Issuu on Google+

351

Febrer 2012 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Iniciativa cooperativa Les nostres cooperatives: Norai-Raval SCCL: amarrador cooperatiu. Entrevista: David Pardo, director general de Fedefarma.


351

Febrer 2012 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 13 / ENTREVISTA

4 / TORNAVEU

Gemma Huerta, sòcia d’Aposta, Escola Empresarial Cooperativa. 5 / EDITORIAL

Iniciativa cooperativa. 6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

La internacionalització de les cooperatives. Confederació de Cooperatives de Catalunya

20 / ECONOMIA SOCIAL

David Pardo, Director general de Federació Farmacèutica, Sccl. Montse Pallarès Conversa en la que destaca la importància del model farmacèutic cooperatiu a Catalunya –amb el 70 % de farmàcies sòcies–, garant de l’actual model de proximitat i un dels millors models de farmàcia d’Europa.

29 anys d’artesania de qualitat: la cooperativa Teixidors. Ma. Lluïsa Navarro i Esteve Puigferrat

20

13

22/ ECONOMIA COOPERATIVA

Eines financeres del cooperativisme català. Raimon Gassiot

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Norai-Raval SCCL: amarrador cooperatiu. David Fernàndez Projecte cooperatiu integral que combina inserció laboral, dinamització econòmica local i responsabilitat social cooperativa, basada en la preservació cultural marítima i la recuperació de la seva gastronomia. En un any i mig ja és model per la gestió d'espais culturals.

10

25 / PENSEM-HI 16 / PREMIS FRG 2011 – GUANYADOR PREMI BENET VIGO

L’accessibilitat universal: un valor social en alça d’un dret democràtic. Meritxell Subirana L’article guanyador del Premi Benet Vigo d’articles sobre benestar social, tracta del valor social de l’accessibilitat universal, que és la voluntat democràtica de facilitar l’accés de tota la població a qualsevol àmbit, sigui arquitectònic, tecnològic o de coneixement.

Tots som una colla. Santos Hernández 26 / BIBLIOTECA

Donació de llibres Retalls Elisenda Dunyó

16 crèdits

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Taller artesanal de Teixidors, Sccl © Ma. Lluïsa Navarro. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

3n


Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Gemma Huerta Molina (Barcelona, 1972), llicenciada en pedagogia i coordinadora de formació a mida d’Aposta, Escola Empresarial Cooperativa

1 2 3

¿Què li sembla atractiu del cooperativisme? El fet que es tracta d’un model d’empresa basat en les persones i els valors. D’una banda, el soci és l’eix fonamental de la cooperativa, és qui participa en l’activitat cooperativitzada, en el capital, en la definició de les seves polítiques i dels seus objectius. A més, el cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors essencials que donen sentit a l’organització i que defineixen com ha de ser la relació entre els seus membres i amb el seu entorn. Estic convençuda que aquests valors, quan ens els creiem, ens permeten actuar amb coherència i afrontar amb garanties els principals reptes de futur.

n4

cooperació catalana n

¿Què no la convenç del cooperativisme? Un dels principis clau del model cooperatiu és la participació de les persones que integren l’organització, entenent que participar vol dir sentir-se part activa de la situació tot ajudant a construir el futur de l’organització. Són moltes les organitzacions que tenen definits els seus propis plans per a desenvolupar aquest principi de manera més o menys clara, i alguns d’aquests són ben complexos. Però també trobem altres cooperatives que per diversos motius no confien en els beneficis que els pot aportar la participació activa dels socis.

núm 351 - Febrer 2012 n

¿Com i quan va sentir a parlar per primera vegada de cooperativisme? Curiosament i sense ser-ne conscient, des de ben jove he tingut contacte amb diferents experiències cooperatives. En els seus inicis tampoc no em plantejava què significava aquesta fórmula i quines connotacions tenia, però el que sí que és cert és que sempre han estat projectes molt propers a la meva persona: l’associació de pares i mares ja gestionava la cooperativa escolar, on el material didàctic sortia molt més econòmic; la ferreteria de tota la vida, els jardiners, l’equip educatiu del casal, el grup d’habitatges de prop de casa meva, etc. Però no va ser fins que –ja incorporada al mercat laboral –vaig haver de dissenyar uns materials didàctics sobre el model cooperatiu, que vaig començar a entendre el significat del cooperativisme i la seva dimensió. I una cosa porta a l’altra, i ara ja fa sis anys que treballo a d’Aposta, Escola Empresarial Cooperativa, i en sóc sòcia de treball i me’n sento plenament part integrant.


editorial

Iniciativa cooperativa

Iniciatives cooperatives com la de Norai-

Raval, SCCL demostren que es pot trampejar la llevantada de l’actual conjuntura econòmica potenciant els eixos culturals, inseridors, econòmics i comunitaris en un bon amarrador cooperatiu. En parlem detalladament en el reportatge de “Les nostres cooperatives” d’aquest mes. També la cooperativa Federació Farmacèutica, des de l’amarrador cooperatiu, procura que no es trenqui ‘equitat del model farmacèutic català en un context de retallades en

sanitat i especialment en despesa farmacèutica. Ens ho explica àmpliament el seu director general a l’entrevista. I visitem la cooperativa Teixidors, que des de fa vint-i-nou anys teixeix iniciativa social cooperativa. Li dediquem, en homenatge, la portada. Finalment, la reestructuració del mapa financer català i estatal ens porta a cercar quines són les eines financeres del cooperativisme català, indispensables perquè l’economia cooperativa, social i solidària arribi a bon port. n

LA COBERTA/ Teixir iniciativa social en un bon amarrador cooperatiu. Foto: Taller artesanal de Teixidors SCCL © Ma. Lluïsa Navarro.

núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

5n


el nostre món

Centenari de la Cooperativa Falset-Marçà

Primera reunió del Consell Assessor del Cooperativisme

El passat 27 de desembre, va tenir lloc el primer acte amb motiu del centenari de la Cooperativa FalsetMarçà, que es commemora el 2012, i que culminarà el 12-12-12. En aquest primer acte, que va coincidir amb la Festa major d’Hivern de Marçà, l’Ajuntament va retre homenatge a totes les dones i homes que van contribuir el 1912 a la fundació del Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marçà, origen de l’actual celler cooperatiu de FalsetMarçà. Consistí en el descobriment d’una placa commemorativa al monument de l’entrada de Marçà i va comptar amb la presència de socis i treballadors de la Cooperativa, així com altres veïns. Va ser presidit per Jesús Torralba, alcalde de Falset; Josep Maria Piqué, alcalde de Marçà; Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, i Josep Maria Cots, president de la Cooperativa, (els dos darrers, a la foto). Per conèixer detalladament l’activitat de la Cooperativa, consulteu l’enllaç http://issuu.com/etim-online, o bé l’etiqueta #100anys al Twitter (@etimonline), una de les xarxes socials a través de les quals es dóna compte de l’activitat del celler. Més informació, també al seu web www.etim.cat. n

Artur Mas, president de la Generalitat, va presidir el passat 25 de gener la primera reunió del Consell de Cooperatives, que té com a objectiu fomentar la innovació, la cooperació empresarial i les aliances estratègiques per impulsar el creixement econòmic del sector cooperatiu. També hi van participar Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació; Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, així com Domènec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, i Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, que exerceix la presidència del Consell. El Consell Assessor del Cooperativisme està integrat per una trentena de representants d’empreses cooperatives amb reconeguda trajectòria en la gestió empresarial. Els seus membres es reuniran en ple com a mínim dos cops a l’any i desenvoluparan les seves tasques en grups de treball específics. Un dels primers d’aquests grups abordarà la recerca de noves fonts de finançament i, l’altre, les estratègies de foment de la competitivitat en les empreses de l’economia cooperativa. Actualment a Catalunya hi han 4.071 empreses cooperatives que ocupen més de 44.000 persones. Durant l’any 2011, es van constituir 113 noves cooperatives. n

n6

cooperació catalana n

núm 351 - Febrer 2012 n

Jornada Clade, la importància d’unir sentit a la cadena de valor Més de dos-cents empresaris i representants d’institucions públiques i privades van assistir, el 12 de gener, a la Pedrera de Barcelona, a la Jornada que organitza anualment el Grup empresarial cooperatiu Clade. A l’obertura de la Jornada, Miquel Àngel Oliva, president del Grup, va afirmar: “Adaptar-nos a l’entorn competitiu sense perdre les nostres senyes d’identitat és un repte permanent de les empreses del Grup i del Grup en si mateix. És un repte permanent traduir els valors en comportaments i reflectir la nostra estratègia en resultats.” Durant la cloenda de la Jornada, Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, va assenyalar que “la reflexió de la Jornada calia aplicar-la no només al món empresarial, sinó també al món polític i la societat en general”. Castellà va insistir que “fer empresa i fer negoci no és exactament el mateix”. Durant la intervenció que va obrir la jornada, Josep Maria Corbinos, director general de La Fageda, va dir que “el sentit del treball és un treball amb sentit”, i que “no només s’ha de crear valor a les empreses, sinó també donar sentit a la manera com es crea”. Més informació, a: www.grupclade.com. n


La Confederació de XIV Jornades d’InvestigaCooperatives de Catalunya dors en Economia Social renova el Consell Rector i Cooperativa Un cop acabat el mandat estatutari de l’anterior Consell Rector, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha elegit nous representants del moviment cooperatiu. Els representants del cooperativisme català elegits per als pròxims quatre anys assumeixen el repte de representar les cooperatives de Catalunya en el marc de la Confederació. Totes les federacions de cooperatives, reunides el 26 de gener en sessió ordinària, van distribuir els càrrecs societaris entre les persones que configuren el nou Consell. La nova composició és la següent: Mercè Fluvià i Creus, en representació de la Federació de Consumidors i Usuaris de Catalunya, presidenta. Joan Segura i Segura, en representació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, vicepresident. Francesc Ramos i Planelles, en representació de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes, secretari. Eva Martínez i Villar, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, vicesecretària. Josep M. López i Fumat, en representació de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, vocal. Perfecto Alonso i Tejera, en representació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, vocal. El nou Consell inicia una etapa en què obre un procés d’integració federativa que doni una més gran consistència representativa al conjunt del moviment cooperatiu, un procés orientat a optimitzar recursos, sumar sinergies i fer front als reptes que tenim plantejats, que són molts i importants, tot posant èmfasi en la marca cooperativa. La Confederació de Cooperatives de Catalunya, fundada el 1984, és, segons indica la Llei 18/2002, de cooperatives, l’òrgan màxim de representació de les cooperatives a Catalunya i està integrada per les sis federacions de cooperatives de Catalunya. n

