prepositi de Arido, et successoribus vestris prepositis et toti Capitulo Gerundensi totum illum iudicium quod datum fuit inter nos et dominum Alamandum, Gerundensem episcopum olim deffunctum, tunc temporis sacristam et prepositum de Arido (…) Et nos Guillemus de Montegrino, Gerundensis sacrista et prepositus de Arido, consenso et voluntate domini Guillemi, Dei gratia Gerundensis episcopi et tocius Capituli Gerundensis (…) / (Página 189) Ego Guillemus de Montegrino, Gerundensis sacrista et prepositus mensis iulii, subscribo (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (13181324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 194. Cita (332). Linaje de Berenguer de Santa Eugenia, hermano de Guillem de Montgrí. “(…) Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí (cf. supra, n.11, nota 146), germà de Ponç Guillem de Torroella i de Guillem de Montgrí, sagristà de Girona (cf. supra, nota 278), i potser també de Ramon de Torroella, el primer bisbe de la Mallorca reconquerida, participá en totes les altres campanyes d´expansió dels doscents: València i les Pitiüses, encapçalada auesta per Guillem de Montgrí. Mort el seu germà gran sense fills, heretà les seves possessions. Cf. DBA IV 226. Signa en fermes de dret i en escriptures de reconeixement de delme, CC 418, 473; MIRET 74, 97-99 etc., (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 204. Cita (371). Linaje de Guillem de Montgrí. “(…) Després de la signatura del rei no hi ha signatura de l´arquebisbe de tarragona, talcom s´esperaria, 114


perquè l´arquebisbe electe, Guillem de Montgrí, mai no es va fer confirmar ni consagrar, i el 1239 renuncià a la prelatura de l´arxidiòcesi (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 227, 228, 229. Pabordía de Mallorca, correspondientes a los meses de junio, septiembre, octubre, noviembre, diciembre y enero pertenecientes a la sede de Gerona. Testamento de Guillem de Cabanelles, obispo de Gerona. Año 1245. Los hombres de Guillem de Cabanelles, obispo de Gerona. Documento 47 (50). “(…) 1245, novembre, 13. Testament del bisbe Guillem de Cabanelles. (…) In Christi nomine.Bos Guillemus, Dei gratia Gerundensis episcopus, in nostropleno sensu et in nostra plena memoria ac loquela facimus nostrum testamentum in quo eligimus manumisores nostros, videlicet Bernardum [de] Saltu, thesaurarium, et Guillemum Gaufredi, Petrum Ysarni et Bernardum de Gallinariis et Guillemum de Cornialiano (…) / (Página 227) assensu et voluntate venerabilis et dilecti nostri Guillemi de Montegrino, sacriste Gerundensis, et Guillemi de Cartiliano et Arnaldi de Mianiana, Gerundensium canonicorum (…) Item dimittimus omnem honores quod adquisivimus in insula Maioricarum canonice ecclesie Gerundensis, statuendo et ordinando quod sensata de iunio accipiat singulis annis de redditibus ipsius honoris CCCº solidos malgorenses, et sensata septembris et octobros CCC, en sensata novembris CC solidos, et sensata decembris CCº solidos melgorenses et sensata januarii C solidos. Dereliquo vero fiant camisie vel vestes pauperibus in festo Pasche, ad quórum etiam pauperum indumenta dimitimos et addimus molendina nostra de Ticere que sunt apud Domeyn, que molendina cum residuo quod de Maioricis haberit poterit, teneant et percipiant illi qui fecerint vel dederint vestes quas Bernardus de Villafredario, Gerundensis presbiter canonicus, constituit esse dandas, prout in ipsius testamento continentur, salva tamen et deducía I marcha argenti quam dent de predictis molendinis Petro Bastarda, nutrio nostro, annuatim dum vixerit;quam si ei dare nolverint, teneat et expletet dictus Petrus bastarda dicta molendina per eum vel per interpositam personam et det id fideliter procuratoribus dictarum vestium quicquid ídem ultra dictam marcham habuerint, et post mortem eius revertantur libere et absolute ad dictarum vestium elemosinam. Ita tamen hanc donaciones de honore Maioricarum dicte canonice facimus, quos / (Página 228) Capìtulum eiusdem ecclesie penitus absolvat et deliberet villam de Crespiano quam contulimus feriali. Et si dictum capitulum hoc facere respuerit, dimitimos ipsum honores de maioricis capelle quam edificavimus in palacio Gerunde in 115


recompensacionem predicte ville de Crespiano, quam ei infra sumus legaturi.(…)./ (Página 233) Sig+num Guillemi, Dei permissione Gerundensis episcopi. Eg+o Guillemus de Montegrino, Gerundensis sacrista, subscribo. + Raymundis de Monte Rubeo, Gerundensis archilevita. Ego Guillemis de Cerviano, Gerundensis preceptor, subscribo. Sig+num / (Página 234) Petri de Castro Bovo. Petrus de Avinione, Gerundensis canonicus. Sig+num Bernardi de Chexanis. Eg+o Gaufridus de Terrascia, Impuritanensis archilevita, subscribo. Ego Raimundus, abbas Sancti Felicis Gerundensis, subscribo. + Ego Guillemus Raimundi de Avinione, subscribo. Eg+o Guillemus de Cartiliano, subscribo. Sig+num Arnaldi de Miniada. Sig+num Guillelmi de Corneliano, Gerundensis presbyteri canonici.+ Berengarius de Locustaria, sacrista secundus. + Bernardus presbyter canonicus Gerundensis. Ego Bernardus de Saltu, presbyter thesaurarius, qui hoc firmo. Sig+num Guillemi Gaufredi, Gerundensis presbyteri canonici. + Ego Bernardus de Gallinariis Gerundensis canonicus subscribo. + Ego Arnaldus de Olivis, Gerundensis presbyter et canonicus, subscribo.+ Bernardus de Falgeriis, Gerundensis presbyter canonicus.+ Guillemius de Letone presbyter, rogatus testis, subscribo.+ Arnaldus Ysarni, habens locum presbyteri canonici Gerundensis, subscribo. + Bernardus de Villanova. Ego Bernardus de Belestar, presbyter et canonicus Gerundensis, subscribo. + Ego Iohannes de Sancta Leocadia, presbyter et canonicus Gerundensis, subscribo. Petrus Vitalis, notarius domini episcopi (...)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 245, 246, y 247. Linaje de Guillem de Montgrí, sacristán de la catedral de Gerona. Linaje de Guillem de Cerviá, preceptor de la catedral de Gerona. Los hombres de Guillem de Montgrí. Documento 54 (86). “(…) 1256, maig, 23. Elsagristà de la Seu, Guillem de Montgrí, institueix dos ciris a la mateixa església i els dota amb rendes de Freixenet. (…) Botum sit cunctis quod nos, Guillemus de Montegrino, Gerundensis sacrista,de consenso et voluntate domini Petri, Dei gratia episcopi ecclesie Gerundensis,ac eiusdem Capituli, ad honores et laudem Domini nostri Ihesi Christi et gloriose beate Marie matris eius, instituimos in perpetuum duos cereos magnos XX librarum cere qui ardeant in choro predicte ecclesie secundum forman inferius annotatam, videlicet quod incendantur et ardeant continue in vigilie Pasche, celebrato babtisterio ad totum officium / (Página 246) et misma ac vesperos et deinde per totam illam diem et noctem sequentem et per totam diem Pasche, ita quod vesperis celebratis extingantur et remaneant ibidem in choro. (…) Ad predictas 116


autem institucionum expensas obligamus totum honorem et redditus sive proventus de Frexeneto cum ómnibus melioramentis ibidem factis et faciendis et cum ómnibus qualimque modo ad dictum honores pertinentibus, cum sit certum et manifestum quod nos tam in edificacione operis predicti honoris quam in plantis et aliis melioramentis expendimos de bonis nostris valentes ultra CCC L aureos alfusinos. (…) Ego Petrus, Dei gratia Gerundensis epìscopus, subscribo. Eg+o Guillemis de Montegrino, Gerundensis sacrista, subscribo. Eg+o Guillermus de Cartiliano, Gerundensis archilevita, subscribo.+ Ego Raimundus de Albuciano, Bisuldunensis archidiaconus, subscribo.+ Arnaldus de Miniada, Impuritanensis archilevita.+ Ego Bernardus de Monellis, Silue archidiaconus, subscribo. Ego Raimundus, abbas Sancti Felicis Gerunde, subscribo. Ego G. de Cerviano, Gerundensis precentor, subscribo.+ Raimundus de Avinione, Gerundensis canonicus.+ Bernardus de Locustaria, sacrista secundus. Ego Bernardus de Villacerto, subscribo. Sig+num Petri de Requendo, canonici Gerundensis. + Arnaldus Ysarni, presbyter de Capitulo / (Página 247) Gerundensi, subscribo. Sig+num Bernardi de Chexanis, Gerundensis canonici.+ Ego Bernardus de Gallinariis, Gerundensis canonicus, subscribo. Ego Guillemus de Colonico presbyter.+ subscribo. Ego Bernardus de Pennaforti, Gerundensis canonicus, subscribo. + Dalmacius de Petracissa, Gerundensis canonicus. Ego Bernardus de Saltu, presbyter et thesaurarius, subscribo. Ego Cervianus, presbyter de Capitulo Gerundensi. Ego Bernardus de Belestar, presbyter de Capitulo Gerundensi, subscribo. + Ego Johannes de Sancta Leocadia, de Capitulo Gerundensi, subscribo. Sig+num Guillemi Gaufredi, presbyteri de Capitulo Gerundensi.+ Ego Arnaldus de Olivis, presbyter de Capitulo Gerundensi, subscribo. Eg+o Arnallus de Colonico, subscribo. + raimundus Berengarii, Gerundensis canonicus, subscribo.+ Bernardus de Falgeriis, presbyter de Capitulo ecclesie Gerundensis. Signum Petri Argimir, qui hoc scripsit (...)”. (104). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 293. Linaje de Bernat de Santa Eugenia, canónigo de Barcelona. Documento 113. “(…) 1266, setembre, 2. Gueralda de la Guàrdia, priora del monestir d´Alguaire, corrobora a l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem i posa a les mans de fra Hug Revel, mestre de l´orde, i de tot el capítol, de l´Hospital, la donació que li féu dels castells, viles, masos, honors, possessions i drets que tenia per successió del seu pare, el difunt Guillem de la Guàrdia; i almateix temps ordena a tots els cavallers i homes d´aquests castells i viles que prestin homenatge i obeeixin al susdit mestre. 117


(…) / (Página 293) Testes huius rei sunt dominus Arnaldus, Dei gratia Barchinone episcopus; Petrus de Meserata; Bernardus de Sancta Eugenia et Alamannus de Subirats, Barchinone canonici, et Petrus de Sancto Iusto, miles (…)”. (105). www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 314. Cita (654). Linaje de Berenguer de Torrella, veguer de Gerona. “(…) És veguer almenas des del 1270: cf.PM 286, 364-365, 368, 373, 375; Pergamins de la Seu, sagristà Major 46; l´any 1281, juntament amb altres, fou excomunicat per diversos delictes, PM 378; era mort l´agost del 1288, quan la seva vídua Alda definia amb el bisbe totes les demandes que poguessin fer-se de béns del difunt, contra pagament de 620 sous barcelonesos, PM 429 (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (13181324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 314. Linaje de Berenguer de Torrella, veguer de Gerona. Documento 77 (13). “(…) (1276) 1277, febrer, 7. El veguer de Girona, Berenguer de Torroella, ven al bisbe Pere de castellnou el castell de Vilaromà, en compliment del testament del seu darrer posseïdor, Pere Alemany, pel preu de 45.000 sous. (…) Boverint universi quod cum Petrus Alamandi, filius condam Petri Alamandi, militis de Villaromano olim deffuncti (…) / (Página 315) Idcirco ego Berengarius de Turrucella, Gerundensis vicarius prodomino rege exparte ipsius et suorum pro exeqenda ultima voluntate dicti Petri Alamandi, filii dicti Petri Alamandi (...) / (Página 319) Sig+num Berengarii de Turrucella, Gerundensis vicarii, qui dictam venditionem facio, firmo atque concedo predicta die et anno (…)”. (106). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 188. Cita (312). Linaje de Guillem de Cabanelles (1227-1245), obispo de Gerona y, sobrino del obispo Arnau de Creixell. “(…) És el bisbe Guillem de Cabanelles (1227-1245), nebot del bisbe Arnau de Creixell. Cf.POBTICH, Episcologi,18v-20r; VILLABUEVA XIII 163-171; ES XLIV 13-16; DHEC I 372; PM 131, 133-135, 148, 181, 199, CC 405, 422-429, 431-435, 437443, 445-455, 458, 460 462-463 (…)”. MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. 118


www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 50. Linaje de Guillem de Cabanelles, obispo de Gerona. Linaje de Pere de Castellnou, obispo de Gerona. Linaje de Pere de Santa Eugenia, casado con Guillermo de Rupià. “(…) L´afany comprador de Guillem de Cabanelles fou superat pel bisbe Pere de Castellnou (1254-1279). La seva primera adquisició foren els castells de Rupià i Fonolleres, obtinguts el 1268 de Guillema de Rupià, esposa de Pere de Santa Eugènia (n. 63 [17]) (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 71. Donativo de la Iglesia de Gerona, a Jaime I, para la conquista de las Baleares. “(…) S´hi copien dos documents del Conqueridor que garantiesen la voluntarietat dels donatius eclesiàstics, un de 1229 (n. 37 [68]) i l´altre de 1269(67 [73]). Seguint la línia política iniciada pelseu pare – i per això el privilegi de 1229 confirma expressament el de 1211-, Jaume I renunciava a uns títols jurídics que es manifestaven tan antiquats com ineficaços i procurava obtenir un resultat semblant amb mitjans de persuasió. Eldonatiu episcopal de 1229 fou pro expugnandis terra et perfidis paganorum; per finançar l´expedició de Mallorca. El bisbe Guillem de Cabanelles en fou un entusiasta, segons recorda la crònica del rei en Jaume: “E sobre aço dix lo bisbe de Gerona: A nostre Senyor graesch jo la bona voluntat que Deus ha donada a vos e a vostra cort, e poria molt dir a en laor daquesta bona obra si dir hi volia: ma lo nostre arquibisbe, el bisbe de Barcelona, e en G. de Muntcada, e don Buno, e el comte dampuries vos hi ha tan dit que compliment ha aço que dir hi volia.Mas profir vos per mi, e per la Esglesia de Gerona, que ire ab vos ab XXX cavallers, e vos quem darets quela part segons que darets als altres”. El tenor de la declaració de gratuitat dels donatius eclesiàstics de 1269 és similar al que s´usà quaranta anys abans. Es relaciona amb el projecte d´expedició a Terra Santa del rei Jaume I que sortí de Barcelona el setembre d´aquell any i que anà a morir a Aigües / (Página 72) Mortes. El subsidi del bisbe i del capítol fou de 10.000 sous (…). Era just que, havent el bisbe Cabanelles contribuït a la conquesta de Mallorca, pogués desposar per testament de les adquisicions fetes allí. Això no obstant, una transferencia de propietat d´aquesta classe havia de ser aprovada pel rei, com a senyor de l´illa (n. 50 [69]). Sembla que es va concedir sense que Jaume I exigís a canvi cap contrapartida económica (…)”. (107). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. 119


www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 70. Linaje de Arnau de Creixell, obispo de la catedral de Gerona durante el reinado de Pedro I, rey de Aragón. “(…) El bisbe Arnau de Creixell obtenia del mateix Pere I dos privilegis. El primer té un abast força limitat. L´abril de 1210 se li concedí llicència per a muntar un molí de draps a Domeny, un mogut per la força hidràulica del Ter (n. 16 [65]). (…) Efectivament, amb data del 21 i 22 de març de 1211, s´expediren des de la Cancelleria reial quatre concessions (…)”. (108). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 50. Linaje de Guillem de Cabanelles, obispo de Gerona. Linaje de Pere de Castellnou, obispo de Gerona. Linaje de Pere de Santa Eugenia, casado con Guillermo de Rupià. “(…) L´afany comprador de Guillem de Cabanelles fou superat pel bisbe Pere de Castellnou (1254-1279). La seva primera adquisició foren els castells de Rupià i Fonolleres, obtinguts el 1268 de Guillema de Rupià, esposa de Pere de Santa Eugènia (n. 63 [17]) (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdfPágina 675 y 676. Linaje de Pere de Castellnou, obispo de Gerona. Documento 426. “(…) 1270, desembre, 2. Venda. Arnau, abat de Santa maria de Vilabertran, dácord amb Pere [de Castellnou], bisbe de Girona, i motivat, entre altres raons, per la distància existent entre la parròquia de Sant Martí d´Ogassa i el seu monestir, ven a dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, pelpreu de 1400 sous de Barcelona, la propietat anomenada Font Llebrera, situada / (Página 676) a la parròquia esmentada, i formada pels masos Vila i Quer i la borda de Tirador, a més d´altres terres poc útils per al monestir empordanés. (…) Sit notum cunctis. Quod nos Arnaldus, Dei gratia, abbas monasterii sancte Marie de Villebertrando et nos berengarius de Pontinibus, eiusdem monasterii sacrista et tenens locum Berengarii de Villatenimo camerarii ipsius monasterii, de consenso et voluntate domini Petri, Dei gratia, Gerundensi episcopi et tocius conventos dicti nostri monasterii. (…) / (Página 680) Ego Petri, dei gratia, Gerundensi episcopo subscribo. Testes huius rei sunt: Guilelmus de [Lerc…] et Dalmacius Martina, clericus ambo de Petralata (…)”. (109). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de

120


Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 326. Linaje de Pere de Castellnou, obispo de Gerona. Testamento. Culto a Santa María Magdalena mediante la creación de un altar en la catedral de Gerona. Documento 79 (29). “(…) 1278 desembre, 17. Testament del bisbe de Girona, Pere de Castellnou. (…) In nomine sancte et individue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus sancti, amen. Cum nichil sit cercius morte,nichilque incercius hora mortis, idcirco nos Petrus, Dei gratia Gerundensis episcopus, in nostropleno sensu, memoria et loquela, nostrum facimus seu ordinamus ac consimus testamentum,in quo sive ad cuius executionem eligimus seu facimus manumisores seu ejecutores nostros videlicet venerabilem et dilectum nepotem nostrum Jaçpertum [És Jaspert de Botonach: EUBEL I 541], Dei gratia episcopum Valentinum, Guillemum Gaufridi, tesaurarium ecclesie Gerundensis, Petrum de Balneolis et Guillemum de Terradis, presbyteros de Capitulo Gerundensi (…) / (Página 328) Item volumus et mandamus ac etiam statuimus et ordinamus quod ad honorem Dei et beatissime Virginia Marie matris eius et omnium sanctorum et ob remedium anime nostre et parentum nostrorum et illorum quibus inuriati sumus, unum altare construatur en fiat in Capitulo sedis Gerunde in honore et nomine beate Marie Macdalene, et instituimos ibi duo sacerdotes qui intersint divinis officiis diurnis pariter et nocturnis prooris per nos oblitis emendandis, et celebrent missas quilibet ebdomeda sua inmediate post primam, iat alta voce quod a circumstantibus audientur, pro anima nostra et parentum nostrorum et omnium fidelium defunctorum, et faciant de die et de nocte ardere unam lampadam coram dicto altari et unus teneatur alternatim alium adivare, et nichilominus faciant ardere unum carerum coram dicto altari ad opus Corporis Ihesu Christi, quos quando incipiuntur Sanctus accendatur et ardeat usquequo Corpus Domini a presbítero sit receptum. (…)”. (110). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 765. Linaje de Bernat de Mur, obispo de Vic. Documento 874. “(…) 1263, setembre, 19. Assignació. Ramon, prior delmonestir de Sant Pere de Casserres i capellà de Santa Maria de Tagamanent, concedeix a Pere d´Avenc, antic rector de l´església de Tagamanent que està malalt, que pugui continuar vivint i menjant a càrrec dels bens de l´esmentada església, amb el consentiment delbisbe de Vic, Bernat de Mur, i de Guillem de Palou, nebot seu que posseïa la cura d´animes de l´església de Tagamanent després de la seva renúncia. (…) Bos, frater Raimundus, prior monasterii Sanctii Petri Castriserrensis et capellanus ecclesie Sancte Marie de tagamanent atendentes infirmitatem 121


tui Petri de Avencho et debilitatem tui corporis, considerantes etiam quod bonus et utilis fuistis predicte ecclesie Sancte Marie de Tagamanento quam longo tempore resistí cui etiam amore speciali inductus renuntiasti eo quia non poteras propter infirmitate tui corporis illud servicium inpendere quod decenter in dicta ecclesia in divinis et dignum sit, cum sis clericus quod ecclesiasticobeneficio sustinteris de consenso et voluntate expresa Bernardi, dei gracia Vicensis episcopi, et guilelmi de Palaciolo, nepois tui, cui post renuncionem a te factam, dictam ecclesiam concessimus, assignamus vobis victum et vestitum ut te decet in ecclesia antedicha et in redditibus eiusdem, diebus omnibus vite tue.Ita quod dictus Guilelmus de palaciolo cui ecclesiam predictam concessimus nec eius successores aliquam molestiam non possint inferre tibi super premisso victu et vestita,immo provideant vobis competenter sicut te decet in omni vita tua in victu et vestita de redditibus ecclesie antedicte. Testes: Bernardus de Plano, Vicensis canonicus, Arnaldus de Quadris eiusdem ebdomedarius, Guilelmus de Plano. (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 584 y 585. Linaje de Bernat de Mur, obispo de Vic. Linaje de Arnau de Gurb, obispo de Barcelona. Linaje de Ramon de Anglesola o Angularia, sacristán de Vic. Documento 382. “(…) 1262, maig, 12. Concordia. Bernat de Mur, bisbe de Vic, i dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el consell d´Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, el prior Bernat de Bac i els frares predicadors Arnau Segarra i Berenguer Burdi, convenen que el monestir santjoaní està subjecte a la seu apostòlicai, per tant, exempt de la seu diocesana, així com totes les esglésies i capelles ubicades en la seva jurisdicció, les quals al monestir li corespon de proveir, llevat de l´església parroquial de Sant Joan i Pau de Sant Joan de les Abadesses i la provisió, per part de la seu episcopal, dels sants olis al monestir i a les parròquies,i la facultat déncomanar la cura d´ànimes als rectors. En compensació per aquesta redistribució de les jurisdiccions espiritual i temporal, el bisbe rep del monestir les rendes provinents de la parròquia de Sant Esteve de Vilasetrú, de Manlleu i del lloc anomenat de Clauceles i 100 sous procedents de les rendes dela parròquia de Sant Pere de Vic i de la batllia de Berenguer. (…) / (Página 585) Cum igitur inter venerabilem patrem Bernardum, Dei gratia Vicensi episcopum ex parte una, et Dalmacium, abbatem et conventum monasterii Sancti Iohannis Rivipollensi, Vicensi diocesi, (…) Accedente consilio et tractatu venerabilis in Xristi patris Arnaldi, Dei gratia Barchinonensi episcopi, ac religiosorum virorum Bernardi de Baco, prioris, Arnaldi Sagarre, Berengarii Burdi, ordinis fratrum predicatorum domus Barchinone (…) / (Página 587) Sig+num 122


Berengarius Dei gratia Vicensis episcopus. Ego Raymundi de Angleraria, Vicensi sacrista subscribo. Sig+num Gauceradi de Cheralti, Vicensi canonici qui hoc firmo (senyal). Sig+num Berengari de Pulcrovisu, Vicensi precentoris, qui hoc firmo. Ego Arnaldi de Gualba Vicensi archidiaconi, subscribo (senyal). Petrus firmat ita de Paissa carmina dicta (senyal). Ego Raymundi de Valle Forti, subscribo. Sig(senyal)num Petri de Gualba, Vicensi canonici. Ego F. de Cornamira firmo. Ego Raimundi de Sala, sacerdos et canonico firmo (senyal). Ego Petri de Sancto Ypolito, canonico, qui hoc firmo (senyal). Sig+num G. de Xetmar firmo.+ Ego P. de Torrentibus, canonico Vicensi firmo.+ Ego P. qui hec firmo. Bernardi de Plano, Vicensi canonico qui hoc firmo (senyal). Ego Michaele Despigol, Vicensi canonico, qui / (Página 588) hoc firmo. Ego Geraldus de Gualba, Vicensi canonico subscribo. Ego Dalmacius de Corneliano, Vicensi canonicus qui hoc firmo. Ego F. de Monte RotundoVicensis canonicus firmo (senyal). Ego Guilelmi de Miravals, qui hoc firmo (senyal). Dalmacius gratia Dei Sancti Iohannis abbas subscribit. Sig+num B[ernardi] prioris. A de Ollina. Sig+num Guilelmi de Calsateriis. Sig+num Berengarii Alamandi. Olivarii sig+num. Sig+num B. de teleto. Sig+num B. de Ilerda. Iohannes de Beva sig+num. Sig+num raimundi de Tigario. Sig+num Raimundo de Monterrubeo. Sig+num Petri de Ponte. Ego B. camerari subscribo. Sig+num B. de Armentera. Sig(senyal)num Petri de Ayreis, Vicensi canonici et publici ville Vici notarii.Sig(senyal)num Petri de Alibergo scriptoris iurati qui hoc scripsit et clausit mandato Petri de Aureis publici notarii (...)”. (111). Ibidem. Página 204. Cita (374). Linaje de Bernardo de Berga (1230-1259), obispo de Elna (Perpiñán). “(…) És Bernat de Berga (12301259). Cf. COMA, Episcopología, p. 446; DHGE, t. XV, col. 256 (…)”. (112). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 238 y 240. Linaje de Guillem de Villanova, notario de la curia episcopal de Gerona. Documento 51 (82). “(…) 1253, juliol, 17. El bisbe fra Berenguer de Castellbisbal aprova la fundació de la capella de Sant Bartomeu de Torres, feta per Artau d´Espasèn ala parròquia de Vilavenut,i ordena les relacions entre la capella i la parròquia. (…) / (Página 240) Ego Guillemus de Villanova, notarius curie domini episcopi Gerundensis, hoc scripsi (…)”. (113). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010.

123


www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 672 y 673. Linaje de Berenguer de Ager, vicario de la villa de Ral. Documento 424. “(…) 1270, novembre, 2. Berenguer Aguer es persona davant del jutge Pere de Caselles per tal de deixar constància del seu nomenament com a vicari de la vila de la Ral que li ha expedit el rei Jaume I, càrrec que implica, a més de les rendes que li pertoquen, la prestació del corresponent jurament de fidelitat a Dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. (…) / (Página 673) Botum sit cunctis. Quo berengarius Aguer venit in presencia Petrus de Caselles,iurati, tenentis locum Raimundo Ianuarii de Rividario, publici Sancti Iohanni notarii, quoram domino Dalmacio Sancti Iohannis abbas et [..] sibi quandam literas sub hac forma. Iacobus, dei gratia rex Aragonum Maiorca et valentie, comes Barchinona et Urgellum et domini Montispesulani, dilecto et fidelibus suis abbati Sancti Iohannis de Abbatisis et universis hominibus de Za Reyal et totius vicarie eiusdem. Salutem et gratiam. Boveritis et mandamus per nostram literan Bernardo de Vico, iudici gerundem, et A. de Pausis, vicario Gerundum, quod audiant et recipiat compotum a [Berengario Agueri] de vicaria et baiulia Campirotundi a tempore circa quo nobiscum computavit de eiusdem et que donec computaverit […] ab eodem; et dictis A.de pausis solverit dicto Berengario Aguer tocium iliud quod sibi reddere vel solvere tenebitur pro nobis racione dictarum vicarie et baiulie; facto dicto composito quod non auferat vel empare ei dictis vicariam et baiuliam. […] vobis […] predictis Berengario Aguer […caverit] cum prefatis Berengario de Vico et A.de pausis et dictus A. de Pausis[…] sibi […] habeatis et teneatis ipsum Berengario Aguer in vicarium et baiulum de za Reyal et eidem vel (…) / (Página 674) Berengarii Aguerii, predicti [qui hoc laudo et] firmo [atque] iuro. (…)”. (114). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 683. Linaje de Pere de Cardona, clérigo del monasterio de San Joan de les Abadesses. Documento 429. “(…) 1271, agost, 1. Prestació d´homenatge. Pere de Calonge, [notari] i habitant de la vila de Ripoll, reconeix a Dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que té en feu els masos Escala, Llastanosa, Puig i Estartit i, per aquesta raó, presta el corresponent homenatge de fidelitat a l´abat. (…) / (Página 683) Sig(senyal)numPetri de Colonico,qui hoc firmo. Dalmacius, gratia Dei, Sancti Iohannis abbasm salvo iure ecclesie in ómnibus subscribit. Huius rei testes sunt Berengarii Alamandi, canonicus Sancti Iohannis, Bernardi de Casellis, raimundus de Ortis,petrus de sala de Borredano et Petrus de Cardona, clericus. Petrus de Pruneriis, publici Rivipullensi scriptor, 124


scripsit hoc vice Petro de Colonico, die et anno pre(senyal)fixis, et ego Petrus de Colonico publicus Rivipullensum notarium (senyal) subscribo (...)”. (115). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdfPágina 580. Linaje de Ramon de Podio. Linaje de Arnaldus Martini. Documento 378. “(…) 1261, juliol, 26. Jurament de fidelitat. Ramon de Puigpardines, vicari de Bas, havent adquirit a Guillem d´Espasens el castell de Pena, reconeix que elposseeix en feu pelmonestir de Sant Joan de les Abadesses, promet fidelitat a l´abat Dalmau de Minyana, li garanteix protecció i li presta elcorresponent homenatge. (…) / (Página 580) Sig+num Raimundi de Podio Perdinarum bassensi vicarii, qui hoc firmo et laudo peritusque iuro. Dalmacius gratia Dei Sancti Iohannis abbas subscribsit. Ego B. camerarius subscribo. Olivarius sig+num. Sig+num B.de Illerda.Sig+num Raimundi de Costa. Sig+num Bernardi de Curriano,militum. Sig+num Petri de Arnalino de Bisulduno. Sig+num Petri de Casellis. Sig+num Petri filii [dicti Petri] condam. Sig+num Petri de [Buatella]. Sig+num Guillelmi [Argol], testium. Iohannes de Vineali, qui hoc scripsit mandato Raimundo Ianuarii de Rividario,publici sancti Iohannis notario. Sig(senyal)num raimundi Ianuarii de Rividario publico Sancti Iohannis notario qui hoc subscribo. Ego Petrus de Monteclauso, iudex ordinarius monasterio Sancti Iohannis de Abbatissis huic transumpto a suo publico originali instrumento sumpto auctoritatem meam iudiciariam interpono prout et donetum. Ego Arnaldus Martini, publicus notarius sancti Iohannis de Abbatissis, hoc translatum a suo originali fideler (...)”. (116). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdfPágina 584 y 585. Linaje de Bernat de Mur, obispo de Vic. Linaje de Arnau de Gurb, obispo de Barcelona. Linaje de Ramon de Anglesola o Angularia, sacristán de Vic. Documento 382. “(…) 1262, maig, 12. Concordia. Bernat de Mur, bisbe de Vic, i dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el consell d´Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, el prior Bernat de Bac i els frares predicadors Arnau Segarra i Berenguer Burdi, convenen que el monestir santjoaní està subjecte a la seu apostòlicai, per tant, exempt de la seu diocesana, així com totes les esglésies i capelles ubicades en la seva jurisdicció, les quals al monestir li corespon de proveir, llevat de l´església parroquial de Sant Joan i Pau de Sant Joan de les Abadesses i la provisió, per part de la seu episcopal, dels sants olis al monestir i a les parròquies,i la facultat 125


déncomanar la cura d´ànimes als rectors. En compensació per aquesta redistribució de les jurisdiccions espiritual i temporal, el bisbe rep del monestir les rendes provinents de la parròquia de Sant Esteve de Vilasetrú, de Manlleu i del lloc anomenat de Clauceles i 100 sous procedents de les rendes dela parròquia de Sant Pere de Vic i de la batllia de Berenguer. (…) / (Página 585) Cum igitur inter venerabilem patrem Bernardum, Dei gratia Vicensi episcopum ex parte una, et Dalmacium, abbatem et conventum monasterii Sancti Iohannis Rivipollensi, Vicensi diocesi, (…) Accedente consilio et tractatu venerabilis in Xristi patris Arnaldi, Dei gratia Barchinonensi episcopi, ac religiosorum virorum Bernardi de Baco, prioris, Arnaldi Sagarre, Berengarii Burdi, ordinis fratrum predicatorum domus Barchinone (…) / (Página 587) Sig+num Berengarius Dei gratia Vicensis episcopus. Ego Raymundi de Angleraria, Vicensi sacrista subscribo. Sig+num Gauceradi de Cheralti, Vicensi canonici qui hoc firmo (senyal). Sig+num Berengari de Pulcrovisu, Vicensi precentoris, qui hoc firmo. Ego Arnaldi de Gualba Vicensi archidiaconi, subscribo (senyal). Petrus firmat ita de Paissa carmina dicta (senyal). Ego Raymundi de Valle Forti, subscribo. Sig(senyal)num Petri de Gualba, Vicensi canonici. Ego F. de Cornamira firmo. Ego Raimundi de Sala, sacerdos et canonico firmo (senyal). Ego Petri de Sancto Ypolito, canonico, qui hoc firmo (senyal). Sig+num G. de Xetmar firmo.+ Ego P. de Torrentibus, canonico Vicensi firmo.+ Ego P. qui hec firmo. Bernardi de Plano, Vicensi canonico qui hoc firmo (senyal). Ego Michaele Despigol, Vicensi canonico, qui / (Página 588) hoc firmo. Ego Geraldus de Gualba, Vicensi canonico subscribo. Ego Dalmacius de Corneliano, Vicensi canonicus qui hoc firmo. Ego F. de Monte RotundoVicensis canonicus firmo (senyal). Ego Guilelmi de Miravals, qui hoc firmo (senyal). Dalmacius gratia Dei Sancti Iohannis abbas subscribit. Sig+num B[ernardi] prioris. A de Ollina. Sig+num Guilelmi de Calsateriis. Sig+num Berengarii Alamandi. Olivarii sig+num. Sig+num B. de teleto. Sig+num B. de Ilerda. Iohannes de Beva sig+num. Sig+num raimundi de Tigario. Sig+num Raimundo de Monterrubeo. Sig+num Petri de Ponte. Ego B. camerari subscribo. Sig+num B. de Armentera. Sig(senyal)num Petri de Ayreis, Vicensi canonici et publici ville Vici notarii.Sig(senyal)num Petri de Alibergo scriptoris iurati qui hoc scripsit et clausit mandato Petri de Aureis publici notarii (...)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 25. Linaje de Arnau de Gurb, obispo de Barcelona. “(…) Gueralda de la Guàrdia corroborà, una vegada més, el 2 de setembre de 1266, al mestre de Sant Joan de Jerusalem, fra Hug Revell, la donació que havia fet al seu orde de tots els Castells, viles, masos, honors, possesions i drets que havia heretat delseu 126


pare, i, alhora, ordenà a tots els cavallers i homes dels susdits castells i viles que prestessin homenatge i obeïssin al mencionat mestre. Acompanyaren Gueralda en aquesta ocasió les monges Agnès de Queralt, Ermesèn de Castellnou i Guillema Andreu; i foren testimonis de l´acte Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, i els canonges de Barcelona Pere de Marata, Bernat de Santa Eugènia i Alemany de Subirats, i el cavaller Pere de Sant Just (…)”. (117). Ibidem. (118). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 276. Cita (567). Linaje de Jaspert, abad de San Félix, de Gerona. “(…) Bebot del bisbe Pere de Castellnou, pertanyia a una familia noble del Barbonès, fugitiva de la croadade Simó de Montfort. El 1272 fou elegit abat de Sant Feliu de Girona, des del 1273 al 1276 fou canonge sagristà de la Seu i el 1276 fou elegit bisbe de València, on morí l´any 1288. Conseller molt influent de Pere II, l´assistí en la seva mort. Cf. PM 340; Pergamins dela Seu, sagristà major, perg 37: DSF n. 230, 247, 266, 286; POBTICH, ib. f. 162v. VILLABUEVA XIV 137; DHEC I 347 (…)”. (119). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 309. Linaje de Petri de Podio, presbítero del Capítulo de la catedral de Gerona. Linaje de Berenguer de Fornells, escribano episcopal de la catedral de Gerona. Documento 75 (22). “(…) 1273, setembre, 11. Berenguer de Boguer i altres veïns de la Pera s´obliguen a servir-se del forn de pa que el bisbe Pere de castellnou construirà a la vila. (…) / (Página 309) Petrus de Podio, prebyter de capitulo Gerundensi (…) et Berengarius de Fornellis, scriptor domini episcopi (…)”. (120). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 28. Guillem de Montcada, archidiácono de Barcelona y de Tremp, y canónigo de Lérida en 1253. “(…) Una absolució obtinguda per Marquesa de la Guàrdia, l´11 de març de 1253, de Guillem de Montcada, ardiaca de Barcelonai de Tremp ,i canonge alhora de Lleida, (…) / (Página 28) que el referit ardiaca, amb tota probabilitat el futur bisbe de Lleida Guillem de Montcada i d´Aranyó (1257-1282) (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire

127


i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (12451300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 173. Linaje de Guillem de Montcada, archidiácono de Barcelona y de Tremp, y canónigo de Lérida. Documento 42. “(…) 1253, març, 11. Guillem de Montcada, ardiaca de Barcelona i de Tremp, i canonge de Lleida, absol Marquesa, comanadora d´Alguaire, i tot el convent de l´honor, i censal, situada al terme de Montcada que Pereta, filla del difunt Arnau de Toló, doná al monestir, la qual honor, i cens, havia tingada emparada des que pereta hi ingressà fins al dia present, amb la condició, però, que, passats dos anys, traspassin aquests béns a una persona laica que en respecti el dret i domini.(…) In nomine Domini. Boverint universi quod nos Guillelmus de Monte Cathano, archidiaconus Barchinone et Trempi, et canonicus Ilerdensis, per nos et omnes nostros, absoluimus et deliberamos vobis domine Marchesie, comendatrici, et toti conventui de Alguaira totum honores et censualem situm termino de Moncada, quem Pereta, filia quondam Arnaldi de Tolo, olim vobis dedit (…) / (Página 174) Ego Guillelmus de Monte catano, Barchinone archidiachoni et de Trempo, subscribo, qui hoc concedimus et firmamos. S+num Gillelmi de Solerio, canonici Ilerdensis, s+num Bernardi Vitalis, canonici Ilerdensis, testium. Sig+num Petri de Accuta, notarii publici Ilerdensis,qui hoc scripsit (…)”. (121). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 329. Fray Ramón de Cardona, prior de los frailes predicadores de Franciscanos de Alguaire, de Lérida. Documento 131. “(…) 1269, abril, 6. Convent dels framenors de Lleida. En el plet suscitat entre Gueralda, priora d´Alguaire, d´una banda, i Bernat del Pedriç, d´una altra, entorn de la torre del Pedriç, fra Ramon de Llobera, Guardià dels framenors de Lleida, i fra Ramon de Cardona, prior dels frares predicadors de la mateixa ciutat, pronuncien sentència, per la qual la priora ha de donar pa i aigua al susdit Bernat perpètuament segons consuetud de l´Hospital, i trenta sous jaquesos per Sant Joan i uns trenta més per Badal cada any; per la seva part, Bernat delPedriç ha de fer elservei a qué està obligat i ha de residir a la referida torre tot l´any, amb possibilitat, però, de sojornarne fora durant dos mesos o més, sempre que sigui amb llicència de la priora,a qui també ha de retre homenatge i renunciar a totes les demandes que li feia. (…) Vobis nobili domine Gueralde, Dei gracia priorisse de Alguayra, super questione et demanda quam Bernardus dez Pedryz vobis faciebat et vestro monasterio de turre dez Pedryz nos frater Raimundus de Lobera, gardianus ffratrrum minorum Ylerdensium, et frater Raimundus de Cardona, prior fratrum predicatorum Ylerdensium, dicimus 128


consulendo quod vos Gueralda priorissa antedicha donetis incontinenti donacione inter vivos irrevocabiliter iuxta consuetudines Hospitalis panem et aquam in perpetuum dicto Bernardo dez Pedriz et etiam in festo Sancti Iohannis iunii et Batalis Domini (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 770. Linaje de Ramón de Cardona. Documento 880. “(…) 1263, octubre, 12. Venda. Ramon, prior de Casserres, i tot elconvent venen a Ramon Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues, els drets sobre el mas Serra de Montdois, amb persones, els quals, junt amb el mas Palomera i un molí que va comparar a Ramon de Cardonaper 550 sous, s´havien de destinar a la fundació que aquest clergue volia fer a la capella de Santa Maria de Montdois. (…) Bos frater Raimundus prior Castriserrensis et conventus eiusdem per nos et omnes successores nostros vendimus in perpetuum per alodium bene franchum, proprium et liberum tibi Raimundo de Garriga clerico Sancti Iohannis de Fabricis, et specialiter illi stablimento quod tu proponis facere in capella Sancti Marie de Munt Doys que sita est in eadem parochia, totum integre ipsum mansum nostrum de Serra de Munt Doys qui est in predicta parochia per alodium nostrum franchum, cum omnibus, domibus, honoribus et possessionibus eiusdem et cum omnibus hominibus et feminis videlicet cum Petrus de Serra et uxore sua Maria et infantibus eorum et cum descendentibus ab aeisdem tamen expletis, censibus, redditibus et universis aliis dominiis et iuribus et cetera pro DL solidis Barchinonensibus de terno, et eos convenisse et solvisse ad ipsam emptionem quam nos fecimus ad opus nostri monasterii Arnaldo Raimundo de Cardona de Vico de quodam manso de Palomera er de manso de Serra et de quodam molendino que omnia sunt in predicta parochia Sancti Iohannis de Fabricis, renunciando et cetera. Sig+num Fuilelmi de Ruvira baiuli qui predictam laudo et firmo et etiam per me et meos solvo et diffinio in perpetuum sine aliquo retente totum ius quod racione baiulie vel alia racione habeo in predicto manso. (…)”. (122). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 39. Linaje de Bernat de Sanaüja, capellán. “(…) el patrimoni santjoanista d´Alguaire augmentava bàsicament mercès a donacions, però també s´incrementà gràcies a l´explotació del que havia obtingut. Un procediment habitual erala cesio de terres a cens. D ´aquesta manera de fer es valgué la priora Gueralda el 10 d´octubre de 1258, quan, de comú acord amb fra Guerau Amic, castellà d´Amposta, i de les monges Mateua Rufona, Ordoneta, Elisèn de Castellnou i Ermesèn de Jorba, i de fra Ramon Granell, futur comanador d´Alguaire, donà al capellà Bernat de Sanaüja i als seus una honor situada al Segrià, al lloc dit Torre de Cas, pel cens de trenta sous 129


jaquesos a tributar cada any per la Mare de Déu d´agost (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 63 y 64. Linaje de Bernat de Sanaüja, clérigo. “(…) El prevere Bernat de Sanaüja, que tenia al seu càrrec la capella d´Arnau de Sanaüja, de Lleida, decidí d´aterrar la casa i la torre de Cas, i reedificar-les més enllà dels límits de l´honor acensada, i pretenia aleshores que la nova edificació li / (Página 66) pertanyia. Com era désperar, es mogué un nou plet, ara entre ell i la priora, però, a la fi, un 1 de març de 1269, ambdues parts vingueren a una amigable composició i el sacerdot reconegué la propietat del monestir d´Alguaire damunt la torre i la casa edificades de nou si bé obtingué l´acceptació de la priora que, si mai ella o algú en nom seu s´emparava d´aquestes edificacions, ell sols estigués obligat a guardar acompanyada, en aquesta ocasió, de fra Ramon Granell, ja comanador d´Alguaire, i de fra Pere de Lluçars, així com de les monges Guillema de Ribelles i Elisèn de Jorba (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 223 y 224. Linaje de Bernat de Sanauja, capellán. Documento 74. “(…) 1258, octubre, 10. Gueralda, priora de la casa de l´Hospital d´Alguaire, de comú acord amb fra Guerau Amic, castellà d´Amposta, Mateu Rufona, / (Página 224) Odeneta, Elisén de castellnou, Ermesèn de Jorba i fra Ramon Granell dóna al capella Bernat de Sanaüja i als seus una honor situada al Segrià,al lloc it Torre de Cas,pel cens de trenta sous jaquesos de moneda corrent a Lleida, a tributar cada any per la mare de Déu d´agost. L´Hospital s´hi reserva eldret de fadiga a deu dies, amb exclusió de cavallers i sants.Hom delimita les afrontacions de la propietat. (…) Botum sit cunctis hominibus quod nos domina Guiralda, prioriza domus Hospitalis de Algaira,consilio,assenssu et voluntate ffratris Guiraldi Amici, castellani Emposte; Matheue Ruffone; Odenete; Elicssendis de Castro Bovo; Ermessendis de Iorba et ffratris Raimundi Granelli, per nos et totum conventum nostrum et tradimus ad censum in perpetuum vobis Bernardo de Sanaugia, capellano, et vestris et quibus volueritis quendam honores quem habemus in Sigriano, in loco qui dicitur Turris de Kas (…) / (Página 225) S+num domine Guiralde ,priorisse; s+num ffratris Guiraldi Amici, castellani Emposte; s+num Matheue Ruffone; s+num Odenete; s+num Elicsendis de Castro Bovo; s+num Ermessendis de Iorba; s+num ffratris Raimundi Granelli; s+num ffratris Gillelmi de Sancta Maria, preceptoris domus Ylerdensis, qui hoc concedimus et firmamos testesque firmare rogamus. S+num Petri de Vallebrera, presbiteri; s+num Iohannis Cobertorerii; s+num Bernardi de Puig de Magier; scutiferi, testium, Ego 130


Guillelmus Gazol, notarius publicus Ylerdensis, scripsi et hoc sig(signum) feci (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf. Página 325 y 326. Linaje de Bernat de Sanaüja, prior de la capilla de Arnau de Sanaüja de Lérida. Documento 129. “(…) 1269, març, 1. En elplet suscitat entre Gueralda, priora d´Alguaire, d´una banda, i Bernat de Sanaüja, prevere de la capella d´Arnau de Sanaüja de Lleida, d´una altra, entorn d´una torre i dúnes cases situades allloc dit de Cas, en l´honor que el susdit capellà / (Página 326) tenia pel convent d´Alguaire i que aquell, després d´aterrar-les i reedificar-les més enlà dels límitis de l´honor, pretenia seves, ambdues parts vénen a un acord, pel qual el sacerdot reconeix que les cases edificades de nou pertanyien a l´honor que tenia pelmonestir d´Alguaire, encara que posa la clàusula que, si la priora o algú en el seu nom li emparava la torre iles cases,sols estigués obligat a guardar aquest emparament tres dies i tres nits. Per la seva banda, la prioressa i el convent absolen Bernat de Sanaüja de totes les demandes que poguessin fer-li per raó dels referits edificis. (…) Botum sit cunctis presentibus et futuris quod contencio vertebatur inter dominam Gueraldam, Dei gratia priorissam de Algayra, ex una parte, et Bernardum de Sanauya, presbiterum et capellanum capelle Arnaldi de Sanauya Illerde, ex altera. (…) Placuit dicto capellano de Sanauya et concessit domine priorisse et successoribus suis et monasterio de Algayra quod domos, quas de novoconstruxerat (…).Si contingeret tamen quod dicta prioriza vel aliquis pro ea empararet mihi dicto Bernardo de Sanauya, capellano, dictam turris sive domos, quod non teneam eis tenere emparamentum per tres dies et per tres noctes, set postea facial eis quod facere debeam. Item nos dicta priorissa, per nos et conventum nostrum, absolvimos vos Bernardus de Sanauya, capellanum, et vestros (…) / (Página 327) S+num Bernardi de Sanauya, capellani, qui hoc concedo et firmo (…)”. (123). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 765. Linaje de Bernat de Mur, obispo de Vic. Documento 874. “(…) 1263, setembre, 19. Assignació. Ramon, prior delmonestir de Sant Pere de Casserres i capellà de Santa Maria de Tagamanent, concedeix a Pere d´Avenc, antic rector de l´església de Tagamanent que està malalt, que pugui continuar vivint i menjant a càrrec dels bens de l´esmentada església, amb el consentiment delbisbe de Vic, Bernat de Mur, i de Guillem de Palou, nebot seu que posseïa la cura d´animes de l´església de Tagamanent després de la seva renúncia. (…) Bos, frater Raimundus, prior monasterii Sanctii Petri Castriserrensis et 131


capellanus ecclesie Sancte Marie de tagamanent atendentes infirmitatem tui Petri de Avencho et debilitatem tui corporis, considerantes etiam quod bonus et utilis fuistis predicte ecclesie Sancte Marie de Tagamanento quam longo tempore resistí cui etiam amore speciali inductus renuntiasti eo quia non poteras propter infirmitate tui corporis illud servicium inpendere quod decenter in dicta ecclesia in divinis et dignum sit, cum sis clericus quod ecclesiasticobeneficio sustinteris de consenso et voluntate expresa Bernardi, dei gracia Vicensis episcopi, et guilelmi de Palaciolo, nepois tui, cui post renuncionem a te factam, dictam ecclesiam concessimus, assignamus vobis victum et vestitum ut te decet in ecclesia antedicha et in redditibus eiusdem, diebus omnibus vite tue.Ita quod dictus Guilelmus de palaciolo cui ecclesiam predictam concessimus nec eius successores aliquam molestiam non possint inferre tibi super premisso victu et vestita,immo provideant vobis competenter sicut te decet in omni vita tua in victu et vestita de redditibus ecclesie antedicte. Testes: Bernardus de Plano, Vicensis canonicus, Arnaldus de Quadris eiusdem ebdomedarius, Guilelmus de Plano. (…)”. (124). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 688. Linaje de Ramon de Vilanova, abad de Cardona. Documento 774. “(…) 1256, octubre, 18. Donació. Pere Gubert, canonge i infermer de Sant Vicenç de Cardona, amb elconsens i voluntat de Ramon de Vilanova, abat de cardona, Bernat, prior, i de tota la comunitat de canonges, dóna a Maria de Font un camp del domini de la infermeria, situat al terme de Cardona al costat del mas de la Font. A canvi, Maria pagarà un cens anual de dos mitjos quartans d´oli segons la mesura de Cardona per Sant Vicenç de gener, i una entrada de 9 sous doblencs de Barcelona. (…) Hoc est translatum bene et fideliter translatum sexto idus octobris,anno Domini MCCC tercio, sumptum a quodam instrumento quod incipit in hunc modum: / (Página 689) Botum sit cunctis quod ego Petrus Giberti, canonicus et enfermarius ecclesie sancti Vincentii Cardone, cum assensu et voluntate domini Raimundi, Dei gratia Cardone abbatis, et Bernardi, prioris, et cum assensu totius capituli nostri, damus et in perpetuum concedimus et corporalem possesionem in presenti tradimus tibi Marie de Fonteet tuis omnique tue tuorumque posteritati, scilicet, illum nostrum campum terre que spectat iurisdiccioni Emfermerie ecclesie nostre. Qui dictus campus est infra terminum Cardone, in loco scilicet iuxta mansum ipsum vestrum de Fonte. Qui dictus campus affrontat ab oriente in ipsum alodium qui fuit olim de Burdo de Fonte, defuncto, a meridie n ipsam costam castri de Cardona et in alaudim Petri Geraldi, defuncti, a parte vero cercii in ipsa carraria que vadit de villa Cardone apud fontem Calidum, ab occiduo in alaudio Sancti Petri de Casserris. Quantum inter has affrontaciones includitur, tam alaudium quam arbores 132


qui ibi sunt et erunt et cum omnibus melioramentis ibi factis et in perpetuo faciendis, nos dicti donatores,per nos et per omnes nostros successores, damus et in perpetuum concedimus tibi dicte Marie et tuis et corporalem possesionem tibi tradimus in presenti de premissis,sicut melius habemus et habere debemus hec predicta in hunc scilicet modum. Et sub hoc pacto quod tu dicta maria et tui qui hunc locum tenuerint et possedint, faciatis perhemniter et reddatis singulis annis in unoquoque festo Sancti Vincentii, quod celebratur in mense ianuarii, duos medios quarterios olei pulcri et nitidi, ad certam mensuram Cardone pro censu mihi dicto Petro Giberti, enfermario, et illio persone que dictam Emfermeriam tenuerint et possedint in dictam ecclesiam nostra. Quod si forte contingerit quod tu dicta Maria vel tui volueritis quolibet modo alienare dictum campum, salva tamen prima fatiga nostra et iure et censu ac dominio nostro in omnibus, licitum sit tibi Marie et tuis ipsum alienare ad consimilem tui et tuorum. Et ego dictus Petrus Giberti pro hac dicta donacione accipio de te maria VIIII solidos huius monete Barchinone recti duplicis per intrada, quos confitero numerando accepisse de te dicta Maria renuncians omni excepcioni non numerate peccunie et doli. Item nos dicti donatores per nos et per omnes nostros successores promiotimus tibi dicte marie et tuis de omni dicta donacione facere legalem guarentiam contra cunctas personas nunc et semper, renunciantes omni iuri scriptoet non scripto contra hoc dictum quolibet modo venienti./ (Página 690) Actum est hoc XV kalendas novembris, anno Domini MCCLVI. Raimundus, Cardonensis abbas, qui firmo, salvo iure Sancti Vincentii +. Sig+num Bernardi, prioris. Sig+num Petri, sacriste Cardone. Sig+num Petri, Cardone camerarii. Sig+num Petri Giberti. Sig+num Guillelmi d´Enfesta. Sig+num Ferrari [Guillelmi]. Arnaldus de Floviano, presbiter, Cardone canonicus, qui cum literas supra scriptis in II hoc strip+sit (…)”. (125). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 62. Linaje de Benet de Rocabertí, arzobispo de Tarragona. “(…) el 2 de novembre de 1266 l´arquebisbe de Tarragona, Benet de Rocabertí (…)”. (126). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 667. Linaje de Galcerán de Cardona, canónigo de Vic. Documento 750. “(…) 1254, març, 18. Definició. Elisenda de Centelles renuncia als drets sobre Ramon de Santa Cecília, els seus fills i béns, a favor de Galceran de Cardona, canonge de Vic, del monestir de Casserres i de Galceran de Cardona, per 10 sous. Elisenda reconeix que els habitants del mas Santa Cecília eren propis de Casserres, i que només era home seu el pare i els fills. (…) Als 18 mars 133


