Page 1


INTRODUCCIÓ Orgull de ser valencians

S

ón moltes les ocasions en què les persones que pertanyem al món de les gaiates, les falles o les fogueres tendim a observar aquestes tradicions culturals, essències del nostres respectius folklores, com una competició entre nosaltres, a la recerca d’una pretesa hegemonia festiva en la Comunitat Valenciana. Però per damunt de les diferències culturals que poden existir entre les tres festes, hi ha un element que les uneix a totes i que configura l’epicentre dels valors que atresora a les seues mans. L’orgull de ser valencians i valencianes. Un orgull que no és exclusiu de qui il·lumina millor una gaiata, de qui fa la falla més gran o de qui crema millor una foguera. L’orgull de ser valencià o valenciana naix directament de la nostra terra, de la llum d’un fanal que una nit ens va il·luminar fins a la Plana, de l’olor a pólvora i la purificació del foc faller, de la música de banda o del gust al rascar el socarrat de la paella a festes de Sant Joan. El nostre orgull clava les seues arrels en la terra i creix dia a dia gràcies a l’esforç i a la constància de cada foguera, de cada gaiata i de cada falla. Amb una comissió, el vertader mèrit de la qual no resideix en la construcció del seu particular monument representatiu de cada festa, sinó que es fonamenta en el treball incansable per mantindre viva, any rere any, la llum i la flama d’una cultura valenciana única ben arrelada. Perquè sabem que els nostres tresors més preuats són el coratge i l’esforç que emanen de la germanor entre falles, fogueres i gaiates per fer que estiga sempre encesa la llum intensa i transparent del Mediterrani, l’olor a flor de taronger i les arrels d’unes festes que creen unió entre nosaltres. Per mantindre sempre encesa la passió de ser valencians i valencianes. Orgull, passió, cultura i festa. Sergio González i Benages


Esclat de Llum i Foc: L’homenatge a una cultura festiva conjunta LLIBRET DE LA GAIATA 5 HORT DELS CORDERS 2019

Marisol Lujan CMYK PRINT D.L. Gaiata 5 “ Hort dels Corders” D.L. CS-34 2012 Coordinació:

Anaïs del Vigo Sergio González Rubén Soto Arantxa Miralles Marta Barberà Articles:

Dunia Gormaz Victor Palacio Arantxa Miralles Vicente Cornelles Anaïs Del Vigo Estela Bernad Maria Tena Pere Montañés Paquita Roca Inmaculada Puig

Sergio González Paco González Agustín Mon Joan Josep i Trilles María España Joan Querol Sandra Quemades Rubén Soto B.S.M F. Xavier Rusell p. Cristian Peña Fran Martí Enrique Ballester Rafael Burgos Sandra Muñoz Vicent Domenech Miguel Ángel Orgaz José Javier Sanchez Toñi Martín- Zarco Guadalupe Samper José Ángel Llorca Elena García Josep Sempere

Fotografia:

Rogelio Cruella Martina Escuder Anaïs del Vigo Vanessa Fotografa Vivecastellon Publicitat:

Trini Benages Asunción de Diego Maria Teresa Galindo Traducció:

Anaïs del Vigo Marta Barberà Melina Queral Rubén Soto Patricia Sanchez Disseny i Maquetació:

Marisol Lujan Impressió:

CMYK PRINT S.L.

El present llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

1

Editen:


Índex Salutació de la Nostra Presidenta

4

Salutació de l’Alcadessa

6

Salutació del President del Patronat Municipal de Festes

7

Salutació de la Reina de les Festes

8

Salutació de la Reina Infantil de les Festes

10

Gaiata de la Ciutat 2019

12

Gaiata Infantil de la Ciutat 2019

13

Dames de la Ciutat

14

Dames de la Ciutat Infantils

15

Salutació de Na violant d’Hongria

16

Salutació de la Presidenta de la Junta de Festes

18

Salutació del President de la Federació Gestora de Gaiates

19

LES NOSTRES REPRESENTANTS 20

Madrina Infantil 2019

21

Salutació de la Madrina 2019

23

Salutació de la Madrina Infantil 2019

29

Comissió 2019

32

Els Nostres Monuments

34

Cort 2019 i Acompanyants

38

Cort d’Honor Infantil 2019 i Acompanyants

58

Col·laboradores i Portaestendart 2019

83

Acomiadament de la Madrina 2018

85

Acomiadament de la Madrina Infantil 2018

87

Festes Germanes

88

Els Nostres Premis de la Magdalena 2018

94

Activitats de l’Any

95

2

Madrina 2019

Artícles

115

Programa de Festes Magdalena 2019

276

Jocs

280

Epíleg

312


Pròleg

P

er continuar amb la recopilació d’elements importants i característics de les nostres festes fundacionals, aquest any hem fet un xicotet pas més i hem unit, en un mateix llibre, les tres festes fonamentals de la Comunitat Valenciana: Magdalena, Falles i Fogueres. Potser podrem aprendre alguna cosa de les nostres festes germanes, però a més, el que pretenem no és només indagar sobre el seu origen, sinó fer partícip al lector o lectora de com han evolucionat, les seues característiques més essencials i els mites i llegendes originaris, per poder apreciar l’estret vincle que mantenen amb la Magdalena.

En la passada edició de la Magdalena 2018 vam rebre una distinció especial per apostar per l’ús del llenguatge inclusiu i aquest any, també ho hem dut a terme. Així doncs, el lector o lectora podrà trobar dins d’aquestes pàgines un llenguatge amb aquestes característiques. De la mateixa forma que hem incidit en això els últims anys, també volem introduir el nostre llibre en l’àmbit de les noves tecnologies, amb la impressió d’una sèrie de codis QR que ens adrecen cap a internet, on podrem trobar-ho en una plataforma digital. També, amb la finalitat que aquest llibre siga accessible a tothom, cadascun dels nostres articles es podran trobar a Youtube, en un format d’àudio, creant d’aquesta manera un audiollibre destinat a les persones que puguen tenir una discapacitat visual. A més, moltes vegades es parla del color amb què es tenyeixen les festes d’una ciutat al llarg de l’any i en aquest llibre, homenatge a les tres festes amb major projecció de la nostra Comunitat, era impossible no fer l’ullet a aquest aspecte. Per això, a l’apartat on es presenten les madrines, dames, acompanyants, col·laboradors i col.laboradores per a la Magdalena 2019, hem volgut caracteritzar les fotografies com una Holi Party, simbolitzant l’explosió de color de les nostres festes a través d’aquesta típica celebració mundialment coneguda, i afegint una gran tonalitat a aquest homenatge que hem fet a la nostra cultura festiva conjunta. És moment de desmuntar la falsa creença que no hi comparteixen res. El seu vincle principal: la comunitat valenciana. Llum, color, música, pólvora, sentiment, tradició... són només alguns dels elements que podem destacar com a lligams. Us convidem a endinsar-vos al nostre llibre, conéixer una mica millor, i enamorar-vos definitivament de les nostres festes.

3

Un llibre que ens farà viatjar al cor de Castelló, València i Alacant i viure en primera persona la seua màgia i la seua tradició. De la mà d’especialistes, amb vocació i amants de les seues respectives ciutats i tradicions, el lector o lectora podrà endinsar-se en detalls fins ara insospitats i podrà establir aquests vincles coincidents que fan que aquestes festes siguen tan populars i atraguen, any rere any, una gran quantitat de persones amb desig de gaudir i experimentar-les plenament.


Salutació de la nostra Presidenta Arantxa Miralles i Benages Abans de començar... Deixeu-me que vos conte com ix la idea d’aquest llibret!!!

V

4

am rebre un correu en què se’ns convidava a assistir a la XIII Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana a Gandia, i com no podia ser d’altra forma allà hi vam anar, a veure de què anava tot. He de dir-vos, que els quilòmetres de camí fins al poble costaner van donar per a molt, vam poder admirar autèntiques obres d’art fetes per comissions de fogueres i falles, vam eixir amb un pensament diferent, amb idees renovades i amb una il.lusió en comú, les festes de la nostra Comunitat són estimades per molta gent que treballa desinteressadament per elles i fan que naixquen peces tan espectaculars com les que vam veure. Per això, aquest any hem volgut unir esforços entre les tres províncies i crear el llibret que teniu ara a les mans. Aquell dia, va ser una gran experiència per engrandir les nostres idees i per acabar de plasmar el contingut d’aquesta creació.

Aquest llibret vol endinsar-vos en un gran conte de tradicions festives de la nostra Comunitat. Falles, Fogueres i Gaiates treballen per fer unes festes que any rere any són més especials; i encara més, si entre nosaltres ens ajudem i ens complementem per aprendre els uns dels altres, tot i que les festes són molt diferents entre elles, també hi trobem similituds molt notables. Per això, vos convide a llegir aquest projecte fet amb tanta estima per aquesta gaiata però amb l’ajuda de gent de la festa de tota la nostra Comunitat. Aprofite per donar les gràcies a tots els que han escrit articles en aquest llibre i d’una forma especial, a les nostres falles i fogueres germanes que ens han ajudat a fer que siga una realitat. Gràcies per la col·laboració de tots els comerços del sector, si esteu llegint aquest llibret és perquè la vostra publicitat apareix impresa en aquestes pàgines, gaudiu de cada paraula d’aquest projecte dedicat a les festes de la nostra Comunitat.


Gràcies a tots els socis i les sòcies del sector per mantenir les tradicions vives; si esteu llegint aquest llibret és perquè heu fet la tasca d'ajudar econòmicament al vostre sector, obriu aquest llibre i gaudiu de les tradicions festives dels nostres germans.

5

Gràcies a la comissió de dones i homes, xiquets i xiquetes que treballen durant tot l'any al meu costat. Tots junts formem un gran equip: treballant al magatzem perquè el nostre monument il·lumine la nostra plaça i guanye el premi popular al millor monument gaiater; fent una presentació d'aquelles que mai oblides pel seu escenari i espectacle; persones que toquen porta per porta per donar a conèixer la gaiata; altres que vetllen perquè estiguem ben alimentats en les llargues jornades de treball i el més important en aquest moment, el gran equip que fa possible aquest llibre, que ja a l'edició del 2017 va fer que guanyàrem el 12é premi al concurs de l'ús del Valencià i en 2018, premi al millor article inèdit i 7é premi al concurs de l'ús del Valencià.

Ja són cinc anys que estic al capdavant d’aquesta comissió, que ha anat creixent i fent-se molt més forta. Gràcies amics i amigues d'Hort dels Corders per compartir amb nosaltres milers de moments i d'esforços, moltes gràcies pel vostre suport constant. Acabaré desitjant a les nostres madrines el millor per aquesta setmana de festes. Carla i Laia, ha sigut un any intens i ara vos queda el millor, gaudiu de cada moment d’aquesta Magdalena amb la vostra comissió, Castelló tindrà la sort de conèixer-vos i veure el vostre somriure constant. Vos convide a acostar-vos a la nostra carpa per compartir junts els millors moments de les nostres festes. Per que la gaiata siga el nostre millor Pregó! Arantxa Miralles i Benages


Salutació de l’Alcadessa Amparo Marco i Gual

U

n any més arriba una de les dates més esperades de l’any: les festes de la Magdalena, aquelles que rememoren la fundació i genealogia de la nostra ciutat. Del 23 al 31 de març celebrarem la 75a edició de la nostra Setmana Gran, la qual serà més especial que mai per al sector gaiater, que, juntament amb els altres ens i institucions culturals de Castelló, han sumat esforços per aconseguir unes festes cada vegada més sòlides, democràtiques, plurals i participatives. La Magdalena ha agafat embranzida cap a la internacionalització i una de les raons és l’espectacle de llum i creativitat de les gaiates. Des de fa anys, tot allò que rodeja la construcció d’aquest monument s’ha convertit en tot un engranatge humà que plena de vida cada barri i aconsegueix que la ciutadania puga sentir l’emoció de les festes durant tot l’any. Les gaiates són la llum que va guiar als castellonencs a la Plana i que ara il·luminen cada barri durant una setmana, transmetent sensacions a tot aquell que les mira abstret i que gaudeix de la seua originalitat i color.

6

La ciutadania de Castelló espera amb moltes ganes aquesta edició tan especial de la Setmana Gran i de segur que la Gaiata 5 “Hort dels Corders” estarà a l’altura, com tots els anys. Amb Carla Parra i Laia Clausell com a madrines i representants del sector 5, les festes seran immillorables. Per això, vos done les gràcies amb majúscules per la vostra gran aportació a la ciutat amb les sensacionals gaiates que creeu i l’esforç que poseu en cada acte que organitzeu. Bernat Artola va expressar que les gaiates són “el nostre millor Pregó” i jo afegisc que també són el nostre emblema, insígnia i distintiu, dins i fora de la ciutat. Per això, vull agrair l’esforç de les persones que fan possible la construcció d’aquest monument, l’organització d’activitats durant el cicle fester magdalener, en especial les de la Setmana Gran, així com les presentacions de gaiates durant l’any. Sense ells i elles, Castelló perdria un símbol local imprescindible i un dinamitzador cultural essencial. Per tot el sacrifici, implicació i treball, la corporació municipal vos dóna les gràcies de tot cor. Magdalena...!


Salutació del President del Patronat Municipal de Festes Omar Braina i Bou

E

n la 75a edició de la Magdalena volem que les gaiates brillen més que mai i demostren a la ciutadania i als visitants que són l’element més representatiu de les nostres festes. Donen llum i color a la ciutat però també són testimonis d’escenes meravelloses de germanor entre les veïnes i veïns. Les gaiates són la demostració que sense cultura i tradicions no hi ha festa, són la llum que ens va guiar fins a la Plana i que ara ens mostren el camí cap a la internacionalització de la nostra Setmana Gran. Volem mostrar al món l’espectacularitat d’aquests monuments; per això hem portat a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) una gaiata quasi a mida real que ha deixat bocabadats a tots els assistents. Perquè les nostres tradicions tenen un valor emocional incalculable, i així ho hem de defensar. Les gaiates són el nostre signe distintiu i hem de sentir-nos orgullosos de les creences i passat que representen.

Vull agrair a les comissions el treball continu que fan durant l’any per a fer realitat el somni magdalener. Juntament amb la Junta de Festes, el Patronat, les colles, les veïnes i veïns, visitants, voluntaris i associacions, són ens essencials en l’organització de la Magdalena. Per tant, anime la ciutadania a participar en el dia a dia de les gaiates, les quals innoven cada dia més, treballen mitjançant el consens i ens demostren que hem de fer volar la imaginació per a crear obres úniques. Magdalena, festa plena!

7

Del 23 al 31 de març, els carrers de Castelló es convertiran en l’escenari perfecte dels nostres costums i folklore. En l’avinguda Jaume I els visitants es troben amb la preciosa gaiata del sector 5 «Hort dels Corders», la qual té una comissió immillorable i una capacitat creadora esplèndida.


Salutaciรณ de la Reina de les Festes Natalia Palacio i Bernad

8


9


Salutaciรณ de la Reina Infantil de les Festes Natalia Collazos i Rovira

10 10


1111


12 12

Gaiata De La Ciutat 2019


13 13

Gaiata Infantil De La Ciutat 2019


Dames de la Ciutat

14 14

Selene Tarín i Alegre

Paula Gacilópez i Palau

Carmen Molina i Ramos

Iris González i Milá

Ana Belen Nieto i Ramirez

María Iturralde i Cubertorer


Lledó Manjavacas i Arenas

Nagore Garcia i Miravet

Balma Morilla i Torres

Gal·l.a Calvo i Santolaria

Beyoncé Botea

Noelia Hernandez i Andres

15 15

Dames de la Ciutat Infantils


Salutació de Na Violant d’Hongria Andrea Sánchez i Verchili

16


1177


Salutació de la Presidenta de la Junta de Festes Noelia Selma i Andreu Benvolguts amics, amigues, veïns i veïnes de la Gaiata 5, Hort dels Corders:

E

l compte enrere per a celebrar les millors festes del món està arribant al seu fi i tinc la sort de poder dirigir-me a cadascun dels sectors que protagonitzeu les Festes de la Magdalena. En primer lloc vull donar-vos les gràcies en nom de la Junta de Festes per com ha sigut de fàcil treballar junts per a millorar la nostra setmana gran i, en segon lloc, per l’esforç diari que heu fet enguany. El cicle festiu mai s’acaba i em consta que l’esforç que heu realitzat tots els representants de la Gaiata 5, ha sigut realment formidable.

Les festes les gaudim tots els castellonencs però no tots treballen en la mateixa mesura per a millorar-les any rere any. Aquest mèrit correspon en gran part a totes les persones que formen part de gaiates que, com la vostra, sou ja una gran família. Un col·lectiu en què tots es recolzen per a superar els obstacles i en la que ningú sobra i tots sumen, aportant en cada edició el millor que teniu. Això simbolitza també la gaiata, cada llum del monument festiu és també una xicoteta part de la il·lusió de cada un dels seus veïns.

18 18

Per això celebrar les festes fundacionals de la nostra ciutat és, per damunt de tot, celebrar la vida i un sentiment comú que es diu Castelló. Com va dir el nostre poeta Bernat Artola “No és tan sols anar de festa...”, és molt més, una forma de sentir, una passió per una terra que honra cada tercer diumenge de Quaresma als seus orígens. Moltes gràcies pel vostre treball incansable per a fer unes millors festes, una millor ciutat i província, un millor futur per a tots.


Salutació del President de la Federació Gestora de Gaiates Esteban Gual i Ibáñez

L

es festes són importants per a nosaltres, per molts motius. Són milers i milers les persones que per tot arreu de la nostra ciutat viuen en primera persona qualsevol de les manifestacions festives que tenen lloc a la nostra setmana gran. Totes aquestes persones han fet possible una cultura festiva complexa i diversa que s'estén al llarg de tot l'any i que compartim plens d’orgull amb els visitants que acudeixen per viure al nostre costat una experiència única. Les nostres festes són internacionals i populars alhora, agermanen dones i homes de condicions i procedències diverses, són tradicionals, però han sapigut adaptar-se als canvis socials i han aconseguit incorporar, mitjançant la innovació, a les generacions més joves. I per tot això les festes de Castelló són una bona mostra del nostre univers festiu, i les comissions gaiateres, com a element diferenciador per damunt de tot, desplega un gran esforç per difondre-les i reforçar les seues tradicions i costums més arrelats. La gent de la Gaiata 5 "Hort dels Corders" treballa amb molt d'esforç per expandir a tot el seu barri la nostra estimada festa, i donar als seus veïns i veïnes les festes que es mereixen. El seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició, de dedicació i de força i fa possible que les nostres festes passen de generació en generació per tal d'aconseguir que no es perden mai. I peça fonamental a l'engranatge de la Gaiata cinc és la persona que és al capdavant, Arantxa Miralles, que any rere any demostra la seua vàlua, implicació i il·lusió per les nostres festes. Castelló es prepara per a rebre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per seguir avançant cap a un futur prometedor, la Magdalena 2019, que toca ja a la porta. I

aprofitant aquestes pàgines, en aquest primer any com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair el treball i esforç de totes les persones que formeu part de la comissió de la Gaiata 5 "Hort dels Corders"; també estendre tal agraïment als socis i sòcies, veïns i veïnes i comerços col·laboradors del sector, perquè sou fonamentals per créixer i continuar la vostra labor dins del "món de la festa". La Magdalena 2019 vol arribar a tots i totes. La festa és diversitat, com divers és el col·lectiu gaiater. Per això, disfruteu al màxim d'una setmana plena d'actes multitudinaris on l'únic requisit és passar-ho bé, sempre des del sentit comú. I és que des de l'alegria i germanor, la festa i el treball, les gaiates ens hem convertit en els millors amfitrions de les nostres festes.

19 19

Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 5 "Hort dels Corders":


Madrina 2019

Carla Parra i Bellido

20 20


Madrina Infantil 2019

21 21

Laia Clausell i Fabregat


22 22


Salutació de la Madrina 2019

B

envolguts amics i amigues vinculats al món de la festa, comissió i sector de la gaiata 5 “Hort dels Corders”.

És per a mi un gran honor dirigir-me a tots vosaltres com a madrina d'aquesta meravellosa gaiata. En primer lloc m'agradaria presentar-me perquè em poguéreu conèixer un poc millor. Sóc Carla Parra Bellido, tinc 18 anys i estudie disseny de moda. Sempre he estat molt unida a nostres apreciades i desitjades festes fundacionals. Vaig començar sent dama d'honor infantil en la gaiata 10 durant el cicle fester de l'any 2005; deu anys després, vaig tornar a lluir el meu estimat vestit de castellonera sent dama d'honor de la gaiata 5 fins l'any 2018, en què vaig ser madrina d'honor. També he estat vinculada des de molt xicoteta al ball regional. La il·lusió i el desig de romandre al món de les festes l’he tingut sempre molt present durant tots aquests anys però, sens cap dubte, el 2019 és l'any on el meu somni de ser madrina, representant a la meua estimada gaiata, per fi s'ha fet realitat.

No puc oblidar-me d’altra persona molt especial per a mi, Laia Clausell, la nostra madrina infantil, que amb el seu bonic somriure brilla amb llum pròpia. L'alegria, la il·lusió i l'entusiasme són uns pocs dels trets que la caracteritzen. Gràcies Laia per compartir aquest meravellós somni amb mi, perquè juntes anem a passar un any inoblidable. Vull agrair a les meues dames d'honor la seua il·lusió i sentiment magdalener, perquè aconsegueixen que cada acte siga especial. Elles són: Paula, Maria, Paula, Alba, Carmen, Rosa, Sara, Andrea i Irene. Acompanyades per nou xics meravellosos: Omar, Sergio, Miguel, Fran, Israel, Jose Antonio, Jose, Alex i Rubén. Tampoc puc oblidar-me de les col·laboradores que estan pendents de tots nosaltres perquè estiga tot perfecte. Gràcies a tots. També vull dedicar unes paraules a la nostra benvolguda comissió perquè ells són els que fan possible que les nostres festes de la Magdalena siguen úniques. Gràcies per tot el vostre afecte, per estar sempre al nostre costat en cada acte i cada esdeveniment durant l'any. Per últim, no puc oblidar-me de la meva família perquè sou els que realment doneu sentit a tot açò. Gràcies per estar al meu costat en cada moment però sobretot, per fer que tots i cadascun dels meus somnis es facen realitat, vos vull. Estic segura que tots junts farem que aquesta Magdalena siga única i inoblidable. PER SEMPRE MAGDALENA 2019!! Amb estima Carla Parra i Bellido

23 23

A continuació, vull agrair a Arantxa Miralles, la nostra estimada presidenta, per donar-me l'oportunitat de poder representar el nostre sector. Simpatia, saber estar i elegància, són les principals qualitats que la caracteritzen. Sincerament, no podia tindre millor companya de viatge que ella.


Quina relació tens amb les nostres festes fundacionals? Sempre m’he sentit molt unida a les nostres festes. En l’any 2005 vaig ser dama d’honor infantil de la gaiata 10 i a partir de l’any 2015, fins l’any 2017, dama d’honor de la nostra gaiata “Hort dels Corders”, sent en 2018 madrina d’honor. Fins a dia d’avui, en què s’ha complit el meu somni de representar el meu meravellós sector com a madrina. També des de molt xicoteta he estat vinculada al ball regional, formant part del grup La Nova Escola.

24 24

Carla Parra i Bellido Hola a tots i a totes!

S

óc Omar García, possiblement una de les persones que millor coneix a la nostra estimada madrina Carla. La seua il·lusió i passió per les nostres festes, han fet d’ella una gran castellonera. Crec que no podríem desitjar millor representant. A continuació, voldria que la coneguéreu un poc millor mitjançant aquesta entrevista. Carla té 18 anys, està cursant disseny de moda i en un futur voldria especialitzar-se en aquest àmbit. Es defineix com una persona creativa, optimista, decidida i divertida. És una apassionada de l’art, li encanta dibuixar, escoltar música i també els animals. Però sobretot, li agrada el ball regional.

La teua família ha estat vinculada al món de la festa? El meu besavi va formar part de la comissió de la gaiata 8 i la meua àvia va ser dama d’honor d’aquesta gaiata en 1960. El meu avi va ser membre de la germandat dels Cavallers de la Conquesta en l’any 1957, i membre de junta directiva en 1965. En l’any 1992, la meua tia va eixir de dona de companya. La meua mare ha estat sempre molt vinculada al món de les gaiates, sent dama d’honor infantil en 1977 i 1978 del nostre estimat sector, Hort dels Corders. Més endavant, va ser dama d’honor en els anys 1988 i 1992.


Què signifiquen per a tu Arantxa, la nostra presidenta, i Laia, la madrina infantil? Elles són les meues companyes de viatge. Sens dubte, no podríem tindre millor presidenta que Arantxa. Em vaig omplir d’alegria en saber que anava a continuar durant aquest any tan important per a mi. Ella aconsegueix que tota aquesta família gaiatera es mantinga unida. Per a mi és una amiga, i és la persona perfecta per compartir un any inoblidable; amb ella vaig començar la meva etapa de castellonera i amb ella, tot serà més fàcil aquest any. Laia és una xiqueta molt especial per a mi. És divertida, dolça, riallera, simpàtica… Ella sempre fa que cada acte siga únic. Sincerament, no podria desitjar altra xiqueta com a madrina infantil . Estic segura que al seu costat serà un any inoblidable. Gràcies xicoteta per representar amb mi un càrrec tan important com aquest, perquè ens ho passarem d’allò més bé. Quin és l'acte que més t'agrada de tot l'any? La imposició de bandes és un acte que considere un dels més importants, perquè estem les madrines dels 19 sectors, les dames de la ciutat i la Reina. Sents molta emoció en aquest primer acte totes juntes. Mai podré oblidar aquell dia, els nervis perquè tot estigués perfecte, i sens dubte ho va ser.

i madrina d’honor, hem tingut com a madrines dones estupendes que han representat el nostre sector amb elegància i saber estar: Anaïs, Noelia, Raquel i Lledó. Intentaré representar a la nostra benvolguda gaiata 5 tan bé com ho han fet elles. Entusiasme, emoció i il·lusió mai em faltaran perquè així puga ser.

Però si n’he de triar un entre tots, em quedo amb la nostra presentació. Sempre recordaré el que vaig sentir en veure aquell espectacular i impactant escenari, els nervis en sentir les agulles del rellotge que simulava el nostre Fadrí. No vaig poder evitar llàgrimes d'emoció en pensar tot l'esforç i dedicació dels membres de la comissió. El seu treball durant mesos estava allí front meu, en el Palau de la festa, i era per a nosaltres, les madrines

25 25

Puc dir que estem molt vinculats a les nostres estimades festes però sobretot, ho hem viscut sempre amb moltíssima il·lusió i alegria. Què significa per a tu ser madrina de la gaiata 5? És un orgull poder pertànyer a aquest meravellós sector al costat de gent increïble, compartint amb ells moments inoblidables. Durant els quatre anys que he sigut dama d’honor


del 2019. No tinc paraules per expressar tot el que vaig viure aquella nit màgica, plena de sorpreses i moments inoblidables. Parlem ara de la nostra setmana gran, quin és l'acte que més t'agrada? Tots els actes són especials i és molt difícil triarne un, però la desfilada de gaiates em fa molta il·lusió. Eixa nit es mostra el nostre monument a tot Castelló, s’aprecia tot el treball i l'esforç realitzat durant mesos per la comissió. El monument és el símbol de la nostra festa i és emocionant veure com la gent admira les gaiates al seu pas, és el nostre “esclat de llum, sense foc ni fum”. Què ens pots comptar de les teues dames i acompanyants? Tinc l'orgull de comptar amb nou dames i nou acompanyants. Ells i elles m'acompanyen en cada acte i sens dubte ho fan més especial. Tots i totes donen llum i vida a aquesta comissió. A més, són una part essencial per a les nostres festes.

26 26

Com creus que et sentiràs la nit del “Magdalena Vitol”? D'una banda trist de pensar que tot ha passat molt ràpid, de dir adéu a un somni inoblidable. Mai oblidaré tots els bonics records que he compartit al costat de 18 dones meravelloses. D'altra banda, em sentiré orgullosa d'haver tingut l'oportunitat de representat el meu sector. Com t'agradaria que et recordaren en finalitzar l'any? Com una madrina que ha viscut amb il·lusió, emoció i entusiasme tots els actes i esdeveniments d'aquest any. M'agradaria ser recordada com la madrina de l'any 2019 de la gaiata Hort dels Corders.

Autor: Omar García i Oller


27 27


28 28


Salutació de la Madrina Infantil 2019 Estimats amics i amigues d´Hort dels Corders:

C

omençaré presentant-me, sóc Laia Clausell Fabregat tinc 8 anys i sóc la madrina infantil per a la Magdalena 2019. Una Magdalena molt especial per a mi; aquest any és el 25é aniversari que la meua mare va ser madrina infantil, també fa 8 anys que estic en la nostra gaiata i per últim, enguany es compleix la 75 edició de les festes de la Magdalena. Des d'ací vull donar les gràcies a tota la meua comissió per el gran treball que fan durant tot l´any, i a la meua comissió infantil donar-li les gràcies també per el gran suport que em donen i l'alegria que aporten a la gaiata. Vull convidar a tots el veïns i les veïnes del sector a gaudir de les festes de la nostra setmana gran i de tots el actes que ha organitzat la nostra comissió. A tots els xiquets i les xiquetes vull dir-los que passen per la carpa de la gaiata a jugar amb mi i la meua comissió. Amb molta estima:

29 29

Laia Clausell i Fabregat


lliure li agrada fer manualitats, veure la tele i jugar amb el seu germà. De major voldria tornar a ser madrina de gaiata i treballar en Mercadona, con la seua mare i la seva tia Noelia. Quan va ser oficial que seria madrina infantil de la gaiata 5 Hort del Corders, per a la Magdalena 2019, es va posar molt contenta perquè es feia realitat el seu somni. Porta des de que va nàixer en la gaiata i prové d'una família molt gaiatera; dins d'aquesta família hi ha madrines infantils, presidents infantils, madrines majors i presidents de gaiata. Com era d'esperar, Laia havia de ser madrina infantil. En el temps que porta com a madrina infantil els actes que més li han agradat han estat: la imposició de bandes, el nomenament i la presentació. D'aquesta, recorda que s'ho va passar molt bé i el que més li va emocionar va ser la sorpresa que li donaren les seues «tatis» i el seu «tete».

30 30

Laia Clausell i Fabregat Anem a conèixer un poc la nostra madrina infantil.

E

s diu Laia Clausell Fabregat, té 8 anys i estudia 2n de primària al col·legi Lope de Castelló. El que més li agrada del col·legi és estar amb les seues amigues a l'hora del pati i l'assignatura de castellà. Es defineix com una xiqueta alegre, simpàtica i un poc cabuda. En el seu temps

De la gaiata el que més li agrada és jugar amb les seues dames, enguany té tretze dames i sis acompanyants i es porten tots molt bé. De la nostra presidenta Arantxa pensa que és molt simpàtica, treballadora i la vol molt. De Carla, la nostra madrina, que és molt divertida, agradable, que la cuida sempre i també la vol moltíssim. De la gaiata, en general, el que més li agrada és quan organitzen el dinar de Nadal, perquè ve el Pare Noel, i anar al magatzem de gaiates. Laia espera amb il·lusió la setmana de la Magdalena, la desfilada de gaiates i desitja que siga una setmana inoblidable, sobretot per a les xiquetes i els xiquets de la gaiata.


Per acabar Laia vol dir a les xiquetes i els xiquets del sector que passen per la carpa de la gaiata durant la setmana gran, perquè així podran veure lo divertit que és estar dins d'una gaiata.

Balma Doumere i Fabregat Teresa Doumere i Fabregat

31 31

Però encara li falten actes per viure com a madrina infantil i entre ells, espera impacient la visita a les Falles i Foguera agermanades amb la gaiata. A Laia li fa molta il·lusió poder anar a les Fogueres d'Alacant, perquè tothom li diu que són festes molt divertides.


Comissió 2019

32 32 Adela Arnau i Safont Aida Gómez i Furió Ainhoa Toribio i Domínguez Alba Alcalá i Valles Alba María Esteve i Mendoza Alberto Sánchez i Toro Alejandra Barreda i Hueso Alejandro Marza i Vellón Alejandro Ortega i Peñas Alexandre Peinado i Llopis Almudena Saldaña i Cuesta Ana Miralles i Forcadell Ana Isabel Ferrer i Isach Anais Del Vigo i Ferrer Andrea Estévez i Mora Anna Torres i Salvador Anna Roig i Barbera Araceli García i Zapater Arantxa Miralles i Benages Asun De Diego i Cabo Carla Font i Porcar Carla Parra i Bellido Carmen Martin i Trujillo

Carmen Moliner i Escrig Carmen Santolaria i Beltrán Carmina Beltrán i Sanfeliu Catalina Forcadell i López Concepción Vives i García Cristina Delgado i Martínez Dolores Alfonso i Martin Edilin Iberol Nuez i González Eli Doñate i Bisbal Enrique Martínez i Miravet Fco. Felipe Duran i Herrera Feli Bono i Muñoz Fernando Guerrero i Sánchez Fidel Roig i Agut Fina Llach i Montesinos Francisco González i Yuste Francisco Artero i Soler Gaspar Murria i Gómez Gustavo U. Sola i Sola Heliodora Domínguez i Gómez Inma Muñoz i De La Rubia Irene Benages i Solsona Irene Arasa i Miralles


Paula Jiménez i Colomo Paula Hernández i Capdevila Paula Esteve i Mendoza Piedad Hernández i Cabedo Pilar Duran i Alfonso Pili Miralles i Caballer Raquel Del Vigo i Ferrer Raquel Llorens i Salvador Raquel Padial i Trujillo Rosa Martínez i Muñoz Rosa Hernández i Cabedo Rubén Soto i Vives Sara Martínez i Muñoz Sergio González i Benages Sergio Gil i Herrero Sergio Fernández i Pérez Severiano Soto i Martínez Silvia Gallen i González Trini Benages i Solsona Valerie Hauenstein i Garcia Vicente Martínez i Llopis Vicente Miralles i Llopis Yolanda C. Tena i Sola-Vera

Comissió Infantil 2019 Abril De Diego i Llorens Alberto Cardenach i Pla Almudena Garbi i Nuez Ariadna Sola i Miralles Carmen Paloma Ortega i Tena Iván García i Padial Janire Jaén i Toribio Jorge Frías i Padial Laia Clausell i Fabregat Laura Altarejos i Bono Lledó Martin i Quintana Lucia Castellet i Gallen Manel Frías i Padial María Marzá i Torres Oscar Aicart i Bellido Pau Pérez i Fabregat Paula Marzá i Torres Raquel García i Padial Vera Rodríguez i Sánchez Vera Castillo i Tena Victoria Faubell i Miralles Xavi Martin i Quintana

33 33

Israel Rodríguez i Valiño Iván Guzmán i García Javier Martínez i Saura Jorge Frías i Fernández Jorge Jesús Parra i Andreu José Miralles i Fabregat José Ostos i Ale José Valls i Albert José Antonio Jaén i Molina José Antonio Naranjo i Ojeda José Luis Busto i Rios José Eduardo Albalate i Flor José Javier Garbi i Pérez José Manuel Martin i Trujillo José Miguel Pérez i Jiménez José Vte. Queral i Valles Juan García i López Juan José Capdevila i Matéu Julia González i Requejo Lara Fabregat i Alcón Laura Agramunt i Arnau Lidón Candel i Albiol Lidón Quintana i Boix Lledó Martínez i Miralles Lledó García i Martin Lorena Pla i Marín Luis Ulldemolins i Salvador Luis Ulldemolins i Martin Mª Carmen Miralles i Fabregat Mª Teresa Galindo i Arrufat Mª Valle Gabella i Reyes Manuel Martin i Chamorro María Tena i Colom María Albalat i Moliner María Lledó Padial i Trujillo María Pilar Sanz i Amat Marta Tena i Soler Marta Bellido i Segarra Marta Barbera i Mas Melina Queral i Llach Merce Martin i De Diego Miguel Uriel Sola i Miralles Mónica Muñoz i Quixal Nacho Arasa i Gil Nerea García i Martin Noelia Capdevila i Duran Omar García i Oller Pablo Valls i Albert Pablo De Diego i Segarra Patricia Sánchez i Alonso


Els Nostres Monuments

34 34

Lema: Flors de randa per a la dona castellonera


I ací venen, manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló Per què aquesta gaiata? fa seguint la llum antiga per que la gaita siga Un any de treball per construir el monument que el nostre millor pregó. ens representarà en la nostra setmana gran. Tantes hores passant fred i calor al magatzem de les Mides gaiates per fer amb les nostres mans el millor dels Altura: 6m. dissenys. Al principi no sabem què fer per innovar Amplària: 3m. i fer coses que mai s'hagen vist, però sempre sense perdre l'essència de la gaiata tradicional, amb els Material seus braços de fusta i les vidrieres que li donen Ferro: eixe color tan fester. 30m de pletina de 1cm. 58m de ferro en foma de “u” de 1cm. Per descomptat, les idees vénen prompte al cap i Fusta: vam començar a interpretar-les amb llapis i paper, 30 plaques de 2000x1200x3 mm. amb tota l'estima i creativitat per fer el millor dels 24 plaques de 2000x1200x10 mm. esbossos, i que es convertisca en la millor gaiata. Suro: Ara sí, comencem mans a l'obra amb l'estructura 30 plaques de 200x120x4 cm. que sostindrà totes les floritures que decoraran 15 plaques de 200x120x6 cm. el nostre monument gaiater: braços de fusta Policarbonat: decorats amb suro amb eixes línies que li donen 4 plaques de 3050x2050 mm. profunditat i vistositat per tots els costats, pintats Tecnologia led: i embetumats per donar-li l'antiguitat necessària; 80 tubs led de llum blanca fanals de tradició castellonera, però aquest 2500 peretes de bola redona RGB any amb forma de flor; vidrieres emplomades i 20m. tires led llum RGB pintades amb els colors més alegres per fer festa Passamaneria: de les mateixes, i en elles dibuixada la bellesa 10m passamaneria dorada de la dona castellonera, envoltada de naturalesa; bombetes led per il·luminar-la no només amb llum blanca, sinó amb llum de colors; i per acabar, l'escut del nostre estimat Castelló i el gaiato com a elements fonamentals de les gaiates. Ja està encesa per eixir al carrer, però, primer, cal batejar-la per veure-la il·luminada i acabada, i dir-li les paraules més boniques de la comissió, que l’ha vestit amb les millors joies. Ara ja, és l'hora, el dissabte a mitjanit partim cap a San Roc amb càntics i coets que reflecteixen la felicitat de tot gaiater, i diumenge, tots ben abillats, per a desfilar al seu costat bé ORGULLOSOS del treball per les nostres festes.

35 35

Artista: Pablo Valls i Albert Construcció: La comissió


36 36

Lema gaiata inf: Llepolia de llum


Esta llegenda explica el perquè dels nostres monuments i, especialment, el perquè dels monuments infantils, xiquets que van baixar fins al pla per conquistar Castelló, sempre amb jocs, rialles, llum i color; eren l’essència de l’evolució de la nostra terra. Aquest any el nostre monument infantil comptarà

37 37

Artista: Pablo Valls i Albert, Jose Luis Busto amb l’essència clàssica de braços de fusta amb i Rios suro com a decoració , però contínuament Construcció: La comissió innovant amb vidrieres coloristes emplomades i pintades com sempre, però amb uns peculiars Per què aquesta gaiata infantil? dibuixos d’animals per al gust dels xiquets i xiquetes, il·luminades amb tecnologia led de Conta la llegenda més popular que els habitants del color. Castell Vell van disposar la seva baixada oficial per a la vesprada del tercer diumenge de Quaresma. Mides Eixa nit havien de traslladar-se a la nova ciutat Altura: 3m. les dones, els xiquets, les autoritats eclesiàstiques Amplària: 1.38 m. amb el Crist Jacent, llavors patró de la vila, i les autoritats forals dels acabats de constituir Jurats, Materials deixant en el seu antic assentament a un xicotet Ferro: regiment militar i a l'Alcaide de la fortalesa. 10m de pletina de 1cm. El trasllat va prendre un caràcter festiu i, com eren 20m de ferro en foma de “u” de 1cm. coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar Fusta: fanals dels seus gaiatos per a il·luminar-se davant 24 plaques de 2000x1200x3 mm. la previsible nit que passarien al ras i van lligar als 24 plaques de 2000x1200x10 mm. xiquets i xiquetes amb cordes del seu fust perquè Suro: no es perderen durant el camí. També van agafar 8 plaques de 200x120x4 cm. provisions, especialment rotllos, per penjar-los 6 plaques de 200x120x6 cm. al voltant dels seus colls per transportar-los més Policarbonat: fàcilment. 1 placa de 3050x2050 mm. Tecnologia led: Els antics habitants es van trobar enmig de la 25 tubs led de llum blanca nit amb una forta tempesta que els va obligar a 400 peretes de bola redona RGB arreplegar les canyes que es trobaven pel camí per sortejar els torrents d'aigua que s’anaven trobant. Els pobladors van passar la nit a la intempèrie, a la zona del que ara seria l'ermita de "Sant Roc de Canet". Al matí següent van arribar a la vila, després de sortejar, gràcies a les seves canyes, el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua després de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recinte emmurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa van batejar a la vila com "Castelló de la Plana", en honor del castell del que provenien i del lloc geogràfic on desenvoluparien la seva nova vida.


Cort 2019 i Acompanyants

38 38


39 39


40 40


41 41

Madrina d’Honor Paula Hernåndez i Capdevila Alejandro Peinado i Llopis


42 42


43 43

Alba Maria Esteve i Mendoza Israel Rodriguez i ValiĂąo


44 44


45 45

Andrea Estevez i Mora JosĂŠ Valls i Albert


46 46


47 47

Carmen Santolaria i Beltrรกn Francisco Felipe Durรกn i Herrera


48 48


49 49

Irene Arasa i Miralles Sergio Gil i Herrero


50 50


51 51

Maria Albalat i Moliner Jose Antonio Naranjo i Ojeda


52 52


53 53

Paula Jiménez i Colomo Rubén Soto i Vives


54 54


55 55

Rosa Martinez i Muñoz Omar García i Oller


56 56


57 57

Sara Martinez i MuĂąoz Miguel Uriel Sola i Miralles


Cort d’Honor Infantil 2019 i Acompanyants

58 58


59 59


60 60


61 61

Maria Marzรก i Torres Manel Frias i Padial


62 62


63 63

Ariadna Sola i Miralles


64 64


65 65

Lledó Martín i Quintana Xavi Martín i Quintana


66 66


67 67

Lucia Castellet i GallĂŠn


68 68


69 69

Almudena GarbĂ­ i Nuez


70 70


71 71

Raquel GarcĂ­a i Padial Jorge Frias i Padial


72 72


73 73

Victoria Faubell i Miralles Ivรกn Garcia i Padial


74 74


75 75

Vera Rodriguez i Sanchez Pau PĂŠrez i Fabregat


76 76


77 77

Abril De Diego i Llorens Paula Marzรก i Torres


78 78


79 79

Vera Castillo i Tena


80 80


81 81

Gaiatera d’Honor Janire Jaén i Toribio


Carmen Paloma Ortega i Tena

82 82


83 83

Col¡laboradores i Portaestendart 2019

Paula Esteve i Mendoza

Patricia Sanchez i Alonso

Laura Agramunt i Arnau

Anna Roig i BarberĂ

Oscar Ahicart i Bellido

Laura Altarejos i Bono


84 84


Acomiadament Madrina 2018 Estimats i estimades:

P

residenta, Janire, madrines 2019, dames, acompanyants, comissió, sector de la gaiata 5 “HORT DELS CORDERS”, gràcies, un milió de gràcies. Si hagués de donar-les un per un em faltaria espai.

Arribat aquest moment, tan sols tinc paraules d'agraïment per a tots vosaltres, el 2018 ha sigut per a mi un any molt intens i alhora bonic, on el vostre esforç, tenacitat, treball i il·lusió han jugat un paper molt important. Ha sigut un plaer representar aquest sector i aquesta gaiata, i un somni complit. De debò vos dic que, per la meua part, he posat tot l'interès i il·lusió perquè així fos. El meu desig, entenc que també el vostre, és que Carla i Laia ho puguen viure amb molta felicitat, tant o més com jo l’he viscut. Anhel per a tots vosaltres i per aquest 2019, un any ple d'alegries i una gran setmana de festes inoblidable, acompanyada sempre de llum i amor.

Lledó García i Martín

85 85

La vostra, per sempre, Madrina 2018.


86 86


Acomiadament Madrina Infantil 2018

la meua presidenta, la meua amiga, el meu referent; tu vas fer que jo aconseguira entrar en aquest món tan meravellós, el món de la festa. Sempre de la teua mà i sempre teua.

Estimats amics i amigues del meu sector, Hort ET VULL PRESI dels Corders! Vull desitjar el millor per a les meues amigues n aquest moment estic pensant que dir- Laia i Carla, estic segura que ho disfrutareu. No vos amb les paraules més especials, perdeu ni un segon del vostre any. puc assegurar-vos que ha sigut un any meravellós, el millor per a mi. PER SEMPRE 2018 FELIÇ MAGDALENA 2019

E

He de donar les gràcies a tota la meua comissió i a tot el meu sector per fer-me tan feliç. Gràcies per Janire Jaén i Toribio acompanyar-me en tot aquest 2018.

Gràcies a totes les persones que han fet possible que haja tingut el monument infantil més bonic de tots. ESTIC MOLT AGRAÏDA I FELIÇ Per altra banda, vull dirigir-me a totes les companyes i els companys que he pogut conèixer en aquest cicle magdalener: madrines infantils, presidents infantils, madrines, presidents i presidentes; heu fet que durant tots els actes, presentacions, processons, presentacions de llibrets, i com no, la nostra meravellosa setmana de Magdalena, hage sigut la madrina més feliç, per sempre estareu en el meu cor. VOS VULL MOLTÍSSIM També vull agrair a tota la meu família, que em vol moltíssim, per fer realitat aquest somni. LLEDÓ, gràcies per ser la meua madrina durant aquest meravellós any fester. I per a finalitzar, vull donar les gràcies a la persona més important d’aquesta comissió, ARANTXA,

87 87

Gràcies a la millor comissió infantil, per tots els aplaudiments en els actes d’aquest any. Gràcies a tots els veïns i les veïnes per ajudarnos i col·laborar en totes les tasques de la nostra gaiata.


Festes Germanes

88 88

Foguera Baver Els Antigons d’Alacant


89 89

Falla Plaรงa Rodrigo del Port de Sagunt


Article transcrit i traduït de les pàgines especials de presentacions de gaiates del “Periódico Mediterráneo” del dia 21/09/2018.

