Metodologia científica

Hipòtesi d’un desequilibrat o d’un pioner?

1. Coneixement científic

2. Canvis físics i químics

3. Magnituds físiques. Unitats i mesura

4. El llenguatge de la ciència

5. Material de laboratori. Normes de seguretat

6. Ciència, tecnologia i societat

Ciència recreativa

Informe científic. El ninot de neu

1 La

La decantació de l’aigua en temps de Roma

1. Propietats de la matèria

2. Substàncies pures i mescles

3. Dissolucions en estat líquid

4. Tècniques de separació de mescles

5. Suspensions i col·loides

Ciència recreativa

Sòlid o líquid viscós?

Treball pràctic

Dissolució, col·loide o suspensió?

Per acabar

2 E stats d’agregació

Gasos d’efecte d’hivernacle

1. Característiques dels estats d’agregació

2. La teoria cinètica de la matèria, TCM

3. Pressió i temperatura

4. Lleis dels gasos

5. Els canvis d’estat

6. Gràfics de canvis d’estat

Ciència recreativa

Glaçons d’oli i d’aigua

Treball pràctic

Ebullició d’una mescla

Per acabar

3 L’àtom 70

L’àtom: des de l’antiga Grècia fins avui

1. La matèria està formada per àtoms

2. Característiques dels àtoms

3. Nombre atòmic i nombre màssic

4. Ions

5. Podem veure els àtoms?

6 L es forces i els moviments

Captivats per l’univers

1. Forces

2. Forces quotidianes

3. Naturalesa de les forces

4. Estudi el moviment

5. Deformacions elàstiques. Llei de Hooke

6. Màquines simples

Ciència recreativa El factor temps en les forces

Treball pràctic Deformacions elàstiques. Llei de Hooke

4 Substàncies químiques

Nom i símbol dels elements químics

1. Sistema periòdic dels elements químics

2. Substàncies simples i composts

3. Molècules i cristalls

4. Aplicacions dels elements químics Ciència recreativa Memorització dels elements químics Treball pràctic de la matèria (II)

5 C anvis químics

L’agricultura moderna

1. Canvis en sistemes materials

2. Reaccions químiques

3. Característiques de les reaccions químiques

4. Productes químics d’origen natural i artificial

5. Química sostenible i compromisos ODS

6. Reaccions químiques i medi ambient

9

1. Energia

2. Manifestacions de l’energia

3. Intercanvis d’energia

4. Ones mecàniques

5. So

El descobriment de les ones de ràdio

1. Energia tèrmica i temperatura

2. Equilibri tèrmic

3. Efectes de la calor

4. Propagació de la calor

5. Ones electromagnètiques

6. Llum

Ciència recreativa Disc de Newton Treball pràctic Propagació de la calor

El camí correcte

1. Fonts d’energia

2. Principals usos de l’energia

3. Problemàtiques derivades de l’ús energètic

4. Possibles solucions al problema energètic

5. Desenvolupament sostenible

Ciència recreativa Energia eòlica i hidràulica

Treball pràctic Màquines tèrmiques

15

EDUCACIÓ

El Treball Cient Fic

Aquest curs et trobes per primera vegada amb l’assignatura de ciències de Física i Química, així que el nostre primer objectiu és conèixer la utilitat del treball científic en diferents aspectes quotidians del nostre dia a dia, a més a més de servir per donar explicació als fenòmens naturals del món en què ens trobam.

Saps què estudien la física i la química? Coneixes de què estan compostes les substàncies que t’envolten o quines diferències hi ha entre els distints estats d’agregació? A preguntes com aquestes intentarem donar resposta en aquest projecte, a la vegada que es desperta el teu interès per la química i la física i els seus milers de conceptes; ens espera un viatge apassionant.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Grups d’investigació Començam a investigar les propietats de la matèria.

Què expulsa un volcà?

Investigam les substàncies que componen la lava i els gasos del volcà.

Pòster científic Començam a compondre el nostre pòster.

Construïm el volcà

Amb el desenvolupament d’aquest treball, a més a més, estarem atenent els Objectius de Desenvolupament Sostenible en promoure oportunitats d’aprenentatge al mateix temps que, com a persones investigadores, aprendrem a detenir la degradació de les terres. Unitat

Elaboram un esbós i elegim els materials que utilitzarem.

El con Determinam si la mida del con influeix en la pressió amb què surten expulsats els gasos.

FOC O LAVA?

L’erupció recent del volcà Cumbre Vieja ens ha mostrat molts exemples de les diferents propietats que té la matèria segons l’estat d’agregació en què es trobi. Vàrem veure imatges de la lava fluint i dels gasos difonent-se per l’atmosfera.

Aquest projecte ens ajudarà a entendre tot el que va succeir, per mitjà de la construcció d’una maqueta d’un volcà acompanyada d’un pòster científic en el qual explicarem les propietats de la matèria que ens ajuden a distingir les diferents substàncies expulsades per un volcà, resumirem les característiques dels tres estats d’agregació i mostrarem l’estructura dels àtoms de diferents substàncies que són expulsades per un volcà.

El pòster científic el farem amb l’aplicació Canva, que ens ofereix la possibilitat d’escollir la plantilla que més ens agradi per dur a terme aquesta activitat.

Després de la realització d’aquest projecte, serem capaços de compartir tota la informació que hem anat recapitulant d’una manera visual i esquemàtica.

