Operació Món: Geografia i História 2 ESO Illes Balears (mostra)

2

M.Burgos, M. C. Muñoz-Delgado

Els sabers bàsics del curs

Destreses

Comuns: El treball escolar; El treball de camp

Històriques: Manejar la informació temporal; La biografia històrica; Les comparacions en història; L’anàlisi d’obres d’art (I). L’arquitectura; L’anàlisi d’obres d’art (II). La pintura; L’anàlisi d’obres d’art (III). L’escultura; Les comparacions d’obres d’art i estils artístics

Geogràfiques: La piràmide de població; El plànol urbà; El mapa mental; L’enquesta urbana

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

1. L’inici de l’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

2. L’ imperi Bizantí (I). Característiques generals

3. L’ imperi Bizantí (II). La societat i l’art

4. Els regnes germànics. Els francs i l ’ imperi Carolingi

5. L’ islam (I). El naixement de la civilització

6. L’ islam (II). L ’ expansió

7. L’ islam (III). L ’ economia

8. L’ islam (IV). La societat i la ciutat

9. L’ islam (V). El llegat artístic

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Rufaida al-Aslamia i Loujain Alhathloul

2 L’alta edat mitjana. L’inici del feudalisme

1. El feudalisme a Europa

2. L’economia feudal

3. La societat feudal

4. Com vivia la noblesa?

5. Com vivia el clergat?

6. Com vivia la pagesia?

7. L’art romànic (I). L’arquitectura

8. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Gudrid Thorbjarnardóttir i Ann Bancroft

3 La península Ibèrica entre els segles viii i xi

1. Al-Àndalus. L’islam a la península Ibèrica

2. L’organització política i econòmica d’al-Àndalus

3. Societat i vida quotidiana

4. Informe gràfic La cultura de l’aigua

5. La cultura i l’art califal

6. Els nuclis de resistència cristians (722-1035)

28

7. L’organització dels nuclis de resistència

8. L’art als segles ix i x. El Camí de Sant Jaume

9. L’art romànic peninsular

10. Les illes orientals d’al-Àndalus

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Ende i Carla Fuentes

4 L’alta i la baixa edat mitjana.

1. El territori europeu. Un mosaic de regnes i de pobles

2. Els progressos agraris

3. Les ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais

4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia

5. Societat i vida quotidiana

6. Societat i vida quotidiana

7. Art gòtic (I). Arquitectura

8. Art gòtic (II). Escultura, pintura i vidrieres

9. La baixa edat mitjana a Europa

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Hildegarda de Bingen i Margarethe von Trotta

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències

Destreses: Comuns i històriques

5 La península Ibèrica entre els

50

segles xi i xv

1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus

2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita

3. Consolidació i avanç dels regnes cristians

4. El govern i l’administració dels regnes cristians

5. El repoblament del territori conquerit

6. Les activitats econòmiques dels regnes cristians

7. Societat estamental i formes de vida

8. La cultura i l’art dels regnes cristians

9. La baixa edat mitjana als regnes cristians peninsulars

70

120

10. La incorporació de les illes Balears a la corona catalanoaragonesa

11. El regne privatiu de Mallorca (1276-1349)

12. Les illes Balears a la baixa edat mitjana (segles xiv i xv)

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Zulema, la astróloga i G-CHIME

6 L’inici de l’edat moderna. Els segles xv i xvi

1. L’edat moderna

2. Els descobriments (I). Causes d’un procés

3. Els descobriments (II). Viatges i viatgers

4. El naixement de l’Estat modern

5. Transformacions econòmiques i canvis socials

6. Canvis i conflictes religiosos. Reforma i Contrareforma

7. L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà

8. El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura

9. El Renaixement a Itàlia (II). E scultura i pintura

10. El Renaixement fora d’Itàlia Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Luisa de Medrano i Premio Luisa de Medrano

7 L’inici de l’edat moderna a Espanya i Amèrica

1. El regnat dels Reis Catòlics

2. La monarquia hispànica

3. La política dels Àustries

4. La conquesta d’Amèrica

5. Colonització i organització d’Amèrica

Informe gràfic. Encomienda, drets indígenes i interpretacions de l’obra d’Espanya a Amèrica

6. Economia, societat i vida quotidiana

7. El Segle d’Or (I). Cultura i l’arquitectura

8. El Segle d’Or (II). Escultura i pintura

9. L’inici de l’edat moderna a les illes Balears

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

152

Destreses: Comuns i geogràfiques

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Desafiaments que marquen Diari 20-30. Informació d’actualitat

9 L’espai humà mundial

1. Distribució espacial de la població mundial

2. Els moviments naturals de la població

3. Creixement natural i evolució de la població mundial

4. La composició de la població

5. Els moviments migratoris (I). Les migracions interiors

6. Els moviments migratoris (II). Les migracions exteriors Informe gràfic. La dona i les migracions internacionals

7. Les conseqüències de les migracions

8. El futur de la població mundial

176

Protagonistes: Catalina de Bustamante i «Yo mujer, tú cómplice, ellas luchadoras»

8 El segle xvii a Europa i a Espanya

1. El segle xvii. Transformacions i conflictes

2. Els règims polítics

3. La població i l’economia d’Europa

4. La monarquia hispànica al segle xvii

5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya

6. La ciència i la cultura

7. El llegat artístic. El barroc

8. El barroc a Europa

9. El barroc a Espanya i a Amèrica

Informe gràfic. Velázquez, un geni universal

10. L’època del barroc a les Illes Balears

200

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Josefa de Óbidos i Pepa Gamboa

Dossier d’aprenentatge

Anexos

Vocabulario; Aplica las competencias

230

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistas: Aletta Jacobs i Afrikable: una ONG española dedicada a la mujer en Kenia

10 Espai humà a Europa i Espanya

1. La distribució de la població europea i espanyola

2. El moviment natural a Europa i a Espanya

3. Els moviments migratoris a Europa

4. Els moviments migratoris a Espanya

5. El creixement de la població europea i espanyola

6. La composició o estructura de la població Informe gràfic. Les polítiques de població

7. La població de les Illes Balears

252

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistas: Sofonisba Anguissola i M.I.A. (Maya Arulpragasam)

11 Una mà de ciutats

1. Ciutat i urbanització

2. Les grans àrees urbanes en el món actual

3. La morfologia urbana

Informe gràfic. Les estructures urbanes al món

4. La jerarquia urbana mundial

5. Els problemes actuals de les ciutats

6. La ciutat com a ecosistema

272

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistas: Marion Mahony i La ciudad de las mujeres

12 Les ciutats a Europa i a Espanya

1. Els poblaments rural i urbà

2. El proceso de urbanización (I). La etapa preindustrial

3. El procés d’urbanització (II). L’etapa contemporània

290

4. Característiques del poblament urbà. Els tipus de ciutats

5. Estructura de la ciutat (I). El centre urbà

6. Estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana

7. La jerarquia urbana

8. Les ciutats de les Illes Balears

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistas: Diana Balmori i Btoy

Anexos

Vocabulario; Aplica las competencias; Dades bàsiques

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Com hi accedeixes?

