__MAIN_TEXT__

Page 1


Txell Espiell i el segrestador de gossos

Bub-

Bub!

Ulrike Rylance i Lisa Hänsch

Lola_Pimienta_catalan.indd 1

1/3/16 8:17


Ulrike va néixer a Alemanya el 1968 i li agrada escriure llibre infantils. Té dos gossos que solen observar-la mentre escriu, però només quan no roseguen l’ordinador. Des del 2001, viu a Seattle, als Estats Units, amb el seu marit i les seves dues filles.

Lisa va néixer a Alemanya el 1988 i treballa com a il·lustradora en el món de l’edició i la televisió. Li agrada tant dibuixar, que a vegades fins i tot dibuixa els passatgers mentre va amb metro. Si algú se n’adona, fuig cames ajudeu-me, com si fos una detectiu o una espia.

Lola_Pimienta_catalan.indd 2

1/3/16 8:17


i el segrestador de gossos

Lola_Pimienta_catalan.indd 3

1/3/16 8:17


Títol original: Penny Pepper, 1: Alles Kein Problem! © 2014 DTV VERLAGSGESELLSCHAFT MBH & CO. KG, München Llibre publicat per acord amb Ute Körner Literary Agent, Barcelona, www.uklitag.com © Editorial Brúixola (G.E.B., SL), 2016 Mallorca, 45 08029 Barcelona www.brunolibros.es Direcció Editorial: Isabel Carril Coordinació Editorial: Begoña Lozano Traducció: Núria Riera Edició: María José Guitián Preimpressió: PeiPe Disseny de coberta: Lisa Hänsch, adaptat per Pablo Pozuelo Reservats tots els drets. Queda rigorosament prohibida, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, així com la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. Poden utilitzar-se'n citacions sempre que se n'esmenti la procedència.

ISBN: 978-84-9906-694-3 D. legal: M-5209-2016

Lola_Pimienta_catalan.indd 4

1/3/16 8:17


Diumenge A LA TARDA Festa amb música

CRITS i SOROLL al meu voltant.

TOTHOM SOSPITA DE MI.

Txell Espiell

Em dic

Txell Espiell

Sospitosa

i sóc innocent. Tinc deu anys i sóc molt jove, però no sóc cap criminal. Suposadament, he segrestat el gos més meravellós del món.

núm. 1 b!

DEL

T N E Ü Q IN Bub-bu

Pel que sembla sóc una

Però els gossos em tornen boja, així que mai faria mal a cap gos. 5

Lola_Pimienta_catalan.indd 5

! IÓ NC LL! E I AT ER P

1/3/16 8:17


Lilí

M’encanta la Lilí, aquesta gosseta salsitxa que sempre està enganxada a la meva Salsitxa àvia, ajaguda al sofà i mirant amb llacets la tele, i que a vegades porta llacets a les orelles (la Lilí, no pas l’àvia). Per això, els meus pares no volen comprar-me cap gos, perquè diuen que ja en tinc un! HA!, HA!, HA!, QUIN ACUDIT! La Lilí no és meva, és de l’àvia, i fins i tot diria que L’ávia és més vella que ella. L’àvia tracta la Lilí i la Lilí com si fos una nena petita.

PERÒ

Fa 100 ANYS

tornem A L’ESCENA DEL CRIM:

o así…

al jardí de la Flo, que en veritat es diu Florència, que rima amb

flatulència, ha!, ha!, ha! Tot era ple de garlandes, adornaments i cartells que deien

¡Quin goig que feien!

Fins i tot, n’havien plantat a la piscina. I per terra hi havia un munt de paper d’embolicar regals, perquè la Flora

La Flo és

6

tanoca Lola_Pimienta_catalan.indd 6

1/3/16 8:17


va obrir els seus regals ansiosa. Excepte el meu, és clar. El meu el va desembolicar amb cara de fàstic, com si el que hi hagués a dins fos REPUGNANT. Tanmateix, era un dels raspalls de dents gratuïts que la mare sempre té de recanvi.   Així é’hs i

re és dentista. La  meva ma

com lig va ar regal

El raspall només l’havia fet servir UNA VEGADA. Diguem que era gairebé nou!

En fi, estava pensant si era possible morir-se d’avorriment i de gana en una festa, quan, de sobte, la Bet, la meva millor amiga, va fer el mateix comentari. Just llavors un home va començar a servir menjar i tot d’un plegat la Flo va cridar ben fort: 7

Lola_Pimienta_catalan.indd 7

1/3/16 8:17


HA

DESAPAREGUT!!! L’HAN

! ! ! T A T S E R G E S !!! 8

Lola_Pimienta_catalan.indd 8

1/3/16 8:17


la F lorència

VÍCTIMA: Bé, ella encara és viva, però plora, crida i trepitja els trossos de paper d’embolicar.

: A S O T I P S SO Jo! Per què jo?

? ??

La veritat és que el cas va començar ahir a la tarda.

9

Lola_Pimienta_catalan.indd 9

1/3/16 8:17


Ahir A LA TARDA Quan la vida encara era

meravellosa.

Estava ajaguda al llit prenent notes, perquè aquesta setmana tots els meus veïns havien fet coses rares. Visc en un edifici PLE A PETAR DE PERSONES BEN ESTRANYES. De debò! Sempre es comporten de manera misteriosa i he d’esbrinar per què. Així que em convertiré en detectiu i els vigilaré a tots i cada un d’ells. Discretament, és clar! Perquè si se senten segurs,

10

Lola_Pimienta_catalan.indd 10

1/3/16 8:17


estaran desprevinguts i podré descobrir els seus secrets. Així que just ahir vaig començar a prendre’n nota.

s e s o i r e t s i m s e L CI le meu EDIFI PERSONES d

La senyora Castell, FORA de la D’AQUÍ! planta baixa

molt nerviosa t n a ir m a n a m la set er Ha estat tota ra de no hav a c t n fe ò r e a, p va per la finestr que un dia es s in F t. la p n u al roser de r ta trencat mai s o c a a v uan algú es enfurismar q alguna cosa? a g a m a e u Q r què? l’entrada. Pe

Pla: Distreure

astell la senyora C i buscar sota el roser.

Què hi deutat s haver al cor? e del ros

11

Lola_Pimienta_catalan.indd 11

1/3/16 8:17


La família Riusang,  de dalt de tot Aquesta setmana algú ha estat cridant de por durant molta estona. Se sentia perfectament. En Tim, el meu germà, creu que era la germana Riusang, que canta i vol ser estrella de rock. Però, jo crec que no! A més, amb aquest cognom és impossible que siguin persones normals!

Pla: Imprescindible

HUAHAHA!

seguir vigilant!

Riusang

Lola_Pimienta_catalan.indd 12

1/3/16 8:17


TAT COS EST MUNT U AQ AP A C

El senyor Romaní, del pis del costat

Gairebé cada dia d’aquesta setmana s’ha presentat amb un paquet. Alguns eren enormes! No ha volgut revelar què hi havia dins. Em penso que està entrant coses de contraban al país. És possible que siguin cries d’elefant? Hi havia dos paquets tan grossos, que els va haver d’arrossegar de l’oficina de Correus a casa. Per què? Per què té elefants o vol desfer-se’n si quan em veu és superamable? Hum, m’hi jugo un pèsol que amaga un secret!

Pla: Disfressar-me de senyor Romaní

i recollir un dels seus paquets misteriosos per veure què hi ha dins.

Lola_Pimienta_catalan.indd 13

1/3/16 8:17


Sor-pre-sa! De sobte, vaig veure la mare a la porta. Em va dir dolçament:

Quina sorpresa!

La mare

I va fer una rialla forçada. No és bon senyal que la mare rigui així... Per això, vaig dir de seguida: 

No, gràcies, no necessito cap sorpresa.

Però la mama no se’n va anar i sacsejà un paper. Jo vaig seguir escrivint la meva sense

LLISTA

immutar-me. La mama va estar-se una estoneta quieta, i, finalment, va deixar el paper damunt la taula.

ió Invitac La Flo és tano c

a

Lola_Pimienta_catalan.indd 14

14

1/3/16 8:17


Us convidem a la MEGAFESTA d’aniversari de la F lo!!! A l’enorme jardí de la Flo ens divertirem. A l’enorme piscina de la Flo ens banyarem.

I TAMBÉ HI HAURÀ UNA

SUPERMEGA

SORPRESA

A FESTA QUE VINGUEU A L ALS SEUS DE LA FLO ÉS PER , MILLOR PARES EL MILLOR REGAL DE TOTS!

!

Bub-bub

eu No obliddor ! a e l bany

ls a la porta.

ga Sisplau, lliureu els re

Lola_Pimienta_catalan.indd 15

1/3/16 8:17


PD 1: Txell: uè ho diu la meva T’he de convidar perq mare. ar tota la classe. id nv co de he e qu u Es ve faria!!! Si fos per mi, no ho banyador de color el ar rt po no de a ir PD 2: M s posar l’última marró caca que et va festa! I ha de ser vegada. És LA MEVA guai!

invitació!

Era una de la Flo, la fanfarrona de la meva classe. La Flo amb el seu coi de passadors brillants, la seva piscina, el seu mòbil rosa i totes aquestes coses. Quina

mala SORT! I la mare que es pensava

que m’estava donant una notícia meravellosa, ha! La mare no en té ni idea!

16

Lola_Pimienta_catalan.indd 16

1/3/16 8:17


El que seria realment fantàstic és: 1. Aconseguir un gos. Un autèntic gos rastrejador. 2. Atrapar els criminals amb el seu ajut (la senyora Castell, els Riusang, el senyor Romaní). 3. Sortir al diari i ser famosa per haver-me convertit en la detectiu més jove del món. 4. Guanyar moltíssims diners fent de detectiu. Com a mínim deu quinze VINT euros l’hora!

Bub -bu

b!

Així que no tenia cap ganes d’anar a aquell coi de festa, però la mama em va dir que HI HAVIA d’anar, perquè no anar-hi era de mala educació.

17

Lola_Pimienta_catalan.indd 17

1/3/16 8:17


Per fer-me xantatge, em va regalar un passador de cabells molt bonic. Era blau amb un dofí. Em va dir que ningú més en tenia cap d’igual. Jo no n’estava del tot segura, però era molt guai. Encara que no es fa qualsevol cosa per un passador! Per això, després vaig trucar a la Bet. La Bet també havia d’anar a la festa. Em va dir que el regal per a la Flo tant hi feia, però que... Sincerament, li vaig dir que això m’importava un rave.

PERÒ ja em va picar la curiositat: QUÈ PODIA DIR? La Bet em va proposar llavors que ens disfresséssim de

MARCIANS

per fer la guitza a la Flo. A més, em volia deixar la seva perruca blava. Li vaig dir que m’ho pensaria. Començava a estar de més bon humor…

Lola_Pimienta_catalan.indd 18

1/3/16 8:17


Aquella nit, el pare em va regalar una cosa genial:

LA SEVA VELLA GRAVADORA ve l la, t l o m És però, mola! Ara puc OBSERVAR els criminals, vull dir, VIGILAR-LOS i gravar-los. I si després ho neguen tot als tribunals, jo, Txell Espiell, puc anar-hi, posar-los la gravació i demostrar la VERITAT.

Vaig estar provant la gravadora una estona. s una porqui O, et L K

RCRECBU

A

!

SUPE

FLO, ets una cursi SUPERCREGUDA!

Això… no grava gaire bé. Se senten coses rares. Però tot i així el regal m’encanta. 19

Lola_Pimienta_catalan.indd 19

1/3/16 8:17


Dissabte A

LA TARDA

Dissabte a la tarda vaig agafar la gravadora i la llibreta (mai se sap), el regal de la Flo i el banyador marró. Em vaig posar el passador de dofí i me’n vaig anar amb la Bet a la festa.

La Bet no s’havia disfressat de marcià. La seva mare li ho havia prohibit perquè la mare de la Flo és la seva cap.

La meva gravadora!

Gairebé tothom ja era a la festa. També la Marta. Ella també és amiga meva (encara que no tan tímida com la Bet). La Marta s’apunta a tot i sempre sol . Quan vam arribar, tothom tenir bones idees estava dret al voltant de la Flo cridant:

Ai, que bufó! 20

Lola_Pimienta_catalan.indd 20

1/3/16 8:17


eva adora!

super bufó! s é , h O Ai, quina preciositat Que guai! !

! a l o o o MN

osaltres també volem tocar ! I jo també! I jo!

Quasi totes les que xisclaven eren noies, tot i que hi havia un parell de nois que cridaven: «Jo també vull tocar!». I l’Òscar, que va a la nostra classe, era el que cridava més.

Òscar el Mocs

L’Òscar, que MAI diu res i que MAI

s’adona de res, que quasi sempre s’està furgant el nas.

«Què hi ha aquí?», vaig preguntar.

«Uns mitjons vells de la Flo?», deixà anar la Bet. I totes dues vam riure dissimuladament. Llavors la Marta cridà: «Aquest és sens dubte el millor regal del món».

Es pensa que ningú se n’adona. Però el veiem

TOTS!

21

Lola_Pimienta_catalan.indd 21

1/3/16 8:17


Llavors, algú es va decantar i per fi vaig poder veure què hi havia. Just en aquell instant vaig notar una sensació molt càlida al cor i les mans em van començar a tremolar molt.

De poc no em va caure el regal.

La

tenia agafat

EL CADELLET MÉS DOLÇ I BUF Ó del món.

Es diu Caramelet, digué la Flo, i li va fer uns petons ben ximples.

