Operació Món: Llengua Catalana i Literatura Illes Balears (mostra)

INCLOU PROJECTE DIGITAL

BATXILLERAT 1

IllesBal ears

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

I.Cerdó Capella, B. Serra Garau, V.Berenguer Aznar, F. J. Cabrera i Sogorb, J.Soler i González

Operació món

Índex Els sabers bàsics del curs

1 Els orígens lingüístics i literaris

3 Ramon Llull

2 La historiografia medieval

4 Prosa religiosa, didàctica i satírica

5 Prosa humanística i narrativa

6 La poesia del segle d’or

7 La Decadència literària

8 Llengua i literatura del segle

T’AREVEIXES A INVESTIGAR UN FET I REDACTAR-NE LA CRÒNICA?

Alguna vegada has pensat dedicar-te al periodisme? Observar, preguntar, investigar, analitzar i… redactar per tal d’informar sobre els fets més diversos. En la nostra societat actual, en què quasi tot el món té accés a un dispositiu i a xarxes a través de les quals la informació circula a una velocitat vertiginosa, és relativament senzill publicar o difondre notícies, opinions, dades, però… realment la persona que les ha redactades ha fet els passos previs? És a dir, ha observat els fets o ha preguntat a fonts relacionades? Ha investigat sobre l’assumpte? i, finalment, ha analitzat i contrastat la informació?

Aconseguir totes les dades que ara tenim a l’abast d’un clic des del sofà de casa, fa a penes uns anys resultava un procés tremendament complicat, llarg i laboriós. T’imagines, doncs, com devia ser durant l’edat mitjana? Com degué documentar-se, per exemple, Bernat Desclot per escriure la seva Crònica ?

EL DESAFIAMENT: Et proposam que realitzis, amb el teu grup, un treball d’investigació i que redactis la crònica d’un fet (actual o passat) que consideres que té un interès públic.

La crònica és un subgènere textual que relaciona el periodisme amb la historiografia, en el qual, a més d’informació, l’autor hi sol incloure comentaris o judicis personals sobre els fets exposats, de manera argumentada. És per això que haureu d’investigar diverses fonts per obtenir, seleccionar i contrastar la informació i per a formar-vos-en una opinió. Convé que, abans de començar la tasca, llegiu diferents cròniques dels àmbits que més vos interessen. En trobareu en tots els mitjans de comunicació

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Escollim un tema que ens interessa

Investigam i ens documentam

Quina idea volem defensar?

Cercam models de cròniques

Analitzam una crònica

pau, justícia i institucions sólides

Educació de qualitat

(premsa escrita, ràdio i televisió) i dels temes més diversos: cròniques esportives, de successos, polítiques, de guerra, de qüestions socials, sanitàries… Serviran per conèixer estils de redacció, maneres d’organitzar i presentar la informació, etc.

També pot ser útil llegir les cròniques de fets de la localitat. A la majoria de poblacions hi ha una persona que es dedica a recopilar i redactar els esdeveniments més destacats i dignes de ser recordats. Potser, fins i tot, podríeu convidar aquesta persona a la vostra aula perquè us expliqui en què consisteix la seva tasca. De segur que, a més, té un munt d’anècdotes per contar i que us poden suggerir aspectes que podeu desenvolupar en les vostres cròniques.

Amb tot el treball que realitzareu en aquesta situació d’aprenentatge consolidareu els coneixements sobre les quatre grans cròniques medievals i la importància que van tenir en la seva època i en la història de la nostra llengua i la nostra cultura; també aprendreu a cercar, seleccionar i contrastar informació, organitzar-la i a redactar textos argumentatius expressant les opinions de manera raonada.

A més, reflexionaràs sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles 4 i 16 establerts per l’ONU, i els que es relacionin amb el contingut de la crònica.

DEIXA LA TEVA MARCA

A més de presentar les vostres cròniques a l’aula, podeu publicar-les en la pàgina web del centre, en la revista o el periòdic de la localitat o en l’emissora municipal de ràdio (si n’hi ha). També en podríeu fer un recull i oferir-lo a la biblioteca perquè passi a formar part del fons de documentació local.

Us suggerim, a més, que creeu un blog de l’aula perquè hi deseu tots els projectes que realitzeu durant el curs.

REVISA LES TEVES COMPETÈNCIES I EL TREBALL EN EQUIP

Revisa les competències que has treballat i l’acompliment del teu grup en aquest projecte emplenant la rúbrica que trobaràs a anayaeducacion.es

PERFIL DE SORTIDA

Consulta i descarrega el perfil de sortida a anayaeducacion.es

trobam amb el o la cronista local

la crònica als mitjans de comunicació locals

1 Els orígens lingüístics i literaris

Prova de respondre les preguntes que tens a continuació. Si n’hi ha cap que no saps, no pateixis: al llarg de la unitat trobaràs tota aquesta informació i en acabar d’estudiar-la seràs capaç de respondre-les totes.

IDEES PRÈVIES

1 En què es diferenciaven un trobador i un poeta?

a) El trobador era noble i el poeta era plebeu.

b) El trobador escrivia en llengua «vulgar» i el poeta, en llatí.

c) El trobador cantava i el poeta recitava.

2 Què era un joglar?

a) Un artista que feia jocs malabars.

b) Una mena de pallasso que feia riure els cortesans.

c) L’intèrpret de les cançons que componien els trobadors.

3 Què vol dir «poesia culta en llengua vulgar»?

a) Poesia escrita en un llatí defectuós, incorrecte.

b) Poesia escrita en una llengua evolucionada del llatí.

c) Poesia oral, cantada o recitada, sobre temes de gust popular.

4 Què són les llengües romàniques?

a) Llengües producte de l’evolució i fragmentació del llatí parlat, com el català, el provençal, el castellà, el francès, l’italià…

b) Llengües del nostre territori totalment diferents del llatí, com l’eusquera i l’àrab.

c) Llengües peninsulars barrejades: àrab i mossàrab; llatí i català; provençal i francès, etc.

5 De què tractaven els primers textos escrits en el nostre idioma?

a) Poesia amorosa i de gestes guerreres.

b) Textos jurídics i de temàtica religiosa.

c) Textos científics i de difusió cultural.

6 Quins elements són necessaris perquè es produïsca la comunicació?

a) Emissor, receptor, canal, missatge, codi i context.

b) Càmera, antena, micròfon, periodistes, espectadors i plató.

c) Una parella, un oratge primaveral i un ambient agradable.

7 Resumir és:

a) Elaborar un text nou que continuï el text inicial.

b) Seleccionar les idees principals del text inicial i reescriure-les ordenadament, separades amb guions.

c) Reduir un text original a les idees principals i secundàries.

8 Què vol dir que un fonema és sord?

a) Que en pronunciar-lo, les cordes vocals vibren molt.

b) Que en pronunciar-lo, les cordes vocals vibren molt poc.

c) Que s’escriu amb s, ss, c, ç

CRONOLOGIA. DEL SEGLE IX AL XIII

Regnat

Guifré el Pelós (870?-897) Borrell II (947-992)

Fets històrics

• Unificació dels comtats catalans (876)

Fets literaris

• Glosses i juraments feudals

• Kharges mossàrabs

Ramon Berenguer I (1035-1076)

• Independència del domini franc (986)

• Supremacia del casal de Barcelona sobre la resta dels contats

• Literatura escrita en llatí o no conservada

• Poesia goliardesca a tot Europa

Ramon Berenguer III (1096-1131)

Ramon Berenguer IV (1131-1162)

• Annexió de Provença (1112)

• Casament amb Peronella d’Aragó. Creació de la confederació catalanoaragonesa (1137)

• Cançó de santa Fe

• Poesia andalusí:

– Ibn Hazm de Còrdova – Ibn Khafaja d’Alzira

• Llibre jutge (Forum iudicum)

• Poesia trobadoresca en occità

• Homilies d’Organyà

• Època daurada de la lírica trobadoresca a la Corona d’Aragó:

• Poesia andalusí:

– Ibn Jubair de València

• Poesia provençal: – Jaufré Rudel

– Marcabrú – Giraut de Bornelh

Segle xiii

Alfons I el Cast o el Trobador (1162-1196) Pere I el Catòlic (1196-1213)

Jaume I el Conqueridor (1213-1276)

• Fi de la conquesta catalana

• Annexió del sud de França

– Guerau de Cabrera – Guillem de Cabestany – Guillem de Berguedà

• Literatura francesa: – Roman de Renart

– Chrétien de Troyes

• Literatura castellana:

– Cantar de Mío Cid

• Derrota de Muret i pèrdua del sud de França (1213)

• Conquesta de Mallorca (1229)

• Conquesta d’Eivissa (1235)

• Conquesta de València (1238) fins a Biar i Aigües de Busot (tractat d’Almirra, 1244)

• Vides de sants rosselloneses

• Usatges de Barcelona

• Cerverí de Girona

• Ramon Llull

• Arnau de Vilanova

• Costums de Tortosa

• Furs de València

• Literatura castellana: – Gonzalo de Berceo – Libro de Alexandre – Alfons X, el Savi

• Literatura gallega:

– Martín Codax

• Literatura francesa:

Pere II el Gran (1276-1285)

Alfons II el Liberal o el Franc (1285-1291)

• Conquesta de Sicília (1282)

• Llibre dels feits de Jaume I

• Crònica de Bernat Desclot

– Trouvères – Roman de la Rose

• Literatura italiana: – Dante Alighieri

– Francesco Petrarca – Giovanni Boccaccio

Els continguts i les activitats d’aquesta unitat poden ser útils per realitzar el projecte multidisciplinari «T'atreveixes a investigar un fet i redactar-ne la crònica?» que es proposa en l’annex.

Segle ix

Segle x

Segle xi

Segle xii

Hist òria de la llengua i de la literatura: orígens lingüístics i literaris

1.1. Les llengües abans del català

El nostre domini lingüístic i cultural forma part de l’anomenada Romània. Aquest nom designa les terres que van formar part de l’antic imperi Romà i on el llatí es va convertir en llengua pròpia de la població.

Els romans arribaren a la Península el 218 aC, quan desembarcaren a Empúries (Girona). S’inicià així la romanització: un període de set segles de domini en els quals els pobles que habitaven la Península (celtes, ibers, grecs, fenicis, indoeuropeus, etc.) s’assimilaren a la nova civilització romana. La superioritat i el prestigi de la cultura romana, entre altres factors, contribuïren a aquesta assimilació. Els romans ens transmeteren la seva cultura, la manera de viure i pensar, l’organització política, etc., però sobretot, la seva llengua, el llatí parlat, anomenat també llatí vulgar

A Mallorca, la romanització s’inicià el 123 aC. El cònsol Quint Cecili Metel·lus la va repoblar amb 3000 romans i va fundar les colònies romanes de Palma i Pollentia. El 476 es va esfondrar l’imperi Romà d’Occident i diversos pobles d’origen germànic (visigots, francs, alans.) van ocupar el nostre territori. Ara bé, les seves llengües no van arribar a substituir mai la varietat llatina que parlava la població, ja romanitzada. De fet, la invasió germànica no van comportar cap canvi transcendent.

L’any 711 els àrabs arribaren a la Península i el 902, a les Illes. Amb el temps la seva llengua —a diferència de la dels pobles germànics— va arribar a substituir la de la població d’aquests territoris. En primer lloc, perquè la seva cultura era molt desenvolupada i, en segon lloc, perquè hi van romandre aproximadament cinc segles (fins a l’arribada de les tropes catalano-aragoneses l’any 1 229).