Representació gràfica

Elegim una substància del volcà per representar-ne el gràfic de canvis d’estat.

Línia històrica

Investigam sobre els àtoms que componen la matèria.

Àtoms en el volcà?

Analitzam la composició d’alguna substància del volcà.

Pòster i maqueta final Completam el pòster amb tota la informació i acabam la maqueta.

Ja en l’antiga Roma, el coneixement sobre la matèria s’aplicava de forma exitosa, ja que conceptes com els efectes de la pressió, la densitat diferent de mescles i les tècniques de separació, com la decantació, eren utilitzades habitualment. Això pot comprovar-se observant i analitzant les seves construccions increïbles; alguns exemples són l’aqüeducte de Segovia o el de

Durant molt de temps, es pensà que la civilització romana es limitava a emmagatzemar aigua en els grans depòsits que tradicionalment es trobaven en les proximitats de les ciutats on acabaven els aqüeductes o en el que es construïen per recollir l’aigua de pluja, com la cisterna de Monturque (Còrdova) o la de Teodosi (Istanbul). No obstant això, estudis recents han demostrat que el seu propòsit era molt diferent. Així, aquests immensos depòsits presumiblement podien actuar com a decantadors, a fi de separar les partícules sòlides suspeses a l’aigua. Aquest fet, juntament amb la pintura vermellosa que cobria les parets interiors de l’aqüeducte (recentment s’han formulat hipòtesis que atribueixen a aquesta pintura una funció bacteriana i fungicida), evidencia la rellevància atorgada per la civilització romana al sanejament de l’aigua.

COMPROMÍS ODS

1. Cerca a la web iniciatives actuals que pretenguin millorar la qualitat de l’aigua i/o reduir la quantitat d’elements contaminants en embassaments, rius, mars o oceans.

2. L’accés a l’aigua ja era una prioritat per a la civilització romana. Però 2 000 anys després encara hi ha 2 000 milions de persones que no tenen accés als serveis bàsics d’aigua i sanejament. Consulta a anayaeducacion.es el vídeo sobre la meta 6.4 dels ODS i fes una llista d’accions que pots dur a terme per ajudar a aconseguir-ho (ajuda: cerca a la pàgina web de l’ONU informació a l’apartat dels ODS el document «170 accions diàries per transformar el món»).

3. Aplicau la tècnica d’aprenentatge cooperatiu Taula rodona per idear una estratègia que permeti millorar el sanejament de l’aigua de la vostra localitat. Llavors, reflectiu-la en una infografia on indiqueu l’impacte que tendria en les metes dels ODS 6.

Què descobriràs?

En aquesta unitat

La decantació en temps de Roma

1. Propietats de la matèria

2. Substàncies pures i mescles

3. Dissolucions en estat líquid

4. Tècniques de separació de mescles

5. Suspensions i col·loides

Taller de ciències

Ciència recreativa. Sòlid o líquid viscós?

Treball pràctic. Dissolució, col·loide o suspensió?

A anayaeducacion.es

Per motivar-te:

• Vídeo: «Abans de començar».

• Document: «Coneixes el cicle formatiu de grau superior en gestió de l’aigua?».

Per a la detecció prèvia d’idees:

• Activitat interactiva: Autoavaluació inicial.

• Presentació: «Què necessites saber».

Per estudiar:

• Presentacions: «Recipients per mesurar el volum dels líquids», «Classificació de la matèria», «Material de laboratori per preparar dissolucions», «Instruments de mesura i material de laboratori» i «Per estudiar».

• Vídeo: «Mesura del volum d’un sòlid irregular».

• Simulació: «Concentració d’una dissolució».

Per avaluar-te:

• Activitat interactiva: Autoavaluació final.

• Solucions de les activitats numèriques.

I, a més a més, tota la documentació necessària per aplicar les claus del projecte.

Situaci

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

GRUPS D’INVESTIGACIÓ

1.1 Formau grups a l’aula per iniciar el projecte. L’ideal és que aquests grups estiguin formats per 4 o 5 integrants.

1.2 A continuació, comença el primer repte, que consisteix a fer una pluja d’idees sobre què és un volcà. Cada grup ha d’apuntar en un mapa mental tot el que se’ls ocorri sobre aquest fenomen natural, procurant donar resposta a les preguntes següents:

• Què té a veure un volcà amb la química i la física?

• Existeixen substàncies pures i mescles a la lava?

• Quines propietats de la matèria tenen els elements que expulsa el volcà?

QUÈ EXPULSA UN VOLCÀ?

Ara, toca ordenar les idees abans de recopilar-les i fer una recerca per completar la informació que falti:

• Què és un volcà?

• Quins són els elements que expulsa?

• Són sòlids, líquids, gasos?

• Què passa quan tota aquesta massa de magma arriba a la mar? Neutralització, a què ens sona?

• De què està composta la lava químicament?

• I els gasos? Quins gasos expulsa un volcà? Investigau-ho.

PÒSTER CIENTÍFIC

Començam a fer feina sobre el pòster explicatiu de la maqueta que farem a la plataforma digital. Escriviu de forma esquemàtica tota la informació recopilada a les activitats 1 i 2. No oblideu que tota aquesta informació ha d’estar relacionada amb el volcà que dissenyarem.

+ orientacions a anayaeducacion.es