Carrie

SISTEMA DE RETENCIÓ INFANTIL DANIEL CAMPOS HULL GERARD PORTET ANDREU

TREBALL FI DE GRAU ENGINYERIA EN DISSENY INDUSTRIAL ELISAVA ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ENGINYERIA DE BARCELONA

2011-2020

Els accidents de trànsit són actualment la vuitena causa de mort a nivell mundial i s’estima que l’any 2030 pot arribar a ser-ne la cinquena, si no es prenen mesures per evitar-ho. Davant d’una dada tan alarmant a l’assamblea general de Nacions Unides de l’any 2010 es va declarar la dècada vigent,

DÈCADA D’ACCIÓ PER A LA SEGURETAT VIAL. Recentment la Organització Mundial de la Salut ha recopilat i publicat una sèrie de dades que mostren aquesta tendència. Es tracta doncs, d’un estudi comparatiu de l’estat actual de la seguretat viària així com la introducció de noves lleis dintre d’aquest àmbit i el progrés que això ha comportat arreu del món.

1. INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTILS.............................................................. 16 1.1. DADES SOBRE SEGURETAT VIÀRIA........................................................................................................ 18 1.2. DADES SOBRE SEGURETAT VIÀRIA: FACTORS DE RISC.............................................................. 20 1.3. DADES SOBRE SEGURETAT VIÀRIA: SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL............................. 22 2. ESTUDI DE MERCAT......................................................................................................................................... 24 2.1 SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL: DEFINICIÓ.................................................................................. 26 2.2. SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL: TIPUS, ANÀLISI I NORMATIVA........................................ 26 2.3. ESTUDI DE MERCAT: ANÀLISI.................................................................................................................... 26 2.4. FABRICANTS I MARQUES............................................................................................................................ 26 3. ENTORN I USUARI........................................................................................................................................... 28 3.1. PERFIL D’USUARI............................................................................................................................................ 30 3.2. ÚS I USABILITAT............................................................................................................................................... 31 3.3. DELIIMITACIÓ DE L’ESPAI............................................................................................................................ 32 3.4. ESTUDI D’UN CAS REAL:NADÓ + COTXET / CABÀS......................................................................... 33 3.5. ESTUDI D’UN CAS REAL:NADÓ + PORTABEBÈS................................................................................ 34 3.6. ESTUDI D’UN CAS REAL:NEN - COTXE TRES PORTES + COTXE 5 PORTES............................... 35 4. BRANDING.......................................................................................................................................................... 36 4.1. ELEVENPARIS PER SAFEDSIGN................................................................................................................. 38 4.2. SOBRE LA MARCA........................................................................................................................................... 40 4.3. PRODUCTES DE LA MARCA: GAMMA NADÓNS............................................................................... 40 4.4. IDENTIFICADOR GRÀFIC: LOGOTIP + MARCA.................................................................................. 40 5. INSPIRACIÓ I TENDÈNCIES......................................................................................................................... 42 5.1. ESTRUCTURA DE LA BASE........................................................................................................................... 45 5.2. PROCESSOS DE FABRICACIÓ.................................................................................................................... 47 5.3. SISTEMES DE SUBJECCIÓ............................................................................................................................. 49 6. OBJECTIUS I ENFOCAMENT......................................................................................................................... 52 6.1. MARC DE REFERÈNCIA................................................................................................................................. 56 6.2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ: MIND MAP......................................................................................................... 58 6.3. PRINCIPALS DESPESES EN PRODUCTES PER AL NADÓ............................................................... 60

6.4. PRODUCTES D’EQUIPAMENT MÉS RELLEVANTS.............................................................................. 62 7. PROPOSTA CONCEPTUAL............................................................................................................................. 64 7.1. ESTAT DE LA QÜESTIÓ II: NOU ESCENARI............................................................................................ 66 7.2. ASPECTES INNOVADORS............................................................................................................................. 68 7.3. BENEFICIS BÀSICS DEL NOU PRODUCTE............................................................................................. 70 7.4. MOMENT D’ÚS DEL NOU PRODUCTE: STORYBOARD.................................................................... 72 7.5. TARGET.................................................................................................................................................................. 77 7.6. IDEACIÓ: SKETCHS INICIALS...................................................................................................................... 78 7.7. DESENVOLUPAMENT: SKETCHS EVOLUCIONATS............................................................................ 82 8. PROPOSTA FUNCIONAL................................................................................................................................ 86 8.1. GRAU D’AMIGABILITAT................................................................................................................................ 88 9. PROPOSTA FORMAL....................................................................................................................................... 92 9.1. ANÀLISI ANTROPOMÈTRIC.......................................................................................................................... 94 9.2. DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA.................................................................................................................... 96 9.3. COLOR & TRIM................................................................................................................................................... 102 10. PROPOSTA TÈCNICA....................................................................................................................................... 106 10..1. EXPLOSIONAT I PARTS DEL PRODUCTE................................................................................................ 108 10.2. SELECCIÓ DE MATERIALS............................................................................................................................ 116 10.3. ANALISI CAE...................................................................................................................................................... 118 10.4. ANCLATGE BASE - ESTRUCTURA: MECANISME................................................................................ 128 10.5. PRESSUPOST...................................................................................................................................................... 134 11. PROTOTIPATGE................................................................................................................................................. 142 12. PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE.................................................................................................................. 168 BIBLIOGRAFIA.................................................................................................................................................. 184

|CAPÍTOL I|

AFINITAT El primer capítol d’aquest document tracta la investigació i recerca de les 3 arees fonamentals pel desenvolupament d’una nova prosposta de disseny: producte, usuari i entorn.

Alhora també s’han tractat altres factors influents com la normativa i les tendències, entre d’altres.

6

7

|CAPÍTOL II|

DISSEMBLANÇA El procés de disseny del nou producte es tracta al segón capítol, on es mostren les diverses etapes fins la maduració del projecte. El resultat obtingut és fruit de l’anàlisi de diversos aspectes relacionats amb el producte. La nova proposta té la voluntat d’innovar i d’adaptar-se als requeriments desitjats.

8

9

CRONOGRAMA DEL PROJECTE: SEGÓN TRIMESTRE (GENER-MARÇ, 2013)

INTRODUCCIÓ

NORMATIVA

ESTUDI DE MERCAT

SISTEMES DE RETENCIÓ: ANALOGIES

USUARI, ÚS I USABILITAT

ENTORN

CONCLUSIONS

INICI DEL TREBALL FI DE GRAU

07

08

09

10

11

GENER

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

FEBRER

23

03

14

24

04

15

25

05

16

26

06

17

27

07

18

28

08

19

29

09

20

30

10

21

31

11

22

01

12

23

02

13

24

MARÇ

25

08

19

26

09

20

27

10

21

28

11

01

12

01

13

03

14

04

15

05

16

06

17

07

18

CRONOGRAMA DEL PROJECTE: SEGÓN TRIMESTRE (ABRIL-JUNY, 2013)

OBJECTIUS

IDEACIÓ

DESENVOLUPAMENT

REFINAMENT

ENGINYERIA

PROTOTIPS

03

04

05

06

07

08

09

10

11

ABRIL

12

23

13

24

14

25

15

26

16

27

17

28

18

29

19

30

20

01

21

02

22

03

MAIG

04

15

05

16

06

17

07

18

08

19

09

20

10

21

11

22

12

23

13

24

14

25

JUNY

26

06

17

27

07

18

28

08

19

29

09

30

10

31

11

01

12

02

13

03

14

FI DEL TREBALL FI DE GRAU

04

15

05

16

AFIN

NITAT

01

INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL

1.1. DADES SOBRE SEGURETAT VIÀRIA

1,2 MILIONS DE MORTS ANUALS 50 MILIONS DE LESIONS NO MORTALS ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT SÓN ACTUALMENT LA

8a CAUSA DE MORT A NIVELL MUNDIAL

LES TENDÈNCIES ACTUALS INDIQUEN QUE L’ANY 2030 PODEN ARRIBAR A SER EL

5è MOTIU DE DEFUNCIÓ GLOBAL

La resolució 64/255 adoptada per l’assamblea general de les Nacions Unides l’any 2010, que cualifiquen la dècada del 2011 al 2020 com la “Dècada per a la Seguretat Viària” té com a objectiu principal estabilitzar i reduïr la tendència que mostra l’increment constant del nombre d’accidents. En conseqüència es pretenen salvar 5 milions de vides durant aquest període temporal, dels quals s’estima que moririen si no es prenen mesures preventives.

registrat des de l’últim estudi, indica que s’ha aconseguit mitigar-ne l’increment previst. Aquest efecte accentua que el progrés en aquest sentit és viable sempre i quan existeixi un compromís sociopolític per a aconseguir aquest objectiu comú.

Cal tenir en compte que aquest estudi mostra les dades obtingudes a 182 països i zones corresponents a 6,8 billons de persones, que equivaldria al 98,6 % de la població mundial actual.

