La comunicació gràfica, un llenguatge universal

Segur que has sentit més d’una vegada que «una imatge val més que mil paraules». En tecnologia es necessita usar el dibuix per a representar aquells objectes que es volen construir.

1.1 Dibuix artístic vs. dibuix tècnic

En la pràctica, aquesta distinció entre dibuix artístic i dibuix tècnic no és tan rígida com s’ha definit. Alguns artistes usen les tècniques de dibuix tècnic per a representar espais i perspectives.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

1 Anota en el quadern quin tipus de dibuix seria el més adequat per a representar cada un d’aquests objectes o escenes:

Una posta de sol.

El pla d’un habitatge.

Un mapa de carreteres.

El disseny d’un telèfon mòbil.

El dibuix d’una mascota.

El dibuix d’un bosc.

El dibuix artístic és una forma de representar objectes o escenes que es pot aproximar a la realitat o, al contrari, reflectir la visió personal de l’artista. El dibuix artístic està, generalment, lliure de regles. Representa la sensibilitat del dibuixant. D’altra banda, el dibuix tècnic es basa en normes establides per a oferir informació gràfica fidel a la realitat que descriu, junt amb informació numèrica i simbòlica; és a dir, aporta informació perquè el disseny es puga convertir en un objecte real, per la qual cosa inclou habitualment mesures i altres informacions numèriques que permeten la identificació, fabricació o muntatge.

El dibuix tècnic és un llenguatge universal normalitzat que permet l’exposició i l’intercanvi de la informació necessària per a construir un objecte de forma precisa.

2 Organitze i defense la postura. Quins avantatges suposa, al teu entendre, la utilització de la normalització en el dibuix tècnic?

3 Dibuixa en el quadern la teua goma d’esborrar. Primer, de forma artística, i després, de forma tècnica, incloent-hi tota la informació que consideres necessària perquè qualsevol persona que observe el dibuix entenga de quin objecte es tracta, fins al punt de poder «construir-ne» un igual.

Útils i materials de dibuix

Formats

Observa com, a mesura que el format augmenta de valor (A0, A1, A2...), disminuïx la seua dimensió. El format A0 és el format base perquè es partix d’una superfície d’1 m 2

Per a dibuixar, és necessari disposar d’un suport sobre el qual plasmar el dibuix i d’una sèrie d’útils i ferramentes que ens facilitaran el treball.

2.1 Paper

El paper és el principal suport usat en dibuix tècnic. Hi ha una àmplia varietat de papers, amb diverses grandàries, textures, gramatges i colors. Cada un és adequat per a un tipus de dibuix.

Tipus de paper Característiques

Dibuix al llapis Textura rugosa i sense brillantor. Pot estar encolat.

Dibuix a tinta Llis i setinat. Ha d’estar encolat per a evitar que la tinta es disperse per la superfície.

D’esbós De menor qualitat que els anteriors, pot arribar a ser translúcid. S’usa per a esbossos i croquis.

Vegetal Paper translúcid, ideal per a calcar i per al dibuix a tinta.

Mil·limetrat

Paper especial que porta impresa una pauta formada per una quadrícula dividida en mil·límetres. S’usa per a representació de gràfics matemàtics o dibuixos a escala.

La grandària de paper que més s’usa és la coneguda com DIN A4. Les dimensions d’aquest paper s’obtenen a partir d’un altre molt més gran, el DIN A0. En la taula adjunta pots veure les mesures que tenen.

A partir del format inicial, DIN A0, s’obtenen els inferiors doblegant el paper cada vegada pel costat més llarg. El costat curt passa a ser el costat llarg del format inferior.

En tallar o doblegar per la meitat el DIN A0 pel seu costat més llarg, 1 189 mm, obtenim l’ample del paper de format inferior, DIN A1: 1 189 mm / 2 = 594,5 mm › 594 mm

En doblegar o tallar per la meitat el DIN A1, obtenim el DIN A2, i així successivament.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

4 Ja has vist que, en doblegar per la meitat un full DIN A3, aconseguixes dos fulls DIN A4. Quina grandària tindria el full del qual trauries dos DIN A0?

5 Calcula la grandària que tindrien els papers de format DIN A7, A8, A9 i A10.

6 Calcula la superfície dels formats DIN A0, A1, A2 i A3. Fes el càlcul en mm2 i després passa-ho a m2 (si és necessari, aproxima a un valor amb un o dos decimals). Què hi observes?

7 Podries deduir quina superfície té el full DIN A4?

8 Busca el significat de la paraula «gramatge» i expressa’l amb les teues paraules.

La duresa dels llapis

2.2 Llapis, mines i portamines

Els llapis i els portamines s’usen per a traçar línies. Els portamines ens eviten haver d’esmolar la punta, encara que el seu traç és menys precís que el del llapis. Els portamines més habituals servixen per a mines entre 0,5 i 0,7 mil·límetres. Tant els llapis com les mines dels portamines poden ser negres o de colors.

Les mines dels llapis de dibuix estan fetes de grafit i argila, i es classifiquen per la seua duresa.

Graduació Duresa Ús

Observa en la fotografia els diferents colors que es distingixen en l’extrem oposat a les puntes. Es tracta d’un codi de colors que indica el tipus de duresa de la mina del llapis. Des del color negre, propi dels llapis molt blans (4B i 3B), fins al color verd d’un llapis de mina molt dura (2H), passant pel clàssic roig de duresa mitjana (HB). Comprova de quin color és el teu.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

De 9H a 5H Dura. Com més alt és el nombre, major és la duresa de la mina i més tènue el traç que fa sobre el paper.

Dibuix tècnic

De 4H a 2H

Dibuix tècnic i disseny H

Dibuix tècnic, disseny, esbossos i dibuix artístic F i HB Mitjana.

