Operació Món: Geografia i Història 3 ESO Illes Balears (mostra)

LLICÈNCIA 12 MESOS

3 GEOGRAFIA I HISTÒRIA

M.Burgos, M. C. Muñoz-Delgado

IllesBal ears Operació

Els sabers bàsics del curs

Destreses

Comunes: La recerca d’informació a la premsa i a Internet; La realització i l’exposició d’un treball; El debat a l’aula

Geogràfiques: Les dades estadístiques; Les imatges i els textos geogràfics; El treball amb mapes. Els mapes temàtics

1 Activitats econòmiques

1. L’activitat econòmica. Components i sectors

2. Els agents econòmics i les seves relacions

3. Factors de producció (I). Recursos, capital i tecnologia

4. Factors de producció (II). La feina

5. Els sistemes econòmics

6. Tendències econòmiques actuals (I). Ideologies i problemes

7. Tendències econòmiques actuals (II). La globalització econòmica

Informe gràfic. Les multinacionals i la globalització

8. Les àrees geoeconòmiques mundials

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Anna Jacobson i Projecte PrestAD

2 El sector primari.

Els espais agraris

1. Els espais agraris

2. L’activitat agrària. Els factors físics

3. L’activitat agrària. Els factors humans

4. El paisatge agrari i els seus elements

5. L’agricultura. Diversitat i tipus

6. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals

7. L’agricultura. Sistemes agraris avançats

8. La ramaderia. Formes d’explotació i models

9. L’explotació forestal

10. La pesca i els recursos de la mar Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Veridiana Victoria Rossetti i Afammer

3 El sector secundari.

Els espais industrials

1. El sector secundari

2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres

3. Bases de l’activitat industrial (II). Les energies tradicionals

4. Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives

5. L’energia al món. L’estalvi energètic Informe gràfic. La tecnologia i els nous aprofitaments i materials

6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I)

70

24

7. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (II)

8. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització

9. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món

10. La indústria del futur: la indústria 4.0 Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Hertha Marks Ayrton i Inna Braverman

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Destreses: Comunes i geogràfiques

4 El sector terciari.

46

Espais i activitats

1. Els espais terciaris

2. El transport (I). Xarxes i situació actual

3. El transport (II). Els sistemes de transports

Informe gràfic. Les darreres tendències del transport

4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics

5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques

6. Les activitats comercials

7. El comerç interior

8. El comerç exterior

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Mary Anderson i Susan Newbon

5 Les activitats econòmiques

1. La població activa

2. El sector primari

3. El sector secundari

4. El sector terciari

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Williamina Fleming i Samantha Cristoforetti

6 Les activitats econòmiques a Espanya i a les Illes Balears

1. El sector primari (I). Els paisatges agraris

2. El sector primari (II). L’activitat pesquera

3. El sector secundari (I). Mineria i energia

4. El sector secundari (II). La indústria i la seva localització

5. El sector terciari (I). Comerç i transport

6. El sector terciari (II). El turisme

7. El sector primari a les Illes Balears

8. El sector secundari a les Illes Balears

9. El sector terciari a les Illes Balears

Informe gràfic. Desenvolupament sostenible i les mesures de protecció

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Celia Rivas i Projecte Aviadoras Dossier

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Destreses:

1. El medi i els

2. L’ésser humà i el medi ambient

118

3. Els problemes del relleu i de la terra

Informe gràfic. Els e-fems, els fems tecnològics

4. Els problemes de l’aigua i de l’atmosfera

5. La desforestació i la pèrdua de biodiversitat

6. Els problemes mediambientals a Espanya

7. Els espais protegits a Europa i a Espanya

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Wangari Muta Maathai i Tania Mouraud

8 L’organització política

i territorial 178

1. L’organització política mundial. Estats i fronteres

130

2. Els sistemes polítics dels Estats

3. L’organització política d’Espanya

4. L’organització territorial d’Espanya

5. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears

6. Organització política i territorial de la Unió Europea

7. Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat

8. Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració

9. Les relacions internacionals (III). Conflictes bèl·lics

10. El paper d’Espanya al món

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Matilde Pérez Mollá i Jacinda Ardern

9 Desigualtats socioeconòmiques

1. Com es mesuren les desigualtats?

202

Informe gràfic. Indicadors bàsics de desenvolupament humà

2. Els graus de desenvolupament

3. Les causes del desenvolupament desigual

4. Evolució recent de les desigualtats mundials

5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa

6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya

7. Reptes pendents del desenvolupament humà i les seves solucions (I)

8. Reptes pendents del desenvolupament humà i les seves solucions (II)

Aplica, reflexiona i posa a prova les teves competències

Protagonistes: Funmilayo Ransome-Kuti i City of Joy

Dossier d’aprenentatge 224

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

COMPRAR, USAR, TIRAR. ÉS SOSTENIBLE?

Els darrers anys, els mitjans de comunicació ens informen de la crisi climàtica i mediambiental que pateix el planeta. Les conseqüències actuals i futures preocupen cada vegada més a gent de totes les edats.

Per això, és important valorar l'impacte que tenen els nostres hàbits de consum en el medi ambient, ja que així, sense voler, pot ser que fomentem sistemes de producció que contribueixen a augmentar els problemes mediambientals que ens afecten. No podem oblidar que els nostres hàbits de consum són un element fonamental del desenvolupament sostenible que promou l'ONU a través dels ODS, com el de producció i consum responsables.

Farem una sèrie d'activitats que, a més de servir-nos per analitzar els continguts de les unitats del llibre, ens permetran saber d’on provenen els productes que consumim, l’impacte que tenen en el medi ambient, les condicions en què treballen les persones que els elaboren, etc.

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

Formam grups de treball. Elements de l’activitat econòmica

Unitat 1

Cream un entorn de comunicació

Ens situam a l'entorn on vivim

Com s'obtenen les matèries primeres per elaborar els productes que consumim? Hi ha mètodes sostenibles per fer-ho?

Unitat 2

Quins minerals i fonts d’energia necessitam per obtenir els nostres productes? Quin impacte tenen en el medi ambient?

Unitat 3

EL DESAFIAMENT

És crucial que prenguem consciència de la manera com funciona l'economia mundial i de com els nostres hàbits i decisions poden tenir un impacte positiu o negatiu en el medi ambient.

Redactareu un informe sobre l'origen dels productes que consumiu en el dia a dia. D'aquesta manera, podreu reflexionar sobre les implicacions que pot ser que tenguin els vostres hàbits de consum, assenyalar quins productes i, per tant, quins hàbits són els que perjudiquen més poc el medi ambient i promouen un desenvolupament sostenible.

PER DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A...

• Expressar fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de manera oral o escrita, de manera correcta i coherent, i participar en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa.

• Comprendre, interpretar i valorar amb actitud crítica textos orals, escrits i audiovisuals de l’àmbit personal, social, educatiu i professional.

