Page 1

alimentació

“Que els teus medicaments siguin els teus aliments” Hipòcrates

Alimentació

Als països del denominat “primer món” es consumeix molt i massa de tot. La nostre salut personal depèn dels hàbits alimentaris. Cada persona té unes necessitats determinades en quan a la seva nutrició.

“No sols de pa viu l´home”

Coneixes a què es refereix i l’origen d’aquesta frase?

116

117


alimentació

Els nostres CANALS de NUTRICIÓ 1. En essència ets L’ADN, que és el suport primordial del teu ésser. L’ADN és la “denominació d’origen” on estan inscrites les pautes genètiques de l´historial familiar i la nostra ubicació en l’existència. 2. La llum és un aliment en si mateixa. Intervé en la fotosíntesi i la gestió dels nutrients. L’espectre lluminós conté els colors de l’arc iris, on cada color és una freqüència que produeix efectes quàntics específics. També, com a part de l’espectre electromagnètic, la llum comprèn diversos tipus d’ones, com els rajos còsmics, els rajos gamma, els ultraviolats, els infrarojos i les ones de radi, televisió, telefonia, Wi-Fi, entre d’altres, que poden nodrir-nos però també afectar-nos negativament.

L’ésser humà és un organisme multidimensional format per un cos físic, un altre de mental i un altre d’espiritual. Cadascun d’aquests tres nivells requereix una nutrició adequada.

3. Les energies tel·lúriques, que provenen de la terra, també són determinants per a la salut. Hi ha llocs i emplaçaments beneficiosos i zones pertorbades del terreny que són patògenes. 4. Les radiacions sonores: “Al principi era el verb”... Des de temps ancestrals, la humanitat va percebre el poder del so. Al món contemporani aquesta antiga creença està avalada per les proves científiques sobre tota mena d’ambients sonors, de sorolls perceptibles i imperceptibles, i sobre els infrasons de màquines i motors tan presents en aquesta era tecnològica. Aquesta anàlisi constata que les freqüències de tots els sons ambientals, sorolls i músiques als quals estem exposats determinen canvis que, depenent del grau o la intensitat, es decanten cap a la salut o cap a la malaltia. 119


alimentació 5. La respiració és la connexió directa amb l’alè de la vida a través de la qualitat de l’aire. L’acció de respirar és la primera cosa que fem en néixer, i expirar és l’últim buf que exhalem en morir. L’aire està format en un 79 % per nitrogen i en un 21 % per oxigen, i la nostra supervivència, així com el nostre rendiment, depenen de l’oxigen. L’aire que respirem conté molts altres elements, que poden

nodrir-nos o bé afectar-nos la salut, depenent de diversos factors: del grau d’ionització, és a dir, de les partícules d’aire carregades elèctricament, i de la puresa o presència en suspensió d’elements contaminants. Per tant, l’aire vehicula diversos elements d´energia subtil.

humà adult està compost per un 65 % d’aigua. A través dels processos metabòlics, el cos perd uns 2,4 litres d’aigua diaris que s’han de proveir per mantenir un bon funcionament de l’organisme, per això es pot viure un temps sense menjar, però no gaire sense beure. La qualitat de l‘aigua és fona-

mental per a la salut.

6. L’Aigua és origen i portadora de vida: sense ella simplement no existiríem. El cos físic d’un ésser

7. La dieta alimentària ens vincula estretament amb la Terra, les plantes i els animals. La ingesta d’aliments constitueix la integració de nutrients més directa i habitual a través de gran diversitat de productes i d’opcions. 120

121


alimentació

Adoptar hàbits d’alimentació conscient i saludable, mantindrà la teva ment i el teu cos saludables

alimentació 8. Els pensaments conscients i inconscients creen gran part de la nostra realitat ambiental. Els processos imaginatius i creatius de la ment, en la seva forma lògica i il·lògica, racional o emocional, generen activitats creatives, reconstructives o destructives. Els nostres pensaments tracen objectius, compleixen metes i condicionen la bioquímica del nostre cos.

9. El tacte i el contacte ens ajuden a rebre i a interpretar la informació de l’exterior. Les carícies i les abraçades generen sensacions empàtiques que reafirmen el sentiment de pertinença al grup o La base primordial de la a la comunitat. nostra cultura és l’art de conrear i obtenir aliments saludables. Per això, en defensar la sobirania ali10. Els vincles afectius són altament numentària, tenim cura de la Terra i de la nostra salut. tritius. Formar part d’una família, d’un grup o d’una comunitat ens fa sentir part d’una realitat major a un mateix tot experimentant l’empatia i l’extensió de sentiments, que facilita que cadascú aconsegueixi el seu propi lloc i sentit en la vida.

BON MENJAR

- El consum local - El quilòmetre zero - L’agricultura ecològica, l’agricultura autènticament pagesa

Intentem al màxim que allò que mengem provingui de llocs veïns SOBIRANIA ALIMENTÀRIA BIOCAPACITAT

és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries

Quants habitants podria suportar la Terra? Es calcula que la Terra podria suportar 12.000 milions d’éssers humans si tothom tingués el nivell de vida de l’Àfrica o l’Índia, però si tothom consumís la quantitat d’aliments, energia i de béns que consu122

meix l’Amèrica del Nord o Europa, o bé hauríem de ser 3.000 milions, o bé caldrien tres planetes Terra més. L’ecologia i les ciències socials ens ajuden a comprendre la complexitat de les estructures i la interacció dels processos evolutius dels quals formem part.

123


PARLEM-NE

La terra és el nostre origen, la mare, la matriu creativa d’on provenim. La terra ens sustenta i és la nostra llar comuna.

amb el dret i accés a la terra, el dret a preservar els recursos naturals, el dret d’alimentar-se de manera sana i saludable amb aliments lliures de transgènics i el dret a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior per aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. La consciència de sobirania alimentària vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que degraden les economies locals i la qualitat natural dels productes.

Som 7.000 milions d’habitants i es preveu que al 2070 s’arribi als 13.000 milions!

124

125

TERRA... terrat... terrestre... terrós... terrenal... territorial... terrible?


RE

DU

A L C I

C

RE

RE

UT

AR Ç LA

MP

E

RE

R

ÏR

ILI

TZ

AR

- Quines són les teves preferències alimentàries: cuina mediterrània, fast food, cuina oriental, cuina internacional, cuina vegetariana, cuina vegana...? - Quins són els teus plats favorits? - Tens algun criteri per escollir els teus aliments (les fruites, les verdures, altres productes que consumeixes...)? - Per què creus que l’ansietat i la frustració fan que les persones mengin més? - Saps en què es basa la dieta ovolacteovegetariana? I la vegana? - Què en penses, de les cadenes de menjar ràpid? . Què en penses, dels succedanis i aliments artificials? - Quina diferència hi ha entre nivell de vida i qualitat de vida? - Què és un ecosistema?

126

127


Eco-nomia i Eco-logia

128

129


economia i ecologia La paraula economia prové de l’arrel grega oikos=casa, en el sentit de patrimoni, i de nemo=acció d’administrar. Així doncs, l’economia és la ciència social que estudia l’intercanvi, la distribució i el consum de béns i serveis. La paraula ecologia prové de l’arrel grega oikos=casa, en el sentit de patrimoni, i logia=estudi. Així doncs, l’ecologia és la ciència que estudia les relacions entre tots els éssers vius, el seus ambients i recursos i totes les seves interaccions.

sostenible és aquella que no contamina i permet recuperar els recursos. El desenvolupament sostenible ha de satisfer les necessitats sense comprometre ni els recursos ni les possibilitats de les futures generacions.

Cal donar un enfocament ecològic a l’economia

La força de la nova reactivació econòmica seran activitats que neixin de valors arrelats en la consciència, en la dignitat, en la identitat terrenal i en el sentit comú.

