PROGRAMA 2019

www.beneixama.es

FESTES DE MOROS I CRISTIANS BENEIXAMA 2019

Ajuntament de Beneixama

Festa > Confraria de la Mare de DĂŠu

Fotografia: Andrea Parra Samper. Generacions, primer premi del concurs de fotografia Pepe Mas 2018 en l’apartat de Beneixama en totes les seues facetes.

112 113

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

6

12

24

PROGRAMA D’

SALUTACIONS

COMISSIÓ DE

ACTES

FESTES

6 S.M. els Reis d’Espanya

14 Dies previs

7 Salutació de l’Alcalde

15 Divendres 6

28 Història d’una declaració

9 Salutació del president de la Comissió de Festes 10 Salutació del Rector de la Parròquia 11 Salutació de la Jutgessa de Pau

27 Junta directiva

16 Dissabte 7

31 Sabies que…?

17 Diumenge 8

32 Guanyadors del concurs infantil de dibuix Mig any fester 2018

18 Dilluns 9

19 Dimarts 10

36 FILÀ DE

52 COMPARSA D’

CRISTIANS

68 COMPARSA DE

ESTUDIANTS

LLAURADORS

84 FILÀ DE

100 CONFRARIA DE LA

MOROS

MARE DE DÉU

39 Salutació del president

54 Salutació del president

70 Salutació del president

86 Salutació del president

40 Capitans Cristians 2019 i Consell

56 Capitans Estudiants 2019 i Junta directiva

72 Capitanes Llauradors 2019 i Junta directiva

88 Capitans Moros 2019 i Junta directiva

42 Cristianos en Valencia

58 Un sueño hecho realidad

74 Els llauradors valencians…

90 José Luis Juan…

45 Sabies que…?

61 Sabies que…?

77 Sabies que…?

93 Sabies que…?

46 Fotografies de la festa 2018

62 Fotografies de la festa 2018

78 Fotografies de la festa 2018

94 Fotografies de la festa 2018

110

138

178

196

106 Guanyadors del concurs infantil de dibuix N. S. Divina Aurora 2018

20 Dies finals

Guia de CONTINGUTS Edita: M. I. Ajuntament de Beneixama Equip de documentació i coordinació: Josep Miquel Conca Alonso, Maria Conca Martínez, Eva Espinosa Francés (regidora de festes), Adelaida Ferre Tortosa, Francesc Gascó Navarro, Maria José Payá Valdés, Borja Richart Francés, Juan Carlos Silvestre Payá, Guillermo Valdés Sanz, María Valdés Sarrió, Juan Carlos Valdés Vera (regidor de cultura).

Portada: Miquel Mas Navarro

ARTICLES DE

FESTA

POBLE

ASSOCIACIONS

HISTÒRIA I

PATRIMONI

112 A propòsit de canvis

140 Cròniques d’un any

180 Puntet a puntet

198 Herència i patrimoni musical…

118 Fiestas al baño maría

154 Verano Azul

182 Asociación de Yoga

202 La universalitat de les rondalles…

120 Un castellano en la corte…

157 Amigo Manolo

183 Donantes de sangre

204 Miroies d’art…

121 Pirates en Beneixama

158 Pasa la vida

184 AMPA

206 La llengua del meu poble

122 La voluntat d´un poble

160 Adéu a quatre amics

186 Societat Coral

213 Homenatge a la nostra Serra…

124 De abuelos a nietos

161 El amor que desafió al miedo

188 Grup de danses

220 Casa nostra

125 A Evaristo Milán

162 Juan Payá

190 Club de caça

224 La Solana en flames

126 Gràcies Iaio

163 150 Años del canto…

191 Societat Musical La Pau

225 Benvolguda Solana…

127 El que la festa ha unit…

166 Concurs de poesia

192 La Almazara

226 Una lamentació indignada

128 La quadrilla…

172 Memoria de la Secretaría Municipal

193 IEVM

227 Memòria de La Serra

129 Fester i Amic 130 Pooooos... què tinc que fer?

Impressió: Quinta impresión

131 Història gràfica de la festa

Disseny i maquetació: Estudio Comunico

136 En el record

Dipòsit Legal: A 359-2013

GENT I

175 Dades meteorològiques

ANUNCIANTS I

233

COL·LABORADORS 287 Guia comercial (ordre alfabètic)

194 Asociación de Pensionistas 195 Grup de Muntanya

L’equip coordinador no es responsabilitza ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors, als quals agraïm la seua col·laboració desinteressada.

2 3

Nostra Senyora LA DIVINA AURORA

Fotografia: Mateo Belda Alonso. Germans amb la mare, primer premi del concurs de fotografia Pepe Mas 2018 en l’apartat de festes de Moros i Cristians.

4 5

S. M. els Reis D’ESPANYA

Salutació de L’ALCALDE Es una gran alegría para mí, que me brindéis nuevamente la oportunidad de dirigirme a todos vosotros con motivo de nuestras fiestas locales. Estas fechas constituyen para todos la oportunidad que llega año tras año de parar, dejar la rutina a un lado y pensar en disfrutar con alegría e ilusión, con nuestros familiares, amigos y vecinos, compartiendo unos días, que seguro, serán inolvidables.

Estas Fiestas serán especiales, ya que gracias a la labor conjunta de la Comisión de Fiestas y nuestro Ayuntamiento, sumando el apoyo de Instituciones, Entidades Festeras y Ayuntamientos de la Comunidad Valenciana, hemos podido conseguir la Declaración de Interés Turístico Autonómico de las Fiestas de Moros y Cristianos. Distinción que supone un impulso importante, tanto Turístico, como Cultural, para la promoción de Beneixama, a la vez que resalta la singularidad de nuestras Fiestas.

Si buscamos el origen de nuestras Fiestas, nos tenemos que remontar a más de 180 años de antigüedad, hemos sabido evolucionar acoplándonos a los tiempos actuales e introduciendo los cambios necesarios para seguir progresando respetando las tradiciones. Evolución que trae consigo la posible incorporación de una nueva Comparsa, la de Piratas, a la cual le deseo lo mejor en esta nueva andadura.

Continuemos todos juntos trabajando para hacer más grande, si cabe, la Historia y Patrimonio de nuestras queridas Fiestas de Moros y Cristianos.

És una gran alegria per a mi que em brindeu novament l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres amb motiu de les nostres festes locals. Aquestes dates constitueixen per a tots l’oportunitat que arriba any rere any de parar, deixar la rutina a un costat i pensar a gaudir amb alegria i il·lusió, amb els nostres familiars, amics i veïns, compartint uns dies que, segur, seran inoblidables.

Aquestes Festes seran especials, ja que gràcies a la labor conjunta de la Comissió de Festes i el nostre Ajuntament, sumant el suport d’Institucions, Entitats Festeres i Ajuntaments de la Comunitat Valenciana, hem pogut aconseguir la Declaració d’Interès Turístic Autonòmic de les Festes de Moros i Cristians.

Distinció que suposa un impuls important, tant Turístic, com Cultural, per a la promoció de Beneixama, alhora que ressalta la singularitat de les nostres Festes.

Si busquem l’origen de les nostres Festes, ens hem de remuntar a més de 180 anys d’antiguitat, hem sabut evolucionar acoblant-nos als temps actuals i introduint els canvis necessaris per a continuar progressant respectant les tradicions. Evolució que porta amb si la possible incorporació d’una nova Comparsa, la de Pirates, a la qual li desitge el millor en aquesta nova marxa .

Continuem tots junts treballant per a fer més gran, si cap, la Història i Patrimoni de les nostres benvolgudes Festes de Moros i Cristians.

Tan solo puedo reflejar en este artículo mis muestras de agradecimiento a todos los que hacen posible, mediante su esfuerzo, implicación y colaboración, que otros muchos, disfrutemos de estos días tan grandes y señalados para nosotros.

Tan sols puc reflectir en aquest article les meues mostres d’agraïment a tots els que fan possible, mitjançant el seu esforç, implicació i col·laboració, que molts altres gaudim d’aquests dies tan grans i assenyalats per a nosaltres.

Dejemos a un lado lo cotidiano y disfrutemos de nuestra Historia y Tradiciones a través de nuestras Fiestas.

Deixem a un costat el quotidià i gaudim de la nostra Història i Tradicions a través de les nostres Festes.

¡Buenas Fiestas!

¡Bones Festes!

D. Vicente Ibáñez Cruz

D. Vicente Ibáñez Cruz

Alcalde-Presidente del M.I. Ajuntament de Beneixama.

Alcalde-President del M.I. Ajuntament de Beneixama.

6 7

Salutació del President de la COMISSIÓ DE FESTES Si repasamos la historia, ya sea a nivel general o la propia individual de cada persona, encontraremos muchos momentos trascendentes que hicieron cambiar el curso de los acontecimientos y que significaron el inicio de algo nuevo. Esas decisiones siempre marcan el presente y trazan un camino a veces de manera inconsciente que definen la evolución lógica de las cosas y dan respuesta a las necesidades más primarias de la sociedad en un momento determinado.

Si nos centramos en el mundo de la fiesta, sin duda el nacimiento de las Comparsas de Estudiantes y Labradores, fueron puntos de inflexión, así como las decisiones del cambio del día de la ofrenda o la eliminación de la serreta tras la misa de compañías.

Fueron decisiones valientes tomadas por personas que contaron con el apoyo mayoritario de la población, y que gracias a que fueron forjadas con grandes acuerdos, marcaron la evolución lógica de la fiesta y hoy forman parte indisoluble de nuestro ADN. Gracias a todo eso, nuestros Moros y Cristianos son hoy referente en el mundo de la fiesta, como lo demuestra el haber logrado el mayor de los retos que nos marcamos en 2016 cuando iniciamos la nueva etapa de la Comisión de fiestas.

Que nuestras fiestas sean declaradas de Interés Turístico Autonómico, es sin duda una gran noticia que deberemos saber aprovechar en el futuro y que servirá como acicate para impulsar el nombre de Beneixama y ampliar nuestros recursos productivos como sociedad y como pueblo.

Pero sin duda, el acontecimiento de más relevancia en mucho tiempo, será la celebración de la procesión del día de la Entrada, el día 5, porque por primera vez en décadas, un cambio importante se introduce en la estructura general de fiestas, aunque sea de manera provisional.

Este acuerdo ha sido posible gracias a la unanimidad de todos los estamentos festeros y a la mediación del Arzobispado de Valencia, al que le doy las gracias por su comprensión. La devoción a nuestra Patrona, y el objetivo de impulsar la participación de festeros en esa procesión, han conseguido el resto.

Y junto a este hito, se unirá también la llegada de la nueva Comparsa de Piratas a la familia festera de Beneixama.

Llegan con vocación de permanencia y para participar en la fiesta como una más, con los mismos derechos y también con las mismas obligaciones.

Este año intervendrán en el acto de la Entrada, invitados por la Comisión de Fiestas, dado que, por problemas burocráticos ajenos a la voluntad de todos, han impedido su integración oficial. Mis más sinceras felicitaciones y les deseo lo mejor en esta nueva travesía.

Vivimos un momento histórico que merece grandes dosis de empatía y la toma de decisiones con perspectiva de futuro.

Gracias a todos los que diariamente hacéis posible que sigamos trabajando con ilusión y muchas ganas, y gracias especialmente a todos los que también unánimemente habéis creído que merecía un segundo mandato al frente de esta Comisión.

Gracias por vuestro apoyo y en la fiesta nos encontraremos.

Guillermo Valdés Sanz Fotografia: Andrea Alonso Payá 8 9

Queridos amigos, Cuida bien de nuestro Benejama, vós que sois Patrona Bella Aurora.

Cuida bien del pueblo que os llama, Con fervor, su fiel libertadora.

Con la música de Miguel Parra y la letra de José María Milán y Juan Bautista Pastor, ambos poetas de Beneixama, se estrena el 24 de junio de 1869 esta estrofa tan popular entre nosotros.

Justo este año se cumplen 150 años de su composición.

Recordar nuestras raíces, hace que nos coloquemos sobre los hombros de gigantes para continuar avanzando en conocimiento y racionalidad, pero quedarnos anclados en ellas, produce decadencia y esterilidad en cualquier sociedad humana.

Como decía Thomas Jefferson (1743-1826) “Me gustan más los sueños del futuro que la historia del pasado”, pero hemos de añadir que la historia del pasado es la base de los sueños del futuro.

Es por ello que este año recordamos nuestro pasado, no para quedarnos ensimismados “que hacéis ahí parados mirando al cielo”, sino para que exista una mayor creatividad en nuestro pueblo, que nos permita avanzar por el camino del progreso y el bienestar espiritual, base del progreso material.

Esta es la función de María “Divina Aurora”, a lo largo de los siglos, y continúa siéndolo en el día de hoy. Ella nos invita desde su ermita a que progresemos en los valores más nobles que Dios ha colocado en nuestras almas: El amor, la verdad, la honradez, la justicia, el perdón, que son los cimientos sobre los que se asienta cualquier sociedad civilizada, porque la civilización no consiste en el avance de la técnica sino en la sabia

Salutació del RECTOR DE LA PARRÒQUIA

Salutació de la JUTGESSSA DE PAU

utilización de dichos avances. Cuando entremos a la Ermita a visitarla, cuando la veamos por nuestras calles como una Señora, ataviada con sus mejores joyas, hemos de saber lo que ella quiere de nosotros, lo que desea su Hijo: “Amaos los unos a los otros como yo os he amado”

Tengo el honor de dirigirme a todos los vecinos y vecinas de Beneixama como Juez de Paz para expresaros mi felicitación y enviaros mi más cordial saludo con motivo de las fiestas patronales. Me siento orgullosa de ocupar este cargo que espero desempeñar con la misma buena voluntad y cariño que llevo recibiendo desde que llegué al pueblo, hace 5 años atrás coincidiendo con las fiestas, donde me siento en casa.

Cuando decimos “cuida bien de nuestro Benejama”, no nos debe caber duda alguna que le estamos pidiendo que nos dirija por el camino de las Bienaventuranzas de su Hijo, para que seamos limpios de corazón, que tengamos hambre y sed de justicia en el mundo y misericordiosos con los que más lo necesitan.

Cuando decimos que ella es nuestra “fiel libertadora”, que estamos queriendo decir sino que nos libere de toda maldad en nuestro pensar, en nuestro desear y obrar, porque el bien nos conduce a la libertad, la maldad a la esclavitud y al sufrimiento, como por desgracia, podemos comprobar constantemente.

Ella es la mujer eternamente nueva y joven, así lo vemos en su imagen, porque el bien nunca envejece, al contrario rejuvenece el espíritu del que lo practica, y en ella tenemos la visión permanente del bien.

Aprovecho la ocasión para seguir felicitando por el nombramiento recibido de la Generalitat Valenciana que ha declarado las Fiestas de Moros y Cristianos, con el apoyo del Ayuntamiento, de Interés Turístico Autonómico.

Hago extensivo mi saludo a todas las personas que en estos días nos visitan y celebran con nosotros estas fiestas tan importantes para el pueblo. Deseo que las disfruten al máximo y sean del agrado de todos. La participación de forma activa en los actos que hay programados permitirán que todos podamos compartir y poner en valor con el paso del tiempo recordando,

a la vez, lo vivido y lo que nos hizo pasar tan buenos momentos para seguir comentando con los amigos y familiares, entre risa y risa, casi el resto del año.

Divertirse con control, la buena educación y el respeto han de ser la norma predominante en todos los eventos que se realicen en nuestras fiestas. El cariño que le damos a nuestro pueblo ha de ser el motor para la mejor convivencia y la integración, como ejemplo vivencial que enamora a todos los que llegan al pueblo.

A todos mi gratitud y mi mejor deseo. Sed felices y disfrutad de nuestras fiestas patronales. Como dice un gran Ser que habita en estas bellas tierras; “Vive y deja vivir”.

¡Viva la Divina Aurora!

Lola Salamanca

Ojalá siempre la llamemos, ella espera nuestra llamada.

“He oído el clamor de mi pueblo”, le dice Dios a Moisés, si nos dirigimos a Dios con clamor, él nos escucha. Dios se hace próximo a nosotros por medio de su madre de la cual podremos siempre escuchar “¿Acaso no estoy aquí yo, que soy tu madre?”.

Felices fiestas a todos. Saludos a todos los capitanes y especialmente a todos los enfermos a los que sus dolencias les impiden su plena participación.

Vuestro párroco José Limorti Guill

10 11

Festa > Comissió de Festes

ACTES PROGRAMA D’

Fotografia: Mateo Belda Alonso 12 13

Festa > Comissió de Festes

DISSABTE

31

L’ENTRADETA

23:30h Entradeta de totes les comparses i filaes.

En acabar, disc-mòbil.

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

DIVENDRES

DIMECRES

6

4

CONCERT

L’ENTRADA

23:00h Concert de Música Festera a la Glorieta per la Societat Musical La Pau de Beneixama.

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

DIJOUS

12:00h Rés de l’Àngelus i hissada de les banderes al balcó de l’Ajuntament al so dels diferents himnes.

5

Tot seguit, mascletà a la plaça de l’Ajuntament i, a continuació,

Moguda de les Músiques, en la qual participaran, amb l’ordre següent:

NIT DEL SOPAR

17:00h Rendició d’honors al president de la Filà de Cristians, al carrer Ramon i Cajal, 9, amb el següent ordre: Filà de Moros, Comparsa de Llauradors, Comparsa d’Estudiants.

11:30 -13:30h i 16:00h -18:00h Activitats infantils a la Plaça de l’Ajuntament.

19:15h Recollida de banderes i càrrecs festers per les comparses amb el següent ordre: Filà de Cristians, Comparsa d’Estudiants, Comparsa de Llauradors i Filà de Moros.

20:00h Solemne Processó de la sagrada imatge de la Divina Aurora

des de la seua ermita fins al temple parroquial.

22:00h Sopar dels festers als seus respectius masets.

00:30h Revetlla amb l’Orquestra Montecarlo.

Fotografia: Andrea Alonso Payá

A l’alba, volteig de campanes i disparada de masclets.

1. La Unió Musical Camp de Mirra, per la Filà de Moros.

2. La Unió Musical de Llanera de Ranes, per la Comparsa de Llauradors.

3. La Cultural Instructiva Musical de Genovés, per la Comparsa d’Estudiants.

4. La Societat Musical de La Canyada, per la Filà de Cristians.

5. La Societat Musical La Pau de Beneixama.

17:30h Gran Entrada de les Comparses i Filaes del bàndol cristià, Cristians, Estudiants i Llauradors, i del bàndol moro, Pirates i Moros. Tot seguit, desfilada de carrosses.

00:30h Revetlla amb Carnavalia on Tour.

14 15

Festa > Comissió de Festes

DISSABTE

7

PRIMER DIA

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

A l’alba, volteig de campanes i disparada de masclets.

DIUMENGE

8

8:00h Diana.

8:30h Rendició d’honors a la capitana del día, de la Filà de Cristians, n’Elena Beneito Sarrió, al carrer Constitució, 4.

9:00h Missa de Companyies. En acabant, el Rogle.

12:00h Missa Major.

13:00h Ofrena de flors a la Mare de Déu, des de l’Ajuntament fins a l’Església Parroquial.

18:00h Serreta pels carrers de costum fins arribar al castell.

DIA DE LA MARE DE DÉU

19:30h Ambaixada dels Moros als Cristians segons el text del poeta Pastor Aicart.

20:15h Guanyada del castell pel bàndol moro. En acabant, trasllat i col·locació al castell de l’Efígie dels Moros.

A l’alba, volteig de campanes i disparada de masclets.

23:00h Retreta i, en acabant, revetlla amb Syberia.

8:00h Diana.

8:30h Rendició d’honors al capità del día, de la Filà de Moros, en Jose Luis Juan Alonso, al carrer Manuel Parra, 79.

9:00h Missa de Companyies. En acabant, el Rogle.

11:45h Reunió a la Plaça de l’Ajuntament de Capitans i Bandes de Música de les Comparses i Filaes per acompanyar la Corporació Municipal a la Missa Solemníssima, on participarà la Societat Coral de Beneixama.

Acabada la missa, disparada d’una mascletà a la Plaça de l’Ajuntament i, tot seguit, cercavila de totes les Filaes i Comparses pels carrers de costum.

18:00h Serreta pels carrers de costum fins arribar al castell.

19:30h Ambaixada dels Cristians als Moros segons el text del poeta Pastor Aicart.

20:15h Guanyada del castell pel bàndol cristià i, tot seguit, cordà.

22:00h Solemne processó amb la imatge de la Patrona precedida de totes les Comparses i Filaes. A l’entrada de la Mare de Déu a l’Església es dispararà un castell de focs d’artifici.

Fotografia: Mateo Belda Alonso

00:30h Revetlla amb Disco-mòbil Pirámide Montecarlo.

16 17

Festa > Comissió de Festes

DILLUNS

9

TERCER DIA

Fotografia: Salva Moncho Mataix

A l’alba, volteig de campanes i disparada de masclets.

8:00h Diana.

DIMARTS

8:30h Rendició d’honors a la capitana del día, de la Comparsa de Llauradors, na Sandra Francés Pérez, al carrer Diputació, 15.

10

9:00h Missa de Companyies. En acabant, el Rogle.

12:00h Missa Major.

13:00h Cercavila pels carrers de costum.

19:00h Ambaixada amb la conversió del Moro, segons el text del poeta Pastor Aicart.

Tot seguit, Desfilada dels caramels.

22:30h Solemne Processó de trasllat de la imatge de la Divina Aurora a la seua ermita.

00:30h Disc-mòbil Montecarlo.

DIA DELS ESTUDIANTS A l’alba, volteig de campanes i disparada de masclets.

8:00h Diana.

8:30h Rendició d’honors al capità del dia, n’Antonio Pérez Puig, al carrer Ramon i Cajal, 36.

9:00h Missa a l’Ermita.

13:00h Trasllat de la Cresola al castell.

19:00h Desfilada i ambaixada humorística, segons el text de José Maria Milán, i assalt al castell, que acabarà amb la cordà de la Cresola.

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

24:00h Disc-mòbil Pirámide Montecarlo.

18 19

Festa > Comissió de Festes

DIMECRES

DISSABTE

LES PAELLES

CORREFOCS

11

14

10:00h Seguint la tradició iniciada per l’il·lustre fill del nostre poble En Miguel Payá i Rico, se celebrarà un funeral pels difunts de la nostra parròquia.

En finalitzar la novena, a la Glorieta, actuació del Gup de Danses de Beneixama i del Grup de Danses de L’Alcúdia.

20:00h Començarà a l’Ermita el tradicional novenari

a la Divina Aurora.

23:50h Correfocs a càrrec de la Colla de Dimonis Emplomats de Beneixama.

En finalitzar aquest tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament el ball de les Danses de Beneixama amb la participació de tot el poble.

En acabant, disc-mòbil en el recinte de la piscina.

Fotografia: Andrea Alonso Payá

DIJOUS

19

DANSES

En finalitzar la novena, Danses populars amb l’acompanyament de la Societat Musical La Pau. Els balladors eixiran acompanyats per la Colla El Reclot des de la seu del Grup fins a la Plaça de l’Ajuntament.

En acabant hi haurà caramels per als balladors i les balladores infantils. Després, es dispararà una traca per concloure les Festes de Moros i Cristians 2019.

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Salva Moncho Mataix 20 21

24 COMISSIÓ DE FESTES 36 FILÀ DE CRISTIANS 52 COMPARSA D’ESTUDIANTS 68 COMPARSA DE LLAURADORS 84 FILÀ DE MOROS 100 CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU

FESTA LA

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá 22 23

Festa > Comissió de Festes

FESTES COMISSIÓ DE

27

Junta directiva

28

Història d’una declaració

30

Informació d’interés

31

Sabies que…?

32

Guanyadors del concurs infantil de dibuix Mig any fester 2018

Fotografia: Ekaterina Albero Timofeev 24 25

Festa > Comissió de Festes

JUNTA DIRECTIVA PRESIDENT Guillermo Valdés Sanz VICEPRESIDENT Juan Antonio Ferrero Soriano SECRETARI Josep Miquel Conca Alonso TRESORERA Patricia Pérez Castelló

VOCALS Raúl Ferrero Molina Javier Payá Gracia Noelia Camús Alonso Juan Vicente Molina Sirera Juan José Sirera Samper José Francisco Lozano Santonja Francisco Payá Sanchis Ángela Navarro Mataix Eva Espinosa Francés

Assemblea General

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

FILÀ DE CRISTIANS Guillermo Valdés Sanz Francisco Payá Sanchis Ángela Navarro Mataix Manuel Juan Amorós Silvestre Mónica Pascual Valls

COMPARSA DE LLAURADORS Josep Miquel Conca Alonso José Francisco Lozano Santonja Noelia Camús Alonso Francisco José Pérez Vilaplana Juan Vicente Alonso Sanz

FILÀ DE MOROS Juan Antonio Ferrero Soriano Raúl Ferrero Molina Javier Payá Gracia Aurora Payá Ribera María José Molina Cambra

MI AJUNTAMENT DE BENEIXAMA Vicente Ibáñez Cruz Eva Espinosa Francés

COMPARSA D’ESTUDIANTS Patricia Pérez Castelló Juan Vicente Molina Sirera Juan José Sirera Samper Elia Sanchis Esteve Juan Roura Silvestre

ASSESSOR RELIGIÓS Confraria de la Mare de Déu Divina Aurora

ASSESSOR MUSICAL SM La Pau - Ernesto Romero Sarrió

ANY DE FUNDACIÓ 1977

www.morosicristiansbeneixama.com 26 27

Festa > Comissió de Festes

Història d’una declaració Les nostres festes de Moros i Cristians són declarades d’interés turístic autonòmic El passat 28 de maig de 2019 al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana es publicava la resolució per la què Presidència de la Generalitat atorgava la Declaració de Festa d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana a les Festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora de Beneixama.

Era el final d’un llarg procés que es va iniciar l’any 2016, en la reunió de la Junta Directiva celebrada el 6 de novembre, quan l’acabat d’escollir president de la Comissió de Festes va impulsar la creació d’una comissió de treball composada per un representant de cada comparsa i filà per a abordar la confecció d’aquesta sol·licitud.

El primer que feu la comissió de treball fou ampliar els membres de l’equip amb la finalitat de segmentar les tasques que es devien realitzar, donat que es va decidir preparar al mateix temps el dossier necessari per a sol·licitar la declarar com a Bé Cultural Immaterial els trets més singulars de la nostra festa. Durant els anys 2017 i 1018, els treballs varen anant evolucionant, tancant progressivament els diferents capítols del dossier gràcies a la feina dels diferents membres encapçalats per Manuel Amorós Silvestre, redactor i coordinador, i Guillermo Valdés Sanz, coordinador general del projecte. El febrer de 2019 acabaven els treballs i restava finalitzat aquest dossier, essent presentat abans de la celebració del Mig Any Fester dut a terme el primer cap de setmana de març.

Alhora es va engegar la recerca d’adhesions a la nostra petició entre diferents associacions, entitats d’àmbit local, provincial i autonòmic i als ajuntaments pròxim, procés on l’ajuda prestada per l’Ajuntament de Beneixama fou indispensable. Finalment foren nombrosos els recolzaments rebuts, com poden veure a continuació: ADHESIONS INSTITUCIONALS: • Ajuntament de Beneixama • Universitat d’Alacant • Universitat Miguel Hernández d’Elx • Patronat de Turisme Costa Blanca • Ajuntaments d’Albaida, Alfafara, Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, Banyeres de Mariola, Benissuera, Biar, Bocairent, Camp de Mirra Canyada, Castalla, Gaianes, Moixent, Montfort del Cid, Palomar Planes, Tibi i Yecla ADHESIONS D’ENTITATS FESTERES: • UNDEF • Associació de Sant Jordi d’Alcoi • Federació Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina • Federació de Moros i Cristians Santiago Apòstol d’Albatera • Agrupació de Moros i Cristians d’Almansa • Associació cultural i festera de Moros i Cristians Sant Andrés d’Almoradí • Agrupació de Comparses de Moros i Cristians de Castalla

• Comissió de Festes de Sant Jordi de Banyeres de Mariola • Associació de Moros i Cristians Sant Francesc d’Assis de Crevillent • Associació de Festes de Moros i Cristians Santes Justa i Rufina d’Oriola • Junta Central de Festes de Moros i Cristians de l’Olleria • Junta Central de Festes de Villena • Federació de Sant Bertomeu i Sant Sebastià de Xixona • Junta de Festers de Moros i Cristians del Camp de Mirra ASSOCIACIONS LOCALS: • Filà de Moros • Filà de Cristians • Comparsa d’Estudiants • Comparsa de Llauradors • Societat Musical La Pau de Beneixama • Societat Coral Beneixama • Club de Fútbol Unió Beneixama • Comissió de Sant Antoni • Associació de Mares i Pares del col·legi públic Divina Aurora de Beneixama El treball elaborat consta de set apartats diferents. El primer capítol constitueix una introducció al dossier, on es presenten els trets singulars que caracteritzen les nostres festes, idiosincràsia que es desenvolupa al llarg del text. Elements com la soldadesca, la utilització dels morterets i dels cops, les marxes lentes interpretades durant les processons o els textos de les ambaixades, expliquen la gran afluència i integració de visitants de procedència autonòmica, nacional i inclús internacional, que visiten durant aquells dies Beneixama.

El segon capítol pren per títol «Antiguitat, inici i evolució de la festa», on es donen unes pinzellades històriques amb les què poder contextualitzar l’origen de les nostres festes i obtenir-ne una visió general. Juan Bautista Payá Sanchis, actual cronista de Beneixama, desenvolupa els inicis de la festa des de diferents perspectives, totes elles peces clau per a entendre millor el seu principi i la seua evolució històrica. La festa s’organitzava originalment al voltant de dos elements: la soldadesca i la veneració a la Verge de l’Aurora, als quals, se’ls incorporarà la temàtica dels Moros i Cristians en les primeres dècades del segle XIX, essent les festes de Biar un referent, ja que des de 1803 se celebraven ambaixades en aquesta localitat pròxima. Tot fa pensar que els veïns de Beneixama assumirien l’estructura festera de Biar, població de la que van dependre eclesiàsticament fins al 1777 i civilment fins al 1795. Des de llavors, les festes de Sant Joan que se celebraven des d’almenys el segle XVI, passarien a un segon plànol.

Al capítol tercer, sota el títol «Descripció de la festa pas a pas», Antonio T. Valdés Vidal fa una descripció detallada de tots els

de Beneixama en les festes de Moros i Cristians, detallant també el recolzament a aquesta iniciativa per part d’institucions i associacions tant públiques com privades d’àmbit local, provincial i autonòmic.

Dossier presentat per la sol·licitud, obra de Manuel Amorós Silvestre, Juan Bautista Payá Sanchis, Juan Bautista Romero Maestre, Antonio Valdés Vidal, José Vicente Sanchis Barceló, Mª Mercedes Molina Berenguer i Guillermo Valdés Sanz.

actes que configuren la festa actual, la seua evolució i els rituals que s’han mantingut generació rere generació fins als nostres dies. Al quart capítol, anomenat «Originalitat, tradició i promoció de valors», desenrotllem distints aspectes propis que singularitzen i caracteritzen les nostres festes de Moros i Cristians.

S’incorpora un complet article d’investigació signat per María Mercedes Molina Berenguer, cronista de la Filà de Cristians, on descriu i fonamenta la idiosincràsia de la soldadesca de les nostres festes patronals, sobreeixint diversos elements que es mantenen gairebé sense canvis des de finals del segle XVIII i principis del XIX. Altres aspectes destacats i també desenvolupat al dossier, són els textos de les actuals ambaixades, vertader tresor que es representa des de 1872, escrits per l’afamat i premiat poeta local Juan Bautista Pastor i Aycart.

Dins d’aquest quart capítol, a banda, s’incorpora un article sobre la devoció religiosa a la Divina Aurora, confeccionat per José Vicente Sanchis Barceló, donat que aquest factor és un dels pilars fonamentals de les nostres festes. També hi es present un treball escrit el 2010 pel reconegut compositor musical local D. Pedro Joaquin Francés, text que acompanyava un treball discogràfic realitzat aquell mateix any per la Societat Musical la Pau de Beneixama. En aquest, es reflexiona al voltant de l’origen i el valor musical de les marxes lentes que interpreten els músics del nostre poble en les tres processons de festes, heretades del Reial Cos d’Alabarders de Madrid. Per concloure el capítol, Juan Bautista Maestre Romero destaca l’ús de la pólvora com a element singular de les nostres festes, centrant-se especialment en els morterets. L’elaboració d’aquests artefactes constitueix un procés únic conservat al llarg del temps, patrimoni cultural valencià preservat en molt poques poblacions del territori. La seua disparada, actualment, s’efectua a l’entrada i a l’eixida de la nostra patrona del temple parroquial, encara que antigament també es disparaven amb els voltejos generals de campanes.

El cinquè capítol, «Repercussió i integració de visitants» ha estat elaborat pels tècnics municipals de l’Ajuntament de Beneixama, dirigits per Juan Francisco Camarasa Molina, director de l’Agència de Desenvolupament Local, centrant el seu treball en la repercussió de la festa en els mitjans de comunicació, en fires o en els fullets o activitats promocionals dutes a terme. Cal esmentar també la col·laboració d’Adelaida Ferre Tortosa en la localització de totes les ressenyes de les nostres festes aparegudes en l’extinta Canal 9. El sisè capítol està estretament lligat a l’anterior, i pren per títol «Afluència turística, procedència i capacitats de futur». En aquest apartat es presenten un seguit de documents en què es posa en valor la tasca realitzada des del punt de vista de la promoció turística de les nostres festes, així com els nous projectes que pretenem desenvolupar i potenciar.

L’últim capítol s’anomena «Recolzament social i arrelament», i descriu l’amplíssima integració i participació social de la població

Però, per a poder valorar en la seua justa mesura quin és el significat d’aquesta fita aconseguida, tan sols hem de comparar els habitants de Beneixama amb la resta de poblacions amb reconeixement turístic internacional, nacional o autonòmic. Aquest és, sens dubte, un gran recolzament al nostre poble i un enorme reconeixement a la nostra llarga tradició festera.

FESTES DE MOROS I CRISTIANS DECLARADES D’INTERÉS TURÍSTIC INTERNACIONAL Població

Habitants

ALCOI

58.977

LA VILA JOIOSA

33.969

CREVILLENT

28.957

DECLARADES D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL Població

Habitants

BANYERES

7.113

BOCAIRENT

4.214

ONTINYENT

35.395

VILLENA

33.983

ORIOLA

76.778

DECLARADES D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC Població

Habitants

OLIVA

25.199

GUARDAMAR DEL SEGURA

15.058

CALP

21.633

IBI

23.403

S. VICENT DEL RASPEIG

57.785

MURO D’ALCOI

9.328

BENEIXAMA

1.703

Però, què significa tenir unes festes declarades d’Interés Turístic Autonòmic? Aquest reconeixement està regulat a través del Decret 119/2006 de la Conselleria de Turisme, què estableix en el seu article tercer, secció C, que seran declarades amb aquest distintiu les festes que acrediten una repercussió socio-econòmica i una transcendència com a atractiu turístic, així com que els valors que representa estiguen estesos en tota la geografia de la Comunitat Valenciana. És a dir, es denominen Festes d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana els certàmens, festes o esdeveniments que se celebren en el territori valencià i que ofereixen una especial rellevància des del punt de vista turístic, suposant un reconeixement i valoració de la cultura i de les tradicions populars.

En definitiva, es tracta d’un segell de distinció que destaca aquelles festes que mereixen un reconeixement especial per sobre del conjunt. Ara depèn de nosaltres treure partit d’aquest reconeixement, per això treballarem de valent i dedicarem els nostres esforços en aconseguir-ho.

Comissió de Festes de Moros i Cristians Nostra Sra. de la Divina Aurora 28 29

Festa > Comissió de Festes

2018

Sabies que…?

Informació d’interés

Dades de participació en l’Entrada

Esquadres

54

Bandes

56

2017

30

2018

2017

Participants

648

2018

Músics

672

2017

31

2018

8

8

2017

Carrosses de joguets

2018

Xiquets

1.200 1.231 2017

Carrosses infantils

2018

200 2017

5

2017

4

2018

Participants

200 2018

60 2017

50 2018

Seguicis

4

2017

4

2018

Participants

200 2017

220 2018

Relació de subvencions concedides ACTUACIÓ CD música

ORGANISME

IMPORT CONCEDIT

Diputació d’Alacant - Cultura

2.500,00€

Diputació d’Alacant – Joventut

2.108,27€

Patronat de Turisme Costa Blanca

2.504,84€

Guions Entrada

Generalitat Valenciana - Cultura

1.375,53€

…els porrats previs a festes se celebren possiblement des de principis dels anys

Promoció cultura popular valenciana

Generalitat Valenciana - Cultura

7.379,63€

cinquanta, en què tot el menjar que se servia era un got de vi i un grapat de torrat.

Ensaiet Fester 2018 Moments de Festa 2018

Conveni festes 2018

Ajuntament de Beneixama

9.700,00€

Total

25.568,27€

Fotografia: Teresa Molina Cambra

…l’acte de presentació de capitans va començar a realitzar-se l’any 1970 per la vesprada del Dia de Sant Joan, traslladant-se a la nit prèvia a 1985.

Dades

econòmiques

generals

CONCEPTE DESPESES INGRESSOS

QUOTA UNDEF 574,40€

SEGUR DE FESTES 2.375,60€

SGAE 3.515,19€

WEB Y ALLOTJAMENT 991,11€

MIG ANY FESTER 1.857,54€

SANT JOAN 2.925,80€

CONCERT UNDEF 1.234,62€

DESPESES VARIES 461,03€

ENSAIET 2018 2.490,58€

DESPESES ADMINISTRATIVES 864,43€

SEGUR RESPONSABILITAT DIRECTIUS 318,45€

PÓLVORA, VIGILÀNCIA I TRANSPORT 7.846,48€

BANDES ENTRADETES 4.696,69€

MEGAFONÍA ENTRADA 340,55€

TRENCAMENT CRISTALLS 90,55€ CONTRACTE LPD 2.190,10€

TRÍPTICS ENTRADA 510,29€ EDICIÓ CD 9.201,14€ REVISTA MOMENTS DE FESTA 3.726,71€

FILÀ DE CRISTIANS 6.082,16€ COMPARSA DE LLAURADORS 1.775,00€ COMPARSA D’ESTUDIANTS 4.398,84€ FILÀ DE MOROS 5.722,48€ RIFA MIG ANY 1.200,00€ SUBVENCIONS 9.453,43€ DONACIÓ CONFRARIA CD 500,00€ UNDEF 3.000,00€ CONVENI AJUNTAMENT 9.700,00€ SEGURS 59,94€ BONIFICACIÓ SGAE 70,22€ EXERCICIS ANTERIORS 3.001,71€ INGRESSOS VARIS 1.380,00€

…el costum de celebrar el sopar del dia 5 és possible que comencés acabada la Guerra Civil? Al principi i en alguns casos, es celebrava a la casa del president.

Antigament al sopar acudien únicament els homes i normalment era servida per filles de festers, portant cada un d’ells els seus propis estris: plat, coberts, tovalló...

…antigament l’Entrada era oberta per la Banda de Música de Beneixama, fins a finals de la dècada dels seixanta en què va deixar de fer-ho, a causa de la gradual participació dels músics en la desfilada.

TOTAL 46.343,78€ BENEFICIS ANY 2018 132,52€

TOTAL 46.211,26€ 30 31

Festa > Comissió de Festes

2018

Concurs de Dibuix infantil

MIG ANY FESTER

El Castell de Beneixama Andrea Llácer Sánchez PRIMER DE PRIMÀRIA

Jo enxufant els coets Ramon Pascual Payà INFANTIL DE 4 ANYS

Els cristians Laia Valdés Calabuig

El Castell de les lletres Desirée Cortés Aledo

INFANTIL DE 5 ANYS

SEGON DE PRIMÀRIA

32 33

Festa > Comissió de Festes

La Banda Nuria Vélez Sanchís

La mascletá Jaume Valdes Payá

TERCER DE PRIMÀRIA

CINQUÉ DE PRIMÀRIA

El cavall dels cristians Elisa Montagud Cabanes CUART DE PRIMÀRIA

Els arcabusos contra el castell Aitana Mataix Vañó SISÉ DE PRIMÀRIA

34 35

Festa > Filà de Cristians

CRISTIANS FILÀ DE

39

Salutació del president

40 Capitans Cristians 2019 i Consell 42 Cristianos en Valencia 45

Sabies que…?

46

Fotografies de la festa

Fotografia: Nuria Nicolás Hernández 36 37

Festa > Filà de Cristians

Salutació del President Todo periodo, todo ciclo vital, tiene un inicio y un final. El mío como presidente de la “Filà de Cristians de Beneixama” ha llegado a su fin. Si bien hace cuatro años, desde estas mismas páginas, anunciaba el fin de un ciclo pero dejaba la puerta abierta a una renovación de mandato, que finalmente se materializó, en esta ocasión mi despedida en el cargo es ya definitiva.

cido cambios, también en la composición de nuestras fiestas se han producido y se van a producir modificaciones, todas ellas encaminadas a mejorar la participación y el lucimiento de las fiestas. El cambio de horario del “Mig Any”, el cambio de fechas de “les entraetes” y otros cambios que se avecinan y se materializarán en próximos años.

Han sido ocho años presidiendo el “consell” de una “filà” centenaria y fundadora de nuestras fiestas de “Moros i Cristians”, con la responsabilidad que ello conlleva pero también con el orgullo y la satisfacción de representar a un conjunto de festeros y festeras entusiastas, comprometidos con la fiesta y sus tradiciones y representantes del legado de nuestros antepasados.

También en el seno de nuestra “filà” ha habido cambios. Uno de ellos y quizá el más controvertido ha sido, sin duda, el de la modificación de la tipología de los socios festeros y la consiguiente modificación en la aportación de éstos al mantenimiento de los gastos de la “filà”. No desvelo nada si digo que este cambio no ha sido de mi agrado, pues yo siempre he pensado en sumar, en facilitar la participación de festeros, acompañantes, cónyuges, hijos, invitados en nuestras fiestas, y que ello conllevará un crecimiento, un aumento de socios. Pero, como no podría ser de otra manera, las mayorías mandan y en esta ocasión se manifestó a favor del citado cambio.

Durante estos años han sido muchos los equipos, muchas las personas que me han acompañado, y a todas ellas quiero agradecer su colaboración, compromiso y entusiasmo en organizar actos, controlar que todo se cumpla según lo previsto y gestionar el día a día de esta nuestra “filà”. No voy nombrarlos uno a uno, pues la lista es larga y seguro que alguien se quedaría en el tintero, y no quiero dejar fuera a nadie de cuantos han formado parte del “consell”. Y no solamente me refiero a miembros de éste: ha habido también personas que desde el anonimato, o no tanto, han colaborado para que todo funcionara como era de esperar.

Si bien no he nombrado a todos los miembros, sí quiero hacer una mención especial a una persona que siempre ha estado dispuesta a colaborar en el aprovisionamiento, a abrir el maset ante la visita del fontanero, electricista, catering, inspección de sanidad y una largo etcétera de gestiones diarias que, sin su disposición, hubieran sido cuanto menos muy complicadas para el resto de directivos, dado que nuestra disponibilidad no siempre ha sido posible. Me refiero, como podréis imaginar, a Román Sanchis. Desde aquí mi reconocimiento y agradecimiento a tu dedicación.

Durante estos años la fiesta ha progresado y ha mejorado mucho, todo ello gracias a todos los festeros, directivos, autoridades y, sobre todo, a la directiva de la nueva “Comissió de Festes de Nuestra Señora la Divina Aurora”. Gracias a todos nos hemos podido adaptar a las nuevas exigencias normativas con motivo de ley de asociaciones, el reglamento de uso de arcabucería y pólvora, la ley de protección de datos, y que han culminado (y quiero por ello dar la enhorabuena a todo el equipo que ha preparado el copioso expediente) en el reconocimiento de nuestras fiestas como “Festa d’Interés Turístic Autònomic de la Comumunitat Valenciana”.

No solo en el ámbito administrativo y de gestión se han produFotografia: Ekaterina Albero Timofeev

No quiero olvidar un recuerdo a mi madre, que disfrutó durante varios años de ver a toda la “filà” salir desde su casa para dar comienzo a la “entrà”, lo cual la llenaba de orgullo. También a mi mujer, hijas, hermanos, cuñados, sobrinos y demás familiares y amigos que durante estos años no han dudado ni un segundo en ayudar en todo los que les fue requerido. Especialmente a mi mujer e hijas que no solo me han ayudado, sino que también han padecido en sus carnes mi ausencia durante todos estos años durante la mayoría de los actos, por motivos que todos podéis imaginar.

Por último quiero agradecer a todos los festeros y festeras por su buen hacer, su compromiso y participación durante estos años y les animo a seguir así y, si cabe, mejorar en aras de hacer de nuestras fiestas las mejores, si no lo son ya, “Festes de Moros i Cristians” de cuantas se celebran.

No cabe decir que si, con mi experiencia, puedo aportar algún consejo, ayuda o cualquier gestión que ayude a la nueva junta directiva que surja en el seno de la “filà” será para mí un honor colaborar en lo que pueda.

Solamente me resta felicitar a los capitanes que ostentarán el cargo durante estas fiestas, festeros en general, autoridades, pueblo en general y visitantes que se acercan en estos días a disfrutar y compartir nuestras fiestas, y desearles a todos ellos unas felices “Festes de Moros i Cristians”. Que nuestra Divina Aurora vele porque en estos días todo evolucione según lo previsto, sin sobresaltos ni percances que lamentar, y que nos una a todos en hermandad y armonía para disfrutar de las mismas convirtiéndolas en inolvidables.

Francisco Payá Sanchis 38 39

Festa > Filà de Cristians

CAPITANS

CRISTIANS 2019 Dia 7

Elena Beneito Sarrió

Dia 8

Juan Carlos Valdés Vera

Dia 9

Francisco Castelló Barceló

CONSELL PRESIDENT Francisco Payá Sanchis VICEPRESIDENT David Juan Torrico SECRETÀRIA Ángela Navarro Mataix TRESORER Vicente Amorós Miguel VOCALS Guillermo García Serrano Vicente Payá Coret Mª Amparo Valdés Galdón Josefa Vicente Navarro Juan Carlos Valdés Vera Amparo Pérez Vidal Vicente Payá Mataix Román Sanchis Pérez SERGENT Emilio Beltrán Francés AMBAIXADORS Andrés Ferrero Camús José Vicente Sanchis Barceló BANDA DE MÚSICA S.U.M. Canyada Nº SOCIS 158

www.cristiansdebeneixama.com cristianssecretaria@gmail.com

40 41

Festa > Filà de Cristians

Cristianos en Valencia

…Pero el “plato fuerte” vino después. Cuando, ocupando vuestro sitio representativo dentro del cortejo de la provincia alicantina, pusisteis el máximo empeño en alcanzar el nivel más elevado y demostrativo de las virtudes que atesora la Comparsa. La perfección de vuestros movimientos; la belleza de vuestras evoluciones; el…”saber estar en vuestro papel” con dignidad y poderío, con ejemplo e ilusión, provocaron las mejores ovaciones de la multitud expectante. Con la jerarquía a caballo: con el característico caminar del grupo agregado -feliz idea- de Labradoras, siempre graciosas, siempre simpáticas; con la carroza ocupada por vuestras hermosísimas doncellas y Reina…

En estos escritos encontramos los hechos pero no las anécdotas. El viaje se preparó minuciosamente: Capitán y Alférez a caballo, escuadra real, dos escuadras con el traje oficial (los grises) cuyos cabos eran Vicente Payá Mataix y Paco Payá Valdés, y una escuadra especial con Ángel Pérez Navarro y Vicente Payá Juan como cabo batidor. También fueron invitadas a participar la escuadra de las Espigadoras de la Comparsas de Labradores y, cerrando la comitiva, una carroza con jóvenes de Cristianas.