• Trobar, seleccionar i contrastar informació procedent de fonts diverses, i avaluar-ne la fiabilitat i pertinència evitant el risc de manipulació i desinformació.

• Emprar amb eficàcia una o més llengües per respondre a les necessitats comunicatives, de manera apropiada i adaptada a situacions diverses dels àmbits personal, social, educatiu i professional.

• Emprendre accions fonamentades científicament, conscients i responsables per preservar la salut i la integritat física i mental. Aplicar principis d'ètica i de seguretat en la realització de projectes per transformar l’entorn proper d’una manera sostenible i valorar-ne l'impacte global.

• Participar, col·laborar i interactuar mitjançant eines i/o plataformes virtuals per comunicar-te, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació.

Com transformam les matèries primeres en productes acabats?

Aquest procés té impacte en el medi?

De quina manera arriben els productes fins als consumidors i com els podem adquirir?

Quines són les característiques dels tres sectors a Europa?

Quins són els trets distintius dels sectors econòmics a Espanya?

1

Activitats econòmiques i espais geogràfics

Martineau.

Vaig néixer a Norwich, Anglaterra, el 1802 i sempre m’han interessat l’astronomia, la història, la física i l’economia, entre altres temes. Som Harriet Martineau, escriptora, sociòloga i activista. L’any 1821 vaig començar a publicar articles a diversos diaris britànics per exposar les meves idees sobre lleis, drets i igualtat. Un dels temes al qual he dedicat gran part de la meva producció literària és l’economia. A l’obra Il·lustracions d'Economia Política expòs, a través de diferents textos novel·lats, els conceptes econòmics principals, ja que una de les meves preocupacions és que aquest coneixement sigui accessible a totes les persones. Idees com ara el desenvolupament tecnològic, la relació entre el progrés econòmic i el desenvolupament social o la distribució de la riquesa són freqüents en els meus textos.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Quins són els components de l’activitat econòmica?

2 Cerca informació sobre l’obra de Harriet Martineau i escriu una biografia breu de l’autora.

En aquests textos he pogut explicar d’una manera senzilla el funcionament de l’activitat econòmica a través dels seus components principals: la producció, la distribució i el consum de béns.

Per comprendre millor les activitats econòmiques i els espais geogràfics, coneixeràs:

• L’activitat econòmica: components i sectors.

• Els agents econòmics i les seves relacions.

• Els factors de producció: recursos, capital, tecnologia i treball.

• Els sistemes econòmics.

• Les tendències econòmiques actuals. Ideologies i problemes. La globalització econòmica.

• Les àrees econòmiques mundials.

3 Ho comprovam. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

Harriet

Escriptora, sociòloga i activista

Espai

Quins països es considera que són economies emergents?

Indica a quins països subsisteix el sistema socialista a l’actualitat.

Temps

Des de quina dècada es va generalitzar el sistema capitalista?

D’acord amb l’economista Nikolai Kondratiev, les crisis econòmiques són cícliques. Cada quant de temps es repetirien?

Conceptes

Defineix PIB, capital, població inactiva i  economia planificada.

Indica el funcionament dels sistemes econòmics mixtos.

SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE

FORMACIÓ DE GRUPS DE TREBALL. ELEMENTS DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA

1.1 Formam grups i cada equip tria un producte sobre el qual desenvoluparà tot el treball de recerca des de l'origen de les matèries primeres fins al consum final.

1.2 Reflexionam sobre la necessitat de consumir que té l'ésser humà.

1.3 Establirem, a través de la investigació a Internet, els factors de producció (recursos naturals, treball i capital) necessaris per elaborar el nostre producte.

CREAM UN ENTORN DE COMUNICACIÓ

2.1 Crearem un canal de comunicació en el qual publicarem els informes i propostes de consum. Ens documentam sobre el lloc i la manera com hem de crear-lo i desenvolupar-lo.

2.2 Debatem i acordam a classe tots els detalls del lloc web que crearem.

ENS SITUAM EN L'ENTORN ON VIVIM

3.1 Reflexionam sobre l'economia de mercat i la globalització al nostre dia a dia.

Una altra mirada

A l’apartat «Protagonistes» coneixeràs

Anna Jacobson Schwartz, economista nord-americana que va col·laborar amb

Milton Friedman, les idees del qual varen influir notablement en l’economia durant el segle xx

Anomena els corrents ideològics del capitalisme i els seus representants.

3.2 Cada grup ha d'exposar els aspectes positius i negatius, raonats, de la globalització, així com els trets principals del tipus d'empresa que elabora el producte.

3.3 Investigam els materials que formen el nostre producte i si l'accés a aquests materials ha causat conflictes per controlar-los. +

Components i sectors 1

L’activitat econòmica.

1.1 L’activitat econòmica

L’activitat econòmica és el conjunt de tasques que fan les persones per obtenir béns amb els quals satisfer les necessitats. Aquests béns poden ser materials, com aliments, manufactures i automòbils, o immaterials, és a dir, serveis, com l’educació i la sanitat.

1.2 Components de l’activitat econòmica

L’activitat econòmica inclou tres components bàsics que permeten a les persones satisfer les necessitats: la producció, la distribució i el consum de béns.

– La producció és el conjunt de béns proporcionats per l’activitat econòmica.

– La distribució consisteix en el trasllat de la producció fins al consumidor i la venda al mercat o lloc de trobada entre productors i consumidors.

– El consum és la utilització dels béns proporcionats per la producció.

1.3 Sectors de l’activitat econòmica

L’activitat econòmica inclou una gran quantitat d’activitats. D’aquí que s’acostumi a agrupar-les en tres sectors econòmics o conjunt d’activitats que presenten certs trets comuns:

– El sector primari inclou les activitats dedicades a extreure els recursos naturals destinats a la producció, la distribució o el consum. Són l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal i la pesca.

– El sector secundari inclou les activitats dedicades a transformar els recursos naturals proporcionats pel sector primari, com la indústria i la construcció.

– El sector terciari comprèn les activitats que proporcionen serveis, entre d’altres, el transport, el turisme, el comerç, l’ensenyament, la sanitat, etc.

La importància dels tres sectors econòmics en l’ocupació i en el PIB, o conjunt de la riquesa dels països, presenta grans contrastos mundials.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari

1 Defineix el concepte d’activitat econòmica usant els termes següents: consum, bé, producció i distribució.

Els mercats

Al mercat es venen, es compren i es canvien gènere, mercaderies i altres béns. Hi ha molts de tipus de mercat: de consum, d’accions, industrial, de matèries primeres, de serveis, etc. Es diferencien entre si pels productes, els recursos i els clients.

Els sectors econòmics

Població ocupada. Banc Mundial. PIB. Banc Mundial. Indicadors de desenvolupament humà.

