E1-Maria Suazo

TALLER DE CREACIÓ I Estructura modular a partir de Rhinoceros

GRUP E1, 6 Ariadna Donate Berta Esteve Clara Sastre Júlia Ferrer Maria Suazo

“En vez de una sola imagen inclusiva de todo el medio ambiente, parecía haber conjuntos de imágenes que más o menos se superponían e interrelacionaban. Estos conjuntos estaban típicamente dispuestos en una serie de niveles, aproximadamente conforme a la escala de la superficie de que se tratara, de modo que el observador pasaba como necesariamente de una imagen al nivel de una calle a los niveles de barrio, de ciudad o de región metropolitana” “La imagen cambiante” (La imagen de la Ciudad). Kevin Lynch.

2

1. Idees preliminars i referents 2. Presentació de la proposta (conceptualització, anàlisi formal, justificació)

3. Procés de treball: desenvolupament de la idea (gràfics, esbossos)

4. Desenvolupament constructiu (fotografies)

5. Resultats de la peça acabada (fotografies de la instal·lació i fitxa tècnica)

6. Conclusions

3

1. Idees preliminars i referents

En aquest apartat, més que referents inclourem una sèrie d’artistes els quals un cop feta la peça o durant el seu procés de construcció hem trobat prou relacionats amb ella. Es tracta d’artistes com Malevich, Le Corbusier o Mondrian i ens evoquen a l’estructura que hem creat i al model inicial perquè tenen en comú una concepció similar de la geometria i l’espai.

Eixample de Barcelona dissenyada per Ildelfons Cerdà

“Noi amb motxilla”, composició de Malevich (1915) 4

“Broodwal Boogie Boogie�, Piet Mondrian (1942-43) Oli sobre tela 127 x 127 cm

Le Corbusier treballant al seu estudi 5

2. Presentació de la proposta

L'obra de la qual estem parlant, té, fonamentalment, un sentit conceptual. De bones a primeres no és fàcil comprendre com s'ha arribat a modificar la peça estructuralment si no se sap prèviament la connotació d'aquesta.

Així doncs, tot neix a partir d'un hexàgon, el qual al seu torn feia referència als ruscs d'abella. El què ens n'interessa principalment és la forma, l'estructura metòdicament composada de les diferents cel·les dins dels panells. Resulta sorprenent observar com es genera tot una matriu poligonal de manera natural, o dit d'una altra manera, com les abelles, sense tenir una concepció del món com la que tenim els humans, ordenen i organitzen el seu hàbitat. La forma modular i repetitiva encaixa perfectament amb l'enunciat d'aquesta proposta, el qual ens demanava crear una escultura modular partint de poques formes que s'anessin succeint.

Ara bé, l'obra que presentem no és hexagonal i costa remetre-la a primera instància als ruscs. Com s'ha donat aquest procés? En primer lloc comentar les dificultats tècniques que explicarem tot seguit, però, de fet, aquesta nova forma (de quadrat) ens va obrir encara més portes sobre la conceptualització i, fins i tot, noves reflexions. No estàvem deixant de fer el mateix que fan les abelles, però aquest cop formàvem una espècie de retícula més que un panell d'hexàgons. Aquesta visualització ens va dur de seguida a pensar en les ciutats.

6

Per tant, la peça ha adquirit un sentit nou i creiem que més potent. Mentre si reproduíem hexàgons fèiem una mimesis (si es vol, una mica subjectiva) de la natura, amb els quadrats aconseguíem portar el tema de l'organització al nostre terreny, a l'humà. I no només això, sinó que ens permetia fer una crítica de les maneres de viure de la societat occidental actual. D'alguna manera, ens donava més peu a parlar de la distribució de l'espai urbà com allò que ens empresona, ens aliena, ens unifica, ens transforma en peces d'una cadena sense dotació de personalitat, tot empresonant-nos físicament i mentalment. Igualment, a la peça, els mòduls s'empresonen i s'estanquen, ja que alguns d'ells, depenent de com es muntin queden bloquejats i només es poden desfer, per tal de retirar-la, si es deconstrueix tot de nou i se li dóna una nova forma. És interessant experimentar la sensació d'incertesa que hom viu al plantejar-se la impossibilitat de tornar a reproduir la construcció exactament igual.