L’economia ecològica o economia verda és un tipus de model econòmic que s’està desenvolupant en contraposició al model econòmic basat en els combustibles fòssils. Pretén millorar el benestar de l’ésser humà i l’equitat social, alhora que redueix significativament els impactes ambientals i l’esgotament dels recursos. Els seus trets característics són les baixes emissions de carboni, l’ús eficient dels recursos i la protecció social. L’economia ecològica estudia les relacions entre el sistema natural i els subsistemes social i econòmic, fent ressò en els conflictes entre el creixement econòmic i els límits físics i biològics dels ecosistemes, atès que la càrrega ambiental augmenta amb el consum i el creixement demogràfic. Té un interès en la natura, la justícia i el temps, aspectes no contemplats per l’economia convencional. Avui ja sabem que gran part de les activitats humanes tal com ara estan plantejades no són sostenibles ni a mitjà ni a llarg termini. Una activitat

eco-

Per aconseguir una economia sostenible i estable lliure de la cobdícia, cal afirmar un nou paradigma de prosperitat basat en reutilitzar i reciclar, en ser i en compartir, més que en créixer, posseir i acumular sense límits.

Històricament, la demografia i l’economia s’han regulat a través de guerres que compleixen la doble funció de reduir la població i reiniciar processos de reconstrucció econòmica. Tant de bo arribi el dia que anunciava Teilhard de Chardin: que una vegada dominat l’espai, els vents, les marees i la gravetat, la humanitat aprengui a aprofitar les energies de l’amor, i en aquest dia, per segona vegada en la història del món, s’haurà redescobert el foc. La guerra, amb totes les seves horribles conseqüències, continua sent el tema central de la història i de l’economia contemporània. L’objectiu fonamental de la guerra és mantenir i ampliar els engranatges del sistema productiu econòmic. Els imperis capitalistes no funcionen amb justícia ni idees pacifistes, ni tampoc consideren rendible la promoció de la salut global, per la qual cosa sempre es mantenen actives noves estratègies de conquesta, dominació i control per fer girar els imparables engranatges del sistema.

130

131


economia i ecologia

Hi ha una relaci贸 interdependent i indissoluble entre ecologia, sostenibilitat i cultura de pau

132

133


Les economies alternatives i solidàries Són maneres d’actuar, tant individualment com col·lectivament, per tal d’aconseguir un equilibri entre l’economia, el desenvolupament de les persones, la qualitat de vida per a tothom i el respecte al medi ambient. Amb el desenvolupament i l’elaboració de productes cooperatius, tindrem major consciència de l’origen, de la producció i del procés econòmic, perquè serem part del circuit i no una baula perduda del producte/consum convencional.

“Un sol pobre ens empobreix a tots” Tribu Gabra d’ Etiopia

El que seria ideal a llarg termini és una xarxa de relacions econòmiques cooperatives entre persones i empreses socials amb capacitat d’establir les seves pròpies normes. 134

135


19 - Sap que és el FIB? El rei de Bhutan, Jigme Singye Wang Chuck, va respondre a les crítiques sobre l’endarreriment i la pobresa del seu país amb un mesurador qualitatiu que va denominar FIB, felicitat interior bruta, com a contrast al PIB, producte interior brut, del món capitalista. Wang Chuck va avaluar a través d’enquestes a la ciutadania el seu veritable estat d’ànim i motivacions, i va constatar que la cohesió social, els valors culturals autòctons, la simplicitat i el benestar són més importants que el creixement excessiu, l’ambició i l’ànsia de riquesa i poder.

Aspirem més a tenir objectes i diners, que no pas a ser bones persones o gent amb capacitat d’estimar i ser estimada.

Un altre món no és possible: hem d’arreglar aquest.

136

137


PARLEM-NE 1 - Quins altres tipus de riquesa consideres importants, a part dels diners? 2 - Quines diferències hi ha entre una empresa normal o una multinacional i una cooperativa? 3 - Per què ara és més important que mai desenvolupar un sentit ecològic de la productivitat? 4 - Creus que és possible un sistema diferent del capitalisme? 5 - Què pot passar quan tot el continent asiàtic i la resta del món vulguin assolir el mateix nivell de vida que l’Amèrica del Nord i Europa? 6 - Per què seguim immersos en els models de producció i creixement il·limitat? Com s’hauria de replantejar el tema del creixement, la producció i el consum? 7- Creus que és possible una economia que no generi tants residus (deixalles materials i seqüeles emocionals)? 8 - Què entenem per desenvolupament sostenible? 9 - Creus que és possible construir un món més just i saludable? O potser penses que sols cal aprofitar-se’n fins que duri? Cal fer-hi alguna cosa, o penses que no hi ha res a fer? 10 - Ets conscient de la repercussió del teu consum sobre les altres persones? I sobre el medi ambient?

138

11 - T’has plantejat la possibilitat de simplificar voluntàriament el consum? Com o en què? 12 - Què en saps de l‘origen, el procés de fabricació i la caducitat dels objectes i materials que normalment fas servir? 13 - Saps on van a parar i com es processen els residus que genera la nostra societat? 14 - Llegeixes les etiquetes dels productes que consumeixes per conèixer-ne la procedència, la qualitat de producció i els processos de degradació o reciclatge dels seus embolcalls o residus? 15 - Per què es dediquen fabuloses quantitats de diners al negoci de les armes, quan bona part d’aquest diners podrien ser invertits en altres mitjans que oferissin més recursos i seguretat a la població? 16 - Saps què és i com funciona la banca ètica? 17- Els ecosistemes del regne animal s’autoregulen naturalment, però els ecosistemes humans no tenen cap altre depredador que les malalties o la guerra. Serà l’espècie humana capaç d’estabilitzar la seva economia i la seva demografia de forma pacífica? 18 - Saps què és i com funciona el PIB (producte interior brut)? És un indicador per valorar la riquesa econòmica d’un país pel que fa al valor monetari de la producció de béns i serveis durant un període determinat de temps (normalment 1 any). El PIB es fa servir com a mesura del benestar material d’una societat i serveix d’estudi de la macroeconomia dins de la comptabilitat nacional.

139


drogues

tecnologia

PROS I CONTRES DE LA TECNOLOGIA

La tecnologia produeix constantment instruments que cada dia es tornen més indispensables en la vida de l’ésser humà. La tecnologia ha ocupat el centre de la vida d’una gran majoria de persones en les comunicacions (telèfons, Internet), la llar (utensilis tecnològics), l’oci (videojocs) i en infinitat de contextos i entorns, on sens dubte ofereix molts avantatges en la comoditat de cada individu, però sovint posa en risc la identitat personal, la cultura local i la cura del medi ambient, i això comporta pros i contres. Els invents més coneguts van ser creats pensant a treballar menys i descansar més, però cada vegada treballem més i descansem menys. Aquesta ambigüitat de la tecnologia demostra que hi ha productes dissenyats per a bé, amb plena consciència de la seva innocuïtat, i uns altres que aparentment són útils, però amb greus efectes col·laterals. Així mateix, molts productes tecnològics poden ser utilitzats per a finalitats nobles o perverses, com per exemple l’ús de certs components d’informàtica que alhora serveixen per a la fabricació de míssils i altres armes, i per descomptat l’ús de satèl·lits i de les altes radiacions de microones.

Tecnologia El terme tecnologia, d’origen grec, està compost per l’arrel tekne (art, tècnica o ofici) i per l’arrel logia (estudi). S’utilitza per definir els coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient amb l’objectiu de satisfer les necessitats humanes.

140

El desenvolupament desmesurat de la tecnologia pot instaurar el tecnocentrisme, que margina el sentit de les finalitats a partir de la perversió dels mitjans, és a dir, que tendeix a eliminar tot qüestionament ètic sobre la relació essencial de la persona amb el seu hàbitat i l’ésser humà es converteix en quelcom tan efímer i substituïble com són substituïbles tots els components tecnològics.

