Cooperacio Catalana, 404

Desembre 2016

404

Any 37è PVP 3, 00 €

9 7 7 11 3 3 8 411 5 0

Llegeix la revista mensual del cooperativisme català — rocagales.cat

anys Encendre memòries, 40 anys de presidències a la Fundació Roca Galès

40 anys, un parell de preguntes (que són tres) a...

Cuina amb calma, sopes d'hivern

Pàg. 13

Pàg. 16

Pàg. 24

www.cronda.coop

1 de cada 4 catalans i catalanes de més de 16 anys treballa, compra o participa en una cooperativa Al Col·lectiu Ronda apostem perquè el centre de l’economia siguem les persones Al servei de les cooperatives i l’economia social Assessorament, gestió i suport a l’administració d’empreses cooperatives, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre en l’àmbit laboral, comptable, fiscal, econòmic i de consultoria especialitzada

ASSESSORAMENT JURÍDIC COMPROMÈS

Sumari Segueix-nos a les xarxes @rocagales

/FundacioRocaGales.5

www

rocagales.cat

04

16

05

22

TORNAVEU Jaume Terribas i Alamego, primer president de la Fundació Roca Galès.

EDITORIAL Fer anys per tornar als orígens.

Editora: Fundació Roca i Galès Redacció i administració: Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - cc@rocagales.cat www.rocagales.cat Coordinació: Agnès Giner.

Consell assessor: Miquel Corna, Enric Dalmau, Agnès Giner, M. Lluïsa Navarro, Xavi Palos, Montse Pallarés, Jordi París, Ricard Pedreira, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat, Olga Ruiz i Quim Sicília.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits Foto portada: Cooperació Catalana i L’Apòstrof, SCCL. Disseny, maquetació i impressió: L’Apòstrof, SCCL, i Cevagraf, SCCL. Dipòsit legal B-22.823/80 ISSN 1133-8415.

Aquesta revista ha estat impresa en paper ecològic.

06

NOTICIARI. Agnès Giner.

09

COOPERATIVES DE CATALUNYA Impuls públic del cooperativisme i l’economia social. Confederació de Cooperatives de Catalunya.

10

LES NOSTRES COOPERATIVES Fundació Roca Galès, 40 anys pel cooperativisme. Pep Valenzuela.

13

40 anys Un parell de preguntes (que són tres) a...

crònica acte Celebrant 40 anys, una història que és memòria i futur.

Pep Valenzuela.

24

RESSENYA Publicacions de la Fundació Roca Galès.

26

CUINA AMB CALMA Sopes d’hivern.

Mireia Ribas.

27

BIBLIOTECA Retalls.

Elisenda Dunyó.

L’ENTREVISTA Encendre memòries, 40 anys de presidències a la Fundació Roca Galès.

Montse Pallarés.

404 - DESEMBRE 2016

3

TORNAVEU

Un parell de preguntes (que en són tres) a:

Jaume Terribas i Alamego (Barcelona, 1935) Llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques.

Primer president de la Fundació Roca Galès.

Quin és el record més impactant de la teva relació amb la Fundació Roca Galès? Des de quan la coneixes?

A escala nacional l’homenatge al cooperativista Albert Pérez Baró després del seu traspàs l’any 1989 i a escala internacional l’assistència al Congrés Internacional de l’ACI a Moscou.

Què desitges a la Fundació Roca Galès pel futur? Quines coses milloraries?

Molts anys de llarga vida en benefici del moviment cooperativista, encerts en la seva gestió econòmica i manteniment de la independència política.

Respecte a les eventuals millores, sense viure l’actual situació es fa difícil fer recomanacions i serà suficient dir que mantingui el patrimoni i les col·laboracions amb el món cooperativista i les organitzacions defensores del patrimoni natural de Catalunya, d’acord amb els seus objectius estatutaris.

4

Cooperació Catalana

Què consideres que ha aportat la Fundació Roca Galès al llarg d’aquests 40 anys?

L’FRG va ser el motor principal de connexió del cooperativisme anterior al 1939 i les entitats que restaven vives malgrat en franquisme, gràcies a la incorporació de cooperadors de prestigi com Auleda, Pérez Baró, Cortines i altres.

Així mateix, la contribució de l’FRG a la redacció de la nova llei de Cooperatives de Catalunya de la Generalitat reestablerta va ser fonamental per poder recuperar l’esperit i els fonaments del cooperativisme català dels anys trenta i dels patrimonis decomissats pel franquisme.

editorial

Fer anys per tornar als orígens

Aquest 2016 que ara acaba ha estat un any ple d’esdeveniments i de celebracions per a nosaltres. Al novembre vam posar la cirereta al pastís de sis mesos de celebracions pel nostre 40è aniversari (podeu llegir-ne les cròniques a les pàgines interiors d’aquesta revista).

Les celebracions ens han fet servei per retrobar-nos i per tornar als nostres orígens i per recordar algunes, poques, coses que semblaven oblidades i que hem de reprendre el proper 2017. Entre esdeveniments i trobades diverses hem recuperat antigues amistats i hem pogut renovar els valors de sempre, els del moviment cooperatiu, valors que són transversals i universals i que estalonen les nostres certeses.

Tenim la convicció que encara hi ha molta feina a fer, que els pròxims 40 anys seran també intensos i que hi ha camins per agafar que ara només podem entrellucar.

Esperem compartir aquest camí amb totes vosaltres i continuar fent de la Fundació Roca Galès i de la revista Cooperació Catalana una eina al servei del món cooperatiu i del país.

Foto: Pastís 40 anys. FRG.

404 - DESEMBRE 2016

5

Noticiari

Zumzeig: una cooperativa “de cinema” Ha nascut una cooperativa de cinema. Sis entusiastes cinèfils s’han fet càrrec del cinema Zumzeig, que ja estava en marxa des de 2013, i s’han llançat a l’aventura –benvinguda sigui– de gestionar un establiment d’art amb criteris cooperatius. Recordem una aventura, llunyana ja, d’un teatre cooperatiu (El Lliure) que va començar amb la mateixa il·lusió i que avui és una experiència consolidada.

Tant de bo sigui igual…

Situada al carrer Béjar 51, al districte de Sants-Montjuïc, prop de la plaça d’Espanya, compta amb una sala professional de més de 70 places, d’una comoditat envejable. Un bar ben condicionat completa la instal·lació per tal que la visió de les pel·lícules sigui un èxit.

Si hi voleu participar més intensament, podeu formar part dels Amics del Zumzeig o ser els socis col·laboradors de la experiència.

Donem la benvinguda a la nova cooperativa!

Més info: www.cooperativestreball.coop

Guia tècnica per a l’elaboració del Balanç social La publicació aquest novembre de la Guia pràctica d’elaboració del balanç social ha estat un projecte conjunt de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i la Fundació Roca Galès, amb la col·laboració de la Barcelona School of Management (BSM-UPF). La guia ha estat coordinada per Ruben Suriñach (XES), que també n’és autor, juntament amb Amanda Ortega, Maria del Carmen Olaya, Ramon Bastida i Rosendo Torrent.

Aquest document té un enfocament pràctic, que serveix per a l’elaboració del balanç social. Dividida en sis capítols, els tres primers són la introducció, la presentació del marc conceptual del balanç social com a eina de rendició de comptes, i la presentació dels diferents qüestionaris i indicadors que el componen.

Al quart capítol s’expliquen les fases principals per elaborar el balanç social, dividit en tres fases: preparació i recollida, elaboració de qüestionaris, i anàlisi d’indicadors i establiment de compromisos. Segueix el cinquè capítol, que presenta diverses experiències pràctiques, i inclou informació d’organitzacions que tenen experiència en l’elaboració del balanç social i que destaquen per l’ús que donen a aquesta informació, com els casos de les cooperatives Celobert, Arç, Opcions de Consum Responsable i l’Associació Alba. Finalment, el darrer capítol inclou un apartat d’annexos, en el qual

6

Cooperació Catalana

es poden trobar documents útils per a l’elaboració i anàlisi del balanç social.

Aquesta guia ha estat elaborada tenint en compte l’eina informàtica del balanç social de la XES. D’aquesta manera les organitzacions interessades a elaborar-lo trobaran les indicacions necessàries per poder utilitzar aquesta eina, totalment gratuïta i oberta a tot tipus d’organitzacions.

Noticiari

Campanya de suport per incloure carrers de cooperativistes a Barcelona Davant la mancança de noms de persones vinculades al moviment cooperatiu barceloní dins el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, la Fundació Roca Galès ha engegat una campanya per fer visibles aquests noms, dins del programa de recuperació de la memòria històrica cooperativa.

de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista), Albert Pérez Baró (historiador del moviment obrer, dirigent cooperativista i membre del primer patronat de la Fundació Roca Galès) i Josep Roca i Galès (introductor i divulgador de les idees cooperativistes a Catalunya, que va participar a la primera cooperativa catalana i dóna nom a la nostra entitat).

Vídeo de l’acte i més info: www.rocagales.cat

Mitjançant un formulari de suport a www.rocagales.cat, es pot signar el suport a la campanya tant de manera individual com en nom d’una entitat, i ambdues coses. La publicació dels signataris es farà per separat, entitats per una banda i individuals per l’altra.

La Fundació Roca Galès ha iniciat aquesta campanya reivindicant els noms de tres persones destacades per la seva tasca cooperativa: Micaela Chalmeta (creadora

Xavi Palos rep LA Medalla d’Honor de Barcelona de la mà de l’Alcaldessa

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona va presidir el vespre del dimarts 22 de novembre al Saló de Cent, la dinovena edició de les Medalles d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona.

La distinció a vint-i-cinc persones i entitats proposades pel Consell Plenari i pels consells de districte, és un reconeixement a la seva trajectòria cívica i social per fer una ciutat més humana.

