Cooperaciocatalana 353

353

Abril 2012 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

#EnergEtica cooperativa Les nostres cooperatives: Uni.co: motor intercooperatiu.

Entrevista: Joan Ramon Dalmau, consultor de RSE.COOP.

353

Abril 2012 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

Cristina González, de Laboratorio Eletrotécnico, Sccl.

5 / EDITORIAL

#EnergEtica cooperativa 6 / EL NOSTRE MÓN

ha assessorat totes les edicions del Programa RSE.COOP impulsades per la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Acreditat per a formar en elaboració de memòries de sostenibilitat GRI, ens parla d’excel·lència i sostenibilitat de les empreses cooperatives.

Barcelona arribaren a agrupar 87 societats entre mutuals i cooperatives, però que foren presents també a Mataró, Sabadell, Igualada, Badalona i Canet de Mar.

13

9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

2012, Any Internacional de les Cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

19

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Uni.co: motor intercooperatiu.

David Fernàndez Acrònim d’Unió de Cooperatives, Uni.co és una cooperativa de segon grau d’onze cooperatives de treball associat dels sectors energètic, tecnològic i industrial. Intercooperació, innovació i serveis integrals sostenibles albirant el futur.

10 13 / ENTREVISTA

Joan Ramon Dalmau, consultor de RSE. Pep Valenzuela Conversa amb el consultor sènior de la cooperativa Grup V&H que

crèdits

22/ LEGISLACIÓ COOPERATIVA 16 / PREMIS FRG 2011 – 2N PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS

Vençuts.

Abel Julien

La Llei de cooperatives catalana i les cooperatives de serveis: Una adaptació convenient.

SERVICOOP 24/ RESSENYA

La vida de Josep Castaño: Un tros de la història social de Catalunya.

Joaquim Ferrer

16

25/ PENSEM-HI

Mentides estúpides i mercat de cotxes de segona mà.

Santos Hernández

19 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

26 / BIBLIOTECA

El cas de les farmàcies populars, cooperatives i mutuals a la Catalunya de principis del segle XX. Ignasi Faura i Ventosa Treball de recerca històrica sobre les farmàcies populars que a

Donació de llibres Retalls Elisenda Dunyó

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: EnergÈtica cooperativa © Uni.co sccl. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Cristina González (Barcelona, 1976), directora de qualitat i sòcia de Laboratorio Electrotécnico, SCCL

1

Què et sembla atractiu del cooperativisme?

M’agrada el grau d’autonomia que té l’empresa per a establir la seva organització laboral segons els interessos dels treballadors. I també, que el poder estigui distribuït i els treballadors puguin participar en la presa de decisions, cosa que els motiva i els implica en el treball comú per aconseguir un benefici que es reparteix de manera igual entre el grup. Crec que l’interès principal de les cooperatives és mantenir els llocs de treball encara que no obtinguin beneficis, i això és una de les raons per les quals es resisteixen al tancament en temps de crisi. És una bona fórmula empresarial davant la situació actual.

2

Què no et convenç del cooperativisme?

Si tot va bé, els socis passen pràcticament tota la vida laboral a la mateixa cooperativa, de manera que es perd l’enriquiment de la visió que dóna l’experiència laboral en altres empreses.

n4

cooperació catalana n

núm 353 - Abril 2012 n

3

Com i quan vas sentir a parlar per primer cop del cooperativisme?

Creus que és una utopia?

El primer cop que vaig sentir parlar del cooperativisme va ser a l’escola, però no en vaig entendre bé l’esperit fins que vaig començar a treballar en una. Les cooperatives com la nostra, que funciona des de fa més de trenta anys, evidencien que el cooperativisme no és una utopia, com a mínim a les petites empreses. En una empresa gran, pot ser bastant més complicat.

editorial

#EnergEtica cooperativa

Manllevem l’etiqueta que la cooperativa convi-

dada d’aquest mes utilitza per piular a la xarxa social twitter per parlar d'ètica i energia cooperativa fetes realitat: Uni.co, unió cooperativa d'innovació tecnològica i serveis integrals sostenibles utilitza el hashtag #energetica sintetitzant la seva essència a la xarxa.

Però l'entrevista a Joan Ramon Dalmau també ens parla de l'energia de l'ètica cooperativa, de Responsabilitat Social Empresarial

com la dinàmica inherent de les empreses cooperatives, dels principis i valors del cooperativisme que cal, valgui la redundància, posar en valor.

I amb energia i ètica encetem una tanda d'articles sobre la convenient adaptació de l'actual Llei de Cooperatives, tot començant amb les observacions de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya. n

LA COBERTA/ Energia ètica cooperativa és l'essència de la cooperativa d'innovació tecnolò-

gica i serveis integrals sostenibles Uni.co (Unió Cooperativa).

Foto: EnergÈtica cooperativa©Uni.co Sccl.

núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Eroski integra a quatre mil treballadors com a nous socis del grup cooperatiu Un total de 4.142 treballadors d’hipermercats i supermercats Eroski s’han convertit en socis cooperativistes, seguint el pla que havien aprovat els mateixos treballadors.

En concret, 791 dels nous socis propietaris són treballadors d’Andalusia, 582 del País Valencià, 559 de Castella i Lleó, 514 de Múrcia, 428 de Castella - la Manxa, 337 de Catalunya, 291 d’Astúries, 267 de Galícia, 135 d’Aragó, 97 de Cantàbria, 85 d’Extremadura, 44 de Ceuta i 12 de Canàries.

La transformació va començar el gener del 2009, quan l’Assemblea General extraordinària de la cooperativa Eroski va aprovar el projecte que ara culmina amb la conversió de les societats d’hipermercats i supermercats en cooperatives mixtes. El procés acaba de finalitzar amb la celebració de les assemblees generals, que han aprovat l’adhesió d’un total 4.142 treballadors.

Els treballadors, amb aquesta decisió, s’incorporen a una cooperativa mixta l’organització interna de la qual és similar a la que té Eroski, la societat matriu del grup de distribució.

Amb la creació d’aquestes dues noves cooperatives mixtes, el grup Eroski ha fet el pas de promoure a l’estatus de soci cooperativista tots els treballadors que volien ser-ho.

Des d’Eroski es destaca que aquesta iniciativa pretén preservar i enfortir el singular model de gestió cooperatiu de l’empresa i ha de portar a guanyar en eficiència i competitivitat al conjunt del Grup pel més gran compromís que, d’ara endavant, assumeixen els treballadors com a socis propietaris i partícips en la gestió i en els resultats de l’empresa. n

n6

cooperació catalana n

núm 353 - Abril 2012 n

“Tipicitat 2008”, del Celler Batea, entre els millors vins El Club Gourmets ha escollit el vi negre “Tipicitat 2008.

Selecció vinyes velles”, del Celler Cooperatiu de Batea, com uns dels millors vins de l’Estat espanyol a la Guia Gourmets 2012.

Es tracta d’un vi negre de criança en bóta de roure francès, elaborat amb les varietats carinyena (50%) i garnatxa negra (50%). El raïm prové d’una selecció de vinyes velles, i el vi resultant està emparat per la Denominació d’Origen Terra Alta.

Les característiques organolèptiques del vi es concreten en: vista, atractiu color cirera fosc, picota, molt intens, net i brillant; aroma, intens de caramel de cafè, torrefactes, torrats, molt elegant amb notes de fruites negres madures, fines notes de roure, fons de confitura i mineral; i gust, en boca és elegant, concentrat i carnós; tanins madurs; té un postgust llarg i intens; excel·lent potencial.

El Celler Cooperatiu de Batea es va fundar l’any 1961 seguint la tradició vitivinícola de la vila. Actualment té amb una extensió de 1.445 ha de vinyes situades en diferents microclimes de la regió, i això fa que els vins tinguin unes característiques molt peculiars. Les grans oscil·lacions de temperatura: hiverns molt freds i estius molt secs i càlids, l’escassa pluja i la baixa producció per cep fan els seus raïms nobles molt especials.

La quantitat total de raïms que cull actualment el Celler Batea és de 8 milions de quilos, amb un percentatge del 45% de blancs i el 55% de negres, amb les varietats de: garnatxa blanca, macabeu, parellada i moscatell per als blancs; i garnatxa negra, carinyena, merlot, syrah, cabernet sauvignon i ull de llebre per als negres. n

El moviment cooperatiu català, premiat per la Fundació Irla El passat 22 de març, la Fundació Josep Irla lliurà, en el marc de la Nit Irla celebrada al FAD de Barcelona, els Premis Memorial Lluís Companys, que reconeixen una persona i entitat que hagin destacat per la seva acció social en favor de l’emancipació de les classes populars o en la lluita contra la marginació dels sectors menys privilegiats.

Els Premis Memorial Lluís Companys van ser atorgats, en la categoria individual, a la cooperativista Mercè Fluvià, presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, pel seu llarg compromís amb el moviment cooperatiu, i en la categoria col· lectiva, al Projecte Barri Cooperatiu.

Mercè Fluvià, en el discurs d’agraïment, posà èmfasi en el fet que les cooperatives són una eina de progrés econòmic i social que fomenta l’equitat i l’interès general, un lloc on les persones tenen reservat el lloc preeminent en comptes que aquest sigui per al capital i les seves elits. Així mateix, posà en relleu que des de fa dècades les empreses cooperatives són exemple de com aplicar polítiques de responsabilitat social corporativa i de com desenvolupar una activitat més sostenible mediambientalment i social.

Així mateix, es va premiar el projecte Barri Cooperatiu per la seva tasca en la difusió dels valors, la història i les pràctiques del cooperativisme local i comunitari. El Premi és un reconeixement a la tasca de recuperació de la memòria cooperativa que ha impulsat la cooperativa La Ciutat Invisible, conjuntament amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, totes dues, impulsores del projecte.

Barri Cooperatiu és un projecte de dinamització cooperativa en l’àmbit local que va sorgir l’any 2009 al barri de Sants de Barcelona sota el guiatge de la cooperativa La Ciutat Invisible i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. El projecte Barri Cooperatiu ha contribuït a la generació de xarxes entre cooperatives del barri de Sants, ha promogut la creació de noves cooperatives i ha treballat en la difusió de l’imaginari cooperativista. Actualment el projecte viu una dinàmica expansiva a la ciutat de Barcelona: a la iniciativa de Sants, s’hi han afegit els barris de Gràcia i Nou Barris.

Aquests dos reconeixements al moviment cooperatiu arriben en plena celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives, proclamat per a aquest 2012 per les Nacions Unides. n

La Fageda celebra el seu trentè aniversari en globus La cooperativa olotina La Fageda va obrir les portes en ocasió de la celebració dels trenta anys de la seva creació, l’any 1982. El 24 de març, a la seu de la cooperativa La Fageda a Santa Pau, es van convocar treballadors, amics i seguidors de la marca de iogurts i postres lactis, per celebrar el trentè aniversari. Els amfitrions, Cristóbal Colón, president de la cooperativa, i Pep Companys, alcalde de Santa Pau, van adreçar unes paraules de benvinguda als assistents, mentre s’inflava un globus, cedit per Vol de Coloms, amb la marca de La Fageda, que posteriorment es va enlairar. Durant la diada, es va convidar els assistents a pujar al globus, que va romandre agafat a terra per una corda de 30 metres.