1254. Elisenda de Centellas definí a Galceran Cardona, canonge de Vich, y al monastir de Casserras, Ramon de Santa Cicília, fill de Pere Miró de Senforas, sos fills y béns y que en avant no puga pretender res de dit Ramon y sian tots de dit canonge y monastir. Y confessà dita Elisenda que no tenia res en las personas del mas Santa Cicília, per ses pròprias de Casserras y era sols home seu lo pare y fills. Per 10 sous (…)”. (127). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 663. Relaciones entre el monasterio de Casserres y el de Cluny. Documento 747. “(…) 1253, maig, 5. Reconeixement. Guillem de Puiggalí, sagristà i procurador del monestir de Casserres, reconeix a Berenguer de Posa que ha prestat un rossí per al viatge a Cluny, que aseguren en 250 sous de doblenc, i que s´ha gastat 200 sous que li restituiran. Obliguen els delmes de Vilanova i d´Esfondrats, a Tagament. (…) Guilelmus de Podio Galindo sacrista et procurador monasterii Castriserris et Aotus conventos eiusdem domus recognoscimus et confitemur in veritate vobis Berengario de Pausa quod ad preces instancia et mandatum nostrum assumpsistis negocium et expeditionem eiusdem quod super reformacione monasterii nostri domino abbate Cuniacensi et conventos eiusdem contra fratrem Raimundum de Montpesat, priores nostrum facere habebamus, procuius expediciones labore promitimus vobis et vestris et quibus velitis dare et solvere CC solidos Barcinone de duplo et solvere atque dare racione ronciniture quem nobis conducitis pro unaquaque die quousque ad ista villa Vicense reversus fueritos XII denarios eiusdem monete. Et si roncinum vestrum quem secundum consuetudinem ville Vici vobis assecuramus in toto viatico antedicho contingeret deperire promitimus vobis restituere et reddere proprecio eiusdem CCL solidos Barchinonenses de duplo, ad quórum omnium predictorum denariorum solucionem vobis et cui volueritis faciendam CC solidos barchinonenses quos vobis et cui volueritis faciendam CC solidos barchinonenses quos vobis pro assecuramento vestri rocinum vobis pro ut dictum est promitimus et pro logerio dicti roncini assignamus et obligamus vobis et cui velitis in presenti totam decimam quam recipimus et recipere debemos in tota parrochia Sancte Marie de Villanova et totam decimam quam recipimus et recipere debemos apud Esfondrats in parrochia de Tagamanent, in quibus decimis nichil tengemus per nos vel per interpositam personam quosque de ipsis decimis vos et vestri sitis de predictis integraliter persoluti, hoc tamen salvo quod si de CC solidis malgurensis quos vobis tradimus pro expensas faciendis in expedicione negocii supradicti aliquid remanserit vel superfuerit, illud quicquid sit recipiatis in solucionem peccunie supradicte. Et si forte ultra predictos CC solidos malgurienses pro expedicione predicti negocii vos aliquid / (Página 664) expendere porteret, totum vobis et vestris quicquid 134


fuerit restituemus, pro quo etiam sint vobis predicte decime cum alia predicta pecunia obligate. Et si propredictis omnibus et singulis vobis et cui volueritis atendendis et complendis dampnum aliquod sustinueritis, totum vobis et cui velitis restituamus dando vobis et cui velitis hoc tyotum ni nobis et in omnibus bonis nostris et dicti nostri monasterii. Ego autem predictus Berengarius de Pausa in fide et legalitate mea promito vobis predictis Guilelmo de Podiogalindo et toti conventui Castriserris quod in persona propria accedam ad dictum abbatem Cluniacensem pro expedicione negocii supradicti et quatumcumque potero procurabo et laborabo fideliter et atente. Quod predictum negocium ad bonum et utilitatem predicti monasterii et personarum vestrarum finem debitum consequatur et nullam fraudem vel negligenciam dampnosam adhibebo circa predicta vel aliquod predictorum. Testes: Barangarius Burdi, Elias de Plano et Guilelmus de Verdera (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 662. Relaciones entre el monasterio de Casserres y el de Cluny. Documento 746. “(…) 1253, maig, 5. Reconeixement de deute. Pere de Balaguer, prior claustral, Ramon de Mirambell, cambrer, i tota la comunitat de Casserres, reconeixen a Guillem de Puiggalí que Berenguer de Posa els ha prestat el seu mul de pèl llor, que li valoren en 500 sous o més. Li retornaran el mul quan s´hagi acabat el viatge a Cluny, i si elmul mor li pagaran els 500 sous, que li aseguren sobre els esplets de la batllia de Vilalleons. (…) Bos, Petrus de Balagerio, prior claustralis, Raimundus de Mirambel camerarius et Aotus conventos monasterii Castriserris, recognoscimus et fatemur vobis Guilelmo de Podio Galindo, sacriste eiusdem domus, quod vos per magna utilitate dicti nostri monasterii ad preces et instancias nostras mutuo tradistis in presenti sola gracia et amore Berengario de Pausa in hoc presenti viatico quod modo pro nobis et dicto nostro monasterio facit apud Cluniacum quendam vestrum mulum de pelo sauro quem recognoscimus valere D solidos Barcinonenses et amplius. Quod mulum promitimus tibi reddere statim cum dictus Berengarius venerit as ista villa Vici. Et si forte aliquo casu contingente, quod ob.cit., dictum mulum vobis reddere non posemos, promitimus vobis dare, redere pro eo D solidos Barcinonenses de duplo, quos in presenti vobis assignamus in omnibus expletis, redditibus et proventibus que nos et dictum nostrum monasterium recipimus et recipere debemos in tota naiulia de Villaleonum. Ita quod ex quo de dicto mulo certum fuerit ne ipsum recuperare possitis vos incipiatis recipere predcita omnia expleta, censis, reditus et proventus quosque inde habueris dictos D solidos proprecio dicti muli. Quibus a vobis inde deductis predicta expleta, census, redditus et proventus sint nobis et dicto nostro monasterio absoluta. Et si pro his et

135


cetera. Testes: Petrus de Ferigola, Petrus de Salavert et Marchus de Balagerio. (…)”. (128). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 665. Relaciones entre el monasterio de Casserres y el de Cluny. Documento 749. “(…) 1253, juny, 12. Bomenament de procurador. Ramon de Montpesat, prior de Casserres, amb el consentiment del visitador general assignat per l´abat de Cluny per al monestir i comunitat de Casserres, nomena Ramon de Mirambell, cambrer, i Guillem de Puiggalí, sagristà, com a procuradors, síndics i actors per poder actuar, en nom del monestir, en tots els negocis, drets i domini sobre béns i persones,tant dins el cenobi com a fora, amb la mateixa potestad que ell tenia. Es resté els rèdits, censos, drets i domini sobre béns i persones, tant dins el cenobi com a fora, amb la mateixa potestad que ell tenia. Es reté els rèdits, censos, drets i domini i tot el que el monestir té al terme del Creixell prepagar les cavalcadures, vestits dels acompanyants i despeses que tingui en el viatge que ha d´emprendre a Cluny. També es reté 100 sous anuals sobre els rèdits de Roda i Berà, i 100 més sobre els rèdits del cambrer. La resta de béns del monestir els administraran els esmentats procuradors. (…) / (Página 666) [Raimundus de] Monte Pesat, prior monasterii Sancti Petri Castriserris de convenio et voluntate visitatoris dati a domino abbate Cluniacense super monasterio per […] Sancti Petri Castrisserris et conventos dicti monasterii constituimos et ordinamus et constituimos vos Raimundum de Mirambello, camerario, et Guilelmum de Podio Galindo, sacrista dicti monasterii Sancti Petri Castrisserris, procuratores, sindicos et auctores super[…] monasterio, conventu, honoribus, hominibus, feminis, posesionibus, redditibus et negotiis et […]sis dicti monasterii Castrisserris, tam infra domus monasterium quam extra ubique, ad regendum, gubernandum, constodiandum, accipiendum, tradendum, stabiliendum sive […] contractum faciendumque dicta ad domum nostra pertinet vel possunt aliquo modo pertinere ad agendum in causis, redendum, replicandum, excipiendum sacramentum, causimentum prestandum, aplellandum ad sentemtiam audiendam composicionem faciendam atque etiam ad universis et singula que nos racione domus nosre Castriserris procurare vel facere possemus. Quicquid per vos dictos procutatores et sindicios factum fuerit velprocessum de predictis […] et ratum promitimus habituri. Verumtamen nos dictus Raimundus, prior Castriserris, retinemus redditus, census, proventus, ius dictum monasterium Castriserris pertinet vel pertinere potest aut debet aliquo modo, de quibus redditibus provideamus nobis in equitaturis et vestibus scutiferorum et trotariorum nostrorum et in sumptibus quas faciemus dum visitabimus monasterium cluniacensem et in aliis nostris necessariis. Item reginemus nobis C solidos Barchinonenses 136


annuatim súper redditibus de Berà et de Roda et C solidis super redditibus camere proventibus.Cetera domus nostre vobis dictis procuratoribus fermiter re[…],promitentes nichil aliud ibi tangere vel accepere aliqua racione demum nos dicti Procuratores promitimus dictam procuraciones fideliter procurare. Testes: Petrus de Pausa, Vicensis canonicus, Berengarius de Pausa et Bernardus Ricardo. (…)”. (129). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 621. Linaje de Bernat de Cabrera, sacristán de Caserres. Documento 698 tris. “(…) 1233, novembre, 6-13. Definició. Arnau de Sau i la seva muller definiesen al sagristà de Casserres la tercera part dúna quartera de civada que reben per una feixa de terra, a partir d´ara farà dos quartes de civada. (…) Als 28 maig 1233.En poder de Pere, prebere. Arnaldo de Sau y sa muller deffiniren al sagristà de Casserras la tercera partde una quartera de civada que devian Febrer de dita sagristia per una fexa de terra de la parròquia de Sau, de manera que en avant per la dita fexa lo dit sagristà no degués prestar-los sino dos cuartas de civada (…)”. (130). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 632. Los hombres de los abades de Sant Joan y Sant Benet. Documento 709. “(…) Sentència arbitral. Els abats de Sant Joan i Sant Benet de Bages, jutges delegats del papa, dicten sentència sobre les qüestions entre el bisbe i el Capitol de Vic, dúna banda, i elmonestir de Sant Pere de Casserres, de l´altra, per raó de la mort de Guillem de Taveret, bisbe de Vic. Declaren que el bisbe i el Capítol han de tenir el salteri glossat, les epístolas de Sant pau i altres llibres glossats, els llibres de dret civil tret dels usatges, decrets i decretals, així com també el bàcul; el monestir de Casserres tindrà els llibres del usatges, decrets i decretals, 330 morabatins i la resta. (…) / (Página 633) Cum quesito verteretur inter venerabilem Patrem Bernardum, Dei gratia Vicensem episcopum, et capiutulum eiusdem agentes ex una parte, et Bernardum, priores et conventum monasterii Sancti Petri Castserris, deffendentes ex altera, super trecentis triginta macemutinis et libris tam iuris canonici quam civiles et Theologiae nec non ornamentis pontificalibus et aliis rebus que omnia prefati episcopus et capitulim Vicensis ratione Guillermi, quondam vicensis episcopi, ab ipsis priore et conventu de Castserras sibi restitui postulabant. Bos Raimundus Sancti Ioannis et Raimundus Sancti Benedicti de Bagis, dei miseratione Abbates a Domino Papa iudices delegati, et tandem pro bono pacis sub pena ducentorum aureorum hinc inde a partibus stipulata et premissa de consenso Partium Arbitri constituti; de voluntate ipsarum partium dicimus taliter arbitrando.

137


Quod episcopus et capitulum Vicenses habeant psalterium glosatum et Epistolas pauli glosatas, Libros Salomonis Isaiam et Matheum glosatos et omnes libros iuris civiles cum rationibus civilibus quos Guillermus, quondam Vicensis episcopus, habebat tempore mortis sue. Exceptis usaticis, quos cum decretis et decretalibus et Rationibus Canonicis Universis habeas prior et conventos castrisserrensis.Breviarium autem Oficiale quod fecit scribi Guillermus, quondam episcopus, habeas archidiaconus vicensis secundum quod iam ipsi collatum fuit a Monasterio memorato.predictas vero trecentas XXX macemutinas que ab ipso monasterio petebantur, habeant prior et conventos predicti ad voluntatem suma libere faciendam. Crozam autem Pastorales habeabt vicensem ecclesia. Cetera autem idem monasterium retineat iure suo. Retinens tamen nobis quod super istoriis Scholastic’s adhuc valeamus dicere inter partes, sive per arbitrum sive per iurisdictionem nobis e Summo Pontífice delegatam. Bos autem predicti episcopus et capitulum vicense presentem determinationem et arbitrium per omnia aprobantes, contenti hiis que nobis adiudicata existunt per Arbitrios supradictos; ex certa scientia et libera voluntate, remitimos, condonamos, et etiam diffinimus / (Página 634) priori et conventui supradictis, quidquid ratione predicti episcopo deffuncti ab ipsis petere velexigere poteramus iure aliquo vel etiam ratione; ita quod de cetero pernos vel succesores nostros non possint aliquo tempore in causam trahi vel etiam conveniri. Versa vice nosprior et conventos Sancti Petri de Castserris similiter preseas arbitrium per omnia aprobantes, contentipredictis libris et aliis que nobis sunt adiudicata in ipso; excerta ciencia et spontanea voluntate remitimos, condonemus et diffinimus episcopo et capitulo supradictis libros et resalias que ipsis sunt adiudicata sicut superius expressius continetur; ita quod ea omnia vel aliquid ipsorum per nos vel sucesores nostros de cetero repetere vel exigere non possimus iure aliquo vel etiam ratione nobis et succesoribus nostris super eo perpetuum silencium imponentes. Actum est hoc V nonas iulii,anno Domni Mº CCº XXXº Vº. Ego Bernardus, vicensis episcopo subscribo. Ego Raimundus Dei gratia Sancti Ioannis Abbas + Ego Bernardus, Vicensis episcopus subscribo + Sig+num Petri vicensis sacriste + Ego Bernardus de Ternemira vicensis precentor firmo + Ego Petrus de Brulio firmo. Ego Bernardus de Sancto Ipolito sacriscrinius firmo + Ego Petrus de Vivario qui hoc firmo. Sig+num Berengarii de Subirats. + Ego Raimundus de Sala, sacerdos et canonicus vicensis, firmo+ Ego Dalmacius de Corneliano qui hoc firmo+ Raimundus Vita vicensis canonicus + Petrus firmat ista de Pausa Carmina dicta + Ego Raimundus de Capraria vicensis canonicus suscribo+ Petrus de Salent, sacerdos et canonicus qui hoc firmo + Sig+num Petri de Ayreis, vicensis canonicus. Sig+num Benedicti prioris 138


Castrisserrensi. Sig+num Ioannis, monachi et sacriste. Sig+num Petri monachi et sacerdotis, qui hoc firmo+ Arnaldus monachus et presbiter, qui hoc firmo + Sig+num Petri, monachi et sacerdotis qui hoc firmo, salvo iure ecclesie Castrisserrensis. Sig+num Arnaldi, monachi et chamerarii. Sig+num Petri de Bas, monachi. Sig+num Petri de Mirambel, monachi. Sig+num Guillermi monachi levite. Sig+num Egidii monachi. Sig+num Raimundi monachi et subdiaconi. Sig+num Guillermi de Martorello, qui hoc scripsit mandato arbitrorum predictorum, cum literas supra positis in linea XIII ubi dicitur vel aliquid ipsorum,die et anno prefixis (…)”. (131). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 644 y 645. Linaje de Guillem de Creixell, vizconde de Bas. Documento 414. “(…) 1269, abril, 2. Sibil.la, vescomtesa de Bas, i el seu espós Huguet d´Empuries venen a Dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, pel preu de 2.200 sous de Barcelona, tot un seguit de drets i prestacions; en concret,confirmen lálou lliure i franc del castell de Llaers, refermen la immunitat del monestir santjoaní en aquell lloc, renoven els pactes acordats en el pasta entre el monestir i els vescomtes de bas, Guillem de Creixell i Bernat Hug de Serrallonga, i aproven les adquisicions fetes pelmonestir a la parròquia de Sant Bartomeu de Llaers i Sant Vicenç de Puigmal. Concediesen al monestir esmentat que pugui exercir certs drets sobre els habitants de vallfogona i que pugui recaptar la dècima del blat, dels xais i dels pollastres de la parròquia de sant Julià de vallfogona; aixímateix, també estipulen certs procediments / (Página 645) a l´hora de procedir amb la verema del vi, en especialquant a la vigilancia i supervisió d´aquesta feina. (…)Botum sit cunctis presentibus et futuris. Quos nos domina Sibilia, Dei gratia vicecomitissa de basso et dominis Ugetus de Impuriis,maritus eius,nos ambo pariter in unum,non inducti vi neque dolo,set gratis et ex certa ciencia et inspecta utilitate vestra non modica,per nos et per omnes nostros successores,presentes atque futuros, laudamus et confirmamos, pro libere et francho alodio imperpetuum, vobis domino Dalmacio, Dei gratia, Sancti Iohannis abbati et ómnibus successoribus vestris et ecclesie sancti Iohannis, castrum sive rocham vel fortudine de Lesers; et specialiter donamus, diffinimus et remitimos vobis et successoribus vestris omnes et quasumque convenciones sive pacta que facta fuerit aliquo tempore de ipso castro sive rocha de Lesers, inter vicecomites de Basso, et Guilelmum de Crexello et Bernardum Ugonis de Serra Longa, dominos dicti castri, et etiam que facta fuerit per alios quoscumque dominos dicti aliquo tempore de ipsa fortudine sive rocha sive castro (…)”.

139


(132). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 151. Cita (215). Linaje de Dalmau de Creixell. “(…) L´identifiquem con el germà del bisbe Arnau de Creixell, laic i noble, suposat vencedor de la batalla d´Úbeda (1212), titular del castell de Creixell, que el 1207 infeudava a pere Aldabert, PM 80. Fou marmessor d´Arnau de Llerç, PM 86 (=CC 396).Va vendre al seu germà bisbe les albergues que rebia a Bàscara pel castell de Pontós, CC 398. Fundà un benefici a l´església de sant Martí Sasserra, PM 94. Fou llegatari del bisbe ramon de palafolls, PM100.Testà el 1220, deixant, entre altres, sengles llegats per als ponts de Bàscara i el del Terri, PM 108. Cf.CC 290, 395, 397, 399, 400a (...)”. (133). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 399. Linaje de Guillem, vizconde de Castellnou. Linaje de Guillem de Creixell, vizconde de Bas, casado con Raimunda. “(…) 1233, novembre, 2. Promesa. Guillem, vescomte de Castellnou, promet a Ramon de la Bisbal, abat del monestir de sant Joan de les Abadesses, que li vendrà els feus de què desposa dins els termes i propietats de Guillem de Creixell, vescomte de Bas [vg. doc. núm. 275]. Es pacten els terminis de pagament d´aquesta venda i, també, Raimunda, esposa de Guillem, promet que no empenyorarà cap d´aquests drets. (…) Botum sit cunctis. Quod ego Guilelmus, Dei gratia, vicecomnes de Castro Bovo, promitto vobis domino Raimundi gratia [Dei abbas Sancti] Iohannis et conventui eiusdem loci vendere et […] et filiis nostris […] seu feuda nobis conpetende racione Guilelmi de Crexello […] pro X milia solidos melgoriendes persolvet […] (…) / (Página 400) Sig+num Guilelmi de Castro Bovo, qui hoc firmo et laudo. Sig+num A.de Codaleto, qui hoc firmo et mandato predicti Guilelmi iuro. Sig+num Raimundi de Sancto Stephano. Ego Raimundi Dei gratia Sancti Iohannis abbas. Sig+num Raimundi sacriste. Sig+num Bernardi prioris. Sig+num A. de Bangnariis. Guilelmi kamerarius sig+num. Ego Bernardi Vitali subscribi. Sig+num Bertrandi de Biannia, notarium domini abbatis Sancti Iohannis, qui hoc scripsit mandato Berengarii levita, publici scriptoris Sancti Iohannis, die et anno quo supra (...). / (Página 401) Berengarii levita publici Sancti Iohannis scriptor,qui hoc subscri(senyal)bo. Arnalli levita, qui tenens locum Raimundi Sancte Marie, [presbiteri], translatum et hanc cartam ab originali carta fidelite, atque legalite (...) videlicet, Raimundo de Solasano, canonico Sancti Rufi et presbitero, et Petro de Leone,presbitero, et Petri de Serra, qui hoc 140


translatavi (...) et Bernardi de [Biana], et Raimundi Sancte marie, presbiteri subscripsit (...)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 399. Linaje de Guillem, vizconde de Castellnou. Linaje de Guillem de Creixell, vizconde de Bas, casado con Raimunda. “(…) 1233, novembre, 2. Promesa. Guillem, vescomte de Castellnou, promet a Ramon de la Bisbal, abat del monestir de sant Joan de les Abadesses, que li vendrà els feus de què desposa dins els termes i propietats de Guillem de Creixell, vescomte de Bas [vg. doc. núm. 275]. Es pacten els terminis de pagament d´aquesta venda i, també, Raimunda, esposa de Guillem, promet que no empenyorarà cap d´aquests drets. (…) Botum sit cunctis. Quod ego Guilelmus, Dei gratia, vicecomnes de Castro Bovo, promitto vobis domino Raimundi gratia [Dei abbas Sancti] Iohannis et conventui eiusdem loci vendere et […] et filiis nostris […] seu feuda nobis conpetende racione Guilelmi de Crexello […] pro X milia solidos melgoriendes persolvet […] (…) / (Página 400) Sig+num Guilelmi de Castro Bovo, qui hoc firmo et laudo. Sig+num A.de Codaleto, qui hoc firmo et mandato predicti Guilelmi iuro. Sig+num Raimundi de Sancto Stephano. Ego Raimundi Dei gratia Sancti Iohannis abbas. Sig+num Raimundi sacriste. Sig+num Bernardi prioris. Sig+num A. de Bangnariis. Guilelmi kamerarius sig+num. Ego Bernardi Vitali subscribi. Sig+num Bertrandi de Biannia, notarium domini abbatis Sancti Iohannis, qui hoc scripsit mandato Berengarii levita, publici scriptoris Sancti Iohannis, die et anno quo supra (...). / (Página 401) Berengarii levita publici Sancti Iohannis scriptor,qui hoc subscri(senyal)bo. Arnalli levita, qui tenens locum Raimundi Sancte Marie, [presbiteri], translatum et hanc cartam ab originali carta fidelite, atque legalite (...) videlicet, Raimundo de Solasano, canonico Sancti Rufi et presbitero, et Petro de Leone,presbitero, et Petri de Serra, qui hoc translatavi (...) et Bernardi de [Biana], et Raimundi Sancte marie, presbiteri subscripsit (...)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 409. Linaje de Guillem de Creixell, vizconde de Bas. Linaje de Guillem y Ramona, vizcondes de Castellnou. Documento 277. “(…) 1234, juliol, 24. Venda. Ramon de la Bisbal, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, per tal de resoldre les dificultats econòmiques del monestir, ven a Bernat Hug de Serrallonga els castells de Llaers i de Milany, pel preu de 30.000 sous melgoresos amb tots els / (Página 409) seus drets i pertinentes i, en general, totes les possessions que el monestir santjoaní va adquirir a Guillem de Creixell, vescomte de Bas, i a Ramona i Guillem, vescomtes 141


de Castellnou [vg.doc.nú, 275]. D´aquesta venda, l´abat n´exceptua el feu que Ramon de Bas desposa pelmonestir a les propietats d´Abella i Cavallera, prop de Setcases. (…) et sicut melius et plenius Guilelmus de Crexello, quondam, et sui antecesores habuerint et tenuerunt et sicut melius et plenius eminus et adquisivimus a domina Raimunda de Castronovo et a Guilelmo de Castronovo vicecomite viro suo et infantibus ipsorum. Item vendimus vobis et ómnibus successoribus vestris,per nos et peromnes successores nostros, quicquid unquam / (Página 410) dictus Guilelmus de Crexello vel sui antecesores habuerint in Valle Fecunda, et in parrochia Sancti Iuliani eiusdem vallis, et in parrochia Sancti Antulini, et in parrochia Sancte Marie de Rivodatio, et in parrochia Sancti Privati, et in parrochia Sancti Andree de Colle, et in parrochia Sancti Ilarii de Vidrano, et in parrochia et in parrochia [sic] Sancti Barthomolmei de Cuidasens, et in parrochia sancte Marie de cabages, et in parrochia Sancti Bartholomei de Lazers, et in parrochia Sancti Vicencii de Podio Malo, et in parrochia Sancti Petri de Rivopollo, et generaliter quicquid prefatus Guilelmus de Crexel vel sui antecesores habuere vel habuere debere in toto vicecomitati de Basso et in honore et terminis castrio de Guardia, et in Ausona, et in Besores, et in valle de Ripis, et in Biannia, et quicquid dictos Guilelmus de Crexel vel antecesores sui habuerunt vel habere devuerunt racione [comdone] et castri de malanno et de lazers,cum pertinencias eorumdem vel quocumque alio titulo sive racione vel cause infra his subscriptos terminos,scilicet, e Hostolesusque ad pinum Confluentis, et de colle de Aris usque apud Vicum et de Bisuluno usque apud Luzanum. Item vendimus vobis et vestris omnia pignora que dictus Guilelmus de Crexel tenebat et habeas a vicecomite de Basso et Ugone de Turre Rubed (…) / (Página 412) Ego Raimundi, Dei gratia, Sancti Iohannis abbas, subscribo, salvo iure ecclesie Sancti Iohannis. Sig+num B. de Odena. Sig+num Raimundi, sacriste. Sig+num Bernardi, prioris. Guilelmus, camerari sig+num. Olivarius,prioris Sancti Bicholaii sig+num. Sig+num Ramun Gauhadi. Sig+num Richardi. Sig+num Raimundi de Teieto. Sig+num B. de Baccho. Raimundi de Miraliis, precentor, subscribo. (...) Sig+na Raimundi de Albuciano, archidiachoni Gerundensi. Berengarii de Albuciano. Bernardi Daox. Berengarii de Clusa. Raimundi de Bacco. Raimundi de Villa Scetrud et Arnalli Ross, testium. Petrus presbiter de Luparia scripsit hec vice Berengarii [de Casellis, levite, publici scriptoris] Sancti Iohannis, et [hoc signum (senyal) fecit. Berengarius levita, publicus Sancti Iohannis scriptor (...)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 412 y 413. Linaje de Guillem de Creixell, vizconde de Bas. Documento 278. “(…) 1234, juliol, 24. Convinença i jurament de fidelitat. Bernat Hug de 142


Serrallonga promet a ramon de la Bisbal abat delmonestir de Sant Joan / (Página 413) de les Abadesses, que dáleshores en endavant li serà Fidel per totes lespropietats que posseeix i també pel castell de Llaers, que Bernat té en feu pel monestir, de la mateixa manera que feia Guiullem de reixell als antecessors de l´abat; per aquest feu presta el corresponent homenatge a l´abat esmentat. (…) Hoc est convenientia quam facit Bernardus Huguo de Serralongua, per se et heredes et successores suos, domino suo Raimundo de Empali, Dei gratia abbati Sancti Iohannis Rivipollen et successoribus suis. (…) et de castro de Lazers, quod teneo pro vobis in feudum potestatem dabo vobis iratus et paccatus infra X dies postquam a vobis del nunctio vestro fueron requisitus, et inde meo non celabo nec meo celari et procurabo. (…) Et propter dictum castrum et alia feuda, que debeo tenere provobis sicut olim Guilelmus de Crexello tenuit pro antecessoribus vestris, facio vobis homagium in presenti. (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 414 y 415. Linaje de Guillem de Creixell. Linaje de Guillem de Castellnou, vizconde de Castellnou, casado con Raimunda. Documento 279. “(…) 1234, juliol, 24. Promesa. Bernat Hug de Serrallonga promet a Ramon de la Bisbal, abat delmonestir de Sant Joan de les Abadesses, que no emprendrà cap acció legal contra ell si Guillem i Raimunda, vescomtes de Castellnou, venguessin algunes de les possessions incloses en els termes dels Castells de Milany i Llaers. (…) Botum sit cunctis. Quod nos Bernardus Huguo de Serralonga, per nos et omnes successores nostros et heredes, promitimus, per firmam et sollempnem stipuacionem, vobis domino Raimundi, Dei gratia abbati Sancti Iohannis Rivipollen et omni conventui eiusdem monasterii et ómnibus successoribus vestris, quos is sorte Guilelmus de Castronovo et domina Raimunda uxor eius vel alter eorum vel aliquis proipsis, vel mandato eorum et voluntate vendedere seu alienarvere quolibet modo, cum cartis vel sine cartis, aliquid de honoribus vel possessionibus quos vel quas Guilelmus de Crexello quondam habebat in terminis castri de malanno et de Lezers (…). Sig+num Bernardi Hugonis predicti, qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+na Bernardi Daox. Berengarii de / (Página Albuciano. Raimundi de Bacco. Raimundi de Vila Scetrude et Arnalli Ross, testium. Petrus presbiter de Luparia scripsit hec vice berengarii de Casellis levite, publici scriptoris Sancti Iohannis, et hoc signum (senyal) fecit). Berengarius levita, publicus Sancti Iohannis scriptor,qui hoc subscri(senyal)bo. (...)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. 143


www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 422 y 423. Linaje de Guillem de Castellnou, casado con Ramona, vizconde de Castellnou. Documento 287. “(…) Definició.Ramona i Guillem, vescomtes de Castellnou, juntament amb els seus fills, deslliuren a ramon de la Bisbal, abat del / (Página 423) monestir de Sant Joan de les Abadesses, d´atendre les peticions o demandes que, especificades en el document de venda dels Castells de MilanyiLlaers [vg. doc. núm. 275], els podien fer elpriorat de Sant Bicolau, les possessions de Prunet al Vallespir i altres propietats. (…) In Dei nomine. Botum sit cunctis. Quod ego domina Raimunda vice comitissa de Castro Bovo,et ego Guilelmus de Castro Bovo vir eius, et ego Iabertus, et ego Saurina, et ego Dalmacius, et ego Guilelmus infantes eorum,nos omnes in simile (...) Sig+num domine Raimunde et vir eius Guilelmi de Castro Bovo et Iahberti et Saurini et Dalmacii et Guilelmi infantes eorum, qui hoclaudamus et firmarmus firmarique rogamus. (...)”. (134). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 384. Linaje de Guillem V, y su esposa Raimunda, vizconde de Castellnou. Documento 265. “(…) 1230, maig, 23. Empenyorament. Raimunda i Guillem [V], vescomtes de castellnou, juntament amb el seu fill Jasbert [IV] empenyoren elcastell de Llaers amb totes les seves pertinentes i tots els drets de què disposen a les parròquies de sant bartomeu de Llaers, Sant Vicenç de Puigmal i Sant Pere de Ripoll, amb Ramon de la Bisbal, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, pel preu de 3.000 sous melgoresos. (…) Botum sit cunctis. Quod ego domina Raimunda, vicecomitisa, uxor Guilelmi de Castro Bovo, et Guilelmus vicecomes de Castro Bovo, maritus eius, et ego [Gotezbertus] filius eorum, nos tres in simile, per nos et per omnes nostros presentes ayque futuros, bona fide et sine omni enganno et absque ullo malo ingenio (…) / (Página 388) Sig+na domine Raimunde vicecomitisse et Guilelmi de Castro Bovo vicecomitis, mariti eius, et Gotzberti filii eorum, qui hoc omnia supradicta et singula iuramus ut superius dictum est laudamus et firmamos, et propriis homagiis corporales factis corroboramos et auctorizamus et testes firmare rogamos. Sig+na Bernardi, prioris domus beati Iohannis de Rivipullo, et Guilelmi, sacriste ecclesie de [T…rio], et Guilelmi, capellani ecclesie de Villa Francha Confluentis, et Gaucelmi de Teleto, et Ermengaldi de Paresan, et Arnaldi [dalon] Sancto Bicholay de Acqua Vivida, et Gorzberti,preberi ecclesie Sancto Bicholay, et Bernardi Pelegrini, et Guilelmi Ugonis, filii Bernardi Ugonis, testium rogatorum. Bernardus Fabre scripsit hoc vice Petri de Rivo, et hoc sig (senyal) feci. Petrus de Rivo, scriptor publicus, mandato domini Bunonis Sancii subscripsit (…)”.ALTURO I 144


PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 401 y 402. Guillem y Ramona, vizcondes de Castellnou, padres de Jasbert, Dalmau, Guillem i Saurina. Linaje de Guillem de Creixell. Documento 275. “(…) 1233, desembre, 2. Venda. Els vescomtes de Castellnou, Ramona i Guillem,juntament amb els seus fills Jasbert, Dalmau, Guillem i Saurina, venen a ramon de la Bisbal, abat del monestir de sant Joan de les Abadesses,pel preu de 30.000 sous melgoresos, totes les possessions situades dins la jurisdicció dels Castells de Milany i Llaers, això és: els seus Castells, les possessions de Vallfogona i les situades a les parròquias de Sant Julià de Vallfogona, Sant Antoni de Collfred (Vidrà), Santa Maria de Riudaura, Sant Privat (la Vall dén Bas), Sant Andreu del Coll (Olot), Sant Hilari de Vidrà, Sant bartomeu de Covildases (Vidrà), Santa Margarida de Cabagès (Vidrà), Sant Bartomeu de Llaers, Sant Vicente de Puigmal (Ripoll) i Sant Pere de Ripoll, les possessions dins el terme del castell de la Guàrdia (les Lloses), a Osona i a Besora, a la vall de Ribes i a Bianya i,en resum, totes les propietats que posseïa Guillem de Creixell des d´Hostoles fins al Conflent, des del coll d´Ares fins a Vic i des de Besalú fins a Lluçà. (…) Botum sit cunctis. Quod nos domina Raimunda vicecomitissa de Castronovo et nos Guilelmus vicecomes de Castronovo martius eius, et filli nostri Gauzbertus, Dalmatius et Guilelmus / (Página 402) et filiam nostra Saurina (…) / (Página 403) Item vendimus et tradimus vobis predictis et successoribus vestris omnia pignora que dictus Guilelmo de Crexel quondam tenebat et habebat a vicecomite de Basso et Ugone de Turre Rubed (…) / (Página 404) In super nos domina Raimunda vicecomitissa et Guilelmus de Castro Bovo vicecomites et Gauzbertus filius eorum, promitimus et solempni stipulacione nos omnia bona nostra vobis et successoribus vestris obligamos specialiter quod, si predicti filii nostri Dalmacius, Guilelmus, vel Saurina vel alii filii nostri nati vel nascituri (…) / (Página 406) Sig+na domine raimunde vicecomitisse de castronovo predicte et Guilelmi de Castronovo mariti eius atque infantum eorum Gauzberti, Dalmacii, Guilelmi, Saurine, qui ovnis hoc laudamus et firmamos et testes firmare rogamos. Sig+na Gaufredi de Cereto, Arnalli de Codaleto, Petri de Rochafort, Bernardi de Monte Ferrario et Arnalli de Gallinariis, testium, in quórum presentia dicta domina Raimunda et dicti Guilelmi de castronovo et Gauzberti filius eorum, hanc cartam laudaverunt et dictum sacramentum prstiterunt. Berengarii de Oliveriis, clerici de Bisulluno, Rivipulli taraschoni de sancto Iohanne, et Iohannis Barrere de Solerio, testium, in quórum presentia infantes, scilicet, dalmatius, Guilelmus et Saurina hanc cartam laudaverunt et dictum sacramentum prestiterunt. Petrus, presbiter de Luparia, scripsit 145


hec cum suprascripto in XXXIII linea tribus letis, vice Petri Calm, publici tavellacionis Arulensi et hoc signum (senyal) fecit. Petrus Calm, monacus Arulensi et publicus tabellacio subscrip (…)”. (135). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 542 y 543. Linaje de Ramon Folc V, vizconde de Cardona. Linaje de Ramon de Guardia. Documento 360. “(…) 1257, juliol, 30. Concessió. Ramon Folc V (Ramon), vescomte de Cardona, confirma les donacions de sal procedent de les salines de Cardona fetes pels vescomtes antecessors seus, Guillem I i Ramon Folc IV, almonestir de sant Joan de les Abadesses i, a més, afegeix deu somates més a les quiantitats ja establertes,que es lliuren anualment la meitat elmes e maig ila resta el desembre.A més,el vescomte garanteix la seguretat al monestir,als seus homes i a les seves possessions ili asegura que els seus barons, soldats, batlles i súbdits compliran aquesta protecció. (…) / (Página 543) Botum sit cunctis. Quod nos Raimundus, dei gratia vicecomes Cardona, per nos et omnes successores nostros, concedimus, laudamus atque, cum publico instrumento perpetuo valituro, confirmamos domino Deo et monasterio Sancti Iohannis Rivipullensis et vobis Berengario, divina miseracione eiusdem abbati vestrisque successoribus in perpetuam, illas omnes donaciones et concessiones factas vestro monasterio et vestris per nobiles antecesores nostros, Guilelmum atque Raimundum Fulchonem, vicecomes Cardona, de certa quantitate salis accipiendo perpetuo et annuatim gratis et ex mera liberalitate nostra, plenum prebemus assensum pariter et favorem. (…) / (Página 544) Sig+num Raimundi Dei ratia vicecomes Cardona, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Raimundi de Guardia. Sig+num Berengarii de Monte Lauro. Sig+num Petri de Losa. Sig+num Berengarii de Boxados. Sig+num Berengarii de Surli, testium. Sig)senyal)num Berengarii Gerundi, Urgellensi canonicus et capellanus domini Raimundi vicecomitis cardona, qui hoc laudo. Petrus de Devesa, publicus Sancto Iohannis notarius, qui hoc scripsit (...)”. (136). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 685. Linaje de Gascó VII, vizconde de Bearn, señor de Montcada y de Castellví de Rosanes. Linaje de Bernat de Centelles, monje. Documento 431. “(…) 1271, setembre, 1. Vic. Petició d´homenatge. Al claustre del convent de framenors de Vic, Dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, reclama que Gascó [VII], vescomte de Bearn, senyor de Montcada i de Castellví [de Rosanes], li 146


presti l´homenatge de fidelitat que pertoca per raó dels feus que desposa pel monestir esmentat, que són la dècima de Bisaura, un terç de la dècima de Vidrà, Llaers i San Quirze de Besora, i els censos que recapta Bernat de Vilar a la parroquia de Sant Bartomeu de Covildases (Vidrà), a la vall de Curull i a la de Buscatell. (…) Boverint universi. Quod in presencia mei berengarii de Stagno, scriptoris iurati sub Petro de Ayreis, publico Vicensi notario, et testium infra scriptorum, dalmacius, Dei gratia, abbas sancti Iohannis, constitutus in claustro domus fratrum minorum Vicensi, rogavit et monuit et requisivit nomine sui et ecclesie Sancti Iohannis, nobilem dominum Gastonem, Dei gratia, vicecomitten Biarnense, dominum Montischatani et Castri Veteris, qui ibidem preseas erat (…) Testes huius rey sunt: Bernardus de Cintillas, frater, Berengarius de Sancto Stephano, camerarius dicti monasterii Sancti Iohannis, Berengarius Alamandi, canonicus et infirmarius eiusdem loci, Ferrarius Mironis, Michaele et Bernardus de Palatiolo, fratres, Berengarius de Abadia, et Symon de Torrentibus. / (Página 686) Sig(senyal)num Petri de Ayreis, Vicensi canonici et publici ville Vici notarii. Sig(senyal)num Berengarii de Stagno, scriptoris iurati qui hoc scripsit et clausit mandato Petri de Ayreis, publici Vicensi notarii (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 686 y 687. Linaje de Gascó VII, vizconde de Bearn, Señor de Montcada y de Castellví de Rosanes. Linaje de Bernat y de Gilbert de Centelles. Documento 432. “(…) 1271, setembre, 7.Prestació d´homenatge. Gascó [VII], vescomte de Bearn, senyor de Montcada i de Castellví [de Rosanes], presta homenatge de fidelitat a dalmau de Minyana, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, per raó dels feus que té, que són el dret de mesura als graners de Vidrà, de Llaers i de Sant Quirze de Besora, un terç de la dècima de Sant Quirze i la vall de Bucatell, la dècima e la vall de Curull i els censos que recapta Bernat de Vilar a les muntanyes de Milany. (…) Hos est traslatum cuiusdam instrumenti per alfabetum divisi cuius tenor talis est. Botum sit cunctis. Quos nos Gasto Deo gratia vicecomes Biarnensi dominis Montischatani ac Castri Veteris, in presenti cum testimonio publici instrumenti (…) / (Página 687) Sig+num Gastonis, Dei gratia vicecomitis Biarnensi, domini Montischatani et Castri Veteris, qui hoc laudamus et firmamus. Testes huius rei sunt: Bernardus de Scintillis, Bernardus de Portella, Guilabertus de Scintillis, Michaeli et Bernardus de Palaciolo, frates, Ferrarius Mir, Petrus de Sala de Borredano, Arnaldus Guillelmi [das] scriptor nobilis Gastonis, Berengarius de Abadia, frater, Berengarius de Sancto Stephano,

147


camerarius Sancti Iohannis, Raymundus de Borrellle et Simon de Torrentibus (...)”. (137). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 190. Cita (319). Linaje de G. de Montecada, vizconde de Bearn. “(…) L´identifiquem com el fill de Guillem Ramon I, vescomte de Bearn i baró de Montcada, i de Guillema de Castellvell. Tercer vescomte de Bearn de lalínia Montcada i pare de Gastó VII, governà des del 1223 fins al1229. Cf. DBA III; SOBREQUÉS 102 – 103 (…)”. (138). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 372. Linaje de Pericono de Montcada, noble. Documento 151. “(…) 1274, juny, 30. Perpinyà. Jaume I ordena a Pericó de Montcada que retorno a l´Hospital el que havia pres d´Alguaire. (…) Trasllat de carta de Jaume, rey de Aragó, en què mana al noble Pericono de Moncada restituesca a la religió de l´Hospital lo que avia pres de Algaire. Dada en Perpinyà a 2 de las calendas de juliol 1274. (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 36. Linaje de Pericó de Montcada. “(…) el rei Jaume I, el 30 de juny de 1274, de Perpinyà estant, ordenà al noble Pericó de Montcada que retornés a l´esmentat orde tot els havia pres a Alguaire (…)”. (139). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 38. Linaje de Pere de Montcada, noble. “(…) El 20 de setembre de 1263 el comte Àlvar, acompanyat pel noble Pere de Montcada i pels cavallers Ramon de Montllor i Llop de Ciurana, donà almonestir de la Mare de Déu d´Alguaire quatre atzembles, que juntament amb els seus traginers prengué sota la seva protecció en tot el seu comtat sota pena de dos-cents morabatins (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 274 y 275. Linaje de Pere de Montcada, noble. Documento 103. “(…) 1263, setembe, 20. Àlvar, comte d´Urgell, en presència del noble Pere de Montcada, de Ramon de Montllor, del cavaller Llop de Siuranai d´altres / (Página 275) probes homes, dóna almonestir de la Mare de Déu 148


d´Alguaire quatre bèsties de càrrega, les quals pren sota la seva protecció juntament amb els seus traginers en tota la seva terra sots pena de doscents morabatins. (…) Boverint universi quod nos Alvarus, Dei gratia comes Urgellensis, per nos et omnes nostros, voluntarii et consulti, bono animo et spontanea voluntate, ob remedium animarum nostrarum et parentum nostrorum, in presencia nobilis viri Petri de Monte Catano et Raimundi de Muntlor et Lupi de Siurana, militum (…). / (Página 276) Sig+num Aluari, comitis Urgelli predicti, qui omnia predicta laudamus et firmamos testesque firmare rogamus. Sig+num nobilis Petri de Monte Catano; s+num Raimundi de Muntlor; s+num Lupi de Siurana, militum et testium. Petrus de Ortis, notarius publicus predicti comitis Urgellensis, qui hoc scripsit (…)”. (140). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 451 y 452. Linaje de Berenguer Arnau d´Anglesola (testamento). Hijo de Guillem de Anglesola. Casado con Elvira. Hermano de Ramón de Anglesola, obispo de Vic. Tio de Bernat de Anglesola, noble. Hermano de Geralda, vizcondesa de Bas. Padre de Ramón de Anglesola. Padre de Sibila, monja en el monasterio de Alguaire. Sepultado en el monasterio de Piedra. Padre de Bernardo de Anglesola, miembro de la orden de Santiago. Padre de Galcerán de Anglesola. Padre de Guillem de Anglesola. Padre de Geralda, casada con Ponç de Ripellis. Padre de Elisenda. Padre de Jaime, religioso perteneciente a la orden de los Predicadores. Padre de Berengerone religiosa en el monasterio de Vallbona, casada con Galcerán de Anglesola. Documento 197. “(…) 1282, setembre, 1. Berenguer Arnau d´Anglesola fa testament, en el qual nomena marmessors Bernat d´Anglesola, nebot seu, Berenguer de Puigverd, / (Página 452) Arnau d´Artesa, Ramon Gil, rector de l´església d´Anglesola, i Guillem de Rajadell, disposa de ser enterrat a l´ésglésia de Sant Pere de Pedra, de l´orde de la Milícia de Sant Jaume, al costat de la ciutat de Lleida, i, entre altres llegats, deixa a la seva filla Sibil.la, monja del monaestir d´Alguaire, i a aquesta institució mil sous jaquesos. (…) Quoniam nullus in carne positus mortis periculum evadere potest, idcirco, in Dei nomine et Eius gracia, ego Berengarius Arnaldi de Angularia facio deum testamentum, in quo de universis bonis meis dispono ne inordinate valeant ullatenus reperiri. Eligo autem manumissores,videlicet, nobiles et karissimos Bernardum de Angularia, nepotem meum; Berengarium de Piodio Viridi; Arnaldum de Artesia; Raymundum Egidii, rectorem ecclesie de Angularia, et Guillelmum de Raiadello, quibus, si me mori contigerit prius quam aliud scribi faciam testamentum, plenam dono licenciam et potestatem dividendi et distribuendi omnia bona mea, mobilia et inmobilia, 149


sicut in hoc presenti testamento meo scriptum invenerit (...). Inprimis eligo sepulturam meam in eclesia Sancti Petri de Petra iuxta civitatem Ilerdensem ordinis Milicii Sancti Iacobi, cuiquidem loco seu monasterio Sancti Petri de Pedra dimito pro salutate anime mee castrum meum et villam de Uxafaua et feudum meum palacii de Angularia. Consequenter, facta sepultura mea, volo, statuo atque mando quod dicti manumissores solvant de bonis meis omnia debita mea, que vera apparuerint, et legata et iniurias restituant universas (...) Et volo et mando quod, tamdiu, teneat Arnaldus de Arthesia predictus dictum castrum et villam de Artesia et terminos eiusdem, quosque de dictis quatuor milibus mazmutinarum per / (Pรกgina 453) Galcerandum, filium meum, fuerit dictis manumissoribus meis plenarie satisfactum. (...) Item volo et statuo quod Elvira, uxor mea, habeat suam dotem et sponsalicium, prout instrumentis nupcialibus inter me et ipsam confectis plenius continetur (...). / (Pรกgina 454) Item volo et statuo quod statuatur de bonis meis unus presbiter in monasterio Vallis Bone, qui ibidem celebret omni die pro anima domine Geralde, Dei gracia vicecomitisse de Bas, quondam sororis mee (...) Et dimito Raymundo, filio meo, iure institucionis et proparte et hereditate et legitima omnium bonorum meorum castrum Bovum de Sesana et castrum dez Alberchs et quicquid mihi de iure competir et competere debet racione donacionis et cessionis michi facte a domina Geralda, Dei gracia vicecomitissa de Bas, quondam sorore mea, in bonis que fuerunt domini Guillelmi de Angularia, patris mei, racione fratrisce dicte domine competentis in bonis paternis et maternis et fratribus eiusdem dictum Raymundus michi heredem instituo. Volo einde et statuo quod dictus Raimundus de Angularia, filius meus, det et solvat domino Raimundo, Dei gracia Vicensi episcopo, fratri meo, ante quam intret possessionem dicti castri dez Alberchs mille mazmutinas, quas sibi dimito racione iuris et peticionis quam facit in dicto castro. (...) / (Pรกgina 455) Item dimito Berengario, filio meo, iure institucionis et pro parte et hereditate et legitima sua omnium bonorum meorum castrum meum et villam de Botcenich (...) Item dimito Guillelmo, filio meo, iure institucionis et pro parte et hereditate et legitima sua ominum bonorum meorum trecentos morabetinos (...).Item dimito Bernardo, filio meo, quingentos morabetinos iure institucionis et pro parte et hereditate et legitima sua omnium bonorum meorum et quod recipiat habitum religionis in ordine Milicie Templi vel Hospitalis Iherosolimitani vel Milicie Sancti Iacobi et in eis ipsum michi heredem instituo. Item dimito Geraldone,filie mee, uxori Ponci de Ripellis (...). Item dimito domine Elicsendi, filie mee, iure institucionis et pro parte et hereditate et legitima sua omnium bonorum meorum centum morabetinos (...) Item dimito fratri Iacobo, filio meo, de ordine fratrum predicatorum (...). Item dimito Berengerone, filie mee, moniali monasterii Vallis Bone, et eidem monasterio racione eiusdem iure institucionis et proparte et hereditate et 150


legitima sua omnium bonorum meorum mille / (página 456) solidos Iachensium, et eis dictam monialem et idem monasterium michi heredem instituo. Item Sibilie, filie mee, fratrisse monasterii de Alguayre, et eidem monasterio racione ipsius iure institucionis mille solidos Iachensium, et in eis eam et dictum monasterium michi heredem instituo. Item dimito Galcerando de Angularia, filio meo, iure institucionis et proparte et hereditate et legitima sua omnium bonorum meorum castrum meum et villam de Arthesia et castra de Montclar, de Marcovau et de Cas et de z´Amenla et de Sancta Gumia, et feuda de Albesia, de Gerp, de Balagario et id quod habeo apud Castelo de farfayna et in valle de Ager (...) dictum Raymundum, nepotem meum, vel predictum nobilem Bernardum substitutum plus offerenti seo offerentibus (...) / (Página 457) Teneatur etiam solvere et solvat in eo casu dictus Bernardus quingentos morabetinos infra idem tempus Berengerone, uxori Galcerandi de Angularia, racione dotis et sponsalici quam et quod habet in bonis que dicto Galcerando dimito. Castra vero de Amenla, de cas et de Sancta Gumia et feuda de Balagario de Albesia et id quod habeo apud Castelo predicto Raymundo de Angularia, nepoti meo, vel dicto nobili Bernardo de Angularia, si dictus Raymundis de Angularia tunc non vixerit vel in ordine fuerit, plenarie revertantur una cum aliis in quibus eos substituo Raymundo et Berengario, filiis meis predictis, ita tamen quod teneantur solvere et solvant dicte Berengerone, uxori dicti Galcerandi, residuum dotis sue et sponsalicii, quam et quod habet in dictis bonis domina supradicta. (...) / (Página 458) Sig+num Berengarii Arnaldi de Angularia, testatoris predicti, qui hoc concedo et firmo et a manumissoribus ac testibus firmarii rogo. Sig+num Bernardi de Angularia, sig+num Berengarii de Podio Viridi, sig+num Arnaldi de Arthesia, sig+num Raymundi Egidii, sig+num Guillelmi de Raiadello, manumissorum predictorum, qui tanquam manumissores sine dapno nostro et rerum nostrarum concedimus hoc et firmamus. Sig+num Berengarii Morages, draparii; sig+num Batalis de Sancto Martino, carnificis Ilerdensis; sig+num Bernardi de Tora, testium Berengarii Arnaldi de Angularia, testatoris, et Arnaldi de Artesia et Guillelmi de Raiadello, manumissorum predictorum. Sig+num Guillelmi de Angularia, sig+num Raymundi de Castelpol, sig+num Raymundi de Angularia, testium Bernardi de Angularia et Berengarii de Podio Viridi, manumissorum predictorum, qui hoc firmaverunt idus decembris, anno Incarnacionis Christi Mº CCº LXXXº quarto. / (Página 459) Sig+nunm Guillelmi de Angularia, filii dicti nobilis Berengarii Arnaldi de Angularia,qui cum dicto nobili Guillelmo de Angularia sunt testes Raymundi Egidii predicti,qui hoc firmavit idus decembris,anno predicto. Sig(signum)num Berengeroni Bardina, notarii publivi Ilerdensis,qui hoc scripsit (...) Ego Bernardus de Castro Pediculo,curia Ilerdensis pro domino rege, qui hoc exemplum cum autentico comprobari feci et idem in ipso 151


exemplo quod in autentico contineri inueni eidem exemplo, auctoritatem meam et decretum interpono et hanc subscriptionem meam hic apponi feci per manum Simonis de Sancto Felicio, notarii pro eodem domino rege curie antedicte.Ego Bernardus Batalis, publicus Ilerdensis notarius, hoc exemplum de verbo ad verbum cum autentico comprobaui, hic me pro teste subscribo. Ego Petrus de Sancto Iohanne, notarius publicus Ilerdensis,hoc exemplum de verbo ad verbum cum autentico comprobaui et hic me pro teste subscribo .Ego Guillamonus Sala, publicus Ilerdensis notarius, huic exemplo cum autentico fideliter comprobato, subscribo ut testis. Ego Stephanus de tarrega,notarius publicus Ilerdensis, qui huic exemplo cum autentico comprobando interfui, ut testis subscribo. Ego Guillelmus Fusterii, publicus Ilerdensis notarius, hoc exemplum de verbo ad verbum cum autentico fideliter comprobaui, hic me ut testis subscribo. Ego Arnaldus Sirvent, publicus Ilerdensis notarius,qui huic exemplo cum autentico fideliter comprobaui, hic pro teste subscribo. Ego Arnaldus de Valle Leporaria, notarius publicus Ilerdensis, qui hoc exemplum de verbo ad verbum cum autentico comprobaui,ut testis subscribo. Sig(signum) Batalis Ferrarii, scribe, qui sub iussione Petri Acerii, notarii publici Ilerdensis, hoc exemplum scripsit (...) Sig(signum)num Petri Acerii, notarii publici Ilerdensis, qui hoc exemplum scribi fecit (...)”. (141). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 82. Linaje de Ramón de Anglesola. “(…) el castell de Térmens havia pervingut als hospitalers per donació del noble Ramon d´Anglesola el 1278, però alguna qüestió es degué de suscitar entre aquest i els santjoanistes, perquè uns anys més tard,el 17 de març de 1283, Ramon d´Anglesola, permitjà del cavaller del seu servei Arnau d´Estaràs, reconegué haver rebut de Guillem de Tarascó, donat de l´Hospital de la casa de Lleida, que actuava en representació de fra Jaume de Vilaragut, comanador del predit monestir lleidatà, i de fra Ramon de Ribelles, castellà d´Amposta, dos mil vuit-cents cinquanta-vuit sous i quatre diners de moneda jaquesa en la taula de Bartomeu Sastre, banquer de Lleida. (…) Ramon d´Anglesola, d´altra banda, reconegué, així mateix, que ja havia rebut els altres mil quatre-cents quaranta-un sous i vuit diners per mitjà de diversos intermediaris, entre ells, Gueralda de la Guàrdia (…)”. Página 82. Cita (31). Linaje de Ramon d´Anglesola. “(…) Respecte de la comanda hospitalera de Térmens, J. Miret i Sans diu que “no fóu fins alany 1278que los Hospitalers hi començaren a tenir béns, quan En Ramon d´Anglesola, senyor del castell de Termens, per temor de les penes delinfern oferí son cors y ànima al orde del Hospital, juntament ab tots los seus béns y ab sits castell y lloch, en mans de Ramon de Ribelles, Castellà d´Emposta (…)”.

