TOT CETT 32 by Grup CETT

Novembre 2016. Segona etapa - Núm. 32

Octavi Bono Gispert Entrevistem el director general de Turisme

L’Smart Tourism Congress Barcelona CETT 2016 Notícies Àgora BCN fa 10 anys El CETT participa en la creació del Pla de la Gastronomia L’Hotel Alimara Barcelona, referent en el sector MICE Opinió Turisme intel·ligent: una visió humanista en clau de futur

Èxit de la Internship Talent Fair CETT-UB 2016 TOT CETT 32 OKOK.indd 1

Estudis i investigacions La imatge turística de Barcelona a través de les pel·lícules internacionals Mobile marketing: Cap a un Índex de Qualitat de les apps en el sector hoteler 25/11/16 16:11

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Anna Alfonso, Oriol Anguera-Torell, Vinyet Capdet, Raquel Celma, Marta Conill, Assumpta Domènech, Lourdes Esteban, Sergi Ferrer, Nayra Llonch, Enric López C., Roser Martínez, Oriol Miralbell, Marta Navarro, Esther Obiols, Eugeni Osácar Marzal, Cristina Santolaya, Montserrat Saperas, Ramon Serrat, Maria Soy, Òscar Teixidó, Marta Vila, Andreu Vilaginés Agraïments: Laura Arrojo Salvat, Maddalena D’Attilio, Octavi Bono Gispert, Albert Cortina Ramos, Iris Curto, Francesc Dalmau Costa, Charles Elías Maurey, David Giner Sánchez, Claudi Mans i Teixidó, Marta López, Estela Mariné Roig, Pablo Mena Morales, Marta Oliva, Glòria Prunés Galera, Sergi Ricou i Guiu, Jordi Sala Serra, Laura Sánchez Aránega, Amèlia Sarroca, Cristian Serra Rosero, Xavier Suñol Ferrer, Aurora Tomàs i Meler Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: +34 934 280 777 – Fax: +34 934 286 777 www.cett.cat cett@cett.cat

TOT CETT 32 OKOK.indd 2

25/11/16 16:11

TOT SUMARI Notícies del Sector

El CETT en Acció

Entrevista

Tema

CETT Formació

Opinió

L’alumnat

Ciència i Cuina

Internacional

La recepta

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions Recursos Turístics

TOT CETT 32 OKOK.indd 3

LA CLAU DE L’ÈXIT

Editorial

ada curs, com el que hem iniciat amb il·lusió renovada, evoluciona i canvia constantment, tal com ho fa la vida, En el nostre cas, cada any comporta noves fites per ser a l’avantguarda del món del turisme, l’hoteleria i la gastronomia. Aquest és un repte per a l’equip del CETT, i per a l’alumnat és un nou pas més envers la carrera professional escollida; un pas més en el camí per aconseguir allò que es vol. La clau de l’èxit és ser els millors en tot el que fem en cada moment, i per fer-ho, necessitem coneixements. El CETT ofereix l’oportunitat d’adquirir-los i hi aporta experiència, que es va ampliant mitjançant els tallers i les pràctiques, i amb tot el que ens anem trobant durant la vida professional. Però el fet diferencial, el que ens farà uns professionals reconeguts per tothom, és com fem, com treballem, i amb quines actituds i valors actuem. El turisme posa en contacte persones, pobles, permet conèixer diferents cultures, diferents formes de viure i d’interpretar la vida. En aquest àmbit, cal esmentar la lliçó inaugural del curs sobre el “Turisme intel·ligent. Una visió humanista amb clau de futur”, que convida a reflexionar sobre el nostre sector.

Pel que fa a l’inici del curs acadèmic 2016-2017, ha començat a fer-se realitat el projecte que vam iniciar al mes de maig: el nou Campus CETT-UB, que segueix renovant-se amb les obres que complementen les ja realitzades durant el curs 2013-2014, i que consolida més de 47 anys de vida del Grup CETT. Un Campus millorat, ampliat, adaptat a les necessitats acadèmiques i al servei del sector. Havent finalitzat una exitosa primera fase de remodelació de més de 2.000 m2, seguim construint 1.600 m2 de nous espais i instal·lacions capdavanteres, amb 14 aules noves, amb vista a la internacionalització i als nous reptes de futur, per poder oferir, també, nous serveis. També hem organitzat la primera edició de l’Internship Talent Fair CETT-UB, en què s’ha concentrat i impulsat l’orientació professional i la intermediació de llocs de pràctiques o de treball, o fins i tot programes d’internship. El certamen ha acollit més de 250 inscrits –alumnat finalitzador i dels dos darrers cursos–, amb presència d’empreses estrangeres i de l’Estat espanyol amb vocació internacional. L’èxit ens esperona a continuar treballant en aquest camí a favor del millor desenvolupament professional i empresarial dels estudiants. Un altre esdeveniment punter ha estat l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT 2016, organitzat per la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB amb l’Ajuntament de Barcelona i amb el patrocini de la jornada professional per part de la Diputació de Barcelona. de la Diputació. Aquest és un tema d’actualitat que genera moltíssim interès per la seva implantació i la immediatesa de les seves conseqüències i actuacions. En aquesta revista s’inclou un resum de les múltiples i interessantíssimes ponències i debats a càrrec dels ponents i dels congressistes, amb algunes conclusions. I és que al Grup CETT seguim treballant per millorar pel que fa als nostres objectius: l’acreditació acadèmica, la recerca de l’excel·lència en els estudis –teòrica i pràctica–, l’intercanvi i els acords internacionals que permeten la mobilitat de l’alumnat per adquirir experiència i ampliar els coneixements arreu del món... Però també per fer avançar el nostre país en el camí del desenvolupament econòmic i social, un camí ple d’èxits per a totes les persones que es dediquen intensament al sector turístic, o que s’hi volen dedicar en el futur. Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

25/11/16 16:11

Notícies del Sector

NOU INCREMENT de l’arribada de turistes Un any més, i ja en són quatre de consecutius, les xifres corresponents al 2016, que inclouen la temporada punta d’estiu, mostren un increment respecte al mateix període de l’any anterior; una tendència que es produeix a Catalunya i a Espanya.

Fins al mes d’agost, Catalunya havia rebut 12,6 milions de turistes estrangers de primera destinació, fet que suposa un increment d’un 4,3 % respecte de les xifres de l’any 2015. Per procedències, el mercat francès es manté com a principal emissor amb un 22,6 % del total, tot i experimentar un lleuger descens. Més importants han estat els descensos dels turistes belgues i suïssos, amb una davallada d’un 16,5 i d’un 14 %, respectivament. A l’altra cara de la moneda, hi trobem els ascensos significatius dels turistes irlandesos, amb un 86,7 %, i portuguesos, amb un 63,7 %. Tot i que les arribades de turistes estrangers a Espanya han experimentat un creixement més marcat que a Catalunya, amb un 10,1 %, el Principat segueix com a capdavanter en la recepció de turisme estranger, amb el 24 %, seguit de les illes Balears, amb un 18,4 %, i les Illes Canàries, amb un 16,4 %. Enfront d’altres destinacions de l’arc mediterrani, Espanya continua mantenint la imatge d’una destinació segura i poc conflictiva, la qual cosa atrau molts turistes que recelen de països que consideren més insegurs o amb més inestabilitat política i social. En aquest sentit, els atacs terroristes produïts en diverses capitals europees com ara Brussel·les o París no semblen haver tingut un efecte negatiu sobre les destinacions espanyoles, ni tan sols en les urbanes, com podria ser el cas de Barcelona. Amb tot, el risc d’una acció terrorista continua sent ben present i la majoria de ciutats i zones d’atracció turística han estat en alerta màxima al llarg de tot l’estiu. Un atac en qualsevol moment i en qualsevol punt de la nostra geografia es podria traduir en una sobtada retirada de reserves per part dels mercats emissors. Per tant, cal tenir ben present la conjuntura de cada moment i el risc permanent que un imprevist pugui espatllar un panorama que, com s’ha vist, fins ara genera força optimisme.

Les xifres a la ciutat de Barcelona En l’àmbit local, Barcelona va encetar l’any amb uns increments espectaculars propers al 12 % durant els primers quatre mesos de l’any, xifra que s’ha moderat posteriorment fins a situar-se entre el 6 i el 8 %. L’ocupació hotelera s’ha situat al voltant del 90 % i la dels apartaments turístics en un 85 % de mitjana. En el terreny polític i de regulació, cal destacar el replantejament de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona per part del nou

TOT CETT 32 OKOK.indd 4

consistori municipal. Després de la moratòria en la concessió de llicències per a establiments d’allotjament turístic i la tramitació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), s’ha estat treballant en el nou Pla Estratègic de Turisme 2020 que ha d’estar aprovat a principis de 2017. Aquest nou Pla, com indiquen els seus impulsors, ha obert un nou procés de planificació, de reflexió i de coneixement compartit sobre l’activitat turística a la ciutat i els seus efectes, a través de l’anàlisi de la conjuntura actual i dels escenaris de futur. És un Pla que ha de permetre definir el conjunt d’iniciatives i actuacions municipals que han de portar a actualitzar el compromís amb la responsabilitat i amb la sostenibilitat de la destinació, així com també a gestionar l’activitat turística i els seus efectes sobre la ciutat satisfent, alhora, els visitants i els seus ciutadans. n Ramon Serrat. CETT Consultors

El TURISME INTERNACIONAL L’arribada de turistes internacionals s’ha incrementat un 4 % el primer semestre de l’any 2016. Així, les destinacions d’arreu del món han rebut en aquest període 561 milions de turistes internacionals, 21 milions més que el 2015. Destaca la força emergent de la regió d’Àsia i del Pacífic, amb un increment que arriba al 9 %. Europa, Amèrica i Àfrica també mostren increments d’entre el 3 i el 5 %, tot i les diferències entre algunes de les seves destinacions. A l’altra banda trobem la regió de l’Orient Mitjà, que viu un marcat descens que arriba al 9 %, tot i que novament hi ha variacions entre les destinacions que engloba. El mercat xinès continua com a líder mundial en despesa turística amb un increment del 20 % en el primer semestre de l’any, amb un efecte especialment potent a la seva regió però també en la resta de destinacions mundials. Els descensos més destacables en la demanda de turisme cap a l’exterior es troben a la Federació Russa i a Brasil, a causa probablement de la seva situació econòmica i de les respectives devaluacions monetàries. Les perspectives de creixement global són optimistes per a la segona meitat d’aquest any. n

25/11/16 16:11

Notícies del Sector

El Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2016-2020 es defineix Les sessions de treball destinades a elaborar el nou Pla Estratègic de Turisme 2016-2020 de la ciutat de Barcelona segueixen a bon ritme, amb la participació activa dels experts acadèmics del CETT.

ègic de

ert un mpartravés tur. És actupromís ió, així s sobre n

ultors

En el marc de la redacció del nou Pla Estratègic de Turisme, s’han planificat una dotzena d’espais de treball temàtics per aprofundir en la diagnosi de la situació actual. Les sessions, concebudes com a punts de trobada entre experts i implicats per tal d’avançar cap a un diagnòstic compartit en el tema en qüestió, compten amb la figura d’un relator/a, que és la persona encarregat/ da d’elaborar un document de partida, fer una breu presentació introductòria que serveixi per iniciar el debat i, posteriorment, elaborar una relatoria d’acord amb els resultats i les conclusions de la sessió de treball. El 24 de maig, la Dra. Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT i membre del Consell Assessor del Pla Estratègic, va ser convidada a participar en l’espai de treball “Instruments de planificació i

gestió urbanística”. El dies 23 i 31 de maig, el Dr. Oriol Miralbell, professor del CETT, va fer-ho en les sessions sobre “Economia Col·laborativa” i “Intel·ligència turística i ciutat”. Així mateix, el 18 de maig, el Dr. Eugeni Osácar, director del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori del CETT, va participar en la sessió de treball “Màrqueting per a una destinació sostenible i responsable”, i els professors i investigadors del CETT Ramon Serrat i Daniel Imbert van fer de relators de dues sessions temàtiques sobre l’encaix de l’activitat de creuers en el model turístic i de ciutat, els dies 15 i 20 de juny. n

NOVA ENTREGA dels Guardons del Turisme de Catalunya El 27 de setembre, la Generalitat de Catalunya va celebrar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el Dia Mundial del Turisme. Com cada any, la celebració es va convertir en un reconeixement a l’excel·lent feina del sector turístic català. Carles Puigdemont, president de la Generalitat, acompanyat per Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, van lliurar els Guardons del Turisme de Catalunya 2016 als projectes turístics que han ajudat a posar en valor els recursos i els actius de Catalunya, oferint noves experiències als consumidors o fent-ho de forma responsable i innovadora. El Jurat, format pels components del Consell de la Taula de Turisme, va premiar Agustí Bartomeu, en la categoria de Millor Experiència Turística, per La Musclera de l’Avi Agustí, de Sant Carles de la Ràpita; el Patronat de Turisme de la Costa Brava-Girona, en la categoria d’Innovació; i a Barcelona Zero Limits, en la categoria de Turisme Responsable. Precisament aquesta agència de viatges que té com a objectiu que tothom pugui viatjar i gaudir d’activitats d’oci sense que les capacitats físiques siguin una barrera, fa dos anys va ser premiada per la Fundació Gaspar Espuña-CETT amb el segon accèssit del Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic. Enguany, la vetllada, que va aplegar més de 700 professionals del sector turístic català i més de 150 prescriptors internacionals convidats al workshop Buy Catalunya, va tenir un caràcter molt especial: coincidint amb l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme, es va retre un homenatge als cuiners i als professionals del gremi. Per aquesta raó, van ser presents a l’esdeveniment representants de Col·lectius de Cuina, de Cuina Catalana, de restaurants amb estrelles Michelin i de la xarxa Slow Food. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 5

25/11/16 16:11

Notícies del Sector

Jornades sobre turisme i Societat El 28 d’octubre va tenir lloc, al CaixaFòrum de Girona, la jornada professional sobre turisme i societat “Tendències del Turisme de Vacances”, organitzada per la Fundació Jordi Comas Matamala.

La jornada, dirigida als professionals i als estudiants del sector turístic, va versar sobre la prospectiva de tendències en el turisme de vacances, amb la intenció de conèixer l’evolució de les demandes de les persones que escullen el nostre país per passar-hi les vacances i adequar els recursos disponibles per tal de captar-los. Així, l’esdeveniment va comptar amb les exposicions d’experts que van analitzar i debatre sobre aquesta temàtica en quatre meses i des de quatre àmbits diferents: l’acadèmic, l’empresarial, el dels usuaris i de la comunicació, i l’institucional. En la primera de les meses, la dedicada a la vessant acadèmica, la Dra. Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT i patrona de la Fundació Jordi Comas, va participar com a moderadora de la taula, formada per Francesc Valls (ESADE), Josep Donaire (UdG) i Salvador Antón (URV). L’acte del 28 d’octubre era el darrer dels programats per la Fundació per al 2016, després dels tres sopars-col·loqui que ha organitzat enguany. En el primer, celebrat el 20 de maig a l’Hotel S’Agaró, la sessió va estar centrada en “El turisme, sector estratègic de la Catalunya independent”, i va ser presidida per Carles Puigdemont, president de la Generalitat. En aquest cas, i per part del CETT, hi van assistir Miquel Alsius, president del Grup CETT, la Dra. Maria Abellanet, i Narcís Coll, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. La Fundació Jordi Comas Matamala es va constituir el 24 d’abril de 2015 amb la missió d’actuar com a marc del pensament i de la interpretació del turisme i desvetllar, en tots els àmbits socials, una consciència de transversalitat sobre aquest motor essencial del nostre país. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 6

MOSSÈN BATALLA,

Premi Honorífic del CETT a l’Emprenedor Pioner El dia 1 de juny, en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona, la Fundació Gaspar Espuña–CETT va atorgar el Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner a Mossèn Salvador Batalla i Gardella, conegut com a Mossèn Batalla, per tota una vida vinculada al turisme i com a reconeixement a l’extensa i productiva tasca com a religiós, des de la primera vicaria fins a la Direcció de la Conferència Episcopal Espanyola de Turisme, Santuaris i Pelegrinatges. Nascut a Camprodon l’any 1936, Mossèn Batalla va estudiar al Seminari de Girona i es va diplomar en Pastoral i Ciències Socials per la Universitat de Lille. Ordenat el 1959, va ser vicari de Breda, de Calella i de Banyoles, i després rector de Palamós, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Santa Susanna, la majoria de poblacions ubicades a la Costa Brava o al Maresme, i és així com va entrar en contacte amb el turisme. Com a delegat diocesà de la Pastoral de Turisme va acompanyar Gaspar Espuña en la fundació de l’organització Joventut i Turisme, dedicada a fer trobades a la Costa Brava i a l’Alt Maresme de jovent d’arreu del món amb una visió cristiana del turisme. També va organitzar misses en diferents idiomes i internacionals en aquesta zona i va assessorar molts rectors en l’obertura d’espais parroquials per als turistes... Més endavant es va responsabilitzar de desenvolupar Santuaris de Catalunya i les Balears, on va aconseguir el reconeixement de Santuari com a especialitat hotelera per part de l’Administració Turística Catalana. Amb aquesta acció s’aconseguia mantenir els edificis dels santuaris que s’estaven deteriorant i es donava la possibilitat a la societat de gaudir d’estades en llocs emblemàtics per la seva bellesa paisatgística i per la seva espiritualitat. n

25/11/16 16:11

Notícies del Sector

Baleària i les experiències pràctiques per a l’alumnat del CETT La naviliera Baleària, creada a Dénia (Alacant) el 1998, és un referent de servei, d’innovació i de responsabilitat social en el sector del transport marítim. Des de fa 4 anys, la companyia fomenta experiències pràctiques per a l’alumnat del grau de Turisme CETT-UB, per donar a conèixer el seu dia a dia. Baleària és una naviliera espanyola líder en el transport de passatge i càrrega rodada en les connexions amb les Balears, és un dels majors operadors de l’estret de Gibraltar i, a més, ofereix serveis al Carib. Opera els trajectes entre la Península (ports de Barcelona, València i Dènia) i les illes Balears, i és l’única naviliera que connecta aquestes illes entre si. A l’Estret manté en servei les línies Algesires-Tànger i Algesires-Ceuta, i ofereix serveis entre els Estats Units i les Bahames, sota la marca Baleària Caribbean, on projecta un ambiciós pla d’expansió. La companyia disposa d’una flota de 25 bucs i opera en quatre països, està participada per Adolfo Utor (57,5 %), president de la companyia, i el grup Matutes (42,5 %). Així, el model de negoci de Baleària es basa en el transport marítim regular mixt de passatgers, vehicles i mercaderies en ferris i ferris ràpids. En els seus gairebé 20 anys, l’empresa no ha deixat de créixer amb l’obertura de noves línies marítimes, la incorporació de vaixells nous i més moderns, i el creixement de les plantilles, fins a aconseguir una xifra de negoci propera als 300 milions d’euros i un EBITDA de 67 milions el 2015.

Durant el 2015, el grup Baleària va transportar més de 3,2 milions de passatgers, 4,6 milions de metres lineals de càrrega rodada i 680.000 vehicles en el total de les línies, i en els últims anys s’ha apostat per ferris ràpids, més sostenibles i amb més serveis i prestacions per a la clientela.

El vincle amb el CETT Des de fa més de 4 anys Baleària realitza jornades pràctiques per a l’alumnat de l’assignatura Mobilitat i Gestió del Transport, del grau de Turisme CETT-UB. La visita a les seves instal·lacions del port de Barcelona serveixen per descobrir de primera mà el funcionament i els procediments relatius a l’embarcament de passatgers i de mercaderies. Se’ls explica la forma de treballar de la companyia i, si l’operativa de càrrega ho permet, se’ls ensenya l’estiba dels vaixells. Després l’alumnat s’embarca en un dels bucs que salpa cap a les Balears i durant la travessia, d’unes 7 hores, se’ls fa un tour guiat pel director d’Hotel (cap de cabina) perquè coneguin el vaixell i tots els serveis que ofereix. En el trajecte de retorn a Barcelona també se’ls ofereix una visita al pont del capità, qui els explica breument com es navega un vaixell. Segons Laura Sánchez Aránega, comercial de Catalunya de la companyia, “Baleària aposta per aquest tipus d’accions, ja que considera que és molt important acostar la companyia i el món marítim als futurs professionals del sector, i motivar-los perquè en un futur puguin plantejar-se treballar en una empresa com la nostra”. n

Novetats a la web

de la Direcció de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona La nova web de la Direcció de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ permet consultar notícies i documentació sobre l’activitat del Consell Municipal Turisme i Ciutat, informació d’actualitat sobre el sector i sobre l’estratègia i la política turística de la ciutat. A més, es poden trobar les actes i les relatòries de les sessions dels grups de treball que s’han dut a terme en la diagnosi del Pla Estratègic 2020, en l’enllaç http://ajuntament.barcelona.cat/ turisme/ca/pla-estrategic/activitat. Des de la web també es pot accedir a les previsions de l’activitat turística mensual. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 7

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

S’iNicia el curs acadèmic 2016-2017 El turisme intel·ligent va protagonitzar, el 24 d’octubre, la sessió inaugural del curs acadèmic 20162017 del Campus Internacional de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, un acte en què també es van premiar els treballs de recerca de cicles, grau, i batxillerat en turisme, hoteleria i gastronomia.

Albert Cortina, advocat i urbanista, va ser l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural del curs, amb l’exposició “Turisme intel·ligent. Una visió humanista amb clau de futur” (vegeu la pàgina 29 d’aquest Tot CETT), davant les més de 300 persones que es van reunir al Gran Saló Catalunya de l’Hotel Alimara Barcelona. Hi eren presents alumnat, membres del centre acadèmic i diferents personalitats del sector turístic, com ara Gaspar Rosselló, vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la UB; Jordi Blanch, subdirector general d’Ordenació de la Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial de la Generalitat de Catalunya; Miquel Alsius, president del Grup CETT; Narcís Coll, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT (FGE-CETT); i Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT. Durant l’acte inaugural va tenir lloc l’entrega dels guardons que atorga la FGE-CETT, amb aquests premiats: X Premis als Millors Treballs de Recerca en Turisme, Hoteleria i Gastronomia de Batxillerat* Dels 35 treballs presentats a concurs, Miquel Àngel Pérez Sáez, de l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida, va ser guardonat amb el primer premi, pel treball “Vi de tina de pedra seca. Un vi extremadament català”. La recerca, a més de defensar el vi autòcton català, dóna a conèixer les tines de pedra seca a peu de vinya del Bages, i descobreix una manera de fer dels nostres avantpassats. El segon premi va ser per al treball “La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries”, de Montserrat Ferrús Salvadó, de l’Institut de Flix. L’estudiant descobreix els llocs

TOT CETT 32 OKOK.indd 8

que s’amaguen en els textos de Carmel Biarnés i Andreu Carranza, recull la toponímia que s’hi empra, en selecciona els textos més significatius, i crea rutes literàries per difondre el patrimoni històric, literari i cultural d’Ascó i de la Ribera d’Ebre. Finalment, “Una vida sense gluten a Tarragona”, d’Anna Daniel Fuentes, de La Salle Tarragona, va guanyar el tercer premi, que van recollir els seus pares, atès que ella continua els estudis als EUA. El treball aprofundeix en l’estudi de les diferents malalties que requereixen eliminar el gluten de la dieta, en valora els aspectes econòmics i socials, i descriu els restaurants que tenen més productes específics sense gluten. També estudia el grau de coneixement dels serveis gastronòmics de Tarragona sobre aquest tipus de dieta, i crea una guia i una app per als dispositius mòbils, que s’han presentat a l’Ajuntament de Tarragona per a la seva difusió. *Aquests guardons són patrocinats per l’Agència Catalana de Joventut i compten amb el suport de la UB, del Departament d’Empresa i Ocupació, i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Són organitzats per la FGE-CETT i el campus CETT, amb la col·laboració d’Àgora BCN.

Premi Ramon Arcarons al Millor Projecte de Final de Carrera del Grau de Turisme de l’EU CETT-UB El Premi ha estat per al projecte “Barcelona més enllà de Barcelona. La ciutat cinematogràfica transformada en altres ciutats”, de Carlota Bonet Balaguer, Andrea Campos Hernández, Carla Marcos Cladellas i Blanca Tejedor Parodi (vegeu la pàgina 40).

