Guia del TdR Institut Carles Rahola

Guia Treballs de Recerca

Versió 1.01 Febrer 2018 Versió 2.01 Febrer 2020 Versió 3.01 Març 2021

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Índex 0.- INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................... 5 1.- EL TREBALL DE RECERCA EN EL BATXILLERAT. NORMATIVA ................................. 6 2.- ELS ÀMBITS I LES EINES DE LA RECERCA ............................................................................ 10 2.1. La recerca científica ..................................................................................................................... 12 2.2. La recerca tecnològica ................................................................................................................ 13 2.3. La recerca humanística .............................................................................................................. 13 2.4. La recerca social............................................................................................................................. 14 2.5. La creació com a recerca ........................................................................................................... 14 3.- LES FASES DEL TREBALL DE RECERCA (TR) ....................................................................... 15 3.1. La fase d’ORIENTACIÓ ................................................................................................................ 16 3.1.1. Definir l’àmbit de recerca ................................................................................................ 16 3.1.2. Definir el tutor/a .................................................................................................................. 17 3.2. La fase de SELECCIÓ .................................................................................................................... 18 3.2.1. Triar el tema .......................................................................................................................... 18 3.2.2. Definir els objectius i la metodologia ........................................................................ 19 3.3. La fase d’EXPERIMENTACIÓ ................................................................................................... 20 3.3.1. Planificar la feina .................................................................................................................. 20 3.3.2. Fer l’anàlisi............................................................................................................................... 21 3.4. Fase de RESOLUCIÓ ..................................................................................................................... 24 3.4.1. El sumari o índex .................................................................................................................. 25 3.4.2. La síntesi ................................................................................................................................... 25 3.5. Fase de COMUNICACIÓ .............................................................................................................. 25 4.- L’INFORME ESCRIT ............................................................................................................................. 27 4.1. La presentació del TR.................................................................................................................. 27 4.2. L’estructura o parts del TR....................................................................................................... 28 4.2.1. La portada. ............................................................................................................................... 28 4.2.2. L’abstract .................................................................................................................................. 29 4.2.3. El sumari o índex .................................................................................................................. 29 4.2.3. La introducció ........................................................................................................................ 30 4.2.4. El cos ........................................................................................................................................... 31 4.2.5. Les conclusions...................................................................................................................... 31 2

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

4.2.6. El glossari ................................................................................................................................. 31 4.2.7. La bibliografia ........................................................................................................................ 32 4.2.8. Els annexos .............................................................................................................................. 32 4.3. Els aspectes formals del TR ..................................................................................................... 33 4.3.1. El tipus i el cos de la lletra ............................................................................................... 33 4.3.2. L’interlineat i els marges .................................................................................................. 33 4.3.3. Els encapçalaments i el peu de les pàgines ............................................................ 34 4.3.4. Les citacions textuals ......................................................................................................... 34 4.3.5. Les notes a peu de pàgina ................................................................................................ 34 4.3.6. Els gràfics i les imatges...................................................................................................... 36 4.4. L’expressió escrita del TR ......................................................................................................... 36 4.5. Les referències bibliogràfiques.............................................................................................. 37 4.5.1. La cita d’un llibre .................................................................................................................. 37 4.5.2. La cita d’un article................................................................................................................ 41 4.5.3. La cita d’un recurs electrònic......................................................................................... 43 5.- LA PRESENTACIÓ EN PÚBLIC........................................................................................................ 45 5.1. El suport gràfic. .............................................................................................................................. 45 5.1.1. Consideracions sobre la forma ..................................................................................... 46 5.1.2. Consideracions sobre el contingut.............................................................................. 47 5.2. L’exposició oral............................................................................................................................... 47 5.2.1. Recursos per a la paraula ................................................................................................. 48 5.2.2. Recursos per a la veu.......................................................................................................... 49 5.2.3. Recursos per al llenguatge corporal i l’autocontrol .......................................... 49 6.- LA TUTORIA DEL TREBALL DE RECERCA .............................................................................. 51 7.- LA TEMPORITZACIÓ DEL TR ........................................................................................................ 52 8.- L’AVALUACIÓ .......................................................................................................................................... 53 8.1. Els criteris d’avaluació................................................................................................................ 53 8.2. Les rúbriques d’avaluació ......................................................................................................... 56 8.3. La qualificació ................................................................................................................................. 56 8.4. La Comissió de Qualitat.............................................................................................................. 57 8.5. La Junta d’avaluació ..................................................................................................................... 57 8.6. Publicitat i reclamacions ........................................................................................................... 58

3

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

9.- ELS RECURSOS DE CENTRE ............................................................................................................ 59 9.1. Els equipaments i les instal·lacions ..................................................................................... 59 9.2. Els recursos informàtics ............................................................................................................ 59 10.- BEQUES I PREMIS .............................................................................................................................. 60

4

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

0.- INTRODUCCIÓ

El Treball de Recerca (TR) és una matèria del Batxillerat que els alumnes heu de cursar obligatòriament i que representa un total del 10% de la nota global de tot el Batxillerat.

El TR es configura, doncs, com “un conjunt d'activitats estructurades i orientades amb vista a la investigació que realitza l'alumnat en un àmbit que ha escollit i ha delimitat, amb l'orientació del professorat”.

L’institut Carles Rahola, en virtut de la seva autonomia pedagògica i del seu projecte educatiu, ha aprovat la normativa que ha de regular l’exercici del TR per als alumnes que cursen el Batxillerat.

La Guia del Treball de Recerca inclou les orientacions, criteris d’elaboració, organització i avaluació i els consells necessaris per a elaborar i presentar un bon treball, d’acord amb el que el Claustre de professorat ha aprovat.

Per a elaborar aquesta guia hem fet servir, entre d’altres, els documents: Guia pràctica per fer un bon Treball de Recerca (TR) a Batxillerat. 20 consells essencials, editat per l’ICE-ICP de la Universitat de Barcelona (2017, 1a ed.), i Batxillerat. Treball de recerca, editat per la Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, (2016, 1a ed.).

5

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

1.- EL TREBALL DE RECERCA EN EL BATXILLERAT. NORMATIVA El TR en el Batxillerat es regula normativament en les següents disposicions:

* Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat (DOGC núm. 5183, de 29.7.2008).

“Article 12 Treball de recerca Tot l'alumnat ha de fer un treball de recerca. Aquest treball, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca, es computa entre les matèries de segon curs.”

“Annex 1 Treball de recerca En el batxillerat, l'alumnat ha de consolidar la competència en recerca i saber-la aplicar en les diferents matèries del currículum. Els procediments relacionats amb la recerca, la gestió i el tractament de la informació obtinguda i l'exposició de resultats són presents, doncs, en les matèries del batxillerat i cal que s'exercitin en cadascuna. Atesa la importància que té el desenvolupament d'aquestes capacitats i el seu interès didàctic, en el currículum de l'alumnat figura també la matèria de treball de recerca.

El treball de recerca al batxillerat és un recurs amb el qual l'estudiant pot aplicar i contextualitzar els seus aprenentatges i, fonamentalment, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió, i també és un recurs per a l'avaluació de l'alumnat.

El treball de recerca consisteix en un conjunt d'activitats estructurades i orientades amb vista a la investigació que realitza l'alumnat en un àmbit que ha escollit i ha delimitat, amb l'orientació del professorat. Això implica tant la realització d'activitats de laboratori o de camp com activitats de documentació bibliogràfica.

L'objectiu del treball és que l'alumnat posi en marxa determinats procediments, i que ho faci en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema d'interès que estigui al seu abast.

D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements d'un camp a un altre i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.

En cap cas l'objectiu principal del treball és obtenir resultats científics nous i homologables a la recerca en àmbits educatius o professionals superiors, sinó que la finalitat essencial és aplicar un mètode lògic per a la resolució de problemes abastables que permeti l'aportació personal de l'alumnat i que sigui 6

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

compatible amb la dedicació horària dels altres components del currículum.

El treball de recerca pot emmarcar-se dins l'àmbit d'una matèria o pot ser interdisciplinari o transversal, de manera que permeti a l'alumnat adquirir una visió integrada de les diferents àrees del saber.

El treball de recerca té un caràcter individual, llevat dels casos en què sigui necessari fer un treball de grup atesa la dinàmica mateixa de la investigació. En aquests casos, quan es faci el seguiment del treball, caldrà assegurar que cadascun dels membres del grup assoleix la competència en recerca d'acord amb els objectius plantejats, amb una avaluació individual de cada alumne/a.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat La realització del treball de recerca contribueix de manera directa al desenvolupament d'una de les competències generals del batxillerat: la competència en recerca.

Al mateix temps, les peculiaritats d'un treball de recerca posen també en acció les competències de gestió i tractament de la informació (cercar, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses), digital (cerca i ús d'informació en xarxes com Internet i Intranet), comunicativa (amb la presentació escrita del treball i l'exposició oral de la recerca), i també les competències personal i interpersonal (autonomia, emprenedoria, empatia i maneig encertat de les habilitats socials) i de coneixement i interacció amb el món (en els vessants natural, social i cultural).

Consideracions sobre el desenvolupament del treball de recerca Durant la realització del treball de recerca, l'alumnat rebrà orientació sobre les tècniques habituals emprades en qualsevol recerca. Cal, doncs, col·locar l'alumnat en situacions que li permetin triar i delimitar una àrea de recerca concreta; analitzar l'àrea i distingir-ne els aspectes bàsics dels secundaris; identificar problemes i formular-se preguntes; plantejar l'objectiu o objectius que es persegueixen amb la recerca; esquematitzar el procés de realització de la recerca, planificar les accions que cal emprendre per assolir els objectius previstos; cercar la informació adequada al tema triat en els seus diferents aspectes i processar-la; proposar explicacions provisionals o hipòtesis resolutives, si escau, als problemes plantejats; plantejar estratègies de resolució; aplicar la metodologia i l'estratègia triada i recollir els resultats; processar aquests resultats i contrastar-los amb la informació de què es disposava a l'inici; arribar a conclusions i argumentar-les.

Si al llarg del procés l'estratègia de treball no ha reeixit o els resultats són minsos en relació amb allò que s'esperava, l'alumnat ha de ser capaç, amb l'orientació del professorat, d'explicar per què i articular l'estratègia més adient.

I, finalment, presentar per escrit el treball realitzat i exposar-lo oralment en públic, de manera ordenada i coherent.

L'alumnat ha d'elaborar una memòria escrita del treball realitzat, que constarà d'una introducció, en la qual s'explicitaran la justificació i el procés de gestació

7

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

del tema escollit; el desenvolupament de la recerca, amb l'explicitació de la metodologia emprada i els resultats obtinguts; elaboració de conclusions i referència de les fonts d'informació (bibliografia, centres de documentació, etc.).

L'exposició oral en públic que ha de fer l'alumnat ha de consistir en una presentació concisa, clara i rigorosa que sintetitzi el treball fet. L'alumnat ha d'utilitzar les eines i recursos propis d'aquest tipus de presentacions. És en si mateixa una part important del treball i no pot reduir-se a una simple lectura de la memòria escrita.

L'orientació a l'alumnat sobre el treball de recerca ha d'incloure la informació adequada sobre els objectius i la metodologia del treball de recerca, el calendari i els criteris d'avaluació.

