Cooperació Catalana, 412

Setembre 2017

9 7 7 11 3 3 8 411 5 0

412

Any 38è PVP 3,00 €

Llegeix la revista mensual del cooperativisme català — rocagales.cat

QUESONI COOPERATIVA, El món de la cultura pensa un model alternatiu Pàg. 10

Dolors Sabater,

el municipalisme és la baula on es pot fer la revolució.

Pàg. 13

August Corrons,

diners, consciència i valors per al canvi social.

Pàg. 16

L'economia solidària a Àsia, panorama general i desafiaments.

Pàg. 19

www.cronda.coop

1 de cada 4 catalans i catalanes de més de 16 anys treballa, compra o participa en una cooperativa Al Col·lectiu Ronda apostem perquè el centre de l’economia siguem les persones Al servei de les cooperatives i l’economia social Assessorament, gestió i suport a l’administració d’empreses cooperatives, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre en l’àmbit laboral, comptable, fiscal, econòmic i de consultoria especialitzada

ASSESSORAMENT JURÍDIC COMPROMÈS

Sumari Segueix-nos a les xarxes @rocagales

/FundacioRocaGales.5

www

rocagales.cat

Editora: Fundació Roca Galès Redacció i administració: Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - cc@rocagales.cat www.rocagales.cat Coordinació: Agnès Giner.

Consell assessor: Miquel Corna, Enric Dalmau, Agnès Giner, M. Lluïsa Navarro, Xavi Palos, Montse Pallarés, Jordi París, Joseba Polanco, Ricard Pedreira, Esteve Puigferrat, Francesc Reverté i Olga Ruiz.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits Foto portada: Quesoni, SCCL. Disseny, maquetació i impressió: L’Apòstrof, SCCL, i Cevagraf, SCCL. Dipòsit legal B-22.823/80 ISSN 1133-8415.

Aquesta revista ha estat impresa en paper ecològic.

04

16

05

19

TORNAVEU Josep L. del Soto.

EDITORIAL L’1 d’octubre, votem República Catalana

06

NOTICIARI. Agnès Giner.

08

COOPERATIVES DE CATALUNYA Objectiu 2025: Pacte per a la reforma horària.

Confederació de Cooperatives de Catalunya.

09

MANIFEST Manifest de l’economia social i solidària pel referèndum i la independència.

10

LES NOSTRES COOPERATIVES Quesoni cooperativa. El món de la cultura pensa un model alternatiu.

Pep Valenzuela.

13

ALTERNATIVES Diners i valors.

August Corrons.

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA AL MÓN L'economia solidària a Àsia: panorama general, desenvolupament en alguns països i desafiaments.

Yasuyuki Hirota.

22

MEMÒRIA FUNDACIÓ ROCA GALÈS 2016

24

RESSENYA Joan Poblet i Teixidó.

Josep Maria Vallès Martí.

25

OPINIÓ Tres mestres del comú: Elinor Östrom, Jean Tirole i Christian Felber.

Ricard Pedreira.

27

BIBLIOTECA Retalls.

Elisenda Dunyó.

L’ENTREVISTA Dolors Sabater.

Montse Pallarés.

412 - SETEMBRE 2017

3

TORNAVEU

Un parell de preguntes (que són tres) a:

Josep L. del Soto Valls (València, 1948). Professor llicenciat en ciències econòmiques El que m’atreu del cooperativisme és que en una societat cooperativa l'objectiu i convicció és fer un projecte democràtic, conjunt, igualitari i social. És una alternativa més justa enfront al gran capital. Implica els treballadors, i a la vegada socis, en feines responsables, il·lusionants i participatives.

El que no em convenç del cooperativisme és que està molt relacionat amb les empreses capitalistes, és inevitable, i això li comporta massa sovint contradiccions que fan que se'n desvirtuïn els principis i valors.

4

Cooperació Catalana

Considero, efectivament, que una altra economia és possible, com he dit abans, crec en les cooperatives i en l'economia social i solidària.

Perquè la dignitat personal, la redistribució de la riquesa i la garantia dels drets humans han de seguir aquest camí, encara que no es fàcil, però hem de lluitar per aconseguir-ho.

editorial

L’1 d’octubre, votem República Catalana

Les catalanes i els catalans estem vivint potser el moment més decisiu de la nostra història contemporània. Havent sortejat per ara totes les traves, legals i il·legals, que ens posa el govern espanyol, estem a punt de decidir democràticament si volem que Catalunya es constitueixi en un estat independent en forma de república o, per al contrari, preferim seguir sent una comunitat autònoma de l’Estat espanyol.

La Fundació ja es va pronunciar al seu dia en favor del dret a decidir. Ara, però, pensem que hem de fer un pas més i decantar-nos a favor del sí al referèndum de l’1 d’octubre.

Compartim els arguments del manifest que publiquem en aquest número de la revista, titulat Manifest de l’Economia Social i Solidària pel Referèndum i la Independència, que ha llançat un grup de persones vinculades al cooperativisme i l’economia social, i que es troba en procés de recollida d’adhesions. Perquè, en efecte, davant “un Estat espanyol cada vegada més autoritari, corrupte, retrògrad i centralista”, el patronat de la Fundació, que és ideològicament plural, coincideix que el millor per al país és la independència.

Naturalment, hi ha un munt d’arguments prou consistents en favor d’aquesta alternativa, alguns de naturalesa identitària, d’altres de naturalesa pragmàtica; però aquell que ens pesa més com a Fundació és que, amb la independència, tindrem l’oportunitat de fer que el cooperativisme, la defensa del medi ambient i el benestar social, és a dir, els nostres tres eixos de treball, esdevinguin també els pilars d’aquest nou país que volem construir col·lectivament.

La Fundació Roca Galès s'uneix a les mostres de condol a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i ens reafirmem en el nostre compromís en favor de la pau i la convivència en la diversitat. Per això la Fundació Roca Galès es va sumar a la manifestació de rebuig del passat 26 d'agost a Barcelona i seguirem sortint cada vegada que es vulnerin els drets humans, la pau i la justícia social.

412 - SETEMBRE 2017

5

Noticiari TORNAVEU

La VI Fira d'Economia Solidària de Catalunya reflexionarà sobre la gestió comunitària La VI Fira d'Economia Solidària de Catalunya #FESC2017 tindrà lloc els propers dies 20, 21 i 22 d'octubre al recinte Fabra i Coats del barri barceloní de Sant Andreu. La fira d'enguany, que porta per lema “Ni teu, ni meu. Nostre.

Fem comunitat”, vol reflexionar sobre la gestió pública, comunitària i cooperativa de béns i recursos. Més informació a fesc.xes.cat.

Uns jardins de Sant Andreu portaran el nom de la miliciana cooperativista EliSsa García Elissa García es convertirà en la primera dona cooperativista que dona nom a un espai de la ciutat i passarà a formar part del nomenclàtor de la ciutat properament. El consell plenari del Districte de Sant Andreu, celebrat el 4 de juliol del 2017, va aprovar per unanimitat elevar a la Ponència de Nomenclàtor la proposta de denominació de Jardins d'Elissa García Sáez a la zona verda ubicada darrere les cases del número 2 al 12 del carrer del Pont i limitat pels carrers del Cinca i el Segre.

Elissa García va néixer el 22 de setembre del 1916 i va viure al carrer Gran de Sant Andreu. Treballava als magatzems de la Fabra i Coats, era militant de la UGT i membre de la cooperativa de consum L'Andreuenca. L'any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, va anar-se'n al front d'Aragó amb una columna de la CNT. Aleshores tenia 19 anys i, segons les dades trobades per l'historiador Jordi Rabassa, va morir el 24 d'agost del 1936 a l'Hospital de Sariñena com a conseqüència de la metralla d'una bomba a Tardienta. És la primera andreuenca morta al front de la guerra.

Aquesta proposta ha sorgit de la Fundació Roca i Galès, amb el suport d’altres entitats del sector, dins la seva iniciativa de recuperar noms de cooperativistes, especialment dones, al nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. Dins aquesta campanya, es va presentar una llista de deu cooperativistes a la comissió d'història de Barcelona, ja que dels 4.200 noms del nomenclàtor, només 300 pertanyen a dones i cap a una persona cooperativista.

6

Cooperació Catalana

Comprem títols participatius de les cooperatives L’Olivera i La Borda

El patronat de la Fundació Roca Galès, entitat editora de la revista Cooperació Catalana, va acordar en la sessió plenària de juliol, la compra de més títols participatius de la cooperativa L’Olivera, per un valor de 10.000 euros, amb l’objecte de finançar la consolidació de les inversions anteriors fetes al celler i al molí d’oli, així com les necessàries per a l’increment de les produccions dels seus productes i gestionar noves activitats productives a l’entorn de la finca de Can Calopa, ubicada a la serra de Collserola, Barcelona. La durada dels títols participatius és de 5 anys.