És el nom més bonic del món!, digué l’Andrea.

Lola_Pimienta_catalan.indd 22

1/3/16 8:17


L’Andrea també era a la festa; allò era ple com

un ou.

La Flo i l’Andrea i es van barallar no fa gaire, però sembla que segueixen sent

amigues íntimes.

COM UN OU

El meu germà Tim    ho diu tota l’estona.    (A la mama no li    agrada gens...)

Fins i tot les seves mares són amigues íntimes.

Segurament per això la Flo també havia de convidar l’Andrea, com a la Bet i a mi!

L lavors l’Andrea intentà fer un petó al Caramelet, però el gos no es va deixar i va trencar OFÍ!!! nia un d te I el passador de l’Andrea. ! Com el

MEU!!

la Flo, També l’Anna, la millor amiga de t la Flo en tenia un passador així. Fins i to tenia un d’igual! I per això m’havia venut jo !

Moltes gràcies, mama! 23

Lola_Pimienta_catalan.indd 23

1/3/16 8:17


Em vaig empassar saliva i vaig continuar callada. Perquè el Caramelet era exactament la mena de gos que m’hauria agradat tenir. Amb les potetes gruixudes , el pèl SUPERSUAU i uns ulls marrons enormes.

El gos més bufó del món.

«Oh», vaig dir finalment amb veu ronca,

perquè se m’havia rovellat la gola de cop i volta. Després, la Flo va seguir obrint els regals. N’hi havia una pila tan grossa com la furgoneta del papa.

24

Lola_Pimienta_catalan.indd 24

1/3/16 8:17


Alguns dels regals que va rebre la

:

• 4 parells de sabates noves (roses, de xarol, blanques i roses amb ratlles). • 1 estoig de maquillatge (amb brillant de llavis rosa). • 14 samarretes (sobretot de color rosa porquet i roses amb brillantina). • 1 bici (rosa i fúcsia). • 2 mòbils (plata i vermell). Ring! Ring!

 • 1 pijama (blau, així que va decidir tornar-lo a la botiga). • 7 jocs de taula (no se’n podia veure el color). • 1 hamaca amb tires brillants. • 1 karaoke (rosa caramel). • Llençols (de color rosa amb una cara estranya. La Flo deia que era d’en Justin Bieber). Ecs!

25

Lola_Pimienta_catalan.indd 25

1/3/16 8:17


Després tothom va tornar al gosset i va exclamar: «Que bufó!». Fins i tot la Bet; la vaig sentir perfectament. «Jo tinc un gos molt semblant a casa», va dir l’Andrea, i llavors vaig començar a bullir com la sopa dins de l’olla.

PEL QUE ES VEU ÉS BEN NORMAL! Tothom té un gros fantàstic, menys jo! Fins i tot la Flo té un altre gos, enorme. Per què en vol un altre de petit?

Taaaaaaaa bufó

no deu ser, el gos. Lola_Pimienta_catalan.indd 26

1/3/16 8:17


Vaig dir, sense poder-me aguantar. La Flo es va posar a riure com una serp de cascavell i va dir:

Ets envejosa, oi? I tothom va riure d’una forma molt desagradable.

Jo treia FOC PELS QUEIXALS.

aan

Lola_Pimienta_catalan.indd 27

1/3/16 8:17


Seguia sent…

diumenge

A LA TARDA

La festa de la F lo era cada vegada més sorollosa. I poca-solta...

Però tot d’un plegat va arribar la

SUPER

MEGA

SORPRESA La sorpresa portava pantalons bombatxos de color verd i una perruca absurda i no parava de somriure com un babau. Resulta que era en

Tatxaaan...!

,

el pallasso. Lola_Pimienta_catalan.indd 28

1/3/16 8:17


No sé d’on el devien haver tret els pares de la Flo; segurament de la presó! Per això portava aquella disfressa! I era tan divertit com una mosca morta. Tot i així, la Flo   es va comportar com si fos supermegadivertit i va aplaudir entusiasmada. Encara que la majoria     dels convidats s’avorrien com una ostra i van començar a parlar. En sacsejà la seva perruca absurda i va cridar:

Calleu d’una vegada! Sembleu una cagarada! contestà algú. Tothom es va girar cap a mi, encara que jo no havia dit res. Era la meva gravadora, tot i que jo no l’havia engegada! Els nens van començar a petar-se de riure i en Bombo de la ràbia va ensopegar i va caure. I és clar, encara van riure més i més, perquè per fi l’espectacle era REALMENT divertit. En Bombo ens mirà molt enfadat i després va marxar amb la seva furgoneta.

Devia anaraatracar un BANC?! 29

Lola_Pimienta_catalan.indd 29

1/3/16 8:17


SUPER MEGA Però la SORPRESA no havia acabat encara. La segona part tenia 134 ANYS, portava un barret blau amb estrelles i deia:

Sóc el

mag!

,

La Flo aplaudí, però els seus aplaudiments estaven més aviat e n t u m i t s. La Marta i jo gairebé ens vam quedar adormides. Després, em vaig aixecar i vaig buscar alguna cosa

per menjar, però no vaig trobar res, excepte

l’Andrea, que joguinejava amb els seus cabells.

i! ×

× Jo volia menjar ja! Sisplii

Bla, Bla ,

Bla

! BISBISBIS

Vaig tornar amb les meves amigues, i llavors la Bet em va dir que potser en Zap podria

alguna cosa per menjar

fer aparèixer

amb la seva màgia,

Lola_Pimienta_catalan.indd 30

1/3/16 8:17


però a mi aquell mag no em convencia: havia tornat a treure flors de paper del barret i les mirava sorprès. ra tan gran, que segurament havia oblidat que ja havia fet el truc de les flors i es preguntava per què les tenia un altre cop al barret. Per això, totes tres ens vam aixecar dissimuladament per marxar, però just en aquell moment la Flo XISCLÀ molt fort! Al principi, em vaig pensar que devia tenir una aranya als cabells o que algú li devia haver regalat alguna cosa que co era ROSA, però llavors cridar.

EL MEU CARAMELET HA DESAPAREGUT! L’HAN

SEGRESTAT!

Tots vam sortir corrents sense pensar-ho dues vegades, cridant el gos, però estava DEL TOT DEL TOT perdut. La Marta va pensar que en Zap podria fer-lo aparèixer de nou, però la Bet li ho va dir a en Zap i aquest contestà que ell només feia trucs de amb flors de paper.

màgia

Nya Nya m m! 31

Lola_Pimienta_catalan.indd 31

1/3/16 8:17


Quan vam tornar esgotadíssims de tant buscar i vam voler consolar-la, la Flo em va mirar fent mala cara.

 ixí, amb una MIRADA A ASSASSINA. Després, em va assenyalar i va dir:

HA SIGUT ELLA!

Lola_Pimienta_catalan.indd 32

1/3/16 8:17


La Txell ha segrestat el meu GOS

perquè és una ENVEJOSA!!!

Em vaig posar a riure, perquè allò era una bajanada, a més de mentida, però ningú més va riure. NO. Tots hi van estar d’acord i van xiuxiuejar.

ELL És una l L A D R E X T La LLADRE

LLADRE

LLA

DR

E

Excepte la Bet, que va dir en veu alta:

La Txell no és cap lladre! La Txell MAI robaria res. 33

Lola_Pimienta_catalan.indd 33

1/3/16 8:17


ÉS CLAR,

jo no he segrestat cap gos!, vaig dir, però no tan fort com la Bet; de fet, la meva veu sonava com el timbre d’una bicicleta vella.

Buuuu! ENVEJOSA, estic segura que sí.

Llavors vaig recordar que la meva àvia em pagaria cinc euros a la setmana per treure la cada dia i recollir la seva caca. Així que vaig dir: «No necessito un gos, perquè molt aviat tindré

Lilí

una pila de diners i podré comprar-me el gos més bufó del món». L’Anna es va ajupir per mirar el jaç del gos i quan es va aixecar duia una nota a la mà. La va ensenyar a la Flo i totes dues van cridar:

! ! ! a a a a a a a a l a a a Ha 34

Lola_Pimienta_catalan.indd 34

1/3/16 8:17


Llavors la Flo em va dir: «És clar, i aconseguiràs els així, oi?». I em va posar un paper davant del nas.

DINERS

: A I C N È R O L F TEU GOS

: BEURE EL DE PAGAR S SI VOLS À R U A H ET) VIU, (CARAMEL s

0 euro 0 0 . 0 1 0 0 100 10 UES! SI NO PAG

E TU I POBRA D BEURÀS

S EL TEU GO O N CAS, EN AQUEST MES. MAI. I A M ) T E L (CARAME STADOR EL SEGRE

Vaig quedar muda perquè estava morta de por. Però al cap d’un moment, vaig replicar:

Qui. escriu VEURE amb B és un ruc! La Flo va parpellejar tota confosa i digué:

 No m’havia fixat en això! Després, li vaig aclarir que jo no escriuria mai veure amb b. Jo no escric cartes tan ximpletes.

Això ho diu sempre la mama al meu germà.

35

Lola_Pimienta_catalan.indd 35

1/3/16 8:17


«Tot ha canviat», va dir l’Andrea

immediatament, i tothom va assentir, excepte l’Òscar, que seguia furgant-se el nas. La Bet pensava que el Caramelet potser s’havia escapat; era lògic, perquè si jo fos un gosset tampoc voldria quedar-me amb la Flo.

MAI! Motius pels quals m’escaparia de la Flo si jo fos un gos: 1. P  erquè totes les coses

roses que hi ha a casa seva em farien venir uns mals de cap terribles.

2. Perquè hauria d’escoltar els seus xiscles de Flo contínuament. Seu! Quiet! Prou! Fes

cas!

3. Perquè hauria de veure una altra vegada el pallasso

Bombo quan es colés a casa de la Flo per robar-hi (ja que es va escapar de la presó). 4. P  erquè hauria de veure com la Flo es mira constantment al mirall i no para de fer somriures estúpids. 5. Perquè la Flo em portaria amb ella

i em BAVEJARIA.

Ecs!

36

Lola_Pimienta_catalan.indd 36

1/3/16 8:18


ta de

La no

t

resca

Però la Flo va sacsejar la nota de rescat i em va fer una

MIRADA ASSASSINA.

Quina angoixa!

De poc que no em poso a plorar.

Però, per sort, en aquell moment em va venir al ca que jo era DETECTIU! «No diré res si no és en presència del meu advocat», li vaig dir, i vaig afegir en veu baixa: «Jo no he sigut. I ho demostraré!». Però ningú em va sentir, i just llavors la gravadora va cridar:

Jo no he sigut i et mossegaré!!! Tots els meus companys es van ESPANTAR i, de la por, l’Òscar llançà un cap a l’Andrea.

moc

37

Lola_Pimienta_catalan.indd 37

1/3/16 8:18


NOMÉS eren les

!

at mai en No havia est ! n horrorosa una festa ta

Aquell diumenge

A LA TARDA

semblava que

no acabaria mai.

Ha, ha! Com penses demostrar-ho?, va preguntar l’Andrea amb la

El moc va caure al front de l’Andrea, que ni se’n va adonar. AIXÍ QUE: Ha, ha, ha!

veu tremolosa.

Vaig mirar al meu voltant amb mirada

de detectiu i simplement vaig dir:

CERCA D’EMPREMTES I tot seguit, vaig inspeccionar el terra, on hi havia el jaç del gos. Just al costat, hi havia alguna cosa més. «Aquí! Una prova!», vaig cridar. Era una cosa arrugada, aixafada i . 38

Lola_Pimienta_catalan.indd 38

1/3/16 8:18


Una orella?,

preguntà la Bet, mentre potinejava la cosa amb un pal, molt interessada.

Va mossegar, el Caramelet, l’orella del lladre?, somicà de nou la Flo. De fet, era possible. Tal vegada el Caramelet no fos un gosset tan dolç i bufó. Potser en REALITAT era un

gos llop. Caramelet

«No, això és un xiclet», va afirmar llavors la Marta. I quan la Marta afirma una cosa cal fer-li’n cas perquè ho sap tot i menja molts xiclets. La Marta va agafar el xiclet, el va mirar i el va olorar de prop. La Marta és molt VALENTA. Podria ser la meva ajudanta... «Maduixa», digué. Va ser superemocionant! Tan emocionant com la quantitat de PROVES que anava reunint: vegeu (amb b), el xiclet... i una prova! Es veu que els pares de la Flo tenen un munt de SORRA al voltant de la piscina, tantíssima, que el jardí sembla una platja.

M A D UI X A

39

Lola_Pimienta_catalan.indd 39

1/3/16 8:18


En arribar, la Bet havia comentat que semblava un sorral gegant perquè la petita Flo hi jugués. El cas és que la sorra podia ser un lloc ideal per reconèixer-hi les petjades que sortien del jaç del gos. Es veia el solc d’unes vambes amb quatre ranures i una gran V.

La Bet em va comentar també que havia vist un gat fent pipí a la sorra… dues vegades!

El cas és que

em sonen…

Llavors, vaig mirar més lluny. Si un SEGRESTADOR ximplet menja xiclets i els llença, també es pot deixar altres COSES.

Ja se sap: Carnet d’identitat

Ulleres

Barret

Llapis USB

Banyador Ratolí

Cigarreta Tassa de cafè

Caramel

Pota de fusta

Cartabó

Carnet de la biblioteca

I etcètera! Lola_Pimienta_catalan.indd 40

1/3/16 8:18


a dir per quins De sobte, tothom va començar motius algú voldria segrestar el Caramelet: 1. El segrestador té el mateix gos, però no tan bufó, o només té peixos de colors que no fan res o alguna cosa així.