La realització del treball de recerca comporta una dedicació de l'alumne/a d'una certa entitat, però no una exclusivitat que pugui suposar una fractura amb el treball continuat en la resta de matèries. La durada de la recerca hauria d'estar entorn de les 70 hores de feina per a l'alumnat.

Objectius La matèria de treball de recerca del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Fer una cerca sobre un tema d'interès personal i que sigui abastable, durant un temps determinat i de manera constant i aprofundida.

2. Posar en pràctica els coneixements adquirits en les diferents matèries del batxillerat en relació amb la metodologia de recerca.

3. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius fixats i seleccionar i tractar les fonts d'informació i documentació adients.

4. Treballar de manera autònoma, mostrar iniciativa i creativitat, esperit crític i consciència de la dimensió ètica dels processos.

5. Usar les TIC durant el procés de recerca, tractament de la informació, anàlisi i presentació final dels resultats.

6. Comunicar oralment i per escrit les idees principals amb coherència, cohesió i correcció lingüística i estilística i d'acord amb uns criteris formals de presentació dels treballs.

Criteris d'avaluació 1. Mostrar iniciativa en la formulació de preguntes, hipòtesis o objectius del treball.

2. Mostrar responsabilitat, constància i regularitat en el procés de realització del treball.

3. Planificar i temporitzar de manera rigorosa la feina d'acord amb els objectius plantejats.

4. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius del treball, afrontar els problemes generats durant el procés de recerca i tenir capacitat per reconduir les estratègies.

5. Seleccionar de forma correcta les fonts d'informació, tot mostrant capacitat

8

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

per accedir a fonts diversificades i contrastades, gestionar la informació i aplicar de forma rigorosa, crítica i objectiva mètodes d'anàlisi i interpretació de les dades.

6. Redactar un informe ben estructurat i amb rigor formal, on s'exposin les idees principals amb coherència, cohesió i capacitat de síntesi.

7. Elaborar les conclusions de la recerca de forma personal i avaluar críticament el propi treball.

8. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció gramatical i estilística, tot dominant el vocabulari tècnic específic.

9. Exposar oralment els resultats de la recerca de forma ordenada, clara i concisa.

10. Emprar les TIC i els MAV durant el procés de recerca i presentació dels resultats.”

* Resolució de 23 de juny de 2016, per la qual s’aproven els documents per a l'organització i la gestió dels centres per al curs 2016-2017. Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat “Al batxillerat, la tutoria ha de contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal, social i acadèmic dels alumnes, per afavorir l’aprenentatge, l’autonomia i la formació integral de l’alumne. El tutor o tutora té assignada una hora lectiva setmanal.

L’acció tutorial al batxillerat té com a objectius principals: l’orientació acadèmica present i de futur i l’acompanyament i guiatge en el treball de recerca.”

9

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

2.- ELS ÀMBITS I LES EINES DE LA RECERCA

L’Institut Carles Rahola ofereix els ensenyaments del batxillerat en les modalitats següents: Científic Tecnològic Humanístic Social Així doncs, els TR s’hauran d’inscriure en un d’aquests àmbits de recerca i adequar-se a les tècniques i eines pròpies de cada un d’aquests àmbits acadèmics.

D’acord amb això, les àrees didàctiques de l’institut queden adscrites als àmbits següents: Àmbit Científic:

. àrea de Ciències de la naturalesa.

Àmbit Tecnològic:

. àrea de Matemàtiques. . àrea de Tecnologia i Informàtica. . àrea d’Educació visual i plàstica.

Àmbit Humanístic:

. àrea de Llengua catalana i literatura. . àrea de Llengua castellana i literatura. . àrea de Llengües estrangeres. . àrea de Llatí, Grec i Cultura clàssica. . àrea de Filosofia, Psicologia i Cultura i Valors ètics. . àrea d’Educació física.

10

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Àmbit Social:

. àrea de Geografia, Història i Art. . àrea d’Economia i Empresa. . àrea de Religió.

Encara que l’institut no té adjudicada la modalitat del Batxillerat artístic, es considera que la recerca en l’àmbit de la creació i de les arts és fonamental per a l’aprenentatge dels alumnes i per això també es considera com a tal i s’hi adscriuen les àrees corresponents: Àmbit Creatiu i/o Artístic:

. àrea de d’Educació visual i plàstica. . àrea de Música. . àrea de Llengua catalana i literatura. . àrea de Llengua castellana i literatura. . àrea de Llengües estrangeres.

Hi ha diverses tècniques de cerca d’informació. Segons el tipus de recerca, s’utilitza una o altra o diverses en combinació.

En general podríem esmentar: OBSERVACIÓ SOCIOCULTURAL És la més adequada per estudiar comportaments o esdeveniments socials. Aplica eines de recollida d’informació com les entrevistes, els qüestionaris, les enquestes o els registres d’observació.

OBSERVACIÓ, ELABORACIÓ I/O CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA ARQUITECTÒNICA D’UN DISSENY, PROTOTIP O INSTAL·LACIÓ

O

És convenient disposar d’un esquema pautat amb els factors que caldrà observar, analitzar, interpretar i valorar, tant des del punt de vista funcional com estètic o semiòtic.

11

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

CERCA BIBLIOGRÀFICA I DOCUMENTAL És la localització d’informació continguda en llibres, revistes generals o especialitzades, diaris, arxius, documents escrits o amb imatges en diferents suports (convencionals, TIC, MAV...). És una tècnica que s’utilitza en la realització de tots els TR. CONSULTA DE FONTS HISTÒRIQUES És la consulta de materials diversos (escrits, visuals, orals, sonors...) per obtenir informació sobre fets històrics i sobre les causes que els van produir.

CERCA A INTERNET És l’exploració de recursos sobre qualsevol tema a través d’internet. L’eina que s’utilitza per aquest tipus d’investigació és un cercador.

CERCA EXPERIMENTAL És el conjunt de mètodes i tècniques emprats per recollir informació d’un treball de tipus experimental. Cal decidir quines variables intervenen en el procés estudiat, quina de les variables interessa investigar, així com dissenyar un experiment per controlar la variació i dependència d’aquestes variables.

2.1. La recerca científica Un TR que tingui com a tema algun dels continguts propis de les àrees de l’Àmbit científic podria incloure: . fer un treball de laboratori. . fer un treball de camp. . fer un treball experimental. . formular i confirmar o refutar una hipòtesi. . fer una recopilació, comentari i síntesi crítica d’informació bàsica sobre algun tema d’actualitat.

12

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

2.2. La recerca tecnològica Un TR que tingui com a tema algun dels continguts propis de les àrees de l’Àmbit tecnològic podria incloure: . fer una descripció i anàlisi d’aparells i màquines, tècniques de càlcul, fabricació, organització industrial, disseny, control de qualitat... . fer una realització i assaig de models a petita escala de màquines, circuits, automatismes, i processos que exemplifiquin aspectes de disseny, construcció, assaig i avaluació. . fer disseny i programació de programari (software), videojocs o aplicacions per a telefonia mòbil. . fer observació i estudis de camp de processos industrials concrets, de naus, instal·lacions i construccions, sobre l’entramat industrial d’una zona determinada... . formular i confirmar o refutar una hipòtesi. . fer una recopilació, comentari i síntesi crítica d’informació bàsica sobre algun tema d’actualitat.

2.3. La recerca humanística Un TR que tingui com a tema algun dels continguts propis de les àrees de l’Àmbit humanístic podria incloure: . fer una anàlisi a fons d’un tema. . resoldre un problema de recerca. . respondre una pregunta de recerca. . proposar una nova solució a un tema. . omplir una llacuna de coneixement. . ampliar el coneixement d’un tema concret.

13

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

. fer una recopilació, comentari i síntesi crítica d’informació bàsica sobre algun tema d’actualitat.

2.4. La recerca social Un TR que tingui com a tema algun dels continguts propis de les àrees de l’Àmbit social podria incloure: . fer una anàlisi a fons d’un tema. . resoldre un problema de recerca. . respondre una pregunta de recerca. . proposar una nova solució a un tema. . omplir una llacuna de coneixement. . ampliar el coneixement d’un tema concret. . fer una recopilació, comentari i síntesi crítica d’informació bàsica sobre algun tema d’actualitat.

2.5. La creació com a recerca Un TR que tingui com a tema algun dels continguts propis de les àrees de l’Àmbit de la creació podria incloure: . elaboració d’una obra literària, plàstica, musical de creació pròpia. . fer una anàlisi a fons d’una obra. . omplir una llacuna de coneixement. . ampliar el coneixement d’un tema concret. . fer una recopilació, comentari i síntesi crítica d’informació bàsica sobre algun tema d’actualitat.

14

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

3.- LES FASES DEL TREBALL DE RECERCA (TR) Iniciar un TR sempre és una part que acostuma a ser difícil, segurament perquè els alumnes no estan habituats a treballar amb aquesta metodologia.

Podríem dir que el procés del TR consta de les fases següents: 1. FASE D’ORIENTACIÓ.

2. FASE DE SELECCIÓ.

3. FASE D’EXPERIMENTACIÓ.

4. FASE DE RESOLUCIÓ.

5. FASE DE COMUNICACIÓ.

15

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

3.1. La fase d’ORIENTACIÓ “Col·locar l'alumnat en situacions que li permetin triar i delimitar una àrea de recerca concreta.”

Consistirà en programar: · 2 sessions informatives (2 hores de càrrega de treball alumnat i professorat) sobre el TREBALL DE RECERCA com a matèria obligatòria del Batxillerat, què representa, quin enfocament li dona el nostre centre...

Aquestes sessions estaran dirigides i/o impartides pel COORDINADOR DE BATXILLERAT i els TUTORS dels grups de Batxillerat de 1r curs. Es farà durant una sessió de tutoria de Batxillerat. En tractar-se d’una sessió de caràcter genèric es farà conjuntament per als alumnes del batxillerat cientificotècnic i sociohumanístic. . Un taller formatiu (3 hores de càrrega de treball alumnat i professorat) sobre el PROCÉS propi de la recerca científica en tots els seus vessants, i sobre el MÈTODE, prestant especial atenció a les activitats de LABORATORI, CAMP i DOCUMENTACIÓ que ressalta la normativa.

Aquest taller estarà dirigit pel COORDINADOR DE BATXILLERAT i impartit o bé per professorat especialista dels Departaments didàctics del centre i/o professorat extern de nivell universitari. Es farà durant les sessions de tutoria de Batxillerat. En tractar-se de sessions de caràcter especialista es faran separadament, però simultàniament, per als alumnes del batxillerat cientificotècnic i sociohumanístic.

3.1.1. Definir l’àmbit de recerca Per a realitzar un bon TR cal no precipitar-se i tenir clar què es vol fer. Cal que l’alumnat dediqui el temps necessari a triar l’àmbit, el tema i el tipus de recerca que vol abordar en el seu TR. Hi ha molts tipus de recerca i en cada àmbit fer una recerca té una connotació i uns condicionants diferents.

Abans de començar el TR cal fer dues coses: 1. Llegir amb atenció la Guia del Treball de recerca del centre.

2. Demanar informació al teu tutor/a i al coordinador de batxillerat sobre aquells aspectes que no veus clars.

16

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

L’important és que tinguis clar què faràs.

QUÈ FARÀS? Cal que defineixis l'àmbit de la teva recerca, d’acord amb l’oferta de modalitats de batxillerat del centre i l’assignació d’àrees que s’ha fet a cada un d’aquests àmbits.