Igualment, el passat mes d’abril el patronat de la Fundació Roca Galès va acordar la compra de títols participatius de la cooperativa d’habitatge La Borda, que finalment va quedar en 10.000 euros, ja que l’emissió es va esgotar en vint dies, i va tenir lloc una redistribució de les quantitats sol·licitades per donar cabuda a totes les peticions.

La cooperativa La Borda va completar l’emissió de 865 títols participatius de 1.000 euros cadascun a un termini de 3 anys i una remuneració anual del 1,75 % en tan sols vint dies. Més de 200 persones i entitats van decidit adquirir títols de la cooperativa i van desbordar els terminis establerts per a l’emissió.

Més info: www.olivera.org i www.laborda.coop

Noticiari

Resultats del balanç social: 146 organitzacions han ensenyat el cor!

La Xarxa d'Economia Solidària ha tancat una nova edició de la campanya de balanç social, i la xifra d’organitzacions que ha fet balanç ha experimentat un fort creixement: s’ha passat de 105 entitats l'any passat a 146 enguany, un augment del 39 %.

De les 146, un 39 % ha realitzat la modalitat bàsica, i un 61% la modalitat completa. El context d’expansió de l’economia social i solidària i les noves eines i modalitats de balanç social estan donant els seus fruits.

Jordi Via deixa el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum Des del dia 1 de juliol de 2017, Álvaro Porro és el nou comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, substituint Jordi Via que, per motius personals, deixa el càrrec.

L’àmbit d’actuació del Comissionat manté allò que preveia anterior-

ment: l’economia cooperativa, social i solidària, les polítiques de temps i economia de les cures i l’àmbit de consum; i per tant els plans i estratègies d’impuls de l’economia social i solidària, la mesura de govern per a la democratització de la cura, d’impuls del consum responsable i de la política alimentària. Així mateix, s’amplia l’actuació al desenvolupament local per donar un nou impuls a les polítiques de desenvolupament econòmic local als barris, vinculant-les a les polítiques de consum i impulsant projectes socioeconòmics que ajudin a transformar la realitat social i empresarial a través d’inicia­ tives orientades a generar riquesa i ocupació.

Des d’aquestes pàgines volem reconèixer i agrair el treball i dedicació de Jordi Via, que durant dos anys, ha configurat i estructurat les noves polítiques públiques per enfortir i promoure l’economia cooperativa, social i solidària, el consum responsable, la política alimentària i el temps i l’economia de les cures.

La Fundació Roca Galès s’incorpora al Consell de Direcció de CIRIEC-Espanya L’Assemblea General de CIRIEC-Espanya celebrada el 16 de juny a València va acordar, entre d’altres, la incorporació de la Fundació Roca Galès al Consell de Direcció.

El Consell de Direcció de CI­RIECEspanya està integrat por un màxim de 20 membres elegits per l’Assemblea i desenvolupa les actuacions generals marcades per aquesta.

El CIRIEC (Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l'Economia Pública, Social i Cooperativa) és una organització científica internacional no governamental, que té per objectiu promoure la cerca d'informació, la recerca cien­ tífica i la difusió de treballs sobre els sectors i activitats que tenen per principal finalitat la de servir a l'interès general.

412 - SETEMBRE 2017

7

cooperatives de catalunya

Objectiu 2025:

Pacte per a la Reforma Horària Confederació de Cooperatives de Catalunya @cooperativesCAT

E

l passat 17 de juliol, la Confederació de Cooperatives de Catalunya va signar, juntament amb 110 organitzacions, el Pacte per a la Reforma Horària. Aquest persegueix millorar les condicions de vida de la societat catalana mitjançant el desenvolupament d’una nova cultura del temps en què prevalguin models eficients i més flexibles per atendre les necessitats canviants de la societat.

Des de la Confederació de Cooperatives subscrivim els objectius que s'hi plantegen i desitgem que les estratègies que es posin en marxa, per desenvolupar el pacte, permetin arribar a acomplir-lo.

Pel que fa a les cooperatives, considerem que el Pacte va en la direcció que estem recorrent dins del marc de la responsabilitat social, tan arrelada al nostre món. No obstant això, les estratègies es desenvoluparan en tot un seguit d’àmbits perquè els diferents sectors d’activitat i de la societat s’hauran d’adaptar de manera singular. No tothom pot seguir el mateix camí.

8

Cooperació Catalana

Considerem que l’element fonamental del Pacte és l’establiment d’indicadors que han de permetre mesurar com es van assolint aquests beneficis, perquè un canvi d’aquestes característiques no arriba ràpidament; es volen modificar actituds arrelades a la societat al llarg de moltes dècades i, encara que es vulgui tornar a un cicle més natural, han estat molts anys fent la vida de forma diferent, la qual cosa ha tingut repercussions que es volen corregir. A més, es vol que les persones s’adaptin a les noves maneres de viure i de relacionar-se dins de l’àmbit de les famílies.

Els beneficis que s’esperen han de conduir a millorar el benestar social de la ciutadania, permetre uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal i, per tant, afavorir la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables. Igualment, ha de contribuir a millorar el rendiment escolar, incrementar el temps pel descans, assolir objectius de corresponsabilitat de gènere, afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de la societat civil, en la gestió dels afers públics, millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses, incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral. Per últim, aquestes mesures també han de contribuir a fer possible la sostenibilitat energètica per a l’estalvi d’energia, derivat de la compactació d’horaris i per a la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.

El Pacte vol aconseguir diferents efectes en la salut, les organitzacions, els serveis públics, l’educació, la cultura i l’oci, el comerç i el consum, i la mobilitat.

Tots aquests aspectes es poden analitzar detalladament al document “Pacte per a la Reforma Horària, objectiu 2025” que es pot trobar al web de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Entenem que les diferents organitzacions ens hem de plantejar com arribem als objectius des de la singularitat i les particularitats relatives de la nostra activitat, perquè, de manera incontestable, anem cap a una nova manera de viure que exigirà més cooperació, per a la qual estem preparats, però també exigirà molts canvis socials que si som capaços de fer-los al ritme que ens exigeixi la societat, ni més ràpids ni més lents, serem organitzacions molt atractives per a les persones i això suposarà un element avantatjós per incorporar talent al cooperativisme.

Davant l’anunci de convocatòria per part del govern català d’un referèndum d’auto­ determinació el proper 1 d’octubre, i dels reiterats intents de l’Estat espanyol per impedir-lo, les persones que sotasignem, totes vinculades a cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, volem manifestar el següent: 1.

Ens pronunciem a favor del referèndum de l’1 d’octubre perquè les diferències polítiques no es resolen prohibint, sinó de manera democràtica, votant, de la mateixa manera com democràticament nosaltres gestionem les nostres entitats i resolem els conflictes que, en un moment donat, puguem tenir.

2.

Som persones amb ideologies, llengües, cultures i sentiments identitaris diferents i, pel que fa a la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, si estiguéssim en un escenari obert on tot fos possible, probablement ens decantaríem per opcions diverses; hi ha qui optaria per mantenir unes relacions federals, d’altres voldrien una relació confederal, uns tercers preferirien, en qualsevol circumstància, la independència i encara altres afegirien a aquesta la confederació amb la resta dels Països Catalans. No obstant això, en el context concret en què ens trobem, davant un Estat espanyol cada vegada més autoritari, corrupte, retrògrad i centralista, totes i tots coincidim que el millor per a les classes populars d’aquest país i, fins i tot, de l’Estat espanyol, és la independència de Catalunya, és a dir, que aquesta es constitueixi en un estat independent en forma de república.

Catalunya, estiu de 2017

MANIFEST DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA PEL REFERÈNDUM I LA INDEPENDÈNCIA 3.

Les raons que fan optar a cadascú de nosaltres per la independència són, naturalment, molt variades; ara bé, com a persones vinculades a l’economia social i solidària compartim quatre raons genèriques que deriven dels valors essencials de les nostres pròpies entitats, que són la democràcia, el compromís social, l’apoderament col·lectiu i la transformació social.

6.

Creant la República Catalana independent desfermarem un procés d’apoderament col·lectiu que portarà a redefinir moltes velles normes del joc, tant en l’ordre polític, com en el social, cultural o econòmic, una oportunitat que l’economia social i solidària haurà de saber aprofitar per esdevenir un actor més rellevant en la construcció d’un nou país econòmic i social més just, democràtic i sostenible.

4.

