Programa de les Festes de la Mercè 2021 I Gegants del Pi

DEL 23 AL 26 DE SETEMBRE

Pròleg Joan Ignasi Gómez {pàgina 4} 150 Mercès Associació d’Amics dels Gegants del Pi {pàgina 6} Efemèrides de la Mercè d’enguany {pàgina 7} El primer segle de la Mercè Xavier Oliveras {pàgina 8}

ÍNDEX

Festes Majors en temps de Covid-19 (II) Dani Mosquera {pàgina 11} Anunciant la Mercè Agnès Bartolomé {pàgina 14}

2 Festes de la Mercè 1985. Arxiu Badal

Vestits nous, la imatge de sempre Roger Herrera {pàgina 19}

Octavi Torné - Il·lustrador @octavius_torne El dissenyador escollit per al cartell

Exposicions de la Mercè’21 {pàgina 22}

d'enguany és tarragoní i un gran amant de la cultura popular. Tot i

El Programa {pàgina 24} Goigs de la Mare de Déu de la Mercè Mossèn Jacint Verdaguer i Lluís Millet {pàgina 30}

que dins la seva prolífica obra ha produït la imatge gràfica per a àmbits molt diversos, en destaca el seu bagatge dins el món casteller i, en especial, dels elements del Seguici de Tarragona. De fet, ell és

EL CARTELL

Crèdits {pàgina 31}

l'autor del cartell oficial de les Festes de Santa Tecla 2020 i això ens va fer pensar que la seva proposta encaixaria amb el to festiu de la Mercè, vinculat amb la imatgeria dels Gegants del Pi.

3

Pròleg. {Joan Ignasi Gómez (Vilanova i la Geltrú, 1991). Periodista } No s’acaba l’estiu fins

ven més del normal per ser una plaça

que s’acaba La Mercè. És impossible passar

important i plena. Anys abans m’havia quedat embadalit veient per la tele com

pàgina de l’època més vital i lleugera de tot

els Bordegassos descarregaven el seu primer 3 de 9 amb folre. En aquest sentit,

l’any fins que no esclaten els últims

sempre vaig poder reconèixer la vostra plaça una mica meva, també, i indret feliç i

petards del Piromusical i, bressolada per

important.

Santa Tecla i la Misericòrdia, La Mercè posa punt final com a gran colofó a l’estiu. A més, és un bon recordatori de l’alegria que passa, abans de tornar a la nova vida que ens empeny del treball a casa i de casa al tre-

nes a la vostra festa, hi apareixen, pel camí, els Gegants del Pi. Hi ha una cançó que els ha catapultat a la fama i no tothom que la sap els hi posa testa. Però, al cap dels anys, també he pogut -gràcies a una

ball, val la pena cirerejar el pastís.

feina meravellosa per a mi- conèixer els Gegants del Pi i tots aquells que els hi

Paga la pena per moltes raons. La primera és per recordar els valors actuals de la

donen vida. Això m’ha permès entaular una amistat més enllà de la professional i

Mare de Déu de la Mercè, que lliura de plagues i de la fundació de la seva ordre,

que, cada cop que els Gegants del Pi surten al carrer, hi vegi alguna cosa més

que no és gaire diferent dels vaixells que ara rescaten enmig del Mediterrani. Seria

que uns gegants històrics i patrimonials del país.

una llàstima deixar caure en l’oblit les històries de l’advocació, que són tan certes pel simple fet d’explicar-les i que es transformen en necessàries.

A mi, que em van fer néixer a la plana del Garraf i que això de la festa ens ho implementen amb la primera natjada del metge, sempre m’ha semblat que La Mercè era allò meu però molt més gros. A la plaça de Sant Jaume, la Rambla i la Catedral pel mig! I disculpeu-me que us ensenyi el meu primer record, de petit, dalt de l’escenari amb els Falcons i les cames que tremola-

4

D’entre totes aquelles incursions vilanovi-

Els Gegants del Pi són, en certa manera,

amb els mils detalls de tot aquest

els gegants de Catalunya. I sí, obrim el pòrtic. Tot s’ha tornat una ombra del que

compendi. Amb la simitarra i amb les joies dels Gegants, amb la rosassa i amb el

era. Entre mascaretes i aforaments, els Gegants del Pi resisteixen. Han estat un

carrer Petritxol i Sant Josep Oriol ple de garlandes. Amb les campanes, Guimerà

exemple en la reactivació de la cultura popular de la qual en necessitem més.

vigilant, els saltirons de la Mulassa i el Lleó i tantes, tantes coses que puc veure

Més, perquè necessitem cirejar el pastís amb La Mercè i necessitem els Gegants

si tanco els ulls.

del Pi perquè el pastís és altíssim.

Gaudiu de La Mercè i gràcies per deixarme obrir-vos les portes. Trobem tots

Aquestes dues parelles, expressades en més de quatre figures, són patrimoni. El

plegats un raconet de felicitat i de descans, vibrant i emotiu, dels temps tan

patrimoni és tot allò que hem heretat i volem deixar en herència. A mi

dolents que ens han tocat. No hi ha medicament més efectiu que veure els Gegants

m’agradaria deixar uns gegants, un barri i una basílica. No m’agradaria que les

del Pi: Mustafà, Elisenda, Oriol i Laia i totes les persones que els hi donen vida.◄

futures generacions no s’embadalissin

5

150 Mercès. {Associació d’Amics dels Gegants del Pi} I després d’un any, ja

dèmica, sí, però també serà inoblidable. I

hi tornem a ser. Ho diem amb la boca

és que la Festa Major de Barcelona assoleix una fita històrica. Enguany fa 150 anys

petita perquè ens ha tocat viure uns anys

que l’Ajuntament organitza les festes, que ja es feien des de tres anys abans. Per

festivament durs, però també ho pro-

celebrar-ho, la festa serà excepcional, recuperant espais que ens faran viatjar al

clamem als quatre vents perquè és

passat, com el passeig de Gràcia, per on hi tornarà a circular la Cavalcada.

Festa Major i tothom n’ha de poder gaudir al màxim.