3.1.2. Definir el tutor/a I també és important que tinguis clar amb qui ho faràs.

AMB QUI HO FARÀS? Amb el tutor/a El TR és una matèria del Batxillerat que es desenvolupa sota l’assessorament i seguiment d’un professor/a que fa les funcions de tutoria del TR. En funció de les seves disposicions organitzatives, el centre posa a disposició de l’alumnat de Batxillerat, cada curs, el cos de professorat que exercirà la tutoria del TR, segons l’assignació d’àmbits acadèmics que farà cada departament didàctic.

En aquesta primera fase del TR, l’alumnat haurà d’omplir un FORMULARI amb la seva proposta, que inclourà: 1. L’àmbit acadèmic al qual vol inscriure el TR. 2. Proposta de tutor/a. L’alumne/a farà una proposta prioritzada de 3 tutors/es, que hauran de ser del mateix àmbit.

Un cop rebuts aquests formularis, la coordinació de Batxillerat els revisarà i, d’acord amb els departaments didàctics: 1. Confirmarà l’àmbit acadèmic triat per l’alumne/a.

2. Assignarà un tutor/a d’entre la proposta rebuda de l’alumne/a.

La decisió de l’àmbit i del tutor/a es comunicarà a tots els alumnes i als tutors/es.

17

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

3.2. La fase de SELECCIÓ “Analitzar l'àrea i distingir-ne els aspectes bàsics dels secundaris.”

Consistirà en procedir a la tria del tema concret de recerca per part de l’alumnat. Aquesta tria es farà en les 3 sessions següents: . 1 sessió informativa (1 hora de càrrega de treball alumnat i professorat) per part dels departaments didàctics. . 1 sessió entrevista (1 hora de càrrega de treball alumnat i professorat) entre l’alumne/a i el professor tutor proposat pels departament didàctics. . 1 sessió de tutoria (1 hora de càrrega de treball per a l’alumnat i professorat) perquè els alumnes concretin els tràmits administratius de tria del tema i tutor.

Es farà en una sessió de tutoria i la sessió estarà dirigida pels TUTORS dels grups de 1r de Batxillerat.

Prèviament, els Departaments didàctics del centre faran públics a la Direcció i a la Coordinació de Batxillerat els següents aspectes: . ÀMBITS DE RECERCA que poden oferir a l’alumnat, atenent sobretot al desenvolupament de les capacitats que ha d’assolir l’alumnat, contingudes a la normativa de referència. . PROFESSORS TUTORS DIDÀCTICS. Quins professors/es del departament didàctic exerciran la tutorització del treballs que s’assignin al departament didàctic, segons una proposta de distribució que farà l’Equip Directiu d’acord amb el seu Projecte de Direcció. En qualsevol cas, la RÀTIO MÀXIMA d’alumnes assignats per tutoritzar cada Professor Tutor serà de 5.

3.2.1. Triar el tema Triar el tema del TR és difícil i demana reflexió i no córrer ni precipitar-se o ferho sense pensar.

Serà molt important en la resolució d’aquesta tasca l’assessorament del tutor/a que ja t’han assignat. Per això és important que no triïs el tema tu tot sol. Cal que abans hagis concertat una entrevista amb el tutor/a i que li plantegis els teus interessos i aficions amb claredat, perquè ell et pugui ajudar en aquesta elecció.

Què has de tenir present: . que el tema t’interessi personalment. . que et vegis preparat per a desenvolupar-lo. . que encaixi amb la teva orientació acadèmica i professional futura.

18

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

. que les eines que necessites et siguin fàcils de trobar i comprensibles. . que dominis la metodologia que faràs servir.

Abans no facis la tria del tema, també seria convenient que fessis unes primeres lectures i recerca panoràmica tant a la biblioteca com a internet per: . afinar el tema. . comprovar que el que tries i vols estudiar realment té sentit.

Un cop triat el tema, cal que hi posis un títol provisional. Triar un títol obliga a aclarir les idees i a precisar.

Un bon títol ha de tenir aquestes característiques: . ha de ser complet. . ha de ser clar, llegible i concís. Un títol no és ni una frase ni un paràgraf, és una proposició. . segons l’àmbit, ha de delimitar el tema en l’espai i el temps.

Per fixar el títol, et pot ajudar escriure un breu resum (màxim 5 línies) que expliqui el teu TR i/o buscar 5 paraules clau que l’identifiquin.

3.2.2. Definir els objectius i la metodologia Després de triar l’àmbit, el tutor/a i el tema, ara és l’hora d’aprofundir en COM HO FARÀS? Això és la metodologia, les eines que faràs servir per a desenvolupar el teu TR. L’àmbit condiciona la metodologia i les eines de recerca que hauràs d’emprar i, per això, en el capítol 2 d’aquesta Guia t’hem fet algunes propostes per determinar el tipus de recerca i formular el teu objectiu del TR. Llegeix-te detingudament aquestes propostes i tria la que més s’adigui amb el teu àmbit, tema i objectiu que pretens aconseguir amb el teu TR.

19

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

El COM i el QUAN del TR es concreta en el Pla de Treball, és a dir, has de preveure com faràs el TR, quins passos seguiràs, què faràs primer i que vindrà a continuació.

3.3. La fase d’EXPERIMENTACIÓ “Identificar problemes i formular-se preguntes; plantejar l'objectiu o objectius que es persegueixen amb la recerca; esquematitzar el procés de realització de la recerca, planificar les accions que cal emprendre per assolir els objectius previstos; cercar la informació adequada al tema triat en els seus diferents aspectes i processar-la; proposar explicacions provisionals o hipòtesis resolutives, si escau, als problemes plantejats; plantejar estratègies de resolució; aplicar la metodologia i l'estratègia triada i recollir els resultats.”

Constarà d’un total de càrrega de treball per a l’alumnat de 40 hores.

D’aquestes, 10 hores correspondran a SESSIONS DE SEGUIMENT que els alumnes faran amb el PROFESSOR TUTOR DIDÀCTIC DE TR. Aquestes sessions seran obligatòries per a alumnes i tutors i es desenvoluparan durant les hores de tutoria de manera individualitzada. El Professor Tutor Didàctic decidirà el format que vol emprar en cada una de les sessions per portar a terme la tutoria més adequada per als seus alumnes tutoritzats: format entrevista, format sessió formativa, format sessió informativa, treball dels alumnes dirigit pel professor... Les sessions de seguiment es distribuiran a cavall del 3r trimestre del 1r curs de Batxillerat i del 1r trimestre del 2n curs.

Les altres 30 hores de càrrega seran de TREBALL LLIURE dels alumnes, que desenvoluparan durant el període d’estiu i que el professor tutor didàctic només coordinarà en cas de necessitat, via telemàtica.

3.3.1. Planificar la feina Una bona planificació del TR evita que cometis errors per manca de temps i que algun imprevist et posi en dificultats.

No és bo fer res a última hora, i el TR no és una excepció. Cal organitzar-se i distribuir el temps perquè, encara que sembli que en puguis tenir molt, passa de pressa i a vegades et trobes fent les coses a últim moment i precipitadament.

Elaborar un Pla de Treball pot ser una bona eina i et pot facilitar les coses.

20

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Què hi ha d’haver en un bon Pla de Treball? . el calendari de les diferents fases de l’elaboració del TR. . una data límit o un període de realització. . la càrrega horària o dedicació que dedicaràs a cada fase. És aconsellable que les distribueixis en franges de 2 hores per què siguin rendibles. . el calendari de les dates que fixa la normativa del centre per a cada fase.

Quan hagis pres totes aquestes decisions, és convenient que facis un cronograma amb el detall de les tasques a fer, els dies i hores que les faràs.

També és bo que el revisis periòdicament i que hi facis les adaptacions que convinguin, en funció del grau d’acompliment de les tasques que havies planificat.

3.3.2. Fer l’anàlisi La fase d’anàlisi consta de dos moments: el treball de documentació o de camp i el buidatge d’aquesta documentació.

3.3.2.1. Treball de documentació i de camp: les fonts d’informació En un TR hi ha una part que conté informació que prové d’algun lloc, que tu has obtingut després d’anar-la a cercar o que l’has obtingut a partir del treball de camp i de l’experimentació.

Les fonts d’informació són els llocs i materials d’on nosaltres obtenim informació.

Un cop hem triat el tema, ens hem de documentar. Hem de buscar la informació d’acord amb les eines que tenim al nostre abast, en funció de l’àmbit i de l’objectiu del nostre TR. Els investigadors passen una bona part del temps de treball buscant, localitzant, identificant i avaluant fonts d’informació ja publicades sobre el tema del què volen tractar per tal d’ampliar, completar i actualitzar els coneixements que tenen.

21

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Podem dir que hi ha tres tipus de fonts d’informació: FONTS PRIMÀRIES: informació original, ni filtrada ni interpretada.

FONTS SECUNDÀRIES: les que sintetitzen, interpreten i organitzen la informació.

La informació avui la podem trobar tant impresa com per internet. El problema, avui, no és trobar informació sobre un tema, sinó trobar la informació més adequada a les nostres necessitats concretes.

Cal saber què buscar, on buscar i seleccionar.

Algunes orientacions que et poden servir: . busca informació de la més genèrica a la més concreta i classifica-la. . no facis servir informació impresa que tingui més de 5 anys d’antiguitat, si ha estat actualitzada en una edició posterior. . vigila amb la informació que proporciona internet, sobretot els portals d’elaboració oberta tipus Wikipedia.

A l’hora d’avaluar una font d’informació, cal que et fixis en els següents elements: . l’autor (qui es fa responsable del contingut). . l’actualitat de la font (data de publicació). . l’editorial (qui publica la informació). . el rigor del contingut (es pot contrastar?).

22

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

3.3.2.2. Buidatge de la documentació Tota la informació que hem recollit en la fase anterior, l’hem d’incorporar al nostre TR en la mesura que creiem convenient, d’acord amb els objectius que ens hem plantejat.

Això vol dir que, d’aquesta informació dispersa i diversa, nosaltres n’haurem de fer, posteriorment, un text elaborat per nosaltres mateixos: és el que s’anomena una Síntesi. Veure apartat 3.4.2 d’aquesta Guia del TR. No es pot fer un TR en base del copia i enganxa. No té cap valor, no és original, ni demostra cap treball per part nostra.

En cas que volem reproduir literalment alguna informació que hem recollit, sempre s’ha de posar entre cometes i citar-ne l’autoria (si no és així, es considera plagi). La manera de citar la trobaràs en l’apartat 4.4 d’aquesta Guia del TR. El mateix passa amb qualsevol element gràfic: fotografies, dibuixos, taules, gràfics...), que han d’anar referenciats degudament pel que fa a l’autoria.

En la fase de buidatge de la documentació i incorporació de la informació al nostre TR cal tenir presents els passos següents:

1. CLASSIFICACIÓ DE LA INFORMACIÓ. Has de tenir la informació localitzada i identificada; ens facilitarà molt la feina per a consultes posteriors durant l’elaboració del TR. 2. ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ. Per analitzar degudament la informació hem d’aplicar les tècniques del comentari de les fonts de la informació. Això vol dir: . llegir atentament la documentació que hem recollit. . subratllar . marcar els passatges que tracten de cada subtema i, si cal, fer anotacions al marge per recordar millor quin sentit té i quin era el motiu del nostre interès. . traslladar la informació obtinguda i destacada a fitxes-esquema. És necessari que prenguis nota, breument, d’on extreus cada informació que anotes, perquè quan redactis el text potser et caldrà tornar al document original i l’has de poder localitzar amb facilitat.