Cartel anunciador de la Cabalgata del Reino de 1974

Desfile de la escuadra cristiana por la Avenida Marqués de Sotelo de Valencia en la Cabalgata del Reino de 1974.

El pasado mes de marzo los capitanes desfilaron en Almansa representando a nuestras fiestas. En 1970 nuestros festeros ya desfilaron en la mencionada ciudad, como quedó reflejado en el artículo del año pasado. Esto nos hizo recordar las otras salidas de los Cristianos a distintas poblaciones. En Alicante en la Cabalgata Provincial durante las fiestas de Hogueras, en Cullera, en Eivissa o en el desfile de la entrada del “Rei en Jaume” en el Camp de Mirra.

Pero sin ninguna duda las salidas que más impacto causaron fueron las realizadas en Valencia en las cabalgatas del Reino de las fiestas falleras de los años 1974 y 1976.

De la cabalgata que más información tenemos es de la de 1974. En el programa de ese año encontramos la referencia al

hecho en el artículo Cristianos en Fallas, de don Luis Valdés, y, como no, en la sección anual de Crónicas de un año, que entonces firmaba Juan Albero.

Primero, como ensayo general, ante la lógica extrañeza del vecindario fallero de las calles Burriana y Císcar. Sus gentes conocían el contenido de los festejos organizados por su Comisión. Y ante aquel “fuera de serie” quedaron agradablemente sorprendidos. Ya, desde el primer momento, os metisteis – valga la expresión – a los valencianos en el bolsillo… Vuestro rítmico y majestuoso desfilar fue celebrado por todos. No es extraño, por tanto, que la Comisión fallera os obsequiara. Los falleros, lo mismo que vosotros, lo dan todo…

La escuadra cristiana con Paco Payá Valdés como cabo, Tomás Sirera Pérez “Tomaset”, José Valdés Ferrero, Vicente Payá Sanchis, Ernesto Payá, Cristóbal Molina “Tavol” y José Vera.

A todo accedió la Junta Central Fallera, pero una vez allí las caballerías estaban aderezadas a la valenciana, algo que no encajaba con el porte militar de los cargos. Además, las gruesas vestiduras de los animales no permitían el buen acomodo de los cargos, pero no se pudo hacer nada: era lo que había y así desfilaron. La carroza titulada Torneo, diseñada por los hermanos Sánchez, era presidida por Puri Pastor. El cambio de indumentaria se realizó en el casal de la falla de la calle Burriana, de allí que se realizara un desfile por las calles de la zona.

42 43

Festa > Filà de Cristians

Sabies que…?

El desfile fue presenciado por el alcalde de Terrassa. Un tiempo después la filà recibió una oferta de dicho Ayuntamiento para desfilar durante las verbenas de San Pedro. Hay ilusión en participar, pero los presupuestos mandan. No hay acuerdo, y conste que sólo se pedían los “servicios” (bandas, autobuses, manutención). A pesar de no asistir, hubo satisfacción por la oferta.

En 1976 se volvió a desfilar en la cabalgata del Reino. Esta vez con los nuevos trajes, los que lucimos actualmente. En esta ocasión el cambió de ropajes se realizo en la Estación del Norte, en los vagones habilitados para tal efecto. El orden de desfile era similar al del 74, pero en esta ocasión la carroza titulada Patio Moro del artista Azpeitia era presidida por Ángela Pérez.

Cartel anunciador de la Cabalgata del Reino de 1976

María Mercedes Molina Berenguer Cronista de la Filà de Cristians

Vicente Payá Sanchis i Ernesto Payá Andrés amb el vestit gris. …la Filà de Cristians i la Banda de Música compartien el maset? En l’última planta d’una casa de la família Vera Parra, que eren músics i cristians. Quan la casa passà a mans d’altres propietaris, la banda es quedà sense acadèmia i assajava al maset fins a traslladar-se a l’edifici de Correus.

La Cabalgata del Reino La Cabalgata del Reino consistía en un desfile por las principales calles de la ciudad de Valencia que intentaba mostrar en cada edición un amplio panorama del folclore valenciano, con representación de agrupaciones musicales y festeras de diferentes localidades de las provincias de Alicante, Castellón y Valencia.

Este acto nació en el año 1967 con el ánimo de aproximar a los ciudadanos las distintas manifestaciones culturales de lo que hoy es la Comunidad Valenciana, en aquel momento la Región Valenciana, de forma oficial, aunque el acto tomó el nombre del antiguo Reino de Valencia creado por Jaime I. Desde ese momento la cabalgata se incorporó al calendario fallero y constituía uno de los actos preliminares más interesantes de la fiesta. Se solía celebrar la noche del sábado anterior al 15 de marzo y circulaba por el centro de la capital del Turia. Con el tiempo pasó a llamarse Cabalgata Folclórica Internacional, incorporando la cultura de diferentes puntos de España con la participación distintos de países invitados. Después de más de cuatro décadas de desfiles y con cientos de poblaciones representadas dejó de celebrarse en el año 2012.

…el vestit oficial anterior a l’actual (el gris) va ser dissenyat per un grup de festers inspirant-se en el dels Gusmans d’Alcoi? Es va haver d’abandonar perquè el teixit deixà de fabricar-se.

…fins als anys 60 del segle passat, quan s’entrava al maset a la capitania, el sergent repartia el torrat amb una tasseta a cadascú que entrava? També es col·locava un llibrell amb vi a la porta per a tots aquells que els volien un gotet de vi.

44 45

Festa > Filà de Cristians

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

CAPITANS CRISTIANS 2018

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: José Antono Albero Castelló

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Mateo Belda Alonso 46 47

Festa > Filà de Cristians

FESTA CRISTIANS 2018

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Nuria Nicolás Hernández

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Nuria Nicolás Hernández

Fotografia: Vicente Payá Mataix

Fotografia: Vicente Payá Mataix 48 49

Festa > Filà de Cristians

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Nuria Nicolás Hernández

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Salva Moncho Mataix 50 51

Festa > Comparsa d’Estudiants

ESTUDIANTS COMPARSA D’

54

Salutació del president

56

Capitans Estudiants 2019 Junta directiva

58 Un sueño hecho realidad 61

Sabies que…?

62

Fotografies de la festa

Fotografia: Nuria Nicolás Hernández 52 53

Festa > Comparsa d’Estudiants

Salutació del President Estas son mis últimas líneas como Presidente de la Comparsa d´Estudiants, y las dirijo principalmente a los socios de la Comparsa d´Estudiants.

Mentiría si os dijera que ha sido un camino de rosas, pero también lo haría si no os hiciera saber que ha sido una experiencia muy gratificante que a nivel personal valoro muy positivamente.

Han sido unos años en lo que considero que he crecido como persona y como festero. Me habéis enseñado a escuchar y a valorar los esfuerzos que hacéis cada uno de vosotros para vivir estos días tan especiales. Habéis compartido cómo vive y cuáles son las prioridades de cada generación de festero, tan distintas y a la vez tan iguales. Puede que algunos valores y sentimientos hayan cambiado con el paso del tiempo, pero si escuchas te das cuenta que la historia se repite; impulsos de juventud y sensatez en la madurez.

La Comparsa no es la junta directiva ni el presidente: sois vosotros, los miembros que la formáis con vuestras aportaciones de compromiso, sacrificio e ingenio que hacen que la aportación a la fiesta sea notoria.

Por desgracia este año hemos perdido a dos miembros que reúnen todos los valores que he citado anteriormente y que debemos tenerlos en la memoria.

Juan Payá, veterano de la Comparsa, embajador del bando Cristiano y de gran sentimiento por la estudiantina. No sólo quiero resaltar su aportación personal, que no ha sido poca, sino que también es de admirar cómo ha sido capaz de transmitir todos estos valores a sus hijos.

Manuel Martínez, cabo de la escuadra de gastadores y que formó parte de varias juntas directivas. Si distintos presidentes consideran que tienes que formar parte de su equipo, no es casualidad, es señal de sacrificio y buen hacer.

D.E.P Pero a pesar de las pérdidas, la comparsa continúa su camino y estamos a poco más de 15 días de comenzar las fiestas 2019.

Desde estas líneas, quiero felicitar a Marivi, Juan, José Manuel y Antonio, capitanes de la Comparsa d´Estudiants 2019. Si os sirve mi humilde opinión, ¡DISFRUTADLAS! Pocas cosas más puedo deciros, os deseo una felices fiestas a todos los Estudiantes al pueblo en general y a todos aquellos que vengan a visitarnos. ¡Viva la Estudiantina! ¡Viva la Divina Aurora!

Juan Vicente Molina Sirera

Fotografia: Salva Moncho Mataix 54 55

Festa > Comparsa d’Estudiants

CAPITANS

ESTUDIANTS 2019 Dia 7

Mariví Sirera Sanz

Dia 8

Juan Pérez Puig

Dia 9

José Manuel Pérez Puig

Dia 10 Antonio Pérez Puig

JUNTA PRESIDENT Juan Vicente Molina Sirera VICEPRESIDENT Benjamín Molina Tortosa SECRETARI Juan José Sirera Samper TRESORER Santiago Nácher Berenguer VOCALS José Luis Calabuig Molina Juan Silvestre Pont Inés Amorós Molina Francisco Antonio Molina Silvestre Paqui Botella Molina Laura Martínez Valdés Patricia Carricondo Sanchis Juan Bautista Castelló Sirera SERGENT José Vicente Navarro AMBAIXADORS Cristóbal Nácher Ferre Francisco Nácher Ferre José Manuel Pérez Puig Juan Pérez Castello Santiago Nácher Berenguer Juan Vicente Molina Sirera BANDA DE MÚSICA Unión Musical de Genovés Nº SOCIS 307 ANY DE FUNDACIÓ 1924

www.facebook.com/estudiantsdebeneixama 56 57

Festa > Comparsa d’Estudiants

Capitanía Estudiants 2018. Familia Molina Sirera

Un sueño hecho realidad En un lugar de este fértil Valle, llamado de Benejama, no ha mucho tiempo que vivían unos jóvenes hidalgos, que por sus fechos y hazañas, ganaron pronto buena fama.

Un caluroso día de verano del año mil novecientos veinticuatro, se juntaron en la Plaza, y dando cuenta de un buen vino, entre risas y jarana, decidieron fundar esta noble y gran Comparsa.

¿Hay algo mejor que la edad dorada del Siglo de Oro español a la hora de servirnos de inspiración para concebir y diseñar un boato estudiantil? Sin duda, no.

Pensamos que no hay mejor referencia, mejor espejo en el cual mirarse, que el conocido como “Siglo de Oro español de las Artes y las Letras”. Una época que abarcó los siglos XVI y XVII, y dos estilos diferentes pero unidos al mismo tiempo, el Renacimiento y el Barroco.

La vida es sueño logró componer unas líneas muy poéticas que explicaban el surgimiento de la idea, ya que fue a Juan Molina, padre de los restantes capitanes, al que se le presentó en sueños aquella posibilidad que luego se convirtió en una realidad.

Y para bien honrara su Virgen Soberana sus madres prepararon pronto los ropajes, dulces, pastas, licores y viandas, ya que se aproximaba septiembre, y el Desfilede la Entrada.

Pero de lo mucho pensar, poco dormir, y bastante trasnochar... perdieron el juicio.

Y empezaron a representar para las gentes del lugar, “l’Ambaixà dels Estudiants”.

La familia Molina Sirera, capitanes de los estudiantes en el año 2018, supo con acierto e imaginación, bucear en esa época esplendorosa, para posteriormente desarrollar una idea que estuviera inspirada en algunos de los autores y personajes propios de ese tiempo histórico. Así, de la pluma del socio Juan Bautista Payá, brotaron unos versos muy calderonianos que resumían con agudeza la gestación de la idea. Buscando la inspiración en la famosa obra de Calderón de la Barca

Pero, aparte de la figura simbólica de Calderón, último representante de la literatura del siglo de Oro, apareció en el desfile de la Entrada, otro de los personajes más característicos de la prosa de aquellos tiempos tan gloriosos. Nos referimos, como no, al insigne don Quijote de la Mancha. Un muñeco de grandes proporciones que iba acompañado de unas posaderas ataviadas con el traje de cantineras, que iban repartiendo unos abanicos de papel.

España era por entonces la primera nación del mundo, el Imperio donde nunca se ponía el sol. Es el tiempo de los Austrias, de la hegemonía de nuestra patria, que gracias al ingenio, a la sabiduría y al buen hacer de algunos notables españoles, junto con las riquezas que llegaban del Nuevo Continente, se consiguió construir un estado sólido y potente, que también daba genios en todas las ramas del arte y el conocimiento. En pintura, por ejemplo, destacaron Velázquez, Zurbarán, Ribera, Murillo, el Greco, etc. En literatura, Cervantes, Calderón, Lope de Vega, Quevedo, Góngora, etc. En escultura Juan Martínez Montañés, Gregorio Fernández, Alonso Cano, Juan de Mena, etc.

58 59

Festa > Comparsa d’Estudiants

Sabies que…?

Pero eso no fue todo, ya que no podía faltar el autor que dio vida a la singular historia que ha trascendido tanto a lo largo de los tiempos. Nos referimos a don Miguel de Cervantes, al cual dio vida quién suscribe el presente artículo. Perfectamente caracterizado para la ocasión, con un maquillaje espectacular, me sentí flotar sobre una nube que avanzaba poco a poco por el recorrido del desfile. Agradezco a la familia Molina Sirera el que pensaran en mi persona para encarnar al ilustre escritor.

De manera simbólica, y como queriendo reflejar algunos de los elementos y objetos propios de aquellos literatos, utensilios de trabajo con los que escribieron todas aquellas líneas y todos aquellos versos con los que asombraron al mundo, apareció en escena un enorme tintero con su pluma correspondiente, todo ello hecho de cartón piedra. Aunque la guinda la pusieron las chicas del ballet “chorros de tinta”, que iban representando una bonita coreografía que agradó sobremanera al público que asistió al desfile.

Y así fue como nuestro personaje particular, Juan Molina, pudo hacer realidad un sueño. Y como no, gracias también a la colaboración de toda la familia estudiantil, que como siempre, se volcó a la hora de ayudar en la preparación, y participando en la propia desfilada.

Detrás de cada instante, de cada pasión, detrás de la realidad cotidiana, de lo visible, estarán siempre los sueños, los deseos, las ilusiones, aportando un grado de misterio a nuestra existencia, para que no perdamos nunca la ilusión de vivir.

José Vicente Payá Sanchis Archivero de la Comparsa de Estudiantes de Beneixama

Estudiants a l’entràda de 1949 …viajamos en el tiempo. Retrocedemos hasta septiembre del año 1949. Allí en la sede de nuestra Estudiantina, en un local situado en la calle Doctor Silvestre que es propiedad del socio fundador Cristóbal Sirera, aparece colgada de la pared la portada del programa especial que se confeccionó para la conmemoración de las Bodas de Plata de la comparsa. El autor, Vicente Mas, contempla la pintura, que muestra un primer plano de la bandera de la entidad, el lápiz, la pluma y el gorro, todo ello sobre un fondo en que se sitúa la imagen de la Divina Aurora. Al pie figura el título de la publicación. Sonríe orgulloso ante la admiración de algunos estudiantes que le acompañan. Uno de ellos, el secretario Vicente Payá, le da unos golpecitos en la espalda, al mismo tiempo que le dice: Bon treball, xicot. Ton pare estaria orgullós de tu. No creus? …los actos conmemorativos del veinticinco aniversario se centraron en el Día de los Estudiantes. Es el primer año que se nombra un capitán para este día. La idea surgió del secretario Vicente Payá, y el cargo fue ostentado por el socio Vicente Valdés Molina, el cuál había sido anteriormente presidente. …para sufragar los gastos de las celebraciones de tan importante efeméride se contó con una subvención municipal que ascendía a 500 pesetas. También se recaudaron fondos con dos representaciones que realizó la compañía de teatro local, y que se hicieron en nuestro actual maset. Algunos de los actores y actrices del momento fueron: Salvador El Carniser, Fleta, Francisco Vilaplana, Tereseta la Piula, Pepeta la Biaruda, Fina Valdés, Leocadia Amorós, Juan el Chato, Paco Perdigó, etc.

60 61

Festa > Comparsa d’Estudiants

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: José Luis Molina Sirera

Fotografia: Salva Moncho Mataix

CAPITANS ESTUDIANTS 2018

Fotografia: Paco Molina Tortosa

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: José Luis Molina Sirera 62 63

Festa > Comparsa d’Estudiants

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

FESTA ESTUDIANTS 2018

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Alicia Gracia Tortosa

Fotografia: Esteban Puerto Agulló

Fotografia: Esteban Puerto Agulló 64 65

Festa > Comparsa d’Estudiants

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Nuria Nicolás Hernández

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá 66 67

Festa > Comparsa de Llauradors

LLAURADORS COMPARSA DE

70

Salutació del president

72

Capitanes Llauradors 2019 Junta directiva

74 Els llauradors valencians i la terra fa cinc-cents anys 77

Sabies que…?

78

Fotografies de la festa

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá 68 69

Festa > Comparsa de Llauradors

Salutació del President

D’afectes i de conceptes

Possiblement, quan arriben aquestes pàgines a les nostres mans, immersos ja en els darrers dies de l’estiu, on tothom s’hi troba aqueferat amb els pertinents preparatius dels dies grans de les festes de setembre en honor a la nostra Patrona, no siguem del tot conscients del valor intrínsec que la pròpia paraula, Festa, comporta.

Que en cada poble on es celebren festes de Moros i Cristians es donen unes característiques singulars que l´ identifiquen com a propi resulta d´allò més evident. I es que, per damunt de les particularitats que cada localitat presenta, aquestes manifestacions col·lectives de les costums i tradicions més arrelades que anomenen Festa tenen un significat que permet considerar-les com un fet únic. Són, en definitiva, un vincle d’unió entre persones, deixant de banda les activitats quotidianes del dia a dia que poc o res tenen en comú. És així com la Festa produeix un acostament, una bona oportunitat per a experimentar noves vivències que ens apropen i ens cohesionen socialment.

De cop i volta, aprofitant de nou i ja per tercera vegada l’oportunitat de poder dirigir-me als veïns del nostre poble i de manera ben especial als membres de la meua comparsa m’agradaria incidir en el valuós material humà que totes i tots vosaltres conformeu com vertaders protagonistes de l’entitat que tinc a bé presidir. Ja siga amb la participació dels més menuts en una nova representació de “La brega dels Llauradors” amb motiu del mig any o amb l’excel·lent acollida que any rere any té, i ja en van 20, el concurs de paelles del 19 de maig a la Talaeta durant la festa de Sant Isidre o per altra banda, la nombrosa participació dels que formem part de la recent creada Comissió del 50 aniversari per tal de commemorar com es mereix tant important efemèride l’any 2021 i que ja comença a donar els seus primers fruits amb la presentació en el maset del logotip “50 anys de Festa (1971-2021)” al llarg del dinar del mig any el passat 2 de març. Des d’aquestes pàgines volem agrair personalment a la seua autora, Maria Castelló Dobón, una de les

joves comparsistes la qual ha sabut dur a terme un excel·lent treball prenent com a referència l’ermita de Sant Isidre, un dels elements més emblemàtics arrelat als nostres orígens. Malauradament hem de fer-nos també ressò del fet luctuós que ha suposat la defunció, el passat 27 de febrer de 2019, del soci Cristóbal Molina Francés, al qual hem volgut dedicar-li unes paraules en un breu article dins l’apartat de la Festa. Reiterem novament un emotiu record per a ell i la seua família.

Per altra banda, no m’agradaria acabar sense esmentar dues noticies que com a fester i membre de la Comissió de Festes del nostre poble ens encoratja a seguir endavant: per una banda, la recent resolució de la Presidència de la Generalitat, publicada al DOCV del 28 de maig de 2019 on s’atorga la declaració de festa d’interès turístic autonòmic de la Comunitat Valenciana a les nostres festes, la qual cosa suposa un excel·lent impuls i alhora reconeixement al món de la Festa de Beneixama, així com també la recent creació de la Comparsa de Pirates, una nova comparsa que per primera vegada participarà en l’acte de l’Entrada del proper 6 de setembre dins del bàndol moro, desitjant-li el millor en aquest nou camí que ara comença.

Ja per concloure, només ens resta felicitar a les nostres capitanes de 2019: Mª Asunción, Aurora i Sandra, que com ja ve sent habitual exemplifiquen eixa barreja entre tradició familiar i renovació de la mà de les noves generacions que caracteritza a la nostra comparsa. Vaja per endavant la nostra enhorabona.

De segur que seran dignes representants dels Llauradors de Beneixama, per tal d’aconseguir el beneplàcit dels veïns i forasters que tinguen a bé visitar-nos.

Bones Festes Llauradors!

Bones Festes Beneixama!

José Francisco Lozano Santonja

Fotografia: Mateo Belda Alonso 70 71

Festa > Comparsa de Llauradors

CAPITANES

LLAURADORS 2019 Dia 7

María Asunción Hernández Micó

Dia 8

Aurora Nácher Milán

Dia 9

Sandra Francés Pérez

JUNTA PRESIDENT José Francisco Lozano Santonja VICEPRESIDENT Javier Molina Micó SECRETÀRIA Noelia Camús Alonso TRESORER Francisco Bellod Valdés VOCALS María Alonso Beneyto Josep Miquel Conca Alonso Eduardo Martínez Sirera Mª Asunción Hernández Micó Lidia Molina Micó Ana Mª Navarro Mataix Juan Sarrió Payá Rafael Sirera Conca SERGENT Juan Cristóbal Samper Cortés AMBAIXADORS SANT ISIDRE Jorge Francés Camús Rafael Sirera Conca BANDA DE MÚSICA Unió Musical Llanera de Ranes Nº SOCIS 100 ANY DE FUNDACIÓ 1971

www.facebook.com/comparsallauradorsbeneixama 72 73

Festa > Comparsa de Llauradors

Els llauradors valencians i la terra fa cinc-cents anys

i el format no ho permet- però hem de tenir present que l’impost més important que afectava un llaurador d’aquell temps era el delme i les primícies, els quals suposaven lliurar fins a una quarta part de la collita anual i del qual se’n beneficiaven no només els eclesiàstics, sinó també el monarca i els senyors feudals.

Malgrat l’existència de llauradors propietaris, la tinença de la terra més comuna al País Valencià des del segle XIII i fins al XVIII fou l’emfiteusi. Aquest era un model compartit de possessió en què el propietari cedia a una altra persona el domini útil (dret d’ús) d’un bé immoble a llarg termini a canvi d’un pagament anual que s’anomenava cens o cànon. Aquesta cessió perdurava generació rere generació i, fins i tot, permetia vendre aquet domini útil d’un emfiteuta a un altre sense perdre el propietari la titularitat de la terra o domini directe. A més, qui posseïa aquest domini útil podia fer valdre el seu dret davant qualsevol que intentés interferir-hi, incloent-hi inclús, el propietari del bé qui, de facto, havia perdut qualsevol poder de decisió enfront de l’emfiteuta.

Camperol castellà dibuixat per Christoph Weiditz durant el seu viatge de 1528-1529. Museu Nacional Germànic de Nuremberg.

Però, sens dubte, el més important era la tinença de la terra, que es veia mediatitzada segons la jurisdicció en què es trobava. Actualment és indiscutible la propietat privada, implantada a tot arreu a partir del pensament liberal per,durant l’Època Medieval i la Moderna, aquest concepte era més aviat inexistent. L’alou pot ser fou el sistema més semblant a l’actual propietat privada, ja que el llaurador era al mateix temps l’amo i el treballador de la terra.

La propietat alodial estava estesa especialment al territori de reialenc i a les comarques més dinàmiques, com la Ribera, la Safor o les hortes d’Alacant i València. Ara bé, cap a la segona meitat del segle XVII començà un fort procés de diferenciació de la comunitat rural que va reduir de forma progressiva el nombre de llauradors propietaris i incrementà de forma paral·lela el d’arrendataris i jornalers.

Llaurador valencià. Gravat anònim, segle XVIII. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Mapa del Regne de València més antic conservat. Abraham Ortelius, 1584. Institut Cartogràfic Nacional.

Quan pensem en els llauradors del passat i en les seus feines agropecuàries, sovint ens ve al cap allò que coneixem. L’any anterior escrivíem sobre les representacions que la Comparsa de Llauradors de Beneixama ha fet al llarg del temps als seguicis de l’Entrada o als espectacles de la Retreta. Si fem memòria i reflexionem, podrem observar com la temàtica té molt a veure amb els cultius i les formes de vida que en les darreres dècades han estat encara actives al nostre poble. Però si hom vol imaginar com era la vida d’un llauradora fa cinccents anys, ho té prou difícil perquè les transformacions socioeconòmiques i polítiques han estat profundes i radicals, de manera que és imprescindible recórrer al discurs històric per a entendre la vida d’un llaurador valencià -o beneixamut- del segle XVI, abans de les revolucions liberals i de les transformacions industrials. Deixant de banda els cultius o la vestimenta, ens interessa incidir en aquest article, sobretot, en la propietat

La població valenciana era escassa -es calcula que cap a 1510 hi havia tan sols uns 242.000 habitants2- i això va afavorir l’existència d’abundant terra erma en qualsevol part del país, i de pitjor qualitat. Aquesta no era una circumstància favorable a la renda, excepte potser a les terres més riques o a les dels vençuts moriscos. Tampoc degueren abundar llauradors amb mitjans suficients per a suportar arrendaments a curt termini i una actualització constant de la renda. Per això, l’emfiteusi a partició de fruits -pagar el cens amb una part de la collitaconciliava millor els requeriments contraposats del propietari i el cultivador de la terra3.

de la terra perquè és un dels canvis més radicals i menys conegut que ha sofert la nostra societat.

El primer que cal tenir en consideració, per les seues implicacions, és la jurisdicció sobre la terra. Cap al 1490 els senyorius laics ocupaven més del 50% del territori valencià; hi vivia vora el 46% de la població. El reialenc ocupava la segona posició, i representava al voltant del 27% de la superfície i el 42% dels habitants. Per últim, els senyorius eclesiàstics abastaven aproximadament el 18% del país i hi concentraven el 12% dels habitants1. Hem de tenir en compte, tanmateix, que al territori de reialenc s’hi trobaven les ciutats més poblades (València, Xàtiva, Oriola o Alacant), un motiu que explica, en bona part, la concentració poblacional tan acusada en aquests indrets.

No entrarem a definir les diferents càrregues fiscals que comportava viure en cadascuna d’aquestes jurisdiccions -l’espai

Llaurador espanyol llaurant el camp dibuixat per Christoph Weiditz durant el seu viatge de 1528-1529. Museu Nacional Germànic de Nuremberg.

Amb tot, podem veure com les condicions de vida del camperolat valencià eren ben diverses i variaven segons les zones en què habitaven però, així i tot, podem destacar dos models com a predominants. D’una banda, trobem els llauradors que vivien dins d’un senyoriu laic o eclesiàstic, els quals representaven al voltant del 68% del territori i el 58% de la població, sotmesos 74 75

Festa > Comparsa de Llauradors

nes de reialenc, implantat al voltant del 27% del territori però que suposava el 42% de la població. Aquest segon grup, més petit, estava sotmès a una major pressió, ja que en un espai molt més reduït vivia un major nombre de persones, encara que hem de recordar el fet diferencial de les ciutats reials. A més, les seues terres solien ser les més preades per la seua alta rendibilitat, de manera que qualsevol inclemència, malaltia o desastre podia fer que un llaurador amb terra pròpia es veiés abocat a vendre-la a un altre cultivador més enriquit, a senyors feudals o a les elits de les ciutats, i queien, llavors, en el règim emfitèutic si tenia una mica de sort, o es convertien en arrendataris o jornalers. Aquest procés, com hem dit abans, es va accentuar al segle XVII i fou induït per un empitjorament de l’economia.

Pastor rural de la província d’Alacant. Gravat anònim, segle XVIII. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

al sistema emfitèutic pel qual gaudien del domini útil de la terra, mentre que el senyor retenia el domini directe, a canvi d’un cens, que solia consistir a donar una part de la producció obtinguda cada any, un sistema similar al delme.

Beneixama formava part del territori de reialenc des de la conquesta de Jaume I4, exceptuant el curt període de temps en què els Oblites se’n constituïren com a senyors5. De manera que suposem que la major part dels llauradors del nostre poble serien propietaris de terra, tal com demostren les primeres donacions efectuades al nostre municipi l’any 1248 en què se’ls concedeix als nouvinguts cristians cases i terres “per heretat pròpia, franques i lliures”6. Aquesta situació va romandre intacta al llarg del segle XVI, i va donar peu a un lent procés de transformació en la centúria següent, una situació compartida a la resta del territori, amb l’aparició de masos i masies que solien cedir-se sota el sistema de l’emfiteusi o el d’arrendament. Una circumstància, però, que no va comportar grans canvis socials, ja que els llauradors propietaris continuaren essent una amplia majoria enfront dels masers repartits per la vall.

Així les coses, aquesta anàlisi sobre la tinença de la terra al segle XVI i XVII ens confirma la idoneïtat del nom que escolliren per a la nostra entitat, Comparsa de Llauradors, enfront de l’elecció d’altres pobles, que decidiren anomenar-se masers.

D’una altra banda trobem llauradors propietaris, que gaudien del domini útil i directe de la terra i que vivien sobretot a zo-

Sabies que…?

Ovidi Montllor i Joan Pérez Luna (Pinxi), al Primer Festival de la Cançó. ...fou la Comparsa de Llauradors la primera en escriure un article al programa

Josep Miquel Conca Alonso

de festes? Aquest es va publicar l’any 1971 amb el títol “Así nace una Comparsa”

Cronista de la Comparsa de Llauradors

i el seu objectiu no era un altre que explicar la fundació de la nostra entitat a tot el poble.

...el 20 de maig de 1973, diumenge de vesprada, al paratge de la Talaieta es va dur a terme el “Primer Festival de la Cançó”, organitzat per la Comparsa de Llauradors?

Es va fer per celebrar la festa de Sant Isidre, i en ell va actuar damunt d’un remolc el conegut cantautor alcoià Ovidi Montllor, que ens va oferir tot un recital de les seues cançons més emblemàtiques.

...en les festes de Sant Isidre de 1974, la Comparsa de Llauradors va organitzar una cercavila pels carrers del poble acompanyats per la S.M. la Pau abans del sopar?

1 Enric Guinot Rodríguez, “Senyoriu i reialenc a les darreries de l’època medieval”, comunicació inèdita presentada al I Congrés Internacional sobre Lluís de Santàngel i el seu temps (València, 1987), en premsa.

Després, a les 23:00 h., es va dur a terme una retreta amb carrosses que repartien

2 R. García Cárcel, “El censo de 1510 y la población valenciana en la primera mitad del siglo XVI” en Cuadernos de Geografía, 18 (1976), pp. 49-66; M. Ardit i Lucas, els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII), volum I, Barcelona, Curial, 1993, pp. 16-21; J.S. Bernat i Martí, Crecimiento de la población y crisis demográficas en el País Valencià (siglos XVII-XIX), València, Universitat de València, 1990, p. 36.

caramels i gelats. Al diumenge següent, a la Talaieta, s’organitzà el primer Dial, una

3 M. Ardit i Lucas, Els homes i..., volum I, pp. 139-174; E. Guinot Rodríguez, “El modelo de feudalismo repoblador: renta y señoríos en la Valencia medieval”, comunicació inèdita presentada al Congreso sobre Señorío y feudalismoen la Península Ibérica (Saragossa, 1989), en premsa; DDAA, Història agrària dels Països Catalans, Edat Moderna, volum 3, E. Gilart i Raventós (dr.), Barcelona, Fundació catalana per a la recerca, 2004.

prova d’habilitats en muntanya per a motoristes duta a terme amb la col·laboració del Club Motorista d’Ibi.

4 A.J. Mira Jódar, Entre la renta y el impuesto: fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sud valenciano (siglos XIV-XVI), València, Universitat de València, 2005.

5 J.L. Pons i J.J, Pons, “La Vall de Beneixama durant la rebel·lió mudèjar”, Revista de festes de Moros i Cristians de Beneixama, 2016, pp. 196-202; J.L. Pons i J.J. Puig, “Beneixama i Gil Martín de Oblites”, Revista de festes de Moros i Cristians de Beneixama, 2017, pp. 204-211.

6 J.L. Pons i J.J. Puig, “Beneixama en el Llibre del Repartiment”, Revista de festes de Moros i Cristians, 2003, pp.77-83.

76 77

Festa > Comparsa de Llauradors

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Andrea Alonso Payá

CAPITANS LLAURADORS 2018

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Andrea Alonso Payá 78 79

Festa > Comparsa de Llauradors

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Andrea Alonso Payรก

FESTA LLAURADORS 2018

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Andrea Alonso Payรก

Fotografia: Andrea Alonso Payรก

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Andrea Alonso Payรก 80 81

Festa > Comparsa de Llauradors Fotografia: Juan Francisco Parra Payรก

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Andrea Alonso Payรก

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Mateo Belda Alonso

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Andrea Alonso Payรก 82 83

Festa > Filà de Moros

MOROS FILÀ DE

86

Salutació del president

88

Capitans Moros 2019 Junta directiva

90 José Luis Juan, el sergent que…

93

Sabies que…?

94

Fotografies de la festa

Fotografia: Vicente Guill Fuster 84 85

Festa > Filà de Moros

Salutació del President

Fins ací hem arribat

Sí. Fins ací hem arribat. La que sense dubtes ha sigut l’etapa més intensa de la meua vida, arriba ja al seu final. Quan ens trobem ja damunt d´eixos dies tan especials que són els de les nostres festes de Moros i Cristians, un ja s´havia acostumat a que, on abans només hi havia alegria i despreocupació, ara hi haguera feina i responsabilitat. Però tot s´acaba en aquesta vida, i enguany aquestes seran, per tant, paraules d’acomiadament, tot i que també n’hi haurà de futur, clar que sí.

Com és natural, totes i cadascuna de les juntes directives que han passat per la nostra Filà de Moros han hagut d’enfrontar-se a unes circumstàncies diferents. Les nostres no han sigut, per descomptat, de les més complicades, ja que vam rebre una Filà socialment cohesionada, econòmicament sanejada, equipada amb unes magnífiques instal·lacions, i no hem fet una altra cosa que intentar mantindre eixes condicions i millorar-les quan ha sigut possible.

Però aquesta directiva sí que s´ha trobat de cara amb una època de grans canvis, i no és aquest un fenomen que pareix que puga arribar, sinó que ja està ací. La societat s´ha transformat ràpidament ,i en alguns aspectes, de forma negativa per als interessos de la nostra festa. Les noves generacions estan trobant serioses dificultats per a seguir participant-hi. Crec que hem d’estar preparats per a afrontar eixos canvis, i no tinc cap dubte que ho estarem.

Ho estarem perquè la nostra és una gran Filà. Jo vull hui des d’ací agrair a totes les mores i a tots els moros la confiança que van dipositar en mi, demanar disculpes per si alguna paraula o alguna acció ha pogut molestar algú o a alguna. També vull dir-los que ha sigut un gran honor servir a la Filà com a

president al llarg d’aquests quatre anys, i mostrar la meua disposició a seguir participant en tots els actes amb la meua Filà, d’ara endavant com un moro més, això sí.

He de tenir també unes paraules per a les persones que han format la junta directiva, que de segur no seran prou per a expressar el gran agraïment que sent cap a tots ells. Quan vaig començar a formar la junta, tenia clar que havia de ser molt representativa de la realitat de la Filà i crec que, en bona mesura, ho vaig aconseguir. Però la nostra és una entitat molt diversa i, per això, algunes decisions han sigut difícils de prendre. Encara que crec que no hem defugit de cap tema i que cadascú ha pogut aportar la seua opinió en tot moment.

Encara a vegades quan ens ajuntem diem allò de “si haguérem tingut més temps, hauríem pogut fer…” Però no. El nostre temps com a directiva s´acaba i comença ja el de Juan Romero. Jo vull des d’ací ser el primer a posar-me a la seua disposició i desitjar-li la màxima sort en el desenvolupament del càrrec.

I ja per acabar, vull expressar el meu desig perquè l’ambient fester i cultural del poble seguisca sent, almenys, tan bo com el d’aquests anys. En la relació amb la Comissió de Festes, l´Ajuntament, l´Església, la banda de música o qualsevol altra institució o associació del poble tot han sigut facilitats i bones cares. Hem de seguir així!

Bones festes a tots aquells que ens visiten i a tot el poble de Beneixama.

Moltes gràcies i fins sempre.

Javier Payá Graciá

Fotografia: Vicente Guill Fuster 86 87

Festa > Filà de Moros

CAPITANS

MOROS 2019 Dia 7

José Luis Juan Molina

Dia 8

José Luis Juan Alonso

Dia 9

Rubén Juan Molina

JUNTA PRESIDENT Javier Payá Graciá VICEPRESIDENT Juan Antonio Ferrero Soriano SECRETARI Raül Ferrero Molina VICESECRETÀRIA María José Sarrió Sarrió TRESORER Juan Bautista Mataix Payá VICETRESORER Vicente Cirilo Sanchis Navarro VOCALS María Angeles Sirera Tortosa Salvador Amorós Conejero Héctor Romero Sarrió Aurora Romero Ferrero María Dolores Ferrero Silvestre Josep Jordá Sirera SERGENT Esquadra Gastadors 2019 AMBAIXADORS Vicente Ferrero Sanchis José Isaías Richart Ferriz Juan Carlos Silvestre Payá BANDA DE MÚSICA Unió Musical de Camp de Mirra Nº SOCIS 203

www.filademoros.es 88 89

Festa > Filà de Moros

José Luis Juan, el sergent que celebra els 18 anys al càrrec fent de capità Durant aquestes properes festes, José Luis Juan ‘Sotil’ cedirà el càrrec de sergent a diferents membres de l’esquadra de gastadors per esdevenir capità de la Filà juntament amb els seus dos fills, Ruben i José Luis. Ho fa l’any que se celebren els seus 18 anys al càrrec del banderí moro. Una perfecta avinentesa per reconèixer-li la bona feina, l’esforç i el compromís amb la filà ,a més de reivindicar la figura del sergent dintre l’estructura de les festes de Moros i Cristians.

El sergent té un paper clau en la representació del fet històric de la Reconquesta, l’origen de les festes de Moros i Cristians.

A més d’obrir pas a l’entitat a la qual representa i d’organitzar el temps i les distàncies en els recorreguts, el sergent és qui s’ocupa de tots els actors que representen a la filà: càrrecs festers, esquadres oficials i músics. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que el sergent és l’únic càrrec que està a tots els actes i que la Filà de Moros és la que més en té (se li sumen els actes de la Mahoma). Lloar la seua figura sembla gairebé una obligació.

Li pregunte a José Luis per què va acceptar el càrrec i amb molt bones formes i amb un somriure permanent em respon que ho va fer per ajudar a la Filà i a la directiva del moment i ho continua fent perquè li agrada la festa i “vol facilitar la feina als capitans”. I hi afegeix: “Són molts anys empenyent aquest càrrec i tinc per la mà molts detalls que les noves directives i els capitans desconeixen”.

Orígens L’origen del sergent, així com el de la resta de càrrecs festers (capità, alferes, cabo, gastadors, etc.), ve donat per la incorporació i assimilació de les formes militars en les festes de Moros i Cristians. En la mateixa línia, actes com la rendició d’honors al capità o ballar la bandera, i l’ordre dels càrrecs en els diferents actes també són hereus d’una clara influència militar.

En aquest context, la figura del sergent neix en l’edat moderna com l’oficial encarregat de comandar les soldadesques i la tropa, situant-se al capdavant. Una posició que manté actualment.

Tradicionalment, a Beneixama, aquesta figura, així com la de gastador, estava oberta a qualsevol persona, festera o no, que la volgués desenvolupar1. En èpoques en les quals els recursos econòmics escassejaven, exercir algun d’aquests càrrecs era una manera de participar en la festa. Tot i no rebre retribució econòmica per la tasca feta, tampoc suposava cap despesa i la filà invitava a una paella com a gratificació. Era més que suficient. Aquest aperturisme, juntament amb la insistència de Juan Llin, va fer que dos germans de tan sols 15 i 14 anys que no eren fills de festers esdevingueren sergents de la Filà l’any 1974. Eren, precisament, Fernando i José Luis Juan.

Any 2000. Directiva de la Filà amb Juan Alonso com a president.

Aquest fet puntual va suposar l’alta del seu pare com a soci de la Filà l’any següent i, en conseqüència, la participació inin-

1 Partint de l’any 1950, i sent Camilo Sanz el primer sargent de la filà del que tenim constància, tots els sargents que han desenvolupat aquest càrrec ho han fet sense ser-hi socis de la Filà.

En el cas de Pepe “Verbolós”, ell es va donar d’alta una vegada va deixar el càrrec.

Any 2012. Ambaixador i capitans envoltats d’amics i amb el sergent. Foto de Juan Romero.

terrompuda dels seus fills en la festa des d’aleshores. Primer com a sergents, anys després com a membres de l’esquadra de gastadors (1978-1987), i més endavant, i ja com a soci de ple dret, com a part de la directiva en el cas de José Luis (1995- 2001). En definitiva, tres càrrecs en tres etapes diferents que li van permetre conèixer de prop els entramats de la festa, mantenir-los i ritualitzar-los, respectivament.

L’agraïment Des que va agafar el càrrec, José Luis ha prioritzat la institució al caràcter més lúdic de la festa i s’ha convertit sense pretendre-ho en un assessor i conseller per a totes les directives, i en una guia imprescindible per als capitans. “Ho té tot controlat al 200%”, assegura Laura Bellod, qui ha compartit amb Jose Luis els seus anys a la directiva (2004-2011) i la capitania (2015).

Inicis A les festes de l’any 2000, amb Juan Bta. Alonso ‘Nito’ com a president i ell com a vocal, José Luis torna a fer-se càrrec del banderí. Ho fa en alguns actes davant l’absència del que era aleshores el sergent oficial, José Vte. Vaño Martínez ‘Remigiet’. Acabades les festes, i sabent que l’actual sergent no podria continuar amb el càrrec per motius laborals, el president li ho planteja a Jose Luis. Per a ‘Nito’, a més de ser soci i coneixedor dels actes, “José Luís tenia les qualitats principals per esdevenir un bon sergent: tenir interès i responsabilitat del càrrec”. A més de disponibilitat per estar al poble durant totes les festes. Va acceptar-ho fàcilment. “Soc de fàcil convicció”, reconeix José Luis. Així, l’any 2001 i encara a l’antic maset, agafa oficialment el càrrec.

Des d’aleshores, no ha faltat a cap acte i amb el seu quefer li ha tornat al càrrec la consideració que es mereix. No seria exagerat dir que José Luis és el sergent de la Filà per antonomàsia. És l’únic sergent que els més joves han conegut.

I si bé els no tan joves, entre els quals m’incloc, en podem anomenar d’altres, cap no representa el compromís i la dedicació com ho fa ell. A més, aquells que han compartit amb ell responsabilitats en l’organització de la Filà o en càrrecs de capitania, coincideixen a considerar-lo un pilar fonamental des de fa temps.

José Luis a les festes de 2017.

90 91

Festa > Filà de Moros

Sabies que…?

Any 2015. El capità José Samper Conca abraçant al sergent.

Tant capitans com presidents de la nostra filà sostenen que ell sap com ningú l’horari de cadascun dels actes, l’ordre que la filà ha d’ocupar, així com dels seus capitans i alferes, els itineraris en funció d’on estiguen col·locades les banderes o el protocol a seguir en cas que hi haja un enterrament durant els dies de festes. Amparo Ferrero, qui va exercir de capitana l’any 2017, assegura que realment no coneixes les peculiaritats que conformen la festa fins que eres capità: “La bandera mora i la cristiana no es poden creuar durant totes les festes i és el sergent qui busca l’itinerari concret perquè això no passe. Jo ho desconeixia fins que ell m’ho va explicar”. En la mateixa línia, Javier Payá, president actual, assenyala que, tot i ser fester des de ben menut, mai s’havia preocupat de conèixer els detalls fins que ha arribat a la directiva. “Ha sigut José Luis qui m’ha ajudat a conèixer-los i en qui m’he recolzat per tal de desenvolupar el càrrec”.

Any 2014. José Luis encapçalant l’ofrena dels moros.

A més de compromès, és atent com pocs. Tere Romero, qui va exercir de presidenta des del 2012 fins al 2015, destaca la vessant més empàtica i detallista: “Era el meu últim any com a presidenta; acabàvem d’acompanyar a l’Ajuntament el dia 9 i ja anàvem al cap al maset. José Luis es va parar al carreró; va dir que no avançava si no em col·locava al seu costat i entràvem junts. Així ho vam fer; i amb això ell em va fer tot un homenatge. No ho oblidaré mai”.

Dissenys de Nacho Molina Parra per a la pel·lícula d’animació Tadeo Jones 2 En la revista de festes del 1969 es pot llegir la notícia de l’arribada de l’home a la lluna? Evaristo Lou Artigas, autor del text, considera l’esdeveniment “com el més José Luis a les festes de 2010.

gran de tots els temps -exceptuant la vinguda del Mesies- i per això ha de figurar

En la vida els reconeixements quasi sempre arriben tard, però els últims anys, José Luis ha estat testimoni del gran valor que s’ha atorgat a la seua tasca. Assegura que té un molt bon record de tots aquests anys com a sergent i que en tot moment s’ha sentit recolzat i agraït pels presidents, directives i capitans amb els quals ha compartit aquests 18 anys. “Puc dir ben content que no he tingut cap tipus de malentès amb ningú”. I això té molt de mèrit, tenint en compte que des del 2001 han passat per la Filà 4 presidents, 5 vicepresidents, 5 secretaris, 23 vocals i 54 capitans.

En definitiva, Jose Luis ha fet una feina excel·lent. Una feina que no és més que el resultat de l’estima per la filà i d’una experiència i responsabilitat incontestables. Això li ha valgut la renovació amb tots els presidents i l’amistat amb molts dels càrrecs festers. Ara li toca viure la festa des d’una nova perspectiva, acompanyat de la seua dona i els seus fills. Amics i família li faran caliu com de ben segur la filà, que sabrà retornar-li el servei prestat. Des d’ací, la més sentida enhorabona.

en la nostra revista de festes”.

Entre 1940 i 1970 en les revistes de festes es feia una distinció entre Moros i Negres en l’ordre de desfilada de l’entrada? Això era pel nombre de bandes que eixien en l’entrada. L’ordre de desfilada era: Moros, Cristians i Estudiants, cadascú amb una banda. L’any que els negres eixien, ho feien amb la banda de música del poble i eren els últims de la desfilada.

A la pel·lícula d’animació Tadeo Jones 2: El secreto del Rey Midas, hi ha un trosset de l’essència de la Filà? El nostre veí Nacho Molina Parra, il·lustrador, va dissenyar el 2017 un dels sets d’aquesta pel·lícula que porta als túnels del temple de Baal, als baixos de l’Alhambra. Va pintar un mural que fora testimoni de l’ofrena de Midas a Baal, i no va pedre l’oportunitat de retre un petit homenatge a la Filà de Moros.