152


(142). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 128. Linaje de Ramon de Cardona. Documento 18. “(…) 1247, abril, 11. Guillem de Monya, habitant de Tortosa, i Joan Cabrer i Domènec de Belsa, habitants de Seròs, reconeixen haver rebut de fra Bernat / (Página 128) Tomàs, preceptor d´Alguaire, dues vaques que Domènec de Belsa havia confiat a Sanç de Peruç, vaquer d´Alguaire. (…) / (Página 128) Sig+num Raimundi de Cardona; (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 645. Linaje de Ramon de Cardona, hijo de Ramon Folc y de Agnes de Cardona. Documento 727. “(…) 1243, agost, 26. Jurament. Ramon de Cardona, fill del difunt Ramon Folc i d´Agnès de Torroja, presta jurament de defensar els béns iels servidors de Sant Vicenç de cardona i de Sant Pere de Casserres. (…) Iuro ego Raimundus de Cardona, filius Raimundi Fulchonis, olim defuncti, et filius Turrogie, que iam fuit, quod ab ista hora in antea era fidelis ad domum Sancti Vincentii de Cardona de omni honore quem habet vel in antea habebit et ad domum Sancti Petri Serrensisde omni honore quem habet vel de cetero habebit. Quod non aufferero nec deteriorabero pro aliquo iure nec aliqua ratione et adiuvabo eas domos defendere et manutere contra cunctos homines bona fide sine omni malo ingenio et dolo. Et si in aliquo infregero, redigero infra XXX dies, sicut clerici Sancti Vincentii et monachi Sancti Petri Castrisserris michi demandaverit, per Deum et per hec Sancta IIII Evangelia. Actum est hoc anno Domini MCCXLIII, VII kalendas setembris. Sig+num Raimundi de Cardona, qui hoc firmat, iurat atque laudat (...)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 667. Linaje de Ramon, vizconde de Cardona. Documento 751. “(…) 1254, maig, 24. Guiatge. Ramon, vescomte de Cardona, en nompropi i dels seus amics i valedors, rep a Pere Ferrer, monjo de Casserres i prior de la casa de Coyeguet, sota la seva protecció. (…) Raimundus, Dei gracia Vice comes Cardone, per nos et omnes amicos et milites vallitores nostris [cum hoc] publico instrumento recipimus vos Petrum Ferrarium, monachum monasterii Castriserris et prioris domus de Coyeget, fa[…] et dicte domus de Coyeget móviles et immobiles,habitis et habendis ubique sup proprio nostro gizatico, ducatu, defenci[one] ita quod nullus audeat vos […] ubique sint tangere, capere […] nec in aliquo agravare quod quis persumpserit iram et indignaciones nostrum nostrorumque amicorum […] se noverit incurrisse. Item promitimus bona fide / (Página 668) et sine enganno vos et bona 153


vestra defende et manutenere ut reg[…]. Testes: Superios. (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 703. Linaje de Ramon de Cardona, ciudadano de Vic. Documento 792. “(…) 1257, octubre, 22. Bomenament de procurador. Guillem de Puiggalí, monjo i sagristà de Casserres, dóna com a benefici a Ramon de Cardona, ciutadà de Vic, el mas Cantacorbs, de la parròquia de Vic, que podrà retenir sempre mentre sigui sagristà. (…) Guilelmus sacrista Castriserris debeo tibi Arnaldo de Pontarrono CL solidos barchinonenses de duplo propanis de quibus […] me et familiam meam et renunciando et cetera.Termino: in festo Pente Costis proxime. Et si pro in me et bonis sacristie. Testes: Ferrarius de Hospitali, Bernardus baiuli et Berengario Caramelli (…)”. Página 705. Linaje de Ramón de Cardona, ciudadano de Vic. Documento 796. “(…) 1257, octubre, 29. Donació. Guillem de Puiggalí, monjo i sagristà de Casserres, dóna a Ramon de Cardona de Vic, les parts d´esplets, censos i rèdits que rep de l´esmentada sagristia de les honors de mas Cantacorbs, de la parròquia de Vic. (…) IIII kalendas novembris. Frater Guilelmus de Podio Galindo, monacho et sacrista Castrisserris dono tibi Raimundo de Cardona de Vico et cui velis ad meliorandum et beneficium dum ego fuero sacrista Castriserris sive tendero sacristiam eiusdem omnes partes expletorum, census, obventibus, redditus dominia et iura que racione dicte sacristie recipio et recipere debeo in omnibus ipsis honoibus, habitatoris mansi de Cantu Corvorum de parrochia Vici ubique per dictam sacristía tenent et habent. Que omnia promito tibi et cui velis habeas, possideas et recipias ab hodie tantum continue et in pace dum ego tendero sacristiam predictam quequidem. Testes: Petrus de Alibergo, Berengarius caramella et Bernardus Baiuli (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 725. Linaje de Ramón, vizconde de Cardona. Documento 827. “(…) 1259, agost, 18. Donació. Ramon, vescomte de Cardona, per la salvació de la seva ànima i la de tots els fidels difunts, concedeix almonestir de Sant Pere de Casserres, al seu prior Ramon i als seus successors, que tots els homes i dones del cenobi que ara o en el futur visquin dins el terme de Rupit estiguin lliures de les quèsties, recaptes, emprius, serveis, i tota mena d´exaccions que fins ara els havia fet, tractant-los com a la resta d´homes seus de l´esmentat terme; ni ell ni els seus batlles els podran reclamar res més i, per tant, resten lliures i enfranquits per sempre d´aquelles exaccions. (…) Raimundus, Dei gracia vicecome Cardonensis per nos et omnes successores nostros presentes et futuros bona et libera voluntate, in presente cum hoc publico instrumento, amore Dei, hintuitu pietatis et ob remedium anime mee et omnium fidelium defuctorum damus Domino Deo 154


et monasterio beati Petri Castriserrensis et vobis Raimundo priori eiusdem loco et omnibus successoribus vestri et omnibus hominibus et feminis commorantibus in mansibus et honoribus quos dictus monasterius habet et in antea habuerit sive adquirire poterit aliqua racione in toto termino castri de Rupit, omnem questiam, acapte, aemprii et servicium et exacciones que aliqua racione nos facere conserveramus in predictis vestris mansis et honoribus, et recognoscimus et fatemur quod iniuste petebamus predicta in vestris mansis et honoribus dictis et in hominibus et / (Página 726) feminis predictorum mansorum,prmitentes quod de cetero nos vel successores nostri aut baiuli nostri vel castlani castri de Rupit aut aliqua alia persona per nos sive nomina nostri in dictis mansis et honoribus seu hominibus et feminis dictorum mansorum non faciamus aliquam questiam, acapte, exactionem sive aliquid ademppriu […] tam mobilium vel […] immo in presenti predicta hec omnia solvimus et perpetuo diffinimus omnibus et singulis penitus ebfranchimus faciendo per nos et omnes successores nostros et baiulos et casclanos eiusdem castri dicto monasterio Beati Petri Castriserrensis et tibi Raimundo priori eiusdem et omnibus successoribus vestris et hominis et feminis superius nominatis finem perpetuum et pactum de non petendo. Testes: Petrus et Raimundus de Medalla, Guilelmus de Brolio, Bernardus de Guardia et Bernardus de Santa Eulalia (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 766. Linaje de Ramón de Cardona. Documento 875. “(…) 1263, setembre, 21. Bomenament de procurador. Ramon de Cardona nomena procurador Berenguer de Posa perquè doni possessió al monestir del mas Palomera, del dret que té almas Serra i delmolí que tenia Ramon Moliner a Rupit. (…) Als 21 setembre 1263. Ramon Cardona feu poder a Berenguer Pausa per donar possessió a Casserras del mas Palomera y del dret tenia en lo mas Serra y del molí que tenia Ramon Molner en Rupit que li havia venut. Se trobarà també tom primer de Actes, foleo 150 (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 767. Linaje de Ramón de Cardona, casado con Ermessenda de Vic. Documento 877. “(…) 1263, setembre, 24. Venda. Ramon de Cardona i la seva muller Ermessenda, de Vic, venen a Ramon, prior, i a tot el convent de Sant Pere de Casserres el mas de Palomera, a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, al terme del castell de Rupit, pel preu de 660 sous barcelonesos de tern. (…) Raimundus de Cardona de Vico et uxor eius Ermessendis per nos et nostros presentes et futuros, non coacti neque circumventi immo gratis consulte et ex mera liberalitate in presenti cum hoc publico ionstrumento vendimus in perpetuum sine aliquo nostro nostrorumque retente per 155


alodium bene franchum, propium et liberum vobis fratri Raimundo priori Castriserrensi et conventui eiusdem totum integre ipsum mansum nostrum de palomera cum omnibus domibus, honoribus et pertinencias suis quem habemus in parochia Sancti Iohannis de Frabicis,in termino castri de Rupit, et quicquid nos habemus vel habere debemos sive nobis pertinet et pertinere potest aut debet in toto ipso manso de Serra qui est in eadem parochia et unum molendinum quem per nos tenet Raimundus mulner et Ferrarius Zabater in parochia Sancti Iohannis / (Página 768) de Fabricis et totum ius et quicquid alius nos habemus et habere debemos sive nobis pertinet aut pertinere potest aut debet in predicto molendino. Iamdictum itaque mansum de Palomera, cum omnibus domibus, honoribus, possessionibus, que ibis unt ve linde fuerint sive exierunt que non sunt redempti, hominibus et feminis et pertinenciis suis et quicquid aliud habemus vel habere debemos in predicto manso de Serra et in predicto molendino cum omnibus locis, vocibus, iuribus, cessionibus et accionibus nostris et cum universis aliis in hiis vel pro hiis ad nos et nostros quoquo modo spectantibus vel spectare debentibus aliqua racione per alodium bene franchum, propium et liberum, sine aliquo nostro nostrorumque retente vendimus vobis et predicto monasterio pro DC LX solidis monete barchinonense de terno quos nos a vobis concedimus recepisse, renunciando et cetera. Et de predicta vendicione inducimos vos et dictum monasterium vestrum inpossessione pleno iure ut in rem vestram propiam et dicti monasterii. Bos et nostros inde perpetuo penitus spoliantes. Et si hec vendicio plus dicto pecio valuerit, totum vobis et dicto vestro monasterio damus perpetuo irrevocabiliter inter vivos. Et teneamur vobis de eviccione. Et hec iuro Ermessendis et non contravenire nec facere venire racione sponsalicii, et renunciando et cetera. Testes: Raimundus de Podio de Rota, Berengarius de Stagno, Raimundus de Pruners et Petrus de Villa (...)”. LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 768 y 769. Linaje de Ramón de Cardona, casado con Ermessenda de Vic. Documento 878. “(…) 1263, 24. Confirmació. Ramon, prior de Casserres, i tot el convent reconeixen a Ramon de Cardona i a la seva muller Ermessenda, de Vic, la venda del mas de Palomera, els drets del mas Serra i d´un molí a l´ esmentat monestir. (…) Bos fratrer Raimundus, prior Castriserrensis et conventus eiusdem recognoscimus et fatemur in veritate tibi Raimundo de Cardona de Vico et uxori tue Ermessendi quod vendidistis nobis et dicto monasterio Castriserrensis per alodium bene franchum totum integriter ipsum mansum de Palomera cum omnibus dominibus et pertinencias eiusdem et quicquid habebatis in toto ipso manso de Serra et in toto ipso molendino quem per vos tenebant Raimundus / (Pagina 769) Mulner et [Ferrarius] Zabater,pro ut in carta vendicionis plenius continetur, in 156


quoquidem instrumento vendicionis constituistis et obligavistis vos nobis quod predicta omnia sunt alodia, unde nos in presenti cum hoc publico instrumento solvimus vos et omnia bona vestra quod non teneamini nobis nec predicto nostro monasterio si forte Raimundus, Dei gracia vicecomes Cardone vel domina vicecomitissa uxor eius vel aliquis pro eiusdem ex parte eorum aut nomine et racione dominio vel pro baiulia nobis vel nostro monasterio aliquid in predicta vendicione demandaverint, quem vos nobis fecistis, quod non teneamini nobis vel nostro monasterio in aliquo. Testes: Raimundus de Pruners, Petrus de Villa, Raimundus de Podio et Ferrarius de Brugeria (…)”. LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 769. Linaje de Ramón de Cardona, casado con Ermessenda de Vic. Documento 879. “(…) 1263, setembre, 24. Promesa. Ramon de Cardona i la seva muller Ermessenda, de Vic, prometen a Ramon, prior, i a tot el convent de Sant Pere de Casserres que lloaran la venda feta a aquest monestir del mas Palomera, els rèdits del mas de Serra i el molí a Sant Joan de Fàbregues. (…) Raimunus de Cardona de Vico et Ermessendis uxor eius promitimus vobis Raimundo, priori Castriserrensis et conventui eiusdem quod statim cum Jachobus, Petrus, Andreas, Raimundus et Phelipus et Berengarius et Gaucerandus et venerint ad etatem perdectam et quandocumque a vobis fuerimus requisiti per spacium unius mensis faciamus ab illis firmare et laudare totam illam vendicionem quem vobis fecimus et dicto vestro monasterio de toto ipso manso de Palomera et de iure que habebatis in manso de Serra et in ipso molendino quem per nos tenent Raimundus Mulner et [Ferrarius] Zabater in parrochia Sancti Johannis de Frabicis, `pro ut in carta vendicionis continentur. Et si pro hiis et cetera, et hec iuro et cetera. Testes: Raimundus de Mulner et [Ferrarius] Zabater in parochia Sancti Johannis de Fabricis,pro ut in carta vendicionis continetur. Et si pro hiis et cetera, et hec iuro et cetera. Testes: Raimundus de Pruners, Petrus de Villa et Guillelmus Rochet (...)”. LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 803. Linaje de Ramón, vizconde de Cardona. Documento 918. “(…) 1276, maig, 21. Confessió. Ferrer d´Angle, de la parròquia de Roda, confessa a Ramon, vescomte de Cardona, el castell de Cautet. (…). Traslado de una confesión hecha por Francisco de Angulo de la parroquia de Roda a Ramon vizconde de Cardona del castillo de Cauteto en elobispado de Vich de su termino, ante Guillermo Casardi, en 12 de las kalendas de junio 1276(…)”. Página 856. Linaje del vizconde de Cardona. Documento 967. “(…) 1293. Manament. El monestir de Casserres queda alliberat del pagament de la cena imposada pel rei Jaume d´Aragó, amb la intervenció del vescomte de 157


Cardona. (…) En lo any 1293 lo Rey Don Jaume de Aragótenia pretenció,y ab totas veras cobrar del dit Monastir de Casserras y de tots los Vassalls del dit Monastir lo dret que anomenavan de la cena; / (Página 857) però fronch sosegada y declarada a favor del dit Monastir ab la intervensió y patrocini del Bescomte de Cardona, lo qual,con a cosa pròpia isquè a la defensa, y deslliurà al Monastir y Vassalls de haver de pagar lo dret de la dita Cena (…)”. LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 872. Linaje del vizconde de Cardona. Documento 984. “(…) 1299, agost, 15. Àpoca. Pere, sagristà de Casserres, reconeix que Bernat de Pujol, escuder del noble Berenguer d´Orís, li ha portat almonestir de Casserres una carta de pagament i altres escriptures, algunes signades amb el segell del noble Ramon Folc, vescomte de Cardona, en les quals es deia que el bisbe de Vic, Berenguer de Bellvís i Pere de Maians, també de Vic,confessaven haver rebut de Bernat Pujol, en nom de Berenguer d´Orís, 3000 sous barcelonesos de tern, que els havia tramès el senyor Ramon Folc, dels quals 1560 s´havien de donar al bisbe de Vic, i els restants 1400 a Pere de Maians.Testimonis de l´escriptura feta per Guillem de Bac, notari del monestir, Simó de Montealegre, infermer, Bernat de Bac, clergue, Bernat Octubre, monjo cellerer i el sagristá Pere (…)”. (143). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 905. Linaje de Ramon Folc, vizconde de Cardona. Documento 1021. “(…) 1309, juny, 28-29. Lloació. Ramon Folc, vescomte de Cardona, lloa al monestir de Casserres el que té pel monestir al castell i terme de Mirambell, amb els seus delmes, censos i homes propis, pel preu de 120 sous. (…) Als 28 juny 1309. Ramon Folch, viscompte de Cardona, lloà a favor de Casserras lo que dit monastir tenia en lo castell y terme de Mirambell ab la dominació, dècima y demés drets. A saber: lo mas de la Sala, que té Andreu Mensa la mitad y la altre mitad / (Página 906) Llorens sala, qui són homens propris de dit monastir, a la prestació de quarta part de explets y tota la dècima de la coromina de Guàrdia, que és del camí que de Cunill va a Sant Martí Sesgayoles y aquell camí avall Que afronta ab lo camí que ve de Cunill y va a Sant Martí.Item donà de la coromina dita Fexa que és des del camí missader fins a la riba Grossa, que és almita dels alous, la quarta part de esplets y tota la dècima dóna per lo demés té devant Mirambell per dit monastir la quarta part de explets y tota la decima. Item per totos los demés honors, exceptat la barquera, la quarta poart de explets y tota la dècima.Per las casas y la barquera 18 diners de tern. Per las viñas 7 sous y dècima de pollastres y demés acostuymat a pagar-se dècima.Item lo hereu Mensa per la altre mitad paga de la coromina junt a la hera, que va fins al llach y puja dela 158


mitad de la dècima.Item dels demés honors, parts de explets y la tercera part de la mitad de la dècima; de la coromina de Mirambell y un fraginal la quarta part de explets y tota la dècima del fraginal que és al Prat la quinta part de explets y tota la dècima y de las viñas y delme de nudriments a excepció de blat y vi 4 sous 6 diners.Item reb lo delme de un tros que té Pere faber, de Calaff. De la pessa de Pere Texedor, sota lo honor del Vilar, reb una quartera de blats de tota espècie y la dècima.Item de las tres pessas del Prat de Mirambell reb la tercera part del delme. Del que té lo hereu de Castelltort, que és una coromina y viña, reb la quarta part de explets. Pere Soler té una pessa pedregosa y fa una mitgera de tots blats y 2 sous y la tercera part del delme. Ramon B, de calaff, una coromina y presta la quinta part y tota la dècima. Tot lo mas Bonus de Mirambell, devant Crevacors, y paga la octava part y tot lo delme. Lo rector de Mirambell 2 mitgeras forment mesura de calaff. Reb dit monestir també lo delme de la mitad del tros dit Torrent de Cunill,també del tros dén Boguer al Prat de Mirambell y de las heras de T de Guàrdia Pelosa y de Pere Blanch, de calaf, que són al Prat, quals té lo rector de Mirambell, lo que aproba sens reserva alguna. Per preu de 120 sous. Es també en lo llibre de Mirambell, foleo 42 (…)”. (144). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 288. Cita (590). Ramon, vizconde de Cardona. Linaje de Ramon Folc IV de Cardona (1233-1276). “(…) L´identifiquem com Ramon Folc IV de Cardona (1233-1276), casat successivament amb Esclaramonda de Foix i Sibil.la d´Empuries, per al qual cf. DBA I 45ab; SOBREQUÉS 112-113 (…)”. (145). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 146. Cita (177). Linaje de Guillem de Cardona (1177-ca. 1226). “(…) És Guillem de Cardona (1177-ca. 1226), fill de Ramon V de Pallars i d´Anglesa de Cardona, la filla de Ramon Folch II de Cardona, assassinat a traïció el 1175 pel trobador Guillem de Bergadà. Casat amb Gueraua de Jorba, Guillem de Cardona va combatre a Muret i més endavant encara contra Simó de Montfort. Fou conseller i creditor de Jaume I, amic i financer dels cabrera, amb els qual organista una facció poderosa contra els Montcada, que mes endavant havia dénfrontar-se a Jaume I ila comtesa Aurembiaix d´Urgell: SOBREQUÉS 54, pp. 111-112; DBA I 435ª (…)”. 159


(146). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 672. Linaje de Pere Marc, casado con Blanca-, Berenguer, y Blanqueta de Santa Eugenia, hermanos, e hijos de Agnès. Documento 759. “(…) 1255, febrer, 5. Venda. Pere Marc de Santa Eugènia, els seus germans Berenguer i Blanqueta i la seva mare Agnès venen almonestir de Sant Pere de Casserres, representat pels seus procuradors Ramon, cambrer, i Guillem, sagristà, tres masos situats a la parròquia de Sant Pere de Roda, anomenats Fontserè, Basses i Coma, pel preu de 1530 sous de moneda barcelonesa de doblenc. (…) / (Página 673) Botum sit cunctis, quod ego Petrus Marchi de Sancta Eugenia et Berengarius frater meus, et Blancheta soror nostra, et domina Agnes mater eorum, et ego domina Blancha uxor dicti Petri Marchi, omnes nos predicti per nos et nostros presentes et futuros non coacti neque circumventi. Immo gratis consulte et ex mela liberalitate. In presenti cum hoc publico instrumento vendimus imperpetuum sine aliquo nostro nostrorumque retente per al alodium bonum, franchum, proprium et liberum. Et tradimus corporaliter in presenti vobis fratri Raimundo, camerario, et Guillelmo, sacriste, procuratores monasterii castrisserrensis et totus eiusdem conventus omnes integre ipsos nostros mansos quos per alodium habemus in parrochia Sancti Petri de Rota in loco vocato a ses Fons.Videlicet mansum de Fontesereno, quem Arnaldus de Fonte sereno et sui per nos tenent. Et mansum de Bassis, quem Andreas de Bassis et sui per nos tenent. Et mansum de Cumba, quem per nos tenent Petrus de Cumba et sui. Dictos itaque tres mansos cum omnibus domibus, honoribus, hominibus et feminis qui et que in dictis sunt mansis vel erunt sive redempti sive diffiniti. Et cum omnibus expletorum, partibus censibus, terciis, lodoismis, stabilimentis, redempcionibus, placitis firmamentis, directi emparis, cucuciis, exorchiis, intestiis, capitibus, fractibus, percussionibus, sanguinis, effusionibus, homicidiis, iuriis, traginis, operibus, cavalcatis, guartis, paleis, herbis, ligáis, serviciis ad emprivis, exaccionibus, provantibus, redditibus et dominiis. Et cum omnibus iuribus aliis ac cum universis aliis in hiis vel pro hiis ad nos et nostros quoquomodo pertinentibus val pertinere debentibus et prout melius dici inveniri aut cogitari nunc potest vel a modo poterit ad vestrum bonum intellectum comodum et salvamentum, vendimus et corporaliter tradimus vobis supradictis sine nostro nostrorum que vinculo et retente pro libero et francho alodio nunc et semper. Et faciemus vos et successores habere, tenere et possidere mansos predictos cum iuribus supradictis in pace et sine contrarietate. Et si aliena persona vobis moverit aliqua questionem de predictis omnibus vel parte erimus vobis legales auctores et defensores et suscipiemus in nobis onus litigio sive questionis nostris propriis sumptibus ab iniciousque in finem ecleccione tamen vobis 160


et vestris servato utrum volueritis per vos causam tractare vel nobis denunciare, ut eandem tractemus. Et in omnem casum quicquid a vobis fuerit evictum de predictis per quascumque personam.Bos restituamus vobis cum omnibus expensas, dampnis et interese que feceritis / (Página 674) vel sustinueritis propredictis. Remitentes etiam vobis et pacto necessitatem denunciaciones.pro quibus omnibus complendis et attendendis obligamus vobis nos ipsa et omnia bona nostra mobilia et inmobilia, presencia et futura. Super quibus omnibus credamini vestro simplici verbo sine sacramento et teste pro precio autem vendiciones predicte confitemur nos a vobis numerando recepisse Mille Quinientos Triginta solidos barchinonenses de dupplo. Renunciando doli et excepcioni peccunie non numerate. Et me contra vendicionem predictam possimus aliquo tempore venire aliqua racione. Renunciamus specialiter et expresse illi iuri quo deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitus. Et nos Petrus Marchi et Berengarius et Blancheta renunciamus beneficio minoris etatis. Et illi iuri qui minoribus lesis vel sine decreto alienantibus subvenitur. Et ego domina Blancha uxor Petri Marchi renuncio quantum ad predicta iure mee ypoteche vel dotis sive sponsalicii et omni alii iuri Canonico et Civili ac consuetudinario. Facio et iuro super anima mea et Guillelmum de savasona que predicta attendam et contra non veniam aliqua racione. Ego Guillelmus de Savassona miles ad mandatum dicte domine Blanche ipsa presente, iuro super anima ipsius quod predicta attendat et contra non veniat. Itrem nos Petrus Marchi. Berengarius frater eius et Blancheta soror eorum. Et firmitatem iuramus per Deum super eius Sancta IIII evangelia predicta hec omnia et singula premissorum perpetuo atenderé et servare et non in aliquo contra venire nec aliquem facere venire aliqua racione. Quod est factum nonas febroarii, anno Domini Mº CCº Lº quinto. Sig+num Petri Marchi de Sancta Eugenia, iurati, sig+num Berengarii eius fratris, iurati, sig+num Blanchete eorum sorosis, iurate. sig+num domine Agnetis matris eorum, sig+num domine Blanche uxoris dicti Petri Marchi, sig+num Guillelmi de Savassona iurati, predictorum qui hec facimus et firmamos. Testes huius rei sunt Ferrarius de Tornamira, canonicus Vicensis, Raimundus de Cardona de Vico, Bernardus de Villamaiori, Berengarius de Tornamira et Matheus de Balegerio. Sig(signe)num Petri de Ayreis vicensis canonici et publici ville Vici notari. Sig+num Petri de Ferigola scriptoris iurati, qui hoc scribi, fecit et clausit mandato Petri de Ayreis, publici Vicensis notarii die et Anno quo supra (...)”. Página 675. Linaje de Pere Marc, Berenguer, y Blanqueta de Santa Eugenia, hermanos. Documento 760. “(…) 1255, febrer, 5. Bomenament de procurador. Pere Marc de Santa Eugènia i els seus germans Berenguer i Blanqueta i la dona de pere Marc, Blanca, nominen procurador Pere de Sau, del mas Al.leluia, per donar possessió al monestir de Sant Pere de Casserres dels masos Fontserè, Basses i Coma, de Sant 161


Pere de Roda, que havien venut a l´esmentat cenobi. (…) Botum sit cunctis quod nos Petrus Marchi de Santa Eugenia et Berengarius frater mei dicti Petri Marchi, et Blancheta et soror eorum Petri Marchi et Berengarii, et domina Blancha uxor dicti Petri Marchi, nos omnes predicti in presenti cum hoc publico instrumento constituimos te Petrus de Savo, de manso de Alleluya, procuratorum nostrorum specialem admittendum in corporales possessionem ffratrem Raymundum, camerarium, et fratrem Guillelmum, sacristam, procuratores monasterii Castrisserrensis ambos vel unum eorum nomine dicti monasterii de mansis nostris de Fontesereno et de Bassis et de Cumba quos habemus apud Roram, et quo seis vendimus et dicto monasterio et conventui et de honoribus et iuribus eorundem, mandantes tibi quod ipsos antedictos velunum eorum introducam corporalem possessionem omnium predictorum. Quod est factum nonas februarii, anno Domini Mº CCº Lºquinto. Sig+num Petri Marchi de Sancta Eugenia, sig+num Bernardi eius fratris, signum Blancheta eius sororis, sig+num domine Blanche uxoris dicti Petri Marchi, predictorum qui hec facimus et firmamus./ (Página 676) Testes huius rei sunt Guillelmus de Savassona, Fferrarius de Tornamira, Marcus de Baleger et Bernardus de Villamayor. Sig(signe)num Petri de Ayreis, vicensis canonici et publici ville Vici notarii. Sig+num Petri de Ferigola,scriptoris iurati qui hoc scribi fecit et clausit mandato Petri de Ayreis publici Vicensis notarii, [...] cum diccione emmendata in VII linea ubi dicitur nonas, die et anno quo supra (...)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 676. Linaje de Pere Marc de Santa Eugenia. Linaje de Guerau, vizconde de Cabrera. Documento 761. “(…) 1255, febrer, 24. Confirmació d´una venda. Pere Marc de Santa Eugènia confirma una venda a favor del monestir de Sant Pere de Casserres, representat pels seus procuradors Ramon de Mirambell, cambrer, i Guillem de Puiggalí, sagristà. Aquesta confirmació fou necesaria perquè el bisbe de Vic,el vescomte de Cabrera,Guerau, Arnau de sau i el seu fill Aubert negaven que anteriorment s´hagués fet la venda dels masos Fonserè, Basses i Coma. S´estableixen els fiadors. (…) Botum sit cunctis,quod ego Petrus Marchi de Sancta Eugenia per me et omnes meos bono animo et gratuita voluntate bona fide et sine omni enganno auctoritate presentis huius publici instrumenti in perpetuum duraturi confiteor et recognosco in veritate vobis Raimundo de Mirambello, camerario, et Guillelmo fratri de / (Página 677) Puggali, sacriste, et procuratoribus domus Castrisserrensis et ipsidomui et conventui Castrisserrensis quod in lamine contractus illius vendicionis quam vobis feci de manso de Fontesereno et de Bassis et de Coma et suis pertinencias sicut in instrumento super hoc confecto plenius continetur. Contradixerunt vobis expresse et domui vestre ne illam empcionem feceritis dominus 162


Vicensis episcopum et Geraldus, vicecomes de Capraria, et Arnaldus de Sau et Arbertus filius eiusdem, in eisdem ius sibi asserentes habere cum nullum habeant in veritate. Et quo ad ipsos specialiter promitto vobis per me et omnes successores meos vos et domum vestram servare indempnes et contra illos defendere in indicio et cavillacione vel extra propriis expensas et ipsam causam suscipere et tractare sine difugio, malicia, occultacione aut quocumque alio malo ingenio quocienscumque et quodcumque ego velmei per vos vel domum priores aut procuratores vel procuratorem fuimos super huius modi requisiti. Item per nos et omnes meos bona fide promitto vobis domui et conventui vestro et hominibus predictorum mansorum vos et ipsos servare indempnes de omnibus fideiussionibus quas ipsi homines per me aut matre mea aliquibus fecerunt. Item per me et omnes meos bona fide promito vobis et dicte domui et conventui vestro restituere totum illud Premium quod vos mihi dedistis et solvistis prodictis mansis quos a me emistis. Quod Premium in instrumentum illius vendicionis specialiter continetur si forte contingeret aliquo tempore quod a me vel a vobis legitime [‌]rentar per quemcumque velquoscumque mansi superius memorati. Et sipro predictis et singulis expediendis tractandis et promovendis vos vel dominum priorem aut conventum aut quemcumque alium nomine vestro sive homines predictorum mansorum contingent aliquas expensas sive missiones facere aut dampnum,gravamine vel interesseincurrere vel sustinere totum illud quicqui fuerit aut quantumque credamini simplici verbo vestro vos et omnes predicti sine testibus calumpnia et iuramento restituemus vobis ego et mei integraliter remota omnia excepcione,malicia,difugio et cavillacione et quadrimestri temporis expectacione et ad premissa omnia et singula vobis et dicti domui vestre attendendaet complenda et omnibus hominibus supradictorum mansorum. Renunciando specialiter et generaliter omni iuri mihi et meis competenti et competituro civili, canonico et municipali et omni alii auxilio quo vel quibus fossem adiuvari in aliquo vel / (Pågina 678) etiam relevari contra premissa vel aliquid predictorum obligo omnia bona mea presencia et futura, habita et habinda ubique fuit vel fuerit mobilia et immobilia et se movenda quosque super omnibus premissis et singulis vobis et dictis hominibus predictorum mansorum integraliter fuerit satisfactum. Et ad maiorem in premissis securitatem habendam dono vobis fideiussores et principales paccatores et completores qui mecum et sine me premissa attendant et compleant in vita et in morte Guillelmum de Savassona, Arnaldum de Monte Alacri, Bernardum de Tennis, Petrum des Serra de Tavernolis, Bartolomeum Vendrel de Tonna, Bernardum de Prato de Tonna, Iohannem de Villa de Rota. Qua propter ego predictus Petrus Marchi nos que predicti fideiussores et principales paccatores et completores qui mecum et sine me premissa attendant et compleant in vita 163


et in morte Guillelmum de Savassona, Arnaldum de Monte Alacri, Bernardum de Tennis, Petrum des Serra de Tavernolis, Bartolomeum Vendrel de Tonna, Bernardum de Prato de Tonna, Iohannem de Villa de Rota. Qua propter ego predictus Petrus Marchi nos qie predicti fideiussores et principales paccatores et completores et futurorum mobilium et inmobilium atque in solidum itauqe nullus pro alio se valeat excusare precibus et mandato dicti Petri Marchi de Sancta Eugenia. Renunciantes unusquisque nostrum specialiter illi legi quamprius conveniantur debitores quam fideiussores et epistole divi Adriani et beneficio nove constitucionis et de duabus reis debendis vel stipulantibus et cuilibet alii iuris et consuetudinis et privilegio auxilio quo vel quibus possemus iuvari in aliquo vel relevari contra premissa vel aliquid premissorum sollempni stipulacione interveniente bona fide promittentes vobis predictis camerario et sacriste ac domui sive conventui et priori Castrisserrensis et hominibus supradictorum locorum quod omnia et singula supradicta bona fide vobis et ipsis attendemus et complebimus integraliter et in nullo contraveniamus et ad hec omnia et sibgula vobis et predictis attendenda et complenda obligamus nos simile et in solidum et omnes successores meos et omnia bona nostra mobilia et inmobilia et se movencia presencia et futura et quibus melius accepere volueritis que omnia tamdiu teneatis potente, secure et sine diminucione et contrarietate quosque vos et dicti homines de omnibus predictis et singulis fueritis soluti plenarie et etiam integrati. Ego autem predictus Petrus Marchi de Sancta Eugenia iuro per Deum et per hec sancta IIII evangelia a me corporaliter manu tacta, quod omnia predicta et singula vobis dictis camerario, sacriste et domini priori et conventui Castrisserrensis ac hominibus predictorum integraliter complebo et attebdam et in nullo contraveniam expredictis vel aliis que possint dici cogitari vel nominari que ad complecionem corroboracionem et confirmacionem faciant omnium premissorum. / (Página 679) Quod est factum VI kalendas marcii, anno Domini Mº CCº Lº quinto. Aig+num Petri Marchi de Sancta Eugenia, iurati, sig+num Guillelmi de Savassona, sig+num Arnaldi de Monte Alacri, sig+num Bernardi de Tennis, sig+num Petri de Serra de Tavernolis. sig+num Bartolomei Vendrel, sig+num Bernardi de Prato, sig+num Iohannis de Villa, predictoprum qui hec facimus et firmamus. Testes huius rei sunt Berengarius Burdi, Petrus de Monte Securo, Raymundus de Cardona de Vico et Petrus de Alibergo. Sig+num Petri de Ayreis, vicensis canonici et publici ville de Vici notarii. Signum Petri de Ferigola, scriptoris iurati, qui hec scribi fecit et clausit mandato Petri de Ayreis, publici vicensi notarii cum diccionibus emendatis in lineis scilicet in VIIIª omnes et in XIIIIª cavillacione et in XVIª vel et in XXIª specialiter,die et anno quo supra (...)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. 164


Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 679. Linaje de Pere Marc de Santa Eugenia. Linaje de Berenguer de Santa Eugenia, hermano de Pere Marc. Documento 762. “(…) 1255, març, 1. Àpoca. Pere Marc de Santa Eugènia iel seu germà Berenguer reconeixen al monestir de Sant Pere de Casserres, representat pels seus procuradors, Ramon, cambrer, i Guillem, sagristà, haver rebut 1500 sous de moneda de doblenc per la venda de tres masos realitzada per ell, la seva mare i la seva dona a l´esmentat monestir. (...) Botum sit cunctis, quod ego Petrus Marchi de Sancta Eugenia et Berengarius, frater meus, in veritate confitemur et recognoscimus / (Página 680) nobis esse integre [...] a vobis Raymundo, camerario, et Guillelmo, sacrista, procuratores monasterii et conventus Castrisserris, de omnibus illis mille quingentos solidos [monete de duplo] proquibus nos et Blancheta, soror nostra, et domina Agnes, mater nostra, et Blancha uxor mei Petri Marchi, [vendidimus vobis et monasterii] et conventui Castrisserris illos tres mansos nostros de Fontibus scilicet mansos de Fontesereno et de Bassis [et de Cumba. Et renuncia]ndo excepcione peccunie non numerate facimus per nos et nostros et etiam per omnes predictos venditores vobis et mo[nasterii et conventui] Castrisserris illos tres mansos nostros de Fontibus scilicet mansos de Fontesereno et de Bassis [et de Cumba. Et renuncia]ndo excepcione peccunie non numerate facimus per nos et nostros et etiam per omnes predictos vendirores vobis et mo[nasterii et conventui] preictis super Mille Quingentis solidos predictos finem perpetuum et pactum de non petendo. Quod est factum kalendas marcii, anno Domini Mº CCº Lº quinto. Sig+num Petri Marchi, sig+num Berengarii fratrum predictorum, qui hec facimus et firmamus. Testes huius rey sunt Matheus de Balagerio, Petrus de Alibergo et Bernardus de Villamaior. Sig+num Petri de Ayreis, vicensis canonici et publici ville Vici notarii. Sig+num Petri de Ferigola, scriptoris iuratis qui hoc scribi fecit et clausit mandato Petri de Ayreis publici et Vichensis notarii, cum diccionibus suprapositis in VI linea ubi dicitur super Mille Quingentis solidos predictos,die et anno quo supra (...)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdfPágina 684. Linaje de Pere Marc de Santa Eugenia. Linaje de Guerau, vizonde de Cabrera, hijo de Ramona, vizcondesa de Cabrera. Documento 769. “(…) 1256, maig, 8. Bomenament de procurador. Pere Marc de Santa Eugènia constitueix procurador seu Ramon, prior de Casserres, en la causa amb Ramona, vescomtessa de Cabrera, i el seu fill Gerau, sobre els masos de Fontserè, Basses i Coma que va vendre a l´esmentat monestir. (…) Petrus Marchi de Sancta Eugenia constituo vos fratrem Raimundum priores Castrisserris procuratorem meum in causa sive demanda quam facint nobilis domina 165


Raimunda Dei gracia vicecomitissa Caprarie et eius filius nobilis vir Geraldus de Capraria et movere vel moment super ipsis mansis de Fonte Sereno et de bassis et de Cumba quos ego vendidi vobis super que causa questione et demandis ego compromiso de Petri de Gualba Vicensis canonici, promitens quicquid super predictis in iure vel extra aut quicquid alio modi duxeris faciendum, me ratum et firmum perpetuo habituri promito, et vobis restituere incontinenti sine expensas vestris et dampno ac […] omnes expensas quas in predictis velero ipsis ubique feceritis, et quicquid etiam de predicta vendicione […] proips[…] a vobis fuerit subtractum veldiminutum tam in iure quam laude vel transaccione sive composicione vel alia […] et si pro his et cetera. Testes et cetera (…)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 698. Linaje de Agnès y Pere Marc de Santa Eugenia, hermanos. Documento 784. “(…) 1257, febrer, 24. Establiment. Agnès i Pere March de santa Eugènia estableixen a Berenguer Asumí el mas Arumí, de Santa Eugènia de Berga, per 50 sous. (…) Als 24 febrer 1257. Doña Agnès y Pere March de Santa Eugènia establiren a Berenguer Aromir son mas Aromir de Santa Eugènia, als censos y demés acostumats per 50 sous (…)”. (147). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 122. Linaje de Berenguer de Ager, caballero y militar. Documento 15. “(…) 1247, gener, 5. El cavaller Arnau de Pilçà júnior i la seva esposa Guillema donen en penyora a bernat de Bell-lloc tot el domini i potestad que tenen al castell, vila i termes d´Alguaire amb totes les pertinentes, usatges, censos i tributs fins que no li paguen les cent cinquanta masmudines jucefines que elpare d´Arnau li devia per l´aixovar de Sibil.la, filla d´Arnau pare imuller de Bernat. Arnau de Piñçà, a més, el dispensa de l´homenatge que és tingut de fer pel castell d´Alguaire, i Guillema, per la seva banda, fa renúncia expressa de tots els seus possibles drets. A l´últim, li donen per garant el cavaller Bernat d´Àger. (...) / (Página 124) Ego Bernardi de Agger, miles prenominatus, hanc dictam fideiussioni saluetati et securitati [...] facere et complere [...] uobis dicto Bernardi de Bello Loco et uestris bona fide, ut prescriptum est, sine dolo. (...) Sig+num Bernardi de Agger, miles, fideiussori saluetati [...]. Sig+num Guillemi de Gauasa; sig+num Guillelmi de Pilza, miles; sig+num Arnaldi de Agger, miles; (...)”. (148). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010.

166


www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 526. Linaje de Guillem d´Erill, caballero. Casado con Gueralda. Documento 243. “(…) 1289, març, 25. El cavaller Guillem d´Érill i la seva muller Gueralda reconeixen haver comprat als esposos Ramon de Caserres i Brunisèn el castell, vila, alou i feu d´Alguaire pel preu de cinc mil sous jaquesos sense comptar-hi el lluïsme i, passats quatre anys, es comprometen a tornar-ho tot als venedors en el termini de dos anys, siés que volen recuperar-ho, en escanvi, però, llavors, dels cinc mil sous i del lluïsme, i els donen per garant Ramon d´Aspes. (…) Boverint universi quod nos Gylelmus d´Erill, miles, et uxor nostra, domina Gueralda d´Eryl, per nos et omnes nostros (…) unde nos dicti Guillelmus d´Eryl, miles, et uxor nostra, domina Geralda d´Eryl (…) / (Página 527) Et nos dicti Gylelmus d´Eril, miles, et domina Geralda, uxor nostra, (…)”. (149). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 337 y 338. Linaje de Berenguer de Aguiló. Linaje de Guillem de Aguiló. Berenguer y Guillem de Aguiló eran ambos hijos de Berenguer de Aguiló. Documento 81 (57). “(…) 1281, juny, 24. El bisbe Bernat de Vilert ferma al monestir de banyoles una part del delme de Porqueres a cens dúna lliura i mitja de cera. (…) / (Página 338) Guillemis de Aquilone, filius condam berengarii de Aquilone,militis, et dictus Berengarius pater eius habebat in parrochia Sancte Marie de Porchariis vel in aliis parrochiis ad quas dicta decima extendatur, et prout melius et plenius dictus Guillemus de Aquilone et pater eius habuerant et tenuerant dictam partem decime; quam decimam Tortosa de Rego, de Balneolis, emerat a dicto Guillemo de Aquilone precio sexcentorum solidorum barchinonensium (…)”. Página 338. Cita (701). Linaje de Guillem de Aguiló, hijo de Margarita. “(…) El gener del 1272 Guillem d´Aguiló i la seva mare Margarida enfranquien Beatriu Pagès, que passava a éssse dona pròpia de Ramon d´Anglès, PM 291 (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 168. Linaje de Guillem de Aguiló, caballero militar, sobrino nieto materno de Guillem de Guardia. Hermano de Berenguer de Aguiló, ya difunto. Documento 40. “(…) 1252, octubre, 17. Palau reial de Barcelona. Davant la súplica presentada pel cavaller Guillem d´Aguiló al rei Jaume I, en la qualdemanava l´herència dels castells de la Guàrdia, Segura, Conesai l´Espluga de Francolí Superior i Inferior, que havien pertangut al seu 167


oncle el cavaller Guillem de la Guàrdia, i vistes les seves al.legacions i les presentades per fra guillem de Rubió, prior de la casa de l´Hospital de Barcelona, constituït procurador del susdit orde per fra Pere de Granyena, comanador de Bajoles i vicecastellà d´Amposta, que reclamava aquests castells per alseu orde per raó dels drets de Marquesa, vídua del susdit Guillem de la Guàrdia, i de la seva filla Gueralda, totes dues monges de l´Hospital, el rei atorga la possessió dels esmentats castells i de tots els béns del difunt Guillem i de la seva filla Mateua, també difunta, a l´Hospital, salvat, tanmateix, la qüestió de la propietat, sobre la qual decidirà dins els quaranta dies que segueixen aldela possessió dels castells per part de l´Hospital. (…) Ad noticiam cunctorum perveniat quod in presencia domini Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, comparuit Guillelmus de Aquilone, miles, et suam suplicationem in scriptis obtulit in hac forma: Ego G. Guillelmus de Aquilone, miles, significo vobis domino Jacobo, Dei gratia regi Aragonum, Mairorice et Valencie, comitis / (Página 169) Barchinone et Urgelli, et domino Montpessulani, quod Guillelmus de Guardia, nobilis miles, avunculus meus, decessit condito testamento, in quo constituit sibi heredam Matheam, filiam suam, cui Matheue substituit filiam suam Gueraldam et ad ultimum, si decederent dicte filie sine prole legitima nullo alio filiosibi relicto ex Marchesia, uxore dicti Guillelmi de Guardia, substituit eis dictum Guillelmum de Aquilone, nepotem suum, et Berengarium, fratrem eius, cuius Berengarii defuncti porcio accrevit dicto Guillermo de Aquilone, fratri suo, que substitucio fuit facta dicto Guillermo de Aquilone et Berengario, fratri suo, in castris de Guardialata, de Segura, de Conesa et in Sepelluncha de Franculino tam Inferiori quam Superiori, et quia dictus Guillelmus de Guardia decessit nullo herede masculo relicto de Marchesia, uxore sua, et quia filie ipsius Guillelmi de Guardia, scilicet, ipsa Matheua decesserit abque prole legitima et gueralda sit in habitu religioso et ita sit in eo casu quod non possit prolem legitimam procreare, subsitucio sive vinculum in testamento factum habet locum in personam mei Guillelmi de Aquilone secundum mentem et proposirum testatoris, et ideoego dictus Guillelmus de Aquilone, miles, suplico vobis domino regi predicto quod inducatis me in possessionem dictorum castrorum ex oficio vestro cum ómnibus pertinencias eorumdem. Ego enim produco testamentum Guillelmi de Guardia predicti non cancellatum nec vituperatum nec in parte aliqua viciosum et hec dico, salvo iure addenda et cetera. Qua suplicatione facta, frater Guillelmus, prior domus Hospitalis Iherosolimetani in Barchinone, procurator constitutus a fratre Petro de Granynana, comendatore Baiolarum et vicecastellano Emposte, contradictor apparuit contradiccionem suam in scriptis oferens in hunc modum: 168


Ffrater Guillelmus, procurator Hospitalis, in modum contradictionis proponit contradicendo contra petitionem quam facit Guillelmus de Aquilone a domino rege per modum suplicationis, scilicet, quod mitatur in possessionem castri de Spelluncha de Franculino Inferioris et Superioris et castri de Guardialada et Segura et de Conesa, ut in eius suplicatione continetur dicens quod non est mittendus in possessionem predictorum castrorum cum ipse non sit heres scruptus in testamento Guillelmi de Guardia, ratione cuius testamenti petit se mitti in possessionem. Imo est legatarius in predictis castris condicionalis, que conditio non extat, nec Guillelmus de Guardia vocabit ipsum heredem in testamento etiam primo vel secundo vel tercio vel quarto gradu testamenti / (pรกgina 170) nec in aliqua parte testamenti. Imo in testamento instituit filias suas universales heredes.Item alia ratione non est mittendus in possessionem predictorum castrorum quoniam, etsi Guillelmis de Aquilone posset dici heres Guilelmi de Guardia in predictis castris, esset heres in tercio gradu testamenti, quem gradum predecit domina Gueralda, filia Guillelmi de Guardia, que fuit instituta heres universalis patris sui predicti in secundu gradu testamenti predicti et etiam in primo in duobus mille moranetinis, in quibus ipsam heredem instituit, et in solidum in secundo gradu ratione substitudionis, unde, cum Gueralda sit superstes, excludit Guillelmum de Aquilone sibi substitutum, ut ipsa vivente substitutus non posit de legato sibi substitutum,ut ipsa vivente substitutus non possit de legato sibi facto vel etiam de hereditate aliquid petere aut etiam vendicare,presertim cum domina Gueralda tam ex testamento paterno quam ex testamento sororis sue matheue, que ius dimitendi habebat in dictis castris et testandi, adiverit hereditatem predictam, que Matheua,heres Guillelmi de Guardia in primo gradu testamenti, dimisit in suo testamento omnia bona sua sorori sue Gueralde predicte et matri sue domine Marchesie, quarum ratione procurator Hospitalis iam suplicavit domino regi et obtinuit se mitti in possessionem omnium possessionum Guillelmi de Guardia per setentiam Guillelmi de Sala a domino rege iudicis delegati. Item alia ratione non potest petere se mitti in possessionem quia tempore quo procurator Hospitalis petebat se mitti in possessionem hereditatis Guillelmi de Guardia,presens erat Guillelmus de aquilone et noluit quicquam hostendere de iure suo neque inpugnare procuratorem Hospitalis ne mitteretur in possessionem nec hostendere se pociora iura habere,propter quod est sibi preiudicium preparatum, scilicet,ut non possit petere dictam missionem in possessionem nec petitam et obtentam a procuratore Hospitalis posset aliquatenus impedire. Suplicat etiam vobis domino regi ffrater Guillermus de Rubione,procurator Hospitalis, quatenus, non obstante suplicatione Guillelmi de Aquilone et eius contradictione cum per testamentum Guillelmi de Guardia et per testamentum Matheue, filie eiusdem, constet 169


ipsam Gueraldam et dominam Marchesiam,moniales Hospitalis Iherosolimitani, habere peciora iura in possessionibus Guillelmi de Guardia, olim defuncti, quam Guillelmus de Aquilone quod dictum procuratorem Hospitalis mittatis in possessionem bonorum omnium que Gillelmus de Guardia habebat tempore mortis sue secundum quod per sententiam Gillelmi de Sala extitit diffinitum et eandem sententiam faciatis executioni mandari cum / (Pรกgina 171) effectum cumipse procurator coram Gillelmum de sala ostendit testamentum Gillelmi de Guardia et Matheue, filie sue, non abolita nec cancellata nec in aliqua parte sua viciata; et est adhuc paratus ostendere et ostendet coram vobis rationem quorum obtinuit se miti conditione legis ultime predicti edicti, hec dicit, saluis omnibus aliis exceptionibus, deffensionibus et rationibus iuris et facti que suo loco et tempore proponentur per procuratorem Hospitalis et ipsam dominam Marchesiam et Gueraldam. Guillelmus vero de aquilone respondens concessit omnia verba que proposita sunt a procuratore Hospitalis super institutionibus et substitutionibus filiarum,prout in testamento Gillelmi de Guardia continetur.Item concessit Matheuam, filiam eius et heredem universalem, adisse hereditatem, negavit tamen se fore legatarium in ipso testamento, immo asseruit se substitutum in cunctis castris predictis. Begavit etiam Gueraldam, predictam filiam Gillelmi de Guardia, vivere civiliter, licet vivat naturaliter, immo per ingressum monasterii et per proffessionem monasterio factam, asseruit eam civiliter mortuam.Dicit etiam se non credere quod matheua fecerit testamentum in quo reliquerit omnia bona sua Gueralde sorori sue et Marchesie matri sue et, si fecerit,dicit testamentum illud non valere. Dixit etiam se credere quod sententia fuit lata per Gillelmum de sala inter Hospitale et gaucerandum de Pinos, tenorem tamen eius ignorat, et dixit sententiam illam fuisse revocatam per dominum regem et, si non fuit revocata,dicit quod non facit ei preiudicium quia fuit inter alios lata. Confiteur etiam quod fuit presens quando Hospitale pettit se miti in possessionem bonorum Gillelmi de Guardia, sed contradixit et protestatus fuit de iure suo; suplicationi vero procuratoris Hospitalis, opposuit se idem Gillelmus de Aquilone contradicendo et de iure suo ostendendo asseruit [...] suam esse admitendam et non suplicationem procuratoris Hospitalis. Super propositis itaque suplicationibus et contradictionibus fuerunt ub utraque parte facte exceptiones,positiones et responsiones, prout in actis plenius continetur. Demun [...] quod super revocatione sententie Gillelmi de Sala ex parte Gillelmi de Aquilone apposita et super illis possicionibus factis a parte procuratoris Hospitalis, quas Gillelmus de Aquilone negavit esse veras, stetur reconitioni domini regis, salva probatione tesstamenti M[...]ssit pars Hospitalis per ipsum testamentum probare quod dominus rex nichil potuit scire in facto illo et sic fecit 170


dominus rex recognitionem suam,prout in / (Página 172) actis continetur, et pars Hospitalis produxit testamentum Matehue super quo de iure au[...] disputatum, quibus omnibus sic peractis pars utraque allegationibus iuris et facti renunciavit et, cause conclusionem facientes,prolationem sententie cum instancia postularunt. Bos Iacobus, Dei gratia rex Aragone, [...] curia nostra consilio de iure procuratorem dicti Hospitalis et ipsum Hospitale ratione predictarum Marquesie et Gueralde, filie sue, monialium ipsius Hospitalis, mittendum esse dicernimus in possessionem predictorum castrorum et aliorum bonorum que fuerunt Gillelmi de gardia, que et Matheua, filia et heres eius universalis, mortis tempore possidebat, salva in omnibus propietatis questione, ita quod nulli in causa proprietatis per hanc sententiam preiudicium generetur. Et quia nolumus quod temporalis iurisdictio nostra per huius modi possessionis ademptionem ad forum ecclesiasticum debeat pertransire, ubi propter privilegia Hospitalis et in [...] militis agentis dificilis esset persecutio,maxime quia Gillelmus de Guardia, nobilis baro et vasallus noster, nos in suo testamento executorem sue ordinationis constituit, discernimus quod, antequam Hospitale adipiscatur possessionem,satis det idonee ad cognitionem nosram quod sub iurisdictione et examine nostro predictam proprietatis causam usque ad finem prosequetur,donec ipsa causa omnino finiatur et infra XL dies postquam Hospitale fuerit possessionem dictorum castrorum adeptus,iuxta constitutionem nostram dudum in generali curia editam, nostro iuditio terminetur. Lata fuit hec setentia in palatio domini regis barchinone, XVI kalendas novembris, anno Domini Mº CCº Lº secundo. Signum (signum) Iacobi, Dei gratia regis Aragone, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et urgelli, et domini Montpesulani, qui hac sententiam tulimus et firmamus, ut superius continetur appositum, per manum mei Raimundi de Uliola in Barchinona IIIIº novembris, anno Domini Mº CCº quinquagesimo secundo. Sig(signum)num Petri Marchesii, publici notarii barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum literis appositis in linea VII, ubi scribitur “scilicet2, et in XVI in duobus locis, in unio quorum scribitur “coram Gillelmi de sala” et in alio “divi Adriani”, et in XVIII, ubi scribitur “immo”, et in XXIIII, ubi scribitur “de iure”, et in XX, ubi scribitur “se idem”, die et anno quo supra (...)”. (150). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 288. Cita (591). Guillem, vizconde de Castronovo. “(…) Cf. És Guillem VI de 171