Les dades presentades no mostren cap tipus de reducció global respecte als anys anteriors. Tanmateix el fet que aquestes corresponguin a l’augment del 15% de vehicles

L’esforç constant per a reduïr els accidents de trànsit a nivell mundial mostren la preocupació i la presa de consciència de la 18

repercussió devastadora que tenen. Actualment s’entenen els accidents com un problema de salut pública mundial i d’interès per al desenvolupament.

aquest problema. Alhora hem de tenir la capacitat de identifitcar les necessitats existents dintre de l’ámbit de la retenció infantil i materialitzar-les en solucions viables.

Si bé es cert que el goberns són els resposables d’establir lleis de seguretat viària que reuneixin les característiques adequades per a garantir la seguretat dels usuaris, aquests són en última instància els que han de respectar-les i fer-ne un bon ús.

Una vegada dissenyat el producte el fet de fomentar-ne el seu ús es pot arribar a conscienciar als usuaris de la importància d’utilitzar sistemes de seguretat quan es realitza un desplaçament a l’interior d’un vehicle.

Des d’aquest punt de vista, nosaltres com a dissenyadors, tenim la responsabilitat de desenvolupar productes eficients i comprensibles per tal de contribuïr directament a erradicar 19

1.2. DADES SOBRE SEGURETAT VIÀRIA: FACTORS DE RISC

VELOCITAT

ALCOHOL

Diversos països han implementat en poc temps mesures eficients per a reduïr el límit de velocitat en zones determinades i el consum d’alcohol. També s’han aplicat lleis per a incrementar l’ús de cascs quan es fa servir una moto, els cinturons de seguretat en el cas dels vehícles i els sistemes de retenció infantil quan s’han de transportar a nens.

factors de risc. Actualment hi ha 94 països amb lleis adreçades, en major o menor grau, als 5 factors de risc esmentats prèviament, dels quals només a 28 d’ells, és a dir el 7% de la població mundial, poden cualificar-se de comprensives i només a 4 hi ha un nivell d’aplicació molt satisfactori.

Per altra banda, cal tenir en compte que per a fomentar l’ús de mètodes preventius resulta imprescindible disposar de sistemes apropiats per a aquesta finalitat. L’objectiu

Concretament s’ha enfortit la llesgislació a 35 països (equivalent al 10% de la població mundial) envers a algún o més d’un dels 5

20

CA

ASC

SRI

CINTURÓ

del projectes és explorar nous conceptes i noves solucions per al disseny d’un sistema de retenció infantil.

21

1.3. DADES SOBRE SEGURETAT VIÀRIA: SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL

L’ÚS DELS SRI REDUEIX LA PROBABILITAT D’ACCIDENT MORTAL...

Un sistema de retenció infantil (SRI) és un sistema de protecció que redueix les lesions en cas d’accident ja que evita l’impacte del nen amb altres ocupants i/o elements del vehicle. Aquest tipus d’ocupants necessiten sistemes que s’ajustin a la seva estatura i pes així com la possibilitat d’adaptació a les diferents fases de desenvolupament.

ment addicional que s’ha de comprar a part i que, en conseqüència, suposa un obstacle per a garantir altes taxes d’ús per diversos motius. El més destacat és l’accessibilitat i el cost que tenen aquest tipus de productes.

Aquests productes es poden a generalment a botigues especialitzades de puericultura i a preus substancialment elevats, tot i que últimament també se n’estan comercialitzan a altres tipus d’establiment com ara a supermercats on la ofereixen molta menys varietat però a un preu molt més competitiu.

A diferència del cinturó de seguretat, els sistemes de retenció infantil no són un element instal·lat al vehicle. Es tracta d’un ele-

22

APROX. 70% ENTRE NADONS

DEL 54 AL 80% ENTRE NENS

Alhora, el seu volúm i l’espai que ocupen a l’interior del vehícle poden resultar poc pràctics si s’han de muntar i desmuntar amb freqüència o quan la familia és nombrosa.

al mercat és el ISOFIX, que funciona amb connectors incorporats al vehicle. Es tracta d’un sistema estandarditzat que facilita la instal·lació i mitjançant encaixos senzills i que actualment han de tenir tots els cotxes de nova producció.

Paral·lelament, la manca de coneixements sobre quin tipus de SRI resulta més adequat, on ha d’anar col·locat o com s’ha d’instal·lar són altres factors que els pares han de tenir en compte.

De la mateixa manera que s’hauria de fomentar el desenvolupament de sistemes de retenció infantil per part dels fabricants d’automòbils també caldria explorar noves formes de estimular-ne l’ús i l’accesibilitat.

Un dels sistemes més efectius actualment

23

02

ESTUDI DE MERCAT

2.1. SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL: DEFINICIÓ Un sistema de retenció infantil (SRI) és un sistema de protecció que redueix les lesions en cas d’incident ja que evita l’impacte del nen amb altres ocupants i/o elements del vehicle.

El seu ús obligatori en qualsevol desplaçament amb un vehicle per a nens de menys de 1,55 metres d’estatura

2.2. SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL: TIPUS, ANÀLISI I NORMATIVA Les diverses modalitats de SRI existents que s’adeqüen a la normativa vigent es poden classificar en tres grups en funció del pes del nen. No obstant, actualment s’està posant l’èmfasi en l’estatura com a factor crític en el desenvolupament i ús d’aquests sistemes, tal i com s’esmenta a la propera publicació de la normativa, que inclou els requeriments que els nous productes hauràn de complir.

Cal tenir en compte que el factor edat és orientatiu i en cap cas prevaleix sobre els factos pes i/o estatura ja que el desenvolupament dels infants és variable.

1 2

GRUP 0/0+

GRUP 1

GRUP 2/3

cabàs

cadireta amb arnés

alçador amb raspatller

92 cm ó 0/13 kg (~ 0/15 mesos)

92/108 cm ó 9/18 kg (~ 9/4 anys)

92/155 cm ó 15/36 kg (~ 4/12 anys)

de classe integral (inclòs al briefing de l’empresa Safe Dsign) de classe no integral (exclòs del target a satisfer al briefing de l’empresa Safe Dsign)

26

2.3. ESTUDI DE MERCAT Davant la manca d’una normativa comú que sigui vàlida a tot el món, existeixen diverses lleis que regulen l’ús i les prestacions d’aquests sistemes en entorns determinats. Així, per exemple, la Unió Europea té una normativa comú, però que permet en alguns casos, lleugeres modificacions i adaptacions en àmbits concrets. Per aquest motiu s’han estudiat únicament els productes homologats per a ser usats dintre del territori espanyol ja que aquest disposa d’una regulació pròpia i exlcusiva.

L’oferta de sistemes de retenció infantil actualment és molt elevada i alhora hi ha moltes marques que es dediquen a produir-ne. Per a realitzar l’estudi s’han tingut en compte aquells sistemes de referència fruit dels resultats comparatius publicats de manera anual per part del RACE / RACC. Des de l’any 2012 l’ús del sistema ISOFIX és obligatori i per tant s’han considerat només els SRIs dels dos darrers anys, posat que diversos productes analitzats incorporen aquest sistema de subjecció.

2.4. FABRICANTS I MARQUES Tot i que actualment hi ha moltes marques que es dediquen a la producció SRIs, les més rellevants són les que trobem a continuació. Tot i que la majoria de fabricants tenen una sola marca (marca = fabricant), alguns d’ells comercialitzen els seus productes a través de diverses marques.

Dorel Industries

Bébé Confort

Concord

Maxi Cosi

Storchenmühle Chicco

Safety First

Easycarseat

Cybex

Britax

Mamas&Papas

Babystyle

Römer

Brevi

Casualplay

Teamtex

CAM

Kiddy

Nania

Recaro

Renolux

HTS

Besafe

Peg Perego

Phil&Teds

Newell Rubbermaid

Graco

Sunshine Kids

Prénatal

Britax-Römer

Teamtex

27

Jané

03

ENTORN I USUARI

3.1. PERFIL D’USUARI

Els sistemes de retenció infantil interactuen amb dos usuaris molt diferents. Per una banda l’usuari nen3 és qui utilitza el producte la major part dels temps ja que va assegut. Per altra banda trobem la persona adulta que s’encarrega de col·locar-lo i lligar-lo al sistema. La interacció d’ambdós usuaris és completament diferent posat que mentres el primer en fa un ús passiu, l’altre adopta un rol actiu. Per tant el disseny del producte variarà dràsticament en funció de la persona que hi ha d’actuar directament; l’adult i les seves característiques diferencials.

JOVE

VELL

pare / mare / altres

avi/avia / altres

18/65 anys

65+

Aquest usuari té més facilitat a l’hora de utilitzar el SRI. Tanmateix, és més exigent amb les prestacions del producte, l’ergonomia i altres característiques derivades.