En general, el sector primari té un pes elevat en l’ocupació i el PIB dels països menys desenvolupats i un pes reduït en les economies més avançades.

El sector secundari és important en molts de països de desenvolupament emergent.

I el sector terciari predomina als països més desenvolupats.

Utilitzar conceptes i dades

2 Observa la taula i respon: De què ens informa? En quines àrees tenen més pes les activitats de cada sector econòmic?

Els components de l’activitat econòmica

L’ÉSSER HUMÀ

necessita

Béns

Materials Serveis

S’obtenen a través de l’

Activitat econòmica

Es distribueix en tres sectors econòmics

Consum

Distribució de béns

Analitzar la realitat econòmica

3 Fes una llista de cinc béns que consumeixis. Quina necessitat satisfà cada un?

Transferir informació Preguntes provocadores

4 Llegeix en un diccionari la definició de necessitat. Després, contesta aquestes preguntes: a) Són totes

les necessitats humanes igual d’importants? Il·lustra la resposta amb un exemple. b) Influeix la publicitat en les necessitats humanes?

Interpretar imatges

5 Redacta un text usant la informació proporcionada per l’esquema visual de l’activitat econòmica.

Aliments Vestits Habitatges Educació Sanitat

Primari Secundari Terciari

Els

agents econòmics i les seves relacions

Els agents econòmics són els subjectes encarregats de dur a terme l’activitat econòmica. Aquests subjectes són les empreses, les famílies i l’Estat. Es relacionen entre si i constitueixen un circuit econòmic en el qual intercanvien feina, béns i serveis a canvi de pagaments.

2.1 Les empreses

Les empreses són les unitats bàsiques de producció de béns econòmics. Tenen la funció de produir, distribuir i vendre béns als consumidors i com a objectiu l’obtenció de beneficis econòmics. Els tipus d’empreses són molt variats. Se solen agrupar segons:

– La mida. Es distingeix entre petites, mitjanes i  grans empreses, segons que emprin fins a 50, fins a 250 o més de 250 treballadors, respectivament.

– La titularitat del capital. Permet distingir entre empreses públiques, quan la gestió i el capital procedeixen de l’Estat; empreses privades, quan estan en mans de particulars, i empreses mixtes, de capital públic i privat.

– L’organització social. Diferencia entre empreses pertanyents a particulars i societats. Aquestes darreres responen a formes diverses: societats anònimes (SA), en les quals el capital es divideix en accions; societats limitades (SL), en què el capital social és aportat per un limitat nombre de socis, i cooperatives, gestionades col·lectivament pels socis que hi aporten el capital.

En el circuit econòmic, les empreses venen els béns que produeixen a les famílies i a l’Estat. A canvi reben ingressos, amb els quals paguen salaris a les famílies per la feina i impostos a l’Estat.

2.2 Les famílies i l’Estat

– Les famílies són les unitats bàsiques de consum. Tenen la funció de gastar en l’adquisició de béns amb l’objectiu de satisfer les necessitats. En el circuit econòmic, venen el treball a les empreses privades i públiques en el mercat de treball. A canvi cobren un salari, amb el qual paguen els béns que compren a les empreses i els impostos a l’Estat.

– L’Estat és, des del punt de vista econòmic, una unitat de producció i de consum. Té les funcions de produir béns materials i serveis públics necessaris per a tota la societat, a través de les seves empreses, i consumir béns i serveis de les empreses privades. L’objectiu de l’Estat és aconseguir el benestar social.

En el circuit econòmic, l’Estat proporciona a les empreses i a les famílies béns i serveis (infraestructures, ajudes, subvencions, pensions, assegurances de malaltia i de desocupació, etc.), contracta treballadors públics i cobra impostos a les famílies i a les empreses.

La intervenció de l’Estat

En l’actualitat, la intervenció de l’Estat en l’economia es du a terme de moltes formes:

– Elabora lleis (A)

– Crea empreses públiques (B) o participa en empreses mixtes amb el capital privat.

– Adopta mesures de protecció dels productes nacionals.

– Impulsa la creació d’organitzacions econòmiques supranacionals, etc.

A l'apartat «Aplica les competències», tens la prova: Vull una moto!

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Generar productes originals

1 Fes un esquema o un quadre conceptual de la classificació de les empreses.

2 Posa un exemple d’empresa que compleixi els criteris usats en el text per classificar-les.

Demana a un company o companya de classe que digui el tipus d’empresa que és. Si és necessari, corregeix-li els errors.

El circuit econòmic

Paguen impostos

Recollir i representar dades

Paguen impostos

3 Completa el quadre següent en el quadern:

Empreses Famílies Estat

Infraestructures, serveis i subvencions

Definició

Funció

Objectiu/s

Procedència dels ingressos

EMPRESES Producció FAMÍLIES Consum

Mercat de béns i  de serveis

Compren béns i serveis

Venen béns i serveis

ESTAT Producció i consum

Infraestructures, serveis i subvencions

Interpretar imatges

4 Observa l’esquema del circuit econòmic i respon aquestes qüestions:

a) Qui es troba en el mercat de béns i serveis? i en el mercat de treball?

b) Què proporcionen les empreses, les famílies i l’Estat? Què obtenen a canvi?

c) D’on procedeixen els impostos de l’Estat? Què fa l’Estat amb els doblers procedents dels impostos?

Paguen salaris

Venen treball

Mercat laboral

Factors de producció (I). Recursos, capital i tecnologia

Per dur a terme la seva activitat, les empreses usen quatre recursos bàsics, coneguts com a factors de producció: els recursos naturals, el capital, la tecnologia i la feina.

3.1 Els recursos naturals

Els recursos naturals són els elements proporcionats per la naturalesa que tenen una utilitat econòmica. Hi incloem l’aigua, l’atmosfera, la terra, la vegetació, els animals, els minerals i les fonts d’energia. L’aprofitament d’aquests recursos origina activitats econòmiques bàsiques: agricultura, explotació forestal, ramaderia, pesca, mineria i producció energètica i industrial.

Tipus de recursos naturals

Segons la durada, els recursos poden ser renovables, si es recuperen en un període de temps curt, com l’aigua, o no renovables, si s’esgoten quan s’usen i recuperar-los requereix períodes de temps molt llargs, com és el cas del carbó o del petroli.

Els problemes dels recursos

En l’actualitat, molts de recursos usats per produir béns són escassos o no renovables. Aquest fet ocasiona dos problemes greus:

– Exhauriment i sobreexplotació. En consumir-se a una velocitat superior a la de la seva regeneració, alguns recursos corren el risc d’exhaurir-se o de sobreexplotar-se. Per evitar aquests problemes, és necessari usar-los segons el principi del desenvolupament sostenible. Això suposa usar-los de forma racional, perquè permetin atendre les necessitats actuals i les de les generacions futures; evitar el consumisme, i fomentar-ne l’ús eficaç i el reciclatge.