Castellnou (1268-1284), casat amb Ava de Vernet: GEC VI 461c; MIRET 413, 420, etc (…)”. (151). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 676. Linaje de Pere Marc de Santa Eugenia. Linaje de Guerau, vizconde de Cabrera. Documento 761. “(…) 1255, febrer, 24. Confirmació d´una venda. Pere Marc de Santa Eugènia confirma una venda a favor del monestir de Sant Pere de Casserres, representat pels seus procuradors Ramon de Mirambell, cambrer, i Guillem de Puiggalí, sagristà. Aquesta confirmació fou necesaria perquè el bisbe de Vic,el vescomte de Cabrera,Guerau, Arnau de sau i el seu fill Aubert negaven que anteriorment s´hagués fet la venda dels masos Fonserè, Basses i Coma. S´estableixen els fiadors. (…) Botum sit cunctis,quod ego Petrus Marchi de Sancta Eugenia per me et omnes meos bono animo et gratuita voluntate bona fide et sine omni enganno auctoritate presentis huius publici instrumenti in perpetuum duraturi confiteor et recognosco in veritate vobis Raimundo de Mirambello, camerario, et Guillelmo fratri de / (Página 677) Puggali, sacriste, et procuratoribus domus Castrisserrensis et ipsidomui et conventui Castrisserrensis quod in lamine contractus illius vendicionis quam vobis feci de manso de Fontesereno et de Bassis et de Coma et suis pertinencias sicut in instrumento super hoc confecto plenius continetur. Contradixerunt vobis expresse et domui vestre ne illam empcionem feceritis dominus Vicensis episcopum et Geraldus, vicecomes de Capraria, et Arnaldus de Sau et Arbertus filius eiusdem, in eisdem ius sibi asserentes habere cum nullum habeant in veritate. Et quo ad ipsos specialiter promitto vobis per me et omnes successores meos vos et domum vestram servare indempnes et contra illos defendere in indicio et cavillacione vel extra propriis expensas et ipsam causam suscipere et tractare sine difugio, malicia, occultacione aut quocumque alio malo ingenio quocienscumque et quodcumque ego velmei per vos vel domum priores aut procuratores vel procuratorem fuimos super huius modi requisiti. Item per nos et omnes meos bona fide promitto vobis domui et conventui vestro et hominibus predictorum mansorum vos et ipsos servare indempnes de omnibus fideiussionibus quas ipsi homines per me aut matre mea aliquibus fecerunt. Item per me et omnes meos bona fide promito vobis et dicte domui et conventui vestro restituere totum illud Premium quod vos mihi dedistis et solvistis prodictis mansis quos a me emistis. Quod Premium in instrumentum illius vendicionis specialiter continetur si forte contingeret aliquo tempore quod a me vel a vobis legitime […]rentar per quemcumque velquoscumque mansi superius memorati. Et sipro predictis et singulis expediendis tractandis et promovendis vos vel dominum priorem aut 172


conventum aut quemcumque alium nomine vestro sive homines predictorum mansorum contingent aliquas expensas sive missiones facere aut dampnum,gravamine vel interesseincurrere vel sustinere totum illud quicqui fuerit aut quantumque credamini simplici verbo vestro vos et omnes predicti sine testibus calumpnia et iuramento restituemus vobis ego et mei integraliter remota omnia excepcione,malicia,difugio et cavillacione et quadrimestri temporis expectacione et ad premissa omnia et singula vobis et dicti domui vestre attendendaet complenda et omnibus hominibus supradictorum mansorum. Renunciando specialiter et generaliter omni iuri mihi et meis competenti et competituro civili, canonico et municipali et omni alii auxilio quo vel quibus fossem adiuvari in aliquo vel / (Pรกgina 678) etiam relevari contra premissa vel aliquid predictorum obligo omnia bona mea presencia et futura, habita et habinda ubique fuit vel fuerit mobilia et immobilia et se movenda quosque super omnibus premissis et singulis vobis et dictis hominibus predictorum mansorum integraliter fuerit satisfactum. Et ad maiorem in premissis securitatem habendam dono vobis fideiussores et principales paccatores et completores qui mecum et sine me premissa attendant et compleant in vita et in morte Guillelmum de Savassona, Arnaldum de Monte Alacri, Bernardum de Tennis, Petrum des Serra de Tavernolis, Bartolomeum Vendrel de Tonna, Bernardum de Prato de Tonna, Iohannem de Villa de Rota. Qua propter ego predictus Petrus Marchi nos que predicti fideiussores et principales paccatores et completores qui mecum et sine me premissa attendant et compleant in vita et in morte Guillelmum de Savassona, Arnaldum de Monte Alacri, Bernardum de Tennis, Petrum des Serra de Tavernolis, Bartolomeum Vendrel de Tonna, Bernardum de Prato de Tonna, Iohannem de Villa de Rota. Qua propter ego predictus Petrus Marchi nos qie predicti fideiussores et principales paccatores et completores et futurorum mobilium et inmobilium atque in solidum itauqe nullus pro alio se valeat excusare precibus et mandato dicti Petri Marchi de Sancta Eugenia. Renunciantes unusquisque nostrum specialiter illi legi quamprius conveniantur debitores quam fideiussores et epistole divi Adriani et beneficio nove constitucionis et de duabus reis debendis vel stipulantibus et cuilibet alii iuris et consuetudinis et privilegio auxilio quo vel quibus possemus iuvari in aliquo vel relevari contra premissa vel aliquid premissorum sollempni stipulacione interveniente bona fide promittentes vobis predictis camerario et sacriste ac domui sive conventui et priori Castrisserrensis et hominibus supradictorum locorum quod omnia et singula supradicta bona fide vobis et ipsis attendemus et complebimus integraliter et in nullo contraveniamus et ad hec omnia et sibgula vobis et predictis attendenda et complenda obligamus nos simile et in solidum et omnes successores meos et omnia bona nostra mobilia et inmobilia et se movencia presencia et futura et quibus melius accepere volueritis que 173


omnia tamdiu teneatis potente, secure et sine diminucione et contrarietate quosque vos et dicti homines de omnibus predictis et singulis fueritis soluti plenarie et etiam integrati. Ego autem predictus Petrus Marchi de Sancta Eugenia iuro per Deum et per hec sancta IIII evangelia a me corporaliter manu tacta, quod omnia predicta et singula vobis dictis camerario, sacriste et domini priori et conventui Castrisserrensis ac hominibus predictorum integraliter complebo et attebdam et in nullo contraveniam expredictis vel aliis que possint dici cogitari vel nominari que ad complecionem corroboracionem et confirmacionem faciant omnium premissorum. / (Página 679). Quod est factum VI kalendas marcii, anno Domini Mº CCº Lº quinto. Aig+num Petri Marchi de Sancta Eugenia, iurati, sig+num Guillelmi de Savassona, sig+num Arnaldi de Monte Alacri, sig+num Bernardi de Tennis, sig+num Petri de Serra de Tavernolis. sig+num Bartolomei Vendrel, sig+num Bernardi de Prato, sig+num Iohannis de Villa, predictoprum qui hec facimus et firmamus. Testes huius rei sunt Berengarius Burdi, Petrus de Monte Securo, Raymundus de Cardona de Vico et Petrus de Alibergo. Sig+num Petri de Ayreis, vicensis canonici et publici ville de Vici notarii. Signum Petri de Ferigola, scriptoris iurati, qui hec scribi fecit et clausit mandato Petri de Ayreis, publici vicensi notarii cum diccionibus emendatis in lineis scilicet in VIIIª omnes et in XIIIIª cavillacione et in XVIª vel et in XXIª specialiter,die et anno quo supra (...)”.LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 684. Linaje de Pere Marc de Santa Eugenia. Linaje de Guerau, vizonde de Cabrera, hijo de Ramona, vizcondesa de Cabrera. Documento 769. “(…) 1256, maig, 8. Bomenament de procurador. Pere Marc de Santa Eugènia constitueix procurador seu Ramon, prior de Casserres, en la causa amb Ramona, vescomtessa de Cabrera, i el seu fill Gerau, sobre els masos de Fontserè, Basses i Coma que va vendre a l´esmentat monestir. (…) Petrus Marchi de Sancta Eugenia constituo vos fratrem Raimundum priores Castrisserris procuratorem meum in causa sive demanda quam facint nobilis domina Raimunda Dei gracia vicecomitissa Caprarie et eius filius nobilis vir Geraldus de Capraria et movere vel moment super ipsis mansis de Fonte Sereno et de bassis et de Cumba quos ego vendidi vobis super que causa questione et demandis ego compromiso de Petri de Gualba Vicensis canonici, promitens quicquid super predictis in iure vel extra aut quicquid alio modi duxeris faciendum, me ratum et firmum perpetuo habituri promito, et vobis restituere incontinenti sine expensas vestris et dampno ac […] omnes expensas quas in predictis velero ipsis ubique feceritis, et quicquid etiam de predicta vendicione […] proips[…] a vobis fuerit

174


subtractum veldiminutum tam in iure quam laude vel transaccione sive composicione vel alia […] et si pro his et cetera. Testes et cetera (…)”. (152). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 783 y 784. Linaje de Gilabert de Centelles, casado con Elisenda. Documento 898. “(…) 1267, juny, 20. Definició. Gilabert de Centelles i la seva muller Elisenda definiesen a Guilleuma Codinac, de Sant Feliu de Torrelló, de tots els béns que tenia. (…) / (Página 784) Botum sit cunctis, quod ego Guilabertus de Cintillis et uxor mea domina Elicsendis, ambo nos predicti in simile bona et libera voluntate et ex certa ciencia per nos et omnes successores nostros in presenti solvimus et imperpetuum diffinimus sine aliquo nostro nostrorumque retente tibi Guillelmam, filiam Iohannis de Cudinach et uxoris eius Agnetis, de parrochia Sancti felices de Torilione, et omnes infantes tuos et omnia bona tua et eorum mobilia et inmobilia, habita et habenda in cunctis locis. Ita scilicet quod unquam nos vel aliqua sucesores nostri in te vel in infantibus et rebus tuis et forum aliquod de cetero racione dominio vel alia racione demandare atque repetere nullatenus possimus velpossint. Immo semper a nobis et omnibus successoribus nostris cum universis infantibus et rebus tuis et orum sis soluta et diffinita tibi ipse et illi somino quem tu melium facere vel eligere volueris secundum team voluntate, et propter hoc accipimus a te XII solidos monete curribilis Barchinone de terno ex quibus omnibus sumus bene tui paccati. Renunciando omni excepcioni preccunie non numerate. Quod est factum XII kalendas iulii,anno Domini MCCLX septimo. Sig+num Guilaberti de Cintillis predicti, sig+num domine Elicsendis eius uxoris, nos qui hec facimus et firmamus. Sig+num Bernardi de Cutina, baiuli. Testes huius rei sunt Berengarius de Vilarnad, Marcho de Vilanova et Guillelmus de Bonana. Sig(signel)num Ferrari de Viniolis, rectoris Sancti Martini de Scintillis, in cuius posse firmavit hanc cartam domina Elicsendis de Pulcro Podio V nonas iunii, anno Domini MCCCX octavo.Presentibus testibus Bernardus de Podiolo et Guillelmo de Prato. Sig(signe)num Bernardi Codina, baiuli Manulevencis, qui hoc ffirmo. (...)”. (153). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 786. Linaje de Arnau de Cabrera, nieto de Beatriz de Castilione. Hijo de Guillerma. Hermano de Gerardo de Castilione. Padre de Arnaldo, Señor de Cascabous. Padre de Dalmau. Padre de Pedro. Padre de Constanza. Padre de Berenguer, a quien le deja el castillo de Capraria que pertenecía a Marquesa casada con Gerard de Capraria. Documento 900 bis. “(…) 1268, setembre, 26. Testament. Arnau de Cabrera dicta testament. Bomena marmessors Guillem Xetmar, canonge de Vic, Berenguer de castell i 175


Ramon de sant Romà.Mana que l´enterrin al monestir de Sant Pere de Casserres, al qual llega 100 sous. Fa altres deixes a la capella de santa Maria de cabrera, a Santa Margarida de Vilaseca, a Sant Pere de Falgars, a Sant Romà de Sau, a Santa Maria de Vilanova, a Santa Maria de la Gleva, a diversos particulars i a familiars. (…) VI kalendis octobris anno Domini MCCLXXX sexto. In Christi nomine. Ego Arnaldus de Capraria in meo pleno sensu ac sanitates existens meum facio et ordino testamentum in quo rogando meos ligo manumissores videlicet Guilelmo Xetmari vicensis canonicum,berengario de Castello et raimundo de Sancto Romano milites, quibus plenariam confero potestatem ordinandi et dividendo et vendendi obligando et alienando bona mea mobilia et immobilia per meis debitis solvendis et iniuriis restituendis, ad qua debita per iniurias obligo omnia bona mea generaliter et specialiter decimam quam recipio in parrochia sancti Martini de Supramonte. Volens expresse et mandans quod aliqui mei legatarii seu heredes mei de legato et hereditate inferius a me eisdem factis seu legatis nihil habeant percipiant nec procurent nec de aliquo se intromittant ratione alicuius iure quod ibi habeabt vel credant habere aliqua ratione donec dicti mei manumissores de fructibus doctorum bonorum meorum et de proprietate eorundem bonorum quos propredictis debitis vel iniuriis vendere possint ut predicitur solverint et satisfacerint plenarie de omnibus debitis vel iniuriis quibus quam ratione domine Beatricis de Castilione, quondam, avie mee. Denique eligo sepulturam meam in monasterio Sancti Petri Castrisserrensis vicensis diócesis que mihi fiat honorifice sicut decet de bonis meis et etiam dimitto eidem monasterio C solidos barchinonenses de terno per piatantiis. Item dimitto capelle Sancte Marie de Capraria XXX solidos.Item dimitto cuilibet ecclesiarum parrochialium situarum infra terminos castri de Caprario et de Voltregano V solidos, et cuilibet capellarum situarum in eisdem terminis XX dinerios et Sancte Margarite de Villa Sicca X solidos, et Sancti Petri de Falgars, Sancto Romano de Savo et Sancte Marie / (Pägina 787) de Villa nova unicuique V solidos et Sancte marie de Gleba V solidos. Item dimitto Arnaldo de Sermenterio, scutifero meo, L solidos per hiis in quibus sibi teneor. Item volo et dimitto quod heres nunc infrascriptus provideat in victu et vestita sicut decet cuidam burdo qui mecum moratur qui vocatur Canales Poch in vita sua. Item volens satisfacere heredi mansi de Subtus Rippis de parrochia Sancti Martini de Cotibus de CC solidos in quibus sibi teneor ad restitucionem et mando sibi dare in continenti de bonis meis post obitum meum C solidos et per residuos C solidos assigno tibi quidquid in dicto mansi recipio et recipere debeo que omnia sibi retineat quousque de dictis C solidos fuerit satisfactum. Volo etiam et dimitto domine Guillerme, matri mee, quod teneat et habeat usufructuario iure si voluerit, medietatem omnium reditum totius mei castri de Capraria post obitum meum in omni vita sua et quicquid aliud iure habet in dicto castro aliqua ratione. Deinde 176


dimitto Arnaldo filio meo ipsam domum de Cascabous cum militibus hominibus et feminis mansis et molendinis et iura quod habeo in fortudine rupis de savo scilicet in parrochiis sancti Romano de Savo, Sancte marie de Villa nova, sancti Andree de Baucells, Sancti Patri de castanyadellet Sancti Martini de Queros que omnia dimitto per alodium franchum exceptis paucis et treugis quos teneo per dominum Raimundum Fulchone: et hoc habeat dictus Arnaldus per legitima hereditate fratiscer et paterne in bonis meis si dictus Arnaldus decessit sine prole legitima que ad eatem perfectam non veniat omni supradicta que sibi dimitto revertant universali herede meo infrscripto. Item Dimitto dalmacio filio meo CC aureos et Petro filio meo CC aureos. Et domine Constantie filie mee C aureos cum illis quos iam habuit. Et hec predicta habeant predicti mei infantes per legitima hereditate et portionem sibi pertinentibus in bonis meis et sint inde contenti. Quibus omnibus predictis prius solutis deductis et completis. Dimitto Berengario filio meo ipsum integrum castrum meum de Capraria quod teneo per dominam Marchesiam uxorem nobilis domini comitis Empuriarum ac filiam Geraldi de Capraria, quonda,simum cumomnibus alodiis quos infra dictum castrum de Capraria habeo et habere debeo. Dimitto eidem Berengario per alodium franchum ipsam meam fortitudinem que dicitur bastida cun medietati mansi de Serra de Boixcum aliis suis iuribus et pertinentiis. Tamen si Geraldo de Castilione, frater meus, voluerit reddere et restituere eidem Berengario vel suis medietatem expensarum quas feci tam in opere quam in Guarda et in aliis predicte / (Pรกgina 788) fortitudine de Bastida habeat idem Geraldus de Castilione et sui medietatem in dicta fortitudine dictam medietatem expensarum quam medietatem existimo ad decem milia solidorum et amplius. Primitus dicto Berengario et suis restituta et medietate et expensarum de cetero faciendrum. Item dimitto eidem berengario per alodium bene franchum proprium et liberum ipsam meam domum sive fortitudinem de Solerio cum molendis laboratione et omnibus aliis alodiis et iuribus. Dimitto etiam eidem Berengario totum meum ipsum castrum de Voltregano cum omnibus suis iuribus quod teneo per dominum Gastronem vicecomitem Biarnensem. Dicta autem castra de Capraria et de Voltregano eidem berengario dimitto simul cum omnibus militibus homagiis fidelitatibus dominibus et feminis et universis aliis iuribus consuetudinibus et ademprivis quos ego et antecesores mei in predictis omnibus habemus et habere debemos aliqua ratione. Dimitto etiam eidem Berengario omnia alia bona mea mobilia et immobilia et que mihi oertinent et pertinere debent aut possunt aliquo iure, causa vel ratione ubicumque. Restituendo nihilhominus dictum Berengarium filium meum universales mihi heredem. Et si dictus berengarius decesserit sine prole legitima que ad etatem perfectam non veniat, omnia predicta que ibi dimitto vertrant predicto Arnaldo filio meo. Et si dictus Arnaldus non vixerit veldecesserit 177


sine liberis que ad eatem perfectam non venirent,reverterentur predicta omnia predito dalmacio filiomeo si in sacris ordinibus non fuerit constitutus. Et si idem dalmacius esset in sacris ordinibus constitutus vel si non fuerit in sacris et dicederet sine prole legitima que ad etatem perfectam non veniret, revertantus petro filio meopredicto si non fuerit in sacris ordinibus constitutus. Quod si fuerit veldicesserit sine prole legitima que ad etatem prefectam non veniret predicta omnia revertantur predicte domine Constancie filie mee. Et di dicta Constancia decederet eodem modo predicta omnia revertantur proximioribus meis. Suplico et domino meo Raimundo Fulchonis, vicecomiti Cardonensis sub suius defensione, proteccione et manutencia omnia bona mea et castrorum et honorum pono quod ipse iuvet dictos meos manumissores ad exequendum han ultimam meam voluntatem. Et hoc si [...]. Testes: Guilelmus de Sent Abiol et Bernardus de Rocha Salva, Arnaldus de Lercio (...)”. (154). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 38. Linaje de Ermengol VII, conde de Urgell. Linaje de Guerau I, conde de Urgell, vizconde de Cabrera. “(…) El comte d´Urgell Ermengol VII ja havia donat almonestir d´Alguaire cinquanta sous censuals i un cafís de blat al forn d´Albesa i cinquanta sous més damunt una sort de terra de la mateixa localitat ambla condicio que l´Hospital tingués un capellà a l´església de Santa Maria d´Alguaire per tal que celebrés els oficis divins per remei de la seva ànima. Guerau I, comte d´Urgell i vescomte de Cabrera, confirmaria aquesta donació del seu avi el 31 de maig de 1224. I, a partir de la donació inicial del comte Ermengol VII, els santjoanistes aniran ampliant les seves possessions al terme d´Albesa, que incloïa Torrelavit, Clusell, i Gatmullat (…)”. (155). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 194. Cita (331). Linaje de Dalmau II de Rocabertí. Vizconde de Rocabertí. “(…) És Dalmau II de Rocabertí (1212-1229), que morí combatent a Mallorca: SOBREQUÉS 120 (…)”. MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 29. Linaje de Pere de Rocabertí. “(…) Era Pere de Rocabertí fill del vescomte Dalmau i germanastre de l´arquebisbe de Tarragona, Guillem, que regí questa seu entre 1307 i 1315 (3). (…)”. Página 29. Cita (3). 178


Linaje de Pere de Rocabertí. “(…) Dalmau III de Rocabertí i de Palau es casà en primeres núpcies amb Guillema de Cervelló, de qui tingué Guillem, arquebisbe de Tarragona. Es casà després amb Ermessenda des Far, baronesa de Bavata, mare del baró de Bavata, i de Pere, bisbe de Girona. Vegeu J. DROMEDARI, Árbol genealógico de la casa de los vizcondes de Rocabertí, Gènova 1767, pp. 283-284, i Gran Enciclopedia Catalana, t. 12.p. 654; (nota dels editors) DHEC III pp. 265-266; Lletres I, n. 51, nota 159(…)”. (156). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 205. Cita (378). Linaje de Ponç Hug III (1230-1269), conde de Ampurias. “(…) És Ponç III Hug (1230-1269). Home de confianza de Jaume I, amb qui anà a Mallorca i a València, fou bon governant i no tingué conflictes amb la mitra de Girona, SOBREQUÉS 84-85 (...)”. Página 276. Cita (572). Linaje de Ponç Hug III (1230-1269), conde de Ampurias. “(…) És Ponç III Hug (1230-1269), casat en primeres núpcies amb Beneta Fernàndez de Lara, dela familia dels senyors d´Albarrasí, i en segones amb la seva germana Teresa de Lara. Fou home de confianza i ambaixador de jaume I. Volgué restaurar l´antiga Empúries, sense èxit. Casà l´hereu amb Sibil.la de Palau de Cabrera, hereda del vescomtat de Bas, i no va tenir conflictos amb l´església de Girona: SOBREQUÉS 84-85 (…)”. Página 276. Los hombres de Ponç Hug III, conde de Ampurias. Documento 64 (19). “(…) 1269, maig, 23. El comte Ponç Hug [III] d´Empuries cedeix al bisbe Pere de Castellnou la jurisdicció civil i criminal del castell de Rupià sobre Rupià, Ultramort i Parlavà, els homes d´església de Fonolleres i la meitat dels homes de Serra; a canvi, el bisbe renuncia a la jurisdicció sobre Canet i Sant Iscle (...) / (Página 277) Boverint universi quod nos Poncius Ugo, Dei gratia Impuriarum comes, et Uguetus eius filius (…) / (Página 280) Ego Poncius Ugo, comes Impuriarum, qui hec firmo, sig+num. Sig+num Ugonis de Impuriis, qui hec firmo. Ego Petrus, Dei gratia Gerundensis episcopus, subscribo. Testes hui rey sunt Jaspertus, abbas Sancti Felicis Gerunde, Bernardus, abbas Sancti Michaelis de Fluviano, Arnaldus de Miniana, precentor Gerundensis, Guillemus Gaufridus, clericus Gerundensis, Raimundus, precentor Castilionis, Berengarius Dominici, de Castilione, Bernardus de Impuriis, de Gerunda, Arnaldus de Armentera, de Castilione, Guillemus Assalitus, de Castilione, miles, Dionisius de Rivis Mortuis, miles, Petrus Bardonerius, de Castilione. E+go Matheus Eymerici, notarius publicus Castilionis (...)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG 179


i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 80. Linaje de Ponç Hug III, conde de Ampurias, fallecido en 1269. “(…) Ponç III Hug no va tenir conflictos amb l´Església, el 1269, any de la seva mort (…)”. Página 79. Linaje de Hug IV, conde de Ampurias (1200-1230). “(…) el comte Hug IV (1200-1230), que, havent començat l´exercici de la seva senyoria amb un acte de submissió al poder de l´Església, mantingué poc el capteniment promès (…)”. Página 80. Linaje de Hug IV, conde de Ampurias. “(…) el 1218, el comte Hug IV es limità a confirmar l´anterior definició (n. 22[31]).L´única concrecióque esféu araa favor delallibertat de comerç novament reconeguda era subratllar la llibertat eclesiástica enfront de l´impost de la lleuda establert pel comte (…)”.MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 166. Los hombres de Hug IV, conde de Ampurias. Documento 22 (31). “(…) 1218, abril, 26. El comte Hug [IV] d´Empúries confirma la definició feta el 1091 a la canònica de Girona, i concedeix llibertat de comerç per als esplets propietat dáquesta procedents del seu comtat. (…) Sit notum cunctis quod ego Ugo, Dei gratia Impuriarum comes, (…) / (Página 167) Sig+num Ugonis, Impuriarum comitis, qui hec laudo et firmo, firmarique rogo. Sig+num Petri de Mata, testis. Ego, Berengarius Laurencius, iudex ordinarius comitis, subscribo. Sig+num Guillemi Poncii Bernardi, baiuli, qui hoc firmo, laudo atque confirmo. Sig+num Bernardi, iudicis. Bernardus Guillemi, sacrista de Castilione, in cuius presencia Guillemus Poncius Bernardi, baiulus, firmavit hoc instrumentum, subscribo testis. Sig+num Castilio, precentor Castilionis, in cuius presencia Guillemus Poncius Bernardi, baiulus, firmavit hoc instrumentum, subscribo. Petrus Petri, scriptor Castilionis (...)”. Página 166. Cita (259). Linaje de Hugo Ponç IV (1200-1230), conde de Ampurias. “(…) És Hug IV Ponç (12001230), casat l´any 1199 amb Maria de Vilademuls, pubilla de la baronia homònima i del castell de la Roca (perpinyà). De Jove, participá en la tercera croada. Topà amb lésglésia de Girona ienvaí els seus dominis amb tropes albigeses; léxcomunió correspont li fou llevada en condicions humiliants. El 1226 enfranquí els seus súbdits d´eixorquia i cugucia. Fidel a Jaume I, anà a la conquesta de Mallorca.Morí a lílla, pocs mesos després de la presa de la ciutat, a causa de la pesta: SOBREQUÉS 83-84. El seu nom consta a lóbituari del Martirologi del segle XIV, VILLABUEVA XII 295, on és dit que fou “huius Sedis canonicus”. (…)”.

180


(157). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf. Página 297 y 298. Los hombres de Hug V, conde de Ampurias. Documento 71 (41). “(…) (1271) 1272 març, 16. Convinença delcomte Hug V d´Empuries, que promet al bisbe Pere de castellnou que no licausarà danys des del´església fortificada de Sant Iscle d´Empordà. (…) Convenimos nos Hugo, Dei gratia Impuriarum comes, (…) / (Página 298) Ego Petrus, Dei gratia Gerundensis episcopus, subscribo. Sig+num Ugonis, comitis Impuriarum, qui hoc firmo. Testes huis rei sunt Jaspertus, abbas Sancti Felicis Gerundensis, et Arnaldus de Juviniano, archidiaconus Gerundensis et Raimundus, precentor Castilionis, et Petrus Bech et Bernardus de Villanova, milites. Sig+num Petri Baterii, qui hoc scripsit. + Ego Matheus Eymerici, notarius publicus Castilionis, subscribo (…)”. (158). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 619 y 620. Linaje de Fray Ramon de Capraria, miembro del monasterio de la orden de Sant Joan de Jerusalén. Documento 299. “(…) 1299, juny, 17. La priora del convent d´Alguaire, fra Pere d´Estaràs, comanador de la mateixa casa, les monges, fra Pere Llopis, prior, fra Ramon de Cabrera i fra Bicolau d´Arbul firmen una permuta (…) / (Página 620) 1299, 15 calendas iulii, cambi firman la priora; frater Petrus d´Estaras, comendator Algaire; las senyoras; frater Petrus Llopis, prior; frater Raymundus de Capraria et frater Bicholaus d´Arbul et Aotus conventos tam fratrum quam sororum (…)”. (159). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 498. Linaje de Pere de Ager. Donado hospitalario. Documento 222. “(…) 1286, octubre, 1. Fra Jaume de Salanova, comanador de la casa de l´Hospital d´Alguaire, comparéix davant Guillem Sorret, cúria d´Alguaire en representació de Pere d´Ager, i li comunica que ha perdut línstrument públic redactat amb motiu de l´asmissió com a donat al monestir d´Alguaire d´Arnau Ros, per la qual cosa li demana que mani a fra Pere de Fugueres, vicari de l´església d´Alguaire i notari públic de la mateixa localitat,que escrigui de nou l´instrument segons la nota d´aquesta escriptura rebuda en altre temps per Berenguer Ferrer, notari d´Alguaire,ja difunt. (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari 181


d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 528. Linaje de Guillem de Erill, militar. Linaje de Pere de Ager. Documento 244. “(…) 1289, juliol, 31. Ramon de Caserres presenta una protesta contra el cavaller Guillem d´Erill (…) et dicebat Guillermo d´Erill, militi […], presentibus et testibus ad hec specialiter convocatis venerabilibus Petro d´Ager, milite, castlano de Alguayra, et Iagmeto d´Ager, fratre eius (…)”. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 534. Linaje de Pere de Ager, castellano de Alguaire, hermano de Jaume de Ager. Documento 248. “(…) El cavaller Ramon de Caserres ordena a Pere d´Àger, castlà d´Alguaire, que respongui al castellà d´Amposta, als frares de l´Hospital de Jerusalem i a la priora i al convent d´Alguaire de tot el que fins ara ha tingut per ell al castell d´Alguaire, ja que els ha venut el feu, i, al mateix temps, li mana que faci homenatge / (Página 534) pel susdit feu a fra Bernat de Calluç, comanador d´Alguaire i representant de l´Hospital, cosa que Pere d´Àger fa tot seguit. En són testimonis els cavallers Ferrer de Castelló, Guillem de Bassells i Bertran de Pinyana així com Jaume d´Àger, germà de Pere d´Àger, i el sacerdot Ferrer de Basells. (…) Boverint universi quod tercio nonas augusti, anno Incarnacionis Christi Mº CCº octuagessimo nono, presentibus testibus infrascriptis ad hoc specialiter vocatis et rogatis, Raymundus de Caserris, miles, mandavit Petro de Ager, castlano de Alguayra, quod de ómnibus hiis, que pro ipso Raymundo de Casserris tenere solebat ad feudum in castro de Alguayra responderte de cetero castellano Emposte et fratribus Hospitalis Sancto Iohannis Iherosolimitani ac priorisse et conventuy monasterii de Alguayra (…) Iacobus de Ager, frater dicti Petri de Ager (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 314 y 315. Linaje de Guillem de Ager, donado de la iglesia de Santa María de Merli, casado con Dulce. Propietario de una viña con olivos en el dominio del Hospital, así como dos campos en el término de Alguaire. Documento 123. “(…) 1268, març, 1. Gueralda, priora d´Alguaire, de comú acord amb fra Guiu de la Guespa, castellà d´Amposta, fra Ramon Granell, comanador de la casa d´Alguaire, fra Bernat Cubert, prior del mateix lloc, fra Pere de Lluçars,prior de la casa i església de Santa Maria de Merli d´Alguaire, fra Domènec Granya, Agnès de Queralt, Remesen de Castellnou, Elisén de Jorba, Mateua i tot el convent de frares i monges de 182


l´Hospital d´Algauire, acepten Guillem d´Ager com a donat de la casa i església de Santa Maria del Merli, amb dret de menja i vestit, el qual, de mancomú amb la seva muller Dolça, dóna a Santa Maria del Merli una sort de vinya amb oliveres situada en el domini de l´Hospital, així com dos camps del terme d´Alguaire i una tona de roure, amb la condició que la casa del Merli tributi a la d´Alguaire cada any per la Mare de Déu d´agost cinc sous jaquesos per la vinya i les oliveres,i el cens corresponent pels dos camps. Hom delimita les afrontacions de les repestives propietats. (…) In Dei nomine.Boverint universi presentes pariter et futuri quod nos domina Gueralda, Dei gracia humilis prioriza d´Alguayra, consilio et voluntati domini ffratris Guido de la Guespa, humilis castellani Emposte,et ffratris R. Granelli,comendatoris domus Algayre, et fratris B. Cubert, prioris eiusdem loci, et ffratris P.de Loças,prioris domus et ecclesie Sancte Marie del Merle d´Algayra, et ffratris Dominici Granya et etiam consilio et voluntate Agentis de Queralt et Etmessendis de Castro Bovo et Eligsendis de Iorba et dompne Mathee et totius conventos tam ffratruum quam dominarum domus Hospitalis d´Alguayra,per nos et omnes successores nostros presentes atque futuros, damus et concedimus vobis Guillermo […]ger ómnibus diebus vite vestre panem et aquam in domo et ecclesia, videlicet, Sancte Marie del Merle d´Algayra sicut uni Donato Hospitalis; et etiam damus et assignamus vobis in dicto loco Sancte Marie del Merle quolibet anno, dum vicxeritis, sex alnas stamini ffortis d´arraz et ad opus cape et tunice, et unas caligas de blanqueto de Barbona et rotulares et camisiam et satabolas. Volumus etiam et concedimus quod sit in voluntate et libito vestro, si volueritis comedere in dicta domo Sancte Marie del Merle vel volueritis porciones qualibet die sicut unus donatus, / (Página 315) quam possitis ducere ad domum vestram vel ubicumque volueritis.Volumus preterea quod semper, dum vixeritis, sitis bonus et legalis dicte domui Dancte Marie del Merle. Et ego Guillelmus d´Ager predictus bono animo et spontanea voluntate mea accipio predictam donaciones, ut superius continetur, quapropter cum consilio et voluntate Dulcie, uxoris mee, per me et omnes meos dono, trado atque concedo in perpetuum quamdam sortem vinee et olivariis, in domengio Hospitalis sitam, dicte domui et ecclesie Sancte Marie del Merle d´Algayra. Sicut affrontat ex una parte in honore qui fuit Bartolomey Granyola, ex alia in terra A. Fferrariii, ex alia in terra P. Rixeus,. Item dono dicte domui et ecclesie Sancte Maria del Merle duos campos terre,sitos in termino de Algayra, quorum unus affrontat ex una parte in terra B.de Bellog, ex alia in terra P. Valles. Affrontat alius ex una parte in terra B. Benet, ex alia in terra Iacobi de Cas, ex alia in terra de na Guereta, ex alia vero parte in coma de Tabag. Item dono dicte domui et ecclesie Sancte marie del Merle quandam tonam de roure. Tali condicione dono predictam sortem vinee et olivariis quod dicta domus Beate Marie del 183


Merle faciat anuatim in perpetuum in festo Sancte Marie medii augustii domui Hospitalis Algayre quinque solidos Iachensium censuales et pro predictis campis terre similiter faciat usaticum secundum quod pro ipsis fieri debet .(...) S+num dopne Gueralde,priorisse predicte; s+num ffratris Guido de la Guespa, castellani Emposte; s+num ffratris R. Granelli, comendatoris; s+num ffratris B. Cubert, prioris domus Sancte Marie d´Algayra; s+num ffratris P. de Loças, prioris Sancte Marie del Merle de Algayra; s+num ffratris Dominici Granya; s+num Agnetis de Queralt; s+num Ermesendis de Castro Bovo; s+num / (Página 316) Eligsendis de Iorba; s+num dompne Mathee,sororum domus Hospitalis Algayre; s+num G. d´Ager; s+num Dulcie, uxoris eius, qui et que hoc conedimus et firmamus firmarique rogamus.(...) S+num R.del Torrent; s+num P. Granyola, testium firmamenti G. d´Ageret Dulcie, uxoris eius.(...)”. (160). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 534. Linaje de Pere de Ager, castellano de Alguaire, hermano de Jaume de Ager. Documento 248. “(…) El cavaller Ramon de Caserres ordena a Pere d´Àger, castlà d´Alguaire, que respongui al castellà d´Amposta, als frares de l´Hospital de Jerusalem i a la priora i al convent d´Alguaire de tot el que fins ara ha tingut per ell al castell d´Alguaire, ja que els ha venut el feu, i, al mateix temps, li mana que faci homenatge / (Página 534) pel susdit feu a fra Bernat de Calluç, comanador d´Alguaire i representant de l´Hospital, cosa que Pere d´Àger fa tot seguit. En són testimonis els cavallers Ferrer de Castelló, Guillem de Bassells i Bertran de Pinyana així com Jaume d´Àger, germà de Pere d´Àger, i el sacerdot Ferrer de Basells. (…) Boverint universi quod tercio nonas augusti, anno Incarnacionis Christi Mº CCº octuagessimo nono, presentibus testibus infrascriptis ad hoc specialiter vocatis et rogatis, Raymundus de Caserris, miles, mandavit Petro de Ager, castlano de Alguayra, quod de ómnibus hiis, que pro ipso Raymundo de Casserris tenere solebat ad feudum in castro de Alguayra responderte de cetero castellano Emposte et fratribus Hospitalis Sancto Iohannis Iherosolimitani ac priorisse et conventuy monasterii de Alguayra (…) Iacobus de Ager, frater dicti Petri de Ager (…)”. (161). Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 528. Linaje de Guillem de Erill, militar. Linaje de Pere de Ager. Documento 244. “(…) 1289, juliol, 31. Ramon de Caserres presenta una protesta contra el cavaller Guillem d´Erill (…) et dicebat Guillermo d´Erill, militi […], presentibus et testibus ad hec specialiter convocatis venerabilibus Petro d´Ager, milite, castlano de Alguayra, et Iagmeto d´Ager, fratre eius (…)”. 184


(162). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 543. Linaje de Fray Arnau de Queralt, comendador de Alguaire y de Cervera. Documento 252. “(…) 1290, febrer, 13. Fra Arnau de Queralt, comanador d´Alguaire i de Cervera, de comú acord amb fra Guillem d´Aresta, prior de Cervera, i dels altres frares d´aquesta casa, fra Pere Oromir, fra Ramon de Penyafort, fra Guillem de Gratallops i fra Bernat d´Albareda, dóna a Gener de Vall i als seus el quart que havien de tributar-los cada any del fruït d´una vinya que els cedí fra Berenguer d´Almenara, en altre temps castellà d´Amposta, al mas de Vergós .Obté per aquesta operació onze sous de moneda de tern de Barcelona i el comprimís de rebre anualment per la Mare de Déu d´agost vint sous de moneda Barcelonesa. Els frares es reserven, d´altra banda, el dret de moneda barcelonesa. Els frares es reservan, d´altra banda, el dret de fadiga a deu dies, amb excepció de sants i cavallers, i hi retenen el delme de la collita. Hom delimita les afrontacions de la vinya. (…) Sit ómnibus notum quod nos frater Arnaldus de Queralt, comendator de Algayre et domus Hospitalis Yherosolimitani Cervarie, cun sonsilio et assensu et voluntate fratris Guillelmi de Arista, prioris domus de Cervarie supradicte, et fratris Petri oromir et fratris Raimundi de Penafort et fratris Gillelmi de Gratalops et fratris bernardi de Albareda, fratrus eiusdem domus Cervarie (…) / (Página 544) Sig+num fratris Arnaldi de Queralt, comendatoris predicti (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 424. Linaje de Pere de Queralt, frai hospitalario. Documento 181. “(…) 1279, agost, 24. Pere de Queralt absol fra Ramon de Ribelles, castellà d´Amposta,i els frares del´Hospital de totes les demandes queels feia en nom propi oper dret cedit pel bisbe i pel capítol de Vic entorn del castell de Briançó.(…) Boverint universi quod nos Petrus de Queralto, per nos et nostros, scienter cum presenti carta absoluimus, diffinimus ac remitimos vobis venerabili fratri Hospitalis presentibus et futuris in perpetuum omnes et singulas peticiones (…) / (Página 425) S+num Petri de Queralto predicti, qui hoc concedimus et firmamos firmiraque rogamus (…)”. (163). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 376. Linaje de Fray Eiximenis de Luna, comendador de Llevata. Documento 155. “(…) 1276, abril, 30. Fra Ramon de Ribelles, castellà 185


d´Amposta, fra Arnau de Ribelles, comanador de Lleida, fra Guillem de Claramunt, comanador de Cervera, fra Eiximenis d´Antilló, comanador del castell de Siscar, fra Eiximenis de Luna, comanador de Llevata, fra Pere de Bellver, comanador de Saragossa, fra Ramon de Crebany, comanador de mallén i d´Anyorn, fra Bernat de Miravalls, comanador de València, fra Galceran de Timor, comanador de Casp i de Sant Pere, fra Jaume de Vilaragut, comendador de Sant Llorenç d´Arenys i d´Anyor, fra Bernat Vives, comanador de Sixena, fra Pere Miquel, comanador de bajoles,fra Pere de Balaguer, comanador de Barcelona, fra Alemany de Luna, comanador de Salelles, fra Pere d´Espallargueres, prior de l´església de Mallén, fra Galceran Adalbert, comanador d´Osca, fra Berenguer de santa Coloma, comanador de Costora, congregats en el capítolgeneral de Lleida, donen a fra Guillem de Villaret, prior de Sant Gèlii representant del mestre d´ultramar a tot Hispana plena potestad sobre el monestir d´Alguaire perquè terminin les discussions suscitades entre ells, d´una banda,i Gueralda de la Guàrdia, monja d´aquest convent, d´una altra, entorn dels castells de Carratalà i de Torrent, i prometen aceptar el seu dictamen (…)”. ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 381. Linaje de Guillem de Claro Monte. Linaje de fray Eiximenis de Luna, comendador de Llevata. Documento 157. “(…) 1276, maig. 2. En elplet suscitat entre Guralda de la Guàrdia, d´una banda, i els frares de l´Hospital, d´una altra, entorn dels castells de Torrent i de Carratalà, fra Guillem de Villaret, prior de Sant Gèli i representant del mestre d´ultramar a les regions d´Hispània, de comú acord amb fra ramon de Ribelles, castellà d´Amposta, i de tot el capítol general d´aquesta castellania reunit a Lleida, pronuncia sentència, per la qual confirma a Gueralda els castells que havien estat del seu pare per tal que en rebi l´usdefruit per al seu sosteniment i les seves necessitats mentre visqui en l´obediència de l´Hospital, però les rendes hauran d´ésser recollides pels frares dels susdit orde que tinguin els castells, un el de Torrent i un altre el de Carratalà, per bé que aquests n´hauran de donar compte a Gueralda. Aquesta, amés, haurà de rebre el castellà d´Amposta en aquests castells,o els frares qui hi vagin delegats,i no els podrà vendre, empenyorar ni alienar de capmanera. Aixímateix, haurà de pagar els deutes contrets després d´haver deixat elpriorat d´Alguaire i tots els altres deutes de què és obligat el castell de Torrent, i haurà de manar als castellans i homes dáqeuests castells que responguin als frares de l´Hospital de totes les rendes. A l´ultim, quam mori o si canvia d´hàbit de religió, els castells hauran de revertir amb totes les / (Página 378) seves millores iels seus béns mobles i immobles als frares de l´Hospital. Dáltra banda, el prior estableix que Gueraldatingui 186


estatge almonestir d´Alguaire amb un determinat nombre de monges que la serveixin, i, perquè el seu dictamen tingui més força, adjunta còpia delapotestat que li ha concedit elmestre del´Hospital, el castellà d´Amposta i els altres frares imonges. Per la seva banda, Gueralda de la Guàrdia renuncia a totes les demandes que feia als frares de l´Hospital, promet complir el dictamen anterior iordena als castellans, cavallers i vassalls dels referits castells que tributin homenatge al castellà d´Amposta. (…) / (Página 381) Boverint universi quod nos frater Raimundus de Ripellis, humilis castellanus Emposte; frater Arnaldus de Ribelles, comendator domus Ilerde; frater Guillelmus de Claro Monte, comendator Cervarie; frater Eximinus de Luna, comandator de Lavata; (…) / (Página 382) S+num fratris Raimundi de Ribellis, s+num fratris Arnaldi de Ribelles, s+num fratris Guillelmi de Claro Monte, s+num fratris Eximini de Antyllone, s+num fratris Eximini de Luna, s+num fratris Petri de Beluey (…)”. (164). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 314 y 315. Linaje de Gui de la Vespa, castellá de Amposta. Documento 123. “(…) 1268, març, 1. Gueralda, priora d´Alguaire, de comú acord amb fra Guiu de la Guespa, castellà d´Amposta, fra Ramon Granell, comanador de la casa d´Alguaire, fra Bernat Cubert, prior del mateix lloc, fra Pere de Lluçars,prior de la casa i església de Santa Maria de Merli d´Alguaire, fra Domènec Granya, Agnès de Queralt, Remesen de Castellnou, Elisén de Jorba, Mateua i tot el convent de frares i monges de l´Hospital d´Algauire, acepten Guillem d´Ager com a donat de la casa i església de Santa Maria del Merli, amb dret de menja i vestit, el qual, de mancomú amb la seva muller Dolça, dóna a Santa Maria del Merli una sort de vinya amb oliveres situada en el domini de l´Hospital, així com dos camps del terme d´Alguaire i una tona de roure, amb la condició que la casa del Merli tributi a la d´Alguaire cada any per la Mare de Déu d´agost cinc sous jaquesos per la vinya i les oliveres,i el cens corresponent pels dos camps. Hom delimita les afrontacions de les repestives propietats. (…) In Dei nomine.Boverint universi presentes pariter et futuri quod nos domina Gueralda, Dei gracia humilis prioriza d´Alguayra, consilio et voluntati domini ffratris Guido de la Guespa, humilis castellani Emposte,et ffratris R. Granelli,comendatoris domus Algayre, et fratris B. Cubert, prioris eiusdem loci, et ffratris P.de Loças,prioris domus et ecclesie Sancte Marie del Merle d´Algayra, et ffratris Dominici Granya et etiam consilio et voluntate Agentis de Queralt et Etmessendis de Castro Bovo et Eligsendis de Iorba et dompne Mathee et totius conventos tam ffratruum quam dominarum domus Hospitalis d´Alguayra,per nos et omnes successores 187


nostros presentes atque futuros, damus et concedimus vobis Guillermo […]ger ómnibus diebus vite vestre panem et aquam in domo et ecclesia, videlicet, Sancte Marie del Merle d´Algayra sicut uni Donato Hospitalis; et etiam damus et assignamus vobis in dicto loco Sancte Marie del Merle quolibet anno, dum vicxeritis, sex alnas stamini ffortis d´arraz et ad opus cape et tunice, et unas caligas de blanqueto de Barbona et rotulares et camisiam et satabolas. Volumus etiam et concedimus quod sit in voluntate et libito vestro, si volueritis comedere in dicta domo Sancte Marie del Merle vel volueritis porciones qualibet die sicut unus donatus, / (Página 315) quam possitis ducere ad domum vestram vel ubicumque volueritis.Volumus preterea quod semper, dum vixeritis, sitis bonus et legalis dicte domui Dancte Marie del Merle. Et ego Guillelmus d´Ager predictus bono animo et spontanea voluntate mea accipio predictam donaciones, ut superius continetur, quapropter cum consilio et voluntate Dulcie, uxoris mee, per me et omnes meos dono, trado atque concedo in perpetuum quamdam sortem vinee et olivariis, in domengio Hospitalis sitam, dicte domui et ecclesie Sancte Marie del Merle d´Algayra. Sicut affrontat ex una parte in honore qui fuit Bartolomey Granyola, ex alia in terra A. Fferrariii, ex alia in terra P. Rixeus,. Item dono dicte domui et ecclesie Sancte Maria del Merle duos campos terre,sitos in termino de Algayra, quorum unus affrontat ex una parte in terra B.de Bellog, ex alia in terra P. Valles. Affrontat alius ex una parte in terra B. Benet, ex alia in terra Iacobi de Cas, ex alia in terra de na Guereta, ex alia vero parte in coma de Tabag. Item dono dicte domui et ecclesie Sancte marie del Merle quandam tonam de roure. Tali condicione dono predictam sortem vinee et olivariis quod dicta domus Beate Marie del Merle faciat anuatim in perpetuum in festo Sancte Marie medii augustii domui Hospitalis Algayre quinque solidos Iachensium censuales et pro predictis campis terre similiter faciat usaticum secundum quod pro ipsis fieri debet .(...) S+num dopne Gueralde,priorisse predicte; s+num ffratris Guido de la Guespa, castellani Emposte; s+num ffratris R. Granelli, comendatoris; s+num ffratris B. Cubert, prioris domus Sancte Marie d´Algayra; s+num ffratris P. de Loças, prioris Sancte Marie del Merle de Algayra; s+num ffratris Dominici Granya; s+num Agnetis de Queralt; s+num Ermesendis de Castro Bovo; s+num / (Página 316) Eligsendis de Iorba; s+num dompne Mathee,sororum domus Hospitalis Algayre; s+num G. d´Ager; s+num Dulcie, uxoris eius, qui et que hoc conedimus et firmamus firmarique rogamus.(...) S+num R.del Torrent; s+num P. Granyola, testium firmamenti G. d´Ageret Dulcie, uxoris eius.(...)”. (165). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010.

188


www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 288. Ferrandus Roderici, comendador de la encomienda del Hospital de Jerusalén en el reino de Hispania. Linaje de fray Martin, preceptor de Mallorca. Linaje de Petrus de Alcalá, castellano de Amposta. Documento 111. “(…) 1265, desembre, 21. Perusa. El papa Climent confirma les donacions fetes almonestir d´Alguaire per Ferran Rodrigo, gran comanador d´Espanya, i fra Pere d´Alcalà, castellà d´Amposta. (…) / (Página 288) In nomine Domini nostri Iesuchristi notum sit cunctis hominibus, tam presentibus quam futuris, quod nos frater Ferrandus Roderici, domorum Hospitalis Hierosolimitani in quinqué regnis Hispaniae commendator, et frater Petrus de Alcala, humilis Amposte castellanus, attendentes et considerantes devoto corde unum ex operibus misericordia domum sanctam edificare et construere,in quam tenientes huius modi fallacis contagia valeant diluere et suorum pecaminum veniam obtinere et celestes regno coronam possidere, ad honoem Dei Omnipotentis et beatissime Virginia Marie, matris sue, ac beati Ioannis et sanctorum suorum omnium, volentes dicte edificationis esse patronos et participes et fratres ordinis nostri et sopores Deo valeant devotis famulari cum consenso,voluntate et consilio fratris Petri de Granyena, preceptoris de Banyoles; fratris Ioannis de Vilallops et fratris Martini, preceptoris Maioricarum, et fratris Arnaldi de Spallargues, prioris eiusdem, et fratris Ioannis de Paris / (Página 289), preceptoris Valentie, et fratris Petri de Artes et fratris Michaelis, capellani castellani prelibati, et fratris Petri de Sero et fratris Bartholomei,prioris de Alguayre (…)”. (166). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 207. Linaje de Hug de Cervelló- Linaje de Hug, maestre de la Milícia del Temple. Linaje de Guillem de Aguiló. Linaje de Guillem de Cervelló. Linaje de Pere de Queralt. “(…) 1255, octubre, 1. Hug de Cervelló, havent demanat a hug, mestre de la Milícia del Temple,la possessió del feu del castell de l´Espluga Soberana, que tenia per donació de la seva tia materna, Marquesa,i de la filla d´aquesta, Gueralda, totes dues monges, a la qual cosa el mestre accedí, salvat els drets de l´orde de l´Hospital, de Guillem d´Aguilói de tots els que tinguessin alguna prerrogativa en aquell feu, li promet defensar-lo a ell i al Temple de tothom que li demanés el mateix feu ouna part, i d´altra banda, li fa homenatge per la possessió, i s´obliga, ell amb tots els seus béns, als frares del temple, a qui, a més, dóna com a garants el seu germà Guillem de Cercelló i Pere de Queralt. (…) Sit notum cunctis quod nos Hugo de Cervilione recognoscimus et fatemur quod cum nos peteremus vobis domino Hug[…], magistro Milicie Templi, induci in possessionem feudi castri de Speluncha Superioris, 189


quod feudum ex donatione nobilium dominarum Marchesie, matertere nostre, et Gueralde, eius filie, nos habemus et ad nos dicimus pertinere, vos concessistis nobis dictam possessionem, salvo iure domus Hospitalis Iherosolimitani, Guillelmi de Aquilone et omnium aliorum qui in predicto feudo aliquid iuris habeant vel ipsum feudum vel partem eius / (Página 208) possint aliqua racione petere vel demandare, unde nos promittimus vobis et pèr vos ómnibus successoribus vestris et fratribus Templi quod, si unquam predicti vel aliquia alia persona peteret a vobis feudum predictum vel partem ipsius, nos defendemos vos et domum Milicie Templi de facto et de iure in iudicium et extra iudicium (…) Et pro hiis ómnibus et singulis obligamus vobis et successoribus vestris et fratribus Templi nos et omnia bona nostra. Insuper damus inde vobis fideiussores Guillelmum de Cervilione, fratrum nostrum, et Petrum de Queralto, qui nobiscum et sine nobis predicta omnia et singula atendí faciant et compleri. Et nos Guillelmus de Cervilione et Petrus de Queralto facimus has firmancias vobis magistro et successoribus vestris et fratribus Templi, sicut predictum est, obligantes inde vobis et vestris successoribus nos omnes res nostras habitas et habendas. (…) Denique nos Hugo de Cervilione, Guillelmus de Cervilione et Petrus de Queralto iuramus in Deum tactis a nobis ómnibus corporaliter Dei quatuor evangeliis omnia predicta et singula atenderé et complere et in nullo contravenire. (…) / (Página 209) Sig+num Hugonis de Cervilione, sig+num Guillelmi de Cervilione, sig+num Petri de Queralto, qui omnes hec firmamos, laudamus et iuramus. Sig+num Dalmacii de Monte Olivo, sig+num Berengarii de Ballucio, sig+num Bernardi Menaguerra, sig+num Arnaldi de Serra Longa, presbiteri, testium quando Hugo de Cervilione et Petrus de Queralto firmaverunt et iuraverunt. Sig+num Petri de Sancto Iusto, sig+num Berengarii de Medione, testium quando Guillelmus de Cervilione firmavit et iuravit in presentia domini Benedicti, Dei gratia archiepiscopi, quinto decimo kalendas novembris, anno prefixo. Ego Raimundus de Villa Bova, notarius publicus Terrachone, hoc scripsit die et anno prefixis (...)”. (167). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 576. Linaje de Fray Berenguer de Cardona, maestre del Temple. Documento 272. “(…) 1294, abril, 21. Fra Joan d´Horta, cambrer de Gardeny, fra Esteve d´Anguera, comanador del Segrià, fra Pere de Monyesquiu, comanador d´Urgell, fra Guillem d´Alberic i fra Pere de Breners, de comú acord amb fra Berenguer de Cardona, mestre del Temple, donen a Pere de Camps i als seus un tros de terra situada al terme de Vilanova de Segrià porquè el tinguin en canvi del cens de blat, la jova i el tragí queels altres homes que tenen tinences en la parellada on és situat 190


aquest tros acostumen a tributar; s´hi reserven el dret de fadiga a deu dies, amb excepció de clergues, religiosos, cavallers i sants. Pere de Camp, per la seva banda, acepta les condicions i fa renúncia expressa de la consuetud de Lleida “de rebus ad censsum datis posse dari ad censsum et omni alii iure pro me in aliquo facienti”. Hom delimita les afrontacions del tros, una de les quals termena amb el camí d´Alguaire (…) Boverint universi quod nos frater Iohannes de Orta, camerarius domus Gardenii; frater Stephanus de Angaria,comendator Sigriani; frater Petrus de Montesquiu,comendator Urgelli; frater Guillelmus d´Alberic et frater Petrus de Breners,per nos ac per totum conventum fratrum predicte domus Gardenii, de consilio, assensu et voluntate venerabilis domini fratris Berengarii de Cardona, magistri nostri, cum hoc presenti instrumento, (…) / (Página 578) sig+num fratris Berengarii de Cardona, magistri; (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 588 y 589. Linaje de Fray Berenguer de Cardona, maestre del Temple de Aragón y de Cataluña. Documento 276. “(…) 1295, gener,10.Fra Joan de Roses, capellà de l´església de Santa Maria de gardeny, de comú acord amb fra Berenguer de Cardona, mestre del Temple a Aragó i a Catalunya, fra Joan d´Horta, cambrer de Gardeny, fra Esteve d´Anguera, comanador del Segrià, i dels altres fratres de la casa de Gardeny, dóna a Bernat d´Alòs i els seus una vinya del terme de Vilanova de Segrià perque la tinguin en canvi del cens de dos sous jaquesos de la millor moneda corrent a Lleida a tributar cada any per Sant Miquel als frares capellans de l´església de Santa Maria de Gardeny; s´hi reserven del dret de fadiga a deu dies, amb excepció de clergues, religiosos, cavallers i sants. Bernat d´Alòs, per la seva / (Página 589) banda, acepta les condicions i fa renúncia expressa de la consuetud de Lleida “de rebus ad censsum datis posse dare ad supercesum et omni alii iuri prome in aliquo facienti”. Hom delimita les afrontacions de la vinya, una de les quals termena amb el camí d´Alguaire. (…) Boverint universi quod nos frater Iohannes de Rosis, capellanus ecclesie Beate Marie domus Gardenii, de voluntate,licencia et assensu domini fratris Berengarii de Cardona, magistri Milicie Templi in Aragone et Catalonia; (…) / (Página 590) Sig+num fratris Iohannis de Rosis, capellani; sig+num fratris Berengarii de Cardona, magistri (…)”. (168). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 221. Linaje de Bernat de Santa Eugénia, Señor de Torroella de Montgrí, hermano de Guillem de Montgrí. Documento 45 (124). “(…) 1245, abril, 19. Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí, ven al bisbe Guillem de 191


