Programa de les Festes de la Mercè 2019 - Gegants del Pi

Programa dels Gegants del Pi

4.- Pròleg 5.- No anem bé 6.- Un aniversari únic: 350 anys dels Gegants petits del Pi 8.– Un barret amb flabiol i violí: el Ball de Bastons del Seguici

EL CARTELL

10.– 20 anys de “vestim els gegants”

2

Clara Madurell Peropadre, coneguda popularment com "la claruu", és una reusenca nascuda en un assolellat any Olímpic a Reus. Des de ben menuda ha estat experta en crear i inventar móns fantàstics i en gastar plastidecors mentre menjava sopa. Amb la il·lusió de poder dedicar-se activament i professionalment al món de la il·lustració i del disseny gràfic, vol omplir el país amb els seus dibuixos. @la_claruu

11.– Entrar al Seguici, il·lusió i orgull 12.– Gegants, nans i altres entremesos nascuts en democràcia 16.– Exposicions de la Mercè’19 17.– Efemèrides i Marxandatge 18.– El Programa 27.– Crèdits

3

Pròleg. {Estel Solé. (Molins de Rei, 1987). Dramaturga, actriu, poeta i productora. } Com un felí entrenat per

tristos que amaguen tantes coses; bèsties

endevinar d’on ve la gresca i no perdre’s mai

que volen guarir amb rauxa, les seves ànimes baldades. Mamífers menuts guien als

cap festa, els ulls se li encenen d’alegria i tom-

adults fins a primera fila, allà on els caps queden enrere i res s’imposa entre els seus

ba el cap a banda i banda per descobrir on és que

ulls i l’espectacle que han esperat, pacientment, durant tot un any. Hi som, -per fi!-, al

sonen els instruments.

Les ha sentides abans

davant de tot. La plaça ens acull amb una generositat extrema i com una mare que

que ningú. Primer va gaudir de les seves melodies i després, sense pressa, en va

vetlla per tothom, sembla que digui “Veniu, acosteu-vos! Aquí hi cabem tots!”.

aprendre el nom. Ara, sap perfectament que si sent cantar les gralles és que, a prop,

El so de les gralles ja no és lluny ni a fora,

hi haurà un esclat de sons i colors i que per res del món podria perdre-se’l. M’estira el braç amb aquella il·lusió tendre de quan aixeques dos pams de terra i encara res no ha de ser dissimulat. “Corre! Anem-hi”, em diu amb un entusiasme que envejo i que em desfà. Amb els dits entrellaçats, el seu batec accelerat que tot ho vol viure, marca el

ment, posseïts per melodies que hauríem jurat que només agradaven als petits. Hem sortit al carrer per ells, per la canalla, però ara el seu gaudi és ja el nostre. La ma petita, prem la meva amb insistència i em senyala els dos protagonistes. “Mare, veus

ritme dels meus batecs.

com ballen de contents l’Elisenda i el Mustafà?”, em demana?. “Jo vull ballar sempre

De cop, la ciutat ja no és d’asfalt i ciment, és una selva tropical: som al pic més lluminós

així!”. Els seus vestits gegants es besen amb l’aire a cada voleiada. S’alcen túniques

del dia i rajos daurats s’escolen per entre les branques majestuoses d’arbres, que

i faldilles i se’ns emporten a tots, definitivament, al vertigen poderós d’una alegria an-

abans eren només fanals. La calor es modera. Ara és l’escalf que abraça la tristesa

cestral i juvenil. “Així ballarem, fill. I que no s’acabi mai aquesta Festa Major!”.◄

d’acomiadar l’estiu i ens prepara per la caiguda de les fulles. A passes lentes i colzades, avancem entre la multitud que col·lapsa els camins de la jungla. Anem totes i tots al mateix lloc. Som animals esvalotats, festius, assedegats de ritmes i sons que ens facin bellugar aquests cossos

4

ara és a dins i ens fa vibrar braços i cames; vulguem o no, belluguem la carn, dolça-

No anem bé.

{Associació d’Amics dels Gegants del Pi}

Ara fa un any teníem el luxe de saludar-vos

Sí, tenim un Protocol aprovat pel ple muni-

per primer cop des d’aquestes línies. Presentàvem el primer programa alternatiu de

cipal. Però ni la pròpia administració el segueix. Les obres a la Virreina en plena Festa

les Festes de la Mercè amb un discurs clar i una posada en escena de màxims: assaig

Major, la no presència de les autoritats a l’Anada a Ofici (almenys fins el 2018), la no

públic, samarreta i cartell alternatiu. I no les teníem totes. Per sort, n’hi va haver

aparició en el programa d’alguns actes...

molts que ens vàreu felicitar. I aquí estem.

Altre cop, a les vostres mans (o pantalles).

És absurd, ridícul i vergonyós. Per part de tots. Nosaltres mateixos anem a veure les festes d’arreu i... Realment som incapaços

Entre tots hem fet una volta al sol i, festiva-

de treballar per millorar la nostra? Més

ment parlant, seguim on érem. L’any passat vam voler ser positius i començar amb bon

enllà dels recorreguts i els horaris, cal fer pedagogia de la festa, pensar en el perquè

peu aquesta feina de donar a conèixer una Festa Major a voltes oblidada per l’admi-

de les coses i no pensar només en el nostre àmbit sinó en el discurs de la festa major.

nistració però ben estimada per tots.

Fins llavors, la Mercè serà un festival on hi podrem veure tradicions, circ, teatre, con-

Per la Mercè tenim un model festiu envejable, que es va començar a gestar ara fa 40 anys amb els primers ajuntaments demo-

certs... I les tradicions no com el que dóna sentit, sinó com un mer festival.

cràtics i s’ha anat alimentant de la feina de

Per sort, no tot és tan negre. La ciutadania,

les entitats: la societat civil organitzada. Un model que, tristament, no ens creiem.

com de costum, va per davant de les institucions, i es creu la festa: coneix els actes,

Algú s’ha preguntat per què moltes festes de la ciutat han fet un canvi generacional i

s’informa, sap que el dia 24 de setembre és el dia de la patrona... i surt a celebrar-ho.

han augmentat la seva qualitat fins a punts inimaginables? Per què a aquests mateixos

I per celebrar-ho, aprofitem aquestes línies per agrair a l’Estel Solé el seu pròleg, una

joves no els atrau treballar per la ciutat?

veritable crida a la festa. Un text molt emotiu que ens anima i convida a gaudir com

El problema és, sí, que l’ajuntament no s’ho creu, però nosaltres tampoc. La manca

nens dels nostres dies més estimats.

d’una estructura clara (que fa que no sapiguem quin dia és el Correfoc), la manca

Us deixem amb 28 planes plenes d’històries, commemoracions i molta festa. Per-

d’un seguici completament representatiu de la ciutat, la manca d’unes comissions del

què la nostra festa s’ha d’explicar, debatre, entendre i, sobretot, celebrar al carrer.