– Conflictes internacionals. El desig de controlar els limitats recursos naturals és una font de guerres i de conflictes internacionals. Aquests, segons l’ONU, poden incrementar-se en el futur, a mesura que augmenti l’escassetat d’alguns recursos considerats essencials com l’aigua, el petroli i certs minerals.

3.2 El capital i la tecnologia

El capital és el conjunt d’elements no naturals necessaris per produir. Inclou el capital físic o elements materials, com les instal·lacions i la maquinària; el capital financer o fons disponibles per produir, com doblers i crèdits, i el capital humà o capacitat productiva de les persones, que depèn d’aspectes com la formació i l’experiència.

La tecnologia és el conjunt de coneixements, mètodes i procediments usats en el procés productiu. Pot ser manual, si la persona hi aporta la força i el maneig de les eines; mecanitzada, si les màquines hi aporten la força i les persones manegen les màquines, o automàtica o robotitzada, si les màquines hi aporten ambdues coses i les persones només les programen i controlen.

Problemes dels recursos

Alguns recursos corren el risc d’exhaurir-se, la qual cosa augmenta l’amenaça de conflictes per aconseguir-ne el control. És el cas del petroli (A), que ha estat a la base de les anomenades guerres del Golf al Pròxim Orient. Uns altres estan sobreexplotats. És el cas de l’aigua de la mar d’Aral (B), la superfície de la qual s’ha reduït des del 1960 a menys del 10 % a causa dels transvasaments de l’aigua dels rius que l’alimentaven per destinar-la al regadiu.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Elaborar síntesis

1 Explica per escrit les diferències entre recurs renovable i no renovable; capital físic i humà; i tecnologia mecanitzada i automàtica. Posa un exemple de cada un d’aquests conceptes.

El 2000 El 2018

El procés productiu i els seus factors

FACTORS DE PRODUCCIÓ

No renovables

Analitzar la realitat econòmica

2 Tria un bé de consum i fes una llista dels factors de producció necessaris per elaborar-lo.

Valorar el desenvolupament sostenible

3 Escriu quins són els factors productius que intervenen en la producció d’una empresa situada en una nau de 3 000 m2, localitzada en una parcel·la pròpia dins d’un polígon industrial, que disposa de vint tre-

balladors de qualificació escassa, dedicats a l’elaboració de teixits de cotó, usa quinze màquines, i compta amb uns fons en el banc de mig milió d’euros.

Plantejar argumentacions

4 Cerca informació sobre un conflicte relacionat amb el control d’algun recurs natural. Ha d’incloure almenys les causes i la localització del conflicte. Resumeix-ne la informació per exposar-la a classe en un minut.

Tecnologia

Recursos naturals Capital Feina

Factors de producció (II). La feina 4

La feina és l’esforç físic o intel·lectual que fan les persones per a la producció de béns materials i serveis.

És un factor essencial per a la producció, ja que permet a les empreses fer l’activitat, i per a les famílies, a qui proporciona un salari amb el qual adquirir béns.

4.1 La situació laboral

En relació amb la feina i l’ocupació, la població es divideix en activa i inactiva.

– La població activa està integrada pel conjunt de persones que tenen feina remunerada (població ocupada) i per les que es troben disponibles per exercir-la (població aturada o desocupada).

– La població inactiva inclou les persones que no fan feina ni estan disponibles per exercir una feina remunerada, com pensionistes, rendistes, estudiants i les que es dediquen a les tasques domèstiques.

– La taxa d’activitat és el percentatge de població activa en relació amb el total de persones en edat de fer feina. Al món, aquesta taxa era del 66,5 % el 2019, encara que amb diferències entre països. En general, és més baixa en zones amb molts de joves o ancians, alta emigració, nivell econòmic baix o ocupació femenina escassa.

4.2 El mercat laboral

El mercat laboral està format per l’oferta de feina, que fan les empreses, i la demanda de feina, sol·licitada per les persones. En aquest mercat, els treballadors qualificats o amb més formació són menys.

Per això, solen tenir salaris més alts i ocupació més estable que els treballadors no qualificats, que són més nombrosos.

En l’actualitat, existeix una tendència a substituir la contractació fixa per la temporal i a reduir els salaris.

4.3 Els problemes laborals

La desocupació

L’atur és un problema greu que s’accentua en els moments de crisi econòmica, com la del període 2008-2013.

Als països d’alt desenvolupament la causa és l’automatització de les tasques i el trasllat d’activitats econòmiques cap a espais més barats. i als països de baix desenvolupament, l’endarreriment econòmic i l’escassa formació laboral.

Aquesta situació produeix desànim; redueix els ingressos de l’Estat, que recapta menys impostos i ha d’incrementar la despesa en desocupació; disminueix els ingressos de les persones i redueix el consum, les vendes i la producció.

Població activa i inactiva

Fórmules per calcular taxes

Taxa d’activitat

Percentatge de població activa d’un país. Aquesta és una de les fórmules per calcular-la Població activa x 100

Població de 16 anys i més

Taxa de desocupació

Percentatge de població activa desocupada respecte al total de la població activa.

Població activa desocupada x 100 Població activa

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Establir connexions

1 Classifica les persones següents segons l’activitat: pensionista, comerciant, doctora, estudiant, professor, infermer, rendista.

Consultar fonts

2 Cerca en la premsa un anunci d’oferta de feina. Què demana?

Què ofereix?

Exemples de problemes laborals

La taxa de desocupació el 2017

Les condicions laborals

– En els estats avançats estan ben regulades per la legislació laboral, pels convenis col·lectius entre les associacions d’empresaris i els sindicats de treballadors i pels contractes laborals entre el treballador i l’empresa.

– En altres estats, en canvi, es permet l’existència de nombrosos abusos. Així, l’ocupació infantil afectava 152 milions d’infants el 2016. i la discriminació laboral de les dones és una realitat en molts de llocs del món. Les dones, en general, reben salaris inferiors als homes per la mateixa feina, tenen més dificultats per accedir als llocs de direcció, treballen més en l’economia submergida, i troben dificultats per compatibilitzar la feina i la família.

Per això, l’Organització Internacional del Treball promou el compliment de normes bàsiques, com la prohibició de l’ocupació infantil, la no-discriminació per gènere i el reconeixement de drets bàsics als treballadors (salari mínim, llibertat sindical, etc.).

Utilitzar mapes i gràfics

3 Quina informació aporten els gràfics sobre l’ocupació infantil?

Transferir informació

4 En la taula superior, com s’han calculat les taxes d’activitat i de desocupació? Quines són les regions mundials amb valors més alts i més baixos de cada taxa?

Expressar judicis personals

5 Esbrina qui va ser Iqbal Masih. Resumeix-ne la informació i expressa la teva opinió sobre la seva labor.

Els sistemes econòmics 5

Els sistemes econòmics són diferents formes d’organitzar i de dur a terme l’activitat econòmica. Per fer-ho, han de donar resposta a tres problemes econòmics bàsics: quins béns produir i en quina quantitat, com produir-los i per a qui produir-los.