Mentre les Illes estaven sota domini àrab, el territori de Catalunya, que es trobava dividit en comtats, estava dominat pels francs. Amb Guifré el Pelós (875?-897) el títol de comte passà per primera vegada a ser hereditari (876). Posteriorment, el comte Borrell II (946-992) es negà a jurar fidelitat als monarques francs (986). Aquest fet va significar la independència del poder dels francs i per tant, el naixement de Catalunya.

A poc a poc, el llatí va evolucionar de forma diversa en cada territori fins a convertir-se en llengües diferents que, pel fet d’haver-se apartat del llatí literari o culte, en un principi eren conegudes com a vulgars a causa del seu ús eminentment oral i popular.

Aquestes llengües, que van rebre el nom dels diferents territoris on s’havien format: gallec (portuguès), lleonès, castellà, aragonès, català, provençal, francès, sard, rètic, italià, romanès i dàlmata, són les anomenades llengües romàniques

Ruïnes de la ciutat romana de Pollentia a Alcúdia.

1.2. El naixement de la llengua (segles viii-xiii)

És molt difícil datar el moment precís del naixement de la llengua. Però se suposa que ja podem començar a parlar de llengua catalana com una llengua plenament diferenciada de la resta al segle ix

El llatí era la llengua de l’administració, de l’Església, de la literatura culta, de la ciència, etc. Les llengües romàniques van començar a passar a l’escriptura quan es distanciaren tant del llatí que aquest resultava incomprensible per al poble.

Ja des del segle viii trobam textos escrits en un llatí molt catalanitzat, cosa que demostra l’existència de la llengua. Es tracta de glosses, textos escrits en llatí que incloïen traduccions de paraules o expressions que el lector no entenia, i de juraments feudals, textos escrits per escrivans que hi posaven en català paraules i expressions, bé per error, bé perquè no sabien com s’escrivien en llatí.

No és, però, fins al segle xii que trobam els primers textos íntegres conservats en català. Aquests textos pertanyen a l’àmbit jurídic i al religiós.

Els textos de caràcter jurídic sorgeixen de la necessitat de regularitzar la vida social i administrativa de la Confederació catalanoaragonesa que a principis del segle xiii comença l’expansió cap al Mediterrani (Regne de Mallorques) i cap al sud (Regne de València). El text més antic és un fragment molt breu de la traducció al català d’un codi de lleis visigòtic, el Forum Iudicum (mitjan segle xii). El fet que sigui una traducció evidencia que la gent ja no entén el llatí. Altres textos jurídics del mateix període són els Furs de València, els Costums de Tortosa o els Usatges de Barcelona (segle xii), considerat un dels primers codis feudals d’Europa.

Els textos de caràcter religiós sorgeixen de la necessitat de l’Església de predicar en la llengua del poble (tal com es va acordar al Concili de Tours l’any 813). Així tenim les Homilies d’Organyà (finals del segle del xiii), un conjunt de sermons escrits en català. Altres textos religiosos d’aquesta època són el Cant de la Sibil·la i les Vides de sants rosselloneses

1.3. Les primeres manifestacions literàries

Tot i que com hem vist existeixen mostres de textos de finals de segle xii escrits en català, al nostre territori el llatí es va mantenir per als usos religiosos, acadèmics i internacionals durant molts segles. També en aquells territoris que fins al segle xiii estigueren sota domini musulmà (el sud de Catalunya, les Illes Balears i les comarques valencianes), la llengua àrab tenia gran prestigi i era considerada llengua culta i apta per a la ciència. Paral·lelament, una altra llengua va començar a ser usada en aquells àmbits de prestigi abans reservats exclusivament al llatí o l’àrab. Es tracta del provençal, una llengua romànica que es parlava a Occitània (a la meitat sud de l’actual França) i que posteriorment s’estengué en l’ús poètic pels territoris de la Corona catalano-aragonesa i pel nord d’Itàlia. El conreu de la literatura en llatí està vinculat als monestirs, que eren els autèntics focus de cultura de l’època. Allà solien ingressar els fadristerns, fills de famílies benestants que no eren els hereus. Hi assolien una formació cultural que els permetia fer carrera eclesiàstica, o bé exercir funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques. Entre els autors de versos en llatí, cal destacar els goliards, que eren monjos i clergues que no acceptaven la disciplina monàstica i fugien dels convents per fer vida errant. Vivien gràcies a la sòlida formació cultural que havien adquirit i componien versos dedicats a l’amor, el vi i la natura.

Hi havia també altres fills de les famílies nobles que es formaven als convents però que no professaven com a monjos. Vivien a les corts reials i aristocràtiques component cançons en provençal: són els trobadors.

En anayaeducacion.es trobaràs una proposta de lectures de novel·les contemporànies ambientades en aquesta època.

1.4. Els trobadors i els joglars

Després de la conquesta de Mallorca i d’Eivissa per Jaume I i de Menorca per Alfons el Franc, les illes passaren a formar part de la Corona d’Aragó. La cultura i la llengua dels musulmans, reclosa a la ruralia i als ravals, va anar desapareixent a poc a poc i el nostre poble va entrar dins de l’òrbita de les literatures romàniques.

La poesia provençal fou la més important a Europa des del segle xi al xiii. Els primers autors van fer servir com a llengua de poesia l’occità o provençal, no només pel seu prestigi, sinó també perquè els territoris del migdia francès tenien els reis d’Aragó com a senyors naturals, de manera que la cort reial es convertí en un important focus de conreu trobadoresc. Alguns monarques com Alfons II i Pere I foren poetes trobadorescos brillants.

Els trobadors eren autors de la lletra i la música de les seves composicions, les quals anaven destinades a ser escoltades per un públic. Els encarregats de difondre aquestes composicions, acompanyant-se d’instruments musicals, eren els joglars. De vegades els trobadors interpretaven les seves obres i esdevenien autèntics professionals de la composició i de la recitació. Això es devia al fet que solien ser nobles de diferents escales socials i si no podien mantenir joglars al seu servei (o si no es podien mantenir ells mateixos), es convertiren ells mateixos en joglars. De la mateixa manera, també hi hagué joglars que componien cançons pròpies.

Miniatura d’un manuscrit del segle xi que representa uns músics tocant.

1.5. L’amor cortès

Gairebé tota la poesia dels trobadors té com a eix central el tema de l’amor cortès , també conegut com a «fina benvolença» o «fina amors» (amor fidel, lleial). L’amor cortès és un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates en les corts dels grans senyors medievals. Aquest concepte de l’amor reflectia els dos pilars bàsics de la societat medieval feudal: les relacions de vassallatge i la religiositat.

La fidelitat amorosa a la dama era un jurament solemne semblant al que els vassalls feien al senyor. Així, doncs, el trobador (om) dirigeix els seus versos a una «senyora» (midons), que normalment era l’esposa del senyor a qui havien jurat lleialtat i a la qual identifica amb un pseudònim (senhal).

La societat medieval era molt religiosa. La Mare de Déu era la defensora dels pecadors davant el jutge diví. Aquesta idea va canviar totalment el concepte de dona, ja que si, per als moralistes medievals, era origen del pecat i causa de la pèrdua del paradís, per als trobadors, la dona era principi de tota la bondat per ser Maria, una dona, la mare de Jesucrist.

Però aquest amor, encara que innocent, podia anar més enllà de la pura admiració espiritual, i de vegades, el marit (gilós) no acceptava aquesta situació i els enamorats corrien perill si ho arribava a descobrir, normalment, a través de maldients o difamadors (lausengiers).

Aquesta temàtica dels trobadors va influir poderosament en tota la poesia amorosa posterior, com manifesten alguns poemes d’Ausiàs Marc.

Modalitats poètiques

Però l’amor cortès no fou l’únic tema de què tractaven les composicions trobadoresques. També podien servir de lloança o de crítica a les accions d’un senyor, per la qual cosa, eren una arma política molt important.

Com que les peces podien ser difoses per joglars entre el poble, però també interpretades a les corts aristocràtiques, les composicions podien tenir estils diversos: un llenguatge lleuger, senzill i directe (trobar leu); un llenguatge ornamental, carregat de recursos expressius (trobar ric); o un llenguatge complicat, conceptual, ple de figures retòriques semàntiques i de pensament (trobar clus).

Quant als gèneres, eren diferents segons es tractàs de composicions amoroses o composicions amb intenció crítica o satírica.

Per a les primeres els trobadors usaven:

– La cançó: poema de lloança i idealització de la dama.

– La pastorel·la: explica l’encontre amb una pastora i la conversa que se’n segueix.

– L’escondit: excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.

– L’alba: lamentació dels enamorats que s’han de separar després d’haver passat la nit junts.

Pel que fa a les composicions amb intencionalitat política o satírica cal destacar:

– El sirventès: destinat a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira

– El plany: lamentació per la pèrdua d’un gran personatge, les virtuts del qual s’hi lloaven.

Altres gèneres són la tensó o joc partit (debat poètic), la dansa, la balada, etc.

Trobadors i trobairitz

Entre els principals autors hem de destacar el vescomte Guerau de Cabrera, autor (cap al 1150) d’un Ensenhament dirigit al seu joglar; Guillem de Cabestany (finals del segle xii), cavaller rossellonès de vida llegendària; Guillem de Berguedà, fill del vescomte de Berguedà, de vida atzarosa i turbulenta, autor de nombrosos sirventesos de gran virulència, escrits amb un llenguatge carregat de sarcasme i d’obscenitat.

També cal destacar Guillem de Cervera, més conegut com Cerverí de Girona. Hom diu que fou el joglar preferit de Jaume I, qui el va promocionar a la noblesa en adobar-lo cavaller. En conservam 119 composicions de temàtica i estil molt variats.

No podem oblidar les dones que feien poesia trobadoresca, anomenades trobairitz, entre les quals cal destacar la comtessa de Dia i la Reina de Mallorques (probablement Costança d’Aragó, germana de Pere III el Cerimoniós). El rang de superioritat de què la dona gaudia en les convencions trobadoresques podria explicar-ne el to més carnal i sensual de les seves composicions.

1.6. La poesia entre els trobadors i Ausiàs Marc (segles xiii-xv)

Després que Jaume I (1213-1276) renunciàs a les terres del sud de França en signar el tractat de Corbeil (1258), la poesia provençal va anar deixant de conrear-se, tot i que el seu influx era tan poderós que els nostres poetes van continuar usant l’occità com a llengua poètica i van mantenir els codis de la poesia trobadoresca fins ben entrat el segle xv

Durant el segle xiv es va crear a Tolosa el Consistori de la Gaia Ciència (1323) en un intent de revitalitzar la poesia de tradició trobadoresca. També en temps de Joan I, a imitació d’aquests concursos literaris, es creà a Barcelona un altre consistori (1393) i els Jocs Florals. Però les obres eren repetitives i gens originals. A més aquest tipus de poesia era totalment desconegut fora de la cort. A final del segle es va produir un procés de desprovençalització de la llengua poètica i una influència creixent dels temes de la poesia italiana.

Entre els poetes cal destacar els germans Jaume i Pere Marc, Andreu Febrer, Gilabert de Pròixida i, sobretot, Jordi de Sant Jordi.

