Page 1

Pianos, Instrumentos Música Impresa

La música pot definir-se com la ciència dels amors entre l’harmonia i el ritme

Plató

90 anys 1928-2018

La música és una revelació més alta que la ciència o la filosofia

Beethoven

Barcelona

90 anys

1928-2018

València, 316 - Barcelona

Pianos, Instrumentos Música Impresa

Barcelona

València, 316 08009 Barcelona www.audenis.com


90 anys 1928-2018


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 9 PRESENTACIÓ 11 ANTECEDENTS PROFESSIONALS

14

ANTECEDENTS ECONÒMICS

15

LA CASA AUDENIS

17

L’ASSOCIACIÓ MUSICAL BLOC

25

VIATGES I EXPANSIÓ

26

EL LOGO AUDENIS

27

LA BOTIGA DEL CARRER VALÈNCIA

27

NOVES ETAPES

28

ESDEVENIMENTS REMARCABLES

29

LA LLIBRERIA MUSICAL DE LA CASA AUDENIS

30

EL PRESENT

31

TESTIMONIATGES

33

7


INTRODUCCIÓ

Casa, botiga, família. Tres paraules unides íntimament en l’evolució de «Ca l’Audenis». I també hi podríem afegir ciutat, país i història. La família Audenis ha tingut, en el transcurs de la seva trajectòria personal una vida paral·lela a la botiga que en aquest aniversari es troba en un dels punts més àlgids de la seva història. La casa, la llar, el lloc on creix i viu la família s’expandeix a l’espai de la botiga i en fa tot un ens que conserva la individualitat de cada un dels seus membres. Ambdues riqueses personals, unitat i individualitat, es posen professionalment al servei de la comunitat. Artesania i Menestralia: Els dos pilars de la casa Audenis. Amb aquest títol encapçala Pere Artís l’escrit dedicat als 75 anys de Ca l’Audenis. Art i Mestratge continuen anant junts en l’evolució de la botiga, que enguany commemora els seus 90 anys. De la mateixa manera que van units casa, botiga i família també podem dir que «Ca l’Audenis» transcorre conjuntament amb la vida de la ciutat, del país i de la història; del desenvolupament cultural i social del món en què vivim. I en aquest punt, tornant a fer esment de les paraules de Pere Artís, podem dir: «D’aquí el seu arrelament al país, perquè l’estament musical hi ha trobat professionalitat; i, sobretot, hi ha trobat confiança». Teniu a les mans una petita gran història de la vida de «Ca l’Audenis». Escrita amb tota l’amistat i amb tota l’atenció a les converses mantingudes amb la família, especialment amb en Josep Audenis i Masjuan, que enguany celebra també els seus 90 anys, alhora que la botiga. Ha estat un goig remenar i triar els documents que acompanyen aquest opuscle editat amb motiu del norantè aniversari de «Ca l’Audenis». Així doncs, podem dir ben fort i per partida doble, que per molts anys podem continuar gaudint d’aquesta «casa» tant emblemàtica de la nostra ciutat.

M. Àngels Gabarró i Ferrer Barcelona, octubre de 2018

9


PRESENTACIÓ

Casa Audenis L’any 1928, Josep Audenis i Rimundi obre una botiga al carrer de Balmes número 116, dedicada exclusivament a un dels instruments musicals més ric amb harmònics, el piano. Josep Audenis i Rimundi (1894) hi aporta la seva professionalitat i la seva esposa Isabel Masjuan i Pujol hi aporta la part econòmica a través del seu pare Joan Masjuan i Illa. Les gestions dutes a terme per l’adquisició de la botiga de Balmes s’esdevenen poc temps després del naixement del seu únic fill Josep Audenis i Masjuan, el petit tenia deu dies. En aquesta obertura, van confluir un seguit de circumstàncies favorables tant professionals com econòmiques. Als arxius familiars llegim aquest paràgraf: «La botiga Audenis és una empresa familiar, tant per la seva constitució actual com pels seus orígens. Va ser fundada l’any 1928 per en Josep Audenis i Rimundi; primer dedicada al lloguer, reparació i venda de pianos i, en el decurs del temps ha anat evolucionant i ampliant el camp d’acció»

De fet la història de la botiga comença el dia 28 de juny del 1928, però cal remetre’ns als antecedents del perquè d’aquesta decisió tan responsable per part de les dues famílies: la família Masjuan i la família Audenis.

11


Audenis història i futur


ANTECEDENTS PROFESSIONALS Pere Audenis i Domènech (1868-1932) Fou el pare del fundador de la Casa Audenis. Pere Audenis, l’avi Pere (anomenat encara així per la família actual), es va casar amb Magdalena Rimundi. Va iniciar la seva dedicació professional a la fàbrica de pianos Chassaigne i Frères, a Barcelona, curiosament ubicada al carrer de València número 70. Divuit anys més tard va ser nomenat cap de secció. Les condicions del salari del treball no corresponien a un sou fix, sinó que cobrava per la feina feta. Com que la família era nombrosa –tenien nou fills per alimentar– en Pere Audenis s’emportava feina a casa, senzilles tasques manuals com ara folrar el “panyo”, fer petites molles etc., en les quals col·laboraven petits i grans. D’aquesta manera hi havia més ingressos per fer front a les despeses familiars.

Josep Audenis i Rimundi (1894-1946) És el fundador de la Casa Audenis i segon fill del matrimoni Pere i Magdalena. S’inicià en els coneixements del piano dins la pròpia llar familiar, tot muntant i realitzant petites feines manuals dels mecanismes que formen part d’un piano, tal com s’ha especificat anteriorment. Més tard, alterna les classes de fusteria a l’Escola del Treball i l’aprenentatge de fuster en un taller, adquireix els coneixements de tots els elements que entren en joc en la construcció d’un piano: els mecanismes i la caixa de ressonància van lligats íntimament, la qualitat de la fusta i el tractament al qual se sotmet és de gran importància per a la sonoritat de l’instrument. Cal fer esment que en aquella època l’embolcall del «moble» era tant o més important que la mateixa sonoritat musical, l’ornamentació exterior en revelava la seva qualitat; la casa Chassaigne i Frères n’era un bon exemple. Per tant, el xicot havia de saber com més millor per ser un excel·lent professional en la construcció de pianos. Tot aquest bagatge adquirit de mica en mica, va anar formant part d’ell mateix, potser no de manera innata, però sí viscut des de les arrels de la seva infantesa.Amb tots aquests coneixements, el jove Josep va ser contractat per la casa Alberdi de Barcelona. S’especialitzà en la mecànica del piano i de l’orgue i la seva professionalitat fa que viatgi diverses vegades al País Basc a la fàbrica d’Orgues Amezua. Exercí, juntament amb altres companys, com a reparador i afinador de pianos de la Casa Alberdi, fins que el 1928 es va establir pel seu compte. 14


Audenis

Com a bon amant de la música, canta a l’Orfeó Gracienc, dirigit aleshores pel mestre Joan Balcells, on coneix la seva futura esposa Isabel Masjuan i Pujol, filla de Joan Masjuan i Mònica Pujol. Família treballadora i lluitadora, que tenien una botiga de queviures. En aquells temps es vivia bàsicament per treballar i així ho fan els pares de la Isabel. El principal anhel que tenen és estalviar diners per als fills. I aquí s’uneixen els antecedents professionals dels Audenis amb els antecedents econòmics dels Masjuan. Abans de seguir endavant amb l’afer de la botiga del carrer de Balmes, cal remetre’ns al perquè d’aquest local i no un altre qualsevol.

ANTECEDENTS ECONÒMICS Ens hem de remuntar als inicis de la primera meitat del segle XIX per dir que al número 116 del carrer de Balmes hi havia una botiga dedicada a la construcció, venda i lloguer de pianos, era la Casa Tubau Hermanos. És en aquest punt que conflueixen els dos camins que porten a la fundació de la Casa Audenis. El jove matrimoni Audenis Masjuan no disposa dels diners per fer front a les despeses de la botiga del carrer de Balmes. El pare de la Isabel és qui fa el gest econòmic; no el fa perquè sí: en Josep és un home treballador i responsable, compromès, amb empenta i també un bon expert professional en el coneixement del piano i l’orgue. En Joan Masjuan ha treballat i estalviat per als fills i és l’hora d’ajudar la seva filla Isabel, a més és l’avi d’un petit acabat de néixer. L’adquisició en règim de lloguer de la botiga, es realitza deu dies després del naixement de l’estimat Josep Audenis i Masjuan, el 9 de juny de 1928.

15


16


Audenis

LA CASA AUDENIS L’activitat de la botiga comença justament un any abans de la Primera Exposició Internacional a Montjuïc, esdeveniment que promou la urbanització de la muntanya i també, d’una part de l’Eixample de Barcelona; es construeix la línia del Gran Transversal, el primer metro de la ciutat. Tot plegat fa preveure un bon funcionament del negoci. Però sembla que no fou així; als arxius de la casa, podem llegir que els primers anys no són gaire afalagadors. L’austeritat és la tònica general. D’altra banda, ens trobem en un moment de moviments força convulsos a Catalunya i al món; esdeveniments poc favorables per a la societat en general, principalment per a les famílies treballadores. No cal aquí fer-ne esment, però sí valorar-ho per entendre i comprendre les dificultats que té el cap de casa per mantenir dignament la família. Per aquests motius, doncs, en Josep Audenis i Rimundi juntament amb el Sr. Albareda, posen una parada de fruites al Born. El paràgraf següent, escrit per l’hereu anys més tard, recordant les trifulgues de casa, ho deixa veure ben clar: «Entre els anys 1931 i 1936 el negoci deuria anar bastant malament, doncs jo recordo la imatge que es desllogaven molts pianos i no cabien a la botiga, no recordo com ho van fer per guardar-los. Durant la guerra del 36 al 39, encara pitjor. Sort en va tenir de la parada de verdures del Born».

Les primeres necessitats de l’home, passen per davant de tot, qui no les té solucionades, rarament pot cultivar l’art, la cultura i el gaudi de procurar de ser feliç tot cuidant l‘esperit… La botiga de pianos va sofrir les conseqüències de la guerra civil, com tots els negocis d’altres ciutadans del país. Aquest fet també forma part de la història de la Casa Audenis. I de la decadència soferta per la societat, sorgeix l’esperit lluitador del caràcter Audenis i, en Josep Audenis i Rimundi es posa a treballar amb tota l’ànima com descriu el seu fill Josep Audenis i Masjuan: «Acabada la guerra el meu pare deixa el Born i es dedica de ple a la botiga fent moltes reparacions de pianos, inclús fa feines per altres cases i afinadors. Restaurava pianos que li enviava la casa Guarro de Lleida, la casa Pintaluba de Reus i altres de fora de Catalunya. Treballa per als afinadors Clavero, Sanfeliu Andreu Borràs, per la casa Ribas per la casa Parramon etc. També va construir harmòniums, perquè les esglésies cremades durant la guerra en necessitaven.

