Issuu on Google+

SENT

Gemma Gelabert Gonzalo

Edici贸 St.Jordi 2013


SENT _

2


SENT _

índex SENTIR.................................................................................................................5 MIRA.....................................................................................................................8 ESCOLTA...........................................................................................................10 OLORA...............................................................................................................12 TASTA ...............................................................................................................14 PALPA................................................................................................................16 CANVIA’ T..........................................................................................................19

3


SENT _

4


SENT _

SENTIR S’esborra un somni en el plor d’una mirada. Esmicola els pocs bocins que sencers restaven. Llàgrimes mai besades. Rialles sense esbossar. Miralls que il·luminen espais blancs sense vida. Parets i murs reflecteixen tot allò que ens detura. Pors que ens empaiten sense normes. Ombres que s’allunyen disconformes. L’abandó d’una pau intranquil·la que s’endú sens fre la incertesa. Queden lluny il·lusions passades que encengueren el rostre. Fugen de les promeses sempre trencades, però mai oblidades. instants retallats, enganxats, capturats. retinguts, atrapats, deturats. En una mirada, somriures, oïdes i rialles. Entre els dits, les mans, sota la pell, ànimes volades. Assaborint-ne l’essència. Embogint-se d’olors. Sentits que sempre busquen i amb inconsciència capturen. Instantànies del sentir.

5


SENT _ poders d’etiqueta Tarimes i protagonistes sempre de la mà, com gossets rere el poder. Ansiosos de destacar, per sobre la resta brillar. La flama als ulls suplicant el predomini sobre aquells que cregueren inferiors. Classes que trenquen igualtats marquen límits i fronteres. Cossos que queden oblidats, d’altres que massa s’alteren. Amants de les subclasses prop de la tarima estan. A l’espera de la seva crida per alçar-se sobre la resta. Etiquetes que defineixen amb massa intencions deshonestes i marquen les diferències d’inexistents aparences. Progrés? Recorda la vila, anys enrere, el seu poble. Espais exteriors dominats per les branques. Passaren els anys, picant a les portes, i s’obriren els temps dibuixant noves formes. Antigues cases de pedra s’alcen en grans estructures. Juganer rierol recorria les roques; soterrat baix asfalts, escombriaire d’aigües. Empedrat carrer major, pels veïnats ocupat als capvespres; carretera principal creua l’adormida ciutat actual. Plaça major d’importants monuments; pàrquings i obres presents. L’aire que es respirava, baixat de la muntanya, fruit ara dels cotxes, xemeneies i afores. Fums contaminants absents d’energia. Característica flaire d’animals de la casa, ara tan sols voreres minades de caques. Boscos i camps on corre i perdre’s, intent d’intercanvi amb verds inventats. Progrés o potser retrocés? Cedint al canvi de la vida per la falsa alegria.

6


SENT _ color de bandera La meva pàtria no té bandera. Els seus tons els marca el batec d’un poble. Cultures, tradicions i història pinten els colors de la meva terra, sense distincions excloents ni prepotències. Un cant uneix la nostra bandera: El conjunt de les ànimes que formen la història. podem Tu, jo i ell; tots som nosaltres, i vosaltres també. El món ens uneix en un mateix lloc, i els sentits ens connecten entre exteriors i interior.

TU Amb els cinc atents i un sisè mig despert caça el teu propi camí sense deixar les corrents dominar-te. Elles ens arrosseguen a velocitats sorprenents. Desfés-te’n.

7


SENT _

MIRA escapada Més enllà del que queda davant els nassos, mira! Ves més enllà d’uns límits traspassables. No observis sempre des d’un mateix angle. Cada perspectiva tindrà diferent visió. Mirar a través d’un vidre, guaitant la transparència, puresa sense trampes. Rere quatre parets tancades, limitat per totes bandes sense possibilitat de noves imatges. Guaitar des d’ulls d’infant amb la innocència per davant sense buscar malícies ni forats. En camps oberts i sense tanques mirada lliure sense exigències. Vola sense lligams cap a la direcció desitjada. Més enllà del que pretenen imposar-nos, de les nostres limitacions i les seves condicions. Mirades renovades, lliures i espavilades evitant ser capturades per un temps que no els pertany. enfrontats horitzons Un ull a cada banda del món. Hi veu els cants, somnis i emocions; l’altre observa la tristesa del dolor. Comparen, sense entendre, la oposició de dos móns. Passos que caminen amb l’orgull al rostre mentre rere seu imploren la guerra. Tant poder i sobre-excés robats d’unes mans que poc tenen. Mirades lluitadores esperen el resultat del seu esforç. Unides fan pinya, col·laboren en nous somriures. trampes Màscares per totes bandes enganyen l’exterior. Disfressen la realitat que amb maldat intenten vendre’ns.