23

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

3. DEPURACIÓ DE LA INFORMACIÓ. Es tracta de revisar les fitxes que hem elaborat per decidir quina informació acabem incorporant al nostre TR. Cal establir, per tant, una jerarquia o un ordre entre les informacions disponibles.

No n’hi ha prou amb l’ordre d’aparició de la informació, l’hem de jerarquitzar per ordre d’importància i assignar aquesta informació de les fitxes a cada un dels subtemes del nostres TR.

3.4. Fase de RESOLUCIÓ “Processar aquests resultats i contrastar-los amb la informació de què es disposava a l'inici; arribar a conclusions i argumentar-les. (…) l'alumnat ha de ser capaç, amb l'orientació del professorat, d'explicar per què i articular l'estratègia més adient. I, finalment, presentar per escrit el treball realitzat.

L'alumnat ha d'elaborar una memòria escrita del treball realitzat, que constarà d'una introducció, en la qual s'explicitaran la justificació i el procés de gestació del tema escollit; el desenvolupament de la recerca, amb l'explicitació de la metodologia emprada i els resultats obtinguts; elaboració de conclusions i referència de les fonts d'informació (bibliografia, centres de documentació, etc.).”

Constarà d’un total de càrrega de treball per a l’alumnat de 12 hores, de les quals 2 hores seran SESSIONS DE SEGUIMENT del Professor Tutor Didàctic de TR, que es realitzaran durant les hores de tutoria, i que dirigirà i en farà el seguiment el Professor Tutor Didàctic de TR. Es tracta d’acabar aquesta fase amb el lliurament definitiu del treball de recerca escrit a la Secretaria del centre.

Es desenvoluparà iniciat el 2n curs de batxillerat, preferiblement al mes de setembre. És una de les fases importants per a obtenir un bon TR. És el moment en què ens posem a redactar el nostre Informe.

Cal tenir present que l’avaluació del TR es fa a partir de les qualificacions obtingudes en tres moments o fases d’elaboració del TR: . FASE D’EXPERIMENTACIÓ . FASE DE RESOLUCIÓ . FASE DE COMUNICACIÓ

24

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

3.4.1. El sumari o índex El sumari o índex és una part fonamental del TR. S’ha de redactar quan es té clar què es vol fer i com es vol fer.

El sumari és provisional durant la fase d’elaboració del TR i es pot modificar tantes vegades com calgui.

El sumari mostra l’estructura del treball i serveix de guia; anireu construint el TR a partir de l’estructura que se li ha donat al sumari.

Com elaborar el sumari i les parts que ha de tenir ho trobaràs a l’apartat 4.1 d’aquesta Guia del TR.

3.4.2. La síntesi En aquest apartat, hem de procedir a elaborar un text propi, a partir de la informació obtinguda i seleccionada durant la Fase d’Experimentació.

El nucli central del TR el constitueix aquesta Síntesi, que conté tots els coneixements que hem adquirit en el procés d’elaboració del TR i que demostren el que hem après, i com ho hem après. És també la nostra aportació al coneixement a través de la investigació i la recerca que fan avançar el progrés.

Veure apartat 4.3 d’aquesta Guia del TR.

3.5. Fase de COMUNICACIÓ “(...) exposar-lo oralment en públic, de manera ordenada i coherent.

L'exposició oral en públic que ha de fer l'alumnat ha de consistir en una presentació concisa, clara i rigorosa que sintetitzi el treball fet. L'alumnat ha d'utilitzar les eines i recursos propis d'aquest tipus de presentacions. És en si mateixa una part important del treball i no pot reduir-se a una simple lectura de la memòria escrita.”

Constarà d’un total de càrrega de treball per a l’alumnat de 10 hores, que es realitzaran durant les hores de tutoria i que es repartiran de la següent manera: En aquesta fase es programaran:

25

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

. un taller de RECURSOS GRÀFICS per a la presentació del TR (2 hores de càrrega de treball per als alumnes, 1 de les quals serà per al professorat presencial al centre); serà impartit per professorat tutor dels treballs de recerca. . un taller d’ORATÒRIA I TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ ORAL (3 hores de càrrega de treball per als alumnes, 1 de les quals serà per al professorat presencial al centre); serà impartit per professorat especialista extern. . Sessions de seguiment del Professor Tutor Didàctic de TR (5 hores de càrrega de treball per a l’alumnat, 2 de les quals seran per al professorat, presencial al centre) per enllestir els aspectes específics i pràctics de l’exposició oral.

26

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

4.- L’INFORME ESCRIT 4.1. La presentació del TR El TR final (Informe escrit) s’haurà de presentar en temps i forma a la Secretaria del Centre, i sense possibilitat de pròrrogues, seguint les pautes següents: 1. El TR final (informe escrit) s’haurà de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en format arxiu PDF a treball_de_recerca@iescarlesrahola.net i imprès DIN A-4, a doble cara. En la versió digital s’hi posarà el curs d’entrega, l'àmbit, cognoms, nom i el títol del treball (ex: 20_21_tecnològic_cognom1_cognom2_nom_títol del treball).

De la versió impresa se’n lliuraran 3 exemplars. Dues de les còpies poden ser en impressió en blanc i negre, però 1 ha de ser necessàriament amb color.

D’annexos només caldrà lliurar-ne un exemplar, que serà necessàriament amb color.

2. L’extensió mínima de tot l’informe serà de 20 pàgines i la màxima de 50 pàgines. Si ha de tenir una extensió més gran, caldrà que l’alumne/a ho justifiqui al tutor/a del TR i que n’aprovi l’ampliació, després de consultar la Coordinació de Batxillerat.

3. Les pàgines s’han de numerar totes, a excepció de la portada, que constarà com a pàgina 1, i la pàgina 2 que restarà en blanc i sense numeració també. Les pàgines imparells sempre es considera que són les de la banda dreta de l’edició impresa.

4. La versió impresa del TR ha d’anar necessàriament enquadernada amb un tipus que no dificulti ni impedeixi la lectura. No s’admetran fulls soltes o subjectats amb clips o grapes.

5. El TR ha de presentar-se net, lliure de ratllades, esmenes, ratlladures...

En cas que, per impossibilitat, l’alumne/a no pugui presentar el TR final a la Secretaria en el temps indicat en el calendari, el podrà presentar una persona per delegació, degudament autoritzada per escrit que es podrà acompanyar al TR. En acabar el procés d’avaluació, i abans d’acabar el curs com a màxim, els alumnes podran demanar als seus tutors que els retornin els exemplars del TR lliurats en paper.

27

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

4.2. L’estructura o parts del TR El TR ha de constar de les següents parts: - Portada - Abstract - Sumari o índex - Introducció i objectius - Cos - Conclusions - Glossari (opcional) - Bibliografia - Annexos (opcionals)

4.2.1. La portada.

En la portada (imatge inicial de l’informe escrit) es tracta de facilitar que el lector tingui a mà totes les dades de la vostra feina. Hi ha de constar: - Títol complet del treball - Nom i dos cognoms de l’autor/a. Els noms sense diminutius ni àlies - Nom de l’àmbit (TR) - Tutor/a del treball - Any en què es presenta - Nom del centre - Grup de Batxillerat al qual pertany l’alumne/a

28

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Es pot completar la portada amb alguna imatge o grafisme cuidat, però que no sigui excessiu i distregui de les dades importants.

4.2.2. L’abstract En la línia del que són els articles i treballs de recerca en àmbits universitaris, en la presentació escrita del treball, s’introdueix l’obligatorietat d’escriure un resum o abstract. Concretament, ha de ser un text breu (d'unes 250 paraules) que ha de sintetitzar el contingut del treball i fer-ne ressaltar especialment els resultats o les conclusions més importants. L'objectiu principal del resum o abstract és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà. S'ha de redactar en una llengua estrangera (anglès o francès) i en la llengua en què no estigui redactat el Treball de Recerca (català o castellà).

4.2.3. El sumari o índex Un bon sumari ens diu molt tant del contingut com de la meticulositat de qui ha fet el TR. Per això és molt important.

En el sumari has de tenir en compte: - tots els capítols i subcapítols amb què has dividit el TR. Cal que vagin numerats i jerarquitzats, tant aquí com a l’interior del TR. - indicació de la pàgina on comença cada capítol o subcapítol.

- els subcapítols només tenen sentit per classificar o distribuir la matèria del TR; si només hi ha un subcapítol dins d’un capítol, no cal posar-lo.

- el sumari s’ha de presentar a espai interlineal simple; no a doble espai.

Si un TR té moltes gràfiques o figures, pot fer falta un índex de gràfiques, i en aquest cas es diu índex d’il·lustracions i no sumari. En aquest índex s’hi ha d’anotar el número i el nom que apareix al peu de la imatge de cada gràfica o figura i la pàgina on es troba.

29

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

El sumari pot tenir una estructura com aquesta: 1. APARTAT DE PRIMER NIVELL 1.1. Apartat de segon nivell 1.2. Apartat de segon nivell 1.2.1. Apartat de tercer nivell 1.2.1. Apartat de tercer nivell 1.2.1.1. Apartat de quart nivell 1.2.2. Apartat de tercer nivell 1.3. Apartat de segon nivell 2. APARTAT DE PRIMER NIVELL Si haguessis de fer subdivisions més enllà d’un quart nivell, fes servir lletres i no números: a/, b/, c/...

Als finals dels títols no hi posis punt.

4.2.3. La introducció La introducció, amb el sumari i les conclusions, és una part molt important del TR. La introducció és la millor entrada al TR. És bo redactar la introducció a l’inici del treball perquè t’ajuda a posar ordre mental a les idees que poden estar disperses.

La introducció és totalment provisional i es pot retocar i modificar més endavant, fins que el TR no estigui elaborat del tot.

A la introducció hi hauríem d’incloure: . el tema. . els objectius que pretenem assolir. . la motivació personal que t’ha llençat a triar el tema. . la rellevància científica, social, tecnològica, acadèmica... del tema. Per què creus que aquest tema que has triat té interès? . marc teòric o context en què has elaborat el TR. . la metodologia. Has d’explicar com has fet el TR, quines tècniques o eines has utilitzat i quin treball de camp has fet per assolir els teus objectius.

30

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

4.2.4. El cos Si alguna cosa caracteritza els TR és una bona estructuració. Cal, doncs, que divideixis el TR en parts, capítols i subcapítols. Pensa que tot el TR ha de ser equilibrat: no pot ser que un capítol tingui un paràgraf i el següent cinc pàgines; ha de ser proporcionat.

4.2.5. Les conclusions Qualsevol TR s’ha de tancar amb unes conclusions. No són un simple resum del treball que has fet.

Les conclusions sempre han d’estar vinculades a allò que t’havies plantejat a la introducció i en el desenvolupament que n’has fet en el cos del TR. Tingues en compte que les conclusions són diferents segons els tipus de TR: - poden verificar o refutar una hipòtesi.

- poden respondre una pregunta de recerca.

- poden haver establert una comparació.

- poden haver omplert un buit en una parcel·la del coneixement.