Solera i llinatge d’Hort dels Corders per a Magdalena

Les madrines de la gaiata amb el guarisme 5 per a la Magdalena 2019 són Carla Parra Bellido i Laia Clausell. Ambdues portaran amb orgull la banda amb el segell del drac alat del rei Jaume I, insígnia memorable de la comissió, una de les primigènies d'aquest sistema actual dels festejos magdaleners i que va ser gestat en 1944. La primeres festes de la Magdalena, tal com les coneixem ara, van ser les de l'any 1945. Una comissió, la de la gaiata 5, que ha crescut en gran manera. En aquests moments són més de 130 els membres.

Carla Parra Bellido, el somni de ser madrina que s'ha fet realitat

90 90

C

amí de la Magdalena en la 75a edició de les festes en la seua estructura actual. La gaiata Hort dels Corders obri el calendari de presentacions oficials de madrines, dames i comissions dels col·lectius essencials i fonamentals de les festes majors de la ciutat. Nou exercici fester, noves il·lusions, amb nous actors en les responsabilitats de l'organització de les festes, com són la Junta, presidida per Noelia Selma, o el flamant nou regidor delegat de Festes, el socialista Omar Braina. La comissió de la demarcació urbana d'Hort dels Corders -avinguda del Rei-, dedicarà tots els seus esforços a donar major brillantor, si cap, al que serà un any especial. Per això, Arantxa Miralles, la més jove dels presidents de gaiata, en el seu cinqué any d'exercici fester, parla de les singularitats amb les quals comptarà l'àmplia programació de la setmana gran magdalenera davant l’efemèride jubilar.

Carla Parra Bellido, que compleix 18 anys el 25 de setembre, ha fet realitat el seu somni. Després de molts sent dama de sector, i en les festes passades com a madrina d'honor, per a la Magdalena del 2019 serà la jove afortunada que ocupe el tron de la llum d’Hort dels Corders, «en un any especial, la 75a edició de la Magdalena, com la coneixem ara».

Així ho desgrana Carla amb una «il·lusió» tremenda. I és que amb un bagatge impressionant en les vivències del sentir i estimar a les gaiates, Carla expressa la seua satisfacció de pertànyer a una comissió que és «estupenda». «La presidenta ens transmet una gran força, ens dóna ànims i es preocupa de tots nosaltres», sentència la màxima representant del guarisme fester 5 amb ímpetu i franquesa.


Amb els ressons recents de la passada Imposició de Bandes en el seu cor, en la qual confessa que estava «molt nerviosa i emocionada», Carla estudia un grau de disseny de moda en el col·legi “Izquierdo” de la capital de la Plana. Assegura que el seu futur professional estarà o bé en la moda o en el dibuix, perquè també li agrada «dibuixar», assenyala la jove amb un esplèndid futur per davant. També destaca el fet que pertany al grup folklòric La Nova Escola, la qual cosa reflecteix també la seua passió pels diferents balls regionals. AMB NOU DAMES DE SECTOR Mentrestant, el seu present més immediat està sobre la llum de la gaiata, la d’Hort dels Corders, on són «molta gent». «Tinc nou dames i nou acompanyants», subratlla, quasi com una excepcionalitat en l'àmbit festiu.

CINC ANYS DE BONA GESTIÓ EN EL SECTOR En el seu cinqué any al capdavant de la gaiata 5, -el cinc com a guarisme símbol fester-, Arantxa Miralles i Benages afronta la realitat d'unes «festes especials», les de la 75a edició de la Magdalena en l'actual format. Per això, les seues línies de treball per al 2019 estan centrades en programar unes celebracions en les quals Hort dels Corders renova la seua fidelitat a les tradicions més en forma de llum al·legòrica que converteixen la nit en dia. Miralles és capdavantera d'un creixement de la gaiata. Ha consagrat l'esplendor i la riquesa que sempre va tindre aquesta comissió, una de les primigènies. Considera «un avantatge» el poder obrir el calendari oficial de presentacions per a

91 91

I en les hores prèvies a la seua presentació, somia entre cotons la realitat més palpable d'un madrinatge il·lusionat, aconseguit entre les hores i hores de vibrar en la Magdalena com a generadora d'emocions. Les millors sensacions per a una gaiatera de quasi 18 anys que guarda en el seu interior cadascun dels actes festius, especialment «la Desfilada de Gaiates i l'Ofrena» com les seues cites favorites en la setmana gran. Castelló rep a Carla com a madrina de Hort dels Corders. «Preparant unes festes especials» la nova Magdalena, demà, a les 23.00 hores, «ja que així tindrem més temps per anar perfilant els monuments festers i el llibret, que, per descomptat, estaran dedicats a ressaltar l’efemèride». L'autor dels monuments que oferirà Hort dels Corders a la nit del tercer diumenge de Quaresma per a la Magdalena de 2019 és Pablo Valls, un valor emergent en l'art i disseny innovador de les gaiates.


D'altra banda, i sense revelar cap dels secrets preparats per a la cerimònia de la presentació, Miralles ha confiat en Melina Llach i Lledó Martínez per a la preparació de l'espectacle per a la gala oficial d’Hort dels Corders. Un esdeveniment que, segur, despertarà l'admiració i l'estima dels centenars de persones que ompliran el Palau de la Festa en la primera de les grans cites del recinte de Sensal, en el camí cap a les festes de la Magdalena de 2019. I, en positiu, Arantxa Miralles assevera “l’esforç conjunt de les gaiates, de la Junta de Festes i de l'Ajuntament» per a tirar avant les festes de la ciutat.

92 92

MÉS VOTADA VIA INTERNET // Els festejos magdaleners són, «sobretot, resultat d'un treball del dia a dia, d'una tradició constant, d'una il·lusió permanent per recordar els nostres orígens», evoca Arantxa, qui s'ha mostrat, malgrat la seua joventut, com una dona emprenedora i amb sentit comú per a portar la seua gaiata als llocs més alts. El monument de 2018 va ser el més votat en una consulta popular a través d'internet, un exemple de dinamisme i bon fer.

Laia Clausell, princesa de les llums per a la gaiata 5 La màxima representant infantil del sector Hort dels Corders viu amb il·lusió el seu joiós madrinatge La dolçor té el nom de Laia en la gaiata 5, Hort dels Corderes. Amb 7 anys, «i mig», com s'encarrega de postil·lar la pròpia xiqueta, es convertirà en madrina infantil de la gaiata d'Hort dels Corders per a les festes de l'any 2019. Encantadora i amb la il·lusió com axioma important, Laia Clausell i Fabregat està vivint els primers moments d'un madrinatge que es prolongarà aquests mesos fins al, Magdalena Vítol!, quan es clausuren

els festejos majors de la ciutat el diumenge 31 de març del pròxim any. Mentrestant, tot un mosaic d'experiències per viure d’aquesta princesa inquieta que gaudeix des del seu naixement de l'esperit i l'alegria del tercer diumenge de Quaresma. Començant per gaudir dels «focs artificials», una de les coses que més li agraden de la setmana gran magdalenera. De l'encara recent imposició de bandes infantil evoca que «estava molt nerviosa, però molt emocionada». Anuncia que lluirà demà dissabte una preciosa falda rosa i daurada amb les seues millors gales de castellonera. Una indumentària de la qual destaca el davantal amb els seus brodats, peces artesanals que vesteixen a les dones i xiquetes de Castelló en l'esplendor de les festes de la capital de la llum. EN EL LOPE DE CASTELLÓ // La madrina dels xiquets i xiquetes d’Hort dels Corders estudia segon curs de Primària en el col·legi Lope de Castelló (antic Lope de Vega), i destaca que el que més li agrada de les seues activitats en el centre escolar és el «pati» i estar amb els seus «companys», concreta. Amb la seua innocència habitual diu que de major vol ser «dependenta de supermercat». Mentre arriba aquest futur llunyà, el seu present més actual és ser la madrina dels més xicotets per als festejos grandiosos en la 75a edició de la Magdalena en la seua estructura actual. 75 Magdalenes amb 75 anys de presència ininterrompuda de la gaiata Hort dels Corders, la de l'avinguda del Rei en Jaume i Hort dels Corders, que aquest any ha confiat en aquesta angelical criatura per a ser l'ambaixadora dels


xiquets i xiquetes de la festa. Laia Clausell, ja ha iniciat el seu gràcil caminar cap a la blanca ermita de la santa penitent Magdalena, en el tercer diumenge de Quaresma. Un periple de llums fulgurants que aniran acompanyant a una xiqueta que, en el seu tímid conversar, només té paraules d'elogi i afecte cap a la presidenta de la comissió, Arantxa, pel bon tracte i l'estima que li està dispensant. Tothom en Hort dels Corders vol a Laia, que viurà en el Palau de la Festa el seu moment meravellós en el tron que la coronarà madrina infantil. La dolçor s'ha instal·lat en la gaiata 5 com anunci joiós de la Magdalena.

Una escultura de Viciano per a la gaiata del Rei

José Viciano Martí, un artista que va gaudir dels favors de la reina regent María Cristina que el va nomenar proveïdor de la Casa Real. Una obra d'extraordinària en la qual apareix el monarca en franc gest de respecte i poder. ‘CARRER DE LA VIETA’ // Guanyador de premis internacionals, Viciano té també un carrer dedicat, entre la plaça Borrull i la plaça de la Pau. El popular carrer de la Vieta, i el nom de la qual encara es conserva en l'imaginari col·lectiu castellonenc. Un bronze que ha tingut diversos dissenys. Primer, envoltada per un reixat modernista, obra de Ros de Ursinos, després amb un pedestal de columnes corínties verdes i, finalment, l'actual format institucional per acostar l'escultura als castellonencs.

L'avinguda Rei don Jaime és un dels eixos vertebradors urbans de Castelló més representatius. Un vial inconclús, el projecte del qual va voler connectar en els anys 50 del passat segle el nord amb el sud de l'entramat de la ciutat. En el centre de l'avinguda sorgeix victoriós i grandiloqüent el bronze de l'escultor Viciano que representa a Jaume I. Una escultura que, amb mirada altiva, és testimoni directe dels avatars quotidians de la capital de la Plana. Un Jaume I dempeus sense cavall, a diferència del seu homòleg de la capital del Túria, i sobretot, amb el seu tret característic, el seu venerable elm coronat per un drac alat, símbol directe de la comissió amb el guarisme 5, Hort dels Corders. És, sens dubte, la gaiata del Rei la que atresora la història de gestes i batalles. El rei des del seu pedestal porta a la mà el document de privilegi de trasllat als castellonencs que vivien en el turó de la Magdalena per aconseguir repoblar la Plana. Una decisió que va donar carta de naturalesa a la ciutat de Castelló com a poble. Un bronze de 2,60 metres i realitzada per l'escultor castellonenc

93 93

La demarcació urbana d’Hort dels Corders és la més propera, íntima i personal al bronze monumental.


Els Nostres Premis de la Magdalena 2018

94 94 7é Premi a la promoció l’ús del valenciá i menició especial per la integració del llenguatge inclusiu Premi popular a la millor gaiata Millor article inédit Magdalena 2018


Activitats de l’Any

tant les madrines com la presidenta de la gaiata, unes paraules d'agraïment per a la seua comissió, finalitzant l’esdeveniment amb el tradicional l 21 de juliol de 2018 va tenir lloc l'acte crit de "Magdalena!" i gaudint d'un sopar i un de nomenament de les nostres futures posterior ball fins a altes hores de la matinada. màximes representants per al cicle festiu del 2019 als salons del Real Casino Antic, on, els comissionats, les amistats i familiars de les dues joves, es van reunir per acompanyar-les en el seu dia especial.

E

Les encarregades de portar l'acte van ser Melina Queral i Lledó Martínez, les qui van dedicar, per tal de començar l'acte protocol·lari, unes afectuoses paraules d'agraïment a Janire Jaén i Lledó García, les madrines en l'exercici anterior. Tot seguit, va arribar el moment de passar el testimoni a les noves madrines de la Magdalena 2019, Laia Clausell i Fabregat i Carla Parra i Bellido, acompanyades per la presidenta de la gaiata, Arantxa Miralles i Benages. Posteriorment, va tindre lloc l’entrega d’un detall floral i la lectura de l'acta de nomenament de les Madrines 2019, de la qual l’ encarregada va ser la secretaria de la gaiata, Melina Queral i Llach. A continuació, se'ls van imposar les insígnies d'or, lliurant el pergamí commemoratiu corresponent i fent un obsequi per part de les madrines del 2018. Abans de concloure l’acte, van dedicar,

95 95

NOMENAMENT 2019 AL REAL CASINO ANTIC


PRESENTACIÓ REINES DE BENASSAL

96 96 PRESENTACIÓ REINA DE BENAFIGOS PLAÇA MAJOR DEL POBLE


97 97

BIENVINGUDA I ACOMIADAMENT AL PALAU DE LA FESTA


98 98 ACTE D’OBERTURA MAGDALENA 2019. ALS SALONS DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL

i Natalia Palacio, les qui van pujar a l’escenari. A continuació, van ser presentades les noves components de la Cort d’Honor, a qui se’ls va fer entrega d’un detall floral.

E

També van ser presentats els màxims representants de les diverses comissions, on Laia Clausell i Carla Parra van lluir amb satisfacció el nom d’Hort dels Corders i van rebre el detall floral per part de la nostra presidenta.

l dia 12 de setembre de 2018 va tindre lloc l’acte d’Obertura de les Festes de la Magdalena 2019, organitzat per la Gestora de Gaiates a l’edifici de la Diputació Provincial. Un acte que inicia un nou capítol en el calendari fester i que reuneix els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor.

Tot seguit, la vicepresidenta del Patronat, Verónica Ruiz, ens va dirigir unes paraules i, després, les nostres Reines van fer el mateix, agraint que les Després d’unes paraules de benvinguda del acompanyem en un any tan significatiu per a elles i president de la Gestora, Esteban Gual, van ser desitjant que siga meravellós. L’acte va concloure les Reines de les Festes 2019, Natalia Collazos amb el tradicional crit de: “Magdalena!”.


99 99

PRESENTACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE NA VIOLANT I DONES DE COMPANYA 2019 A L’HOTEL INTUR


100 100

IMPOSICIÓ DE BANDES AL TEATRE PRINCIPAL DE LA CIUTAT

E

ls dies 14 i 15 de setembre de 2018 es van celebrar, al Teatre Principal, els actes d’Imposicions oficials de Bandes a les Reines i Corts d’Honor 2019, tant majors com infantils, donant pas al començament oficial del nou període fester. El divendres 14 va ser el torn dels infantils, per la qual cosa es van reunir, a la Plaça Major, les madrines i presidents infantils dels diferents sectors gaiaters i la Reina Infantil, Natalia Collazos, junt a la seva Cort d’Honor. En primer lloc, a l’Ajuntament, es va procedir a la tradicional entrega de la insígnia del Patronat de Festes als membres de la nova Junta de Festes. Seguidament, van fer la seua tradicional desfilada cap al Teatre Principal, carregada de sentiment i alegria per el que comporta aquest esdeveniment. A continuació, els primers en accedir a l’escenari d’aquest emblemàtic edifici van ser els diferents presidents infantils de les gaiates, qui reberen el pergamí acreditatiu del seu càrrec, així com la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates. Tot seguit,

van ser les Madrines Infantils qui pujaren per rebre l’esperada banda blanca, de mans de l’alcaldessa, acompanyada d’un detall floral de mans de la Presidenta de la Junta. En aquest moment, la nostra madrina infantil, Laia Clausell, va captivar tots els presents, lluint radiant i plena de felicitat. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal. L’endemà, el dissabte 15 de setembre, va ser el torn de les representants majors, les qui desfilaren cap al Teatre Principal, on esdevindria un acte inigualable per a elles. En primer lloc, va ser la Regina per a la Magdalena 2019, Natalia Palacios, qui va rebre la seua banda verda i, tot seguit, va ser el torn de les Dames de la Ciutat. Per últim, foren les madrines de les diferents comissions, entre les quals, Carla Parra, la va rebre amb molta emoció. Al finalitzar l’acte, els protagonistes dels dos actes van gaudir d’un sopar als salons del Real Club Nàutic de Castelló, acompanyats pels seus familiars, i d’un ball que va culminar a altes hores de la matinada.


101 101

DINAR DE LA PRESENTACIÓ I ENTREGA DE REGALS


102 102

PRESENTACIÓ 2019 AL PALAU DE LA FESTA

E

a aquella situació inversemblant. El millor dels rellotgers, Víctor Palacio, va poder per fi arreglar els mecanismes, tornant tot a la normalitat.

l dia 22 de setembre de 2018 es va celebrar, al Palau de la Festa, la nostra presentació L’escenari va ser decorat cuidant fins l’últim detall, oficial per a la Magdalena 2019. A l’acte on l’esfera ocupava el lloc central del mateix, van assistir les Regines de les festes, Natalia i Natalia; el President del Patronat de Festes, Omar Braina; Autoritats; la Presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma; les Dames de la Ciutat; Madrines i Madrines Infantils, Presidents i Presidents Infantils dels diferents sectors gaiaters; alguns col·lectius festers i altres amics de la festa. El nostre Fadrí es va engalanar en aquesta ocasió per tal d’oferir-nos el millor dels espectacles, on el temps va embogir, després d’uns balls, on les peces del nostre magnífic rellotge van passar-ho d’allò més bé, fins al punt de no recordar quina era la seua posició abans de la seua personalitzada festa. Melina, qui feia de portaveu dels engranatges que conformaven la maquinària pròpia d’aquest aparell, va traslladar la seua inquietud a Lledó, l’encarregada del seu funcionament, qui va tractar de trobar una solució

acompanyat dels engranatges corresponents. Les presentadores de la nit van ser Raquel del Vigo i Anna Roig, que ho van fer perfecte. Després de l'inesperat canvi en el transcurs del temps, l'escenari va ser ocupat pel portaestendard, seguit de les col·laboradores Laura Altarejos, Patricia Sánchez i Paula Esteve.


Dames d’Honor Infantils, xiquetes Abril de Diego i Llorens i Paula Marzá i Torres, acompanyades per Alberto Pla. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Vera Rodríguez i Sánchez, acompanyada per Pau Pérez i Fabregat. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Raquel García i Padial, acompanyada per Jorge Frias i Padial. Dama d’Honor, senyoreta Maria Albalat i Moliner, del braç de José Antonio Naranjo i Ojeda. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Carmen Paloma Ortega i Tena. Dama d’Honor, senyoreta Alba Maria Esteve i Mendoza, del braç de Israel Rodríguez i Valiño. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Almudena Garbí i Nuez. Dama d’Honor, senyoreta Carmen Santolaria i Beltrán, del braç de Francisco Felipe Durán i Herrera. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Lucia Castellet i Gallen. Dama d’Honor, senyoreta Sara Martínez i Muñoz, del braç de Miguel Uriel Sola i Miralles. Dama d’Honor Infantil, xiqueta María Marzá i Torres, acompanyada per Manel Frias i Padial. Dama d’Honor, senyoreta Irene Arasa i Miralles, del braç de Sergio Gil i Herrero. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Lledó Martín i Quintana, acompanyada per Xavi Martín i Quintana.

En aquest moment van desfilar cap a l’escenari les nostres Madrines per a la Magdalena 2019: Madrina Infantil, xiqueta Laia Clausell i Fabregat, i Madrina, senyoreta Carla Parra i Bellido.

103 103

Al moment, van pujar a l’escenari les nostres madrines del 2018, Janire Jaen i Toribio, i Lledó Garcia i Martín, acompanyada per Luis Ulldemolins i Salvador. Després vam rebre a la presidenta, Arantxa Miralles i Benages, per tal d’imposar les bandes acreditatives a les dames i gaiateres de la nostra comissió.

Dama d’Honor, senyoreta Rosa Martínez i Muñoz, del braç d’Omar García i Oller. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Ariadna Solá i Miralles. Dama d’Honor, senyoreta Andrea Estevez i Mora, del braç de José Valls i Albert. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Victoria Faubell i Miralles, acompanyada per Iván García i Padial. Dama d’Honor, senyoreta Paula Jiménez i Colomo, del braç de Rubén Soto i Vives. Madrina d’Honor, senyoreta Paula Hernández i Capdevila, del braç de Alejandro Peinado i Llopis.

Les noves madrines van rebre les bandes de mans de la nostra presidenta. Posteriorment, van ser les seues predecessores, Janire i Lledó, les qui van col·locar els corbatins acreditatius als nostres estendards i, en aquest mateix moment, se li va imposar la banda de Gaiatera d’Honor a


Janire. Per últim, les nostres madrines i la nostra presidenta van voler obsequiar a les seues mares per l’esforç i el seu amor incondicional cap a elles, fent entrega d’un detall floral.

Quan sols quedaven les madrines del 2019, les presentadores els van dedicar unes boniques paraules a les nostres màximes representants i van baixar de l’escenari, seguides pels portaestendards i les col·laboradores. La festa va acabar a altes Van ser molts els amics que ens van acompanyar hores de la matinada. en una nit tan especial per a nosaltres: grup de ball la Nova Escola; Col·legi Lope de Vega de Castelló; l'Associació Cultural de festes Francesc i Clara d'Assís; els festers i clavaris de les festes del Carme de Castelló; l'associació de veïns del Carrer Sant Blai; la confraria Santa Maria Magdalena; el Centre Andalús de Castelló; el centre Gallec de Castelló O "Aturutxo”; el Centre Aragonés de Castelló; l'Ajuntament de Benafigos; la casa de València a Saragossa; la foguera “Baver-Els Antigons” d'Alacant; la Germandat dels Cavallers de la Conquesta; la Federació de Colles; la Gestora de Gaiates, a càrrec de la Gaiata 3 "Porta del Sol"; i, finalment, el Patronat Municipal De Festes De Castelló.

104 104

Gràcies a la intervenció dels nostres protagonistes, que van reparar el rellotge a temps perquè poguérem disfrutar de la Magdalena just quan pertoca, es va dur a terme una gran ball, celebrant-ho i fent que tot pareguera un somni per al rellotger. A continuació, va baixar tota la comissió i es va realitzar l’acomiadament a les màximes representants 2018, les qui van rebre un elogi per la seua magnífica representació durant tot un any.


105 105


106 106


107 107


108 108


109 109


PRESENTACIÓ DE LES REINES DEL CENTRE ARAGONÈS 2018 AL TEATRE DEL RAVAL

110 110 9 D’OCTUBRE, DIA DE LA COMUNITAT A LA PLAÇA MAJOR


SANT FRANCESC I CLARA D’ ASSÍS AL CONVENT DE LES CLARISES

111 111

FESTES DEL PILAR A L’ESGLESIA DE LA TRINITAT


112 112 CARTELL DE LA MAGDALENA 2019 A LA FUNDACIÓ DÀVALOS FLETCHER

E

l 9 de novembre de 2018 es va donar a conèixer el cartell anunciador de les pròximes festes fundacionals de Castelló, que seran del 23 al 31 de març del 2019, en el 75è aniversari de les festes de la Magdalena. A través d'un procés seleccionador organitzat per l'Ajuntament, mitjançant el Patronat de Festes, es van triar tres cartells, d'entre els vint-i-tres presentats, passant a una segona fase en què es va realitzar una votació popular. Així, va resultar guanyador el cartell amb el lema "La llum de la festa", de Juan Carlos Francisco i Mateu.

Des dels pòrtics de l'Ajuntament fins a la sala d'exposicions de la Fundació Davalos Fletcher, es va realitzar un recorregut en què van participar els representants de tots els diferents sectors gaiaters de la ciutat, on les reines, Natalia i Natalia, van tallar la cinta i van inaugurar l'exposició de tots els cartells i sobretot, el guanyador, juntament amb maquetes de diferents gaiates.


113 113

PRESENTACIONS DEL CICLE FESTER 2019 AL PALAU DE LA FESTA


NADAL AL MON DE LA FESTA: SOPAR DE LA GESTORA DE GAIATES, CARTEL REIAL, DINAR DEL PARE NOEL, CAVALCADA DE REIS I BERENAR DE LA GESTORA DE GAIATES

114 114


Artícles Magdalena 2019

DIFERÈNCIES ENTRE GAIATES, FALLES I FOGUERES MAGDALENA FALLES FOGUERES

115 115

ARTICLE INÈDIT: BRESSOL DE LES NOSTRES FESTES FUNDACIONALS, ANY 1945


AQUEST ARTICLE ESTÀ PRESENTAT AL CONCURS DE LLIBRETS “MAGDALAENA 2019”. TEMA: 1945, UN ALTRE CAMÍ. EL NAIXEMENT D’UNES NOVES FESTES

Article Inèdit: Bressol de les nostres festes fundacionals, any 1945 Autor: Víctor Palacio i Bernad

A

quest 2019 celebrem el 75é aniversari de les nostres festes fundacionals, que van començar a estructurar-se tal com les coneixem avui en dia l’any 1945. Nous camins per a una festa i per a un poble, que estableixen les bases per a entendre el Castelló contemporani. Corrien mitjans de S. XX quan es va començar a gestar un nou projecte de festa que tenia com a objectiu rememorar les tradicions fundacionals del poble castellonenc. Un projecte que es desenvolupava dins d’un context polític complicat, on la postguerra encara estava molt present en la població i on un nou sistema polític començava a implantar-se dins d’una societat que necessitava deixar enrere temps difícils.

116 116 Gaiata 11 Plaça Sant Roc. Gaiata guanyadora Magdalena 1945

La depressió social es veia exemplificada en unes festes simples i amb poca programació, on la tradicional Romeria era dels pocs actes on els castellonencs participaven en massa. És per això que l’any 1945 representa un abans i un després en les festes de Castelló, ja que es van constituir dos dels símbols més importants de la Magdalena. Aquests van ser la Gaiata i la Cavalcada del Pregó.

Va ser l’any 1939, amb la recuperació de l’antiga Romeria baix la imatge d’un Castelló desemparat, on es va començar a gestionar la reconducció de les festes locals. Una Romeria atípica i amb un significat polític molt marcat, però que va servir de brou de cultiu per a la determinació de les autoritats de dotar a la capital de la Plana d’unes festes més brillants. És així que després de diversos intents per a millorar les festes, es va constituir en 1944 la “Junta Central de Festejos”, un element clau per a entendre l’evolució de les festes. Aquest grup, molt semblant pel que fa a responsabilitats a l’actual Junta de Festes, va tindre el poder de decisió per a dirigir el futur de la Magdalena. És l’antecedent, la base per a establir la nova direcció de les festes fundacionals. Per això, es faria un gran treball de planificació i estudi, on s’havien de dur a terme decisions tan importants com l’establiment de la identitat de la festa i la conseqüent acceptació per part de la població del significat d'aquesta. Un objectiu que es va aconseguir gràcies també a la gran implicació veïnal, que va ser importantíssima en la creació de diferents elements que avui en dia són imprescindibles en la Magdalena que coneixem.


Aquestes 12 gaiates tenien les seues representants femenines, portadores dels valors i l’estima dels veïns de cada sector. Les afortunades dones, membres de famílies castellonenques, que van ostentar la responsabilitat de portar el càrrec de madrina en les recents refundades festes de Magdalena van ser: - Amelín Gimeno Tomás, Gaiata 1 - Carmencita Grande, Gaiata 2 - María de los Desamparados Segarra, Gaiata 3 - Elisenda Ribés Segarra, Gaiata 4 - Paquita Martínez Navarra, Gaiata 5 - Carmencita Jordán, Gaiata 6 - María Luisa Dols Cosín, Gaiata 7 - Pilarín Sanjuán, Gaiata 8 - Marita Renau Bueso, Gaiata 9 - Emilieta Gascó Calduch, Gaiata 10 - Elvira Sidro López, Gaiata 11 - Trini Oms Nebot, Gaiata 12

També en 1945, s'ha de destacar la presència de la reina de les festes i la seua cort d’Honor. Un càrrec que eixe any clau va ser ostentat per Carmen Abriat Puig. Amb tot açò les bases estaven fixades: reina, cort d’honor i comissions gaiateres. Ara, faltava establir el més important dins de la Magdalena, el monument, la gaiata.

117 117

Una de les primeres i més importants decisions que es van dur a terme va ser la promoció del símbol gaiater. Per això es va determinar la divisió en 12 sectors de la ciutat. Cadascun d’ells, tindria la responsabilitat de fer una gaiata, que representaria les antigues ‘’gaiates de mà’’. És a partir d’ací, quan la Gaiata es converteix en el veritable element diferenciador de les festes de la Magdalena, convertint-la en un símbol únic i exclusiu de la ciutat de Castelló.


L’origen de la gaiata, com a element artístic, es fonamenta en una base mitològica que tot castellonenc coneix, però poc es pareixen els monuments que podem observar avui en dia pels carrers de Castelló als d’estructura original. Aquestes, més senzilles, eren una mena de fanal colorit, el que avui en dia es coneix com a ‘’gaiata de mà’’ a causa de la seua senzillesa i la manera de traslladar-les. Uns fanals que poc a poc van anar evolucionant apropant-se al que avui en dia coneixem, distribuïdes pels diferents barris de la ciutat i fetes per veïns i veïnes i associacions. Però, no obstant això, en 1945 és quan es van establir les bases dels primers monuments que es van començar a construir per les comissions gaiateres. Les característiques d’aquestes gaiates anaven molt relacionades amb Castelló i, sobretot, amb els sectors als quals representaven.

118 118

Cada comissió preparava una de diferent, i diversos artistes de la ciutat participaven en l’esbós de la gaiata. Però com avui, l’element més important era la llum, l’essència de la gaiata, que arriba fins els nostres dies: ‘’Un esclat de llum, sense foc ni fum’’. Aquesta era la idea de la “Junta Central de Festejos”, omplir Castelló de llum i color amb les gaiates per a donar a la ciutat un element identificatiu i propi. D’aquesta manera i amb els sectors ja preparats, comença la planificació de les festes de la Magdalena. Un dels actes que es mantindria com sempre era la Romeria, acte que representa l’orgull de genealogia del poble i que empara la part religiosa de la festivitat. És aquí, dins del context de trobar una programació que fes més atractives les festes, on naix la Cavalcada del Pregó, que constava d'una organització molt similar a


l'actual i que anunciava l’arribada de les festes. El primer cant, que va ser realitzat per Carlos García Espresati, tancava la desfilada. Una diferència bastant notable respecte els versos de Bernat Artola, que anteposen l’arribada de la reina i la seua cort, però que encara avui continua mantenint el seu encant. L'inici de la festa, la invitació a la ciutadania d'eixir al carrer i celebrar l’orgull de pertànyer a la terra.

119 119

Hi participaven les gaiates i gent de Castelló, així com pobles veïns que volien compartir el goig amb els castellonencs. Un element clau per a entendre la nostra festa i la seva diversitat. Una cavalcada que exemplifica la unió d’un poble, de les seves gents i que demostra la gran riquesa que té Castelló quant a ens festius.

Va ser l’any 1945 el detonant, l’espurna que encén la metxa dels grans esdeveniments que vindran més tard i que marcaran el camí de la festa de la nostra ciutat. D’aquesta manera, en 1946 es va establir el Rotllo i Canya com a música més representativa d’aquesta festivitat. Un pasdoble que arriba fins els nostres dies, i que ens acompanya pràcticament en la totalitat dels actes magdaleners que es duen a terme. Amb les festes de la Magdalena en ple creixement, es va establir l’ofrena a la Mare de Déu de Lledó, ja l'any 1947. Un dels actes més emotius que es realitzen durant la setmana de festa i en què pràcticament hi participa tota la població; tanmateix s'estableix el que seria l'antecedent del ‘’Vítol’’ per a tancar les festes. Tot això i moltes coses més són les que van començar a formar les nostres festes, fins arribar a avui. Amb una estructura molt definida i un gran projecte que ha portat a la internacionalització de la Magdalena. Apropant la festa a altres ciutats i països i rebent, any rere any, visitants de tots els llocs del món, tant per a desfilar com per a gaudir amb tots nosaltres la nostra setmana gran. Un camí que no ha sigut fàcil i que va començar amb el naixement de la Gaiata i el Pregó, dos elements establerts en difícil context i que van servir per portar a un nivell superior les festes de la Magdalena. Això és el millor que ens va deixar l’any 1945, la reforma, la creació d’una festa que ens fa recordar, any rere any, d’on venim i que ens fa sentir orgullosos de ser de Castelló.


Diferències entre Gaiates, Falles i Fogueres Autora: Arantxa Miralles i Benages

E

stic segura que més d’una vegada, tota dona castellonera ha hagut de rectificar a algú quan li ha dit: “Mira... una Fallera!!”, i ella li haja contestat: “Perdone però ací som Castelloneres, no Falleres”; o que a algú alacantí li hagen dit “Quina Falla més bonica!” i haver-li d'explicar que a Alacant es diuen Fogueres. Els seus innegables punts en comú, fan que relacionem les tres festes d'alguna manera. Per això, elaborar un llistat amb les diferències de les tres seria el més encertat. 1. Començarem parlant de les dades: les Falles es cremen el 19 de març a la capital del Túria, mentre que les Fogueres el 24 de juny i a Castelló les Festes de la Magdalena són canviants, ja que sempre es celebren el tercer diumenge de Quaresma, el qual a vegades coincideix amb les Falles.

120 120

2. Les tres festes tenen a la dona com la seua màxima representant, però a València es denomina “Fallera Major”, a Alacant “Bellea del Foc” i a Castelló “Reina de les Festes de la Magdalena”. En comú sí que tenen que les tres compten amb una cort d’honor i també amb representants infantils. La forma d'elecció de les mateixes sí que canvia. 3. Parlant de monuments, sí que és més fàcil confondre les fogueres amb les falles, però les fogueres són més conceptuals, al·legòriques i crítiques, mentre que a València domina la sàtira. A Castelló, les Gaiates no tenen res a veure amb els altres monuments, ja que ací el protagonisme és per a la llum. Un fet fonamental que les distingeix de les Fogueres i de les Falles és el fi de festa, perquè la gaiata tan sols s’apaga i es desmunta, i els altres dos monuments es cremen; per això diem que “la Gaiata és un monument de llum, sense foc ni fum”. 4. Si volem fer un mosset, les Figues Albardades i els Ximos de Castelló, la coca amb tonyina i les Bàcores d’Alacant i els Bunyols de Carabassa a València serà el que podrem degustar a les festes; encara que a les tres ciutats, la Paella Valenciana és el plat típic que tastarem en qualsevol moment de la festa. 5. A Castelló és típic beure una Barreja, mentre que a les Falles l’aigua de valencià és molt típica i a Alacant la “paloma”, que és la mescla d'anís amb aigua.


6. Se sol dir que a València, si no formes part d'una Falla, les festes no es viuen de la mateixa manera. A Alacant o a Castelló passa el contrari, ja que encara que les Fogueres i les Gaiates són l'eix de la festa, pots gaudir d’aquesta en uns altres espais populars que organitzen les colles i ens vinculats a Castelló o els Racós o Barraques a Alacant. 7. Les tres han sigut declarades Festes d’Interès Turístic Internacional. Encara que el negoci generat a les festes valencianes és de 500 milions d’euros, tan sols són 30-40 milions d’euros a les festes alacantines i uns 20 milions a Castelló.

9. La música de festa és pareguda, perquè els instruments són la dolçaina i el tabal a les tres províncies, però varien les cançons, encara que algunes d’elles, com poden ser el “Pasqualet” o “La manta la coll”, són cançons molt típiques de festa a les tres ciutats. Aquestes són les diferències que podem trobar a les festes de la Comunitat Valenciana, encara que són moltes les similituds, com poden ser: les mascletaes que podem escoltar a migdia en les tres ciutats, els castells de focs que culminen les nits de festa, la dona com a representant de la ciutat, el treball i la tasca de la gent de la festa (fallers i falleres, gaiaters i gaiateres, foguerers i foguereres), per fer unes festes excel·lents i no perdre les tradicions, les ofrenes de flors a les seves patrones i moltes més que, de segur, se’ns passen per alt.

121 121

8. Els vestits i pentinats de les representants varien molt en les tres províncies. A València, els vestits són molt colorits i el pentinat consta de 3 monyos, un darrere i dos laterals, mentre que a Castelló, diuen que el seu vestit és el més elegant per portar unes sedes de colors més suaus a les faldes amb el gipó negre amb pedreria i el pentinat amb ones i un monyo darrere. El d'Alacant, en canvi, és molt més vistós per la mantellina que porten al cap en forma de flor combinada, amb gipó negre i guardapeus molt colorit.


124

HISTÒRIA DE LES FESTES LA GAIATA: MONUMENT FESTIU MÉS ANTIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

128

LA LLUM I EL FOC

148

REFLEXIONS SOBRE EL VESTIT DE CASTELLONERA

154

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÉCNICA DEL NOSTRE MONUMENT. DELIMITACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÓRICA

158

122 122

138 DESENVOLUPAMENT DE L’ANY FESTER

162

PAPER DE LA DONA EN LES FESTES EL PAPER DE LA DONA EN L’ESDEVENIMENT TRADICIONAL: VALOR I RECONEIXEMENT EN EL MÓN DE LA FESTA

146

168 ALTRES ENS FESTIUS ELS ENS VINCULATS. SUMANT A LES FESTES DE CASTELLÓ.

172

ORGANITZACIÓ DE LES FESTES LA GESTIÓ DE LES FESTES DE CASTELLÓ

176

REINES SENSACIONS

180 PARTICIPACIÓ DEL POBLE EN LES FESTES

LA INTEGRACIÓ DEL POBLE DE CASTELLÓ EN LES FESTES DE LA CIUTAT

HISTÒRIA DELS AGERMANAMENTS

AGERMANAMENTS DE GAIATES AMB FOGUERES I FALLES

DISTINCIONS I RECOMPENSES DISTINCIONS I RECOMPENSES FESTIVES A CASTELÓ.

TOT L´ANY DE FESTA

142

GASTRONOMIA MAGDALENA, FESTA I PANXA PLENA

136 POTÈNCIA DE LES FESTES LA MAGDALENA, ELEMENT CLAU DE DESESTACIONALITZACIÓ PER MARÍA TENA COLOM, GRADUADA EN TURISME

RELIGIÓ ACTES RELIGIOSOS EN LES FESTES DE LA MAGDALENA: LA ROMERIA DE LES CANYES

LA LLUM DE CASTELLÓ

130 MONUMENTS

INDUMENTÀRIA

182

BALLS I MÚSICA BALLANT A LA MAGDALENA


123 123


HISTÒRIA DE LES FESTES

La Gaiata: Monument festiu més antic de la Comunitat Valenciana Autor: Vicente Cornelles i Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista

M

olts segles abans que les Falles de València i les Fogueres d'Alacant estigueren als carrers de les seves respectives ciutats, desafiadores i presumides com a símbols de les seves festes del foc, monuments d'arquitectures efímeres, les gaiates de Castelló ja existien. Si hi ha una cosa de la qual pot presumir Castelló és de l'antiguitat de les seves icones festives, però amb la llum com a fil conductor. Lluminàries que, amb el temps es farien grandioses, exuberants i prestes a ser l'admiració dels ciutadans i ciutadanes. Primer, com a elements processionals en la ignota processó de Penitents del tercer diumenge de Quaresma (el el seu origen en dissabte), i després, especialment amb la reestructuració de les festes de la Magdalena en la seva estructura actual en 1945 (en 2019 celebrem la 75a edició de les festes en la seva concepció actual), com a centre de la festa i realitzada per les comissions de sector, col·lectius essencials i fonamentals de dinamització festera de la setmana gran.

124 124 Gaiata 5, Any 1945

Gaiata 8, Any 1945

Gaiata 10, Any 1945

En el segle XVIII tenim la primera referència escrita sobre l'existència de les gaiates “que converteixen la nit en clar dia” com reflecteix Josep Llorens i Clavell, cronista de la ciutat, en la seva obra ‘Memòries de la religiosa sor Josepha García’, però estem segurs que molts, molts anys abans, ja prestaven el seu servei com element il·luminador de llum joiosa . Gaiates que il·luminen la processó nocturna del dia de la Magdalena, i que ja, en aquells dies, es configuren com plataformes plenes de granadures, adorns i referències a la santa penitent, amb decoració expressa del significat de la festa major de la ciutat i de la Romeria, base existencial de la setmana gran magdalenera. Estructures en format reduït que molt aviat calen en la memòria col·lectiva dels castellonencs i que formen part dels senyals d'identitat d'aquests.


Però, a més, gaiates de cort monumental trobem ja en el segle XIX, en 1852, coincidint amb les celebracions del V centenari de la fundació de la ciutat. L'Ajuntament encarrega al pintor Castell la realització de diverses obres gaiateres que van enlluernar aquell any. Així mateix, el Regiment Tetuan XIV o la Cambra Agrària tindran també les seves gaiates monumentals. En els primers anys del segle XX, i amb la tradició de la gaiata com a símbol festiu per excel·lència en la jornada joiosa del dia de la Magdalena, es potencia per part de diverses institucions l'elaboració de monuments gaiaters en gran tamany. Però, és en 1945, ho dèiem abans, amb el rellançament de les festes de la Magdalena en la seva estructura actual, quan les gaiates monumentals adquireixen tot el seu protagonisme i entitat. Com a base la romeria a la Magdalena, l'Ajuntament presidit per Benjamí Fabregat, i amb un grup d'homes visionaris i lliurats a la seva ciutat de forma desinteressada, posen tota la seva obstinació en què

125 125

Així, mentre les falles valencianes sorgeixen a mitjan segle XIX, -amb l'empremta de reduir a cendres les andròmines velles en el solstici de primavera per a regeneració vital(prenent exemples d'antigues cultures iberes, romanes o gregues)- o les fogueres alacantines, a imatge i semblança dels monuments valencians, però per a la festa de Sant Joan, són de 1928, Castelló arrela els seus monuments de llum, i per donar llum, a la fi de l'època barroca. Obres originals, precises, concretes, carregades de símbols entre la fe i l'oració, com a element didàctic de l'època quaresmal i veneració cap a Santa Maria Magdalena, Maria de Magdala com a titular de l'antiga església del Castell Vell.


Castelló tingués les seves festes majors per tot l’alt, “no volem límits estrets d’ambicions massa modestes”, i que la gaiata siga el monument de llum significatiu i singular. Es creen les dotze primeres comissions de sector perquè cada barri tingués el seu monument festiu i, fins i tot, s'assenyala que “cada gaiata tindrà tantes lluminàries com famílies visquen en el barri”. Una primera “Junta Central de Festejos de la Magdalena” que vol, des d'un primer moment, que les gaiates siguen el col·lectiu fonamental de dinamització festera. Si s'hagués volgut altre tipus de col·lectiu dinamitzador, s’hagués apostat per altres formes d'associació en l'àmbit de la festa magdalenera. Unes gaiates, monuments de llum, que ja, des del primer moment, “no es cremaran”, com adverteix la Junta Central, i com a sentència Carlos González-Espresati en una de les més famoses frases de reivindicació castellonera: “No serem mai ostatges de Ruzafa”.

126 126

I així, fins els nostres dies, la gaiata és el monument sobre el qual se sustenta la festa magdalenera. La resta són additius i edulcorants, que enriqueixen sí, el patrimoni fester. D'altra banda, dels 12 sectors primigenis, en els primers anys de la dècada dels 80 es van crear noves comissions fins les 19 actuals, en una època d'esplendor i grandesa de les gaiates, sent president de la Junta Central el regidor del PSOE, José Vicente Martí, qui durant la seva etapa va mostrar un afecte especial i devot a les gaiates i als seus sectors respectius. Per tot això, i més, i amb el segell lacrat de ser els monuments festius més antics de la Comunitat Valenciana, és necessari continuar posant en valor aquests monuments de llum, i continuar insistint en la necessitat de crear més comissions de sector, augmentar la participació ciutadana en les festes de la Magdalenes a través de les gaiates i la seva simbologia. L'altre és pur acompanyament de la llum alliberadora, metafòrica, simbòlica, regeneradora i il·lustre que il·lumina les nits de Magdalena per a convertir-les en “clar dia”.


127 127


LA LLUM I EL FOC

La llum de Castelló Autora: Anaïs del Vigo i Ferrer

L

a llum és un dels elements principals de les festes de Castelló, sent compartit amb altres de les festivitats celebrades a la Comunitat Valenciana, a més d'estar molt present en diferents cultures d'arreu del món. Des de 1945, representa un dels components obligatoris en la construcció de la gaiata, juntament amb el gaiato i l'escut de la nostra ciutat, encara que a diferència d'altres llocs, la llum ací té un caràcter fundacional. Conta la llegenda que el trasllat de la ciutat a la plana es va fer a la nit, per la qual cosa es van portar gaiatos en què van penjar un fanal al més alt per il·luminar el camí. A més, portaven canyes amb les que s’ajudaven en el seu fatigós trajecte i rotllos per reposar les seves forces. Així s'explica l'origen llegendari dels símbols més destacables de la Magdalena: la Gaiata, monument de llum; les canyes, el símbol de la Romeria; i el rotllo.

128 128

Més enllà d'aquest conte popular, l'origen de la Gaiata es relaciona directament amb la Romeria a la Magdalena, com es recull en la documentació de l'any 1375, ja que es traslladaven a aquesta ermita per pregar contra la pesta, sequeres, les guerres i la fam que els aguaitaven en eixe moment, valentse de gaiates manuals. Tot i que no és fins al segle XVIII quan comença a adquirir protagonisme el monument gaiater, veient-se aquest acte com un de caràcter festiu, en el qual es lliga el sentit penitencial de les èpoques anteriors amb la història fundacional de Castelló. El sentit que se li dóna a la llum és la pèrdua o contrast amb la foscor de la nit, sent senyal identitària de la nostra celebració. Igual que passa amb les nostres festes, la producció d'aquesta ha anat evolucionant amb el pas del temps, donant forma a diferents creacions, estilismes i innovacions, però sense perdre l'essència de la mateixa ni la simbologia tradicional de la ciutat. Les primigènies gaiates s'encenien amb foc, constituint els antics fanals que ajudaven als pelegrins en el seu camí. A poc a poc van anar evolucionant, convertint-se de gaiates de mà a les que hui podem contemplar en les diferents places de la nostra ciutat. A partir de 1945 apareixen les primeres normes per erigir les gaiates, allunyant-les de les característiques ornamentals de les nostres festes germanes, les falles, i establint l'electricitat en forma de peretes il·luminades a través d'una bateria situada al carro. En l'actualitat, són nombrosos els avenços tecnològics que s'han anat instaurant pel que fa a la il·luminació d'aquests monuments. Un any de dur treball a l'escorxador, lloc en el qual es duen a terme aquests grandiosos monuments, que veuran la llum en la setmana gran de Castelló. Després de la Tornà de la Romeria i la Processó de Penitents, que tenen lloc el primer diumenge de Magdalena, després de la romeria a l'ermita de la Magdalena, els monuments gaiaters recorren els carrers de Castelló mostrant la seva majestuositat i lluminositat, fins a arribar


a l’Avinguda del Rei. Allí esperen fins al dilluns, ja que, a boca de nit, mostren un esplèndid espectacle ple de color, música, pólvora i, per descomptat, molta llum. Multitud de visitants, curiosos, gent de gaiata, colles... acudixen als carrers a observar el treball elaborat, la seva pulcritud i poden reviure aquesta història i tradició que a Castelló la precedeix, gràcies a la simbologia representada. Zones recurrents i simbòliques de la ciutat, com és l'ermitori de la Magdalena o la basílica del Lledó; la Lledoneta, figura de la Mare de Déu trobada per Perot de Granyana i patrona de la nostra ciutat; els escuts de les diferents comissions gaiateres; imatges tradicionals de la històrica Castelló; castelloneres, soles o amb acompanyant; i un llarg etcètera que es pot contemplar en aquests monuments, ja que depenen de la imaginació i creativitat de l'autor. A partir d'aquest moment, cada gaiata, major o infantil, és traslladada al seu corresponent sector, on lluirà radiant i plena d'energia la resta de setmana, atraient contínuament a gent que les admirarà, a més d'il·lusionar i enorgullir a una comissió que ha treballat i lluitat per veure, un any més, les seues gaiates exposades.

