Teatre Talia, una història plena de canvis

De moment, després de més de quatre dècades, l’espai de l’enyorat Talia està una mica endreçat però el més probable és que, de moment, allà no hi tinguem el gran teatre somniat. Tot i que ja em conformo amb que el lloc no estigui deixa’t de la mà de Déu . Per a mi, per raons generacionals, sempre serà El Talia. Es va inaugurar per l’agost de 1900, amb una companyia de sarsuela que programava en català i castellà. La seva publicitat insistia en què era el teatre més fresc de l’estiu

La primera programació va escenificar sarsueles avui poc conegudes. La sarsuela va ser un gènere transversal i que va perdurar ben bé durant cent anys.

En aquelles primeres representacions el cartell anunciava: El

El Teatre Talia als anys trenta alcalde interino, Lo somni de la innocència , Coro de señoras i Setze jutges. Eren obres breus i distretes, de les quals sabem poca cosa i, com es pot comprovar, el català i el castellà convivien sense problemes.

El teatre va patir una forta crisi i l’any 1906 una nova empresa se’n va fer càrrec i el va rebatejar com a Teatro Lírico, cosa que va provocar algun problema ja que a Sants n’hi havia un altre amb el mateix nom. L’any 1913 hi ha un nou canvi d’empresa i canvi de nom, Trianón, i la sarsuela va donar pas al music-hall. Més endavant, l’any 1915, se’n van fer càrrec uns xilens que el van rebatejar com a Madrid-Concert, també dedicat al músic-hall. Al llarg del temps, el teatre, amb canvis i remodelacions, va arribar a tenir com a mínim set noms i es va dedicar a molts gèneres, segons modes i tendències. y

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

El Festival Oui! de teatre en francès ha tornat a apostar pel Poble-sec a l’hora de programar la seva sisena edició. Un cicle cada vegada més arrelat a la ciutat que, enguany, s’allarga fins al 5 de febrer. En el cas de les representacions al barri, aquestes es programen a la sala Dau al Sec, ubicada al número 86 del carrer de Salvà. L’aposta personal de Mathilde Mottier i François Vila, impulsors del festival, torna a comptar amb subtitulació en català i castellà.

La primera obra que ha aterrat al Poble-sec ha sigut Les époux, de David Lescot, amb dues representacions a la sala Dau al Sec (1 i 2 de febrer) per tal que els espectadors es puguin apropar al matrimoni Ceasescu. Tal com recorden des del festival, aquesta parella de dictadors capritxosos va escampar el terror entre tots i cada un dels romanesos abans d’acabar executats davant les càmeres d’arreu del món el 25 de desembre de 1989.

La segona peça que acollirà Dau a Sec és Broken, de Véro Dahuron i Guy Delamotte. La representació, que es podrà veure en una única funció diumenge 5 de febrer, es tracta d’una performance intimista que combina teatre, vídeo i música a partir de la vida d’artistes, de destins que s’esquincen. “L’obra parla d’accidents, de l’accident de la vida, y ‘Living’ el guió ha estat escrit pel premi Nobel de literatura Kazuo ishiguro SINDICAT DE BARRI d’esculls i de la diferència; una obra divertida, alegre i profunda; una peça indispensable i necessària que ens parla de la pèrdua, la mancança, la resistència i la vida”, avancen. Al cap i a la fi, la representació comptarà amb música en directe i videoart.

El Oui! més enllà del Paral·lel Més enllà de la falda de Montjuïc, les representacions inèdites de teatre francès a Catalunya es podran veure a l’Institut Francès de Barcelona, o el Reial Cercle Artístic. Com a novetat també a Periferia Cimarronas, la Biblioteca Jaume Fuster i, per primera vegada, a Castelldefels. Escenaris on l’organització vol que el públic pugui reflexionar sobre el nostre present a través d’alguns esdeveniments, personalitats, testimonis i actors protagonistes de “grans canvis de la nostra història”. y

Creu dels Molers, 65 08004 Barcelona

Tel. 93 164 69 80 hola@depaula.cat Facebook: de paula hamburgueses www.depaula.cat

Ens reunim cada dilluns a les 18 h.