També hi haurà exposicions commemora-

La festa barcelonina és i ha de ser partici-

tives i nombrosos elements que ens endinsaran en la història de la festa més

pativa i participada. Participativa perquè la ciutadania té el dret de participar-hi i fer-

estimada pels qui viuen en aquest racó de món. El 24 de setembre és un dia màgic i

se-la seva, de viure-la amb tots els sentits malgrat les restriccions i tota la pru-

ara, 150 anys després, ho tornarà a ser.

dència que cal prendre. Participada perquè tothom qui ho vulgui la pot viure des de dins, participant d’alguna de les nombroses entitats de cultura popular de la ciutat que es passen l’any treballant de valent per vertebrar aquesta festa que tant ens estimem i que sovint no valorem prou.

Però és ben cert que si l’any passat va ser l’única o de les poques festes que es van poder celebrar (amb tots els ets i uts), significa que l’ajuntament hi aposta, sí, i que les entitats estem disposades a tot

tius que hem enyorat molt: el Toc d’Inici, el ball de l’Àliga i dels gegants de la Ciutat el dia de la Mercè al migdia, les Matinades, la Cavalcada, el ‘Matí Gegant’, el ‘Correfoc’...

Però encara quedarà recuperar alguns dels rituals, que en alguns casos han vist canviat el dia i l’hora de la seva execució, desvirtuant l’estructura i el relat de la nostra Festa Major.

I entre tot aquest rebombori de colors, pólvora, música, flaires i fum, en Mustafà i l’Elisenda es presentaran renovats, lluint

per fer-la possible.

els seus nous vestits en una festa que sens dubte passarà a la història.

Aquest any tampoc podrem abraçar-nos, ballar arrambats, fer cercaviles com fèiem

Visca la Mare de Déu de la Mercè!

abans ni passar la tarda a la Rambla un dia de Festa Major, que alguna cosa hi

Bona Festa Major!◄

trobarem... Tornarà a ser una Mercè pan-

6

Per si fos poc, recuperarem instants fes-

Efemèrides de la Mercè d’enguany Cada any, la nostra festa té elements destacats que estan d’aniversari. Enguany és un any molt especial. Fa 150 anys de les festes però alhora també arriben al segle i mig de vida el primer castell de focs i la primera desfilada amb colles d’arreu!

Aquests són els aniversaris:

 150 anys de les Festes de la Mercè organitzades per l’Ajuntament

 150 anys del primer castell de focs  150 anys de la primera desfilada amb colles de la ciutat i de fora

 40 anys del Piromusical  40 anys del Ball de Gegants  30 anys del Fotomercè  25 anys de la Mostra d’Associacions  25 anys del Galop de la Mercè  25 anys de la Passejada de Bèsties  25 anys de la Xambanga  10 anys de l’Anada a Ofici  10 anys del Toc a plegar

7

El primer segle de la Mercè {Xavier Oliveras, geganter i estudiós de la festa} L’origen del motiu de la festa

agraïment a aquesta gesta, el

major de la Mare de Déu de la Mercè el trobem el 1218, quan la

Consell de la Ciutat va determinar que fos la nova patrona de

Mare de Déu s’apareix de manera onírica a Sant Pere

la ciutat, introduint-se la celebració a l’any següent. No

Nolasc, al rei Jaume I i a Sant Raimon de Penyafort, tot acon-

obstant aquesta festivitat no va acabar de quallar tot i els

sellant-los la creació d’una ordre per a la redempció dels

intents dels poders municipals; a tall d’exemple, no és casualitat

captius cristians, apressats pels moriscos. Aquesta ordre es

que la cerimònia de proclamació del rei Carles III a Barcelona es

convertí en la que ara es coneix

fes el 24 de setembre del 17592 .

com a Ordre

Mercedària.1

El patronatge de la ciutat prové del 1687, quan la Mare de Déu alliberà Barcelona d’una plaga de llagostes -un detall que podem observar al cartell de la festa de l’any 2020-. Com a

8

Un altre episodi del patronatge el trobem el 1821 quan l’Ajuntament pregà a la Mare de Déu la seva ajuda per a deslliurar-se del brot de febre groga.

Tot i aquesta antiguitat, la festa és molt més tardana i neix en

un context concret, més propi

típics o els vistosos ornaments

de la recerca de la identitat i les influències del romanticis-

dels carrers de Ciutat Vella.

me nacionalista que no pas de la pietat i devoció popular. Tal és així que vertaderament “neixen” amb la implicació de l’Ajuntament el 1871 -amb Rius i Taulet com a alcalde-, assenyalant-se com a raó de celebració l’haver superat el

No només al carrer es va notar aquesta implosió festiva, també als cercles culturals. Bona prova d'això és la programació que es va fer el diumenge 28 d'aquell any: l'Orfeó Català va realitzar un gran concert popular i es va fer un festival al

brot de febre del 1870.

Palau de Belles Arts amb rondalles valencianes i arago-

Cal dir però, que l’esplendor màxima d’aquest renaixement

neses, així com danses empordaneses, seguit d'un concert de

es dóna el 1902 amb l’impuls del regidor Francesc Cambó, el

l'Orfeó i de la Banda Municipal 3.

qual promou una celebració de gran magnitud amb la intenció de convertir les Festes de la Mercè en la “Festa Major de Catalunya” aprofitant la capitalitat de la Ciutat Comtal. S’ha d’assenyalar la rellevància d’aquell any materialitzat, entre d’altres,

gegants,

Concurs de nanos i monstros

en

el

Al vespre es varen fer funcions extraordinàries a tots els carrers, així com balls als envelats i places, i també serenates i cobles a diferents llocs de la ciutat, concloent la jornada amb un gran castell de focs4. Aquesta programació fa notar que les festes ja no eren només del Consistori, també del poble.

sinó

9

Tot i aquesta revitalització, el debat entre

tractava el “folklore catalán”, com una

els partidaris d’una festa major de caràcter laic i identitari contra els qui estaven a

cosa fossilitzada i llunyana6.

favor d’una celebració religiosa, va provocar una regressió a la festa i la va recloure a l’àmbit catòlic. El context social i polític de les dècades posteriors no en va propiciar un ressorgiment. L’última edició de les festes al carrer és el 1904, encara que

Així doncs, les Festes de la Mercè han mantingut al llarg dels anys un debat entre pietat popular i festa laïcitzada, també avui en dia latent, on el seu format i manera de fer ha anat mutant, igual que ho ha fet el variant context socioeconòmic barceloní.◄

anys després es tenen notícies del

1 Cabestany

llançament de morters. Amb tot, la

natge de la Mare de Déu de la Mercè”, Barcelona me-

festa perdent

va anar força i

tròpolis mediterrània, 1987, núm.

sovint s’utilitzava com a pretext per a

4, abril-juny, 104.

programar exposicions i mostres del

2

món. La Mercè va quedar reclosa a

núm. 8, 2, 1988, pàg.

processionant5.

