Sabies que la pesca també afecta a les aus marines?

gavines, com la gavina de potes grogues (Larus michahellis) o la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii).

S’albira, però, un problema imminent; i és que, segons la legislació Europea, el pas cap a una pesca més sostenible passa per la prohibició de llençar descarts al mar. Què passarà llavors amb aquestes aus marines? Per donar resposta a aquesta pregunta és fonamental conèixer el comportament d’aquestes aus en el seu medi natural, i saber així com /quan / quant interaccionen amb les pesqueries.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) de la costa catalana, equipada amb un geolocalitzador GPS que transmet posicions en temps real a través de xarxes telefòniques. A través d’aquests dispositius podem avaluar les trajectòries dels individus i estudiar com interaccionen amb els vaixells de pesca. La imatge de la gavina corsa ha estat cedida per Juan Bécares (CORY’S).

Per Francisco Ramírez

Generalment, quan pensem en el mar ens imaginem tots aquells hàbitats i espècies que habiten el fons i en especial les espècies que trobem habitualment a les peixateries. Existeixen però, un gran nombre d’espècies de gran valor ecològic, que habiten les superfícies dels nostres oceans, i que també es veuen afectades per l’activitat pesquera. És el cas de les aus marines.

És ben conegut que les aus marines i els vaixells de pesca interaccionen. Només cal observar els vaixells de pesca quan s’apropen al port i el núvol d’aus marines que arrosseguen per popa, format per individus que intenten aprofitar-se de part de les captures que els pescadors descarten rutinàriament. Aquesta interacció té inexorablement conseqüències per les aus. Algunes de molt negatives, normalment relacionades amb la captura accidental i mort d’alguns individus. Però també existeixen altres conseqüències que podríem qualificar de “positives”, i que estan relacionades amb l’enorme quantitat d’aliment per a les aus marines que suposen els descarts pesquers.

La disponibilitat d’una font d’aliment quasi il·limitada, com són els descarts pesquers, sumat amb la capacitat que tenen algunes aus marines per treure’n profit d’aquest recurs alimentari, ha fet que algunes poblacions d’aquestes aus hagin augmentat considerablement. És el cas d’algunes espècies de

Actualment, existeixen alternatives tecnològiques que permeten fer un seguiment exhaustiu d’aquests animals en el seu medi natural. Un clar exemple es basa en l’ús de dispositius de geolocalització GPS, similars al de qualsevol cotxe. Aquests dispositius, que pesen uns pocs grams i es poden col·locar en els animals com si fos una motxilla, proporcionen informació de forma continuada sobre els moviments dels individus a temps real. Gràcies a aquests dispositius, s’ha pogut comprovar que les gavines corses han adaptat completament el seu comportament a l’activitat pesquera de la zona: s’han identificat dos grans pics d’activitat; un a la tarda quan els vaixells de rossec tornen a port i produeixen el descart; i un altre de matinada quan els vaixells d’encerclament recullen les xarxes i concentren la mola de peix a prop de la superfície. També s’ha comprovat que el vol d’aquestes aus és més ràpid i directe quan hi ha vaixells de pesca operant a la zona; i més lent i sinuós durant períodes d’inactivitat pesquera.

Comprendre l’ecologia de les aus marines i el grau d’interacció amb activitats humanes és fonamental a l’hora de predir i mitigar les conseqüències adverses associades a la desaparició d’un recurs alimentari important com són els descarts pesquers. n

Les trajectòriesd’algunesgavines corses nidificants al Delta de l’Ebre (Punta de la Banys) es poden observar a: https://jlcarrasco.shinyapps.io/Trajectories/ (aplicació generadaperJosepLluísCarrasco,UniversitatdeBarcelona).