Ja hi han dates per a la celebració de les XIV Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa, l’esdeveniment que periòdicament organitza el CIRIEC-Espanya amb l’objectiu de reunir experts acadèmics en economia social amb representants del sector i de les administracions públiques per tal de debatre les més importants qüestions d’actualitat que els afecten. Les XIV Jornades se celebraran a Sant Sebastià i Oñati, del 20 al 22 de juny d’aquest 2012, amb el lema “L’Any Internacional de les Cooperatives: Desafiaments i propostes de l’economia social en un món en transformació”. En aquesta ocasió, la cita s’organitza amb la col·laboració de les tres universitats basques: Universitat del País Basc (UPV), de Deusto i de Mondragón. Els dies 20 i 21 de juny, les Jornades se celebraran a la nova seu de l’Institut de Dret Cooperatiu i de l’Economia Social de la UPV (GEZKI). I el 22, tindrà lloc una conferència i l’acte de cloenda al campus d’Oñati de la Universitat de Mondragón. Les Jornades s’estructuraran en sis tallers generals i una dotzena de tallers temàtics. Es lliurarà un premi a les dues millors tesis defensades en els últims cinc anys sobre qüestions d’economia social, i a les dues millors comunicacions que hagin estat presentades a les Jornades per investigadors de menys de trenta-cinc anys. Edició rere d’edició, les jornades d’investigadors que convoca el CIRIEC-Espanya s’han convertit en un fòrum de trobada essencial per a tots els qui investiguen, estudien i treballen en el sector de l’economia social. Això s’ha anat posant de manifest en cada convocatòria, la darrera de les quals, celebrada a l’octubre de l’any passat a Saragossa, va aplegar cent seixanta participants. Les XIV Jornades compten amb la col·laboració de les federacions representatives de l’economia social basca i el patrocini del Govern basc. n

núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

7n


el nostre món

Les assemblees de Identificació de les Cajamar i Ruralcaja cooperatives amb aproven la seva fusió DOP Les Garrigues El passat 17 de gener, les assemblees generals de delegats de Ruralcaja i de Cajamar - Caja Rural van aprovar, per unanimitat, el projecte de fusió que donarà lloc a la creació de la nova entitat amb la denominació de Cajas Rurales Unidas, Sociedad Cooperativa de Crédito. En aquestes assemblees es va votar i triar, a més, al nou consell rector de la cooperativa resultant. Ara l’acord serà remès a la Secretaria General del Tresor i Política Financera del Ministeri d’Economia i Competitivitat, perquè s’iniciï el tràmit d’autorització, previ informe del Banc d’Espanya. Segons les dades aportades per totes dues entitats, la cooperativa resultant enforteix encara més la seva posició com a líder del sector de caixes rurals espanyoles. El 30 de setembre del 2011, tenia 65.615 milions d’euros de negoci gestionat, actius per un import de més de 38.000 milions, un coeficient de solvència del 12,3%, i més de 6.300 empleats, 1.474 oficines, 962.000 socis i 3,3 milions de clients. Aquesta nova fusió sorgeix en l’actual escenari de reestructuració del sistema financer a l’Estat espanyol, i de les caixes rurals en particular, en el qual les dues entitats han treballat en els últims anys liderant la creació del Grup Cooperatiu Cajamar i del Grup CRM, la unió dels quals suma vint-i-dues entitats. Una vegada obtingudes les autoritzacions i inscrita la fusió en els registres competents, es preveu que la nova entitat “Caixes Rurals Unides” serà realitat al final d’abril o el començament de maig. n n8

cooperació catalana n

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli Les Garrigues va posar en funcionament, el 17 de gener, una iniciativa pionera consistent a identificar les façanes de les instal·lacions de totes les cooperatives adscrites amb el segell de qualitat de la Unió Europea. Josep M. Pelegrí, conseller d’Agricultura, va presidir la col·locació de la primera placa identificadora a la Cooperativa Agrícola del Soleràs. El president de la DOP Oli Les Garrigues, Joan Segura, va explicar: “Volem que el consumidor identifiqui aquest logotip amb el qual Brussel·les reconeix i certifica la qualitat de l’oli d’oliva i garanteix l’origen del producte. Som un dels territoris amb més tradició i excel·lència en l’elaboració i comercialització d’olis, i ja l’any 1975 vam esdevenir la primera DOP d’oli reconeguda al territori espanyol.” La DOP Oli Les Garrigues està integrada per vint-i-sis cooperatives de les comarques de les Garrigues, el Segrià i l’Urgell. La producció mitjana d’oli d’oliva verge extra se situa en els 4,5 milions de quilos d’oli anuals. Els olis reconeguts per la DOP Les Garrigues porten una etiqueta de certificació numerada que concedeix el Consell Regulador després de rigorosos controls de qualitat. Es tracta de productes de proximitat, ja que tots els passos fins a obtenir l’oli verge extra (les plantacions, la producció, l’elaboració i l’envasament) tenen lloc a la zona geogràfica emparada i reconeguda per la DOP Les Garrigues. n

núm 351 - Febrer 2012 n

Cinquanta anys de la Cooperativa Obrera de Vivien­ das del Prat de Llobregat El passat dissabte 21 de gener, es va celebrar l’acte de presentació del programa del 50è Aniversari de Cooperativa Obrera de Viviendas (19622012) al Teatre Modern del Prat de Llobregat. Amb el lema “Davant la crisi econòmica i de valors el cooperativisme és una de les solucions” l’acte va comptar amb la presència, entre altres personalitats, de Lluís Tejedor, alcalde; Perfecto Alonso, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya. L’acte va consistir en la presentació del cinquantè aniversari, un recordatori de l’Any Internacional de les Cooperatives proclamat per les Nacions Unides, una actuació de màgia teatral a càrrec de l’il·lusionista internacional Xavier Giró, la projecció de vídeo Cinquanta anys de Cooperativa Obrera de Viviendas, un acte simbòlic d’entrega de carnet al soci número 1 de la COV, i la cloenda de l’activitat amb parlaments. Trobareu un tast del vídeo 50 anys de Cooperativa Obrera de Viviendas inserint el codi http://youtu.be/Y3VXZ6KwgaI al navegador d’internet. n


COOPERATIVES DE CATALUNYA

La Internacionalització de les cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya No diem res de nou quan insistim, una

vegada més, en la cruesa de la nostra situació econòmica. Afavorir una sortida de la crisi amb una disciplina fiscal que condemna alguns estats europeus i moltes de les economies més febles, té uns efectes molt durs per a gran part de les famílies, ja que després de tres anys, des que la crisi va començar a afectar l’ocupació, s’han anat esgotant els estalvis familiars, perquè la xacra de l’atur ha tocat a un o més dels seus membres. S’acaben les reserves. ¿Què significa això en la nostra economia? Doncs, que durant anys la demanda interna estarà molt deprimida. Sens dubte, des d’una perspectiva social, s’ha agafat el pitjor dels camins cap a la resolució de la crisi econòmica. I mentrestant ¿què es pot fer? ¿Quin el camí hauran de recórrer les empreses? Fonamentalment, les empreses, sigui quina sigui la mida i el sector en què desenvolupin l’activitat, estan obligades a fer el camí de la internacionalització. Hauria estat desitjable que aquest camí s’hagués començat, de manera generalitzada, ja fa uns quants anys, quan les coses anaven bé, però són escassos els exemples d’empreses que hagin exportat percentatges significatius de la seva producció. Les empreses exportadores, de manera generalitzada, s’estan defensant millor, i en determinats casos estan generant llocs de treball. En l’àmbit cooperatiu català també hi han empreses exportadores, en tots els sectors: aquestes ens han de servir de guia i per a animar-nos a fer un camí que totes podem recórrer. Recentment, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha assistit a una trobada institucional i empresarial a Tànger, al Marroc. Allà, unes quantes empreses cooperatives catalanes van assistir a jornades de treball, organitzades per un equip de professionals marroquins que s’ha creat com a con-

seqüència de l’activitat realitzada per la Xarxa cooperativa GEDI (és un treball difícil, el que fan aquests professionals de Gedi, però sostingut en el temps; per tant, molt probablement donarà fruits). Però aquesta no és pas l’única experiència. Anteriorment, ja s’havien establert contactes amb cooperatives i organitzacions cooperatives del sector de treball associat i del sector agrari de Catalunya i de les regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. Cal tenir present que l’Arc Mediterrani

A Catalunya, comptem amb una gran eina: ACC1Ó. És un organisme públic que dóna suport a l’empresa en la valoració del seu potencial exportador, l’ajuda a desenvolupar el camí cap a l’exportació considerant totes les fases de l’activitat: iniciació, expansió i consolidació. Per dur a terme la seva funció, ACC1Ó1 desenvolupa diversos programes, des de la captació d’inversions estrangeres per a Catalunya, fins a programes de suport a la internacionalització de l’empresa: iniciació a l’exportació, consolidació internacional, xarxa a l’exterior, internacionalització de la tecnologia, contractació pública internacional i cooperació internacional. Des de l’Estat espanyol, l’organisme que ajuda les empreses és l’ICEX.2 A la seva pàgina web es detallen un gran nombre d’ajuts que l’empresa exportadora pot aprofitar. La internacionalització està molt vinculada a la innovació; són dues estratègies de desenvolupament empresarial que es retroalimenten, ja que en el mercat trobem nous competidors, que fan coses diferents i de forma diferent, cosa que ens ajuda a fer un desenvolupament del nostre producte o servei. D’altra banda, algunes empreses han desenvolupat productes o processos innovadors, que els donen un avantatge competitiu en el mercat; aquestes empreses poden aconseguir ampliar el seu mercat potencial a través de l’exportació. Avui, la internacionalització de l’empresa és una obligació i una necessitat per a la supervivència, si bé cal gestionar-la amb saviesa, i per això és recomanable que les empreses es recolzin en els instruments que les administracions han creat. n

és un territori natural per a la interrelació, la intercooperació i la internacionalització de les cooperatives catalanes, en el qual trobem diversos agents econòmics que desenvolupen la seva activitat al servei de l’empresa. A començaments de febrer, un grup de cooperatives de Romania ens visitarà, a Barcelona, ​​per buscar les possibilitats d’establir contactes amb cooperatives catalanes i unir esforços per internacionalitzar els productes cooperatius. Igualment, un grup de cooperatives agràries visitarà pròximament les cooperatives de Trento, per veure l’organització cooperativa d’aquest territori, en què destaquen experiències cooperatives d’èxit en l’àmbit de la comercialització de productes a escala del mercat europeu.