561- 576.

No fou fins el 1951,

batlle Simarro, aquesta primera edició al carrer després d’anys d’absència imitava la festa del 1902, portant tot de comparses

10

a la capital, destacant la realització d’una Patum completa. Cal dir però, que es

Samper,

tas reales en la Cataluña de Carlos III Pedralbes: Revista d'història moderna,

dels 30, la Mare de Déu va continuar

carrer, amb un context de control, sotmetiment i un caràcter ranci. Comandada pel

Pérez

pàg.

María Ángeles. Fies-

les parròquies, tot i que fins la dècada

en ple nacionalcatolicisme, que la festa major va tornar al

i Fort,

Joan-F. “El patro-

3 La

Veu de Catalu-

nya, 28 de setembre de 1902, núm. 1331, Edició del Matí, pàg. 2.

4 Operecitato.

5

La Veu de Catalunya, 24 de setembre de

1921, núm. 7961, Edició del Matí, pàg 7.

6

Diario de Barcelona, 23 de setembre de

1951, pàg. 18.

Festes Majors en temps de Covid-19 (II) {Dani Mosquera, graller i geganter del Pi} Un any enrere, en l’edició anterior d’aquest mateix programa, escrivíem un article tot fent un repàs a com havia afectat la COVID19 a la cultura popular i a les festes majors.

Anul·lacions, virtualitat, exposicions, reserva prèvia, aforament limitat... Crèiem que enguany en podríem fer un sobre com havia estat la tornada a les festes majors tal com les coneixíem. Però vam pecar d’ingenus...

Sant Pere a Reus. Foto: Xavi Ortiz.

Si reprenem el repàs de les festes pandèmiques on el vam deixar, després d’un estiu d’anul·lacions i canvis de nom (no fos cas que anunciessis una “Festa Major”), podem dir que la Mercè no va ser la festa major que coneixíem. Malgrat les crítiques, creiem que és important recordar que l’Ajuntament de Barcelona va ser l’únic de tot el país que va apostar per un programa tan potent, fent arribar la festa a tothom.

Vam poder gaudir del Seguici amb una adaptació del Toc d’Inici, els gegants es van repartir per diferents barris, els esbarts van mostrar les danses més barcelonines i, fins i tot, vam tornar a sentir l’olor a pólvora.

Amb la festa major acabada, les dades anaven empitjorant dia rere dia i a mitjans d’octubre van sorgir noves mesures del

famós però alhora desconegut PROCICAT. En resum, es prohibien les fires comercials i les festes majors. De nou, la cultura popular tornava a quedar tocada tot i no haverse detectat cap rebrot en cap acte festiu. A més, tothom seguia al peu de la lletra el “Pla de represa de la cultura popular i les associacions culturals” aprovat el 17 de juliol pel mateix PROCICAT. A aquest fet, se li van sumar el toc de queda i la limitació de la mobilitat. La festa s’havia de quedar, de nou, a casa.

Amb l’arribada del Nadal, els grans pensadors d’aquest país relaxaven ràpidament les restriccions que s’havien aprovat mesos enrere, malgrat que les dades no anaven a millor, al contrari.

Festa Major de Vic. Fotos: Xavi Ortiz.

11

ca del Pi, casa nostra, que ens va permetre realitzar actes al seu interior, com el pregó.

A ells també els estem infinitament agraïts.

Malgrat que l’11 de març es van alleugerir mínimament les restriccions i les mesures que afectaven a la cultura popular, seguíem sent els últims en poder retornar a l’acti-

Quinquennals del Pi. Foto: Xavi Ortiz.

vitat. Això sí, ja es permetia realitzar actes culturals, amb el públic assegut i reserva.

Per aquest motiu, 45 entitats de cultura

Això sí, en relació a la cultura i, més específicament, a la cultura popular, res de res.

popular i la Plataforma de Festes Majors de Barcelona van promoure el manifest "La

Però ja ho diuen, primer de tot s’ha de salvar l’economia, no? Com si la cultura popu-

Cultura Popular és necessària", que denunciava que la Generalitat havia oblidat el

lar no mogués diners.

sector de la cultura popular, no revisant periòdicament les mesures del PROCICAT.

I com els protagonistes de Groundhog Day, la desescalada va portar més dades negati-

Amb tot això, els ajuntaments ja tenien la

ves, provocant l’aprovació de més mesures restrictives. I amb això, les Festes de Santa

mirada posada a l’estiu, període on trobem el gruix de les festes majors més típiques.

Eulàlia van quedar sota mínims.

Però abans, Corpus. Podríem parlar de les ciutats que van decidir suspendre la festivi-

En aquest context, ja feia mesos que preparàvem les Festes de Sant Josep Oriol, que l’any passat ja s’havien celebrat virtualment.

Per sorpresa (o no), no ens van aprovar la nostra proposta, que complia totes les mesures vigents. Ni mostra de balls, ni tenir un escenari on realitzar els actes; ni fer res de música tradicional al carrer. Això sí, un concert de qualsevol altre estil musical sí que es podia fer.