Aquest tipus d’usuari presenta més dificultats a l’hora de manipular el producte en el seu muntatge/desmuntatge i ajustament.

També té una movilitat més reduïda i menys capacitat per aixecar un pes considerable. Es cansa més ràpidament i li suposa un major esforç físic realitzar l’acció de lligar el nen al SRI.

3

els requeriments i criteris de disseny d’aquest usuari s’han tingut en compte a l’apartat /SRI: Tipus, anàlsi i comparativa

30

3.2. ÚS I USABILITAT

El procés de restringir el moviment d’un nen al cotxe va més enllà de fer-lo seure a la cadireta i ajustar-li l’arnés. Idealment el sistema de retenció infantil està col·locat de manera permanent al cotxe, però sovint es desmonten quan no s’han de transportar nens i es tornen a muntar quan la ocasió ho requereix. Tot i que els motius són diversos, generalment succeeix quan s’ha de transportar altres tipus de passatgers que només necessiten el sistema de retenció incorporat al vehícle (cinturó) i es necessita el seient ocupat pel producte o quan s’ha de transportar el nen amb un altre vehicle i només es disposa d’un sistema de retenció infantil.

El muntatge requereix d’un temps determinat, ja que cal assegurar-se que tot està subjectat correctament. El primer pas és orientar la cadira en el sentit adequat, és a dir en sentit contrari a la marxa quan és més petit o en sentit de la marxa quan és més gran. Després restingir el moviment del sistema mitjançant el sistema Isofix i/o els cinturons (o algún un altre sistema alternatiu). Finalment es col·loca el nen al sistema i se li ajusta l’arnés o el sistema de retenció pertinent per a que no es pugui moure del seient.

31

3.3. DELIMITACIÓ DE L’ESPAI

Un dels problemes principals que trobem a l’entorn del cotxe és que es tracta d’un espai limitat i reduït en el que els SRIs ocupen molt d’espai degut al seu gran volúm. Això suposa molesties diverses a nivell d’ús, ja que pel seu muntatge i la col·locació del nen l’única via d’accés a l’interior del vehicle és la porta. Alhora resulta incomode per als passatgers que viatgen asseguts al cantó de la cadireta.

Un dels factors que més influeix en aquest sentit és l’orientació del SRI posat que quan es col·loca en sentit contrari a la marxa ocupa més espai que si s’orienta en sentit de la marxa. També cal tenir en compte que la permisivitat quant a l’orientació i la part del cotxe on pot viatjar el nen varien en funció del tipus de SRI emprat.

GRUP 0/0+

GRUP 1

32

GRUP 2/3

3.4. ESTUDI D’UN CAS REAL:NADÓ + COTXET / CABÀS

33

3.5. ESTUDI D’UN CAS REAL:NADÓ + PORTABEBÈS

34

3.6. ESTUDI D’UN CAS REAL:NEN - COTXE TRES PORTES + COTXE 5 PORTES

35

04

BRANDING

38

ELEVENPARIS x SAFE DSIGN

39

4.2. SOBRE LA MARCA L’essència del nou producte es basa en l’ús d’un sistema d’arnesos multifuncional que no només actua com a sistema de retenció per al cotxe sinó que, a més a més, serveix per a transportar el nadó en altres contextos diferents a l’interior d’un vehicle. A diferència dels SRI convencionals en els quals els arnesos venen incorporats en un mateix producte, la nova proposta va més enllà. El producte en si mateix, i més concretament els arnesos, pasen de tenir una funció purament funcional a actuar alhora com a una

peça d’indumentària per al nen i com un complement per a l’adult.

Un producte que presenta aquestes característiques es troba inexorablement vinculat a l’àmbit de la moda i les tendències i és per aquest motiu, que s’ha decidit desenvolupar la idea des de dos vessants complementàries. Mitjançant la col·laboració entre dues marques; cada una especialitzada en els àmbits esmentats prèviament: moda i seguretat.

4.3. PRODUCTES DE LA MARCA: GAMMA NADÓNS

4.4. IDENTIFICADOR GRÀFIC: LOGOTIP + MARCA

usos monocromatics aplicacio negre sobre blanc

40

41

05

INSPIRACIÓ I TENDÈNCIES

44

5.1. ESTRUCTURA DE LA BASE Actualment s’està posant molta èmfasi en el desenvolupament de productes minimalistes. La puresa i simplicitat de les formes d’aquests tipus d’objectes són dos dels factors fonamentals d’aquesta tendència. La recerca de l’essencia dels objectes també ve marcada pel tractament que es dóna als materials, posat que presenten majoritàriament el seu aspecte natural.

Mitjançant aquesta filosifia es preten modificar tant l’aspecte com la usabilitat del producte de manera que sigui intuitiu i fàcil d’entendre. Alhora es vol minimitzar l’ús de components que no són de vital importància per al correcte funcionament del sistema, així com reduïr el nombre de materials diferents a utilitzar. Per tant l’objectiu en aquest sentit és fer més amb menys.

MINIMALIME, CERCANT L’ESSÈNCIA DEL PRODUCTE

45

46

5.2. PROCESSOS DE FABRICACIÓ Des de la revolució industrial la gran majoria dels productes s’han fabricat mitjançant màquines automatitzades per a la fabricació en cadena. Tot i que aquest sistema ofereix diverses avantatges com ara abaratir costos reemplaçant la mà d’obra per màquines, actualment s’està qüestionant si aquesta filosofia és la millor opció. La principal desavantatja d’aquest sistema és la manca de personalitat que presenten els productes obtinguts

ambdós recursos per a les diverses parts. Per una banda, tota l’estructura base així com els elements normalitzats i el sistema isofix és més adequat fabricar-los industrialment.

Per altra banda, el sistema d’arnesos tèxtils que s’adapta al cos del nen i de l’adult es pot produir manualment, per tal de garantir un resultat més adequat.

Les tècniques de producció artesanals són més properes a les de l’artista i més honestes amb els resultats obtinguts, ja que el treball manual queda reflectit en la peça. Així les petites imperfeccions i desigualtats entre dos peces aparentment idèntiques aporten un valor afegit, únic i exclusiu, al producte.

Alhora són productes molt més significatius posat que el factor personal intervé en la totalitat del procés de fabricació i supervisió.

Tanmateix, els resultats obtinguts en un procés i un altre són substancialment diferents i en funció del tipus de producte a desenvolupar i del grau de perfecció que es vulgui assolir és més convenient utilitzar-ne un o l’altre. En el cas del sistema de retenció infantil creiem que és interessant emprar

HANDMADE VS. INDUSTRIALITZACIÓ, COMBINACIÓ D’AMBDÓS RECURSOS

47

48

5.3. SISTEMES DE SUBJECCIÓ L’ús del portabebès és una tendència en alça entre els pares joves, ja que ofereix diversos avantatges respecte altres sistemes per a transportar-los. A diferència del cotxet, aquest producte és més petit i menys voluminós. Alhora no requereix l’ús de les mans per a transportar el nen, ja que va subjectat directament al cos de l’adult mitjançant corretges de roba regulables. Aquest producte fomenta el víncle afectiu entre ambdós usuaris gràcies a la sensació de proximitat física durant l’ús, que el converteix en sistema de subjecció poètic.

s’utilitzen diàriament i augmenta el seu valor afegit dels mateixos, ja que la diversitat de funcions que ofereix s’integren en un únic objecte. Cal, però, tenir en compte que un producte d’aquestes característiques ha de ser fàcil d’utilitzar i intuitiu, posat que si aquest pot fer moltes coses però l’usuari no enten el seu funcionament, serà un fracàs.

La morfologia i les parts que conformen aquest producte són similars a les dels sistemes de retenció infantils. S’estableix per tant un paral·lelisme entre aquests degut a la similitut de les seves característiques.

Tot i que els dos productes tenen la funció de “ser transportat” en comú, en el segón cas prevaleix el factor seguretat a aquesta funció. Tanmateix, al tractar-se de dos productes que s’utilitzen en situacions diferents i en cap cas simultànies, sinó més aviat consecutives, la necessitat de dos productes diferentes és qüestionable.

La multifuncionalitat redueix considerablement la gran quantitat de productes que

PORTABEBÈS + SRI, POTENCIAL PER A UN NOU PRODUCTE

49

CALIDESA INTERACCIÓ

PROXIMITAT CONTACTE

FOMENTA EL VINCLE AFECTIU

50

SUBJECCIÓ DIRECTA AL COS MIDA REGULABLE

MANS LLIURES DELICADESA DELS MATERIALS

FOMENT DE LA USABILITAT

51

DISSEMB

BLANÇA

06

OBJECTIUS I ENFOCAMENT

6.1. MARC DE REFERÈNCIA

EFECTIVITAT I USABILITAT, L’HARMONIA D’AMBDÓS FACTORS

56

Un dels factors que criden més l’atenció dels sistemes de retenció infantils és el fet que sovint són productes pensats des d’un punt de vista estrictament funcional sense tenir massa en compte als usuaris que l’hauran de fer servir. En conseqüència, sorgeixen dissenys molt eficients quant a la seguretat, però complexos des d’un punt de vista d’usabilitat. El problema radica en el baix grau de satisfacció que porporcionen els SRI entre els seus usuaris. A més a més, aquest factor s’accentua al tractar-se d’un producte d’ús obligatori per al qual no existeixen alternatives que, utilitzant-se d’una altra manera, aportin un grau de seguretat equivalent.