De B a 6B Blana. Com més alt és el nombre, més blana és la mina i més fosc el traç que fa sobre el paper.

Esbossos, dibuix artístic i disseny

De 7B a 9B

Esbossos i dibuix artístic

2.3 Tinta, plomins i retoladors calibrats

La tinta és una mescla líquida de colorants usada per a tenyir la superfície sobre la qual s’aplica.

Encara que hi ha tinta de molts colors distints, la més usada és la negra.

Els plomins són peces metàl·liques que s’inserixen en un suport anomenat portaploma. Per a usar-los, cal submergir-los en tinta cada poc de temps. Estan en desús per l’aparició dels retoladors calibrats.

Els retoladors calibrats incorporen una càrrega de tinta que fluïx contínuament. Hi ha una varietat molt àmplia de grossàries, que van des de 0,05 mm fins a 2 mm (depén dels fabricants). El més important d’un retolador calibrat és que faça un traç uniforme en lliscar-lo sobre el paper i que no solte al final de la línia una gota més grossa de tinta que faria malbé el treball.

La gamma normalitzada de grossàries és la següent: 0,18; 0,25; 0,35; 0,5; 1,14 i 2 mm.

9 Quina duresa té el llapis que uses per a escriure?

10 Utilitza la lògica i pensa. Si s’estrenyera amb la mateixa força un llapis amb la mina 2H i un altre amb mina 2B, quin seria més fàcil d’esborrar amb una goma d’esborrar comuna?

11 És uniforme l’escala de duresa entre diferents països i fabricants? Què opines d’això?

12 Hi ha diversos tipus de gomes d’esborrar i correctors. Busca i anota la informació que trobes sobre aquest tema.

2.4 Regles, escaire i cartabó

El regle és un dels instruments de dibuix més utilitzats. Ens permet traçar línies rectes i també, com que normalment està graduat, mesurar els traços i les distàncies. Hui en dia solen estar fets de plàstic, però també n’hi ha de fusta o de metall.

L’escalímetre també resulta molt útil, ja que facilita el treball amb distintes escales.

L’escaire i el cartabó són dos triangles rectangles que s’usen per a dibuixar línies paral·leles i perpendiculars. Formen part del mateix joc si la hipotenusa de l’escaire és igual que el catet major del cartabó.

L’escaire és un triangle rectangle isòsceles. Els dos angles iguals mesuren 45°. El cartabó és un triangle rectangle escalé. Té un angle de 30°, un altre de 60° i un altre de 90°.

anayaeducacion.es: Podràs veure pas a pas els traçats de paral·leles i de perpendiculars en el vídeo «L’ús de l’escaire i del cartabó».

Observa la posició de l’escaire i el cartabó en la figura superior; és l’adequada per a dibuixar línies paral·leles. El cartabó queda fix i l’escaire llisca presentant diverses posicions horitzontals. Així es podran traçar les paral·leles.

COMPRÉN, PENSA, INVESTIGA...

13 Comprova els teus instruments de dibuix tècnic. Anota en el quadern la resposta a les preguntes següents: Quan formen part d’un mateix joc l’escaire i el cartabó? Quines propietats tenen els costats de cada un?

14 Mirant la secció dels regles, descobriràs que molts tenen un escaló en la part oposada a on tenen les marques de graduació. Esbrina per a què s’utilitza aquest escaló.

Per a traçar línies perpendiculars, tan sols cal canviar la posició de l’escaire, tal com es veu en la figura, mentre que el cartabó seguix fix en la posició original. En lliscar l’escaire, podràs traçar línies paral·leles entre si i perpendiculars a les originals.

15 Quins avantatges té l’escalímetre respecte a un regle normal?

16 Si tens retoladors calibrats, anota’n la grossària de la punta. En quines unitats creus que es mesura aquesta grossària (mm, cm...)?

17 L’escaire i el cartabó es poden usar per a dibuixar angles. De manera gràfica, explica en el quadern com els col·locaries per a dibuixar angles de 90°, 45°, 30°, 60°, 75° i 120°.

2 Útils i materials de dibuix

Compàs de dibuix

2.5 El compàs i el transportador

El compàs servix per a traçar arcs i circumferències. Els compassos solen estar fets de metall. Consten de dues potes articulades unides a un mecanisme de subjecció en la part superior. Una de les potes té una agulla que es fixa en el centre de la circumferència; l’altra té una mina, que serà la que dibuixarà la línia. Aquesta última es pot substituir per un prolongador per a fer circumferències més grans, o també per un suport per a retolador calibrat.

El transportador és un instrument especialment indicat per a marcar angles que no es poden obtindre per mitjà de l’escaire i el cartabó. Per a usar-lo, cal alinear bé les referències que té impreses. Els angles es mesuren en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Per a descobrir els usos del compàs, busca, en anayaeducacion.es el document «Construccions amb regle i compàs».

Exemple Resolt

Combinant l’ús de compàs, escaire i cartabó, es tracta d’obtindre una recta perpendicular (línia roja) que dividix un segment donat (segment negre) en dues parts exactament iguals.

Això és molt útil quan no tenim instruments de dibuix amb graduació.

1 Es dibuixa el segment recte (1). S’obri el compàs de manera que la punta es clave en un extrem del segment i la mina del compàs coincidisca amb l’altre extrem.

2 Es marca un arc de circumferència (2) i es repetix l’acció intercanviant la posició dels extrems del compàs entre els extrems del segment.

3 Es marca aleshores un altre arc de circumferència (3).

4 Ambdós arcs es tallen en un punt (4). Amb ajuda de l’escaire i el cartabó, es marca la recta perpendicular al segment inicial que passe pel punt (4) i que el tallarà en dues parts iguals.

3