5.1 El sistema capitalista

En el sistema capitalista l’activitat econòmica està regulada pel mercat; per això, es coneix també com a economia de mercat. Aquest sistema, que es regeix per la llei de l’oferta i la demanda, decideix què produir en funció de la demanda existent de béns o de serveis, com produir per aconseguir el benefici econòmic més gran de les empreses, i per a qui produir, perquè els productes són per als que poden pagar-los. Altres principis bàsics del sistema són el predomini de la propietat privada, la llibertat de circulació de persones i mercaderies, la lliure competència entre les empreses i la recerca del màxim benefici individual.

En l’actualitat, el sistema capitalista ha estat adoptat per la majoria dels països del món.

5.2 El sistema socialista

En el sistema socialista, l’activitat econòmica està regulada per l’Estat a través de plans de compliment obligatori per les empreses; per això, es coneix també com d’economia planificada.

L’Estat decideix què produir, com produir i per a qui produir, perquè fixa els preus dels productes i els salaris dels treballadors. Altres principis bàsics del sistema són la propietat estatal de les empreses i dels mitjans de producció, la planificació econòmica per l’Estat i la consecució de la igualtat social. En l’actualitat, aquest sistema només subsisteix a la Xina, Cuba, el Vietnam, Laos i Corea del Nord. Així i tot, en els darrers anys, alguns d’aquests països estan afavorint la iniciativa privada.

5.3 Els sistemes mixtos

Els sistemes mixtos combinen l’economia de mercat amb una intervenció major o menor de l’Estat en l’economia, com és el cas de l’anomenat estat del benestar.

En aquests sistemes, el mercat i l’Estat decideixen què produir, com produir i per a qui produir, perquè encara que els preus del mercat fan que els productes siguin per als qui poden pagar-los, la intervenció de l’Estat garanteix que tots els ciutadans tenguin cobertes les necessitats elementals.

Altres principis bàsics són la propietat privada, encara que hi ha empreses públiques, i la recerca del màxim benefici individual, encara que adoptant mesures per redistribuir la riquesa. En l’actualitat, els sistemes mixtos funcionen en molts de països del món, especialment d’Europa.

Com funcionen?

Les necessitats humanes són moltes

Els recursos per satisfer les necessitats són limitats

Escassetat

S'ha de triar

Què produir Com produir Per a qui produir

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Interessar-se per la realitat internacional

1 Escriu una definició de sistema econòmic ajudant-te de l’esquema superior.

Construir coneixements rellevants

2 Escriu una frase equivocada sobre cada sistema econòmic i demana a un company o companya de classe que la corregeixi. Comprova si la resposta és correcta i modifica-la en cas necessari.

SISTEMA ECONÒMIC

Exemples de problemes laborals

En el sistema capitalista, el mercat es regeix per la llei de l’oferta (conjunt de béns i serveis que es posen a la venda) i la demanda (conjunt de béns i serveis que les persones estan disposades a comprar per un cert preu).

En una situació de competència perfecta, com a l’esquema inferior, els preus pugen si l’oferta és menor que la demanda. En cas contrari, els preus baixen.

Utilitzar esquemes Interpretació compartida

3 Explica com funciona la llei de l’oferta i la demanda.

4 Posa exemples que demostrin mesures de l’estat del benestar.

Manejar mapes

5 En quins països hi ha una major llibertat econòmica? Quin sistema econòmic tenen aquests països?

Tendències econòmiques actuals (I). Ideologies i problemes

6.1 La generalització del capitalisme

Des de la dècada del 1990 el sistema capitalista ha tendit a generalitzar-se, a causa de la pràctica desaparició de les economies comunistes i al retrocés de les economies d’autoconsum.

No obstant això, en el seu interior coexisteixen diferents ideologies, que divergeixen en el grau de liberalització econòmica i d’intervenció estatal en l’economia.

– Les ideologies neoliberals defensen la liberalització total del sistema econòmic, que s’ha de regir únicament pel mercat. Consideren l’Estat un obstacle per a la llibertat, per la qual cosa el seu paper s’ha de reduir a implantar una legislació que garanteixi el funcionament lliure del mercat.

Així, els neoliberals defensen reduir al mínim la despesa pública, privatitzar les empreses estatals i rebaixar els salaris per augmentar els beneficis empresarials.

– Les ideologies keynesianes defensen una certa intervenció de l’Estat en l’activitat econòmica per corregir els problemes del capitalisme. Per tant, donen suport a una major despesa pública per protegir els sectors socials desfavorits, a l’existència d’empreses públiques, i a elevar els salaris per incrementar la demanda de productes.

6.2 Els problemes del capitalisme

En l’actualitat, el sistema econòmic capitalista s’enfronta a problemes de diferent tipus.

– Polítics. Els propietaris de les grans empreses capitalistes influeixen en la presa de decisions dels estats i de les grans organitzacions internacionals. Amb això, a vegades, impedeixen el control democràtic de la societat.

– Econòmics. La lliure competència no funciona en certs casos. Així, si les empreses eliminen els competidors i controlen el mercat, poden imposar els preus als consumidors independentment de la llei de l’oferta i la demanda. A més, les empreses usen la publicitat per influir en la demanda de béns.

El capitalisme genera també crisis periòdiques: quan la competència redueix els beneficis de les empreses, disminueix la contractació de treballadors. Amb això, decreix la demanda de productes, les empreses entren en crisi i augmenta la desocupació.

– Socials. De vegades, la recerca del benefici individual màxim determina una inversió insuficient en béns i serveis socials, la qual cosa perjudica els grups socials més desfavorits.

– Mediambientals. El capitalisme promou un creixement insostenible, basat en l’augment constant de la producció i del consum.

En l’actualitat, les economies tradicionals o d’autoconsum només es mantenen parcialment entre alguns pobles, com els inuits del Canadà, els aborígens d’Austràlia o els mbuti d’Àfrica Central. En aquestes economies, l’activitat econòmica està regulada per la tradició.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Interpretar fonts

1 Quin paper ha d’exercir l’Estat en l’economia segons les ideologies neoliberal i keynesiana?

2 Relaciona la frase «més mercat i menys Estat» amb una de les ideologies del capitalisme. Argumenta la resposta.

Interessar-se per la realitat internacional

3 Explica per què el capitalisme pot: a) Impedir el control democràtic de la societat. b) Alterar la lliure competència. c) Perjudicar els més dèbils de la societat. d) Danyar el medi ambient.

Elaborar judicis propis

4 Selecciona un anunci publicitari. Analitza’l i escriu quines estratègies usa per influir en la demanda de béns.

Després, reflexiona i contesta: Quina hauria de ser l’actitud dels consumidors davant de la publicitat?

