EMPRESA I DUAL INSTITUT MONTILIVI

Page 1

Empresa i dual

Prospecció


Formació dual, per què? Amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del mercat laboral, la formació professional dual aposta per augmentar la col·laboració entre els centres de formació professional i les empreses, en el procés formatiu dels alumnes. Des de fa temps moltes empreses ens han reivindicat la necessitat de recuperar el model laboral de l’aprenent. Aquest nou model de col·laboració entre empresa i escola permet recuperar aquesta figura amb molts avantatges i valor afegit doncs l’alumne s’incorpora al treball amb un bagatge de coneixements adquirits, directament relacionats amb el perfil professional de l’empresa que abans no tenia. Actualment un nombre significatiu d’empreses participen en el nou model de formació professional dual, fent possible que els alumnes puguin compatibilitzar la formació als centres educatius amb la formació en entorns laborals reals. Aconseguir la implantació d’aquesta modalitat de formació revertirà, sens dubte, en la millora de la productivitat i l’ocupació al nostre país.

www.institutmontilivi.cat Avinguda Montilivi, 125 · 17003 Girona · T. 972 209 458 · institutmontilivi@xtec.cat Per a més informació FP dual: coordinacio.dual@institutmontilivi.cat

És evident que el treball en equip escola–empresa, és més que mai necessari per ambdues parts doncs aquesta relació serà profitosa tant per l’empresa, que podrà gaudir de personal amb un nivell de qualificació més que suficient per ser productiu des del primer moment, com pel centre que podrà subministrar aquest personal amb un perfil professional millor i més proper a les necessitats del mercat laboral. Volem agrair-li el seu temps i l’interès en participar amb aquest nou model formatiu i de relació entre empresa i centre.


Sumari

06

30

La formació en alternança i dual combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica.

La família de Serveis Socioculturals i a la comunitat aplega els estudis que formen persones que treballen activament en la millora de l’entorn social.

Què és la formació en alternança i dual

08

32

Prospectora de Dual a empreses del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a Girona i coordinadora de FP de l’Institut Montilivi.

Educador ambiental, monitor d’educació en el medi o de campanyes ambientals, guia i intèrpret del patrimoni natural, agent mediambiental...

10

33

Montse Carbonell Moncho

Un pas per un món més igualitari

Arrelat al seu entorn i context cultural aposta per la constant actualització en noves metodologies que ens apropen al mercat laboral.

L’Itinerari Formatiu Específic permet garantir la inclusió social i oferir uns aprenentatges valuosos a persones amb necessitats especials.

12

34

Director de l’Institut Montilivi.

Eduard Mundet, Núria Pastoret i Karla Gonzales, tres estudiants de diferents disciplines de CFGS detallen algunes de les seves experiències.

14

Una completa oferta d’FP dual L’Institut Montilivi ofereix fins a setze especialitats de formació professional dual i un itinerari formatiu específic.

16

Quan l’aprenentatge val per dos

La FP dual permet els joves formar-se però també adquirir experiència en contacte directe amb el dia a dia i les problemàtiques del lloc de treball.

19

L’Institut Montilivi ha fet una aposta decidida per innovar, per l’emprenedoria i per activar tots els canals d’inserció laboral.

38

Fugir de l’habitual per innovar

El Montilivi aposta per fugir de la rutina educativa, introduir les empreses a l’aula i experimentar i implantar noves metodologies.

L’Institut Montilivi impulsa canvis en els cicles de formació professional dual per ajustar-los a les necessitats de les empreses.

24

Bona química amb empreses

Dipòsit legal: GI 419-2021 Girona, abril de 2021

Innovar, emprendre, activar

20

La família de transport i manteniment de vehicles és el paradigma perfecte del que ha de ser l’FPdual, formació empresa, formació al centre.

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Redacció: Andreu Mas i Delblanch Disseny i maquetació: Sílvia Català i Esparó Fotografia: Raimon Bassó i Sumoy. Institut Montilivi. Depositphotos Impressió: Impremta Pagès

36

39

Pioners i amb ple suport empresarial

Edicions Digitals de Catalunya, SL C/ Salt, 25 Oficina A. Pol. Ind. Mas Xirgu 17005 Girona - Tel. 972 406 112

Opinen els estudiants

Jordi Solà Codony

President de l’associació Corve.

institut montilivi. Prospecció

Professionals en la protecció del medi

Formem professionals formem persones

Ruben Pino Garcia

Empresa i dual

Estudis per una societat formada i inclusiva

Professionals per a les empreses per treballar en laboratoris i en la fabricació de productes farmacèutics, biotecnològics i afins.

26

Administració i gestió, 4 perfils diferents

Les sortides professionals van des de secretari de direcció, comptable, auxiliar administratiu, fins a auxiliar de vendes entre d’altres.

28

Els professionals més buscats

Els estudiants de les diverses especialitats existents d’informàtica tenen feina abans d’acabar la seva preparació degut a la gran demanda.

Adaptar els estudis a les necessitats empresarials

40

Llestos per ser contractats

El Montilivi posa a disposició de les empreses una Borsa de Treball farcida de professionals amb les qualificacions tècniques que demana el mercat.

41

Una eina per reciclar treballadors en actiu

L’institut ofereix un servei a les empreses per reciclar o ampliar els coneixements dels seus treballadors.

42

Reconeixement al treball

L’assessorament i reconeixement de competències, i l’expedició d’acreditacions serveixen per donar titulacions a treballadors.

43

Empreses col·laboradores


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Què és la formació en alternança i dual La formació en alternança i dual combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica.

L

a formació en alternança i dual és un sistema que és practicat en molts països, especialment a Alemanya, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Suïssa, però també a Dinamarca , Països Baixos i França . Des de fa uns anys aquest model s’ha expandit a la resta del món. Alemanya compta amb una gran tradició en formació dual que es remunta des de la reforma del Ministre d’Educació Wilhem von Humboldt , a principis del segle XIX, que va plantejar l’educació per al treball. A començament de la dècada dels 60, amb l’inici de la integració europea i la globalització , les empreses van requerir nous professionals i van exigir canvis radicals en la formació universitària en aspectes com: • Major integració teoria i pràctica • Participació de les empreses en els currículums • Menor temps d’estudi • Formació professional per a la demanda real. Com a resposta a aquestes exigències diverses empreses van crear la primera Berufsakademie (Acadèmia Professional o Universitat Empresarial), a la ciutat de

Stuttgart a l’Estat de Baden – Württemberg , en l’any de 1973. Avui l’Estat de Baden Wütemberg compta amb vuit (8) Berufsakademie amb aproximadament 15.000 estudiants i 4.000 empreses participants. Les Berufsakademie s’han consolidat a Alemanya com una alternativa real de formació, elegida pels millors batxillers i amb la participació de les empreses més representatives del país.

Quin és el seu objectiu A Catalunya es vol prioritzar aquest model educatiu que apropa empresa i escola amb la finalitat de millorar el model educatiu, afavorir i cobrir les necessitats de les empreses i garantir que la formació rebuda pels alumnes cobreix les necessitats del mercat actual de manera que els nostres alumnes siguin productius en períodes de temps curts i totalment assumibles per les empreses. Per dur endavant aquest projecte és imprescindible, per una banda, la directa implicació del professorat per apropar la formació professional a la realitat de les empreses i, per una altra banda, que elles valorin els beneficis de col·laborar activament en la formació dels seus

futurs professionals, facilitant l’adaptació del procés formatiu a les necessitats reals dels llocs de treball que disposen. Amb la complicitat i coresponsabilitat d’ambdues parts i el suport de les entitats i les administracions, podrem crear conjuntament un model que augmenti la capacitació dels nostres futurs professionals. La realitat actual de l’organització dels centres de formació professional i l’estructura modular dels continguts dels cicles permet una gran flexibilitat i adaptabilitat a les necessitats de formació del personal treballador i ofereix la possibilitat d’adquirir les competències necessàries tant a les aules i tallers dels centres de formació professional com a les instal·lacions de les pròpies empreses.

Com intervé l’empresa El model de formació professional dual permet la participació de forma molt activa i en primera línia a les empreses en el procés formatiu dels alumnes. Mentre que fins ara els continguts curriculars de la formació professional ja venien donats, en la formació dual l’empresa pot participar en ells de forma activa impartint-los a les seves instal·lacions i pel personal escollit.

Aquest nou escenari aconsegueix que l’empresa faci arribar el seu coneixement als alumnes que ja formen part de la seva plantilla. Aquest procés d’aprenentatge prèviament consensuat amb el centre i que sempre és com a mínim un terç del total de continguts del cicle objecte de la formació dual, garanteix un mínim de més de 900 hores d’estada de l’alumne a l’empresa, en qualitat de treballador, amb tots els drets i obligacions que això comporta per les parts. El centre i l’empresa pacten els continguts que l’alumne aprendrà en el centre de treball ajustant-los a les necessitats i el perfil del lloc de treball que ocuparà. La signatura d’un conveni entre les parts garanteix el compliment dels pactes i acords fixats. El seguiment de tot el procés corre a càrrec dels tutors d’empresa i centre, prèviament designats i que han de garantir el compliment del conveni. Existeixen diferents modalitats de contractació que donen cobertura legal a l’estada de l’alumne a l’empresa.

• Participació en la responsabilitat social corporativa.

Quin és el benefici obtingut

• Obtenció de ma d’obra qualificada a costos assumibles.

màxim 3 anys. o Jornada: 40 h/setmana (inclou la formació realitzada al centre, mínim 25% de la jornada el 1r any). o Bonificacions SS: 100% de les quotes per empreses de menys de 250 treballadors (75% per empreses més grans). En cas de posterior contractació indefinida, reduccions de fins a 1800 €/any durant 3 anys.

• Bonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social.

• Retribució1: segons normativa, a acordar entre l’empresa i el titular del centre.

Modalitats d’estada de l’alumne a l’empresa

Beca:

• Increment de la competitivitat de l’empresa.

Sovint l’empresa es pregunta quin és el retorn o benefici de tota aquesta actuació. El podem resumir en les següents respostes: • Incorporació de la figura de l’aprenent a l’empresa.

• Participació activa en el disseny dels continguts de la formació professional.

Contracte laboral:

• Ajustament dels coneixements de l’alumne a les necessitats de l’empresa.

• Qualsevol tipus de contracte, a determinar per l’empresa.

• Augment de les competències del treballador contractat. • Augment del rendiment laboral de la persona contractada.

• El més adient: contracte per a la formació i l’aprenentatge. Edat màxima, 30anys. o Durada: Mínim 1 any i

• Durada: Mínim 2 mesos i màxim de 10 dins d’un curs (possibilitat d’una pròrroga) • Retribució2: a acordar entre l’empresa i el titular del centre L’empresa gestiona alta a la Seguretat Social com a becari (compte de cotització becaris) i realitza la compensació econòmica a l’alumnat. Cal signar un acord amb les activitats formatives a realitzar, dades de l’empresa, el centre i l’alumne i les condicions de desenvolupament de l’estada, segons el model establert.

Què li ofereix el nostre centre?

(*) Afectació pel SARS-CoV-2

6/

L’Institut Montilivi és un centre d’ensenyament públic situat a Girona on s’imparteixen, entre molts altres ensenyaments, 16 cicles formatius, 5 d’ells de grau mitjà, 11 de grau superior i un itinerari formatiu específic. A més de tot un seguit de serveis a empreses.

/7


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Montse Carbonell Moncho

Prospectora de Dual a empreses del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Girona i coordinadora de FP de l’Institut Montilivi.

M

ontse Carbonell (Cerdanyola del Vallès, 1965) és coordinadora de FP de l’Institut Montilivi i també és una de les dues persones a les quals el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha assignat la tasca a la demarcació de Girona de cercar empreses que participin en el programa de formació professional dual. Entre les seves funcions hi ha assessorar instituts i empreses sobre les particularitats del programa de Dual. A la demarcació de Girona quins són els sectors que es mostren més receptius a la formació professional Dual? Els sectors que estan més necessitats de mà d’obra són els industrials: manteniment electromecànic de maquinària de tota mena, però també l’informàtic i el d’administració i gestió. Aquest darrer no només des de l’àmbit privat, sinó també des de l’institucional i el de les entitats públiques. Finalment tot l’àmbit d’automoció està molt disposat a fer aquesta mena d’acollida als alumnes. El sector majoritari farmacèutic i cosmètic no és a les comarques de Girona, però les empreses que tenim al territori estan molt disposades a involucrar-se en el programa de Dual. En funció de quins criteris es reparteixen en els centres educatius les diverses especialitats de formació professional? La decisió ve de molts anys enrere. El Montilivi des de la seva fundació, fa a l’entorn de 40 anys, ja va començar amb la família d’automoció, administratiu, química i serveis a la comunitat. I s’ha anat complementant amb aprenentatges més o menys similars. No seria bo que tots els instituts tinguessin totes les especialitzacions? Hi ha famílies que són de més ben repartir que d’altres. Per exemple, les famílies d’administració i informàtica necessiten recursos mínimament adaptables (una aula i ordinadors) i poden fer-se gairebé a qualsevol punt del territori. Ara bé, n’hi

8/

ha d’altres que necessiten instal·lacions complexes, com naus per a la fabricació mecànica o laboratoris de química, i això no és econòmicament rendible per a tots els instituts. La tendència lògica ha estat agrupar a l’entorn d’un institut totes les famílies educatives més vinculades a entre sí. Tenir-ho tot a tot arreu seria perfecte però econòmicament inviable. Hi ha molts empresaris que encara estan instal·lats en la cultura de la queixa i reclamen la figura de l’aprenent. La solució la tenen al davant i es diu FP Dual... Sí. Molts dels que es queixen ja se n’han adonat i n’estan traient rendiment. La FP Dual és relativament desconeguda, encara. Quants més instituts incorporin aquesta modalitat i la donin a conèixer a les empreses, més n’hi haurà que s’apuntaran a participar-hi. La FP Dual és el que reclamen i una mica més; perquè tenen un aprenent que és alguna cosa més: no comença de zero, ja ha fet aprenentatge a l’institut, part de la feina de formació ja està feta i això és beneficiós per a les empreses.

A la formació professional Dual li falta màrqueting per fer-la atractiva a ulls dels empresaris? Sí, evidentment. Per aquest motiu el Departament d’Educació ha implantat a tot Catalunya la figura del prospector, per donar a conèixer la Dual a les empreses. Ara fa justament dos anys que vam començar aquesta tasca. Falta molt camí per fer, és cert, però també ho és que hem avançat força. La FP Dual a Catalunya va començar el 2012 i està tenint un creixement exponencial, perquè les empreses s’ho comenten les unes a les altres i ara comencem a recollir els fruits d’aquest coneixement. Ara ja hi ha empreses a tot el país que truquen directament als centres per interessar-se per aquesta modalitat de formació a l’empresa. S’han pogut tancar acords amb les grans patronals gironines? Des del Montilivi tenim acords amb la Cambra de Comerç i amb FOEG perquè acullin a les seves instal·lacions alumnes de Dual i també perquè la fomentin entre els seus associats.

Quan contacten per primer cop amb una empresa com reaccionen, tenint en compte que aquestes són unes pràctiques remunerades.

Perquè els alumnes s’apuntessin més a la Dual s’hauria de treballar més la informació que es facilita als alumnes a l’etapa de la secundària obligatòria?