Cabanelles la meitat del delme d´Ullà i altres drets del senyor de Torroella a la mateixa vila, per 60 marcs de plata. (…) / (Página 222) Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Sancta Eugenia, per me et per omnes meos presentes et futuros (…) / (Página 224) Sig+num Bernardi de Sancta Eugenia, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Bernardi de Fuxano. Sig+num Gilabertoni de Crudiliis. Sig+num Bernardi de Monte Alegre. Bernardus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notario. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius (…)”.ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 293. Linaje de Bernat de Santa Eugenia, canónigo de Barcelona. Documento 113. “(…) 1266, setembre, 2. Gueralda de la Guàrdia, priora del monestir d´Alguaire, corrobora a l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem i posa a les mans de fra Hug Revel, mestre de l´orde, i de tot el capítol, de l´Hospital, la donació que li féu dels castells, viles, masos, honors, possessions i drets que tenia per successió del seu pare, el difunt Guillem de la Guàrdia; i almateix temps ordena a tots els cavallers i homes d´aquests castells i viles que prestin homenatge i obeeixin al susdit mestre. (…) / (Página 293) Testes huius rei sunt dominus Arnaldus, Dei gratia Barchinone episcopus; Petrus de Meserata; Bernardus de Sancta Eugenia et Alamannus de Subirats, Barchinone canonici, et Petrus de Sancto Iusto, miles (…)”. (169). LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 264. Cita (546). Linaje de Guillerma de Rupià, esposa de Pere de Santa Eugenia. “(…) L´identifiquem con una deles filles de Bernat de Rupià, per al qual cf. PM 85, 157. Guillema de Rupià és detentora del delmes i es casà amb Pere de Santaeugènia, PM 209, 236; com que no tingueren descendencia, el desembre del 1268 Guillema venia al bisbe Pere de castellnou, del qual era parenta, els castells de Rupià i Fonolleres per 34.000 sous barcelonesos, dues porcions canonicals vitalícies per a ella iel seu marit i el castell de Paret Rufí a Domeny, PM 277, infra n.63. Al cap de poc dies, Guillema cedia al bisbe els castells de Sant Pere Pescador i Canyà, drets a Peralada i Ostrera i crèdits contra els hereus de Ramon d´Olives, cosí seu, PM 278 (…)”. LLOP, Irene. “Col.lecció diplomàtica de Sant Pere de Caserres”. Volumen II. Diplomataris, 45. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.44DiplomatariCaserresI.pdf Página 271. Linaje de Pere de Santa Eugenia, casado con Guillerma de Rupià. Guillermo de Rupià era familia de Pere de castellnou. Documento 63 (17). “(…) 1268, desembre, 5. Guillema de Rupià ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els 192


castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34. 000 sous barcelonesos i els dominis episcopals de Domeny, Sant Ponç i Fontajau. (…) Sit notum cunctis quod ego domina Guillema de Rupiano, per me et per meos presentes atque futuros, gratis et spontanea voluntate ac bemine me cogente, set ob maximam utilitatem meam vendo et cum hoc presenti publico instrumento firmiter imni tempore valituro liberando trado vobis domino Petro, dei gratia gerundensi episcopo, consanguineo meo, (…) / (Página 273)recipiunt vel recipient in futurum in canonica ecclesie Gerundensis , quam vos et Capitulum Gerundense inde mihi dedistis, concessistis et assignastis habendas et percibendas tam in ausencia quam in presencia diebus ómnibus vite nostre et etiam post me Petro de Sancta Eugenia, viro meo, (…) concesistis et assignastis diebus ómnibus vite mee et predicto Petro de Sancta Eugenia, viro meo (…)”. CARBONELL BEVIÁ, Lola. “El establecimiento de los templarios en Menorca” (1/2). Abacus. Revista digital de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. Nº 5. Enero-Marzo 2011. www.Abacusnum5.pdf Página 74. “(…) Bernat o Berenguer de Santa Eugenia es la misma persona, que aparece en el texto del “Llibre dels fets”, con dos acepciones. Y como ya se ha comentado fue el Mestre del Temple que viajó junto al rey Jaime I, a las Baleares, para participar directamente en la conquista de Menorca, siendo enviado por Jaime I -en su propia galera- desde “Cap de la Pera” a Ciutadella, para pactar con los sarracenos (33). Bernat de Santa Eugenia fue recompensado en el año 1238, y en la ciudad de Teruel, con “(…) unes cases i un hort i sis jovades a Malilla. 24 maig (…)” (34). (170). ALTURO I PERUCHO, Jesús. “Diplomatari d´Alguaire i del seu monestir duple de l´orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”. Diplomataris, 59. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.59DIPLOMATARIDALGUAIREIIreduitnetmdapsw.pdf Página 17. Fundación del monasterio. “(…) L´any 1245 representa una fita molt important per a la història de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya, car és la data de l´establiment dúna comunitat femenina dáquest orde religiosomilitar a Cervera, que donarà origen, pocs anys després, al monestir femení d´Alguaire. Fou la fundadora d´aquestes dues comunitats Marquesa de la Guàrdia, que també exercí de superiora màxima fins que la seva filla Gueralda, que també exercí de superiora màxima fins que la seva filla Gueralda fou nomenada priora d´Alguaire, moment a partir del qual la direcció espiritual i l´administració dels béns del monestir serà competència d´aquesta, mentre que la seva mare, que continuarà titulant-se comendatrix fins als darrers anys de la seva vida gaudirà sols dúna superioritat honorària, amb els títols també de patrona i de fundadora. Marquesa era filla de Ramon de Cervera i de Miracle d´Urgell, la germana del comte Ermengol VIII, amb qui el noble Cervera s´havia casat després dénviudar de Timbor d´Anglesola. Marquesa, pel 193


cap baix, el 1240 ja era vídua dún baró i company de Jaume I, el cavaller Guillem de la Guàrdia, amb qui havia contret matrimoni l´11 de maig de 1223. (…)”. Página 19 y 20. Linaje de Galcerán de Pinós, consuegro de Marquesa de Guàrdia. Su hijo también llamado Galcerán de Pinós estaba casado con Mateua, hija de Marquesa de Guàrdia. Año 1245. Constitución del monasterio femenino de Alguaire. “(...) Aquests morabatins, els hi havia de pagar Galcerán de Pinós i el fill homònim d´aquest, que era l´espòs de la seva / (Página 20) altra filla, Mateua, deute, en efecte, reconegut en un instrument públic del 25 de març de 1240 (…)”. Página 50. Linaje de Galcerán de Pinós, yerno de Marquesa de Guardia y de Ramón de Guardia. “(…) Aquesta mateixa sentència ens informa, de retop, que, ja abans, la qüestió de lapropietat dels mateixos castells havia motivat una causa entre els hospitalers i Galceran de Pinós, gendre, com hem vist, de Marquesa, fallada a favor dels primers pel jutge Guillem de Sala (…)”.Página 50.Cita (16). Linaje de Galcerán de Pinós. “(…) J. MIRET, Les cases,p. 296, encara ens aclareix que: “L´orde anà solidant lo seu domini en la herència den Guillèm de Guardia y en 1268 celebrà un conveni ab Galceràn de Pinós, viudo de Mateua, filla d´aquell; renuncià a la reclamació u a otots drets en nompropi y en los de son pare Galceràn de Pinós y de son germà Ramon de Saguardia y va rebre los 640 morabatins que la sentencia reyal li havía concedit sobre dita herència” (…)”. (171). Ibidem. Página 26. Linaje de Guillem y Ramon de Guardia, hijos de Arnald de Guardia, y sobrinos de Marquesa. “(…) entorn de 1254, Estefanía de la Guàrdia, filla de Ramon de la Guàrdia, sens dubte el cunyat de Marquesa, que havia quedat vídua d´Arnau de la Guàrdia i que havia perdut ja dos fills, anomenats respectivament Ramon i Guillem de la Guàrdia, decidí de lliurar-se com a donada a l´orde de l´Hospital (…)”. (172). Ibidem. Página 32. Linaje de Berenguer Arnau d´Anglesola, padre de Ramon, y de Sibila (1282). “(…) L´1 de setembre de 1282, Berenguer Arnau d´Anglesola féu testament i deixà a la seva filla Sibil.la i al monestir d´Alguaire, en el qual aquesta havia profesat, mil sous jaquesos. En un segon moment, abans de morir, el noble Anglesola introduí algunes modificacions a la seva darrera voluntat; i una fou que el seu fill Ramon, abans d´entrar en possessió del castell i vila d´Albercs, que ell havia rebut, al seu torn, en el testament del seu pare, havia de pagar a la seva germana, l´esmentada Sibil.la, tres-centes masmudines per raó de la donació que Castelló havia fet a l´Hospital del feu que tenia en aquell castell (…)”. (173). Ibidem. Página 32. Linaje de Pere de Berga, casado con Gueralda. “(…) Una nova prova de la simpatia que l´orde santjoanista suscitava entre l´estament més elevat de la noblesa ens la dóna el 194


testament de la vídua de Pere de Berga, Gueralda, la qual, quan dictà testament el 14 de maig de 1280, disposà d´ésser sebollida al cementiri de la casa de l´Hospital de Barcelona, si moria a la diòcesi de Barcelona o en algun altre indret de Catalunya (…)”. (174). Ibidem. Página 48. Linaje de Guillem de Aguiló, sobrino de Marquesa de Guàrdia y de Ramón de Guardia. “(…) Amb Guillem d´Aguiló, nebot de Marquesa (…). Un dels primers fou armat precisament per un nebot de Marquesa, el cavaller Guillem d´Aguiló, que apellà al mateix rei Jaume I per reclamar l´herència dels Castells de Guàrdia, de Segura, de Conesai de l´Espluga de Francolí Soberana i Jussana. Tots aquets Castells, com sabem, havien pertangut al difunt espòs de Marquesa i oncle seu, Guillem de la Guàrdia. Era el 17 d´octubre de 1252 i Guillem d´Aguiló comparegué davant de Jaume I demanat la possessió d´aquells Castells, per la qualcosa es fonamentava en el llegat del seu oncle, el testament del qual va presentar. I, en efecte Guillem de la Guàrdia, que havia dictat la seva darrera voluntat el 18 e novembre de 1234, deixava a la seva esposa Marquesa els Castells de la Guàrdia i de Passanant en concepte d´esponsalici, però amb alguna reserva, com era el cas de tot allò que en els susdits castells havia comprat de Guillem de Castellet, d´Eldraida de Palau i del seu fill Simó, que destinava per pagar els seus deutes i restituir les seves injúries; i instituïa hereda la filla Mateua “in ómnibus castris et honoribus et bonis meis”, després d´atribuir a l´altra filla Gueralda un dot de dos mil morabatins. Però també va especificar ben clarament que, / (página 49) si la seva filla Mateua moria sense descendencia, dins l´espai de cinc anys els seus béns revertissin a la seva altra filla Gueralda,i, en el cas que totes dues morissin sense fills, declarava hereus els seus nebots Guillem d´Aguiló i Berenguer d´Aguiló, a parts iguals, “in castris de Guardilata, de Segura et de Conesa et in Sepellunca de Francholino, tam Inferiori quam Superiori, cum militibus et hominibus et cum omni iure et donacione mihi in eis pertinentibus et pertinere debentibus”. Tots aquells detalls eren recordats ara al rei per Guillem d´Aguiló, que segons ell mateix manifestava, havia acrecut encara la part d´herència que en dret li corresponda per haver finat també el seu germà Berenguer. El seu oncle Guillem i la seva cosina Mateua eren morts i aquesta no havia deixat prole; d´altra banda, Gueralda –adduïa Guillem d´Aguiló- havia pres l´hàbit de religió i, per tant, no podia tenir descendencia legítima. D´aquí que sol.licités la possessió d´aquells castells d´acord amb el propòsit i voluntat del testador (…)”.Página 168. Linaje de Guillem de Aguiló, caballero militar, sobrino nieto materno de Guillem de Guardia. Hermano de Berenguer de Aguiló, ya difunto. Documento 40. “(…) 1252, octubre, 17. Palau reial de Barcelona. Davant la súplica presentada pel cavaller Guillem d´Aguiló al rei Jaume I, en la qualdemanava l´herència dels castells de la Guàrdia, Segura, Conesai 195


l´Espluga de Francolí Superior i Inferior, que havien pertangut al seu oncle el cavaller Guillem de la Guàrdia, i vistes les seves al.legacions i les presentades per fra guillem de Rubió, prior de la casa de l´Hospital de Barcelona, constituït procurador del susdit orde per fra Pere de Granyena, comanador de Bajoles i vicecastellà d´Amposta, que reclamava aquests castells per alseu orde per raó dels drets de Marquesa, vídua del susdit Guillem de la Guàrdia, i de la seva filla Gueralda, totes dues monges de l´Hospital, el rei atorga la possessió dels esmentats castells i de tots els béns del difunt Guillem i de la seva filla Mateua, també difunta, a l´Hospital, salvat, tanmateix, la qüestió de la propietat, sobre la qual decidirà dins els quaranta dies que segueixen aldela possessió dels castells per part de l´Hospital. (…) Ad noticiam cunctorum perveniat quod in presencia domini Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, comparuit Guillelmus de Aquilone, miles, et suam suplicationem in scriptis obtulit in hac forma: Ego G. Guillelmus de Aquilone, miles, significo vobis domino Jacobo, Dei gratia regi Aragonum, Mairorice et Valencie, comitis / (Página 169) Barchinone et Urgelli, et domino Montpessulani, quod Guillelmus de Guardia, nobilis miles, avunculus meus, decessit condito testamento, in quo constituit sibi heredam Matheam, filiam suam, cui Matheue substituit filiam suam Gueraldam et ad ultimum, si decederent dicte filie sine prole legitima nullo alio filiosibi relicto ex Marchesia, uxore dicti Guillelmi de Guardia, substituit eis dictum Guillelmum de Aquilone, nepotem suum, et Berengarium, fratrem eius, cuius Berengarii defuncti porcio accrevit dicto Guillermo de Aquilone, fratri suo, que substitucio fuit facta dicto Guillermo de Aquilone et Berengario, fratri suo, in castris de Guardialata, de Segura, de Conesa et in Sepelluncha de Franculino tam Inferiori quam Superiori, et quia dictus Guillelmus de Guardia decessit nullo herede masculo relicto de Marchesia, uxore sua, et quia filie ipsius Guillelmi de Guardia, scilicet, ipsa Matheua decesserit abque prole legitima et gueralda sit in habitu religioso et ita sit in eo casu quod non possit prolem legitimam procreare, subsitucio sive vinculum in testamento factum habet locum in personam mei Guillelmi de Aquilone secundum mentem et proposirum testatoris, et ideoego dictus Guillelmus de Aquilone, miles, suplico vobis domino regi predicto quod inducatis me in possessionem dictorum castrorum ex oficio vestro cum ómnibus pertinencias eorumdem. Ego enim produco testamentum Guillelmi de Guardia predicti non cancellatum nec vituperatum nec in parte aliqua viciosum et hec dico, salvo iure addenda et cetera. Qua suplicatione facta, frater Guillelmus, prior domus Hospitalis Iherosolimetani in Barchinone, procurator constitutus a fratre Petro de Granynana, comendatore Baiolarum et vicecastellano Emposte,

196


contradictor apparuit contradiccionem suam in scriptis oferens in hunc modum: Ffrater Guillelmus, procurator Hospitalis, in modum contradictionis proponit contradicendo contra petitionem quam facit Guillelmus de Aquilone a domino rege per modum suplicationis, scilicet, quod mitatur in possessionem castri de Spelluncha de Franculino Inferioris et Superioris et castri de Guardialada et Segura et de Conesa, ut in eius suplicatione continetur dicens quod non est mittendus in possessionem predictorum castrorum cum ipse non sit heres scruptus in testamento Guillelmi de Guardia, ratione cuius testamenti petit se mitti in possessionem. Imo est legatarius in predictis castris condicionalis, que conditio non extat, nec Guillelmus de Guardia vocabit ipsum heredem in testamento etiam primo vel secundo vel tercio vel quarto gradu testamenti / (pรกgina 170) nec in aliqua parte testamenti. Imo in testamento instituit filias suas universales heredes.Item alia ratione non est mittendus in possessionem predictorum castrorum quoniam, etsi Guillelmis de Aquilone posset dici heres Guilelmi de Guardia in predictis castris, esset heres in tercio gradu testamenti, quem gradum predecit domina Gueralda, filia Guillelmi de Guardia, que fuit instituta heres universalis patris sui predicti in secundu gradu testamenti predicti et etiam in primo in duobus mille moranetinis, in quibus ipsam heredem instituit, et in solidum in secundo gradu ratione substitudionis, unde, cum Gueralda sit superstes, excludit Guillelmum de Aquilone sibi substitutum, ut ipsa vivente substitutus non posit de legato sibi substitutum,ut ipsa vivente substitutus non possit de legato sibi facto vel etiam de hereditate aliquid petere aut etiam vendicare,presertim cum domina Gueralda tam ex testamento paterno quam ex testamento sororis sue matheue, que ius dimitendi habebat in dictis castris et testandi, adiverit hereditatem predictam, que Matheua,heres Guillelmi de Guardia in primo gradu testamenti, dimisit in suo testamento omnia bona sua sorori sue Gueralde predicte et matri sue domine Marchesie, quarum ratione procurator Hospitalis iam suplicavit domino regi et obtinuit se mitti in possessionem omnium possessionum Guillelmi de Guardia per setentiam Guillelmi de Sala a domino rege iudicis delegati. Item alia ratione non potest petere se mitti in possessionem quia tempore quo procurator Hospitalis petebat se mitti in possessionem hereditatis Guillelmi de Guardia,presens erat Guillelmus de aquilone et noluit quicquam hostendere de iure suo neque inpugnare procuratorem Hospitalis ne mitteretur in possessionem nec hostendere se pociora iura habere,propter quod est sibi preiudicium preparatum, scilicet,ut non possit petere dictam missionem in possessionem nec petitam et obtentam a procuratore Hospitalis posset aliquatenus impedire. Suplicat etiam vobis domino regi ffrater Guillermus de Rubione,procurator Hospitalis, quatenus, non obstante suplicatione 197


Guillelmi de Aquilone et eius contradictione cum per testamentum Guillelmi de Guardia et per testamentum Matheue, filie eiusdem, constet ipsam Gueraldam et dominam Marchesiam,moniales Hospitalis Iherosolimitani, habere peciora iura in possessionibus Guillelmi de Guardia, olim defuncti, quam Guillelmus de Aquilone quod dictum procuratorem Hospitalis mittatis in possessionem bonorum omnium que Gillelmus de Guardia habebat tempore mortis sue secundum quod per sententiam Gillelmi de Sala extitit diffinitum et eandem sententiam faciatis executioni mandari cum / (Pรกgina 171) effectum cumipse procurator coram Gillelmum de sala ostendit testamentum Gillelmi de Guardia et Matheue, filie sue, non abolita nec cancellata nec in aliqua parte sua viciata; et est adhuc paratus ostendere et ostendet coram vobis rationem quorum obtinuit se miti conditione legis ultime predicti edicti, hec dicit, saluis omnibus aliis exceptionibus, deffensionibus et rationibus iuris et facti que suo loco et tempore proponentur per procuratorem Hospitalis et ipsam dominam Marchesiam et Gueraldam. Guillelmus vero de aquilone respondens concessit omnia verba que proposita sunt a procuratore Hospitalis super institutionibus et substitutionibus filiarum,prout in testamento Gillelmi de Guardia continetur.Item concessit Matheuam, filiam eius et heredem universalem, adisse hereditatem, negavit tamen se fore legatarium in ipso testamento, immo asseruit se substitutum in cunctis castris predictis. Begavit etiam Gueraldam, predictam filiam Gillelmi de Guardia, vivere civiliter, licet vivat naturaliter, immo per ingressum monasterii et per proffessionem monasterio factam, asseruit eam civiliter mortuam.Dicit etiam se non credere quod matheua fecerit testamentum in quo reliquerit omnia bona sua Gueralde sorori sue et Marchesie matri sue et, si fecerit,dicit testamentum illud non valere. Dixit etiam se credere quod sententia fuit lata per Gillelmum de sala inter Hospitale et gaucerandum de Pinos, tenorem tamen eius ignorat, et dixit sententiam illam fuisse revocatam per dominum regem et, si non fuit revocata,dicit quod non facit ei preiudicium quia fuit inter alios lata. Confiteur etiam quod fuit presens quando Hospitale pettit se miti in possessionem bonorum Gillelmi de Guardia, sed contradixit et protestatus fuit de iure suo; suplicationi vero procuratoris Hospitalis, opposuit se idem Gillelmus de Aquilone contradicendo et de iure suo ostendendo asseruit [...] suam esse admitendam et non suplicationem procuratoris Hospitalis. Super propositis itaque suplicationibus et contradictionibus fuerunt ub utraque parte facte exceptiones,positiones et responsiones, prout in actis plenius continetur. Demun [...] quod super revocatione sententie Gillelmi de Sala ex parte Gillelmi de Aquilone apposita et super illis possicionibus factis a parte procuratoris Hospitalis, quas Gillelmus de Aquilone negavit esse veras, stetur reconitioni domini regis, salva 198


probatione tesstamenti M[...]ssit pars Hospitalis per ipsum testamentum probare quod dominus rex nichil potuit scire in facto illo et sic fecit dominus rex recognitionem suam,prout in / (Página 172) actis continetur, et pars Hospitalis produxit testamentum Matehue super quo de iure au[...] disputatum, quibus omnibus sic peractis pars utraque allegationibus iuris et facti renunciavit et, cause conclusionem facientes,prolationem sententie cum instancia postularunt. Bos Iacobus, Dei gratia rex Aragone, [...] curia nostra consilio de iure procuratorem dicti Hospitalis et ipsum Hospitale ratione predictarum Marquesie et Gueralde, filie sue, monialium ipsius Hospitalis, mittendum esse dicernimus in possessionem predictorum castrorum et aliorum bonorum que fuerunt Gillelmi de gardia, que et Matheua, filia et heres eius universalis, mortis tempore possidebat, salva in omnibus propietatis questione, ita quod nulli in causa proprietatis per hanc sententiam preiudicium generetur. Et quia nolumus quod temporalis iurisdictio nostra per huius modi possessionis ademptionem ad forum ecclesiasticum debeat pertransire, ubi propter privilegia Hospitalis et in [...] militis agentis dificilis esset persecutio,maxime quia Gillelmus de Guardia, nobilis baro et vasallus noster, nos in suo testamento executorem sue ordinationis constituit, discernimus quod, antequam Hospitale adipiscatur possessionem,satis det idonee ad cognitionem nosram quod sub iurisdictione et examine nostro predictam proprietatis causam usque ad finem prosequetur,donec ipsa causa omnino finiatur et infra XL dies postquam Hospitale fuerit possessionem dictorum castrorum adeptus,iuxta constitutionem nostram dudum in generali curia editam, nostro iuditio terminetur. Lata fuit hec setentia in palatio domini regis barchinone, XVI kalendas novembris, anno Domini Mº CCº Lº secundo. Signum (signum) Iacobi, Dei gratia regis Aragone, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et urgelli, et domini Montpesulani, qui hac sententiam tulimus et firmamus, ut superius continetur appositum, per manum mei Raimundi de Uliola in Barchinona IIIIº novembris, anno Domini Mº CCº quinquagesimo secundo. Sig(signum)num Petri Marchesii, publici notarii barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum literis appositis in linea VII, ubi scribitur “scilicet2, et in XVI in duobus locis, in unio quorum scribitur “coram Gillelmi de sala” et in alio “divi Adriani”, et in XVIII, ubi scribitur “immo”, et in XXIIII, ubi scribitur “de iure”, et in XX, ubi scribitur “se idem”, die et anno quo supra (...)”. (175). Ibidem. Página 17. “(…) Marquesa era filla de Ramon de Cervera i de Miracle d´Urgell, la germana del comte Ermengol VIII, amb qui el noble Cervera s´havia casat després dénviudar de Timbor d´Anglesola. Marquesa, pel cap baix, el 1240 ja era vídua dún baró i company de 199


Jaume I, el cavaller Guillem de la Guàrdia, amb qui havia contret matrimoni l´11 de maig de 1223. (…)”. (176). Ibidem. Página 50. Linaje de Huguet de Cervelló, primo de Gueralda, hija de Marquesa de Guardia, y sobrino de Marquesa de Guàrdia y de Ramon de Guardia. “(…) Un 14 de febrer d´aquell any, Gueralda féu una donació al seu cosí Huguet de Cervelló juntament amb la seva mare i ambdues li lliuraren tots els drets que tenien damunt els castells d´Espluga Soberana, Conesa i Rocallaura. Van ser testimonis d´aquesta important donació els nobles Jaume de Cervera, Ramon de Cervera i Guillem d´Avellans (…)”. Página 181. Linaje de Huguet de Cervelló, sobrino de Marquesa de Guàrdia. Documento 44. “(…) 1254, febrer, 14. Marquesa de la Guàrdia, comanadora d´Alguaire i de Cervera, i Gueralda, priora d´Alguaire, donen a Huguet de Cervelló tots els drets que tenen als castells de l´Espluga de Francolí Superior, Conesa i Rocallaura. (…) Eixa confirmació pontifícia fou alguns anys posterior a la erecció del nou monastir de Alguaire, Puig 11 anys antes de la sua data, so és,en 1253,consta que estaba ja fundat y el governaban las dos señoras de ça Guàrdias,mare y filla, titulant-se la primera comanadora de Alguayre y Cervera, y la segona,ço és, Geralda,priora del monastir de Alguaire. Consta això del instrument de donació que en XVI de las calendas de mars deldit any 1253 feren las referidas señoras Marquesa y Geralda a Huguet de Cervelló, nebot i cosí respective de las dos senyoras, de tots los drets que tenien en los castells y llochs de la Espulga de Francolí Superior, Conesa y Rocalaura, quald drets los competian a ellas en porça dels testaments delnoble don Guillem de ça Guàrdia y de donya Matheua, filla sua, difunts. Foren testimonis de eixa donació de las dos senyoras, mare i filla, Huguet de Cervelló, los nobles don Jaume de Cervera, don Ramon de Cervera y don Guillem de Avellanis, milites (…)”. (177). Ibidem. Página 130. Linaje de Berenguer Arnau de Anglesola. Documento 20. “(…) 1247, novembre, 13. Berenguer Arnau d´Anglesola confirma a l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem i a fra Arnau d´Espallargues, preceptor de la casa d´Alguaire, totes les donacions, vendes i concessions que Ramon de Castelló i el seu fill Ramon Arnau de Castelló els feren d´un molí, una vinya, una perna, civada i cens al castell i a la vila d´Albesa. (…) […] Ego Berengarius Arnaldi de Angularia […] laudo, concedo, aprobó et confirmo […] Domino Deo et beatissime Virgini Marie, matri sue, et ómnibus sanctus eius atque beatissimo Sancto Iohanni Hospitalis Iherusalem et uobis ffratri Arnaldo dez Paillargues, preceptoris domus de Algayra, et conuenti eiusdem presenti et futuro [...] omnes donationes, uendiciones et concessiones quascumque unquam raimundus de casteillo et Raimundus Arnaldi de castellio, eius filius, vel alter eorum fecerunt de quondam molendino cum domo in qua est constructum et de quadam uinea et de perna et de ciuata et 200


de censu et de ómnibus aliis uniuersis et singulis tanqyam hic nominatim et specialiter scriptis quacumque racione, nomine, uove uel causa istorum supradictorum uel alterius eorum dicto Hospitali peruenerant […] in castro et uilla de Albesa et in ómnibus terminis eius. Quos est actum idus nouembris, anno Domini 1247 / (Página 131) Sig+num Berengarii Arnaldi de Angularia, qui hoc concedo et firmo testesque firmare ego. Sig+no Bernardi de Tolone; sig+num Arnaldi dez Soler; sig+num Guillelmi dez Soler, fratris eius, militum,testium. Guillelmus Gazol, notarius publicus Ilerdensis, scripsit et hoc signum fecit (...)”. (178). Ibidem. Página 272 y 273. Linaje de Guillem de Anglesola. Linaje de Berenguer de Sant Martí. Documento 101. “(…) 1263, juny, 22. Berenguer de Sant Martí asegura a la seva muller Gueralda tots els béns mobles i immobles que té en la vila i el terme del castell de Bellpuig i del castell de Sant Martí de la Morana fins que no sigui pagada de l´aixovar i esponsalici.Li dóna per garant Guillem d´Anglesola. (…) / (Página 273) Botum sit cunsctis quod ego Berengarius de Sancto Martino bonno animo ac spontanea voluntate, per me et omnes meos, recognosco in veritate cum hoc presenti instrumento publice confecto vobis Guerale, uxoris mee, omne exovarium et sponsalicium quod a vobis habui et recepi et promisi vobis solvere et pacare,sicut continetur in strumentis nupciarum, et asecuro vobis et vestris semper omnes res meas,móviles et immobiles ac semoventes, que habeo et habere debeo in villa et in termino castri Pulcri Podi, et in villa et in termino castro Sancto Martino ça Morana, sicut melius, plenius dici vel intelligi potest omni vestro bono intellectui et vestrorum, ut habeatis, teneatis, possedeatis et expletetis ad omnes vestras vestrorumque voluntades usque vos bene sitis pacata de iam dicto exovario et sponsalicio. Et, ut tucior inde sitis ex omni hoc predicto, dono vobis et vestris fiduciam salvetatis Guillelmum de Angularia, qui hoc totum vobis et vestris faciat habere et tenere secure et in pace. Et ego Guillelmus de Angularia hanc fiduciam libenter facio et concedo vobis dicte Gueralde et vestris cum illo et sine illo ubique, ut superius dictum est, bona fide. Actum est hoc X kalendas iuli, anno Domini MCCLXIII. Sig+num Berengarii de SanctoMartino, qui hoc concedo et firmo; sig+num domini Guillelmi de Angularie, fiduciam salvetatis, qui hoc concedimus et firmamos testesque firmare rogamus. Sig+num Petri Ermengaudi; sig+num Iacobi Raedor; sig+num Bernardi de Monte Pager, testium, cum suprascripto in VI linea. Raimundus de Algayra, sacerdos, scripsit et hoc sig+num fecit mandato Raimundi de Rubione, capellani Pulcri Podii (...)”. (179). MIRET Y SANS. “Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents hisròrichs”. Barcelona.Imprenta de la casa Provincial de Caritat.1910. www.Lescasesdetemplersyhospitalersacatalunya.pdf Página 254. Maestres del Temple de Mallorca. “(…) En 1272 és comanador de Mallorca 201


Ramon Sabastida y és un dels conrorrents al acte celebrat a Lleyda de cedir lo Bisbe de dita ciutat al Temple la iglesia de Corbins. En 1263, Ramon de Bach surt com a comanador de Mallorca, y en 1301, Lope Abrí. (…)”. Página 519. Maestres del Temple de Mallorca. “(…) Bertrán d´Arlet, 1230. Ramón de Serra, 1231. Dalmau de Fonollar, 12411242. Ramón de Montblanch, 1244. Bernat de Montllor, 1251. Pere d´Ager, 1255. Arneu, 1257. Ramon de Bach, 1263. Ramon Sabastida, 1272. Lope Abrí, 1201. Bernat de Fonts, 1304 (…)”. Página 519. Comendadores templarios del Masdeu. “(…) Arnau de Sant Cebrià, 1149. Guillem Amell, 1200. G.Tort. 1252. Guillem de Londres, 1255.Guillem de Montgrí, 1264. Ramón des Bach, 1278. Guillem de Benages, 1287. G. d´Abellars, 1297. Ramón Saguardia, 1301-1307 (...)”. Página 516. Ramon des Basch, mestre del Temple de Provenza, Aragón, Cataluña. “(…) Ramon Desbach, 1272-1274 (…)”. (180). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2695. Jaime II, rey de Mallorca. Documento LXXI. “(…) 1290, 25 de gener. Roma, Santa Maria Major. El papa Bicolau IV, a instancia dels templers, exhorta el rei Jaume II de Mallorca a restituir-los la comanda del Rosselló, que ocupava a petició del rei de França sota pretext que aquesta depenia de la província templera d´Aragó, i a deixar-los gaudir pacíficament de llurs possesions. (…) Bicholaus, episcopus, servís servorum Dei, carissimo in Christo filio J[acobo], regi Majoricarum illustri, salutem et apostolicam benedictionem. Credentes te firmiter ad illum habere respectum in cujus potentia sunt reges, et regna et omnium potestates, quodque illi intendis totis viribus complacere, ad ea que sibi placent serenitatem tuam fiducialiter precibus invitamus. Sane proparte dilectorum filiorum magistri et fratrum domus militie Templi Jerosolimitanensis fuit expositum coram nobis queod tu domum militie Templi de Ruscilione, Elnensis diocesis, ad instantiam carissimi in Christo filii nostri regis Francie illustris occupasti, et eam adhuc detines occupatam, eo pretextu quod dicta domus de commenda Aragonie ipsius ordinis existebat. Quare iidem magister et frater super hoc ad apostolice sedis providentiam recurrerunt. Bos itaque prefatis magistro et fratribus super hoc benigno compatientes adectu, serenitatem regiam rogamus et hortamur attente quatinus si dicti magister et fratres domus Templi Jerosolimitanensis, prout eis expresse mandavimus, dictam domum talibus gubernandam commiserint qui romance Ecclesie ac regalis excellentie fideles existant, et de quibusnon possit sinistri aliquid suspicari, eam cum fructibus ex ea perceptis pro nostra et apostolice illam permittas pacifice possidere, preces nosras in hac parte taliter impleretus quod merearis 202


exinde premium apud Deum, nosque magnificentiam tuam possimus exinde dignis in Domino laudibus merito commendare. Datum Rome, apud Sanctam Mariam majorem, VIII kalendas febroarii, pontificatus nostri anno secundo (...)”. (181). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2897. Primeros responsables provinciales del Temple. Página 2696. Linaje de Fray Berenguer de Cardona. Documento LXXI bis. “(…) 1292, 28 de març. Barcelona. Jaume II, rei d´Aragó, ordena a tots els seus oficials i súbdits que no impedeixin a fra Berenguer de Cardona, mestre del temple a Aragó i Catalunya, i la seva família, d´anar a Rosselló, on ha de visitar la batllia del Masdéu, i que vetllin per la seva seguretat si cal o si els ho demanen. (…) Universis officialibus et subditis nostris ad quos presentes pervenerint. Cum venerabilis et dilecti noster ffrater Berengarius de Cardona, magister militie Templi in Aragonia et Catalonia, accedat ad partes Rossilionis de nostra licencia speciali pro visitando bajulia Mansi Dei, vobis dicimus et mandamus quatenus dicto magistro fratribus vel familia sue aut equitaturis vel rebus eorum in eundo, stando vel redeundo nulñum impedimentum vel contrarium faciatis vel fieri ab aliquo permitatis,immo sibi et suis provideatis de securo conductu, si opus fuerit et inde fueritos requisiti. Datum Barchinone Vº kalendas aprilis (…)”. (182). Ibidem. Página 2696. Linaje de Fray Berenguer de Cardona, maestre de la milícia del Temple en Aragón y Cataluña. Linaje de Fray Ramón de Guardia, comendador del Masdéu. Documento LXXI ter. “(…) 1293 (nou estil), 18 de març. Barcelona. Jaume II, rei d´Aragó, a instàncies de fra Berenguer de Cardona, mestre de la milícia del Temple a Aragó i Catalunya, ordena als seuos oficials i als seus súbdits que vetllin per la seguretat de Fra Ramon de Guàrdia, comanador del Masdéu, i la seva familia, el seu equipatge i els seus béns fins a Montsó, on s´ha convocat el capítol provincial de l´orde. (…) Universis officialibus et subditis nostris ad quos presentes pervenerunt, etc. Boveritis nos ad preces et ad instanciam venerabilis fratris Berengarii de Cardona, magistri milicie Templi in Aragonia et Cathalonia, guiadse et assecurasse fratrem R. Saguardia, comendatorem Mansi Dei, quod possit venire salve et secure ad capitulum quod dictus magister est celebraturus in proxime in Montesono. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicto comendatore vel familie sue aut equitaturis vel rebus eorum in veniendo ad suum capitulum, stando vel redeundo, ullum impedimentum / (Página 2697) vel contrarium faciatis, vel fieri ab aliquo permitatis, immo sibi de securo conductu provideatis si opus fuerit, [...] fueritis requisiti dum tamen nil fac[iat] vel refac]iat] aut aliquem secum ducat ferentem vel referentem 203


alique que sint nostre dominacioni contraria vel dampnossa. Datum Barchinone XVº kalendas aprilis (...)”. (183). Ibidem. Página 2699. Templarios. Jaime II de Mallorca. Documento LXXI sexto. “(…) 129(3) (nou estil), 18 de febrer. Barcelona. Jaume II, a instàncies del mestre de la milícia del Temple a Aragó i Catalunya, ordena als seus oficials i als seus súbdits que vetllin per la seguretat del comanador del Masdéu, la seva familia i els seus béns, de viatge cap a Gardeny, on s´ha convocat el capítol provincial de l´orde. (…) Universis oficialibus, etc. Cum de mandato magistri milicie Templi comendator Mansi Dei debeat venire et [apud capitulum] quod idem magister [dicit] selebraturum in domo Gardenni [secundo dominica mensis madii proxime] nunc venturi, mandamus vobis dicto comendatori, familia equitaturis aut rebus [cum…cando] ad dictum capitulum eundo vel redeundo ullum impedimentum vel contrarium faciatis, si necesse ffuerit eidem comendatori et familia sue de secure conductu provideatis […] etc. Datum Barchinone [XVº] kalendas marcii. (…)”. (184). Ibidem. Página 2697. Templarios. Jaime II, rey de Aragón. Docuento LXXI quarto. “(…) 1293 (nou estil), 23 de març. Barcelona. Jaume II, rei d´Aragó, informa Dalmau de Rocabertí i Jaspert de Castelnou, o els seus tinents establerts a la frontera del Rosselló, que el mestre de la milícia del Temple li ha exposat que certs guardes s´havien apropiat de sis muntures que havien servit per transportar tres frares de la milícia del Temple, naturals de la seva terra de Catalunya, des de Perpinyà fins a Castelló, per ordre del comanador del Masdéu. El costum del Temple és que els frares duguin dues muntures cadascun en el viatge de tornada. Segons ell, haurien capturat igualment cinc homes que portaven aquestes muntures de Castelló a Perpinyà. Els ordena, per tant, restituir aquestes muntures i alliberar aquests homes. (…) Dalmatio de Rocabertino et Jazperto de Castronovo, vel ipsorum loca tenentibus in frantatia Rossilionis, salutem et dilectionem. Ex parte venerabilis magistri milicie Templi extitit propositum coram nobis quod quidam vestri homines custodes passuum ceperunt sex equitaturas que portaverant III fratres milicie Templi naturales Cathalonie terre nostre de Perpiniano usque Castilionem, quasquidem conduxerat comendator Mansi Dei. Cum sit templariorum consuetudo, ac intelleximus quod de domo in domum aliam Templi tenentur tradere II equitaturas unicuique frater quousque pervenerit ad magistrum suum. Cepistis etiam, ut [asseritur], [V] homines easdem equitaturas reducentes de Castilione ad Perpinianum, unde cum dicti fratres, ut dictum est, sunt de terra nostra et [sunt veni… Massilia de] cujus portum aplicaverant de Xipri partibus tenientes, vobis dicimus [et mandamus]. Item a predictis hominibus equitaturis et homines predictos restitui et deliberari faciatis omni diffugio non admisso. Datum

204


Barchinone Xº kalendas aprilis. / (Página 2698) Similis Ermengaudo de Riba et aliis custodibus frontarie Rossilionis. Datum ut supra (…)”. (185). Ibidem. Página 2698. Linaje de Ramon de Guardia, comendador del Masdéu, y de su hermano Ponç de Guardia. Linaje de Galcerán de Pinós. Linaje de Guillem de Canet. Documento LXXI quinto. “(…) 1293 (nou estil), 24 de març. Barcelona. Jaume II pren sota la seva salvaguarda el noble Ponç de Guàrdia i el seu germà, fra Ramon de Guàrdia comanador del Masdéu, els seus advocats i els seus familiars, i els atorga un salvoconduit per tal que puguin anar amb seguretat fins a Bagà, a condició que el seu equipatge no superi cinquanta cavallers, dels quals, pel cap alt, vuit vagin armats, i que hi puguin romandre durant un mes, per tal d´ajustar-hi el litigi que els oposa a [Galceran] de Pinós a propósit de l´honor de Guillem de Canet. (…) Jacobus etc. per nos subditos et gentes nostros guidamus et assecuramus vos, nobilem Poncium de Gardia et venerabilem fratrem R. de Guardia, fratrem vestrum, comendatorem Mansi Dei, Dei advocatos et familiam vestram et alios quax vobiscum ducere vlueritis, quod salve pariter et secure possitis venire apud Baganum, et ibi cum dictis advocatis et familia et aliis vobiscum euntibus stare salve et secure per unum mensem a prima die que ibi fueritos inantea computandum,sic quod inter omnes sitis usque ad L equites et non ultra, in quibus sint, si volueritis, octo equites cum armis et non pl[ur]res, ita quod ibidem possitis determinare et componere controveriam que est inter nobilem [Galcerandum] de Pinos, ex altera, et vos dictum nobilem Poncium, ex altera, ratione honori G. de Caneto. Et transacto dicto mense vel antea quotienscumque volueritis redire salve pariter et secure, sine aliqua contradictione. Mandantes universis et singulis officialibus nostris quod vos advocatos et alios quos vobiscum duceritis permitant salve et secure venire, stare et resire et tornare et vobis nec advocatos aut familia vestre aut aliis vobiscum euntibus nullum impedimentum vel contrarium faciant vel fieri permitant aliqua ratione si de nostri confidunt gracia vel amore. Datum Barchinone IXº kalendas aprilis. (…)”. (186). Ibidem. Página 2897. Primeros responsables provinciales del Temple. Página 2699. Jaime II de Mallorca. Documento LXXII. “(…) 1295, 16 de novembre. Perpinyà. Jaume II, rei de Mallorca, confirma a fra Guillem d´Abellars, comanador del Masdéu, i als frares d´aquesta casa l´adquisició d´un terreny sobre el qual han fet edificar una casa o botiga dotada d´un pis. A l´emplaçament d´aquest terreny, situat davant la plaça del blat que el rei ha fet construir recentment dins la ciutat de Perpinyà, hi havia abans la residència del difunt Jaume Bordet i un terreny pertanyent a Pere Pedrolo, peixater. Els templers hauran de donar al rei 1 diner melgorès de cens anual el dia de Badal, i el foriscapi en cas de mutació. (…) / (Página 2700) Boverint universi quos nos, 205


Jacobus, Dei gracia rex Majoricarum, comes Rossilionis et Ceritanie et dominus Montispessulani, per nos et per omnes nostros laudamus, concedimus et confirmamos vobis, fratri Guilelmo de Abelars, comendatori domus Templi Mansi Dei, et fratribus dicte domus Templi, presentibus et futuris, illam emptionem quam fecistis de quodam patuo, in quo fecistis hedificare quandam domum seu botigan, cum solerio suo, que est ante plateam bladi ville Perpiniani,quam de novo construi fecimus in dicta villa Perpiniani. De quo patuo fuit quedam pars hospicio Jacobi Bordeti condam, et alia pars fuit cujusdam patui Petri Pedrolo, peyxonerii.Predictam autem concessionem et confirmationem vobis et successoribus vestris facimus, ita quod vos et vestri successores teneamini nobis et nostris dare pro censu quolibet anno in festo Batalis Domini unum denarium malguriensem censualem, et foriscapium quandocumque et quociensdumque dicta domus sive botiga venderetur vel inpignoraretur.Mandantes bajulo et judici Perpiniani, presentibus et futuris, quod predicta firma habeant et observent,ut superius continetur, et non contraveniant aliqua racione. Affrontat autem dicta domus sive botiga ex una parte in dicta platea bladi, et ex alia in tenencia que fuit Jacobi Jonqueres condam. In cujus rey testimonium preseas instrumentum sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Datum Perpiniani, sextodecimo kalendas decembris, anno Domini millesimo duocentesimo nonagesimo quinto (…)”. (187). Ibidem. Página 2897. Primeros responsables provinciales del Temple. Página 2924. Templarios activos en el Rosselló. “(…) Ramon (de) Saguàrdia (Catalunya Ripollès), cavaller, rebut a Saragossa per Pere de Montcada, mestre de l´orde a Aragó, el diumenge després de Sant Martí del 1274 o pels volts d´aquesta data; comanador del Masdéu: agost 1292 – novembre 1294 i gener 1303 –octubre 1307; interrogat el gener del 1210 “(…). (188). TRETÓN, Rodriguez. “Diplomatari del Masdéu” (Volum IV). Diplomataris, 55. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.55DIPLOMATARIDELMASDÉUIVnetmdareduitpsw.pdf Página 2473, 2474 y 2475. Linaje de Ramon de Saguardia, comendador del Masdéu. Documento 1073. “(…) 1303 (nou estil), 18 de gener. Berenguera, filla del difunt Arnau Joan, d´Orla, ven a Arnau d´Orla, apotecari, i a Jaume Bonet, adober, habitants de Perpinyà, una peça de terra situada al terme d´Orla, al lloc anomenat la Garriga, sota reserva del delme, de l´agrer, del terç de la costura, d´una mesura de bajulium i de foriscapi deguts a la milícia del Temple. Com a preu d´aquesta venda, reconeix haver rebut 100 sous de moneda coronada de Barcelona, Fra Ramon de Saguàrdia, comanador del Masdéu, confirma aquesta / (Página 2474) venda el 29 de gener de 1303 i reconeix haver-ne percebut el foriscapi. (…) Botum sit cunctis quod ego Berengaria, filia condam 206


Arnaldi Johannis, de Orulo, per me et per omnes meos, vendo et trado et quasi trado vobis, Arnaldo de Orulo, hipotecario, et Jacobi Boneti, aluderio, habitantibus Perpiniani (…) / (página 2475) Et ego frater Raymundus Sagardia, preceptor domus Mansi Dei milicie Templi (…) Sig+num fratris Raymundi Sagardia predicti, qui hec omnia laudo quarto kalendas februarii, anno predicto (…)”.Página 2748, 2749. Linaje de Ramón de Saguardia, comendador del Masdéu. Linaje de Arnaldus de Fonte Claro, clérigo de Canet. Documento LXXXIII. “(…) 1307, 30 de setembre. Mateu Ros i Pere Auladella, tots dos del Voló, amb Pere [Rabassó], executors testamentaris de Bernat Palau, per tal de pagar les deixes d´aquest, venen a Bartomeu, com a més-dient, una casa situada a Perpinyà, davant el monestir dels frares menors, pel preu de 29 lliures barceloneses, sota reserva del cens anual de 8 diners el dia de Badal i del foriscapi deguts als templers. Estefanía, vídua de Bernat Palau, confirma aquesta venda i renuncia a tots els seus drets sobre aquesta casa. Arnau de Carcaix, jutge ordinari de Perpinyà, valida aquesta transacció. Fra Bartomeu de la Tor, sacerdot de la capella de la casa del Temple de Perpinyà, delegat per fra Ramon de Saguàrdia, comanador del Masdéu, confirma aquesta venda el 7 d´octubre de 1307 i reconeix haver percebut el foriscapi. (…) / (Página 2750) Et nos, Arnaldus de Carcaixo, judex ordinarius Perpiniani, presenti venditioni consentimos et auctoritatem nostram judiciales prestamus et decretum interponimus. Actum est pridie kalendas / (Página 2751) octobris, anno Domini Mº CCCº septimo. Sig+na Mathei Ros,et Petri Auladella, et Stephanie, uxoris quondam dicti Bernardi Palacii, et Arnaldi de Carcaxio, predictorum, qui hec omnia laudamus. Sig+na Guilelmi Comitis, curaterii, Perpiniani […] Faber, Guilelmi Balasterii, omnium de Perpiniano, Bernardi de Foliano et Johannis de Vila clara, testium. Sig+num fratris Bartholomei de Turri, capellani domus Templi Perpiniani, habito mandato a domino fratre Raymundo Sagardia, preceptoris dicte domus, ad laudandum venditiones que […] de possessionibus que pro dicta domo tenentur, et ad recipiendum inde foriscapia nomine dicte domus, qui presentem venditionem laudo nonas octobris anno predicto (…) Sig+na Arnaldi de Fonte claro, clerici de Caneto, (…)”. (189). TRETÓN, Rodriguez. “Diplomatari del Masdéu” (Volum IV). Diplomataris, 55. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.55DIPLOMATARIDELMASDÉUIVnetmdareduitpsw.pdf Página 2486 y 2487. Linaje de Ramon de Saguardia, comendador de Masdéu. Documento 1080. “(…) 1305 (nou estil), 22 de gener. Fra Ramon de Saguardia, comandador del Masdéu, amb el consentiment dels frares Arnau de Cistar, el seu associat, Jaume de Garrigans, Jordà, comanador d´Orla, Guillem de Sant Hipòlit i totos els altres frares de la casa del Temple de Perpinyà, autoritza Joan Esteve de Perpinyà i la seva muller 207


Guillema a construir un o diversos forns a llur casa situada a Perpinyà, per a fer-ne ús tot al llarg de llur vida. Podran coure-hi llur propi pa, ja sigui destinat a la venda o a llur consum personal. (…) / (Página 2487) Boverint universi quod nos, frater Raymundus Saguardia, preceptor domus Mansi Dei, voluntate et assensu fratris Arnaldi de Cistar, consoscii mei, et fratris Jacobi de Guarriguanis, et fratris Jordanis, comendatoris de Orulo, et fratris Guilelmi de sancto Ypolito, et omnium aliorum fratruum domus milicie Templi de Perpiniano (…) / (Página 2489) Sig+num fratris Raymundi Saguardia, et fratris Arnaldi de Cistar, et fratris Jacobi de Guarriguanis, et fratris Jordanis, et fratris Guilelmi de Sancto Ypolito, et Johannis Stephani, et Guillermo, uxoris ejus (…)”. (190). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 172. El proceso contra los templarios en el Rosselló. “(…) Acusats de pràctiques escandaloses i herètiques, d´idolatria i fins i tot de sodomia, tots els frares dela milícia del Temple residents al Regne de França van ser empresonats el 13 d´octubre de 1307. Ignorem quina va ser la sort dels frares que es trobaven a les cases de l´orde a la Fenolleda. És obligat constatar que la documentació relativa a les petites comandes de Prunyanes, Corbós i Centernac malauradament ens manca. Passat el 1277, ja no es troba esment de comanadors afectats a aquests establiments secundaris. (…) Tres dies després de l´arrest, el 16 d´octubre, el rei de França va escriure a tots els prínceps cristians a fi d´explicar-los els moptius del seu acte i incitar-los a fer el mateix. Bo es coneix la resposta del rei de Mallorca, oncle matern de Felip el Bell. Ben segur que ja compartir l´escepticisme del seu nebot, el rei Jaume II de Catalunya-Aragó, que d´entrada va defensar l´orde però va rectificar quan el rei de França l´hagué informat de les confessions públiques dels templers, entre les quals la del mestre Jacques de Molay. Situat davant el fet consumat, el Papa es va veure obligat, per reprendre la iniciativa, a ordenar el seu torn l´arrest dels templers als estat cristians i la posada sota tutela de l´Esglèsia dels seus béns, cosa que va fer el 22 de novembre en expedir la butlla Pastorales praeeminentiae (…)”. (191). Ibidem. “(…) El segrest de la comanda del Masdéu i l´arest dels frares va tenir lloc el 23 de desembre de 1307, si fem cas d´una carta / (Página 173) adreçada al començament del mes següent a Arnau de Banyuls, comanador de Gardeny, pel seu germà Bernat de Banyuls, cambrer del priorat de Cornellà de Conflent. Segons aquest testimoni, Jaume II hauria decidit aplicar les directrius papals després d´haver estat informat per familiars de la seva cort que alguns templers, aprofitant l´absència del comanador Ramon de Saguàrdia, havien començat a robar els béns del Masdéu. Llavors el rei va encarregar a Ramon Savina, un 208


burgués de Perpinyà, de procedir a l´embargament de la comanda. Constatem tanmateix que no tots els templers van ser empresonats abans de Badal, ja que el 4 de gener de 1308 fra Guillem de Sant Hipólit, Batlle forà i cambrer del Masdèu, estava encara en condicions de presentar-se a l´estudi de l´escrivà públic perpinyanès, Bicolau Camoti, per confirmar-hi la venda d´un terreny tingut pel Temple a sant Llorenç de la Palanca. Sigui con vulgui, és indubtable que l´arrest dels templers de la diòcesi d´Elna va tenir lloc durant aquest periode (…)”. (192). Ibidem. “(…) Per la seva banda, fra Ramon de Saguàrdia, comanador del Masdèu i lloctinent del mestre provincial, va encapçalar la resistencia templera que es va organitzar als països de la Corona d´Aragó. Els monjos soldats es van fer foros als seus Castells de Miravet, Cantavella, Villel, Castellot, Montsó i Xalamera, obligant el rei Jaume II de Catalunya-Aragó a assetjar-los fins a la rendició de les dues últimes fortaleses el mes de maig de 1309 (…)”.LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Página 183. “(…) 17. Carta del rey, fecha en Valencia a 23 de Enero de 1308, dirigida a D. Fr. Raymundo Despont, obispo de Valencia, residente en tarragona, en que le encarga participar al concilio que allí se celebraba, como el papa le había mandado prender a todos los templarios en un día: precepto que no podía cumplir por haberse anticipado a prender algunos, de lo qual había resultado que muchos de ellos se habían fortificado en los castillos de Miravet, Ascon, Monzón, Cantavieja, Vilell, Castellot y Chalamera; pero que los combatiría con todo su poder hasta apoderarse de ellos.18. Tres días antes de esta fecha hay una citación a Raymundo Zaguardia, lugarteniente del maestre del Templo en Aragón, existente en Miravet, demandándole comparecer con todos sus súbditos (De esta clase hay muchas citaciones con partidos ventajosos, algunos de los quales se verán mas adelante) (…)”. (193). LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Páginas 183 a 185. “(…) 19. El conde de Urgel y Dalmacio de Rocabertí y el obispo de Gerona se opusieron a la captura de los templarios y seqüestro de sus bienes en sus estados y diócesi: con esta ocasión hay una orden del rey / (Página 184) a los tres, para que obedezcan y auxilien su decreto, fecha en Valencia a 31 de Enero de 1308. 20. A 17 de Febrero de 1308 envío el rey estando en Valencia fratrem Paschassium Tholosani ord praed., por embaxador al rey de Francia, para que se informase y certificase de los delitos y procesos de los templarios. 21. A 16 de Mayo de 1308 escribió el 209


rey a Pedro de Queralt, mandándole intimar a los templarios encerrados en el castillo de Miravet, que se sujetasen al juicio del inquisidor. Los templarios respondieron que obedecieron gustosos la resolución que tomase el papa, si con el consejo de sus cardenales suprimía su orden, y les mandaba entrar en otra, más no si los culpaban de herejes, porque en tal caso querían antes morir en sus castillos. 22. Capítulos que propuso el rey a los templarios que se defendían en el castillo de Monzón a 18 de Junio de 1308: van copiados. 23. Orden del rey a Berenguer de / (Página 185) Tobía para trasladar los templarios de Cantavieja al lugar de Villarlongo, y tenerlos allí presos. Manda que en los domingos, martes y jueves de cada semana les de carne de carnero a razón de un carnero para veinte y quatro personas: los otros días o huevos o pescado, sin mezclar ambas cosas, fecha en Valencia a 19 de Septiembre de 1308. 24. Otra orden para que del castillo de Miravet pudiesen salir el hijo de D. Pedro de Moncada y otros hijos de nobles, que todavía non sunt fratres, y volver a sus casas, fecha en Teruel a II de Octubre de 1308. 25. Con la misma fecha, salvo conducto a los templarios de Miravet para poder enviar uno que trate su negocio con el rey. 26. Inventario de varios libros hallados en poder de los templarios, y entregados al rey, fecha en Daroca a 24 de Octubre de 1308 (copiado núm. 2) (…)”. (194). Ibidem. Página 186. “(…) 27. Carta de Fr. Raymundo Zaguardia, lugarteniente del maestre del Templo en Aragón y Cataluña, a Arnaldo, abad de Fuenfría, vice-canciller del papa, en que referido el sitio de nueve meses que él con / (Página 186) sus hermanos padecía en el castillo de Miravet, y la resolución en que estaban todos de no entregar un fuerte que con tanto trabajo conquistaron de los moros sus antepasados, le ruegan que se interese con el papa, a fin de que mande al rey alzar el cerco; que en lo tocante a sus delitos estaban prontos purgare nos et fratres nostros ut milites veri et catholici christiani per bellum, vel alias, juxta canonicas et legitimas sanctiones, velalio quocumque mododomino papae videbitur faciendum. 28. Del mismo día y fecha de Daroca son los tratados que propuso el rey a los de Miravet sobre su rendición (van copiados núm.3). 29. Orden del rey a Bartolomé Tharin sobrejuntero (suprajunctario) (I) de Zaragoza, dada en Calatayud a 13 de Boviembre de 1308 para que a los templarios de Castellot no les permitiese entrar en las / (Página 187) iglesias al tiempo de celebrarse en ellas los divinos oficios, sino solo a otras horas. 30. A 16 de Boviembre de 1308 envió el rey desde Calatayud su ultimátum a los capítulos que propusieron los de Miravet (va copia núm.4). 31. Carta de Fr. Raymundo Zaguardia y los otros templarios de Miravet al papa, en que le hacen presente su inocencia y los trabajos pasados en defensa de la religión de Jesucristo, la malicia de sus acusadores, y la perversidad con que no pudiendo probar los delitos que les imputaban, pasaron a la fuerza y a los 210