Miniatura de la Crònica de Jaume I per Pere Marsili (s. xiv) que representa el rei amb fra Miquel Fabra amb el palau de l’Almudaina al fons.

1 Escriu el nom de la llengua romànica que correspon a cada territori indicat en el mapa.

2 Llegeix el text següent i digues si es tracta d’una glossa o d’un jurament feudal.

Text 1

Juro ego Ramonde, fili Estefania, ad ti Ramonde, fili Ermesende. Fideles ti seré de ista ora ad avante per drecta fed senes engano, con omo debet esser a son sengore ad qui se comanda. De esta ora ad avante non ti deceberé, ni deceber non ti faré de tua vita ni tua membra qui in corpore vestro si tene, ni de tua onore quod abes ui et ad avante per meum consel achaptaràs.

3 Llegeix els dos fragments textuals següents i digues quin té caràcter jurídic i quin té caràcter religiós.

Text 2

Volontat d’aquel o d’aquela que testa en sa vida, depós sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada, e per scriptura, davant qualque sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela volontat del defunt tant compona de so propri haver.

Text 3

Senniors, audir e entendre devem lo sent evangeli perquè aisò vol dir e mostrar que el Nostre Sèiner grans penes e grans trebals e grans dolors soferí per nós, per aisò car El nos volc salvar e trer de poder de Diable. Car enaixí trobam que El dejunà quaranta dies e quaranta nuits, que anc no bec ni menjà, e enaprés sí hac fam.

• A quin dels documents més antics escrits en català correspon cada fragment?

4 Llegeix el fragment següent d’un poema del trobador Guillem de Berguedà –que també pots escoltar en anayaeducacion.es–, i la versió catalana que n’ha fet Francesc Ribera, «Titot». Després fes les activitats proposades en la pàgina següent.

Text 4a. Qan vei lo temps camjar

I. Qan vei lo temps camjar e refrezir, per q’alz mendics trobadors e savais camja lor votz per l’invern qe.ls tayna, mas eu sui cel que no.m volv ni.m biais, tant ai de joi per freich ni per calina.

II. Amors mi saup plan a os ops chausir qe.m trames joi al cor, per q’ieu suis gais, e saup c’amar sabria e gauzir e gen parlar don midonz valgues mais, e comenssar ardidamen asais, so q’ad amor es veraia mezina; e parec ben qan la bella.m de.l bais, don non envei duchessa ni reina.

III. Ab entresseins qe.m fetz, qu’eu non aus dir, mi fetz plus gauch que qi.m dones Roais; mas non per tant q’ieu no.il aus descobrir, que mandat m’a que no’m hiesca del casi mas en chantan, et d’aisso no m’eslais; que cen chantars n’ai faitz en tremolina, e tals mil motz q’enqer un non retrais, ni no.m sove co.is mou ni cum s’afina.

IV. E vos, dompna, c’avetz faich obezir vostre ric pretz als pros et als savais, pensatz de mi, e no.m laissetz morir, e sostenetz una branca dl fais; c’amars ses pros non es fruitz que engrais, c’al plus cortes fai magrezir l’esquina.

…

V. E per so prec celliei qe.m fai languir qe.m fassa tant que ma dolor m’abais, dond pert maint jorn lo manjar e.l dormir, alqes per joi et alqes per esmais.

VI. Chansoneta, si.us saupesses formir d’intrar en cort o offrir en palaiset a parlar ab midonz, cui desir, pregera vos, que coit m’es et ais, a la bella, cui soi fis e verais, m’anassetz dir, puois tanta gens l’aclina, qe.il mieiller es del mon e que val mais: meraveil me cum mon cor no devina.

Guillem de Berguedà.

Text 4b. Quan veig que el temps comença

I. Quan veig que el temps comença a enfredorir

…

Els trobadors roïns tornen al cau mudant la veu: l’hivern els amoïna; jo, en canvi, soc aquell que no decau, ni fred ni calor, res no m’acoquina.

II. L’Amor l’ha encertat quan em va escollir per donar-me goig al cor i això em plau, perquè sap que sabré estimar i fruir i parlar d’ella tan bé com s’escau; i per això vaig emprendre gestes braus, que d’amor són la vera medicina. Va quedar clar que en donar-me aquell bes suau i ara no vull duquessa ni regina.

III. Les senyes que em va fer i no goso dir, les prefereixo a que em dessin la clau d’Edessa, però no les vull descobrir: em va pregar que en parlés sols en clau. I d’aquest silenci en soc esclau; fent-vos cançons el tremolor em domina i d’amagat n’he rimat tal allau que no recordo on mor i on s’origina.

IV. I vós, senyora, que heu fet assumir vostre mèrit al savi i al babau, no deixeu que mori, penseu en mi, i planyeu-me el dolor d’aquesta afrau perquè amar sense ser amat no complau; al contrari, el més cortès enverina.

…

V. Per això prego a aquella que em fa llanguir que em permeti aviat trobar la pau. Sovint no puc ni menjar ni dormir, ara per goig, adés per un rau-rau.

VI. Cançoneta, si trobes el camí per presentar-te a cort o bé a palau i pots parlar a ma dama, li has de dir, donat que això és angoixa que em desplau, que en mi no trobarà ni engany ni frau, que si davant seu tanta gent s’inclina és perquè és la millor sota el cel blau: em sorprèn com l’amor no m’endevina.

Versió de Francesc Ribera, «Titot».

Activitats

a) Respon aquestes qüestions:.

• A qui es dirigeix l’autor?

• Quins efectes sobre el poeta té l’amor que sent?

• Quins aspectes de la dama lloa l’autor?

• Què demana a la dama?

b) Tria entre aquestes opcions quina s’ajusta al poema. Raona la resposta.

– L’autor ataca els vicis d’una dama luxuriosa.

– L’autor lamenta la mort d’una dona molt bella.

– L’autor elogia les virtuts d’una dona i li ofereix fidelitat amorosa.

– L’autor narra una història d’amor amb una pastora.

c) Com que la relació entre els amants sovint ha de mantenir-se en secret, el poeta recorre a pseudònims per referir-se a la dama. Identifica’ls.

d) En quins versos apareixen reflectides les característiques següents de la poesia trobadoresca?

– La dama és d’una posició social superior a la de l’amant.

– L’estimada apareix idealitzada.

– L’amor és un sentiment ambivalent entre goig i dolor.

– L’enamorat és el vassall de la dama.

5 Llegeix els poemes següents –que també pots escoltar en anayaeducacion.es–, i digues a quin gènere poètic pertany cada un. Justifica la resposta.

Text 5. Contra Arnau de Preixens

Prou és ben cert que al Berguedà aquell bisbot1 de nas obtús va fer alçar el soler2 d’Avià, amb cent soldats, i més inclús, perquè li vaig dir que s’estira3 damunt dels homes quan són nus. Si el que és amb fets, ell no ho retira, negar-ho fora fer el pallús,4 ja que els minyons5 corba i entoma.6 Té cara d’ase i, pobrissons, dels tres atributs dels barons ja n’ha perdut els dos bessons. Com no vola ocell sense ploma i poc val sella7 sense arçons,8 mal fot9 bisbe sense collons.

Guillem de Berguedà.

Versió de Francesc Ribera, «Titot».

1Bisbot: Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell. 2Soler: terreny, territori. 3S’estira: es gita, es tomba, jeu. 4Pallús: babau, idiota, ridícul. 5Minyons: jovenets. 6Entoma: penetra. 7Sella: muntura per a anar a cavall. 8Arçons: estructura corba que manté el genet fix a la sella. 9Fot: del verb fotre.

Guillem de Berguedà

?, 1138 - ?, 1196. Fill del vescomte de Berguedà, va tenir una vida atzarosa i turbulenta a causa del seu temperament bel·licós. Va lluitar al costat dels vescomtes Arnau de Castellbò i Ponç de Cabrera, revoltats contra el rei Alfons I i els seus partidaris (Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, Pere de Berga, Ponç de Mataplana i Ramon Folc de Cardona, al qual assassinà a traïció). A tots ells dedicà sirventesos de gran virulència, en un llenguatge carregat de sarcasme i d'obscenitat. Va ser assassinat, fadrí i sense descendència, per un peó.

Text 6. Mon ric tresor

Moltes vegades, senyora, m’he presentat davant vós perquè em digueu clarament qui us ha donat a entendre que vaig dient que soc per vós amat; car mai no he dit semblant bogeria, ni de pensament he pogut presumir mai dient cap malesa de vós, ni consentir res que us ocasionàs deshonor.

per tot això visc trist i desesperat, imaginant l’enorme mentida que els calumniadors m’han volgut imputar per posar dany i divisió entre nosaltres. […]

Mon ric tresor, juntes les mans us suplic que no cregueu maldients ni difamadors, ja que sabeu que soc pur i lleial a vós, a qui estim per damunt de totes.

Llorenç Mallol. Adaptació dels autors.

Text 7. Si per tristor, per dol ne per cossir

Si per tristor, per dol i per angoixa, o per dolor, algú penant moria, jo que sospir plorant, lament i plor, adolorit, m’hauria de desfer per la greu mort, dura i mala d’oir, per la qual mort s’ha d’entristir tothom, del rei en Jaume, que valia més que el mèrit. […]

Mare de Déu, dignau-vos a recordar que mai al rei no ha faltat pietat; que en trobi allà, puix aquí en tenia. No vull ni desig tenir Paradís si el rei no hi és, i en Ramon, pels quals plor: enyor el goig i el bé que amb ells tenia.

Cerverí de Girona. Adaptació dels autors.

?, 1259 - ?, 1285. Pseudònim de Guillem de Cervera. Fou el joglar preferit de Jaume I, qui el va promocionar a la noblesa en armar-lo cavaller. Fou el més important dels nostres trobadors i en conservam cent dinou composicions de temàtica i estil molt variats.

Cerverí de Girona

Comu nicació: la comunicació

2.1. La comunicació com a fet social

El llenguatge és la capacitat que posseeix l’ésser humà de comunicar els propis pensaments o sentiments, és a dir, de transmetre una informació a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit, la llengua.

Definim la llengua com un sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació entre els membres d’una comunitat. La facultat del llenguatge ens permet d’usar-la. El fet que una persona parli es considera un fet universal, la llengua concreta en què ho fa és un fet cultural. L’existència de diferents llengües manifesta la diversitat de cultures.

L’ésser humà no viu sol, està integrat dins una societat. Contínuament té la necessitat de relacionar-se amb altres persones, de comunicar-se. Ara bé, la capacitat de comunicar-se no és exclusiva dels humans, ja que els animals, per exemple, també es poden comunicar. El llenguatge, però, sí que és una facultat exclusivament humana. Les abelles, per exemple, quan troben aliment tornen al rusc i amb uns moviments, semblants a una dansa, informen les altres del lloc exacte on l’han descobert. Tot i que entre els animals pot existir comunicació, aquesta és molt limitada. Només la intel·ligència de l’ésser humà ha estat capaç d’inventar un mitjà de comunicació tan complex com el llenguatge i ha fet possible que aquest progressi dins la societat de la qual forma part.

2.2. Elements de la comunicació

La comunicació és un procés a través del qual es produeix una transmissió d’informació. El sistema de comunicació més usual entre els humans és la llengua. Els elements que intervenen en qualsevol acte comunicatiu són els següents:

– Emissor: és qui transmet la informació, el missatge. L’emissor codifica el missatge en un codi que coneix i tria el canal.