En aquesta edició, el Districte de Sant Andreu ha distingit Xavier Palos Ezquerra, president de la Fundació Roca Galès, per la seva contribució al foment de l’economia social, solidària i cooperativa i per la seva implicació activa en el moviment associatiu de Sant Andreu.

Xavier Palos és veí de Sant Andreu de Palomar des de fa més de 25 anys, i ha estat vinculat al món cooperatiu i fortament implicat en el teixit associatiu tant de Sant Andreu de Palomar com de la Sagrera. Ha col·laborat en diferents entitats i ha participat en múltiples lluites als diferents barris de Sant Andreu. És cooperativista actiu a Queviure i a Trèvol, SCCL, i ha estat membre i creador de diferents cooperatives de consum, entre les quals hi ha la sagrerenca 30 Panxes.

També forma part de la Xarxa d’Economia Solidària i, des de gener de 2015, ocupa la presidència de la Fundació Roca i Galès. És també coordinador de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). Xavier Palos ha passat bona part de la seva vida treballant per fer visible el fet que l’economia solidària i cooperativa és molt més que una forma jurídica, que és una eina al servei de les persones, gestada de forma democràtica, horitzontal i participativa.

Segons la seva visió, l’economia solidària és un conjunt de gestió, bones condicions laborals i valors mediambientals i sostenibles. És també una opció transformadora del model econòmic vigent, farcida d’alternatives que permeten cobrir tots els àmbits de la nostra vida: les cures, la comunicació, el vestuari, l’oci, l’alimentació, etc.

Felicitem Xavier Palos, una de les persones de referència en l’àmbit de l’economia social, solidària i cooperativa a Catalunya, que ha fet d’aquesta disciplina la seva forma de vida.

404 - DESEMBRE 2016

7

Noticiari

Grup promotor ILP per un 2020 lliure de nuclears Davant l’anomenat «escenari 2020» –renovació per deu anys de sis dels set reactors nuclears en funcionament a Espanya el 2020-21*– i la seva amenaça per la salut i seguretat de la població, un grup de persones pertanyents a diversos col·lectius i entitats de base han creat el Grup promotor per una ILP per un 2020 lliure de nuclears.

El seu objectiu és generar un moviment social fort que demani que no es renovin els permisos. Consideren que el millor mecanisme és presentar una iniciativa legislativa popular (ILP), que és un dret polític bàsic en els països democràtics per influir en el poder legislatiu, que és qui controla al govern estatal, responsable final de concedir o denegar els permisos.

Abans de presentar-la, han volgut saber si hi haurà prou suport social per tirar-la endavant i guanyar-la, mitjançant una enquesta sobre la viabilitat de la ILP entre tot el teixit ciutadà, social i polític. La recollida de dades va acabar el

8

dia 13 de novembre, i posteriorment el grup promotor va convocar una trobada oberta per avaluar-ne els resultats.

Aquesta assemblea, celebrada el passat 18 de novembre a les Cotxeres de Sants, va considerar positiu i vàlid presentar la proposta de la ILP al Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) perquè valori si cal fer sondeigs a altres territoris de l’estat, o treballar directament en la ILP. Tot això sense interferir les accions de denúncia de l’energia nuclear previstes per col·lectius i ONG, i donant-hi suport.

Més info: http://ilp2020.blog.pangea.org/ *Vegeu l’article publicat a Cooperació Catalana, 398, de maig 2016 «Energia atòmica a Catalunya. Ascó, Vandellós, Garoña i Fukushima al fons», de Miguel Muñiz.

Homenatge a Joan Pinto

Setmana de l’Economia Social i Solidària de Mataró

El Consell rector de la cooperativa d’habitatges Sagrat Cor de Jesús va homenatjar a Joan Pintó Balagué, expresident de la cooperativa, pels anys de dedicació i treball cooperatiu, en un emotiu acte sorpresa, el divendres 25 de novembre al vespre a la seu de la cooperativa.

La Fundació Roca Galès i la revista Cooperació Catalana agraeixen la tasca d’aquest entusiasta cooperador.

La ciutat de Mataró va celebrar la Setmana de l’Economia Social i Solidària durant els dies 15 i 19 de novembre.

Un reguitzell d’activitats i programacions al voltant de diverses temàtiques emmarcades en l’economia social i solidària van omplir la ciutat durant aquests dies. Cafè de Mar i el Tecnocampus van acollir les diferents activitats programades dins del programa «Fem Economia Social i Solidària de Mataró». La setmana va culminar el dissabte 19 de novembre amb una fira a la plaça de l’Ajuntament, on es van mostrar els diferents projectes d’economia social de la ciutat.

Al llarg de la setmana va tenir lloc la conferència «L’economia del bé comú», a càrrec de Christian Felber; les taules rodones «Municipis per l’economia social» i una altra d’empreses de l’economia social, amb les cooperatives Caixa d’Enginyers, La Fageda, Claraboia i Ambulàncies La Pau; així com les conferències «Joan Peiró: cooperativisme i cultura», «Cooperar i no competir? L’economia cooperativa i l’economia col·laborativa», «Història de l’economia social com a dinamitzadora del territori» i «Sostenibilitats col·lectives i economia feminista de les cures». També es va presentar la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Mataró, i es va dur a terme una ruta cooperativa i un aperitiu de quilòmetre zero, entre d’altres.

Més info: www.cafedemar.coop

Cooperació Catalana

cooperatives de catalunya

IMPULS PÚBLIC DEL COOPERATIVISME I L’ECONOMIA SOCIAL Confederació de Cooperatives de Catalunya @cooperativesCAT

A

quest 2016, s’estan posant en marxa diferents iniciatives, per part de les Administracions públiques, per impulsar el cooperativisme i diferents formes de l’economia social.

Properament, viurem la posada en marxa, a efectes pràctics, de la tercera edició del programa Aracoop, pel que fa a les línies més tradicionals. Després del procés de concurrència competitiva que s’ha dut a terme recentment, per seleccionar els proveïdors, s’iniciaran les línies d’actuació relatives a creació, creixement, internacionalització, formació i gestió, així com les relacionades amb l’augment futur de la base cooperativa, a través de la promoció i difusió i la incorporació del món educatiu i universitari. Enguany, a més, hi haurà una línia desenvolupada per ACC1Ó: Aracoop Internacional.

A més a més, el programa Aracoop es reforçarà amb dues línies noves: d’una banda, els projectes singulars, desenvolupats directament per les cooperatives per aconseguir una millora que es manifesti en nova ocupació i potser noves cooperatives i, de l’altra, els projectes dels Ateneus Cooperatius que es crearan amb l’objectiu d’impulsar la creació de xarxes al territori, mitjançant la interacció de les cooperatives i les altres formes d’economia social amb l’Administració pública amb l’objectiu de promoure el cooperativisme i l’ocupació dins l’economia social, així com la creació de cooperatives. Totes aquestes actuacions impulsades des de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Auto-

empresa, si es consoliden el 2017, suposarà una dotació pressupostària de prop de 20 milions d’euros, en dos anys.

A més, el passat 14 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va presentar el seu pla per impulsar el cooperativisme i l’economia social a través d’un Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària.

Aquest pla pretén desenvolupar sis línies de treball: acompanyament i formació, finançament, intercooperació, comunicació i relat, equipament i recursos, així com territorialització i acció comunitària.

Durant el període 2015-2019 la despesa i inversió a realitzar en aquest pla d’impuls vol arribar a 24, 5 milions d’euros.

Igualment, estem veient que altres administracions públiques també estan impulsant línies d’actuació en l’economia cooperativa. Ens podem trobar, per tant, en un moment en què la societat ens miri i l’Administració ens doni suport, perquè la necessitat d’incorporar nous valors a l’economia és gran i troben que des del cooperativisme en podem incorporar.

Ara, per tant, la nostra responsabilitat és molt gran. D’una banda, hem de multiplicar els esforços per donar resposta a les demandes que sorgeixin arreu, mostrar el nostre exemple cooperatiu i ajudar en el naixement de noves experiències; sempre amb la suficient llibertat perquè les persones desenvolupin les seves experiències col·lectives de manera singular, però oferint el nostre suport i, potser, la predisposició a crear noves xarxes. D’una altra banda, hem de continuar desenvolupant els principis del cooperativisme: la gestió democràtica, l’adhesió voluntària, la participació econòmica, la educació i la formació, l’autonomia i independència, la intercooperació i l’interès per la comunitat; perquè les nostres cooperatives serveixin de far i exemple a les noves experiències. És un gran repte, però no més que el que tenim com a societat. Si volem que totes les persones puguin gaudir d’una vida digna, la cooperativa com a eina col· lectiva pot ajudar.

404 403- DESEMBRE - OCTUBRE 2016

9

REportatge

Fundació Roca Galès, 40 anys pel cooperativisme Pep Valenzuela @pepvalenzuela

Forta en la concreció dels objectius fundacionals (promoció del cooperativisme, medi ambient i benestar social), l’FRG vol enfortir-se com a centre d’estudis i laboratori d’idees lliures. Compta amb un gran reconeixement que alhora li exigeix jugar un paper decisiu en l’anàlisi i la proposta.

10

Cooperació Catalana

Memòria i promoció del cooperativisme, defensa del medi ambient i vetllar pel benestar social són els tres objectius fundacionals de la Fundació Roca Galès. No és sobrer dir-ho una vegada més en aquest 40 aniversari de l’entitat. El resultat d’una enquesta realitzada per a l’ocasió situa la biblioteca del cooperativisme, Cooperació Catalana i la Universitat Catalana d’Estiu com els motius que més identifiquen la Fundació; després, el treball de memòria i documentació i ser referent del cooperativisme.