L’acte també va incloure un esmorzar de pagès i visites guiades a les instal·lacions. La celebració va acabar amb una actuació de la colla castellera olotina Els Xerrics.

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Actualment dóna feina a dues-centes vuitanta persones, entre usuaris i treballadors, en activitats productives agrícoles dins un marc administratiu d’un Centre Especial de Treball: una granja de vaques per a la producció de llet, la planta d’elaboració de productes lactis, una secció de jardineria, un viver forestal i un taller de manualitats.

També ofereix activitats assistencials: un Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure, que persegueixen millorar al màxim la qualitat de vida dels seus usuaris. n

núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Xarxa Financoop, per Nova seu del grup Presentació de la biografia del impulsar les finances cooperatiu Ecos cooperativista cooperatives Les cooperatives membres d’Ecos, Exlibris, L’Apòstrof, Arç Serveis Integrals Jaume Rosich Promoguda per la Fundació Seira, s’ha consd’Assegurances, Arç Consum Respontituït la Xarxa Financoop, amb la participació de les entitats: Caja Laboral, Oinarri, Fiare, Coop 57, Acció Solidària contra l’Atur, Crédit Coopératif, IesMed, Sicoop i el Grup d’Inversors Cooperatius.

Les entitats que són o treballen per impulsar les finances cooperatives volen ser més actives que mai per oferir a les empreses, i també als particulars, un model de sistema financer compromès amb les persones i amb l’entorn, democràtic, equitatiu, transparent i fortament arrelat. Tot això, en aquest moment històric en el qual el sistema financer convencional ha deixat de fer activitat creditícia, una part important de la seva funció, i precisament la més necessària per al funcionament de les empreses.

Entre els objectius principals de la Xarxa Financoop destaquen: impulsar la presència i el desenvolupament de les finances cooperatives i de la cultura financera en la societat catalana, millorar el finançament de les empreses de l’economia social per satisfer les seves necessitats, i promoure les millores reguladores necessàries per a crear el marc adequat per al desenvolupament d’entitats financeres cooperatives.

Per assolir aquests objectius, la Xarxa Financoop farà accions de difusió, informació i formació entre les empreses de l’economia social, i també entre les persones en general. A més, editarà manuals i catàlegs de productes i entitats financeres cooperatives i organitzarà jornades internacionals. n n8

cooperació catalana n

sable, Barnaciber, Etc i Nusos han anat traslladant recentment les seves seus a la del Grup Cooperatiu Ecos, al carrer Casp núm. 43, baixos de Barcelona.

També romanen en aquesta seu les entitats d’economia social Cric/Opcions, Fiare, GestCívic, Hobest, Observatori DESC, Sostre Cívic i la Xarxa d’Economia Solidària.

ECOS Grup Cooperatiu es va crear el setembre del 2011 amb l’objectiu de ser referent de l’economia social i solidària en l’àmbit de la prestació de serveis. L’empeny l’afany de construir mercat social contribuint al creixement de l’economia social i solidària com a moviment transformador. A més, el fet d’associar-se com a grup els permet millorar la seva viabilitat social i empresarial. n

núm 353 - Abril 2012 n

La Fundació Roca i Galès amplia la col·lecció de llibres Cooperativistes Catalans amb la presentació de la divuitena biografia, la de Jaume Rosich i Bassa, elaborada per Pere Bosch.

L’acte de presentació del llibre, a càrrec Enric Saguer, professor d’Història econòmica de la Universitat de Girona, tindrà lloc el divendres 17 d’abril a les vuit del vespre al Museu Casa de Cultura “Ca la Pruna” de Pals, carrer de la Creu, 7.

La col·lecció Cooperativistes Catalans creix amb el divuitè volum dedicat a Jaume Rosich i Bassa (Pals, 1881 - la Bisbal d’Empordà, 1953), un dels fundadors del Sindicat Arrosser de l’Empordà (1905), de la Comunitat de Regants - Sindicat Agrícola de la Sèquia del Molí de Pals (1908), de la Caixa Rural i de Crèdit de la Bisbal d’Empordà (1910) i president de la Federació Sindical Agrària de Girona des del 1919 fins al 1931.

La col·lecció Cooperativistes Catalans pretén reviure el batec de cooperativistes, en la seva vida professional del dia a dia, sovint entrellaçada amb una faceta econòmica, social o política, bo i destacant els avatars d’una cooperació amb la qual cregueren i treballaren.

En definitiva, a través d’aquesta col·lecció, es pretén treure a la llum cooperativistes dels quals en sabem poc, així com endinsar-nos a retrobar aquells que han quedat engolits per la penombra de la indiferència o fins de l’oblit pel fet de ser partícips d’una obra en comú, gens divulgada. n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

2012, Any Internacional de les Cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya Ja hem completat un trimestre

d’aquest any 2012, declarat per les Nacions Unides Any Internacional de les Cooperatives (AIC 2012). A Catalunya, som unes quantes les organitzacions que fem actuacions de visualització d’aquest Any, però ens agradaria que aquest ritme creatiu continuï creixent a fi d’aconseguir una adequada promoció de les cooperatives.

Des de la Confederació hem posat en funcionament un lloc web, www.elfuturescooperatiu.coop, en el qual, a més de donar una sèrie d’informacions sobre la història del cooperativisme de Catalunya, així com de l’Any Internacional, posem a disposició de les cooperatives i de les organitzacions que vulguin participar en aquesta celebració un seguit de recursos, els quals han de permetre que entre tots contribuïm a generar un coneixement més ampli del cooperativisme al nostre país.

En el web, perquè ens ajudeu a estendre el cooperativisme, us oferim, també, un espai de participació on trobareu diferents maneres de col·laborar en aquest AIC 2012; a més, podreu fer un seguiment de les activitats que es fan tant a Catalunya com a la resta del món.

També anirem recollint en aquest web la relació d’ajuntaments que s’adhereixen a l’AIC 2012: en el moment de redactar el present article ja en són deu, els quals en diversos casos s’han adherit per l’impuls que han fet les mateixes cooperatives d’aquests territoris; amb l’esforç conjunt, serà més fàcil aconseguir un impacte que, alhora, contribueixi a estendre la nostra fórmula empresarial.

L’Assemblea General de Nacions Unides, de 18 de desembre del 2009, va proclamar el 2012 Any

Internacional de les Cooperatives.

Amb el lema “les empreses cooperatives construeixen un món millor” es vol posar en relleu la contribució de les cooperatives al desenvolupament socioeconòmic i, en particular, al reconeixent del seu impacte en la reducció de la pobresa i dels desequilibris econòmics, en la generació d’ocupació plena i productiva, i en l’enfortiment de la integració social. L’ONU posa en relleu que ara més que mai és important facilitar les vies de creació, formació i desenvolupament de les cooperatives.

El cooperativisme, a través d’exemples pròxims, podem ensenyar altres maneres de fer empresa igual de rendibles, però més humana; en les quals el capital està al servei de l’empresa i, per tant, de les persones que la componen, i en les quals la preocupació per la rendibilitat de l’empresa no deixa en segon terme la preocupació per a les persones que hi treballen, la seva salut o la seva formació, ja que són les sòcies de la cooperativa i, òbviament, l’actiu principal de l’empresa. La preocupació per la rendibilitat tampoc no deixa en segon terme núm 353 - Abril 2012 n

Es vol posar en relleu la contribució de les cooperatives al desenvolupament socioeconòmic i, en particular, al reconeixent del seu impacte en la reducció de la pobresa i dels desequilibris econòmics, en la generació d’ocupació plena i productiva, i en l’enfortiment de la integració social.

la preocupació pel territori i la necessitat de mantenir els llocs de treball i les adequades condicions de benestar social, així com la seguretat mediambiental, ja que és en aquest entorn social i ambiental on els socis de les cooperatives i els seus familiars estan vivint i hi continuaran vivint. n cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda ara fa 18 mesos, Uni.co (acrònim d’Unió de Cooperatives) ha esdevingut una cooperativa de segon grau conformada per 11 projectes pertanyents als sectors energètic, tecnològic i industrial catalans. Amb 160 socis i 8 milions de facturació és un dels exemples més recents d’intercooperació cooperativa a casa nostra. I per aquest motiu i de tot plegat, n’hem parlat una bona estona amb en Blai Garcia, gerent d’una experiència que combina unió cooperativa, innovació tecnològica i serveis integrals sostenibles.

Uni.co: motor intercooperatiu David Fernàndez Únic refereix, etimològicament,

que no n’hi ha altre igual. Quelcom singular i extraordinari, que no s’ha repetit. Potser com el fet que, enmig de la crisi, onze cooperatives s’ajuntin i juntes caminin. Com ha fet Uni.co. Mecanoscrit del primer origen, aquesta nova cooperativa de segon grau va sorgir de la iniciativa impulsada el 2010 per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Iniciativa que va dinamitzar el debat per a fomentar la intercooperació, el creixement i reforçament de les cooperatives existents i l’aposta per la creació de clusters i grups empresarials cooperatius i acréixer les possibilitats i capacitats d’oferta.

El nexe comú era i és el mateix: la voluntat de treballar juntes aprofitant la seva presència al sector industrial, energètic i tecnològic de les TIC. Ara farà dos anys, la federació va convidar les coope­ ratives associades d’aquests sectors a un trobada oberta per parlar de futur. I només sis mesos després, 9 d’elles es comprometien a generar un grup de segon grau, un paraigües que les aixoplugués i una casa comuna que les enfortís. Amb el suport i assessorament de Miguel Àngel Muñoz (A+4) i Marià Moreno (Gestió Integral), la cooperativa ja era una realitat el juny de 2010, quan la unió cooperativa certificava el seu naixement.

Recent experiència única amb voluntat de ser referents, Uni.co n 10

cooperació catalana n

D.F.

Blai García és el gerent de Uni.co.

núm 353 - Abril 2012 n

aplega avui onze cooperatives de treball associat. En una suma que multiplica i una unió que, fent de la necessitat virtut, té el valor d’haver reunit cooperatives amb més de 50 anys de trajectòria i joves spinoff acabades de néixer. Objectiu: “crear sinergies i poder anar més enllà, cap a nous àmbits, arribant a nous clients i a nous mercats” afirma en Blai Garcia, gerent d’Uni.co. Que ens recorda també que “el fet de ser cooperativa afiliada a la FCTC va facilitar una peça clau indispensable: la confiança mútua”.

En l’àmbit jurídic del segon grau, Uni.co ha fet seus els valors associats al cooperativisme: lliure adhesió i lliure sortida, compartir experiències i enriquiment mutu, sostenibilitat i eficiència en les pràctiques empresarials i investigació, desenvolupament i innovació. I amb aquest empenta van començar a desenvolupar i comercialitzar serveis i productes conjuntes.

Tres productes conjunts En aquest intens any i mig de vida ja han desenvolupat tres projectes comercials d’I+D+i. Productes on el valor de la integralitat pren màxima rellevància. És el cas d’ESE (Empresa de Serveis Energètics), un projecte holístic que proveeix serveis d’eficiència i energètica en tot el procés –instal·lació, gestió, monitorització i mantenimentamb inversió a cost zero, reducció d’emissions de Co2 d’entre el 35 i el 70% i estalvi mínim garantit del 10%.