1. E  nllaç a l’apartat sobre internacionalització d’ACC1Ó: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/internacionalitzacio. 2. E  nllaç a la pàgina web de l’ICEX: www.icex.es. núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

9n


Les Nostres Cooperatives

Cooperativa de segon grau integrada per Impulsem SCCL i la Fundació Surt, que vivifica, des de fa divuit mesos, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona. En un projecte cooperatiu integral que combina magistralment inserció laboral, preservació cultural marítima, arrels gastronòmiques recuperades, dinamització econòmica local i responsabilitat social cooperativa. I en una experiència que ja ha esdevingut un model per a la gestió d’espais culturals. N’hem parlat, enmig de la mar, tot albirant nous horitzons, amb l’Anna López (Surt) i la Fina Garcia (Impulsem), comandants de bord de la nau.

Norai-Raval SCCL: amarrador cooperatiu David Fernàndez

Salpar per començar. I aquesta

història de navegació cooperativa arrenca amb el concurs de licitació de la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona (MMB). Allà on compareixen –juntes, unides, plegades – Impulsem SCCL, una cooperativa d’inserció sociolaboral amb orígens a la històrica Can Xatarra, i la Fundació Surt, espai sense ànim de lucre especialitzat en inserció de dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social. Guanyen el concurs, s’embarquen i es fan a la mar gairebé sense temps per a fer l’equipatge. Valentes enmig de l’estiu, hi entren un 1 d’agost del 2010, i el 5 del mateix agost ja obren portes i amollen totes les amarres. I ja fa divuit mesos que solquen l’aigua mai fàcil, sempre complexa, del Raval. Reeixidament i amb bon vent. Divuit mesos, cinccents quaranta dies de navegació amb brúixola cooperativa, en què han demostrat –paraula d’Anna López – que “amb poc i enginy i imaginació i prou sinergies, es pot fer molt”. Quan els demanem el perquè de la fusió cooperativa, responen el mateix: “No ho volíem fer soles.” Juntes i en cooperativa. I aleshores pren la paraula la Fina: “Com a forma jurídica, la cooperativa és la que representa millor els valors que fonamenten el projecte Norai, la que més respecta la nostra filosofia: en tot projecte els valors van amb

n 10

cooperació catalana n

D.F.

El restaurant-cafeteria s’ubica a la Llotja de Sant Cristòfol de les Drassanes de Barcelona, amb vistes al Jardí del Rei.

Tres projectes, condensats en un: inserció laboral contra l’exclusió, integració cultural del restaurant en el nou discurs museogràfic, i dinamització comunitària del barri del Raval,

els promotors, i nosaltres volíem impregnar-ho tot dels principis cooperatius: la inserció, el projecte, la cultura marítima, la gestió dels recursos humans.” Inserció social, integració cultural Totes dues, l’Anna i la Fina, destaquen una complicitat singular i ben destacable, sense la qual és gairebé impossible entendre el bon rumb, a núm 351 - Febrer 2012 n

tot vela, del projecte: el compromís de l’actual equip de direcció del Museu per tirar endavant un projecte de responsabilitat social, d’implicació amb l’entorn i d’integració cultural. D’anar més enllà de l’explotació comercial d’una cafeteria-restaurant. Tres projectes, doncs, condensats en un: inserció laboral contra l’exclusió, integració cultural del restaurant en el nou discurs museogràfic, i dinamització comunitària del barri del Raval, tan trasbalsat pels contrastos i les desigualtats socials. A popa, front marítim d’inserció en la tripulació: un plantilla de dotze persones –cinc a la cuina, set a la sala – amb la qual han bastit un circuit estable i permanent d’inserció laboral en l’hostaleria; dotze mesos d’acompanyament i monitorització per ajudar-les a reinserir-se en el mercat laboral convencional, malgrat totes les dificultats actuals que acompanyen la mar grossa de la crisi.


D.F.

La Fina i l’Anna a la cafeteria-restaurant.

A proa, un incommensurable litoral cultural: que el restaurant s’integri com un espai cultural més del Museu, especialitzat en la gastronomia marítima i la cultura de la mar; que esdevingui espai de recerca i experimentació culinària; que preservi, mantingui i transmeti una cultura alimentària sovint simplificada, reduïda, empobrida. Recuperant peixos de baix cost i alt paladar, poc coneguts, ensenyant a aprendre la mar. Amb tallers veïnals gastronòmics, amb cicles i conferències divulgatives –la mar i les algues, la mar i els arrossos, la mar i les verdures, la mar i les illes de la Mediterrània – o amb nits temàtiques ben concorregudes que van arrencar el passat setembre. I a babord, l’oceà comunitari: enxarxadíssims en les arrels i els illots del Raval. Amb el ple suport de la Fundació Tot Raval –integrada per seixanta entitats del barri – i amb l’aposta ferma per l’enfortiment de l’economia i el comerç local, definit com a proveïdor preferent. Per estribord arriba cada dia el mercat de la Boqueria, la bugaderia del barri o la Confraria de Pescadors de la Barceloneta, amb la nova marca que impulsen. Polítiques alimentàries de quilòmetre zero i sobirania alimentària, del tot fet a casa. Peix fresc i cooperativisme al dia amb inconfusible trucada matinera al mercat: “¿què ha arribat avui?” I de la mar a la taula.

Drassana cooperativa Far cooperatiu, passa que passa que, quan tothom rema en la mateixa direcció, la propulsió pren forma: un projecte empresarial social, viable i sostenible que travessa la mar enmig de la tempesta de la crisi. I això que el millor encara està per arribar: van salpar enmig de la profunda remodelació que viu el Museu, en obres fins al 2013, i encara quedaran moltes milles quan aquest reobri portes. Ubicats a la lluminosa i diàfana Llotja de Sant Cristòfol, de les Drassanes de Barcelona, amb un interiorisme cuidat fins al darrer detall i envoltat per una privilegiada terrassa al Jardí del Rei, Norai-Raval navega. Amb timó transformador per combatre les desigualtats. Després d’aquest any i mig, tant l’Anna com la Fina es mostren “molt satisfetes” d’un projecte que ha esdevingut, sobretot, “una plataforma d’inserció sociolaboral” per als veïns del Raval en risc d’exclusió. En una experiència que demostra que l’opció cooperativa, full de ruta del treball en equip, és una onada persistent que no afluixa. L’Anna neda en l’aigua del suport mutu: “Amb mínima inversió, les pròpies forces i l’esforç de tothom demostrem que és fals que l’element social, l’element cooperatiu, no sigui d’alta qualitat.” Sense obviar les dificultats del ferse a la mar, elles assenyalen, tot fent retrospectiva, que la fórmula retrobada és que el destí –el bon port, les núm 351 - Febrer 2012 n

Ítaques – és clar i compartit. Comú. Potser per això la Fina tria la metàfora maritimoculinària: quan els ingredients són tan bons, és gairebé impossible que no surti una bona paella. Això no impedeix pas, però, que enmig del viatge, en el si d’una nau que aviat serà vaixell insígnia de la feina ben feta, hi hagin discussions, maldecaps i dificultats. Crisi i inserció A l’Anna, amb una dilatada trajectòria en l’àmbit de la inserció sociolaboral, aprofitem l’oportunitat per preguntar-li per les noves fisonomies de la pobresa urbana. Ens descriu els actuals escenaris d’exclusió i no dubta de qualificar-los de propis d’una “situació complexa que s’ha fet crònica”. En un doble vessant: d’una banda, “els actuals tipus de contractació, precària i temporal, no aporten seguretat ni estabilitat a les persones inserides”. De l’altra, “l’entrada en el llindar de la pobresa de «gent normal» s’ha accelerat, en només tres mesos passes de tenir feina a estar exclòs, i això genera un nou perfil: el de les persones ofegades per la vergonya de ser pobre i que no saben on anar”. L’Anna mira lluny per explicar-nos com ha crescut el nombre de persones que passen –literalment – gana, i la frustració entre els nouvinguts: “Gent preparada, amb estudis universitaris i graus de formació elevada, que es veuen obligats a fer tasques de neteja”. Fet i fet, trampegen la situació d’una crisi que pica fort. I, en un sector com el l’hostaleria, que se’n ressent especialment, aquesta embarcació cooperativa va sobrevivint. Com a aula permanent inseridora, ha sabut consolidar fidelitats quotidianes: gairebé cent menús diaris a preus ajustats –10 euros els dies feiners, 15 el cap de setmana –, provinents no pas de l’especialització cega en el turisme de masses, sinó en l’obertura al barri que els acull, en la integració en la trama urbana on habiten i en el servei als treballadors de les oficines i comerços de la zona que li donen vida. Això sí, la vida del pescador sempre ha sigut ben dura: potser per això naveguen tot l’any amb una capacitat per a cent seixanta persones. Tres-cents seixanta-un dies oberts ininterromcooperació catalana n

11 n


Les Nostres Cooperatives

pudament de les nou del matí fins a les vuit del vespre i amb opció nocturna per a sopars de grup. Projecte pioner Tot un projecte d’innovació socioeconòmica, ancorat en la proximitat i amarrat a la convicció cooperativa, que ha demostrat que es pot navegar dins el temporal de la crisi potenciant els eixos culturals, inseridors, econòmics i comunitaris. Un projecte, ja pioner, en el qual destaca en gran manera la implicació de l’administració i la de l’equip directiu del Museu, amb una aposta clara i decidida, que trenca motllos, per cercar altres formes de fer que substitueixin els habituals clixés economicistes de les externalitzacions de serveis. La Fina ho sintetitza així: “Museu i projecte volien defugir els plantejaments purament econòmics, aportant altres tipus de riquesa a l’entorn i al projecte.” Opció triada, valor afegit, que multiplica les riqueses i projecta el Museu Marítim de Barcelona com un punt de referència en la nova gestió d’equipaments culturals. Els fets ho demostren. L’Anna recorda que són una experiència “única i singular de simbiosi entre administració, museu i cooperativisme d’inserció”. Abans de salpar, van solcar les mars d’Europa i altres continents per trobar experiències similars, i no en van trobar pas. Algunes pràctiques coincidents als Països Baixos i el Canadà, però capgirant les anades i les tornades, ara és Norai-Raval qui rep visites que volen aprendre de la proposta. Proposta cooperativa, que pot tenir clarament, en paraules de la Fina, “un efecte multiplicador, un efecte rèplica, perquè rutlla, consolida valors, fa xarxa, dinamitza”. Norai com a metàfora A força, és clar, de pencar durament en l’impecable horari mariner. Cartografia maritimocooperativa que, quan “la satisfacció de les dues de la matinada, quan tanques i veus que el vaixell, que el viatge de la inserció, continua, no la paga ningú”. “Ho necessitàvem”, acaba. Ben enxarxats amb n 12

cooperació catalana n

D.F.

