Issuu on Google+

Tot CETT Abril 2003. Segona etapa - Núm. 5

Una nova Barcelona turística

Núria Machordom El TotCETT entrevista a la directora de Turisme de Catalunya

La realitat dels emprenedors I Trobada de reflexió i opinió sobre la professió a l’hoteleria i restauració


SUMARI Editorial

2

Notícies

3

Notícies del CETT

7

Tema. NOVES VESSANTS DE TURISME A BARCELONA

12

Turisme sostenible

16

Opinió

19

Entrevista. NÚRIA MACHORDOM

20

Directora de Turisme de Catalunya CETT Formació

22

Cuina i Química. LA PARÀBOLA DE LA MAIONESA I L’ALLIOLI AAA CETT Associació d’Antics Alumnes

28

30

Coneguem Catalunya

31

Internacional

33

Estudis i investigacions

35

Tot Flash Bibliografia

38 40

1


Editorial

LA GUERRA

E

ls esdeveniments que pertorben la tranquil·litat i la pau en les destinacions turístiques, o a qualsevol racó del món, fan que els professionals del turisme estiguem contra la guerra. El turisme és una activitat social i econòmica molt sensible. És a dir, som gent de pau tal com l'antiga organització del turisme va proposar amb l'eslògan: "El Turisme, passaport per a la Pau". En aquests moments, al món hi ha 24 guerres existents. En 24 indrets, els homes es barallen i es maten. Trist panorama. No és sols l'Irak que pot sagnar. A molts llocs moren homes, dones, nens i no, precisament, són qui han provocat la guerra. Fa pocs dies, una nena de vuit anys -intel·ligent i maca- ens deia: "Per què hi ha guerres? Els que volen les guerres que vagin a un camp de futbol i es barallin, però que no ens hi barregin a nosaltres, que ens en excloguin". El que passa és que els que promouen les guerres sempre ho fan per algun interès. Tenen molts noms: domini econòmic, el petroli, l'aigua, la venjança, el territori... Els humans senzills i de carrer, a voltes, no ho entenem. No sabem per què. Intenten dirnos-ho, però ho fan tant malament que se'ls hi veu el llautó. Definitivament, als homes del turisme no ens agraden les guerres. Les rebutgem, tant més, si ens volen donar gat per llebre. I no només pels perjudicis que comporta, no. Perquè som homes de pau. Quan escrivim aquesta editorial encara no sabem com acabarà. De moment, ja hi ha vols que es suprimeixen, grans majoristes acomiaden personal o es fan suspensió de pagaments. I encara no som a la guerra. Tenim por i estem tristos per totes les persones que moriran, que seran ferides, que quedaran orfes quan arribi el dia en què aquesta guerra es pugui dur a terme. Tots estem tristos? N'hi ha que no: els fabricants d'armes i els que la demanen, la provoquen. No oblidem tampoc les altres 24 guerres que avui hi ha en el món.

Gaspar Espuña

2


Notícies

RIU HOTELS & RESORTS celebra el seu 50 aniversari, amb l’objectiu de ser un referent del turisme vacacional de sol i platja La cadena hotelera Riu Hotels & Resorts compleix 50 anys d’història. Van tancar l'any 2002 amb prop de 100 hotels distribuïts en 11 països i tenen previst per al 2003 la incorporació de 12 més, alguns d'ells en nous paï sos (Croàcia i Rumania). Des que Juan Riu va posar un petit hotel a Mallorca l'any 1953 les coses han canviat molt. Cinquanta anys després, la cadena hotelera Riu Hotels & Resorts, gestionada per la ter cera generació de la família (Carmen Riu Güell i Luis Riu Güell), compta amb 98 hotels distribuïts per 50 països i continua en expansió. De cara al 2003, Riu té previst incorporar 12 hotels amb els quals reforçarà la seva presència a Gran Canària, Andalusia, Mèxic i Xipre, i s'instal·larà a dos països nous: Croàcia i Rumania. "Europa de l'Est ofereix zones de platja d'interès i uns preus molt interessants alhora que una bona qualitat. La nostra missió és descobrir aquells indrets vacacionals que puguin plaure al nostre tipus de client", assegura Carmen Riu. Amb aquestes ampliacions la cadena hotelera arribarà a tenir 15.000 treballadors, una xifra que suposarà un increment del 15% en relació als 13.000 treballadors que tenia durant el 2002. I és que com ens comenta la consellera-delegada de cara al futur la cadena vol ser un referent mundial en quant al turisme vaca cional de sol i platja. "Tindrem hotels allà on els nostres

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL El passat 15 de gener, els germans Riu (Carmen i Luis) i que comparteixen el càrrec de conseller-delegat, van ser escollits per la revista "Dinero" entre els 10 millors empresaris d'Espanya. "És un reconeixement que ens honora i estimula a continuar treballant en favor del creixement de l'empresa, la reinversió constant i la creació de llocs de treball", comenta Carme Riu. Aquest reconeixement se suma a la recent nominació com a millor cadena vacacional del món a Suïssa i Bèlgica, i al premi Príncep Felip a l'excel·lència empresarial. Riu Hotels & Resort és la 34 major cadena del món i un punt de referència internacional de l'hosteleria vacacional de sol i platja.

clients desitgin anar. Som hotelers i no sabem fer una altra cosa més que donar plena satisfacció a través de l'exercici del nostre ofici".

Fa 50 anys... L'empresa va néixer l'any 1953 amb un petit hotel a Mallorca: el Riu San Francisco. Després de la seva sòlida expansió per Canàries, Riu Hotels va començar als anys noranta la seva internacionalització com a cadena amb la inauguració de l'hotel Riu Taíno en Punta Cana (República Dominicana). I a partir d'aquesta illa, les platges de la qual es troben entre les més maques del món, la cadena s'expandit a Cuba, Florida, Mèxic, Tunísia, Bulgària i Xipre. En la seva internacionalització, la família Riu, propietària de la cadena, va constituir l'any 1993 una societat amb TUI (Touristik Union International), el major touroperador d'Europa. n

3


Notícies

Balanç de l'Any Internacional Gaudí

DEFINITIVAMENT, UN DELS GRANS Apropar Gaudí al públic i propiciar que aquest pogués fer-ho per la via sensorial i la intel·ligent, era la fita que ens vam proposar el 1999, en endegar l'Any Internacional Gaudí. Enteníem que aquesta era la millor manera de celebrar el 150è aniversari del naixement d'un arquitecte que no sempre havia estat entès ni apreciat i que ha tingut grans detractors i grans defensors. Convençuts, doncs, que calia posar sobre la taula les interpretacions que permetessin rellegir Gaudí amb una actitud oberta vam preparar una commemoració, que crec, que és just reconèixer que ha assolit amb escreix el nostre objectiu. El més impressionant de l'Any Internacional Gaudí ha estat la resposta dels ciutadans. I és precisament l'entusiasme amb què aquests han participat en tots els esdeveniments els més teòrics i els més festius, amb independència d'edats, professions o procedències-, el que ens fa pensar que Gaudí ha estat valorat definitivament com un dels grans creadors de la modernitat. El cert és que els resultats ens fan adonar que l'Any Internacional Gaudí ha estat molt més que una celebració, ha estat un fenomen. Val a dir que ens era favorable el context, especialment l'europeu, on s'està donant un revival de tot el relacionat amb el modernisme, en què Gaudí s'ha imposat per l'originalitat i la contundència de les seves propostes. I això ha estat possible perquè s'han sumat totes les forces i totes les plataformes -les institucionals, les professionals, les associatives, les acadèmiques, les educatives, els propietaris del patrimoni de Gaudí i el món de l'empresa-. Perquè tothom ha volgut ser present en aquesta cita que ha durat tot un any, durant el qual, ininterrompudament, s'han produït activitats a Barcelona, Catalunya i la resta de l'Estat, però també en molts països d'Europa i Amèrica. I és que Gaudí, pot agradar més o menys, però no deixa mai indiferent.

Totes les facetes d'en Gaudí Fins ara l'arquitecte era conegut a través d'unes poques obres, molt emblemàtiques, però que constrenyien la seva aportació. Per aquest motiu ens vam proposar oferir una imatge global del seu treball, cosa que vam intentar fer dis-

4

Daniel Giralt-Miracle, comissari de l’Any Gaudí

senyant un programa que incloïa tots els vessants des dels quals es podia abordar l'obra i la persona de Gaudí. Així, s'ha tractat d'una manera integral la seva arquitectura civil i religiosa, la seva manera de pensar i de treballar i s'ha mostrat que era arquitecte, enginyer, artista, constructor, urbanista, home de reflexió i recerca. La finalitat de presentar un Gaudí multifacètic és també la que va impulsar-nos a evitar recórrer a una obra concreta per la campanya de publicitat, sinó a usar fragments d'aquesta i a recordar que, tal com defensava Gaudí, l'originalitat és el retorn a l'origen. Com sigui, penso que hem aconseguit fer conèixer la complexitat de Gaudí i, evidentment, la feina de promoció ha estat molt important, perquè des del començament hem estat explicant aquesta iniciativa a la premsa i en fires, congressos i reunions amb touroperadors que van acollir amb entusiasme aquesta commemoració. De manera que Gaudí avui fins i tot s'ha projectat en països en els que encara no havia penetrat, com la Xina, Austràlia o Jordània. La complicitat amb els mitjans de comunicació ha estat decisiva, perquè s'han identificat amb l'esperit d'aquesta celebració i han entès el caràcter eminentment cultural i patrimonial que li vam donar i així l'han difosa a través de diaris, revistes, televisions, ràdios, internet, etc. Gràcies a ells, doncs, hem pogut transmetre la idea que Gaudí és una experiència, una vivència, un exercici de raó i sensibilitat. Tots aquests han estat estímuls que han propiciat un corrent de recuperació de l'obra gaudiniana, tant en la seva restauració, com en la seva rehabilitació. L'església de la Colònia Güell, la nau de la Cooperativa Obrera Mataronense, els viaductes de Bellesguard, el parc Güell, la casa Vicens o el col·legi de les Teresianes són alguns dels edificis que s'han vist beneficiats d'aquest aniversari. La convocatòria de l'Any Internacional Gaudí també ha sigut un esperonador per les entitats i associacions gaudinistes


que han contribuït amb les seves activitats a ampliar l'espectre del programa oficial. Em refereixo a la Reial Càtedra Gaudí de la UPC, el Centre d'Estudis Gaudinistes, el Museu de la Sagrada Família, la Casa-Museu del parc Güell, l'Espai Gaudí i el seu Gabinet, els Amics de Gaudí de Reus, etc. Aquest ambient pro-Gaudí s'ha vist enriquit per una reflexió intel·lectual intensa, la que han impulsat les universitats, els col·legis professionals, els historiadors i els crítics d'art, fins i tot el món científic, que han fomentat que l'arquitecte sigui objecte de tesis doctorals, que han fet noves descober tes de dades i documents, que han obert noves vies d'estudi..., situant Gaudí en un context que va més enllà del delimitat per l'art, el pensament, l'arquitectura o la societat del seu temps. De tot això, afortunadament, en quedarà constància en les desenes de publicacions que s'han editat en diferents idiomes al llarg d'aquest any i que es relacionen en aquesta memòria.

Festa universal Però els que hem organitzat aquesta commemoració no només hem tingut cura d'aquest vessant. En cap moment vam oblidar que celebràvem un aniversari, per això vam donar molta importància als actes de caràcter més festiu. Barcelona, en primer lloc, però també Reus, la Pobla de Lillet o Riudoms, sense oblidar Ciutat de Mallorca, Lleó i Astorga van preparar actes diversos en els que van participar tots els ciutadans i tots aquells que havien vingut al nostre país atrets per Gaudí, amb una resposta realment espectacular en totes les convocatòries. Si mirem tot el que ha passat al llarg del 2002, veurem que aquest any era realment oportú per impulsar el reconeixement de la figura i l'obra de Gaudí, perquè no només coincidia amb el 150è aniversari del seu naixement, sinó que el moviment d'opinió que havia començant uns anys enrere l'afavoria. El cas és que aquest any s'ha fet realitat allò que en el seu moment van vaticinar gent com Maragall, Pijoan, Pla, Teixidor, Sert, Fernández Ordoñez, i els mateixos deixebles de Gaudí (Ràfols, Bergós, Puig-Boada o Martinell, entre d'altres); en el sentit que l'arquitecte, amb els anys seria reconegut com un dels grans. Efectivament, avui podem afirmar que Gaudí és patrimoni en el sentit etimològic de la paraula, una herència, un bé compartit, gràcies al qual s'ha consolidat la imatge de Barcelona com a ciutat d'art, disseny i arquitectura.

Per tot això, crec que podem afirmar que la dinàmica que ha impulsat les activitats de l'Any Internacional Gaudí no s'acabarà el 2002, sinó que anirà molt més enllà, tant en el camp del coneixement com en el de les infrastructures. Perquè perviuran unes rutes, uns transports, una senyalització, uns serveis d'informació, unes guies, unes pàgines web, nous espais d'accés públic, que, sens dubte, seguiran augmentant el coneixement de Gaudí com el que és: bé cultural del patrimoni mundial, tal com la UNESCO va reconèixer l'any 1984 amb tres dels seus edificis, el Parc Güell, el Palau Güell i la Pedrera. Una classificació que gràcies a l'estat d'opinió de l'Any Internacional Gaudí es pot fer extensiva a la resta d'edificis d'aquest arquitecte. El que és clar, però, és que després de 2002, Gaudí és molt més nostre i molt més universal. n Daniel Giralt-Miracle Comissari general de l'Any Internacional Gaudí

GAUDÍ SUPERA RÈCORDS L'Any Internacional Gaudí ha estat un èxit en tots els sentits. Ha servit per aprofundir en la figura d'un arquitecte que anava més enllà i en el coneixement d'una obra, en moltes ocasions, limitat a la Pedrera, el Parc Güell i la Sagrada Família. Segons la Comissió Organitzadora, les tres principals exposicions van tenir una bona resposta de públic: "Gaudí, la búsqueda de la forma" va rebre 155.000 visitants; "Universo Gaudí", 300.000 i "Gaudí, arte y diseño", 217.000. Aquest és l'enriquiment cultural, però a banda, l'any Gaudí s'ha convertit en el major esdeveniment de Barcelona, després dels Jocs Olímpics del 92. Durant tot el 2002, les més de 300 activitats programades van rebre la visita de quasi sis milions de visitants, cinc vegades més que les previsions inicials i, econòmicament, va generar uns beneficis per a la Ciutat Comtal de 14 milions d'euros directes, als quals se li ha de sumar els més de 20 milions indirectes degut a l'increment de visites als monuments de Gaudí.

5


Notícies

centre de viatges on-line TUI és una nova concepció en la planificació d'un viatge. Més que una agència és un centre de viatges on treballen conjuntament, entre majoristes, minoristes i proveïdors, més

de 200 empreses de 16 països diferents per poder garantir al client la millor relació qualitat/preu i el millor servei encara que es reservi a última hora.

TUI introdueix a Espanya un nou concepte d'agència de viatges utilitzant la marca mare "TUI" com a segell de qualitat, servei, atenció, professionalitat i garantia, i oferint als clients a les agències un ambient més dinàmic i interactiu. Ara, després d'uns mesos és aviat per fer un balanç de com han percebut els nostres clients la marca TUI. El que sí podem dir és que els antics clients de les agències de Nouvelles Frontières i Ultramar Express han percebut el canvi molt positivament i els fruits d'aquests canvis es comencen a recollir ara. A més, anteriorment, la marca Ultramar Express va ser associada amb viatges de negocis i la marca Nouvelles Frontières amb viatges alternatius. Ara, amb el canvi de nom a TUI, estem introduint una marca forta, reconeguda a tota Europa i associada als viatges vacacionals, identificada amb les necessitats del mercat espanyol.

Ofertes d'última hora L'entorn econòmic i polític actual no és propici a les reserves anticipades i, per tant, pensem que les ventes de l'últim minut representaran un aspecte estratègic per a les empreses del sector. Les empreses que tenen optimitzades els processos de comunicació i d'informació interna i externa tindran, sens dubte, un avantatge competitiu que les assegurarà per poder oferir productes en els darrers 7 dies anteriors a la sortida. TUI España s'ha adaptat a aquest nou entorn i pot assegurar que en menys de 12 hores, quan es rep una oferta d'un proveïdor (intern o extern al grup TUI), es pot crear una oferta d'"últim minut", introduir-la en el nostre sistema de reserva (amb disponibilitat), informar als nostres assessors a través de la nostra intranet últim minut, incloure-la en la pàgina www.tuiviajes.com, enviar-la per correu electrònic al nostre club (més de 80.000 internautes) i dissenyar els cartells per als aparadors en el nostre sistema de gestió de cartells. Tots els TUI centre de viatges tenen un accés online per buscar, seleccionar i imprimir els cartells segons la seva àrea geogràfica. El nostre èxit es basa en diferents factors: flexibilitat, capacitat d'adaptació i capacitat de reacció. En una paraula, els

6

nostres assessors de viatges deuen guanyar en productivitat, augmentar la qualitat del servei i de la informació sol·licitada pel client. Clarament, TUI España té la voluntat de ser líder a Internet i té totes les claus per aconseguirho: un touroperador propi, una xarxa d'agències, una capacitat hotelera important, preus molt competitius, la tecnologia per poder reservar on-line i una marca amb notorietat europea. Aquest any tenim com objectiu aconseguir el 15% de les ventes en xarxa, arribant a aliances de màrqueting amb grups de gran notorietat nacional. Per mitjà de la nostra pàgina estem oferint el concepte de TUI centre de viatges, oferint la totalitat dels serveis vinculats al viatge. És una de les úniques pàgines en oferir la venda 100x100 on-line de paquets turístics, vols, circuits, ofertes d"últim minut", subhastes, així com informació sobre més de 80 països i la possibilitat d'imprimir miniguies abans de sortir de viatge. n Michel Durrieux Director Màrqueting i Business de TUI


Tema

LES NOVES VESSANTS

del turisme a Barcelona L'any Gaudí ha servit per consolidar Barcelona com a destí turístic cultural, però la Ciutat Comtal té molts altres atractius que van més enllà de la pròpia fisonomia i que tenen demanda. L'increment de places hote-

leres, l'arribada del tren d'alta velocitat, la nova línia del metro fins a l'aeroport i les actuacions del port i aeroport ajudaran a situar Barcelona en el contexte turístic internacional.