129 129

El futur és canviant, per la qual cosa els nostres monuments poden evolucionar al ritme que marque la nostra societat, portant amb si innovació, nous estilismes i formes de projecció de les gaiates, però l'essència, cultura i tradició que comporten romandran intactes, recordant el que la ciutat va ser, és i serà. Eixa llum ens guiarà en les nostres festes, enaltint-les i aconseguint traure el millor d'elles en cada moment i ocasió, fent-les particulars, perquè si alguna cosa està clara és que la gaiata és "un esclat de llum sense foc ni fum".


MONUMENTS. ARTICLE GUANYADOR MAGDALENA 2018

Passat, present i futur de la Gaiata. L’evolució técnica del nostre monument. Delimitació i evolució histórica Autora: Estela Bernad i Monferrer Pra. Dra. Departament de Ciències de la Comunicació Universitat Jaume I

L

a Gaiata, és el símbol diferencial de les Festes de la Magdalena. Es tracta d’un monument efímer que representa, a més de la història, cultura i tradició de Castelló, el caràcter emprenedor i lluitador de la gent de la ciutat de la Plana. És símbol de la identitat col·lectiva castellonenca i un element diferenciador i innovador on conflueix la part artística i creativa amb la part innovadora i tecnològica.

130 130

Aquest monument, amb una clara inclinació artística, té finalitat estètica i comunicativa, que s’expressa en les imatges representatives de les emocions i idees col·lectives que uneixen a la ciutadania castellonenca en uns símbols determinats concrets, que es repeteixen com a senya identitària a l’hora de la construcció del monument. Des de 1945, el gaiato que culmina aquesta obra, la llum i l’escut de la ciutat de la Plana, són elements obligatoris per tenir la consideració de monument gaiater. També les diferents representacions, color, imatges, que decoren aquestes construccions lluminoses, solen ser significatives i al·legòriques de les tradicions i les característiques més identitàries de Castelló i els seus habitants. I és que, la pròpia definició d’art, recull com un component la cultura, reflectint en la seua concepció els substrats econòmics i socials inherents d’una societat en un espai i temps concret. En el cas de la gaiata, parlem de monument artístic efímer, perquè, gaudeix d’un caràcter transitori, no perdurable més que en la memòria col·lectiva i per tant, arrelat amb un concepte de fugacitat en el temps. Aquest caràcter fugaç, introdueix la innovació i l’avanç, ja que la finalitat de que el següent monument a construir siga millor que l’anterior, imprimeix d’innovació i noves aportacions als futurs per construir, o així hauria de ser. La Gaiata representa allò únic, diferencial i innovador, però també representa la història i tradicions d’un poble, així com la creativitat, l’art i la tecnologia que, com a monument, desenvolupa la seua creació. Però, fonamentalment, la gaiata representa la llum, encara que sembla que es tracta d’un element molt utilitzat en diferents cultures arreu del món, el cas de la llum de les gaiates té un sentit diferencial, hibridat en l’evolució del monument, tant simbòlica com tecnològicament parlant. Per explicar aquest punt, hem de fer una xicoteta ullada a la història i veure el paper que la llum ha tingut en moltes celebracions i tradicions de distintes cultures, per difenciar la llum de les gaiates de la resta, assenyalant el que és i el que representa. En aquest sentit, des de l’adoració al sol, que ja desenrotllaven antigues cultures paganes (egipcis, grecs, romans, celtes…), la llum representava en molts casos la fertilitat de la terra i dels animals, així com la finalització de la foscor lligada a l’hivern, per rebre la primavera i el floriment de les terres i camps. Després, amb la cristianització pel Papa Gelasi, Jesucrist representava la llum, i les festes lluminàries eren per rebre la llum de Jesús en el seu naixement o seguint la llei de Moisès, la presentació als 40


Desfilada dels farols, Tordesillas (Valladolid)

Fira de la Verge de Chinquinquirá, en Maracaibo Venezuela (França), a pesar del compromís de la ciutat amb la tradició (estes festes es venen realitzant amb regularitat des de 1852) i que en les finestres de les moltes cases continuen lluint ciris i cresols com es feia antigament, la festa continua creixent cada any i la presència dels grans dissenyadors de renom nacional i internacional, ha fet que l’esdeveniment haja crescut quant reputació i que, durant els quatre dies de duració de la festa, Lió puga oferir tota l’escenografia de la ciutat, brindant llums innovadores i sorprenents en els llocs més tradicionals i també els més inusuals, obtenint diferents premis nacional a l’esdeveniment i

També el sincretisme a Amèrica ha fet que es celebre amb profusió la llum, a l’ajuntarse tradicions autòctones pròpies d’adoració de la llum amb les portades pels cristians espanyols i que ha fet que avui dia es celebren amb exuberància en alguns llocs, com el cas de la celebració a la verge de la Candelera o la preparació amb importants enceses de llum com en les parrandes de Cuba o de l’encesa de les llums en la Fira de la Verge de Chinquinquirá, en Maracaibo, Veneçuela, com a preludi de l’inici de Nadal. També, una vegada cristianitzada la festa, la llum és símbol de la religió cristiana. En molts d’estos casos enunciats, hem pogut observar, com la creativitat i les noves tecnologies són una aposta a tenir en compte a l’hora de desenvolupar les festes i els monuments. Posem dos exemples dels anteriorment mencionats: En el cas de les festes de les llums de Lió

Lió: “Festes de les llums”

131 131

dies del naixement de Jesús a Déu, on es celebrava la pròpia llum humana amb la benedicció de ciris i eixint en processó amb ells com a símbol de la comunió cristiana. Estos rituals es van traslladar al dos de febrer, festa de la Candelera, en molts casos, avui dia perdura esta celebració a Canàries i altres parts fonamentalment del sud d’Espanya i Amèrica, però també per a la preparació al Nadal “Fetes de lumières” de Lyon, o com el cas de Tordesillas (Valladolid), en la desfilada dels Farols, que dona inici a les festes patronals en setembre. Totes aquestes festes celebren la llum, associada a la religió cristiana.


l’atenció d’una oferta de públic atret per una nova aposta lluminària. Pel que fa a la festa de les Parrandes de Remedios, Cuba, que, des del segle XVII, també ha anat evolucionant, passant dels primitius farols i carrosses als espectaculars monuments actuals, constituint, autèntiques obres artístiques en què la vistositat dels color, llums i el focs, així com la música al·legòrica al seu origen (cridar l’atenció per anar a la missa de Nadal), ha anat evolucionant de tal manera, que avui en dia s’han convertit en un important reclam turístic que s’afegeix a la atractiva oferta Cubana. Però, com indicava abans, la llum de les gaiates és diferent, tant per allò simbòlic que representa, com per la historia i tradicions que les envolten. En aquest cas, eixa llum no va lligada a la religió, sinó al sentit fundacional de les festes. L’origen de les gaiates està unit al de la romeria de les canyes, doncs és en la tornada d’aquesta peregrinació on es menciona per primera vegada el naixement del monument gaiater.

132 132

L’evocació de la llum, plàstica i singular, en el que el fet a destacar és l’estètica del contrast de la lluminària enmig de la foscor de la nit, és senyal d’identitat de la nostra celebració des de temps immemorials. Encara que Les parrandes dels Remedios, Cuba. el segle XVIII, segle de la il·lustració i de les llums, és fonamental en el desenrotllament de la gaiata i el seu simbolisme i estètica, la processó amb llums ja es celebrava des de temps més remots. La romeria a la Magdalena, com peregrinació penitencial per rogar contra la pesta, les sequeres, les guerres i la fam, ja està documentada en 1375 per primera vegada, segons el Cronista de Castelló, Revest, qui documenta la celebració d’una processó d’entrada a la vila amb ciris i gaiates manuals. Però és al segle XVIII, quan s’uneix el sentit penitencial destacat en les èpoques anteriors i el fet de ser la romeria consciència històrica del passat dels castellonencs. A partir d'aquest moment, comença un nou període en la celebració i adquireix protagonisme el monument de la gaiata. A les hores, amb un fort creixement demogràfic i econòmic de la vila, ja es reconeix les gaiates i es nomena la processó de tornada de la romeria, com la processó de les llums “…(La Procesión de las Luzes por la muchedumbre de ellas”, segons Llorens de Clavell), degut a les gaiates que portaven els penitents “que convierten la noche en claro dia”, com indicava Mossèn Vela, segons els testimonis de l'època.


El sentit de l’entrada a la ciutat era per culminar la rogativa que en un principi es feia amb la romeria. L’entrada amb llums, era per a il·luminar la foscor de la nit. A les hores, cada gaiata havia de portar tantes llums com veïns, caps de família i familiars, acudiren a la romeria. De les canyes o gaiatos es lligaven fanals cilíndrics o prismàtics, que eren portats de la mà per un dels romers o bé, sobre una peanya portada per diversos d'ells. El mànec acabava a la seua part superior amb una forma de gaiato pastoral, recordant el seu origen penitencial pel simbolisme relacionat amb els bordons dels peregrins. A l'antiga processó de les llums de l'època medieval, desfilaven les gaiates representatives dels diferents focus urbans denominats Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell; apareixent en el primer terç del segle XV, una altra gaiata amb caràcter presidencial molt major en dimensions que les altres quatre, la gaiata del Micalet de València, en representació de la capital del Regne. Poc a poc, estes xicotetes gaiates de mà que any rere any, portaven els romers que commemoraven aquesta fita, van desenvolupar-se fins al monument actual en el període barroc tardà. En esta època, conservant els símbols propis, com la culminació en forma de gaiato i les llums i el color, es munten damunt de carros i es converteixen en autèntiques lluminàries. També és en esta època, quan la impronta de la ornamentació gaiatera pren tot el seu auge i la seua estètica segons el gust del moment. Al segle XIX, ja es coneixia esta processó com “la fiesta de la Gaiata”, i els cronistes de l'època arreplegaven com es trobaven plens de gent els carres Enmig i Major al pas de la desfilada, mentre centenars de xiquetes i dones vestides de penitents i magdalenes i amb un ciri en la mà, recorrien els carrers entre les gaiates monumentals, amb profusió de gots i llums de colors, que com descriu Balbas es tractava de “hermosas pirámides con gran número de luces”. En 1854, l’Ajuntament de Castelló, va decidir construir 14 noves gaiates perquè agradaven molt als ciutadans. Estes havien evolucionat des de les primeres gaiates de mà portades per un sol home, i de les que penjaven cintes blanques on anaven lligades xiquetes menudes que eren conegudes com les “xiquetes del meneo”. També es van construir altres gaiates més grans portades per homes i després vindrien les grans gaiates monumentals, arrossegades per carros i bèsties, i que presentaven gran dosis de simbolisme. En 1865, es va establir un acord municipal per a construir-les amb vidres de colors i usar ciris verds que se situarien estratègicament en el camí pel qual anava a passar la romeria. Així, tal com anaven creixent les gaiates i engrandint-se ornamentalment, recobrint-se de nous materials, fusta, teixits , vidres… i omplint-se cada vegada de més llums, també va anar evolucionant els sistemes luminaris. El que va començar sent una processó de torxes, ciris i cresols d’oli, va anar transformant-se incloent els avenços tecnològics aplicats a la llum. Primer se van incorporar els fanals de gas i després ja en el segle XX, va aplegar l’electricitat. En 1897, Castelló veu per primera vegada en el seu espai públic (Plaça Nova i Plaça Major) l’alumbrat elèctric, però, encara tardaria la incorporació al monument fester d’aquesta tecnologia.

133 133

Però, després de parlar i parlar de les gaiates, com les podríem definir? Per a la gent de Castelló i segons la definició de Antonio Pascual Felip, “la gaiata és un monument de llum sense foc ni fum”, definició, que encara que avui és vàlida, entropeça de front al seu naixement, ja que, al principi, les gaiates precisament s’encenien amb foc i possiblement feien fum, però allò més important, donaven llum. Dons, antigament els antics moradors medievals, per a fer el trasllat del turó de la Magdalena a la vila, portaven canyes i gaiatos (gaiates), on van penjar fanals i xicotetes llums per ajudar a reconèixer el camí. Això es part de la llegenda, on s’arrepleguen part d’els símbols mes importants de les nostres festes: les canyes, els gaiatos, els rotllos i els fanals. Símbols que ompliran junt a altres la configuració de la nostra celebració. No deixa de ser una bonica contalla, però com destaca A. Monferrer, la gaiata podria continuar sent el símbol de la celebració magdalenera encara que no existia aquesta contalla.


A principis del segle XX, apareixen les gaiates corporatives, dissenyades per artistes com el pintor Vicent Castell, Bernat Artola, etc. i amb clara estètica monumental i remembrança històrica. El que en el seu moment començara l’Ajuntament, va ser seguit per la Gaiata militar, la del Cercle mercantil, la de la càmera agrícola o el gremi de San Isidre entre d’altres tradicionals (1914). En 1929, va haver una proposta des de l’Ajuntament de participació dels barris amb la seua respectiva gaiata que no va cuallar fins 1945.

134 134 Any 1953

És a partir d’aquesta data, amb la reestructuració de les festes portada endavant per un grup de prohoms de Castelló encapçalats per Segarra Ribés, quan es divideix la ciutat en 12 sectors per a fer cadascun la seua gaiata, a més a més es publiquen les normes generals per projectar i executar les gaiates, on s’inclouen dades com el fet de prescindir de certes formes «falleres», i també s’incorpora l’electricitat mitjançant peretes a les quals arribava el corrent des d'una bateria disposada en un artefacte del carro que sostenia al monument. Aquest sistema tenia moltes deficiències i es va passar d'instal·lar al llarg de la volta de la processó, els endolls per a

prendre de la xarxa general, l'energia per il·luminar les gaiates. És a partir de 1947 quan surt per primera vegada la gaiata de la ciutat. En esta època, importants artistes de la ciutat s’encarreguen de fer els monuments gaiaters com Colón o Guallar. Els dissenys gaiaters solien ser clàssics, inspirats en les formes barroques. A partir de 1950, apareix un nou sistema realitzat per contactes anomenat relé. Este mètode que contava amb un motor giratori, permitia produir l'efecte rutilant de les llums de la gaiata. Este sistema va evolucionar fins a incloure diversos circuits de relens que ordenats, feien jocs de llums que s'apagaven i s'encenien, abandonantse des d’aquell moment, el sistema d'il·luminació fixa primitiu. Això va permetre començar a incloure monuments d’estil més modern. A partir de 1980 creix el nombre de gaiates i comissions, i en l’actualitat hi ha 19 sectors gaiaters, que construeixen monument. Avui dia, la incorporació de la informàtica,

Any 1973


les peretes leds, els nous grups electrògens, etc. permet realitzar jocs de llums expectaculars, a més de permetre mil possibilitats a tenir en compte per a produir monuments més atractius, si se fa una seriosa aposta com així ho han fet, altres localitats amb les seues festes, però, òbviament, aixó requereix d’inversió econòmica i contar amb l’assesorament dels professionals al respecte, per la qual cosa hi ha un clam perquè més experts de les arts plàstiques, de la innovació tecnològica, artesans de la fusta i el vidre, etc. s’acosten a l’hora de realizar els diferents monuments, així com també a l’hora de formar part del jurat del concurs de les gaiates.

És clar, que queda molt per dir sobre la Gaiata, així com també resta molt quant a la seua evolució estètica. Tot i que es veu limitada pel fet d’haver de desplaçar-se el dia de la desfilada de les gaiates, hi ha molta gent que pensa que aquest monument deu evolucionar. Com escrivia J. Nos, proposen que el monument siga més gran, i siga una monumental figura artística de llum on es deu d’aliar la grandiositat i la fidelitat als seus orígens. Tal vegada, apropiant-me de les idees d’una coneguda persona molt vinculada al món gaiater (P. Rovira), es deuria treballar en un monument fixe, en el que hi haguera una part que aportare la seua particularitat, i que es puguera desmontar i desplaçar per la ciutat el dia de la desfilada de Gaiates. El clam general, advoca per una gaiata sense trets que recorden les falles, com ara cartró o escenes amb figures, d’aquesta manera guardaran la seua singularitat. Com a conclusió caldria dir que la gaiata suposa un símbol únic que reuneix tots els elements que comunicativament parlant ho poden fer atractiu i molt competiu, doncs, és diferencial, únic, artístic, innovador, tecnològic, així com també tradicional i a la vegada, ja té construïda històricament la seua llegenda (story telling) per la qual cosa, únicament necessitem creure en ell per auspiciar un futur brillant i lluminós, on Castelló hauria d’estar lligat simbòlicament a aquest monument.

135 135

Així mateix, les energies renovables poden ajudar a construir un monument més sostenible i adecuat al segle XXI, tal vegada per fer un canvi seriós en la tecnologia i plantejament del monument gaiater, seria temps de pensar en buscar patrocinis o altres fórmules com el crowfounding, per finançar la inversió. D’aquesta manera podríem guanyar quant bellesa, vistositat i espectacularitat dels nostres monuments, ja que és una realitat contrastada que tots els territoris que compten amb festes amb monuments lumínics, han fet una forta inversió implementant tecnologia i disseny i això ha tingut un retorn molt important per a la població en quant posicionament, diferenciació, projecció del territori i repercussió econòmica per les visites obtingudes al reclam de la festa.


POTÈNCIA DE LES FESTES

La Magdalena, element clau de desestacionalització Autora: María Tena i Colom, Graduada en Turisme

L

a importància de les nostres festes és una realitat que es veu plasmada més enllà de les nostres fronteres. Públic de tot el món arriba a Castelló, València i Alacant per tal de conèixer els nostres preuats monuments, símbols de la Magdalena, les Falles i les Fogueres.

Les festes populars representen una tradició cultural del municipis anteriorment nomenats i açò serveix com a recurs per fomentar aquests espais turístics, destacant l'impacte econòmic que genera el fet de dur a terme les nostres festes. Cada tercer dissabte de quaresma la llum irromp als carrers de Castelló i amb ella, el clamor d'aquells que sentim passió per aquestes festes. Multitudinaris actes fan que la nostra ciutat aculla a veïns i visitants que volen gaudir d'aquest dies i sentir l'olor a pólvora des del més profund de les festes.

136 136 En els darrers anys, l'increment de turistes procedents d'altres països ha fet que, en 2010, la Magdalena fos declarada Festa d'Interès Turístic Internacional. A més a més, el nostre monument més preuat, la Gaiata, es converteix en el símbol més representatiu de la ciutat, on el seu lema "un esclat de llum sense foc i fum" suposa un atractiu afegit per als turistes que gaudeixen de la Magdalena. Al llarg de les festes de la Magdalena, l'arribada de turistes internacionals


que visiten Castelló és un fet evident. El bon clima i la gastronomia mediterrània fan que la capital de la Plana siga receptora de multitud de nacionalitats que aprofiten aquests 9 dies, no tan sols per gaudir de les festes, si no també per realitzar turisme cultural i gastronòmic; i tot açò no pot atribuir-se a altra circumstància que no sigui la realització d'aquestes activitats festives. Cadascun dels esdeveniments que se celebren durant aquesta setmana beneficia l'increment inusual de visitants que durant la resta de l'any no es disposa. Aquest fet també afavoreix la desestacionalització de l'àmbit turístic de la localitat i ajuda a la millora econòmica de la ciutat i de les localitats properes, ja que els turistes aprofiten l'estada en

D'aquesta manera, els actes culturals també ajuden al desenvolupament social. La creació d'ocupació, l'increment d'estades hoteleres i lloguers, l'augment en el consum de restauració, etc. són la conseqüència de les despeses realitzades pels visitants i turistes que afavoreixen la reactivació del cicle econòmic i la millora social de Castelló. Per totes aquestes raons les nostres festes van més enllà d'un període d'oci i goig per als castellonencs. Les nostres festes ajuden a posicionar Castelló com una localitat que no tan sols oferta sol i platja. L'augment de turistes en els últims anys és un clar exemple de la repercussió que tenen més enllà de les nostres fronteres.

137 137

la capital de la Plana per realitzar turisme en municipis propers com Peníscola o Morella.


DESENVOLUPAMENT DE L’ANY FESTER

Tot l´any de festa Autor: Pere Montañés i Guinot

R

esulta curiós com de vegades alguns conceptes desconeguts afecten intensament les nostres vides. Això és el que m’he trobat quan, motivat per la invitació dels amics d’Hort dels Corders per parlar de la “Cronologia Festiva”, he indagat en una de les característiques singulars que tenen les nostres festes, el fet que cada any canvien de data.

I en aquesta recerca motivada per la curiositat, m’he trobat amb la paraula llatina “COMPUTUS” (computació). Mai hagués imaginat que aquest vocable tindria tanta influència en la vida d’un fester….per què?...ara ho explicaré.

138 138

El “computus” és el càlcul de la data de la Pasqua de Resurrecció, que és el diumenge immediatament posterior a la primera Lluna plena després de l’equinocci de primavera. La Quaresma comença 40 dies abans del Dijous Sant és a dir, el dijous anterior al diumenge que se celebra la Pasqua de Resurrecció. La tradició ens indica que el trasllat del Castell al Pla es va efectuar la nit del tercer dissabte de Quaresma de 1252; quan va arrelar la rogativa per demanar pluja els anys de sequera i que es va convertir en una romeria de caràcter anual, aquesta es va realitzar el tercer dissabte de Quaresma. Posteriorment en 1793, per ordre del Bisbe de Tortosa, la romeria va ser traslladada a diumenge, institucionalment el dia dedicat al “Senyor”; i segles després, amb la creació de l’actual estructura festiva en 1945, va quedar fixada oficialment com a data de la Romeria el tercer diumenge de Quaresma, en unes festes que durarien fins al quart diumenge de Quaresma. Aquesta informació, que tots podem trobar a “Google”, i que ens explica perquè la Magdalena dansa anualment pel calendari entre els mesos de febrer, març i abril, m’ha fet adonar-me’n com de vinculats estem al “computus” tots els festers. Bromes a banda, el cert és que tots els festers, i especialment els gaiaters, tenim un calendari propi, el CALENDARI FESTER. Aquest calendari té un dia central, el de la Romeria de les Canyes, que ja hem vist com es calcula la data de la seua celebració. Aquest dia s’expandeix en nou dies més al seu voltant, els que conformen la setmana de festes. Aquesta serà la data principal que regirà la resta del calendari fester i per tant, entorn la qual s´organitzarà la vida de la gent que treballa per les nostres festes. Quan arriba la nostra “setmana gran” tot haurà d’estar a punt, i les cites en el calendari festiu s´hauran complert. Això vol dir que entorn a la data d’inici de la Magdalena s´haurà programat tot un any fester: l´inici del cicle de presentacions de les dinou comissions de sector i d’acord amb això, dins del mes de setembre, s´hauran realitzat les Imposicions de Bandes, acte on es coronen les Reines de les Festes, les Dames de la Ciutat i Madrines i que dóna l´eixida a una nova edició festera.


I en aquest temps, els festers acudirem cada dissabte al Palau, on setmanalment, i només descansant els dies de Nadal, cada Gaiata farà la seua presentació. Per això, cada dissabte fem un pas més en eixe camí que ens durà a celebrar la setmana gran, i que tindrà com a preludi l’Homenatge a les Comissions de Sector, i ja en portes, un cap de setmana abans del Pregó, la Galania a les Reines de les Festes. Però en aquest temps no són únicament les comissions gaiateres les que ens recorden que vivim en una ciutat activament festiva; en aquest període, també les diferents festes de carrer i els barris perifèrics celebren les seues festes i ens conviden, pràcticament tots els caps de setmana, a mantindre encesa la flama de la convivència veïnal entre la multitud d´actes religiosos, culturals i festius que programen. Ja arribat el tercer dissabte de Quaresma, la ciutat esclatarà en festa amb la celebració de la Magdalena. Ens trobarem a l’epicentre del nostre CALENDARI FESTER, en la setmana principal que determina la resta de l´any. I depenent la data en què se celebren les festes cada any, si aquesta queda lluny del dia de Sant Josep, podrem gaudir abans o després de les Falles de València, Borriana i la Vall d’Uixó, amb les que moltes gaiates mantenen llaços d’agermanament. Passades les Festes Fundacionals, ens resta la meitat del calendari, que no es viurà tan intensament, però l´activitat no s’aturarà. Aviat arriba la Pàsqua, i amb ella les celebracions litúrgiques i processons que les diferents Confraries de la Ciutat preparen i han impulsat els darrers anys amb un gran èxit.

139 139

Aquest serà el temps, entre setembre i el primer dissabte de Quaresma que tindran els festers per tindre a punt les nostres festes. Un temps que sempre pareix curt, sempre falta temps, però com diu un bon amic meu : ”nos quedan tantos días con sus respectivas noches”, i això ho entendran perfectament els artistes gaiaters que multipliquen les hores del dia al “Matadero”.


El primer diumenge de Maig, tornarem de nou a estar de festa, amb les Festes Patronals de la Ciutat en honor a la Lledonera, i on els actes organitzats per la Reial Confraria de la Mare de Déu de Lledó, es barregen per donar la benvinguda a la primavera junt amb la celebració de la “Festa de la Rosa”, que s’inicia el primer dissabte de maig amb un certamen promogut per la Junta de Festes i que durà posteriorment totes les rondalles de la ciutat a voltar cada cap de setmana pels carrers de Castelló. Farem l’entrada a l’estiu, com no…fent festa. I en aquesta ocasió serà al mes de juny amb l’arribada de les Festes de Sant Pere que la ciutat celebra al districte marítim, i que es creuen en el seu camí amb la celebració de la “Nit de Sant Joan”. La Federació de Colles ha aconseguit instaurar-la dins del calendari festiu com una de les cites obligatòries per a tots els castellonencs i castellonenques, i que no celebrem només ací a Castelló ja que moltes comissions de sector participen en aquesta data en les festes d’Alacant, que celebra les seues Fogueres i amb les quals Castelló sempre ha tingut una important participació i una vinculació especial de germanor.

140 140

Juliol, tindrà dues dates importants al nostre almanac. Per un costat, la festivitat de Sant Cristòfol, que ens congregarà als festers a la missa i benedicció dels vehicles i en un gran sopar de germanor al Palau de la Festa, amb animació i actuacions per part de les comissions de sector. D’altra banda, l’últim divendres d´aquest mes tindrà lloc l´elecció de les noves Reines i Dames de la Ciutat per a les properes Festes de la Magdalena, el que ens recordarà que el temps passa i que el cicle fester és imparable. Així haurem arribat a l´agost, amb unes noves representants festeres que s’uniran a les Madrines, Madrines i Presidents Infantils que les gaiates aniran nomenant en ple equador de l´estiu i sempre abans de setembre, mes en què despenjarem el nostre exhaurit CALENDARI FESTIU, per penjar-ne un de nou, perquè haurà arribat el moment de començar una nova edició festera, que ens marcarà una vegada més….el “COMPUTUS”. Bones Festes!!!!


141 141


PAPER DE LA DONA EN LES FESTES

El paper de la dona en l’esdeveniment tradicional: Valor i reconeixement en el món de la festa Autora: Dra. Estela Bernad i Monferrer

A

lguna cosa està canviant en el món de l'esdeveniment tradicional...El passat 28 de juliol, l'assemblea de festes de Castelló va triar una nova Junta de Festes encapçalada per una dona. A aquest fet s'unia que el màxim càrrec d'autoritat de govern a la nostra ciutat era també ocupat per una dona i la presidència del màxim òrgan de festes, "el patronat de festes", igualment. Alhora, la Universitat Jaume I va triar per primera vegada per dirigir-la a una rectora i, fins i tot, la institució representativa de l’Estat més important de la província incorporava com a subdelegada de govern, una dona també.

142 142

Increïblement, per primera vegada i de forma natural, la fotografia que anava a emmarcar el món de la festa castellonenca al setembre de 2018, estava pràcticament copat pel sexe femení. Els vestits blaus i grisos que fan servir normalment els homes per aquests esdeveniments, anaven a donar pas al color i l’originalitat. Per fi, es portava a terme la màxima tantes vegades repetida en el món de l'esdeveniment tradicional en relació amb les dones: "El paper de la dona ha de ser actiu no només representatiu", unint una mica més la bretxa entre la tradició i el concepte de comunitat més tancada, i la democràcia i els drets de la ciutadania, juntament amb la modernitat .

La nostra societat, culturalment, viu encara en el patriarcat. Certament es tracta d'un patriarcat per consentiment però el pes de l'entorn i la inèrcia del costum ha anat adoptant una sèrie d’imatges molt difícils de desconstruir en segons quines situacions. El món de l'esdeveniment tradicional, és molt complex. Estem parlant de patrimoni cultural intangible. És a dir, la manera de fer i comportar-se com a col·lectiu, dins d'un territori i un temps en la història. Per aquest motiu, es tracta d'alguna cosa no estàtica, que es desenvolupa i transforma contínuament, en funció de la societat i els diferents avatars en el temps. I en aquest sentit, tant la cultura com les tradicions transmeses a través de la cultura són principals fonts d'identitat personal, brinden sentit de pertinença i possibiliten la cohesió interna a la ciutadania, per la qual cosa no s'han de tolerar actuacions que, en nom de la tradició, invaliden qualsevol tipus


d'evolució o avanç, fonamentalment, no s'han de tolerar aquelles actuacions que en nom de la tradició donen suport a comportaments discriminatoris en matèria d'igualtat . Així, un dels objectius principals enarborat en el IV congrés magdalener (novembre / desembre 2017) era promoure una actualització dels processos i activitats festers, -tradicions, rituals, simbologia ...- per tal d'harmonitzar les Festes de la Magdalena amb els principis, valors, normes, sentiments i expectatives que conformen la cultura cívica de la societat castellonenca actual. Per aquest motiu, s'advoca perquè el paper de la dona castellonenca en les festes no se circumscrigue únicament al paper representatiu. S’ insta que vaja més enllà. D'aquesta manera, en els òrgans representatius de la festa, es percep la participació femenina de manera activa, liderant i governant en paritat. Certament, encara queda molt per caminar, però la societat castellonenca actual, és una societat oberta, moderna, igualitària, plenament integrada en els principis que des de la nostra constitució integren una societat paritària. De fet, la igualtat formal està garantida, a través d'un conjunts de normes que han ajudat a estendre i imbricar el paper de la dona en l'espai públic (LOVG 2004, LOI 2007).

Si tot això ho apliquem al món de les Festes Tradicionals, l'evolució és un poc més lenta, perquè quan ens enfrontem a canvis socials, sol donar-se un fenomen dual, ja que podem assumir la necessitat d'un canvi des d'un punt de vista ideològic. No obstant això, si cal materialitzar en alguna cosa amb una implicació emocional personal, les coses poden canviar. I en el tema de la tradició, entrem en el món de les emocions i el simbolisme. L'àmbit festiu pertany a l'ordre simbòlic i té a més, una alta càrrega emocional. És a dir, tot el que és simbòlic i tradicional, sol anar unit a una experiència emotiva per a les persones, i on entren les emocions tendeix a ser més difícil reaccionar d'una manera més racional. Les Festes de la Magdalena celebren el seu 75é aniversari des de la renovació de les mateixes en 1945. Durant aquest període evolutiu, s'ha pogut constatar com les mateixes han estat molt permeables als canvis socials i polítics esdevinguts en la ciutat i en aquest sentit, les festes clarament han extrapolat la realitat de l'entorn castellonenc. Dins de l'estructura de la festa, avui en dia podem veure que el paper de la dona té una doble

143 143

Però per aconseguir la igualtat real i efectiva queda un llarg camí per recórrer, conceptes com a sòl enganxós, sostre de vidre o llaços de vellut, estan en el llenguatge habitual de la nostra societat, perquè de facto ens queda encara un gran camí a per poder consolidar tots els èxits aconseguits en tema d'igualtat. La bretxa salarial, és un exemple clar i actual, alhora que un repte per poder aconseguir aquesta igualtat efectiva.


vessant. D'una banda, trobem un paper actiu, com a gestora de la pròpia festa i de l'altra un paper més representatiu, en quant a símbol de llegat i tradició de Castelló. El primer cas, clarament es pot observar com la incorporació de la dona a la gestió de nostra festa, ha estat constant i sense estridències, al mateix temps que la societat trencava les barreres d'accés al espai públic de la dona, a la Festa de Castelló, les dones s’integraven als càrrecs i les responsabilitats. Si la constitució espanyola de 1978, recollia en el seu article 14 el principi d'igualtat, pocs anys després, al 1981, Elisabeth Breva accedia a la presidència de la gaiata 15, Sequiol, obrint la porta per a l'entrada de les dones en la direcció de les associacions festeres i en l'actualitat són quatre les gaiates dirigides per presidentes, com el cas de la gaiata 5 Hort dels Corders, sota la direcció d'Arantxa Miralles.

144 144

D'altra banda, el paper més simbòlic que té la dona en la festa també ha evolucionat notablement. En aquest cas, a més de democratitzar l'accés a aquest tipus de representació, es busca que la persona que ostente el càrrec, projecte lideratge i valors positius per a la societat. Hem d'indicar, que en la nostra festa no es produeixen casos de cosificació, de manera que no s'anteposa el concepte estètic a l'hora de l'elecció d'aquesta representació. Malgrat tot açò, moltes festes germanes pateixen situacions discriminatòries amb relació a les dones, però l'evolució poc a poc fa que aquests comportaments s'adapten o desapareguen amb el temps. (Moros i Cristians, Alarde etc.). En aquest sentit es recomana fer un esforç al món de l'esdeveniment tradicional per aquesta enorme càrrega cultural i simbòlica de les festes i els espais festius, aconsellant la necessitat de treballar-hi perquè penetre i es desplegue el principi d'igualtat. I és que aquests espais festius guarden una importància molt gran en la percepció de la ciutadania, i sobretot xiquets i xiquetes, tenen sobre els rols que els homes i les dones compleixen en la societat.


145 145


HISTÒRIA DELS AGERMANAMENTS

Agermanaments de Gaiates amb Fogueres i Falles Autor: Equip de llibret GAIATA 1 BRANCAL DE LA CIUTAT Foguera Sant Blai d’Alacant Falla L’Ambient de Vall D’Uixó Falla Convent de Jerusalem de València Falla el Caduf de Benicarló GAIATA 2 FADRELL Falla Juan Bautista Ferros de València Falla Vicente Navarro de Benetússer Junta Central Fallera de Benetússer GAIATA 3 PORTA DEL SOL Falla Barri València de Borriana Falla El Fènix de València Falla Sant Francesc de Sagunt Foguera Foguerer-Carolinas d’Alacant

146 146

GAIATA 4 L’ARMELAR Foguera Jose Ángel Guirao d’Alacant Falla l’Exposició de València GAIATA 5 HORT DELS CORDERS Foguera Baver- Els Antigons d’Alacant Falla La Mercé de Borriana Falla Plaça Rodrigo de Port de Sagunt GAIATA 6 FAROLA - RAVALET Falla Nord Dr. Zamenhoff El Clavell de València Falla Sant Blai de Borriana Foguera Carrer Major de Sant Vicent del Raspeig GAIATA 7 COR DE LA CIUTAT Falla Sagrada Familia y Santísimo Cristo de la Vall D’Uixó Falla Ripalda-Sogueros de València Foguera Sant Blai la Torreta d’Alacant GAIATA 8 PORLTAL DE L’OM Falla Obispo Jaime Pérez- Luis Oliag de València Falla Don Bosco de Borriana Foguera Loring- Estació


GAIATA 9 L’ESPARTERA Falla Industria Sants Just i Pastor de València GAIATA 10 EL TOLL Foguera Francisco Albert d’Alacant Falla Blanqueries de València Falla Tabalet de Sagunt GAIATA 11 FORN DEL PLÀ Falla Barri l’Escorredor de Borriana Foguera Hernán Cortés d’Alacant GAIATA 12 EL GRAU Falla Corts Valencianes Polígon III de la Vall d’Uixó

GAIATA 14 CASTÀLIA Falla Joaquín Costa- Compte d’Altea de València Falla Sud-Oest de la Vall D’Uixó Comissió de Festes Clara Campoamor d’Elx Falla Cardenal Tarncón de Borriana Foguera Ciudad de Asís d’Alacant GAIATA 15 SEQUIOL Falla Barri València de Borriana Falla de Les Arts de València Foguera Maisonnave Falla La que Faltava de la Vall D’Uixó GAIATA 16 RAFALAFENA Falla Polo y Paylorón- Ciudad de Mula de València Falla San Valeriano de Torrent GAIATA 17 TIR DE COLOM Falla L’Antiga de València Falla els Barris de Turis Foguera Sant Bai de Dalt d’Alacant GAIATA 18 CRÈMOR Horta de València Falla Actor Mora de València GAIATA 19 LA CULTURAL Falla Pensat i Fet de La Vall D’Uixó

147 147

GAIATA 13 SENSAL Foguera Nou Babel d’Alacant Falla Sierra Martes Miguel Servet de València


INDUMENTÀRIA

Reflexions sobre el vestit de Castellonera Autores: Paquita Roca i Immaculada Puig

P

er comprendre les raons de la definició d’un vestit representatiu basat en la indumentària tradicional femenina emprada en ocasions de festa, cal remuntar-nos a una època anterior a 1940.

Antecedents Un document datat en 1902 diu: “Antiguamente se usaban riquísimos trajes en esta fiesta (es refereix al ball perdut) pero hoy solo queda de aquellos el guardapié de tela de rica seda y algún pañuelo y peineta”( Guia del Obispado de Tortosa. Fernando Miralles) Així que quan la dona castellonera volia vestir indumentària antiga de festa ho feia bé amb el vestit regional que ja estava definit des de meitat del s. XIX, bé amb un model basat en les línies generals d’aquest vestit però amb aportacions particulars o bé combinant lliurement peces originals conservades als patrimonis familiars.

148 148

D’entre aquestes tres maneres començava a destacar un model: algunes dones castelloneres vestien un conjunt conformat per robes familiars que consistia en gipó negre, mocador blanc de tul, falda llisa d’un sol color, davantal negre i calces blanques. Aquesta indumentària recorda molt el que després seria el vestit de castellonera. Reconstrucció als anys 40 L’any 1939 les noves directrius referides a la participació de les regions i poblacions en certàmens nacionals de diferents modalitats exigia que la roba tradicional vestida pels representants dels pobles lluïren la indumentària considerada representativa de la seua localitat. Els pobles que com Castelló no tenien definit aquest model no podien participar per no tenir una indumentària tradicional representativa consensuada. Els “Coros y Danzas de Sección Femenina” van sofrir aquestes restriccions. Cap als anys 40 entre les classes mitjanes acomodades de tota Espanya es va despertar un gran entusiasme costumista. A Castelló existia un grup de persones imbuïdes d’aquestes inquietuds que es reunia per a les seues tertúlies a la farmàcia de D. Manuel Segarra Ribés. El propi Segarra Ribés ja havia organitzat acabada la guerra dos desfilades a Castelló, una en maig i l’altra en juny, on les joves que participaven anaven vestides amb el vestit regional. Va ser aquest grup qui es va plantejar iniciar la tasca per tal d’aconseguir un model amb el qual pogués la ciutat identificar-se com a poble de manera autòctona mitjançant el vestit tradicional. Les fonts on van beure per arribar a tal fi van ser:

• • •

El vestit regional i altres propers ja definits La roba que ja havien vist lluir a algunes dones castelloneres Un seriós treball de recerca de peces antigues en els patrimonis d’indumentària propietat d’algunes famílies benestants d’arrel castellonera.


És important destacar que el grup era conscient que el model que anaven a triar era “una de las formas posibles de vestir tradicionalmente la mujer castellonera en día de fiesta”. Documents Els primers documents que plasmen el resultat són els dibuixos del pintor Luís Sales Boli, fets en 1940 i 1942. Respecte als documents escrits, a l’arxiu de la Junta de Festes se’n troben tres, que van mostrant les dificultats a les que es van enfrontar per triar unes o d’altres peces. El document 3, que sembla ser el definitiu, diu així:

Jubón negro de terciopelo o raso, cerrado en el cuello, con abertura hasta el escote. Mangas hasta la mano, vuelosas o en farol en el arranque del hombro y ajustadas luego al brazo, con escotadura o raja en la parte posterior de la bocamanga. El cuello y mangas rematan en fina puntillita blanca de encaje. Sobre el jubón manteleta de tono blanco, crema o hueso, de tul, festoneada de blanco. No lleva lentejuelas ni piedrecillas en los bordados. Los pañuelos auténticos son de batista con bordados en cadeneta. Falda o guardapies de seda tornasolada, en color tabaco o azul, irisados en verde. Puede llevar motivos tejidos, siendo lisa y de tonos severos. La falda asienta en el talle sobre el jubón. Delantalillo de seda negro, bordeado de puntilla negra asimismo. Medias blancas y zapatos negros de medio tacón, con hebillas. El aderezo consta de agujas para sujetar la peineta, pendientes, broche o imperdible, cruz con su cadenita y sortija, todo él de oro o plata sobredorada y pedrería de esmeraldas y perlitas solamente” Presentació i primeres aparicions Any 1945. Dibuix d’una castellonera (Luís Sales i Boli)

La presentació oficial del vestit va tindre lloc el dia 31 de març de 1943 al Teatre Principal en la representació de l’òpera còmica de titelles La

149 149

“Peinado partido en raya en medio, recogido atrás en topo, sin rodetes laterales. En el topo peineta de metal blanco o amarillo, sujeta con las agujas que forman parte del aderezo. La peineta es baja, recta y ancha, algo curvada para amoldarse a la cabeza, rematada en su parte superior con picos o florecillas a modo de corona o diadema doblados o encurvados hacia atrás y hacia abajo.


filla del Rei Barbut, basada en Tomba-Tossals de J.P. Tirado , versada per M. Segarra Ribes i musicada per Matilde Salvador. El programa diu: “En el vestíbulo del Coliseo un conjunto de parejas jóvenes vestidas a la castiza usanza labradora de Castellón, representando a las diferentes partidas del campo de nuestro término, obsequiarán con manojitos de flores a las señoras y con voladorets a los caballeros que asistan al espectáculo” El vestit emprat anomenat “de labradora de Castellón a la antigua usanza” va ser l’anteriorment definit. Les primeres aparicions públiques del vestit es van produir en 1944. Les balladores de “Coros y Danzas”, ja van poder lluir-lo en el tercer concurs nacional. També als actes commemoratius del 18 de Juliol el van vestir dones castellonenques en la desfilada que va anar des de l’església de Sant Agustí fins la Creu del Caiguts. Elecció com vestit representatiu per a la festa

150 150

Al mes de novembre de 1944 es va crear la Junta de Festes que en desembre va aprovar una normativa general en la qual s’incloïa com vestit oficial de les dones de la festa de la Magdalena el conjunt anomenat “ traje típico de labradora de Castellón” presentat 20 mesos enrere. Prompte seria conegut con vestit de castellonera. Any 1943. Presentació oficial del vestit

Nous estudis

Al llarg dels 76 anys que han passat des de la seua estructuració el vestit ha patit moltes modificacions fruit de les modes, la imaginació o la comoditat. Però al mateix temps, en tots aquells anys s’han dut a terme molts estudis tant en el treball de camp com als arxius de la ciutat de Castelló al quals no van tenir accés les persones que van conformar el vestit i que ens han permès conèixer a fons quina va ser la roba tradicional més emprada. És per això que s’han de tenir en compte les noves aportacions dels investigadors per aconseguir que les modificacions que s’estan produint i les que vindran de segur en el futur, vagen en el sentit de recuperació del elements que el composen, com deien els impulsors, “los autenticos...” . Si no ho fem correm el perill de desvirtuar el significat del que volem representar: la dona castellonera en dia de festa a finals del s. XVlll i primera meitat del s. XIX. Estudi documental L’estudi documental realitzat en Castelló sobre el període 1730-1830, ens va permetre accedir als documents notarials de 1.040 famílies castelloneres en què es relacionava roba (principalment documents matrimonials, testaments i inventaris).


Respecte a les peces que composen el vestit de castellonera les conclusions són les següents: Guardapeus (falda). Segons els percentatges extrets del documents el guardapeus majoritàriament emprats per les castelloneres en l’època estudiada serien de seda, de disseny llis, sense cap guarniment i d’un sol color. El color dominant era el blau seguit del verd, groc i palla. Gipó. Els percentatges indiquen que el gipó majoritàriament emprat tenia com teixit la seda i els seus derivats, el color era negre o fosc, la mànega llarga i anava poc guarnit. Mocador. La tipologia més abundant és el mocador blanc, de teixits lleugers, brodat a punt de cadeneta i desfilats. La seua forma podia ser triangular o quadrada i portar diferents tipus de remat (fistó, randa...) Davantal. Els més habituals són de seda, de color negre, guarnits amb randes i cintes. A primers del s. XIX coexisteixen amb els blancs de teixits lleugers, brodats en blanc a punt de cadeneta i desfilats, com els mocadors.

A la vista de tota la documentació material i notarial recollida, volem fer unes reflexions sobre el vestit actual. El nostre objectiu, com sempre ha estat, és donar informació per tal d’alertar sobre aquells elements en els que cal reflexionar.

Any 1962.Paquita Roca, Dama del sector 5. Influència de les modes en el vestit de castellonera

El guardapeus. És la peça principal de la indumentària de festa. El seu protagonisme ve donat per l’ús de la seda i pel cadenciós moviment que aquest teixit pren en caminar la portadora. En aquest moment és la peça més amenaçada. Constrènyer un guardapeus de seda posant-li a sota un element rígid que elimina el seu moviment és deixar perdre gran part de la seua bellesa.

