Page 1

Novembre 2015. Segona etapa - Núm. 30

Ada Colau Entrevistem l’alcaldessa de Barcelona

La sostenibilitat:

el repte del turisme contemporani

Notícies S’endega la càtedra de THG CETT-UB Open Camp, primer parc del món dedicat a l’esport CETT Formació L’eLearning: noves formacions en línia per a professionals

La regulació de l’economia col·laborativa en el sector turístic

Estudis i investigacions Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia 2016 L’impacte dels apartaments turístics sobre el preu de l’habitatge


Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Anna Alfonso, Oriol Anguera-Torrell, Vinyet Capdet, Raquel Celma, Laia Coma, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Enric López, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Emma Pla, Núria Prieto, Ana Rodríguez, Monique Rous de Madinhac, Cristina Santolaya, Montserrat Saperas, Ramon Serrat, Fernando Serracant, Anna Torres, Lucas Vidaller, Andreu Vilaginés Agraïments: Irene Aldana, Sandra Arquero, Teresa Blanco, Mireia Borrell, Sergio Carrillo, Ada Colau, Cinzia De Marzo, Flors Farràs, Aleix Fernández, Ana Fernández, Albert Ferrer, Yeray Filter, Sílvia Lozano, Ferran Maicas, Claudi Mans, Ester Massegú, Marian Muro, Marta Oriol, Judit Rodríguez, Dídac Roger, Albert Sardá, Albert Sas, Mariona Sòria, Silvia Miravete, Laura Ricart, Damià Serrano, Daniela Thiel-Ellul, Aurora Tomàs, Joan Torrella, Roger Ubach, Sergio Vique Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: +34 934 280 777 – Fax: +34 934 286 777 www.cett.cat cett@cett.cat


3

TOT SUMARI Notícies del Sector

4

El CETT en Acció

7

Entrevista

14

Tema

16

Opinió

20

CETT Formació

22

Ciència i Cuina

27

L’alumnat

28

Internacional

32

La recepta

34

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions Recursos Turístics

34

35

42

ASSOLINT LA MAJORIA D’EDAT AMB LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

C

Editorial

omenço aquest escrit afectat per la notícia sobre els atemptats de París, sense oblidar que sovint, al llarg de l’any i més o menys lluny d’Europa, hi ha atemptats esgarrifosos arreu.

Avui en dia, el turisme mundial segueix creixent, motivat, especialment, per les facilitats pel que fa als desplaçaments i a la consolidació de la cultura de l’oci. El turisme posa en contacte persones, pobles, permet conèixer diferents cultures, formes de viure i d’interpretar la vida. En aquest sentit, forma part del camí cap a la pau per tots desitjada que hauria d’ajudar a eradicar actes com els esmentats. Al CETT, l’inici de cada nou curs és un repte per al professorat, per a l’alumnat i per al personal, que il·lusiona i motiva. Pel que fa als estudiants, implica un nou pas cap al desenvolupament de la vida professional en turisme, en hoteleria i en gastronomia. Per al Grup CETT, amb cada nou exercici es reforcen els seus pilars fonamentals: la Fundació GE-CETT, que enguany fa 15 anys i que vetlla per preservar els principis i els valors fundacionals del Grup, la Universitat de Barcelona, i el sector empresarial. També ho fan els reptes: mantenir el rigor acadèmic en la recerca permanent de l’excel·lència, la internacionalització i les aliances estratègiques que ens ajudin a obtenir aquestes fites. Quan comença un nou curs és l’hora de les presentacions i d’explicar qui som. El CETT, enguany el formem 250 persones, entre personal, professorat i col·laboradors. Hi ha 1.250 alumnes universitaris (3 de cada 4 estudien el grau i la resta els màsters o cursos d’extensió universitària). L’Escola Tècnica Professional aquest curs compta amb 531 alumnes als cicles (1 de cada 3 de grau mitjà i la resta de superior) i el passat estiu es va incrementar en un 10 % l’alumnat dels International Programs, fins arribar als 225 estudiants. El 30 % del total de l’alumnat del Campus CETT-UB és estranger, de 50 nacionalitats. Per això el CETT esdevé un magnífic fòrum d’intercanvi que permet conèixer diverses maneres de pensar i viure. Enguany es compleixen 18 anys de la nostra vinculació amb la UB, un compromís ferm, constant i que s’extén a tots els àmbits formatius, al grau, als màsters i als postgraus. Un vincle que creix. En aquest número del Tot CETT trobareu un article sobre un dels projectes més engrescadors que tenim sobre la taula: la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, de la qual l’Ajuntament de Barcelona i el CETT som coimpulsors i agents actius per identificar les tendències, les oportunitats i els reptes de la ciutat per desenvolupar un turisme responsable i sostenible. Ja s’han endegat dues activitats, encaminades a fixar indicadors de responsabilitat i de sostenibilitat econòmica, social i ambiental a les ciutats, i a la celebració del 1r International Smartourism Congress, el novembre de 2016. També, pel que fa al futur, properament començarà la segona fase d’ampliació de l’edifici del CETT per donar resposta, amb més aules teòriques, tècniques i laboratoris, a les noves necessitats i al creixement. I amb relació a l’educació, l’alumnat seguirà tenint l’oportunitat d’adquirir les competències necessàries per desenvolupar la vida professional, que cal que vagin de bracet de l’actitud i dels valors. Ara és el moment dels bons propòsits i d’aprofitar la formació per adquirir, entrenar, potenciar i desenvolupar tots aquests àmbits. Fem plegats que aquest sigui el millor curs per a tots els integrants del CETT!

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT


4

Notícies del Sector

REMUNTADA de l’activitat turística Si no hi ha sorpreses d’última hora, les dades pel que fa al balanç de la temporada turística d’aquest any suposaran la consolidació del creixement relatiu de les xifres de turistes arribats, tant a Espanya com particularment a Catalunya, i també de la recuperació de l’activitat del sector. Tres temporades turístiques amb dades positives permeten parlar ja, sense por de ser massa agosarats, de consolidació en la recuperació de l’activitat turística a Espanya. Segons les dades de Turespaña en el seu informe Frontur de moviments turístics en fronteres, entre els mesos de gener i agost de 2015 van arribar a l’Estat 47,2 milions de turistes internacionals, la qual cosa representa un increment del 4,1 % respecte al mateix període de l’any anterior. França, els països asiàtics i el Regne Unit han estat els països d’origen del major nombre d’aquests turistes. Percentualment, els països asiàtics i els Estats Units han estat els territoris amb un major creixement. Com en la resta de mesos de l’any, el mes d’agost d’enguany ha superat els mesos d’agost dels anteriors quatre anys. La xifra de 9,2 milions de turistes internacionals suposa un nou rècord històric pel que fa a un mes d’agost, superant en un 1,6 % el mateix mes de l’any anterior. Pel que fa a Catalunya, es consolida el mes d’agost com la principal comunitat receptora de turistes amb un 25,4 % del total, tot i patir un retrocés d’un 3 % a causa del descens dels mercats rus, italià i britànic, compensat només en part per l’increment del mercat francès i nord-americà. D’altra banda, segons es desprèn de les dades de l’Enquesta de Despesa Turística Egatur, elaborada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Balears i Catalunya van ser les dues comunitats on els turistes van fer una despesa més elevada al mes d’agost. El Principat va recaptar un 23,7 % de la

despesa total. Amb tot, la despesa global va patir un lleuger retrocés del 0,2 % respecte al mes anterior. Cal tenir en compte que la inestabilitat social provocada pels conflictes bèl·lics i les accions terroristes en diverses destinacions de la Mediterrània continuen afavorint el desviament de fluxos cap a zones considerades com a més estables i segures, com ara el Mediterrani occidental. Altres fets rellevants com ara la crisi dels refugiats sirians, que creuen el Mediterrani per dirigir-se a Alemanya, no han tingut potser un efecte tan directe, però mostren els contrastos i les contradiccions socials en espais de reconeguda activitat turística.

Altres circumstàncies que cal considerar Una notícia destacada d’aquest any turístic a Barcelona ha estat la suspensió aprovada per un màxim d’un any de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, i l’atorgament de llicències per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació d’allotjaments turístics com ara hotels, apartaments, residències d’estudiants o albergs a la ciutat. El canvi de govern municipal ha volgut encetar un període de reflexió sobre l’impacte de les activitats destinades a l’allotjament turístic, per tal d’elaborar el planejament urbanístic necessari per regular-ne la implantació a la ciutat. Aquesta suspensió no ha estat gaire ben rebuda ni per l’oposició al govern municipal ni pel sector hoteler, que han mostrat la seva preocupació per la desinversió que pot suposar la incertesa generada per aquesta decisió i la consegüent pèrdua de llocs de treball. Aquesta moratòria ja ha mostrat els primers efectes, com ara el probable canvi en el projecte d’hotel de l’edifici del Deutsche Bank a Diagonal amb Passeig de Gràcia, que no esdevindria un hotel sinó un edifici amb apartaments de luxe i una zona comercial. Actualment, l’Ajuntament ha endegat un procés de reflexió i de participació per elaborar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que haurà de regular els criteris per a una gestió global dels allotjaments i del turisme, per tal de preservar la qualitat de Barcelona com a destinació turística i evitar conflictes amb els residents. D’altra banda, un cicle electoral dens que encara no ha acabat, amb eleccions municipals, eleccions al Parlament català i eleccions generals espanyoles, ha generat un cert alentiment, si no una aturada, en la presa de decisions relatives a moltes matèries, entre altres les que afecten al turisme. En resum, parlem d’un any turístic que apunta a la remuntada i de circumstàncies polítiques que han generat incertesa, i de les quals possiblement l’any que ve podrem parlar abastament, un cop s’hagin desvelat moltes de les actuals incògnites. n Ramon Serrat. CETT Consultors


5

Notícies del Sector

60È ANIVERSARI de Guitart Hotels El grup hoteler Guitart Hotels va commemorar, el 25 de juny, el seu 60è aniversari a l’hotel Guitart Monterrey de Lloret de Mar, en un acte que va comptar amb la presència d’uns 300 convidats i que va ser encapçalat pel president de la Generalitat, Artur Mas. En el transcurs de la festa va tenir lloc l’entrega dels primers Premis Climent Guitart i Pascual, guardons que van ser per a Luz Casal (en l’àmbit de la música), el Celler la Vinyeta (emprenedoria), el Banc dels Aliments (solidaritat) i l’estudiant Pol Monja (en l’àmbit de la formació). Monja també va rebre una beca de Guitart Hotels, la Secció d’Educació de l’Ajuntament de Lloret de Mar, el Gremi d’Hosteleria de Lloret de Mar i el Campus CETT-UB perquè continuï els estudis al CETT. 300 persones van celebrar a Lloret de Mar, el passat mes de juny, el 60è aniversari de Guitart Hotels. L’acte va comptar amb la presència d’Artur Mas, així com d’altres personalitats, com ara Pilarín Bayés, il·lustradora i ninotaire; Antón Costas, president del Cercle d’Economia; Jaume Dulsat, alcalde de Lloret; Lucrecia, actriu i cantant; Enric Masip, destacat exjugador d’handbol; o Josep Maria Piqué, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Una història paral·lela a l’apogeu del turisme Les línies de negoci de Guitart Hotels sempre s’han vinculat estretament al turisme familiar, esportiu, de negocis i cultural. La família Guitart va viure els orígens del boom del turisme de la Costa Brava amb la inauguració del primer establiment, l’Hotel Mar Brava de Tossa de Mar, l’any 1955. 10 anys després, amb la incorporació de l’Hotel Guitart i l’Hotel Rosa de Lloret de Mar, Guitart Hotels es va constituir com a grup hoteler. A partir de l’any 1983, Climent Guitart, acabat de formar a ESADE i a la Universitat de Harvard, va agafar el relleu generacional de l’empresa i va assumir la presidència de Guitart Hotels. Des d’aleshores es van incorporar diferents hotels al grup, com per exemple l’Hotel Guitart Club Goya, o el Guitart Central Park Hotel, el primer ressort de la Costa Brava (1985). Actualment, el grup hoteler compta amb deu establiments: el Guitart Grand Passage (Barcelona), el Guitart Termes La Collada (Pirineus), el Guitart la Molina Aparthotel & Spa (La Molina), i a Lloret de Mar, seu de bona part de l’activitat i de

Els guardonats dels I Premis Climent Guitart i Pascual, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta de Guitart Hotels, Cristina Cabañas

la gestió de l’empresa, el Guitart Gold Central Park Resort & Spa, el Guitart Club Goya, el Wellness & SPA Insitut GEM, l’Aparthotel Guitart Central Park & Spa, el Guitart Rosa, el Guitart Monterrey i Guitart Central Park and Spa.

ELS PREMIS CLIMENT GUITART I PASCUAL Aquests guardons de caràcter anual, convocats per Guitart Hotels i que, segons la seva presidenta, Cristina Cabañas, esdevenen “el nexe entre el passat i el futur del grup”, són una iniciativa nascuda per honorar la memòria de l’hoteler Climent Guitart i Pascual en quatre àmbits en els quals va fonamentar bona part de la seva vida professional i personal: la música, l’emprenedoria, la solidaritat i la formació. En aquesta primera edició, els guardonats han estat, respectivament, Luz Casal, per la seva extensa trajectòria musical i la seva personalitat lluitadora; el Celler la Vinyeta, per tractar-se d’una explotació de vinya i d’olivera que ha contribuït amb èxit al foment del turisme enològic; el Banc del Aliments de les comarques gironines, per les 100 tones d’aliments aconseguides en 16 localitats de la Costa Brava durant el Recapte Costa Brava 2014; i Pol Monja, l’estudiant amb millor nota del cicle formatiu d’Hostaleria i Turisme de l’Institut Ramon Coll i Rodés, de Lloret de Mar, del curs 2014-2015. En aquest cas, i a més del Premi, Monja també va rebre una beca per estudiar el primer curs de Tècnic Superior de Direcció de Cuina al Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB. n


6

Notícies del Sector

OPEN CAMP, primer parc del món dedicat a l’esport

CAL JAUMET

celebra els 125 anys

Open Camp obrirà les portes el 2016 amb la voluntat de posicionar Barcelona com a capital de l’esport, i oferirà experiències innovadores als visitants de tot el món.

Open Camp Europe es presenta com el primer parc del món dedicat a l’univers de l’esport, amb experiències recreatives i d’entreteniment associades. Obrirà les seves portes el 16 de juny del 2016. a les instal· lacions de l’Anella Olímpica de Barcelona, i com a iniciativa vol potenciar dos aspectes Imatge aèria de l’Anella Olímpica de Barcelona clau de la ciutat, el turisme i l’esport, creant un nou concepte que combinarà l’esport amb l’entreteniment i innovacions tecnològiques, per tal que el visitant visqui una experiència única i autèntica. El CETT, que hi participa en l’accionariat, creu fermament en Open Camp, ja que comparteix la visió de potenciar els actius de la ciutat de cara al món i donar valor a l’esport des d’una nova perspectiva, amb una iniciativa innovadora que enriqueix l’oferta turística de Barcelona. En aquest sentit, el juliol es va signar un acord de col·laboració entre Open Camp i el CETT que posiciona aquest darrer com a partner acadèmic en exclusiva de l’Open Camp Europe. Ambdues entitats es comprometen a col·laborar conjuntament per intensificar i augmentar el grau d’innovació conceptual i la transferència de coneixement necessari per millorar la qualitat de la inèdita iniciativa que representa el parc de l’esport. Aquest conveni representarà també un increment d’ofertes laborals per a l’alumnat del CETT. n

En la festa del 125è aniversari de l’Hostal Cal Jaumet de Torà (http://www.hostaljaumet. com), celebrada el passat mes de març, el seu propietari, Jaume Marimon, patró de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, va passar el testimoni de l’empresa a la seva filla, Laia Marimon, antiga alumna del CETT. La història de l’Hostal arrenca el 1890, quan la família cuinava per als nombrosos ramaders i professionals del sector porcí que freqüentaven la comarca de la Segarra. Avui, la cuina casolana de Cal Jaumet és tot un referent a Catalunya (entre els plats que s’hi poden degustar hi ha receptes tradicionals com ara l’Ofegat de la Segarra o les Perdius a la Vinagreta) i, a més, l’Hostal ofereix la possibilitat de realitzar-hi estades i organitzar-hi festes i reunions familiars. La celebració de la festa va comptar amb la presència de representants del sector i de les institucions del país. A més, l’alumnat i el professorat del CETT també hi va participar, amb gran il·lusió. n

El Dia Mundial del Turisme reuneix el SECTOR Més de 650 professionals del sector turístic català, entre ells representants del Grup CETT, es van reunir l’1 d’octubre al Museu Nacional d’Art de Catalunya per celebrar el Dia Mundial del Turisme, que es commemora el 27 de setembre. El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir el lliurament dels Guardons del Turisme de Catalunya 2015, acompanyat del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els premiats han estat Icària Iniciatives Socials, SAL, per Inout Hostel (Barcelona), en la categoria de turisme responsable; Jaume León, en la categoria de millor experiència turística; la Fundació Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya (Vila-seca, Tarragona), pel millor projecte de coneixement i recerca aplicada al sector turístic, i l’Estació d’Alta Muntanya de Tavascan (Lladorre, Lleida), en la categoria d’innovació. També es va lliurar una placa commemorativa a Josep Roca, d’El Celler de Can Roca, per la contribució dels germans Roca al reconeixement internacional de la gastronomia catalana, i es va rendir homenatge a Juli Soler, ànima del restaurant El Bulli, i Raimon Martínez Fraile, figura cabdal del món turístic català i espanyol, que van traspassar aquest any. L’acte també va ser el marc idoni per anunciar que el 2016 serà l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme. n


7

El CETT en Acció

S’INAUGURA el curs acadèmic 2015-2016 El Campus Internacional de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB va inaugurar, el 29 d’octubre, el curs acadèmic 2015-2016. Prèviament a l’entrega dels guardons a l’excel·lència en recerca de grau i batxillerat en Turisme i Hoteleria, Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va impartir la lliçó inaugural, amb una exposició sobre la regulació de l’economia col·laborativa en el sector turístic. L’acte inaugural, celebrat al Saló Mediterrània de l’Hotel Alimara, situat al Campus CETTUB de Barcelona, va reunir més de 400 persones, entre alumnat, membres del centre acadèmic i diferents personalitats del sector turístic, com ara Gaspar Rosselló, vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la UB, que va conduir l’acte; Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona; Miquel Alsius, president del Grup CETT; i representants de la Generalitat de Catalunya, com ara Marian Muro, directora general de Turisme i encarregada d’impartir la lliçó inaugural sobre economia col·laborativa (vegeu l’article de les pàgines 20 i 21) i Melcior Arcarons, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial. Durant la inauguració va tenir lloc l’entrega dels guardons que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, amb aquests premiats: IX Premis als Millors Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat Dels 33 treballs presentats a concurs, el primer premi ha estat per a Laia Guardiola, de l’Institut Samuel Gili Gayà de Lleida, pel treball “El Pirineu màgic: tres rutes literàries de la mà de Pep Coll”, consistent en tres recorreguts pels Pirineus, a partir de textos de l’escriptor del Pallars Jussà, Josep Coll. El segon premi ha estat per la recerca sobre “El movi-

ment ‘Eres válido’”, de Christian González, de l’IES Baix Penedès del Vendrell. L’estudiant ha creat un espai web (www. eresvalido.com/ca/), en el qual les persones amb mobilitat reduïda poden conèixer els llocs accessibles. El tercer premi l’ha rebut l’estudiant del Col·legi Arabell de Lleida, Magalí Ortíz, per “Dels paladars d’ahir als sabors d’avui”, un treball que recorre des de la cuina tradicional catalana del segle XX (etiquetat com “La cuina de la meva padrina”) fins a la cuina moderna del segle XXI (“La cuina avantguardista”). Aquests guardons destinats a premiar la recerca són patrocinats per l’Agència Catalana de Joventut i compten amb el suport de la UB, del Departament d’Empresa i Ocupació, i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Premi Ramon Arcarons al Millor Projecte de Final de Carrera del Grau de Turisme del CETT-UB Ha estat atorgat a l’estudi sobre “La valoració de la responsabilitat social empresarial (RSE) per part dels usuaris i treballadors d’un grup hoteler”, de Mònica Armstrong i Ana Molina.