Les Olimpíades de l'any 1992 van servir per netejar la cara de Barcelona. Fins llavors, mai en la seva història la ciutat havia patit un canvi tan espectacular en la seva fisonomia. Barcelona tenia mar, però havia viscut d'esquenes a ell. Quasi dotze anys més tard, la ciutat continua en creixe ment. L'any passat la celebració del 150è aniversari del naixement de l'arquitecte català més internacional, Antoni Gaudí, tornava a posar la ciutat en el centre de l'escena cultural. Segons dades de Turisme de Barcelona des de fa tres anys més del 50% del turisme que ens visita és vacacional. Tot això, però, només és el començament. La ciutat està en ple procés de creixement i de definició del que serà en el futur i és, per aquest motiu, que està desenvolupant tot un conjunt d'actuacions que esperen situar-la com a destí cultural, de congressos i d'altres activitats paral·leles.

Parada de creuer Amb 850.000 creueristes, Barcelona és el principal port de creuers del Mediterrani i d'Europa, segons la revista Lloyd's Cruise International. La capital catalana s'ha convertit en els darrers anys en el port del Mediterrani preferit per les grans empreses navals. Les noves terminals portuàries permeten al passatger dels creuers passejar per la ciutat mentre gaudeix de l'ambient, de la cultura i de les botigues.

Anar de compres Les millors marques internacionals tenen representació a Barcelona. Els visitants identifiquen el comerç català amb identitat, qualitat i preus molt competitius, i és precisament per això, que la capital catalana és líder espanyol en ventes al turisme estranger (concentrant més del 15% de les vendes fetes amb tarja). A més, la Ciutat Comtal té una àrea comercial de luxe, el Barcelona Shopping Line; el major centre comercial a l'aire lliure d'Europa. Consisteix en un recorregut de cinc quilòmetres que va des del mar fins la zona alta de la Diagonal, passant per la Rambla, el centre històric, el Barri Gòtic i la zona de influència del Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya. I per unir les millors botigues, amb els edificis més emblemàtics modernistes i restaurants del cor de la ciutat (des de la Plaça Catalunya fins la Diagonal) Barcelona compta amb el Bus Shopping Line.

Punt de reunió Barcelona és una de les destinacions favorites europees per celebrar tot tipus de reunions científiques i empresarials: congressos, convencions, presentacions de producte i viatges d'incentiu. Per això consta d'un recinte firal de 200.000 m2 de superfície coberta, incloent-hi el Palau de Congressos; un segon Palau de Congressos recent construït amb capacitat

12


per a 3.000 persones; el Palau Sant Jordi que es pot adaptar per un variat nombre de convencions; i un Centre de Convencions en construcció i que acollirà l'any 2006 els més grans congressos amb capacitat fins a 12.000 persones. La capital catalana és la ciutat que més congressos internacionals té confirmats de l'any 2003 cap endavant, segons les estadístiques de la International Congreso & Convention Association (ICCA). Una d'aquestes cites és la prestigiosa fira EIBTM (European Incentives, Business Travel & Meeting Exhibiton) que es durà a terme a Barcelona durant cinc anys. La primera edició a la Ciutat Comtal tindrà lloc del 30 de novembre al 2 de desembre de l'any 2004 a la Fira de Barcelona en Gran Via i mobilitzarà unes 10.000 persones entre compradors i expositors. Però, la importància d'aquesta fira va més enllà de la pròpia activitat. Es tracta d'una certamen de professionals que decideixen les ciutats on empreses i associacions convocaran les seves trobades professionals. I per tot aquest turisme de reunions, el Barcelona Convention Bureau ha ideat la Congress Card, una tarja que facilita la visita a la ciutat dels assistents a congressos, convencions i viatges d'incentiu. Són descomptes personalitzats en 30 equipaments i serveis de la ciutat (museus, oci, restaurants, botigues, lloguer de cotxes...) i es comercialitza per a grups de, com a mínim, 100 persones amb un passi de transport públic de 3, 4 o 5 dies. A nivell empresarial, a més a més, Turisme de Barcelona ha organitzat el Barcelona Outdoor & Corporate Training, un programa que promociona la ciutat com a destí per fomentar el treball en equip i els cursos per a la formació d'executius i professionals.

De metges Barcelona Centre de Salut és l'organisme que potencia la ciutat com a destí de salut i benestar. La medicina catalana gaudeix de renom i ha estat pionera en molts camps científics com els trasplantaments renals i la cirurgia oftalmològica, toràcica i cardíaca; és per aquest motiu que moltes persones es desplacen a la ciutat per realitzar les seves consultes mèdiques. Des d'una revisió o check up fins a una intervenció quirúrgica. Paral·lelament als centres mèdics, un 35% dels congressos que es realitzen a la Ciutat Comtal per tanyen al sector mèdicosanitari.

Prop de 40.000 places hoteleres per al 2005 Per donar resposta a tota aquesta demanda existent i a la que s'espera tingui en un futur pròxim la ciutat de Barcelona, s'està potenciant la construcció de noves places hoteleres. Durant l'any 2001, la ciutat va veure incrementar la seva oferta de pernoctació en 1.624 habitacions; l'any 2002 en 1.147 i espera, per al 2003, comptar amb 2.727 més i al 2004, amb 3.232. En total, segons les previsions de Turisme de Barcelona de 1998 al 2005 el nombre de places hoteleres haurà augmentat en quasi 13.000 habitacions. Una xifra que en l'actualitat ronda les 35.000 habitacions.

ESPORT I DISSENY CELEBREN EL SEU ANY A BARCELONA A banda de tot aquest ampli ventall d'ofertes i serveis turístics permanents, la ciutat de Barcelona té un compromís esportiu ineludible. Onze anys després dels Jocs Olímpics, s'acolliran quatre grans esdeveniments esportius: la Final Four de l'Euroliga de bàsquet (del 9 a l'11 de maig), el Mundial de natació (del 13 al 27 de juliol), els Jocs Mundials de policies i bombers (del 27 de juliol al 3 d'agost) i la Copa d'Europa de nacions de hockey sobre gespa masculina i femenina (de l'1 al 13 de setembre). Per una altra banda, trobem la gran cita cultural: l'any del Disseny, que permetrà, durant tot el 2003, acostar els valors del disseny i la creativitat a tothom. Després d'haver reflexionat sobre un dels creadors que marcà el pas de la tradició vers l'esperit de la modernitat, en Gaudí, el 2003 vol donar a conèixer una nova forma d'entendre la creació i el disseny nacional. Entre exposicions, premis i concursos, congressos professionals, tallers... més de cent activitats composen la iniciativa, promoguda pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, organitzada pel Foment de les Arts Decoratives (FAD) i amb el suport de la Diputació de Barcelona. L'oferta principal tindrà lloc a la ciutat de Barcelona encara que altres ciutats de Catalunya i Espanya participaran en la iniciativa.

A més, en els propers dos anys s'espera que la ciutat de Barcelona millori les seves infrastructures comunicatives. Amb la línia 9 de metro (que uneix tota la part altra de Barcelona i comunica la ciutat amb l'aeroport), la nova expansió de la ciutat amb la zona del Fòrum, l'arribada del Tren d'Alta Velocitat, l'ampliació de l'aeroport o la comunicació directe entre Montjuïc 1 i Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona s'espera que la ciutat es consolidi en aquestes ofertes alternatives al turisme vacacional, i es reforci aquest darrer. n

13


Tema

LES INFRASTRUCTURES de Barcelona Les infrastructures de transport han estat una de les assignatures pendents tradicionalment a la ciutat de Barcelona. Les infrastructures, juntament amb la situació geogràfica, l'aglomeració i l'estructura sectorial, són els principals factors determinants del potencial de desenvolupament i capacitat productiva d'una economia regional. La voluntat d'equipar infrastructuralment Barcelona i la seva regió metropolitana amb el convenciment d'aportar-li més avantatges competitius han portat a la realització de diferents projectes que, hores d'ara, es troben en diferents fases de materialització i que han de reforçar la posició de la ciutat en el seu hinterland europeu de 15 milions de persones. Els projectes més rellevants que s'estan portant a terme a Barcelona es concentren, principalment, al voltant dels dos rius que emmarquen la ciutat: el Llobregat, que es consolida com el nou districte productiu i logístic de la regió en relació a les noves infrastructures de transport, i el Besòs, el nou espai residencial, lúdic i de serveis de la ciutat.

Àrea del Llobregat En aquest sector s'inclouen les operacions d'ampliació de l'aeroport, del port i de la zona d'activitats logístics en el marc del Pla Delta (acord signat l'any 94 entre diferents administracions), així com el projecte d'ampliació de la Fira de Barcelona al polígon de Pedrosa de l'Hospitalet, acompanyat de la construcció de nova oferta hotelera i d'oficines consolidant el caràcter d'aquest àmbit. Les principals operacions són:

Ampliació de l'aeroport de Barcelona, que es troba ja fa uns anys en un procés de saturació que fa necessària la seva ampliació. El nombre de passatgers no ha deixat de créixer a un ritme que oscil·la entre el 6 i el 13% per any des del 1996 assolint els 20,5 milions de tràfic de passatgers al 2001. Els objectius centrals de l'ampliació són la construcció d'un aeroport intercontinental amb capacitat per acollir 40 milions de passatgers/any, que sigui base d'una companyia aèria i faci d'intercanviador entre diferents destinacions. Per assolir-ho cal construir una 3a pista, una nova terminal, una zona de càrrega (amb capacitat per 600.000 Tn.), una àrea de manteniment d'aeronaus, una zona de serveis aeroportuaris i una ciutat aeroportuària amb oficines, hotels, etc. L'ampliació del port permetrà la reordenació del tràfic marítim i diferenciarà els seus tres grans àmbits funcionals: • El Port Vell, integrant-lo definitivament a la ciutat, creant una nova oferta en terminals de viatgers i edificis per activitats terciàries: hotels i oficines. • El Port Comercial, nucli de l'activitat portuària que es fa a Barcelona, que, pràcticament, doblarà la seva superfície. • El Port Logístic, ZAL, amb 260 ha destinades a proporcionar la base de distribució al sud d'Europa dels productes d'accés marítim. A l'entorn s'hi desenvolupa la millora de xarxa viària d'accés a les dues infrastructures esmentades i la construcció d'una nova xarxa ferroviària exclusiva de mercaderies. Complementàriament, es desvia el riu Llobregat i es construeix la depuradora que ha de donar servei al sector sud de l'àrea metropolitana.

Àrea del Besòs La nova ordenació del Front Litoral, que acollirà la celebració del Fòrum de les Cultures 2004, la renovació del

Recorregut previst del Tren d’Alta Velocitat entre Sants i Sagrera

14


El Pla Delta del Llobregat en el futur

Poblenou amb el projecte del 22@ i el sector de Sant Andreu-Sagrera són les tres grans peces en transformació localitzades al llevant de la ciutat Les dues primeres tenen un marcat caràcter de renovació urbana alhora que de recuperació de teixits degradats en el primer cas i obsolets en el segon, per convertir-los en nous centres d'activitat econòmica, residencial i lúdica. La transformació del tercer ve associat a l'arribada del tren d'alta velocitat a Catalunya que suposarà sens dubte un gran impuls econòmic i d'articulació territorial. Per Barcelona representa una oportunitat de transformació urbana alhora que un posicionament en la xarxa europea. En el traçat ferroviari definitiu, la línia entra a la ciutat resseguint el Llobregat, aproximant-se a l'aeroport amb què quedarà connectat, i travessa Barcelona amb dues estacions principals, Sants ja existent i Sagrera la nova gran estació de la ciutat. La dimensió estratègica d'aquesta nova estació ve lligada a tota la remodelació del sector nord-est de la ciutat (Front litoral i 22@). L'estació intermodal de la Sagrera es planteja com una estructura compacta, amb tres nivells soterrats que permeten connectar, de forma ràpida i eficient, els diferents serveis ferroviaris, entre ells i amb el metro, l'estació d'autobusos i el gran vestíbul situat a la cota alta de la ciutat. Acompanya l'operació una profunda renovació urbana de l'entorn.

Garantir l'accessibilitat a aquestes noves àrees, millorant i ampliant-ne la xarxa de transport públic a tota la ciutat és la darrera assignatura pendent pel que fa a la dotació infrastructural de Barcelona. El PDI 2001-2010 (Pla Director d'Infrastructures) contempla per a Barcelona l'ampliació del metro (50 km. nous), fonamentalment la construcció d'una nova línia de metro (L-9) que connecta l'Aeroport, la Zona Franca, la Fira, la Zona Universitària i Sagrera-Meridiana fins a Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Així com, la introducció d'una nova infrastructura: el tramvia del Baix Llobregat (el Tram Baix) i el tramvia del Besòs (de Glòries a Badalona). Es preveu també l'extensió de la Xarxa del sistema metropolità de rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La dotació infrastructural que es preveu realitzar a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana és certament ambiciosa i ha de permetre posicionar la ciutat com a capçalera d'una euroregió de 15 milions d'habitants, al mateix temps que la dota d'una funcionalitat interna que avui no té. Tanmateix, el ritme amb què s'està duent a terme per part de les Administracions competents, excessivament lent i amb dificultats, no respon adequadament a les necessitats actuals de la metròpoli. n Miquel Sodupe-Roure Barcelona Regional

15


Turisme sostenible

EL TURISME SOSTENIBLE A LA MEDITERRÀNIA Conclusions de la jornada, organitzada pel CETT i WWF L'anàlisi actual de l'aplicació de la gestió ambiental al turisme i la contribució del turisme en el desenvolupament sostenible des d'un punt de vista local van ser els eixos de debat de la I Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània. L'acte es va dur a terme dins de la celebració de la I Escola de Turisme Sostenible de la Mediterrània. La I Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània, organitzada per la Fundació Gaspar Espuña-CETT juntament amb el WWF, en el marc del projecte "Across the Waters" d'aquesta entitat, es va desenvolupar al voltant de dues taules rodones. Des d'un punt de vista tècnic, en la primera taula es va analitzar l'actual aplicació de la gestió ambiental del turisme. Per la seva banda la segona va tractar sobre com el turisme pot contribuir al desenvolupament local, des d'un punt de vista de les institucions implicades i que van estar presents al debat; institucions com ara l'Organització Mundial del Turisme, la Direcció General de Turisme, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Direcció General de Planificació Ambiental i l'Institut Europeu de la Mediterrània. En totes dues es van arribar a unes conclusions que es detallen a conti nuació. La II Jornada, organitzada per la Fundació Gaspar-Espuña, tindrà lloc al novembre i comptarà amb la col·laboració de Caixa de Catalunya.

"Anàlisi actual de l'aplicació de la gestió ambiental al turisme". Taula 1 Sobre el concepte de sostenibilitat • Convé diferenciar el concepte de desenvolupament del de creixement. El primer és el correcte per aplicar-lo al turisme i a qualsevol activitat econòmica i/o territori.

Sobre la sostenibilitat del turisme • Per aconseguir desenvolupar orientacions de sostenibilitat en l'activitat turística és fonamental la participació

16

activa de la societat del territori de destinació, així com la formació. • El turisme de qualitat pot entendre's com una de les formes de millorar la sostenibilitat del turisme, en la mesura que no entra en la lògica de volum de visitants com a factor clau. • El turisme és una activitat d'importància planetària. • El turisme demana un medi ambient de qualitat. Aquesta qualitat, però, té més a veure amb l'endreçament escènic del territori (medi ambient polític) que amb la realitat dels processos naturals (medi ambient ecològic). • El turisme és una activitat que ha generat modificacions importants en el paisatge, però no pot responsabilitzar-se en exclusiva del canvi succeït als litorals mediterranis les darreres dècades. • La sensibilització dels turistes és una acció ineludible per millorar la sostenibilitat de l'activitat.

Sobre els sistemes de gestió ambiental • Els sistemes de gestió ambiental són fonamentals per millorar la sostenibilitat de l'activitat, si bé actuen millorant formes tradicionals del turisme. • L'aplicació de normes i reglaments ambientals a les empreses suposa notables beneficis, entre els que cal destacar la implicació del col·lectiu de treballadors, els bene-


ficis econòmics a mig termini, els beneficis en imatge i l'augment de la capacitat de lideratge sectorial.

Sobre la gestió de la destinació • En determinats territoris el turisme pot arribar a ser incompatible amb les activitats de preservació i, per tant, hauria de reduir-se el seu pes. • En qualsevol territori, la planificació sectorial hauria de derivar-se d'una sistemàtica de gestió integral del territori. • En la sostenibilitat del turisme és clau l'aplicació del concepte de capacitat de càrrega. El turisme genera impactes negatius elevats sobretot quan arriba a la "massificació".