CIBORGS

L’ésser humà del segle XXI depèn de nombrosos accessoris tecnològics, la qual cosa ens converteix en ciborgs: criatures als components orgànics de les quals s’afegeixen dispositius mecànics amb l´objectiu de millorar les seves capacitats. No hi ha dubte de les facilitats que la tecnologia aporta a la medicina, a la cirurgia i a les comunicacions. Actualment, resulta impensable prescindir de

141


tecnologia l’ús de l’ordinador i d’Internet, així com d’agendes electròniques, localitzadors i molts altres electrodomèstics. Moltes persones mantenen la seva salut a través de marcapassos i de gran diversitat de pròtesis i d’implants. Però alhora que hi ha certs beneficis, també hi ha problemes relacionats amb el desenvolupament tecnològic, molts d’ells amb conseqüències altament nocives per a l’ésser humà, per als animals i per al medi ambient en general.

“INFOXICACIÓ”

nt

a s n e p ts a re c r e s n a v ts u g Els invents més cone

cada rò e p , s é m r a s n a c s e d i s per treballr meny ys. n e m m e s n a c s e d i s é m vegada treballem

L’excés d’informació ens intoxica i confon. El fenomen d’absorbir més del que humanament es pot processar ha estat definit com a infoxicació. La information overload, que és la sobrecàrrega d’informació, produeix caos mental, ansietat i imprevisibles efectes col·laterals. Els estímuls creixen incontroladament i el recurs realment escàs és la nostra capacitat d’atenció.

Aquesta ambigüitat de la tecnologia demostra que hi ha productes dissenyats per bé, amb plena consciència de la seva innocuïtat, i uns altres que aparentment són útils, però amb greus efectes col· laterals. Així mateix molts productes tecnològics poden ser utilitzats per a finalitats nobles o perverses, com per exemple l’ús de certs components d’informàtica que alhora serveixen per a la fabricació de míssils i altres armes, i per descomptat l’ús de satèl·lits i de les altes radiacions de microones. El desenvolupament desmesurat de la tecnologia ens pot instaurar el tecnocentrisme que margina el sentit de les finalitats a partir de la perversió dels mitjans, és a dir que tendeix a eliminar tot qüestionament ètic sobre la relació essencial de la persona amb el seu hàbitat i l’ésser humà es converteix en quelcom tan efímer i substituïble, com són substituïbles tots els components tecnològics.

No hi ha el botó del “reset”, a la nostra ment

142

143


PARLEM-NE 1. En què ens beneficia o ens perjudica la tecnologia? 2. Saps què és es la infoxicació? En sabem prou, de gestionar i cohesionar la informació, o tendim a absorbir més del que podem processar? Quins efectes pot ocasionar aquesta tendència? 3. El grau de diversió que ofereix la tecnologia de la TV i el videojoc pot portar a l’aïllament i causar psicopatologies? 4. La tecnologia desencadena una forma d’economia que genera grans diferències entre països pobres i països rics. A més, els països pobres són mes pobres perquè tenen menys tecnologia i tampoc disposen de recursos per actualitzar-la. 5. Com s’haurien de controlar, reduir o desmantellar els actuals avenços tecnològics en el desenvolupament d’armament per evitar que en cas que sorgís una guerra mundial es destruís completament el planeta Terra? 6. Creus que si mai arribéssim a conviure amb robots que fessin la major part de les tasques quotidianes els humans podríem perdre la nostra essència curiosa, estudiosa, treballadora i solidària i ens acabaríem convertint en éssers dependents, consumistes, ociosos i indolents? 7. La tecnologia ha produït desocupació, ja que moltes feines que abans podien fer els humans avui les fan les màquines. Quin seria el punt d’equilibri entre tecnologia i artesania? 8. Per a què serveix l’actual exploració i cursa de l’espai? - Per controlar la Terra amb els satèl·lits - Per trobar l’origen de la pau i la felicitat - Per urbanitzar la Lluna o Mart -Altres.. - Pe fer la guerra de les galàxies 9. Quins efectes contaminants es produeixen amb la tecnologia si no s’extremen les mesures de seguretat? Exemples: a) La contaminació de l’aire, tornant-lo tòxic o sorollós b) La contaminació dels aqüífers d’aigua dolça c) El canvi climàtic, que provoca l’efecte hivernacle i el desglaç dels pols, amb la consegüent alteració i augment de l’aigua dels mars d) els canvis bruscos de temperatures, que provoquen la mort d’espècies animals i vegetals

144

145


tecnologia

COEVOLUCIÓ

CONTE Coneixes el conte de l’aprenent de bruixot? La història prové d’un poema de Goethe i l’escena de la pel·lícula Fantasia, de Disney, la descriu amb fidelitat. Es tracta d’un aprenent de les arts màgiques que aprofita l’absència del seu mestre per donar vida a una escombra perquè li faci el treball que li ha estat encomanat a ell. L’escombra s’activa i no para de netejar, però comença a abocar aigua i més aigua per l’estudi del mestre. L’aprenent, però, ha oblidat les paraules màgiques i en lloc d’aturar-la, l’escombra es multiplica i s’activa encara més fins al punt de produir una inundació. Això ens fa entendre que el desenvolupament d’habilitats i tecnologia, sense prou educació de les sensibilitats, la consciència i l’humanisme, perd tot el sentit i es torna destructiva. Fins que el refinament ètic de la humanitat no estigui al nivell de les sofisticades tecnologies, caldria aplicar una demora i uns límits en els plans de desenvolupament a fi de no perdre el control sobre els nostres “invents”.

No podem explotar tot el que ens envolta perquè d’alguna manera és el que ens dóna la vida i ens la manté. La salut integral passa per la idea de la coevolució: ja no evolucionem individualment, sinó que evolucionem com a conjunt, nosaltres i tot el que ens envolta. La societat més tecnològica és la que més neta, eficient i eficaçment s’adapta al mitjà. Com a paradigma: els indis, els esquimals i els aborígens. Si entenem per tecnologia totes aquelles eines i recursos que ens ajuden a adaptar-nos al medi sense deteriorar-lo, les cultures indígenes han ocupat durant segles els seus hàbitats sense desequilibrar ni l’entorn ni les altres espècies, per tant, es poden qualificar com els grups humans més nets, eficients i sostenibles: no generaven residus i dins la seva simplicitat tenien tot el que els calia per viure i per celebrar la vida —fins que varen arribar els invasors i colonitzadors. És evident que qui menys contamina i qui més manté l’harmonia d’un ecosistema és qui té la tecnologia o les tècniques més avançades. Potser ens hauríem de plantejar allò de “fer una mica més l’indi”.

146

147


“La societat més tecnològica és la que més neta, eficient i eficaçment s’adapta al mitjà, per exemple els indis, els esquimals i els aborígens.” Si entenem per tecnologia totes aquelles eines i recursos que ens ajudem a adaptar-nos al medi sense deteriorar-lo, les cultures indígenes han ocupat durant secles els seus habitats sense desequilibrar ni l’ entorn ni les altres espècies, per tant és poden qualificar con els humans més nets, eficients i sostenibles. No generaven residus i dins la seva simplicitat tenien tot el que els calia per viure i per celebrar la vida, fins que varen arribar els invasors i colonitzadors amb la seva idea de déu i progrés. És evident que, qui menys contamina i qui més manté l’harmonia d’un ecosistema, és qui té la tecnologia o les tècniques més avançades.

148

149


PARLEM-NE 1 - Quin és l’origen històric de la pobresa de molts països de l’anomenat Tercer Món? 2 - Quines creus que són les causes del gran abisme entre opulència i misèria? 3 - Com dinamitzaries i relacionaries les “veritats” individuals en pro d’un sentit comú? 4 - És irreversible la històrica lluita del bé contra el mal, dels “bons contra els dolents”? Els bons són tan bons com semblen i els dolents tan dolents? Hi ha una altra manera possible de veure-ho? 5 - De quina manera creus que es podrien temperar aquestes tensions?