El segon producte comú d’Uni.co ja és l’SDS, un potent sistema que combina software i hardware per gestionar de forma intel·ligent qualsevol instal·lació energètica amb software de diferenciació, de paràmetres i solucions personalitzades. És en el si d’aquest projecte on han desenvolupat ‘el fanal intel·ligent’: un fanal amb tecnologia LED que de dia segueix

Mostrant altres formes de dir, esdevingudes altres formes de fer, en el gest consumat del cooperativisme que és unir paraules i fets.

uni.co

uni.co

funcionant donant diversos serveis a la comunitat (punt de recàrrega de vehicles elèctrics, gestió d’aparcament o informació de mobilitat, entre d’altres).

I finalment un tercer àmbit on han presentat el Cloud Services Portal, un web que aplega serveis tenològics de darrera generació, gestionats on-line i de pagament per ús, per dotar de solucions innovadores sense necessitat d’inversions fortes.

Crisi i renovables Aprofitem per entomar i abordar el cinquè any de crisi i visualitzar les perspectives, i en Blai arrenca centrant-se en el sector de les energies renovables, que enguany no ha començat pas l’any amb bon peu. Les perspectives el desembre del 2011 eren millors que ara: la primera llei del nou govern espanyol va ser tirar enrere el suport a les energies renovables i l’ecogeneració. Decisió política que ha deixat el sector sense regular i que ha aturat projectes oberts, com les licitacions municipals que havien licitat a diversos ajuntaments de la comarca del Maresme.

Malgrat el contratemps, en Blai defensa que és un sector, molt atomitzat, que haurà de créixer per respondre a la creixent necessitat de sostenibilitat. I afegeix que, afortunadament, “amb el cooperativisme, els valors sosteni-

bles hi van implícits, formen part del seu adn, no cal buscar-los ni demostrar-los perquè ja hi són”. I això determina sempre i d’entrada “una proposta diferenciada”.

Clau de volta, en Blai constata “que en el cooperativisme el valor de la qualitat també va implícit; ser cooperativa és un valor afegit, però l’usuari finalment valora la qualitat, el fet que les coses es fan be i que es treballa sobretot per afavorir-lo”. Potser per aquest motiu, entre els projectes de futur consta avui la creació d’una cooperativa de consum, on els usuaris disposin de més informació i implicació.

Tot i així, en Blai afirma que travessem “una època molt dura, on la seguretat ha esdevingut un valor molt alt, els diners tenen por

i les inversions es sospesen llargament en un temps on cal tenir clar que comprar low cost provoca sous de low cost”. Dificultats i avenços, entrebancs i sortides, la valoració del camí recorregut aquest 18 mesos és per en Blai “molt positiva”.

Per Uni.co i per a tot el cooperativisme: “tenim una gran oportunitat si ens ho creiem i ens unim; amb els nostres diners i la nostra activitat econòmica fem política; el consum és un acte de convicció que pot fer molt”.

Laboratori d’idees Mentrestant fan allò que saben fer. I el cervell d’Uni.co, la matèria grisa de les onze cooperatives, segueix rutllant i es segueix reunint tres cops l’any per seguir avançant i seguir innovant. Sessions de núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

11 projectes que en fan un Laboratorio Electrotécnico] Amb seu a Cornellà i integrada per gairebé 50 socis, fabriquen transformadors i centres de transformació per a la xarxa ferroviària. Amb una trajectòria de 100 anys, és cooperativa ara fa 40 anys, quan els treballadors van resistir les primeres deslocalitzacions i van decidir esdevenir cooperativa.

[Electricistes Terrassencs] Nascuda el 1979, amb seu a Terrassa, Electricistes Terrassencs és cooperativa de treball formada per 22 persones, tècnics elèctrics.

Es dediquen a l’enllumenat públic i d’equipaments, manteniment de xarxes de distribució i realització, disseny i legalització de projectes.

[Arkenova] Amb seu social a Badalona, és una cooperativa creada per quatre enginyers, que anteriorment eren la direcció tècnica de la multinacional Ibersolar. L’empresa va tancar de cop i l’endemà del tancament van decidir constituir-se en cooperativa. Centren la seva tasca en l’energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica.

[Tefosol]

Amb seu a Llavaneres, cooperativa de treball impulsada per 3 socis.

Treballen sistemes eficients d’il·luminació pública i privada amb tecnologia LED, que permet un estalvi entre el 50% i el 80%. Distribueix una gamma completa de Scooters Elèctrics.

[Newcemit]

Cooperativa de treball amb seu a Terrassa i propietat de 32 socis, treballen en l’àmbit de la llum, el gas i l’aigua. Especialitzats en tractament d’aigües, climatització i calefacció, disposen de departament propi d’I+D. Esdevenen cooperativa quan assumeixen col·lectivament la gestió de l’empresa on treballaven.

[Handytec] Cooperativa de treball a les comarques tarragonines, a Castell de Montornès,

n 12

cooperació catalana n

nascuda a la dècada dels 80 i integrada per cinc socis. Es dedica a la realització d’instal· lacions elèctriques, climatitzacions i energia solar, gestionant la instal·lació integral de serveis en habitatges de nova construcció.

[Incod]

Cooperativa de treball formada per 4 socis i especialitzada en software de traçabilitat amb dispositius mòbils i lectors de codis de barres. Han treballat per a grans marques, sempre a través de subcontractes, però l’actual unió cooperativa els permet accedir directament als clients. [bTactic]

Cooperativa de treball composada per 4 socis, especialitzats en opensource de programari lliure. Amb solucions altament adaptables a les necessitats del client i amb manteniment integral han desenvolupat bMail, un solució integral informàtica.

[Mad Systems]

Cooperativa de treball nascuda del tancament patronal, el 1996, de l’empresa on treballaven els tres socis fundadors.

Dedicades a la provisió de serveis informàtics per empreses de comunicació gràfica i visual, per pimes i per a grans empreses.

[Cinergia]

Spinoff de la Universitat Politècnica de Catalunya, on participen 16 enginyers. Van néixer arran de la necessitat d’industrialitzar els prototipus que experimentaven.

Entre d’altres, han creat els carregadors ràpids de bateria per als camions elèctrics de recollida de deixalles o una llança de plasma que volatilitza el perillós amiant a 1.400 graus.

[Cresol]

Darrera incorporació, es tracta d’una cooperativa impulsada per 5 enginyers en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica al Delta de l’Ebre, en suport de la pagesia i la industria alimentària local. Han impulsat la reutilització energètica de residus i subproductes, com la closca de les ametlles o l’oli de tercera premsada.

núm 353 - Abril 2012 n

treball i plujes d’idees d’on han sortir projectes com els tractors agrícoles del Delta de l’Ebre que funcionen amb oli d’oliva de tercera premsada com a combustible, el fanal intel·ligent o l’SDS. Un factor clar d’innovació que també és victòria de la intercooperació, que torna a demostrar la constant històrica que xiula que s’avança més i millor des de la sinergia i la unió.

Per aquest motiu, quan li requerim a en Blai per allò que ha aportat la intercooperació en aquests divuit mesos, les conclusions són clares i diàfanes: “ens ha permès fer coses que no havies fet abans, afrontar nous reptes i mercats que ni et pensaves”. Aportant també més valor afegit: “la mala premsa de la obra civil, farcida de tantes subcontractes que al final no sabies qui hi havia darrera, ens permet mostrar un nou model nascut dels valors del cooperativisme: un model transparent on dones la cara per tot el procés, des de la qualitat i la voluntat de servei”. Perquè?

“Doncs perquè hi posem el coll i ens hi juguem les garrofes i aquest és també el valor del cooperativisme, la implicació”. I és aleshores quan ens acomiadem de pressa, perquè l’endemà tenen reunió amb Adigsa, Incasol i Incaen per presentar el projecte SDS. Mostrant altres formes de dir, esdevingudes altres formes de fer, en el gest consumat del cooperativisme que és unir paraules i fets. Mentrimentres, això sí, van piulant al seu compte de twitter un concorregut hasthag de futur: #energetica. Ètica i energia cooperativa fetes realitat. Ben únic en els temps que corren. n

Entrevista

Entrevista a Joan Ramon Dalmau, consultor d’estratègies de negoci i sistemes de gestió.

“L’organització empresarial que no sigui capaç de practicar la responsabilitat social ben feta no té cap possibilitat de futur” Pep Valenzuela Ex-libris SCCL Nascut a Sant Celoni, però establert a Mataró, Joan Ramon Dalmau és, als seus quaranta anys, enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrial de Barcelona, tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals per la UPC, llicenciat en Màrqueting Industrial per la UPC i auditor de sistemes de gestió de la qualitat i de gestió mediambiental. Està acreditat com a Trainer Certified by GRI (Global Reporting Initiative) i com a avaluador segons el model EFQM (European Foundation for Quality Managament) pel Club Excel·lència en Gestió. Consultor sènior de la cooperativa Grup V&H, on treballa des del 1995, és consultor de totes del edicions del programa RSE. COOP, impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

El Grup V&H és l’única consultora a l’Estat espanyol amb acreditació simultània en Excel·lència (Consultora de Referència del Club Excel·lència en Gestió) i Sostenibilitat (Training Partner GRI). “Estem al màxim nivell com a professionals”, afirma Dalmau, “¡i som cooperativa!”.

¿Quin és el treball principal del Grup V&H i per quins principis i objectius s’orienta?

Primerament treballem per establir sistemes de gestió i alhora aplicar estratègies de sostenibilitat i excel· lència en el conjunt de les organitzacions. Som un referent internacional en projectes de responsabilitat social empresarial (RSE) i de RSE.

C.C.

COOP. Per això, coneixem bé les organitzacions des de dins, grans empreses privades i també el món del cooperativisme. Tenim un coneixement en profunditat del teixit empresarial.

La nostra filosofia és aprofitar la nostra experiència i visió de la gestió i orientació per a les organitzacions empresarials del futur. Com que anem cap a escenaris econòmics i socials amb més complexitat, el futur ens posarà més reptes, i ens caldrà integrar els diferents elements que la realitat ens anirà núm 353 - Abril 2012 n

Joan Ramon Dalmau és consultor sènior de la cooperativa Grup V&H.

cooperació catalana n

13 n

Entrevista

En arribar la crisi, s’ha comprovat que qui havia desenvolupat RSE real ha patit menys i tenia més capacitat per a resistir i continuar treballant.

presentant. Per a tenir èxit davant d’aquest desafiament, ens cal un model organitzatiu que permeti fer les coses molt bé, o sigui, en un nivell d’excel·lència i sostenibilitat en tots els sentits. ¿Què en pensen i què fan les empreses respecte a això?

L’RSE és vista encara per molts com si fos una moda, però hi ha cada vegada més persones que ho valoren positivament; i les grans corporacions saben que l’han de tenir en compte i, per tant, sempre defineixen estratègies al respecte.