Fragment de "Nocturn per a acordió" de Joan Salvat-Papasseit, decorant els murs de la cafeteria-restaurant.

la Fundació Tot Raval i la taula d’entitats del barri, no s’obliden del suport rebut d’Ara_Coop en el procés de constitució de la cooperativa, de les facilitats donades pel Departament de Treball, del cúmul de complicitats. Fins i tot en els set metres de sofà que van haver d’adquirir: van escriure a les onze de la nit a la Cooperativa Perobell de Sabadell, i a les vuit del matí ja tenien resposta i totes les facilitats. Entre cooperatives, el que calgués. I mentrimentres, mentre naveguen, ja albiren noves rutes, com ara obrir una Escola de Cuina al Raval. Ben amarrat al fet cooperatiu, Norai és un tipus d’amarrador en terra ben singular: permet fixar tantes embarcacions com convingui en un pilar o norai. Encapellant les gasses o llaços de cap de corda amb una enginyosa fórmula, es facilita la sortida –quan calgui, sense dificultats i en qualsevol ordre – de qui vulgui partir. Un amarrador que deixa fer, que no limita, que no destorba. Un amarrador, potser, que permet sortir de la crisi. Com aquest norai on amarren cinc insercions en una: inserció sociolaboral, inserció cultural-educativa, inserció gastronòmica, inserció territorial i inserció econòmica. Un Norai que ratifica el principi d’Arquimedes que ravaleja al litoral marítim barceloní: el pes del cooperativisme sura i solca el futur i tots els oceans. Fent-ho –no cal dir-ho – la mar de bé. Perquè, efectivament, “la nave va”. n núm 351 - Febrer 2012 n

(cc BY-SA 3.0) Peo

Triple encapellat de gasses en un Norai.

Un projecte d’innovació socioeconòmica, ancorat en la proximitat i amarrat a la convicció cooperativa, que ha demostrat que es pot navegar dins el temporal de la crisi potenciant els eixos culturals, inseridors, econòmics i comunitaris.


Entrevista

La Federació Farmacèutica és una cooperativa de farmacèutics que es va constituir l’any 1928 com a protecció dels farmacèutics contra la publicació d’un Reglament per a l’elaboració i la venda d’especialitats farmacèutiques, del 9 de febrer del 1924, que permetia la comercialització d’especialitats farmacèutiques a les drogueries. Aquesta intrusió va ser el detonant perquè els farmacèutics decidissin crear una cooperativa per tal d’unir-se.

David Pardo, director general de Federació Farmacèutica, SCCL Montse Pallarès Ex-libris, SCCL L’objectiu de la Federació Farmacèutica (Fedefarma), segons

federació farmaceutica

els seus estatuts, és “la millora social, científica i econòmica dels seus socis”. La principal activitat de la Federació Farmacèutica és la distribució de medicaments, però la seva tasca supera àmpliament aquest àmbit d’actuació, i arriba a la formació, l’assessorament tècnic, els serveis informàtics, les activitats lúdiques i socials, etc. Fedefarma proporciona als seus socis una gamma completa de serveis i activitats per ajudar-los a desenvolupar-se en l’exercici de la professió. Actualment, Fedefarma té més de 360 treballadors i ocupa una posició líder en el sector farmacèutic a Catalunya. Té una quota de mercat del 35% a Catalunya, amb més del 70% de farmàcies sòcies, mentre que en el conjunt d’Espanya la quota de mercat se situa prop del 6%. Fedefarma disposa de set magatzems que incorporen la tecnologia més avançada, com ara la robotització i la radiofreqüència. El seu àmbit d’actuació se situa a Catalunya, València, Castelló i la Franja de Ponent. Avui contesta les nostres preguntes en David Pardo, el director de la cooperativa. És llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitzat en Organització Industrial d’Empreses, per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa, i MBA per ESADE, i

David Pardo és el director general de la cooperativa des de mitjans de 2005.

núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

13 n


Entrevista

ha adquirit una extensa formació complementaria a l’Institut Català de Tecnologia. Ha exercit responsabilitats en l’àmbit de la logística, la producció i les operacions en el sector químic. L’any 2004, es va incorporar a la cooperativa Federació Farmacèutica com a director de la zona de Terrassa, i des de mitjans del 2005 hi ocupa el càrrec de director general. L’any 2010, les vendes del sector d’oficina de farmàcia van retrocedir a l’Estat espanyol més d’un 10%, i sembla que aquest procés anirà en augment en els propers anys. ¿Quins penseu que són els motius pels quals passa això? La crisi economicofinancera global en què ens trobem afecta tots els àmbits de la societat, i el nostre sector no se’n queda al marge. A més, les retallades que l’administració està aplicant en el sector sanitari i, més concretament, les retallades en la despesa farmacèutica, han fet que la indústria, la distribució i les oficines de farmàcia en pateixin molt els efectes. ¿El problema pot tenir també a veure amb el tipus de model farmacèutic? No. Però la problemàtica actual no hi ajuda gaire. Crec que hauríem de preservar el model actual, i m’agradaria destacar la importància del model cooperatiu, que és el garant de l’actual model de proximitat de la farmàcia. Al nostre país disposem d’un dels millors models de farmàcia de tot Europa. Es tracta d’un model regulat, de qualitat, i que ofereix l’accessibilitat als medicaments a qualsevol ciutadà. Des de la nostra cooperativa no fem distinció entre els nostres socis. Dins del nostre àmbit d’actuació, servim medicaments tant a grans poblacions com als pobles més allunyats. No es tracta de rendibilitat, sinó de servei; i la manca d’aquesta premissa és precisament el problema que tenen les grans companyies que pretenen introduir-se en el nostre sector. Cal tenir en compte que el fet de servir productes només a les farmàcies que n 14

cooperació catalana n

f. f.

siguin rendibles al distribuïdor pot acabar destruint el nostre model actual de farmàcia. ¿Quines mesures us heu proposat adoptar per fer front a aquesta situació? A la Federació Farmacèutica fa molt de temps que treballem dur, i podem afirmar amb orgull que hem fet els deures per tal de poder superar la situació actual. I, per descomptat, seguim treballant per tal de minimitzar l’impacte del moment en què ens trobem. Algunes de les mesures que hem posat en pràctica i que tenen com a objectiu clau no repercutir cap cost en els nostres socis són la inauguració a Gavà, el 2009, d’un nou magatzem logístic completament robotitzat que ens ha permès concentrar la nostra estructura a la zona de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Terrassa. Això ha fet que guanyem en eficiència i en productivitat. També hem reestructurat els nostres distribuïdors, de manera que s’ha reduït dràsticament el nombre d’empreses transportistes amb què treballem. I també hem fet ajustos en la nostra plantilla, que eren i són necessaris en el moment i les circumstàncies en què ens trobem. A més, Fedefarma sempre ha intentat oferir altres serveis i activitats als seus socis, que aportin valor afegit. Alguns exemples són el nostre Programa de formanúm 351 - Febrer 2012 n

ció continuada, les aplicacions informàtiques per a la gestió diària de l’oficina de farmàcia, activitats lúdiques com ara l’organització de viatges, etc. Però, recentment i a partir de la crisi que ens afecta, hem ideat un pla de distribució farmàcia consistent a oferir serveis a 360 graus a les oficines de farmàcia amb l’única finalitat d’assessorar-les per ajudar-les a augmentar la rendibilitat. Les eines que oferim es basen en les quatre àrees funcionals de qualsevol negoci: -E  l control economicofinancer: oferim un programa de comptabilitat creat per a la gestió integral de les oficines de farmàcia. -L  a gestió dels recursos humans: gestió de nòmines, servei de recerca de personal, borsa de treball, formació, auditories personalitzades, coaching, assessorament, etc. -O  peracions: programa informàtic d’optimització de l’estoc de les oficines de farmàcia. -M  àrqueting: eines per a conèixer millor als clients de la farmàcia o poder crear ofertes que s’adaptin a les seves necessitats. Es tracta de serveis que aporten valor afegit, no només a Fedefarma, sinó també a les oficines de farmàcia. La nostra premissa en aquests moments és molt clara: no hem de repercutir més costos als nostres socis, sinó que la nostra obligació és ajudar-los a tirar endavant.

Magatzem logístic robotitzat a Gavà.


ARXIU

f. f.

Al nostre país disposem d’un dels millors models de farmàcia de tot Europa. Es tracta d’un model regulat, de qualitat, i que ofereix l’accessibilitat als medicaments a qualsevol ciutadà.

El nou magatzem logístic ha fet guanyar en eficiència i productivitat a Fedefarma.