Si els procediments antics per donar tovor a la falda (sinagües i sobresinagües amb volant emmidonat) no es consideren suficients o incòmodes, caldrà buscar altres peces que donen el volum desitjat sense pes excessiu però sense empresonar la falda. El tamany i guarniment dels davantals és un altre aspecte perjudicial per aquesta peça. El davantal. El diminut davantalet que en certes èpoques formava part del vestit, no és el que està plasmat en els dibuixos inicials, però tampoc ho és, ni per respondre a aquell model ni per les investigacions posteriors, l’enorme davantal actual que lluny de la seua funció de complement, lleva protagonisme a la falda ocultant-la i esclafant-la. Hi ha que tenir mesura i pensar que cada peça té la seua funció en el conjunt i que no ens cal imitar les errades d’altres poblacions del nostre àmbit cultural sinó evitar-les.

151 151

Temps de reflexions


El gipó. Molt prompte les manegues de farol del disseny inicial es van abandonar amb molt bon criteri ja que corresponien a una moda posterior. També les bruses soltes que desdibuixaven el tòrax femení estan essent substituïdes progressivament pels gipons ajustats als cos i als braços com correspon al model estètic de l’època que volem representar. La major errada que observem en els gipons actuals és l’excés d’ornamentació en les mànegues. De la “ fina puntillita blanca de encaje” s’ha passat a uns guarniments clarament excessius, la presència dels quals va augmentant d’any en any. No oblidem que la sobrietat i l’elegància són trets identificatius del nostre vestit antic.

152 152

El mocador. Des del nostre punt de vista de persones estudioses de la indumentària tradicional, estem obligades a dir que les randes que en aquest moment conformen la manteleta no responen als models de la nostra indumentària tradicional. En els 40 anys que portem escorcollant patrimonis familiars no hem trobat cap mocador original que presente la tipologia d’aquestes manteletes. Tampoc és present aquest model en la documentació de finals del s.XVIII i principis del XIX. Als documents abunden els mocadors de teixits lleugers brodats de cadeneta i desfilats, al treball de camp els de cadeneta i els de tul, posteriors a l’època estudiada en l’arxiu. Tampoc les dones i homes que van definir el vestit de castellonera van trobar aquestes tipologies en la seua recerca als anys 40 en Octubre 2018. Aspecte general del vestit. Exposició de mocadors de pit blancs. Castelló. El document inicial A. F. El Millars. ho expressa molt bé: “manteleta de tono blanco, crema o hueso, de tul, festoneada en blanco. Los pañuelos auténticos són de batista con bordados en cadeneta.


Així que, en honor a l’autenticitat, aquestes tipologies antigues són una tasca a recuperar. Hi ha suficient documentació a l’abast de les persones que vulguen reproduir un model antic com per a poder fer-ho amb fidelitat. Així ho podem veure en algunes reproduccions molt correctes emprades per vestir-se de llauradora. Sembla que la labor de divulgació ha començat a donar alguns fruits.

153 153

Aquesta és la nostra reflexió sobre la indumentària triada com representativa i lluïda avui en dia per les dones castelloneres, en especial les que formen la part oficial de la festa. Desitgem servisca per donar vies de treball. No es tracta de decretar ni prohibir, sinó d’orientar a qui vol vestir-se a l’antiga amb dignitat per tal d’honorar els avantpassats i mostrar un signe extern de pertinença a un poble.

BIBLIOGRAFIA:

Any 2018. Integració del mocador antic en el vestit de castellonera

ROCA,P. i PUIG,I.(1994): Festa. Historia de las fiestas de Castellón, fascicle 26. Periòdic Levante de Castelló. PUIG, I. i ROCA,P. (2000): Mocadors de pit. Diputació de Castelló i Ajuntament de Castelló. VIDAL,J. i ROCA,P.( 2008).Cent anys d’indumentària tradicional. Castelló de

la Plana 1730-1830. Ajuntament de Castelló. PUIG, I. i ROCA,P. (diferents anys): La Dona (fascicles). Fundació Dávalos-Fletcher i Ajuntament de Castelló. AGRUPACIÓ FOLKLÒRICA EL MILLARS ( 2018). Els mocadors de pit blancs. Castelló i comarques. Excel·lentíssima Diputació de Castelló.


RELIGIÓ

Actes religiosos en les festes de la Magdalena: La Romeria de les Canyes Autor: Sergio González i Benages.

L

es festes de la Magdalena, a diferència de moltes altres que podem trobar al nostre país, manca de caràcter religiós, rendint homenatge a les seves arrels i orígens durant una setmana a l’any. Llavors, les nostres festes tenen naturalesa fundacional, commemorant el trasllat en 1251 de la població que residia al Castell Vell fins a l'actual ubicació a la plana litoral, fundant així la que seria la futura ciutat de Castelló de la Plana. Aquest trasllat va estar acompanyat, segons la llegenda, per una intensa pluja, una mala visibilitat per la foscor de la nit, i per un terreny fangós característic de la zona de Marjaleria, elements que indirectament van condicionar i donar rellevància a molts elements representatius de les nostres festes, com són el Rotllo i la Canya, la cinta verda o la llum dels gaiates. Com podem observar, a priori sembla que no hi ha un gran nexe entre la Magdalena i la religió, però realment des de que es van començar a celebrar les festes, els actes religiosos durant l’any fester són nombrosos, sent aquests un pilar fonamental de les festes fundacionals, com són la Romeria de les Canyes i l'Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó.

154 154

Llavors, en aquest article, tractaré d'explicar quines han estat les ingerències més significatives de la religió en les festes de la Magdalena, i també farem referència als actes més representatius. Un gran nexe entre la religió i la Magdalena ha estat, des de fa molt temps, les festes de carrer. Molts barris i sectors de la nostra ciutat estan relacionats amb el nom d'algun sant, per això és comú que diversos caps de setmana a l'any, en les celebracions en honor a aquests sants, gaiates, reina i dames de la ciutat, representants de la junta de festes i ajuntament, acudeixen a aquests actes, remarcant la unió entre la gent de l'àmbit fester i el religiós local. Les festes de carrer són múltiples al llarg de l'any: primera setmana de gener Sant Antoni; segona setmana de gener Sant Roc de Vora Sèquia; 31 de gener Sant Antoni de la Venda Nova; primera setmana de febrer Sant Blai; tercer diumenge de Pasqua Sant Vicent; segona setmana de maig Mare de Déu de Lledó; segona setmana de juliol Sant Cristòfol; 16 de juliol Mare de Déu del Carme; quarta setmana d'agost Mare de Déu de Balma; primera setmana d'octubre Sant Francesc d'Assís, Clara d'Assís i Santa Bàrbara; segona setmana d'octubre Sant Félix de Cantalici; tercera setmana d'octubre Mare de Déu del Lledó; quarta setmana d'octubre Sant Roc del Raval; segona setmana de novembre Sant Roc de la Vila; del 6 al 8 de desembre Inmaculada Concepció; del 5 al 6 de desembre Sant Nicolau; del 7 al 8 de desembre Portal de la Puríssima; tercera setmana de desembre Sant Roc de la Cassola-Can-Yarct, última setmana de desembre Sant Roc del Pany de Sto. Domingo.


Hi ha un acte que junt l'Ofrena a la Mare de Déu de Lledó destaca pel seu caràcter religiós en la setmana de les festes de la Magdalena, és la Romeria dels Canyes, i en el qual m'agradaria aprofundir. La Romeria sens dubte és, sinó el que més, l’acte més simbòlic i característic de la setmana de la Magdalena, la que té com a data un element catòlic, s'ha de celebrar cada tercer diumenge de Quaresma, marcant l’inici de la setmana de festes i congregant tota la població de Castelló entorn de la seva tradició més cèlebre i pròpia, unida a unes arrels religioses, que doten aquesta peregrinació d'innegable espiritualitat.

Després del tradicional repartiment de canyes a la Plaça Major, que es realitza en el mercat central de la ciutat, té lloc en la Concatedral de Santa Maria la missa de romers, donant inici al camí cap a l'ermita de la Magdalena. En Sant Roc es produeix un xicotet descans, per a esmorzar la típica figa albardà o truita amb faves, i d'aquesta manera agafar forces fins l'ascens al turó de la Magdalena. De la mateixa manera que s'inicia aquesta romeria amb una missa en la Concatedral, es posa fi al peregrinatge, bressol dels nostres orígens, amb una missa en l'ermita que es troba al costat del Castell Vell. Després de reposar forces amb l'habitual paella de diumenge de romeria, es duu a terme la Tornà, que té un caràcter religiós prou més definit i visible en la peregrinació. En aquest descens es fa parada en totes les capelles i ermites que hi ha al llarg del camí, destacant la parada en la Basílica de la Mare de Déu de Lledó. Des de meitat segle XIX, s'aprovarà la simbologia que ha estat caracteritzant la Romeria fins l'actualitat, on participa l'Ajuntament i convida al clergat a sumar-se a ella, unint així els elements civils, com és la commemoració d'un fet fundacional, amb elements religiosos, configurant d'aquesta manera la Magdalena com una festa única en l'àmbit cultural espanyol. En el marc històric de la

155 155

La celebració de les festes de la Magdalena té també un indubtable sentit cívic, commemorar la fundació de la ciutat en el segle XIII pel Rei Jaume I. És a partir del segle XVIII quan, de la mà de l'escrivà municipal Josep Llorens de Clavell, la Romeria de les Canyes adopta especial rellevància social en una festa que, almenys des del segle XIV, va tenir un sentit religiós com a romeria penitencial. És en el segle XIX quan, portada pel sentiment romàntic i precisament de la mà d'un sacerdot, el benemèrit arxipreste Juan Cardona Vives, la festa pren el sentit actual de commemorar el naixement de Castelló.


Romeria, després de la mort del general Franco i amb el primer ajuntament democràtic, governat pel PSOE sent alcalde Antonio Tirado, es continua amb la tradició de convidar al clergat de Santa Maria, i el bisbe de la diòcesi participa sempre en la comitiva i oficia la missa major en l'ermita. El clergat és un estament reticent en el què considera un acte folklòric i no participa, en els últims anys de la dècada dels 80, en la processó religiosa del retorn. En 1989 es recupera la Tornà, sent alcalde altre socialista, Daniel Gozalbo, qui se suma de forma entusiasta a recuperar totes les tradicions del dia gran de Castelló. Es duu a terme l'acte de les Tres Caigudes com el moment central de la jornada. Un acte que representa l'adoració de la creu per part dels peregrins, que tornen del seu peregrinatge a l'ermita de la Magdalena. Amb la Processó de les Gaiates es culmina la Tornà i per tant la Romeria, en la què hi participen les Confraries, Col·legi Apostòlic, Corporació Municipal, festers i festeres i Gaiates que, a hora foscant, entren a la ciutat en festes.

156 156


157 157


GASTRONOMIA

Magdalena, Festa i Panxa Plena Autor: Paco González i Yuste

C

om passa a pobles de Galícia, Astúries i en general a molts racons del nostre país, la nostra festa de la Magdalena gira al voltant de la gastronomia que conforma no només el marc històric que es rememora, sinó també la seva ambientació i la recuperació d'aquells sabors dels quals van gaudir els nostres avantpassats. Les nostres festes fundacionals, en aquest sentit, són un conglomerat de productes de temporada de la nostra terra. Les festes fundacionals de Castelló converteixen, durant uns dies, a les nostres places, carrers i racons variats en improvisats menjadors on poder assaborir i beure sense renunciar ni un sol moment a la festa, perquè a casa tot just es torna per dormir.

158 158

Els propose un recorregut gastronòmic per la festa. Comencem pel dissabte del Pregó, en què amics, colles, gaiates i col·lectius festers es reuneixen per dinar, aquest acte tan genuí de Castelló, i per fer una parada en el treball a mig matí per prendre un entrepà. Això es converteix en l'inici de festa, en el primer acte gastronòmic de tota la setmana festera. El dinar es du a terme en locals de les colles, caus gaiaters o al nostre bar preferit, on ens fem un anàrquic banquet consistent en entrepans d'allò més variats, des del de truita de patates, sèpia, “torraetes” d'anxoves, fins al de pernil . Però el dinar també contempla tapes de “callos”, all i pebre d'anguila i un llarg etcètera que passa pel conill o pollastre amb alls, ja en taules on el personal té més temps per gaudir de llarga sobretaula, cosa que no passa diàriament. El dinar se sol regar amb bon vi o cervesa, segons preferències o temps que faça aquest dia. Finalment, es remata el festí amb algun cigaló o cafè, qüestió que ja depèn del que el cos li demane a cada un o el que dicten els costums per després sortir cap al lloc on es dispara la primera mascletà.


La festa acaba de començar i la vesprada és llarga després de passar per casa i preparar el saquet amb cacaus, tramussos i alguna llonganisseta, botifarra o xoricet sec. Juntament amb el saquet, la seva parella inseparable, està la bóta, que durant tota la setmana ens acompanyarà a tots els actes populars: al Pregó, a la Romeria, a la Tornà, a l'Encesa, a la tarda de bous o als sopars de pa i porta. La bóta, tradicionalment s'omple amb una barreja de vins (macameu, moscatell, ranci i algun més que sempre és secret de l'amo de la bóta o del cellerer), encara que avui dia ja és difícil trobar cellers on es venga vi a granel on poder omplir la bota directament dels tonells. Entre carrossa i carrossa, glop, cacaus o embotits, el Pregó va passant. Acabada aquesta representació de tota la cultura popular de la província, a més de veure els vestits, balls típics, també estarà present la seva gastronomia. Finalitzat el Pregó hi ha qui té per costum comprar figues albardaes o xurros. El dia de la Magdalena és un dia en el qual es matina molt per recollir les canyes que ens acompanyen fins a l'ermitori, sent un esmorzar molt popular la barreja (barreja petita de dos destil·lats, principalment anís, moscatell, “cazalla” o aiguardent), acompanyat d'un pastisset de cabell d'àngel o moniato i alguna figa albarda. Després de recollir les canyes, cal tornar aviat a casa per preparar l'entrepà típic, de truita de faves fresques i alls tendres, i sense oblidar-nos de posar en el nostre saquet o motxilla el Ximo (entrepà farcit de tomàquet fregit amb pebrots, tonyina, pinyons i ou cuit, difícil de menjar fora de festes);

159 159

Acabada la primera mascletà de la Magdalena, la tradició dicta anar a inaugurar el Casal del Vi, on prendrem vins de les nostres comarques i d'altres terres més llunyanes acompanyats dels tradicionals "cacaus i tramussos". Encara que fa més o menys una dècada es va incloure en el nostre calendari fester la inauguració de la Fonda de la Tapa i la Cervesa, que organitza el diari Mediterrani, fa uns pocs anys es va sumar el Mercat Gastronòmic organitzat pel Mercat Central, el qual ràpidament va quedar arrelat per tots els veïns de la ciutat i visitants. De fet, és per a molts el lloc de trobada preferit per gaudir d'unes elaboracions Gourmet, i dinar, berenar o sopar diàriament. Es converteix en una experiència gastronòmica. En aquest recinte trobem racions excel·lents dels nostres productes més tradicionals com paelles, “fideuà”, potatges i patates braves, però sense renunciar a modernes i avantguardistes preparacions de la nostra terra o d'altres llocs del país. També s'han incorporat a aquesta nova oferta els “food trucks”, petits restaurants sobre rodes on cada vehicle té una especialitat. Elaboradors de cerveses artesanes també se sumen a aquesta variada oferta.


alguns previsors agafen un segon entrepà que pot ser de pernil, esgarraet de bacallà o qualsevol cosa que ens vinga de gust, sense oblidar el que tindrem tota la festa al nostre saquet: cacaus, tramussos, olives, adobats diversos i embotits secs, els anomenats rosari, menuts per prendre d'un sol mos. Quan fem la parada a Sant Roc, agafarem forces amb el primer entrepà o ximo, encara que hi ha qui prefereix reposar amb algun dolç, bunyols o figues albardaes, que són les preferides dels romeus acompanyades de moscatell. El camí és llarg fins a arribar al paratge de la Magdalena on descasarem del llarg trajecte, no sense abans haver pujat a l'ermita a donar les gràcies per haver pogut, un any més, arribar-hi. Els que no tinguen vertigen i siguen atrevits tocaran la campana. Fet això, ens menjarem l'entrepà o els entrepans segons la fam. Els més pacients faran cua per menjar de la paella gegant que ens prepara un famós xef especialista en menjars monumentals. Al llarg de la setmana i en diferents llocs de la ciutat, es repeteix aquest tipus d'esdeveniments gastronòmics per a molta gent: truites de patates gegants, barbacoes, tombet, etc., per tot un barri, gaiata o col·lectiu. Aquest dia també és vesprada de bous i com no podia ser d'una altra manera, s'acudirà a veure bregar els caps de bestiar amb entrepans, safates de pastisseria dolça, salada i com no, la bóta per si ens "engarrofem". En sortir ens espera el Mesón de la Tapa i la Cervesa o el del Vi, però no podem perdre molt de temps, ja que hem d'anar a veure la tornà.

160 160

El dilluns és festiu a la nostra ciutat, és el moment del Pregó infantil, és el dia dels nostres xiquets. Es repartiran centenars de quilos de dolços i caramels. En acabar l'acte ja és hora de dinar i avui toca paella, ja que per a la majoria, el dia d'ahir va ser molt complicat per complir amb la tradició de menjar paella els diumenges. En colles, gaiates, Mesón Gastronòmic, restaurants o a casa pròpia, de familiars o l'amic de torn ens oferiran diferents versions de la paella, amb el toc especial de cada cuiner. També cal recordar que la nostra ciutat s'omple d'aquests carromatos o vehicles amb aspecte d’alqueria de marjal, Panderola o ermita de la Magdalena que van a tots els actes en aquests vehicles on porten la cuina a coll, com una rulot o autocaravana. És en aquests balcons o finestres mòbils on pengen bacallans, capellans (peix sec molt popular antigament en vendes, tavernes i bars), embotits, pernils, tomata de penjar i altres menjars, els quals es passejaran tota la setmana pels nostres carrers per enveja de molts i gaudi d'alguns. La resta dels dies hi haurà paelles de carn, peix, marisc, mixtes, arròs a banda o al forn, fideuà, alguna torrà de costelles, embotits frescos, sardines a la brasa i un llarg etcètera de menjars i guisats tradicionals i populars, tenint poca cabuda la cuina moderna o d'avantguarda. Per això, la gent de Castelló no som i no volem ser moderns (opinió de qui escriu).


Són molts els concursos que es fan durant la setmana, gastronòmicament parlant, els quals alguns d'ells són molt esperats, però sens dubte és la paella la qual està present en gairebé tots. No ens podem oblidar de la fira alternativa, que comença el dijous i dura fins el diumenge, on podem degustar els productes i plats més variats i rebuscats de la gastronomia nacional i internacional, on destaquen els productes integrals i ecològics. També juga un paper molt important la feina d'algunes cases regionals durant la setmana festera, en la qual es dediquen a divulgar la seua cultura amb els seus productes gastronòmics que ens conviden a degustar amb gustoses elaboracions i excel·lents begudes. Això també posa una nota de color a tot aquest repertori gastronòmic de la nostra ciutat.

161 161

Magdalena festa i panxa plena!


DISTINCIONS I RECOMPENSES

Distincions i recompenses festives a Castelló Autor: Agustín Mon i Carro (Gaiater de l’any 2018)

D

ins de l'àmbit festiu de la nostra ciutat, existeixen una sèrie de distincions i recompenses que diferents ens festius, atorguen cada any. Però, què són aquestes distincions? Acudim, en primer lloc, al diccionari per entendre a què ens referim:

• Recompensar: Premiar un benefici, favor, virtut o mèrit. • Distingir: entre altres accepcions, fer particular estimació d'unes persones preferint-les a unes altres. • Fer distinció: Fer judici recte d'alguna cosa, estimar-ho en el que mereix. Així doncs, ens referim a enaltir una entitat o persona per la seua especial contribució a l'entitat que lliura la distinció. Medalla de la Festa i Fadrí, atorgades pel Patronat de Festes Amb la finalitat de distingir i premiar aquelles institucions, entitats públiques o privades i persones que hagen destacat per la seua aportació a l'enriquiment de les festes de Castelló, o en la promoció i divulgació d'aquestes, l'organisme autònom local, "Patronat de Festes de Castelló", estableix unes distincions o recompenses que queden regulades en el “Títol IV”, del llibre II dels seus estatuts. D'aquesta manera, en l’article 93 defineix les següents:

162 162 • Medalla de les Festes • Fadrí d'Or • Fadrí d'Argent Sent la primera concedida per la Sra. Alcaldessa de la Ciutat, a proposta del Consell Rector i, el Fadrí, pel Consell Rector, a proposta de la Junta de Festes (art. 95é). A aquest efecte, es desenvolupa el reglament que ha de regular la concessió d'aquestes distincions: La Medalla de les Festes és la més alta distinció i es concedirà a institucions, entitats públiques o privades, i persones que s'hagen distingit ,de manera excepcional, per la seua aportació al patrimoni cultural de la ciutat, en l'apartat concret de les festes i dels valors que aquestes representen. Aquesta, tan sols podrà concedir-se fins a un màxim de deu quan es tracte de persones en vida. Arribats a aquest número, no podrà atorgar-se aquesta distinció fins que es produïsca la mort d'alguna de les persones que la posseeixen. En el cas d'institucions o entitats públiques o privades, el número és il·limitat. Per la seua banda, el Fadrí serà concedit a aquelles persones, entitats o institucions, que es distingeixen per la seua aportació a les festes de la ciutat, particularment en el si de l'organització de les mateixes o per la seua col·laboració. Es defineix una categoria infantil que serà concedit a aquells xiquets i xiquetes integrats en els ens col·laboradors i vinculats, els quals complisquen els requisits establits. La categoria d'or, serà concedida als membres de la Junta de Festes i d’òrgans rectors d’ens vinculats i col·laboradors que, formant part de l'estructura organitzadora de les festes, acrediten huit anys consecutius o dotze alterns de permanència en les tasques pròpies de les festes (no s'acumularan a


aquests efectes els anys que s'hagueren tingut en compte per atorgar recompensa en la categoria infantil). En la categoria infantil, se seguiran els mateixos criteris. A més a més, es concedirà transcorreguts un mínim de quatre anys des de la concessió de la seua categoria d'argent. La categoria d'argent, serà concedida als membres de la Junta de Festes i d’òrgans rectors d’ens vinculats i col·laboradors que, formant part de l'estructura organitzadora de les festes, acrediten quatre anys consecutius o sis alterns de permanència en les tasques pròpies de les festes (no s'acumularan a aquests efectes els anys que s'hagueren tingut en compte a fi d'atorgar aquesta recompensa en la categoria infantil). En la categoria infantil se seguiran els mateixos criteris. El Fadrí va aparéixer en la dècada dels huitanta. Disposa de la seua insígnia representativa, en or i plata, així com un diploma acreditatiu. Cada edició magdalenera, en les visites que realitza la Reina de les Festes als diferents sectors de la ciutat, es fa lliurament d'aquestes distincions als comissionats i comissionades que han complit els requisits i, per tant, són mereixedors d'aquestes.

163 163

A més a més, dins de la categoria de Fadrí, i amb caràcter excepcional, podran ser concedides distincions del "Fadrí d'Honor", en les dues categories, a persones, empreses i institucions distintes de les enumerades. Aquests solen ser lliurades en el mateix Ajuntament, durant l'acte de benvinguda a les delegacions, moments abans de la mascletà d’inici de festes.

La Medalla de les Festes apareix amb la redacció dels estatuts de la Fundació Municipal de Festes, en l’any 1988. Des de llavors i fins hui, solament s'han concedit 4: Francisco Pascual Mas, en 1995; Carlos Múrria Arnau, en 2004; Vicent Pau Serra i Fortuño, en 2012 i Alberto Fabra Part, en 2013. Gaiater de l’any de la Gestora de Gaiates. Entenem com a Federació Gestora de Gaiates el conjunt de les dènou gaiates de la ciutat, sent el seu màxim òrgan executiu el conformat per la totalitat dels presidents i presidentes de les comissions de sector.


164 164

Aquesta federació va tindre el seu inici en 1987 i, des dels seus propis inicis, va establir una figura de reconeixement i distinció per aquelles persones o entitats que destacaren pel seu suport a les comissions de sector. I així, en 1988, va fer el seu primer reconeixement a Pepe Vicent (President de la “Junta Central de Festejos de la Magdalena” fins a 1986). L'any següent, el guardonat va ser Arcadio Gil, antic encarregat de la Pèrgola que sempre va estar disposat a ajudar en les presentacions i altres actes que allí es desenvolupaven. Encara no es distingia com Gaiater de l’Any ,es va instaurar en els anys noranta, però van ser els inicis d'aquesta distinció. I així, més de trenta distincions: polítics com Víctor Falomir, Miguel Angel Mulet (1995), Jose Luís Gimeno (2003), Alberto Fabra (2005)…; grups com la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló (2006), Els Llauradors (2013); gent de les arts: Vicente Ramos, José Gargori (2007), Paco Signes (2014), Pepín Marco (2016), Lorenzo Ramírez (2017); o persones compromeses amb les comissions de sector: Manuel Ferrer Melisa (1998), Santiago Querol (2004), Pepe Rovira (2009), Carlos Múrria (2010), Javier Martí (2011), Jose Antonio Lleó Montoliu (2012), Pepe Prades (2015). En la Magdalena 2018, el que subscriu, va tindre el grandíssim honor de ser mereixedor d'aquesta distinció de Gaiater de l’Any. I, he de confessar, que em sent molt orgullós d'aquesta, ja no pel que suposa la distinció, que també, sinó perquè els qui atorguen aquest guardó, són els vertaders artífexs de mantindre viva la nostra arrelada i essencial tradició de construir la Gaiata, el símbol diferenciador de les nostres festes. De manera anecdòtica indicar que en 1977, en l'acte de la Gala a la Reina de les Festes, Clorinda Basco, va fer lliurament, per primera vegada, d'unes distincions denominades “Gaiateros de la Ciudad”, concedides a diferents figures populars de caràcter nacional. Els guardonats van ser: Manolo Molés, Marivi Romero, Victoria Vera, Paco Gabaldón, José Antonio Plaza, Fernando Vizcaíno Casas, Luis María Ansón i José Iturbi. En aquest apartat també vull destacar les distincions que cadascuna de les diferents gaiates de la ciutat realitzen dins del seu àmbit d'actuació. Amb elles, volen premiar a aquelles, persones o entitats, que han destacat per la col·laboració amb l'associació. Cada comissió utilitza una fórmula, potser la més utilitzada és la de Gaiater/a d'honor o President/a d'Honor. En algun cas concret, aquestes distincions tenen el seu nom propi que es refereix a l'associació que correspon. Vegem alguns exemples: • Portaler de l’A. C. Gaiata 8 Portal de l’Om: Aquesta associació va nomenar el seu primer Portaler, Ferran Guallart Ramos, en 2008. Per a la Magdalena 2018, va ser nomenat Manolo Carceller Safón. • Sequioler de l’Any de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol: Aquesta associació va nomenar primer Sequioler a l'artista Lorenzo Ramírez. La Grupestra Centauro, Rallye Club Costa Azahar han sigut algunes de les entitats distingides. Per a la Magdalena 2019, la distinció ha recaigut en la colla del Rei Barbut, pels seus innombrables nexes d'unió i col·laboració entre tots dos ens festers.


Moro de l'any de Moros d'Alqueria

• Cultura i festes: Festa de les Llums de Lyon (França) • Gastronomia: Sandra Pérez i Clement • Música: Juan Armero i Giménez El Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut. La colla del Rei Barbut és la més veterana del panorama fester de la nostra ciutat. Creada en 1977 per un grup de joves estudiants desitjosos de potenciar la festa de carrer de Castelló, amb una sòlida base cultural, festera i mitològica. Van vincular la colla Rei Barbut amb la mitologia de Castelló, que recull el llibre Tombatossals de Josep Pascual i Tirado. Una idea que marcaria per sempre la identitat de la colla més antiga de la Plana, i que deixaria la seua empremta en el Pregó, en el qual representen personatges del llibre que explica la història del gegant de pedra. En 1986, aquesta colla va instaurar la seua màxima distinció: el Voladoret d'Or. Un guardó que es lliurava, i se segueix lliurant, la vespra de la desfilada del Pregó. En aquella primera ocasió van ser distingits: Matilde Salvador, Miquel Peris i Traver Griñó, tres il·lustres castellonencs que els havien ajudat amb l'himne, l'escut i el nom de la colla. Des de llavors, no han faltat a la seua cita, cada vespra del Pregó, per otorgar la seua màxima distinció: Josep Pascual i Tirado, Paco Pascual, el pintor Juan Ripollés, Xarxa Teatre, Carlos Múrria, Moros d’Alqueria, Club Atletisme “Playas de Castellón”, l’actor castellonenc Carlos Latre… En l'última edició, en la Magdalena de 2018, es va nomenar a Elisabeth Breva, per la seua contribució a les nostres

165 165

Aquesta associació, Moros d'Alqueria, que va aparéixer per primera vegada en el Pregó de 1976, van ser els pioners, entre els ens festers, a l'hora de reconéixer els mèrits de destacats membres de la societat castellonenca amb l'organització, creant, a partir de 1985, el premi Moro de l’Any. Aquell primer destacat va ser l’atleta castellonenc olímpic, Andrés Vera. Li van seguir Guillermo Montesinos, Tasio Flors, Antonio Tirado, Crescencio López "Chencho", Jaime Nos, Alejandro García, Luis Herrero, José María Mulet... I molts, molts més fins que, l'any 2010, el premi Moro de l’Any donaria pas a una proposta més ambiciosa, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Balaguer Gonel Hermanos. Així, es concedirien tres premis: el Premi i beca Adrián Segura de Gastronomia, per a un estudiant de l'Escola d'Hostaleria de Castelló, el Premi i beca de música Instrument de Banda, per a un alumne del Conservatori Superior Salvador Seguí de Castelló i el Premi Cultura i Festes Ciutat de Castelló, a una festa de reconegut prestigi a escala internacional. Uns premis que han permés a joves de Castelló completar els seus estudis en alguns dels millors restaurants del país o en agrupacions musicals de prestigi internacional. En l'última edició, en la Magdalena 2018, els guardonats han estat:


festes, sent la primera dona Presidenta de Gaiata -i actualment la més veterana d'entre el president de Gaiata- i de Gestora, així com membre actiu de la Junta de Festes. Adelantat de la colla l'Aljama. Des de l'associació cultural l'Aljama, fundada el setembre de 1990, s’atorga anualment una distinció a les persones, col·lectius o ens que consideren mereixedores de tal honor. Són una entitat que representa una part de la història de Castelló i per això, van pensar que el més apropiat era donar-li a la distinció el nom d'una figura històrica, un alt càrrec de l'Aljama medieval de Castelló. L'Adelantat medieval era un funcionari de l'aljama. Era el que "anava per davant" i es dirigia als cristians, per negociar i dirimir quantes qüestions pogueren sorgir entre ambdues comunitats. Ser Adelantat de l'Aljama suposa que l'homenatjat o l’homenatjada, ostenta la presidència honorífica de l'associació, durant l'any i, a més a més, desfila amb la colla en lloc preferent en la Cavalcada del Pregó. La primera distinció d’Adelantat es va atorgar l'any 1992 i va recaure en la persona de José Ramón Magdalena Nomdedeu, erudit historiador i filòleg, fill de Castelló. La segona persona nomenada "Adelantat", en aquest cas "Adelantada", va ser Carmen Díaz de Rábago, historiadora. Des de llavors, moltes entitats i personalitats han merescut aquesta distinció: el periodista Paco Pascual, l’artista gaiater Jaime Ortiz, Xarxa Teatre, el mestre pintor Lorenzo Ramírez… En la Magdalena 2018, va ser l'artista castellonenca Maria Griñó la que va ostentar el títol d’Adelantada de l’Aljama.

166 166

Guillem de Mont-rodó de la Milícia Templera de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Dins de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, en 1995, es crea la secció Milícia Templera. Aquesta secció, a partir de l'edició de 1997, atorgarà una distinció, en un homenatge als Templers, a través de la insigne figura del Mestre Templer Guillem de Mont-Rodó, tutor i educador del nostre Rei i peça clau a la infància i adolescència del Rei Jaume I. En aquesta primera edició, la distinció va recaure en Luís Viciano. Ja són 22 edicions d'aquesta distinció per la qual han passat diferents


No és intenció de qui subscriu, fer una relació detallada de totes i cadascuna de les distincions que existeixen dins el món festiu de la nostra ciutat. Segurament, hi haurà tantes com ens estan vinculats a les nostres festes. Cadascú, a la seua manera, realitzarà el reconeixement d'una forma més o menys solemne. Perquè en aquesta terra, si alguna cosa ens caracteritza és ser agraïts. I les nostres festes estan plenes de col·laboracions abnegades, sense les quals seria impossible poder viure unes festes com les que hui coneixem. Per açò, em permetreu la llicència de convertir, aquest humil escrit, en homenatge als milers i milers de persones que han treballat desinteressadament per les nostres festes, perdent hores del seu oci i fins i tot, posant els seus propis diners. Des dels màxims òrgans de gestió fins el membre de l'ens més humil que treballa per les nostres festes, TOTS I TOTES, són mereixedors d'aquest homenatge; fem per tant un reconeixement exprés, dedicat als qui aquest esforç el canalitzen en les comissions de sector. Doncs són ells i elles, els qui mantenen encesa la llum de l'amor filial i, cada tercer diumenge de Quaresma, il·luminen la ciutat amb l'encisadora llum de les seues Gaiates, el nostre símbol, aquell que ens diferencia de la resta, per ser únic.

167 167

personalitats: Vicente Miralles Troncho, Joaquin Borràs Llorens, Francisco Toledo, José Gargori… fins a l'edició de la Magdalena de 2018, en la qual es va nomenar al Xef, Miguel Barreda –qui, per cert, acaba de renovar la seua estrella Michelin, per al 2019-.


ALTRES ENS FESTIUS

Els ens vinculats. Sumant a les festes de Castelló. Autor: Joan Josep Trilles i Font Llicenciat en Humanitats UJI

E

ncara que les nostres festes majors són, pel seu impacte i participació, les festes de la Magdalena, a Castelló hi ha festa des del primer dia de l'any fins el 31 de desembre.Tenim col·lectius a la nostra ciutat, com són les gaiates i la Junta de Festes que procuren arribar “oficialment” a tota la població amb les festes; tot l'any mouen social i culturalment tot el seu sector i fan viure a tothom les nostres tradicions més pairals. Però Castelló ha deixat de ser una ciutat gran per a convertir-se en una gran ciutat. Ara fa 75 anys, un grapat de bons castellonencs van agafar el repte de renovar unes festes, les festes de què ara gaudim tots.En aquest espai, però, no hem de parlar de les gaiates ni de la Junta de Festes, sinó d'altres entitats que, a causa de la seva vinculació amb la festa, treballen dia a dia per aquesta, d'una manera menys “oficial”, aportant i sumant la seua feina a l'ombra.

168 168

És clar, pense en els ens vinculats, que segons els estatuts del Patronat Municipal de Festes, es denominen com a col·lectius ciutadans que per la seva especial significació, lligam històric i finalitats, figuren amb pes específic i mereixen especial consideració o desitgen vincular-se per vegada primera en l'estructura organitzadora de les Festes de la Ciutat, col·laborant en el desenvolupament d'aquestes. Als estatuts del Patronat Municipal de Festes trobem una classificació dels ens festers: les festes de carrer, les confraries, els barris perifèrics, els Cavallers de la Conquesta, els Moros d'Alqueria i les colles festeres. Però si mirem la composició de l'Assemblea General de Festes, tenen la classificació d’ens vinculats els Moros d’Alqueria, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Els 20 del 88, la Colla del Rei Barbut, la Colla Bacalao, l’Host del Castell Vell, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, la Confraria de la Mare de Déu de Lledó, la Confraria de la Puríssima Sang de Jesús, la Confraria Pau i Caritat, la Confraria de Santa Maria Magdalena, Amics de la Natura i la Comissió de Festes de Sant Pere, a més de representants de Gaiates, la Federació de Colles i les Festes de Carrer. Si ho estudiem amb tranquil·litat, trobem que estan tots els apartats de les nostres festes: de carrer per tota la ciutat, Magdalena, Setmana Santa, Sant Cristòfol, Nit de Sant Joan, Sant Pere... Entre tots fem gran la festa de Castelló. Però vull insistir, tots i totes les manifestacions dels cicles festers de Castelló, tenint en compte, per descomptat, les Festes de la Magdalena, amb la seva internacionalitat guanyada, han de ser l'eix motor que es nodrisca de tots els col·lectius festers. Un poc egoistament, considerant la meua procedència del món de les colles, puc afirmar, gràcies a una foto de la família de Mari Carmen Aldás, que l'any 1944 es donava un “Primer premio <<Colla>> ”, abans de 1945. Potser per la


seua participació amb un camió a la Romeria? Però tothom aporta el que pot i sap, a canvi de no res. Fem doncs un repàs:

169 169

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va ser fundada en 1955, encara que en les seves cròniques figura l'any 1951 com a prohom, Francesc Martínez Díaz. Els seus emblemes oficials són: l’estendard “el Penó de la Senyera”, el casc i l’espasa del Rei en Jaume I. Entre els seus trets d'identitat destaca el de “difondre la nostra cultura i la nostra identitat com a poble i promoure l’ús de la nostra llengua en les nostres activitats i publicacions, de manera que aquestes siguen un element normalitzador del valencià en la societat, com a llengua pròpia i com a patrimoni cultural”. No de veres han estat part fonamental en l’ensenyament als castellonencs de l'apartat històric de Castelló amb les figures del rei en Jaume i na Violant d'Hongria, i la llengua que ens uneix. L'Associació Cultural “Moros d’Alqueria” va nàixer al mes de maig de 1975 de les inquietuds d'un grup de joves castellonencs, als quals es va unir des del principi un alcoià establert a Castelló, Jorge Vitoria, per a donar rellevància “als moros” en l'apartat històric del Pregó. Han participat activament en les diferents Juntes de Festes i han creat nous espais com el Festival Internacional de Música de Festa.

Les Festes de Carrer han estat sempre presents. Ja al segle XVIII apareix documentat que era un costum arrelat a alguns barris i carrers del nostre poble celebrar festes patronals: els ravals de Sant Fèlix, la Trinitat, el Calvari en són clares referències; també els carrers d'Enmig o d'Amunt, Major i el de la Illeta, el Canyaret o el pany de Santo Domingo i actualment l'Associació de Festes de Carrer i Barris de Castelló, que en l'actualitat aglutina 22 festes que mouen un bon nombre de castellonencs al llarg de tot l'any.


La Federació de Colles, encara que ja funcionaven un grapat de colles, a partir de 1993 es creà un projecte que començà amb divuit colles. En l’actualitat són gairebé més de dos-centes cinquanta associacions culturals. Són gent que sap fer festa i que també té coneixements en matèria de cultura. Han demostrat que saben lluitar per les tradicions pairals, que saben apreciar allò que els nostres avantpassats ens han sabut transmetre, que volen sumar dia a dia la festa a la cultura. Carros engalanats, Escola de Dolçaina i Tabal, Llibrets de Festa, Nit de Sant Joan... són els referents. Conten els amics de la Colla del Rei Barbut que naixen d'un “dijous dels de Castelló” (estudiants o no) a la veïna València, i a iniciativa d'un grup de joves preocupats per la festa i per reivindicar el nom de Castelló al “Cap i casal” l'any 1976. Ells van traure el nom de Josep Pasqual i Tirado a tot Castelló, amb el Tombatossals, en el qual apareix un entranyable, sorneguer de vegades, sempre divertit i amb una preocupació constant per crear i millorar el seu regne, Castelló i el seu terme, agafant el nom “El Rei Barbut” per a la colla, un rei que reunia a un grup de gent molt variada, els seus súbdits i la Conlloga del fill de Penyeta Roja i Tossal Gros. Per això pensem que al voltant del Rei Barbut es podia conjuminar tot el sentir dels joves del Castelló d'aleshores.

170 170 Un altre ens és la Colla Bacalao, fundada el 1992, amb l’objectiu de participar en les festes de la forma més activa possible. La seva filosofia va ser des del principi viure la festa sense complexos. És coneguda la seva participació en el Pregó de la Magdalena, escenificant una part de la història de la província de Castelló, com van ser els atacs barbarescos a les nostres costes. A causa d'això, estudiem i investiguem aquest episodi de la nostra història, intentant representar el més fidelment possible allò que va ocórrer als segles XVI i XVII, amb la seva lògica repercussió en la societat castellonenca de l'època. També en l'apartat històric trobem l’Host del Castell Vell. Aquesta associació cultural va nàixer el 18 de setembre del 1987. La gran majoria dels seus fundadors provenien del Capítol Permanent de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que justament aquell mateix any havien finalitzat el seu mandat estatutari. Pren el seu nom de la guarnició que el rei Jaume I va establir al


pujolet de la Magdalena durant els primers temps de la conquesta i, fidel a aquest origen, l’associació nomena cada any un soci d’honor que rep el títol d’Alcaid del Castell Vell, en memòria de qui era la primera autoritat d’aquella guarnició.

I per acabar amb els ens festers, un remat entranyable per a mi, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, va nàixer l'any 1981, en un moment en què semblava que la música de dolçaina i tabal havia de desaparèixer per falta de continuadors dels llegendaris dolçainers del Grau, Xamberga i Illescas. Van ser uns quants amics que, impulsats per l'interès que senten per aquests instruments, es van reunir i van començar a aprendre algunes tocates típiques de les comarques de Castelló i d'altres del País Valencià. El que en principi havia estat un joc va esdevenir més que una afecció, i a aquella colleta se li va anar afegint gent nova que sentia les mateixes inquietuds. Hui aquest camí s'ha consolidat i Castelló pot gaudir d'una bona representació en el món de la dolçaina i el tabal. El so d'aquests instruments està present en totes les nostres festes més pairals. Podríem continuar parlant d'altres com les confraries: de la Mare de Déu de Lledó, de la Puríssima Sang de Jesús, de Pau i Caritat i de Santa Maria Magdalena. Aquestes donen un toc especial a la nostra festa gran, per Pasqua i al mes de maig. Completem el nostre ventall amb Amics de la Natura i la Comissió de Festes de Sant Pere. La primera acosta a les festes de la Magdalena una fira diferent, i els amics del Grau amb la seva festa donen la benvinguda a l'estiu. Aquests són els ens “oficials” amb justa representació dins del món de la festa: els grups de danses, els Cavallers Templers de Castelló, la Colla Pixaví, la Colla Rebombori, la Colla El Magre... una llista que podem fer interminable, però hem de tenir molt en compte que són entitats que sumen a la festa i Castelló és una ciutat caracteritzada per tenir un magnífic cicle fester, que mou social i econòmicament la societat castellonenca que ens bressola.

171 171

En canvi, Els 20 del 88 tenia un vessant diferent. Aquesta associació, aprovada el 4 de gener de 1990, es va constituir per a fer activitats formatives culturals i gastronòmiques. L’any 1990 se li concedeix la direcció del Mesó del Vi de les Festes de la Magdalena amb moltes novetats. A banda de dur a conferenciants de prestigi com a preàmbul de les festes, Els 20 del 88 comencen a organitzar, com a associació, mostres gastronòmiques que es repetiran durant anys, com Mar i Muntanya Magdalena 1992, per a acostar més els pobles de la província de l’interior i de la costa i donar a conèixer els plats típics de cada zona.


ORGANITZACIÓ DE LES FESTES

La gestió de les festes de Castelló Autor: Equip de llibret

E

l Patronat Municipal de Festes de Castelló de la Plana, és un organisme autònom creat per acord de l'Ajuntament en Ple el 27 de juliol de 2012, que es regula pels estatuts aprovats en eixe mateix acord plenari com a conseqüència del nou règim jurídic establert pels organismes autònoms en la Llei 57/ 2003 de 16 de desembre, de mesures per a la Modernització del Govern Local. Aquests nous Estatuts van derogar els Estatuts de la Fundació Municipal de Festes de Castelló de la Plana aprovats pel Ple de l'Ajuntament per acord el 29 de setembre de 1988 amb les modificacions aprovades definitivament per acord plenari el 25 d'abril de 1994. Les finalitats del Patronat Municipal de Festes són promoure, fomentar i organitzar les Festes de la Ciutat de Castelló de la Plana, l'organització de les quals correspon a l'Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana, i col·laborar i assessorar en la celebració d'altres festes que s'organitzen en la ciutat per associacions, entitats, carrers i barris, etc., sempre que aquestes festes tinguen caràcter públic.

172 172

El Patronat té la seva seu en el Palau de la Festa, c/Riu Sella, 1, de la ciutat. Està presidit per l'Excm. Sr. Alcalde/ssa de la Ciutat i està format pels òrgans següents: L'Assemblea General, composta per representants de l'Ajuntament, del Consell Rector i pels membres de tots els ens festius, associacions de veïns i veines, associacions culturals i empreses col·laboradores, és l'òrgan de participació ciutadana del Patronat, amb funcions de proposta, impuls, informació i consulta de tots aquells assumptes que siguen de la competència del Patronat. Les seves principals atribucions són: ·La representació i defensa dels interessos dels distints sectors que intervenen en les activitats de les Festes davant de l'Ajuntament i estrènyer els llaços de cordialitat entre els distints ens que participen en les festes de la ciutat de Castelló. ·Proposar iniciatives per al foment i millora de les festes, el seu èxit, difusió i prestigi. ·Proposar a la presidència del patronat el nomenament del President/a de la Junta de Festes. ·Orientar l'activitat del Patronat de Festes fixant els seus objectius, prioritats i criteris d'actuació i proposar mesures per a fomentar la pervivència de les tradicions i cultura castellonera. ·Conèixer i valorar el resultat de les festes, proposant al Consell Rector les millores que estimen adequades.

L'Assemblea General es reunirà en sessió ordinària entre els mesos de juny i juliol de cada any en la data i hora que determine la presidència. L'Assemblea General es va constituir per primera vegada en sessió extraordinària celebrada el dia 9 de febrer de 2013.


El Consell Rector. Compost per l'Alcalde/ssa que és el president/a nat, pel regidor de festes de l'Ajuntament com a president/a d'aquest, el vicepresident/a, sis representants dels grups polítics municipals que poden ser o no regidors/es, quatre vocals en representació de l'Assemblea General, és el màxim òrgan col·legiat del Patronat i les seves principals atribucions són l'aprovació de les propostes del pressupost i les seves modificacions, així com rendir el compte general, proposant al Ple de l'Ajuntament la seva aprovació i aprovar anualment el programa oficial de les Festes proposat per la Junta de Festes i la resta de competències de caràcter decisori i executiu. El Consell Rector es reunirà en sessió ordinària, com a mínim una vegada al trimestre en la data que acorde aquest i el President de la Junta de Festes assistirà a les seves sessions. El Consell Rector es va constituir per primera vegada en sessió extraordinària celebrada el dia 15 de febrer de 2013. La Presidència i la Vicepresidència. L'Alcalde/ssa de Castelló és el president/a nat del Patronat i li correspon el nomenament de la Presidència i Vicepresidència d'aquest.