Que ensopit !

2. Vol vendre el gos perquè necessita diners urgentment i potser podrà aconseguir 10.000 euros de la Flo. 3. Vol ensenyar trucs al gos perquè ha vist programes de la tele com ara El meu gos Mèu! és molt llest i creu que així es farà ric. 4. Vol el gos per fer fugir els gats.

Qualsevol d’aquests motius era bo, i em va molestar una mica que no se m’haguessin ocorregut a mi. Just llavors van anunciar que hi havia pastís i tothom se’n va anar a menjar. A mi en rondinava molt la panxa de gana! 41

Lola_Pimienta_catalan.indd 41

1/3/16 8:18


I a la Bet encara més; quasi semblava el grunyit d’un gos. Encara no havíem pogut menjar res perquè amb prou feines havien servit menjar. Quina festa més GARREPA! Precisament el rugit de tripes em va donar una idea:

Poseu atenció, a veure si se sent lladrar el

gos!

Llavors, hi va haver un silenci meravellós, fins que la Flo cridà:

Caramelet!

No vull presumir, però era una idea genial. Per què no se m’havia ocorregut abans?

On ets, la meva coseta bufona! «Tanca la boca, Flo!», li va piulejar la Bet immediatament. La Bet és una ajudanta genial. En aquell moment, vaig descobrir una altra cosa. Al jaç del gos hi havia alguna cosa de color blau. 42

Lola_Pimienta_catalan.indd 42

1/3/16 8:18


«¡Aquí hi ha alguna cosa més!», vaig cridar, i tots es van espantar.

Ahhhhhhhh!

Ningú s’hi volia apropar, excepte la Marta, com sempre tan valenta, amb la intenció d’agafar aquella cosa.

«ATURA’T! Pensa en LES EMPREMTES DIGITALS!».

Però li vaig dir:

Una vegada em vaig despertar a la matinada i el papa s’havia quedat adormit mirant la tele. Roncava moltíssim i jo em vaig posar a mirar la pel·li que feien a la tele: Perill mortal. Un policia deia precisament això.

ATURA’T!

Pensa en les EMPREMTES DIGITALS! 43

Lola_Pimienta_catalan.indd 43

1/3/16 8:18


ES DIGITALS

T Les EMPREM ts. s de la pell dels di lc so s el b am en es form xí que premtes iguals, ai em es du ha hi o N obar emtes es poden tr gràcies a les empr guna cosa omés si toquen al N . S AL IN IM CR s el amb clar. Si la toquen amb les mans, és nas, llavors no. els peus o amb el sibles. ls són QUASI invi ta gi di s te em pr Les em com! den veure, i jo sé po Es I. AS U Q és Però nom Vaig agafar aquella COSA amb molt de compte amb un mocador. I va resultar que aquella cosa era un passador

blau amb un dofí.

La mare sempre

Era idèntic al meu. Quina gràcia! Sobretot perquè el meu passador de sobte ja no era al seu lloc. Per no oblidar-me res, vaig apuntar totes les PROVES. També el passador, és clar.

m’obliga a portar un mocador net quan estic amb gent.

ELS DETECTIUS S’HAN DE PRENDRE TOTES LES PROVES MOLT SERIOSAMENT.

44

Lola_Pimienta_catalan.indd 44

1/3/16 8:18


PROVES IMPORTANTS

1. El segrestador menja xiclets de maduixa. MADUIXA! No aquells sabors desagrables

com ara poma, menta o canyella.

La maduixa és el meu sabor preferit.

2. El segrestador porta vambes amb quatre ranures

i una V.

Com sé que són úniques?

3. El segrestador vol tenir un gos. Per molestar els gats, aconseguir diners, anar a la tele o el que sigui.

 ixí que ha comès el delicte per DINERS, A FAMA o VENJANÇA. 4. El segrestador va perdre el seu passador blau amb un dofí.

S uposadament, només n’hi ha un, però això no és cert; com a mínim n’hi ha mil. Deu mil? Un milió. Gràcies, mama. 5. El segrestador és una nena. Ho sé pel passador. O un noi a qui li agradi portar passadors... El bidell del col·legi se’n posa un al costat de la cueta. El deu haver perdut?

Cal comprovar-ho sens falta.

45

Lola_Pimienta_catalan.indd 45

1/3/16 8:18


Total, que aquella era la meva llista de PROVES importants per descobrir alguna cosa aviat. Amb aquelles proves, podria desvelar la identitat del segrestador. I, sobretot, demostrar la meva innocència! Perquè jo sóc una

GRAN

DETECTIU Encara que la majoria dels meus companys s’havien afartat de pastís, jo no. Jo seguia bastant enfadada pel que estava passant. I, perquè el menjar era escàs. Escassíssim. Els trossos de pastís eren molt petits. Més ben dit, RAQUÍTICS. I a sobre, jo havia de perseguir el CRIM organitzat. I just en aquell moment algú va dir que la Marta havia donat xiclets de maduixa a tres persones (apart del que s’havia menjat ella).

A la Flo, a la Bet i a… la Txell.

Ah, sí, a MI també. Me n’havia oblidat amb tanta emoció. Quan em vaig afartar del xiclet, el vaig escopir. La Marta i la Bet encara tenien els seus a la boca, però la Flo no.

JUSTA LA FUSTA!

LA FLO NO TENIA XICLET PERQUÈ L’HAVIA PERDUT A L’ESCENARI DEL CRIM!

Lola_Pimienta_catalan.indd 46

1/3/16 8:18


Però llavors se’m va ocórrer que la Flo no segrestaria el seu propi gos i després es demanaria a ella mateixa 10.000 euros. Ni tan sols la Flo és tan ximpleta. Així que ràpidament vaig dir: «Oblidem-nos del xiclet». I les vambes? Hi havia set nens que duien vambes. L’Anna i l’Andrea en portaven unes de color rosa amb brilli-brilli, però tenien la sola molt fina, de manera que no deixarien cap empremta. Hi havia quatre nois que també duien vambes. Les d’en Leo eren tan gegants, que gairebé no es podien mesurar. Les dels bessons feien una pudor FASTIGOSA, com les del meu germà, com de patates podrides. La Marta que es va tapar el nas i en va mirar les soles, però estaven completament desgastades. Finalment, vam mirar les vambes de l’Òscar i vam comprovar que la sola tenia quatre ranures i una V.

! O V BRA

l’Òscar POT HAVER

SEGRESTAT EL GOS!,

Vaig exclamar

47

Lola_Pimienta_catalan.indd 47

1/3/16 8:18


Però l’Òscar va dir que ell mai de la vida havia segrestat

un gos, i encara menys el Caramelet, i que jo era una BABAUA,

perquè jo també portava vambes, i a sobre eren iguals que les seves.

Quin aixafaguitarres!, vaig pensar. Llavors la Bet em va x i u x i u e j a r: «És porteu les mateixes vambes».

veritat,

Quina caca! Portava les mateixes vambes que l’Òscar, i tothom se n’havia assabentat. Bé, les seves eren blaves i les meves, grogues. Ja deia jo que les vambes de l’Òscar em sonaven d’alguna cosa... Com que m’havien acorralat, vaig deixar anar: «Deixem estar les vambes. Eh, hum... què passa amb el

passador?».

Que curiós: hi havia unes quantes nenes que al principi de la festa portaven el passador del dofí, però ara només el portava la Flo. Llavors la Bet va exclamar: «L’Andrea tampoc porta passador!».

48

Lola_Pimienta_catalan.indd 48

1/3/16 8:18


L’Andrea es va ofendre immediatament i va replicar, fent cara de peix:

I què? La Txell tampoc   porta el seu. Quina caca!

Efectivament, jo tampoc portava

passador. On devia ser aquell coi de COSA? Què devia haver passat? posat el

Llavors la Marta va fer-nos fixar en una dada: quan ens vam adonar que havien segrestat el Caramelet, l’Anna ja no portava el passador.

Eeh…

Lola_Pimienta_catalan.indd 49

Humm

Eeh...

1/3/16 8:18


ÉS CLAR, el que estava passant tenia molt sentit: qui roba, roba una vegada i una altra. Gossos, passadors, tot el que estigui al seu

ABAST.

Però llavors, la Flo es va posar a piular com un ocell i va dir que la sospitosa número u era jo.

«I l’Andrea i l’Anna, també», apuntà la Bet.

G  enial! La Bet també podria ser una gran detectiu.

APA, QUÈ DIUS!, exclamà la Flo. «EN PRIMER LLOC, les petjades són de la Txell, no pas de l’Andrea», continuà la Flo, alçant un dit.

«EN SEGON LLOC, el xiclet és de la Txell, g a r a n t i t», afegí, alçant un segon dit.

«I, EN TERCER LLOC, la Txell no portava cap passador», sentencià, alçant un altre dit.

50

Lola_Pimienta_catalan.indd 50

1/3/16 8:18


gens. La Flo gairebé havia actuat com si fos una autèntica DETECTIU. Aquella era la meva feina! Allò no em va agradar

L’Anna es va posar FURIOSA. «La Txell està boja!», digué. «La Flo és la meva millor amiga. Per què havia de segrestar el Caramelet? Jo tinc un gat siamès de pura raça que es diu

Hello Kitty! Sóc car.

La Bet va riure dissimuladament i va xiuxiuejar a l’Anna que no s’ho havia de creure tant només perquè la seva mascota fos un gat de pura raça. Després, vam tornar a arta és la Marta: havia dit que La M . ent! superintel lig l’Andrea tampoc portava passador i jo no ho volia deixar estar.

Ui!

51

Lola_Pimienta_catalan.indd 51

1/3/16 8:18


«Jo no necessito segrestar el Caramelet; ja tinc un gos», comentà l’Andrea.

ES DIU ORELLETES I la Txell no té gos...

I ÉS UNA MONADA.

Vaig trobar allò superfatal. Havia arribat el moment d’ensenyar la meva llista   de proves, i així ho vaig fer: el segrestador havia mastegat un XICLET, portava VAMBES i havia perdut    un passador. I volia DESESPERADAMENT    un gos perquè no tenia mascota. 52

Lola_Pimienta_catalan.indd 52

1/3/16 8:18


AI!

Qui podia ser?! (GAIREBÉ QUALSEVOL)

Per exemple, la Bet no pot tenir mascotes perquè la seva hi té al·lèrgia. Però el seu

mare

pare no,

la qual cosa sembla molt estranya, perquè té molt PÈL a l’esquena i molt PÈL al pit. Ho sé perquè el vaig veure un dia a la piscina amb la Bet.

Al principi vaig pensar que la Bet anava a la piscina amb un ós que portava la seva pròpia bossa de platja. I recordo que em vaig posar gelosa perquè em vaig dir que jo era l’única que no podia tenir mascota.

«La Bet no té mascotes», vaig exclamar llavors,

però la Bet replicà: «No, fins ara no, però des de la setmana passada en tinc una. És un pollastre i es diu Ros. La meva mare vol criar pollastres de corral».

DORO

Vaig voler acariciar el Ros fa uns dies, però em va mirar amb cara de mala jeia i amb els ulls entretancats, i va intentar picar-me la mà. 53

Lola_Pimienta_catalan.indd 53

1/3/16 8:18


Quina caca!, se m’havia oblidat. Vaig començar a espantar-me. Ara la Bet pertanyia L’única que al grup dels qui tenien en tenia era jo. Així que era l’única

no

mascota.

sospitosa real que quedava. Llavors la Flo digué:

Bé, totes les proves apunten a la...

Txell

Com s’atrevia? Em vaig enfadar moltíssim, però de sobte els pares de la Flo van aparèixer portant salsitxes i refrescos. Massa tard! Si ens haguessin donat abans, llavors potser sí que hauria fet un mos, però ara se m’havia passat la gana de cop.

menjar 54

Lola_Pimienta_catalan.indd 54

1/3/16 8:18


La Flo

és tanoca

Llavors vaig dir a la Bet i a la Marta que trobaríem el Caramelet.

Pel meu ho nor! Vam alçar les mans i vam fer una mena de pacte:

La soartnyens acomp arà una estona,

mps just p el te bar el er tro Caramelet.

Bé, havíem de posar fil a l’agulla. Trobaríem el Caramelet costés el que costés! La Bet em va preguntar si per fi podríem disfressar-nos de DETECTIUS. Amb ulleres de sol

barret,

i bigoti postís. La Marta volia començar ja, però encara no teníem cap

pla.

A més, havíem de tornar a casa.

55

Lola_Pimienta_catalan.indd 55

1/3/16 8:18


Diumenge A CASA

A LA TARDA

Quan vaig arribar al meu edifici, hi havia algú xisclant al pis dels

Riusang. Un cop a casa, vaig començar a pensar que encara tenia embolicat amb el mocador el passador que havia trobat. I també em vaig recordar del policia de la tele, el que havia parlat

S

d’EMPREMTES

Lola_Pimienta_catalan.indd 56

DIGITALS.

PR E N D M O RE C É

empremtes digital!