Poble mbuti

Els corrents ideològics del capitalisme

El neoliberalisme El keynesianisme

Milton Friedman (1912-2006), un destacat economista hongarès, és considerat el pare del neoliberalisme. Va defensar la llibertat econòmica total i va criticar la intervenció dels governs en l’economia.

John Maynard Keynes (1883-1946), economista britànic, ha donat nom al corrent capitalista que sosté que l’Estat ha d’exercir un paper important en l’activitat econòmica, i l’ha de regular.

«Les úniques societats que han estat capaces de crear una prosperitat relativa àmpliament estesa han estat aquelles que han confiat principalment en els mercats capitalistes».

«Molta de gent vol que el govern protegeixi els consumidors. Un problema molt més urgent és protegir els consumidors del govern».

«Els grans avenços de la civilització, siguin en arquitectura o en pintura, en ciència o en literatura, no han vengut mai d’un govern central».

«Encara que necessari per a la llibertat, el capitalisme tot sol no és suficient per garantir-la. Ha d’estar acompanyat per un conjunt de valors i d’institucions polítiques favorables a la llibertat».

Les crisis del sistema capitalista

«En principi, “fer forats per després tapar-los” no té gens de sentit.

Valdria més que aquests obrers es dedicassin a cuidar persones grans, de dependents i infants. No obstant això, si a aquests obrers, per fer forats i després tapar-los, se’ls paga i ells usen els doblers per comprar tecnologia, la qual cosa incentiva els investigadors, fabricants, distribuïdors... perquè continuïn millorant aquesta tecnologia que millorarà la productivitat i probablement la qualitat de vida de tots, aleshores sí que acaba per tenir sentit.

El que sí que no té cap sentit és tenir sis milions de treballadors aturats, braç damunt braç, esperant que alguna “mà invisible” els tregui de la situació en què estan».

L’economia capitalista està subjecta a fluctuacions de creixement i de depressió més o menys regulars en el temps.

Segons Nikolai Kondratiev (1892-1938), un economista rus, aquestes crisis cícliques es produeixen, aproximadament, cada 50 anys.

Utilitzar textos escrits

5 Llegeix els textos de Friedman i Keynes. Quins aspectes de les ideologies capitalistes corresponents s’hi reflecteixen?

Manejar representacions gràfiques

6 Quantes crisis econòmiques s’han produït des del 1790?

7

Tendències econòmiques actuals (II). La globalització econòmica

La globalització econòmica consisteix en la integració creixent de les economies nacionals en una economia de mercat mundial en la qual quasi totes les àrees de la Terra estan interconnectades.

7.1 Les causes de la globalització

– El progrés de les telecomunicacions proporciona informació instantània i permet el contacte entre persones i empreses de qualsevol lloc del planeta.

– La millora dels transports facilita el trasllat de mercaderies i de persones a escala mundial, i permet a les empreses ampliar les àrees de producció i de mercat a tot el món.

– La generalització del sistema capitalista i la difusió de la ideologia neoliberal afavoreixen els intercanvis mundials de qualsevol tipus en defensar la llibertat econòmica.

7.2 Els promotors de la globalització

– Les organitzacions internacionals han impulsat el funcionament global de l’economia, en traçar directrius comunes i adoptar acords sobre diversos temes econòmics. Entre aquestes organitzacions destaquen el G-20, el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

– Les multinacionals són també un agent poderós de la globalització, perquè actuen amb una estratègia mundial per obtenir els màxims beneficis (vegeu informe gràfic).

7.3 El funcionament global de l’economia

La globalització de l’activitat econòmica afecta la producció, els intercanvis i el consum de béns.

– La producció de béns s’organitza a escala planetària, perquè les grans empreses multinacionals localitzen les fàbriques en els llocs més avantatjosos. Aquest fet ha afavorit la creació d’indústries en alguns països pobres, però a costa d’explotar els recursos i la mà d’obra dels països on instal·len les filials i de degradar-ne el medi natural.

– Els intercanvis de mercaderies, capitals, serveis, tecnologia i informació adquireixen una dimensió mundial. Amb això milloren les oportunitats dels països pobres, que en alguns casos han aprofitat els avantatges de la globalització per aconseguir un creixement econòmic elevat. No obstant això, l’especialització en les activitats menys productives els genera un deute extern fort.

– El consum de béns s’amplia i s’uniformitza davant de la difusió massiva de determinats gustos a través de la publicitat. Així, en teoria, el consum de béns ha crescut en la majoria dels països. En la realitat, aquest consum només està a l’abast de grups socials determinats, i l’increment afavoreix una explotació irracional dels recursos naturals i un deteriorament del medi ambient.

Avantatges i inconvenients

Avantatges de la globalització

– Augmenta l’ocupació en els llocs on s’installen les multinacionals.

– Disminueixen els costos de producció i baixen els preus dels productes.

– Augmenta la competitivitat entre les empreses, amb la consegüent elevació de la qualitat dels productes.

– Es difonen les millores tecnològiques.

Inconvenients de la globalització

– Augmenta la desigualtat econòmica entre els països d’alt desenvolupament i de baix desenvolupament.

– Afavoreix les grans empreses.

– Permet la ingerència econòmica de les multinacionals als països de baix desenvolupament.

– Degrada el medi ambient.

– Afavoreix la deslocalització industrial als països d’alt desenvolupament.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Manejar conceptes

1 Defineix globalització econòmica i multinacional.

Cercar informació rellevant

2 Explica el paper de les organitzacions internacionals i de les multinacionals en la globalització.

La globalització i les organitzacions internacionals

El G20 és un fòrum de cooperació i consulta econòmica que pretén mantenir l’estabilitat econòmica mundial.

Està format pels membres del G7 (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit), dotze països emergents (Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Mèxic, República de Corea, Rússia, Sud-àfrica i Turquia) i la Unió Europea com a bloc.

Països membres del G20

Països del G7

Països del G20

El vintè membre del G20 és la Unió Europea

El BM

1. El Banc Mundial proporciona ajuda tècnica i financera als països en via de desenvolupament. Els seus objectius són eliminar la pobresa extrema i promoure la prosperitat compartida.

2. El Fons Monetari Internacional promou l’estabilitat financera i la cooperació monetària internacional. És administrat pels 189 països membres.

A què creus que es pot deure aquest fet?

4 Quins països componen el G20? Són països avançats o de baix desenvolupament?

L’Organització Mundial del Comerç és l’única organització internacional que s’ocupa de les normes que regeixen el comerç entre països. Té com a objectiu promoure la llibertat econòmica.

Consultar fonts d’informació

Cerca informació a Internet sobre aquestes organitzacions internacionals: què són, països membres, objectius, etc.