Protocol Festiu i del Seguici amb plens poders... fan que la festa no sigui forta.

Visca la Mare de Déu de la Mercè!

Bona Festa Major!◄ 5

Un aniversari únic: 350 anys dels Gegants petits del Pi

{Roger Herrera, cap de colla dels Gegants de Pi}

Aquest setembre l’entitat encararà la recta final d’un any marcat per la celebració dels

són els Vitxets de Reus, els “Negritos” de Tarragona, en Lladrefaves i la Gegantona de

350 anys de la primera referència dels Gegantons del Pi. Així doncs, no serà una

Valls i els “Americanos” o “Cubanitos” de Sitges. Amb la intenció que la ciutat apreci-

Mercè qualsevol per a l’Oriol i la Laia.

és l’excepcionalitat de l’esdeveniment, les figures convidades van restar exposades al

Les commemoracions van començar per les Festes de Sant Josep Oriol del barri del Pi, amb una exposició que era el resultat d’anys d’investigació. La mostra va omplir el primer pis de la Casa dels Entremesos amb tots els episodis de la història dels gegants

Palau de la Virreina tot el matí del dissabte 8 de juny, mentre tenia lloc una taula rodona amb els representants de les ciutats convidades, sota el títol “Els gegants petits a la festa “.

fins als nostres dies. S’hi van exposar documents inèdits procedents de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, donant llum als orígens i els primers segles d’activitat de les figures, fins al moment poc estudiades.

La intenció de comissaris i col·laboradors era precisament la de cosir aquesta història tricentenària amb l’activitat més coneguda de les últimes dècades d’efervescència gegantera a la ciutat i el país.

A la tarda, totes les parelles van ballar pels carrers de la ciutat acompanyades pels Gegants petits originals del Pi i les seves rèpliques (que van compartir cercavila de forma excepcional).

Un dels elements en comú amb d’altres gegants petits emblemàtics d’arreu és la presència en la majoria d’actes de la festa major, on normalment els gegants hi tenen un paper protagonista.

I no hi ha aniversari sense festa, ni festa sense convidats. Els escollits van ser quatre parelles de gegants petits de marcada singularitat a les seves festes d’origen com

6

Precisament, ara s’apropen els dies on se surt sense parar. Com cada any, l’Oriol i la Laia acompanyaran en Mustafà i l'Elisenda a la inauguració de la Mostra de Gegants barcelonins i seran protagonistes de la Xambanga i el Matí Gegant. La tarda del 24, diada de la Mercè, gaudiran d'aquell moment únic en tot l'any en què milers de famílies surten a contemplar els gegants i bestiari: la Cavalcada.

Les Festes de la Mercè també representaran un punt d’inflexió per als col·leccionistes i curiosos, que vivien amb un punt d'insatisfacció aquest any ple de celebracions. Només calia esperar l'arribada de la Festa Major per aconseguir el braçalet de la Laia o lluir a la pell les calcomanies amb les il·lustracions dels Gegants del Pi.

De cara a finals de tardor caldrà trencar la guardiola perquè sortiran a la venda (per fi!) l'Oriol i la Laia de goma, completant així la família. De ben segur que n’hi ha que frisen per fer el “Ball de quatre” a l'habitació, a la dutxa o al menjador.

El futur més proper ens depara un últim trimestre d’any on transitarem del fervor absolut de la festa a l'emotivitat d'un acte de cloenda que rememorarà les dificultats de supervivència de les figures durant la primera meitat del segle vint. I és que el camí recorregut durant tres segles i mig segurament no ha estat sempre senzill i regular, però les petites figures han perviscut sempre gràcies a l'esperit popular.

Celebrem doncs que els Gegants petits del Pi viuen més forts que mai amb l'energia del present i l'embranzida de la seva tradició centenària.◄

7

Un barret amb flabiol i violí: el Ball de Bastons del Seguici. {Joan Andreu Roselló Vilà} Es feia difícil veure la festa major i no sentir

projecte i van participar en aquella primera

el cop dels bastons, el dringar dels cascavells o, simplement, la dolçor d'un instru-

actuació. L'armilla adomassada, el faldellí blanc de puresa amb un vió blau evocant la

ment anunciant que veiem passar el ball de bastons. Barcelona és la població del país

Mediterrània. En si mateix el vestuari és un homenatge als antics balls i un aspecte

amb més colles de ball de bastons, però, curiosament, no hi havia cap referent al

identitari del ball barceloní.

Seguici històric. La ciutat és un conglomerat d'influències i estils vinguts de totes les conrades; per aquest motiu es feia realment necessari iniciar un projecte de zero, nou, amb músiques, coreografies, vestuari i acompanyament musical reivindicatiu

8

Les músiques i coreografies són, com no podia ser d'altra forma, inèdites. En aquest moment les peces són sis: "Ball de Bastons del Seguici", "la Dretana", "els Bastaixos", "la Baixada", "el Trencafiles" i "els Miquelets". Coreogràficament, s'ha procurat ser

històricament i creatiu en el seu context.

innovador en alguns dels cops i de les passades. En algun dels balls es rendeix home-

Amb aquesta filosofia, aquest grup recuperà el vestuari que duia un ball de bastons

natge a l'indret del músic (amb canvis de posició que recorden el seu lloc d'origen) i

que va participar en la Processó del Corpus de Santa Maria del Mar l’any 1855. El grup

en les noves s'han anat introduint repics característics i primaris del ball. En conjunt,

porta barret, i aquest no és un element intranscendent. És gairebé un símbol, no per-

es busca la puresa i la senzillesa del ball de bastons amb melodies curtes i repetitives.

què sigui nou en el ball de bastons, sinó perquè les històriques cintes són ara de

La recerca i la preocupació es centra en la creació de balls i músiques que siguin pa-

nou colors: un per cada colla de la ciutat que, en el seu moment, donaven suport al

trimoni barceloní sense caure en la imitació d'altres balls existents.