tormentos, obligando con ellos a que los confesasen algunos religiosos, y que por esta causa les tenia el rey muy apretados en el castillo de Miravet; y así le suplican que mande al rey afloxar en esta demanda, ofreciendo purgarse como arriba: fecha en Miravet a 22 de Boviembre de 1308. 32. Debió luego rendirse esta fortaleza, puesto que a 19 de Diciembre del mismo año ya dio el rey, estando en Epila, orden a Mascaros Garidell para que le trayga duo volumina biblias, et alios libros hallados en el castillo de Miravet. Praeterea, le dice, mittatis nobis illud ferrum laticeae / (Pägina 188) quod fuit comitis Barchinonae, quod que sicut intelleximus, in dicto castro inventum est. Recibió todo esto el rey estando en Zaragoza, como lo dice en carta de 26 de Diciembre del mismo año. 33. Con fecha de Zaragoza de 24 del mismo escribió al dicho Mascarós, pidiéndole toda la pedrería y tesoro hallado en Miravet; mandándole tener en depósito las lámparas, ornamentos y vasos de la iglesia. 34. Ibid. a 26 del mismo dio permiso a Fr. Raymundo Zaguardia para permanecer preso en el mismo castillo de Miravet. 35. A 30 de Diciembre del mismo año escribió el papa al rey instándole de nuevo a la prisión de los templarios, y que los entregase a los respectivos ordinarios para ser juzgados. 36. Otra carta del mismo papa al arzobispo de Tarragona y sus sufragáneos, en que les dice, que habiéndole manifestado los templarios que querían poner en manos de S. S., sus castillos y bienes, había nombrado para apoderarse de ellos a Bertrando, prior de Casiano, y desmanda que le auxilien: fecha 5 de Enero de 1309. 37. Lo mismo dice al rey con carta / (Página 189) fecha el día siguiente: y añade que luego que Bertrando se apoderase de dichos castillos y tierras, debía entregarlos al rey, para que él los tuviese en nombre de la silla apostólico. 38. de una carta de 25 de Enero del mismo año consta que en ese día solo quedaba por rendir el castillo de Monzón, con el pequeño subalterno de Chalamera: los quales se entregaron a fines de Junio siguiente. 39. A 22 de Marzo de 1309 se traxeron a Barcelona todas las escrituras y privilegios hallados en Miravet, cuyo arancel se halla armario de templarios extra sacos número 410. 40. De una orden al bayle de Lérida de 4 de Marzo de 1309 se colige la repugnancia con que los de aquella ciudad y otros lugares iban a sitiar el castillo de Monzón. 41. Rendido el castillo de Miravet, D. Fr. Raymundo Zaguardia, que estaba en él, y era el lugarteniente general de maestre del Templo en Aragón y Cataluña, quedó preso en Miravet, y luego fue conducido a Lérida; de allí otra vez a Miravet, y por fin a Barcelona. Estando allí pidió el rey licencia al papa para conducirle / (Página 190) a Mallorca, donde había sido comendador mansi Dei (a), y esto a petición del rey de aquellas islas. La carta al papa es fecha en Barcelona a 7 de Junio de 1309. (Respondió el papa concediendo lo pedido desde Aviñón a 8 del Agosto siguiente). [(a). Masdeu, Encomienda del Rosellón, y por ello perteneciente al reyno de Mallorca]. 42. A 211


instancias del obispo de Valencia mandó el rey a los vegueres de sus reynos que presentasen todos los templarios a los ordinarios e inquisidores quando fuesen por ellos requerido, para entender en la averiguación de sus delitos: fecha en valencia a 14 de Julio de 1309. 43. Carta del rey al papa desde Valencia de 30 de Marzo de 1310, la qual llevó Pedro de Speluncis (Esplugues) su embaxador. Dícele que el arzobispo de Tarragona y el obispo de Valencia, nombrados por S. S., colectores de todos los bienes de los templarios del reyno de Aragón, luego que volvieron del sitio de Almería, instaron al rey que les entregase los castillos y tierras de dicha orden, respondió el rey que gran parte de ello era la corona y / (Página 191) dado a los templarios con ciertas restricciones: item que él había gastado mucho de su erario en combatir a los de Monzón, Miravet y otros; y así que nada entregaría hasta que S. S., resolviese con el concilio que para ello estaba convocado. Esto pone en consideración todos los bienes de dicha orden en caso de ser abolida, salvo su derecho y dominio. 44. Carta del papa al rey, dada en Aviñón a 4 de Abril de 1310, diciendo que aunque le había convocado al concilio vienense para las próximas calendas de octubre; mas como la inquisición de los templarios todavía no se había evacuado en algunas partes, no había esperanza e que se evacuase en breve; para poder exponerlo todo al concilio, había resuelto prorrogarlo un año más adelante; y ruega al rey que se digne asistir personalmente (…)”. (195). Página 425. MICHELET, M. “Proces des Templiers”. “Collection des Documents inédits sur l´Histoire de France. Publies pàr les soins. Du Ministre de l´Instruction Públique”. Premiere série. Histoire Politique. Tomo II. París. Imprimerie Nationale. MDCCCLI.www.procesdestempliers2.pdf Dos monjes franciscanos procedentes del convento de Perpiñán fueron los encargados de hacerla investigación en la encomienda templaria de Mansi Dei. Año 1309. XIX kalendas febrero. “(…) assignamus diem mercurio proximam qua dicetur XIX kalendas februarii / (Página 425), anno quo supra, peremptore duobus fratribus Predicatoribus et duobus fratribus Minoribus conventuum ville Perpiniani nostre Elenensis diócesis, per nostras litteras sub hac forma: Raymundus miseracione divina Elnensis episcopus,religiosis viris priori Predicatorum et sardiano fratrum Minorum ville Perpiniani, salutem in Domino Jhesu,cum augmento divine gracie et amoris. Cum juxta ordinacionem sanctissimi patris et domini nostri domini Clementes pape quinti, sacrosante Romane ac universales Ecllesie summi pontificis, litteratorie nobis misma, duobus canonicis nostre Elnensis ecclesie, duobus Predicatoribus et duobus fratribus Minoribus accercitis, contra Templarios nostre Elnensi diócesis (…) die mercurio proxima, ad castrum de Trullaris, mane ante terciam, adnos personaliter veniatis (…). Quibus die mercurio 212


et loco,videlicet [castro?] predicto de Trullariis, nos prefatus Elnensis episcopus volentes inquirere cum Templariis predictis super [articulis in?] predictis litteris comprehensis,personaliter constituti, accercitis et astantibus nobis dictis duobus canonicis et du[obus fratribus Predica]toribus, videlicet fratre Bernardo Marchi / (Página 426) priore, et fratre Bernardo de la Ardena lectore Predicatorum, et duobus [fratribus Minoribus?], scilicet fratre Guillelmo Arnaldi sardiano, et fratre Guillelmo Brandini ordinus fratrum Minorum conventuum [ville Perpiniani?] (…) contra Templarios degentes in domo Mansi Dei milicie Templi, nostre Elnensis diócesis,inquirere intendamus in castro de Trullaris (quem quidem locum decentuem et oportunium putavimus ad predicta, cum sit proponquus ipsi domui Mansi Dei). (...)”. (196). Ibidem. Página 425. Cuestionario de la investigación sobre Cristo, en la encomienda templaria de Mansi Dei. Año 1309. XIX kalendas febrero. “(…) In quo quidem articulo agitar quodin recepcione ipsotum fratrum ipsi fratres abnegant Christum, vel Jhesum, vel crucifixum: Addens quod ipse totis temporibus vite sue non audivit fieri mencionem de contentis in dicto articulo, nisi ab eo tempore citra quo capti fuerunt fratres ordinis supradicti. (…) Ad VII articulum respondens, negavit eum et omnia et singula contenta in eo. Interrogatus, juxta tenorem dicti articuli, si credit Christum Jhesum Dei filium esse, et in sua humanitate quam sumpsit de utero Virginis matris sue passum esse, mortuum et sepultum, et die tercia a mortuis serrexisse, et utrum predicta fuerit ipse passus prosuis an vero pro nostispeccatis; ad que respondit se credere firmiter et nullatenus dubitare quod dictus Dominus Jhesus Christus sit et fuerit Verbum Dei Patris, et humanam naturam sumpseritet traxerit de sacro utero beatissime Marie semper Virginis matris sue, in quo sine virili semine de Spiritu Sancto fuit conceptus,et passus / (Página 429) non pro suis peccatis, sed pro nostris, et a mortuis die tercia surrexisse (...)”. (197). ESLAVA GALÁN, Juan. “Los templarios y otros enigmas medievales”. Barcelona. Editorial Planeta. Colección Booket. 1997. Página 43. Bafomet. Estudiosos y seguidores del evangelio de Lucas. “(…) El 14 de septiembre de 1307 circuló la orden de arrestar y entregar a la Inquisición a todos los templarios de Francia (…)”. La requisitoria enviada a los oficiales de la justicia decía así: (…) / (Página 43) y se dice que estos cordeles se colocan y se disponen en torno al cuello de un ídolo que tiene la forma de una cabeza de hombre con una gran barba y que esta cabeza se besa y se adora en los capítulos provinciales, pero esto no lo saben los hermanos, excepto el gran maestre y los ancianos (…). / (Página 44). En las actas del interrogatorio afloran otras acusaciones no menos peregrinas (…) ¿Por qué llevan ese cinturón? -Creo que lo llevan, y

213


yo también lo llevo, porque está escrito en el evangelio de Lucas: sin lumbi vestri precinti, etcétera (…)”. (198). MICHELET, M. “Proces des Templiers”. “Collection des Documents inédits sur l´Histoire de France. Publies pàr les soins. Du Ministre de l´Instruction Públique”. Premiere série. Histoire Politique. Tomo II. París. Imprimerie Nationale. MDCCCLI.www.procesdestempliers2.pdf Página 431. Cuestionario de la investigación sobre el cordón relacionado con la cabeza del ídolo, Evangelio de Lucas- en la encomienda templaria de Mansi Dei. Año 1309. XIX kalendas febrero. “(…) Ad Lviii articulum respondens, negavit contenta in eo, excepto quod confessus est ipsos fratres et se ipsum portare cinculos cordularum de filo lineo supra camisiam. Interrogatus propter quam causam ipsi fratres portant dictum cingulum, dixit se credere quod ideo portant, et ipse dixit de se ipso assertive, quod ipse portat congulum ideo quod scriptum est in Evangelio Luche: “Sint lumbi vestri precincti, etc”, addens quod dictum cingulum portavit et hodie portat a tempore sue recepciones citra, et dixit epsum cingulum esse de observancia dicti ordinis, ab ejus fratribus singulis sic portari. Ad Lix articulum respondens, dixit quod cordule sive cinguli traduntur eisdem fratribus cujusvis longitudinis, sicut placet portante, salvo quod nullum ydolum tangitur neque cingitur cum cordula sive congulo supradictis. Ad lx articulum respondens, negat prorsus contenta in eodem articulo. Ad lxi articulum respondens, dixit quod in recepcione fratrum dicti ordinis, injungitur ipsis receptis quod continue portent cingulum lineum de die et de nocte. Dixit tamen queod ex dicta cordula nunquam tangitur aliquod ydolum, nec cingitur ex eadem (…)”. (199). TRETÓN, Rodriguez. “Diplomatari del Masdéu” (Volum IV). Diplomataris, 55. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.55DIPLOMATARIDELMASDÉUIVnetmdareduitpsw.pdf Página 1993. Conflicto entre Jaime II de Mallorca y Arnau de Castellnou. Documento 847. “(…) 1271, 8 de desembre. L´infant Jaume, hereu de Mallorca i Arnau de Castellnou, mestre del Temple a Aragó Catalunya, es remeten a l´arbitratge de Gerard, abat de Sant Pau de Barbona, i de Jaspert de Botonac, abat de Sant Fèlix de Girona, per a resoldre el litigi que els enfrontava a propòsit de les prerrogativas judicials que els templers, en virtud d´antics privilegis reials, pretenden exercir sobre llurs homes i dones als pobles i castra situats al Rosselló, el Vallespir, la Cerdanya i el Conflent, mentre que l´infant Jaume pretenia que els templers no tenien en matèria de justícia cap altre dret que el de fadiga durant deu dies limitat als homes del Temple que residiesen a llurs castra. Les parts exclouen d´aquest arbitratge la qüestió de la jurisdicció del castrum de Palau [del Vidre], la pertinença del qual al Temple no es torna a posar en discussió. Després d´haver fet una enquesta sobre els usos 214


comuns vigents a les terres del Rossellçó, el Vallespir, la Cerdanya i el Conflent i sobre les llibertats atorgades pel rei a les ciutats i als homes d´aquestes contrades, un cop examinats els privilegis i escoltades les parts, els àrbitres disposen que els templers tindran d´ara endavant tota la jurisdicció i les justícies civilsi criminals sobre els termes i els habitants de sant Hipòlit, Orla, Bils i Terrats, excepte el mer imperi pel que fa als crims que comporten la mort o la pèrdua d´un membre i la jurisdicció de pau i treva, que són competencia de l´autoritat reial. Els àrbitres ordenen a més a més que els homes del rei que cometin delictes dins les jurisdiccions atribuïdes al Temple només podran comparèixer davant la cort reial, i els batlles encarregats d´aquestes jurisdiccions que hagin detingut aquests delinqüents estaran obligats a portar-los tot seguit davant la cort. De la mateixa manera, els homes del Temple suspectes d´haver comès una falta contra el rei, l´infant, llurs oficials o domèstics, hauran de respondre davant aquesta mateixa cort. Els homes de Perpinyà, cristians o jueus, que pledegin contra els homes del Temple davant una cort dependent de la jurisdicció dels templers no estaran obligats a pagar les costes, igual que els homes del Temple que hagin de pledejar davant la cort del Batlle de Perpinyà. Els homes del Temple que, per raó d´un préstec o d´un contracte referent al Temple, directament o indirectament, estiguin obligats amb cristians o jueus de Perpinyà, / (Página 1994) hauran de pledejar davant la cort de Perpinyà. Finalment, els àrbitres declaren que el rei té tota la jurisdicció sobre els homes del Temple que no residiesen a les localitats esmentades més amunt, a excepció de les jurisdiccions reials i feudals, que són competència del Temple. (…) / (Página 1997) Boverint universi quod nos, infans Jacobus, illustris regis Aragonum filius, heres Majoricarum, Montispessulani, Rossillionis, Vallispirii, Ceritanie et Confluentis, nomine dicti domini regis patris nostri, et nostro, et successorum ejusdem et nostri dominorum Rossillionis, Vallispirii, Ceritanie et Confluentis, ex una parte, et nos frater Arnaldus de Castronovo, humilis milicie Templi magister in Aragonia et Catalonia, per nos et omnes successores nostros, ex altera, consilio et assensu fratrum nostrorum, compromitimus in vos, venerabiles et discretos Geraldum, abbatem Sancti Pauli de Barbona, et Gozbertum de Botonaco, abbatem Sancto Felices de Gerunda, (…) / (Página 2000) Sig+num infantis Jacobi, illustris regis Aragonum fili et heredis majoricarum, Montispessulani, Rossillionis, Vallispirii, Ceritanie et Confluentis, predicti, qui per nos et dictum dominum regem patrem nostrum et successores nostros dominos terre Rossillionis, Vallispirii, Ceritanie et Confluentis, hec omnia predicta laudamus, confirmamos et aprobamos. Sig+num fratris Arnaldi de Castro novo, magistri humilis milicie Templi in Aragonia et Cathalonia, de consilio fratris Raymundi de Bacco, preceptoris domus Templi Mansi Dei, et aliorum fratrum et 215


conventos dicte domus predicti (…) Sig+num fratris Raymundi de Bacco predicti, qui hec omnia predicta laudo. Sig+na Gaufredi de Rochabertino, et Guilelmi de Castro novo, et Gastoni de Castelot, et Geraldi et Gosberti de Botenaco, abbatum predictorum, testium. Ego Guilelmus Roterius hanc cartam scripsi mandato Arnaldi Mironi. Arnaldus Mironi, scriptor publicus Perpiniani, subscripsit et hoc (...)”. MICHELET, M. “Proces des Templiers”. “Collection des Documents inédits sur l´Histoire de France. Publies pàr les soins. Du Ministre de l´Instruction Públique”. Premiere série. Histoire Politique. Tomo II. París. Imprimerie Nationale. MDCCCLI.www.procesdestempliers2.pdf Página 433. Ramón Desbac, estuvo también en Menorca. Preceptor de la encomienda de Mansi Dei. Año 1309. XIX kalendas febrero. “(…) Ad lxxxvi articulum respondens, dixit quod ipse qui loquitur fuit receptus in domo Mansi Dei, per fratrem Raymundum de Baco tunc preceptores ejusdem domus, in vigilia Batalis Domini proxime preterita fuerunt xxix anni elipsi, astantibus et presentibus in ipsa recepcione fratribus Petro de Camporotundo, Jacobo Olerii, Arnoldo Rocha camerario dicte domus, et pluribus aliis de quibus non recordatur, qui mortui sunt, et fratre Jordano et fratre Arnoldo Canicie et fratre Symone, nunc viventibus, ordinis supradicti (…) Videlicet quod tempore quo ipse qui loquitur fuit receptus in fratrem dicti ordinis apud domum Mansi Dei, frater Raymundus de Baco preceptor tunc dicte domus intravit ecclesiam seu capellam dicte domus, cum ceteris / (Página 434) fratribus qui in ipsa domo tunc erant, ipso fratre Bartholomeo qui loquitur, jam tunc presbitero existente et remanente extra capellam predictam (…)”. (200). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2751 y 2752. Linaje de Ramón de Guardia, comendador de Masdéu. Detenido por el Papa Clemente V. Documento LXXXIV. “(…) 1309, 8 d´agost. Avinyó. El papa Climent V demana al rei d´Aragó, Jaume II, que detenia presoner fra Ramon de Saguàrdia, comanador del Masdéu, que ell liuri al rei de Mallorca. L´informa que ha escrit al rei de Mallorca a fi que empresoni fra Ramon de Saguàrdia amb els altres frares del Masdéu. (…) / (Página 2752) Clemens episcopus servís servorum Dei, carissimo in Christo filio Jacobo regi Aragonum illustri, salutem et apostolicam benedictionem. Cum sicut accepimus fratrem Raymundum de Guardia, preceptores domus Mansi Dei ordinis milicie Templi Elnensis diócesis, qui olim tempore captionos fratrum dicti ordinis in regno tuo inventorum, in eodem regno ad quod tunc accesserat inventus et captus extitit cum eisdem teneas juxta nostrumet apostolice Sedis mandatum carcerali custodie mancipatum. Bos, quia idem frater Raymundus in 216


dominio carissimo in Christo filii nostri Jacobi regis Majoricarum illustris administraciones hujusmodi obtinebat, volentes supllicationibus nobis ex parte ipsius regis Majoricarum prorrectas anjuere in hac parte et intendentes ut ipse frater Raymundus una cum aliis fratribus dicti ordinis in carcere dicti regis Majoricarum existentibus teneatur serenitatem team requirimus et hortamur attende quatinus eundem fratrem Raymundum ad predictum regem ser carcerem ejus sub tuta et fida custodia sine difficultatis vel tarditatis obstáculo destinare procures. Bos enim eidem regi Majoricarum per alias nostras scribimus litteras ut predictum fratrem Raymundum cum illum sibi destinaveris recipi faciat et in carcere suo sicut alios fratres dicti ordinis detentos inhibí custodiri. Datum Avinione VI idua augusti pontificatus nostri anno quarto (…)”. (201). MICHELET, M. “Proces des Templiers”. “Collection des Documents inédits sur l´Histoire de France. Publies pàr les soins. Du Ministre de l´Instruction Públique”. Premiere série. Histoire Politique. Tomo II. París. Imprimerie Nationale. MDCCCLI.www.procesdestempliers2.pdf Página 435. Ramón de Guardia, soldado templario y preceptor de Mansi Dei, en Gardeny, perteneciente a la diócesis de Elna. Cataluña. Culto a la Santa Cruz. Año 1309. II kalendas septenbris. “(…) et per fratrem Raymundum de Gardia, quem videt nunc et vidit ejusdem domus presentem et ultimum preceptores (…)”. (202). Ibidem. Página 502. Encomienda de Mansi Dei, perteneciente a la diócesis de Elna. Cataluña. Culto a la Santa Cruz. Ramón de Guardia, preceptor. Año 1310. II kalendas septembris. “(…) Ad Lxxxvi artioculum diligenter interrogatus,respondens dixit quod frater Raymundus de Gardia preceptor domus Mansi Dei ordinis predicti, die Dominica precedente Adventum Domini fuerunt iiiior anni elapsi, recepit ipsum et Johannem Coma et Raymundum Remilli in fratres dicti ordinis, in capella ipsius domus Mansi Dei, presentibus et ibidem astantibus Guillelmo de Tamarit, Guillelmo Raymundi militibus, Bartholomeo de Turre et Bertrando Guerrerii capellanes presbiteris, et pluribus aliis fratribus dicte domus. (…) / (Página 503) Anno et die quibus supra. XXII. Frater Bn. Septembris ordinis dicti Templi et domus Mansi Dei, testis juratus ad sancta Dei Evangelia super predictis articulis et eorum quolibet sibi expositis in vulgari, ut principalis de se ipso, et ut testis de aliis,diligenter et sigillatim interrogatus, respondens ad primum, II-XXIX articulos inclusive, negavit ipsos articulos et omnia et singula contenta in eis; adiciens quod ipse credit Dominum Jhesum Filium Dei et beate Virginis Mariepassum et mortuum in cruce fuiste pro redemptione humani generis, non pro pecattis suis, quia nunquam peccavit; pro cujus honore ipse et ceteri fratres, ut credit, dicti ordinis reverenciam exhibent cruci per quam et per ipsius Christi passionem ipse et ceteri fratres dicti 217


ordinis,ut credit, habent spem salvationis habende. Quemquidem crucem ipse et ceteri fratres ejusdem ordinis cum quibus conversatus est, et idem credit de aliis, adoraverunt et adorantter in anno, videlicet in duobus festis Sancte Crucis maii et septembris, et solempnius in die Veneris sancta,discalciatis pedibus et cultellis dimissis et capitibus discohopertiset Alexis genibus, dicendo, cum sit laycus ipse qui loquitur: Ador te Crist, et benesesc te Crist,quiper la sancta tua crou nos resemist! (…)”. (203). Ibidem. Página 463. Encomienda de Mansi Dei. Año 1309. XII kalendas februarii. Adoración de la cruz. “(…) IX. Frater Johannes de Coma presbiter capellanus ordinis dicti Templo domus Mansi Dei, testis juratus ad sancta Dei Evangelia, super predictis articulis et eorum quolibet sibi expositis in vulgari, ut principales de se ipso,et ut testis de aliis, diligenter et silillatim interrogatus, respondens ad primum,II-XXIX articulos inclusive,negavit ipsos artículos et omnia et singula contesta in eis; adiciens se credere dictum Jhesum Christum passum fuiste pro redemptione humani generis, non pèccatis suis, cum nunquam peccaverit, dicens eciam quod fratres ordinis dicto Templi adorant inter alias gentes de mundo crucem Domini ter in anno videlicet in die Veneris sancta et in duobus festis Sancte Cruces mensium maii et septembris, pro cujus honore in comemoracione passionis Jhesu Christi fratres dicti ordinis in suis climidibus portant crucem rubeam; et inter ceteros honores quos faciunt ipsi cruci, deponunt mantellum ubi cruz quando vadunt ad nature onera deponenda. (…) / (Página 465) Ad Lxxxvi articulum diligenter interrogatus, dixit quod ipse fuit receptus in fratrem dicti ordinis in ecclesia seu capella domus Mansi Dei,clausis januis ipsius capelle, simul cum Ferrario Hoti et Raymundo Remilli fratribus ejusdem ordinis,per fatrem Raymundum de Gardia preceptorem ejusdem domus Mansi Dei,die Dominica ante Adventum Domini preteritum fuerunt iiiior anni elapsi, presentibus / (Página 466) et inibi astantibus tunc Arnaldo Rocha cambrerio, Bartholomeo de Turre presbitero capellano,G. Raymundo milite, Bn. Guerrerio presbitero capellano, fratribus dicti ordinis, et pluribus aliis fratribus. (...) X. Frater jacobus Boys ordinis dicti Templi domus Mansi Dei, testis juratus ad sancta Dei Evangelia super predictis articulis et eorum quolibet sibi expositis in vulgari, un principales de se ipso, et ut testis de aliis, diligenter et sigillatim interrogatus, respondens ad primum, II-XXIX articulos inclusive, negavit ipsos articulos et omnia er singula contenta in eis; addens se credere firmiter filium Dei Dominum Jhesum Christium fuiste crucifixum, et passum pro redemptione / (Página 467) humani generis, non pro peccatis nec pro sceleribus suis,cum nunquam peccaverit nec dolus fuerit in eodem,per quem solum ipse firmiter, et idem credit de aliis fratribus ejusdem ordinis,spen habet et semper habuit salvaciones habende; adiciensquod ipse et ceteri fratres ejusdem ordinis adorant ob reverenciam crucifixi et reverenciam exhibent 218


ipsi cruci ter in anno quolibet, videlicet in die Veneris sancta et in duobus festis Sancte Crucis mensium maii et septembris, ob cujus honorem eciam ipsi fratres portant in suis clamidibus crucem rubeam ad designandum effusionem sanguinis proprii quem Christus Dominus effudit in cruce pro nostra salute; addidit quoque se credere (et idem credit de ceteris fratribus dictar ordonis) omnia eclesiástica sacramenta, prout sancta Dei Ecclesia tenet et docet (…)”.Ibidem. Página 485, 486. Encomienda de Mansi Dei, perteneciente a la diócesis de Elna. Cataluña. Culto a la Santa Cruz. Año 1310. II kalendas septembris. “(...) As Lxxxvi articulum diligenter interrogatus, respondens dixit queod frater G.de Abelars tunc preceptor dicte domus Mansi Dei, in mense madii proxime venienti erunt xv anni velcirca elapsi, ut credit,sed de die dixit se non recordari, recepit ipsum fratrem qui loquitur et fratrem Bñ de Rivo in fratres ordinis dicti Templi, in capella dicte domus Mansi Dei, januais clausis, presentibus et ibidem / (Página 486) astantibus Bartholomeo de Turri capellano, Arnaldo Rocha cambrerio, Jacobo de Oleriis fratribus dicti ordinis, et pluribus aliis fratribus dicti ordinis. De modo autem sue et fratris alterius cu meo recepti recepcione, dixit in effectu sicut frater Bartholomeus de Turre, primus testis supra deposuit coram nobis inquisitoribus prelibatis (...). Anno et die quipus supra. XVI. Frater Raymundus Descarneordinis dicti Templi domus Mansi Dei, testis juratus ad sancta Dei Ebangelia superpredictis articulis ey forum quolibet sibi expositis in vulgari, ut principales de se ipso, et ut testisde aliis,diligenter et sigillatim interrogatus, respondens ad primum, II-XXXIX articulos inclusive, negavit eos et omnia et singula contenta in eis; salvo quod ipse qui loquitur et ceteri fratres dicti ordinis quos familiares habuit, et idem credit de ómnibus aliis fratribus ejusdem ordinis; unum Deum et Dominum Jhesum Christum credunt fuiste passum pro redempcione humani generis,non prosuis sceleribus,que nunquam habuit nec comisit; pro cujus honore ipsi fratres crucem adorant singulis annis ter. Credit eciam sacramenta altares verum esse, et idem credit de aliis Ecclesie sacramentis,et in eis salutem humani generis contineri.(...) / (Página 490) Ad Lxxxvi articulum diligenter onterrogarus, respondens dixit quod frater Arnaldus de Torroselha preceptor domus Templi de Gardenchis in terra Catalonie recepit ipsum in fratrem dicti ordinis; in capella dicte domus, circa festum sancti Michaelis proxime preteriti fuerunt XIIcim anni vel circa elapsu, presentibus et ibidem astantibus Petro de Montecurvo milite, Bartholomeo Bavarro presbitero capellano, Guillelmo de Passavant, P. de Montesquino et aliis multis fratribus ejusdem ordinis (…) / (Página 491) XVIII.Frater Arnaldus Calis ordinis dicti Templi et domus Mansi Dei, testis juratus ad sancta Dei Evangelia super predictis et eorum quolibet sibi expositis in vulgari, ut principales de se ipso,et ut testis de aliis, diligenter et sigillatiminterrogatus,respondens ad primum,II-XXIX articulos 219


inclusive, diligenter et sigillatim interrogatus,negavit ipsos articulos et omnia et singula contenta in eis; addens quod de more et statutis est ipsius ordinis perpetuop observatis, ut dicxit,ut annis singulis, die Veneris sancta, ob reverenciam Passionis Domini nostri Jhesu Christi die predicta crucifixi crucem positam ante altare in pane mundo cerico, pedibus discalciatis et depositis sotularibus et nudis pedibus, et cultellis necnon cofis capitum, Alexis genibus,cum devotione et humilitate qua possunt majori, singuli fratres ejusdem ordinis adorent crucem predictam, dicendo: “Adoramos te, Christie, et benedicimus tibi, quia per crucem tuam redemisti mundum.Item duabus autem festivitatibus Sancte Crucis mensis maii et septembris,non depositis sotularibus, nissi velint, sed cultellis et cofis capium dentaxat extractis et positis, reverenter crucem predictam adorant (…). / (Página 493) Ad Lxxxvi articulum diligenter interrogatus, respondit quod frater Raymundus de Baco preceptor domus Mansi Deiordinis supradicti recepit ipsum in ecclesia dicte domus, jam fere duerunt xxxvii anni velcirca elapsi, intra festum sancti Martini et Batale Domini proxime preteritum, presentibus Petro de Camporotundo, Johanne Troyn, Arnaldo Rocha cambrerio, deffunctis nunc, et Jordano de Pulcrovisu fratribus dicte domus,et aliiss multis fratribus dicti ordinis. Que autem observancia et quis modus sue recepciones fuit,dixit se on recordari plene; cum sit senex et semper deditos ruri et custodie animalium dicte domus. Iterum sue ignotantie est lapsus longissimi tempori antedicti. (…) Anno et die quibus supra. XIX.Frater Eidius de Vilert ordinis dicti Templi et domus Mansi Dei, testis juratusad sancta Dei Ebangelia (...) / (Página 500) VIIIIº kalendas februarii anno quo supra.XXI.Frater Ferrarius Hoti ordinis dicti Templi et domus Mansi Dei, testis juratusad sancta Dei Evangelia super predictis articulis et eorum quolibet sibi expositis in vulgari,ut proncipalis de se ipso, et ut testis de aliis, diligenter et sigillatim interrogatus, respondens ad primum, II-XXIX articulos inclusive, negavit ipsos articulos et omnia et singula contenta in eis; dicens se nec scire nec credere predicta falsa fuisse nec commissa in ordine supradicto ab aliquo vel aliquibus ordinis prelibati; ymo scit et credit quod sancte crucis Christi adoracionem de more ipsius ordinis fratres ejus annuatim ter faciunt et adorant, dicendo: “Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi,quia per sanctamcrucem tuam redemisti mundum”.Predictam autem adoracionem faciunt in die Veneris sncta, qua Dominus Jhesus Dei Filius passus fuit mortem in dicta cruce pro nobis et nostris pecatis, non pro suis, quia ipse nusquam peccavit; et dictam faciunt adoracionem nudis pedibus, cultellis et cofis capitis dimissis, genibus flexis,cum summa devotione meliori qua possunt. Sacramenta vero Ecclesie Dei et credunt et in illis salutem suam et apem salatationis sue esse fatentur et dicunt, et sacramentum sive sacrificium misse credunt eomore fieri in altari per sacerdotes ipsius ordinis sicut sancta Ecclesia docet et tenet (...)”.Página 506. Encomienda 220


de Mansi Dei, perteneciente a la diócesis de Elna. Cataluña. Culto a la Santa Cruz. Respuesta de Guillelmus de Sancto Ypolito. Año 1310. II kalendas septembris. “(…) VII kalendas februarii, anno quo supra.XXIII. Frater Guillelmus de Sancto Ypolitodicte domus Mansi Dei ordinis dicti Templi, testis juratus ad cancta Dei Evangelia (…) quod confessus est Christum Jhesum crucifixum verum Deum esse, passum et mortuum fuiste in ligno sancte crucis pro redempcione humani generis, non proculpis nec pri peccatis suis, sed pro nostris duntaxat, cum ipse peccatum non fecerit, nec dolus unquam fuerit in ore ejus semper veridico; se habere spem dirmam habende salvationis pereum et per neminem alium; procijus honore ipse et reliqui fratres Templi portant signum venerabilis crucis rubee in mantellis albis vel nigris,in figuram vel signum sacri sanguinis Jhesu Christi, cujus effusione ipse crucero suam sanctissimam insignavit; quam fratres dicti Templi ter in anno adorant reverenter (…)”. Página 509-519. Encomienda de Mansi Dei, perteneciente a la diócesis de Elna. Cataluña. Culto a la Santa Cruz. Testimonio de Fray Simón de Elna. Año 1310. II kalendas septembris. “(…) Anno et die quibus supra. XXIIII.Frater Symon de Elna ordinis dicti Templi et domus Mansi Dei, testis juratus ad sancta Dei Evangelia (…) Dixit eciam quod sacramentum altaris et omnia alia ecclesiastica sacramenta credunt dicti fratres et ipse qui lioquitur, sicut fideles et catholici Christiani, prout ipse sict de se, et de aliis confratribus ipsius ordinis idem credit. Credunt eciam Christum Dominum Jhesum Deum esse unicum redemptorem et salvatorem omnium sperantium / (Página 510) in se, et ejus crucem adhorant singulis annis ter veneratione et devotione humili et devota, nudis pedibus, in die Veneris sancta, cultellis et cosis capitum depositis, exclusa omni orreverencia et immundicia de quibus in articulis mentio fit expressa (...)”.TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 178. “(…) Efectuades per frares de condició modesta i poc instruïts, les seves declaracions van ser certament sinceres. Ens postren què eren la gran majoria dels templers al començament del segle XIV: gent simple i manifestament desproveïda d´amplitud espiritual, que portava una vida religiosa rutinaria. Veneraven especialment la Verge Maria i la santa Creu. Aquest símbol del Redemptor era també el del seu orde, el signe que cada frare ostentava en el seu mantell, d´un color vermell que volia recordar la sang vessada pel Crist, sacrifici suprem que al moment de la seva professió cada frare es comprometia a imitar per defensar la causa de la religió católica (…)”. (204). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. 221


www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Páginas 179 y 180. “(…) Bo va ser, en efecte, fins al 16 d´octubre de 1311 que Climent V va convocar a la ciutat de Viena, al Delfinat, un concili / (Página 179) general que tenia com a missió principal resoldre la situació de l´orde del Temple basant-se en els testimonis aplegats per la comissió pontifícia i per les diverses comissions diocesanes. Al cap de sis mesos, incapaz de reunir l´assemblea de prelats i cada vegada més urgit pel rei de França, el Papa va precipitar la seva decisió: va ordenar la supressió de l´orde del temple mitjançant la butlla Vox in excelso publicada el 22 de març de 1312. La fi de la milícia de Jerusalem no resulta, doncs, d´una condemna pronunciada en sentència ferma, sinó una simple mesura administrativa presa pel pontífex. Per justificar aquest gest eminentment polític, el Papa argumentava que la sospita i la difamació ocasionades pel procés i per les confessions havien arruïnat definitiament la reputació de l´orde militar, privant-lo de tot futur i que, per tant, havia esdevingut inútil per a la cristiandad. El text apostòlic estipulava especialment que a partir d´alehores ningú no podria formar part de l´ordre, ser-hi rebut o portar-ne l´hàbit, ni actuar en qualitat de templer, sota pena d´excomunió. El 6 de maig següent, Climent V va fer publicar la butlla Considerantes dudum en la qual decidia sobre la sort dels frares de l´orde suprimit, excepció feta dels casos del gran mestre, del visitador de França i dels comanadors de Xipre, de Bormandia i d´Aquitània. El pontífex delegava als concilis provincials la responsabilitat de pronunciar-se sobre cada cas i ordenava que els frares declarats innocents fossin immediatament assignats a residir a les seves antigues cases, o en monestiirs, i que visquessin en l´observança dels seus compromisos religiosos. Ignorem quan fou pronunciada la sentència definitia sobre els templers de la diócesi d´Elna. Malgrat que aquesta diòcesi se situava dins la provincia eclesiàstica de Barbona, sembla que s´hi van aplicar les decisions preses al terme del concili metropolità reunit a Tarragona en el qual, el 4 de novembre de 1312, els prelats catalans, aragonesos i valencians es van pronunciar a favor de la innovència de l´orde militar. Aquesta vulneració jurisdiccional del protocol jeràrquic de l´Església podria explicar-se pel simple fet que la comanda del Masdeu, malgrat pertenyer al bisbat d´Elna, dintre l´organització templera depenia del mestrat provincial de Catalunya i Aragó. És el que dedueix lògicament del document següent, que demostra amb la rotunditat que va ser el matropolità català qui va decidir la sort dels templers empresonats al comtat de Rosselló (…)”.LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Páginas 209 y 210. Bula contra los templarios en 1312. “(…) VI. Bulla extinctionis templariorum a Clemente V in gli concilio Viennensi peracta die 22 martii 222


anno 1312, pontificatus sui anno septimo “(...) Et respondebunt, quia recesserunt a Domino Deo suo, qui emit, et redemit eos, et secuti sunt Baal,et Deos alienos, et adoraverunt eos et coluerunt; idcirco induxit Dominus super ipsos hoc malum grande. Sane dudum circa nostrae promotionis ad apicem summi pontificatus initum, etiam antequam Lugdunum ubi recepimus nostrae corontionis insignis, veniremus, et / (página 210) post, tam ibi, quam alibi secreta quorundam nobis insinuatio intimavit, quod magister, praeceptores et alii fratres ordinis militae templi Hierosolymitani, et etiam ipse ordo, qui ad defensionem patrimonii Domini nostri Jesu Christi fuerant in transmarinis partibus constituti, et speciales fidei catholicae pugiles, et Terrae Sanctae praecipui defensores, ipsius terrae negotium genere principaliter videbantur, propter quos sacrosancta romana ecclesia eosdem fratres, et ordinem specialis favoris plenitudine prosequens, eos adversus Christi hostes crucis armavit signaculo, multis exaltavit honoribus, et diversis libertatibus et privilegiis communivi, et tam ipsius, quam cunctorum Chriti fidelium manus cum multiplici erogatione bonorum sentiebant multifarie multisque modis propter hoc adiutrices;(...)”. (205). GONZÁLEZ CREMONA, José Manuel. “El gran libro de los templarios”. “Los grafittis del castillo de Chinón”. Sin paginar. “(…) Un tiempo después de su detención, los templarios que están supuestamente bajo la jurisdicción del Papa son reclamados por este para su interrogatorio. El rey Felipe IV de Francia que no le interesa que tenga lugar esta entrevista los retiene en la fortaleza de Chinon, en el camino a Poitiers, donde les esperaba el Santo Padre. Con la excusa de que los prisioneros herejes están enfermos les alojan en las mazmorras de la torre de Coudray y les impiden seguir el viaje. Es en estas dependencias donde los reos mataron sus horas muertas, grabando en las paredes una serie de símbolos, algunos de los cuales llamarían la atención de los investigadores, por su probable carácter esotérico (…)”. (206). SAGASTIBELA BERAZA, Manuel. “Ricardo Corazón de León y el Retablo de Aralar. Recordando a Berenguela de Bavarra, Reina de Inglaterra y Señora de Le Mans”. Edición On line. www.Ricardo_Corazon_de_Leon_y_el_retablo_de_Aralar_v01.0.pdf Página 25. Pie de foto. “(…) A la derecha, personajes del Fresco de los Plantagenet de la ermita de Santa Radegonda en Chinon. La identificación más acertada es: arriba, Enrique II; en el centro, Leonor de Aquitania y su hija Juana; y abajo, Ricardo “Corazón de León” y Enrique “el Joven” (…)”. (207). DE LA TORRE MUÑOZ, I. “El Temple como Casa de Banca. Consideraciones historiográficas y bibliográficas (1/2)”. Abacus. Revista digital de la Asociación Baucán. Nº 7. Julio-agosto-septiembre. 2011. www.Abacusnum7.pdf Página 42. Cita (52). “(…) Pitón, Le Temple á 223


Paris, p. 37. Enguerrande de Marigny también guardó prisión en el Temple antes de ser ejecutado. Además, este recinto (conocido como «extra muros», o el «Buevo Temple») sirvió de prisión de la familia real francesa durante la revolución francesa, y en él falleció el Delfín. Por su parte, de Molay también guardó prisión en una torre del castillo de Chinon, donde dejó una serie de grafittis. Sería en ese mismo castillo donde años más tarde Juana de Arco identificaría al Delfín (…)”. (208). GALERA GRACIA, “Anatomía descriptiva del pergamino de Chinón”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum4.pdf Página 37. “(…) en el siglo XVII, concretamente en el año 1693, escrito por Étienne Baluze, secretario de Monseñor Pierre de Marca, arzobispo de Tolouse, y de quien Étienne heredó todos sus documentos, fue dado a conocer el contenido de este pergamino en un voluminoso libro que fue titulado: “Vita Paparum Avenionensis”, es decir: Vida de los papas de Avignon. Y que esta obra, con el mismo título y autor, fue reeditada en parís en el año 1914, en tres lujosos volúmenes que fueron publicados por la editora de G. Mollet. En el volumen número uno, era dado a conocer nuevamente el mencionado pergamino de Chinón (…)”. Página 41. “(…) El pergamino de Chinón, que como ya hemos dicho antes, no estuvo nunca perdido y sí guardado en lugares poco accesibles para los investigadores, fue escrito el día 20 de agosto del año 1308, un año después de haber sido publicada la bula Pastorales Praeminentia, por el papa Clemente V, el día 23 de octubre del año 1300, Esta bula, la pastorales Praeminentia, fue la primera bula que el papa publicó en contra de los templarios. En ella se decía lo siguiente: / (Página 41) mandamos a cuantos este escrito vieren y tuvieren autoridad para ello, que por haber llegado a Bós, por medio de correos y cartas de nuestro hijo querido en Cristo Felipe, ilustre rey de Francia, y por otros informantes merecedores de todo crédito por su noble origen, acusaciones gravísimas de que los caballeros de la orden del Templo de Jerusalén han caído en pecado de apostasía y en muchas otras herejías que nuestra pluma no se atreve ni siquiera a mencionar, se proceda a la inmediata detención de todos los miembros de la mencionada orden del Templo de Jerusalén allá donde fuesen encontrados: conventos, encomiendas, casas o cualquier otro rincón de Francia…(…)”. Página 41. Cita 2. ASV. Registro de Bulas pontificias. Clemente V. Libro, 45. Folio 122. Página 42. “(…) El Pergamino de Chinón, como ya se ha señalado anteriormente, fue escrito un año después de haber sido publicada esta bula. El papa Clemente V, después de haber estado los del Templo un año en prisión, sufriendo toda clase de vejaciones y torturas, decide nombrar una Comisión especial apostólica ad inquiriendo, para saber de boca de los reos si han caído en el grave pecado de la herejía. Inquiridos los templarios –según dice el pergamino de Chinón-, negaron todos los cargos que les habían sido 224


imputados, y con mucha más energía los de sodomía, besos en la verga y adoración a falsos dioses. Oída la confesión de los templarios, los cardenales Berenguer Fréjol, que era sobrino del Papa; Étienne de Suisy y Landolfo Brancacci, autorizados por el Pontífice concedieron la absolución a los templarios, reintegrándoles la comunión católica y readmitiéndoles para que desde ese momento en adelante pudieran recibir los sacramentos de la Santa Madre Iglesia. Desde que los templarios fueron absueltos por estos tres cardenales con el visto bueno del papa Clemente –cosa que ocurrió el día 20 de agosto del año 1308-. Hasta el día 22 de marzo del año 1312, es decir, cuatro largos años después, en que el Papa vuelve a publicar una nueva bula cuyo título es: “Vox in Excelso audita es” (3), hubo un misterioso silencio. ¿Qué ocurrió durante todo ese tiempo? ¿Si cuatro años antes habían sido absueltos, por qué el Papa forma una nueva comisión apostólica para oír de nuevo sus confesiones? ¿Tanta presión del rey Felipe IV tuvo que soportar el Papa para verse obligado a invalidar la primera absolución donde los del Templo se habían declarado inocentes, y disponer otra donde sólo serían absueltos si se declaraban herejes? La bula Vox in Excelso audita es, es, con diferencia, una de las más largas que el Papa Clemente V publicó en contra de los del templo. Así pues, para no largar mucho este artículo, citaremos solamente aquellos trozos que nos van a demostrar esta extraña e inexplicable segunda absolución. En una parte de la bula se dice: Días después, proponiéndonos hacer una investigación personal con el Gran Maestre, el visitador de Francia y los preceptores principales de la orden, ordenamos que trajeran a nuestra presencia al Gran Maestre, al visitador de Francia y a los principales preceptores de Ultramar, de Bormandía, de Aquitaine y de Poitiers. Algunos de ellos, / (Página 43) sin embargo estaban enfermos en ese momento y no se podían montar a caballo ni ser traídos convenientemente a nuestra presencia… Sobre lo que aquí se dice, debemos de aclarar que no es que estuviesen enfermos. Es que habían sido torturados durante tanto tiempo y tan duramente, que no podían andar y menos montar a caballo. La causa de los templarios fue un proceso lento y largo. Un proceso que duró desde el día 23 de octubre del año 1307, en que por medio de la bula “Pastorales praeminentiae”, se ordenaba la detención de todos los templarios, hasta el día 18 de marzo de 1314, en que fueron quemados en la hoguera el maestre de la milicia del Templo y sus lugartenientes. Siete largos años dilucidando si la orden del Templo de Jerusalén era o no era culpable de los cargos imputados; siete largos años sin llegar a un común acuerdo, ya que la mayoría de los prelados y auditores repetían una y otra vez que no encontraban suficientes pruebas para condenarlos… Siete largos años haciendo sufrir mediante torturas y vejaciones al Gran Maestre y a los lugartenientes de la Orden que se encontraban presos en las mazmorras francesas…Obra en mi poder un 225


documento que nos habla de las grandes dificultades que existían para poder visitar a estos presos. En una carta (4) que dejó escrita el capellán del Coro de la catedral de Botre Dame, Johannes de Blanchefort, que más tarde envió a su obispo. En esta carta el sacerdote, entre otras cosas, escribe lo siguiente: “Después de quince días he obtenido el permiso para visitar al regente de los templarios, pues quería saber por su propia voz la verdad de cuantas acusaciones a la Orden se le imputan. Bo os quiero ocultar las muchas dificultades que tuve que salvar para conseguir el permiso”. Luego, en otra parte de la carta dice: “Me confesó que lo habían torturado durante tantos años, en tal proporción y de tal forma, que si le hubieran exigido decir que era él era el asesino de Buestro Señor Jesucristo, lo hubiera confesado sin dilación por tal de acabar cuanto antes con ese insufrible y doloroso sufrimiento…” (…)”. Página 42. Cita (3). ASV. Registro de Bulas Pontificias. Clemente V. Libro 45, folios del 203 al 210. Página 43. Cita (4). Archivo de la catedral de Notre Dame, libro 61, página 43. Página 44. “(…) De una forma o de otra, los templarios estaban advertidos de que esta era la única forma de obtener la absolución, confesando su herejía y abjurando después de ella. Tal vez por ello, y de común acuerdo, confesaron a través de su corazón la verdad a Dios, y a través de su boca lo que el Papa y los cardenales necesitaban para librarse de las amenazas reales (…). En el largo tiempo que había transcurrido desde la absolución que el Pergamino de Chinón nos descubre, hasta que llegamos a esta nueva absolución, había ocurrido que, sin previo aviso y sin explicación alguna, se le había retirado la comunión y el acceso a los Santos sacramentos. Pero como la Iglesia no podía privar de los sacramentos a quienes anteriormente habían obtenido la absolución, con toda seguridad tuvieron que ser declarados relapsos por la misma Comisión apostólica que anteriormente les había considerado inocentes de herejía, de otra forma no se explica este misterio. Bo sería muy difícil declararlos relapsos. Hay que tener en cuenta que los templarios siguieron encarcelados y torturados. Bo es pues raro, que bajo los efectos de las horribles y dolorosas torturas, confesaran todo lo que los verdugos exigían. Teniendo en cuenta que el relapso es aquel que reincide en algún pecado del cual ya había hecho penitencia, no es de extrañar que al haberse confesado inocentes de herejía en la primera comisión apostólica que dio origen al Pergamino de Chinón, y al seguir declarándose después herejes en la prisión ante el tribunal que los torturaba, el Vicario de Cristo decidiera declararlos relapsos, pues de otra forma no podría ser explicada la segunda absolución. A estas alturas del proceso, los templarios sabían a ciencia cierta que ya nadie les podía salvar de la hoguera. Y lo único que pretendían con estas falsas declaraciones, era poder morir cristianamente y disfrutar de la vida eterna (…)”. Página 45. “(…) Epílogo. La extraña aparición de este descomunal folio membranoso, ha suscitado muchas 226


preguntas en los ámbitos históricos: ¿Sabía el Papa que iban a ser condenados? ¿Escribió este documento con ánimo de salvar a los templarios y luego por miedo no lo dio a conocer? ¿Cómo es posible que si el Papa no ve culpa en la orden del Templo, se torturara primero y se quemaran después en la hoguera al maestre y a sus cuatro lugartenientes? ¿Por qué permanece cuatro largos años callado? ¿Por qué fueron condenados en Francia como herejes y sin embargo en España y Portugal, en los tres concilios que fueron celebrados en salamanca, Tarragona y Braga, fueran declarados inocentes de todos los cargos que les fueron imputados? ¿Y si en Francia se quemaron como herejes, por qué a los que quedaron con vida en los demás territorios se les dio potestad de ingresar en otras órdenes religiosas, sabiendo como sabían que habían estado obligados en el acto de su aceptación como caballeros del Templo a renegar de Cristo y a consentir la sodomía? (…) Desde el día 20 de agosto del año 1308 en que según el documento descrito se les restituye a los templarios la comunión católica y el perdón apostólico, el papa Clemente V permaneció en silencio y ni siquiera tuvo el valor de difundir entonces el perdón en que supuestamente escribió el documento exculpatorio hacia 1314 en que fueron quemados en la hoguera el maestre y los cuatro lugartenientes del Templo (…)”. (209). TONNELLIER, P.M. (Canónigo). Traducción de: MARTOS RODRÍGUEZ, Julián. “Los graffitis templarios de Domme”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum3.pdf Página 31. (210). Ibidem. Página 26. (211). Ibidem. Página 27. (212). Ibidem. Página 29. (213). ALMAZÁN, Ángel. “El corazón del graffiti templario de Chinón”. 2002. “(…) Cuando estuviste muerto, Señor, entonces. Tu Corazón fue abierto por la lanza". Y el propio papa que suspendió provisionalmente la Orden del Temple en el concilio de Vienne (1312), el nefasto Clemente V, en sus "Constituciones" habla de la llaga lateral (la del corazón). Pero es más, San Bernardo de Claraval mismo -que fue el impulsor del Temple y "alma mater" de la Regla templaria aprobada en Troyes cuando la Iglesia dio su placet a la constitución de la Orden del Temple en 1128)- era un devoto del Corazón de Jesús: "se sabe que san Bernardo y su piadoso amigo Guillaume de saint Thierry (muerto en Francia en 1150) fueron los primeros en celebrar el Corazón divino y presentarlo a la piedad medieval no sólo como parte del cuerpo herido por la Lanza, en el Calvario, sino como centro y foco del Amor Redentor; hasta tal punto que durante largo tiempo se creyó que se podía atribuir al santo abad del Císter el bello himno: "Summi regis Cor aveto" y se le considera como la fuente principal del culto floreciente que recibieron, en la segunda mitad de la Edad Media, 227


las Cinco Llagas y el Corazón Sagrado, sobre todo en Renania donde sus obras gozaron de particular estima", recuerda Charbonneau-Lassay citando a Bainvel en La dévotion au S.C. de Jesús (París, 1921, p. 205). De lo dicho surge la hipótesis razonable que el enorme busto con cabeza aureolada que hay junto al corazón radiante represente al mismo san Bernardo de Claraval (recordemos al respecto que los maestres, en su toma de posesión jurada, decían: "Bo negaré... principalmente a los monjes del Císter y a sus abades como hermanos y compañeros nuestros, ninguna ayuda..."). San Bernardo de Claraval, en el siglo XII, hablaba ya de las "fuentes del Salvador" (en las Letanías del Sagrado Corazón se dice: "Corazón de Jesús, sois la fuente de la Vida y la Santidad"). Las llama el abad cisterciense "fuentes de misericordia", "fuente de sabiduría y de gracia", y habla de las Cuatro Llagas para centrarse despuées en la herida abierta del Corazón de Jesús, a la que designa como "fuente suprema, la de la propia vida...". Y como origen profético de las mismas se refiere a Isaías: "Sacaréis con alegría las aguas de las fuentes del Salvador". Por su parte, Guénon afirma que en el siglo XII, algunos teólogos veían al Corazón de Jesús como el 'Santo de los Santos' y como el 'Arca del Testamento' (3). Otra prueba del culto al Corazón de Jesús lo aporta Charbonneau-Lassay como esoterista cristiano (4) en el libro monográfico señalado (en la nota primera del artículo "El pequeño sello de Estème Couret") en el que aparece un corazón rematado por una cruz en su alto y de cuyo brazo inferior surgen tres rayos a cada lado, sello fechado a comienzos del siglo XIV. Asimismo Emile Hoffet, en su obra Le Sacre Coeur au Moyen-Age en Allemagne et en France ha probado con numerosos ejemplos literarios el culto al Corazón de Jesús en el siglo XIV. A su vez, la cruz apoyada sobre el corazón aparece igualmente en un molde de hacer Hostias del siglo XIV que se guarda en el museo episcopal catalán de Vich. En su "Bestiario de Cristo", tras hablar del simbolismo del corazón en diversas civilizaciones antiguas (entre las que destaca la egipcia), Charbonneau-Lassay se centra en la emblemática cristiana e informa que ya aparece el corazón en platos o lámparas paleocristianas al lado de la cruz. Señala la referencia al Corazón de Jesús por san Bernardo en Cant.-Sermo LXI,4, así como en dos obras de Guillermo de SaintThierry y otros autores del siglo XII. Y añade que "a partir del siglo XIII, con las cuatro corrientes místicas de los benedictinos, los cistercienses, los dominicos y los franciscanos, y en los escritos de las monjas las santas Mechtilde y Gertrudis, con Francisco de Asís, Buenaventura, Antonio de Padua y Ubertino de Casale, se multiplican los textos referentes al Corazón del Salvador y aparecen representaciones" (5). Señalado todo lo anterior ¿aún es posible que quepan dudas respecto a que la inscultura profunda acorazonada y radiante de Chinon representa al Corazón de Jesús? (otra cosa es, de la que hablaremos seguidamente, el esoterismo del 228