Sobre el canvi climàtic i el turisme • El canvi climàtic ha tingut en els sector de l'hostaleria i de les assegurances un important valedor mediàtic, ja que es tracta de sectors que poden veure's afectats de forma molt clara en determinades destinacions turístiques.

"Contribució del turisme en el desenvolupament sostenible des del punt de vista local. Polítiques i Models". Taula 2 • El Medi Ambient és una política substancial en l'àmbit de la Mediterrània, que requereix la creació de xarxes de cooperació directe, per tal de reforçar l'educació i sensibilització. • La dinàmica nord/sud també existeix en l'àmbit del turisme. • El nombre de països en els quals el turisme emergeix com a única sortida és cada cop més important. • El turisme es constitueix sovint com un acte depredador. • L'existència de segones residències i el seu desenvolupament és, a voltes, un factor que contribueix a un desenvolupament insostenible del turisme. • Les ciutats, com Barcelona, no només són turisme. La qualitat de vida dels ciutadans cal que sigui cada dia millor. • És imprescindible un compromís ciutadà per a la sostenibilitat (Agenda 21). • No hi ha turisme de qualitat sense territori de qualitat. • Sostenibilitat també és identitat. La societat civil, la població ha de ser protagonista del desenvolupament turístic. • El turisme ha de ser un factor reequilibrador del territori. • La manca de finançament del món local és un factor d'insostenibilitat turística. • La planificació turística ha d'incorporar l'avaluació de l'impacte ambiental. • La formació és un instrument clau per al desenvolupament del turisme sostenible. • Hi ha una manca de cultura turística, es produeix una infravaloració de la interpretació turística. • És necessària una coordinació del turisme. Cal que es produeixi un anclatge del turisme en el territori. n

"Itaca", per un turisme responsable El WWF/Fons Mundial per a la Natura i la Fundació Gaspar Espuña/CETT són les responsables del projecte "Itaca" per a les ONGs del mediterrani. Aquesta col·laboració, que neix amb l'objectiu de treballar conjuntament en un tema amb el qual ambdues organitzacions tenen un fort compromís: el turisme responsable, va permetre la realització d'un curs sobre la temàtica dirigida a ONGs del Mediterrani des del dia 20 al 30 de novembre, en les instalacions del CETT. Els participants, provinents de deu països (Turquia, Portugal, Grècia, Libano, Jordània, Marroc, Croàcia, Itàlia, Xipre i Espanya), són responsables o estan involucrats en projectes que tenen com objectiu promoure el turisme responsable. El curs es va estructurar en tres parts diferents: • Per començar, els alumnes varen participar en el seminari sobre turisme rural organitzat per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Natura a Berga durant els dies 21 i 22 de novembre. L'objectiu va ser descobrir la realitat del turisme rural a Catalunya i compartir experiències amb els professionals i actors locals assistents. • A continuació, es va dur a terme un curs intensiu realitzat al CETT amb la participació de professorat i consultors experts en aquesta temàtica, tant del CETT com de la xarxa del WWF Internacional. Les qüestions tractades van girar entorn als indicadors de sostenibilitat, participació local, exemples de turisme sostenible, turisme en àrees protegides, relacions amb actors privats i públics i, finalment, sobre planificació i màrqueting en les projectes turístics. • Com a conclusió del curs, els participants van assistir a la Primera Jornada sobre Desenvolupament Sostenible i Turisme a la Mediterrània organitzada pel CETT. Dos temes van destacar com a grans qüestions d'importància per a les ONGs del Mediterrani: la millora dels coneixements i habilitats per a la gestió de les relacions entre aquestes organitzacions no governamentals i els actors privats (especialment amb els touroperadors), així com sobre màrqueting en els projectes de turisme responsable. Quan aquests aspectes estiguin integrats de manera més eficaç en el treball de les ONGs, aquestes hauran fet un gran pas per promoure el turisme responsable en el Mediterrani. Laurance Berlie Responsable de formació i comunicació WWF

José Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

17


Turisme sostenible

L'Hotel Alimara posa en marxa el Programa DE BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS Al llarg dels mesos de gener i febrer d'aquest any s'ha posat en marxa a l'Hotel Alimara la prova pilot del Programa de Bones Pràctiques Ambientals per a Hotels encarregat a CETTConsultors pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Dins de la seva política de progressiva introducció de programes de bones pràctiques ambientals a les empreses, la direcció general de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, va encarregar a CETTConsultors l'elaboració d'un programa específicament adreçat al sector hoteler. Com a exemple pioner de l'aplicació d'aquesta mena de pràctiques en una empresa de serveis, es va triar el sector de l'allotjament hoteler, en un gest de reconeixement a la seva importància econòmica i social al nostre país. El Programa de Bones Pràctiques Ambientals per a Hotels, que neix amb la vocació de sensibilitzar tant al personal de l'hotel com als seus proveïdors i clients de la importància del seguiment d'unes correctes actuacions ambientals, comprèn una fase pilot d'aplicació a quatre hotels catalans de diversa tipologia.

L'Hotel Alimara, pioner L'Hotel Alimara ha estat el primer a acollir la posada en marxa de l'esmentada prova pilot que consisteix en unes sessions

formatives adreçades al personal de l'hotel i en la introducció d'uns elements de comunicació interna (tríptics, pòsters, etc.) i d'altres adreçats als clients (display, fulletons, adhesius, etc.), que servirà per al posterior disseny definitiu del programa. El programa formatiu es va estructurar en una jornada de formació general per a tots els empleats de l'hotel i un seguit d'accions formatives específiques adreçades als treballadors dels diversos departaments que configuren l'estructura de l'establiment. Aquestes sessions van comptar amb la participació activa de tot l’equip que va fer constants aportacions en funció de l'experiència que els dóna el fet de pertànyer a un establiment que d'un temps ençà treballa en l'aplicació de sistemes de gestió ambiental. Pel que fa als elements de comunicació interna, al final de les sessions formatives, van distribuir-se uns tríptics expli catius del programa diferenciats per departaments. Així mateix, s'han anat col·locant pels diferents espais de les zones de treball de l'hotel pòsters amb les bones pràcti ques generals que afecten tots els treballadors i pòsters específics amb les bones pràctiques pròpies de cada departament.

Els clients... també implicats en el programa La prova pilot també inclou elements de comunicació adreçats als clients que seran visibles en diversos punts de l'hotel. Així, es col·locarà un display a recepció que contindrà uns tríptics en cinc idiomes dirigits als clients infor mant-los de l'existència del programa. A les habitacions hi haurà una carpeta amb la documentació ambiental que inclourà, a més de la política ambiental de l'hotel, una carta, també en cinc idiomes, explicativa del programa i un llistat de bones pràctiques que es recomanaran als clients. Uns adhesius amb bones pràctiques complementaran la comunicació dirigida als clients de l'hotel. Aquesta prova pilot, juntament amb la que es realitzarà en els altres tres hotels seleccionats, servirà per treure conclusions i orientar sobre els continguts definitius que haurà de tenir el manual que s'elaborarà des de CETT Consultors i que, posteriorment, podrà aplicar-se a tots els hotels del país. D'aquesta manera, la Direcció General de Medi Ambient vol incentivar les pràctiques respectuoses amb el medi ambient a la resta d'establi ments hotelers catalans que desitgin incorporar-les. n Ramon Serrat. CETTConsultors

18


Opinió

TURISME, crisi i globalització L'any 2002 ja va ser un exercici preocupant per al turisme, però davant de l'increment de les "incerteses geoestratègiques" que s'han donat a principis de 2003 encara el panorama es complica més. Al final, al menys a Catalunya, les xifres turístiques es van salvar pel turisme interior, mentre que l'aportació internacional va ser clarament contractiva. Les xifres de la Comptabilitat Nacional d'Espanya publicades fa poc constaten el retrocés de les "exportacions de serveis" turístics i, en un escenari de conflictivitat internacional, els dubtes són importants. ¿Es trencarà l'increment sostingut derivat de la conversió del turisme i del lleure en un bé cada vegada més essencial de sectors importants de la població mundial?

El repte per a Catalunya i Espanya és estar a l'alçada de les noves demandes, més en qualitat que en quantitat, cosa que requereix apostar pel capital humà i la diversificació d'ofertes d'alt valor afegit La meva opinió és optimista. Més enllà de la conjuntura pràctica recessió a Alemanya, debilitat a Europa, nous temors bèl·lics que facin disminuir les reserves internacionals-, crec que les projeccions de l'Organització Mundial de Turisme, des d'ara fins al 2020, van ben encaminades. Crec que fruir del lleure i de les vacances és una conquesta sense marxa enrere de milions de persones i que qualsevol eventual reducció conjuntural quedarà més que compensada, no només per l'evolució d'un turisme estatal o nacional de renovat interès i importància -i que a més busca nous atractius gastronòmics, culturals, d'esport, etc. , de més alt valor afegit que el turisme tradicional-, sinó també per noves demandes turístiques procedents d'economies emergents. El repte per a Catalunya i Espanya és estar a l'alçada de les noves demandes, més en qualitat que en quantitat, la qual cosa requereix apostar pel capital humà i la diversificació d'ofertes d'alt valor afegit.

"Ni tan dolent ni tan bo" L'únic escenari catastrofista que podria evitar això seria una reproducció del que va succeir després de la primera guerra mundial, amb un col·lapse de la confiança i de les xarxes internacionals de comerç i comunicacions brutal, però no em sembla, ni de bon tros, que sigui el cas, encara que tampoc comparteixo les idíl·liques impressions que transmet l'administració Bush i els seus aliats sobre l'escenari postconflicte com un nou "Pla Marshall" a l'Orient Mitjà que rellanci -juntament amb la davallada del petroli- una nova etapa d'expansió. Ni tan dolent ni tan bo. Sospito que la realitat serà, com quasi sempre, molt més matisada i que la crisi haurà estat positiva per als que hagin "fet els deures", reordenat la seva oferta, l'hagin feta competitiva (evitant els abusos, de preus i relaxació de la qualitat, produïts darrerament en contexts amb més expansions) i ajustada a les noves demandes d'uns clients que valoren, més que mai, els seu lleure; que saben, més que mai, el que volen; que saben triar; que saben on tornen i on no, i què recomanen als amics i què no. En resum, la globalització és un bon escenari pel turisme i les crisis són, a curt termini, angoixants però, a mig termini, són el mecanisme per seleccionar quines empreses i ofertes estan a l'alçada de noves realitats i demandes. Les actuals incerteses no poden ser coartades per la inacció, sinó germen d'oportunitats de posicionaments enfortidors. n Joan Tugores Catedràtic d'Economia i Rector de la UB

19


Entrevista

"En aquests moments és molt important endegar un programa d'investigació a fons sobre el turisme que tenim" NÚRIA MACHORDOM Directora de Turisme de Catalunya A meitats de l'any passat Turisme de Catalunya va patir un canvi en les seves files. Núria Machordom, llicenciada en filologia catalana per la UB i diplomada en Administració i Direcció d'empreses per ESADE, va agafar el relleu de Marcel Forns com a directora del consorci en un moment de incertesa mundial • La seva designació és bastant recent..., què considera que pot aportar a Turisme de Catalunya? Sempre amb molt rigor, hi ha diferents punts en què cal insistir. S'ha de potenciar la investigació; s’ha de donar més impuls als clubs de producte; s’han de millorar i aprofundir les nostres accions de màrqueting...; impulsar nous programes com el Turisme de Salut o el Turisme Científic i intensificar l'acció amb els touroperadors que tradicionalment programen Catalunya i cercar-ne de nous en nous mercats. • Anem per parts, comentava la importància d'investigar... en quina línia? És molt important, en aquests moments, endegar un programa d'investigació que contingui: mercats emissors, comportaments dels consumidros, canvis d’hàbits... per poder saber en quin punt ens trobem i què volen els nostres clients. Una investigació que ja es realitza, però en què hem de ser més ambiciosos. Per poder aconseguir-ho necessitem un sistema d’obtenció de dades ràpid, àgil i

20

regular per tal de poder-les tenir sempre actualitzades. • Entre d'altres de les funcions i activitats que es realitzen des de Turisme de Catalunya, es troba el lideratge del Club de Gastronomia. Quin és el repte? Hem de treballar no només des del Club de Gastronomia sinó també des dels altres. Per una part, hem de promocionar les entitats que en formen part i, per l’altre, s'han de fer accions perquè a través d'aquests i de les entitats que els formen mitjançant accions de promoció aconseguim que el nombre de visitants incrementi. • Ha agafat la directriu de Turisme de Catalunya en un moment de canvis. Una d'aquestes modificacions és l'Agència Turística de Catalunya. Tot just ara s'ha presentat el text de l'avantprojecte de la llei que la crea, ha estat aprovat pel govern i ara es troba en el parla ment. No es pot avançar gaire, simplement que la idea és que sigui un organisme més fort, potent i controlat.

• Aquest darrer any, no s'aventurava com a bon any turísticament parlant. Tot i així, Catalunya ha tancat la temporada 2002 amb millors resultats dels esperats. Quina valoració fa? Si bé és cert que tothom estava preocupat, la temporada a Catalunya ha estat absolutament positiva. Irregular en dates i en negocis, però la temporada en conjunt ha estat bona perquè finalment hem tingut un 14% d'increment de visitants, aconseguint 22 milions de visitants a tot Catalunya i això és molt. • Podem dir, o al menys aquesta sembla la impressió, que l'arquitecte Gaudí ens ha salvat l'any? No diria tant, però sí que és cert que l'any Gaudí ha col·laborat. Només s’han de mirar les xifres. Per exemple, la Sagrada Família va tenir l'any 2001 1.554.000 visites i l'any 2002, 2.240.000; la Pedrera al 2001 va tenir 1.212.000 i el 2002 1.391.000. Que el nombre de visites relacionades amb els monuments de Gaudí ha crescut és evident, el que costa més d'establir és quina part d'aquesta


xifra es deu a la celebració de l'esdeveniment i quina és fruït d'altres factors. Per exemple, molts catalans que no han “pernoctat” formen part d’aquesta quantitat de visites. • Tot i ser factors importants, Catalunya és alguna cosa més que modernisme i platja. Quins atractius més té la nostra terra? Perquè el turisme funcioni s'ha de tenir un bon producte i nosaltres el tenim. A Catalunya trobem de tot: tenim 36.000 hectàrees d'espais naturals protegits; nou monuments declarats Patrimoni de la Humanitat (el Parc Güell, el Palau de la Música, Poblet, la Tarraco romana, la Vall de Boí...); des del punt de vista arquitectònic, hi ha 1.800 monuments d'interès nacional; més de 350 museus, etc. A més de tenir quantitat de festes tradicionals, una gastronomia molt promocionada, pistes d'esquí... i un seguit d'activitats per a tots els gustos. El nostre avantatge competitiu és la qualitat de vida, la distància dels països d’origen, el clima... • I totes aquestes vessants del nostre patrimoni s'estan potenciant suficientment? De quina manera? Cada estiu, fem una campanya conjunta de publicitat amb Turespaña en aquells mercats europeus que ens són més fidels. A banda, fem promocions constants a través dels centres que tenim distribuïts a Europa (tenim seu a Kíev, Moscou, Londres, Hèlsinki, Brussel·les i París). Des d'aquests centres es fa una tasca de promoció important de Catalunya adreçada a la premsa, touroperadors... Es dóna també tota mena de suport a les empreses del sector. • Tenim, llavors, el públic què volem? Jo crec que sí. En general, es parla de "turisme de qualitat", i s'asso-

cia al fet que repercuteixi econòmicament. Ara bé, la nostra infrastructura turística està constituïda per negocis de tota mena i les entitats públiques hem de procurar que tots rebin turistes, no només els hotels de cinc estrelles sinó també els de dues o de tres. I això no està necessàriament renyit al fet que els clients d'aquests hotels també siguin de qualitat. A Catalunya tenim un turisme que és de qualitat encara que el seu poder adquisitiu és més limitat. • Per exemple? Doncs, el turisme familiar. Aquest tipus de turisme -cinc o sis persones per família- ha de trobar unes ofertes més competitives quant a preu. O el turisme juvenil: Ens visiten molts joves que tenen un bon nivell cultural i que, tot i tenir un pressupost ajustat, visiten museus... Ens interessen tots els turistes i hem de procurar que tots tinguin una alternativa a la mida de les seves possibilitats, però sem pre parlant de qualitat, el fet que un establiment sigui més competitiu a nivell de preu no significa que no tingui qualitat. • Segons les xifres oficials, el nombre de turistes estrangers ha pujat però ha descendit el nombre de visitants espanyols. Com es pot interpretar aquest retrocés? Fa dos anys el turisme espanyol va augmentar força, l'any passat va disminuir una mica i és normal que ens preguntem que pot haver passat i on han anat aquests turistes que no han vingut. Penso que al turisme de la resta de l'Estat se li han d'oferir motius concrets. Per exemple, els Jocs de

Policies i Bombers (l'any 2003) o l'any Dalí i el Fòrum de les cultures (any 2004), poden ser bons reclams, entre d’altres. • I a nivell professional... estem donant un bon servei? Sí. Fins ara el nostre grau de servei és correcte i la imatge que dóna Catalunya també és bona, però podria millorar. Sovint els negocis de temporada tenen la dificultat de trobar personal qualificat i amb la formació adequada al màxim nivell. Per tant hem d’insistir en els aspectes de formació, tant inicial com permanent. • Recent començada la nova temporada, com es planteja? Es constata que les perspectives no són gaire bones, però tampoc ho eren l’any passat en aquesta època. Nosaltres estem treballant i intensificant accions de promoció de les quals esperem que donin els seus resultats. • Amb mantenir-nos en els nivells de la temporada passada n'hi hauria prou? És important mantenir la tendència a l’alça. L’increment de l’any passat va ser d’un 14% i potser aquest any no serà possible aquesta xifra. Però encara és molt aviat per parlar-ne. n

21


CETT Formació

El CETT, més a prop de la industria alimentària Contínuament, el mercat està donant resposta a les noves necessitats que es plantegen i dins d'aquesta realitat en permanent canvi és imprescindible que els professionals coneguin les possibilitats que ofereix el sector. D'aquí la importància de renovar i actualitzar els coneixements. El Postgrau en Gestió de Restauració per a Col·lectivitats va néixer amb l'objectiu de crear un espai de trobada on compartir coneixements i experiències de forma metodològica pensada per a l'aprenentatge dels conceptes i eines que avui requereixen els professionals d'un sector amb molt pes econòmic. D'acord amb aquesta idea, i per fer realitat aquest projecte, una de les activitats del postgrau va consistir en la visita a Mercabarna; la societat gestora de la Unitat Alimentària que concentra els Mercats Majoristes de la ciutat de Barcelona (Mercat Central de Fruites i Hortalisses, Mercat Central del Peix, Mercat Central de la Flor i l'Escorxador). En aquesta Unitat Alimentària, hi ha més de 900 empreses del sector agroalimentari. Així els alumnes -professionals en actiu-, van completar el seu aprenentatge aprofundint en la indústria alimentària i comprovant, observant i palpant, sobre el terreny, la realitat dels coneixements adquirits en les sessions teòriques.