Finalment només vam poder fer un acte al carrer, una exposició amb gegants i bestiari de Ciutat Vella, als quals ens agradaria agrair-los la predisposició per venir després de tots els canvis. Per sort, com sempre vam comptar amb el suport de la Basíli-

12

Vigília de Corpus. Foto: Arxiu Badal

tat, com Berga, que per segon any consecutiu no celebrava la Patum; o les que van apostar per una adaptació de la festa, com Reus, Olot, Sitges o Barcelona. Aquí, gràcies al treball dels Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar, vam recuperar la Vigília de Corpus en un format adaptat.

Una setmana després, tornant a escombrar cap a casa, els Gegants del Pi celebràvem, un any després, les Festes Quinquennals, que serveixen per recordar la recuperació de les quatre figures aquell 12 de juny de 1960. En aquesta ocasió, vam poder fer una mostra de balls de gegants i una exposició al Palau de la Virreina, que va comptar amb moltes de les figures més importants del territori, com els Gegants Moros de Tarragona o els de la Vila de Sitges.

A les portes de l’estiu, malgrat que les dades tornaven a anar a pitjor, per fi, la cultura popular deixa d’estar arraconada i se li dóna més aire i llibertat. El 6 de juny el PROCITAT aprova el nou “Pla de represa de la cultura popular i l’associacionisme cultural” que permet, per primera vegada, els

Terrassa. Foto: Xavi Ortiz

on s’han realitzat ballades del seguici amb el públic assegut i reserva prèvia, com és el cas de Valls, Terrassa, Sitges, Olot, Solsona o Mataró, on s’han realitzat 22 sessions repartides en sis dies. Amb aquest fet queda demostrat que la festa és i serà possible gràcies a les entitats i el seu capital humà.

espectacles itinerants a l’aire lliure amb el públic assegut i reserva prèvia, i accepta fer

I en tercer lloc, malauradament, també n’hi ha que han prescindit de la festa al carrer,

festes majors o similars.

com Tarragona, malgrat que ja ha anunciat que per Santa Tecla, dos anys després, el

I ara ens trobem amb tres tipus d’ajuntaments. En primer lloc, els valents

Seguici tornarà a la plaça de la Font.

que programen una festa de màxims. Per Sant Pere, Reus és la primera en realitzar

Ha estat un any complicat, però gràcies a la força de les entitats i les persones que les

una passada del Seguici amb el públic assegut en graderies. Poc després s’hi sumarien

formen s’ha pogut donar a la població un bé essencial i moltes vegades oblidat per les

Vic, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç i Vilafranca.

institucions: la cultura, i més concretament, la cultura popular i tradicional. Ni la pitjor

En segon lloc trobem aquelles poblacions

epidèmia no pot ni podrà amb la cultura. I acabem amb el mateix reclam que vam fer un any enrere: ajuntaments i administracions, aposteu per la cultura, que una vegada més s’ha demostrat que és segura. Seguim tenint-ne ganes, i la ciutadania encara més.

I recordem: sense cultura, no som res.

De nou, cuidem-nos.◄

Vilanova i la Geltrú. Foto: Xavi Ortiz

13

Anunciant la Mercè {Agnès Bartolomé, dansaire, gegantera i gestora de La Casa dels Entremesos} Esperat, comentat, criticat, aplaudit, fotografiat o compartit. El cartell de les Festes de la Mercè ens anuncia que ja queda poc temps perquè la Festa Major arribi a Barcelona.

A principis del mes de juliol, els barcelonins i les barcelonines esperem la pre-

No cal que dir que els que som del món de la cultura popular, ens agraden els cartells on és representada la imatgeria festiva. Els sentim més nostres. Cartells com el del 2013 amb en Jaume I sobrevolant la ciutat o el del 1999, un cartell molt criticat, però amb diferents parelles de gegants.

sentació del cartell de les festes de la Mercè, un moment que, ara, gràcies a les

En canvi, n'hi ha altres que, per molt que ens els mirem, no hi sabem veure la festa

noves tecnologies, vivim gairebé a l’inst-

per enlloc. De ben segur que si els autors

ant, cosa que fa que en pocs minuts tothom s'hagi fet la seva opinió. Aquesta dè-

dels anys 2004 o 1996 ens expliquen el significat de la seva obra, canviarem d’opi-

ria per conèixer quina serà la imatge de la festa bé de lluny! Malament aniríem de

nió i fins i tot el relacionarem amb la festivitat.

pensar que els nostres avantpassats no ho feien...

14

Aquest 2021, la ciutat de Barcelona cele-

algun cartell? Quin és el cost actual de la

brarà el 150è aniversari de la festa grossa, la Mercè, un esdeveniment cultural que

imatge de la Mercè?

s'ha anat transformant al llarg del temps fins a arribar a l'extensa programació de la qual podem gaudir al voltant del 24 de setembre. La transformació de la festa també es veu en el disseny dels cartells que, any rere any, autors i autores de tarannà ben divers han anat fet per anunciar la festa major.

Segurament els cartells d'aquest segle XXI

La Casa dels Entremesos acull a partir del 14 de setembre, l'exposició ‘Anunciant la Mercè. Els cartells de la Festa Major de Barcelona, 1951-2021’, una mostra de la col·lecció de cartells propietat de la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella amb les diferents imatges que ha tingut la festa major barcelonina. Veniu i feu-vos la vostra opinió. Hi sou convidats.◄

els tenim molt presents, els hem vist i criticat, però... com s'anunciava la festa als anys cinquanta? S'ha censurat mai

15

16

17

18

Vestits nous, la imatge de sempre {Roger Herrera, co-cap de colla dels Gegants del Pi} Per allò de la cançó, ballar pel camí (de la

identitat de les figures dins el panorama

Rambla) representa encara avui una responsabilitat heretada de fa almenys un

festiu barceloní i català. Per tant, davant d’un eventual projecte de renovació, crèiem

parell de segles. Encara que el panorama festiu actual poc tingui a veure amb el de fa

que calia optar per una versió continuista que mantingués l’essència d’aquesta identi-

tant de temps, ens agrada evocar la idea romàntica que els gegants grans del Pi

tat i que, al mateix temps, accentués aquells trets més característics de les dues figures.

continuïn representant un emblema per a la ciutat des de fa un bon grapat de generaci-

El desgast

ons i malgrat les interrupcions. Des de la seva recuperació a principis dels 60 a tra-

Des de l’any 2004, les indumentàries d’en Mustafà i l’Elisenda han lluït per tot arreu en

vés del projecte d’Evarist Mora, podríem dir que han sofert poques variacions en el seu

múltiples ocasions. Per molt que fos imperceptible, han patit un inevitable i constant

vestuari.