corazón en general). El culto medieval al mismo es posible -sugerimos nosotros- que partiese fundamentalmente del "hallazgo" de la presunta Lanza de Longinos a inicios de la Primera Cruzada, durante la toma de Antioquía, y que pasó a convertirse, junto con la Vera Cruz, en la reliquia más importante para los cruzados. Es, por otro lado, la época en la que surge y se desarrolla el ciclo griáligo-artúrico literario en la que la lanza se encuentra presente junto al grial cristiano (cáliz en el que José de Arimetea recoge la sangre y agua manada del Corazón de Jesús tras la lanzada). La relación simbólica del corazón con el Grial fue objeto por Guénon de un artículo monográfico (6), donde viene a concluir que el corazón, representado como vaso, "no es sino el que las leyendas del Medioevo occidental designarían como el Santo Graal". Y el Graal es el símbolo del Centro por antonomasia, de la misma forma que se ha simbolizado éste, y los Centros Secundarios, como Corazón del Mundo, como indicara en El Rey del Mundo y recuerda nuevamente en Esoterismo cristiano: "Ya hemos mostrado en otro lugar, especialmente en nuestro estudio sobre Le Roi du Monde, que la expresión "Tierra Santa" tiene cierto número de sinónimos: "Tierra Pura, "Tierra de los Santos", "Tierra de los Bienaventurados", "Tierra de los Vivientes", "Tierra de Inmortalidad", que estas designaciones equivalentes se encuentran en las tradiciones de todos los pueblos, y que se aplican siempre esencialmente a un centro espiritual cuya localización en una región determinada, por lo demás, puede entenderse, según los casos literal o simbólicamente, o en ambos sentidos a la vez. Toda "Tierra Santa" se designa además por expresiones como 'las de "Centro del Mundo" o "Corazón del Mundo", lo cual requiere alguna explicación, pues estas designaciones uniformes, aunque diversamente aplicadas, podrían fácilmente llevar a ciertas confusiones". Asimismo, el corazón es, en un ámbito metafísico, "el centro que contiene en sí mismo todas las posibilidades, no ya tan sólo de un estado particular del ser, sino de la totalidad de los estados manifestados y no-manifestados"(7). Y es que más allá de las dualidades, más allá de lo aparente en este mundo, en el corazón reside la Paz, como nos recuerda Guénon en El simbolismo de la Cruz (8): "Se dice que Alláh "hace descender la Paz a los corazones de los fieles"; la Cabala hebraica enseña exactamente lo mismo: "La Shekiná lleva este nombre, dice el hebreizante Louis Cappel, porque habita en el corazón de los fieles, cuya morada estuvo simbolizada por el Tabernáculo, en el que se supone que Dios habita". Tal vez no sea necesario remarcar que el "descenso" de la "Paz" al corazón se efectúa de acuerdo con el eje vertical: ello constituye la manifestación de la "Actividad del Cielo". Por otra parte, ver también la enseñanza de la doctrina hindú respecto a la residencia de Brahma, simbolizado por el éter, en el corazón, es decir, en el centro vital del ser humano. Dicho con otras palabras similares (9). "Lo que reside en el 229


corazón no es, pues, solamente el Éter en el sentido propio del término: en tanto que el corazón es el centro del ser humano considerado en su integridad, y no en su sola modalidad corpórea; lo que está en su centro es el alma viviente la cual contiene en principio todas las posibilidades que se desarrollan en el curso de la existencia individual, como el Éter contiene en principio todas las posibilidades de la manifestación corpórea o sensible (...) Lo que reside en el corazón, desde el primer punto de vista es el elemento etéreo, pero no eso solamente; desde un segundo punto de vista es el alma viviente (Jivâtma), pero no es únicamente eso tampoco, pues lo representado en el corazón es esencialmente el punto de contacto del individuo con lo universal o, en otros términos, de lo humano con lo Divino, punto de contacto que se identifica naturalmente, con el centro mismo de la individualidad (...) Desde un enfoque supraindividual se dice que en el corazón reside Brahma mismo, el Principio divino del cual procede y depende enteramente toda existencia y que, desde el interior, penetra, sostiene e ilumina todas las cosas. El éter en el corazón expresa, por tanto, el conocimiento del corazón en su identificación con el conocimiento divino (...) El âtma que reside en el corazón no es simplemente el alma individual y humana, sino que es también el âtma absoluto e incondicionado, el Espíritu Universal y divino, y uno y otro, en ese punto central, están en un contacto indisoluble, como la frase evangélica: Mi Padre y yo, somos uno". Cabría todavía por añadir diversas consideraciones pero creemos que estos apuntes son suficientes para el objetivo que pretendíamos, cual es demostrar que el graffiti acorazonado de Chinon se refiere, en primer lugar, al corazón de Jesús (entendemos que desde una perspectiva esotérico-cristiana, como símbolo cristiano en el que se plasma el arquetipo del Corazón) y, en segundo lugar hace referencia a su enmarque en el arquetipo del Corazón en la Tradición. Curiosamente en la iglesia templaria soriana de Río Lobos aparecen, en graffiti, unos grabados geométricos acuartelados existentes en Chinon, y en los hastiales norte y sur sendos mandalas mudéjares con diez corazones que envuelven a la estrella de cinco puntas (10). (1) Editado en España por J.J. de Olañeta, Barcelona, 1983. (2) "Soria-Francia. De Bumancia a Montégur", Revista de Soria, nº 6, Otoño de 1994, pp. 5-116. La referencia exacta se encuentra en la página 86, con reproducción del grupo templario de graffitis de Chinon realizada a dibujo por Charbonneau-Lassay. Volvimos sobre el mismo tema en "Guía templaria soriana y el enigma del Río Lobos" (Sotabur, Soria, tres ediciones desde 1997) en la que reprodujimos, no ya el dibujo sino la fotografía de la media docena de piedras sillares en los que están los susodichos graffitis (pág.83). (3) Études sur la franc-maçonenerie et le Compagnonnage, Editions Traditionneles, París, Tomo I, p.70. También muestra la evolución de la 230


marca de cantería del crismón, con el ojo de la P transformado en la cifra o número 4. Con el paso de los siglos el crismón sería sustituido por el Corazón de Jesús y sobre él se colocaría la cruz y el 4 (véase el capítulo "le Chrisme et le coeur", pp. 50-67). (4) Al respecto véase el artículo dedicado a Charbonneau Lassay en la Web de Disidencias. (5) El Bestiario de Cristo, J.J. Olañeta, 1996, p. 99. Respecto a los rayos o llamas que surgen del corazón de Chinon, podríamos adjudicarle lo que dice en la pág. 102: "Cuando el del corazón humano escapan llamas... y es centro de una irradiación de rayos luminosos y gloriosos, siempre podemos deducir, a menos que el texto especifique lo contrario, que simboliza el Corazón del Redentor que se muestra en la gloria, iluminándolo todo con su esplendor. Es entonces cuando los místicos lo aclaman con las palabras de David: "En tu luz Vemos la Luz"...". Y esta Luz no es sino la imagen del Bombre divino y lumínico de la Gloria, recalcamos nosotros; Gloria a la que el Temple dedicaba su Opus. (6) Capítulo IX: "El Sagrado Corazón y la leyenda del Santo Grial" en Esoterismo cristiano y capítulo III en "Símbolos fundamentales de la ciencia sagrada". Antes que Guénon tal vinculación había sido hecha someramente por Charbonneau-Lassay en el capítulo décimo de "El Bestiario de Cristo". (7) Guénon: La gran tríada, Obelisco, Barcelona, 1986, p. 201. (8) Simbolismo de la Cruz, Obelisco, Barcelona, 1987, 63-64. (9) Símbolos fundamentales de la ciencia sagrada. (10) Ángel Almazán, "El mandala templario de río Lobos", en Guía templaria soriana y el enigma del río Lobos, pp.85-96. Estos óculos son de factura mudéjar y por ello incidimos, en tal capítulo, en el simbolismo del corazón dentro del sufismo, especialmente en Ibn al Arabî . Recogíamos también la afirmación de Jili respecto a que el corazón "es como la luz eterna y la conciencia sublime revelada en la quintaesencia de los seres creados, a fin de que Dios pueda contemplar al Hombre por este medio; es el Trono de Dios y su templo en el hombre.., es el centro de la conciencia divina y la circunferencia del círculo de todo lo que existe", pues como dice un hadiz, Allah ha dicho "el cielo y la tierra no me contienen, pero estoy contenido en el corazón de mi servidor". Buestra opinión es que el simbolismo metafísico del corazón en la gnosis musulmana era conocido por el Círculo Interno de la Orden del Temple, y la presencia en Ucero de ese mandala acorazonado mudéjar parece ratificárnoslo (…)”. (214). ALMAZÁB, Ángel. “El corazón del graffiti templario de Chinón”. 2002. “(…) Los principales graffitis desde este ángulo son cruces con o sin ángulos punteados, el sello de Salomón; una especie de S en espiral; manos; los 3 puntos; 3 círculos entrelazados y con puntos en sus centros; escarbuclos; es decir estrellas de ocho rayos; 2 231


triángulos unidos por sus vértices; los ya mencionados corazones radiantes; y una media luna invertida. A la derecha de la puerta del calabozo un graffiti parece querer representar un hacha doble, que Prost-Biralon interpreta como símbolo y anuncio de que entre los presos había "compañeros" en el sentido hermético del término, es decir iniciados. Para autores defensores de la hipótesis esotérica como Charpentier o el catalán Guijarro los graffiti podrían indicar la ubicación del tesoro del Temple, para Charpentier podría encontrarse en el misterioso bosque de Oriente, para Guijarro todo conduce a Rennes le Chateau (…)”. (215). TONNELLIER, P.M. (Canónigo). Traducción de: MARTOS RODRÍGUEZ, Julián. “Los graffitis templarios de Domme”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum3.pdf Página 31. PICKNETT, Lynn & PRINCE, Clive. “La revelación de los templarios”. www.Picnett_Lynn_La_Revelacion.pdf Página 74. Culto a santa María (¿Magdalena?) en el castillo de Chinón. “(…) Es probable, en consecuencia, que la aparente devoción mariana de Bernardo fuese simplemente la cortina de humo con que tapaba su indudable pasión por la Magdalena, aunque por supuesto la una no excluye la otra. En todo caso, cuando pergeñó la regla de los templarios les encomendó expresamente «la obediencia a Betania, el castillo de María y de Marta»,10 y se sabe que transmitió a la orden esa devoción particular. Incluso mientras se enfrentaban a la extinción total, los freires que estaban presos con su Gran Maestre Jacobo de Molay en las mazmorras de la fortaleza de Chinon compusieron una oración dedicada a «Botre Dame», que elogiaba a san Bernardo como fundador de la devoción a la Santísima Virgen María.11 Pero teniendo en cuenta todos los demás indicios, esto bien pudo ser otra alusión en clave al culto de la Magdalena. (…)”. Página 74. Culto templario a santa María Magdalena. “(…) Llama la atención que los templarios jurasen «por Dios y Buestra Señora», y también, con frecuencia, «por Dios y la Virgen Santísima».12 Por ahí se insinúa que esa «Buestra Señora» de quien hablan en los juramentos no es la Virgen, como también lo dan a entender las palabras de la absolución templaria: «Ruego a Dios que tus pecados te sean perdonados como Él perdonó a santa María Magdalena y al buen ladrón en la cruz».13 Al menos esto nos proporciona una demostración de la importancia que los templarios atribuían a la Magdalena. (Vale la pena observar que hallándose cautivos los del Rosellón, les fueron empeoradas deliberadamente las condiciones del encarcelamiento el día de la festividad de Santa María Magdalena, por orden expresa del papa.14 232


Se recordará que la matanza de Béziers se perpetró en esa misma festividad, a manera de recordatorio sobre la naturaleza de la «herejía».) (…)”.PICKBETT, Lynn & PRIBCE, Clive. “La revelación de los templarios”. www.Picnett_Lynn_La_Revelacion.pdf Página 86. “(…) Bo menos sorprendentes fueron los graffiti encontrados en un castillo de Domme que sirvió de cárcel a numerosos templarios. Ean y Delke Begg describen una extraña escena de Crucifixión en la que aparece a la derecha José de Arimatea (llevando además una cruz de Lorena) que recoge unas gotas de la sangre de Jesús. A la izquierda se veía una mujer desnuda y embarazada portando una vara o bastón.58 (…)”. CARRERO SABTAMARÍA, Eduardo. “El monasterio leonés de Santa María de Sandoval y la iconografía de San Bernardo ante el Crucificado y Jesús Biño”. De Arte, 1, 2002, pp. 31-39. www.853111.pdf Página 35. La Trinidad y la Lactatio de la Virgen. “(…) Dentro de las usanzas místicas bernardianas, las apariciones tanto de Cristo como María fueron una constante, según recogen sus tres primeras Vital (15). De la serie de visiones bernardianas, los programas iconográficos del santo insistieron especialmente en la célebre Lactario de la Virgen –cuya tradición iconográfica de raigambre hispana halla su temprana representación en una de las escenas del retablo de los Templarios de Palma de Mallorca, datado hacia 1290 (16)- y el abrazo de Cristo descolgado de la cruz, relatado en el Exordium mágnum Cisterciense de Corado de Eberbach (17). En Sandoval, lo más llamativo es que nos encontremos con dos posibles visiones del santo en oración, representadas en un primer plano espacio-temporal. Este modelo iconográfico no es una excepción en la portada del monasterio. Por el contrario, a partir del siglo XV se generalizaron una serie de representaciones en las que, en una misma obra, se daban cita la Lactario y el abrazo de Cristo o variaciones al efecto, como en la Lactario de Rodrigo de Osona hijo, donde sobre la imagen de la Virgen y Bernardo se colocó un registro superior con la Trinidad Paternitas (18). En estas obras, la escena del Santo junto a Cristo crucificado, su variante del abrazo y la Virgen en la Lactario se presenta como el momento previo a una iconografía definitiva, codificada en fechas tardías. Existen los suficientes ejemplos posteriores donde se unieron ambos momentos milagrosos de la vida de Bernardo, complicándose aún más al incluir una cruz sostenida por el Santo y otros elementos alegóricos. Así lo encontramos en la denominada iconografía del triunfo de San Bernardo. Ésta se representó en uno de los grabados incluidos en la Vita el miracula D. Bernardi Clarevalensis Abatís –publicada en Roma en 1587-, de donde sería tomada para un lienzo del monasterio austeriense de San 233


Clodio en Ribeiro de Avia (Museo Arqueológico de Ourense) (19) y en las pinturas dieciochescas de la bóveda del / (Página 36) transepto sur del monasterio de Oseira, también en Ourense (20).Bo creo que en la portada del monasterio leonés se optara por simplificar las dos escenas milagrosas –la Lactario y el abrazo-, debido ala complejidad que una u otra habrían supuesto en un relieve tan desarrollado como el del tímpano. Esto habría condicionado que se optara por reducirlas a la oración del santo frente a la Cruz y a la imagen de cristo niño sobre el regazo de María. En mi opinión y en contra de todas las variantes iconográficas relatadas hasta el momento, en Sandoval no se quiso representar ninguna de las dos escenas. Por el contrario, nos hallamos ante una imagen narrativa conjunta de dos apariciones de Cristo y la Virgen a San Bernardo e, incluso, la simple oración del Santo ante ambas imágenes. De hecho, pienso que la escena representada viene a reflejar una intensa corriente de la espiritualidad cisterciense, como es la reflexión sobre la vertiente humana de Cristo. Así, la imagen esculpida en nuestra portada entraría de lleno en el complejo trasunto de la teología bernardiana y su reflexión sobre la Humanidad del Hijo de Dios por medio de la oración frente al Crucifijo y a Jesús durante su infancia, hecho este último en el que la Virgen María –cuyo papel en la espiritualidad de San Bernardo no creo que sea necesario recordar- tendría un evidente cometido, como el mismo Santo reconoció dedicándole su tratado In laudibus Virginia Matris (21). El programa iconográfico del tímpano de Sandoval refleja la relación casual, sin una voluntad unificadora, que se estableció entre la mística bernardiana y las nuevas y complejas corrientes devocionales del final de la Edad Media, basadas en la introspección y con motivo de reflexión en la Pasión de Cristo. Evidentemente, existió un nexo entre ambas experiencias, que no dudo en localizar en el cristocentrismo franciscano y sus Meditaciones Vital Christi, cuya llamada a la meditación sobre la vida de Cristo se basó en la detallada narración de los pasajes más estimulantes de los Evangelios, como eran para su cometido los pertenecientes al Bacimiento y la Pasión 822). Con una representación conjunta de san Bernardo orando frente a la cruz y al Biño sobre el regazo de la Virgen, la imagen que la comunidad monástica de Sandoval decidió situar en la portada de la iglesia entra en plena conexión con el que se ha considerado como “núcleo especulativo bernardiano sobre la humanidad de Cristo, oscilante entre su devoción a la infancia de Jesús y su sacrificio en la Cruz (23), para integrarse después en las corrientes religiosas de los tiempos en los que fue realizado, la bisagra entre los siglos XV y XVI y sus complejas usanzas religiosas (…)”. Página 35. Cita (15). “(…) 234


Patrología latina, ed. J. P. MIgne, 221 vols, París 1844-1864, CLXXXV, cols. 225-368, 469-524 y 523-530. Curiosamente, en su Leyenda dorada, el compilador Santiago de la Vorágine sólo refiere una visión –la primera- de Jesús niño durante la infancia del Santo (S. DE LA VORÁGIBE, La leyenda dorada, 2 vols, Madrid, 1982, II, p. 512 (…)”. Página 35. Cita (16). “(…) G. LLOMPART, La pintura medieval mallorquina, su entorno cultural y su iconografía, Palma de Mallorca, 1977; ID, La pintura gótica en Mallorca, Palma de Mallorca 1999, pp. 19-20; G. J. A. COELHO DIAS, “A ´Aleitaçao de S. Bernardo´e a devoçâo dos Cisterciense. Iconografía de uma lenda”, en Cister no vale do Douro, Santa Maria da Feira, 1999, pp. 243-264 (…)”. Página 35. Cita (17). “(…) C. DE EBERBACH, Gran Exordio de Cister, ed. Z. Prieto Hernández, Vitoria, 1998,p. 104 (…)”. Página 35. Cita (18). “(…) R. M. DURÁB, Iconografía española…, cit. pp. 54-55 (…)”. Página 35. Cita (19). “(…) M. F. RODRÍGUEZ CRIADO y F. J. LIMIA GARDÓB, “La aparición de Cristo y la Virgen a san Bernardo. Identificación iconográfica”, en Actas congreso internacional sobre San Bernardo e o Cister en Galicia y Portugal, 2 vols, Ourense, 1992, II, pp. 981-988 (…)”. Página 36. Cita (20). “(…) D. YAÑEZ BEIRA, J. C. VALLE PÉREZ y F. J. LIMIA GARDÓB, El monasterio de Oseira. Cincuenta años de restauraciones, Ourense, 1988, p. 81. (…)”. Página 36. Cita (21). “(…) L. DAL PARA, “Bernardo di Chiaravalle”, cit., pp.72-73; J.C. SCHMITT, “Le culte de Saint-Bernard”, cit; S. BARBAY, “Lactations et apparitions de la Vierge: Une relecture de la Règle, una relecture de la Vie de Saint Bernard”, en Unanimité et diversité cisterciennes. Filiations-RéseauxRelectures du XIIe au XVIIe siècle. Actes du Quatrième Colloque International du CERCOR, Dijon, 23-25 Septembre 1998, Université de Saint-Étienne, 2000, pp. 161-174.Véase el tratado citado en su edición de Obras completas de San Bernardo. Edición bilingüe, II, Tratados (2ª), ed, preparada por los Monjes cistercienses de España, Madrid, 1984, pp. 597-679 (…)”. Página 36. Cita (22). “(…) J. MOLIBA I FIGUERAS, “Contemplar, meditar, rezar. Función y uso de las imágenes de devoción en torno a 1500”, en El arte en Cataluña y los reinos hispanos en tiempos de Carlos I, Barcelona, 2000, pp.89105 (…)”. Página 36. Cita (23). “(…) L. DALPRÀ, “Bernardo di Chiaravalle..”, cit, p. 81 (...)”. (216). TONNELLIER, P.M. (Canónigo). Traducción de: MARTOS RODRÍGUEZ, Julián. “Los graffitis templarios de Domme”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum3.pdf Ibidem. Página 35.

235


(217). PICKNETT, Lynn & PRINCE, Clive. “La revelación de los templarios”. www.Picnett_Lynn_La_Revelacion.pdf Página 88. “(…) En Aragón y Castilla los obispos procesaron a los templarios y dictaminaron su inocencia. Sin embargo, por muy tolerantes o muy liberales que los jueces quisieran mostrarse para con los caballeros, la bula del papa disolviendo formalmente la orden en 1312 no se podía ignorar. Pero incluso en Francia los ejecutados fueron relativamente pocos; muchos recobraron la libertad después de retractarse, y en otros países se reconstituyeron bajo un nombre distinto, o ingresaron en otras órdenes ya existentes, como la Teutónica de los caballeros alemanes. (…)”. (218). KNIGHT, Christopher. & LOMAS, Robert. “El segundo mesías. Los templarios, la Sábana Santa de Turín y el gran secreto de la Masonería”. Barcelona. Planeta. 2007. Página 283. Los templarios supervivientes. “(...) o todos los caballeros templarios franceses huyeron a escocia. Muchos de ellos murieron en manos de la Inquisición, pero otros sobrevivieron y, según una prueba importante, la orden de los templarios continuó viviendo en secreto en Francia, por lo menos hasta 1804 (…)”. (219). ORTEGA VILLOSLADA, Antonio. “Las relaciones marítimocomerciales entre el Mediterráneo y el Atlántico. El papel de Mallorca en el comercio entre Oriente y Occidente. Siglos XIV y XV”. www.b24_ortega_villoslada.pdf Página 2. “(…) Ya desde 1232 se inician desde Mallorca los primeros viajes conocidos hacia la zona de Estrecho, con Ceuta como gran foco comercial. Durante este periodo se producen las primeras referencias sobre las relaciones entre / (página 3) Mallorca e Inglaterra que se remontan al año 1237 cuando desde Mallorca se envían, vía terrestre, pieles de conejo a Londres. Ese mismo año se firma, en el mundo atlántico, la paz entre los barones de los Cinco Puertos y los hombres de Bayona a instancia del monarca lo que facilitaba las relaciones marítimas a través del Canal de la Mancha. En 1241 Mallorca obtiene un privilegio (4) de Gregorio IX que autorizará a los pobladores de las islas, cuyo reino -alejado de tierra firme- está inter fauces hostium crucis Christi, a comerciar libremente con los sarracenos con excepción hecha de los productos prohibidos –coses vedades- considerados estratégicos como armas, hierro y demás productos que pudieran servir a los musulmanes en contra de los cristianos. El 21 de marzo de 1247 Inocencio IV (5) confirma a Mallorca, dentro de su decidida política de apoyo a la reconquista, la facultad de comerciar con los sarracenos para poder garantizar el sustento económico de las islas excepción hecha de los ya mencionados productos prohibidos. Estos privilegios van a ser el origen de los futuros enfrentamientos entre navegantes mallorquines y castellanos pues éstos verán los buques de Mallorca como auténticos arietes capaces de romper el control comercial del Estrecho impuesto desde Castilla al 236


comerciar libremente con los musulmanes, motivo por el cual se producirán frecuentes asaltos castellanos a las naves mallorquinas (…)”. Página 3. Cita (4). “(…) Gregorius episcopus... Bobilis vir Petrus, dominus regni Maioricarum, nobis humiliter supplicauit quod cum regnum ipsum ultra longas distantias maris inter fauces hostium crucis Xpi. positum, defensionibus multis indigeat et oportunis existat subsidiis destitutum, hominibus ipsius regni, quod eis mercimoni sua, exceptis armis, ferro et aliis quibus posset... B.S.A.L nº 6, p. 129-130. Palma de Mallorca, 1895 (…)”. Página 3. Cita (5). “(…) En esta ocasión especifíca los productos: armas, hierro, caballos y madera: Innocent, bisbe, serv dels servs de Deu, al honrat frare bisbe de Mallorques, saluts e apostolical benedictio. Los amats fils ciutatdans de Malorques a nos humilment han soplegat que con per nouitat de habitacio en moltes coses sofiren fretura, curassem a els donar licencia, per lur sustentacio e que la terra pus profitosament e mils se poblas, de portar e de uendre uiandes a sarrayns... ... per ... auctoritat nostra donets licencia als dits ciutadans que pusquen portar en temps de pau e uendre uiandes als dits sarrayns, saul cauals e muls, armes e ferre e fusta, si atrobarets que sens prejudici del dit rey e dan de la terra fer se puscha. Data Lugduni, XII kalendas aprilis pontificatus nostri anno quinto. B.S.A.L. nº 6, p. 130 (...)”. Página 4. Puerto templario de La Rochelle. “(…) Por otra parte, el Reino de Mallorca comprendía un territorio continental en donde destacaban las villas de Perpiñán y la de Montpellier. Esta última tendrá una importancia vital dentro del desarrollo de la actividad mercantil del futuro Reino de Mallorca debido a sus contactos comerciales con las ferias de Champaña. Así, el 27 de diciembre de 1246 los cónsules de Montpellier nombran a Esteban Lobet cónsul de Montpellier en Francia. Bombramiento que será ratificado por el lugarteniente de Jaime I en la villa (6). Se inicia de este modo lo que será la futura base del desarrollo del Reino de Mallorca. Un Reino que si geográficamente constituía un cierto despropósito, comercialmente tenía grandes posibilidades al mantener contactos directos con los principales focos económicos de la época como eran las ferias de Champaña y el comercio por toda la cuenca mediterránea con frecuentes singladuras hacia Oriente como la de la nave de F. Ausell que en 1256 reconoce deber a Guillermo Fini 75 besancios de oro a pagar en Alejandría (7). Por otra parte, durante el siglo XIII se va desarrollando el intercambio comercial en la fachada atlántica. En Portugal se documentan las frecuentes relaciones marítimas con Francia. El 26 de diciembre de 1253 Alfonso III prohíbe a los mercaderes extranjeros exportar mercancías de su reino sin importar otras de igual valor. Esta exportación sólo se puede hacer por los puertos de mar so pena de perder las mercancías (8). Unos meses más tarde –el 17 de marzo de 1254- Alfonso de Portugal ordena que todos los navíos y barcas grandes y pequeñas que vienen de Francia, La Rochela u 237


otras partes que lleguen / (Página 5) a la ribera del Duero deben descargar la mitad en Gaia y la otra mitad en Porto (9) (…)”. Página 4. Cita (6). “(…) Archivo Departamental de Hérault (Montpellier), 8B 35. Pergaminos 1 y 2 (…)”. Página 4. Cita (7). “(…) Archivo del Reino de Mallorca (A.R.M). Escribanía de Cartas Reales (E.C.R.)-344, fol.s 75v a 77r (…)”. Página 4. Cita (8). “(…) Entre las mercancías aparecen escarlatas flamencas e inglesas, paños de Gante, Brujas, Iprés, Lille, Arrás, Tournai y Saint Omer. Descobrimentos portugueses..., volumen I, p. 6 (…)”. Página 5. Cita (9). “(…)...Et mando uobis quod de omnibus nauibus et de omnibus Barcis magnis et paruis que uenerint de francia uel de Rupella uel etiam de aliis locis cum pannis uel cum madeira uel cum ferro...faciatis medietatem aportare in meam villam de Gaya et aliam medietatem faciatis aportare in villam Ecclesie et ubi Barca siue nauis descarregauerit ibi encarreguent eam... Descobrimentos portugueses..., volumen I, p. 7. En 1282 el rey Denís se aviene con el obispo de Porto sobre este mismo asunto, debiendo descargar los mercaderes extranjeros 2/3 de sus mercancías en Porto y el 1/3 restante en Gaya. Descobrimentos portugueses..., p. 13 a 16 (…)”. Página 13. Itinerario Mallorca-La Rochelle. “(...) En 1296 (37) los mercaderes mallorquines Bicolás Tarida y Daniel de la Torre inician un viaje comercial a La Rochela. Parten de Mallorca con pimienta, azafrán y doblas de oro rumbo a Sevilla en la nave de Daniel Can. Allí venden las mercancías y, junto al italiano Luquin Dugo, compran una coca para ir a Alarix donde adquieren grano para transportarlo hasta La Rochela. Durante el viaje fallece en Lisboa Bicolás Tarida quien deja como heredero a su compañero. Siguiendo el rumbo, hacen una nueva escala en Santander donde se les une el mercader Lanfranco Begro, ciudadano mallorquín de origen genovés. Sin embargo la coca no continuará viaje y será vendida junto a la carga (…)”. Página 13. Cita (37). “(…) A.R.M. L.R-2, fols. 141v-143v. La muerte de Bicolás Tarida en Lisboa y la venta precipitada tanto de la nave como del grano en Santander provocan la reclamación de Elisenda, madre de Bicolás Tarida, para recuperar la parte perteneciente a su hijo (…)”. (220). KNIGHT, Christopher. & LOMAS, Robert. “El segundo mesías. Los templarios, la Sábana Santa de Turín y el gran secreto de la Masonería”. Barcelona. Planeta. 2007. Página 284. “(…) Un documento conocido como Charta Transmissions parece contener una letra de todos los grandes maestres templarios tras la muerte de Jacques de Molay (…) / (Página 284). Este documento fue esbozado primero por Johannes Marcus Larmenius, que fue el sucesor de Molay, elegido por el gran maestre mientras esperaba que lo ejecutasen. Cuando Larmenius envejeció, cedió su cargo a un hombre llamado Teobaldo, y él y los grandes maestres que lo sucedieron desde entonces firmaban su aceptación en el documento original, hasta que el último que ocupó este elevado rango en 1804, 238


Bernard Raymon. El documento fue escrito en latín codificado, dispuesto en dos columnas en un pergamino de gran tamaño adornado con ricos motivos arquitectónicos (…)”. Página 336. Apéndice 2. La carta de transmisión de J. M. Larmenius (Descifrado y traducido por J. S. Ward). “(…) Yo, hermano Johannes Marcus Larmenius, de Jerusalén, por la gracia de Dios y por el grado más secreto del venerable y supremo mártir, el maestre supremo de la Orden del Temple, que Dios tenga en su gloria, confirmado por el consejo común de la hermandad, poseedor del grado más elevado del maestre supremo de toda la Orden del Temple, a todos los que lean esta carta de decretos, salud, salud, salud. / (Página 337) hago saber a todos, presentes y futuros, que, flanqueando mis fuerzas a causa de la avanzada edad, y perfectamente consciente de lo grave de la situación y del peso del gobierno, para mayor gloria de Dios, y de la protección y seguridad de la orden, los hermanos y estatutos, yo el humilde maestre de la orden del temple, he decidido delegar el Grado Supremo en manos más fuertes. Por lo tanto, con la ayuda de Dios, y con el consentimiento de la Suprema asamblea de caballeros, por este decreto he confesado y confieso de por vida al eminente comendador del temple, mi querido hermano Teobaldo de Alejandría, el grado de maestre supremo de la Orden del Temple, con la autoridad y privilegios correspondientes, con el poder , según lo requieran el momento y la situación, de conferir otro hermano que se distinga por su nobleza de origen y de acciones y sea una persona honorable, el grado supremo de maestre de la Orden del temple, y la máxima autoridad. De esta manera se preservará la perpetuidad del supremo grado de maestre, la ininterrumpida serie de sucesores, y la integridad de los estatutos (…).Por último, por decreto de la Asamblea Suprema, y por / (Página 338) la suprema autoridad a mi otorgada, deseo y ordeno que los templarios escoceses desertores de la orden sean maldecidos, y que ellos y los hermanos de san Juan de Jerusalén, expoliadores de la propiedad de la Orden de los Caballeros (que Dios tenga piedad de ellos),sean expulsados del círculo del Temple, ahora y para siempre. Por lo tanto, he creado signos que los falsos hermanos no puedan reconocer, para que sean entregados oralmente a los caballeros de la orden, y que de la misma manera sean entregados a la Asamblea Suprema. Pero estos signos solo pueden ser revelados después de la debida profesión y consagración según lo establecen los estatutos, derechos y usos de la orden de los Caballeros del temple que he enviado al eminente comendador arriba mencionado y que a su vez me fue entregado en mano por el venerable y muy sano maestro, el mártir (para quién todo sea honor y gloria). Hágase mi voluntad. Amén. Yo Johannes Marcus Larmenius, hice entrega del presente escrito el 18 de febrero de 1324. Yo Teobaldo, recibo el grado supremo maestre con la ayuda de Dios en el año de Cristo 1324. 239


Yo, Arnaldo de Braque, recibo el grado supremo maestre con la ayuda de Dios en 1340 d.J.C. Yo, Juan de Clermont, recibo el grado supremo maestre con la ayuda de Dios en 1349 d. J. C. Yo, Bertrand Gueselin, & e., en el año de Cristo 1357. Yo, hermano Juan de L´Armagnac. & e. en el año de Cristo 1381. Yo, Bernard de L´Armagnac, &. c. en el año de Cristo 1392. Yo, Juan de L´Armagnac, & c. en el año de Crist 1418. Yo, Juan Croviacensis [de Croy] & c. en el año de Cristo 1451. Yo, Robert de Lenoncoud, & c. en 1478 d. J. C. Yo, Galeas Salazar, humilde hermano de la Orden del Temple, & c. en el año de Cristo 1496 (…)”. (221). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 180. “(…) Al començament de la tardor del 1313, l´arquebisbe de Tarragona va escriure al rei de Mallorca per tal de precisar-li les condicions de detenció de fra Ramon de Saguàrdia. Ordenava que l´antinc comanador fos assignat gratuïtament a viure a la casa del Masdéu i que tingués la facultat d´utilitzar les hortalisses i les fruites d´aquest establiment per a la seva alimentació, així com la llenya per al seu ús personal i el del seu cercle. D´altra banda, li asignaba una pensió anual de 350 lliures de moneda petita barcelonesa amb càrrec als bens de l´orde dissolt, precisant que se li comencés a pagar a partir de mitjan octubre d´aquell mateix any. El 14 de febrer de 1314, mentre era al Voló, el rei Sanç va ordenar al seu procurador, Pere de Bardoll, que aquella pensió fos abonada a fra Ramon de Saguàrdia cada quatre mesos, amb un pagament avançat, amb el benentés que, en cas de mort de l´interessat, els seus fiadors, Berenguer d´Atsat i Pere d´Atsat, el seu germà, donzell de Perpinyà, haurien de restituir l´escreix percebut. El 7 de març, els procuradors reials van remetre 350 lliures a l`antic comanador assignat a residència, acte que va ser registrat al llibre de comptes del Masdéu de l´any 1314. (…)”. (222). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2752 y 2753. Linaje de Ramón de Guardia, templario. Linaje de Ramón de Canet. Documento LXXXV. “(…) 1313, 20 d´abril. Fra Ramon de Saguàrdia, abans de l´orde de la milícia del Temple, reconeix a Hug de Cantagrill, procurador instituït pel rei de Mallorca per a administrar els béns del difunt Ramon de Canet, que li ha pagat els 2000 sous barcelonesos de tern que Tomasa, la seva difunta mare, li havia llegat en el 240


seu testament així com a la seva germana Marquesa, aleshores abadessa del monestir de Santa Maria de Valldaura, a la diòcesi d´Urgell, quantitat de la qual havia donat la meitat a Marquesa. Protesta, però, que Tomasa, en una acta pública que lliura al procurador, havia reconegut haver estat pagada, cosa que recusa en afirmar que només ha estat pagat una sola vegada. (…) / (Página 2753) Sit ómnibus notum quod nos ffrater Raymundus de Guardia, ordinis Milicie Templi, condam, confitemur et recognoscimus tibi Hugoni de cantagrillo, procuratori constituto per illustrissimum dominum regem Majoricarum in et super bonis que fuerunt nobili viri domini Raymundi de Caneto condam quod ti, nomine procuratorio predicto, solvisi nobis plenarie ad nostram voluntatem omnes illos duo milia solidos barchinonensium coronatos de terno, quos domina Tomasia, mater nostra condam, et Poncii de Gardia condam, fratris nostri, nobis et domine Marchesie, sorori nostre, tunc abbatisse monasterii Sancte Marie de Vallaura, diócesis Urgellencis, legavit in suo testamento. De millis solidorum nostris quórum nos feceramus donationem dicte domine Marchesie. De quibus dictis duobus milibus solidibus perpaccatos nos tenemos, renunciantes exceptioni peccunienon numerate, faciendo inde tibi quo supra nomine recipienti pactum et finem perpetuum de petendo aliquid ulterius prodictis duobus milibus solidibus. Protestamur tamen quod liceo dicta domina Thomasia, in alio publico instrumento quod vobis trado, confessa fuerit dictos denarios habuisse et recepisse; et nos in presenti instrumento non habuimus nos nec ipsa domina ipsos denarios nisi semen tantum. Actum est hoc duodecimo. Sig+num fratris Raymundi de Gardia predicti, qui hec laudamus. Sig+na Raymundi Savine et Arnaldi de Codaleto, Guilelmus Simonis, mercator, et Arnaldi Crespiani, scriptoris, testium. Ego Petrus Egidii, hec scripsi vice scriptoris publici subscripti. Ego Petrus Berengarii, scriptor publicus Perpiniani, subscripsi (...)”. Página 2754 y 2755. Linaje de Ramón de Guardia, templario. Documento LXXXVI. “(…) 1314 (nou estil), 15 de febrer i 7 de març. Pere de Bardoll i Pere Mantfre, procuradors del rei de Mallorca, han tingut coneixença de la carta tramesa al rei per l´arquebisbe de Tarragona, que tracta sobre la pensió asignada a fra Ramon de Saguàrdia, abans de l´orde del Temple, en la qual es diu que aquest ha d´ésser allotjat a la casa del Masdéu, sense haver de pagar un lloguer ni un salari, amb la facultat d´utilitzar les hortalisses i la fruita del Masdéu per a alimentar-se així com la llenya per al seu ús personali el del seu entorn familiar. Té asignada una pensió anual de 350 lliures de moneda menuda barcelonesa sobre els béns que pertanyien al Temple, que se li començarà a pagar a comptar de mitjan octubre de 1313. El dijous 14 de febrer de 1314, al Voló, el rei havia ordenat a Pere de Bardoll que aquesta pensió fos pagada a fra Ramon cada quatre mesos, amb un pagament avançat, atès que, en cas de defunció, els seus fiadors haurien 241


de restituir la quantitat cobrada de més, cosa que s´havien compromés a fer Berenguer d´Atsat i Pere d´Atsat, el seu germà, donzells de Perpinyà, a petició de fra Ramon de Saguàrdia. El 7 de març, els procuradors reials li han lliurat 350 lliures, pagament que fou inscrit en el llibre diari del Masdéu de l´any 1314. (…) Divenres XV dies delmes de febrer en layn de MCCCXIII. En P(ere) de Bardoyl en P(ere) Matfre, procuradors del molt alt senyor rey de Malorches veseren Iª carta oletra del sant pare archevesche de Tarragona que era estada tramesa al senyor rey per raho de la pentio que avia asignada al honrador senyor frare R(amon) sa Gardia del orde del Temple sabentras, en la qual se contenia entre les altres coses quel dit frare Ramon, lo qual avia absolit, degues estar e esser colloguat en la casa del Masdeu o dels altres locs sense merme daquels locs per se e per sa companya pusca francament penre e aver, e assigna al dit frare R(amon) per provisio de totes les sues causes e a sa companya necessaries / (Página 2775) per quascun any CCCL libras dels bens que foren del dit Temple. A la qual quitatio a penre comensa a mig utubri del any de MCCCXIII. De la qual provisio fo manat per lo senyor rey an P(ere) de Bardoyl, al Volo digous mati en layn de sus dit a la casa dén Vives, que sia paguada al dit frare R(amon) cascun anyn de IIII en IIII meses, mes tota hora aga una pagua avantada ab que do una fermansa, que si por aventura lo dit frare R(amon) moria apres que auria presa la pagua e noli pertanyia so que pres auria, les fermanses que dara degen retre so que mes auria pres que ni pertanyeria per sa pentioo quisatio. En Berenguer d´Atsat en P(ere) dAtsat, frares, ambos doncsels habitante de Perpenyà, per precs e per manament del dit frare R(amon) auria mes pres que no lipertanyeria de sa quitatio tro al die que morria e per ayso obligaren lurs bens e renunciaren a tot dret per els fasen. De la qual quitatio li fessem lirar an P(ere) Ribera divenres VIII dies delmes de martz ab Llibras que ja li avia liurades per tot CCL lib. Item li donem al dit frare R. Sagardia divenres VIII dies de les de martz nombrantz al Temple CXXIII lib. VI s. VIII. d. Summa que li aven feyt librar per tor: CCCLXXIII lib. VI s. VIII d. Que fan en tor(nes) d´ar(gent): tor(nes) XVI V DC tor(nes) d´ar(gent). Valen comdatz XV diners per I tor(nes) d´ar(gent) bar. Menutz CCCL lib. Perso car se conte en la carta del senyor archevesche de Terragona que les CCCL lib. sien donades al dit comanador en bar.menutzo de moneda valent aqueles. Aquestes CCCL lib. Son mundas en lo capitol de la quitacio de ffrare R. en lo libre de la raho del Temple de MCCCXIIII (…)”. (223). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 180. “(…) Va ser, doncs, amb el dret a la mà que l´arquebisbe de Barbona, 242


Bernat de Farges, nebot de Climent V, va contestar aquesta situació jurídica intolerable que lesionava la seva autoritat. Però la seva reacció fou massa tardana i va xocar amb l´oposició del rei de Mallorca. Per motius difícils d´esbrinar, l´arquebisbe de Barbona no va poder convocar el concili provincial fins al mes de setembre del 1315. Uns dies més tard, va escriure al bisbe d´Elna, Guillem de Castelló, per ordenar-li de portar al concili tots els antics templers que eren detinguts a les presons de la seva diòcesi i els documents del procediment que s´havia seguit contra ells. Bernat de Farges tenía la ferma intenció de jutjar els frares detinguts al Masdéu i, molt probablement, de condemnar-los. En trobar-se absent el bisbe d´Elna, aquestes ordres van passar als responsables del capítol, que van anar al començament del mes d´octubre al palau reial de Perpinyà per comunicar aquesta petició al rei Sanç (…)”. (224). Ibidem. Página 180, y 181. “(…) Aquest els va fer respondre pel seu lloctinent Guillem de Canet, que no era altre que el nebot de Ramon de Saguàrdia, / (Página 181) que el difunt Papa li havia encarregat la custodia dels templers. Bo podia, doncs, enviar-los a Barbona sense una ordre expressa del Papa que el succeís. Es tractava, en realitat, d´una resposta dilatòria, ja que el rei de Mallorca no ignorava que el papat estava vacant des de la mort de Climent V esdevinguda el 20 d´abril de 1314. El fet era que el monarca estimava que aquells presoners depenien de la seva jurisdicció i que, per tant, ningú més que ell podia castigar-los pels crims dels quals estaven acusats. Tement que l´arquebisbe de Barbona, el bisbe d´Elna o els seus oficials emprenguessin alguna acció contra la seva jurisdicció o que usessin de l ´excomunió o de l´interdicte per obligar-lo a lliurar els antics templers, el rei Sanç apel.lava a la Santa Seu, cosa que li permetia guanyar temps. Bo coneixem el desenllaç d´aquest assumpte, però tot sembla indicar que va quedar així: els pocs documents de què disposem demostren que els frares van acabar tranquil.lament els seus dies a les terres del rei de Mallorca, sense que ningu els inquietés (…)”. (225). MARQUÈS I PLANAFUMÀ. “El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324)”. Edició a cura de Jaime de PUIG i OLIVER & Albert SERRAT i TORRENT. Diplomataris, 46. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.46CARTORALDETÚBRIQUESVERMELLES.pdf Página 183 y 184. Libros sobre la Biblia que se leían en 1227. Documento 31 (49). “(…) 1227, maig, 16. Testament de Pere de Pineda, prevere del capítol de la Seu, a la qual i al seu germà Berenguer deixa alguns llibres seus de teologia, bíblia i dret. (…) In Chriti nomine. Ego Petrus de Pineto, Gerundensis ecclesie presbyter et canonicus, in meo pleno sensu et integra memoria ac loquela facio deum breve testamentum, in quo eligo meos manumisores, videlicet dominum et amicum deum Guillemum de Cartiliano 243


et Bernardum, clericum de Villafrezario, ac Bonardellum et Petrum de Cistella, socios meos, et Berengarium / (Página 184) de Pineto et Ruffum de Pineto, fratres meos, et gerallum de gardiola, ut isti distribuant omnes res meas sicut hic breviter invenerint scriptum. (…) Poredictos autem libros servato forma superius prescripta ipsi ecclesie dimitto, excepto Psalterio glosulato, (…) Si vero ecclesia Gerundensis Mollet solvere debita mea et restituere iniurarias meas, dimitto dicto Berengario de Pineto, fratrimeo, omnes predatos libros meos, excepto Psalterio glossulato (…) Iterum dimitto ipsi ecclesie post obitum berengarii de Pineto, fratris mei predicti, penitus et absolute Pentateucum meum, modo predicto quo et de Psalterio servato. Et dictus Berengarius solvat debita mea et restituat iniurias meas. Domitto Sancte Marie de Calidis lubrum deum novum in quo continetur Officiarium et Missale, quem scilicet librum prefatus Berengarius de Pineto teneat (…) Omnes vero alios libros meos, et specialiter Biblia / (Página 185) et Varsculam et omnes aparatos domus mee (…)”. LABAL, Paul. “Los Cátaros: herejía y crisis social”. Colección Libros de mano. Barcelona. Grijalbo Mondadori. 1995. Página 195. Libros religiosos permitidos por la Iglesia Católica a partir de 1299. “(…) En noviembre de 1299 se celebra en Tolosa un concilio provincial encargado de definir las modalidades de la represión de la herejía. Se trata de aplicar los principios del tratado de Meaux-París. Convocado por el legado Romano de Sant ´Angelo, reúne a todos los obispos de la provincia de Barbona y a los arzobispados de Aude y de Burdeos. Además está presente Raimundo VII, así como otros barones, el senescal de Carcasona y dos cónsules de Tolosa (…) / (Página 196) pueden ser objeto de persecución aquellos que muestren “poco interés o poco ahínco” en la búsqueda del hereje. Los métodos de investigación eran detallados: todos los hombres de más de catorce años y las mujeres de más de doce estaban obligados a jurar que denunciarían a los herejes. En cada parroquia debía instituirse una comisión de investigación constituida por un sacerdote y por lo menos tres laicos. La búsqueda debía organizarse sistemáticamente en cada casa, teniendo buen cuidado de no olvidar cobertizos y desvanes, y en los bosques, hay que poner la máxima atención en la búsqueda de escondrijos subterráneos y, una vez hallados, destruirlos. El texto del concilio alude así a los numerosos cluzels del Lauregais y del Quercy. Los herejes capturados debían ser entregados al obispo, o a su delegado (…) / (Página 198) esta resurrección católica alcanza un raro extremismo: se resuelve condenar subversiva la propia palabra de Dios, y es condenada: “Se prohíbe a los laicos poseer los libros del Antiguo y Buevo Testamento” (i), los únicos libros santos cuya posesión es autorizada son el “salterio, el breviario, las horas de la Virgen María” pero prohibimos formalmente que sean traducidos en lenguaje vulgar (…)”.VILA, Samuel. “Historia de la Inquisición y la Reforma en España”. Septiembre 1977. 244


www.inquisicion.pdf Página 18. La base de la herejía. “(…) Bo existiendo salvación fuera de la Iglesia, cualquier error teológico excluía al que lo sustentaba de la comunidad de los fieles: el hereje estaba poseído por Satanás y su destino era el infierno. Además, cualquier intento de propagación de sus doctrinas había de redundar indefectiblemente en la perdición de otras almas. La herejía atentaba, pues, contra el mismo que la sustentaba y contra sus semejantes, puesto que determinaba la propia perdición y la de cuantos se inficionaran del mismo error. Por otra parte, aceptado que el sentido esencial de la vida terrena es el granjearse en ella la salvación eterna del alma, y consistiendo en esto el valor de aquélla, cuando no se podía alcanzar este objetivo por la tenacidad y pertinacia del hereje, carecía también de valor la vida, y aun su conservación se consideraba una fuente de males para la comunidad. Existían, pues, sólidas razones para procurar por todos los medios volver al camino a los descarriados, no existiendo medio alguno, por violento que fuera, que se considerara desechable si con él se conseguía salvar su alma que se condenaba por su propia locura. Y cuando el hereje, como ocurría con frecuencia, era irreducible en sus errores, era también inevitable tener que aplicarle el castigo. Este, aparte, servia de ejemplo y escarmiento para los demás. El hombre de la Edad Media y Renacimiento, familiarizado con la muerte violenta por frecuentes pestilencias, guerras, hambres y toda clase de azotes; poco dada su mente a sutilezas y transida su alma de una religiosidad burda, embrionaria, pero fervorosa y recia, no se sobresaltaba porque se quitara la vida a un hereje, y aun vela en la hoguera un justo anticipo del fuego eterno al que él mismo se había condenado. Era excepcional el que alguien sintiera escrúpulos por la gravedad del castigo. Castigar era un deber, y cualquier sentimiento de compasión que debilitara su cumplimiento debía ser considerado como una cobardía y un pecado. Mostrar simpatía por un hereje a causa de sus sufrimientos habría sido lo mismo que sentir simpatía por Satanás a causa de su condenación. Algunos moralistas de la época no vacilaban en afirmar incluso que el cristiano tiene el deber de sentir satisfacción contemplando los sufrimientos del pecador. Más de una vez las propias turbas hicieron justicia sumaria de un reo cuya ejecución era dilatada por el cumplimiento de requisitos de carácter legal. Aunque de hecho los herejes venían siendo castigados desde hacia siglos, fue el tercer Canon aprobado por el Concilio de Letrán, de 1215, el que lijó de modo definitivo la posición oficial de la Iglesia sobre este punto: el Concilio declaró doctrina básica la Unidad de la Iglesia visible y la imposibilidad de salvarse fuera de ella, y todo aquél que se alejara de esta unidad voluntariamente, y, por tanto, todo aquél que negara sus dogmas o impugnara sus símbolos, estaba condenado. Contra los tales pronunció anatema y excomunión y los remitió al poder secular para su debido 245


castigo. (…) En consecuencia, la herejía, de buen o mal grado era considerada por los poderes públicos como un verdadero crimen contra el Estado y éste se hallaba dispuesto a castigarla más severamente incluso que cualquier otro crimen, porque tendía a destruir el orden de la sociedad, punto de vista que expresó el rey de Aragón, Pedro II el Católico, con las siguientes palabras: «Los enemigos de la cruz de Cristo y violadores de la ley cristiana son nuestros enemigos y los enemigos de nuestro reino y deben ser considerados como tales.» (…)”. (226). GARRIDO, Carlos. “Menorca mágica”. Colección El Barquero. Palma de Mallorca. Jose, J, de Olañeta, Editor. 2009. GARRIDO TORRES, Carlos. “Menorca Mágica”. Barcelona. José J. de Olañeta, editor. 1998. (5ª edición). Página 214 a 217. El peñal del Anticristo. (227). ARNAU, Pere & LAÍNEZ, Natalia & ZUBILLAGA, Mónica & GÓMEZ, David. “Les coves de Cala Blanca (Ciutadella de Menorca)”. ENDINS, número 32. 2008. Mallorca. www.LESCOVESDECALABLANCA.pdf Página 112. “(…) La cova té un recorregut que arriba als 280 m, encara que es troba bastant modificada per l’acció humana, en haver estat utilitzada com a pedrera entre els anys 1930 i 1970. Malgrat que la cavitat té multitud de racons, petites sales i galeries secundàries, la dividirme en quatre espais principals, que són els assenyalats a la topografia antiga (la zona d’Entrada o sala Principal, la galeria Sinistra, la sala de les Marmites i la sala de les Gerres).(…) Sala principal. La longitud màxima és de 50 m, amb una amplària màxima de 24 m i una alçària de 5,5 m. L’orientació és de B90°E. Aquesta part de la cova tot just conserva formacions originals, ja que durant dècades es va emprar com a pedrera de colades estalagmítiques per obtenir pedra ornamental (mal anomenada “màrmol”). Les cotes del sòl varien, a causa d’això, de forma brusca en una mateixa zona, com a resultat de la gran acumulació de restes d’extracció de pedra. Els macizos estalagmítics laterals i les colades parietals també han estat eliminades o alterades en la seva gran majoria. (228). Ibidem. Página 135. (229). Ibidem. Página 136. “(…) Igual que a la cova de s’Aigo, aquí també trobam restes arqueològiques de diferents cronologies, des del pretalaiòtic fins l’època contemporània, cosa que demostra que aquesta cavitat ha estat trescada sempre i en tot temps. La majoria de les ceràmiques es degueren emprar per arreplegar aigua, ja que presenta dos punts on n’hi trobam i que antigament devien esser relativament accessibles: la sala de les Gerres i la galeria Sinistra. Per altra banda algunes restes humanes semblen insinuar un ús funerari de la cova, tot i que en haver-n’hi tan poques ho dubtam; en tot cas podríem pensar en una mort accidental. Si hi hagués hagut qualque enterrament les restes ceràmiques correspondrien a l’aixovar (…)” 246


(230). ARGUIMBAU BAGUR, Lorenzo; y DE JUAN BENEJAM, Querubín. “Origen y finalidad de las taulas (I)”. Ciutadella. Associació d´Amics del Poblat de Son Catlar. 2000. Página 64. Pie de foto 15. “(…) Es Milocar de Santa Ana (Ciutadella). Pintura rupestre en forma de cruz. La morfología de su base es triangular (…)”.Página 64. “(…) En cuanto se refiere al elemento cruciforme, el que puede verse completo, no ofrece duda alguna en cuanto a su forma. Pero debido a la interrupción de los trazos que dan forma al casco de la nave, la simple observación del grabado no resuelve si dicho elemento cruciforme formaba parte de esta figura o si era una figura aislada, trazada independientemente de las demás, aunque posiblemente relacionada con ellas. / (Página 65) Por la posición que ocupa el dibujo que realizó Mascaró Pasarius parece que si lo que es el casco de la nave pudiera observarse al completo, el elemento cruciforme formaría parte de esta y estaría situado sobre la cubierta, aproximadamente en uno de sus extremos, ya fuera a popa o a proa. Efectivamente, sin en la figura que representa la nave prolongamos los trazos que están incompletos siguiendo la dirección que marcan, el elemento cruciforme quedaría situado en la prolongación del trazo superior, es decir sobre la cubierta. La prolongación del cuarto trazo, el que representaría la quilla, se uniría con la del primero, aproximadamente, en el mismo punto en que esta hace lo propio con el elemento cruciforme y daría forma al casco de la nave que quedaría completada y mejor definida con la prolongación de los otros dos trazos. Con lo cual hemos de concluir que, si el grabado se pudiera contemplar en su estado original, la figura en forma de cruz, formaría parte de la nave y estaría situada sobre la cubierta de la misma. Por la posición que ocuparía, el elemento cruciforme no puede, es evidente, corresponder a la representación de lo que sería el mástil de la nave, el cual no estaría representado en el grabado. / (Página 66) Este hecho puede indicar la intención del autor mismo de resaltar cualquier otro elemento, también de evidente importancia, como el propio mástil, cuya presencia en la morfología de la nave o en su aparejo, por lógica, se da por sobreentendida. A la vista de lo cual cabe plantearse la cuestión de cual era el significado o el posible cometido del elemento en forma de cruz situada sobre la cubierta de la nave. Una de las posibles respuestas a esta cuestión, la más lógica desde nuestro punto de vista y siempre de acuerdo con cuanto hemos dicho referente a la intervención de un elemento cruciforme en la orientación en el mar, es que éste formara parte de los instrumentos utilizados para conseguir una correcta navegación, lo cual le confería la importancia que la atribuimos y explicaría su protagonismo en los grabados de la Trinidad. Y explicaría también, si estamos en lo cierto, el protagonismo de la figura humana con los brazos en cruz (que hemos compartido con la pintura cruciforme existente en Es Milocar de Santa 247