¿Com afecta la crisi a les oficines de farmàcia? ¿Com afronten les oficines de farmàcia la situació actual? ¿S’ha establert algun tipus de protocol o de mesura respecte a això? Fa poc més d’una dècada, van començar les retallades en el sector farmacèutic amb l’aplicació, per part de l’administració, de reials decrets llei que han anat reduint considerablement el marge de les farmàcies en diferents tipus de productes. Aquestes retallades s’han anat aguditzant en l’últim any i mig i han deixat algunes farmàcies en situació crítica. A tot això, i com a conseqüència de la crisi, s’hi ha afegit l’incompliment d’algunes administracions en el pagament de receptes. Això ha suposat collar-nos encara més, i les conseqüències han estat, per a moltes farmàcies, dramàtiques. Durant el 2011, només a Catalunya, un total de quaranta farmàcies han presentat concurs de creditors, sigui voluntari o involuntari. Però m’agradaria posar de manifest el fet que la situació en què núm 351 - Febrer 2012 n

ens trobem immersos ha evidenciat l’alt sentit de responsabilitat dels professionals farmacèutics, que, malgrat les dificultats, no han deixat de dispensar medicaments als usuaris. ¿Com veieu el futur de les oficines de farmàcia? ¿Quin és el vostre pla estratègic per als propers anys? El futur de les farmàcies passa per la professionalització. Fins ara, la professió dels farmacèutics tenia un component vocacional molt alt. En la situació actual, això no és suficient, i cal que els farmacèutics siguin, a més, empresaris. Cal aprendre a gestionar les farmàcies com a empreses, i, per fer-ho, la Federació Farmacèutica ofereix als seus socis el suport necessari per assessorar-los i ajudar-los a gestionar la crisi actual. n

cooperació catalana n

15 n


Premis FRG 2011 - Guanyador Premi Benet Vigo

L’accessibilitat universal, un valor social a l’alça d’un dret democràtic Meritxell Subirana Font L’accessibilitat universal, el pal de paller de tota societat que aspira a ser plenament democràtica Vivim en una societat cada cop més respectuosa envers la diversitat; més sensible a les discapacitats i a les necessitats dels altres, i més conscient de la importància d’afavorir la igualtat d’oportunitats, la inclusió social i l’accés de tota la població a qualsevol entorn. En resum, una societat preocupada per millorar el benestar social en general. L’estadi actual s’ha pogut assolir gràcies a múltiples accions –en diferents sectors de la societat– per part de diversos col·lectius, els quals han col·laborat activament en la tasca i continuen fomentant diàriament aquesta sensibilització social. Una sensibilització que és indispensable per a aconseguir una societat rica, plural i equitativa. A més de la important tasca que duen a terme les diferents associacions per tal de protegir els interessos i defensar els drets de les persones amb algun tipus de discapacitat, cal destacar altres iniciatives –tant públiques com privades– que també hi aporten el seu gra de sorra. En l’era de la comunicació i la informació en què vivim, els programes televisius que mostren d’una manera amena i atractiva les capacitats de les persones amb alguna discapacitat en són un bon exemple. El documental Capacitados que va emetre La 2 de RTVE el diumenge 14 de febrer del 2010 ho il·lustra perfectament. En aquest reportatge es poden veure tres empresaris (Ferran Adrià, xef; Marcos de Quinto, president de Coca-Cola a Espanya i Portugal, i María Garaña, presidenta de Microsoft Ibérica) duent a terme les seves respectives jornades laborals, però amb una discapacitat fictín 16

cooperació catalana n

ARXIU

cia afegida. Així doncs, durant el documental Ferran Adrià treballa darrere els fogons del restaurant El Bulli amb uns auriculars que li impedeixen sentir-hi; Marcos de Quinto utilitza unes ulleres que no li permeten veure-hi, i María Garaña es desplaça amb una cadira de rodes. Per poder desenvolupar les seves activitats laborals, els tres empresaris estan acompanyats en tot moment d’una persona sorda, cega i amb mobilitat reduïda, respectivament, que els ajuden a superar les possibles barreres amb les quals es van trobant al llarg del dia i amb les quals es troben diàriament les persones amb algun tipus de discapacitat. Programes com aquest permeten demostrar a tota la societat que tota persona amb alguna discapacitat pot desenvolunúm 351 - Febrer 2012 n

par-se autònomament sempre que el seu entorn així li permeti fer-ho. Els programes televisius de contingut social com el que acabem d’esmentar, són altament rellevants tant per la seva faceta divulgadora com pel fet de contribuir a fer més visibles les persones amb discapacitat. No obstant això, perquè les persones amb discapacitat tinguin més presència davant la societat és fonamental la seva participació activa. És per això que també cal aplaudir les iniciatives que fomenten la implicació de persones amb discapacitat, com és el cas, per exemple, del programa Escúchame! de Canal Extremadura, en el qual més de la meitat dels professionals que el fan possible tenen alguna discapacitat. Totes les iniciatives que promouen

La llengua de signes catalana és usada per unes 32.000 persones a Catalunya.


ARXIU

la participació activa de les persones amb discapacitat són altament beneficioses tant per a les persones afectades com per a la societat en general per dos motius principals. D’una banda, els experts subratllen la importància de la inserció laboral com a element rehabilitador fonamental, ja que la participació activa en el món laboral millora l’autoestima de les persones amb discapacitat.1 D’altra banda, el paper actiu d’aquest col·lectiu en el món social i laboral n’afavoreix el reconeixement social2 i posa en evidència davant la resta de la societat el fet que la discapacitat no es troba en les persones, sinó en l’entorn que les envolta. De resultes de la constatació d’aquesta realitat, va sorgir precisament la reivindicació de l’accessibilitat universal. L’accessibilitat universal, un valor social a l’alça Darrere el concepte genèric d’“accessibilitat universal” hi ha la voluntat democràtica de facilitar l’accés de tota la població –independentment de les capacitats funcionals, físiques i/o tècniques de cadascú– a qualsevol entorn, sigui arquitectònic, tecnològic o de coneixement. Es tracta, doncs, d’eliminar les possibles barreres que no permetin el ple desenvolupament i la participació autònoma de tots els ciutadans en qualsevol àmbit de la nostra societat. Tot i que encara queda molt camí per fer, cada vegada trobem més mostres de supressió de diferents tipus d’obstacles (arquitectònics, en el transport, en la comunica-

ARXIU

Darrere el concepte genèric d’“accessibilitat universal” hi ha la voluntat democràtica de facilitar l’accés de tota la població –independentment de les capacitats funcionals, físiques i/o tècniques de cadascú– a qualsevol entorn, sigui arquitectònic, tecnològic o de coneixement. ció, etc.), que és el pas previ per a assolir una societat equitativa, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. A continuació trobem una petita mostra de diferents esforços que s’han dut a terme des de diversos sectors de la societat i que tenen una importància cabdal per al conjunt del país. En la comunicació, Televisió de Catalunya (TVC), per exemple, va començar a fer els primers passos per eliminar les barreres en la comunicació el 1990, any en què va introduir la subtitulació en diferit per sords. Posteriorment, han anat incorporant altres serveis (llengua de signes, subtitulació en directe i audiodescripció) per arribar a totes les persones amb alguna discapacitat sensorial, i han anat incrementant, de manera gradual, el nombre d’hores i de programes accessibles.3 A través de la mateixa TVC –així com d’altres mitjans de comunicació– s’ha fet ressò, a escala nacional i internacional, de diferents esdeveniments polítics, econòmics i socials que han tingut lloc al país i en els quals s’han utilitzat diverses ajudes tècniques i/o serveis per salvar obstacles d’accessibilitat.

En trobem un exemple en l’ús de la llengua de signes i de la subtitulació en la darrera campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Va ser precisament a les eleccions del 28 de novembre del 2010 quan es va utilitzar per primera vegada en uns comicis a la Generalitat de Catalunya un sistema de votació en Braille, la qual cosa permet garantir l’autonomia i la privacitat a l’hora d’exercir el dret de vot per part de les persones que són cegues o tenen una discapacitat visual superior al 33%.4 Arran dels resultats de les esmentades eleccions al Parlament de Catalunya, el Palau de la Ciutadella també va fer obres per eliminar totes les barreres arquitectòniques, ja que a partir de la present legislatura la cambra catalana acull per primera vegada un diputat amb cadira de rodes (David Bonvehí). La presència, per primer cop, a l’hemicicle d’un diputat amb mobilitat reduïda i d’un diputat cec (Josep Maria Llop) aporta normalitat al país; demostra, un cop més, que les persones discapacitades poden viure, treballar i participar en la vida social de manera autònoma núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

Foto dreta: Documental que presenta tres empresaris amb una discapacitat fictícia. Foto esquerra: Editor de text braille en pantalla tàctil.

17 n


Premis FRG 2011 - Guanyador Premi Benet Vigo ARXIU

sempre que no hi han barreres degudes a l’actitud i/o a l’entorn que els hi impedeixin l’accés, i és un exemple de superació per a les persones amb discapacitat i per a tota la societat en general. Ara bé, cal recordar que la fita de l’accessibilitat universal per tal d’aconseguir una societat plenament democràtica i amb igualtat d’oportunitats per a tothom no és simplement un valor de la societat actual del qual cal que ens sentim orgullosos, sinó també un dret democràtic reconegut per múltiples lleis, tal com explicarem a l’apartat següent. L’accessibilitat universal, un dret democràtic El reconeixement formal dels drets de les persones amb algun tipus de discapacitat queda recollit a través de l’ordenament jurídic en diferents disposicions i mesures que en garanteixen el compliment, tal com es pot veure a continuació amb uns quants exemples representatius. En l’àmbit internacional, per exemple, el 13 de desembre del 2006 es va aprovar a Nova York la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat; convenció que va ser ratificada –juntament amb el protocol facultatiu– el 3 de desembre del 2007 per l’Estat espanyol, on va entrar en vigor el 3 de maig de l’any següent. Al nostre continent, la Comissió n 18

cooperació catalana n

Europea va presentar, el 15 de novembre de 2010 l’“Estratègia europea sobre la discapacitat 20102020”. Tal com indica el subtítol, “un compromís renovat per a una Europa sense barreres”, l’Estratègia té l’objectiu de potenciar la participació de les persones amb discapacitat i facilitar que exerceixin els seus drets en igualtat de condicions amb la resta del ciutadans per mitjà de l’eliminació dels obstacles amb quès es troben diàriament. A l’Estat espanyol, a més de la ratificació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, la Constitució espanyola, per la seva banda, també inclou diferents articles sobre llibertat i igualtat (article 9.2),5 igualtat davant la llei (article 14),6 atenció a les persones amb discapacitat (article 49)7 i accés a la cultura (article 44.1).8 De totes maneres, tal com assenyala Rafael de Asís Roig,9 la Constitució espanyola no fa referència a l’accessibilitat quan aborda la qüestió dels drets de les persones amb discapacitat. Aquest concepte, però, queda recollit a Espanya en altres lleis més actuals que en garanteixen el dret. En són un exemple: - la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. A partir de l’articulat d’aquesta Llei, el Govern espanyol va publicar, l’any 2004, núm 351 - Febrer 2012 n