Però en el mateix món del cooperativisme, fora dels cercles o grups més implicats, la Roca Galès és encara una entitat poc coneguda. Clar que des de l’origen es va optar per un perfil de coadjuvant, de posar recursos i forces al servei dels objectius sense cap afany de protagonisme.

La realització d’aquests objectius, tot i poder sonar una mica genèrics, s’han anat concretant en moviment real de transformació social.

Per exemple, ajudant a articular el moviment cooperatiu a Catalunya, col·laborant en el naixement de la primera llei de cooperatives i a articular la confederació i federacions

REportatge

sectorials; un objectiu complert i inqüestionable, mèrit no només però també de la Fundació, com tothom reconeix avui.

En l’àmbit de la defensa del medi ambient, intrínsecament vinculada amb el benestar social, el paper de l’entitat ha estat més gran que no pas el mateix nom, com mostra el fet que contribuís al naixement de l’entitat DEPANA i de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i jugués un paper protagonista en la Coordinadora Catalana de Funda­cions.

Avui, la Roca Galès centra esforços a «recuperar i mantenir la memòria històrica del cooperativisme amb el convenciment que conèixer el passat és clau per comprendre el present i per millorar el futur», s’afirma en un tríptic publicat enguany que detalla l’esperit fundacional, perquè com deia un editorial de Cooperació Catalana en els 30 anys de l’FRG i 50 de la guerra: «Del moviment cooperatiu en el curs de la guerra molt poques coses han estat dites i encara menys explicades. El cooperativisme, fent honor als seus principis humans, ètics i solidaris, fou bel·ligerant amb l’esdeveniment al

«Memòria i promoció del cooperativisme, defensa del medi ambient, vetllar pel benestar social: els tres objectius fundacionals» costat de la legalitat i en defensa de les llibertats individuals i públiques. (...) Fou una etapa que les noves generacions cooperatistes desconeixen i que convé que sigui sabuda car fou l’exponent de la solidaritat cooperatista nacional-internacional en ajuda de les cooperatives i dels cooperadors».

Les línies d’acció en aquest àmbit es concreten en el centre de documentació cooperativa, la Biblioteca Ventosa i Roig, que compta amb 6.200 volums catalogats i una hemeroteca que conté col·leccions de revistes i

butlletins del segle passat i de capçaleres actuals d’abast mundial.

També el fons documental disposa de material històric, original i publicat, que es pot consultar majoritàriament en línia al web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El servei d’estudis i projectes promou l’elaboració i publicació d’estudis i projectes divulgatius sobre temes d’interès de l’àmbit cooperatiu, com ara educació, economia i finances, màrqueting i aspectes jurídics. Els projectes tenen vocació pràctica. Al mateix temps, la Fundació edita i coedita libres sobre els objectius de treball, entre els quals destaca la col·lecció «Cooperativistes Catalans», editada per Cossetània Edicions, que retrata cooperativistes amb un pes destacat al país.

L’altre pilar en termes de publicacions és la revista mensual Cooperació Catalana, capçalera clau en la història recent del cooperativisme català. Caldria incloure aquí les nombroses jornades sobre cooperativisme, amb especial interès les organitzades en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada.

També els acords i convenis amb les universitats Rovira i Virgili, de Tar-

Les jornades sobre cooperativisme a la UCE han tingut continuïtat durant 30 anys.

404 - DESEMBRE 2016

11

REportatge

Biblioteca

ragona, i la de Lleida, amb un premi fi de grau sobre cooperativisme, i el conveni amb la Càtedra d’Economia Social amb el TecnoCampus de Mataró, de la UPF. Finalment, cada any es convoquen els Premis Fundació Roca Galès, que reconeixen projectes i trajectòries de persones i associacions o empreses en tres categories: el Premi Jacint Dunyó, al treball a favor del cooperativisme i l’economia solidària; el Premi Albert Pérez Bastardas, medi ambient i educació per la sostenibilitat; i el Premi Benet Vigo, de promoció del benestar social.

En l’origen de tot plegat, com a element catalitzador de propostes i esforços, els fons deixats per la dissolució de la Cooperativa Caixa de Crèdit i Estalvi de Barcelona, a mitjans dels 70; no repartibles que d’acord amb la llei vigent a l’època només podien anar a parar a alguna fundació escaient a Barcelona o al ministeri corresponent a Madrid.

De manera que un grup de persones, representant d’allò més significatiu en el cooperativisme català de l’època i anterior, persones que connectaven amb l’època de creixement i auge de principis de segle, decidiren crear la Fundació.

Després d’aquests 40 anys, la salut de l’entitat és molt bona, també econòmicament. El cert és que no ha necessitat per res del Protectorat de Fundacions (l’organisme oficial que vetlla perquè les entitats portin a terme els objectius fundacionals, al temps que la bona gestió del patrimoni). En aquest cas, s’ha fet créixer el patrimoni. Una de les claus, segons fonts de la mateixa FRG,

12

Cooperació Catalana

és que en les finances s’ha fugit de qualsevol mena d’especulació.

Els fons es van invertir a mitjans dels 1980 en habitatges de lloguers, una opció que cal entendre en el context. En tot cas, amb contractes justos, assegurances ètiques i administrats de manera transparent i sostenible per la cooperativa de treball Fem Escala. Tot plegat, l’objectiu era mantenir els fons i finançar les activitats esmentades. En aquest sentit, la inversió ha estat considerada molt sòlida malgrat tots els problemes derivats de l’esclat de la bombolla immobiliària que, donades les circumstàncies, també la van afectar.

Enmig d’aquesta activitat i turbulències, el patronat de la Fundació ha mantingut una línia de continuïtat, sense cap trencament ni daltabaix, un timó ferm es podria dir. Principalment, perquè hi ha hagut continuïtat i reforç en els objectius; però també perquè hi ha gent que està quasi des del primer patronat, persones que han fet una opció de vida, treball voluntari, i que s’hi dedica des de fa més de 30 anys.

«El moment actual és el de més rejoveniment, en sintonia amb els canvis en l’economia en general i el cooperativisme i l’economia social» Al temps que renovant l’equip El moment actual és el de més rejoveniment, en sintonia amb els canvis en l’economia en general i el cooperativisme i l’economia social.

En el punt en què no s’ha avançat ni massa ni poc, però, com evidencien els noms dels membres, és el de la paritat de gènere. Hi ha una patrona, actualment; hi hagué una presidenta durant anys, però era l’única dona del patronat, excepcions.

Forta en la concreció dels objectius

en els àmbits i amb les eines esmentades, la tendència és enfortir-se com a centre d’estudis i/o laboratori d’idees lliures. Compta amb un gran reconeixement que, al temps, l’exigeix jugar un paper més decisiu en l’anàlisi i la proposta.

Membres del patronat al llarg dels 40 anys: Aleu i Jornet, Ramon Auleda i Pou, Ramon Bada i Amatller, Francesc Xavier Bastida i Vialcanet, Ramon Berney i Albertí, Joan Bílloch, Miquel Campuzano i Canadés, Carles Castaño i Colomer, Josep Cervera, Manuel Corna i Sitjes, Miquel Cortines i Jaumot, Andreu Dunyó i Clara, Jacint Esteve i Rufié, Núria Estivill i Pascual, Jordi Fallada i Pujol, Jaume Ferrer i Gironès, Francesc Folch i Guillèn, Ramon Garcia Jané, Jordi Gavaldà i Torrents, Antoni Gonzàlez i López, Joan Josep Hernández i Benavente, Santos Jover Torregrosa, Daniel Julià i Sanahuja, Josep M. Maluquer i Sostres, Xavier Martí i Peris, Joan Massot i Baduà, Delfí Miró Acebes, Ivan Montalvo i Sabaté, Albert Muntané i Barceló, Enriqueta Navarro i Navarro, M. dels Àngels Navarro i Revert, M. Lluïsa Palos i Ezquerra, Xavier Perera i Rué, Ramon Pérez Baró, Albert Petit i Fonsere, Jordi Plana i Bassols, Xavier Plana i Gabernet, Gabriel Puigferrat i Aguilar, Esteve Rafecas i Carbó, Josep Rebull i Galiana, Enric Rebull i Llambrich, Joan Ricolfe i Aguilar, Rafael Sànchez i Cornadó, Josep-Ramon Sánchez i Nonell, Carme Seguí i Falgar, Joan Solà i Franquesa, Nemesi Solé i Sans, Ferran Terribas i Alamego, Jaume Tort i Sampons, Joan Vela i Buldó, Juli Vernet i Mateu, Francesc Via i Llop, Jordi Vigo i Trulls, Benet Vives i Tàsies, Fermí

l’entrevista

Encendre memòries, 40 anys de presidències a la Fundació Roca i Galès Jaume Terribas, Joan Josep Gonzàlez i Xavi Palos, durant l'entrevista.

Montse Pallarés @montpallares

Hi ha un quelcom d’emocionant en contemplar els 40 anys d’història de la Fundació Roca i Galès a través dels ulls de quatre de les cinc presidències que ha tingut l’entitat. El relat de la història de l’FRG està teixit pels relats d’altres històries, la dialèctica del discurs roman viva i canvia a mesura que ens l’expliquen, interpretem els fets i, en ferho, ens interpretem a nosaltres mateixes i en canviar la nostra perspectiva també canviem la nostra vida.

Aquesta xerrada compta amb la participació dels presidents de la Fundació Roca i Galès Jaume Terribas (JT, president durant el període 1976-1986), Núria Esteve (NE, presidenta entre 1988-2004), Joan Josep Gonzàlez (JJG, 2005-2014) i Xavier Palos (XP, actual president des de 2015).

Gaudiu-ne i valoreu-la en la seva dimensió de document preciós i altament significatiu.