17


Piano pesentat a la Fira de Mostres de Barcelona l’any 1943

Va construir alguns pianos totalment fets al taller, que ja estava equipat amb força màquines: serradora mecànica, màquina d’obrar; hi havia també un torn de fusta i una màquina de fer bordons (les cordes greus de l’arpa harmònica). Tenim una fotografia d’un piano petit, llavors era dels primers que es feien i que es presentà juntament amb un harmònium a la Fira de Mostres de Barcelona l’any 1943 a l’estand de la casa Ribas amb l’amo del qual l’unia una bona amistat. La feina de reparacions i afinacions augmentava, així com la llista de clients particulars Anava ampliant el personal de treballadors, alguns feien hores extres i treballaven fins a mitjanit. Havia arribat a tenir dos teclistes, dos envernissadors, un tablor (ebenista que fa les tapes harmòniques i els clavillers), tres que reparaven màquines i un encarregat. Tota la il·lusió del meu pare era construir pianos, fins i tot va fer una estufa per assecar la fusta, espai que després vaig fer servir com a despatx. Va anar ideant i construint tota una sèrie de petits utillatges per construir totes les peces de la màquina d’un piano, perquè en aquella època no es podia importar res de fora i tot s’havia de fer a casa. Totes aquestes il·lusions i activitats es van trencar el dia 10 d’octubre de 1946, dia que va morir el meu pare»

18

El 10 d‘octubre de 1946 mor el fundador de la Casa Audenis, en Josep Audenis i Rimundi. Isabel Masjuan, pels seus orígens fundacionals i perquè és l’hereva del seu marit, n’és la propietària. El fill té 18 anys. Davant seu, el futur per decidir: seguir amb el negoci o estudiar i dedicar-se a un altra activitat laboral. Vol ser enginyer. El dilema per a en Josep havia de ser de gran pressió emocional. Els treballadors fixos s’acomiaden. En quedaren dos d’interins, en Francisco Arraz i l’Esteve López, tots dos bons coneixedors de l’ofici. Havien treballat també a la Casa Chassaigne i Frères. La tasca que havien de fer era acabar els encàrrecs compromesos així com les reparacions a mig fer. Paral·lelament a les persones que es presenten a la botiga per aprofitar el mal moment que passen mare i fill, hi acudeixen amics de la professió que de forma desinteressada els mostren la seva amistat i el reconeixement envers el pare difunt. Transcric el que en Josep escriu: «Vull deixar constància, en record del Sr. Jaume Sanfeliu, afinador de l’antiga casa Estela Bernareggi, que es va comprometre ensenyar-me a afinar pianos sense cap interès econòmic, estimulant-me a continuar el negoci del meu pare. També de la mateixa manera vull recordar el matrimoni Cassadó, el mestre Bové de Vilafranca i el Sr. Manuel Clavero, del qual vaig aprendre molt.»


Audenis

Josep Audenis i Masjuan (9 de Juny de 1928) Dona un cop de cap i és un cop de cap ferm, fet amb totes les conseqüències que per a ell representaven el seu futur i decideix continuar amb el negoci del seus pares, al mateix temps que estudia Peritatge Industrial a l’Escola Industrial i piano a l’acadèmia Marshall. A la mort del pare, al taller hi ha les peces necessàries per construir tres pianos que es construeixen artesanalment, com es feia en aquella època, i per a en Josep va ser una font d’aprenentatge. La base econòmica del negoci és el lloguer de pianos. Se’n compren de vells, es reparen i es lloguen. Arriben a tenir-ne 165. Constitueixen la font d’ingressos mensual. La dècada dels anys 50 són anys de molta activitat professional i de construir projectes de futur, de viatjar i conèixer món. Amb vint i pocs anys, viatja a París on fa una estada d’un mes a la Casa Gaveau. Més tard marxa a Alemanya a la fàbrica de pianos Euterpe a Langlau. I també temps d’enamorar-se. Coneix a Maria Prat i Vilaclara. Es troben a la celebració del casament de la germana de la Maria. En Josep hi assisteix com a amic del nuvi. I aquí va començar tota la vida que fa 60 anys tenen en comú. Es casen el 8 de maig de 1958.

Josep Audenis Masjuan amb la seva mare Isabel Masjuan a la porta de la botiga del carrer de Balmes, 116.

19


Stand de la firma STUDIO 49, de la Fira de Frankfurt 1968

20

El Dr. Hermann Moeck (centre) en el seu Stand de la Fira de Frankfurt de 1971 amb el seu director de vendes.


Audenis

Josep Audenis i Maria Prat El començament d’un nou projecte de vida sempre és engrescador. I la vida d’uns joves enamorats amb il·lusió i plens d’esperança crea perspectives plenes de força i tenacitat per aconseguir allò que es pretén. Tots dos, treballadors i lleials als seus principis, es van trobar i encara caminen junts. El mateix estiu de l’any en què es van casar, arrangen amb primor una petita saleta de la botiga, que quedava darrera el despatx. Era un espai reduït, però el converteixen en un racó ple d’art i amistat. El seu projecte és tenir un lloc on fer-hi música. El mes d’octubre inauguren el petit «auditori» amb un concert a càrrec de M. Teresa Monteys i Lluís Piera. Aquests concerts, íntims, es van fer durant força temps. L’any 1959 viatgen a Suïssa, a la ciutat de Rorsbach, on se celebra el 1r Curs Internacional d’Afinadors de Pianos, organitzat per Europäischer Verband de Klavierfachleute undstimmer. Hi tornen l‘any 1960, aquesta vegada se celebra a Reimchad. El mateix any, 1960, es funda EURIOPIANO, Associació Europea d’afinadors de Pianos, i en Josep n’és nomenat membre. I torna a ser a l’estiu quan realitzen obres importants a la botiga. Ja en són propietaris. Va tot a terra: es canvien canonades, s’abaixa de nivell el paviment interior i un llarg etc... Es projecta una sala de mides adients per poder continuar fent-hi concerts. En mig d’aquest esclat de prosperitat neix el primer plançó de la parella, la M. Isabel Audenis i Prat. És la primavera de 1961

21


Isabel Audenis i Prat

Una de les botigues a tenir en compte en la selecció del premi FAD 1961. És obra del dissenyador Freixa.

22

Un gran esdeveniment, un nou plantejament familiar. Cal ampliar el negoci. I per on comencen els nous pares? Doncs per reformar la botiga de nou: des del 1946, és la quarta vegada, és l’espai que dona vida als membres que la “mimen” i per tant ha de ser cada vegada millor, ha d’oferir un bon aspecte als clients. La botiga es modernitza i el projecte és seleccionat per als Premis FAD. S’inicia la dècada dels 60, el món cultural de la ciutat va obrint-se, sorgeixen moviments nous, tímidament la cultura catalana va fent camí… Les edicions en català, l’ensenyament, el disseny, tot pren volada, les institucions li donen suport… El país és com una crisàlide que es va transformant, han passat ja vint anys del final de la guerra. La projecció del negoci no queda limitat a l’àmbit del piano; s‘amplia i s’expandeix cap a la venda de tota mena d’instruments musicals, d’accessoris i d’edicions de diferents mètodes d’aprenentatge del moment. El desig d’oferir un ventall més ampli d’instruments als clients, empeny els membres de la Casa Audenis a fer les primeres importacions: dues trompetes i dos saxofons, ambdós de la firma Quesnon. S’importen també les primeres flautes dolces, instrument que anys a venir donen relleu a la botiga. El primer viatge que fa en Josep Audenis i Masjuan a la Fira Internacional d’Instruments de Frankfurt, l’any 1963, obre definitivament la porta a la importació i al contacte directe amb les firmes internacionals. Són anys dedicats a la expansió i a la coneixença més enllà del Pirineus.


Audenis

Josep Audenis i Prat Una nova rialla plena de vida amplia el futur equip familiar: l’hivern del 1964, neix el petit Josep. Creix la família, i ja, com és tradició de la casa, a cada nou naixement, un nou i renovat impuls empeny la família a ampliar i prosperar, primer humanament i després econòmicament. El pare del nadó viatja novament a Frankfurt i retorna a Barcelona amb la satisfacció d’haver establert nous contactes comercials, que força vegades esdevenen a més de comercials, amicals, cal destacar la relació amb el Dr. Hermann Moeck i el matrimoni Beccker-Ehm; ambdós, propietaris de firmes instrumentals. És concretament la firma Moeck, que li ofereix un ampli ventall de flautes dolces o de bec, ja siguin de digitació barroca o alemanya, aquesta darrera construïda amb la finalitat de facilitar la interpretació per part dels escolars. Per altra banda el matrimoni Becker-Ehm, li dona a conèixer el mètode Orff-Schulwerk a través de la seva firma Studio 49, dedicada a la construcció de l’instrumental pedagògic del mètode citat. Aquestes dues firmes Moeck i Studio 49 són bàsiques en el creixement i progrés del negoci. Quan retorna a casa, en Josep Audenis i Masjuan, porta a la maleta un paquet de diapasons de nova construcció, un grapat de pues per a guitarra i unes quantes flautes dolces, i sobretot un cúmul de noves idees per compartir amb la seva família. Amb tot aquest bagatge, es crea el mateix any 1964, la marca ARTISON, nom que segons el seu creador, més que una firma comercial, és un símbol personal.

23


Art i So, Tècnica i Vida. L’Art està representat pel teclat del piano, instruments bàsic de la casa, tant pels estudis realitzats a l’Acadèmia Marshall, com per la seva professió. La Tècnica està representada per la corba de vibració harmònica, ja sigui com a pèrit industrial i com afinador de pianos. Tot està il·luminat per un sol, el sol que dona vida. Amb aquesta marca es fabriquen les pues de guitarra amb la col·laboració del bon amic Joan Klamburg, propietari d’una fàbrica de plàstics. L’èxit és notori. Se’n distribueixen per tot Espanya durant molts anys. També es fabriquen alguns carillons cromàtics, que s’afinen un per un, tasca que exigeix un treball meticulós i precís. El mateix 1964 es reparteix un petit dossier de propaganda per comunicar a les escoles les novetats de la botiga relacionades amb la pedagogia musical. Se cedeixen els discs importats d’Alemanya, sobre el mètode Orff, a professors rellevants de música del moment. I amb tot aquest moviment comercial i de servei es planteja el tema de les importacions, que s’inicien a Alemanya amb la compra de dos pianos verticals i un de cua de la firma Schimmel. La botiga del carrer de Balmes no és una botiga dedicada exclusivament a la venda d’instruments, és un espai on la cultura ha anat fent-se un lloc des de sempre. I en aquell moment, encara més.

24


Audenis

L’ASSOCIACIÓ MUSICAL BLOC A mitjans del segle xx, com havia succeït anteriorment, vers l’any 1939, a Europa sorgeixen nous corrents sobre la interpretació musical de la flauta dolça, a principi de segle, amb afany d’interpretar música antiga i, a mitjans de segle, amb afany d’interpretar composicions contemporànies amb la flauta dolça, fins llavors, l’instrument havia quedat relegat a nivell popular. És el moment en què a Europa s’introdueix l’estudi d’aquest instrument als estudis oficials dels Conservatoris. Al mateix temps Catalunya també hi ha un esclat de cultura musical. Es crea el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (1967-69). Neixen les Escoles Municipals de Música de Grau Elemental, alhora que en sorgeixen de privades a les diferents ciutats i pobles del nostre país. No ens hem de sorprendre doncs, que a partir dels anys 60, la flauta dolça es convertís en un excel·lent instrument per interpretar música en petits grups. És un instrument de fàcil transport, d’una sonoritat suau, és de fusta, agradable al tacte i que, qui la toca, sent fàcilment que forma part del seu propi cos. Una de les primeres persones que va introduir l’ensenyament d’aquest instrument va ser la professora M. Dolors Bonal. Al Conservatori Municipal de Música de Barcelona es fa el primer curset de flauta dolça l’any 1971; el primer curs oficial s’instaura el 197172 i en aquest darrer any es donen les primeres titulacions d’aquest instrument. Per a totes aquestes consideracions, a casa nostra la flauta dolça va expandint-se i qui la vol tocar en grup va a «Ca l’Audenis», lloc de trobada per alguns afeccionats per gaudir-ne plegats. Són encara temps de repressió franquista, les reunions nombroses estan prohibides i és per aquest motiu que es crea l’any 1967 «L’Associació Musical Bloc». Els impulsors són: Enric Gispert, Ramon Camps, Joan Casulleras i Josep Audenis. Santiago Molfulleda s‘hi afegeix més tard i com a advocat s’oferí a redactar uns Estatuts i a responsabilitzar-se de la part legal per presentar-la a les autoritats competents i tenir-ne l’aprovació, que no arribà fins a les primeries de l’any 1968. Ben aviat s’hi incorpora en Romà Escales (primer professor oficial de flauta dolça del Conservatori Municipal de Música de Barcelona) que l’any 1972 n’esdevé president. A part de les trobades periòdiques s’organitzen sortides de tot una jornada.