ARXIU

Va ser precisament a les eleccions del 28 de novembre del 2010 quan es va utilitzar per primera vegada en uns comicis a la Generalitat de Catalunya un sistema de votació en Braille.

el “I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012” amb l’objectiu de solucionar a tot Espanya els problemes d’accessibilitat de les persones amb discapacitat; - la Llei 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat; i - la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. De la mateixa manera, en l’àmbit autonòmic, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya recull aspectes com ara la llibertat i la igualtat d’oportunitats (art. 4.2),10 la protecció jurídica de les persones amb discapacitat (art. 40.5),11 l’accés

Foto dreta: Autobus adaptat. Foto esquerra: El gos pigall és d’acceptació obligatoria en el transport públic.


universal als mitjans de comunicació (art. 52.2),12 l’accés universal a les tecnologies de la informació i la comunicació (art. 53.1),13 la llengua de signes catalana (art. 50.6)14 i l’accés democràtic i universal a la cultura –matèria de la qual té competència exclusiva la Generalitat, juntament amb els serveis socials– (art. 22.1 i 44.5).15 A més de l’Estatut d’autonomia, Catalunya disposa d’altres ordenaments jurídics que també reconeixen i garanteixen els drets de les persones amb discapacitat en els diferents sectors de la societat, com per exemple: - la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques; - el Decret 135/1995, de 24 de març, pel qual es desenvolupa

la Llei 20/1991 i s’aprova el Codi d’accessibilitat; i - determinats preceptes de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, relatius a l’accés de les persones discapacitades als serveis de comunicació audiovisual (art. 13,16 26.3e17 i 84.1,18 entre d’altres). Amb tots aquests exemples queda més que justificat, doncs, el fet que l’accessibilitat universal és un dret democràtic reconegut per múltiples lleis. Ara, però, cal vetllar pel compliment de totes aquestes per tal d’aconseguir una societat amb igualtat d’oportunitats per a tothom, és a dir, una societat equitativa i plenament democràtica, la qual cosa passa per assolir primer l’accessibilitat universal total. n

L’Ommifer transforma la superfície plana del iPad en teclat braille.

1. Aquest va ser precisament el punt de partida utilitzat per un grup de professionals de l’àmbit de la psiquiatria a l’hora de crear La Fageda, una cooperativa catalana de productes lactis que integra laboralment persones amb discapacitat psíquica. 2. Una clara mostra d’aquest reconeixement social el trobem, per exemple, en els Jocs Paralímpics, ja que, tal com explica el Dr. Fernand Landry al seu article “Els Jocs Paralímpics i la integració social”, aquests jocs “han creat arreu del món una nova consciència del potencial humà i les capacitats dels impedits”. 3. Es pot trobar més informació sobre els inicis de l’accessibilitat a TVC, la seva evolució i característiques a A. Matamala i P. Orero (2009): “L’accessibilitat a Televisió de Catalunya: Parlem amb Rosa Vallverdú, directora del Departament de Subtitulació de TVC”. Quaderns de Traducció, 16: 301-312. 4. Després de molts anys de reclamar el dret al vot accessible, l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) va aconseguir, l’any 2007, que es modifiqués la Llei electoral. Actualment, el Decret 1612/2007 garanteixi el secret de vot a les persones amb discapacitat visual en totes les eleccions, excepte, però, en les municipals. 5. “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de I’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.” 6. “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.” 7. “Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials í psíquics, als quals es prestarà I’atenció especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans.” 8. “Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret.” 9. B. Ruiz i F. Utray (coord.) (2007): Accesibilidad a los medios audiovisuales para personas con discapacidad. AMADIS’06. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad. 10. “Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.” 11. “Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.” 12. “Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya.” 13. “Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització.” 14. “Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.” 15. “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives” (art. 22.1). “Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya” (art. 44.5). 16. “La Generalitat ha de garantir l’accés de tota la població a la informació en condicions d’igualtat en l’àmbit audiovisual. El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries que facin efectiu el principi d’igualtat en les condicions d’accés a la informació i el coneixement amb relació a l’espai i els mitjans audiovisuals.” 17. “Són missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat: [...] e) La garantia que les persones amb discapacitat puguin accedir d’una manera efectiva a tots els continguts emesos.” 18. “Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual, amb l’objectiu de fer efectiu l’accés als continguts audiovisuals, tenen les obligacions següents: a) Establir els mecanismes tècnics pertinents per a garantir l’accés de les persones amb discapacitat als continguts. b) Incorporar progressivament, en el cas de prestadors de serveis televisius, en llur programació la subtitulació per a persones sordes, la llengua de signes catalana i l’audiodescripció per a persones cegues, per tal d’afavorir l’accés de les persones amb discapacitat a la comunicació audiovisual”. núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

19 n


Economia social

Vint-i-nou anys d’artesania de qualitat: La Cooperativa Teixidors M. Lluïsa Navarro i Esteve Puigferrat Fundació Roca i Galès

Ara fa nou anys, amb motiu de la

celebració del vintè aniversari de la Cooperativa Teixidors, al número 251 de Cooperació Catalana, hi vam dedicar l’editorial i un article de la secció “Les nostres cooperatives”. El dia i l’hora acordats, en Juan Ruiz ens va rebre per donar-nos totes les dades que li havíem demanat i que ell, com a gerent de l’entitat, tenia memoritzades. Més tard, també ens va ensenyar tota la planta del taller artesanal, sense descuidar-se de la secció d’acabats, que és situada al primer pis. Sempre hem considerat que no es neix cooperativista, ja que per a treballar en equip cal tenir un rodatge i que algú tiri el carro.… Aquesta persona o persones poden arribar a ser-ne mitja dotzena (constatem que les nostres mitges dotzenes són molt curtes, sovint de quatre persones). Dins l’organigrama de la cooperativa, algunes d’aquestes persones tenen un valor afegit que els fa molt útils per als seus companys, independentment del càrrec que ocupin a la junta. Durant els anys que fa de l’existència de Teixidors, unes quantes persones han tingut un criteri d’empresa, i això ha fet que no només hagin subsistit a diferents crisis, sinó que ara també tinguin clar que superaran l’actual. La cooperativa compleix una tasca social amb els seus socis. El període d’aprenentatge és de quatre anys. I, per arribar a ser-ne soci, quan la persona ja sap l’ofici, encara es pot trobar que li calgui passar d’un a tres anys més per a poder ser soci de ple dret. En aquest moment, la plantilla la integren trenta socis cooperativistes, i altres dinou persones amb formació i contractes eventuals. Però la idea és que finalment tots arribin a socis.

n 20

cooperació catalana n

LLUÏSA NAVARRO

A hores d’ara la Cooperativa s’estructura de la manera següent: Gerència, Administració, Departament Comercial i Departament de Producció. Es fa una assemblea anual de socis, a excepció del Departament de Producció, que en fa una cada quinze dies amb la participació de tothom. En l’assemblea s’exposen els diferents problemes i suggeriments. La comercialització és la base d’aquesta cooperativa. Quan s’ha decidit que calia anar a una fira a París, s’hi ha anat tot sabent que es tractava de sembrar un gra que podia no donar fruit fins molt més tard. La producció elabora uns trescents productes en les línies següents: la Línia Casa, de la qual els productes estrella són les mantes de viatge, mantes de llit, cortines, tovalloles i coixins; i la Línia Complements de Vestir, amb bufandes, fulards, xals, corbates, mocadors, etc. núm 351 - Febrer 2012 n

Les línies de venda són les següents: venda a Professionals: botigues interioristes, empreses; venda a Mataria (societat limitada en la qual Teixidors participa amb un 50%), amb les botigues de Sant Cugat del Vallès i de Barcelona (c. Rector Ubach, 47); outlet al centre de Terrassa (a l’edifici històric de l’antiga seu de l’Ajuntament, al centre de la ciutat); i, finalment, també tenen venda per internet, limitada a les persones que a ells els interessa, i cal disposar del password per a fer la compra. L’exportació significa entre el 40 i el 50 % de la producció, i bàsicament va a Europa i als Estats Units. El volum de venda neta és de prop de 650.000 euros, tot i que els ingressos totals pugen a prop d’1.100.000 euros. Això és degut a les subvencions que reben pel fet de ser centre especial de treball, pel tipus de treball i les persones que ocupen.

Taller artesanal de Teixidors a Terrassa.


LL. N.

Amb l’exemple d’aquesta cooperativa veiem que la formació cooperativa ha d’arribar a tots els nivells, des del més baix fins al més alt.

Outlet de Teixidors al centre de Terrassa. LL. N.

Taller artesanal de Teixidors a Terrassa.

Amb l’exemple d’aquesta cooperativa veiem que la formació cooperativa ha d’arribar a tots els nivells, des del més baix fins al més alt. Si féssim una mica d’anàlisi, veuríem que en l’ensenyament dels dirigents de les cooperatives és molt important la formació en termes d’empresa. Els professors són més bons si el que expliquen ells ho han viscut en la seva pròpia pell, o sigui que no tinguin només coneixements teòrics sobre el que ensenyen. Diuen que, quan s’organitza algun curs del que sigui, s’ha

de procurar que els mestres hagin tingut experiència en el camp en qüestió. Així doncs, no hem de preparar gent que surti pessimista i que pensi que tot s’ha d’aconseguir a còpia de subvencions. Una cooperativa és una empresa, i com a tal ha de tenir beneficis, gràcies als quals podrà fer la part social que prevegin els seus estatuts. Pensar que cal sobreviure a força de subvencions és un error. Si aquestes vénen, benvingudes siguin. Però cal no confiar mai que el finançament vindrà per aquesta via. n núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