La cronista de la Filà 92 93

Festa > FilĂ de Moros

Fotografies: Remigio Sivestre

CAPITANS MOROS 2018

94 95

Festa > FilĂ de Moros

Fotografies: Rafael Ferrero Molina

FESTA MOROS 2018

96 97

Festa > Filà de Moros

Fotografia: Matea Belda Alonso

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Fotografia: Joan Vicent Nicolás Amorós

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix

Fotografia: Salva Moncho Mataix 98 99

Festa > Confraria de la Mare de Déu

MARE DE DÉU CONFRARIA DE LA

106 Guanyadors del concurs infantil de dibuix

N.S. Divina Aurora 2018

Fotografia: Mateo Belda Alonso 100 101

Festa > Confraria de la Mare de Déu

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Fotografia: Vicente Guill Fuster 102 103

Festa > Confraria de la Mare de Déu

Fotografia: Andrea Alonso Payá 104 105

Festa > Confraria de la Mare de Déu

2018

Concurs de Dibuix i redacció

N.S. DIVINA AURORA

José María Más Claros TERCER DE PRIMÀRIA

Bruno Sarrió Ferrero PRIMER DE PRIMÀRIA

Begoña Conca Calabuig

Diana García Peréz

SEGON DE PRIMÀRIA

QUART DE PRIMÀRIA

106 107

Festa > Confraria de la Mare de Déu

2018

VIII Concurs de redacció i poesia

N.S. DIVINA AURORA

Elena Sirera Sanjuán SISÉ DE PRIMÀRIA

Hugo Bernárdez Ochogavia CINQUÉ DE PRIMÀRIA

108 109

Festa > Confraria de la Mare de Déu

FESTA ARTICLES DE

112 A propòsit de canvis

126 Gràcies Iaio

118 Fiestas al baño maría

127 El que la festa ha unit…

120 Un castellano en la corte…

128 La quadrilla…

121 Pirates en Beneixama

129 Fester i Amic

122 La voluntat d´un poble

130 Poooos… què tinc que fer?

124 De abuelos a nietos

131 Història gràfica de la festa

125 A Evaristo Milán

136 En el record 111

Festa > Articles de festa

i a més a més el dia 6 en l’entrada eixien els Negres amb la banda del poble.

1951

A propòsit de canvis L’avanç irresistible de la societat actual, amb un canvi profund en l’aspecte polític, social i econòmic en els nostres temps, ha afectat summament el nostre mode d’existir comparat amb el dels nostres pares de fa cinquanta anys. Açò ha motivat divergències notables, que posen de manifest que les disposicions de llavors amb les que es reglamentaren la constitució d’entitats de diversa índole, no encaixen bé amb la realitat present.

L’esperit demolidor del nostre segle, amb un sentit materialista i pagà de la vida, va enderrocant les muralles de la fortalesa de les nostres tradicions...1

Perfectament podria semblar la introducció a una reflexió actual sobre l’evolució dels costums de la societat i com la mateixa societat s’encarrega de canviar i modificar el comportament i el funcionament de les entitats festeres i en conseqüència els propis actes de la festa.

Fotografia de Pepe Mas. Programa de festes de Beneixama, 1950.

Alguns dels actes de les nostres festes que han desaparegut o s’han modificat en els últims anys han sigut, el 1945 les Revetlles amb fanalets de colors del dia 8 per la nit2, el 1969 les Vetlades Musicals a la plaça3, el 1971 el Passeig de les Comparses

Fotografia de Pepe Mas. Programa de festes de Beneixama, 1950.

Una agosarada i visionària proposta que podeu llegir tot seguit i que tan sols pretenia engrandir i donar l’esplendor que es mereix les festes en llaor a la nostra patrona la Divina Aurora.

La participació de les comparses a l’Entrada estava reduïda al sergent, l’esquadra de gastadors, el capità i l’alferes amb bandera a cavall o mula, darrere la banda de música i una o dues carrosses de xiquets i d’intendència. Els Negres feien al final una esquadra amb la banda de Beneixama i darrere d’ells l’ Efígie Mora tancant l’Entrada Triomfal de Comparses.

El entusiasmo que sentimos por nuestras fiestas, con la que honramos a nuestra Patrona, nos mueve a exponer algunas sugerencias que podrían dar mayor realce a los festejos que en ellas se celebran y levantar el ánimo bastante decaído de las Comparsas existentes.10 És la proposta que en 1951 va fer D José Vera Parra (19051984), el «Maestro Vera», qui als 46 anys suggereix un agosarat canvi radical de les festes amb uns arguments i justificacions que en alguns aspectes estan molt ben raonats i descrits tot i que arriscats per aquells temps de la postguerra.

Fotografia de Pepe Mas. Programa de festes de Beneixama, 1950.

A l’entrada no hi eixia cap esquadra de festers més, perquè no hi havia més bandes de música . No serà fins a 1972 que començaren a formar les primeres esquadres de cristians, estudiants i moros i, fins i tot, una segona esquadra de negres.

Llavors, pertànyer a una comparsa i participar en les festes era un privilegi reservat a famílies ben situades del poble o a treballadors relacionats amb aquestes. Les festes no estaven passant

Els canvis i modificacions dels actes de festes no sols són aconsellables ¡ recomanables, sinó que de vegades són necessaris i imprescindibles. Altra cosa és el rebombori i la problemàtica que es crea en alguns sectors dels pobles quan es parla de suprimir, modificar o canviar alguns actes festers que, per diferents motius o raons, van quedant-se desfasats en el temps o van minvant per la poca participació dels veïns i els festers.

A les nostres Festes coneixem actes que al llarg dels anys han desaparegut o s’han canviat i que no han modificat l’essència de la nostra tradició i a més a més han contribuït a què la gent festera hi puga participar amb més nombre i més comoditat.

Al juliol de 1951 apareix una proposta que mai es publicaria en cap programa de festes ni revista local, tal vegada atesa la singularitat de la persona que la va promoure o als agosarats suggeriments que hi es plantejaven. Una proposta argumentada en el nacional-sindicalisme de l’època i que defensava que la Festa era responsabilitat de tot el poble i no sols d’unes famílies particulars sense problemes econòmics i a més a més facilitava els mecanismes i els canvis adients perquè tothom que volguera pogués participar dels actes festers i religiosos independentment de la seua situació social i econòmica.

després de la gran Entrada Triomfal de Comparses del dia 64, també el 1971 el simulacre de batalla del matí5, a 1972 les Revetlles amb fanalets de colors dels dies 6 i 9 per la nit6, el 1983 l’ofrena de flors a la Mare de Déu a la processó del dia 6 de setembre7, el 2006 es va deixar d’explotar el cap de l’Efígie Mora8, i enguany es canvia la processó del dia 6 al dia 59.

Per suposat que el context polític, social i econòmic a Beneixama el 1951 no és el d’avui. A tan sols 6 anys d’haver finalitzat la segona guerra mundial i quasi acabant la postguerra civil espanyola, Beneixama intenta una convivència apaivagant les no poques diferències polítiques dels veïns, amb les desigualtats socials entre les persones acomodades del poble i la resta de veïns, principalment jornalers i majoritàriament llauradors i a més a més amb una empobrida economia que, sense arribar a la misèria i la fam, no donava per a molts extres a l’any i menys per a la festa.

pel seu millor moment quant a participació de festers, tant als actes festius, com als religiosos. Era el moment de reinventar o revitalitzar la festa, segons el pensament d’algun veí del poble.

Malgrat el context polític, social i econòmic de Beneixama als anys 50, la personalitat de l’autor i el curiós i singular de la proposta, no deixa de donar-nos un missatge clar, quan uns actes de festes no funcionen o perden participació pública o festera, és el moment de reinventar-los o canviar-los.

Bones Festes.

Juan Bta. Romero Maestre NOTA: He d’agrair al meu company i amic Alfrefo Rojas Tomás que m’haja fet arribar aquesta proposta que suposadament el «Maestro Vera» va enviar imprimir a l’impremta de «El Paseo» de Villena on treballava son pare D. Alfredo Rojas Navarro i que tal vegada per curiosa i singular la va guardar al seu arxiu personal.

1 Traducció literal de la introducció de la proposta de canvis en la festa a 1951 objecte del present article.

2 Fins a 1944 es feien Revetlles totes les dies de festes, 6,7,8,9. Programa de festes de l’any esmentat.

3 Fins a 1968 Tots els dies de festes es celebraven concerts a la plaça de l’Ajuntament on participaven la Banda del poble i les bandes de les comparses. Programa de festes de l’any esmentat.

Fotografia de Pepe Mas. Programa de festes de Beneixama, 1950.

4 Fins a 1970 una vegada finalitzada L’Entrada triomfal de Comparses al castell es feia un «Paseo de Comparsas» que movia del castell seguint per Cardenal Payá, Constitució, Ramón y Cajal, San Juan Bautista, Poeta Pastor, Alferez Julio Conca i Cardenal Payá fins al Castell, i a continuació movia la processó del dia 6. Programa de festes de l’any esmentat.

5 També fins a 1970 es feia un simulacre de Batalla pel matí que acabava a l’Ajuntament i tot seguit es celebrava la missa major. Programa de festes de l’any esmentat.

Als anys 50 al poble hi havia tres comparses, Moros, Cristians i Estudiants. A cada comparsa l’acompanyava la seua banda de música, la Unió Musical d’Albaida als Cristians, La banda de Beniarrés als Estudiants, La Primitiva d’Albaida en els Moros

6 A 1972 deixen de celebrar-se les Revetlles amb fanalets de colors del dia 6 i dia 9. Sols es queda la Revetlla del dia 7 com avui en dia. Programa de festes de l’any esmentat.

7 A 1983, l’ofrena de flors que es feia a la processó del dia 6 es canvia al dia 7 de matí després de la missa major. Programa de festes de l’any esmentat.

8 Per prudència i respecte a altres confessions religioses La Filà de Moros va aprovar no rebentar el cap de l’Efígie el dia 8.

9 Amb el vot afirmatiu de les quatre comparses i el consentiment de la Majordomia de la Mare de Déu s’aprova passar la processó del trasllat del dia 6 al dia 5.

10 Proposta objecte del present article. Pag: 2 paràgraf: 3.

112 113

Festa > Articles de festa

114 115

Festa > Articles de festa

116 117

Festa > Articles de festa

Fiestas al baño maría

nunca, estando los vecinos de esos hogares muy contentos y satisfechos. Se organizaron muchos jóvenes portadores, con pantalón oscuro, camisa blanca, y buena disposición, respeto, educación y amor a la Virgen, al son de las marchas musicales interpretadas por nuestra laureada y magnífica banda de música, dirigida por Mario Roig y presidida por Ernesto Romero.

Las calles por donde pasaba, engalanadas con gusto y distinción con flores, alfombras, y un número incontable de preciosas macetas, respiraban en un ambiente magnífico que se reflejaba en el rostro de cada uno de los fieles que desfilaban en procesión, con semblante de satisfacción, emoción, religiosidad y respeto.

Este día, al contrario de lo que sucedió en fiestas, la lluvia no apareció y contamos con un tiempo esplendido que favoreció el éxito del acto. Y es que en Benejama, cuando se trata de homenajear a la Divina Aurora, nos volcamos y hacemos todos los sacrificios que sean necesarios.

Enhorabuena a la dirección de la Cofradía, con su presidenta María Dolores Molina, ayudada de don José Limorti, cura párroco, y a todos los que con su sacrificio y buena voluntad ayudaron a que fuese un verdadero éxito en todos los actos que se realizaron.

También tuvo lugar la presentación de la revista “Moments de festa”, por iniciativa de la Comisión de Fiestas encabezada por su Presidente Guillermo Valdés, que está demostrando su valía

Fotografia: Ekaterina Albero Timofeev

con buenas ideas y ganas de trabajar, y con la colaboración de profesionales de la fotografía como Mateo Belda y Salvador Moncho.

El día 6 por la tarde, a la hora de la entrada, los festeros se encontraban contentos porque había unos nubarrones que tapaban el sol y les aliviaban del calor que éste, de frente, y estando ellos cubiertos con gorras, boinas, cascos y capas, les ocasionaba un inmenso calvario. No pensaban, sin embargo, que esos nubarrones a la hora de iniciar la entrada se dispondrían a mojarlos, interrumpiendo la normal situación de las escuadras, boatos, carrozas, músicos y público asistente, lo cual resulta un verdadero inconveniente. Aunque algo retrasada, la entrada se pudo celebrar sin más problemas, pero el retraso provocado por la lluvia influyó en la procesión de la salida de la Virgen, que terminó a la una. Pese al retraso, se hicieron las paradas de rigor, con sus cánticos correspondientes a cargo del magnífico coro parroquial, cuyos integrantes cantan como los propios ángeles dirigidos magistralmente por Alexis Jornet Valls.

En la ofrenda de flores a la Virgen del día siete ocurrió algo parecido y la lluvia obligó a acortar el itinerario, pero también se pudo realizar sin más problemas.

El día de la Virgen por la tarde, tres cuartos de lo mismo, no pudiéndose realizar el acto de la efigie, y discurriendo la procesión sin paradas ni cánticos, pero también se pudo realizar, acompañada la patrona de todos los festeros uniformados y

Fotografia: Joan Vicent Nicolás Amorós

El último día de novena, como es tradición, el grupo de danzas y la rondalla nos deleitaron en la plaza de la Glorieta, resultando muy acogedor.

fieles devotos, con uniformidad, respeto, devoción y silencio.

Pero la culminación de las Fiestas, tuvo lugar el día seis de octubre con la celebración de la fireta, “Xe que bo” en la cual se triplicaron los habitantes ya que, solamente con la participación deportiva, en tres modalidades se inscribieron cerca de 10.00 participantes, siendo por tanto un éxito de participación, tanto en lo deportivo, como en lo comercial.

El último día se tuvo que retrasar la embajada media hora y, aunque también se pudo realizar sin más problemas, se retrasó la procesión final de retorno de la Divina Aurora a la ermita. Por cierto, ya que mencionamos las embajadas, he de decir que tenemos un buen grupo de embajadores con los ya existentes, la incorporación de Juan Carlos Silvestre y los pequeños escolares.

Unas jornadas muy bien planificadas y organizadas al máximo, cuidando de todos los detalles, por pequeños que fuesen, enhorabuena a la organización y al Ayuntamiento, el cual para finalizar este ciclo y como guinda del pastel, organizó el día nueve, con motivo de la conmemoración del día de la Comunidad Valenciana, la “figatellà” que también fue un éxito de público, pues faltaron figatells, y eso que prepararon más de dos mil unidades, acudiendo mucha gente de los pueblos cercanos.

Total, como se suele decir, mucho ruido y pocas nueces y, como no hay mal que por bien no venga, según dijo don Miguel Payá en la misa de comparsas del día nueve, ¡estas molestias nos traerán robellones!, aunque después no se dieron las condiciones óptimas para que éstos proliferaran en cantidad.

Con motivo del 25 aniversario de la coronación de la Divina Aurora, el martes día once por la tarde se trasladó, en corta pero emotiva procesión, a la iglesia para hacerle allí la tradicional novena.

Y el domingo en día 23 en solemne procesión, en una tarde cálida, apacible, placentera, perfumada, romántica, llena de encanto y poesía, que resultó todo un acierto y un éxito de organización, se llevó a la Divina Aurora de vuelta a la ermita. La procesión transcurrió por calles por las que no había pasado

Fotografia: Mª Carmen Gil González

Gracias a todos, y ánimo para repetir estos éxitos en próximos años, pues somos un pueblo pequeño en habitantes, pero con fluidas y geniales ideas.

Felices fiestas.

José Payá Valdés

118 119

Festa > Articles de festa

Un castellano en la corte de Beneixama

Pirates en Beneixama Aquesta és la història de la que, a l’hora d’escriure aquest article, acaba de constituir-se oficialment com a COMPARSA DE PIRATES DE BENEIXAMA. La idea de formar una nova comparsa va sorgir farà ja deu anys, però no ha sigut fins ara que s’ha pogut concretar. El retard li’l devem en gran part a la crisi. I és que va haver-hi uns anys on ningú estàvem per a gastar ni un cèntim de més. Així que al “barco pirata” li ha costat salpar, però ja estem ací per fer festa.

Fotografia: Juan Francisco Parra Payá

Cuando las hordas visigodas aplastaron a las legiones romanas, la barbarie se impuso a la civilización, como tanta otras veces sucedería a lo largo de la historia. Una consecuencia de todo esto es que las fiestas en Castilla suelen estar orientadas a complacer los instintos como herencia bárbara. Por ejemplo, lo que viene siendo correr a un toro y después comérselo; nada de Cossío, nada de liturgia en la lidia.

A Dios gracias, el Mediterráneo nos ha dotado de influencias más estéticas. A los fenicios no sólo les gustaba vestir con glamur, sino que hasta sus barcos rendían pleitesía a cierta exigencia visual. Sí, no hay duda, por el Mediterráneo nos llegó esa influencia oriental de alcanzar la pasión a través de excitar los sentidos.

“Moros y Cristianos” en Beneixama es un paradigma de la cultura mediterránea. Se complacen los sentidos a base de vencer la tentación sucumbiendo de lleno en sus brazos. Así, se regala la vista con trajes sedosos o aterciopelados que revientan de colores vivos. Maquillajes que promocionan los ojos oscuros de la tierra y blanquean el cabello de los jóvenes cristianos. Se acarician los paladares con bizcochos de almendras, granizados que primero te inundan de cítrico para después besarte con azúcar. Se degustan arroces que, al cocerse al horno, provocan a las hortalizas para que viertan su jugo e impregnen de un sabor inigualable el plato.

Al final todo suma y el tacto también se mima: en el cristal húmedo del botellín de cerveza, en el pan que se empapa en la pelicana de tomate aliñado y, si nos ponemos un poco cursis, en el abrazo del reencuentro con amigos.

Por supuesto, el olfato también trabaja. El olor a pólvora se adueña de la pituitaria para toda la semana y más allá, cuando de vuelta a la rutina sigues oliendo a quemado.

Por último el oído, el único sentido que disfruta, aunque a medias. Cuando el bronce del campanario lanza su mejor sonido y se expande por el pueblo, es una gozada. Ese repique de campanas resucita a un muerto y alegra el alma más oscura.

Después está la pólvora. Seguramente debido a mis orígenes castellanos, después del tardío almuerzo me gusta dormir siesta. En mi mocedad -a mediados del siglo pasado- en esas horas se veía la novela, el tour o se dormía. Con la llegada de las televisiones privadas, la novela dejó de ser competitiva y desapareció. Con la llegada del dopaje industrial el tour también ha dejado de ser lo que era, pero la siesta, como posicionamiento vital, sigue imperturbable al paso de los siglos. Salvo en Beneixama en fiestas, que a esas horas se ve asaltada por un estruendo ininterrumpido de disparos. Batalla secuencial y periódica a la que no se puede renunciar, por lo que o te exilias o taponas los pabellones de la mejor manera posible.

También se ve agredido el tímpano, no por la espléndidas bandas que acicalan el festejo, sino porque, a veces, dan rienda suelta a los instrumentos a las 7 de la mañana, bien en el portal de al lado o en el tuyo propio si la capitanía corresponde a alguien de la familia. Siempre me gustó la música en la mañana.

Créanlo, yo me pongo a Cole Porter en el desayuno y sé que el día empieza rumboso. Ah!, pero otra cosa es que te despierten los timbales y trompetas mientras descabezas el último sueño de la madrugada.

No hay nada como una fiesta lúdica y hedonista, son los mejores adjetivos para acompañar al concepto, o al menos son los que a mí más me gustan. (Quizás “lujurioso” también esté a la altura, pero de eso hablaremos otro día).

Luis Román

No sé molt bé com va moure la cosa. Quasi tots els qui estem involucrats som ja festers, i crec que ningú té res a dir de la comparsa o filà a la qual pertany. Potser només que no sabem estar quiets i que, davant dinàmiques molt establides com ho són les festes del poble, ens agrada somoure un poc el terreny.

Com sempre, l’inici es situa en un bar, concretament a la “Venta El Borrego”. En eixe primer sopar vam decidir donar a conèixer la idea al poble i, amb eixa finalitat, vam comprar loteria de Nadal i la vam marcar amb un logotip dissenyat per a l’ocasió. També el vam aprofitar per a fer-nos samarretes. Va moure la història i, naturalment, vam donar molt que xarrar, colant-nos en la majoria de converses de família en aquelles festes. Eixa és la seguida que hem mantingut durant tots aquests anys, la loteria i el sopar de Nadal, que el fèiem inicialment al bar del pirata Demetrio i després al de l’amic Jeromin, al qual hem trobat molt a faltar els últims anys. Ja recentment, cap al final de 2018, decidírem pegar una empenta i obtindre el primer capital de la comparsa en formació afegint-li farda als dècims de loteria (cosa que no havíem fet mai). Després de Nadal, i ara en un dinar de per mig al “Bar Sense Nom”, vam firmar l’Acta Fundacional. I així desencallà per fi el “barco pirata”! La vam signar catorze persones (els noms estan annexats al final de l’article) i, fins al moment, s’hi han adherit tretze membres més.

He començat dient que ja som comparsa, però després d’un procés que ha comportat més gestions i papers del que pensàvem. De fet, no els teníem a punt per a presentar-los a l’Assemblea de la Comissió de Festes quan tocava. Cal dir que des del moment en què vam contactar amb Guillermo, el seu president, per contar-li la història, ens hem sentit recolzats i hem rebut un tracte seriós per la seua part. Ens ha orientat en cadascun dels passos que havíem de fer per aplegar a constituir-nos com a associació i poder participar en les festes. Volem fer constar que estem molt agraïts a ell i a la resta de membres de la Comissió, que ens van voler escoltar i ens van facilitar que, encara que no

teníem la situació legal definitiva en el moment de decidir, poguérem participar en l’Entrà de les festes d’enguany. Ens resulta molt important tindre l’opció d’estrenar aquesta nova situació amb la il·lusió de les coses que comencen. És obvi que l’èxit d’aquesta iniciativa depèn de la constància dels qui la formem i també que hi haja més gent que vulga apuntar-se a la nostra aventura. Cridem des d’ací a tots, homes, dones, xics i xiques que es senten un poc pirates perquè hi pugen a bord.

Ací els esperem amb bon ambient i molta gana de festa. Per un altre costat, sabem que si ens consolidem com a comparsa, obligarem a un reajustament en l’organització de les festes i tots sabem que això no serà fàcil. Sentim la rebolica i els mals de cap que molt probablement provocarem, però només podem dir que en el nostre ànim està sumar i contribuir a fer la festa més gran.

Bé, ja no em queda res més a dir. M’acomiade de vosaltres per a seguir buscant incauts navegants. Ens veiem al poble en les festes de setembre, on espere que ho passem tots molt bé i pugueu fruir de la nostra xicoteta aportació.

El Pirata

Llistat de signants de l’acta fundacional (per ordre alfabètic): Vicente Alonso Valdés, Alberto Barceló Molina, José Luis Calabuig Molina, Rafael Ferrero Molina, Vicente Ibáñez Cruz, Juan Martínez Papi, Daniel Mataix Graciá, José María Mataix Graciá, Cristóbal Nácher Milán, Francisco Javier Payá Pérez, Demetrio Peiró Martínez, Francisco José Pérez Graciá, Joaquín Miguel Sanjuán Martínez y Juan José Valdés Albero.

120 121

Festa > Articles de festa

La voluntat d´un poble La lluita final estava prevista per als primers dies del mes de setembre. Faltaven encara algunes setmanes, però ja es respirava una certa inquietud a la vila. Les primeres calors de l´estiu arribaren al poblat, a la vegada que multitud de nous guerrers s´instal·laven amb les seues famílies per a participar en la que seria l´última i definitiva batalla. Hi havia il·lusió de poder guanyar després de les últimes i dramàtiques derrotes.

Durant l´últim any els enfrontaments van ser constants però l´encontre que restava era decisiu.

El poblat s’afanyava en la preparació del que venia. Era una vila xicoteta, valenta, molt organitzada però, a vegades, una mica confiada. Aquesta circumstància havia fet que pergueren molts i bons guerrers a les últimes batalles. Tothom ajudava, ja que la planificació era molt costosa. Fins i tot, els xiquets, que passaven el dia al sol i jugant per tot el campament, percebien que alguna cosa passaria. Els cavallers que s´enfrontarien en la lluita es disposaven a consciència. Tots havien adquirit molta experiència en la batalla, però a vegades calia recordar-los que no sempre s´hi havia guanyat. L´exèrcit era nombrós i s´havia determinat que hi hauria tres cavallers que serien el cap visible d´eixe exèrcit. Eren joves i ben plantats però també avesats a la derrota. Per a ells no era la primera batalla però sí la més important.

Hi havia intranquil·litat al campament. Tots els membres de les famílies s´afanyaven en els preparatius. Tota ajuda era poca. La xicoteta vila canviaria d´aspecte per a despistar els contraris.

S`elaboraven les viandes que farien falta, tant per a l´enfrontament com per a la celebració si finalment hi havia victòria; les indumentàries guerreres eren ja quasi a punt i els mateixos guerrers es disposaven per a una imminent lluita. La vida d´ells i de tots els que els envoltaven canviava d`un dia a un altre.

Els xiquets jugaven i dansaven ignorants del que venia. Tot era planificació per a la propera lluita i per als dies que podia tindre de duració, però al mateix temps, i sempre per confiança, els preparatius d´una més que certa victòria eren també visibles.

Es revisaven les diverses armes, les cavalleries, s`organitzaven els nombrosos arsenals de pólvora…

A poc a poc, s´acostaven els dies decisius i malgrat la preocupació de poder vèncer o de poder perdre, hi havia la certesa que seria una lluita important.

I arribaren els primers dies de setembre, i la batalla final. Els enfrontaments més durs eren abans d´acabar el dia, quan encara la llum del sol ajudava a veure amb claredat les possibilitats de victòria. I la lluita va ser dura. No hi hagué pèrdues humanes però va ser una petita guerra molt intensa.

Els pensaments prematurs de poder guanyar es van confirmar.

Els jocs i danses dels xiquets eren ara balls de victòria. Els encontres dels guerrers eren de celebració gaudint de música i de viandes variades i, fins i tot, les famílies que aportaren l’ajuda en tot el que van poder abans, celebraven amb una felicitat immensa l’especial victòria. Les dones de tots els cavallers que van lluitar i totes les dones que habitaven al campament, també implicades en la lluita, a vegades amb altres enemics, dansaven contentes i satisfetes. I tot ja va ser alegria i pau a la xicoteta vila. Xicoteta en nombre d´habitants però gran en valentia, sapiència i noblesa.

I per fi, van arribar els dies de descans tan desitjats.

Aquesta pot ser una metàfora de tot el que vivim. En la vida com en la batalla… en lluita permanent.

Benvolguda família i benvolguts amics, sense vosaltres, res haguera sigut possible i res haguera sigut igual. Gràcies per tota l’ajuda (en especial a ma mare, a ma tia Mª Àngels i a Maruja) i gràcies a tots els habitants del poblat, grans i menuts, per la vostra il·lusió en acompanyar-nos.

Als tres cavallers i les seues dames, als xiquets i, en especial, al cavaller Valdés, gràcies per fer-me passar uns dies de lluita inoblidables i per gaudir junts de tota la feina ben feta. Vos vull.

Ester

122 123

Festa > Articles de festa

De abuelos a nietos Cuando en 2016 viví la experiencia de ser capitana de mi querida Filà de Cristians, tuve la certeza de haber llegado a la cima de mis momentos de fiesta más intensos. Son tantos los preparativos y tanta la ilusión que se va acumulando conforme pasan los días y se van acercando las Fiestas...Son momentos tan esperados...Sin embargo, nuestras fiestas, año tras año, siempre nos sorprenden porque, aunque se repiten los mismos actos y en los mismos horarios, siempre son diferentes. Las fiestas pasadas me tenían reservadas nuevas y desconocidas emociones.

Porque, no olvidemos que las primeras referencias históricas del origen de nuestras fiestas las encontramos en las soldadescas que acompañaban y disparaban salvas a sus patronos.

bellas i es confessa pirraíto por elles. Quan arriba el moment de prendre una actitud agressiva, arremet sense pietat, defensant la fortalesa i convidant el seu adversari a una lluita a la qual precedeixen improperis i intercanvis d’insults corejats per les seues odalisques.

Pero tampoco acabó ahí todo. El día 9 en la última procesión, mi otro hijo, Carlos,me tenía reservada la sorpresa de ser uno de los cristianos encargados de llevar el palio y llevarlo durante toda la procesión. Momentos intensos, vivencias que se disfrutan con auténtica emoción y se almacenarán para siempre entre mis recuerdos festeros.

Emoción como la que sentí cuando en la procesión del día 6 de septiembre tuve la satisfacción de ver entre los cristianos portadores de nuestra patrona, la Divina Aurora, a mi hijo Alejandro; o emoción cuando al día siguiente, en la Serreta, debutaba como arcabucero. Bueno, sus primeros disparos los hizo en Biar, en las fiestas de mayo y como capitán de los Moros Vells, pero en septiembre lo hizo en Beneixama, su otro pueblo, donde lo acompañé en la Serreta y en la Guanyada del Castell los días 7 y 8 de septiembre. En estos actos mi padre, Pepe, le llevaba la pólvora a mi hermano Eugenio en el cop, y yo hacía lo propio

con mi hijo, que disparaba su arcabuz, unos momentos en losque tuve esa sensación que tengo muchas veces desde que nacieron mis hijos pero, ahora que son adolescentes, es más acentuada, de sentirme eslabón festero. Tres generaciones unidas en uno de los actos principales de nuestras fiestas: la pólvora.

A Evaristo Milán “El Nene”

El moro apareixent i saludant diu: Guárdete Alá, Capitán Y te conseda los dones Que promete en su Corán!

Los trámites y la burocracia que lo invade todo aumentan, pero debemos adaptarnos y superarlos porque nuestra fiesta necesita el esfuerzo de todos para que siga manteniendo la esencia que la caracteriza. Cursillos, licencias de arcabuz, control en la recogida de la pólvora. Todo lógico, porque todos sabemos que la pólvora necesita su control. A veces pienso que nos olvidamos de que todo lo importante necesita un esfuerzo. Mi padre me cuenta de cuando era joven y tenía que ir con bicicleta hasta Onil a por los arcabuces, por carreteras que ni mucho menos eran como las de ahora y después de haber estado trabajandodurodurante todo el día en el campo. Sé que aunque se vayan añadiendo más y mástrámites, permisos y licencias, los vamos a superar porque nuestras fiestas lo merecen.

También sé que las fiestas no van a dejar de sorprenderme, primero porque sigo disfrutándolas en compañía de mis padres, todo un lujo que mi padre, con sus años, siga disfrutando cada instante de las fiestas como lo ha hecho desde siempre, y convirtiéndose en la principal referencia para sus nietos; y, segundo, porque la empatía que se adquiere con los nuevos capitanes cuando ya has ostentado el cargo de capitana te lleva a otro disfrute añadido, renovado cada año, porque sea quien sea el capitán siemprese recuerdan las vivencias personales en esos días de fiestas que tenemos la suerte de vivir, año tras año, y que nos unen a todos los benejamenses de una manera muy especial, en torno a Nuestra Patrona la Divina Aurora.

María Dolores Valdés Sanjuán

Pareix ahir, però ja han passat quaranta anys des que vam dir adéu al nostre iaio, un dels ambaixadors moros que ha tingut la Comparsa d’Estudiants. Va ser el cinqué des de la seua fundació.

De tots és conegut el tractament protocol·lari dels ambaixadors de qualsevol país, Excel·lentíssim Senyor, però podríem imaginar el mateix tractament per a D. Evaristo Milán -conegut com el Nene. No cal prendre-s’ho a broma, perquè a partir de les cinc de la vesprada de qualsevol dia 10 de setembre el nostre iaio, que durant tot l’any es dedicava al seu negoci i a la família, patia una transformació inimaginable. Passava de ser un senzill beneixamut amb avantpassats il·lustres, a desenvolupar un transcendental paper en la representació de l’Ambaixada dels Estudiants.

Destacable era el seu vestit, espectacularment estrambòtic i molt característic, durant l’època en què va ser ambaixador.

Aprofitava retalls de tela vella, cortines i tovalloles, sempre molt florejades i cridaneres. S’adornava el cap amb turbants fets amb trenes de tela i plomes de titot reial. El moment de vestir-se es convertia en tot un ritual dalt del bar de Godalla, on hi ha actualment la sala de juntes de la Comparsa d’Estudiants. El maquillatge també era molt peculiar, un tap de suro cremat per fer-se un bon bigot, i patilles i barba ben grans.

Aquest s’assumia com el més brillant uniforme diplomàtic per a rebatre, amb arguments imbatibles, plens de lamentacions i al·lusions feministes i un castellà rústic, les protestes del seu antagonista cristià. A més, amb una bona dosi d’ironia, aconseguia trastornar al cristià farandulero. El seu text es desfà en elogis cap a les seues ninfas preciosas, els compra coyas

De manera molt intensa, gaudia del transcurs de l’ambaixada, perquè aquesta li venia de sang, en haver sigut escrita pel seu oncle José Mª Milán.

La interpretació del text realitzada pel nostre iaio anava acompanyada per uns gestos que serien dignes d’estudi per a un especialista en llenguatge no verbal i expressió corporal.

Representació que distava molt del seu caràcter i personalitat, més reservada en el dia a dia i que, de tant en tant, deixava veure la branca dels Vera.

Especial era el moment en què invocava a Alà i, alçant els braços i la vista cap a l’infinit amb devoció impressionant, rematava als seus enemics hasiéndolos bosinitos, i es procedia tot seguit a l’assalt al Castell per part dels cristians, acabant així l’Ambaixada.

El que no era visible per als espectadors era el que passava dins de la torre del castell. Després de l’emotiu discurs d’agraïment per part del seu adversari, es fonia en una emotiva abraçada amb ell, mentre afloraven sentiments i records. El que es vivia en aquell reduït espai persistia en el record d’aquells que participaven i feien història en aquest acte tan entranyable on els participants es transformen en personatges de la major altura imaginable, i demostraven la seua vàlua i el seu respecte a l’autor d’aquesta meravella literària anomenada L’Ambaixada dels Estudiants.

D’esperit fester fins al dia en què ens va deixar, un mig any de 1979, coincidint amb l’hora en què se celebra L’Ambaixada dels Estudiants, i que havia de ser el primer mig any fester, també per a la Comparsa d’Estudiants que, com a mostra de respecte, va decidir no celebrar.

Cap de les seues netes i net vam arribar a conèixer el nostre iaio, però la seua història i vida ens ha sigut transmesa per aquelles persones que més a prop d’ell van estar. Gràcies al que ens han anat contant al llarg de la nostra vida, hem pogut apreciar i estimar la gran figura i persona que va arribar a ser.

Intentem fer, amb aquest escrit, l’homenatge que es mereix.

Les teues filles, netes i net, besnets i besneta Visca l’Estudiantina. Visca la Divina Aurora 124 125

Festa > Articles de festa

El que la festa ha unit, que mai ho separe l’home

Gràcies Iaio

Sóc fester des que vaig nàixer. Als poc dies ja em vaig vestir de moro a Cocentaina i en 2 mesos d’estudiant a Beneixama.

Als 3 anys vaig acompanyar el meu iaio Javier com a capità Moro i, l’any passat, amb 7 anys, acompanyat de tota la meua família, vam ser Capitans dels Estudiants.

Quin somni va tindre el meu iaio Juan!!!! Això de somiar despert em va encantar!!!

La primera emoció va vindre quan, després del tradicional esmorzar del dia 10, dia dels Estudiants, vam pujar a l’escenari del Maset per a dir que la família Molina-Sirera volíem ser Capitans per a l’any 2018.

A casa dels iaios Juan i Encarna, tots estàvem molt contents amb la gran aventura que havíem decidit encetar. Però crec que el més feliç de tots, era jo. M’encanta la festa!!!!

Per davant ens quedava tot un any de preparatius, treball i incògnites: com es portaran Martín i Rosa a la carrossa? Voldran eixir? Els iaios aniran asseguts o dempeus? Com serà el vestit de Juan? I el meu?

Aquest any ha sigut molt especial i molt bonic. Tenia molt clar que havia de participar en tots els actes: ofrena, processons, dianes, missa de comparses… Però on més vaig disfrutar, per descomptat, va ser el dia de l’Entrà, amb tota la meua família: els meus pares, Jose i Raquel, els meus iaios, Juan i Encarna, els meus oncles, Paco, Aurora, Juanvi i Rosa i, com no, els meus cosins, Juan i Rosa, i el meu germà, Martín.

Va ser un dia molt emocionant, vore com totes aquelles persones que t’estimen i a qui estimes ens acompanyaven al seguici. És per això que m’agradaria donar les gràcies a tots, amics i familiars, tant de Beneixama com de Cocentaina i, com no, a tots els que van vindre a vore l’Entrà, perquè si no fos pel públic, què seria de les festes de Moros i Cristians?

Per acabar només puc dir que ha sigut una experiència inoblidable, i tot gràcies al somni del meu iaio Juan.

El passat mes de setembre un bon grapat d’amics i amigues de Cocentaina posava marxa cap a Beneixama per tal de viure la festa des de dins amb els amics de la Comparsa d’Estudiants i el seu càrrec, que ocupava per la família Molina-Sirera.

de Beneixama. Els carrers mullats no van evitar que una gran afluència de gent eixira al carrer per acompanyar els festers.

Festers on ens sumem nosaltres, gràcies a l’acollida i el bon fer d’un poble que estima les seues festes de Moros i Cristians.

Aquest any tan especial ens ha servit per a veure de ben a prop que els Estudiants no és una comparsa, és una família, i bona mostra d’aquesta afirmació és la manera amb què ens van fer sentir des de la nostra arribada.

Arribàvem ja a la plaça de l’Ajuntament, on es posava punt final a l’Entrada, enmig de l’eufòria de la comparsa i l’emoció de tots els presents. Un gran castell de focs va il·luminar bona part del poble. Va ser en aquest moment quan vam descobrir que la festa de Beneixama era diferent, la gent era molt propera, aplaudia contenta i la música sonava amb força acompanyant la família Molina-Sirera. Uns mesos després se’ns ha donat la raó i s’ha declarat les festes en honor a la Divina Aurora d’Interès Turístic Autonòmic.

El dia no acompanyava; l’oratge amenaçava els actes festers i beneixamuts i contestans compartíem el nervi previ a l’Entrada amb la incògnita de saber si podríem fer la desfilada. Els minuts passaven ràpidament mentre els núvols no paraven de descarregar aigua i tots ens refugiàvem a la casa dels capitans. Ells, juntament amb la seua família festera, ens contagiaven l’ànim i l’alegria de continuar fent festa a pesar de la pluja, confiant que a l’hora de l’arrancada el temps amainaria i ens deixaria gaudir d’una Entrada que recordarem durant molt de temps.

I així va ser. Quan era vora les 19.30h ja estàvem tots preparats; uns acompanyant, altres tocant instruments, formant part del seguici, esquadres o, fins i tot, dalt d’una carrossa, compartíem aquell somni fet realitat. Tots junts, gaudint de la germanor que ens havia regalat la festa, desfilàrem pels carrers

Per a nosaltres, aquest dia sempre serà recordat com un exemple de bon fer per la festa. Moltes gràcies a tota la família dels Estudiants per deixar-nos ser uns més durant aquestes festes 2018, especialment a la família Molina-Sirera per la seua hospitalitat i estima. Estem molt contents d’haver participat d’aquesta festa i d’haver format part de la vostra capitania, i... el que la festa ha unit, que mai ho separe l’home!

Visca la Festa! Visca la Germanor! Visca la Divina Aurora!

Socarrats de Cocentaina

GRÀCIES IAIO PER ACONSEGUIR FER REALITAT AQUEST SOMNI!!!!

Pablo Molina Barrachina 126 127

Festa > Articles de festa

“La quadrilla”, 40 Anys... Fent festa

Fester i Amic

A la memòria de Cristóbal Molina Francés

Amb estes paraules volem retre-li un xicotet homenatge a “La Quadrilla” després d’haver fet aquest passat 23 de març un dinar-festa al maset dels Estudiants.

La idea d’esta celebració diríem que va sorgir al voltant de fa un parell d’anys, ja que sempre que ens trobàvem em alguna festeta deiem ‘hem de fer un dinar tots els fills amb els pares’, i ahí es quedava... I pels Nadals passats després de recordar alguns moments i vindre’ns al cap algunes sensacions de lo bé que ho passàvem, ens ho vam prendre seriosament i el que semblava un tant complicat es va fer realitat, i allí que vam estar tots (pares, fills, nets, etc...).

Després d’alguns anys vam entendre d’on ens havia eixit a tots el caràcter tan fester.

Sempre que se’ns recorda seguim vius

Sempre heu segut una “Quadrilla” d’amics més ben semblant a una família, passàvem junts les Pasqües, els Nadals, participàvem activament en les Festes, feien i fan viatges junts, etc., sempre “remugant” uns dels altres però sempre junts, amb molt bones vivències i amb un vincle més gran que una amistat.

Degut a l’alta col.laboració de tots va ser fàcil fer un recopil.latori de la gent que érem; vam posar una data i allí que vam estar totes i tots per a celebrar aquest aniversari, aprofitant que, pam amunt pam avall, portem al voltant de 40 anys junts fent festa.

Entre aquestes vivències, sempre recordem quan anàvem a totes hores de “rambal”, aquells temps que corrien pels anys 80, quan cada dos per tres els pares ens deien el diumenge ‘mon anem a Sanxet’ i preguntàvem: amb qui? I la resposta sempre hi era: ‘amb la Quadrilla’ i allà que anàvem tots damunt del remolque de Diego.

Des d’ací volem donar-vos les gràcies pels bons moments que ens heu fet passar, tant dins com fora de la festa, i dir-vos que si ens heu ensenyat a disfrutar de la vida, encara ens heu ensenyat més a ser persones.

Encara quan ens vegem quaranta anys després ens preguntem: ‘Has vist als pares?’ ‘Sí, estaven a la plaça… amb La Quadrilla’.

Carlos Ruiz Zafón A sovint recorrem a la frase feta “una imatge val més que mil paraules” amb la sana intenció d’expressar que no hi ha res millor que veure les coses per a entendre-les. És clar, qualsevol imatge comporta associada un cúmul de funcions que la fan ben poderosa: icònica i simbòlica per a tota una col·lectivitat, estètica i atractiva per la combinació de formes i colors que ens atrauen, poètica per la seua capacitat evocadora i creativa, fins i tot emotiva apel·lant als sentits humans més bàsics, aspecte aquest últim, el de les emocions, on cal centrar-nos en el cas de Cristóbal Molina, “l’amic Tàvol” que el passat 27 de febrer de 2019 ens deixava.

Per a nosaltres el nom de “La Quadrilla” ens resulta molt familiar i entranyable, ple de molts bons moments i records.

També tindre un record especial als membres de “La Quadrilla” que per desgràcia ens han deixat durant aquests anys: Diego, Angelita, el Cantinero i Juanba.

Des d’ací volem també volem agrair-vos a les mares i pares l’inculcació a la festa i d’un mode diferent d’entendre la vida.

Entre els records que ens venen al cap quan ens ajuntem, és la relació que hem tingut sempre amb la Comparsa d’Estudiants als actes més participatius d’esta Comparsa com son la retreta i les carrosses.

En aquells temps, al voltant dels anys 80, la segona quinzena del mes d’agost estava dedicada a la retreta: els pares escollien un tema i ens clonaven a tots, xiquets i grandets.

Que seguim disfrutant tots de les Festes i, com no, molts anys més de “LA QUADRILLA”.

Molt Bones Festes a tots!

“La Quadrilla”

Per poc que ens esforcem, qualsevol dels que l’hem conegut al llarg dels més de 25 anys en els que ha sigut fester de la nostra comparsa, ens ve al cap el record de la seua senzillesa, eixe somriure tan peculiar que el caracteritzava, la seua bondat;

elements tots ells que, sens dubte, suposen un bon grapat de vivències, de bons moments i d’anècdotes que ens ha donat.

I és que la història d’una entitat festera com la dels Llauradors de Beneixama, a punt d’arribar als seus 50 anys, no està conformada només per un considerable cúmul de dades i d’esdeveniments importants, més bé al contrari, són les persones, els seus components, els que han configurat l’essència de la seua trajectòria en pro de la festa. És així com podríem parlar de la intrahistòria, de la quotidianitat, del valuós material humà que genera i que de manera anònima contribueix al seu creixement.

A més a més, cal destacar que Cristóbal ha format part d’una de les esquadres més emblemàtiques de la Comparsa, “El garrot”, tot un referent en la història dels Llauradors, exercint el càrrec de capitans voluntaris l’any 1992, càrrec que va repetir per sorteig en 2012 on els seus nebots i les seues nebodes en tot moment el van acompanyar en representació de tota la família; en definitiva, una mostra més que evident de la seua bonhomia que volem reiterar mitjançant aquestes imatges fotogràfiques, les qual venen a resumir ben bé el seu caràcter prudent i amable que ens contagiava. És per això que el passat 3 de març, quatre dies després de la seua defunció i aprofitant la celebració del mig any fester de 2019, li dedicàrem durant el dinar al maset, a mena d’un senzill homenatge, un fort aplaudiment com a mostra de la gratitud i de l’estima de tots els assistents. Vaja per endavant el nostre reconeixement que des d’aquestes pàgines volem fer extensiu a la seua família, en record del seu pas pels Llauradors de Beneixama.

José Francisco Lozano Santonja President Comparsa Llauradors 128 129

Festa > Articles de festa

Pooooooos... què tinc que fer?

Las cinco de la tarde, día diez de septiembre de cualquier año, todo el calor del mundo en nuestro pueblo. En algunos locales o bodegas se preparan atuendos de lo más estrafalario para escenificar una parodia humorística basada en una caricaturización de las solemnes embajadas del laureado poeta Pastor Aicart. Esta embajada humorística, con un ingenio sublime, las escribió José María Milán.

Todo el pueblo parece estar en un letargo a la espera del acontecimiento de la tarde: l’ambaixá dels estudiants. Un elenco de “artistas”se viste de extravagantes modelos para dar vistosidad surrealista al acto, cada uno en su papel. Entre ellos es absolutamente necesario destacar a un hombre anónimo, un buen hombre, que a lo largo del año permanece sumido en su trabajo y su familia, sin relieve social ni presumir de ninguna virtud, -que las tenía-, y que, a esa hora mencionada, con un ritual sencillo, acude al maset con un hatillo donde su vestuario se limita a una sábana blanca, una toalla, una pluma de cualquier ave, unos pantalones rojos de “moro” con algunos años de desgaste y un cinturón del traje de estudiante.

Sin aspavientos y con solemne majestuosidad, pone su rostro para que, mediante un corcho quemado, le señalen unas cejas y “rayas” en la cara para darle un aire de lo más cómico a un rostro serio y profundamente responsable de su condición de “sentinela”. Recoje con orgullo su gran llave de la fortaleza y se sitúa al lado del embaixador y de las correspondientes odaliscas. Con un semblante de lo más serio, se inicia el desfile hasta el castillo.

Cuando llega a la garita de guardia, nos saludamos y,

Història gràfica de la festa

como siempre, me dice: ”Ara vorem, tot com sempre, vitat?”.

Comienza el parlamento con el mensajero y va desarrollando sin problemas el guión. Todo bien hasta que se le pregunta “Quí eres tú pa preguntar a qué i per qué vinc jo así?. Ahí viene la tormenta, nada más y nada menos que cuestionar la autoridad y responsabilidad de un centinela, asumida silenciosamente a lo largo del año, con un aplomo y seriedad poco comunes.

Unos segundos de silencio, se hincha el pecho de este gran hombre, fija su mirada en su enemigo y, con una voz potente como el trueno de la mayor tormenta exclama: POOOOOOOS...

QUÈ TINC QUE FER?. Grandiosa duda de quien ha asumido su función y un “calimitraque” se permite ponerla en cuestión. En una ocasión, cuando se recuperó un largo párrafo en el que el “centinela” debía arengar a su tropa con versos alusivos a la reconquista, a don Pelayo y otras cosas más, Pepe me dijo: “Tú ves dictant i jo aniré repetint”. Así lo hice, pero al segundo verso me suelta: “Chilla més, redeu, que no senc rés”.Esta frase fue oída por todos los asistentes, dada la potente voz de Pepe.