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

La monarquia hispànica 2 Els territoris de la monarquia el seu govern Els protagonistes

2.1 Els monarques del segle xvi Després de la mort d’Isabel de Castella (1504) de Ferran d’Aragó (1516), els seus regnes territoris varen acabar passant al seu net Carles, nascut criat als Països Baixos. S’iniciava així a Espanya l’anomenada casa d’Àustria, que va perdurar fins al 1700. Al segle la casa d’Àustria va estar representada per Carles pel seu fill Felip II. – Carles (1516-1556) va heretar dels avis paterns materns nombrosos territoris al centre nord d’Europa a Itàlia, que va ampliar amb noves conquestes a Amèrica. El 1519 va ser triat emperador d’Alemanya. – Felip II (1556-1598) no va heretar les possessions centreeuropees de son pare ni va tenir el títol d’emperador, però va incorporar als seus territoris les illes Filipines el regne de Portugal amb les seves extenses colònies (1580). Així, va crear un imperi enorme en què, segons l’època, «mai no es ponia el sol». Ambdós monarques varen consolidar la monarquia autoritària implantada al segle anterior pels Reis Catòlics; es varen enfrontar a nombrosos conflictes interns; varen governar un imperi extens la qual cosa els va permetre imposar l’hegemonia hispànica a Europa va ocasionar conflictes externs constants. Els seus regnats varen coincidir amb una etapa de prosperitat demogràfica econòmica de floriment de la cultura l’art coneguda com el «Segle d'Or».

2.2 L’organització de la monarquia Carles Felip II varen exercir directament el poder. – Per governar, varen comptar amb l’ajuda d’una Administració ben organitzada Aquesta incloïa secretaris reials encarregats d’estudiar els assumptes d’aconsellar el monarca, consells que s’encarregaven del govern de determinats territoris (consells de Castella, d’Aragó d’Índies) o de certs temes (Consell de la Inquisició). – L’organització territorial es va concebre com una associació d’estats que tenien com a vincle comú el sobirà, però mantenien les institucions, lleis els costums propis. El monarca estava representat a cada territori per un virrei que tenia molts de poders, com ara el de convocar presidir les corts del regne.

178

Va néixer Gant (Flandes), l'any 1500. Era fill de Felip el Bell, hereu de la casa imperial d’Àustria, de Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics. Triat el 1519 emperador d’Alemanya amb el nom de Carles

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Establir connexions Relaciona les dades següents amb Carles o amb Felip II: a) era fill de Joana la Boja; b) amb ell es va implantar a Espanya la casa d’Àustria; c) va ostentar el títol d’emperador d’Alemanya; d) va fixar la cort a Madrid. Construir coneixements propis 2 Explica quines funcions varen tenir al segle els secretaris reials, els consells els virreis.

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers.

Intuïtiu

Fàcil d’utilitzar per a tu.

Multidispositiu

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...) a qualsevol mida i resolució de pantalla.

Descarregable

Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu.

Sincronitzable

Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estiguis utilitzant-ho.

Què t’ofereix?

Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.

Amb aquests recursos podràs:

Exercitar activitats interactives

Estudiar resums interactius, esquemes...

Aprendre àudios, vídeos, gameroom...

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

LES DONES CONSTRUEIXEN LA HISTÒRIA

La lluita per la igualtat que fa segles que les dones duen a terme ens ha fet conscients que normalment hem explicat només una part de la Història. Hem oblidat la meitat de la població i hem destacat els descobriments i avenços impulsats per homes. Mentrestant, no hem tingut gens en compte de les dones, les quals de vegades havien de fer-se passar per homes per obtenir reconeixement al seu esforç i assoliments. És per això que en aquesta situació d'aprenentatge volem posar en relleu que les dones també són constructores de la Història.

La proposta de les Nacions Unides formulada a partir dels anomenats Objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) ens reclama que reflexionem sobre el nostre món i, a partir de la reflexió, el millorem.

Així, en el nostre projecte treballarem fonamentalment els ODS 4 i 5, que incideixen de manera important en dos pilars fonamentals per transformar el món on vivim: una educació de qualitat en igualtat i per aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i nines.

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE Unitat

Dones destacades

Activam els coneixements previs

El naixement de l'Islam

El començament de l'edat mitjana

EL DESAFIAMENT

En el desenvolupament de les unitats, cada parella haurà d'investigar sobre una dona rellevant. En primer lloc, farà la seva proposta, perquè no coincideixin i tinguem un ampli ventall d'exemples, i, en tenir el vistiplau, començarà a elaborar una microbiografia.

Inclourem dones de tots els moments històrics per fer una visió general. En haver fet l'activitat inicial, ens agruparem per parelles per desenvolupar l’activitat de manera col·laborativa.

Per tant, el repte que us plantejam és elaborar una microbiografia per parelles d'una dona significativa del període que estudiem. L’exposareu a classe mitjançant una presentació digital (Genially, Prezi, Power Point…) i elaborareu un petit mural amb cartolina que penjareu a l'aula.

PER DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A…

• Plantejar i desenvolupar projectes de manera creativa i cooperativa.

• Fer cerques a internet aplicant-hi criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, i aprenent a seleccionar els continguts.

• Fer servir programes i aplicacions informàtiques per crear continguts propis que facilitin l'aprenentatge i la comunicació.

• Comunicar la informació seleccionada adoptant un punt de vista crític i personal, i alhora respectuós amb la propietat intel·lectual.

• Participar en el treball en grup. Aprendràs a repartir tasques, responsabilitats…, emprant estratègies col·laboratives.

• Localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts. N’avaluaràs la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i la integraràs i transformaràs en coneixement per comunicar-la.

• Conèixer, apreciar críticament i respectar el patrimoni cultural i artístic, tot valorant la riquesa que suposa la diversitat cultural i artística.

L'alta edat mitjana

Dones destacades La península Ibèrica a l'edat mitjana

Dones destacades

Activitat final

L ’ inici de l ’ edat mitjana. Germànics, bizantins i musulmans

Cassiana de Constantinoble.

Compositora i poetessa

Vaig néixer a principi del segle ix dC i visc a la capital de l'imperi bizantí. Nom Cassiana de Constantinoble, som compositora i poetessa. Des de ben jove, vaig tenir accés a una formació basada en la cultura de la Grècia clàssica i, gràcies a aquests coneixements, em vaig convertir en escriptora, creant una extensa producció poètica.

L'imperi Bizantí es va formar després de la divisió de l'imperi Romà, duta a terme per l'emperador Teodosi I l'any 395 dC. L'imperi Romà d'Orient, la part on visc, va perdre progressivament els costums llatins a favor de la cultura grega.

Entre els segles viii i ix dC, s'ha estès la prohibició de retre culte a les imatges sagrades, que denominam icones. Aquestes imatges pintades sobre una taula

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Quina era la capital de l'imperi Bizantí on va viure Càssia? Quan es va formar aquest imperi?