La Vicepresidència del Patronat li correspon a un dels membres de la Corporació municipal i substitueix el president/a en els casos de vacant, absència, malaltia o abstenció legal o reglamentària. La Vicepresidència del Patronat l'ostenta la Il•lma. Sra. Vicealcaldessa. Correspon a la Presidència la representació institucional del Patronat, sense perjuí que exercisca l'Alcaldia, convocar i presidir les sessions de l'Assemblea General i el Consell Rector, la publicació, execució i compliment dels seus acords i la resta d'atribucions que no s'atribuïsquen expressament en els Estatuts a altres òrgans del Patronat. La Junta de Festes. És l'òrgan de col·laboració i suport a les funcions d'organització i protocol de les festes i actua sota la dependència de la Presidència del Patronat. La Junta de Festes la integran dos equips de treball. L'Equip de Gestió i l'Equip de Col·laboració, al capdavant dels quals es troba un Coordinador General que es denomina President/a de la Junta de Festes designat per la Presidència del Patronat a proposta de l'Assemblea General.

173 173

La presidència del Patronat li correspon al Regidor/a de Festes de l'Ajuntament.


174 174 L'Equip de Gestió. Està compost per un màxim de 12 membres designats pel President/a de Patronat, a proposta del President/a de la Junta de Festes, d'entre els quals es designarà un Coordinador/a de Grup que és el Vicepresident/a primer de la Junta de Festes. L'Equip de Col·laboració. Està compost per un màxim de 12 membres que tindran un Coordinador/a de Grup què és el Vicepresident/a segon, designat entre els membres de l'Equip de Gestió. Les persones de l'Equip de Col·laboració seran designades per la Presidència per un període de dos anys i a proposta dels col·lectius festers: ·5 membres entre les propostes formulades per les Gaiates. ·4 membres entre les propostes formulades per les Colles. ·1 membre entre les propostes dels Ens Vinculats. ·1 membre entre les propostes de Festes de Carrer i Barris de la Ciutat. ·1 membre entre les propostes de Grups de Teatre i Danses. Ambdós equips actuaran sota la direcció del President de la Junta de Festes d'acord amb les directrius fixades per la Presidència del Patronat.


175 175


REINES

Sensacions Autora: María España i Novoa Reina de les Festes 2012

S

et anys i mig després de l'últim divendres de juliol de 2011, el meu telèfon va sonar i tot va canviar. Aquell dia m'atorgaren el privilegi de ser la Reina de les Festes de la nostra benvolguda ciutat de Castelló i no puc evitar emocionar-me de nou quan em pare a rememorar cada segon per escriure aquestes línies. Encara set anys després continue pensant que he sigut la persona més afortunada del món i que la definició de felicitat en estat pur només té tres paraules: Festes de Castelló.

176 176 En un primer moment la responsabilitat espantava, clar que sí!, en els primers segons d'allau pareix que t'estiga esperant un any sense ordre ni concert amb la sensació d'aquell que es deixa portar i, encara que es tarda poc en assumir el control de la situació, en certa manera, així va ser, em vaig deixar portar per les sensacions. I és que els anys passen, però les sensacions perduren i mai s'obliden. Recorde exactament quan per fi vaig poder abraçar a Carla Collazos, la meua Reina Infantil, o a les nostres Dames de la Ciutat, i vaig sentir eixa connexió especial i inexplicable que ens uniria per sempre a nosaltres i a totes les nostres famílies com a família festera. Una família que ho va viure tot amb l'adrenalina al màxim i amb eixa sensació d'eufòria que et permet gaudir de cada segon com si fos l'últim. I eixa és la unió que vam tractar de traslladar a tots des de la nostra posició, per tal d'il·lusionar


a aquells que amb el seu treball ens donen sempre les millors Festes i, a més a més, donar a conèixer el seu esforç. I és que el calor de la gent deixa empremta. Mai podré agrair suficient tot l'afecte rebut, ni oblidar els aplaudiments, les paraules d'ànim i la il·lusió amb que s'apropaven els xiquets per donar-me un dibuix, demanar-me una foto o la percepció de que tot el món t'estima, et dona el seu suport i està amb tu per animar-te a continuar i gaudir del millor any de la teua vida.

Recorde com si fos hui el moment de l'espera a les portes del corredor d'un Teatre Principal abarrotat el dia de la Imposició de Bandes i a algú que de sobte em va dir: «Respira Maria, t'estàs posant morada i ningú vol veure't així». Eixe va ser el punt d'inflexió que em va fer reaccionar de sobte i adonar-me de que el dia havia arribat, que tots confiaven en mi, havia de viure el moment gaudint de tot, i va aconseguir que l’entrada al teatre fora com si m'obriren les portes al cel. Puc recordar exactament tot, sobretot a la meua família i, en especial, al meu iaio Pepe assegut en primera fila mentre l'Alcalde em posava la banda verda al pit i els clarins entonaven les notes de la Marxa de la Ciutat, en el que seria l'últim acte del meu iaio abans de la seua llarga malaltia. I des d'aquell moment, els meus ulls s'humitegen i se'm posa la pell de gallina quan torne a escoltar aquelles notes que, a més de tot allò, em recorden que l'ermita de la Magdalena i la llum de les gaiates no es contemplen només al paisatge, els privilegiats també les portem al nostre cor. Cadascuna de les famílies gaiateres em va donar molts altres moments que mai oblidaré, com quan en l'Homenatge a les Comissions de Sector vaig escoltar els víctors i aplaudiments dels acompanyants, tots en peu, al recordar-me d'ells en el meu discurs, donant-me de nou el suport per continuar, com sempre ho fan amb cadascuna de nosaltres, com Carlos Feliu sempre ho va fer amb mi fins al punt d'arribar a ser el meu galantejador el dia de la Galania. Però les comissions són molt àmplies i encara que la meua, la del Brancal de la Ciutat, em va donar molt bons moments, sempre recordaré la visita a la gaiata 5 i com Irene Benages va solucionar un d'eixos xicotets problemes amb els que et trobes de vegades, secrets que s'agraeixen i que no fa falta confessar.

177 177

Són moltes les coses que podria contar del meu any, podria recordar cadascuna de les festes de carrer, inauguracions, presentacions de publicacions de tot tipus, cadascun dels actes de les nostres Festes de la Magdalena, la visita a les poblacions veïnes, les hores de perruqueria, la falta de son i un llarg etc. difícil de resumir en aquestes línies i, encara que tot va ser especial i emotiu, permeteu-me que compartisca uns records únics amb tots vosaltres, d'eixos que et marquen per sempre, que no s'obliden i que estan protagonitzats per la gent, per aquells sense els qui res tindria sentit.


Sempre sensacions! Com la de desesperació quan es va incendiar el magatzem de gaiates o com la d'unió amb ma mare quan, una vegada vestida, es tirava al sòl com si fora una croqueta per tal de comprovar que tot estava al seu lloc. Sensacions dolces de poemes només per a mi, de terratrèmol intern amb cada explosió pirotècnica o la sensació de tornar al passat el dia de la Romeria. Sensacions com la de que la nit es torna dia en la desfilada de gaiates o de berbena continua junt a ens i colles. Sensacions com mirar de front a la Verge del Lledó en la seua ofrena i sentir-me plena o com la del Magdalena Vitol quan tots es resistien a anar-se'n a les seues cases. Sensacions com la de trobar-se els somriures dels tres homes de la meua vida a cada racó...

178 178

Les nostres Festes són una forma de vida i un cúmul de sensacions i pot ser per això tenim tant a veure amb les nostres Festes veïnes i germanes, les Falles de València i les Fogueres d'Alacant. Tal volta per això tant la Fallera Major de València del 2012, Sandra Muñoz, com la Bellea del Foc d'Alacant de 2012, Elena García, es van convertir en grans companyes i amigues. Perquè és molt difícil no congeniar amb qui sent el mateix que tu. És molt difícil no amar aquelles festes que, amb les seues diferències i particularitats, però amb un sentiment profund i similar, et desperten tantes coses positives i de les que aprens tant. Les vivències amb elles van marcar la meua vida, les proclamacions, els moments de rialles i entrevistes, les fotos abraçades a l’acabar les festes alacantines sabent que a Sandra i a mi ens quedava poc per finalitzar aquell somni, les ofrenes, els castells, les mascletaes.... La millor forma de viure les nostres festes és sentir-les i mentre hi haja algú que s'emocione amb cada nota de la nostra música, vibre amb el dispar de cada carcassa, somriga al contemplar els nostres monuments, aguaite pel balcó cada desfilada i treballe per a que siga possible, el record del passat i la construcció del futur estan assegurats. I tinc la sensació de que així serà.


179 179


PARTICIPACIÓ DEL POBLE EN LES FESTES

La integració del poble de Castelló en les festes de la ciutat Autor: Joan Querol i Vicent ’’Las principales fiestas de la ciudad son las que conmemoran su fundación, Festes de la Magdalena. Son nueve días de fiesta que se estructuran desde el tercer sábado de Cuaresma hasta el cuarto domingo de este periodo. El núcleo de la celebración es la Romeria de les Canyes, con la participación de decenas de miles de castellonenses que cada año rememoran el hecho fundacional regresando al solar de sus antepasados, en el cerro de La Magdalena.’’ ’’Cada una de las distintas demarcaciones, ha sabido conservar el sabor tradicional de la convivencia entre el vecindario, que tiene en sus fiestas su más genuina expresión. Sin esos componentes la fiesta queda desvirtuada y reducida a unos actos externos que pasan rápidamente sin dejar rastro.’’ ‘’Una fiesta popular con sustancia es la que genera, y sólo ella, solidaridad, fraternidad, hermandad, amistad y sana convivencia, tanto en los momentos buenos como en los malos. Esto únicamente hace vecindario, hace pueblo. Esto es la FESTA DE CARRER’’.

A

mb aquests paràgrafs trets de la web de l’Ajuntament de Castelló (http:// www.castello.es/) comence aquest article de ‘’ploma crítica’’, per parlar sobre la integració de la gent de Castelló de la Plana en les festes de la nostra ciutat. Abans de tot dir que només pretenc fer una reflexió sobre el que passa i que podem fer per canviar-ho.

180 180

Em permetreu que parle breument en primer lloc les Festes de Carrer; aquestes festes solen honrar a un Sant o Santa d’algun carrer de la nostra ciutat. Són festes de caràcter veïnal en quant a organització i participació fonamental es refereix. Aquestes comissions veïnals o associacions promulguen unes festes al carrer amb diverses activitats barrejant així la part religiosa amb la cívica. Són dies d’encontre i germanor del veïnat, on la majoria són famílies de les que es diu ‘’de tota la vida’’, les quals acumulen varies generacions al carrer determinat. La gent es passa el dia al carrer on es fan concerts, dinars, processons, jocs per als més menuts, etc…

Sant Blai entrant a l’església de la Trinitat, en la imatge veiem també a Clara Soler filla del difunt Miquel Soler ‘’alma mater’’ de les festes d’aquest carrer

Amb el pas del temps, les associacions de veïns i veïnes han anat perdent membres i els restants han envellit sense relleu generacional. Aquesta situació ha creat una greu escletxa en participació i organització, que amb escàs pressupost sobreviuen. A continuació ens trobem amb la festa major, les Festes de la Magdalena, nou dies per a recordar d’on venim, qui som, els fills de la Plana, aquells que baixaren del Castell Vell per a poblar la Plana fa 767 anys per decret del Rei Jaume I, el Conqueridor. Nou dies replets de activitats plenes de folklore tradicional castellonenc i diversos actes i homenatges a diverses figures de gran importància en la història de la ciutat.


També la ciutat gaudeix d’una agenda cultural cada any més àmplia amb concerts de tot tipus de música, actuacions de teatre al carrer i al teatre, desfilades de bandes internacionals, diverses activitats infantils, etc… A més, compta amb una oferta gastronòmica més que àmplia amb la quantitat innombrable de mesons, de la tapa i el vi, situats a diversos punts de la ciutat, aquests són el nucli de festa continua durant tot el dia. Inexplicablement Castelló està ple de gent als carrers però quan es tracta d’un acte dins de l’apartat històric i tradicional, trobem que la participació és lamentablement escassa, mai es gaudeix d’una audiència plena d’acord amb la dimensió poblacional de la ciutat.

181 181

La cultura del ‘tapeo’ s’ha fet més que popular i cada vegada més joves i no tan joves passen el dia als mesons i als concerts, mentre Castelló commemora les seves arrels i fa cultura del nostre poble. Les gaiates i els ens vinculats han vist disminuïda la seva llista de socis i sòcies en els darrers anys, gent que prefereix anar a esquiar a Andorra en Magdalena o no vol saber res de les festes.

Mesons del vi i de la tapa completament abarrotats per la gent de Castelló

Quan es planteja que hi ha un problema de base, molta gent diu que les gaiates no fan per captar gent, que és car, que ja no són les festes d’abans i més rumors populars… Quan es planteja un mecanisme de participació per a què qualsevol persona intervinga, done la seva opinió i demane un canvi, per què només acudeix la gent del món de la festa? Estic parlant com imagineu del IV Congrés Magdalener, el qual va tenir 727 congressistes dels quals van assistir uns 300 a les diferents sessions. Per què ningú de tots aquells que es queixen en xicotets cercles va fer res per intervenir? Serà que la gent de Castelló està perdent la il·lusió en les festes de la Magdalena? Serà que cada vegada menys famílies fan per introduir els seus fills i filles en aquest món? Serà que no hem sabut fer front als canvis socials i no s’han actualitzat les festes? Siga com siga, Institucions, Junta de Festes, Gaiates, Ens Vinculats, Colles i el poble de Castelló hem de fer valer i fer-les grans, donant el renom que mereixen les nostres festes, dignes de nom i de fet. Perquè no volem límits d’ambicions massa modestes, hem de lluitar tots units, sense divisions ni fissures, per consens i amb un objectiu únic, el nostre Castelló, preservar el nostre folklore i les nostres arrels castellonenques i fer així partícips a tota la ciutat; sols aleshores serem un poble viu. I perquè no ens oblidem mai, LES FESTES LES FA EL POBLE.


BALLS I MÚSICA

Ballant a la Magdalena Autora: Sandra Quemades i Beltrán

182 182

S

i tanque els ulls i pense en La Magdalena, la primera imatge que veig és un pom de flors, flors estampades en la falda d’una balladora i, al mateix temps, als meus oïts m’arriben els primers acords del nostre bolero, el Bolero de Castelló. Per a mi, com per a molta gent, les festes de Castelló van lligades al ball i la dansa. De ben menuda, amb l’arribada de la festa, ma mare ficava el midó a les sinagües; això significava eixir al Pregó Infantil amb el grup del meu poble i, per alegria meua, no anar a l’escola eixe dia.

De més fadrina, la meua referència amb la festa era de nou el Pregó, però ara el de dissabte; i ,any rere any, ballant per representar al meu poble, vaig anar descobrint la diversitat de balls de la nostra província: la Dansa de Peníscola, jota i fandango de Llucena o Vistabella, l’Anguila de Vilareal, Camaraes de Vinaròs, Dansa de Sant Jordi, Ball Pla de Sant Mateu, Ball del Barril de Betxí, Dansa guerrera de la Todolella... i com no, els grups de la ciutat de Castelló amb les seves indumentàries i balls tan ben executats.


Actualment, i des de fa uns quants anys, continue ballant al Pregó i a les mostres de folklore però amb el grup més antic de la ciutat: el Grup Castelló.

Ara tornaré a obrir els ulls i estarà ple de flors al meu voltant, i s'escoltarà: “Que ballen, que ballen!!”. Comença la festa, comença el ball, comença la Magdalena... PREGÓÓÓÓÓ!!

183 183

Formar part del Grup Castelló m’ha permès viure més intensament la Magdalena, descobrint altres costums de la festa però sense deixar de banda el ball. Sobretot he redescobert de la mà d’un mestre de mestres, Ricardo Rosell, els tres balls de Castelló: la jota, amb el seu ritme in crescendo, les lletres de la Marineria, i l’elegància del Bolero.


186 HISTÒRIA DE LES FESTES

212

UN PASSEIG PER LES PRIMERES FALLES

190 LA LLUM I EL FOC

GASTRONOMIA FALLERA

214

FOC I FLAMA

192

MONUMENTS LES FALLES. ORIGEN I EVOLUCIÓ

194

POTÈNCIA DE LES FESTES

LES FALLES, PART FONAMENTAL EN L’ALLARGAMENT DE LA TEMPORADA TURÍSTICA ESTIVAL

184 184

196 DESENVOLUPAMENT DE L’ANY FESTER

LES FALLES SÓN TOT L’ANY

198 PAPER DE LA DONA EN LES FESTES

EL PAPER DE LA DONA EN EL MÓN DE LES FALLES

202 INDUMENTÀRIA MIRALL DE REALITATS EL VESTIT DELS LLAURADORS I LLAURADORES VALENCIANS I LA SEUA CONSTRUCCIÓ ICÒNICA

208 RELIGIÓ RECERCA DE LES ARRELS CRISTIANES DE LES FALLES

GASTRONOMIA

DISTINCIONS I RECOMPENSES BUNYOLS I DISTINTIUS

216

ORGANITZACIÓ DE LES FESTES ORGANITZACIÓ D’UNA JUNTA CENTRAL FALLERA, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT.

220 REINES EL 2012, UNA TELEFONADA VA CANVIAR LA MEUA VIDA PER SEMPRE

222 PARTICIPACIÓ DEL POBLE EN LES FESTES

LA INTEGRACIÓ DELS VALENCIANS EN LES FALLES BALLS I MÚSICA

226 BALLS I MÚSICA PARTICIPANT EN UNA FESTA QUE ARA ÉS PATRIMONI DE LA HUMANITAT


185 185


HISTÒRIA DE LES FESTES

Un passeig per les primeres Falles Autor: Equip de llibret

L

es Falles són un ritual de foc. Al llarg de tota la història de la humanitat, sempre hi ha hagut rituals que tenien com a protagonista aquest element, perquè simbolitza la renovació: destrueix les coses velles per a deixar lloc a les noves. És normal veure per les costes mediterrànies encendre fogueres per a commemorar l'entrada del solstici d'estiu, o per a cremar ninots que representen personatges rebutjats pel veïnat.

186 186

L’origen de les Falles va començar a València amb el gremi de Fusters; la vespra del dia de Sant Josep feien neteja del taller, abans de començar la nova temporada de treball a la primavera, cremant en una foguera els encenalls i andròmines velles que tingueren per a tirar. Cremaven també els parots, dels quals havien estat penjats els cresols durant l'hivern, que en acostar-se la primavera i anar allargantse els dies, ja no eren necessaris, s'entén que eren una estructura de fusta amb un parell de tatxes o unida amb cordill, res elaborat o durador, el just perquè aguante un hivern. Amb el temps, als parots se´ls va donar forma més o menys humana, a l'estil d'un espantaocells, donant així origen als ninots. Figuren altres versions que mostren que és una festa molt més antiga, basantse en la major antiguitat del culte al foc, en el compendi ritual de la tradició pagana, com ocorre amb les festes de Sant Anton, San Miquel o Sant Joan, en les vespres de les quals també es cremen fogueres. Segons aquesta versió, les falles tenen el seu origen en el ritual que anuncia l'arribada de la primavera. Finalment, un altre sector dóna suport a la versió del “ninot de mitja Quaresma” o “parot”, segons la qual les falles naixen del costum de llançar un ninot que representa a Luter, Judes o un altre personatge, a la foguera. Aquesta teoria explicaria l'existència de figures en les falles i el caràcter censor i satíric dels monuments. No hi ha constància documental del moment exacte de l'aparició d'aquestes festes populars. Les primeres notícies són de la segona meitat del segle XVIII, quan la festa ja estava consolidada. En aquesta època, van sorgir diverses lleis municipals que regulaven la ubicació dels monuments per evitar incendis. Ja en el segle XIX, els documents sobre falles es fan més freqüents.


Però, no obstant això, la festa fallera d'aquell llavors no era igual que l'actual. Les festes es consideraven festes de la vespra de Sant Josep; es plantaven el matí del 18 de març i es cremaven la mateixa nit. La seua estructura simulava un teatre: una tarima de fusta sobre la qual es posaven diversos “ninots” que representaven una escena, la qual s'acompanyava de cartells explicatius. Els “ninots” d'aquella època eren una estructura de fusta vestida amb roba autèntica i amb màscara de cartó, mentre que ara són completament de cartó pedra o similar. A més de les falles “monument” també hi havia altres fetes amb andròmines velles. A partir de l'últim terç del segle XIX, la festa comença a ampliar-se. El nombre de falles oscil·lava d'any en any, d'una en 1852 a 16 en 1872. A partir de 1866 la pirotècnia es fa més present, s'implanten les “despertades” i apareixen alguns “llibrets” (publicació que edita cada falla). Els grups de veïns que fan falles evolucionen i sorgeixen les primeres comissions falleres amb càrrecs directius. Des de 1873 es va anar implantant a poc a poc la “cremà” el dia 19 a la nit, però la “plantà” no es va traslladar a aquest dia i els festejos van passar a durar dos. No obstant això, l'ajuntament del moment dificultava la festa obligant a demanar permís per plantar monuments (1851) i fins i tot cobrant imposts per ferho des de 1872. A més, cap a 1851 s'instaura que Les Falles són un ritual de foc i la censura sobre les falles, per a controlar la crítica política, social i moral dels monuments. Aquestes pressions van aconseguir la desaparició definitiva de les falles d'andròmines velles i que en 1866 no es plantara cap monument. Però la força dels veïns i les veïnes i dels mitjans de comunicació va aconseguir una bona rebaixa dels impostos a les falles, la qual cosa, unit a la creació dels premis als millors monuments per part de la revista “El Traca”, va fer que en 1887 la tradició tornara amb potència, ja que aquest any es van plantar 29 falles. Al final del segle XIX, aquesta ja era la festa més popular de València. El nombre de falles va créixer i van començar a plantar-se en molts pobles. Van començar a fer-se més grans, més acabades, amb nous materials. En aquest context, la societat cultural Lo Rat Penat va proposar la creació de premis a les millors falles, i l'Ajuntament va aprovar la seua creació en 1901.

187 187

El primer esment de les Falles pròpiament dites, està datat en el segle XVIII, concretament 1740. Es parla d'algunes de les fogueres, dels milers que s'encenien als carrers de València, es van dir falles (de torxa). Eren figures satíriques que s'exposaven als carrers de València per a vergonya pública de personalitats o de situacions del barri Valencià on estiguera la falla. En la seua construcció participaven els veïns i les veïnes de cada carrer i anaven incorporant cartells, en els quals es feia al·lusió a personatges notoris de València. Els xiquets i les xiquetes demanaven per les portes “una estoreta velleta per a la falla” (catifa vella per a la falla), donant així amb un cant popular per demanar andròmines per a la falla, que per aquell moment era poc més que un calaix amb tres o quatre espantaocells amb careta.


188 188

Els anys 30 van ser el moment en què la fama de les falles va començar a aconseguir un nivell nacional i internacional. En 1927 es va reunir l'Assemblea Pro-Festes de Sant Josep per a coordinar i fomentar la festa. Amb l'impuls d'aquesta assemblea, el consistori va incrementar els diners dels premis a les falles i les va dividir en dues seccions segons el seu cost. La setmana fallera es va ampliar en 1928, i es va avançar la “plantà” a la nit del 16. Aquest any es crea el Comité Central Faller, preludi de la Junta Central Fallera. Entre els actes que va constituir aquest comité es troben la “Cridà”, l'Exposició del “ninot”, la “Nit del Foc”, les cavalcades i l'elecció d'onze Belleses Falleres i una Reina de les Falles, antecedents de la Fallera Major de València i la seua Cort d'Honor. La Guerra Civil va trastocar completament la festa, però en acabar el conflicte el nou consistori va decidir reconstruir-la. Així, va reunir els presidents i secretaris de les comissions falleres supervivents per a fundar en 1939 la Junta Central Fallera per coordinar les falles. Ací va començar, lògicament, un nou període de censura en els temes fallers, en el qual no era recomanable fer al·lusió al sexe ni crítica política. L'Ajuntament va incorporar nous actes com la Festa de la Clavariessa, precedent de l'Ofrena a la Verge. Pels anys 40 es van muntar les primeres comissions falleres modernes, amb president, directius, fallera major, estendard i demarcació. Els fallers i falleres van passar de reunir-se en bars o locals a fer-ho en casals. La Junta Central Fallera crea la secció especial per als premis i la delegació d'infantils, i obliga al fet que tota falla infantil estigués lligada a una gran. A partir dels anys 50, les falles creixen espectacularment en nombre de visitants i en volum econòmic. En aquesta dècada, la “Nit del Foc” passa del 16 al 19 de març i la Junta Central Fallera crea l'actual vestit negre de faller. En els anys 60, les comissions falleres ja fan servir el “casal” com a lloc de reunió. El nombre de comissions pujava quasi sense pausa des de 1960, arribant a superar les 200 en 1969. Es consoliden la secció infantil i la femenina dins de les comissions i els fallers en general eren cada vegada més (28.000 en 1970, mentre que en 1959 eren només 6.000). Les dimensions de les construccions eren cada vegada més grans, i comencen a destacar les falles de Na Jordana, el Pilar, la Mercè i Convent Jerusalem- Matemàtic Marzal, entre altres. Amb l'arribada de la democràcia, els polítics van passar a convertir-se en “ninots” amb assiduïtat. Els castells de focs artificials van deixar de fer-se en la plaça de l'Ajuntament en 1987 i van passar al llit del Riu Túria on hi ha més espai. La “plantà” va passar a realitzar-se la nit del 15 de març i la “Nit del


Foc” la del 18. La resta de la història de les falles la continuen fent els fallers i falleres, que fan tot el possible per adaptar la festa als nous temps.

189 189

Ara com ara, Les Falles de València porten al voltant d'un milió de turistes anuals amb quasi 400 falles a València i un parell de centenars de falles en la resta de Comunitat.

BIBLIOGRAFIA: http://www.lostinvalencia.com/, pàgina dedicada a les coses que no pots perdre’t a la Ciutat de València i que detalla l’origen i la història d’aquesta província.


LA LLUM I EL FOC

“Foc i flama” Autor: Rubén Soto i Vives

U

na de les majors representacions artístiques i festives de la Comunitat Valenciana, i en especial de la província de València, és la festa de les Falles. Un conjunt de monuments engalanen els carrers durant diversos dies del mes de març i el dia 19 del mateix, el foc engoleix aquestes creacions per demostrar la fugacitat de cada obra. És molt comú escoltar la frase "foc i flama" en el context lúdic i festiu de les Falles. Això, es deu al fet que el foc està present en la major part de l'any faller. A més, les flames estan vinculades a l'origen de la festa, quan a la vesprada de Sant Josep, s'encenia una foguera per anunciar la festivitat.

190 190

La festa fallera està plena d'esdeveniments pirotècnics com són les mascletaes, les quals a València es disparen des de l'1 de març fins al dia 19 en la plaça de l'Ajuntament. En aquest espectacle sonor, es reuneixen milers de persones cada dia per a disfrutar de les explosions dels "masclets" i escoltar la melodia que cada mestre pirotècnic realitza. Els castells de focs d'artifici també acompanyen el cicle fester, pintant el cel nocturn amb diverses formes i colors, afegint l'aspecte visual a l'apartat sonor i fent que tant els fallers i falleres com els visitants puguen disfrutar d'un obra artística efímera. Altre esdeveniment relacionat amb el foc és la despertà. Aquest acte també és molt tradicional durant els dies fallers. A primera hora del matí, les diverses comissions recorren els carrers tirant "Trons de Bac “i "Masclets" per a despertar als veïns i veïnes. Tots aquests actes descrits en els paràgrafs anteriors, són acompanyats pels petards que llencen els ciutadans i ciutadanes i els visitants de cada ciutat fallera, des de primera hora del matí fins a la darrera de la nit.


Aquest foc final encén la flama en el cor dels fallers i falleres, els quals l’endemà ja comencen a pensar en el nou any faller.

191 191

Finalment, el moment en què l'expressió "foc i flama" pren més relleu, és durant la nit de la Cremà; els monuments que han estat diversos dies sent motiu d'admiració i d’interès per tota la ciutadania es convertiran en cendra al llarg de la nit. Al voltant de les 22.00 hores, a València, les falles infantils començaran a cremar i l'art contingut en elles només es podrà recordar a través de les fotos i els vídeos que la gent haurà realitzat. Tot i això, la falla infantil amb el primer premi de la secció especial, tindrà el privilegi de ser cremada mitja hora més tard, de la mateixa manera a les 23.00 hores es cremarà el monument infantil de l'Ajuntament. Un cop reduïts a cendra tots els monuments infantils, s'espera a les 00.00 hores per a cremar les falles majors, amb l'excepció de la guanyadora del primer premi de la secció especial, la qual es cremarà a les 00.30 hores. L'última falla en cremar-se serà un altre cop la de l'Ajuntament, la qual posarà fi a la festa fallera a les 01.00 hores.


MONUMENTS

Les falles. Origen i evolució Autor: Juan Lluch i Martí

L

'origen de la festa de les Falles es remunta a l'antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vigílies de la festa del seu patró Sant Josep, cremaven enfront dels seus tallers, als carrers i places públiques, els trastos vells i inservibles juntament amb els artefactes de fusta anomenats "parots", que empraven per elevar les llums d'oli que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d'hivern. Per aquest motiu el dia de la cremà, moment en què cremen els monuments fallers, sempre coincideix amb el dia 19, Festivitat de Sant Josep. Aquestes Falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes que reproduïen fets socials censurables i crítica social sempre amb ironia i sentit de l'humor. Evolució.

192 192

Les falles van evolucionar en el moment que van començar a donar forma humana a aquests parots, per denunciar o riure’s d'algun veí. Posteriorment es realitzaven els «ninots» de fusta recoberta amb palla i careta aplicada a un informe cap de tela; figura rudimentària que es vestia amb roba vella. Després arribarien els «ninots» de cartró amb cap i mans de cera, també vestits amb roba, però nova i adequada; fins que es van modelar totalment en cartró. Aquesta tècnica emprada fins fa pocs anys -i encara mantinguda per alguns-, seguia el següent procés: a partir del modelatge en fang de la figura, s'obté un negatiu en escaiola, dividit en dos. ·Es trossejaven fulles de cartró, es mullen i es piquen per tal de tornar-les dúctils; ·Es xopaven en engrut (barreja de farina i aigua més sulfat de coure o pedra lipi) per col·locarles després i aconseguir successives capes. ·Quan el cartró estava sec s'extreia la peça que, unida a l'altra, componia la figura. ·Després es repassava la seva superfície amb engrut rebaixat, s'enganxen xicotetes tires de paper de diari per tal d'omplir algun buit i desnivell; es remodela de «pasteta» (massilla de raspadures de cartró tamisades, engrut, cua de fuster - «blanc de panet» - i unes gotes d'oli de llinosa) per ressaltar l'expressió de la cara (accentuant celles, pòmuls i llavis). ·Es preparava per a ser pintat; fase que es coneix per «donar de panet», consistent en recobrir la superfície del cartró amb quatre capes successives de pasta (cua de conill, aigua i blanc de panet), encara que ara tal procediment s'ha substituït per la pasta industrial «gotelé» . ·Finalment, es escatava la figura deixant-la totalment llisa i es pinta amb pintura plàstica. Aquesta tècnica requeria de motles per a realitzar tant les figures de base com les rematades de les falles, per tant, requeria molt de temps i material, tant per modelar les figures en fang com per a fer els motles. Encara que aquesta tècnica encara continua utilitzant-se, són més els tallers que opten per utilitzar el poliestirè expandit per a la modelització directa de cadascuna de les figures que componen la falla.


Aquesta tècnica ens ha permès també diversificar els estils de les falles atès que com anteriorment s'utilitzaven motles i eren molt costosos els artistes solien comprar o intercanviar les peces que s'utilitzaven. Tot aquest canvi no modifica per res la primitiva idea que va donar peu a la creació de les falles. Criticar i riure dels problemes diaris, amb tot l'enginy i la gràcia possible per, posteriorment, purificar amb el foc.

193 193

Això permet agilitzar la producció i reduir costos, atès que una vegada la figura està tallada es empapera directament amb diari o cartronet perquè agafe força i ja es pot preparar. També permet gastar menys fusta, ja que les peces resultants són més lleugeres que les que es fan amb cartró.


POTÈNCIA DE LES FESTES

Les Falles, part fonamental en l’allargament de la temporada turística estival Autora: Maria Tena i Colom

L

es Falles, festes dedicades a Sant Josep i que es celebren del 15 al 19 de març, són conegudes a nivell mundial i van ser declarades Festes d'Interès Turístic Internacional al 1965. Son les encarregades d'anunciar la primavera i es manifesten inundant la ciutat amb més de 700 monuments replets d'art, humor i sàtira, que es cremen a la nit de Sant Josep. El reclam turístic i el reconeixement a nivell mundial d'aquestes festes locals, ha fet que el concepte de turisme referent a festes d'aquesta índole canvie per complet. Les falles són un clar exemple de com unes festes es converteixen en alguna cosa més que 4 dies de coets, mascletaes i desfilades.

194 194

Tal és la importància de aquestes festes que molts turistes d'altres països recorren milions de kilòmetres per l'única raó de poder viure aquesta experiència des del més profund. L'arribada d'aquests provoca una gran quantitat de millores en les localitats en les que se celebren aquestes festes. Cal destacar que les Falles no es troben solament a la ciutat de València, si no que també es festegen en municipis propers com Sagunt (València) o Burriana (Castelló). Doncs, les despeses realitzades mentre es duen a terme les diferents activitats fan que el sistema econòmic d'aquest emplaçaments millori de forma considerable. La majoria d'aquests turistes trien l'est d'Espanya motivats pel bon clima mediterrani que tant ens caracteritza i que, a més a més, té molt a veure amb la realització de aquestes festes, ja que, en l'antiguitat, durant els freds hiverns, els fusters de la ciutat il·luminaven els seus tallers amb el "parot", una mena de làmpada de peu feta de fusta que cremaven durant la vigília de Sant Josep, quan els dies eren més llargs i el clima més càlid. Aquest va ser el naixement del que avui es coneix com el ninot, part fonamental d'un falla. Altres, la gran majoria estudiants, trien la capital per poder continuar amb els seus estudis i, a més a més, aprofiten la seua estada en el municipi per conèixer de més prop, no tan sols els monuments fallers, si no tot el que els envolta i que tanta curiositat desprèn.


195 195

Una vegada més, el clima és fonamental per a que aquestes festes funcionen correctament. Gràcies a la climatologia que presenta la Comunitat Valenciana, la temporada alta estival s'inicia amb el dispar de la primera mascletà de València, cap a l'1 de març. Molts dels turistes que antigament es traslladaven a València en abril o maig, avancen les seues vacances per tal de poder viure les festes. Després de la Cremà, molts d'aquests es traslladen a la que serà la seua casa durant l'estiu, una estada en la nostra Comunitat que durarà fins octubre aproximadament. Gràcies a aquest fet, durant els últims anys hem pogut assistir a una prolongació de la temporada turística estival, fet que no pot atribuir-se a altra circumstància que no siguen les activitats festives que es duen a terme al mes de març.


DESENVOLUPAMENT DE L’ANY FESTER

Les falles són tot l’any Autor: Rubén Soto i Vives

U

na frase molt popular durant la nit de la Cremà, un cop el foc ha consumit els ninots plantats en els carrers dels pobles i les ciutats, diu que “l'any faller comença just quan el monument queda convertit en cendra”. Açò ens fa entendre que l'activitat fallera no es redueix a una setmana o a un mes a l'any, sinó que les comissions tenen una gran activitat durant tots els mesos i, tot i que estes activitats tenen una menor repercussió mediàtica, cada cop són més anunciades i prenen una gran importància dins del món faller. Un cop hem deixat enrere els dies grans de festa major, i amb l'olor de cendra i pólvora encara al nas, comença l’època en la qual es fa el balanç de l'any que just acaba, es tria una nova junta directiva per a la comissió, s'elabora el pressupost que regira l'entitat durant els pròxims mesos, són designades les properes falleres majors i, fins i tot, es comença a pensar en el disseny de la falla. Amb totes estes activitats internes, s'arriba a l'estiu, on moltes comissions falleres realitzen jornades de convivència i els membres de les diverses entitats comparteixen un dinar, experiències i fan actes de germanor.

196 196

Sense gairebé adonar-se, s'arriba als mesos de tardor, on es realitza l'anomenat “mig any faller”. No existeix una data exacta per a esta festivitat, tot i que sol celebrar-se a finals de setembre o a principis d’octubre. En esta celebració, es realitzen múltiples activitats de caràcter esportiu, cultural i folklòric. Entre les activitats que es duen a terme, destaquen els sopars de “pa i porta”, on la comissió i membres del barri al qual pertany la falla ixen al carrer a fer un menjar de germanor on cadascú porta el seu propi entrepà i la falla posa begudes, patates, etc. També es realitzen uns altres actes com balls populars o festes amb discomòvils, campionats de petanca, música per a dolçaina i tabalet, etc. També a finals de setembre, o a principis d’octubre en funció del municipi, es realitzen les “presentacions”, un acte on es mostra a tota la societat les que seran les falleres majors de la població i de les diverses comissions del poble o ciutat. Estos actes acompanyaran el món faller fins a finals d'any, ja que la primera “presentació” la celebra la junta local fallera del municipi amb les màximes representants de la localitat. Un cop s'ha realitzat l'acte, els caps de


setmana següents realitzaran la “presentació” la resta de comissions. Este espectacle no consisteix en un simple nomenament públic de les joves falleres, sinó que va acompanyat de tota una escenificació i actuació de membres de la comissió que el converteixen en una cerimònia del més entretinguda. A més, a cada presentació són convidades múltiples entitats festives i culturals d'altres pobles i ciutats. Un cop arriba gener, comença el compte enrere per a la setmana gran. Les falles ja tenen forma, els llibrets, que s'han estat preparant des de la tardor, ja són a la impremta. Els grups de teatre que concursaran en les diverses competicions falleres ja tenen els papers apresos, i és que tal com es pot veure l'activitat fallera no descansa en cap moment. L'últim diumenge del mes de febrer, la festa comença a fer-se notar, és el dia de la Cridà. A primera hora del matí es realitza la Despertà, on

197 197

els coets i la música festiva fan alçar-se del llit als veïns del barri. A la tarda, al voltant de les 20:00 hores és la Cridà i les falleres majors de cada localitat anuncien des del balcó de l'Ajuntament, o les Torres de Serrano en el cas de València, que les Falles ja estan ací. A partir del mes de març, cada dia a les 14 hores, en el cas de la capital de la Comunitat Valenciana, se celebra una mascletà a la plaça de l'Ajuntament i del 15 al 19 de març se celebra la setmana gran. El primer dia es plantaran tots els monuments que convertiran els carrers en un museu d’art satíric durant els pròxims quatre dies, ja que el 19 de març, dia de Sant Josep, a la nit, totes les falles seran reduïdes a cendra en la Cremà. I amb la cendra calenta dels ninots, començarà el nou any faller, ja que com se sol dir: “l'any faller comença just quan el monument queda convertit en cendra”.


PAPER DE LA DONA EN LES FESTES

El paper de la dona en el món de les falles Autora: B.S.M

S

i fem un breu recorregut històric en el paper que ha tingut la dona al món de les falles podem afirmar que ha estat paral·lel al paper que ha tingut la dona en les diferents èpoques de la nostra societat.

Qui no recorda d’aquells ninots que ridiculitzaven el cos de la dona exagerant els seus pits mentre els artistes fallers deixaven molt poc a la imaginació dels que visitaven els monuments per l’escassa roba que duien els ninots femenins. Tampoc necessitem recordar la càrrega sexista i masclista que tenia el llenguatge de la crítica d’aquells primers monuments.

198 198

També pertany al passat l’escassa o nul·la representació que tenia la dona dins de les comissions executives, on cap dona regentava el càrrec de presidenta o de vicepresidenta ni el de tresorera o encarregada de pirotècnica, per citar alguns, càrrecs que quedaven restringits exclusivament al reducte dels fallers de gènere masculí. La dona quedava limitada a ser la que confeccionava i triava la disfressa per a la cavalcada, l’encarregada de l’organització dels àgapes fallers, o com a molt, de ser la bibliotecària-arxivera de la comissió, tot açò sense càrrec executiu. La diferència entre dones i homes també era evident en l’aspecte més visible, em refereix a la indumentària. Mentre les dones falleres s’engalanaven amb els seus rics i acolorits vestits regionals, i els seus elaborats pentinats, l’home faller vestia, en els seus inicis, amb un pantaló i jaqueta negres que li donava un aire més d’executiu o d’anar mudat a un acte seriós, que el d’un faller que es disposava a anar a una cercavila festiva. Sols els xiquets més menuts, els de les comissions infantils, eren els únics que anaven vestits de saragüells. Però una vegada es feien majors canviaven el saragüells pel pantaló i jaqueta negres. Per tot això el paper de la dona en el món de les falles era, en els seus inicis, un paper molt reduït, limitat únicament a la part estètica i decorativa de la festa, però amb poc valor en les decisions que regien l’organització de la comissió en el seu conjunt. Afortunadament tot açò ha canviat, lenta i inexorablement. Les dones hem fet sentir la nostra veu i açò ha quedat palès en el món faller. La dona fallera, sense renunciar a la seva feminitat i gust per lluir la indumentària típica valenciana, ha aconseguit, al mateix temps, fer-se un espai al costat del faller en les decisions importants que determinen la línia de treball de la seva comissió.


Actualment a ningú li sorprèn que una dona tinga el càrrec de presidenta o vicepresidenta, que siga tresorera o delegada de pirotècnica. Tampoc sorprèn al revés, que un home siga l'encarregat dels infantils, el delegat de triar la disfressa o d’encarregar-se de la cuina del casal. En les comissions actualment treballem braç a braç, homes i dones, per tal d'aconseguir que la nostra festa es supere i siga la millor possible. Des de les institucions també ha hagut un canvi important. L’Ajuntament de Sagunt va crear, ja fa temps, un premi a la falla més igualitària. També em consta que el jurat que avalua els monuments fallers i la crítica fallera valora molt positivament que el llenguatge i les escenes que es representen en els monuments no siguen sexistes ni masclistes. Actualment fallers i falleres de les diferents comissions treballen de bon grau per aconseguir-ho.

Ja no ens sorprenem pel fet que hi haja dones pirotècniques, ni dones artistes falleres. De fet la pirotècnica Reyes Martí va ser la primera dona a disparar la mascletà del Dia de Sant Josep el 19 de març del 2018. També va ser Reyes Martí l’encarregada de disparar els espectacles de la Nit del Foc el 18 de març i de la Nit de la cremà el 19 en les dues falles municipals que es planten a la plaça de l’Ajuntament de València. Primera dona presidenta de Falla de secció especial, imposant la banda a Cal recordar que va ser l’empresa la fallera major de la seua falla. pirotècnica de Borriana regentada per Reyes la que dispara ja, en les falles del 2017 una gran mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València el 18 de març. A més a més, les dones pirotècniques tenen el seu reconeixement el Dia Internacional de la Dona, on el 8 de març es dispara una gran mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València per part d’una dona.

Reyes Martí va ser la primera dona pirotècnica que va disparar la mascletà del Dia de Sant Josep.

Però encara queda molt camí per recórrer. Dels 200 artistes fallers que hi ha actualment només 10 són dones, i d’aquestes solament la meitat estan en actiu: Marina Puche, Silvia Antón, Desiré Treviño, Marisa Falcó o Eva María Cuerva, segons un sondeig realitzat per Pedro Gastileo.

199 199

Quant a la indumentària valenciana, les falleres actualment comparteixen protagonisme amb els fallers que, cada vegada més, llueixen una roba tradicional més complexa. A aquest fet se li uneix el sentiment del faller de portar una indumentària que representa les seves arrels més genuïnes, oblidant l’antic pantaló i jaqueta negres que res tenen a veure amb la indumentària tradicional.


Per la seva banda, en un article del 14 de març de 2017 de “València notícies”, la filòloga valenciana Verónica Péret Lloret s’interessa per les dones que desenvolupen aquesta activitat artística. Ens parla de Carmen Listerri Muñoz, que va ser la primera dona en plantar una falla en València per a la Comissió San Ignacio de Loyola Azcàrraga en l’Avinguda Fernando el Catòlico. Va ser la falla infantil i Carmen Listerri va obtenir el carnet del Gremi d’Artistes Fallers.

200 200

Al gremi de Fallers Valencians hi ha 11 dones registrades i al Gremi de Borriana hi són Laura Palmeri, Rosa María Blasco, Salvadora Piles o Manuela Trasovares. Algunes d’elles també realitzen carrosses per a la “Batalla de les Flors”. També cal destacar que la Falla Infantil de l’Ajuntament de València 2018 va ser realitzada per Anna Ruiz Sospedra i Giovanni Nardin.

TERE VIGUER, ARTISTA FALLERA; VICTORIA LICERAS, INDUMENTARISTA; PILAR GIMENO, PRIMERA DONA PRESIDENTA d’una Comissió Fallera, i MARÍA JOSÉ TORNERO, ARTISTA PLÀSTICA.

Però encara queda molt camí per recórrer en el món de les falles perquè dones, juntament amb els homes, tinguen el lloc que els correspon.


201 201


INDUMENTÀRIA

Mirall de realitats El vestit dels llauradors i llauradores valencians i la seua construcció icònica Autor: F. Xavier Rausell i Adrián Especialista en indumentària valenciana “Malgrat la continua confecció de bell nou de vestimentes per a la festa, aquestes mai no perden el referent en un model que sí que es pretén ancorat en allò antic.”