Aquí ens trobem, de totes formes, amb qui s’ho creu i ho fa de debò i qui només ho fa per donar bona imatge. Ara, les empreses del futur només ho seran si això s’ho plantegen de forma seriosa i responsable i si, conseqüentment, ho incorporen en les estratègies i la gestió. O sigui, fent coincidir les expectatives de RSE i els propis interessos com a empresa. Crec que qui no hagi tingut necessitat fins ara de considerar tot això i, també, qui no sigui capaç en pocs anys de posar-se al dia, tindrà greus problemes, si és que hi sobreviu encara per contar-ho.

global, amb criteris no només econòmics. Vivim en un món amb recursos escassos: el petroli i l’electricitat pujaran de preu. El vector ambiental serà importantíssim per a la viabilitat de l’empresa. En aquesta perspectiva, les empreses, l’interès de les quals és sobreviure, no haurien de practicar l’RSE per quedar bé o estar a la moda, que és el que moltes vegades passa, sinó perquè per a sobreviure i tenir èxit és molt important aquest aspecte del disseny de la seva estratègia i objectius. No es pot treballar amb visió parcial. I això els grinyola a les empreses mercantils, però també a moltes cooperatives. Hauríem de treballar amb criteris no només econòmics o fixats en els beneficis immediats, sinó mirant el futur com una cosa global. La realitat de les empreses forma part del tot, de la societat, i es veu afectada pels problemes d’aquesta, com ara l’escassetat de recursos i el desequilibri ecològic. Ens cal redescobrir que hem de cuidar els de dins i també els de l’entorn.

¿Quins són els principals problemes i resistències per a avançar que es presenten en aquest moment?

La construcció del concepte de responsabilitat social de les empreses ha tardat molt de temps a quedar establert. Això ho ha afavorit el fet que de vegades se’n fa un ús parcial, només en la mesura que pot afavorir interessos molt particulars i poc socials. És per això que ara necessitem potenciar un perfil equilibrat, ben plantejat des de tots els punts de vista. En aquest sentit, les cooperatives moltes vegades poden ser exemplars, fer la feina, però no es preocupen prou d’aparèixer i donar-se publicitat com a perfil diferent d’empresa. Si més no, i pel que s’ha assenyalat, no hi han prou dades sobre la implantació real de sistemes d’RSE. Totes les empreses han d’aprendre que l’RSE no és pas un aspecte a part, un simple complement, sinó que han de mirar el futur com a n 14

cooperació catalana n

Sembla, però, que a la majoria d’empreses els costa molt dedicar temps, recursos i atenció a aquest aspecte. És cert. Però la meva convicció és que com més va més avança la consciència sobre la necessita d’RSE, que no pot ser només una qüestió de maquillatge, sinó un instrument imprescindible per a equilibrar les necessitats, les expectatives i els interessos econòmics. I ho hem vist: quan l’economia anava millor, alguns deixaven de dedicar núm 353 - Abril 2012 n

algun percentatge del benefici per a RSE, sense adonar-se que aquest comportament era contraproduent.

En arribar la crisi, s’ha comprovat que qui havia desenvolupat RSE real ha patit menys i tenia més capacitat per a resistir i continuar treballant.

Això em referma en l’opinió que l’organització empresarial que no sigui capaç de fer una RSE ben feta no té cap possibilitat de futur.

L’emprenedoria social és el model del futur; tot i que, malauradament, fins ara no ha estat prou seguit. Les empreses tradicionals encara no tenen aquesta visió. Hi ha, per tant, un espai gran per anar endavant.

Perquè, a més, els qui no segueixin el model coherent amb la RSE, si fins ara no han fet fallida, d’aquí endavant ho tindran molt més difícil per a sobreviure.

I, en aquest escenari, ¿què hi té a dir el món del cooperativisme?

El cooperativisme està molt més preparat. El problema és que, moltes vegades, som “bona gent” però l’àmbit de la gestió se’ns fa difícil, ens costa. Creiem que som diferents, però com a organitzacions, en les tècniques, no ho som pas tant. Altra cosa, és clar, la qüestió tema dels valors. En aquest àmbit som capdavanters pel que fa a RSE: la cooperació i altres aspectes formen part del nostre ADN. El que ens cal és gestionar-ho de forma potent, tot implicant-hi el conjunt del sector, de manera que s’entengui i s’apliqui aquesta responsabilitat social. I aquí hi ha un desafiament important, i és que els valors s’han de demostrar, s’han de veure en fets.

Hauríem de convertir la responsabilitat social en un valor i, al mateix temps, en un element de gestió practicant-lo i difonent-lo: informant-ne moltíssim. En cas contrari, ens trobarem que les empreses mercantils esdevindran capdavanteres en RSE embolicant els seus productes amb llacet, i ens convenceran que les seves pràctiques són millors. I això ja ho hem vist en prou casos, com ara el de certes corporacions que venen aigua dins d’ampolles reciclades, però amb la sospita que l’aigua no és

pas de deu. Les grans marques fan esforços importantíssims per aparèixer com a empreses responsables socialment perquè avui aquest és un aspecte que pot tenir molta repercussió en el prestigi de les empreses i, fins i tot, afectar sensiblement les vendes i, per tant, els resultats econòmics. Les cooperatives, en general, estan bastant ben situades en aquesta bona pràctica, però no n’informen prou. ¿Com veus el futur tenint en compte la greu crisi econòmica que patim?

L’escenari de futur és molt complex, com ja he dit. De fet, hi ha debat sobre la si l’RSE ha de mantenir-se com a pràctica voluntària o si, per contra, hauria de ser obligatòria.

Les administracions públiques, per exemple, en general han fet passos en aquest camp, n’han fet difusió i han creat normes per a l’aplicació de l’RSE dins de la mateixa administració.

Al mateix temps, es pot veure clarament que el discurs sobre l’RSE s’estén d’una manera lenta però inexorable, com una taca d’oli, i que afecta totes les empreses i, especialment, les grans, a les quals els preocupa molt la reputació. Alguns centenars de les més grans han d’explicar el comportament amb memòries de sostenibilitat, i també els motius pels quals no n’informen, quan decideixen no fer-ho.

Crec que la crisi ampliarà aquest efecte, i que la responsabilitat social evolucionarà, encara que hi ha el perill que es puguin fer passos enrere en l’estat del benestar. Però cal dir que en les societats d’arreu del món és un discurs que es consolida i guanya espai. Fins i tot, per exemple, quan es defensa l’estat del benestar i la qualitat de vida als nostres països, que s’ha pogut crear i mantenir a costa dels països dits emergents o subdesenvolupats, que treballen en condicions pitjors que les nostres. Això, sembla que s’acaba. Ve un temps de pitjors condicions de treball i socials en general. La majoria de la societat estarà pitjor.

En aquest escenari tan complex, les organitzacions empresarials hauran de ser molt millors i treballar molt millor. I és que l’ecosistema

C.C.

econòmic, inexorablement, només deixarà espai per a les empreses i projectes més bons, o sigui per als que incorporin i practiquin plenament i coherentment la responsabilitat social. Cada vegada es penalitzarà més el “no correcte”.

Joan Ramon Dalmau durant l'entrevista.

¿Què penses que cal fer per afrontar els problemes i desafiaments tant econòmics com socials?

No podem esperar a veure què passa, esperant o confiant que les coses es resoldran tot soles.

Estem obligats individualment i col·lectivament a ser més actius, a ser més crítics i exigents. Òbviament, també les organitzacions empresarials i emprenedores. És imperatiu assumir la RSE per poder ser competitius en aquest nou escenari. En el món cooperatiu hem de ser capaços d’integrar-ho i potenciar-ho a les organitzacions des de la base. Si ens hi posem, si som capaços, tindrem avantatge en aquest espai. En cas contrari, altres ocuparan el lloc.

Cal considerar que ara tenim possibilitats més grans de pressionar, com a empreses i individus, des de dins, i des de fora, en favor de l’RSE. Perquè cada vegada més la reputació, la imatge de marca, és més important, i un factor fonanúm 353 - Abril 2012 n

mental per a mantenir-la serà el compliment amb les condicions mínimes suficients de responsabilitat social. Haurem de ser exigents amb tothom: governs, organitzacions, empreses, i també persones.

No podem fer els “espavilats” i anar a comprar més barat els productes que es poden vendre a preus baixíssims perquè han estat produïts sense respecte als drets humans, socials ni laborals. Ens faríem mal a nosaltres mateixos, com en gran manera ja està passant.

Importa, i molt, el que hi ha al darrere dels productes que es compren i es venen al mercat: nosaltres, quan en comprem, també ens en fem responsables. Poden haver-hi condicions inacceptables de treball, explotació infantil, esclavisme o semiesclavisme. I també poden influir-hi els nostres actes en fer-nos responsables de comprar productes fets en aquestes circumstàncies. A hores d’ara, la lluita contra tot això està poc estructurada, requereix reformes en profunditat, però hi han condicions per a poder pressionar i avançar. Una condició imprescindible, però, és fer força des de la base, i per això cal que els ciutadans siguin conscients i actius i impulsin els canvis necessaris. I, en aquesta tasca, com ja he dit, les cooperatives hi tenim un paper molt important, pels nostres valors, efectivament coincidents amb l’RSE, i per la nostra pràctica.

S’ha de fer pressió per aconseguir trencar les resistències a l’estructuració de mecanismes, normes i formes d’institucionalització de la responsabilitat social, per garantir la seva real, àmplia i profunda realització. En cas contrari, podríem córrer el risc de caure en una involució cap a temps pretèrits.

Si bé penso que en l’actual mercat globalitzat tenim també un capital social, i que units podem tenir més força per als canvis.

I això, repeteixo, exigeix estratègies i estructures organitzatives per part de les empreses mercantils i cooperatives, de les petites i de les grans, com a importants agents de la societat en general. Això, tal com estan les coses, no garanteix del tot l’èxit de la nostra empresa, però sí que ens donarà moltes més possibilitats de tenir un futur, de ser-hi presents. n cooperació catalana n

15 n

Premis FRG 2011 - 2n Premi Albert Pérez-Bastardas

Vençuts Abel Julien

L’any 1813, John James Audubon, un dels pares de l’ornitologia americana, explicava meravellat les seves trobades amb l’ocell més abundant del planeta, el colom migratori (Ectopistes migratorius). Audubon va descriure un estol de més d’un quilòmetre d’amplada que va sobrevolar durant tres dies seguits el cel de Lousville, Kentucky. El naturalista, amb el seu estil poètic i científic alhora, escrivia: “La llum del sol de migdia es va enfosquir com si es tractés d’un eclipsi, els excrements queien com puntets, no gaire diferents dels flocs de neu, i la remor contínua de les seves ales amanyagava els meus sentits i els conduïa cap al repòs.” Va calcular que aquell estol colossal estava format per l’esfereïdora xifra de 1.100 milions d’ocells. Un altre gran ornitòleg de l’època, Alexander Wilson, va comptar un segon estol de Kentucky compost per 2.230 milions d’individus. Wilson, però, va revisar les seves notes de camp i va veure que segurament s’havia equivocat: en realitat n’hi havien més!

Els viatgers de l’època expliquen que a l’hora de dinar disparaven un sol tret a l’aire i recollien més de trenta coloms, i els registres de les partides de caça mostren xifres més enllà del que el raonament humà pot entendre, com el del 23 de juliol del 1860 a Grand Rapids, Michigan, que anota 235.200 coloms caçats només en aquell dia.