Creant la República Catalana independent aprofundirem la democràcia, ja que trencarem amb un estat autoritari, hereu del franquisme, i deixarem de ser súbdits d’un regne per convertir-nos en ciutadans d’una república. Mitjançant la participació de totes i tots tindrem l’oportunitat de construir un país millor i elaborar una constitució que sigui més justa, social i democràtica que l’espanyola de 1978.

7.

Creant la República Catalana independent tindrem l’ocasió de combatre un sistema socialment desigual, políticament corrupte, econòmicament depredador i dominat pel patriarcat. El volem transformar a partir de les necessitats populars i, per això, des de la perspectiva de l’economia social i solidaria volem participar en el disseny d’una República Catalana independent que respecti els drets de tota la ciutadania i en les polítiques que s’arbitrin per portar-ho a terme.

5.

Creant la República Catalana independent millorarem les condicions de vida de la majoria, ja que Catalunya disposarà de més recursos, en deixar de patir un sistemàtic espoli fiscal, uns recursos que es podran utilitzar amb més contundència per combatre la pobresa i la desigualtat social, tenint present que les polítiques seran fruit d’una correlació de forces més progressista, tant dins les institucions com al carrer, en comparació de la que existeix en l’Estat espanyol pres com a conjunt.

8.

Per tot això, animem la ciutadania perquè defensi el seu dret de votar l’1 d’octubre, avui amenaçat pel govern espanyol, i li proposem que voti SÍ a la pregunta “Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”, tal com farem nosaltres.

9.

En la mesura de les possibilitats de cadascú, ens comprometem a fer costat a totes les persones que puguin patir represàlies per convocar i organitzar el referèndum.

Per a adhesions individuals, envieu correu a fundacio@rocagales.cat

412 - SETEMBRE 2017

9

LES NOSTRES COOPERATIVES TORNAVEU

Quesoni cooperativa Pep Valenzuela @pepvalenzuela

El món de la cultura pensa un model alternatiu

Cooperativa de treball, la joveníssima Quesoni s’aixeca sobre una experiència professional i associativa construïda a partir de projectes culturals que tenen com a centre i motor l’activitat de grups, ateneus, de comunitats que s’auto­organitzen i fan un model alternatiu de cultura i oci.

QUESONI El Sound System Rebelmadiaq recupera l'esperit comunitari de la música negra i caribenya.

10

Cooperació Catalana

Aquest any tindrà lloc la 10a edició del festival de música negra de Barcelona Say it Loud, una construcció cultural en marxa nascuda al barceloní barri del Clot, el 2008. A banda de les novetats de la programació, aquesta edició serà el primer cop que la gent que l’organitza ho fa amb estructura de cooperativa de treball, Quesoni cooperativa; amb perspectiva i objectius que emmarquen en l’economia social, incloent-hi les tasques, serveis i productes de tota l’organització. I tot en espais públics comunitaris, com el centre cultural La Farinera del Clot, l’Ateneu Popular 9barris, la llibreria Pebre Negre i l’Ateneu Harmonia.

L’altra gran operació d’aquest grup de 4 persones, especialistes en serveis tècnics vinculats al món de la cultura i l’espectacle, així com la promoció de projectes artístics i culturals populars i de base comunitària, és el Sound System Rebelmadiaq, «una experiència musical diferent que recupera l’esperit comunitari de la música negra i caribenya a través d’esdeveniments on trencar la clàssi-

LES NOSTRES COOPERATIVES

QUESONI

ca dinàmica escenari / públic», que es presentà aquesta primavera a tres espais de Barcelona, Can Batlló i els esmentats Ateneu 9barris i la Farinera.

Destaca també, i ho consideren «molt important», la sonorització del concert per la llibertat d’expressió No callarem!, que es va fer a Badalona el passat mes de maig.

Important, explica en Xavi Urbano, un dels socis de Quesoni, «perquè un dels nostres objectius és oferir serveis professionals des de l’economia social a projectes d’escala, creixent amb molts altres projectes».

Metafòricament i literalment espectacular, la feina de la cooperativa Quesoni, nascuda fa poc més d’un any de la suma de dues iniciatives.

La primera, una empresa petita de Cardedeu que oferia serveis tècnics, sonorització, il·luminació i altres per a l’espectacle, creada el 2008 i formada per Oriol Jornet i Tóbal Fernández. La segona, els projectes en curs que venien desenvolupant Pablo Tudela i Xavi Urbano, diferents propostes culturals, princi-

palment musicals, l’esmentat Say it Loud i el sound system artesanal com a activitats més destacades, però després d’un llarg recorregut organitzant festes alternatives a Gràcia i Sants, que cristal·litzà en l’experièn­ cia conjunta de treball a l’Ateneu 9barris durant uns 5 anys.

D’aquesta experiència a l’Ateneu, que ha estat una «gran escola cultural», de com treballar els «projectes culturals de base comunitària i tota la vessant artística, trobar aquest equilibri entre artístic i comunitari, que és el que intentem posar en tots els projectes».

En aquest camí, en les moltes activitats i mogudes, es forjà la relació entre els dos equips. Al 2015 aposten per fer la cooperativa, arrencant amb treball efectiu durant el 2016.

Decidiren mantenir el nom de l’empresa vallesana tot considerant que pagava la pena mantenir la marca, «tot plegat, es tractava de donar una forma de projecte conjunt al que ja fèiem», aprofitant i potenciant l’experiència i recursos que es posaven en comú. Cooperativa, afegeix, era

Quesoni va sonoritzar el concert per la llibertat d'expressió «No callarem!» del passat mes de maig a Badalona.

la «forma natural de créixer i sumar projectes i fer el salt a la professionalització».

El primer projecte de la cooperativa fou el Sound System, no per casualitat ni com a un més. Expliquen que aquest és un projecte molt «icònic», que té tot a veure amb la filosofia de la cooperativa, «sentim que és molt maco començar amb un projecte com aquest». I això va de la mà de l’ús compartit del local, a Bac de Roda, amb l’estudi de música dit La Panchita, una referència clau de la música jamaicana a la ciutat.

L’Ateneu Popular 9barris és referència i bressol de les propostes culturals comunitàries que inspiren Quesoni.

412 - SETEMBRE 2017

11

LES NOSTRES COOPERATIVES TORNAVEU

Ara, però, ja treballen en la preparació d’un altre espai, també compartit. És un projecte al barri de Sants, en el que col·laboren altres cooperatives. La perspectiva és inaugurar l’espai cap a mitjans del 2018.

Els 4 socis d’aquesta cooperativa sense ànim de lucre treballen a temps complet i amb salari igual que, enguany, superarà lleugerament els 1.000 euros. Contractaren fa poc una persona per treballs d’administració que fa només 10 hores, tot i que, confessa en Xavi, «volem anar augmentant les hores i, per definició, treballem amb la perspectiva que pugui esdevenir soci».

Sumant els esforços, no necessitaren grans inversions, però en aquest món la tecnologia és central i cal molta i és prou cara, a més que cal renova-la i posar-se al dia amb molta freqüència. A més, el projecte Sound System naixia de zero. En tot cas, hom parla de poc més de 30.000 euros per fer aquesta empenta, amb crèdit del Coop57.

Objectiu principal de Quesoni és dignifica condicions laborals i salaris, perquè «en el sector de l’espectacle i la cultura el treball és molt precari i dur», jornades maratonianes de 14 o 15 hores dia, caps de setmana quasi sense parar. Hi hauria també, afegeix en Xavi, una «tendència a l'autoexplotació i precarització molt gran». Amb moltes estructures petites, assegura, «es juga molt amb el fet que la gent es creu molt els projectes, i manquen estructures professionals».

Aquí, consideren, des del cooperativisme i l’economia social i solidària hi ha una responsabilitat gran, perquè «pot donar eines que en aquest sector són especialment necessàries i té un potencial molt gran per créixer». De fet, informa, s’estan desenvolupant aliances i punts de trobada amb altres actors per sortir d’aquesta precarietat, «per començar a generar una escena vinculada a uns altres valors, no comercials», en referència per exemple al projecte al barri de Sants abans esmentat, però també al protagonisme d’espais

12

Cooperació Catalana

QUESONI

públics com Can Batlló o l’Ateneu 9barris.

Alguns ajuntaments, diu encara, estan començant a fer un esforç en aquest sentit i jugarien un altre paper. Finalment, emfasitza en Xavi la importància de la creació de sindicats de músics i col·lectius de companyies de teatre, «són els mateixos artistes que s’organitzen per treballar; nosaltres no som artistes però acompanyem, i crec que, a poc a poc, el món de la cultura s’està organit-

Des del cooperativisme i l’economia social i solidària es poden donar eines que en aquest sector són molt necessàries.