2 Què són les icones? Què representen?

representen Jesús, la Mare de Déu o els sants sobre fons daurats. He defensat la veneració d'aquestes imatges, i amb el temps he decidit retirar-me a un monestir per poder continuar creant composicions poètiques i musicals, moltes de les quals són de tipus religiós, dedicades a la Mare de Déu i a les santes. Per comprendre més bé l'inici de l'edat mitjana, coneixeràs:

• L'inici de l'edat mitjana, etapes i civilitzacions medievals

• L'imperi Bizantí. Característiques, societat i art

• Els regnes germànics. El poble franc i l'imperi Carolingi

• L'islam. Naixement i expansió

• L'islam. Economia, societat i llegat cultural

3 Comprovam. Resol les qüestions plantejades a cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per ferho, pots consultar la informació exposada a la unitat.

Espai

Quins territoris comprenia a l’inici l'imperi Bizantí?

Quines ciutats varen ser les capitals dels califats omeia i abbàssida?

A través de quins territoris es varen desenvolupar les rutes comercials musulmanes durant l'edat mitjana?

Temps

Fins a quin any es va mantenir l'imperi Bizantí? Indica quin any es va implantar la dinastia carolíngia.

Quin segle s'inicia la religió islàmica?

Conceptes

Defineix: aula règia, lluites iconoclastes, sunna, alquibla.

Assenyala els elements comuns de tots els àrabs abans de l'arribada de Mahoma.

Una altra mirada

Al final de la unitat coneixeràs la vida de Rufayda al-Asalamiyya, infermera i assistent social que va exercir la seva tasca al segle vii, i Loujain al-Hathloul, activista que lluita pels drets de les dones actualment.

Quines eren les tasques principals de les dones en la societat musulmana?

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

ACTIVAM ELS CONEIXEMENTS PREVIS

1.1 Com a dinàmica inicial per introduir el tema, farem un «corre mots» o «ruleta de paraules» (la plataforma Educaplay ofereix moltes possibilitats).

L'INICI DE L'EDAT MITJANA

2.1 N’estudiam les etapes, l'imperi Bizantí, els pobles germànics, el regne visigot i el naixement de l'imperi Carolingi.

EL NAIXEMENT DE L'ISLAM

3.1 En comprendrem les característiques principals, l’expansió territorial, economia, societat, vida quotidiana i llegat cultural i artístic.

DONES DESTACADES

4.1 Per parelles, investigam dones destacades del període d'estudi. En triam una, en fem una presentació a classe i un mural senzill.

4.2 Presentam les biografies que hem fet.

L'inici de l'edat mitjana

Etapes i civilitzacions

1.1 L’inici de l’edat mitjana i les seves etapes

Des del segle iii, l'imperi Romà va patir la Romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins lla vors localitzats a l’altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar-lo millor, l’emperador Teodosi el va dividir l’any 395 en dues parts: l’Im peri Romà d’Occident, amb capital a Roma; i l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble.

A partir de llavors, cada part va seguir una trajectò ria històrica diferent.

– L’Imperi Romà d’Occident va ser envaït per una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els su eus, els vàndals i els alans. Finalment, en el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en dife rents regnes germànics.

– L’Imperi Romà d’Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d’Imperi Bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

La divisió de l’Imperi Romà (395)

Teodosi I el Gran (346-395 dC). Nascut a Itàlica (Hispània), va ser el dar-rer emperador que va governar la totalitat de l’Imperi Romà.

Les dates de 476 i 1453 han estat adoptades per molts d’historiadors per delimitar l’edat mitjana, encara que d’altres en prolonguen el final fins al descobriment d’Amèrica el 1492. Aquest extens període històric sol subdividir-se en tres grans etapes d’una durada vari-

Períodes

i esdeveniments de l'edat mitjana

Batalla de Poitiers

843)

A l’hora de morir va repartir l’imperi entre els dos fills, Arcadi, que en va rebre la part oriental, i Honori, que en va rebre la part occidental.

A l'apartat «Aplica les competències», tens la prova: Monarquies

LES

Es crea el Tribunal de la Inquisició

Eduard I va convocar l’anomenat parlament model

Invenció de la impremta de tipus mòbils (Gutenberg)

Els turcs prenen Constantinoble Colom descobreix Amèrica

Imperi Romà d'Orient

Imperi Romà d'Occident Roma Constantinoble

Imperi en època de Teodosi I Imperi Romà d'Occident Imperi Romà d'Orient

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

Invasió musulmana de la península Ibèrica

Primera croada

Regnat de Justinià

ALTA EDAT MITJANA

PLENA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA INICI I DESENVOLUPAMENT DEL FEUDALISME IMPERI CAROLINGI (751 -

CROADES (1095 - 1270)

PESTA NEGRA (1348 - 1352)

1.2 Les civilitzacions medievals

Durant l’edat mitjana, varen conviure i es varen enfrontar en el territori de l’antic Imperi Romà tres civilitzacions: l’Imperi Bizantí, la cristiandat llatina i l’islam.

– L’Imperi Bizantí, a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa, pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma.

– La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establerts en l’antic Imperi Romà d’Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa; i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals.

– L’islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, varen conquistar a partir del segle vii part dels territoris de l’Imperi Bizantí i de l’antic Imperi Romà d’Occident. Així varen crear una nova civilització a cavall d’Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.

Fes servir la cronologia Línia del temps

1 Quants d’anys va durar l’edat mitjana? A quants de segles equivalen?

2 Compara els mapes i resol aquestes qüestions: a) Quins canvis territorials s’aprecien a Occident? b) Quins són els principals regnes germànics i on es localitzen? c) Quins canvis territorials es produeixen a Orient?

Utilitzar mapes

3 Compara els mapes i resol aquestes qüestions:

a) Quins canvis territorials s’aprecien a Occident?

b) Quins són els principals regnes germànics i on es localitzen?

c) Quins canvis territorials es produeixen a Orient?

Exposar arguments

4 Cerca la informació i anota’n la resposta:

a) Per què i quan va rebre l’edat mitjana aquesta denominació?

b) En què es diferencien els cristianismes catòlic i ortodox?

Consulta el maneig de la informació temporal

En el segle vi , Justinià va intentar restaurar l’Imperi Romà. Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica.

A mitjan segle vii , les conquestes musulmanes havien reduït el territori bizantí a la península Balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

– L’administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. Hi varen desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l’armada.

2.3 L’economia bizantina

– L’agricultura era la base de l’economia bizantina. La majoria de les terres eren latifundis, grans propietats que pertanyien a la noblesa i als monestirs, i les treballaven els serfs.

L’artesania va elaborar articles de luxe, com teixits de seda, tapissos, orfebreria, ivori i esmalts

– El comerç es va beneficiar de la situació estratègica de Constantinoble entre Europa i Àsia, i entre les mars Mediterrània i Negra.

A Bizanci, arribaven seda de la Xina; espècies, ivori i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Manejar conceptes

1 Explica breument aquests termes: basileu, Corpus Iuris Civilis, esmalts, espècies, ambre. Abans, consulta el vocabulari final.

Utilitzar mapes

2 Fixa’t en els mapes de dalt per contestar:

a) Quins territoris va conquerir Justinià?

b) Quin era l’objectiu d’aquestes conquestes?

c) Què indiquen les fletxes que hi ha en el mapa?

d) Quins territoris va perdre Bizanci en el segle vii i qui els hi va prendre?