Els coloms viatgers migraven a la primavera i a la tardor, com és habitual en els ocells migradors de l’hemisferi nord, però també eren erràtics i ningú no podia predir amb exactitud on decidirien establir-se per criar o descansar. Quan això passava, tots els homes de les poblacions de les rodalies abandonaven la feina, fossin grangers, llenyataires o taverners, i es dirigien cap a les colònies dels coloms, àvids per aprofitar el mannà que els queia del cel. John Muir, naturalista i explorador d’Alaska i l’oest dels n 16

cooperació catalana n

Estats Units, explica en la biografia de la seva joventut (The Story of My Boyhood and Youth) que ell i els seus amics quedaven fascinats per la bellesa delicada del colom migratori, amb les plomes del pit d’un suau color rosat, que esdevenia daurat, verd maragda i escarlata cap als costats. Segons relata Muir, un coetani seu que veia l’arribada dels coloms com un regal de Déu, va dir: “[...] i haig de confessar que la carn mai no s’havia embolcallat en un paquet tan pulcre i tan elegantment pintat”, tot reflectint perfectament el sentiment de la gent senzilla que veia el colom migratori purament com menjar.

Les colònies de cria, enormes, també eren profusament explotades pels humans que, armats amb llargs bastons, copejaven les branques dels arbres per fer-ne caure els pollets, considerats una autèntica delicadesa culinària. Una famosa colònia de Wisconsin s’estenia per una àrea immensa de més de mil quilòmetres quadrats i contenia 136 milions de nius. Pels volts del 1870, hi ha documentada una gran batuda en una colònia a l’estat de Nova York. No es detalla quants pollets es van agafar, però sí que consta núm 353 - Abril 2012 n

Foto esquerra: Il·lustració de l'estingit colom migratori.

Foto dreta: Dodo o

Raphus cucullatus segons l'Enciclopèdia Britanica.

que es van fer servir quinze tones de glaç per empaquetar-los i enviar-los al mercat.

La història del colom migratori va finalitzar tràgicament quaranta anys més tard, el 1914, any en què la Martha, l’últim exemplar supervivent de l’espècie, va morir al zoo de Cincinnati. Els esforços per protegir les últimes colònies salvatges havien fracassat. Les poblacions estaven disperses i no aconseguien establir colònies de cria. Els intents per criar els pocs exemplars en captivitat en zoos no reeixien, probablement pel costum d’aquesta espècie de nidificar només en grans colònies.

La història del colom migratori és el paradigma de la barbàrie humana.

La cobdícia, la insensatesa o, senzillament, l’estupidesa, havien portat a l’extinció una espècie que semblava indestructible, un mannà caigut del cel. La del colom migratori és una de les moltes històries d’espècies animals extingides per culpa de l’acció de l’home i és especialment colpidora perquè va recaure sobre l’ocell que es considera que ha estat el més abundant sobre la capa de la Terra en temps històrics, amb una població estimada de 5.000 milions d’individus.

El dodo era un ocell no volador, maldestre en caminar, i semblava un pollet gros i grassonet d’un metre d’alt i vint quilos de pes que vivia a l’illa Maurici, a l’oceà Índic.

arxiu

Hi ha un altre episodi negre en la història de la nostra relació amb la natura que val la pena recordar. És el cas del dodo (Raphus cucullatus).

El dodo era un ocell no volador, maldestre en caminar, i semblava un pollet gros i grassonet d’un metre d’alt i vint quilos de pes que vivia a l’illa Maurici, a l’oceà Índic.

Segons es pot veure en els dibuixos del segle XVII, just abans d’extingir-se, era un animal còmic i poc agraciat, segons els gustos estètics dels humans. De fet, es creu que el nom de “dodo” deriva de l’holandès “dodoor”, que significa ‘gandul’, ‘indolent’, o de la paraula portuguesa “doudo”, que vol dir ‘simple’ o ‘babau’. Fos qui fos qui el va batejar, també va ser qui el va exterminar.

Els portuguesos van arribar a Maurici per primera vegada l’any 1505.

A partir d’aquell moment, l’illa es va convertir en un punt de parada de vaixells que feien la ruta cap al subcontinent indi. Els mariners, després de duríssims mesos de penúries a la mar, van trobar en aquest ocell rodanxó i beneit una presa facilíssima de capturar que els calmava la gana. Desembarcaven grups d’homes armats amb garrots que sortien darrere els dodos i els mataven d’un sol cop. Segons

els cronistes de l’època, aquestes partides arribaven a carregar al vaixell fins a cinquanta ocells, és a dir, la no menyspreable quantitat d’una tona de proteïna i greix. Els mariners amb més visió de futur conduïen ramats sencers de dodos vius cap al vaixell, on serien escorxats de mica en mica, a mesura que necessitessin consumir-los. En la “noble” tasca de portar una espècie a l’extinció, hi van col·laborar uns desagradables polissons dels vaixells, les rates, que, quan van saltar a terra, van trobar en els ous dels dodos un aliment saborós i, sobretot, fàcil d’obtenir. Els vaixells també portaven gats i gossos que tenien la missió d’exterminar rates i ratolins. Llàstima que, un cop a terra, decidissin que la carn de dodo era més gustosa que la dels rosegadors.

L’últim exemplar observat és del 1681. Més enllà d’aquesta data, hi han algunes citacions dubtoses que, en tot cas, no havien de servir per a canviar el destí de l’espècie.

Per acabar-ho d’adobar, el dodo no va comptar amb l’ajuda d’un Audubon, un Wilson o un Muir que en documentessin mínimament la biologia, tal com va passar amb el colom migratori. L’any 1600, només núm 353 - Abril 2012 n

arribaven mariners i rodamons pocapenes a la remota illa de Maurici, així que el dodo es va veure privat de ser estudiat com a espècie. És humiliant que després que l’home tingués contacte amb milers d’individus d’aquest ocell, no n’hi hagi cap exemplar naturalitzat, cap dibuix fiable científicament ni cap descripció detallada de l’anatomia de l’ocell. Només en resta un trist esquelet exposat al Museu d’Història Natural de Maurici, un parell de caps i peus a Oxford, Londres i Copenhaguen, així com una varietat d’ossos aïllats en les col·leccions d’alguns museus del món. Els estudis actuals sobre el dodo s’estan fent sobre fòssils, talment com si aquesta espècie hagués desaparegut fa milions d’anys. Com els dinosaures.

El dodo i el colom migratori, però, no estan sols en la llista d’extincions provocades per l’home. El gavot gegant va desaparèixer el 1844 després que se’n matessin centenars de milers; el segle XVIII va ser testimoni de la desaparició de desenes d’espècies de moa al Pacífic; en els anys 1870 i 1880, es calcula que es van matar més de cinc milions d’ocells per obtenir-ne plomes per als barrets de les senyores elegants cooperació catalana n

17 n

Premis FRG 2011 - 2n Premi Albert Pérez-Bastardas

arxiu

de l’època, i la llista pot continuar fins a 131 espècies d’ocells extingides des de l’any 1600, per no parlar de peixos, rèptils, amfibis i mamífers, com ara el conegut cas de la carnisseria del bisó americà durant la colonització de l’oest americà.

Però la desgràcia no ha vingut només en temps moderns. Des del mateix moment de l’aparició de l’Homo sapiens a la Terra, les coses van començar a anar malament per als altres habitants del planeta. Malgrat les llegendes urbanes sobre la integració amb la natura de molts pobles primitius, com ara els indígenes americans, aquestes societats ja havien provocat l’extinció de molts animals singulars.

Les primeres onades de colonitzadors de les illes del Pacífic havien provocat l’extinció de gairebé tots els ocells no voladors existents. El paleontòleg David Steadman ha demostrat que les illes del Pacífic van patir l’extinció de milers d’espècies d’ocells en temps anteriors a l’arribada dels europeus. Els maoris van liquidar moltíssims animals a Nova Zelanda; els indonesis van exterminar, fa 14.000 anys, els ocells elefant de Madagascar (uns pardalets de tres metres d’alçada i 400 kg de pes); i els polinesis van extingir com a mínim trenta-nou espècies d’ocells a Hawaii fa 1.500 anys, per no parlar de les extincions massives de fa 4.000 anys al Carib.

La barbàrie, però, va arribar al seu màxim amb el desenvolupament de la civilització a l’Europa occidental. n 18

cooperació catalana n

Val a dir que no tant perquè la societat fos especialment salvatge, sinó perquè la proliferació i l’ocupació de l’espai per part dels humans mai no havia arribat tan lluny: a partir del segle XVI i particularment durant el segle XIX, cada racó del món va ser explorat, conquerit, utilitzat i explotat en benefici propi. Els experts diuen que l’ésser humà està provocant la sisena gran extinció d’espècies en la història del planeta, comparable a la caiguda del meteorit que fa 65 milions d’anys va devastar la Terra i va extingir el noranta per cent de les espècies animals, entre les quals hi havia les dels famosos dinosaures.

Històries com la del colom viatger o el dodo ens demostren que els recursos naturals són limitats, encara que en determinats moments puguin semblar inesgotables. L’experiència ens ha fet veure que l’explotació d’aquests tindrà continuïtat –i que, per tant, ens en podrem beneficiar– només si ho fem de manera sostenible i pensant en el present, però sobretot en el futur.

El colom migratori i el dodo no van morir en va. El ressò popular que va tenir l’exterminació de molts animals fou cabdal en el naixement dels moviments conservacionistes de principis del segle XX fins als nostres dies. L’opinió pública no havia tingut mai com ara tantíssima sensibilitat per la protecció de la natura. Mai no s’havia tingut tant coneixement sobre la biodiversinúm 353 - Abril 2012 n

Foto esquerra: Bisó americà Foto dreta: Escull coralí.

El planeta Terra encara és un formidable tresor ple de vida que tenim el deure de preservar. tat del planeta. I mai no s’havien dedicat tants recursos materials a la protecció del medi ambient. I això, cal que ho aprofitem, cal que fem una crida a la implicació de tota la societat, dels governs i de les organitzacions de tota mena, però especialment de tots i cadascun de nosaltres, ja que només les sinergies dels 7.000 milions d’habitants del planeta ens poden salvar.

El planeta Terra encara és un formidable tresor ple de vida que tenim el deure de preservar. Tenim selves i deserts que corprenen els individus més insensibles, coralls farcits de peixos amb tots els colors possibles, insectes sense nom que la ciència encara no ha classificat i, en definitiva, milions de formes de vida que depenen completament del que fem nosaltres. Conservem-les. Els ciutadans del segle XXI ja no gaudirem d’allò que ja no hi és, d’aquells que han estat vençuts. Ja no tindrem la sort que van tenir persones com John James Audubon, que es van endur a la tomba el record dels grans dies dels coloms migratoris, aquells dies en què milions d’ocells enfosquien el sol, aquells dies en què la natura, orgullosa, lluïa en la seva màxima esplendor. n

Història del Cooperativisme

El cas de les farmàcies populars, cooperatives i mutuals a la Catalunya de principis del segle XX Ignasi Faura i Ventosa Fòrum Economia Social L’any 1904, es constituí, a la capital

de Catalunya, la Societat Cooperativa de les Farmàcies Populars de Barcelona amb l’objectiu de subministrar als seus associats tota mena de medicaments, articles ortopèdics i altres objectes curatius, en les millors condicions possibles de preu i qualitat, obrint tantes farmàcies i laboratoris com fossin convenients, segons l’article primer dels seus estatuts socials. Fou una iniciativa econòmica i social radicalment innovadora.