Albert Pla al concert «No callarem!», sonoritzat per Quesoni.

zant no només per protestar, sinó per començar a pensar un model diferent».

D’altra banda, en la mateixa línia, tot apunta que la gent que té interès per la cultura «valora no només el que es posa a dalt de l’escenari, sinó com es fa, qui i quin és l’entorn en què es munta la programació, en quin context i condicions de treball, laborals; i això va fent que en el món de la cultura vagin sortint iniciatives d’aquest caràcter, més participatiu i democràtic».

Amb aquesta base i perspectiva de moviment, associativa, col·laborativa i de xarxa s’incorporaren a la XES, tot considerant que «és el nostre espai de referència», però no l’únic. Estan a l’Impuls Cooperatiu de Sants, formen part de Coop57 i s’apropen a la Federació. Creuen, amb el temps, que s’hauria de treballar perquè moltes altres cooperatives vinculades al seu sector, «que no és aliè al cooperativisme», puguin incorporar-se, perquè la «cultura, com a construcció cooperativa, té un paper molt important a jugar en l’economia social».

l’entrevista MP

Dolors Sabater va néixer a Badalona l'any 1960. És pedagoga i la seva vinculació amb la política va començar com a activista. Ocupa l'Alcaldia de l'Ajuntament de Badalona des del juny del 2015, gràcies a la candidatura Guanyem Badalona En Comú, que va unir forces amb els partits d'esquerra de la ciutat per fer fora el govern xenòfob de García Albiol.

Un personatge històric que voldries conèixer: Gandhi Una lectura imprescindible: Las siete leyes del caos Un perfil de Twitter que no pots deixar de seguir: no utilitzo Twitter, és poc reflexiu No podries viure sense: l’estimació de la meva família, dels meus amics i de molta gent amb què interactuo Encara tens pendent: comprendre més la gent més espiritual, els que saben passar un sofriment sense queixar-se…

El cooperativisme és: una eina imprescindible però que s’ha deixat endur a vegades per la competitivitat i no per la cooperació

Dolors Sabater el municipalisme és la baula on es pot fer la revolució Montse Pallarés @montpallares

412 - SETEMBRE 2017

13

l’entrevista TORNAVEU

Dolors Sabater és l'alcadessa de Badalona des de juny de 2015.

«El poder popular, la gent, ha pres el carrer per dir que ja n’hi ha prou.»

MP

Què fa que una candidatura com la vostra arribi a governar un Ajuntament com el de Badalona, desplaçant un govern com el PP? Entre la ciutadania i la societat civil hi havia una demanda de canvi a la ciutat i una percepció generalitzada, des de feia molts anys, que les polítiques que es desenvolupaven no eren les adequades.

Tant pel que fa al model de ciutat, com a la participació i la cura i la priorització de les necessitats més bàsiques de la ciutadania. A més, Badalona és una ciutat on els moviments socials han tingut sempre molta força. I al context polític que s’estava vivint se suma el fet que el període més dur de gestió de la crisi ha estat en mans d’un govern absolutament de dretes, que no ha tingut cap escrúpol a l’hora de retallar drets socials i que a més a més ha projectat Badalona com una ciutat xenòfoba, de conflicte no resolt i que no sap gestionar la convivència en la diversitat...

Va sorgir la certesa que, o es prenien el rumb i les regnes de la política municipal, o s’entrava en una deriva que una ciutat com la nostra, que és una ciutat de drets, lluitadora, treballadora, no es podia permetre. I això va enfortir els moviments ciutadans i va ajudar a articular la nos-

14

Cooperació Catalana

tra candidatura, tenint en compte que aquests moviments existien i havien agafat molta força abans que García Albiol guanyés les eleccions. És un fet significatiu que l’Albiol hagués tret majoria en els barris on hi ha més migrants d’arreu de l’Estat…

De fet, veus autoritzades n’han parlat al respecte. Està clar que aquí hi va haver un experiment lepenista, en tota regla.

D’alguna manera, la dreta espanyola fa un experiment a Badalona i inverteix una gran quantitat de diners i de recursos de tot tipus. L’experiment consisteix a aprofitar la crisi i el malestar que genera la pèrdua de drets de les classes mitjans i mitjanes baixes perquè la societat, en comptes de rebel·lar-se contra els qui de veritat provoquen la crisi, que és el sistema capitalista i el sistema que afavoreix les elits i les oligarquies, es rebel·li contra els seus iguals, persones vulnerables que també estan patint la crisi. I es cons­trueix un relat que diu que la causa del malestar i de la pèrdua de drets és la persona migrada i no les minories privilegiades que exploten i extorqueixen. És un experiment de manual.

El que cal ara és fer pedagogia…

De fet ara, amb els resultats electorals del 2015 podem fer una lectura molt important, i és que el vot de la il·lusió i de l’esperança guanya força. La força d’esquerres guanyadora, que és la nostra Guanyem Badalona en comú, obté cinc regidors. En tres mesos de vida aquesta confluència ciutadana –que rep suport d’algunes forces polítiques, però que no és una coalició de forces polítiques– és capaç, sense gairebé recursos econòmics, ni quotes en els mitjans de comunicació i amb una campanya electoral molt precària, d’il·lusionar prou gent per aconseguir no només entrar cinc persones a la institució, sinó poder formar govern amb les altres forces d’esquerra.

En tres mesos s’aconsegueix desplaçar el govern de dretes, i es pot formar un govern il·lusionant que busca posar les persones al centre de les polítiques públiques. En aquesta feina, s’inclou curar les ferides de l’impacte de la campanya lepenista que buscava destruir la convivència i estigmatitzar les persones migrades com a culpables de la crisi.

Aquest posar les persones al centre de les polítiques públiques ho vincularies

l’entrevista

amb el feminisme i amb l’economia social i solidària?

Totalment. D’una banda, penso que el municipalisme és la baula on es pot fer la revolució. I tot forma part d’un mateix gran fenomen, en el que jo destacaria dos eixos. Un és la indignació provocada per les polítiques que s’estan desenvolupant, perquè els qui estan gestionant el bé comú i la democràcia no ho estan fent bé, hi ha una indignació i una necessitat de dir que aquesta política no ens representa. I aquí a Catalunya hi ha el 10J i el 15M, que són dos indicadors que el poder popular, la gent, pren el carrer per dir, ja n’hi ha prou. Estem impregnats de feminisme, d’antimilitarisme, d’ecologisme, d’antiglobalització, i tot aquest pensament i aprenentatge fa el pas a la institució. No és només la revolta, és que tenim la prova que les coses es poden fer d’una altra manera, perquè en el món de les lluites socials, i de l’associacionisme, ja fa molts anys que ho estem fent. Sabem que hi ha una altra manera de fer, que és constructiva, que no és sectària, que no és partidista, que és transversal, que és cooperativa, que és propositiva, i hi ha una consciència que s’ha d’entrar a les institucions per impregnar les institucions de tot això. És imprescindible que els valors feministes entrin a la institució per transformar-la. S’aporta un nivell de feminisme molt superior al que han aportat fins ara els partits, sense menystenir que els partits també han contribuït a la lluita feminista. Però no estem parlant només de la defensa del feminisme, sinó també del protagonisme.

del feminisme han d’entrar amb força transformadora a les institucions i a les polítiques públiques per canviar estructures mentals en tots els àmbits.

Una cosa que em crida l’atenció d’aquestes polítiques és la manera com es construeixen els nous lideratges, i ara que hi ha alcaldesses al capdavant de ciutats importants a Catalunya, potser aquests lideratges estan canviant...

Per una banda, els valors del feminisme, que són aquesta manera de fer política que té molt més en compte la cooperació, l’escolta i el consens..., però també les necessitats de les dones i de la vida com a protagonistes de la quotidianitat de les polítiques públiques que es des­ envolupen, i que si no tenim en compte, ens podem portar a cometre errors molt greus. Et poso un exemple. Si tu fas polítiques de mobilitat sense tenir en compte el factor de gènere, passa que es prioritza el vehicle privat i les carreteres, però si adoptes una mirada de gènere, veus que la màxima mobilitat interurbana la protagonitzen dones, moltes vegades dones grans, que van a peu o en autobús, i per tant el mapa de necessitats de la ciutat canvia quan poses aquesta mirada de gènere en el centre. I també hi ha un debat pendent, que és la manera d’entendre el temps i la dedicació a la política. I hau­ ríem de ser capaços de canviar-la, perquè precisament moltes dones hem entrat a

De la forma de fer política, de posar la vida al centre… És una forma de fer política que té molt a veure amb la cura, per l’educació que hem rebut i per l’experiència vital, majoritàriament, les dones tenen un compromís molt més gran amb la cura de la dignitat de la vida (que també poden tenir molts homes, però majoritàriament són dones), i durant molts segles l’home ha rebut una educació fins i tot destructiva, només cal pensar que fins no fa tant aquí hi havia el servei militar obligatori. El militarisme està pensat per destruir la vida.