1/3/16 8:18


COM ES PRENEN les

EMPREMTES DIGITALS

dels CRIMINALS: Es necessita:

UN GOT NET

LES EMPREMTES DIGITALS NOMÉS ES PODEN PRENDRE DE SUPERFÍCIES LLISES

PÓLVORES DE TALC PER EXEMPLE: PÓLVORES DE TALC PER A BEBÈS UN PINZELL

C TAL

CINTA ADHESIVA

PAPER [BEN NEGRE] NEGRE [NEGRE COM LA NIT]

57

Lola_Pimienta_catalan.indd 57

1/3/16 8:18


Vaig agafar un got, vaig enganxar els vaig tirar una mica de

dits al vidre,

pólvores sobre l’empremta

i després vaig bufar. Així és com ho feia el policia de la

pel·lícula

Perill mortal. El policia portava guants de goma. Jo, en canvi, en portava uns de llana de color morat, amb borles i campanetes que l’ÀVIA m’havia teixit. El so de les campanetes era una mica empipador, la veritat.

Després, vaig anar passant el PINZELL fins que vaig distingir clarament la meva empremta. Estava una mica llardosa, com les de

la peixera de la classe. A dins hi viu l’Osvald, el nostre peix. No fa mai res, ni tan sols ens mira. Després, vaig enganxar-hi a sobre la

No us miro

MAI!

CINTA ADHESIVA: per fi tenia les meves

empremtes digitals. Es veien perfectament 58

Lola_Pimienta_catalan.indd 58

1/3/16 8:18


sobre el paper negre (completament negre). Però com que eren molt petitones, em vaig colar al despatx del pare per engrandir-les amb el seu escàner. Després, vaig prendre les empremtes del passador. Sort que era llis i gros i no pas de vellut o alguna cosa semblant.

Encara qu e jo mai em posaria un passado r de vellut . Ni que fos una prince sa!

Quan vaig comparar la meva empremta i la del passador, em vaig adonar

de seguida que no eren iguals. La meva empremta era com un remolí, mentre que l’altra s’assemblava a un arc. Així doncs, aquell passador no era meu! Era INNOCENT! Em vaig posar tan contenta, que vaig començar a ballar, i just llavors va entrar el meu germà i em va dir:

Ei, què fas? Balles una dansa índia amb guants de llana? Estàs com una cabra! 59

Lola_Pimienta_catalan.indd 59

1/3/16 8:18


Però tant se me’n donava, el que digués. Era supefeliç perquè era INNOCENT! Encara que jo ho havia sabut sempre, és clar...

Tot i això,   era genial tenir una prova! Com trobar el SEGRESTADOR?:

PRIMER: Cal prendre les empremtes

a tots els convidats a la festa per comparar-les amb l’empremta del passador. També les d’en Zap, el mag? Per trobar-lo, hauríem d’anar a un munt de festes i empassar-nos com fa màgia amb aquell coi de flors de paper. Ens moriríem d’avorriment. Això... I el pallasso Bombo? Si hagués segrestat el gos, el primer lloc on l’hauria amagat seria un circ, oi? SEGON: La qüestió seguia   sent el

Mobyl Movil mobil mòbil

Lola_Pimienta_catalan.indd 60

1/3/16 8:18


Un

mòbil

Per exemple, el ell no en té.

nal fa alguna cosa. és la raó per la qual un crimi Llorer perquè criminal roba diners al senyor

. Mòbil = cobdícia

Llorer perquè l’estima. O segresta la dona del senyor . la senyora Llorer Mòbil = amor per del senyor Llorer perquè O clava un calbot a la calba uè té senyor Llorer perq Mòbil = enveja el no li cau bé. molts diners, etc. una dona guapa,

. TÉ ENEMICS, LA FLO?

Mòbils del crim

× Sí. En té moltíííssims! Per exemple..., bé..., jo. Som enemigues. Clarament. × També l’Òscar, el dels mocs. El vaig veure una vegada com escrivia en un banc: «La Flo és tanoca». . TÉ MOLTS DINERS, LA FLO? × Sí, però no 10.000 euros. O potser sí? I si li’n donen 10.000 cada setmana només per netejar la seva habitació? × Mobilitzar l’espia número 1 (= Bet). . TÉ UN PASSAT CRIMINAL, LA FLOR? × No és impossible. Potser amaga en Bombo sota una manta? Potser és còmplice de l’atracament a un banc? Com ha aconseguit tantíssims diners la família de la Flo? × Mobilitzar l’espia número 2 (= Marta).

Lola_Pimienta_catalan.indd 61

1/3/16 8:18


Dilluns AL col·legi

AL MATÍ

PATI

Per aturar els comentaris. L’endemà, al col·le, la Bet va di que creia que l’Òscar

el Mocs era el

SEGRESTADOR perquè no tenia

cap xiclet a la boca ni tampoc cap passador... La Bet s’havia disfressat de detectiu, és una ajudanta genial! La Marta també recordava que l’Òscar

no mastegava cap xiclet. Però..., hum..., no teníem les seves

EMPREMTES DIGITALS.

Per això, vaig prometre que els hi prendria. Que emocionant! D’altra banda, la Marta havia esbrinat que l’Òscar no té mascota.

Lola_Pimienta_catalan.indd 62

1/3/16 8:18


Allà! Un gat! Desprééés...

per a m ! Ane n gos u

Tinc gana!

Sens dubte, és increïble: la Marta realment ho sap TOT.

També que l’Òscar va tenir polls una vegada, però els polls no compten com a mascotes. A més, teníem una PROVA ferma contra ell! Les petjades de les seves vambes al LLOC DEL CRIM!

Vam començar a pensar com podríem demostrar que l’Òscar era culpable, i la Bet proposà que anéssim a visitar-lo a casa seva. Després, va venir el senyor Fonoll, el bidell, i vaig aprofitar per comprovar si portava posat el passador quan es va aturar i ens va preguntar:

Bé, TRAPELLES,

   com va el pati ?

ic!

Fantàst

Totes tres ens vam sorprendre MOLTÍSSIM, perquè normalment acostuma a dir cridar: «QUI HA TORNAT A EMBRUTAR AIXÒ?

JA N’ESTIC TIP! AU, A NETEJAR UN ALTRE COP!». 63

Lola_Pimienta_catalan.indd 63

1/3/16 8:18


L’antic senyor

Fonoll:

 : «ESPERA... QUE COM T’AGAFI, JA T’HO O TROBARÀS, AMIGUET».

El senyor Fonoll

estava rar: MUTS I A ! abans es comportava d’una LA GÀBIA altra manera i ara ja no duia els cabells llargs, sinó curts. A més, ja no portava la seva granota polsegosa de color blau, sinó un polo d’arreglar, però informal, i uns pantalons de color verd safari. I feia

MOLTA, MOLTA olor de colònia. Tot allò era molt ESTRANY. Sobretot perquè ens va preguntar i se’n va anar de seguida, sense esperar la resposta, com si fos un CRIMINAL.

El nou senyor

Fonoll: Ei! Com esteu? Va tot bé?

Vam decidir seguir-lo

Fantàstic! Fins desprééés!

i OBSERVAR-LO, perquè potser estava relacionat amb el cas del Caramelet.

64

Lola_Pimienta_catalan.indd 64

1/3/16 8:18


d’atrapat

La Bet va dir que havíen el senyor Fonol, però la Marta va aclarir que OBSERVAR volia dir VIGILAR. El màxim que podíem fer era observar-lo de lluny per investigar.

Pla

1. Trobar els segrestadors del Caramelet i alliberar el gos. 2. Salvar l’HONOR de la Txell. 3. Observar el senyor Fonoll, és a dir, vigilar-lo. S’havia tornat BOIG? Per què estava de tan bon humor? Potser tenia un GERMÀ BESSÓ? Havíem d’estar atentes per poder rescatar el Caramelet. Després del col·le, vam anar a casa de l’Òscar. La Bet i jo volíem disfressar-nos perquè no ens pogués reconèixer, però la Marta va dir que era una XIMPLERIA perquè segur que ens enxamparia.

Quina pena! La meva disfressa era molt REALISTA. I la de la Bet, encara més! S’assemblava 65

Lola_Pimienta_catalan.indd 65

1/3/16 8:18


una mica al seu pare, però era més baixeta. Encara que per desgràcia ningú la va veure. La mare de l’Òscar ens va obrir la porta.

Òscar, reiet meu! Tres noies molt simpàtiques volen jugar amb tu! «Li volem preguntar una cosa», vaig dir ràpidament, i la dona ens va convidar de seguida a entrar. Encara que abans de fer-ho, ens vam haver de treure les sabates. La Bet va preguntar si podia anar al lavabo: això era part del nostre pla. Així podria buscar el Caramelet. Però llavors vaig posar-me gelosa perquè la Bet podria fer de DETECTIU mentre que jo hauria de seure i menjar galetes amb la Marta, l’Òscar i la seva mare a la cuina de l’Òscar. Les galetes eren dures com el formigó,

66

Lola_Pimienta_catalan.indd 66

1/3/16 8:18


tenien gust de sorra i, quan les mastegaves, es feien més grosses i t’omplien tota la boca.

«Són per a al·lèrgics.

Són delicioses, oi?», va dir la mare de l’Òscar.

SÓN FASTIGOSES, OI? va cridar llavors la meva gravadora. Quin desastre!, m’oblidava una vegada i una altra que la duia a la butxaca. La mare de l’Òscar es va espantar una miqueta, però després va seguir menjant amb valentia. «Fornejades sense sucre,

ni mantega.

ous

Són molt més suaus. I, vosaltres, teniu cap AL·LÈRGIA? L’Òscar, el meu reiet, en té moltes».

Just llavors va aparèixer l’Òscar, que va seure a taula i va mirar la seva mare fent cara d’avorrit. «Ets al·lèrgic al pèl dels animals?», –va preguntar la Marta–. «Si hi ets al·lèrgic, no pots acariciar el Caramelet, el teu gos nou, oi?

Quina llàstima!».

HA!, HA!, HA!,

molt INTEL·LIGENT! 67

Lola_Pimienta_catalan.indd 67

1/3/16 8:18


La Marta també és una ajudanta GENIAL.

Quasi tan bona com la Bet.

La mare de l’Òscar estava molt confosa; va parpellejar unes quantes vegades i va dir que el seu reiet per desgràcia no tenia cap gos que es digués Caramelet perquè no podia tenir animals domèstics. CAP. Sembla que és al·lèrgic a tots; si els toca, li surt una granissada.

L’Òscar no pot tenir: Res que tingui plomes

Res que tingui

pèl Res que tingui

escates Cap galeta bona

68

Lola_Pimienta_catalan.indd 68

1/3/16 8:18


Quan la Bet va tornar del lavabo, va sacsejar el cap en silenci. El Caramelet no era a la casa de l’Òscar. Normal. El pobre no pot tenir res. Fins i tot em va fer llàstima.

Crec que l’Òscar va ser FELIÇ quan va tenir polls. Almenys així va poder tenir alguns animals a la seva vida!

Quan ja marxàvem, l’Òscar va xiuxiuejar:

Espero que trobeu el Caramelet.

L’Òscar és un bon nano, però les seves galetes són fastigoses! 69

Lola_Pimienta_catalan.indd 69

1/3/16 8:18


A CASA

Dilluns

A LA TARDA

   Per avui, m’he lliurat dels mestres, del bidell i d’altres rotllos del col . le...

Estàvem molt tristes perquè ja no sabíem on més buscar el Caramelet. Encara teníem

empremta digital del passador i un parell D’EMPREMTES més per comparar.

l’

Eren les de la Bet i de la Marta. Es veien una mica borroses i semblaven

petites espirals.

Eren molt diferents de les del segrestador. Per tant, la Bet i la Marta també eren

INNOCENTS.

JO (TXELL)

MARTA Lola_Pimienta_catalan.indd 70

SEGRESTADOR

Bet

1/3/16 8:18


Jo havia estat a la festa i ho sabia, però ara la ciència ho demostrava! A més, jo no tindria amics que fossin

SEGRESTADORS.

no t n e m a iv it n fi e d e u Els q : S R O D A T S E R G E S són  scar Ò

No pot tenir gos. Ni tan sols podria segrestar una mosca perquè és al·lèrgic a les ales.

Jo – Txell

Sempre vaig saber que era innocent, és clar! Jo no havia fet res dolent, encara que certes persones me’n culpessin. Jo no era la segrestadora!

Bet i Marta

Les seves empremtes no eren al passador. La Bet i la Marta són unes ajudantes genials, i molt bona gent. I, a més, són molt bones disfressant-se!

Lola_Pimienta_catalan.indd 71

Òscar el Mocs

Jo

Marta

Bet

1/3/16 8:18


Qui podia ser e l

SEGRESTADOR

:

1. FLO. Encara no entenc per què

F lo-tanoca

hauria de segrestar el seu propi gos. Però mai se sap. A  ixò diu sempre la meva àvia.

2. ANDREA. Ja té un gos...

Potser en voldria dos? Algunes persones mai en tenen prou. Sobretot l’Andrea.

3. ANNA. Només té un gat siamès,

així que potser es va posar gelosa quan va veure un gos tan bufó.

Andr

ea

4. LA RESTA DELS CONVIDATS. Però... per què haurien de segrestar el Caramelet? No ho entenc. Encara que, un altre cop, mai se sap.

Anna

a

La rest

V  egeu el punt número 1.

5. BOMBO I ZAP. Per què haurien de robar en una festa infantil?

Bombo 72

Lola_Pimienta_catalan.indd 72

Zap

1/3/16 8:18


¡ADIÓS, MANITO!

