Issuu on Google+

coop-308

3/4/08

14:27

Página 1

Març 2008 • revista mensual • any 28è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

308

Cooperativisme agrari i de crèdit


coop-308

3/4/08

14:27

Pรกgina 2


coop-308

3/4/08

14:27

Página 3

308 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 28è març 2008

SUMARI Tornaveu

4

Ariadna Pomar León

Editorial

5

Cooperativisme agrari i de crèdit

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya

9

Observatori del Cooperativisme de Catalunya 2007

Les nostres cooperatives

10

Covides, La reinvenció del cooperativisme vitivinícola Francesc Vila

Entrevista

13

Peru Sasia i Jordi Ibáñez Raimon Gassiot

Gestio empresa cooperativa

17

Nou Pla general de comptabilitat. Criteris de registre i valoració Oriol Amat

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Finalista

19

Anàlisi històrica sobre les primeres cooperatives de crèdit agrícoles a Espanya Susana Martínez Rodríguez

Medi Ambient

23

Política i canvi climàtic Cel Rogent

Pensem-hi

25

Els agraïts esportistes Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27


3/4/08

14:27

Tornaveu

coop-308

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Ariadna Pomar León (Barcelona, 1985), estudiant de Ciències Ambientals i secretaria tècnica de la Societat Catalana d’Educació Ambiental Què et resulta atractiu del cooperativisme? El cooperativisme és una forma d’organització alternativa al model imperant, una forma de trobar solucions a les necessitats mitjançant una gestió col·lectiva i democràtica.

Què et resulta molest del cooperativisme? Potser un limitant de les cooperatives que busquen que la presa de decisions es dugui a terme a l’Assemblea és el nombre de persones integrants d’aquestes. Abans d’arribar a aquesta capacitat de càrrega s’ha de preveure que de vegades créixer quantitativament no és positiu. Tot i així no em resulta molest, simplement és un factor a preveure.

Com i quan has sentir parlar de cooperativisme? Les cooperatives de consumidors són les que més conec, però la primera vegada que en vaig sentir a parlar va ser preparant un projecte social a una Cooperativa Agrària de Guatemala, Nuevo Horizonte.


3/4/08

14:27

Página 5

Cooperativisme agrari i de crèdit El nostre habitual reportatge sobre cooperatives concretes tracta avui, a través de l’exemple de Covides, d’un aspecte tan important com és el de la comercialització, tant en relació amb la creació i la presentació del producte com amb la consecució de nous sectors de mercat. Però ens parla també de la importància que la relació intercooperativa pot tenir en la solució de problemes que, en aquest cas, han estat produïdes per dificultats en la relació amb el món financer.

Editorial

coop-308

Aquesta realitat, que el món cooperatiu viu sempre, és estudiada, amb visió de futur, per entitats com Fets i Fiare, que busquen sempre les possibilitats de crear un cooperativisme de crèdit a casa nostra. I en aquest número publiquem dues entrevistes que tracten l’assumpte de la iniciació de la xarxa Fiare, que té l’objectiu de constituir una cooperativa de crèdit d’àmbit estatal. És per això que ens ha semblat interessant d’incloure-hi una anàlisi històrica feta per la professora Susana Martínez, de la Universitat Autònoma, sobre la difusió del crèdit agrari a Espanya durant el període a cavall entre els segles XIX i XX. Publiquem també el tercer i últim article de la sèrie sobre comptabilitat que ens ha fet el catedràtic Oriol Amat, dedicat en aquesta ocasió als diferents criteris de registre i valoració de balanços. I destinem també unes pàgines a parlar d’un assumpte al que tothom hauria de donar la màxima importància, molta més de la que, de debò, li donem: els esforços, sempre tan limitats, que els governs apliquen a la prevenció del canvi climàtic. Tema que lliga amb la conferència catalana convocada per a aquest mes d’abril sobre la possibilitat d’un futur sense nuclears.


coop-308

3/4/08

14:27

Página 6

6 Noticiari

Assemblea dels Centres d’Estudis de Parla catalana El passat 23 de febrer al Centre Cívic Sant Jordi de Flix, seu del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, tingué lloc la XVI Assemblea Ordinària i XI Extraordinària de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, presidida per Josep Santesmases, que renovà el seu càrrec de President de la Junta de Govern. La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, aglutina a una norantena d’ entitats d’aquestes característiques i cada any es reuneix en assemblea de manera itinerant pel territori de provinença dels seus associats. La Fundació Roca i Galès, hi fou representada pel seu Vicepresident com a membre de ple dret, ja que n’és sòcia des del gener de 2008. Al llarg de l’assemblea s’exposà i aprovà la memòria social i econòmica de l’ant 2007 i també es va renovar la Junta de Govern.