Un curs ple de novetats La sessió inaugural va servir, també, per presentar les novetats del curs. Miquel Alsius, president del Grup CETT, va destacar la posada en marxa del diploma d’extensió universitària de Cocteleria i Mixologia, els primers estudis universitaris sobre aquesta matèria de l’Estat. També va parlar de l’inici del segon curs del grau interuniversitari UB-UPC de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, impulsat i assessorat pel xef Joan Roca, del Celler de Can Roca, i impartit majoritàriament en el Campus CETT-UB. Finalment, va parlar de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat de Barcelona. Es tracta de la primera càtedra d’aquestes característiques de Barcelona i de l’Estat, que neix amb l’objectiu d’aglutinar coneixements, talent i recursos per impulsar l’excel·lència, la competitivitat i la sostenibilitat turística (vegeu la pàgina següent). n


8

El CETT en Acció

S’endega la CÀTEDRA de THG CETT-UB El mes d’abril es signava al Campus CETT-UB un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el CETT i la Fundació Gaspar EspuñaCETT, per impulsar i crear la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB. Uns mesos després, el projecte ja ha rebut l’aprovació per part del Consell de Direcció de la Universitat de Barcelona. Així, la nova càtedra, la primera d’aquestes característiques de Barcelona i de l’Estat, neix amb l’objectiu d’aglutinar coneixements, talent i recursos per impulsar l’excel·lència, la competitivitat i la sostenibilitat turística. La càtedra durà a terme projectes d’investigació, de recerca i de desenvolupament, activitats de formació i accions de difusió i de transferència del coneixement, per tal de poder conèixer i avaluar els impactes del turisme, de l’hoteleria i de la gastronomia a la ciutat de Barcelona. El conveni de col·laboració possibilitarà la creació d’un espai de trobada on els diferents agents impulsors de la càtedra –la Universitat, l’Administració i el sector privat, provinents, tots ells, de diferents realitats del fenomen turístic– podran treballar conjuntament per promoure el posicionament acadèmic de la ciutat en els àmbits del turisme, de l’hoteleria i de la gastronomia. Tot això, amb la visió d’esdevenir un model internacional referent de col·laboració entre diferents actors del sector turístic i d’aconseguir el lideratge pel que fa a la generació, la divulgació i la transferència del coneixement. Amb aquests objectius, el treball de la càtedra s’estructurarà al voltant de quatre àmbits d’actuació: Coneixement, recerca i transferència; Ponts universitat-empresa; Diàleg social; i Cooperació internacional. El primer té com a objectiu la generació, la promoció i la divulgació del coneixement en els diferents camps del turisme. El segon i el tercer s’ocuparan d’intensificar el diàleg i les sinergies entre la comunitat

universitària i l’empresa, i entre la ciutat i el sector turístic, respectivament. Amb referència a l’últim àmbit d’actuació de la càtedra, té com a finalitat potenciar la ciutat de Barcelona com a “capital del Mediterrani” per liderar la configuració d’un pol turístic mediterrani sostenible. L’activitat de recerca de la càtedra s’estructurarà en quatre línies de treball: Indicadors de sostenibilitat turística a les ciutats; Smart Tourism, Turisme gastronòmic, i Turisme i ciutat educadora. Cadascuna d’aquestes línies, des de les seves temàtiques específiques, treballarà activament per a la definició i la comprensió d’un turisme sostenible, responsable i ajustat a la realitat actual. Entre les primeres accions que es realitzaran en el marc de la càtedra i des de les diferents línies esmentades, destaca la creació de la primera xarxa temàtica internacional sobre la Ciutat Educadora i el Turisme, en el marc de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores; així com la definició d’un sistema d’indicadors que pugui aportar informació relativa a elements com ara la responsabilitat i la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, al voltant del binomi “ciutat i turisme”. També, a partir de diferents accions i projectes, es posaran les bases per incentivar la innovació en l’ús turístic del patrimoni gastronòmic de Barcelona.

El I International Smartourism Congress La càtedra també impulsarà l’organització de congressos, simposis, cicles de conferències, seminaris o reunions científiques de caràcter internacional. En aquest sentit, un dels primers projectes que es contemplen és la celebració, el mes de novembre de 2016, de la 1a edició de l’International Smartourism Congress, entès com un marc de trobada professional i acadèmic, interuniversitari i internacional. En aquest espai es presentaran les tendències i oportunitats del sector, a la vegada que es promourà l’intercanvi de coneixements sobre el turisme sostenible, les possibilitats i els reptes que suposen les noves tecnologies per a les destinacions i les empreses turístiques, la gestió intel·ligent de les destinacions i l’ús de la innovació i de la creativitat a les empreses del sector. n

La Dra. Anna Torres, Premi Medi Ambient 2015 El 4 de juny, durant un acte celebrat al Palau de Pedralbes, a Barcelona, la Dra. Anna Torres, professora i investigadora del CETT-UB, va ser guardonada amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat 2015 a les accions de recerca, innovació i desenvolupament, pel projecte “L’índex ISOST: una eina per a l’estudi de la sostenibilitat turística a escala municipal”. S’ha reconegut la seva aportació per a resoldre una de les principals dificultats del turisme sostenible: la manca de límits d’aquesta sostenibilitat i la dificultat de mesurar-la. n


9

El CETT en Acció

XV ANYS de la creació de la Fundació Gaspar Espuña-CETT La Fundació Gaspar Espuña-CETT està d’enhorabona. Des de la seva constitució, l’any 2000, s’ha consolidat com una entitat impulsora de la formació, la investigació i el coneixement en els àmbits del Turisme, de l’Hoteleria i de la Gastronomia. Els reptes de futur són engrescadors i conviden a l’optimisme.

És una entitat oberta, creativa i motor de la pròpia activitat del Grup CETT. Constituïda ara fa 15 anys pel fundador del CETT, Gaspar Espuña, per tal de preservar l’esperit del CETT d’acord amb seva filosofia, la Fundació participa majoritàriament en totes les empreses del Grup. En aquests 15 anys d’activitat han estat moltes les fites remarcables: el disseny, la construcció i la posada en marxa d’Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, al juliol de l’any 2006; la convocatòria anual de nombrosos premis per estimular la innovació i l’excel·lència en el sector com ara el Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic o els Premis als Treballs de Recerca en Turisme de Batxillerat i, de caire més intern, els Premis als Projectes Finals de Carrera de Grau o de Cicles; el programa de beques; l’edició i la publicació de diferents llibres; l’organització de jornades i la realització d’estudis... També s’ha col·laborat en la creació de l’Aula dels Sentits, amb el Consell Assessor d’Empreses CETT-UB i l’Observatori CETT, i s’ha donat suport al projecte Bullipedia i a la Càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, entre d’altres. Com afirma Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, “amb el ferm propòsit de seguir creixent com a Grup i com a persones, tot l’equip del CETT és conscient del llegat que ha rebut i de la responsabilitat que comporta aquest llegat. A la Fundació, el bagatge experimental d’aquests anys tan intensos, la confiança de patrons i de socis, d’empreses i d’institucions, ens permeten assolir els reptes del futur amb il·lusió i empenta, i seguir tirant endavant el projecte –la creació del CETT– ideat per Gaspar Espuña i Josep M. Trias, ara fa 46 anys, en un viatge en tren entre Canet i Barcelona un dia de tardor dels anys 60.” Des de la seva creació, l’any 2000, els presidents de la Fundació han estat Gaspar Espuña Berga, fins l’octubre de l’any 2010 (des del març de 2014 és president-fundador honorífic vitalici); Antoni Sansalvadó Tribó, des de l’octubre de 2010 i fins el mes de novembre de 2014; i Narcís Coll Ferrer, actual president des d’aleshores. n

Segueix l’increment de les demandes

LABORALS

El curs 2014-2015, el Servei E3 del CETT va rebre 1.628 demandes laborals per part de les empreses, un 7 % més que l’exercici anterior. Un 10 % són sol· licituds internacionals. Durant el curs 2014-2015, el departament de Borsa de Treball del Servei E3 del CETT va rebre 1.628 demandes laborals per part de les empreses. Aquest increment de prop del 7 % respecte al curs anterior ratifica el creixement constant des del curs 2011-2012. Segons el Servei, s’han rebut 2,5 ofertes per candidat inscrit, una xifra, la dels inscrits, que també ha crescut, gràcies a l’impuls realitzat amb CETT Alumni: la creació de la Job Newsletter per a la recerca de feina, un dels serveis premium millor valorats per aquesta comunitat. El 42 % de l’alumnat inscrit a la Borsa de Treball s’ha incorporat a treballar gràcies a aquest servei, que proporciona oportunitats laborals als alumnes actuals, i també als alumnis amb experiència, amb un percentatge similar. Així, el 27 % de les demandes rebudes corresponen a la recerca de perfils d’alts càrrecs i càrrecs directius. Una altra dada destacada fa referència a les pràctiques, la segona via per a la incorporació a l’empresa, amb un 16 %. Amb relació a la tipologia d’ofertes rebudes, un 60 % de les demandes fan referència a alumnat del grau de turisme, màsters i postgraus. Concretament, han incrementat les de l’entorn dels productes i de les activitats, o la planificació i la gestió pública de les destinacions. Es mantenen les demandes de l’àmbit d’allotjament (19 %) i pateixen un lleuger descens les peticions relacionades amb la intermediació. Pel que fa al 40 % de la resta de peticions, corresponen a l’entorn de la restauració, especialment d’alumnat que ha realitzat estudis de grau mitjà i superior a l’Escola d’Hoteleria. En l’àrea de sommelieria, es sol·liciten nous perfils vinculats a establiments i botigues espe-cialitzats en el món del vi, i amb la gestió d’espais vinculats a l’enoturisme. Finalment, una dada destacable és la quantitat i la qualitat de les ofertes relacionades amb l’entorn internacional. 166 de les demandes rebudes (un 10 % del total) ho són per anar a treballar a l’estranger (destaquen Àsia, els creuers pels EUA i el Mediterrani com a destins principals). n


10

El CETT en Acció

L’HOTEL ALIMARA BARCELONA, 20 anys d’excel·lència i de qualitat El mes de setembre de l’any 1995 es creava a Barcelona l’Hotel Alimara. Vint anys després, el nou establiment (www.alimarahotel.com), reformat i apostant constantment per la millora amb una clara visió de futur, es consolida a la ciutat com un referent de gran qualitat, amb una ubicació, una oferta i uns serveis del més alt nivell. 20 anys d’experiència avalen el dia a dia de l’Hotel Alimara Barcelona i la seva voluntat per adaptar-se constantment a les necessitats dels hostes. Amb unes instal·lacions de primera i en constant renovació, un equip de professionals al capdavant especialitzat i únic avalat pel vincle amb el projecte formatiu i pedagògic del CETT, uns serveis i una oferta excel·lents, l’establiment ja és un referent pel que fa a l’allotjament a la Ciutat Comtal, destinat a assegurar a l’hoste la millor estada. Des de la seva creació, l’Hotel Alimara Barcelona ha rebut tot tipus de reconeixements i certificacions mediambientals i de bones pràctiques, així com guardons a la seva qualitat. També s’ha reformat per optimitzar les instal·lacions, ha creat nous espais per adaptar-se a les noves tendències del mercat, i ha actualitzat l’oferta de productes i serveis. Així, destaca per l’organització (segons les demandes específiques de la clientela) de reunions i de banquets per a celebracions, comunions o casaments, en instal·lacions idònies per a aquests esdeveniments que en garanteixen l’èxit: diversos salons amb gran capacitat,

un ampli jardí central, o l’excel·lent servei de restauració del Restaurant Summum, entre d’altres. En aquest sentit, l’Hotel ofereix promocions durant tot l’any i mostra la seva oferta tot celebrant showrooms (el darrer, el passat 18 d’octubre). Pel que fa als reptes de futur, l’Hotel vol seguir apostant per mantenir l’orientació vers el segment MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions) i corporatiu, posant èmfasi en l’àmbit internacional, i pretén oferir nous i atractius productes (per exemple, es crearà una activitat vinculada a tallers de gastronomia per a empreses). L’objectiu: evolucionar tot garantint la màxima qualitat en el servei. n

Entrega dels Premis de l’XI Concurs de Projectes Emprenedors El Paranimf de la UB va acollir, el 3 de juny, l’entrega dels guardons dels XI Premis Emprenedors en el Sector Turístic de la Fundació, que compten amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social “La Caixa”. Waitless, de Jordi Andreu, Adrián Barriuso, Roger Lascorz i Javier Linares, va ser la idea guanyadora del concurs. Es tracta d’un projecte innovador basat en la creació de dispositius digitals per a taules de restaurants que permeten a la clientela consultar la carta, fer la comanda, pagar, jugar a jocs o valorar el servei, entre d’altres (aquesta eina i l’empresa han estat classificades entre les 15 millors companyies de Food Tech del món per la prestigiosa organització Reimagine Food). El primer accèssit va ser per a BCN Moments, per la creació de l’Student Tourism Congress, el 1r congrés internacional d’estudiants de turisme, que té com a objectiu crear un hub de coneixement i d’innovació a Barcelona i de debat intergeneracional. El segon accèssit el va rebre Barcelona Zero Limits, un incoming ja en actiu que treballa el mercat de les persones amb mobilitat reduïda i de les seves famílies i/o acompanyants, en què fomenta el turisme inclusiu. El guanyador del premi honorífic a l’emprenedor pioner va ser per a Jordi Sargatal, per la seva contribució a la preservació dels aiguamolls de l’Empordà i a la conservació de la natura, i a afavorir la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. D’altra banda, ja està oberta, fins al 7 de gener, la presentació d’idees de la XII edició del Concurs: www.cett.cat/lafundacio n


11

El CETT en Acció

Responsabilitat Corporativa Col·laboracions amb el Casal dels Infants El CETT forma part de la comissió d’empreses que impulsen projectes solidaris del Casal dels Infants. En aquest marc, el passat 10 de maig i al Gran Teatre del Liceu, va col·laborar en la difusió de l’espectacle Ferran Adrià i la Fàbrica de menjar solidari en benefici del Casal. També al maig, el CETT va acollir la visita d’alumnat del Casal dels Infants del Projecte XATBarri de la Mina de Barcelona. Els assistents, un grup de joves d’entre 18 i 25 anys que cursa una formació de cambrers d’esmorzars i de càtering, van poder visitar les instal·lacions i realitzar una sessió de cocteleria a càrrec de Melani Aróstegui. Ja al juny, es va realitzar al CETT una sessió pràctica sobre masses de pasta i de pizza a un grup d’11 alumnes de cuina del Casal dels Infants del Raval, dins el projecte Formació en empresa.

Els Serveis de Restauració del CETT reben l’acreditació AMED El 6 de maig, els Serveis de Restauració del CETT van ser guardonats amb l’acreditació AMED (és la primera escola a Barcelona que la rep). El reconeixement és per a l’Aula Restaurant, l’Aula Bar-Cafeteria, l’Aula Taller de Restauració, el Restaurant Summum i el menjador de la Residència Àgora BCN. L’acreditació AMED reconeix la promoció i el foment de l’alimentació mediterrània en l’àmbit de la restauració, facilitant a la clientela la tria d’opcions saludables.

Es posa en marxa el projecte Fem Salut! Pugem escales! Al juny es va iniciar al CETT el projecte Fem Salut!, format per campanyes que pretenen aportar eines i suggeriments per dur un estil de vida més saludable. La iniciativa Fem Salut! Pugem Escales! pretén potenciar l’ús de les escales per moure’s per l’edifici del CETT. Aquesta iniciativa es suma a altres projectes ja actius com ara la campanya CETT sense fum, o el foment de l’alimentació saludable, pel qual els serveis de restauració del CETT han rebut l’acreditació AMED.

Colònies lingüístiques per als fills de l’equip del CETT

Un any més, aquest estiu els fills de l’equip del Grup CETT han gaudit d’avantatges econòmics per inscriure els seus fills a les colònies lingüístiques que l’empresa Enfocamp realitza a les instal·lacions d’Àgora BCN i al CETT. Tots els que van sol·licitar plaça hi van poder inscriure els fills.

Barcelona comparteix el menjar, a Barcelona Degusta

L’ONG Nutrició sense Fronteres va ser present a la Fira Barcelona Degusta, del 24 al 27 de setembre al Recinte de Montjuïc, amb el projecte Barcelona comparteix el menjar, del qual formen part l’Hotel Alimara, Àgora BCN i l’Aula Restaurant del CETT. La finalitat del projecte és protegir el dret universal a l’alimentació dels ciutadans de Barcelona en situació de pobresa.

Nova participació del CETT al projecte Tapa Solidària

Un any més, el CETT presenta una proposta gastronòmica per contribuir al projecte. En la present edició, la cinquena, el plat de la carta de l’Aula Restaurant CETT que hi participa és el Caneló de pollastre amb foie i beixamel d’ametlles. Des de l’1 d’octubre i fins al 10 de gener de 2016, 1,5 euros de cada plat venut es destinaran al Casal dels Infants, impulsor de la iniciativa.

El PPT de Molins de Rei visita el CETT

El 15 d’octubre, 14 alumnes del Pla de Transició al Treball de Molins de Rei, estudiants de Cuina i Serveis de Restauració, van visitar les aules tècniques i de tecnologia aplicada del CETT i l’Hotel Alimara Barcelona, després de rebre una xerrada informativa sobre el centre. n


12

El CETT en Acció

EL CETT als mitjans de COMUNICACIÓ El Grup CETT és cada cop més present a les televisions, als diaris i a les ràdios del país. A continuació en veiem una mostra, relativa al darrer semestre. • La Dra. Anna Torres, a Catalunya Informació. El 13 d’abril, la Dra. Anna Torres va intervenir al programa Economia i Empresa, de Catalunya Informació, per parlar dels diferents tipus de turisme i del turisme com a activitat respectuosa amb el medi ambient. • El Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori, a l’Infobarris i Informatius de BTV. Al maig, el professor Daniel Imbert va parlar al programa Infobarris de BTV del Santuari del Carmel, parròquia clau per al desenvolupament del teixit social de la zona, mentre que el 16 de juliol, els Informatius de BTV van emetre un reportatge sobre el Palau de les Heures situat al barri de Montbau, refugi del president Lluís Companys durant la Guerra Civil. Per realitzar-lo van entrevistar la Dra. Nayra Llonch, professora del CETT i investigadora del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori. • Entrevista a la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, a Ràdio4 i O2B. El passat mes de juny, el programa El Matí a Ràdio4 va convidar la Dra. Maria Abellanet a parlar sobre el futur del turisme a Barcelona, partint del seu paper com a comissària del Pacte Local. D’altra banda, el periodista Ignasi Jorro, d’O2B, va entrevistar Abellanet sobre el nomenament d’Ada Colau com a nova alcaldessa de Barcelona i les seves declaracions amb referència al futur del turisme a Barcelona. Les declaracions es van incloure en l’article “¿Qué debería hacer Ada Colau con el turismo de Barcelona?”. A més, s’acaba de publicar la revista +1 de la UIC, amb l’article “Ciutats Sàvies”, resultat del debat on Abellanet va participar el passat mes de maig per debatre sobre les smart cities. • Article d’Isabel Lugo a la revista ELISAVA Temes de Disseny. El número 31 de la revista, presentat el 3 de juny al congrés The Virtous Circle. Design, Culture and Experimen-

tation, a Milà, i el 8 de juny a Barcelona, a la seu d’ELISAVA, va publicar l’article de la professora “Alimentació, cultura i tecnologia: disseny global d’estratègies”. • Ramon Serrat, entrevistat a La Sexta Noticias. El 3 de juny, La Sexta l Noticias va entrevistar el professor i consultor del CETT sobre la moratòria dels allotjaments turístics a Barcelona, en el marc d’un reportatge sobre aquesta temàtica. • El professor Eugeni Osácar, a La Vanguardia i RAC1. El 15 d’agost, el suplement Quién de La Vanguardia va publicar l’article “Barcelona, cámara, ¡acción!“ sobre Barcelona, el cinema i el turisme, i el 23 d’agost, el Via Lliure de RAC1 va entrevistar Osácar amb motiu de les destinacions de pel·lícula a Catalunya. • Óscar Casanovas, a BTV Notícies i a RAC1. En el transcurs del reportatge “El turisme social arrela a Barcelona” emès el 21 d’agost, BTV informatius va entrevistar Casanovas, professor de dret i política turística del Campus CETT-UB, sobre aquests allotjaments turístics i el seu impacte econòmic i legislatiu. Casanovas també va participar, el 2 d’octubre i a RAC1, en un debat sobre el model turístic de Barcelona. • Reportatge de TVE de Catalunya sobre el fenomen foodies, amb Emma Pla. El 24 d’octubre, els Informatius de TVE de Catalunya van emetre un reportatge sobre els bloggers gastronòmics, en què es va entrevistar Emma Pla, professora i consultora del CETT, per donar la visió més acadèmica del fenòmen foodie. • El primer curs de Cocteleria i Mixologia del CETT, a 8TV. El 26 d’octubre, coincidint amb l’inici d’aquests estudis universitaris pioners a l’Estat que compten amb una aula tècnica amb estacions de cocteleria professional, Damià Mulà, coordinador del curs de Cocteleria i Mixologia del CETT, va explicar en directe al magazine diari de 8TV, Trencadís, la importància del diploma d’extensió universitària. n


13

El CETT en Acció

FLAIXOS El CETT acull la presentació de la Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene (PPCCH) dels restaurants de Catalunya. El 7 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial

de la Salut, el CETT va acollir la presentació de la PPCCH, en un acte presentat per Antoni Mateu, secretari de Salut Pública, la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, i Pere Chias, president del Gremi de Restauració de Barcelona, i que va comptar amb la presència de Violant Blanco, de l’Associació d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, i de Lluís Riera, del Gremi de Restauració de Barcelona, i dels xefs Carles Gaig i Ada Parellada. La Guia l’ha elaborat un grup de treball format per professionals del sector de la restauració i per tècnics del Gremi de Restauració de Barcelona i de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, i per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, a fi d’aconseguir un text consensuat i molt pràctic per a totes les persones implicades en el compliment de les normatives higienicosanitàries aplicables i vigents en els restaurants de Catalunya.

Convenis de col·laboració diversos.