Respecte a l'acompanyament musical, el full de rengle d'aquella Processó de Corpus

membres de diferents colles de ball de bastons de la ciutat, colles que en el moment

dibuixava amb claredat un violí i un flabiol, per tant estava escrit que la formació del

inicial van recolzar el projecte de creació d'una formació bastonera que participés en

Seguici havia de ser aquesta, alhora que també reivindicava la participació del violí

els actes del Seguici de la Ciutat. Així i tot la màxima del Seguici és que fos patrimoni

en una formació bastonera. Pel que fa al flabiol, tot i que va ser una peça fonamental

barceloní: de la gent, no de ningú, de la ciutat, i ho demostra el fet que ja comencen a

anys enrere, altres instruments com la gralla han anat guanyant terreny en detriment

acostar-se bastoners que volen formar part d'aquest grup. És la unió de tots plegats

seu. Per tant, era just que fos el flabiol qui acompanyés el ball, per recreació històrica

per donar força i consistència a la creació del projecte malgrat tot.

i per reivindicació dins el món bastoner. La dolça tonada del flabiol, amb el tamborí, ens

La presentació oficial va ser el dissabte 7 de

aporta aquell so especial que volíem a les melodies del ball de bastons.

febrer de 2015, amb una cercavila a les 12 del migdia des de la plaça de Catalunya fins

Les músiques i balls del Ball de Bastons del

a la plaça de Sant Jaume. El Ball de Bastons de Montblanc i el Ball de Bastons d'Igualada

Seguici de Barcelona, només s'escolten, i veuen, per les seves festes majors: la

van ser els padrins del naixement del Ball de Bastons del Seguici.

Mercè, Santa Eulàlia i d’allà on va néixer tot seguici: el Corpus, així com en aquells

Així fou com la ciutat, a partir de la festa

esdeveniments, ciutadans o d'intercanvi, on es requereixi la participació del Seguici i, per tant, el seu ball de bastons.

Quant als bastoners i bastoneres que podem veure a les actuacions, la majoria són

major de Santa Eulàlia del 2015, va veure el naixement d'una colla de Ball de Bastons per acompanyar el Seguici Popular de la ciutat: el Ball de Bastons del Seguici. I per molts anys.◄

9

20 anys de “Vestim els gegants” {Nico Alonso, pare dels Gegants de la Ciutat} “El tercer mil·lenni està al caure. Els ge-

Veient-ho dues dècades més tard, i havent

gants de la Ciutat ho saben. I també saben que com a reis han de representar la mo-

sentit multitud de comentaris, un es qüestiona si es va perdre l’oportunitat de

dernitat. Per això volen que se’ls canviïn els vestits i els pentinats. El seu desig és rebre

recuperar l’antiga tradició de fer-los vestir a la moda. Probablement. Però per molt

el futur amb una imatge renovada i adient als nous temps que arriben”. Amb aquesta

canvi de mil·lenni que toqués, no estàvem preparats. Prova d’això són els dos vestits

prosa es presentava, el juny de l’any 1999, el concurs que revolucionaria la història dels

que els han seguit, més medievals que mai.

Gegants de la Ciutat. O no?

dia: pentinats rocambolescs, les delicades

Després d’unes dècades variant sobre un mateix model, la imatge de la parella va

sedes... eren difícils de conservar. Qui no els recorda amb les corones trencades o el

passar per les urnes. La votació es va poder fer al Bulevard Rosa (on s’exposaren els

ceptre d’ell amb paper de bombolles?

gegants per l’ocasió) o la plana web del Club Super 3 i, finalment, el 12 de juliol es va fer públic el nom de la guanyadora: Yolanda Saura, que havia ideat el model número 6.

El vestit final no seria calcat al disseny: ell aniria amb una melena rinxolada (tot i que el dia de l’estrena va sortir calb) i el vestuari seria blavós. Ella, en canvi, quedà clavada.

10

A més, aquest vestuari no era idoni pel dia a

El temps va passar i pocs són els que recorden aquesta etapa. Per sort, des de fa uns anys, podem veure aquesta imatge exposada al Museu Etnològic sobre els gegants del 1985. Un tresor pels melancòlics.

Per acabar, un exercici. Imagineu com haurien quedat amb algun dels altres models?

Jo, amb 7 anys, vaig votar l’1. I vosaltres?◄

Entrar al Seguici, il·lusió i orgull. {Marta Alonso Latorre, membre dels Falcons de Barcelona} Des de la nostra creació l'any 2003, els

Seguici de Santa Eulàlia, coincidint amb

Falcons de Barcelona vam tenir molt clar que volíem implicar-nos culturalment i

l'aniversari de la nostra presentació com a colla a la ciutat, que també va ser per les

popularment en les festes i actes de la ciutat que portem al nostre nom. I molt

festes de la copatrona.

especialment en les tres grans festes de Barcelona: Santa Eulàlia, la Mercè i Corpus.

En totes tres festivitats, la colla ha participat realitzant diferents actuacions i figures, essent un punt d'inflexió important l'entrada dels Falcons de Barcelona al Toc d'Inici de les Festes de la Mercè de l'any 2012. Des d'aquell any, portem a plaça la figura de "El trèvol" (una figura a 3 vents amb pilar de 3 obert) i la cançó "Falcons de Barcelona", creada expressament pel moment en el que "tot comença, tot s’acaba i tot torna a començar".

I seguint amb la implicació de la colla en les celebracions de Barcelona, tan sols ens quedava entrar a formar part del Seguici Popular de Barcelona.

L'any 2019 vam participar per primer cop al

També enguany hem participat per primer cop com a membres del Seguici a la Processó de Corpus, tot i que anteriorment ja hi participàvem fent un parell de figures al pas de la Custòdia.

I ara esperem il·lusionades les Festes de la Mercè! La festa major que ens ha vist créixer, caure i aixecar-nos. La festa que ens ha permès crear el Trèvol. I la festa que ens acollirà novament com a membres del Seguici, en la que participarem de noves cercaviles, moments i figures i hi seguirem volant ben amunt.

Així doncs, com a mostra de cultura popular barcelonina, no podem estar més orgulloses de poder formar part del Seguici i del seu protocol, i poder seguir mostrant a Barcelona i a les seves ciutadanes la nostra passió.◄

11

Gegants, nans i altres entremesos nascuts en democràcia.

Aquest text fa una aproximació superficial a un període complex, d’empoderament su-

aquesta capacitat comunicativa de missatges fa que siguin objecte predilecte d'ús del

posadament popular i que va capgirar del tot la festa als nostres pobles, als barris i a

poder. El poder pot ser institucional, popular, associatiu etc. Estem parlant d’in-

les ciutats del nostre país. Una nova festa que s’inventa a partir de la restauració dels

fluència, i de missatge.

ajuntaments democràtics, ara fa 40 anys.