Prenent aquesta declaració com a punt de referència per al desenvolupament del disseny, la nova proposta es centrarà principalement en porporcionar a l’usuari un elevat grau de satisfacció potenciant la usabilitat, tot garantint un grau de seguretat adequat.

57

6.2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ: MIND MAP

USUARI BENEFICIARI DESENVOLUPAMENT ACCELERAT

+ PRODUCTES per a satisfer

NECESSITATS

PREFERENCIES

sotmesos a CANVIS CONSTANTS

58

CAPACITATS

ADAPTACIO FINALITAT

ENTORN

COST FACTORS ASSOCIATS

VIDA UTIL

REQUERIMENTS

INCREMENT de la USABILITAT 59

/ PRINCIPALS DESPESES EN PRODUCTES PER AL NADÓ

MENJAR

ROBA

El cost de tots el productes que necessita un nadó durant el seu primer any de vida és molt elevat; aproximadament 6.000,00 €. Si bé es cert que alguns d’ells són indispensables, com ara l’alimentació i la vestimenta, altres depenen estrictament de l’estil de vida familiar.

JOGU

ofereixen objectes amb diferents finalitats.

Els avenços tencològics fomenten també la diversitat de la oferta, que durant els darrers anys s’ha accentuat substancialment.

El principal problema d’aquests productes és que la seva vida útil acostuma a ser curta ja que està directament vinculada al creixement dels nens; durant els primers anys de vida és bastant accelerat. Per aquest motiu es necessiten constantment productes que s’adaptin a les necessitats físiques del nen en

Una de les categories que millor reflecteix aquesta teoria és la de l’equipament. Actualment hi ha molta varietat en productes i marques dedicades a la puericultura que

60

UINES

HIGIENE

SRI EQUIPAMENT

cada etapa del seu desenvolupament. Cal tenir en compte que com més específic sigui el disseny del producte, millor s’adaptarà a la funció que ha de complir i al seu usuari, però durant menys temps es podrà fer servir.

En conseqüència, un producte multifuncional que es pugui fer servir per a diverses finalitats durant el mateix període de temps i/o a mesura que el nen vagi creixent, és un factor a tenir en compte.

61

/ PRODUCTES D’EQUIPAMENT MÉS RELLEVANTS

BRESSOL HAMACA TRONA

D’entre tots els productes d’equipament existents, n’hi ha diversos que destaquen per la seva utilitat ja que són pràcticament imprescindibles. Acostumen a tenir un preu elevat i això suposa una despesa important per a la persona responsable del nen. Alhora els requeriments que tenen aquests productes són molt diversos en funció de la seva finalitat: seguretat, descans o transport entre d’altres; essent el primer dels esmentats el més exigent. Això és degut a que per a un funcionament adeqüat que garanteixi la

seguretat del nen, s’han establert una sèrie de paràmetres de disseny que ha de complir. Aquest paràmetres són fruit d’estudis exhaustius en els quals es realitzen assajos amb lleugeres modificacions dels paràmetres que es volen analitzar, que permeten valorar-ne les repercussions. Tanmateix sempre es poden trobar solucions alternatives per a crear noves oportunitats que obliguin a replantejar-se si realment el que s’ha assumit com a “millor” és la opció més eficient. L’avantatge que tenen els productes

62

PORTABEBÉS

COTXET SRI

del tipus mobiliari és que poden ser reutilitzats moltes vegades ja que normalment no estàn sotmesos a esforços dràstics que puguin afectar al seu funcionament. Per altra banda però, els productes relacionats amb la seguretat han de ser preferiblement nous i no reutilitzats, ja que d’aquesta manera es pot garantir la màxima eficacia del producte.

de “cadireta” per a diferentes finalitats. Un altre factor destacable és que aquests productes mai no es fan servir simultàniament, sinó que el seu moment d’ús és consecutiu.

Ambdues qüestions ens fan replantejar-nos si realment és necessari disposar de tants productes o si per contra seria més convenient tenir-ne menys, però que aquests es poguessin anar adaptant a la necessitat específica en cada moment. Això comportaria un estalvi transversal a nivell econòmic així com de recursos.

Resulta interessant veure com hi ha diversos productes que adapten la morfologia

63

07

PROPOSTA CONCEPTUAL

7.1. ESTAT DE LA QÜESTIÓ II: NOU ESCENARI

TRANSPORT ACTIU

En un sistema de retenció infantil convencional l’ús del producte queda limitat exclusivament a l’interior del vehicle. En línies generals el temps durant el que es fa servir acostuma a ser breu però reiterat, ja que suposa un punt de transició entre els diferents entorns en els quals es poden transportar nens. Aquests es poden agrupar en dos grups bàsics en funció de les seves característiques. El mètode de transport pot ser actiu o bé passiu. El transport actiu és aquell que requereix únicament d’activitat física

per a realitzar un desplaçament, com ara al caminar, mentres que el transport passiu es aquell que utilitza altres mitjans (vehícles) per a aconseguir el moviment; generalment l’esforç físic és molt reduït o nul. Tot i que qualsevol dels mètodes escollits per a desplaçar-se ofereix avantatges i inconvenients, cal tenir en compte que mai no es tracta d’activitats simultànies sinó complementàries i, sovint, consecutives.

Concretament pel transport de nens, existei-

66

TRANSPORT PASIU

xen diverses alternatives que pretenen facilitar aquesta tasca. Es diferencien entre si pel tipus d’entorn on s’han d’utilitzar amb la qual cosa l’usuari es veu obligat a disposar de diversos elements que tenen un espai i moment d’ús molt concret i que responen a necessitats concretes i específiques.

funcional amb capacitat d’adaptar-se a les necessitats de cada moment, independentment de quin sigui el tipus de transport, actiu o passiu o el tipus d’entorn.

Entenent els diferents moments d’ús del transport de nens, creiem que una bona alternativa a l’hora de dissenyar un nou producte és apostar per un producte multi-

67

7.2. ASPECTES INNOVADORS

valor afegit amb l’increment de funcions?

es pot apelar als sentiments dels usuaris?

FUNCIONALITAT

UTILITAT

potencial per a ser usat en altres entorns?

TEMPS D’US

AMBITS D’INNOVACIO

GRAU D’AMIGABILITAT sistemes aparentment menys ivansius pero igual de eficients

ENTORN PROCES D’US augmentar la claredat en la comunicacio del seu funcionament 68

exclusiu a l’interior del vehicle o extrapolable a altres ambits

arnesos

A T S O P O PR UAL T P E C N CO

ADAPTABILITAT MULTIF UNCIONALITAT US CONVENCIONAL US ALTERNATIU L’analogia que s’estableix entre el sistema d’arnesos d’una cadireta i el d’un sistema de retenció infantil és evident. La similitut no és tan sols morfològica sinó també funcional, posat que en ambdós casos la finalitat és la subjecció i retenció del cos del nadó per al seu transport. Si relacionem la vida útil dels sistemes de transport per a nadons (cotxet o portabebès, en aquest cas) amb el tipus sistema de retenció infantil adequat (grups 0/0+), es pot observar que en els dos casos és aproximadament d’un any. Aquest

factor no és trivial ja que precisament a aquesta edat, entre els 9 i 15 mesos, és quan el nens comencen a caminar. Per tant sembla adient poder fer servir un únic producte durant aquest periode.

Amb aquesta proposta de producte es preten reduir substancialment la quantitat de sistemes d’equipament necessaris per al nadó i en conseqüència fomentar l’ús responsable dels recursos destinats a la fabricació de productes.