La Dra. Maria Abellanet i Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava, van signar el 28 d’abril un conveni de col·laboració mitjançant el qual les dues entitats es comprometen a difondre el coneixement del cava. Així, doncs, s’establiran tant activitats de formació dirigides a l’alumnat del CETT, amb la participació d’experts del Consell Regulador del Cava, com visites o el desenvolupament de projectes finals d’estudis tutoritzats pel Consell. El 21 de maig va tenir lloc a l’Aula Restaurant del CETT el tret de sortida de l’Slowmed Local Event i la signatura amb el CETT de l’Acord General de Cooperació d’Agrupació sobre el Projecte Slowmed. L’acte va ser inaugurat pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí, la Dra. Maria Abellanet, i Domingo Valiente. Finalment, el15 de juliol, CETT i ChicTravelling van signar un acord de col·laboració, amb l’objectiu de configurar les bases per a la realització de projectes de recerca aplicada en l’àmbit del turisme i accions per a la difusió del coneixement dels resultats obtinguts, que han de contribuir en la millora de la competitivitat i en el desenvolupament econòmic, social i ambiental del sector.

La política, present als Observatori CETT.

El 8 de maig, el Campus CETT-UB va acollir el debat sobre quin ha de ser el model turístic de Barcelona en els propers anys, amb la intervenció dels representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que en l’Observatori celebrat el 17 de setembre, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, els representants dels principals partits polítics amb representació a l’arc parlamentari van compartir el seu punt de vista i propostes amb referència al sector turístic a tot el territori català. Podeu trobar més informació a http://observatoricett.blogspot.com.es

Presents al seminari Turisme: perspectives locals i tendències globals. L’objectiu del seminari, organitzat pel CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) el 21 de maig, era situar el turisme dins els processos globals i afavorir una comprensió més flexible a partir de visions que s’entrecreuen i són interdependents. Óscar Casanovas, professor de Dret Turístic del CETT-UB, va intervenir al debat sobre turistes, amfitrions i consumidors, mentre que la Dra. Maria Abellanet va fer la cloenda de l’acte, com a comissària del Pacte Local per la gestió i promoció d’un turisme responsable.

El CETT, al Saló Piscina & Wellness Barcelona

El CETT va organitzar-hi, el 16 d’octubre, el seminari Tendències en comercialització per potenciar les vendes. La jornada, moderada per Enric López, director del màster d’eTourism CETT-UB, es va dividir en un Key note a càrrec de Marta Santamaria, tècnica d’I+D+I de Segittur, i exposicions sobre experiències, amb Rafael González, director de Vivential Value; Josep M. Torreles, CEO de Nextel; i Sonia Graupera, de Social Media Expert d’@Graupix. El mateix Enric López hi va participar amb l’”Estudi de la presencia online i mobile del sector wellness a Espanya”, mentre que Montserrat Saperas, directora del Grup de Recerca Cuina i Gastronomia del CETT-UB, i Oscar Teixidó, professor i coordinador de les aules de cuina del CETT, hi van intervenir amb “Gastronomia, alimentació i wellness, una relació imprescindible”. n


14

Entrevista

ADA COLAU,

alcaldessa de Barcelona “Tenim com a prioritat abordar la gestió del turisme a la ciutat i posar-hi ordre perquè sigui compatible amb el dia a dia dels veïns i de les veïnes. Apostem per una estratègia de racionalització, desconcentració i participació, que té per objectiu millorar la governança del turisme.” • L’atractiu i el posicionament de Barcelona de cara al món és inqüestionable, per molts motius. Quins són els punts forts de la ciutat que cal millorar i potenciar, a grans trets? En les darreres dècades, Barcelona ha esdevingut ciutat turística. Els punts “forts” són força coneguts i el que cal millorar és la seva gestió. Comptem amb diversos factors que ho expliquen, com ara la situació geogràfica, el clima, el patrimoni arquitectònic, la identitat cultural, la qualitat dels serveis o l’accessibilitat; però el factor més determinant és el nostre estil de vida. Per aquest motiu, situem la qualitat de vida dels ciutadans en el centre de les nostres polítiques amb el convenciment que cal pensar el turisme del present però també el del futur, perquè volem que sigui una activitat sostenible no només per a la ciutat d’avui, sinó també per a la del demà. • El mes d’agost passat, el diari independent Dagsavisen d’Oslo va publicar un estudi sobre el fenomen del turisme de masses, firmat per Christina Baglo. Parlava dels problemes que s’hi associen i de les possibles fórmules que podrien fer possible un turisme sostenible. Menciona diverses ciutats del món que viuen aquesta realitat, entre les quals, Barcelona. Quin és el model de ciutat a seguir? Quina és la Barcelona que vostè imagina amb vista al futur? El posicionament de Barcelona explica l’important ressò que té en els mitjans internacionals. Alhora, el turisme urbà és un fenomen generalitzat a les grans ciutats occidentals, que amb més o

menys mesura n’obtenen beneficis, però també en pateixen les externalitats. El reportatge publicat al diari Dagvisen exemplifica clarament com moltes ciutats comparteixen aquesta realitat i planteja noves vies per millorar-la. En una recent visita del primer tinent d’alcalde de Nova York, Anthony Shorris, vàrem constatar aquest fet, identificant les moltes coincidències dels governs municipals barceloní i novaiorquès en matèries com ara l’equitat, la necessitat de regulació de noves tipologies d’allotjament turístic o en la voluntat d’impulsar un canvi per diversificar l’economia de les ciutats, ja que totes dues tenen el turisme com un dels principals motors. La Barcelona que imagino és una ciutat que no depengui dels interessos de cap lobby. Una ciutat on els beneficis es redistribueixin millor entre tots els seus veïns i veïnes, i els llocs de treball que es generin siguin de qualitat. Una Barcelona més justa, que fa front a les desigualtats i que fa valdre la intel·ligència col·lectiva de la seva ciutadania. Per aquest motiu, en l’àmbit del turisme volem impulsar una nova mirada vers el futur amb aquest esperit de cooperació. • Vostè defensa una bona gestió del turisme perquè aquest aporti desenvolupament econòmic, sostenibilitat i progrés social, i creu que cal vetllar per mantenir el posicionament i la reputació de Barcelona en l’àmbit internacional. El programa electoral del seu grup polític, Barcelona en Comú, defensava una sèrie de propostes en aquest terreny. Quines són prioritàries a l’hora de dur-ne a terme l’execució?

El turisme és un dels principals actius d’aquesta ciutat i, per això, és una responsabilitat col·lectiva cuidar-lo i ferlo sostenible en el temps. En els últims temps, hi ha hagut un enorme creixement del turisme, però aquest no ha anat prou acompanyat de planificació i de debat col·lectiu, i això ha generat forts desequilibris, com el cas de la Barceloneta i d’altres barris de la ciutat. Tal com assenyala el programa electoral, el govern municipal té com a prioritat principal abordar la gestió del turisme a la ciutat i posar-hi ordre perquè sigui compatible amb el dia a dia dels veïns i de les veïnes. Estem apostant per una estratègia de racionalització, desconcentració i participació, que té per objectiu millorar la governança del turisme. Tenim el compromís de millorar el turisme de la nostra ciutat i, amb aquesta finalitat, s’ha creat el Consell Turisme i Ciutat, que es constitueix com a òrgan de participació sectorial pel que fa a polítiques turístiques. Alhora, es posa en marxa un nou Pla Estratègic de Turisme per al període 2016-2020. • El turisme és un dels actius més importants de Barcelona i el principal motor econòmic, però vostè ha dit en diverses ocasions que el model actual de la ciutat està fora de control i que s’han de posar límits a la càrrega que ocasiona aquest fenomen i als desequilibris que se’n deriven. Ha parlat de diverses mesures i d’un pla estratègic que compti amb tots els actors. Quins són els principals eixos del pla i com i quan preveuen dur-lo a terme?


15

El Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona 2016-2020 es desenvoluparà durant l’any 2016 i partirà, en primer lloc, de l’avaluació de les actuacions previstes en l’anterior Pla Estratègic 2010-2015. El nou Pla posarà èmfasi en la necessitat de governar el turisme, de combatre els impactes negatius que té; ha de trencar inèrcies, i ha de preveure i planificar un model turístic sostenible per al futur. Així mateix, el nou Pla haurà d’aprofundir en tots aquells aspectes emergents de l’activitat turística, com són l’excesiva saturació de l’espai públic en alguns punts de la ciutat, la protecció de l’habitatge residencial i del comerç de proximitat, la lluita contra l’oferta d’allotjament il·legal o la promoció d’una ocupació de qualitat en el sector turístic. • Una de les primeres mesures que vostè ha dut a terme des de l’Ajuntament en matèria turística ha estat la suspensió de concessions de llicències d’allotjaments durant un any, fet que ha rebut aplaudiments i crítiques. La mesura, segons vostè, és preventiva, cautelar i temporal, i el pas previ a l’elaboració d’un Pla Especial de Regulació d’Allotjaments Turístics. En quins criteris es basarà el Pla? Implicarà una reducció en el creixement del nombre d’establiments? Com a pas previ a la definició d’un pla d’allotjament turístic, el govern municipal ha acordat suspendre la concessió de llicències de tot tipus d’allotjament turístic a Barcelona. Amb aquesta decisió, l’Ajuntament atura temporalment l’emissió de llicències d’hotels, aparthotels, apartaments turístics, pensions, hostals, habitatges d’ús turístic, residències d’estudiants i albergs juvenils. La suspensió de llicències té com a objectiu obtenir una radiografia fixa del parc d’allotjament turístic a la ciutat que permeti avaluar i diagnosticar l’oferta existent, així com l’impacte econòmic i social que té sobre l’accés a l’habitatge, l’ocupació de l’espai públic, la mobilitat i la diversitat d’usos urbans. El procés de definició del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) integrarà representants institucionals, tècnics i socials, i en l’anàlisi s’hi inclouran els sectors del turisme, l’urbanisme, l’economia, l’ecologia i la geografia. En essència, el Pla pretén garantir l’interès col·lectiu i la qualitat de

vida de les persones -dret a l’habitatge, manteniment de la identitat dels barris, lloc de treball...- i dels diversos sectors econòmics implicats. El PEUAT regularà els criteris per a una gestió global del turisme que permeti preservar la qualitat de Barcelona com a destinació turística i alhora garanteixi que aquesta activitat no provoqui conflictes amb la ciutadania. Cal tenir present que, actualment, a Barcelona hi ha un total de 10.335 allotjaments turístics, el nombre dels quals s’ha duplicat en els darrers 15 anys, amb una gran concentració a Ciutat Vella i l’Eixample. Això fa que gairebé un de cada dos barcelonins percebi que el turisme provoca una massificació de la ciutat. • Vostè defensa la tasca del Consell Municipal Ciutat i Turisme com a base per a la planificació de l’activitat turística a Barcelona i el debat col· lectiu, amb la finalitat de posar ordre i fer sostenible i compatible aquesta activitat amb el dia a dia dels veïns i de les veïnes de la ciutat. Quins han de ser els propers passos en aquest sentit i com s’han d’articular les propostes i les reflexions exposades en el Pacte Local per a la gestió i la promoció d’un turisme responsable i sostenible? Pensa integrar aquest Pacte en la política turística de Barcelona? Com? La creació d’un Consell de Turisme ha estat àmpliament reclamat pel moviment ciutadà; per aquest motiu el passat mes de juliol, en el primer Consell Plenari Municipal d’aquest mandat, se n’aprovà la creació. El Consell ha d’esdevenir l’òrgan de participació de tots els agents implicats que permeti assolir un debat pausat, tranquil i seriós en un tema cabdal per a la nostra ciutat. Sens dubte, els treballs que el Consell impulsi han de partir de la molta feina feta fins ara, ja sigui l’anterior Pla Estratègic de Turisme o, especialment, el recent procés participatiu que va comissariar la Dra. Maria Abellanet, amb qui comparteixo la seva afirmació que, de cara el futur, és necessària “una redefinició del turisme a la ciutat”. El conjunt de reflexions que s’hi recullen identifiquen clarament els principals reptes que cal abordar: la distribució del turisme en el territori i la recerca de la complicitat dels diversos agents,

la regulació i el control de l’activitat turística, el finançament del turisme i la distribució dels beneficis que genera, i la consolidació de Barcelona com a destinació sostenible, competitiva i d’excel·lència. • Quins actors intervindran en la nova planificació estratègica del turisme a Barcelona i quin serà el paper del veïnat en la revisió del model turístic? L’activitat turística, amb la seva complexitat i transversalitat, s’ha de governar de forma democràtica amb la participació del conjunt d’agents socials. No podem oblidar que el principal producte turístic és la ciutat en el seu conjunt i que l’activitat turística es desenvolupa principalment en l’espai urbà, per la qual cosa la ciutadania hi té un paper rellevant. En la composició del Consell Turisme i Ciutat es té en compte la diversitat d’actors implicats. Hi participaran representants d’entitats ciutadanes i veïnals, del sector del turisme, d’entitats de cultura, sindicats, entitats socials i ambientals, així com experts, acadèmics i professionals. També hi tindran representació els diversos grups municipals. • Quin rol creu que té i ha de tenir la formació en el desenvolupament del turisme al nostre país? La formació té un paper fonamental en el desenvolupament del nostre país en general. Des de l’Ajuntament volem convertir Barcelona en “ciutat educadora” i promoure la igualtat d’oportunitats educatives. En l’àmbit turístic, la formació és un dels aspectes que ens ha de permetre incidir en la millora de les condicions de treball. Per altra banda, crec que la formació contínua al llarg de tota la vida és un aspecte clau per a la cohesió social i per al benestar de la ciutadania, i Barcelona ha d’oferir més oportunitats assequibles a tothom. • Què recomanaria als estudiants del CETT que volen desenvolupar-se professionalment en el món del turisme? Als alumnes els aconselleria que aprofitin a fons les oportunitats d’aprenentatge, tant teòric com pràctic, que els ofereix el CETT, una escola caracteritzada per l’excel·lència de la seva formació i pel seu compromís social. n


16

Tema

LA SOSTENIBILITAT: el repte del turisme contemporani La sostenibilitat s’ha convertit avui en dia en una màxima aplicable a qualsevol activitat econòmica, una condició per garantir-ne la competitivitat i la viabilitat a llarg termini. A continuació analitzem els indicadors com a eines per orientar l’activitat turística sota, precisament, criteris de sostenibilitat.

La nova era del turisme augura una bona predisposició del sector per a la incorporació de la sostenibilitat en tota la seva cadena de producció i consum turístic. Proliferen els productes turístics sostenibles i responsables, i cada vegada hi ha més destinacions que assumeixen compromisos de gestió sostenible de l’activitat turística. Tanmateix, la instrumentalització de l’activitat com a mesura de reequilibri territorial, la intensificació del fenomen del lleure turístic de proximitat i la necessitat de reestructuració dels espais litorals tradicionals a través de la incorporació del rerepaís, han significat una progressiva turistificació del territori. Aquesta difusió territorial del fenomen ha iniciat un nou debat entorn de la idoneïtat del desenvolupament turístic arreu i del perill d’una urbanització extensiva que promogui nous models turístics insostenibles. El desenvolupament d’un turisme sostenible i responsable sembla ser l’objectiu actual de qualsevol discurs polític i/o de planificació i, tanmateix, el seu desplegament real respon a interpretacions molt diverses. El model de desenvolupament turístic tradicional està fortament arrelat al nostre país i l’aplicació de criteris de sostenibilitat en el sector s’enfronta no només a limitacions físiques importants sinó també a limitacions conceptuals. Així i tot, els agents turístics són conscients de la necessitat de canvi del model, i ja ningú dubta que aquest ha de passar per fer l’activitat turística ambientalment respectuosa, socialment justa, i econòmicament viable; però la manera de dur-ho a la pràctica esdevé una veritable dificultat, fruit de l’ambigüitat i imprecisió del mateix concepte de turisme sostenible.

Els indicadors, una eina imprescindible Precisament des del moment en què la sostenibilitat es converteix en un element indissociable del turisme contemporani, els indicadors esdevenen una eina necessària en la planificació i la gestió turística. Els indicadors permeten descriure i quantificar mitjançant paràmetres objectius la realitat d’un àmbit concret, facilitant el coneixement del territori i els ele-

ments i processos que hi tenen lloc. Així doncs, el seu valor és tant caracteritzar la situació present com monitoritzar-ne l’evolució o, el que és el mateix, des d’identificar problemes i virtuts del model actual fins a traçar-ne estratègies de reconversió o reorientació per al futur. A més, en el cas del sector turístic, a aquestes qualitats s’hi suma la idoneïtat de l’instrument per mesurar fenòmens de naturalesa transversal. L’ús dels indicadors en els processos de gestió i planificació turística ha estat present des dels inicis del boom turístic dels anys 60, si bé la concepció i finalitat ha variat notablement amb els anys. S’ha evolucionat d’indicadors purament econòmics que valoraven el balanç cost-benefici en sentit ampli a indicadors multidimencionals, fruit d’un nova mentalitat postfordista, que contemplen el turisme des d’una visió social, econòmica i ambiental integrada. L’aparició del concepte de desenvolupament sostenible, definit en l’Informe Brundtland (World Commission on Environment and Development, 1987), va marcar un punt d’inflexió, en tant que proposava una nova manera d’entendre l’activitat i, per tant, de valorar-la i, en definitiva, de quantificar-la. En general, la definició d’indicadors de sostenibilitat turística s’ha convertit en una estratègia de treball comuna entre les institucions d’arreu d’Europa. En aquest sentit, una de les


17

iniciatives més noves és el Sistema Europeu d’Indicadors Turístics (European Union, 2013) creat per la Comissió Europea, que es va posar en marxa a l’abril de 2013 i que es troba en fase experimental, amb l’aplicació d’indicadors de diversa naturalesa en casos pilot per guiar les destinacions en la millora de la seva sostenibilitat. Precisament el CETT ha col·laborat en aquest projecte a través de la Diputació de Barcelona i el Grup de Recerca Consolidat ANTERRIT-UB, amb l’aplicació de 27 indicadors bàsics en 35 destinacions de la província de Barcelona. Projectes com aquest evidencien la voluntat política de promoure metodologies comunes per a la parametrització de la sostenibilitat, que han de permetre definir estratègies globals que es desenvolupin en l’àmbit local o, el que és el mateix, acomplir la màxima de “pensar globalment i actuar localment”.

Algunes consideracions sobre la quantificació de la sostenibilitat Tanmateix, un dels problemes a l’hora de quantificar la sostenibilitat turística és que els models de governança no estan dissenyats per desenvolupar estructures econòmiques de convergència cap al desenvolupament sostenible. Això es tradueix en una manca d’informació i de dades bàsiques sobre el comportament de les principals variables que determinen la sostenibilitat. En altres casos, la seva escala o nivell de desagregació no és suficient. A aquest problema s’hi sumen d’altres com ara la deficient actualització de les dades o biaixos introduïts per errors en les mostres. Aquestes dificultats acaben suposant que al final el gestor hagi de treballar amb les dades disponibles i no amb les desitjables, és a dir, el que White et al. (2006) argumentaven com “valorar el que podem mesurar, en comptes de mesurar el que valorem”. Alhora, per interpretar correctament els resultats dels indicadors és necessari fixar alguna condició de referència que estableixi uns llindars de sostenibilitat per a les variables. Tanmateix, tal com apunta Vera -dir.- (2001), la delimitació de valors de referència que configuren l’estat desitjable és complex a causa de la situació objectiva de les condicions i de la percepció dels problemes. Així, la quantificació de la sostenibilitat a través d’indicadors es tradueix en la majoria dels casos en la identificació comparativa de “nivells de sostenibilitat”, essent necessàries diverses mesures, ja sigui entre diversos casos d’estudi (per definir, per exemple, que la destinació 1 és més sostenible que la destinació 2), o bé en una mateixa destinació, comparant la seva situació present amb la passada (per definir, per exemple, si la seva sostenibilitat ha millorat o empitjorat en els darrers anys). Aquestes dues aproximacions són les més “objectives possibles” en tant que no s’introdueixen judicis de valor ni percepcions subjectives. Tanmateix, Bell i Morse (2003) també proposen una altra manera per fixar llindars de referència per a la sostenibilitat: utilitzar processos participatius, establint els millors i pitjors escenaris possibles. Aquesta concepció atorga importància a la valoració subjectiva de la sostenibilitat, i trasllada a les

parts interessades la responsabilitat de definir el que és “acceptable” o no i, per tant, el pes d’actuar en conseqüència. En resum, treballar amb indicadors de sostenibilitat turística suposa haver d’afrontar qüestions i processos complexos, però això no ha de restar valor a la seva utilitat final. El gran repte actual per als indicadors de sostenibilitat turística és superar les definicions científicament perfectes, però escassament aplicables. No s’ha d’oblidar que els indicadors són una eina per simplificar i representar un sistema de relacions complexes i, per tant, la seva finalitat última és proporcionar informació d’interès coherent que sigui comprensible per a una àmplia majoria i permeti orientar adientment l’estratègia turística sota criteris de sostenibilitat. n Anna Torres Delgado Coordinadora de postgraus del CETT-UB i investigadora del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori

REFERÈNCIES • Bell, S. & Morse, S. (2003). Measuring Sustainability: Learning from doing. London: Earthscan Publications. • European Union (2013). European Tourism Indicator System. Toolkit For Sustainable Destinations. DG Enterprise and Industry. • Vera, J. F. (dir.) (2001). Planificación y gestión del desarrollo turístico sostenible: propuestas para la creación de un sistema de indicadores. Alacant: Institut Universitari d’Alacant. • White, V.; Mcmrun, G.; Blackstock, K. L.; & Scott, A. (2006). Indicators and Sustainable Tourism: Literature Review. Aberdeen (Scotland): The Macaulay Institute. • World Commission on Environment And Development (1987). Report of the World Commission on Environment and Development: Our Common Future. World Commission on Environment and Development.