L’article pretén posar, especialment, el focus en els gegants que neixen a Barcelona precisament a partir dels inicis de la democràcia, però des de l’òptica dels seus significats. Un aspecte poc estudiat però que és molt aclaridor ja que evidencia que la iconografia festiva en certa manera funciona com els programes iconogràfics elaborats per tal de fixar una idea, una creença o enaltir un monarca.

De què parlem quan parlem d’imatgeria festiva.

Entenem per imatgeria festiva el compendi de carcasses zoomorfes i antropomorfes que son portades per portadors (actualment també n’hi han zooantropomorfes o mixtes) que participen dels rituals festius de la comunitat. Estem parlant de gegants, bestiari, nans i capgrossos. És en l’espai simbòlic on aquests elements agafen força comunicativa i també la dimensió més interessant. Ja que parlem d’imatges, d’icones, per tant parlem de figures que transmeten alguna mena de missatge. No estem davant de figures innòcues i molt menys figures innocents ja que

12

{Amadeu Carbó i Martorell}

La realitat imatgera barcelonina del 1939 – 1978.

La realitat imatgera a Barcelona entre el 1939 i el 1978 -any de la restauració dels ajuntaments democràtics- es redueix a unes poques parelles de gegants. El bestiari és del tot inexistent, fins i tot en la memòria col·lectiva dels barcelonins.

Per un cantó cal observar els gegants que ens arriben de finals del segle XIX i principis del XX. Els Gegants vells de la plaça Nova, de propietat veïnal, construïts el 1906 i que segueixen la imatge arquetípica del gegant amb porra. Una segona parella son els Gegants nous de la Casa de la Caritat, abillats de senyors i construïts cap al 1919, coneguts com l’Hereu i la Borda o gegants del Corpus.

I finalment els Gegants de la Ciutat, construïts el 1929 sota la dictadura de Primo de Rivera com a Reis Catòlics.

En general, a partir del 1939, a Barcelona els gegants que neixen ho fan per participar en les processons del Corpus i tots com a reis Catòlics, molt del gust franquista. Aquests nous gegants són tots de propietat parroquial. Per ordre cronològic apareixen el 1945 els Gegants vells de Sants, el 1951 els Gegants de Sant Pere de les Puel·les i el 1953 els Gegants del Poble Nou. El 1960 es produeix la recuperació dels Gegants del Pi, desapareguts el 1870. Es tracta d’un episodi molt important dins el món festiu però que cau fora de l’àmbit d’estudi motiu d’aquest article. De totes maneres en fem esment per la seva rellevància.

Quan el carrer torna a ser festa.

Amb la restauració de la democràcia, el panorama festiu canvià radicalment. La recuperació del carrer com a espai lúdic fou una de les claus. De cop i volta, després de molts anys, el carrer tornava a ser un escenari de relació i d’acció, és a dir, recuperava la vitalitat com a espai natural d’expressió de la festa popular.

Tot plegat, però, tenia un denominador comú: la constant recerca de la identitat local, en aquest cas renovada. Aquest afany per recobrar les identitats locals ens ha donat com a fruit, en el camp festiu, diferents models festius que avui, amb les seves petites o grans evolucions lògiques donat el propi dinamisme de la festa, són els que vivim cíclicament en les poblacions.

En el camp tradicional, s’incorporen recuperacions d’elements al corpus festiu de les poblacions alhora que s’inventen o reinventen actes nous. Les viles i ciutats recreen i reinventen el seu patrimoni, imatgeria, balls populars i rituals festius, que en molts dels casos no havien desaparegut amb el Franquisme sinó molts anys abans, fins i tot alguna centúria.

13

Val a dir que aquests processos d’invenció o

pendentment del pelatge que tinguin, tenen

reinvenció de la festa han estat llargs, lents i laboriosos, amb l’objectiu de crear rituals

-després del lògic procés d’acceptació social- un denominador comú: exerceixen

concrets mentre anaven donant forma a una nova litúrgia festiva. Calia, doncs, girar

d’elements aglutinadors de la comunitat, que ha sacralitzat aquests nous rituals

full a uns models festius de l’època franquista en què la presència marcadament

introduint-los de manera estable i definitiva en la litúrgia festiva local.

marcial i l’ostentació de poder de l’aparell franquista eren la tònica habitual. El canvi

Panorama geganter democràtic .

estètic era radical i responia a una nova manera d’entendre la societat, passàvem d’una festa marcada per la imatge del faixí militar, la sotana i l’alcalde posat a dit, a una nova interpretació de l’estat festiu en què l’element “poble” passava a tenir un paper protagonista amb una d’ocupació del carrer.

clara

intenció

Així doncs, es tracta de recuperacions, invencions, propostes innovadores, recreacions.., d’un seguit de qualificacions per definir nous actes, noves festes; totes, inde-

14

El panorama geganter de Barcelona a partir de la restauració democràtica va fer un gir radical en tots els seus aspectes. En l'aspecte organitzatiu cal observar que els gegants deixen de ser un fenomen parroquial lligat a la celebració del Corpus per convertir-se en un fenòmen associatiu lligat a la festa major de barris i ciutats.

Plataformes, ateneus, associacions i, per tant, noves formes de gestió de la ciutadania (poder) son les que donaran un nou impuls al món geganter.

En l’aspecte formal, els gegants assoleixen noves formes i significats: es desempalleguen de l’aspecte de reis catòlics. Molts d’ells arrisquen cercant noves formes innovadores i experimentals com els Gegants de les dues cares de Sarrià (1977), els Gegants de Sant Medir del barri de la Bordeta (1979), els Gegants de roba del Clot (1979), els Gegants de la Marina (1989), les tres Xemeneies del Poble Sec (1989), els Coloms de Sant Andreu de Palomar (1989) o els Gegants de Sant Antoni (1989 – 1990).

D’altres, tot i tenir aspecte clàssic i preciosista, canvien el seu significat. Es cerquen personatges propers a la comunitat, que tant poden ser reals de l’història local com de l’imaginari més proper. En aquest ordre d’idees hi trobem, entre d’altres, els Gegants de Sant Andreu de Palomar (1982), els Gegants del Guinardó (1982-1983), els de

Nou Barris (1985), els d’Horta-Guinardó (1985), Els Gegants nous de Sants (1986), els Gegants de Gràcia (1987), els de la Sagrada Família (1988) ..

Conclusions - La imatgeria festiva no són elements innocus, sinó que són portadors d’un missatge concret que es transmet a partir de qui o què es representa.

