Workshop “Alrededor de Palafolls” (Fundació Enric Miralles)
Coordinador i tutor.
Taller en col·laboració amb USMA Panama.
.01/2023
Exposició
“Inspiration and process in Architecture” (Fundació Enric Miralles)
Curador i disseny expositiu.
Nascut a Tortosa i actualment vivint a Barcelona. Graduat en Arquitectura a l’ETSAB el 2023. Les meves passions són l’art, la història i la filosofia, aquest fet em fa entendre l’arquitectura des d’un punt teòric on la investigació i la complexitat són elements claus dins del meu procés creatiu.
Programes
Autocad XXXX Twin Motion XXXX
Rhinoceros XXXX D5 render XXX
Sketchup XXX V-ray XXX
Photoshop XXX Grasshopper XX
Indesign XXXX Revit XX
Experiència laboral
.2017-2020
Laboratori CTRL+P (ETSAB)
Impressió plànols, maquetació i gestió del servei.
.2020-2021
Intern a Departament de Publicacions (ETSAB)
Maquetació i edició de Publicacions ETSAB.
.07/2021- 02/2023
Intern del Departament de Teoria (ETSAB)
Preparació de materials docents. Assistència docent en seminaris i correcció de treballs pràctics.
.09/2022 - 09/2023
EMBT Architects / Fundació Enric Miralles Curador Adjunt i Coordinador de Projectes i arxiu. Projectes d’exposició i reformes, maqueteria.
.10/2023 - 05/2024
Cantallops Vicente Arquitectes
Redacció de projectes executius de reformes i equipaments sanitaris.
.05/2024 - 09/2024
gr-os architects
Juan Gurrea Rumeu RIBA Arq
Redacció de projectes executius de reformes d’habitatge, visites de seguiment d’obra.
CENTRE DE RECERCA AGRÍCOLA AL PAPIOL
El projecte es situa al cor del parc agrari del Llobregat, just sobre un torrent que baixa des de Collserola, buscant integrar natura i infraestructures.
L’objectiu és crear una infraestructura estratificada mitjançant quatre recorreguts paral·lels: el flux de l’aigua, el pas de les persones, la captació d’aigua a la coberta i l’espai destinat a l’equipament. Aquests elements s’entrellacen per formar una estructura de servei que vertebra l’equipament.
Amb un disseny longitudinal, l’infraestructura s’eleva a través d’escales de cargol i culmina en un dipòsit d’aigua, que no només alimenta els cultius, sinó que esdevé un punt de referència visual i un mirador privilegiat que permet contemplar el paisatge del parc agrari del Llobregat, convertint-se així en un punt de referència dins del recorregut i en un element de connexió entre la natura, l’activitat agrícola i l’espai humà.
Aigua entre camps i infraestructures. e 1.7000
PASSEIG MARÍTIM EL MASNOU
El projecte d’urbanització del Masnou s’inspira en la recuperació de la imatge natural de la costa, promovent una adaptació respectuosa al creixement dinàmic del mar. Les accions plantejades reconeixen el paper essencial de les rieres, que actuen com a font natural de sediments per a les platges, afavorint-ne la regeneració. Un dels objectius principals és renaturalitzar els espais actualment coberts de formigó, substituint-los per paviments filtrants d’origen natural que permeten una gestió sostenible de l’aigua i redueixen l’impacte de les infraestructures. A més, es projecta la construcció d’un espigó per protegir el litoral de les marees i retenir la sorra a l’àrea de Premià de Mar, contribuint a la resiliència de la línia costanera.
La incorporació d’un tramvia que substitueixi el tren actual transforma la relació del Masnou amb el seu entorn costaner, pacificant l’espai i creant un passeig arbrat que uneix el poble amb la platja. Aquest nou eix, complementat per zones verdes i equipaments, facilita un espai per al gaudi dels residents, en una nova simbiosi amb el paisatge marítim que reforça la identitat mediterrània del municipi. Així, el projecte esdevé una aposta per un Masnou més integrat, harmònic i proper al seu paisatge natural.
TRAM
passeig
HABITATGE EXPERIMENTAL TRES TURONS
Partint de la premissa de concebre l’habitatge com una infraestructura, el projecte proposa la creació d’una malla cartesiana que s’estén com una única peça, capaç d’expandir-se indefinidament.
Aquesta malla, amb una capacitat infinita d’expansió en les quatre direccions, es construeix a partir de peces que s’encadenen entre elles mitjançant girs, establint relacions esglaonades i progressives. Sobre aquesta estructura sòlida i flexible, es disposen les construccions lleugeres, que s’adapten a la malla com si fossin paràsits, aprofitant les seves propietats per generar espais habitables. El projecte no només explora la viabilitat d’un sistema de creixement continu, sinó que també reflexiona sobre les potencialitats de l’habitatge col·lectiu en aquest tipus d’estructures expansives, oferint una nova visió de l’habitatge com a part d’un sistema en constant transformació.