Total, que només havia d’aconseguir les EMPREMTES de totes aquelles persones. Discretament, és clar! Però, i si per lliurar-se’n, el segrestador hagués fugit a Mèxic amb el Caramelet? Havíem de buscar empremtes

digitals

per poder-les comparar. Per això, vam voler prendre les empremtes al meu germà, en Tim. Però va dir:

FIFPLAU! DEIFEU-ME EN PAU! A en Tim li acabaven de posar aparells a la boca.

La mamapoessatavat ellmoa malt orteguixalloasala pesevarquèclínicelsa. hi havia

I mirava de convence’m que jo

Els aspónare l ls fantàstics!

també en necessitava. Pel que es veu, aquestes

ortodòncies



van superbé.

NO! NO HO SÓN!!! 73

Lola_Pimienta_catalan.indd 73

1/3/16 8:18


ent, que semblava El meu germà parlava tan malam esponja. que estigués mossegant una ia, encara No parava d’escopir i, quan re nçar a riure, era pitjor. Com que vam come !». va exclamar: «Idiotef!, idiotef

«Què dius?», vaig preguntar a en Tim.

«No t’entenc. Que tens un meló a la boca?».

Llavors en Tim es va empipar molt i va entretancar els ulls, com si fos un gàngster. Fins i tot, li sortia escuma per la boca per culpa dels aparells. O perquè tenia gana, ja que no pot menjar tot el que vol perquè no mastega bé.

El que li agradaria menjar a en TIM:

Rodes de pega d

Ossets de goma

olça

Es desfan a la boca fins que te’ls menges.

S’enganxen a les dents i et deixen la boca llardosa. 74

Lola_Pimienta_catalan.indd 74

1/3/16 8:18


Caramels durs

A mesura que els llepes, descobreixes que són farcits d’alguna cosa dolça.

Les que hi ha a la fira. D’aquelles que són tan dolces, que al cap de dos Pom cara es de dies encara en tens el gust mel a la boca. Fan soroll quan els trenques amb les dents.

Caramels àcids

El que pot menjar en TIM: Iogurt

Iogurt natural

(sense sucre)

75

Lola_Pimienta_catalan.indd 75

1/3/16 8:18


Com que el meu germà es va negar que li prenguéssim les empremtes, la Bet va proposar que les prenguéssim a l’Òscar, però la Marta va dir que millor que no ho féssim perquè segurament tindria al·lèrgia a les pólvores de talc. Però que intel·ligent que és sempre la Marta! Al cap de poc, em vaig dirigir a casa de l’àvia perquè havia de treure la Lilí a passejar.

A CASA de l’àvia!

La Bet havia de tornar a casa seva, però la Marta m’hi va acompanyar. 76

Lola_Pimienta_catalan.indd 76

1/3/16 8:18


Dilluns

A LA TARDA

AMB L’À VIA

L’àvia

sempre té la tele

MOLT ALTA perquè no hi sent gens...

Nyam-nyam...

La Lilí no volia anar passejar, però l’àvia va dir que havia de sortir una estona. Després, l’àvia va seure al sofà, davant la tele, amb una

capsa de bombons i va dir que ella no la podia treure perquè

havia de veure la seva

telenovel·la preferida. 77

Lola_Pimienta_catalan.indd 77

1/3/16 8:18


Em va fer la impressió que la Lilí també volia mirar la telenovel·la i, sobretot, menjar els bombons de l’àvia. Quan la vaig mirar (l’àvia, no la Lilí), vaig veure que no duia posada la dentadura postissa, i llavors vaig recordar que a la nit la deixa en un got. Amb aquell got, podríem aconseguir moltíssimes EMPREMTES.

És clar! Així que se’m va ocórrer una idea genial: «Àvia, on tens el got de la DENTADURA POSTISSA?», li vaig preguntar molt amablement.

Esaban.

La

DENTADURA terrorífica de

l’ÀVIA

Crec que l’àvia va dir que era al bany. Parlava així de rar perquè no portava posada la dentadura, per descomptat. La dentadura era una mica 78

Lola_Pimienta_catalan.indd 78

1/3/16 8:18


esgarrifosa, però llavors vaig tenir UNA ALTRA

: L A I N E G IDEA De fet, jo només volia prendre les empremtes digitals del got, però aleshores vaig pensar que la dentadura de l’àvia m’ajudaria molt l’endemà, al col·le. Ens feia falta per seguir avançant en la investigació.

No, perquè gairebé mai mastegava. I per veure la tele, tampoc li calia.

CLA C!

DENTADURA?

CLA

!

C

Necessitava, l’àvia, la

Fantàstic! Jo sí que necessitava la dentadura de l’àvia, no pas ella. La hi tornaria dimecres, perquè pogués anar a la perruqueria o a fer un cafè amb les amigues. Que emocionant! Tot és

SUPERDETECTIVESC! La Marta va embolicar el got amb les dents de l’àvia. Jo no vaig poder perquè em feia fàstic. Esc!

(La Marta és supervalenta!) L’àvia no es va adonar de res!

BOMB

ONS

79

Lola_Pimienta_catalan.indd 79

1/3/16 8:18


Elf de la tele fón com elf Eftragó*, va dir llavors l’àvia.

*Crec que vol dir que els de la tele són

uns tafaners o alguna cosa així... No conec els Estragó, però l’àvia en parla sovint. I sempre diu que són uns tafaners.

Jo volia quedar-me una estoneta més amb l’àvia, però havíem d’anar a passejar la Lilí. Vam baixar les escales, però la Lilí pesava molt. Pesava tant com un BEBÈ ELEFANT.

Lola_Pimienta_catalan.indd 80

1/3/16 8:18


!

CLIC

Quan per fi vam arribar al carrer, la Lilí va començar a caminar com un ànec i va fer pipí en un fanal. Després, es va quedar quieta i va tancar els ulls. Tothom que hi passava a prop la mirava. Algunes persones es van enfadar una mica.

QUE NO ES MOU EL TEU GOS O QUÈ?, va preguntar un home molt malcarat.

Si no es mou, almenys no el treguis ni el deixis aquí!

Lola_Pimienta_catalan.indd 81

1/3/16 8:18


Després, va obrir el seu maletí negre per treure’n alguna cosa.

Vaig sentir una dringadissa. Em va clavar un ensurt de por perquè em vaig pensar que estava a punt de treure unes manilles o alguna cosa semblant. Però, només era un MÒBIL! L’home va trucar i va

dir: «Ernest, ara porto l ’enviament!».

I ens va etzibar: «Això no és un cementiri de gossos, ja ho sabeu!». Llavors una dona li va dir monstre, es va enfadar i li va preguntar com podia tractar dues nenes petites d’aquella manera. L’home va seguir parlant pel mòbil i va dir

! UARR

a l’Ernest que l’enviament s’havia

la dona li va dir alguna cosa més,

endarrerit perquè unes mocoses

l’estaven molestant. Aleshores,

però no la vam poder

entendre gaire bé perquè,

tot d’un plegat, la Lilí

es va aixecar i va començar a caminar com un ànec, molt a poc a poquet, com fa sempre. I just llavors va aparèixer la filla gran dels Riusang, cantant pel carrer. La Marta volia que la Lilí li seguís la PISTA. 82

Lola_Pimienta_catalan.indd 82

1/3/16 8:18


La pista feia moltíssima olor de desodorant, però la Lilí va seguir arrossegant els peus en sentit contrari, i després va fer una bona tifa. Com si fos un gos rastrejador que no serveix per a res... i que t’allunya de l’escenari del crim!

Jo, per la meva banda, em moriade ganes de tornar per fi a casa per preparar les Emprentes DIGITALS per a l’enmedà.

ES, R O H 4 2 DE N MENYS

E

els r a b o r t m podríe DEL S R O D A T SEGRES T! CARAMELE

83

Lola_Pimienta_catalan.indd 83

1/3/16 8:18


Dimarts AL MATÍ AL

col·le

A la nit, algú havia fet una pintada a l’entrada del col·le:

BURRO QUI HO LLEGEIXI! Per desgràcia, no puc resoldre

tots els casos... Vaig portar la meva bossa misteriosa al col·le amb molt de compte, perquè a dins hi havia el got amb la DENTADURA POSTISSA de l’àvia. Tothom volia saber el que hi havia dins, però vaig dir-los que era un

SECRET que revelaria a l’hora del pati. Això va fer que tots els meus companys més curiositat. Però quan va arribar l’HORA DEL PATI, la senyoreta Farigola, la nostra

CLAC! CLA

C!

encara tinguessin

mestra, em va demanar que portés al bidell un prestatge de la nostra classe que s’havia trencat. 84

Lola_Pimienta_catalan.indd 84

1/3/16 8:18


I!

Quan el pretatge es va trencar, tots els LLIBRES van caure a terra. Les noies van xisclar i els nois digueren: «Hala!, quina passada!». La senyoreta Farigola es va enfadar moltíssim i es va queixar: «Aquesta prestatgeria és de nyigui-nyogui!». La Bet em va acompanyar a veure el bidell. Abans d’arribar a la porta del seu magatzem, ja feia olor, moltíssima olor, de la seva colònia. El vam cridar molt fort, i, per fi, el senyor Fonoll va obrir la porta, encara que només una ESCLETXA, de

FORA!

manera que tan sols li podíem veure el nas.

Què? Veniu de part de la senyoreta Farigola? S’ha trencat un prestatge? L’arreglaré de seguida!

PROHIBIDA L’ENTRADA!

KEEP

Després, va passar el prestatge per l’ESCLETXA i la porta es va tancar de cop. Nosaltres ens vam quedar mirant-la.

OUT

ELS PARES SÓN

RESPONSABLES DELS SEUS

FILLS

«Què és tot això?», vaig preguntar. 85

Lola_Pimienta_catalan.indd 85

1/3/16 8:18


«Està boig», comentà la Bet mentre feia

un gest amb la mà. Després, vam enganxar una orella a la porta i vam sentir el senyor FONOLL xiuxiuejant: «Quan ningú se n’adoni, ho aconseguiré. Així que vosaltres, petits canalles, no podreu sortir». UAH Llavors vaig mirar pel forat del pany i vaig veure que estava AH construint una cosa amb uns taulons. A

H

A

!

UNA GÀBIA ENORME! A continuació, vam sentir un soroll que feia molta por. Era música! El senyor FONOLL estava cantant!

La Bet i jo vam córrer fins al pati com si ens perseguís un monstre d’ullals bavosos. MAI més portaré res per reparar al senyor Fonoll. Ni tan sols per 10.000 euros!!! 86

Lola_Pimienta_catalan.indd 86

1/3/16 8:18


Què devia estar fent el SENYOR FONOLL? Està com una cabra (= sonat). Ja està tot dit!  a decidit tancar tots els nens que trenquin H alguna cosa en una gàbia que està construint. PROVA: «Així que vosaltres, petits canalles, 

no podreu sortir».

Vol convertir-se en una estrella del pop (= sonat). Espia per a algun servei d’intel·ligència. PROVA: «Quan ningú se n’adoni, 

ho aconseguiré».

Algú s’està fent passar per ell i l’ha substituït. Un  extraterrestre? El govern? Deu haver estat el president? Però... per què? El senyor Fonoll és membre d’una banda criminal que es reconeix pel seu perfum i els seus polos informals. Però... què pretenen?

Lola_Pimienta_catalan.indd 87

1/3/16 8:18


Em rodava el cap. Durant molts anys, no em passava res i ara, de sobte, en una setmana hi havia molts delictes... La Bet, la Marta i jo vam anar a buscar

EMPREMTES abans que acabés

l’HORA DEL PATI. Ens vam amagar darrere d’un arbust molt gros i llavors vaig dir en veu alta: «Qui vulgui veure la sorpresa que vingui, sispli. Però només qui estigui molt impacient».

D’u

n un! ne

Lola_Pimienta_catalan.indd 88

1/3/16 8:18


Ara TOTS els meus companys ho volien. Excepte la Flo, que seguia molt trista per Caramelet.

pensen La Marta em va comentar que els pares de la Flo PRE que el Caramelet es va escapar. LA MARTA SEM HO SAP TOT!!! Que l’altre gos de la Flo no és seu, sinó el del seu germà. I que té com a mínim 53 anys. Així que més GOS tampoc és del seu germà. En qualsevol cas, és vell, gras i avorrit que la Lilí.

Qui s’ho podia haver imaginat? Quasi ho sento per la Flo. Em va fer molta pena.

Què podia ser pitjor que no tenir e  l gosset més bufó, tendre i esponjós del món? Què?

89

Lola_Pimienta_catalan.indd 89

1/3/16 8:18


! E T C A X E

Tenir-lo i que te’l robin!

Aquell dia la Flo no portava roba de color rosa, sinó MARRÓ CACA. La Bet va dir que la Flo s’havia vestit així expressament.

Jo crec que la Flo estava morta de pena. Els meus companys van desfilar per darrere de l’arbust, i en veure la dentadura de l’àvia exclamaven:

Uiii! QUE GROSSA! Lola_Pimienta_catalan.indd 90

1/3/16 8:18


MOLA!

La majoria de les noies van dir «Uix» i els nois «Mola!». En Felip em va oferir dos euros pel got amb la DENTADURA. Volia espantar la seva germana perquè es veu que és molt poruga i sempre està xisclant. M’ho vaig rumiar una estona i al final li vaig dir que la dentadura de la meva àvia no estava en venda. Llavors em va oferir més diners. Cinc euros! Així que m’ho vaig tornar a rumiar. 91

Lola_Pimienta_catalan.indd 91

!