18

Tema: Les opinions

CINZIA DE MARZO

DAMIÀ SERRANO

Lawyer, specialized in European Union and Economic Law. National expert at the European Commission, responsible for ETIS, accessible tourism and skills, EU macro regional strategies, coastal and maritime tourism

Cap del Laboratori de Turisme (LABturisme) de la Diputació de Barcelona

EITS: CHALLENGES AND OPPORTUNITIES FOR THE TOURIST DESTINATIONS

L’APLICACIÓ DELS INDICADORS DE GESTIÓ TURÍSTICA SOSTENIBLE AL MÓN LOCAL

The European Commission, in line with the objectives of its 2010 Communication ‘Europe, n.1 destination in the world: a new political framework for tourism in Europe’, has developed the European Tourism Indicator System- ETIS, which was launched in 2013. The aim of the Commission was to raise awareness and to help tourist destinations in measuring and monitoring their sustainable tourism performances, through the implementation of a common, simple and flexible European system, to be used on voluntary basis. In this respect ETIS is a management system and information tool (in terms of collecting data) useful for policy makers, tourist enterprises and stakeholders, which can generate long-term vision and practical guidelines for sustainable tourism development; In addition ETIS can improve the communication and promotional activities of the destinations and can facilitate good practices exchanges among them (in the near future also for benchmarking). The current structure of the system is articulated in 4 categories: [1] Destination management; [2] Social and cultural impact; [3] Economic value; [4] Environmental impact, and it is based on 27 core and 40 optional indicators, which balancing the need to be comprehensive, realistic and integrated. About 220 destinations across Europe, including non EU member States, like from Albania, Montenegro, Turkey, Macedonia, have been involved in the 2 testing pilot phases, during 2013 and 2014, and all of them have been strongly motivated to be engaged. ETIS system has tremendous potential to stimulate greater co-operation between destinations and to promote increased sustainability. For the time being the Commission is working on the assessment of the System, aiming at partially reviewing the set of indicators, adding possible supplementary indicators and improving the content of the toolkit, to be presented in Bruxelles during the ETIS conference, foresee by end of January 2016. In addition the Commission is exploring the possibility for establishing mutual cooperation with DG ENV (EMAS/Ecolabel), European Environmental Agency and to foster possible synergies with other existing tools and methodologies at EU and international level (UNWTO, UNEP). ETIS can be the vehicle to generate more growth and jobs and new skills for the young professionals, who can be engaged in the management of the sustainable destinations. Through the implementation of ETIS, destinations are called to create an effective link with academies and training organizations, involving actively students, researchers, and qualified professionals. n

En l’àmbit local és on té lloc l’experiència del turisme. Tot i això, és on menys coneixement es té sobre els turistes (clients) que el visiten, i on menys capacitat de gestió es disposa. Tradicionalment, els treballs de recerca aplicada en turisme per a destinacions s’han realitzat des d’una perspectiva més allunyada de l’àmbit local (àmbit regional o nacional) i, per tant, la disponibilitat d’informació del que succeeix en l’escala més bàsica es troba diluïda i, en ocasions, ignorada. És evident, per tant, que si s’avança en el coneixement turístic en l’àmbit local, de forma agregada, es millorarà significativament la competitivitat dels àmbits territorials més grans, actuant des de la realitat local i pensant en una escala global. El treball que s’ha realitzat des del LABturisme de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la UB i del CETT, ha permès fer una diagnosi, inèdita fins al moment, sobre la sostenibilitat de les destinacions turístiques en l’àmbit local; en concret, de 35 destinacions de la província de Barcelona. Els quaranta indicadors que s’han analitzat permeten realitzar una primera avaluació sobre el nivell de sostenibilitat turística en l’àmbit econòmic, ambiental i social; i de retruc, una comparativa entre les destinacions participants en el projecte que permet avaluar la situació particular de cadascuna d’elles amb relació a la resta. El fet d’haver aplicat l’índex ISOST ha permès ubicar cadascuna de les 35 destinacions en un rànquing de sostenibilitat. L’experiència d’haver participat en el projecte europeu ETIS, liderat per la Comissió Europea, com a prova pilot, ens garanteix que aquesta comparabilitat amb altres destinacions no serà exclusivament amb destinacions del nostre territori sinó amb destinacions de la mateixa tipologia d’altres territoris europeus. Ara ens queda consolidar aquest treball amb l’actualització dels resultats i de l’anàlisi evolutiva, per adonar-nos de quines són les principals necessitats en la gestió sostenible de les nostres destinacions i transmetre aquestes valoracions a cada destinació per a la presa de decisions. n


19

DRA. DANIELA THIEL-ELLUL

JOAN TORRELLA

Coordinadora del Centro de Investigación y Desarrollo del Turismo de la Universidad Nacional de San Martín (Argentina) i membre del Grupo de Investigación Turismo y Territorio SEJ402 (Univ. de Málaga)

Director de Turisme. Àrea d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona

INDICADORS DE SOSTENIBILITAT EN ACCIÓ

LA SOSTENIBILITAT: UN ATRIBUT ESSENCIAL DEL TURISME D’AVUI

La sostenibilitat és un dels principals reptes a aconseguir per part de les destinacions turístiques i ha despertat gran interès entre els científics. Avui dia ja no es dubta que la mesura i l’avaluació són condicions indispensables per dotar la gestió de les destinacions d’elements que contribueixin a l’operativitat d’aquest concepte. Durant les dues últimes dècades, s’ha produït una notable expansió en la creació de sistemes d’indicadors i d’índexs de sostenibilitat. En turisme, és possible trobar nombroses investigacions acadèmiques en aquesta línia, i s’observa una heterogeneïtat en els estudis que es deu als diferents objectius del mesurament (estudis comparatius, de destinacions en particular, etc.) i al grau d’aplicabilitat assolit. Metodològicament, no existeix un únic model a emprar i es constata el sorgiment de mètodes innovadors que busquen superar limitacions prèvies, i apropar-se cada cop més al concepte de sostenibilitat, la qual hauria de ser entesa com un procés de canvi consensuat que requereix una visió integral, de l’establiment de límits i d’esquemes participatius per a la seva definició i quantificació. D’aquesta manera, més enllà de les faltes de consens i de les limitacions encara existents –per exemple, la manca d’informació en l’àmbit local- que fan que els mesuraments siguin encara perfectibles, cal veure aquests instruments com un punt de partida per al debat i per “enfrontar” la societat a pensar en conjunt què és la sostenibilitat, incorporant-la a l’agenda política de manera pràctica. Afortunadament, ja existeixen exemples d’aplicació d’aquests indicadors sorgits d’estudis acadèmics, com és el cas de la Junta de Andalucía, que va incorporar el mètode multicriteri de doble punt de referència per al càlcul del Sistema d’Indicadors de Desenvolupament Turístic Sostenible per al seguiment i el control del nou Plan General de Turismo Sostenible 2014-2020. Cal recordar que els indicadors no deixen de ser eines i que els avenços en matèria de sostenibilitat només s’aconseguiran si existeix una actitud decidida per assumir els canvis que es requereixin. n

A la Barcelona d’avui, les polítiques relacionades amb l’activitat turística han de respondre a les necessitats dels barcelonins, i això vol dir que s’han de situar en un punt d’equilibri on aquests percebin que els guanys que n’obté la comunitat compensen els peatges que n’ha de pagar. La sostenibilitat del turisme ja no és, doncs, un objectiu a aconseguir, sinó que n’és un atribut essencial. Per arribar aquí, però, s’han hagut de fer passes explícites. L’any 2010, després de l’anàlisi en profunditat que va suposar l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme 20102015, l’Ajuntament de Barcelona va signar la Carta de Turisme Responsable, amb la qual feia explícita la seva aposta per la sostenibilitat com a eix clau de la seva política turística. Aquell document va representar el compromís d’avançar cap a un model de desenvolupament turístic basat en els principis de la diversitat cultural, la responsabilitat social i la sostenibilitat ambiental. Això representava l’aplicació dels criteris del Sistema de Turisme Responsable (STR) per maximitzar els efectes positius de l’activitat turística per a la ciutat i, alhora, minimitzar-ne els negatius. Aquesta implantació va fer evident que calia treballar des d’una perspectiva global, integradora i transversal de sostenibilitat turística, i això va requerir garantir la implicació de les diferents àrees de gestió municipal i d’altres entitats vinculades al turisme de la ciutat. Fruit d’això, el 30 de juny de 2011, en el marc de la segona Assemblea Anual del Global Sustainable Tourism Council (GSTC), l’Intituto de Turismo Responsable (ITR) va lliurar a la ciutat de Barcelona la Certificació de Turisme Responsable Biosphere Word Class Destination. Aquest estàndard, que Barcelona manté en l’actualitat, ajuda a fer-hi explícita l’aplicació dels criteris de sostenibilitat com a destinació turística, però més enllà d’això, l’essencial és el fet que els seus requeriments indueixen la posada en marxa, i el posterior manteniment, de dispositius que permetin controlar de manera permanent que la gestió del turisme a la ciutat s’ajusta a aquells criteris. n


20

Opinió

La regulació de L’ECONOMIA COL·LABORATIVA en el sector turístic L’anomenada economia col·laborativa o compartida (sharing economy), o com bé expressa l’acadèmica de la Boston School, Juliet Schor, l’economia connectada, és un tema de màxima actualitat, tot i no ésser cap novetat dels nostres dies. El coneixement d’aquesta nova realitat pot ésser abordat des de múltiples i variades vessants, però el nostre debat públic més important se centra actualment en consideracions d’ordre jurídic.

Una primera aproximació a la definició del concepte economia col· laborativa demostra que estem parlant d’un model de consum molt més assentat en la nostra societat del que semblaria en un primer cop d’ull. El pressupòsit essencial de l’economia compartida és, així, la relació entre persones físiques (persones iguals, pares en llatí), de manera bilateral o multilateral, on el canal és el suport o l’escenari de l’intercanvi, però no la seva característica definitòria. El canal (online o offline) que facilita la relació és un mer instrument, en aquest sentit, tot i que des d’un punt de vista d’impacte socioeconòmic, hom no pot prescindir d’interpretar Internet com un dels grans multiplicadors i factors de creixement exponencial d’aquesta nova economia, en el marc de l’eclosió de l’e-commerce d’ençà del tombant del nostre segle. Aquesta realitat ens apropa més encara al concepte d’economia connectada amb què la professora Juliet Scool pretén aprehendre millor la dimensió real del fenomen en l’actualitat. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en la seva recent (2015) Consulta pública entorn els nous models de prestació de serveis i l’economia colaborativa, identifica les següents condicions com a definitòries del concepte d’economia compartida: • Posada en valor de recursos ociosos o infrautilizats per l’oferent. Els béns i els serveis que s’intercanvien no han estat creats o adquirits per procedir a la seva oferta directa. • L’intercanvi és una activitat P2P (proconsumers), la qual cosa descarta els intercanvis B2B (no consumers) i B2P (no consumer to consumer). El microferent (peer o particular) no pot intervenir, així, en el mercat de l’economia compartida amb estructures mercantilitzades ni professionalitzades. Davant d’aquest escenari, el coneixement d’aquesta nova realitat pot ésser abordat des de múltiples i variades vessants; així, la filosòfica-ètica, la sociològica, la ideològica, l’econòmica, la tecnològica i la jurídica. Sense menystenir la densitat i la rellevància del conjunt d’aquests àmbits d’aproximació i de coneixement, el nostre debat públic més important se centra actualment en consideracions d’ordre jurídic.

La vessant jurídica Què succeeix quan aquesta nova modalitat de prestació i de consum de serveis topa frontalment amb la realitat de prestadors de serveis mimètics als propis de l’economia compartida (com ara els serveis d’allotjament) que desenvolupen llur activitat subjectes a unes càrregues administratives i substantives per al seu exercici molt elevades? De sobte, uns nous operadors del mercat concorren en igualtat d’oportunitats de comercialització i de venda de serveis i béns amb uns costos regulatoris molt menors que l’economia tradicional, amb un evident risc d’inequitat i de desequilibri en l’assumpció de les regles de joc d’uns i d’altres. Segons els mercats de béns i serveis en què operen aquests nous agents (els peers o proconsumers) estiguin més o menys intervinguts, o regulats o no, el conflicte amb el sector empresarial professionalitzat serà major o menor. L’impacte de l’economia compartida en mercats no reglats, com els productes de segona mà o els bancs del temps, no generen cap tipus de conflicte. En sectors reglats, això és, on la prestació de determinats serveis (p. ex. els serveis col·legials i l’allotjament turístic) se subjecten a condicions normatives d’obligat compliment (multisectorialment diverses, en el cas dels serveis d’allotjament) el conflicte en la concurrència de prestació està servit, de manera que el sector empresarial que ha de complir i atendre aquestes exigències normatives valoren com a competència deslleial la irrupció d’aquests nou agents en condicions legals i administrativament avantatjoses. Cal tenir present que, malgrat que en ocasions l’excés del regulador és obvi, moltes d’aquestes normatives d’obligat compliment tracten de protegir i tutelar de béns jurídics o d’interès públic evidents, com ara la salubritat, la prevenció contra incendis, la seguretat d’instal·lacions i d’aparells mecànics i elèctrics, el medi ambient, l’accessibilitat, la seguretat i els drets laborals, els drets del consumidor i la qualitat de la destinació i el seu model turístic, en el cas de la normativa turística. Per acabar-ho de reblar, bona part d’aquests estàndards normatius prové de la legislació comunitària (Unió Europea). Dit de forma directa, els allotjaments estan regulats i estan sotmesos a moltes càrregues administratives i normatives, mentre que les noves pràctiques com ara el lloguer d’habitacions, sota la cobertura de l’economia compartida, pretenen quedar excloses de tot tipus de regulació i d’intervenció administrativa. Val a dir que, com més intens és l’àmbit d‘intervenció i de regulació dels mercats de serveis i béns objectes de transacció, més col·lisió hi ha entre el sector empresarial professionalitzat i els nous operadors


21

peer. Així succeeix en mercats restringits al lliure accés dels serveis (com ara el transport públic de viatgers -per exemple, el taxi- i els jocs i apostes) o els directament protegits (com ara els béns subjectes a la legislació de propietat intel·lectual o de marques i patents).

La regulació a Catalunya Catalunya ha estat pionera a regular l’economia col·laborativa en l’àmbit de l’allotjament turístic, amb la regulació dels habitatges d’ús turístic, una activitat clarament P2P, mitjançant la qual un particular ofereix el seu habitatge per dies o per setmanes a altres particulars. També ha estat pionera en el procés de regularització i en la identificació dels canals de comercialització online, és a dir, les plataformes digitals que intermedien i, en major o menor grau d’intervenció, faciliten la transacció entre peers, com uns operadors subjectes a certes obligacions legals turístiques i no exclusivament de la legislació comunitària de serveis de societat de la informació, on tradicionalment emparen la seva desitjada exclusió de responsabilitat en la transacció de serveis turístics. El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016 calcula que són 500.000 les places il·legals en habitatges d’ús turístic al nostre país. Com a Administració vam ser conscients que calia regular aquesta modalitat d’allotjament turístic, ja que com a destinació és basic conèixer els tipus d’allotjament que oferim, la seva qualitat, la ubicació... Per aquesta raó vam consensuar amb el sector una normativa, àgil i simple, que ens permetés engegar un procés de regulació dels habitatges d’ús turístic per poder no només conèixer l’oferta real existent, sinó també posar en valor aquesta modalitat d’allotjament molt sol·licitada per una part del turisme que visita Catalunya. A Catalunya, i en el marc de l’activitat d’allotjament turístic, els serveis susceptibles d’ésser prestats per particulars (peers) –persones físiques mancades d’estructura empresarial o professional– són els propis de l’activitat d’habitatge d’ús turístic. Avui Catalunya ha regularitzat 270.000 places d’habitatges d’ús turístic, que vénen a ser 47.000 habitatges, amb una regulació que ha estat pionera i que és model no només a Espanya, sinó també a la resta d’Europa, per la seva eficàcia en el plantejament i en els resultats. Aproximadament un 70 % són titularitat de petits propietaris individuals (gestionats per sí mateixos o a través de terceres persones -gestors-). Per fer-nos una idea de la magnitud de l’oferta, en l’actualitat Catalunya té a l’entorn de 250.000 places d’allotjament hoteler, un nombre equivalent en places potencials de càmping, i unes 20.000 places en establiments de turisme rural. Atès que resta encara pendent de regularitzar una part significativa de l’oferta d’habitatges d’ús turístic, podem confirmar la diagnosi del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016 en el sentit que ens trobem davant la principal oferta d’allotjament de la destinació “Catalunya”. Tal com ja hem comentat, la Generalitat ha proposat una normativa simple i àgil, amb els mínims requisits possibles, per donar cobertura legal a aquesta activitat. La nova normativa permet obtenir l’habilitació administrativa necessària per a l’exercici de l’activitat amb un simple acte de comunicació davant l’ajuntament de la localització de l’activitat. Únicament s’hi exigeix el nom de l’habitatge, manifestar que es disposa de cèdula d’habitabilitat, d’un telèfon d’assistència 24 hores, i d’un telèfon per solucionar reparacions o qualsevol altre problema de manteniment que pugui afectar l’habitatge. També vam introduir una qüestió molt important: quan es tramita l’alta com a habitatge d’ús turístic, l’ajuntament -a través d’una

plataforma tecnològica i de manera automàtica- passa les dades a Turisme, que inscriu d’ofici aquest establiment en el Registre de Turisme de Catalunya. En aquest cens apareixen tots els allotjaments turístics donats d’alta al nostre territori i cadascun té un número de registre, que és la seva identificació oficial. En aquest sentit, hem establert que qualsevol publicitat sobre qualsevol allotjament català i feta en qualsevol tipus de mitjà, ha d’incorporar aquest número de registre. Aquesta és una mesura pensada, fonamentalment, pels canals de comercialització online. Fins aquest moment, quan localitzàvem un habitatge presumptament il·legal, havíem de demostrar-ho. Amb aquesta modificació legislativa, s’inverteix la càrrega de la prova. Per nosaltres, qualsevol publicitat d’un allotjament turístic sense el número de registre no és legal, i és el titular de l’habitatge qui ha de demostrar el contrari. Volem destacar, en aquest punt, l’acord que hem aconseguit amb les plataformes Interhome i, de forma més recent, amb Booking, acords que han creat un precedent a tot el món. Una empresa internacional com Booking ha acatat la normativa i ha dit: «No m’agrada, però entenc que tu, com a destinació turística, necessites saber què és el que tens i vetllar per la qualitat i l’ordre de la teva destinació; per tant, accedeixo a posar aquest número de registre a tots els habitatges que publicito.» Aquest és un exemple que les coses es poden fer garantint els drets d’usuaris i de les empreses, mentre es manté el paper de l’Administració allà on toca i pertoca, i es garanteix una correcta garantia dels béns jurídics objecte de tutela sense interferir en la progressió i en l’evolució dels nous mercats i modalitats de consum. En definitiva, l’apoderament del ciutadà no professional per a l’exercici d’activitats econòmiques de caràcter complementari ha de venir acompanyat de mesures d’intervenció administrativa ponderades i raonables que facilitin la capacitat d’irrompre en els mercats amb igualtat real d’oportunitats que els sectors. Al seu torn, aquestes activitats complementàries no han de comportar un avantatge competitiu injustificat i deslleial respecte als actors econòmics tradicionals, obligats a acreditar el compliment exhaustiu del conjunt de normatives ambientals, de seguretat, de salubritat, d’accessibilitat, i laborals. Maintaining a level playing field, en sentit recíproc. En aquest sentit, és important seguir avançant en una minimització dels costos regulatoris de l’activitat econòmica, també pel sector econòmic professional, de forma que la reducció de càrregues administratives desproporcionades i no justificades per raons d’interès general serveixi a la necessària equitat de condicions per a l’exercici de l’activitat econòmica professionalitzada i la no professionalitzada. La fascinació pel nou model de consum i paradigma tecnològic del nostre segle no ens pot retornar a un mercat salvatge, desprotegit i absent de regulació i d’intervenció dels poders públics més propi del segle XIX que del que li proposem al segle XXI, un segle de progrés i d’evolució de la humanitat en tots els seus àmbits. n

Marian Muro Directora general de Turisme


22

CETT Formació

FERRAN ADRIÀ inaugura el nou curs del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques El xef i doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, Ferran Adrià, va impartir la confèrencia inaugural al Paranimf de la UB. El 14 de setembre es van iniciar les classes dels graus universitaris que s’imparteixen al CETT. En el cas del de Ciències Culinàries i Gastronòmiques UB-UPC, Ferran Adrià va donar el tret de sortida al curs acadèmic 2015-2016 amb una conferència inaugural, i va presentar el projecte elBulliLab a l’alumnat de primer i segon curs. A continuació van tenir lloc els parlaments dels representats de les diferents universitats i institucions que duen a terme aquest grau, amb les intervencions de Toni Massanés, director de la fundació Alicia; Maria Abellanet, CEO del Grup CETT; Eloi Pineda, director de l’ESAB de la UPC; Màrius Rubiralta, director del Campus de l’Alimentació de la UB; i Gaspar Rosselló, vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la UB.