69

7.3. BENEFICIS BÀSICS DEL NOU PRODUCTE

al poder ser usat en diversos entorns s’incrementa

comunucacio entre producte i usuari mes clara i directa SIMPLICITAT

VIDA UTIL

innecesari carregar amb altres productes per a la mateixa funcio en altres entorns TRANSPORT

BENEFICIS PER A L’USUARI ADULT

MANS LLIURES durant el transport fora del vehicle; permet realitzar altres accions simultaniament

VERSATILITAT INTEGRACIO tot i estar format per dos parts, es tracta d’un sol producte amb dues funcons 70

els arnesos serveixen tant per a la retencio a l’interior vehicle com per al transport fora d’ell

els canvis entre els productes adequats per a cada entorn son gairebe imperceptibles

es complex i en algunes parts inaccessible per al nen

TRANSICIO

RETENCIO

BENEFICIS PER A L’USUARI NEN

MENYS INVASIU el contacte directe nen-arnes redueix els components “durs” i augmenta els “tous”

INDUMENTARIA TEIXITS + COSIT millor adaptacio a la morfologia del cos

71

el sistema d’arnesos esta dotat del caracter de vestimenta

7.4. MOMENT D’ÚS DEL NOU PRODUCTE: STORYBOARD

1. BUSCAR A L’ARMARI

2. PREPARA PER VESTIR

3. VESTIR AL NEN

4. POSAR ARNESOS 72

5. LLIGAR ARNES CINTURA

6. LLIGAR ARNES COLL

7. ARNESOS LLIGATS

8. SISTEMA LLEST 73

10. OBRIR COTXE

9. DIRIGIR-SE al COTXE

11. OBRIR la PORTA del COTXE 74

13. COL.LOCAR ARNESOS SUPERIORS

12.TREURE ARNESOS

14. POSICIONAR ARNESOS SUPERIORS PER LES GUIES

15. AJUSTAR MIDA ARNESOS SUPERIOS 75

16. AJUSTAR ARNESOS INFERIORS: CAMES

17. TRANSPORT: CONDUIR 76

7.5. TARGET

El perfil d’usuari al qual va dirigit aquest producte és una persona jove d’entre 25 i 35 anys, actives que i busquen l’equilibri entre l’entorn laboral i la vida familiar. Degut a que generalment porten un ritme de vida accelerat i estàn generalment ocupats la majoria del temps, aquests usuaris prefereixen els productes multifuncionals i compactes que s’adaptin a les necessitats de cada moment o entorn. D’aquesta manera s’eviten el fet de transportat una gran quantitat de productes per a diferents finalitats amb ells

i per tant ho poden realitzar de manera més còmoda. Sovint necessiten realitzar diverses accions simultàniament per tal d’optimitzar el seu temps i per tant necessiten productes que amb un funcionament senzill i àgil.

Alhora és molt important que l’objecte que s’ha d’utilitzar el pròpi usuari sigui autosuficient i no requereixi de terceres persones per a ajudar-lo amb el seu funcionament.

77

7.6. IDEACIÓ: SKETCHS INICIALS

78

79

80

81

7.7. DESENVOLUPAMENT: SKETCHS EVOLUCIONATS

82

83

84

85

08

PROPOSTA FUNCIONAL

/ PROCÉS D’ÚS I GRAU D’AMIGABILITAT

Per a comprobar el grau de funcionalitat del dissenys, s’han realitzat diversses maquetes amb les que s’han realitzat les anàlisis pertinents. Les imatges mostrades corresponen a les versions inicials de formes senzilles i amb poca definició dels detalls. A mesura que s’anaven detectant els punts forts i dèbils en cada una d’elles, es van generar noves versions més properes al producte final.

La primera maqueta estava format per varies peces fixades entre si (mòduls) deixant espais entre ells per a poder passar el cinturó de seguretat. Tanmateix no l’esrtuctura no era estable i es va optar per unir tots els connectors en una sola peça en forma d’esquelet per a incrementar la rigidesa del producte. Des d’un punt de vista comunicatiu es va optar per eliminar els espais entre els diferents mòduls i deixar només aquells per on s’introduia el cinturó.

90

91

09

PROPOSTA FORMAL

/ ANÀLISI ANTROPOMÈTRIC

CAP |369 - 485| ALÇADA |53 - 80|

minim maxim (naixement) (un any)

PIT |410 - 510|

fins a l’any i mig s’utilitza el mateix valor per al pit i el maluc MALUC |410 - 510|

Per a dimensionar correctament el sistema de retenció infantil s’han fet servir taules i gràfiques amb mides antropomètriques de nens des del naixement fins a l’any d’edat.

Cal tenir en compte que per a aquest rang d’edat existeixen molt poques dades de referència amb la qual cosa només se n’han trobat de parts molt específiques del cos.

Així doncs les mides més objectives que s’han trobat són la circumferència del cap i l’alçada. Aquestes s’han extret dels “patrons de creixement infantil” de la “Organitza-

ció Mundial de la Salut”. Les altres dades, pit i maluc, s’han extret en part de l’annex adjunt a la nova normativa per al disseny dels futurs sistemes de retenció infantils així com de les guies de talles de marques de roba que comercialitzen roba per a nens.

D’aquesta manera s’han pogut calcular les mides més rellevants per al dimensionat del nou producte.

94

95

/ DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA

A B

semi-rigid

rigid c

El producte consta principalment de dos parts clarament diferenciades, que s’utilitzen conjuntament com a sistema de retenció infantil, però que alhora es poden utilitzar de manera independent en altres àmbits. Per una banda trobem la superfcie de recolzament on el nen va assegut i per altra el sistema d’arnesos amb el qual se li restringeix el moviment.

tiques; l’estructura rígida i els elements que són suportats per aquesta. Ambdues parts estàn clarament diferenciades amb el tipus de material utilitzat i el seu tractament.

L’aspecte global del producte és el d’una cadira amb l’esquena lleugerament reclinada.

Cada un dels component que la conformen són independents ja que està composada per mòduls. La cara interna (de color blau) és la zona que està en contacte directe amb el nen i com que l’ha de protegir té una forma que l’envolta parcialment i dóna la

En el primer cas, el conjunt es pot dividir en dos grups en funció de les seves caracterís-

96

mal.leable D

semi-rigid rigid

sensació com si l’estgués “abraçant”. Seguint aquesta filosofia, l’estructura rígida (de color gris clar) a la qual s’hi acoplen tots aquests coixins també provoca la mateixa sensació posat que de l’eix central surten dos “braços” a la part superior i un a la part inferior. Aquesta forma reforça alhora la idea de subjecció i estabilitat.

ta peça és fruit del redisseny d’un portabebès convencional que permet ser adaptat a la cadireta del cotxe. Per tant la forma que té és similar a la de un vestit del tipus mono o peto, al qual se li han incorporat una serie de tanques i tensors que permeten regular la mida.

La segona peça també es pot diferenciar en els dos grups esmentats prèviament, tot i que predomina l’element mal·leable. Aques-

97

extrems l eugerament plegats cap endavant + l argada interiorl evita el l iscament dels arnesros

guies per als arnesos superiors

extrems l eugerament plegats cap endavant espai per a l’arnes laterat

guies per als arnesos inferiors

inclinacio per a garantir la posicio sentada correcta inclinacio adaptada al plegat de les cames

A) COIXINS 98

extrem inclinat cap endavant

guies per als arnesos superiors extrems amb plegats progressiu cap endavant

nervis estructurals

anclatges circulars per als coixins guies per als arnesos inferiors

base quadrada amb forat central

curvatura pronunciada per a distribuir millor les forces i tensions

B) ESTRUCTURA 99

plataforma plana sobre la que es col.loca l’estructura

anclatjes ISOFIX a la part posterior

base plana + oberta amb nervis

fixadors frontals i posteriors

pota anti-rotacio a la part frontal en posicio vertical

C) BASE ISOFIX 100

arnesos superiors (espatlles adult) proteccio cap costures defineixen plegat suau

arnesos frontals en forma de “V”

proteccio tronc costures defineixen plegat suau

subjeccio inferior tipus bolquer arnesos inferiors (maluc adult)

D) PORTABEBÈS 101

/ COLOR & TRIM

ANALOGIA MORGOLOGICA

espina

costelles

Els colors emprats en el disseny tenen un alt valor simbòlic posat que estàn directament relacionats amb els colors de el elements de referència.

L’estructura (B) del producte està inspirada en la forma de l’esquelet de les balenes, concretament la part de la columna vertebral i la caixa toràcica. Si bé es cert que la propia morfologia d’armadura i carcassa aporta la idea de fermesa i rigidesa, mitjançant l’aplicació del color natural dels ossos es pot

B aprofundir més en aquesta concepte i comunicar millor l’estabilitat d’aquest element.

Resulta essencial transmetre correctament aquesta noció posat que, a diferència dels sistemes de retenció infantil convencionals, la superficie de carcassa que envolta la part embuatada és molt més reduïda.

Per a aquestes raons s’ha seleccionat el color blanc per l’estructura (B) del producte. En conseqüència el color utilitzat per la base ISOFIX (C) és el mateix posat que

102

ANALOGIA CROMATICA

bone white

china white

white dove

quan es monten conjuntament, això dona una idea de continuitat i coherència al producte. Per tant, totes les parts rígides de la cadireta són blanques i es diferèncien així de la resta d’elements amb altres funcions.