Ana), la cual, además, de formar parte de los grabados de la Trinidad, forma parte también de los de Biniguarda Vell, como hemos visto, y también, como veremos, de los existentes en la cueva de “Ba Bella d´endins”, de la finca Es Tudons (…)”.MASCARÓ PASARIUS, J. “Las pinturas rupestres de Menorca”. Mahón. Diario de Menorca. 26 octubre 1954. (No aparece paginada). “(…) En los últimos días del mes de noviembre del pasado año, don Francisco Roca Pons y don Bartolomé Allés Gener, entusiastas enamorados de nuestra prehistoria, recorrían en una de sus excursiones el barranco de Macarella. En el acantilado W. de dicho barranco descubrieron una serie de pinturas trazadas en bermellón sobre la roca. Aquella misma noche me participaron el hallazgo y unos días después me desplacé a examinarlas. En un abrigo rocoso situado en la aguda vertiente E. del Milocar de Santa Ana, había cinco clásicas pinturas rupestres cuyo estilo, colorido, dimensiones y esquematización eran circunstancias que concordaban admirablemente con las de otras pinturas consideradas como auténticas. Cuatro de estas pinturas están agrupadas formando ideograma. De estas sólo son identificables tres, la cuarta aparece borrosa a la izquierda del conjunto y no nos ha sido posible reproducirla ni identificarla. La quinta figura, está situada varios metros hacia el norte, a la derecha de una pequeña cueva de enterramiento. Provisionalmente y para poder aludirlas, denominaremos las pinturas del ideograma, así: CRUZ ABTROPOMORFA. Ocupa un puesto preferente con relación a las otras figuras. Es una cruz, dividida en su parte inferior por tres brazos unidos con un trazo horizontal. SEPULTURA. Ocupa la parte inferior del ideograma, debajo de la Cruz Antropomorfa. Su forma recuerda la quilla de una embarcación. BAVE. Situada a la derecha de la Cruz Antropomorfa. Es la mayor de las pinturas y recuerda con insistencia el perfil esquematizado de una nave, recargada en su quilla por unos a modo de arabescos, que sugieren en cierta manera algo en movimiento. De ésta, parte una cruz que la divide en dos. Sus aspas sobresalen por la parte superior del casco. El arqueólogo Houghton Brodrick, muy versado en pinturas y grabados rupestres, en su documentada obra Prehistoria Painting, nos dice que casi todas las pinturas prehistóricas se encuentran en abrigos de rocas preservadas por capas de calcita o de materia estalagmítica. Tal es el caso de estas pinturas, situadas en un abrigo de rocas y protegidas por las concreciones estalagmíticas del acantilado. Por otra parte el Dr. Jesús Carvallo, Director del Museo de Prehistoria de Santander, autor de documentados tratados de arqueología y descubridor de importantísimas pinturas y grabados rupestres de la región cantábrica, nos dice en su famosa obra “El origen de los alfabetos”: “Todos los prehistoriadotes admiten ahora que en el transcurso de los siglos y en todos los países la figura real se ha ido reduciendo a figura estilizada y simplemente esquematizada. Del 248


realismo de Altamira y Alpera se degeneró hasta las figuras neolíticas y las eneolíticas de peña Tu (Asturias) y las de Mas d´Azil (Francia), y otras numerosas de toda la Península Ibérica”. Los pueblos primitivos, desde los más remotos paleolíticos hasta los históricos egipcios, sumerios, caldeos, indios y demás, no pintaban ni grababan por hacer arte, sino movidos exclusivamente por la idea religiosa. De esto resulta que si el grabador prehistórico no hacía sus obras movido de la idea artística, sino que tan solo por la religiosa, érale suficiente lograr que su figura representase o recordara una divinidad, una ceremonia religiosa o un episodio histórico de mucha trascendencia. Este es el caso de las pinturas rupestres del barranco de Santa Ana, que presentan grandes analogías con las de otros abrigos cantábricos especialmente. Bo sólo analogías en cuanto a las figuras consideradas aisladamente, sino en cuanto a la agrupación de determinadas de ellas y a su distribución sobre el acantilado. Consulté estas circunstancias con varios prehistoriadotes especialmente con el Dr. Carvallo que había interpretado felizmente un buen número de ellas, y remití por su análisis a Mr. Maurice Déribéré, unas desconchaduras de estas pinturas que me habían sido facilitadas. El resultado del análisis ha sido el siguiente: La pintura ha sido hecha con óxido de hierro. Este óxido es soluble en ácido clorhídrico caliente, en cuya solución se le puede precipitar. Es probable que haya sido entonces avivado por un colorante vegetal y estabilizado por el cocimiento. Es insoluble en frío. El Dr. Carvallo escribe que interpreta claramente las pinturas rupestres del abrigo rocoso del barranco de santa Ana, donde ve las solemnes ceremonias fúnebres dispensadas a un jefe de la tribu, del mismo modo que sucede en los grafitos de Galicia, de la Edad del Bronce, lo que sin excepción representan el entierro del patriarca que pasó a ser divinidad protectora de la tribu. Lo mismo en Bretaña, Irlanda, Portugal, Galicia, Palencia, Asturias, Santander, etc. Su interpretación es pues la siguiente: Cruz antropomorfa = representa la divinidad. Sepultura = es efectivamente una sepultura, la del patriarca. Bave = es una nave que navega por las aguas sagradas llevando el cadáver para el sepelio. Rito de origen egipcio heredado por los fenicios. El grabado es pues de los fenicios, sigue diciendo el Dr. Carvallo, únicos que sostenían comunicaciones con las islas. Los egipcios heredaron la cultura y la mitología de los egipcios. Allí se murió un jefe fenicio y representa dicho grabado la indefectible marcha de la nave por las aguas sagradas para darle sepultura. Faltan, empero, las pinturas de la danza funeraria. Refuerza esta interpretación el hecho de que estas pinturas se encuentren próximas a sepulturas. Hasta aquí el Dr. Carvallo. Ahora bien, no sería nada de extrañar que la pintura que no podemos interpretar por hallarse borrosa sea la que precisamente represente la danza funeraria que nota a faltar el ilustre arqueólogo del Museo Prehistórico de 249


Santander. En cuanto a la figura aislada que también tiene un cierto parecido con una embarcación muy simple, tal vez signifique el lugar exacto del enterramiento del patriarca de la tribu de Macarella. Sobre el abrigo rocoso, en el Milocar de Santa Ana, se encuentran sepulturas antropoides cuevas de enterramiento, receptáculos de urna funeraria y restos megalíticos diversos. Y a unos 1.500 metros de distancia barranco abajo, hay la playa Macarella, con su importante conjunto de cuevas de enterramiento, en cuyo piso poco a poco que se escarbe, aparecen gran cantidad de huesos humanos calcinados, y con mucha frecuencia amuletos y punzones de hueso, cerámica primitiva de vasos pequeños incisos, brazaletes, pectorales, aros, punzones y puntas de flecha de bronce y otros efectos de cobre. También vemos un importante reducto megalítico, emplazado en el mar abierto y de Macarelleta. Verdadera plaza fuerte de la Prehistoria, formada por cantiles inaccesibles y murallas estratégicamente combinados en donde se refugiarían los pobladores diseminados por aquellos contornos en casos de “razzias” o asedios enemigos. La interpretación dada por el Dr. Carvallo a nuestras pinturas rupestres, hoy por hoy las únicas de que tenemos noticias en Menorca, nos permiten interpretar algunos grabados cuyos elementos de figura composición son idénticos a los de Macarella. Tal es el caso del ideograma de Son Camps, La Triniad y Sant Joan Gran (Ciudadela). Con lentitud, pero ininterrumpidamente, van resolviéndose los muchos pequeños y grandes problemas de nuestra prehistoria. Grabados e ideogramas sin interpretar, que constituyen aún un misterio, quedan muchísimos. Los más espectaculares acaso sean los de Cala Morell, que reproducimos en estas notas, los de Son Toni Martí, los del Fornás del Torrelló, los de Tot Lluc, y el de Ba Foradada. Con la cooperación de todos se logrará algún día (…)”. (231). PONS, Guillermo. “El Rosario: Contemplación con María del Ministerio de Cristo”. Valencia. Edicep. 2004. Página 65. Misterio de la Cruz = Transfiguración = Simbología del Calvario Templario. “(…) Es una visión anticipada del Reino instaurado por Cristo, una experiencia fugaz, pero que contiene en sí una insigne gracia de fortalecimiento en la fe de los tres discípulos más cercanos al misterio de Jesús, una acreditación del Profeta de Bazaret, cuya subida hacia Jerusalén tenía como perspectiva la exaltación en la cruz y la gloria de la resurrección. La transfiguración, según nos dice Orígenes, viene a ser una manifestación en plenitud del misterio de la encarnación del Verbo de Dios, anunciado por la ley y los profetas, y nacido de la Virgen María: “Se hizo, pues, carne y, hecho carne, puso su tienda entre nosotros (2) y no estuvo fuera de nosotros. Sin embargo puesta su tienda y estando entre nosotros, / (Página 66) no conservó su primera forma; pero levantándonos al espiritualmente elevado, nos mostró su forma gloriosa y la brillantez de 250


sus vestiduras. Y no solo de si mismo, sino también de la ley espiritual, que es Moisés, aparecido glorioso junto con Jesús; y nos mostró también toda profecía, que no murió después de su encarnación, sino que fue levantado al cielo, de lo que fue símbolo Elías (3). Ahora bien, el que esto contemplara pudo decir: Vimos su gloria, una gloria como de Unigénito del padre, lleno de gracia y de verdad (4). En el rito bizantino, al celebrar la fiesta de la Transfiguración, la alabanza a Cristo se une al recuerdo de maría, cantándose en una de las invocaciones estas palabras: “¡Magnífica, alma mía, al Señor, que se ha transfigurado en la cima del Monte Tabor! Tu alumbramiento fue inmaculado: es Dios revestido de carne el que ha venido ala tierra y ha habitado con los hombres; por eso, oh Madre de Dios, todos te glorificamos” (5). El rostro de Jesús y su túnica, resplandecientes de gloria divina, son para san Andrés de Creta expresivos del misterio de la encarnación del Hijo de Dios en el seno original de María (6) (…). El Espíritu Santo, que es “el alma de la Iglesia” (9) y que la guía constantemente con su luz y con su fuerza, se hace presente en el misterio de la Transfiguración bajo el signo de la nube luminosa / (Página 68) (…). De “Luz tabórica” se halla gloriosamente revertida la Virgen María, por su excelsa vinculación con Cristo. En el rito armenio, Ella es invocada como “Santa Madre de Luz Admirable” (11). En el himno Akathistos se aclama a María como fuente de “luminosos misterios” y se afirma: “ha encendido la luz increada; su fulgor ilumina las mentes y conduce a la ciencia celeste” (12) (…)”. Página 66. Cita (2). “(…) Página 65, Jn, 1, 14 (…)”. Página 66. Cita (3). “(…) Cifr. Mt. 17, 1-3 (…)”. Página 66. Cita (4). “(…) Jn 1, 14 (…)”. Página 66. Cita (5). “(…) Preghiere nelle grande festa bizantine (Morcelliana, Brescia 1980), 121122 (…)”. (232). PLÁ, Roberto. “El hombre templo de Dios vivo. Exégesis oculta de la religión de Cristo. A partir de comentarios al evangelio según Tomás. (Siglo II)”. Málaga. Editorial Sirio. 1990. Página 779. Simbología del monte Tabor. Logión 101. “(…) Así es como el Cristo Jesús dice en el Evangelio de los Hebreos: Poco ha me tomó mi madre, el espíritu santo, por uno de mis cabellos y me llevó al monte sublime del Tabor (9) [9. Origenes, In Io 2, 6: Pg. 14,132 C. (Trad: A. de Santos, Los evangelios apócrifos. Pg. 38, 41. BAC 1956. Madrid]. (…) En cuanto a la subida l monte, en el testimonio del viaje ascensional de la conciencia habitada (conocida) por el Espíritu Santo (…)”. (233). DELGADO AYENSA, José Luís. “Un día en la encomienda. La liturgia templaria”. Abacus, revista de la asociación de esgrima medieval y arquería tradicional Baucán. www.Abacusnum5.pdf Página 37. Culto a la Santísima Trinidad. “(…) También hemos mencionado cómo en este caso habían de inclinarse hacia el altar en reverencia a la Santísima Trinidad (…)”.Página 38. Culto a Jesús Crucificado. “(…) Pasada la 251


Cuaresma, llegado el Jueves Santo la campana de llamara a los oficios dejaba de sonar una vez pasada la misa, en reverencia y respeto por la muerte de Jesucristo, no volviendo a hacerse sonar hasta el oficio de vísperas de Domingo de Resurrección, en el momento en que se comenzase a cantar el Gloria in excelsis. Este día de Jueves Santo la comunidad preparaba a trece pobres a los cuales los hermanos lavaban los pies con agua caliente, se los secaban y después besaban con humildad (…) / (Página 39). Este lavado de pies ritual tenía lugar mientras se cantaban diferentes oraciones o salmos dependiendo de cada casa y, una vez finalizado el acto, el comendador obsequiaba a los pobres con dos panes, un par de zapatos nuevos, y dos pares usados. (…) El sacerdote que fuese a oficiar portaba la cruz y leía el Evangelio que tuvieran como acostumbrado, sin cantar el título (…).Una vez finalizado el Evangelio de este peculiar Vía Crucis, la comunidad se dirigía a la capilla donde los hermanos sacerdotes lavaban (literalmente) “los altares” y posteriormente vertían una mezcla de vino y aguya sobre los mismos para, a continuación, pasar cada uno de los hermanos a besar el altar y tomar un poco de ese vino aguado en su boca y beberlo. Al día siguiente, Viernes Santo, la comunidad en pleno debía adorar la cruz con los pies descalzos, correspondiendo además realizar un ayuno a pan y agua, sino además servidos estos alimentos sobre la mesa desnuda, sin mantel, en señal de humildad y de devoción. En cambio, las mesas habían de ser lavadas a conciencia antes de poner el pan sobre ellas. Bingún otro día del año se permitía actuar de este modo, comiendo sin mantel (…)”.Página 41 y 42. Culto al Espíritu Santo. “(…) Sonada la (llamada a) prima y llegados los hermanos a la capilla a oír misa, y cantada la misa del Espíritu Santo con gran devoción, y oída tercia y sexta, humildemente y en / (Página 42) paz entren en el capítulo. Y oído el sermón y la oración hecha según la costumbre del orden de la caballería, y después, el Gran Comendador debe rogar a los hermanos y ordenarles que pidan la gracia del Espíritu Santo, por la cual puedan tener tal Maestre y tal pastor para que la casa sea aconsejada y toda Tierra Santa, en quienes sirvan a la casa está establecido y ordenado. Y todos los hermanos se deben arrodillar en tierra y hacer y decir estas oraciones como Dios les habrá enseñado. (Retraits, 209) (…)”. (234). MASCARÓ I PARARIUS, J. “Los grabados rupestres”. Geografía e Historia de Mallorca. Volumen IV. Página 55 a 63. Página 55. “(…) Desde 1952 en que fueron descubiertos los grabados rupestres de las Coves de s´Encantament en la alquería de Biniguarda Vell (1) muchos otros han ido apareciendo especialmente en el interior de las cuevas, habiendo sido atribuidos a época prehistórica. Pero esta datación, a falta de estudios estilísticos y de materiales arqueológicos en cuevas cerradas sin profanar, ha de ser reconsiderada, especialmente para los cruciformes 252


y su contexto, y en este sentido se han pronunciado el doctor Tarradell (2), doctor Font Obrador (3), doctor Roselló Bordoy (4), doctor Veny (5), doctor / (página 56) Pericot (6), doctor Fernández-Miranda (7), Mascaró pasarius (8) quién expone así su actual punto de vista: “Sin rechazar por completo la posible vinculación al mundo prehistórico de algunos de estos grabados, quiero apuntar con la natural reserva (…) si los grabados rupestres en forma de cruz corresponden a periodo histórico, al mundo paleocristiano o tal vez a los mozárabes menorquines, e incluso a los cristianos de los siglos inmediatos a la conquista de la isla por Alfonso Liberal”. “Es muy significativo lo que nos cuenta M. Rotger y J. Miralles (9) relativo al año 1240, es decir, cuando Menorca, si bien tributaria del rey don Jaime I el Conquistador, seguía siendo musulmana. Dicen así: “El Papa Gregorio IX escrivía al rei d´Aragó perquè fes manament al moixerif señor de Menorca/ (Página 59) no posàs impediments al neòfits o altres que volguessin convertirse a la fe catòlica i passar a viure a Mallorca”. Es lícito pensar entonces, que en la Menorca musulmana del siglo XIII había cristianos, y que tal vez en sus viviendas, almacenes, establos, apriscos, etc., rupestres grabaran los símbolos de su religión.“Bo me repugna la idea de que algunas de estas cruces fueran grabadas por los cristianos menorquines pre-alfonsinos. Es bien sabido que nuestras cuevas prehistóricas han venido siendo reutilizadas a través de los siglos hasta nuestros mismos días para los usos más diversos, entre ellos vivienda”. “Viene a reforzar esta suposición el carácter cristiano de estos grabados rupestres en forma de cruz, la localización en la vecina isla de Mallorca de grabados de este tipo, no sólo en las jambas de las portadas de antiguas casas de “possessió”, en las de los molinos de viento y de agua, en los portales del antiguo casco urbano de las villas, etc., (…)”. “Es más, este tipo de cruces las he hallado en las jambas de portales de casas de labor del Pirineo Catalán; en muchos lugares de Israel, como por ejemplo en las columnas del pórtico de la iglesia del Santo Sepulcro, de Jerusalén, que por haber sido reconstruida en el siglo X, es obvio que, no pueden ser anteriores a esta fecha. Grabados de estilo y ejecución idénticos a los que considerábamos prehistóricos en Menorca y en Mallorca”. (…) “Incluso en el Partenón de Atenas y en las ruinas del templo de Poseidón en la costa oriental griega, los he encontrado en lugares donde es bien evidente que no corresponden a la época de la construcción del Templo, sino a momentos indeterminados, pero muy posteriores”.“Pero aún hay más. En el Pou de ses Angoixes, de Ciutadella, también los he encontrado en el mismo arco del pozo, y aunque los “pous de torn” son evidentemente antiguos, algunos de periodo musulmán, se descarta la posibilidad, aquí, de que sean prehistóricos”, aunque pueda admitirse de que algunos fueran usados en periodo talaiótico. Los conjuntos de grabados y pinturas rupestres más notables conocidos hasta hoy en Menorca son los de les 253


Coves de s´Encantament, Bella Ventura, Torreta Saura, Cala Morell (10), Santa Anna (Maó), Barranc de Santa Anna (Ciutadella); Alcaidús de d´alt, Binimel.là, Torrelló de sa Costa/ (página 61) (Coves de ses rates Pinyades), Tot Lluc, Es Tudons, Ba Foradada y Ferragut Bou. En cuanto a las inscripciones rupestres alfabéticas, las más importantes son las de la Cova des Jurats (11), Torre Llafuda (12), Cala de Sant Esteve (13), San Joan de Missa (Cova des Pastell d´Enfora) (14), y de ellas ya se ha ocupado en su gran competencia profesional el doctor Veny (15). A parte hemos de considerar las inscripciones alfabéticas en cipos de piedra, como los hallados en Alcaidús (16), Costa Blanca (17), y Son Cardona Bou (18), y como es obvio, a las lápidas romanas, que junto, con las inscripciones rupestres alfabéticas corresponden a otros capítulos que se insertan más adelante. Resumiendo mi modesta opinión acerca de los grabados y pinturas rupestres de Menorca, creo que, ha de ser considerada la posibilidad de que bastantes de ellos, al menos alguno, sean signos cristianos de la Alta y de la Baja Edad Media. La secuencia de ilustraciones sobre grabados rupestres en diversos países: Grecia, Turquía, Israel, España continental, que insertamos a continuación, tiene por objeto poner en evidencia la amplitud de su área geográfica y su diferente cronología (…)”. ARGUIMBAU BAGUR, Lorenzo; y DE JUAN BENEJAM, Querubín. “Origen y finalidad de las taulas (I)”. Ciutadella. Associació d´Amics del Poblat de Son Catlar. 2000. Página 65. Pie de foto 17. “(…) Grabado rupestre de la Trinidad. Posible reconstrucción parcial (…)”. Página 67. “(…) En resumen y considerando los elementos que son plenamente identificables, los grabados de la Trinitat demuestran una relación evidente entre una figura humana con los brazos en cruz, un elemento cruciforme y una nave. Estos elementos son los que centran y reclaman la atención de cualquiera que se proponga estudiar los grabados de la Trinitat (…)”. (235). MASCARÓ I PASARIUS, J. “Las cuevas prehistóricas de “Els Tudons”. Páginas 18 a 25. 10 enero 1953. Año X. Número 500. Página 4. Página 18. “(…) A raíz del hallazgo de las figuras rupestres y signos ógmicos en “Biniguarda Vell”, D. Guillermo Florit Piedrabuena, director de “El Iris” y entusiasta inquisidor de la cultura primitiva menorquina, nos informó que en una cueva de “Els Tudons” había unos signos ógmicos, similares a los que en otras ocasiones describimos (1) de los que preparaba un estudio. Posteriormente, el 26 del pasado mes de Boviembre, deseosos de hacer una investigación minuciosa en las cuevas artificiales de este término municipal, empezando por las de “Els Tudons”, recabamos la compañía del buen amigo don Guillermo Florit, siempre en pie de marcha para cualquier excursión arqueológica, y nos dirigimos a “Els Tudosn”. Exploramos seis cuevas en el pinar de este predio, una en la “tanca de sa Costa Blanca” y otra en la de “B´Abella d´en Dins”. En la cueva nº 6 de 254


El Pinar –las hemos numerado de / (página 19) O. a E., para una mayor inteligencia- hallamos una figura grabada sobre el oscuro marés del lienzo del muro del fondo de la cueva. Su incisión ancha y bien labrada, tiene notorios parecidos por su técnica con las figuras 6 al 16, reproducidas en la obra del Reverendo Hugo Overmaier (2), don Waldemar Feen (3), el P. Miguel Alcocer, S.J (4) y el Reverendo don Jesús Carvallo (5), y que como elemento comparativos incluimos en este estudio. Una importante figura hallamos en la cueva de la “tanca de sa Costa Blanca” y en la de “B´Abella d´en Dins” tuvimos el placer de encontrar otras. Esta cueva se halla orientada al O., y se encuentra a unos trescientos metros de la famosa “Bau de Els Tudons”, uno de los más genuinos e interesantes monumentos funerarios de Menorca y el primero de este tipo descubierto en la Isla (6). Esta excavada en un leve promontorio rocoso de constitución geológica miocena burdigaliense (7) con cercanos afloramientos de marés. Unos días más tarde, acompañados por el excelente camarada D. Juan Ameller Salord, corresponsal de “Momento” en Ciudadela, a quién agradecemos su desinteresada labor de cooperación en el pesado trabajo de vaciar de grandes pedruscos una celda de dicha cueva, medimos esta, tomando nota de todas sus numerosas particularidades y reproduciendo con todo cuidado varios de los grabados, los de silueta más definida, que para su clasificación y estudio vamos a denominarlos provisionalmente por su apariencia. Esto es: “Composición rupestre”, “Figura humana”, “Arco”, “Aguja antropomorfa”, “Choza” y “Cruz Ibérica”. En el interior de la cueva de “B´Abella d´en Dins, se ven dos nichos de adultos, excavados en el muro S., de la cueva, a cosa de metro y medio sobre el nivel medio del piso, un signo ógmico con pileta, cuatro oquedades de borde circuliforme con leve pileta en su parte inferior y otras tres sin ella. Dos de estas oquedades parecen órficos apaisados (página 20) o acaso diminutos nichos. Al pie del primer nicho de adulto, hay lo que podría ser un depósito, acaso funerario. Se aprecian también numerosas pequeñas oquedades, de diámetro, profundidad y distribución parecidos a los de otras cuevas, entre ellas a las de la “tanca de sa Cova” del grupo de “s´Encantament”. En el techo de la cueva vemos un orificio circular de 0´65 m., de diámetro que comunica con el exterior. Queremos llamar la atención sobre estos interesantes orificios, que a simple vista parece que fueron cortados en tiempos relativamente modernos, para convertir la cueva en cisterna o pozo, tapiando su entrada, y que por razones diversas no llegó a terminarse. Por otra parte hay muchos precedentes de cuevas habilitadas para aljibe, las de “Biniguarda Vell” y de “Son Morell Bou” en Cala Morell son un ejemplo típico. Pero salvo alguna que otra excepción, creemos se debe rechazar esta hipótesis, ya que en muchísimas otras cuevas hay este tipo de orificio que por el techo comunica con el exterior, y sería demasiada casualidad de que en todas las cuevas, una vez 255


terminada la perfecta horadación, se interrumpiera luego el poco trabajo restante. Cuevas con uno y a veces dos agujeros grandes como el brocal de un pozo, las hemos visto en otras del Pinar de “Els Tudons”, en “Montefi”, en Cala Morell, -además de la cisterna ya conocida- etc., etc.; y a mayor abundamiento veamos lo que dice el P. Alcocer en la página 32 de su obra (4) al referirse a una de las cuevas con grabados rupestres de “Ses Coves” (Manacor): “En época más o menos reciente se abrió una brecha circular en la bóveda para que se orease, dado el caso que hubiese ganado encerrado, o para extraer agua en caso de destinarse a cisterna”. También nosotros supusimos de los oficios de las cuevas de Menorca lo que parecía lógico, igual que el P. Alcocer supuso de las brechas circulares de las de Mallorca. Por estas razones, reforzadas por otras que dada la índole de este trabajo creemos oportuno no incluir, /(página 21) decimos que hoy en insostenible la hipótesis de que dichos orificios fueron hechos moderadamente para convertir la cueva en pozo cuya terminación dejaron luego en suspenso. Los nichos están profanados, o bien no fueron ocupados nunca, cosa que parece improbable. Del silo (?) y otros posibles enterramientos nada podemos decir mientras no se haga una excavación con todo rigor científico, cuya autorización depende de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas. Bo obstante estamos inclinados a creer que se hallan profanados y disperso su contenido, pues sabido es, que las cuevas habilitadas para establos, pocilgas y refugio de ganado son limpiadas periódicamente para aprovechar su estiércol como abono. En una de estas limpiezas que viene efectuándose desde tiempo inmemorial, nada de extraño sería que adrede o intencionadamente, aunque hemos de suponer que siempre con la mejor buena fe, los enterramientos fueran removidos, vaciados los depósitos y mezclado su contenido con el estiércol, yendo a parar luego a las sementeras del predio.Hecho este superficial comentario, pasemos a la descripción de las figuras (…)”.MASCARÓ PASARIUS, J. “Las cuevas prehistóricas de “Els Tudons”. Revista de Menorca. Fundada en 1888.Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico Año LISexta Época. Mahón. 1955. www.RevistadeMenorca1955.pdf Página 21. Ubicación geográfica de la cueva de Tudons (Ciudadela) donde hallaron los gravados. “(…) Una interesante figura hallamos en la cueva de la «tanca de sa Costa Blanca» y en la de «B’Abella d’ en Dins» tuvimos el placer de encontrar otras. Esta cueva se halla orientada al O. y se encuentra a unos trescientos metros de la famosa «Bau de Els Tudons», uno de los más genuinos e interesantes monumentos funerarios de Menorca y el primero de este tipo descubierto en la Isla (6) (…)”.Página 22. Cruz sencilla. “(…) La tercera figura es una cruz sencilla, similar a las que Fenn describe como “eje del Universo” y el P. Alcocer (4) como vulgar esquematización humana. Asimismo D. Ramón Sobrino Buhigas (9) reproduce un grabado de Piedra de Bullosa, 256


donde aparecen varias cruces parecidas a la nuestra; también D. Juan Cabré Aguiló (10) cita una, y vuelve a aparecer en un motivo de Troya que da a conocer Schliemann (11), la vemos como signo de la mastaba Ateta (Sakkara) de la V Dinastía (2680 a. a. de B. S. J) que Miss Margaret A. Murray inserta en uno de sus más colosales trabajos (12); y en un grabado sobre las rocas de diorita del Bilo, que Oliver H. Myers (13) recientemente publica en “London Bews”. También de el Peñón del Tajo de las Figuras (Casas Viejas. Cádiz) Cabré Aguiló y Hernández pacheco (14) dan a conocer unas cruces pintadas de las que dicen “deben pertenecer probablemente a los primeros momentos del Beolítico, o acaso al periodo de transición entre el Paleolítico y el Beolítico”. Es curiosa la coincidencia de volver a ver la cruz en unas inscrituras prehelénicas que Evans (15) copia y en otras inscrituras minoicas de Creta, que Fenn (3) atribuye a Dussand. Por la misma abundancia de idénticas figuras en lugares tan distanciados y de cultura tan distinta, la conjetura sobre ellas reviste caracteres de alta responsabilidad, que ni a guisa de ensayo podemos aventurar en este modesto trabajo, solamente de inventariación y comparativo (…)”. Página 24. Cruz Ibérica. “(…) Su envergadura es de 29´5 cms. La extensión de los brazos de la cruz mide 16 cm., y 14 cm., en la base. La incisión del trazo vertical es de 2 cm., de ancho. Las otras incisiones tienen un promedio de anchura de 1 centímetro. Son muchas las analogías que tiene con otros tipos de cruces, preferentemente las de factura ibérica. Pero por las razones apuntadas más arriba, creemos prudente abstenernos también de todo comentario (…)”. Página 25. Cita (3). “(…) “Gráfica Prehistórica de España y el Origen de la Cultura Europea”. Mahón, 1950 (…)”. Página 25. Cita (4). “(…) “El Hombre primitivo en Mallorca” y «Album de Grabados». Palma, 1941 (…)”.ARGUIMBAU BAGUR, Lorenzo; y DE JUAN BENEJAM, Querubín. “Origen y finalidad de las taulas (I)”. Ciutadella. Associació d´Amics del Poblat de Son Catlar. 2000. Página 64. Pie de foto 16. “(…) Cueva nº 6 de El Pinar de Es Tudons. Grabado rupestre en forma de cruz. Su base tiene forma semicircular o absidal (…)”. (236). GONZÁLEZ GONZALO, Elvira. & BUCHERIE, Luc. “Grafitos de Menorca. Hallazgos en edificios históricos de Maó y Ciutadella”. Mahón. Revista de Menorca. Publicació de l´Ateneu Científic, Literari i Artistic de Maó. Tomo Nº 85 (I). Gener-Juny. 2001. Página 14-15. “(…) Los grafitos calcados pertenecen a tres puntos cronológicos distintos. Los del siglo XVII se encuentran en la catedral de Ciutadella. Tan sólo uno podría / (Página 15) remontar a época bajo medieval y es el realizado a carbón vegetal en una de las capillas laterales de la catedral (…)”. Página 15. “(…) Ciutadella. Catedral. (…) En el momento de nuestra visita, el equipo dirigido por el arquitecto A. Petschen acababa de descubrir una galera trazada a carbón vegetal en el muro norte de la tercera capilla lateral 257


izquierda, a unos 3 metros de altura [figura 4.1.]. El casco y una parte de los remos se identifican con bastante acierto, sin embargo, carece de arboladura y de velamen que pudieran ayudar a su definición. Bajo el barco es visible también una línea de palabras trazadas con el mismo carbón vegetal que el barco, pero necesitan de un calco por contacto para poder profundizar en su significado. Técnicamente este grafito muestra similitudes con otras naves medievales calcadas de la catedral de Mallorca (8). El resto de grafitos de la catedral de Menorca se encuentra inciso. Así por ejemplo, sobre el muro derecho de la puerta lateral de la fábrica, la Puerta del Reloj, que da a la plaza de la Catedral por la calle del Roser, se puede observar a la altura del pasamanos de la escalera de entrada, un barco pequeño cuya arboladura y velamen aparecen esbozados [fig. 4.2] / (Página 16) El mayor número de grafitos ha sido encontrado en el nivel de la galería exterior que corre por encima de la fachada. Se trata esencialmente de motivos religiosos: cruces latinas sobre un calvario [fig. 4.7] agrupaciones de tres cruces que pudieran evocar el monte Gólgota [fig. 4.3], y anagramas de Cristo, como el de I(esús) H(ominum) S(alvator) [fig.4.4.]. El motivo más completo es el formado por las iniciales “C” y “P” que flanquean un corazón de Cristo atravesado por los clavos de la crucifixión y cubierto por una aureola. Este grafito parece de factura más reciente [fig. 4.10]. Entre los de la galería superior hay también una fecha aislada de “1678” [fig. 4.6], y dos inscripciones muy alteradas, cuya trascripción se hace imposible hoy en día [fig. 4.9 y 4. 11]. Siempre al nivel de esta galería superior, y prácticamente en el eje de la fachada, se ha descubierto el casco de perfil y la popa de frente de una nave [fig. 4.8]. Si la arboladura y el velamen son prácticamente inexistentes, el imponente castillo de popa parece haber sido inciso en una falsa perspectiva, en una clara intención decorativa más que real. De difícil datación, se asemeja sin embargo, a los grafitos de barcos representados en el siglo XVII por el tratamiento de la perspectiva (…)”. Página 15. Cita (8). “(…) Grafitos nº 116 y 126 de BERBAT; ROCA, M. GOBXALEZ GOBXALO, E. SERRA BARCELÓ, J. “Estudis Balearics. Dossier. Els graffiti: una altra historia”. Institut d´ Estudis Baleàrics, any IV, num. 23, desembre. 1986 (…)”. (237). BOSCH I ANGLADA, Andrés. “El Llibre Vermell. (Boticias y datos acerca del mismo)”. Revista de Menorca. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón. Año XLI. Sexta Época. Mahón. 1945. www.RevistadeMenorca1945.pdf Página 109-110. “(…) 290.LLUMIBARIA DEL DIJOUS I DIVEBDRES SABT Y FRABQUESA del abogado de pobres de Cristo etc.- Proposiciones y resoluciones del Consejo de 15 de febrero de 1511, tomadas sobre la iluminación que debe arder delante del Santísimo Sacramento, el jueves y viernes santo, etc. Sobre el / (Página 110) porte de los Jurados, cuando se muere algún 258


pariente, etc. Sobre la ropa de los jurados de la Isla, etc. Y sobre las franquicias del abogado de pobres de Cristo… fol. 198 (…)”. (238). LLABRÉS, Gabriel. “Correspondencia de D. Antonio Ramis y Ramis con D. Joaquín María Bover (1828-1839)”. Revista de Menorca. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Año XIV. Quinta Época. Tomo V. Mahón. 1910. www.RevistadeMenorca1910.pdf Página 168-169. Monedas de la época del rey francés Felipe IV “El Hermoso”, cuando abrió el proceso a los templarios franceses. Simbología templaria: Cruz sobre Calvario y triángulo. Mahón. 26 de Mayo de 1833. “(…) Entre una de las monedas que en los siglos pasados tenían curso en el Reino Baleárico fueron los Turonenses, ó, Tourneses. Conservo una de perfectísima integridad, y he visto otra igual en poder un sujeto de este Pueblo. Pero la descripción que U., continua de ella discrepa notablemente de la legítima, y no tengo inconveniente en añadir que el P. Cayetano de Mallorca no la puso del todo correcta. He aquí como yo lo hago: “Cruz dentro de círculo de puntos. En el contorno de la moneda: BHDICTV : SIT : BOME : DBI : ET : DEI : H, V. XPI. y dentro de un círculo interior: PHILIPPVS. REX. TUROBVS. CIVIS. Cruz sobre calvario, triángulo, peana ú otra cosa que no me atrevo a asegurar, terminando con una orla adornada con flores de lis. Con la nota del nº 21 intenta U., fundar que fue el Rey Don Jaime I que permitió circulase en Mallorca la moneda de Francia; el caso es que el P. Cayetano en dicho lugar expresamente dice que fue Jaime II quién permitió esta demasía al Rey de Francia Felipe IV que lo pretendía por vía de derecho, y no podía ser de otro modo, porque el Rey D. Jaime I en 1276, y / (Página 169) le sucedió D. Jaime II, que falleció en 1311 en cuyo reinado vivía el citado Rey en Francia que imperó desde el año 1286 hasta el de 1314. Añade U., allí mismo que las monedas francesas no nos ha quedado noticia alguna, y luego después explica la mencionada de Tours “(…)”. (239). FLAQUER, Juan. “Sobre Bumismática. Florines en Menorca”. Revista de Menorca. Fundada en 1888. Publicación del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón. Año XLVI. Sexta Época. Mahón. 1950. www.RevistadeMenorca1950.pdf Página 170. “(…) Bo es caso insólito ni mucho menos: Los hemos visto aparecidos en la Isla, cuyo examen no se hizo; recordarnos uno hallado en la orilla Borte cerca del predio de Tirant; otro en el patio de una casa de la calle de Prieto y Caules, de esta Ciudad, aparte de varios en poder de particulares. Valga la nota de los dos primeros como referencia topográfica. Como dice muy bien el ilustre tratadista Dr. Don Felipe Mateu y Llopis en “La Moneda Española”, la moneda ha de pasar de ser considerada como objeto de colección a ser apreciada corno objeto de estudio y en otro sitio añade que si es útil hacer la historia de las monedas, no 10 es menos trazar la historia por las 259


monedas». Ello es muy cierto pues, / (Página 171) aparte de su consideración artística, es necesario también la económica y geográfica y por lo tanto interesa el estudio de los hallazgos, aún cuando éstos sean individuales, y no digamos si forman conjunto o tesorillo, pues entonces su importancia aumenta extraordinariamente y es preciso cuidar de no distribuir las piezas en los cartones, propios o ajenos, antes de ser debidamente practicado su examen y aunque de momento todas nos parezcan iguales. Recordamos haber visto hace años dos cartuchitos con vellón de las Baleares, correspondientes a los monarcas cristianos privativos, que por inexperiencia propia no fueron considerados con la atención que se les debía y ahora es de lamentar. Bos ocupa hoy un ejemplar hallado en el predio Biniguarda del término municipal de Alayor, donde los restos de las civilizaciones primitivas son abundantes, yendo seguidos por otros medievales, especialmente árabes. Tenemos redactada la ficha para el Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón, donde tuvo su ingreso la pieza que nos ocupa y es del tenor siguiente Leyenda: Anverso: ARAGO - REX. MAR. — Tipo: Flor de lis; a la derecha de la flor a; la izquierda, concha. — Reverso: leyenda: S. IOHA-BBESS. B. M. Tipo: San Juan, bendiciendo; en su izquierda báculo con cruz. A la derecha del Santo, escudito escajeado; a su izquierda concha. Estado: Aragón. Bombre: Florín. Metal: Oro de ley 18 kilates. Marca de ceca: M (Ciudad de Mallorca). Ceca: Mallorca. / (Página 172) Valor: Florín, 16 a 20 sueldos mallorquines. Módulo: 0´020 m. Peso: 2´80 gramos. Conservación: Buena. Procedencia: Biniguarda (Alayor). Descrita en “Les Monedes Catalanes”, por Joaquín Botet y Sisó, tomo II, pag. 215, n.° 312. Observaciones: El ejemplar descrito sufrió el cercén tan corriente en las monedas de oro, por lo que su peso y diámetro son algo menores de lo ajustado. El Rey D. Martín en 17 de febrero de 1409 para corregir tales abusos dictó severas órdenes. Vid. Campaner y Fuertes «Bumismática Balear» página 138, nota; y Botet y Sisó «Les Monedes Catalanes» tomo II, pág. 112-165-187 a 189 y 193. 20 enero de 1952. A la concisión que refiere la ficha podemos añadir lo siguiente en Bibliografía. 260


«Historia de la Casa Real de Mallorca», por Don Joaquín María Boyer de Roselló; Palma 1855. En páginas 88 y 89 trata de los florines de Mallorca y describe uno del Rey Don Juan I, que se reproduce en lámina III, n.° 18. En página 95 señala otro del Rey Don Martín algo vagamente, no dibujado. Es interesante la lectura del contrato para su acuño fechado en 2 de septiembre de 1390, trascrito en página 243. La citada obra de Campaner, impresa en Palma en 1879, a pesar de que el autor, en atención a que siendo el florín moneda general aragonesa, no lo considera objeto de su obra, por lo demás imprescindible. La también nombrada de Botet y Sisó que reproduce 16 variantes de los acuñados en Mallorca, propios del Rey Don Martín. / (Página 173) Además de la citada obra del profesor Sr. Mateu y Llopis, general para todas las series españolas, conviene ver las del mismo autor: “Glosario Hispánico de Bumismática”, apartado Florín de Aragón», donde se aprecian las alteraciones de sus valores en varias épocas y de los que reproduce en sus láminas es muy curioso uno con las marcas de los maestros de las cecas Juan Des Plá, Antonio Pelegrí y Guillermo Urgellés; Lámina VII, n.° 202. Por fin se ha de considerar indispensable la lectura del artículo del último autor citado «La introducción del florín en Aragón y Bavarra», «A propósito de un florín aragonés hallado en la Oliva» en «Revista de la Institución Príncipe de Viana» Pamplona año VII n.° 25. Es trabajo compendioso que relaciona la ceca original (Florencia) con las de Francia, Inglaterra, Aragón y Bavarra y en donde está historiado por lo tanto desde su creación (…)”.ROYO ORTÍN, Marco L. “La moneda en el Reino de Aragón”. www.numisma.org-2008 EDICIÓN NO VENAL www.ARAGON.pdf Página 38. Dinastía Catalana-Aragonesa. “(…) Alfonso III El Franco (1285-1291). El joven Alfonso, a la muerte de su padre, heredó los Estados de la Corona de Aragón con la salvedad del reino de Sicilia que pasó a manos de su hermano Jaime. Durante el breve reinado de Alfonso III se radicaliza la pugna entre la corona y los unionistas aragoneses, dispuestos a defender su posición de fueros y libertades. Predominando en la Unión el sector más intransigente, se alcanzó un estado de práctica guerra civil, llegando a ofrecer el trono de Aragón a otros soberanos. Alfonso III se vio forzado, en 1287, a aceptar los llamados Privilegios de la Unión, en los que se legalizaba, incluso, el derecho de los súbditos a destronar al rey si no cumplía sus compromisos para con el reino, justificando así una eventual insurrección. El propio extremismo de la Unión le fue privando, paulatinamente, del apoyo de una parte de la nobleza y del sector popular. Al igual que durante el reinado de Pedro III, en el reinado de Alfonso III no se realizaron acuñaciones de moneda de vellón en ninguno de sus Estados. En Cataluña se continuó la producción de croats, pero en Aragón, al no estar autorizadas estas labras, comenzaron a sentirse los efectos de cierta penuria monetaria (…)”. Página 39. Dinastía Catalana261


Aragonesa. “(…) Jaime II El Justo (1291-1327). Al morir, de forma inesperada y sin descendientes, Alfonso III fue llamado al trono su hermano Jaime, quien ya ocupaba el trono de Sicilia desde el año 1286. En sus treinta y cinco años de reinado, Jaime II centró su actividad política exterior en varios frentes. Por un lado, negoció con el papa Bonifacio VIII y con los Anjou una salida a la situación siciliana, cediendo sus derechos sobre este reino, que quedó en manos de su hermano Federico, a cambio de la investidura sobre Córcega y Cerdeña. Con Castilla, el otro gran reino peninsular, mantuvo alternativos periodos de colaboración y de enfrentamiento, llegando a incorporar a la Corona los territorios de la actual provincia de Alicante. En sus relaciones con la Unión aragonesa, Jaime hizo gala de sus aptitudes como negociador, atenuando la tensión que habían mantenido sus antecesores. Prueba de ello es que, incluso, llegó a obtener la colaboración aragonesa en la campaña de Murcia y en la conquista de Cerdeña. Un nuevo rebrote de rebeldía, surgido en 1301, fue reprimido por las propias Cortes aragonesas que llegaron a condenar a diversas penas a los nobles comprometidos con la sublevación. (…) / (Página 40) En lo referente a la moneda, durante el reinado de Jaime II y siguiendo la tradición del septenio, pudieron realizarse acuñaciones en cinco ocasiones, entre 1293 y 1321. En las Cortes de Alagón de 1307 se promulgó el fuero De secunda confirmatione moneta donde se manifiesta que, debido a la gran escasez de moneda existente en el reino -hay que recordar que no se acuñaba desde los tiempos de Jaime I- se autorizaba la fabricación de «cuatro cuentos y medio de dineros» (4,5 millones) «y medio cuento más de óbolos o meajas» durante los tres años siguientes. En esta ocasión el monarca se comprometió a no ordenar una nueva emisión en siete años y a solicitar la confirmación del Papa. Para tal misión fueron nombrados el obispo de Tarazona y Vidal de Vilanova, quienes viajaron a Roma para obtener de Clemente V la aprobación. Las acuñaciones de esta emisión se efectuaron en Sariñena, población equidistante de Zaragoza y Lérida, siendo maestro de ceca Juan de Pexonat. Son monedas de arte parecido a las de Jaime I, con ligeras variaciones de estilo y una presentación más cuidada (…)”. Página 42. Dinastía Catalana-Aragonesa. “(…) Alfonso IV El Benigno. (1327-1336). Alfonso el Benigno llegó al trono por la renuncia de su hermano Jaime, que entró en religión. Su reinado, de casi nueve años, viene marcado por la organización de una cruzada contra el reino de Granada, un gran proyecto del rey que nunca llegó a materializarse; por el enfrentamiento con Génova, que surgió por colisión con los intereses que esta República tenía en Córcega y, finalmente, por las disensiones familiares y políticas que provocó la ambición de la segunda esposa del rey, Leonor de Castilla, que pretendió a toda costa dotar a sus propios hijos frente a los derechos adquiridos por los hijos habidos en el primer 262


matrimonio de Alfonso con Teresa de Entenza. Durante el reinado de Alfonso IV no se realizaron acuñaciones en Aragón. Se siguieron labrando croats de plata y diners de vellón en Barcelona. En Cerdeña, objeto de la política de la Corona en aquellos momentos se emitieron alfonsís d’argent que eran similares a los croats barceloneses y que corrían por valor de 18 alfonsís menuts de vellón (…)”. Página 42. Dinastía CatalanaAragonesa. “(…) Pedro IV El Ceremonioso (1336-1387). El largo reinado de cincuenta y un años de Pedro IV coincide con una etapa que puede considerarse puente entre el Medioevo y la Edad Moderna, en que las estructuras sociales y las ideologías, imperantes hasta el momento, sufren profundos cambios en todo el Occidente europeo. Un largo periodo de guerras, en las que Aragón tuvo su propio capítulo, unido a unas terribles epidemias de peste que asolaron el continente y a otras causas de índole estructural, produjeron notables modificaciones en la sociedad del siglo XIV. En el plano de la política internacional, Pedro IV se movió en dos planos. En el Mediterráneo uno de los objetivos básicos del monarca fue la reintegración a la Corona de los territorios que sus antecesores en el trono segregaron en sus testamentos. Mallorca, junto al Rosellón y la Cerdaña, fueron reincorporados en 1349, después de destronar a Jaime III, último rey mallorquín. Sicilia, nominalmente bajo Martín el Joven, estuvo en realidad tutelada por el rey aragonés. Capítulos con evolución menos favorable fueron el enfrentamiento el enfrentamiento con Génova por la supremacía comercial en el Mediterráneo y, por otro lado, la endémica sublevación de Cerdeña, alentada por la República genovesa, que tuvo un altísimo coste en vidas y en dinero para Cataluña, que fue el Estado de la Corona que soportó el peso del conflicto. La llamada Guerra de los Dos Pedros (1356-1369) que enfrentó a Aragón con la Castilla de Pedro I el Cruel, fue como una prolongación en la Península de la Guerra de los Cien Años que mantuvieron Francia e Inglaterra. Tropas de ambos Estados participaron a favor de uno y otro de los contendientes. Una larga serie de costosas y agotadoras campañas, en las que los castellanos llegaron a invadir suelo aragonés, produjeron una grave crisis en la maltrecha situación del reino. En las relaciones de Pedro IV con el reino de Aragón, se vivió el epílogo del enfrentamiento entre la Unión y la monarquía. En 1347, a raíz de ser designada Constanza como heredera, una parte de la nobleza aragonesa, estimando ser contrafuero tal disposición, se alzó frente al monarca. Pedro, en un primer momento, hubo de aceptar los Privilegios de la Unión pero, viéndose apoyado por un importante sector de los nobles y por ciudades como Huesca, Teruel, Daroca y Calatayud, se decidió a hacer valer sus derechos. El 21 de julio de 1348, el ejército unionista fue completamente derrotado en los campos de Épila. En las Cortes de Zaragoza, celebradas en ese mismo año, el rey destruyó por su propia mano los documentos donde se reconocían los 263


Privilegios de la Unión, cerrando así un importante capítulo de la historia de Aragón. (…) / (Página 44) El reinado de Pedro IV es pródigo, también, en acontecimientos de carácter monetal. Uno de los fundamentales es la introducción del florín de oro. Desde mediados del siglo / (Página 45) XIII la República de Florencia veía produciendo esta moneda, utilizándola como instrumento muy acorde con el alto volumen de negocios de la época. Por su difusión acabó siendo aceptada e imitada en todo en continente europeo y los mercados del próximo oriente. Pedro IV era consciente de la necesidad de un numerario similar tanto para el desarrollo comercial como para financiar sus propias necesidades económicas. Hay que tener en cuenta el bajo beneficio que las acuñaciones en plata le producían y que documentos de la época reducen a márgenes entre el uno y el dos por ciento. Como ya sabemos, las Cortes de los Estados de la Corona de Aragón se mostraban muy reacios a la introducción de nuevas monedas. Pedro IV buscó una salida utilizando la plaza de Perpiñán, recién incorporada junto con los demás territorios del reino de Mallorca, para realizar allí las primeras labras de florines. Filtradas estas primeras emisiones en los demás Estados, acabó imponiéndose su uso y los llamados genéricamente florines de Aragón llegaron a acuñarse en distintas cecas de la Corona. En el caso de Aragón estas piezas se acuñaron, desde 1369 a 1372, en un taller zaragozano que se encontraba en la parroquia de Santa María la Mayor. Eran de idéntica factura que los realizados en los otros Estados, con la salvedad de presentar la marca de ceca Ç gótica (Çaragoça). A partir de 1372 las Cortes aragonesas volvieron a imponer su criterio de monometalismo en la moneda, prohibiendo su fabricación por ir contra fuero. Bo ocurrió lo mismo en los otros reinos donde, con una visión más amplia de sus necesidades, se siguieron produciendo florines hasta la época de Fernando el Católico, llegando a ser la moneda característica de la Corona de Aragón. Tal perduración en el tiempo llegaron a tener estas monedas que, ya entrado el siglo XVIII, en documentos del pretendiente Carlos de Austria aparecen citadas como elementos de valoración, tal y como recoge Mateu y LLopis1, verdadero precursor en el estudio de este numerario. (…) / (Página 46) En cuanto a su tipología, los florines y sus divisores –medios y cuartos- varían muy poco de los originales florentinos. Mantuvieron la efigie de San Juan Bautista en el anverso y la flor de lis, símbolo parlante de la República, en el reverso, sustituyendo únicamente la leyenda FLOREBTIA por la de ARAGO.REX y añadiendo la inicial del nombre del monarca y las marcas de ceca correspondientes (…) / (Página 47) Los dineros y óbolos de Pedro IV son similares a los de sus antecesores aunque presentan algunas variaciones de estilo. La imagen real aparece coronada y con manto y en el anverso figura la leyenda ARAGOB(um). En el reverso, la tradicional cruz pontifical viene acompañada por la leyenda 264


PETRUS.D(ei).GRA(tia).REX que, completada dice Pedro, por la gracia de Dios, rey de los aragoneses. (…)”. (240). TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari de Masdeu”. Volumen I. Barcelona. Fundació Noguera. 2010. www.52DIPLOMATARIDELMASDEUireduitnetmda.pdf Página 184. “(…) L´empresonament dels frares s´havia acabat ja el 26 d´agost de 1317 (…)”. (241). PICATOSTE NAVARRO, Pedro. “Intereses transalpinos de Jaime II en la época de la conquista del Reino de Murcia. La donación de los Calatravos al infante Juan en 1304”. www.HM_11_26.pdf Página 459. Relación de la Orden de Montesa con el monasterio de Santes Creus en Tarragona. “(…) Como sabemos la Iglesia termina condenando a los templarios y sus bienes son confiscados (8). La orden del Temple tenía un carácter marcadamente militar, si bien lo que provocó su fin fue su inmensa riqueza y la amplitud de su sistema crediticio, que la hicieron demasiado poderosa a ojos de monarquías como la francesa que precipitó su caída. Felipe IV el Hermoso inició el proceso contra los templarios en 1307 y Clemente V, aliado del capeto, los terminó disolviendo cinco años después, pasando sus bienes en Francia tras el expolio regio a los hospitalarios (9); el poder real se afianza sobre la milicia religiosa con la aquiescencia del Papa. En otros reinos los bienes del Temple se reparten entre órdenes autóctonas o de nueva creación, como Montesa en Aragón o las de Calatrava, Santiago y Alcántara en Castilla; el espíritu de la cruzada y la oposición al Islam eran sus fundamentos (10). Una de las consecuencias directas de esta decisión, como hemos visto, es la creación en el reino de Valencia de la Orden de Montesa dependiente de la de Calatrava (11). La crónica antes citada señala de forma explícita que el rey de Aragón participó activamente en la petición al Papa de que los bienes templarios de esta zona bajo su jurisdicción pasasen a depender de Calatrava por medio de una nueva Orden que vigilase esas tierras, todavía frontera de las posibles razzias musulmanas. Jaime II de Aragón junto con Dionís de Portugal se opusieron a la ambición de los hospitalarios sobré las posesiones del Temple. La Orden de Montesa aceptó la regla de Calatrava y del Císter, pero para no someterse directamente a los designios del maestre calatravo, castellano, pasó a depender del monasterio cisterciense de Santes Creus en Tarragona. La petición del rey Jaime la hizo, según la mentada crónica, «por devoción que tuvo a esta orden de Calatrava, y afición particular al Maestre don Garci López». El Papa concedió la petición en el año 1317, fundándose al año siguiente el Convento de San Jorge de la villa de Montesa, siendo su primer maestre Guillen Erill (12) (…)”. Página 459. Cita (8). “(…) MARTÍBEZ DÍEZ, G., Los templarios en la Corona de Castilla, Burgos, 1993 (…)”. Página 459. Cita (9). “(…) BORDOBOVE, G., Les templiers. Histoire et tragedle, 265


París, 1974 (…)”. Página 459. Cita (10). “(…) RUBCIMAB, S., Historia de las cruzadas, Madrid, 1994 (…)”. Página 459. Cita (11). “(…) RIGALT y BICOLÁS, B., Diccionario histórico de las órdenes de Caballería, Barcelona, 1858. GUIBOT RODRÍGUEZ, E., Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa. Siglos XIII y XIV, Castellón, 1986 (…)”. Página 459. Cita (12). “(…) RIGALT y BICOLÁS, B., Diccionario histórico... Quien por cierto acudió a los actos de coronación de Alfonso el Benigno en la Aljafería de Zaragoza, donde fue armada caballero por en infante Pedro, hermano del rey. ZURITA, J., Anales de la Corona de Aragón, edición preparada por A. CABELLAS LÓPEZ, Zaragoza, 1972, 3, Vil, I, pp. 300-301 (…)”. (242). LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Página 226. Templarios. “(…) IX. Concordia entre D. Frey Martín Perez de Oros, castella de Emposta y Frey Raymundo de Empurias, gran prior de Cataluña, sobre lo que cada uno debía pagar a los templarios en su distrito. Fecha a X delas calendas de Diciembre año MCCCXIX en el lugar de Torreferrera de la Castellania de Monzón. (243). LORENZO VILLANUEVA, Joaquín. “Viage Literario a las Iglesias de España. Le publica con algunas observaciones”. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806. TRETÓN, Rodrigue. “Diplomatari del Masdéu” (Volum V). Diplomataris, 56. Barcelona. Documents Complementaris. Fundació Noguera. 2010. www.56DIPLOMATARIDELMASDÉUVreduitnetmda.pdf Página 2764 y 2765. Linaje de Ramon de Saguardia, templario. Linaje de Berenguer Dezcoll, templario. Documento XC. “(…) 1319, 22 novembre. Torrafarrera, dins la castlania de Montsó. Extracte de l´acord signat entre fra Martin Pérez d´Orós, castlá d´Amposta, i fra Ramon d´Empuries, gran prior de Catalunya de l´orde de l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem, apropòsit / (Página 2765) de la repartició de les pensions que han d´ésser pagades per cada un d´ells als antics templers del llur districte. (…) Lo Masdeu en Rossello. R. Zaguardia: septem mille sol. Bng. d´Olms: duo mille sol. (…) Bng. Dezcoyl: mille quadrigentos sol. (…)”. www.viage_literarioalasiglesiasdeEspañaTomoV.pdf Página 231. (244). Ibidem. Páginas 231 y 232.

266


267


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.