CLAC ! C LA

C

1/3/16 8:18


Però la Marta em va dir que no havia de vendre-la perquè la DENTADURA POSTISSA era massa valuosa. Semblava antiga i per això valia molt. El millor era vendre-la en un altre lloc. En fi, la qüestió és que NINGÚ es va adonar de les EMPREMTES que estaven deixant en el vidre.

HA!

SISPLAU, COMPTE TOQUEU AQUÍ!

Després, ens VAM ACOMIADAR i vaig treure’n les empremtes. Ho vaig fer ràpidament amb PÓLVORES, PINZELL, CINTA ADHESIVA, paper negre i les meves ajudantes. La Marta va anar apuntant el nom a sota de cada empremta i així vam saber quines eren les de l’àvia. 92

Lola_Pimienta_catalan.indd 92

1/3/16 8:18


D’aquesta manera, vam-e-li-mi-nar* l’àvia.

(e-li-mi-nar* = treure de la llista de sos pitosos) Quan va acabar l’HORA DEL PATI i ens vam quedar soles, vam anar prenent les empremtes de l’Andrea, de l’Anna i de tots els altres de mica en mica. Excepte de la Flo, que, vestida de color marró caca, seguia asseguda sola en un banc. La Marta s’hi va acostar i simplement li va posar el got amb la DENTADURA de l’àvia a les mans. La Flo ni tan sols va xisclar. Crec que no va veure la dentadura. Estava molt trista acariciant un collar petit de gos. Així que vaig pensar que també podíem eliminar la Flo de la llista de sospitosos.

ENS FALTAVEN LES EMPREMTES D’EN ZAP I D’EN BOMBO, PERÒ NO SABÍEM COM ACONSEGUIR-LES...

Zap

Lola_Pimienta_catalan.indd 93

Després del col·le la Bet i la Marta van venir a casa meva. Vam estar comparant les empremtes amb les del passador!

Bombo

93

1/3/16 8:18


Però com que el papa era a casa, no vam poder entrar al seu despatx per fer servir l’escàner. A més, estava força rondinaire perquè una vegada més havia oblidat la CONTRASENYA. Per què la canvia tan sovint? No parava de dir:

ll, e x T , o n Ara t. n a l l a b e estic tr

SISPLAU, INTRODUÏU LA VOSTRA CONTRASENYA

Error! Error! Error!…

Ha!, ha!, ha!, ha!...

La Bet i la Marta, en qualitat d’espies, van aportar més informació.

Com?

La Flo no té diners. no ha robat lo F la e d ia íl m fa La ts diners cap banc. Tenen mol Flo perquè el pare de la ta gent. és mèdic i opera mol

Lola_Pimienta_catalan.indd 94

1/3/16 8:18


Això... Així que la Flo no té 10.000 euros. Ho sabia el segrestador? Uf!, a casa meva no és possible fer de detectiu. El papa i la mama em molesten tota l’estona.

Txell!?

SAP LA MEVA CONTRASENYA, LA MAMA?

Ara no, papa! He de treballar!!! Després, molt enfadat, el papa se’n va anar a fer-se un cafè i llavors vam poder ampliar

les empremtes i mirar-les. Va ser molt EMOCIONANT. Era COMPLICAT perquè totes s’assemblaven, però al final vam trobar-ne una que era IDÈNTICA a la del passador.

Lola_Pimienta_catalan.indd 95

1/3/16 8:18


UI É S? Q E D

Amb els dits tremolosos, vaig agafar el paper amb el nom i vaig obrir els ulls com unes taronges. El SEGRESTADOR era...

ÀVIA SOSPITOSA núm. 1

Lola_Pimienta_catalan.indd 96

1/3/16 8:18


Vaig sentir una esgarrifança a l’esquena.

A N U , A I V À LA MEVA

SEGRESTADORA?! Però llavors se’m va ocórrer que l’àvia ja en tenia prou amb un gos (Lilí): per a què devia voler el Caramelet?

A més, l’àvia mai, mai, mai trauria el gos a una nena. També vaig pensar que el que més agrada a l’àvia és fer dolços i mirar la tele, i que sempre fa coses assenyades.

No, la meva àvia no podria ser una segrestadora.

MAI.

«Això no pot ser», vaig dir. Devem haver confós els noms de la llista». I la Bet, rient, va replicar: «Sí, deu ser això». 97

Lola_Pimienta_catalan.indd 97

1/3/16 8:18


Llavors, va revisar la llista i comprovà que havíem canviat dos noms.

 assa quan no ho fas tot Això p tu mateix!

«Quin és l’altre nom?», li vaig preguntar, vigilant i molt seriosa. La Bet va tornar a col·locar els cartellets i les empremtes digitals i vam veure que el nom que buscàvem era:

ANDREA

LA SEGRESTRADORA !

ANREDDERGOEA SSOS

LLAD

úm. 2 n SA O T SPI SO

Lola_Pimienta_catalan.indd 98

1/3/16 8:18


«Però… per què havia de segrestar el Caramelet si ja té un gos? Ho va dir a la festa!», va comentar la Bet. Llavors, la Marta va suggerir: «De fet, jo mai he vist el seu gos. Ni tan sols una foto. I vosaltres?». No, ni la Bet ni jo havíem vist el gos de l’Andrea. Ni tan sols una foto. Era ben curiós perquè l’Andrea La MARTA té fotos de tot. Fins i tot de és superintel.ligent! l’última jaqueta que li han comprat!

Llavors la Marta i jo vam dir: «Demà anirem a veure l’Andrea i descobrirem la veritat». 99

Lola_Pimienta_catalan.indd 99

ub!

PERÒ... CAP DEL SEU GOS, L’ORELLETES!!!

-b Bub

!

L’ANDREA ERA LA SEGRESTADORA!

CLIC

! 1/3/16 8:18


Dimecres A LA TARDA

Davant de la casa de

l ’ANDREA

Sembla molt, molt elegant, però es nota des de fora que està molt

Desinfeztada Desinfestada

Desinfectada

amb detergent. Just davant la casa de l’Andrea hi ha dues palmeres, i en aquell moment la seva mare, que portava talons d’un pam, estava regant-les amb un polvoritzador. Des de fora, se sentia una dringadissa que ressonava a la casa.

Ecs!

LA MARE DE L’ANDREA

L’ANDREA NO TÉ TEMPS. ESTÀ TOCANT EL PIANO. L’ANDREA NO TÉ DENTS. ESTÀ CUIDANT EL NANO. 100

Lola_Pimienta_catalan.indd 100

1/3/16 8:18


e

EA

La GRAVADORA estava apagada, però tot d’un plegat es va engegar i va tornar a fer de les seves. Sempre igual. I això que el pare l’havia arreglada el dia abans.

«AHÀ!», va cridar llavors la Marta, tan fort, que la mare de l’Andrea va estar a punt de caure per culpa dels talons.

CUIDANT EL NANO, ÉS CLAR! ES REFEREIX AL GOS! «Venim a veure l’Orelletes, el gos de l’Andrea», vaig dir i, DE SOBTE, el so es va aturar i l’Andrea mirà des de darrere de les cortines. Semblava molt enfadada.

«Què?», va preguntar la mare de l’Andrea, i ens va ruixar per error amb una mica d’aigua.

«Un gos fastigós amb les potes brutes? Aquí? Renoi, on?».

Lola_Pimienta_catalan.indd 101

1/3/16 8:18


Vaig trobar aquell comentari una mica ESTRANY.

Per què la mare de l’Andrea hauria de parlar així de l’ORELLETES? Si SUPOSADAMENT era una

monada...

«L’Andrea no té cap gos», va dir la seva mare com si estigués olorant els mitjons del meu germà Tim. «A casa meva, no hi entren animals! Ho deixen tot brut». Llavors la Marta va preguntar si podíem anar a l’habitació de l’Andrea, però la seva mare va dir que NO, perquè acabava de netejar el passadís. A més, l’endemà feia una festa al jardí i hi havia convidat les

dames del Club de Tennis.

NO, NO PODEU PASSAR! Calla massapà! 102

Lola_Pimienta_catalan.indd 102

1/3/16 8:18


«PERDÓ?», em va preguntar la mare de l’Andrea tota ofesa. «Què m’acabes de dir?». Però en realitat no havia estat jo, sinó el renoi de gravadora!

Llavors l’Andrea va ensenyar un cartell per la finestra.

FORA!

Lògicament, ens en vam anar i la mare de l’Andrea va tancar la porta de cop. 103

Lola_Pimienta_catalan.indd 103

1/3/16 8:18


«Bé, crec que tot això de l’Orelletes està confirmat: l’Andrea no té cap gos!», va xiuxiuejar la Marta. Totes tres vam quedar sense aire: la nostra aventura era superEMOCIONANT! La Bet s’havia tornat gairebé morada, però ràpidament vam respirar de nou i ens vam tranquil·litzar.

SI L’ANDREA NO TÉ CAP

Gos…

…AIXÒ SIGNIFICA QUE VA MENTIR I…

ta de

La no

t

resca

Lola_Pimienta_catalan.indd 104

1/3/16 8:18


…QUE POTSER

Ha segrestat EL

. T E L E M A R CA NOMÉS HI HAVIA UN PROBLEMA. «Com podem aconseguir

PROVES?

No podem entrar a casa seva».

Lola_Pimienta_catalan.indd 105

1/3/16 8:18


Llavors vam sentir alguna cosa. Era molt suau, però venia del jardí de l’Andrea.

UN LLADRUC! CARAMELET ! Així que l’Andrea era

LA SEGRESTADORA! DE DEBÒ Ja era gairebé fosc i jo

estava una mica trista perquè ni jo ni les meves ajudantes DETECTIUS podíem entrar a casa de l’Andrea. Però llavors, de sobte, la Bet va dir:

b de Tennis! La  festa de les dames del Clu Al jardí! «Sí, i...? Això és un avorriment, quin rotllo!», vaig exclamar. Però la Bet es va posar molt nerviosa i la Marta, també. Totes dues van començar a discutir, però jo no entenia res. Bé, al principi no, però després ja sí. 106

Lola_Pimienta_catalan.indd 106

1/3/16 8:18


Pla secret: Anar a la festa de les dames del Club de Tennis. I no com si fos la Txell, sinó

CAMUFLADA* CAMUFLAR-SE =

*

DISFRESSAR-SE

perquè ningú et reconegui.

De què em disfressaria?

De dama?

Lola_Pimienta_catalan.indd 107

FANTÀSTIC!

De pastís? Ehem...

De raqueta?

1/3/16 8:18


Ny Ny am am

La Bet estava emocionada amb això de disfressar-se. I jo també. I per preparar-ho tot bé i emprovar-nos les disfresses, la Bet va venir a sopar a casa meva. Però, tot d’un plegat, mentre sopàvem, vam tenir un bon ensurt. «L’àvia està buscant com una boja la seva DENTADURA

POSTISSA, però no la troba. No ho entenc,

no ha pogut anar gaire lluny. Què en deu haver fet?», va comentar la mare. La Bet i jo ens vam mirar

. S E TAD

N A P S E

Lola_Pimienta_catalan.indd 108

1/3/16 8:18


L’horrible DENTADURA POSTISSA de

l’ÀVIA

L VAJA!, M’HAVIA OBLIDAT DE ISSA TOT DE LA DENTADURA POST DE L’ÀVIA. ENCARA TENIA EL GOT A LA BUTXACA.

El pare, per la seva banda, va dir que no entenia per què l’àvia sempre oblidava on eren les seves dents. I de passada, va

preguntar si sabíem quina era la seva CONTRASENYA del Facebook. Ja no se’n recordava... «Ahir era TALLAGESPA_5947_. Però, després, la vaig canviar per una altra. Quina era? ÉS PER TORNAR-SE

BOIG».

Lola_Pimienta_catalan.indd 109

1/3/16 8:18


El meu germà Tim va respondre, però no se l’entenia. Va dir alguna cosa com ara

. T G IA V L E S E S G T IA V G T VIATGSELTGESALE

«Tens raó, reiet», li va dir la mama.

La mare entenia el seu llenguatge secret i podia desxifrar-lo. Així que va dir al pare: «La CONTRASENYA és

VIATGEALASELVANEGRA_2387_». I després la mama ens va dir a la Bet i a mi: «Sabeu qui ha vingut avui a la meva consulta? El bidell del col·legi!, el senyor Fonoll». Vaig tenir un ensurt, se’m va regirar l’estómac i vaig estar a punt tirar el suc.

HE! HE! HE! HE!

Damunt del meu germà.

«PUÀÀÀ!», va deixar anar una mica enfadat. I després la Bet em va mirar molt nerviosa i xisclà. Li vaig tornar la mirada... i el crit.

ESPIA

110

Lola_Pimienta_catalan.indd 110

1/3/16 8:18


T.

OLL, ESPIA, EL SENYOR FON LA MEVA MARE?

«Què volia?», li vaig preguntar. «Blanquejar-se les dents», respongué la mare. Té molt d’estil. Portava un polo informal. I feia moltíssima olor de colònia de la bona». «El rondinaire del senyor Fonoll?», es va estranyar el pare. «El que porta cueta i sempre duu una granota blava?». La mama va contestar que sí, i que havia estat molt agradable. I que fins i tot havien estat parlant de la nostra classe. Allò va ser una sorpresa

ENORME per a nosaltres.