Podien associar-se a la societat, mitjançant l’adquisició de títols de subscripció, les entitats de socors mutu, les de beneficència i aquelles que, segons el parer del Consell d’Administració, s’adeqüessin a l’esperit dels estatuts. També s’hi podien associar les persones físiques que així ho desitgessin i que adquirissin títols de participació, si bé la participació en el Consell quedava reservada a les entitats sòcies.

Els excedents dels exercicis econòmics, segons els estatuts socials, es repartien de la manera següent: el 50% a fons de reserva o capital col· lectiu, el 5% als empleats, el 25% a les entitats associades i el 20% als socis consumidors, a prorrata: proporcionalment a la participació de cadascun.

Prengué la iniciativa de promoure les farmàcies populars en Joan Salas Anton, republicà, advocat, dirigent de la cooperativa La Sabadellenca, director de la Revista Cooperativa Catalana i primer president de la Junta Promotora de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya. En l’article titulat “Farmàcies Cooperatives”, publicat al número 1 de la revista, el maig del 1899, proposava ja la col·laboració de les societats

L’aparició de les farmàcies cooperatives va topar amb els interessos dels farmacèutics i el conservadorisme polític.

arxiu

de socors mutu i cooperatives en la constitució de farmàcies a partir dels fons de les societats de socors mutu, i aportava com a exemple l’experiència reeixida de les farmàcies cooperatives de Bèlgica i Suïssa.

A començaments del segle XX, diferents factors estimulaven aquesta experiència: la dificultat d’accedir als medicaments com a resultat de les baixes retribucions dels obrers i dels membres de les classes populars en general, les difícils condicions de vida i de subsistència de la majoria de la població amb inexistència de cobertures sanitàries publiques, i el desenvolupament de

les ciències farmacològiques i del procés d’industrialització i comercialització dels medicaments.

L’aparició de les farmàcies cooperatives va topar amb els interessos dels farmacèutics i el conservadorisme polític. En Salàs Anton presentà, l’any 1902, en nom de les set societats de socors mutu que la van promoure, la sol·licitud per obrir la Societat Cooperativa de les Farmàcies Populars, que no va ser inscrita al Govern Civil fins al 1904, i l’autorització per obrir la primera botiga no arribà fins al 1907. El mateix succeí amb l’intent d’obrir una farmàcia a Madrid per una mutualitat obrera.

La primera farmàcia s’obrí, l’any núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

Flascons de farmàcia de finals del segle XIX (Farmàcia Balvey - Museu de Cardedeu).

19 n

Història del Cooperativisme

arxiu

1907, al carrer Arc de Sant Cristòfol, a tocar del carrer de Sant Pere més baix, amb un notable èxit. Al cap d’un any, es va traslladar al carrer Escudellers Blancs. El 1910, s’obrí la farmàcia de Sants, a la mateixa carretera de Sants, i posteriorment la del barri de Sant Martí, al passeig del Triomf número 26, i una altra a Sant Andreu, de la qual no es coneix l’adreça exacta. Aquesta darrera va haver de tancar poc després i en lloc d’aquesta s’obrí la d’Horta, gràcies a la col·laboració de la important cooperativa de consum d’aquell barri, L’Avantguarda Obrera. Les Farmàcies Populars s’integraren en la Cambra Regional de Cooperatives que tant les havia defensades.

Els gerents de cada establiment eren farmacèutics titulars. Pels seus resultats, destacaven la de Sants, gestionada pel farmacèutic Sr. Dou. L’any 1912, van poder obrir el Dipòsit Central, seguint l’exemple belga i preveient l’obertura en altres barris.

Les Farmàcies Populars de Barcelona arribaren a agrupar com a sòcies vuitanta-set societats entre mutualitats i cooperatives, a més de la Quinta de Salut La Aliança i l’Associació d’Auxiliars de Farmàcia, i més de dos-cents socis individuals. Se’n coneix activitat fins a l’any 1926. n 20

cooperació catalana n

Foto esquerra: Joan Salas Anton Foto dreta: Recreació d'una farmàcia d'època.

núm 353 - Abril 2012 n

A Mataró també es donà un actiu procés per constituir la Cooperativa de Farmàcies Populars de Mataró, que l’any 1909 presentà els estatus a Governació, sense aconseguir-ne l’aprovació, a causa de l’activa oposició dels farmacèutics. No obstant això, romangué oberta un quant temps, ja que es documenta que va emetre moneda cooperativa l’any 1911. També consta que la cooperativa de consum La Protectora oferia directament aquest servei farmacèutic. L’any 1913, divuit entitats mutualistes, obreres i cooperatives van promoure una societat civil per tal d’intentar aconseguir la creació d’una cooperativa farmacèutica.

Davant els reiterats entrebancs per impedir l’obertura de les farmàcies cooperatives, la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears es dirigí al president del Consell de Ministres, el dia 1 de març del 1908, per sol·licitar l’autorització legal per poder obrir farmàcies per part de les cooperatives i mutualitats. Aquest requerí un informe a l’Instituto de Reformas Sociales, que dictaminà positivament la sol· licitud presentada, dictamen que fou recorregut pels farmacèutics, si bé el mateix Instituto el va ratificar a favor de les cooperatives.

arxiu

La resistència dels farmacèutics continuà a totes les poblacions on s’intentava obrir farmàcies cooperatives o mutuals. L’any 1913, s’engegà una nova campanya estatal per demanar al Ministeri de Governació el tancament de les farmàcies obreres, i el 19 de maig del 1914 es dictà una Reial ordre que prohibia que les cooperatives o mutualitats obreres tinguessin farmàcies. Tot i que l’ordre no es va complir a la pràctica, va dificultar seriosament l’expansió d’aquestes entitats. La premsa se’n va fer ressò parlant de lluita de classes en l’àmbit farmacèutic, davant l’amenaça d’una vaga general corporativa dels farmacèutics.

Tolerància i tensió s’entrecreuaren durant aquells anys, amb continus debats en els plens dels ajuntaments que havien de donar les llicències d’obertura a les noves farmàcies, la qual cosa provocà forts enfrontaments entre els regidors republicans, en general favorables a les cooperatives, i els de la lliga regionalista que defensaven els interessos dels farmacèutics.

Als inicis dels anys vint, esclatà un ampli debat en el si del moviment cooperatiu català en relació amb la conveniència d’obrir mes farmàcies populars o bé de promoure direc-

tament la constitució de serveis de farmàcia des de les mateixes cooperatives de consum. Així, en el Congrés Nacional de Cooperatives celebrat a Madrid el maig del 1921 s’aprovà, en les conclusions, la creació de dispensaris, farmàcies i escoles per part de les cooperatives de consum, tot demanant una legislació que permetés que les cooperatives de consum i de producció poguessin obrir serveis farmacèutics pel seu compte, regentats sempre per un titular farmacèutic.

En la mateixa línia, durant la reunió de la Federació de Provincial de Cooperatives de Barcelona, el doctor Boada defensà que les cooperatives de consum tinguessin dispensari mèdic i servei de productes farmacèutics, atès l’egoisme i abús dels farmacèutics. Sembla que així succeí en alguns casos, si bé no hi ha documentació respecte a això.

A l’agost del 1928, es va constituir, aquesta vegada per una vintena de farmacèutics, la cooperativa de consum, producció i crèdit Federació Farmacéutica amb la finalitat d’adquirir productes a millor preu, distribuir-ne entre els socis i produir-ne, per tal de poder competir en un sector cada vegada més mercantilitzat.

Als anys trenta, van aparèixer farmàcies cooperatives a Sabadell, Igualada i altres poblacions, relacionades amb les societats de socors mutus o germandats locals.

Va tenir una importància especial la Cooperativa Sanitaria Farmàcia Mutualista.

El 1931, es constituí a Mataró la societat Cooperativa Sanitària La Humanitat per oferir serveis farmacèutics i d’altres de caire sanitari, promoguda per diverses entitats obreres i populars de la ciutat, entre les quals hi havia les societats de socors mutus El Progrés, La Marinera, La Igualtat Universal, La Moderna Fraternitat; les cooperatives Unió de Cooperatives de Mataró, La Estrella, La Llavaneres, La Mataronesa; i la mutualitat sanitària L’Aliança Mataronina, que poc després se’n separà. La societat fou activa fins que fou decomissada per la dictadura franquista.

A Sabadell, la Federació de Ger-

mandats obrí un establiment farmacèutic al carrer de Gràcia, que va ser clausurat amb la dictadura de Primo de Rivera l’any 1925, tot i que es reobrí posteriorment. L’any 1934, amb el triomf de les dretes i la pressió del Col·legi de Farmacèutics, fou clausurada la farmàcia del Casal Mutualista de les germandats, i reoberta l’any 1936 amb el triomf del Front Popular.

Amb la República, la Llei de cooperatives del 1931 va reconèixer les sanitàries com a cooperatives de consum, i els va permetre tenir farmàcies i laboratoris de producció, sota la direcció d’un titular, amb les condicions de no retribuir l’interès al capital social, no efectuar retorns per excés de percepció i que els excedents s’apliquessin al fons de reserves irrepartibles i a obres socials de caràcter sanitari. La Llei de cooperatives de la Generalitat de Catalunya de l’any 1934 va recollir els mateixos preceptes. De fet, en una norma i en l’altra va intervenir activament el dirigent cooperativista Joan Ventosa i Roig, farmacèutic, que també col·laborà amb la cooperativa Federació Farmacèutica.

L’any 1934, s’enverinà el debat sobre les farmàcies cooperatives o mutuals, i la Conselleria d’Economia intentà forçar un diàleg, que no reeixia, entre el Col·legi Farmacèutic i la Federació de Cooperatives.

Això donà com a resultat la constitució d’un front únic en defensa de les farmàcies cooperatives contra els farmacèutics, format per la Federació de Societats de Socors Mutu de Catalunya, Vila de Salut L’Aliança, Federació de Cooperatives de Catalunya, Unió i Defensa de les Germandats de Catalunya, Cooperativa Sanitària L’Aliança Mataronina, Cooperativa Sanitària La Humanitat de Mataró, Cooperativa Sanitària Farmàcia Mutualista d’Igualada, Cooperativa Sanitària Casal Mutualista de Sabadell, Cooperativa Sanitària Germanor de Badalona i Cooperativa Sanitària L’Aliança de Canet de Mar. L’enfrontament polític i social s’extremà amb l’aixecament militar feixista de Franco, que va fracassar a Catalunya l’any 1936, i donà preponderància als Comitès Antifeixis-

arxiu

tes i a l’onada de col·lectivitzacions d’indústries i comerços. Moltes farmàcies foren decomissades fins que el Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat va alliberar els petits negocis i tallers de la col· lectivització i retornaren a una certa normalitat, com així succeí també a la cooperativa dels farmacèutics, la Federació Farmacèutica, gràcies, en gran part, a en Ventosa i Roig, que defensà l’autonomia de les cooperatives a la Comissió de Col· lectivitzacions, posició que mantenien tant ERC com el PSUC. De fet, les cooperatives van quedar sota el control directe del Consell Superior de la Cooperació. A partir del 1939, la dictadura franquista tallà d’arrel aquesta experiència, encara avui arrelada a diferents països de la Unió Europea, en especial Bèlgica. n

Carrer Escudellers de Barcelona l'any 1962.