– Receptor: és qui rep el missatge i el descodifica. Per a això ha de conèixer el codi que ha emprat l’emissor i ha d’utilitzar el mateix canal.

– Missatge: és la informació transmesa en el procés comunicatiu, allò que vol comunicar l’emissor al receptor.

– Codi: és el sistema de signes compartit entre emissor i receptor que permet emetre (codificar) i interpretar (descodificar) missatges.

– Canal: és el mitjà físic pel qual es transmet el missatge. En la comunicació oral el canal de comunicació és l’aire, que permet la immediatesa de la comunicació. En la comunicació escrita el canal podria ser el paper que ha permès la durabilitat de la comunicació i ha possibilitat la comunicació a distància.

– Context: són totes les circumstàncies que envolten un acte de comunicació.

El sistema de signes que anomenam codi pot ser lingüístic, si per codificar empram qualsevol de les llengües del món, i no lingüístic, si empram sistemes de signes gestuals, iconogràfics, etc.

De vegades es produeixen pertorbacions en la transmissió del missatge que dificulten la comunicació o provoquen pèrdua d’alguna part de la informació, és el que s’anomena soroll

També hem de tenir en compte que en la comunicació es dona un procés que anomenam retroalimentació o feedback. Es tracta de la resposta que dona el receptor a l’emissor quan ha rebut el missatge. Si el receptor no mostra una actitud favorable a rebre el missatge es produirà una falta de retroalimentació que impedirà la comunicació. L’assentiment amb el cap del receptor quan ha descodificat el missatge és un exemple de retroalimentació.

Finalment, cal diferenciar entre els tres tipus de context que ajuden a interpretar el missatge de forma correcta: lingüístic, situacional i sociocultural.

– El context lingüístic és la llengua mateixa, el que es diu abans o després d’un enunciat. Per exemple, els pronoms febles necessiten el que s’ha dit abans per poder entendre el missatge: A Carme, li ho direm demà, no s’entén, en canvi A Carme, li direm demà que ells han concedit la subvenció (= ho direm demà).

– El context situacional és la realitat extralingüística, el temps o l’espai físic i que dona sentit al missatge. Per exemple, en l’enunciat Obre la porta, se suposa que ens trobam en una habitació i que la porta està tancada.

– El context sociocultural es refereix als condicionaments socials i culturals i l’adequació a diverses circumstàncies. Per exemple l’elecció de les formes de tractament tu, vostè o vos s’adequarà a la relació entre emissor i receptor.

2.3. Les funcions del llenguatge

En el moment de produir-se un acte de comunicació, l’emissor emet el missatge amb una intenció clara. El lingüista Roman Jakobson va observar que aquesta intenció varia segons la importància que pren cadascun dels elements que intervenen en l’acte comunicatiu. De la relació entre els elements i la intenció del missatge, en va elaborar una classificació i també unes característiques lingüístiques pròpies que són les que configuren el missatge.

• Funció expressiva: se centra en l’emissor. Té com a objectiu expressar les emocions i els sentiments d’aquest. En el missatge solen aparèixer exclamacions, interjeccions, verbs i pronoms en primera persona. La carta personal i els articles d’opinió són els tipus de text propis d’aquesta funció.

• Funció conativa: se centra en el receptor. El seu objectiu és cridar l’atenció de qui escolta per obtenir una reacció (modificació de la conducta, canvi d’actitud, etc.). Sol estar associada a situacions en què es donen ordres o s’expressen recomanacions. En el missatge solen aparèixer imperatius, perífrasis d’obligació i verbs i pronoms de 2a persona. La publicitat o la propaganda política són alguns dels àmbits d’aquesta funció.

• Funció poètica: se centra en el missatge. Pretén generar una emoció estètica o creativa, incidint d’alguna manera en els aspectes formals del missatge. El missatge sol contenir diverses figures retòriques (metàfores, hipèrboles, etc.). Apareix en literatura, en publicitat, en acudits.

• Funció referencial: se centra en el context, és a dir, en l’entorn en què té lloc l’acte de comunicació. Pretén informar de manera objectiva sobre algun aspecte d’aquest entorn. En el missatge apareixen verbs en 3a persona i construccions impersonals. La premsa informativa, els textos explicatius, els articles científics són els tipus de textos associats a aquesta funció.

• Funció metalingüística: se centra en el codi lingüístic. El seu objectiu és parlar sobre el llenguatge. Aquesta és la funció que predomina en diccionaris i gramàtiques

• Funció fàtica: se centra en el canal. Té com a objectiu assegurar el bon funcionament de la comunicació. Hi ha diferents estratègies per identificar aquesta funció segons que la conversa sigui de caràcter oral o escrit. Són fórmules del llenguatge oral expressions com: Hola! Que em sents? És clar, i de la llengua escrita una bona cal·ligrafia i ortografia.

Activitats

1 Identifica els elements de la comunicació de la situació següent.

Al migdia, a la sala de ca meva, m’he posat a llegir la novel·la de Carme Riera

L’estiu de l’anglès

2 Imagina aquestes situacions comunicatives i contesta les qüestions que es plantegen per a cada una.

Situació 1

Després de la mort de Jaume I, el trobador i joglar Cerverí de Girona interpreta davant la cort el poema que apareix en la pàgina 20, «Si per tristor, per dol i per angoixa». Entre els cortesans, hi ha un vell cavaller que, ferit durant la conquesta de València, va quedar sord d’una orella i, per l’edat, comença a sordejar de l’altra. Molts assistents ploren durant la interpretació i el cavaller no veu bé el trobador perquè alguns assistents li’n tapen parcialment la visió

a) Qui n’és l’emissor? I els receptors? Quin canal s’hi fa servir?

b) Quins sorolls dificulten al cavaller sord la descodificació? Quins elements del context i quina retroalimentació el poden ajudar a descodificar el missatge?

Situació 2

La selecció espanyola de futbol juga un partit molt important contra la selecció francesa. Com que no t’agrada el futbol, passeges pels carrers de la teva ciutat. De sobte, sents uns crits que surten des de diferents edificis: «Goooool!».

a) Pots dir quin equip ha marcat? Per què ho saps? I si et trobassis passejant pels carrers de París?

b) Quin element de la comunicació t’hauria ajudat a descodificar el missatge?

3 Relaciona cada funció del llenguatge amb l’element de la comunicació amb què incideix.

– Funcions: referencial, expressiva, conativa, fàtica, poètica.

– Elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge, canal, codi.

Activitats

4 A quina funció del llenguatge es fa referència en cada cas?

– Explica el codi.

– Informa sobre el context.

Comprova l’eficàcia de la comunicació.

– Crida l’atenció sobre el missatge.

– Pretén provocar una resposta del receptor.

– Té com a objectiu expressar les emocions i els sentiments de l’emissor.

5 Llegeix els textos següents i fes les activitats.

Text 8

El Projecte Orenetes és un programa de seguiment d’ocells obert a la participació de qualsevol persona o col·lectiu i centrat en l’estudi dels nius d’oreneta cuablanca dels nostres pobles i ciutats.

<www.orenetes.cat>

Text 9

Dona suport al projecte Orenetes. Fes un donatiu: necessitem el teu suport econòmic!

<ornitologia.org>

Text 10

Oreneta: f Ornit 1. Ocell de diferents espècies del gènere Hirundo, i principalment la Hirundo rustica.

<dcvb.iecat.net>

Text 11

Mes està escrit: un vespre, del mar la cadireta, sols per rentar l’Atlàntida d’un crim, s’aixecarà, i per penjar al sostre son niu, una oreneta no trobarà en tota ella prou terra l’endemà.

Jacint Verdaguer. L’Atlàntida. Ed. Quaderns Crema.

a) Digues quin element temàtic tenen en comú els quatre textos.

b) Analitza els elements de la comunicació de cada text. Fixa’t en la referència bibliogràfica de cada un.

c) En quin element de la comunicació creus que se centren prioritàriament cada un? Quina funció, doncs, se’n deriva?

d) Subratlla en cada text les característiques pròpies de la funció del llenguatge que representen.

Activitats

6 Digues a quina funció correspon cada text. Tingues en compte que, sovint, un mateix text pot tenir més d’una funció.

Text 12

Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat. (...)

Joan Solà. Parlem-ne. Edicions Proa.

Text 13

M’he adonat, llegint el diari en català, i setmanaris i altres revistes periòdiques, que molt sovint (en el camp esportiu, en el camp polític, etc.) surt l’expressió «algú està fart d’una cosa». Fart és un adjectiu amb un sentit molt fort, i la gent no el fa servir a cada pas. És, naturalment, una paraula catalana i no hi tindríem res a objectar si no fos perquè arraconen completament la forma tip.

Joan Triadú. <www.llenguanacional.cat>

Text 14

Conec la utilitat de la inutilitat. I tinc la riquesa de no voler ser ric

Joan Brossa

7 Identifica la funció del text següent i les característiques que la defineixen.

Text 15

Saber que havia nascut al carrer Wagner em va donar una gran alegria, perquè a mi m’agrada Wagner. Era a Sant Gervasi, entre Jules Verne i Muntaner; després de la guerra va ser rebatejat amb el nom de General Mitre. No recordo el número de la casa. Però tinc present que llavors feia cantonada amb el carrer Balmes, que encara era una riera. I des de la galeria del pis veia com es construïen els túnels del metro.

Joan Brossa

8 Llegeix aquesta situació inventada i fes les activitats indicades.

Situació 3

El trobador Guillem de Berguedà s’ha enemistat amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, i compon el sirventès que has llegit a la pàgina 19. Tot seguit, el lliura al seu joglar perquè l’aprengui. Com que ha embolicat precipitadament el pergamí i la tinta encara era tendra, el manuscrit té algunes taques i el joglar té problemes per a entendre’l. Però el trobador li ha fet el lliurament en mà i l’hi fa llegir en veu alta.

a) Identifica-hi els elements de la comunicació.

b) Quins elements dificulten la comunicació?

c) Quins elements poden facilitar la descodificació correcta?

d) Explica tres funcions del llenguatge que hi ha presents bé en el text o bé en la situació de comunicació entre el trobador i el joglar.

Tècn iques d’estudi : el resum

Resumir un text és crear un text nou més breu que l’original, que conservi el significat d’aquest sense trair-ne el contingut. Per fer-ho caldrà saber diferenciar la informació essencial de l’accessòria i redactar-la posteriorment de manera condensada i objectiva. El resum d’un text implica diverses fases.

• 1. Lectura i comprensió del text

Primerament cal llegir el text inicial atentament i resoldre tots els dubtes de vocabulari.

• 2. Detecció d’idees principals i del tema

Cal distingir les idees principals de les secundàries i identificar-ne els mots clau i el tema. Tot seguit cal localitzar les marques i els connectors que organitzen el text.

• 3. Esquema

A partir de les idees que hem seleccionat podem elaborar un esquema que ens ajudarà en la redacció posterior del resum. L’esquema, a més, permet captar una visió global del text i de la seva estructura organitzativa.

• 4. Redacció

Amb la informació que tenim hem de redactar un text nou coherent, cohesionat i adequat que es caracteritzarà per:

– La brevetat i la precisió. S’ha de reproduir fidelment però amb les nostres paraules la informació del text inicial. El resum ha de tenir una extensió inferior al 20 % del text original.

