
5 minute read
Presentació del proJectE pasSos PER A FER el PROJECTE
Pressupostant Una Reforma A Casa
Segurament a ta casa o en una altra casa coneguda han fet alguna reforma. L’obrer o l’empresa de reformes ha anat primer a la casa, ha anotat en què consistix el treball, ha preguntat o ha aconsellat sobre els materials que s’han d’utilitzar, i després d’avaluar el cost de cada material i incloure el benefici pel treball, ha donat la xifra del cost total de l’obra. Aquesta acció es denomina «pressupostar un treball».
Elaborar un pressupost
Una de les parts més importants d’un projecte és conéixer prèviament quant costarà fer-lo. De fet, qualsevol activitat tecnològica, industrial o de tipus empresarial es diu que és realitzable quan es pot assumir el cost.
1 Per a calcular la despesa de materials, s’ha de tindre clara la llista de tots els que s’utilitzaran, mentre que per a determinar el cost de la mà d’obra, cal tindre en compte el temps que cada persona de l’equip dedicarà al projecte. Generalment, en el nostre cas, tots els components del grup dediquen el mateix temps, però per a fer un càlcul rigorós, cal fixar preus diferents segons el tipus de treball. Podeu aplicar el criteri que vulgueu i assignar salaris per hora segons la tasca de cada un: dissenyadora, operari, directora de projecte, etc.
2 Totes les dades s’arreplegaran en una taula en què es desglossarà cada cost a fi d’obtindre la suma final per a conéixer el cost estimat del projecte, o pressupost.
Observa l’exemple següent. Un equip vol construir un projecte en què el conjunt de peces de fusta es pot adquirir amb 2,60 €. A més, els costos d’altres materials seran de 2,4 € en escaires de metall, 0,60 € en caragolam i 0,15 € en material fungible, com barres de cola termofusible i altres elements d’unió, com cola de contacte i claus.
En l’equip, els rols adquirits pels components al llarg del projecte són: una companya ha treballat de directora de projecte, amb un cost estipulat de 10 €/h; una dissenyadora projectista, amb un cost de 8 €/h, i dos operaris a 5 €/h. Per a simplificar, decidixen aplicar el mateix temps de treball a tots els integrants, que s’eleva a 10 hores de treball, excepte a qui ha dissenyat els plans, que ha treballat dues hores més dibuixant a casa. Finalment, pregunten al professor o professora sobre les despeses en ferramentes i en maquinària, i en el lloguer del local, i l’estimació és de 2 €/h en la primera i 3 €/h en la partida de lloguer de l’immoble.
3 Reuniu l’equip i copieu en el quadern aquestes taules que us serviran de plantilla per a fer el càlcul del vostre pressupost.
Compr N
Útils i materials de dibuix
1 Quines característiques ha de tindre un paper per a ser idoni per a dibuixar a tinta? I per a fer un dibuix amb precisió mil·limètrica?
2 Identifica les característiques dels tipus de paper següents en relació amb els seus atributs per al dibuix: a) Paper per a dibuix amb llapis b) Paper per a dibuix a tinta c) Paper d’esbós d) Paper vegetal e) Paper mil·limetrat
3 Ordena de més bla a més dur aquestes graduacions de llapis:
HB, 6H, F, 2H, B, 6B
4 Quina diferència hi ha entre un plomí i un retolador calibrat? Descriu-los i digues quins usos habituals tenen.
5 Quins són els angles d’un escaire? I els d’un cartabó?
6 Fes una llista amb els angles que es poden arribar a definir amb la combinació d’ambdós elements.
7 Quina és la funció d’un prolongador en un compàs?
8 Els taulellets són un dels emblemes més arrelats de l’art andalusí. Tria un taulellet amb dibuix geomètric i reproduïx-ne el traçat usant les ferramentes de dibuix estudiades.
El
Dibuix A M Al Ada
9 Fes un esbós de diversos objectes que uses a l’institut: el bolígraf que uses normalment, la maquineta de fer punta i unes tisores.
10 Fes un croquis del joc d’escaire i cartabó que uses. Recorda afegir les mesures i el valor dels angles de cada un.