25


VIATGES I EXPANSIÓ L’assistència a la Fira de Leipzg, l‘any 1969, és un altre punt àlgid en el camí comercial de la Casa Audenis. La ciutat de Leipzig pertany llavors a l’Alemanya Oriental i en Josep, gràcies al seu amic Helmut Henneberg de DEMUSA (Organització Estatal d’Instruments de Música de l’Alemanya Oriental) s’hi pot traslladar, tot i els riscos que comporta. El caràcter jovial i amable de l’home que cerca el millor per mostrar a la clientela, és una bona virtut per fer amistat i crear aliances comercials i també amicals. Es continuen editant tríptics de divulgació (cal remarcar el que hi surten els seus fills tocant instruments Orff); augmenten les importacions de flautes dolces, de partitures per a l’instrumental Orff… I l’esperit inquiet torna a donar empenta i en sorgeix la creació de les «Publicacions Musicals Artison» amb la col·laboració de Miquel Lluch. Lluís Albert, M. Dolors Bonal, Ramon Camps, Ernest Cervera, Àngel Colomer, Abili Fort, Francesc Garrido, M. Teresa Giménez i Francesc Vila, són, entre altres, músics i professors que col·laboren amb les seves partitures a la col·lecció de les publicacions anteriorment citades. Cal remarcar també, el mètode de “Flauta fàcil” de Ramon Camps. El negoci va a l’alça, paral·lelament amb els contactes amb personalitats del món musical. La botiga queda petita i sofreix la darrera reforma l’any 1972. Els fills es fan grans i després d’uns quants anys, el matrimoni Audenis Prat viatgen junts per primera vegada a la Fira de Frankfurt el febrer del 1973.

26


Audenis

EL LOGO AUDENIS

LA BOTIGA DEL CARRER VALÈNCIA

S’encarrega el disseny a l’amic Josep M. Trias; és un disseny excel·lent: configura visualment i fonèticament el nom amb els signes d’expressió musical. Queda registrat com a marca de la casa, l’abril del 1976. La lligadura musical enllaça les vocals del diftong i el regulador de so decreixent dóna força en l’accent gramatical.

L’espai comercial del carrer de Balmes queda cada dia més petit per tota l’envergadura que va prenent l’empresa. En consens familiar i sobretot amb l’empenta de la Maria, es decideix comprar la botiga del carrer de València, i sempre tenint com a record el traspàs del seu pare, el dia 10 d’octubre de 1978 s’inaugura. Fa 50 anys de la fundació de la Casa Audenis. L’amic Manuel Valls Gorina fa el parlament adient a l’ocasió. El nou local, molt proper al Conservatori Municipal de Música, és gran, ampli, a peu de carrer, ofereix a la vista del ciutadà una gran varietat d’instruments, sempre en primer pla els pianos, amb la incorporació de la corda, el vent i els de percussió, te una planta baixa fantàstica per fer-hi tota mena d’activitats; concerts, cursets. És el punt de trobada dels components de l’Associació Musical BLOC. Hi assaja l’Orquestra de Cambra del Conservatori dirigida per Edmon Colomer, el Grup Llevant, dirigit per M. Teresa Giménez, coral on cantava la M. Isabel. S’hi fan també presentacions d’instruments… La venda de llibres i partitures creix cada vegada més, augmenten les existències, cal ampliar, doncs, altra vegada l’espai. S’habilita la planta baixa per donar millor cabuda a totes les edicions que arriben a la botiga.

Pianos, Instrumentos Música Impresa

27


NOVES ETAPES S’inicia una nova etapa amb la incorporació de la Maria Prat a la nova seu familiar, com a responsable de la secció de llibres i partitures i altres materials relacionats amb la pràctica musical. L’activitat del carrer de Balmes queda focalitzada a l’escola d’orgue amb el mètode Yamaha (contacte realitzat al Japó mitjançant la invitació del seu representant a Barcelona). Es tanca definitivament el 1982. Els fills dels Audenis Prat, inicien, a poc a poc, la seva implicació a la botiga atenent als clients i responsabilitzant-se dels diversos afers del negoci. La M. Isabel, al costat de la mare, es fa càrrec de la secció de partitures i llibreria musical. En Josep Audenis i Prat, l’any 1983, segueix les passes dels seu pare i viatja a Langlau a aprendre l’ofici a la fàbrica de pianos EUTERPE. El 1991 treballa una temporada a la fàbrica SCHIMMEL i posteriorment fa dues estades a la fàbrica STEINWAY & SONS d’Hamburg. Tot fa preveure que els fills continuaran la tasca dels seus pares. Assisteixen tots junts a la Fira de Frankfurt el 1987. El moviment a la botiga augmenta considerablement, gràcies a l’esforç i empenta de tots plegats; el desig dels Audenis, és que tothom qui hi treballi s’hi trobi bé, fet que corrobora la necessitat d’uns i altres. La bona feina té les seves recompenses. La Casa Audenis, continua tenint el vessant comercial i l’artesanal. En Josep ho expressa així: «L’esperit o la forma de fer de la casa ha estat no només comercial, sinó que darrera d’aquesta activitat hi ha hagut el compomís de l’artesà que garantís el manteniment de l’instrument que venia, així l’ofici d’afinador i tècnic de pianos, actualment en la quarta generació, ha estat l’eix fonamental de l’empresa».

L’any 1987 la Generalitat de Catalunya va atorgar la CARTA DE MESTRE ARTESÀ a Josep Audenis i Masjuan. 28


Audenis

ESDEVENIMENTS REMARCABLES Per no cansar el lector, donarem agilitat al relat i breument, citarem els fets més rellevants des dels anys 80. • L’any 1988 es commemora el 60è aniversari. • Els tríptics i fulletons de divulgació enriqueixen la presentació i n’amplien les ofertes (les petites netes, la Berta i l’Anna hi sortiren tocant instruments). • S’imprimeixen felicitacions de Nadal per als clients amb atractives imatges de la botiga. • S’inicia la col·laboració de la revista Barcelona en Música amb la responsabilitat de dedicar-hi un apartat sobre instruments musicals. • L’any 1990, per iniciativa de Fèlix Hazen de Madrid, es funda l’«Asociación Española de Técnicos y Afinadores de Pianos», coneguda amb les sigles ASETAP. En Josep Audenis i Masjuan n’és soci fundador i president durant els vuit primers anys. I com a membre de EUROPIANO i representant per Espanya va incorporar l’ASETAP a EUROPIANO. • El 1993, en Josep Audenis Masjuan fa 65 anys. Ha de jubilar-se; per tant atorgar noves responsabilitats als successors. Es crea «Audenis S. L.», societat integrada per quatre socis: Josep Audenis i Masjuan, Maria Prat i Vilaclara, M. Isabel Audenis i Prat i Josep Audenis i Prat. • Se celebren concerts, recitals de música i poesia; exposicions d’instruments de vent; s’adquireixen pianos de cua de les firmes STEINWAY & SONS… • Josep Audenis i Masjuan forma part dels Patrons del Consorci del Palau de la Música Catalana. • El 2003 es commemoren els 75 anys de la institució, amb un opuscle amb diverses fotografies i escrits de col·laboradors com Pere Artís, M. Lluïsa Cantos, Edmon Colomer, Romà Escales, Dr. Hermann Moeck i la directora de l’editorial Bärenreiter. Es fan trobades i concerts, però l’acte central va ser el dia 10 d’octubre, presentat per l’amic Joan Vives seguit per la interpretació de M. Lluïsa Cantos. • La ubicació de l’Auditori, l’ESMUC i el Museu de Música al carrer de Lepant, fa pensar a la família Audenis en la possibilitat d’obrir una botiga ben a prop de l’entorn de les Institucions Musicals de la nostra ciutat. Adquireixen un local al mateix carrer de Lepant (2003), que s’inaugura tres anys més tard però, per causes que no cal esmentar, no va prosperar. Roman tancada des del 2012 tot esperant temps millors.

29


LA LLIBRERIA MUSICAL DE LA CASA AUDENIS Una llibreria és sempre un espai de cultura. La llibreria musical, ubicada a la planta baixa de la Casa Audenis, n’és un clar exemple. Els viatges a Frankfurt que fa el matrimoni Audenis Prat van despertar l’interès de la Maria per totes aquelles edicions musicals que es troben al seu abast. De la mateixa manera que anys enrere va impulsar el jove Josep a portar flautes dolces, diapasons i altres accessoris instrumentals a la maleta, en tornar de la Fira, la Maria es va sentir captivada per la gran varietat d’edicions europees, dedicades a la publicació de partitures, llibres i diversos materials impresos, relacionats amb el món de la música. D’aquesta manera, doncs, es va ampliant al llarg del temps la secció dedicada a partitures. La incorporació de la M. Isabel a la botiga, tal com s’ha dit anteriorment, treballant al costat de la mare, fa créixer la importància d’aquesta secció de la Casa Audenis. Actualment la podem considerar dins el grup de les llibreries musicals més importants d’Europa. Hi podem trobar tot el ventall de les millors edicions musicals que engloba el món editorial: partitures per a tots els instruments i agrupacions instrumentals (orquestres, cambra, etc.) així com de cant coral, llibres de pedagogia musical, musicoteràpia, cançoners, llibres infantils, llibres de text, història de la música, i tota mena de tractats. Té un fons de més de 40.000 títols, tant d’edicions del país com de la resta d’Europa.

30


Audenis

EL PRESENT Entrar a «Ca l’Audenis» és entrar en un àmbit cultural, del saber fer, de ser rebut amb un somriure al llavis, amb una guspira als ulls, amb la sensació que tothom treballa, d‘escoltar com s’està afinant un piano, del so d’un clarinet, d’un violí o de qualsevol altre instrument. És entrar en un espai de música. És molt més que una simple botiga. Enguany se celebren els 90 anys de la seva fundació i alhora el 90 anys del fill del fundador. És una fita remarcable. Avui dia hi podem trobar totes les famílies d’instruments o bé quasi totes. També s’han anat sumant, a través d’en Josep Audenis i Prat, els instruments de teclat electrònics, pianos digitals i pianos híbrids. Uns bons artesans s’han incorporat a la mateixa botiga, un luthier especialitzat en instruments de corda i un luthier en instruments de vent. D’aquesta manera es completa l’equip de professionals artesans que garanteixen el bon funcionament dels instruments que els clients poden adquirir. Esperem i desitgem que per molts anys puguin anar oferint la qualitat dels seus estocs amb la professionalitat que els caracteritza..