A Mercabarna, els alumnes van analitzar les potencialitats de la societat gestora (polivalència, concentració d'activitats, localització geoestratègica, generació d'economies, col·laboració vertical i horitzontal i seguretat), i van visitar les empreses Fruits Guzman, dedicada a la importació i distribució de les fruites i verdures per als hotels, restaurants i serveis de càtering, i l'empresa Maresmas, que té un viver de marisc. n Manel Roig. Coordinador Postgrau en Gestió de Restauració Comercial i per a Col·lectivitats

ACORD BULLI/CETT PER A LA REALITZACIÓ D’UN CURS El Restaurant El Bulli i el Grup CETT han arribat a un acord de col·laboració per a la programació de cursos de formació de reciclatge de professionals en actiu de tot el món en l'entorn del Bulli. Aquesta formació s'iniciarà a finals del mes de març i durarà fins a l'octubre i, durant aquest període, es formaran diferents professionals de tot el món: Japó, Uruguay, Brasil, Itàlia, Estats Units....

"La cuina del Bulli" També, i dins d'aquest marc de col·laboració, l'EUHT CETT s'oferirà, a partir de la propera tardor 2003, un curs que forma part del programa de formació contínua del CETT i que es destina a professionals en actiu o bé amb experiència professional: "La Cuina del Bulli". Aquest curs neix amb l'objectiu d'aprofundir en les darreres tendències de la cuina creativa i d'autor i reciclar els coneixements, ja assolits, dels professionals. La història de la cuina contemporània i la cuina modernista i d'avantguarda centraran el contingut del programa.

Vols continuar rebent el TotCETT? Actualitza les teves dades. Tens una forma molt ràpida de fer-ho, a través de www.cett.es/AAACETT a l'apartat de Butlleta de modificació de dades

22


CETT Formació

El Campus Virtual pren més presència a la

XARXA

L'experiència del CETT en formació a distància a través d'un Campus Virtual tot just acaba de començar, però no hem d'oblidar que aquesta eina és un bon recurs també per a la formació presencial. En la nova etapa del Campus del CETT hem constatat un major increment de l'ús de les eines del Campus tant pel que fa al professorat com, sobretot, als protagonistes de l'acció formativa: els alumnes. Com a eina de comunicació són diverses les experiències i noves activitats dissenyades com a complement de les activitats tradicionals. En aquest article en presentem un exemple. Aquest increment es reflecteix també en l'augment d'alumnes inscrits en el Màster en Gestió per al Desenvolupament Local i Regional que s'imparteix íntegrament a distància, així com el nou curs de lliure elecció de Disseny i Planificació d'un web de Turisme. Aquesta eina ha permès arribar a alumnes d'arreu del món interessats en l'oferta formativa del CETT que, per barreres geogràfiques o incompatibilitat d'horari, no els era possible seguir un programa formatiu presencial. Durant el mes de febrer s'han registrat més de setze mil entrades al Campus la qual cosa indica que s'està creant un hàbit en la seva utilització (destacar que respecte al mateix període de l'any anterior l'accés ha augmentat en més d'un 1.400%) i que anem aprofitant per implementar noves eines que permeten gestionar més fàcilment diferent tipus d'in-

formació. El cas més recent el tenim amb l'eina de creació de formularis que permet, per exemple, dissenyar una pàgina per tal que els alumnes facin, d'una manera molt senzilla, la preinscripció a diferents cursos (eina que ha agilitzat el treball de Secretaria), o bé, la possibilitat de crear fàcilment enquestes de qualitat per a les diferents modalitats formatives. En definitiva, són els propis alumnes, professors, personal no docent... que, amb les seves necessitats i interessos, van dissenyant el que és el seu Campus.

Una experiència d'utilització del Campus Virtual, pel professor Jordi Rovira "Tècniques d'investigació" és una assignatura de primer curs de diplomatura, que pretén donar a l'alumne els coneixements bàsics de com es fa una investigació. El programa inclou aspectes metodològics de qualsevol investigació de tipus sociològic i el tractament estadístic que es pot fer de les dades obtingudes. Durant aquest curs els alumnes han decidit, planificat, realitzat i analitzat les dades obtingudes d'una investigació. Les diferents fases del procés han estat possibles gràcies a la utilització del Campus Virtual. La utilització del campus virtual va permetre: • Creació de nous equips de treball al llarg del curs que permetia que l'alumne no treballes sempre amb els mateixos companys, evitant conductes parasitàries (un alumne fa la feina i els altres signen el treball) i facilitant que l'alumne s'acostumés a treballar en equip amb persones diverses. • Facilitar als alumnes el contacte amb Internet i saber fer una utilització no tant sols lúdica del medi. • Contacte permanent amb el professor per aclarir dubtes i solucionar dificultats mitjançant el correu del campus. • Evitar les incompatibilitats horàries dels alumnes per poder treballar en equip. • Permetre als alumnes, que temporalment podien estar fora de la ciutat, seguir les pràctiques de l'assignatura. El tema escollit pels alumnes aquest any va ser “Les sortides nocturnes dels joves”. En concret, la població objecte d’estudi eran els alumnes de diplomatura de tercer curs. Entre els resultats es destaca que els alumnes de tercer acostumen a sortir habitualment un parell de vegades a la setmana (excepte en vacances que surten 3 o 4) i durant la nit visiten un parell de locals, entre els quals els més freqüentats són bars, pubs i discotèques. n

23


CETT Formació

L’EUHT CETT, per a la qualitat del sistema universitari Un any després de rebre la certificació ISO 9001:2000, l'EUHT CETT està realitzant el procés d'avaluació de qualitat de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Les dates previstes per a l'avaluació del sistema és a finals d'abril o principis de maig. La millora de la qualitat és una preocupació creixent, no exclusiva del sector empresarial o de les institucions privades, sinó que ha arribat a les institucions públiques i, entre elles, a les universitats. Aquesta millora es concreta en diferents iniciatives, una de les quals és el procés d'avaluació de la qualitat de les titulacions universitàries i la determinació de plans de millora de qualitat. L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari és la responsable a Catalunya de realitzar aquestes avaluacions. L’agència és un consorci on hi ha representades les universitats públiques catalanes (rectors i presidents

L’EUHT CETT va iniciar la recollida de la informació, per a l’avaluació de la seva qualitat, l’any 2002. Ara es troba en la fase de realització de l’informe amb les principals conclusions de Consells Socials) i la Generalitat de Catalunya (depar tament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació). Durant els darrers quatre anys s'han avaluat diferents titulacions universitàries, arribant el torn, aquest 2003, a la diplo matura en turisme. L'Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (EUHT) CETT va començar la recollida de la informació necessària l'any 2002 i ara ja es troba en la fase de realització de l'informe amb les principals conclusions. Aquesta acció se suma a les accions pròpies que el Grup CETT porta desenvolupant els darrers cinc anys per consolidar el seu sistema de gestió de la qualitat i millorar-lo constanment.

El procés d'avaluació Les fases del procés d'avaluació que hem realitzat apareixen clarament explicitades a la figura i, com pot observar-

24

se, en el procés, s'hi integren diversos moments d'avaluació: • La fase d'avaluació interna s'inicia amb la recollida i la sistematització de la informació de la unitat d'anàlisi (realitat). Aquesta informació es composa d'estadístiques, dades de gestió i indicadors sobre els inputs, processos i resultats de l'activitat de la unitat avaluada. • La redacció de l'Informe d'Avaluació Interna o autoestudi realitzat pel Comitè Intern d'Avaluació integrarà aquesta informació amb les noves observacions, opinions i valoracions generades en el mateix procés d'avaluació interna. Les conclusions principals d'aquest autoestudi han de permetre a l' EUHT CETT explicitar les fortaleses i debilitats més significatives, així com concretar accions i millores pertinents per superar els punts febles. • La fase d'avaluació externa s'inicia amb l'anàlisi de l'autoestudi per un comitè d'experts externs, que té a la seva disposició les estadístiques, les dades de gestió i els indicadors referits a la titulació. Així mateix, i mitjançant la visita in situ, fa les seves observacions, recull opinions i valoracions i, finalment, emet la pròpia valoració a través de l'informe d'avaluació externa. Aquest informe es sotmet a la titulació perquè reaccioni (faci matisacions o al·legacions o expressi desacords). Les dates d'avaluació externa estan previstes per a finals d'abril o inicis de maig d'aquest any. n José Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT


CETT Formació

Primer Curs Oficial de SUMMELIER AL CETT Espanya i Catalunya comencen a prendre consciència de la importància de la figura del sommelier, el professional que es dedica a fer i recomanar els vins, dins del restaurant. Exercir com a sommelier a Espanya i Catalunya no continua sent, avui en dia, gaire fàcil. Segons Cèsar Cànovas, Millor Sumiller espanyol de l'any 2002, aquest fet és conseqüència de tres factors. El primer és l'actitud dels propietaris dels restaurants ja que sovint consideren el sumiller com una figura per aparentar. El segon són els clients, que "acostumen a tenir una cultura vinícola dels productes més propers i que, per tant, no valoren la feina d'aquest professional". I finalment, els propis professionals "ja que no tenim un nivell gaire alt". Tot i així, de mica en mica, les coses van canviant i exercir aquesta professió té molts al·licients si t'agrada el vi. Com comenta en Cèsar per ser sommelier "no cal tenir un nas privilegiat -com pensen molts-, sinó que tot és fruit de l'estudi, dedicació i renovació constant de coneixements". En aquest sentit, aquests professionals han de tenir coneixements de geografia vinícola, varietats de raïm, bodegues i procés de producció, i així apropar-se més a l'enòleg.

Precisament, Cèsar Cànovas és un dels professors del Curs Oficial de Sommelier, de dos anys de durada, i que s'està impartint des del curs 2002 al CETT. La titulació, reconeguda per la Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres (UAES) i per l'Asociation Internationale de la Sommellerie (ASI), es dirigeix a sommeliers, personal del departament d'Aliments i Begudes, maîtres i chefs, personal del departament de compres i gestió i de botigues especialitzades. n

Contingut del curs 1er. Curs: Viticultura, Enotècnia, Geografia vinícola d'Espanya, Els vins escumosos i gasificats, Vins dolços, rancis i generosos, La cata, Terminologia i legislació, La cava o bodega, Gastronomia i servei. 2n. Curs: Vins internacionals, Destil·lats i licors, Coneixement de productes, les funcions del sommelier, Idioma, Pràctiques de restaurant.

NOVA OFERTA FORMATIVA de Màsters i postgraus 2003/04 Davant la necessitat de tenir actualitzat en tot moment els coneixements i respondre a les demandes del sector, el CETT ha preparat dos nous productes formatius, que complementen la seva àmplia oferta en cicles formatius, màsters i postgraus. • Màster en turisme i mediació didàctica del patrimoni: La combinació adequada entre turisme, cultura i oci seran una de les principals activitats econòmiques del nostre futur pròxim. Aquesta nova situació social i empresarial del patrimoni cultural planteja el dèficit, i per tant necessitat, d'un nou perfil professional especialitzat en la mediació didàctica entre els agents vinculats al patrimoni, els agents turístics i els usuaris d'aquest patrimoni. Aquest màster es fa en col·laboració amb el Departament de didàctica de les Ciències Socials de la UB. • Postgrau en gestió de viatges a l'empresa: Els viatges d'empresa han adquirit una dimensió considerable dins de les empreses i han potenciat la creació de la figura del Gestor de Viatges o Travel Manager, com a element essencial per dissenyar i gestionar la política de viatges de l'empresa. Per cobrir aquesta demanda formativa, la Associació Catalana de Gestors de Viatges (AGVE) i l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, proposen aquest postgrau. A més l'oferta formativa en màsters i postgraus del CETT es complementa amb els següents: • Màster en gestió de destinacions turístiques locals (Format Virtual) • Màster en direcció d'empreses hoteleres • Màster en agències de viatges • Màster en E-Business aplicat al turisme • Postgrau en gestió de la restauració comercial i per a col·lectivitats

25


CETT Formació

Alguns cicles formatius superiors de formació professional convalidaran amb estudis

UNIVERSITARIS DE PRIMER CICLE La Generalitat, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les universitats catalanes han signat un acord de col·laboració per reconèixer la correspondència entre cicles formatius de grau superior de la formació professional amb estudis universitaris de primer cicle. El passat mes de setembre de 2002 es va signar un acord marc de col·laboració entre el Departament d'Ensenyament, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i les universitats públiques de Catalunya amb l'objecte de reconèixer, amb caràcter experimental, correspondències entre cicles formatius de grau superior de la formació professional i estudis universitaris de primer cicle que s'imparteixen a les universitats catalanes. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya també ha fet extensiu aquest acord a les universitats privades de Catalunya. En una primera fase, el conjunt de les 11 universitats públiques i privades catalanes, han presentat propostes de correspondència entre, aproximadament, uns setanta cicles formatius i unes 30 titulacions universitàries de primer cicle. Durant el proper mes de març les universitats posaran en comú les diverses propostes per intentar assolir per a cada correspondència un acord de mínims que serveixi de punt de partida als convenis específics a subscriure per a cadascuna de les universitats amb el Departament d'Ensenyament. Aquesta experiència possibilitarà que els titulats superiors de determinats cicles formatius procedents de qualsevol centre secundari de Catalunya puguin accedir als ensenyaments universitaris de primer cicle, que es concretin en els convenis, amb un conjunt determinat de crèdits dels cicles formatius validats com a matèries ja cursades, sempre respectant el procés general de preinscripció universitària. L'acord preveu que en els centres universitaris, propis o adscrits, que rebin aquests titulats tècnics superiors es desenvolupi un procés de tutorització i validació, tant acadèmic com d'orientació, que faciliti la integració dels mateixos al normal desenvolupament dels estudis universitaris.