Ya no pude continuar dictando, me dio la risa y al tio Pepe también. Para remediarlo entonamos el “Alá, Alá, fes de los cristianos una gran penjá”. No tuve una especial amistad con esta persona pero sí con el personaje y, sinceramente, cada vez que lo recuerdo en mi humilde y oscuro papel de apuntador, cuando llega esa frase no puedo evitar una lágrima recordando a un personaje que escribió una breve, pero potente historia en la preciosa embajada de la Estudiantina. Como el gran poeta dijo: “nunca te olvides de él, pueblo al que amó con ardor...”

Gracias, gracias por todo, un abrazo en tu lugar en la Gloria, PEPE EL CARAT.

Cartell de 1995. Títol: Pólvora de batalla. Autora: Josilén Amorós Silvestre.

130 131

Festa > Història gràfica de la festa

HISTÒRIA GRÀFICA CRISTIANS 1995

HISTÒRIA GRÀFICA ESTUDIANTS 1995

132 133

Festa > Història gràfica de la festa

HISTÒRIA GRÀFICA MOROS 1995 HISTÒRIA GRÀFICA LLAURADORS 1995

134 135

Festa > Articles de festa

En el record

Vicente Amorós Silvestre

Manuel Martínez Barceló

Filà de Cristians

Comparsa d’Estudiants

Juan Payá Pérez

Félix Valls Maestre

Comparsa d’Estudiants

Comparsa d’Estudiants

Cristobal Molina Francés

Vicente Molla Martí

Comparsa de Llauradors

Filà de Moros

Fotografia: Pepe Mas Navarro 136 137

Gent i Poble

POBLE GENT I

140 154 157 158 160 161 162 163 166 172 175

Cròniques d’un any Verano Azul Amigo Manolo Pasa la vida Adéu a quatre amics El amor que desafió al miedo Juan Payá 150 Años del canto de la Aurora Concurs de poesia Memoria de la Secretaría Municipal Dades meteorològiques

Fotografia: Vicente Guill Fuster 138 139

Gent i Poble

CRÒNIQUES D’UN ANY

BENEIXAMA, CRÒNIQUES D’UN ANY

XI Edició del Beneixama Rock

JULIOL 2018 - JUNY 2019

CD Beneixama en Festes més de 175 anys de festa i música, obres musicals que formen part de la banda sonora de les nostres vides Són les 11 de la nit del 15 de juliol de 2019, un dia trist, molt trist. Últimament se m'acumulen sense remei els dies tristos. Aquesta vesprada, quan venia de treballar per la carretera d'Alcoi a Banyeres, i veia la columna de fum, no podia creure el que estava veient. Però quan he arribat a l'altura de la central elèctrica, he constatat, amb ràbia, amb indignació, amb tristesa, amb un cúmul de sentiments oposats, que estava cremant-se la nostra Serra de la Solana.

Les llàgrimes, òbviament, no han tardat a aflorar. Ha sigut un vist i no vist, com quan encens un misto, i sense que et done temps a tirar-lo, t'has cremat els dits. No hem tingut temps per a lluitar contra aqueix enemic implacable que és el foc, entre altres coses, perquè per precaució, no ens han deixat.

Com és possible que tant, tant, tant es puga desintegrar en tan poc temps.

Com és possible que la vida, que és

tan bonica, siga a vegades tan injusta.

Com és possible que hi haja gent que siga capaç de cometre aquestes barbaritats. Se m'encongeix el cor quan m'arriben les dades de l'incendi: 876 hectàrees cremades i un radi afectat de 28 km. Se'm salten les llàgrimes quan pense què ha sigut històricament per a Beneixama la nostra Serra de la Solana. Els seus pous de neu per a l'obtenció del gel. Els forns per a la producció de calç. Els seus corrals per al desenvolupament de la ramaderia, o la llenya per a calfar les llars dels nostres avantpassats. Se'm salten les llàgrimes quan pense què és actualment per a nosaltres aqueixa muntanya. Les seues espectaculars sendes, de les quals gaudim, i que són pol d'atracció per a nombrosos amants de la natura.

El meravellós recorregut de la Solana Trail, que tots els anys, atrau centenars de corredors. La seua flora i fauna,

JULIOL 2018

que fa gaudir de la seua afició, tant a caçadors, com a recol·lectors de rovellons i caragols.

El que són les causalitats, paradoxalment, el meu pare, que ens va deixar sumits en la tristesa fa just set mesos, va escriure en aquesta mateixa publicació, fa just 25 anys, un article relacionat amb l'incendi que va tindre lloc a Beneixama el 7 de juliol de 1994. Acaba l'escrit amb una xicoteta poesia que, al meu entendre, ens ha de servir de guia per als pròxims anys: “Salgamos de la mudez, que hable el silencio, salvemos la TIERRA, que el monte es nuestro”. Ell, estimava aquesta serra més que res en el món, per això, se'm salten les llàgrimes, quan pense la pena que tindria si contemplara aquest horrible espectacle.

Juan Bautista Payá Sanchis Cronista oficial de Beneixama

Durant aquest mes de juliol, la Societat Musical La Pau i la Societat Coral de Beneixama, realitzen els enregistraments del CD Beneixama en Festes més de 175 anys de festa i música. L’obra, que veurà la llum a l’agost, es una iniciativa de la Comissió de Festes per a commemorar els més de 175 anys d’antiguitat dels nostres festes de Moros i Cristians. Recull algunes de les obres musicals que formen part de la banda sonora de les nostres vides. El Ball de les Banderes, vals que s’interpreta cada 9 de setembre una vegada finalitzada l’ambaixada de la conversió del moro al cristianisme. Els pasdobles L’Entrà i Benejama en Fiestas, obra, aquesta última, de Manuel Meseguer Andreu, dedicat a l’històric director de la nostra banda

Olegario Pastor. Estrella de la Mañana, el motet religiós de Manuel Parra Bernabeu, interpretat amb cor, tenor solista i grup de cambra, cada 6 de setembre a l’eixida de la Patrona de Beneixama.

Ben-hixamen, la marxa mora que l’inoblidable Pedro Joaquín Francés Sanjuán va dedicar, en 1985 a la Filà de Moros. El títol fa referència a l’origen àrab de la toponímia del nostre poble, reflectida en alguns documents medievals. És, en definitiva, la música que forma part del nostre ADN col·lectiu. En el projecte participen, experts musicals com Mario Roig Vila, el director de la nostra banda, l’assessor musical José Javier Sanz Vila, i els nostres paisans Jaime Pascual Sirera i Juan Bautista Francés Parra.

Dansa contemporània fusionada amb el flamenc, en la Plaça de la Torre El dia 31 de juliol, a les 22.00 hores, el Ballet Arraigo, presenta a Beneixama, l’espectacle Caleidoscopio. La companyia està composta per dotze ballarines formades per diferents professors de dansa. El seu repertori s’emmarca dins de la dansa contemporània fusionada amb el flamenc. Com a marc de la representació, la nostra estimada Torre de Beneixama, que com tots sabem,

va ser restaurada fa uns anys. És una torre talaia amb una cronologia incerta però amb una existència evident en la primera meitat del segle XIII. Presenta, en l’actualitat, una altura aproximada de 6 metres, però tot apunta al fet que va tindre tres plantes i una alçada de 13 a 19 metres. No solament s’empraria com a reducte defensiu, sinó també com a graner col·lectiu.

El 28 de juliol, a les 21.00 hores, els amants dels sons més contundents del panorama valencià, gaudeixen de la XI Edició del Beneixama Rock. Enguany, el festival compta amb la participació de Los de Marras, un veterà grup de rock valencià amb 6 discos a la seua esquena i nombroses actuacions en tot el territori nacional. Konsumo Respeto, una altra banda amb quasi 20 anys d’experiència en els escenaris. Pupil·les, un grup de rap, amb el feminisme com una dels seus senyals d’identitat. Els nostres veïns de Banyeres de Mariola i Alfafara Inèrcia. Kanela en Rama, que procedents de Villena, fan una música de mestissatge-fusió. I com no podia ser d’una altra manera, el grup de Beneixama King Rotten. Després d’11 edicions, podem afirmar, que el festival està totalment consolidat. Va nàixer l’any 2008, arran d’una demanda popular de la joventut. A més, edició rere edició, s’ha tractat d’incloure en el cartell als grups musicals de Beneixama, amb la finalitat d’ajudar-los a introduir-se en el panorama musical.

Nova i saludable iniciativa: I Setmana Ciclista de Beneixama Del dissabte 28 de juliol al divendres 3 d’agost, organitzada pel Club Ciclista de la nostra localitat, té lloc la I Setmana Ciclista de Beneixama. Segons el Club, la idea consisteix en el fet que els participants practiquen ciclisme una hora de cada dia, durant tota una setmana. La filosofia de la prova no és la competició, sinó fomentar l’ús de la bicicleta, perquè millore la nostra salut i ocupem el temps d’oci de la millor manera possible. Per tractar d’esquivar la intensa calor, les eixides tenen lloc al matí, a les 9.00, i a la vesprada, a les 20.00 hores.

Els trajectes es realitzen en grups, atès el nivell de condició física de cada participant. La nova i saludable iniciativa, també presenta altres activitats, com un taller de reparació de burxades. Per a finalitzar, es realitza el divendres 3 d’agost, un creatiu lliurament de diplomes als participants: mallot roig a qui ha participat els 7 dies de la volta, mallot groc a qui ho ha fet entre 6-5 dies, i mallot verd, als qui compareixen 4 o menys dies.

140 141

Gent i Poble

AGOST 2018

BENEIXAMA

Set camins històrics de les nostres valls, en el llibre de Miquel Más

El dia 10 d’agost, es presentà a Beneixama, en una Sala d’Exposicions Temporals de gom a gom, el llibre de Miquel Más Navarro Camins històrics.

Rutes per l’Alcoià i la Vall d’Albaida. Valls de Beneixama i Biar. L’edil de Cultura, María José Payá, inicia l’acte donant la benvinguda als més de cent assistents i destacant el valor patrimonial de la publicació. A continuación, intervé Josep Puig, Secretari del l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, institució que s’ha encarregat de l’edició del projecte. Finalment, l’autor, detalla les característiques i el contingut de la seua obra, des del moment que sorgeix la idea fins a la selecció final de les rutes. Són set camins històrics, alguns d’època romana,

Importants associacions de Beneixama que gaudeixen de l’estiu L’estiu està per a gaudir, per això, algunes de les nostres associacions, incorporen al calendari, en aquestes dates, la celebració anual de la seua festa. Entre elles, la Societat Musical La Pau, que celebra la seua el dissabte 25 d’agost.

Els músics gaudeixen de valent amb el sopar, la posterior Entradeta, i el fi de festa, en el Pub Discovery. A més, el 4 d’agost, té lloc la del Grup de Muntanya. La diversió comença a caminar a les 9.30 hores amb el ral·li i les activitats aquàtiques, que fan gaudir en gran als

que recorren les valls de Beneixama i Biar. S’inclou croquis i perfil de cada itinerari, amb indicació de distància i temps, a més de dades geogràfiques, històriques, florístiques, faunístiques, etnogràfiques, etc. I, és clar, conté nombroses fotografies, algunes del del seu pare, el magnífic fotògraf Pepe Más.

Com és de ben nascut ser agraït, Miquel nomena a les persones i amics que han acompanyat la seva trajectòria vital, i el desenvolupament d’aquest projecte. Fa especial esment al seu entranyable cosí i amic Marcel·lí, qui li va suggerir la idea de la difusió d’aquests camins. Segons sembla, la intenció de Miquel, és continuar publicant més itineraris, doncs bé, avant i salut i muntanya.

més menuts. A la vesprada, toca donar el relleu als majors, amb el capvespre amenitzat amb bona música i, a continuació, el sopar. Finalment, culmina el cim de les activitats amb la discomòbil.

El Tresor de Benimassot en les Antigues Escoles El dijous dia 30, al pati de les Antigues Escoles, els més menuts, gaudeixen de

Presentació del llibre Diània, terra nostra

El dia 16 d’agost, a les 22.30 hores, en la Plaça del Mesó, té lloc la presentació del llibre Diània, terra nostra, de Just I. Sellés (Beniarrés, 1969). L’escriptor, que ja ens ha visitat en alguna ocasió, és l’autor de les novel·les, El llanto del petirrojo, finalista del Premi Azorín en 2009, i Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya. El llibre presentat, compta amb 384 pàgines i 320 fotografies de paisatges del territori denominat Diània. L’autor defineix l’obra com: “un emocionat viatge fotogràfic per les més antigues sendes de les nostres muntanyes, una expedició encapçalada i guiada per tres personatges il·lustres, possiblement els més entusiastes i erudits exploradors que ha conegut mai l’agraciada Diània: el botànic Cavanilles, Joan Pellicer i Rafael Cebrián”.

Miguel Mataix,nou recordman del Camino de Santiago A mitjan agost, el nostre paisà Miguel Mataix Graciá, després d’un esforç titànic, es converteix en el nou recordman del Camino de Santiago. Tardà 6 dies, 10 hores i 15 minuts, a completar, pel denominat Camí Francès, els 790 kms que separen, Saint Jean Pied de Port de l’emblemàtica Plaza del Obradoiro de Santiago de Compostel·la. Miguel, supera en 47 minuts el temps establert pel brasiler Marcio Villar la passada tardor. Porta, amb la finalitat de ratificar el seu rècord, dos GPS. Hi ha dades que posen els pèls de punta. Corre diàriament entre 17 i 18 hores, eixint-li una mitjana aproximada de 120 kms diaris.

Necessita beure entre 15 i 20 litres de líquid per la forta calor, que a vegades arriba als 35 graus centígrads. Molts mitjans de comunicació, òbviament, es fan ressò de la colossal gesta. l’espectacle teatral i musical El Tresor de Benimassot. Compta amb l’actuació del cantautor Anselmo Martí i del Grup de Teatre Anbelú. La representació s’inspira en un conte de Paco Pascual Soler sobre històries de bandolers valencians del segle XIX. A més, hi ha un taller de maquillatge denominat El taller del bandoler.

SETEMBRE 2018

CRÒNIQUES D’UN ANY

Instaurada, de manera definitiva, la unificació de les entradetes L’any passat, a manera de prova, es va materialitzar l’enèsim projecte de la Comissió de Festes: la unificació de les entradetes en un sol dia. Aquest any, el canvi, superada la fase de votació i acceptació popular, ha quedat instaurat de manera definitiva. El dissabte 1 de setembre, les nostres entitats festeres, després del tradicional soparet, ixen a desfilar amb moltíssimes ganes de passar-ho bé. No obstant això, l’enorme participació, implica un problema: que els festers que obrin la desfilada han d’esperar a la sortida completa de tots els participants per a poder finalitzar a la porta de l’Ajuntament. Per a tractar de superar aquest obstacle, la Comissió opta per ampliar el trajecte pel carrer Nou de l’Autora.

Curiositats de Festes El dimarts 4 de setembre, en l’incomparable marc de la Glorieta, s’escolten els primers sons de la festa en el tradicional concert de la Societat Musical La Pau. En una nit d’estrenes i presentacions, la banda interpreta per primera vegada Conquesta do Obradoiro, el magnífic pasdoble que Mario Roig Vila li ha dedicat al nou recordman del Camí de Santiago, el nostre paisà Miguel Mataix Graciá. A més, es realitza la presentació oficial del CD Beneixama en Festes més de 175 anys de festa i música. La gent gaudeix amb algunes de les obres que formen part de la banda sonora de les nostres vides: el Ball de les Banderes, o els pasdobles L’Antrà i Benejama en Fiestas.

El Dia de l’Entrada, per a seguir detalladament l’evolució de la desfilada, la Comissió de Festes de Beneixama elabora un exhaustiu guió. Però, una con-

25é Aniversari de la coronació de la Divina Aurora Acabades de passar les festes, comencen una sèrie d’actes per a commemorar el 25 Aniversari de la coronació de la nostra Patrona. Després d’una efímera aturada, l’11 de setembre, al voltant de les 19:30, la nostra Verge torna a eixir en processó des de l’ermita fins al temple parroquial. Pocs dies després, el diumenge 16, s’oficia, amb la participació de la Societat Coral de Beneixama, una missa commemorativa de l’efemèride. I, finalment, el dia 23 a les 18.00 hores, la Divina Aurora torna en processó a la seua residència habitual, l’Ermita. Pot evidenciar-se, en tots i cadascun dels actes de la celebració, l’alta participació, prova irrefutable de l’enorme devoció que el poble de Beneixama professa a la seua Patrona.

Danses populars per a combatre el buit i la monotonía Una vegada finalitzats l’entretingut estiu i les divertides festes, el buit i la monotonia s’apoderen dels nostres carrers.

vidada inesperada, trastoca per complet els plans establits: als pocs minuts de començar l’acte, la pluja entra en escena obligant a suspendre’l. Per sort, després d’una hora d’aiguat tardorenc, pot reiniciar-se la desfilada, que acabarà amb èxit i sense cap altre contratemps.

La pluja, encara que no interpreta el paper protagonista, com en les inesborrables festes de 2015, sí hi assumeix un paper secundari que afecta a alguns actes de les festes d’enguany. L’ofrena, per exemple, ha de reduir el seu recorregut per motiu de la pluja. A més, el líquid element, sempre enemic de la pólvora, obliga a suspendre la Mahoma dels Moros. Aquesta entitat festera, als pocs dies, designa com a nou President a Juan Bautista Romero Maestre.

Interessant exposició

La família del pintor: Retrats de Pepe Navarro Té lloc, del 15 al 30 de setembre, a la Sala d’Exposicions Temporals de Beneixama. És un viatge en el temps a través d’un dels aspectes més íntims de la vida de l’artista: la seua família. Podem apreciar, amb les imatges de les persones més properes al pintor, la seua evolució pictòrica, des dels començaments artístics com a estudiant de belles arts, fins a les obres més madures i treballades, on retrata, de manera magistral i original, als seus néts. L’òbvia evolució de la seua obra, denota, en primer lloc, una gran capacitat de treball i, en segon lloc, una tenaç cerca de coneixement.

Per a tractar de suportar-ho, els nostres avantpassats tenien, entre altres coses, les danses populars. Per sort, aquesta tradició contínua vigent, per això, el dijous dia 20, a les 21.00 hores, els balladors ixen de la seu del Grup de Danses de Beneixama i es dirigeixen, acompanyats per la Colla El Reclot, cap a la Plaça de l’Ajuntament. Allí els espera, la So-

cietat Musical La Pau per a ballar al so de la seua música les tradicionals danses populars. Sorprén i anima veure la gran quantitat de xiquets balladors que, vestits a la manera tradicional, concorren a l’acte. El seu compromís amb les nostres tradicions és mereixedor d’un bon grapat de llepolies que els reparteix el Grup de Danses.

142 143

Gent i Poble

OCTUBRE 2018

Dia de llibres El divendres dia 5 es fa la presentació de dues publicacions. En primer lloc, a les 19:30 hores, a la Sala d’Exposicions Temporals de Beneixama, Maria Conca i Josep Guia presenten el llibre A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu. És un complet estudi sobre el polifacètic escriptor, autor teatral, filòleg i activista Xavier Romeu i Jover (Barcelona 1941-Els Monjos 1983). Seguidament, a les 20:30 hores, canvi d’escenari perquè al Maset dels Estudiants, el President de la Comissió de Festes Guillermo Valdés presenta la segona edició de la revista fotogràfica Moments de Festa. Aquest any l’obra compta amb un magnífic treball fotogràfic realitzat per Salva Moncho i Mateo Belda, amb textos, igual que l’any passat, de Malena Ramírez.

Novena Edició del Oktoberfest

BENEIXAMA

Torna el binomi perfecte

Xe Que Bo - Solana Trail El productiu binomi inunda novament els carrers el primer cap de setmana del mes d’octubre. El dissabte 6, al matí, mentre els més menuts afronten amb il·lusió el minirunnig infantil, els més majors gaudeixen en directe o a través de les ones radiofòniques de Ser Viajeros. El conegut programa de la Cadena Ser s’emet, sorprenentment, des de la Plaça de la Torre de Beneixama.

Els conductors d’aquest, Inma Pardo i Santiago Botella, conversen animadament amb alguns representants de la nostra localitat. En primer lloc, l’Alcalde, Vicente Ibañez i la Regidora de Cultura, María José Payá, refereixen algunes de les bondats que atresora el nostre poble. Seguidament, el Cronista Oficial, apunta algunes pinzellades sobre la història de Beneixama, els seus monuments i museus, i alguns dels seus personatges més coneguts. A continuació, Carmen de Pastisseria L’Aurora, i Joan Molina, del Bar-Restaurant La Gela, elaboren una exquisida exposició de les nostres bondats gastronòmiques. Finalment, Miguel Mataix, acompanyat d’un convidat d’altura, l’alpinista Alex Txikon, tanquen el programa explicant alguns detalls de la Solana Trail. A la vesprada, a això de les 17:30, el basc, convidat per

l’organització de la carrera, presenta, en un Auditori Municipal abarrotat, el documental “Everest, un reto sobrehumano”.

La cinta narra el seu intent per trepitjar, en ple hivern i sense oxigen artificial, el cim més elevat del planeta. Mentrestant, l’escala d’activitats de la fira segueix el seu curs. Un reeixit taller de robòtica al Maset dels Moros i un concorregut teatre infantil a la Plaça de la Torre fan les delícies dels més menuts. Al matí següent, té lloc la huitena edició de la consolidada Solana Trail. A això de les 8:30, d’un dia excepcional, prop d’un miler de corredors i senderistes, afronten la pujada a la Serra de la Solana per a recórrer, o bé els 17 quilòmetres de la carrera curta o bé els 28 de la llarga.

Una vegada experimentada per part de molts dels corredors la pujada d’adrenalina d’arribar a la meta es produeix a això de les 11:00 la reobertura de la fireta. Llavors, comença per a tots els gustos i edats i durant tot el dia, una ona d’experiències que submergeix el poble en un mar d’activitats: tast de cervesa artesana, taller de Patchwork a càrrec de l’Associació de Pachwork Puntet a Puntet de Beneixama, pràctica col·lectiva de ioga, ruta guiada pel poble, inflables per als xiquets, correfoc infantil, etc.

lencià que assistint el dilluns 8, a la Sala d’Exposicions Temporals, a la interessant conferència del doctor en història medieval Guillem Chismol: La creació d’un nou regne. Les primeres institucions valencianes. L’endemà, a partir de les 11 del matí, té lloc a la Plaça de l’Ajuntament, la Segona Figatellà de Beneixama. La gent del poble, sempre

sol·lícita a l’atenció que demanda el nostre producte gastronòmic més conegut, ompli la plaça i l’estómac de Figatells, Coca de Creïlla i beguda a preus populars. Les panxes estan satisfetes i, per tant, l’esperit està content. No obstant això, la pluja impedeix tant la celebració de la cercavila de mig dia com la de la vesprada.

El dia 20 d’octubre, un centenar d’amants de la cervesa i la diversió es congreguen al local de la Penya la Pinya per a celebrar la Novena Edició del Oktoberfest. Encara que enguany ha baixat la quantitat de participants, no ha descendit ni la qualitat de la cervesa ni la de la diversió. Es consumeixen ni més ni menys que 650 litres repartits en uns 1650 botellins de 42 tipus de cerveses de països tan dispars com: Espanya, República Txeca, Alemanya, Bèlgica, Mèxic, Itàlia i els EUA. “Prost” i a l’any que ve a celebrar la dècada.

Festivitat del 9 d’octubre Cal saber d’on venim per a conéixer el que som i, per tant, saber cap a on anem. Per això quina manera milor de conéixer l’origen del nostre Poble Va-

NOVEMBRE 2018

CRÒNIQUES D’UN ANY

Canvi de la processó del Dia de l’Entrada Porta molts anys present a Beneixama el debat sobre el canvi de la processó del Dia de l’Entrada. Els partidaris de la variació, argumenten les dificultats amb què es troben, tant músics com festers, per a acudir a l’acte després de la intensitat de l’entrada. També han parlat del desemparament en el qual es troba la verge per l’escassetat de participants, intuint que, fent-ho un altre dia, acudiria molta més gent. Els defensors de la tradició, per contra, han apel·lat a aquesta amb la finalitat que tot quede com està.

Malgrat la controvèrsia, ningú no s’ha atrevit fins ara a afrontar la qüestió. Per a tractar d’esmenar aqueixa històrica falta de determinació, la Comissió de Festes, inicia una sèrie de contactes, tant amb la Confraria de la Mare de Déu,

com amb els diferents organismes festers per a veure si són partidaris del canvi o de la tradició. Una a una, les assemblees de les diferents entitats festeres van aprovant, per una àmplia majoria, el canvi de la processó del dia de l’entrada al dia 5 de setembre. No obstant això, en la Confraria de la Mare de Déu sorgeix un punt de controvèrsia: en vista que únicament es va consultar a la directiva de l’associació religiosa per a veure si estaven d’acord amb el canvi, alguns membres d’aquesta consideren que hauria d’haver-se consultat a l’assemblea de l’entitat, fins i tot al poble en general. Veurem com queda la cosa, amb el desig que es prenga la millor decisió per al poble de Beneixama.

Festivitat de Santa Cecília El diumenge 25 de novembre, la Diana marca el tret d’eixida de les celebracions en honor a Santa Cecília. Seguidament, els músics donen compte d’un suculent esmorzar en el Maset dels Moros.

No obstant això, enguany no es fan en la Plaça de l’Ajuntament els tradicionals jocs per als més menuts. Pel que sembla, els músics destinen temps i esforç per als preparatius del cap de setmana següent. El dissabte 1 de desembre, la nostra Societat Musical la Pau, a les 20:00 hores ofereix, a l’Auditori Municipal, el tradicional Concert Extraordinari de Santa Cecília. Regina Nostra, pasdoble de Mario Roig Vila, Daza Bitem, de Juan Bautista Francés Parra, la famosíssima West Side Story de Leonard Bernstein, Danza de Sal, també del nostre director Mario Roig Vila, i finalment, Expedition, un poema simfònic d’Oscar

Navarro, són les obres que escolta el nombrós públic assistent. A continuació, l’entretingut Soparet del músic, presenta una divertida novetat: sota el títol Premis La Pau 2018, com si d’un lliurament d’Oscars es tractara, es premia alguns components de la banda per qualitats que els identifiquen: el més remugó, el més sord, el més aplicat, etc. A més, entre premi i premi, els músics gaudeixen de valent amb jocs col·lectius. Al matí següent, la falta de somni i descans, no impedeix que tinga lloc un acte que recorde carregat de nervis i emoció: la cercavila de recollida dels nous educands. Antonio Moreno Payá (Trompa), és l’únic que enguany entra a formar part de la banda. Finalment, acabada la missa en honor a la patrona i la processó, l’anomenat Dinar de Germanor posa punt final al concert de festejos.

Visita inesperada de la restablida televisió autonòmica

En aquest mes de novembre rebem la inesperada visita de la restablida televisió autonòmica. Un equip d’À Punt Directe acudeix a la Pastisseria L’Aurora on Carmen, la propietària, mostra als televidents com s’elabora un dels productes gastronòmics estrella de la nostra localitat: la Coca de Creïlla. És una

XXXIII Certamen de Poesia Pastor Aicart 2018 La cultura no requereix d’artificis per això, en un acte senzill, i amb la sempre encertada participació de la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Reclot, té lloc, a l’Auditori Municipal, el lliurament de premis. En primer lloc es projecta el procés d’elaboració dels trofeus realitzats per l’artista Leo Sanchis. Seguidament es realitza el lliurament de premis, sent enguany el guanyador de la modalitat de poesia en castellà, amb el poemari “Poema de la Desmemoria”, Teodoro Flores Carpio, de Los Ríos (Ecuador).

Com que és al seu país, òbviament no pot asistir-hi. L’autora d’Alzira, María Calvo Palomares, amb el poemari “El Temps”, s’alça amb el primer premi de la modalitat en valencià. La guanyadora ve acompanyada del seu amic Vicent Camps, un reconegut rapsoda que recita, juntament amb ella, part del poemari guanyador.

recepta senzilla i amb pocs ingredients, un d’ells l’extraordinari oli de Beneixama. Curiosament, amb la voluntat de donar una mà, Maria, una amable i incombustible veïna de 89 anys, és qui s’encarrega de pelar les creïlles per a l’elaboració de la coca.

144 145

Gent i Poble

DESEMBRE 2018

Convocat amb la selecció espanyola per al Mundial d'Ultrafons

Miguel Mataix

segon en les 24 Hores d’Ultrafons de Barcelona Mentre cuegen a Beneixama les celebracions pel 40 aniversari de la Constitució, llarg d’ací el nostre recordman del Camí de Sant Jaume, Miguel Mataix, s’enfronta a un altre repte titànic: córrer les 24 hores en pista de Barcelona.

Com és una modalitat que desconeix, enfronta la prova amb il·lusió, però amb una mica d’incertesa. De fet, corre amb sabatilles de muntanya, perquè no en té d’asfalt. No obstant això, a les 6 o 7 d’hores de posar les seues potents cames en moviment, es dissipen els seus dubtes i apareix un cel clar d’expectatives: es col·loca primer. Finalment, un anglés expert en aquest tipus de proves, aconsegueix superar-lo i queda, després de recórrer 244 quilòmetres i 520 metres, en un increïble segon lloc.

A més, comuniquen al nostre corredor que la seua marca personal està entre les 10 millors d’Espanya de tots els temps i la tercera dels últims anys. Per a un dels espectadors no passen desapercebuts ni la posició ni la marca ni l’actitud de Miguel. El seleccionador nacional d’aquest tipus de proves, veient les seues enormes possibilitats, li ofereix representar Espanya en el Mundial d’Ultrafons que tindrà lloc a l’octubre de 2019 en la localitat d’Albi (França). Queden satisfetes, malgrat l’enorme cansament, totes les seues expectatives.

Presentació de La plegaria de Eos, el nou llibre de Pedro Amorós

BENEIXAMA

40 anys de la nostra actual Carta Magna Històricament, les constitucions que hem tingut han semblat ser un bàlsam per a aquest país, a vegades tan convuls. És com si els seus marges hagueren intentat aportar estabilitat, prosperitat i progrés i, per contra, tot el que se’n trobara fora fera aflorar injustícia, misèria, conflicte i intolerància. Com cada any, el 6 de desembre es commemora el dia de la Constitució, un fet de summa importància al qual no sempre se li ha donat la dignitat que mereix. Per a tractar d’esmenar-ho, enguany se celebrà el 40 aniversari de l’actual Carta Magna. A Beneixama, per a solemnitzar l’efemèride, l’Alcalde, Vicente Ibáñez Cruz, en un saló de plens de vores a vores, dirigeix un acte emotiu i entranyable on els components de les diferents corporacions municipals lligen un article de l’actual constitució de 1978. A continuació, s’entrega als participants un exemplar del text constitucional. Finalment, a manera de petjada inesborrable, es fan una foto grupal a les portes de l’Ajuntament. No

El dia 22 de desembre, té lloc la presentació d’un nou llibre de Pedro Amorós a la Sala d’Exposicions Temporals. Aquest menut i acollidor lloc s’ha convertit en l’espai literari, amb majúscules, de Beneixama. La majoria de presentacions de llibres al nostre poble escriuen allí les seues primeres pàgines. La plegaria de Eos, segon volum de la col·lecció El rojo y el gris, començada amb Jano ante el espejo,

obstant això, el que realment perdurarà en el temps serà la seua monumental tasca pel poble de Beneixama.

Però no puc ometre que, malgrat ser un acte bonic, es produeixen, per motius mèdics, algunes lamentables absències, com les dels antics regidors José Martínez Martínez i Juan Payá Pérez. Aquest últim mor, per desgracia, als pocs dies, concretament el dia 15. Juan Payá va estar lligat a la política municipal durant molts anys en tres legislatures. Al marge del treball que va desenvolupar pel seu poble durant aquells anys, el seu record romandrà viu en moltes cases de Beneixama perquè, en moltes de les seues parets, pengen les seues benvolgudes aquarel·les.

Finalment, el dissabte dia 15, a l’Auditori Municipal, per a concloure la rellevant efemèride, es realitza una gala lírica de sarsuela amb la participació de la soprano Mari Carmen Fortea, el tenor Javier Palacios, i el pianista Jesús Debón.

no és, segons l’autor, ni un assaig ni una autobiografía ni una novel·la. És una aposta arriscada que el temps dirà si ha obtingut el reconeixement del públic. No hi ha atzar en el fil conductor que uneix totes i cadascuna de les pàgines del llibre. S’hi esmenta la malenconia, l’ensomni, o la mort, algunes de les obsessions que persegueixen molts escriptors.

GENER 2019

CRÒNIQUES D’UN ANY

Interessant exposició per a acomiadar el 2018 i donar la benvinguda al 2019:

600 anys de la Generalitat Valenciana Els Furs s’originaren en el Costum, sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de València que es van anar creant tot adaptant les normes aragoneses (Furs d’Aragó) i les normes del Principat de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). També s’incoporà als costums (o almenys no es derogà) un tribunal instaurat pels andalusins, el Tribunal de les Aigües de València. El text és un extracte d’un dels panells informatius que recullen, de manera cronològica, la seqüència històrica de la creació i desenvolupament de les nostres institucions valencianes. Inaugurada el dissabte 29 de desembre, la mostra pot veure’s a la Sala d’Exposicions Temporals durant els primers dies de l’any.

Després de l’exposició i vinculada a aquesta, té lloc al Maset dels Cristians, el sopar anual de l’Institut d’Estudis de les Valls de la Mariola. Romà Francés, President de la institució, dona la benvinguda a tots els assistents com a pròleg de la conferencia, que sota el títol La reivindicació de la Generalitat al País Valencià com a institució d’autogovern (1974-1981), imparteix el professor Josep Guia. Acabat el sopar, és hora de continuar alimentant l’intel·lecte. Com ja és habitual, alguns assistents realitzen una lectura de textos. En aquest cas fan al·lusió al tema tractat: històrics. A més, l’institut presenta en societat la seua pàgina web. Finalment, com la cultura es quasi més interessant cantada que contada, el cantautor Jordi Gil posa la nota musical a la vetlada.

Presentació de Les Danses de Beneixama, de Vicente Sanz Pérez El dilluns 28 de gener, a les 19.30 hores, a la Casa Bardín d’Alacant, el professor i component de la Rondalla de Beneixama, Vicent Sanz Pérez, dona a conéixer el seu treball Les Danses de Beneixama. Es tracta d’una important tasca d’investigació sobre l’origen i l’evolució de les nostres danses. Cal destacar, a més, la recuperació de peces antigues que s’havien perdut.

L’or dels Valencians, exposició per a denunciar l’infrafinançament valencià Pel que sembla, comencem l’any amb una atractiva intensitat expositiva. El dissabte 12 té lloc, novament a la Sala d’Exposicions Temporals, la inauguració d’una nova exposició relativa al l’infrafinançament de la nostra Comunitat Autònoma: L’or dels Valencians. Aquesta vegada, no ens retrotraiem al passat, sinó que és un tema del present que ens afectarà en un futur. No obstant això, com reitere sempre, és important saber d’on venim per a conéixer cap a on hem d’anar. L’afirmació no és fútil i amb caràcter previ a la inauguració de l’exposició, l’historiador Josep Miquel Conca Alonso, realitza una excel·lent conferència sobre l’origen i desenvolupament de la hisenda valenciana, un camp històric que està investigant, i del qual existeix

poca historiografia. Seguidament, dos economistes, mitjançant un recorregut explicatiu pels panells de l’exposició, posen de manifest de forma clara i concisa, l’infrafinançament que, durant tants anys, ve patint el nostre territori. Segons el Ministeri d’Hisenda, la Comunitat Valenciana té una ràtio de suficiència d’ingressos del 95%, és a dir, un 5% inferior a la mitjana. És la ràtio més baixa d’Espanya, juntament amb Andalusia, Múrcia i Canàries i inferior a Madrid i Catalunya que després de la reforma del sistema en 2009 ja estan en la mitjana nacional. Per tant, la nostra queixa està més que justificada. És incomprensible que un tema que ens perjudica tant i en el qual hi ha tant de consens suscite tan poc interés i reivindicació.

Festa de Sant Antoni Abad o del porquet

Com tots els anys, Beneixama estrena el calendari festiu anual amb les festes de Sant Antoni. L’oratge, que per les dates es pressuposa enemic d’aquesta festa, s’alia amb ella i permet que es puguen fer, sense cap contratemps, tots i cadascun dels actes previstos. Enguany, els festejos comencen el divendres 18 de gener amb la consuetudinària cercavila infantil per a portar llenya a la foguera. L’endemà, després de la celebració dels actes populars (cercavila, subhasta, etc.), la Comissió de Sant Antoni pretén pintar un punt de modernitat en el tradi-

cional quadre de la festa. Per això, a les 23:30 hores, al Pub Discovery, té lloc un monòleg a càrrec d’Ismael Galán. L’actuació presenta, com en els bous, divisió d’opinions. Finalment, el diumenge 20, després de la missa, es fa l’acte més característic de la festa: el repartiment de bambes i la benedicció i cavalcada d’animals. A la vesprada, algun llumenera posa en perill la integritat dels assistents tot col·locant coets a la foguera.

L’organització, òbviament, es desvincula del fet. El repartiment d’entrepans, fa oblidar amb prestesa tota l’estupidesa.

146 147

Gent i Poble

FEBRER 2018

BENEIXAMA

Naix la Clàssica Beneixama amb la idea que es convertisca en clàssica

Fase de presentació de la Declaració d’Interés Turístic Autonòmic de les nostres festes de Moros i Cristians Com ja vaig avançar l’any passat en la capçalera de les Cròniques d’un Any, estava preparant-se un extens i exhaustiu expedient per a sol·licitar davant els organismes públics pertinents, la Declaració d’Interés Turístic Autonòmic de les nostres festes de Moros i Cristians. La iniciativa compta amb el suport d’institucions públiques com la Universitat d’Alacant, el Patronat de Turisme Costa Blanca i entitats festeres com UNDEF, l’Associació Sant Jordi d’Alcoi o la Junta Central de Festes de Villena. En total més de 50 organismes entre ajuntaments i entitats festeres. Doncs bé, superada la fase d’elaboració és preceptiu passar a la de presentació, per això, el dijous 28 de febrer se signa, per a formular la sol·licitud, l’acord de col·laboració entre

la Comissió de Festes i l’Ajuntament de Beneixama.

Accident mortal a Beneixama

finada, ingressat amb pronòstic reservat a l’Hospital General Universitari d’Alacant i l’ocupant de 72 anys del segon vehicle, que és traslladat a l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, també amb pronòstic reservat. El xoc té tal gravetat, que hi acudeix fins i tot, un helicòpter.

El dia 24 de febrer es produeix un fet tràgic al nostre terme municipal. Una dona de 80 anys perd la vida en una col·lisió entre dos vehicles a la circumval·lació de la CV-81. En l’accident resulten ferides altres dues persones: un home de 82 anys que viatjava amb la

Dins de les iniciatives que pretenen dotar de més contingut a la referida sol·licitud, la Comissió de Festes il·lumina una brillant idea: l’enregistrament d’un vídeo per a la promoció de les nostres festes.

Per a elaborar-lo, l’agència Imagine Love Cinema d’Alacant, sota la direcció de Pablo Godoy, es desplaça a Beneixama el dissabte 9 de març. Els llocs on es roda són escenaris que formen part de la pel·lícula de la nostra vida: l’Església, l’Ermita de la Divina Aurora i la Torre de Beneixama. Els protagonistes, voluntaris de les diferents entitats festeres. El resultat segur que tindrà l’acceptació de la crítica i del públic.

A col·lació del tema em ve a la memòria que han adequat la carretera que uneix el Camp de Mirra i Biar. S’ha fet etern

El diumenge 3 de febrer es disputa a la nostra localitat la primera edició de la Clàssica Beneixama. És una prova de caràcter social que naix amb la intenció de créixer i, òbviament, poder consolidar-se. Enguany la distància és de 54 quilòmetres per un circuit interurbà de 3 quilòmetres. Després de rodar tota la carrera escapats i jugant-se la victòria a l’esprint, el villener de l’equip Ijes Solar Castalla, Antonio Domene, s’imposa a Miquel Faus de l’equip Ginestar-ULB. Tercer, i avançat a la resta de participants, queda Quique Gandia, seguit de Josué Gómez Barrachina i Adrián Requena.

Dues exposicions ja clàssiques En aquest mes de febrer té lloc la inauguració de dues exposicions que s’han convertit en clàssiques a Beneixama, la del Concurs Escolar de Dibuix Mig Any Fester i Confraria de la Mare de Déu, i l’exposició de fotografies del XVé Concurs Fotogràfic Pepe Más. Les dues comparteixen consolidació, espai i temps al Museu Etnogràfic, el 23 de febrer a les 12:30 hores. Per als més menuts, el lliurament de premis es realitza el 2 de març a la plaça de la Torre, abans de l’acte de les ambaixades infantils. Els premis del concurs fotogràfic s’entreguen el 9 de març durant el descans del Concert de Música Festera del Mig Any. Mateo Belda s’alça amb el primer premi en la modalitat de Moros i Cristians amb l’obra Germans amb la mare. A la de Beneixama, Andrea Parra Samper és la guanyadora amb la fotografia titulada Generacions. el temps que han tardat a posar-se d’acord les diferents administracions implicades. Indigna veure com es malgasten els diners públics en coses sense sentit i com no es destinen amb prestesa a empreses tan inexcusables.

No puc evitar recordar els que per desgràcia van perdre la seua vida a la cuneta d’aqueixa carretera. Gent de Beneixama que tots tenim en el record i que tenia tota una vida per davant.

MARÇ 2019

CRÒNIQUES D’UN ANY

Concert de música festera per a acomiadar el Mig Any Per a acomiadar els festejos del Mig Any Fester, després de l’intens cap de setmana del 2 i 3 de març, té lloc el dissabte 9, a l’Auditori Municipal, el tradicional concert de música festera. Cal destacar en l’esdeveniment l’homenatge al compositor Manuel Boscà Cerdà, del qual s’interpreten alguns dels seus pasdobles més coneguts: El Fusteret, Nostàlgia per mon pare i Maria Linares.

El veterà compositor, que té quasi noranta anys, dirigeix les seues pròpies obres i abans d’això adreça unes paraules al nombrós públic assistent. El músic conta anècdotes gracioses de quan va vindre a Beneixama, amb tan sols 10 anys, acompanyant el seu pare, que era el director de la Banda d’Albaida. Recorda que s’allotjaven a casa del Pare Gonzalo. També que els músics d’Albaida, molts d’ells empleats en fàbriques, tenien molts problemes per a anar a tocar a altres localitats, però no tenien cap per a vindre al nostre poble. És lògic, d’altra banda, en el context de penúries de la postguerra que volgueren vindre a un poble que els alimentava i els tractava d’allò més bé. En la segona part del concert, la Societat Musical La Pau, interpreta La Colodra Morisca, una marxa mora de José M. Martínez Sanchis dedicada a la quadrilla homònima de la Filà de Moros.

La Volta a la Vall, una de les múltiples activitats organitzades pel Grup de Muntanya Els dies 16 i 17 de març, el Grup de Muntanya de Beneixama, guiat pel seu nou President Juan Francisco Payá Vidal, qui dirigeix l’expedició de la directiva des de fa poc temps, organitza una de les seues múltiples activitats, la denominada Volta a la Vall. Com tots sabem, aquesta importantíssima associació de la nostra localitat té molts anys d’història. A mitjan dècada dels 50 un grup d’afeccionats a diferents activitats relacionades amb la serra sent una gran curiositat pels avencs. Els atrau, òbviament l’aventura, però també el misteri pel desconegut. Els pastors conten que alguns avencs no tenen fons i a més cadascun té la seua llegenda particular.

Diuen, per exemple, que a l’Avenc de Gages s’ocultava Jaume Serra, el famós bandoler. Són els primers passos cap al cim de la constitució del Grup de Mun-

tanya. M’agrada molt una anècdota sobre aqueixos moments primigenis, que ve reflectida en la magnífica pàgina web de l’associació: “va ocórrer durant la primera exploració de l’avenc de l’Arsenal allà pels anys setanta. Quan després de nombrosos esforços, el grup d’espeleòlegs van arribar al fons de l’avenc, van trobar granades que algú va tirar dins després de la guerra civil. Ells, com a bons ciutadans i per a evitar que feren mal a algú, les van traure d’allí i les van portar a la caserna de la Guàrdia Civil de Beneixama. Van recórrer tot el camí amb una vella furgoneta carregats amb les granades, inclús van arribar a penjar una de l’espill retrovisor.

Quan van arribar al quarter, el caporal, sorprès primer i espantat després, els va cridar, fruit del pànic, que eixiren del vehicle i tiraren a córrer, mentre que ell mateix no sabia on amagar-se”.

Ponència i debat sobre la doctrina social de l’Església

La vida es sueño a l’Auditori Municipal de Beneixama

Organitzada per Càritas el dia 31 de març a les 17:30 hores al Centre Juvenil té lloc una ponència i debat sobre la doctrina social de l’Església a càrrec d’Auxi Lucas Imbernon, religiosa i llicenciada en Ciències Religioses i especialista en el tema.

El dissabte 23 de març, a les 19:00 hores, la Companyia Grita Teatro representa a l’Auditori Municipal l’obra d’un geni del Segle d’Or, La vida es Sueño de Calderón de la Barca. No puc evitar evocar els versos més coneguts de l’obra, que fa poc temps vaig haver d’utilitzar en un xicotet treball que em va encarregar el meu amic Paquito per a la seua Capitania: “¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.”

XXXIII Cursa ciclista de Sant Josep, organitzada pel Club Ciclista Beneixama, el 19 de març de 2019 i que va comptar amb una gran participació i públic 148 149

Gent i Poble

ABRIL 2018

BENEIXAMA

El Diumenge de Rams inicia una Setmana Santa que ve carregada de pluja

En moltes ocasions assistim a actes i celebracions dels quals desconeixem tant el seu origen com el seu significat. Per exemple, el diumenge 14 d’abril som molts els qui acudim a la processó del Diumenge de Rams. Però quin és el vertader origen i significat d’aquesta celebració? Simbolitza i commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem per a donar començament a la seua passió i mort a la creu. És conegut amb aquest nom perquè quan Jesús va entrar triomfalment a la Ciutat Santa, branques d’olivera van ser posades al seu camí.

A més, una gran multitud aclamant-lo com el fill de Déu portava a les seues mans palmes i fulles d’oliveres. Per tant, el Diumenge de Rams dona principi a la Setmana Santa.

La festivitat comença amb bon temps

a quasi tot el país i a mesura que van avançant els dies l’ambient assolellat es veu truncat per la presència d’una borrasca atlàntica que porta una baixada de les temperatures, pluges i vent fort.

El temporal és especialment virulent al nostre territori. Les comunitats de València i Múrcia pateixen les pluges més copioses registrades en un mes d’abril en els últims 50 anys. A més, les ratxes de vent arriben als 70 kms per hora amb fenòmens costaners d’ones de 3 metres. En llocs especialment secs com Torrevella, les pluges registrades deixen en 24 hores fins a 170 litres per metre quadrat. A Beneixama cauen en tota la Setmana Santa uns 150 litres per metre quadrat. Com mai plou a gust de tothom encara que l’aigua és especialment necessària perjudica torrencialment el sector turístic.