25/11/16 16:11

El CETT en Acció Premi al Millor Projecte Final de Cicles Formatius de Grau Superior en Turisme i Hoteleria “Barter Barcelona Hotel” és el projecte de Clara Jordana Cendra, Paola Alexandra Pérez Pajares i Edgar Robles Riera que ha guanyat el Premi. El treball es basa en la creació d’un hotel íntegrament tecnològic i sostenible, dirigit a un públic del sector del turisme de negocis i MICES. A partir d’aquí neix Barter Barcelona, un hotel de 4 estrelles superior ubicat a la zona de les Glòries pròxim al 22@. D’altra banda, ja està oberta la convocatòria del XIII Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic 2017. Fins al 5 de gener de 2017 es pot presentar la documentació requerida, segons les noves bases dels premis, que es poden consultar a: www.cett. es/concurs-emprenedors. També està oberta la convocatòria dels XI Premis Treball de Recerca en Turisme, Hoteleria i Gastronomia de Batxillerat 2017: http://www.cett.es/fundacio-gasparespuna/html/cat/conc.html

Un futur il·lusionant Per posar fi a la sessió inaugural, Jordi Blanch va refexionar, entre altres temes, sobre el futur intel·ligent i la importància del treball integral, amb valors, a favor de les persones. A continuació, Miquel Alsius va exposar les principals xifres i accions del CETT, va parlar de l’ampliació del Campus CETT-UB, i va destacar la importància de les actituds i dels valors en la carrera professional, i de la necessitat de viure amb una mirada valenta i amb un esperit innovador i emprenedor. Gaspar Rosselló va tancar l’acte posant èmfasi en la importància dels premis que atorga la FGE-CETT i en la recerca, i va parlar del vincle UB-CETT i dels nous reptes, sempre amb la constant aposta per una formació dual i integral, excel·lent. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 9

Nou curs al NOU CAMPUS El present curs acadèmic 2016-2017 ha començat en un nou Campus CETT-UB millorat, amb nous espais i més adaptat a les necessitats de l’alumnat. Un cop finalitzada amb èxit la primera fase de les obres de remodelació, iniciada al maig, segueixen les actuacions de les noves aules previstes sota el jardí i els salons de l’Hotel Alimara.

Els canvis al Campus CETT ja es fan presents tot just entrar-hi. El Fòrum i el seu petit jardí s’han dissenyat com dos espais oberts i diàfans perquè l’alumnat disposi d’un lloc de trobada en grup per treballar, menjar... amb una oferta gastronòmica renovada i pensada per a tots els gustos. A la planta B0, l’alumnat de formacions gastronòmiques compta amb nous vestidors i aules renovades: l’Aula Cuina Dolça, el Taller de Cuina, el Laboratori Gastronòmic, l’Aula Tecno-Culinària i el Taller de Restauració. Al primer pis s’hi ha traslladat el Career Services i CETT Alumni, s’hi ha creat una nova aula d’informàtica, i s’hi poden trobar l’Escola Tècnica Professional, la Sala del Professorat i els Serveis Administratius i Jurídics. A la planta 4, amb doble entrada a través de les dues escales de l’edifici, s’ubica el Centre de Recursos, remodelat amb més taules i una graderia, que pretén ser un espai potenciador de la creativitat, ideal per treballar en grup. Finalment, cal fer menció del nou jardí compartit amb l’Hotel Alimara. n

La Dra. Maria Abellanet, membre d’HONOR del CONSEDOC El passat mes d’abril i al Palau de Congressos de Barcelona, la Dra. Maria Abellanet i Meya va rebre la distinció del Consell Superior Europeu de Doctors (CONSEDOC) de Membre d’Honor, en reconeixement dels Doctors d’Europa. L’acte, a què van assistir més de 2.000 persones entre acadèmics, alumnat i autoritats, també va ser el marc escollit perquè el Patronat de la Fundació Universitària ESERP, School of Business and Social Sciences, atorgués a la Dra. Abellanet la Medalla al Mèrit Professional, en reconeixement a “la seva excel·lent trajectòria professional durant la carrera en l’àmbit de l’educació en hoteleria i turisme, oferint formació i transferència de coneixement, així com oportunitats de creixement, a través de la seva visió ètica en benefici de la comunitat global.” n

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

Èxit de la Internship Talent Fair CETT-UB 2016 El 4 de novembre, Career Services va organitzar a l’Hotel Alimara Barcelona la Internship Talent Fair CETT-UB, esdeveniment que impulsa les diferents línies d’actuació del departament: l’orientació professional i la intermediació de llocs de pràctiques o de treball.

La Internship Talent Fair CETT-UB (ITF) és l’espai de trobada entre el talent jove del CETT-UB (alumnat finalitzador i antic alumnat de les dues últimes promocions) i la indústria del sector turístic, hoteler i gastronòmic. Aquesta primera edició va ser tot un èxit i va registrar una xifra superior als 250 participants inscrits. La ITF ha nascut amb una clara vocació internacional, tal com ho constata la participació d’empreses estrangeres (Hyatt Hotels Germany, Marriott Hotels USA, Booking, Artico, Adare Manor Golf & Resort) i d’empreses espanyoles amb altíssima presència internacional (Iberostar, Melià, Grupo Sagardi i NH, entre d’altres). També ho certifiquen els Mobility Workshops, on HRC International, Placement International, Sabatica i l’Agència Catalana de Turisme van explicar als 155 inscrits els seus serveis de suport a la mobilitat, juntament amb la Fundació Gaspar Espuña-CETT, que va aportar les seves beques internacionals. Com a nucli central de la ITF es van programar un seguit d’activitats que donaven resposta a dues necessitats de l’alumnat: conèixer millor el sector (activitats d’informació) i trobar un lloc de pràctiques o de treball (activitats d’intermediació). En les primeres, les Corporate Presentations, 23 empreses van tenir ocasió d’explicar què són i què fan, però també, i molt important, què ofereixen i esperen trobar. El Coffees’ Corner va suposar el moment de màxima concentració d’empreses i de candidats. En un format obert i flexible, els participants van poder accedir a una quarantena d’empreses per preguntar allò que volien saber i també per presentar-se. HOSCO va muntar

TOT CETT 32 OKOK.indd 10

un petit estudi fotogràfic, d’on molts participants van sortir amb una fotografia ben professional. Però l’activitat més novedosa d’intermediació i que va comptar amb més complicitat per part de les empreses va ser l’Elevator Pitch. En tres tallers diferenciats per sectors –Business Travel & MICE, Agències de Viatges i Gastronomia–, un reduït grup de candidats es va presentar a les empreses, que després van tenir ocasió d’entrevistar-los. Perquè tots els participants aprofitessin al màxim les oportunitats que la ITF els oferia, Career Services va posar en marxa nou càpsules formatives de tres especialitats: Eines i Tècniques de Recerca de Feina, Competències Transversals i de Comunicació, i Imatge Professional, a les quals van assistir 99 alumnes de tots els ensenyaments del CETT. En paral·lel a aquestes activitats, l’Escola Universitària CETTUB va organitzar un Hospitality Workshop amb les empreses internacionals del sector, i l’alumnat del cicle formatiu de grau superior d’Agències de Viatges i Gestió d’Esdeveniments va acompanyar les empreses a visitar les instal·lacions del Campus CETT-UB. Tot just abans del dinar institucional van començar les entrevistes, amb el nou servei personalitzat per a les empreses. Després del dinar van tenir lloc les intervencions de la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, d’Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, i de Lourdes Esteban, directora de Career Services, que va parlar sobre les línies futures de la ITF. n

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

urbanisme i models turístics, protagonistes de l’Observatori CETT “L’impacte de l’urbanisme i l’ordenació territorial per avançar cap el turisme sostenible: el cas de Barcelona”. Aquest va ser el títol del darrer Observatori CETT organitzat pel Campus CETTUB, que es va celebrar el 3 de maig a l’Hotel Alimara.

En el darrer Observatori CETT, el sector públic i el privat van coincidir en la necessitat de solucions integrades d’urbanisme i turisme. Més de 150 persones de la comunitat acadèmica, del sector i també representants de la societat civil van assistir a la jornada, en què van participar Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa, Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Barcelona; Enrique Alcántara, president d’APARTUR; Malco Par, membre del comitè executiu del Gremi d’Hotels de Barcelona; Maria Buhigas, urbanista d’Urban Facts; i Ángel Díaz, president d’Advanced Leisures Services, a més de Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT, que va obrir el debat. Tots van coincidir en la necessitat de l’abordatge global del planejament urbanístic i dels models turístics. n

BECA de

la FGE-CETT a Líderes del Mañana

La Fundació Gaspar Espuña-CETT ha arribat a un compromís de col·laboració amb el Tecnológico de Monterrey (Nuevo León, Mèxic), en el marc del programa Líderes del Mañana, mitjançant el qual becarà durant cinc anys un estudiant d’aquesta institució, finançant el 100 % de la seva formació i residència. Líderes del Mañana és un moviment de transformació social a Mèxic, i el 2016 ja compta amb 558 alumnes. El programa potencia la formació i el desenvolupament de jovent brillant i emprenedor que, per la seva condició econòmica i social, necessita un suport en forma de beca per poder estudiar al Tecnológico de Monterrey. En el marc d’aquesta col·laboració, els seus responsables han volgut agrair a la FGE-CETT el gest: ”Ustedes contribuyen a que nuestros jóvenes se conviertan en un potencial transformador, con un compromiso de reciprocidad con otros jóvenes, sus comunidades de origen y su país. Les reiteramos nuevamente nuestra gratitud”. n

Podeu veure la redifusió de l’acte a http://observatoricett.blogspot.com.es/

Àgora BCN fa 10 anys Ara fa 10 anys inauguràvem Àgora BCN, Residència Universitària Internacional i seu de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, amb molta il·lusió i uns objectius molt clars: fer confluir la formació i el turisme/hoteleria/gastronomia; donar resposta al nostre alumnat i a la comunitat universitària de Barcelona; contribuir al desenvolupament del Campus CETT; generar sinergies amb la resta del Grup CETT que en permetin el creixement; afavorir la internacionalització del CETT; i ésser sostenibles econòmicament, social i ambiental. Han passat 10 anys i hem anat assolint els objectius amb molt treball, esforç, rigor, constància, il·lusió i a voltes també dificultats, i n’estem molt satisfets. Un cop més, volem agrair a la Universitat de Barcelona i a la resta d’universitats de la ciutat, a empreses i institucions, i a tot l’equip del CETT, la complicitat amb què es va rebre Àgora BCN i tota l’ajuda que ens han donat. I també a l’equip d’Àgora BCN, que durant 10 anys ha batallat dia a dia per tirar-la endavant. El Grup CETT és fruit de l’esforç, la perseverança, la dedicació i l’enginy de moltes persones. Però n’hi ha una de molt especial a qui volem retre, un cop més, homenatge: ens referim a Gaspar Espuña, avui retirat. El Gaspar visionari, arriscat, incontenible, el que va més enllà. Gràcies Gaspar i gràcies a tots. Feliç aniversari! n Manel Bassols. Director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i d’Àgora BCN

TOT CETT 32 OKOK.indd 11

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

L’HOTEL ALIMARA BARCELONA, referent en el sector MICE L’Hotel Alimara Barcelona (www.alimarahotel.com), del Grup CETT, compta amb una experiència de 21 anys celebrant esdeveniments i reunions corporatives a la Ciutat Comtal. Amb una de les ofertes de salons més destacables de la ciutat, es troba entre els 10 primers hotels a BCN amb capacitat per a l’organització d’esdeveniments, i entre els 15 primers en el rànquing de la preparació d’actes amb més de 40 delegats.

Són molts els motius que fan de l’Hotel Alimara Barcelona l’espai idoni per a la celebració d’esdeveniments. Amb 14 salons situats al voltant de la terrassa i el jardí, l’establiment destaca en el sector MICE amb una oferta que convida a treballar en un entorn privilegiat a la zona alta de Barcelona. La ubicació és ideal per a les reunions internacionals, atesa la facilitat d’accés a l’aeroport des de l’Hotel, sense haver de travessar la ciutat, i les múltiples comunicacions i mitjans de transport que permeten desplaçar-se a qualsevol punt de la ciutat, recintes firals i rodalies, en pocs minuts. La gran diversitat de salons, recentment renovats i multifuncionals, s’adapten a les necessitats dels diferents sectors corporatius per a esdeveniments a mida i per a l’exhibició de productes. Disposen de llum natural i de tota la tecnologia necessària integrada. Els espais exteriors, amb el jardí, conviden al networking i al brain storming, i són el marc perfecte per a la celebració de coffee breaks, cocktails o welcome drinks. I és que l’oferta de l’Hotel Alimara inclou, també, la proposta de cuina sostenible del Restaurant Summum.

Com a novetat, el 2017 s’estrenaran els work-leisure, les noves sales destinades a acollir activitats relacionades amb el món de la gastronomia. L’Alimara serà l’únic hotel de Barcelona que comptarà amb aquests espais. La trajectòria exitosa de l’Hotel Alimara al capdavant del sector MICE a Barcelona, és avalada per un servei i per un personal altament experimentats en l’organització d’esdeveniments.

Les dades del sector MICE Segons dades del 2015 proporcionades per Turisme de BCN, un 60 % de la clientela del sector MICE prové del mercat internacional i un 40 % del mercat nacional; un 82 % dels delegats són internacionals i un 82 % dels esdeveniments es realitzen en hotels. Amb referència als congressos, el 33 % són mèdics, un 16 % de tipus científic, un 15 % de telecomunicacions, un 11 % acadèmics... i pel que fa a les jornades i als cursos, el 51 % són mèdics, un 15 % acadèmics i un 7 % industrials. El 25 % de les convencions i dels incentius fan referència al sector farmacèutic, un 13 % al de les telecomunicacions, un 11 % a l’industrial, un 9 % a les finances... mentre que els delegats provenen, principalment, d’Espanya, el Regne Unit, els Estats Units, França, Alemanya i Itàlia. n

Reconeixements • La revista americana Meetings Today va publicar el mes de setembre un article sobre els hotels MICE-friendly a Espanya, en què citava l’Hotel Alimara com un exemple de responsabilitat mediambiental, i en destacava el desenvolupament sostenible en les seves activitats i àrees de negoci. L’article també posava en relleu la importància de promoure productes locals i de posar en pràctica programes d’eficiència energètica. • Al juliol, els usuaris que han gaudit dels serveis contractats amb Holidaycheck, el portal de reserves d’hotels líder a Alemanya, van valorar molt positivament l’Hotel Alimara, amb un 5,2 en una escala de 6. • Bodas.net, líder global en el sector nupcial, ha guardonat l’Hotel Alimara amb el Wedding Awards 2016 a la categoria Banquet. Aquests premis anuals reconeixen l’excel·lent tasca realitzada per les empreses i professionals del sector tenint en compte exclusivament les recomanacions de les parelles que van contractar els serveis. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 12

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

Responsabilitat Corporativa Nova sessió del Taller de Masses amb el Casal dels Infants.

El passat mes d’abril, els nois del Casal dels Infants van visitar el CETT per realitzar una classe pràctica de masses mare amb el professor Isidre Puigbó. De nou el CETT ha col·laborat amb aquesta entitat social i ciutadana que treballa als barris, per oferir noves oportunitats als infants i joves amb més dificultats.

L’Associació Femarec visita el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB.

Femarec és un projecte social que té com a objectiu integrar persones amb risc d’exclusió. El 20 de maig un grup de joves que en formen part va visitar el Campus CETT-UB, per tal de conèixer el centre. A més, també es va fer una xerrada explicativa al jovent sobre el Campus i el projecte del CETT.

Presents a la Taula d’Experiències sobre la RSE, a Biz Barcelona.

En el marc del Biz Barcelona, la Fira de Solucions per a Pimes i Emprenedoria, el passat 1 de juny Vector 5 va organitzar una taula d’experiències reals en RSE amb el títol “Com s’aplica la RSC a una pime?”. Elisabet Ferrer, gerent del Grup CETT i directora de l’Hotel Alimara Barcelona, hi va participar per explicar les diferents accions de RSE que es duen a terme al Grup CETT, posant especial atenció en la certificació EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) de l’Hotel Alimara Barcelona i que respon al compromís pioner de l’entitat vers la sostenibilitat i la qualitat en el sector.

Voluntaris del CETT a la Gran Nit Solidària al Liceu 2016.

El 14 de setembre i per segon any consecutiu, el Casal dels Infants, LetsBonus i el Gran Teatre del Liceu van organitzar un sopar solidari amb quatre xefs amb estrella Michelin. Albert Adrià (amb la col·laboració de Paco Méndez, del restaurant Hoja Santa), Nandu Jubany, Carles Abellan i Carles Gaig van elaborar menús especials per a l’ocasió i per als 400 assistents, que van degustar els plats al mateix escenari del Liceu. El Campus CETT-UB va participar en la Gran Nit Solidària com a voluntariat, sota el guiatge de Nan Ferreres, directora de l’Escola Tècnica Professional i dels estudis gastronòmics del CETT, i dels professors de Serveis de Restauració Melani Aróstegui i Guillermo Vives. La recaptació del sopar solidari es va destinar a l’ONG Casal dels Infants, per ajudar a més de 6.000 nens i joves amb risc d’exclusió social.

Participació activa a la Verema Solidària.

El Grup CETT es va sumar, el 25 de setembre, al projecte social Verema Solidària, nascut per donar suport a les entitats del Penedès i del Garraf que lluiten contra la pobresa i l’exclusió social, circumscrivint-se en aquesta primera edició en l’àmbit de la Denominació d’Origen Penedès. La iniciativa, oberta a tots els públics, proposava vincular territori, vi català i solidaritat a partir d’una acció que va tenir lloc a les vinyes de Finca Parera, a Sant Llorenç d’Hortons. Amb la seva participació, els assistents van contribuir a recaptar fons per a dues entitats socials del territori. Així, una part de la finca es va reservar per fer la verema i es va habilitar un espai per al dinar i per a les activitats complementàries. En la jornada, l’alumnat de segon del Curs Superior de Sommelier del CETT va tenir un paper protagonista, ja que va acompanyar els assistents i va compartir-hi els seus coneixements sobre el procés de la verema i de la viticultura.

El CETT-UB, un any més, amb la Tapa Solidària.

De nou, el CETT col·labora amb la Tapa Solidària, que es va presentar el 4 d’octubre al Restaurant Tickets i que enguany celebra la 6a edició. Per a la present ocasió, l’Aula Restaurant CETT participa en el projecte amb el plat “Suquet de rap amb cremós d’all negre escalivat i ceba de figueres al vodka”. Durant tres mesos, els més de 80 restaurants col·laboradors aporten 0,50 euros de la venda d’una tapa de la carta al Casal dels Infants. En el cas del CETT, com que es tracta d’un plat enlloc d’una tapa, s’aportaran 1,5 euros de cada plat venut a aquesta iniciativa. Amb la consumició de la Tapa Solidària hi haurà, a més, l’opció de participar en el sorteig d’un àpat per a dues persones cedit per cadascun dels restaurants i s’entrarà en el sorteig d’un viatge a Dubai per a dues persones, cortesia del xef Mariano Andrés, amb visita al seu restaurant Seville’s. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 13

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

EL CETT als mitjans de comunicació El Grup CETT és cada cop més present a les televisions, als diaris i a les ràdios del país. A continuació en veiem una mostra relativa al darrer semestre. • Ramon Serrat parla a Valor Afegit de TV3 sobre el turisme de la por, i al programa No ho sé de Rac1 sobre el turisme de reunions. El 25 de maig, Valor Afegit de TV3 va tractar els efectes de l’alerta terrorista en diferents sectors, donant veu a la visió policial, empresarial, política i turística. Com a expert en el tema, Ramon Serrat, professor del CETT, va explicar-hi els diferents tipus de consumidors turístics i com reaccionen davant aquests fets. D’altra banda, Serrat també va participar, el 31 de maig, al programa de Rac1 No ho sé, de Joan Maria Pou, per parlar del resultat del rànquing publicat per l’Associació de Congressos i Convencions Internacionals, que situava Barcelona en el lloc tres, superada per Berlín i París. El professor va comentar algunes de les claus que ha de tenir una ciutat per a ser atractiva per a aquest tipus de turisme. • La Vanguardia entrevista Vinyet Capdet sobre les sortides professionals d’estudiar cuina. El 7 de juny es va publicar l’article “Otras maneras de ganarte la vida (si has estudiado cocina) además de cocinando”, a la secció “Comer” de La Vanguardia. Vinyet Capdet, coordinadora d’estudis de Cuina i Gastronomia del CETT, hi reflexionava entorn de la gran varietat de sortides professionals que tenen els qui decideixen dedicar-se a aquesta professió. • El CETT, present al programa #ViuPanoràmic d’ScannerFM. La segona temporada del programa de ràdio a l’aire lliure presentat per Bruno Sokolowicz des del Panoràmic de Montgat va arrancar amb la participació destacada de tres experts del CETT. El 6 de juliol, el Dr. Eugeni Osácar, director del màster d’Innovació de la Gestió Turística del CETT-UB i autor del llibre Barcelona, una ciutat de pel·lícula, hi va parlar sobre cinema i cuina; el 13 de juliol, Cèsar Cànovas, coordinador de

TOT CETT 32 OKOK.indd 14

Restauració de l’Escola Tècnica Professional del CETT, va ferho sobre el món del vi i de les arts; i els dies 20 i 27 de juliol, Damià Mulà, coordinador del DEU de Cocteleria i Mixologia del CETT-UB, va parlar de la relació entre música i gastronomia, i de gastronomia i responsabilitat social, respectivament. • La Dra. Maria Abellanet, entrevistada a El Punt Avui. El 24 de juliol, el diari El Punt Avui, sota el guiatge de la periodista Laura Sayavera, va entrevistar la Dra. Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT, en qualitat d’experta del grup assessor del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2016-2020. Tot i que una part important de l’entrevista es va centrar a donar a conèixer les línies mestres del Pla i les funcions exactes del grup assessor, la Dra. Abellanet va aprofitar l’ocasió per donar la seva visió sobre el civisme a la ciutat i per posar sobre la taula les millores que implantaria en el sector. • Elisabet Ferrer parla sobre l’especialització hotelera a TVE. El 28 d’agost, TVE va emetre en els Informatius una peça sobre l’especialització del sector hoteler en ciutats com ara Barcelona, on els hotels busquen oferir a la clientela serveis cada vegada més específics per tal de poder diferenciar-se i destacar de la resta. En el reportatge, Elisabet Ferrer, gerent del Grup CETT i directora de l’Hotel Alimara Barcelona, va defensar la idea que els hotels han de poder adaptar-se a cada tipologia de client per tal de poder satisfer-ne les necessitats i demandes. • Ràdio Kanal Barcelona tracta l’emprenedoria i la nova convocatòria dels Premis Emprenedors del CETT, amb Manel Bassols. El 7 de setembre, Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña CETT, va ser entrevistat al programa 1mysolution de Ràdio Kanal Barcelona, conduït per Montse Pardo i dirigit per Javier Gabarri. Bassols va parlar de l’emprenedoria en el sector turístic i de la nova convocatòria, la 13a, del Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic, que la FGE-CETT convoca per fomentar entre el jovent la realització de projectes que sensibilitzin i promoguin un creixement sostenible i responsable del turisme. n

25/11/16 16:11

El CETT en Acció

FLAIXOS El CETT i el CONSEDOC, units en pro de la difusió del coneixement i de la recerca en turisme, hoteleria i gastronomia. El 5 de maig, la Dra. Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT, i

Manel Bassols Purjà, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, van signar un conveni amb el Dr. José Daniel Barquero, president del Consell Superior Europeu de Doctors (CONSEDOC), pel qual s’establia una col·laboració acadèmica, científica i tecnològica entre aquestes entitats. Uns mesos més tard, el 10 de novembre i en el marc de l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT, es va presentar la primera edició del Premi a la Millor Tesi Doctoral en Turisme en l’Espai Europeu d’Educació Superior, que impulsen conjuntament les esmentades institucions.

Reconeixement a la cuina feta amb productes de proximitat. Al maig, la Direcció General d’Alimentació, Indústries i Qualitat

Agroalimentàries i la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica van atorgar als establiments de restauració del CETT, especialment l’Aula Restaurant, el reconeixement a la cuina feta amb productes de proximitat (circuit curt). Actualment, el CETT figura a la guia d’establiments del Barcelonès que han demostrat el seu compromís i la responsabilitat amb el territori, incorporant els productes de proximitat a les cartes.

El CETT i l’ICHRIE, units en pro de la indústria hotelera i del turisme. Des del juny, el CETT forma part d’International

Chrie (ICHRIE), una associació professional sense ànim de lucre, amb seu als Estats Units, que ofereix programes i serveis per millorar contínuament la qualitat de l’educació internacional, la investigació, el servei i les operacions de negoci en el sector de l’hostaleria i del turisme. També és una entitat inclusiva i col·legial, que dóna valor a les accions i a les millores creatives, ètiques i progressives de l’educació i de la investigació global en aquest àmbit. Amb la inclusió del CETT a l’ICHRIE s’incrementen les oportunitats per seguir creixent i augmentant el coneixement sobre la indústria de l’hostaleria i del turisme, i apareix un nou vehicle per establir noves relacions a llarg termini amb altres institucions acadèmiques, educadors i especialistes en aquests sectors, en l’àmbit mundial.