D’una manera global podem associar el feminisme amb la cura de la vida. Hi havia unes polítiques d’igualtat encastades que no es plantejaven un canvi estructural del patriarcat. Són unes polítiques d’igualtat que han fet molt bona feina, en lluitar per la igualtat, però s’han demostrat clarament insuficients, en tocar només la superfície. Cal trencar d’arrel les estructures del patriarcat i els postulats

«El que està passant a Catalunya és una oportunitat d’or per fer un canvi radical a la democràcia a l’Estat espanyol»

les institucions i les estem liderant com a alcaldesses. La política està pensada, i la figura d’alcaldessa i d’alcalde, com si la persona que s’hi dedica no tingués cap càrrega familiar, cap responsabilitat de cura ni d’autososteniment de la vida, com si el 100 % del temps hagués de ser per a l’exercici de la política i el sosteniment de la vida, l’alimentació, la salut i la cura de la pròpia vida i de la vida domèstica ja la farà un altre i com si no hi hagués fills o pares o persones dependents a qui atendre.

I pel que fa a l’economia social i solidària?

El fet que persones que venim dels moviments socials hàgim entrat a les institucions ha provocat que les mateixes lluites per les que estàvem compromesos s’hagin prioritzat i per això han passat coses com que es creés la xarxa de municipis per una economia social i solidària (i Badalona va ser un dels municipis impulsors). A més, a Badalona hem fet molts passos pel que fa al cooperativisme, hem avançat més en la promoció del cooperativisme i de l’economia social i solidària i hem fet més polítiques efectives i més coses concretes amb pressupost i amb acció en aquests dos anys que en tota la democràcia. Entre altres mesures i accions, hem creat l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, en som socis fundadors.

I pel que fa al procés, el dia 1 d’octubre, des dels municipis, què es pot fer?

Jo crec que des dels municipis el que hem de fer és estar a favor de la democràcia.

I, evidentment, hem d’estar atents a la concreció per veure com s’ha de desenvolupar i protegir al màxim la seguretat dels funcionaris i vetllar perquè qualsevol veí i veïna de la ciutat pugui exercir el seu dret a vot.

Perquè un pacte amb l’Estat per fer un referèndum, sembla bastant impossible, no?

El que està passant és molt greu, la gestió que està fent el govern de l’Estat per anar en contra de la democràcia, és escandalosa i hi ha d’haver una reacció i jo crec que la revolta catalana és el principi d’aquesta resistència i el principi del trencament de l’statu quo del règim del 78. I amb absoluta fraternitat amb tots els pobles i persones de l’Estat espanyol, és una oportunitat de canvi imprescindible: acabar amb el règim del 78, reivindicar i construir i reconstruir un nou marc d’una democràcia realment autèntica, el que està passant a Catalunya és una oportunitat d’or per fer aquest canvi radical que necessita la democràcia a l’Estat espanyol.

412 - SETEMBRE 2017

15

ALTERNATIVES

DINERS I VALORS

L'ecosol va ser la moneda usada com a unitat d'intercanvi central a la Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries.

Durant el CIMSC es va dur a terme un mercat d'intercanvi.

16

Cooperació Catalana

Monedes socials i complementàries Les monedes socials i complementàries, també anomenades locals, alternatives o comunitàries, segons l’àmbit d’actuació i els objectius perseguits, representen uns tipus de diners amb una sèrie de valors del tot oposats als dels diners de curs oficial.

Són diners que es limiten únicament i exclusivament a servir de símbol de valor i unitat d’intercanvi, però no pas a servir de reserva de valor tal com succeeix en el cas del sistema monetari actual. No estan vinculats als tipus d’interès ni a l’especulació,

ni són creats d'acord amb el deute bancari.

Fomenten una visió holística i integradora de la vida, defensant que l’àmbit econòmic no representa altra cosa que una eina al servei de la societat i el medi ambient, no pas un fi en si mateix.

Les monedes socials i complementàries, sense ser la panacea, permeten donar un primer pas que, per petit que sigui, ens ha de permetre avançar cap a un futur més estable i sostenible, basat més en el desenvolupament de les persones que en el creixement econòmic, amb un pensament a llarg termini, una distribució més equitativa de la riquesa i una major cohesió social.

ALTERNATIVES

August Corrons Professor d’Economia i Empresa de la UOC acorrons@uoc.edu

A.C.

Amb la idea de consolidar l’àmbit d’estudi de les monedes socials i complementàries, tant a escala nacional com internacional, tant en l'àmbit acadèmic com pràctic, i tant des de la societat com des de l’administració pública, es va organitzar la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries que es presenta més endavant, la temàtica central de la qual va ser “Diners, consciència i valors per al canvi social”.

Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social Els diners representen «un acord al qual arriben els membres d’una comunitat de persones per tal d’acceptar alguna cosa com a símbol de valor i unitat d’intercanvi». En lloc d’aquesta definició apareix el concepte de reserva de valor, deute, tipus d’interès, especulació… propis de l’actual sistema monetari, amb les conseqüències que tots aquests conceptes generen en les nostres vides.

La consciència és «una capacitat pròpia dels éssers humans de reconèixer-se a si mateixos, de tenir coneixement i percepció de la seva pròpia existència i del seu entorn». La consciència ens fa percebre el món d’una determinada manera, mentre que la presa de consciència ens fa aflorar, en part, allò que tenim guardat al nostre subconscient, on dominen una sèrie de creences que sovint marquen el rumb de les nostres vides.

A.C.

Els valors representen «un interès inclòs en un domini motivacional que es valora pel seu rang d’importància i que actua com a principi de guia en la vida de les persones». Els valors ens marquen tant el camí que volem seguir com el vehicle que utilitzarem al llarg d’aquest camí, determinant tant les nostres creences com les nostres actituds i conductes.

El canvi social és «una alteració apreciable de les estructures socials, les conseqüències i manifestacions d’aquestes estructures lligades a les normes i els valors». Es tracta d’una alteració tant de l'àmbit individual com del col·lectiu, tant intern extern.

Vistos aquests quatre conceptes, que plegats conformen «diners, consciència i valors per al canvi social», sembla clar que si volem aconseguir un canvi social haurem d’alterar les nostres actituds, les nostres creences i, per tant, els nostres valors. La presa de consciència del que són i representen els diners, tal com estan configurats a dia d’avui, ens ha de permetre entendre els tipus de valors que hi ha al darrere i, per tant, els tipus de valors que haurem de modificar o alterar si el que realment volem és trencar amb la configuració mecanicista i clàssica hegemònica.

Una configuració en la qual l’àmbit econòmic és considerat independent d’altres externalitats, com són la societat i el medi ambient, i que és en gran part culpable de l’actual inestabilitat, insostenibilitat, necessitat constant de creixement, pensament a curt termini, concentració de la riquesa en mans de poques persones i descohesió social.

IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries (IV CIMSC) La IV CIMSC va ser organitzada pels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) entre el 10 i el 14 de maig del 2017, al Parc Tecnològic de Nou Barris de Barcelona.

La UOC va coorganitzar la IV CIMSC juntament amb la Sustainability School, la Research Association on Monetary Innovation and Community and Complementary Currency Systems (RAMICS), l’International Journal of Community Currency Research (IJCCR), l’Instituto de la Moneda Social (IMS) i la Xarxa d’Eco-

412 - SETEMBRE 2017

17

ALTERNATIVES TORNAVEU

presents), amb intercanvi directe o amb el canvi d’euros per ecosols (moneda emprada com a unitat d’intercanvi central).

Dir també que es van mostrar dues exposicions diferents durant els cinc dies de congrés: una primera exposició formada per un joc de cartes, el qual permet reflexionar i prendre consciència sobre l’existència de diferents tipus de valors humans; i una segona exposició formada per fitxes il· lustratives de diferents iniciatives de monedes socials i complementàries existents a escala nacional.

A.C. IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries (CIMSC), al Parc Tecnològic de Nou Barris de Barcelona.

nomia Solidària de Catalunya (XES). Així mateix, un comitè organitzador, un comitè científic i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Activa, van servir perquè el congrés esdevingués tota una realitat.