Els emperadors varen establir la cort a Constantinoble, l’antiga Bizanci. La ciutat, defensada per una triple murada escalonada, allotjava el palau de l’emperador, el Senat i el tribunal de justícia; carrers comercials amplis; espais per a la vida pública, com el fòrum i l’hipòdrom; i edificis culturals i religiosos notables, com la universitat o l’església de Santa Sofia.

Interpretar fonts Preguntes provocadores

3 Amb el text explicatiu i les imatges, resol aquestes qüestions:

a) Per què la situació de Constantinoble era favorable per al comerç?

b) Amb quins països i productors comerciava? c) Com era la ciutat de Constantinoble?

Hipòdrom

Tribunal

Santa Sofia

Murada

Far

Fòrum

Port

Palau de l’emperador

L ’ imperi Bizantí (II). La societat i l’art

3.1 La societat bizantina

La societat bizantina s’organitzava en tres nivells. En el nivell superior, se situaven l’aristocràcia i els alts càrrecs de l’Església, que tenien grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i en l’administració. En el nivell intermedi, hi havia la resta del clergat, els funcionaris de l’Estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.

3.2 L’Església i els seus problemes

L’Església va exercir una gran influència sobre la societat bizantina. De fet, va estar estretament vinculada al poder polític, ja que coronava l’emperador, tenia grans propietats i controlava espiritualment una societat en què les disputes religioses solien mesclar-se amb les socials. No obstant això, va haver de fer front a dos grans problemes:

– Les lluites iconoclastes es varen originar quan alguns emperadors varen prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones , i varen cercar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se del béns d’aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials greus entre els segles viii i ix , encara que al final es va imposar el culte a les imatges.

– El Cisma d’Orient va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l’Església occidental o romana i l’oriental. Aquesta darrera, que va passar a dir-se Església ortodoxa, va estendre l’àrea d’influència per Europa Oriental amb l’evangelització dels pobles eslaus

3.3 L’art bizantí

– En l’arquitectura, es varen fer servir materials pobres com el maó, columnes com a suport, arcs semicirculars, i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula sobre petxines. L’edifici principal va ser l’església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats en són la basílica de Santa Sofia de Constantinoble, encarregada per Justinià; i l’església de Sant Vidal, a Ravenna, totes dues del segle vi

– Els mosaics decoraven les parets i cúpules de l’interior de les esglésies. Entre els més famosos figuren els de Sant Vidal de Ravenna, que representen l’emperador Justinià i la seva esposa, Teodora, amb el seguici, duent ofrenes a l’església.

– Les icones eren imatges religioses. La majoria estaven pintades sobre taula i solien emprar el daurat en la representació. La forma de representar escenes religioses i les imatges de Jesucrist, la Mare de Déu i els sants va exercir una gran influència en l’art posterior.

Les icones bizantines

Les imatges sagrades bizantines o icones (del grec eikon, imatge) solen ser planes, de figures estilitzades i fons daurats, i segueixen una sèrie de convencionalismes o normes de representació característics.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1 Completa el quadre sobre els problemes de l’Església bizantina. Problemes Causes Resolució Lluites iconoclastes Cisma d’Orient

Conèixer l’art

2 Què eren les icones? Quina n’és la temàtica principal? Creus que són representacions realistes? Respon amb tres arguments.

Analitzar estils i obres

3 Localitza en les imatges trets de l’arquitectura bizantina.

4 Explica quin sistema de coberta es va fer servir a l'església de Santa Sofia.

5 Cerca els mosaics de Teodora i Justinià a internet, i descriu-los.

L’esplendor de l’art bizantí

L’església de Santa Sofia

Alçat Interior

Semicúpula

Petxina Cúpula central

Semicúpula

Finestres

Pis superior o tribuna Nau lateral

Contraforts

L’església de Sant Vidal de Ravenna

Mosaics de Justinià i Teodora

Aquesta església la va encarregar Justinià en el segle vi

La nau central, més ampla i alta, es cobreix amb una cúpula enorme sobre petxines que suporta sobre quatre pilars.

El pes es contraresta amb dues semicúpules i dos grans arcs, reforçats a l’exterior per contraforts. Les naus laterals, més baixes, tenen dos pisos; el superior es diu tribuna.

A les parets de l'absis de l'església de San Vitale, de Ravenna, hi ha els mosaics que representen l'emperador Justinià i la seva esposa, Teodora, amb els seguicis respectius. També mostren les ofrenes, freqüents en aquell temps a les esglésies importants.

Arc

Nau central

Pilar Atri

Teodora

Cúpula

Petxina

Els regnes germànics. Els francs i l ’ imperi Carolingi 4

Els francs, després de travessar el Rin, es varen instal·lar l’any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.

4.1 L’evolució històrica. Del regne a l’imperi

L’any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar al màxim esplendor amb el seu fill Carlemany (742814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l’antic imperi Romà d’Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d’Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d’Europa; i els saxons, al nord d’Alemanya.

Després d’aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carle many emperador el Nadal de l’any 800. No obstant això, l’imperi no més va durar fins l’any 843, perquè quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís el Pietós, es va dividir entre els fills d’aquest.

4.2 La manera de viure carolíngia

– El govern de l’imperi Carolingi requeia en l’emperador, que també va assumir el paper de defensor de la cristiandat i va arribar a in tervenir en els assumptes de l’Església. Per administrar-lo, l’imperi es va dividir en dos comtats, dirigits per un comte; i en marques o províncies defensives frontereres, dirigides per un marquès.

– L’economia carolíngia es va basar en les activitats agràries, que es practicaven en latifundis extensos que pertanyien a l’aristocràcia i a l’Església. S’hi conreaven cereals, completats amb una ramaderia escassa i amb fruits i caça que s’obtenien dels boscos.

Carlemany i el seu imperi

Coronació de Carlemany

– Les activitats urbanes varen decaure. Així, l’artesania va passar a dur-se a terme en els latifundis, en què es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, eines, etc.); i el comerç es va limitar a dur els articles de luxe demandats pels més rics i poderosos.

– La societat carolíngia s’organitzava en tres grups. Els nobles i els alts càrrecs eclesiàstics ocupaven la posició social més elevada, tenien la majoria de la terra i exercien els principals càrrecs en el govern i en l’administració. Els seguien la resta de les persones lliu res (camperols, artesans i comerciants). I en darrer lloc se situaven els serfs, descendents dels antics esclaus que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís.

4.3 La cultura i l’art

Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat, Carlemany va fundar l’escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans.

El rei franc Carlemany va ser coronat emperador el 25 de desembre de l'any 800 a la basílica de Sant Pere de Roma.

Lotari

el 814

Calb

Algunes aportacions culturals

Arquitectura

Sala de recepció

Habitacions de l’emperador i de la família

Termes imperials

El palau imperial de Carlemany a Aquisgrà (1) tenia les funcions de residència permanent i administrativa de l’imperi.