Les conclusions es poden redactar de manera discursiva –en un o diversos paràgrafs, redactats com un text-, però és molt útil numerar-les, o sigui, redactar conclusió per conclusió.

La redacció de les conclusions no s’ha d’inflar innecessàriament: segons el TR, unes conclusions d’unes 20 línies poden ser més que suficients.

4.2.6. El glossari Es podrà incloure al TR un glossari que ajudi a aclarir alguns conceptes tècnics que puguin ser de difícil comprensió.

31

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Per això, quan aparegui en l’Informe un d’aquests termes per primera vegada, s’acompanyarà d’un número de referència que, a peu de pàgina, indicarà “Veure Glossari núm...”.

El Glossari s’ordenarà seguint l’ordre dels números assignats a cada un dels conceptes tècnics. A aquests efectes, el nom tècnic figurarà en el Glossari íntegrament expressat amb lletres majúscules, seguit de la definició i/o explicació.

4.2.7. La bibliografia Al final del TR hi ha d’haver un apartat amb la llista de tota la bibliografia que has utilitzat.

En aquesta llista única hi has d’incorporar tot tipus de material: llibres, articles de revistes, diaris, pàgines web i qualsevol altre recurs electrònic.

La bibliografia s’ha de presentar ordenada per ordre alfabètic de l’entrada principal.

4.2.8. Els annexos Els annexos no són imprescindibles i només s’hi posen si cal.

Posarem en annex aquells documents que pensem que pot necessitar el lector per entendre millor el TR i que, per qüestions d’extensió, no poden ser en el cos del treball.

Només hi inclourem documents que realment ajudin el lector i que no siguin de coneixement o accés obvi. No s’hi ha de posar informació molt coneguda o que sigui molt a l’abast de qualsevol lector.

Els annexos no tenen una numeració correlativa en el sumari, com la té el cos del treball, sinó que tenen numeració pròpia: ANNEX 1, ANNEX 2, ANNEX 3...

32

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

4.3. Els aspectes formals del TR 4.3.1. El tipus i el cos de la lletra La confecció del TR s’ha de fer amb ordinador, emprant qualsevol processador de textos. Cal recordar, però, que s’haurà de convertir finalment al format PDF per poder-lo lliurar definitivament.

No s’admetran treballs amb multiplicitat d’estils i tipus de lletra.

Per a la redacció de tot el TR (informe escrit) s’emprarà el tipus de lletra Arial.

El cos de la lletra serà diferent, en funció de la part del treball, seguint aquestes pautes: - Cos del treball: Arial 12.

- Citació a peu de pàgina: Arial 10.

- Peu d’imatge, gràfics o taula: Arial 10.

- Els títols aniran amb un cos de lletra superior i diferenciats segons nivell.

4.3.2. L’interlineat i els marges La compaginació del TR (informe escrit) es farà de la següent manera: - L’interlineat del treball serà l’exacte (1,5).

- Els marges han d’anar justificats.

- El marge esquerre serà de 3 centímetres; el marge dret serà de 3 centímetres; 2,5 centímetres a la part superior de la pàgina, i 2,5 centímetres a la part inferior.

- Entre paràgrafs hi ha d’haver l’espai d’un interlineat exacte (1,5) sense escriure.

33

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

4.3.3. Els encapçalaments i el peu de les pàgines Totes les pàgines del TR (a excepció de la portada) han de tenir un encapçalament on consti el nom de l’alumne/a i el títol del TR (en cas que sigui un títol molt llarg, es pot abreujar en l’encapçalament). L’encapçalament ha d’anar separat del cos del TR per una línia horitzontal contínua.

En el peu de la pàgina s’hi ha d’incloure els números de pàgina.

4.3.4. Les citacions textuals Un error i un defecte molt greus que es cometen molt sovint és copiar literalment o utilitzar indirectament informació sense indicar-ho, sense dir-ho.

El mateix passa amb qualsevol element gràfic que no sigui d’autoria pròpia.

Tot el que està publicat té autor i procedència, i utilitzar-lo sense dir-ho és del tot incorrecte i és un plagi.

El TR ben fet cita sempre les fonts d’informació, tant si aquestes fonts es fan servir de manera expressa (copiant-ne algun paràgraf o una dada concreta) com si es fan servir de manera indirecta (agafant-ne només la idea). Les primeres s’han de referenciar amb nota al peu de pàgina i amb bibliografia. Les segones només amb bibliografia.

Si necessites o decideixes copiar un text sencer o parcial, de manera literal, o sigui, paraula per paraula, pots fer-ho si el poses entre cometes. A continuació de la part entre cometes, que s’ha copiat literalment d’algun altre lloc, s’ha d’indicar sempre la font i la procedència d’aquest fragment reproduït en una nota a peu de pàgina (veure apartat 4.3.5). També s’ha d’indicar, encara que la informació que fas servir no sigui una citació literal, sinó que l’expliques amb les teves paraules o només n’agafes la idea a la bibliografia.

D’això se’n diu el sistema de citació.

4.3.5. Les notes a peu de pàgina Per a citar farem servir l’anomenat Sistema continental, que consisteix en notes a peu de pàgina.

34

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Les notes a peu de pàgina són referències de la font utilitzada i/o petites explicacions que complementen o amplien el que es diu en el cos del TR i que es troben a la part baixa de la pàgina on hi ha el que es vol complementar.

Així doncs, les notes a peu de pàgina et serviran per deixar constància d’una font d’informació que has utilitzat en el treball i també per completar-ne l’exposició: - per afegir bibliografia o citacions de reforç.

- per a l’encreuament de referències internes dins del mateix TR. - per ampliar o corregir argumentacions o afirmacions del text.

- per traduir una citació.

- per agrair a alguna persona o institució que t’ha prestat un servei en una part del TR. Els programes de tractament de textos tenen una funció per posar notes a peu de pàgina còmodament: inclouen automàticament una ratlleta horitzontal a la part baixa de la pàgina, apareix un número consecutiu per a la nota, el text de la qual té una mida una mica més petita que la lletra normal del treball.

Quan fas servir una nota a peu de pàgina per indicar l’origen d’una idea o d’una frase que has trobat en alguna font d’informació, has de donar-ne les dades bàsiques per què es pugui trobar a la bibliografia final: nom de l’autor, títol del llibre o article, o títol de la pàgina web.

Cabré, Jaume: Jo confesso. Ed. 62, 2007, pàg. 34.

Quan esmentem per primera vegada una font d’informació, hem d’incloure-hi el nom i cognoms de l’autor, el títol complet de la font i, si cal, les pàgines corresponents del text que utilitzem.

Cabré, Jaume: “La por a la literatura”, Revista de Girona, núm.29, 1999, pàg. 34 a 38.

Si la mateixa font la tornem a citar més endavant, podem escurçar la informació posant-hi només el cognom de l’autor, l’any i les pàgines del text citat. I si d’un mateix autor fem servir més d’una obra, quan la citem per segona vegada també aquest mateix sistema: Cabré, 2007, pàg. 38-40.

35

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Quan dues notes consecutives fan referència a una mateix font, en comptes de repetir-la podem, fer servir la paraula ibídem, que vol dir “en el mateix lloc que abans” i hi afegim el número de pàgina: Cabré, íbidem, pàg. 42-43.

4.3.6. Els gràfics i les imatges Les imatges s’han d’incloure en el cos del TR. Les imatges, mapes, gràfics i taules sempre han d’anar referenciats amb un peu d’imatge a la part inferior que contingui un títol i la referència de la font. Les imatges han d’anar numerades. Si n’hi ha moltes, s’aconsella incloure un Índex d’imatges a l’apartat del Sumari (veure apartat 4.2.3).

4.4. L’expressió escrita del TR L’expressió escrita del TR és molt important.

S’ha d’emprar un llenguatge estàndard de tipus acadèmic.

En el treball no hi pot haver ni errades ortogràfiques, ni sintàctiques, ni incorreccions d’estil literari.

Cal que revisis molt bé l’ortografia i la correcció gramatical i estilística abans de presentar la versió final del TR.

Pel que fa a l’expressió escrita del TR et fem els següents suggeriments: - fixa des de l’inici en quina persona gramatical redactaràs tot el treball. El més habitual és que sigui en primera persona del plural.

- redacta amb frases més aviat curtes i entenedores; no abusis de les subordinades, però fes-les servir.

- no redactis amb paràgrafs excessivament curts. Un bon paràgraf és aquell que té una amplada que va de les 3 a les 15 línies.

36

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

- assigna una idea a cada paràgraf amb connectors de causa, de conseqüència, de continuació...

- no abusis del punt i coma. Si el fas servir, comprova que a banda i banda del punt i coma hi ha un verb principal, no subordinat.

- recorda que cal obrir i tancar l’incís amb una coma, com si fossin parèntesis.

- recorda que els títols no acaben mai ni amb punt ni amb dos punts. No acaben amb cap signe de puntuació.

- posem cursiva a paraules escrites en una altra llengua, títols de llibres, revistes i diaris, obres d’art, obres musicals, pel·lícules...

- posem negreta a títols i subtítols. Evitem de destacar cap paraula en negreta a l’interior dels paràgrafs.

- posem cometes a citacions textuals, títols d’articles en publicacions periòdiques, títols de capítols de llibres, eslògans...

- les citacions literals van entre cometes. Només hi afegim cursiva si és en una altra llengua diferent de la del TR. - no subratllis text.

- treu el subratllat i el color blau a les adreces URL. - les sigles no porten punts interns.

4.5. Les referències bibliogràfiques A l’hora d’optar per un sistema de citació bibliogràfica, hem triat per seguir les orientacions i indicacions del document Citació bibliogràfica, publicat per la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, l’any 2012 (2ed.).

4.5.1. La cita d’un llibre L’ordre de citació d’un llibre és el següent: - Autoria.

37

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

- Títol.

- Edició.

- Publicació.

- Descripció física.

- Col·lecció.

- Número internacional.

La informació de l’autoria d’una obra s’extreu de la portada. Quan es tracta d’un sol autor se citen els cognoms o cognom (si només n’hi ha un) en majúscules, seguit, després d’una coma, del nom en rodona. Si el nom va precedit d’una partícula (preposició, article...), s’escriu en rodona minúscula darrer del nom.

SERRABONA I OLLER, Joan de.

SERRABONA, Joan.

Si hi ha 2 o 3 autors, s’escriuen els noms dels autors/es separats amb punt i coma.

PUJOL I TOUS, Mercè; PEIG I COMERMA, Núria.

ROIG, Pere; VILARDELL, Miquel; Bofill, Marc.

Si l’autoria és de més de tres persones, se cita una persona, generalment la primera que consta a la portada del llibre, i a continuació es posa l’expressió llatina abreujada et al. (et alii, “i altres”), en cursiva i entre claudàtors.

MARÍ I MAIANS, Isidor [et al.].

Si l’autoria s’atribueix a directors, després del nom s’escriu l’abreviatura dir. (“director”) en rodona i entre parèntesis.

VALLVERDÚ, Francesc (dir).

Si l’autoria s’atribueix a entitats, s’escriu el nom sencer de l’entitat en majúscules i s’acaba amb un punt.

38

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA.

A continuació de l’autoria, caldrà expressar el títol de l’obra. S’escriu en cursiva i se separa de l’autoria per un punt; s’acaba el títol també amb un punt. Per saber el nom exacte del títol cal mirar la portada del llibre.