6 Redacta un resum d’aquesta informació en el quadern.

Consulta la recerca d’informació a la premsa i Internet

El G20

Les multinacionals i la globalització

Segons l’àmbit geogràfic en què actuen, les empreses poden ser locals, nacionals o multinacionals.

Les multinacionals són empreses que compten amb establiments productius en països diferents del d’origen i actuen amb una estratègia conjunta que es decideix des de la seu central.

Aquestes empreses juguen un paper important en la globalització de l’economia, perquè funcionen amb una estratègia mundial per aconseguir els beneficis màxims. Així, poden comprar les matèries primeres en certs llocs, transformar-les en altres i comercialitzar els productes en altres de diferents.

A més, a través de la publicitat, col·laboren a uniformitzar els gustos i les preferències dels consumidors a tot arreu de la Terra.

CARACTERÍSTIQUES I INFLUÈNCIES DE LES EMPRESES

1. Localització geogràfica

Països d'origen de les cent multinacionals amb majors ingressos el 2021

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC

1 Redacta un text sobre les multinacionals usant la informació gràfica i estadística d’aquesta doble pàgina: què són, com actuen, on es localitzen, poder econòmic, etc.

2 Cerca informació sobre:

a) Alguna empresa multinacional. Escriu-ne un resum indicant almenys aquestes dades: el país on té la seu, el sector d’activitat a què es dedica, els països on té filials i quines estratègies d’actuació té.

b) Els aspectes positius i negatius de l’actuació de les multinacionals.

En l’actualitat hi ha més de 85 000 empreses multinacionals al món. Les més grans continuen pertanyent als Estats Units, el Regne Unit, el Japó, Alemanya i França, encara que en els darrers anys també han sorgit en països emergents com la Xina, l’Índia, Mèxic, el Brasil i altres del sud-est asiàtic.

2. Llocs de feina directes

Les més de 900 000 empreses filials de les multinacionals compten amb 54 milions de llocs de feina directes en tot el món.

3. Estratègia global

Les multinacionals dissenyen estratègies globals per assolir els objectius d’expansió internacional. Per fer-ho, compten amb unitats de producció en més d’un país, amb la qual cosa aprofiten els avantatges de localització oferits per cada país o regió i disminueixen els costos finals dels productes que fabriquen.

4. Les formes d’organització

Les empreses multinacionals operen als països on s’assenten de formes diverses.

En unes ocasions creen instal·lacions noves, en altres es fusionen amb altres empreses existents, a les quals absorbeixen, i en altres, compren una part majoritària del capital d’una altra empresa.

El resultat és una organització que respon a dues formes bàsiques: el hòlding i el trust.

– El hòlding (A) és una societat financera que controla totalment o parcialment unes quantes empreses mitjançant la participació en el capital.

– El trust (B) és la unió d’unes quantes empreses sota una mateixa direcció. S’hi reuneixen empreses d’un mateix sector controlades per una gran firma multinacional.

Eitzen Bulk

Eitzen Gas

Eitzen Tank

Eitzen Maritime Services ASA

Camilo Eitzen & Co ASA

EMS Ship Management EMS Ship Supply Insurance Brokers

Eitzen Holding AS

activitats

Camilo Eitzen (Dinamarca A/S)

Eitzen Chemical ASA

Eitzen Chemical (Dinamarca)

Eitzen Chemical (Singapur)

Eitzen Chemical (Espanya)

Navele Française

Eitzen Invest AS Camilo Industry

Camilo Energy

Camilo Marine

Camilo Trading

Camilo Real Estate

Camilo Art

ACE link Holding AS

Societat dominant

Societat dominada Societat dominada

Societat dominada Societat dominada Societat dominada

5. El poder de les multinacionals

Núm. Multinacionals Capital borsari (milers de milions de $) Països PIB (milers de milions de $) 1 Apple (tecnologia) 2,035 Canadá 1,883 2 Aramco (petroli) 1,836 Corea del Sur 1,803 3 Microsoft (tecnologia) 1,752 Rusia 1,710 4 Amazon (consum) 1,557 España 1,461 5 Alphabet (comunicacions) 1,368 México 1,192 Font: Economipedia, 2021.

En l’actualitat, les grans multinacionals tenen un pes econòmic semblant al d’alguns estats. Aquest poder econòmic acreix la influència en nacions petites o en països poc desenvolupats.

Societat dominada

Societat dominada

Les multinacionals, en estendre els seus productes per tot el món, impulsen la societat de consum i un model cultural únic, generalment occidental.

6. Influència social i en el consum

Les àrees geoeconòmiques

mundials

A la Terra es distingeixen diferents àrees geoeconòmiques segons la integració en l’economia mundial.

8.1 Els focus econòmics tradicionals: la Tríada

Els Estats Units i el Canadà, la Unió Europea i el Japó, coneguts com a països de la Tríada, són els focus econòmics tradicionals.

En aquests països, la producció té un pes de les activitats agràries escàs –encara que estan molt capitalitzades, mecanitzades i tecnificades–, i una indústria molt avançada tecnològicament gràcies a les inversions elevades en ciència i en tecnologia. i el consum de béns és elevat, a causa de l’alt nivell de vida dels habitants. Per això, els països de la Tríada encapçalen els intercanvis mundials de manufactures, tecnologia, serveis i capitals.

8.2 Les potències econòmiques emergents

Són economies que creixen a un ritme superior al de la resta del món.

– En uns casos, són antics països de baix desenvolupament que han experimentat un creixement econòmic ràpid. A Àsia, és el cas de la Xina, el PIB de la qual s’ha col·locat en els primers llocs de l’economia mundial, i de les economies de l’Índia, Corea del Sud, Singapur, Malàisia, les Filipines, Turquia i Indonèsia. i a Amèrica, de països com Brasil, Mèxic i Argentina, amb abundants recursos naturals i energètics.

La producció es basa, sobretot, en una industrialització ràpida afavorida pels baixos costos salarials de la mà d’obra i en un pes de la tecnologia creixent. El consum interior és escàs, a causa dels salaris reduïts, encara que tendeix a créixer. i en els intercanvis mundials, ocupen un lloc de primer ordre per les exportacions tradicionals i de contingut tecnològic alt.

– En altres casos, són antigues potències econòmiques malmeses, és el cas de Rússia, o que tenen un important pes econòmic en el seu entorn, com és el cas d’Austràlia, Sud-àfrica i alguns països del Pròxim Orient (Aràbia Saudita, Qatar, Israel).

La seva producció compta amb recursos naturals abundants i un cert desenvolupament industrial. El consum mostra contrastos importants entre grups socials. i els intercanvis es basen en l’exportació de matèries primeres agràries, minerals o energètiques i de productes industrials.

8.3 Les àrees econòmiques endarrerides

Es localitzen en alguns països d’Amèrica Llatina, Àsia i, sobretot, de l’Àfrica Subsahariana. La producció es basa en activitats agràries tradicionals, i la indústria és pobra i poc avançada. El consum de béns és molt reduït, a causa del baix nivell de vida. Per això, aquests espais corren el risc de quedar marginats dels intercanvis econòmics mundials.

