Llegim i Escrivim en parella i altres programes de tutoria entre iguals
APRENSENYAR PODEN ELS ALUMNES APRENDRE ENSENYANT ELS SEUS COMPANYS? DR . DAVID DURAN , COORDINADOR DEL GRAI PROFESSOR AGREGAT DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ DE LA UAB Malgrat que l’aprenentatge entre iguals compta amb un fort suport d’evidències empíriques o d’investigació sobre la seva efectivitat, i malgrat que sabem com promoure’l a les nostres aules a través de tècniques i mètodes d’aprenentatge cooperatiu, el cert és que encara avui és, com diu Yael Sharan (2010), una pedagogia valuosa però amb una pràctica problemàtica. Una de les raons de les resistències en l’ús de l’aprenentatge entre iguals té a veure amb un concepte antic –i voldríem pensar que una mica obsolet- d’aprendre i ensenyar basat en concebre ambdues activitats com quelcom separat: el mestre ensenya i l’alumne aprèn. Això comporta que, sovint, en posar en pràctica experiències de tutoria entre iguals a les aules –com els programes sobre els que es centra aquesta Jornada- molts professors, alumnes o famílies ens diguin: “L’alumne que rep l’ajuda bé, però i l’altre: no perd oportunitats d’aprenentatge?”; “Els alumnes amb més dificultats no podran ajudar els seus companys: no crearà això encara més desigualtat?”; “Per què el meu fill perd el temps ajudant a d’altres?” o “Per què el fill d’un altre ha de perdre temps ajudant el meu?”. En aquesta conferència ens preguntarem si es pot aprendre ensenyant i revisarem quines evidències científiques recolzen aquest concepte, al que ens referirem com “aprensenyar” (Duran, 2016), i fins a quin punt és possible que els nostres alumnes –com a tutors- o nosaltres com a docents puguem aprendre ensenyant.
Página 10