31


Audenis 90 anys testimoniatges


34


Audenis 90 anys

Pere Artís i Benach M. Àngels Gabarró i Ferrer

35


Pere Artís i Benach M. Àngels Gabarró i Ferrer

36


Audenis 90 anys

37


Estudi Músical i43

38


Audenis 90 anys

39


Transportes y Mudanzas Arte

E

n aquest dìa tan especial, ens enorgulleix saber que som un més a la seva vida. En aquest temps ens ha demostrat la seva honestitat, humiltat, esforç i treball sent per vostè més important les persones que els diners i tot lo material. Per això, i molt més, li desitjem un feliç aniversari i que li poguem seguir veient així de bé durant molts anys més De tot cor, l’equip de Transportes y Mudanzas Arte

40


Audenis 90 anys

Manel Artigues

Benvolgut Josep

L

’any 1961, ja fa un quant temps, la M. Dolors Bonal em va dir que havia de comprar una flauta dolça per a tocar amb el grup d’alumnes de l’Escola Sant Gregori. Suposo que la cara de sorpresa devia ser evident perquè immediatament em va dir... «Vés a la botiga AUDENIS del carrer de Balmes i allà en trobaràs una de bona —de fusta— ben afinada— que sigui de la marca MOECK.» La segona sorpresa va ser quan em vaig adonar que el nom de la botiga no era una marca comercial per a instruments musicals sinó que era el nom autèntic d’un home que probablement ja estava predestinat a governar un centre de difusió musical. Des d’aquells anys infantils —juvenils— hem anat coincidint en múltiples afinitats. Sempre amb l’entusiasme, energia i bona feina que t’ha caracteritzat. MOLTES FELICITATS Manel Artigues

41


Barbara Scheuch-Vötterle

Benvolgut Senyor Audenis

V

ull felicitar-lo en ocasió del seu especial 90è aniversari i li desitjo que continuï amb bona salud i feliç. És per nosaltres un honor tenir aquesta llarga relació amb Audenis i sentir que hi ha una molt especial connexió entre les nostres empreses familiars. Nosaltres valorem molt la manera en que vostè, la seva dona i els seus fills han promogut les edicions Bärenreiter durant molts anys i sabem que sense el seu suport la nostra presència a Espanya no seria tan àmplia com ho és avui.

Li desitjo el millor. Amb les meves millors salutacions Barbara Scheuch-Vötterle

42


Audenis 90 anys

43


Maria Dolors Bonal

Josep Audenis fa 90 anys

44

E

m sembla que era cap a l’any 1963 que un dia baixant pel carrer Balmes vaig descobrir una botiga de Música, AUDENIS, i el que em va sorprendre va ser que al petit aparador hi havia 5 o 6 flautes de bec, que comparades amb la meva, una espècie de canya amb forats, em van semblar molt boniques, semblants a les que jo havia vist en pintures del renaixement o barroc. Com que estava convençuda de la importància d’aquests instruments per ensenyar música, vaig entrar decidida a comprar-les. Em va rebre un noi, en Josep, vàrem parlar de les flautes, que les havia comprat a Alemanya, ell les havia adquirit pensant que algun professor del Conservatori algun dia les compraria. Em va dir que feia dos o tres anys que les tenia a l’aparador. I amb gran sorpresa seva les hi vaig comprar totes. Des de llavors va néixer una amistat profunda i sòlida. Al cap de poc em va fer saber que tenia un xilòfon noruec que allà el tenien a l’escola per fer música amb nens. Em va faltar temps per anar a la botiga a comprar-lo. Era un instrument com fet artesanalment, però estava afinat i em va servir per descobrir trucs i maneres com utilitzar-ho pedagògicament. La botiga AUDENIS FA 9O ANYS. La va obrir el pare d’en Josep l’any 1928, any del naixement d’en Josep. Malauradament al cap de 18 anys va morir el pare i en Josep va haver de deixar els estudis i posar-se al capdavant de la botiga. Recordo quan a la botiga del carrer Balmes organitzava petites audicions de Música de càmera , era una espècie de laboratori experimental en un ambient familiar, fàcil, càlid, molt semblant, poder, en el clima familiar que havien treballat Haydn o Beethoven? Vaig estar convidada a fer una Audició amb uns quants nens i nenes de l’Esquitx, la Coral Infantil, per cantar cançons populars catalanes, i també uns quartets de Flautes dolces amb dues peces de Susatto (val a dir que ja tenia un quartet complert). Els oients ho varen trobar tan extraordinari que d’aquí em varen sortir més alumnes de flauta. Més endavant, el 1967 va començar l’Arc, escola de Música (actualment Escola Municipal de Música Can Ponsic, a Sarrià). Una institució Educativa. La Música esdevé eina, medi i matèria en aquest procés i va tenir la gosadia d’experimentar a partir d’uns fonaments coherents i criteris claus i honestos. Uns principis pedagògics inspirats amb idees de grans pedagogs del segle xx, Kodály, Orff, Bartok, etc. I sempre amb la Música com a matèria principal. Aquests principis pedagògics que va començar l’Arc, ara fa 50 anys, es mantenen gràcies a una pràctica constantment adaptada a l’entorn i segueixen vius.


Audenis 90 anys

La nostra escola ha estat sempre vinculada a la Botiga Audenis, en Josep, la Maria, la Isabel i en Josep fill. Que fàcil em va ser des del primer moment adquirir el material instrumental Orff de STUDIO 49 alemany i les flautes de bec!! per incorporar-ho a l’Escola. En Josep, atent sempre a tot el que podia facilitar eines pedagògiques per l’ensenyament de la Música, tenia la botiga proveïda de tot el necessari, instruments i partitures. Ell sap que l’art musical és un component cultural absolutament necessari per viure. En Josep ha sigut un «apòstol» en el sentit que amb les seves iniciatives i sensibilitat ha demostrat una ferma decisió de seguir amb una botiga familiar que per mi és un sorprenent fenomen sociològic i cultural. Crec sincerament que totes les persones que ens hem dedicat i que encara es dediquen a la pedagogia musical, hem d’estar agraïdes i reconèixer que en Josep Audenis ha sigut a Barcelona, a Catalunya i probablement a la Península, una persona inquieta que ha contribuït, amb la seva curiositat, empenta, esforç, constància i disciplina, a ampliar els nostres horitzons Pedagògics. Per molts anys i gràcies Josep. Maria Dolors Bonal

Dibuix original de Maria Dolors Bonal

45


Josep Borràs

Senyor Audenis

46

É

s un gran honor i m’alegra poder felicitar el senyor Audenis en motiu del seu 90 aniversari. Si no fos perquè m’ho va fer saber la seva filla Isabel no hagués endevinat mai la seva edat, vist el seu bon estat de salut, l’abnegació en el treball i, sobretot, la seva curiositat infinita. Quina enveja! Voldria en aquestes ratlles explicar com vaig conèixer el senyor Audenis i el que ha significat per a mi com a persona i sobretot el que ha suposat el seu establiment, un oasi i microcosmos de felicitat musical i personal. Quan als tretze o catorze anys era alumne intern en un col·legi major a la Bonanova vaig descobrir la botiga Audenis del carrer Balmes. Un professor de música, vist el meu avorriment i poc estímul pel repertori de la banda de l’escola on tocava el saxo tenor, em va animar a tocar la flauta de bec. Així vaig començar a assistir a les sessions de l’associació Bloc, dirigides per en Romà Escalas i que es feien als baixos del local. És en aquest ambient que vaig conèixer el senyor Audenis i a altra gent amb qui encara em relaciono i on vaig descobrir realment la música com a fenomen transformador i de cultura en un ambient propi d’un context europeu, intergeneracional i divers. La botiga Audenis, primer a Balmes i desprès al carrer València, propiciava (i ho continua fent) aquesta activitat a través d’un disseny obert i intel·ligentment planificat del seu espai, on instruments, mètodes, partitures, llibres i accessoris estaven interconnectats i motivaven l’ interès dels usuaris (obríem partitures, fullejavem llibres, provàvem instruments…). En aquest sentit, la visió del senyor Audenis segueix la tradició d’altres establiments musicals ja existents a la Barcelona del segle xix que ell coneixia molt bé per la seva formació i la tradició familiar. Era un negoci que anava més enllà del fet de ser una botiga per a convertir-se en un centre dinamitzador dels fenòmens que intervenen en la música i que alhora incorporen les novetats internacionals. No es podria entendre avui en dia el desenvolupament a Barcelona de fenòmens de la segona meitat del segle xx com la música antiga, la pedagogia moderna o altres branques lligades amb la internacionalització dels materials musicals sense la complicitat de l’establiment creat pel senyor. Audenis.


Audenis 90 anys

També he vist sempre el senyor Audenis com un gran senyor, un patriarca familiar i empresarial, un home rigorós i de paraula, proper i una mica murri que genera confiança en els coneguts i clients, i que juntament amb la seva esposa projecten encara més aquesta «marca» familiar a través d’una extraordinària semblança física amb els seus fills! En aquests moments de celebració dels seus 90 anys voldria agrair-li la seva amistat i el seu tracte professional, que ara també continua a l’Esmuc. També li agraeixo la seva complicitat en compartir l’afició històrica del món del piano i altres instruments a la Barcelona del segle xix. Només desitjo que en els propers 90 anys algú (probablement un equip multi disciplinar) es faci càrrec de recollir tota la seva sapiència i les seves experiències personals i professionals. Donaria per moltes tesis doctorals! Per molts anys! Josep Borràs

47


Jaume Bragulat Bertran

Estimat Josep

E

n primer lloc et vull felicitar pel teu 90è aniversari; arribar-hi amb la plenitud en que hi has arribat, és sinònim de felicitat i coratge, dues qualitats que has encomanat a tots els que t’hem conegut. També és un honor poder adreçar aquestes paraules de reconeixement, no només a tu, sinó també a una empresa que enguany celebra el 90è aniversari amb la quarta generació al capdavant. Tot un orgull! Una empresa que va començar a les acaballes del segle xix i que ha arribat als nostres dies gràcies a l’empenta que, generació rere generació ha aconseguit ser un puntal imprescindible dins l’àmbit musical de la nostra ciutat. El món pedagògic i didàctic de Barcelona no seria el mateix sense can Audenis. Qui dels que hem estat vinculats a la música, en algun moment de la nostra vida no ens hem deixat caure per la botiga a triar, remenar i tafanejar? Primer al carrer Balmes i després al carrer València, on sempre hem rebut una atenció personalitzada i professional sense perdre el tracte humà que us ha identificat al llarg de la vostra trajectòria. Una vegada més et desitjo que per molts anys puguis continuar gaudint de la vida sempre amb la ironia i bon humor que et caracteritzen i no deixis d’anar a la botiga, com fèiem nosaltres, a tafanejar. Gràcies per la teva amistat. Jaume Bragulat Bertran

48


Audenis 90 anys

M. Josep Boluda

49


Josep Carbonell mestre Angels Graells Bofill

50


Audenis 90 anys

Estimat Josep

P

er a nosaltres, com per a tanta i tanta gent de la nostra generació, el teu projecte vital —la botiga Audenis—, ha estat molt més que un comerç d’instruments i partitures. Ens vam conèixer a Balmes, vam veure néixer la botiga de València i, en aquells anys que maldàvem per sortir de la foscor en el terreny de l’educació musical —entre altres—, vam ser espectadors de la teva enorme contribució a través de la difusió de la flauta de bec. «L’Audenis» ha estat la botiga musical de referència, el punt de trobada i el punt on sempre, sempre, sempre, hem rebut de tu i de la teva meravellosa família l’atenció, l’honestedat, la professionalitat i l’escalf que tant apreciem. Per això, arribat aquest moment d’assenyalats aniversaris, volem donar-te les gràcies i afegir-nos de tot cor als millors desitjos compartits de molta gent per a tu, per al teu projecte i per als teus.

Josep Carbonell Mestre

Angels Graells Bofill

51


Maria Lluïsa Cantos

E

l nom de Josep Audenis està enregistrat a la meva memòria des-de que jo tenia 6 o 7 anys. Quan vaig començar a l’edat de 3 anys a estudiar el piano, aquest instrument va ser sempre una part molt important de la meva vida. D’aquesta manera el món de la música i naturalment el meu instrument va estar sempre lligat a la «Casa Audenis» quant encara estava al carrer Balmes, doncs jo vivia al mateix carrer.