L 202 202

es diferents mirades històriques que s’han realitzat vers la nostra indumentària tradicional ens ha conduït sovint a la presentació d’aïllats reflexos d’un mirall que solament ens mostra allò que desitgem veure. Amb aquest article i amb tot un seguit de publicacions sobre el tema, cerque una mirada diferent, la plasmació de diverses mirades que s’han realitzat vers un vestit construït sobre el món camperol de l’Horta de València. Un darrere de l’altre, aquests reflexos, construiran una imatge, una lectura lineal del nostre vestit històric representatiu, la construcció d’un vestit amb clares connotacions nacionalistes o regionalistes segons aquell que ho mire. L’evolució de la moda internacional i la seua plasmació en l’espai vital de les terres valencianes, l’aparició de noves matèries i tèxtils, l’evolució cromàtica d’uns vestits que mostraran el perfil psicològic dels seus usuaris i dels seus usos i costums, la conservació, restauració i mostra d’algunes d’aquestes peces conservades als magatzems del museu així com altres elements que ens ajudaran a contextualitzar-les, mostraran una roba canviant, reinterpretada, adaptada o reaprofitada per tal de convertir-se en mostra viva d’un sentiment diferenciador. La indumentària que vesteixen actualment les comissions falleres, els grups de danses o balls populars beuen directament d’aquest procés evolutiu que des de les acaballes del segle XIX s’hi ha produït. Però, serà el segle XX aquell qui li conferís la seua naturalesa actual, mostrant el fort carregament de la moda fallera impulsada per la indústria que el sustenta i per contra la cerca constant d’una puresa virginal dels grups folklòrics que sovint basen els seus plantejaments sobre la base aristocràtica d’una roba mai utilitzada per les classes populars. Totes dues amb llums i ombres, encerts i daltabaixos, manipulacions i mistificacions flagrants, aberracions estètiques o senzilles propostes d’un vestit popular que evoluciona i s’adapta als nous reptes de seguir sent una indumentària recognoscible i identificativa. La patrimonialització de la imatge del vestit del llaurador i la llauradora valenciana La corrent nacionalista valenciana que va recórrer tot el nostre territori arran la demanda i la consecució d’un estatut autonòmic propi, feu d’aquests darrers anys de la dècada dels anys setanta i pràcticament tota la dècada següent, un esclat en la recerca i revalorització de tot allò valencià. La llengua, la cultura, el territori i especialment la nostra intrahistòria farcida d’esdeveniments quotidians, ara diríem etnològics, cercaven les maneres i usos de vida dels nostres avantpassats, com quelcom qui cerca l’origen del mite, per tal de construir un present nou després de quaranta anys de dictadura. I entre aquests usos, la indumentària, una roba que tot i ser conscients sovint de la seua creació un segle


enrere, s’hi justificava en una antiguitat remota, en un temps antic, curiosament al segle que va veure perdre els nostres furs, com si es cercara una continuïtat temporal amb aquell temps d’abans de la desfeta. L’invent de la tradició.

És així com aquests vestits “regionals” s’uniformaven artificiosament gràcies al concepte del tòpic i a la manipulació política i institucional que s’hi feia de la seua imatge representativa. La imatge i essència del vestit de llaurador i llauradora amb tota la sort de continguts profunds i valors identitaris es posaven al servei del règim adaptant-se als nous usos. Per altra banda els pobles, des de la distància que els permet la llunyania de tot allò que s’hi cou a la ciutat, adaptaven el mateix model o en triaven un diferent, composat de peces antigues i noves per tal de complir la mateixa funció. Un nou mode de vida, creava unes noves necessitats a les quals calia donar una resposta. Ofrenes, rebudes d’autoritats, comissions falleres i festeres, inauguracions i els grups de dansa de la Sección Femenina els usaven, i servien de mirall a les últimes novetats en allò referent a la roba de caire tradicional. La nostra roba tradicional ha estat des de les darreres dècades del segle XX entesa com a un fet patrimonial més. Juntament amb altres obres artístiques, arquitectòniques, festives o culturals, la indumentària tradicional valenciana ha d’entendres també com a un fet que cal conrear, estudiar i salvaguardar per tal de permetre la seua conservació i salvaguarda a través del temps, servint d’icona representativa del poble valencià i del seu caràcter cultural, social i festiu. La roba a l’antiga, la roba per a la festa i la roba tradicional Aquest procés que s’hi va encetar aleshores continua en plena vigència. El rebuig del model icònic per les posicions polítiques més progressistes és ben palès i sovint s’intenta manipular sobre l’adopció d’una determinada figura o pentinat sense cap tipus de criteri històric. A tot aquest embolic s’hi afegeix el desconeixement pràcticament generalitzat d’estudis d’indumentària que tracten aquesta de forma científica. La utilització de conceptes erronis per part de botigues i

203 203

És ben cert que la festa fallera certificava al Congrés Faller de 1964 el reinvent de la indumentària masculina per tal d’unificar la imatge que es presentava a l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. La premsa de l’època que titllava l’esdeveniment com a la máxima expresión popular y religiosa del pueblo valenciano, també va veure amb bons ulls la uniformització del sector masculí de les comissions. L’home que fins aquestes dates no vestia a la manera tradicional sí presentava en els infants els tres models habituals, els icònics saragüells, el colorista torrentí o el sobri pantaló llarg i jupetí, i advocava ara per la implantació del que hom va conèixer com a vestit de panderola. Aquest fet havia esdevingut anys enrere a la ciutat de Castelló de la Plana, amb l’invent d’una indumentària d’arrel popular que es sintetitzava en el conegut vestit de llauradora i llaurador de Castelló. L’any 1942 i creada per a l’opereta de Matilde Salvador, la filla del rei Barbut, Lluís Sales Bolí va compondre un figurí que presentava l’actual imatge. I com si d’un vent que recorre les nostres terres de dalt a baix, a la ciutat d’Alacant es creava de bell nou el conegut vestit de novia alicantina a partir de 1977 i arraconava per sempre, no sense controvèrsia i veus en contra, el tradicional vestit de xixonera o llauradora del camp d’Alacant.


cosidors no fa més que embolicar-ho, cercant el públic general d’estereotips o uniformes que els permet vestir bé segons l’opció elegida. Roba a l’antiga, roba quotidiana, roba de festa o indumentària tradicional poden semblar sinònimes però signifiquen quelcom diferent. A partir de l’obra de Rausell s’hi ha establert una diferenciació clara d’aquestes. Roba a l’antiga esdevindrà sinònim de reproducció història de qualsevol model i figurí de l’antiguitat entesa aquesta en un període anterior a cent anys i la qual farà diferència entre roba quotidiana, roba de festa o ritual, cada una utilitzada en un context diferent. Per altra banda la indumentària tradicional esdevé aquella que ha estat creada per a la representació autòctona, el vestit de valencià i valenciana amb totes les seues particularitats, models evolutius i diferencies, la qual presentarà diferencies segons l’època utilitzada i el poder adquisitiu dels seus usuaris. El vestit de Pepita Samper El vestit i la bellesa de la senyoreta Pepita Samper Bono enamoraren el jurat del primer concurs Señorita de España. Confeccionat per una modista local sota les premisses del ceramista J. Mateu, tornava a recuperat l’esplendor i bellesa del vestit antic de la llauradora valenciana després del progressiu desvirtuament i desdibuixament del vestit tradicional valencià en les primeres dècades del segle XX.

204 204

L’expansió i popularitat que gaudia la roba tradicional de les acaballes del segle XIX, va fer que gran quantitat de dones valencianes el lluïren a tota classe d’esdeveniments. Processons, ofrenes, jocs florals, balls populars o cavalcades de tot tipus comptava sovint amb gran quantitat de jovenetes vestides a la manera de les antigues llauradores de l’Horta de València. I és ací, en aquesta massificació i utilització del vestit per les classes populars que si fa necessària l’adaptació de teixits i complements menys valuosos que aquells que lluïen les fadrines burgeses de la capital. Aquells models enlluernadors servien de model per a la confecció en matèries i tèxtils més pobres de faldes, cossets, mocadors, davantals i joieria. Alguns teixits de seda, especialment domàs, però principalment el cotó estampat, el tul i els lluentons ompliran aquests vestits tot cercant, com aquells, una imatge irreal, una princesa o regina d’un conte de fades. El vestit de Pepita Samper Bono es va confeccionar amb un teixit espolinat, confeccionat per la casa Garín. El conegut disseny s’espolinava amb colors per tal de confeccionar cosset i falda, que s’adaptava als cànons de moda del moment amb un xicotet coixinet o polissó. S’hi va confeccionar també un gipó de mànega llarga de vellut negre, sense reforç de varetes, acabat en punta davantera, a la manera dels cossos d’estil romàntic i un parell de mocadors i davantals, en tul, batista i seda, brodats amb fil daurat. El pentinat, amb grans trets de la moda del moment també, s’hi completava amb les pintes i un adreç de joia, collar i arracades de barquillos.

Pepita Semper 1929


Pepita Samper fou la primera dona vestida per a la festa fallera. La seua popularitat va augmentar en representar l’Estat Espanyol al concurs mundial de bellesa que es va realitzar a París el 7 de febrer de 1929. Samper, qui era assenyalada com a guanyadora també d’aquest concurs es retirava en senyal de dol per la defunció de Cristina d’Habsburg-Lorena, mare d’Alfons XIII, ocorreguda un dia abans. Aquest fet va despertar més si cal l’admiració vers l’ambaixadora, que vestida de valenciana fou homenatjada a les festes falleres d’eixe any, convertint-se en la predecessora de la Fallera Major de València.

La importància de la indumentària en el món de les falles i l’exaltació gratuïta de la dona com a protagonista ha estat tal, que hui en dia no s’entén la festa sense aquests dos elements, els quals provenen de la tradició del joc floralesca. Amb la unificació de la indumentària dictada al IV Congrés Faller de 1964 que va crear el conegut vestit de panderola per a l’home faller, s’hi imposava un nou model d’indumentària per a l’home, que ha estat molt criticat i desprestigiat als darrers anys. Aquest prenia com a model primigeni el conegut vestit de torrentí amb pantaló llarg on es substituïa l’antiga faixa per un faixí amb borles penjant, que jerarquitzava els integrants de la comissió segons el seu color. Deixava el cap descobert, i si en un primer moment s’hi van utilitzar espardenyes, aquestes prompte es van substituir per sabates a la moda. Aquesta uniformització de la roba masculina jerarquitzava quasi militarment la comissió, reiventant la tradició ara sota el paraigües d’una suposada igualtat social que es plasmava en el gran acte faller per excel·lència, l’ofrena de flors.

205 205

Des d’aleshores el vestit que empraria aquest càrreg honorífic, tot i ser sovint pressa de les més diverses mistificacions ha servit de model per al vestit emprat per la resta de dones falleres. Entre la dècada de 1930 i 1940 el vestit de valenciana és emprat per les Fotografia actual d’una fallera dones de les comissions falleres en el mateix moment en què aquestes anaven ascendint a la categoria de festa major de la ciutat de València. Un dels rituals que va crear fou l’adopció en un primer moment del vestit inspirat que vestien els llauradors de l’Horta tot i haver passat pel tamís estereotipador de la Renaixença, es va convertir en un model vàlid per a la festa, tot i adoptant signes externs més propis de la moda i que atenien més un interès per innovar cada any que no per retrobar-se amb les arrels.


Els nous corrents d’investigació “La influència de l’art, que ja s’havia fet notar en l’evolució del vestir, especialment a partir del segle XIV, es fa sentir més al segle del Barroc. Entre la segona i setena dècada del segle XVII es va establir una indiscutible correspondència entre el vestit i el gust barroc, considerat aquest últim com a recurs de la imaginació i el virtusisme.”

206 206

El gust tradicional valencià per uns teixits llavorats de seda lluenta, de colors forts i contrastats i uns complements preciosistes que s’ajusten a una confecció historicista que ha anat variant i evolucionant el nostre vestit representatiu, ha conduit també a cercarne l’origen d’aquest, a intentar redreçar i localitzar-ne els punt exacte de creació del vestit tradicional valencià. Les continues mirades històriques que s’han realitzat per tal de tornar a repristinar la indumentària tradicional valenciana, no han fet més que reinterpretar-ne el model segons la visió actual. S’hi van inspirar en el vestit antic, en el vestit a la usanza tradicional valenciana les balladores dels quadres de ball que van assistir a les noces d’Alfons XII en 1878, però també qui va compondre el model de Maria Llorente en 1879, o el de Pepita Samper en 1929 o el de les falleres de les comissions de la capital valenciana a partir de 1940. Totes i cada una de les mirades que s’han realitzat a eixe mirall de la història ens ha mostrat una imatge deformada i borrosa que nosaltres hem hagut de descodificar i adaptar a les nostres necessitats, que hem hagut de crear i conrear per a seguir, en essència vestint-nos de forma particular, de forma valenciana.


207 207


RELIGIÓ

Recerca de les arrels cristianes de les Falles Autores: P. Cristian i Peña Fran Martí

P

er trobar les arrels cristianes de les Falles potser hauríem d’imaginar-les com les d’un gran arbre, on de vegades les arrels estan ocultes sota terra i d’altres treuen el cap per sobre. Però en totes dues ocasions, les arrels són fonamentals perquè l'arbre visca, es nodrisca i done bons fruits, sense elles l'arbre moriria. Hem de remuntar-nos al segle XVIII per trobar l'inici del que avui són les Falles. En origen, la vespra del dia 19 de març, el gremi de fusters, juntament amb altres ciutadans, aprofitaven la festivitat del seu patró Sant Josep per a cremar les restes de fusta i andròmines, que al llarg de l'any s'havien acumulat en el taller o en les llars.

208 208

El que va començar com una forma de neteja, amb els anys, va prendre cos i es va convertir una celebració per al gremi de fusters i els veïns. Amb el pas dels anys, les pires es van anar transformant per a representar inquietuds socials: la més coneguda, la faceta humorística i crítica de la societat del moment, reivindicativa de les tradicions pròpies – com es constata en 1885, any en què comencen a atorgar-se els primers premis organitzats per la revista «La Traca»– , i també religiosa. Al començament del segle XX serà quan la festa s'institucionalitza i es converteix en un referent, no només per a la ciutat, sinó per a tota la província de València, passant de ser un senzill costum urbà, a una festa popular que ha perdurat fins el dia d'avui, estenent-se per molts municipis de la Comunitat Valenciana. De fet, el seu reconeixement internacional, entre altres, li ha valgut per convertir-se en Festa Patrimoni Immaterial de la UNESCO en 2017. Després d'aquest breu recorregut històric comprovem que el sentit religiós de la festa es troba en el patronatge de Sant Josep per al gremi de fusters, però no en la resta de qüestions que van anar transformant l'acte de cremar andròmines en una festa popular.


Avui en dia, no obstant això, els actes de caire religiós tenen una destacada importància durant les festes, i algú pot preguntar-se per la relació de l'ofrena de flors a la Verge dels Desemparats.

Avui són més de 105.000 els fallers i les falleres que al llarg dels dies 17 i 18 de març, desfilen pels carrers de València camí a la plaça de la Verge, per a lliurar el seu ram de flors com a ofrena, i que serveixen per a confeccionar el mantell de la imatge que es col·loca enfront de la Basílica durant aquests dies. Aquest costum s'ha estés i assumit per totes les poblacions i per les comissions falleres, que el dia 18 fan una ofrena de flors a la Verge patrona de cada localitat. Altra qüestió que se’ns pot plantejar veient el programa de festes actual és la Missa en honor a Sant Josep. Per a respondre hem de recordar el gran canvi sofert per la litúrgia després del Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965), en el qual l'Església transformarà la litúrgia fent-la més pròxima i participativa als fidels. En els seus inicis, era el gremi de fusters de València el que celebrava la festivitat de Sant Josep amb solemnitat, a la qual es van sumar posteriorment les Falleres Majors de la Ciutat i que, amb els anys, seria traslladada a la Catedral de València, donant-li la solemnitat que requereix aquesta festa. La majoria de comissions falleres, seguint l'exemple, celebren en les seves parròquies corresponents, el dia de Sant Josep, l'Eucaristia on participen les falleres, fallers i presidents. Per tant, la presència fonamental de la religiositat en les Falles és col·lateral als seus inicis i incorporacions posteriors, sent avui en dia la suma del patrimoni de la tradició fallera i el sentiment religiós que han aportat els fallers i les falleres al llarg dels anys.

209 209

Doncs bé, l'ofrena és relativament nova, en contra del que podríem pensar. De fet, no serà fins l'any 1941 quan les primeres devotes abillades amb el vestit regional, i a motu propi, porten les primeres flors davant l'altar de la Verge dels Desemparats en acció de gràcies. El que va començar com un acte privat s'ha convertit en una part fonamental de la festa fallera.


210 210

Seguint amb altres exemples de religiositat, moltes comissions falleres tenen activitats més enllà de la setmana fallera. Un gran nombre realitza activitats solidàries conjuntes, o no, amb les parròquies o altres associacions benèfiques — cal destacar la col·laboració de la Junta Central Fallera amb la fundació MAIDES (Mare de Déu dels Innocents i Desamparats)—, el muntatge de pessebres monumentals en els casals fallers i altres activitats al llarg de l'any. En conclusió i reprenent la metàfora, tot arbre que creix li naixen noves arrels amb les quals s'enforteix i fan que cresca amb més vigor. Arrels que per veure-les hem d'anar més enllà de lo aparent i buscar en el fons de la terra, arrels igual d'importants però que moltes vegades es donen per suposades.


211 211


GASTRONOMIA

Gastronomia Fallera Autor: Enrique Ballester

C

ada mes de març, quan arriben les nostres festes més conegudes, els pobles on se celebren les Falles es transformen per mostrar a tothom part del nostre caràcter i identitat com a poble. El fantàstic clima mediterrani que gaudim a València permet que molts dels actes festius es puguen realitzar al carrer, a prop de les "Falles", aquests monuments realitzats amb cartró pedra o suro, on tot i tots poden ser objectiu de la crítica més mordaç i la destinació final és el foc purificador. Els fallers i falleres s'agrupen en les anomenades "comissions". Solen tenir un local on es reuneixen tot l'any per planificar les festes, encara que, els dies grans de la festa, gairebé tota l'activitat es trasllada al carrer. Carrers i places es converteixen en improvisats menjadors on menjar i beure sense renunciar a la festa.

212 212

Com és un dia, gastronòmicament parlant, de Falles? El primer acte de la jornada és la "despertà", on els fallers ens desperten a força de tirar coets i petards. Què millor que prendre uns bunyols amb xocolata per començar amb força? Farina, llevat, aigua, sucre i, per suposat, la polpa de carabassa (millor si és rostida al forn). Els xurros també tenen el seu espai, encara que menor. Després de l'esforç per alçar del llit a tot el barri, entre les 10 i les 11 del matí, toca un altre dels moments que ens defineixen. Parlem del "esmorzaret". Olives, cacauets (amb o sense corfa), tramussos, confitats, acompanyen a l'entrepà, que pot tenir multitud de farciments. Truites, embotit, carn, pebrots, patates, etc., tot estratègicament col·locat dins el pa o en versió "al plat", acompanyat d'unes llesques de pa. I, per descomptat, finalitzar amb un "cremaet", combinat a base de cafè i licor cremat. A l'hora de dinar, sens dubte la paella és el plat més cuinat, encara que s'admeten altres variants de preparacions d'arrossos. Paella tradicional de pollastre i conill, que cedeix part del seu protagonisme a arrossos de peix i marisc coneguts


Quan arriba l'hora de berenar, a mitja vesprada, és el moment de prendre un bon got d'orxata. Beguda feta amb xufes o altres fruits secs, com les ametlles, picades, espremudes i barrejades amb aigua i sucre. I què millor que acompanyarla d'uns "Fartons", aquest panellet allargat, tipus “rosquilleta”, dolç, tou i amb gran capacitat d'absorció, que mullarem en ella. Va passant el dia i arribem al moment del sopar. Són habituals els de "pa i porta", anomenats així per la manera de portar l'entrepà subjecte entre el braç i el lateral del cos en l'aixella. Després de tota una jornada de tràfec, què millor que alguna cosa ràpida de preparar? Si encara ens queden forces, no li direm que no a uns embotits o carn a la brasa. I quan la revetla acaba, toca retirar-se, per unes poques hores, a descansar i pensar què farem el dia següent.

213 213

com "a banda" o mariners. Els arrossos melosos, una mica caldosos, també tenen el seu espai, encara que molt menor que els secs. Cada comissió té diversos aficionats a la cuina que aquests dies s'encarreguen de preparar el menjar per a tothom, això sí, no hi ha concurs de paelles on tots participen amb més o menys èxit.


DISTINCIONS I RECOMPENSES

Bunyols i distintius Autor: Equip de llibret

P

arlar de bunyols, per a qualsevol persona de la Comunitat Valenciana, és posar-te a la boca aquell xicotet dolç farcit de carabassa que a tots ens encanta. Però, en l'àmbit faller, trobem un altre significat per aquest nom, ja que és el qualificatiu que se'ls dóna a les recompenses que atorga la Junta Central Fallera als fallers i falleres pel seu recorregut fester, segons el temps que són membre d'una comissió. D’altra banda, els fallers i falleres infantils també tenen recompenses, aquestes reben el nom de distintius.

Us convide al fet que us endinseu a través d'aquest article en el tema dels bunyols i distintius fallers. Els primers bunyols que van aparèixer en 1945, van ser els anomenats Or i Argent, per a gratificar a tots aquells fallers i falleres que van lluitar pel bé de les festes de la capital del Túria durant aquell cicle fester. A partir d'ací, s’hauria fixat el precedent de com s’atorguen ara. Més endavant, es va decidir que les recompenses s'atorgarien depenent els anys que formes part d'una comissió fallera, creant així, el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer en 1955. Però com el cens faller va progressar i la gent anava acumulant més anys, es va crear en 1974 els Bunyols de Coure i el preuat Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer, que reconeix tota una vida dedicada a les falles. Aquestes recompenses les reben persones i també col·lectius festers o agrupacions.

214 214 A mitjan anys 60, el commemorat Juan Bautista Martí Belda, president de la Junta Central Fallera i gran promotor de les falles infantils, va ser el precursor de les recompenses per als fallers i falleres més xicotets, creant els Distintius de Coure, Argent i Or, i en l’any 2000 creant els Distintius d’Or amb Fulles de Llorer i Or i Brillants amb Fulles de Llorer, que s'atorguen a títol col·lectiu.


Per accedir a cadascuna de les recompenses, s'ha de complir les següents obligacions: correspon la versió de Coure, al segon any que s'està en la comissió adulta i al primer si pertany a comissió infantil. El Bunyol i Distintiu d’Argent, s'atorga als set anys i cinc, respectivament. En el cas de les recompenses d’Or, tant en comissió major com infantil, s'aconsegueixen als deu anys de ser faller o fallera. En quant al Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer, s'aconsegueix als vint anys, mentre que el de Brillants s'aconsegueix als 30 anys de ser faller o fallera.

Hi ha hagut recompenses que han sigut distingides o extraordinàries i, fins i tot, s'ha proposat una màxima recompensa convertida en un gran collaret. Trobem el cas en 1948, quan la Junta Central Fallera va crear el Bunyol de Maragdes per a la Mare de Déu dels Desemparats, pel 25é aniversari de la seva coronació, però els desacords de l'ens faller, van fer que mai li fóra concedit. Però va ser, en 1973, quan la Fallera Major de València, Encarna Folgado Tàrrega, va imposar el Bunyol d’Or i Diamants amb Fulles de Llorer a la patrona, en commemoració del 50 aniversari de la coronació. En quant a la màxima recompensa, es va pensar en el Gran Collaret Faller, que va idear Juan Bautista Martí Belda, però que no va arribar a materialitzar-se, si bé sí que existeix la prova que va realitzar l'orfebre. Tingues com tingues penjat el teu Bunyol o Distintiu en el teu vestit, sempre enorgulleix i reconforta veure recompensada la teva labor en pro de les Falles de València.

215 215

Respecte als col·lectius, tant majors com infantils, la recompensa d’Argent es rep als 10 exercicis d'haver existit com a comissió de falla; la recompensa d’Or als 20 exercicis; la de Fulles de Llorer als 30 exercicis i la de Brillants als 45 exercicis.


ORGANITZACIÓ DE LES FESTES

Organització d’una Junta Central Fallera, des del punt de vista de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Autor: Rafael Burgos i Oliver President Executiu de Federació Junta Fallera de Sagunt Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 5 Hort dels Corders:

P

rimer de tot voldria agrair a l’equip de llibret per donar-me l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres, gaiaters i gaiateres, i de participar en aquesta edició del llibret. És un plaer.

En aquest xicotet espai vull parlar-vos del transcurs d’un any faller però amb la perspectiva d’organització de la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS). La FJFS és l’organisme que s’encarrega d’organitzar, gestionar i millorar les activitats falleres i culturals que es duen a terme dins de les comissions falleres que la integren, les quals estan repartides en les poblacions de Sagunt, el Port de Sagunt, Gilet i Faura.

216 216

La FJFS es compon de distintes delegacions per a repartir la feina i millorar la gestió de les tasques. Els integrants d’aquestes són fallers i falleres de les comissions que formen la mateixa federació, que s’hi ofereixen voluntàriament per participar en l’organització i les activitats d’ella. Durant tot l’any aquestes delegacions realitzen una laboriosa tasca per a millorar la convivència entre fallers i falleres, l’ambient festiu i fer arribar les falles de Sagunt a més persones i llocs. L’objectiu és comú: unificar i engrandir les falles de Sagunt. Aquestes delegacions fan reunions internes i el president de la federació es reuneix moltes vegades durant l’any amb els presidents de les altres comissions falleres per a resoldre punts comuns, prendre decisions i comunicar problemes o propostes. Es tracta d'una tasca col·lectiva, entre les falles i la federació per a estructurar l’any faller, organitzar actes i mantenir vives les falles de Sagunt. La Federació organitza actes i activitats pròpies però també prepara i participa en altres externs que fan les comissions falleres, juntes locals properes, comerços, associacions locals... aquests són els que ocupen una gran part de l’agenda de FJFS. Tots aquests actes i activitats culminen en la setmana fallera, la més intensa de tot l’any. Un any faller acaba i comença amb la Cremà, el 19 de març, i l’agenda s’interromp fins l’abril quan les falles nomenen els seus presidents i la directiva de FJFS tria el president de la Federació. A partir d’aquest moment la Federació no organitza molts actes, ja que arriba l’estiu i moltes persones estan de vacances, però sí que participa en altres aliens. Tot i així, hi ha alguns actes importants que marquen el nou exercici faller.


Un dels últims actes de Federació al que assisteixen les falleres majors vigents és a la Creu de maig, una tradicional missa amb les altres representants de les comissions falleres. Més tard, comencen els actes per a elegir a les noves representants de les falles de Sagunt: primer es realitza l’elecció, on les candidates pronuncien pel matí els seus discursos davant un jurat, continuen la jornada amb ells, i a la vesprada, les afortunades reben la trucada per part de l’alcalde de Sagunt. És en juny quan, a poc a poc, es reprenen les activitats culturals i esportives que organitza la Federació, tant per a xiquets i xiquetes com per adults: teatre, futbol sala, truc, dards... Els fallers i falleres de les comissions majors participen en una classificació amb premi: premis individuals però també es donen dos premis a les falles que aconsegueixen la puntuació més alta en activitats culturals i activitats esportives respectivament. A finals de juny es fa la nominació de les noves F.F.M.M. i les seues Corts d’Honor i a l’agost, l’acte d’acomiadament de les falleres majors ixents, on diuen les seves últimes paraules al col·lectiu faller morvedrí com les seves màximes representants.

Comencen les setmanes culturals de les comissions falleres, que s’inauguren juntament amb els representants de cada falla i l’anel.lat concurs de playbacks per part dels majors i certamen pels més menuts. A l’octubre continuen les setmanes culturals i comencen les presentacions o exaltacions de les falleres majors de cada falla, actes on cada falla presenta els seus representants i comissions per al nou exercici. El mes de novembre és pràcticament igual que el passat, i la Federació tan sols assisteix a les setmanes culturals i les presentacions que fan les comissions falleres, però sí organitza una trobada fallera a la població de Faura, on totes les falles es reuneixen per fer distints tallers i activitats culturals. En desembre, la federació organitza diverses coses. Primer de tot es fa l’acte d’exposició del nou cartell anunciador de l’exercici faller, on es dóna a conèixer el guanyador i el cartell que anuncia la setmana fallera de l’exercici. En aquest mateix acte es lliuren els premis dels concursos de fotografia, postals nadalenques i dibuixos que també organitza la Federació. Finalment, es fa un sopar de Nadal amb els representants de les falles. Al gener i amb el començament del nou any, les falleres majors i el president visiten els pessebres que munten les falles i participem a la cavalcada dels Reis Mags, en la qual les falles munten les seves carrosses i es disfressen,

217 217

En setembre amb els actes de proclamació i exaltació, comencen de forma més continuada els actes oficials i l’agenda comença a agafar forma. En aquests dos últims actes és on les noves Falleres Majors de Sagunt es donen a conèixer. Primer, es proclamen a l'Ajuntament de Sagunt pel propi alcalde i, un dia després, s’exalten davant tots els fallers i falleres a qui representen a l’emblemàtic Teatre Romà de Sagunt, acte especialment emotiu i colpidor.


mentre que les F.F.M.M. i les Corts d’Honor duen els vestits tradicionals, tots junts repartint caramels als xiquets i xiquetes la nit de Reis. En febrer, la Federació organitza les nits d’albaes, cada divendres de febrer correspon a un sector dels quatre que formen la Federació. També és durant aquest mes quan es fa un sopar de germanor amb totes les falles, l’acte de la cridà, on les falleres majors de Sagunt anuncien als fallers morvedrins l’arribada del mes de març i la setmana fallera. Aquest acte acaba amb un castell de focs artificials i enguany estarà carregat de sorpreses. Més tard, es fa l’acte de pasdobles on les Falleres Majors de Federació escolten uns pasdobles dedicats a elles. A continuació comencen les cavalcades, on les falles es disfressen, ballen una comparsa i munten les seves carrosses, amb l’opció d’entrar al concurs. Finalment, amb l’arribada de març comença la setmana fallera. Primer de tot es fa l’Exposició del Ninot, on el públic pot veure els ninots de les falles i votar quin és el seu preferit, el guanyador serà indultat del foc.

218 218

Més endavant comença la setmana fallera: les falles planten els seus monuments el dia de la plantà, que sol ser el 14 de març, i el dia de després el jurat visita tots els monuments. A partir d’ací comencen les visites de cortesia, on les comissions desfilen per les localitats visitant les falles i, amb la visita a Faura


i Gilet. Aquest és l’acte que marca el començament de la setmana fallera. El 16 de març es fa una mascletà pel matí a Sagunt i l’entrega de premis, on totes les falles desfilen fins arribar a l’Ajuntament de Sagunt i es lliuren els premis de les activitats desenvolupades durant l’any i els corresponents als monuments. El mateix dia es fa la visita de cortesia en Sagunt. El 17 de març es fa una mascletà al Port i la visita o cercavila a les falles del Port. El 18 de març és l’Ofrena a la Verge dels Desemparats a Sagunt (al Port es fa el dia següent, el dia se Sant Josep) on les comissions falleres ofrenen flors en honor a la Verge dels Desemparats. Es tracta d'un acte molt tradicional i emotiu per a tots els valencians i les valencianes.

219 219

Finalment, el 19 de març és el dia de la Cremà. Per la nit, les falles cremen els seus monuments en ordre invers als premis obtinguts i finalitzen la setmana fallera i l’any faller.

Esteu tots convidats a viure d´una manera o d´altra la nostra festa. Sou tots benvinguts.


REINES

El 2012, una telefonada va canviar la meua vida per sempre Autora: Sandra Muñoz i Pérez Fallera Major de València 2012

I

mpossible oblidar aquest pessigolleig nerviós previ i el moment de màxima eufòria, posterior, quan el dia 17 d’octubre de 2011 rebia la trucada de la senyora Rita Barberà, alcaldessa de València, indicant-me que havia estat triada Fallera Major de València de l’any 2012. Encara que en multitud d'ocasions ho havia somiat, mai ho haguera imaginat.

220 220

Com valenciana i fallera, de naixement, sent especial amor per la Festa de les Falles,considerant-la una part de mi, una manera de vida, però, tindre el privilegi de viure-les des d'aquesta posició, va canviar de manera notòria la meva percepció de la mateixa. I és que, més enllà dels actes i activitats celebrats a les nostres Comissions falleres, de les que els fallers pràcticament no eixim, hi ha molt més. D'una manera inimaginable, havia complit el meu somni, havia aconseguit convertir-me en la màxima representant de la Festa aconseguint ser la primera a aconseguir-ho en la Comissió fallera a la qual pertanyia i a dia d'avui pertany, la meua falla, Carcaixent-Jeroni Muñoz. Encara hui sent certa incredulitat quan ho pense, però, m'omple d'orgull poder dir-ho. Va ser un any intens en què vaig poder viure quantitat de moments irrepetibles, on vaig poder amerar-me de cultura, d'història, de tradició, d'emoció i on el món faller em va demostrar un gran afecte i respecte. Em va cridar molt l'atenció, eixe afecte rebut de la gent. Si bé és cert que m'ho havien comentat, no vaig pensar que poguera ser així. Gent que, sense conèixerte de res, t’abriga i professa un gran respecte. Gent que treballa de manera altruista per fer gran la nostra festa, gent sempre disposada a regalar-nos unes paraules d'afecte.


Durant el meu regnat, se’m feia estrany pensar que, aquesta figura de Fallera Major a la qual jo sempre havia idolatrat, era el que jo havia aconseguit.

El càrrec, també em va brindar l'oportunitat de conèixer i gaudir de les festes i tradicions d'altres poblacions de la nostra Comunitat i fora de la mateixa, com les Festes de Burgos i Múrcia i, de manera especial, les de les nostres ciutats germanes, les Festes de la Magdalena de Castelló i les Fogueres de Sant Joan d'Alacant. I amb això, el privilegi de conèixer a les seves màximes representants, Maria Espanya com a Reina de Castelló i Elena García com Bellesa del Foc de les Fogueres d'Alacant, amb les que va ser un plaer compartir el nostre any i amb les que vaig formar llaços afectius convertits en amistat, ja que no vaig poder tindre major sort que tenir-les a elles, juntament amb les meves dotze components de la Cort d'Honor, com a companyes de la nostra gran "aventura". Destacaria també el tracte extraordinari que ens van regalar en cada una de les ciutats que vam visitar. Però, de tot el viscut el 2012, no podria triar una única cosa amb la qual quedar-me, perquè cadascuna va tindre el seu significat. Conscient de la realitat del meu somni complit, encara havent passat ja 7 anys, vos puc assegurar que va ser una experiència inoblidable, increïble i irrepetible, que va superar amb escreix totes les meves expectatives. Per concloure, i aprofitant l'oportunitat que m’heu brindat de poder escriure en aquest llibre, només em queda donar-vos les gràcies. Amb la meva salutació més afectuosa.

221 221

Pujar l'escala de l'Ajuntament el dia de la Proclamació amb la Banda Municipal tocant en directe per a nosaltres, ocupar la cadira d'or en l'exaltació, obrir les portes de la ciutat, davant de milers de fallers, des de les Torres dels Serrans, invitant a la resta del món a conèixer la nostra Festa, dir la frase mítica “Senyor pirotècnic pot començar la mascletà” des del balcó de l'Ajuntament els 19 dies de març, les frenètiques carreres per a arribar als centenars d'actes en què requerien la nostra presència, tancar l'Ofrena a la nostra Mare de Déu dels Desemparats, l’acomiadament en la Fonteta i, en definitiva, lluir eixa banda amb el pes que porta amb si, són alguns dels privilegis als quals només algunes xiques hem tingut, o tenen, la sort d'aconseguir.


PARTICIPACIÓ DEL POBLE EN LES FESTES

La integració dels valencians en les falles Autor: Joan Querol i Vicent

A

bans de començar aquest article voldria agrair la col·laboració dels amics Vladimir Micó Soler de la Falla Verge de Sales de Sueca i Ana Ebri Monzó de la Falla Isabel la CatòlicaCirilo Amorós de València, de la qual vaig tenir el privilegi de ser nomenat Faller d’Honor l’any 2018. ‘’Sovint l'origen de les falles s'ha associat amb els rituals de l'equinocci de primavera, però tenen el seu origen en els focs satírics, una pràctica difosa per tota Europa, que consisteix en exposar a vergonya pública ninots que solien acabar en la foguera. Els primers documents que fan referència a les falles daten de la segona meitat del segle XVIII. Aquestes primeres falles eren composicions senzilles, generalment en moviment i de lectura frontal, i no va ser fins 1850 quan les falles satíriques van començar a agafar força, principalment la falla moral, que tenia un caràcter veïnal i eròtic.

222 222

A partir de 1871 les falles relacionades amb la crítica política i social van proliferar com a forma de protesta i violència simbòlica per part de les classes populars. Així va fer que les falles tendeixen cap al monument i l'escultura al·legòrica, potenciant la falla artística. Durant aquests anys es van consolidar també tant la falla temàtica, que lloa les glòries locals i espanyoles.’’ Font: www.sàpiens. cat Les Falles de Sant Josep són la festa per antonomàsia dels valencians, són part d’identitat, d’orgull i de festa valenciana en els cors dels fallers i falleres. Amb aquesta festivitat s’engloba la gastronomia valenciana, la pirotècnia i la cultura d’omplir els carrer per a celebrar amb goig. Aquesta festa està organitzada i desenvolupada pel món faller, que el formen tots els col·lectius els qual encarreguen a un artista faller elaborar i dissenyar el seu monument, que es plantarà la nit del 15 de març i es cremarà la matinada del 19 al 20 de març. Aquests 4 dies són els més convulsos per a tots els valencians i valencianes i cada matí es dispara una gran ‘’mascletà’’ a la Plaça de l’Ajuntament on, mentre la ciutat trontolla, es congreguen milers de persones. La forma més directa de col·laborar en Les Falles és unint-se a una comissió fallera, és a dir sent soci d’un casal; açò comporta participar i ser partícip de tot allò que passa tot l’any en aquest món. Moltes falles engalanen l’espai amb il·luminació de tota mena. És una moda que s’ha consolidat al llarg dels anys. Cada any hi ha quatre falles que competeixen per ser les que tenen el millor carrer il·luminat. Són totes al barri de Russafa, a pocs metres l’una de l’altra. A les vuit del vespre els carrers s’il·luminen. I cada hora hi ha un espectacle de llums acompanyat de música. La gent abarrota els carrers per gaudir d’aquestes obres d’art lumíniques.


Indirectament la gent de València i turistes són partícips de les Falles ja que, amb les mascletades, els espectacles lumínics nocturns, els castells de focs, i si sumem la gran oferta gastronòmica dels nombrosos restaurants, fan que tot aquell que s’acosta a la ciutat puga gaudir d’un dels nostres Patrimonis de la Humanitat més recents. Pertànyer a un Casal Faller no és res exclusiu en general, com diu un amic: és qüestió de prioritats. També és cert que el fallerisme s’arrela sovint a les famílies i has de rebre eixe “caldo de cultiu” per a saber el que es fa dins d’aquest món. Si més no, no hi ha cap requisit indispensable per ser-hi membre, ni lloc de procedència ni currículum fester. A més, hi ha un bon nombre de Casals Fallers oberts al públic per les nits per a la festa nocturna. Los colles, com nosaltres les coneixem a Castelló, no existeixen a València, sí en el sentit simbòlic però no físic. És a dir, dins d’una falla poden haver colles d’amics agrupades per edats però només són grups de gent que formen part d’un mateix col·lectiu. Totes es coordinen pel dia de les disfresses, els playbacks, així com els torns de la cuina, de barra, etc…

223 223

A València hi ha aproximadament 95.000 fallers i falleres, per a una ciutat de quasi 800.000 habitants representa tan sols el 12% de la població. Ens pot parèixer una dada relativament baixa però la realitat és que en cada cantonada de carrer hi ha un monument o un casal faller. Per a ser més exactes, hi ha censats per la Junta Central Fallera 391 comissions falleres, això equival a 391 Casals Fallers i 782 monuments entre infantils i majors. També hi ha molta tradició fallera als pobles del voltant de València; Alzira, Sagunt, Gandia, Sueca, Xàtiva i Cullera sumen 400 monuments plantats, any rere any. Els meus amics coincidien en dir-me que mai s’havia plantejat una reforma de l’estructura de les festes, és una cosa que no es demana des de les comissions ni per part de la resta de la població. Tenen una organització prou rígida formada per Juntes Locals que remeten a la Junta Central Fallera les seves peticions i/o necessitats, així com la gestió de subvencions i ajudes per part de l’Ajuntament i Diputació Provincial.

Dia de la ‘Plantà’ de la Falla Isabel la CatòlicaCirilo Amorós Ana Ebri, Fallera Major 2018 amb un Faller d’Honor

Pel que fa a la captació de joves es justifiquen amb quotes per als menors de 25 anys prou assequibles i no tenen problemes en el nombre de socis juvenils, ja que l’existència de les colles facilita la socialització dins dels Casals. A més, es promulguen moltes activitats durant l’any (lligues esportives, concursos de disfresses, playbacks, etc…) Altre assumpte que m’interessava molt era la intervenció de les institucions en la festa, si hi havia alguna mena de politització en sentit ideològic d’aquestes.


La resposta, per unanimitat, va ser que no, que molts ho havien intentat, posar pals a les rodes, dificultar la tasca… però amb el temps, han après a incloure la presència d’un faller en l’àrea de festes i s’ha anat esmenant aquest intent d’intervenció per part de les institucions ja que, sense èxit, es trobaven amb el món faller. A més, em va sorprendre la quantitat d’actes durant l’any, més ben dit, cada setmana hi ha reunions, competicions, trobades o actes oficials.Com diu un bon amic: “Les Falles són tot l’any, si estigueres en un equip de futbol entrenaríeu per a jugar els caps de setmana, així es crearia una relació continua i us prepararíeu per la Champions, la nostra és en març.” Però crec que el millor que he escoltat dels dos va ser : “La competitivitat és totalment sana, moltes falles ajuden a les que no arriben en qüestió de materials, subministres, economia i més assumptes relacionats amb la vida dels casals i elaboració dels monuments.

224 224 Cridà 2018,Torres de Serrano València.


225 225


BALLS I MÚSICA

Participant en una festa que ara és patrimoni de la humanitat Autor: Vicent Domènech

L

es Festes de la Magdalena i la festa de la que vaig a parlar-vos, salvant les distàncies, tenen en comú l’estima pels balls i les tradicions.

Soc d’Algemesí i participe des de que m’arriba la memòria en la Festa de la Mare de Déu de la Salut del meu poble. Cada 7 de setembre per la vesprada, cap a la les 7, em mude i me’n vaig cap a la Basílica de Sant Jaume per a cantar les Vespres amb el Cor Cabanilles de la Schola Cantorum, acte que obri les 36 escasses però intenses hores que dura la Festa. He cantat les Vespres des d’abans de començar a ballar i per a mi és l’acte més emotiu. L’església s’omple de gom a gom i tothom espera el moment màgic quan, acompanyada pel Cant del Virolai i els pètals que van caient des del sostre del temple, la imatge de la Mare de Déu es portada des del seu camarí fins l’altar major. La festa ja ha començat!

226 226

En acabant, me’n vaig corrent cap a casa mentre escolte com comencen a sonar les primeres campanades del Repic de la Xirivia. Aplegue a casa, on tinc tota la roba preparada, i comence el ritual tan desitjat de vestir-me per a la primera de les processons, la de les Promeses, on des dels setze anys participe al Ball de les Llauradores. Són les tres de la matinada, la roba ja torna a estar al seu lloc, esperant que arribe el matí per a tornar a lluir pels carrers d’Algemesí.


227 227

El dia gran és arribat! Ja és el dia de la Mare de Déu! La Processoneta del Matí s’obre amb les representacions dels Misteris i Martiris. Després vindran les Muixerangues, el Ball de les Pastoretes, els Bastonets, els Arquets i la Carxofa, les Llauradores i els Gegants, obrint pas a la part més solemne, que comença amb la Creu. Després d’un riu de gent amb ciris ja tenim ací els Tornejants, cavallers protectors de la nostra mareta, i després arriba la nostra patrona a la Plaça Major, on tots els balls ens hem concentrat per a ballar ensems mentre els Volants, amb els braços amunt, entren l’anda tres vegades per la porta de la Basílica. Les Muixerangues tanquen les portes, tornen a caure pètals des del campanar i els coloms volen cap al cel.

El dia gran continua amb disparades, dinars familiars i uns escassos minuts de descans abans de tornar-me a abillar per a la darrera processó, la de la Volta General, que acabarà, si tot va segons les previsions, vora les quatre de la matinada, quan la Mare de Déu ja estiga de nou al seu camarí. Me’n torne cap a casa cansat però orgullós de pertànyer a un poble amb una festa tan bonica i que està reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Esteu convidats a vindre a viure-la amb tots nosaltres. Sereu benvinguts!


230 HISTÒRIA DE LES FESTES L’EVOLUCIÓ DE LA FESTA… I D’ALACANT AMB ELLA

234 LA LLUM I EL FOC EL FOC D’ALACANT

236 MONUMENTS ORIGEN DE L’ESTIL ALACANTÍ

240 POTÈNCIA DE LES FESTES LES FOGUERES, ESDEVENIMENT ESTIVAL PER EXCEL·LÈNCIA

242 DESENVOLUPAMENT DE 228 228

L’ANY FESTER

EL CICLE FESTIU DE LES FOGUERES DE SANT JOAN

244 PAPER DE LA DONA EN LES FESTES

LA DONA EN LA FESTA

248 INDUMENTÀRIA LA INDUMENTÀRIA EN LA FESTA

252 RELIGIÓ L’ORIGEN PAGÀ DE LES FESTES DE SANT JOAN I L’OFRENA MÉS ANTIGA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

256 GASTRONOMIA LA GASTRONOMIA EN LES FESTES ALACANTINES

260 DISTINCIONS I

RECOMPENSES LA FEDERACIÓ DE FOGUERES DE SANT JOAN RECOMPENSA EL TREBALL PER LA FESTA

264 ALTRES ENS FESTIUS LES BARRAQUES, UN ALTRA FORMA DE VIURE LA FESTA

266 ORGANITZACIÓ DE LES FESTES

ORGANITZACIÓ DE LA FEDERACIÓ DE FOGUERES DE SANT JOAN

268 REINES UN 5 DE MAIG MÀGIC

270 PARTICIPACIÓ DEL POBLE EN LES FESTES

TREBALLAR PER LA FESTA

274 BALLS I MÚSICA A BALLAR PER LA MALENA


229 229


HISTÒRIA DE LES FESTES. ARTICLE PUBLICAT EN EL LLIBRET DE LA FOGUERA BAVER- ELS ANTIGONS 2018

L'evolució de la festa… i d'Alacant amb ella Autor: Miguel Àngel Orgaz i de la Torre

Q

ui li havia de dir a José María Py, creador de les Fogueres de Sant Chuan allà per 1928, que aquella festa que va crear, xicoteta i en la qual tan sols van participar 13 comissions, es convertiria en el fenomen en què s'ha convertit a hores d'ara, capaç de generar multitud de llocs de treball (directes i indirectes), atraure milers de persones a Alacant, generar un impacte econòmic a la ciutat de gran importància i portar el seu nom a tots els racons del planeta. Els inicis de la festa En els començaments de les Fogueres, la gent participant era poca, i no era una festa que acaparara moltes mirades, a pesar de comptar amb actes de gran solera com l'ofrena de flors més antiga d'Espanya, creada el 1941.