Un conill provoca l’ingrés de dos ciclistes a l’hospital El dia 23 d’abril, al nostre terme municipal dos ciclistes resulten ferits després de patir una caiguda en creuar-se’ls un conill quan circulaven pel quilòmetre 27 de la carretera CV-81. Pel que sembla, l’animal s’interposà al camí d’un d’ells i li va fer perdre el control de la bicicleta. Quan va caure, colpejà sense voler el seu company i va provocar també la seua caiguda. Al lloc dels fets es desplacen, entre altres efectius, una unitat del Servei d’Atenció Mèdica Urgent (Samu) i una altra de Suport Vital Bàsic (SVB). L’home de 50 anys presenta po-

litraumatisme i el de 68 múltiples contusions, per això tots dos són traslladats a l’Hospital General Universitari d’Elda. És òbviament un fet aïllat, però provocat per l’enorme població de conills que pateix la nostra vall. Només cal veure que les carreteres estan plenes d’aquests animals atropellats. Són diversos els problemes que origina aquesta superpoblació. Si bé és cert que s’han pres algunes mesures, també ho és que, si no s’atalla prompte el problema, les complicacions poden agreujar-se.

Emergeix la nova novel·la de Joan Benesiu El dia 13 d’abril té lloc en una Rata Cellarda plena a vessar, la presentació de Serem Atlàntida, el nou llibre de l’escriptor Joan Benesiu, pseudònim de l’escriptor Josep Martínez Sanchis. L’obra és la seua tercera novel·la després de l’èxit de la seua predecessora Gegants de Gel. Alfonso Pastor, qui casualment acaba d’inaugurar en el mateix idíl·lic escenari una interessant exposició fotográfica, és qui posa el pròleg amb l’obertura de l’acte. Seguidament, l’autor ens parla sobre alguns dels pilars que sustenten Serem Atlàntida. A manera d’epíleg, el nombrós públic assistent inicia una breu però interessant roda de preguntes a l’escriptor. Davant l’ansiosa espera de la lectura de la novel·la em quede amb les sempre interessants paraules de Benesiu presentant-la.

Comença a navegar a Beneixama, el vaixell de la Comparsa de Pirates El dissabte 25 de maig, es confirma, per part de la Junta Directiva de la Comissió de Festes, que la Comparsa de Pirates de Beneixama participarà, de moment com a convidada, en l’acte de l’Entrada durant les pròximes festes de Moros i Cristians. La ubicació serà en el bàndol moro, davant de la Filà de Moros, però òbviament, amb identitat pròpia. Per tant, comença a navegar al nostre poble, el vaixell de la Comparsa de Pirates.

Estic convençut que, per a augmentar el tresor de les nostres festes, arribaran a bon port.

Dia del llibre en una nova ubicació

Festivitat de Sant Vicent Ferrer al Salze Entrant en matèria, el diumenge 28 d’abril, com a aperitiu de la festa tenen lloc les jornades gastronòmiques amb el III Concurs de Gatxamigues. Per a animar als cuiners, l’Ajuntament posa a la seua disposició els ingredients. A les 18.00 hores, a la Plaça de l’Alberg, un quartet de jazz amenitza una vesprada per a gaudir. Acaba la jornada amb l’esperada cordà i la disco-mòbil. Al dia següent, 29 d’abril, les carreres i salts i la processó posen punt final a una festa entranyable que hem de cuidar.

MAIG 2019

CRÒNIQUES D’UN ANY

El 5 de maig, té lloc, al nostre poble, el dia del llibre. Enguany, amb la finalitat de donar difusió al nou emplaçament de la biblioteca municipal, les llibreteres de Beneixama exposen les seues joies literàries a la Plaça de les Antigues Escoles. Pel que sembla, el nou espai bibliotecari, es troba situat, des de Setmana Santa, en l’edifici de l’antiga seu de la UNDEF. La nova ubicació, encara que una mica allunyada del rovellet de l’ou, presenta molts avantatges. En primer lloc, l’espai que és molt major.

A més, hi ha una ludoteca per als més menuts, així com una sala de reunions i presentacions. També, l’enorme i diàfana plaça que precedeix l’edifici és, sens dubte, un espai lúdic excel·lent. És ací, on se situen els 40 jocs de fusta de gran format que fan les delícies dels més menuts, el dia del llibre.

Festa de Sant Isidre Un any més, se celebra la nostra benvolguda festa de Sant Isidre. El dissabte

Merescut homenatge als socis de la Banda de Música

El dia 25 de maig, a les 20.00 hores, a l’Auditori Municipal, té lloc, a càrrec de la Societat Musical La Pau de Beneixama, el Concert Extraordinari del Soci. És un merescut homenatge a totes les persones que han donat suport a aquesta fonamental associació del nostre poble. El cartell anunciador de l’acte, com si volguera anticipar el que veurem i escoltarem, ens retrotrau a temps pretèrits. Efectivament, la nostra

banda interpreta un conegut repertori de sarsuela que fa gaudir, i recordar vells temps, a molts dels assistents. La magnífica interpretació de les sopranos Herminia Ripoll, Mª Dolores Luján i Charo Martos, i la del baríton Ignacio Hernández, amb la participació de la nostra Societat Coral, i del Cor de Cambra Oscar Esplá de Mutxamel, fan les delícies del respectable públic.

Declaració d’Interès Turístic Autonòmic de les nostres festes de Moros i Cristians Com ja vaig referir en el text que encapçalava les Cròniques de l’any passat, la Comissió de Festes es trobava immersa en l’elaboració d’un expedient amb la finalitat de sol·licitar la Declaració d’Interès Turístic Autonòmic de les nostres festes de Moros i Cristians.

Doncs bé, després d’un ingent treball, i de la presentació del mateix davant els organismes corresponents, el dia 28 de maig, la Generalitat Valenciana declara les festes de Moros i Cristians de

Beneixama d’Interès Turístic Autonòmic. És sens dubte, una declaració merescuda, si tenim en compte tant l’antiguitat de la festa com la seua singularitat. Aquesta distinció suposa, òbviament, un important impuls a la promoció de la nostra població com a destinació turística cultural en l’àmbit valencià. Per a mi ha sigut un plaer, participar en aquest ambiciós projecte, que ajuda, al poble de Beneixama.

18 de maig, el tradicional sopar en la Comparsa de Llauradors, dóna el tret d’eixida als festejos. Al matí següent, el diumenge 19, en un dia ventós que no entorpeix els actes, la gent acudeix presta i disposada al paratge de la Talaieta. Enguany, comptem amb un

convidat especial, el periodista Paco Alonso, un enamorat de la gastronomia valenciana. Pels seus coneixements culinaris, actua com a jurat del XX Concurs de Paelles. La Brega dels Llauradors, posa, un any més, un punt final humorístic a les celebracions.

150 151

Gent i Poble

JUNY 2019

BENEIXAMA, CRÒNIQUES D’UN ANY

Moment de benvinguda als nous regidors, però també d’acomiadar als que acaben el seu mandat

Intens cap de setmana de Sant Joan Comença l’intens cap de setmana de Sant Joan el dissabte 22 de juny amb la missa i la Processó del Corpus. A les 21:00 hores, sense solució de continuïtat, la Societat Coral de Beneixama celebra al marc incomparable del Claustre de la Fundació Elena Santonja, la tradicional Nit de Boleros. Enguany hi participen l’Orfeó Noveldense Solidaritat, i la Coral Santa Cecilia de Moixent.

Al dia següent, el diumenge 23, l’encesa de les fogueres reprén les celebracions de Sant Joan que van començar el cap de setmana d’abans. Després de donar compte d’una bona graellada de carn, a les 00:30 hores, es fa a la Plaça de la Torre l’acte de presentació de capitans per a les pròximes festes. Els tres presentadors, Andrés Ferrero, Josep Miquel Conca i David Juan, recolzats per una projecció audiovisual en la paret de la Torre, realitzen una representació teatral que ens transporta a 1821. Aqueix any, els tres carreters de Beneixama, José Parra, Salvador Vera i Vicente Luna, tornaven amb els seus carros de comerciar per la plana manxega. De sobte, una forta tempesta els va sorprendre enmig de la nit, i tement per la seua vida, es van aclamar a la Verge de l’Aurora a la recer-

ca de la protecció divina. En aqueix moment, per a la seua sorpresa, va cessar la tempesta i van contemplar una estranya llum, una aurora boreal. Aquest relat, òbviament, donaria ales a la devoció a la Divina Aurora. Seguidament, es projecta el vídeo gravat per a la promoció de les nostres festes.

A més, es veuen imatges dels vertaders protagonistes de l’acte, els Capitans.

Finalment, tant el President de la Comissió de Festes, Guillermo Valdés, com l’Alcalde, Vicente Ibáñez, posen l’accent en el que suposa per a Beneixama la recent Declaració d’Interés Autonòmic de les nostres festes.

Acaba la màgica nit de Sant Joan amb l’històric cant de l’Aurora, que compleix enguany, 150 anys. Per a commemorar l’efemèride, la Comissió de Festes edita un magnífic llibret sota el títol Cant de l’Aurora. 150 Aniversari 1869-2019. En ell podem consultar l’origen i la història d’aquest popular cant, així com les diferents estrofes, que compostes per diversos autors, s’han anat forjant al llarg de la història. A les poques hores, es reprenen els festejos, que acaben a la vesprada, amb un cap de setmana carregat de compromisos, però també de diversió.

El 28 d’abril, van tindre lloc, a la Comunitat Valenciana, tant les eleccions generals com les autonòmiques. Aproximadament un mes després, el 26 de maig, es vota en les municipals. A Beneixama, el PSOE obté un resultat històric que li atorga una àmplia majoria, 618 vots, enfront dels 327 del PP, i els 195 de JPB. Després de la intensitat electoral, té lloc en la nostra localitat, el 15 de juny, la presa de possessió de la nova corporació municipal. És el moment de donar la benvinguda als nous regidors, però també d’acomiadar als que acaben el seu manat. Tant Paco Castelló, com sobretot, María José Payá, amb qui més he tractat, han sigut per a mi un gran suport en aquesta tasca que jo faig.

Problemes amb els insectes En una casa de camp de la nostra localitat, un enorme eixam d’abelles situat en els pilars de l’entrada de l’accés a l’habitatge, obliga a intervindre als bombers del parc de Villena. Els propietaris sol·liciten l’ajuda davant la presència de milers d’aquests insectes. Els tres bombers que intervenen en l’operatiu, abillats amb el pertinent vestit d’apicultor, es tiren hores per a retirar l’eixam.

Seguint amb el món dels insectes, a mitjan juny, es difon en la premsa la notícia que una plaga del mosquit tigre s’ha estés pel nostre territori. Un dels municipis afectats és Beneixama.

Final de curs al CEIP Divina Aurora El dijous 20 de juny se celebra la festa final de curs del Col·legi Divina Aurora.

Per a festejar les vacances dels més menuts es fan al pati de l’escola, jocs, activitats i una exhibició de patinatge artístic. A continuació, l’esperat repartiment d’orles té als graduats entre il·lusionats i ansiosos. En l’AMPA, organitzadora de l’esdeveniment, s’ha produït un relleu en l’encapçalament de l’associació. Eva Pascual, després d’una feina encomiable, li entrega el testimoni de la presidència a Aurora Calabuig.

Fotografia: Vicente Guill Fuster 152 153

Gent i Poble

Verano Azul

mayores sentados a la fresca, esperando acabar el día entre risas, chascarrillos y filosóficas conversaciones sobre la vida.

Recuerdo también las mañanas en la piscina y aquellas excursiones en bici a otros pueblos que parecían cortas pero que duraban una eternidad entre risas y más risas. No había miedos ni peligros. Solo la pura inocencia de querer pasarlo bien.

En la adolescencia, la amistad se volvía más intensa en las tardes y noches de verano donde las pandillas de amigos eran el motor del tiempo libre. El assegador, la glorieta, la plaza o los parques se convertían en testigos silenciosos de aventuras y desventuras entre jóvenes. Las bicicletas de la infancia se iban sustituyendo por las motos y los juegos populares por quedadas, locales, cenas improvisadas, casetas, fiestas, salidas, el amor de juventud, la intensidad de la amistad y un sinfín de cosas que nada hacían envidiar a la mítica serie de Verano Azul que llegaba a nuestras casas a través de la pantalla. Era un “Verano Azul”, pero de los buenos.

Y, como todo lo bueno tiene un final -o eso dicen-, el final del verano siempre llegaba y el mes de septiembre se antojaba como uno de los más duros por la vuelta a la rutina. Sin embargo, no era un final del todo amargo ya que nos esperaba el colofón de las vacaciones con las Fiestas de Moros y Cristianos. Y ¡qué fiestas! Un trocito de historia y cultura que no dejaba ni deja indiferente a nadie que las vea. Una pena, que a día de hoy el trabajo y las obligaciones nos impidan vivirlas de la misma forma que antaño. Con todo, cada mes de septiembre, mi corazón siempre está en esas calles

Cuando oigo a alguien hablar de su pueblo con entusiasmo entiendo que habla de algo que va mucho más allá de un mero lugar físico. Tener un pueblo, ser de un pueblo o veranear en un pueblo es un privilegio del que no todo el mundo goza.

Es cultura, tradición, gente, valores y un abanico de vivencias, sensaciones y recuerdos que marcan tu vida. Una amalgama de pequeños placeres e ilusiones que, aun siendo insignificantes para algunos, son fuente de alegría para muchos otros. ‘¡Nos vamos a Benejama!’ Esa era la frase que inauguraba el verano. Nos íbamos al pueblo. No envidiaba nada a los niños que iban a sus apartamentos de la playa, ni a los que viajaban a preciosos lugares turísticos y mucho menos a los que se quedaban en la aburrida ciudad convertida en desierto con la llegada de las vacaciones. Benejama era sinónimo de libertad, descanso y sobre todo felicidad.

Nos esperaba siempre mi abuelo a la entrada del pueblo sentado en un banco al lado de otros ancianos que pasa-

llenas de pólvora y truenos y en esa música festera que anima a las comparsas que desfilan con pasión alegrando así a un pueblo que lleva esperando todo un año para ello. Y finalmente, otra vez las clases, los libros, los coches y el ajetreo de la ciudad. Menos mal que nos quedaban las cartas. Sí. Esas cartas que nos enviábamos entre amigos para regodearnos en las aventuras estivales vividas y desear repetirlas pronto.

No hay que olvidar que, además de los juegos, la gente y la fiesta, no hay pueblo sin sabor. Y no hay sabor que no recuerde a un pueblo. La gastronomía conecta inevitablemente nuestro paladar con lo vivido y lo sentido. Cuántas veces recuerda mi padre

ban allí las mañanas. ‘Hui ja ve Manolo i les xiquetes’, decía, y en cuanto veía nuestro coche rojo llegar se levantaba como bien podía y nos acompañaba a casa. La noticia de nuestra llegada corría como la pólvora, como si de algún famoso se tratara y a la media hora ya estaban allí mis primas listas para jugar durante horas y horas. El verano había empezado.

Esa inmensa tranquilidad de poder jugar en un patio y en la calle durante todo el día y parte de la noche era impensable para alguien acostumbrado a jugar en casa o en los parques de una ciudad. El patio de la casa de mi abuelo, lleno de jaulas de palomos de mi tío, y cubierto por una inmensa parra, se convertía en el mejor parque veraniego que cualquier niña pudiera desear. Jugar con muñecas o a juegos de mesa allí era el mejor de los pasatiempos. Aún recuerdo a todos los niños de la zona jugando en la calle a juegos tradicionales con la pelota, con pañuelos, corriendo, jugando a pillar o al escondite. Y todo ello bajo la atenta mirada de los 154 155

Gent i Poble

Amigo Manolo

la olleta de sa mare o la tonya que mojaba en agua en tiempos de hambre. Cuántas veces recuerdo yo el simple pa i oli que hacía mi abuelo, el sabor de la uva de nuestra parra, la coca de creïlla, les coquetes d’oli i els braços de gitano de mis tías. Sabores que, esté donde esté, me trasladan siempre a Beneixama y al verano. Por no hablar del placer de poder merendar o cenar un buen bocadillo en plena calle. O el simple hecho de coger la bici e ir a por el pan, llevar la cassola o la rostidora al horno, comer un helado a la fresca o comprar repostería artesana. Eso sí, siempre teniendo en cuenta que en cada tienda que entraras, te esperaba la pregunta de rigor ‘I tu de qui eres, xiqueta?’.

Menos mal que mi abuelo me había enseñado bien la respuesta.

Todas estas vivencias son experiencias que alguien que viene de fuera valora y disfruta, y esto hace que muchas personas elijan Beneixama para veranear. No sé si es el aire, el lugar, la

tranquilidad o la gente, pero Beneixama es, sin duda, especial.

Hay magia. Una magia que le hacía a una niña pequeña aplaudir de emoción cada vez que llegábamos al pueblo por la carretera y veíamos el campanario de lejos. Una magia que a mí me han transmitido siempre y que yo transmitiré a los míos en la medida de lo posible, porque no hay ni habrá lugar que supere todo el encanto escondido en esta pequeña localidad alicantina.

Belén Pascual Lence

La muerte es una tediosa experiencia; para los demás, en especial para los demás Mario Benedetti Y es verdad. Manolo se fue sin avisar, inesperadamente y ha dejado un vacío imposible de ocupar.

En las cuadrillas cada componente tenemos un papel. El de Manolo era el de establecer un criterio racional y justo. Siempre amable y juicioso. Auténtico en su proceder y franco en sus palabras. Siempre sonriendo y a menudo con una carcajada que hacía que se encogiera de tanto reír. Impagables los momentos que vivimos en la retreta cuando nos llevaba en el tractor, en Nochevieja bailando Boooommba, nuestra estancia en el hotel Alakrana de Granada y tantos otros. Así fue con sus amigos y así en el resto de facetas de la vida.

Un hombre hecho a sí mismo que formó una familia unida y desarrolló una vida laboral que le llevó a desempeñar un puesto de responsabilidad en la Directiva de la Almazara S. Isidro de Beneixama.

Los Ismaelitas agradeceremos siempre a Manolo su amistad, su cariñosa compañía y el habernos dejado un recuerdo tan limpio.

Esperamos que desde el cielo nos cuides a tod@s, en especial a tu familia con su nuevo miembro, tu nieto.

Siempre en nuestro recuerdo

Los Ismaelitas

156 157

Gent i Poble

Pasa la vida

Posiblemente, unos de mis primeros recuerdos sea ver a mis padres con la edad que tengo yo ahora, jóvenes, activos y muy implicados en la fiesta.

Todos los domingos, paella con los amigos. De ahí la amistad que nos tenemos los hijos.

Cuando llegaba el verano, los padres todos los fines de semana de almuerzo para preparar carroza, la cual siempre se terminaba haciendo una semana antes de fiestas, pero cómo disfrutraban de esos ratos charlando y riendo.

Imagino que de ahí mi amor por la fiesta.

La cena del día 5 era el momento de inspiración para salir en la retreta, como decimos en casa, Pepe (Pancheta) y Lorenzo Valdés “saben on s’ajoca el dimoni”. Se iban a por material donde hiciese falta y, tras mucho ingenio y soldaduras calientes hasta última hora, salían disfrazados el dia 7 por la noche.

Y mi pequeño homenaje a todos ellos.

Los recuerdo siendo muy participativos, excepto en la pólvora, que no era santo de su devoción, pero sí en procesiones, dianas, pasacalles y, cómo no, de odaliscas el dia de los estudiantes. Los vestidos se hacían al momento con telas, tijeras, agujas y lágrimas, en ellos por dolor y, en ellas, por la risa.

En un principio, el grupo era más numeroso pero como no podría recordarlos a todos, nombraré a los que estaban ahí cuando yo llegé y estuvieron hasta el final de sus días festeros.

- Pepe y Vicentica. “Mis padres” - Pepe y Vicentica. “Pancheta” - Lorenzo y Fina - Antonio Albero y Teresa Como podemos ver, la vida son ciclos. Ellos pasaron el suyo.

Ahora somos nosotros los que estamos ahí y son nuestros hijos los que estan recogiendo el testigo.

El artículo acaba aquí. Era una sorpresa para mis padres. Pero el destino ha querido que la sorprendida sea yo, con la repentina pérdida de mi padre.

Así que, ahora más que nunca, este artículo es en su honor.

Un beso para todos ellos.

Mariví Sirera Sanz

158 159

Gent i Poble

Adéu a quatre amics

El amor que desafió al miedo familia aficionada a las misas y al fútbol? Te movía la ilusión de volver a ver a tu marido, preso en la cárcel de San Miguel de los Reyes por sus ideas carlistas.

Llegaste a casa muy cansada. Por la calle había jaleo. Miraste a través de los visillos, cerraste las contraventanas y te acostaste pronto. Un poco antes de dormir abriste el armario y dejaste sobre la cama algunos mantones de manila. Pájaros y flores, rosas rojas anaranjadas sobre fondos dorados y verdes. Casi sin darte cuenta habías hecho una pequeña colección acudiendo a las subastas del Monte de Piedad. Cuando acabara la guerra te echarías sobre los hombros uno de aquellos mantones y te irías a cenar con Diego, tu marido, junto a la playa. Cuando acabara la guerra.

Por la mañana, muy temprano, llamaron a la puerta. Pensando que era una vecina abriste confiada. Varios hombres armados preguntaron por él. Tú les dijiste que no estaba, nada más.

Te empujaron violentamente. Corriste por el estrecho pasillo y te encerraste en el cuarto de baño. Recordaste de repente las palabras de tu hermana: No has d’anar, no has d´anar a València. Ès perillós.

​ n poc de temps, quatre amics ens han deixat per sempre, E quatre companys de la mateixa quinta, la meua, tots nascuts el 1947. És sabut que la presència de la mort esdevé més i més habitual segons van passant els anys, a mesura que ens fem vells, però tots ens resistim a haver-nos d’acostumar a tantes visites de la Negra Dama. Per això, encara que ningú no n’escaparem, ens indigna i ens colpeix cada vegada que s’enduu alguna persona estimada.

Emilio Payà, Juan Castelló, Vicent Amorós i Santiago Nàcher eren part de la meua vida d’infant a Beneixama, a l’escola i al carrer, als vilars i a l’horta. Uns anys d’infantesa en els què vas descobrint el món i les persones, que et marquen per sempre i no s’esborren mai. Uns anys viscuts en un poble peculiar: pla però de muntanya, obert però doctrinari, festiu però faener, acollidor però reservat... Un poble valencià dels anys 50 del segle XX, on els infants no n’érem prou conscients de l’ambient de postguerra que imperava. Potser per això érem feliços i jugàvem tant com podíem, amb un calendari de jocs establert i vigent fins que la intromissió televisiva ho va començar a desbaratar: els canuts de canya i els lledons, les boles, la rungla, el baló, els deus, la pilota (a jocs, a equips...), el ta-tati-ta-ta, els campaments, el perillós cantalejar, les excursions (la Marjal, l’Estremera, Patiràs, el Pou de la Neu, els vells corrals de la Solana...)... Tot un món d’estimacions perdurables.

Després, aquells xiquets creixíem i cadascú prengué la seua drecera. Però ens alegràvem i gaudíem de tornar-nos a trobar al poble de les nostres vivències compartides d’antany. Especialment a l’estiu, quan tothom viu, a les Festes de l’Aurora i, sobretot, quan al novembre fèiem la trobada de la quinta, on no hi havia cap tel de distanciament ni cap tabú per a la franca conversa. Una trobada memorable va ser la de l’any 1987, perquè era la primera (fèiem els 40 anys) en què participaven les dones de la quinta (entre les quals, vegeu la foto, encara hi era la bona amiga i companya Anna Luna Juan).

Avui, benvolguts amics, us tenim en el record i us assegurem que continuareu estant presents en les nostres trobades a la caseta de Jaume, en les Solanetes. Allà, rememorem anècdotes i succeïts vostres i nostres (públics i privats), com si sentírem encara les vostres veus i les vostres aportacions a la bona harmonia i l’amistat del conjunt. Esperem fer-ho per molts anys, no tenim cap pressa d’acaçar-vos en el vostre darrer viatge.

I com tantes vegades hem comentat, continuarem estimant Beneixama, per nosaltres i per vosaltres. El jovent està més preparat cada dia i és segur que això repercutirà en un futur de més prosperitat i cultura per al nostre poble, sempre que sapiguem mantenir-hi la producció de la terra, la propietat de l’aigua, la creació de llocs de treball, la pau, el progrés i la llibertat.

No debiste ir a Valencia. Y mira que te lo dijeron. Cientos de veces. Pero tú no escuchabas, no querías oír. Tu hermana te lo dijo hasta la saciedad. Igual tuvo algún mal presentimiento, igual no. Dicen que el amor siempre desafía al miedo, incluso de forma temeraria. Lo convierte en un pingajo miserable que intenta hacerse escuchar sin conseguirlo.

Y aquella tarde de finales de otoño, brumosa y fría, dijiste que te ibas, que él, Diego, te necesitaba. Estaba en la cárcel. Comía mal, dormía mal. Sufría. El amor suele ser poco razonable. A veces nada tiene que ver con la razón o las razones que otros puedan esgrimir.

Fuisteis caminando desde Beneixama hasta la estación de tren, situada a las afueras del pueblo, entre campos de trigo y maíz. Ibais cogidas del brazo, en silencio, porque a veces no hace falta decir nada para decirlo todo. Y llegaste a Valencia al anochecer. Tenía razón tu hermana. En el ambiente se respiraba miedo, angustia, muerte. Algunas iglesias habían ardido, grupos armados paseaban las calles con insolencia cruel. Pero tú no sentiste temor. ¿A quién podía interesarle una madre de

Aquellos hombres enloquecidos abrieron la puerta a patadas, tiraron al suelo tus mantones de manila y los pisotearon con sus botas sucias. A ti te cogieron del brazo hasta el dolor y te sacaron a la calle entre risas. La cheka estaba muy cerca, en un antiguo seminario, en la misma calle Trinitarios. Allí pasaste varios días, en una sucia carbonera, hacinada, incomunicada, aterrada. Hasta que un día te llevaron ante un tipo malcarado que no supo de qué acusarte pero te condenó a muerte. Alguien te dijo que te habían detenido los anarquistas, los peores, desvariados, violentos, rateros.

Unas horas después tu cuerpo yacía en una cuneta junto al picadero de Paterna, bajo el vuelo alocado de las gaviotas, frente a las miradas febriles de los hombres del pelotón de fusilamiento. Era el día de la Inmaculada de 1936.

No debiste ir, abuela, nunca debiste ir a Valencia.

Amparo Puig Valdés

Nota de la redactora: Mi abuela, Mercedes Pastor Sanjuán, nacida en Beneixama, hija del insigne poeta Juan Bautista Pastor Aicart y de Josefa Sanjuán Paya, fue fusilada en Valencia el 8 de diciembre de 1936. Sus ejecutores, el grupo López, de la FAI, Federación Anarquista Internacional, que destacó en la ciudad de Valencia por la crueldad de sus crímenes.

Josep Guia​ 160 161

Gent i Poble

Juan Payá

o el pintor del paisaje de Beneixama ​ n la claridad del día, E en la noche estrellada, en el atardecer del sol, en el lucero del alba, siempre estarás presente, a nuestro lado eternamente, pintando a tu Beneixama.

pocos, el dulce cielo de nuestro valle o el color de la piedra de las casas al atardecer, muchas veces con las montañas de fondo.

También en dos ocasiones, tuvo el privilegio de realizar la portada de la Revista de Fiestas de Moros y Cristianos de nuestro municipio.Trabajó activamente por su pueblo, desde el cargo de regidor municipal a lo largo de varias legislaturas. También se cultivó en la poesia, ganando en una ocasión el Concurso anual de poesia “Poeta Pastor”, que convoca año tras año, el Ayuntamiento de Beneixama. Hizo su aportación personal a la Fiesta de Moros y Cristianos de Beneixama actuando en algunas ocasiones, como embajador del bando cristiano en “l’Ambaixà dels Estudiants”. Todas estas contribuciones constituyen una muestra del amor que sentía por su pueblo. Muchos le recuerdan por su afición a la micología. Afición que quedó plasmada en un libro que escribió titulado: “El último vuelo de Blume”, publicado por el Ayuntamiento de Cañete (Cuenca).

Pocos días antes de fallecer quiso escribir unos versos para despedirse de las cosas que más amaba: el campo y la naturaleza. El humilde poema, titulado “una dulce despedida”, dice así:

En la noche del 14 de diciembre del año pasado fallecía Juan Payá Pérez a la edad de 77 años, víctima de una terrible enfermedad que había ido menguando sus fuerzas después de dos años. Entre sus haberes personales destacaba el de aficionado a la pintura, en la disciplina de la acuarela, a la cuál dedicó muchas horas a lo largo de su vida. El paisaje de Beneixama fue uno de sus temas preferidos. En muchas de las casas de nuestro pueblo hay acuarelas de Juan colgadas de las paredes, y muchas de ellas son bellas estampas de su pueblo. Vistas pintadas desde todas las partes del Valle. Perspectivas captadas desde el Acegador o la Talaeta, imágenes de la iglesia, nevados, etc. En el papel fue capaz de captar como

Despedidme del cielo, de las nubes y del viento, de los pajarillos del bosque, de los árboles y las flores.

Despedidme del sol, de la luna y las estrellas, de las setas del monte, que son todos mis amores.

PD: Quién bien te conoció, no tuvo más remedio que amarte.

José Vicente Payá Sanchis

150 Años del canto de la Aurora Miguel Fernando Parra Bernabeu (1845-1869) El alistamiento de la quinta de 1866 debió ser algo conflictivo en nuestro pueblo. Para aquel año el ejercito había establecido un cupo de treinta mil hombres, correspondiendo a Beneixama cuatro quintos de entre los dieciséis sorteables.

El secretario del Ayuntamiento, y por tanto, comisionado de quintas, era Miguel Parra García. Alguna irregularidad debió darse puesto que, aparte de haberse producido un enfrentamiento entre el Alcalde y el Secretario que obligaría a éste a presentar la dimisión, en Agosto de ese mismo año fue citado por el Consejo Provincial par resolver incidencias. Un oficio de dicho organismo del mes de Octubre hacía una rectificación del listado e incluía a su primogénito Miguel Fernando Parra Bernabeu en sustitución de Miguel Herrero Silvestre, aunque por esas fechas Miguel Fernando ya se había incorporado al 2º Regimiento de Ingenieros en Madrid1.

El servicio militar en el citado regimiento le permitirán, en Septiembre de 1867, matricularse en el Conservatorio de la capital en las asignaturas de piano y armonía2, lo que nos hace pensar que ya poseía conocimientos musicales, posiblemente recibidos de su padre. Sin embargo, su paso por este prestigioso centro fue muy efímero. En mayo de 1868 es dado de baja por no pagar la matrícula. Quizás las penurias económicas, u otras causas, le obligaron a desistir, y una vez concluido el servicio militar regresará a casa.

Miguel Fernando ya había compuesto en 1865, junto con “Pastor” y “Sarrió”, un pasodoble titulado “Ungles”. Esta pequeña pieza, inédita para todos nosotros, puesto que hace más de cien años que no se ha interpretado, goza de ciertas particularidades que deberán tenerse en cuenta.

Aunque la versión que ha llegado a nuestros días es una partitura con instrumentación de Manuel Parra fechada en 1929, sí existen algunas particelas del original, ya que era pieza obligada en las veladas dominicales que la banda de música realizaba en la plaza a la luz de los carbureros, que no eran pocas, si tenemos en cuenta los noventa y seis kilos de carburo que se llegaron a consumir alguna temporada.

Por la fecha de composición es, posiblemente, uno de los

pasodobles más antiguos que figure en archivo alguno. En cuanto a su estructura formal, se trata de una pieza muy sencilla dividida en tres partes diferenciadas y señaladas, al inicio de cada una, con el apellido del autor. Por lo que respecta a los otros dos coautores, que seguramente solo aportaron la línea melódica, cabe pensar que fueron, aunque es algo aventurado, el jovencísimo Juan Bta. Pastor Aycart y un ascendiente del que sería, años después organista de la Parroquia, D. Marcelino Sarrió.

Pero si cabe recordar a Miguel es por ser el autor de una de las piezas más entrañables y reconocidas de nuestro repertorio, “La Aurora”3, que, con letra de Pastor Aycart, se estrenó el veinticuatro de junio de mil ochocientos sesenta y nueve4.

De esta “Aurora” primitiva, no queda ningún tipo de documentación, pero posiblemente, Manuel, que era el menor de los hermanos, y que a partir de 1922 pasó algunas temporadas viviendo en su pueblo natal, tuvo la oportunidad de escucharla y recordarla en 1923, lo que seguramente no había hecho desde sus años de juventud. Tal debió ser su impresión que, apenas, dos días después, realizó una instrumentación para que cada músico interpretase correctamente su papel. Esta es la que ha llegado, en parte5, a nuestros días, y en la que tuvo la habilidad de reflejar, en el cuadernillo de las particelas, el nombre de los autores y la fecha del estreno, que él conocía perfectamente. Curiosamente la firma como “Manigüel la Mestra”, (Manigüel el de la Mestra), que seguramente era el apodo con el que se le conocía en sus años de infancia. Desde entonces, y hasta nuestros días, el Canto de la Aurora ha sufrido y, en algunas ocasiones, padecido, diversas transformaciones, tanto en la música como en la letra.

El cambio más profundo se realiza a mediados de los años cuarenta cuando José Mª Milán, que escribe nuevas estrofas a las ya habituales de Pastor Aycart, sugiere, muy acertadamente, se le añadan al estribillo, dos sílabas por verso, para que la métrica poética coincida con la música. Esta letra fue aceptada, con algunas modificaciones en el segundo verso que, precisamente, se le había trascrito a José Mª erróneamente, y es la que se canta actualmente.

162 163

Gent i Poble

Letra original del estribillo: Cuida bien de Benejama Vos que sois Patrona Aurora Cuida bien que el pueblo os llama Nuestra fiel libertadora Letra propuesta por José Mª Milán: Cuida bien de nuestro Benejama Porque sois su celestial Aurora: Cuida bien del pueblo que os llama Con fervor, su fiel libertadora6 Letra actual7: Cuida bien de nuestro Benejama Vos que sois Patrona bella Aurora Cuida bien8 del pueblo que os llama Con fervor, su fiel libertadora

En la música, por su parte, también ha habido pequeñas modificaciones, menos perceptibles para los no expertos, pero sí lo suficientemente importantes.

Como consecuencia del cambio de la letra del estribillo, la semifrase del primer verso quedó idéntica a la del tercero cuando en el original había una pequeña diferencia. También se bajó un punto la tonalidad, posiblemente en los años cincuenta, debido a que el final de la estrofa resultaba comprometido para voces no cualificadas9. Y finalmente, acaso lo más lamentable, y debido a la costumbre de los músicos de tocar sin particelas, se han ido modificado paulatinamente ciertos cromatismos y giros melódicos, llegando, en ocasiones, a desafortunadas improvisaciones instrumentales poco respetuosas a las que se debería poner fin.

Miguel Fernando, debió componer algo más, aunque en el archivo de la banda de música, sólo figura, aparte de lo ya mencionado, un pequeño fragmento de particela de una pieza titulada, “El eco de la libertad”, y una pequeña sonata para piano compuesta, como él dice, el treinta de Julio de 1868 en el cuartel de San Ildefonso durante la primera imaginaria.

Primera página de la inscripción 4008 en el Libro registro de matrículas del Real Conservatorio de Madrid de Miguel Fernando Parra en 1868.

El 26 de Julio de 1869, un mes después del estreno de “L’Aurora”, y con apenas veinticuatro años, fallecía Miguel Fernando, sin tener tiempo para saborear y conocer lo que le llevaría a la posteridad y por lo que será recordado en su pueblo a través del tiempo.

Documento extraído del trabajo de investigación titulado Los Parra. Apuntes para una biografía, realizado por Pedro Joaquín Francés Sanjuán. Beneixama, publicado en la Revista de Fiestas de 2005, pag. 63.

Juan Bautista Francés Parra

1 Archivo General Militar. Segovia. Sección 1ª Legajo P-565.

2 Archivo del Real Conservatorio de Música y Declamación de Madrid. “Índice de alumnos matriculados por orden numérico de entrada”. Registro de 1867. Inscripción 4008.

3 Aunque no se sabe con exactitud, parece ser que con anterioridad ya se cantaba otra Aurora de la que conocemos la letra pero no la música y que posiblemente tenga su origen en las misiones populares que, el beato capuchino, Digo José de Cádiz, realizó por estas tierras en 1786, quien divulgó la devoción a la Virgen bajo la advocación de Divina Aurora, celebrando procesiones de penitencia y rosarios públicos.

4 Archivo de la sociedad Banda de Música “La Paz” de Beneixama. Archivador Nº.- 7. La inscripción que figura en la portada es: Aurora- Letra de D. Juan Bta. Pastor- Música de D. Miguel Fdo. Parra- Fue compuesta y estrenada el 24 de Junio de 1869, y arreglada nuévamente (sic) el 26 de Junio de 1923 por Manigüel la Mestra- Rúbrica de Manuel Parra.

5 De la Aurora original de 1869 no existe ninguna particela. Del arreglo de 1923 queda casi toda la parte instrumental con algunas copias de Olegario Pastor y solamente una particela de los tenores segundos del coro con la correspondiente letra del estribillo.

6 Coplas de la “Aurora”. Juan Bta. Romero Maestre en Programa de Fiestas de 2002 7 Posiblemente rectificada por José Mª Milán al ser advertido del error en la trascripción del segundo verso y faltar el término “Patrona” en su primera revisión.

8 En algunos libros, libritos y octavillas actuales figura este verso como en la forma antigua. Esto, como ya se advirtió, no es correcto, pues a la métrica poética le falta una sílaba para coincidir con la musical 9 Esta circunstancia se sigue produciendo actualmente, a pesar de la modificación de la tonalidad original, y muchos “solistas” salen poco airosos del final de la estrofa.

Fotografia: Andrea Alonso Payá 164 165

Gent i Poble

33é Concurs

Poeta

de poesia

Pastor Aicart

Acta del Jurat de la trentena tercera edició del concurs de poesia “Poeta Pastor Aicart” modalitat valencià/català Reunits a l’ajuntament de Beneixama els membres del jurat: Àngela Sirera, Jose Lozano i Francesc Sarrió, amb l’absència de Vicenta Tortosa, Maria Conca i Vicent Luna, que han enviat per correu les seues valoracions.

ACORDEN: Donar el premi de poesia Poeta Pastor 2018 en la seua modalitat de valencià/català al poemari ”El temps”, escrit per María Calvo Palomares, premi dotat amb 500 € i trofeu.

Beneixama, a 6 de novembre de 2018

EL TEMPS María Calvo Palomares

FUTUR S’obrin les portes i no del teatre.

Apareixen molts personatges i no són actors ni ixen a escena.

Grinyolaren les frontisses quan fa uns dies ja s’obriren i eixiren de la casa dels teus pares portades per estranys les teues restes.

Hui tornen a obrir-se, la feina no ha acabat.

Traure tota una vida dedicada al conreu no és possible en dos dies.

Des de fora es veuen caixes, cultura, llengua i tradicions s’amunteguen entre la pols dels anys.

Recullen generacions, dècades d’ensenyaments

i històries.

No hi ha pati de butaques, llotges ni amfiteatres, i no obstant, passen per davant dels espectadors, però, no hi ha aplaudiments, desconeixen que el teatre just acaba de començar.

ALTRES FUTURS Caixes, bosses i molts records.

La mudança ha començat.

Davallen els escalons les llàgrimes mentre també davallen les meues cames.

A mitjan trajecte escoltes veus de plàstic, de paper, acartonades, com de mentida.

T’atures. Respires . I penses.

La casa, la família, la vida s’ha fet vella, com també el matrimoni…

Amb el teu consentiment pupil·les, membranes i rostres s’aferren amargament al batec que marca el record.

Com portadora de bons desitjos bufa la brisa i t’ofereix des de l’anonimat un bri d’esperança a l’ombra de la lluna i del seu reflex.

EL TEMPS He vist fugir les hores - dirài els dies i els anys.

MERCÈ RODOREDA

Hui esperen dels instants la perfecció.

Ser el Sol i la Lluna. I trobar-se.

I ballar totes les hores que les manetes del rellotge siguen capaces de marcar.

No tenen dret a tenir-se ho saben els segons solitaris, tanmateix han començat a necessitar-se.

Despullats d’enganys s’aprofiten al màxim, Absorbeixen i exploren minuts desconeguts.

Entre la pell i els ossos les relacions entre desig i creença descobreixen sospirs, murmuris i el temps.

ÉS EL TEMPS QUE AMARGA SEMBLA etern el camí com ens sembla la vida, mentre vivim, eterna.

MARC GRANELL

Sembla que el temps que sempre ha estat ahí i mai no has volgut acceptar trau el nas i alça la bandera, engega el llum del far per fer-se veure, aquell temps que no volíem, ni volem ni voldrem, s’aproxima.

Diuen que és llei de vida, però quina llei més lletja, perquè ser-ne coneixedor des del naixement no ajuda a assaborir-ho amb naturalitat ni a esborrar eixa por desconeguda.

Es presenta amb somriure burleta encara que és ben cert el seu objectiu, el seu propòsit, la seua intenció i la seua finalitat...

Aquell camí que se’ns obria als peus fa quatre dies, ara comença a esvair-se fins i tot en contra del nostre rebuig.

No servirà de res mostrar oposició, no et confongues, quan ve no és per a quedar-s’hi sinó a endur-se algú al lloc que no té retorn i cap ni un dels combats ha servit per allunyar-lo. És el temps que amarga.

Sembla que arriba La carta mai esperada La telefonada mai escoltada La carícia mai volguda El missatge mai llegit L’esguard mai seguit El contacte mai somiat La pregunta mai resposta És el temps que amarga.

TEMPS ON TOT ÉS POSSIBLE Gràcies pel temps on tot és possible, Vicent (Nàcher) En els límits del somni ressonen lleugers cants de sirena, belles cançons de dolces veus salades vingudes del passat.

Has de fugir com aquells vells mariners, esforçats a pair dies complicats de núvols negres.

No eres plenament conscient i perds l’ara pensant en el demà.

Vivim a la recerca de llocs on s’albiren en l’horitzó llunyà camins de ruptura amb el passat.

Condueixen a l’única realitat que és verdaderament nostra, el present.

M’abrace al món, amb tota la sinceritat de què sóc possible i dic i confesse: ser feliços serà la nostra venjança personal.

Arribarà el moment que abandonem les càrregues dels records perquè tot és nou cada dia, perquè tot comença i acaba amb tu.

Eres l’Alfa i l’Omega d’un temps on tot és possible.

166 167

Gent i Poble

Acta del Jurat de la trentena tercera edició del concurs de poesia “Poeta Pastor Aicart”, modalitat castellà Reunits a l’ajuntament de Beneixama els membres del jurat: Evaristo Molina, José Isaías Richard, Carmen Sanchis, Mari Amparo Puig y Juan Carlos Silvestre Payá, amb l’absència de Jesús Garcia-Serrano, que va enviar per correu la seua valoració dels poemes.

ACORDEN: Donar el premi de poesia Poeta Pastor 2018 en la seua modalitat de castellà al poemari ”Poema de la desmemoria”, de Teodoro Flores Carpio, premi dotat amb 500 € i trofeu.

Beneixama, a 4 de novembre de 2018

POEMA DE LA DESMEMORIA Teodoro Flores Carpio

1 En esta noche gris, grises personas Avanzan o se quedan, rezan, lloran, Empuñan su verdad, ríen y cantan: Todos llevan su dosis de quebranto.

Nubes de polvo llegan, y flaqueo: Recuerdos son que laten y golpean: El beso primitivo, las nupciales Ceremonias con cánticos y vino, La estridencia de coros vocingleros, Los caminos ahítos de viajeros…

2 Exiliado en la sala deletreo Monosílabos ebrios, pan confuso, Vacías oraciones, versos chuecos.

Los caminos están interceptados Una mano feroz voló los puentes Solo queda una lágrima, un aullido, Arena movediza, manicomio Desenlace fatal, sol mutilado, Letras que languidecen, cartas muertas. ¿Dónde quedó el aroma del inicio?

3

Fotografia: Blai Vanyó Vicedo

¿En qué pensaba yo -loco perdidoCuando las telarañas florecían? ¿En qué montaña, yo, miraba el cielo Cuando el orín crecía -calle oscura-?

Afónicos, los pájaros, huyeron Y no me percaté del terremoto No percibí la bruma ni el aguaje, Hasta que polvo y yerbas prosperaron. ¡Y entre aguas amargas y algas locas, La piel del esplendor se fue apagando…!

4 Esta tarde, con sed, busco la fuente, Quiero apagar la llama que me abrasa Quiero volver a ti -vida sencillaEstás a metro y medio, pero estoy -Pájaro prisionero- en otros bosques Predicando imprecisas teologías De mejillas golpeadas y de rezos.

Embebido de ti, debo buscarte Sé que estás a dos pasos, pero estoy A kilómetro y medio del amor.

5 Estas calles ajadas donde otrora Llevabas bajo el brazo un arcoíris Son oscuras callejas donde el sueño Y los hongos, las lápidas, y el moho, -Mortaja anticipada, pan de dueloMultiplican sus puños y golpean. ¿Dónde está el manuscrito del amor Que leímos ayer, embelesados?. ¿Qué esperamos en soledad de huerta Sin árboles, sin frutos y sin sombra?

6 Hay cristales trizados, hay guitarras Deshechas que se mueren de nostalgia.

Incienso que no huele, piel ausente, Cuaderno mutilado, versos mudos, Aroma que se borra, calles huérfanas, Oscura plaza donde -miel amargaConté las horas y noté la ausencia Del abrazo y del beso inolvidable, Tampoco estuvo el corazón amable Ni del verso la más dorada esencia.

168 169

Gent i Poble

7 No quiero soledad, busco bullicio, La plena comunión de unos con otros Que la hora del pleito se evapore Que se escuchen los cantos del jilguero.

Quiero verte -mujer- como al inicio Toda llena de besos y de guiños Sin cenizas, sin niebla y sin dudas.

Quiero en ámbar y cuarzo verte un día Renacida entre lluvias y cosechas, -manzana, salmo, pan, agua y canela-.

8 Sobre un fondo con sol quiero mirarte Entre arena caliente y aguas mansas Resarcirte con ópalo y diamantes Y espantar a pedradas la tristeza.

Lo que ayer era pan con alegría Hoy es campo minado, libro roto.

El ulular del búho y el aullido Del perro que una tarde se quedó Alborotan las aguas del recuerdo -camino empantanado, luna opaca-.

9 ¡Estas calles me muerden, me contagian De súbitos bostezos -suerte esquiva-!

Arrasadas arenas, sensaciones De estar encadenado en un cadalso, Aroma que no alcanza -hedor rebeldeBesos que fueron besos -miel profundaSe agolpa todo y de repente entiendo Que es bueno un armisticio, que la guerra Ya debe caducar, y que Ave Fénix Vuelva a resucitar como en los cuentos.

10 Pentagrama sin notas, tierra estéril Escabrosa llanura, mal augurio, ¿Cómo volver al antes? -buenos tiempos¿Cómo anular el humo y el incendio?

Yo bebí de la fuente primigenia Me embriagué de sus vinos y sus versos, y llegó -disfrazada de corderoen oleadas letales, la rutina: Viajero que perdió mapa y mochila, Santa cena sin pan, sin jugo de uva…

11 Sinagoga sin luz, neblina y polvo, Cuaderno deshojado, estampa rota, La juventud se va, la musa escapa En alas del despecho -gris poema-.

Olor a rosas muertas -tarde oscura-.

Anochece y la lluvia multiplica Siluetas de fantasmas, cadavéricas miradas que suplican armisticio.

No hay retazos de luz, la magia muere Entre sílabas ebrias y entre ocasos.

12 Territorio baldío, canto mudo, ¿Por qué esta dosis de serenidad ficticia?, ¿por qué la madrugada se alarga entre humaredas y sollozos?

-Viejo barco sin vela que hace agua-, ¿Soy yo el que corcovea -potro heridoEntre charcos de miedo, a la intemperie?

Yo quise echar el ancla, detenerme, Sumergirme en tu mar, bailar tu ritmo, Pero el ángel se fue, con todo y alas.