A part de consolidar l’àmbit d’estudi de les monedes socials i complementàries, l’objectiu fonamental d’aquesta IV CIMSC va ser també la reivindicació de l’existència d’uns altres tipus de diners, amb uns altres tipus de valors, que aposten fermament pel canvi social, per la sostenibilitat del planeta Terra en el qual vivim i pel desenvolupament de les persones que l’habitem.

La IV CIMSC: xifres i continguts La IV CIMSC va aplegar un total de 381 participants (52 % de nacionals i 48 % d’internacionals, 59 % d’homes i 41 % de dones). Fins a 34 nacionalitats diferents hi van estar representades, entre les quals va destacar Espanya amb 197 participants, seguida de França amb 26, el Regne Unit amb 20, Itàlia amb 16 i Brasil, Estats Units i Holanda amb 14, entre d’altres.

S’hi van dur a terme un total de 132 ponències i conferències (73 en anglès, 47 en castellà, 8 en portuguès i 4 en francès) i 41 tallers i debats (21 en anglès, 17 en castellà, 2 en francès i 1 en portuguès).

Durant els tres primers dies de la IV CIMSC, de dimecres a divendres, es van succeir ponències i conferències tant de la vessant acadèmica com pràctica, tant de l’àmbit nacional com internacional. Més enllà de les aportacions teòriques i de les

18

Cooperació Catalana

reflexions dutes a terme per part de diversos participants, també van ser compartides les experiències d’iniciatives promogudes des de la societat (com per exemple la turuta, el sardex, el WIR, els projectes Minuts.cat i Waba, la Red Comal, l’ecosol de la Xarxa d’Economia Solidària, les ecoxarxes de la Cooperativa Integral Catalana, les iniciatives Dinero Positivo, Fair Coop i Bank of the Commons…) i des de l’administració (com per exemple els projectes de moneda local fomentats pels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Bristol, Nantes, Lisboa, San Juan de Aznalfarache i Sevilla).

Durant el cap de setmana de la IV CIMSC van tenir lloc tallers i debats de diferent índole: un grup de treball de monedes socials nacionals, un grup de treball per a la dinamització i la gestió d’Ecoxarxes, una trobada internacional de bancs de temps, un taller de protocol de monedes gestionades des de l’Integral CES, un joc sobre els valors humans, diferents jocs de monedes socials i valors col·laboratius, un hackathon de tecnologies blockchain…

Així mateix, el dissabte es va dur a terme un mercat d’intercanvi, organitzat per la coordinadora de Monedes Socials i Complementàries (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, Cooperativa Integral Catalana, A Bona Hora, Ecoxarxa de la Garrotxa, EcoTarragona, Xarxa de Gota en Gota i La Turuta) i per l’Ecoxarxa del Vallès Occidental. En aquest mercat s’hi van dur a terme intercanvis mitjançant tres modalitats diferents: amb moneda social (la pròpia de cadascun dels expositors

Diners i Valors Un cop finalitzat el congrés, des dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s’ha creat el grup de treball i recerca “Diners i valors”. És un espai on compartir els recursos i les experiències resultants de la IV CIMSC (vídeos, articles, presentacions, fotografies…) i on promoure projectes i investigacions vinculades amb l’àmbit de les monedes socials i complementàries, així com la seva vinculació amb l’economia social i solidària, els valors i la consciència humana, i la tecnologia blockchain.

Aquest grup aspira a ser un referent acadèmic, en llengua catalana i castellana, de tot allò relacionat amb aquestes temàtiques, servir de punt de trobada de recursos, persones i entitats interessades i sensibilitzades amb la causa.

Dins d’aquest grup s’està treballant en el projecte Let’s CO, un entorn virtual on intercanviar coneixements i recursos docents, tot fomentant la cohesió social i la sinergia entre els participants d'acord amb els valors de la cooperació, col·laboració i compartició, i mitjançant la unitat d’intercanvi eCOin basada en tecnologia blockchain.

Per a més informació: Diners i valors: www.dineroyvalores.com Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya: www.xes.cat Coordinadora de monedes socials i complementàries: www.monedasocial.cat

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA al món

L’economia solidària a Àsia: panorama general, desenvolupament en alguns països i desafiaments Yasuyuki Hirota Universitat de València miguel@ineval.org

412 - SETEMBRE 2017

19

TORNAVEU ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA al món

L’economia solidària no és només un conjunt d’activitats econòmiques que respecten els factors humans i ambientals, sinó també és un moviment social que agrupa diferents actors econòmics amb l’objectiu de construir un món més just i sostenible. Però aquesta noció resta pràcticament desconeguda a la majoria dels països asiàtics, tot i que això no vol dir l’absència de les seves experiències, i en alguns països i regions han tingut un gran desenvolupament en els darrers anys (Corea del Sud, Filipines, Hong Kong, Japó...).

Aquest curt article comença per descriure el panorama general de l’economia solidària a Àsia, seguit per la presentació d’alguns països rellevants i de desafiaments que enfronta aquest moviment en aquest continent.

P A N O R A M A Cimera d'empreses socials de Hong Kong.

Revista d'innovació social de Taiwan.

Portal d'Economia Social de Seül (Corea del Sud).

20

Cooperació Catalana

G E N E R A L

Una característica fonamental de l’Àsia que necessitem comprendre és la multiplicitat lingüística i també la distància cultural des dels altres països importants del moviment de l’economia solidària. Tot i que les llengües llatines fan un paper imprescindible en altres continents, cap d’elles s’utilitza a l’Àsia actual on l’anglès és l’únic vehicle de comunicació internacional. Cal destacar també que ni tan sols l’anglès és popular a molts països (Indonèsia, Japó, Tailàndia, Xina, països exsoviètics, etc.) on la majoria dels activistes d’economia solidària saben només la seva llengua nacional, la qual cosa dificulta l’impuls de xarxes internacionals. La diversitat religiosa (budisme, catolicisme, confucianisme, hinduisme, islam, protestantisme, xintoisme, taoisme...) és un altre element important de l’Àsia que constata les seves distintes visions del món.

La relativa popularitat de l’anglès fa que l’Àsia rebi més influències des del món anglosaxó on les empreses socials i/o emprenedories socials són més acceptades mentre que la visió d’economia solidària, d’origen llatí, resta poc coneguda.

Les poques polítiques públiques qui hi existeixen són més enfocades a estimular alguns sectors, sobretot en relació amb les empreses socials, sense tenir la perspectiva holística de l’economia solidària.

El concepte de l’economia solidària arribà a l’Àsia més tard que a Europa i Amèrica Llatina. Tot i que alguns asiàtics

de diferents països n’eren conscients, cal esperar fins al 2007 per a l’organització del I Fòrum Asiàtic d’Economia Solidària a Manila (Filipines) i després s’organitzaren més fòrums (2009 a Tòquio, Japó, 2011 a Kuala Lumpur, Malàisia i 2012 a Manado, Indonèsia). S’estableix el Consell Asiàtic d’Economia Solidària (ASEC en la sigla anglesa) com a xarxa continental d’economia solidària a Àsia, impulsada principalment pel filipí Benjamin Quiñones, promotor d’empreses socials, i pel professor malaisi d’antropologia Denison Jayasooria. Però el reconeixement de l’economia solidària per les autoritats publiques asiàtiques és molt limitat i a la majoria dels països és nul·la.

No hi ha cap dubte que existeixen un gran nombre d’iniciatives a diferents països que podríem reconèixer com a pràctica de l’economia solidària. Es pot destacar alguns fets, per exemple el microcrèdit nasqué al Bangladesh en la dècada dels 70, les cooperatives de consum al Japó que aconseguiren tenir una grandària important, algunes polítiques públiques favorables al sector que foren implementades a Corea i també milers d’actors del comerç just a diversos països. L’absència del marc conceptual de l’economia solidària, malgrat tot, impedeix la coordinació i la cooperació transversal entre diferents sectors d’aquesta economia, la qual cosa alenteix el creixement de les pràctiques.

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA al món

A L G U N S P A Ï S O S D E S T A C A T S

Tot i això, alguns països van veure l’emergència del que podríem anomenar economia solidària. Vegem-la una miqueta més detingudament a continuació: Corea del Sud: es van aprovar diferents lleis per institucionalitzar iniciatives d’economia social i solidària (per exemple, empreses socials, empreses comunitàries i cooperatives) i l’Agència Coreana per a la Promoció d’Empreses Socials1 promou no només empreses socials, sinó també cooperatives. A més, l’Ajuntament de Seül va prendre diverses mesures des de la investidura de l’alcalde Park Won-Soon el 2011, per exemple l'obertura del Centre d’Economia Social2 i fundació del Fòrum Global d’Economia Social3.