150

151


Adiccions

152

153


adiccions De vegades no és fàcil adaptar-se al medi i a la realitat i això pot crear tensions i conflictes que poden derivar en patologies. Les circumstàncies econòmiques i socials han ocasionat històricament moltes càrregues patològiques en les relacions socials i familiars. Les absències, les preocupacions d’uns pares i unes mares condicionats pel treball i pel seu ordre de prioritats, les discussions matrimonials, la falta de presència,

de contacte, de comunicació i de complicitat, fan que en el procés de comprensió de l'ànima jove es visqui com un buit existencial o com un sentiment de culpabilitat: “Alguna cosa deu estar malament en mi perquè passi això”. L'absència emocional no pot ser substituïda ni amb objectes ni amb regals. Totes les situacions inconnexes i els comportaments ambigus o confusos de les relacions familiars i socials finalment produei-

Qui viu l'estat de dependència és la persona, no l’objecte o la substància. El problema està en la persona, no en l’objecte o la substància. Per tant, l’important és parlar de les circumstàncies o estats d’ànim que ens condueixen a la recerca de substituts o de calmants emocionals. xen un sentit confús d'un mateix i una càrrega d'inseguretat i estrès que el sistema nerviós i endocrí incorpora com a memòries lligades a aquestes emocions, gravant també en l’àmbit cel·lular uns patrons de conducta associats a les impressions rebudes. D'aquesta manera, la memòria cel·lular seguirà activant les hormones i els neurotransmissors que provocaran en la vida adulta la reproducció d'aquells estats traumàtics. 154

155

Una addicció és un estat de dependència física, mental i emocional.


adiccions

Dependència d'una substància (menjar, alcohol, drogues, medicaments): No es pot deixar d'ingerir alcohol, tabac, drogues, medicaments, dolços... Dependència d'una actitud (depressió, victimisme, egocentrisme): Es busca entrar en aquest estat perquè no es pot o no se sap viure o enfrontar el que la realitat demana.

lupat per domar el desig d’abusar, es pot tendir a l’abús, i de l’abús a l’addicció hi un petit pas, sovint incontrolable. Totes les addiccions van a parar al mateix lloc:

la pèrdua de la voluntat i la fugida d’un estat emocional que ha deixat una marca dura o dolorosa

Dependència d'una persona (codependència): No s’és feliç amb la persona ni sense ella. L'acte addictiu sempre intenta controlar i aïllar la frustració, fer desaparèixer el sentiment traumàtic i sobretot substituir-lo per qualsevol sensació mes plaent, però sempre a través d'un sinuós mecanisme de fugida que impedeix assumir la realitat interna i avançar en el seu alliberament. Aquestes estructures evasives no es manifesten únicament amb els hàbits considerats destructius, com l'alcohol, les drogues, el sexe o la codependència afectiva, sinó també en altres hàbits aparentment “bons”, com l'addicció al treball, l’excessiva complaença cap als altres, el voluntariat, la religió o fins i tot l'alimentació natural. Qualsevol cosa pot actuar com a element substitutiu que ens impedeix assumir la nostra veritable integritat i llibertat.

ÚS I ABÚS

adiccions

Qualsevol addicció activa mecanismes que desconnecten el que sents amb el que penses, amb patrons mentals que s’han gravat en els circuits neuroquímics i que s'encarreguen d’incorporar i mantenir qualsevol mena de forma addictiva amb la funció d’allunyar el contacte amb l'angoixa o el dolor que sorgeix de memòries traumàtiques. No únicament els casos clínics o psiquiàtrics, sinó gran part de la societat actual funciona mitjançant conductes alienants i addictives per omplir la sensació d’un buit que no pot ser omplert amb objectes i que no es pot satisfer amb res material. Aquests estats esclaten tard o d’hora per saturació, i demostren a través del conflicte, el dolor o la malaltia que alguna cosa anava malament. Això posa de manifest els nostres punts febles i la insatisfacció amb el que som o amb el que fem o amb el que tenim i és quan toca fer un canvi decisiu.

Drogues no grAcies

Tota addicció va començar en tastar alguna substància pensant en un plaer o benefici propi. Hi ha coses que són plaents i que es poden usar moderadament, però si no tenim un criteri prou desenvo156

157


adiccions

EL SIGNE DELS TEMPS Actualment, i en termes generals, els nuclis familiars s’han reduït considerablement i amb ells molts referents del bon veïnatge i la capacitat autoreguladora de la comunitat. Per contra, assumim normes cíviques i convencionalismes per sentir-nos dins i part del sistema, però tot i així és molt comú sentir-se desconnectat de la pròpia essència i del teixit social. Sovint, les àrdues ocupacions per cobrir les necessitats bàsiques impliquen feines rutinàries, realitzades sense ànima, hàbits alienants i rols substitutius de la realitat. Aquest és el terreny on proliferen les obsessions o addiccions neuròtiques, que actuen com a compensacions emocionals per evitar o suavitzar la duríssima confrontació amb el propi bagatge intern i la frustració de no poder ser un mateix dins un context social coherent.

ANORÈXIA I BULÍMIA L’anorèxia i la bulímia són trastorns alimentaris obsessivocompulsius deguts a un desequilibri de la personalitat i a una imatge distorsionada del cos. Normalment es donen en persones molt exigents i autocrítiques, i amb un fort sentiment de culpa i autodespreci: no poden controlar l’angoixa que els genera la seva exigència, i la manera que tenen de disminuir-la és exercint el control sobre el seu pes. El trastorn anorèxic "no necessita" l'aliment, i el bulímic "el controla i el rebutja". Ambdós recursos aconsegueixen de diferent manera la mateixa fugida que allunya les persones que pateixen aquestes patologies dels veritables trastorns de la personalitat. Un factor que ha incrementat en els darrers

adiccions

anys aquestes malalties és l’exigència social d’una imatge personal atractiva per revalorar-se davant els altres.

ADDICCIONS SEXUALS L'addicció a les sensacions sexuals és una de les formes més esteses amb la qual moltes persones apaivaguen les seves preocupacions, controlen els seus sentiments i anestesien les seves frustracions mitjançant la pornografia, el sexe virtual (cybersex), la masturbació, la prostitució, etc., com a substitutius de contactes implicats o d'activitats realment plaents i motivadores. L'objectiu de les pràctiques addictives és calmar l'ansietat mitjançant el màxim d'excitació. El perill és que pot exigir cada vegada més intensitat, i és quan t’exposes al risc de perdre la mesura, en detriment de la salut, del rendiment professional i de l'economia. Els estudis sexològics demostren que un elevadíssim nombre de persones són addictes al sexe a causa de memòries traumàtiques no processades, relacionades comunament amb algun tipus de desviació o d'abús sexual en la infància, però aquests comportaments compulsius també són causats per la baixa autoestima, les dificultats afectives o l'estrès.

DEL COSTAT DE LA SOLUCIÓ

Accepta’t i estima’t tal com ets. Tu ets una persona valuosa i el que més importa són els teus sentiments i les teves capacitats. Sempre hi ha algú que t’estima tal com ets. Tot pot ser més senzill.

Es requereix un minuciós i subtil procés de descoberta per revelar la dimensió de les marques traumàtiques, perquè quan es comencen a tocar ni que sigui lleument, sempre es disparen reaccions

158

159


adiccions

adiccions

automàtiques i actes recurrents relacionats amb les ferides emocionals. Quan a través de qualsevol situació s'activa alguna d'aquestes zones emocionals es reprodueixen de nou els sentiments dolorosos, les manques i les frustracions acompanyades de les sensacions d'angoixa tan difícils de suportar. Per això s'activa un mecanisme de defensa, un bloqueig inconscient per camuflar-les o eliminar-les automàticament. És a dir, que d'alguna manera o altra matem el missatger i tot el que ens recorda que un problema resta ocult i pendent. Encara que intentem ignorar-lo, segueix ocupant un espai en la nostra psique, i va depredant temps i energia de les autèntiques potencialitats del nostre ésser. Sempre hi ha ocasi-

PARLA’ N. DEMANA AJUDA. T’evitaràs una gran pèrdua de temps, energia i salut. ons més propícies per reconèixer les sensacions comprimides i per enfrontar les resistències a la transformació. Però sovint, quan estàs vora el llindar del canvi, sorgeix l'angoixa o la incertesa que ens fa retrocedir i ens decanta cap a l’addicció o cap a qualsevol activitat que ens anestesia, allunya o ens distreu del problema. L'acte addictiu sempre intenta controlar i aïllar la frustració, fer desaparèixer el sentiment traumàtic substituint-lo per qualsevol sensació més plaent, però sempre amb un sinuós mecanisme de fugida que impedeix assumir el procés intern i avançar en el seu alliberament. En qualsevol cas, tot allò que es reprimeix persisteix en forma d'armadura emocional, i amb ella la constant repetició del mateix patró de conducta. La transformació és possible en la mesura que pots accedir i reconèixer la teva ferida i els teus sentiments no processats. 160

161


adiccions

ser divertit i excitant, encara que també pugui ser una temporada de confusió i conflicte.