Bibliografia: Estatutos de la Sociedad Cooperativa de las Farmacias Populares de Barcelona.

Discurs presentat a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona sobre les Farmàcies Populars per la Dra. Iris Abril Figuerola i Pujol. Barcelona, 1993.

L’Avenir de la Mutualitat, núm.

218 (1934).

Revista Cooperativa de Catalunya, núm. 1 del 1899, i anys posteriors.

Rivas Moreno, Francisco.

La mutualidad y los asalariados...

València: Impremta de F. Vives Mora, 1909 (Biblioteca de la Cooperativa; 5).

núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

21 n

Legislació cooperativa

La Llei de cooperatives catalana i les cooperatives de serveis: Una adaptació convenient Jose Manuel Luna Barasoaín. Advocat. Soci del bufet Duran-Sindreu, Assessors Legals i Tributaris Ricard Garcia Orcera. Advocat. Director de l’Àrea Consultoria Fiscal del bufet Duran-Sindreu, Assessors Legals i Tributaris Carme Setó Olivé. Advocat. Responsable de l’Àrea Dret Mercantil del bufet Duran-Sindreu, Assessors Legals i Tributaris Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya (SERVICOOP) La promulgació de la Llei 18/2002, de

cooperatives de Catalunya, va significar una innovació rellevant, amb la incorporació d’una reglamentació detallada, més adaptada a la Llei estatal i amb la finalitat de dotar de més flexibilitat el règim econòmic i estatutari.

No obstant això, la pràctica quotidiana ens ha permès constatar que continuen existint determinades qüestions que porten problemes reals a les cooperatives catalanes de serveis i en ocasions les situen en una situació desavantatjosa en relació amb altres societats no cooperatives amb les quals competeixen en el mercat.

Segons la nostra opinió, hi han certs aspectes que podrien ser millorats i facilitarien la relació entre les cooperatives de serveis, els seus socis i especialment tercers, com ara l’administració tributària o les empreses no cooperatives de la competència. Esmentarem a continuació algunes propostes de modificació.

Des del punt de vista mercantil, s’ha d’aconseguir que la norma sigui flexible i es pugui adaptar a les noves situacions i problemàtiques. A causa de l’increment en la tramitació de concursos de creditors en aquests últims temps, es posa de manifest una clara contradicció entre l’actual Llei de cooperatives i la Llei concursal. Aquesta contradicció es troba en el règim que s’estableix als efectes econòmics de la baixa i, en concret, el que es disposa en el punt b de l’apartat 2n de l’article 20è.

La problemàtica sorgeix quan un soci de la cooperativa entra en concurs de creditors, ja que, en aplican 22

cooperació catalana n

servicoop

ció de la Llei concursal, el capital social del soci es considera com un bé integrant del seu actiu, i els deutes que té amb la cooperativa, com un deute concursal. Així doncs, d’acord amb l’article 58 de la mencionada Llei concursal (que prohibeix expressament la compensació de crèdits i deutes del concursat), si un soci de la cooperativa en concurs es vol donar de baixa d’aquesta, es pot considerar, i així passa a la pràctica, que les quantitats que la cooperativa ha de retornar-li no poden compensar-se amb el deute concursal que té el soci, sinó que aquelles s’hauran d’utilitzar per pagar de forma proporcional tots els creditors.

Per tant, per a evitar aquestes situacions, seria adequat que la Llei de cooperatives actual establís algun tipus de sistema pel qual, en cas de baixa, el crèdit del soci davant de la cooperativa no es meritaria fins núm 353 - Abril 2012 n

al moment en què el soci hagués liquidat tots els seus deutes socials, i pel qual, sobre els imports que cal reemborsar al soci, s’establís una pignoració a favor de la cooperativa.

Un altre aspecte que genera inseguretat jurídica, per falta de regulació a la Llei catalana de cooperatives actual, és la falta d’indicació en aquesta de les conseqüències que es poden produir en relació amb la cooperativa derivades de les operacions societàries que es porten a terme entre els seus socis. Seria adequat determinar els efectes que es generen sobre les aportacions, els deutes o els socis que es poden veure afectats per una operació societària que comporti la seva dissolució i, per tant, l’extinció de la seva personalitat.

Així mateix, seria convenient determinar en la norma els efectes i els requisits que es generarien respecte

servicoop

al tercer successor de la posició jurídica de l’antic soci, tant en el supòsit de complir com en el de no complir els requisits de realització de l’activitat cooperativitzada per tal de poder ser soci de l’entitat.

Les cooperatives de serveis de vegades es troben amb dificultats per a incorporar nous socis de ple dret, i podria ser oportú regular en la Llei altres figures com ara el soci temporal o de durada determinada, que permetin accedir a les condicions com a soci sense complir totes les obligacions. D’aquesta manera es podria dotar la cooperativa de més competitivitat i flexibilitat en la captació de socis.

Un altre aspecte que, al nostre entendre, podria ser revisat és l’obligació de nomenar interventor de comptes quan la cooperativa ja té la de nomenar auditor de comptes.

La figura de l’interventor de comptes està pensada per a donar més garantia als socis, ja que suposa que un soci, actuant com interventor, ha revisat els comptes de la cooperativa. Però creiem que l’actuació de l’interventor es fa innecessària si la cooperativa té l’obligació de nomenar un auditor de comptes, que és un professional independent amb més alta qualificació que un soci per a revisar els comptes i que elabora un informe que compleix el mateix objectiu de garantia que el de l’interventor.

D’altra banda, la dotació obligatòria al Fons de Reserva Obligatori actua de vegades com un impediment per a les cooperatives si la comparem amb les obligacions de les societats no cooperatives. Una societat mercantil té l’obligació de dotar una reserva legal irrepetible, però els im-

coop57

ports mínims de dotació d’aquesta reserva són inferiors als de les cooperatives en relació amb el Fons de Reserva Obligatori. La nostra opinió és que les cooperatives haurien de tenir més flexibilitat a l’hora de fixar en els seus estatuts els percentatges de dotació mínima per dotar-les de major competitivitat. Així mateix, en moments de dificultat econòmica com els actuals, es podria revisar la possibilitat d’imputar al Fons de Reserva Obligatori la totalitat de les pèrdues originades en un exercici, en lloc del 50% que preveu la Llei com a màxim.

Des del punt de vista de la fiscalitat de les cooperatives, hem de ser conscients que aquesta matèria no pot ser objecte de regulació per part de la norma mercantil autonòmica (Llei de cooperatives), ja que les qüestiones tributàries que afecten aquest tipus de societats estan subjectes la Llei estatal 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.

Ara bé, això no significa que, en certa mesura, la norma autonòmica no pugui incidir en determinats aspectes que suposin una més gran seguretat jurídica per a les cooperatives catalanes precisament en qüestions relacionades amb la seva fiscalitat.

En aquest aspecte, hem de destacar la problemàtica que es genera a la pràctica amb el Fons d’Educació i Promoció (FEP); una problemàtica que recentment s’ha incrementat amb les darreres inspeccions que s’estan duent a terme amb l’únic objectiu de comprovar la correcta aplicació i destinació del Fons esmentat.

Recordem que és la Llei de cooperatives autonòmica la que regula la dotació, així com el destí d’aquest núm 353 - Abril 2012 n

FEP. En efecte, en l’actual redacció de la Llei 18/2002, l’article 69 és el que disposa quines són les finalitats a les quals caldrà destinar el FEP. Ara bé, aquesta regulació entenem que hauria de ser millorada i, fins i tot superada, en els aspectes següents: per una banda, haurien de recollir-se les destinacions que a la pràctica estan donant les cooperatives a aquests fons, tot actualitzant els conceptes legalment previstos a la realitat de les entitats; i, d’altra banda, caldria reduir la inseguretat dels conceptes jurídics indeterminats utilitzats en l’actual redacció de la norma. Podria ser convenient incorporar com a testi reconegut la realització d’activitats de foment del cooperativisme entre els mateixos socis i treballadors, les celebracions anuals amb els socis, activitats de participació de la cooperativa en entitats cooperatives o no cooperatives destinades al foment del cooperativisme, etc.

En aquest sentit, hem de recordar la importància que té aquesta correcta o incorrecta aplicació ajustades a la legalitat en la pèrdua de la condició de cooperativa fiscalment protegida (pèrdua del règim fiscal especial de les cooperatives).

En definitiva, creiem que la Llei de cooperatives hauria d’incorporar determinades modificacions que permetin millorar en part la competitivitat de les cooperatives i la seva imatge en el mercat en relació amb les societats mercantils. I això, especialment en moments com els actuals, en què les cooperatives poden ser una bona eina per a afrontar la crisi econòmica en un marc de solidaritat en la relació soci-societat. n cooperació catalana n

23 n

Ressenya

La vida de Josep Castaño: Un tros de la història social de Catalunya Joaquim Ferrer

Arrosseguem des de fa anys un

retard en el que es la descripció i la difusió del que ha estat i és la història social de Catalunya. Fins i tot ara que des de fa dècades no hi ha cap problema per a la publicació, continua sent insuficient l’esforç que es dedica a explicar aquesta part fonamental del poble de Catalunya.

Així, es dóna sovint la situació que, si no escrivim nosaltres la nostra pròpia història social o no ho fem de manera suficient, ens l’escriuen d’altres, des de fora, i amb visions superficials que ens situen com a fenòmens marginals.

Així doncs, ens cal reconèixer que tenim la clara responsabilitat, el deure, d’explicar i difondre el que ha estat la història social de Catalunya.

Aquest dèficit és més sorprenent perquè justament la nostra història social és àmplia i densa. Té els seus orígens en les primeres dècades del segle XIX, amb les cooperatives i associacions d’ajuda mútua, continua amb els ateneus, escoles i sindicats com ara les “Tres Classes del Vapor”, i, ja al segle XX, amb sindicats moderns i cooperatives. Per a comprendre millor on som i cap on volem avançar, necessitem que s’expliqui de manera ben clara el que són els nostres antecedents.

En aquesta línia de fer present la història social de Catalunya, acaba de publicar-se un llibre que ens serà útil. És una biografia de Josep Castaño i Colomer (1931-2000), un home íntegre, un militant de la justícia social i un treballador responsable que de jove fou un destacat element de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), i posteriorment un dels fundadors de l’editorial Nova Terra i membre del Patronat de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona; que participà n 24

cooperació catalana n

en la fundació i la consolidació de Convergència Democràtica de Catalunya; que a la Generalitat de Catalunya es va responsabilitzar de les cooperatives; i que va ser un dels impulsors de la Fundació Roca i Galès i de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperativista.

Aquestes són algunes de les dades que emmarquen la biografia de Josep Castaño que ha elaborat Pilar Porcel, diplomada en treball social. És un treball fet a fons i que explica detalladament, i sovint amb escrits del mateix biografiat, els seus propòsits, les dificultats i els encerts, i la voluntat constant de seguir donant testimoni d’honestedat i d’afany per la justícia social.