La reproducció objectiva del contingut. No podem afegir cap informació que no aparegui en el text inicial i, per tant, tampoc no hi podem incloure opinions o comentaris personals. El resum ha de ser totalment objectiu i fidel al text inicial.

– L’ús de vocabulari diferent. El tema del text inicial i del resum ha de ser el mateix. Hem de procurar, però, usar paraules diferents. Si, excepcionalment, feim servir expressions literals les escriurem entre cometes.

– La coherència i la cohesió. Les idees han d’aparèixer unides amb connectors i formant una unitat de significat. El resum comporta el canvi de les estructures sintàctiques del text inicial i l’eliminació de les idees que no són necessàries per a la comprensió correcta.

L’ús de l’estil indirecte. No hem d’usar mai l’estil directe, ni la primera persona. Cal evitar escriure frases com «l’autor afirma...», «el text diu...».

Una bona presentació. Cal tenir molta cura a l’hora de presentar el text. No pot tenir guions ni asteriscos i la puntuació ha de guardar relació amb el text inicial.

A continuació et proposam un exemple de resum d’un text seguint les quatre fases: lectura i comprensió, detecció d’idees principals del tema, i esquema i redacció.

Espanya, campiona del món d’handbol després d’apallissar Dinamarca (35-19)

Albert Solé

Dinamarca ha aguantat només 15 minuts el pols d’Espanya a la final del mundial d’handbol. A partir d’aquí, festival espanyol que ho ha fet tot bé, a mesura que als danesos se’ls anava encongint el braç. Al descans el marcador ja era d’escàndol (18-10) per ser una final d’un mundial, però a la segona part encara ha sigut pitjor. Arpad Sterbik ha acabat de treure de polleguera a Dinamarca, ho ha aturat gairebé tot, i així Espanya ha anat ferint l’orgull dels danesos fins als 15 gols de diferència (27-12).

Amb un primer parcial de 3-0, Espanya ha marcat territori. I això que Landin, el porter danès, un dels millors del món, havia parat dues pilotes ja. A partir d’aquí, 15 minuts de màxima igualtat. L’intercanvi de gols era constant, però la diferència inicial es mantenia, entre dos i tres gols de marge a favor dels de Valero Rivera1

Ha sigut en el segon quart del partit quan Espanya ha obert una escletxa al marcador que seria determinant. Quan els tres gols de diferència han passat a ser quatre per primer cop (13-9), Dinamarca ha començat a posar-se nerviosa. Se’ls ha encongit el braç, i entre errades seves, bloquejos dels centrals, i aturades d’Sterbik (tampoc n’ha fet tantes, 3 a la prime-

ra meitat), Espanya ha marxat al marcador. Cada contracop espanyol era letal, i gol segur. Tot i les set aturades dels dos porters danesos (Landin 5 i Green 2), el marcador al descans ha acabat sent la màxima diferència a favor d’Espanya (18-10). Impensable abans del partit, ja que Dinamarca era la gran favorita. Una de les claus també ha sigut la nul·la participació dels millor jugadors del món, Mikel Hansen, en el joc de Dinamarca.

A la segona meitat es preveia la reacció dels danesos, i de fet, el primer

1Valero Rivera: seleccionador de la selecció espanyola d’handbol.

2Estabornida: que ha perdut els sentits.

3Karabatics: de Karabatic jugador d’handbol francès distingit com a millor jugador del món.

gol de la represa ha sigut seu. Però Espanya no els ha deixat ni respirar, i els ha clavat un parcial de 8-0 en 10 minuts, que ha deixat Dinamarca estabornida2 (26-11). I gran part de la culpa l’ha tingut Sterbik, el porter de la selecció espanyola, que a la segona meitat ha estat excels. El partit ja no l’aixecava ni que juguessin 7 Karabatics3 en contra, però Espanya, lluny de relaxar-se, ha mantingut la tensió fins als últims 5 minuts, quan els danesos han aconseguit maquillar el resultat final (35-19).

Julen Aguinagalde intentant llençar.

3 Tècniques d’estudi

• 1. Lectura i comprensió del text

Llegim atentament el text i ens asseguram que l’hem entès i coneixem el significat de totes les paraules.

• 2. Detecció d’idees principals i del tema

Dinamarca ha aguantat només 15 minuts el pols d’Espanya a la final del mundial d’handbol. A partir d’aquí, festival espanyol que ho ha fet tot bé, a mesura que als danesos se’ls anava encongint el braç. Al descans el marcador ja era d’escàndol (18-10) per ser una final d’un mundial, però a la segona part encara ha sigut pitjor. Arpad Sterbik ha acabat de treure de polleguera a Dinamarca, ho ha aturat gairebé tot, i així Espanya ha anat ferint l’orgull dels danesos fins als 15 gols de diferència (27-12).

Amb un primer parcial de 3-0, Espanya ha marcat territori. I això que Landin, el porter danès, un dels millors del món, havia parat dues pilotes ja. A partir d’aquí, 15 minuts de màxima igualtat. L’intercanvi de gols era constant, però la diferència inicial es mantenia, entre dos i tres gols de marge a favor dels de Valero Rivera.

Ha sigut en el segon quart del partit quan Espanya ha obert una escletxa al marcador que seria determinant. Quan els tres gols de diferència han passat a ser quatre per primer cop (139), Dinamarca ha començat a posar-se nerviosa. Se’ls ha encongit el braç, i entre errades seves, bloquejos dels centrals, i aturades d’Sterbik (tampoc n’ha fet tantes, 3 a la primera meitat), Espanya ha marxat al marcador. Cada contracop espanyol era letal, i gol segur. Tot i les set aturades dels dos porters danesos (Landin 5 i Green 2), el marcador al descans ha acabat sent la màxima diferència a favor d’Espanya (18-10). Impensable abans del partit, ja que Dinamarca era la gran favorita. Una de les claus també ha sigut la nul·la participació d’un dels millors jugadors del món, Mikel Hansen, en el joc de Dinamarca

A la segona meitat es preveia la reacció dels danesos, i de fet, el primer gol de la represa ha sigut seu. Però Espanya no els ha deixat ni respirar, i els ha clavat un parcial de 8-0 en 10 minuts, que ha deixat Dinamarca estabornida (26-11). I gran part de la culpa l’ha tingut Sterbik, el porter de la selecció espanyola, que a la segona meitat ha estat excels. El partit ja no l’aixecava ni que juguessin 7 Karabatics en contra, però Espanya, lluny de relaxar-se, ha mantingut la tensió fins als últims 5 minuts, quan els danesos han aconseguit maquillar el resultat final (35-19)

El tema és la victòria d’Espanya al mundial d’handbol.

Extraordinari partit de la selecció espanyola d’handbol

Parcial 3-0 per a Espanya

1r quart

2n quart

15 minuts igualtat

Espanya ha marxat al marcador 18-10 al descans

No reacció dels danesos Dinamarca favorita abans del partit Hansen nul·la participació Sterbik actuació excelsa

Resultat final: 35-19

• 3. Esquema

• 4. Redacció

Resumim el text amb les nostres paraules. Lligam les idees principals amb connectors. Aquí tens tres exemples de resum del text.

Exemple 1

Espanya ha guanyat a Dinamarca en la final del mundial d’handbol per una diferència clara de gols. Des del principi sempre va anar per davant al marcador encara que el primer quart fou molt igualat. Posteriorment, en el segon quart, l’avantatge es va anar ampliant considerablement, fins a un 18-10, gràcies per una banda al bon joc dels espanyols i per una altra, tot i ser els favorits, als nervis dels danesos i a la desafortunada actuació del seu millor jugador, Mikel Hansen. Després del descans, la gloriosa actuació del porter Sterbik fou clau perquè l’equip danès no reaccionàs i el marcador continuàs augmentant fins a un 35-19 final.

Exemple 2

Espanya s’ha proclamat campiona del món d’handbol després de derrotar Dinamarca per una majoria clara. Els danesos, grans favorits, s’han vist sorpresos per la intensitat i el ritme dels espanyols. El partit ha quedat pràcticament decidit a la primera part, però ha estat en la segona quan Espanya l’ha tancat definitivament, deixant un marcador d’escàndol.

Exemple 3

Espanya guanyà Dinamarca en la final del mundial d’handbol. L’equip espanyol començà a allunyar-se en el marcador a partir del segon quart i acabà la primera part amb un avantatge significatiu. A la segona part i amb l’equip danès nerviós, Espanya anà incrementant considerablement la diferència del marcador fins al final del partit. En foren decisius l’excel·lent actuació del porter Sterbik, i per contra, el desafortunat joc de l’estrella danesa, Mikel Hansen. Davant la sorpresa dels danesos, que, en principi, partien com a favorits, Espanya es proclamà campiona del món d’handbol.

Activitats

1 Sintetitza les característiques del resum explicades.

2 Els resums del text 16 que tens a continuació són incorrectes. Detecta’n les errades i explica-les.

Resum 1

La selecció espanyola guanyà Dinamarca en un partit en què no ha deixat ni respirar l’oponent durant la primera part amb una diferència de quatre gols fins al descans posant nerviosa Dinamarca que veu frustrat el seu intent de remuntar el marcador en la segona part davant la superioritat que per sorpresa va demostrar l’equip espanyol que no els ha deixat ni respirar.

Resum 2

L’equip espanyol d’handbol va començar marcant (3-0) en la final del mundial amb una superioritat important respecte als danesos. Així doncs, durant la primera part els jugadors espanyols van augmentar distàncies al marcador (18-10). Durant el tercer quart encara es continuava amb aquesta superioritat (26-11). Finalment, a l’últim quart, els espanyols mantingueren la pressió i derrotaren els danesos (35-19).

Resum 3

Dinamarca ha perdut la final del mundial d’handbol contra Espanya per una clara diferència de punts 35-19. Dinamarca va aguantar el joc d’Espanya quinze minuts a la primera part, però a la segona part la jugada que va fer Espanya va ser decisiva per aconseguir la victòria. El partit va ser tens, ja que els danesos van augmentar el seu marcador.

Resum 4

Espanya s’ha proclamat campiona del món per segon cop en un partit històric. El periodista conta que a la final del mundial Espanya s’ha imposat a Dinamarca per golejada gràcies al bon joc de l’equip espanyol i sobretot al porter Sterbikencara, que Dinamarca era favorita al principi i que no jugàs l’estrella de l’equip danès M. Hansen.

Resum 5

– Dinamarca només aguanta els primers quinze minuts.

– Espanya treu avantatge passats 15 minuts de joc.

– Dinamarca no respon i augmenta l’avantatge espanyol.

– Els jugadors espanyols fan un autèntic recital a la segona part.

– Al final, Dinamarca puja una mica el seu marcador.

– El resultat és implacable: victòria espanyola per 35-19.

3 Línia del temps Aquí tens un fragment d’una altra notícia que tracta la final del mundial d’handbol des d’una altra perspectiva: no s’analitza la trajectòria del partit sinó que se centra en els minuts finals i en la transcendència. Fes-ne un resum, però tingues en compte les indicacions següents:

– No hi pot haver cap informació en el resum que no aparegui en el text 17. Hauràs d’anar alerta a no incloure detalls que ja coneguis sobre aquest partit.

– Els fragments en estil directe que apareixen en aquest text han d’aparèixer en estil indirecte en el resum.