Com hem comentat, formalment la peça ha evolucionat molt des de la primera proposta. Vàrem iniciar el procés basant-nos amb l'hexàgon (recordem el significat primer que volíem transmetre), més tard, degut a que les eines de les quals disposaven no podien fer determinades operacions, vam passar al triangle, mantenint una reminiscència de l'hexàgon. Malgrat tot, els problemes d'ineficiència formal i conceptual, per una banda, i dels nombrosos problemes que presentaven els encaixos, per l'altra, vam acabar veient que la millor manera era partir del quadrat..

7

Finalment, es tracta d'una obra de peces de fusta simples que a partir dels seus encaixos generen la complexitat. Així, construim una sèrie de peces de 21'5 cm d'allargada i 7'1 cm d'amplada, que a través del forat central s'encaixen. Hi ha dos tipus de forat: els quadrats (molt més estàtic visualment) i els quadrats girats 45º, els quals aporten dinamisme gràcies a la diagonal a la peça. Però que al seu torn poden portar petites problemàtiques d'encaix que es resolen no encaixant algunes peces fins al seu màxim.

Els mòduls s'uneixen entre sí a partir d'un únic forat central el qual necessita dues peces per tal de produir l'ensamblament.

Creiem que hem fet una peça molt oberta. Amb això volem dir que és una peça canviant i dinàmica, la qual no té un final decidit. Així depèn de qui la munti l'estructura global que adquirirà, de la mateixa manera que les ciutats es creen de manera seqüencial i estratificada, per la qual cosa cadascuna de les peces no és conscient que està generant aquest tot estructural. Segurament té limitacions, no hem calculat quantes posicions màximes existeixen, però tenint en compte que disposem de 85 peces, les combinacions són molt amplies. Malgrat tot, com dèiem, es tracta d'una peça infinitament variable, així com les estructures de les ciutats i canvien i es modifiquen.

8

3. Procés de treball: Desenvolupament de la idea

L’ordre que vam seguir per al desenvolupament de la nostra primera idea ha estat el següent:

-Partint de la forma d’hexàgon, vam començar a fer esbossos per veure les possibilitats d’encaix de les peces entre sí. La forma d’hexagon ens recordava a un rusc d’abelles, però a l’hora de posar-nos a construïr la maqueta vam anar localitzant alguns inconvenients en la forma. Poc a poc vam anar desenvolupant la peça per tal de reestructurar l’encaix a partir d’una nova forma, el triangle. Vam necessitar diferents maquetes i nombrosos esbossos per arribar a una conclusió sòlida amb la que poder treballar.

9

Un cop el grup es va tornar a reunir per arribar a una proposta definitiva, vam anar descobrint que el principal problema apareixia en l’encaix, i que

el

t ria n g le

era

una

f o r ma

molt complicada per la màquina que l’havia de c onstruir. El motiu rau en el fet de que l'angle interior que preteniem donar-li era impossible de realitzar per la fresadora amb laa qual ho duríem a terme. La fresadora no és capaç ni de perforar ni de tallar en angle agut intern, per la qual Problemes amb els que ens vam trovar: 1.

Estàvem limitades pels moviments de la màquina en el taller de construcció, i vam haver de canviar la forma de la peça per sol·lucionar aquesta problemática.

2.

Hi havien casos on l’encaix era fluix i poc consistent, i no ens acababa de convencer.

3.

Complexitat de la forma de les figures escollides per als encaixos i la construcció

Després de molt meditar i debatre entre els membres de grup vam arribar a la conclusió que el triangle no responia adequadament a les nostres necessitats.

Així doncs, vam canviar la forma de base del triangle per la del quadrat.

10

La nova estructura ens permetia un encaix molt més net, ja que les peces s’acoblaven entre si de manera més rígida i consistent. A més a més, aquesta nova ens oferia un tipus d’encaix que fa que el conjunt de mòduls creixin en totes direccions. Malgrat que es tracta d'un encaix molt senzill, permet un triple encaix, enlloc del doble incial.

11

4. Desenvolupament constructiu

Un cop escollida la peça final: un quadrat amb forat quadrat al centre amb dues extensions o extremitats, una superior i una altra d'inferior. Vam creure que l'encaix era molt simple i

que podiem reconvertir-lo en un molt més interessant

fent que s''hi impliquessin 3 peces en lloc de 2. D'aquesta manera al quadrat interior de la peça hi cabrien dues extremitats de dues peces diferents.