52

La família Audenis i especialment en Josep eren per a mi la “casa” del meu afinador! Més tard vaig participar en els concerts que Casa Audenis, organitzava mensualment i en els quals a mi em feia molta il·lusió col·laborar, tan com a solista com fent música de cambra, amb els meus companys del Conservatori. La meva carrera es desenvolupà ràpidament i malauradament la meva activitat a Barcelona es va desviar cap a l’estranger a on vaig ampliar els meus estudis. Malgrat la meva absència de Barcelona, la nostre amistat ha continuat sempre i hem mantingut el contacte i he aprofitat sempre els meus viatges a la meva ciutat per retrobar-me amb en Josep i la Maria, grans amics. El 10 d’octubre del 2003 amb ocasió del 75è Aniversari de la fundació de la botiga actual del carrer València, vaig tenir el plaer de poder col·laborar amb un recital, que per a mi va ser molt emotiu.! Ara, amb ocasió del teu 90è aniversari, molt estimat Josep, et vull enviar amb tot el meu afecte la meva més sincera felicitació, extensiva a la María. Adjunto un petit record de la nostre trobada l’any 2009 a Suïssa, a casa meva, amb ocasió d’un viatge vostre per els Alps suïssos que tant us agraden..!!!! T’envio estimat Josep una molt forta i entranyable abraçada des de Suïssa, Maria Lluïsa Cantos


Audenis 90 anys

Salvador Brotons

M

oltes felicitats Sr, Audenis pels seus 90 anys i per tota la seva gran tasca per la música a Catalunya. El meu pare ja em parlava de la seva primera botiga al carrer Balmes i dels bons concerts que hi organitzava. Són molts anys de treball infatigable per facilitar l’accés a partitures, instruments i música en paper. Una feina constant per servir al músic inquiet que cercava material per conèixer més música. Sort n’hem tingut tots nosaltres del vostre servei. No em puc imaginar els meus anys d’estudi musical sense la botiga Audenis al costat del Conservatori del Bruc. Per molts anys i moltes gràcies per la vostra feina servint les nostres necessitats. Un treball que heu fet amb gran estima juntament amb la vostra muller i que els vostres fills i gendre continuen amb eficàcia. Felicitats de tot cor Salvador Brotons

53


Josep Carol Murillo

Amic Audenis:

A

ls noranta anys es té una bona perspectiva per fer la síntesi de la pròpia vida, i si aquesta síntesi coincideix amb el que els altres pensen de nosaltres, vol dir que s’ha donat resposta a allò que la vida ens demanava. El fet que la nostra relació sigui d’amistat em suggereix que, en fer-me present en aquesta celebració, les meves consideracions s’emmarquin en el context històric que estem vivint, amb el convenciment que, d’aquesta manera, el reconeixement a la teva trajectòria agafarà més relleu en valorar-la com cal. En totes les èpoques l’oportunisme sap escollir els personatges que necessita, perquè son adaptables a les exigències dels seus interessos. També en cada època la dispersió i la frivolitat han tingut els seus adeptes, però el que no hi havia eren els mitjans tècnics que han eliminat tots els murs de contenció d’aquesta ona expansiva de la qual solament se salven les consciencies despertes i vigilants. Aquesta mena de declaracions de principis que pot semblar inadequada, segons del cantó que es miri, em dona l’oportunitat de dir-te: la pau que es desprèn de la teva cordialitat, es el signe que cap dels paranys abans al·ludits ha enterbolit la teva consciencia, i es per això que molts t’estem agraïts per aquest testimoni. Quan el traspàs d’una generació a una altra es fa amb aquesta fidelitat a l’obra començada, i penso en el teu pare que m’afinava el piano, aquest traspas, llavors, té l’impuls de la fidelitat que, per naturalesa, sempre és a creadora, i l’obra que has realitzat n’és una prova. Amb el meu reconeixement

Josep Carol Murillo

54


Audenis 90 anys

Mariona Carulla

55


Jordi Casas

A

mb goig m’afegeixo a les felicitacions que se li fan al Josep Audenis amb motiu dels seus noranta anys. Audenis sempre ha estat un referent a Barcelona per als qui ens hem dedicat a la música, però no tan sols per la qualitat del seu servei, sinó per la bona disposició de la seva “ànima”, en Josep Audenis, que unia al servei professional les seves qualitats humanes de cordialitat, gentilesa i, per a alguns afortunats com és el meu cas, el de la seva estimable amistat. Per tant, no és a ell a qui hauríem de felicitar, sinó a nosaltres que hem pogut fruir durant de tant de temps de la seva companyia, el seu ajut i la seva simpatia. Que per molts anys, encara!!! Jordi Casas

56


Audenis 90 anys

Neil i Elsa

M

oltes felicitats i moltíssimes gràcies per la valuosíssima aportació a la vida musical de Barcelona! Tots els músics agrairem sempre la bona feina i la dedicació de can Audènis. Per nosaltres sempre és un plaer passar per la vostra botiga, que és molt més que només una botiga, és una referència en el món de la música i dels músics a la nostra ciutat. Per molts anys! Neil i Elsa

57


Robert Capella

58


Audenis 90 anys

Edmon Colomer i Soler

JOSEP AUDENIS 90 ANYS

E

ls músics de tot el món tenim referents que donen sentit a la nostra vocació. Noms de compositors com Bach, Mozart, Beethoven, Toldrà, Gerhard o Stravinski comparteixen el solatge de la tradició amb noms que provenen d’altres disciplines artístiques. Però també rebem la influència de gent que han fet de la seva vida un servei a la societat en general, gent que ens ha ajudat a viure millor o, el que és més important, a ser millors. Josep Audenis forma part d’aquest grup reduït de persones que m’han acompanyat en aquesta cursa vital on somni realitat es confonen. Recolzat sempre per la seva família, ell representa el bo millor de l’esperit català: visió empresarial, audàcia, tenacitat, qualitat en el contingut i en les formes, cordialitat, i molt especialment, amistat. Sí en Josep Audenis és un amic, meu, nostre, de tots. Quan els barcelonins entrem a la seva botiga no anem solament a comprar anem a veure un amic en el qual confiem, un amic que ja ho era dels meus pares, dels meus germans, un amic que un dia va ser sensible als nostres somnis, les primeres partitures de direcció, els primers llibres d’importació, els instruments de percussió, la pedagogia musical lligada al cant coral, les flautes de béc, els pianos esclar el seu segell inequívoc d’identitat. Avui compleix noranta anys, una vida que ha marcat, i segueix marcant, la de molta gent, la meva sens dubte. No podria entendre la història de la música de la nostra ciutat sense la seva presència, la de la seva família. Servei a la música des de la convicció, des de l’educació de la sensibilitat, des de l’honestedat. Una veritable lliçó de l’humanisme que fa sòlida i creïble la societat catalana.

Moltes felicitats, Josep.

Edmon Colomer i Soler juny de 2018

59


Romà Escalas i Llimona

ELS AUDENIS I LA FLAUTA DOLÇA En el 90 aniversari d’una presència musical

60

P

assàvem uns dies d’estiu als Pirineus i els meus pares varen anar a França. Jo tenia set anys i vaig demanar que em portessin una flauta. Va resultar ser un instrument de sis forats, una mena de «galoubet» popular, però sonava al bufar i amb els dits es podien fer melodies senzilles. Pocs anys després vaig descobrir que a Alemanya, les «blockflöten» tenien més forats i una octava més, allò ja era tot un instrument. Un amic dels pares em va portar una Bärenreiter soprano amb uns llibrets i vaig haver d’aprendre a llegir aquelles cançons i a tocar els ball mallorquins a casa dels avis de Mallorca. Tot just començar el batxillerat, als deu anys, a la nova escola, vaig trobar un professor que tocava el piano, que em va explicar el que dels compositors dels llibrets que jo tocava, Telemann, Bach, Haendel, no eren catalans i la seva música era anterior a la de Pau Casals. També vaig aconseguir que em portessin d’Alemanya una flauta contralt i, convençut que era l’únic flautista de «dolça» em vaig presentar al Conservatori Municipal, a demanar-li al Mestre Reixach que em fes classes. Em va respondre amablement que només podia ensenyar-me la flauta d’orquestra, però que la flauta dolça havia estat un instrument molt important i quan trobés algú capacitat me’l presentaria per que pogués aprendre’n la tècnica correcte. Al cap d’uns anys em presentà a Hans Martin Linde, el meu primer mestre de flauta dolça. Orientat per la Maria Dolors Bonal, professora de la meva escola, vaig posarme en contacte amb una botiga a on hi havien flautes dolces i llibres per aprendre i tocar: can Audenis, fundada l’any 1928 pel pare de Josep Audenis, afinador de pianos i orguener. Jo hi passava llargues estones remenant partitures i instruments, aconsellat per el «Senyor Audenis» i la seva mare. Anava ampliant el meu repertori amb noves experiències musicals i finalment vaig accedir als 16 anys a tocar en el grup de Música antiga Ars Musicae, dirigit per Enric Gispert, també flautista. Al mateix temps, convençut per l’entusiasme, la simpatia i acolliment de Josep Audenis, em vaig apuntar també a les reunions de «flautistes» de l’Associació Bloc, fundada en 1968. Es feien a la mateixa botiga, al carrer de Balmes, 116. En aquelles sessions de música de cambra vaig conèixer a J. Casulleres, fundador amb J. Audenis, S. Molfulleda i E. Gispert d’aquella associació pionera, juntament amb Ars Musicae, en la recuperació a tot Espanya d’aquest instrument històric. Aquest sentiment d’acollida, recuperació històrica i complicitat respecte a aquell un nou instrument van ser factors decisius en la filosofia d’en Josep Audenis, la seva esposa Maria Prat i fills. Potser la imatge més espectacular de la botiga la donava la secció dels pianos, però la novetat i el caràcter


Audenis 90 anys

autèntic i únic, més enllà del sentit comercial, va ser tot el que aquesta família varen aportar en el desenvolupament de la flauta com a instrument pedagògic i històric, nucli d’un nou pensament musical i social que va distingir Barcelona de moltes altres ciutats sovint dotades d’envejables pressupostos per a les activitats musicals. Ja hem vist com , l’associació Musical Bloc va néixer entre les parets de la botiga, impulsada per Josep Audenis. La seva intervenció va encara més enllà, va cedir els seus locals com a seu social de Bloc, amb la finalitat de cohesionar l’esforç i la voluntat del màxim nombre de persones vinculades amb el mon de la flauta. En aquells anys, en Josep, Herr Odenís com pronunciava el Dr. Hermann Moeck, propietari de la indústria flautística més important d’alemanya, anava consolidant els seus contactes amb els principals artesans i constructors de flautes dolces europeus. Els seus consells, coneixements i experiència ens van orientar i ajudar a desenvolupar la nostra tasca com a professionals, tot compartint els seus coneixements amb nosaltres des de l’acolliment comfortable que oferia la botiga. En Josep sempre fomentà una valuosa amistat entre els flautistes que es consolidà mitjançant les reunions regulars, assaigs i activitats de Bloc, a les quals hi participaven els socis i els alumnes dels centres que ja conreaven l’ús aquest nou instrument. En 1972 es renovà la Junta de Bloc, accedint jo mateix a la presidència amb l’acompanyament inoblidable de Casulleras, Audènis, Camps, Fort, Rodón, Massó i Moreu. A l’any 1978 els Audènis es traslladaren em a l’actual botiga del carrer València, on es desenvoluparen ininterrompudament les activitats de Bloc.