TUSON I VALLS, Jesús. Lletres sobre lletres.

Si hi ha subtítol, s’expressa després del títol en cursiva i se separa d’aquest amb dos punts en rodona. La inicial del primer mot del subtítol s’escriu en majúscula.

ORTEGA, Rudolf. Tinc un dubte: El petit llibre del català correcte.

PARADA I SOLER, Montserrat [et al.]. Etnobotànica de les terres gironines: Natura i cultura a la plana interior de l’Alt Empordà i a les Guilleries.

Després de l’autoria i del títol, expressarem el número de l’edició. Si l’obra és la primera edició, no s’ha d’explicitar, només indiquem la segona edició i les posteriors. S’escriu el número de l’edició a continuació del títol, precedit d’un punt, fent servir l’ordinal abreujat, sense punt (2a, 3a, 4a...), en rodona, i l’abreviatura ed. (“edició”), també en rodona.

Diccionari de la llengua catalana, 2a ed.

A continuació, expressarem les dades de publicació de l’obra. S’escriuen després del títol o del número de l’edició, si n’hi ha. S’escriu el nom de la població on s’ha editat, seguit de dos punts; a continuació, el nom de l’editorial, seguit d’una coma, l’any de l’edició (escrit amb quatre xifres) i acaba amb un punt. (Les indicacions del tipus d’empresa, SA, SL... no s’han de posar).

Diccionari de la llengua catalana, 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1983.

Si hi ha més d’una editorial, el nom de cada una d’elles va precedit de dos punts.

FORT I OLIVELLA, Joan. Els noms de lloc. Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 2006.

39

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Després de l’autoria, títol, número d’edició i dades de publicació, expressarem la descripció física de l’obra; això és, el número de pàgines, el número de volums, la indicació del número del volum que hem citat.

Si es vol fer constar el número de pàgines, cal fer-ho amb una xifra aràbiga precedida d’un punt i seguida de l’abreviatura p. (“pàgines”) en rodona. Separem els milers amb punt.

SERRA, Màrius. Enviar i rebre. Barcelona: Columna, 2007. 408 p.

El número de volums s’expressa amb xifres aràbigues i l’abreviatura v. (“volums”) en rodona. S’escriu després de l’any d’edició, separat per un punt.

ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. 2a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1978. 10v.

La informació del número de volum es fa constar després del títol. S’escriu l’abreviatura vol. (“volum”) en rodona i el número del volum amb xifres aràbigues.

VENY, Joan. Petit atles lingüístic del domini català. Vol. 1. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2007.

A continuació, expressarem la col·lecció i la sub-col·lecció, si és el cas.

La col·lecció se cita entre parèntesis, amb el nom de la col·lecció en primer lloc i després, separat per un punt i coma, el número que l’obra hi ocupa. Les inicials dels mots plens (noms, adjectius, adverbis i verbs) que hi duu van en majúscules.

El número de la col·lecció es compon amb xifres aràbigues.

MOREU-REY, Enric. Els nostres noms de lloc. Palma de Mallorca: Moll, 1982. 217 p. (Els Treballs i els Dies; 22).

El nom de la subcol·lecció s’escriu amb els mateixos criteris que la col·lecció i es va constar després del nom d’aquesta i va separada d’aquesta per un punt.

A continuació, podem fer constar, si volem, el número internacional normalitzat, que s’expressa amb la sigla ISBN (“international standard book number”), seguida del codi numèric corresponent. S’escriu al final de la referència, precedit d’un punt (llevat que vagi darrere la menció de la col·lecció), amb xifres aràbigues separades per guionets a continuació de la citació bibliogràfica, i amb un punt final.

40

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

PUJOL RIEMBAU, Òscar. Diccionari sànscrit-català. Barcelona:; Enciclopèdia Catalana, 2005. 1.328 p. (Diccionaris de l’Enciclopèdia. Diccionaris Bilingües) ISBN 84-412-1405-0.

Finalment, per citar un capítol d’un llibre, després d’haver escrit l’autoria de l’article o del capítol i, entre cometes, el títol del capítol o article, s’escriu un punt i la preposició a en majúscula, seguida de dos punts (A:), tot en rodona.

A continuació, s’escriuen les dades bibliogràfiques de l’obra completa, una coma, l’abreviatura p. (“pàgines”) i el número de la primera i la darrera pàgina del capítol o la secció del llibre. Si l’interval té més de tres xifres no separem els milers amb un punt.

BERNÀ I XIRGO, Joan. “Els documents notarials en català i la seguretat jurídica en les traduccions”. A: MONZÓ, Esther (ed). Les plomes de la justícia: La traducció al català dels textos jurídics. Barcelona: Pòrtic, 2006, p. 89-98.

4.5.2. La cita d’un article L’ordre de citació d’un article (publicació en sèrie) és el següent: - Autoria.

- Títol.

- Publicació.

- Editorial.

- Número de volum.

- Número d’exemplar.

- Data de publicació.

- Descripció física.

- Número internacional.

41

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

El primer que ens cal expressar és l’autoria. S’escriuen els cognoms en majúscules, i a continuació, després d’una coma, el nom en rodona, desplegat.

PIQUER, Adolf.

Si hi ha més d’un autor/a, cal que els només estiguin separats per punt i coma.

SÁNCHEZ, Carme; TORRES, Bàrbara; VILLAVERDE, Joan Albert.

Si l’autoria és de més de tres persones, se cita una persona, generalment la primera que consta en l’article, i a continuació es posa l’expressió llatina et al. (et alii, “i altres”), en cursiva i entre claudàtors i acabat en un punt.

CALATAYUD, Òscar [et al.].

Després de l’autoria, citarem el títol. El títol dels articles s’escriu després de l’autoria de l’article, precedit d’un punt, entre cometes, en rodona i amb la inicial absoluta del títol en majúscula. Tot seguit, després d’un punt, s’escriu el títol de la publicació, seguit de la resta de dades bibliogràfiques.

PIQUÉ, Ramon. “La importància de les memòries de traducció en els processos traductius automatitzats”. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística

Després de l’autoria i del títol, expressarem el lloc de publicació. És una informació necessària i s’escriu després del títol i entre claudàtors i en rodona.

Escola Catalana [Barcelona: Òmnium Cultural] Si voleu incloure la informació sobre el nom dels editors en les publicacions en sèrie, s’ha d’escriure després del lloc de publicació i precedida per dos punts. El conjunt format pel lloc de publicació i l’editorial s’emmarca entre claudàtors.

Escola Catalana [Barcelona: Òmnium Cultural]

El número de volum d’una publicació periòdica s’escriu amb xifres, després del lloc de publicació i de l’editorial, fora dels claudàtors i precedit d’una coma i de l’abreviatura vol., tot en rodona.

42

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Acta Numismàtica [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics], vol. 40

El número d’exemplar d’una publicació periòdica s’escriu amb xifres, després del lloc de publicació i de l’editorial, fora dels claudàtors i precedit d’una coma i de l’abreviatura núm. tot en rodona.

Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública], núm. 56

A continuació expressarem la data de publicació, que s’escriu després del lloc de publicació i l’editorial, fora dels claudàtors, entre parèntesi.

Acta Numismàtica [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics], vol. 40 (2010).

A continuació, caldrà que expressem la descripció física que, a les publicacions en sèries, se situa al final de la referència, abans del número normalitzat. No és imprescindible incloure aquesta informació.

Finalment, si es vol, es pot fer constar el número normalitzat internacional de publicació en sèrie (ISSN, “international standard serial number”). S’ha de posar al final de tot de la referència bibliogràfica, després d’un punt, amb xifres aràbigues en rodona separades per guionets i precedides de la sigla genèrica corresponent, i amb un punt final. Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana d’Estudis Clàssics] (1985). ISSN 0213-6643.

4.5.3. La cita d’un recurs electrònic Com a recurs electrònic entenem tant els documents en línia, com els documents electrònics.

43

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Els documents en línia són documents electrònics d’accés remot, principalment tots els documents que es poden consultar a Internet.

Per a citar-los, just després del títol, s’escriu l’expressió en línia entre claudàtors, tot en rodona, i, al final de la referència, s’indica l’adreça d’Internet (entre angles) i la informació de la data de consulta (Consulta: dia mes any), escrita entre claudàtors. El format de la data és: dia(escrit amb xifres), nom del mes i any (escrit amb quatre xifres).

PÀMIES I RIUDOR, Víctor. Paremiologia catalana – www.refranys.com: Refranys, dites, frases fetes, proverbis... Una mica de tot [en línia]. [S.l.]: 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20 [Consulta: 23 març 2012].

Sovint, les adreces electròniques són tan llargues que poden haver de doblar ratlla. En aquests casos, atès que les adreces solen contenir guionets, ratlles baixes, barres inclinades, punts i altres signes, no podem partir-les a la babalà o deixar que l’ordinador ho faci per nosaltres, sinó que cal que ho fem d’acord amb uns criteris. Parem la partició: - després d’una barra inclinada (/) o d’un punt (.); - abans de la arrova (@), en el cas de les adreces electròniques; - i com a últim recurs, abans d’un guionet (-) o d’una ratlla baixa o sota-ratlla (_).

En cap cas no s’hi ha d’afegir un guionet per indicar la partició, perquè l’adreça es desfiguraria.

Quan parlem de documents electrònics ens referim a documents d’accés local, continguts en suports físics (objectes), com ara un disc magnètic o òptic, una cinta, un cartutx...

En aquests casos, cal tenir en compte el següent: - just després del títol, s’indica recurs electrònic entre claudàtors, tot en rodona.

- a l’apartat de la descripció física, just després de l’any de publicació, s’especifica quina mena de recurs és (disquet, casset, CD-ROM, DVD...).

44

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari català-castellà / castellà-català [recurs electrònic]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 1 disc òptic (CD-ROM).

(Diccionaris de l’Enciclopèdia).

5.- LA PRESENTACIÓ EN PÚBLIC La normativa disposa que el TR l’alumne/a l’haurà d’exposar oralment en públic.

Aquesta exposició haurà de consistir en una presentació concisa, clara i rigorosa que sintetitzi el treball fet.

Per a fer aquesta presentació, l’alumnat ha d’utilitzar les eines i recursos propis d’aquest tipus de presentacions. No pot reduir-se a una simple lectura de la memòria escrita.

La presentació en públic del TR es farà en una sessió davant d’un tribunal format per 3 professors/es, un dels quals serà necessàriament el seu tutor/a.

Cada alumne/a disposarà d’un temps màxim de 25 minuts per a realitzar l’exposició oral, i que es distribuiran de la següent manera: - 15 minuts com a màxim per què l’alumne/a realitzi l’exposició del TR. - 10 minuts com a màxim per què l’alumne/a contesti a les preguntes i comentaris del tribunal.

A la presentació en públic del TR hi podran assistir els companys/es de 2n curs de batxillerat i els alumnes de 1r curs de batxillerat que ho desitgin, sempre que ho hagin comunicat a la Coordinació de batxillerat i se’ls hagi autoritzat expressament.

També hi podran assistir familiars de l’alumne/a, sempre que aquests ho hagin comunicat amb antelació a la Coordinació de Batxillerat, qui hi donarà el vistiplau en funció de les necessitats organitzatives del centre.