Text 17

Manuel SerraS

No hi havia signe més evident del que acabava d’ocórrer al Palau Sant Jordi: tots els jugadors de la selecció espanyola reunits, agafats, botant en un rotlle d’unió, de celebració, de complicitat, victorejats per un públic que no aturava de cantar campions, campions! Espanya havia infligit la primera derrota del campionat del món a Dinamarca. La primera, però també la més rotunda, perquè el resultat final de 35-19 suposava la major diferència en una final mundialista. Espanya jugà el seu millor partit i emulà la gesta que els de Joan Pastor havien aconseguit a Tunísia el 2005, penjar-se l’or. El segon colofó mundialista d’Espanya. Feia ja alguns minuts que tot el món volia que la final acabàs. Espanya, per començar la celebració, Dinamarca, per acabar amb el sofriment. Faltaven encara vuit minuts quan Valero Rivera, amb els ulls vidriosos, ordenà Sterbik que deixàs la porteria per permetre Sierra gaudir també de la final. Aquí començaren les abraçades, perquè tot el món volia felicitar el porter serbi, titular des del mundial de Suècia 2011, on aconseguiren el bronze. Sterbik, Víctor Tomàs, Joan Cañellas... anaven passant per la banqueta, formant petits grups que s’abraçaven, ploraven, volien celebrar-ho ja. «És la millor final que podia somniar», proclamava Alberto Entrerríos que, després de 238 partits internacionals, havia anunciat ja que la final seria el seu darrer partit amb la selecció.

La festa arribà al zenit amb l’entrega de les medalles. «Això és més que un somni», manifestà Rivera. «Impossible que una pel·lícula acabi millor. Per això vull agrair la implicació de tots els jugadors que m’han acompanyat des de 2009. Els que hi foren al principi, els que sofriren un pal terrible a Londres, els que avui han lluitat aquí i els que, com Raúl, no hi han pogut ser. I especialment a Alberto Entrerríos, perquè em vaig equivocar de no dur-lo als Jocs i és just que ara tengui aquest final». Traduït de <www.elpais.com>.

Estudi de la llengua: la fonologia

La llengua és un gran sistema de signes, organitzat solidàriament i articulat per subsistemes que s’ocupen de tres tipus de relacions complexes entre les paraules: la pronúncia (fonologia i fonètica), la forma i l’ordre (morfologia i sintaxi) i el significat (lexicologia i semàntica).

4.1 Fonologia i fonètica

La pronúncia d’una llengua es basa en un nombre reduït de sons que, en combinar-se, formen síl·labes i paraules. Aquests sons s’anomenen fonemes. Els fonemes són les unitats més petites del llenguatge; no tenen significat, però ens permeten distingir les paraules tant per la forma com pel sentit. Per exemple els mots roda, roca, rosa, roba només es diferencien mínimament en el significant (en un fonema), però tenen significats molt diferents.

Els fonemes es distingeixen per unes diferències mínimes que anomenam trets pertinents. Aquí en tens uns exemples.

– El grau d’obertura de les vocals diferencia les paraules deu (numeral, 9 + 1, amb e semioberta) i deu (del verb deure, amb e semitancada).

– La vibració de les cordes vocals diferencia les paraules gas (les cordes vibren molt) i cas (les cordes vibren quasi imperceptiblement).

– El punt de contacte dels òrgans de la boca diferencia gos (la part de darrere de la llengua amb el paladar) i dos (la punta de la llengua amb les dents).

Cada fonema es pot pronunciar amb unes variacions mínimes sense que això afecti la distinció del significat de les paraules —per bé que pot dificultar la descodificació—: són els al·lòfons. Aquestes variacions depenen de les condicions fisiològiques de cada persona, de les diferents zones geogràfiques dels parlants, de la influència d’altres llengües, etc. Per exemple: la a final de la paraula artista es pronuncia generalment [a], però hi ha llocs on es pronuncia e oberta ([artístɛ ) i llocs on es pronuncia e neutra ([ərtístə]. S’ha de tenir en compte que aquestes variacions de pronúncia o al·lòfons poden ser incomptables. En les transcripcions, els al·lòfons es representen entre claudàtors ([]) i els fonemes es representen entre barres (//).

La fonologia estudia els fonemes, les unitats que diferencien significats, mentre que la fonètica analitza els al·lòfons, les diverses realitzacions de cada fonema.

Abans d’estudiar els fonemes cal aclarir que les lletres (o grafies) són representacions gràfiques dels fonemes. No és correcte, doncs, dir que algú «pronuncia malament les lletres» o que «parla menjant-se algunes lletres» perquè les lletres no es pronuncien, s’escriuen. Són els fonemes —els al·lòfons, en realitat— allò que pronunciam. Per això cal distingir:

– El sistema fonològic o conjunt de fonemes d’una llengua que diferencien significats entre paraules i ajuda a codificar missatges.

– El sistema fonètic o conjunt d’al·lòfons que pronunciam.

– El sistema gràfic o conjunt de lletres (alfabet) que feim servir per representar per escrit els missatges. Les normes de representació gràfica correcta formen l’ortografia d’una llengua.

Per estudiar els fonemes del català els dividirem en dos grups: el sistema vocàlic i el consonàntic.

4.2 El sistema vocàlic. Vocals obertes i tancades. La vocal neutra

En posició tònica, les vocals es distingeixen per dos trets pertinents: el punt d’articulació, o lloc de la boca on es produeix el fonema (anterior, posterior o central), i el grau d’obertura de la cavitat bucal en pronunciar el fonema. Punt

El nombre de vocals que es pronuncien tant en posició tònica com en posició àtona varia segons el dialecte. Així, per exemple, en posició tònica en balear pronunciam les vuit vocals, però, en canvi, en rossellonès aquestes es redueixen a cinc, i en la resta de dialectes (alguerès, central, nord-occidental i valencià), a set.

Aquestes vuit vocals del balear es redueixen a cinc en posició àtona en el subdialecte mallorquí (/i/, /e), /ə/, /o/, /u/) i a tres en el subdialecte menorquí i eivissenc (/i/, /h/ /ə/, /u/). En la resta de dialectes trobam per una banda tres fonemes en posició àtona, però que varien: així en central i rossellonès pronuncien /i/, / ə/, /u/ i en alguerès (/i/, /a/, /u/); per altra banda trobam cinc vocals en nord-occidental i valencià (/i/, /e/, /a/, /o/, /u/).

Distingir el grau d’obertura de e i de o és fonamental per a una bona dicció, però també a l’hora d’utilitzar correctament l’accent gràfic. Com ja saps, la vocal a sempre porta accent obert o greu (`) i les vocals i i u, agut o tancat (´); però la e i la o el duen agut si són semitancades i greu si són semiobertes o neutres. Vegem tot seguit en quines posicions la e i la o tòniques solen tenir timbre obert.

Posicions on trobam e semioberta /ɛ/

En general, la e és semioberta en les paraules esdrúixoles: presència, histèria, València, fonètica, pèrdua, etc. Hi ha alguna excepció com ara església. També és semioberta en quasi totes les paraules cultes (telègraf, elèctrode, acèfal). Incloem en aquest grup les paraules amb les terminacions cultes -ecte, -ecta (projecte, subjecte, abjecta), -epte, -epta (concepte, excepte, inepta, recepta).

Tanmateix la e de les formes verbals de reptar és tancada.

En els contextos següents també presenta timbre obert:

– Davant síl·laba amb vocal tancada, és a dir, davant i (geni, mèrit, premi) o de u (perpetu, fèmur, ingenu).

– Davant rr: ferro, serra, guerra

– Quasi sempre, davant l o l·l: cel, gel, vela, mortadel·la, novel·la. Entre les escasses excepcions hi ha belga i selva

– Davant r seguida de consonant que no sigui labial (/m/, /b/ i /p/) ni velar (/k/ i /g/).

Fixa-t’hi: cert, verd, verge, interna, oberta tenen e semioberta, però terme, herba, serp, perca i verga tenen e semitancada.

– Davant el grup consonàntic -ndr- (tendra, gendre), sempre que no sigui una terminació d’infinitiu (vendre, entendre).

– En molts diftongs -eu (Prometeu, peu, fideu), però amb moltes excepcions com ara els possessius (meu, teu, seu) i les formes verbals de 2a persona del plural (torneu, parleu, entreu).

Algunes paraules habituals contenen e semioberta com ara Josep, Vicent, complex, llenç, sexe, zero, etc.

Recorda que es posa accent greu en els interrogatius què, per què i perquè, així com en el relatiu precedit de preposició (He llegit el llibre de què em parlares).

Església d’Es Cubells (Eivissa).

Posicions on trobam o semioberta /ɔ/

En general, la o és semioberta a les paraules esdrúixoles: retòrica, nòmada, còmplice, etc. Entre les escassíssimes excepcions podem esmentar: fórmula, góndola, tórtora, tómbola i pólvora

També és semioberta en quasi totes les paraules cultes (demagog, ròtula, amorf). Tanmateix les terminacions -forme (uniforme) i -oma (glaucoma) tenen la o semitancada.

En els contextos següents també trobam o semioberta:

– Davant síl·laba amb vocal tancada, és a dir, davant i (Eulogi, supositori, memòries) o de u (fòrum, mòdul, cònjuge).

– En les terminacions següents:

• els infinitius acabats en -oldre i -pondre: moldre, resoldre, compondre, respondre, etc. i els participis corresponents: molt, resolta, compostos, respostes, etc.

• -ot i -ota: pilota, assot, clot, cabota, etc.; amb algunes excepcions: bot, nebot, bota i gota

• -oc i -oca: albercoc, joc, roca, lloca, etc.; amb algunes excepcions: boca, boc o moca

• -oig i -oja: roig, goig, soja, boja, etc.; amb alguna excepció com ara estoig

• -ol i -ola: sol, sola, vol, vola, etc.; amb algunes excepcions com ara bola, cola i gola

• -ort i -orta: fort, morta, torta, esport

• -ofa: carxofa i estrofa

– En moltes paraules amb els diftongs ou (sou, bou, nou) i oi (heroi, Alcoi, almoina). Algunes excepcions són sou (del verb ser), coix i moix

– En algunes paraules acabades en -os (terròs, arròs, Ambròs) i -osa (rosa, cosa, nosa), però amb moltes excepcions com els adjectius derivats (vanitós, oliós, verdosa) i d’altres com rabosa, glucosa o sosa

Algunes paraules freqüents tenen o semioberta com ara els demostratius neutres això i allò, i la conjunció però

Tingues en compte que la o semioberta se sol correspondre amb el diftong castellà ue en paraules que tenen el mateix origen etimològic: cova (cueva), força (fuerza), pont (puente), sou (sueldo), costa (cuesta), etc.

4.3 El sistema consonàntic. Sonoritat, punt i mode d’articulació

Els fonemes consonàntics del català es distingeixen per tres trets pertinents: segons si les cordes vocals vibren molt o poc (sonoritat/sordesa), segons el lloc on es produeixen físicament (punt d’articulació) i segons com es produeixen (mode d’articulació).

Tots aquests punts els treballarem en un text relacionat amb els continguts de literatura d’aquesta unitat: l’entrada «Amor» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster.