PER QUÈ AQUESTS CANVIS TAN BRUSCOS? Quan s’inicia la pubertat, el cos comença a produir hormones sexuals. Aquestes hormones, l'estrogen i la progesterona en les dones i la testosterona en els homes, provoquen canvis físics en el cos, però en moltes persones també els provoquen canvis emocionals. De vegades t'enfades o t’irrites amb facilitat sense tenir cap raó, o canvies d'humor i et sents trist/a sense saber per què... Passes de la tristesa a l'empipament i tornes a l'alegria en qüestió de minuts. Les hormones poden fer que els adolescents se sentin com si estiguessin perdent el control, perquè pateixen uns alts i baixos en l’estat d'ànim que de vegades els fan sentir descontrolats. Els adolescents estan sotmesos a molts canvis i pressions: treure bones notes, sentir-se acceptat en l’entorn social, voler millorar en els esports o en altres activitats... Tot això pot ser una preocupació i a més poden sentir com si no tinguessin temps suficient per fer-ho tot. Ser adolescent enfronta la identitat i la imatge d’un mateix. Ser acceptat pels amics és viscut com una cosa molt important. Els adolescents també poden adonar-se, per primera vegada, de la necessitat de distanciament dels seus pares o famílies. Pot ser que vulguis estar sol/a per reconèixer-te i prendre les teves pròpies decisions, però al mateix temps pot ser aclaparant i pot ser que realment et sentis sol/a. Sigui com sigui, aquest període de la teva vida pot

Pren-te el teu temps per conèixer-te i entendre que gairebé totes les persones a totes les etapes de la vida travessen canvis en el seu físic i en el seu estat d'ànim. Com que l’adolescència és el principi, per això costa tant de manegar.

DESORIENTACIÓ I DEPRESSIÓ Moltes persones pensen que estar deprimit és sentir-se trist/a, però la depressió també pot manifestar-se mitjançant canvis de caràcter, impaciència, avorriment, enuig, desinterès i tristesa profunda. Si sents que aquests estats persisteixen en la teva forma de gaudir la vida o relacionar-te amb altres persones, és senyal que has de fer alguna cosa: parlar-ne amb una persona que t'aconselli o bé consultar els coneixements d’un terapeuta perquè t'ajudi a manejar la situació.

Adona't que no estàs sol

Encara que no tots els adolescents experimenten els mateixos canvis d'humor, pensa que són molt comuns en l'adolescència.

Respira,

compta fins a deu o fes alguna cosa que et tranquil·litzi durant uns moments, especialment quan et sentis enfadat o irritable. Intenta veure la situació des del punt de vista d'un observador intel·ligent.

162

adiccions

Parla

amb les persones en qui confiïs. Els amics poden ajudar-se els uns als altres quan s'adonen que no són els únics que experimenten certs sentiments. Parlar amb els pares també és important. Els teus pares també poden compartir amb tu les seves pròpies experiències sobre com controlen els seus moments de mal humor, i també apreciaran que intentis explicar con et sents en comptes de tancar-te en tu mateix/a. Amagar els teus sentiments fa que semblin més terribles del que són. Els mestres i els tutors també poden ser un bon recurs, i puntualment un metge pot orientar-te en temes de desenvolupament. Fes exercici. Fer exercici amb regularitat produeix més betaendorfina, l'hormona que controla l'estrès i millora l'estat d'ànim. Corre, juga a tennis, vés amb bicicleta o dóna cops de puny al sac de boxa.

Descansa suficientment.

Encara que pensis que no tens temps per a això, descansar suficientment és molt important. Estar cansat pot ocasionar més tristesa i irritabilitat.

Expressa’t i crea. La imaginació al poder! Participa en

algun tipus de projecte musical, artesanal, o bé comença un diari íntim o una peça d'art o de música. Escriure pot ajudar-te a organitzar i expressar els teus pensaments i sentiments i t’ajudarà a fer-ho tot més suportable. No cal que et preocupis per la gramàtica o les faltes d'ortografia: aquí el més

important és que escriguis els teus pensaments. Fes el mateix amb projectes de pintura, escultura, música, dansa o qualsevol forma d’ expressió. Exposa els teus sentiments.

Plora,

tant si ets noia com noi. No hi ha res de dolent en plorar, al contrari: plorar és un alliberament que fa sentir millor les persones. És com una rentadora de l’ànima. No obstant això, si et trobes trist/a, irritable, avorrit/da o desesperat/ da i no aconsegueixes oblidar les teves penes, pot ser que estiguis deprimit i necessitis l’ajuda d'un conseller/a o un doctor/a. Si et sents estressat o enutjat la major part del temps, demanar ajuda; pot ser molt útil per sortir-se’n.

Després de la tempesta, arriba la calma i brilla el sol. Espera el nou dia, que ben segur t’arribarà i et sentiràs ple d’energia, Disposa’t a meravellar-te i a gaudir de l’existència.

163


celebracions

celebracions

Celebracions SALUDAR La salutació és un instant d'atenció davant la trobada amb una altra persona. En qualsevol forma que s'expressi, és un gest significatiu que revela molts detalls sobre l'estat, el caràcter i la formació d'una persona i que transmet emoció i sentiments. La salutació té un gran valor simbòlic, perquè segons com s'expressa serà entesa com un gest d'afecte, de proximitat o un simple gest de cortesia i de bons costums. En canvi, la seva absència demostra un possible empipament o irritació. D'aquí sorgeix la frase de “retirar la salutació” com a clar reflex d'una actitud hostil o poc amigable. Respondre a la salutació és senyal de cortesia i rebutjar-la demostra empipament o incorrecció. Cada grup social o cultura adopta les seves formes de salutació i per això són diverses les maneres en què es pot saludar: una mirada, una lleu inclinació del cap, unes paraules, estrènyer les mans, besar-se, abraçar-se, etc. Els orientals s'inclinen en reverència, o ajunten les seves mans; al món àrab els homes es besen en la galta o també, després de donar-se la mà, posen el seu palmell en el cor; en la cultura maori s’ajunten els fronts i el nas i respiren uns segons. Les tribus urbanes també posseeixen les seves peculiars formes de salutació a través de les mans i de moviments corporals.

Sigui com sigui, la salutació és una oportunitat per comunicar-se conscientment i per transmetre cordialitat, presència, connexió o ànim, més enllà dels gestos rutinaris o les paraules buides i fluixes d'intenció.

Els adolescents, però, són els més propensos a ser influïts pels nous estils musicals. Moltes creences que adopten els joves, així com la seva manera de vestir-se, pentinar-se, moure’s i fins i tot parlar, provenen de la seva identificació amb grups de música. En aquesta etapa, en què es construeix la identitat, molts patrons de conducta depenen de la música i els amics.