Quant a la textura d’aquestes parts s’ha optat per un acabat completament llis, ja que ha de ser manipulat constanment i d’aquesta manera resulta més agradable al tacte.

c

103

atrium white

SINTESI DE LA MARCA usos monocromatics

colors basics

predominen els colors grisos en diverses tonalitats

aplicacio de colors vius en detalls Cal tenir en compte les funcions derivades del sistema d’arnesos per a la tria dels colors ja que actua com a peça de roba per al nen i complement per a l’adult. Alhora, s’ha analitzat la marca “Eleven Paris” per tal d’aplicar-li uns colors coherents i donar-li versemblança al producte.

portabebès, mentres que a les cares internes s’empra un color completament diferent, concretament el blau marí. S’ha optat per diferenciar-lo de la resta ja que visualment resulta molt més senzill detectar si els arnesos estàn ben col·locats o si el nadó està sentat en la posició adequada.

Una vegada escollits els colors del portabebès s’han definit els dels recobriments dels coixins. A les cares exteriors s’utilitza el mateix to gris que a les cares exteriors del

Quant a les textures del teixit s’usarà una tela amb una certa rugositat que contribueixi a la subjecció a la cadira, excepte a la cara interna del portabebès, on serà suau.

104

D

neutral grey N2

black

neutral grey N3

atrium white

A

navy blue

105

10

PROPOSTA TÈCNICA

10.1. EXPLOSIONAT I PARTS DEL PRODUCTE

1

COIXÍ RECOLZAMENT CAP

7

ESTRUCTURA

2

COIXÍ SUPERIOR

8

BASE ISOFIX

3

COIXÍ INFERIOR

9

TIRADOR

4

COIXÍ LATERAL SUPERIOR

10

BARILLA CONNEXIÓ

5

COIXÍ LATERAL INFERIOR

11

GANXO

6

CLIPATGE

12

CABLE

108

1

4

2

5

3 6 7 10 8

9

11

12 109

1

FUNCIÓ

Superfície protectora per al recolzament del cap.

FORMA

Estructura “rectangular” amb els laterals lleugerament inclinats cap endavant respecte a la cara posterior formant un trapezi central. Tot el contorn aixamfranat de manera que la cara frontal és més petita que la posterior.

Alhora té el cantells arrodonits amb un radi major a la part inferior.

2

FUNCIÓ

Superfície protectora per al recolzament del tronc.

FORMA

Estructura en forma de creu amb els laterals lleugerament inclinats cap endavant respecte a la cara posterior formant un rectangle central. A l’igual que la peça anterior, té el contron aixamfranat i els cantells arrodonits.

3

110

FUNCIÓ

Superfície protectora per al recolzament de la zona poplitia.

FORMA

Estructura en forma de prisma amb els cantells arrodonits i laterals aixamfranats de manera que la part superior té una superfície més gran que la inferior.

4

5

FUNCIÓ

Superfície protectora lateral central (tronc) i inferior (extremitats inferiors).

FORMA

Estructures en forma sensiblement prismàtica que combinen cares i contorns plans, aixamfranats i arrodonits en una mateixa peça.

6

ASPECTES GLOBALS UNIONS

MATERIAL PROCÉS

Vàlids per a les 5 peces A les cares no vistes dels coixins hi ha cosides unes peces de plàstic de petites dimensions amb el mascle d’un clipatge que s’uneix a pressió amb l’estructura (peça 7). Com a mínim cada mòdul estarà clipat per dos punts que es poden separar per a poder netajar les fundes.

Escuma Polimèrica Flexible (LD) + Polipropolè (PP) Teixit de Poliester Injecció + Cosit

111

7

FUNCIÓ

Element d’unió entre tots els elements de la cadira alhora que defineix la forma i aporta rigidesa a tot el conjunt.

FORMA

L’estrucura està inspirada en els sistema vertebrat de molts essers vius, tal i com reflecteix l’element central (columna) de la qual surten el braç superiors i el central. El canvi de transició entre la part superior i inferior de la columna té un radi per a reforçar la figura. A la part inferior (base) l’element central es separa en dos, formant un rectangle que té un forat central i del qual surten els braços inferiors. Tots els braços estàn lleugerament corbats respecte al pla de la columna i de la base respectivament.

MATERIAL

Polipropilè (PP)

UNIONS

Els braços i columna tenen diverses femelles per a fixar els coixins amb uns clipatges i la base 4 sortints rectangulars per a fixar la base ISOFIX. També té 3 femelles de clipatge a la part frontal interior per a acoplar-hi la barnilla connectora (peça 12), entre les quals hi ha dues ranures passants a traves de les quals hi passa la última peça esmentada.

PROCÉS

Injecció

112

8

FUNCIÓ

Fixar l’estructura (peça 7) al cotxe mitjançant el sistema ISOFIX.

FORMA

La peça és rectangular i té les arestes superiors arrodonides. La part inferior està oberta i nerviada transversalment. La part frontal té un tall centrat de forma rectangular amb les cantonades arrodonides on hi va col.locat un tirador (peça 9), darrere del qual hi ha una barra vertical normalitzada que actua com a sistema antirotacional. A la cara oposada, la posterior, hi han dos estructures de forma rectangular disposades paral.lament que tenen un forat passant cilíndric.

MATERIAL

Polipropilè (PP)

UNIONS

La superfície superior presenta 4 ranures per a acoplar-hi l’estructura (peça 7) i la cara posterior 2 forats cilíndrics passants per fixar la peça al vehicle.

PROCÉS

Injecció

113

9

FUNCIÓ

Activar el bloqueig i desbloqueig dels anclatges entre que uneixen l’estructura (peça 7) amb la base ISOFIX (peça 8) .

FORMA

Peça plana i rectangular amb un tall passant que té una forma similar a la part central inferior per a poder posar-hi la mà i activar el mecanisme.

La part posterior superior té dos peces de petites dimensions i disposades paral.lelament. A més a més aquestes també tenen una estructura tubular acoplada a la cara posterior.

MATERIAL

Polipropilè (PP)

UNIONS

Les dues peces posteriors tenen dos tipus d’unions cilíndriques d’encaix.

La gran serveix per a unir la peça en qüestió a la base ISOFIX (peça 8) mentres que a la petita se li acopla el cablejat (peça 10) que activa el mecanisme de bloqueig / desbloqueig entre l’estructura i la base ISOFIX.

PROCÉS

Injecció

10 FUNCIÓ

Transmetre el moviment de bloqueig / desbloquig de la unió entre l’estructura (peça 7) amb la base ISOFIX (peça 8) mitjançant 4 peces amb dues longituds diferents.

FORMA

Estructura cilíndrica molt prima i allargada amb les puntes doblegades a 90º cap a la mateixa cara.

MATERIAL

Acer

UNIONS

Els plegs de la part inicial i final del cilindre permeten que aquesta peça s’encaixi al ganxo (peça 11).

PROCÉS

Extrusió + ‘trensat’

114

11 FUNCIÓ

Bloquejar i desbloquejar la unió de l’estructura (peça 6) amb la base ISOFIX (peça 7) mitjançant 4 peces.

FORMA

Perfil en forma de ganxo de petites dimensions amb 3 forats cilíndrics passants de diferent diàmetre. La part posterior de la peça és plana i amb les puntes arrodonides.

MATERIAL

Acer

UNIONS

El forat cilíndric de major dimensió encaixa amb la base ISOFIX (peça 7) quedant bloquejat el seu moviment de traslació però mantenint el de rotació sobre el eix de la unió. Els forats passants menors permeten l’encaix del cable (peça 9) que transmet el moviment per a fer rotar la peça.

PROCÉS

Estampació

12

FUNCIÓ

Element estàtic que permet la unió / desunió entre el ganxo (peça 11) i la base ISOFIX (peça 8).

FORMA

Estructura cilíndrica en forma de “W” i diàmetre constant amb un tram recte a ambdós extrems i a la part central de la figura.

MATERIAL

Acer

UNIONS

Els trams rectes de la part superior es poden acoplar a l’estructura (peça 7) mitjançant un encaix a pressió.

PROCÉS

Extrusió + Plegat

115

10.2. SELECCIÓ DE MATERIALS

TABLA PONDERACIÓN A continuacióDE es mostra el procés de selecció que s’ha seguit per definir el material del que estan fabricades les principals peces de la cadira (estructura, base isofix, tirador i clipatges).

S’han definit els requeriments que ha de tenir el material per complir amb les solicitacions, i s’han ponderat de cadaen un.función de la importancia que esta tiene Asignamos un valordepenent distintodeal’importància cada propiedad

en el producto.

Es considera que la rigidesa, el pes i el preu del material són igual d’importants, i que la processabilitat i el color són menys importants que els anteriors però són igual entre ells.

Rigidesa

Pes

Preu

Process

Color

Punt.

%

Rigidesa

X

1

1

1

1

4

28

Preu

1

1

X

1

1

4

28

0

0

Pes

Process.

Color

1

X

0

0

0

1

1

0

X 1

1

4

1

28

1

X

TOTAL

8

1

8

14

100

Un cop definits els requeriments del material, s’han avaluat les grans famílies de materials amb el següent criteri: - Dolent + Acceptable ++ Bó +++ Molt bó Ponderant els resultats en funció de la puntuació obtinguda a la taula anterior.