Acord entre el CETT i Deloitte per realitzar l’Índex de Business Intelligence a l’Empresa Hotelera.

El 22 de juliol, la Dra. Maria Abellanet i Meya, en representació del CETT, i Jorge Schoenenberger Arnaiz, per part de Deloitte, van signar el conveni de col·laboració per a la realització de l’Índex de Business Intelligence a l’Empresa Hotelera, amb la finalitat de distribuir-lo acadèmicament i professional. Deloitte és una societat dedicada a la prestació de serveis professionals de consultoria i assessorament tècnic, industrial, comercial, econòmic, financer i fiscal de tota classe d’empreses i disposa d’una línia especialitzada en els sectors del turisme i de l’oci.

La competició Innovation or Die!, a Àgora BCN.

El 27 d’octubre va arribar per primer cop a Barcelona, a Àgora BCN, Innovate Or Die!, una competició d’innovació finlandesa en què, durant 24 hores, 120 estudiants universitaris, entre els quals n’hi havia una dotzena del grau de Turisme del CETT, van treballar en equips per generar (amb el suport d’un equip d’emprenedors finlandesos de la Team Academy i de mentors) solucions creatives a reptes reals plantejats per les empreses Blue BBVA, Fragàncies Benetton, Àgora Barcelona i Pyrum. La iniciativa estava organitzada per Initi.

Lliurament dels II Premis Climent Guitart.

Organitzats pel grup hoteler Guitart Hotels, els Premis es van celebrar el 3 de novembre a l’Hotel Guitart Central Park de Lloret de Mar, per guardonar els quatre àmbits en els quals Climent Guitart va fonamentar bona part de la seva vida professional i personal: la música, l’emprenedoria, la solidaritat i la formació. Enguany, els premiats han estat, respectivament, la soprano Ainhoa Arteta, l’empresa Visual 13, la fundació dels germans Roca –Roca Brothers Foundation–, i l’estudiant Victor Manuel Córdova. En aquesta segona edició, en què de nou la Dra. Maria Abellanet i Meya va format part del jurat presidit per la Sra. Cristina Cañanas, aquest va renovar la beca al guardonat al Premi de la Formació de la primera edició dels premis, Pol Monja Pérez, per cursar el segon curs de formació superior de Cuina i Gastronomia al Campus CETT. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 15

25/11/16 16:11

Entrevista

Octavi Bono Gispert, director general de Turisme

“La formació en turisme és básica per al futur del sector. Capacitació és competitivitat. Aquell que no estigui fent de la gestió del talent una realitat, ja fa tard.”

• Vostè compta amb una dilatada experiència en el món del turisme: entre altres, ha estat durant 21 anys director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Des del passat mes de juliol ocupa el càrrec de director general. Quins són els seus reptes al capdavant de la Direcció? Entre altres objectius destacaria la voluntat de posar un accent especial en el coneixement i la seva transferència com a una eina al servei de la competitivitat; fer una especial atenció a la imatge de la marca Catalunya i les del conjunt del país pel que fa a la seva projecció i reputació; gestionar ponderadament el conjunt dels productes, els més petits i els de major volum; introduir eines per a un reconeixement i una capacitació més grans dels gestors públics en el camp local en l’àmbit del turisme; i treballar per un sistema de governança on la cooperació sigui major. • Parli’ns de les principals fites del turisme a Catalunya. Com creu que ha de ser el futur d’aquest sector? Catalunya afronta com a reptes alguns elements que, de fet, ho són en gran mesura del conjunt del sector turístic a escala global: la creixent competència, la seguretat, el major pes de la tecnologia, la sostenibilitat, els canvis demogràfics,

TOT CETT 32 OKOK.indd 16

la innovació... El nostre futur passa, per tant, per interioritzar aquests elements i donar-los la resposta adient. • Per on passen les polítiques amb vista a millorar la projecció internacional del país i la promoció de la marca Catalunya? Passen per mantenir l’enorme tasca que es fa des de l’Agència Catalana de Turisme, fent que disposi dels recursos necessaris per portar-la a terme. Aquesta tasca ha pogut orientar-se de manera adient amb l’elaboració i l’execució del Pla de Màrqueting. Aquest és un instrument que a partir del proper mes de gener posarem a revisió i actualitzarem. • Al nostre país, quina és la fórmula per a un turisme de futur sostenible i de qualitat, en què es tinguin presents les necessitats de tots els actors? Torno de nou a la necessitat que el bon govern, la governança, impregni la nostra gestió: participació, coherència, efectivitat, responsabilitat, coneixement, transparència. No hi ha fórmules màgiques, però aquests són, sense cap mena de dubte, bons ingredients. • Des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona sempre ha defensat el fet de poten-

ciar les particularitats pròpies de cada territori, amb l’objectiu de fomentar la dinamització i la competitivitat del sector turístic de tot Catalunya. Com pensa dur a terme aquests objectius? Segueixo fent meu el valor del principi de la subsidiarietat, com abans. Cal aprofundir en els mecanismes de coordinació i de cooperació. La confiança, la complicitat i una actitud dialogant i empàtica hi ajuden de manera notable. • Alguns ajuntaments consideren que haurien de tenir més competències en turisme. Què en pensa, d’aquesta demanda? La Llei de turisme dona un joc amplíssim als ens locals. Caldria analitzar en concret quines són les competències que no es tenen i que es reclamen per poder donar una resposta. El Govern de Catalunya, en l’àmbit legislatiu, marca unes normatives de caràcter general que donen coherència a l’activitat en el conjunt del nostre país. Els ajuntaments, dintre de les seves competències, tenen un gran marge i una gran capacitat per influir en el desenvolupament de les activitats econòmiques al seu municipi, per exemple, a través dels seus plans d’usos. • Com afronta el desenvolupament del Complex Turístic Integrat (an-

25/11/16 16:11

tic BCN World)? Què comportarà, per a Catalunya? Amb el convenciment que pot tenir un efecte dinamitzador similar al que va provocar Port Aventura en el seu moment. Significarà ampliar el nostre ventall de productes i serveis turístics, crear propostes diferenciadores i poder-nos adreçar a nous mercats i nous segments. • Actualment està en vies d’aprovació el nou reglament de turisme. Com creu que pot ajudar a millorar l’ordenació turística del país? Doncs de manera notable. D’una banda, pel que suposa al servei de la simplificació normativa i, de l’altra, per afrontar de manera novedosa, i m’atreveixo a dir que en alguns casos pionera, alguns dels nous fenòmens que ens afecten com a sector. • Considera que la nova modalitat que regula el futur reglament d’habitació en habitatge compartit pot contribuir a disminuir la tensió actual? Contribuirà a fer visible una realitat opaca i amb aquesta visibilitat

TOT CETT 32 OKOK.indd 17

i coneixement podrem aplicar eines que ens en permetin l’adequada gestió. • Quin rol creu que ha de jugar l’economia col·laborativa en la realitat turística del país? És un fenomen relativament nou, creixent i que ha arribat amb força al nostre sector com també a d’altres. Serà una peça més que s’ajustarà en part per la mateixa dinàmica de mercat i també per l’exercici de gestió que se’n faci des del sector públic. • Quin paper creu que té la formació en turisme per al futur del sector? Bàsica. Capacitació és competitivitat. No entendre-ho així és no afrontar adequadament el que ha de venir. Aquell que no estigui fent de la gestió del talent una realitat, ja avui estarà fent tard. • Vostè va ser alumne del CETT, on va estudiar la diplomatura de Turisme. Què en destaca, de la seva proposta formativa? Per a mi va ser el primer pas de la meva formació superior. En guardo

un bon record, ja que em va permetre entendre ràpidament que el sector era una realitat complexa a la qual calia aproximar-se des de la solidesa i el rigor acadèmic. No tothom ho veia així llavors, però el CETT ja ho feia. n

25/11/16 16:11

Tema

L’smart tourism CONGRESS BARCELONA CETT 2016 Organitzat per la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, el Congrés, celebrat al Campus CETT del 9 a l’11 de novembre (www.cett.es/smartourismcongress/ca), ha nascut com una oportunitat per al debat i l’intercanvi de coneixement necessari per al turisme a Catalunya. Basat en tres línies temàtiques –Gestió Intel·ligent de les Destinacions Turístiques, Innovació i Creativitat en Models de Negoci Adaptats a la Conjuntura Actual, i Avantguarda Tecnològica en Destinacions i Empreses Turístiques–, en les jornades acadèmiques celebrades a l’Hotel Alimara s’han presentat 37 comunicacions i quatre ponències estrella. La jornada profesional ha inclòs la Smart Tourism Startup Experience 2016, amb nou emprenedors i tres càpsules de debat amb dotze experts.

La Smart City o ciutat intel·ligent està de moda i cada cop se’n parla més als mitjans i als fòrums d’empresaris i polítics perquè la conjuntura social, política i econòmica que ens ha dut la globalització ens obliga a gestionar de manera intel· ligent els recursos, cada cop més escassos, i les eventualitats i incidències imprevistes, cada cop més abundants; a la vegada suposa una oportunitat de nous mercats per a la indústria, especialment la tecnològica. Segons les Nacions Unides, el 2030, més del 60 % de la població mundial viurà a les ciutats i la gestió d’aquesta sobreocupació de les zones urbanes, que ara no ocupen més del 2 % de la superfície terrestre, pot generar, entre d’altres, tensions per l’habitatge, la sobrecàrrega de les infraestructures i els colls d’ampolla en el subministrament d’aigua i d’energia. Les ciutats intel·ligents hauran de treballar per gestionar de manera eficient la informació massiva que generen els seus actors públics i privats, i especialment la seva ciutadania, per millorar serveis públics com ara el transport, la seguretat pública, la sanitat, l’educació, l’energia, el subministrament d’aigua, els residus... i garantir la qualitat de vida, la justícia i la responsabilitat social i ambiental.

Turisme i gestió intel·ligent El turisme, com a activitat que intervé intensament en el territori i en la societat, s’ha fixat també objectius de millora de la gestió intel·ligent de les empreses i de les destinacions turístiques dins de l’Smart Tourism o turisme intel·ligent. El turisme, a més, està immers en una transformació que necessita aprofitar la informació i els seus recursos per millorar l’experiència del turista i oferir serveis innovadors que estiguin en constant interacció amb el mateix, garantint alhora la sostenibilitat. Els experts no dubten que el turisme intel·ligent ha de vetllar per la gestió responsable –socialment i ambiental– dels serveis turístics públics i privats, i harmonitzar aquest fet amb la seva convivència amb les poblacions locals, preservant-ne, també, el patrimoni cultural i natural. Les destinacions intel· ligents són aquelles en què els seus responsables garanteixen, a més, la capacitat de resposta davant d’incidències imprevistes i les seves conseqüències. Es tracta, doncs, que aquestes destinacions siguin alhora resilients i siguin capaces d’utilitzar la informació generada pels diferents actors i empreses públiques i privades per a gestionar millor i de manera flexible les contingències del dia a dia.

El Congrés, un excel·lent fòrum de debat

Acte d’inauguració del STCB

TOT CETT 32 OKOK.indd 18

L’Smart Tourism Congress Barcelona 2016, organitzat per la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, que van impulsar el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT i la Universitat de Barcelona amb l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convertit en un excel·lent fòrum per debatre aquests i altres temes relacionats amb el turisme intel·ligent o Smart Tourism. Aquest congrés ha comptat amb el patrocini en la Jornada Professional de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l’IFITT, Red Intur, Segittur i l’Smart Tourism Research Center de Corea.

25/11/16 16:11

Els objectius de l’Smart Tourism Congress Barcelona 2016 han estat generar un espai de trobada on, gràcies a la participació de diferents experts internacionals vinculats a la realitat de l’Smart Tourism, s’analitzi aquest fenomen amb profunditat i s’articulin sinergies capaces de dibuixar el futur del turisme intel·ligent des de totes les perspectives possibles. Per això s’ha estructurat en dos grans blocs: un d’acadèmic i un de professional.

Recerca i investigació acadèmica Quant al primer bloc, dedicat a la recerca i a l’estudi dut a terme en el món acadèmic, inicialment es van presentar 53 ponències de 15 països, de les quals 38 van ser seleccionades pels revisors del Comitè Científic presidit per la Dra. Aurkene Alzua, de la Universitat de Deusto. Entre aquestes, 7 (el 20 %) van ser valorades per aquest comitè com a excel·lents, per la qualitat de la recerca. I és que aquest bloc acadèmic ha assolit un important èxit, tant pel que fa a la participació com a l’elevada qualitat de les ponències presentades. Amb relació a les tres línies temàtiques del Congrés, 20 ponències s’han presentat en el marc de la línia “Gestió intel· ligent de les destinacions turístiques”, 8 ho han fet dins de la línia “Innovació i creativitat en models de negoci adaptats a la conjuntura actual” i 10 ponències s’han presentat dins de la línia “Avantguarda tecnològica en destinacions i empreses turístiques”. Per altra part, en els actes acadèmics s’ha pogut comptar amb quatre ponents convidats: Juan Antonio Zufiria, director general d’IBM Global Technology Services d’Europa, ha estat l’encarregat d’iniciar el Congrés, mentre que les tres ponències d’obertura de les respectives línies temàtiques han estat a càrrec de la Dra. Montserrat Pareja-Eastway, professora de la Universitat de Barcelona, el Dr. Oriol Miralbell, professor i investigador del CETT-UB, i el Dr. Dimitrios Buhalis, degà del programa de Turisme de la Universitat de Bournmouth, al Regne Unit.

Les recerques científiques Les 38 recerques científiques seleccionades s’han ordenat en tres grans eixos relacionats amb el turisme intel·ligent. 1. L’experiència del turista Sis ponències s’han centrat en la recerca relacionada amb l’experiència del turista. Algunes han estat molt innovadores, com ara la de B. Bosio i S. Prunthaller, que han aplicat una metodologia etnogràfica a través del telèfon mòbil per conèixer l’experiència del turista. Una altra recerca, la de S. Kuhzady i L. Öztürk, ha fet una anàlisi dels sentiments del turista respecte a les aplicacions mòbils relacionades amb l’economia col·laborativa; i la de J. Lee, N. Chung i Ch. Koo ha estudiat com el turista valora la innovació tecnològica i com afecta la seva felicitat. També cal destacar la ponència que ha analitzat la resposta emocional del turista respecte al disseny de l’habitació de l’hotel a través de l’anàlisi de l’expressió facial.

TOT CETT 32 OKOK.indd 19

Altres projectes han estudiat el comportament del turista i el procés de decisió de compra, com ara el de S. Shin, N. Chung i Ch. Koo, que han estudiat l’efecte de la seguretat i el preu a l’hora de contractar serveis d’allotjament P2P. Finalment, en aquest àmbit també val la Dr. Dimitrios Buhalis pena destacar una recerca feta per I. Beliatskaya, sobre el disseny de l’experiència turística amb les TIC, a través de la cocreació dels turistes. 2. Innovació turística i tecnològica En aquest segon eix de la recerca, la ponència presentada per F. Montaguti i E. Mingotti ha tractat sobre els models de negoci innovadors basats en la identitat, l’autenticitat i la flexibilitat de les xarxes en petites i mitjanes empreses turístiques; mentre que la realitzada per L. Coma, J. Arcos i M. Conill ha analitzat el patrimoni literari i la innovació de l’oferta a la destinació intel·ligent. Amb referència al nou model tecnològic a les destinacions intel·ligents cal destacar la ponència presentada per W. Put i R. Smith, sobre les eines intel·ligents relacionades amb els recursos turístics d’una destinació mitjançant l’elaboració d’un model de recursos del turisme intel·ligent. També hi ha hagut ponències centrades en la transformació urbana que pot generar la destinació intel·ligent (L. García i M. Troitiño) i dues més (les de F. Gonzalez, J. M. Gomis, S. Morales i Pablor Diaz; i la d’ A. Santos, F. Almeida i L. Mendes) han analitzat la percepció dels actors locals respecte a les destinacions turístiques intel·ligents. Amb relació a les destinacions intel·ligents hi ha hagut estudis sobre diferents models de ciutats turístiques intel·ligents, com per exemple el treball de M. Reda i F. Bedard; sobre l’aplicació de les TIC a les destinacions de muntanya, com ara el treball d’A. Torres. B. Elorrieta i J. Coma; o sobre la incorporació d’una taxa turística per poder millorar la promoció (la ponència de M. Colom. D. Imbert i J. Font). En l’àmbit de la innovació, cal destacar l’estudi sobre la comunicació i la llengua en l’oferta turística que han presentat M. Iglesias i Y. Feng, i un altre sobre la gastrodiplomàcia com a eina per a la comunicació de la riquesa gastrònomica de la destinació intel·ligent, presentat per S. Tettner i B. Kalyoncu. 3. Responsabilitat social i ambiental i desenvolupament turístic En aquest tercer eix de la recerca, hi ha hagut ponències dedicades a la importància que té la responsabilitat social empresarial (RSE) per al turista (la presentada per J. A. Pérez-

25/11/16 16:11

L’STARTUP Experience L’Startup Experience, esdeveniment conduït pel docent i investigador del CETT-UB, Enric López C., ha estat el marc privilegiat per presentar nou projectes d’emprenedoria relacionats amb el turisme, l’hoteleria i la gastronomia, i vinculats als grups de recerca del CETT i als àmbits temàtics del congrés: LigthEyes Technologies, CitiesandKids, Planomi, Tripuniq, Nyuron, Greencostumer, The Hotels Network, Viajaris, i Foodie and Tours. Els assistents van poder interactuar amb els emprenedors un cop finalitzades les exposicions, i gaudir de la prèvia ponència motivadora a càrrec de Toni Mascaró, president de Barcelona Loves Entrepeneurs (BLE), empresa que organitza els esdeveniments BLE & Play, BLE & Dinner, BLE & Projects i After BLE. També van intervenir en l’acte entitats de referència en l’àmbit de l’emprenedoria com Segittur, amb Ana Fernández, responsable dels programes Emprendetur; RedIntur, amb el seu president, el Dr. Antonio Guevara; i el Dr. José Antonio Pérez-Aranda, director de la EU CETT-UB.

Aranda i M. Boronat), i a l’estudi de la importància de la implicació dels empresaris en la RSE a través de la voluntarietat d’aplicar les normes (A. Martinez, A. Rosenfeld i A. Iglesias). També en aquest mateix àmbit s’han presentat ponències adreçades a estudiar la millora de la selecció de professionals del turisme a les plataformes digitals (J. Tous, C. Merma, S. Brualdo, M. Romeo i M. Yepes) o les condicions de treball als hotels (A. Southgate, C. A. Tomelin i D. Rossini). Un treball també ha proposat una escala de competències tecnològiques a l’hoteleria (A. Fernandes, B. Alturas i R. Laureano) i, finalment, amb relació al desenvolupament, s’ha presentat una ponència sobre l’Slow Tourism o turisme lent com a nova modalitat d’oferta per al desenvolupament de la destinació intel·ligent (A. Carballido).

La Jornada Professional En el segon bloc del Congrés, dedicat a la Jornada Professional, han presentat ponències 14 professionals amb diferents vincles amb el turisme intel·ligent –des de l’àmbit tecnològic fins al del turisme–. També hi han participat l’Administració estatal, amb C. Romero; l’Agència Catalana de Turisme, amb P. Torrent, i l’Ajuntament de Barcelona, amb X. Suñol, per explicar les estratègies de desenvolupament i d’implementació de mesures de gestió intel·ligent a les destinacions turístiques a l’Estat espanyol, Catalunya i Barcelona, respectivament. n Dr. Oriol Miralbell. Professor i investigador del CETT-UB

CONCLUSIONS L’Smart Tourism suposa una oportunitat perquè, a través de l’ús de les tecnologies de la informació, les persones, els turistes i els professionals, i les organitzacions públiques i privades gestionin amb intel·ligència la informació que es genera en l’activitat turística a través de diferents sensors i canals, amb la finalitat de millorar l’experiència del turista, augmentar el rendiment i la competitivitat de les empreses i optimitzar els recursos de manera sostenible. L’Smart Tourism és un repte per al coneixement i per a la ment, i els seus límits són a la nostra imaginació. Cal pensar l’Smart Tourism des de la disrupció. El turista ja no busca aconseguir valor a canvi de diners, sinó que vol obtenir valor pel seu temps. Els recursos tecnològics han de permetre gestionar les solucions per a les incidències des de la perspectiva que la intel·ligència artificial complementa la humana. La millora de l’experiència del turista és una de les tres potes de l’Smart Tourism. Per això és important recollir la informació de l’activitat i els moviments del turista, bé a través de sensors o dels aparells mòbils. La gestió de la seva experiència pot enriquir-se si s’estudien les seves emocions, fet que ens donarà instruments per millorar-ne la satisfacció. En aquesta experiència, la identitat cultural i l’autenticitat són valors importants que cal incentivar, a la vegada que neixen nous models de negoci basats en l’economia col·laborativa i noves formes de consumir com ara l’Slow Tourism, que suposen innovacions disruptives. L’Smart Tourism ha de tenir molt en compte, en la seva gestió, el ciutadà local i ha de garantir la sostenibilitat i la responsabilitat social i ambiental. En l’Smart Tourism resulta imprescindible un bona gestió dels recursos humans a través de la selecció i de la formació i capacitació adequades dels professionals, ja que malgrat que l’entorn digital és el canal principal de comunicació, són les persones les que interactuen a través d’aquest canal. La dada: En aquesta primera edició, l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT ha comptat amb la participació de 250 acadèmics i d’experts de 30 països, que han contribuït a garantir un debat obert i ric, d’on sorgiran noves propostes i projectes de recerca. S’espera que el proper Congrés tingui lloc el 2018. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 20

25/11/16 16:11

Tema: Les opinions

Dr. David Giner Sánchez

Dra. Estela Mariné Roig

Coordinador de Projectes de l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat.tur)

Consultora de l’assignatura Xarxes Socials i Turisme Intel·ligent a la UOC

Actualment parlar d’intel·ligència implica, quasi de forma inevitable, fer referència a la tecnologia. Però a l’hora d’associar aquest terme al cas de les destinacions turístiques, la realitat és que açò no es produeix únicament per l’ús d’eines i dispositius tecnològics. Tot i que és ben cert que són una part important del nou model de planificació i gestió, sota l’etiqueta “intel·ligent” s’amaga en realitat una nova forma de prendre decisions en les destinacions turístiques, orientada clarament cap a l’eficiència, la sostenibilitat i la satisfacció dels turistes. En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha una sèrie de bones pràctiques bàsiques per guiar una destinació cap a un escenari de gestió intel·ligent: 1) Foment de la governança col·laborativa (pública-privada).2) Participació activa de la demanda i de la ciutadania. 3) Desenvolupament i implantació de tecnologia, des de la base de la formació i de la sensibilització dels agents turístics. 4) Adaptació de productes i de serveis turístics a les necessitats de la demanda. 5) Atenció i assistència a la demanda en les diferents fases del viatge. 6) Impuls d’eines i d’accions orientades a reduir l’impacte negatiu de l’activitat turística en la destinació. 7) Millora de l’accessibilitat i de la mobilitat en la destinació. Aquestes bones pràctiques reflecteixen que el procés d’adaptació al model de gestió intel·ligent ha d’acompanyar-se de la implantació de tecnologies que el sustenten, entre les quals cal destacar els sistemes d’informació integrats, la sensorització d’espais públics i el desenvolupament d’estratègies i de sistemes CRM (social). Però, al mateix temps, també ha de dur-se a terme de la mà de les empreses turístiques. Sense elles no s’entén la consecució dels objectius bàsics d’una destinació turística intel·ligent: han de ser part de la presa de decisions estratègiques, del desenvolupament d’accions i de la implantació de tecnologia (tant en la destinació com en les seues pròpies estructures organitzatives i estratègies de gestió). Per tant, la intel·ligència d’una destinació demana una aposta per la governança, per una col·laboració pública-privada que es reflectixca en cadascuna de les fases de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i que procure el desenvolupament d’accions conjuntes i globals, impulsades, participades i reflectides en les estratègies, ac-cions i resultats de les empreses turístiques. Només així, de forma conjunta i coordinada, s’aconseguirà adaptar les estratègies, els productes i els serveis d’una destinació a la realitat i a les tendències de la demanda, reduir l’impacte en la destinació i, sobretot, millorar-ne la competitivitat. És a dir, marcar la diferència entre una destinació que coneix, respon, cuida i es preocupa pel turista en tot moment i que pensa en el seu futur a llarg termini, i una altra que contínua amb la inèrcia de funcionament que marca el seu entorn competitiu tradicional. Açò és, una destinació intel·ligent, i una altra que no ho és. n