26

Convalidacions en turisme Aquest acord facilita l'accés dels titulats en els cicles superiors de turisme o de l'hoteleria a la Diplomatura en Turisme de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. En el cas concret dels estudis de turisme s'estan estudiant propostes de correspondència a partir dels cicles formatius de grau superior d'Allotjament, Informació i Comercialització Turístiques, Agències de Viatge, Animació Turística i Restauració. Uns cicles que estan dirigits a la preparació dels professionals que el sector turístic necessita, seguint un model de formació basat en la competitivitat i la qualitat. Amb aquesta iniciativa es pretén potenciar l'atractiu dels cicles formatius de grau superior, així com facilitar als corresponents titulats l'accés a posteriors estudis universitaris per tal de completar la seva formació i les demandes dels respectius sectors professionals. Per assegurar l'èxit i la continuïtat d'aquestes experiències, és molt important que s'emmarquin dins del procés de convergència cap a l'Espai d'Educació Superior Europeu del sistema universitari espanyol tenint present que, un dels objectius principals del mateix, és respondre a les demandes de la societat del coneixement. n Núria Casamitjana Vicerrectora de Política Acadèmica de la Universitat de Barcelona


Calendari de Cursos Àrees de coneixement

D/H

Inici / Finalització

2/16 2/16 2/16

2/16 2/16 2/16

06/03/03-07/03/03 13/03/03-14/03/03 BCN 26/06/03-27/06/03 MAD 11/09/03 - 12/09/03 SEV 25/09/03 - 26/09/03 11/07/03-12/07/03 12/06/03-13/06/03 15/05/03-16/05/03

2/16

04/09/03-05/09/03

TURISME, VIATGES I OCI Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament Agenda Local 21 Desenvolupament de noves formes de turisme

2/16 2/16

*Finançament de municipis, creació i gestió de productes turístics

2/16

27/03/03-28/03/03 BCN 22/05/03-23/05/03 MAD 26/06/03 - 27/06/03 BCN 17/10/03-18/10/03 MAD 13/11/03 - 14/11/03

VIATGES I TRANSPORTS Estar en el mercat, estratègies de comunicació i comercialització Destinacions turístiques Amadeus (perfeccionament)

2/16 3/20 2/16

08/05/03-09/05/03 17/09/03-19/09/03 25/09/03-26/09/03

HOTELERÍA Management operacional: allotjament i Food & Beverage Coaching: comportament humà en les organitzacions turístiques Anàlisi de costos en el sector hoteler *Gestió de l'immobilitzat per a responsables del manteniment hoteler

2/16 2/16 2/16 2/16

18/09/03-19/09/03 23/10/03-24/10/03 25/09/03-26/09/03 BCN 06/11/03-07/11/03 MAD 03/07/03 - 04/07/03 BAL 11/12/03 - 12/12/03 BCN 13/11/03-14/11/03 MAD 20/11/03-21/11/03 SEV 27/11/03-28/11/03 03/04/03-04/04/03

EMPRESA Implantació de sistemes de qualitat en empreses turístiques, un cas pràctic Direcció estratègica del màrqueting turísticEmpreses Direcció estratègica del màrqueting turísticGestors públics

Gestió estratègica pressupostària en les empreses turístiques Creació d'equips de treball, construint amb person2s Sistemes de gestió ambiental: EMAS E ISO 14001 Gestió de vendes: La comunicació i la persuasió com a eines de la venda en el sector turístic

Els professionals del sector del turisme i l’hoteleria són conscients de la importància de tenir actualitzats els seus coneixements. Per aquest motiu, i en resposta a les necessitats actuals, CETTConsultors ofereix formació continuada i a mida per a professionals i empreses, i presenta una àmplia oferta formativa de curta durada i especialitzada. Per a més informació: www.cettconsultors.com/fc

*Màrqueting operatiu en el sector hoteler

2/16

Bones pràctiques ambientals en els hotels

2/16

RESTAURACIÓ L'oferta gastronòmica, eina de planificació i estratègia de màrqueting

2/16

Costos en restauració, visió estratègica de la seva gestió Xoco, sucre, plaer Creativitat, la intuïció en el plat Noves tecnologies aplicades a la cuina Implantació del sistema APPCC en empreses hoteleres i de restauració

2/16 2/16 2/16 2/16 2/16

BCN 24/04/03-25/04/03 MAD 11/09/03 - 12/09/03 BAL 25/09/03 - 26/09/03 04/07/03-05/07/03 26/06/03-27/06/03 04/09/03-05/09/03 19/06/03-20/06/03 05/06/03-06/06/03

CURS BULLI ANIMACIÓ Gestió d' animació turística *Projectes d' animació, eina de comunicació

2/16

27/11/03-28/11/03 BCN 23/10/03-24/10/03 MAD30/10/03-31/10/03 13/11/03-14/11/03

DRET Política turística Contractació laboral en establiments hotelers i turístics

2/16 2/16

26/06/03-27/06/03 29/05/03-30/05/03

TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓ Aplicació de les tecnologies de la informació en las empreses turístiques L' estat actual de les tecnologies de la informació en el sector turístic Planificació per a la creació de pàgines web d' àmbit turístic

2/16 2/16 2/16

20/03/03-21/03/03 06/11/03-07/11/03 12/06/03-13/06/03

Creació de programes d' animació turística

2/16 2/16

*Cursos d' extensió universitària amb certificat expedit per la Universitat de Barcelona (tramitació administrativa en curs) BCN Barcelona; MAD Madrid; SEV Sevilla; BAL Mallorca

27


CETT Formació

El CETT, més a prop de la industria alimentària Contínuament, el mercat està donant resposta a les noves necessitats que es plantegen i dins d'aquesta realitat en permanent canvi és imprescindible que els professionals coneguin les possibilitats que ofereix el sector. D'aquí la importància de renovar i actualitzar els coneixements. El Postgrau en Gestió de Restauració per a Col·lectivitats va néixer amb l'objectiu de crear un espai de trobada on compartir coneixements i experiències de forma metodològica pensada per a l'aprenentatge dels conceptes i eines que avui requereixen els professionals d'un sector amb molt pes econòmic. D'acord amb aquesta idea, i per fer realitat aquest projecte, una de les activitats del postgrau va consistir en la visita a Mercabarna; la societat gestora de la Unitat Alimentària que concentra els Mercats Majoristes de la ciutat de Barcelona (Mercat Central de Fruites i Hortalisses, Mercat Central del Peix, Mercat Central de la Flor i l'Escorxador). En aquesta Unitat Alimentària, hi ha més de 900 empreses del sector agroalimentari. Així els alumnes -professionals en actiu-, van completar el seu aprenentatge aprofundint en la indústria alimentària i comprovant, observant i palpant, sobre el terreny, la realitat dels coneixements adquirits en les sessions teòriques.

A Mercabarna, els alumnes van analitzar les potencialitats de la societat gestora (polivalència, concentració d'activitats, localització geoestratègica, generació d'economies, col·laboració vertical i horitzontal i seguretat), i van visitar les empreses Fruits Guzman, dedicada a la importació i distribució de les fruites i verdures per als hotels, restaurants i serveis de càtering, i l'empresa Maresmas, que té un viver de marisc. n Manel Roig. Coordinador Postgrau en Gestió de Restauració Comercial i per a Col·lectivitats

ACORD BULLI/CETT PER A LA REALITZACIÓ D’UN CURS El Restaurant El Bulli i el Grup CETT han arribat a un acord de col·laboració per a la programació de cursos de formació de reciclatge de professionals en actiu de tot el món en l'entorn del Bulli. Aquesta formació s'iniciarà a finals del mes de març i durarà fins a l'octubre i, durant aquest període, es formaran diferents professionals de tot el món: Japó, Uruguay, Brasil, Itàlia, Estats Units....

"La cuina del Bulli" També, i dins d'aquest marc de col·laboració, l'EUHT CETT s'oferirà, a partir de la propera tardor 2003, un curs que forma part del programa de formació contínua del CETT i que es destina a professionals en actiu o bé amb experiència professional: "La Cuina del Bulli". Aquest curs neix amb l'objectiu d'aprofundir en les darreres tendències de la cuina creativa i d'autor i reciclar els coneixements, ja assolits, dels professionals. La història de la cuina contemporània i la cuina modernista i d'avantguarda centraran el contingut del programa.

Vols continuar rebent el TotCETT? Actualitza les teves dades. Tens una forma molt ràpida de fer-ho, a través de www.cett.es/AAACETT a l'apartat de Butlleta de modificació de dades

22


CETT Formació

El Campus Virtual pren més presència a la

XARXA

L'experiència del CETT en formació a distància a través d'un Campus Virtual tot just acaba de començar, però no hem d'oblidar que aquesta eina és un bon recurs també per a la formació presencial. En la nova etapa del Campus del CETT hem constatat un major increment de l'ús de les eines del Campus tant pel que fa al professorat com, sobretot, als protagonistes de l'acció formativa: els alumnes. Com a eina de comunicació són diverses les experiències i noves activitats dissenyades com a complement de les activitats tradicionals. En aquest article en presentem un exemple. Aquest increment es reflecteix també en l'augment d'alumnes inscrits en el Màster en Gestió per al Desenvolupament Local i Regional que s'imparteix íntegrament a distància, així com el nou curs de lliure elecció de Disseny i Planificació d'un web de Turisme. Aquesta eina ha permès arribar a alumnes d'arreu del món interessats en l'oferta formativa del CETT que, per barreres geogràfiques o incompatibilitat d'horari, no els era possible seguir un programa formatiu presencial. Durant el mes de febrer s'han registrat més de setze mil entrades al Campus la qual cosa indica que s'està creant un hàbit en la seva utilització (destacar que respecte al mateix període de l'any anterior l'accés ha augmentat en més d'un 1.400%) i que anem aprofitant per implementar noves eines que permeten gestionar més fàcilment diferent tipus d'in-

formació. El cas més recent el tenim amb l'eina de creació de formularis que permet, per exemple, dissenyar una pàgina per tal que els alumnes facin, d'una manera molt senzilla, la preinscripció a diferents cursos (eina que ha agilitzat el treball de Secretaria), o bé, la possibilitat de crear fàcilment enquestes de qualitat per a les diferents modalitats formatives. En definitiva, són els propis alumnes, professors, personal no docent... que, amb les seves necessitats i interessos, van dissenyant el que és el seu Campus.

Una experiència d'utilització del Campus Virtual, pel professor Jordi Rovira "Tècniques d'investigació" és una assignatura de primer curs de diplomatura, que pretén donar a l'alumne els coneixements bàsics de com es fa una investigació. El programa inclou aspectes metodològics de qualsevol investigació de tipus sociològic i el tractament estadístic que es pot fer de les dades obtingudes. Durant aquest curs els alumnes han decidit, planificat, realitzat i analitzat les dades obtingudes d'una investigació. Les diferents fases del procés han estat possibles gràcies a la utilització del Campus Virtual. La utilització del campus virtual va permetre: • Creació de nous equips de treball al llarg del curs que permetia que l'alumne no treballes sempre amb els mateixos companys, evitant conductes parasitàries (un alumne fa la feina i els altres signen el treball) i facilitant que l'alumne s'acostumés a treballar en equip amb persones diverses. • Facilitar als alumnes el contacte amb Internet i saber fer una utilització no tant sols lúdica del medi. • Contacte permanent amb el professor per aclarir dubtes i solucionar dificultats mitjançant el correu del campus. • Evitar les incompatibilitats horàries dels alumnes per poder treballar en equip. • Permetre als alumnes, que temporalment podien estar fora de la ciutat, seguir les pràctiques de l'assignatura. El tema escollit pels alumnes aquest any va ser “Les sortides nocturnes dels joves”. En concret, la població objecte d’estudi eran els alumnes de diplomatura de tercer curs. Entre els resultats es destaca que els alumnes de tercer acostumen a sortir habitualment un parell de vegades a la setmana (excepte en vacances que surten 3 o 4) i durant la nit visiten un parell de locals, entre els quals els més freqüentats són bars, pubs i discotèques. n

23


CETT Formació

L’EUHT CETT, per a la qualitat del sistema universitari Un any després de rebre la certificació ISO 9001:2000, l'EUHT CETT està realitzant el procés d'avaluació de qualitat de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Les dates previstes per a l'avaluació del sistema és a finals d'abril o principis de maig. La millora de la qualitat és una preocupació creixent, no exclusiva del sector empresarial o de les institucions privades, sinó que ha arribat a les institucions públiques i, entre elles, a les universitats. Aquesta millora es concreta en diferents iniciatives, una de les quals és el procés d'avaluació de la qualitat de les titulacions universitàries i la determinació de plans de millora de qualitat. L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari és la responsable a Catalunya de realitzar aquestes avaluacions. L’agència és un consorci on hi ha representades les universitats públiques catalanes (rectors i presidents

L’EUHT CETT va iniciar la recollida de la informació, per a l’avaluació de la seva qualitat, l’any 2002. Ara es troba en la fase de realització de l’informe amb les principals conclusions de Consells Socials) i la Generalitat de Catalunya (depar tament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació). Durant els darrers quatre anys s'han avaluat diferents titulacions universitàries, arribant el torn, aquest 2003, a la diplo matura en turisme. L'Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (EUHT) CETT va començar la recollida de la informació necessària l'any 2002 i ara ja es troba en la fase de realització de l'informe amb les principals conclusions. Aquesta acció se suma a les accions pròpies que el Grup CETT porta desenvolupant els darrers cinc anys per consolidar el seu sistema de gestió de la qualitat i millorar-lo constanment.

El procés d'avaluació Les fases del procés d'avaluació que hem realitzat apareixen clarament explicitades a la figura i, com pot observar-

24

se, en el procés, s'hi integren diversos moments d'avaluació: • La fase d'avaluació interna s'inicia amb la recollida i la sistematització de la informació de la unitat d'anàlisi (realitat). Aquesta informació es composa d'estadístiques, dades de gestió i indicadors sobre els inputs, processos i resultats de l'activitat de la unitat avaluada. • La redacció de l'Informe d'Avaluació Interna o autoestudi realitzat pel Comitè Intern d'Avaluació integrarà aquesta informació amb les noves observacions, opinions i valoracions generades en el mateix procés d'avaluació interna. Les conclusions principals d'aquest autoestudi han de permetre a l' EUHT CETT explicitar les fortaleses i debilitats més significatives, així com concretar accions i millores pertinents per superar els punts febles. • La fase d'avaluació externa s'inicia amb l'anàlisi de l'autoestudi per un comitè d'experts externs, que té a la seva disposició les estadístiques, les dades de gestió i els indicadors referits a la titulació. Així mateix, i mitjançant la visita in situ, fa les seves observacions, recull opinions i valoracions i, finalment, emet la pròpia valoració a través de l'informe d'avaluació externa. Aquest informe es sotmet a la titulació perquè reaccioni (faci matisacions o al·legacions o expressi desacords). Les dates d'avaluació externa estan previstes per a finals d'abril o inicis de maig d'aquest any. n José Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT


CETT Formació

Primer Curs Oficial de SUMMELIER AL CETT Espanya i Catalunya comencen a prendre consciència de la importància de la figura del sommelier, el professional que es dedica a fer i recomanar els vins, dins del restaurant. Exercir com a sommelier a Espanya i Catalunya no continua sent, avui en dia, gaire fàcil. Segons Cèsar Cànovas, Millor Sumiller espanyol de l'any 2002, aquest fet és conseqüència de tres factors. El primer és l'actitud dels propietaris dels restaurants ja que sovint consideren el sumiller com una figura per aparentar. El segon són els clients, que "acostumen a tenir una cultura vinícola dels productes més propers i que, per tant, no valoren la feina d'aquest professional". I finalment, els propis professionals "ja que no tenim un nivell gaire alt". Tot i així, de mica en mica, les coses van canviant i exercir aquesta professió té molts al·licients si t'agrada el vi. Com comenta en Cèsar per ser sommelier "no cal tenir un nas privilegiat -com pensen molts-, sinó que tot és fruit de l'estudi, dedicació i renovació constant de coneixements". En aquest sentit, aquests professionals han de tenir coneixements de geografia vinícola, varietats de raïm, bodegues i procés de producció, i així apropar-se més a l'enòleg.

Precisament, Cèsar Cànovas és un dels professors del Curs Oficial de Sommelier, de dos anys de durada, i que s'està impartint des del curs 2002 al CETT. La titulació, reconeguda per la Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres (UAES) i per l'Asociation Internationale de la Sommellerie (ASI), es dirigeix a sommeliers, personal del departament d'Aliments i Begudes, maîtres i chefs, personal del departament de compres i gestió i de botigues especialitzades. n

Contingut del curs 1er. Curs: Viticultura, Enotècnia, Geografia vinícola d'Espanya, Els vins escumosos i gasificats, Vins dolços, rancis i generosos, La cata, Terminologia i legislació, La cava o bodega, Gastronomia i servei. 2n. Curs: Vins internacionals, Destil·lats i licors, Coneixement de productes, les funcions del sommelier, Idioma, Pràctiques de restaurant.

NOVA OFERTA FORMATIVA de Màsters i postgraus 2003/04 Davant la necessitat de tenir actualitzat en tot moment els coneixements i respondre a les demandes del sector, el CETT ha preparat dos nous productes formatius, que complementen la seva àmplia oferta en cicles formatius, màsters i postgraus. • Màster en turisme i mediació didàctica del patrimoni: La combinació adequada entre turisme, cultura i oci seran una de les principals activitats econòmiques del nostre futur pròxim. Aquesta nova situació social i empresarial del patrimoni cultural planteja el dèficit, i per tant necessitat, d'un nou perfil professional especialitzat en la mediació didàctica entre els agents vinculats al patrimoni, els agents turístics i els usuaris d'aquest patrimoni. Aquest màster es fa en col·laboració amb el Departament de didàctica de les Ciències Socials de la UB. • Postgrau en gestió de viatges a l'empresa: Els viatges d'empresa han adquirit una dimensió considerable dins de les empreses i han potenciat la creació de la figura del Gestor de Viatges o Travel Manager, com a element essencial per dissenyar i gestionar la política de viatges de l'empresa. Per cobrir aquesta demanda formativa, la Associació Catalana de Gestors de Viatges (AGVE) i l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, proposen aquest postgrau. A més l'oferta formativa en màsters i postgraus del CETT es complementa amb els següents: • Màster en gestió de destinacions turístiques locals (Format Virtual) • Màster en direcció d'empreses hoteleres • Màster en agències de viatges • Màster en E-Business aplicat al turisme • Postgrau en gestió de la restauració comercial i per a col·lectivitats

25


CETT Formació

Alguns cicles formatius superiors de formació professional convalidaran amb estudis

UNIVERSITARIS DE PRIMER CICLE La Generalitat, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les universitats catalanes han signat un acord de col·laboració per reconèixer la correspondència entre cicles formatius de grau superior de la formació professional amb estudis universitaris de primer cicle. El passat mes de setembre de 2002 es va signar un acord marc de col·laboració entre el Departament d'Ensenyament, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i les universitats públiques de Catalunya amb l'objecte de reconèixer, amb caràcter experimental, correspondències entre cicles formatius de grau superior de la formació professional i estudis universitaris de primer cicle que s'imparteixen a les universitats catalanes. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya també ha fet extensiu aquest acord a les universitats privades de Catalunya. En una primera fase, el conjunt de les 11 universitats públiques i privades catalanes, han presentat propostes de correspondència entre, aproximadament, uns setanta cicles formatius i unes 30 titulacions universitàries de primer cicle. Durant el proper mes de març les universitats posaran en comú les diverses propostes per intentar assolir per a cada correspondència un acord de mínims que serveixi de punt de partida als convenis específics a subscriure per a cadascuna de les universitats amb el Departament d'Ensenyament. Aquesta experiència possibilitarà que els titulats superiors de determinats cicles formatius procedents de qualsevol centre secundari de Catalunya puguin accedir als ensenyaments universitaris de primer cicle, que es concretin en els convenis, amb un conjunt determinat de crèdits dels cicles formatius validats com a matèries ja cursades, sempre respectant el procés general de preinscripció universitària. L'acord preveu que en els centres universitaris, propis o adscrits, que rebin aquests titulats tècnics superiors es desenvolupi un procés de tutorització i validació, tant acadèmic com d'orientació, que faciliti la integració dels mateixos al normal desenvolupament dels estudis universitaris.