La inauguració es va emmarcar en l’acte de lliurament dels VI Premis UB – Ferran Adrià Gallina Blanca, guardons compromesos amb la nutrició i l’alimentació del futur que pretenen fomentar els estudis sobre aquest món entre l’alumnat de secundària i de cicles superiors. n

El CETT, present als principals concursos gastronòmics El 28 de maig va tenir lloc al Campus CETT-UB el lliurament de premis del IX Concurs de Cocteleria Bacardí-CETT i del XX Concurs de Cuina i Restauració CETT, celebrats el mes d’abril. En el primer cas, el primer premi va ser per a Enric Muste, guanyador d’un cap de setmana a Sitges amb visita a la Casa Bacardí i d’una beca per estudiar el curs oficial de Sommelier al CETT, mentre que el segon premi el va rebre Iván Ruiz, que va obtenir un diploma de Bacardí. D’altra banda, el guardó del XX Concurs de Cuina i Restauració CETT va ser atorgat a l’equip format per Víctor de Luis, Iván Escánez, Adrián Martínez, Pablo Monteserín i Marina Viñas, cadascun dels quals va rebre un joc de ganivets i una beca d’estudis de 1.000 euros de la Fundació Josep Damm. A més, l’alumnat del CETT també ha participat en nombrosos certàmens gastronòmics, on han resultat guanyadors. A l’abril, Eric Solà va quedar en segona posició en el concurs Premio Promesas de la Alta Cocina Le Cordon Bleu celebrat a Madrid, mentre que Andre Corral va arribar a la final. Aquest guardó busca el millor cuiner novell entre les escoles de cuina de tota la geografia espanyola. El 22 de maig, Marc Valldeperes i Mireia Costillas, de segon curs de Tècnic en Cuina, i Alba Boixaderas i Laura Graell, de segon curs de Tècnic en Serveis de Restauració, van guanyar el X Concurs de Joves Cuiners i Cambrers de Catalunya, a l’escola Joviat de Manresa, que va comptar amb la participació de 60 joves de 16 escoles de tot Catalunya. El 27 de maig, Pablo Monteserín, de tercer curs del cicle formatiu de grau mitjà de Tècnic en CuinaGastronomia i Serveis de Restauració (TCGR), va guanyar el premi absolut del concurs gastronòmic nacional Olivier Roellinger, destinat als joves xefs i a futurs professionals, que va tenir lloc a Alcalá de Henares. I el 6 d’octubre, Aina Mostaza, alumna del tercer curs de TCGR, va resultar finalista en la 5a edició del Concurs Escoge a tu Pinche de Makro, en el marc del congrés San Sebastian Gastronomika. L’estudiant va treballar amb el xef Francis Paniego, d’El Portal de Echauren. n


23

CETT Formació

L’ELEARNING: noves formacions en línia per a professionals La proposta de formació en línia del CETT enfocada a professionals del sector turístic s’amplia amb dos cursos en format virtual i intensiu: el d’Hotel Revenue Management i el d’Enoturisme.

L’ensenyament modular i en línia de CETT eLearning té els avantatges, per a qui el cursa, d’optar a un aprenentatge més personalitzat, amb el guiatge diari dels docents i d’experts que hi participen, amb la màxima flexibilitat horària i la comoditat d’estudiar des de casa, comptant alhora amb el mateix rigor pedagògic i acadèmic de la formació universitària. Aquesta oferta acadèmica compta actualment amb el màster de Dinamització i Gestió Turística del Patrimoni, en línia i modular, enfocat a professionals interessats a actualitzar i a adquirir coneixement sobre la gestió turística del patrimoni. El màster proporciona el coneixement i les competències clau per capacitar el professional en el disseny, la dinamització i la gestió del patrimoni cultural i natural i els seus equipaments, d’una forma eficient i amb una visió turística. També inclou un Curs de Sommelier semipresencial i modular, dirigit al professional que vulgui adquirir, ampliar i actualitzar la seva formació en aquest àmbit, beneficiant-se del millor de les metodologies virtual i presencial. La virtual presenta la teoria i gran part de les activitats amb les eines digitals més innovadores i compta amb el seguiment expert

i individualitzat dels docents del CETT. La part presencial es realitza de forma intensiva en les modernes instal·lacions del CETT i permet consolidar els coneixements adquirits. La superació del curs comporta obtenir la titulació de la Universitat de Barcelona i l’oportunitat d’accedir al segon any del Curs Superior de Sommelier presencial.

Dues noves propostes Les noves opcions formatives són dos cursos curts en línia. El d’Hotel Revenue Management, que s’imparteix el mes de novembre i el març, capacita per a la gestió eficaç de la comercialització dels productes i dels serveis oferts pels allotjaments turístics. Permet obtenir el coneixement i el domini de les eines per a l’optimització de les vendes d’allotjament i altres serveis que pot oferir un establiment hoteler. L’Enoturisme és l’altra proposta formativa. Aquest curs s’impartirà el mes de març del 2016 i té com a objectiu preparar el sector vitivinícola per a la creació de serveis i productes turístics. El món del vi i el terroir, cada vegada més interessant per als turistes que ens visiten, és un bon definidor de la cultura i un complement immillorable de la gastronomia local. n Més informació: www.cett.cat/elearning


24

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT LUCAS VIDALLER Graduat en Turisme al CETT, on exerceix com a professor des de l’any 2001, és coordinador de l’especialitat de Direcció de Restauració del màster de Direcció Hotelera i de Restauració. Es defineix a si mateix com una persona empàtica, innovadora, apassionada, persistent i exigent.

LAIA COMA Llicenciada en Pedagogia i Doctora en Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni, des de l’any 2011 està vinculada al CETT. És professora del CETT-UB, investigadora del Grup de Recerca TCT, i coordinadora de l’especialitat Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural del màster d’Innovació de la Gestió Turística. Diu que és exigent, positiva, resolutiva, tossuda i serena.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Després d’acabar la formació als EUA i d’uns anys en diferents hotels i restaurants, vaig contactar amb un dels meus referents professionals, el Sr. Ruiz, qui em va animar a començar la meva trajectòria docent al CETT, l’any 2001. .

El curs 2011-2012, acabada de doctorar, vaig participar com a docent en el màster d’Innovació de la Gestió Turística. El curs següent vaig seguir al CETT com a professora externa amb l’assignatura de grau Mediació Turístico-cultural. I un curs després formava part de l’equip docent del CETT-UB.

• Com creus que et valora i percep l’alumnat? Jo intento inculcar tots els valors i coneixements que un professional ha de tenir en qualsevol càrrec que ocupi. Així, doncs, m’agradaria que em veiessin com un professor proper i exigent amb la transmissió de valors i coneixements professionals.

La primera vegada que vaig entrar a una aula com a professora va ser en el curs 2008-2009 (jo tenia 27 anys), a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquell any també em vaig estrenar com a docent en línia d’estudis de postgrau. Suposo que l’alumnat veu en mi una professora que vol fer la seva feina el millor possible i que intenta que l’alumnat aprengui mentre passa una bona estona.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement? Un coneixement profund del negoci. A més de les competències tècniques i professionals, en un sector molt competitiu i en moviment cal que el professional conegui a fons la gestió del negoci per adaptar-lo a les noves tendències.

El més probable, o més ben dit, el que m’agradaria és que la meva aportació passi per reforçar el paper de la pedagogia i la didàctica en l’àmbit del turisme cultural, i en el sector turístic en general. Penso que avui, més que mai, cal fer pedagogia turística.

• Explica’ns alguna anècdota curiosa de la teva trajectòria. N’hi ha moltes i de molt positives, com ara trobar-me amb infinitat d’exalumnes transformats en companys de professió a qualsevol ciutat d’Europa. Una de divertida... fa uns 10 anys, en un examen sobre conceptes de dret mercantil, es formulava una pregunta sobre els principis ordenadors del capital social. L’estudiant, que no havia tingut massa temps per venir a les sessions, va respondre “Hewlett Packard, Ibm, Apple”.

Doncs segurament la típica que li passa a qualsevol professor/a que comença de ben jove: que constantment et confonguin amb una estudiant, no només per part dels teus companys docents sinó també per part del teu alumnat.

• Parla’ns dels teus projectes de futur... Estar sempre a l’avantguarda dels canvis sectorials. Investigar noves metodologies i tècniques per ajudar, des de l’àmbit de la gestió, a optimitzar recursos, adaptar el producte a les noves etapes, i crear nous models de negoci que donin resposta a aquests continus canvis. n

La idea és continuar treballant en allò que m’agrada i m’omple: exercir com a professora. I aprendre i enriquir-me d’altres disciplines i de les experiències professionals dels companys/es per poder créixer com a professional. n


25

CETT Formació

FLAIXOS Daniel Imbert, professor del CETT-UB, ponent a la Badalona Home Design’15. El 7 de maig, Imbert va ser convidat pel Fòrum de Turisme de Badalona per impartir la xerrada “L’auge del turisme urbà i el potencial de Badalona com a destinació turística de proximitat”, en el marc de la segona edició del Badalona Home Design, que va organitzar l’Ajuntament de la ciutat amb la col·laboració de diferents entitats locals i amb motiu de les Festes de Maig.

Montserrat Iglesias, present a congressos internacionals. Amb la comunicació “Travel Behaviour in International Student

Language Tourism”, la professora del CETT-UB Montserrat Iglesias va participar en el Congrés ICOT2015. From Tourism Policy into Practice: Issues and Challenges in Engaging Policy Makers and End Users, que es va celebrar del 24 al 27 de juny a Londres (UK), organitzat per Middlesex University i IATOUR, i patrocinat per l’editorial Elsevier. Dos dies més tard, Iglesias va ser present, a Istambul (Turquia), al congrés International Linguistics and Language Conference LILA ‘15, amb “Linguistic Development and Motivation in Language Tourism”.

El II Simposio Internacional IMAT 2015 compta amb les intervencions d’Enric López i Eugeni Osácar.

El 2 i el 3 de juliol va tenir lloc a València el Simposi Internacional d’Innovació en Màrqueting Turístic organitzat per l’ESIC, on van intervenir els dos professors del CETTUB. Enric López va presentar la ponència “Inteligencia turística para competir en el mercado chino: reputación online de los hoteles españoles desde la visión de los turistas chinos”, que forma part del projecte que desenvolupa el Grup de Recerca Hoteleria del CETT amb l’empresa Vivential Value. Eugeni Osácar va participar a la taula rodona “El Branded Content aplicado al sector turístico: fortalezas y aporte de valor” i va presentar la ponència “La imagen turística de Barcelona a través de las películas internacionales”. Es tracta dels darrers resultats d’un projecte desenvolupat al Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori del CETT.

Patrimoni immaterial i enoturisme a l’època dels Millennials. El 17 de setembre, CETTeLearning va organitzar, a l’Hotel Alimara,

la taula rodona “Noves experiències a l’època dels Millennials: patrimoni immaterial i enoturisme”. Després de la ponència a càrrec de Júlia Castell, coordinadora de la formació CETTeLearning, va començar la sessió de debat, amb la participació de Damià Serrano, cap de la Unitat LABturisme, de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona; Jaume Font, Doctor en Geografia i professor al CETT-UB i a la Facultat de Geografia i Història; Jordi Secall, director de Màrqueting de l’Agència Catalana de Turisme; Laia Coma, professora del CETT-UB i experta en comunicació i mediació del patrimoni cultural; i Daniel ImbertBouchard, professor del CETT-UB i expert en eines digitals aplicades al turisme.

Les jornades Gastronomia L’H, amb Emma Pla. El 30 de setembre, Emma Pla, coordinadora de l’especialitat del màster d’Innovació en la Gestió Turística del Patrimoni Culinari i Gastronòmic CETT-UB, va participar a “Gastronomia L’H: La gastronomia i l’hostaleria, una oportunitat per al desenvolupament econòmic de l’Hospitalet”, projecte impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho va fer amb la ponència “La gastronomia i l’hostaleria com a motors del desenvolupament socioeconòmic de la ciutat”. També va formar part de la taula rodona i debat, moderat per Ángel Ruiz, president del Gremi d’Hostaleria i Alimentació de l’Hospitalet, juntament amb Pere González, del Centre de Formació d’Hostaleria de l’Hospitalet “Devora, es Burgos” i Asociación Plan Estratégico Ciudad de Burgos.

Editat un nou volum de la revista d’investigació en turisme ARA. Recentment s’ha publicat el volum 5, número 2, de la revista digital científica ARA. Journal of Tourism Research, editada per la Fundación Global Democracia y Desarrollo (Funglode), de la República Dominicana, i el CETT-UB. Per primera vegada es publica un article d’una antiga alumna d’un màster del CETT-UB: l’autora és Marlyn Karina Matos, que va cursar el màster oficial d’Innovació en la Gestió Turística. A partir d’ara la revista promourà la línia de potenciar l’excel·lència investigadora dels màsters del CETT-UB i donar l’opció als millors Treballs Finals de Màster de presentar un article per a considerarne la publicació. Tots els números de l’ARA es poden consultar a www.arajournal.net n


26

CETT Formació

SORTIDES formatives de l’alumnat El darrer semestre, els estudiants de les diverses formacions del CETT han realitzat múltiples sortides destinades a complementar els coneixements, fora de les aules i en espais professionals reals que permeten conèixer de primera mà la realitat del sector. • MÀSTERS I CURSOS D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA L’alumnat del màster d’Innovació en la Gestió Turística, en el marc de l’assignatura Comunicació i Comercialització del Turisme, va visitar Arenys de Mar amb l’objectiu de conèixer les accions de la Xarxa de Municipis Indians en matèria de promoció i de comunicació. També van rebre informació sobre les tasques de planificació i de gestió a la localitat per combatre les problemàtiques característiques d’una destinació litoral. L’alumnat també va ser al Museu Egipci de Barcelona per descobrir les accions i les estratègies de comercialització que realitza la Fundació Arqueològica Clos. La sortida va acabar amb una visita privada a les sales del Museu. El grup de segon curs superior de Sommelier va visitar l’Oller del Mas, on Lluis Tolosa va impartir una ponència sobre el màrqueting del vi i l’enoturisme. Posteriorment, l’alumnat va poder participar de la verema. • GRAUS UNIVERSITARIS Estudiants de primer curs de l’assignatura Introducció a l’Especialitat de Direcció Turística i Hotelera del grau de Turisme, van fer una sortida didàctica al MNAC. Alumnat de l’assignatura Turisme i Patrimoni, també del grau de Turisme, va ser al Districte d’Horta-Guinardó per conèixer-hi alguns dels atractius turísticoculturals potencials: va visitar la rèplica del Pavelló de la República, on es van desenvolupar continguts de didàctica del patrimoni arquitectònic i pictòric (s’hi pot contemplar una reproducció del Guernica de Picasso) i continguts de didàctica del patrimoni escultòric, a través de l’obra Els Mistos de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen. L’alumnat de 3r i 4t curs de l’assignatura Mediació Turísticocultural va ser partícep de la primera experiència d’innovació educativa, i va fer de mediador del patrimoni a l’alumnat de 1r curs del grau de Turisme. Així, els estudiants van desenvolu-

par el rol de guies turísticoculturals i van presentar els treballs finals d’assignatura, basats en el disseny i en la creació d’una visita turísticocultural a un conjunt patrimonial proper al CETT (el Palau de les Heures i les Llars Mundet), i dels materials didàctics necessaris per comprendre l’evolució i el significat d’aquests espais. L’alumnat de 1r curs va jugar el rol de turista o visitant, i va participar interactivament en la visita, amb la realització de jocs i la manipulació dels materials didàctics creats pels companys de cursos superiors. L’alumnat de Mediació Turístico-cultural també va realitzar una sortida formativa al Palau Robert, per visitar l’exposició “Camins de natura. Itineraris vitals”. L’objectiu de la sessió era posar en pràctica els aprenentatges més teòrics treballats a les aules del CETT, amb l’anàlisi dels recursos de mediació museogràfica utilitzats per articular el discurs expositiu, mitjançant una fitxa i pauta d’observació. D’altra banda, els estudiants de l’assignatura Disseny d’Establiments Turístics del grau de Turisme van ser a l’Hotel Renaissance Barcelona Fira per veure de primera mà com influeix el disseny en l’operativa diària d’un dels hotels més nous de la ciutat, que destaca per la seva arquitectura i l’interiorisme. • CICLES FORMATIUS - TURISME L’alumnat de 1r de TSAVGE va fer una sortida formativa a l’Hotel Hesperia Tower per visitar-ne les instal·lacions, tant de la vessant d’esdeveniments com d’allotjament. • PROGRAMES INTERNACIONALS. SUMMER SCHOOL. 20 estudiants del curs Nuevas tendencias en gastronomía y cocina van visitar el Jamon Experience per aprendre com realitzar un correcte tall del pernil i fer-ne una degustació. El grup d’Events Management va traslladar-se al Centre de Convencions Internacional de Barcelona per visitar els espais i conèixer com es desenvolupa l’organització i la gestió d’esdeveniments al centre. L’alumnat del curs Marketing of Services va visitar el Museu del FC Barcelona per complementar la sessió teòrica sobre International Marketing realitzada al CETT. El de Nuevas Tendencias en Gastronomía y Cocina va ser al Museu de la Xocolata i als Cellers Avgvstvs Forvm, i els estudiants del programa Pedagogía de la Diversidad e Intervención Psicopedagógica en una Sociedad Cambiante van veure l’aplicació pràctica de tot allò après al CETT a la Fundació Pedagògica El Brot, al MACBA i a l’Hospital de Vall d’Hebron. n


27

Ciència i Cuina

LA PIZZA del retorn al futur Un científic i un jove viatjaven en el temps, des del 1985 fins al 21 d’octubre de 2015, a la pel· lícula que aqui es va titular Regreso al futuro. En el 2015 imaginat es trobaven amb un món nou, amb sistemes avançats. Els cotxes volaven, els monopatins flotaven a l’aire, i les pizzes es compraven liofilitzades: eren petites i es podien hidratar en un aparell domèstic que les feia créixer fins a la mida normal. No van encertar aquesta predicció. Normalment els futuròlegs i els que fan prospectiva s’equivoquen considerablement, perquè no tenen en compte que les meravelles que pronostiquen s’han de pagar, que no es poden aplicar totes alhora, o que les novetats que proposen no resolen problemes gaire importants per als ciutadans, que no les demanen. També extrapolen la tecnologia introduint errors científics, i el cas de les pizzes n’és un exemple. En la pel·lícula citada s’insinua que el 2015 compren pizzes liofilitzades. Però... què és la liofilització? Aquesta operació, que també es coneix com a criodeshidratació, en essència és un procediment d’assecament. Els procediments clàssics per assecar fruites i verdures, o carn o peix, són ben coneguts. En essència, es procura tenir l’aliment que es vol assecar en làmines tan fines com sigui possible, si es pot. L’aliment es deixa en un lloc sec, fred i si pot ser amb aire corrent. La humitat ambiental ha de ser baixa perquè hi pugui haver transferència d’aigua de l’aliment a l’aire. La temperatura alta és perillosa perquè pot fomentar la presència de microorganismes, però al mateix temps va bé perquè la pressió de vapor de l’aigua és superior i, així, l’aliment s’evapora més ràpidament. A la pràctica, les dues opcions més usades són l’assecatge al sol en ambients secs, o l’assecatge en ambients freds i corrent d’aire, com a les caves de pernils i embotits. La presència de sal ajuda a la conservació dels aliments per diversos mecanismes. Els principals són que la sal ajuda a la deshidratació, i evita que els microorganismes puguin sobreviure. La liofilització és també un procés d’assecament però partint del producte congelat, és a dir, un producte en què l’aigua està en fase sòlida (com a gel d’aigua), barrejada amb els nutrients i la fibra de l’aliment. L’eliminació de l’aigua té lloc directament des del sòlid a l’aire, sense que passi per la fase líquida, mitjançant un mecanisme fisicoquímic, la sublimació. Es considera que la liofilització s’usa des de temps inmemorial als Andes, per conservar aliments... i mòmies! Les grans alçàries amb entorns sempre molt per sota de zero graus i amb aire molt sec permeten l’asssecament per sublimació.