Els BRICS

Les cinc principals economies emergents són Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica.

Des de 2011, en l’economia internacional es coneixen conjuntament amb l’acrònim BRICS (acrònim en anglès).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1 Completa, en el quadern, un quadre amb les característiques de les tres grans àrees geoeconòmiques.

Ha de contenir les entrades següents: localització, producció, intercanvis i consum.

Les àrees geoeconòmiques mundials

Distribució geogràfica

Els països de la Tríada basen la producció econòmica en l’alta tecnologia industrial i agrària, la qual cosa els ha duit a liderar els intercanvis mundials.

Els països emergents basen la producció en una industrialització assentada en els salaris baixos i en l’exportació de manufactures barates o tecnològiques.

Les economies endarrerides basen la producció en activitats agràries tradicionals. La indústria, a més, hi és quasi inexistent, o pobra i endarrerida.

Utilitzar mapes

2 Resol aquestes tasques a partir de l’observació del mapa superior:

a) Classifica per continents els països que constitueixen la Tríada i els països emergents.

b) En quin continent hi ha menys potències econòmiques? A què es deu?

Consultar fonts d’informació

3 Cerca dades estadístiques d’un país que pertanyi a cada àrea geoeconòmica que il·lustri les diferències econòmiques. Després, compara’ls en un gràfic.

4 Obté informació a Internet sobre l’ascens econòmic de la Xina. Redacta’n després un informe breu.

Cercle Polar Àrtic Tròpic de Càncer

APLICA

1 Explica les relacions que s’estableixen entre els agents econòmics amb ajuda del diagrama següent:

Compres de béns i de serveis

5 Reflexiona sobre els avantatges i els inconvenients de cada sistema econòmic, i escriu-los en el quadern.

6 Escriu els factors productius que intervenen en la producció de l’article representat en la fotografia.

Impostos Subsidis

Impostos Transferències

7 Fes un quadre com aquest amb els avantatges i els inconvenients de la globalització econòmica.

Globalització

Famílies Estat Empreses

Avantatges Inconvenients

Sous, interessos, beneficis

2 Defineix, breument, aquests conceptes: població activa, taxa d’activitat i mercat laboral.

3 Relaciona aquestes afirmacions amb el sistema econòmic corresponent i situa-les en un quadre:

a) Llei de l’oferta i la demanda. b) Combina la lliure competència i l’actuació estatal. c) El mercat decideix què produir. d) L’Estat planifica l’economia.

e) L’objectiu és la igualtat social. f) Coexisteixen les empreses privades i les públiques.

4 Analitza el mapa i resol les preguntes:

a) Quin tipus de recurs és l’aigua?

b) A quins problemes s’enfronta aquest recurs?

c) Quines són les causes d’aquests problemes i quines en són les conseqüències?

REFLEXIONA I VALORA

Començarem l'informe amb l’explicació de les activitats econòmiques principals i els seus espais geogràfics. Reflexiona de manera individual i comparteix en grup la valoració sobre les activitats implicades.

Per fer-ho, descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Comprova les teves competències fent l'autoavaluació competencial. La trobaràs a anayaeducacion.es

PROTAGONISTES

AHIR Anna Jacobson

Dades bàsiques

Nom: Anna Jacobson Schwartz

Època: 1915-2012

Nacionalitat: nord-americana

Ocupació: economista

Vaig néixer a Nova York l’any 1915. Els meus primers records com a economista el 1935 estan marcats per la Gran Depressió.

Encara que som nord-americana i vaig fer feina fins que em vaig jubilar a l’oficina de l’Agència Nacional d’Investigació Econòmica a Nova York, els meus primers assaigs els vaig dedicar a estudiar

AVUI

Projecte PrestAD

Dades bàsiques

Nom: Projecte PrestAD

Promotora: ONG África Directo

Beneficiàries del projecte: dones africanes de totes les edats.

PrestAD és un projecte que vol afavorir l’emprenedoria econòmica de les dones africanes. L’objectiu és que posin en marxa un negoci o que l’ampliïn per tal d’aconseguir independència econòmica i millorar la seva condició de vida i la de la seva família. Per aconseguir-ho, el projecte es basa en el sistema de microcrèdits.

África Directo cerca persones que, amb el seu suport, financin de forma directa els projectes de les dones africanes. Aquest capital arriba als bancs que hi col·laboren i, per mitjà d’un microcrèdit, les dones posen en marxa els seus negocis.

l’economia britànica i vaig anar centrant les meves investigacions en els cicles econòmics del capitalisme. Vaig intentar fer una anàlisi rigorosa del passat per comprendre millor el present i poder aportar solucions als diferents problemes econòmics. Aquest interès per comprendre la història econòmica, així com la funció dels doblers en els vaivens econòmics, va ser el que em va guiar, junt amb Milton Friedman, a investigar la política monetària nord-americana. Les nostres investigacions es reflecteixen en el llibre Una Història Monetària dels Estats Units, 1867–1960, publicat el 1963. En aquest manual defensàvem que els canvis del darrer segle en la política monetària eren en part

responsables de la Gran Depressió de 1929.

Durant aquells anys les teories econòmiques que estaven en voga es decantaven pel keynesianisme, però als anys 70 varen agafar més força les nostres idees; per això el meu company Milton Friedman va obtenir el Nobel l’any 1976.

Al llarg dels meus anys de feina, he col·laborat amb diferents universitats dels Estats Units i del Regne Unit, i he format part de diferents organitzacions econòmiques. No he aconseguit trobar una resposta definitiva a les crisis financeres, però he aportat la meva metodologia minuciosa a l’estudi econòmic emprant estadístiques d’anàlisis per donar suport a les meves propostes i conclusions.

Moltes dones ja han vist aquest progrés. N’Emily va rebre un microcrèdit amb el qual va començar a envasar aigua per vendre; na Matilda vol ampliar el seu cultiu de te, cafè i gingebre per vendre-ho al

QÜESTIONS

1 Anna Jacobson va publicar treballs econòmics rigorosos, però no va aconseguir guanyar el premi Nobel d’Economia, que sí que va aconseguir el seu company Milton Friedman. Ha rebut mai aquest premi cap dona? Si la resposta és afirmativa, explica’n l’aportació.

2 Defineix microcrèdit.

3 Entra a www.africadirecto. org. Cerca una de les històries, fes-ne un resum.

mercat; na May ven berenars, però vol ampliar el seu negoci per oferir menjar al migdia...

Totes aquestes dones viuen en zones rurals i han aconseguit tornar els crèdits, per la qual cosa solen reinvertir en els seus projectes amb microcrèdits nous. Es calcula que aquest projecte ha millorat la vida de més de cinc-centes famílies.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.