El temple antes del temple

l´església de Santa Maria de la Quar. (…) La ubicació encimbellada de l´església de Santa Maria de la Quar va afavorir que el seu terme parroquial s´estengués des de la riera de Merlés (el riu Adest de l´època carolíngia) fins al Gora del Boix, i inclogués, per tant, només una part del curs de la riera de la Portella.(…) / (Página 14) L´any 997, tenim el primer esment del monestir de Sant Pere de la Portella. En aquest moment, el comte Oliba donà una gran part dels béns que formaren el nucli dels dominis monàstics i que eren situats al voltant del cenobi (…)”. Página 268 y 269. Linaje de Guillem de Ponte o Pontio o Pont, Señor de Lillet, hace testamento antes de ir en peregrinación al Santo Sepulcro de Jerusalén en el año 1106. Hermano de Ponç de Ponte. Documento 45. “(…) 1106, maig, 3. Testament. Guillem Ponç, senyor de Lillet, abans d´anar al Sant Sepulcro, féu testament. Si moria durant el viatge, deixava, a la confraria de santa Maria de Lillet, una casa a Targasona i, al seu germà Ponç, uns alous al Conflent, la Cerdanya, Osona i el Berguedà.

Aquests alous, quan aquest morís, també volia que passessin a santa Maria de Lillet. També deixava a Ponç les eugues i l´alou que havia heretat dels pares a “Loudes” [“Lotuès”?, la Quar]. Tot això darrer, després de la mort del seu germà, ho deixava al monestir de Sant Pere de la Portella, menys una pollina qiue havia d´ésser lliurada, així mateix, a Santa Maria de Lillet (…). + Guillelmus prolesque Pontio, volent anar al S. Sepulcre, otorga testament en el qual llega, si morísen el camí, a la “confradia” de Sta. Mª de Lillet una casa que posseeix a Targasona, i els seus alous de Conflent, Cerdanya, Ausona i Bregada el seu germà Ponç. Mort aquest, vol passi a Sta.Mª de Lillet. També deixa al seu germà Ponç les augues i l´alou heretat dels seus pares en “Loudes”. Després de la mort d´aquest, ho deixa a S. Pere de la Portella i una pollina a Sta. Mº de Lillet. V nns. madii,anno XLVI reinante Philipo rege. Subscriuen: Guillem Ponç, testador, Ramon Ponç i Ponç, germà seu. (…)”.

(128). BOLÒS, Jordi. “Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella”. Diplomataris, 47. Barcelona. Fundació Noguera. 2009. www.47DiplomatariStPerePortella.pdf Página 272 y 273. Linaje de Ramón Bernat de Guàrdia, propietario de un terreno relacionado con la abadía de Ripoll. Documento 49. “(…) 1121, desembre, 1. Testament, Ramon fa testament. 4omena uns marmessors. Deixa part del seus béns a santa Maria de la Seu. Els alous i feus els llega a la seva muller Saurina i, després de la seva mort, al seu nebot Guillem Bernat i a altres familiars i amics. Fa llegats a diversos monestirs i esglésies: Santa Maria de Palau, Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Serrabona, Santa Maria de Solsona, Santa Maria de Talló, Sant Llorenç prop Bagà, Sant Sadurní d´Enveig, Sant Miquel de Cuixà i als cavallers de l´Hospital i del Temple de Jerusalem. (...) Sub trino Dei omnipotentis nomine. Ego Raimundus infirmus que egroto timeo penas inferno et cupio pervenire ad paradi[si] gaudio. In omni memoria mea et loquela plena 141