26

Convalidacions en turisme Aquest acord facilita l'accés dels titulats en els cicles superiors de turisme o de l'hoteleria a la Diplomatura en Turisme de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. En el cas concret dels estudis de turisme s'estan estudiant propostes de correspondència a partir dels cicles formatius de grau superior d'Allotjament, Informació i Comercialització Turístiques, Agències de Viatge, Animació Turística i Restauració. Uns cicles que estan dirigits a la preparació dels professionals que el sector turístic necessita, seguint un model de formació basat en la competitivitat i la qualitat. Amb aquesta iniciativa es pretén potenciar l'atractiu dels cicles formatius de grau superior, així com facilitar als corresponents titulats l'accés a posteriors estudis universitaris per tal de completar la seva formació i les demandes dels respectius sectors professionals. Per assegurar l'èxit i la continuïtat d'aquestes experiències, és molt important que s'emmarquin dins del procés de convergència cap a l'Espai d'Educació Superior Europeu del sistema universitari espanyol tenint present que, un dels objectius principals del mateix, és respondre a les demandes de la societat del coneixement. n Núria Casamitjana Vicerrectora de Política Acadèmica de la Universitat de Barcelona


Calendari de Cursos Àrees de coneixement

D/H

Inici / Finalització

2/16 2/16 2/16

2/16 2/16 2/16

06/03/03-07/03/03 13/03/03-14/03/03 BCN 26/06/03-27/06/03 MAD 11/09/03 - 12/09/03 SEV 25/09/03 - 26/09/03 11/07/03-12/07/03 12/06/03-13/06/03 15/05/03-16/05/03

2/16

04/09/03-05/09/03

TURISME, VIATGES I OCI Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament Agenda Local 21 Desenvolupament de noves formes de turisme

2/16 2/16

*Finançament de municipis, creació i gestió de productes turístics

2/16

27/03/03-28/03/03 BCN 22/05/03-23/05/03 MAD 26/06/03 - 27/06/03 BCN 17/10/03-18/10/03 MAD 13/11/03 - 14/11/03

VIATGES I TRANSPORTS Estar en el mercat, estratègies de comunicació i comercialització Destinacions turístiques Amadeus (perfeccionament)

2/16 3/20 2/16

08/05/03-09/05/03 17/09/03-19/09/03 25/09/03-26/09/03

HOTELERÍA Management operacional: allotjament i Food & Beverage Coaching: comportament humà en les organitzacions turístiques Anàlisi de costos en el sector hoteler *Gestió de l'immobilitzat per a responsables del manteniment hoteler

2/16 2/16 2/16 2/16

18/09/03-19/09/03 23/10/03-24/10/03 25/09/03-26/09/03 BCN 06/11/03-07/11/03 MAD 03/07/03 - 04/07/03 BAL 11/12/03 - 12/12/03 BCN 13/11/03-14/11/03 MAD 20/11/03-21/11/03 SEV 27/11/03-28/11/03 03/04/03-04/04/03

EMPRESA Implantació de sistemes de qualitat en empreses turístiques, un cas pràctic Direcció estratègica del màrqueting turísticEmpreses Direcció estratègica del màrqueting turísticGestors públics

Gestió estratègica pressupostària en les empreses turístiques Creació d'equips de treball, construint amb person2s Sistemes de gestió ambiental: EMAS E ISO 14001 Gestió de vendes: La comunicació i la persuasió com a eines de la venda en el sector turístic

Els professionals del sector del turisme i l’hoteleria són conscients de la importància de tenir actualitzats els seus coneixements. Per aquest motiu, i en resposta a les necessitats actuals, CETTConsultors ofereix formació continuada i a mida per a professionals i empreses, i presenta una àmplia oferta formativa de curta durada i especialitzada. Per a més informació: www.cettconsultors.com/fc

*Màrqueting operatiu en el sector hoteler

2/16

Bones pràctiques ambientals en els hotels

2/16

RESTAURACIÓ L'oferta gastronòmica, eina de planificació i estratègia de màrqueting

2/16

Costos en restauració, visió estratègica de la seva gestió Xoco, sucre, plaer Creativitat, la intuïció en el plat Noves tecnologies aplicades a la cuina Implantació del sistema APPCC en empreses hoteleres i de restauració

2/16 2/16 2/16 2/16 2/16

BCN 24/04/03-25/04/03 MAD 11/09/03 - 12/09/03 BAL 25/09/03 - 26/09/03 04/07/03-05/07/03 26/06/03-27/06/03 04/09/03-05/09/03 19/06/03-20/06/03 05/06/03-06/06/03

CURS BULLI ANIMACIÓ Gestió d' animació turística *Projectes d' animació, eina de comunicació

2/16

27/11/03-28/11/03 BCN 23/10/03-24/10/03 MAD30/10/03-31/10/03 13/11/03-14/11/03

DRET Política turística Contractació laboral en establiments hotelers i turístics

2/16 2/16

26/06/03-27/06/03 29/05/03-30/05/03

TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓ Aplicació de les tecnologies de la informació en las empreses turístiques L' estat actual de les tecnologies de la informació en el sector turístic Planificació per a la creació de pàgines web d' àmbit turístic

2/16 2/16 2/16

20/03/03-21/03/03 06/11/03-07/11/03 12/06/03-13/06/03

Creació de programes d' animació turística

2/16 2/16

*Cursos d' extensió universitària amb certificat expedit per la Universitat de Barcelona (tramitació administrativa en curs) BCN Barcelona; MAD Madrid; SEV Sevilla; BAL Mallorca

27


Cuina i Química

PARÀBOLA DE LA MAIONESA I L’ALLIOLI El residu:

Dels evangelis Apòcrifs Contemporanis ...I posant-se enmig dels seus deixebles, els va proposar aquesta paràbola: El regne dels homes és semblant a un jove príncep que heretà un palau i, per celebrar-ho, preparà un gran banquet per a tots els seus amics. Disposà que hi hagués una salsa anomenada maionesa i una altra salsa denominada allioli. Ambdues eren originàries de remotes terres dels confins de l'imperi i el príncep les havia conegut en ocasió d'una expedició. El cap de cuina ordenà als cuiners que es posessin a treballar. Quan va arribar el moment de servir les salses, l'allioli s'havia tallat i per més esforços que s'hi van esmerçar no es pogué tornar a lligar. El cap de cuina demanà humils disculpes al príncep, perquè aquella salsa s'havia desmuntat sense saber-ne la causa. El príncep s'enutjà molt, però amagà el seu disgust davant els convidats, i el seu afany de menjar la salsa vencé el seu disgust i el convit prosseguí sense més incidents. Tothom, elogià els gustos d'ambdues salses, tant diferents entre elles i tan properes d'origen. Però l'endemà el príncep i tots els convidats van llevar-se amb una descomposició dels budells, una febre i una debilitat tan acusada que els va impedir dedicar-se a les seves ocupacions habituals. El príncep, des del llit, va reunir les forces que li quedaven i va ordenar que empresonessin el cuiner que havia preparat l'allioli, perquè, basant-se en el principi de similitud, el príncep atribuïa la seva pròpia descomposició a la descomposició de la salsa. El metge del príncep, un home vell i prudent, anà a visitar el malalt i aquest li explicà les seves sospites. El metge demanà que li portessin mostres de tot el que s'havia servit en el banquet i donà una mica de cada menjar a cadascun dels gossos del jardí de palau. L'endemà, tots els gossos estaven plens de salut, menys el que havia menjat la maionesa, que tenia tots els símptomes de la malaltia del príncep i dels seus convidats. Aleshores el metge

28

parlà amb el príncep i li digué: • Heu obrat, senyor, amb vehemència i imprudència, empresonant el cuiner que ha preparat l'allioli. Ara veieu ben clar que és la maionesa i no l'allioli la responsable del vostre mal. Us heu refiat del que veuen els sentits més immediats, quan la causa d'un mal acostuma a ésser oculta als ulls humans. Les aparences, bon príncep, solen enganyar-nos. El príncep trobà aquestes paraules molt sàvies i tot seguit ordenà que empresonessin el cuiner que havia preparat la maionesa. Però el metge li replicà de seguida: • Malament faríeu, senyor, de fer empresonar el cuiner, que ha seguit fil per randa les instruccions que coneixia i no és responsable que un agent desconegut hagi corromput la maionesa d'una manera tan subtil que els ulls humans no ho poden apreciar. El príncep, que veia que el seu metge tenia raó, li replicà:

El regne dels homes és semblant a un jove príncep que heretà un palau i, per celebrar-ho, preparà un gran banquet per a tots els seus amics. Disposà que hi hagués una salsa anomenada maionesa i una altra salsa denominada allioli • Així, doncs, ¿és que mai no podré tornar a menjar maio-

nesa, per por que estigui infectada, ni allioli, perquè no m'agrada la vista de la salsa descomposta? El metge el tranquil·litzà dient: • Feu, senyor, que els vostres cuiners facin maionesa amb un raiget de vinagre o de suc de llimona, ja que els àcids ofeguen la corrupció invisible als ulls, i mengeu-vos la maionesa amb confiança. I, pel que fa a l'allioli, hauríeu de tenir cuiners nadius dels confins de l'imperi per tal que, amb els seus secrets, s'impedís que l'allioli es des-


compongui en els seus ingredients. Us el podeu menjar amb tota confiança encara que sembli descompost, però si no us agrada la seva visió, feu que el preparin afeginthi un ou. No serà l'allioli genuí, però també us plaurà. Les substàncies que conté l'ou afavoreixen que productes tan dispars com els alls i l'oli puguin conviure junts i barrejarse íntimament sense conflictes durant molt de temps. En sentir aquestes paraules, el príncep es posà molt content i volgué regraciar el metge que les havia pronunciat, però hagué d'abandonar el llit precipitadament perquè un afer indefugible el corregí.

Mestre: "Procureu, doncs, ésser entre els homes com el vinagre o la llimona, que, tot donant el seu gust característic, neutralitzen corrupcions ocultes i eviten grans mals posteriors" El mestre acabà la paràbola amb aquestes paraules: • Procureu, doncs, ésser entre els homes com el vinagre o la llimona, que, tot donant el seu gust característic, neutralitzen corrupcions ocultes i eviten grans mals posteriors. O com el rovell de l'ou, que conté substàncies que amoroseixen les relacions entre els homes i els ajuden a suportar els seus rampells naturals de supèrbia i d'enveja. Potser la vostra feina no us serà reconeguda i molts no la sabran apreciar. Però jo us dic que sense la vostra presència el món dels homes aniria més de pressa cap a la corrupció o cap a la desunió.

En sentir aquestes darreres paraules, els deixebles es van posar molt contents, per la importància del seu treball, i digueren entusiasmats al mestre: • Així, treballarem perquè tothom sigui vinagre o rovell d'ou, i el món anirà millor. Però ell els replicà: • Si poseu massa vinagre a la maionesa, deixa d'ésser maionesa i passa a ésser immenjable. Si poseu massa rovell d'ou a l'allioli, la salsa deixa d'ésser allioli i passa a ésser apegalosa i dolenta per al fetge. Mantingueu, doncs, les dosis en els seu just terme, i no busqueu notorietat, sinó eficàcia en la discreció. El deixeble més pilota li preguntà amb fingit interès: • Mestre, i quin és el secret dels cuiner de llunyanes terres que saben fer aquelles salses tan lligades? I el mestre li respongué, mentre anava dibuixant estranys signes a la sorra: • Les salses són sistemes dispersos, emulsions oli-en-aigua. En la maionesa, l'emulsionant és la lecitina del rovell d'ou, que és una fosfatidilcolina, amb dues cadenes d'àcids grassos, una de les quals insaturada. Pel que fa a l'allioli, l'all té un 0,1% d'olis essencials, amb disulfur de dial·lil, trisulfur de dial·lil, disulfur d'al·lilpropil, al·licina i al·liïna, amb alguns enllaços prou polars perquè tinguin una certa funció emulsionant. Mentre parlava, els deixebles s'anaven convencent que el mestre era un gran profeta, perquè parlava llengües estrangeres incomprensibles, com haver fet el profeta Daniel quan desxifrava les estranyes paraules que una misteriosa mà escriví durant el convit de Baltasar, rei de Babilònia, fill de Nabucodonosor. I, aixecant-se, van seguir-lo tot rumiant les seves paraules, sense entendre res, com sol passar amb els profetes... n Claudi Mans. Director Acadèmic de les Heures

Els signes incomprensibles que dibuixava a la sorra el mestre OCO—CH2 CH 2 CH2 CH 2 CH2 CH2 CH2 CH2 CH2 O CH 2 CH2 CH 2 CH2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH2 CH2 CH 2 CH2 CH 2 CH = CH CH2 CH 2 CH 2 CO—CH O CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH2 —O—PO—CH2—CH2 —N CH 2 O CH 2 CH 2=CH-CH2 -S-S-CH2 -CH=CH2 disulfur de dial·lil CH 2=CH-CH2 -S-S-S-CH2 -CH=CH2 trisulfur de dial·lil CH 2=CH-CH2 -S-S-CH2 -CH2=CH 3 disulfur d'al·lil-propil CH 2=CH-CH2 -S-S-CH2 -CH=CH2 al·licina O CH 2=CH-CH2 -S-S-CH2 -CH-COOH O

NH 2

al·liïna


AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

els EX-ALUMNES DEL CETT Delfí TORNS

Josep ARMENTEROS

Amb 33 anys, Delfí Torns és el director de Màrqueting del Grup Lizarran Food Franchising, empresa líder en el sector de les tapes a Europa i tercer grup de restauració. Davant d'un món -i un sector- tan canviant i competitiu com és el turisme en Delfí considera que el que ens diferencia de la resta són els valors afegits de la pròpia persona. D'aquí la importància del reciclatge permanent, ja que "avui per avui la teva formació és un valor afegit que tu aportes i vagis on vagis te l'endus amb tu". En 12 anys ha treballat en sis empreses diferents, ocupant en algunes d'elles diferents càrrecs. I és que en Delfí recomana canviar d'empresa. "Viure diferents ambients i processos t'acaba portant molta experiència. No tant pels anys que portes sinó pels diferents entorns laborals que vas vivint. I això t'aporta molta seguretat". En Delfí Torns és, en l'actualitat, vocal de l'Associació d'Antics Alumnes del CETT, entitat de la qual, en el seu moment, va ser fundador. "Sóc del parer que s'ha de formar part de les associacions. La societat civil té un pes específic i a la llarga aquesta força ha de fer canviar les coses." n

Josep Armenteros té 23 anys i és, en l'actualitat, el pastisser del Restaurant Gaig. Va ser un dels alumnes que va estudiar, des de primer curs, el cicle de grau mitjà de Cuina i Serveis de Restaurant i Bar a les instal·lacions del CETT de la Vall Hebron. "Des de petit tenia molt clar que volia ser pastisser. M'encanta el menjar, que a la gent li agradi les coses que menja i més quan són les postres". I és que en Jose és de l’opinió que les postres juguen un paper molt important en la impressió que t'endus del dinar. Per a la seva feina són bàsics els estudis. L'exalumne del CETT creu que són necessaris uns aprenentatges oficials, per donar-te una idea general; però que després s'han de continuar aprofundint en la matèria amb altres cursos i jornades, ja que sempre apareixen mètodes o tendències noves. Un dels aspectes essencials del pastisser és el coneixement dels productes amb els quals treballes: "Per poder combinar sabors, els has de conèixer. No em pots fer unes postres de xocolata i regalèssia, per exemple, si no saps quin gust té cada un dels elements". I, a partir d'aquí, tot va a gust del pastisser. n

Miquel SIERRA L'any 1991 Miquel Sierra va començar a treballa a l'hotel "el Montanyà" com ajudant de recepció. Dotze anys més tard és el director de l'hotel i forma part del comitè directiu del centre "Eihca", especialitzat en programes de salut, en la seva àrea d'allotjament. Des de la seva perspectiva, en Miquel considera que en el món hoteler la tendència actual ve marcada per dos punts. El primer és que l'allotjament i pensió alimentària ja no funciona. "El client busca que la instal·lació li permeti gaudir d'una oferta complementària que li solucioni la resta del temps lliure, ja sigui en activitats que es facin en el propi hotel, en visites a la zona, etc." I el segon és que l'hoste vol un tracte familiar i flexible. Entre els seus estudis, destaquen RRHH en la empresa hotelera i el Màster en direcció d'empreses hoteleres (cursat aquest últim al CETT). Miquel Sierra creu que "el suport teòric de les matèries que a la pràctica vas a utilitzar et donen molta seguretat a l'hora de prendre decisions; un factor importantíssim en el món dels hotels on la capacitat de renovació, adaptació... són vitals". A més a més, "hem d'anar coneixent els nostres punts febles i buscar una formació que el reforci. El pensar que ho sabem tot és el major signe d'ignorància". n

• Informació • Borsa de treball • Formació • Activitats • Altres serveis...