21 n


Economia cooperativa

Eines financeres del cooperativisme català Les finances estan d’actualitat. Són a l’origen (i a l’arrel) de la crisi econòmica i en són una de les manifestacions més palpables (la restricció del crèdit). Alhora, el mapa financer català i espanyol està patint una profunda reestructuració i un procés de concentració que són lluny d’haver acabat. Però a casa nostra també hi han entitats financeres cooperatives i instruments financers promoguts pel cooperativisme. En aquest article en fem un repàs i destaquem el paper que estan tenint. Raimon Gassiot Coop57, Sccl. Les caixes cooperatives A Catalunya, hi han cooperatives de crèdit que actuen com a entitats financeres i que ofereixen serveis financers prioritàriament als seus socis. En aquest àmbit, hi han les caixes promogudes per col·legis professionals. Algunes d’aquestes, com ara la Caixa d’Arquitectes, són d’àmbit estatal i no tenen a Catalunya la seva seu social. D’altres, com ara la Caixa d’Advocats, s’han fusionat amb altres caixes cooperatives (en aquest cas, amb la Caja Rural Aragonesa y de los Pirineos, fusió que ha originat Multicaja, entitat que, al seu torn, està en procés de fusió amb Cajalón, una altra caixa cooperativa de l’Aragó). La Caixa d’Enginyers continua desenvolupant la seva activitat orientada fonamentalment a gestionar l’estalvi dels seus socis i a concedir-los finançament en condicions avantatjoses, d’acord amb un model cooperatiu. I tot això, mantenint unes bones ràtios de solvència i morositat. A més a més, darrerament ha obert les portes a finançar empreses cooperatives. D’altra banda, hi han les caixes rurals, promogudes pel cooperativisme agrari. Tanmateix, a diferència d’altres territoris com ara el País Valencià, a Catalunya el cooperativisme agrari va optar majoritàriament, durant els anys seixanta i setanta, per constituir les seves eines financeres com a seccions de crèdit, i no pas com a cooperatives de crèdit indepenn 22

cooperació catalana n

ARXIU

dents de les cooperatives matrius. Actualment, a Catalunya hi han dues cooperatives de crèdit rurals: la Caixa Guissona i la Caixa Rural Sant Fortunat de Castelldans. La Caixa Guissona disposa d’oficines a Guissona, Reus, Lleida i Barcelona. Amb més de 300 milions d’euros de dipòsits i aproximadament 155 milions d’euros d’inversió creditícia a finals del 2010, com recull el seu web: “és una institució financera especial, especial en la mesura que les nostres prioritats no semblen coincidir amb les de la majoria de les entitats financeres amb què competim”. Com en el cas de la Caixa d’Enginyers, té uns índexs de morositat molt per sota de les entitats financeres convencionals. Per la seva banda, la Caixa Rural núm 351 - Febrer 2012 n

Sant Fortunat, que es va crear el 1963 a partir de la secció de crèdit de la Cooperativa Sant Fortunat de Castelldans (una localitat de les Garrigues de poc més de mil habitants), és la més petita de l’Estat. Té una única oficina, uns mil trescents clients, menys d’un milió d’euros de recursos propis i aproximadament 9 milions d’euros en dipòsits, però té un core capital que seria l’enveja de monstres financers com ara el Banco Santander. Continua oferint un servei financer de proximitat que, alhora, és la clau de la seva pervivència. Quan donem una ullada a totes aquestes entitats cooperatives, totes regulades i supervisades pel Banc d’Espanya, destaca que cap no apareix com a susceptible de ser intervinguda o de ser forçada

Les finances cooperatives són vives i cal enfortir-les perquè puguin atendre les necessitats financeres de les cooperatives.


a un procés de fusió. Mantenen uns bons índexs de solvència i de morositat, bàsicament perquè no han perdut de vista la seva orientació a satisfer les necessitats dels seus socis, necessitats allunyades de les inversions especulatives que ha caracteritzat una bona part de l’activitat de les entitats financeres del nostre país. Les seccions de crèdit Com hem comentat, a Catalunya hi ha una llarga tradició de seccions de crèdit de cooperatives agràries. Van néixer al començament del segle XX per cobrir les mancances financeres que patien els socis de les cooperatives agràries. No tenen personalitat jurídica diferenciada de la cooperativa que la promou, i els seus ingressos no poden superar el 50% dels ingressos totals de la cooperativa, tot i que han de tenir una gestió i uns estats comptables autònoms. Els seus recursos provenen, fonamentalment, de les mateixes cooperatives i dels seus socis i dels socis col·laboradors, i habitualment estan invertits en actius financers i en inversions creditícies, en préstecs a les mateixes cooperatives i als socis d’aquestes. A Catalunya, hi han 108 seccions de crèdit, bàsicament a les províncies de Lleida i Tarragona. D’aquestes, 24 són en localitats que no disposen de cap altra entitat financera, i aproximadament la meitat són en poblacions de menys de 2.000 habitants. Aquestes dades parlen per si soles de la funció que compleixen en l’àmbit rural català, un sector que des de fa temps pateix els efectes de la globalització econòmica. La majoria de les seccions de crèdit (94) estan associades a ASC, SCCL, una cooperativa de segon grau que té com a objectius facilitar-los una organització comuna per a la defensa dels interessos del sector i ajudar-les a millorar la gestió a incrementar la rendibilitat econòmica de les seves tresoreries i a subscriure contractes de serveis financers amb altres entitats. Actualment, orienta la seva activitat a promoure una plataforma tecnològica que permeti unificar els criteris operatius de

ARXIU

El Sindicat Agrícola de Cabra del camp –actual cooperativa Agrària i Secció de Crèdit de Cabra del Camp– va ser fundat el 1912. L’edifici és de Cesar Martinell i construït entorn l’any 1920.

les seccions de crèdit, agilitar la gestió i millorar el seu seguiment econòmic i financer. També treballa per millorar la professionalització dels seus membres. Respecte al futur de les seccions de crèdit, Josep Parcerisa, apoderat d’ASC, SCCL, té clar que només hi hauran seccions de crèdit fortes si hi han cooperatives agràries potents. Pel que fa a la seva funció, considera que “en un context de sector financer monopolístic i de restriccions creditícies, el paper de les seccions de crèdit haurà de ser un retorn als orígens. Es van crear quan els bancs i les caixes no donaven préstecs als pagesos i ramaders; ara està passant el mateix. En moments difícils, calen entitats com les seccions de crèdit o Coop57, que financin l’economia real i que tinguin un impacte sobre el territori”. Altres eines financeres promogudes pel moviment cooperatiu El moviment cooperatiu català també ha posat funcionament altres instruments per procurar el finançament de les cooperatives i l’economia social. En l’àmbit del finançament a llarg termini, hi ha SICOOP, una societat d’inversió creada el 2008 i integrada per l’Institut Català de Finances, la Generalitat de Catalunya, el Grup Clade, Crédit Coopératif, Catalunya Caixa i Unnim. És una eina de capital risc per a cooperatives, societats laborals i societats mercantils participades per cooperatives. Pot invertir en qualsevol núm 351 - Febrer 2012 n

sector d’activitat, excepte els sectors immobiliaris i financers, en projectes d’inversió per al creixement, expansió i generació de noves activitats. Des d’aleshores ha dut a terme tres operacions amb cooperatives, com ara Abacus o Suara, en forma de préstecs participatius. En l’àmbit de les inversions a llarg termini, també hi treballa Eurecos, una societat immobiliària nascuda el 2008 i participada per entitats mutualistes i cooperativistes europees (com ara MAIF, MACIF, Abacus o Crédit Coopératif ), amb vocació de donar respostes a les necessitats de desenvolupament de l’economia social catalana. La seva finalitat és invertir en projectes industrials, comercials i d’oficines a Catalunya. Un altre instrument financer al servei del cooperativisme i de l’economia social i solidària és la cooperativa de serveis financers Coop57. La seva missió és promoure l’estalvi ètic i responsable i destinar els seus recursos a donar préstecs a projectes d’economia social i solidària. Com a cooperativa de serveis, només pot actuar amb els seus socis. Actualment, agrupa més de quatre-centes entitats i mil set-centes persones, i ha concedit més de set-cents préstecs a entitats de l’economia social, la majoria de les quals són cooperatives. El seu coordinador, Ramon Pascual, explica el paper que Coop57 ha de complir: “Malgrat les dificultats econòmiques que tenallen les entitats d’economia cooperació catalana n

23 n


Economia cooperativa

social i solidària, Coop57 ha de seguir augmentant la concessió de préstecs per evitar que la manca de finançament n’accentuï la fragilitat. A més a més, en l’actual context de crisi, promourà el finançament de nous projectes cooperatius i d’economia social que creïn llocs de treball.” Per fer-ho possible, treballa per desenvolupar sinergies amb altres entitats per compartir riscos i, així, poder multiplicar el finançament de les entitats d’economia social i solidària. En la línia d’establir acords per multiplicar les fonts de finançament per a les cooperatives de treball, actua la Fundació Seira, un altre instrument promogut pel cooperativisme català que, tot i que no desenvolupa una activitat financera pròpia, s’ha orientat en aquesta direcció. El seu plantejament és emprar els seus recursos per mobilitzar actius financers per a les cooperatives catalanes de treball federades a través de les entitats financeres existents, especialment les vinculades a l’economia social. Això s’ha concretat en el suport a Coop57 i al projecte Fiare, i en l’establiment d’acords de col·laboració amb entitats com ara Oinarri i la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur. Oinarri és una societat de garantia recíproca basca especialitzada en l’economia social. Gràcies a l’acord amb Seira, des del 2010 ha concedit trenta-cinc avals tècnics i financers a cooperatives catalanes. Per la seva banda, l’acord amb la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur ha permès donar préstecs sense interessos a més de deu cooperatives de treball de nova creació. Paral·lelament, la Fundació Seira està treballant per facilitar l’engegada de nous instruments financers al servei de les cooperatives, com per exemple eines de capitalització o per a canalitzar inversors. Per la seva banda, la Confederació també ha establert un conveni de col·laboració amb Avalis (la societat de garantia recíproca participada per la Generalitat de Catalunya, per entitats financeres i per associacions i cambres de comerç)

ARXIU

per posar a l’abast de les cooperatives catalanes federades avals econòmics, tècnics i financers per a projectes d’inversió en actiu fix, i per a les inversions de refinançament de passius, de compra de mercaderies i de circulant. Des del 2007, Avalis ha avalat disset operacions de cooperatives. A més d’aquestes entitats, n’hi

han d’altres que, tot i no haver nascut per iniciativa del cooperativisme català, actuen a Catalunya amb la voluntat de finançar l’economia social i solidària, com ara Fiare, un projecte per constituir un banc ètic que actualment desenvolupa la seva activitat com a agent de la Banca Popolare Etica italiana. n

Les cooperatives tenen una llarga tradició de bastir instruments financers propis. En el passat això també es va manifestar en l’ambit monetari, com exemplifiquen aquestes monedes encunyades per cooperatives.