La liofilització industrial comença amb la congelació de l’aliment, freqüentment amb nitrogen líquid. A continuació l’aliment congelat es diposita en safates en capes de poc gruix. Es fa el buit al recipient, Sobre de gelat de vainilla liofilitzat “d’astronauta”. Es consumeix sense i les safates s’escalfen suaument hidratar. El venen als museus amb resistències elèctriques, per de ciència dels Estats Units.” subministrar l’energia necessària per a la sublimació. El gel dels teixits de l’aliment es vaporitza lentament, és a dir, sublima. Aquest vapor d’aigua s’extreu amb la bomba de buit i es llença a l’atmosfera. Aquest procediment s’havia aplicat principalment a l’assecament de medicaments i a productes industrials. De fa anys que les expedicions a zones polars o a altes muntanyes usen aliments liofilitzats. Per reconstituir-los n’hi ha prou amb afegir-hi aigua calenta, que els hidrata i els torna a donar la consistència humida típica de la major part. Ha estat amb el moviment culinari basat en l’ús d’equipament de laboratori a la cuina quan la liofilització s’ha aplicat també a la cuina. Si el producte que es liofilitza és una dissolució, al final es té un granulat sec i molt porós: és el cas de certs cafès solubles. Però si es liofilitzen peces sòlides com ara fruites o trossos de carn o de peix, el resultat és una peça de la mateixa forma i quasi les mateixes dimensions que l’original, però que ha perdut quasi tota l’aigua, pesa molt menys, i és molt porosa. Aquest producte liofilitzat es pot consumir directament, es pot impregnar amb algun bany complementari, o es pot reconstituir amb aigua. Les aplicacions a l’alta cuina són diverses, però el procés és delicat i requereix molta atenció. Els aparells liofilitzadors són cars i complexos, i no sembla que hagi de ser una tècnica que es popularitzi als restaurants. El que serà més probable, i ja està passant, és que hi hagi empreses alimentàries que liofilitzin productes amb destí al consumidor final, sigui domèstic o restaurador. La pizza liofilitzada és perfectament possible, i té la forma plana idònia per obtenir-la. Però el resultat no seria una pizza petita, sinó una pizza de les mateixes dimensions, molt porosa. Aquest assecament elimina l’aigua de les estructures cel·lulars i l’aigua intersticial, però les unions a les membranes cel·lulars i als sistemes dispersos dels aliments, un cop assecats, mantenen les dimensions quasi sense variació. Podria fer-se una pizza diminuta que després, amb aigua, creixés fins a la mida d’una pizza normal? Probablement, però la tecnologia no hauria de ser la de liofilització d’una pizza prèvia, sinó l’ús d’una altra tecnologia, la de gels. Tindria una certa similitud amb una hipotètica pizza de crispetes que creixés al microones. Ho veurem el 2045? Claudi Mans. Departament d’Enginyeria Química de la UB


28

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT emprenedor El 23 de juny de l’any 2013 va obrir les seves portes a Barcelona el Restaurant Bambarol (www. bambarol.cat), ubicat al carrer Santaló, 21. Els encarregats de tirar endavant aquest projecte, i actualment socis i propietaris de l’establiment, són dos antics alumnes del CETT: l’ALBERT FERRER i en FERRAN MAICAS, de 36 anys. Ambdós van cursar-hi estudis de cuina i de restauració, i ara comparteixen la il·lusió per aconseguir, dia a dia, que l’establiment segueixi sumant clientela i èxits. Però la passió de l’Albert i del Ferran pel món de la cuina i de la gastronomia prové de la infantesa. L’Albert explica que “des de ben petit tot això ja em cridava l’atenció, no sé encara per quina estranya raó: suposo que per totes aquelles tardes a casa, ajudant la mare a la cuina”. En Ferran recorda que “també de ben petit, quan estava estudiant a l’habitació i començava a sentir l’olor del sofregit que feia la meva mare, deixava els libres i ràpidament anava a veure si podia ajudar-la remenant-lo. I aleshores, quan ella no em mirava, fotia cullerada a aquesta meravella de la cuina catalana!” Uns anys més tard tots dos van seguir la seva vocació. Després dels estudis, la seva trajectòria professional es va anar consolidant en establiments de primer ordre, tant al país com a l’estranger (podeu consultar aquest bagatge a la pàgina web del Bambarol). Però fa dos anys van decidir donar forma i posar en marxa un nou repte: el Restaurant Bambarol. “El fet de dur a terme el nostre propi projecte va sorgir de la idea de fer una cosa pròpia i de la il·lusió que comportava contribuir que el nostre somni veiés la llum”, diu en Ferran. Per l’Albert, “després de vuit anys treballant al Saüc Restaurant i de quinze com a cuiner, tenia ganes de crear un espai propi, nostre, i d’abocar-hi tots els coneixements adquirits fins aleshores”. El resultat va ser aquest establiment “especialitzat en les tapes i en els platets”, que disposa d’una carta formada per tapes calentes i fredes, i postres. La filosofia del Bambarol

és clara: oferir una cuina mediterrània oberta a altres receptaris del món, als seus productes i a les seves tècniques: “Amb la recuperació de la riquesa gastronòmica catalana de les àvies i de les mares, volem fer un homenatge a aquells que des de petits ens han educat, tot assaborint la varietat del receptari català. La nostra és una cuina de temporada en què intentem treure el màxim profit als productes. Apliquem tècniques modernes i procurem conservar al màxim les qualitats organolèptiques. Aquests coneixements els hem adquirit al llarg dels 15 anys de professió, treballant en alguns dels millors restaurants del món, i cursant estudis superiors en dietètica i nutrició.” En aquest sentit, l’Albert i en Ferran parlen del seu pas pel CETT, centre que els ha proporcionat, segons comenten, coneixements amplis del sector i contactes, i possibilitats d’inserció en el món laboral, a més d’una formació que els ha ajudat a créixer més rápidament com a professionals. Actualment hi segueixen en contacte: “Mantenim relació amb el CETT i amb el Servei E3. Hi col·laborem amb la formació d’alumnat en pràctiques i hi pengem les nostres ofertes laborals per als exestudiants. De fet, actualment, al Bambarol tenim sis treballadors al nostre càrrec, un dels quals és antic alumne del CETT.” Recomanen als estudiants que tinguin una bona formació contínua i que es reciclin. També destaquen la importància del idiomes per al seu creixement personal i professional, i comenten que “és molt bo marxar a l’estranger per conèixer altres cultures i maneres de fer i de treballar. Aquesta feina, a més, permet voltar per tot el món.” Per ells, ara els objectius tenen un eix comú: “Consolidar l’empresa i la marca Bambarol”, un fet que sembla que aconseguiran, ja que “el restaurant és ple cada nit, i tot i que fa ben poc que obrim als migdies, ja comptem amb un 80 % d’ocupació”. n


29

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT AVUI Ester MASSEGÚ L’Ester Massegú va estudiar al CETT el màster d’E-Tourism: Estratègies de comercialització i distribució online en el sector turístic, i diu que en la seva vida hi va haver un abans i un després d’aquesta formació. “La realització del màster em va facilitar la meva integració en aquest món”, explica. Ara, amb 31 anys, treballa de pesponsable de Comercialització i Màrqueting a l’Hotel & Apartaments Xaine de Lloret de Mar: “Fa dos anys que hi sóc i la meva feina gira entorn del desenvolupament i de la implementació del pla de màrqueting, de la gestió i de l’estratègia del revenue, de la comercialització i de la distribució online i offline, de la gestió de la reputació online, i de la gestió del CRM. Es tracta d’un camp que exigeix estar sempre al dia de les tendències del sector, dels comportaments del mercat, del desenvolupament de les noves tecnologies... tenint en compte com afecten aquests factors al sector hoteler.”

Albert SARDÁ L’Albert Sardá, de 26 anys, treballa pel grup Jumeirah, al Jumeirah Port Soller Hotel & Spa de Mallorca, on realitza la funció de F&B supervisor al restaurant principal, com a encarregat del funcionament operacional dels esmorzars i dels dinars en un dels outlets principals de l’hotel. “És una gran companyia que t’ofereix moltes oportunitats per seguir progressant laboralment i n’estic molt satisfet”, diu. L’Albert parla així del seu pas pel CETT: “Vaig cursar-hi el grau superior de Restauració (2007-2009) i després el grau de Direcció Hotelera (2009- 2013) i mai m’ha faltat feina. Em vaig endinsar en el món laboral realitzant les primeres pràctiques gràcies a la Borsa de Treball del CETT i sempre m’han donat suport. Per exemple, em van ajudar a entrar a treballar a l´Hotel Ohla, al restaurant amb 1 estrella Michelin, i després vaig tenir l’oportunitat de fer-ho al Roger Smith, on vaig fer un management program a Nova York durant un any. He pogut treballar i viure situacions que m‘han enriquit molt personalment -afegeix–, des d’un Erasmus a Amsterdam fins a l’estada a Nova York i a Londres.”

Mireia BORRELL “El CETT va suposar el punt inical del meu desenvolupament personal i professional. Em va aportar les eines per ser competent en l’àmbit laboral i em va ajudar a reafirmar que em volia dedicar al món del turisme i del vi”. Així parla Mireia Borrell, de 25 anys, que va cursar al CETT el grau de Turisme (2008-2012) i actualment hi estudia el curs superior de Sommelier. Des de fa quasi tres anys i mig és la responsable d’Enoturisme i Esdeveniments de Caves Gramona: “M’encanten els idiomes, viatjar i el vi, així que treballo amb tot allò que realment m’apassiona. M’encarrego que el visitant de Caves Gramona visqui experiències relacionades amb el món del vi i el cava de més a prop, gestiono les reserves i trucades relacionades amb les visites, i organitzo i coordino els esdeveniments que tenen lloc a les nostres instal·lacions.” Parla amb il·lusió del present i del futur: “Penso continuar millorant en el sector per adquirir més coneixements. De moment vull continuar dedicant-me a l’enoturisme i potser, en un futur, muntar el meu projecte personal com a complement a la feina actual, on estic molt bé.” n


30

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT arreu del MÓN SANDRA ARQUERO, de 34 anys, viu i treballa a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica: “Treballo a Terra Nova des de fa 4 anys, on sóc assessora de viatges i n’organitzo a mida per als clients espanyols que volen conèixer el país. Vaig aconseguir la feina gràcies al departament de pràctiques del CETT, on vaig trobar l’oferta, ja que després de ser a Anglaterra, volia desenvolupar una feina en un país de parla anglesa”. La Sandra va estudiar el cicle superior d’Agències de Viatges al CETT (2005) i estudis del grau de Turisme, i diu que “a més de la formació, el coneixement d’idiomes és molt important, essencial en el sector del turisme. Crec que les relacions professionals són essencials i gràcies als idiomes podem abastar més fronteres”. Explica que des petita ja s’interessava per les persones, cultures i tradicions, i “en general, per tot el que semblava diferent i desconegut de la meva vida quotidiana. Veia els documentals sobre safaris a la televisió amb el meu pare i aquest món em fascinava. Qui m’havia de dir que avui viuria a Ciutat del Cap, organitzant safaris i viatges pels països del sud de l’Àfrica!” Explica que a la feina té persones en pràctiques al seu càrrec i que l’any vinent una d’elles procedirà del CETT. Demana a aquestes persones que tinguin interès pel que fan i que siguin resolutives, perquè “és la clau de l’èxit. El coneixement i el voler superar-me dia a dia són el motor de l’aprenentage.” I afegeix que si bé actualment vol continuar ampliant els coneixements i les competències, més endavant li agradaria crea una empresa pròpia especialitzada en viatges a l’Àfrica. Qui també viu sempre il·lusionat amb allò que fa és SERGIO VIQUE. Amb 24 anys, diu que “no s’ha de perdre mai la recerca de la felicitat. Jo, si no m’ho passo bé, canvio de feina perquè és bàsic divertir-se amb allò que fas”. El Sergio, antic estudiant del grau de Turisme CETT-UB, en l’especialitat de Direcció Hotelera (2010-2014), un cop acabats els estudis va fer de F&B bartender a Barcelona, i de F&B juice bartender, cashier and storeman a Sydney: “L’any passat buscava feina en aquesta ciutat, a Austràlia. Volia veure món, fugir de les rutines, treballar amb un equip internacional, que cada dia fos diferent. I la línia aèria Emirates en va ser la resposta. Després d’un llarg procés de selecció em van agafar, i un cop acabat el training de dos mesos, vaig començar a volar.” “La feina de cabin crew és molt exigent: requereix l’estudi

Sandra Arquero

Sergio Vique

diari perquè cada setmana es modifiquen les regulacions, i també s’ha d’estar bé físicament i menjar sa per combatre millor el jet lag. Els pilars de la meva feina són la seguretat, els coneixements mèdics i un servei 5 estrelles. Així, vetllo per la seguretat dels passatgers, i ajudo el capità i el primer oficial en les tasques de seguretat. Tanmateix, la majoria del temps a l’avió em dedico a servir la clientela seguint uns altíssims estàndards de qualitat.” Diu que agraeix al Servei E3 del CETT totes les oportunitats per fer pràctiques, “tant nacionals com internacionals, que vaig esprémer al màxim. Vaig aprofitar cada oportunitat per marxar fora, practicar altres idiomes i aprendre com es treballa en altres països. Crec que en aquesta carrera les pràctiques són essencials per complementar els coneixements. Adquireixes maduresa i el coneixement d’idiomes, un fet bàsic.” ROGER UBACH també viu una experiència laboral internacional. Amb 24 anys, és cuiner a Aman Resorts Amanpulo, a Pamalican Island, a les Filipines, i anteriorment ho va ser al Sonnenalp Hotel, a Vail, Colorado, als Estats Units. Entre els anys 2012 i 2014 va cursar al CETT el cicle formatiu de grau superior de Direcció de Cuina, on diu que va adquirir formació, discipina i idees. Ara, a Aman Resorts Amanpulo (feina que va sorgir a través del contacte de la Borsa de Treball del CETT), exerceix com a responsable d’un dels tres outlets de què disposen a l’illa. És el 3r responsable de cuina per sota de l’exec chef i el sous exec chef, a qui supleix en cas de vacances o baixa, amb l’organització de les cuines de l’illa i la supervisió de més de 40 cuiners: “Recentment he implantat un menú tradicional espanyol i ara n’estic desenvolupant un de tapes d’autor”, comenta. I afegeix que en aquesta feina sempre s’ha d’estar disposat a escoltar, apendre, acceptar i assimilar les crítiques. Recomana als nous estudiants que tinguin una bona base de coneixement, la ment ben oberta, que aprenguin idiomes, i que no tinguin por: “Mai s’està del tot preparat per als nous reptes, i aquest mateix motiu és el que fa que la vida sigui divertida.” Pel que fa al futur, diu: “M’agrada l’estrès i tenir la ment ocupada. Sempre he volgut obrir un restaurant el dia de demà per organitzar-hi esdeveniments i tenir responsabilitat. Però abans m’agradaria seguir viatjant i treballant, per aprendre més i millorar.” n

Roger Ubach


31

CETT Alumni Activitats XI Jornada de Gestió de les Persones: marca personal offline i online

El 25 de maig, l’Hotel Alimara Barcelona va acollir la Jornada de Gestió de les Persones. Dirigir equips, liderar emocions. Organitzada conjuntament entre el Servei E3 del CETT, el màster de Direcció d’Empreses Turístiques, en l’especialitat de Direcció d’Esdeveniments, i CETT Alumni, la sessió d’enguany tenia com a objectiu fer reflexionar l’alumnat finalitzador i acabat de graduar sobre la seva marca personal, des d’una vessant presencial i també a través de les xarxes. L’alumnat assistent a la Jornada, centrada en el lema “Marca personal offline i online”, va poder escoltar les ponències “Com optimitzar el teu poder d’influència i persuasió, en el teu entorn professional i també personal”, a càrrec de Ramon Fauria, fundador i CEO d’Experience Ramon Fauria, i “Internet parla molt de tu i les empreses ho saben. N’ets conscient?”, de Rosaura Alastruey, directora de ProyectosTIC. Per finalitzar l’acte es va fer una activitat de speed networking talent.

Tere Díaz Comas, reelegida presidenta de CETT Alumni

El 7 de juny es va celebrar l’Assamblea General de CETT Alumni, en la qual es va escollir la nova Junta Directiva. Les eleccions, que tenen lloc cada cinc anys, van permetre reelegir Tere Díaz Comas i Jordi Sala com a presidenta i vicepresident, respectivament. Elisabet Ferrer n’és la tresorera i Elisenda Farràs, la secretària. També han renovat com a vocals Jordi Palou, Jordi Tell, Helena Puig, Neus Carruesco, Damià Serrano i Roberto Torregrosa.

Casual Summer Networking al Yurbban Trafalgar Hotel El 21 de juliol CETT Alumni va organitzar una nova edició del Casual Summer Networking, aquest cop a la terrassa del Yurbban Trafalgar Hotel, un hotel d’estil vintage amb tocs moderns ubicat al cor de Barcelona. La trobada va comptar amb la participació de 50 persones i va suposar, per als CETT Alumni, un moment excel·lent per retrobar-se i ampliar la xarxa de contactes professionals. A més, la trobada d’enguany va comptar amb la participació de responsables de recursos humans d’algunes importants companyies que van aprofitar la sessió per conèixer possibles candidats. Així, per tal d’incentivar el networking, l’acte va començar amb una dinàmica de rols. n

Servei E3

El CAREER PASSPORT, una eina essencial

Career Passport és un programa de formació transversal liderat pel departament Espai Estudiant Empresa E3 del CETT, que ha estat dissenyat per ajudar els estudiants a desenvolupar la seva carrera professional. Els valors en què s’emmarca són la capacitació professional, la internacionalització i l’emprenedoria. Partint d’aquesta base es desenvolupen sessions de formació sobre competències professionals i per a la recerca de feina, presentacions corporatives d’empreses i entrevistes de selecció amb empreses del sector que busquen talent a la universitat. Algunes de les activitats formatives que formen part d’aquest programa poden comportar l’obtenció d’un crèdit per als estudiants de grau. El curs passat es van realitzar 17 activitats, de les quals 9 van ser processos de selecció en empreses internacionals. Hi van participar 423 alumnes del CETT i Alumni, amb una valoració d’un 4,3 sobre 5. n


32

Internacional

Les PRÀCTIQUES PROFESSIONALS INTERNACIONALS: un valor a l’alça en excursions per l’illa. Vaig aprendre moltíssim tant a nivell profesional com personal. Va ser una vivència molt intensa i meravellosa, i alhora molt dura i difícil pel treball i per la distància de la família i dels amics. Tot i així, recomano moltíssim a la resta d’alumnat que s’animi a realitzar una estada a l’estranger per conèixer més món i a si mateixos”. A l’altra banda del món, a l’Àfrica, SILVIA MIRAVETE va fer una estada de tres mesos (del juny al setembre) a Kenya (Masai Mara), amb l’empresa Sura Afrika Collection. Aleshores era estudiant de 3r de grau de Turisme, i diu que no té paraules per descriure l’experiència: “És un canvi tan radical que fins que no ets allà no pots entendre el que comporta. Després de fer una ruta de reconeixement amb la companya Marta Mar“Quan vaig fer les pràctiques internacionals, del 23 de maig tínez pels tres campaments que la companyia té entre Kenya fins al 7 de setembre, a l’Artico Ice Bar, un bar de gel de Noi Tanzània, vaig anar a l’Olengoti Eco Safari Camp (Kenya). ruega, havia cursat el segon any del grau de Turisme. Les vaig Allà era l’Assistant de la Camp Manager. M’encarregava de fer perquè volia, perquè en el meu cas no comptaven com la supervisió del campament, de la implementació de nous a Pràcticum, ja que jo vull enfocar el grau cap a la direcció processos i d’acompanyar la clientela. He viscut situacions hotelera, i aquestes pràctiques són de direcció turística.” Així surrealistes, divertides, de pau, perilloses, emocionants, de s’explica la IRENE ALDANA, que diu que a Noruega també va nervis, però no me’n penedeixo gens, d’haver-hi anat. És més, treballar “a la tenda de souvenirs i, a més, als set alumnes del crec que tothom hauria de trepitjar un cop a la vida l’Àfrica CETT ens van donar l’oportunitat de fer de guies al Cap Nord i i animo a tothom que pugui que ho faci. L’experiència ens de fer un dia de pràctiques a l’oficina de turisme de la ciutat, fa veure el món amb uns altres ulls i ens roba una part del Honningsvag”. Diu que “ha estat una molt bona experiència, cor per sempre. Treballar a l’Àfrica és un màster de la vida i però també has de ser conscient que les pràctiques exigeixen sempre agrairé a Sura Afrika i al CETT que m’hagin brindat molt de tu. Però veus com és realment el món laboral i això aquesta oportunitat.” s’ha de viure per entendre-ho. Definitivament, és irrepetible”. També parla d’una gran experiència professional i personal Qui també va compartir l’estada professional a l’Artico Ice la FLORS FARRÀS, que un cop finalitzat el tercer curs del Bar va ser l’ANA FERNÁNDEZ, qui diu que “passar tres megrau de Turisme va fer pràctiques professionals a l’oficina de sos i mig a l’extranger és probablement l’experiència més arl’Agència Catalana de Turisme ubicada a Londres, al Regne riscada però a la vegada enriquidora que he viscut. InoblidaUnit: “He adquirit coneixements del mercat del Regne Unit ble. Vaig marxar a l’illa de Mageroya, al nord de Noruega, per i d’Irlanda, com també de Catalunya com a destinació turísrealitzar les pràctiques a l’Artico Ice Bar. Vam treballar en un tica, però sobretot he après a treballar en equip. Pel que fa bar de gel, a cinc graus sota zero, i vam fer de guies turístics a l’experiència personal, he conegut grans persones de diferents cultures, que m’han ensenyat a conviure i a compartir. Tot i tenir els meus D’esquerra a dreta, i per columnes, Irene Aldana, Ana Fernández, Silvia Miravete i Flors Farràs dubtes al principi, la il· lusió va poder més que la por, i ara mateix em sento molt afortunada d’haver tingut aquesta oportunitat, la qual tornaria a repetir sense cap mena de dubte.”