La música representa una sortida i una senyal d’identitat per afirmar les ganes de ser original, independent, rebel o d’anar contra corrent. De fet, una de les activitats que més practiquen els adolescents és escoltar música, entre altres motius perquè la música uneix gent de punts molt diferents de la societat i crea sentiment de pertinença. (Les companyies discogràfiques i el màrqueting, més o menys ètic, ja s’encarreguen de crear productes atractius adreçats al mercat, particularment juvenil)

CANTAR I DANSAR La dansa ha format part de la història de la humanitat des del principi dels temps, com podem veure en els gestos plasmats en les pintures rupestres. Igual que el crit, sorgeix espontàniament a través de l'emoció o davant un fenomen extraordinari. Les danses expressen els canvis, les relacions, les emocions i la percepció del món. Dansar és remoure l'energia, moure'ns, rejovenir-nos, recrear-nos i sanar-nos. La dansa és curativa pel fet que és una invitació a fluir, a deixar-se portar, a alliberar-se. Cal recuperar la dansa com a ritual domèstic i com a festa ordinària i, per descomptat, extraordinària!

EL PODER DE LA MÚSICA La música sempre ha estat un dels elements principals en la formació de la cultura que ha influït en els costums i les emocions dels individus.

164

PROS I CONTRES La música vehicula tota la gamma de sentiments i emocions bàsiques i els artistes esdevenen els “ídols” referents de tota mena de missatges i tendències.

Si bé existeixen obres i artistes que aporten valors constructius, revulsius o lúdics de qualitat, molta de l’actual música popular es caracteritza per transmetre cada vegada més missatges violents, sexuals, promiscus i banals que són escoltats i imitats pels joves. Un exemple d'això es pot veure en el reggaeton, tan de moda avui dia: tothom en canta i balla les cançons en escoltar-les prescindint de les lletres o missatges.

165


166

167


celebracions

FES-TE LA FESTA

PARLEM-NE

LA FESTA ÉS CELEBRACIÓ

“El temps de festa té tanta importància com el temps de treball, perquè en la festa celebrem la nostra raó de ser, l’alegria d'existir i el desig de créixer i avançar.” Mirades, encontres, músiques, fragàncies, olors, colors, sabors, idees, sorpreses… Tot un ventall de possibilitats sensuals i sensitives al nostre abast. Anar de festa és entrar en un moment extraordinari i ho fem plenament predisposats/des a meravellar-nos, gaudir i compartir sensacions. L’espai festiu ens convida a entrar en un temps “original” on es reuneix la gent engalanada i on es concentra molta energia efervescent. És com un magma creatiu que activa i dinamitza les persones i el seu entorn. És un regal que atorga el poder d'expressar-se lliurement, de gaudir, d'actualitzar valors i que al mateix temps crea, restaura o consolida vincles.

Lúdica: Es tracta de divertir-se.

1. Ets conscient de com ens afecta la música?

6. Quines són les teves cançons preferides?

Descompressora: Passar-ho bé descarrega

2. La saps fer servir conscientment?

Desinhibidora:

3. Quin és el teu grup o artista preferit?

7. Pots escollir una o dues frases d’aquestes cançons que t’agradin i compartir-les?

Transgressora:

4. Quina força, idees o valors reps a través d’ells o elles?

tensions i preocupacions.

L’eufòria de la festa ens fa més oberts/es i expressius/ves. Ens anima a explorar i travessar alguns dels nostres límits. Moltes vegades, però, quan anem de festa sovint acabem “des-celebrats”, és a dir, amb més desgast i decepció que no pas carregats d'energia i entusiasme. Potser l’actual cultura de l'evasió i de l’entreteniment fomenta més el fet d’atipar-se que el d’assaborir, i això fa que de vegades el suposat temps festiu arribi a la saturació amb les seves conseqüents “ressaques”.

5. Quin tipus o estil de música... - t’anima - et relaxa - t’excita - et fa somniar - t’emociona - et fa cridar - t’enamora - et fa dormir - t’ajuda a treure la ràbia

8. Te’n saps alguna de memòria? 9. Has compost alguna cançó o escrit algun poema?

No vol dir que tot hagi d´estar absolutament mesurat i controlat, ja que la festa ha de mantenir la seva espontaneïtat, però sens dubte, concertant uns bons ingredients i un bon tempo, la festa o la celebració pot aconseguir un elevat llindar d’alegria, gaudi i plaer. Per això col·loquem la festa en el context de l’art de viure i de festejar. Actualment serien molt necessàries celebracions i festes temàtiques com a vehicle de consciència, d'intencionalitat social, amb cerimonials que incideixin en assumptes pel bé comú.

168

169


Sentit comĂş

170

171


sentit comú

El concepte de sentit comú es refereix a tot allò que beneficia el conjunt d’una societat, família, clan, poble o nació.Tenir sentit comú ens recorda que els éssers humans formem part d’un organisme global i que els nostres actes com a individus afectaran d´alguna manera l’entorn i el conjunt. Ara la crisi ens fa entendre que evolucionem conjuntament i que la cooperació és la millor manera de recuperar el poder col·lectiu i començar a construir una forma de vida que ens alliberi de la pressió dels impostos, dels diners i del consum. El paradigma de col·lec-

tivitat i col·lectivització es basa en construir unes xarxes que ja no es controlen des del centre, sinó que es construeixen a partir d’una sèrie de nuclis distribuïts al voltant de l’estructura social. Aquests nuclis es constitueixen a través d’entitats com a cooperatives, associacions, gremis i fundacions, i el repte consisteix que aquestes siguin capaces de configurar un equilibri de forces que demostri una presència i una coexistència harmònica i funcional per cobrir les necessitats que el sistema oficial no pot cobrir.

sentit comú

Consens

Solidaritat

La cerca de l’acord general mitjançant el procés del consens. La decisió per consens és un procés que busca no solament l’acord de la majoria dels participants, sinó que també cerca de resoldre o atenuar les objeccions de la minoria per aconseguir la decisió més satisfactòria amb l’objectiu que no hi hagi cap exclusió radical.

El fet de recolzar la solució de qualsevol problema que afecti qualsevol dels associats. Mantenir referents actius de valors ètics, d’honestedat, transparència, responsabilitat social i el compromís amb els altres. És a partir d’aquests valors que es fonamenten les línies organitzatives del cooperativisme.

AUTOESTIMA

Els principis organitzatius del moviment cooperatiu es fonamenten en valors ètics universals de cooperació i responsabilitat:

Ajuda mútua

Igualtat

La voluntat d’un grup per resoldre problemes comuns.

Tots els associats tenen els mateixos deures i drets.

Esforç propi

Equitat

La motivació, la força de voluntat dels membres amb la finalitat d’aconseguir metes.

La justa distribució dels excedents entre els membres de la cooperativa.

Responsabilitat Les habilitats en el compliment de les activitats i els objectius, en el compromís moral amb els associats.

Requisit bàsic per a l’èxit Sovint estem condicionats/des per marques de remotes faltes d’atenció, d’estima i d’afecte que potser ens van fer sentir inadequats i devaluats en el passat. També estem coartats per la publicitat amb modes i estereotips artificials que influeixen en el fet que moltes persones no s’agradin en comparar-se amb models de bellesa o d’èxit.

Cal alliberar-se de les influències i acceptar la nostra identitat amb les seves virtuts i defectes, reconèixer les oportunitats del nostre procés evolutiu, perquè sempre podrem potenciar les nostres autèntiques qualitats, estimant lliurement i sense més condicions que les que sorgeixin del mutu acord.

Decisions La presa de decisions col·lectives mitjançant la participació i el protagonisme. 172

173


sentit comú

sentit comú

VOLUNTARIAT

“Donar sense esperar res a canvi.

Què és una ONG

La generositat és l’aliment de l’alegria i el luxe de l’ànima.”

Fer voluntariat és dedicar una part del teu temps lliure a dur a terme una acció al servei dels altres o de la comunitat en general sense esperar res a canvi. Ser sensible a les mancances i necessitats de la societat i l’entorn enteses com un tot global. Actuar a favor dels altres o de la comunitat en general. Decidir passar a l’acció des de la convicció personal. Ser actiu, dinàmic, emprenedor, responsable, i disposat a assumir compromisos. Ser solidari i compromès amb l’entorn, la comunitat i la societat. Establir per voluntat pròpia i des de la plena llibertat un compromís d’actuació. Actuar coordinament dins el marc d’una organització.