8


SENT _ Control d’informacions aturant les percepcions que eviten pròpies impressions de les diferents situacions. Segueixen les corrents com ramat inexistent, que sense criteri perd el nord d’un rumb sense record. Visió perduda sense lluita, deixada anar sense captura. Desconnectats de les veritats que permetrien llibertats. Animals sense pastura sota mans de rígids pastors silencien el crit que els empresona i emmudeixen rere els plors.

9


SENT _

ESCOLTA Intoleràncies auditives Exigeix, reclama, crida. Mai ell no escolta ni vol sentir. Imposa sense deixar-se instruir, sols creu allò que ell vol dir. Poders sense límits en nivells superiors que ni deixen qüestionar-se ni busquen explicacions. Llavis i orelles sempre de la mà en un vaivé que no es detura sempre s’hauria de respectar. Intercanvis d’opinions, blancs i negres als extrems. Il·limitats tons barrejant-se entre les inicials intencions que volgueren mostrar-se. Parlar és el contracte d’escoltar amb atenció. Unió que no pot separar-se ni saltar-se instrucció. No oblidis que altres imatges poden guarnir un mateix quadre. entonacions amoroses Espurnes sota les parpelles. Somnis saltironejant entre la punta dels dits. Calfreds que caminen amunt i avall, sota la pell. Sístole – Diàstole, entona el ritme del cor. Sent el que els ulls no veuen el que mai s’escolta. Espurnes silencioses emeten grans ultrasons que tan sols les notes amoroses saben desxifrar. Melodies imperioses despertades pels colors de les músiques del cor.

10


SENT _ rebolcades unions S’escolten remors sota els llençols, dos cossos es capturen perseguint-se fins als racons més llunyans de l’amargura. Bategar de les ales, fràgils es desplomen. Ulls que es busquen sota l’èxtasi de l’excitació. Són dues, són elles. Són ells; o la unió d’ell i ella. Silencis que s’escolten sense so, sols amb el sentiment a les carns més enllà d’un sexe o orientació. Fulles que es despullen. Notes que es remullen. Pentagrames de corxeres sense compàs imposat.

11


SENT _

OLORA vampirs Olors dels qui busquen la sang més enllà de les mans. Dels que necessiten tastar el fracàs dels companys. Olors del dolor, del rebuig i del mal. Sense cap conseqüència intentant evitar. Desconcert dels que defugen tal pudor. Els que rebutgen ensumar tal horror. incoherències Regira els contenidors buscant entre fortes olors la possibilitat de nova muda i qui sap si plat del dia. Al quart pis del bloc d’enfront de colònia es perfuma amb la mitja rialla a la boca del negociant que explota. Contrast d’olors, no hi ha cap dubte, però la flaire que compta és l’essència del cor. No per més poder a la bossa tindrà un perfum més honest. Amb les mans buides potser, però ric d’ànima també. Les olors i els poders en aparença poden, en ocasions, confondre’s. Però sols cal no deixar entabanar-se i olorar més endins d’una primera impressió. ambicions Ciments i fums sota les urpes. Peus destrossats, sabates brutes. Dèbils tons de verd difuminats sota grises estructures.

12


SENT _ Construcció i destrucció, aliats sense possible altra unió. Mantells d’asfalts sense oxigen ofeguen la vida d’allò que de nosaltres té cura. Queden llunyanes ja les olors més humanes que de la natura ens arribaven. Hem permès descuidar sense cap cura l’aire que ens permetia respirar. Presos som de la nostra destrucció. Víctimes.

13


SENT _

TASTA degustacions Si pogués degustar el repic de les campanes amb el xoc del Sol en el seu despertar; provaria les cançons de les ombres més profundes i els colors menys buits d’amors que vinguessin als meus llavis a deturar el seu vol. Retindria els seus sabors entre llengua i paladar, passejant-los pels racons que desitgessin tastar. Descobrir les sensacions que es volguessin amagar, permetent, sense imposar, l’entrada per observar. Degustacions a assaborir per a poder-ne opinar. colors Tastador d’infinits, sense límits es creu. De tot allò tangible que es mostra amb sabor. Mes mancat del tast de la vida, del més important en aquest món. No ha sentit el gust de l’estima, brisa d’aire regirada d’amor. Tan mogut per presses i preocupacions no ha observat la senzilla veritat. L’espelma que fa vibrar els cors i remou tots els íntims racons. provocacions Tasta’m, deixa’m provar-te. Assaborir-te les urnes que esdevingueren capses d’imatges paralitzades en un temps que mai tingué compàs ni final de pentagrama.

14


SENT _ Tasta’m, deixa’m resseguir-te; perdre’m pel contorn dels teus paisatges amb els llavis. Entre l’aire i la calma dels moments imprevisibles.