Acollir un alumne de pràctiques de Dual obliga l’empresa a fer una certa reorganització, perquè l’estada de l’alumne és llarga, són 1.000 hores i l’estudiant ha de tenir un tutor, que és una peça clau en la formació de l’alumne. En molts casos més que la qüestió econòmica el que pot fer trencar el cap a una companyia és com reorganitza la seva estructura i com organitza la formació dins de l’empresa d’aquesta persona. Quan contactem per primer cop amb les empreses la meitat responen molt bé, es mostren interessades de seguida. L’altra meitat estan disposades a pensar-ho però necessiten temps per, precisament, veure com poden integrar aquest estudiant dins de la seva organització. Són les companyies que no ens donen resposta fins passades unes setmanes o uns mesos des que els hem contactat per primer cop. Realment, el tema econòmic no té molt de pes alhora que una empresa prengui la decisió d’acollir un estudiant. Cal dir que la pandèmia ha modificat les condicions de treball i ha arribat a fer inviable per qüestions de seguretat, per exemple, poder acollir-se al programa.

Sí. Aquesta és una mancança que tenim al conjunt de Catalunya. Fem molt esforços per millorar–ho i es fan més sessions d’orientació per als alumnes però també per a les famílies. De fet, és molt important treballar amb les famílies perquè encara l’entorn de l’alumne el pressiona molt perquè faci batxillerat perquè les famílies pensen que així els fills tindran més oportunitats professionals.

Els empresaris no haurien d’entendre que les pràctiques de Dual són una inversió? Tenen un estudiant mil hores, però quan acabi la formació tindran una persona a qui no hauran de preparar per integrar-la a la seva estructura. Moltes empreses acullen alumnes en pràctiques en modalitat Dual perquè ja necessiten contractar una persona. Si l’estudiant respon a les expectatives, se l’acabaran quedant per cobrir aquesta mancança. Altres companyies que ofereixen acollir alumnes, però, no necessiten contractar ningú perquè no tenen cap plaça vacant, però participen en el programa perquè entenen que tenen una responsabilitat formativa vers la societat. L’índex d’inserció laboral dels estudiants de Dual és molt alt. Efectivament, un 50% dels alumnes que van acabar les pràctiques el juny del 2020 en el nostre institut les van acabar tenint feina. És cert que aquest darrer any el percentatge ha baixat una mica, anteriorment la xifra es trobava entre el 60 i el 70%.

Encara hi ha molts estereotips per trencar entorn la formació professional... Sí, encara hi ha moltes percepcions errònies entorn el que és la formació professional, quan la realitat és que la demanda de tècnics qualificats és molt alta.

Més d’un 50% dels alumnes van acabar les pràctiques tenint feina el juny del 2020

Hi ha sindicats que s’oposen a la Dual perquè diuen que proporciona mà d’obra barata a les empreses. Malgrat el temps que fa que la Dual està en marxa hi ha sectors que tenen aquesta percepció, quan la realitat és una altra. La Dual és un sistema d’integració laboral molt interessant, que les empreses aprofiten molt. Quan els sindicats coneguin més la Dual canviaran la percepció; l’empresa fa un esforç formatiu molt important. En altres països els estudiants estan més temps a les empreses que a l’aula, aquest és l’horitzó al qual hem de caminar o és millor el nostre sistema? Directament només conec el model alemany, perquè vaig fer-hi una estada per conèixer la seva realitat. Aquell model és molt diferent al nostre, no sé si millor o pitjor. Allà els estudiants de formació professional primer cerquen una empresa on treballar, i és la companyia la que els envia a estudiar

per completar les seves competències. Són, per tant, treballadors que estudien. Aquí el model és a l’inrevés: el jove és un estudiant que va a treballar. Anirem tendint cap al model alemany dins de les nostres possibilitats. No descarto que en certs sectors productius la idea bàsica que inspira el model alemany vagi quallant. La Dual també exigeix un esforç als docents... El fet d’haver d’estar en contacte amb el món de l’empresa ens obliga a reciclarnos per adaptar-nos als canvis que s’estan produint en el món professional. Això a nosaltres ens enriqueix, per bé que demana una dedicació més gran de la que havíem fet fins ara, però és molt més engrescador. Al final, nosaltres també acabem fent una estada formativa a l’empresa. Un altre dels èxits del sistema Dual és que impulsa la innovació, i d’això el Montilivi n’és un bon exemple. Sí, és el resultat de tenir un contacte més estret amb les empreses: sorgeixen formes de col·laboració que a vegades impulsa el docent i d’altres l’empresa. L’institut també fa un esforç molt important pel que té a veure amb reconeixement i acreditacions professionals. Alguns experts han apuntat que la formació professional s’hauria de considerar un aprenentatge que t’acompanya tota la vida. Aquesta és la nostra línia de treball. Una persona quan s’incorpora al mercat laboral no pot deixar d’aprendre coses perquè el món canvia constantment i necessitem readaptar-nos-hi permanentment. La FP ha de ser una opció en qualsevol moment de la vida laboral d’una persona. Aquest curs hem començat els cursos d’especialització que es fan quan s’acaba un cicle per especialitzar-te en alguna branca en concret. Duren 600-700 hores. En vista al pròxim curs al Montilivi oferirem un curs d’especialització en ciberseguretat. L’especialització estarà oberta a qualsevol persona que hagi fet un cicle formatiu en algun moment, independentment de la seva edat. El món educatiu i l’empresarial han d’anar lligats.

/9


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Formem professionals formem persones Arrelat al seu entorn i context cultural aposta per la constant actualització en noves metodologies que ens apropen al mercat laboral facilitant la interacció amb empreses.

L

’Institut Montilivi es considerat avui per avui dins de la comunitat educativa gironina com un centre de referència pel conjunt de la demarcació pel que fa a la formació professional. La seriositat en l’exercici de la nostra tasca; la decidida aposta per la innovació; l’impuls als acords amb empreses i institucions per formar alumnes i també per expedir acreditacions a treballadors en actiu són alguns dels pilars bàsics que han contribuït a què el centre tingui aquesta consideració. L’institut és un dels més grans de Catalunya i participa en tots els programes d’excel·lència, d’innovació i emprenedoria del Departament d’Educació. El Montilivi, situat al número 125 de l’avinguda Montilivi de Girona, està en funcionament des de 1980. Fins al curs 1994-1995 era un Institut Politècnic de Formació Professional on s’impartien les

1000

Alumnes d’FP d’un total de 1750 alumnes que hi ha al centre.

10 /

especialitats d’administració i comerç, informàtica, electricitat, automoció, química i llar d’infants. El centre neix com a successor del primer Centre de Formació Professional de Girona i durant molt temps es va conèixer com “El Politècnic”. Amb la introducció de la reforma educativa, es van incorporar a l’institut grups de tercer d’Educació Secundaria Obligatòria. El curs 1996-97 va començar la primera promoció d’alumnes de primer curs d’ESO amb quatre línies. El curs 1997-98 es van iniciar els estudis de batxillerat en les modalitats de ciències socials i humanitats, ciències de la salut i tecnologia, amb tres línies. Paral·lelament a aquest procés, els estudis de FP es converteixen en estudis de cicle formatiu de grau mitjà i de grau superior en les mateixes famílies professionals

17

Cicles Formatius de Grau Mig i Grau Superior, a més d’ESO, Batxillerat i Batxibac

abans esmentades, incorporant a més el cicle d’Integració Social de grau superior i el de Carrosseria de grau mitjà. El 2013 s’incorpora la família de Seguretat i Medi Ambient, amb el cicle d’Educació i Control Ambiental. Des d’aleshores fins avui, l’Institut Montilivi ha encetat un camí de millora continua, incorporant-se a programes d’excel·lència educativa i a les diferents xarxes de programes de formació professional: Emprenedoria, Innova FP, Assessorament i reconeixement, Formació en alternança, Activa FP.

Enllaç amb empreses i institucions.

Un dels reptes més importants que té plantejat l’ensenyament al conjunt de Catalunya és el trànsit de l’alumnat des de l’àmbit educatiu al món laboral. Cada cop és més evident que cal reforçar els lligams amb l’àmbit laboral per disminuir l’atur

90

Docents d’FP d’un total de 142 dotacions de professorat.

juvenil i per reduir el temps que els joves triguen a incorporar-se al mercat laboral. Tanmateix, les empreses i les institucions han incrementat el grau d’exigència tant pel que fa a la formació de les persones que incorporen a les seves plantilles com a la necessitat que tinguin experiència laboral prèvia. En aquest sentit, han adquirit una importància fonamental les pràctiques no remunerades i també la formació professional dual, que estableix pràctiques remunerades i formació dels alumnes a empreses i institucions durant pràcticament un any. La formació professional dual ha emergit, especialment, com una solució òptima per recuperar la tan reclamada figura de l’aprenent en l’àmbit tècnic, on la demanda supera l’oferta. Malgrat que encara estem lluny dels estàndards d’altres països europeus (Alemanya continua sent el referent a seguir), Catalunya ha millorat en els darrers anys i comencem a ser un exemple per a d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, per bé que el País Basc i Navarra continuen sent els indrets de l’Estat més desenvolupats pel que fa a la convergència dels mons educatiu i laboral. A l’Institut Montilivi tenim més de 170 convenis signats amb empreses i institucions que permeten que els nostres alumnes facin pràctiques curriculars no remunerades i també formació professional dual. En l’àmbit on la interrelació està en un punt molt avançat és en el cicle formatiu de grau mitjà d’electromecànica de vehicles au-

400 - 1000

Hores de pràctiques de 400 d’FCT a 1000 hores de dual depenent de la modalitat escollida.

tomòbils. En aquest camp, hem fet una aposta important per l’especialització en vehicles industrials pesants, cosa que ens permet formar els millors professionals a Girona en el manteniment i reparació de camions i autobusos. Això ha estat possible gràcies a la implicació de l’associació d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions de les comarques gionines (CORVE) i de la complicitat de cinc empreses que representen les marques més prestigoses en l’àmbit europeu dels vehicles industrials pesats.

Apostem per presentar-nos com un servei de formació integral

Pel que fa a l’àmbit institucional, mantenim unes relacions de col·laboració estreta amb les institucions públiques del territori entre les quals hi ha l’Ajuntament de Girona, els consells comarcals (especialment el del Gironès), la Cambra de Comerç i la Universitat de Girona, entre d’altres. Aquestes relacions s’entenen com un servei públic, atesa la nostra condició de centre educatiu públic, però també com una oportunitat de col·laboració estreta que comporta beneficis diversos per al nostre alumnat.

Més enllà de la formació.

L’Institut vol presentar-se a la societat, i especialment als àmbits empresarial i

+170

Convenis empresarials que tenim firmats actualment amb empreses i institucions.

administratiu, com un agent que ofereix a les àrees de recursos humans un servei integral. Més enllà de la formació de professionals joves, hem aprofundit, entre d’altres, el desenvolupament dels programes d’acreditació de competències a treballadors i treballadores que ja estan en actiu però que volen millorar les seves capacitacions o que necessiten disposar d’un títol a causa de canvis normatius que els obliguen a certificar la seva qualificació per exercir una determinada feina.

Innovació i internacionalització.

Dues de les nostres apostes més importants estan en l’àmbit de la innovació i de la internacionalització. Pel que fa a la innovació, el centre està adscrit al programa InnovaFP (innovació i transferència de coneixement) de la Generalitat de Catalunya i al d’Emprenedoria l’Empresa. Pel que fa a la internacionalització, organitzem formació en empreses, centres educatius o institucions d’altres països amb l’objectiu de facilitar als alumnes el coneixement d’altres realitats i facilitar la inserció laboral. Amb aquests projectes els alumnes de cicles formatius poden cursar tot o una part del mòdul de Formació en Centres de Treball en una empresa d’un país europeu. Per altra banda, l’institut participa en altres projectes i xarxes internacionals amb centres i institucions, amb l’objectiu de tirar endavant propostes d’interès comú i obrir nous camins de desenvolupament professional i humà al nostre alumnat. Aquest apartat està desenvolupat al Projecte de Mobilitat.

52,5 %

Inserció laboral un 52,5% dels alumnes acaben la formació dual tenint un lloc de feina.

/ 11


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Ruben Pino Garcia Director de l’Institut Montilivi

R

uben Pino Garcia és director de l’Institut Montilivi des de 2015. El centre és avui per avui un referent per a la formació professional a tota la demarcació, i es troba entre la quinzena d’instituts considerats capdavanters al país. La feina feta en l’àmbit de la formació professional dual és importantíssima. Com valora l’evolució de l’institut i específicament de la formació professional, durant els sis cursos que n’ha estat al capdavant? Tenim més de 1.000 alumnes de formació professional i un gran bagatge acumulat, cosa que ens fa ser un referent per a tota la demarcació. En els darrers anys la formació professional s’ha consolidat com una formació de qualitat per a la capacitació professional, acceptada i reconeguda tant pels alumnes com per les empreses i institucions. Permet dissenyar els itineraris formatius que més s’adapten a cada persona capacitant-la per a l’exercici d’una professió. Un factor de canvi molt rellevant d’aquests anys ha estat la potenciació dels programes d’impuls a la formació professional i a les empreses. Entre aquests, cal destacar el programa de formació professional dual. Quan vam començar els professors havien de fer grans esforços per explicar un programa fins aleshores desconegut, el de la formació professional dual. Ara, però, les circumstàncies han canviat; hem fet un pas endavant molt important i són les mateixes empreses les que contacten interessant-se pel programa. A més, actualment hi ha hagut uns canvis curriculars que faciliten que encara creixi més l’FP dual. L’FP dual acabarà sent la predominant? La formació professional dual té un ampli camí per endavant. Sens dubte acabarem convergint cap a estàndards dels països referents del nostre entorn, on aquest tipus de formació arriba a molt més alumnat. Ara bé, de ben segur continuarà existint formació professional no dual, tant per a persones que no tenen tant interès en l’aspecte d’inserció laboral (per exemple, perquè ja estan treballant o perquè volen continuar un itinerari més acadèmic), com per a certs tipus d’estudis. Com estem en relació a Europa? És evident que la formació professional a Catalunya té una bona salut. Només cal veure l’evolució d’alumnes matriculats en aquesta modalitat d’estudis. Tanmateix,

12 /

encara queda recorregut per convergir amb els països europeus punters en aquesta matèria. Comparativament, la nostra situació ve representada amb el típic rellotge de sorra. Tenim més abandonament escolar prematur, menys titulats tècnics i més titulats universitaris. Altres països europeus tenen una figura de rombe, amb menys percentatge d’abandonament primerenc, major de titulats tècnics i menor en estudis universitaris. La formació professional ve a resoldre aquesta mancança de professionals tècnics i tècnics superiors alhora que incideix en la capacitació de les persones.