13 Toqué madera, tuve un amuleto -basura tras basura, yerba malaCon pinceles de amor, inexistentes, Quise pintar sonrisas en la tela, -Caricaturas tontas, garabatos¡Solo pude plasmar muecas y sesgos!

Y así, la desmemoria y el silencio -cuervos, buitres, harpías y más cuervosPicotearon la paz y me dejaron: ¡Panadero sin pan, torero muerto!

14 Cuando estalló el amor -génesis puraTodo era luz, aroma, versos, besos; Volé entre nubes de algodón y azúcar, Alfombré las veredas de ternura Y fluyeron las aguas de la risa Pinté un cartel, un poste, una pared, Con su nombre -laurel, bosque, lloviznaY se abrió la matriz -guirnalda y canto¡Canela y menta, té de yerbabuena, Bullicio, fiesta, paz, y pan del bueno!

15 La sombra apareció -ya no recuerdo-: Una tarde, una noche, una mañana.

Sin camisa -fantasma cabizbajo-, Entre brumas, obesa de incoherencias, Sombra que aletargó la paz y el canto: Tiempo de perros muertos y chicharras Tiempo de torrenciales desacuerdos Tiempo de besos tuertos y palabras sin alma. Tiempo de celajes grises, De montañas partidas… pura nada.

16 Y el espejo me dijo… no recuerdo Que me dijo el espejo, pero era Un estribillo absurdo, algo así Como “el tiempo se pasa y no perdona” Y el tiempo despintó las noches buenas Arruinó los tambores, y arruinó El remo, la canoa, las barajas, Las camisas, la paz, los amuletos…

Y quedaron las noches -luna muertaSin versos y sin besos -cielo turbio-.

17 Están agrias las uvas, las manzanas Han perdido su aroma, y las pizarras Tienen huellas de números que sangran, Letras que cabecean y bostezan En el borracho mar del alfabeto.

Yo he calcado el otoño, y he calcado De un furtivo ritual de medianoche El olor de aquelarre, los aullidos, Las máscaras de brujas, la tristeza De las criptas antiguas -flor ajada -.

18 Se ha secado la fuente, se marchitan Los claveles, las rosas y los besos.

Se marchita también el calendario: Hay domingos con faz de camposanto.

Hoy el viento me trajo tu perfume Con tufo de ataúdes desmembrados Hedor de mala hora -paz difunta-: Es humo que me asfixia en la alta noche Es música lejana, es elegía, Es fiebre y es marea que me atrapa.

19 Arcilla soy, arcilla que se rompe, Polvo que al polvo irá una mañana, Arcilla triste soy, ola y espuma, Estatua lastimada -ogro que lloraDescalzo, en el recuerdo, abro camino: Hay riachuelos sin agua y hay silencios Que gritan -árbol ebrio-, y hay capillas Vacías -virgen sola-. Y hay tatuajes De fantasmas y piedras que caminan Entre nubes de polvo, entre ceniza…

20 Polvo viejo, rumores de naufragio, Descalzo corazón, pétalos rotos, Huele a lodo, a cadenas trasnochadas, -Horizonte difuso, espiga enferma¿En qué recodo el desamor parió

Hojarasca, y tarántulas y truenos? ¿En qué pliegue del mar perdí los remos? ¿En qué calle sin sol perdí la risa? ¿En qué vereda sucia resbalaron El sosiego, la paz y la ternura?

21 Otoño prematuro, musgo hediondo, Catedral desgajada, tiempo triste, El gozo de la lluvia tiene ronchas, La casa del amor tiene goteras. ¿Es pieza de museo la caricia Que ayer era redoble y era aroma?

Sequía, trino mudo, ángel sin alas, Sendero de chicharras -alarido de párpados caídos- vía trunca, Arañazo en el plexo, herida abierta…

22 Sementera de furias, empapada Y antigua bocacalle ¿dónde están La botella de vodka y la guitarra, El cantor, la canción, y la mirada Furtiva de esos ojos amigables?

Todo es silencio aquí, los pentagramas Ebrios de notas ebrias, cabecean; Todo es silencio aquí -concierto mudo¡Hay un olor terriblemente añejo A corazón dormido en la alta noche!

23 El clima deja huellas: son pisadas De alegres caminantes, o de tristes Viajeros -como Adán- que pernoctaron A la sombra del árbol de la muerte.

El clima deja tumbas y epitafios, Deja pájaros ebrios, deja miedos Que todos masticamos. Deja estéril El ojo que paría arcoíris. ¡Hay un olor terriblemente añejo A máscaras y a besos agrietados!

24 Yo quise echar el ancla en mar pacífico Y una tarde de fiesta acoderé En una playa de oro -árbol y frutosY fui Cid Campeador y fui cronista De epopeyas, con besos y sin sangre.

Y aprendiz de aprendiz, perdí los mapas; En medio del tumulto, confundido, Me contagié de tedio y de quietud, -Profanador de sueños-, desde entonces El alba me sorprende envuelto en ceros.

170 171

Gent i Poble

ESTADO DE INGRESOS

Memoria de la Secretaría Municipal

2018 2019

A. OPERACIONES CORRIENTES

I Impuestos directos

II Impuestos indirectos

20.006,00

III Tasas, precios públicos y otros ingresos

261.486,00

IV Transferencias corrientes

404.518,00

V I ngresos patrimoniales

VI Enajenación de inversiones reales

I. RÉGIMEN DE SESIONES (2018)

B. OPERACIONES DE CAPITAL

VII Transferencias de capital

0,00

VIII Variación de activos financieros

0,00

IX Variación de pasivos financieros

0,00

1.1. El Ayuntamiento Pleno celebró 6 sesiones ordinarias y 3 extraordinarias.

1.2. La Junta de Gobierno Local celebró 23 sesiones ordinarias

1.3. También cabe destacar las numerosas reuniones informativas celebradas por las distintas Comisiones y Concejalías.

1.4. Decretos y Resoluciones de la Alcaldía

693.915,86

0,00

1.390.475,86

ESTADO DE GASTOS

(clasificación por Programas)

2.1. LICENCIAS SOBRE CONSTRUCCIONES Y OBRAS (2018)

Importe en €

Construcción y rehabilitación de viviendas

9

011 Deuda Pública

21.843,59

Construcción de naves, locales e industriales

3

132 Seguridad y Orden Público

56.501,86

58

133 Ordenación del Tráfico y del Estacionamiento

1.200,00

135 Protección Civil

3.000,00

136 Servicio de Prevención y Extinción de Incendios

151 Urbanismo

Obras menores, reformas y mejoras

2.2. LICENCIAS DE APERTURA (2018)

Comunicaciones Ambientales (actividades inocuas)

1

Licencias Ambientales (actividades calificadas)

1

Cambios de titularidad de actividad

3

2.3. OTRAS LICENCIAS URBANÍSTICAS (2018)

De ocupación y uso (cédulas de habitabilidad)

18

De segregaciones

€

10.550,00

TOTAL PRESUPUESTO DE INGRESOS

203

II. SERVICIOS MUNICIPALES

Importe en €

4

2.4. CORRESPONDENCIA (2018)

Entradas (recibidas por el Ayuntamiento)

2.926

Salidas (emitidas por el Ayuntamiento)

1.693

III. PRESUPUESTO MUNICIPAL 2019 (Clasificación económica) ESTADO DE GASTOS Capítulos Denominación

Importe en €

A. OPERACIONES CORRIENTES

I Gastos de personal

II Gastos de bienes corrientes y servicios

III Gastos financieros

IV Transferencias corrientes

B. OPERACIONES DE CAPITAL

VI Inversiones reales

VII Transferencias de capital

IX Variación de pasivos financieros

TOTAL PRESUPUESTO DE GASTOS

1522 Conservación y Rehabilitación de la Edificación

6.200,00

1532 Pavimentación de Vías Públicas

66.553,91

160 Alcantarillado

4.993,06

161 Abastecimiento domiciliario de agua

5.106,00

1621 Recogida de Residuos

62.000,00

1622 Gestión de Residuos sólidos urbanos

61.800,00

165 Alumbrado público

221 Otras Prestaciones Económicas a favor de Empleados

231 Asistencia Social Primaria

241 Fomento del Empleo

4.020,00

311 Protección de la Salubridad Pública

6.806,00

466.170,41 4.500,00 201.573,95

75.600,00 4.600,00 28.300,00

323 Func. de Centros de Enseñanza preescolar, Primaria y E.E.

28.593,79

330 Administración General de Cultura

4.800,00

3321 Bibliotecas Públicas

10.000,00

334 Promoción Cultural

58.910,00

632.834,00

9.000,00 44.433,23

3371 Instalaciones de Ocupación del Tiempo Libre 338 Fiestas Populares y Festejos

23.500,00 102.006,00

341 Promoción y Fomento del Deporte

50.750,00

342 Instalaciones Deportivas

37.650,00

414 Desarrollo Rural

5.000,00

430 Administració General de Comercio, Turismo y Pymes

36.923,34

432 Información y promoción turística

2.310,00

68.053,91

912 Órganos de Gobierno

0,00

920 Administración General

468.336,59

17.343,59

932 Gestión del Sistema Tributario

30.000,00

1.390.475,86

TOTAL GENERAL

69.738,49

1.390.475,86 172 173

Gent i Poble

IV. PARQUE DE VEHÍCULOS al 1 de Enero de 2019 Camiones

8

Furgonetas

178

Turismos Motos

125

Ciclomotores

143

Tractores

115

Remolques

100

TOTAL VEHÍCULOS

1.690

2018

Dades meteorològiques

1.020

Mesos

T.Max.

T.Min

Mitja

Pluja

Pluja

Neu

Pedra

Tronada

Boira

Rosada

Gel

graus C

graus C

graus C

dies

l/m

dies

dies

dies

dies

dies

dies

Gener

22,5º

-3º

8,7º

5

85,6

3

5

Febrer

21,2º

-4,5º

7,5º

4

26,7

4

4

VI. JUZGADO DE PAZ Y REGISTRO CIVIL

Març

25,7º

–3º

10,5º

12

22,9

Abril

30,5º

3,2º

14,1º

5

13,9

1

Maig

27,5º

1,7º

16,9º

10

60,5

9 2

V. POBLACIÓN OFICIAL, aprobada por el I.N.E. Vigente para 2018

1.722

6.1. MOVIMIENTO DEL JUZGADO, AÑO 2018

2

2 2

1

Actos de Conciliación

3

Juicios de Faltas

-

Expedientes de Traslado de nacimiento

-

Juny

34,5º

9,7º

21.5º

4

45,8

Expedientes de rectificación de errores

1

Juliol

38,7º

15,2º

26,5º

0

0

Expedientes de cambio de nombre

1

Expedientes de matrimonios civiles

11

Agost

38,5º

12,5º

26,5º

11

35,8

11

Setembre

34,5º

9º

22,9º

9

60,5

6

1

8

30º

4,2º

17,2º

7

20,3

1

2

7

Novembre

22,7º

-0,5º

11,5º

16

48,9

Desembre

26,7º

-0,5º

10,6º

2

12

38,7º

-4,5º

16,2º

48

432,9

Expedientes de solicitud de nacionalidad

1

Exhortos y Cartas-Ordenes cumplimentados

169

6.2. MOVIMIENTO DEL REGISTRO CIVIL, AÑO 2018

Inscripciones Principales: De Nacimientos

8

De Matrimonios

12

De Defunciones

10

Inscripciones Marginales

42

Certificaciones expedidas

249

De nacimientos

89

De matrimonios

25

De defunciones

68

De nacimientos para D.N.I.

24

Fes de vida

43

Beneixama, Junio de 2019

El Alcalde Vicente Ibáñez Cruz

El Secretario Jesús Benavent Pons

La Jueza de Paz Sustituta Mª Dolores Salamanca López

El Secretario Miguel Lozano Micó

Octubre

23 de febrer

-4,5º

Temperatura més baixa

28 de juliol

38,7º

Temperatura més elevada

9

2

2

0

32

16,2º Temperatura mitja

1

1

1

5

32

12

27 de gener

79,6

l/m2

Pluja mesurada en un sol dia

Dades astronòmiques de l´any 2019

Arribada de la tardor

23 de setembre a les 7h, 50m.

Arribada de l´hivern

22 de desembre, a les 4h, 19m.

Distància mínima al Sol

3 de gener 147.099.877 km

Distància màxima al Sol

4 de juliol 152.104.286 km

Eclipsi de lluna total. Visible a Espanya

Eclipsi de lluna parcial. Visible a Espanya

21 de gener. Màxim 20h, 21m. UTC. 16/17 juliol. Màxim el 16 a les 21h, 31m. UTC.

174 175

Gent i Poble

Fotografia: Blay Vanyó Vicedo. Ombres en la Nit, segon premi del concurs de fotografia Pepe Mas 2018 enl’apartat de festes de Moros i Cristians.

176 177

Associacions

ASSOCIACIONS 180 Puntet a puntet

190 Club de caรงa

182 Asociaciรณn de Yoga

191 Societat Musical La Pau

183 Donantes de sangre

192 La Almazara

184 AMPA

193 IEVM

186 Societat Coral

194 Asociaciรณn de Pensionistas

188 Grup de danses

195 Grup de Muntanya

Fotografia: Andrea Parra Samper 178 179

Associacions

Puntet a puntet

de Beneixama, colaboramos nuevamente organizando un taller de Patch, mucho más numeroso en cada edición.

En Diciembre, como cada año, elaboramos unos detalles realizados por nuestras socias para regalar en la tarde del Nadal Solidari.

De nuevo, un año más nos encontramos en las páginas de este Libro de Fiestas para dar a conocer las actividades que hemos realizado a lo largo de este período entre fiestas.

El Patchwork es el hilo conductor de muchas experiencias que disfrutamos las personas que pertenecemos a esta asociación, pero no solo es darle a la aguja.

Nuestros cafés diarios, las salidas de compras, la picaeta para celebrar cualquier fecha, las colaboraciones solidarias, la participación en las fiestas traicionales… Todo es importante para nosotras, disfrutando de unos ratos entrañables llenos de buen ambiente.

En este resumen de nuestra actividad aparece, en primer lugar, la celebración del Día Internacional del Patchwork, cosiendo en la calle el 17 de Junio de 2018 y mostrando a las personas que nos visitan cómo realizamos nuestras labores.

En octubre, coincidiendo con la Fireta Beneixama al carrer, expusimos nuestras obras de arte en la Comparsa de Moros, con gran afluencia de público y, a petición del Ayuntamiento

En Enero participamos en una jornada muy especial: atendiendo a la invitación que nos hicieron desde la Associació de Dones de Biar, estuvimos cosiendo Almohadas del corazón, para entregarlas a las mujeres que han padecido cáncer de mama y que les ayudan para paliar los efectos de los tratamientos que reciben. Fue día muy emotivo y de gran solidaridad.

En abril, un grupo de socias asistimos al III Encuentro de Patchwork de la provincia de Alicante, celebrado en Casa Mediterráneo. Más de 300 forofas del Patch nos reunimos allí para confeccionar una colcha solidaria, reencontrarnos con viejas amigas, comparar técnicas, aprender de otras compañeras, charlas y risas. Un buen día en un entorno maravilloso.

Y llegamos a Marzo y, como es tradición, nos fuimos a Sitges a visitar el Festival Internacional de Patchwork, cita a la que asistimos desde hace 10 años ininterrumpidamente. Desde aquí os animamos a acompañarnos en alguna ocasión. Merece la pena disfrutar de las obras que allí se exponen año tras año.

Y, por primera vez, el 30 de abril nos unimos a la tradición de la fiesta y adornamos los balcones del Centro Social con mantones y colchas de Patchwork para que nos rondaran en la noche de los Mayos. Otra experiencia inolvidable.

Y así llegamos de nuevo a las fechas en que ya estamos preparando las fiestas de este año.

Deseamos que paséis unos días festivos lo mejor posible, que disfrutéis con familiares y amigos.

Y, sin más, FELICES FIESTAS A TODOS.

180 181

Associacions

Asociación de Yoga de Beneixama

Fundamos la asociación de Yoga de Beneixama el año pasado en las fiestas del Xe que Bo, llevándonos la grata sorpresa de que tuvo una muy buena acogida.

por las clases, su constancia y asistencia a las clases, pues en estos años hemos aprendido juntos, tanto profesores como alumnos.

Nuestro objetivo para la asociación es dar a conocer el Yoga y la meditación, así como posibles actividades que estén relacionadas con el crecimiento personal a todas las personas interesadas, tanto si son socias como si no.

Yo, personalmente, cuando empecé, hace ya 15 años, nunca me imaginé la gran acogida que ha tenido el Yoga, pues era una disciplina bastante desconocida para la gente con la que empecé, tratándose de gente mayor. Muchísimas gracias de todo corazón por vuestra asistencia y cariño.

Desde el octubre pasado intentamos realizar una actividad al mes y, como ya he comentado antes, tanto para los socios como para cualquier persona interesada en una actividad en concreto, en el caso de que queden plazas disponibles. Nuestra idea es seguir dando este servicio a lo largo del año realizando las actividades tanto nosotros como profesores de Yoga, como personas invitadas que puedan impartir diferentes disciplinas.

Desde estas líneas queremos agradecer a todos los socios su colaboración y participación, que en la actualidad ya somos casi 80 socios.

También como profesores de Yoga agradecer a todas nuestras alumnas y alumnos, tanto los presentes como los que han pasado

Agradecer también al ayuntamiento la cesión de una sala para practicar, por su ayuda y consejos en todo lo relacionado con la fundación de la asociación pues para nosotros era algo nuevo y andábamos bastante perdidos.

Aprovechamos la ocasión para felicitar a todo el pueblo en sus fiestas de moros y cristianos, con la esperanza de que todos disfrutemos de estas fiestas.

Y tú, ¿por qué no?

Comienzo este artículo con nuestro saludo (de Vicen, Mª Tere, Mª Carmen y quien suscribe), así como nuestro agradecimiento y enhorabuena a todos aquellos donantes que durante este año han invertido una hora de su tiempo para ayudar a una persona anónima que siempre les estará agradecida porque, gracias a ellos, ha recuperado su salud.

En particular, este año quisiera dirigirme a los más jóvenes, a todos los que recientemente habéis alcanzado la mayoría de edad.

Ahora que ya sois mayores, que podéis conducir o votar, es un buen momento para empezar con las donaciones de sangre. No penséis “mañana donaré” porque, si vosotros no donáis, ¿qué esperáis de los demás? Ya es el momento.

La necesidad de sangre es permanente pues, según un reciente informe del Centro de Transfusión de la provincia de Alicante, tan solo 50.000 donantes activos sustentan a una población de 1.772.270 ciudadanos. Como comprenderéis, hay razones más

que suficientes para ser donante. La primera es que estáis sanos y podéis compartir vuestra salud; la segundas es que tenéis una obligación moral de regalar lo que a vosotros os sobra para ayudar a alguien que lo necesita.

No creo que sea necesario detallar aquí de nuevo toda la información sobre la naturaleza de la sangre, sus componentes derivados y el beneficio que pueden obtener de ella los pacientes, así como quién y cómo puede donar, pero tanto el servicio médico que se desplaza cotidianamente a Beneixama como nosotros estamos a vuestra disposición para aclarar cualquier duda al respecto.

Con nuestros mejores deseos para estas fiestas. Que seáis felices,

Armonía

Un cordial saludo de parte de la directiva de la asociación.

182 183

Associacions

En juny, com ve sent tradició, es va celebrar la festa de final de curs, per a la qual es van programar una sèrie d´activitats per als xiquets. Esmorzar de matí i, de vesprada, activitats, exhibició de patinatge artístic i lliurament d´orles per als alumnes que canvien de cicle: 3er d´infantil i 6é de primària. La vesprada va finalitzar amb un berenar per a tots els assistents.

Associació de mares i pares d´alumnes

També cal dir que l´AMPA segueix col.laborant en el finançament del transport de les excursions escolars, tant del Festitrò, com dels viatges realitzats al parc de multiaventura com a la granja escola.

que el poble es va bolcar i vam aconseguir vendre tots els números. Ens agradaria que aquesta rifa de Carnestoltes quedara fixada al calendari i que l´any que ve poguérem repetir aquests bons resultats. Gràcies a tots per participar-hi!

En Carnestoltes, com tots els anys, es va organitzar una cercavila on tots els xiquets i pares amb les seues disfresses varen gaudir de la música amb què ens acompanyava l´Associació Músical La Pau. Després va tindre lloc al gimnàs de l´escola un berenar per a tots els participants.

Després de fer aquest repàs per les activitats realitzades per l´associació, només em queda dir dos coses. La primera és donar les gràcies a l’Ajuntament i a la direcció del col.legi, perquè sempre que hem demanat alguna cosa, l´hem tinguda. També donar les gràcies a la banda de música per col.laborar amb nosaltres, i a totes aquelles persones, membres de la directiva o no, que ens han ajudat en aquesta nova aventura.

Un altre any, l´associació de mares i pares d´alumnes del CEIP Divina Aurora, troba en el programa de festes la possibilitat d´informar tant als socis, com als qui no ho són, de les activitats que hem fet durant el curs 2018/2019.

El primer que he de dir és que s´ha renovat la directiva. Jo, com a nova presidenta, vull agrair a tots els membres de la nova directiva que s´hagen embarcat amb mi en aquesta nova experiència. Aquest any ha estat un poc caòtic per a nosaltres, ja que vam encetar el curs amb la directiva anterior i ens hem hagut d’anar adaptant sobre la marxa.

Com ja ve sent habitual, i amb la col.laboració de l´Ajuntament, l´AMPA va participar en la San Silvestre que se celebra des de fa uns anys el 31 de desembre amb la carrera, xocolatada i peculiars campanades. Tota una festa per a grans i menuts plena de disfresses i bon humor!

Primerament, cal dir que l´AMPA ha començat una nova activitat extraescolar, robòtica. La robòtica és una eina pedagògica que cada dia està adquirint major rellevància ja que, a través d’activitats lúdiques, els xiquets desenvolupen diferents capacitats que els seran de gran utilitat en el futur. Iniciant els xiquets en el camp de la robòtica s’integren diverses àrees de coneixement, com ara les matemàtiques, la ciència i la tecnología, d’una manera divertida.

El nostre primer acte com a nova directiva va ser la Pastorà, la recollida d´enguany es va centrar en productes de primera necessitat que van ser portats a l´asil d´ancians de Villena, juntament amb els que es van recollir en la Gala Solidària.

Al febrer tocava celebrar Carnestoltes. Enguany, des de l´associació de mares i pares es va promoure un sorteig per a arreplegar fons per a les activitats i excursions dels xiquets. He de dir

L´Ampa enguany ha intentat conscenciar els xiquets, sobretot els més majors, sobre alguns temes d´actualitat que els estan afectant. Per aquest motiu, es va organitzar una xarrada sobre bullying per a tots els xiquets de primària, que va ser impartida per Vanesa Arenas, campiona d´Europa en judo. També s´ha promogut una activitat anomenada MUNAYKI, que és una campanya de sensibilització, conscienciació i informació duta a terme per l’associació de persones amb discapacitat física de Villena i comarca (AMIF), on els xiquets han assumit rols amb què experimentaven les sensacions i dificultats d’una persona amb discapacitat física o sensorial. També hem cregut convenient seguir una recomanació que se’ns va fer des de l’escola per tal que una psicòloga, Mila Torró, parlara als alumnes de 5é i 6é sobre els canvis hormonals que es produeixen en aquestes edats, i de com tractar-los amb la major normalitat possible.

També vull demanar disculpes per aquelles coses que no hem fet o que no ens han eixit com calia. Gràcies per la vostra comprensió.

Ara només cal dessitjar des de l´AMPA del CEIP Divina Aurora que passeu unes bones de Moros i Cristians.

Aurora Calabuig Sarrió Presidenta de l´AMPA

En el capítol que correspon als cursos per a famílies, hem promogut un curs de primers auxilis en nadons i xiquets, en col·laboració amb l´Ajuntament. Aquest curs, impartit per professionals de la Creu Roja, no era exclusiu per a mares i pares, i va tenir una gran acollida.

184 185

Associacions

Societat Coral Beneixama

El dia 8 de desembre cantàrem la missa de la Immaculada Concepció, i el dia 16 ens desplaçàrem a la ciutat de València per a participar en el “Nadal al carrer”, organitzat per FECOCOVA. El dia 24 de desembre, com és habitual, cantàrem la “Missa del Gall” i el dia 25 participàrem en el VII festival “Nadal Solidari”, organitzat pel MI Ajuntament.

Al juliol, el dia 5 ens desplaçàrem a Bocairent per a participar en el concert d’intercanvi dins de la XVI Campanya de Concerts d’Intercanvis musicals de la FSMCV juntament amb l’Agrupació Coral Bocairent.

Un any més, aprofitant l’ocasió que ens brinda aquesta revista-programa de festes, volem donar a conèixer les activitats realitzades per aquesta associació des de la publicació de l’anterior programa fins a hui.

Ja en 2019, el dia 25 de maig col·laboràrem, juntament amb el Cor de Cambra “Óscar Esplá” de Mutxamel, en el Concert extraordinari de sarsuela, oferit per la Societat Musical La Pau de Beneixama, i sota la direcció de Mario Roig Vila. Posteriorment, el dia 19 de juliol, el vam tornar a repetir a Mutxamel oferit, en aquesta ocasió, per la Societat musical L’Aliança de Mutxamel, amb la col·laboració de les dues corals.

En primer lloc, els dies 21 i 24 de juliol es va realitzar l’enregistrament de les quatre peces cantades del CD “Beneixama en Festes”, editat per la Comissió de Festes de Moros i Cristians i amb la col·laboració de la SM La Pau i aquesta Societat Coral, en l’estudi d’enregistraments Audioart en Penàguila.

Al setembre, com ja és costum, cantàrem la Missa Major del dia 8, així com els motets en les processons dels dies 8 i 9. La processó del dia 6 es va realitzar sense cants per la pluja. El dia 16 d’aquest mateix mes, en la missa solemne amb motiu del XXV aniversari de la Coronació de la Mare de Déu, estrenàrem al poble la “Missa del Pare Joan”. I els dies 22 i 28 vàrem oferir dos concerts a Villena i Beneixama dins de la XV Campanya de Concerts d’Intercanvis musicals de la FSMCV, juntament amb la “Coral Ambrosio Cotes” de Villena.

Durant el mes de juny celebràrem el dia 22, en el marc del Claustre de la Fundació Elena Santonja, l’onzena edició del festival coral “Nit de Boleros” amb la participació de la Coral Santa Cecília de Moixent i l’Orfeó Noveldense Solidaritat com a corals convidades; posteriorment el dia 23 participàrem en l’acte de nomenament de Capitans per a les festes del 2019, organitzat per la Comissió de festes i el MI Ajuntament. El dia 24 cantàrem la Missa Major del dia de Sant Joan, patró de Beneixama, i el dia 30 ens desplaçàrem a Novelda on oferírem un concert juntament amb l’Orfeó Noveldense Solidaritat.

Des d’ací volem donar les gràcies al MI Ajuntament, a la Confraria de la Divina Aurora, a la Parròquia Sant Joan Baptista, a la Comissió de Festes de Moros i Cristians, a la Fundació Elena Santonja i a la SM La Pau per la seua col·laboració, i a tot el públic en general pel suport i l’acollida que en totes les nostres actuacions ens oferiu.

Com sempre, animem i convidem a totes aquelles persones que els agrade el cant a unir-se a aquest projecte. Que contacte amb qualsevol membre de l’associació, que de segur gaudiran, coneixeran noves persones i passaran uns moments inoblidables juntament amb nosaltres. Finalment, desitgem a tots els festers, veïns i visitants que passen unes bones festes.

La Societat Coral Beneixama

186 187

Associacions

Grup de danses de Beneixama

Superior de Música Óscar Esplà d’Alacant, en què Vicent ens va explicar la important tasca d’investigació que ha dut a terme a la Universitat de Granada, centrant-se en l’origen i evolució de les nostres danses, així com en la recuperació de les passades que es ballaven antigament i que s’havien perdut. Els companys del grup de danses vam voler donar-li el nostre suport i reconeixement acudint a tan important cita, i ballant aquestes antigues passades ja recuperades, amb la música de la seua dolçaina, i el tabal.

Estem a les portes dels dies més esperats per als beneixamins i beneixamines i, la publicació de la Revista de Festes així ens ho fa notar; és tot un plaer agafar-la i, al capvespre, amb la fresqueta, anar fullejant-la, assaborint moments de festa passats, articles d’història i tradicions del nostre poble, i les activitats dutes a terme durant l’any pel gran entramat associatiu de Beneixama. Nosaltres, el Grup de Danses de Beneixama, volem fer balanç del nostre any, i contar-vos des d’estes pàgines tot el que hem anat fent-hi.

de Novena. Amb les danses, el pas-doble “València”, la traca i el farolet de llepolies, s’apaguen els arcs i els llums de l’ajuntament fins l’any que ve.

Dissabte 23 de juny el poble de Concentaina ens va convidar al 14é Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra Mariola.

Malauradament, no vam poder anar en coincidir amb les nostres festes patronals de Sant Joan; esperem poder assistir al 15é aplec, que se celebrarà al veí poble de Banyeres de Mariola i, com sempre, esteu tots convidats a ballar amb nosaltres.

Durant els mesos d’estiu vam assajar al pati de les escoles velles, preparant l’actuació de la Novena, enguany compartida amb el Grup de Danses de Pedreguer. Un grup de danses amb una indumentària molt acurada i amb un repertori, propi de la seua regió, que no solem vore per les nostres comarques. Després de l’actuació vam sopar al maset dels Cristians i ens vam acomiadar fins al pròxim encontre en novembre, quan acudirem nosaltres al poble de la Marina Alta per a compartir escenari amb ells i un altre grup convidat. I vam posar punt final a les festes de 2018 amb la dansà popular el dia 20 de setembre, l’últim dia

Pel que fa a les properes activitats, hem de tornar-los la visita al poble de Pedreguer al mes de novembre i, uns dies després, actuarem a l’Alcúdia. Com sempre, esteu tots i totes convidats a acompanyar-nos.

Seguint amb les festes locals, el 6 d’abril vam celebrar la IX Festa de l’Oli i el Vi que, per motius climatològics, vam haver de traslladar de la tradicional almàssera a l’auditori. Així i tot, l’acollida va ser igual o major que altres anys i, a cobert, vam tastar l’oli i vi jove dels agricultors locals, pastes casolanes i bona cosa de pa. Des d’ací, moltes gràcies a tots els qui col·laboreu amb aquest encontre.

El Nadal el vam iniciar, com de costum, cantant nadales populars la vesprada del 24 de desembre per aquelles cases que tenen el gust de convidar-nos a passar una bona estona tots junts.

Ja entrat el nou any, el 28 de gener el nostre company de rondalla Vicent Sanz Pérez va donar a conéixer el seu treball Les danses de Beneixama a la Casa Bardín d’Alacant. Una interessant xarrada, dintre del II Cicle de Musicologia del Conservatori

Una setmana més tard, la nit del 30 d’abril a les onze de la nit, vam agafar el “mayo” i, una vegada concedit el permís del senyor alcalde, ens vam dirigir a l’ermita de la Divina Aurora.

Després vam continuar amb la ronda pels balcons del poble, tots ben adornats per a l’ocasió. Vam acabar la nit rient de valent i amb danses i timonet a la plaça. Des d’ací, moltes gràcies a totes les que vos oferiu per anar a cantar-vos, així com als amics col·laboradors que sempre estan per al que calga.

Per a acabar, només ens resta agrair-vos al poble i visitants la vostra gratificant presència en tots els actes i trobades que programem; la vostra participació és fonamental per a mantindre l’associació, i l’espenta que li dóna sentit al nostre fer.

Molt bones festes a totes i tots 188 189

Associacions

Club de caça de Beneixama

Un año más, con motivo de la publicación de la revista-programa de Fiestas en honor a nuestra patrona La Divina Aurora, llega el momento de hacer balance de las actividades que a lo largo del pasado año ha realizado el Club de Caça Beneixama y, gracias a la amable invitación que el equipo redactor de la misma nos hace llegar, se nos presenta la oportunidad de enumerarlas a todos sus lectores.

El final de las fiestas son el pistoletazo de salida de una nueva temporada cinegética, es la hora de acometer una nueva temporada de caza. Son preparativos llenos de ilusión que se afrontan con espíritu renovador y creativo, con las vistas puestas en que los resultados sean los más idóneos para todos los asociados.

Cronológicamente, la pasada temporada se inició con la apertura del descaste del conejo durante los fines de semana de julio y agosto, en base a los perjuicios que esta especie causa a la agricultura, por lo que se solicitó la oportuna autorización administrativa a la Dirección Territorial, concediendo esta última las fechas arriba mencionadas. Siguiendo con la etapa estival, y coincidiendo con la última quincena del mes de agosto, se procedió a la caza de la media veda, la cual resultó bastante floja debido a la escasa entrada de las especies que conforman esta modalidad.

Desde el mes de octubre y hasta febrero se inicia una nueva temporada de caza con desiguales resultados, ya que se corrobora el excelente momento que presenta el conejo, pero la

Societat Musical La Pau

escasez de perdiz, debido principalmente a la mala cría de esta especie. Esta directiva mostró su preocupación, puesto que es el cazador el primer interesado en conservar y preservar las especies de caza. La temporada finalizó con la que ya puede denominarse comida de hermandad de todos los socios en la Gelateria, que transcurrió en un gran ambiente.

A través d’aquesta revista anual de les nostres festes, la Societat Musical La Pau té l’oportunitat de dirigir-se al poble i, per tant, de transmetre l’agraïment que hem de donar a les persones que, a través del seu treball, interés i suport econòmic, en fan possible el funcionament: músics, directiva, famílies i alumnat de l’escola, socis i Ajuntament.

Destacar la batida que se realizó el pasado 27 de enero y posterior comida en la Talaieta entre los asociados del club, la cual resultó un éxito a nivel de organización y resultados, ampliando de esta forma el abanico de modalidades cinegéticas que se pueden realizar.

Tots tenim la nostra missió. En moltes societats musicals, els directius no són músics, però ací, la directiva i els músics som les mateixes persones. Per la directiva pocs són els músics que no han passat, o els qui de segur passaran, perquè amb una mitjana de 65 músics, si tenim en compte que són 12 els directius, els números no fallen i sembla impossible no entrar en la directiva, fins i tot en diverses ocasions, com sol passar. Però el futur és incert: cada vegada més joves deixen el poble per diferents motius i, per tant, la banda necessita un continu brollador d’entrada de músics, que només pot ser possible amb la il.lusió i esforç de les famílies per fer que el seus fills i filles entren en l’escola de música. A totes les famílies, moltes gràcies.

Ya a partir de marzo, y una vez finalizada la temporada de caza, que puede calificarse de buena por todo lo enumerado anteriormente, se inician las tareas de gestión y mantenimiento, como son las siembras, construcción de vivares, llenado de puntos de agua, control de predadores, renovación de las tablillas deterioradas, etc.

Nada más nos queda que despedirnos, esperando con ansia el inicio de una nueva temporada de caza, que se presenta con excelentes perspectivas, debido principalmente al excelente tiempo que estamos teniendo. Deseamos a todo el pueblo de Beneixama, asociados y a todas aquellas personas que lo visiten en estas fechas, unas felices fiestas.

La Junta Directiva

Els socis porten ja molts anys de suport desinteressat. És una forma de sentir-se part de la banda. Molts són familiars de músics, altres no ho són, però són amants de la música i fidels seguidors nostres. El seu suport és admirable, i enguany l’hem volgut reconéixer amb un concert dedicat a ells, amb la col. laboració de la Coral de Beneixama, Coral de Mutxamel i cinc solistes convidats que interpretaven sarsuela, una música molt

coneguda per a gaudir i, que en moltes ocasions, ens han sol. licitat. Va resultar un èxit, tant el concert com l’aperitiu posterior per a finalitzar tots junts una nit inoblidable.

Hem de recordar que abans de ser Societat Musical, vam ser Banda Municipal i, per tant, el suport de l’Ajuntament ha sigut sempre fonamental, i ho continua sent ara. Molts són els alcaldes i regidors que han passat en 178 anys, i seria impossible esmentar-los a tots. Enguany hem actualitzat el conveni de col. laboració amb l’Ajuntament, que han aprovat per unanimitat tots els regidors, i volem destacar el seu gran suport i comprensió. A tota la corporació municipal i a l’alcalde, Vicente Ibáñez, moltes gràcies.

Aquest és el meu últim any com a president i, per tant, aquest serà el meu últim article en esta revista de festes. He d’agrair a tots els directius que m’han acompanyat, així com a tots els músics de fora de la directiva que ens han ajudat, exdirectius i expresidents, per tota la feina feta. Ha estat un gran orgull per a mi estar al capdavant d’aquesta gran família que és la banda i m’agradaria animar la gent jove a entrar en la directiva. Quatre anys passen molt ràpid, i després tens una gran satisfacció per sempre.

Molt bones festes.

Ernesto Romero Sarrió President Societat Musical La Pau de Beneixama 190 191

Associacions

La Almazara de Beneixama

Institut d’Estudis de les Valls de Mariola Des de l’any 2009, enguany, doncs, hem complit 10 anys, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola ve desenvolupant diferents activitats, en algun cas repetides i amb continuïtat al llarg del temps, i altres de noves.

Durant els últims mesos hem tingut l’ocasió de dur a terme diverses actuacions, totes elles importants per a nosaltres:

• Edició del llibre Camins històrics de Miquel Mas Navarro. Un llibre de rutes excursionistes definides sobre camins històrics de la Vall, amb abundant informació etnogràfica, històrica, cultural, etc.

“Quien coge la aceituna en enero, deja el aceite en el madero’’, “Hasta San Antón el aceite en el troncón’’. Son éstas frases que solíamos decir en época de recolección de la aceituna, porque hay que ver cómo ha cambiado la época de la recolección.

• Edició del llibre Camins antics de les valls septentrionals de Mariola, d’Agres a Biar de diversos autors. Aquest llibre és una recopilació de diversos articles publicats als programes de festes dels pobles del voltant al llarg dels últims anys.

Mientras que hace algunos años la campaña empezaba en diciembre y el mes más puntero en kilos de aceituna era febrero, ahora empezamos a mitad de noviembre, siendo enero, con 3.352.786 kg de aceituna, el mes en el que más aceituna entra en la almazara.

La campaña 2018/19 ha vuelto a ser extraordinaria batiendo el record en kilos de aceitunas de la Almazara San Isidro, que ha sido este año de 7.253.999 kg, con un record de entrada a la almazara de 198.228 kg al día, aunque con un rendimiento más bajo causado por las lluvias tardías que se produjeron en los meses de octubre y noviembre.

Este año vuele EXPOLIVA, feria que cada dos años se realiza en Jaén, a donde realizamos un viaje viendo las últimas novedades en maquinaria que hay en el mercado, visitando la orujera de Navas de San Juan, planta donde se trata el alpechín de la aceituna, explicándonos el funcionamiento y el tratamiento para la recuperación del alpechín.

• De nou hem pogut editar el calendari temàtic corresponent al 2019, dedicat a les fonts i els assuts que hem trobat als diversos pobles del nostre àmbit d’actuació. El calendari, subvencionat per la Conselleria d’Educació, igual que els llibres anteriors, s’ha distribuït per tots els pobles implicats i se n’han imprés uns 3.500 exemplars.

No quiero finalizar sin recordar a un buen amigo y directivo de esta junta directiva que siempre estará con nosotros, Manuel Martínez Barceló.

• Dissabte 29 de desembre de 2018 va tindre lloc el sopar anual de l’IEVM, dedicat en aquesta ocasió a la commemoració dels 600 anys de la Generalitat Valenciana. Aquest mateix dia es va inaugurar també una exposició sobre el mateix tema.

Los componentes de la Junta Directiva de la Almazara de San Isidro deseamos a todo el pueblo en general que pase unas felices fiestas de moros y cristianos en honor a la Divina Aurora.

Animem des d’aquesta Revista de Festes a la participació i col·laboració en qualsevol de les nostres activitats a totes les persones interessades.

Contacte: correu.ievm@gmail.com

Bones festes!

Bones festes a tots i a totes!

192 193

Associacions

Asociación de Pensionistas y Jubilados

Grup de Muntanya

EL MONTE Y EL GRUP DE MUNTANYA, PATRIMONIO DE BENEIXAMA

Este año el artículo que anualmente, y por medio de esta revista festera, escribimos la Asociación de Pensionistas y Jubilados para hacer partícipes a todos de las actividades realizadas en el transcurso del año 2018 y las ocurridas desde el principio del 2019, lo iniciamos saludando en primer lugar a todos los vecinos y vecinas de Beneixama y, especialmente y con mucho afecto, a los socios y socias de nuestra Asociación.

El artículo lo empezamos comentando lo acaecido en el mes de Septiembre. Entre los días 24 y 29 celebramos la Semana Cultural, una semana que siempre resulta divertida y agradable por las diferentes actividades que la componen. En esa semana tuvimos una misa por todos los difuntos de la Asociación, una conferencia realizada por una psicóloga, la actuación de un grupo de Mariachis, otra del grupo de Teatro de Sax, con una antología de la zarzuela, un viaje cultural a Alicante y, para finalizar, la tradicional merienda de hermandad, que ponía fin a esa Semana Cultural.

También es de destacar las dos funciones de Teatro ofrecidas por el Grupo Los Comediantes durante el año.

El año 2019 lo empezamos con un viaje a Valencia del 25 al 27 de enero para asistir a la XV Asamblea de CIMA. El 15 de Marzo a las 19 horas se celebró la Junta General Ordinaria correspondiente al año 2018 en la sede de la Asociación.

El 1 de Junio realizamos, junto a otros pueblos, un viaje a València para asistir al Festival de Coros y Bandas de Música en el Palau de la Música, organizado por CIMA. Este año romperemos la costumbre, ya que la Semana Cultural no se celebrará en el mes de Septiembre, sino del 14 al 20 de Octubre; si hubiese modificación, ya se comunicaría, así como de haber otras actividades.

Ahora, desde la Junta Directiva deseamos a todos unas felices fiestas, y damos las gracias a todos los asociados por su colaboración.

La Directiva

Aquest any, al grup de muntanya, hem canviat de directiva després de 4 anys. En primer lloc voldríem agrair a tots els membres de l’antigadirectiva el temps dedicat a l’associació i la seua bona tasca. També a totes i tots aquells que han volgut continuar formant part d’aquesta. A nivell de marxes, hem continuat amb aquelles que ja formen part del nostre calendari any rere any, com són la marxa de la Lluna Plena d’hivern i d’estiu, la Font Roja, la Sagra, les Ermites, la marxa al Montcabrer entre d’altres.

A més a més hem fet altres activitats comla ruta “Herbari mengívol”, per part de Toni Orengo, que va acabar amb una paella a l’albergde la Talaieta. Més novetats d’aquest any és la rehabilitació d’una senda que estava perduda “la Senda dels Avions”, feta per l’Ajuntament i queli voldríem agrair. També el ral·li per a xiquets, on vam gaudir de diferents activitats com la tirolina, ràpel... entre d’altres, i vam passar la nit al refugi de Castelló.

Per un altra part, la construcció del futur refugi per al grup de muntanya al Corral de Lluna continua avançant a poc a poc i amb l’esforç de tots aquells membres del grup que volen ajudar.

Per al programa de festes d’aquest any, hem volgut que algun membre del grup ens contara la seua experiència amb nosaltres, per poder comprendre que significa la nostra associació per a la gent. Agraïma Manolo García Martínez, beneixamut d’adopció i soci, la seua col·laboració: La Directiva

En Beneixama vivimos en un sitio privilegiado, rodeados de naturaleza, senderos y algo de fauna; alejados del ruido urbano y del estrés de las capitales.

Hace un par de años me apunté al Grup de Muntanya de Beneixama (GMB) porque me gusta el monte y el aire puro y me viene muy bien evadirme un poco de la rutina y de las prisas del día a día. Pensé que las marchas que organizan habitualmente eran una estupenda forma de hacer salidas e ir conociendo la comarca y sus senderos.

Después de estos dos años, y pese a no poderir a muchas de las marchas que organizan, conozco ya muchos de los senderos y rutas que se pueden hacer saliendo desde Beneixama y sus alrededores, y además he realizado otras salidas muy bonitas por comarcas y provincias cercanas.

El GMB lo forman un grupo de personas abiertas y afables. Desde el primer día me he sentido acogido y acompañado. He encontrado buen ambiente y gente estupenda de distintas edades y distintas maneras de pensar, pero con unos mismos valores: la montaña, la naturaleza y las ganasde pasárselo bien.

Este año el GMB, además de organizar sus tradicionales marchas y de hacer más de sus demandadas camisetas, tiene intención de realizar actividades para acercar la naturaleza a los más jóvenes con el objetivo de que la valoren y la disfruten, por todo esto os animo a formar parte de esta asociación y poder disfrutar así de todas estas cosas..

Manolo García Martínez Benixamut d’adopció i soci del GMB 194 195

Associacions

PATRIMONI HISTÒRIA I

198 Herència i patrimoni musical a les nostres festes

220 Casa nostra

202 La universalitat de les rondalles de Beneixama

224 La Solana en flames

204 Miroies d’art com l’aigua al solc

225 Benvolguda Solana, Benvolguda Beneixama

206 La llengua del meu poble

226 Una lamentació indignada

213 Homenatge a la nostra Serra de la Solana

227 Memòria de La Serra 197

Història i Patrimoni

pels músics de La Pau de Beneixama. I és que els colors i els sentiments afloren si sabem atendre als més mínims detalls que van envoltant-nos i introduint-nos en el sentiment fester que ja no ens deixarà en els quatre dies vinents. Els convide a seguir la nostra banda pels carrers de costum, m’acompanyen?

Herència i patrimoni musical a les nostres festes En record de tots els músics que amb el seu esforç, dedicació i entusiasme, durant 178 anys, han mantingut viva l’herència i patrimoni musical del nostre poble.

Partitura de la Marxa San Juan Bautista de Manuel Parra.

l’autor li va canviar el nom pel de San Juan Bautista. Cal destacar igualment que tots els anys, a l’acte de presentació de capitans, escoltem els himnes de les nostres comparses i filaes: Cristians de Beneixama (Pedro J. Francés, 1987), Himne dels Llauradors (Juan José Pérez Camús, 1979), Himne dels Estudiants (Juan Costa i Casals) i Ben-Hixamen (Pedro J. Francés, 1985), i finalitza l’acte amb l’Himne de Beneixama, amb lletra de José Maria Milán i música de Juan Costa i Casals, de la mateixa forma que en finalitzar el concert de música festera del dia 4 de setembre.

D’aquest Himne és interessant destacar el seu aire despreocupat, lleuger, escrit amb compàs de sis per huit, com si es tractara d’un cuplet més d’aquest reconegut compositor, conegut principalment pel seu cuplet El novio de la muerte, himne oficiós de la Legió espanyola. Milán i Costa compartien els ambients dels grans cabarets dels anys 20 del segle passat a Barcelona, aspecte que va propiciar que aquest reconegut compositor nacional ens llegara tant l’Himne dels Estudiants, com el del nostre poble.

El dia 6 de setembre, al començament de les festes de l’Aurora, i com no podria ser d’altra manera, la música és la protagonista absoluta. L’acte de la «Moguda de les músiques» ve carregat de detalls i costums musicals i és un dels actes més estimats

La música, protagonista de tots els actes de la nostra festa.