15


SENT _

PALPA a les palpentes Desplaça encuriosides mans per racons aliens als seus ulls. Somnis inconeguts per visió mancada, apresos pel contacte del cor. Un somriure entre els dits s’escapa divertit entre hàbil descobriment de mans que veuen més enllà. Rostres muts i absents sense mostrar sentiments romanen indiferents amb la vida i pensaments. Terra humida sobre la pell, de fulles encara latents; entre cendres sense vida que els incendis van deixant. Tacte de la por i del valor, de la pau i l’amistat, descobertes en els rostres incapaços d’amagar sentiment. companyies Si ningú t’hi acompanya, ves-hi sol. Sempre tindràs solitària companyia duent-te de la mà dels somnis més intransferibles. pells Recorro el carbó gravat a la pell pels traços de Sol que el marquen. Sobre la fosca, negra carn. Ulls profunds de gran impacte. Llueix el somriure de l’ànima com lluna blanca capgirada, damunt la obscuritat. Destil·la el silenci dels incompresos racismes que un dia esdevingueren per no desaparèixer. Incomprensió incomprensible.

16


SENT _ lluita Trepitja fort el terra per on camines. Trepitja! Sent la terra humida per on tantes veus han caminat. Palpa les petjades dels ulls que tantes lluites venceren. Sent la cremor que crida el cant d’una terra unida. Sents el reclam de tantes ànimes resseguint-te la pell? Atura’t i escolta-les.

17


SENT _

18


SENT _

CANVIA’ T

19


SENT _ obscur Obscur viatge cap a l’interior humà. Ombres desdibuixades capturen el silenci del dubte que un dia pensaren però mai qüestionaren. Ments recargolades en capses tancades. Regirant tot allò que fóra senzill. Amb presses, quan podria vèncer la calma. Desfent, quan seria simple crear. Uns ulls que tal vegada veieren l’inici, però no es preocuparen per un final. Jutjaren l’entremig de la història que ni amb valor eren capaços de viure. Recargolat funcionament de ments ja dements que sense embuts desfiguren tot allò que pogué tenir forma. Obscur habitatge dins de tèrbols paisatges que entre rumbs sens fi busquen amb impaciències salvatges la tranquil·litat que els podria salvar. distàncies Avui és un d’aquells dies estranys en que em sento aliena del món, fora de tot i no vull tornar-hi. Me’l miro distant, sempre sense entrar-hi i sols vull enlairar-me per aconseguir allunyar-me’n. Observo el món en silenci, des de les altures, i no m’hi sé veure. Disconforme amb la imatge que intenten vendre’ns. limitacions Ulls que no senten, cor que no veu. Llavis que no escolten mans que mai parlen. Peus que no palpen orelles que no es mouen. Nas que no observa ment incapaç d’assaborir. Somnis trencats en una peça. Lluites perdudes sense vencedors. 20


SENT _ Solucions formulades sense ser pensades. Remeis que mai arriben d’un món que ja no parla, no sent, ni veu ni dorm. Un final que mai acaba on els sentits perden la forma en un inici que ni els escolta. després Oblida’m quan no quedi res per recordar-me. Quan tot s’enfonsi sense aire. Quan m’abandonis i jo no et trobi ni tampoc vulgui buscar-te. desconeixement Ment de pensaments ens domina. Sota imperi de dubtes i decisions ens encamina. Guiada pel nostre instint i voluntat; hi ha qui dirigint-la més, altres sense qüestionar-s’ho tant, deixant-se portar. Espai imprecís on s’hi treballen les idees, fugaces ràfegues de vent que a voltes semblen descontrolar-se amb turment. Món desconegut rere les nostres entrades. Reflexionem quasi per instint, però ens cal tastar per decidir. Regust suau de les paraules, remor tranquil·la d’unes ales, contacte breu de dues mans apreciació d’un bell paisatge, flaires d’altres horitzons. Els sentits ens aproximen al món que desconeixem.

21


SENT _ què Què sent un cor que no batega? Una ment que no vol pensar? Què escolten les orelles que no proven sentir? Què parlen les boques que no permeten escoltar? Què veuen els ulls cecs d’avarícies? Cap a on caminen uns peus que no saben on volen arribar? Deixa’t sentir, endur, somriure. Viu i no permetis que et robin la vida. Permet-te sentir tot allò que escolten els teus sentits. canvia el sentit Recta mai és una corba. Ni sempre puja una baixada. El mai, mai és sempre, ni el sempre mai no acaba. En un final que no comença pot trobar-se un principi que capgiri aquelles formes deformades sense indicis. Ni tot és blanc, ni tot és negre; sempre pots trobar un inici. Deixa omplir-te de sentit i dóna vida a una mort. Reinventa una norma, desgrana una trampa. L’or és plata. El bronze, ferro. Tot es tracta de mirar-s’ho des d’alguna altra banda. Deixa’t sentir, Sentir-te i Sent.

22


SENT _

per sempre Sempre, encara que sigui tard, sempre som a temps per aprendre. Dels sons i de la calma dels ulls i les paraules. D’allò que semblà immòbil però sempre existí.

23


Sent