MARABUNTA_3 tripa:Maquetación 1 13/03/12 11:53 Página 60
60 // SISTEMA DE CARÀCTERS // Reportatge del Senyor Pirazolic, antropodòleg
un prototip, anomenat provisionalment “emotròpic”. Equipat d’aquesta manera i aïllat en una càmera anecoica de la Universitat Politècnica de Catalunya, equipada amb finestres d’observació i micròfons ocults, se li van fer escoltar 17 versions de la peça 4’33” de John Cage, entre les quals es trobaven algunes de prou conegudes popularment, com la de la Banda Primitiva de Llíria, la de la cobla Sant Jordi amb Pascal Comelade i la de l’Orquestra de les Mines. Camuflada en la posició número 8 es trobava una falsa versió de l’obra de Cage: una seqüència de quatre minuts i trenta-tres segons de silenci enregistrats a l’habitació d’un dorment afligit d’apnea crònica. Juanitu va mostrar-se cada cop més inquiet durant el primer minut d’aquesta peça i va començar a sudoritzar per la llengua, mostrant als operaris que l’observaven a través del vidre insonoritzat cada cop més símptomes de desorientació fins que el seu inconsolable udol va despertar l’alerta de l’equip que portava a terme l’experiment. Aquests van tractar d’irrompre en la càmera ràpidament, com passa a les pel·lícules d’experiments, però el pany no responia i hi havia una inesperada descàrrega d’energia en el generador, com passa en les pel·lícules d’experiments. Quan van poder entrar, fonent el pany amb una rasqueta làser de butxaca, era massa tard. Juanitu va morir al minut 3’24” de la falsa versió de 4’33”. Unes hores més tard, tot l’equip d’investigació era detingut per plagi, però la carrera científica per a l’aplicació de mamífers superiors a la recerca de l’excel·lència acabava de fer un pas de gegant. El xip Tri/En, de fet un potent processador d’altíssima velocitat condensat en un tendrum de vedella de 2 x 2 cm, havia demostrat la seva eficàcia i la NASA no va aturar la investigació, tot satisfent prèviament amb un lot de diverses llaunes de menjar per a gossos l’import de la fiança dels científics detinguts. El següent experiment va tenir lloc uns mesos després a l’observatori astronòmic de Castelltallat. Dos gossos de la mateixa ventrada, fills d’una patanera propietat del ferrer de Sant Mateu de Bages, van ser triats per a la tercera fase del projecte. Responien als noms de Xep i Ultravioleta.
Fig. 22 En Xep i la Ultravioleta, dos gossos experts en krautrock
El procés previst per a aquesta fase del projecte partia de la inoculació de tota la discografia krautrock de la discoteca de Francesc Díaz Melis en el cervell dels animals mitjançant procediments d’escolta intensiva. Val a dir que el procés, a temps real, va resultar llarg. Afortunadament això és un resum dels fets i podem saltar-nos els mesos que els animals van escoltar tota la discografia d’Amon Düül, de Neu! i de Tangerine Dream en uns auriculars especials que se’ls implantaven en el moment de menjar pinso. El cas és que un dia, els científics van considerar oportú alliberar els animals en una esplanada que hi ha davant l’observatori i observar a distància els seus moviments mentre, des de l’observatori, escoltaven “We are the robots” de Kraftwerk. El resultat va sorprendre tothom i va posar en alerta el món científic. Gràcies a una càmera de vídeo que va enregistrar el desplaçament dels gossos, aquest es va poder reproduir sincrònicament amb la música que escoltaven els dos científics, i es va comprovar la coincidència absoluta d’una ziga-zaga d’en Xep en el moment de la tornada i la sincronicitat exacta del moment que es rebolcava la Ultravioleta amb un passatge concret de la caixa de ritmes. En Xep va morir dos