Una Organització No Governamental és una entitat independent formada per persones privades i autofinançada amb donacions. No depèn de cap estat ni de cap gran institució internacional. La seva finalitat és oferir activitats i serveis per atendre necessitats socials, culturals o sanitàries que els governs no arriben a atendre o satisfer, com les intervencions en situacions d’emergència, en poblacions víctimes de la fam, en els conflictes bèl·lics i en els desastres naturals. En altres àmbits, una ONG pot oferir ajuda a un poble o comunitat per desenvolupar un projecte educatiu o assistencial o protegir un recurs natural.

Formar part d’un grup és molt important, però no oblidis la teva singularitat. La integritat del teu jo és important per a la qualitat del nosaltres.

174

175


sentit comú

sentit comú

El primer pas és ser capaç d’imaginar i perdre la por a equivocar-se, perquè realment les coses són complexes i no és necessari que ho tinguis tot controlat per poder fer un pas, per tenir dret a fer un pas. Tu tens dret a caminar perquè viure és fer passos, i fer passos cap als somnis. O no?

“No hi ha mal que per bé no vingui” El cavall d’un camperol es va escapar. Un seu veí es compadia, però el camperol li va dir: no et preocupis «Qui sap si això és per bé o per mal!». I va tenir raó, perquè l’endemà el cavall va tornar acompanyat d’un grup de cavalls salvatges amb els quals havia fet amistat. El veí va reaparèixer, aquesta vegada per felicitar-lo per aquell regal imprevist, però el camperol va repetir: «Qui sap si és per bé o per mal!». L’endemà el seu fill va voler muntar un dels cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. En veure-ho, el veí va tornar a mostrar el seu pesar, però va rebre novament la reflexió anterior: «Qui sap si és per bé o per mal!». I novament el camperol va tenir raó, perquè l’endemà van aparèixer uns soldats per reclutar el seu fill, però el van eximir d’anar a l’exèrcit perquè el van trobar ferit.

Teresa Forcades

SOM-HI! Entenem que ja no es tracta de seguir creixent exteriorment, sinó de madurar internament i emocionalment per adaptar-nos al medi com un exemple d’harmonia i d’evolució intel·ligent, i no com una plaga destructiva. Ja no es tracta d’estar a la dreta o a l’esquerra, a baix o a dalt, sinó de sortir juntes totes les persones que vulguem viure en una societat que valori els béns comuns, el sanejament, la cooperació, la reciprocitat i la multiculturalitat, assumint els límits de la Terra, la nostra llar comuna, tot centrant-nos en la seva cura.

És possible compartir! És possible viure en pau!

És temps d’imaginar i construir una societat saludable, joiosa i sostenible. Recuperem el poder personal i col·lectiu, i siguem el canvi que volem al món.

Dansem amb els peus a la terra i els braços al cel cap a un nou ressorgiment.

Posem-nos en dansa. Viure és dansar amb els valors, dansar amb les llavors, moure’ns i alliberar-se de les càrregues que ens aclaparen. Viure és canviar i celebrar amb coreografies d’alegria i solidaritat en l’escenari del cor.

176

177


PARLEM-NE 1 - Quins serien els aspectes positius de la globalització i quins els negatius? 2 - Quins fets històrics no hem de repetir? 3 - Com a societat, quins ideals o somnis col·lectius tenim actualment a l’abast? Els podem definir i analitzar?

4 - Ets membre d’alguna fe o religió? Què és el que t’aporta?

9- Quins són els rituals, creences o dogmes de la nostra societat que més gent practica? Comenta l‘abast de la frase: “Pensar global i actuar local”. 10 - T´has plantejat col·laborar de forma activa en algun grup, voluntariat, associació o partit? 11 - Quines són les característiques d’una secta?

5 - Si ets persona laica o atea, tens algun mite o referent?

12 - Un partit polític, un club esportiu o altres tipus d’adhesions i/o addiccions socialment acceptades poden tenir un rerefons de manipulació i coerció?

6 - Et molesta que algun amic tingui una fe o sigui creient?

13 - Et consideres una persona socialment compromesa?

7- Et consideres tolerant envers la diversitat cultural o creus que també es podrien

trobar més punts en comú perquè la gent no estigués tan distant i pogués compartir experiències enriquidores per a tothom?

per vincular-nos a la terra, per afavorir les bones relacions entre família i veïns?

En l’actual societat laica i global, l’espiritualitat és un concepte que causa rebuig a moltes persones a causa de les empremtes negatives causades per la manipulació religiosa. En el seu lloc, els valors ètics, la intel·ligència emocional i la física quàntica responen de forma més concreta a les necessitats d’orientació i cohesió existencial.

178

179

Has parlat amb amics o amb la família d’alguns dels enigmes de l’existència: l’origen de la vida, la mort, els somnis, la casualitat i la causalitat, etc.?

8 - Quines pràctiques, rituals i cerimonials col·lectius tenim per mantenir la pau,


sentit comú

HI HA COLOR! Un temps important s’acosta, vet aquí la novetat!

Cançó de Rai Caor

Ara som aquí! Anant més enllà del que contamina i confon la humanitat.

Aquest món gira que gira i ens anima a tots plegats, les races i les cultures ara s’estan barrejant.

Ara som aquí! Per realitzar una experiència més joiosa i fraternal.

Del Nord i el Sud, de l’Est i l’Oest, d’Europa i d’Amèrica, Àfrica i Orient.

Igual aire respirem. Igual Sol ens enllumena. Hem d’aprendre a viure aquí de bon rotllo i harmonia. L’aigua ens vivifica, la Terra ens sustenta. Hem d’aprendre a viure aquí sense pors i sense pena.

El planeta és una nau on tots estem viatjant, dones i homes de colors, les plantes i els animals. És una qüestió d’honor, és una qüestió de cor fer del planeta Terra un bon lloc per a tothom.

Gent amunt i avall. Gent buscant a gent, buscant la Vida, buscant la Pau.

Arriba la força de la humanitat Conscient, divertida, generosa i natural 180

181


sentit comú Les lleis que cal tenir en compte. 5. Marc normatiu: Abans d’iniciar el treball amb la mainada el mestre o la mestra ha de tenir clar que la tasca de divulgació de la diversitat familiar té un fonament legal, i ha de poder tenir-lo a l’abast en el cas que l’hagi de defensar; perquè encara avui hi ha qui desconeix la legalitat i pot acusar l’educador, -a de mala fe i proselitisme. I també que té el suport en aquesta tasca de les institucions públiques nacionals, de l’Estat, europees i d’organismes internacionals, com així es reflecteix en les lleis actuals i resolucions. Segons el meu parer no s’han de comentar al taller —llevat del cas que algun nen o nena en faci una pregunta explícita. Esmento per sobre les més importants: 1. El 30 de març de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació del Codi de Família, i es va reconèixer el dret a l'adopció conjunta a les famílies homoparentals. 2. El 30 de Juny de 2005 el Govern espanyol va modificar la Llei de matrimoni, i va reconèixer el dret de dues persones a casar-se, independentment del seu sexe. 3. La Llei 13/2005, de 29 de juliol, reforma el Codi Civil. En particular, afegeix un segon paràgraf a l’article 44: «El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio conforme a las disposiciones de este Código. El matrimonio tendrá los mismos requisitos y efectos cuando ambos contrayentes sean del mismo o de diferente sexo.» També substitueix les expressions «marido y mujer» per «cónyuges», i «padre y madre» per «progenitores». Aquests efectes s’estenen a totes les matèries en què el matrimoni tingui rellevància: dret de successions, dret de residència, adopció dels fills del cònjuge,efectes tributaris, dret a no declarar contra el cònjuge, aliments, separació, divorci, etc. 4. El llibre II del codi civil amplia, regula i equipara les diferents modalitats de família de manera que totes les famílies següents tenen els mateixos drets: a. família tradicional. b. família nuclear unida per un contracte civil amb fills que no han estat batejats, c. família monoparental, d. família lesbiana, e. família gai, f. família reconstituïda, h. qualsevol tipus de família esmentat a dalt sense fills, i. una parella jove que faci més de dos anys que viu plegada (d’home i dona, de dos homes, de dues dones). j. parella d’immigrants sense fills que s'ha casat a Espanya per aconseguir la reagrupació familiar, etc. k. el dret a l'adopció a famílies homoparentals. 5. La Llei 18/2003 de suport a les famílies defineix, per primera vegada, la condició de família monoparental, amb els mateixos drets que qualsevol altra. Tenen un carnet que acredita oficialment la seva condició familiar. 6. La Declaració universal dels drets humans de 1948. 7. La Convenció sobre els Drets dels Infants, de les Nacions unides, de 1989, ja proclamava que els infants tenen dret a ‹‹atenció i assistència especials››; la Convenció referma aquest principi i disposa de quina manera es poden i s'han de protegir els drets de tots els infants. És de caràcter vinculant per als estats que l'han signada. 8. La Declaració de les Nacions Unides, de 1963, sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial. 9. La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. 10. La Llei d’acolliment i adopció 14/2010, i la Llei 11/2011. La finalitat primordial és contribuir a potenciar una política global d'adopcions i d'acolliment simple en família aliena, d'agilitar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que opten per l'acolliment o per l'adopció, i de tramitar, quan correspongui, l'adopció internacional. 11. La Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids (LISMI). 12. La Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. 13. La ‹‹Llei d’estrangeria››, és a dir la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per les lleis 8/2000, 14/2003 y 2/2009. És la norma espanyola que regula l’entrada i estada dels estrangers extracomunitaris al territori espanyol,

