Biblioteca / revistes
DIRECTA Periodisme cooperatiu per la transformació social. Núm. 434. Juny –juliol 2017.Barcelona. www.directa.cat directa@directa.cat
Revista quinzenal escrita en llengua catalana. En resumim el sumari: a la secció A Fons «Un gasoducte contrari als acords de París», «Les comarques gironines i de la Catalunya Nord es veuran afectades per la represa de la construcció de Midcat», «Comarques trinxades per “interessos particulars”» i «Colonialisme energètic europeu a Algèria». Fan L’Entrevista fan a Raquel Rolnik, arquitecta i urbanista. A Impressions, a doble espai trobem «La reconstrucció de la classe obrera global», traducció d’un article de Beverly J. Silver. La secció Pàgina oberta ens ofereix «Veritat en punt zero: del neomasclisme i els temps líquids»; a Cruïlla, «Sortir (del tot) de l’armari», en el qual Marta Molas parla amb quatre persones que des de diferents vessants, estudien i feinegen amb la sexualitat, els cossos i les emocions. A Roda el món, «El silenci dolorós de la República Centreafricana», «Canvis inesperats a Downing Street» i «Macron i el món». Expressions conté «Parlar de música sense que es noti», en què l’autor parla de la vida i obra de Jep Nuix, repassa la trajectòria del compositor i flautista, des de l’instrument a l’orquestra simfònica. La secció Malalletra està formada per «El cercle blau. Relat literari» i la ressenya del llibre: Ecologia o catàstrofe i «La vida de Murray Bookchin». Acaba amb Indirecta, l’entrevista a Tanaka Toshiko, que va sobreviure a la bomba atòmica llançada pels Estats Units a Hiroshima; als seus 78 anys, participa al projecte Vaixell de la Pau, que lluita per la prohibició de l’armament nuclear.
COOPERATISMO Any XIX Núm. 61. Setembre 1917
Fa cent anys de la publicació d’aquest número de la revista icona del món cooperatiu. Escrita en llengua castellana, traduïm els paràgrafs transcrits. Com es pot comprovar, perquè surt en portada, comencen amb un article de Salas Anton. Ens parla i ens analitza quin horari han de fer les botigues cooperatives; proposa concentrar les hores d’obertura a les hores diürnes, amb l'afirmació següent: «[...] com a regla general, es pot afirmar que la venda diürna és la que més avantatges ofereix, i més importants [...]», però recalca que s’ha de tenir en compte l’horari que fan la resta de comerços de la ciutat. Pel que entenem a l’escrit, hi havia comerços que obrien de dia i altres de nit. La qüestió que es plantejava era el que havien de fer les cooperatives. Descriu els productes de primera necessitat que es compraven, anomena el pa, el carbó, les patates, el porc i es refereix només a les dones com a clientes d’aquests comerços. La importància de l’escrit rau en el fet que, a partir d'una pregunta tan simple, es desgrana el reflex de la societat del moment, amb la descripció indirecta de la vida quotidiana d’aquells anys. L’article que el segueix és la reproducció de l’escrit publicat a la revista La Cooperazione Italiana sota el títol: «La Cooperació. La Internacional. La Pau». El segueix la segona part d’un article traduït de l’alemany: «Desenvolupament de la Unió Central de Cooperatives de Consum d’Alemanya als dos primers anys de Guerra». Sota el pseudònim Un viejo socialista trobem el títol «Individualismo y colectivismo». Segueix un article signat per J. Anselm Clavé, «L’Or». Finalitza amb una breu ressenya de la conferència portada a terme per Salas Anton i l’anunci de la propera a Igualada, juntament amb altres cooperativistes de renom, com Gardó, Coloma, etc. 412 406 - SETEMBRE - FEBRER 2017
27