Entre els edificis més significatius, hi havia la capella palatina (2), construïda entre els anys 790 i 805 per l'arquitecte Otó de Metz, seguint el model de l'església bizantina de San Vitale, de Ravenna. Interior de la capella palatina (3)

L’arquitectura va comptar amb algunes construccions notables, com palaus, esglésies i monestirs, que Carlemany va manar edificar a les principals ciutats (Ingelheim, Aquisgrà, Nimega) com a manifestació del seu poder. Entre aquestes varen destacar el palau d’Aguiscrà, residència de l’emperador, del qual es conserva la capella construïda entre els segles viii i ix ; l’abadia de Fulda, i el desaparegut monestir de Saint Gall. Ens n’han arribat molt poques escultures, com la de Carlemany a cavall. D’obres menors fetes amb ivori o metall (reliquiaris, arquetes), en tenim més; i també miniatures o pintures de mida petita sobre pergamí que il·lustraven llibres, com els evangeliaris.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Valorar l'evolució històrica

1 Escriu i explica els esdeveniments històrics que varen tenir lloc en aquestes dates: 481, 751, 800, 843.

2 Qui varen ser aquests personatges: Clodoveu, Pipí el Breu, Carlemany, Lleó III i Lluís el Pietós?

Utilitzar mapes

3 Fixa’t en els mapes i redacta un text amb la informació que aporten. En aquest text has de contestar, com a mínim, aquestes qüestions: Quin va ser l’objectiu de les conquestes de Carlemany? Va aconseguir els seus propòsits?

Valorar les obres Preguntes provocadores d'art

4 Observa les imatges i escriu quins eren els materials, els suports, els arcs i les cobertes emprats en l’arquitectura carolíngia.

Entrada del palau

Capella palatina

Pòrtic d’entrada (A), torres (B), nau lateral (C), pilar (D), nau central (E), cúpula central (F), maçoneria (G)

El reliquiari és una caixa o estoig on es guarden les relíquies dels sants.

Orfebreria. Reliquiari

5

L ’ islam (I). El naixement de la civilització

5.1 Aràbia abans de Mahoma

L’islam va néixer a la península Aràbiga, un territori quasi desèrtic situat al Pròxim Orient, entre la mar Roja i golf Pèrsic. A principi del segle vii , Aràbia estava habitada per moltes tribus independents i enfrontades entre si. Les de l’interior practicaven el pasturatge nò mada i tenien una religió fetitxista. Les assentades a la costa eren se dentàries, es dedicaven a l’agricultura o al comerç, i eren politeistes Aquest era el cas de la regió del Hijaz, transitada per caravanes de comerciants i on destacaven les ciutats de la Meca i Yatrib (Medina). Els únics elements comuns de tots els àrabs eren la llengua àrab culte a la Pedra Negra, fragment de pedra basàltica que es venerava, al costat de nombrosos ídols, al santuari de la Ka'ba, a la Meca.

5.2 Mahoma

Al segle vii, Mahoma (al qual els musulmans anomenaven Muhammad) va aconseguir unir els àrabs sota una nova religió, l’islam. Mahoma va néixer l’any 570 a la ciutat de la Meca al si d’una família acomodada. Va quedar orfe als sis anys, i ben aviat va començar a fer feina com a caravaner al servei de Jadicha, una viuda rica amb qui es va casar als 25 anys.

L’Aràbia preislàmica

1 Observa el mapa i fes aquestes tasques:

Transformat en un mercader ric i respectat, solia retirar-se a meditar a una cova del mont Hira, pròxima a la Meca. Allà, l’any 610, va tenir una visió de l’arcàngel Gabriel, que li va ordenar memoritzar i recitar els versos que contenen la doctrina d’Al·là. A partir de llavors, va començar a predicar una nova religió, l’islam, que significa submissió a la voluntat d’un déu únic: Al·là

5.3 La religió islàmica

Després de la mort de Mahoma, la religió islàmica fou recollida en l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Els que la practiquen es diuen musulmans, és a dir, submisos o creients, i han de complir cinc preceptes religiosos, que es consideren els pilars de l’islam, i unes normes de comportament.

– Els preceptes religiosos són cinc: la professió de fe: «no hi ha altre déu sinó Déu (Al·là) i Mahoma és el seu Profeta»; l'oració cinc vegades al dia, orientats cap a la Meca, i l'oració comunitària els divendres a la mesquita; l'almoina als necessitats; el dejuni del ramadà, des de la sortida a la posta del sol; i la peregrinació a la Meca almenys una vegada en la vida.

– Les normes de comportament permeten la poligàmia i prohibeixen beure alcohol, menjar carn de porc i els jocs d’atzar. Altres normes diuen que la vida del musulmà s’ha de regir pels principis d’igualtat, tolerància, germandat i unitat.

a) Quines eren les principals àrees geogràfiques de l’Aràbia preislàmica?

b) Localitza el Iemen, Yatrib i la Meca i digues a quina de les àrees anteriors es localitzen.

Utilitzar termes i conceptes

2 Explica el significat dels termes musulmà, Alcorà i Ka'ba.

3 Esmenta els cinc preceptes de la religió musulmana emprant aquests termes: Al·là, oració, almoina, dejuni, peregrinació.

Manejar imatges

4 Amb l'ajuda del text i de la fotografia del santuari de la Ka'ba, resol aquestes qüestions:

a) Com està construït?

b) Per què és el lloc més sagrat dels musulmans?

c) On se situa la Pedra Negra?

rània

Imperi Bizantí Principals rutes comercials

Imperi persa sassànida

Aràbia i el Pròxim Orient en temps de Mahoma Aràbia

Fonts de l’islam i llocs sants

L’Alcorà, o llibre sagrat, i la sunna

L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans. El nom prové de la paraula quran, que significa «recitació», ja que recull els versos recitats per Mahoma que contenen la doctrina revelada per Al·là.

Consta de 114 sures (capítols), dividides en aleies o versicles.

La sunna, o tradició, és, per a molts de musulmans, una altra font de l’islam. És una recopilació de tradicions basades en el que diu o va fer el profeta sobre diversos temes. Fins al segle ix, en què fou compilada, es va transmetre de forma oral.

L’islam té diversos llocs sants. Aquests són la ciutat de la Meca, on s’ubica el santuari de la Ka'ba (1); la ciutat de Medina, on hi ha la mesquita del profeta (2); i la mesquita de la Cúpula de la Roca (3), situada a Jerusalem i alçada en el lloc des del qual, segons la tradició, Mahoma va ascendir al setè cel.

El santuari de la Ka'ba (4) o casa d’adoració és el lloc més sagrat per als musulmans. Segons la tradició islàmica, fou construït per Abraham i el seu fill Ismael per ordre d’Al·là. Actualment, és un recinte de pedra sense finestres i cobert amb un mantell negre que conté textos de l’Alcorà escrits en or. L’interior té les parets i el trespol de marbre. En un dels cantons exteriors hi ha la Pedra Negra. Aquesta indica el punt de partida per a les voltes rituals que els musulmans fan al voltant del santuari.

Els llocs sants. La Ka'ba

Franja de textos de l’Alcorà

Porta de la Kaaba

Tela que cobreix la Kaaba Pedra Negra

L ’ islam (II). L ’ expansió 6 La línia del temps

6.1 Els inicis de l’islam

Mahoma va començar a predicar la seva doctrina a la ciutat de la Meca, on es va enemistar amb els comerciants rics. L’any 622 va haver de fugir de la ciutat i es va traslladar a Yatrib, que des de llavors va adoptar el nom de Medina, la ciutat del profeta. Aquest any, anomenat de la fugida o hègira, es va prendre com a punt de partida del calendari musulmà.