Sonoritat i sordesa

– Són sonors els fonemes que, quan es pronuncien, fan vibrar les cordes vocals notòriament. Ho podem comprovar físicament prement suaument la gargamella, tapant-nos les orelles, o posant-nos la mà damunt del cap mentre els pronunciam /b/ roba, /m/ mos, /v/ cova, etc.

– Són sords els fonemes que es pronuncien fent vibrar les cordes vocals molt poc, d’una manera quasi imperceptible: /p/ copa, /f/ fila, /t/ taula, etc.

de la llengua

Punt d’articulació

Segons el lloc on es produeixen, els sons consonàntics

– Bilabials, si els dos llavis fan contacte: /b/, /p/ i /m/.

– Labiodentals, si es toquen les dents superiors i el llavi inferior: /v/ i /f/.

– Dentals, si la llengua contacta amb les dents de dalt i les de baix: /t/ i /d/.

– Alveolars, si la punta de la llengua toca els alvèols, és a dir, el dors de les genives superiors: /z/, /s/, /n/, [ts] i [dz].

– Palatals, si el dors de la llengua puja i fa contacte amb el paladar: /ʒ/, [ʤ], /ʃ/, [ʧ], /ɲ/ i la i consonàntica [y]1

Velars, si la llengua toca el vel del paladar, prop de la campaneta: /k/, /g/ i la u consonàntica [w]1

Mode d’articulació

Manera en què surt l’aire quan es realitza cada fonema.

– Oclusius, si l’aire troba el pas obstruït (tancat) i el supera amb violència: /p/, /t/, /k/, /b/, /d/ i /g/.

Fricatius, si l’aire troba el pas lliure i surt amb suavitat: /f/, /v/, /s/, /z/, /ʃ/ i /ʒ/. També són fricatius els al·lòfons [β], [δ] i [γ].

Africats, si l’aire troba el pas molt estret o momentàniament obstruït i surt amb una lleugera violència: [ts], [dz], [ʧ], [ʤ].

– Nasals, si l’aire aprofita el nas per sortir perquè troba el pas per la boca obstruït: /m/, /n/ i /ɲ/.

– Vibrants, si l’aire supera obstruccions successives i momentànies de manera que provoca una vibració (/r/); si es tracta d’una sola obstrucció momentània obtenim un so bategant (o vibrant simple): /ɾ/.

Laterals, si l’aire rodeja la llengua i surt per ambdós costats: /l/ i /λ/. En el quadre següent es representen els fonemes consonàntics. Hi hem inclòs també els al·lòfons més freqüents. Per a la transcripció hem usat l’alfabet fonètic internacional que és un sistema de signes que representa de forma unívoca cadascun dels sons del llenguatge. Això permet fer-nos una idea de com sonen les paraules en les diferents llengües i facilita l’estudi de llengües estrangeres.

Col·locació dels òrgans bucals en la pronúncia de diverses consonants.

Punt d’articulació Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal Velar Grau de sonoritat/sordesa sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor

1La i té un valor palatal ([y]) en paraules com joia. La u té un valor consonàntic velar ([w]) en paraules com veueta. Aquestes vocals, en canvi, tenen un valor semivocàlic ([i̯] i [u̯]) en els diftongs decreixents: rei, bou.

L’alfabet i l’ortografia

Com has vist abans, les lletres (o grafies) que feim servir per representar els fonemes i els sons de la llengua constitueixen el sistema alfabètic. La majoria de les llengües europees utilitzen l’alfabet llatí. Uns altres sistemes alfabètics són el grec, el ciríl·lic (usat pel rus i el serbi), l’aràbic o l’hebraic.

L’ortografia relaciona les lletres i els sons seguint unes normes que permeten la uniformitat de la llengua escrita per damunt de les variants de pronúncia individuals (idiolecte) i col·lectives (dialecte). Pompeu Fabra, el 1913, va establir el nostre alfabet i les normes ortogràfiques que formen el sistema ortogràfic actual.

Activitats

1 Classifica aquestes paraules segons el grau d’obertura de la vocal tònica. camions fraudulent mes serres gel llengua rebost europeu verdes metgessa fel breu cop corser compreu rossa indret oliosa ferro bedoll pont mestre albercoc certa peça molt foguera cel enrenou brega font comprendre vendre recer paret bou

e semitancada /e/ e semioberta /ɛ

o semitancada /o/ o semioberta /

fraudulent serres camions colp paret

2 Seguint els models, escriu els trets pertinents del fonema o de l’al·lòfon que representa la grafia subratllada en cada paraula, la transcripció segons l’alfabet fonètic internacional i quines grafies el poden representar.

pes bes robar sabó cara líquid radar canya mercenari ingrat f inal caixa carícia colla favor raig museu setze taula pèndol àngel zero carrer goma

Paraula Trets pertinents Transcripció Grafies

pes oclusiva, bilabial, sorda /p/ p

bes oclusiva, bilabial, sonora /b/ b

robar fricativa, bilabial, sonora [β] b

sabó fricativa, alveolar, sorda /s/ s, ss, c, ç

cova

Pompeu Fabra

A més de l’ortografia, Pompeu Fabra va redactar obres gramaticals i lexicogràfiques sobre el català que han esdevingut la base de la normativa actual de la llengua. Quina formació penses que tenia? Investiga un poc perquè potser et sorprendràs!

Norma i ús

L’ortografia de la vocal neutra

• Escrivim e al final de noms i adjectius masculins: formatge tendre, alumne apte, etc.

• Escrivim a al final de noms i adjectius femenins: dona alta, carretera ampla, etc. Hi ha però excepcions: planeta, mapa, dia, classe, torre, mare, pacifista, noble, etc.

• Escrivim e en el plural de noms i d’adjectius: formatges tendres, dones altes

• En les formes verbals escrivim a si és el darrer so: canta, menja; i e si és el penúltim: canten, mengen

• Si el so de vocal neutra està a l’interior de paraula cercarem una paraula de la mateixa família en què la a o e sigui tònica i escriurem la mateixa vocal: fredor → fred, ramell → ram.

1 Completa les següents paraules amb a o e segons pertoqui.

mobl… taul… cadir…s r…tllar estóm…c arr…cada c…ndrer platj… seguér…u mir…s fraul… cr…spell prun… alb…rcoc p…rera ll…mpec cantav… plant… cercàv…m reflexion…n t…rra

2 Escriu a o e segons pertoqui. est...ndard mon...stir ass...ssí s...rgent d...vanter ...valuació ..nyorar ...mbaixada m...ravella d...vall ass...mblea v...rnís av...ria r...ncor m...l…nconia

• Què hi pots observar quant a l’ús d’aquestes vocals?

3 Escriu el singular de cada paraula. temes superfícies policies piràmides dilemes hipèrboles ciclistes torres febres colzes monarques homicides dubtes imatges sistemes mapes dentistes goril·les

4 Agrupa les paraules en singular de l’exercici anterior en dues llistes, segons acabin en e o en a.

• Què tenen en comú?

5 Forma el plural de les paraules següents i digues quins canvis hi observes.

platja coca botiga

figa plaça Pasqua illenca eivissenca enveja llengua egua pastanaga taronja guia paraigua

6 Escriu a o e en els buits d’aquest poema de Martí i Pol. L’Elionor teni… catorz… anys i tres hores quan va posar-se a tr…ballar. Aquest…s cos…s qued…n enregistrades a la sang per sempre.

Dui… tr…n…s encara i deia: «sí, senyor» i «bones tardes». La gent se l’estimav…, l’Elionor, tan tendr…, i ella c…ntava mentr… feia córrer l’escombr… .

Els anys, però, a dins la fàbric… es dilueix…n en l’opac… grisor de l…s finestr…s, i al cap de poc l’Elionor no hauri… pas sabut dir d’on li veni…n les gan…s de plorar ni aquell… irreprimibl… sensació de solitud.

L…s don…s dei…n que el que li pass…v… era que es fei… gran i que aquells mals es curav…n casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvi… predicció de les don…s, va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que er… una noi…, fei… tot just tres hores que havia complert els catorz… anys quan va posar-se a tr…ballar.

Encara duia tr…nes

i deia: «sí, senyor», i «bones tardes».

Trobaràs dictats amb buits per treballar aquests continguts en anayaeducacion.es

7 Escriu la paraula que correspon a cada definició.

– …f…minat: mancat d’energia i aspecte viril; semblant a femella.

– Màrf…g…: tela farcida de palla per servir de matalàs.

– B…rnús: peça d’abric llarga, amb mànegues, especialment el que es posen sobre el vestit de bany abans de ficar-se a l’aigua o després de sortir-ne.

– …st…ndard: bandera de guerra; distintiva d’un príncep o cabdill.

– V…rnís: solució d’una goma-resina en un oli o líquid volàtil, que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca formant una capa llustrosa capaç de resistir l’acció de l’aire i de la humitat.

– …nyor…dís: persona que desitja la presència o possessió d’una cosa, amb tristor per la seva absència o falta.

– …lcàss…r: casa gran i forta on residia el batle en els pobles sarraïns

– S…tí: teixit de lligat quadrat amb punts d’encreuament distribuïts de manera que les cares del teixit presenten una superfície llisa i brillant

8 Completa amb a o e aquestes formes verbals que presenten alternances en el radical.

– Jo, en el teu cas, no f…ria cap passa debades.

– Quan em f…ies carusses, jo reia de valent.

– Sempre que estiguis cansat, j…u.

– No j…urem fins que hàgim caminat dues hores.

– Si no vols tr…ure mals resultats convé que facis la feina que et recomanen.

– No tr…urem els ormejos al carrer fins que no ens ho ordeni la brigada.

– Cada vegada que tr…u a passejar aquell ca, tothom es decanta per por.

– Si ella tr…gués la motxilla que li varen regalar, tothom l’escometria.

L’ortografia de la vocal neutra

Per escriure correctament aquestes vocals hem de tenir en compte que:

• A interior de paraula, escriurem la mateixa vocal que apareix en posició tònica en una paraula de la mateixa família.

forner → forn pontet → pont ullada → ull

• Els plurals acaben en -os: textos, dolços, casos, etc.

9 Omple els espais buits amb o o u, segons calgui. b…llia men…rquí j…garé m…rada alve…lar m…ntanya m…lí c…nill s…rtim p…dem c…sírem c…llies

b…cal b…ca b…queta d…plicar d…ble d…blar f…sió f…ndre f…nent pl…mífer pl…ma pl…matge

10 Forma el plural dels mots següents. concurs guix monjo braç europeu número disc ferro trineu

Comentari de textos: presentació, resum, tema i finalitat

El comentari de text és l’instrument bàsic per fer una comprensió profunda dels textos. Per això cal dominar unes tècniques que aprendrem de manera progressiva al llarg del curs.

Convé que recordis que els textos literaris són actes de comunicació, és a dir, missatges codificats per un emissor que van dirigits a un receptor. Però en el text literari, el codi és molt especial perquè empra un llenguatge figurat o connotatiu i la funció poètica hi adquireix un relleu especial.

En aquesta unitat analitzarem la situació de comunicació en què es produeix el text i les qüestions relacionades amb el contingut del missatge (resum, tema i finalitat del text).

5.1. Pas previ: lectura i situació de comunicació

En primer lloc, has de llegir molt atentament el text i consultar en el diccionari les paraules que no entenguis. Després, has d’analitzar la situació de comunicació: identificar l’emissor, el receptor, el canal i el codi que s’hi empra i finalment la funció de llenguatge que hi predomina.