Us ajudem. Us assessorem si teniu problemes amb el vostre pis

LA BASE. Carrer de les Hortes, 10

Els lectors d’aquesta columna recordaran haver llegit en diverses ocasions el nom d’una de les editorials catalanes més innovadores: Raig Verd. Avui, us he de tornar a parlar de la seva brillant tasca amb motiu de la culminació d’un projecte editorial que semblava quelcom irrealitzable: traduir els sis volums del cicle de Terramar de l’escriptora Ursula

K. Le Guin (1929-2018) –autora de El nom del món és bosc, també publicat per Raig Verd, que vaig ressenyar al número 205 del ZONA SEC–.

Així, gràcies a la professionalitat i la tenacitat de la Laura Huerga, fundadora de Raig Verd i actual presidenta del PEN català, i a l’acuradíssim treball d’orfebreria amb el llenguatge que ha realitzat la traductora Blanca Busquets, avui podem dir que el lector en català pot gaudir, per fi!, de la saga al complet. Un mag de Terramar (1968), inicia un camí fantàstic que, sobretot a partir de la seva continuació, Les tombes d’Atuan (1971), marcarà un abans i un després de la literatura de fantasia. I és que, en aquest llibre, serem testimonis de les primeres passes en l’emancipació de la Tenar, un personatge femení que ens robarà el cor. Amb La costa més llunyana (1972), Le

JORDI LLAVORÉ - Crític literari @jordillavore

MARIBEL CRAUS - Cuinera

Guin cloïa la trilogia de forma magistral.

Anys més tard, però, l’autora va reprendre aquest univers literari amb Tehanu (1990), on hi trobem una Tenar molt més empoderada. Finalment, el 2001 l’autora posava fi a la saga amb la publicació de dos volums: Contes de Terramar i L’altre vent, on encara es fa més evident la lluita contra un Terramar, ja clarament interpretat com un espai patriarcal.

Finalment, doncs, els lectors en català podrem gaudir d’una de les obres mestres de la literatura de fantasia de tots els temps en la nostra llengua. Celebrem-ho! y

És temps de carxofes. Avui farem una sopa que ens ajudarà a fer passar el fred. La carxofa és rica en aigua, fibra, hidrats de carboni i baixa en calories.

Ingredients:

4 carxofes

1 patata grossa de bullir

1 tomàquet / 2 pastanagues

1 ceba / 2 grans d’all

1,5 l. de brou d’aviram

1 cullerada de curri en pols

1 llimona / julivert oli / sal / pebre negre

Elaboració:

El passat 27 de gener es va inaugurar a l’Espai Línia (Girona, 52) una exposició que posa el focus en la trajectòria de la premsa de proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona amb un centenar de capçaleres, entre les que està el ZONA SEC, amb originals i primers números. Un recorregut per la història de la premsa de proximitat amb la presència destacada de mitjans de l’AMIC, que es podrà visitar fins al 30 de maig. A l’acte d’inauguració hi van assistir professionals del sector i diverses autoritats, entre les quals el director general de Mitjans de Comunicació, Jordi del Río, i la directora general de Difusió, Eva Pomares. ZS y

Pelem les pastanagues, la ceba i l’all, i les tallem a daus. En una olla amb oli, les fem coure durant uns minuts. Hi afegim el curri i continuem la cocció durant uns dos minuts. Pelem la patata i el tomàquet, retirem les llavors del tomàquet i ho tallem a daus i ho incorporem a l’olla. Hi afegim el brou i ho coem durant uns 20 minuts. Preparem les carxofes, tot deixant-ne el cor pelat; si tenen pelussa, la retirarem. Les posem amb aigua freda, amb suc de llimona i branques de julivert, per evitar que es facin negres. Quan la cocció de la sopa estigui gairebé enllestida, escorrem els cors de carxofa, els tallem a làmines i els afegim a l’olla. Ho fem coure durant uns 10 minuts. I ja estarà a punt per servir-la. Bon profit! y