La peça
El sistema
Axonometria Conjunt Habitatges
COLIVING A LA FONT
D’EN FARGUES
L’observació del barri de la Font d’en Fargues, caracteritzat per la seva topografia marcada per un pendent pronunciada i una densitat més baixa en relació amb altres àrees de la ciutat, inspira el projecte a integrar-se en el paisatge mitjançant un mur perimetral. Aquest mur no només compleix una funció estructural, sinó que actua com un element cohesionador que salva el pendent de l’emplaçament, tot mantenint una relació harmònica amb el context. A través d’aquest mur, les diferents parts modulables de l’edifici es vinculen, girant sobre si mateixes i formant una sèrie de patis interiors que remeten a les construccions tradicionals del barri, recuperant la seva essència i configurant espais de convivència.
Un únic nucli de comunicacions vertebra l’edifici i dóna accés als habitatges col·lectius, que es desenvolupen com una Matrioixca, on cada capa successiva aporta un grau de privacitat més gran. Aquest sistema genera una progressiva transformació dels espais, creant relacions que enforteixen la vida comunitària i faciliten la interacció entre els residents, tot mantenint una intimitat gradual a mesura que s’avança a l’interior de l’edifici.
Opció 1 (Loft)
Opció 2 (Loft + Altell)
Opció 3 (2 habitacions + sala))
SALA DE GRANS LLUMS A LA MARINA DEL PORT
El projecte s’inscriu en un barri amb una història industrial profunda, un espai oblidat que ara es troba immers en un procés de transformació. L’objectiu és conferir-li una estètica industrial, emprant una estructura d’acer que es creua amb un joc formal, donant lloc a l’aparició de lluernaris que inunden de llum la gran sala central.
Aquesta sala, de grans dimensions, es disposa semi-enterrada per adaptar-se al petit pendent de l’emplaçament, creant patis interiors amb vegetació que establixen un diàleg entre l’espai construït i la muntanya de Montjuïc. Aquests patis no només doten l’edifici d’unes condicions de ventilació per a la zona d’instal·lacions i vestidors, sinó que també aporten una dimensió natural que connecta l’espai amb el paisatge immediat. Les parts opaques de la façana es conformen amb maó, una referència al color que dóna nom al barri: la Marina del Prat Vermell, una evocació al passat industrial i a la identitat visual del lloc.
MAQUETA
Funcions:
Disseny escenogràfic, performer
ULTRAFICCIÓN NUM.4
WORKING CLASS
L’obra té com a objectiu la construcció d’un “becerro de oro” contemporani, una metàfora de la nostra societat actual, en què es reflexiona sobre el significat del treball en el món modern.
S’erigeix un tòtem fet de materials humils, amb la intenció d’ésser destruït un cop finalitzat. A través d’aquest gest, es posen en qüestió les dicotomies inherents a la nostra època: diners i déu, treball i lleure, ficció i vida, art i tècnica. Aquestes polaritats són les que interpel·la la quarta declinació del projecte de recerca escènica ULTRAFICCIÓN, un espai de crítica i introspecció que invita a la reflexió sobre els valors i les contradiccions del moment present.
Funcions:
Comissari assistent, Disseny d’exposició i catàleg.
99+ IMAGINARIS FESTIVAL
MODEL
L’exposició comissionada per Eva Franch i Josep Maria Montaner proposa una invitació a arquitectes de tot el món per a especular sobre el futur de Barcelona, instigant-los a imaginar arquitectures que puguin redefinir les condicions del nostre present. Aquest exercici té com a fi obrir les portes a la possibilitat d’un futur diferent, més equitatiu i just.
L’exposició es materialitza en una taula de treball col·lectiu, dissenyada en forma de creu (+), que emmarca els dibuixos en un espai que fomenta el debat informal, la conversa i la discussió. Aquesta estructura no només serveix com a suport físic per a les propostes, sinó que també actua com un lloc d’intercanvi d’idees, un espai on la reflexió col·lectiva es converteix en motor per a imaginar la Barcelona del futur.
Llegamos al barrio de Gracia y la ironía de la contradicción estaba presente en todos lados. Las ventanas habían sido pervertidas, tapiadas y apartadas por nuevos objetos y se creaba un conglomerado de funciones que se repetían y prometían mejores desempeños. Redundancias irónicas donde lo vernacular era marginado por la máquina y a nosotros solo nos quedó la visión poética de la ironía, de la curiosidad y deriva formal que la historia y la evolución ponía delante de nosotros, evidenciando el propósito reconciliador que el juego y la ironía tiene en la arquitectura
Todo lo establecido en la nueva realidad irónica tiene únicamente un valor poético, pero la realidad dada no tiene que ser apartada, el ironista es el yo eterno frente al cual ninguna realidad es la adecuada, un arrepentimiento estético. El objeto observado pierde toda su continuidad para ser un conglomerado de épocas y diferentes maneras de hacer y es a partir de esta realidad imperfecta como la poesía abre una realidad superior, ensancha y despliega lo imperfecto en dirección a lo perfecto, atenuando así los profundos malestares a los que tienden las cosas, reconciliándonos con la realidad dada con otra superior y más perfecta... emigrar de la realidad para ya no permanecer más en ella.