Després de convertir-se en cap polític i religiós de la ciutat de Medina, va reclutar un exèrcit i va conquistar la Meca el 630. Quan es va morir, dos anys més tard, gairebé tot Aràbia era musulmana.

6.2 La creació d’un gran imperi

Després de la mort de Mahoma el 632, els musulmans, impulsats per la força de la fe i d’un poderós exèrcit, formaren un gran imperi durant els segles vii i viii. L’expansió musulmana es va dur a terme en tres etapes:

– El califat ortodox (632-661). Els successors de Mahoma es varen triar entre els familiars i amics d’aquest; adoptaren el títol de califa o «successor del missatger de Déu»; i residiren a Medina. En aquest període, l’islam es va estendre per Síria, Palestina, Egipte, part del nord d’Àfrica, Mesopotàmia i Pèrsia.

– El califat omeia (661-750). En aquesta etapa es va implantar la successió hereditària en la família dels omeies, i la capital del califat es va traslladar a Damasc. L’imperi musulmà va arribar en aquest moment a l’expansió màxima, en estendre’s pel nord d’Àfrica i la península Ibèrica, per l’oest; i fins a Turkestan i la vall de l’Indus, per l’est.

– El califat abbassí (750-1055) Després del destronament dels omeies per la dinastia abbassí, la capital es va traslladar a Bagdad; i, després de la conquesta de Creta i de Sicília, l’expansió musulmana es va aturar. Finalment, els turcs varen conquerir el califat l’any 1055, encara que els reis abbassís es varen mantenir sota el domini turc fins a la presa de Bagdad pels mongols, l’any 1258.

6.3 L’organització de les terres conquerides

– El govern de l’imperi estava en mans del califa. Aquest era considerat «l’ombra de Déu sobre la Terra», per la qual cosa concentrava el poder religiós i polític. Com a cap religiós, presidia l’oració comunitària dels divendres; i com a cap polític, governava, administrava la justícia i dirigia l’exèrcit. El califa s’ajudava del visir o primer ministre, que dirigia els altres funcionaris de l’Administració.

– L’administració de l’imperi es va organitzar en províncies o cores, en què comandava un governador, emir o valí. Altres càrrecs de l’Administració califal varen ser el superintendent financer; i el jutge o cadi, que administrava justícia. Els habitants de les províncies pagaven dos tipus d’impostos: un, per la quantitat de terres que tenien i un altre de personal. Aquest darrer cessava quan es convertien a l’islam.

Els mongols prenen Bagdad. Fi del califat abbassí

Els turcs seljúcides prenen Bagdad, però hi mantenen els reis abbassís

Batalla de Poitiers. Derrota musulmana pels francs

islàmica. Hègira

717-718)

Expansió de l’islam

Conquistes després de la mort de Mahoma (632 dC)

Conquistes dels califes ortodoxos (632-660)

Conquistes dels omeies (660-750)

Imperi Bizantí (en la segona meitat del segle VII)

Regne franc (cap al 750)

Els califes L’exèrcit musulmà

1. Els símbols del califa eren els segells del profeta, el ceptre d’extrem corb, i el mantell i la llança.

2. Les causes que permeteren la ràpida expansió musulmana varen ser diverses: el desig d’estendre la fe; l’organització d’un exèrcit en què la cavalleria exercia un paper essencial, l’afany d’aconseguir botí de guerra i la debilitat dels adversaris.

Utilitzar mapes

3 Localitza els territoris següents i situa’ls en una fase de la conquesta: Marràqueix, Damasc, Alexandria,

omeia i abbassí). Ha d’incloure: cronologia, sistema successori, capital del califat i principals conquestes.

Consulta el maneig de la informació temporal

7.1 Les noves pràctiques agràries

La ramaderia nòmada de camells i mens es va continuar practicant a les àrees desèrtiques. No obstant això, com a conseqüència de l’enorme extensió geogràfica que va assolir l’imperi, l’agricultura es va convertir en la base de l’economia musulmana i va ocupar la majoria de la població.

– La diversitat dels conreus en fou la nota dominant. Així, a les valls regades d’Orient, es varen cultivar blat dur, arròs, cotó, canya de sucre, safrà, morera, cítrics (taronja amarga, llimona, llima) i verdura (espinac i albergínia). Molts d’aquests conreus es varen difondre des d’allà fins a la part occidental de l’imperi musulmà.

– Les tècniques agràries també varen canviar. Així, els sistemes per regar varen millorar amb l’ús de sínies per extreure l’aigua, la construcció de séquies per distribuir-la, i de pous i aljubs per emmagatzemar-la. També es varen cultivar els vessants de les muntanyes mitjançant terrasses.

– La propietat privada de la terra conquistada es va mantenir en general en mans dels antics propietaris a canvi del pagament d’impostos. Les terres de l'Estat sotmès es varen repartir entre el califa, a qui en corresponia una cinquena part, i l’aristocràcia musulmana.

7.2 L’artesania i el comerç

Altres activitats econòmiques essencials varen ser l’artesania i el comerç, que solien localitzar-se a les ciutats.

– L’artesania es feia en tallers petits, on també venien els productes fabricats. Entre aquests, teixits de cotó i de lli; catifes i tapissos; articles de cuir, ceràmica i metall; perfums i paper.

– El comerç es va beneficiar de la posició de l’imperi entre Europa i Orient. Els productes es transportaven per terra mitjançant caravanes de camells, i per mar, amb vaixells de vela.

Les rutes comercials recorrien grans distàncies, al llarg de la Mediterrània i de l’oceà Índic, l’interior d’Àfrica, Extrem Orient —la Xina i l’Índia— i el nord d’Europa.

– Els productes que hi circulaven eren sobretot articles de luxe, com metalls, pells, sedes, teixits, espècies i esclaus. Per als intercanvis comercials, els musulmans varen utilitzar diversos mètodes, com la moneda d'or —el dinar—, la lletra de canvi i el xec

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Assenyalar aportacions històriques

1 Quines novetats agràries varen introduir els musulmans a les terres conquerides?

A quins territoris de l’imperi varen predominar i per on es varen estendre?

Manejar conceptes

2 Consulta en el vocabulari els termes subratllats. Explica què tenen en comú i en què es diferencien el dinar, la lletra de canvi i el xec.

Utilitzar mapes

3 Fixa’t en el mapa i respon:

a) D’on provenien l’or, la seda, l’ambre, les espècies, la sal, els esclaus, la porcellana i l’ivori?

b) Raona: qui devien ser els clients d’aquests articles?

c) Agrupa els productes comercials que figuren en la llegenda del mapa en aquestes cinc categories: metalls, teixits, condiments, esclaus, articles de luxe.

Manejar imatges

4 Quins mitjans usaven els musulmans per transportar els productes comercials? Cerca a internet imatges sobre aquests mitjans de transport.

Organitzar informació

5 Fes un esquema o un mapa conceptual sobre les activitats econòmiques dels musulmans.

Noves tècniques agràries

L’escassedat d’aigua a bona part dels territoris de l’imperi va fer que els musulmans desenvolupassin les tècniques de rec.

