Titelles al Poble Espanyol

7 escenaris repartits per tot el Poble Espanyol.

El cap de setmana del 18 i 19 de febrer, i de 10 a 18.30 hores, el Poble Espanyol acull la 13a edició del seu històric Festival de Titelles de Barcelona i ho fa en el seu format original: dos dies per gaudir en família d’un total de 50 funcions de 20 espectacles diferents a càrrec de 15 companyies que es podran veure en

Durant tot el cap de setmana s’oferiran espectacles de carrer, de sala, itinerants a l’aire lliure, i es podran veure representacions de tècniques diverses: titelles tradicionals, teatre d’objectes, ombres xineses, cercaviles clown i titelles de mà. La programació inclou propostes per a totes les edats: de 0 a 3 anys, espectacles infantils a partir de 3 anys i d’altres aptes per a tots els públics.

Any rere any, el Festival persegueix l’objectiu d’obrir al públic familiar les portes del teatre de titelles, objectes i de carrer en un entorn arquitectònic únic en el qual l’espai exterior i l’entorn arquitectònic prenen un gran protagonisme. La programació, molt variada, està integrada per propostes de companyies de teatre emergents i consolidades, principalment locals.

El certamen es manté fidel al seu esperit original: oferir una programació que estableix complicitat amb el públic familiar local i també amb el sector professional dels titelles, i que dóna especial importància al carrer com a espai escènic, aprofitant el valor arquitectònic del Poble Espanyol i els 40.000m2 de recinte a l’aire lliure. A més, el festival vol aportar al sector dels titelles un espai de difusió, únic a la ciutat de Barcelona i, a partir d’una mirada transversal, apropar el sector a nous públics.

Les entrades del Festival de Titelles inclouen la visita a tot el recinte. y

L’Ajuntament de Barcelona retrà homenatge aquest proper dimecres 8 de febrer a diverses entitats centenàries de la ciutat, entre elles a l’Agrupació Ciclista Montjuïc, més coneguda com La Grupa. Xavier Òdena és el seu president i recollirà la placa honorífica, al Saló de Cent, la tresorera de l’entitat, Gemma Morán.

Aquesta és l’entitat esportiva més antiga del Poble-sec, i la tercera agrupació ciclista més veterana de Catalunya. Als anys seixanta va arribar a tenir un equip ciclista professional, l’AC Montjuïc-Tedi, i actualment compta amb socis de totes les edats que es reuneixen per practicar l’esport i la convivència. Al cap i a la fi, com diu el seu himne oficial, La Grupa és “l’entitat que més personifica el noble esport del pedal, que marxa a l’avantguarda del ciclisme nacional”.

L’entitat es va fundar l’any 1917, Per tant, en el dia de l’homenatge ja tindrà 106 anys. ZS y

Fins a mitjans del segle XIX, el port de Barcelona arribava fins a les Drassanes. Fou llavors quan la Junta d’Obres del Port va aconseguir l’aprovació d’un projecte per perllongar-lo cap al sud, a Montjuïc. Al llarg dels anys, el port anà avançant, primer cap al Morrot, afectant la configuració de les Hortes de Sant Bertran, després cap a Can Tunis fins arribar en l’actualitat a la desembocadura del Llobregat, quan es va fer el desviament d’aquest riu.

L’aspecte que volem recordar avui és l’afectació del creixement del port sobre la part més litoral del Poble-sec: les Hortes de Sant Bertran. Al darrer terç del segle XIX, la línia de la costa arribava fins al portal de Santa Madrona. La platja era ocupada per diversos banys. Eren unes terres zona d’aiguamolls, dedicades principalment a feines de pagès. Al segon terç del segle XIX, un part es dedicà a prats d’indianes, és a dir, a espais d’asse- cat dels estampats de les fàbriques tèxtils del Raval, fins llavors dins de la muralla de la ciutat.

La proximitat del port va portar indústries vinculades amb aquest fet: foneries, centrals elèctriques –la de Carrera, primer, per als tramvies; i la de Mata, la de les tres xemeneies, després, per al subministrament general–, magatzems, de carbó, indústries ceràmiques... Molts treballadors del port eren veïns del Poble-sec. També hi hagué l’estació ferroviària terminal de Sant Bertran, que venia de

Vilanova, amb una curta durada en el transport de passatgers, però que en mercaderies romangué en servei fins al 1917. També les noves duanes influïren en la vida comercial i laboral d’aquesta part del Poble-sec. Durant més de cent anys, les Hortes de Sant Bertran, foren el suport logístic del port cap a la ciutat: la proximitat dels molls permetia la càrrega i descàrrega dels materials que arribaven i sortien de la ciutat, generant una important vida comercial. I a la vegada, donaven una empenta importantíssima a la llavors nova via ciutadana del Paral·lel. Però, amb el pas del temps, les millores tecnològiques i el creixement del port cap al sud, les zones de càrrega s’acabaren situant en les terminals de contenidors del Morrot i del Llobregat. Des de l’època dels jocs olímpics, la zona del port propera al Poblesec ha quedat especialitzada en les línies de passatgers i els grans creuers. Així, a partir dels anys vuitanta, molts dels equipaments i espais industrials i comercials que anys abans havien generat una zona d’influència del port anaren quedant disponibles per a l’edificació de pisos o alguns serveis: Albareda, la seu de Treball de Carrera o el parc del Mirador del Poble-sec. Avui dia les Hortes de Sant Bertran han perdut la vinculació amb el port que havien tingut en temps passats. De l’inici de la transformació de les Hortes de Sant Bertran, ara fa 160 anys. y