com també els drets i les llibertats que se’ls reconeixen. El regeix el nou Reglament de desenvolupament de 30 de junio de 2011,aprovat pel Reial decret 557/2011, de 20 d’abril (BOE de 30 d’abril). 14. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació. Pla integral de polítiques de gènere i d'igualtat d'oportunitats en el sistema educatiu. LLEIS I DECRETS LLEI . La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies. DOGC 16 de juliol de 2003, núm. 3926. BOE 8 d'agost de 2003, núm. 189 . Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela DOGC 19 d’abril de 2005, núm. 4366 . Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya. DOGC 13 de juliol de 2006, núm. 4675 . Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. DOGC 17 de juliol de 2008, núm. 5175. BOE 7 d'agost de 2008, núm. 190 . Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat. DOGC 30 de juliol de 2009, núm. 5432 BOE 17 d'agost de 2009, núm. 198. DECRETS . Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies. Llei de violència de gènere 10/2001, de 23 de desembre. Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948. Declaració Universal de Drets Humans. PREÀMBUL. Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món, Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença, Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l'opressió, Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions, Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia, Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals, Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís, L'Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció. Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen

182

sentit comú nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania. Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. Article 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Article 6. Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica. Article 7. Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació. Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei. Article 9. Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.Article 10. Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. Article 11. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte. Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. Article 13. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. Article 14. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides. Article 15. Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. Article 16. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. Article 17. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat. Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança. Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres. Article 20. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació. Article 21. Tota persona té dret a

participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot. Article 22. Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Article 23. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi. Article 24. Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. Article 25. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social. Article 26. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills. Article 27. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor. Article 28. Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius. Article 29. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides. Article 30. Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

183


Aquí i ara

Atura´t Respira´t Un minut de poderós silenci

(El secret és deixar fora qualsevol pensament)

Et regenera 184

La capacitat de retornar al present immediat, deixar la ment en blanc i fer silenci mental ens ajuda a assumir el que succeeix a l’instant present, a neutralitzar la nostra càrrega emocional, i permet al nostre organisme reorganitzar-se. A poc a poc, les coses deixen de mostrar-se com bones o dolentes, desitjables o indesitjables, sinó que passen a ser seqüències d’energia en moviment i canvi constants.

RESPIRAR La respiració és la nostra principal font d’energia i el pont que connecta les diferents dimensions: la física, l’emocional, la mental i l’espiritual. La respiració ens ajuda a identificar-nos amb la nostra naturalesa essencial i a comprendre que som quelcom més que un cos. El cos és simplement el contenidor de la nostra energia i la respiració és el vehicle que aporta l’energia que dóna vida al nostre cos. Adona’t que en els moments de gran intensitat emocional o en situacions d’inestabilitat i descontrol, es produeix una reacció automàtica de bloqueig de la respiració i enduriment del cos. La contracció és un mecanisme de defensa que pot ajudar momentàniament a frenar o reduir la intensitat de la sensació, però les contractures no alliberades s’acumulen tant en l’estructura física com en la psicològica en forma de masses d’energia física que acaben afectant els òrgans o sistemes més sobrecarregats. Es tracta, doncs, de prendre consciència, expressar i reciclar al més puntualment possible qualsevol tensió o residu emocional.

IMPORTANT

Convé adonar-se de les tensions i abstraccions que produeixen les pantalles d’ordinador, de cinema i de televisor. Sovint ens captiven imatges i emocions que redueixen la nostra capacitat respiratòria, encongeixen i endureixen el cos i encapsulen sensacions que inunden de toxines l’organisme. Generalment, només utilitzem una petita part de la nostra capacitat respiratòria. Quan no expandim els pulmons en la seva total capacitat, les petites cavitats alveolars que hi ha entre ells no netegen les seves impureses, i llavors arriba menys oxigen al cos, s’acumulen toxines i s’afebleix el sistema immunitari, ens constipem més sovint, etc. Inversament, quan flueixes de forma vital i sense obstacles, el cos i la ment se suavitzen, la respiració s’eixampla i es manté una actitud fresca i oberta que facilita el metabolisme. Encara que la respiració és un acte inconscient que es regula automàticament, pots respirar conscientment. Prova-ho!

185


bibliografia

Miller, Alice: El origen del odio. Ediciones B. Barcelona, 2000. Birulés, Fina: Una heréncia sin testamento: Hannah Arent.Herder editorial. Barcelona, 2007. Lopez Vicente, Pau: Entendre’s amb adolescents.Tu m’importes. Editorial Graó. Barcelona, 2009. Tofiño, Iñaki: Gent com tu? Adolescència i diversitat sexual. Viena Eicions. Barcelona, 2004. Baldi, P Gomez R, Perez M, Sex-crets. Secrets d’un aprenentatge. Editorial Octaedro. Barcelona, 2012. Gabarro, Daniel: Transformar a los Hombres: un reto social. Boira editorial. LLeida, 2013 Gabarro, Daniel; Lopez, Jaume,: Revolució sense enemics. Boira editorial. Lleida, 2012 Merkel, Jim. Simplicidad radical. Barcelona: Fundación Terra, 2007. Wilson Shaef, Anne. Culturas de sabiduría. Barcelona: RBA Libros. 2012. Dahlke, Ruediger. Las etapas críticas de la vida. Barcelona: Plaza & Janés, 1999. Sobonfu, Somé. Sobre el amor y la amistad. Barcelona: RBA, 2000. Morin, Edgar. Tierra Patria. Barcelona: Kairós, 1993. Dominguez, Joe & Robin, Vicki. La bolsa o la vida. Barcelona: PLANETA, 1997. Tuiavii & Scheurmann, Eric. Los Papalagi. Barcelona: RBA Libros, 2005. Tolle, Eckart. Practicando el poder del Ahora. Madrid: GAIA, 2009. Naranjo, Claudio. Cambiar la educación para cambiar el mundo. Barcelona: La Llave, 2013.  Naranjo, Claudio. La mente patriarcal. Barcelona: RBA, 2010. Fiel, Emilio. El Sol que mora en las tinieblas. Madrid: Mandala Ediciones, 2006. Pinkola Estes, Clarisa. Mujeres que corren con los lobos. Barcelona: Zeta Bolsillo, 2009. Altres fonts: http://rosario.org.mx/ i http://www.harimaguada.org/sexpresan/ 187


Famílium 2.0 "Sobreciure l'adolescència" 2a part  

A la segona part d'aquest llibre hi podreu trobar els següents capítols: alimentació saludable, enfoc ecològic a la economia, pros i contre...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you