Filipines: l’ASEC (Consell Asiàtic d’Economia Solidària) té la seva seu a Manila i va organitzar diferents esdeveniments (Fòrum Asiàtic d’Economia Solidària i cursos). Valdria la pena esmentar que la primera cooperativa d’aquesta excolònia espanyola fou fundada per l’heroi nacional José Rizal (1861 – 1896) que mantenia amistat amb Francesc Pi i Margall.

Hong Kong: la Cimera d’Empreses Socials4 s’organitza anualment des de 2008 i el govern regional també té una sèrie de polítiques públiques per impulsar-les5.

Japó: destaca el creixement de cooperatives de consum6 que facturen 3,445 bilions de iens (28,500 milions d’euro). El sector cooperatiu, així i tot, està molt seccionat a causa de la legislació sense cap llei general, sinó lleis específiques per a cada segment, i actualment la societat japonesa està més interessada en el sector no lucratiu (associacions) que en l’economia solidària. Tot i que existeixen persones conscienciades que en parlen (per exemple, PARC7, Grup d’Investigació sobre l’Economia Solidària a Amèrica Llatina8 i un portal per un professor emèrit9), el sector segueix molt fragmentat sense cap esforç d’establir la xarxa nacional.

Taiwan: Darrerament el govern ha començat a promoure les empreses socials i el Ministeri de Treball en té una pàgina web10. Una característica de Taiwan que no s’observa ni a Corea ni a Hong Kong és l’ajuda als indígenes (el 2 % de la població de l’illa ho és).

1- http://socialenterprise.or.kr/ 2- http://sehub.net/ 3- http://www.gsef-net.org/ 4- http://ses.org.hk/ 5- http://www.social-enterprises.gov.hk 6- http://jccu.coop/ 7- http://parc-jp.org/ 8- http://ecosol-al-japon.com/es/ 9- http://socialeconomy.biz/ 10- http://se.wda.gov.tw/

D e s a f i a m e n t s

L’economia solidària a Àsia és encara en una etapa primordial, amb diferents obstacles qui frenen el desenvolupament del seu potencial.

- Manca de recursos en llengües asiàtiques: la majoria de publicacions i informacions a Àsia sobre l’economia solidària són en anglès i molts asiàtics, sobretot els mateixos practicants, no hi tenen cap accés simplement perquè no l’entenen. Seria fonamental oferir informacions bàsiques en llengües dels propis actors (birmà, coreà, indonesi – malaisi, japonès, khmer, rus, tailandès, vietnamita, xinès, etc.) per facilitar la comprensió del panorama de l’economia solidària.

- Manca de xarxes nacionals: són pocs els països que compten amb xarxes nacionals d’aquest àmbit (Filipines i Indonèsia) i les existents enfronten l’obstacle de recursos restringits (cap xarxa nacional a Àsia, excepte la de Hong Kong, manté la seva pròpia pàgina web). Seria molt rellevant fer més esforços per consolidar-les, creant pàgines web i organitzant diferents esdeveniments (conferències, fires...) per visualitzar l’economia solidària i divulgar-ne el concepte al públic general a través de la publicació en línia d’informacions útils, a més de dur a terme la incidència política per a la promoció de l’economia solidària.

- Poca contribució per part del món acadèmic: falten acadèmics que facin recerques des de la perspectiva de l’economia solidària per constatar la importància d’aquesta dins de cada societat.

- Absència (gairebé) total de xarxes a Xina, a Àsia del Sud (subcontinent indi) i Àsia Central (països exsoviètics): no existeix cap xarxa rellevant ni a Xina, ni a Àsia del Sud ni a Àsia Central, pel fet de no haver aconseguit involucrar ningú amb influència de cada país al moviment internacional d’economia solidària. A Xina existeixen encara més obstacles, ja que el govern xinès exerceix un enorme control sobre les associacions i els casos existents allí d’economia solidària es limiten a algunes empreses socials i iniciatives de comerç just sense participar a la xarxa internacional d’economia solidària. Caldria fer esforços per trobar contactes perquè l’economia solidària sigui reconeguda també pels pobles d’aquestes regions.

412 - SETEMBRE 2017

21

Memòria FUNDACIÓ ROCA GALÈS 2016 TORNAVEU

22

Cooperació Catalana

salut Memòria cooperativa FUNDACIÓ ROCA GALÈS 2016

412 - SETEMBRE 2017

23

TORNAVEU RESSENYA

El quart apòstol

Josep Maria Vallès Martí Historiador

L’estudi basteix els fonaments empírics a partir dels quals l’autor analitza la trajectòria política i cooperativista del montblanquí Joan Poblet i Teixidó (1877-1918). La recerca contextualitza els orígens socio­ professionals de l’advocat montblanquí format (com era habitual a l’època) acadèmicament en Dret a la Universitat de Barcelona, on rep influències ideològiques catalanistes (entre Torras i Bages i Prat de la Riba) fonamentals, en el cas que ens ocupa, per organitzar l’associacionisme agrari –endegat, en part, per l’Associació Catalanista de Montblanc– a la Conca entre 1905 i 1917. Precisament, el catalanisme pobletià servirà de base per emmarcar, com il·lustra la investigació, l’estratègia política cooperativista. En aquest sentit, cal destacar la funció de Poblet com a ideòleg –a través de la intensa funció conscienciadora a través dels articles a La Conca de Barberà i a L’Escut– pel que fa a l’establiment de la identitat entre qüestió agrària i qüestió política: l’agrarisme del nucli de catalanistes montblanquins es caracteritzava per una oposició sistemàtica a les mesures de política agrària aranzelària del govern espanyol, aspecte resseguit en aquest volum.

El rerefons de lluita política –sovint en clau electoral– fou el principal motiu pel qual la política de defensa de la producció vitivinícola esdevingué, alhora, una metàfora de la projecció de la política agrària

FERRÉ TRILL, Xavier Joan Poblet i Teixidó.

La qüestió agrària com a qüestió nacional.

Barcelona/Valls: Fundació Roca Galès i Cossetània edicions, 2017 Col. Cooperativistes Catalans, núm. 29 ISBN: 9788490346068 17 x 14 cm. / 109 pàgines

24

Cooperació Catalana

com a qüestió nacional. A través de la Cambra Agrícola de Montblanc (1905) es duia a terme –com destaca l’autor de l’obra Xavier Ferré– una legitimació de la política de Solidaritat Catalana.

Joan Poblet, doncs, com a intel·lec­tual, professional i projectista, erigí una reivindicació agrària a través de plataformes civicopolítiques que quallaren en el bastiment de dues associacions de defensa de producció vitivinícola: la Unió de Vinyaters i la delegació territorial de la Federació Agrícola Catalano-Balear (FACCB) –la Federació Agrícola de la Conca de Barberà–, amb una significació superior atesa la funció de vertebració comarcal, que fou representada per Poblet al Congrés de la FACCB a Maó el 1917.

La biografia de Joan Poblet per la Col· lecció «Cooperativistes Catalans» de la Fundació Roca Galés, en conseqüència, aporta –amb oportuna selecció de fonts primàries– l’evolució modernitzadora de l’agrarisme cooperatiu catalanista liderat per Poblet, al que cal vincular als coetanis Josep Maria Rendé, Josep Cabeza i Albert Talavera, cooperativistes ja estudiats. L’obra detalla, en suma, la construcció del programa de formació tècnica agrària dels pagesos de la Conca, la qual cosa explicita el fil conductor d’un «capital humà» agrari previ al programa instructor de la Mancomunitat.

Aquest llibre el trobareu a la biblioteca del Centre de Documentació Cooperativa rocagales.cat

OPINIÓ

Ricard Pedreira Economista ricard.pedreira@uab.cat

Elinor Östrom Elinor Östrom (USA, 1933 - 2012), va guanyar el Premi Nobel d’Economia el 2009, compartit amb Oliver E. Williamson, per la «seva anàlisi de la governança econòmica, especialment dels recursos compartits». Va ser professora de Ciència Política i codirectora del Workshop in Political Theory and Policy Analysis, a la Universitat d'Indiana. També va ser directora i fundadora del centre d’estudis sobre diversitat institucional a la Universitat Estatal d'Arizona.

En el seu llibre El govern dels béns comuns. L'evolució de les institucions d’acció col·lectiva (1990)1 proposa una visió original sobre el problema de sobreexplotació dels recursos comuns plantejat per Garrett Hardin, conegut com la Tragèdia dels comuns. Imagineu una cleda d’ús compartit entre diversos pastors. Cada un dels que hi tenen un nombre d’animals, observa que queda suficient pastura per alimentar més bestiar. Llavors cada un augmenta el nombre d’animals a la cleda. Arriba un punt que es depassa la capacitat per a tots els animals i llavors aquests moren per la sobreexplotació del recurs.

