Festes Majors en temps de Covid-19 (II) {Dani Mosquera, graller i geganter del Pi} Un any enrere, en l’edició anterior d’aquest mateix programa, escrivíem un article tot fent un repàs a com havia afectat la COVID19 a la cultura popular i a les festes majors. Anul·lacions, virtualitat, exposicions, reserva prèvia, aforament limitat... Crèiem que enguany en podríem fer un sobre com havia estat la tornada a les festes majors tal com les coneixíem. Però vam pecar d’ingenus... Sant Pere a Reus. Foto: Xavi Ortiz.
Si reprenem el repàs de les festes pandèmiques on el vam deixar, després d’un estiu d’anul·lacions i canvis de nom (no fos cas que anunciessis una “Festa Major”), podem dir que la Mercè no va ser la festa major que coneixíem. Malgrat les crítiques, creiem que és important recordar que l’Ajuntament de Barcelona va ser l’únic de tot el país que va apostar per un programa tan potent, fent arribar la festa a tothom. Vam poder gaudir del Seguici amb una adaptació del Toc d’Inici, els gegants es van repartir per diferents barris, els esbarts van mostrar les danses més barcelonines i, fins i tot, vam tornar a sentir l’olor a pólvora. Amb la festa major acabada, les dades anaven empitjorant dia rere dia i a mitjans d’octubre van sorgir noves mesures del
famós però alhora desconegut PROCICAT. En resum, es prohibien les fires comercials i les festes majors. De nou, la cultura popular tornava a quedar tocada tot i no haverse detectat cap rebrot en cap acte festiu. A més, tothom seguia al peu de la lletra el “Pla de represa de la cultura popular i les associacions culturals” aprovat el 17 de juliol pel mateix PROCICAT. A aquest fet, se li van sumar el toc de queda i la limitació de la mobilitat. La festa s’havia de quedar, de nou, a casa. Amb l’arribada del Nadal, els grans pensadors d’aquest país relaxaven ràpidament les restriccions que s’havien aprovat mesos enrere, malgrat que les dades no anaven a millor, al contrari.
Festa Major de Vic. Fotos: Xavi Ortiz.
11