Les ceràmiques queden descartades per la dificil processabilitat, els metalls tenen molt bones prestacions mecàniques però són desfavorables econòmicament. Per tant, es farà una selecció Materiales entre polímerspropuestos comuns i tècnics.

TABLA DE SELECCIÓN 1 Rigidesa

Pes

Preu

Process.

Color

TOTAL

Fact.

Pond.

Ceràmiques

Metalls

Polímers comuns

Polímers tècnics

0,28

+++

+++

+

++

0,28

-

+

+++

+

+

+++

0,28

0,08

0,08

+

+

-

+

1,20

1,56 116

+++

+++

+++

+++

2,44

++

+++

2,44

TABLA DE SELECCIÓN 2 Tipos de polímeros técnicos Fact. Pond.

Rigidesa (Gpa)

0,28

Pes (g/cm3)

0.28

Preu (€/kg)

0.28

Processabilitat

0.08

Coloració

0.08

TOTAL

HDPE

PP

PA

ABS

0,6

1,3

3,1

2,3

-

+

+++

++

0,95

0,85

1,15

1,05

+++

+++

+++

+++

0,7

0,7

4,3

1,8

+++

+++

-

+

Molt bona

Molt bona

Bona

Molt bona

+++

+++

++

+++

Molt bona

Molt bona

Bona

Molt bona

+++

+++

++

+++

2,16

2.44

2,00

2,16

*dades obtingudes del CES Edu-Pack

La taula superior mostra com el PP és el material que ha aconseguit la millor puntuació, per sobre del HDPE, ABS i PA. Principalment, és degut al bon compromís entre rigidesa, pes i preu.

La falta de rigidesa respecte al ABS o a la PA es pot solucionar amb un augment del gruix de la peça o amb nervis estructurals. +++ Muy bueno

++ Bueno

117

+ Aceptable

- Malo

10.3. ANÀLISI CAE

L’estructura es va idear com a una sola peça feta per injecció de polipropilè pel que es van tenir en compte els criteris bàsics per poder produir la peça amb aquest mètode. El gruix del material és de 3 mm i la profunditat de les seccions és de 10 mm.

118

Una vegada assignat el material al model, s’ha restringit el moviment a la part inferior de l’estructura per a simular l’anclatje amb la base ISOFIX.

119

Seguidament s’aplica una carrega de 400 N (que simulen el pes d’un nadó durant un impacte en el que pateix una desacceleració de 2G, amb un factor de seguretat de 2) a la superficie on va recolzada l’esquena.

120

Finalment es genera una malla i a continuació es realitza una anàlisi tenint en compte tots els factors esmentats prèviament (material, restricció i càrrega).

121

Els resultats obtinguts no són satisfactoris, els esforços provoquen unes tensions superiors al límit elàstic del material (30 MPa).

122

Per a reduir les tensions en els punts crítics s’ha redissenyat la peça afegint uns nervis longitudinals i transversals. Seguidament es genera una nova malla i es torna a realitzar una nova anàlisi amb els mateixos paràmetres.

123

Amb el redisseny de la peça l’assaig és satisfactori. La tensió màxima és de 28 MPa (per sota del límit elàstic 30 MPa).

124

* Per problemes a l’exportar la peça mostrada, s’ha hagut de treballar amb una versió simplificada dels nervis. Estem segurs que la peça mostrada té una eficacia equivalent o fins i tot millor que les anteriors.

125

Es va tenir en compte que aquests nervis han de desemmotllar amb una única direcció, per tant es va trobar un angle “compromís” entre el respatller i la base de l’estructura, que no perjudiqui el comportament del nerviat en cap de les dues zones.

126

Inicialment es van plantejar dues opcions, una purament estructural i una altre igualment funcional però a la vegada estètica. Al final es va descartar la opció amb una estètica més treballada perquè el nerviat és una part no vista de la peça, per tant un nerviat més senzill serà més fàcil i econòmic de produir.

127

10.4. ANCLATGE BASE - ESTRUCTURA: MECANISME

128

129

Detall de la varilla de connexi贸 - Vista superior

Detall del tirador, cable i ganxo - Vista inferior

130

Detall del tirador - Vista frontal

Detall del mecanisme - Vista inferior

131

1

2

3

132

4

5

A l’introduir l’estructura a les ranures de la base, la varilla desplaça el ganxo i a continuació la fixa. Per a desbloquejar el mecanismes només cal estirar el tirador.

133

10.5. PRESSUPOST Un cop finalitzat el disseny del producte, s’ha fet una anàlisi dels costos de producció que tindria el pack “cadireta+portabebés” per veure la viabilitat de fabricació del producte.

dels motlles, el cost de fàbrica i la confecció de les peces tèxtils.

S’ha estudiat cada component per separat, tenint en compte el procés productiu i el tipus de material emprat, i s’han estimat les inversions

Per les peces fetes per injecció de plàstic s’ha calculat el temps d’injecció estimat en funció de les propietats tèrmiques del polímer, i del gruix i tamany de la peça.

la el para a e

(ºC)

T=

T=

(160-50) =7.33 (65-50)

nomogrames

(160-50) =7.33 (65-50)

superior esquerra: estructura superior dreta: tirador inferior: clipatges 134

ANÀLISI COSTOS CONCEPTE PEÇA

VALOR

UNITATS

ESTRUCTURA

-

-

MATERIAL

MATERIAL DENSITAT PREU DIFUSIVITAT TERMICA TEMP. MASA (TF) TEMP. MOTLLE (TM) TEMP. DESMOLDEIG (TD) FACTOR T

PP 910,00 1,45 0,10 160,00 50,00 65,00 7,33

PEÇA

VOLUM GRUIX PES COST UNITARI

CICLE

TEMPS REFREDAMENT TEMPS DE CICLE PECES PER CICLE NUMERO DE PECES TEMPS TOTAL

FABRICA

PREU INJECCIO HORES/DIA DIES DE PRODUCCIO COST TOTAL

TOTAL

INVERSIO MOTLLE COST UNITARI

0,000351 2,00 0,32 0,46 9,00 18,00 1,00 6000,00 108000,00 20,00 12,00 2,50 600,00

3

kg/m €/kg mm2/s ºC ºC ºC -

dades per a calcular el factor T i obtenit el temps de desmotllament

3

m mm kg €

Cost del material sense processar

s s # # s

Al ser una peca molt gran nomes es fa una per motlle

€/h h d €

Preu de fabrica estimat

50000,00 € 8,90 €

Preu del motlle estimat

AMORTITZACIÓ COST UNITARI (€)

60 50 40 30 20

Zona de maxima sensitivitat Si passem d’aquesta zona, amortitzem el motlle sense augmentar gaire la produccio

10

COST UNITARI

0

L’estructura ées la peca mes important i la que s’ha analitzat per decidir el numero de peces a produir

NUMERO DE PECES (#)

135

ANÀLISI COSTOS CONCEPTE PEÇA

VALOR

UNITATS

BASE ISOFIX

-

-

MATERIAL

MATERIAL DENSITAT PREU DIFUSIVITAT TERMICA TEMP. MASA (TF) TEMP. MOTLLE (TM) TEMP. DESMOLDEIG (TD) FACTOR T

PP 910,00 1,45 0,10 160,00 50,00 65,00 7,33

PEÇA

VOLUM GRUIX PES COST UNITARI

CICLE

TEMPS REFREDAMENT TEMPS DE CICLE PECES PER CICLE NUMERO DE PECES TEMPS TOTAL

FABRICA

PREU INJECCIO HORES/DIA DIES DE PRODUCCIO COST TOTAL

TOTAL

INVERSIO MOTLLE COST UNITARI

0,000501 2,00 0,46 0,66 9,00 18,00 1,00 6000,00 108000,00 20,00 12,00 2,50 600,00

3

kg/m €/kg 2 mm /s ºC ºC ºC 3

m mm kg € s s # # s €/h h d €

20000,00 € 4,09 €

AMORTITZACIÓ 25 20 15 10 COST UNITARI

5

NUMERO DE PECES (#)

136

19000

17000

15000

13000

11000

9000

7000

5000

3000

0 1000

COST UNITARI (€)

El comportament de la funcio d’amortitzacio varia depenent de l’inversio del motlle

ANÀLISI COSTOS CONCEPTE PEÇA

VALOR

UNITATS

TIRADOR

-

-

MATERIAL

MATERIAL DENSITAT PREU DIFUSIVITAT TERMICA TEMP. MASA (TF) TEMP. MOTLLE (TM) TEMP. DESMOLDEIG (TD) FACTOR T

PP 910,00 1,45 0,10 160,00 50,00 65,00 7,33

PEÇA

VOLUM GRUIX PES COST UNITARI

0,000009 2,00 0,01 0,01

m mm kg €

CICLE

TEMPS REFREDAMENT TEMPS DE CICLE PECES PER CICLE NUMERO DE PECES TEMPS TOTAL

7,00 14,00 1,00 6000,00 84000,00

s s # # s

FABRICA

PREU INJECCIO HORES/DIA DIES DE PRODUCCIO COST TOTAL

TOTAL

INVERSIO MOTLLE COST UNITARI

20,00 12,00 1,94 466,67

3

kg/m €/kg 2 mm /s ºC ºC ºC 3

€/h h d €

5000,00 € 0,92 €

AMORTITZACIÓ 5 4 3 2

COST UNITARI

1 19000

17000

15000

13000

11000

9000

7000

5000

3000

0 1000

COST UNITARI (€)

6

NUMERO DE PECES (#)

137

ANÀLISI COSTOS

S’ha calculat com si es fabriquessin 7 coixins iguals, amb un volum corresponent a la mitja ponderada de tots els coixins.