Així com una ciutat intel·ligent ha de servir per millorar la vida dels seus residents, una destinació intel·ligent ha de millorar les experiències dels visitants. Per fer-ho, els gestors de la destinació necessiten conèixer les necessitats, preferències, opinions i valoracions dels turistes. La forma tradicional d’aconseguir-ho era mitjançant enquestes que són costoses de realitzar o de replicar; a més, eventualment, es dubta de la seva fiabilitat. El creixement exponencial dels continguts generats per l’usuari i difosos a través de les xarxes socials ha permès disposar lliurement d’una gran quantitat d’informació procedent del costat de la demanda. Aquestes dades massives (big data) es consideren de confiança perquè la informació és de primera mà, es genera de forma espontània i no està esbiaixada per tercers. Hi ha aplicacions en línia que permeten extreure informació de les xarxes socials i, fins i tot, faciliten, per exemple, informes tècnics de disseminació i d’interactivitat dels missatges de Facebook o de Twitter relatius a una destinació, però la informació més ben estructurada i útil es pot aconseguir a les webs que allotgen blogs i ressenyes de viatge, com ara TripAdvisor, VirtualTourist i TravelBlog. Per exemple, TripAdvisor té actualment uns 3 milions d’opinions sobre Catalunya en pàgines web ben estructurades i gairebé classificades. Per millorar la seva imatge les destinacions intel·ligents han de difondre, en primer lloc, els avantatges que representa fer-hi turisme per tots els mitjans de comunicació i, especialment, a través de les xarxes socials. En segon lloc, s’han d’aprofitar les dades massives que esmentàvem per detectar els problemes que troben els turistes i mirar de resoldre’ls. En aquest sentit, en una recerca feta l’any 2015 vam detectar dues mancances: 1) Aleshores Barcelona estava situada al capdavant de les ciutats intel·ligents a nivell mundial; malgrat això, no vam trobar cap paraula relacionada amb les smart cities/destinations en més de 100.000 opinions sobre Barcelona escrites en anglès, tret de dos turistes que havien visitat el Centre de Cultura Contemporània i deien que els havia fascinat una exhibició sobre big data. 2) En un subconjunt de 7.500 opinions sobre la Sagrada Família, tenien molt de pes les paraules relacionades amb les cues i esperes per adquirir els tiquets i accedir a la basílica i, en canvi, no apareixien tan sovint qüestions més convenients per a la imatge de Barcelona com que la part del temple construïda en temps de Gaudí és Patrimoni de la Humanitat. A més de la imatge percebuda per la pròpia experiència del turista, la imatge projectada d’una destinació té una gran influència a l’hora de planificar un viatge o unes vacances. D’acord amb el darrer EuroBaròmetre, cada dia tenen més importància, com a font d’informació, les webs que recullen i presenten comentaris, opinions i valoracions dels viatgers i, per tant, els gestors de la destinació ho han de tenir present. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 21

25/11/16 16:11

Xavier Suñol Ferrer Responsable de Projectes Estratègics de la Direcció de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona En les darreres dècades el turisme urbà ha experimentat un considerable creixement arreu d’Europa i moltes ciutats s’han consolidat com a destinacions rellevants. És ben sabut que l’activitat turística hi incideix de forma diversa en la dinàmica urbana i genera externalitats tant de caràcter positiu com negatiu, per la qual cosa el desenvolupament d’una política de turisme sostenible esdevé avui un dels aspectes més importants de la gestió pública urbana. És en aquest context que, sota el concepte de “destinació intel· ligent”, es generalitzen els projectes i iniciatives que, a partir de l’ús de la tecnologia, permeten millorar la seva gestió amb relació al turisme. Així doncs, l’aplicació de tecnologies, per donar resposta als actuals reptes del turisme urbà, afavoreix una gestió més intel·ligent, més tranversal i més integral de la destinació. D’entre els diversos efectes negatius comuns a tota gran ciutat turística, en l’actualitat podem destacar l’excessiva concentració en determinades zones o indrets de la ciutat i la irrupció d’activitats econòmiques de caire il·legal. La generalització d’una àmplia oferta d’habitatges d’ús turístic il· legals comercialitzats en plataformes digitals a través d’Internet ha representat un desafiament per a l’Administració que, amb el suport de programes automatitzats tipus “aranya web” realitzen una recerca sistemàtica de l’oferta il·legal present a la xarxa, optimitzen i faciliten les tasques dels serveis d’inspecció, alhora que permeten documentar les possibles sancions. Un altre greu problema, especialment acusat a Barcelona, és l’excessiva concentració dels fluxos turístics en indrets determinats de la ciutat. Aquesta massificació genera importants molèsties als residents i una mala experiència de visita als turistes. La instal·lació de sensors IoT que capten de forma passiva les emissions dels mòbils permet monitoritzar els fluxos d’una zona determinada. Aquesta informació, de gran precisió temporal i espaial, pot facilitar una anàlisi molt acurada en temps real per aplicar mesures que optimitzin l’ús d’un espai urbà d’alta freqüentació. Així mateix, per gestionar de forma adequada una destinació, és del tot indispensable conèixer l’activitat turística que s’hi desenvolupa. Quantificar els visitants, conèixer com i quan es desplacen per la destinació, d’on provenen, quins són els seus hàbits, o quina és la seva despesa, són avui qüestions a l’abast de les anàlisis big data. Es tracta de donar resposta a les qüestions i reptes que planteja una adequada gestió de la ciutat turística a través d’eines tecnològiques que, un cop superades les fases d’experimentació i amb uns costos raonables, esdevinguin projectes estables a l’abast dels gestors de les destinacions turístiques. Aquest és un àmbit on Catalunya pot excel·lir i ser capdavantera en el camp internacional si som capaços d’aplegar les diverses iniciatives públiques i privades que s’estan impulsant. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 22

El de

JOSÉ ANTONIO PÉREZ-ARANDA Director de l’Escola Universitària del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB

La de de la marx miten ball, catal segui de fo

El desenvolupament de la responsabilitat social empresarial (RSE) i del turisme intel·ligent es construeix sobre la base del desenvolupament sostenible i de la resposta a les necessitats i les expectatives dels grups d’interès implicats. I, per tant, tots dos conceptes comparteixen els principis i els valors relacionats amb l’ètica, el respecte a l’entorn immediat i el benestar de la societat. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un element fonamental per a una eficaç gestió de la RSE des de dues dimensions: d’una banda, faciliten la informació necessària per a la correcta presa de decisions, amb el desplegament d’un sistema d’indicadors de seguiment i d’anàlisi; de l’altra, permeten una comunicació àgil i accessible amb els diferents stakeholders, amb l’establiment de diferents sistemes i instruments de comunicació. Això afavoreix una identificació ràpida de les qüestions a resoldre i l’establiment de mesures adequades en benefici de la correcta presa de decisions i de la transparència dels resultats obtinguts. Amb relació a com pot la gestió intel·ligent de la informació contribuir a la millora de la RSE, el desenvolupament d’aquesta RSE i, per tant, de les seves polítiques d’implantació i dels compromisos ètics i dels valors derivats, necessita de la seva integració tant en l’estratègia corporativa com en l’operativa. En aquest sentit, és crucial l’existència d’un sistema d’indicadors per a tots dos nivells de gestió que permeti monitoritzar els avanços obtinguts en cadascuna de les dimensions de la RSE i que faciliti la comunicació dels assoliments aconseguits als grups d’interès i a la societat en general. Un sistema d’informació –el disseny del qual permeti gestionar la interrelació entre estratègies, polítiques, processos i comportaments– és bàsic per a la millora del desenvolupament de la RSE en les empreses. Ja en l’àmbit turístic, la RSE porta implícit el desenvolupament de diferents aspectes que afavoreixen la competitivitat de les empreses del sector. Entre aquests aspectes destaca el foment de la innovació, amb el desenvolupament de models de negoci que generen més valor afegit per als grups d’interès de l’organització; la millora de la imatge de marca i de la reputació empresarial, amb el consegüent creixement de la fidelització de la clientela; i, per descomptat, el desenvolupament sostenible tant en l’àmbit econòmic (la supervivència de l’empresa) com en el social (el compromís ètic i el benestar de la societat) i ambiental (l’absència d’impactes negatius en l’entorn). n

La Dra “Gastr bre a necess perior conjun va afr en el c recerc trobad

25/11/16 16:11

CETT Formació

El CETT participa en la creació del Pla de la Gastronomia La designació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 ha servit per posar en marxa el Pla de la Gastronomia, un simposi intermitent que, a través de diverses sessions de treball, ha analitzat transversalment la gastronomia catalana i ha permès planificar el full de ruta a seguir en els propers anys. El CETT hi ha participat de forma activa, en diferents sessions.

La Dra. Maria Abellanet i Meya va ser la relatora de la sessió “Gastronomia i formació”, que va tenir lloc el 27 de setembre a l’Hotel Alimara. Com a resultat es va concloure que és necessària una nova aproximació integral a la formació superior en gastronomia (en el marc de l’EEES) i que cal definir conjuntament els continguts d’aquesta formació. També es va afrmar que s’ha de reforçar el coneixement gastronòmic en el conjunt de la societat, aprofitar les potencialitats de la recerca i la investigació en gastronomia, i definir espais de trobada i nous mecanismes de coordinació per a la transfe-

rència del coneixement. D’altra banda, Emma Pla, coordinadora del màster d’Innovació de la Gestió Turística. Patrimoni Culinari i Gastronòmic de l’EU CETT-UB va participar en la sessió “Gastronomia i Turisme” celebrada l’11 d’octubre al Palau Robert, i el 19 d’octubre, Nan Ferreres, directora de l’Escola Tècnica Professional del CETT, va ser partícip de la sessió titulada “Gastronomia, identitat i patrimoni”, a Prodeca. El 24 d’octubre, en el marc del Fòrum Gastronòmic Barcelona 2016, es van presentar els resultats de totes les sessions que han conformat el Pla. En aquest sentit, els impulsors de Catalunya Regió Europea de la Gastronomia van valorar molt positivament les sessions de treball organitzades a l’entorn del Pla de la Gastronomia durant els darrers mesos i no descarten que les trobades tinguin continuïtat l’any vinent. n

Participació de l’alumnat

en fires i congressos

• Tast a la Rambla. Del 9 al 12 de juny, 57 alumnes i 7 professors del CETT van col·laborar en el servei de restaurants i amb els xefs, en una nova edició del Tast. Enguany, l’Arts Santa Mònica i l’escenari Estrella Damm van acollir 53 tallers culinaris per a tots els públics. • VII Mercat de Mercats. Els dies 21, 22 i 23 d’octubre es va celebrar la fira, que organitza l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, amb la col·laboració del grup GSR, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona. El CETT hi va participar amb professorat i alumnat de diferents formacions, presents a les aules i a la cuina central. • Hostelco. Enguany, a la Fira de Barcelona, 130 alumnes del CETT (de grau mitjà, de grau superior i del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques) i 10 professors de l’Escola Tècnica Professional van ser presents a Hostelco, el major saló d’equipament per a la restauració, l’hoteleria i col·lectivitats. Del 23 al 26 d’octubre, la fira es va celebrar conjuntament amb el Fòrum Gastronòmic i el Congés de Restauració Col·lectiva, per crear la Barcelona Hosting Week. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 23

Presents al Japó De l’1 al 5 d’agost, professorat i alumnat dels màsters del CETT van assistir, a Biei, al nord de l’illa de Hokkaido (Japó), als summer courses Cultural Tourism and Museology i Regional Policy for Destination Management, organitzats per la Universitat de Hokkaido. Les professores Nayra Llonch i Maria Soy van participar activament en el curs de Gestió del Turisme Cultural i Museologia, i en el de Gestió i Planificació de Destinacions, respectivament. n

25/11/16 16:11

CETT Formació

L’XI Concurs de Joves Cuiners i Cambrers de Catalunya se celebra al CETT Enguany, el Campus CETT-UB ha estat la seu del concurs, ja que l’any passat quatre alumnes de l’Escola van resultar guanyadors de la X edició del certamen. En aquesta ocasió els estudiants de l’Escola Tècnica Professional del CETT han estat guardonats amb l’accèssit a la Millor Parella de Cambrers.

El 19 de maig, la xef Carme Ruscalleda va pronunciar el discurs de benvinguda a la competició, destinada a estimular l’intercanvi entre l’alumnat de cuina i sala de totes les escoles, i el treball en equip. Ho va fer acompanyada de Jordi Blanch, subdirector general d’Ordenació de la Formació Professional Inicial i d’Ensenyaments de Règim Especial, Josep Sucarrats, director de la revista Cuina, i Nan Ferreres, directora de l’Escola Tècnica Professional del CETT. Cadascun dels 16 instituts d’ensenyament secundari i de les escoles d’hostaleria de Catalunya participants van presentar equips formats per quatre estudiants (dos de cuina i dos de sala i servei, amb un total de més de 60 alumnes), que van

cuinar, servir i maridar la seva versió de dos plats prèviament seleccionats: el plat dels traginers amb truita amb trampa, i el pa de pagès amb oli i xocolata (receptes extretes del Corpus de la cuina catalana de l’Institut Català de la Cuina). Pel que fa als joves cambrers, van haver de reinterpretar el còctel Tom Collins. El jurat, format per professionals del sector i presidit per Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, va decidir atorgar el primer premi del Concurs a l’Institut d’Hoteleria i Turisme de Lleida. La segona posició va ser per a l’Escola Sant Ignasi, i la tercera posició va ser per a l’Institut Martí Dot. Als guardonats d’enguany es van afegir cinc accèssits especials, un dels quals, el de la Millor Parella de Cambrers, va recaure en els estudiants de l’ETP CETT Ángela González i Mario Nanin. n

Concursos gastronòmics El 8 de juny, en el marc de l’Acte de Lliurament de Diplomes dels Cicles Formatius d’Hoteleria, es van entregar els premis XXI Concurs de Cuina i Serveis de Restauració CETT i el X Concurs de Cocteleria Bacardí-CETT, celebrats, respectivament, el 17 i el 18 de maig al Campus CETT-UB. Alex Galí, de la Fundació Damm, acompanyat de la Dra. Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT, van lliurar els guardons del primer certamen als alumnes del CETT Aleix Baro, Ángel Cañizares, Adrián Cebrián, Ángela González i Alba Xifré. En aquest cas, el jurat degustador va ser format per personalitats referents del sector, mentre que el jurat intern el componia professorat del CETT. Pel que fa al X Concurs de Cocteleria Bacardí-CETT, Estanislau Vidal-Folch, subdirector general de Programes, Formació i Innovació de la Generalitat de Catalunya, va entregar, juntament amb Nan Ferreres, el primer premi a Ángela González (Magic Mojito) i el segon premi a Marc Nadal (Mojito Rose). El jurat tècnic i el jurat degustador van haver d’escollir els millors còctels entre els 8 alumnes participants, que partien dels ingredients de la coneguda beguda mojito per realitzar una proposta innovadora. L’alumnat del CETT també ha estat present en nombrosos certàmens gastronòmics, amb notables èxits. Un dels més destacats ha estat el de Marc Trull, antic alumne del curs de Cocteleria i Mixologia CETT-UB, amb Diploma d’Extensió Universitària, que va guanyar a finals d’octubre el Rookie Challenge de Ron de Venezuela DOC, patrocinat per la DOC Rones de Venezuela. El jurat va ser format per dos dels reconeguts professionals del sector: Salvatore Calabrese, un dels clàssics bàrmans vius més importants del món, i Ian Burrell, ambaixador mundial del rom. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 24

25/11/16 16:11

CETT Formació

Hotel Arts Barcelona: L’aprenentatge en un establiment de luxe Des de fa anys, i fruit del vincle entre l’Hotel Arts Barcelona i el CETT, l’establiment de luxe acull alumnat en pràctiques perquè es formi en aquest entorn únic. L’experiència suposa per als estudiants la possibilitat de desenvolupar el talent i les capacitats i aptituds professionals en un hotel de primer nivell, i també permet incloure en el currículum una formació que els pot obrir les portes al món laboral.

“Es una gran oportunidad para nosotros ser colaboradores del CETT; muchos de los que trabajamos aquí hemos sido estudiantes de esta Universidad. Especialmente es un gran placer ver cómo pasan cada verano muchos estudiantes bien preparados y con las ganas de dar lo mejor de ellos. Desde este lugar emblemático como es la Vila Olímpica de los Juegos de 1992, el Hotel Arts pretende ser una extensión de las escuelas y, en el caso concreto del CETT, queremos que los estudiantes de aquí sean los mejores representantes de la ciudad de cara a nuestros huéspedes. Contamos con ellos para ofrecer el servicio de Damas y Caballeros a otras Damas y Caballeros que nos visitan y ponen

en nuestras manos sus futuros recuerdos de la ciudad. Nuestro principal objetivo es crear experiencias únicas y memorables para que nuestros huéspedes y empleados disfruten de su mejor experiencia personal y profesional, respectivamente. Nuestra promesa al empleado nos garantiza que, cumpliéndola, llegaremos a desarrollar los mejores talentos dentro de la hostelería y ser la cantera de los buenos profesionales del presente y del futuro. Sabemos que el CETT está igual de implicado en marcar las vidas de sus estudiantes y seguir siendo un referente en la hostelería. Compartimos objetivos y somos complementarios, ya que gracias a Career Services estamos siempre conectados; empresa, estudiante y escuela. Muchas gracias a todos.” n Jordi Sala Serra Director de Recursos Humans de l’Hotel Arts Barcelona

S’entreguen els guardons del XII Concurs de Projectes Emprenedors Lazzum, un projecte basat en la innovació social col·laborativa, creat per Núria Valero Esteban, Jennifer Baños Gata i Enrique Varela Couceiro, és la iniciativa empresarial guanyadora del XII Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic, certamen que convoquen anualment la Fundació Gaspar Espuña i el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social “La Caixa”. L’acte d’entrega dels guardons va tenir lloc l’1 de juny, durant l’acte de lliurament de diplomes dels màsters i CEUS, al Paranimf de la UB. Els accèssits van ser per a Cheak-Eat, una solució per consultar la carta dels restaurants, de Maria Florencia Somaschini, Montserrat Camprubí Cabané i Christian Rodríguez Fornos; i GreenCostumers, una plataforma de business intelligence per monitoritzar els consums de les habitacions dels hotels, ideada per Jaume Padilla Just. D’altra banda, Mossèn Salvador Batalla i Gardella va recollir el Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner (vegeu la pàgina 6). D’altra banda, ja està oberta, fins al 5 de gener, la presentació d’idees de la XIII edició del Concurs, premi que enguany comptarà, com a novetat, amb un mentoring: www.cett.cat/lafundacio n

TOT CETT 32 OKOK.indd 25

25/11/16 16:11

CETT Formació

Coneguem els Docents del CETT Sergi Ferrer Professor tècnic de Cuina i Pastisseria al CETT entre els anys 2004 i 2008, i des del 2013 fins a l’actualitat, ha cursat els estudis de TCGR, TSAL, el grau de Turisme i el màster de Patrimoni Culinari i Gastronòmic. Diu que és exigent, proper, apassionat, professional i responsable.

Maria Soy Màster en Direcció i Planificació del Turisme, en l’especialització de Desenvolupament i Gestió de Productes Turístics, i Diplomada en Turisme, al CETT és coordinadora de graus, i coordinadora internacional. Es descriu com a empàtica, positiva, compromesa i activa.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Sóc exalumne del CETT, on vaig començar el grau mitjà de Cuina l’any 1998 i m’hi vaig seguir formant, amb el cicle formatiu de grau superior d’Allotjament, el grau de Turisme i el màster de Ciències Culinàries i Gastronòmiques. En aquells inicis mai vaig imaginar que acabaria sent docent del CETT.

El meu vincle amb el CETT va començar el setembre del 2012; després d’una llarga etapa treballant en la gestió turística del Ripollès, volia fer un gir professional. I em va sorgir una oportunitat al CETT. La proposta era engrescadora i interessant per al meu futur professional i encaixava amb tot allò que buscava.

• Com creus que et valora i percep l’alumnat? El 2004 vaig exercir de professor tècnic dels cicles formatius i ara sóc docent del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, en les matèries de Cuina i Pastisseria, i també participo en projectes de recerca com ara el de la Bullipedia-CETT amb Ferran Adrià. Crec que l’alumnat em veu com una persona propera i apassionada però alhora rigorosa i exigent.

Com a coordinadora de grau estic en contacte amb l’alumnat per diferents circumstàncies, ja siguin acadèmiques, personals, professionals... Sempre intento fer-los veure els diferents escenaris, i què els pot aportar cada decisió que prenen; per això crec que l’alumnat em percep com una persona seriosa, però alhora propera.

• Què consideres que aportes als futurs professionals? Una visió integral de la cuina i de la pastisseria des de la perspectiva d’algú que ha treballat en diferents tipologies d’empresa, nacional i internacional, i que ha tingut un restaurant propi. També he viatjat molt i crec que aquesta experiència vital és molt enriquidora per transmetre coneixements i valors, així com la importància d’aprendre idiomes i de desenvolupar-se professionalment a l’estranger.

La meva passió pel sector turístic, aprofitant la meva experiència professional en la gestió i la planificació del turisme. A més, el meu càrrec fa que la meva contribució com a professora/coordinadora sigui diversa: des de la motivació per encoratjar l’alumnat a enfrontar-se a una experiència internacional o a decidir l’especialitat, a realitzar un projecte vinculat a una empresa...

• Explica’ns alguna anècdota curiosa de la teva trajectòria. La més impactant és quan veus alumnes que triomfen, que s’han convertit en grans professionals i en referents del sector, i a qui fins i tot puc fer consultes tècniques. Compartir aspectes professionals amb ells em fa sentir molt orgullós.

No em deixa de sorprendre l’habilitat de l’alumant per fer xuletes o copiar en els exàmens, o la facilitat per inventar excuses inverosímils, en lloc d’enfrontar-se a certes situacions.

• Parla’ns dels teus projectes de futur... Desenvolupar línies de recerca d’alt nivell que aportin valor gastronòmic i que siguin transferibles al sector m’il·lusiona i em motiva. Investigar en tot aquest àmbit fa que també pugui aportar un coneixement molt rigorós i interessant a l’alumnat. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 26

Vull acabar el doctorat, tenir més temps per pensar en com millorar i innovar en aspectes com ara la gestió, la docència, el seguiment de l’alumnat... l m’agradaria participar en la internacionalització del CETT de manera més intensa. n

25/11/16 16:11

CETT Formació

FLAIXOS Participació del Dr. Oriol Miralbell en conferències i seminaris. La setmana del 18 al 25 d’abril, el Dr. Oriol Miralbell, professor del CETT,

va viatjar a Mèxic per dur a terme el seminari “Las Tendencias de las TIC en el Turismo de Reuniones” a la Universidad de Monterrey; la conferència principal de la Cátedra Chiapas de Turismo organitzada pel Centro de Investigación Aplicada de Turismo de la Universidad Autónoma de Chiapas, amb el títol “Gestión Pública del Turismo”; i el seminari “Gestión de las Oficinas Municipales de Turismo”, a la Biblioteca de la UNACH.

Ana Rodríguez, convidada al Cambio Rotta de Palermo. La professora del CETT Ana Rodriguez va ser convidada el 30 d’abril, a

Palermo, al taller de cuina del projecte Cambio Rotta que va organitzar el Consorci Ulisse, juntament amb el Centro per lo Sviluppo Creativo “Danilo Dolci”. El projecte, cofundat per la Fondazione con il Sud, aposta per la restauració i la requalificació d’un actiu confiscat a la màfia a la zona d’Altavilla Milicia, amb el llançament d’una Escola de Cuina Internacional a la Mediterrània.

Enric López aporta coneixement al sector.

El professor i membre del Grup de Recerca Hoteleria del CETT, Enric López, va presentar, contextualitzar i moderar, del 23 al 25 de maig, al Digital Enterprise Show 2016 de Madrid, el track sobre Innovació en Turisme i Hoteleria (dins del Mastermind Congress Program), centrat en la transformació digital i els seus components principals. El 19 de maig, va presentar la ponència sobre com captar i fidelitzar la clientela en el sector de l’hoteleria a través del màrqueting digital, en la III Jornada de ReThink Hotel celebrada a Port Aventura Convention. Finalment, del 19 al 21 d’octubre, va impartir la sessió “Observatori del Turisme Rural (OTR) a Espanya: 2013-2016. Intel·ligència competitiva per a un sector en contínua evolució“, al X Congrés Internacional sobre Turisme Rural i Desenvolupament Sostenible que va tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Ramon Serrat, al Tourism and Cultural Landscapes.

