sentit comú
sentit comú
El primer pas és ser capaç d’imaginar i perdre la por a equivocar-se, perquè realment les coses són complexes i no és necessari que ho tinguis tot controlat per poder fer un pas, per tenir dret a fer un pas. Tu tens dret a caminar perquè viure és fer passos, i fer passos cap als somnis. O no?
“No hi ha mal que per bé no vingui” El cavall d’un camperol es va escapar. Un seu veí es compadia, però el camperol li va dir: no et preocupis «Qui sap si això és per bé o per mal!». I va tenir raó, perquè l’endemà el cavall va tornar acompanyat d’un grup de cavalls salvatges amb els quals havia fet amistat. El veí va reaparèixer, aquesta vegada per felicitar-lo per aquell regal imprevist, però el camperol va repetir: «Qui sap si és per bé o per mal!». L’endemà el seu fill va voler muntar un dels cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. En veure-ho, el veí va tornar a mostrar el seu pesar, però va rebre novament la reflexió anterior: «Qui sap si és per bé o per mal!». I novament el camperol va tenir raó, perquè l’endemà van aparèixer uns soldats per reclutar el seu fill, però el van eximir d’anar a l’exèrcit perquè el van trobar ferit.
Teresa Forcades
SOM-HI! Entenem que ja no es tracta de seguir creixent exteriorment, sinó de madurar internament i emocionalment per adaptar-nos al medi com un exemple d’harmonia i d’evolució intel·ligent, i no com una plaga destructiva. Ja no es tracta d’estar a la dreta o a l’esquerra, a baix o a dalt, sinó de sortir juntes totes les persones que vulguem viure en una societat que valori els béns comuns, el sanejament, la cooperació, la reciprocitat i la multiculturalitat, assumint els límits de la Terra, la nostra llar comuna, tot centrant-nos en la seva cura.
És possible compartir! És possible viure en pau!
És temps d’imaginar i construir una societat saludable, joiosa i sostenible. Recuperem el poder personal i col·lectiu, i siguem el canvi que volem al món.
Dansem amb els peus a la terra i els braços al cel cap a un nou ressorgiment.
Posem-nos en dansa. Viure és dansar amb els valors, dansar amb les llavors, moure’ns i alliberar-se de les càrregues que ens aclaparen. Viure és canviar i celebrar amb coreografies d’alegria i solidaritat en l’escenari del cor.
176
177