Llavors, em vaig recordar de la gàbia que el senyor Fonoll estava construint. Em vaig posar molt nerviosa i la Bet, tremolant de por, va estar a punt de tirar el suc damunt del meu germà. El papa va murmurar que preferia tenir una CONTRASENYA raonable

Per a què

deu voler una

Gàbia?

a tenir les dents blanques, i va anunciar que sortia al jardí a podar els arbustos.. 111

Lola_Pimienta_catalan.indd 111

1/3/16 8:18


L i agrada cuidar el jardí perquè no hi hagi males herbes..

Llavors la Bet i jo ens vam mirar i vam dir alhora:

ARBUSTOS! ÉS CLAR!

Dues noies ruques llestes, una idea!

Lola_Pimienta_catalan.indd 112

1/3/16 8:18


JA HO TENÍEM!

PLA:

Demà em disfressaré d’ARBUST i aniré a la festa de les dames del Club de Tennis. Així segur que no em reconeixeran.

La Bet estava boja d’alegria. MAI s’havia disfressat d’arbust. Estava superEMOCIONADA. 113

Lola_Pimienta_catalan.indd 113

1/3/16 8:18


Dijous A LA TARDA

Faltaven molt pocs minuts perquè comencés la festa del Club de Tennis.

PERÒ disfressar-se d’arbust no era tan fàcil com crèiem. Quin EMBOLIC! La Bet em va proposar que em disfressés d’arbust de lilà perquè el meu pare havia podat els lilàs. Em va recomanar que em posés una branca grossa al voltant del coll i unes altres de més petites als cabells. Però, la veritat, el resultat era PATÈTIC. Semblava un arbre de Nadal amb llums de color lila. Després vaig sortir al carrer a provar la meva disfressa i, és clar, tothom s’aturava a mirar-me. Un senyor gran em va preguntar si ja havia arribat el Pare Noël i un nen va començar a plorar.

NYAM-NYAM!

MAMA,

UN MONSTRE! 114

Lola_Pimienta_catalan.indd 114

1/3/16 8:18


Va ser horrible. En Lluc i els bessons de la meva classe també em van veure i van començar a petar-se de riure.

HA! HA! HA! HA! HA! La Txell s’ha tornat boja!

HI! HI! HA! HA!

M’havien reconegut! Allò no era bon senyal. 115

Lola_Pimienta_catalan.indd 115

1/3/16 8:18


Com que la meva disfressa va ser un fracàs, la Bet va suggerir que anés vestida normal fins a casa de l’Andrea, entrés al seu jardí i em posés qualsevol cosa. I què farien la Bet i la Marta mentrestant?

COLAR-S’HI ELLES TAMBÉ AMAGAR-SE EN ALGUNA BANDA ESPIAR DISFRESSAR-SE TROBAR EL CARAMELET ALLIBERAR EL CARAMELET ETC. La Marta va dir que serien a prop, VIGILANT-HO tot. «Baaa», vaig pensar. «Quina poca implicació! Haurien de tornar a ser unes simples ajudantes!». Però llavors la Marta va treure alguna cosa de la butxaca: un walkie-talkie.

La Marta ascendia novament a destectiu! Almenys portava l’equip perfecte. 116

Lola_Pimienta_catalan.indd 116

1/3/16 8:18


La Bet i la Marta em van dir que em donarien un altre walkie-talkie i que així podríem parlar encara que no estiguéssim juntes! En sentir-ho, em vaig

calmar. Tot era superemocionant! Vam anar mooolt discretament fins a casa de l’Andrea i hi vam veure una munió de dones dretes, vestides de color blanc. Feien molt de xivarri perquè estaven jugant a tennis enfollides.

El catering!

Totes estaven distretes! Genial! Llavors va arribar un cotxe i en va baixar un home amb un davantal. Portava una safata plena de sanvitxos groument «El servei de catering ja és aquí. Obrin la porta, sisplau!». 117

Lola_Pimienta_catalan.indd 117

1/3/16 8:18


Era ARA O MAI! Quan la porta del jardí es va obrir perquè l’home del catering pogués entrar, vaig aprofitar per colar-me. L’home no em va fer cas i va començar a caminar.

Almenys em podria haver donat un dels seus sandvitxos! Li ho hauria agraït enormement!

EN QUALSEVOL CAS, JA ERA

DINS!!

Tot i que encara no m’havia CAMUFLAT, les dones estaven tan ocupades, que no es van fixar en mi. Es van amuntegar al voltant de la safata per

118

Lola_Pimienta_catalan.indd 118

1/3/16 8:18


tirar-se damunt dels sandvitxos i allà es van quedar. Vaig resseguir el jardí amb la mirada buscant un arbust perfecte i vaig estar de sort! N’hi havia un amb flors vermelles. A més, algú hi havia deixat alguns estris de jardineria: fins i tot hi havia unes tisores de podar!

PERFECTE, PERFECTE, PERFECTE!

Has trobat el gos ?, vaig sentir tot d’un plegat. Era la Bet, que em preguntava pel walkie-talkie. Quin ensurt que em va clavar! Però encara pitjor va ser l’ensurt que em va clavar la gravadora, que va dir,

molt FORT:

Has trobat l’ós? 119

Lola_Pimienta_catalan.indd 119

1/3/16 8:18


Dues de les dones del Club de Tennis que estaven mà a mà amb el seu piscolabis es van girar cap a mi horroritzades.

Què

dit?

has

Mèu!

av ncara no m’h E ! a c a Quina c

ia

CAMUFLAT! 120

Lola_Pimienta_catalan.indd 120

1/3/16 8:19


Sort que l’home del catering va tornar a venir. Aquesta vegada carregat de dolços. Totes les dones van cridar d’alegria.

! n a atx

T

Quina maravella! Vaig pensar que era el moment perfecte per tallar algunes

branques

i disfressar-me, però de sobte em vaig trobar que tenia TOT l’arbust a la mà. No sabia com disfressar-me i l’arbust no era gens pràctic, així que m’hi vaig ficar a dins i vaig arrencar a córrer.

Ningú se’n va adonar.

121

Lola_Pimienta_catalan.indd 121

1/3/16 8:19


Ningú excepte UNA dona.

ogut! m a ’h s t s u b r a ll e u Aq Us ho juro!

Elena, sisplau!

Deuen ser imag inacions teves!

Elena, gripau! Deuen ser xampinyons i cebes! Les dones es van posar a discutir si era normal o no que un arbust es mogués i que insultés la gent, però jo vaig seguir corrents. Em vaig escapar ràpidament i em vaig amagar darrere un arbre.

Me n’havia lliurat pels pèls! 122

Lola_Pimienta_catalan.indd 122

1/3/16 8:19


«Tot bé, noies», vaig xiuxiuejar pel . «Ja sóc un arbust». Llavors vaig pensar que havia de parlar d’una manera especial pel , tal com fan a la tele. «Les dones segueixen menjant», em va respondre la Bet, així que vaig aprofitar per demanar-li que afegís «CANVI», però em va dir que trobava que allò era una XIMPLERIA, que per què havia de dir «CANVI» si ella seguia al mateix lloc... Em vaig donar per vençuda. Potser no calia afegir allò de «CANVI», però tot i així vaig contestar:

Bip! Bip!

Buscaré el Caramelet. CANVI.

123

Lola_Pimienta_catalan.indd 123

1/3/16 8:19


b! -bu Bu b

Vaig mirar al meu voltant, però no hi havia rastre del gos. Només veia molta gespa i moltes flors. També alguns arbustos. Però de sobte vaig sentir alguna cosa. Semblava el plor d’un bebè!

ia cap v a h i h o n e u q a r a Enc e Tennis... d b lu C l e d s e m a d les bebè a la festa de Aleshores em vaig adonar que el que sentia no era un plor.

Era un

udol !

Un udol de gos. O de cadell,

més ben dit!

Lola_Pimienta_catalan.indd 124

1/3/16 8:19


«Ho heu sentit?», vaig preguntar pel

.

«Sentir què?», va respondre la Marta. «No hem sentit res».

Sí! Un soroll! Estava a punt d’arrencar a córrer cap al lloc d’on provenia l’udol, però llavors van arribar dos jardiners, un de gran i un altre de més jove.

125

Lola_Pimienta_catalan.indd 125

1/3/16 8:19


«Aixís que ara posta a tallar toes es branques del burst dallà, el de les flors vermeies; deixa-ho mot rodó. Pro rapi, quencara hem de fer motes cose!».*

Així que ara po sa’t a tallar to tes les branques d e l’arbust d’allà , el de les flors v ermelles; deixaho molt rodó. Però ràpid, que enca ra hem de fer molt es coses!».

p.

a Vingaaa, c

Això ho va dir el més jove, que tot d’una es va acostar cap a mi!!! Amb unes tisores de podar enormes!!! Estava morta de por, així que vaig arrencar a córrer cap a l’altra banda de la gespa.

Lola_Pimienta_catalan.indd 126

1/3/16 8:19


, Cap? Els arbustos... això, es mouen?

«No iguis impleries. Inga, fes el avor de tallar!».*

No diguis ximpleries. Vinga, fes el favor de tallar! Em vaig quedar SUPERQUIETA amb l’esperança que el jardiner no s’adonés que jo no era un arbust, però es va anar acostant més i més cap a mi fins que es va posar just DAVANT meu. Oh, oh!

Lola_Pimienta_catalan.indd 127

1/3/16 8:19


Llavors la Marta va xiuxiuejar pel

:

La pila… no… durarà… gaire... I la gravadora va cridar al jardiner:

La teva vida no durarà gaire! El jardiner es va tornar pàl·lid i va exclamar: «Cap, l’arbust també parla! I em vol matar!».

Lola_Pimienta_catalan.indd 128

1/3/16 8:19


«Ca dius, casigran! Tàs borratxo o què? Va! Tallo to!».*

Què dius, capsigrany! Estàs borratxo o què? Va! Talla-ho tot. Però el jardiner jove no em va voler tallar les branques. Li feia por! Ha, ha, ha! Al final se’n va anar corrents. Per primera vegada, la gravadora em va fer DEL TOT feliç. De seguida vaig tornar a sentir l’udol.

V  ENIA DE DINS DEL COBERT! Em vaig treure el coi de branques a corre-cuita, vaig arribar al cobert i vaig obrir-ne la porta: tot era molt fosc perquè només hi havia una finestreta. A més, feia olor de... pipí. Però hi vaig trobar un cadellet molt bufó! Em vaig ajupir i li vaig dir molt fluixet:

«Caramelet? Ets tu?».

Lola_Pimienta_catalan.indd 129

1/3/16 8:19


Lola_Pimienta_catalan.indd 130

1/3/16 8:19


Llavors el gos se’m va apropar. Era molt petitó, suau i petoner. Era el CARAMELET! Estava superfeliç de tornar-me a veure i em va llepar tota la cara. Tot i que en un altre moment m’hauria fet fàstic, llavors no! Perquè jo també estava MOLT contenta d’haver-lo trobat.

Lola_Pimienta_catalan.indd 131

1/3/16 8:19


Pel havia aconseguit:

, vaig dir a la Bet i a la Marta que ho

He trobat el

gosset al costat de la casa! CANVI. He trobat el patufet amb un ase!

CANVI.

«Què?», em va preguntar la Bet molt estranyada, així que vaig cridar:

HE TROBAT EL CARAMELET! 132

Lola_Pimienta_catalan.indd 132

1/3/16 8:19


Però tot d’una plegat vaig sentir un crit. Hi havia més gossos?

No, aquell cop no era un udol… Era un crit de persona! Vaig fer mitja volta i vaig veure

que hi havia algú a la porta, plorant desconsoladament:

! A E R D N A «Sisplau, que ningú ho sàpiga!», em va suplicar. Però allò no estava gens bé.

Robar és robar!

«El Caramelet és de la Flo, Andrea. I tu vas mentir, no tens cap gos que es digui Orelletes!», vaig exclamar. L’Andrea ho va negar unes quantes vegades, però al final ho va admetre. 133

Lola_Pimienta_catalan.indd 133

1/3/16 8:19


I va afegir que la seva mare no li deixava tenir mascotes perquè els animals ho embruten TOT. Al final, l’Andrea em va fer fins i tot una mica de pena. La seva mare era un cas i ella n’estava penedida. Em va confessar que al principi només havia pensat quedar-se el Caramelet uns quants dies, però que després el va trobar tan bufó, que se’l va voler quedar. Per això havia demanat euros!

10.000

DÉU N’HI DO!

PER QUÈ EL PLA FANTÀSTIC DE L’ANDREA NO HAVIA FUNCIONAT? Perquè jo sóc una SUPERDETECTIU. P erquè la Marta és molt valenta, sap un munt de coses, ha buscat els walkie-talkies i també és una SUPERDETECTIU. P erquè a la Bet se li ocorren les millors disfresses del món i també és una

SUPERDETECTIU.

134

Lola_Pimienta_catalan.indd 134

1/3/16 8:19


dames del

L’Andrea plorava cada cop més i un parell de se’n van adonar. El Caramelet no podia quedar-se en cobert. Ho vaig explicar a l’Andrea, que em va dir que ho entenia. Però quan vaig agafar el gos i l’Andrea i jo ens vam reunir amb la Bet i la Marta, l’Andrea es va posar a plorar

Club de Tennis

com una boja perquè la Flo

també hi era.

La Bet havia anat a busc

ar-la.

La Flor va mirar l’Andrea com si no sentís ni una mica de llàstima per ella. 135

Lola_Pimienta_catalan.indd 135

1/3/16 8:19


Andrea, ets una lladregota i estàs boja. L’Andrea no parava de plorar, fins que al final li va venir singlot.