L’ any passat per primer cop hi va haver més demanda de titulats de formació professional que d’estudis universitaris

Catalunya està més avançada que altres comunitats autònomes de l’Estat? Tendim a emmirallar-nos en el País Basc i en Navarra, llocs capdavanters en formació professional. Ara bé, nosaltres hem avançat molt en els darrers anys i podem ser un exemple per a d’altres comunitats. La formació professional encara arrossega el pes d’un cert estigma social, en el sentit que es considera un ensenyament per a persones “menys capacitades”, o ja ho hem superat? Tot i que queda recorregut per fer, sens dubte hi ha una bona projecció del que representa la formació professional. És una formació que no et tanca cap porta. Cada cop hi ha un major volum d’alumnat que, un cop finalitzat un cicle formatiu de grau superior, accedeix a estudis universitaris. A més, permet l’alumnat en un breu període de temps descobrir un camp professional (trepitjant una empresa ja des de finals del primer curs) i veure si realment és el camp al qual es vol dedicar. La formació professional és molt ben valorada pel seu alt nivell de coneixement tècnic i per les possibilitats d’inserció laboral. Per aquest motiu també són cada cop més habituals

experiències d’alumnes amb estudis universitaris que s’interessen per aquest tipus de formació. Hi ha molta més inserció laboral d’estudiants de cicles formatius que no pas d’universitaris. L’any passat per primer cop hi va haver més demandes de titulats de formació professionals que d’estudiants universitaris. Ha millorat la implicació de les empreses en l’àmbit educatiu? Les pràctiques no remunerades a les empreses van ser un primer pas, que van permetre apropar l’estudiant al món empresarial. Aquest apropament és molt més gran amb la formació professional dual, perquè l’estudiant va durant un any a una empresa i rep una remuneració per la seva feina. Ara l’alumne rep una formació de qualitat que està orientada a què doni resultat en el treball. Cal difondre més encara entre les empreses els beneficis que els reporta tenir un estudiant-treballador? En certes especialitats tenim més demandes empresarials que no pas alumnes. Hi ha camps com el de la informàtica i el de l’administració on això és una realitat. Moltes empreses han entès que estan fent una inversió en persones que després els seran bons treballadors, perquè després d’un any formant-se aquestes persones tenen un coneixement de l’empresa que no té un treballador que s’incorpora de bell nou. Quins són els avantatges per a una empresa que acull un estudiant de formació professional dual? En primer lloc, contribueixen a participar en la millora dels professionals del seu sector. Ajuden a generar cantera de professionals de la seva especialitat. Els centres educatius no podrien assumir, en un model diferent, l’adaptació als canvis tecnològics del mercat. En canvi, un estudiant que està en una empresa viu aquests canvis i està en una fase constant d’adaptació, cosa que fa que la formació sigui cada cop més propera a la realitat del món laboral. És una situació que es viu especialment en l’àmbit de l’automoció. El segon avantatge és que disposen d’una borsa de treball de candidats més preparats. En el fons, també és un compromís de país.

/ 13


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Una completa oferta d’FP dual L’Institut Montilivi ofereix fins a setze especialitats de formació professional dual i un itinerari formatiu específic.

Europea, cosa que facilita la mobilitat dels estudiants i l’accés a l’ocupació fora del territori espanyol.

La formació professional dual combina el temps de formació en el centre educatiu amb el temps d’activitat que

Els CFGM del Montilivi

L’Institut ofereix cinc especialitats dins dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), són les especialitats de carrosseria; electromecànica de vehicles automòbils; gestió administrativa; gestió administrativa en l’àmbit jurídic i operacions de laboratori.

Els CFGS del Montilivi

L

’Institut Montilivi ofereix formació postobligatòria estructurada en 5 Cicles de Grau Mitjà, 12 de Grau superior i 1 itinerari formatiu específic. D’aquests 16 són en modalitat dual i els 2 restants són pràctiques d’FCT. Els nostres cicles formatius tenen una durada acadèmica de 2000 hores, d’aquestes una part són pràctiques en empresa. Els Cicles de Grau Mitjà permeten adquirir competències tècniques necessàries per al desenvolupament efectiu d’una professió. La titulació que obtenen els alumnes és de Tècnic o Tècnica de la professió corresponent al cicle cursat, amb validesa en tot l’Estat espanyol. Aquesta titulació permet l’accés al món laboral, a altres cicles formatius de grau

14 /

mitjà, al Batxillerat o als Cicles Formatius de Grau Superior, sempre que l’alumne compleixi amb els requisits establerts en cada cas. Pel que fa als Cicles Formatius de Grau Superior permeten als alumnes adquirir competències tècniques essencials per a l’exercici efectiu d’una professió; desenvolupar aptituds necessàries per a adaptar-te a les situacions laborals presents i futures, així com adquirir responsabilitats de coordinació i planificació en determinades professions. A més dels continguts tècnics específics propis de cada cicle, tots els Cicles Formatius de Grau Superior contemplen un mòdul de formació en centres de

treball i també un mòdul de projecte. D’aquesta manera, a més de proporcionar a l’estudiant la qualificació necessària per a fer treballs tècnics propis de la professió, permeten adquirir capacitats pròpies en els àmbits de la gestió empresarial, la innovació i l’emprenedoria. La titulació que s’obté després de superar aquest cicle és la de Tècnic Superior o Tècnica Superior de la professió corresponent al cicle cursat, amb validesa en tot l’Estat espanyol. Aquesta titulació permet incorporar-se al món laboral i accedir a estudis universitaris. Les titulacions obtingudes en centres acadèmics del territori de l’Estat espanyol tenen la seva correspondència amb altres nivells semblants de la resta de la Unió

L’Institut ofereix dotze especialitats dins dels Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), són les d’administració i finances; assistència a la direcció; administració de sistemes informàtics en xarxa; automoció; desenvolupament d’aplicacions multiplataforma; desenvolupament d’aplicacions web; educació i control ambiental; educació infantil; integració social; fabricació de productes farmacèutics i laboratori d’anàlisi i control de la qualitat.

Les pràctiques remunerades permeten major inserció laboral

l’alumnat passa a l’empresa, comporta un reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits per l’alumnat en l’activitat formativa que fa en condició d’aprenent. Tal i com explica Glòria Villalonga, coordinadora de formació professional

dual de l’institut i tutora de la branca de química, les pràctiques són retribuïdes i els alumnes han d’estar a les empreses a l’entorn d’unes 1000 hores, que en funció de com s’estructuren suposa entre deu mesos i un any d’estada en una mateixa empresa. L’FP dual permet establir un procés simultani, integrat i coordinat de formació i activitat pràctica dels alumnes al centre educatiu i a l’empresa. El vincle amb l’empresa és molt més estret per raons òbvies: remuneració i temps de l’estada, cosa que facilita que molts dels alumnes acabin integrant-se finalment com un treballador més al lloc on han fet les pràctiques, o adquireixen unes competències que en facilita la contractació en una altra firma del mateix sector.

Itinerari formatiu específic

L’Institut ofereix l’especialitat d’Auxiliar de vendes i atenció al públic. Els alumnes que cursen aquests cicles tenen l’opció de fer pràctiques formatives no laborals (FCT) o pràctiques de formació professional dual. Les primeres són obligatòries i formen part del programa formatiu (també anomenat curricular) d’aquests ensenyaments. Els alumnes fan pràctiques formatives no retribuïdes per completar la seva formació, que oscil·len entre 383 i 449 hores segons el cicle. Les FCT permeten els estudiants entrar en contacte amb el món laboral, obtenir experiència i completar la formació acadèmica.

/ 15


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Quan l’aprenentatge es multiplica per dos La FP dual permet els joves formar-se però també adquirir experiència en contacte directe amb el dia a dia i les problemàtiques del lloc de treball.

A

dia d’avui, i després de l’experiència dels darrers anys, hi ha pràcticament un consens total en l’àmbit educatiu que la formació professional dual és la millor opció que es pot oferir als joves en vista al seu futur professional.

prolongada (un any aproximadament) i la feina és remunerada, ni l’alumne ni l’empresari poden prendre’s el període de pràctica com un mer tràmit. Ambdós s’han d’implicar i aconseguir que l’estada a l’empresa sigui el màxim de profitosa.

El valor de l’ensenyament en el camp de l’FP dual és, mai millor dit, doble: d’una banda, els estudiants adquireixen els coneixements propis del sistema lectiu convencional; d’altra, aprenen les rutines i tracten la quotidianitat dels problemes que sorgeixen en un lloc de treball. Com, a més a més, l’estada en pràctiques és

Si l’alumne sap aprofitar aquesta oportunitat disposarà d’una experiència que, en un món laboral altament competitiu, li aportarà un punt diferencial en vistes al futur. L’empresa a la vegada es compromet a formar conjuntament amb els docents els futurs quadres tècnics del país, obtenint els millors professionals del

16 /

mercat que estaran molt ben preparats des del punt de vista de la innovació i la capacitat tecnològica. La formació professional dual apareix, tanmateix, com la millor eina per lluitar contra l’atur juvenil, que a tot l’Estat es troba en unes xifres escandalosament altes (40,7% de la població jove de menys de 25 anys). La taxa d’atur juvenil és la més alta de totes les economies desenvolupades de l’OCDE. És quatre cops més gran que la de Mèxic o la de Corea del Sud, per posar un exemple. Preocupant.

Per què és una bona eina? Perquè situa els joves en un entorn de treball real. Possiblement el problema més gran que hem d’afrontar actualment com a societat és que, malgrat la necessitat de tècnics, estem destruint més llocs de treball dels que som capaços de crear. La crisi sanitària del coronavirus ha agreujat les dificultats de l’economia espanyola i això fa que alguns tutors d’FP/dual de cicles formatius de l’institut sigui difícil trobar empreses per als seus alumnes en pràctiques. Val a dir que no és una qüestió homogènia, a la branca informàtica els alumnes tenen feina quasi abans de començar el cicle formatiu. En aquest cas, la pandèmia ha accelerat el procés de digitalització de la societat i les empreses demanden perfils de programadors que el sistema educatiu “no té temps de produir”.

Europa, tan a prop i tan lluny

Tot i que, en xifres globals de l’Estat, des de 2013 hem passat de tenir 400 empreses adscrites al sistema dual a 10.000, encara estem lluny de la mitjana

europea i, especialment, del model que els ensenyants del Montilivi citen com a exemple: Alemanya. Tant a Alemanya com a Suïssa un 50% dels alumnes que cursen formació professional ho fan en el sistema dual. El problema és que l’Estat espanyol porta 40 anys d’endarreriment respecte de les polítiques capdavanteres d’alemanys i suïssos, però no són els únics països on la formació professional dual està molt més implementada. Les claus de la situació europea es troben en un estudi de l’investigador de la fundació BCN FP Àngel Tarriño. L’estudi radiografia les polítiques que han fet els diferents estats de la UE.

fessional del qual se n’ha fet una reforma radical. La formació professional està agrupada en 40 centres, que funcionen com campus en els que l’empresa també hi està integrada. A Dinamarca, la formació professional està organitzada per agrupacions locals d’agents socials, on es troben l’àmbit de la formació i el de l’empresa. Destaca també l’existència d’un batxillerat mixt que tant permet anar a la universitat com a la formació professional, i així l’estudiant pot retardar uns anys la decisió de l’itinerari a seguir.

A Alemanya i Suïssa, les associacions empresarials i gremis juguen un paper fonamental en la planificació, finançament i avaluació del sistema dual.

En el cas francès, més similar a l’espanyol, i segons explica el SEPE, la formació dual es porta a terme en centres específics anomenats Centres de Formation d’Apprentis (CFA). En el cas francès l’aprenent fa entre un 60 i un 70% de la seva formació educativa a l’empresa.

A Holanda -on el sistema peca d’un excés de centralització-, cinc ministeris planifiquen el sistema de formació pro-

Catalunya i l’Estat, però, han de fer ben aviat els deures perquè els problemes que comportarà no disposar de prous tècnics

/ 17


INSTITUT MONTILIVI

qualificats els tenim a tocar. Segons les dades de l’investigador de la fundació BCN FP Àngel Tarriño el 2025 -només d’aquí quatre anys- el 64% dels llocs de treball seran per a tècnics professionals. Ara bé, actualment només el 24% dels joves estudia formació professional... El decalatge és evident. Sense tècnics no serem competitius.

Calen reformes estructurals

L’impuls que el sistema necessita al conjunt de l’Estat passa perquè es facin certes reformes estructurals que, sobretot, permetin els petits empresaris -majoritaris a Espanya i a Catalunyacoordinar-se de manera més efectiva amb els centres educatius. L’altre aspecte pendent que citen docents i experts és donar a conèixer els beneficis de la dual entre orientadors i familiars d’alumnes. “En molts casos”, explica una tutora d’un cicle formatiu de l’Institut Montilivi, “les famílies necessiten els ingressos que els fills poden aportar a la unitat familiar i per això es perden molts estudiants. Si els expliques que amb la dual rebran una remuneració per la feina a més d’estudiar, hi ha famílies amb situacions molt complexes que poden facilitar que els seus fills continuïn vinculats al sistema educatiu”.

/ Oferta educativa

La legislació estableix que les empreses han de pagar als estudiants de dual en pràctiques en concepte de beca o de contracte de treball fins a un 50% del Salari Mínim Interprofessional de l’any 2020 pels alumnes que cursen cicles formatius de grau mitjà. Pels de grau superior, l’import és d’un 60% del Salari Mínim Interprofessional de l’any 2020 durant la primera meitat de l’estada a l’empresa, i del

El 2025 un 64% dels llocs de treball seran per a tècnics professionals

70% al llarg de la segona meitat. Ara bé, si la jornada que fa l’estudiant és menor que la jornada ordinària de l’activitat, l’import de la beca és només la part proporcional que correspon. L’Institut Montilivi intenta que les empreses paguin el 80% del Salari Mínim Interprofessional als seus alumnes, objectiu que majoritàriament assoleixen. Les companyies es beneficien, a més, d’una bonificació del 100% en la quota del treballador a la Seguretat Social. I poden obtenir altres bonificacions si,

President de l’associació Corve

La implicació de l’empresa, vital

És molt diferent la mecànica d’un turisme a la d’un camió?

Per bé que, des d’un punt de vista estrictament legal, l’empresa només ha de posar a disposició de l’alumne un tutor, les experiències que millor funcionen són aquelles on la companyia que acull l’estudiant s’implica en el desenvolupament de les pràctiques. Un cop més el cicle de grau mitjà d’electromecànica de vehicles automòbils és l’exemple que ho evidencia a l’Institut Montilivi. Tal i com explica el tutor David Pairó: “ha estat vital la implicació de les empreses on anem a fer les pràctiques, tant dels directius com dels mateixos professionals del taller, que mai han tingut un “no” per res que els demanem, i això que a vegades et sap greu destorbar-los perquè ells estan treballant”. “Ens ajuden explicant-nos la seva experiència i també de manera pràctica, els alumnes veuen com ho fan ells i després els és més fàcil aprendre a fer-ho”, manifesta Pairó. Segons el Departament d’Educació de la Generalitat el paper del tutor o tutora d’empresa és fonamentalment fer l’acolliment de l’alumnat i assegurar que rebi la formació necessària sobre els riscos específics del lloc de treball i les mesures de prevenció i protecció, així com la informació corresponent de l’empresa. També és qui està al càrrec de garantir la transferència de coneixement entre l’empresa, l’alumne i el centre educatiu. Finalment ha de fer el seguiment de l’acord formatiu individual amb el centre educatiu i garantir-ne l’acompliment a l’empresa; fer les valoracions corresponents al llarg de l’estada de l’alumnat i garantir la coordinació de l’activitat que desenvolupa l’estudiant a l’empresa amb els coneixements assolits a l’institut.

Empreses exemplars Els tutors del grau mitjà d’electromecànica de vehicles automòbils estan molt satisfets de la implicació de les empreses que participen al programa de dual.

18 /

Jordi Solà Codony

en el cas dels contractes laborals, els reconverteixen a contractes indefinits. Les empreses que facin aquest pas un cop l’alumne finalitza les pràctiques tenen dret a una reducció en les quotes de la Seguretat Social durant 3 anys: 1500€ per homes o 1800€ per a dones.