El 13 de juny, el professor Ramon Serrat va presentar l’article escrit conjuntament amb el professor Daniel Imbert “Signalling as a tool for landscape understanding and tourism development. The case of Catalonia” al congrés internacional Tourism and Cultural Landscapes, que es va celebrar a Budapest (Hongria).

Presents al II Congrés Virtual Iberoamericà sobre Recursos Educatius Innovadors. Mercè Colom, directora de CETT

eLearning; Laia Coma, directora del màster online de Gestió i Dinamització Turística del Patrimoni; i Patricia Peralta, coordinadora acadèmica de CETT eLearning, van participar, del 6 al 12 de juny, al CIREI 2016, el II Congrés Virtual Iberoamericà sobre Recursos Educatius Innovadors. Les representants del CETT hi van presentar una comunicació centrada en totes les propostes d’innovació educativa en metodologia online desenvolupades en el curs d’extensió universitària de Sommelier que ofereix el centre.

La Dra. Laia Coma presenta a l’Heritage 2016 una investigació realitzada amb la Dra. Anna Torres.

A Lisboa, del 12 al 15 de juny, la 5th International Conference on Heritage and Sustainable Development va reunir experts del sector turístic i patrimonial d’arreu del món per compartir els resultats de les investigacions i reflexionar sobre les pràctiques turístiques futures. La Dra. Laia Coma hi va presentar la comunicació “La revalorización del patrimonio cultural para un turismo sostenible: la Vall de Boí y las 9 maravillas del arte románico”.

Jordi Arcos participa al II Congrés Internacional sobre Innovació Educativa en Filosofia. Celebrat a la

Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València els dies 19, 20 i 21 d’octubre, el Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB va ser-hi present, amb el docent i investigador Jordi Arcos Pumarola, que va presentar la comunicació “Explorando las posibilidades de la didáctica de la filosofía en el campo de la educación patrimonial”. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 27

25/11/16 16:11

CETT Formació

SORTIDES formatives de l’alumnat El darrer semestre, els estudiants de les diverses formacions del CETT han realitzat múltiples sortides destinades a complementar els coneixements, fora de les aules i en espais professionals reals que permeten conèixer de primera mà la realitat del sector. • Màsters i cursos d’extensió universitària A l’abril i a Barcelona, l’alumnat del màster universitari oficial d’Innovació en la Gestió Turística va visitar el Museu de la Xocolata, el Museu Egipci de Barcelona –que pertany a la Fundació Arqueològica Clos–, i el Recinte Modernista de Sant Pau, per conèixer diferents models de gestió, comunicació i comercialització turístico-patrimonials en espais urbans. El 9 d’abril també van conèixer Sitges: el llegat indià a partir de les explicacions d’una guia oficial, les polítiques en matèria turística que duu a terme el consistori, i l’aprofitament del rom com a producte turístic, amb el Centre Bacardí. El 21 d’abril l’alumnat del màster master de Direcció d’Empreses Turístiques - Direcció d’Esdeveniments va realitzar una classe aplicada sobre direcció dóperacions (logística i control) a l’Hesperia Towers, a càrrec de Charo García (directora de vendes de l’hotel) i Germán Brito (responsable de Grups). Del 14 al 17 de juny, l’alumnat del curs semipresencial de Sommelier de CETTeLearning va visitar les vinyes del Clos Mogador de René Barbier a Cantallops i les Bodegues Yzaguirre, al Morell. • Graus universitaris L’alumnat del grau de Turisme, de l’optativa Organització d’Esdeveniments, va realitzar a l’abril una visita al Poble Espanyol amb l’objectiu déntendre la logística d’un esdeveniment corporatiu, musical, i d’un rodatge. La sortida va ser organitzada per la professora Mireia Ros i per Mireia Guillot, responsable dÍncentius del Poble Espanyol. Tot seguit van desplaçar-se al Barcelona Tourism Summit, al B-Travel, i al MNAC. Els estudiants de l’assignatura Turisme i Paisatge del grau de Turisme, acompanyats del professor Ramon Serrat, van visitar el 21 d’abril el Jardí Botànic Històric de Barcelona i altres indrets d’interès paisatgístic de Montjuïc. L’objectiu de la sortida era comprendre la complexitat del paisatge urbà i el valor dels espais verds a la ciutat.

TOT CETT 32 OKOK.indd 28

El 21 d’abril, els estudiants de l’assignatura Introducció a la Direcció Hotelera del 1r curs del grau de Direcció Turística van visitar el creuer Silver Cloud, de la companyia americana Silversea Cruises, al Port de Barcelona. Els va rebre la directora de Recursos Humans i durant dues hores la Guest Relations Manager els va acompanyar per un recorregut guiat per les instal·lacions. L’objectiu de la visita era descobrir l’organització, els perfils professionals, les instal·lacions i la vida a bord del vaixell. El 14 d’octubre, en el marc de l’assignatura Cartografia Turística i Eines Digitals del grau de Turisme es va fer una visita a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, centre encarregat del disseny i de la producció de tot tipus de mapes a diferents nivells i temàtiques, com ara les de caràcter turístic. • Cicles formatius - turisme El 18 de maig, l’alumnat de 1r curs de Tècnic Superior en Gestió d’Allotjaments Turístics va visitar les instal·lacions d’Elis Manomàtic, a l’Hospitalet de Llobregat. En aquesta bugaderia industrial se’ls va donar a conèixer la maquinària i el procés de rentat i de planxat de les peces de roba que hi duen els hotels. • SUMMER SCHOOL Al juliol, el grup de Marketing of Services, Successful Sales Management va visitar el Camp Nou i el professor col· laborador Joan Sanz els va impartir una explicació sobre el màrqueting que realitza el club. El grup d’Events Management va ser al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) per conèixer la realitat d’un dels centres de producció d’esdeveniments més rellevants. L’alumnat de Cultural and Urban Trends in a Global Environment va viure l’experiència de l’OPEN CAMP, el primer parc del món dedicat a l’univers de l’esport, i Ramon Serrat els va introduir a la gestió del projecte. El grup de Nuevas Tendencias en Gastronomía y Cocina va visitar Jamón Experience, a les Rambles, per aprendre la cultura del pernill al nostre país; i el grup de Pedagogía de la Diversidad e Intervención Psicopedagógica en una Sociedad Cambiante va visitar l’escola i fundació El Brot, un centre dedicat a atendre les persones amb dificultats especifiques d’aprenentatge (DEA) a través d’activitats i de l’educació escolar i extraescolar. n

25/11/16 16:11

Opinió

TURISME INTEL.LIGENT Una visió humanista en clau de futur Turisme intel·ligent és sinònim de futur, d’innovació i de responsabilitat davant dels canvis disruptius que les tecnologies emergents estan ja provocant en l’entorn natural, en l’hàbitat urbà, en l’estil de vida de les persones i en la pròpia condició de l’esser humà. En aquest context sorgeixen nous reptes ètics de present i de futur.

La reflexió i el debat per part de tots els agents socials resulten imprescindibles per assegurar que els avanços científics i tecnològics estiguin al servei de totes les persones i respectin la seva dignitat i singularitat. Es fa necessària una formació integral que, des d’un humanisme avançat, permeti a les persones ampliar i millorar les seves capacitats, inclús amb la utilització responsable de les noves biotecnologies, sense perdre ni renunciar a la seva humanitat. Davant la voluntat d’alguns de construir una societat posthumana sota el paradigma tecnocràtic, nosaltres apostem per una societat més humana, inclusiva i capacitadora. A través d’aquesta visió humanista del futur, el turisme té un paper molt rellevant per augmentar el nivell cultural, el benestar i la felicitat de les persones. En un entorn amb major protagonisme de la innovació, sorgeix l’oportunitat de desenvolupar nous destins i experiències turístiques que, de forma conscient i responsable, ens condueixen a un autèntic turisme intel·ligent. Però qui està visionant i construint avui el futur? Des de quins principis i valors ètics? En aquests inicis del segle XXI emergeix una nova utopia/distòpia anomenada transhumanisme com una manera de pensar el futur basada en la premissa que l’espècie humana, en la seva forma actual, no representa el final del nostre desenvolupament, sinó més aviat una etapa relativament preliminar. Per l’enginyer en cap de Google, Ray Kurzweil, la singularitat tecnològica està a prop. Aquest serà un període futur durant el qual el ritme del canvi tecnològic serà tan ràpid i el seu impacte tan profund, que la vida humana serà transformada irreversiblement. La clau és que tot es tornarà “tecnologia de la informació”, inclosa la nostra pròpia biologia. Però, estem disposats a acceptar una espècie humana transformada biotecnològicament a partir de la transformació radical de les nostres condicions naturals?

TOT CETT 32 OKOK.indd 29

Des d’una visió del futur diferent a la del transhumanisme, personalment defenso una convergència de les tecnologies exponencials i la seva interacció i integració en l’esser humà i en l’ambient basada en un humanisme integrador i avançat, adient per a un futur en què aquestes tecnologies emergents haurien d’estar més aviat al servei de les persones i de la biosfera, i no a l’inrevés. Sota aquesta premissa, l’ètica i les humanitats haurien de liderar el progrés científic i tecnològic. En aquest context de canvi disruptiu cap a un nou paradigma, l’anomenat turisme intel·ligent és un concepte avançat de turisme desenvolupat per una indústria turística responsable i connectada, per persones que han transformat els seus hàbits a l’hora de viatjar i que ja no són mers “turistes” sinó “turistes intel·ligents del s. XXI”. Connectats a les xarxes socials, gaudeixen de la societat de l’oci d’una forma activa perquè interactuen amb l’entorn de forma immediata i on allò important és la qualitat de l’experiència que es viu. Per altra banda, es van conformant destins intel·ligents, és a dir, espais turístics innovadors basats en una infraestructura tecnològica d’avantguarda que respon al desenvolupament sostenible del territori turístic, que facilita la interacció i la integració del visitant en l’entorn i que incrementa la qualitat de la seva experiència en el destí, a la vegada que millora la qualitat de vida dels residents. La conseqüència de la reconversió és l’estimulació i l’increment de la competitivitat a través de la capacitat innovadora, que repercuteix en una millora de la percepció dels destins. En el benentès que el turisme té com a base ineludible la satisfacció de les expectatives de l’usuari, la possibilitat tecnològica uneix les experiències a la sorpresa i a la satisfacció sense límits. n Albert Cortina Ramos Advocat i urbanista Director de l’Estudi DTUM

25/11/16 16:11

CETT Alumni

L’antic alumnat emprenedor tripUniq.com es pot definir com una empresa d’experts locals en turisme que personalitzen l’estada del viatger en el cas d’escapades de tipus urbà. Aquest és el projecte que va endegar en Charles Elias Maurey, cofundador i CEO de la companyia, juntament amb l’Eduard Martínez, que n’és el CTO. “Avui en dia buscar vol i allotjament és relativament senzill amb eines com ara Skyscanner, Kayak, Booking, Airnbnb.... En canvi, decidir què faràs en el destí, organitzar els dies, buscar on menjar... implica un procés molt més llarg i difícil. Això no et passa quan vas a visitar un amic: encara que treballi, la nit abans i en 5 minuts t’indica en un mapa les coses que hauries de veure, on i què menjar, i alguns racons especials que tu mai no hauries trobat. En cinc minuts t’ha muntat un dia perfecte! Doncs això és el que oferim a tripUniq. Et posem en contacte amb un apassionat de la ciutat que et planifica els dies en funció dels teus gustos. Al final el viatger es pot endur els seus plans en una app/guia de la seva estada, amb els mapes d’itineraris diaris (offline, sense costos roaming) i consells personalitzats sobre menjar, esdeveniments locals, transports i/o activitats.” És en Charles qui explica l’essència de l’empresa. Té 34 anys i va estudiar, a més d’Enginyeria Industrial (ETSEIB-UPC, 19992004), el màster de Direcció d’Empreses Turístiques, especialitat e-Tourism, Estratègies de Màrqueting i Comercialització Online al CETT-UB, entre els anys 2009 i 2010. Comenta que, un cop acabats els estudis d’enginyer, va passar els quatre primers anys treballant en l’entorn industrial (a Boehringer Ingelheim, Noxman i Applus+), i que els darrers tres anys va fer-ho a Applus com a responsable comercial de les certificacions elèctriques i electromagnètiques. Diu que el 2008-2009 va decidir fer un any sabàtic, en què es va dedicar a viatjar: “En tornar, i en paral·lel als estudis al CETT, vaig cofundar Offerum.com, on era director comercial. I és que en el màster d’e-Tourism vaig fer contactes amb professorat que ha estat clau en els projectes que he iniciat. De fet, el meu soci a Offerum, Jesús Monleón, va ser professor meu al màster.” Diu que va decidir canviar el món de l’enginyeria pel del turisme durant l’any sabàtic: “Des de ben petit he viatjat amb la família, ja que el meu avi vivia a l’Àfrica, però quan vaig fer la volta al món em vaig convèncer que abandonaria l’enginyeria i em dedicaria al sector travel.”

TOT CETT 32 OKOK.indd 30

Ara està molt il·lusionat amb tripUniq.com: “La idea de dur a terme un projecte propi va sorgir quan, amb l’Eduard Martínez, al qual havia conegut a Offerum, on ell era el desenvolupador amb més talent de tot l’equip, vam detectar una necessitat com a viatgers. Personalment, com a city blogger (http://savetheguiris.com), vaig veure que els turistes de Barcelona demanaven i necessitaven ajuda per a preparar la seva estada, ja que rebia diferents peticions sobre aquesta qüestió. Vam fer un estudi de mercat i vam veure que totes les tendències anaven cap a tripUniq. Al març de 2015 es va començar a desenvolupar la idea i a l’octubre vam treure la primera beta, per començar el passat mes de març a vendre de forma regular.” Així va néixer el nou negoci, en què actualment, a més dels dos fundadors, treballen tres persones més. “De moment encara no hi ha ningú procedent del CETT, però ja hi ha una oferta activa per incorporar una persona de pràctiques.” En Charles vol encomanar el seu esperit emprenedor a l’alumnat del CETT, ja que hi col·labora esporàdicament amb el màster de Màrqueting Digital Turístic, i actualment n’és professor del grau de Turisme, especialitat de Direcció Hotelera (eMarketing): “Recomano a l’alumnat que aprofiti l’època d’estudis, un moment idoni si no té responsabilitats econòmiques, per intentar llençar projectes. L’èxit depèn de massa coses com per recomanar alguna cosa en particular, però sí que diria als estudiants que es llencin a fer alguna cosa que els apassioni, ja que hi hauran de dedicar moltes hores.” A més de la vessant docent, el vincle amb el CETT segueix ben actiu: “L’Enric López ens ha facilitat contactes i l’Hotel Alimara Barcelona ha estat un dels primers hotels amb què hem treballat.” Pel que fa al negoci, “actualment venem a més de 50 ciutats, creixem un 100 % mensual i estem tancant una ronda de financiació”. I és que desenvolupar encara més l’empresa és un dels reptes professionals immediats d’en Charles Elías: “Estem tancant una ronda d’inversió per poder accelerar el creixement de tripUniq.” n

Fra

“En el l’any 2 by Hil aques caden cursar acadè ral, pe

25/11/16 16:11

ea de duard el detectar a city uristes eparar questa totes es va ure la endre uè acsones CETT, rsona

dor a t amb t n’és Hoteèpoca conòmassa erò sí a que .” egueix ’Hotel b què nem a m tanncara s d’en poder

CETT Alumni

L’antic alumnat del CETT avui Cristian Serra Rosero Antic estudiant de la diplomatura de Turisme al CETT, Cristian Serra Rosero, de 37 anys, ja en fa nou que treballa a Palladium Hotel Group com a director de Compres: “Acabo de traslladar-me a un nou projecte de construcció hoteler de l’empresa, i anteriorment vaig formar part de l’equip de l’obertura del nostre resort de Jamaica –durant 3 anys– i a Brasil –durant 6 anys–, sempre desenvolupant el mateix càrrec. El cert és que estic molt content amb la meva feina, ja que Palladium Hotel Group és una empresa que t’ofereix moltes oportunitats i que prioritza la formació i la promoció interna. Per això el meu projecte de futur passa per continuar creixent aquí.” En Cristian explica que ha tret molt profit dels estudis al CETT: “Cursar-hi la diplomatura va ser molt positiu, no només pel reconeixement que té l´Escola i els estudis, o el nivell pràctic del contingut acadèmic, sinó també per la qualitat humana del professorat.”

Pablo MENA Morales “El CETT em va permetre completar els estudis amb una estada a la Universitat de Noruega, a Stavanger, i fer pràctiques en hotels de primer nivell internacional, com el Hilton. Les pràctiques i l’experiència internacional em van canviar la vida i em van impulsar cap a la meva posició actual.” Ho diu en Pablo Mena Morales, de 30 anys, que va estudiar la diplomatura de Turisme al CETT (2005-2008) i que ara treballa a l’Hotel W Barcelona, com a Recruitment Executive al Departament de Recursos Humans: “En general, m’encarrego d’assegurar l’atracció de talent de primer nivell. Aquest lloc implica un desafiament constant, ja que és una posició en què tot cada dia és diferent i que implica ser creatiu, dinàmic i estar preparat per a quasi qualsevol cosa.” “En un futur –afegeix– m’agradaria seguir treballant al Departament de Recursos Humans d’hotels de luxe de primer ordre, qui sap si a l’estranger, com per exemple als Estats Units, o en un país francòfon.”

Francesc Dalmau Costa “En el futur m’agradaria desenvolupar tasques d’operacions i de formació dins la mateixa cadena.” Des de l’any 2011, en Francesc Dalmau Costa és el responsable d’Allotjament de l’Hotel Alexandra a Doubletree by Hilton, “una feina que m’ha permès tenir l’experiència d’una cadena internacional com és Hilton. En aquest sentit, va ser especialment enriquidora viure la conversió d’un hotel independent a un hotel d’una cadena internacional, el desembre de l’any 2013.” Amb 49 anys, entre el 1987 i el 1992, en Francesc va cursar els estudis de TEAT al CETT: “El pas pel CETT el considero molt positiu, tant des d’un punt de vista acadèmic com pel fet de tractar-se del mitjà per assolir les meves fites professionals. I és que la meva primera experiència laboral, per exemple, em va arribar a través del servei de Borsa de Treball del CETT.” n

TOT CETT 32 OKOK.indd 31

25/11/16 16:11

CETT Alumni

L’antic alumnat arreu del mÓN Viu a Miami Beach, als Estats Units, i treballa al restaurant The Bazzar by José Andrés, on desenvolupa la tasca del servei del restaurant: “La feina va sorgir a través d’una de les empreses especialitzades en mobilitat internacional del sector i sota el guiatge de Career Services del CETT, que ofereix oportunitats d’anar als EUA i als restaurants més prestigiosos durant un any, amb un programa de pràctiques. Per sort, ja m’han contractat per treballar al nou restaurant Bazaar Mar que José Andrés obrirà el mes de desembre, a Miami, un lloc on podré seguir creixent personalment i professional, ja que marxo amb part de l’staff de l’actual The Bazzar de Miami Beach. Estic molt satisfeta, ja que han confiat amb la meva feina per iniciar el nou projecte.” Així s’expressa la LAURA ARROJO SALVAT, de 22 anys, antiga estudiant del grau superior de Direcció de Cuina al CETT (2013-2015) i que també va fer un curs d’alta pastisseria: “Mantinc el contacte amb professorat del CETT que m’ha ajudat molt professionalment i personal, i a qui estic molt agraïda, amb una menció especial per a la meva tutora, Blanca Viladoms, i per al Sergi Ferrer. El CETT, a més de coneixements, t’ensenya que és en el treball del dia a dia on aprens més, aplicant els coneixements, i que cal seguir-te formant sempre. Així, aprens a analitzar les situacions de cada moment, a prendre iniciatives i a aportar solucions, quan cal.” La Laura, que des de ben petita s’ha interessat per la restauració –”sempre he observat com la meva àvia, una gran cuinera, feia plats elaborats, deliciosos”– i que confessa que un dia va saber que aquella seria la seva futura professió, diu que “és perfecte poder treballar en allò que més t’agrada i saber que a la feina passaràs una jornada creant i realitzant preparacions culinàries que culminaran en un servei a taula on els comensals gaudiran amb tots els sentits d’un bon àpat”. Explica que va ser gràcies a les pràctiques del grau que va aprendre per primer cop com és la dinàmica real d’una cuina: “Tot just acabar els estudis al CETT vaig treballar uns mesos a l’Hotel Claris de Barcelona, desenvolupant la tasca del servei del restaurant des de la cuina i preparant el room service. M’hi van contractar després d’haver-hi fet les pràctiques, i el xef Víctor Ibáñez i el seu equip es van implicar molt en la meva formació. I és que aquesta és essencial, a més d’un nivell advance d’anglès. Quan es busquen professionals amb moltes responsabilitats en grans restaurants i cadenes, tothom vol cuiners amb ganes de crear i que liderin projectes nous. n Laura Arrojo Salvat

TOT CETT 32 OKOK.indd 32

Té 23 anys i una trajectòria professional destacable. Després d’estudiar al CETT, entre els anys 2010 i 2012, el grau mitjà de Cuina, Gastronomia i Restauració, amb només 18 anys, en Sergi Ricou I Guiu va fer una estada a la cuina del Celler de Can Roca. Diu que els orígens de la seva passió per aquest món s’han de buscar en l’àmbit més proper: “Part de la meva família es dedica a l’hostaleria i l’altra són productors i elaboradors agroalimentaris, és a dir, des de petit he estat envoltat de bons productes, de matèria primera d’una extraordinària qualitat i de la gratificació que suposa cuinar-la. Sempre he ajudat en els restaurants de la família, així que quan vaig començar els estudis al CETT ja coneixia el sacrifici i les recompenses d’aquesta feina. Ara, n’estic molt content, de ser cuiner. Això em permet viatjar, conèixer noves cuines, cultures i idiomes.” En Sergi explica que el CETT l’ha preparat però, sobretot, li ha donat l’oportunitat d’aprendre en els millors restaurants: “Actualment hi mantinc el contacte, formo part de CETT Alumni i no descarto, en un futur i si torno a Barcelona, compaginar la feina amb el fet d’estudiar-hi algun curs de curta durada.” I és que en Sergi ha estat treballant, des del mes de juliol del 2015 fins al passat agost, a la cuina de l’Hotel Christopher Saint Barth, a Saint Barthelemy, “una illa de les antilles franceses, com a xef de partida, una feina que em va proposar una persona que vaig conèixer a l’Hotel Arts. Ara sóc a Palma de Mallorca, fent el curs STCW, que em servirà per treballar com a cuiner en vaixells”. Un cop acabats els estudis al CETT i després de l’estada al Celler de Can Roca, en Sergi va fer una altra estada de 7 mesos al Restaurant Mugaritz del País Vasc: “Després vaig obtenir una beca per fer pràctiques a Portugal, a l’Hotel Penha Longa de Sintra, de la cadena The Ritz Carlton. Allà vaig començar fent esmorzars en un dels seus quatre restaurants, al cap d’un mes i mig vaig canviar al Restaurant Arola i, finalment, vaig marxar al Midori, especialitzat en cuina japonesa, on vaig treballar al sushi bar i tepanyaki. Després vaig tornar a Barcelona per continuar dins la mateixa cadena hotelera, treballant a la cuina de l’Hotel Arts, vaig fer-ho també al bistreau Parisí les Pouletes Batignolles, on vaig aprendre cuina francesa, i finalment vaig acabar en l’anterior feina.” Amb aquest currículum, quan fa plans de futur, diu que vol “seguir aprenent sobre les diferents cuines del món, treballant en el seu lloc d’origen”. n Sergi Ricou i Guiu

25/11/16 16:11

Ciència i Cuina

La formació de les crispetes, una successió de fenòmens La formació d’una simple crispeta consta de processos físics i químics força complicats. Els descobrim a continuació.

Tots els grans i les llavors tenen més o menys la mateixa estructura: solen tenir una forma ovalada o esfèrica. En un extrem hi tenen el germen, amb proteïnes vegetals. La resta del gra és l’endosperma, on hi ha els hidrats de carboni, que són l’aliment de l’embrió. La pell o pericarp es presenta en tota una varietat de resistències, permeabilitats i dureses, segons el gra de què es tracti.