L’aigua s’extreia mitjançant sínies (1), rodes mogudes per corrents d’aigua o per animals que es col·locaven parcialment submergides i disposaven de catúfols o recipients per extreure l’aigua.

Principals rutes comercials al món musulmà durant l’edat mitjana

Orient

Principals productes Or

Espècies

Les principals rutes comercials unien la Mediterrània i l’oceà Índic amb l’interior d’Àfrica, l'Extrem Orient i el nord d’Europa.

El transport dels productes per terra es feia en caravanes de camells, que comptaven al llarg de les rutes amb construccions o caravanserralls per a l’allotjament de les mercaderies i dels comerciants. Per al transport per mar, s’empraven vaixells de veles triangulars.

El dinar o moneda d’or era un dels sistemes de pagament que s’usava en els intercanvis comercials.

L ’ islam (IV).

La societat i la ciutat

8.1 L’organització social

La societat musulmana era molt diversa, a causa de la gran extensió aconseguida pel seu imperi. Hi havia diferents grups ètnics, com eren els àrabs, els berbers i els esclaus; i diverses religions, com la musulmana, la cristiana i la jueva. Aquesta pluralitat ètnica i religiosa va condicionar l’estructura social, formada per tres grups fonamentals:

– L’aristocràcia era un grup molt reduït i la majoria dels membres eren d'origen àrab. Tenia grans propietats procedents dels botins de guerra i ocupava els alts càrrecs del govern i de l’Administració.

– La massa popular incloïa pagesos, artesans i comerciants lliures. Es diferenciaven els convertits a l’islam, o mawali ; i les poblacions protegides, o dimmís , cristians i jueus que no es varen convertir a l’islam i varen conservar la religió, la forma de govern i les lleis pròpies. Aquests darrers pagaven més impostos que els conversos.

– Els esclaus eren presoners de guerra o procedien del comerç.

8.2 La ciutat musulmana

Les ciutats musulmanes eren la seu del govern i concentraven les activitats artesanals, comercials, religioses i culturals. Estaven emmurallades, tenien pla irregular i constaven de medina i ravals.

– La medina era la part de la ciutat situada dins les murades. Incloïa una alcassaba o recinte fortificat, situat a la part més elevada i que es feia servir per defensar la població, i diversos barris. A totes les medines hi havia uns edificis i espais públics essencials, com la mesquita major, el soc, banys públics i alfòndecs.

• La mesquita major era l’edifici per a l’oració col·lectiva del divendres a migdia, obligatòria per als homes, ja que l’oració diària es feia a les mesquites del barri, més petites.

• El soc se situava als carrers pròxims a la mesquita major. Era el mercat on els artesans venien els productes: vestits, teles, perfums, calçat. Als banys públics, hi havia sales d'aigua tèbia, calenta i freda, i hi anaven els homes i dones en horaris diferents.

• Els alfòndecs eren grans magatzems. S’hi guardaven les mercaderies i s’hi hostatjaven els mercaders que venien de lluny.

– Els ravals eren barris situats fora del recinte emmurallat. Els habitaven persones amb ingressos baixos i, quan creixien molt, s’envoltaven d’una murada pròpia.

Més enllà dels ravals s’estenia el camp, en el qual s’intercalaven les almúnies o finques d’esbarjo dels més rics.

Murades

Almúnia

Mesquita major

RAVAL

La vida domèstica

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Entendre la realitat cultural

En la família musulmana, l’espòs tenia l’autoritat absoluta sobre l’esposa i els fills.

Els homes rics, segons la llei alcorànica, podien tenir fins a quatre dones, sempre que les condicions econòmiques permetessin mantenir-les i també els fills.

Les dones estaven sempre sota la tutela de l’home: primer, del pare i, més endavant, de l’espòs. Vivien recloses en una part especial de la casa, l’harem, de la qual només sortien acompanyades i amb permís.

La tasca principal que tenien era ocupar-se de la casa i tenir cura dels fills. No obstant això, se’ls permetia exercir alguns oficis, com el de comare, dida, cantora o ballarina. També hi va haver poetesses i metgesses entre les classes més altes.

1 Quins eren els criteris pels quals s’organitzava la societat musulmana?

2 Fes un esquema sobre l’organització social que inclogui els criteris de l’activitat anterior. Acompanya’l d’imatges obtengudes d’internet.

3 Contesta a partir del text i de les il·lustracions:

a) Quins eren els dos elements de la ciutat musulmana que tenien una funció defensiva?

b) Quins eren els principals espais religiosos? Per a què s’usaven?

c) Quins eren els espais i edificis amb una funció pública? Per a què s’usaven?

Palau senyorial Alcassaba

Aljama (barri jueu)

Sínia d'irrigació

Banys

’ islam (V). El llegat artístic 9

L

Les aportacions islàmiques

9.1 Arquitectura i decoració

La religió islàmica prohibeix representar figures humanes i animals. Per això, les manifestacions artístiques principals són l’arquitectura i les arts aplicades, que inclouen una gran diversitat de petits objectes fets de ceràmica, fusta, ivori, bronze i cuir.

La decoració exterior dels edificis era molt sòbria, però els interiors es recobrien amb marbres, enrajolats i planxes de guix i de fusta. Els motius principals foren dibuixos de vegetals estilitzats, anomenats ataurics; figures geomètriques entrellaçades formant estrelles o polígons, conegudes com a llaceries; i inscripcions amb versicles de l’Alcorà, o epigrafia.

9.2 La mesquita i altres edificis

La mesquita és l’edifici musulmà més destacat. L’estructura es basa en la casa de Mahoma, a Medina, i consta de dues parts: el pati i la sala d’oració.

– El pati és un espai obert, envoltat per un pòrtic. S’hi situen una font de les ablucions, on els fidels es renten i es purifiquen abans d’orar, i una torre o minaret, des de la qual el muetzí crida els fidels a l’oració.

– La sala d’oració és un espai cobert, dividit en naus per suports i arcs. Un dels murs, l’alquibla, s’orienta cap a la Meca, i s’identifica perquè en el centre té mihrab o nínxol buit que alberga l’Alcorà.

Entre les mesquites més destacades hi ha les de Damasc, Kairouan, Sāmarrā’, Jerusalem i Còrdova. Algunes mesquites tenen planta central, com la de la Cúpula de la Roca, a Jerusalem, construïda al segle vii

Els palaus eren la residència dels califes. Tenien una part pública, on hi havia la sala del tron; i una part privada, amb les habitacions, els banys i l’harem. Tots aquests tenien jardins i fonts.

Uns altres edificis construïts pels musulmans varen ser alcassabes, o recintes fortificats; mausoleus, o sepulcres, i madrasses, o centres d’estudis alcorànics o seculars.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

En l'arquitectura, es varen fer servir materials pobres, com el maó, el guix i la fusta..

Els suports emprats varen ser la columna i el pilar, sobre els quals descansen els arcs de ferradura, apuntats o lobulats.

Les cobertes eren allindanades o voltades.