El subtítol d’aquesta biografia de Josep Castaño i Colomer, “La responsabilitat i el compromís el portaren al cooperativisme (19312000)”, és ben cert, i també ho seria un que digués: “Testimoni de lleialtat i solidaritat vers els altres”.

La vida diària, amb el seu brogit, les tensions i els impactes publicitaris, el soroll de les polèmiques i la pluja informativa ens dificulten, a vegades, el veure el que és la base i la força transformadora del món que rau en les conviccions de cada persona i en la seva capacitat d’aguantar-les i de fer-les normes de vida. Castaño fou un testimoni positiu que aquesta biografia de Pilar Porcel ens ajuda a descobrir.

Llegint les seves pàgines ens adonem que no fou fàcil mai aplicar les conviccions d’honestedat i solidaritat, però també veiem que sí que és possible fer-ho i que és el que realment fa avançar el món.

La biografia de Josep Castaño i Colomer és una prova del tipus de llibre que ens cal per a donar a conèixer tants i tants testimonis que han fet la història social de Catalunya. Aprofitem-la i fem-la conèixer. n núm 353 - Abril 2012 n

Porcel, Pilar. Josep Castaño i Colomer. La responsabilitat i el compromís el portaren al cooperativisme (1931-2000). Barcelona: Impuls a l’Acció Social, 2011 (Llibres a Punt; 7).

Pensem-hi

Mentides estúpides i mercat de cotxes de segona mà Santos Hernández

Com vostès sens dubte recordaran,

allà pels anys setanta, Richard Nixon, president dels Estats Units d’Amèrica, va protagonitzar un escàndol de tal categoria que va haver de dimitir del seu càrrec, abans que no li’n desposseïssin. Doncs resulta que una de les campanyes que durant aquell període van fer-se en contra seva va consistir, per tal de subratllar la poca confiança que es mereixia, en la publicació de la seva fotografia amb una pregunta que deia “Compraria vostè a aquest home un cotxe usat?”. I és que Nixon havia gosat mentir públicament, que es veu que és una cosa que al poble nord-americà, mira, li sembla d’allò més lleig.

A ca nostra, la cosa és diferent. Un dia d’aquests, en una vinyeta del deliciós ninotaire Ferreres, (en cito el text de memòria, però responc de la seva veracitat intrínseca) la senyora Merkel preguntava, suspicaç, al president del govern espanyol: “Mariano: no m’estaràs enganyant amb els comptes, oi?” I aquest responia, “Oh, no, senyora. Jo a vostè no gosaria mentir-li mai. Jo només menteixo a Espanya, perquè allí, encara que menteixis i ho sàpiguen, et voten igual”. A nosaltres, ben cert, ens menteixen amb tota la barra i es queden tan amples. Ves. No fa gaire, amb la conya aquesta de presentar-nos “amb transparència” el que ens costa la família reial, aprofitaven per dir-nos als diaris que el senyor Rajoy cobrava –em sembla que deien– 4.180 € al mes.

Una mentida estúpida, perquè n’hi ha prou amb donar un cop d’ull al google per llegir-hi que cobra una mica més del doble d’aquesta xifra.

Però, de fet, continuem amb les mentides ximples: és que algú es creu, de debò, que el president del govern d’Espanya cobra 9.000 € al mes? Poques setmanes abans, en plena campanya electoral, llegíem

arxiu

que la senyora Chacón havia dit que ella no cobrava més que el seu sou de ministre, de 1.800 € mensuals.

Una altra mentida ximpleta que ens etzibaven, perquè al mateix google és fàcil de trobar que el sou dels ministres és de poc menys de 6.000 € mensuals. I així continuem amb les mentides de poc nivell: és que entre nosaltres algú pot creure’s que un ministre d’Espanya visqui d’aquest sou? Per tal de continuar amb la cosa: algú es creu, de veritat, que un membre del congrés espanyol cobri, senzillament, 3.000 € al mes?

Home, si us plau.

El senyor Rajoy, abans de les eleccions, va fer-se un tip d’assegurar a tothom que no apujaria els impostos. Va arribar a dir-nos-ho fins i tot durant el discurs d’investidura! Se’n recorden, vostès?

I l’últim capítol, fins ara, ha estat la firma d’aquest tractat europeu que fixa les obligacions, en relació amb els dèficits respectius, dels diferents estats d’Europa. Estipula el màxim de dèficit que cada estat ha de respectar i diu que l’incom-

pliment mereixerà penalitzacions, i tot el que vostè vulgui. Doncs, poques hores després, el senyor Mariano Rajoy diu que Espanya no complirà aquest acord i que mantindrà un dèficit superior. Jo, com que la lògica política és un camp que depassa la meva capacitat intel·lectual, ignoro si aquesta actitud seva resultarà beneficiosa per a ell, o per al seu govern, o per al seu país. Ho ignoro. Però, filla, quina prova d’honestedat! Oblidis, si pot, que es tracta d’un president de govern: preguntis només en què pensaria vostè d’una persona que firmés un contracte amb vostè amb el propòsit decidit d’incomplir-lo l’endemà. Caram.

Estàvem parlant de confiança. Així que, vejam: li compraria vostè un cotxe usat al senyor Rajoy? Confiança? Jo no hi aniria, amb ell, ni a prendre un cafè al bar de la cantonada. Em moro de vergonya tan sols d’imaginar que al petit bar de la meva cantonada poguessin pensar-s’hi, ni per un moment, que el senyor Rajoy fos amic meu. n núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

25 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Análisis de las buenas prácticas del Grupo Temático Nacional de Igualdad de Oportunidades (2004).

EQUAL. 2.

Anuario de la economía social. CEPES. Madrid, 2001.

3.

Berthelot, Martine. Juifs de Catalogne. Jueus de Catalunya i altres contribucions a l’estudi dels judaismes contemporanis. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 2011.

4.

Cuando se trata de personas, las cooperativas llevan la iniciativa. Madrid: COCETA, 2010.

5.

Guia per al disseny i la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats a les empreses. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

6.

La iniciativa legislativa popular. Guia d’ús.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

7.

El libro blanco de la economía social en el Principado de Asturias. Oviedo: Fundación para el Fomento de la Economía Social, 2003.

8.

Mesures de Foment Cooperatiu, núm. 4: “Aproximació a les cooperatives de treball”.

Barcelona: Cooperatives de Treball de Catalunya, 2003.

9.

Petita història de l’estadística. Núm. 225.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Editorial Mediterrània.2007.

10.

Quaderns de Vilaniu, núm. 57 (especial Mare de Déu de la Candela). Valls: IEV, 2010.

11.

Quilis, Ramon. Menors: Estudis sobre la infància maltractada. Barcelona: Amarantos,1988.

12.

Quilis, Ramon. Etiologia i factors de risc.

Barcelona: Amarantos,1990.

13.

Quines reformes per a la Unió Europea del segle XXI. Perelada: Patronat Català Pro Europa, 2000.

14.

Una realidad en crecimiento. Las cooperativas de trabajo asociado en la iniciativa social. Madrid: COCETA, 2001.

15.

Trabajo, temporalidad y empresas de trabajo temporal en España. Madrid: AGETT, 2001.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns a dijous de 9:30 a 13:30 h. dimarts i dijous de 16 a 19 h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès va rebre una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 353 - Abril 2012 n

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblio­ teca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

Compartir Núm. 85. Gener-març del 2012. Barcelona www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop Revista trimestral publicada per la Fundació Espriu en llengua catalana. Destaquem aquest número per la rellevància que donen a l’Any Internacional de les Cooperatives. A l’editorial reprodueixen unes declaracions que va fer que el president de la ONU en què subratllava el gran paper que tenen les empreses cooperatives en la nostra societat i en el moment actual. A les seccions de la revista dedicada a qüestions mèdiques, es parla de la cirurgia laparoscòpica, la neurologia, la migranya, els mals de cap. Els segueixen una sèrie de notícies relacionades amb actes, jornades, cursos, intervencions etc. A la secció de cooperativisme, hi ha l’article “Cooperatives i desenvolupament”, un breu resum d’una conferència portada a terme dins el marc de l’Assemblea General de l’ACI; i a l’article següent es descriuen els actes, reunions, reconeixements i intervencions de les jornades d’aquesta Assemblea que va tenir lloc a Mèxic. A “L’ONU inaugura el 2012 cooperatiu” s’explica que el moviment cooperatiu internacional i l’Assemblea de les Nacions Unides promouen l’Any Internacional de les Cooperatives. A “Fons cooperatiu per al desenvolupament” es diu que el moviment cooperatiu ofereix un fons d’inversió de 50 milions de dòlars per crear noves cooperatives en països en vies de desenvolupament. L’article “Barcelona amb les cooperatives” presenta la declaració institucional que ha fet l’Ajuntament de Barcelona de suport a l’Any Internacional de les Cooperatives. Més avall hi han les seccions “Agenda” i “Bústia”, uns articles dedicats a Gaudí i la Sagrada Família, una entrevista a Joan Rigol, un poema, un article que fa referència a les màscares venecianes i un text dedicat a Salvador Espriu. n

Le Coopérateur The Atlantic Cooperateur Núm. 1. Gener-febrer del 2012. Moncton (Canadà) www.theatlanticco-operator.coop subscriptions@theatlanticco-operator.coop Revista de cooperativisme editada per l’associació del cooperativisme canadenc. És de periodicitat bimestral i està escrita en anglès i francès. A l’article d’abans de l’editorial, es comenta el fort augment de fusions de caixes de crèdit que hi ha hagut a Canadà i la disminució dels consells d’administració. L’editorial es titula “Explotar el potencial de l’AIC 1012” i parla d’aquests any, com d’un any especial i important. Segueix una entrevista a la nova directora general de l’associació de cooperatives del Canadà, continua amb la secció de notícies, totes relacionades amb el món cooperatiu. A continuació hi ha la secció “Qüestions monetàries”. Més avall, “L’opinió”, amb l’article “Els esforços col·lectius per un bé comú”, que presenta un circ cooperatiu que es dedica a ensenyar i instruir, a més de fer espectacles per al públic. L’article “Economitzar en energia és protegir el medi ambient” parla d’una empresa que es dedica a adaptar les llars per poder aprofitar més les energies per tal de preservar el medi ambient. A l’escrit següent l’autora fa un recorregut històric i social del moviment cooperatiu a Anglaterra; aprofundeix en els moments viscuts pels pares del cooperativisme, tant en l’àmbit social com en l’econòmic i el polític. El títol reflecteix molt bé el contingut: “Els pioners de Rochdale: els pares del moviment cooperatiu”; descriu el moment de transformació de l’Anglaterra d’aquell temps, el període de progrés que es va viure, l’obertura del magatzem i la font d’inspiració que va portar els pioners a l’èxit. La revista acaba amb les opinions de diferents personalitats canadenques relacionades amb cooperatives sobre la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives; l’obituari, i la secció “L’últim mot”, amb l’article “Pensem en el «somni nacional»”. n núm 353 - Abril 2012 n

cooperació catalana n

27 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

17

GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peiró i Belis

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton

Col. Cooperativistes Catalans, 17 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

“... I nc e rt e s s es , dubt es , pr oblemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores •C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal

GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.coop www.cevagraf.coop