Les dificultats financeres i l’accés al crèdit constitueixen un dels principals problemes que afecten les cooperatives catalanes en l’actual conjuntura de recessió econòmica. Per aquest motiu, és més important que mai que el moviment cooperatiu es doti d’eines financeres pròpies (o compartides amb la resta de l’economia social i solidària) i enforteixi les que existeixen, tot aplicant-hi els principis mutualistes i cooperatius. El panorama de les finances cooperatives és viu; ara cal enfortir-lo i potenciar les possibles sinergies perquè pugui atendre el conjunt de les necessitats financeres de les cooperatives. Més informació Caixa d’Enginyers: www.caixa-enginyers.com Caixa Guissona: www.caixaguissona.com Caixa Rural Sant Fortunat: www.castelldans.com Seccions de crèdit / ASC, SCCL: www.fcac.coop/Serveis/gestio/ASC.html SICOOP: www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio Coop57: www.coop57.coop Fundació Seira: www.fundacioseira.coop Oinarri: www.oinarri.es Fundació Acció Solidària Contra l’Atur: www.acciosolidaria.cat Confederació de Cooperatives de Catalunya: www.cooperativescatalunya.coop Avalis: www.avalis-sgr.cat Fiare: www.projectefiare.cat Raimon Gassiot Ballbè


Pensem-hi

Tots som una colla Santos Hernández Un amic, un dia d’aquests, m’ha

enviat un curt vídeo amb una petita gesta d’una colla castellera. I això m’ha fet recordar la preciosa portada de la nostra revista de fa un parell de mesos. Us en recordeu?: mans entrellaçades a la pinya d’un castell. Mans que un instant abans s’haurien alçat, de dues en dues, en demanda d’ajuda, en oferiment de col· laboració. I gràcies a tot plegat –ja se sap que els records som com les cireres–, després m’he recordat també d’una esplèndida nit viscuda, fa molts anys, al barri del Castell, a Valls. Sabíeu que a aquell barri, seu de les dues colles, les cases van ser construïdes per cooperatives creades per gent castellera? A mi no em sembla estrany que les idees de castells i de cooperatives se’m presentin amb facilitat unides. Totes dues són obres d’artesania on cal una base ferma, i disciplina, i confiança mútua. I totes dues comencen així, arran de terra i a partir de mans nues i unides, com totes les coses que valen la pena. I, potser perquè ja des dels seus fonaments hom hi facilita la proximitat humana, es veu que ambdues són eines magnífiques d’integració de forasters. I no només de forasters: davant l’impuls d’una veritable feina en comú, també les diferències d’edat i de caràcter s’hi esborren. La gent castellera diu amb paraula clara allò que tothom veu: els castells, els fa la canalla. És per això que la quitxalla del pom de dalt s’hi enfila i acompleix la seva feina, convençuda que mai la gent gran que forma el tronc i la pinya la menystindrà perquè encara no siguin grans. Que tenen ben guanyat el dret a la igualtat amb tothom, a força d’engolir-se la por, d’esforçar-se, de confiar en la resta de l’equip. Com escau, com fan els homes i les dones de debò, tinguin l’edat i la grandària

(cc by 3.0) Ajuntament de Vilanova i La Geltrú - Flickr.

que tinguin i ocupin el lloc que ocupin. Tot és ben lògic. Si jo m’apuntés ara a una colla castellera, amb qui voldria trobar-m’hi? Amb gent forta o àgil, o totes dues coses alhora. Amb gent equilibrada, serena, conscient. Amb gent que confiés en mi i en qui jo pogués confiar. Si posseïen aquestes característiques, tant se me’n donaria, que fossin homes o dones. No m’importaria d’on vinguessin, ni quin fos el color de la seva pell. No tindrien importància l’accent o els defectes amb els què parlessin la llengua del

nostre cap de colla: “Apa, finet i amunt, Quim (o Lina, o Hahmet, o Pablo)!” No veig quina diferència hi hauria amb la gent que jo voldria al meu voltant si jo ara m’hi volgués apuntar, a una nova cooperativa. n

núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

25 n


biblioteca/llibres

Donació de llibres

1. Aspectes socials de les cooperatives agràries. Barcelona: Cooperatives Agràries de Catalunya, 1996.

8. Metodología para la elaboración de las balanzas fiscales de las comunidades autónomas. Madrid: CES, 2002.

2. Buenas prácticas de los proyectos de la Red Equal de Igualdad de Oportunidades de la Comunidad Valenciana. València: Generalitat Valenciana, 2005.

9. Metodología para la identificación y el anàlisis de buenas prácticas en las actuaciones cofinanciadas por el Fondo Social Europeo. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2006.

3. El Campesinado. Revista Internacional de las Ciencias Sociales, núm. 124. Barcelona: Unesco, 1990. 4. Discurso del consejero de trabajo sobre empleo. Resoluciones. Vitoria-Gasteiz: Departamento de Justicia, Economía ,Trabajo y Seguridad Social, 1996. 5. Manual per a cooperatives de treball associat. Barcelona: IPFC, 1996. 6. Maudos Villarroya, J.; De Guevara Rodoselovics, J.F. El sector bancario español en el contexto internacional. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 7. Memoria 2010. Fundación María Francisca de Roviralta. Alcobendas: Fundación Roviralta, 2011.

10. Herrero, C.; Pinto Prades, J.L. Capabilities and opportunities in health. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 11. Jornades sobre l’Euroregió. Barcelona: CTESC, 2005. 12. Pérez, F.; Serrano, L.; De Guevara, J.F. Estimation of social capital in the world. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 13. Pla català de formació en matèria de seguretat i salut laborals. Barcelona: CTESC, 2003. 14. Transparencia y sostenibilidad en las empresas de inserción aragonesas. Saragossa: Fundear, 2007. 15. Revista de Debate sobre Economía Pública Social y Cooperativa, núm. 13. València: CIRIECEspaña, 1993.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns a dijous de 9:30 a 13:30 h. dimarts i dijous de 16 a 19 h. Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès va rebre una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 351 - Febrer 2012 n

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblio­ teca. • Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. • Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. • En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. • Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.


biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

CUADERNOS MUJER Y COOPERATIVISMO

VIDA COOPERATIVA

Núm. 13. Octubre del 2011. Madrid

Núm. 331. Desembre del 2011. València

confederación@coceta.coop www.coceta.coop

www.focoop.es

Publicació anual escrita en llengua castellana, editada per la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado. En reproduïm part del sumari i en destaquem uns quants articles, amb la secció corresponent. A “Panorama” s’inclou un extens escrit amb el títol de “Principis cooperatius, gènere y RSE”. L’autora primerament ens introdueix en el món cooperatiu i després fa una anàlisi de set principis cooperatius que estan lligats al gènere. La segona part de l’article defineix, delimita i analitza la responsabilitat social relacionada amb el gènere. La tercera part la dedica a un punt molt més concret, la RSE i la perspectiva de les dones a les cooperatives. Inclou cinc subapartats. L’article acabat amb una extensa bibliografia. A “Organitzacions cooperatives”, hi trobem els articles següents: “Formar dones per crear cooperatives i accedir a càrrecs directius”, “Cooperatives, empreses amb perspectiva de gènere”, “Formar dones rurals en cooperativisme”, “Des del cooperativisme: Noves solucions per a nous temps” i “FAECTA continua apostant per la igualtat implantant el seu I Pla d’igualtat”. A “Experiències” hi ha l’article “Una cooperativa: un projecte de vida”, en el qual una dona cooperativista dóna testimoni de les dones lluitadores que han marcat la seva vida. Tot seguit, “Dones per a tirar endavant”, “Servicios Sociales Integrados, una entitat que millora la vida dels altres i dels qui formen la cooperativa”, “Aposta per la mediació: Una visió de futur en la gestió del conflicte «avançant cap a una cultura de pau»”, “Dones excel·lents en el medi rural a través del cooperativisme” i “Experiència de creació de cooperatives amb dones empleades de la llar”. Tots aquests articles ens ofereixen testimonis de la creació de cooperatives que tenen un punt en comú: han estat creades per dones. Els escrits restants estan integrats a les seccions “Sense fronteres”, “Espais per al debat”, “A fons”, “Dones en moviment” i “Recursos”, on hi han webs i direccions d’interès. n

Revista escrita en llegua catalana i castellana (segons els articles) i editada pel Centre d’Educació Cooperativa. En reproduïm el sumari i els títols més destacats. A la secció “L’actualitat valenciana”: “Els joves, una aposta pel futur del cooperativisme valencià”, “En el Dia Mundial del Cooperativisme”, “Florida Secundària, premiada com a centre educatiu més emprenedor” i “La cooperativa Mestres de la Creu, premiada com a empresa cooperativa emprenedora”. La revista dedica els textos als premiats en el Dia de la Persona Emprenedora. A l’article “Amb la Llei s’obrin canals d’interlocució per a la nostra participació en el diàleg social”, es fa una valoració de la Llei d’economia social. El següent es titula “Joves de primària i secundària juguen a colpbol de mà d’AKOE Educació”; el colpbol és un esport que les cooperatives educatives promouen i utilitzen per divulgar la pedagogia cooperativa. A “Actualitat internacional”: “Les Nacions Unides llancen oficialment l’Any de les Cooperatives 2012”. A “Actualitat estatal”: “Forokoop, un fòrum de debat cooperatiu”. A “ Opinió i gestió: “CIRIECEspaña. Vint-i-cinc anys d’interacció per a la investigació i la difusió de l’economia social”, “2012, Any Internacional de les Cooperatives” i “Cooperació. El president de la Caixa Rural Vila-real respon a les preguntes de l’entrevista. La revista acaba amb les seccions: “Enquesta”, “Ecologia i medi ambient”, “Cinema” i “Personatge”. n

núm 351 - Febrer 2012 n

cooperació catalana n

27 n


Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

17

GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peiró i Belis

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton

Col. Cooperativistes Catalans, 17 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

“... I nc e rt e s s es , dubt es , pr oblemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores •C  onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal

GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta. GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com Gestión de Calidad ISO 9001:2008 Sujeto a controles periódicos voluntarios

DE

KR A

ce

C e rtifi c a

ti o n

rtifi c a d o


Cooperaciocatalana 351