30

E-mail: aaacett@cett.es Tel.: 934 280 777 Horari: De dilluns a divendres de 15 a 19 hores


Coneguem Catalunya

Camí de Queralbs a Núria, PETJADES MIL·LENÀRIES La bellesa del paisatge i la riquesa de la seva fauna i flora no són els únics factors que fan un camí atractiu per l'excursionista. En moltes ocasions, la càrrega històrica omple de significat el recorregut d'un sender. És el cas del camí vell de Queralbs a Núria, situat a la comarca catalana del Ripollès i per on han transcorregut peregrins i pastors durant 10 segles. Situat a la part meridional dels Pirineus Orientals de Catalunya i rodejat de cims propers als 3.000 metres, es troba la Vall de Núria, un centre de culte marià l'origen del qual es remunta al segle VIII, però que ha donat pas a una estació d'esquí i a un complex hoteler amb una completa oferta turística. Però un dels aspectes de la zona que ha romàs pràcticament inalterable és el camí que uneix el poble gironí de Queralbs (a 135 quilòmetres de Barcelona) amb la Vall de Núria. L'origen d'aquest camí, de 6.373 metres, segueix el curs del riu Núria i fins a la construcció del cremallera l'any 1931 va ser l'única via d'accés a la vall.

Queralbs, punt de partida A la plaça de l'entrada de Queralbs es troba l'inici del trajecte adientment senyalitzat amb el cartell de "Camí a Núria", amb un mapa del recorregut. En el primer tram és on millor s'ha conservat l'antic empedrat i on també podem observar murs d'època romànica. Entre els túnels que conforma a naturalesa el paisatge ens descobreix, al final, una imponent formació rocosa: les roques de Totlomón. Encara que trobarem una densa pineda més endavant, la nuesa ens dóna la pista sobre com serà l'aspecte que anirà adquirint el paisatge. Des d'aquest moment ja podem començar a sentir la remor de l'aigua, que es convertirà en una constant durant tota la pujada. L'empedrat del camí dóna pas a un traçat irregular, dominat en moltes ocasions per roques i pedres sueltes. A partir d'aquest punt ens trobarem, a més, amb desnivells més pronunciats del camí que, sumats a la irregula-

Vall de Núria

ritat del terreny, es convertiran en les parts més difícils del nostre camí. Però un al·licient per seguir endavant és trobar-nos amb la Cua de Cavall. En els darrers compassos de l'excursió és recomanable caminar amb peus de plom ja que el sender passa a la vora de vàries pendents d'altura considerable. En aquest tram el camí, el riu i la via del cremallera van de la mà fins arribar a Núria. Un cartell anuncia la nostra arribada, mentre es contempla tímidament una postal parcial de la vall. És aconsellable remuntar una muntanya propera per percebre el paisatge en tot el seu esplendor i acompanyat dels cims (de esquerre a dreta): el de Finestrelles (2.827 metres), d'Eina (2.786), de Noufonts (2.861), de Noucreus (2.799), de l'Àliga (2.476) i el de Pala (2.428). Ja al cor de la vall, la font de San Gil és un lloc ideal per refrescar-nos i descansar uns minuts. Després de recuperar energies no podem deixar de visitar alguns dels llocs més atractius de la vall com l'ermita de San Gil del segle XVII -a qui se li atribueix la talla de la Verge de Núria (segle XII)-. Es recomana fer el viatge de retorn en el cremallera (20 minuts), no només perquè és més descansat sinó perquè, a més, veurem gran part del camí que hem fet, i així podrem sentir la satisfacció que produeix l'haver contribuït a mantenir viu un camí mil·lenari. n Ivan Sánchez. Periodista.


Coneguem Catalunya

torna al Palau Robert La cuina catalana,

Amb l'objectiu d'ensenyar als alumnes d'hoteleria la cultura gastronòmica de les diferents comarques de Catalunya, per quart any consecutiu, l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, està portant a terme el projecte de Cuina Catalana al Palau Robert. El passat 5 de febrer el Palau Robert va iniciar un nou cicle del projecte Cuina Catalana que es desenvolupa des del CETT amb la finalitat d'apropar als alumnes d'hoteleria la gastronomia present a les diferents regions del nostre país. En aquesta quarta edició, s'ha volgut seguir donant a conèixer productes catalans que han tingut un lloc rellevant en la tradició culinària catalana. En aquestes presentacions participaran professors de botànica i etnobotànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona comentant des d'un punt de vista més científic els diferents productes, i les aplicacions culinàries i trets culturals seran fets per la professora de cuina del CETT, Núria Bàguena.

"La mongeta seca, de la terra al plat" La quarta edició del Programa de cuina catalana es va iniciar amb la presentació "La mongeta seca, de la terra al plat". L'origen de les mongetes cal situar-lo d'una banda a Amèrica (gènere Phaseolus) i, de l'altra, a Àsia (gènere Vigna). Carles Benedí, professor de Botànica de la Universitat de Barcelona, va ser l'encarregat de posar el toc tècnic a la vetllada. Va explicar com calia interpretar tota la diversitat de colors, formes i mides que trobem entre les mongetes seques. A Catalunya podem considerar quatre tipus de mongetes tradicionals, amb qualitats gastronòmiques notables: les mongetes del ganxet, conreades al Maresme i a comarques vallesanes; les mongetes de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages; els fesols de Santa Pau, a la Garrotxa i els mongets o fesolets empordanesos. Com a complement, es va presentar una exposició amb una quinzena de mongetes diferents que es poden trobar als mercats catalans i es va oferir un tast de mongetes seques. Seguit de les mongetes, el passat 19 de març va prendre el relleu "l'arròs, tradició i versatilitat a les nostre cuines" i, finalment, tancarà la llista les "plantes silvestres comestibles" (el 28 de maig). n

32

La Recepta

Bacallà amb samfaina Ingredients • 2 talls de morro de bacallà • 2 pebrots vermells escalivats • 2 pebrots verds • 1 albergínia • 2 cebes • 3/4 Kg tomàquet • 1 got de vi blanc • 3 grans d'alls • farina per arrebossar • sal

Elaboració Enfarinem i fregim el bacallà en una paella. Reservem el bacallà i, en el mateix oli, hi fem la samfaina; daurem alls i els reservem, afegim ceba, pebrot verd i pebrot vermell escalivat, l'albergínia i el tomàquet. Hi reduïm vi blanc i deixem que sofregeixi bé. Quan la samfaina estigui al seu punt afegim el bacallà i la picada feta amb alls crus i els alls que abans havíem daurat. Deixem coure 5 minuts més i apaguem el foc.

Comentari El fet de posar el pebrot vermell escalivat dóna una dolçor diferent al plat. En fer sofregits, hem de començar sempre per la ceba perquè caramelitza i acabar amb el tomàquet i el vi perquè hidrati i allargui la cocció.

Una mica d'història El bacallà amb samfaina és un plat propi d'interior que va substituir les arengades i es comparteix en moltes comarques catalanes on avui ja és un plat habitual. La samfaina és una suma de cultures culinàries del mediterrani: la ceba autòctona, sofregida, les albergínies introduïdes per l'Islam, el pebrot i el tomàquet portat per Colon des d'Amèrica.


Internacional

FER UN ERASMUS, una experiència molt enriquidora Els alumnes Erasmus del primer semestre del curs 2002/2003 acaben de tornar de la seva estada a l'estranger. Amb els peus a Barcelona però el cap i el cor a França, Alemanya, Holanda, Finlàndia, Lituània i Canadà ens expliquen com han estat aquests sis mesos en un nou país. Passar uns mesos a l'estranger, coneixent nova gent, practicant la llengua i obrint la ment, no és un privilegi de pocs. El CETT, any rere any, dóna la possibilitat de marxar a estudiar a fora i aquest curs ha incorporat dos nous països: Itàlia i Noruega. El que més valoren els alumnes en tornar és la convivència i el coneixement d'un altre país i una altra gent, l'idioma i l'estructura i el nivell educatiu. I és que fins i tot en el mètode acadèmic hi ha diferències entre països. En general, els països europeus utilitzen un sistema de valoració del treball diari. Els exàmens finals són purs tràmits i el que té realment

MÉS UNIVERSITATS per escollir

A França, Alemanya, Holanda, Finlàndia i Lituània (i un semestre lectiu al Canadà), ofertes formatives dels darrers anys, se li suma aquest curs la possibilitat d'escollir entre dues noves destinacions per fer un Erasmus. Són la Universitat de Bologna a Rimini (Itàlia) i el Stavanger University College (Noruega). L'escola noruega de gestió de turisme, de reputació internacional, té l'objectiu de preparar els estudiants per fer funcions de gestió on els permetin desenvolupar les seves habilitats essencials en un sector en canvi continu. Els prop de 450 alumnes que estudien en el Norwegian School of Hotel Management tenen un gran ventall d'activitats socials per realitzar. Escola i estudiants mantenen un diàleg actiu i una col·laboració amb la indústria del turisme. Lectures, seminaris són organitzats amb professionals estrangers de relleu internacional. A més, els estudiants també organitzen la seva conferència anual: el Fòrum servei. Per a més informació: www.his.no i www.Rimini.unibo.it.

valor és el treball individual o en grup que es fa durant el curs (fins i tot hi ha assignatures que no tenen examen). També és diferent el nivell d'ajuts que reben. Segons la Marta Sanchís i l'Águeda Olucha, que van estar estudiant a HAAGA (Finlàndia) la resta de països europeus donen molts més ajuts. La Laia Marquès i l'Anna Jiménez, han estat dues de les alumnes que han realitzat el seu Erasmus a la ciutat holandesa de Breda. "El que més ens va sobtar -comenten- és que havies de fer un treball i anaves a parlar amb el professor i a partir d'unes preguntes que et feia completaves el

33


treball i la nota". Força similar és el sistema educatiu superior alemany. "La gent anava a classe i no prenia apunts; s'havia de fer un treball i presentar-ho davant la resta dels companys fent un debat", explica la Gisela Alonso que juntament amb cinc alumnes més va estar a la Universitat de Bremen. Precisament, aquest tipus d'ensenyament de crèdits europeus, amb una vessant molt més pràctica, han començat a implantar-se en el sistema educatiu del CETT des del primer curs.

Alguna cosa més que estudis Però encara que una part important, els estudis no ho són tot. Els amics, les situacions i l'experiència que passes fent un Erasmus no té comparació amb res. Com afegeixen les ex-Erasmus "abans de marxar tothom et deia que t'ho passaries molt bé i que és una passada, però fins que no ho fas no te n'adones de la raó que tenien". La Berta Ferrer i la Karina Campoy van decidir marxar fora d'Europa i van escollir la Université du Québec à Montreal (Canadà). "Jo vaig escollir aquesta destinació perquè estava lluny; així tant si l'experiència és bona com dolenta no pots tornar i t'has d'espavilar", ens explica la Karina. Per la seva banda, la Berta va trobar-se amb una cultura molt diferent: "La gent autòctona és molt agradable i oberta, però això no treu que t'entenguis millor amb els Erasmus, ja que encara que amb diferents llengües tots estem en la mateixa situació". El problema en moltes ocasiones, i que entorpeix les ganes i la il·lusió per fer un Erasmus, és la por a què et trobaràs. Tots els alumnes que han marxat fora tornarien, com la Míriam Alonso, per exemple, que va anar a la Universitat de Niza (França) i reconeix que s'hagués quedat ja que, tot i les dificultats, les compensacions són moltes i l'experiència és molt i molt positiva. n

STAGE ENTRE L'EUHT CETT I L'ESCOLTA UTEC Hôtellerie-Restauration-Service de Marne la Vallée Del 25 de novembre al 15 de desembre de 2002, 20 alumnes de 3r TCR i 2n TSR de l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT van participar en un intercanvi amb l'escola francesa d'UTEC. Durant l'intercanvi varen fer una estada a l'escola amb activitats de presentació de la zona en quan aspectes gastronòmics i culturals en general. Durant 10 dies els alumnes varen estar fent pràctiques en establiments rellevants de restauració de Paris: Per altra banda, del 24 de febrer al 15 de març de 2003 l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT va rebre un grup de 20 alumnes dels estudis de Bac Pro i BTS que provenien de l'Escola d'UTEC Hôtellerie-Restauration-Service de Marne la Vallée (França) per a la realització de l'intercanvi anual. Aquests alumnes durant la primera setmana d'estada van realitzar diferents activitats en el CETT (conferències de gastronomia, cata de vins, realització de receptes de cuina catalana, visita a cellers….). Durant la resta de l'intercanvi els alumnes van realitzat pràctiques en diferents restaurants de Barcelona. n

34


Estudis i investigacions

EL TURISME RURAL, una activitat a l’alça El turisme rural s'està constituint progressivament com una alternativa d'oci i temps lliure, envers el turisme tradicional de sol i platja i altres ofertes més massives que es fan als espais rurals d'interior. Així mateix, és una activitat que contribueix al desenvolupament sostenible de les comunitats rurals. La dècada dels noranta ha estat un període de fort creixement del turisme rural en Espanya. Des de l'any 1990 fins el 2001, s'ha passat de només 185 allotjaments a 5.500, sent el nombre de places en aquest últim any de 42.932 places. Per l'any 2001, la generació d'ingressos de turisme rural es xifrava en més de 186 milions d'euros i les previsions de creixement se situen al voltant del 20% per als propers anys (Editur; 2001). Malgrat que aquestes xifres poden semblar poc significatives si es comparen amb els aproximadament 16.000 establiments hotelers i 1,3 milions de places que existeixen a l'estat espanyol (INE; 2001), cal assenyalar que el turisme rural ha obert noves expectatives d'activitat econòmica i formes de vida per als habitants de les àrees rurals, territoris que s'enfronten a importants desequilibris estructurals i dificultats de desenvolupament agrari i industrial.

Turisme rural: Factor de dinamització socioeconòmica de les àrees rurals Des de l'òptica del desenvolupament, el turisme rural és una de les activitats prioritàries en les polítiques de desenvolupament rural sostenible. Per una banda, al ser un turisme de petita escala és especialment idoni per plantejar alternatives de desenvolupament econòmic amb un baix impacte mediambiental. Per altra banda, es tracta d'un turisme de caràcter local on els habitants són els protagonistes del seu desenvolupament i no simples espectadors passius d'activitats turístiques organitzades externament i en les que els beneficis no repercuteixen en el seu benestar. Un dels exemples més paradigmàtics de l'enfocament participatiu i local del turisme rural és l'establiment de xarxes de cooperació entre els empresaris per a la gestió d'aquesta activitat. La petita dimensió del negoci, la seva dispersió en el territori, el baix nivell de coneixements sobre turisme que generalment presenten els seus promotors i l'escassa presència de la intermediació (agències de viatges, majoristes,...), han portat a l'establiment generalitzat d'aquestes estructures reti-

culars, que prenen la seva màxima expressió en les Associacions de Turisme Rural (ATR). La tesi doctoral se centra en analitzar des d'una vessant teòrica les raons per les quals les xarxes -networks- són un instrument de gestió adient per als petits negocis. Els resultats d'aquesta anàlisi es van aplicar al cas de l’associacionisme a Catalunya, a partir d'entrevistes als presidents de totes les ATR catalanes i d'enquestes a empresaris d'agroturisme. D'aquesta anàlisi cal destacar la incidència que tenen les ATR en la viabilitat econòmica d'aquests negocis. Concretament, els empresaris assenyalaren que la renda neta d'agroturisme havia augmentat entre un 37% i un 61% gràcies als serveis oferts per aquestes associacions. Donada la importància que adquireixen aquestes estructures reticulars en el cas català, es fa necessari plantejar una planificació de la gestió del turisme rural integrada a escala autonòmica, en la qual participen les diferents associacions o federacions de turisme rural i entitats afins amb interessos del sector. L'objectiu és evitar l'excessiva fragmentació existent en l'actualitat, l'aprofitament de les sinèrgies derivades de l'actuació conjunta en temes tan importants com la promoció, la comercialització i la qualitat de l'oferta, així com la creació d'una simbologia comú que clarifiqui l'oferta al client. Amb tot, cal destacar que aquest procés és lent, requereix del recolzament de l'administració autonòmica així com d'una tendència cap a la professionalització d'aquestes entitats. n Aquest article s'inscriu dins de la Tesi Doctoral: "Teoria de xarxes, turisme rural i desenvolupament territorial: l'agroturisme" de Gemma Francès. Professora de turisme, desenvolupament i medi ambient, CETT.