Actualment els camions porten els mateixos sistemes tecnològics i ajudes a la conducció que un turisme, i electrònicament i informàticament els camions fins i tot tenen més sistemes. Hi ha algunes diferències per l’estructura del vehicle, però pel que fa a la tecnologia que fan servir cada cop és més similar. Quan més important és la tecnologia més important és una bona formació, doncs. Absolutament. Per això necessitem que el perfil d’una persona que estudia formació profesional sigui més tècnic. L’FP dual és molt important perquè els centres educatius no poden adaptar-se als avenços tecnològics del sector, que són molt ràpids. En canvi, en els concessionaris ens els trobem dia a dia.

L

’associació d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions de les comarques gironines, Corve, ha tingut un paper molt important en l’acord que ha permès portar la formació dual als tallers mecànics gironins en l’àmbit dels vehicles de gran tonatge. Jordi Solà, president de l’entitat, valora molt postitivament el resultat de l’experiència i aposta per incrementar-la perquè el conjunt del sector continua mancat de professionals qualificats. Com neix la relació de Corve amb l’institut? Des de la nostra associació tenim molt clar que la formació professional és el que li cal a les empreses, que necessiten personal qualificat, per aquest motiu vam encetar la col·laboració. El món laboral i l’educatiu han d’anar de la mà. De fet, Corve ha estat determinant en l’acord entre els concessionaris i l’Institut Montilivi. Promovem l’acord perquè detectem que hi ha una mancança de formació en

vehicles pesats i agrícoles i que això es pot resoldre des de l’Institut, però aquest no té l’espai ni els mitjans per fer-ho allà mateix, per aquest motiu vam trobar que la solució era traslladar la formació als tallers de camions que formen part de Corve.

La formació professional dual soluciona la demanda de la figura de l’aprenent? Sí, fa 30 anys el mecànic tenia un aprenent. Aquesta figura ha anat evolucionant, l’aprenent no hi és només per mirar el que fa l’oficial i entregar-li les eines, sinó que treballen col·laborant per adquirir els coneixements més ràpidament dels que es poden adquirir en una aula teòrica.

Com valora el resultat de l’acord? És molt satisfactori per a les dues parts. Als alumnes els hi agrada molt i al sector estan encantats, perquè hi ha una mancança de professionals i és una feina que va a més per l’augment del comerç electrònic. Si no fos per aquest acord no tindríem cap formació especialitzada en camions. Des de Corve volem seguir potenciant aquest pacte. Els joves han de saber que aquest és un ofici on et pots guanyar molt bé la vida. Hem d’eliminar l’estereotip que la feina vinculada al món dels camions és molt pesada, perquè cada cop és més tecnològica i pot ser igual d’interessant que ser mecànic de cotxes. Un mecànic, sigui de cotxes o de camions, cada cop s’embruta menys les mans i es converteix més en un tècnic d’automoció.

L’actitud de proactivitat dels propietaris dels concessionaris i del personal de taller ha estat fonamental en l’èxit d’aquesta iniciativa. En aquest cas el sector empresarial és plenament conscient que és un gran beneficiat d’aquesta iniciativa, atesa la manca de perfils tècnics. Aquest acord pot anar més lluny? Sí, perquè la formació dual no està estesa a tots els instituts, hi hauria d’haver més alumnes fent formació dual. Col·laboracions com la que estem fent han d’anar a més i hem de fer més coses per unir el món empresarial amb l’educatiu. Donarem suport a totes les iniciatives que estiguin en aquesta línia.

/ 19


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Pioners i amb ple suport empresarial La família de transport i manteniment de vehicles és el paradigma perfecte del que ha de ser la formació professional dual, formació empresa, formació al centre.

L

’any 2013 la formació professional dual era una experiència nova per a molts centres educatius, també per a l’Institut Montilivi. La família d’administració i gestió va obrir el camí de la dual al centre gironí. I la seva experiència no només ha estat pionera al centre sinó que s’ha convertit en un exemple a seguir en el conjunt de Catalunya. L’especialització en vehicle industrial pesat ha comptat des del primer moment, tal i com explica David Pairó, responsable d’aquest projecte juntament amb el tutor de grau superior David Peña, amb la complicitat dels propietaris dels principals concessionaris de camions de Girona i amb l’especial suport de l’associació de comerç i reparació de vehicles i embarcacions de les comarques gironines, Corve.

Directius de concessionaris, empleats de tallers i Corve van tenir molt clar des del primer moment que la formació professional dual els oferia la possibilitat de cobrir a un cost relativament petit la manca de places de tècnics especialistes en la reparació i manteniment de vehicles pesats, un aspecte fonamental en qualsevol servei postvenda. “El mateix propietari del concessionari és el que realment creu en el que estem fent, i això ens ha fet anar molt lluny. Val a dir, però, que sense la implicació del personal dels tallers, la voluntat dels propietaris hauria servit de ben poc. Per sort, la predisposició de tots ha estat absoluta i no ens cal ni demanar una cosa que ja la tenim”, explica Pairó. La implicació del personal dels tallers també es deu en part a què part d’ells van

passar en el seu moment pel Montilivi: “Molts dels nostres exalumnes són caps de taller i oficials de primera. Es recorden de nosaltres, saben quines són les complexitats del centre educatiu i són conscients de tot el que aquest projecte aporta als joves estudiants”. “Mai tenen un no” rebla el tutor. Els concessionaris que s’han involucrat en el projecte de dual del Montilivi representen cinc de les marques més importants del sector del vehicle pesant: Garatge Plana és concessionari Mercedes Benz; Garatge Selva Diesel representa Daf; Camion Grup és la referència d’Scania; Grup Boadella la de Man i Veinsur és el concessionari Volvo. L’acord entre les empreses i l’institut consisteix en què les companyies que tenen espai disponible (Garatge Plana, Garatge Selva Diesel i Grup Boadella) cedeixen espais a les seves instal·lacions perquè un cop a la setmana els alumnes i els tutors puguin anar a fer les pràctiques en un vehicle que el concessionari posa a la seva disposició. Pel que fa a Camion Grup i Veinsur el que han fet és deixar cadascun un camió de les marques respectives -Scania i Volvo- perquè a les dependències del Montilivi els alumnes puguin fer pràctiques. “Els vehicles que ens deixen no són pas ferralla; són bons vehicles, que com a molt tenen dos o tres anys i que els concessionaris han tret de l’estoc de la gamma de vehicles d’ocasió” explica David Pairó. El compromís dels docents és que els estudiants faran pràctiques que s’anomenen “no destructives”, és a dir, que quan hagin acabat la pràctica diària tornaran a deixar a punt el camió per tal que aquest estigui disponible per a ser venut si és necessari, atès que aquests camions segueixen estant a la venda.

20 /

En el cas de les pràctiques als tallers, tutors i alumnes dediquen un trimestre a cada marca; d’aquesta manera les pràctiques són més intensives i permeten una millor immersió en el coneixement dels protocols de funcionament de cada marca, que són diferents els uns dels altres. En aquest sentit, el comportament dels empresaris gironins també ha estat exemplar: “ens han facilitat l’accés a manuals i documentació que només estan a l’abast dels professionals mecànics de cada marca”, diu Pairó, que cita com a exemple el que ha fet el propietari de Garatges Plana que “ha pagat una llicència especial a Mercedes perquè els nostres alumnes i nosaltres mateixos puguem accedir gratuïtament als continguts tècnics de la marca. Ha estat molt engrescador!”. L’èxit del cicle ha despertat l’interès de les marques en l’àmbit estatal. Fa dos anys el delegat de Volvo a Madrid es va traslladar a Girona expressament per conéixer la iniciativa i de resultes de la trobada els estudiants del Montilivi tenen accés a contigut tècnic, manuals i materials que no es troben en lloc més que en la mateixa marca, i que és un material idèntic al que fan servir els professionals del servei postvenda. També s’ha avançat amb la marca de camions Daf, que enguany s’ha compromès a obrir als alumnes de l’institut gironí certs cursos que ells ofereixen als seus mecànics titulats.

Accés a maquinària especial

En l’àmbit de l’automoció, especialment des de la generalització de l’ús de les noves tecnologies en aquest camp, és molt important poder accedir a les màquines especials que cada marca fa servir per treballar sobre els seus vehicles per tal de posar-los a punt. El paper dels ordinadors de diagnòstic és fonamental per garantir que es localitza l’averia de l’enginy i que se li pot donar la solució òptima. El Montilivi va comprar un ordinador multimarca per poder fer diagnosis, però les empreses concessionàries on fan pràctiques presencials els deixen fer servir els ordinadors de diagnòstic propis de Mercedes, Daf i Man. Això permet que un cop finalitzats els seus estudis, els alumnes tinguin un bon coneixement del funcionament de les principals màquines de diagnosi del mercat, cosa que els obre un

ventall d’oportunitats laborals un cop traspassen les portes de l’institut per incorporar-se al mercat de treball. “Fer servir els protocols i l’utillatge de cada fabricant és molt enriquidor pels nostres alumnes, però també és molt interessant pels gestors dels serveis potvenda, que quan hagin de seleccionar un mecànic sabran que no hauran de fer una formació específica a les

Els estudiants del Montilivi accedeixen a documentació i màquines especials

persones provinents del nostre centre, perquè elles ja s’hauran format directament en els funcionaments propis de les principals marques del mercat dels vehicles pesants. Tots sortim guanyant. La nostra és una proposta de molt de valor afegit”, explica David Pairó. Aquest és un avantatge competitiu pels futurs professionals formats a Girona però també és una de les fites que situen avui per avui l’Institut Montilivi com el més important a Catalunya en aquest sector. “A les ciutats de Tarragona i Lleida hi ha centres educatius que també han fet l’aposta d’especialitzar-se en el vehicle industrial, però a diferència nostra aquests instituts continuen fent servir

un sistema més tradicional. Nosaltres, gràcies als empresaris i a Corve, som diferents”, manifesta orgullós el tutor del Cicle Formatiu de Grau Mitjà.

No tot són camions.

El Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’electromecànica de vehicles té tres línies diferenciades: una adreçada al treball amb bicicletes i motocicletes; una segona específicament orientada a l’especialitat de cotxe i la darrera de vehicles industrials. Al primer curs els continguts són els mateixos, i és al segon quan els alumnes han de triar la seva especialització. El fet que els vehicles pesats hagin guanyat protagonisme té a veure amb les xerrades d’orientació que ofereixen els tutors, molt centrades en explicar quines són les sortides laborals que hi ha al darrera de cada itinerari que escullen els alumnes. “El camió és el gran desconegut”, comenta Pairó, “el perfil de noi o noia -no és veritat que no hi hagi noies mecàniques- que arriba a aquest cicle és el de persones que s’han apuntat perquè els agrada el món de la moto o el de la competeció de fórmula 1; en canvi no en saben res ni de camions ni de tractors, ni de totes les sortides laborals que hi ha al darrera d’aquests aprenentatges més específics”. Per millorar l’orientació laboral els responsables d’aquesta branca de la formació professional preveuen que aviat puguin implicar-se en impartir xerrades mecànics que han estan antics alumnes

/ 21


INSTITUT MONTILIVI

del centre i persones vinculades a l’associació Corve d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions. Unes conferències que si no es poden fer en els mateixos tallers es faran, anuncien des de l’institut, on line.

Carrosseria i Automoció.

El Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Carrosseria va ser el primer que va oferir la formació professional dual i avui torna a ser un dels pioners en la implantació de metodologies actives a l’aula, atès que treballa tot el cicle per projectes. L’objectiu docent és millorar la preparació dels alumnes pel que fa a l’accés al mercat laboral, oferint-los coneixements amplis que es treballen conjuntament i no per àrees, cosa que permet oferir-los una visió global del sector. Aquesta aposta els ha portat a realitzar projectes reals per a institucions, entre els quals destaquen la pintura i retolació d’un remolc per a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Girona, en col·laboració amb les empreses Roberlo i APA; pintar un vehicle per a l’Associació de Defensa Forestal de Girona o pintar una moto de competició. Aquestes experiències apropen l’alumnat al món laboral i el preparen per realitzar amb garanties les pràctiques en companyies del sector. Des de ja fa més de 20 anys, l’Institut Montilivi manté un vincle molt estret amb l’empresa Roberlo, la qual a més té un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat. Roberlo

22 /

/ Oferta educativa

és una multinacional catalana ubicada a Riudellots de la Selva (a la comarca de la Selva). Des que el 1998 es va signar el primer conveni, Roberlo ha col·laborat en la formació d’alumnes i professors, ha promogut visites a l’empresa i, sobretot, ha permès a l’Institut l’accés a material d’última generació i a informació tècnica, coses ambdues de gran valor professional. Totes aquestes accions han permès els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Carrosseria i del Grau Superior d’Automoció rebre una formació actualitzada i d’última generació, cosa que els permet afrontar amb millors garanties l’accés al món laboral, atès que estan al corrent de les darreres actualitzacions que s’han produït al sector. L’empresa APA, fabricant de vinils i films autoadhesius, col·labora amb l’Institut Montilivi des de ja fa més de 10 anys. La companyia gironina ha esdevingut en l’última dècada un referent per a la formació professional al nostre país, especialment pels cicles formatius com el de carrosseria, on ha participat activament en la formació a professors i alumnes, organitzant concursos entre alumnes, visites a la fàbrica d’Itàlia i donant accés a material d’última generació. Tot plegat fa que els alumnes rebin formació en tot allò que fa referència a la retolació i al CarWrapping.

El Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d’Automoció. Els alumnes del CFGS d’Automoció

participen en un estudi de l’estat dels pneumàtics dels vehicles de la ciutat de Girona. L’associació gironina d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions (Corve) i l’Institut Montilivi participen en el programa PNEUS.GI. Aquest programa, que té el suport de l’Ajuntament de Girona i el patrocini de l’empresa Michelin, té per objectiu elaborar un estudi sobre l’estat dels pneumàtics dels vehicles que circulen pel municipi de Girona. Els alumnes, acompanyats pels seus mestres, recullen durant tot un dia dades en diversos punts de la ciutat, en punts de control viari habilitats per la Guàrdia Urbana. També revisen les rodes dels vehicles estacionats al pàrquing del Parc del Migdia, de la zona del Campus UdG-Montilivi i de la zona dels Jutjats-La Copa. Les revisions permeten fer un estudi comparatiu fiable perquè es comproven més de 1.000 vehicles. Les més de 30.000 dades recollides són tractades pels mateixos alumnes, que estableixen una comparativa des del 2013, per tal d’establir quina ha estat l’evolució i el comportament dels usuaris pel que fa al manteniment dels pneumàtics dels seus vehicles. Un bon manteniment de les rodes és un element clau en la seguretat vial.

DUAL a l’estranger

La formació professional dual també ofereix, com altres branques educatives, la possibilitat de completar els estudis i les pràctiques en un país de la Unió Europea mitjançant el programa Erasmus. Omar Pérez és un estudiant d’automoció de l’Institut Montilivi que el 2018 va escollir completar el seu període de formació a la ciutat alemanya de Colònia. Omar va arribar al Cicle Formatiu de Grau Superior d’automoció provinent del batxillerat tecnològic. Va cursar els dos anys de formació professional a l’institut gironí i per poder acollir-se a l’Erasmus va haver de fer quatre mesos de pràctiques. El primer any va fer dos mesos a un taller mecànic de cotxes a Malgrat de Mar, a la comarca del Maresme, i els altres dos són els que va passar a Colònia. De fet, Omar es va quedar a viure a Alemanya. Quan va acabar les pràctiques va preguntar al concessionari Ford on havia fet els dos mesos de dual si se’l quedarien, i el van contractar amb la condició que aprengués alemany. L’estudiant gironí havia anat a fer la beca a Alemanya sense saber l’idioma, només amb un cert nivell de coneixement

d’anglès. Tal i com explica, “per sort al taller hi ha un mecànic portugués que parla una mica de castellà i amb la gent més jove ens vam poder entendre amb anglès”. Avui, Omar parla alemany i no pensa en tornar a Catalunya, perquè a Alemanya té una feina fixa i també ha trobat una xicota amb la qual viu des de fa un any.