Ni amb l’estrena de les rèpli-

procés de desgast. Afortunadament, les condicions d’exposició permanent dels ge-

ques es va optar per uns altres vestits que

gants a la Casa dels Entremesos, han facilitat que els vestits tinguessin una vida llar-

no s’inspiressin en els dels originals, conser-

ga, compatible amb un alt nivell d’activitat. És evident, però, que transports, hores acu-

vats actualment a la basílica de Santa Maria

mulades d’exposició solar, canvis d’humitat i

del Pi. Aquest fet ha contribuït a la creació d’una

pronunciada

rentats han acabat malmetent gairebé per complet la funció de la roba dels gegants.

Les parts escultòriques visibles també mostraven senyals evidents de desgast,

19

sobretot en la policromia. Així

incorporació de totes aquelles

doncs, les circumstàncies ens abocaven a una renovació

idees que es volien plasmar en els nous dissenys ens han portat a

completa.

una satisfacció desbordada en el resultat final.

Engrescats pel moment de canvi i amb la voluntat d’enaltir aquells trets més simbòlics de les figures, s’ha aprofitat per anar més enllà de la indumentària, amb la renovació total de la joieria dels gegants (amb l’única excepció de la papallona de l’Elisenda i l’escut i l’anell d’en Mustafà), la confecció d’un nou ram per part de Flors

Les joies d’en Miquel Carner Un dels anhels de la colla des de fa anys era que les figures poguessin lluir unes joies de la mateixa qualitat que les de les figures originals, que admirem cada any quan surten al pregó de les Festes de Sant Josep Oriol.

Sala, un nou mocador fet per Ma ga tze ms d el Pilar i

En Miquel Carner, joier del carrer de la Portaferrissa i exgeganter,

l’acondicionament de la cabellera de l’Elisenda, a càrrec de la

porta anys arreglant les joies dels gegants i ja es va encarregar de

postisseria Tapias.

les dels infantils, per tant era la persona indicada per entomar

El taller Casserras Com no podia ser d’altra manera,

l’encàrrec. El repte ha estat majúscul i la seva dedicació ha anat

el taller Casserras de Solsona s’ha encarregat de la renovació

més enllà de la imaginable. La colla es pot sentir molt afortunada

dels vestits. La confiança, la qualitat i el valor d’una relació de més

d’haver comptat amb una persona del seu talent i dedicació per a un

de 60 anys treballant plegats han avalat el projecte des de la prime-

projecte com aquest.

ra conversa fa un parell d’anys. El procés ha estat llarg (i pandèmic) i la confecció dels vestits s’ha hagut de treballar en paral·lel, amb dos equips independents de modistes. Les facilitats que ens hem trobat per part del taller i la

20

cap a un color una mica més vinós. Una particularitat històricament pendent era la serp que duu al braç esquerre. Fins avui era de cartró pedra i a partir d’ara serà Els detalls: Reedició d’antigues formes i alguna novetat Dins de la seva elegància, basada en la sobrietat, el gegant presentarà algunes franges més de passamaneria i tapapunts a la faldilla, a la camisa i a la jaqueta.

Concretament, destacarà la incorporació d’uns relleus circulars de color granatós que s’inspiren en uns de similars de tonalitat daurada que eren presents en els vestits dels anys 70-80.

metàl·lica, amb el mateix treball d’orfebreria que la de la geganta original. Com a curiositat, la serp s’enfilarà del canell cap al colze de la geganta, a diferència de l’anterior, que ho feia a l’inrevés.

La tanca de la jaqueta i l’esclava del braç dret també s’han fet a imatge de les originals, amb acabats i pedreria espectaculars.

Una renovació de llarga durada Mesos de feina silenciosa han arribat al seu punt i final. El 12 de

El conjunt de les robes té la in-

setembre

tenció de millorar el vol i minimitzar arrugues. Els barrets seran

d’alliberar l’alegria continguda i mostrar el resultat final, tot desit-

serà

el

moment

folrats de nou amb les tonalitats de les noves teles. En el cas d’ell,

jant que la il·lusió i la rebuda del públic faci que sempre recordem

es ressaltarà la forma de turbant, amb unes franges menys homo-

aquesta data. Estem segurs que tothom s’enamorarà a primera

gènies que fins ara, emulant també el disseny del barret original.

vista dels nous vestits.

Pel que fa a la geganta, presenta-

renovats

rà com a novetats principals l’adomassat de la seva jaqueta i la

comencin una nova i lluïda etapa amb tots vosaltres des d’aquesta

renovació total dels complements.

També resultarà força perceptible

Mercè 2021 i fins d’aquí a molts anys.◄

Així doncs, desitgem que els Mustafà

i

Elisenda

un petit canvi de tonalitat en les franges de la faldilla i del barret,

21

Exposicions de la Mercè’21 De l’11 al 26 de setembre

Del 15 de setembre al 26 de novembre

De 10 a 14 i de 16 a 19 h Ajuntament de Barcelona (pl. Sant Jaume, 1)

De 10 a 13 i de 16 a 19 h. Diumenges d’11 a 14 h. Dilluns tancat.