404 - DESEMBRE 2016

13

l’entrevista

Els presidents ens expliquen com van arribar a la presidència… i a la Fundació JT: Crec que en el moment en què jo vaig agafar la presidència s’havia de dur a terme una acció enèrgica per posar en marxa l’FRG. Calia aglutinar els diferents sectors del cooperativisme del país i dels diversos territoris (era important comptar amb gent de tot arreu i no oblidar cap sector) i també calia fer una defensa del patrimoni natural, que és un dels principis fundacionals de l’FRG. NE: Feia uns anys que era patrona de l’FRG i quant s’havia d’escollir president vaig presentar-m’hi i vaig sortir escollida.

JJG: Fa quaranta anys les cooperatives estaven desballestades, jo vaig entrar a l’FRG per orientar el món cooperatiu (hi havia una necessitat molt gran aleshores, res a veure amb el moment actual), i vaig començar com a assessor.

Un temps després em van demanar que m’incorporés al patronat, cosa que vaig fer amb molt de gust, després, durant alguns anys vaig ser vicepresident i quan la Núria va plegar vaig acceptar el càrrec de president.

XP: Jo vaig conèixer l’FRG a la Universitat Catalana d’Estiu. I també vaig conèixer la revista Cooperació Catalana, que arribava a la Federació de Cooperatives de Treball, a la qual jo estava vinculat. Vaig entrar a formar part del patronat de l’FRG l’any 1997 o 1998, a petició de l’Esteve Puigferrat.

En acabar la presidència del Juanjo em vaig presentar com a candidat a presidir l’entitat i vaig sortir escollit.

I accepten el càrrec perquè…

JT: Una cosa d’aquestes s’accepta perquè t’agrada i perquè la veus clara, personalment, volia donar-li força al projecte i ajudar-lo a funcionar. No sóc una persona que entri a formar part d’un projecte que no li agrada i en el qual no hi creu.

NE: Vaig acceptar el càrrec amb l’objectiu de treballar amb moltes ganes, per afavorir una major difusió del cooperativisme i donar suport a les cooperatives. Un dels meus objectius era dotar el cooperativisme de casa nostra de ressonància en l’àmbit internacional.

I vaig acceptar el càrrec, també, amb la il·lusió que va ser tenir l’oportunitat de continuar la gran tasca iniciada pel meu marit.

JJG: La meva idea era reforçar la part financera de l’entitat, una feina que la

14

Cooperació Catalana

Núria ja havia fet molt bé seguint les passes de les anteriors presidències, i continuar amb la mateixa filosofia que havia tingut l’FRG fins aleshores. Durant els anys que vaig exercir de president es van crear els premis de cooperativisme de l’FRG, es va engegar la col·lecció de biografies, que ara dirigeix l’Antoni Gavaldà, i també la creació dels serveis d’estudis per fomentar beques a investigadors sobre cooperativisme i medi ambient.

XP: La meva idea, que potser és equivocada, en acceptar el càrrec és la convicció que jo puc fer una aportació més pràctica a l’FRG, pel fet que estic treballant en una cooperativa, que participo activament a la Xarxa d’Economia Solidària i tinc molta relació amb el món cooperatiu i de l’economia solidària. El meu objectiu és eixamplar el patronat i donar força al consell consultiu.

Els agraden i no els agraden coses d’aquesta presidència JT: La realitat de la Fundació, que és transversal, la feina que vaig dur a terme.

Una entitat de les característiques de l’FRG ha de ser apolítica, eficient i clara en els seus plantejaments i no hi hauria d’haver-hi gent que també estigui involucrada en partits polítics. La ideologia de l’FRG és el cooperativisme.

El cooperativisme és transversal i vivim en un país molt plural. No hi ha d’haver esbiaix. I la institució ha de quedar per sobre de partidismes.

NE: Una de les moltes coses que vaig estar satisfeta era que vaig aconseguir un patronat estable i harmoniós, treballant molt en nous projectes. Em va agradar tot. Tots els petits problemes van ser superats satisfactòriament.

JJG: Estic d’acord que l’FRG no ha de ser partidista. Per a mi va ser molt engresgador veure que tenia la presidència d’una entitat amb uns objectius tan clars i amb un propòsit que continua sent el mateix després de tants anys.

XP: Crec que estem tots d’acord en el fet que l’FRG no s’ha de posicionar políticament dins dels paràmetres del partidisme, però sí que hem de ser polítics i sí que hem de fer política sense ser partidistes. L’FRG té una funció també de creació de debat i de discurs i com a tal hem de trobar les nostres posicions polítiques, que estan incardinades, com no podia ser d’una altra manera, en l’ideari cooperativista.

Pel que fa a les coses que més m’agraden

i que menys, això encara està per veure, porto poc temps al càrrec en comparació amb els meus antecessors.

Reptes i coses per estar-ne orgulloses...

JT: Estic molt orgullós de poder haver aconseguit en un debat la manera d’invertir els diners de l’FRG en patrimoni, gràcies a això, i pel que veig ara, l’FRG pot continuar tirant endavant sense necessitat de subvencions i amb total independència. La revista també és una de les coses que em semblen interessants i que des del meu punt de vista han ajudat a la visibilització tant de l’entitat com del cooperativisme. És molt important poder comptar amb un instrument de comunicació propi.

I també hi ha el tema del local de la Fundació, poder disposar d’un lloc com aquest, al rovell de l’ou de Barcelona és una gran oportunitat. Una de les coses importantíssimes quan jo vaig començar com a president de l’FRG era la defensa que es feia des de l’entitat del patrimoni natural, ara és una cosa més comuna, però aleshores era innovador.

NE: L’essencial és no oblidar mai l’objectiu de l’FRG, l’estudi i la divulgació del cooperativisme. A partir d’aquí, treballar i organitzar juntament amb el patronat per continuar mantenint l’FRG com a capdavantera i far del cooperativisme.

P.V.

Núria Esteve és la Presidenta d'Honor de la Fundació Roca Galès.

l’entrevista

M.P.

Jaume Terribas, Joan Josep Gonzàlez i Xavi Palos, durant l'entrevista a la seu de la Fundació Roca Galès.

The times they are a-changin’ JT: El país ha canviat tant! I el país el voldríem diferent de com és ara. Han millorat moltes coses en relació amb el cooperativisme i les institucions s’han adaptat als canvis, no només als canvis relacionats amb el cooperativisme, sinó amb tots. I l’FRG és una d’aquestes institucions que s’adapta i que sap que avançar, i avançar en la direcció correcta, és necessari.

NE: Crec que han augmentat el nombre de cooperatives i millorat el moment cooperatiu.

JJG: Les cooperatives no són com les que hi havia fa quaranta anys, en l’actualitat les persones que treballen en les cooperatives estan tan preparades com les persones que treballen en les altres empreses mercantils. Ja no és

imprescindible la tasca d’assessorament que es feia aleshores de l’FRG. L’FRG ha consolidat la seva posició i la seva veu en el món cooperatiu. I continua fent el que feia aleshores, ajudant el món cooperatiu, això és el que ha de fer, donant veu a tots els tipus de cooperativisme del país i a la transversalitat que el caracteritza.

El futur ja és aquí JT: El futur el veig bé. Tots els projectes, quan es proposen, s’han d’emprendre amb un plantejament financer. Una bona situació financera permet la pervivència de l’FRG i de la seva tasca. I cal que els recursos s’inverteixin en allò que decideix el patronat. D’una banda, l’FRG ha de ser transversal i apolítica i de l’altra ha d’apuntalar i tenir clar el tema financer.

NE: Caldrà seguint tenint en compte les directrius de l’Aliança Cooperativa Internacional i involucrar-se i participar en els actes del moviment cooperatiu internacional. L’FRG ha de continuar la seva gran tasca de formació, estudi i divulgació del cooperativisme.

JJG: La força de l’FRG és la seva independència, econòmica i política.

El pensament cooperatiu no necessita etiqueta.

XP: Tal com jo el veig, el futur de l’FRG passa per erigir-se en una eina per al moviment cooperatiu i per consolidarse com a institució generadora de discurs i que pugui exercir un paper de lobby intel·lectual. Caldrà mirar-se les coses amb perspectiva, però la feina que ens queda per fer és emocionant i engrescadora.

404 - DESEMBRE 2016

15

FRG

Un parell de preguntes (que són tres) a...

1

2

Quin és el record més impactant de la teva relació amb la Fundació Roca Galès? Des de quan la coneixes?

Què desitges a la Fundació Roca Galès pel futur? Quines coses milloraries?

1

Nom i cognoms: Jordi Pujol Moix Lloc i any naixement: Barcelona, 1944 Professió i ocupació: Advocat mig jubilat

3

Conec la Fundació des del seus inicis perquè havia estat client de la Caixa de Crèdit i Estalvi de Barcelona.

Més que un fet impactant considero rellevant la constància en les publicacions periòdiques i els llibres editats, la cura i creixement de la biblioteca, i el centre de documentació cooperativa.

Què consideres que ha aportat la Fundació Roca Galès al llarg d’aquests 40 anys?

cooperativisme, que inclou el medi ambient i el benestar ciutadà, sigui un centre de documentació tecnològicament al dia i un eina de diàleg i promoció de l’economia social i solidària i el cooperativisme.

3

La continuïtat històrica entre el cooperativisme de finals del segle xix i principis del principis del segle xx i fins ara.

2

Que mantingui l’anim renovador del nou patronat.