L’impuls per part del CETT-UB de les pràctiques professionals de l’alumnat a l’estranger, en més de 20 països, és un valor cada cop més preuat no només pels estudiants, sinó també pel sector, que reconeix els avantatges que aquesta formació aporta als futurs professionals. En aquest article, vuit alumnes parlen de les seves experiències laborals arreu del món.


33

Internacional La LAURA RICART va ser a l’Hotel Penha Longa 5* GL, a Sintra, Portugal, del juny al setembre, com a part del programa Erasmus: “Volia conèixer el Ritz-Carlton i vaig fer l’aprenentatge al departament d’Spa&Wellness, on vaig descobrir com és el servei que ofereix un hotel d’aquesta categoria i la importància que la clientela visqui una experiència plenament satisfactòria. He après molt i això m’ha ajudat a desenvolupar un llenguatge molt més professional, i a millorar la fluïdesa amb l’anglès. Ha estat inigualable i sempre hi ha hagut predisposició per part del personal de l’Hotel per “donar un cop de mà. Gràcies!” L’alumnat del CETT que ha estat becat per fer una estada laboral a l’estranger també ens comenta com ha viscut aquest viatge professional. Des de la calor de Punta Cana, la MARTA ORIOL, alumna de TSGALT (2012-2014) ens explica l’estada a la Lapònia finlandesa, dins el cercle polar àrtic: “Vaig fer les pràctiques a l’ArcticSnow Hotel, a Rovaniemi, el poble del Pare Noël, durant 8 setmanes. Finlàndia mai havia entrat en el meu top 5 de països fins que hi vaig aterrar. La meva experiència va ser més que positiva i m’emporto molt bon record de l’estada. Vaig tenir l’oportunitat d’estar en un hotel únic, de gel, que cada temporada es desfà i es construeix de nou. Mai hagués pensat que dormiria en una suite de gel i que no hi tindria fred! Treballava a uns -20 º, tot i que dins l’hotel feia entre 0 i -5 º, però tots els constipats van pagar la pena. En una cultura totalment diferent, em vaig sentir molt ben acollida i valorada pels propietaris de l’hotel. Vaig practicar idiomes i en vaig aprendre un de nou. I no tot era treballar: motos de neu, trineus de husky, pesca sota el gel... Vuit setmanes meravelloses que se’m van fer curtes.” I més a prop, i com a estada nacional, en YERAY FILTER, estudiant de 3r curs del grau de Turisme, especialitat de Direcció Hotelera, va treballar 4 mesos a Fuerteventura (Illes Canàries), a Barceló Hoteles & Resorts (Barceló Castillo Beach Resort & Club Premium): “La meva experiència a la cadena ha estat un èxit. He conegut com s’hi treballa i he pogut dur a terme funcions estratègiques amb el guiatge de grans professionals. A l’arribada se’m va assignar la part d’allotjament, però fruit del compromís amb l’equip i les ganes d’aprendre vaig viure el funcionament de la cuina i el restaurant, dels quals vaig aprendre molt. En finalitzar el programa se’m va oferir quedar-me: no podia perquè havia de finalitzar el grau, però possiblement m’hi incorpori a l’estiu. Recomano molt realitzar aquest programa.” Finalment, hi ha antics alumnes del CETT que també s’han sumat a una estada de pràctiques laborals a l’estranger. És el cas d’en SERGIO CARRILLO, que, mitjançant la Borsa de Treball i una Beca Leonardo, va fer una estada de setze setmanes a Dijon.” n

El CETT més universal Presents a la Conferència Internacional Anual EAIE David Peguero, director de CETT Consultors i Corporate Development va ser, del 14 al 18 de setembre, a Glasgow (Escòcia), en aquest esdeveniment de l’EAIE (European Association for International Education), la conferència internacional d’educació universitària més gran d’Europa, amb més de 200 expositors.

Institucions acadèmiques de París i Xile visiten el CETT per crear aliances estratègiques Al setembre el CETT va rebre una delegació de representants de l’AgroparisTech i de la Universidad Santo Tomás de Chile, els dies 28 i 30, respectivament. Després de presentarlos el Campus CETT i les formacions que s’hi imparteixen, fent menció especial a les més afins a les seves institucions, van visitar les instal·lacions i van dinar a l’Aula Restaurant. L’objectiu d’aquestes visites és crear aliances estratègiques entre les institucions i el Grup CETT.

Activitats formatives en anglès amb la Haaga-Helia University i l’Arcadia University Un grup d’alumnat d’Anglès 3 del grau de Turisme va rebre, el 30 de setembre, un grup d’estudiants de la Haaga-Helia University de Finlàndia. A més de l’intercanvi cultural i de la possibilitat de practicar l’anglès, els visitants van explicar el funcionament del sistema educatiu del seu país, en activitats dinamitzades per les professores Macarena Recasens i Manal Zahraa. El 7 d’octubre, alumnat estadounidenc de l’Arcadia University va participar en una sessió formativa amb l’alumnat d’Anglès 2 del grau de Turisme, amb la professora Carolina Antiga. L’objectiu era desenvolupar la competència comunicativa dels participants en anglès/castellà, en el marc de la línia de col·laboració entre ambdues institucions encetada fa uns anys. n

D’esquerra a dreta, i per columnes, Laura Ricart, Marta Oriol i Yeray Filter.


34

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Dumplings de galta de porc, tòfona, salsa del seu rostit i fruits vermells Recepta per a 4 persones

Ingredients

Per a la pasta dels dumplings: 150 ml d’aigua i 175 g de farina. Per al farcit: 2 unitats de galtes de porc, 150 g de porros, 150 g de ceba, 100 g de pastanaga, 1 g de gingebre fresc, 1/2 branca de vainilla, 40 ml de vi blanc, quantitat suficient d’aigua, 1/2 branca de romaní, 2 alls, 80 ml d’oli d’oliva, 3 g de sal i 2 g de pebre blanc mòlt. Altres: 8 aranyons, 8 móres, 8 gerds frescos, una mica de tòfona d’hivern i oli de tòfona.

Elaboració

Per fer la pasta dels dumplings incorporem a un bol la farina i l’aigua tèbia, i les barregem fins a aconseguir una massa homogènia. La deixem reposar 24 hores, tapada amb paper transparent. Després posem en una taula una mica de farina, estirem la massa molt fina, i la tallem amb el tallador de pasta cilíndric de 5 cm de diàmetre. Per fer el farcit, salpebrem les galtes de porc. Posem en una cassola l’oli d’oliva i els alls, i quan tot estigui calent hi afegim les galtes i les daurem. Tallem totes les verdures a daus petits, i les afegim a la cassola amb el romaní i la branca de vainilla. Ho mullem amb el vi blanc, i quan s’hagi evaporat l’alcohol hi afegim aigua a fins cobrir-ho tot. Ho deixem coure fins que la carn estigui ben tendra

(unes 3 h de cocció a foc lent). Quan s’hagin refredat, desossem les galtes i tallem la carn a trossos molt petits. La posem en una cassola amb una mica de gingebre ratllat i suc de l’elaboració de les galtes, i la deixem coure fins aconseguir un farcit cremós. Rectifiquem de sal si és necessari. Colem el suc de la cocció de les galtes i el deixem reduir a foc lent fins a aconseguir una textura de salsa. Farcim la pasta, i ens assegurem que quedi ben tancada. Posem la vaporera al foc amb una mica d’aigua. Quan comenci a bullir hi afegim els dumplings i els coem uns 5 minuts fins que la massa estigui tendra i calenta.

Muntatge

Posem en un plat 3 dumpligns. Els decorem amb fruits vermells i hi posem la salsa ben calenta, la tòfona ratllada i unes gotes d’oli de tòfona per intensificar-ne l’aroma. n

Coneguem Catalunya

Les Viles Florides El passat mes d’agost, l’Agència Catalana de Turisme (ACT) i la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) van signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promocionar les Viles Florides en l’àmbit turístic. Mitjançant l’acord, l’ACT potenciarà i donarà visibilitat a aquest reconeixement “que incideix positivament en la visió i la percepció que els turistes s’enduen de la destinació, n’augmenten la satisfacció i afavoreixen la retenció i la fidelització dels visitants”. Les Viles Florides són un distintiu que atorga la CHOC per reconèi-

xer els municipis d’arreu de Catalunya (actualment en formen part del programa prop de 70) que treballen en la millora i la potenciació d’espais verds urbans, la seva gestió sostenible, la conscienciació ciutadana, l’educació mediambiental i la creació d’un entorn propici per a la recepció i l’estada dels residents, visitants i turistes. El programa valora l’estat general de l’enjardinament i els espais verds, i les actuacions, activitats i programes que els potenciïn com a atractiu turístic i de dinamització comercial. Viles Florides vol oferir una experiència complementària a les estades a Catalunya basada en l’embelliment, la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient, i pretén ser un estímul per a la transformació de tots els racons, pobles i ciutats de Catalunya i una valoració a la tasca dels ciutadans, els ajuntaments, les associacions i altres entitats per millorar l’entorn urbà i particular. n Més informació: http://www.vilesflorides.cat


35

Estudis i investigacions

Catalunya, REGIÓ EUROPEA de la GASTRONOMIA 2016 Catalunya ha estat designada Regió Europea de la Gastronomia 2016, un reconeixement pioner que suposa una gran oportunitat per a posar més en valor i promoure el patrimoni agroalimentari i gastronòmic català. La candidatura l’ha promogut la Generalitat de Catalunya, mitjançant els departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i d’Empresa i Ocupació, a través de l’Agència Catalana de Turisme, i conjuntament amb entitats, agents i personalitats del país. El passat 2 de juliol va tenir lloc l’acte de lliurament del títol a la Pedrera, amb la presència, entre altres personalitats, de la Dra. Maria Abellanet, CEO del CETT, que va impartir una xerrada sobre la formació en gastronomia.

Durant l’acte de lliurament del títol Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016, conduït per Pep Palau, set personalitats del sector gastronòmic van impartir diferents xerrades: “Cuina: tradició i innovació”, a càrrec de Carme Ruscalleda (Restaurant Sant Pau); “Gastronomia i turisme”, per José Antonio Donaire (Universitat de Girona); “Turisme, productes de proximitat i desenvolupament local”, per Mireia Font (Casa Leonardo); “Gastronomia, salut i nutrició”, per Elena Roura (Fundació Alícia); “Pagesos i cuiners; món rural mon urbà”, per Jordi Rovira (Cal Rovira); i “La formació en gastronomia”, a càrrec de Maria Abellanet (CETT-UB). En aquest darrer cas, Abellanet va iniciar l’exposició parlant del Campus CETT-UB i del seu model pioner d’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) en l’àmbit del Turisme, l’Hoteleria i la Gastronomia (THG). També va explicar la seva oferta de formació integral –professional i universitària– i els diferents itineraris curriculars, i va fer esment del nou grau interuniversitari (UB-UPC) de Ciències Culinàries i Gastronòmiques endegat el curs 2014-2015, que pot accelerar el procés de construcció d’aquestes matèries com a disciplina acadèmica. Va esmentar el procés de transferència de coneixements, de tecnologia i de recerca de la universitat al sector, i va mencionar com, en el cas de la cuina i la gastronomia, les col·laboracions amb la indústria són imprescindibles. Ja amb relació a la denominació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia (CREG 2016), Maria Abellanet

va comentar que aquest reconeixement és una oportunitat per avançar cap els reptes de futur: 1. El posicionament de Catalunya com a referent internacional en formació culinària i gastronòmica d’excel·lència, aprofitant el lideratge de la gastronomia internacional que exerceix la cuina catalana i els seus xefs referents. 2. L’impuls de la formació superior com a motor per fomentar la innovació i la competitivitat del sector de la cuina i de la gastronomia. 3. La generació i la transferència de coneixement a través de la recerca aplicada, amb la connexió dels agents implicats: la universitat, els productors, la indústria alimentària, el sector de la restauració i el turístic, el territori... En aquest sentit s’ha de contemplar la possibilitat d’estructurar una comunitat de gastronomia i apostar per un model de parc tecnològic de recerca. 4. L’estructuració del sector de la gastronomia com a indústria estratègica a Catalunya. Finalment, Abellanet va parlar dels objectius del CREG 2016, és a dir, promoure els productes alimentaris locals, la cuina, el territori i la gastronomia catalanes com a elements essencials de la identitat del país i com a agents clau en la promoció turística, així com compartir el coneixement.

El CETT, present al comitè d’experts Maria Abellanet també va participar, el passat 10 de setembre, al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en una comissió d’experts per valorar les accions que cal dur a terme en el marc del CREG 2016. En aquest sentit, i atès que una de les actuacions és el treball d’anàlisi i de planificació del sector, Abellanet va fer les seves aportacions en l’àmbit de la formació i de la innovació en gastronomia, i va proposar la implicació del CETT en el projecte, com a motor d’innovació en la gestió turística del patrimoni gastronòmic. També va parlar que cal aprofitar el nomenament per promoure objectius estratègics més llunyans, atès que el CREG 2016 és una gran oportunitat per aconseguir els reptes anteriorment citats. n Més informació: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ alimentacio/regio-europea-gastronomia-2016/


36

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori

El Grup de Recerca TCT es CONSOLIDA com a GENERADOR de CONEIXEMENT

• Entre els fets més destacats, i més enllà de la important xifra de publicacions i participacions a congressos i jornades, mereix una especial atenció l’acord de col·laboració amb la Diputació de Barcelona. A través del Laboratori de Turisme de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, s’ha establert un acord pel 2015-2016 basat en la transferència de coneixement en l’àmbit de la recerca aplicada al camp del desenvolupament i a la gestió territorial turística. En concret, la Diputació de Barcelona participarà econòmicament en la línia de recerca de turisme enogastronòmic del Grup enfocada a la implementació de metodologies d’estudi per conèixer millor el perfil dels turistes gastronòmics i els seus hàbits i característiques a la província de Barcelona (vegeu la següent pàgina). • Un altre aspecte remarcable és el gran creixement de publicacions i participacions a congressos relacionats amb el turisme educatiu. Aquest tipus de turisme, amb una mirada més pedagògica, actualment forma part de la línia de turisme cultural, però per la seva actual importància i dimensió i, sobretot, per la projecció futura dins del Grup, a partir del curs 2015-2016 serà contemplada com una línia de recerca autònoma. • Un indicador important per mesurar la visibilitat del GRTCT és la presència als mitjans de comunicació. Aquest element és un apartat de la línia de recerca, però no comptabilitza en el resum total d’accions esmentat anteriorment, perquè aquestes es consideren accions de difusió i no de recerca pròpiament dites.

© Judit Rodríguez

La memòria d’activitats del Grup de Recerca TCT (GRTCT) del curs 2014-2015 (setembre 2014agost 2015) presenta 114 accions, un xifra molt similar a l’exercici anterior. Destaquen les 37 participacions dels seus membres a congressos o jornades com a ponents o membres del comitè organitzador o científic, com a moderadors de tallers i en taules rodones. A més, s’han realizat 30 publicacions, que inclouen la coordinació d’un llibre, 15 capítols de llibre i un article científic en una de les revistes internacionals més prestigioses de l’àmbit turístic.

En total, 27 notícies als mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa escrita i mitjans digitals) s’han fet ressò de les nombroses actuacions del Grup o han entrevistat algun dels seus membres. Tot i el descens del nombre de notícies amb relació al curs anterior (s’ha passat de 61 a 27), s’ha de tenir en compte que en aquell exercici es van generar 38 notícies relacionades amb el turisme cinematogràfic, majoritàriament vinculades a l’aparició del llibre Catalunya de pel·lícula”. Així, doncs, la xifra actual es pot considerar molt positiva donada l’activitat del Grup i la presència als mitjans. • A títol individual cal destacar els premis que s’han atorgat a les doctores Laia Coma i Anna Torres. En concret, la Dra. Laia Coma ha rebut el premi extraordinari de Doctorat, atorgat per la Universitat de Barcelona per la tesi Actividades educativas y didáctica del patrimonio en las ciudades españolas. Análisis, estado de la cuestión y valorización para una propuesta de modelización. Va ser defensada el 2011 i superada i valorada per unanimitat amb un excel·lent cum laude. Pel que fa a la Dra. Anna Torres, ha rebut el premi de Medi Ambient de la Generalitat 2015 pel seu projecte de recerca i innovació “L’índex ISOST: una eina per a l’estudi de la sostenibilitat turística a escala mundial”. El projecte ha estat especialment valorat per la seva originalitat, així com per la contribució real a la promoció del turisme sostenible a Catalunya. n Eugeni Osácar Director del Grup de Recerca TCT


37

El PERFIL dels turistes GASTRONÒMICS a la província de Barcelona, a ANÀLISI La Diputació de Barcelona col·labora amb entitats per tal de fomentar la investigació en matèria turística. En aquest marc, i en coherència amb els reptes plantejats per a l’impuls del turisme gastronòmic de la província, la Diputació i el CETT van signar un conveni de col·laboració el passat mes de juliol per tal d’analitzar el perfil dels turistes gastronòmics. En concret, els seus hàbits i característiques a la província de Barcelona. La recerca tindrà una durada aproximada de 12 mesos i s’utilitzaran eines d’investigació quantitatives (enquestes) i qualitatives (dinàmiques de grup i entrevistes en profunditat). La gastronomia ha esdevingut en els últims anys un potent recurs utilitzat per les destinacions per tal de diferenciar-se de la competència. La seva capacitat de transmetre cultura, tradicions i història d’una forma amable la converteix en un recurs molt eficient per a la creació d’experiències, d’activitats i d’esdeveniments atractius per a qualsevol visitant. A més, la gastronomia també ha demostrat ser un a bon aliat d’altres recursos turístics vinculats especialment a la cultura i a la natura, entre d’altres. Així, doncs, les destinacions tenen cada cop més interès a analitzar l’aportació de valor de la gastronomia a l’experiència turística, i conèixer els hàbits i les preferències dels turistes que es desplacen per una motivació gastronòmica, ja sigui principal o secundària.

Els actius gastronòmics de la província de Barcelona La província de Barcelona disposa d’un important nombre d’actius gastronòmics d’alt potencial turístic (productes agroalimentaris de gran qualitat, tradicions gastronòmiques i elaboracions vinculades a la història del territori) que les diferents comarques han començat a treballar sota una perspectiva turística, però que encara no disposen d’una gran notorietat. D’altra banda, un dels reptes de la Diputació de Barcelona en aquesta matèria és potenciar el desenvolupament dels actius turístics de les comarques perquè ajudin a reforçar i complementar la potent atractivitat del territori. Per exemple, l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona ha iniciat recentment un programa dedicat al turisme gastronòmic.

Cal destacar també que la Diputació té, entre els seus objectius, generar coneixement tant en la seva vessant de recerca bàsica com de recerca aplicada, amb transferència aplicada a les institucions i empreses turístiques. És per aquest motiu que, des de fa un temps, col·labora amb diverses entitats amb la finalitat de fomentar la investigació en matèria turística.

El conveni de col·laboració En aquest context, el conveni de col·laboració signat entre la Diputació de Barcelona i el CETT ha de permetre analitzar el perfil dels turistes gastronòmics a la província de Barcelona, i valorar-ne els hàbits i les característiques. Per tal d’assolir els objectius establerts, la investigació, que es va iniciar al setembre i es preveu que finalitzi a finals del proper any, contempla cinc fases. En la primera es defineix el marc teòric de la recerca, tasca que permetrà conèixer el context d’actuació. La segona fase tindrà com a objectiu la definició de les variables que han de facilitar la correcta definició de les eines d’investigació quantitatives i qualitatives que es desenvoluparan a la tercera fase. La quarta fase inclourà les tasques relacionades amb el treball de camp (la recollida i l’anàlisi de la informació a totes les comarques, mitjançant enquestes, entrevistes en profunditat i dinàmiques de grup) per assolir l’última fase, on es definiran els perfils del turista gastronòmic de la província de Barcelona. Les conclusions de la recerca serviran per establir estratègies de promoció i per estructurar productes turístics adients als interessos gastronòmics dels visitants. Des del GRTCT celebrem l’endegament d’una investigació que permetrà millorar el coneixement d’aquesta tipologia de turisme i alhora obrirà la porta a altres camps de recerca. n Emma Pla. Membre del Grup de Recerca TCT


38

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Hoteleria

L’impacte dels APARTAMENTS turístics sobre el PREU DE L’HABITATGE Són moltes les notícies que han inundat els mitjans de comunicació informant dels conflictes socials ocasionats per alguns dels clients dels apartaments turístics a Barcelona. Soroll o brutícia són alguns dels arguments dels opositors. D’altra banda, des de dirigents de partits polítics fins a líders d’associacions veïnals argumenten que l’exponencial proliferació d’aquests apartaments ha comportat un encariment del preu de l’habitatge en els barris i la impossibilitat que el veïnat de tota la vida faci front a les pujades de preus i, per tant, hagi hagut d’abandonar el barri. Però, realment, hi ha evidència empírica rigorosa que demostri que la presència dels apartaments turístics hagi causat una pujada en el preu dels habitatges?