El blat de moro El midó del blat de moro, com el d’altres espècies, són grànuls en forma de polígons irregulars d’uns 0,01 mm, que tenen a l’interior una petita cavitat de 0,0005 mm de diàmetre. Allà hi ha aigua que està unida amb enllaços febles a les molècules d’amilosa i amilopectina, que formen el midó. Són molècules llargues i enroscades entre elles. No són solubles en aigua, però tenen molècules d’aigua adsorbides. A temperatures una mica altes les cadenes es separen i l’aigua en facilita l’estovament global. D’aquesta operació se’n sol dir gelatinització, tot i que no hi té res a veure la gelatina. El grànul farinós agafa una consistència de gel, però no es nota perquè un gra de blat de moro està cobert pel pericarpi, que és la membrana exterior, i és molt dens en fibres de cel· lulosa, cosa que el fa resistent i impermeable a la humitat i al vapor d’aigua. La major part d’aigua del gra és líquid sobreescalfat en equilibri amb el vapor, a la pressió corresponent a la temperatura que tingui el gra. A mesura que s’escalfa, la pressió va augmentant, fins que el gra rebenta. Això passa a uns 180º C, i a una pressió interior d’unes 9 atmosferes de pressió. El midó no s’escampa per les parets del recipient perquè a alta temperatura les molècules del midó no es descomponen, però poden relliscar les unes sobre les altres. En el moment en què esclata la pell, baixa bruscament la pressió, i l’aigua sobreescalfada de l’interior passa a vapor, s’expandeix i deforma la massa pastosa de midó. És prou consistent i viscosa com perquè no surti en forma de gotetes independents. El resultat és la forma esponjosa típica de la crispeta. La quantitat d’aigua al gra de blat de moro és crucial: massa poca aigua faria que no hi hagués prou pressió interna per esclatar. Un excés d’aigua faria que la massa del midó fos

TOT CETT 32 OKOK.indd 33

Grans i crispetes de blat de moro i d’amarant

massa fluida i no sortís una bona crispeta. El valor òptim és entre un 13 % i un 14 % d’humitat.

Pes i volum 100 grans de blat de moro crus pesaven 15,4 g i tenien un volum aparent de 22 ml. Posem una cullerada d’oli (4,4 g) a la paella, i al cap d’una estona a foc viu surten crispetes: n’hi ha 87 de bones, inflades; 12 de dolentes, i n’ha desaparegut una d’esmicolada. Ocupen 200 ml, és a dir, s’han inflat gairebé deu vegades (en alguns estudis s’arriben a incrementar fins a 30 vegades, mentre que hi ha dispositius comercials per fer crispetes més grans, i es basen a fer que s’inflin al buit; així l’aigua pot expandir-se més, i tenen més valor comercial). Les crispetes finals pesen 16,7 g. Això vol dir que s’han perdut 2,1 g, principalment pel vapor d’aigua que s’ha escapat. Provem també de fer crispetes d’amarant, menys vistoses. I és que els granets d’amarant són molt petits, de menys d’1 mm de diàmetre, i les crispetes que en surten són també molt petites.

... i calories! Sovint, al cinema, hi ha qui demana crispetes salades o dolces. Una ració de crispetes salades de 150 g aporta 750 kcal, més d’un terç del total del dia. I amb una cola de mig litre 200 kcal més... I hi ha qui s’estranya que hi hagi obesitat infantil i juvenil! n Claudi Mans i Teixidó. Professor emèrit d’Enginyeria Química. Facultat de Química. Universitat de Barcelona

25/11/16 16:11

Internacional

Internship als Estats Units: més a prop del que t’imagines! Els Estats Units esdevé, en aquests moments, un destí més que interessant per a l’alumnat del CETT, futurs graduats i els Alumni. Bressol de les grans corporacions hoteleres i amb un interès creixent i constant per la gastronomia, la seva oferta de places d’interinatge és especialment àmplia i està molt ben consolidada.

L’interinatge (internship) als Estats Units consisteix en un període de temps limitat (el més habitual és d’entre 6 i 12 mesos), en què, sota el vincle d’una relació laboral, l’alumnat duu a terme una formació pràctica remunerada (si es vol una estada més curta existeixen altres fórmules com ara el Work&Travel). Es pot fer mentre s’estudia o en els 12 mesos posteriors a la graduació, tot i que si ha passat més d’un any però la persona compta amb un any d’experiència en el sector també hi pot participar, i s’obté un salari. Així, els internship, tot i que tenen un component formatiu important perquè són places per a estudiants o per a nous graduats, són posicions laborals amb salaris competitius que permeten finançar les despeses de manutenció amb un nivell de confort òptim. En qualsevol cas, el més important és el Training Plan!

Com s’organitza un internship als Estats Units? És ben sabut que la legislació sobre immigració als Estats Units és bastant restrictiva. Per això pot semblar que organitzar un internship resulti molt complicat. Ben al contrari! Tot i que el procés no és ràpid (d’uns tres mesos, per anar sobre segur) existeix un programa la finalitat del qual és precisament facilitar l’arribada als Estats Units d’estudiants o nous graduats amb l’objectiu que en coneguin la cultura i puguin gaudir d’una experiència pràctica: hand-on experience, com en diuen! Així, des del 1961 existeix l’Exchange Visitor Program, també conegut com a VISA J-1. Per tal d’accedir-hi és necessària la intervenció d’un sponsor o patrocinador acreditat, que és una empresa o institució reconeguda pel Departament d’Estat dels Estats Units per procedir a aquests tràmits. Hi ha sponsors de molts tipus; fins i tot ho són empreses com ara Walt Disney Parks & Resorts US Inc. o The Museum of Modern Art New York. A més, algunes cadenes hoteleres especifiquen a la seva web els sponsors amb què treballen (per exemple, http://www.marriott.com/careers/application-process/j1-labor-condition-applicants.mi.)

TOT CETT 32 OKOK.indd 34

Què cal fer? Un cop l’alumne decideix que vol gaudir de l’experiència de viure i treballar als EUA, el primer que ha de fer és identificar la “posició dels seus somnis”. Pot fer-ho directament, a través de plataformes especialitzades com ara HOSCO o de les webs de les empreses, o bé mitjançant empreses que s’hi dediquen. N’hi ha tres que han participat en els Mobility Workshops de l’Internship Talent Fair organitzada pel CETT-UB (vegeu la pàgina 10) i amb les quals el CETT col·labora de forma habitual: HRC International, Placement International i Sabatica. Aquestes empreses treballen amb diferents sponsors i s’encarreguen del procés de recerca de la posició ideal per a l’alumne, a més de fer-ho també de tot el tràmit administratiu. Si l’estudiant vol fer aquest procés per sí mateix, caldrà que busqui un sponsor per tal de tramitar el Certificate of Elegibility for Exchange Visitor Status (DS2019) i, a partir d’aquí, la VISA J-1. A https://j1visa.state.gov/ hi ha un llistat oficial d’sponsors entre els quals caldrà buscar-ne un que estigui acreditat pel programa (Intern) i per l’especialitat (Hospitality and Tourism). En qualsevol dels dos casos, s’ha de viatjar a Madrid per mantenir una entrevista a l’ambaixada dels Estats Units. Els sponsors i, encara més, les empreses especialitzades, a més d’acompanyar l’alumnat durant tot el procés, li donen suport al llarg de tota l’estada als Estats Units. En cap cas s’està sol i l’alumne pot (i ha) de recórrer-hi en cas de necessitat. L’obtenció de la VISA J-1 comporta unes despeses (taxes), a més dels honoraris de les empreses especialitzades, que inclouen les despeses administratives dels sponsors). També cal pagar el viatge, és clar.

Com et podem ajudar des deL CETT-UB? Career Services t’orienta i t’ajuda a preparar el teu interinatge als EUA, posant-te en contacte amb una empresa especialitzada o bé ajudant-te a trobar la posició adequada per a tu, segons els teus interessos i necessitats. A hores d’ara són molts els companys i companyes que ja han gaudit de l’experiència; t’hi podem posar en contacte si vols conèixer de primera mà com els va anar! A més, la Fundació Gaspar Espuña-CETT ha posat en marxa una nova beca que t’ajudarà a finançar les despeses de les taxes, dels honoraris i del viatge d’anada: International Internships 2016-2017, amb una dotació màxima de 2.000 euros per candidat. Podràs presentar la teva sol·licitud entre el 9 i el 13 de gener i entre el 12 i el 16 de juny de 2017. Atreveix-t’hi! L’experiència s’ho val! n

25/11/16 16:11

Internacional

El CETT participa en un projecte de mobilitat internacional EraSmus+ L’Escola Tècnica Professional del CETT participarà durant els propers dos anys en el projecte Culinary Caravan on the Move, juntament amb diferents escoles d’hoteleria i de negocis de quatre països europeus: Finlàndia, Itàlia, Espanya i Letònia. Es tracta d’una associació estratègica entre centres educatius (K2), finançada amb fons europeus, en el marc del programa Erasmus+.

El Culinary Caravan on the Move vol crear un model pedagògic, internacional i motivador, per treballar les capacitats emprenedores dels estudiants. A cada escola, treballaran guiats pel seu professorat, i cada país comptarà amb l’assessorament d’empresaris i/o d’experts del sector. L’objectiu és desenvolupar de manera col· laborativa, en anglès, i a través d’una plataforma d’e-learning i de les xarxes socials, el pla de màrqueting de quatre iniciatives d’Street Food. Seguint el model d’una Pop Up Store, entre desembre de 2016 i maig de 2018, els negocis es posaran en marxa durant uns dies a Hèlsinki, Barcelona, Riga i Bardolino, ciutats a les quals viatjaran els estudiants seleccionats de cada escola. n

Aliances acadèmiques • El 29 de juny es va signar a Grenoble (França) un conveni entre el CETT i la Grenoble Chamber of Commerce, per promoure i ampliar el desenvolupament internacional, mitjançant el foment i el suport d’activitats educatives, professionals i interculturals que involucrin projectes entre les parts. • El 4 d’octubre, el CETT-UB i el Lycée Polyvalent Christian Bourquin van establir a Argelès sur Mer (França) un conveni de col·laboració acadèmica. El propòsit de l’acord és reforçar el vincle en les àrees de cooperació i de suport institucional, els intercanvis de personal/ estudiants i els estudis a l’estranger, la recerca i la investigació, i la publicació de revistes especialitzades del sector, entre d’altres. • El 22 de setembre va tenir lloc la signatura d’un conveni marc de col·laboració de 4 anys prorrogable entre la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat París-Saclay i l’Institut de Ciències de la Vida i del Medi Ambient (AgroParisTech). El conveni promou la mobilitat d’estudiants de Ciències Culinàries i Gastronòmiques de les entitats signants, facilita la codirecció internacional de tesis doctorals, el fet de presentar tesis amb menció internacional, la promoció d’estudis de màster relacionats amb l’alimentació, la nutrició i la gastronomia, i l’impuls de la recerca en aquest àmbit. També s’establirà un pla d’acció de millora tecnològica i d’activitats de recerca. n

El CETT més universal La Saxion University of Applied Sciences visita el CETT El 14 d’abril, un grup d’alumnes d’aquesta institució holandesa va fer una visita guiada al CETT i una sessió conjunta d’activitats amb l’alumnat del grau de Turisme, amb l’objectiu de desenvolupar la competència comunicativa dels participants en anglès/ castellà, seguint la línia de col·laboració entre ambdues institucions.

Assistència a la Conferència de NAFSA Del 29 de maig al 3 de juny, el CETT va assistir a Denver (Colorado, EUA), a la Conferència de NAFSA, l’Association of International Educators, l’associació més gran en l’àmbit mundial sense ànim de lucre dedicada a l’educació i a l’intercanvi internacional, que va reunir més de 9.000 professionals de més de 400 institucions, organitzacions i proveïdors dedicats a l’educació internacional de tot el món. El CETT hi va tenir un booth, al pavelló Study in Spain, juntament amb 16 universitats espanyoles. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 35

25/11/16 16:11

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Pop amb albergínies i mel, emulsió de pebre vermell de la Vera i alga nori Ingredients

Recepta per a 4 persones

Albergínies amb mel: 600 g d’albergínia, 100 g d’oli d’oliva, 40 g de mel, 1 g de sal fina. Puré de patata violeta: 1 kg de patata violeta, 10 g d’oli d’oliva, 3 g de sal fina. Emulsió de pebre vermell de la Vera: 40 g d’all sec, 200 g de maionesa, 13 g de pebre vermell de la vera, 50 ml d’oli d’oliva. Pop: 1 kg de pop, 100 g de sal fina, 5 g de pebre negre, 2 fulles de llorer, 1 ceba, 4 claus. Altres: 1 fulla d’alga nori, sal marina, minibrots, oli d’oliva.

Elaboració

Albergínies amb mel: Posem a escalivar les albergínies al forn a 200º C durant 20 minuts. Un cop tenim l’albergínia escalivada i pelada, la tornem a posar al forn a 140º C durant 20 minuts més perquè perdi la major quantitat d’aigua possible. La reservem en oli perquè torni a hidratar-se. Després l’escorrem i la piquem amb el ganivet. La reservem amb la mel per, més tard, poder fer quenelles. Puré de patata violeta: Posem les patates a bullir partint d’aigua freda. Un cop cuites, retirem l’aigua i les deixem temperar per poder treballar-les. Les pelem i fem un puré amb oli i sal. Emulsió de pebre vermell de la Vera: Escalfem l’oli a 60º C i hi barregem el pebre vermell de la Vera en pols. Un cop hagin passat dues hores l’oli es separarà de la part sòlida, i deixarà un oli vermell brillant, que barrejarem amb la maionesa. Ho reservem en una mànega.

Pop*: Netegem bé el pop amb sal, fregant la pell per treure’n la brutícia. El passem per aigua i el fem bullir durant 38 minuts (fent-li 3 escaldades prèvies), juntament amb la ceba, la sal i els claus. Un cop cuit en reservem les potes i en deixem el cap per a altres elaboracions. * Podem trobar pop bullit a la secció de congelats.

Muntatge Fem dues quenelles de patata violeta i dues d’albergínia amb mel i les anem col·locant al plat esglaonadament. Marquem en una paella roent una de les potes del pop, tallada per la meitat i a quarts, vigilant que no es trenqui la pell. Disposem els trossos per sobre de les quenelles aleatòriament, i afegim uns punts d’emulsió del pebre vermell sobre els trossos de pop, així com tres bocins al plat. Acabem el plat col·locant-hi una juliana d’alga nori i afegint-hi un toc de sal marina i d’oli d’oliva verge. n

Coneguem Catalunya

Descobreix la nova aplicació mòbil Visitmuseum El passat mes d’octubre es va presentar Visitmuseum, la primera aplicació mòbil que recull informació de tots els museus registrats de Catalunya, en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès). El projecte, promogut pel Departament de Cultura i el Departament d’Empresa i Coneixement, i finançat íntegrament per l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) de la Generalitat de Catalunya, actua com a eina de suport a la visita presencial que l’usuari local i el turista fa al museu, ja que aquest complementa el seu recorregut amb continguts

TOT CETT 32 OKOK.indd 36

visuals i de text, fet que li permet gaudir amb detall d’una selecció acurada de les principals peces. L’aplicació, amb informació sobre 229 equipaments museístics i més de 1.300 objectes, es pot descarregar abans de la visita, i utilitzar en arribar al museu sense connexió a Internet. Més informació: http://visitmuseum.gencat.cat

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions

La imaTge turística de Barcelona a través de les pel·lícules internacionals Aquest és el títol de la tesi doctoral que, el passat 13 de maig, Eugeni Osácar Marzal, director de Recerca del CETT-UB, va defensar a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, amb el resultat d’excel·lent cum laude. Marta Conill Tetuà, investigadora de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, explica a continuació els eixos d’aquesta recerca.

En l’actualitat, Barcelona està de moda i dins del món acadèmic ha sorgit, en els últims temps, un bon nombre d’estudis sobre la ciutat enfocats des de diferents disciplines. No obstant això, la tesi del Dr. Osácar suposa un nou punt de reflexió sobre la Ciutat Comtal, que aporta una nova visió de Barcelona, generada a partir de l’experiència i el coneixement del sector turístic però, sobretot, gràcies a la passió que professa l’autor pel setè art, el cinema. Harmonitzant aquestes inquietuds personals i professionals, la investigació del Dr. Osácar té com a objectiu analitzar la vinculació existent entre la imatge emesa de Barcelona a les pel·lícules internacionals rodades totalment o parcialment a la ciutat, i la imatge turística de la destinació Barcelona, tal com apareix definida al Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona 2015. Partint del caràcter multidisciplinari d’aquesta investigació, l’autor articula un extens i nodrit marc teòric que permet al lector contextualitzar la investigació en l’escenari actual. Així, els principals conceptes que fonamenten la recerca són: la imatge turística de les destinacions, l’estret vincle que s’estableix entre el patrimoni cultural i el turisme, el que existeix entre el turisme i el cinema, i la relació entre Barcelona i el turisme. D’aquesta manera, el marc teòric de la investigació consolida una extensa i profunda diagnosi del fenomen turístic a la Ciutat Comtal. D’entre l’àmplia revisió bibliogràfica emprada per aquest marc teòric, cal destacar el paper del Pla Estratègic de Turisme, on es defineixen els conceptes i atributs vinculats a la ciutat. Aquests atributs, amb els quals la gent identifica Barcelona, són l’estil i la qualitat de vida mediterrània, la cultura, l’arquitectura, el patrimoni artístic amb la figura de Gaudí com a gran exponent, i l’esport, amb el Futbol Club Barcelona com a referència. Són aquests atributs els que el Dr. Osácar identifica i analitza en profunditat a les 45 pel·lícules que conformen la selecció d’estudi. Així doncs, s’analitzen dos períodes de pel·lícules internaci-

TOT CETT 32 OKOK.indd 37

onals rodades a la Ciutat Comtal. D’una banda, les que van ser rodades fins a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 i que han tingut distribució comercial, ja que fins aquell moment els rodatges internacionals a la ciutat no són gaire abundants. De l’altra, les produccions cinematogràfiques rodades a la ciutat entre el període de 1993 a 2013, que van augmentar considerablement (en aquest cas s’han seleccionat les pel·lícules que han estat significatives pel seu èxit comercial, per la seva presència en festivals internacionals, o pel seu prestigi o reconeixement). El treball de camp consta de diferents parts en què destaca una anàlisi rigorosa i detallada de cada pel·lícula, fet que ha permès a l’autor recopilar una àmplia gamma de resultats amb relació a les característiques de les produccions internacionals, la presència de Barcelona en aquestes produccions, la presència dels conceptes associats a la marca turística de Barcelona i, finalment, la del transport i de l’allotjament turístic a les produccions internacionals. Així, les conclusions més rellevants d’aquesta tesi doctoral mostren que les icones turístiques de Barcelona són també les localitzacions que més apareixen en les produccions internacionals,amb l’evidència que hi ha un fort vincle entre la tríada formada per la ciutat, el cinema i el turisme. Un altre fet remarcable és que la imatge de Barcelona projectada a les pel·lícules és, en la majoria dels casos, positiva i es correspon fonamentalment amb els conceptes establerts al Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2015. Aquest fet porta el Dr. Osácar a concloure que el posicionament estratègic de la Ciutat Comtal està ben definit i comunicat. La tesi doctoral, de caràcter pioner, demostra mitjançant una investigació sòlida, la importància de l’aparició de les ciutats a les produccions audiovisuals, ja que aquestes juguen un paper cabdal en la creació de la imatge de ciutat a l’imaginari col·lectiu. Mostra, d’aquesta manera, la necessitat que aquesta imatge coincideixi amb les estratègies de posicionament establertes per la ciutat. En conclusió, la tesi doctoral del Dr. Osácar prova la clara necessitat de tenir en consideració la indústria audiovisual a l’hora de generar imatges que potenciïn, en l’actual context turístic, els atributs que defineixen a les destinacions. n

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions

La valoració de la RSE per part del consumidor hoteler El 28 de setembre, José Antonio Pérez-Aranda, director de l’Escola Universitària del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, va defensar a la Universitat Jaume I de Castelló la seva tesi doctoral, que va rebre la qualificació d’excel· lent cum laude. El treball valida la multidimensionalitat de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) des de la perspectiva del consumidor del sector hoteler espanyol, identificant les dimensions que la configuren, els seus components, el seu valor per a la demanda, i els efectes que produeix en el comportament de compra d’aquesta demanda.

Entre les principals aportacions que realitza aquesta recerca destaca la identificació de la contribució de cada dimensió en la construcció de la RSE. Així, s’hi troben les tres dimensions que hi participen de manera més rellevant per part del consumidor: l’ètica, l’ambiental i la filantròpica. A més, la multidimensionalitat de la RSE confirmada en aquesta recerca demostra que la dimensió stakeholder també participa en la configuració. De manera més específica, en vista dels resultats obtinguts, s’aporta que els consumidors hotelers identifiquen com a grups d’interès els treballadors, la clientela i els proveïdors de l’empresa. D’aquesta manera, el govern, els accionistes, els residents de la destinació turística, els comerços locals i la resta d’empreses turístiques de l’oferta de la destinació... no obtenen el reconeixement com a grup d’interès per part d’aquest col·lectiu. Aquesta contribució de la tesi es considera també rellevant, ja que fins avui no s’ha trobat en la literatura cap recerca que consideri i provi que aquesta dimensió forma part del constructe RSE. D’aquesta manera, aquesta tesi aporta la primera confirmació empírica sobre aquesta relació. Des del punt de vista de les contribucions no solament acadèmiques, sinó també de gran valor per al sector productiu, destaca l’aportació de la primera escala de mesura de la RSE aplicable al sector hoteler, fiable i vàlida, i que incorpora l’impacte de la RSE en la intenció de compra del consumidor. Una escala que, a més, brinda informació sobre les relacions existents entre cadascuna de les dimensions de la RSE i la valoració global de la RSE, identificant les contribucions existents entre els diferents indicadors que hi participen. Per tant, s’ha de considerar com a aportació de la tesi la identi-

TOT CETT 32 OKOK.indd 38

ficació dels diferents indicadors que configuren cadascuna de les dimensions de la RSE, i el coneixement sobre com contribueixen a l’explicació i a la consideració del constructe RSE.

Conclusions Els resultats obtinguts sobre la relació entre la RSE i el comportament de compra permeten concloure que la valoració de la RSE influeix directament i positiva en l’elecció de l’establiment hoteler i en la intenció de compra futura dels seus serveis. La recerca ha establert una relació significativa entre el constructe RSE i el constructe Intenció de Compra Futura. Aquesta troballa contribueix a aclarir el debat existent en la literatura sobre l’existència d’impactes de la RSE en el consumidor, i suposa una aportació rellevant a la disciplina del màrqueting. Cal destacar que també pot facilitar la identificació de nous segments de clientela, i de necessitats i expectatives per cobrir vinculades amb el compromís i el desenvolupament social de les activitats turístiques, així com la creació de nous productes i serveis hotelers, i d’innovacions en els seus processos de producció i de venda. Finalment, cal apuntar que la recerca empírica sobre la qual se sustenten les anteriors aportacions es basa en una mostra àmplia i representativa de la demanda hotelera. S’ha realitzat un profund treball per adaptar les dades a la població, i aconseguir-ne resultats representatius, un aspecte a valorar donats els escassos referents vàlids existents de recerques prèvies sobre les relacions entre la RSE i el turisme, tant pel que fa a la qualitat de la mostra utilitzada, com a la fiabilitat del procés d’anàlisi. Aquesta tesi posa al servei del sector hoteler un instrument vàlid per conèixer la valoració de la RSE que els consumidors li atorguen. Es pot aplicar sobre establiments individuals, però també en grups d’establiments i/o diferents segments de consumidors. Això pot contribuir clarament a la definició de les polítiques pròpies de RSE en les organitzacions, però també a establir-ne de vinculades amb el màrqueting i amb la comunicació, com ara les que versen sobre el posicionament, la imatge, la reputació o el prestigi de marca. n José Antonio Pérez-Aranda. Director de l’EU CETT-UB

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions

La internacionalització de les empreses hoteleres i la productivitat L’Oriol Anguera-Torrell, professor del CETT-UB, va defensar la tesi doctoral Essays in Applied Economics el 23 de juny d’enguany, al Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. La recerca va ser dirigida pel Dr. Giacomo Ponzetto i pel Dr. Nicola Gennaioli i va rebre la qualificació d’excel·lent cum laude. La tesi està formada per tres capítols independents, el tercer dels quals documenta empíricament les principals relacions entre les decisions d’internacionalització de les empreses hoteleres espanyoles i la seva productivitat.