Jo només volia acariciar el Caramelet, només això. Hip... Acariciar... Hip, hip!, el seu pèl de peluix. La de QUALSEVOL gosset. I sortir a passejar, hip, hip!, amb ell, hip, hip! Just en aquell moment vaig tenir una GRAN IDEA. Perquè coneixia un gos que necessitava sortir a passejar. I que volia que li fessin festes. Un gos que no mossega, a qui li encanta veure la tele i que té un pèl preciós.

LILÍ Nyam-nyam...

Lola_Pimienta_catalan.indd 136

1/3/16 8:19


Vaig prometre a l’Andrea que preguntaria a la meva ÀVIA si podia passejar la Lilí. Com que havia d’anar-la a veure per tornar-li la dentadura postissa, m’anava bé.

Llavors l’Andrea per fi va parar de plorar. I, a continuació, la Flo superultramegafanfarronainsuportable va dir una nova paraula. Va dir:

Tuc! Tuc!

Gràcies 137

Lola_Pimienta_catalan.indd 137

1/3/16 8:19


La Flo havia quedat

superimpressionada amb les nostres gestes i va voler saber com ho havíem destapat tot. Així que les meves dues assistents DETECTIUS i jo li vam ensenyar els walkie-talkies. I la meva fantàstica gravadora. També li vam explicar com prendre les EMPREMTES, com disfressar-se i totes aquestes coses.

Va trobar que era una

passada.

Molt més que els seus estoigs de maquillatge, encara que sembli impossible! I molt més que el karaoke, ja que només el pot fer servir des de les 15.00 fins a les 15.30. També ho va trobar molt millor que la seva hamaca, que, a més, ara estava trencada perquè la seva mare s’hi havia assegut a sobre.

En el fons, la Flo és força bona noia. Després, ens va preguntar si podia unir-se a nosaltres i va oferir el Caramelet com a gos rastrejador. Era una idea genial! 138

Lola_Pimienta_catalan.indd 138

1/3/16 8:19


BUA

HA H AH

A !

Encara que el Caramelet no sembla pas un gos rastrejador, la veritat. Que quedi entre nosaltres, però seguia llepant-me la cara. Per desgràcia, de moment la feina de detectiu s’havia acabat, ja que havíem resolt el cas del gos segrestat. Així que ens vam quedar mastegant xiclet (de maduixa) i acariciant el Caramelet fins que la Bet va exclamar: «El senyor FONOLL!». És clar! M’havia oblidat del senyor Fonoll, amb el seu polo informal i la seva gàbia tan estranya... En recordar-ho, vaig tenir una esgarrifança. La Flo també ho va trobar SUPEResgarrifós. Havíem de tornar a l’acció. L’endemà VIGILARÍEM el senyor Fonoll!

PER A QUÈ serveix aquesta GÀBIA?

ENDAVANT! 139

Lola_Pimienta_catalan.indd 139

1/3/16 8:19


Divendres AL MIGDIA AL

col·legi

El lloc més terrorífic que hi ha és

EL MAGATZEM DEL SENYOR FONOLL!

L’endemà totes quatre ens vam reunir a l’HORA DEL PATI. Estàvem superemocionades. Caminàvem en silenci pel passadís cap al magatzem del senyor Fonoll quan vam ensopegar amb el mestre d’Educació física, que ens va preguntar si buscàvem algú. Li vam dir que no, i després ens vam comunicar amb l’ajut de signes secrets.

Uh

Ens vam amagar per veure quan sortia el senyor FONOLL del seu magatzem. Volíem esperar que marxés per colar-nos-hi i trobar la gàbia. Però, un cop la trobéssim, què en faríem? 140

Lola_Pimienta_catalan.indd 140

1/3/16 8:19


«La podem vendre per ebay. La meva mare ven tota mena de coses per eBay», digué la Bet. Com si allò fos gaire important en aquell moment! Primer havíem d’entrar al magatzem, i jo estava morta de por. A més, sentia un cant molt estrany. Encara més horripilant que l’última vegada.

, auh, auh, h U a la festa! e n i v uh, auh, a , Uh e a vin la festa!

PROHIBIDA L’ENTRADA!

KEEP OUT

ELS PARES S Ó

RESPON

DELS SEU

FILLS

N

SABLES

S

lo La Ftanoca és

141

Lola_Pimienta_catalan.indd 141

1/3/16 8:19


Però havíem de ser valentes i practicar els nostres signes secrets.

ELS SIGNES EREN:

1 picada d ’ullet 2 picades d ’ullet

=

Camí lliure, endavant!

=

ALTO!

L’enemic s’acosta!

La Flo ho va captar a la primera i picava l’ullet com una professional. Era clar que havíem fitxat una DETECTIU molt bona. Per desgràcia,

el Caramelet no podia venir al col·le. Si hagués pogut, hauríem resolt el CAS FONOLL molt abans. Però llavors, el mestre d’Educació física va tornar a passar i va preguntar a la Bet què havia perdut, perquè la Bet mirava a terra fixament. 142

Lola_Pimienta_catalan.indd 142

1/3/16 8:19


El pobre home volia ajudar, però no feia res més que incordiar, la veritat. Quan el mestre finalment se’n va anar, el pom de la porta del magatzem del senyor FONOLL es va moure, així que ens vam haver d’amagar. Portava uns pantalons de lli molt elegants, de color verd, i un jersei fi de color vermell gerd, i va sortir mirant a una banda i a l’altra. Es comportava d’una manera molt sospitosa… Va començar a caminar, va veure la nostra mestra, la va cridar i va córrer cap a ella deixant la seva flaire darrere seu.

Era ARA O MAI! De sobte, vaig veure que la Bet, que s’amagava sota les escales, picava l’ullet dues vegades. Però la Marta, que estava recolzada a la paret, va picar l’ullet una sola vegada. I després la Flo, que estava dreta, al costat de l’escala, inclinada damunt la barana, va parpellejar

dues vegades.

143

Lola_Pimienta_catalan.indd 143

de d Male etec tí t iu

1/3/16 8:19


BÉ, I ARA QUÈ? Doncs, vaig decidir entrar al magatzem del senyor Fonoll. Estava tota sola i el cor em bategava amb força. Tot d’un plegat, darrere meu vaig sentir una respiració molt forta. Uf, quin ensurt! Era la Marta! No m’havia adonat que m’havia seguit. Llavors, per què m’havia picat l’ullet dos cops? Després, va aparèixer la Bet i va dir que els signes secrets eren confusos i que ja no es recordava del significat de cada un. Finalment, totes tres vam podem veure què estava construint el senyor FONOLL. No era cap gàbia, era una prestatgeria. Tot estava net com una patena i hi havia plantes i fotos pertot arreu.

NO.

Ho capteu? NO.

Totsvinsoguuts ben

Lola_Pimienta_catalan.indd 144

1/3/16 8:19


Seguíem al·lucinades quan de cop i volta la porta es va obrir.

Ensurt de por!

Però, només era la Flo, encara que estava molt esverada. «Per què no m’heu fet cas? He picat

l’ullet dos cops! El senyor Fonoll torna, amagueu-vos!». Quina caca! Com ens havíem pogut despistar

d’aquella manera? Ràpidament, ens vam ficar a l’armari del senyor Fonoll. Però com que hi havia desat totes les seves eines, hi estàvem entatxonades. Després, es va obrir la porta i van entrar al magatzem la colònia del senyor Fonoll i el senyor Fonoll, per aquest ordre. A través d’una escletxa, podíem veure alguna cosa, el just per distingir la senyoreta Farigola, la nostra mestra!

«On és la sorpresa, senyor Fonoll? Tinc molta curiositat», va dir

AU!

la mestra. Llavors, el bidell li va ensenyar la prestatgeria i li va dir que l’havia construïda per a ella. En secret. Perquè volia que fos una

GRAN SORPRESA.

145

Lola_Pimienta_catalan.indd 145

1/3/16 8:19


A partir d’aquell moment, la senyoreta Farigola podia llençar la prestatgeria de la classe, que segons ella era de nyigui-nyogui. El senyor Fonoll va donar un copet a la prestatgeria (no pas a la mestra), va riure i va exclamar: «Ni es trencarà ni en cauran els llibres!». Totes quatre estàvem al·lucinant, sobretot perquè la senyoreta Farigola també va riure i va replicar:

«De debò que és per a mi!?».

I llavors el senyor Fonoll es va enretirar els cabells, que semblaven acabats de pentinar, i li va confessar: «Susanna, he

fet aquesta prestatgeria per un altre motiu».

El senyor FONOLL es va agenollar, mirant cap avall com si estigués buscant alguna cosa, i va dir amb la veu molt ronca:

Què busca? Xsss! No en tinc ni idea…

Pssst…

Lola_Pimienta_catalan.indd 146

1/3/16 8:19


M’encanta el teu somrís, Susanna. És meravellós. I tan bonic… Però abans que la senyoreta Farigola pogués dir res, la meva gravadora va deixar anar:

M’encanta el teu tapís, sultana. És fabulós. I tan antic...

Oh, no! Aquest coi de gravadora és una...!

I, tot seguit, el renoi de porta de l’armari també va fer soroll, encara que el senyor Fonoll ni se’n va assabentar. Ell seguia agafant les mans de la senyoreta Farigola. «Fins i tot

m’estimo aquests petits brètols, perquè tu ets la seva mestra», va afegir.

I, DESPRÉS, M O LT APASSI O NA T, BESÀ LA MÀ

de la senyoreta Farigola.

QUINA VERGONYA!

Lola_Pimienta_catalan.indd 147

1/3/16 8:19


res A LA TARDA Divend DESPRÉS

Mastegant xiclet de maduixa i recordant l’escena que acabàrem de veure.

DEL COL·LE

La Bet, la Marta, la Flo i jo vam estar amb el Caramelet recordant la sorpresa que ens havien donat la senyoreta Farigola i el senyor Fonoll. Almenys el bidell no és cap criminal! És una bona persona. Però ara el problema era que ja no teníem res a fer. Bé, encara quedava la família Riusang. Els vaig dir que

podríem observar-los (o sigui, vigilar-los), però a les noies no els interessava gaire. La Flo proposà que vigiléssim el seu germà, perquè així segurament descobriríem si té xicota.

Però tret d’aquella qüestió amorosa, no ens venia res més al cap. Així que vam seguir passejant amb el Caramelet. Quan vam girar una cantonada, la Flo va dir de sobte «Oh, no!» i es va amagar darrere d’un contenidor de les escombraries.

148

Lola_Pimienta_catalan.indd 148

1/3/16 8:19


Quan la Marta, la Bet i jo ens en vam adonar, la Flo ja s’havia amagat. Davant la fruiteria, hi havia aparcada una furgoneta de colors brillants. N’acabava de baixar el pallasso . Reia i saludava amb una mà cap a una finestra. Darrere hi havia un munt de nens que el miraven atònits. Pobrissons! Eren en una festa i havia arribat la

Tat

xan

!

SUPERMEGA SORPRESA

«Hauríem d’avisar-los», va xiuxiuejar la Flo.

que et pots En Bombo és la cosa més vergonyosa trobar en una festa d’aniversari! No va caldre que ens amaguéssim perquè no ens reconegués, perquè va entrar a la casa de seguida tot dient: «Prepareu-vos, en Bombo ja és aquí».

, EL PAL

LASSO

FRUITERIA

Lola_Pimienta_catalan.indd 149

1/3/16 8:19


Passejar amb el Caramelet va ser fantàstic. No tan sols caminava, amb la Lilí, sinó que corria! Però després es va cansar i es va quedar adormit al mig del carrer. I,

de sobte, va aparèixer aquell home malcarat!

eu gos?,

t Que no es mou, el

va preguntar. I, després, encara va afegir, més malcarat: «Si no, almenys no el tragueu ni el deixeu aquí! Això no és un cementeri de gossos». Va reproduir gairebé les mateixes paraules que l’altre dia! I, després, va treure un altre cop el mòbil i va dir: «Ernest, ara porto l’enviament». Duia el mateix maletí de color negre, a dins del qual sonava alguna cosa. Quina sort! Quan ja no quedaven sospitosos, n’havíem trobat un.

PER DESCOMPTAT, HO VAIG AFEGIR A LA MEVA LLISTA.

150

Lola_Pimienta_catalan.indd 150

1/3/16 8:19


SOSPITÓS:

El malcarat que acostumem a trobar-nos pel carrer.

??????????

Nom: Desconegut. Aspecte: És calb, però es toca contínuament

els pocs cabells que li queden. [Per què? Què amaga?]. Duu una americana fosca [la Bet creu que és una disfressa] i sempre porta un maletí negre que dringa [Potser ven manilles? Hi deu haver monedes d’or? I si roba joies?].

Còmplices: Aquest tal Ernest a qui

truca a totes hores, és el seu company de malifestes?

I sobretot: Per què no suporta els gossos que dormen?

Pla: OBSERVAR-LO.

Lola_Pimienta_catalan.indd 151

1/3/16 8:19


Aviat descobrirem qui és aquest home misteriós. Ara fins i tot tenim un autèntic

GOS RASTREJADOR!

CREC QUE

UN NOU

ja tenim

CAS! CARAMELET,

SUPERGOS

RASTREJADOR

Lola_Pimienta_catalan.indd 152

1/3/16 8:19

Profile for Grupo Anaya, S.A.

Txell Espiell, 1. Txell Espiell i el segrestador de gossos  

#abrelapuertaalalectura #leeencasa

Txell Espiell, 1. Txell Espiell i el segrestador de gossos  

#abrelapuertaalalectura #leeencasa