11 Indica les diferències que hi ha entre la representació d’un objecte per mitjà d’un esbós i la representació per mitjà d’un croquis. Quin dels dos oferix més informació sobre l’objecte?
Les escales
12 Quina diferència hi ha entre un regle graduat i un escalímetre?
13 Pren mesures de la teua habitació en metres. Dividix cada una per 100 i dibuixa’n en el quadern la superfície a escala. Pren nota de la mesura del llit, de l’armari i d’altres efectes de l’habitació, dividix-les per 100, dibuixa’ls en cartolina i retalla’ls. Intenta dissenyar la teua habitació col·locant els mobles de forma diferent, tria el disseny que més t’agrade i dibuixa’l.
14 Busca en Internet quines dimensions té un camp de bàsquet i quines mesures tenen les diferents línies, cercles i marques que té. Calcula l’escala apropiada per a dibuixar-lo en un full UNE A4 o DIN A4 i dibuixa’l.
15 En el cosmos, les distàncies es mesuren en unitats astronòmiques (UA). Una UA equival a 150 milions de quilòmetres.
Si es pretén fer un model de les òrbites dels planetes del sistema solar en un camp de futbol de manera que el Sol es col·locara en una porteria i Neptú, que és el planeta més allunyat, se situara en la porteria contrària —que es troba a 100 metres de distància—, calcula les distàncies, en metres, per a situar la resta dels planetes entre ambdós. Utilitza aquesta taula per a fer les conversions entre UA i metres. Planeta Situació al camp de futbol
Distància al Sol
Projeccions i vistes d’un objecte
16 Obtín les vistes d’aquest objecte. Utilitza una quadrícula de plantilla i recorda situar correctament l’alçat, el perfil i la planta.
19 Explica per què s’usa un coeficient de reducció en la perspectiva cavallera.
20 Dibuixa, en la perspectiva que tries, l’objecte representat en les projeccions següents.



17 Obtín les vistes necessàries de l’objecte següent en perspectiva.

Perspectives
18 Les perspectives isomètriques utilitzen 3 direccions principals, separades angularment 120°. Fes una plantilla per a les teues pràctiques de representació en perspectiva isomètrica dibuixant una reixeta com aquesta en un full en blanc. Després, pots fotocopiar la plantilla per a utilitzar-la en altres exercicis de representació.
21 Interpreta les vistes de la figura i dibuixa l’objecte en perspectiva cavallera.
Recorda seleccionar el material de treball d’aquesta unitat per al dossier d’aprenentatge.
22 Les vistes següents corresponen a una peça de la qual es vol obtindre la perspectiva isomètrica. Crea una quadrícula amb els angles d’aquesta perspectiva per a dibuixar-la.
24 La figura següent està representada en perspectiva cavallera. Dibuixa-la en perspectiva isomètrica; pots fer-ho en el quadern o en una plantilla amb direccions isomètriques que hages fet.
23 La peça següent està representada en perspectiva isomètrica. Dibuixa-la en el quadern en perspectiva cavallera.
La memòria en els projectes
25 En la memòria d’un projecte s’han d’incloure els materials i les ferramentes que s’han d’utilitzar per a construir l’objecte del projecte. Quines dades i característiques creus que és important descriure per a cada material i ferramenta? Confecciona sengles llistes, una per a materials i una altra per a ferramentes, en les quals se n’identifiquen les dades i característiques.
26 Fes una llista dels documents que s’han d’incloure en una memòria de projecte.
27 En finalitzar un projecte, quins requisits ha de complir l’objecte construït perquè es puga considerar vàlid en l’etapa d’avaluació?
Reflexiona
Ara sí que tenim més mostres sobre les quals valorar la millora en les nostres destreses. Descarrega la taula en anayaeducacion.es, completa-la després de reflexionar de manera individual i compartix-la en grup:
Aspectes Totalment aconseguit
He utilitzat normes aplicables al dibuix tècnic.
Posa A Prova Les Teues Compet Ncies
Comprova com milloren les teues competències amb les eines d’autoavaluació que trobaràs en anayaeducacion.es