CONCEPTE PEÇA

VALOR

UNITATS

COIXINS

-

-

MATERIAL DENSITAT PREU

FOAM 50,00 kg/m3 6,00 €/kg

MATERIAL

PEÇA

VOLUM* GRUIX PES COST UNITARI

CICLE

TEMPS REFREDAMENT TEMPS DE CICLE PECES PER CICLE NUMERO DE PECES TEMPS TOTAL

FABRICA

PREU INJECCIO HORES/DIA DIES DE PRODUCCIO COST TOTAL

Temps de refredament estimat

La produccioées 7 vegades superior

0,002530 2,00 0,13 0,76 10,00 20,00 1,00 42000,00 840000,00 20,00 12,00 19,44 4666,67

3

m mm kg € s s # # s €/h h d €

INVERSIO MOTLLE 500,00 € COST UNITARI 0,88 € *Mitja ponderada del volum de tots els coixins TOTAL

AMORTITZACIÓ

0,960 0,940 0,920 0,900 0,880 COST UNITARI

0,860 0,840 0,820 7000 24000 44000 64000 84000 104000 124000 144000 164000 184000

COST UNITARI (€)

Un motlle menys precis ées mes economic i gairebe no influeix en l’amortitzacio

138

ANÀLISI COSTOS CONCEPTE PEÇA

VALOR

UNITATS

CLIPATGE

-

-

MATERIAL

MATERIAL DENSITAT PREU DIFUSIVITAT TERMICA TEMP. MASA (TF) TEMP. MOTLLE (TM) TEMP. DESMOLDEIG (TD) FACTOR T

PP 910,00 1,45 0,10 160,00 50,00 65,00 7,33

PEÇA

VOLUM GRUIX PES COST UNITARI

CICLE

TEMPS REFREDAMENT TEMPS DE CICLE PECES PER CICLE NUMERO DE PECES TEMPS TOTAL

FABRICA

PREU INJECCIO HORES/DIA DIES DE PRODUCCIO COST TOTAL

TOTAL

INVERSIO MOTLLE COST UNITARI

0,000009 1,00 0,01 0,01 1,80 3,60 10,00 108000,00 38880,00 20,00 12,00 0,90 216,00

3

kg/m €/kg 2 mm /s ºC ºC ºC 3

m mm kg € s s # # s €/h h d €

5000,00 € 0,06 €

COST UNITARI 18000 54000 90000 126000 162000 198000 234000 270000 306000 342000

COST UNITARI (€)

AMORTITZACIÓ 0,350 0,300 0,250 0,200 0,150 0,100 0,050 0,000

NUMERO DE PECES (#)

139

Al ser una peca petita es poden fer mes peces a l’hora, en aquest cas 10

Es necessiten 18 clipatges per cadireta per tant la produccioó es proporcional

A continuació es mostra el cost total del pack cadireta+portabebés. S’ha afegit el cost de la confecció dels coixins i el portabebés, i de les peces estandar que té el portabebés.

duir una primera tirada de 6.000 unitats seria de 528.329€, tenint en compte els motlles, materials i el cost de producció.

Per acabar es mostra el cost unitari del conjunt (74.64€) i el PVP (223.91€, estimació multiplicant per 3 el cost). L’inversió inicial per pro-

Surten beneficis positius amb la primera tirada, però no es poden considerar fiables perquè s’ha prescindit dels costos de gestió, transport, emmagatzematge, publicitat i personal.

ANÀLISI COSTOS CADIRA CONCEPTE

PEÇA

CONFECCIO

PREU MATERIAL

ESTRUCTURA BASE ISOFIX TIRADOR COIXINS CLIPATGE CABLE TELA COSIT

COST

UNITATS MOTLLE

0,07 €/m

8,90 4,09 0,92 0,88 0,06 0,07

6,00 €/m2 10,00 €/h

1,50 1,67

PRODUCCIO NUMERO DE PECES TOTAL

1,00 50.000,00 1,00 20.000,00 1,00 5.000,00 7,00 500,00 18,00 5.000,00 1,00 7,00 7,00 6.000,00

COST UNITARI PVP INVERSIO INICIAL

43,40 130,19 340.889,58 ANÀLISI COSTOS ARNÉS

CONCEPTE

PEÇA

CONFECCIO

PREU MATERIAL

TANCA 40mm TANCA 25mm TENSOR GRAN TENSOR PETIT CINTURÓ GUATA TELA COSIT

COST

UNITATS

2,90 €/m 2,00 €/m2

1,85 0,70 1,30 0,22 5,80 2,00

2,00 1,00 2,00 2,00 1,00 1,00

6,00 €/m2 10,00 €/h

6,00 10,00

1,00 1,00

PRODUCCIO NUMERO DE PECES TOTAL

6.000,00

COST UNITARI PVP INVERSIO INICIAL

31,24 93,72 187.440,00 ANÀLISI COSTOS PACK

TOTAL

COST UNITARI PVP INVERSIÓ INICIAL BENEFICIS

74,64 223,91 528.329,58 367.329,58

140

141

11

PROTOTIPATGE

12

PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE

BIBLIOGRAFIA · World Health Organization. Global status report on road safety 2013: supporting a decade of action [en línia]. 20 Avenue Appia, 1211 Geneva 27, Switzerland < 20 Avenue Appia, 1211 Geneva 27, Switzerland > [Consulta: 10 Gener 2013] · SISTEMAS DE RETENCIÓN INFANTIL [en línia]. < http://www.race.es/seguridad-vial/ sillas-infantiles > [Consulta: 18 feb 2013] · Sistemas de Retención Infantil y grupos [en línia]. < http://www.puericulturaymarcas.com/ sistema-de-retencion-infantil-y-grupos/ > [Consulta: 18 feb 2013] · Porqué tu usas el cinturón, empieza con ellos desde pequeños [en línia]. < http://www.dgt.es/ was6/portal/contenidos/documentos/formacion_educacion/consejos/infantil/inicio. html > [Consulta: 18 feb 2013] · COMPARATIVA SILLAS 2011 [en línia]. < http://www.race.es/seguridad-vial/sillas-infantiles/comparativa-sillas-infantiles > [Consulta: 20 feb 2013] · COMPARATIVA SILLAS 2012 [en línia]. < http://www.race.es/seguridad-vial/sillas-infantiles/sillas-infantiles-2012 > [Consulta: 20 feb 2013] · Resultados de las comparativas [en línia]. < http://www.seguridadvialinfantil.org/ensayos-ypruebas/resultados-de-los-ensayos-independientes/ > [Consulta: 20 feb 2013] · Diario Oficial de la Unión Europea [en línia]. < http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2003:115:0063:0067:ES:PDF > [Consulta: 19 mar 2013] · Análisis de un centenar de sistemas de retención infantil [En línia]. < http://consejosconducir. racc.es/es/comparativa_sillitas > [Consulta: 19 mar 2013] · El nacimiento de un bebé supone un gasto familiar de 6.000 euros durante el primer año, según UCA-UCE [en línia]. < http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/2005/11/02/146628.php > [Consulta: 03 Abril 2013] · El Costo de Criar a un Niño/a [en línia]. < http://espanol.pregnancy-info.net/costos_para_ criar_un_hijo.html > [Consulta: 03 Abril 2013] · Babycenter. Los 7 gastos principales del bebé y cómo ahorrar [en línia]. < http://espanol. babycenter.com/a5600067/los-7-gastos-principales-del-bebé-y-cómo-ahorrar#section3 > [Consulta: 03 Abril 2013] · UN BEBÉ CUESTA UNOS 8 MIL EUROS EN SU PRIMER AÑO DE VIDA[en línia]. < http://www.guiainfantil.com/blog/49/un-bebe-cuesta-unos-8-mil-euros-en-su-primerano-de-vida.html > [Consulta: 03 Abril 2013] World Health Organization. The WHO Child Growth Standards [en línia]. < http://www. who.int/childgrowth/standards/en/ > [Consulta: 05 Maig 2013]

184

185