Que a part de ser un centre de defensa del

1

Nom i cognoms: Josep Casanovas i Prat Lloc i any naixement: Vic, 1966 Professió i ocupació: Historiador, professor de la Universitat de Vic

Fa més de 20 anys que la vaig conèixer, quan estava buscant les fonts per a una recerca històrica sobre el cooperativisme a la comarca d’Osona. Aleshores, a la biblioteca de la Roca Galès vaig consultar, com un gran tresor, les primeres publicacions periòdiques del cooperativisme català. Unes revistes que no eren a les grans hemeroteques de Barcelona, com a cal l’Ardiaca o la Biblioteca de Catalunya i que actualment ja es poden consultar en línia gràcies a la Fundació.

2

Que tingui un gran futur en favor del cooperativisme a Catalunya. Que sàpiga renovarse, però sense oblidar la història d’on ve, la del

1

Fa molts anys que conec la Fundació, i sobretot m’ha impactat l’acollida de germanor que n’he tingut i que he rebut.

Nom i cognoms: Joan Pintó Balagué Lloc i any naixement: Barcelona, 1937 Professió i ocupació: Directiu

16

Cooperació Catalana

2

Més relació amb la Universitat. Impulsar la comunicació mitjançant medis tecnològics, digitals (diaris...).

moviment cooperatiu català. Que en la societat del coneixement en què vivim, de tecnologies i informació, la Fundació sàpiga trobar el seu lloc, amb una major presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació en general.

3

La Fundació ha fet de pont a Catalunya entre el cooperativisme històric i l’actual. En uns primers anys ha fet d’enllaç entre passat i present en aspectes com la recuperació del patrimoni del les cooperatives, confiscat pel franquisme. En els darrers temps, ho ha fet amb la publicació de la col·lecció «Cooperativistes Catalans».

Una col·lecció viva, dins de la qual van apareixent llibres amb la biografia dels principals cooperativistes de Catalunya.

3

Coneixements i doctrines cooperatives, recuperació de la memòria històrica, la biblioteca i la revista Cooperació Catalana.

FRG

1

Nom i cognoms: Andreu Mayayo i Artal Lloc i any naixement: Samper de Calanda, Terol, 1959 Professió i ocupació: Catedràtic d’Història Contemporània i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona

Vaig conèixer la Fundació a través de la consulta del seu fons documental i bibliogràfic en els anys 80 del segle passat mentre elaborava la meva tesi doctoral sobre sindicalisme i cooperativisme agraris.

L’any 2009 la Fundació em va convidar a participar en diversos actes al Palau de Congressos de Barcelona i la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.

2

La greu crisi econòmica que encara estem patint de valent ens ha alliçonat que no hi ha sortida col·lectiva −en llibertat, fraternal i amb reducció de les desiguatats– sense un enfortiment i expansió del cooperativisme. Ras i curt: cooperativisme o barbàrie. Els neoliberals han volgut aprofitar l’avinentesa de la crisi per bandejar el cooperativisme

1

Nom i cognoms: David Fernàndez Ramos Lloc i any naixement: Vila de Gràcia, 1974 Professió i ocupació: Periodista i cooperativista Coop57

El més impactant –i el més difícil sempre– és la durabilitat, la constància, la permanència en temps difícils. Ni defallint ni desistint. La vaig conèixer al tombant de segle i, després, em van fer un regal impagable: conèixer el fet cooperatiu català, pam a pam, mes a mes i arreu del país, quan escrivia reportatges per a la secció Les nostres cooperatives. Com en una escola: aprenentatge, coneixement i xarxa.

2

Que vagi encara molt més lluny, que segueixi sent una referència, degana com és, de la premsa cooperativa que tantes vegades ha estat silenciada i amagada a les seccions econòmiques dels grans

1

Nom i cognoms: Oriol Amat i Salas Lloc i any naixement: Barcelona, 1957 Professió i ocupació: Economista. Catedràtic de la UPF, president de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat) i diputat independent del Grup Parlament de Junts pel SI

L’any 1980, quan feia la tesi doctoral sobre el cooperativisme agrari a Catalunya, hi vaig contactar. Recordo que Josep Castaño (aleshores director de l’FRG) em va ajudar molt amb informació i opinions sobre la història i la realitat del cooperativisme català.

Vaig quedar molt favorablement impressionat amb la qualitat humana de Josep Castaño i també per la biblioteca de l’FRG, que em va ser de molta ajuda en la meva recerca.

( i l’economia social) de la bugada de la sortida de la crisi. Tanmateix, el cooperativisme ha esdevingut un referent atractiu per a molts joves emprenedors. El cooperativisme no és una relíquia del passat, sinó un model de futur.

En aquest sentit, caldria un esforç de la Fundació per difondre el seu ideari i iniciatives a través de les noves tecnologies (molt especialment aplicacions de mòbil) per visibilitzar la rica i atapeïda xarxa de cooperatives de tot tipus. Tant de bo els protagonistes de les sèries televisives fossin atractius i atractives cooperadors i cooperadores.

3

La col·lecció de biografies ha estat, sens dubte, una de les grans aportacions a la historiografia catalana i, en concret, al coneixement històric del moviment cooperatiu. Una iniciativa que deu molt a l’empenta del meu bon amic Antoni Gavaldà.

mitjans. Allò que no fem nosaltres, com diria Fuster, serà fet contra nosaltres. I aquesta és l’enorme contribució que heu fet: mantenir viva la flama, explicar la nostra pròpia història, projectar-la cap al futur en aquests moments de crisi sistèmica i quan cal combatre tantes desigualtats.

3

Vincle i memòria, brúixoles i mapes. I alternatives.

M’és fàcil saber el que han aportat. Perquè la seva presència la podem valorar imaginant la seva absència. Que hauria passat si no hagués existit: i el que tindríem seria un buit enorme. Si no existís l’hauríem d’inventar. O sigui que gràcies i per molts anys més de cooperació.

2

Que continuï la seva tasca, tot ajudant a eixamplar la base de persones interessades en el cooperativisme i l’economia social.

3

Ha contribuït molt favorablement a difondre l’esperit cooperatiu.

404 - DESEMBRE 2016

17

FRG

1

Nom i cognoms: Guillem Perdrix Vidal Professió i ocupació: Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) volem fer un reconeixement molt especial a la tasca de la Fundació Roca Galès en matèria de difusió del cooperativisme i referent de la memòria cooperativa. Des dels seus inicis ha estat una entitat aliada amb qui les sinergies no han deixat de créixer amb els anys. La Fundació és una peça clau en la construcció d’un relat innovador i actual del cooperativisme. Tenim un record molt especial de molts moments, sobretot de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent.

2

Desitgem que la Fundació Roca Galès es mantingui com un punt essencial en la tasca de difusió del cooperativisme al nostre país. Molt especialment estem satisfets i agraïts amb el procés de millora de la revista Cooperació Catalana, així com la voluntat d’implicar les federacions de cooperatives com a

1

Nom i cognoms: José Juan Cabezuelo Menadas Lloc i any naixement: València, 1979 Professió i ocupació: Cap de Comunicació en CIRIEC-España

Vaig conéixer l’FRG de seguida quan vaig començar a treballar de periodista a CIRIECEspaña, l’any 1999, i des del primer moment vaig gaudir d’una interlocució molt agradable i fluïda amb la Núria Esteve i l’Agnès Giner. Tinc un record molt maco de la meua participació a Prada de Conflent a les XXV Jornades de Cooperativisme, l’any 2010, dedicades al 30 aniversari de la revista Cooperació Catalana, on vaig presentar la revista del IUDESCOOP Noticias del CIDEC, amb la companyia de grans col·legues, com Santos Hernández, Jordi Via i David Fernández.

2

Només puc que donar-vos els millors desitjos perquè la Fundació continue amb tot el seu entusiasme promovent i fomentant el cooperativisme i l’economia social, a partir de les

1

Nom i cognoms: Miquel Àngel Oliva del Olmo Lloc i any naixement: Barcelona, 1959 Professió i ocupació: Director general d’Abacus Cooperativa

18

Cooperació Catalana

Les explicacions que sobre la Fundació Roca Galès em va donar Juli Vela, president d’Abacus Coop i fundador de la Fundació Roca Galès durant el meu pla d’acollida com a soci de treball de la cooperativa; des de l’any 1987.

2

Que estigui a l’alçada del moviment cooperatiu en l’evolució que aquest tindrà durant els propers anys.

referents del moviment a partir del paraigües de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Específicament volem reconèixer l’acció de la Fundació Roca Galès al capdavant de l’organització del Dia Internacional de les Cooperatives.

3

Sense cap dubte els resultats obtinguts en la tasca de difusió del cooperativisme a Catalunya no es pot entendre sense la Fundació. Des de la FCTC reconeixem la disposició i la voluntat portada la pràctica en el dia a dia. Mirant enrere veiem fites importantíssimes, com ara la Universitat Catalana d’Estiu, la revista Cooperació Catalana, la Diada del Cooperativisme, l’Arxiu Històric del Cooperativisme, els Premis als millors treballs de fi de grau o la col·lecció editorial que enriqueixen dia a dia el nostre patrimoni cooperatiu.

seues activitats i publicacions, i amb això que tinga el merescut reconeixement i el suport del mateix sector cooperatiu, pel que tant treballa, i de les administracions públiques.

3

És molt gran veure com des de la societat civil la gent s’organitza i de manera altruista lluita pels valors que li sembla més nobles. I l’FRG és un bon exemple d'això, en aquest cas centrat en el cooperativisme. I és molt entranyable també veure com després de tants anys en efecte s’han fet i queden moltes coses. I de totes aquestes pot ser en destacaria dos: el seu magnífic centre de documentació, amb exemplars d’un valor històric incalculable, i la revista Cooperació Catalana, més de 400 números de testimoni d’una realitat molt viva i d’actualitat, arrelada en valors i en el territori.

De veritat, continueu així. L’enhorabona!