- Aquests elements (gegants, bestiari, capgrossos...) han estat des del seus inicis a mercè del poder. Aquest pot ser eclesiàstic, militar, civil, associatiu...

- Els significats són del tot variables i canviants. Només cal canviar el relat de cada figura, per exemple: canviar-los els noms.

- Els elements d’imatgeria festiva exerceixen funcions de tòtem, amb capacitat d’aglutinar la comunitat que s’hi sent representada◄

15

Exposicions de la Mercè’19 EXPOSICIÓ DEL SEGUICI POPULAR. Ds. 14 a dl. 23, de 10 a 20h a l’Ajuntament.

Abans de la Festa Major, com és tradi-

Hi participen: Capgrossos Macers,

ció el Seguici s’exposa. En aquest cas serà a l’Ajuntament donat que el Palau

Gegants de la Ciutat, Àliga, Lleó, Mulassa, Bou, Víbria, Drac de Ciutat Vella,

de la Virreina està ocupat per obres. No us perdeu cap detall de les figures de la

Tarasca, Cavallets Cotoners, Gegants del Pi i Gegants de Santa Maria del Mar.

ciutat, que aquests dies ballaran!

MOSTRA DE GEGANTS. Dg. 15 a dl. 23, de 10 a 20h a la Casa Caritat (Montalegre, 16) Un any més, els gegants dels barris i

Caritat, Princesa, Vallespir, Sagrada

entitats de la ciutat s’arrengleren un darrere l’altre per tal que els barcelo-

Família, la Pedrera, Sant Antoni, Colònies Jordi Turull, Eixample, Poble Sec,

nins els descobreixin la setmana prèvia a la Festa Major.

Marina, Poble Espanyol, les Corts, Nou Camp, Xerrac, Guinardó, Horta - Gui-

Hi participen: Gegants petits, infantils i Perot lo Lladre del Pi, plaça Nova, Ra-

nardó, Nou Barris, Gràcia, la Sagrera, Sant Andreu, Trinitat Vella, el Clot, Ver-

val, Barceloneta, Casc Antic, Sant Pere de les Puel·les, Sant Jaume, Casa de la

neda, Poblenou, Calassanç, Montbau, Sarrià, ASPASIM i el Besòs-Maresme.

EXPOSICIÓ DE BÈSTIES DE FOC. Dg 15. a dc. 25, de 10 a 20h al Born CCM El bestiari se’n va al Born després de fer-

dreu, Dofí del Casc Antic, Gaudiamus d’El

ho l’any passat per primer cop. Allà s’hi podran veure totes les bèsties dels barris

Coll, Drac Volador i Sagresaure de la Sagrera, Estarrufadet i Víbria del Poblenou,

i entitats de la ciutat. Hi participen: Mulassa, Víbria, Dracs de Gràcia, Sants, Sarrià,

Drac Jussà d’Horta, Porca de Sant Antoni, Gat del Poble Sec, Tolc i Pork del Clot, Ar-

Les Corts, Nou Barris, Horta - El Carmel, el Bon Pastor, la Sagrada Família, Mosquit

pella del Gòtic, Hydros i Nèbula de la Trinitat Vella, Aegis de Can Rosés i Atzeries de

Tigre de Can Baró, Ca Cèrber de Sant An-

la Vella de Gràcia.

EXPOSICIONS A LA CASA DELS ENTREMESOS. Durant la Festa Major, a la Casa dels Entremesos s’hi podran veure diferents exposicions temporals:

 ‘Gegants petits, xics, camacurts i ballarics. 350 anys dels Gegants petits del Pi {1669-2019}’. Fins el 23 de setembre.

 ‘Espai i festa’. Fins el 13 d’octubre.  ‘1938. El barri de la Catedral sota les bombes. Les Festes de Sant Roc poc abans i poc després de la guerra’. Fins el 31 de gener.

16

Efemèrides d’enguany  350 anys dels Gegants petits del Pi

 40 anys de la primera Trobada de Dracs

 160 anys dels Gegants vells de la Casa de la  40 anys del Drac de Barcelona, que va Caritat o del Carnestoltes

desaparèixer

 150 anys dels primers guarniments de car-  rers al barri de la Mercè   90 anys dels actuals Gegants de la Ciutat (en la seva primera versió), construïts pels  germans Renart

 90 anys de l’Exposició Universal

30 anys de la recuperació de l’Àliga 30 anys de la primera Gimcana de la Mercè amb automòbils 25 anys del Toc d’Inici

 25 anys de la recuperació dels Cavallets Cotoners

 70 anys de la recuperació de la festa al carrer  25 anys del primer castell de nou a la Mercè i després d’una època exclusivament religiosa

de la Diada Castellera de colles convidades

 60 anys de la primera Cavalcada de la Mercè,  20 anys del concurs “Vestim els Gegants” al organitzada als inicis pel Reial Cercle Artístic

 50 anys dels Castellers de Barcelona

Bulevard Rosa i dels vestits modernistes dels Gegants de la Ciutat

 40 anys de la primera Festa Major amb els  15 anys del Fòrum de les Cultures ajuntaments democràtics

Marxandatge A la paradeta de l’assaig públic i a la Casa dels Entremesos hi trobareu els productes de Festa Major que us oferim, des de la samarreta (per encàrrec previ) fins als ninots de goma o les polseres del Pi. Aquesta Mercè hi ha dues novetats!

- Calcomanies dels Gegants del Pi, el Lleó i la Mulassa.

- Polsera de la Laia No us en quedeu sense!

17

El Programa LA PRÈVIA Diumenge 15 11.30h_Plaça del Rei

ASSAIG PÚBLIC dels Gegants del Pi. Per segon any consecutiu organitzem aquest assaig informal per començar a escalfar l’ambient de Festa Major. També hi haurà la paradeta de les festes. No us ho perdeu!

Hi participen: Gegants infantils i Perot lo Lladre del Pi, Lleó de Barcelona, Mulassa de Barcelona i els quatre Gegants del Pi.

Recorregut: Bisbe, plaça Nova, Portaferrissa, Rambla, Bonsuccés i Montalegre.

18.30h_Casa de la Caritat (Montalegre, 6)

INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA DE GEGANTS i ESTRENA D’EN NORMAG Un any més, la Mostra de Gegants de la Mercè és el gran pòrtic de la Festa Major.

Un cop hagin arribat els Capgrossos Macers, els Gegants de la Ciutat i els de Carnestoltes, faran els seus balls propis.

