26
La mort d'un docent del centre (Educació Secundària) • •
• •
• • •
El docent que se n’assabenta primer informa l'equip directiu. Aquest parla amb l'orientadora i decideixen comunicar-ho a la resta de l'equip docent del centre i del personal no docent en una reunió improvisada, però tenint en compte totes les orientacions bàsiques sobre la comunicació de males notícies. Se'ls explica qui serà l'encarregat de comunicar la notícia al seu grupclasse. Es reuneixen la cap d'estudis, l'orientadora i una professora que té un bon vincle amb el grup-classe del qual era professor i que forma part de l'equip educatiu del grup. La professora entra a l'aula i els diu que els ha de comunicar una mala notícia; per l'expressió d'algunes cares, ho intueixen però no diuen res, s'estimen més que siga la professora la que ho diga. “Sabeu que..., portava un temps malalt..., doncs, ahir va morir” i deixa un espai de silenci. L'alumnat, al cap d'una estona, comença a parlar i algú pregunta si poden anar al soterrament i fer algun tipus d'homenatge. La professora diu que ho consultarà amb la família, però que segur que no hi haurà cap problema i aplaudeix aquestes iniciatives. Es fa una reunió amb la resta de persones tutores, cap d'estudis i orientadora per unificar el moment de comunicar la notícia a la resta de l'alumnat i de quina manera. L'equip directiu telefona a la família per a donar-li el condol i preguntar-li si el seu grup classe pot acudir al soterrament. També se li diu que l'alumnat vol fer algun tipus de cerimònia de comiat a l'institut. No posen cap tipus d’inconvenient; ben al contrari, se senten molt agraïts. L'alumnat li fa un llibre del record amb poemes, dibuixos i fotos i li'l regalen a la família.