EXPOSICIÓ DEL SEGUICI POPULAR

La Casa dels Entremesos (pl. de les Beates)

Un any més, el Seguici Popular s’exposa a

ANUNCIANT LA MERCÈ

l’Ajuntament per la Mercè. L’entrada és lliure i es fa per la porta del carrer de la

Amb motiu de la Mercè es podrà visitar l’exposició ‘Anunciant la Mercè. Els cartells

Font de Sant Miquel. A partir de diumenge 12 hi podreu veure els nous vestits dels

de la Festa Major de Barcelona 1951-2021’, un recull dels cartells històrics i contempo-

Gegants del Pi!

ranis de la festa. També torna a la Casa l’exposició ‘Cavallets endavant!’ i la dels 425

Hi participen: Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar, Capgrossos Macers, Àliga, Lleó, Mulassa, Bou, Víbria, Drac, Tarasca, Cavallets Cotoners, Ball de Bastons del Seguici i Falcons.

anys de les Festes de Sant Roc Del 13 al 23 de setembre De 10 a 14 i de 16 a 19.30 h Casa de la Caritat (c. Montalegre, 6)

MOSTRA DE GEGANTS La Mostra de Gegants de la Mercè és el gran pòrtic geganter de la festa. Enguany hi ha un centenar de gegants, nans i gegantons exposats. No cal reservar plaça però sí que hi ha aforament limitat.

Diumenge 12 de setembre podreu seguir en directe la inauguració de la Mostra amb el ball dels Capgrossos Macers, el dels Gegants de la Ciutat i els parlaments al Facebook de Cultura Popular Barcelona.

Hi participen: Gegants petits i infantils del Pi, plaça Nova, el Raval, la Barceloneta, el Casc Antic, Sant Pere de les Puel·les, Sant Jaume, la Casa de la Caritat, el carrer de la Princesa, la Pedrera, Sant Antoni, les Colònies Jordi Turull, la Sagrada Família, l’Eixample, l’Esquerra de l’Eixample, el Poble-sec, les Corts, el Nou Camp, Sarrià, Aspasim,

22

Gràcia,

Nou

Barris,

Horta-

Guinardó, Xerrac, el Guinardó, Sant Andreu

d’Horta - el Carmel, Griu, Barrufafoc de

de Palomar, la Sagrera, la Trinitat Vella, el Clot, el Besòs i el Maresme, Sant Josep de

l’escola Barrufet, Pork i Tolc del Clot, antic cap del Drac del Clot, Atzeries de la Vella de

Calassanç, la Verneda i el Poblenou.

Gràcia, Sírius del Poble-sec i Dofí del Casc Antic.

Del 7 al 26 de setembre De 10 a 20 h. Dilluns tancat.

El Born CCM (pl. Comercial, 6)

La mostra es complementa amb l’exposició ‘25 anys dels gegants del Casc Antic’ i els

MOSTRA DE BÈSTIES

guarniments florals realitzats per la Casa dels Oficis amb motiu dels 150 anys de la

Els dracs, cavallets, víbries i porcs que habiten la ciutat es troben com cada any al

Festa Major

Born. Enguany també hi haurà bèsties que no llancen foc però que formen part del ric

A més, hi ha diverses activitats paral·leles programades:

bestiari festiu barceloní.

16 de setembre - Visita guiada nocturna.

Hi participen: Mulassa (vella), Drac (vell), Víbria (vella), Cavallets Cotoners (vells),

18 de setembre, d’11 a 19 h - Fira de colles de

petita Àliga de la plaça Nova, Arpella del Gòtic, Niku dels Falcons, Cavallets infantils de l’Esbart Català, Drac de Gràcia, Bouets i Vaqueta del Raval, Boc de Can Rosés, Mussol de Sants, Drac de Sants, Gaudiamus del Coll, Mosquit Tigre de Can Baró,

bestiari i jocs tradicionals. Xerrada sobre el projecte de Bestiari 3D. Passejada de Bèsties de Foc Per participar a les xerrades, cal reservar entrada prèviament al web del Born CCM.

Espiadimonis de Sant Martí, Drac de la Trajana, Drac Hydros i Follet Nèbula de Trinitat Vella, Gata de Trinitat Nova, Fogonet del Fort Pienc, Porca i Espurna de Sant Antoni, Bretolàs de Sant Andreu, Farfolla, Farfolletes i Farfollot de la Sagrada Família, Sagresaure, Sagresaureta i Drac Volador de la Sagrera, Banyut, Jussà, Ullals i Capallà

23

El Programa COMENÇA LA FESTA! Dimecres 23 17.00h_Basílica de Santa Maria del Pi

REPIC DE CAMPANES Repic de campanes anunciant l’inici de la Festa Major, a càrrec dels Campaners de Santa Maria del Pi. Les campanes i els seus tocs han estat declarats Elements Festius Patrimonials d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

melodia en honor seu: Amunt i Crits!, de Marçal Ramon.

A partir d’ara, la formació serà dirigida per Eduard Casals, compositor del ball de la Mulassa.

Un instant irrepetible!

19.00h_Saló de Cent

PREGÓ DE FESTA MAJOR Enguany la pregonera serà l’activista veïnal Custodia Moreno.

Que comenci la Festa Major!

19.45h_Plaça de Sant Jaume

TOC D’INICI En aquesta festa tan singular, tornarem a gaudir de l’acte que enceta la Festa Major, després que l’any passat no es pogués fer.

Enguany, a més, el Toc d’Inici retrà un homenatge a en Jordi Fàbregas, ànima de l’acte i creador dels Ministrils del Camí Ral. Per recordar-lo, s’ha creat una nova

24

Hi participen: Seguici Popular de Barcelona (els Gegants de la Ciutat, els Capgrossos Macers, els Cavallets Cotoners, l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac de Ciutat Vella, la Tarasca, els Gegants del Pi, els de Santa Maria del Mar, el Ball de Bastons del Seguici i els Falcons), els diables i els esbarts Ciutat Comtal, Maragall, Sant Martí i Gaudí. A la música, els Ministrils del Camí Ral que, a més dels balls, interpretaran el Toc d’Inici, el Toc Final, el Cant dels Segadors i l’estrena d’Amunt i Crits!

LA DIADA DE LA MERCÈ Dijous 24 8.00h_Sense concretar

MATINADES Avui és el dia de la nostra patrona, la Mare de Déu de la Mercè, i els grallers i tabalers de les colles de cultura popular de la ciutat ens ho recorden. En aquesta festa tan atípica, sonaran en un recorregut secret, per recordar que avui és Festa Major!