L’associació continuà amb la mateixa filosofia, tot augmentant les activitats i creant en 1972 el «Boletin», posteriorment «Butlletí» de Bloc. Aquesta publicació recull fins al 1997 història i detalls sobre l’evolució de la Flauta de Bec a Catalunya, juntament amb interessants articles sobre la «realitat flautística actual». Les col·laboracions amb els principals impulsors d’aquest moviment son una font única d’informació sobre un aspecte de la nostra història de la música , que malgrat la seva humilitat i senzillesa, va ser determinant en la renovació pedagògica i la creació d’una consciència de patrimoni musical històric. Tot això va ser possible mercès a la generositat i musicalitat d’en Josep i la Maria, qualitats humanes i artístiques que els seus descendents, que actualment regeixen la botiga , exerceixen abastament. Desitgem que aquest referent de botiga compromesa amb el seu contingut, musical, històric i social, serveixi d’exemple com a trajectòria d’un passat i com a imatge de futur. Romà Escalas i Llimona Maig del 2018

61


Pilar Figueras

G

ràcies, Josep, per haver creat i fer crèixer una botiga indispensable, referent indiscutible, al servei de la música i de les persones que l’estimem. Gràcies per la teva professionalitat, pel teu tracte, pel teu sentit de l’humor. Gràcies pel teu acolliment, compartit amb la Maria, la Isabel i en Josep. Quina sort, haver-te pogut conèixer!! MOLTÍSSIMES FELICITATS I UNA FORTA ABRAÇADA!!!! Pilar Figueras

62


Audenis 90 anys

Abili Fort

Josep,

M

’han demanat que escrigui unes paraules en ocasió del teu 90è aniversari. M’he posat a pensar i, m’he adonat, astorat, que fa gairebé 50 anys que ens coneixem!. Viatjant cap enrere, m’he acostat als inicis de la nostra amistat i m’agradaria recordar-los. El meu pare tenia un company d’excursions del Club Excursionista de Gràcia, en Juli Llacuna, amic vostre, que volia que ens coneguéssim, ja que érem del ram de la música. Jo en aquell moment estudiava la flauta dolça amb en Romà Escales. Ell em va parlar de l’Associació de flauta dolça que es volia fer amb seu a Ca l’Audenis, i em va demanar si volia participar com a membre. Aquest motiu va ser la meva entrada a casa vostra i recordo que la connexió va ser immediata. En aquella època vareu començar a tenir partitures per a flauta dolça per complementar el servei als qui compraven i tocaven la flauta. Vull pensar que alguna influència vaig tenir, després de tantes xerrades amb la Maria, quan veu decidir ampliar la venda de partitures per a tots els instruments i us vareu convertir en la botiga mes important de Barcelona. Després, l’any 70, va venir l’editorial de música Artison i em vas encarregar un arranjament de cançons populars per a flauta, carilló i xilòfon. Aquests són els inicis, els fonaments. A partir d’aquí la construcció de l’edifici de la nostra amistat no s’ha interromput mai. La meva vida professional ha anat evolucionant i sempre ens ha donat ocasions per a anar enfortint els nostres lligams. Tu i la Maria heu estat abonats fidels a l’OBC i vull recordar una ocasió en què al Palau, un dissabte a la tarda abans de començar un concert, em vas dir amb cara de preocupació «quines coses programeu!» referint-te a les Metamorfosis simfòniques de Hindemith. Jo et vaig contestar: «ja m’ho diràs al final del concert». Quan ens vam tornar a veure no van caler paraules. Una ampla rialla de satisfacció il·luminava la teva cara. I ara tornem al present. Sovint ens trobem pel carrer, vivim a prop. Tu continues amb el teu pas lleugeríssim, anant cap a la «feina». Ens parem un moment, parlem una mica de tot i critiquem amb un cert humor. L’humor que ens permetem els que tenim una certa edat. Josep, tant de bo puguis continuar travessant els carrers que et porten de casa teva a l’altra casa teva, Ca l’Audenis. Per molts, molts anys, Abili Fort 63


Joan Millà

Unes pinzellades personals amb el nom d’Audenis

1

a pinzellada. Baixant de la feina pel carrer Balmes, veure l’aparador d’Audenis, abans del carrer Provença, em sembla. 2a pinzellada. L’any 1977 o 1978 em truca al despatx l’Enric Ribadulla, aparellador de l’equip Martorell-Bohigas-Mackay, per veure una façana per netejar, al carrer València. Del cap del lleó, en va sortir mitja galleda de pols del tràfic. Seria Cal Audenis. 3a pinzellada. Aquesta, de contacte personal. Essent President de Joventuts Musicals de Barcelona, l’any 1988 vàrem oferir una sèrie de concerts a la Casa Elizalde, inaugurant una nova sala de concerts. Però sense piano. Un dia, vaig visitar en Josep Audenis i li vaig demanar si podia aconseguir un piano de marca coneguda, preu assequible i terminis assumibles per a Joventuts Musicals de Barcelona. Una bicoca, vaja! Al cap d’uns dies, em va trucar per dir-me que la casa Hazen de Madrid donava un piano Yamaha per a Joventuts. Un miracle de Josep Audenis! I aquí acabo Josep, jo, com tu, no sóc gens efusiu. No reparteixo abraçades ni cops a l’esquena, però sóc molt agraït i, per tant, la teva persona sempre em recordarà aquell moment i fa que et tingui en concepte de mestre i superior als altres. Un grau màxim com a persona i professional. Aquest és el moment per dir-ho. Per dir-t’ho. Moltes gràcies!

Joan Millà President

64


Audenis 90 anys

Miquel Badal

65


Roberto GarcĂ­a

66


Audenis 90 anys

Acadèmia Marshall

67


Joaquim Garrigosa Francesca Silvente

68


Audenis 90 anys

69


Mª Teresa Giménez i Morell

En Els 90 anys d’en Josep Audenis

P

oder celebrar aquesta pila d’anys és un privilegi! Sobretot si es té la sort de «ser-hi» tal com en Josep hi ha arribat. El COR LLEVANT i els seus components –cantaires, director i pianista– el felicitem molt cordialment ens plau recordar que a principis del anys 80, el llavors soterrani –actualment ple de partitures, libres, arxius i tantes coses més sempre referents a la Música– va acollir-nos cada dimecres per tal d’assajar el nostre repertori, preparar alguna actuació o sortida Quina paciència, acollir-nos –passar i traspassar 40 cantaires– amunt i avall de la botiga, encara oberta al públic a l’hora que començàvem a treballar! Llavors feia poc que ens havíem convertit en un «cor a veus mixtes» a petició de les nenes, noietes ja…, amb tot el que va representar el «canvi» La Isabel cantava amb nosaltres i va ser gràcies a la seva intercessió que la CASA AUDENIS ens va donar acolliment. Però vull, a nivell personal, fer memòria d’altres facetes que ens heu mostrat ja del temps que teníeu la botiga al carrer Balmes… molt més petita, però sempre acollidora; cançoners, partitures de tota mena, vocals, instrumentals, del país o estrangeres, flautes per als aprenents de músics de la nostra Escoleta, fins i tot algun piano, timbals i panderetes, claves i cascavells, també metal·lòfons per muntar una orquestreta de percussió… l no cal dir la quantitat de diapasons perduts, oblidats o deixats que en Josep anava tornant a proveir (moltes vegades regalats!). I per avançat, la bonhomia, l’amistat, el consell de professional, de bon venedor, honest, que t’aconsella i et mena a qui a on pots anar per trobar el que precises si ell no ho té. Aquesta honestedat comercial és quelcom que he admirat sempre i he valorat molt molt. Josep, per molts anys! Som coetanis, ja ho saps… per pocs dies! Si en pots celebrar encara més amb el mateix que tens ara, doncs endavant! El COR LLEVANT, el seu director, Antoni Jorquera i la Mª Teresa et desitgem tot el millor, a tu i als teus i t’enviem una gran, grandíssima abraçada Mª Teresa Giménez i Morell Febrer de 2018

70


Audenis 90 anys

Miquel Mª Lluch i Ventura

Molt estimat amic Josep.

É

s una gran alegria, i una enorme satisfacció per la meva part, poder participar en la joiosa celebració del teu noventè anivesari, tot recordant la meritòria trajectòria incansable de la teva vida, sempre dinànuca i plena d’activitat. La nostra relació d’amistat, que ara ja ha superat amb escreix els seixanta anys, es va veure també reforçada, temps enrere, gràcies a la inspiració que vares tenir, de crear una marca musical, anomenada «Artison», que es dediqués a l’edició de partitures adequades a l’ensenyança, especialmente de la flauta i de la guitarra. Aquesta idea teva va ser magnífica, i jo m‘hi vaig adherir amb entusiasme. I així va ser com la nostra col·laboració va donar naixement a milers de llibrets musicals, que varen tenir una gran acceptació. Recordo perfectament, que si bé jo m’encarregava de la impressió material d’aquests obres d’Artison, tota la part tècnica i musical de les edicions, la tria de les partitures i la relació amb els seus autors, anava exclussivament a càrrec teu. Una tasca essencial i molt important, de la que sempre te’n vares fer responsable, i que vares realitzar de forma magnifica. El record de la nostra relació amistosa i comercial de tants anys enrere, és per a mi imborrable, com també ho és la memòria, ben viva encara, de tot aquell temps que vàrem compartir junts, i que tant va contribuir al refermament de la nostra amistat. Pots tenir la plena certesa, estimat amic Josep, de que avui és una gran satisfacció, per a mi, poder tenir el goig, el privilegi i l‘honor de felicitar-te pels teus pròdigs, generosos, actius, dinàmics i sempre incansables noranta anys.

Reb una càlida i forta abraçada del teu amic,

Barcelona, 9 de Juny del 2018

71


Grahl&Nicklas

72


Audenis 90 anys

über das Jahr jeweils die Noten nach Spanien geschickt und zur Messe ha ben Sie dann Bargeld mitgebracht und alles korrekt bezahlt. lch kann mich noch gut an lhre Besuche erinnern Sie waren immer korrekt gekleidet lmmer schick mit Krawatte und Anzug und immer sehr höflich Das hat sicher auch dazu beigetragen, daß Sie dann so erfolgreich ihr Geschäft in Barcelona aufgebaut haben. Gerne erinnern wir uns noch an einen Besuch bei lhnen. Über die Größe des Geschäftes waren wir sehr erstaunt und erfreut, daß lhre Kinder so aktive das Geschäft weiterführen Lieber Herr Audenis, bleiben Sie weiterhin aktiv und der Musik verbunden. Das wünscht lhnen die Firma Grahl & Nicklas aus Frankfurt/M Jürgen und Elfriede Grahl

Herr Grahl sen Ca 1980

Jürgen Grahl

73


Familia Hazen de San Juan

74


Audenis 90 anys

75


Joaquim Minguell i Rosellรณ Rosalia Caminal i Homar

76


Audenis 90 anys

Jordi Pujol

77


Roser Oller de Capel

L’Audenis, músic, compromès i bona persona

78

D

e joveneta, a casa, sovmt senties dir s’ha de trucar l’Audenis! O ¿algú ha trucat l’Audenis? Érem sis de família i cinc tocàvem el piano. El piano, doncs, a casa no parava mai. Quan arribaves del col·legi, des de l’ascensor ja el senties i de seguida pensaves, ja se m’han avançat! Per tant, a casa hi havia sempre quelcom per afinar. El meu pare, compositor i amb la carrera de piano acabada, anava a Ca l’Audenis... com si fos casa seva. Tenia vint anys quan va arribar de l’exit –de París i Londres– i sempre que podia es deixava caure per aquella botiga plena d’mstruments. En Josep –jovenet aleshores– em parlava del meu pare amb admiració, mentre m’explicava que quan s‘hi presentava era tota una festa. Li feien tocar les seves composicions, i també altres partitures. I el pare, encantat de la vida perquè poder tocar un piano de cua era tot un previlegi. Més tard, i ja casada, els reis em van portar un piano; en Josep i jo teníem llargues xerrades. En el decurs de la vida ens hem anat relacionant en diferents etapes, en les quals la música n’ha estat la principal raó. I sempre ens hem tingut un mutu i sincer afecte… d’aquells que, encara que estiguis temps sense veure’t, saps que hi és. Quan va morir el meu marit, en Jordi, l’Escola Nabí em va proposar fer de mestra de música. En Josep Audenis i jo ens tornàvem a trobar i em va donar un cop de mà… i quin cop de mà! Calia comprar instruments, i em va ajudar a escollir els que més necessitava. També a no comprar directament per la vista sinó pel que feia falta, i com s‘havien d’afinar. Recordo especialment les maleïdes timbales… no me’n sortia! Però, amb la seva paciència de sant, en Josep va insistir i insistir fins que ho vaig aprendre. Vaig tenir una gran sort!