En cas que observéssim que els barris on hi ha hagut una major presència d’apartaments turístics són els barris on el preu mitjà de l’habitatge ha pujat més, es podria estar temptat d’atribuir l’augment de preus a la major intensitat d’aquests establiments turístics en aquestes zones. En tot cas, no estaríem fent una anàlisi rigorosa i els resultats estarien esbiaixats, ja que podríem ometre alguna variable rellevant que fos la veritable causant de l’increment del preu dels habitatges i de la proliferació dels apartaments turístics en determinades zones de la ciutat. Considerem, per exemple, el cas de la zona de Sant Antoni de Barcelona, un barri que una dècada enrere no gaudia de l’estatus de modernitat actual, on trobar un habitatge a un preu econòmic no era difícil i on el fenomen dels pisos turístics tampoc hi era present. Des de fa un temps aquest conjunt de carrers nascuts a l’ombra d’un dels mercats més antics de la ciutat està de moda: galeries d’art, bars hipsters i botigues vintage es troben a cada illa de cases. El fet que estigui de moda ha provocat, d’una banda, que una part de la població local no procedent de la zona vulgui instal·lar-s’hi. De l’altra, que el barri hagi esdevingut popular entre els turistes i que, per això, els empresaris d’apartaments turístics també hi hagin buscat pisos per establir els seus negocis. Ambdós esdeveniments han originat que la demanda d’habitatges hagi augmentat, tot incrementant el preu d’equilibri. Per tant, el fet que un barri es posi de moda pot causar un increment del preu de l’habitatge i fer que hi

hagi més apartaments turístics. Aquesta possibilitat soscava qualsevol estratègia que pretengui estimar un efecte causal basat en una simple anàlisi correlativa entre les dues variables d’interès: apartaments turístics i preus dels habitatges. Un escenari òptim per establir causalitat és realitzar un experiment aleatori. Consisteix a agafar parelles d’illes de cases tan similars com sigui possible per raons com ara que gaudeixin de la mateixa popularitat, o bé per la seva proximitat a edificis emblemàtics o a diferents serveis. Tot seguit, aleatòriament hauríem de permetre que es donessin llicències per a apartaments turístics a una de les illes i a l’altra no. Això caldria establir-ho per a un nombre suficient de parelles d’illes, i al llarg del temps comparar-hi l’increment del preu. Però, malauradament, aquest experiment sona inviable. Això no obstant, no vol dir que no puguem fer una anàlisi que ens permeti identificar un efecte causal. Afortunadament, la variació en l’aplicació de la legislació sobre apartaments turístics que hi ha hagut en el diferents districtes de Barcelona ens ofereix una oportunitat per a l’estudi. Per exemple, a partir de l’any 2010 es van deixar de donar llicències al districte de Ciutat Vella però se’n continuaven donant a districtes contigus. Per tant, es pot usar el que en econometria es coneix com a disseny de regressió discontínua, que consistiria a comparar, en aquest cas, l’increment dels preus dels habitatges de les diferents illes que s’estenen al llarg de la frontera entre un districte on es donaven llicències i un en el qual això no es produïa. Es tracta, doncs, d’un disseny quasi experimental en el qual compararíem observacions molt similars d’habitatges separats només per uns metres i en què seria possible estimar un efecte causal en un entorn on l’aleatorització no sembla factible. Aquesta és precisament la nova línia d’investigació que es durà a terme des del Grup de Recerca Hoteleria. n Oriol Anguera-Torrell. Membre del Grup de Recerca Hoteleria


39

El CUSTOMER JOURNEY del turista rural a Espanya Conèixer els turistes i com es comporten amb relació a les diferents etapes viscudes en les experiències turístiques rurals és una informació de gran valor que, des del Grup de Recerca Hoteleria del CETT-UB i la línia de treball “Intel·ligència de Mercat”, transferim a través d’aquest Costumer Journey al sector, perquè pugui optimitzar les inversions, principalment en l’àmbit del màrqueting. El Costumer Journey és un output científic de l’Observatorio del Turismo Rural en España (OTR), iniciativa de recerca conjunta desenvolupada per EscapadaRural.com, Netquest i l’EUHT CETT-UB, que genera coneixement expert i aporta informació de valor sobre el sector.

En la situació actual, el sector del turisme rural a Espanya necessita disposar d’informació de qualitat que sigui útil en la presa de decisions per part dels actors del sector, tant públics com privats. És en aquest marc on s’emmarca la creació, per part de l’OTR, del Costumer Journey (únic a Espanya) per entendre l’experiència global d’aquest turista. El Costumer Journey mostra les diferents fases per les quals passa aquest turista: preparació, informació, comparació, decisió, viatge i compartir. Així, doncs, gràcies a les més d’11.000 respostes aconseguides dels turistes rurals en l’Observatorio, es pot dibuixar un Costumer Journey molt ajustat a la realitat.

Resultats i anàlisi A través de la fase de Preparació podem conèixer el perfil general del turista rural a Espanya: es tracta d’un consumidor freqüent (en un 45,3 % realitza aquest tipus d’escapades entre dos i tres cops l’any), busca relaxar-se i desconnectar (74,6%), i ho fa amb amics i família (77,3 %) i fora de la seva pròpia comunitat autònoma (53 %), essent les favorites Castella i Lleó, Astúries i Castella-la Manxa. Quan s’analitza la recerca d’Informació, el Costumer Journey ens reforça la idea del “turista rural hiperconnectat”, ja que fa servir Internet com a font principal d’informació (94,7 %) i desitjaria utilitzar el mòbil (58,1%) per consultar i reservar l’allotjament i les activitats rurals. El viatger rural passa després a les fases de Comparació i Decisió: aleshores es fa evident la importància del preu (88,5 %), de l’encant natural

de la zona (80,5 %), així com de les fotografies (79,4 %), dels preus (72,2 %) i de les opinions (44,8 %) al lloc web, com a factors clau. Un altre element cabdal per al sector és saber amb quina antel·lació el turista rural fa la reserva. El Costumer Journey indica que ho fa majoritàriament (64,8 %) entre 15 i més de 30 dies abans de l’arribada, el que dóna un marge raonable perquè l’allotjament rural informi sobre les activitats que es poden fer, la data i l’hora de l’arribada... enfortint el lligam, l’engagement amb la clientela. Tanmateix, ara sabem que el turista rural comença a demanar poder fer la reserva online (25,7 %), fet que reforça l’aposta per la incorporació dels canals de comercialització tecnològics habituals, com ara el motor de reserva propi, els channels manager, etc. Ja a la fase del Viatge (experiencing), el Costumer Journey proporciona una informació fonamental: la despesa mitjana per persona i dia: 44,2 euros. És una dada molt important per a tots els actors del turisme rural, partint de la qual es poden dissenyar plans estratègics, d’acció... amb una visió real del “negoci global” que genera el turisme rural. D’altra banda, sabem que durant l’estada, el 70 % dels turistes rurals es connecten a Internet per a consultar rutes, excursions i llocs d’interès, localitzar serveis propers i contactar amb la família i amics, cosa que reforça l’aposta per la connectivitat a l’ allotjament rural (i al territori). Finalment, a la fase final de Compartir és molt remarcable l’alt percentatge de turistes rurals (60,7 %) que comparteixen la seva experiència, no tan sols en l’àmbit general (xarxes socials, portals especialitzats, etc.), sinó també, i cada vegada més, en la pròpia web de l’allotjament rural (27,7 %).

Un recurs per al futur Després de tres edicions de l’OTR a Espanya (2013, 2014 i l’actual 2015), és gratificant presentar, com una de les conclusions del projecte, el Costumer Journey, perquè pugui ser aprofitat pel sector i sigui d’ajuda en la presa de decisions i l’optimització de les accions a realitzar. n Enric López. Membre del Grup de Recerca Hoteleria


40

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Cuina i Gastronomia

LA RECUPERACIÓ de la MEMÒRIA gastronòmica, un treball multidisciplinar Buscando el sabor Mediterráneo és el documental de menys de 15 minuts de durada guanyador de l’Internacional SLOWMED Festival, celebrat del 4 al 6 de setembre a Tavira, a l’Algarve (Portugal). El CETT, com a part de l’equip espanyol del certamen, va participar en la investigació i la recollida d’informació per a la realització del documental, que mostra les tradicions de la dieta mediterrània al país i reflexiona sobre els tòpics del que entenem per mediterrani. A continuació parlem d’aquesta experiència amb els protagonistes.

En edicions passades de Tot CETT hem comentat la participació de professorat i alumnat del CETT en el projecte europeu SLOWMED (http://slowmed.eu/), on participen països de la conca mediterrània: Espanya, Portugal, Egipte, Palestina, Itàlia i el Líban. En el cas d’Espanya, la Fundació Dieta Mediterrània, partner del projecte, és qui coordina l’equip multidisciplinar de treball, mentre que un dels objectius és fomentar la preservació del patrimoni culinari mediterrani. En aquest context, dins del projecte, cada país havia de recollir material audiovisual i crear un documental amb l’objectiu de recrear i plasmar la seva visió sobre la dieta mediterrània, i molt centrat a posar en valor les tradicions alimentàries pròpies. Els documentals es van presentar a concurs a l’SLOWMED, Mediterranean Diet Festival in Algarve, el passat mes de setembre. El documental presentat per l’equip espanyol Buscando el sabor Mediterráneo (https://vimeo. com/139570099) va ser el guanyador del concurs.

Un projecte motivador Ens ha semblat enriquidor incloure en el present Tot CETT les impressions dels artífexs del documental sobre com han plantejat la recollida de la memòria gastronòmica des del punt de vista interdisciplinari, amb l’òptica dels professionals de l’audiovisual i de la gastronomia. Amb aquest objectiu hem assegut a la taula en Dídac Roger (DR) (realitzador, especialista en documentals i educació audiovisual, que actualment treballa en la productora Objectiu comunicació), Aleix Fernández (AF) (graduat en cinema documental per l’ESCAC i enamorat de totes les variants del cinema de no ficció, part de l’equip creatiu i encarregat del so...), i Ana Rodríguez (AR) (cuinera i professora del CETT, entusiasta de les cuines tradicionals).

Què us va atraure del projecte SLOWMED? AF: La gastronomia sempre m’havia quedat una mica lluny i la possibilitat de poder, com a documentalista, entrar en contacte amb aquest univers em resultava molt interessant, a més del fet de viatjar a altres països per conèixer altres documentalistes i xefs d’arreu del món. AR: Jo tinc una vinculació més directa amb el contingut del projecte. Evidentment, recollir receptes del patrimoni gastronòmic espanyol, entrevistar gent de tot Espanya en contacte amb el territori, amb el producte i la terra, relacionar-nos amb persones d’altres països perquè ens mostressin la seva cultura gastronòmica... va ser molt enriquidor per a mi com a cuinera i professora.

LA MEMÒRIA GASTRONÒMICA És el recull de tots els records relacionats amb l’acte de menjar, d’un individu, d’una família o d’un poble. Inclou les receptes, els ingredients, però també la comensalitat (com les mengem, quan i amb qui) o les vivències emocionals lligades al món gastronòmic. Antropòlegs com ara Joel Candau, escriptors o crítics gastronòmics, com ara Annie Sibonney en l’article per a Papeles de cocina (http:// www.dialogosdecocina.com/2015/images/papeles-decocina/papelesdecocina_6.pdf) o els escrits del Foodies en els seus blogs... tots tenen un eix comú: recullen la seva memòria gastronòmica, des de la més immediata (allò que han menjat o begut en una trobada) a la més antiga, aquella que ha sobreviscut a l’oblit que imposa el temps. La memòria gastronòmica és la clau per arribar als records més amagats, despertant gustos i olors, però també situacions, persones, accions i emocions.


41

DR: No hi ha moltes oportunitats de fer cinema documental i el projecte ja tenia un punt a favor, perquè m’agrada menjar. Com us vau apropar a la temàtica des del vostre punt de vista com a professionals? DR: Hi havia la dificultat de fer un documental sobre un tema amb molts aspectes: la dieta mediterrània és un estil de vida, són receptes, persones, paisatges... Calia reflectir, des del món audiovisual, l’esperit i el sabor mediterrani en pocs minuts. AF: Un handicap en cinema gastronòmic és treballar sobre cuina i no poder olorar o tastar el que es veu en pantalla. Es va intentar, a partir de les persones, dels llocs i dels productes... entrar tot l’ambient gastronòmic dins del film. Per mi l’objectiu era recollir receptes, però amb un perquè. Vam incloure-hi les que podíem vincular al territori, a una societat (per què s’hi mengen aquests plats, quan es mengen i d’on vénen), per transmetre que la gastronomia té un pes en la representació d’un lloc i la seva identitat com a poble. DR: Va ser molt important poder fer coincidir professionals dels àmbits audiovisual i de la cuina, per combinar les dues visions. Vam decidir que el nostre documental es vertebraria al voltant d’una estructura d’àpat, amb un primer plat, un segon i unes postres. I que cadascun resumís un caràcter concret. AR: I li vam donar un enfocament social. Es veu la funció de la cuina per reunir la família i la connexió amb les tradicions. DR: És un luxe retratar l’aspecte més social del menjar, del paisatge, de la taula, de la gent treballant per aconseguir el menjar, del dia a dia del cuinat, del que es parla quan es cuina. •

L’audiovisual és un bon mitjà per visualitzar la memòria gastronòmica? AF: Hi ha una petita lluita per no centrar-ho tot en el plat sinó en l’ambient que l’envolta, que sí que es pot captar molt bé amb la càmera... AR: Ens va permetre sortir dels tòpics de la paella i les tapes. El dia a dia no té res a veure amb això. DR: Érem conscients que totes les facetes de la dieta mediterrània no es poden resumir en un documental, però la informació que no hi cap es pot incloure en altres formats, per exemple un llibre que l’acompanyi. La memòria gastronòmica es pot explicar de moltes maneres. Encara hi ha pocs registres visuals de la vida quotidiana, però segurament serà el format del futur, per la seva facilitat de divulgació mitjançant les xarxes socials. Allò que ensenyem ens pot transportar, mitjançant la memòria gastronòmica, al gust i l’aroma del plat. •

Quins fets destacaríeu al voltant de la memòria? AF: La relació tan íntima amb els plats, que permet establir una relació diferent. És curiosa i molt bonica aquesta relació afectiva, el bolc emocional associat a la memòria gastronòmica. AR: Per això s’ha de recuperar el patrimoni gastronòmic. Perdre’l és perdre part de la memòria d’un poble, perdre l’emoció i molts sentiments que van lligats al fet de menjar... molt •

més enllà del menjar en si mateix. En totes les entrevistes, les persones entrevistades vinculaven la recepta a un moment emocional de la vida. DR: És el fet de descobrir que potser t’agrada molt menjar, i preguntar-te per què menges el que menges, per què hi ha plats que t’emocionen i d’altres no, saber més coses sobre els ingredients... Veure que hi ha plats que ens connecten amb records, emocions o simplement amb sabors molt autèntics. Això va ser fins i tot emocionant per a nosaltres, que ho vèiem darrere la càmera. AF: La gent recordava les anècdotes personals... Ara valoro seriosament la possibilitat d’utilitzar la cuina familiar com a eina per trencar el gel en les entrevistes i arribar al fons del personatge... És molt interessant. • S’hauria de recopilar, la memòria gastronòmica? AR: S’hauria d’apostar perquè aquest sigui un projecte amb futur. I si es fa un receptari, s’hauria d’entendre no com un recull de receptes tancades, sinó que pugui incloure la variabilitat familiar, amb informació sobre l’origen dels plats, les tècniques, els ingredients... Cada casa fa una mateixa recepta de manera diferent. Si perdem aquest coneixement, perdrem les nostres peculiaritats! AF: Crec que forma part del patrimoni cultural i és obligat lluitar per la seva conservació. Hi ha interès part part del públic: a Barcelona, a Madrid i a Donosti hi ha festivals de cinema gastronòmic. A més, aquest treball és útil perquè la gent faci una regressió i un posterior replantejament amb noves idees. Confio que hi hagi inversions per salvaguardar-la. DR: L’originalitat és tornar a l’origen... És difícil reproduir exactament l’ànima del plat de l’àvia, de la tieta... Però hem de tenir la informació per passar-la de generació en generació.

I és que, com va definir Antonio Nicolau, assessor de la UNESCO, al I Foro Mundial de Turismo Gastronómico OMT-BCC: “La gastronomia és abans que tot patrimoni. I patrimoni és una construcció social, una construcció de la memòria per protegir un passat valuós i projectar-nos cap al nostre futur”. n Montserrat Saperas Directora del Grup de Recerca Cuina i Gastronomia


42

Recursos Turístics • Acurio, G. Perú Gastronomía. Barcelona: Paidom Press, 2015. • Alícia Foundation. A chef’s guide to gelling, thickening, and emulsifying agents. Boca Ratón: CRC Press Taylor & Francis Group, 2015. • Arenós, P. Los once. Los chefs que abren el camino del futuro. Barcelona: Ediciones B, 2014. • Balaguer, O. Obsession. Sant Cugat del Vallès: Vilbo, 2015. • Cabrera, C. El Celler de Can Roca: generando valor en empresas de servicios. Barcelona: Librooks, 2015. • Crow, M. M.; Dabars, W. B. Designing the new american university. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2015. • Díaz, E.; León, M. Gestión administrativa y comercial en restauración. Madrid: Paraninfo, 2014. • Diseñando la propuesta de valor. Cómo crear los productos y servicios que tus clientes están esperando. Barcelona:

Deusto, 2015.

Norton & Company, 2015.

• Fernández Fernández, A. Manual práctico de dirección de hoteles, marketing y ventas online del siglo XXI. Madrid: Cáteda Taurina, 2014. • Ferrandis-García, G.; Martínez, M. C. Carmen. Empresa e iniciativa emprendedora. Madrid: Síntesis, 2015. • Goldsmith, S.; Crawford, S. The responsive city. Engagins, communities through data-smart governance. San Francisco: Jossey-Bass, 2014. • Heeley, J. Urban destination marketing in contemporary Europe. Uniting theory and practice. Bristol: Channel View Publications, 2015.

• Lugo, I. Viatges als sentits de la terra. Barcelona: Cluster Gourmet de Catalunya, 2015. • Martín, Eva M.; Nieto, A. Territorio y turismo mundial. Análisis geográfico. Madrid: Ramón Areces, 2014. • Martínez, J.; García, P. Gastronomía, alimentación y nutrición. Madrid: Síntesis, 2015. • Núñez, I. Excursions per la història de Collserola. 24 itineratis. Valls: Cossetània, 2015. • Ruz, M. Alojamiento y lavandería. Madrid: Síntesis, 2015.

• Jodra, S. Irudien Zaporeak. La impresión serigráfica adaptada a la creación culinaria. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2015.

• Santacana, J.; López, V. Educación, tecnología digital y patrimonio cultural. Para una educación inclusiva. Gijón: Trea, 2014

• Kamozawa, A.; Talbot, H. A. Glutenfree flour power bringing your favorite foods back to the table. New York: W.W

• Turismo de interior: renovarse o morir. Estrategias y productos en Catalunya, Galicia y Murcia. València: Universitat, 2014.

Los Once

The responsive city

Pau Arenós. Grupo Zeta

Stephen Goldsmith. Jossey-Bass

Els once xefs protagonistes d’aquest llibre són Albert Adrià, David Muñoz, Ángel León, Francis Paniego, Paco Pérez, Josean Alija, Paco Roncero, Eneko Atxa, Ricard Camarena, Marcos Morán i Paco Morales. L’autor n’explica la història, els èxits i els fracassos, per conèixer el seu recorregut professional en l’alta cuina. Arenós selecciona els 10 plats més representatius de les seves carreres i els xefs parlen de tres receptes cabdals que ens permeten entendre la seva relació amb la gastronomia.

Aquesta guia explica les claus de la participació cívica i la governança de les ciutats en l’era digital, per proporcionar les claus tecnològiques que permetran, a partir de l’anàlisi, crear ciutats molt més àgils, competitives i econòmicament resistents. L’objectiu és permetre abordar col·lectivament els problemes cívics de les ciutats, amb exemples de treballs pioners realitzats a Nova York, Boston, Chicago o Estocolm, entre d’altres. Big Data in big cities.

Pàgines web d’interès Blogs www.TripFilms.com www.101lugaresincreibles.com www.absolutcruceros.com

Destinacions turístiques www.descobreixholanda.cat www.lariojaturismo.com www.costablanca.org

Oci www.culturaeducacio.gencat.cat www.Lugaresdenieve.com www.masquehotelbarcelona.com

Cuina i restauració www.waitlesscompany.com www.madfeed.co www.gastroeconomy.com

Agències de viatge www.minube.com www.ultramartransport.com www.momondo.es

Recerca turística www.turismoirresponsable.info www.coetur.com www.congres-masia-territori.espais.iec.cat

Allotjament www.h10hotels.com www.sesgarites.com mesqhotels.cat

Serveis complementaris meet.barcelona.cat www.cantabriarural.com www.venere.com


Grup CETT

Escola Universitària

Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola Tècnica Professional Escola de Formació Contínua

Escola d’Idiomes CETT eLearning CETT Consultors BAS Barcelona Academic Services

Viatges Century Hotel Alimara Àgora BCN

Residència Universitària Internacional

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. +34 934 280 777 Fax +34 934 286 777 cett@cett.cat www.cett.cat


Tot cett 30 català  
Tot cett 30 català