A Alemanya condicionen contractar un Erasmus a aprendre l’alemany

Omar Pérez ha tingut l’oportunitat de comprovar la diferencia entre fer les pràctiques a Catalunya o a Alemanya. En els dos llocs hi troba aspectes positius i negatius. Per exemple, en el balanç positiu a Catalunya hi situa el fet que els dos mesos de pràctiques els va fer en un petit taller gestionat per una sola persona, un autònom que treballava amb tota mena de marques, i això li va proporcionar un coneixement molt ampli i divers. Quan va acabar les pràctiques,

el mecànic de Malgrat el va contractar durant tot l’estiu (tres mesos més). A Alemanya -on no va coincidir amb cap altre estudiant de l’Estat- el factor positiu és que els estudiants “tenen molts més coneixements pràctics, perquè la majoria dels seus estudis els passen a l’empresa”. En canvi ell tenia uns majors coneixements teòrics i més diversos. Mentre els seus companys alemanys només estaven preparats per solucionar problemes de mecànica de cotxes, n’Omar tenia a més coneixements de carrosseria i pintura, que estan inclosos en el Grau Superior a Catalunya i que havia desenvolupat de manera pràctica a les instal-lacions de l’institut, tot i no haver-los desenvolupat en una empresa. A l’hora de valorar quin ensenyament és millor, si el català o l’alemany, Omar considera que els estudiants alemanys estan millor preparats perquè “fan més hores de pràctica i quan surten de l’institut ja estan llestos per entrar al mercat laboral”; amb tot, reconeix que els estudiants que abans d’arribar al Grau Superior han cursat el Mitjà en la modalitat dual estan millor preparats que els alumnes de batxillerat que fan el salt a la formació professional superior.

El projecte ha esdevingut una fita acadèmica pels alumnes; d’una banda, s’inclou en el programa del cicle i, per l’altra, forma part del conjunt de projectes que el Montilivi porta a terme a petició del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Pintar cotxes per participar a l’UNIRAID

Els estudiants del CFGS d’Automoció del Montilivi pinten cotxes destinats a participar en l’UNIRAID, una travessia de nou dies pel desert del Marroc reservat a vehicles que tenen un antiguitat superior als 20 anys i que estan pilotats exclusivament per joves d’entre 18 i 28 anys. Aquest “desafiament impossible”, com l’anomenen els seus impulsors, ha arribat el 2021 a la desena edició. L’UNIRAID no és ni un ralli ni una carrera velocitat, sinó una aventura humana i solidària adreçada a estudiants amb esperit emprenedor. Els joves han de completar sis etapes navegant amb un roadbook i sortejant tota mena d’obstacles, desafiaments i proves. L’objectiu és travessar el Marroc de nord a sud per entregar 40 quilos de material solidari als poblats del desert.

Omar Pérez és un estudiant de Montilivi que va anar a Alemanya a fer dos mesos de pràctica el 2018 i encara hi és. S’hi va quedar a viure i el van contractar a l’empresa on s’estava amb una única condició: havia d’aprendre alemany. L’estudiant hi havia anat només amb coneixements d’anglès

/ 23


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Bona química amb les empreses L’Institut Montilivi prepara professionals per a les empreses per treballar en laboratoris i en la fabricació de productes farmacèutics, biotecnològics i afins.

L

’Institut Montilivi és l’únic de la demarcació de Girona que imparteix cicles vinculats als laboratoris i a la fabricació de productes farmacèutics, biotecnològics i afins. A les comarques gironines, l’institut Serrallarga de Blanes és el que completa els estudis dins l’àmbit de la família d’estudis de química, oferint un cicle de química industrial. La majoria d’estudis d’aquesta tipologia es concentren a Barcelona i a les comarques meridionals. Aquesta situació ha convertit el Montilivi en una referència per a les empreses gironines del sector, que han recorregut al centre per demanar-li que formi els professionals del futur i que han obert les seves instal·lacions per acollir els estudiants en pràctiques, sobretot en la modalitat dual.

És a partir d’aquesta petició explícita de laboratoris gironins de prestigi mundial com Hipra, Esteve Química, Medichem i Protein, entre d’altres, que el centre posa en funcionament, tal i com explica Josep Martín, membre del cos docent del cicle formatiu de la família de química del Montilivi, els darrers anys tres cicles: el Cicle Formatiu de Grau Mitjà Operacions de Laboratori –dels més antics però que enguany per primer cop fa el pas a la modalitat Dual; el Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de Laboratori d’Anàlisi Control de qualitat i el més recent, el CFGS de Productes Farmacèutics, Biotecnològics i Afins del qual aquest curs es graduarà la primera promoció. Per a Montse Carbonell, coordinadora

de formació professional a l’Institut Montilivi, “els estudis actuals de la família de química estan molt en consonància amb les necessitats del teixit empresarial químic i farmacèutic de les comarques de Girona” i destaca que el CFGS de Productes Farmacèutics, Biotecnològics i Afins “és molt avançat i des d’un punt de vista tècnic és punter”. La sinergia entre els estudis de la família de química del Montilivi i les empreses del sector és molt gran, des que el curs 2016-17 es va arribar a un acord amb les quatre empreses químiques del polígon de Celrà (Esteve Química, Medichem, Proteïn i Nalco) per tal d’adaptar els estudis que es feien al centre i poder facilitar a les empreses, a partir de la modalitat de formació professional

dual, treballadors titulats per a les seves plantes. El mateix ha passat amb el Cicle Formatiu de Grau Superior de Productes Farmacèutics, Biotecnològics i Afins que, segons explica Josep Martín, neix en bona part per les necessitats que té Hipra, una empresa en plena expansió. Els alumnes de química han trobat en la Dual una oportunitat única per formar-se i accedir ràpidament al mercat laboral, en molts casos en les mateixes empreses on han fet les pràctiques de 1.000 hores. Les pràctiques es divideixen en dues grans branques, en funció del cicle que es cursi. El CFGM Operacions de Laboratori i el CFGS de Laboratori d’Anàlisi Control de

Les pràctiques es fan en empreses que estan entre les més reputades de Girona qualitat formen especialistes per treballar dins de laboratoris. En relació al control de qualitat, cal destacar que les sortides professionals van més enllà de l’àmbit alimentari o farmacològic perquè, tal i com explica Josep Martín, “totes les empreses que produeixen necessiten un laboratori de control de qualitat” i en cita com a exemple el sector de la fabricació de peces per a l’automoció. D’altra banda, els estudiants del CFGS de Productes Farmacèutics, Biotecnològics i Afins se centren en treballar, diu Martín, “fora del laboratori; per exemple, a Hipra, on es fan vacunes, la tasca dels alumnes pot ser haver-se d’ocupar de controlar el procés de fermentació”; unes pràctiques impossibles de fer fora de l’àmbit empresarial, perquè un institut no pot comprar un fermentador de 2.000 litres. La pandèmia ha obligat a modificar les vies per les quals tant l’institut com les mateixes empreses entren en contacte amb els estudiants per oferir-los les pràctiques de Dual. Si abans de la crisi sanitària del coronavirus es feien xerrades i visites a les empreses, aquest any s’ha optat per tours virtuals i per xerrades telemàtiques. Els alumnes continuen valorant molt bé els estudis de la família de Química del Montilivi, que atreu joves d’arreu que, com diu Martín, “volen fer amb nosaltres la formació professional dual perquè saben que aquí tindran molt de contacte amb les empreses”.

24 /

Els docents també es formen

La irrupció de l’àmbit empresarial a les aules gràcies a la formació professional dual ha portat els docents, també en aquest àmbit químic, a formar-se. L’any passat un docent del Departament de Química de l’institut va fer una estada a l’estiu a Hipra per conèixer de primera mà com adaptar el programa curricular a les necessitats empresarials. Una estada que va ser fruit d’una convocatòria emesa pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que també organitza durant el curs o a l’estiu cursos de formació permanent pels docents. Tanmateix, els professors poden demanar a Educació que organitzi cursos especialitzats per a matèries determinades. Per a Josep Martín, el contacte entre les empreses i el professorat és

molt important, “perquè nosaltres hem de saber o bé que es fa al laboratori o bé com es controla la producció a partir de les novetats tecnològiques que constantment s’introdueixen al sector”.

Treball en xarxa

Els professionals del Departament de Química, que en els últims anys ha experimentat un creixement molt important, treballen en xarxa amb altres professors d’arreu del país gràcies a programes impulsats per la Generalitat de Catalunya, entre els quals Josep Martín en destaca Futura FP. Gràcies a aquesta xarxa, els docents gironins comparteixen trobades amb professors d’altres instituts per veure quines necessitats tenen uns i altres i que caldria fer per millorar.

/ 25


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Administració i gestió, quatre perfils diferents Les sortides professionals van des de secretari de direcció, comptable, auxiliar administratiu, auxiliar de vendes entre d’altres fins a funcionaris de tramitació.

E

ls estudis que oferim agrupats sota el nom genèric d’administració i gestió tenen una gran demanda i una inserció laboral elevada. Dins el Grau Mitjà s’ofereixen dos especialitats de dos anys de durada cadascun: Gestió Administrativa en modalitat dual i el cicle de Gestió administrativa dins l’àmbit jurídic en modalitat FCT que incorpora una part de pràctiques en els Jutjats i l’altra en empreses, aquesta titulació és indispensable per accedir a la borsa de Justícia. Els dos Cicles de Grau Superior ofertats tenen un tronc comú a 1r curs i es diversifiquen a 2n segons els estudis triats: Administració i finances, i Assistent a la direcció. Els primers anys coincideixen sota el mateix paraigües dos tipologies d’alumnes amb caràcters molt diferents, tal i com explica Lourdes Jacas, cap de departament i tutora de pràctiques del Cicle Formatiu de Grau Superior d’assistència a la direcció: “al cicle Mitjà es comparteixen estudis d’administració més matemàtics i estudis de comunicació; quan arriba el moment de passar a Superior els que se senten més còmodes amb els números trien administració i finances i els que no tenen tanta habilitat matemàtica opten per cursar assistència a la direcció. En el fons, però, la tria té a veure amb els caràcters, que són molt diferents: els que trien administració i finances són persones que tenen un perfil per treballar en despatxos tancats amb poca interrelació amb el públic; en canvi, els alumnes que opten per assistència a direcció són gent amb molta capacitat empàtica per tractar amb altres persones i amb capacitat organitzativa”. Assistència a la direcció és el nom que s’ha escollit per substituir el de Secretariat, que va arribar a tenir unes certes connotacions de gènere. Tal i com reconeix Jacas, encara perviu en l’imaginari un rol que té molt poc a veure amb la feina real d’un assistent de direcció: “Als estudiants els explico el

26 /

primer dia que desterrin la imatge d’una secretaria amb vestit vermell, cenyit i talons. Un o una -el perfil majoritari que cursa aquests estudis continua sent femení- assistent de direcció és una persona que tant pot haver de recollir els paquets que li arriben d’Amazon com organitzar un viatge de negocis del gerent i compte!, perquè segons qui sigui el teu cap no t’equivoquis muntant el viatge, no el facis esperar a l’aeroport... o no t’equivoquis passant una trucada! L’assistent de direcció és una persona polivalent amb una feina que pot arribar a ser molt estressant”, narra Lourdes Jacas. Arribat el moment de fer les pràctiques duals, els estudiants que fan una feina més semblant a la que han estudiat són però els de l’àmbit administratiu, que treballen en llocs com gestories o bufets d’advocats. En canvi, els assistents de direcció molts cops acaben derivats també a gestions administratives, perquè la figura de l’assistent de direcció és el d’una persona que tracta amb dades confidencials; una persona resolutiva, molt eficaç i de molta confiança del càrrec que assisteix. Habitualment en les empreses és un càrrec que, per la seva dimensió estratègica, ja tenen ocupat. Per aquest motiu, comenta Lourdes Jacas, molts estudiants acaben fent pràctiques vinculades a atenció al client o de suport comercial. En el cas de les pràctiques en administracions locals, acostumen a fer tasques vinculades amb l’organització d’esdeveniments i la gestió d’agendes, sobretot de l’àmbit cultural.

Els futurs professionals es preparen des de les simulacions empresarials i l’apropament a les situacions reals que viuen les empreses a través de projectes Preparació dels nous professionals

Dins el context actual de canvis metodològics, la família d’administració prepara els futurs professionals des de les simulacions empresarials i l’apropament a les situacions reals que viuen les empreses a través de projectes. Tant a mitjà com a superior els alumnes treballen en les seves pròpies empreses amb programes informàtics professionals de gestió, comptabilitat i RRHH, eines d’ofimàtica, de disseny i connectats a la plataforma SEFED que ens permet, entre altres, fer tots els tràmits amb la Seguretat Social, Hisenda, Servei d’ocupació, bancs i interactuar amb altres empreses simulant tots els processos que tenen lloc en les empreses com si fossin reals. Actualment tenim 5 empreses simulades en funcionament. D’altra banda els docents tenen a la seva disposició diferents formacions per tal d’assolir i reciclar coneixements i donar una formació actualitzada als seus alumnes.

Sortides professionals

Les noies i nois que cursen els estudis de cicle Mitjà de gestió administrativa tenen com a principals sortides professionals: fer d’auxiliar administratiu;

d’administratiu comercial; d’auxiliar administratiu de gestió de personal; d’auxiliar administratiu de les administracions públiques; recepcionista i/o empleat d’atenció al client; i treballador de tresoreria i de mitjans de pagament. Els de gestió administrativa en l’àmbit jurídic han d’afegir a les anteriors les de funcionari d’auxili i funcionari de tramitació.

Els estudiants de Superior

d’administració i finances poden ser administratius dels següents tipus: d’oficina, comercial, financer, comptable, de logística, de banca i d’assegurances, de recursos humans, de l’administració pública, d’assessories jurídiques, comptables, laborals, fiscals o gestories; o bé tècnics en gestió de cobraments o responsables d’atenció al client. Pel que fa als que han cursat assistència a la direcció, els seus horitzons professionals els situen com a: assistents a la direcció a personal, a despatxos i oficines, a gabinets jurídics, a departaments de recursos humans, a administratius en les administracions i organismes públics; i també com a secretaris o secretàries de direcció.

/ 27


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Els professionals que van més buscats Els estudiants de les diverses especialitats existents d’informàtica tenen feina abans d’acabar la seva preparació degut a la gran demanda existent del mercat.