Finalment, vam obtar també per crear una variant en la que l'estaticitat de l'estructura quedés descol·locada, deixant de ser tan freda i racional. És així com vam girar el quadrat del forat del centre 45º, i vam obtenir una peça diferent, però amb el mateix encaix que donava moviment en la construcció.

Per tal de realitzar la peça, vàrem haver de fer-la amb un programa de CNC (control numèric computat), el qual en aquest cas va ser el Rhinoceros. A partir d'aquí, ho vàrem passar a la màquina fresadora que ens proporcionava el taller Medio design. Aquesta agafava les referències de punts interns i llavors retallava la silueta de la nostra peça deixant-nos tres tipus de resultats: les peces, el negatiu i els quadrats centrals. Per últim, només quedava provar les diferents combinacions i escollir la que més bons resultats ens proporcionés.

12

13

5. Resultats

Com hem comentat la peça podria tenir diversos resultats, malgrat tot, després de les proves, hem arribat a la conclusió que la que presentem és la de més interès. En primer lloc juga amb un concepte que considerem bàsic, com és ara el fet de l'equilibri. Això es dóna perquè tota l'estructura s'apuntala en només tres punts, i es reforça la constructivitat i una forta tensió als extrems inicials. Tot plegat ens evoca a la materialització de la llum i el volum 14

15

16

17

18

Altres CERCLE Aquesta ens resulta curiosa per la forma de niu que genera, oposant-se així la fredor inicial dels cantells, àdhuc de la idea de ciutat que volíem treballar. Té reminiscències de les formes que s'autogeneren a la natura com per exemple les roses del desert. A més de la contradicció harmònica de crear quelcom circular partint de rectes.

19

Altres NUCLIS La dispersió en l'espai de diferents nuclis conforma un territori de poblacions desannexades que malgrat tot segueixen un mateix patró opressor i que creen entre elles una tensió i diàleg.

20

El negatiu No podem oblidar que també hi ha hagut un treball per la producció d'un negatiu o orígen on hem economitzat espai distribuint les peces de forma autoencaixada. Aquesta peça sobrant ens permet pensar l'obra des d'una nova perspectiva. La materialització del concepte és reformulada en aquesta involuntària creació, reafirmant l'encertada evolució de la bidimensionalitat a l'estructura tridimensional.

21

7. Conclusions

La nostra emoció la nit de muntatge de l'obra en falcar l'última peça re-

llenguatge per a materialitzar les nostres idees. Malgrat tot, les limita-

sumeix el perquè d'aquest projecte. Cinc caps pensen més que un de

cions físiques del material i de la proposta, han encés la creativitat i ens

sol i si són ben exprimits són capaços de materialitzar idees increïbles.

han impulsat a treballar amb pensament divergent, enormes dosis d'hu-

La confluència però, no acostuma a ser fàcil i és aquí precisament, on

mor i d'energia.

aquest projecte cobra més valor.

Malgrat les dificultats, haver aconseguit estar tan satisfetes del resultat Des del primer minut, assegudes al voltant de la taula i construint men-

constructiu de l'obra i del seu sòlid missatge conceptual ens motiva a

talment totes les possibilitats que ens oferia aquesta proposta, vam des-

continuar treballant juntes. L'actitud és la meitat de l'èxit, i quan s'acon-

estimar la possibilitat de sumar dissenys individuals, volíem crear quel-

segueix fer tangible tot el que transita els nostres pensaments, l'emoció

com que xucles el millor de cadascuna i al final ho vam aconseguir.

que ens envaeix és d'un valor incalculable.

Aquest fou un pas decisiu, probablement la millor de totes les decisions.

Això al que avui posem punt i final, o si tenim sort punt i principi, ens ha

Aprendre a treballar en equip ens dota d'un conjunt de destresses que

ensenyat que quan es treballa de valent i es perd la noció del temps,

són enormement valuoses i aquesta és la primera de totes les coses

arriba un moment en que de sobte t'adones que estas gaudint com mai

que hem après durant aquest procés.

del que se suposava que no havia de ser més que una feina. No és fàcil fer de la obligació, la passió, però quan es treballa en un bon equip, no

No podem oblidar, a més, que un dels punts clau del nodriment que

és impossible.

aquesta pràctica ha suposat per nosaltres és l'obertura d'una nova porta. Introduir-nos en la impressió digital ens dota de recursos i d'un nou

Barcelona, 2012 22