L’any passat la Comissió de Festes edità un treball discogràfic enregistrat per la Societat Musical La Pau i la Societat Coral Beneixama, anomenat Beneixama en festes. Més de 175 anys de devoció, patrimoni musical i festa s’unien en un recopilatori amb les peces musicals més volgudes i que són interpretades als actes més rellevants durant les nostres festes. Algunes d’elles formen part de les nostres tradicions musicals no escrites, d’altres contenen un important valor sentimental per a Beneixama i algunes altres podríem considerar-les vertaders tresors patrimonials de tots els valencians. Estudiosos han fet treballs complets sobre algunes d’elles per separat, però en aquest article volia reflectir el gran nombre de peces, detalls i elements musicals dels quals podem gaudir.

versari. Encara que hi ha vestigis d’una versió anterior, l’actual va ser estrenada el 24 de juny de 1869 amb música de Miguel Fernando Parra Bernabeu i lletra de Juan Bta. Pastor. La còpia mes antiga que es conserva a l´arxiu de la Societat Musical La Pau està arreglada per Manuel Parra Bernabeu el 26 de juny de 1923, signada amb el malnom de “Manigüel la mestra”, i va ser arreglada novament a l´any 2012 per Pedro J. Francés. La lletra original està escrita per Juan Bta. Pastor Aycart i als anys 40 del S. XX per José María Milán i altres autors del poble. Aquest cant és un símbol de fe, devoció i tradició que recorre els principals carrers a altes hores de la matinada i que s’uneix amb el simbolisme de les fogueres encara en cendres en una de les nits més màgiques del nostre calendari festiu.

Començaré parlant de la festa de Sant Joan. Es tracta de la més antiga que celebrem a Beneixama i un dels seus actes principals és el Cant de l’Aurora, que aquest any ha celebrat el seu 150 ani-

A la processó de Sant Joan cal destacar que la banda interpreta una marxa escrita per Manuel Parra datada l’1 d’abril de 1921, anomenada San Juan Evagelista, a la que posteriorment

La moguda de les músiques, el dia 6 de setembre pel matí.

L’acte comença amb el so de l’Himne Nacional mentre al castell veurem pujar la bandera de la Filà de Cristians com a posseïdora de la plaça. Abans la banda haurà format en rogle, formació que soles es conserva a la veïna població de Biar i que forma part de l’herència compartida de segles de tradició. Mentre cada banda oficial interpreta el seu pas-doble, la bandera de la seua respectiva comparsa i filà és inclinada al balcó de l’Ajuntament en senyal de respecte a la seua «música».

La Societat Musical La Pau serà l’encarregada de tancar l’acte.

Arrancarà amb un pas-doble que tradicionalment no haurà estat interpretat al concert del dia 4 de setembre. En arribar al «cantó de la gasolinera» i després d’una breu pausa, es canviarà per un segon pas-doble que sí que haurà format part del programa del concert, fins a arribar al «cantó del llavador», on es reprendrà la interpretació del primer pas-doble fins a l’Ajuntament. Cal destacar que durant el recorregut, i per uns instants, la banda haurà fet dues xicotetes parades a les portes de dos històrics directors de la nostra societat musical: Pedro J. Francés i Olegario Pastor.

Fins a la dècada dels anys 60, la nostra banda era l’encarregada d’obrir el desfile de l’Entrada, tal com es fa encara a les poblacions veïnes d’Onil, Biar o Villena. Ho feia amb el pas-doble L’antrà, que Manuel Parra va escriure l’any 1935, amb clar estil militar. Cal recordar que fins aquella època sols es desfilava al ritme de marxes militars, el pas-dobles festers estaven en un punt molt incipient.

Al llarg de vora 200 anys de festes, innumerables peces musicals han estat escrites per a les nostres filaes, comparses, capitans, esquadres o càrrecs festers. Seria objecte d’un altre article desgranar tots els noms, motius i històries que acompanyen a la música escrita per a ser estrenada i interpretada als carrers del nostre poble i compostes per mestres com Manuel Parra, Eleuterio Parra, Vicente Espiteri, José Rafael Pascual, Paco Amaya, Damián Molina, Miguel Ángel Mas i molts altres.

Menció especial mereixen la gran quantitat d’obres de música festera que el nostre compositor més prolífic i conegut al món de la música festera, Pedro Joaquín Francés Sanjuan, ens va deixar dedicades a esquadres, capitans i personalitats de les nostres festes. Com a proposta, pot ser interessant realitzar futurs volums del CD de Beneixama en festes que reculla tot aquest material.

Comptem amb peces tan antigues com Por fin...fiestas de Manuel Parra, datat en 1891, El Embajador, de José Viudes i Sevila, un pas-doble dedicat a la banda de Beneixama i datat a Ibi el 2 d’agost de 1900; El Cop de la Filà, composta per Manuel Parra el 14 d’abril de 1922; o Benejama en fiestas, pas-doble escrit per Manuel Meseguer el 7 de setembre de 1953, i que la banda acostuma a interpretar a l’acte d’acompanyament de la Corporació Municipal a la missa major del dia de la Mare Déu. En aquest acte tots els músics participen vestits amb els uniformes oficials de la seua respectiva comparsa o filà atès que quasi la totalitat de components som músics i festers.

198 199

Història i Patrimoni

l’eixida i entrada de la Patrona, com així continua sent a la gran majoria de pobles dels voltants. Davant d’aquesta prohibició, a Beneixama es compon Aurora-Marcha Rural (1931) amb música de Manuel Parra i lletra de José María Milán. La mateixa és estrenada a les festes de 1933, i en ella podem descobrir nombrosos acords i melodies amagades que fan referència a l’Himne Nacional prohibit en aquells anys. A l’actualitat també és interpretada a poblacions com Onil, Aielo de Malferit, Biar, La Font de la Figuera o Llanera de Ranes, amb lletres adaptades a l’advocació de cada població.

Altres autors d’aquestes marxes van ser reconeguts compositors de finals del segle XIX i principis del s. XX, com ara Tomás Bretón, Ambroise Tomás, Leopoldo Martín Elexpuru o Eduardo López Juarranz. Este últim va escriure Fe, Esperanza y Caridad, estrenada l’any 1882 per a la Venerable Ordre Tercera de Servitas Esclaus de María Santísima dels Dolors Coronada de Cadis, popularment coneguda com a Germanor de Servitas de Cadis. És una marxa que la Banda Municipal de Sevilla interpreta cada any a la processó del Sant Soterrar de la capital sevillana com un gran tresor musical. Tret d’aquestes tres marxes, la resta possiblement soles estiguen conservades a Beneixama, ja que l’arxiu musical de la Banda del Reial Cos d’Alabarders es va cremar totalment a la Guerra Civil en l’anomenat «cuartel de San Nicolás de la montaña».

Una última obra recorda a moltes altres que fan referència a la nostra advocació, la marxa Divina Aurora, escrita per Pedro Joaquín Francés Sanjuan i que també és interpretada a les processons de festes. Va estar estrenada el setembre de 1996.

Dedicada a En Miguel Payá Andrés, conté fragments de música dels germans Parra, destacant l’Himne de la Confraria de la Divina Aurora i el cant de l’Aurora. Per decisió expressa del compositor només es pot interpretar durant les processons de festes i actes d’acompanyament a la nostra Patrona.

La Societat Musical La Pau, en la moguda de les músiques de l’any 2018.

Els actes de trons i ambaixades també guarden alguns detalls musicals curiosos. Tant a la «Serreta» com a «La guanyà del castell», les bandes solen interpretar dues peces d’origen militar, la marxa de la sarsuela Katiuska, escrita per Pablo Sorozábal el 1931, i El Sitio de Zaragoza, fantasia militar escrita per Cristobal Oudrid l’any 1848. Es tracta de música incidental descriptiva per a una obra teatral escrita en 1808 per Juan Lomba. Dos fragments són els interpretats, els que tots i totes taral·legem tantes voltes recordant els actes de trons i els tocs que acompanyen l’ambaixador fins al castell en les tres parades d’acostament abans de començar l’ambaixada. Aquests dos fragments també es mantenen a poblacions veïnes de gran tradició festera com són Bocairent, Saix, Banyeres, Villena, Biar, Onil o Castalla.

Ball de les banderes, ambaixada de la conversió del moro al cristianisme.

9 de setembre de 2018.

Per últim, passarem a analitzar algunes peculiaritats musicals en altre pilar essencial a les festes: la devoció a la nostra patrona la Divina Aurora.

A les misses de comparses, en el moment de la comunió, s’interpreten dues composicions de Frank Schubert. Tradicionalment la banda oficial de la Filà de Cristians, el dia 7 de setembre, interpreta Momento musical (1823); mentre que la banda oficial de la Filà de Moros, el dia 8 de setembre, interpreta Serenata (1828). Molt possiblement aquest gust musical vindria influenciat pel fet que durant molts anys, a la segona meitat del s. XIX i principi del s. XX, l’Orquestra d’Albaida era l’encarregada de la música a la Missa Major del dia de la Mare Déu.

Un altre element curiós en aquests actes, és la interpretació del Ball dels espies o Ball de velles. Aquesta dansa és interpretada quan la Filà de Moros porta l’efígie fins al castell en la nit del 7 de setembre. Sens dubte, una herència del poble veí de Biar, on és interpretada en la nit de cada 11 de maig. També és interpretada a d’altres poblacions com Alcoi o Xàtiva amb el nom de Ball de Velles. Cal recordar que fa dos anys es va descobrir un text inèdit datat el 1915 anomenat L’Ambaixà dels espies de Beneixama, ambaixada jocosa anterior a l’actual dels Estudiants (1926) que feia al·lusions i versets a l’actualitat del moment.

El dia 9 de setembre, al finalitzat l’ambaixada de la conversió del moro al cristianisme i com a senyal de germanor, la bandera de la Filà de Cristians, amb la creu de Sant Andreu, és ballada a la torreta del castell pels càrrecs festers. Mentre això ocorre, escoltem el Ball de les banderes. Aquesta composició és anònima, molt probablement procedent d’alguna Jota o Sarsuela. Moltes han estat les indagacions fetes però res hem pogut conéixer de la seua autoria. La primera versió va estar treta “d’orella”, i la versió enregistrada l’any passat va ser arranjada pel nostre actual director, Mario Roig Vila.

La Unió Musical Camp de Mirra interpretant l’obra Serenata.

Algunes de les grans joies musicals del nostre poble queden reservades i dedicades en llaor a la nostra Patrona. L’any 1931 es proclama la Segona República i queda prohibida la interpretació de l’Himne Nacional que, com era costum, s’interpretava a

Dos motets musicals escrits per Manuel Parra per a grup de cambra i tenor solista reten honors a la Mare Déu a l’eixida i entrada de la seua ermita. Estrella de la mañana va ser estrenada a l’any 1901 i la Despedida a la Virgen a l’any 1920. Fins als anys 80 del segle passat, l’acompanyament musical dels motets eren interpretats en les parades de les processons per un orgue que era traslladat de parada en parada amb un carro portat per dues persones.

El 2010 la nostra Societat Musical La Pau feia valdre altre dels tresors del seu arxiu musical, les «marxes lentes» procedents de la Banda del Reial Cos d’Alabarders de Madrid. Aquestes marxes es conserven en un llibre que conté 28 marxes lentes i 8 marxes fúnebres. Durant molts anys, aquestes marxes van ser anomenades pels músics «marxes alemanyes». La confusió venia donada per una col·lecció de 32 marxes militars alemanyes que es conserven en un altre llibre de format similar anomenat Lieferung. Tant Manuel com Eleuterio Parra van formar part de la Banda d’Alabarders a l’últim terç del segle XIX, i fins i tot Eleuterio Parra aplegaria a la sotsdirecció d’aquesta banda. Van ser uns copistes musicals perfectes i van aportar vora de 400 obres de les més de 3.000 obres del que es compon en l’actualitat el nostre arxiu.

Les nostres festes de moros i cristians contenen un importantíssim llegat històric, literari, militar, devocional i musical. Molts dels seus elements són dignes de formar part del patrimoni cultural immaterial valencià, però el nostre millor tresor és aprendre a conéixer, apreciar i gaudir cada un dels detalls que es conserven a les nostres festes de Moros i Cristians. Sols així podrem donar-li l’estima i respecte que es mereixen les valuoses tradicions conservades i l’herència transmesa de generació en generació pels nostres avantpassats.

Molt bones festes de l’Aurora!

Manuel Juan Amorós Silvestre

Bibliografia utilitzada: • Arxiu històric Societat Musical La Pau • «Música para la Divina Aurora». Pedro J. Francés.

Revista festes 2013 • Llibret CD «Beneixama en festes». 2018 • Llibret CD «Herencia». 2010 • «De la relación musical entre José María Álvarez y Juan Costa». José Vicente Arnedo Lázaro.

Revista festes 2018 • Web Patrimoni Musical Espanyol

A les processons de festes o sempre que acompanyem a la nostra Patrona, podrem escoltar una selecció d’aquesta col·lecció de marxes lentes, amb característiques de l’òpera italiana del s. XIX i amb una magnífica instrumentació per a banda. Algunes d’elles són transcripcions d’orquestra com la marxa número 2 de l’òpera Romeu i Julieta de Charles Gounod, composta l’any 1867. D’aquest autor també és la marxa número 1, Marxa Pontifícia, estrenada l’any 1869 davant el Papa Piu IX, que és l’himne oficial de l’estat Vaticà des de 1949.

200 201

Història i Patrimoni

La universalitat de les rondalles de Beneixama Explicar contes és, en definitiva, un intent de socialitzar la imaginació G. Janer Manila, 1982

La primera dècada del segle XXI m’ha aportat moltes i divertides lectures rondallístiques de les nostres comarques meridionals. Els contes populars recollits entre la Vall d’Albaida i el Baix Vinalopó han fet que cresqueren exponencialment aquestes interessant i imprescindibles publicacions per retrobar-nos identitàriament.

malauradament, cosa absolutament explicable perquè la mitjana d’edat en aquests moment d’aquells hòmens i dones està al voltant dels 90 anys. Dotze anys despres, Gascó tornà a publicar un altre recull: Rondalles de Beneixama (Edit. Germania, Alzira, 2011).

Una interessant ferramenta, un catàleg de rondalles, com hem dit, que són classificades per la coincidència argumental, tot i estar contades amb detalls i elements secundaris molt diversos i propis cada indret. El catàleg segueix l’ATU, un prestigiós sistema de classificació, adoptat pels més importants investigadors de la narrativa oral del món, que van crear el finés Antti Aarne, en una primera versió del 1910, l’alemany Hans–Jörg Uther i l’estadounidenc Sthith Thompson, que l’arredoniren el 1961.

D’ací, d’aquests tres noms —Aaene, Thomson i Uther—, la sigla ATU. El catàleg proposa 2.399 arguments/tipus i forma així l’index internacional:

1-299 300-749 750-849 850-999 1000-1199 1200-1999 2000-2075 2200-2299 2300-2399

Rondalles d’animals Rondalles meravelloses Rondalles religioses Rondalles no meravelloses Rondalles de gegants beneits Rondalles i contarelles de riure Rondalles formulístiques Rondalles sorpresa Altres rondalles formulístiques

A més d’aquest índex internacional, el RondCat ha catalogat moltes històries populars orals pròpies, fins ara, només del domini lingüístic amb un índex especific precedit per la C majúscula.

La meua petita investigació, no obstant, s’ha centrat exclusivament en aquelles narracions recollides pel professor Gascó que es vincules a l’índex ATU, és a dir, que connecten universalment la cultura oral d’aquest trosset del país amb Europa, Àfrica, Àsia... el món. No penseu que en són poques. De les quaranta rondalles beneixamudes “vives” a finals del segle XX —i espere que ara també— n’hem comptabilitzat vint-i-nou que atenen aquesta internacionalitat. En la major part dels casos coincideixen amb altres versions de tot el territori. Versions que ja existien en reculls, sobretot catalans, de finals del segle XIX i principis del XX, i que han sorgit de manera significativa al País Valencià des de principis dels anys vuitanta del segle passat trobades i recopilades per molts i bons investigadors esperonats per les trenta-sis Rondalles Valencianes, de Valor.

El meu interès pels contes populars de tradició, meravelloses joies de l’enginy i de l’inconscient col·lectiu universal, em ve de l’època de la lectura de les Rondalles Valencianes, d’Enric Valor, al tombant dels anys setanta i vuitanta. Des de llavors no he deixat de cercar i interessar-me per tots els recull que s’han publicat de Salses a Guardamar, de Fraga a l’Alguer.

Un bocí de dades per a la curiositat RondCat

El 2000 em vaig trobar amb un magnífica recopilació feta pel professor i escriptor de Beneixama, Francesc Gascó. Es tractava de Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià (Ajutament d’Ontinyent, 1999). El títol respon a un sentit racional de la territorialitat cultural, però l’epicentre dels contes recollits en aquell llibre era Beneixama, d’on, com ja hem dit, és l’autor i d’on són la major part de les onze persones contadores que li van transmetre les rondalles de boca a orella: a la vora del foc o a la fresqueta d’un patí o del carrer. Moltes d’elles i ells ja no estan entre nosaltres

Jo, però, he fet una senzilla aproximació investigadora, un simple assaig de notícia, centrant-me exclusivament en el primer volum citat, Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, entre altres coses perquè n’és l’únic dels dos que, a hores d’ara, està catalogat en RondCat, el “Cercador de la Rondalla Catalana”, una base de dades en línia –accessible a tothom– de catalogació de la major part dels reculls escrit de les rondalles de tots els territoris que tenim en comú la llengua i la cultura, és a dir, l’Alguer, Andorra, les Balears, el Carxe murcià, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja Aragonesa de Ponent i el País Valencià.

El RondCat compta amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i la Generalitat de Catalunya, així com amb la col·laboració de diverses institucions, entitats, professionals i estudiosos acadèmics dels distints territoris catalanoparlants.

Sense ànim d’exhaustivitat, remarcaré algunes curiositats relacionades amb aquestes vint-i-nou rondalles que “juguen en competicions internacionals”, si se’m permet la broma metafòrica.

Les narracions orals “El rander” i “La Cendrellosa”, de nou, son les dues que tenen una connexió amb una primera versió més antiga. El 1853 aparegueren en la Gaceta de Barcelona dins un recull del filòleg, folklorista i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Manuel Milà i Fontanals. Per tant, hem de suposar que la tradició oral les ha perpetuades al llarg de com a mínim set generacions.

Les dues rondalles que més versions tenen al País Valencià de les recollides per Gascó són “L’ase penjat” i “La coixeta”. Huit i set, respectivament. Adolf Salvà, Enric Valor, M, Guardiola & V. Beltran, Paco Esteve, J. Raül Verdú, Empar Martínez i Paco Esteve tenen en els seus respectius reculls una versió de “L’ase penjat”; mentre que González Caturla, Tomàs Escuder, M. A. Diéguez & altres, J. Raül Verdú, R. Roig & M. Roig, J. Antoni Micó i M. T. Oller & V. Calatayud en tenen una, com a mínim, de “La coixeta”.

En l’extrem oposat tenim que les rondalles “El matrimoni molt unit”, i “L’assemblea dels gossos” només en compten amb dues versions, la del barceloní Joan Amades i la beneixamuda de Francesc Gascó. Així com “El nan saltador”, que coincideix amb la del Grup de recerca folklòrica d’Osona, i “L’avi llest” que comparteix argument amb “Doble vista d’un cego”, del recull de 1874 del català Francesc Maspons.

I com a detall final, destacar que “Un altre que se’n va a Cuba...!” només té en tot el domini cultural català la versió arreplegada a Beneixama.

Una aproximació senzilla de la significació universal que té el recull Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, centrat a Beneixama, ha estat la intenció d’aquest modest treball divulgatiu. Universalitat que li atorga un gran valor patrimonial a l’obra.

El llibre de Francesc Gascó és tota una prova fefaent de la força que al tombant dels segles XX i XXI encara conserva la cultura oral a Beneixama, i a molt altres indrets dels país, un exemple de la capacitat de preservació del patrimoni immaterial de la humanitat fet mitjançant una llengua sovint poc valorada i menystinguda. I naturalment, aprofite l’avinentesa per encoratjar-vos a llegir, rellegir, contar o escoltar aquestes delicioses històries arrelades a la terra que, com haveu pogut comprovar, ens humanitzen i ens fan més universals. L’orgull i el sentit de la dignitat d’un poble a voltes comença amb un senzill “Això va ser i era...”

Vicent Brotons Rico Universitat d’Alacant

Les cinc rondalles universals de Beneixama que major presència territorial tenen són “Cigronet” (Balears, Carxe, Catalunya, Franja i P. Valencià); “La Cendrellosa” (Balears, Carxe, Catalunya, Franja i P. Valencià); “La palmera” (Alguer, Balears, Carxe, Catalunya i P. Valencià); “Massa tindreu!” (Balears, Carxe, Catalunya, Franja i P. Valencià) i “La coixeta” (Alguer, Carxe, Catalunya, Franja i País Valencià). Ja veieu, una o més versions en la major part dels huit territoris administratius de l’àmbit lingüístic.

Per altra banda, “Cigronet”, “La Cendrellosa” i “L’ase penjat” són els tres arguments universals que més es repeteixen en els reculls fets en la nostra llengua. Entre les tres rondalles en sumen més de cent versions, i la palma se l’endú “La cendrellosa”.

http://rondcat.arxiudefolklore.cat 202 203

Història i Patrimoni

va dirigir com a president va ser contra una multinacional.

Aquesta va comprar uns terrenys i va ocupar una sèquia d’una comunitat de regants. Hi van haver uns problemes i l’empresa, malgrat les pressions, va comptar amb un fum d’advocats i va portar-ho fins i tot al Tribunal Suprem, “va ser jutjada i sancionada a fer una altra sèquia”. Aquesta justícia ràpida, barata, efectiva on “no hi ha secretaris, ni plomes, ni dies d’angoixa esperant la sentència, ni guàrdies terrorífics, només paraules” està molt lluny de l’actual que tenim cada dia a casa nostra. Una justícia desprestigiada, lenta, burocràtica i molt poc democràtica. El magistrat i portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch Grau, ens avisa que “paga la pena lluitar per una Justícia gratuïta i independent. [..] Si anem cap a una Justícia de pagament i dependent d’altres poders, ens trobarem en un Estat no democràtic constitucional” .

Miroies d’art com l’aigua al solc

i les aigües encabides i regulades per aquest mil·lenari Tribunal, han estat font d’inspiració de lletraferits de tota mena. I és que, com escrigué l’assagista Joan Fuster en Viatge pel País Valencià, “cada dijous, en tocar migdia al rellotge del Miquelet, es reuneix en la porta dels Apòstols, sota les figures ruïnoses, el Tribunal de les Aigües, disposat a dirimir plets i denúncies”.

L’exposició d’Antoni Miró

Antoni Miró.

“Arpó de dues puntes”.

A la pàgina dreta: “El cercat del Tribunal de les Aigües (Porta dels Apostols de la Seu)”imatge superior i “Sèquia corbada” imatge inferior.

Tots els pobles del món tenen uns trets d’identitat que els fa ser únics, i nosaltres els valencians en tenim un bon grapat. Trets que, alhora, actuen com a elements cohesionadors, com a pal de paller d’una població diversa i al voltant del qual es basteix una identitat comuna. Els valencians, però, malauradament massa sovint tendim a banalitzar-los, de vegades a convertir-los en pur folklore, o simplement a no donar-los la importància que es mereixen. El resultat final és força conegut; quan en una societat perilla aquest pal de paller comença a trontollar la identitat, i d’això els valencians en som uns experts.

El Tribunal de les Aigües Un d’aquests trets, i que és remunta a l’etapa andalusina, és el conegut Tribunal de les Aigües de la Vega de València. Sobre aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, així com de la importància que té l’aigua i el regadiu en les hortes de València, s’ha escrit molt i els nostres artistes, escriptors i poetes n’han deixat constància al llarg dels segles. Així, el geògraf i viatger andalusí Muhàmmad al-Idrissí ja deia que “les seues aigües eren usades en el reg dels camps dels jardins, dels horts i les alqueries”. Jeroni Münzer, un altre geògraf, a les

acaballes de l’Edat Mitjana escrivia “que tota esta plana és regada amb l’aigua dels rius que vénen de les muntanyes, conduïda per innombrables sèquies”. El poeta francès Teòfil Gautier ens descrigué, amb tota mena de detalls, com era la indumentària dels llauradors de l’horta de València: “amb llurs enormes patilles negres, sa cara cremada pel sol, sa mirada fosca, llurs braços i cames de color de bronze que li dóna, per cert, l’aire d’un beduí, sobretot si es desnuga el mocador del cap i deixa al descobert el seu crani rapat i blavenc com una barba acabada d’afaitar”. L’escriptor Blasco Ibáñez, en la seua novel·la La barraca, fa una descripció molt acurada d’aquest Tribunal: “Anaven arribant, solemnes, amb una majestuositat de llauradors rics, vestits de negre, amb espardenyes blanques i mocador de seda sota de l’ample barret. A cadascun el seguia un festeig de guardes de sèquia, de pidolaires que abans de l’hora de la justícia buscaven influir l´ànim del tribunal a favor seu”. Per al mestre Carles Salvador “la sèquia d’aigua/ roja de sol i de sang activa” era com una “dida de l’horta”. Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot, en el Mural del País Valencià, ens parla a bastament de València i les seues hortes: “Molt agradable i bella ets, València/els teus jardins amb anagrames d’aigua[...]el regulat tribunal de les séquies”. Com hem vist en aquestes breus citacions, els llauradors d’aixada i llegona, les séquies, les hortes

A finals de l’any passat, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i el mateix Tribunal de les Aigües es posaren d’acord en què calia una gran exposició per donar a conèixer i posar al dia aquesta institució tant nostra. I fou el pinzell de l’artista alcoià Antoni Miró, com si fos l’arpó de llautó daurat de dues pues que té l’agutzil encarregat de donar aigua i pujar les comportes de les séquies, qui obrí el partidor de la seua imaginació i, com l’aigua al solc que avança a poc a poc, va inundar el Museu de les Drassanes de València amb 81 peces sobre aquest mil·lenari tribunal: personatges, detalls, escenes, séquies, alcavons, arcs, assuts, vàlvules de Rovella per donar o tancar l’aigua, trestelladors, portells..... Miró ha donat llum i modernitat a un tribunal rovellat i en blanc i negre, posant en valor i emmarcant un dels trets d’identitat més antics dels valencians. I estigué uns anys treballant en aquesta exposició, llegint, investigant i copsant el veritable esperit d’aquest Tribunal on es fa, ens recorda l’artista, “una justícia en directe, de forma ràpida, barata i, a més, efectiva, eficaç i molt democràtica”. I és així, una justícia mil·lenària que ens recorda aquelles contundents frases del Testament de Jaume I: “Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”. Efectivament, aquesta màxima que “els grans no oprimesquen els menuts” hi és present en l’arrel d’aquest tribunal. Enrique Aguilar, el síndic de la sèquia de Rascanya que el presideix cada dijous, ens recorda que el primer judici que

Antoni Miró és un pintor arrelat a la terra i amb un ferm compromís amb la nostra cultura i país. I aquest tarannà l’ha portat a transitar i obrir-se camins en la pintura realista, incidint en la denúncia social. I aquest compromís el veiem en totes i cadascuna de les seues exposicions. Ara, amb aquesta magna exposició, amb aquestes vuitanta-una mirades sobre el Tribunal de les Aigües, ens ha sorprès una vegada més, i si ens hi fixem en cada mirada hi trobarem les miroies d’art. Miró ha posat la seua mirada en els petits detalls d’aquesta mil·lenària peça arqueològica que cal posar en valor i vindicar, però no com una peça de museu a dintre d’una vitrina o, com diria Lluís Guarner, “no es tracta -fixeu-vos bé- de guardar com en conserva albades i vestits de llauradora, o oferir tarongetes i miquelets de Manises com souvenirs per demanar l’almoina dels turistes estrangers, sinó d’afermar l’autenticitat nostra, defensant-la de les cobejances, mantenint-la insubornable front a tots els afalacs vinguen d’on vinguen’’. Antoni Miró, amb la seua mirada crítica i incisiva, ha posat frescor a un tribunal popular que al llarg dels segles ha anat creant lleis i ordenances pel bon ús; és a dir, allò que ha funcionat bé al camp ha acabat convertint-se en una norma, que fa justícia ràpida i gratuïta i, a més a més, en la llengua del poble. Una justícia, com he dit més amunt, que contrasta amb l’actual: lenta, burocràtica, desprestigiada, massa sovint corrupta i, ai llas!, que ho fa exclusivament en castellà. Els catalanoparlants, en entrar en un jutjat, hem de deixar la nostra llengua al penjador de l’entrada, com si fos un abric, no fos cas que el senyor jutge ens recrimine . A mi, tot plegat, em recorda aquella cançó de l’Ovidi Montllor, Garrotada en swing que deia: “Just a la fusta./Just al garrot./Garrot, garrot, garrot... [...] Just a la justa/justícia justa./Just a la fusta/que ens justifica./Pica, pica, pica./Mai no et canses de picar”.

Vicent Luna i Sirera

204 205

Història i Patrimoni

La llengua del meu poble, l´escola i altres qüestions.

Remembrances, història i comentaris.

Prèvia Deia Joan Fuster que “la política, si no la fas, te la fan”. Senzill i clar. L’inhibir-se i abstenir-se és fer tanta política com fa el polític actiu, simplement que el deixes fer; si el deixes fer, eres tan responsable com ell. Cadascú és lliure per a triar, però ha de ser conscient i conseqüent amb la seua postura i comportament. “No et fiques en política”, era un “bon” consell molt sovint en la meua joventut, amb dues lectures: no et fiques en política (i deixa’m fer a mi, propi dels maneguetes del règim de la dictadura), o no et fiques en política que tindràs molts problemes (propi de la repressió que s´esperava del règim de la dictadura si no combregaves amb ella, és clar).

actualitat.Però després de tres-cents anys no l´han pogut fer desaparèixer (que no ploren ni s´esperneguen el seus enemics, com veiem sovint). Encara és viva, i reviscola (“La Morta Viva”, li deia Constantí Llombart fa vora cent-quaranta anys), doncs, d´ací el seu valor immaterial. La seua immaterialitat ha sigut la seua defensa. Déu ser immens el valor per a sobreviure tan de temps en aquestes circumstàncies.

Pensem també que Beneixama ha sigut poble de frontera amb Castella, i és encara un poble de frontera lingüística i cultural.

Frontera històrica entre el regne de Castella i el regne de València, que des de 1238 a 1479 va patir guerres i moltes relliscades amb la supèrbia Castella. I després una constant pressió política, cultural, jurídica, inquisitorial, fiscal, monetària, etc. fins a 1707, en què van ser abolits els nostres Furs por justo derecho de conquista. Aleshores, la intervenció castellana fou quasi absoluta i obsessiva: una caterva immensa de personal militar, polític, administratiu i religiós va vindre a possessionar-se, amb avarícia, dels càrrecs clau de la política valenciana, perquè, a partir de 1707, ens havíem de regir en tot per les lleis de Castella, que eren l´antítesi de la proto-democràcia. Mala cosa: d’aquella tempesta ve aquest fang. Tot això, fins avui, s´ha mantingut amb una dissimulada i engalipadora mecànica d’uniformització subtilment repressiva. Malgrat tot això, la llengua va sobreviure i, molt a pesar seu, encara persisteix.

Com que el patiment en el passat i fins avui dia, per la nostra llengua i cultura és conseqüència d´una política multisecular de la més pura i dura repressió, si un escriu un article de defensa de la llengua no pot ser tou i moll, ni molt menys pot ometre la denúncia. Per tant, també, assumesc personalment la meua llibertat d´expressió i la de tots.

També vull aclarir que la meua llengua apressa a casa i al meu poble és, acadèmicament, el català, llengua romànica, i el dialecte és el català occidental, que al nostre país està dividit en subdialectes i nosaltres pertanyem a un subdialecte no apitxat, que es parla des de Xàtiva fins a Xixona i La Vila Joiosa i des de l´Alcoià fins a La Marina, territori que es coneix com a Comarques Centrals. Això diuen a Oxford, Cambridge, Bolonya, La Sorbona, Harvard, Yale, Basilea, i moltes més, i, per ara, la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, de la qual no acabe de fiar-me, donats els aires tan variables que corren i l´origen dels emoluments que cobren. Fins fa poc era Acadèmia, però evoluciona cap a Pessebre. I ja em canse de donar referències de prestigioses universitats d´arreu del món, que no cobren de l´erari públic del Reino, por la gracia de Dios. Vaja gràcia i vaja Déu. Ficar a Déu en aquestes banalitats polítiques: irreverent.

També, quan ens referim al gran col·lectiu d’escriptors hispanoamericans, el cataloguem dins de la literatura castellana (adjectiu lingüístic), llengua en què escriuen; però si el cataloguem dins de la literatura espanyola (adjectiu polític), no especifiquem en quina llengua escriuen, ja que a Espanya hi ha quatre llengües literàries.

Les literatures s’han de referir a les seues llengües i no als territoris. Per eixa mateixa raó, els escriptors que escriuen en la seua llengua pròpia pertanyen a la literatura de la seua llengua, visquen al país que visquen. I que no s´espernegue ningú.

Cal dir que estic molt satisfet que la nostra llengua la reconeguem col·loquialment amb el nom de valencià, denominació que estime, i molt. Però, el nom no fa la cosa.

Portada de la segona edició de la Gramàtica Valenciana de Carles Salvador, publicada per primera vegada l’any 1951.

La nostra llengua és el bé immaterial de més valor que té el poble de Beneixama Ja hi podeu buscar, però potser, no en trobareu cap de més valor. I no ens n’adonem. El seu caràcter ancestral i multisecular ha estat i és el nostre vehicle de comunicació personal, de la llar i la família, del treball, de la intimitat, de tot arreu, del viure dia a dia es pot dir. En el meu cas particular he trobat remenant papers, paperasses i paperots, que, almenys, en una rama familiar s´ha transmès la nostra llengua més de sis-cents anys. I els enemics no han pogut destruir-la ni fer-la desaparèixer.

Aquesta llengua la portem parlant més de 750 anys, transmesa generació a generació i importada també pels veïns comarcans establerts al poble com a llengua pròpia. Però des del 29 de juny de 1707 ha estat prohibida, por justo derecho de conquista, com a llengua oficial que era, prohibida a l´església (prèdica, sermons, oracions, gojos, etc.) on convivia amb el llatí, i prohibida i expulsada de l´escola. I tot això continua, sota altres paràmetres que semblen no estar. Hem arribat al punt de més

Taula del segle XV de la Col·legiata de Xàtiva, atribuïda a Jacomart, suposat retratat del gran poeta i cavaller Ausiàs March.

La gran aberració I reviscola, com deia Constantí Llombart. Pensem que abans dels anys seixanta del passat segle Beneixama era fortament monolingüe, i el 99 % tenia com a llengua vehicular i materna el valencià, però quasi ningú, potser ningú, no sabia llegir

ni escriure la seua pròpia llengua que utilitzava quasi de forma total i absoluta. Això, ho trobeu lògic i normal? Quina aberració és? Com és que entre una població d´un poc més de dos mil habitants potser ningú sapiera llegir i escriure la seua llengua?

Això, era i és una greu, molt greu, malaltia social que es patia i es pateix sense adonar-nos-en col·lectivament. I eixa malaltia ve d´un subtil enverinament polític a l´escola, sí a l´escola, molt clar. Ara, afortunadament hi ha moltes persones de varies generacions que la saben llegir i escriure, fins i tot, molt bé. Curar-se d´aquesta malaltia encara està vist per molta gent com un fet contestatari i revolucionari; diuen que no casa amb l´espanyolisme. Això, al segle XXI, és una conseqüència de la forta repressió i del fort adoctrinament i control obsessiu des de segles del jacobinisme castellà, fortament potenciat per la dictadura d’Alfons XIII (sic) i Primo de Rivera i pel franquisme que es va patir a l´escola i pertot arreu. Doncs, que s’ho facen mirar ells mateixos. És molt greu.

Un toc d´actualitat. Miscel·lània És curiós veure com es tergiversen i trabuquen intencionadament els drets de les persones. És un sistema habitual, malsà i intrínsec a l´estat espanyol. Però l’important no és l´estat ni l´administració ni el territori: son les persones, els ciutadans. Ací els súbdits ja fa anys que quasi vam desaparèixer, però no, ara volen que tornem a ser súbdits i, en aquesta terra, súbdits colonitzats. És curiós adonar-se’n que, a l´estat espanyol, els drets humans, des de la seua promulgació en la Revolució Francesa, pràcticament no s´han respectat quasi mai, inclosa l´actualitat.

Això de “Llibertat, igualtat i fraternitat” sempre s´ha mirat de reüll i amb molta por. Por induïda sempre pel poder civil, militar i religiós, és clar. M´estranya de l´església, doncs això es un lema netament evangèlic.

Repassem breument alguns aspectes de la història dels últims dos segles, com a miscel·lània. Coses que pareixen inconnexes i no ho son. Des de la caiguda de l´Antic Règim allà pels anys 1833 a 1837, el sistema lliberal adoptat ha estat fortament jacobí i desfigurat com a sistema democràtic, possiblement perquè en eixa època l´estat espanyol és ja un estat pobre, arruïnat, sense quasi imperi: s´ha acabat l´espoli, o siga l´arribada de vaixells carregats de plata i or, i és un estat molt subdesenvolupat en tots els aspectes, on no existeix, perquè no pot existir en eixes condicions, una ampla i important burgesia seriosament lliberal.

Un terratinent, un noble, un propietari rural ric i acomodat, un militar de mig i alt rang, un alt funcionari de l´estat no seran mai burgesos, mai; els burgesos surten de la industria i del comerç i, per tant, tenen una altra mentalitat força diferent en quasi tots els aspectes. D´ací l´origen del gran endarreriment econòmic, cultural i social respecte dels països d´Europa. S´ha perdut quasi tot l’immens i ric, molt ric, imperi i pareix que no haguera existit mai tal imperi. No s´ha anat constituint a Madrid una gran metròpoli, com és el cas de Londres o París, de les que dista anys-llum. A Madrid la burgesia era pràcticament inexistent, perquè una immensa majoria de la cúpula social eren nobles, aristòcrates, funcionaris, militars, clergues i rendistes agraris, incloent-hi una caterva que busca prebendes d´estat; la resta de la població laboral era un conglomerat de persones i oficis al seu servei. En un estudi estadístic sobre la població de Madrid a finals del segle XIX (no fa tant de temps), el major contingent de 206 207

Història i Patrimoni

gent treballadora era la de servei domèstic, cosa que dona idea del tipus de societat existent a la capital.

Aquest tipus de societat tan descompensada en un règim ultra-centralista i uniformador anirà configurant un tipus de política i un tipus d´estat que ella mateixa es crearà fins avui molts problemes amb una gran incapacitat de resoldre-los. Es comprèn que grans regions castellanes com Andalusia, Estremadura, La Manxa i part de Castella La Vella, amb prou més recursos naturals que el País Valencià o Catalunya siguen tan endarrerides i descompensades? En els últims cent anys han provocat una emigració vital i de supervivència de més de dotze milions, o més, de persones cap a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc i Madrid. I per suposat a Europa i Amèrica.

No se n’adonen? O no saben? O no volen? O ni saben ni volen, potser tot junt.

També ajuda això a entendre el sistema ferroviari en general i de mercaderies en particular, el tràfec més voluminós: a Madrid calia abastir-la de quasi tot; els trens anaven carregats de productes a Madrid, però tornaven pràcticament de buit, perquè Madrid produïa molt poca cosa; en conseqüència, resultava un transport molt car i les línies ferroviàries a Madrid acabaven sent deficitàries (com ara l´AVE, els bitllets del qual son subvencionats de forma sibil·lina, per amagar la malifeta) o fent fallida. Com que el nivell de vida era tan baix, el nombre de passatgers no era tampoc suficient per mantenir moltes línies. Això no ha millorat i el criteri de la xarxa ferroviària és el mateix que el fracassat des de fa més de cent-cinquanta anys. I si no veiem l’exemple: el primer traçat de tren a l’estat va ser Barcelona–Mataró (netament industrial i comercial); el segon, va ser Madrid–Aranjuez (un tren de passeig, a fi que la inepta reina Isabel II i la seua Cort pogueren anar a estiuejar i gaudir dels palaus d´Aranjuez).

Tot el que hem comentat és conseqüència de la carència del caràcter de metròpoli que no ha pogut o no ha sabut ser Madrid, ja que per a un sistema lliberal real i efectiu es fa imprescindible una amplia burgesia que gestione l´imperi, que era molt més gran i ric que l´anglès i el francès. El sistema lliberal jacobí imperant farà, cosa curiosa, un estat relativament ric en un país pobre per l´obsessió de recaptació fiscal terriblement centralitzat i l´acumulació de moltes i importants rendes agràries procedents dels latifundis de la resta de l´estat en residir els titulars a Madrid. Els latifundistes despenen les rendes a manta a Madrid amb ostentació i els seus colonos es moren de fam al latifundi (Los Santos Inocentes de Miguel Delibes, castellà de pro i honest en consciència). I això era degut, encara ho és, i no és cap broma, al fet que persisteix durant dos segles el rerefons absolutista de l´Antic Règim sumat al jacobinisme centralista obsessiu. Madrid és l´única gran ciutat d´Europa en la que el gran inter-land que la rodeja, varies províncies i grans, està molt despoblat i les rendes per càpita són molt més baixes que les de Madrid, i això dista molt de l´estructura social i econòmica d’una autèntica metròpoli. La España vacía és la conseqüència d´això.

Aquests detalls, entre molts equivalents, que pareix que no tinguen res a veure amb la llengua, denoten el constant fracàs en la construcció d´un estat amb una estructura que no fa només que crear problemes. Molt important: per a resoldre un problema ha

d’estar ben plantejat, i mai no es planteja bé. Així doncs, la solució sempre serà errònia. I com a remei límit, l´adorada supèrbia, la prepotència i, si cal, la sagrada violència. Actualitat pura avui.

La llengua és això, un problema sempiternament mal plantejat i, segle darrere segle, amb solucions fallides. Potser i pareix ser que no en saben més (1).

en la seua llengua? No oblidem que un jutge, magistrat, fiscal, advocat, notari, etc., per alt que siga el tribunal i el rang, és un servidor públic, i subratlle això de servidor. I denuncie la supèrbia, avui demostrada al Tribunal Suprem. Una supèrbia que neix d´un complex real d´inferioritat, on els reus tenen com a llengua pròpia el català i dominen igual o millor el castellà que els propis jutges. Hiperbòlic. Necessiten una bona sessió de chaise longue.

No respectar aquest dret és el primer pas per a la injustícia.

I no parlem de l´escola. És el mestre qui està obligat, i molt, a saber la llengua materna, familiar i social del xiquet. Això és sagrat. És un dret bàsic i fonamental que ha sigut prohibit, rebutjat, falsejat i incomplit durant molts anys, i segles. I no és absolutament gens pedagògic. Fa uns anys que el cos de l´ensenyament ha refet aquesta malifeta i amb sentit comú. Però últimament tornen a la càrrega els partidaris, els dicta-demòcrates, del sistema colonial pur i dur. No crec just que es dediquen carrers a mestres que van exercir el colonialisme pedagògic al poble. Clar i net.

Assemblea de Mestres de “Levante”, celebrada a Castelló dies després de la signatura de les Normes.

Entre altres, Gaietà Huguet, Enric Soler i Godes o Carles Salvador.

Coses clares.

Igualtat, diversitat i uniformitat

Qualsevol que vulga treballar en sectors que estan al servei, repeteix, al servei de les persones han de conèixer la llengua pròpia del territori on aspiren a desenvolupar el seu treball.

El contrari és colonialisme pur i dur. No hi ha més llenya que aquesta ací, a Polònia, Xipre o Anglaterra. Però ací pareix ser que volen fer-ho a l’inrevés, i repetesc: això és aplicar el sistema colonial. Home, estem al segle XXI. I als monolingües només els demanem que tinguen respecte, molt de respecte, cultura i educació. Per entendre tot això, tan bàsic i fonamental, no fa falta anar a Bolonya.

Aclarim també. No s’ha de confondre la igualtat amb la uniformitat. Tot ciutadà té el dret i per tant la llibertat d´expressar-se en la seua llengua. Això és igualtat. Quan, havent diversitat de llengües, tots han de parlar la mateixa és uniformitat, quasi sempre imperativa, i a poc que aprecieu no hi trobareu la llibertat i la igualtat en la uniformitat, mai. La llibertat es troba en la diversitat. La inducció a la confusió és aprofitada per molts al nostre país, al nostre poble, i massa sovint.

Ha de saber el ram de la sanitat, metges, infermeres, auxiliars, etc., que els drets preferents els té el malalt des de l´època d’Hipòcrates, podem dir. En la més mínima deontologia també. És màxima universal. Els drets del cos sanitari simplement van darrere. Per tant, importantíssim és que coneguen i respecten la llengua en què millor s´expressa el malalt. Com millor s´expresse el malalt millor serà el diagnòstic i millor entendrà el tractament. No deuen imposar altra llengua que no siga la pròpia del malalt. Això és un toc ben fort a la supèrbia tradicional del gremi de la sanitat i de l´estat espanyol. Són metges, no gurús. Estan al servei del malalt, no viceversa. Eixa és la grandesa de la seua professió, l´esperit de servei als altres. En qüestió de llengua no és el metge el qui té el dret preferent; repetesc: és el malalt. Això es un dret humà universal.

Al mon de la justícia el mateix. Per molt que hom siga reu o encausat, se’l deu jutjar en la llengua que millor s´expressa i entén. Quina classe de justícia és aquella que jutja i sentència o absol sense que la persona encausada no puga defensar-se

1 Deia D. Miguel de Unamuno en una carta al nostre paisà Azorín el 14 de maig de 1.907, on, tot i el seu nacionalisme espanyolista i anticatalà, reconeixia: “Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”.

Pàgina de la Joia literaria Vita Christi, obra fonamental de Sor Isabel de Villena, editada per primer cop al 1497.

Aires i vents que corren Estem a la fi d´aquella etapa política anomenada “transició” (el monstre que es devora a si mateix), i molta imaginació i desconeixement S’ha de tindre per a creure que fou modèlica, com diuen els que la van parir, però no l´han patit. El poder va canviar de màscara, d´escenari, de vestuari, però no de mans, encara que hagen fet la reproducció d´aquell paripé Cánovas-Sagasta,

nascut de la restauració monàrquica mitjançant un cop d´estat militar al 1874. Cal observar que aquella restauración monárquica fou la instauració d´un règim jacobí, degenerat políticament pel caciquisme i amb gran corrupció econòmica (el marqués de Salamanca seria el mànager del seu gremi d´avui), i que a la fi, després de vora cinquanta anys, va culminar en la dictadura d’Alfons XIII (sic) i Primo de Rivera, ultra-espanyolista, cavernícola i fortament repressiva per a les llibertats en general i per a la nostra llengua i cultura en particular. Massa similituds.

La reinstauració pel franquisme de la mateixa monarquia, nascuda d´un ignominiós cop d´estat i disfressada d’una aparent monarquia lliberal, està sent una cosa extraordinàriament pareguda i que a la fi fa fallida. No complia les més mínimes bases per anar cap a una democràcia plena i autèntica. I ho sabien ben bé, perquè sabien que el poble estava desinformat, reprimit, esporuguit per la llarga i dura repressió i polaritzadament adoctrinat des de l´escola fins a la universitat, des de la trona i els mitjans d’informació durant vora de quaranta anys; per tant, se´l podia manipular meravellosament. Ho sabien, saben molt bé per on va el tall. El que hi haguera honroses excepcions confirma que la capacitat de pensar no la tenien ni la tenen tota controlada. I tot això amanit i adobat amb supremacia i supèrbia, i si fa falta, violència, tan sagrada com estimada.

No es pot callar el paper desenvolupat per les esquerres oficials.

Elles sabran el que van firmar a la rebotiga, que no a la botiga, a Suresnes i altres llocs, perquè el firmat a l´escenari del teatre Jean Vilar sí que ho sabem, però han fet quasi tot el contrari.