10.30h_Basílica de la Mercè

OFICI DE FESTA MAJOR, oficiat per l’Arquebisbe de Barcelona, el sr. Joan Josep Omella i Omella. amb les autoritats.

11.00h_Passeig de Gràcia

MOSTRA DE CULTURA POPULAR El Matí de Festa Major es reconverteix en 11.00h_Passeig de Gràcia

GALEJADA TRABUCAIRE tot despertant als barcelonins i barcelonines, anunciant que avui és el dia gran de la festa!

Hi participen: Trabucaires de Sant Andreu, Gràcia, d’en Perot Rocaguinarda, de Sant Antoni i de la Santíssima Trinitat.

10.00 i 10.15h_Basílica de la Mercè

AVISOS D’OFICI a càrrec de les campanes de la basílica de la Mercè, a l’entrada, a la consagració i a la sortida de l’Ofici de

una insòlita mostra de cultura popular que recupera el Passeig de Gràcia com a espai de la festa. Hi haurà tots els gegants, bèsties, colles castelleres, balls de bastons, falcons i molt més. Hi seran fins les dues i de tant en tant aniran ballant i fent actuacions. L’acte és de lliure accés.

A la zona entre el carrer del Consell de Cent i de la Diputació hi haurà trabucaires (11 a 11.30 h), pilars castellers (12 a 12.30 h) i exhibició falconera (13 a 13.30 h).

No us ho perdeu!

Festa Major, gràcies als Campaners del Pi.

25

11.30h_Parc de la Ciutadella

MOSTRA D’ESBARTS Un any més, els esbarts barcelonins surten a celebrar la Festa Major però en aquesta ocasió se’n van al parc de la Ciutadella. A càrrec dels esbarts Vila de Gràcia, Joventut Nostra i Sant Jordi, amb companyies d’arts de carrer, hi haurà gegants i bèsties de fora de la ciutat... Una

la Cobla Sabadell.

12.00h_Virtual

SORTIDA

D’OFICI,

BALL

DE

L’ÀLIGA I DELS GEGANTS DE LA CIUTAT 13.00h_Parc de la Ciutadella

NUeS L’Esbart Maragall presenta aquesta Mercè el seu darrer espectacle, on els balladors s’interroguen sobre les nostres arrels i el paper que tenen en la construcció del

festa irrepetible que ens aixecarà els ànims i serà inoblidable.

Hi participen: Llancers de la Guàrdia Urbana muntada a cavall, Cotxe històric dels bombers de Barcelona.

BLOC 1: El Seguici Popular: Capgrossos Macers, Gegants de la Ciutat, Cavallets Cotoners, Àliga, Lleó, Mulassa, Bou, Drac, Víbria, Tarasca, Gegants del Pi, Gegants de Santa Maria del Mar, Ball de Bastons del

futur. També l’endemà a les 19 h.

Seguici i Falcons.

18.00h_Parc de la Ciutadella

BLOC 2: La Barcelona del camp: Gegants

AUDICIÓ DE SARDANES

de la Verneda, del Besòs i el Maresme, de Sarrià, Normag, Bouets i Vaqueta del

A càrrec de la Cobla Marinada.

17.00h_Passeig de Gràcia

CAVALCADA DE LA MERCÈ: ‘150 MERCÈS’ Per fi, torna la cercavila més multitudinària i esperada de les festes. Enguany serà amb el públic repartit per trams al passeig de Gràcia, que estarà ple de cartells i fotografies d’aquests 150 anys d’història.

La Cavalcada serà excepcional: torna a tenir títol: ‘150 Mercès’, es recuperen els blocs temàtics, tornarà a estar encapçalada pel Seguici Popular, comptarà amb

26

Raval, Gegants de Sant Andreu, de la Sagrera i de Sant Antoni BLOC 3: La Barcelona medieval: Gegants de les Colònies Jordi Turull, del Poblenou,

de Sant Josep de Calassanç, del Carrer de la Princesa, de la Plaça Nova, Cavallot de

BLOC 6: La Barcelona modernista: Gegantona Crespinella, Xarop de Canya amb

Pedralbes, Gegants de Sant Pere de les Puel·les, de Sant Jaume i de Les Corts.

animació modernista, Gegants de la Pedrera, del Casc Antic i Ocellaire de

BLOC 4: La Barcelona burgesa: Gegants

l’Eixample.

del Nou Camp, petits i infantils del Pi, Capgrossos de Ballets de Catalunya,

BLOC 7: La Barcelona d’avui: Gegants del Raval, del Poble-sec, Girafes de Xirriqui-

Gegants vells i nous de la Casa de la Caritat, de Nou Barris i de Gràcia

teula, Gegants de Trinitat Vella, del Xerrac, del Guinardó i del districte d’Horta -

BLOC 5: La Barcelona del mar: Gegants de

Guinardó

la Barceloneta, de l’Esquerra de l’Eixample, Elefant de Rubí i Gegants de la

BLOC 8: L’Havana i Barcelona: Gegants Cubanitos de Sitges, de Vilassar de Mar,

Sagrada Família.

de Torredembarra i Banda del Pare Manyanet.

27

20.00h_Passeig de Gràcia

18.00h_Plaça Reial

FESTA DEL FOC

CONCERT DE CANT CORAL

La Mercè d’enguany té un únic acte amb

A càrrec del Cor Jove de l’Orfeó Atlàntida,

les colles de foc com a protagonistes.

Aquesta mostra vol ser un compendi de

que interpretarà ‘De Mozart a Broadway’.

les diferents entitats que treballen amb el foc festiu i que tradicionalment omplen el

20.00h_Plaça Reial

CONCERT DE CANT CORAL

centre de Barcelona per la Festa Major.

A càrrec dels Barcelona Rainbow Singers

Sentiu l’olor de la pólvora i gaudiu de les

(BRS), que interpretaran el concert ‘10+1 aniversari.’

enceses!

20.00h_Basílica de la Mercè Hi participen: Mulassa (vella), Drac (vell), Víbria (vella), Arpella del Gòtic, Drac de

CONCERT DE COBLA

Gràcia, Boc de Can Rosés, Mussol de Sants, Drac de Sants, Gaudiamus del Coll,

Barcelona.