Recentment, una part de la literatura del comerç internacional s’ha focalitzat a estudiar empíricament quines són les empreses que operen més enllà de les seves fronteres. En aquest sentit, la productivitat de les empreses ha resultat ser un factor clau. L’evidència mostra que les empreses que no tan sols operen dins del seu territori nacional, sinó que també ho fan a l’estranger, ja sigui exportant o instal·lant-hi filials, són més productives que les que romanen domèstiques. Així mateix, les que decideixen obrir filials realitzant inversió estrangera directa (IED) són més productives que les que actuen a l’estranger mitjançant contractes amb productors o distribuïdors independents. La majoria d’aquesta evidència empírica existeix per a la indústria manufacturera. De totes maneres, menjar-se una hamburguesa del McDonald’s a Pequín, beure’s un cafè de l’Starbucks a Moscou o dormir en un hotel Meliá a Dubai són icones del que la globalització representa avui en dia. Tot i la importància del sector serveis, aquest molt sovint s’ignora en aquesta part de la literatura. Per tal d’omplir aquest buit, he conduït una investigació on estudio empíricament la relació entre la productivitat en l’àmbit d’empresa amb la decisió d’internacionalització de les empreses de la indústria hotelera espanyola. Existeix, tanmateix, una diferència fonamental entre la indústria manufacturera i l’hotelera. En el primer cas, s’ha demostrat que, de mitjana, només les empreses més productives troben òptim esdevenir exportadores. En canvi, a la indústria hotelera, gairebé totes les empreses són exportadores. Segons l’Organització Mundial del Turisme, els ingressos que es generen del consum dels turistes estrangers s’han de considerar una exportació. L’única diferència amb una exportació convencional és que és el consumidor final qui és transportat

TOT CETT 32 OKOK.indd 39

al lloc a on succeeix el consum del producte, en lloc del producte en si. De fet, el turisme va ser el sector exportador número u de l’economia espanyola l’any 2015 segons la balança de pagaments espanyola. Conseqüentment, les empreses hoteleres són exportadores quan allotgen turistes estrangers i, per tant, aquesta decisió d’exportar no està completament a les seves mans. D’altra banda, les empreses hoteleres poden decidir si volen globalitzar-se obrint nous hotels als mercats estrangers. L’objectiu d’aquesta investigació ha estat documentar empíricament si els mateixos patrons que s’han trobat per a les decisions de globalització de les empreses manufactureres s’estenen a la indústria hotelera. Amb aquest propòsit, he fet servir el cens hoteler espanyol que realitza Alimarket, que no només inclou els hotels que estan localitzats a Espanya, sinó també tots els que pertanyen a empreses espanyoles però localitzats a l’estranger. A més, el cens també inclou informació sobre si en cadascun d’aquests hotels s’opera mitjançant IED o amb contractes amb terceres parts. He combinat aquesta font de dades amb la informació continguda en els balanços de situació de les empreses hoteleres per tal d’estimar la productivitat de cada una d’elles. Això m’ha permès estudiar, mitjançant tècniques economètriques, si existeix una relació entre la productivitat en l’àmbit d’empresa hotelera i la seva decisió d’internacionalitzar-se. A més, he analitzat si, d’entre les empreses que s’internacionalitzen, les més productives ho fan a través d’IED o amb contractes amb terceres parts. El principal resultat d’aquest estudi és que els mateixos patrons que es troben a la indústria manufacturera es reprodueixen a la indústria hotelera espanyola. Específicament, l’autor ha trobat que, de mitjana, (1) les empreses hoteleres que s’internacionalitzen són més productives que aquelles que romanen domèstiques; (2) les empreses hoteleres més productives operen a més països, amb més marques i amb més hotels per cada país-marca; i (3) les empreses hoteleres més productives tendeixen més a internacionalitzar-se mitjançant IED, en comptes de contractar amb terceres parts. n Dr. Oriol Anguera-Torrell Membre del Grup de Recerca Hoteleria del CETT

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions

Un projecte sobre turisme i cinema, Premi Ramon Arcarons al Millor Treball Final de Grau de Turisme del CETT El 27 de setembre, el jurat del Premi Ramon Arcarons va atorgar el guardó 2015-2016 al projecte “Barcelona més enllà de Barcelona. La ciutat cinematogràfica transformada en altres ciutats”, realitzat per Carlota Bonet, Andrea Campos, Carla Marco i Blanca Tejedor, i tutoritzat pel Dr. Eugeni Osácar.

Des de finals del segle XX, el binomi turisme i cinema, anomenat habitualment turisme cinematogràfic, s’ha convertit en una de les modalitats turístiques més emergents i dinàmiques. Actualment, són moltes les destinacions que promouen aquest tipus de turisme, tant per posicionar-se estratègicament com per atreure turistes potencials. Entre les diverses tipologies de turisme cinematogràfic acceptades en l’àmbit acadèmic, aquesta investigació s’ha basat en la que té una doble identitat fílmica, com a destinació de rodatge i com a destinació on succeeix la trama o història de la pel·lícula. És a dir, un film es roda a un lloc determinat però en realitat està representant un altre lloc. Aquest “desplaçament cinematogràfic” origina un conflicte d’autenticitats entre els llocs implicats, el que Bolan (2010) denomina inautenticitat. Malgrat això, no tots els turistes busquen experiències autèntiques i imatges reals a les destinacions escollides, per la qual cosa aquesta dualitat (real i ficció) pot convertir-se en atractiva per a les dues destinacions implicades. Fins a la data són escassos els autors que han tractat el desplaçament cinematogràfic i les seves conseqüències turístiques als llocs vinculats, però no hi ha cap dubte que aquest

TOT CETT 32 OKOK.indd 40

fet es ve produint des dels anys cinquanta del segle passat, quan la indústria del cinema va decidir utilitzar espais reals, a més de platós, per desenvolupar les produccions. Així, doncs, aquest projecte s’ha basat a aprofundir en la teoria del desplaçament cinematogràfic a partir del cas Barcelona. L’objectiu principal és identificar i analitzar les produccions o coproduccions internacionals que s’han rodat parcialment o totalment a Barcelona i que a la ficció representen altres ciutats. A partir d’aquest objectiu general se’n plantegen d’altres més concrets i específics, com ara identificar, analitzar i valorar els espais reals de Barcelona que hi apareixen, o valorar la possibilitat d’estructurar una oferta de turisme cinematogràfic de Barcelona a partir de les produccions internacionals que a la ficció representen altres ciutats. Els resultats s’han obtingut a partir d’una metodologia fonamentalment analítico-descriptiva, amb l’ús de tècniques quantitatives, que han permès recopilar la informació de manera numèrica, objectiva, estàtica i basada en fets observables. La selecció de les pel·lícules que han estat objecte de l’estudi s’ha concretat en 31 films amb participació internacional, des de l’any 1955 fins al 2014. Es tracta de les produccions més representatives i útils del cinema internacional rodat a Barcelona, a partir de diversos criteris establerts. Com a principal conclusió de l’estudi es pot extreure que a les 31 pel·lícules analitzades apareix un ampli i heterogeni nombre d’espais reals de la ciutat. En concret, són 105 localitzacions, moltes d’elles amb valor o potencial valor turístic. El fet que apareguin llocs tan emblemàtics com ara el Park Güell, el parc del Laberint d’Horta, la plaça Reial, el parc de la Ciutadella o el Poble Espanyol, ofereix, sens dubte, opcions de “visualitzar” turísticament la presència de Barcelona a pel· lícules on una part del públic que les ha vist desconeix que s’han rodat a la ciutat. Cal destacar també l’àmplia presència d’actors, actrius i directors de fama internacional o de prestigi, fet que, sens dubte, reforça encara més la importància d’aquestes pel·lícules a l’hora de poder ser utilitzades des del punt de vista estratègic o promocional per part de Barcelona. Com a síntesi final, cal ressaltar que els resultats obtinguts en la investigació evidencien que els factors motivacionals positius i d’atracció cinematogràfica i turística són tan evidents, que Barcelona disposa a partir d’ara de nous elements per incorporar a les accions de màrqueting amb l’objectiu de potenciar el turisme urbà i, és clar, el turisme cinematogràfic. n Dr. Eugeni Osácar. Tutor del Treball Final de Grau

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions

S’edita el 10è volum de la revista ARA, Journal of Tourism Research El passat mes de setembre, el CETT, en col·laboració amb la dominicana Fundación Global Democracia y Desarrollo (Funglode) va publicar el darrer volum de la revista ARA, Journal of Tourism Research. Amb aquest darrer número, la revista especialitzada en l’àmbit de la recerca en turisme, de caràcter bianual i actualment publicada en versió digital, arriba al seu volum número 10. Es demostra així la maduresa del projecte i la seva consolidació com a eina de generació i de difusió del coneixement vinculat al turisme.

Aquest volum de la revista compta amb l’aportació de cinc autors, alguns d’ells vinculats a l’Escola Universitària del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, que aprofundeixen en temes tan diversos com ara els fluxos turístics procedents dels Estats Units cap a Mèxic; el desenvolupament sostenible a l’atol d’Ulithi, a la Micronèsia; la millora de la imatge dels aeroports a través de les aplicacions mòbils; el tracte del patrimoni filosòfic en els equipaments patrimonials, o la influència del disseny de les habitacions dels hotels en l’experiència de la clientela que s’hi allotja. A continuació presentem un resum de cadascun dels cinc articles per tal que serveixin de primera aproximació al seu contingut i estimulin a la seva lectura completa. Els textos íntegres es poden trobar a la pàgina web de la revista, seguint l’enllaç http://www.arajournal.net/.

“Modelación dinámica de la llegada trimestral de turistas estadounidenses a México” Juan Manuel Tello Contreras Instituto de Investigaciones Económicas y Empresariales (ININEE), Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo. México.

La presente investigación establece, como objetivo general, la identificación de los factores económicos que determinan la llegada de turistas norteamericanos a México desde una perspectiva dinámica y multiecuacional. En particular se establecen las relaciones de largo plazo y los impactos del ingreso disponible, el valor comercial entre ambos países y los precios relativos en la llegada de turistas a México. La estimación

TOT CETT 32 OKOK.indd 41

utiliza un modelo de vectores autorregresivos (VAR) que permite identificar las relaciones causales y pronosticar la demanda trimestral de turistas a México para el período de 1996 a 2011. Se contrastó la precisión del modelo VAR contra modelos de series de tiempo Naïve y SARIMA.

“Challenges and Opportunities for Sustainable Tourism Development in Ulithi Atoll” Anna Ongaro School of Tourism, Hospitality and Gastronomy CETT-UB. Barcelona, Spain New Zealand Tourism Research Institute. Auckland, New Zealand

This article aims to analyze the tourism potential of Ulithi Atoll, in the Federated States of Micronesia. It identifies possibilities for sustainable tourism development, while taking into account the major issues that threaten the environment, the cultural integrity and the future of the local community. Through a review of existing research and an assessment of the web presence, the study develops a diagnosis of the current situation of the tourism sector in the destination. The tourism potential of Ulithi mainly relies on its beautiful physical environment and authentic cultural heritage, but it is still largely untapped due to limited development. Tourism represents a strategic tool for the economic growth and empowerment of Ulithi community. Presently, however, the atoll’s biggest problem is the recovery from the recent disastrous Typhoon Maysak. Other pressing challenges are climate change and the erosion of traditional knowledge. The study identifies ecotourism and voluntourism as key niche market opportunities for the destination. Encouraging greater participation among the stakeholders and a concrete commitment to sustainability within the strategic plans are some of the

25/11/16 16:12

recommendations that aim to build the tourism industry in a way that supports the local culture, the natural resources and the way of life.

“Mobile Apps: Improve Airports’ Brand Image and Differentiate Among Competitors” Lázaro Florido-Benítez Faculty of Tourism, University of Málaga (UMA). Spain

The image airports project via their applications (apps) affects -directly or indirectly- passengers’ satisfaction. Today, airports are competing among each other to attract more airlines and passengers to improve commercial revenues. Airport apps (as mobile marketing tools) are offering a wide range of opportunities to both passengers and airports. Apps are the best solution if airports want to improve the passenger experience as well as differentiate themselves from their competitors. The results from this investigation reveal that an airport’s imageperception has either a positive or negative effect on customer satisfaction. Our structural equation model confirms that the projection of the airport image on an app improves passengers’ sense of security- control, along with cross selling. This paper provides a glimpse to how commercial activities in airports will function with interactive media.

“Análisis del trato del patrimonio filosófico en equipamientos patrimoniales” Jordi Arcos Pumarola Escuela Universitaria de Hotelería y Turismo CETT-UB. Barcelona, España

Los equipamientos patrimoniales dedicados a la filosofía conforman una minoría en el panorama del turismo cultural ya que el patrimonio filosófico, dada su inmaterialidad y su complejidad, no goza de una extensa tradición a la hora de comunicarse mediante el discurso expositivo. El presente artículo busca sentar las bases para facilitar la puesta en

TOT CETT 32 OKOK.indd 42

valor del patrimonio filosófico en equipamientos patrimoniales. Para, se realiza en primer lugar un análisis de los recursos museográficos utilizados en distintas exposiciones de temática filosófica con el objetivo de investigar si la puesta en escena que realizan estos centros es capaz de transmitir conocimientos de manera didáctica a los visitantes y, por lo tanto, se da un uso adecuado al patrimonio filosófico en cuestión, aprovechando sus potencialidades. En segundo lugar, mediante los resultados de este análisis y el marco teórico que nos ofrece la museografía didáctica, se ofrece un listado de buenas prácticas a tener en consideración a la hora de conceptualizar y desarrollar un producto turístico-cultural basado en este tipo de patrimonio para facilitar la creación de exposiciones que permitan visibilizar correctamente la riqueza patrimonial de la filosofía.

“An approach of environmental design in LEED hotels by comparing visual and verbal experiences” Iván Álvarez León Department of Design and Environmental Analysis, Cornell University. 3423 Martha Van Rensselaer Hall, Ithaca, New York

The goal of this paper is to highlight those actions of design that can change the experience of the customer during their staying in the guestroom. The research carried out chose hotels located in the United States and Europe in order to find out and compare strategies of each one. The research covered ten case studies, which were chosen by obtaining LEED certification. Once we obtained their LEED design criteria focused on indoor environmental quality (IEQ), the research compared which of them were influential on the customer experiences. The method applied was based on the analysis and correlation between Tripadvisor reviews and pictures of costumers and LEED design criteria of IEQ. The results highlight the high impact of natural light and views on the customer experience in LEED certified hotels. In additions, the paper reveals a group of emotional codes in terms of comfort, relaxing and visual relations between built and natural environments. n

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori

El GRTCT augmenta la seva projecció gràcies a la participació en diversos projectes de recerca El Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori del CETT (GRTCT) està participant en cinc projectes de recerca que permeten innovar i transferir coneixement a les institucions i organitzacions implicades, a més de posar en valor i visualitzar el paper actiu i de lideratge del Grup en l’àmbit turístic català.

Turisme enograstronòmic L’any 2015, el GRTCT i la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina Tècnica de Turisme, van establir un acord de col·laboració per desenvolupar coneixement al voltant del turisme gastronòmic. El fet que el Grup tingui una línia de recerca sobre turisme enogastronòmic i que la Diputació de Barcelona hagi iniciat un programa de turisme gastronòmic ha estat una suma d’interessos que ha permès concretar-los en un primer projecte de recerca i de transferència de resultats sobre l’anàlisi del perfil dels turistes gastronòmics a la província de Barcelona. En una primera fase es va definir el marc teòric de la recerca, fet que ha permès conèixer el context d’actuació. Aquesta tasca es realitza de forma contínua al llarg de tot el projecte, incorporant aquella informació que es considera rellevant. En la segona fase, l’objectiu va ser la definició de les variables que han facilitat la correcta definició de les eines d’investigació, tant quantitatives com qualitatives. En aquest moment (tardor 2016) el treball de camp és en la recta final de la recollida i de l’anàlisi de la informació a totes les comarques; una feina que s’ha realitzat utilitzant eines d’investigació quantitatives (enquestes) i qualitatives (dinàmiques de grup i entrevistes en profunditat). Finalment, en la darrera fase, que ha de concloure el primer trimestre del 2017, es definiran els perfils del turista gastronòmic de la província de Barcelona. És important remarcar que les conclusions a què s’arribi en aquesta recerca han de ser d’utilitat tant per establir estratègies de promoció, com per poder estructurar productes turístics adients als interessos gastronòmics dels visitants de la província de Barcelona.

risme Responsable. Aquesta nova xarxa temàtica, inclosa a l’organització Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE), és un projecte de recerca de quatre anys en el qual el GRTCT té un paper destacat com a assessor tècnic i de recerca en matèria turística i pedagògica, i que serà coordinat conjuntament amb el Departament de Ciutats Educadores de l’Ajuntament de Barcelona i amb la Direcció de Turisme del mateix Ajuntament. La xarxa va ser presentada oficialment el gener del 2016 al XII Encuentro de la RECE i, posteriorment, el 28 d’abril es va celebrar a Barcelona la 1a Trobada i Jornada de la Xarxa de Ciutats Educadores dedicada al turisme responsable, amb l’assistència de tècnics de Turisme i d’Educació dels diversos ajuntaments de les ciutats espanyoles inscrites. L’objectiu comú d’aquesta xarxa, actualment integrada per 15 ciutats espanyoles, és debatre i reflexionar sobre com el fenomen turístic afecta els ciutadans residents d’una destinació, i quines pautes de bones pràctiques o accions pedagògiques es poden dur a terme per millorar les sinergies que s’estableixen entre els ciutadans residents i els ciutadans temporals en els espais de convivència turística concrets.

Turisme i territori Propostes per al districte d’Horta-Guinardó El pla d’actuació municipal de Barcelona 2016-2019 comporta, entre d’altres iniciatives, una sèrie de propostes per al districte d’Horta-Guinardó. Aquest programa d’actuacions vinculat al districte inclou, entre altres àmbits, el turisme sostenible i el medi ambient i l‘espai públic. El primer té com a objectiu preservar i difondre la memòria històrica dels bar-

Turisme educatiu Un projecte ambiciós iniciat aquest any 2016 és el de la creació de la primera xarxa de treball Ciutats Educadores i Tu-

TOT CETT 32 OKOK.indd 43

1a Trobada i Jornada de la Xarxa de Ciutats Educadores, a Barcelona, el 28 d’abril de 2016

25/11/16 16:12

de treball amb actors clau de la temàtica, i les conclusions. Lògicament, el treball previ d’anàlisi, els resultats dels debats, les conclusions i les propostes derivades de la diagnosi es van recollir en un document final que s’ha inclòs al Pla Estratègic.

Turó de la Rovira. Fotografia realitzada durant el treball de camp.

ris i, el segon, millorar la qualitat dels espais i dels elements urbans. Així doncs, a partir d’aquest pla, el districte d’HortaGuinardó i l’àrea de Turisme de l’Ajuntament van acordar amb el GRTCT desenvolupar un projecte de recerca que té com a principal objectiu ordenar l’ús públic de l’espai turístic emergent del Turó de la Rovira sota criteris de sostenibilitat. Es tracta d’un projecte que es desenvolupa durant el segon semestre del 2016 i que, a més, entre els objectius específics, contempla identificar les problemàtiques i els conflictes d’ús que es donen a l’espai, així com analitzar les polítiques de gestió que s’han aplicat fins al moment i avaluar-ne la idoneïtat i la coordinació. Finalment, es pretén proposar recomanacions per fomentar un ús sostenible de l’espai, que faci compatibles els usos turístics amb la conservació ambiental, la revalorització del patrimoni cultural i històric, i alhora permeti la convivència social. A més, l’Ajuntament, des de la direcció de Turisme, vol que serveixi com a model de gestió i d’ús per a futurs espais de característiques similars, fet que dona una rellevància i una gran dimensió al projecte i, com a conseqüència, al CETT en general i al GRTCT en particular. Participació al Pla Estratègic de Turisme Barcelona 2020 Per concloure amb els projectes vinculats a la ciutat de Barcelona, cal destacar també la participació al Pla Estratègic de Turisme Barcelona 2020. Tot i que diverses persones del CETT participen molt activament en el Pla, en aquest resum de projectes es vol remarcar la intervenció del GRTCT liderant el grup de treball sobre creuers. En concret, el Pla ha previst la creació de diversos grups de treball amb l’objectiu de realitzar una diagnosi compartida i aprofundir en temàtiques concretes d’especial rellevància. Aquesta fase del Pla Estratègic es va desenvolupar durant els mesos de juny i juliol del 2016. Cada grup tenia un o dos experts en la matèria que assumien la funció de relator. EL GRTCT va liderar el grup anomenat “L’efecte dels creuers a la destinació”, desenvolupant les següents tasques: anàlisi de la situació (estat de la qüestió i marc de referència), les sessions

TOT CETT 32 OKOK.indd 44

Projecte de recerca a Europa Finalment, s’ha de remarcar que, primer cop el GRTCT participa en un projecte de recerca europeu. El passat 29 de setembre, el Comitè Decisori de la Unió Europea reunit a Marsella va aprovar els projectes presentats al programa Interreg Mediterranean. Conegut com a MED, es tracta d’un programa de cooperació territorial europeu, finançat per la Unió Europea, com un instrument per desenvolupar polítiques regionals. En aquesta convocatòria iniciada el 2015, entre els 40 projectes aprovats, dels més de 200 presentats, es troba “EMbleMatiCEmblematic Mediterranean Mountains as Coastal Destinations of Excellence”, del qual el GRTCT forma part. Es tracta d’un projecte format per nou muntanyes emblemàtiques de la Mediterrània i pel GRTCT, que participa com a soci acadèmic i expert en turisme. En concret, les muntanyes són el Pedraforca, a Catalunya; la serra de Tramuntana, a Mallorca; el Canigó i el Sainte Victoire, a França; el Gran Sasso i l’Etna, a Itàlia; el Cika, a Albània; i l’Olympus i l’Idà, a Grècia. L’objectiu principal del projecte és revaloritzar i dinamitzar les esmentades muntanyes i les seves àrees d’influència, a partir del desenvolupament d’un turisme responsable i sostenible. A més, es pretén construir i dissenyar una oferta de turisme slow adequada per a aquest tipus de muntanyes i el seu entorn, així com promoure’n el reconeixement internacional i la singularitat. Es desenvoluparà durant els tres propers anys amb un pressupost de quasi tres milions d’euros. En definitiva, aquest resum fa evident el creixement del GRTCT i sobretot el salt qualitatiu a l’hora d’innovar i transferir coneixement a la societat en general i a les institucions en particular. No hem d’oblidar, a més, que tots els projectes esmentats estan finançats per les institucions o organitzacions implicades, fet que encara posa més en valor la recerca del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori. n Eugeni Osácar. Director del Grup de Recerca TCT

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Hoteleria (GRH)

Mobile Marketing: la nova frontera. Cap a un Índex de Qualitat de les apps en el sector hoteler* Sense cap mena de dubte, el sector turístic (i l’hoteler, principalment) es caracteritza per ser un early adopter a nivell tecnològic, és a dir, un dels primers sectors empresarials que contempla la incorporació de la tecnologia en tots els seus processos, tant en l’àmbit de la gestió interna com especialment en els de la comunicació i de la comercialització.

Si fa uns anys (no massa) l’èmfasi es va posar en les eines en línia (amb la web com a “estrella”), ara és el mobile marketing el que marca la pauta, el que s’imposa per damunt de tot, el que exigeix una formació específica (sabeu què és l’ASO?) i, especialment, unes decisions estratègiques alineades amb l’“evolució” de l’usuari amb relació a l’ús que fa del seu dispositiu mòbil. Creiem que les apps s’estan convertint en una eina clau per a la comercialització, la comunicació, la gestió de reserves, l’engagement amb la clientela, l’increment de la despesa a l’hotel... i que és necessari aprofundir en el coneixement d’aquestes apps, per exemple, en l’àmbit de l’experiència de l’usuari (factor clau en l’actualitat). Tot i que és segur que el lector d’aquest article ja viu aquesta realitat, indicarem a continuació algunes dades que reforcen la visió i la necessitat clara de contemplar l’estudi a fons del mobile/app marketing:

TOT CETT 32 OKOK.indd 45

•

Actualment, el 54 % dels consumidors enquestats utilitzen habitualment un dispositiu mòbil per realitzar els seus pagaments. Fa un any, el mateix estudi va plantejar aquesta pregunta, amb un resultat de només el 18 % dels consumidors (Visa Pagos Digitales 2016, 23-10-16).

•

Google preveu prioritzar aviat la cerca mòbil i separarà l’estructura del seu índex de cerca en mòbil i en ordinador (Marketing4ecommerce.net, 23-10-16).

•

La inversió publicitària en el mòbil va superar, per primera vegada, el del desktop, essent el vídeo el format més utilitzat (Marketingdirecto.com, 14-10-16).