E

ls estudis vinculats amb la informàtica tenen molt bones expectatives laborals. L’impuls que la crisi sanitària ha proporcionat a l’àmbit digital ha avançat en cinc anys, segons els experts, les necessitats en aquest camp, que no “produeix” professionals al ritme que requereix el mercat. Per tant, és una professió demandada i ben remunerada. Fins i tot, a diferència del que passa en altres especialitats, els docents tenen problemes per respondre a les peticions que els fan les empreses per acollir alumnes en el model de formació professional dual: “si bé és cert que sovint les coses varien en funció de la setmana, ara mateix tinc tres empreses que volen acollir un estudiant de dual i només disposo de dos alumnes per col·locar”, explica Narcís Falgueras, responsable de la formació DUAL al CFGS d’Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa. Falgueras és un ferm defensor del sistema de formació professional dual: “l’FP dual és una oportunitat tant pels nostres alumnes com per a les empreses, perquè el sistema de contractació és molt favorable per a les companyies que hi participen, i perquè poden modelar a un especialista a un preu fora de mercat. En el fons, però, hi surt guanyant tothom (win-win): les empreses perquè participen en la formació dels estudiants modelant-los segons la seva especificitat; els alumnes perquè es formen en el mercat laboral, adquireixen experiència i sovint es queden a treballar a l’empresa on han fet l’estada DUAL. Hem comprovat que els estudiants creixen tant professionalment com actitudinalment, adquirint autoestima i responsabilitat en el treball. Saben que no estan fent una feina per obtenir una nota, sinó que han de satisfer a un client o donar resposta a una necessitat real. Finalment, també és bo per a l’institut, dóna prestigi al centre i posa en valor la nostra feina com a docents”, afirma el tutor.

28 /

Actualment a l’Institut Montilivi s’imparteixen tres Cicles Formatius de Grau Superior d’Informàtica: Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX); Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM) i Desenvolupament d’Aplicacions Web (DAW). Al cicle d’ASIX la metodologia de les classes es basa en l’aprenentatge vivencial a través d’activitats pràctiques, similars als escenaris que els alumnes trobaran en el seu futur entorn laboral. A segon curs es realitzen diversos projectes a l’aula, relacionant els diferents coneixements que es van adquirint als diferents mòduls, i consolidant els adquirits a primer curs. Es simula una organització amb els diferents servidors

dades; tècnics de xarxes i serveis de comunicacions, i en entorns web. Al cicle de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma s’adapten cada curs els continguts del cicle a la demanda del teixit empresarial de la zona. Al cicle s’aposta fortament per la formació dual, de manera que es fa una formació intensiva durant el primer curs i el primer trimestre del segon, de forma que els alumnes puguin aprofitar bé i encarar sense problemes la formació a les empreses, proprorcionant-los uns coneixements competencials no tan sols de base, sinó amb eines que es trobaran en els centres de treball. Per als pocs que no completen la seva formació en alguna empresa, se’ls hi proveeix una formació addicional a l’aula per completar els coneixements adquirits durant el curs. Durant el període formatiu a l’institut, els estudiants consoliden coneixements

Els estudiants finalitzen el cicle amb una formació ben completa orientada a facilitar la seva incorporació al mercat laboral del nostre territori.

l’empresa: integrar-se a un grup i assumir rols, planificar i desenvolupar diferents projectes, documentar i exposar les tasques acomplertes. Al llarg del segon curs es duen a terme diversos projectes de complexitat creixent on es va variant de metodologia de desenvolupament, tant al front-end com al back-end, de manera que puguin conèixer diverses de les tecnologies que s’utilitzen en l’actualitat a les empreses.

Els estudiants de desenvolupament d’aplicacions web adquireixen uns coneixements bàsics durant el primer curs, principalment sobre programació, bases de dades i llenguatges de marques, per després passar a treballar per projectes durant el segon curs mentre s’especialitzen en desenvolupament d’aplicacions web tant de la banda client com de servidor, inclòs també el disseny d’interfícies. Aquesta forma de treballar vol simular la que serà la seva experiència real quan s’incorporin a una feina a

Les sortides professionals dels estudiants de DAW són principalment com a desenvolupadors d’aplicacions web, tant les orientades a la programació de font-end i disseny de pàgines web, en les quals prima la part visual amb la qual interactuen els usuaris, com les que són de back-end, on es programa els processos que fan funcionar internament els serveis que dia a dia utilitzem a internet i no veiem, com ara l’accés a bases de dades, la seguretat de les comunicacions, i l’escalabilitat dels serveis.

sobre programació, bases de dades, disseny d’interfícies en entorns multiplataforma, programació per dispositius mòbils, aplicacions d’escriptori, aplicacions en entorn empresarial (EERRPP) així com desenvolupament de jocs.

Els alumnes de dual són molt conscients de les necessitats del client de què disposen: DNS, DHCP, de fitxers, correu, àudio, vídeo, usuaris, web, amb hardware específic (Arduino, Raspberry Pi), control de sensors, etc. Els estudiants configuren diferents opcions de xarxa, punts d’accés, fusionen fibra òptica, routers, switchs, tallafocs, proxys,... i també automatitzen tasques programant scripts, administren sistemes operatius i el sistemes gestors de bases de dades, vetllant sempre per la seguretat de tot el sistema informàtic. Les sortides professionals dels estudiants d’ASIX són molt diverses. Tècnics en administració de sistemes; responsables d’informàtica; tècnics en serveis d’internet i missatgeria electrònica; en teleassistència així com oferir suport tècnic; en administració de base de

/ 29


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Estudis per una societat formada i inclusiva La família de Serveis Socioculturals i a la comunitat aplega els estudis que formen persones que treballen activament en la millora de l’entorn social i comunitari.

L

’Institut Montilivi inclou a la seva proposta educativa dos cicles formatius dels cinc que formen la família de Serveis Socioculturals i a la comunitat. A Girona s’imparteixen estudis d’educació infantil i d’integració social del Cicle Formatiu de Grau Superior.

volupant en aquest sector, “ens sentim compromesos amb l’entorn. Aprenem d’ell i volem influir-hi, tot promovent una actitud de servei que parteix de la inclusió”. “Aprenem de tots i aprenem junts”, manifesta l’euip docent que comparteix aquets lema.

Els docents del Montilivi estan molt orgullosos de la tasca que s’està desen-

Per aquest motiu, la familia de Serveis del Montilivi estan interessats en formar

part dels programes més importants que promou el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: FuturaFP, ActivaFP, InnovaFP, i EmprènFP. La direcció del centre encamina els docents a prendre part d’aquestes xarxes d’innovació perquè “reforça el nostre equip docent i a l’alumnat”. “Actualment estem prenent decisions

valentes en aquest sentit que tenen a veure amb els canvis metodològics i la gestió de la complexitat” -ens confirmen des del centre-. S’estudien noves metodologies; es repensen els espais -situació a la qual els ha conduït l’aplicació dels protocols per aturar l’expansió del coronavirus-; es creen “propostes educatives inspiradores en un model d‘ensenyament híbrid” i aprofitant el suport de les noves tecnologies donar resposta “als reptes reals que planteja l’entorn”. L’equip docent ho té clar: “només així ens adonem que el món canvia i que sorgeixen noves necessitats i, per tant, ens sentim obligats a actuar. Ara mateix, en el nostre institut avancem en un marc d’incerteses (per la pandèmia, per la crisi, per la qüestió de la identitat col·lectiva); sortir-ne no serà fàcil, però fem pinya per aconseguir-ho. Pensem que ho estem fent de manera força silenciosa, tenint cura dels aspectes socioemocionals del nostre alumnat i procurant no renunciar a acostar-nos a la necessitats de la nostra comunitat i entorn”, reblen.

Accions relacionades amb un entorn de canvi

D’aquesta situació han nascut projectes, reptes i propostes en el Cicle Formatiu de Grau Superior d’integració social amb un fort compromís en la millora de la situació del proïsme. Acions que tenen a veure amb les persones que no tenen llar; amb els menors que viatgen sols; amb la lluita i sensibilització contra les violències de gènere; amb l’accessibilitat de l’entorn, amb la tercera edat... Com també en el Cicle Formatiu de Grau Superior d´Educació Infantil que han promogut el treball per reptes i projectes com: Reset Peace, Enxarxats en el municipi de Vilablareix, Sensorialitats, Projecte Escola Bressol, Anem de colònies... Les metodologies actives no tenen relació només amb el cicle d’integració social o d’educació infantil, s´escampen en altres cicles formatius i famílies professionals (Informàtica, Química, Automoció...), de fet diuen els docents que han vingut per quedar-se i aquesta idea els motiva per afrontar aquest repte.

30 /

/ 31


INSTITUT MONTILIVI

/ Oferta educativa

Professionals en la protecció del medi

Un pas per un món més igualitari

Educador ambiental, monitor d’educació en el medi o de campanyes ambientals, guia i intèrpret del patrimoni natural, agent mediambiental, monitor de la natura...

L’Itinerari Formatiu Específic permet garantir una autèntica inclusió social i oferir uns aprenentatges valuosos a persones amb necessitats especials.

L

’Institut Montilivi està construït sobre uns valors molt potents: garantir la igualtat d’oportunitats, posar en valor les capacitats de tothom indistintament dels seus condicionants personals o socials, innovar, facultar tothom per evitar l’exclusió social, etc... Aquests valors es posen a la pràctica en diversos nivells, però segurament on tenen una trasllació més evident

és en l’Itinerari Formatiu Específic. Aquests estudis formen part d’un pla pilot del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, sorgit de la necessitat de donar resposta educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada i que no es troben en disposició de seguir la formació professional ordinària,

garantint així una veritable inclusió social i uns aprenentatges valuosos. Els itineraris inclouen continguts professionalitzadors i d’altres relacionats amb el desenvolupament d’habilitats personals i socials dels alumnes; la seva finalitat és que els alumnes incrementin la seva autonomia personal i assoleixin les competències professionals que els facilitin la transició a la vida adulta i la inclusió social i laboral. El professorat de l’IFE, explica que aquests estudis serveixen per formar auxiliars de vendes i comerç. Els estudis tenen una durada de quatre anys i hi ha només dotze alumnes per aula, els inicien persones que tenen entre 16 i 20 anys. La meitat dels mòduls que s’imparteixen són dels anomenats de transició a la vida adulta, que permeten els joves tenir un futur autosuficient; mentre que la resta d’assignatures ja són les pròpies de l’especialitat de comerç. Aquest aprenentatge els permetrà treballar en una botiga, en un magatzem, en una consergeria o a serveis d’atenció al client.

M

ontilivi, l’únic centre públic que l’imparteix els estudis d’educació i control ambiental a la demarcació de Girona. Només tres centres a tot Catalunya imparteixen els estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació i control ambiental, un d’ells és l’Institut Montilivi, els altres dos estan a Barcelona i Lleida. Aquest cicle va néixer a tot el país fa vuit anys i el Montilivi, sempre ametent a les novetats educatives, va decidir impartir-lo, convertint-se així en l’únic centre de tota la demarcació que ofereix aquesta opció, segons relata Emili Puig, responsable d’aquests estudis a l’institut.

administració local; gestió de residus, deixalleries i centres similars; i professions vinculades a la natura i al seu estudi. Aquests tres camins que obre el cicle, que és de dos anys, es transformen, tal i com explica Puig, en les següents professions: educador ambiental; informador ambiental; monitor d’educació en el medi; guia ambiental; programador d’activitats vinculades al medi; monitor de campanyes ambientals; guia i intèrpret del patrimoni natural; professional dels serveis de medi; tècnic en control d’espais naturals; monitor de la natura; agent mediambiental; i monitor d’equipaments ambientals.

Educació i control ambiental té força sortides laborals, a partir de feines que s’estructuren bàsicament en tres tipologies: aules i centres de natura i

Assoleixen la competència general de sensibilitzar i educar la població, promovent actituds que contribueixin a la conservació i millora del medi,

32 /

informant sobre els seus valors i els diversos problemes ambientals, capacitant per a una correcta presa de decisions, dissenyant activitats per al seu coneixement i ús basat en principis de sostenibilitat, així com realitzar accions de gestió ambiental per controlar i protegir el medi aplicant la normativa. En aquest sector hi ha un bon grapat d’oferta laboral. Les pràctiques que es basen en el sistema de formació professional dual encara s’estan desenvolupant, atès que aquest és un sector on són majoritàries les entitats sense ànim de lucre. Bo i així, enguany s’encetaran convenis amb administracions locals, que permetran els estudiants poder treballar en programes de recollida selectiva porta a porta, entre altres.

Aquest any finalitza els estudis la primera promoció d’alumnes d’IFE que es va engegar fa quatre anys. La valoració que en fa l’equip docent és molt bona: “els joves s’han fet grans; ara ja són adults i estan funcionant molt bé a les pràctiques que estan realitzant en empreses ordinàries”. Al marge del que es pot trobar en el programa curricular, un dels aprenentatges més positius que els alumnes assoleixen en aquest curs és la normalització de les relacions socials. Els mòduls vinculats amb la transició a la vida adulta els imparteixen psicopedagogs. L’equip docent d’IFE el formen una meitat psicopedagogs i l’altra especialistes docents per les qüestions més vinculades a la faceta comercial d’aquests mòduls formatius. A més a més hi ha un suport a l’aula d’un integrador social.

/ 33


INSTITUT MONTILIVI

/ eXPERIÈNCIes

Opinen els estudiants Eduard Mundet, Núria Pastoret i Karla Gonzales, tres estudiants de diferents disciplines de CFGS detallen algunes de les seves experiències.

dor, en cap moment m’he sentit com un becari. No vaig poder tastar gaire l’ambient empresarial perquè ben aviat vam haver de fer teletreball per la pandèmia. Consideres que l’empresa ha fet la feina de mentoria que s’espera en la formació professional Dual? Sí, ja que no m’han deixat en grup i que anés fent i ja està. He treballat en diverses parts de l’empresa i he anat fent coses diferents per conèixer quines eren les diferents tasques que es feien en aquella companyia. Per quin motiu et vas apuntar a fer Dual?

Eduard Mundet

E

duard Mundet ha acabat el Cicle Formatiu de Grau Superior de desenvolupament d’aplicacions multiplataforma. Al febrer va acabar les pràctiques de Dual, que va fer a l’empresa informàtica PH Systems de Girona. Com valores aquesta experiència? Ha estat molt bona, he après força i ara mateix estic treballant en aquesta empresa.

Un dels meus objectius era entrar al món laboral a través d’aquesta mateixa empresa. A més, sempre s’aprèn més fent la feina directament dins d’una empresa, com si fossis un treballador més, que no pas fent un treball per a l’institut. Disposar d’una remuneració va ser decisiu per triar aquesta opció? No, perquè vivia amb els pares i no necessitava aquest incentiu, tot i que evidentment és un punt a favor. Recomanaries a un company que s’apunti a la Dual? Sempre és millor fer la formació professional Dual que fer 400 hores i entregar un treball, s’aprèn més.

Quines tasques has fet? La meva feina ha estat força semblant a la que feien alguns treballadors, feines auxiliars de serveis a d’altres empreses.

A l’àmbit informàtic gairebé és començar el cicle i saber que tindreu feina segur.

T’has sentit integrat dins de l’empresa?

Sí, perquè en aquest món hi ha força demanda de tècnics, però sempre és bo haver passat per aquestes pràctiques, perquè a mi ara m’han agafat i jo ja sabia

He fet les mateixes feines que un treballa-

34 /

com anava tot a dins de l’empresa. I si aquesta companyia no m’hagués interessat en podria haver buscat una altra sabent com funciona una empresa per dins. De tot el que has après fent les pràctiques que és el que més destaques? M’ha agradat molt poder passar per quatre departaments diferents, cosa que m’ha permès formar-me en quatre coses diferents. No hauria estat així si hagués fet unes pràctiques no remunerades, que com a molt haurien donat per estar en un sol lloc i poca cosa més.

N

úria Pastoret ha acabat el Cicle Formatiu de Grau Superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de la qualitat, estudis que formen part de la família de Química. Actualment està treballant a l’empresa farmacèutica Hipra, on va fer les pràctiques de Dual, que és una de les més importants del seu sector a Catalunya. Quina valoració fas de l’estada en pràctiques duals? Molt bona. He pogut remenar força. He après més a la feina que a la classe. Estic molt contenta.