3

La recuperació d’una part de la memòria cooperativa del nostre país i a la vegada la promoció del cooperativisme.

FRG

1

La seva biblioteca i el conreu de la memòria cooperativista tants anys. La vaig conèixer l’any 1990 quan investigava sobre la Cooperativa Obrera Tarraconense (1906).

Nom i cognoms: Montserrat Duch Plana Lloc i any naixement: Tarragona, 1959

3

Una aportació històrica (premsa, col·lecció de biografies) i un testimoni sòlid per a la perdurabilitat del cooperativisme.

2

Que perduri en el temps i en la tasca actual.

Professió i ocupació: Historiadora, catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili

1

Nom i cognoms: Raimon Gassiot Ballbè Lloc i any naixement: Barcelona, 21-7-1974 Professió i ocupació: Cooperativista, treballo a COOP57 com a coordinador adjunt

El que més m’ha impactat és el seu arxiu històric del cooperativisme català, que inclou el fons de cooperatives emblemàtiques com la Flor de Maig, la Vanguardia Obrera o Teixidors a mà.

Vaig conèixer la Fundació arran de la revista Cooperació Catalana. Recordo que la vam començar a rebre a la cooperativa de què formava part (Ex-Libris) quan, al tombant de segle, les dues federacions de cooperatives de treball existents (la FACCTA i la FCTAC) es van fusionar en la federació actual i van acordar amb la Fundació l’enviament de la revista a totes les cooperatives federades. Amb el temps, des d’Ex-Libris vam dur a terme alguns projectes en col·laboració amb la Fundació, de manera que vaig poder conèixer-la més a fons. I durant un quants anys vaig tenir l’oportunitat de participar en el consell de redacció de Cooperació Catalana.

1

Nom i cognoms: Ramon Sarroca i Capell Lloc i any naixement: Almenar, 1957 Professió i ocupació: Pagès. President de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

La meu primer contacte amb la Roca Galès és amb la meva arribada al consell rector de la FCAC al 2008. La nostra organització primer amb en Josep Ramon Sánchez i, actualment amb l’Enric Dalmau, participem en el Consell Assessor de la revista Cooperació Catalana.

Voldria destacar que una de les múltiples virtuts d’aquesta revista és que la seva lectura permet ampliar el coneixement de les diferents realitats existents en el món cooperatiu.

2

Desitjo que el cooperativisme aconsegueixi el paper rellevant que li correspon en l’esfera pública. Ens cal

2

M’agradaria que aprofundís la seva activitat com a centre de documentació i recerca del cooperativisme català, connectant-lo tant amb el cooperativisme d’altres contrades com amb el moviment d’economia social, solidària, ecologista i feminista.

En definitiva, que sigui una eina útil per contribuir a enfortir un cooperativisme de base comunitària que plantegi una alternativa al capitalisme neoliberal.

3

En un inici, fou un punt de referència del cooperativisme en un moment en què el moviment cooperatiu estava en recomposició després de la llarga nit franquista. I quan s’articularen les diferents federacions de cooperatives, passà a desenvolupar una important tasca de difusió, documentació i recerca que crec que ha estat la seva principal aportació al moviment cooperatiu i al conjunt de la societat catalana.

més visualització davant la societat i que realment se’ns reconegui la importància en el món econòmic i social. Se’ns valora la resiliència en els moments de crisi, però cal anar més enllà i que això es transformi en polítiques de difusió i d’impuls al sector.

3

És un exemple d’organització en el sentit que totes les veus hi tenen cabuda. Crec que ha ajudat, per exemple, en el cooperativisme agrari, a mostrar l’experiència de les nostres associades i la seva diversitat a un públic que d’altra manera no hi tindríem accés. Jo crec que la visió oberta, diversa i plural del cooperativisme és una de les grans virtuts de la Roca Galès.

404 - DESEMBRE 2016

19

FRG

1

Nom i cognoms: Joan Aymerich Cruells Lloc i any naixement: Barcelona, 1934 Professió i ocupació: Jubilat. Intendent mercantil.

Empresari. Doctor en Dret per la UB

Quan l’any 2002 estudiava 4t de Dret, l’assignatura de Dret cooperatiu em va generar més interès per aquestes entitats, de les quals ja tenia uns coneixements. En decidir fer una tesi doctoral sobre cooperatives, la directora em va parlar de la Fundació i, especialment, que coneixia que tenia la biblioteca més completa sobre aquesta matèria i en dono fe.

D’aquells temps em vaig convertir en visitant gairebé constant d’aquesta Fundació i de la seva biblioteca, tot aprofitant la competència professional i ganes de col·laboració de l’Elisenda Dunyó i l’Agnès Giner.

Des del 2007 i fins al 2011 m’han estat publicats vuit articles a la revista Cooperació Catalana, i

1

Nom i cognoms: Jordi Vives i Xiol Lloc i any naixement: Barcelona, 1966 Professió i ocupació: Enginyer agrònom, director de la Federació Cooperatives Agràries de Catalunya

Vaig conèixer la Roca Galès quan vaig incorporarme a la FCAC al 2009 pels vincles amb la nostra organització.

Em va impactar especialment la tradició en la participació a les Jornades sobre Cooperativisme a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.

Al 2010 celebràveu els 30 anys de la revista Cooperació Catalana i vaig participar en una taula rodona sobre les Revistes del Cooperativisme representant l’Agroactivitat, la revista que edita la FCAC sobre cooperativisme agrari. Vaig tenir el goig de compartir debat amb gent que amb el temps han ocupat o ocupen càrrecs rellevants en el món polític i cooperatiu com David Fernàndez o Jordi Via. 2

Desitjo que puguem celebrar molts més anys plegats.

1

Nom i cognoms: Margarida Colomer i Rovira Lloc i any naixement: Vilassar de Mar, 1944.

Professió i ocupació: Mestra. Professora de Ciències Socials, avui jubilada

20

Cooperació Catalana

Feia molt de temps que havia sentit parlar de la Fundació Roca i Galès. També havia llegit algun exemplar de la seva revista Cooperació Catalana.

Quan em vaig posar en contacte amb la Fundació va ser quan em van demanar per aprendre apunts a les conferències a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, el 2009.

he obtingut dos primers i dos segons premis en el concurs periodístic. Sense el material trobat a la biblioteca de la Fundació m’hauria estat molt difícil poder acabar la meva tesi.

2

Considero que ha estat un pal de paller pel cooperativisme, especialment el de Catalunya, donant a conèixer mitjançant la revista totes les novetats i aplicacions que el cooperativisme modern, en evolució constant, està produint en tots els àmbits.

Cal una major implicació dels joves en el cooperativisme i especialment, en l’agrari. La manca de relleu generacional és un dels aspectes que més ens preocupa en el nostre sector.

Cal fer atractiu el model que representem i que els joves s’impliquin. Més presència en el món universitari ens ajudaria molt en la visualització i la potenciació del cooperativisme.

3

La Fundació sempre ha estat molt sensible a la diversitat del cooperativisme i ha mostrat, a través de l’edició de la revista Cooperació Catalana, els premis que s’atorguen o en les jornades que organitza, una visió molt transversal i rica dels models cooperatius de casa nostra.

Cal destacar, també, que és un dels centres de referència en documentació cooperativa del nostre territori.

2

Penso que és bo que segueixi amb la línia del cooperativisme. Estaria bé que connectés amb la Xarxa d’Economia Solidària i altres moviments afins.

3

Ha enfortit i ha ajudat a difondre el cooperativisme i conèixer l’avenç del cooperativisme al nostre país.

FRG

1

Nom i cognoms: Xavier Plana Bassols Lloc i any naixement: Olot, 1944 Professió i ocupació: Enginyer industrial Durant uns 40 anys vaig treballar a implantar Noves Tecnologies, que així es deia la meva empresa Avui, jubilat en actiu

Conec de manera participativa a la Fundació des de fa uns 36 anys. El nomenament va ser el gener del 1980. Vaig tenir la gran sort de compartir patronat amb unes persones de les quals no vaig aprendre només cooperació, sinó que del cooperativisme i estimació al país, que varen ensenyar-me, en vaig fer una manera de viure.

L’impacte de fa tants anys segueix molt present.

Estic infinitament agraït a la Fundació.

2

No tinc prou coneixement per aventurar-me a fer alguna aportació concreta, però sí que tinc alguns desitjos per al present i el futur: a) La independència econòmica de les administracions públiques. No és fàcil. b) Independència política dels òrgans de govern i de la gestió. Si això no es compleix no és possible ser coherent ni amb el text ni amb l’esperit fundacional. c) Que totes les accions que emprengui la Fundació estiguin dirigides al bé comú i a la implantació dels drets nacionals de Catalunya.

La Fundació té capacitat de gestió, demostrada, per continuar donant, de manera reeixida, compliment als reptes actuals i fundacionals.

3

És manifest que la Fundació va donar els primers passos col·laborant amb altres organitzacions i amb l’administració pública per suplir les mancances del moment tant del cooperativisme com del medi ambient que, a poc a poc, van esdevenir-se fets socials, i que de manera ininterrumpuda la Fundació no ha deixat de donar-li suport durant aquests 40 anys.

Per això podem dir amb orgull que la Fundació Roca Galès ha deixat la seva empremta.

En els seus primers anys, la Fundació va ésser un referent en l’impuls del cooperativisme a Catalunya.

Entre altres, va participar molt significadament en la redacció de la primera llei de cooperatives de la democràcia, en les jornades de divulgació del cooperativisme per tot Catalunya, en la celebració de la diada cooperativista; va estar present en els grans debats europeus, va ser promotora de la celebració europea a Barcelona del debat «Sindicats i cooperativisme», va editar la primera revista sobre cooperativisme Cooperació Catalana i va participar molt activament a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent... La Fundació també disposa d’una biblioteca i centre de documentació molt important.