35


Estudis i investigacions

I TROBADA de reflexió i opinió sobre la professió a l’hoteleria i restauració L'Hotel Alimara va acollir el passat mes d'octubre a representants d'empreses, cambres de comerç, centres de formació... del sector en una trobada, organitzada pel CETT, per reflexionar sobre la professió hotelera i restauració. El seguiment d'alguns dels punts discutits es durà a terme a partir de la recent constituïda Comissió de Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'objectiu de la qual -dignificar la professió i la qualitat turístiques- és coincident, en l'essencial, amb l'objectiu de la trobada. El passat 31 d'octubre de 2002, el CETT va convocar la "I trobada de reflexió i opinió sobre la professió a l'hoteleria i la restauració", a la qual varen ser convidats els presidents de les associacions empresarials més importants de Catalunya, els presidents de les comissions de turisme de les cambres de comerç catalanes, empresaris, centres de formació i líders d'opinió per debatre sobre qüestions del personal i temes col·laterals que afecten al sector. La trobada es va celebrar a l'Hotel Alimara de Barcelona i durant la jornada els assistents van decidir donar continuïtat a aquesta tasca iniciada pel CETT. En aquesta línia, el 6 de febrer es va constituir la Comissió de Turisme i Servei, dins de la Cambra de Comerç de Barcelona, on es troben representants de diferents empreses, entitats, administracions... implicades en el turisme. L'objectiu acordat per la comissió va ser el de dignificar la professió i la qualitat turístiques. Està al front d'aquesta comissió el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Gaietà Farràs, i que també va participar en la trobada organitzada pel CETT. Algunes de les accions de continuïtat proposades en la trobada seran objecte de la comissió de turisme, en la qual el CETT també hi és present. L'acte fou inaugurat amb parlaments del rector de la

36

Universitat de Barcelona, el president del Grup CETT i el director general de Turisme. Amb la finalitat de promoure el debat i les posteriors conclusions entre els assistents, el director de CETTConsultors va presentar una exposició gràfica de la situació actual del mercat laboral al sector turístic amb dades de diverses fonts documentals.

Consens per valoritzar als professionals del turisme El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, va destacar, en la seva intervenció, que cal tendir cap a la qualificació professional; i va afirmar que és imprescindible disposar de professionals ben qualificats capaços de donar un servei òptim. D'altra banda, i en relació al tema educatiu, va defensar l'aplicació dels crèdits europeus, crèdits que la UB duu implantant de forma pionera en els seus ensenyaments de turisme al CETT, com a via per potenciar l'aprenentatge dels alumnes, especialment l'aprenentatge pràctic. Per la seva banda, el president del Grup CETT, Gaspar Espuña, va posar èmfasi en la necessitat de donar més valor als estudis turístics i, en general, de les professions d'aquest sector. Recolzant la necessària qualificació dels empleats del sector turístic i en la mateixa línia que el rector, va ratificar la seva voluntat de crear un consens entre els empresaris i les cambres de comerç per, finalment, traslladar unes propostes coherents a l'administració i fer, posteriorment, una jornada més àmplia amb tots els empresaris que vulguin assistir-hi. Finalment, el director general de Turisme, Xavier Civit, va presentar l'informe Turisme Opció, un programa i pla estratègic destinat a motivar l'alumnat de secundària o d'altres carreres universitàries perquè triïn la Diplomatura de Turisme com a via formativa per accedir al món professional. Sense demanda universitària de Turisme, va afirmar


Xavier Civit, no hi haurà suficient força laboral formada treballant en el sector i convé que els llocs de treball d'atenció i servei al turista siguin ocupats per persones qualificades.

Els aspectes a destacar... Durant la sessió es van recollir els següents apunts: 1. La dificultat de captació de persones per incorporar-se al mercat de treball de l'hoteleria i la restauració. 2. La necessitat d'identificar aspectes que contribueixin a fer més atractiu el sector i poder actuar en conseqüència. 3. La necessitat de formació i qualificació dels professionals del turisme com a element bàsic i imprescindible per a la qualitat i la competitivitat de les empreses i el conseqüent reconeixement de la formació i de les per sones titulades per davant de personal no qualificat en l'adquisició d'un lloc de treball. Una de les propostes va ser la de donar prioritat als professionals titulats o exigir titulació per accedir als llocs de treball. Es proposa també, com a camí fonamental per dignificar, també a nivell institucional, els quadres professionals mitjos/baixos del sector, el desbloquejament de l'avantprojecte de Reial Decret de certificacions professionals i la capacitació de persones que han accedit al sector sense formació o amb baixa qualificació professional, incloent la població nou vinguda procedent d'altres països, facilitant-los l'accés a la formació subvencionada. 4. La importància de la formació pràctica com a oportunitat indispensable per copsar la realitat del món laboral, complementant així els estudis teòrics rebuts, i per motivar, orientar i preparar els futurs professionals. La necessitat de trobar noves formes de relació de les empreses amb els joves que es formen i amb les escoles. Es van aportar alguns suggeriments com ajustar l'horari de les pràctiques a l'època o a l'horari en el qual se'ls podria ensenyar millor la realitat del sector turístic, donar perspectives als joves perquè al cap d'un temps de treballar en el món turístic no decideixin abandonar-lo i millorar els programes de pràctiques amb l'objectiu de motivar els alumnes i facilitar el seu aprenentatge. 5. La necessitat de fomentar la connexió entre els diversos nivells del món educatiu per despertar la inquietud cap al sector i els estudis turístics. Oferir crèdits variables amb reconeixement a l'ESO i al batxillerat que serveixin per presentar el sector com a alternativa de futur per als joves estudiants. Garantir la presència del turisme a d'altres carreres. 6. La necessitat d'un major compromís de les empreses per al reconeixement i fidelització del personal, per atraure nous empleats qualificats al sector i per cercar noves formes de relació satisfactòries. Definir polítiques de recursos humans que contemplin millores de les condicions laborals, plans de carrera i formació continuada i a la carta per als equips.

Durant la trobada es va plasmar la voluntat de treballar conjuntament entre empresaris, cambres de comerç, escoles de formació i col·lectius professionals per tal de valoritzar els professionals del turisme i l'hoteleria i oferir un servei òptim 7.

La necessitat de conèixer la carrera professional dins del sector turístic de les persones diplomades en turisme. 8. La importància de generar accions de sensibilització i difusió de la professió turística. 9. La voluntat de trobar un consens i treball conjunt entre els empresaris, les cambres de comerç, les escoles de formació i els col·lectius professionals per tal de fer més atractiva la professió turística i trobar una solució als problemes del mercat laboral que sacsegen el sector. Treballar plegats per dignificar la professió, començant des de les bases, traslladar una proposta conjunta i coherent a l'administració i fer, posteriorment, una jornada més àmplia amb tots els empresaris que vulguin assistir-hi. 10. Clar suport de l'administració turística de Catalunya a la Trobada i a les diferents accions proposades i debatudes a la sessió de treball. El director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Xavier Civit, es va comprometre a coordinar una taula sectorial informal en la qual participin empresaris, sindicats, col·lectius de professionals i centres de formació amb la Generalitat de Catalunya com a paraigua. n Maria Abellanet-Meya Consellera delegada del Grup CETT

37


FLASH Proves d'habilitació de guies de turisme de Catalunya. Per segon cop consecutiu, el CETT va rebre l'encàrrec

de la Direcció General de Turisme de dur a terme les proves d'habilitació de Guies de Turisme de Catalunya. El procés d'habilitació comprèn un examen tipus test sobre el temari establert, una prova escrita i una oral de l'idioma estranger al qual opta el candidat i d'una exposició oral davant d'un tribunal. Aquesta nova convocatòria va tenir lloc entre els dies 18, 23 i 30 de novembre.

TURISPRO 2002. Desprès d'haver aconseguit guanyar el concurs

públic de la DGT de la Generalitat de Catalunya, CETTConsultors va organitzar al llarg dels dies 9, 10 i 11 de desembre de 2002, a l'Hotel Alimara, el Fòrum Professional del Turisme a Catalunya "TURISPRO 2002". Aquest workshop va comptar amb la participació d'una trentena d'empreses del sector turístic i ha donat opció a què es realitzessin unes 700 entrevistes aproximadament repartides entre uns 150 candidats.

L'Escola d'Hoteleria del CETT participa a FITUR 2003. Turisme de Catalunya participà a FITUR amb un

estand de 2.000 m2, en què estaven representades 73 empreses i entitats turístiques catalanes. Per primer cop l’estand va comptar amb un espai de 200 m2 que, sota el nom de Terrat Gastronòmic, va oferir degustacions de productes catalans i que va ser coordinat pel Club de Gastronomia i les elaboracions i el servei va anar a càrrec de 4 alumnes del CETT i l´Èlia Aldeguer com a responsable. Professionals de l’escola i alumnes, també van ser els encarregats del còctel de recepció que va fer Turisme de Catalunya per als assistents catalans a FITUR.

Conveni de col·laboració entre INEFC i CETT.

L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya han acordat establir un marc permanent de col·laboració per a la posada en marxa d’un programa d’investigació, en l’àmbit de les relacions entre les ciències de l’activitat física i l’esport i la del turisme. Ambdues institucions consideren que l’esport i el turisme són dos dels àmbits més habituals en l’ocupació organitzada de l’oci.

El College of Nagoya Women's University ens visita, de nou. El passat 23 de febrer, i per segon any consecutiu,

l'Escola d'Hoteleria del CETT va organitzar, a les seves instal·lacions, un taller de Cuina Espanyola a un grup de 47 alumnes japoneses de la College of Nagoya Women's University. L'objectiu d'aquest taller era fer conèixer d'una manera pràctica l'elaboració de la paella, molt apreciada pel públic japonès.

38


FLASH Conveni del CETT amb CESNID.

Fruït de la realització conjunta del Postgrau en Gestió de la Restauració per a Col·lectivitats, el CETT i el CESNID (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica) han firmat un conveni de col·laboració. Aquest acord se centra, entre d’altres aspectes, en la recerca conjunta sobre tecnologia dels aliments.

Demostració VITAMIX.

El Vitamix (fabricat a EEUU) és un got triturador que funciona a moltes RPM (revolucions per minut), fet que deriva en una màquina amb moltes prestacions. El dia 8 de febrer, els nostres alumnes de 1r de TSR i 2n de TCR varen tenir l'oportunitat de veure en directe una demostració de l'aparell a càrrec del mateix director comercial de l'empresa Vitamix per Europa, Àsia i l'Orient Mitjà. A l'acte, també varen assistir el director comercial de Fritermia, Ricardo Merchán, empresa que comercialitza la màquina a Espanya, i en Josep Mª Bertran responsable de la comercialització a Catalunya.

VIII Festa del Trinxat.

El dissabte 22 de febrer va tenir lloc la popular festa del Trinxat de la Cerdanya a Puigcerdà, a la qual hi assisteixen unes 900 persones. El trinxat és un plat emblemàtic d'aquesta comarca elaborat a base de col tocada pel fred, trumfes (patates) i rosta. Aquest acte va estar servit per uns 70 alumnes de TCR i TSR de l'Escola d'Hoteleria, acompanyats de Federico Ruiz, responsable dels Serveis de Restaurant i Bar del Grup CETT, i de Lucas Vidaller, responsable de l'Aula Restaurant i Bar de l'escola.

Naturalment.e, nou servei portat pel CETT.

Naturalment.e és el nou servei de restauració del grup CETT que té per objectiu oferir un servei als usuaris de l'edifici 7@ de Barcelona Activa (Plaça de les Glòries) i altres clients que treballen en la resta d'oficines. Entre les línies d'actuació: contribuir a la bona imatge d'aquesta i el compromís amb els seus clients, elaborar una alimentació equilibrada i prestar un servei d'acord amb l'alt nivell de servei que ofereix Barcelona Activa.

El CETT, present a diferents comissions de la Cambra de Barcelona. Amb l'objectiu de dignificar la professió i la qualitat turística, el passat mes de febrer es va constituir, dins de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Comissió de Turisme i Serveis, en la qual el CETT és present a través de la seva gerent, Maria Abellanet. Per altra banda, el CETT també té representació en la Comissió de Formació de la mateixa entitat, per mitjà de David Peguero, director de CETTConsultors.

39


Bibliografia • Ahorro de energía en el sector hotelero: Recomendaciones y soluciones de bajo riesgo. Madrid: Ministerio de Economía, 2001. • Desarrollo sostenible y protección del medio ambiente, José Luís Piñar Mañas. Madrid: Civitas, 2002. • Viajes de un chef: en busca de la comi da perfecta, Anthony Bourdain. Barcelona: RBA, 2002. • El mercado español del ecoturismo, OMT. Madrid: OMT, 2002. • Introducción a la economía para turis mo. Madrid: Prentice-Hall, 2002. • Les métiers du tourisme, Philippe Charollois. Levallois-Perret: Jeunes Éditions-Studyrama, 2002. • Turismo y transformaciones urbanas en el siglo XXI. Almería: Universidad de Almería, 2002. • Diccionario de informática e internet, Enrique de Alarcón Alvarez. Madrid: Anaya, 2002.

• Catering management, Nancy Loman Scalum. New York: John Wiley & Sons, 2000. • Catering: the art, science & mistery, Michael Roman. Chicago: Cater Source, 2001. • Cómo quiero que me sirvan el vino, Arturo Pardos. Madrid: Alianza, 2002. • Elaboraciones y productos culinarios, Nuria Pérez Oreja, Gustavo Mayor Ribas, Víctor J. Navarro Tomás. Madrid: Síntesis, 2002. • Empresas de restauración alimentaria, María del Mar Araluce Letamendía. Madrid: Díaz de Santos, 2001. • Manual de logística para la gestión de almacenes, Michel Roux. Barcelona: Gestión 2000, 2002. • Técnicas de marketing y estrategias para restaurantes, Josep Maria Vallsmadella. Madrid: Pearson Educación, 2002. • El sector turístico en España, Instituto Valencianos de Investigaciones Económicas. Valencia: CAM, 2001.

El mercado español del ecoturismo: Informe especial Madrid: Organización Mundial del Turismo, 2003. Amb motiu de la celebració, el 2002, de l'Any Internacional de l'Ecoturisme (AIE), l'OMT va decidir dur a terme una investigació amb la finalitat de conèixer millor el mercat de l'ecoturisme a set països emissors: Alemanya, Canadà, Espanya, Estats Units, França, Itàlia i Regne Unit. Aquest informe s'havia de fer en conjunt amb diferents agents dels mercats estudiats, però diferents factors no han permès poder fer una comparació estricte dels estudis que es presenten en aquest llibre. Per aquest motiu, "El mercado español del ecoturismo: Informe especial" interpreta aquests estudis com tendències generals del mercat de l'ecoturisme, més que com dades de referència absoluta.

• El turismo en la era de las alianzas, fusiones y adquisiciones, OMT. Madrid: OMT, 2002. • Empreses d'apartaments turístics. Catalunya Guia 2001-2002. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, 2002. • La contratación en el sector turístico, Pablo Amat Llombart. València: Tirant lo Blanch, 2002. • Política y relaciones turísticas internacionales, Jordi Montaner Montejano. Barcelona: Ariel, 2002. • Turismo y comercio electrónico. Granada: Comares, 2001. • 2010 Hacia un nuevo turismo español, Manuel Figuerola Palomo. Madrid: FEHR, 2002. • Calidad de servicio en el sector turístico, José-Angel Miguel Dávila. A Coruña: Netbiblo, 2002. • Introducción al derecho turístico, Adolfo Aurioles Martín. Madrid: Tecnos, 2002.

Política y relaciones turísticas internacionales Jordi Montaner. Barcelona: Ariel Turismo, 2002. En aquesta obra, Jordi Montaner, professor del CETT, ens apropa a la realitat existent entre l'activitat turística i la política. La globalització, les empreses multinacionals, les organitzacions intergovernamentals, internacionals i no governamentals, el màrqueting i les tècniques de promoció internacionals, la geopolítica i geoestratègia, etc. són un clar exemple d'aquesta implicació. Però, alhora, el turisme és un vincle d'entesa, col·laboració, cooperació, pacificació, integració de la comunitat internacional, que permet un major apropament entre els pobles com ha comentat en els seus documents l'Organització Mundial del Turisme.

Pàgines webs seleccionades per categories per la XIX edició dels Premis Alimara Àmbit territorial estatal www.maisturismo.pt www.incentivosenfinlandia.com Àmbit territorial regional www.madrid.org www.visitacostadelsol.com www.bizkaia.net www.saturno-canarias.org www.vivecanarias.com www.marqalicante.com www.andaluciaflamenco.org www.flamencoandalucia.org www.andalucia.org www.travelturisme.com www.catalunyaturisme.com

40

Àmbit territorial local www.valldecamprodon.org www.ametllademar.org www.redjuderias.org www.turismevalles.net www.avilaturismo.com www.lagunasderuidera.net www.murciaciudad.com www.casaresnatural.com www.tarazona.org www.santapola.infoville.net www.alicanteturismo.com www.maspalomas-web.org www.camposdehellin.com www.menorca.org www.turismeamposta.org

www.madrid.card.com www.ayuntamientolaredo.com www.olotweb.info www.plaestany.org/centrebtt Allotjament www.poblado.com/elcortijillo www.webspawner.com/users/elcortijillo www.hotelesconencanto.org www.albamanjon.net www.larectoral.com www.svt.es/caljaumet www.hotellopedevega.com www.bchoteles.com www.costa-daurada.com www.zenithoteles.com

(Veure finalistes pàg.7)

www.confortelhoteles.com www.bchoteles.com Àmbit de restauració i catering www.bodegascampos.com www.saucrestaurant.com Àmbit d'empreses de viatges i transports www.viajerosporinternet.com http://asista.renfe.es/cav www.ruralesalmeria.com www.ecologianatura.com Àmbit d'oci i d'oferta complementària www.cecinadeleon.org www.creuers-marenostrum.com


TotCETT núm. 05