De tota l’experiència que has tingut, amb què et quedaries? Tot, perquè tot s’ha complementat molt bé, tant les amistats que he acabat fent aquí a l’empresa com el que he après. Recomanaries a una altra persona que fes formació professional Dual? Li diria que s’hi tires de cap. Vaig acabar les pràctiques a Hipra i ara estic treballant amb contracte i probablement d’aquí res em faran indefinida. Aquestes pràctiques acceleren poder accedir a un lloc de feina i, cal dir-ho, aprens més.

Núria Pastoret

T’has sentit ben acompanyada per l’empresa? Sí, molt.

Karla Gonzales

K

arla Gonzales és actualment Tècnica Superior en Assistència a la Direcció. Va iniciar els estudis d’FP en el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa, en acabar, al mateix institut Montilivi, tenia la possibilitat de continuar els estudis de Grau Superior dins la mateixa branca formativa, en els cicles d’administració i finances o el d’assistència a la direcció. La Karla va optar pel darrer el qual té ja una llarga experiència en la formació dual, va realitzar les pràctiques durant gairebé un any a l’empresa de prevenció de riscos laboral GESEME de Girona. Actualment la Karla està completant els estudis de CFGS d’Administració i finances. L’institut ofereix la possibilitat de tenir una doble titulació, un cop acabada la formació d’Assistent a la direcció (2 cursos acadèmics) hi ha la possibilitat d’efectuar directament el 2n curs d’Administració i Finances i assolir així en tres anys dos titulacions de Grau Superior.

Com valores l’experiència de les pràctiques de Dual?

És una experiència que recomanaries a un altre alumne?

Molt positivament. Em va ajudar molt a tenir experiència en el món laboral, a aprendre quines coses havia de tenir en compte en un lloc de treball. És una oportunitat molt gran pels alumnes. Pràctiques i retribuïdes? Bingo!

Molt; t’obre portes a l’hora de treballar. Gràcies a fer-les, després vaig estar tres mesos més treballant a l’empresa.

Quines tasques vas estar fent? Les bàsiques, sobretot arxiu i vaig fer l’acta d’alguna reunió. També m’encarregava, però, de preparar tota la informació que feien servir els tècnics comercials, com ara els plans preventius; així com documentació relacionada amb els accidents. No em van donar moltes responsabilitats, tot i que és normal, perquè era una alumna en pràctiques. T’hauria agradat tenir més responsabilitats? Sí. A més jo vaig fer pràctiques d’assistència a direcció, que no estan tan directament relacionades amb el tema administratiu i financer, que és la matèria del meu cicle actual.

D’aquesta experiència que en destaques? La relació amb les persones. En vaig aprendre molt. Una de les meves tasques durant les pràctiques va ser l’atenció al públic, allà vaig aprendre com tractar els clients, com parlar-los-hi; i sobretot a controlar situacions d’un cert estrès, com quan el client truca de mal humor perquè alguna cosa ha anat malament. Et vas sentir acompanyada per l’empresa? Sí, no em vaig sentir com una becària, cosa que si em va passar fent unes pràctiques no remunerades al Grau Mitjà. En aquell cas sí que em vaig sentir com una becària, perquè vaig estar més de la meitat de les pràctiques arxivant.

/ 35


INSTITUT MONTILIVI

/ serveis empreses

Innovar, emprendre, activar! L’Institut Montilivi ha fet una aposta decidida per innovar, per l’emprenedoria i per activar tots els canals d’inserció laboral

FP Challenge, un campament d’Innovació i Emprenedoria on alumnat de diferents centres educatius de Girona (Escola d’Hostaleria, INS Narcís Xifra, INS Vallvera i INS Santa Eugènia) resoldran un repte proposat per un emprenedor de la zona. El centre amfitrió aquest any és l’Institut Montilivi.

Networking. Per tal de potenciar els projectes multidisciplinars, la Comissió d’Innovació i Emprenedoria organitza un Networking on tots els alumnes de segon curs de les diferents famílies professionals de CFGS realitzen una activitat conjunta on presenten les seves idees de negoci o les competències.habilitats que poden aportar a un grup que ja tingui una idea de negoci. Aquest curs, fruit del Networking han sorgit més de 10 projectes multidisciplinars.

Projecte Arnau. Foto de grup dels membres que l’han portat a terme.

I

nnovar, emprendre, activar! Aquesta es pot considerar la divisa de l’Institut Montilivi a dia d’avui. La direcció del centre i el conjunt del cos docent té molt clar que la funció del centre educatiu va més enllà de les aules i dels programes lectius que fan la seva vida al marge del que succeix a la societat. La clau per garantir al màxim la inserció laboral, la reducció de l’atur juvenil, la inclusió social, la transformació del país, és apostar per programes d’innovació, d’emprenedoria i d’activació de l’alumnat i de les empreses perquè treballin plegats. Per aquest motiu han activat totes les línies que estan al seu abast per anar més lluny, cosa que és el que situa l’Institut Montilivi com un centre de referència a les comarques de Girona i un dels capdavanters en el conjunt de Catalunya.

36 /

En l’àmbit de la innovació els treballs han donat el seu fruit. L’anomenat “projecte ARNAU” ha tingut ressò arreu de tot

La clau és apostar per programes en que alumnes i empreses hi treballin plegats

l’Estat. El projecte ARNAU (Assistent Robòtic de Navegació Autònoma per Ultrason) és un sistema de control que permet detectar obstacles a les persones que van en cadira de rodes i que van desenvolupar el 2018 quatre estudiants

(Àlex Sánchez, Pau Ruscalleda, Enric Isard i Xavier Llopart) del Cicle Formatiu de Grau Superior de manteniment electrònic i quatre més d’administració i finances (Mireia Giol, Emma Molet, Irene Vilar i Alexandra Tudor). L’aplicació consta de quatre sensors distribuïts en diferents llocs de la cadira que alerten a la persona quan es troba algun impediment en el camí. Aquest sistema el van idear per a Arnau Estanyol, un jove gironí de 19 anys amb paràlisi cerebral i ceguera. La clau és un sistema de sensors que detecta els obstacles que es troba l’Arnau pel camí. Si durant el recorregut apareix un impediment a la dreta sona un avís greu, si és a l’esquerra, el so és més agut, i en funció de la proximitat l’alerta es torna més repetitiva. Els estudiants han millorat la qualitat de vida del jove.

El projecte va rebre un premi d’àmbit estatal organitzat per la fundació DomusVi el 20 de novembre de 2018. Es tractava del reconeixement com a millor projecte de Formació Professional i de Batxillerat de l’Estat relacionat amb el compromís social. No és l’únic projecte que ha tingut transcendència més enllà de les aules, Oscar Martínez Hernández, que va cursar a l’institut el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació i Control Ambiental, va publicar el 2017 el llibre L’Isard. El vigilant dels cims. Malgrat la importància d’aquest animal, Martínez ha estat la primera persona en escriure un llibre sobre l’isard, un dels animals més emblemàtics del Parc Natural de les capçaleres dels rius Ter i Freser.

L’estudiant va fer les pràctiques de cicle al Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès, que li va permetre dedicar llargues hores a l’estudi i obervatori de l’isard. Les pràctiques van servir per sentar les bases del seu llibre. També el 2017 l’alumne del curs d’Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX) Daniel Morales Sevilla, va guanyar el premi en la modalitat de tecnologia aplicada de la sisena edició dels premis Jordi Pijiula organitzats pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca. El treball desenvolupat per en Daniel en el mòdul de projecte del cicle formatiu d’ASIX durant el curs 20162017 estava basat en la monitorització i automatització del rec en base a un microordinador Raspberry Pi i uns sensors situats en un laboratori de test.

El treball ja va ser qualificat d’excel·lent per l’equip docent i des de la comissió d’Innovació i Emprenedoria del centre se’n va promocionar la presentació als premis Pijiula.

Alumnes d’automoció premiats

El 2017 va ser un any prolífic en premis pels alumnes de l’institut. Oscar Capria de Tena i Gerard Quiñones Pujadas, estudiants del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Automoció, van aconseguir la segona posició en la catorzena edició del concurs estatal “Joves tècnics” de la fundació Comforp. Els dos alumnes van fer un treball basat en els sistemes de seguretat i assistència en els vehicles industrials de la marca alemanya Mercedes-Benz. Van obtenir una valoració de 8,10 punts sobre 10.

/ 37


INSTITUT MONTILIVI

/ serveis empreses

Fugir de l’habitual per innovar

Adaptar els estudis a les necessitats empresarials

El Montilivi aposta per fugir de la rutina educativa, introduir les empreses a l’aula i experimentar i implantar noves metodologies.

L’Institut Montilivi impulsa canvis en els cicles de formació professional dual per ajustar-los a les necessitats de les empreses.

U

n dels reptes que es plantegen en la segona dècada del segle XXI als centres educatius es fugir de la rutina de les metodologies educatives habituals i apostar per una de més global, que passa per: fer participar més activament l’alumne; en el cas de la formació professional, aconseguir la complicitat de les empreses en el procés d’aprenentatge; i experimentar i innovar amb nous mètodes lectius. A l’Institut Montilivi s’han adherit a diverses xarxes impulsades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, entre les quals hi ha ActivaFP i la plataforma InnovaFP, que treballen en la línia de detectar necessitats en la vida real i plantejar un treball conjunt entre alumnes, docents i empresa per donar-hi solució. L’objectiu final del programa InnovaFP és que els centres siguin un referent en innovació en el seu territori. Les

empreses, especialment les micro i petites empreses i altres organitzacions, tan públiques com privades, així com els emprenedors, han d’acabar veient els centres d’FP com a possibles col·laboradors quan es plantegin engegar un projecte d’innovació o transferència de coneixement.

aquesta línia, cita com a projecte estrella el que porta per títol “Enxarxats”, un encàrrec de l’Ajuntament de Vilablareix per proposar solucions viables a quatre ens del municipi: la Llar d´Infants La Farigola, l’Escola Madrenc infantil, la Ludoteca Les Orenetes municipal i el centre d’emprenedoria El Rusc.

La col·laboració en projectes d’innovació amb empreses o altres organitzacions, hauria d’arribar, diuen, a formar part dels procediments identificats i registrats als centres i per a cadascuna de les seves famílies professionals, fent de la innovació un concepte present en tots els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Una trentena d’alumnes han hagut d´escollir entre tres necessitats detectades de cada ens i en el context del moment -el del confinament per la crisi sanitària del coronavirus-, trobar solucions imaginatives però funcionals per permetre una millora en cada servei (una pàgina web, una guia pedagògica per a les taules d´experimentacio, una proposta pràctica per sensibilitzar els/les joves en emprenedoria...).

L´equip educatiu de Serveis a la Comunitat ens expliquen que l’Institut Montilivi accepta encàrrecs d’empreses i/o institucions per tal de conèixer i cooperar en entorns de canvi d’experimentar en aquest nou camp. En

Les dificultats del context sanitari i social han estat una excel·lent ocasió perquè els alumnes adquirissin competències en l’àmbit digital, atès que moltes de les solucions que s’han estudiat, dissenyat i finalment implantat han tingut a veure amb l’ús de les noves tecnologies i el treball no presencial. En l’àmbit de l’educació infantil, els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior van optar per exemple per publicar cada dia en una pàgina web un recurs educatiu pels infants confinats de fins a sis anys. Propostes d’activitats i exercicis per fer a casa, vídeos educatius i d’entreteniment, il·lustracions... un seguit de mètodes i propostes per fer que els més petits -confinats a casa- continuessin lligats a l’àmbit docent sense pensar que la seva mobilitat estava reduïda. Una activitat exitosa.

Alumnes de 2n CFGS Educació Infantil en el Meet amb la directora de la Ludoteca Les Orenetes de Vilablareix acceptant el repte.

38 /

U

n dels grans reptes del món educatiu és reduir l’esvoranc existent entre els estudis acadèmics i el món laboral, per tal de facilitar la transició dels joves a l’entorn de treball i reduir, d’aquesta manera, l’atur juvenil; actualment, a l’Estat espanyol, el més alt de tot Europa i de tots els països membres de l’OCDE. La formació professional dual ha esdevingut una eina fonamental per fer convergir aules i despatxos i tallers, però encara no s’ha avançat prou per motius molt diversos: estem molt endarrerits respecte les pràctiques d’altres estats i hem de provocar un canvi encara més gran en la mentalitat de les empreses, que han de deixar de veure els estudiants en pràctiques com una càrrega per passar a veure’ls com una inversió. En un país on les petites i mitjanes empreses -en molts casos societats formades per un únic autònom societari- són el teixit productiu majoritari és més complicat aconseguir aquestes complicitats que en països on les empreses tenen més grandària i, per tant, més capacitat d’inversió.

Sigui com vulgui, els centres educatius catalans estan fent un autèntic esforç per trobar tots els camins que facin més fàcil apropar el món empresarial a l’estudiantil. L’Institut Montilivi ha decidit adaptar una part del currículum escolar a les necessitats de les empreses i especialitzar-se per sectors a les demandes del que podríem anomenar “món real”. En els àmbits on aquest exercici s’ha posat en pràctica s’ha demostrat que és un èxit. Els cicles on més s’ha produït aquest procés d’immersió ha estat en el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’electromecànica de vehicles automòbils i en els Graus Superiors d’Integració Social, tal i com explica la coordinadora de formació professional Montserrat Carbonell. “Quan vam detectar que hi havia una mancança en el mercat laboral de tècnics especialitzats en vehicles industrials pesants els tutors del cicle s’hi van tirar de cap”, manifesta Carbonell. Des que ho van fer, i gràcies als acords amb

cinc concessionaris de grans marques de camions i amb l’associació Corve, que ja té una llarga tradició de complicitat amb l’institut, els cicles estan proporcionant gran número de professionals al sector en l’àmbit de les comarques de Girona. Pel que fa al camp de la integració social els programes se centren en especialitzar els futus professionals en l’acollida de persones migrants. El fenomen migratori és una realitat i en funció de la situació econòmica i la conflictivitat política i bèl·lica és un problema de futur per a Europa que no té prou ben definides les polítiques d’acollida. Montserrat Carbonell explica que s’aniran desenvolupant noves especialitzacions a mesura que l’anàlisi de les necessitats dels diversos sectors ho aconsellin: “volem donar respostes a la realitat i formar persones més especialitzades i amb un major coneixement de les problemàtiques que s’han de resoldre. Sens dubte, la via que hem encetat és la correcta”, clou.

/ 39


INSTITUT MONTILIVI

/ serveis empreses

Llestos per ser contractats

Una eina per reciclar treballadors en actiu

El Montilivi posa a disposició de les empreses una Borsa de Treball farcida de professionals amb les qualificacions tècniques que demana el mercat.

L’institut ofereix un servei a les empreses per reciclar o ampliar els coneixements dels seus treballadors

L

E

’Institut Montilivi posa a disposició de les empreses, dels alumnes i dels exalumnes una Borsa de Treball que recull alguns dels perfils tècnics més demanats pel mercat. Segons explica Montserrat Carbonell, coordinadora de formació professional, les empreses fan servir força aquest servei. Les companyies hi pengen ofertes concretes que arriben per correu electrònic als alumnes i exalumnes que cerquen una oferta d’aquella especialitat. Posteriorment, són els alumnes que contacten amb les

empreses del seu interès per oferir els seus serveis.

informàtics (tant de l’àmbit de programació web com d’administració de xarxes).