230 230

Un dels fets que va fer que la festa s'obrira als visitants va ser la seva declaració com a Festa d'Interés Turístic Nacional en 1965, la qual cosa li va donar més promoció al llarg de tot el territori nacional i va aconseguir que s'alçara expectació per ella i per conéixer-ne els detalls. A la fi de la dictadura, es va donar realment la major espenta a la difusió de la festa de fogueres a nivell nacional. Després d'anys de repressió, la gent de tot el país tenia ganes de gaudir i una de les millors mesures que es van instaurar a finals dels anys 70, en concret el 1979, va ser la creació de la Barraca Popular que donava la possibilitat a tots els assistents de tindre un lloc per relacionar-se, gaudir de les caloroses nits de juny i escoltar bona música.

La dècada del canvi La dècada dels 80 va ser una dècada de moltíssims canvis en la festa. El major de tots i més perceptible va ser el canvi de nom de la festa de "Fogueres de Sant Chuan" a "Fogueres de Sant Joan" i el més notori va ser que es va aconseguir passar del títol de Festa d'Interés Turístic Nacional a Internacional, aconseguint una expansió pel món que ha anat creixent fins al dia de hui.


La Barraca Popular no es podia quedar fora de tant canvi i, a part de les múltiples ocasions en que va modificar la seva localització, el 1988, va unir forces amb la Barraca de la Cadena Ser i la Diputació muntant una Barraca Popular única i aconseguint portar a la ciutat grans grups del panorama musical com Loquillo y Los Trogloditas o Danza Invisible, la qual cosa va potenciar encara més l'arribada de gent a la nostra urbs. A aquestes altures, aquelles 13 comissions que van començar el camí ja havien sobrepassat les 60 i des de la Comissió Gestora es buscava que la festa no s’entrara només en els dies grans de juny, i que la massa festera augmentara.

En la dècada següent, la dècada dels 90, l'èxit de la festa continua creixent i a més es consoliden alguns actes festers en mesos que abans no solien acaparar aquest tipus d'esdeveniments, com el festival de playbacks (ara conegut com a concurs artístic) i que a finals de tots els anys mou un gran públic tant en les eliminatòries com en les finals que es realitzen en les seves distintes categories. El nivell d'aquest festival ha anat creixent cada vegada més i a hores d'ara les comissions ens ofereixen números a l'altura de grans musicals. Aquest concurs atrau multitud de persones a la nostra ciutat i tenen repercussió en les festes veïnes, ja que moltes comissions de València, Elda o Sant Vicent del Raspeig es fixen a Alacant per a la preparació dels seus números . El 1999, l'Ajuntament decideix instaurar les festes de fogueres com a festes oficials de la ciutat. I aquestes continuen avançant, evolucionant i avançant en bona direcció. Ara són les mateixes fogueres les que busquen atraure cada vegada més persones als seus racons per aconseguir un benefici que no aconsegueixen en els últims anys amb cartilles veïnals al llarg de l'exercici, i és per això que durant les últimes 2 dècades s'han anat programant distints tipus d'esdeveniments als racons festers per atraure la gent i així aprofitar el reclam turístic que suposen les nostres festes. El més comú sol ser fer concerts d'alguns grups de música o grans orquestres, o sessions de deejays molt reconeguts o distintes animacions per a fer amena i divertida la nit a tots els que acudeixen als racons festers. “Les millors Fogueres de la història” L'evolució de la festa s'ha pogut veure al llarg d'aquests 90 anys i Alacant ha evolucionat de la seva mà, i gràcies a ella en molts aspectes. La creació de llocs de treball, tant directes com indirectes és enorme i comprén distints àmbits laborals, des dels mateixos artistes de fogueres, a un augment de vendes per part de ferreteries, fusteries, botigues de pintures, botigues de teles, empreses d'esdeveniments, bandes de música, etc...

231 231

Per això, durant els anys 80 i 90 es van anar succeint distintes implantacions d'actes al llarg de l'any fester, i a més, es van anar instaurant altres actes de convivència entre foguerers com per exemple el sopar de Fogueres al Nadal, que es va constituir el 1982 o el Festival de Paelles, que es va constituir per primera vegada el 1986 i atrau la gran majoria dels foguerers i barraquers a pocs dies del començament dels dies grans.


L'impacte que ha generat a la ciutat ha sigut cada any major arribant a un punt, l'any 2017, en què les fogueres van ser qualificades, segons el llavors alcalde Gabriel Echevarri, com les millors fogueres de la història amb les dades següents: -La festa ha portat 1 milió de visitants durant els dies grans del mes de juny. -Durant els dies laborables de Fogueres hi ha hagut un 85% d'ocupació hotelera. -Durant els dies de festa que han caigut en cap de setmana l'ocupació ha sigut d'un 100%. -L'impacte econòmic que les Fogueres 2017 van deixar a la ciutat van ser 70 milions d'euros en benefici d'hotels, comerços i serveis de tota la ciutat. És per això que el col·lectiu fester no entén la manca de col·laboració d'una gran part d'empreses de la ciutat ni amb un senzill anunci per a publicacions anuals com aquesta. El col·lectiu fester obrim la nostra festa al món i lluitem durant tot l'any perquè la nostra ciutat s'òmpliga del 20 al 24 de juny, però necessitem l'ajuda de tots aquells que es beneficien gràcies a les comissions de fogueres per a poder seguir avant. Alacant ha evolucionat gràcies a les Fogueres, i ara són les Fogueres les que necessiten l'ajuda d'Alacant per poder aconseguir que cada any continuen sent, pels seus números, “Les millors fogueres de la història”.

232 232


233 233


LA LLUM I EL FOC

El foc d'Alacant Autor: Rubén Soto i Vives

L

a llum, les flames i la tradició prenen forma en Alacant a través dels monuments coneguts com a “Fogueres” que, des del 20 al 24 de juny, engalanen els carrers amb figures de fusta i cartró que mostren la realitat de forma satírica. Darrere d'elles, s'amaga l'art del treball realitzat per l'artista encarregat de la construcció i la materialització de la il·lusió de cada comissió. Les Fogueres de Sant Joan van ser declarades, en l'any 1983, festa d'Interés Turístic Internacional i l'any 2014, van rebre el títol de Bé d'Interés Cultural Immaterial, reconeixent així la seva importància i arrelament en la cultura local.

234 234 Les màximes representants d'estes festes reben el títol de “Bellesa del Foc” i açò ens mostra un cop més el profundament integrades que estan les flames dins d'esta celebració. Es tria una “Bellesa del Foc” major i una altra infantil; ambdues seran les màximes representants de la ciutat durant tot el cicle fester. A aquestes dos joves, els acompanyarà una cort de dames d'honor, també conegudes com a “Dames del Foc”. La tradició ens explica que el foc sempre ha estat molt present en les terres alacantines i, a més, sempre ha sigut vinculat a la nit de Sant Joan o, millor dit, amb l’equinocci d'estiu on es produeix el dia més llarg de l'any i la nit més curta. En el segle XIX, i se sospita que abans també, els camperols de les terres del sud de la futura Comunitat Valenciana, utilitzaven el dia amb més hores de sol per a


recollir la collita i la nit amb menys hores de foscor per a llevar-se tots els mals que pogueren tenir. A través dels temps, els rituals per a espantar el mal han perdurat i estan plenament lligats, avui en dia, al foc i les fogueres. Tot i això, s'ha de diferenciar entre la nit de Sant Joan, que es produeix el 23 de juny, en la qual en moltes poblacions es realitzen fogueres amb llenya i, encara que comparteixen nom, no s'han de confondre amb les fogueres enteses com a monument; i la nit de la Cremà que se celebra 24 hores després, el dia 24 de juny i en aquest cas sí que són els monuments els que cremen marcant la fi de les festes alacantines.

235 235

El punt en el qual el foc pren el màxim protagonisme dins de les fogueres de Sant Joan és la nit de la Cremà. Tot comença a les 12 hores de la nit que separa els dies 24 i 25 de juny, quan un castell de focs d'artifici, llançat des del punt més alt de la muntanya Benacantil, marca el senyal en el qual els monuments que durant els dies anteriors havien decorat els carrers poden ser cremats per les diferents comissions. Un cop finalitza la pirotècnia, una gran traca es dispara per a encendre la foguera de la plaça de l'Ajuntament. L'encarregada d'encendre este conjunt de coets, que conclourà amb el gran foc que engolirà al monument, és la Bellesa del Foc. Per la seva banda, la Bellea del Foc infantil farà el mateix amb la foguera infantil. En les següents hores, es cremaran els monuments de la resta de sectors il·luminant, d'aquesta forma, els carrers de la ciutat amb el foc que marcarà la fi de la festa.


MONUMENTS. ARTICLE PUBLICAT EN EL LLIBRET DE LA FOGUERA BAVER- ELS ANTIGONS 2018

Origen de l'estil alacantí Autor: José Javier Sánchez i López

Q

uan José María Py va establir com a Festes Oficials de la ciutat els festejos celebrats en el solstici d'estiu, no hi havia un patró artístic i es va recórrer al model valencià de creació de monuments destinats a cremar, substituint així les piles de mobles i trastos vells que

s'amuntonaven als espais públics per a celebrar les festes de les fogueres de Sant Joan, tan típiques del Mediterrani. Però a diferència de València, on els monuments els construïen artesans i fusters agremiats, a Alacant la idea va ser presa per artistes reconeguts i amb gran trajectòria que es van afanyar perquè l'any 1928 es pogueren veure als carrers les primeres fogueres.

236 236

Aquesta circumstància va donar peu des d'un principi que s'aplicara la interpretació plàstica dels corrents artístics en la construcció dels distints monuments. Grans pintors com Heliodoro Guillén, el paisatgista Emilio Valera (deixeble de Sorolla), l'aquarel·lista Melchor Aracil i Adelardo Parrilla, entre d'altres, així com els escultors Juan Esteve o Miguel i Adrián Carrillo, proposaven la seua particular interpretació del monument. Però, sobretot, artistes de la talla de Gastón Castelló i del dibuixant Lorenzo Aguirre serien els encarregats d'importar des de França l'última moda, l'Art-Decó, determinant en la configuració plàstica dels monuments que es realitzaran a partir d'aquests moments. L'Art-Decó va tindre el seu bressol al París dels anys 20 i va ser un estil selecte del disseny, elegant i d'una sofisticació fresca. La simplicitat i la geometria es combinaven amb els colors vibrants. Les línies són rectes i angulars en gran manera, però també corbades i circulars. La simetria apareix en moltes de les seues representacions. Lorenzo Aguirre va tindre la seua etapa parisenca, obtenint el 1925 la medalla de les Arts Decoratives de París i va ser l'autor dels primers cartells de Fogueres i, en concret, el de l'any 1929 estava realitzat al més pur estil decorativista, just un any abans que Gastón Castelló construïra la seua primera foguera en aquest estil.


També el tàndem format per Agustín Pantoja i Manuel Baeza va propiciar, a començament dels anys 30, la creació d'uns monuments de disseny i típicament decoratius, fora de la línia valenciana i que es caracteritzaven per la carència de rematada i pels seus trets surrealistes. Gastón Castelló havia residit a París anys abans per la qual cosa va ser influenciat de forma directa i no va tardar a aplicar aquest estil a les seues fogueres. Només cal observar fotografies i esbossos seus dels anys 30 per a detectarhi la simbologia pròpia de l'Art-Decó. Geometria, simetria, policromia, les línies elegants i el recurs de les figures al·legòriques classicistes junt amb l'estilització de les formes, caracteritzen les fogueres dels seus primers anys. Consideracions sobre l'estil alacantí. L'estil alacantí només ha d'entendre's dins del context de la construcció de monuments foguerers i només dins d'aquest àmbit podrà definir-se. Amb massa freqüència caiem en l'error de qualificar com de l'estil alacantí tota aquella foguera que no combrega amb la línia valenciana. No tota foguera per innovadora o creativa que siga ha d'entendre's com pertanyent a aquest gènere. L'estil alacantí va més enllà.

Si pretenguérem extrapolar aquesta fórmula a la foguera actual, hauríem d'integrar, d'una banda, els corrents artístics innovadors i atrevits que propiciaran la forma, i per un altre costat, la idiosincràsia i el sentiment alacantí, representant-se el color, la tradició, la llum mediterrània i tot el que en essència procedeix d'aquesta terra però que, al seu torn, es creu un monument capaç d'obtindre l'acceptació popular. En la moda de l'Art-Decó empleada per Gastón Castelló quedava compresa l'elegància i la senzillesa en la representació de les formes. Hui en dia molts dels estils artístics, abstractes i indefinits, encara que interessants, no són ni elegants ni senzills, i són difícils d'interpretar popularment. Aquesta circumstància comporta que hàgem d'afegir-hi un nou ingredient, l'estètica, i en una dosi més que suficient. La foguera ha de ser bella i bonica perquè el públic l'admire i l'entenga, perquè no hem d'oblidar que ens trobem dins del context d'unes festes la finalitat de les quals és el gaudi popular tant lúdic com cultural. En relació a aquestes consideracions, l'artista Pedro Soriano escriuria: “Se pretende dotar a éstas fiestas del fuego, de un lenguaje plástico diferenciador de las tradicionales fallas valencianas, que recoja las propias características lumínicas y la personalidad, en todos los sentidos de nuestra tierra. La

237 237

L'èxit dels monuments de Gastón Castelló es basava en la combinació de dos elements. D'una banda, la forma, aplicant-se la moda artística del moment, l'ArtDecó, i d'una altra, el fons, representat per les escenes folklòriques i costumistes de l'època. La sàvia conjunció d'aquests dos components va generar una sèrie de monuments foguerers amb unes formes plàstiques que eren perfectament enteses per l'alacantí de l'època.


hoguera alicantina debe de tener su propia idiosincrasia, tamizada siempre por la propia e inevitable visión de cada constructor, debiéndose buscar formas y colores que fueran con nuestra luz, nuestro clima y nuestro carácter”. El futur vindrà determinat pels nous corrents artístics que es produïsquen. No obstant això, en essència, tot allò nostre haurà de romandre juntament amb la imatge estètica i elegant, perquè els alacantins puguem identificar-nos plenament amb el monument foguerer.

238 238


239 239


POTÈNCIA DE LES FESTES

Les Fogueres, esdeveniment estival per excel·lència Autor: Maria Tena i Colom

E

spanya, un dels països líders en el sector turístic mundial, incrementa la realització d'esdeveniments culturals amb l'arribada del bon temps, i serveixen de ferramenta per generar riquesa a tots aquells territoris que utilitzen aquest tipus de reclam turístic.

Un clar exemple són les Fogueres de Sant Joan. Considerades les festes majors d'Alacant, se celebren del 20 al 29 de juny i van ser declarades Festes d'Interès Turístic Internacional en 1983. Aquest esdeveniment cultural està dedicat íntegrament al foc, fent referència als rituals ancestrals en els quals es feien fogueres amb la finalitat de desfer-se d'allò més vell i inservible.

240 240 Les Fogueres d'Alacant van nàixer el passat segle, quan els veïns i veïnes d'aquesta localitat treien al carrer els estris vells que no utilitzaven i els cremaven, i d'aquesta manera donaven la benvinguda a l'època estival. Durant quatre dies, aquesta localitat costera mediterrània viu la seva màxima intensitat i incrementa la seva població amb la visita de turistes tant d'àmbit nacional com internacional per tal de gaudir de la música, la gastronomia, el sol, la pólvora i, sobretot, de les seves fogueres, un conjunt d'autèntiques obres d'art plenes de sàtira que composen els més preuats monuments alacantins. Al 1928, de la mà del seu fundador José María Py, i fins avui en dia, una de les funcions de la celebració de les fogueres és atraure als turistes fins la ciutat alacantina i convertir aquest esdeveniment cultural en un reclam turístic que traspassa la frontera nacional.


241 241

D'aquesta manera, és evident l'increment anual de turistes internacionals que arriben a Alacant per tal de gaudir de les Fogueres. Aquests no només visiten la ciutat, si no que participen i s'involucren en els diferents actes que se celebren durant la setmana gran. Així doncs, el turista es delecta d'una experiència única en la qual el foc i els costums d'aquesta ciutat llevantina fan de la seva estada un marc immillorable.


DESENVOLUPAMENT DE L’ANY FESTER

El cicle festiu de les fogueres de Sant Joan Autor: José Ángel Llorca i Ginestar

A

través d'aquest article tractarem de conèixer com és el calendari que segueix l'any fester d'una foguera dins de les festes de Sant Joan a la ciutat d'Alacant, concretament en la nostra falla germana Baver els Antigons. I també coneixerem quines són les dates claus de les festes de Sant Joan, partint des del moment en què es trien a les Belleses del Foc.

AGOST: El mes d'agost, des del dia 1 fins el 31 d'octubre és el termini que es posa a la disposició de tots els membres de la comissió per si algú vol donar-se de baixa.

242 242

SETEMBRE: Al setembre celebrem la festa del Foguerer Infantil, on des de la foguera es lloguen una sèrie d'inflables, es fa un berenar, jocs, etc., perquè els petits de la foguera gaudisquen d'un dia de festa per a ells. OCTUBRE: Octubre acostuma a ser el mes on les competicions esportives i activitats culturals entre fogueres, que duu a terme i organitza la Federació de Fogueres de Sant Joan donen el seu tret de sortida. Les activitats més comunes són el futbol, el bàsquet, bitlles, dards, el chincon, el dominó, petanca o parxís, etc., els concursos solen estar premiats amb banderoles commemoratives i algun manteniment econòmic. En activitats com la del futbol, per exemple, la competitivitat entre fogueres és bastant alta, i les activitats solen durar fins a maig. En aquest mes també comença una gran activitat entre les fogueres, com és el Certamen Artístic de play-backs, en el qual les fogueres posem un gran treball i dedicació, dura fins desembre. DESEMBRE: El mes de desembre es duen a terme concursos típics de nadal per les dates en les quals ens trobem, com són els de Pessebres o Nadales. També són típics els tradicionals sopars nadalencs en cada foguera infantil/adulta, als quals assisteixen a cadascun al voltant d'unes 1100 persones. GENER: Comença el cicle de les presentacions de Belleses, tan infantils com adultes, comencen i duren fins a maig. També la visita a


Fitur, de les candidates i es duu a terme una gran plantà de dues fogueres en el recinte de Madrid. Al gener comença el Certamen de Teatre i concert de la banda de música municipal Infantil. En la nostra foguera, infantils i juvenils fan diferents excursions i convivències al llarg de l'any igual que s’imparteixen cursos pel maneig de les eines d'internet, pirotècnica, primers auxilis, encara que gener sol ser el mes més comú per a celebrar-lo. FEBRER/MARÇ/ABRIL: Són mesos tranquils, es continuen duent a terme activitats que ja han començat i es desenvolupen al llarg de l'any.

JUNY: Certàmens Llibrets, Fotografia, ninots al carrer i il·luminació. El dissabte 1 de juny: Homenatge als Foguerers/es i Barraquers/es morts en la Plaça d'Espanya enfront del Monument al Foguerer, Desfilada del Pregó. Recorregut: Carrer de Sant Vicent, Rambla de Méndez Núñez, Rafael Altamira i Plaça de l'Ajuntament, Pregó oficial de les Fogueres d'Alacant des del balcó de l'Ajuntament i inici oficial a les festes de la ciutat. Dissabte 8 de juny: Desfilada del Ninot. Les comissions de les Fogueres participen disfressades amb motius al·legòrics al tema de la seva foguera. Recorregut: Alfons el Savi, Rambla de Méndez Núñez, Rafael Altamira i Plaça de l'Ajuntament. Divendres 14 de juny: Arribada del foc El Corte Inglés. Espectacle de llum, so i pirotècnia enfront de la façana d'El Corte Inglés del carrer Churruca. Del 21 al 24, es concentren els actes més importants i significatius de les festes de les fogueres de Sant Joan a Alacant. I del 25 al 30 se celebren a la Platja del Cocó el Concurs Internacional de Focs Internacionals. JULIOL: El mes de juliol no es caracteritza per tenir una gran activitat foguerera, es pot dir que després de la tempesta ve calma, després de la setmana de festes a juny ve un mes de descans. Destaca la Convivència de presidents Infantils. I a la fi del mes es tanca el ple de l'exercici de l'any fester. .

243 243

MAIG: Eleccions de les Bellees del foc i les seves dames d'honor. El divendres 3 de maig l'Elecció de la Bellea del Foc Infantil 2019, el dissabte 4 de maig la Gala d'Elecció de la Bellea del Foc 2019. El divendres 10 de maig la Proclamació Bellesa del Foc Infantil a l'Ajuntament, el dissabte 11 de maig la Proclamació Bellesa del Foc a l'Ajuntament. També la Inauguració Exposició del Ninot a la Sala d'exposicions de la Llotja de Peix, Presentació i Esbossos 2018 a la Sala d'Exposicions del Palau Provincial.


PAPER DE LA DONA EN LES FESTES. ARTICLE PUBLICAT EN EL LLIBRE DE LA FOGUERA BAVER-ELS ANTIGONS 2018.

La dona en la festa Autora: Toñi Martín-Zarco i Marín. Presidenta de la foguera Port d'Alacant

A

l llarg dels anys que porte censada a la festa de fogueres, molts han sigut els canvis que he vist i que he sentit en la meva pròpia pell respecte al paper que la dona ha anat exercint en aquest món. El com veig la transformació de la dona en la Festa vos ho relataré en primera persona, on jo mateixa he anat assimilant un a un tots els canvis i esdeveniments que han fet que hui en dia siga, a nivell fester, la persona que sóc. Compte amb el matís! He dit persona, no dona, no m'agrada gens fer distincions en aqueix sentit, sempre ho he manifestat, només tardem un poc més en vestir-nos, però la capacitat de portar avant un projecte és exactament la mateixa en ambdós casos. Des que em vaig enrolar molt activament en Port d'Alacant el 1988, molts han sigut els canvis que he viscut en aquest àmbit. En aqueixos primers anys vaig aprendre moltíssim de grans foguerers als qui admirava pel seu treball i esforç i pels quals valia la pena apostar i continuar fent festa per a la ciutat.

244 244

Vaig tindre la sort de ser triada Dama del Foc el 1992, i de nou, vaig tornar a experimentar una altra transformació de com viure les Fogueres des d'una altra faceta. En aqueix moment, on em portaven o on assistia, el meu paper era representatiu, informatiu i difusor de la Festa de Fogueres. Reconec que encara que no vius la festa del “carrer”, i si t'apassiona aquest món, és una bona manera de promocionar les nostres fogueres i de “vendre-les” a totes aquelles entitats o persones que no saben molt bé què fem en realitat, que són bastants més de les que pensem, però també és cert que en algun moment havies d'explicar-li a algú que érem representants de la nostra festa, persones intel·ligents amb opinions pròpies que en aqueix moment representàvem la Festa de Fogueres. Sense deixar de continuar adquirint experiència al Port, als pocs anys, el 1996, vaig arribar a la presidència de la meva foguera. Crec que era la presidenta més jove d'aquella època, i a més, dona, i seguíem amb les “distincions”…, no m'agradaven, ni abans ni ara, però bé, ho assimilava i seguia avant amb la meva aportació personal. En alguns moments i amb certes persones m'adonava que en ser dona i a més jove, no em prenien molt seriosament, primer per part d'alguns companys presidents que es creien que ho sabien tot, i després per algunes persones o càrrecs públics que em tractaven com si jo en realitat tinguera un càrrec representatiu en compte de ser responsable de la meva comissió. He de dir que expressava molt clarament a qui corresponguera quina era la meva comesa, i de passada, igualment li deixava clar que no per ser dona era menys vàlida que els hòmens.


Vaig estar en la Gestora de José Manuel Lledó durant 6 exercicis, des de 1999 fins a 2005, treballant i apostant per igualar la Festa des del meu humil càrrec i on tinc l'orgull de dir que hui tenim a la ciutat un carrer que s'anomena Bellea del Foc per una iniciativa personal que li vaig fer al llavors alcalde, Luis Díaz, en reconeixement a l'esforç i comesa que realitza la Bellea del Foc, (era la segona vegada que li proposava una cosa, la primera va ser que reconeguera que les Fogueres foren la Festa Oficial de la Ciutat, perquè es deia, però no estava oficialitzat, i en un ple ho va ratificar com a tal). Sí, la iniciativa va ser meva, bastant temps hi dediquen les persones que ostenten aquest càrrec, any rere any, igual que les Dames d'Honor, perquè en reconeguem la vàlua, i tinguen com a homenatge un carrer.

Em vaig presentar en dues ocasions per a presidir la Federació de Fogueres i encara que no ho vaig aconseguir, vos confesse que em sent més que satisfeta per haver passat per aquestes etapes en la meva vida festera. Em va servir per a adquirir encara més saviesa festera, vaig compartir amb dones i hòmens opinions i moments que m'han aportat molt en la meua vida, i vaig poder conéixer molta gent que encara hui en dia continuen sent amics, i per a mi referents per la seua vàlua en les seues comissions. Això sí, també he de dir que hi havia qui em deia que no veien bé que una dona acompanyara la representant del foc, i que per això no em votaven. Jo els deia que si eren capaços de dir-li això mateix a la llavors regidora de Festes, Marta García o fins i tot a l'alcaldessa de la ciutat, Sonia Castedo i que em presentava per a dirigir la institució, no per a representar-la. Comentaris amb absència d'intel·ligència… Només espere que algun dia una dona puga dirigir la Federació de Fogueres, però perquè siga eficaç, no per ser dona, i que, a més, ho vegem com una cosa normal. La meva tasca no ha cessat mai i hui estic de nou com a presidenta de la meva Foguera, sóc un foguerer més amb els meus companys, i és important tindre clar que els càrrecs passen i queden les

245 245

En aquests anys, una de les situacions més incongruents que vaig viure quant a aquest tema va ser a València, en Falles. José Manuel no podia estar amb la bellea en un acte i em va dir que anara jo en el seu lloc. Quina va ser la meva sorpresa quan, des de Junta Central, li van indicar que per favor anara un home amb la representant, perquè no quedava bé que anessen dues dones juntes a l'acte. Li vaig cedir el meu lloc a un company de Gestora per no armar embolic en un lloc que ens havien invitat, però em va paréixer d'allò més arcaic per part d'aquesta institució, els membres de la qual, per cert, tenen molt a aprendre de nosaltres en aquest sentit i no al revés com creuen moltes persones.


persones i el treball realitzat durant aqueix temps. Evidentment la responsabilitat és distinta, però és que crec que tots els que formem part d'una comissió tenim la responsabilitat que aquesta arribe cada final d'exercici a un bon resultat, tant econòmic com culturalment parlant, aquesta tasca no és només del president, és una tasca de tots i fa igual si sóc dona o no, de fet en la meua junta directiva som 8 persones de les quals, 2 són hòmens.

246 246

És cert que queda molt camí per recórrer perquè no es facen distincions absurdes quant al gènere de les persones, en el meu cas vaig seguir avant amb les meues idees i el que creia correcte defenent el meu paper en cada situació, però també cal adonarse que la societat no avança tan ràpid en aqueix sentit com volguérem. Som el reflex del que fem diàriament en la nostra vida i en la festa no serem menys en aqueix aspecte. Hem de continuar lluitant per la igualtat, la conciliació, i l'admiració igualitària; i per a això, l'educació i els exemples que donem els majors als més xicotets, (en el nostre cas als infantils), és una eina primordial, si falla l'educació falla el sistema i hem de ser conscients que amb les nostres accions i opinions ensenyem a la resta com tractar els altres i com respectar-los en la festa i en la vida.


247 247


INDUMENTÀRIA. ARTICLE PUBLICAT AL LLIBRE DE LA FOGUERA BAVER-ELS ANTIGONS 2018

La Indumentària en la festa Autora: Guadalupe Samper i Alemán

J

a són 90 anys des que el 1928 el Sr. José M. Py fundara les nostres festes, les Fogueres de Sant Joan. Molts han sigut els canvis i les evolucions que ha tingut la festa en aquests anys i un d'ells, la indumentària.

Remuntant-nos als seus inicis, el més tradicional podem dir que no tenia molta cabuda, ni tan sols hi havia una indumentària concreta. Els hòmens vestien com en el moment, amb vestit jaqueta per a actes més oficials i altres vegades sense corbata i en excepcions amb l'anomenat vestit de saragüell, al principi usat només pels banderins, estenent-se més tard a la resta de foguerers. A fi de donar una uniformitat, l'any 1971, s'aprova el vestit d'etiqueta del foguerer, obligatori per a tots els seus protagonistes masculins, conegut amb el nom de “vestit de foguerer”, vestit el disseny del qual va anar a càrrec del Sr. Tomás Valcárcel, tenint caràcter oficial i que va aconseguir una gran sensació.

248 248

A partir d'aquest moment conviuran aquest vestit amb el de saragüell, incorporant-se després el calçó negre anomenat de Torrentu i la “negreta”. Amb el propòsit d'eliminar el vestit inventat de foguerer, en un ple s'aprova la seva eliminació i s'afegeix al reglament el vestit de pantaló llarg, conegut com el de mil ratlles, del segle XIX. Actualment, aquest pantaló es podrà confeccionar també amb altres tipus de teixits. A partir de llavors, l'actual reglament de Fogueres identifica com a vestits d'home el de faena, mudar i segle XIX, així com els seus complements. Pel que fa a la indumentària de la dona, al principi es limitava al vestit de nit, els quals durant anys van ser objecte de concurs en els actes d'elecció de la Bellea del Foc. Al marge i en alguns actes (ofrena de flors, cercaviles,…) era utilitzat el vestit d'alacantina, en aquell moment els anomenats vestits típics representatius per a cada zona, comarca, població o poble. Amb el pas dels anys, i a fi d'uniformar, l'any 1961, es va implantar l'obligatorietat que totes les representants femenines participants a la festa, bellees i dames, lluïren el vestit de Núvia Alacantina, declarant-se vestit oficial per l'Ajuntament en 1967. Vestit de Núvia Alacantina que segons pareix, té la seva base en els vestits tradicionals, però mirant gravats o dibuixos no es troba una semblança amb


el que en aquell moment s'arreplegava com vestit típic, no obstant això, segons el Sr. Tomás Valcárcel, el seu creador, sí que es va basar en gravats i dibuixos i l'única cosa que va fer va ser estilitzar-ho, refinar-ho i donar-li més luxe per tal que la dona estiguera més afavorida i donara una major presència a la festa. Una cosa que va aconseguir perquè va tindre un gran èxit i hui en dia identifica la festa de Fogueres. Vestit en què, amb el pas dels anys, s'han anat apreciant canvis i evolucions, partint de teixits més lleugers i apagats, sense brillantor, fins a l'arribada de la seda amb els seus colorits i brodats en or i plata, seguint amb l'altura de les mantellines, que va anar passant d'anar quasi enganxades al cap fins a arribar a certes altures que també han anat variant, passant pel volum de les faldes amb la utilització hui en dia de cancans que no donen un volum natural. Des dels senzills cossets de ras, fins a l'ús d'altres tipus de teixits com velluts, brocats i amb adorns de pedreria en les mànegues. Davantals brodats en or i plata a davantals més xicotets brodats en negre i amb pedreria del mateix color. Des de l'adorn de clavells fins a arribar a la tarongina.

A part del vestit de llauradora i per donar major esplendor a la festa, es van començar a introduir vestits de nivell més ric, i utilitzant com a base els teixits i les formes del de núvia alacantina, es va imposar l'ús d'aquests vestits, eliminant la mantellina del cap i col·locant un mocador als muscles (brodat, estampat, randa…) i els davantals que podien ser com el de núvia alacantina o quadrat en blanc. Es continuaria amb la introducció de cossets de colors i jocs de mocador i davantal del mateix teixit en altres colors (beig, negre…) i brodats. Però a poc a poc, comencen a sorgir els canvis i comencen a aparèixer els primers estudis d'indumentària tradicional, a buscar les arrels, a donar un sentit verdader als vestits per poder utilitzar la roba que ens caracteritza. Al principi s'interpreta un poc a la lleugera, i s'adopta un gust personal sense massa rigor, però a poc a poc anirà adquirint més serietat gràcies a l'estudi més rigorós que comencen fent els grups de danses i que després es va estenent a altres grups de persones que s'interessen, el que es persegueix és una recreació històrica d'un vestit en què no cap la originalitat. Prompte aquesta indumentària tradicional del segle XVIII es va a veure reflectida en la festa, comença a calar i es convertirà en els vestits que hui en dia són usats per les dones, i amb els quals s'anirà, amb el pas dels anys, fent lliures interpretacions, innovacions i incorporacions de certs elements en un intent de guarnir la dona que res tenen a veure amb una indumentària tradicional, ja que la dona del segle XVIII es caracteritza principalment per portar un monyo amb rascamonyos i pinta, un cos molt

249 249

Hui en dia, aquest vestit és utilitzat només per les Belleses i Dames, ja que prompte sorgeix la necessitat que convisquen el vestit de núvia alacantina i el vestit popular o vestit regional de la dona alacantina que s'assembla al de la ciutat de Xixona. A finals dels anys 70, són cada vegada més les comissions on la dona vist amb el vestit d'Alacant i és en els anys 80 quan s'intenta recuperar aquest vestit.


ajustat, una falda amb vol natural, ensenyant el peu, un mocador als muscles i un davantal, i és una indumentària que no porta a invents. Tal com s'identifica en l'actual reglament com a vestit de faena i de mudar per a la dona.

250 250

En l'actualitat, tant la dona com l'home haurien de vestir amb la indumentària tradicional del segle XVIII, la usada per la gent del poble, ja que, aquest segle va imposar un marcat segell en la forma de vestir, tant a Alacant com en la resta d'Espanya, la qual cosa es pot corroborar pels testimonis escrits, gràfics i, en alguns casos, físics, que aquesta indumentària seria la correcta perquè, en moments en què l'ocasió ho requerisca, sabérem com vestir-nos. En aquesta indumentària comptem amb una gran varietat de teixits: el fil, el cotó, la seda, en les seves diferents varietats i la llana, les principals fibres naturals que juntament amb altres secundàries són les que seran utilitzades per a la confecció de les diferents peces de la roba de l'home i de la dona: faldetes, faldellins i guardapeus, gipons i cotilles, mocadors des dels més senzills fins als brodats en cadeneta o de cotó, davantals grans, xicotets de diferents formes i colors, mantellines, calçons, jupetins, jupes, o toreres. Així com un altre tipus de complements i adorns. Dins d'aquesta indumentària podem parlar de vestits de faena, cotó i mudar, segons el tipus de teixits que s'utilitzen en la seva confecció i per a la funció o ocasió a què estigueren destinats: el treball, el passeig, les festes, el religiós. El que hui en dia es busca és que els components de les comissions, deixant de banda el vestit de núvia alacantina que es queda com representatiu de Bellees i Dames, aprenguen a vestir-se correctament, a saber què posar-se en cada ocasió, que es faça un bon ús de cada una de les peces de roba i complements que engloba aquesta variada indumentària del segle XVIII.

Festa i tradició, incorporar a la festa aquest element tradicional de la indumentària, els vestits que usaven els nostres avantpassats, conservar aquest llegat cultural, intentar ser el més fidels possibles dins del que tenim hui i deixar de banda els impulsos que puguen arribar a falsejar l'autenticitat, és un


251 251 fet enriquidor i és la idea que es pretén transmetre perquè sapiem com vestir-nos.


RELIGIÓ

L'origen pagà de les festes de Sant Joan i l'ofrena més antiga de la Comunitat Valenciana Autores: Sergio González i Benages, Arantxa Miralles i Benages; amb la col.laboració de la Foguera Baver els Antigons (Joan Carles Armengol i Baeza)

L

a nit de Sant Joan, el moment més significatiu de les Festes de Sant Joan d'Alacant, sembla estar envoltat per un petit orbe màgic. Les platges i les places de gran part d'Espanya, i les de mig món, s'omplin de fogueres i de festa cada any durant la nit que uneix el 23 i el 24 de juny, per tal de commemorar una tradició mil·lenària d'origen incert que ha evolucionat amb el pas dels any, però que sens dubte conserva la seva essència, que ha resistit el pas del temps. Les teories apunten que el foc sempre ha sigut el protagonista d'aquesta festivitat. De fet, alguns experts asseguren que 5000 anys abans de Crist, coincidint amb el solstici d'estiu que té lloc el dia 21 de juny, ja se celebrava a l'hemisferi nord una festa molt pareguda a l'actual nit de Sant Joan en la què les fogueres eren les protagonistes.

252 252

Tot i conèixer que l'origen de la festivitat és pagà i que coincidia amb el solstici d'estiu, les explicacions de per què els nostres avantpassats encenien fogueres són molt diverses: Una de les teories sosté que els habitants de l'hemisferi nord encenien fogueres cada 21 de juny per tal de purificar-se i alimentar al sol, amb l'objectiu d'animarlo i donar-li forces per què no deixare d'eixir; doncs a partir d'aquesta data, cada dia aquesta estrela il·lumina l'hemisferi nord durant menys hores fins l'arribada del solstici d'hivern, moment en què es produeix la nit més llarga de l'any. Altra teoria dóna raons molt més romàntiques. De fet, defensa que els nostres avantpassats creien que el sol estava enamorat de la Terra i que cada any, just el 21 de juny, es negava a abandonar-la. Per homenatjar la relació se celebrava i s'encenien fogueres. També hi ha qui assenyala els celtes com a creadors d'aquesta tradició. Es diu que durant el solstici d'estiu aquest


poble encenia grans fogueres per a buscar la benedicció de les seves terres i assegurar-se que aquestes donaren fruits suficients per alimentar-los. A més a més, a través del foc demanaven a la divinitat un futur pròsper per a les parelles d'enamorats i fertilitat per a les dones. EL CRISTIANISME HO VA CANVIAR TOT: En allò que totes les teories coincideixen és que tot va canviar amb l'arribada del cristianisme. La societat cristiana va absorbir aquesta tradició d'origen pagà i la va convertir en la commemoració del naixement de Sant Joan Baptista, que segons el que estableix la Bíblia, va nàixer el 24 de juny, data en la qual van passar a tenir lloc les celebracions que fins a aquell moment havien honrat al sol. Però a més de la data, també existeix altre nexe d'unió entre la simbologia d'ambdues tradicions, ja que segons la cultura cristiana i amb el naixement de Joan Baptista, son pare Zacarias va ordenar encendre una gran foguera que serviria per donar a conèixer als seus amics i familiars que el seu fill havia nascut. Així, cada any des de l'Edat Mitjana, per a celebrar el naixement del fill de Zacarias, els cristians encenen grans fogueres per homenatjar a Sant Joan Baptista i la seva religió.

En la nit de Sant Joan no només s'encenen fogueres. La llarga tradició que arrastra la festivitat ha fet que vingue acompanyada d'altra càrrega d'espiritualitat i sobretot de rituals que busquen afrontar la nova etapa de l'any comptant amb el favor de la sort. Alguns dels més famosos són aquests: · Saltar la foguera: aquest és un dels rituals de bona sort més estesos a España encara que tenen diferents matisos segons la zona en què es duen a terme. A Galicia consideren necessari saltar la foguera nou vegades per damunt del foc per tenir sort, mentre a la zona d'Alacant i València només hi ha que saltar les flames set vegades. · Saltar les ones: Altra tradició és la de saltar set ones just quan arriba la mitjanit, encara que el nombre pot variar segons la religió. Es diu que aquest és el moment perfecte per demanar un desig i que es complisca. Dins dels múltiples actes que se celebren en les Fogueres i que porten matisos religiosos hi ha un en el qual ens agradaria incidir més concretament, l’Ofrena de flors la Mare de Déu del Remei, una de les més antigues d'Espanya en homenatge a la patrona d'Alacant. En aquest punt hem d’agrair-li a la nostra Foguera germana, Baver els Antigons, per cedir-nos aquest article sobre l’ofrena que va ser publicat en el seu llibret i que va escriure Joan Carles Armengol i Baeza:

253 253

RITUALS PER ACONSEGUIR SORT:


“Potser una de les ofrenes més antigues de tota Espanya, que aglutina milers de persones, és l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Remei, per davant de l'ofrena de Saragossa i del Rocío. L'ofrena de flors de les Fogueres de Sant Joan, que encara que la festa està dedicada a Sant Joan Baptista, està dedicada a la seva patrona. Hui, quan es compleixen 90 anys de la festa, fem la vista enrere i veiem com ha evolucionat aquesta desfilada, des de que l'ofrena acabava a la plaça de l'Ajuntament, amb el recorregut oficial per la plaça dels Cavalls, Alfons el Savi, la Rambla, Altamira i la plaça de l'Ajuntament, on es col·locava un gran panell amb la imatge de la nostra patrona, i on cadascun portava les seves flors en agraïment a la Mare de Déu del Remei. La devoció mariana es remunta al segle XVIII, on després del Concili Vaticà II el dogma de la Mare de Déu santíssima és acte de fe sota l'advocació que més noms aglutina, segons la població. En aquest cas la Mare de Déu del Remei, patrona i alcaldessa perpètua de la ciutat. Aclarit aquest punt sobre l'origen de l'advocació de la nostra patrona, vull seguir avançant en el temps i revisar com amb el pas dels anys ha canviat l'ofrena de flors, on els comissionats cada any han millorat en els seus arranjaments florals, i com últimament s'ha arribat a una uniformitat floral, ja que només canvien els colors per a poder realitzar el tapís que es confecciona a les portes de la cocatedral de sant Nicolau.

254 254

Des d'un principi, allà pels anys 30, cada comissionat portava unes senzilles flors o bé les agafava del camp o del seu jardí, gens ostentós, i amb l'aroma i color que desprenien les flors segons l'època de l'any. Al mes de juny, molta gent portava clavells, margarides, buguenvíl·lea i gessamins, acompanyats moltes vegades per branques d'alfàbega que quan recorrien els carrers de la ciutat anaven deixant al seu pas aqueixa olor tan característica de l'alfàbega; açò sí, sempre acabant l'empunyadura amb paper d'alumini i una gran llaçada de color blanc o rosa. A mesura que passa el temps, les comissions comencen a unificar la qüestió de les flors de manera que tota la comissió porta les mateixes, ramells realitzats moltes vegades pels mateixos comissionats, però portant tots el mateix model en conjunt, molt més bonic. A partir dels anys 80 es modifica el recorregut reduint-lo i fent que entre per un dels carrers que connecta la Rambla amb la cocatedral de sant Nicolau. També es va modernitzant el tema floral, i cada comissió competeix per portar ramells més exòtics i bonics, confeccionats quasi sempre per floristeries especialitzades, encara que moltes comissions continuen elaborant els seus propis ramells. Ja a partir dels anys 90 és quan s'incorporen els monuments florals que cada comissió realitza per a ofrenar a la patrona, i també des de la Federació de Fogueres s'insta totes les comissions al fet que, per a poder realitzar el tapís floral, porten clavells del color que els corresponga en el disseny creat per a l'ocasió El tapís floral ha anat movent-se d'un lloc a un altre, ja que l'espai on es col·loca és molt xicotet i la plaça de Penalva, davant de la cocatedral, no és molt gran. Per açò durant uns anys es


255 255

va col·locar, com a València, una estructura central que quasi mai acabava plena de flors; i després d'uns anys es va decidir tornar a l'estructura antiga de panells col·locats sobre la façana de la cocatedral. Així i tot, molts anys encara es veuen espais buits; no hi ha tanta flor com es necessita per a completar el tapís. Això sí, les comissions cada any s'esforcen a fer una gran ofrena de flors i es veu el gran treball dels floristes. La recompensa de tot açò la podem veure no solament en els premis que moltes fogueres obtenen, sinó quan el dia 23 ens acostem per la façana de la cocatedral per a veure, una vegada finalitzada l'ofrena, el tapís floral.”


GASTRONOMIA

La Gastronomia en les festes alacantines Autor: Sergio González i Benages

C

om sabem, les Fogueres de Sant Joan, al costat d'altres festivitats que se celebren a la província alacantina com els moros i cristians o el misteri d'Elx, representen la màxima exaltació cultural d'una terra, que no té simplement una identitat pròpia molt valuosa i infinita. En l'àmbit gastronòmic, Alacant representa una de les províncies amb uns dels rebostos més singulars, variats i pròsperes del nostre país. Per això, a través d'aquest article viatjarem al voltant de tot l'orbe alacantí, des de les Salines de Santa Pola, passant per la Serra de Mariola o el Montgó, descobrint tot el seu baluard gastronòmic, fins a centrar-nos en la història i elaboració d'un dels mossos més típics de les Fogueres de Sant Joan, la coca amb Tonyina o de bacores.

256 256 Alacant.

La gastronomia alacantina està confeccionada, sense cap dubte, seguint els cànons que marca la seva situació geogràfica i la seva orografia: situada al nord-oest de la península, és la província més meridional i menys extensa de la nostra comunitat. Tot i això, és la cinquena més poblada del nostre país. Conté un paisatge molt muntanyós i abrupte, contraposat a la visió que tenim de les seves famoses i massificades platges: les 2/3 parts del nord de la província estan configurades per serres i valls fluvials, mentre que la part restant del sud està formada per una gran plana al·luvial. Però si alguna cosa condiciona i atorga una gran personalitat a la cuina alacantina és el seu gran aliat, el mar Mediterrani, aquest tresor llevantí que banya les costes de la nostra comunitat atorgant a cada província una cultura gastronòmica única i referencial a tot el món. Històricament la veritat és que cadascuna de les províncies valencianes han sabut mantenir i enriquir amb el pas dels anys el seu receptari popular i tradicional, adequant al progrés i desenvolupament de cada un dels seus productes autòctons. En la investigació històrica de l'evolució de gastronomia alacantina, sorprèn que encara que avui en dia el seu rebost està protagonitzat principalment per productes de la mar, en dècades anteriors el menú tradicional d'aquesta terra amb prou feines es componia de porc, una mica de carn de caça i verdures. A la Vega del Segura, destacava l'ús habitual de la carn de corder, comarca que tenia també potser l'horta més rica de tot Alacant, mentre que


els guisats i plats de cullera més contundents els podem degustar a les comarques de muntanya, on s’elaboren des de fa segles receptes com la borreta (una sopa a base de patates), bacallà i verdures o la nutritiva olleta alcoiana (es compon de fesols, verdura, porc, arròs i cansalada). Com podem observar, l'oferta del receptari popular és molt àmplia, on destaquem plats com "l'olleta de músic" (amb fesols, botifarra i penques de bledes), els calamars farcits, la carn d'olla hortolà, el gaspatxo de mer i gambes, el "giraboix" (un plat tradicional de Xixona, amb patates, ous cuits i embotits), el tresor amagat il·licità que hem anomenat prèviament, l'arròs amb Crosta, i finalment el "suquet de peix "(guisat de diferents peixos que pot variar segons el gust de cada persona, acompanyat amb un caldo lleuger). Olleta Alcoiana.