Audenis 90 anys

Entusiasme, creativitat i esforç

Sovint, a banda de la música, parlàvem de les nostres vides. S’interessava sempre pel que jo feia en el món de la política. Sabia que havia participat en la fundació de Convergència i era un gran admirador de Jordi Pujol. Ell, com home compromès per naturalesa, també va sentir la necessitat de treballar pel país i de la millor manera que sabia. a través de la música. Es va apuntar a Convergència, a l’àrea de música. I era de gran ajuda perquè tenia i ens facilitava adreces i contactes directes amb aquells autors i professionals més destacats. Hi va treballar amb entusiasme, creativitat i l’esforç continuat com ell ha fet a la seva vida i amb la mateixa botiga. Entre altres coses, per exemple, vam publicar el petit llibre «Una dotzena de cançons que cal saber» que l’amic Josep Mª Amaud de Lasarte ens va aconsellar amb algunes de les principals cançons que algú que estima el seu país havia de saber La botiga d’en Josep, més que una botiga, és una empresa familiar, moderna i sempre al dia. I en la qual la seva esposa, la Maria, ha estat sempre al peu del canó, com també el seus fills la Isabel i en Josep que s’hi han anat incorporant progressivament. És doncs una «botiga» que mai ha deixat de ser un lloc acollidor i agradable. Un espai familiar i de bon gust en el qual i tan sols entra-hi, un s‘hi relaxa i hi torna a viure amb al mateixa sensació els records de tants i tants anys, cosa que retrata tota una personalitat i forma de ser. És a dir, l’empremta d’una persona sensible, creativa i treballadora amb el bon gust per la feina ben feta. I, per damunt de tot, bona persona.

79


Adelaida Ibañez Ferrater

L

a meva relació amb els Audenis sempre ha estat molt dolça. De petita quan la mare anava a Barcelona (som de Reus aleshores, amb ulls d’infant, Barcelona estava molt lluny) ens sorprenia a la tornada amb alguna llaminadura (les nostres preferides eren els paraigüets de xocolata!) Aquest és el meu primer record. La pionera de la pedagogia Orff a Reus va ser la mare, Adelaida Ferrater Sagalà. Va conèixer la Maria Dolors Bonal va començar a anar a l’escola l’ARC on va aprendre, amb passió, tot el que després ens ha trasmès a la meva germana Coia a mi. Poc a poc es va anar engrescant amb la idea d’iniciar una escola d’un perfil similar a l’ARC a Reus, l’Escola Xilòfon. És en aquest moment quan comença la relació amb els Audenis. primer com a clients anant a comprar instruments assistint a les trobades de flauta que en Romà Escala feia a la primera botiga Audenis al carrer Balmes ben aviat com a amics. La vida va passant els records s’escapen. Quan ara a la mare li pregunto pels Audenis, l’únic que em sap dir és que anar a «Ca l’Audenis» és anar a casa que són uns amics. Només amb això ja ho diu tot! De gran, la relació ha continuat essent igual de dolça. Primer amb el pare, el senyor Audenis ara ja amb els fills la Isabel i el Josep el tracte no ha estat mai únicament professional. Puc dir que hem anat creixent a la vegada i que primer els estudis després les filles (la Isabel i jo tenim dues filles d’edats molt similiars) i ara els pares han estat motiu de llargues estones de conversa que sempre han passat per davant de la típica relació compradora botiguera. Només afegir que ha estat un goig un privilegi poder participar amb aquestes paraules en el merescudíssim reconeixement al senyor Audenis. Felicitats a tota la família especialment al senyor Josep en el seu norantè aniversari Que puguem continuar endolcint l’amistat molts anys més! Adelaida Ibañez Ferrater Reus maig de 2018

80


Audenis 90 anys

Montserrat Reventós

Benvolgut Sr. Audenis,

N

o he volgut passar aquesta celebració tant important per a vostè, sense aportar-hi el meu petit «gra de sorra» Primerament gràcies per la seva saviesa musical, en tots els àmbits que vostè ha tocat, tant en els anys de la botiga de Balmes, com desprès a la de València. Ha estat un goig compartir amb vostè i també amb la seva esposa, els consells sobre llibres i instruments que jo necessitava per l’escola. Recordo amb molta il·lusió, la compra a començament de cada curs, del matenal com flautes «Moeck» i pels que les volien més «baratetes» les «Zen-non», Ja no cal dir els instruments ORFF, que anàvem completant cada curs. Ens feia a tots molt feliços treballar amb un material tant digne, pedagògic i innovador. També vull recordar l’amor que tenia als pianos SCHIMMEL. Em feia «unes dentetes» que sempre pensava... aquest piano un dia en vull tenir un a casa… i així ha estat. Per tant, tinc records inoblidables seus durant tota la meva vida. Tot això li dic, per el gran respecte i admiració que li tic i que ha suposat desprès de tants anys, haver obtingut, per part seva i de la seva família una amistat, l’origen de la qual ha estat la MÚSICA, tant estimada per tots. Tot plegat no s’oblida, i en aquesta data tant senyalada dels seus 90 anys de vida, volem tots els que l’estimem, tenir un record ben entranyable i emocionat, vers tota la feina que ha fet amb tanta il·lusió i dedicació.

PER MOLTS ANYS!!! Barcelona, 9 de juny de 2018

81


Antoni Ros MarbĂ

82


Audenis 90 anys

Laura Patrizia Rossi

Caro Señ Audenis

E

n primer lugar, mis mejores deseos!!! 90 años es un objetivo importante y raro, que seguro traerá muchas reflexiones. Mi recuerdo mas importante de España y de todo el trabajo en este País esta totalmente vinculada a la pareja «Audenis» Nunca olvidaré el día en que Helmuth Fischer en el MusikMesse del 1999 (justo antes de retirarse) me dijo «Laura, tu sera nuestra nueva representante para España» y te presento a estos clientes tan especiales: y conoscí a José y Maria Audenis. En ese memento yo era una «niña» con un conocimiento de español casi cero, pero tuve la suerte de poder trabajar con personas tan amables, serias y profesionales como ustedes. Esto me permitió amar a España y aprender (pues, todavía lo intento… ) este hermoso idioma Que decir más? Simplemente GRACIAS POR TODO vuestro afecto y profesionalidad, que en esta epoca llegan a ser un verdadero tesoro. QUE LA LUZ DE LOS AÑOS TE SIRVA PARA LEER MÁS CLARO TU CAMINO. Que todo lo bueno te siga, te encuentre, te embrace y se quede contigo… Y el resto que pase de largo. Un abrazo fuerte. Laura –foto del 1999 (y con la memoria de Helmut que estoy segura sigue a mi lado cada día). Esta es una foto de Helmuth Fischer en la Feria de Frankfurt y seguro le va a agradecer mucho por que siempre me acuerdo de la estima que quedaba entre vosotros. Laura P. Rossi

83


Conjunt Flautes dolces Glosa

84


Audenis 90 anys

Josep Maria Romaní

A

mitjans dels anys 70 s’intenta rescatar uns espais inhòspits en planta baixa i soterrani d’un edifici al carrer València…

…amb el suport professional d’en Ramon Valverde, i d’en Josep M. Romaní

Enhorabona per l’éxit, i gràcies per aquesta botiga modèlica, al servei de la música

Josep Maria Romaní, arquitecte i músic.

85


Studio 49

86


Audenis 90 anys

Gerhard Boerboom

87


Josep M. Trias i Folch

Una mica d’història Audenis-Trias

88

E

l meu pare, el Dr. Manuel Trias Bertran, va tenir durant molts anys el seu despatx de metge just a la cantonada dels carrers Balmes i Provença, situat a quatre passes de la primera botiga d’instruments musicals Audenis. Un dels primers regals, relacionat amb la música, que vaig rebre del meu pare, va ser una flauta soprano Moeck (com tants nens), adquirida a la botiga d’instruments de música Audenis. Sé que entre el meu pare i Josep Audenis hi hagué una empatia especial, automàtica i recíproca que inevitablement va influir en la posterior relació entre en Josep Audenis, la seva botiga d’instruments musicals i jo mateix. Jo, de petit havia tocat amb molt de gaudi el piano de mitja cua Gaveau que tenien els meus pares a casa, i també havia sigut el solista de veu blanca en els diversos cors escolars. Més tard, i encara seguint tocant el piano, vaig cantar de baríton-baix a la Coral Garbí, però al rebre el regal de la flauta dolça de part del pare, em vaig afeccionar il·lusionadament a aquest instrument. Al cap d’un temps, de la flauta soprano vaig “saltar” a la contralt i després a la baixa, tocant-les totes tres en diversos moments de l’existència del Conjunt de Flautes Dolces que vam fundar amb uns quants amics. Però els membres de l’esmentat Conjunt de Flautes Dolces, vam adonar-nos que ens faltava un instrument de teclat, i vam demanar-li consell a l’Audenis. En Josep va proposar-nos una espineta Sassmann, que la hi vam comprar (a terminis) i que va ajudar-nos a enriquir i a completar l’esmentat conjunt. Més tard, un dia, al escoltar un meravellós recital de l’irrepetible flautista JeanPierre Rampal, vaig decidir de canviar la flauta dolça per la flauta travessera, i fins avui, no he canviat d’instrument; en tot cas l’he anat millorant pel què fa a la seva qualitat. A partir d’aquell moment, les meves adquisicions a Audenis ja van estar centrades exclusivament en la flauta travessera (em sembla que n’hi he arribat a comprar dues o tres de diverses qualitats), a més de partitures, àlbums, llibres, discos, accessoris per la flauta, i un llarg etc. Sempre un servei excel·lent i una exquisida simpatia.


Audenis 90 anys

La Identitat Corporativa d’Audenis

Però probablement la circumstància més rellevant de la relació entre Josep Audenis i jo, va ser, que en saber ell, que jo, a més de “a tocar la flauta” em dedicava al disseny gràfic, -que era la professió amb la que em guanyava la vida des de ben jovenet-, va demanar-me que l’hi fés un pressupost pel disseny d’una nova Imatge Corporativa d’Audenis. Recordo que el va trobar un xic car, però em va fer confiança i va dir-me que tirés endavant. Vaig pensar que el nom “Audenis” ja deia molt (audire, audir, audició, audio, audiència ...) però que l’hi mancava algun element que centrés “la marca” Audenis en el seu context i la personalitzés. Llavors, analitzant el propi nom, compost amb una lletra molt musical, “la Bodoni” (usada en partitures i editores de música), vaig descobrir que les dues lletres “Au” podien ser “lligades” amb una “legatura” musical i que l’accent sobre la “e” podia sostenir un altre signe o accent musical “decrescendo”, que abarqués de la “e” a la “n” tot assenyalant, a la seva dreta, el punt de la “i”, que de fet és un altre element gràfic de puntuació musical bàsica. Aquests dos elements (la “legatura” i el “decrescendo”) un a sota i l’altre a sobre del nom, juntament amb el punt de la “i”, donaven un equil·libri i un ritme que contextualitzaven, personalitzaven i enriquien el nou logo. Crec recordar que quan vaig presentar-li el projecte, en Josep va tenir un xoc, degut a que molt probablement s’esperava tota una altra cosa. Però haig de dir, que després, amb el pas del temps (no en va passar gaire) i de manera intel·ligent i permeable, va anar interioritzant-lo fins a fer-se’l seu, identificar-s’hi absolutament, convertint-lo, com deia ell, en un Logotip Extraordinàri, i a preservar-lo gelosament, atesa la desmesurada afició a la mimesi identitària que molts dissenyadors i organitzacions musicals tenen. Gràcies per la teva confiança, Personalment, dono fe que tant la relació musical com la relativa al disseny amb en Josep, han estat d’una qualitat humana, avui bastant dificil de trobar. Feliç doble 90è Aniversari (Josep i Botiga Audenis), gràcies i felicitats per la teva trajectòria, i molt llarga vida. Una abraçada ben “Auditiva”! Josep M. Trias i Folch

89


Montse Urpí

Estimat Sr Audenis,

G

ràcies per contribuir durant tots aquests anys a la formació de tants músics sempre amb bonhomia, professionalitat i esperit innovador. Des de petita per a mi la botiga Audenis era el lloc ideal abans d’entrar a classe al conservatori per comprar llibretes pautades i partitures, canyes d’oboè… i més endavant, durant els estudis universitaris, el lloc ideal per badar entre llibres de teoria musical, biografies de músics, edicions crítiques… La relació amb la família Audenis va ser molt estreta duran els inicis de la biblioteca de l’ESMUC i m’agradaria que aquestes paraules també servissin d’agraïment a tot l’ajut i suport que tant el Sr. Audenis, com els seus fills Isabel i Josep em van donar en la creació del fons de la biblioteca. Aquesta relació ha continuat durant els anys i s’ha transformat en estima i profund agraïment per la dedicació, responsabilitat i l’escalf que traspua el tracte amb tota la família. La botiga Audenis fa 90 anys que va obrir les seves portes a Barcelona, y el Sr Audenis també celebra els seu 90è aniversari. Que per molt anys més puguem gaudir del seu esperit sempre jove i emprenedor!