En acabar, prendrà protagonisme un nou-

17.00h_Plaça de Sant Jaume

CAP A LA FESTA!

iniciativa de l’associació ASPASIM. Serà apadrinat per altres gegants adaptats: la

En aquesta edició els Gegants de la Ciutat estaran acompanyats pels Gegants vells de

Frida Kahlo de Tarragona, en Martí de Premià de Mar i l’Ocellaire de l’Eixample.

la Casa de Caritat o del Carnestoltes, en el seu 160è aniversari.

Hi participen: Capgrossos Macers, Gegants de la Ciutat i Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes,

18

vingut; en Normag. És el primer gegant amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, una

COMENÇA LA FESTA Divendres 20 17.00h_Basílica de Santa Maria del Pi

TOC DE FESTA Repic de campanes anunciant l’inici de la Festa Major, a càrrec dels Campaners de Santa Maria del Pi. Les campanes i els seus tocs han estat declarats Elements Festius Patrimonials d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

els Ministrils del Camí Ral, el Bou, el Drac, la Víbria, la Tarasca, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, el Ball de

18.30h_Saló de Cent de l’Ajuntament

PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec de Manuela Carmena, jutgessa, activista social i exalcaldessa de Madrid. Amb la presència de l’Alcaldessa i els Regidors i Regidores del Consistori.

18.30h Palau de la Virreina (La Rambla, 99)

PA AMB XOCOLATA El Seguici és a punt de sortir per encetar la Festa Major, i hem d’agafar forces de la millor manera possible!

19.00h_Avinguda de la Catedral

SARDANES

INAUGURALS amb la

música de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Bastons del Seguici i els Falcons. En aquest acte i al Toc d’Inici, el Seguici anirà acompanyat pels Diables de les colles barcelonines, com és costum. El recorregut serà per la Rambla, carrer de Ferran, pas de l’Ensenyança i plaça de Sant Miquel, per acabar entrant a l’Ajuntament.

19.45h_Plaça de Sant Jaume

TOC D’INICI a càrrec del Seguici Popular, que després de la galejada dels Trabucaires , sortirà de l’interior de l’Ajuntament per executar les seves danses.

En acabar,

CASTELL DE FOCS llançat des del terrat de l’Ajuntament.

19.00h_Palau de la Virreina

SEGUICI INAUGURAL a càrrec del Seguici Popular, que desfila solemnement al so del “Toc d’Inici - cançó de Barcelona” fins a la plaça de Sant Jaume. Hi participen els Capgrossos Macers i els Gegants de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, l’Àliga, els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda amb el Penó de Santa Eulàlia, el Lleó, la Mulassa,

19

Portaferrissa, Pi, plaça de Sant Josep Oriol, Palla, Banys Nous, Baixada de Santa Eulàlia, Sant Sever, Sant Felip Neri, plaça de Sant Felip Neri, Montjuïc del Bisbe, Bisbe i plaça de Sant Jaume.

11.00h_Avinguda de la Catedral

MERCÈ DANSA És una de les cites claus de la Mercè des que l’Esbart Català de Dansaires guanyà l’any 1993 el concurs ciutadà per proposar

22.00h_Plaça Comercial

PASSEJADA

DE

BÈSTIES com a

preludi del Correfoc de l’endemà, les bèsties dels barris barcelonins surten a fer un tomb per tal que hom els pugui contemplar amb tranquil·litat. Faran el següent recorregut: plaça Comercial, Comerç, Prin-

actes nous per la Festa Major. Hi participen danses vingudes de Barcelona, Esponellà, Matadepera, Pinell de Brai, Ripoll, Rubí i Vilanova i la Geltrú, a més de la Cobla Ciutat de Sabadell, que posarà la música.

cesa, Rec, passeig del Born, Montcada, Sombrerers, plaça de Santa Maria, Santa Maria, passeig del Born i plaça Comercial, on hi haurà un lluïment de les figures amb foc. Hi participen: Mulassa, Víbria, Drac de Ciutat Vella, Tarasca i totes les figures que han estat exposades a la Mostra al Born CCM. 22.00h_Platja de l’Espigó del Gas

FESTIVAL PIROTÈCNIC INTERNACIONAL amb Nazih Tabbara

A les 18h,

CLOENDA DEL MERCÈ

Fireworks (Beirut).

balls convidats i, cap a les 19.30h:

DANSA a la plaça de Sant Jaume amb els GALOP DE LA MERCÈ

Dissabte 21 10.30h_Plaça de Sant Jaume

MATÍ BASTONER amb les colles bastoneres de la ciutat, tot celebrant la festa més grossa de l’any, l’únic moment per veureles plegades en una mateixa celebració! El recorregut serà per Ferran, La Rambla,

20

16.30h_Palauet Albéniz

BALLADA a càrrec de la Colla Mare Nostrum, l’Esbart Gaudí, la Colla Violetes del Bosc i l’Esbart Ciutat Comtal amb la Cobla Mediterrània.

17.00h_Plaça Comercial

del Coll, Vella de Gràcia, Bocs de Can Rosés,

TABALADA amb el següent recorregut:

Bestialots de l’Eskerra, Ítaca, Tarascaires de la Barceloneta, Cabrònica del Nord, Fu-

Rec, Princesa, Vila Laietana, plaça de Ramon Berenguer, Via Laietana i plaça d’Antonio López.

18.00h_Avinguda de la Catedral

CONCERT DE CORS DE CLAVÉ 20.30h_Plaça d’Antoni Maura (Via Laietana)

CORREFOC DELS PETITS des de la

res de Can Baró, Kinta Forca, Congrés Diabòlic i Bonpasfoc, la Mulassa vella, la Víbria vella, el Drac de Ciutat Vella, la Tarasca i totes les bèsties participants a la Mostra.

Com és costum, el Correfoc farà el següent recorregut; Via Laietana des d’Antoni Maura fins a Correus.

plaça d’Antonio López fins la d’Antoni

22.00h_Platja de l’Espigó del Gas

Maura, Via Laietana amunt.

FESTIVAL PIROTÈCNIC INTERNACIONAL amb els Fuegos del

20.30h_Plaça d’Antoni Maura (Via Laietana)

CORREFOC amb les colles de diables i les

Milenio (Perú).

peces del bestiari foguer dels barris i entitats de la ciutat. L’acte s’iniciarà amb la Tabalada (19.45h), la Ceptrotada i l’encesa de la Porta de l’Infern.

