Dia 25 d’abril Una llissó del Pare Gilliéron Avuy no som sortit, fins que, llests de dinar, ab En Barnils mos som espitxats a la Escola d’alts-Estudis a sentir el «Pare» Gilliéron; i l’hem trobat que ja havia comensada sa seua esplicació que ha durat dues hores i l’ha feta sempre dret i enrevoltant sa sala, acostantse des-i-ara a sa pissarra, fent manotades i crits i fins giscos. Es sa manera
de
parlar
que
té
el
Pare
Gilliéron.
Mos
ha
deixats
admiradíssims. ¡Vaja quin homo! ¡Aixó se diu enfondir en questions llingüistiques! Benissim.
La Santa Capella demunt on está el Palau de Justicia Me’n vatx ben atacat a la Santa Capella del Palau de Justicia. Aquest palau está, com la basilica de Nostra Senyora, a s’illa del Sena, que era s’antiga Lutetia Parisiorum des Romans. An es meteix solar ja hi havia es casal des Governadors de Roma, i després es Reys de França hi alsaren es seu palau. Sant Lluís en doná un tros an es Parlament de París (tribunal suprem de llavó) i Carles le hi doná tot l’any 1431. S’hi pegá foc diferentes vegades, i per aixó l’hagueren de refer l’any 1618 i l’any 1776; aixi es que de s’edifici des temps de Sant Lluís no’n romanen més qu’unes quantes torres i la Santa Capella, qu’es lo que mos interessa. Aquest palau es una casa inmensa; la Santa Capella no n’es més qu’una part ben petita per l’espay qu’ocupa, pero la principal desde’s punt de vista artístic. Es s’antiga capella des palau des Reys de França. La va fer Sant Lluís de l’any 1245 a 1248, per guardarhi ses moltes relliquies que dugué de Terra Santa l’any 1239. La restaurá l’any 1837 Viollet-le-Duc, i se salvá des foc que’s comuners calaren an aquest Palau l’any 1871. Es, a dir ver, tot una meravella de l’art ogival. Son dues capelles, una demunt s’altra, s’inferior baixeta, pero veneranda, tota policromada
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.
43