Escrivim en estil directe i indirecte

Molt sovint els personatges d’una història prenen la paraula. T’has fixat com ho fan?

1 Compara aquests dos fragments. En quin es reproduïx exactament el que diuen els personatges?

Text 1

Una nit, quan Charlie va anar a veure els seus iaios, els va preguntar:

––És veritat que la fàbrica de xocolate Wonka és la més gran del món?

––Clar que és veritat! ––van exclamar els quatre alhora––. No ho sabies? És unes cinquanta voltes més gran que qualsevol de les altres!

Text

Una nit, quan Charlie va anar a veure els seus iaios, els va preguntar que si era del tot veritat que la fàbrica de xocolate Wonka era la més gran del món. Els quatre van respondre que clar que era veritat i que si no ho sabia. Van dir que aquella fàbrica era unes cinquanta voltes més gran que qualsevol de les altres.

El que diuen els personatges d’una narració pot presentar-se:

En estil directe : s’escriuen exactament les paraules d’un personatge i es posa un guió davant de cada intervenció.

En estil indirecte: el narrador explica el que diu un personatge usant expressions com ara va dir que …, va contestar que

2 Sac de dubtes Per parelles, reescriviu en estil indirecte aquest fragment narratiu.

Dèdal, després de cavilar una estona, va exclamar:

—Ja ho tinc! Eixirem d’ací volant com els ocells!

—No digues disbarats, pare —va replicar Ícar—. Des de quan els homes podem volar?

––Que no tens confiança en mi? Vinga, alegra la cara i ajuda’m, que tenim molta faena. Serem els ocells més estranys del món…! —va exclamar Dèdal, entusiasmat.

Adaptat de Mites grecs . Maria Angelidou.

Exemple: Dèdal, després de cavilar una estona, va exclamar que ja ho tenia, que eixirien d’allà volant com els ocells.