Hi participen els Diables de Sarrià, Port, la Barceloneta, el Poblenou, el Gòtic, la Sagrera, el Mercadal Infernal, Nou Barris, el Bon Pastor, el Poble Sec, Sants, el Clot, Sant Antoni, Les Corts, Montbau, el Casc Antic, Malignes del Carmel, Diabòlica de Gràcia, Guspires de Sants, Satànica de Sant Andreu, Trinifoc de Trinitat Vella, Malèfica

Diumenge 22 10.30h_Plaça Nova

FALCONS amb els Falcons de Barcelona i els de Vilanova i la Geltrú. Recorregut: Bisbe i plaça de Sant Jaume on, a les 11h hi haurà la DIADA FALCONERA. 11.00h_Avinguda de la Catedral

LXIX CONCURS DE COLLES SARDANISTES amb la música de la Cobla la Principal del Llobregat.

21

11.30h_Palauet Albéniz

BALLADA a càrrec de Ballets de Catalunya, els esbarts Maragall (17h), Català de Dansaires (18h) i Sant Martí (19h), acompanyats per la Cobla Sabadell.

12.00h_Plaça de Sant Jaume

DIADA CASTELLERA HISTÒRICA amb els Castellers de Barcelona i dues colles de primer nivell: els de Vilafranca del Penedès i els Minyons de Terrassa, 13.00h_Avinguda de la Catedral Recorregut: Ciutat, Regomir, Ample, plaça de la Mercè, Avinyó, Ferran i plaça de Sant Jaume.

21.00h_Plaça dels Àngels

XAMBANGA de gegants,que ballen d’una manera més desenfadada per celebrar que demà és el dia gros de la Festa Major!

Recorregut: plaça dels Àngels, Bonsuccés, La Rambla, Ferran i plaça de Sant Jaume.

Les colles aniran amb música de xaran-

BALLADA DE SARDANES amb la Cobla La Principal del Llobregat.

18.00h_Plaça de Sant Jaume

BALLADA DE SARDANES amb la Cobla La Principal de Terrassa.

LA VIGÍLIA Dilluns 23 18.00h_Plaça de Sant Jaume

CERCAVILA DE VIGÍLIA amb la qual

22

gues. Els Gegants de la Ciutat, com és costum, rebran els seus convidats a les portes de la Casa Gran. Hi participen els Gegants petits del Pi, de la Plaça Nova, Raval, Barceloneta, Casc Antic, Sant Pere de les Puel·les, Sant Jaume Apòstol, Carrer Princesa, Carrer Vallespir, Sagrada Família, la Pedrera, Sant Antoni, Colònies Jordi Turull, Eixample, Poble Sec, Marina, Poble Espanyol, les Corts, Nou Camp, Xerrac, Guinardó, Horta - Guinardó, Nou Barris, Gràcia, la Sagrera, Sant Andreu de Palomar, Trinitat

els Gegants de la Ciutat anuncien l’arribada

Vella, el Clot, Verneda de Sant Martí, Poblenou, Sant Josep de Calassanç, Montbau,

del dia gran de la Festa Major.

Sarrià i el Besòs-Maresme.

LA DIADA DE LA MERCÈ Dimarts 24 8.00h_Plaça de la Mercè

10.10h_Plaça de Sant Jaume

ANADA A OFICI del Seguici Popular, que per segon any se suma al complet a aquest

MATINADESeamb els grallers i tabalers

acte, aquest cop convidant les autoritats a participar-hi. Les figures de la ciutat surten

de les colles de gegants, castellers, bestiari de la ciutat, despertant els veïns tot

de la plaça de Sant Jaume i van en cercavila fins la plaça de la Mercè.

anunciant que avui és el dia gros de la Festa Major. Interpretaran el Toc de Matinades al

Hi participen els Capgrossos Macers i Gegants de la Ciutat, els Cavallets Cotoners,

llarg del recorregut tradicional: plaça de la Mercè, carrer Ample, del Regomir, de la

l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac de Ciutat Vella, la Tarasca, els

Ciutat, plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, de Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia,

Gegants del Pi, els de Santa Maria del Mar, el Ball de Bastons del Seguici i els Falcons.

carrer dels Banys Nous, de l’Ave Maria, plaça de Sant Josep Oriol, del Pi, carrer del

11.00h_Plaça de Sant Jaume

Cardenal Casañas (on els geganters del Pi oferiran esmorzar pels músics participants

tradicional del dia 24 de setembre. Els

i tot aquell qui els acompanyi), de la Boqueria, dels Banys Nous, de Ferran i plaça de Sant Jaume (amb l’oferiment d’esmorzar per part de la Coordinadora de Geganters).

9.15h_La Rambla

GALEJADA

MOSTRA DE BALLS DE GEGANTS, gegants barcelonins es llueixen davant els seus conciutadans tot fent els seus balls propis en plena plaça de Sant Jaume. Hi podrem veure el Ball dels Gegants del Pi, en parella, a càrrec dels Gegants petits del Pi.

TRABUCAIRE eper

anunciar que avui és la diada de la nostra Patrona. Es recomana portar protecció auditiva i evitar apropar la canalla als trabucaires. Recorregut: La Rambla (des de Canaletes), Ferran i plaça de Sant Jaume.

Al Matí Gegant (tant a la Mostra de Balls de Gegants com a la Passada de Nans i Gegants) hi participen els Gegants petits del Pi, els Gegants infantils i en Perot lo Lladre del Pi, els Gegants de la Plaça Nova, el Raval, la Barceloneta, el Casc Antic, Sant Pere

23

de les Puel·les, Sant Jaume Apòstol, el Car-

12.00h_Plaça de la Mercè

rer de la Princesa, el Carrer del Vallespir, la Sagrada Família, la Pedrera, Sant Antoni,

REPIC DE CAMPANES de la basílica de

les Colònies Jordi Turull, l’Eixample, el Poble Sec, la Marina, el Poble Espanyol, les

l’Ofici de Festa Major. Les campanes seran tocades pels Campaners del Pi.

Corts, el Nou Camp, el Taller Xerrac, el Guinardó, Horta - Guinardó, Nou Barris, Gràcia, la Sagrera, Sant Andreu de Palomar, la Trinitat Vella, el Clot, la Verneda de Sant Martí, el Poblenou, Sant Josep de Calassanç, Montbau, Sarrià i el Besòs-Maresme.

la Mercè, per primer cop a la sortida de

PILARS CASTELLERSedavant les autoritats, a càrrec dels Castellers de Barcelona, de Sants, del Poble Sec, de la Sagrada Família, de Gràcia i la Jove de Barcelona.

Tot seguit,

11.30h_Basílica de la Mercè

SEGUICI DE LA MERCÈepresidit per

OFICI DE FESTA MAJOR, oficiat per

l’Alcaldessa, el M.H. President de la Gene-

l’Arquebisbe de Barcelona, el sr. Joan

ralitat, l’Arquebisbe de Barcelona, els Regidors i Regidores del Consistori i totes les

Josep Omella i Omella. amb la presència de les autoritats.