5.2. Primer pas: presentació i resum

En la presentació del text, has d’anotar les primeres impressions que t’ha produït, com ara:

– És un text sencer o un fragment?

– És un text en vers o en prosa? A quin gènere literari pertany?

– Hi predomina la narració, la descripció, el diàleg, etc.?

– Qui és l’autor? En quina època el va escriure?

Com ja saps, l’objectiu del resum és lligar les idees fonamentals que apareixen al llarg del text. Normalment, cada paràgraf expressa una idea o un aspecte del tema que es pot resumir en una frase. Finalment, s’han de revisar totes les idees que has anotat, organitzar-les per apartats i fer un resum ben cohesionat. No es tracta d’escriure molt, sinó poc i ben redactat.

5.3. Segon pas: tema i finalitat del text

El tema és la màxima condensació de la informació, ja que es tracta de resumir en no més de deu o dotze paraules totes les idees del text.

La finalitat del text és la intenció comunicativa de l’autor, és a dir, allò que li interessa remarcar i que sovint, no es veu a primera vista. La finalitat comunicativa dels textos, bàsicament, pot ser:

– Regular la vida social, com en el cas dels documents legals i les ordres.

– Donar una opinió, com els articles d’opinió i els debats.

– Embellir el missatge, com és el cas dels textos literaris.

– Informar, com en el cas dels llibres de text i les cròniques periodístiques.

A l’hora d’indicar el tema convé enunciar-lo amb un substantiu abstracte acompanyat de complements.

Treballarem els passos indicats del comentari a partir del text següent.

Text 18

Amor

«L’amor? Una invenció del segle xii!» La frase podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Fins i tot caldria admetre-la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut «amor», una forma o altra d’«amor», lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d’ençà que l’home mereix el nom d’home. Però això que nosaltres encara anomenem «amor» —això que inspiraven Beatrice i Laura, i Julieta i Desdèmona, i Margarida Gautier i Mimí— va ser desconegut per l’Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara alta edat mitjana —i per l’Orient intricat. Aquest «amor» és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del dolce stil nuovo. Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’«amor» s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura. L’«amor», en tant que sentiment específic com l’expressà el Petrarca i el dramatitzà Shakespeare, és tota una altra cosa. Els «grans enamorats» només han existit en el món de la ficció llibresca: els Werther, els Romeo, les Karènina, les Manon, són éssers de paper. Però l’«enamorat» —l’home i la dona que participen moderadament de l’«amor»— avui és un tipus habitual: no ho era tant fa cent anys, i menys encara fa dos-cents anys. No oblidem que l’«amor», en els seus orígens, era «amor cortès»: afer d’aristòcrates i de paràsits d’aristòcrates. Després, l’«amor» salta aquesta primera barrera classista, però continua incardinant a les minories cultes: escriptors i lectors, que, per molt de temps encara, es recluten entre els sectors benestants. De mica en mica, el teatre primer, i la generalització de la lectura més tard, ensenyaran l’«amor» a les masses. Els lectors de novelles, cada cop més nombrosos a partir del xviii, hi tindran més oportunitats. El Romanticisme fou l’època en què l’«amor» aconsegueix una fabulosa promoció col·lectiva: no és casualitat que, avui, de l’«amor», se’n digui «amor romàntic», en el vocabulari de les persones ingènues.

El cinema, la premsa «du coeur», els reportatges de romance, els serials radiofònics, les publicacions barates, acabaran d’acomplir el procés, en els nostres dies. En l’actualitat, els promesos més rupestres, quan fan el seu ofici, el fan a imitació de les dolces escenes absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es magregen, intercanvien tendreses, segons els cànons propalats pels films. Les pel·lícules i les narracions «amoroses» constitueixen l’«educació sentimental» de la majoria dels joves actuals. I tot això té la seva arrel en el segle xii: en els poemes treballats i conceptuosos dels trobadors.

Extret de Diccionari per a ociosos. Joan Fuster. Ed. 62.

El darrer bes de Romeu i Julieta (1858) de Francesco Hayez.

Activitats

Pas previ: text i comunicació

1 Cerca el significat de les paraules del text que no has entès.

2 Explica quina és la situació de comunicació del text, a partir de la resposta a les preguntes següents.

a) Qui són l’emissor i el receptor del text?

b) Quin n’és el canal?

c) Quin codi empra l’emissor?

d) Quina funció del llenguatge hi predomina? Justifica la resposta.

Primer pas: presentació i resum

3 Redacta breument les primeres impressions que t’ha produït el text.

4 Localitza la idea fonamental de cada paràgraf. Pots fer servir les paraules de l’autor.

➜ L’amor és un invent del segle xii, gràcies a l’obra dels trobadors i, posteriorment, a la dels poetes italians del dolce stil nuovo.

5 Escriu un resum en què apareguin les idees fonamentals ben relacionades entre si.

Segon pas: tema i finalitat del text

6 Identifica el tema del text.

a) L'amor i els seus símptomes.

b) La forma correcta d’estimar-se dues persones.

c) La literatura i el cinema influeixen en les relacions amoroses.

d) Les diferents formes d’amor al llarg de la història.

e) La desaparició de l’amor en la literatura actual.

7 Amb quina finalitat (regular la vida social, donar una opinió, embellir el missatge o informar) connecta millor el text? Justifica la resposta tenint en compte que tot i que el text es presenta en forma d’entrada de diccionari, Fuster no defineix el terme, sinó que fa una reflexió al seu voltant.

Activitats

Redacció del comentari de text

8 Redacta, en unes deu línies, la part del comentari de text que hem treballat en aquesta unitat. Pots seguir l’esquema que et presentam. Has de procurar ser coherent i connectar bé les oracions. Després, revisa el text.

– Situació de comunicació.

– Presentació del text.

– Idees fonamentals i resum.

– Tema i finalitat.

Llegim i comentam textos d’avui i d’ahir

1 Tot seguit et presentam un text actual. Es tracta d’una cançó del grup Sau, un dels grups pioners del rock català. Llegeix-la atentament i fes les activitats.

Text 19. Boig per tu

En la terra humida escric: «Nena, estic boig per tu».

Em passo els dies esperant la nit. Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny?

Servil i acabat, boig per tu

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré.

Servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat ebri d’aquesta llum, servil i acabat, boig per tu.

a) Analitza la situació comunicativa del text.

b) Fes una presentació breu del text seguint les pautes del primer pas del comentari (fragment o obra sencera, vers o prosa, tipologia textual, autor i època).

c) Resumeix breument la cançó.

➜ Un enamorat (o enamorada) explica a la persona estimada que…

d) Quin és el tema?

e) Digues amb quina de les quatre finalitats bàsiques connecta millor el text. Justifica la resposta.

f) Quines de les característiques següents de la poesia trobadoresca apareixen en la cançó anterior? Justifica la resposta amb exemples.

Fidelitat entre els amants, secretisme, submissió del trobador, idealització de la dama, intensitat del sentiment amorós.

g) Què et fa dir això? Creus que la cançó Boig per tu dona la raó a Fuster quan afirma que «les pel·lícules i les narracions «amoroses» constitueixen l’«educació sentimental» de la majoria dels joves actuals.»? Redacta la teva opinió. Hi pots aportar la teva experiència personal.

Text 20. No és meravella si el meu cant

No és meravella si el meu cant val més que el de cap cantador, car al meu cor el guanya amor, i al seu poder, fidel roman. Cor, cos, saber i enteniment, coratge i força, jo hi he més.1 Fora l’amor no m’atreu res, cap envit no m’és escaient.

Ben mort deu ser qui amor no entén o al cor no n’ha cap dolç sabor. Car, què val viure sens valor sinó per entristar la gent?

Que Déu no em deixi viure, quan del desamor sentís el pes, o a midons no fos ben sotmès el meu amor sempre anhelant.

De la més bella, sedejant i amb fe lleial cerco el favor.

Ploro i sospiro. Quin temor

m’esquinça d’estimar-la tant! Què més puc fer si amor m’encén i d’aquest càrcer2 on soc pres, no en puc eixir, si no mercès a pietat que ella no sent?

2 Aquí tens un poema del trobador Bernat de Ventadorn. Llegeix-lo atentament i fes les activitats.

D’aquesta amor soc molt sofrent, però és tan dolç el seu sabor que cent cops moro de dolor i joiós revisc altres cent. El meu mal té molt bell semblant i val talment un bé palès, car si em fereix, em deixa il·lès per a saber-lo anar servant.

Ah, si pogués tot ver amant ser discernit de falsador, i el llausenger i el traïdor portessin banyes al davant! Tot l’or del món i tot l’argent, jo els donaria, ben desprès, si amb mi, que soc d’amor corprès, midons volgués ser benevolent.

Quan jo la veig, el meu turment em surt pels ulls i la color, car així tremo de paor3 com fa la fulla contra el vent No tinc pas més seny que un infant, tant mon amor em té malmès. Doncs si midons així m’ha ullprès, per què no escolta més mon plant?

Dama gentil, sols us deman que m’accepteu de servidor. Jo us serviré com bon senyor. Cap guardó4 no seré esperant. Estic al vostre manament amb cor humil ga5 i cortès; no soc lleó ni os muntès perquè m’occiu6 com a ells, talment.

Allà on es troba el meu Cortès aquest vers meu serà tramès. Si en soc tan lluny, no és mancament.

1Més: posat. 2Càrcer: presó. 3Paor: por. 4Guardó: premi. 5Ga: alegre. 6Occiu: mateu.

a) Analitza la situació comunicativa del text.

b) Fes una presentació breu del text seguint les pautes del primer pas del comentari (fragment o obra sencera, vers o prosa, tipologia textual, autor i època).

c) Hem extret la idea principal de cada estrofa. Numera-les segons l’ordre en què apareixen en el poema i després fes-ne el resum.

En veure l’estimada, el trobador perd el coneixement, pateix i tremola de por. Per quin motiu, doncs, ella hauria d’ignorar-lo?

Les seves poesies valen més que cap altra cosa perquè està enamorat. No hi ha res més que l’atregui que l’amor a la dama.

L’amor és l’única cosa que dona sentit a la vida. Val més morir que deixar d’estimar.

L’amor el fa patir molt, però alhora també és dolç, i proporciona joia.

El trobador voldria ser correspost perquè és l’única manera de sortir d’aquesta presó on es troba.

El trobador es posa al servei de la dama sense esperar rebre cap compensació a canvi.

Encara que sigui enfora, el seu missatge d’amor arribarà gràcies al poema.

El trobador donaria totes les riqueses a canvi de ser correspost.

d) A partir de les idees anteriors, digues quin és el tema del poema.

e) Explica amb quina de les quatre finalitats bàsiques connecta millor el text. Justifica la resposta.

f) Tenint en compte que les característiques de l’amor cortès es poden resumir en aquestes quatre idees, digues en quins versos s’hi veuen reflectides.

Secretisme, fidelitat entre els amants, submissió de l’amant, idealització de la dama, intensitat del sentiment amorós.

g) Quins personatges referents a la relació amorosa de la poesia trobadoresca, apareixen en el poema? Què en diu el trobador al respecte?

h) Fixa’t en les expressions subratllades i interpreta-les, anomenant el recurs que usa.

➜ Per expressar la intensitat del sentiment amorós el poeta fa servir una metàfora: «Què més puc fer si amor m’encén».

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.