Puc dir també, que la Fundació va participar molt activament en la conscienciació, estudi i divulgació del medi ambient. El departament va fer una feina excel·lent. Gràcies.

Distribuïdora de Mercat Social queviure.coop 404 - DESEMBRE 2016

21

crònica acte

Celebrant 40 anys, una història que és memòria i futur

Pep Valenzuela @pepvalenzuela

Una intensa jornada de debat, trobades i festa posaren fi a la celebració del 40 aniversari de la Fundació Roca Galès.

Una celebració que mostra una entitat rejovenida i enfortida, expressió al temps de les noves energies i el bon i contradictori moment que viuen el cooperativisme i l’economia social.

22

Cooperació Catalana

Motius centrals de l'ésser i fer de la Fundació Roca Galès, la història, arxius i documentació mirant al futur, en la perspectiva de la transformació social, foren els temes de debat a les dues taules rodones del dissabte 5 de novembre al matí, jornada de cloenda del 40 aniversari de l’entitat, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Palau del Mar).

El títol de la primera taula, «Arxius: història i transformació social», podia semblar poc escaient amb l’especialitat dels ponents, de fet més d’un apuntava abans de l’inici que segurament seria una cosa molt d’«especialistes». Però les seves intervencions van interessar i entusiasmar tothom. Intervingueren: Vicenç Ruiz (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i Vicepresident de l’Associació d’Arxivers – Gestors Documentals de Catalunya), Elisenda Dunyó (Centre de Documentació Cooperativa de la Fundació Roca Galès), i Jordi Fossas Bonjoc (Arxiu Històric del Poblenou), Josep Fernàndez Trabal (cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya) i Rafael Chaves Ávila (director del CIDEC– Centre d’Informació i Documentació Europea d’Economia Pública, Social i Cooperativa).

Chaves, coneixedor dels centres especialitzats en el conjunt de l’Estat, afirmà que «la crisi ha propiciat el tancament d’alguns, com al País Basc i Andalusia»; i esmentà, tot saludant, la tasca d’aquells que continuen actius: «ser-hi aquí és resistir», declarà, «i avui, resistir ja és una victòria».

Fent un pas més endavant, però, sen-

tencià al seu torn Josep Fernàndez, de l’Arxiu Nacional: «Hem superat la visió antiga de l’arxiu com a un centre tancat per a la conservació de documents», i ara «treballem perquè aquest arxiu estigui al servei dels drets democràtics de la ciutadania, de tothom».

D’altra banda, afegí la importància per continguts i volum de la documentació que produeixen els moviments socials, especialment en els darrers anys amb les possibilitats creixents de comunicació obertes per les noves tecnologies.

Va esmentar com a exemple de treball i coordinació el conveni de l’Arxiu amb la Fundació, a partir del qual s’està digitalitzant una quantitat ingent de material. «És una experiència animadora, però queda molt per fer, molts fronts, perquè la història és canvi permanent i els arxius n'han de donar testimoni».

Des d’una altra perspectiva, l’experiència de l’Arxiu Històric del barri del Poblenou posà rostre a una altra manera d’entendre o, més aviat, de fer i treballar amb la documentació. «Vam començar tres nois del Poblenou, volíem donar a conèixer el nostre barri als mateixos veïns», explicà Jordi Fossas. Fan una revista anual, Icària, des de fa 20 anys.

«Som una ONG de la història del barri», conclogué l’activista veïnal.

Tres qüestions a tenir en compte, plantejà Vicenç Ruiz: primer, la responsabilitat per «documentar la història dels subalterns, la seva veu es perdria si els arxivers no ho fem bé»; segon, «pensant amb els prisma tecnològic, com conservar la quantitat ingent de material que generen els moviments, hi ha el perill que molts dels documents digitals es

Història, arxius i documentació mirant al futur, en la perspectiva de la transformació social, foren els temes de debat perdin si no es fan les coses amb molta cura». Finalment, el marc normatiu i legislatiu, així com els pressupostos públics i institucionals són importants

crònica acte

per garantir aquesta feina, «però allò realment important és la voluntat política, el compromís per garantir drets, democràtica, transparència, més enllà dels especialistes». Això, sentencià, es pot fer «garantint la participació ciutadana».

Elisenda Dunyó emfasitzà diversos arguments presentats des de l’experiència pràctica i concreta del Centre de Documentació de la Fundació, tot fent una descripció acurada i presentant mate­ rials de gran interès.

La taula rodona sobre «Cooperativisme: història i futur», amb Ignasi Faura (advocat), Pere Gabriel (historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB), Antoni Gavaldà (historiador, professor titular de Didàctica de les Ciències Socials de la URV) i Ivan Miró (sociòleg), va mantenir alt el nivell de combativitat, tot plantejant que «la història és el futur».

Gabriel defensà que el paper del cooperativisme en la història de Catalunya va més enllà d’haver fet o creat una expe­ riència particular més o menys coneguda o important, tot plantejant que caldria fer una lectura global de com el cooperativisme i les lluites populars han fet aquesta història.

Parlant com a «cooperativista aficionat a la història», Ignasi Faura insistí en el que considerà un «gran buit: la visió de l’aportació del cooperativisme». Aquesta és una qüestió clau per poder plantejar-se els reptes en el moment actual, «una fase confusa, d’hegemonia mercantilista», afirmà. En la seva opinió, cal defensar el cooperativisme i denunciar la dita economia col·laborativa, «no hi pot haver ambigüitat, no tenen res a veure»; així com que cal fer una lluita ferma contra «l’ultraindividualisme».

Mentre, Gavaldà emfasitzà el paper de l’educació, «és el moll de l’os», cal formar tècnics cooperatius, cal entendre molt bé tot allò que està succeint per poder donar resposta. Finalment, Miró defensà la necessitat d’estudiar el cooperativisme per rellançar-lo i impulsar-lo, defensant el cooperativisme com a «moviment de transformació socioeconòmica i com a societat integral».

Acte, sopar i festa a la Fabra i Coats Emoció i sentiments, més aviat continguts, al menys fins que els músics i cantors de Cor de Carxofa van treure el tap en provocar l’alegria i el riure del públic assistent que omplia la sala Micaela Chalmeta de l’antiga factoria del barceloní barri de Sant Andreu.

Representants d’institucions i entitats,

Acte cloenda 40 anys.

Caldria fer una lectura global de com el cooperativisme i les lluites populars han fet la història totes companyes i companys, participaren en la vetllada de cloenda d’aquest aniversari, gran pel moment de la pròpia Fundació, gran pel context tot de moviments i novetats en l’àmbit polític i institucional. «És fonamental el treball de l’FRG», afirmà Gerardo Pisarello, tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, «sobretot en aquests temps que tan necessàries són formes democràtiques i sostenibles de produir, contra un capitalisme voraç i desfermat». Agraí, així, el treball per recuperar i mantenir la memòria, «una tasca fonamental, car Barcelona no seria el que és sense el cooperativisme», al temps que garantí «tot el suport necessari de l’Ajuntament a la tasca i objectius».

«L’economia social i solidària representa un salt de qualitat i ha de ser central en la nova República Catalana», declarà Josep Vidal, director general d’Economia Social, en la seva salutació, tot destacant el paper central dels valors del cooperativisme.

Després de la presentació del vídeo especial 40 aniversari i dels resultats de l’enquesta sobre l’FRG, Xavi Palos, president de l’entitat, agraí la presència i treball de tothom tot subratllant allò après en la xerrada del matí: «la història és el futur, i el futur només és possible amb cooperació; tenim molt de futur i molta feina». La Fundació, afegí, «és una eina que encara donarà molts resultats, i que creixerà, perquè hem fet molt, però volem més, molt més!».

404 - DESEMBRE 2016

23

RESSENYA RESSENYA

Publicacions de la Fundació Roca Galès - CASTAÑO COLOMER, Josep. Itinerari històric de la cooperativa de consum l’Andreuenca en ocasió del seu centenari (18791979). Barcelona: Fundació Roca Galès. 1979.

- CASTAÑO COLOMER, Josep. Una aproximació al món de les cooperatives a Catalunya (1979-1999). Una història, una anàlisi. Barcelona: Fundació Roca Galès. 2000.

-CERVERA, Manel; FRANQUESA, Teresa. Itinerari pel riu Francolí. Barcelona: Fundació Roca Galès. 1983 -COOPERACIÓ 1978. Recull d’articles publicats al diari Avui.

Barcelona: Fundació Roca Galès. 1979.

-COOPERACIÓ 1979. Recull d’articles publicats al diari AVUI. Barcelona: Fundació Roca Galès.1980.

-COOPERACIÓ 1980. Recull d’articles publicats al diari Avui.

Barcelona: Fundació Roca Galès.1981.

-COOPERACIÓ 1981. Recull d’articles publicats al diari Avui.

Barcelona: Fundació Roca Galès. 1882.

-COOPERACIÓ 1982. Recull d’articles publicats al diari Avui.

Barcelona: Fundació Roca Galès.1983.

-COOPERACIÓ 1983. Recull d’articles publicats al diari Avui.

Barcelona: Fundació Roca Galès.1984.

-COOPERACIÓ 1984. Recull d’articles publicats al diari Avui.

Barcelona: Fundació Roca Galès.1985 -Cooperativisme Europeu. Jornades d’informació organitzades 1977 per Fundació Roca Galès. Barcelona: Fundació Roca Galès. 1977.

-La protesta nuclear a Catalunya. Barcelona. Fundació Roca Galès.

- DUNYÓ I CLARÀ, Jacint. Antologia cooperativista de Joan Ventosa i Roig. Barcelona: Fundació Roca i Galès. 1980.