5.1. El suport gràfic.

En les exposicions orals, les eines de suport visual són molt útils com a recurs perquè estructuren l’exposició, reforcen els continguts més importants i la fan més atractiva.

45

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Amb tot, s’ha de vigilar que en comptes de ser una ajuda no es converteixin en una nosa per a la comunicació. Per això, cal tenir en compte que l’ús d’aquestes tecnologies ha de ser correcte i s’ha de gestionar de manera adequada a la situació comunicativa concreta de cada alumne/a.

Per això, a títol de recomanacions i/o suggeriments, et fem les següents consideracions sobre la presentació gràfica del teu TR:

5.1.1. Consideracions sobre la forma En general, una presentació en públic del TR hauria de comptar amb aquestes parts: - salutació al tribunal i presentació del treball (títol).

- justificació del tema escollit: objectius i relació amb l’entorn.

- procés de desenvolupament del treball: metodologia, dificultats que se t’han presentat i resolució de les mateixes.

- síntesi del treball.

- conclusions, opinió personal i agraïments, si s’escau.

El primer que cal pensar és el tipus de recurs visual que faràs servir per a la presentació oral del teu TR. Al mercat n’hi ha de diferents (Presentacions Google, Prezi, Powerpoint...) i cal que, amb el teu tutor/a, valoreu quin d’ells s’ajusta més a les teves necessitats i, sobretot, a l’agilitat del seu ús.

Cal que incloguis a la presentació gràfica tot allò que necessitis per parlar, però sense excessos de text o imatges. Les imatges que només serveixen per a fer bonic fan perdre la formalitat. També cal fer un ús moderat de les animacions i de les transicions de les diapositives.

Fes servir una presentació visual clara, variada i neta.

Mostra material gràfic del treball, si en tens: fotografies, gràfics, enquestes... Si disposes d’alguna gravació sonora o visual, projecta-la com a exemple de la complexitat del treball que has realitzat.

46

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Sempre és millor utilitzar una presentació gràfica que sigui de fons clar i amb lletra fosca que a l’inrevés. Els colors freds transmeten més formalitat que els colors càlids.

Fes servir un cos de lletra suficientment grossa perquè tots els presents la puguin llegir.

No atapeeixis les diapositives de text.

Cal tenir en compte que el recurs gràfic que utilitzis no ha de ser l’excusa per a lluir-te sobre el domini del programa, només ha de ser una eina de suport subordinada a l’exposició oral.

5.1.2. Consideracions sobre el contingut Exposa les idees principals que vols transmetre des de l’inici de l’exposició oral.

Centra’t en la part pràctica del treball i les conclusions i passa un xic més de llarg del marc teòric, que el tribunal ja coneix perquè s’ha llegit el treball escrit.

Posa exemples que reforcin les idees que vas comentant.

Procura transmetre la jerarquia de les idees.

Revisa la correcció ortogràfica, gramatical i d’estil de la presentació. Un error ortogràfic o gramatical projectat queda magnificat.

Evita les construccions telegràfiques.

5.2. L’exposició oral En la comunicació oral hi intervenen tres elements amb un pes específic diferent: - la paraula.

- la veu.

- el llenguatge corporal i l’autocontrol.

47

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Per això, a títol de recomanacions i/o suggeriments, et fem les següents consideracions sobre l’exposició oral del teu TR:

5.2.1. Recursos per a la paraula Fes servir un llenguatge estàndard, i si pot ser, tècnic; però sobretot entenedor.

Rebutja les expressions o mots col·loquials.

No facis servir paraules mal sonants.

No corris al parlar.

No llegeixis l’exposició. Si pots, no portis papers que hagis de mirar mentre fas l’exposició oral.

Evita les reiteracions en el discurs i les paraules-tic o falques.

Construeix estrofes dins del discurs i encadena paràgrafs o grases agafant-ne la darrera paraula i repetint-la en l’inici de la nova part dels discurs.

Prepara especialment les primeres i les últimes paraules que faràs servir en la teva exposició oral. No acabis a l’estil “i ja està”.

Fes servir frases curtes.

Repeteix les idees principals al llarg de l’exposició.

Fes-te preguntes retòriques.

No memoritzis l’exposició en la seva totalitat; no es tracta de cantar o recitar, per això tens el suport gràfic.

No facis servir la paraula etcètera.

Evita l’ús de l’infinitiu d’introducció incorrecta.

48

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

5.2.2. Recursos per a la veu Fixa’t en la musicalitat amb què pronuncies les frases per ajudar a organitzar l’estructura del text.

Vocalitza bé les paraules.

Fixa’t en el volum de la veu i vigila que no sigui descendent a mesura que desenvolupes el teu discurs.

Intensifica el volum per a destacar continguts o paraules.

La lentitud transmet que el que dius és important. La rapidesa fa que el receptor es perdi o desconnecti.

Fes pauses que serveixin per a accentuar els continguts i per atreure l’atenció dels oients.

5.2.3. Recursos per al llenguatge corporal i l’autocontrol Abans de començar a parlar, somriu i busca el contacte visual amb els oients.

Acompanya el teu discurs amb una gesticulació suau, oberta, que demostri que domines els nervis. No amaguis les mans darrere l’esquena ni les posis a la butxaca, ni creuis els braços.

No miris a la pantalla de l’ordinador portàtil, mira al tribunal i a la projecció visual de la pantalla.

Transmet al tribunal empatia, il·lusió per la feina feta, confiança en el que estàs fent i, sobretot, competència.

Dirigeix-te al tribunal de cara, mira’ls als ulls, no els donis l’esquena.

Demostra amb gestos allò que saps del tema.

Evita els tics.

Aclareix al tribunal tot el que faci falta.

No et toquis el cap, la cara, les ulleres, els cabells...

49

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

No et quedis immòbil davant de la pantalla o recolzat a la paret. Mou-te suaument.

No t’asseguis al damunt de la taula. Vigila la posició del teu cos, que ha de ser equilibrada.

Vesteix amb correcció i adequació a la importància i solemnitat de l’acte acadèmic.

Si et poses nerviós, alenteix el teu discurs.

Busca sobretot un equilibri entre la naturalitat i la teatralitat, entre l’espontaneïtat i la formalitat.

Prepara un pla B per si et falla l’A. Pensa en positiu i que presentes un treball ben fet. És el moment de lluir la feina feta.

Dissimula els errors que puguis cometre. Si no els pots dissimular, corregeix o demana disculpes.

Respira, beu aigua però no contínuament.

Sigues tu mateix, sigues sincer, sigues creïble. Sigues natural. Confia en tu mateix.

En el cas que un tutor/a de TR hagi de treure un alumne/a d’una sessió de matèria que no sigui la tutoria, caldrà que informi el professor/a de la matèria amb antelació o, en cas que sigui impossible anticipar aquest fet, n’informi el professor/a amb posterioritat per tal que en tingui constància.

Si un alumne/a no assisteix a una sessió d’una matèria sense que el tutor/a en doni deguda informació, es considerarà que és una falta injustificada i el professor/a la registrarà degudament al control de faltes.

50

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

6.- LA TUTORIA DEL TREBALL DE RECERCA La tutoria del TR és un recurs imprescindible i bàsic del treball.

D’acord amb la normativa, l’acompanyament i el guiatge en el treball de recerca és una de les funcions de l’acció tutorial al batxillerat.

El centre assignarà a cada alumne/a de primer de batxillerat, que compleixi els requisits, un tutor/a que farà tot el procés d’orientació, seguiment i avaluació del TR. Es procurarà que el tutor/a del TR sigui de l’àmbit i/o àrea didàctica triada per l’alumne/a.

En concret el tutor/a realitzarà les tasques següents: - orientar els alumnes sobre les tècniques habituals emprades en qualsevol recerca.

- vetllar per què l’alumnat efectuï les tasques amb regularitat.

- vetllar per què l’alumnat utilitzi adequadament les fonts d’informació, faci una selecció correcta de la informació i estructuri correctament la presentació final, tant escrita com oral.

En qualsevol cas, les funcions i tasques dels tutors/es es regularan per la normativa vigent, i del centre.

Els tutors/es de TR disposaran d’una hora setmanal de dedicació no lectiva per a atendre els seus alumnes de TR i realitzar les tasques de planificació, seguiment i avaluació.

El centre, en funció de les necessitats organitzatives de cada curs i dels alumnes de cada modalitat de Batxillerat, assignarà, a inici de curs, a cada Departament didàctic el número d’hores de dedicació no lectiva de TR que hauran de tutoritzar aquell curs. Els Departaments didàctics faran proposta concreta dels professors/es que impartiran aquesta tutoria de TR per aquell curs.

L'orientació a l'alumnat sobre el TR ha d'incloure la informació adequada sobre els objectius i la metodologia de la recerca, el calendari i els criteris d'avaluació.

Prioritàriament, els tutors/es de TR atendran els alumnes en les hores en què aquests tenen assignada la tutoria del seu grup classe (1 hora/setmana). En aquesta hora, els tutors/es, amb autorització del tutor/a del grup, poden treure els alumnes de l’aula per tal de realitzar l’entrevista personalitzada amb els alumnes tutoritzats del TR.

51

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

El tutor/a del TR ha de recollir tota la informació del seguiment de l’alumne/a i el control del treball que aquest va realitzant durant tot el procés, i que serà motiu d’avaluació.

El tutor/a de TR exerceix la seva funció durant tot el curs escolar.

En el cas que, durant el procés, es produeixi la baixa d’algun professor/a tutor/a, el centre, d’acord amb les necessitats organitzatives del curs, farà proposta al departament didàctic corresponent de substitució del mateix.

Si en el període d’estiu es produeix la baixa al centre d’algun tutor/a, la Direcció assignarà un tutor/a provisional fins que no es pugui cobrir la substitució.

La Direcció també disposarà l’organització perquè els alumnes que estiguin cursant 1r de Batxillerat puguin assistir a les sessions de presentació pública dels TR. Els alumnes hauran d’assistir, com a mínim, a 2 presentacions públiques.

7.- LA TEMPORITZACIÓ DEL TR El TR es realitzarà seguint el calendari següent per fases: FASE 1 D’ORIENTACIÓ

GENER

FASE 2 DE SELECCIÓ

FEBRER

FASE 3 D’EXPERIMENTACIÓ

MARÇ ABRIL MAIG JUNY (presentació pla de treball, sumari, introducció) (Nota 1r seguiment)

FASE 4 DE RESOLUCIÓ

JULIOL: treball autònom de l’alumnat.

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE (presentació esborrany definitiu)

FASE 5 DE COMUNICACIÓ

GENER(presentació treball definitiu) 52

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

TRIBUNALS

GENER(presentació oral) (Nota 2n seguiment)

8.- L’AVALUACIÓ 8.1. Els criteris d’avaluació D’acord amb la normativa, l’avaluació del TR se centrarà en les competències següents: 1.

2.

3.

4.

COMPETÈNCIA EN RECERCA. COMPETÈNCIA DE GESTIÓ I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ.

COMPETÈNCIA DIGITAL. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA. 5. COMPETÈNCIA PERSONAL I INTERPERSONAL. 6. COMPETÈNCIA DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN. Per a assolir aquestes competències, en el procés d’avaluació del TR es tindran en consideració els següents criteris: 1. Mostrar iniciativa en la formulació de preguntes, hipòtesis o objectius del treball.