Fins a l’any 2019 (aquest inclòs) arribaven una mitjana anual de 200 ofertes a la Borsa. L’any passat, per causa de la crisi sanitària, van devallar fins a la vuitantena.

A la Borsa de Treball hi ha apuntades unes 500 persones de mitjana. Des de finals de 2020 la Borsa ha incorporat la possibilitat que les empreses que ens contacten puguin acollir alumnes en modalitat dual. Aquestes ofertes estan molt diferenciades de les que fan referència a llocs de treball remunerats que no poden gaudir dels beneficis fiscals i econòmics vinculats a l’FP dual.

Els professionals més buscats són tots aquells que tenen a veure amb el manteniment mecànic i electrònic. Les indústries també estan especialment interessades en perfils administratius i

l programa de formació per a col·lectius específics és un servei nou que l’Institut Montilivi posa a disposició de les empreses per facilitar que els seus treballadors es reciclin o puguin ampliar coneixements en un context canviant, sobretot a partir de la generalització i extensió de les noves tecnologies en tots els àmbits productius. El servei, tal i com explica Montserrat Carbonell, coordinadora de formació professional del centre, “permet atendre una diversitat de necessitats: tant les de treballadors que es volen promocionar o s’han de reciclar i/o adaptar professionalment, com les de persones amb necessitats d’inserció o reinserció laboral; així com també resolt els neguits dels alumnes amb risc d’exclusió social i/o amb discapacitat”. Aquest servei, que s’inicia a partir de la signatura d’un conveni entre l’empresa que té la necessitat i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, s’engega tant a petició d’una empresa o entitat o a partir de l’oferiment que fa el propi centre educatiu. La formació es porta a terme a l’institut i els treballadors o persones vinculades a l’ens en qüestió tant es poden incorporar a una classe ordinària com es pot crear un grup especial per atendre’ls. Les classes són presencials o semipresencials i en alguns casos es poden dur a terme en la seu de l’empresa o institució que s’acull al programa. El disseny del programa permet fer proves d’accés específiques per a treballadors o persones vinculades a l’entitat fora de les convocatòries oficials. L’únic inconvenient és que aquest tipus de servei només es pot oferir a empreses que tenen aquesta necessitat per a grups que no poden ser menors a quinze persones; no és, doncs, un servei que es pugui oferir de manera individual. Amb tot, des del Montilivi es mostren

40 /

oberts a trobar solucions alternatives quan les companyies no tenen un número tan elevat de treballadors amb aquestes necessitats o no poden fer que un grup tan ampli deixi de cop el lloc de treball per atendre la formació. Ja hi ha un precedent amb certes empreses del polígon de Celrà que van cursar la petició però que no complien els requisits normatius del grup d’alumnes, es va vehicular però una solució a través del servei d’assessorament i reconeixement. A vegades les mancances a resoldre

són les d’un mòdul complet de cicle i altres només fan referència a una unitat formativa molt específica. L’institut s’adapta a cada situació. Montserrat Carbonell cita un exemple que serveix per entendre les potencialitats del servei: “nosaltres podem omplir el buit d’una empresa que té un departament d’informàtica que té un mancanca de coneixements en temes de ciberseguretat. La nostra tasca és proporcionar a aquests informàtics els coneixements en aquest camp”.

/ 41


INSTITUT MONTILIVI

Reconeixement al treball L’assessorament i reconeixement de competències, i l’expedició d’acreditacions serveixen per donar titulacions a treballadors

E

l món laboral és molt complex. Als joves se’ls demana experiència -difícil d’aconseguir- i amb els canvis normatius als treballadors se’ls demana titulacions, que alguns no tenen perquè van aprendre l’ofici al mateix lloc de feina. La formació professional dual és una eina que es fa servir per solucionar el problema de l’experiència dels estudiants i ara, per donar resposta a les necessitats de les persones que tenen feines consolidades però no titulacions, han aparegut eines com les que ofereix l’Institut Montilivi: el programa d’assessorament i reconeixement, i el d’acreditacions. Amb certes diferències entre un i altre, ambdós tenen la mateixa finalitat: proporcionar a treballadors en actiu titulacions que els permetin certificar l’expertesa en els seus àmbits laborals o, si ho volen, incrementar els coneixements.

treballador afronta la segona fase, la de reconeixement, en la qual, a partir de l’informe d’assessorament, un tribunal reconeix o no aquells mòduls o unitats formatives que l’assessor ha valorat positivament. Quan s’acaba tot aquest procés, el treballador rep un certificat on hi consta quins mòduls o unitats formatives se li han reconegut atesa la seva experiència laboral.

Assessorament i reconeixement El programa d’assessorament i reconeixement acadèmic dels aprenentatges a la formació professional és un servei que l’institut presta a sol·licitud d’una persona major de 18 anys que disposi, com a mínim, de dos anys d’experiència laboral o formació prèvia. La tasca del centre és identificar les capacitats i expectatives professionals de les persones sol·licitants, per tal de valorar i recomanar les ofertes formatives que millor s’adaptin als seus perfils i interessos. És a dir, que a més de reconèixer una determinada expertesa el projecte cerca que la persona completi o ampliï la seva formació.

El programa d’acreditacions Per altra banda, el procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals (AAC) adquirides mitjançant una experiència laboral de com a mínim dos anys, o a través de vies no convencionals de formació, és un servei que ofereix l’Institut Català de Qualificacions Professionals (ICQP) i que permet a les persones que hi participen aconseguir un certificat de professionalitat. El certificat de professionalitat és el document oficial que acredita que una persona té els coneixements i les capacitats corresponents a totes i cadascuna de les unitats de competència que el conformen.

El procés consta de dues fases: a la primera, la d’assessorament, es parteix d’una entrevista personal entre la persona que demana el reconeixement i qui serà el seu assessor. L’entrevistat ha d’aportar documentació que acredita el que diu (vida laboral, certificat de tasques de l’empresa, cursos...). L’assessor recull amb tot plegat la informació que li permetrà elaborar un dossier on recomana que a la persona que ha fet la petició se li reconeguin coneixements equivalents a mòduls lectius o unitats formatives.

Les unitats de competència són un conjunt de capacitats professionals susceptibles de ser acreditades. Normalment coincideixen amb un lloc de treball rellevant o amb una funció productiva. A més a més, estan vinculades a mòduls professionals. Si les persones que han obtingut un certificat de professionalitat es matriculen al cicle formatiu poden demanar la convalidació dels mòduls formatius associats a les unitats de competència acreditades.

Amb aquesta documentació a les mans, el

42 /

L’objectiu final és que, si l’aspirant compleix els requisits, es matriculi al cicle formatiu que s’adapta al seu perfil, convalidi aquelles mòduls o unitats formatives que li han estat reconegudes i acabi de completar els estudis fins a obtenir la titulació acadèmica oficial. També hi ha l’opció de demanar un certificat de professionalitat sempre i quan tingui els requisits d’accés conforme al certificat demanat.

El més freqüent és que les persones que cerquen una acreditació no estiguin interessades en completar i/o ampliar

la seva formació, senzillament volen disposar d’una titulació que els permet seguir treballant o aspirar a una feina on necessiten forçosament disposar d’un certificat professionalitat. Tal i com explica Anna Pallarés, coordinadora d’assessorament i reconeixement de l’Institut Montilivi, “nosaltres recomanem el primer per a gent que vol acabar matriculant-se en un cicle formatiu per obtenir una titulació acadèmica, tot i que també poden obtenir un certificat de professionalitat, i el segon per aquella gent que amb un certificat de professionalitat en té prou per regular la seva activitat laboral, tot i que també hi ha aspirants que acaben optant per estudiar el cicle”.

Empreses col.laboradores ADRIÀ FREIXAS JAMBERT (GIROTALLER 19)

COMERCIAL MECANO TOLDO SLU

GLAM SOFTWARE 2012 SL

REGISTRO MERCANTIL DE GIRONA CB

COMERCIAL NONO

GRN SERVEIS TELEMÀTICS

REPARACIONS 6000 SL

COMSIS

GRUP EINA DIGITAL SL

ROBERLO SA

COMUNICACIÓ INTEGRAL NEORG SL

HERMES COMUNICACIONS

ROCHRAY JEAN SL

CONSULTORIA TÈCNICA NEXUS GEOGRÀFICS SL

HUTCHINSON NICHIRIN BRAKE HOSES SL

RODI METRO SL

CORVE

ICATEL NETWORK SL

COVESA VEHÍCULOS SL

IDIBGI

AJUNTAMENT DE SALT“

CRAYSCAR (Autotaller Lotus)

IMÀTICA TECONOLOGIA SL

ALTER EGO WEB SERVICES

CREF 2014

INFOGESTIÓ GIRONA SLU

SANT DALMAI SAU

ALVÁREZ PINSACH ASSOCIATS SL

CRODA IBÉRICA

INFORCELRÀ

SANTIAGO JUANDÓ SA

ANH SOLUCIONS INFORMÀTIQUES

CRUZ ROJA ESPAÑOLA COMITÉ GIRONA

INFOSELF

SATIRTEC SL

INGREDA SYSTEM SL

DANZAI SOFTWARE SL

INSTITUT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

SERVEIS D’AUTOMOCIÓ MAÇANET 2008, SL

DAVID LYONS GARCIA

INTERNACIONAL MULTIMARCA 1966 SL

AEROFOR AIGÜES DE GIRONA, SALT I SARRIÀ DE TER SA AJUNTAMENT DE CAMPLLONG AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA AJUNTAMENT DE FORNELLS DE LA SELVA

APLICACIONS ELÈCTRIQUES ASARTEC CONSULTORIA SL AUDIFILM CONSULTING SLU AUROSA AUTO 3 DOMENY, SC AUTO ART GIRONA SL AUTO REPARACIÓ MIKI DÍAZ

El perfil de les persones que cerquen assessorament perquè se’ls reconegui o acrediti l’experiència laboral se sol situar entre els 18 i els 50 anys. Solen ser persones vinculades als àmbits administratiu, social, electrònic, de transport, sanitari, imatge personal, esportiu... En alguns àmbits hi ha molta demanda per acreditar-se. Per exemple, en el social i, concretament, en el vessant de la dependència, hi ha molts aspirants que necessiten acreditar la seva capacitació en àrees molt concretes com ara la teleassistència, l’assistència domiciliària o l’assistència en residències per a gent gran. Quina és la utilitat de tenir una certificació, sigui quin sigui el camí triat? Com explica Anna Pallarés, “els treballadors es cobreixen legalment; no és el mateix treballar en una llar de gent gran amb una qualificació professional o sense ella”. També serveix, diu Pallarés, “per donar més fiabilitat de la professionalitat de qui fa la feina a les persones que s’atén o a qui s’ofereix un servei”. Pallarés explica que a mesura que passa el temps apareixen noves necessitats de reconeixement o acreditació, i cita com a exemple les persones que ensenyen ioga o que treballen en l’àmbit de la dependència en tasques diverses i que necessiten poder mostrar una titulació.

AUTO SAN CELONI AUTO TALLER ALCALÁ, SL

DECATHLON ESPAÑA SAU DISSENY DE SOFTWARE EMPOTRAT PER TELEGESTIÓ (DESET)

INVERTIAWEB INNOVA SOLUTIONS

DISSENYS MECANITZATS I MUNTATGES GIRONA

JARIT AGEA SL

DISTRIBUCIONS BOADELLA DOCEO SOFTWARE SL

IRONTECH SOLUTIONS SL

JOSEP OLIVÉ FRIGOLA

ROGET AUTOMOCIÓ SL SABORIDO GUDAY SLU SANOFI

SERVEIS PANELLA SERVIBUSSINESS 2009 SISTEMES DE CONTROL I TRAÇABILITAT SOKAD SOLA SPORT AUTOMOCIÓ

JOSFRAN ASSESSORS SL

SOMINTEC SL

JVIGAS

STEEMA SOFTWARE SL

LABORATORIOS HIPRA

T500 PURATOS

AUTO TALLER LLUÍS FALGUERAS

EFIMÀTICA ASSESSORAMENT INFORMÀTIC SL

AUTO TALLER MALUQUER 25 SL

ELECTROMÒBIL BONFILL

MARLEX HUMAN

TALLER ANTONIO VILLARREAL SL

ENALTIS

MAXIPROJECT

TALLER AUTORONDA SL

ENPLATER

MEDICHEM

TALLER CEST

ENVIROCAT SERVEIS SL

MINERALIA

TALLER LEONARDO SANZ

ES FIELD DELIVERY SPAIN

MIQUEL ALIMENTACIÓ GRUP SAU

TALLER ORIGINAL SC

ESPADRILLES BANYOLES SL

MORE EVOLUTION TALLER MECÀNIC

TALLER RAMIRO

ESTEVE QUÍMICA QI

MOTOR TARREGA TRUCKS 360 SLU

TALLER RAMON PONT

FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS DE GIRONA - FOEG

MOTOS TRÀFACH SL

TALLERS AGRÍCOLA TORDERA SL

MULTIPINTANTS D’EN BAS

FEU VERT IBÉRICA S.A.

TALLERS BENVELL (Juan Benítez)

N-TROPIA CONSULTING SL

FUNDACIÓ PRINCESA DE GIRONA

NAHA INFOTECH SLU

FUNDACIÓ RAMON NOGUERA

NESTLÉ

G-SOFT ONLINE SOFTWARE SLU

NICHIRIN HUTSCHINSON SPAIN SLU

GARATGE ESGLEYES

NOROTO SAU

GARATGE PARK LLORET

OLIVA MOTOR GIRONA

GARATGE PLANA SA

PERE CORNELLA SAU

GARATGE SELVA DIESEL SL

PH-SYSTEMS SL

GENERALITAT DE CATALUNYA

PLA-IBER SA

TP BOSS TECNIC SL

GESTIÓ I SERVEIS MÈDICS SL

PRODUCTES CONCENTROL

TREFINOS SL

GIRONA MOTOR SA

PRODUCTOS AUTOMOTRICES SA

TRETY SAU

GIRONA VEHICLES INDUSTRIALS

PROMACOR

TURISMES GIRONA S.A.

GIRONA VISION RESEARCH

PROTEIN

VEINSUR SAU

GIROSYSTEM SL

PUJOLAR SERVICES SL

VERNIS & TABERNER EQUIPS SL

GIVAUDAN IBÈRICA

REFRIAUTO

WERKHAUS SL SCS

AUTO TALLER PAYÀS SL AUTO TALLER SANTA MARIA AUTOMOCIÓ I SERVEIS DEL NORD-EST SL AUTOPINTAT OLOT AUTOPODIUM, SA AUTORIELLS SL BIG SAFEBOX DATA SL BIOFARM BIOTECHNOLOGY BLANES AUTOMOCIÓN SL BLANMOTO CAMBRA DE COMERÇ, INDUSTRIA I NAVEGACIÓ GIRONA CAMION GRUP SA CAMPS MOTOR CARITES DIOCESANA DE GIRONA CARLES BASART NAVARRO CASHKEEPER CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI DE MATERIALS, CECAM CODITRAMUNTANA COMARBI CLASSIC COMERCIAL I AGRÍCOLA CASACUBERTA S.L,

TALLERS COLOMER SL TÈCNICA DE VEHICLES INDUSTRIALS GIRONA SL TECNOCOM TELECOMUNICACIONES Y ENERGIA SA TEXAUTO MOTOR TEXAUTO SPORT TICK TRANSLATIONS SL


www.institutmontilivi.cat


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.