La proposta de l'autora és que els recursos comuns poden no ser sempre sobreexplotats, com argumenta Hardin, sinó que hi ha molts casos en què els recursos comuns s’exploten de manera sostenible, a partir d’acords institucionals i/o contractes entre els interessats.

El govern dels béns comuns estudia diversos casos que mostren com gestionar i disposar col·lectivament dels recursos escassos. Östrom proposa vuit «principis de disseny» per a una gestió estable dels recursos comuns: 1. Responsabilitats personals clarament definides, amb l'exclusió de les parts no involucrades.

2. Les regles d’ús dels recursos comuns han d'estar adaptades a les condicions locals.

3. Hi ha d’haver acords col·lectius que permetin participar els usuaris en els processos de decisió.

4. Control efectiu a les parts, al qual la comunitat pugui demanar responsabilitats.

5. Escala progressiva de sancions per als qui no compleixin els acords.

6. Mecanismes fàcils de resolució de conflictes econòmics.

7. Autogestió per la comunitat, reconeguda per les autoritats superiors.

8. En el caso dels grans recursos comuns, organització a diversos nivells, especialment a nivell de base.

Tres Mestres del comú Jean Tirole Jean Tirole (1953). Aquest economista i enginyer de ponts i camins, és president de la Toulouse School of Economics (TSE), director científic de l'Institut d'Economia Industrial (IDEI) i professor visitant a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), entre d'altres. El 2014, va rebre el Premi Nobel d'Economia per la seva aportació a l’«anàlisi de poder de mercat i la seva regulació».

En el llibre L’economia del bé comú2, Jean Tirole proposa que l'economia és «un medi per a arribar a un mon millor». Amb el seu afany de justícia i d'igualtat, l'autor es mostra com un home pràctic que observa i proposa idees renovadores.

Entre altres idees interessants, proposa que els economistes no han d’estar tancats en les seves pròpies eines, sinó adoptar un enfocament més multidisciplinari, amb el suport d'altres cièn­cies socials, especialment l'economia del comportament. És també l'autor d'un informe sobre l'escalfament global.

Al juny de 2015, va escriure amb quaranta economistes més, una «crida per a un ambiciós i creïble acord climàtic» a la cimera de París al desembre l'any 2015, en el qual es propugna en particular, l'establiment d'una fixació de preus global del carboni.

412 - SETEMBRE 2017

25

opinió

Christian Felber Christian Felber (1972) és un economista austríac, membre del moviment antiglobalització Attac i fundador del Demokra­ tischen Bank. Es va graduar el 1996 en Filologia Romànica i també va fer estudis de ciències polítiques, psicologia i sociologia. Actualment és professor a la Universitat de Viena i divulgador de temes econòmics i socials. També és ballarí professional de dansa contemporània.

L'any 2010 va publicar el llibre L'economia del bé comú. Un model d'economia amb futur3. on planteja un «nou model econòmic» diferent del model econòmic capitalista actual i del model econòmic d'economia soviètica planificada, basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers.

El model que proposa pretén substituir els índexs de mesura monetaris (PIB als estats; o benefici, a les empreses) per altres que mesurin el grau de satisfacció de les persones en l'economia i la societat, per promoure valors i comportaments que afavoreixen les relacions humanes. Defensa que la mesura de l'èxit s'ha de fer tenint en compte els valors humans, els factors de qualitat de vida i la satisfacció de les necessitats bàsiques.

Va en la línia del concepte de «Felicitat nacional bruta» (FNB), que el 1972 va proposar el rei de Bhutan, basant-se en la complementació del desenvolupament material i espiritual que preconitza el budisme. Els quatre components de l'índex qualitatiu de l'FNB són: el desenvolupament econòmic sostenible, la promoció de la cultura, la conservació del medi ambient i el bon govern.

1- Ed. Fondo de Cultura Económica (México), 2011.

2- Ed. Taurus.

3- Miret editorial, 2014.

La pixarada d’un gos Fa temps que vaig trobar in fraganti com un gos, amb la tolerància del seu amo, es pixava al portal de casa. L’amo encara em volia fer creure que la culpa no era seva... Des d’aquella feta, abans d’arribar a la meva porta, canvia de vorera i no em saluda.

D’aquí el títol d’aquest escrit.

Som en un món tan materialitzat que pesa més la part econòmica dels vius que el fet que mori una persona en un accident.

Els organitzadors d’una cursa de cotxes, mentre s’entrenava un dels participants, va tenir la desgràcia de rebre una trompada que li va causar la mort.

Solució: l’endemà farem la cursa igualment amb el corresponent minut de silenci i això sí, aquell dia no beurem cava. Aquest és el valor de la persona... Per sobre hi ha els interessos econòmics de l’organització.

Tot això m'ho recorda l’amistat perduda amb un personatge del meu poble que va deixar clar que valia menys que una pixarada del seu gos.

Esteve Puiferrat i Aguilar 26

Cooperació Catalana

Biblioteca / revistes

DIRECTA Periodisme cooperatiu per la transformació social.

Núm. 434. Juny –juliol 2017.Barcelona. www.directa.cat directa@directa.cat

Revista quinzenal escrita en llengua catalana. En resumim el sumari: a la secció A Fons «Un gasoducte contrari als acords de París», «Les comarques gironines i de la Catalunya Nord es veuran afectades per la represa de la construcció de Midcat», «Comarques trinxades per “interessos particulars”» i «Colonialisme energètic europeu a Algèria». Fan L’Entrevista fan a Raquel Rolnik, arquitecta i urbanista.

A Impressions, a doble espai trobem «La reconstrucció de la classe obrera global», traducció d’un article de Beverly J. Silver. La secció Pàgina oberta ens ofereix «Veritat en punt zero: del neomasclisme i els temps líquids»; a Cruïlla, «Sortir (del tot) de l’armari», en el qual Marta Molas parla amb quatre persones que des de diferents vessants, estudien i feinegen amb la sexualitat, els cossos i les emocions. A Roda el món, «El silenci dolorós de la República Centreafricana», «Canvis inesperats a Downing Street» i «Macron i el món». Expressions conté «Parlar de música sense que es noti», en què l’autor parla de la vida i obra de Jep Nuix, repassa la trajectòria del compositor i flautista, des de l’instrument a l’orquestra simfònica. La secció Malalletra està formada per «El cercle blau. Relat literari» i la ressenya del llibre: Ecologia o catàstrofe i «La vida de Murray Bookchin». Acaba amb Indirecta, l’entrevista a Tanaka Toshiko, que va sobreviure a la bomba atòmica llançada pels Estats Units a Hiroshima; als seus 78 anys, participa al projecte Vaixell de la Pau, que lluita per la prohibició de l’armament nuclear.

COOPERATISMO Any XIX Núm. 61. Setembre 1917

Fa cent anys de la publicació d’aquest número de la revista icona del món cooperatiu. Escrita en llengua castellana, traduïm els paràgrafs transcrits. Com es pot comprovar, perquè surt en portada, comencen amb un article de Salas Anton. Ens parla i ens analitza quin horari han de fer les botigues cooperatives; proposa concentrar les hores d’obertura a les hores diürnes, amb l'afirmació següent: «[...] com a regla general, es pot afirmar que la venda diürna és la que més avantatges ofereix, i més importants [...]», però recalca que s’ha de tenir en compte l’horari que fan la resta de comerços de la ciutat. Pel que entenem a l’escrit, hi havia comerços que obrien de dia i altres de nit. La qüestió que es plantejava era el que havien de fer les cooperatives. Descriu els productes de primera necessitat que es compraven, anomena el pa, el carbó, les patates, el porc i es refereix només a les dones com a clientes d’aquests comerços.

La importància de l’escrit rau en el fet que, a partir d'una pregunta tan simple, es desgrana el reflex de la societat del moment, amb la descripció indirecta de la vida quotidiana d’aquells anys. L’article que el segueix és la reproducció de l’escrit publicat a la revista La Cooperazione Italiana sota el títol: «La Cooperació. La Internacional.

La Pau». El segueix la segona part d’un article traduït de l’alemany: «Desenvolupament de la Unió Central de Cooperatives de Consum d’Alemanya als dos primers anys de Guerra». Sota el pseudònim Un viejo socialista trobem el títol «Individualismo y colectivismo».

Segueix un article signat per J. Anselm Clavé, «L’Or». Finalitza amb una breu ressenya de la conferència portada a terme per Salas Anton i l’anunci de la propera a Igualada, juntament amb altres cooperativistes de renom, com Gardó, Coloma, etc.

412 406 - SETEMBRE - FEBRER 2017

27