2. Mostrar responsabilitat, constància i regularitat en el procés de realització del treball.

3. Planificar i temporitzar de manera rigorosa la feina d'acord amb els objectius plantejats.

4. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius del treball, afrontar els problemes generats durant el procés de recerca i tenir capacitat per reconduir les estratègies.

5. Seleccionar de forma correcta les fonts d'informació, tot mostrant capacitat per accedir a fonts diversificades i contrastades, gestionar la informació i aplicar de forma rigorosa, crítica i objectiva mètodes d'anàlisi i interpretació de les dades.

6. Redactar un informe ben estructurat i amb rigor formal, on s'exposin les idees principals amb coherència, cohesió i capacitat de síntesi.

7. Elaborar les conclusions de la recerca de forma personal i avaluar críticament el propi treball.

53

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

8. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció gramatical i estilística, tot dominant el vocabulari tècnic específic.

9. Exposar oralment els resultats de la recerca de forma ordenada, clara i concisa.

10. Emprar les TIC i els MAV ( mitjans audiovisuals) durant el procés de recerca i presentació dels resultats.

L’avaluació del TR s’estructurarà en les següents fases: 1.- SEGUIMENT DEL PROCÉS. La nota la fixarà el tutor/a del TR a partir de la rúbrica corresponent. El tutor/a haurà de valorar, en aquesta fase, el procés de desenvolupament que ha seguit l’alumne/a, tenint en compte: - l’itinerari seguit per l’alumne/a, d’acord amb els ítems següents: - l’esforç.

- la responsabilitat.

- la regularitat.

- la participació.

- la iniciativa.

- el compliment de les directrius del tutor/a.

2.- INFORME ESCRIT. La nota la fixaran els tres professors/es que integren el tribunal del TR a partir de la rúbrica corresponent. Els professors/es hauran de valorar, en aquesta fase, l’Informe escrit final presentat per l’alumne/a, tenint en compte: - la presentació formal de l’Informe.

- la utilització de les fonts d’informació.

- la redacció de la introducció.

54

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

- la recerca pròpia efectuada per l’alumne/a.

- la redacció de les conclusions.

- la presentació ordenada i polida de l’Informe.

- l’ús del vocabulari.

- l’estructura lògica de l’Informe.

- la capacitat de síntesi de l’alumne/a.

- la correcció ortogràfica.

- la coherència sintàctica.

- la complexitat del treball.

3.- PRESENTACIÓ EN PÚBLIC. La nota la fixaran els tres professors/es que integren el tribunal del TR a partir de la rúbrica corresponent. Els professors/es hauran de valorar, en aquesta fase, la presentació pública del TR, tenint en compte: - la claredat i amenitat de l’exposició.

- l’ús dels recursos gràfics.

- la capacitat de síntesi.

- la correcció i adequació de l’expressió oral.

- l’adequació al temps.

- la pertinença de resposta a les preguntes formulades pel tribunal.

Cada fase s’avaluarà i tindrà un pes específic concret en la nota final del TR.

55

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

8.2. Les rúbriques d’avaluació Per a poder avaluar cada una de les fases del TR es disposa d’una Rúbrica d’avaluació que ha de permetre avaluar cada una de les competències que es concreten en els criteris d’avaluació.

Cada una de les rúbriques que conformen el procés d’avaluació de l’alumne/a ha d’anar signada pel tutor/a del TR i s’ha de comunicar en forma de butlletí als alumnes i als seus pares i o tutors.

Les rúbriques es puntuen d’acord amb el barem següent: 0 – si l’ítem a avaluar no s’ha assolit gens.

1 – si l’ítem a avaluar s’ha assolit poc.

2 – si l’ítem a avaluar s’ha assolit bastant.

3 – si l’ítem a avaluar s’ha assolit molt.

4 – si l’ítem a avaluar s’ha assolit tot.

Veure annex 1

8.3. La qualificació L’avaluació del TR es farà a través d’un sistema de notes ponderades, en què cada una de les 3 fases d’avaluació hi tindrà un pes específic concret: . SEGUIMENT DEL PROCÉS. Aporta el 20% de la nota global del TR. Consta de dues notes que el tutor/a fixarà en la Rúbrica de seguiment; la nota inicial del procés de seguiment tindrà un pes del 40% de la fase, i la nota final del procés de seguiment tindrà un pes del 60% de la fase. . INFORME ESCRIT. Aporta el 50% de la nota global del TR. Consta de tres notes que fixarà cada un dels professors/es que integra el tribunal i que tindran el pes següent: nota del professor/a tutor/a el 40%; notes de la resta de professors/es del tribunal el 30%, cada una. . PRESENTACIÓ EN PÚBLIC. Aporta el 30% de la nota global del TR. Consta de tres notes que fixarà cada un dels professors/es que integra el tribunal i que tindran el pes següent: nota del professor/a tutor el 30%; notes de la resta de professors/es del tribunal el 35%, cada una.

56

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Totes les notes es puntuaran sobre un màxim de 10 punts. Es poden expressar fins a dos decimals en les notes parcials.

Veure annex 2

8.4. La Comissió de Qualitat Es proposa crear una COMISSIÓ DE QUALITAT que haurà d’estar formada per: . CAP D’ESTUDIS. Ostenta la presidència de la comissió . SECRETARI/A DEL CENTRE . COORDINADOR/A DE BATXILLERAT. La Comissió es reunirà periòdicament, amb convocatòria i ordre del dia per tal de fer el seguiment general de tot el procés d’execució dels TR. La Comissió de Qualitat serà també l’encarregada d’avaluar el seguiment de cada una de les promocions del TR, proposar, estudiar i avaluar les esmenes que cal introduir en el procés, calendari i sistema d’avaluació del TR. La Comissió de Qualitat també actuarà com a òrgan de dubtes i d’incidències referents al TR. De la reunió de la Junta de Qualitat s’aixecarà acta.

8.5. La Junta d’avaluació Es proposa crear una JUNTA D’AVALUACIÓ que haurà d’estar formada per: .REPRESENTANT EQUIP DIRECTIU. Ostenta la presidència de la comissió. . COORDINADOR/A DE BATXILLERAT. . TUTORS/ES DE TR. En finalitzar el procés d’execució dels TR, i a l’hora de procedir a l’avaluació dels mateixos, es constituirà la Junta d’Avaluació de TR. A la Junta es farà una

57

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

valoració general del procés d’execució del TR a càrrec del Coordinador de Batxillerat i es comentaran les notes obtingudes pels alumnes.

Les notes parcials que anirà obtenint l’alumnat i les ponderacions corresponents es validaran en la reunió d’aquesta Junta d’Avaluació, d’acord amb la normativa i procés de qualificació que consta en aquesta Guia (veure 8.3).

De la reunió de la Junta d’Avaluació s’aixecarà acta, on hi figuraran les notes parcials i globals obtingudes pels alumnes del TR. Les notes s’explicitaran en un butlletí de qualificacions individualitzat per a cada alumne/a.

8.6. Publicitat i reclamacions Les competències, els criteris i les rúbriques d’avaluació són públiques i els alumnes les han de conèixer a l’inici del procés d’execució del TR. També són públiques les ponderacions de les notes del TR, tant les parcials de les diferents fases, com la nota final del TR. Un cop publicades les notes, tant les parcials com les finals, l’alumnat disposarà d’un dia per a reclamacions en cas de no estar-hi conforme. Per això, s’adreçarà al tutor/a del TR i aquest li donarà les explicacions pertinents de com ha estat el seu procés d’avaluació i d’obtenció de la nota corresponent. En cas que persisteixi en el desacord, l’alumnat es podrà adreçar a la direcció del centre per formular una reclamació per escrit, que haurà de ser resolta expressament.

Aquesta reclamació escrita es presentarà a la Secretaria del centre.

Per aquest motiu, presentada la reclamació, el Director del centre nomenarà un Tribunal d’Incidències que estarà format pel Coordinador de Batxillerat i dos professors/es de Batxillerat que no hagin format part del tribunal ordinari que va avaluar l’alumne/a.

Aquest tribunal tornarà a avaluar el treball escrit presentat i emetrà una nova puntuació. Si aquesta segona puntuació difereix, per defecte o per escreix, en menys de 3 punts en relació a la puntuació donada pel tribunal ordinari, en la mitjana de les 3 notes donades, es donarà per definitiva. Si diferís en 3 punts o més, el Director procedirà a nomenar un nou Tribunal d’incidències que estarà format per ell mateix, i dos professors de batxillerat més. La qualificació que doni aquest tribunal serà definitiva.

58

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

9.- ELS RECURSOS DE CENTRE 9.1. Els equipaments i les instal·lacions Els alumnes de TR tindran a la seva disposició els equipaments i instal·lacions del centre següents: - Biblioteca.

- Laboratoris.

- Aules de tecnologia.

Per poder fer ús exprés i particular d’aquestes instal·lacions, cal que l’alumne/a ho sol·liciti a la direcció del centre. A la sol·licitud s’haurà de justificar l’ús que se’n vol fer, i amb quin règim d’ús. A la sol·licitud també hi haurà de constar explícitament el vistiplau del tutor/a del TR. La direcció del centre valorarà les sol·licituds presentades i establirà, d’acord amb les necessitats organitzatives i l’horari d’obertura del centre, el règim de permís d’ús que se li atorga.

En cas de qualsevol desperfecte i/o robatori en aquests equipaments i instal·lacions, la responsabilitat recaurà sobre l’alumne/a i es comunicarà als pares que s’ha de procedir a la indemnització al centre pel valor dels desperfectes causats.

9.2. Els recursos informàtics Els alumnes de TR tindran a la seva disposició els recursos informàtics del centre.

En concret els següents: - Ordinadors de l’Aula d’informàtica.

- Ordinadors de la Biblioteca.

-Ordinadors de l’Aula de Tecnologia.

59

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Carles Rahola i Llorens

COORDINACIÓ DE BATXILLERAT

Per poder fer ús exprés i particular d’aquests recursos, cal que l’alumne/a ho sol·liciti a la direcció del centre. A la sol·licitud s’haurà de justificar l’ús que se’n vol fer, i amb quin règim d’ús. A la sol·licitud també hi haurà de constar explícitament el vistiplau del tutor/a del TR. La direcció del centre valorarà les sol·licituds presentades i establirà, d’acord amb les necessitats organitzatives i l’horari d’obertura del centre, el règim de permís d’ús que se li atorga.

En cas de qualsevol desperfecte i/o robatori en aquests equipaments i instal·lacions, la responsabilitat recaurà sobre l’alumne/a i es comunicarà als pares que s’ha de procedir a la indemnització al centre pel valor dels desperfectes causats.

10.- BEQUES I PREMIS Els TR que obtinguin una nota global de 10 punts rebran l’aval del centre per a presentar-se a les convocatòries de Beques i Premis de treballs de recerca.

Per poder optar a aquestes convocatòries, cal que l’alumne/a del TR rebi el vistiplau del seu tutor/a i que ho comuniqui a la Coordinació de Batxillerat.

La Coordinació Pedagògica del centre, la Coordinació de Batxillerat i el tutor/a del TR valoraran i decidiran sobre l’aval del centre a la presentació a la corresponent convocatòria de beques i premis.

En cas que la valoració sigui positiva, la Coordinació de Batxillerat farà el seguiment del procés de presentació d’aquesta sol·licitud a la corresponent convocatòria, que haurà de tramitar l’alumne/a.

60