Per molt anys! Montse Urpí

90


Audenis 90 anys

M. Carme Valls

A l’amic Josep Audenis des de Lleida

Q

uan els músics necessitem partitures, o també fer exploració de matenal musical, immediatament pensem en els proveïdors comercials d’aquest art. Per als que som de fora de Barcelona (en el meu cas de Lleida), un dels referents importants és Casa Audenis. La família Audenis (des dels besavis amb llarga tradició afinant i reparant pianos), melòmana per essència i afable en la predisposició a judar, per tot el que els clients hem necessitat, ha sabut atendre a tothom amb l’amabilitat que els caracteritza, fent-te sentir amic i proper a tots ells. Recordo des de la botiga que teníeu al carrer Balmes, on vau ser capdavanters en la promoció dels mstruments Orff de percussió (gamma d’instruments d’alta qualitat, tal com ens dèieu, i era veritat) que es començaven a introduir al nostre país, així com les flautes dolces, amb garantia de fer una molt bona mversió en la seva adqmsició. El vostre ngor i honestedat en la qualitat del gènere donava confiança. Uns anys més tard, l’espai de Balmes es va fer petit i va caldre fer el trasllat al carrer València, a prop del Conservaton del Bruc. Caba un espai més gran pel creixement que generava l’exposició de l’extens material mstrumental, taller de reparacions, llibreria musical, etc. La família de Josep Audenis Masjuan, acompanyat sempre per la seva esposa Maria, s’anava fent gran amb els fills Isabel i Josep, que amb el mateix tarannà i perfil del pare Josep segueixen amb el fervorós amor per la música i també el bon servei als clients i amics. Josep i esposa, que bé que ho heu sabut fer, amics! Amic Josep, un «ocellet» ens ha dit que celebres 90 anys, una xifra molt rodona i bonica. En nom de la família Pagès-Valls i tota la Coral Shalom, des de Lleida et desitgem que els passis molt fehç, i que et puguem acompanyar en molts més. Gràcies per tot el que fas en pro de la música.

91


Lluís Vila d’Abadal Serra

Més que un botiguer

B

envolgut Josep, Amb aquest títol voldria resumir com t’he vist des del punt de vista professional Sí que tens els atributs d’un botiguer, cosa que ja seria encomiable, si tenim en compte que, almenys per mi, és un ofici complex, que demana uns dots molt específics i que jo mateix no sabria com exercir perquè no en tinc les virtuts necessàries: la simpatia innata, la intuïció psicològica, la perseverança, la percepció del que és vendible, el sentit comú. Però crec que tots els que hem tractat amb tu podem dir que has exercit, o exerceixes, la professió amb un plus que ens fa definir-te diferentment, que ens dóna de tu una imatge radicalment allunyada dels clixés. Potser el producte també hi fa, però no és suficient. D’entrada, quan hom tria la música com a professió, ja està fent una declaració de principis; i si ho fa un home culte, com tu la relació entre venedor i client passa a un altre estadi. Anar a Ca l’Audenis −per cert, quin nom més encertat, sembla fet a mida− és anar a buscar consell, a escoltar i aprendre, a endinsar-te en un aspecte de la música decisiu i molt més profund del que podria semblar de fet, només conec un altre especialista que s’hi assembla el llibreter. Perquè tractar amb tu, també fora de la botiga, és alhora una estona de plaer intel·lectual i de rebre una lliçó de bonhomia. Encara recordo l’anècdota d’un piano al Liceu que l’intèrpret va trobar molt desajustat i que tu l’hi vas «ajustar» en l’estona que se’n va anar a dinar. En fi, Josep, que en aquests noranta anys has deixat petja. No hi ha ningú que estimi la música a Catalunya que no tingui ca l’Audenis, i en Josep Audenis, com un referent. Per tot plegat, moltes gràcies. I espero continuar gaudint molts anys de la teva amistat. Lluís Vila d’Abadal Serra

92


Audenis 90 anys

Joan Vives

AUDENIS 90 ANYS. Maig 2018. Matí de dissabte.

Q

uants matins de dissabte recordo visitant «Cal Audenis» al carrer València. Eren temps d’estudiant de flauta de bec al Conservatori del carrer Bruc, de butxaca buida i ànima plena. Plena d’il·lusió i de projectes musicals de futur. Les visites a la botiga del carrer València eren sinònim d’hores resseguint, un a un, tots els prestatges dedicats a la bibliografia musical i també a la flauta de bec del pis de baix, a la recerca de Sonates italianes, Suites franceses o alguna pàgina contemporània. A vegades, en les grans ocasions, la cita era precisament a dalt, a la secció de les flautes de bec, per adquirir... una Rothenburg Moeck de la millor fusta que permetia el pressupost, sempre minso. Això era el pitjor: el pressupost quan ets estudiant. El millor, les converses inoblidables amb en Josep (el Sr. Audenis) i la Maria (la seva esposa). Més endavant amb la nova generació... la Isabel i en Josep fill. Converses sempre afables i afectuoses en les que sovint s’afegien altres persones allà presents: estudiants, pares i mares, professionals de la música, tant li era. Tots acabàvem parlant de música, del temps, de les circumstàncies, preguntant i resolen dubtes amb la Maria o fins i tot descobrint la història de la botiga, les anècdotes que de tant en tant evocava en Josep. La història d’Audenis és part de la història de la música a la ciutat de Barcelona. El besavi Audenis havia estat contractat el 1899 per la fàbrica de pianos «Chaissaigne Frères» i el 1928, ara fa 90 anys, Josep Audenis avi s’estableix a l’antiga «Tubau Hermanos» del carrer Balmes, encara que les darreres generacions ja hem conegut la botiga del carrer València inaugurada el 1978. Tots els músics del nostre país, els de dalt i els de baix, els d’aquí i els d’allà, tots hem passat per Cal Audenis. Tots hem crescut com a músics i com a persones amb aquest leitmotiv, amb aquest referent. Encara que només he pogut compartir els 40 darrers, la veritat és que em fa molta il·lusió aquesta celebració de 90 anys, perquè el passat i el present de la família Audenis només els puc associar a un exquisit servei professional combinat sempre amb gran cordialitat i afecte, des que era un marrec estudiant de flauta de bec fins avui. Per tot plegat, gràcies! Gràcies de tot cor! Ah!... i si us plau, que siguin 90 anys més, com a mínim! Joan Vives (flautista de bec i divulgador musical)

93


Salvador Mas

A

mb aquestes lletres vull unir-me joiosament al jubileu i a l’homenatge que els músics catalans tributen ben merescudament a l’amic Josep Audenis i Masjuan i, juntament amb ell, a la popular botiga, ca n’Audenis, de la que ell n’és l’amo, en motiu del norantè aniversari d’ambdós. Deixeu-ne dir de bell antuvi que el fet que Barcelona des del 1928 hagi disposat d’una botiga tan bonica, acollidora i tan ben assortida d’instruments musicals, partitures i llibres de música, ha estat una sort per a tots nosaltres. I que aquesta hagi pogut tirar endavant durant noranta anys, en aquest país i en la nostra circumstància, vull dir sense cap mena de tracte avantatjós per part de les institucions públiques –perquè hi ha altres botigues fora del país, que sí, que han estat protegides, i molt– només amb la intel·ligència, la tenacitat i l’esforç quotidià, és motiu d’admiració i de respecte. Ja des de quan ca n’Audenis era al carrer de Balmes, però sobretot després al de València, disposàrem d’un espai, d’una finestreta primerament, finestral espaiós després, on els músics d’aquest país poguérem veure, llegir i tocar què s’editava i es construïa més enllà del nostre, i això, a qui més o a qui menys, l’ha ajudat a créixer musicalment. Vet aquí què és ca n’Audenis per a tots nosaltres, els músics: una empresa pròspera, una botiga acollidora i decorada amb molt bon gust, regida per gent amb un alt sentit de la responsabilitat professional, de tracte amical... Josep Audenis, treballador, honest, amable, responsable, respectuós, n’ha estat sempre l’ànima; home de conviccions profundes, cristianes i catalanes. Tots els músics catalans devem un homenatge a qui durant tants i tants anys, fent-nos costat discretament però eficaç, ens ha servit professionalment. És encara per a mi motiu de goig, constatar que al llarg de tota la seva dilatada carrera Josep Audenis no ha deixat mai d’estimar la música; qui no l’ha vist en tota mena de concerts? Vull creure que potser és per aquest fet, que s’ha mantingut sempre tan actiu, jovial i feliç! Fem, doncs, vots per la continuïtat i prosperitat de l’obra de tota la seva llarga i fecunda vida i desitgem-li que, acompanyat sempre pels seus, ho pugui veure i gaudir per molts anys! Salvador Mas Barcelona, juliol de 2018

94


Audenis 90 anys

Fundació l’Arc Música

95


Primera edición: desembre de 2018 © Josep Audenis, Maria Prat, Isabel Audenis i Prat i Josep Audenis i Prat València 316 – 08009 Barcelona www.audenis.com

Futografies: Arxiu històric Audenis, Jordi Gumí, Joan Enric, Lluís Cuellar i Carles Gumí Text: M. Àngels Gabarró i Ferrer Disseny i maquetació: Tomàs Capdevila Impressió: C. Casacuberta, impressor

Depósit legal: B-29491-2018

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra solament pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei.

96


97


Pianos, Instrumentos MĂşsica Impresa

Barcelona

València, 316 08009 Barcelona


Pianos, Instrumentos Música Impresa

La música pot definir-se com la ciència dels amors entre l’harmonia i el ritme

Plató

90 anys 1928-2018

La música és una revelació més alta que la ciència o la filosofia

Beethoven

Barcelona

90 anys

1928-2018

València, 316 - Barcelona

Pianos, Instrumentos Música Impresa

Barcelona

València, 316 08009 Barcelona www.audenis.com

Profile for Manel

Audenis 90 Anys  

Pel 90è aniversari d'Audenis hem editat un llibre commemoratiu que ara us deixem aquí perquè el pugueu veure. Esperem que us agradi!! Por el...

Audenis 90 Anys  

Pel 90è aniversari d'Audenis hem editat un llibre commemoratiu que ara us deixem aquí perquè el pugueu veure. Esperem que us agradi!! Por el...

Profile for grauvell
Advertisement