•

A Espanya, l’augment de les reserves mòbils en viatges ha

25/11/16 16:12

augmentat un 26 % des de l’inici de l’any i s’ha situat en un 14 % del total, per la qual cosa les perspectives de creixement són molt clares (Estudi Criteo, Smarttravel.news, 18-10-16). •

Els usuaris comprem 3 vegades més des d’aplicacions mòbils –apps-. A més, Espanya és el cinquè país que més compra a través del mòbil –aquesta dada representa ja un 34 % de les compres realitzades per Internet–; i 6 de cada 10 usuaris prefereixen comprar a través d’apps, en lloc de fer-ho des de l’explorador mòbil (Estado de las Apps 2015, Estudio Citibox, Marketing4eCommerce.net, 13-10-16).

És evident que el mobile marketing, i concretament, l’app marketing, és una necessitat per a un sector com el de l’hoteleria. En aquest sentit, per al Campus CETT–UB és essencial contemplar aquest objecte d’estudi, essent el Grup de Recerca Hoteleria de l’EU CETT–UB (GRH) qui ha començat a desenvolupar estudis preliminars que ajudin a contextualitzar aquest àmbit. També, com ja és habitual en el Grup, s’intenten desenvolupar eines que facin tangible l’estudi i ajudin el sector en la seva presa de decisions, anant més enllà de la simple recopilació d’informació relacionada.

L’Índex de Qualitat de les Apps En aquest sentit, i després de comprovar que no existeix cap índex de qualitat específic per a les aplicacions mòbils (apps) en aquest sector, al GRH ja s’està treballant en la creació d’un Índex de Qualitat de les Apps (amb un primer objecte d’estudi centrat en les cadenes hoteleres a Espanya), on s’identifiquin els indicadors més importants per establir una classificació sobre aquestes apps. Fins ara, ja s’ha pogut definir el marc teòric afí a aquest objecte d’estudi, el mobile/app marketing. S’hi han identificat les fonts documentals, els investigadors i les experiències clau sobre aquest camp, com ara les que realitza l’entitat pública Segittur, per exemple. Per descomptat, també s’han identificat les cadenes hoteleres a Espanya i les seves apps, les quals s’han instal·lat en els dispositius mòbils per analitzar-les posteriorment. En paral·lel s’ha creat una “eina d’ob-

servació” de les apps que servirà per avaluar-les (segons els propis indicadors) i obtenir així una primera apoximació a aquest objecte d’estudi i, com un possible output de l’estudi, una primera classificació de les apps amb relació a l’Índex de Qualitat que s’ha creat. Concretament, els àmbits d’anàlisi més importants que conformen l’Índex són els següents: •

Contingut, on s’analitzen àmbits com ara el tipus de contingut (escrit, gràfic, vídeo...), la quantitat de cada tipus de contingut i els seus objectius, informació sobre destinacions, esdeveniments locals, etc.

•

Funcionalitats, on s’identifica què podem fer a través de les apps: reserves, establir contacte amb la cadena hotelera, subscripció a la newsletter, interacció amb les xarxes socials, geolocalització, etc.

•

L’Índex es completa amb una fitxa tècnica (descripció, ressenyes, descàrregues...) de l’app de la cadena hotelera, així com un apartat d’informació general (idiomes, sistemes operatius, etc.).

En aquest estudi preliminar, s’han contemplat més de 30 cadenes hoteleres espanyoles i les respectives apps. Després d’aplicar l’eina d’observació s’han obtingut més de 3.000 metadades que han servit per començar a entendre una mica millor aquestes apps i poder comprovar que el mobile/app marketing és un veritable objecte d’estudi (i de llarg recorregut), pel qual el GRH aposta. Tot i que aquesta és només una primera aproximació a l’Índex de Qualitat, des del GRH volem felicitar les apps que en aquest moment de la recerca hem identificat com les que millor apliquen els criteris que contempla el nostre Índex: Iberostar Hotels & Resorts, Riu Hotels & Resorts, Barceló Hotels & Resorts i H10 Hotels. Enhorabona! n Enric López C. Director del màster universitari oficial de Direcció d’Empreses Turístiques de l’EU CETT –UB * Aquest article incorpora informacions recollides gràcies al Treball Final de Màster de Marta López, exalumna del màster oficial Màrqueting Digital Turístic de l’EU CETT-UB, proposat i tutoritzat per Enric López C.

TOT CETT 32 OKOK.indd 46

25/11/16 16:12

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Cuina i Gastronomia

Casen el bonítol i el mango? Appetit i la gastronomia computacional Casen el bonítol i el mango? Appetit, una aplicació web desenvolupada per Telefónica I+D i que ara s’ha transferit al Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona, en té la resposta. Appetit ajuda els cuiners a crear nous plats suggerint-los noves combinacions d’ingredients i se suma a les propostes d’una jove disciplina que s’expan-deix amb força: la gastronomia computacional. Intervenció d’Amèlia Sarroca durant la presentació d’Appetit.

L’emergència de la gastronomia computacional We argue that food science is likely to be one of the next beneficiaries of large-scale data analysis, perhaps resulting in fields such as ‘computational gastronomy’ (‘Les ciències de l’alimentació poden arribar a ser un dels pròxims beneficiaris de l’anàlisi de dades a gran escala i potser a donar lloc a camps com la “gastronomia computacional”’; Ahnert, 2013).

Amb aquestes paraules, Sebastian Ahnert, investigador de la Universitat de Cambridge, obria l’any 2013 un article publicat a la revista Flavour que defensava l’emergència d’una nova disciplina: la gastronomia computacional. Avui aquell “potser” és: la gastronomia computacional, jove encara, s’aferma i s’expandeix. La gastronomia computacional s’ocupa de l’anàlisi de dades massives (big data) en l’àmbit de la gastronomia. Analitza grans volums de dades amb mitjans computacionals per tal d’ajudar-nos a trobar respostes –“Data is the new science. Big Data holds the answers” (‘Les dades són la nova ciència. Les dades massives tenen la resposta’), diu Pat Gelsinger, CEO de VMware – i per al desenvolupament de sistemes. L’anàlisi de dades massives permet, per exemple, validar hipòtesis que amb un nombre limitat de dades no es podrien comprovar. En l’àmbit de la gastronomia, aquest és el cas de l’estudi de Yong-Yeol et al. (2011), que posa a prova la hipòtesi del foodpairing (els ingredients que comparteixen compostos de flavor tenen més bon gust si els combinem que els que no en comparteixen) amb més de 50.000 receptes. Tot i ser una disciplina recent, la gastronomia computacional ja ha estat objecte de trobades científiques, com ara el pioner congrés Computational Gastronomy - Food in the Age of Data, celebrat a Buckinghamshire (Anglaterra) l’any 2014 o el recent Food and Data Workshop: Interoperability through the

TOT CETT 32 OKOK.indd 47

Food Pipeline, que va tenir lloc el passat mes de setembre a la University of Illinois at Urbana-Champaign. Un altre exemple de l’interès que suscita aquesta nova disciplina, en aquest cas, a casa nostra, és el fet que el Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona ha obert una nova línia de recerca en gastronomia computacional, coordinada pels doctors Axel Bidon-Chanal i Marta Vila, professors associats del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia, en el marc del grup de recerca consolidat dirigit pel Dr. F. Javier Luque, catedràtic i investigador ICREA Acadèmia del mateix departament. Cal destacar també que la gastronomia computacional és una de les línies de recerca estratègiques dels projectes per a la creació del Centre de Recerca Gastronòmica UB-CETT i del Centre d’Estudis i Recerca Gastronòmics de Catalunya (CERGC), aquest últim coordinat per la Universitat de Barcelona, a través del Campus de l’Alimentació. D’altra banda, l’assignatura de Gestió del Coneixement Culinari de tercer curs del grau interuniversitari de Ciències Culinàries i Gatronòmiques ja introdueix els estudiants a la gastronomia computacional. L’assignatura es mou en el contínuum que formen coneixement, informació i dades (Tuomi, 1999) per tractar la conceptualització del coneixement gastronòmic i analitzar l’aprofitament de les dades massives gastronòmiques amb mitjans computacionals.

Més exemples de les noves eines basades en la gastronomia computacional En l’òrbita de la gastronomia computacional, podem situar-hi sistemes com ara Onfan, una aplicació de recomanacions d’especialitats de restaurants. Tal com explica un article publicat a El Mundo (Pelayo, 2014), l’anàlisi de les propostes dels usuaris permet construir “l’ADN gastronòmic”, en aquest cas, de Barcelona. El lloc web Foodpairing, al seu torn, explora les

25/11/16 16:12

relacions entre ingredients segons la hipòtesi del foodpairing. Altres sistemes posen el focus en la personalització: FlavorPrint, de Vivanda, per exemple, permet a l’usuari crear el seu perfil de flavor en funció de si té preferència per uns aliments o uns altres. Un altre exemple és Chef Watson, de l’empresa IBM, que posa a prova, a través de la creació de noves receptes, l’anomenada creativitat computacional: poden els sistemes informàtics ser creatius? (Colton i Wiggins, 2012). Finalment, i en conjunció amb el sector de la robòtica, existeixen propostes com la de Moley Robotics, que està dissenyant un robot que no només ens ajudarà a decidir què volem menjar, sinó que també cuinarà per a nosaltres. Tot i que alguns encara estan en una fase experimental de desenvolupament, aquests sistemes mostren l’orientació de la indústria del sector: crear sistemes que permetin satisfer la necessitat creixent dels usuaris d’informació gastronòmica i sobre alimentació en general; sistemes que avancin cap a la personalització per tal de respondre a les necessitats i a les preferències de cadascú; i sistemes que ajudin a automatitzar els processos propis de l’àmbit gastronòmic. Tal com es pot observar, l’interès per la gastronomia i per l’alimentació transcendeix els investigadors i els professionals del sector per arribar a tots els contextos socials.

Appetit, un nou projecte del Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona En aquest context i sota el guiatge de l’equip del Dr. Pere Obrador, Open Innovation Program Manager a Telefónica I+D, ha nascut Appetit (Simas et al., 2016), una aplicació web que suggereix noves combinacions d’ingredients per ajudar els cuiners a inspirar-se i a crear noves propostes culinàries1. Appetit ha estat creada a partir de més de 100.000 receptes de tot el món extretes de la base de dades d’El Bulli, The Flavor Bible i el lloc web MyRecipies. Aplicant una anàlisi de tipus matemàtic a les receptes, s’ha construït una xarxa multidimensional de connexions entre ingredients. A partir d’aquesta xarxa, l’aplicació proposa noves relacions entre els ingredients que la formen: la connexió entre dos ingredients genera un bridge (‘pont’), cosa que dóna lloc al concepte foodbridging. L’usuari també pot accedir a informació i a imatges dels ingredients, que es classifiquen aplicant diferents criteris, el tipus de producte i el color entre ells. El passat dia 26 de setembre, Telefónica I+D va cedir els drets de desenvolupament de l’aplicació a la Universitat de Barcelona, per tal que la pugui utilitzar per a fins acadèmics i de recerca en l’àmbit de les ciències culinàries2. Això es durà a terme dins de la nova línia de recerca en gastronomia computacional del Campus de l’Alimentació mencionada anteriorment. Els investigadors que desenvoluparan Appetit a partir d’ara

1 2

http://appetit.lab.tid.es http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/09/056.html

TOT CETT 32 OKOK.indd 48

tenen com a objectiu ampliar la base de dades del sistema i implementar-hi noves funcionalitats. En concret, preveuen ampliar el cos de receptes, cosa que farà augmentar el nombre i la varietat d’ingredients susceptibles de ser combinats. També volen afegir informació sobre la composició química dels ingredients i, així, dur a terme anàlisis comparatives entre la tècnica del foodbridging i la hipòtesi del foodpairing. D’altra banda, tenen previst posar èmfasi en la informació nutricional dels productes per tal d’adaptar les propostes del sistema a les necessitats de l’usuari. Finalment, la versió actual de l’aplicació suggereix combinacions d’ingredients, però no explica com cuinar-los. La incorporació d’aquesta informació acostarà el sistema a tots els públics, més enllà dels professionals del sector. Tot això es vol fer amb la participació dels estudiants dels tres graus presents al Campus de l’Alimentació: Ciències Culinàries i Gastronòmiques, Ciència i Tecnologia dels Aliments, i Nutrició Humana i Dietètica. Destaca, en aquest sentit, la tasca d’assessorament gastronòmic que ha dut a terme una de les estudiants del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, Amèlia Sarroca (vegeu el requadre adjunt), a l’equip de Telefónica I+D, que ha estat fonamental en el llançament de la primera versió del sistema. Entre els antecedents d’Appetit, cal situar-hi els projectes d’elBulliFoundation, del qual Telefónica és soci tecnològic, i la Unitat UB-Bullipèdia, resultat d’un conveni de col·laboració entre la fundació de Ferran Adrià i la Universitat entre els anys 2012 i 2015. La classificació de productes no elaborats creada en aquest context (D’Ambrosio et al., en premsa), per exemple, pot ajudar a millorar l’actual classificació de productes d’Appetit. També cal situar entre els antecedents, en aquest cas del foodbridging, la recerca del grup del Dr. Albert Díaz-Guilera, catedràtic del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona. Finalment, Appetit presenta un gran potencial com a eina de transferència de coneixement cap a la restauració. En aquest sentit, està previst que destacats professionals d’aquest àmbit participin en el projecte. Així, Appetit vol acollir investigadors i professionals interessats en la recerca gastronòmica i, alhora, ser el motor que implementi valor afegit als camps nutricional i tecnològic, i a altres sectors econòmics de la societat. Casen el bonítol i el mango? No podem concloure aquest article sense respondre aquesta pregunta, plantejada per Pere Obrador i Amèlia Sarroca el dia de la presentació d’Appetit al Campus de l’Alimentació (fotografia). Segons Appetit, la resposta és clara i diàfana: sí, però cal afegir-hi, per exemple, marialluïsa. n Marta Vila Professora associada i investigadora del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Barcelona. Imparteix Gastronomia Computacional al grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques

25/11/16 16:12

Recursos Turístics

L’experiència de l’Amèlia Sarroca al projecte Appetit El valor de la meva aportació al projecte ha estat el meu coneixement gastronòmic i sobre els termes tècnics que es tractaven “computacionalment” en la base de dades, terminologia de l’àmbit culinari del qual sóc experta. Aquest treball interdisciplinari va permetre elaborar conjuntament una classificació (valorant tant criteris botànics, gastronòmics, de procediment, tècnics... com de mida dels clústers o agrupacions resultants) per tal que encaixés en el format de la programació. Jo em vaig fer càrrec de la curació (unificació de dades) de la biblioteca d’ingredients i de la seva descripció, un treball sistemàtic que permet aprendre molt sobre el vocabulari, sinònims, traduccions i nous ingredients. Finalment, també va ser molt important revisar la coherència dels canvis que s’actualitzaven de forma automàtica després de la nova programació. Per millorar la categorització va ser molt interessant la participació dels xefs: per exemple, van considerar que calia tenir molt en compte el que vam denominar Memory Colors (els colors que mentalment adjudiquem a un aliment), fet que va donar pas a la creació d’una categorització per colors. També van considerar la creació de receptes seguint els paràmetres designats per la navegació, una part molt creativa i recomanable per a tot cuiner. Per part meva, l’experiència de treballar en un projecte d’investigació gastronòmica amb un equip multidisciplinar ha estat molt positiva i m’ha permès aprendre molt sobre un àmbit que és la porta al futur: la gastronomia computacional. Els brainstormings quinzenals han estat molt productius i una manera d’aprendre molt dinàmica, que ens ha fet sentir una part important del projecte, sabent-nos valorats. Per tot això recomano als estudiants del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques que s’impliquin en un projecte d’aquest tipus, tant pel fet de conèixer de prop el funcionament de les noves tecnologies, com pel de poder aportar idees fresques i noves a un projecte en constant desenvolupament i evolució. El món, la societat, les inquietuds són a l’ordre del dia i aquesta és una manera de poder aportar el nostre gra de sorra a la millor divulgació de la nostra passió: la gastronomia. També és una oportunitat per establir contacte amb persones –xefs i científics– molt influents en el coneixement nutricional, fisicoquímic i gastronòmic, un contacte que en un futur segur que pot suposar una gran oportunitat per a qualsevol alumne que participi en un gran projecte.

Referències • Ahnert, Sebastian E. 2013. “Network analysis and data mining in food science: the emergence of computational gastronomy”. Flavour, 2:4.

• Colton, Simon i Geraint A. Wiggins. 2012. Computational creativity: the final frontier?. A Proceedings of the 20th European Conference on Artificial Intelligence (ECAI 2012), pàgines 21-26.

• D’Ambrosio, Ugo, Marta Vila, Ferran Adrià, Laura Bayés-García, Sergio Calsamiglia, Pere Castells, Oriol Castro, Teresa Garnatje, Joaquim Gosálbez, Joan Jofre, Abel Mariné, Lourdes Reig, Màrius Rubiralta, Eduard Xatruch i Joan Vallès. En premsa. Classification of unelaborated culinary products: scientific and culinary approaches meet face to face. Food, Culture & Society. • Simas, Tiago, Pere Obrador, Albert Díaz-Guilera i Pablo R. Rodríguez. 2016. Food-pairing, food-bridging, a new perspective in the principles of cooking. Frontiers in ICT. Presentat a revisió. • Pelayo, Andrea. 28 d’octubre de 2014. ¿A qué saben Barcelona, Madrid y San Sebastián? El Mundo. Disponible a: http://www.elmundo.es/economia/2014/10/28/544e263022601d030e8b4578.html • Tuomi, Ilkka. 1999. Data is more than knowledge. Implications of the reversed knowledge hierarchy for knowledge management and organizational memory. Journal of Management Information Systems, 16(3): 103-118. • Yong-Yeol, Ahn, Sebastian E. Ahnert, James P. Bagrow i Albert-László Barabási. 2011. Flavor network and the principles of food pairing. Scientific Reports, 1:196. n

TOT CETT 32 OKOK.indd 49

Food trucks. Cocina sobre ruedas Rosana Carceller. Librooks El primer llibre sobre food trucks publicat a Espanya retrata aquesta nova forma d’oci gastronòmic. Fa un repàs als factors que expliquen aquest boom social, i descobreix moltes de les històries que hi ha darrere d’aquests vehicles nòmades que porten la cuina a sobre i estan dotats d’un segell identitari propi. A més, aconsella els emprenedors que vulguin aventurar-se en aquest nou model de negoci, repassa la legislació espanyola, i aproxima el lector als esdeveniments pioners que han marcat tendència en aquest nou camp de la gastronomia.

Escenarios turísticos: movilidad, derechos y destinos Diversos autors. Edicions Bellaterra Monogràfic sobre el turisme, que pretén situar-lo i posicionar-lo dins dels processos globals de canvi, i afavorir una comprensió flexible des de diferents disciplines. Actualment el turisme va més enllà d’una visió economicista o dels enfocaments ecologistes i locals. Ens trobem davant d’una visió holística del desenvolupament de la indústria turística transnacional, entenent el turisme com el producte d’una confluència de múltiples elements, materials i imaginaris, subjectius i col·lectius.

25/11/16 16:12

Recursos Turístics • 100 Cosas que hay que saber para entender el vino actual. Madrid: Vadevino, 2016. • Adam, C. Caramel 150 recettes. Gestes techniques. Paris: Éditions de la Martinière, 2015. • Carceller, R. Food Trucks. Cocina sobre ruedas. Barcelona: Librooks, 2016. • Castells, P. La cuina del futur. Barcelona: Tibidabo Ediciones, 2016. • Culinary. The intersection of culinary art and food science. Research Chefs Association, editor J. Jeffrey Cousminer. Hoboken (New Jersey): John Wiley & Sons, 2016. • Davidson, R.; Rogers, T. Marketing destinations and venues for conferences, conventions and business events. New York: Routledge, 2011. • Delgado, A. Digitalízate. Cómo digitalizar tu empresa. Barcelona: Libros de Cabecera, 2016. • Ellix, K. Pura fermentación. Todo el sabor, el valor nutricional y el arte que encierra la elaboración de alimentos vivos. Madrid: Gaia Ediciones, 2012. • Esteban Curiel, J. Turismo gastronómico y enológico. Madrid: Dykinson, 2014. • Everett, S. Food & drink tourism. Principles and practice. London: Sage, 2016. • Felder, C. Patisserie. Mastering the fundamentals of french pastry. 3200 stepby-step photos. New York: Rizzoli, 2011. • Flavián, C.; Fandos, C. Turismo gastronómico. Estrategias de marketing y experiencias de éxito. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2011. • Hamelmann, J. El Pan. Manual de técnicas y recetas de panadería. Madrid:

telera y de la restauración: Planificación, emprendimiento y gestión. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Artesa Ediciones, 2013. • Kawasaki, G.; Fitzpatrick, P. El arte del social media. Madrid: Anaya, 2016. • Leal, M. P. Turismo gastronómico impulsor del comercio de proximidad. Barcelona: UOC, 2015. • Mainstreaming landscape through the european landscape convention. New York: Routledge, 2016. • Manito, F. Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción. Vol. 5. Barcelona: Kreanta, 2013. • Mans, C. La química de cada dia: com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016. • Martínez, L. Vegetarianos con ciencia. 2a ed. Córdoba: Arcopress, 2016 • Montilla, R. Barcelona de novel·la. Barcelona: Diéresis, 2016. • Moorehouse, A. Food truck owner’s handbook. The entrepreneur’s guide to street food success. Amazon.co.uk Ltd., 2015. • Moorehouse, A. The food truck startup. Start your own food truck. Leave the corporate world behind! Amazon.co.uk Ltd., 2012. • Myrick, R. Running a food truck for dummies. Hoboken (New Jersey): John Wiley & Sons, 2012. • Nilsson, M. Fäviken. New York: Phaidon, 2012. • Pedraza-Jiménez, R.; Codina, Ll.; Guallar, J. (coords). Calidad en sitios web. Método de análisis general, e-commerce, imágenes, hemerotecas y turismo. Barcelona: UOC, 2016.

• Puckette, M.; Hammack, J. Wine Folly. The essential guide to wine . New York: Avery, 2015. • Pujadas, A. Kitsch Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016. • Revista Cidob d’afers internacionals, 2016: Núm. 113: Escenarios turísticos: movilidad, derechos y destinos. • Roca, J. Roots. Essential catalan cuisine according to El Celler de Can Roca. Barcelona: Librooks, 2016. • Rodrigo, B. El sabor de la elegancia. The flavour of elegance. Barcelona: Montagud, 2016. • Sano, M. ¡Shoku-Iku! Cocina japonesa para una vida larga y saludable. Barcelona: Librooks, 2016. • Soldevila i Ballart, Ll. Barcelona nova. Barcelona: Pòrtic, 2014. • Soldevila i Ballart, Ll. Barcelona nova i el Barcelonès. Barcelona: Pòrtic, 2015. • Soldevila i Ballart, Ll. Barcelona vella. Barcelona: Pòrtic, 2013. • The Future of Food Tourism. Foodies, experiences, exclusivity, visions and political capital. Bristol: Channel View Publications, 2015. • Weber, D. The food truck handbook. Start, grow and succed in the mobile food business . Hoboken ( New Jersey): John Willey & Sons, Inc., 2012. • Yalof, I. Food and the city. New York: Putnam’s Sons, 2016. • Yáñez, A. Foodtrucks. Comida de autor sobre ruedas. Barcelona: Planeta, 2016.

• Priestley, G. K. Retos de la industria ho-

Pàgines web d’interès Blogs viajablog.com surfingtheplanet.com algoquerecordar.com Agències de viatge royalscotsman.com eltranscantabricogranlujo.com cruceros5estrellas.com

TOT CETT 32 OKOK.indd 50

Destinacions turístiques www.secretplaces.es room5.trivago.es/destinos-playa-mejorvalorados-espana incatalonia.cat Recerca turística rtd7.org/home/responsible-tourism?lang=es red-intur.org cett.es/smartourismcongress/es/

Oci catalunya.com/propostes surtdecasa.cat festacatalunya.cat

Cuina i restauració tresc.cat/b/20150204AZ.html culinary-tourism.com gastroeconomy.com

Allotjament webhotelier.net westwing.es es.secretescapes.com

Serveis complementaris passenger6a.es es.secretescapes.com cultruta.com

25/11/16 16:12

TOT CETT 32 OKOK.indd 51

25/11/16 16:12

Grup CETT

Escola Universitària

Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola Tècnica Professional Escola de Formació Contínua

TOT CETT 32 OKOK.indd 52

Escola d’Idiomes CETT eLearning CETT Consultors BAS

Barcelona Academic Services

Viatges Century Hotel Alimara Àgora BCN

Residència Universitària Internacional

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. +34 934 280 777 Fax +34 934 286 777 cett@cett.cat www.cett.cat

25/11/16 16:12