Analitzar estils Veig, pens, em deman

1 Observa les il·lustracions i identifica els elements constructius propis de l'arquitectura musulmana

DESTRESA L'anàlisi d'obres d'art (I). L'arquitectura

2 Quins eren els principals tipus d’edificis musulmans? Quina era la funció de cadascun?

3 Descriu el tipus de decoració que mostren les imatges. Amb quin tipus de material solia fer-se?

La decoració interior es va fer amb atauric (1), llaceries (2) o epigrafia (3)

La mesquita. Elements i espais

1. El mihrab és un nínxol que identifica l’alquibla o mur orientat cap a la Meca al qual han de mirar els musulmans per resar. S’hi pot col·locar l’Alcorà sobre un faristol.

2. El mínbar és una trona en la qual se situa l’imam que dirigeix l’oració dels divendres. Consta d’una escala i una plataforma superior. Segons la tradició, aquesta plataforma està reservada a Al·là, per la qual cosa l’imam no ocupa cap d’aquests espais i se situa a l’escaló immediatament anterior.

3. La sala d'oracions es divideix en naus separades per suports i arcs.

Conèixer l’art

4 Contesta aquestes preguntes sobre la mesquita:

a) En què es va inspirar el model de construcció?

b) Situa les parts següents al pati o a la sala d’oració i digues per a què s’usaven: la font, l’alquibla, el mihrab, el minaret.

5 Quin contrast aprecies entre l’exterior i l’interior dels edificis musulmans?

6 Indica per què l'escultura i la pintura no són significatives, i per què n’hi ha molt pocs exemples en l'art musulmà.

Naus porticades Pati Sala d’oracions Mirhab Minaret

Sala d’oració

Sala d’oració

Minaret

Mihrab Mur de l’alquibla Pati

APLICA

1 Escriu una definició breu dels conceptes representats per les imatges següents.

2 Explica qui varen ser aquests personatges, i digues per quin fet o fets històrics varen destacar.

3 Ordena cronològicament aquests fets. Després, col·loca’ls sobre un eix cronològic senzill: a) Presa de Constantinoble pels turcs. b) Conquestes de Justinià. c) Fundació de Constantinoble. d) Conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte. e) III Concili de Toledo. f) Coronació de Carlemany.

REFLEXIONA I VALORA

Reflexiona de manera individual i comparteix en grup la valoració sobre les activitats implicades. Descarrega d´anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Comprova les teves competències fent l'autoavaluació competencial a anayaeducacion.es

4 La religió predicada per Mahoma es fonamenta en cinc preceptes religiosos. Explica'ls amb l’ajuda de les frases següents:

«No hi ha altre déu sinó Déu (Al·là) i Mahoma és el seu Profeta».

«Observa l'oració, perquè preserva de l'il·lícit i de l'obscenitat».

«Pren de les seves riqueses una caritat per purificar-los i enriquir les seves ànimes amb ella».

«Qui dejuni durant el mes de ramadà, amb fe i esperança en la recompensa de Déu, li seran perdonats els seus pecats».

«Qui peregrini correctament és com si hagués nascut novament».

5 Copia al quadern els termes i conceptes següents, i relaciona'ls entre si:

Califat abbàssida

Conquesta de Creta i Sicília

Damasc Califat omeia

Califat ortodox

Màxima expansió de l'imperi Islàmic Medina

Familiars i amics de Mahoma Bagdad

6 Observa la imatge i explica les característiques de l'arquitectura bizantina.

7 Identifica i escriu al quadern els elements de la mesquita assenyalats en aquesta imatge.

Mosaic Corpus Iuris Civilis

Carlemany Teodosi I

PROTAGONISTES

AHIR

Rufaida al-Aslamia

Dades bàsiques

Nom: Rufaida al-Aslamia

Any de naixement: segle vii

Ocupació: infermera

Som de Medina, un dels llocs sants del món musulmà, ja que el nostre profeta Mahoma va fugir de la Meca a la meva ciutat l'any 622. Vaig tenir l'honor de conèixer-lo i ensenyar algunes de les destreses per atendre les persones malaltes.

AVUI

Loujain Alhathloul

Dades bàsiques

Nom: Loujain Alhathloul

Any de naixement: 31 de juliol de 1989

Nacionalitat: saudí

Ocupació: activista

Rufaida al-Asfaima va ser una dona reconeguda en el seu temps. Però no totes les dones musulmanes han tingut la mateixa sort i en alguns països àrabs la igualtat de drets entre dones i homes continua sent una utopia. La lluita per posar fi a les diferències de gènere a l'Aràbia Saudita és llarga i difícil. Després de dos anys de negociacions, el 2008, el Ministeri d'Afers Socials del país reconeixia l'existència de la primera associació a favor de la lluita dels drets de les dones, Ansar al-Marah.

Deu anys després, l'estiu de 2018, es legalitzava que les dones poguessin posar-se al volant del seu propi vehicle.

Loujain va ser detinguda per primera vegada el 2014 perquè haver

El meu interès per la medicina em ve des que era infant. Mon pare, Saad al-Aslamy, ja va ser metge i sempre vaig intentar aprendre i cuidar persones malaltes. Encara que no practic la cirurgia, he aconseguit que em considerin la primera infermera de la meva comunitat.

L’època en què visc és un temps canviant. Els àrabs abandonen, a partir de les paraules del Profeta, les falses creences politeistes, i la fe en Al·là s’estén per tot el món des de la península aràbiga. No obstant això, l'expansió de l'islam no sempre es fa de manera pacífica i, de vega-

des, es produeixen batalles que causen morts i ferits. Ajut coordinant la tasca de les infermeres i atenent soldats islàmics a l'hospital de campanya. De vegades, només podem acompanyar-los en el trànsit al més enllà, però, d’altres, gràcies a l'experiència mèdica i a l'ajuda de Déu, aconseguim que es recuperin.

En els períodes de pau, la meva feina també és important, perquè hi ha moltes famílies que necessiten assistència mèdica i social. A més, enseny nocions bàsiques d'higiene i alimentació per afavorir la salut de tots els meus veïns.

conduït des de la Unió dels Emirats Àrabs fins a l'Aràbia Saudita. Un any després es presentava a les eleccions, encara que el seu nom no figurava a les paperetes per votar. El maig de 2018, tornà a ser empresonada perquè s’havia oposat al sistema de tutela. Gairebé un any després, el març de 2019, es produïa la primera vista judicial d'aquest procés, en què la jove denunciava

CUESTIONES

1 Localitza en un mapa l’Aràbia Saudita. Indica’n les fronteres, la ciutat que n’és la capital i assenyala la ciutat de Medina.

2 Amnistia Internacional duu a terme una campanya de recollida de signatures per demanar la llibertat de Loujain Alhathlou. Imagina que has d'elaborar un eslògan, un cartell o una campanya per donar suport a aquest objectiu. Què faries?

haver patit abusos sexuals, tortures i coacció durant els interrogatoris als quals va ser sotmesa. Tant ella com altres companyes de lluita continuen a la presó. Les acusen de promoure el desordre i de desestabilitzar el regne àrab, però realment el seu delicte és lluitar per un país en el qual els homes i les dones tinguin els mateixos drets. Aquesta situació es coneix en part gràcies a la labor d'Amnistia Internacional, que intenta que aquesta jove i altres activistes saudites siguin alliberades.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.