11.45h_Plaça de Sant Jaume

PASSADA DE NANS I GEGANTS amb el següent recorregut; carrer de Ferran, la Rambla, la Rambla, Bonsuccés i carrer de Montalegre, on els gegants arribaran cap a les 13h i s’aniran desant als porxos de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

autoritats convidades.

Hi participen: Autoritats, Banda Municipal, Seguici Popular de Barcelona (els Gegants de la Ciutat amb els Capgrossos Macers, els Cavallets Cotoners, l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac de Ciutat Vella, la Tarasca, els Gegants del Pi, els de Santa Maria del Mar, el Ball de Bastons del Seguici i els Falcons, tots amb els seus músics), els Castellers de Barcelona, de Sants, del Poble Sec, de la Sagrada Família, de Sarrià, de Gràcia i la Jove de Barcelona.

Recorregut: plaça de la Mercè, carrer Ample, del Regomir, de la Ciutat i plaça de Sant Jaume.

Passades les 12.15h_Plaça de Sant Jaume

BALLS DE L’ÀLIGA I DELS GEGANTS DE LA CIUTATeinterpretats per la Banda Municipal, amb la presència de l’Alcaldessa i les autoritats al balcó de l’Ajuntament.

24

13.00h_ plaça de Sant Jaume

Santa Maria del Mar, els Gegants infantils i

DIADA CASTELLERA HISTÒRICA

en Perot lo Lladre del Pi, els Gegants petits del Pi, de la Plaça Nova, Raval, Barceloneta,

amb els Castellers de Barcelona, de Sants, del Poble Sec, de la Sagrada Família, de Sarrià, de Gràcia i la Jove de Barcelona.

17.00h_Palauet Albéniz

BALLADA a càrrec de la Colla Maig, l’Esbart Joventut Nostra, l’Esbart Sant Jordi i la Colla Nou de Novembre amb la música de la Cobla Sabadell.

Casc Antic, Sant Pere, Sant Jaume, Casa de la Caritat, Carrer Princesa, Carrer Vallespir, Sagrada Família, la Pedrera, Sant Antoni, Colònies Jordi Turull, Eixample, Poble Sec, Marina, Poble Espanyol, les Corts, Nou Camp, Xerrac, Guinardó, Horta - Guinardó, Nou Barris, Gràcia, la Sagrera, Sant Andreu de Palomar, Trinitat Vella, el Clot, Verneda de Sant Martí, Poblenou, Sant Josep de Calassanç, Montbau, Sarrià, del BesòsMaresme, en Normag de l’ASPASIM, la Frida Kahlo i en Martí de Premià de Mar (gegant adaptats per cadira de rodes), els Bouets i la Vaqueta del Raval, els Tambors de la Casa d’Aragó, la Banda de l’escola del Pare Manyanet, l’Elefant de Rubí i el Drac de Nou Barris.

Recorregut: Pelai, La Rambla, Ferran i plaça de Sant Jaume. En acabar, hi haurà el Ball de l’Àliga, dels Capgrossos Macers i

18.00h_C/ Pelai (amb el c/ Gravina)

dels Gegants de la Ciutat.

CAVALCADA DE LA MERCÈ amb la presència dels gegants i capgrossos dels barris i entitats, les bèsties i gegants del Seguici i alguns elements convidats que, com mana la tradició, desfilaran pel centre de la ciutat en un dels actes més singulars i antics de la Festa Major. I és que tot barceloní sap que la tarda del 24 de setembre toca anar a veure la Cavalcada!

Hi participen: Tambors de la Casa d’Aragó, Llancers de la Guàrdia Urbana, l’Àliga, els Gegants de la Ciutat amb els Capgrossos Macers, els Cavallets Cotoners el Lleó, la Mulassa, els Gegants del Pi, els Gegants de

25

20.30_Plaça de Sant Jaume

TOC A PLEGAR que tanca els actes festius amb la darrera desfilada de totes, la més íntima però una de les més sentides.

Amb els Capgrossos Macers i els Gegants de la Ciutat acompanyats pel grup Perdigots Talla Gran. Recorregut: Llibreteria,

18.15h_Plaça de la Mercè

BALLADA DE SARDANES a càrrec de la Cobla Marinada.

21.00_Basílica de la Mercè

Veguer, plaça del Rei, Santa Clara, Pietat, Bisbe, plaça Nova, Boters, Pi, plaça de Sant Josep Oriol (com a novetat, sonaran les campanes del Pi i hi haurà una galejada des del campanar del Pi), plaça del Pi, Cardenal Casañas, la Rambla i Palau de la Virreina.

CONCERT DE COBLA a càrrec de la

22.00_Avinguda de Maria Cristina

Cobla Sant Jordi—Ciutat de Barcelona.

PIROMUSICAL que clourà la Festa Major, a càrrec de la pirotècnia Igual.

VISCA LA MERCÈ 2020!

26

Crèdits.

Els textos, horaris, participants i totes les indicacions d’aquest programa són correctes a 5 de setembre de 2019, segons les documentacions rebudes per part de les diferents coordinadores i federacions que organitzen els actes de la #Mercè19.

Consulteu el web www.bcn.cat/merce per

Idea original: Associació d’Amics dels

saber la darrera hora de la Festa Major.

També us recomanem que ens seguiu a les

Gegants del Pi. Fotografies: Ajuntament de Barcelona,

xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) per estar assabentats de tota la in-

Nicolás Alonso, Josep Lluís Badal, Josep Lluís Esteras, Carles Leal, Toni Lucena i

formació sobre els actes en els quals hi participen els Gegants del Pi, els Gegants

Arxiu Cuyàs.

Correcció: Nico Alonso, Laura Anton, Roger

infantils del Pi , la Mulassa o el Lleó.

Herrera i Joana Olivés.

LA FESTA MAI NO TORNARÀ A SER COMPLETA MENTRE TINGUEM PRESOS POLÍTICS I EXILIATS La vostra presó és la dignitat d’un poble. Ens han jutjat a tots i no dubteu que seguirem al vostre costat.

El 24 de setembre farà 691 dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó.

Farà 674 dies que Oriol Junqueras i Joaquim Forn són a la presó.

Farà 581 dies que Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull són a la presó.

PER ELLS, PELS EXILIATS I PER NOSALTRES, LLIBERTAT

Bona Festa Major! @gegantsdelpi