A càrrec de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de

Mosquit Tigre de Can Baró, Espiadimonis de Sant Martí, Drac Hydros i Follet Nèbula

L’EPÍLEG

de Trinitat Vella, Gata de Trinitat Nova, Fogonet del Fort Pienc, Porca i Espurna de

Dissabte 25

Sant Antoni, Bretolàs de Sant Andreu,

MATÍ BASTONER

Farfolla, Farfolletes i Farfollot de la Sagrada Família, Sagresaure, Sagresaureta i

Hi participen: Bastoners de Sant Andreu, de l’Esbart Català de Dansaires, del Bastó

Drac Volador de la Sagrera, Banyut, Jussà, Ullals i Capallà d’Horta - el Carmel, Griu,

de Sarrià, d’Horta, del Raval, del Casc Antic, del Poble-sec, de Ballets de Catalunya

Barrufafoc de l’escola Barrufet, Pork i Tolc del Clot, Atzeries de la Vella de Gràcia,

i de Gràcia.

Sírius del Poble-sec i Dofí del Casc Antic, a més de totes les colles de diables i

12.00h_Parc de la Ciutadella

diables infantils de la ciutat.

Amb els esbarts Renaixença, Gaudí, Català de Dansaires i Ballets de Catalunya, amb

11.00 _Moll de la Fusta

MOSTRA D’ESBARTS

la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona dirigida per Joan Gómez.

28

17.00h_Parc de la Ciutadella

MOSTRA D’ESBARTS A càrrec dels esbarts Sant Martí i Ciutat Comtal.

20.00h_Parc de la Ciutadella

CONCERT CORAL ROCK Escoltarem els cors de Clavé cantant un concert Rock. Un acte insòlit i una oportunitat única per veure’l.

Diumenge 26 CONCURS

DE

Prat de Llobregat, de Vinyataires i dels capgrossos cireraires de Santa Coloma de Cervelló i de Gitanes de Sant Cugat del Vallès. Amb la Cobla Sabadell.

11.00h_Parc de la Ciutadella

71è

Gramenet, ball del Babau d’Esplugues de Llobregat, del Tortell i de Carnestoltes d’El

COLLES

SARDANISTES A càrrec de la Fed. de Colles Sardanistes.

11.00h i 17.00h_Parc de la Ciutadella

MERCÈDANSA És una de les cites claus de la Mercè des que l’Esbart Català de Dansaires guanyà l’any 1993 el concurs ciutadà per proposar actes nous per la Festa Major. En aquesta edició hi participaran balls de l’àrea metropolitana. També es podrà sentir el Galop de la Mercè, que arriba als 25 anys.

18.30h_Parc de la Ciutadella

AUDICIÓ DE SARDANES A càrrec de la Cobla Lluïsos.

21.00h_Facebook dels Gegants de la Ciutat

TOC A PLEGAR Els Gegants de la Ciutat i els Capgrossos Macers acomiaden la Mercè amb una ballada virtual amb molta marxa!

21.00h_Basílica de Santa Maria del Pi

REPIC DE CAMPANES I TRONADA Anunciant el final de les festes.

L’acte durarà d’11 a 13 h i de 16.30 a 18 h.

22.00_des de casa Hi participen: ball de Bastons del Poblesec de Barcelona, Danses de Maig de Badalona, Capgrossos de Santa Coloma de

PIROMUSICAL que clourà la festa i es podrà seguir des del balcó o terrat.

29

Goigs de la Mare de Déu de la Mercè {lletra de Mossèn Jacint Verdaguer i música de Lluís Millet} Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.

...

Que del Cel baixeu encara vostra imatge d'or ho diu, que amb els braços ens ampara com una àliga son niu.

Els reis moros tenen plenes

Per sa estrella us mira l'ona,

ses masmorres de captius

per son àngel la ciutat.◄

que al remor de les cadenes ploren llàgrimes a rius.

Jesucrist no els abandona, puix Nolasc els ha escoltat. ...

Nostra Seu hermosa i bella d'aquesta Ordre és el bressol, l'orient d'aquesta estrella que els esclaus pendran per sol.

Per blasó amb sa creu els dóna, l'ample escut del Principat. ...

Barcelona enamorada vos fa trono del seu cor: puix del Cel li sou baixada, feu-ne cel de vostre amor.

Vostre braç que esforç els dóna sia sempre al seu costat.

30

Crèdits Els textos, horaris, participants i totes les indicacions d’aquest programa són correctes a 10 de setembre, segons les documentacions rebudes per part de les diferents coordinadores i federacions que organitzen els actes de #laMercè.

Consulteu el web www.bcn.cat/merce per

Idea original: Associació d’Amics dels

saber la darrera hora de la Festa Major.

També us recomanem que ens seguiu a

Gegants del Pi. Fotografies: Ajuntament de Barcelona,

les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) per estar assabentats de tota

Nicolás Alonso, Josep Lluís Badal, Xavi Ortiz, Josep Lluís Esteras, Toni Lucena,

la informació sobre els actes en els quals hi participen els Gegants del Pi, els Ge-

Dani Mosquera i Xavi Oliveras.

Correcció: Associació d’Amics

gants infantils del Pi , la Mulassa o el Lleó.

Gegants del Pi.

dels

Aquesta Mercè’21 serà molt inusual però tot i així, a la Casa dels Entremesos hi trobareu els productes de Festa Major que us oferim.

Trieu i remeneu!

- La samarreta (per encàrrec previ).

- Ninots de goma dels Gegants del Pi (l’Oriol, la Laia, l’Elisenda i en Mustafà) i del Lleó i la Mulassa de Barcelona.

- Calcomanies dels Gegants del Pi, el Lleó i la Mulassa.

- Polseres de l’Oriol, la Laia, l’Elisenda i en Mustafà.

- Mascareta dels Gegants del Pi. - Llibre ‘La Petita Història de la Mulassa’.

- Llibre ‘Les Festes de Sant Josep Oriol’.

No us en quedeu sense!

31

Bona Festa Major! @gegantsdelpi