- DUNYÓ I CLARÀ, Jacint. La humanitat d’un català exemplar. Joan Ventosa i Roig 1883-1961. Barcelona: Fundació Roca Galès.1983.

- GIRONÉS, Albert; SIMÓ, Joan; VIDAL, Ester. Itinerari pel riu Tordera. Barcelona: Fundació Roca Galès. 1989.

24

Cooperació Catalana

- HERNÀNDEZ, Santos. Fem cooperatives. Barcelona: Fundació Roca Galès. 2003.

- HOLYOAKE, George Jacob. Història dels «Equitables Pioneers» de Rochdale. Barcelona: Fundació Roca Galès.1982.

- LAMM, Herman. El moviment cooperatiu a Suècia.

Barcelona: Fundació Roca Galès. 1977.

- Passejant per Can Ponsic. Sant Quirze del Vallès.

Barcelona: Fundació Roca Galès. 1985.

- PÉREZ BARÓ, Albert. Recull cooperatiu1936 / 1981.

Barcelona: Fundació Roca Galès. 1981.

- Reformulació dels principis cooperatius. Barcelona: Fundació Roca Galès. 1982.

- Un home de servei. Ramon Auleda i Pou. Barcelona: Fundació Roca Galès. 1986.

-VENTOSA I ROIG, J.; FABRA RIBAS, A.; PÉREZ BARÓ, A. Antologia cooperatista. Barcelona: Fundació Roca Galès.1978.

- VENTOSA I ROIG, Joan. Les muntanyes, boscos, rius i llacs de Catalunya. (Els recursos naturals de Catalunya).

Barcelona: Fundació Roca Galès. 1983.

salut cooperativa RESSENYA

COEDICIONS

COL·LABORACIONS

- 30 anys amb les nostres cooperatives. Revista Cooperació Catalana. Barcelona: Ecos, Fundació Roca Galès. 2010.

-CAPDEVILA CLAPERA, Marc. La Querosenca. Valls: Cossetània Edicions. 2011

- BERNEY ALBERTÍ, Joan. De l’estat del benestar a una societat del benestar. Moià: Edicions Raima.

Fundació Roca Galès.1996.

- Col·lecció «Cooperativistes Catalans». 28 números.

Darrer títol: Francesc Torras Sayol. Barcelona: Cossetània Edicions. Fundació Roca Galès. 2016.

- GAVALDÀ, Antoni. Josep Maria Rendé i Ventosa.

Valls: Cossetània edicions. Fundació Roca Galès.

2007.

- PLANA I GABERNET, Gabriel. El cooperativisme català o l’economia de la fraternitat. Barcelona: Universitat de Barcelona. Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Fundació Roca Galès. 1998.

-COLOMER I ROVIRA, Margarida. La guerra civil a Mataró 1936-1939. Barcelona:Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2006.

- COLOMER I ROVIRA, Margarida. La postguerra a Mataró. 1939-1952. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2013: - DALMAU I TORVÀ, Marc. Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poblenou.

Barcelona: La Ciutat Invisible Edicions. 2015 - DALMAU TORVÀ, Marc, i MIRÓ I ACEDO, Ivan. Les cooperatives obreres a Sants. Barcelona: La Ciutat Invisible Edicions. 2010.

-FAURA VENTOSA, Ignasi. L’economia social catalana als inicis del segle xx. Lleida: Pagès editors. 2016.

- FERNÁNDEZ, Anna; MIRÓ, Ivan. L’economia social i solidària a Barcelona. Barcelona: Montaber. 2016.

- GARCIA JANE, J.; VIA LLOP, J., i XIRINACS DAMIANS, L.M. La dimensió cooperativa. Barcelona: Fundació Roca Galès. Icaria ed. 2001.

- GAVALDÀ, Antoni. El sindicalisme al Priorat: de l’eufòria al destorb (1939-1944). Lleida: Pagès editors. 2013.

- GAVALDÀ, Antoni. Joan Busquets i Queralt, afusellat: La repressió franquista a Valls. Tarragona: Ed. Mèdol.

2005.

- Guia tècnica per a l’elaboració del balanç social.

Barcelona: ACCID.2016 - PÉREZ BARÓ, Albert. Cooperativisme. Barcelona: Edicions 62. 1987.

404 404 -- novembre DESEMBRE 2016

25

cuina amb calma

Sopes d’hivern Mireia Ribas Escuracassoles.cat*

De plats d’hivern n’hi ha de moltes menes, però en la cuina del dia a dia, per preparar un sopar ràpid i parar taula esperant un plat calent que ens reconforti no hi ha res com les sopes. En podem fer de calentes i també de fredes, de clares o d’espesses, de molt senzilles o de més completes, però sempre són un bon recurs per tenir present.

Sopa de mates de pastanaga

Sopa de fredolics

Peleu una patata i feu-la a dauets.

Piqueu una ceba a trossos petits i renteu bé les fulles de pastanaga. En una cassola amb una mica d’oli, sofregiu-hi la ceba, després afegiu-hi la patata i enrossiu-la. Afegiu-hi les fulles de pastanaga, una mica de sal i pebre i cobriu-ho d’aigua. Coeu-ho tot durant 10 minuts o fins que la patata estigui tova. Afegiu-hi un formatget i passeu-ho per la batedora. Serviu-la calenta i acompanyeu-la d’encenalls de pernil, trossets de xampinyó o ametlles torrades, per exemple.

Sofregiu una ceba en una olla i quan estigui daurada, afegiu-hi 200 g de fredolics i deixeu-los ofegar. Salpebreu-ho, poseu-hi 150 g de pa tallat a tires fines, cobriu-ho amb tres quarts de litre l’aigua o brou vegetal i deixeu que cogui 30 minuts. Passeu-ho per la batedora vigilant que no quedi una textura massa fina. Feu una picada amb avellanes, all, julivert i una mica de safrà, afegiu-la a la sopa i deixeu-ho coure 5 minuts més.

Sopa de ceba Talleu dues cebes a rodanxes i fregiu-les una mica amb 30 g de mantega fins que quedin daurades. Afegiu-hi mitja cullerada de farina i deixeu-ho coure dos minuts. Aboqueu-hi un litre de brou de carn tot remenant i deixeu-ho coure uns 15 minuts a foc lent. Poseu en una plata o en cassoles per anar al forn una llesca de pa sec per persona. Aboqueu el brou amb la ceba sobre les llesques, cobriu-ho de formatge ratllat i gratineu-ho al forn fins que el formatge es fongui.

26

Cooperació Catalana

Per reconfortar-nos, no hi ha res com les sopes.

BIBLIOTECA / REVISTES

NOTICIAS de la Economía Pública Social y Cooperativa.

Núm. 56, setembre de 2016. CIDEC. València. cidec@uv.es | www.uv.es/cidec Últim número publicat pel Centre d'Informació i Documentació Europea de l'Economia Pública, Social i Cooperativa, revista escrita en llengua castellana. És un número especial dedicat als 30 anys d’aniversari del CIRIEC–Espanya.

Comença amb la presentació del director de la revista on fa un breu recorregut en la història del CIRIEC. El segueixen una sèrie de personalitats com el director del CIRIEC, el president de la Generalitat Valenciana, el rector de la Universitat de València, la ministra de Treball i Seguretat Social i d’altres, que parlen de la tasca de l’entitat que celebra els 30 anys de la seva creació.

La resta d’articles del sumari és la següent: «L’economia social a la Comunitat Valenciana», «Impulsar l’economia social i solidària és recuperar drets i dignitat», «CAGEA i CIRIEC: uns llaços que s’han enfortit amb el temps», «L’economia social a Espanya. L’articulació del tercer sector social a Espanya a l’entorn de la plataforma del tercer sector», «Les activitats investigadores i institucionals del CIRIEC-Espanya en l’economia social», «Valorant el passat per crear un futur», «La xarxa Enuies, l’organització del CIRIEC-Espanya per la vertebració de les nostres estructures universitàries d’investigació de l’economia social», «Rejies, la xarxa espanyola de joves investigadors de l’economia social», «L’economia social Europa i a Iberoamèrica», «La nova associació iberoamericana OIBESCOOP-Observatorio Iberoamericano de la Economía Social. Trajectòria, situació actual i projeccions de l’economia social a l’Amèrica Llatina» i «Economia social i processos legislatius». Les últimes pàgines les dedica a ressenyar els últims números i publicacions del CIRIEC –Espanya.

COMPARTIR. Revista del cooperativisme sanitari.

Núm. 104. Octubre- desembre 2016. www.fundacionespriu.coop | compartir@fundacionespriu.coop Revista trimestral escrita en llengua catalana. Al sumari hi trobem diferents seccions a part de l’editorial, Salut, amb tres textos, un que fa referència a la paràlisi cerebral. A Cooperativisme sanitari destaquem l’entrevista a la presidenta de la Federació de Cooperatives del Canadà, on parla extensament de les cooperatives del sector salut d'aquell país. També destaquem l’article : «La rellevància de les cooperatives per assolir els objectius de desenvolupament sostenible», on presenten les cooperatives com a model d’empresa, basada en l'ètica, els valors i els principis que situen les necessitats i aspiracions dels seus socis per sobre del simple objectiu de maximitzar els beneficis. Segueix la pàgina amb el programa d’activitats i un monogràfic dedicat a la qualitat de l’assistència sanitària, inclou tres entrevistes i un article que ens parla de la qualitat assistencial a SCIASHospital de Barcelona. Finalitza amb la secció de Cultura, amb la «Pausa (poema)», «Cinema», «Roda al món: sentir Àfrica», «Recordant Espriu» i finalitza amb el «Cercle viciós» (il·lustració).

404 - DESEMBRE 2016

27