Han fet molt bé el paper en el drama (o comèdia?) que els continuistes de la dictadura, els dicta-demòcrates, els van oferir en la transición. Però per fi ha aflorat, una vegada més, i ací els tenim, sense nord i com a palafreners de una monarquia, amb un ADN molt deteriorat, imposada pel dictador, i del sector de la més rància ideologia conservadora de l´Europa occidental. Em ve al cap aquell recolzament a la dictadura de Alfons XIII (sic) i Primo de Rivera, o els recolzaments “puntuals” a la ultradreta del Bieni Negre, o les converses amistoses entre Joan de Borbó i Indalecio Prieto, o el babeig monàrquic dels Guerra i González entre altres molts. El combregar amb el franquisme en la transición a canvi de prebendes, o ara amb el seu recolzament “patriòtic” a la dreta més rància i corrupta. Història, malgrat tot. Sí senyor, malgrat tot, història.

Corren ara els vents jacobins de 1843-55, que tan sovint han bufat i bufen, és a dir, la centralització, control, politització i adoctrinament de, com deien per aquells anys, la instrucción pública per part de l´estat. Remarque que la instrucción no és símil d´educació o formació, és més símil d´obeir sense pensar.

L´església serà el braç executor malgrat l´aparent llibertat i laïcisme, donat que fa segles que la controla i disposa de tots els mitjans físics i econòmics en tot l´espectre educatiu. L´ensenyament públic serà mínim; així, per exemple, durant més de cent anys hi hauran 2 instituts públics a tota la província d´Alacant i dotzenes i dotzenes de col·legis privats dels ordres religiosos.

Doncs, en mans de qui estava l´ensenyament? Tan sols la universitat quedarà fora del seu poder directe, no de l’indirecte, és clar, perquè el sistema ja garantia que tot aquell que hi ingressara, ja havia passat per un ensenyament de primària i secundària solvent, quant a l´adoctrinament. I per assegurar encara més açò, estava la discriminació soci-econòmica, doncs només certes classes socials podien enviar als seus fills a la universitat.

208 209

Història i Patrimoni

El que algunes persones amb mitjans econòmics molt limitats pogueren enviar els fills és una minoria i es deu al colossal esforç dels pares, no al sistema. Yo soy Juan Palomo: yo me lo guiso y yo me lo como. Amén.

Com a conseqüència de tot açò trobarem, doncs, una societat molt fàcilment manipulable que obeirà allò que emane dels poders de l´estat. Els grans periòdics, ràdios i televisions, com que estan en mans de les classes dominants, és a dir, dels poders, conduiran l´opinió popular cap a on interesse. La llibertat de premsa és molt fàcil complir-la de forma barroera: informe del que vull, però també deixe en el calaix el que no vull. T´assabentes del que volen, no de tot el que passa. Has de buscar la premsa menuda o els prestigiosos grans rotatius estrangers (The Times, The Guardian, Le Monde, New York Times, Washington Post, BBC, Der Spiegel, etc.) com en temps de la dictadura, tan enyorada pels poders actuals.

I l´opinió i el criteri es sembren, formen i conreen a l´escola majorment, a l´ensenyament. Dita opinió es pot fer crítica, formativa, constructiva, ampla i amb capacitat de pensar i qüestionar, o bé dòcil i dirigida. Ací rau l´interès d´uns i d´altres, però la diferència és ben clara. Podem dir que allò que es coneix com a franquisme sociològic i que encara domina la societat actual es va forjar subtilment i per a moltes generacions a l´escola. Una escola controlada, censurada, dòcil i dirigida, però, a més a més, de baix nivell de formació humana, cultural i social, i amb molt poc criteri i raonament. L´escola ideal per a qualsevol règim autoritari. Per això se n’enyora.

En un règim d´autèntiques llibertats i respecte als drets humans --no estem ací ara en eixe estadi--, els no convençuts de l´autèntica democràcia se n’adonen que la força i raó de l´ensenyament és molt superior a la Brunete, les porres i els tricornis junts; ho dic per posar una mica d´humor en tan trist panorama.

Tenen raó, una bona docència ensenya a pensar i això és un perill, d´ací la seua persecució. “Nosaltres no som d´eixe mon” cantava el Raimon. “La veritat vos farà lliures” deia Jesús, i “no combregar amb rodes de molí”, afegeixo jo la dita popular.

Molt ben dit ha estat sempre això que el sentit comú és el menys comú dels sentits, i cal dir que ben mirat, clar i net, el sentit comú, doncs, és revolucionari. Ací, ja ho sabeu, no li demanem als poders sentit comú, doncs, no li demanem que siga revolucionari. Però si no hi haguera hagut revolucions, encara estaríem al Paleolític.

El monolingüisme, una opció que es perjudica a si mateix Monolingüe: persona que només sap parlar una llengua.

Al segle XXI i en una societat, l’espanyola, plurilingüe, que es diu desenvolupada, el monolingüisme és un anacronisme absurd i que demostra la persistència pedagògica d’una escola tradicionalment empobrida socialment i cultural, i d´un estat molt curt, però que molt curt de mires. O potser els interessa, a pesar de tot, que siga així.

Desconèixer la gran capacitat dels xiquets per a l´assimilació de llengües i l´obsessió per imposar el castellà a tot arreu els ha conduit a eixe monolingüisme que tants problemes els crea. I és que des de fa cent anys més o menys se li ha posat entrebancs

a qualsevol avanç pedagògic, en aquest camp i en altres molts, i sobretot a introduir la llengua pròpia com a llengua vehicular de l´ensenyament. Actualment els “dicta-demòcrates” i altres capsots, en son una bona mostra. Encara s´agreuja més la situació quant es topen amb persones del seu estat que parlen la seua pròpia llengua i, a més a més, dominen el castellà igual o millor que ells. Això els produeix reaccions poc saludables, inferioritat, enconament i enveja generalment, i l´enveja és el primer pas per al ..., preferesc ometre la paraula.

Posem un exemple actual, senzill i clar: els capitosts de l´estat espanyol que jo he conegut, Franco, Arias Navarro, Suárez, Felipe González, Aznar, R. Zapatero i Rajoy, tots ells han sigut i son monolingües. Castellà i només castellà. Encara que de formació podien haver arribat a dominar el francès, la falta de pràctica o la supèrbia i l´autarquia lingüística els ha fet al final monolingües o amb molts escassos coneixements d´una altra llengua. Això els ha perjudicat a ells i a la seua imatge, al seu estat i a l´estranger.

Sempre rodejats de traductors i intèrprets. Bo, més val no parlar del macarrònic anglès del Sr. Aznar. A Catalunya, els capitosts, Tarradellas, Jordi Pujol, Maragall, Montilla, Artur Mas i Puigdemont, i ara Torra, han sigut i son com a mínim trilingües i el Sr. Puigdemont quatrilingüe. Quina veritat més gran allò de “catalanitzar Espanya”. S´aconseguiria que els castellans tingueren uns bons coneixements de català i excel·lents del seu castellà que, per cert, damunt, no el parlen molt bé, gens bé. No veuen que ells mateixos, per culpa de seu sistema educatiu, s´estan perjudicant amb el sagrat monolingüisme?

I ara, els que hem parlat del dret a la pròpia llengua, els bilingües, sense problemes per a exercir a tota la nació castellana i els castellans monolingües a l’inrevés per a exercir fora d´ella. Què passaria si, per exemple, a Albacete s’impartira l´ensenyament en castellà com a llengua vehicular i pròpia i el català com segona llengua? Com fan en Suïssa amb les seues llengües. I l´anglès, xinès, francès o alemany com a llengua estrangera? Guanyarien, i molt. No tindrien els problemes que ara tenen. I que la culpa és nostra, diuen damunt. Tindran barra! “Dicta-demòcrates” i associats, quant que perjudiquen vostès als seus.

Com l´any passat vull parlar de Suïssa. Aquest país menut té quatre llengües, de les quals l´alemany és fortament majoritàri.

Doncs bé, cada cantó té la seua llengua oficial. En son 26 cantons amb tres llengües; la quarta, el retoromànic el parla molt poca gent però per als suïssos és sagrat, perquè és la seua llengua nacional antiga, que encara sobreviu i està molt protegida. Així, per exemple, al cantó de Ginebra la llengua oficial és el francès, però tot suís, per formació a l´escola generalment sap francès, la qual cosa fa que no hi tinga problemes. A Berna, la llengua oficial es l´alemany, però com quasi tot suís sol saber l´alemany, cap problema. Ara, cas rar, si un suís de parla alemanya no sap francès, que no se li ocòrrega sol·licitar un treball a l´administració al cantó de Ginebra. I és que tenen molt clar la llengua oficial de cada cantó i el multilingüisme a nivell d´estat.

A més a més, quasi tots els suïssos dominen una llengua estrangera, generalment l´anglès. O siga, generalment els suïssos son, com a mínim, trilingües.

També vull parlar ara de Luxemburg, país petit de mig milió d´habitants amb tres llengües oficials. Aquestes tres llengües tenen els mateixos drets: són el luxemburguès, l´alemany i el francès.

Cap problema lingüístic. Per aquestes terres, no tindrien res a

fer la Sra. Bonig, botiflera i badoc, ni les seues propostes de delacions inquisitorials carregades d´odi, ni tot el seu partit d´esperit colonial pur. A Luxemburg és indispensable que tot mestre, professor i catedràtic tinga el coneixement de les tres llengües. I a l´administració i a relacions humanes i polítiques més o menys el mateix. I no passa res. Normalitat total i absoluta. I a més a més quasi tots saben anglès o una altra llengua.

I podríem repassar el mapa lingüístic de l´Europa occidental i veuríem que els problemes lingüístics principals es centren en dos estats, que no nacions, molt jacobins: França i Espanya. I jo diria que en un. Ho explica molt bé i molt clar el professor Germà Bel al seu llibre, que recomane, Espanya, capital París.

Els Borbons i els pseudolliberals jacobins ens han dut ací, per desgràcia, a les males còpies, perquè del bo dels francesos no han copiat res.

rentment subtil a l´ensenyament. En primer lloc es va fer una depuració i repressió brutal, salvatge i criminal als cossos de magisteri, instituts i universitats, fins al punt de reduir dràsticament el nombre i el nivell acadèmic, i el seu reemplaçament per gent de curta i escassa formació però políticament addictes al règim. Amb aquest personal i una bona censura en la selecció i control dels llibres, s´hi iniciava la gran matraca pedagògica de l´adoctrinament a l´ensenyament, amb la benedicció de l´Església i el seu nacional-catolicisme, monstre de l´evangeli de Jesús. No res que fera olor a llibertat de pensament i de càtedra. Per descomptat que en aquest infern hi havia petites illes, i jo vaig tindre la sort d´anar a parar a una d´elles, on tot açò estava aplicat amb més suavitat i escapaven del rígid control de la inspecció, donat que eren ordres religiosos. Hi ha diferències entre el clero regular, el secular i amb certes ordres. Dita inspecció estava dirigida de forma preferent a l´ensenyament públic dels estudis primaris, a les classes populars, on el contingent de l´alumnat era molt més nombrós i, a més a més, ja no tindrien més oportunitats de formació, perquè als catorze anys deixaven l´escola per anar a treballar, fins i tot, molts als deu o dotze anys. I en zones molt endarrerides hi havia un absentisme escolar molt gran, ja que el menjar estava per davant de tot. Això ho vaig comprovar personalment a les pràctiques de les milícies universitàries a Lleida on, entre els soldats de reemplaç, el contingent d´analfabets era gran; xicots nascuts als anys quaranta a Andalusia, Extremadura, Múrcia i La Manxa, tots purament castellans; curiós, eh? Per què havien de ser únicament castellans?

Fa que pensar, i molt.

L´adoctrinament es centrava en quatre aspectes bàsics: la religió (doctrina cristiana), la història, la llengua i la geografia. És a dir, les humanitats, que ben bé sabien que son la base per a instruir un adoctrinament polític sense nomenar la paraula, però, això sí, cantant tots els dies el Cara al sol o El Oriamendi. De política no res, deien. Vaja, vaja...

La Formación del Espíritu Nacional va ser, més que una assignatura, una ferramenta d’adoctrinament del franquisme.

A l´adoctrinament per l´ensenyament Les guerres que es guanyen a base de sang i força i poc cervell es perden a les aules pel lliure raonament. Per això aquell impresentable militar franquista i africanista anomenat Millán Astray, amb centenars de carrers al seu nom encara, va tindre la barra d´espolsar a crits cridant i bramant en el paranimf de la Universitat de Salamanca, històric recinte sagrat de la cultura, la famosa frase Muera la inteligencia, tot un resum de la ideologia imperant del personatge i dels seus, d´aleshores i d´ara. A aquesta màxima tan bestial D. Miguel de Unamuno, catedràtic i rector, home molt culte i ponderat, i no gens sospitós, va contestar: Vencerán pero no convencerán. Aquesta frase els posa a caldo, avui encara. Esperpèntic!

Guanyada la Cruzada (gracies als moros, nazis i feixistes italians, vaja cruzados!) el camp de batalla es va traslladar de forma apa-

Totes aquestes matèries bàsiques hi estaven ben farcides de mites, llegendes, relats edulcorats, veritats a mitges i dogmes irrevocables. Tot orientat més al sentiment que a l´enteniment.

Qui sent molt pensa poc. Repeteix, qui sent molt pensa poc.

Analitzeu-ho bé. La infantesa és un estadi de la persona on més arrelen els sentiments. Ací incidien, per aplicar i explotar l’adoctrinament. Un bon llavat i rentat de cervell a les criatures era el propòsit i l´objectiu. Per això trobem ara, con a resultes, brutals contradiccions quan aquestes criatures han arribat a la maduresa i a la senectut. El sentiment inculcat els ha llevat l´enteniment. I es mouen només per això, el sentiment, que a poc que el mogues es transforma en visceral, i la visceralitat és el primer pas per la violència.

Hi han centenars de milers de llibres de l´època encara per les llibreries de vell i es poden consultar. Qüestionar-los o posar en dubte qualsevol concepte era aleshores, a l´escola, matèria per a un bonegó i si el mestre era molt del règim podia haver càstig, i no pas, que deia Sant Vicent, del d´anar al racó de pensar. De pensar no res, ja hi havia qui pensava per tu; no feia falta que pensares. El règim et volia i t´estimava tant que t´alliberava de pensar; per tant a callar i agraït.

El nacional-catolicisme, totalment tridentí, amb molt bona relació i col·laboració amb el dictador, por la gracia de Dios, a més a més ranci, aparent, molt aparent, carregat de processons, 210 211

Història i Patrimoni

de pompa, palis, encens, sedes, randes, or, argent, garlandes, brocats, ciris, molts ciris, de llatinades i lletanies, i beateries a cabassos, et deia que un catòlic espanyol era un elegit de Déu.

La supèrbia tridentina. La subtilitat amb què et deien com eren de dolents i perversos els jueus i els protestants. El seu fort anti-europeisme obert i declarat, perquè tot el roí venia d´Europa. Que érem, quasi res, el baluard de la fe al món. Això ho va desmuntar el bo de Joan XXIII amb el Concili Vaticà II, i una part del clero, minoritària, ho va rebre com una bona nova i aire fresc que pal·liava una situació crítica i insostenible. El cardenal mossèn Vicent Enrique i Tarancón es va posar al capdavant d´aquesta regeneració. Tarancón al paredón, deien els més purs espanyolistes, d´abans i d´ara. No el traguen al mossèn valencià, ni abans ni ara, ja mort. Fixeu-vos en una anècdota curiosa de l´església de l´època: un feligrès comentava per aquells anys preconciliars en un poble valencià: “Sempre ho diuen tot en llatí o castellà (els capellans) però quan demanen diners des de la trona ho diuen en valencià”. Fe o diners?, pregunte jo. L´anècdota te molta molla.

El règim ens ficava també al cap la seua dèria contra Europa. Érem la reserva de Occidente, pel que fa a moral i principis polítics. Que si por el Imperio hacia Dios, que si la confabulación judeo-masónica, que si las podridas democracias occidentales, que si por la gracia de Dios, que si elegidos por Dios, que si la sagrada unidad de la patria, o una perla tan preciosa com en una mano la cruz y en la otra la espada, i per a rematar-ho: el ejemplo del caballero español es el caballero castellano; hi has, coca! I de la bona.

La història era ficció pura; era la desitjada, no la real. Ai Senyor! combinada i barrejada després al batxiller amb aquella assignatura de Formación del Espíritu Nacional, feixisme en estat pur, i que era obligatori que la persona encarregada de donar-la fora algú de Falange o del Movimiento, un educador ben reaccionari i ben fidel, i a la vegada un enchufe declarat i descarat, acabava essent una mixtura mística, és clar. Senzillament era, ni més ni menys, que la forja i l’obsessió continuada des del segle XIX de un nacionalisme espanyol-castellanista descarat i carregat de supèrbia i fanatisme propi de dictadures i règims autoritaris on millor i sempre ha prosperat i prospera, com ara estem veient.

Els altres nacionalismes, definits realment com a contra-nacionalismes, naixen com a autodefensa, com a reacció, doncs, com deia Joan Fuster, “m´obliguen a ser nacionalista”. No faltava, imbricat entre la història i la geografia, la tabarra de la nación española en compte de dir el estado español. El confondre aquests dos conceptes era i és fonamental per als seus objectius. Són conceptes molt clars en la més elemental geografia política: l´estat és l´organització sobirana, política i administrativa d’un conjunt d’individus en un territori determinat, i la nació és el conjunt d’individus que tenen en comú costums, història, tradicions, llengua i cultura. Així de clar i així de senzill. No res a vorer una cosa amb l´altra. Hi ha nacions que no son estats i estats que no son nacions. Com que mai s´ha plantejat bé el problema territorial les diverses solucions han estat equivocades i fallides, i no hi ha voluntat de plantejar-ho bé, o simplement no en saben més. Fins i tot, han parit una incoherència ridícula: nación de naciones, veges tu; concepte que no hi te cap definició i explicació raonable, només entelèquies. Per això i pel que hem dit en els paràgrafs anteriors, volen reconquerir l´escola. Esgarrifós.

Recorde ara que durant la carrera a la Facultat de Ciències de València hi teníem “les maries”, tres assignatures d´obligat compliment : religió, política i gimnàstica. L´únic que solia complir fent les pertinents classes era el mossèn, En Vicent Subirats, canonge i honest ell. Al de gimnàstica el vaig veure un sol dia en tota la meua carrera, en unes proves d´examen al camp d´esports de la Ciutat Universitària. Al de política no el vaig veure mai, i el paio em va aprovar els tres cursos, va firmar les actes i supose que va cobrar els cursos sencers. Tots dos, el de gimnàstica i el de política eren persones lligades al Movimiento, que tant respecten els actuals dicta-demòcrates. Res a dir i tots a engolir. Una, Grande y Libre. Que no? Sra. Cifuentes? Sr. Casado? A mi també em van aprovar de calbot.

Homenatge a la nostra Serra de la Solana

Experiència pura, perquè el meu ensenyament de primària i secundària el vaig viure a l´època d´esplendor d´aquest adoctrinament, entre 1951 i 1962, i això que vaig tindre la sort, com he dit adés, d’anar a parar a una illa on els vents bufaven amb molta més suavitat. Des d’ací, i a la teua memòria, gràcies, tio Miquel Payà.

No cal continuar amb més exemples i comentaris. Es faria etern.

N’hi ha prou; o no? Però si en voleu més vos recomane el llibre intitulat “El florido pensil”.

I a tot l´ensenyament només vaig tindre una llengua, el castellà.

La nostra, secularment, ben prohibida, perseguida i castigada només podíem parlar-la a casa i al poble. Ara que alenem un poc, cada dos per tres, li volen posar entrebancs, ofegar-la.

Com a colofó i fruit de tota aquesta nacional-catòlica i fantàstica culturització popular, que els “dicta-demòcrates” volen recuperar amb enyorança, tenim l´entusiasta difusió pel règim a la ràdio de la cançó (tango) La maté porque era mía. En això no hi va haver censura ni repressió. L´Església “nacional” tampoc no va dir ni pruna. Estava molt clar i assumit.

Dignitat, llarga vida i bona salut a la nostra llengua i la nostra cultura.

Bones festes a tots.

Joan Bta. Martínez i Silvestre

Fotografia: Juan Francisco Payá Vidal

El proppassat dilluns 15 de juliol, a les dues del migdia, mentre la major part dels veïns de Beneixama ens disposàvem a dinar, va començar a córrer pels carrers, les cases i els grups de whatsapp una terrible notícia, potser la pitjor que ens podien donar: la nostra serra de la Solana estava en flames i les condicions meteorològiques no semblaven acompanyar-nos. Aquell dia començàvem el període canicular amb temperatures superiors als 35 graus, una humitat relativa inferior al 30 %, unes ratxes de vent entre moderades i fortes i una vegetació resseca com a conseqüència d’un any amb escasses precipitacions. A poc a poc, la gent es va reunir als carrers mirant en una única direcció amb cares d’angoixa, impotència, ràbia, tristor, indignació... Un tros de la nostra manera de ser, de la idiosincràsia de Beneixama, ens era arrabassada irremeiablement davant nostre sense poder fer gairebé res. Alguns veïns, els més encoratjats, s’acostaren a la serra per a intentar frenar l’avanç del foc cap als boscos i ajudar els que tractaven de salvar les seues cases de camp. I tot i la immediata actuació dels cossos d’extinció, mobilitzats per les diferents administracions, res no es va poder fer. El còctel era potent i les flames no es van poder aturar tan ràpid com tots nosaltres desitjàvem. En poques hores, un gran vel negre havia cobert tota la serra de la Solana. Des de llavors, de segur que tots recordem al nostre interior centenars de moments viscuts a la Solana. Qui no ha pujat per la senda del Pontal o del Blanquinal? Qui no ha descendit la senda del Madronyal? Qui no ha gaudit de les meravelloses vistes que ens ofereix l’Alt dels Tres Pinets o la ja inexistent -esperem que per poc de temps-torre de vigilància del Blanquinal? Tots i cada un dels beneixamuts de naixement, d’adopció o d’estiueig hem

gaudit de bons moments allí dalt. La serra ha donat a cadascú el que necessitava: uns buscaven pau, consol o descans, altres desitjaven aventures i diversió, uns volien trobar-se a si mateixos i altres volien enfortir els llaços d’amistat i familiars amb les persones més properes. Tant de bo aquest incendi hagués estat només el malson d’una migdiada després de dinar però no és així. Una bona part de la Solana s’ha enfosquit sota les flames i ara, més que mai, hem de demostrar que som un poble treballador i unit enfront de l’adversitat. Hem de substituir el desconsol i la ràbia per la il·lusió i l’esperança perquè, de segur que si ens ho proposem, aconseguirem retornar a la nostra serra tot el que ha perdut i més. Però hem de ser també cautelosos, no podem actuar cada un per la nostra banda, cal esperar fins que els tècnics facen les seues valoracions i tracen el millor pla de treball per a recuperar la Solana. Des de l’equip de redacció d’aquesta revista hem cregut que, tot i haver finalitzat el període d’acceptació de textos, era necessari incorporar un humil homenatge a la serra de la Solana per tot el que representa per a Beneixama.

Per això, hem demanat la col·laboració als veïns del poble, els quals ens han fet arribar desenes de meravelloses fotografies i alguns poemes i textos que mostrem a continuació. Per la nostra part, només ens queda agrair l’ajuda desinteressada de les persones que han participat en aquest homenatge, així com a les diferents administracions per la seua actuació durant i després de l’incendi i a les diferents dotacions de bombers, brigades forestals i forces de seguretat que treballaren per a minimitzar-ne les conseqüències.

Equip de Redacció de la Revista de Festes 212 213

Història i Patrimoni

Fotografia: Raquel Amorós Molina

Fotografia: Bienve Navarro Vidal

Fotografia: Raquel Amorós Molina

Fotografia:Emili Pons Puig

Fotografia: Sandra Francés Pérez

Fotografia: Pep Mas Navarro

Fotografia: Paco Romero Ferrero 214 215

Història i Patrimoni

Fotografia: Joan Sirera Molina

Fotografia: Lourdes Molina García

Fotografia: Julio Navarro Conca

Fotografia: Ángela Pérez Sanz

Fotografia: Elvira Martínez Graciá

Fotografia: Inés Amorós Molina

Fotografia: Bienve Parra Martínez

Fotografia: Pep Mas Navarro

Fotografia: Sandra Francés Pérez

Fotografia: Pep Mas Navarro

Fotografia: Emili Pons Puig

Fotografia: Inés Amorós Molina 216 217

Història i Patrimoni

Fotografia: Pep Mas Navarro

Fotografia: Ángela Pérez Sanz

Fotografia: Pep Mas Navarro

Fotografia: Pep Mas Navarro

Fotografia: Ángela Pérez Sanz

Fotografia: Bienve Navarro Vidal

Fotografia:Emili Pons Puig 218 219

Història i Patrimoni

Fotografia: Andrea Parra Samper

Allí on has posat per a mi, a 35 mm de distància, des de tots els angles possibles.

I cansada m’has dit: demà més.

Ho he complit, pots estar tranquil·la.

Casa nostra

T’escric açò com aquell fill escriu una carta a sa mare, on li diu tot el que l’ha estimada i el que mai li havia escrit.

Beneixama 15 de juliol de 2019 15:00 p.m.

El cel plora amb llàgrimes que no son seues

M’han cridat per dir-me que t’has posat malalta, que cada vegada ho estàs més, més de pressa.

Que la teua malaltia fuig de tota mena de cura, que no vol deixar de ser-ho.

No he pogut parlar amb tu, no m’agafaves el telèfon ni responies els missatges.

Desesperació: Estat de greu

pertorbació de l’ànim deguda a

la pèrdua de tota esperança de salvació,

a la consideració d’un mal irreparable,

a la impotència de reeixir.

Però al teu hospital no arriben aquestes cartes.

M’envaeix incontroladament, desesperadament, perquè no m’esperes, no esperes ningú.

Incontrolable, perquè el control és sinònim de domini i hui tu ets dominada.

No m’ha fet falta parlar amb tu per saber que, desesperadament, m’esperes al mateix lloc de sempre, on està el nostre hortet amb les teues tomaqueres.

Allí on m’has contat per què t’enfades amb l’aire o per què ja no et creixen les oliveres.

Allí on t’hem presentat gent nova i l’has abraçada igual que una mare abraça el seu fill.

Beneixama 16 de juliol de 2019 17:00 p.m.

la terra crida i tu no l’escoltes, ja no pots

He arribat a casa i t’he vist ferida, dèbil, canviada.

Descurada, com quan a l’escola et tornen la nina (eixa que havies deixat ben endreçada i pentinadeta) amb un tall de monyo curt, aquell que veus a la tele tots els dies i que tant odies i un tint negre cendra que mai t’ha agradat.

I tu, dolguda per eixe des-, que mai t’hagueres permès.

He arribat a casa i t’he vist, perquè vivim juntes, que més que viure, som.

Bruta, com quan sents culpa, una culpabilitat buida que pesa per la seua absència.

Fotografia: Andrea Parra Samper

I fràgil, tant, que no sé si mirar-te una vegada més per si et trenque, o ets tu la que està a punt de trencar-me a mi, un poc més.

220 221

Història i Patrimoni

Fotografies: Andrea Parra Samper

Beneixama 17 de juliol de 2019 4:30 a.m.

un poble et diu eh bonica, ja està, estàs igual de guapa igual que ho has estat sempre

No patisques, ara et pentinarem nosaltres, et canviarem les sabates, encara que siga una de cada, perquè no trobem els parells que et falten.

No trobem tampoc les teues arracades, sí, aquelles ovalades que et posaves al setembre i que canviaves per flors al febrer.

Sé que són blanques, però no les trobe.

T’he vist la pell cremada com els meus muscles després d’un matí juntes, jugant a ser amigues.

Com estrenem l’estiu cada any, el 24 de juny, amb una lluna plena i un “que guapa t’has posat”.

Ara deixaré que em despertes pels matins, com sempre has volgut.

Li diré a mon pare que no tanque la finestra, que he quedat amb tu.

I et tornaré a contar els nostres secrets, aquells que algú ha volgut que oblides.

Esperaré a veure com hi entres, poquet a poquet, a la meua habitació, que ara també és teua.

Sempre ho ha sigut.

Et deixaré plorar perquè et buides de penes, però no deixaré que el teu buit siga mai tan gran com el nostre.

Et compraré una falda nova i hi seuré al damunt cada nit, l’estrenarem juntes si vols.

T’estime, Andrea Parra Samper

222 223

Història i Patrimoni

La Solana en flames

Benvolguda Solana, Benvolguda Beneixama

Ai, poble meu, escolta el que ara et diré, perquè tots i totes n’hem de fer memòria, recordar tots plegats aquesta funesta data: dilluns quinze de juliol de dos mil dènou, a les catorze hores i cinc minuts.

La temperatura fregant el trenta-sis graus, vent del nord-est d’uns trenta quilòmetres i una baixa humitat del vint-i-cinc per cent.

Heus ací les condicions quasi perfectes, les malèfiques dades per botar foc al bosc i encendre la diabòlica guspira que de sobte despertés el monstre.

Barranc avall va xisclant, bramant, enfurit con un dimoni famolenc empassant-se pinedes, coscollars, ginebrars i tot el que troba al seu pas.

Esborrant sendes, camins i racons: adéu senda de la Mollonera i del Blanquinal, la dels Avions, la Lloma Prima i del Pontal.

Però la bèstia mai no en té prou i va saltant marges, llomes i barrancs: adéu barranc del Madronyal i del Perelló i aquell altre de la cova, la Cova de Baldó.

I què n’haurà quedat del Clot del Soterrador, del Racó de les Coves i l’Ombria de l’Espasa?

Podrem tornar a anar per Pasqua al Pou de la Neu i a Sant Lluís?

I a buscar rovellons al Cantal Rodó, a les Penyes Roges i les Solanetes?

Tot perdut, perdut per sempre més.

Tres llargs dies d’impotència i frustració, de tot un poble vetllant i estrenyent els punys, ensumant la cendra, mastegant la ràbia.

Fotografia: Paco Romero Ferrero

Fa temps vaig llegir en algun lloc aquesta frase: “Com de meravellós és el Fènix; viu, creix, aprèn i resisteix. Després només es dissipa en les seues cendres, de les quals retorna a la vida, ansiós de trobar una nova aurora” Sabent això, sabent el que és un Fènix, aquest missatge és per a tots vosaltres: la gent del poble de Beneixama.

El caràcter d’un poble, la identitat d’un poble, sempre va unida al que la seua terra posseeix, al que la seua terra representa.

Els beneixamuts sempre heu demostrat uns valors dels quals hauríeu de sentir-vos orgullosos, uns valors dels quals el poble valencià al complet hauria de sentir-se orgullós. Sou acollidors,

tendres, benvolents i solidaris. Treballadors i lluitadors. Sempre romaneu units, com una gran família.

I això, aquest caràcter que us diferencia de la resta, també el té la vostra serra, la vostra meravellosa terra. Aguerrida i solidària com ella sola, que ressorgirà de les cendres, plena de vida, per a tornar a acollir al seus braços el seu benvolgut poble de Beneixama i a tots els qui, per sort, hem gaudit de la seua càlida ànima i ens ha pres un grandíssim tros de cor.

Rodrigo Ferre Vicedo

Maleïts aquells que trafiqueu amb el foc, que el vostre turment us acompanye per sempre, com un corc rosegador.

Vicent Luna i Sirera 16-07-2019

224 225

Història i Patrimoni

Una lamentació indignada

Memòria de La Serra Els qui ens hem criat a un poble, almenys els de la meua generació, ens hem criat al camp i a la serra. Ens hem perdut buscant el Racó de les Coves, hem trencat algun vidre del cotxe Navarro que estava al corral de Lluna, hem begut en Pasqua de les codolles que les tronades de primavera omplien i hem tirat més d’un coet de parades en el cor de la nostra muntanya, ignorants del perill que allò comportava. Sembla que llavors la serra estava blindada contra els nostres desbaldos i era estrany que un foc començara. Els incendis eren una cosa llunyana.

Lluny queden aquelles festes de l’any 1972, quant a penes tenia 5 anys; recorde estar vestit de cristià enfront de l’Ajuntament, veient com els homes pujaven als camions amb aixades cap a la Replana (quin espant dir a la nostra serra “La Solana”, quan els nostres majors sempre li deien Replana o Blanquinal, mai la serra de solana). S’hi va declarar un incendi que va cremar tots els voltants de Rita.

Beneixama, Beneixama, valenta gent de la terra.

Qui crema la teua serra?

Qui t’ha encès el terme en flama?

Qui vol que acabe ta fama de poble viu i despert?

Qui pretén fer un desert del poble de Beneixama?

Fotografia: Juan Francisco Payá Vidal

Josep Guia (Roma, 15-07-2019)

L’any 1984, al final de la meua càndida adolescència, un dia de primavera vam veure foc als Picatxos, va ser el meu primer contacte directe amb el foc, eixe any, molts dels meus amics vam saber què era estar a pocs metres de les flames i el difícil que era lluitar contra elles. Apagar aquell incendi va ser un miracle, encara no sé com vam eixir d’aquell infern en una ombria tan perillosa com la de Patiràs.

Van ser incendis que es van apagar amb més voluntat que mitjans. Llavors no hi havia cap política d’extinció ni de conservació. Van ser els anys en què va canviar la nostra forma de vida, la dels nostres pares i avis, quan es vivia a la muntanya i es vivia de la muntanya. On les carboneres, els forns de calç o la llenya per als forns o per a casa mantenien la serra neta.

L’any 1994 va ser un despertar als temps moderns, el final d’aquella innocent adolescència. Un devastador foc va cremar en una setmana més de 40.000 hectàrees (aquest foc d’enguany només n’ha cremat poc més de 800). Era tan gran que a Beneixama, sempre a l’ombra de la Mariola, vam quedar abandonats a la nostra sort. Però jo sempre he dit que, per a bé o per a mal, els Beneixamuts som gent irreductible, som ben cabotes i també podríem dir que som una mica xovinistes (Beneixama, molt d’orgull per quatre bótes de vi que cull), i sí, se’ns omple la boca de la paraula BENEIXAMA, i allò va

fer que ens tiràrem a la muntanya; i finalment, apagàrem el foc a la voreta del terme, jugant-nos de vegades més que una cremada de cames.

Han passat 25 anys d’aquells dies tan durs, on vam patir temperatures de més de 40 graus i on vam lluitar tres dies i tres nits contra les flames… però ara sembla que ho hem oblidat.

El dilluns 15 de juliol, un dia com un altre, es va parar el temps per un foc que semblava nascut del mateix infern. En una hora va cremar dos dels barrancs més valuosos del nostre terme, va ser una cosa contra la qual l’ésser humà poc podia fer, eren flames que venien directes de l’Avern... va ser una nova lliçó de la natura, que no oblida.

Ara tots tenim l’ànsia d’ajudar, però hem de fer que aquest desig de recuperar allò que hem perdut, perdure en el temps.

Aquesta vegada sí. Hem de ser més cabotes que mai, més beneixamuts que mai, més tossuts, més recalcitrants i treballar per allò nostre. Però no podem oblidar que els nostres boscos, que són piròfits (coses del clima mediterrani), els hem de cuidar tot l’any si volem que duren.

Pocs veurem de nou l’ombria de l’Espasa com era diumenge, però m’encanta la frase que va dir un dia Elton Trublood, escriptor i teòleg americà: “Quan un home planta un arbre davall el qual saps molt bé que mai s’asseurà, ha començat a descobrir el significat de la vida”. No fa molt que recorria el barranc Franc amb Manolo l’Aranya i el veia podant pins, plantant carrasques amb 80 anys... i això em va donar forces per a seguir endavant. M’encantaria que les nostres llàgrimes de ràbia, indignació i pena esdevinguen com l’esperit de Manolo, que fins poc abans de morir mai no va oblidar la seua serra, sabent que el seu futur era breu.

Ara, tots hem de mirar cap al futur. Jo sé que mai veuré la serra, la que m’encanta anomenar ‘la meua serra’, tal com era el diumenge 14 de juliol, però des del dia que es donen les condicions propícies, treballaré perquè siga eixa serra que em va enamorar quan era un xiquet, i que altres xiquets, com jo un dia, en gaudisquen i la vulguen deixar encara millor per a la següent generació.

Salut i muntanya, Beneixama.

Miquel Mas

226 227

Història i Patrimoni

En primer terme, l’església de Beneixama. Al fons, el cabecet de Sant Isidre i, més enrere, les llomes del Pantanet i la lloma del Perelló hui, devorades pel foc.

18 de febrer de 2009.

La cresta del Blanquinal vista des del cabeçet de la Talaeta: cabecet del Maigmó, cabecet de la Creu, copet de l’Ensalada i l’Alt del Blanquinal.

15 de desembre de 2009.

El Molló del Pontal, un dels símbols més característics de la xarxa de senders que vam obrir entre els anys 1993 i 1995. Aquest molló era una antiga barraca de perdigot i la vam aprofitar per a construir el molló.

També en vam fer un altre més avall aprofitant una altra barraca. Al fons es veu el cabecet de la Creu i el cabecet de la Talaeta, a la dreta el final de la lloma del Perelló. Llevat del cabecet de la Talaeta, tot s’ha cremat.

29 de juny de 2007.

Vergelet. Al fons la façana que la serra ensenyava a la vall: solanetes d’Esteve, lloma Negra i els barrancs de la Mata i de la Lloma Alta. Dalt, un poc a la dreta, prop de l’ametler en flor, s’aprecia el perfil de la torre de l’Alt dels Tres Pinets.

23 de febrer de 2009.

Al fons, l’alt del Blanquinal i les solanetes d’Esteve, el barranquet entre el cabecet de la Creu i les llometes s’anomena barranc de Jaume. 28 de setembre de 2007.

La lloma del Pontal (o Puntal), a l’esquerra el Racó de les Coves i, en primer terme, el corral de Lluna i el corral del Ginyao.

15 de desembre de 2009.

La torre del Blanquinal, un altre dels símbols de la nostra Replana. Va desaparéixer totalment davall l’intens foc.

29 de gener de 2006.

Les llomes de solana de la nostra serra que hui veiem negres, tristes i descoratjadores, en una posta de sol que pintava de roig les boires.

30 de juny de 2017.

228 229

Història i Patrimoni

Vista de la serra des de Baltasar. Darrere del mar de roselles veiem les llomes i barrancs de la serra de Beneixama: lloma Negra, lloma Alta o del Cospinar i lloma Torta.

27 d’abril de 2006.

Baixant la senda del Blanquinal en la Solana Trail a l’alçada del Copet de l’Ensalada.

6 d’octubre de 2013.

Els cabecets de la Creu i del Maigmó vists des dels Alts del Pontal. Al peu veiem la senda del Madronyal. Hui no ha quedat cap pi amb vida.

29 de juny de 2007.

Part alta de la senda del Madronyal, un bonic bosc que la convertia en la senda més dolça, deliciosa i agradable de caminar de la part occidental de la nostra serra. Hui sembla un passeig per la Lluna.

5 de gener de 2013.

Entrant al barranc del Madronyal des de l’Alt de les Lloses el dia de la marxa del 10é aniversari de la inauguració de la xarxa de senders PR-CV 52. A l’esquerra l’ombria de l’Espasa.

3 de juliol de 2005.

Ombries del Blanquinal des de la Talaeta. Eixe era el bonic bosquet per on transcorria la senda del Blanquinal i del qual hui no queda res.

19 de gener de 2008.

Vista de la lloma del Pontal i el cabecet de la Talaeta en un dia de llevantada des de la serra de Sant Bertomeu, al Campet.

14 de setembre de 2007.

El Pouet de la Neu des de la senda del Madronyal el dia del 10é aniversari del nostre sender.

3 de juliol de 2005.

230 231

Història i Patrimoni

Fotografia: Andrea Alonso Payá

Foto de les ombries de l’Espasa i del Blanquinal ,separades per la lloma Llarga. Foto feta des de l’alt de les Lloses.

1 de maig de 2015

El cabecet de la Talaeta i al fons la lloma del Gironés i lloma del Pantanet un dia de final d’hivern.

18 de febrer de 2009.

Alguns matins estiuencs, quan el vent de llevant bufa, des dels alts del Pontal mirant cap a l’est, es veu entrar la boirina que creua des de la Graveta i la Rambla de Banyeres, i que pel collet de Madronyal pasa al barranc. Al fons veiem la successió de llomes mirant cap al Montcabrer, que és la serra que es veu al fons.

11 de juliol de 2017

La mateixa boira lluita per superar la lloma Llarga baixant pel barranc del Madronyal, el sol de l’alba dibuixa eixos feixos de llum i ombres.

11 de juliol de 2017

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

232 233

Anunciants i Col¡laboradors

234 235

Anunciants i Col¡laboradors

236 237

Anunciants i Col¡laboradors

238 239

Anunciants i Col¡laboradors

240 241

Anunciants i Col¡laboradors

242 243

Anunciants i Col¡laboradors

244 245

Anunciants i Col¡laboradors

246 247

Anunciants i Col¡laboradors

248 249

Anunciants i Col¡laboradors

Juan Egea Soler farmacèutic

desitja bones festes al poble de Beneixama 250 251

Anunciants i Col¡laboradors

252 253

Anunciants i Col¡laboradors

254 255

Anunciants i Col¡laboradors

256 257

Anunciants i Col¡laboradors

258 259

Anunciants i Col¡laboradors

260 261

Anunciants i Col¡laboradors

262 263

Anunciants i Col¡laboradors

264 265

Anunciants i Col¡laboradors

266 267

Anunciants i Col¡laboradors

268 269

Anunciants i Col¡laboradors

270 271

Anunciants i Col¡laboradors

272 273

Anunciants i Col¡laboradors

274 275

Anunciants i Col·laboradors

mercadopc Servicio Técnico Profesional Reparación de ordenadores y móviles, mantenimiento empresas...

Tienda de Informática Asesoramiento personalizado: componentes, consumibles...

Desarrollo Software & Apps Soluciones llave en mano: apps, webs, ERP, CRM...

Visítanos en Avda. Constitución, 96 bajo de Villena Zona: Junto a La Salvadora Telf: 96 581 50 62 comercial@mercadopc.com

276 277

Anunciants i Col¡laboradors

278 279

Anunciants i Col¡laboradors

280 281

Anunciants i Col¡laboradors

282 283

Anunciants i Col¡laboradors

284 285

Anunciants i Col·laboradors

Realció d’anunciants per ordre alfabètic pàgina

Administración de loterías nº 4 "El Tesoro". Villena Agrochyc. Beneixama Almazara San Isidro. Beneixama Andalopa. Andrea Alonso Antonio Valero Vañó. Excav. y desmontes. Banyeres Arenas del Valle. Biar Asesoría - Consultoría Antonio Valdés. Beneixama Auró Activitats. Biar Auto - Mecánica y Neumáticos Javi, SL. Villena Autocares Francés. Villena Autocares Montescar. Villena Autoescuela Yeste. Villena Autonivelantes Beravi. Beneixama Bar "En saber quin nom posar-li". Beneixama Bar El Loret. Beneixama Bar Jubilats. Beneixama Bar La Plaça. Beneixama Bar La Rata Cellarda. Beneixama Batasoni Orquestas. Biar Bea Paya Estilistes. Beneixama Belda Llorens. Filatures. Banyeres de Mariola Bodega Coop. "Divina Aurora" Beneixama Bodega Las Virtudes. Villena Carnisseria Carlos Milán. Beneixama Carnisseria Nácher. Beneixama Casa Manolo "Pepe el d'Agres". Beneixama Casa Sanchis "La Tulipa". Gandía Catalana Occidente Seguros. Banyeres de Mariola Càtering Susi. Beneixama Cettec Instalaciones Inteligentes. Villena Churrería Sanchis. Beneixama Construccions Els Molines. Beneixama Construccions Les Juanres. Beneixama David. Matadero Frigorífico. La Canyada Delytel Electrónica. Villena Distribuciones Amorós Barceló. Beneixama Electricidad Navarro. Beneixama Electromontajes Pechman. Castalla Envases Durá. Castalla Estaciones de Servicio Diego. Beneixama Ferretería Ferri. Villena Fini Joyeros. Villena Fobesa Fontanería David Santamaría. Beneixama Fontanería Juan Martínez Quiles. Beneixama Forn El Molinero. Beneixama Frutas y Verduras Hnos. Pastor. Mercat Beneixama Frutos secos Jiménez y Sánchez. Mercat Beneixama Gloria "de tot un poc". Beneixama Gráficas Amorós. Biar Grupo Minor 9000, SL. El Camp de Mirra Guijarro Bicicletas. Villena Helados Alonso - Licores Alonso. Beneixama Hnos. Beneyto Torres. Materials construcció. Beneixama Hidraqua Inelbo Energía. Banyeres de Mariola Ingemia Oficina Tecnica. Biar

279 254 255 253 271 256 270 279 257 284 285 256 273 238 253 281 281 275 260 273 247 257 243 274 275 278 283 258 280 258 279 274 285 259 259 260 261 275 234 271 244 263 272 275 284 276 284 283 277 246 284 252 237 262 240 277 262

pàgina

Ingeniería J. Antonio Amorós Bernabeu. Beneixama Instalaciones Alpes. Beneixama Instalaciones Luna. Beneixama Instituto de Actitudes Positivas. Beneixama JRS Pinturas. Beneixama Farmàcia Juan Egea. Beneixama J. José Espadas Guerola. Abogado - asesoría. Camp de M. La Gela. Gastro-geladeria. Beneixama La Morenica. Gasóleos. Villena La Panificadora. Beneixama La Reconquesta. Villena i Benigànim La Tendeta. Papeleria i articles de regal. Beneixama Legis Consultores. Villena i Banyeres de Mariola Lencería Aurora. Beneixama Limpiezas Toni. Villena Llibreria Tere. Beneixama Llumeners. Monòver Lorenzo Valdes e Hijos. Carpintería met. Beneixama Marbre. Bocairent Materials de Construció Gealsa. Beneixama Mercado PC Informática. Villena Modesval. Beneixama Muebles Ito Belda. Beneixama Nenicos Carpinteros Ebanistas. Beneixama Óptica Biar. Biar Óptica Parra. Villena Papelera Mariola. Banyeres de Mariola Papelería "Chatín". Beneixama Papelería Bienve. Beneixama Paqui Silvestre. Comerç en general. Beneixama Pasal Mediterráneo. Valencia Pastisseria l'Aurora. Beneixama Pinchi. Géneros de punto. Beneixama Pirotècnia Aitana. Bèlgida Plásticos Francés. Beneixama Promociones Beneixama. Beneixama Restaurante Mariola. Beneixama Salones El Navarro. Biar Segurcruanyes. Xàbia Servicios de Albañilería Juan-Llin. Beneixama Silvia Giner. Benaixama Societat Musical La Pau. Beneixama Suominem Nonwovens. Beneixama Talleres Ismael Parra. Beneixama Talleres Oliva. Banyeres de Mariola Talleres Sirera. Beneixama Talleres Vidal. Beneixama Tanatorio San José. Villena Tecnichapa. Banyeres de Mariola Tecnomediterránea. Valencia Todo quesos. Beneixama Toshiba. Yecla Valdés Pastor. Beneixama Gestión 1. Villena Vinatex. Beneixama Viveros Alfe - Beneixama Pellets. Beneixama

278 278 280 285 268 250 279 276 263 278 286 280 282 265 248 281 264 264 285 277 277 276 286 281 282 235 272 280 274 276 239 255 282 273 236 286 241 265 266 282 283 269 251 270 269 266 249 242 252 271 274 254 267 267 245 268

286 287

Anunciants i Col·laboradors

Fotografia: P. José López Giménez. PGrafitti, segon premi del concurs de fotografia Pepe Mas 2018 en l’apartat de Beneixama en totes les seues facetes.

289

www.beneixama.es

FESTES DE MOROS I CRISTIANS BENEIXAMA 2019

Ajuntament de Beneixama