TENIM UN LLIBRE NOU! L’OBRIM I… QUINA SORPRESA… NO TÉ DIBUIXOS...
NOLTROS FAREM LES IL·LUSTRACIONS!
PESCADOR EL MEU PARE, L’AVI I TOTS ELS DE LA MEVA FAMÍLIA FOREN PESCADORS D’OFICI A LA COSTA NORD DE L’ILLA. ELLS NOMÉS PESCAVEN PEIXOS, JO PESC ENSOMNIS I RITMES
La família de Gumersind i els peixets que pesquen HÉCTOR – EYMI – THIAGO – PABLO – SARA - LARA
Els peixos que pescaren son pare i els germans IRENE – LAIA – RUBEN – JORDI M
EN AQUESTA CALA ERA ACÍ, EN AQUESTA CALA, ON JUGAVA AMB LA BARQUETA, UNA BARQUETA DE SURO -TIMÓ, PAL I DUES VELES-. ERA ACÍ, EN AQUESTA CALA, ON EL VENT ME LA VA PRENDRE. ERA UNA TARDA D’HIVERN I L’AIGUA ESTAVA MALEITA. ¿ON DEU ÉSSER, HORES D’ARA, AQUELLA POBRA BARQUETA, QUE S’EMPORTÀ MAR ENDINS TOTA LA MEVA INFANTESA?
En Gumersind dins l’aigua jugant amb el barquet de suro RAYAN – ALEX – ARIADANA – CAMILA - ALICIA
El barquet de suro dins la mar que se l’endú JÚLIA – DENISA – JORDI C- GEREMY
Gumersind dins l’aigua de la platja i el barquet que li fuig NEREA – MARC – AYA – DAMIÀ - AROA
NOSTÀLGIA ERA UNA IMATGE SENZILLA QUE JO HAVIA MODELAT: UN POQUET D’AIGUA, UNA VELA I EN EL FONS, UN POBLE BLANC. ERA UNA IMATGE D’ARENA. A L’INSTANT, SE M’HA DESFET COM UN SOMNI, SE M’HA DESFET A LES MANS. (CANTAT PER MARIA ÀNGELS GORNÈS)
DesprĂŠs de llegir el poema cercam objectes a la classe per a representar el que va escriure Gumersind.
POSAM EL CD EN MARXA I ESCOLTAM EL POEMA “NOSTÀLGIA” CANTAT PER MARIA ÀNGELS GORNÈS. ESPONTÀNIAMENT MENTRE L’ESCOLTAM BORINAM MANS, PEUS, CAP… SEGUINT LA MÚSICA DOLÇA I SUAU… COM LES ONES PETITES DE LA MAR
RESPONS LÍRIC AQUÍ VA AFONAR-SE LA BARCA CORCADA DEL VELL PESCADOR. LES AIGÜES BRAMAVEN I ELS LLAMPS PROJECTAVEN UN VIU RESPLENDOR. PESCANT AMB LES XARXES, AQUÍ DIA A DIAGUANYÀ UN TROS DE PA. AQUÍ VA SENTIR-SE UN JORN LA DARRERA CANÇÓ QUE CANTÀ. SI ARA LES FORCES I ELS ULLS LI FALLAVEN, MOLT FERM FOU ABANS. SOLS ARA TENIA ELS ULLS PLENS D’ESTRELLES I CALL A LES MANS. TOT SOL DINS LA BARCA, LES FORTES ONADES L’HAVIEN SORPRÈS. LA MAR VA ENGOLIR-SE’L. ELL RES NO TENIA I NO DEIXÀ RES. OH, MAR D’AIGÜES BLAVES, OH, MAR, QUE ME SEMBLES TALMENT UN ESPILL ! AVUI CANT PER L’HOME QUE TU T’ENGOLIRES. JO SÓC EL SEU FILL. (cantat per Isaac Melis)