Arròs amb Crosta.

Gamba Roja de Dènia.

De la mar cal destacar un dels productes amb més projecció a escala mundial d’aquesta província i potser també del nostre país, en la meua opinió: la gamba roja de Dénia. També podem anomenar com a grans productes del mar en aquesta província la gambeta, cigales, calamars, llagostins o molls (de gran qualitat aquests últims a la costa de Xàbia, un paisatge marítim a la falda del Montgó, abrupte i rocós, configurant una de les joies paisatgístiques de la Costa Blanca). De la mar alacantina procediran també els salaons que donaran gust i vida a la Coca de Sardina que veurem al final, als típics montaditos de ventresca de tonyina, i a "l'esmorzaret alacantí", un altre plat típicament mariner elaborat a base de sardines, ous fregits, olives negres i amanit amb «nyora» (pebre vermell dolç).

Productes propis que podem destacar de la gastronomia alacantina i que han transcendit les seves fronteres són, per exemple, la moixama, que no falta mai a les ensalades i aperitius de les taules de tota la Comunitat Valenciana, feta a base de llom de tonyina, tallat a tires, preparat en salmorra i posat a assecar. També és important en altres províncies però es va fer famosa quan les fàbriques de salaons d'Alacant van començar a comercialitzar-la a gran escala.

257 257

Entrant ja en matèria, un dels protagonistes gastronòmics d'aquesta província, igual que a la resta de la Comunitat, és l'arròs. Destaca l'arròs a l'alacantina, caldós i negre (amanit amb tinta de calamar o sèpia), amb Crosta, la joia de la ciutat il·licitana, preparat amb embotit, verdura i rematat amb ou batut al forn, i un centenar d'arrossos més que es poden cuinar seguint el nostre enginy combinatiu, amb qualsevol producte alacantí com a protagonista.


En el terreny dels vins i begudes típiques alacantines, aquesta província ens ofereix una important selecció de negres, blancs i rosats, tots emparats sota la Denominació d'Origen d'Alacant. Destaquen vins autòctons d'ací, com el “Fondillón”, famosos en aquesta terra, i també begudes espirituoses com La Paloma (elaborada a partir d'anís amb aigua molt freda), o la Cantàbria (es desconeix l'origen del seu nom, però està feta a base de licor d'herbes). De les preparacions dolces, sens dubte la terra alacantina és tota una mina gastronòmica, on torrons i gelats són els reis. Podem provar un bon torró (per exemple, els mundialment coneguts de Xixona, molt “Fondillón” de la província d’Alacant. prop de la ciutat) o un gelat (que també han guanyat fama internacional), o els tradicionals rotllets d'anís i la coca babau (bescuit esponjós dolç). En aquest món dolç destaca el gran mestre pastisser Paco Torreblanca, un pioner de la innovació creativa en la rebosteria, amb tota la vida treballant per la gastronomia alacantina i espanyola, sent un gran ambaixador d'aquesta i aconseguint un gran prestigi internacional. També, per a acabar un menjar no pot haver-hi res millor que asseure'ns enfront del mar a gaudir de les excel·lents fruites de la regió: melons, melons d'Alger, cireres, magranes o dàtils, segons la temporada de l'any.

258 258

Per acabar aquest article parlarem de "l'esmorzaret" típic de Fogueres, la Coca de Tonyina: Les Fogueres de Sant Joan tenen un símbol, és la "coca amb tonyina" (empanada fina de ventresca de tonyina). I mana la tradició menjar la coca el 20 de juny, durant la plantà de les fogueres, una tradició que es remunta anys enrere, la qual mana alhora acompanyar la deliciosa coca amb bacores (bacores), el fruit Paco Torreblanca a Master Chef. de la figuera que durant eixos dies aconsegueix el seu nivell més exquisit de maduració i sabor. La coca és un menjar sucós i exquisit. Potser un dels secrets és que sap millor si es menja en el carrer, en un racó, una barraca o en una terrassa. I és que una de les característiques de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant és que són unes festes que es viuen en el carrer, amb gran participació i animació.


COCA DE TONYINA

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Aigua: 125 centílitres. Oli d'oliva: 250 centílitres Anís sec: 65 centilitres Farina: 1/2 quilo Sal: 5 grams Farciment: Ventresca de tonyina, ceba fregida, pinyons i pimentó dolç (és opcional)

ELABORACIÓ: En un recipient es tira l'oli, l'aigua i l'anís de manera que bullen. Se li afegeix la farina i es barreja bé en la batedora fins que queda una massa consistent. Durant aquest procés el que més crida l'atenció és l'agradable olor a anís de la massa. Amb un motle es pasta la base de la coca que és més fina que la tapa, perquè es coga bé el que hi ha a l'interior i no quede cru. Es tira el farcit i es tapa amb una altra capa de massa. Es pinta amb ou per donar-li brillantor i color i es fica al forn durant uns 40 minuts a 200 graus de temperatura. I a gaudir del menjar de les Fogueres de Sant Joan.

259 259

INGREDIENTS:


DISTINCIONS I RECOMPENSES

La federació de fogueres de Sant Joan recompensa el treball per la festa Autor: Equip de llibret

E

l treball per la festa i les hores invertides en aquesta labor de forma desinteressada, fan que les persones i associacions vinculades a la festa de fogueres siguen recompensades per la Federació de Fogueres de Sant Joan d'Alacant.

Anualment, la Federació atorga les distincions de: Foguera Exemplar, Foguera Infantil Exemplar i Barraca Exemplar, a aquelles Associacions que, al seu judici, per la seua labor al llarg de l'exercici, hagen sigut exemple, guia i esperó del seu bon fer. Es tindran en compte la trajectòria seguida durant els últims exercicis dins de la festa, així com fets excel·lents, ja siguen gestions econòmiques rellevants, formes d'engrandir la imatge de la festa, increment d'associats, inversió feta en el monument respecte al pressupost global, nombre d'actes festers i culturals, etc. Les distincions de Foguera i Barraca Exemplar es concediran a través de votació en Assemblea de Fogueres o de Barraques, segons corresponga, presentant la Comissió Gestora un nombre determinat de candidatures. La distinció de Foguera Infantil Exemplar es concedirà per decisió directa de la Comissió Gestora i es comunicarà a l'Assemblea de Fogueres en la mateixa sessió en què se sotmeta a votació la designació de Foguera Exemplar. L'Associació que haja obtingut aquest títol podrà fer ús del mateix en quants escrits o publicacions realitze i considere oportú, sempre indicant l'any en què va ser obtingut.

260 260

També s'obsequiaran distincions especials, amb la fi de premiar a les Associacions i persones que es distingisquen per la seua especial dedicació o contribució a la Festa, s'estableix una sèrie de distincions que consistiran en: Emblema "Palmera d’or", per a la Bellesa del Foc i les Dames d'Honor de la Bellesa del Foc, tant majors com a infantils. Emblema "Comissió Gestora", al qual seran acreditats, en or, tots els i les components d'aquesta, i en plata, els delegats i delegades de Federació que es troben adscrits a qualsevol de les Comissions de la mateixa i els membres de la Comissió Jurídica i de la Comissió d'Incidències. Emblemes per a les Associacions, en atenció a la labor d'equip desenvolupada; Emblemes per als associats i associades, com reconeixement al seu esforç personal; Emblemes Honorífics, per autoritats, personalitats, belleses, professionals i particulars, com agraïment a la seua labor de col·laboració i dedicació prestada a la festa. Aquests Emblemes tindran el mateix format que els individuals, menys el "tabalet" penjant. Emblema del "Foc", consistent en la tradicional flama de les Fogueres. D'altra banda, trobem la categoria de les distincions col·lectives. La Comissió Gestora, prèvia sol·licitud de cadascuna de les diferents Associacions de Fogueres i Barraques i amb l'oportú dictamen del Delegat/da de Recompenses, concedirà l'Emblema Extraordinari, d'Or i Brillants, Or i Palmes, Or, Plata o Bronze, amb caràcter col·lectiu, a les Associacions federades que es distingisquen pels premis que hagueren obtingut o per la seua constància i dedicació. Als mereixedors d'aquests Emblemes se'ls entregarà un Corbatí que serà daurat, platejat o blau, segons la categoria de l'Emblema obtingut. Dits


Corbatins, que aniran brodats amb l'any i títol de la distinció, podran lluir-se en els estendards de les diferents Comissions, i així mateix podran fer constar la seua possessió en qualsevol lloc o escrit on figure el seu nom, havent de constar l'exercici de la seua concessió, sent lliure d'utilitzar-lo o no a criteri de l'Associació. També s'entrega un Emblema Extraordinari col·lectiu, que s'atorgarà a l'Associació de Foguera o Barraca que haja plantat cent anys o haja obtingut quaranta primers premis de Foguera/Portada o aconseguit en vint anys el títol de Foguera/Barraca Exemplar. L'Emblema de “Or i brillants col·lectiu” s'atorgarà a l'Associació de Foguera o Barraca que haja plantat setanta-cinc anys, o haja obtingut trenta-cinc primers premis de foguera/portada, o a conseguit en deu anys el títol de Foguera/Barraca Exemplar.

L'Emblema de "Or col·lectiu" s'atorgarà a l'Associació de Foguera o Barraca que haja plantat quaranta anys, o haja obtingut vint primers premis de foguera/portada, o a conseguit en sis anys el títol de Foguera/Barraca Exemplar. L'Emblema de "Plata col·lectiu" s'atorgarà a l'Associació de Foguera o Barraca que haja plantat trenta anys, o haja obtingut quinze primers premis de foguera/portada, o a conseguit quatre anys el títol de Foguera/Barraca Exemplar. L'Emblema de “Bronze col·lectiu” s'atorgarà a l'Associació de Foguera o Barraca que haja plantat vint anys, o haja obtingut deu primers premis de foguera/portada, o a conseguit en dos anys el títol de Foguera/Barraca Exemplar. Per tant, les Fogueres Infantils tindran així mateix els seus Emblemes, que consistiran en Corbatí Daurat, Platejat o Blau, segons la categoria de l'Emblema obtingut, en els quals figurarà brodat l'any i títol de la distinció. El “Corbatí daurat” s'atorgarà a la Foguera Infantil que haja plantat quinze anys, o obtingut sis primers premis de Fogueres, o haver aconseguit en tres anys el títol de Foguera Infantil Exemplar. El “Corbatí platejat” s'atorgarà a la Foguera Infantil que haja plantat deu anys, o obtingut quatre primers premis de Fogueres, o haver aconseguit en dos anys el títol de Foguera Infantil Exemplar.

261 261

L'Emblema de “Or i palmes col·lectiu” s'atorgarà a l'Associació de Foguera o Barraca que haja plantat cinquanta anys, o haja obtingut vint-i-huit primers premis de foguera/portada, o a conseguit en huit anys el títol de Foguera/Barraca Exemplar.


El “Corbatí blau” s'atorgarà a la Foguera Infantil que haja plantat cinc anys, o obtingut dos primers premis de Fogueres, o haver aconseguit en un títol de Foguera Infantil Exemplar. Així mateix, també hi haurà distincions per a persones individuals. La Comissió Gestora, prèvia sol·licitud de cadascuna de les diferents Associacions de Fogueres i Barraques federades i amb l'oportú dictamen del Delegat/da de Recompenses concedirà als Foguerers/es i Barraquers/es les distincions que es detallen, conforme als punts que obtinguen durant la seua permanència en la Festa. Les distincions oficials concedides per la Federació dels Fogueres de Sant Joan són:

262 262

Emblema extraordinari dels Fogueres de Sant Joan en aconseguir 150 punts. Emblema d'or i brillants en aconseguir 100 punts. Emblema d'or i palmes en aconseguir 50 punts. Emblema de or en aconseguir 30 punts. Emblema de plata en aconseguir 20 punts. Emblema de bronze en aconseguir 10 punts. Per a acreditar la possessió de les distincions, s'expedirà un pergamí imprés en el qual es farà constar la data de la concessió, i anirà signat i segellat per la Comissió Gestora. Als Foguerers Infantils se'ls atorgarà les distincions que seguidament s'enumeren, segons els punts que obtinguen durant la seua permanència en la Festa. Les distincions a les quals poden optar són les següents: Emblema d'or en aconseguir 20 punts. Emblema de plata en aconseguir 10 punts. Emblema de bronze en aconseguir 5 punts. Quan un membre pertanyent a la Foguera Infantil, per la seua edat, s'integre a l'Associació Foguera, si està en possessió d'algun dels Emblemes de categoria infantil s'incorporarà amb els següents punts al seu favor: Emblema d'or passa a la Foguera amb 5 punts. Emblema de plata passa a la Foguera amb 3 punts. Emblema de bronze passa a la Foguera amb 1 punt.


Per acabar, amb l'Emblema Honorífic d'or i brillants serà atorgat per l'Assemblea General, a proposta de la Comissió Gestora. Queda reservada la concessió d'aquesta distinció per a casos excepcionals, sempre que la seua acceptació constituïsca un gran prestigi per a la Festa. Seran entregats Emblemes Honorífics per la seua representació en la Festa, les següents persones:

Les Belleses de tots els Districtes, Emblema d'or. Les Dames d’Honor de les Belleses de tots els Districtes, Emblema de plata.

263 263

Les Belleses i Dames d’Honor Infantils de tots els Districtes, Emblema del Foc, en les seues diferents categories.


ALTRES ENS FESTIUS

Les barraques, un altra forma de viure la festa Autor: Equip de llibret

Q

uan parlem de la festa de les fogueres de Sant Joan d’Alacant, no parlem tan sols de Fogueres, sinó també de Barraques.

Les barraques són costejades per un grup d’amics que es criden barraquers, l’entrada al recinte és lliure i es pot fer ús del bar i gaudir de la música. L’entrada d’aquest recinte està decorada amb una portada que es crema la nit del 24 de juny amb la seva foguera. En l’actualitat són més de 70 les barraques que podem veure a la ciutat, aquestes competeixen entre elles en bellesa i color de la portada i com a recompensa s’atorguen premis.

264 264

La primera barraca de la història va aparèixer en 1931, denominada Agrupación "Els 31 Foguerers", d’autor desconegut, probablement construïda pels propis socis, consistia en una senzilla recreació de la típica barraca valenciana. La seva denominació va ser, per una part pel que representava (una barraca), i per un altra el número de socis , que a més coincidia en l’any. Curiosament aquesta primera portada de barraca, segons pareix, es construiria per a no ser cremada. Més endavant es decretaria que havien de ser consumides pel foc conjuntament amb la foguera del districte que plantara. En aquest cas, ho faria al primer tram de l’avinguda Alfons el Savi, i va ser de dimensions 4,5 x 3 metres de base i 4,5 metres d’altura. En 1932 podem veure com aquesta primera barraca canvia de denominació a Agrupación "Els Trenta-Ú", que plantava en el seu segon any en la mateixa ubicació que l’anterior. El treball de modulació de la mateixa i les seus dimensions, 7 x 4 metres de base i 3 metres d’altura, pareix que va ser dissenyada per un autor però el seu esbós no apareix signat . Va tindre per lema No hi ha res com Alacant. Apareix una xicoteta explicació de la portada dient el següent: «engrandece nuestra región y muy particularmente a Alicante, como estación invernal», «representa un invernadero, demostrando que nuestra tierra ostenta el galardón de suelo de luz y color. Su remate, con un gran canasto de frutas, justifica la riqueza de nuestra agricultura; elevándose en el centro del mismo, el arrogante busto de una alicantina, sintetizando la belleza de nuestras mujeres. Sobre este mismo canasto aparecen los escudos de Valencia, Alicante y Castellón».


També aquest any apareix la segona barraca de la història, que van organitzar els propis veïns del sector i es denominaria "Pensat i Fet".

Les dos barraques veteranes són les úniques amb expedient en 1934: Penya "Els Trenta Ú" i Penya "Los Gorilas”.

En representació d’aquesta penya de trenta-cinc socis, amb un esbós en tinta de 55,3 x 43,5 centímetres, i també una memòria de la barraca que descriu que en la cúspide de la mateixa «va un gorila al tamaño natural emblema de la Penya que defiende al club Hércules F.C. de los demás de esta región que durante el pasado campeonato regional lucharon con él y querían arrebatarle el título de campeón que tan dignamente conquistó, a estos clubs los representan las cinco figuras que van a los lados vestidas cada uno con los colores correspondientes a el Murcia F.C., Imperial F.C., Cartagena F.C., Elche F.C. y Gimnástica Abad».

Moltes van ser les barraques que van anar apareixent durant el anys posteriors. En 1939 any de la segona guerra mundial, tan sols a 15 dies es va organitzar un programa foguerer improvisat, en el què van participar les comissions de les barraques: Penya "Los Gorilas", Penya "Els Trenta Ú", Penya "De Tres, Tres", Penya "Los 13", Penya "Ali-Cántara" i "El Galliner". Es va plantar una sola foguera, en front de la porta principal del Mercat d’Abastos , i també algunes portades de barraca. Però, a partir del realçament definitiu de Les Fogueres en 1940, van créixer exponencialment un gran número de barraques, fins el punt de que, en menys d’una dècada, es va prohibir la seva creació en un exercici foguerer.

265 265

En 1933, el nombre de barraques va tindre un fort creixement, cinc van ser les plantades. Una de les grans comissions de barraques va ser la Penya "Los Gorilas", que plantarien entre els números 4 i 8 de l’avinguda Alfons el Savi.


ORGANITZACIÓ DE LES FESTES

Organització de la Federació de Fogueres de Sant Joan Autores: Equip de llibret amb José Ángel Llorca i Ginestar “Josito”

A

través d'aquest article descobrirem com és l'organització i política desenvolupada dins del principal òrgan encarregat de les festes de Fogueres a Alacant, La Federació de Fogueres de Sant Joan.

En primer lloc parlarem de l'origen i la història de les festes tradicionals alacantines, amb la finalitat d'entendre millor el desenvolupament intern de La Federació de Fogueres de Sant Joan, i la complexitat que suposa l'organització d'una festa que, comença a forjar els seus primers antecedents fa gairebé dos segles, en una ciutat que acull al voltant de 332.000 habitants. Per això he utilitzat, com s'observa en la següent cita, una informació escrita per Míriam MARTÍ, en el periòdic digital Diario de un Turista:

266 266

En Alicante el uso de este elemento era empleado por los agricultores para celebrar el día más largo del año. La importancia de esta jornada se debía principalmente a que era la más larga para poder recolectar la cosecha de la temporada. Además, aprovechaban esa noche para destruir en el fuego los males acumulados durante el año. La costumbre que en un principio nació entre los agricultores de las cercanías de la ciudad, se fue extendiendo poco a poco a los habitantes de esta. Este fue el momento, 1822, en el que el alcalde de Alicante publicó un bando en el que se anunciaba que las personas que encendieran hogueras en la calle o que lanzaran cohetes en la noche de San Juan serían sancionadas con una multa de 20 a 100 reales. El carácter prohibitivo de los bandos no hizo más que acrecentar la curiosidad del pueblo por esta celebración, que seguía año tras año celebrando su ritual purificador a pesar de los bandos publicados anualmente para intentar impedir las hogueras. En 1881, por motivos desconocidos (algunos dicen que por despiste), el Ayuntamiento de Alicante no publicó el correspondiente bando. Esto fue aprovechado por los ciudadanos para agruparse en la calle dando lugar a las “festes de carrer”. Estas reuniones fueron completadas con canciones populares, juegos y actividades lúdicas, así como la aparición de los primeros ninots. Los posteriores años en la historia de les fogueres están marcados por una fuerte confrontación entre las autoridades, así como las clases adineradas y el pueblo de Alicante. Una confrontación que comenzó a ver el fin en 1928, cuando en Alicante se crea la asociación Alicante Atracción con el fin de fomentar el turismo en la ciudad. Es en este momento cuando José María Py (impulsor de las actuales hogueras) declaró ante las autoridades que el carácter tradicional de las hogueras debería tener tanta importancia y aceptación como el de las Fallas valencianas. Defendía que este tipo de fiestas podía atraer el turismo a la ciudad y que por tanto no había motivo para prohibirlas. Este mismo año se celebraron las primeras hogueras “legales” y el éxito fue notable, ya que más de cien mil personas presenciaron la cremà de las mismas. A partir de ese año se instauró como fiesta local y en 1932 surgió la figura de la Bellesa del Foc (Belleza del Fuego), la representante


oficial de las fiestas que era elegida entre las Bellezas de cada comisión. Con el paso de los años se fueron añadiendo actos a esta fiesta, confeccionando poco a poco lo que a día de hoy se conoce como “Fogueres de Sant Joan.”

La Federació dels Fogueres de Sant Joan és un òrgan independent de l'Ajuntament, encara que l’alcalde o alcaldessa siga el President/a “Nato”, un càrrec de cortesia més que de funcions. Cada 4 anys hi ha eleccions on es fan equips de fogueres entre el qui els agradaria formar part, es presenta un cap que sèrie, el president, el qual tria el seu equip format per 32 persones, inclòs ell mateix i que es distribueix de la següent forma: Presidència, Delegat/a presidència, Secretari/a, Vice-secretari/a Fogueres, Vice-secretari/a Barraques, Assessor/a secretaria, Tresorer/a, Interventor/a, Assessor/a economia, Patrocinis i Patrimoni, Vicepresident/a Econòmic, Advocat/a, Organització i Esports, Vicepresident/a activitats culturals i festejos, Vicepresident/a Associacions, Vicepresident/a comunicació i representació, Assessor/a associacions, Infantils, Fogueres, Barraques, Juvenils, Formació, Cultura, Artística, Indumentària, Belleses infantils, Belleses adultes, Comunicació, Assessor/a comunicació, Insígnies i recompenses, Protocol i Assessor/a cultural i festejos. Tots aquests components són els que formen La Federació de Fogueres de Sant Joan els quals, poden tindre al seu servei altres persones per a rebre ajuda en les seves respectives àrees de treball. Per a triar la candidatura guanyadora cada associació de Foguera té 2 vots i cada Associació de Barraca 1 vot.

267 267

Després d'aquesta presa de pols a les festes de Fogueres de Sant Joan, en aquesta ocasió hem tingut el privilegi de comptar, per aquesta edició del llibre per a la Magdalena 2019, amb el testimoni d'un membre de la Federació de Fogueres. Que a més compta d’un gran afecte i admiració dins la nostra gaiata, pel treball que ha realitzat durant molts anys per a establir un agermanament directe amb la Foguera Baver els Antigons, de la qual ell és membre; i també pel treball incansable que realitza per a fomentar les Fogueres de Sant Joan a Alacant, José Ángel Llorca Ginestar “Josito”. I de la mà de Josito coneixerem, a través d'aquestes línies, el testimoni de com es desenvolupa l'organització de La Federació de Fogueres de Sant Joan.


REINES

Un 5 de maig màgic Autora: Elena Garcia i Caballero Bellesa del Foc d'Alacant 2012

F

a 6 anys i uns mesos, la meva vida va donar un gir de 180 graus. Em vaig convertir en la dona més feliç del món, ja que el destí va voler que fóra la Bellesa del Foc de les Fogueres de Sant Joan per a l'any 2012.

Un any meravellós que em va fer créixer com a persona, em va enriquir culturalment amb la quantitat d'actes que vaig viure i als que vaig poder assistir tant d'Alacant com fora de la ciutat, vaig descobrir una Comunitat Valenciana unida, per les seves tradicions i per les seves festes. I és que van ser molts els viatges realitzats al llarg de la geografia Valenciana, per conèixer diferents racons, diferents festes que engrandeixen a la Comunitat. Des del nord al sud, des de les Festes de Castelló passant per les Falles de València fins a les festes de Múrcia.

268 268

Tot va començar un 5 de maig màgic, a tan sols un mes i uns dies de començar les que van ser les millors festes de Fogueres de la meva vida. Després de 16 anys en la meva Foguera, vaig poder veure culminada la meva trajectòria alacantina en la festa, amb la meva elecció a la plaça de bous d'Alacant com Bellesa del Foc. Eixa nit vaig conèixer la que llavors era Fallera Major de València, Sandra Muñoz Pérez. 15 dies més tard, vaig poder coincidir de nou tant amb Sandra Muñoz com amb Maria España, Reina de les festes de la Magdalena, en un dels dies més importants i esperats per a qualsevol representant de les Fogueres, la Proclamació de la Bellesa del Foc, que llavors es celebrava al Teatre Principal d'Alacant. Recorde que van ser els meus primers moments amb elles. Inclús encara en un núvol, pel poc temps transcorregut, vam poder intercanviar impressions i unes paraules. Sempre he admirat a la figura de la Bellesa del Foc, i per descomptat a la Fallera Major de València i Reina de Castelló. Estar amb elles per a mi era una cosa meravellosa i un autèntic regal del destí. Les recorde amb un gran afecte com unes xiques properes i amables, pendents de com estava en aquell moment que per a mi era tot nou. Em contaven anècdotes i coses que els havien passat al llarg del seu regnat i al seu torn jo els explicava com havien transcorregut les meves primeres dues setmanes sent la màxima representant de les festes.


Arribat el mes de juny i amb ell, les Fogueres, es van tornar a desplaçar fins a Alacant, per viure en primera persona al meu costat, d'uns dies d'actes festers més que especials. Compartim molts moments, entre els quals puc destacar la calor sufocant que desprenia l'asfalt a les 14.00 hores, a la mascletà de la Plaça dels Estels, l'Ofrena de Flors a la nostra patrona, la Mare de Déu del Remei, lliuraments de premis, Desfilada Folklòrica , concert de bandes, missa del dia de Sant Joan i per culminar la nit de la Cremà, una nit agredolça en què veus com tot es converteix en cendres però al seu torn mires amb orgull i satisfacció tot el viscut. Guardo una foto preciosa en el meu baül de records, en la que ens donem una abraçada les tres, que a hores d’ara puc seguir sentint. Posteriorment i encara que l'estiu és un poc més tranquil d'actes, vam tornar a coincidir en el que seria un dels últims que coincidiríem les 3 abans dels seus comiats del càrrec, va ser la Coronació de la Reina de Sogorb i ací vam poder esprémer el moment i recordar tants i tants moments.

És per això, que no puc oblidar-me de Cristina Pastor Salines, Reina de les Festes de la Magdalena i Begoña Jiménez Tarazona, Fallera Major de València, representants de l'any 2013. Les dues em van fer participes de les seves festes, perquè va ser amb elles amb les que vaig viure la segona meitat del meu regnat, traslladant-me a Castelló i València, per conèixer en profunditat i en primera persona cada un dels actes que conformen les festes. Les Falles de València ja les havia visitat però a la Magdalena de Castelló no havia estat mai, i he de dir que va ser tot un descobriment per a mi, des de la Romeria de les canyes, que s'assembla a la Romeria de la Santa Faç que tenim a Alacant, fins a entrar i conèixer les naus on cada comissió realitza la seva Gaiata, una cosa meravellosa. No hi ha dia que pense i recorde la quantitat d'anècdotes i moments feliços que el 2012 em va regalar. Persones especials que van fer del càrrec encara més únic. Milers de records inesborrables viscuts al costat d'elles, les màximes representants de les festes de la Comunitat i que com sempre dic els anys passen però les persones perduren i gràcies a Déu, puc dir que a dia d'avui tinc una magnífica relació amb totes elles. Gràcies per permetre’m conèixer una mica més a fons les vostres tradicions i per tractar-me amb tant d'afecte.

2 69 269

Com a curiositat, les Belleses del Foc vam viure l'any amb dos reines de les festes de la Magdalena de Castelló i amb dos Falleres Majors de València, a causa de la diferència de la celebració de les dues festes.


PARTICIPACIÓ DEL POBLE EN LES FESTES

Treballar per la festa Autores: Arantxa Miralles i Benages i Sergio González i Benages

E

n aquest article coneixerem de primera mà quina és la implicació de la població alacantina, de la ciutat d'Alacant, en les seves festes grans, les Fogueres de Sant Joan. Com podrem veure al llarg d'aquestes línies, la implicació de la ciutadania és plena en l'exaltació d'aquest exercici cultural, de fet, podem observar com el nombre de comissionats i comissionades en les fogueres tendeix a augmentar en els últims anys. Per aquesta raó, les comissions tenen una gran quantitat de persones que es bolquen completament per tal de reivindicar i enlairar un sentiment i un amor per les Fogueres de Sant Joan; de qui podríem prendre exemple molts ciutadans d'altres punts geogràfics de la Comunitat Valenciana. Analitzarem quins són els diferents papers que pot dur a terme una persona que s'uneix al món fester i cultural alacantí i el treball que desenvolupa.

270 270

El fester i festera és aquell que organitza, programa i du a terme les fogueres. Els festers són grups estratificats en els què hi ha un grup de capçalera i un altre de base. Les Comissions (gestora i de districtes) són grups formals dirigits per un reglament. I al mateix temps, dins d'aquestes, hi ha membres principals i secundaris, però, en definitiva, els festers són persones, homes i dones, de diferents edats, formacions, professions, condicions socials i procedència que dediquen moltes hores (una mitja de 300 hores l'any) i esforç per a què, cada mes de juny es puguen celebrar les Fogueres. Les activitats dels festers van des de reunions molt periòdiques fins aconseguir el suport dels comerciants de la zona i dels veïns i veïnes. La gran majoria dels protagonistes són persones d'estrats mitjos com comerciants, empleats/des i treballadors/es (exceptuant la primera època de les Fogueres on solien pertànyer a estrats més elevats), a pesar de l’interès per implicar a nombroses personalitats, classes poderoses i influents en les Fogueres. En definitiva, els actors i actrius de les Fogueres han sigut persones que han posat més entusiasme que possibilitats i més interès que poder social o polític. Aquests estrats mitjans podríem dividir-los en tres grups: · Mitjà-alt: empresaris autònoms més o menys importants, comerciants, professions liberals. Formen el 2,5%. · Mitjà: empleats i funcionaris menors, assalariats, obrers, semiespecialitzats. Formen el 25%. · Mitjà-baix: estudiants, mestressa de casa, pensionistes i inclús aturats. Formen el 73%. Fins fa poc, el paper de la dona era merament embellidor, considerada com un apèndix. Avui en dia, la dona representa més del 53% del cens de les comissions de fogueres, per damunt del nombre d’homes. Les festes tradicionals atorguen a la dona un paper que respon a les formes d'un social i als costums


Fins fa una dècada es solia enyorar la presència de gent jove, ja que la majoria de foguerers eren de mitjana edat i els càrrecs importants estaven destinats a les "persones majors". Aquest costum va acabar quan per primera vegada una comissió, la comissió de la Goteta, estava formada per menors de 35 anys. En l'actualitat està incorporant-se gent molt jove i activa. Les raons són distintes. En primer lloc, per la importància de les fogueres infantils, que ha anat creixent. D'altra bada, les Belleses i les Dames d'Honor, quan finalitza el seu exercici volen continuar participant com a comissionades i arrastren a molts joves. Un altre grup important és el de la tercera edat. Els majors porten una vida social normalitzada i la seva dedicació a la cultura i la recreació és més eficaç. La història de les fogueres seria impossible si no s'hagués conseguit continuar la tradició de generació en generació. Les principals fonts d'on es nodreixen les comissions són: la família del foguerer i foguerera, els amics i amigues i els associats i associades a seccions infantils. És ara quan la integració pren el significat de cohesió, solidaritat, equilibri, adaptació i harmonia. Açò no és equivalent a homogeneïtat, si no una assimilació cultural que és tant procés com producte. Per tal d'aconseguir una bona cohesió social són importants els espais i temps festius. A aquests hem d'afegir el concepte d'identitat, que clava les seves arrels en la vida quotidiana i que serveix per marcar les diferències i les semblances amb altres localitats com a vincle centralitzat d'etnocentrisme. La integració sociocultural serà essencialment

271 271

en el moment de la seva aparició, però en les nostres festes de Fogueres de sant Joan, la dona ha transcendit del paper ornamental al que pareixia predestinada. Actualment participa de forma activa en l’organització de les festes amb càrrecs representatius amb capacitat i poder de decisió, les seves idees i el seu treball, des de la igualtat i la diferència, amb tasques que van més enllà de les tradicionalment adjudicades. Fins al 1972 no va haver-hi cap dona en la presidència d'una comissió. El 73% dels festers es declaren nascuts a la ciutat d'Alacant, el 6,5% nascuts en els límits provincials i el 18% nascuts en altres províncies, que acostumen a ser Murcia, Albacete i províncies andaluses.


l'adopció assimilativa dels signes d'identitat. Les festes són un mecanisme de construcció de la realitat social i, per tant, són decisives dins del procés d'identitat ètnica o local. Les Fogueres apareixen com un ritual integrador per identificació. Les Fogueres constitueixen un element d'identificació local, construït per pura necessitat de definició i delimitació simbòlica en la recerca de la cohesió sociocultural, sense la qual no existeix cap comunitat.

272 272

Aquestes associacions grupals són escoles de vida, no solament proporcionen noves obertures socialitzadores, si no que, a més a més, serveixen per obtindre per via grupal el que no serà fàcil o possible aconseguir ni de manera individual ni professionalment. No obstant això, així com les Fogueres han tingut un important auge i han evolucionat dins de la festa, no ocorre el mateix amb les barraques. Si en els 90 omplien els carrers d'Alacant més d'un centenar de barraques, trenta anys després el seu nombre s'ha reduït a més de la meitat i tan sols 48 subsisteixen, moltes de les quals només compten amb un grapat de socis.


Per concloure, ens agradaria destacar que les dades indiquen que la joventut és un dels principals motors per a dur a terme les festes, de nou tot un exemple per altres ciutats com pot ser la nostra, on gent jove com som els que estem redactant aquestes línies i aquest llibret, tinguem l'esperança que la joventut i sobretot les institucions, siguen conscients de la importància que té reivindicar, apostar i participar a favor de l'exaltació d'un cultura pròpia i única com la castellonera.

273 273

Per concloure, ens agradaria reivindicar, com al principi hem citat, la implicació del poble en les Fogueres de Sant Joan. En els últims anys l'augment ha sigut notable, sobretot en les Fogueres, i açò serveix per a què els polítics, per exemple, s'adonen que apostar per cultura, i concretament per la promoció turística d'aquesta festa única i característica d'Alacant, és un bé d'interès cultural de tots i totes, que permet la incentivació d'altres sectors com pot ser l'economia de la ciutat d'Alacant. Tot açò es pot veure reflectit en la promoció que es fa cada any a Fitur, on l'aposta és molt significativa.


BALLS I MÚSICA

A ballar per la Malena Autor:Josep Sempere i Castelló, Banyeres de Mariola (l’Alcoià)

A

rriba l’estiu i, amb ell, La Malena. A Banyeres de Mariola (l’Alcoià), són les festes de la seua patrona, Sta. M. Magdalena, i un conjunt d’activitats i esdeveniments omplin les setmanes de juliol, i algunes de juny, també.

A dia de hui, hi ha tres moments on les danses i els balls populars tenen presència. El primer, les danses (ball pla). En un cap de setmana, es dediquen un parell de dies a ballar-les, voltant la Plaça Major al so de la dolçaina i el tabal. Les parelles acudeixen amb la indumentària tradicional, encara que també està permès incorporar-se sense. Són de participació oberta. El segon, el vespre de balls populars, a la porta de l’ermita de la Malena. En aquesta ocasió, la rondalla toca i canta totes les peces del nostre poble: la jota, l’u, el fandango, la malaguenya, el copeo i la rondenya. Tot el món que participa ho fa de forma espontània, amb roba de carrer (de paisà).

274 274

I, per últim, la processó de la patrona. Des de ja fa uns anys, es balla el fandango de Banyeres a l’eixida de la Santa del temple parroquial i, també, quan arriba a la seva ermita. Allí, el fandango i el castell de focs d’artifici assenyalen que la Malena restarà un any a “sa casa”, fins que arriben les pròximes festes i visite l’església. De molt menut (sobre els 7 anys), els únics records que tinc de les festes de la Malena són el torroner i anar a la plaça, per veure una de les meues germanes ballar les danses. Crec recordar que vaig començar a ballar quan tenia uns vint-itres anys, ja en fa més de quinze d’això, d’una forma totalment casual. I, ni m’imaginava, en aquell moment, com les danses han arribat a enganxar-me de la manera que ho han fet. La música tradicional, els balls, la


indumentària, els rituals i ordre de les comitives... tot un món carregat d’herència, de cultura, de patrimoni, d’estima, de sentiment valencià. Hui en dia continue ballant, perquè és un moment festiu i d’alegria. Perquè m’ho passe molt bé. Perquè vull que continue en el temps i no es perda. Perquè em crea un nexe d’unió amb el Banyeres del passat, em fa sentir part del Banyeres present i m’impulsa cap al Banyeres valencià del futur.

275 275

Nuguem-nos les espardenyes. La Malena és festa. És tradició. És ball.


Programa de Festes Magdalena 2019 DISSABTE 23 DE MARÇ 12:00 ANUNCI OFICIAL DE FESTES amb el llançament de carcasses commemoratives. 13:30 Homenatge al monument del rei En Jaume I per “LA GERMANDAT DEL CAVALLERS DE LA CONQUESTA”. 16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. 21:00 ENFAROLÁ 23:00 Trasllat oficial amb llançament de carcasses i coets de totes les gaiates des del seu magatzem municipal fins al “Forn del Pla”.

276 276


DIUMENGE 24 DE MARÇ

277 277

07:00 Repartiment de canyes i cintes pels romers a la Plaça Major. 08:00 ROMERIA DE LES CANYES, amb eixida des de la Plaça Major fins a l’ermita de la Magdalena. 17:00 Tornà de la Romeria i desfilada de penitents. 20:00 DESFILADA DE GAIATES que recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanaüja, plaça de Maria Agustina, Carrer Major, Carrer Gasset, Porta del Sol i avinguda del Rei en Jaume I.

DILLUNS 25 DE MARÇ 10:30 CAVALCADA DEL PREGÓ INFANTIL 19:30 Desfilada de la nostra comissió per a formar part de L’ENCESA DE GAIATES. 00:00 Trasllat de la nostra gaiata des de l’avinguda del Rei en Jaume I fins al seu emplaçament habitual a la plaça Hort dels corders.


DIMARTS 26 DE MARÇ 20:30 Desfilada de la nostra comissió per a traslladar-nos a la Plaça Major per al lliurament de premis. 21:00 LLIURAMENT DE PREMIS de gaiates i llibrets.

DIMECRES 27 DE MARÇ Dia DEL XIQUET 12:30 CARAVANA A LA MASCLETÁ 17:00 XOCOLATADA amb CASTELLS UNFLABLES, PINTACARES I FESTA DE DISFRESSES. 21:30 Sopar de pa i porta i DISCOMÒBIL.

278 278 DIJOUS 28 DE MARÇ 17:00 COS MULTICOLOR 20:00 VISITA DE LES REGINES al sector i entrega de fadrins d’or i d’argent. 21:30 Sopar de pa i porta, VARIETATS I DUO MUSICAL.


DIVENDRES 29 DE MARÇ 17:00 TARDEO 21:30 Sopar de pa i porta i DISCOMÒBIL.

DISSABTE 30 DE MARÇ

279 279

12:00 MUIXERANGA a la Plaça Hort dels Corders. 15:00 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ. 21:00 Sopar de pa i porta, tot segui DISCOMÒBIL.

DIUMENGE 31 DE MARÇ 14:30 Dinar a la carpa per acomiadar-nos de la setmana Magdalenera. 22:00 DESFILADA FINAL DE FESTES 23:45 GRAN TRACA FINAL per tota la ciutat. 00:00 MAGDALENA VÍTOL la Plaça Major.

LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR L’HORARI D’ESPECTACLES D’AQUEST PROGRAMA. ELS HORARIS DELS ACTES ORGANITZATS PER LA JUNTA DE FESTES PODEN VARIAR COM QUE NO ESTAN CONFIRMATS EL DIA DE L’EDICIÓ DEL PRESENT LLIBRET.


SOPA DE LLETRES FOGUERES

280 280


PINTA

281 281


282 282


283 283


284


285 285


286 286


287


288 288


289


290


·SERVICI DE MANTENIMENT DEL SEU VEHICULE ·PRE-ITV ·DIAGNOSTIC D'AVARIES I REPARACIÓ ·ELECTROMECÀNICA ·MUNTATGE DE NEUMÀTICS I EQUILIBRAT ·CÀRREGA D'AIRE CONDICIONAT I REPARACIÓ D'EQUIPS ·MAQUINÀRIA PER A SUBSTITUCIÓ D'OLI I FILTRE DE CAIXA DEL CANVI ·MAQUINÀRIA PER A DESCARBONIZACION DE MOTOR

291

TALLER EL RIVERO, DÓNA LES GRÀCIES A TOTS ELS SEUS CLIENTS PER ESTOS 4 ANYS DE LA CONFIANÇA DEPOSITADA EN LES NOSTRES INSTAL·LACIONS, FRUIT DEL NOSTRE TREBALL I INTERÉS A DONAR EL MILLOR SERVICI POSSIBLE, DETALLEM TOT EL QUE PODEM OFERIR-LOS EN EL NOSTRE TALLER:


292 292


293


294 294


295 295


296 296


un mundo de color Porque la imagen de tu empresa es muy importante

Impresión litográfica y digital: Documentación de empresa: (cartas, sobres, tarjetas de presentación, recibos, albaranes, ...) Revistas Libros Banners Flyers publicitarios Folletos Catálogos Carteles

Solicita información: Centro Empresarial La Plana C/ Paulista, Nave 22 Tels. 964 551 673 - 654 566 054 e-mail: cmyk@cmykprint.com Apdo. Correos 22 • 12550 ALMAZORA (Castellón)

www.cmykprint.com

297 297

Te ofrecemos todos nuestros servicios: Pre-impresión: Maquetación Fotomecánica Ilustración Pruebas


298


299


300

www.pistatxorobainfantil.es


301


302


303 303


304


305 305


306 306


307 307


308


309


310


Estaremos encantados de atenderte en:

¡Felices fiestas de la Magdalena! y disfruta del

mejor descanso con bed’s.

bed’s Castellón - Av. Rey Don Jaime I, 1 (esq. C/ San Vicente) T.964 216 563

- Pol.Ind. Autopista Sur C/Peri 15 Número 6 (esq. Número 4) T. 964 350 964

311

beds.es

Us desitja que gaudiu en aquestes Festes de la Magdalena. d'Av.

C/ Echegaray, 1,al costat Rei Don Jaime, entrada per Cercle Mercantil, damunt de Bankia, 12001 Castelló

Obert tots els dies de l'any. Aquestes festes obrim de 15.30-2.30 tots els dies.


Epíleg

D

esprés de fer aquest viatge a través de l'escenari festiu propi de les Falles, Fogueres i Magdalena, em sembla que hem arribat al final d’aquesta petita aventura literària. Recordeu quan us parlava en la primera pàgina d’aquest llibre de l’orgull de ser valencians? Doncs, espere que després d’endinsar-vos en un univers de paraules i imatges, que hem lligat sota el títol “Esclat de llum i foc: Homenatge a una cultura festiva conjunta”, hageu trobat la resposta. Una pregunta que ens vam fer fa molt temps, en concret el passat mes d’abril quan la Gaiata 5 va ser la primera en sumar-se a la XII Mostra de Llibrets de Falles i Fogueres, celebrada al museu faller de Gandia. Un fet que va significar un punt d'inflexió a l’ideari de les persones que ens encarreguem de traure aquest llibre endavant, ja que vam veure l'oportunitat de realitzar un petit homenatge a totes aquelles persones que treballen de manera incansable “per mantindre viva, any rere any, la llum i la flama d'una cultura valenciana única ben arrelada”. Un llibre que com hem pogut observar al llarg de les seves pàgines, recull cada un del àmbits presents en les festes de les Fogueres, Falles i Magdalena, amb la finalitat de donar a conèixer la complexitat i l’esforç latent que implica coordinar unes festes amb un pes cultural tan fort. Aquest llibre no naix amb l’interès de rebre nombrosos premis i distincions, naix directament dels arrels que fonamenten l’orgull de ser valencians i valencianes, i de tenir el privilegi de gaudir de la germanor entre els ens que composen les tres festes més grans de la Comunitat Valenciana, amb uns elements únics en el món.

312 312

Però més enllà de la temàtica que tractem en aquest llibre, també naix amb la intenció de poder reivindicar, a través de les seves pàgines, un espai en el què tenim cabuda tots, apostant per un llenguatge inclusiu o un format d’audiollibre, un aspecte en el què ens trobem molt implicats i implicades, i que treballen, any rere any, per millorar i ampliar. Com a conclusió, m'agradaria destacar un fet que ens ha fet reflexionar una vegada analitzats els més de 45 articles que hi trobem a l’interior d’aquest llibre: la implicació de la població amb les festes de la Magdalena i amb les gaiates és molt fluixa si ho comparem amb el món de les Falles i Fogueres. Crec que hauríem d’aprendre a Castelló i treballar conjuntament per a la promoció i la dignificació del Monument Gaiater, el qual sí és un element únic en tota la Comunitat, i a mi personalment m’apena, que de vegades, més enllà del Camp de Morvedre no sàpiguen que és una Gaiata.

De tota manera no vull que aquesta conclusió puga semblar una crítica, tot el contrari; m’agradaria aprofitar l’ocasió per felicitar a tota la gent que treballa per la nostra festa, en concret aquells i aquelles que han fet possible que tots vosaltres tingueu aquest llibre a les mans, i hageu gaudit de la seva lectura: agrair a tots i a totes els que han col·laborat en els articles del nostre llibre, a la falla Rodrigo de Sagunt i la Foguera Baver els Antigons d’Alacant pel seu suport incondicional, al gran equip de llibret que ha treballat en la seva revisió, traducció i maquetació i per descomptat, als qui han contribuït amb publicitats perquè la impressió i difusió siga possible. Feliç 75a edició de les festes de la Magdalena! Ha arribat la setmana gran per a la nostra ciutat i aviat el moment d’eixir al carrer i gaudir, fent honor a les nostres arrels i la nostra cultura. Esteu convidats i convidades a la carpa de la nostra gaiata, en la plaça del Rei en Jaume. Sergio González i Benages.


Visita la versió digital del nostre llibret

La maquetació d’aquest llibret va finalitzar el 25 de gener.


Profile for Gaiata 5 Hort dels corders

LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2019  

LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2019  

Advertisement