Aiguasol, Sccl rep un premi per la seva contribució a les energies renovables La cooperativa Aiguasol Enginyers ha rebut el premi especial Solar 2007 que atorga l’Associació Europea per les Energies Renovables, Eurosolar, en reconeixement d’actuacions exemplars en matèria d’energies renovables. El guardó descriu Aiguasol com una “empresa pionera a Europa per la seva contribució en projectes singulars d’utilització d’energia tèrmica i de fred” i distingeix la seva contribució única en l’anàlisi, optimització i disseny de sistemes energètics. L’idiosincràsia cooperativa i autogestionada d’Aiguasol Enginyeria, formada per professionals experimentats en el sector de les energies renovables i la investigació, ha estat especialment destacada. “La seva estructura com a societat cooperativa de treball li confereix un especial caràcter, únic al país”, va declarar Eurosolar durant la cerimònia d’entrega el passat 29 de gener a la sala d’actes de la Universitat Oberta de Catalunya (Uoc). Núm. 308

Aiguasol Enginyeria és una empresa cooperativa especialitzada en sistemes avançats d’energia solar tèrmica. La iniciativa i capacitat d’innovació ha estat reconeguda amb la seva incorporació al programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya (Upc). L’edició 2007 dels premis Solar també ha distingit la companyia de serveis ambientals La Vola pel disseny i construcció d’un ecoedifici per la seva seu de Manlleu. Segons el jurat “La Vola és un exem-

ple de com una petita empresa pot disposar d’un edifici ecològic i energèticament eficient”. La Vola és membre del Grup cooperatiu Clade.


coop-308

3/4/08

14:27

Página 7

Noticiari 7

Miquel Miró, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Miquel Miró (Elx, 1957) s’incorpora com a director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (Fctc) en un moment clau per a l’entitat, que afronta projectes ambiciosos com ara la posada en marxa d’una Fundació que treballarà per la projecció i la innovació cooperativa, la consolidació d’Aposta com a escola de formació i la d’Ara_Coop com a entitat promotora de noves cooperatives. Format professionalment en els equips directius de cooperatives com Ecotècnia o Abacus, Miró aporta visió estratègica a l’equip i reforça el contingut empresarial dels projectes impulsats des de la Federació, així com el de les empreses cooperatives associades. “Em fa especial il·lusió treballar amb l’equip de la Federació. Ens hem fixat com objectius, entre d’altres, impulsar l’afiliació de noves cooperatives i donar suport a les federades per tal de facilitar el creixement i la millora de la competitivitat” – afirma el nou director de la Fctc.

Miquel Miró substitueix David Pérez, el qual passa a ser el director de la nova Fundació, que actualment es troba en fase de constitució i que, un cop en marxa, completarà els instruments necessaris perquè el cooperativisme de treball pugui donar suport a la innovació en projectes cooperatius, a la recerca de nous sectors d’activitat i a la formació d’equips. El nou director de la Federació, Miquel Miró, està vinculat al cooperativisme des del 1984. Des d’aleshores ha estat soci d’Ecotècnia, on va desenvolupar fins al 2002 tasques tècniques (disseny d’aplicacions, projectes per a Ong) i també de gestió (comercial, administració i finances). Després d’una experiència de 3 anys com a director d’operacions del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, participa en la creació d’Ara_Coop i, al gener del 2005, s’incorpora a l’equip directiu d’Abacus també com a director d’operacions, càrrec que ha ocupat fins a aquest gener.

Conferència catalana per un futur sense nuclears El Grup de Científics i Tècnics per un futur no nuclear ha convocat pel proper 26 d’abril la XXII Conferència catalana per un futur sense nuclears i energèticament sostenible, continuant la tasca de pressió perquè Catalunya pugui abandonar el malson nuclear i l’addicció als combustibles fòssils i pugui fer via pel camí de la sostenibilitat energètica. Reclamen que per fer-ho possible cal d’obrir la porta a l’ús generalitzat de les fonts d’energia que flueixen de forma natural per la biosfera: el sol, el vent, l’aigua, la biomassa, la calor de la terra, etc. combinat amb fer que l’energia es faci servir amb moderació i amb la màxima eficiència, tan a nivell de generació com a nivell d’ús final. En l’edició d’aquest any, a més a més de recordar l’accident més gran que mai hi ha hagut en una central nuclear - accident a la central nuclear de Txernòbil enguany fa 22 anys-, dedicaran la conferència a Escenaris i propostes energètiques sense combustibles fòssils ni nuclears arreu del món. Enguany la Conferència formarà part del X Fòrum de l’energia sostenible, que es reunirà els dies 24, 25 i 26 a Barcelona. Enguany la Conferència s’emmarcarà dins dels actes que arreu del món, i Catalunya, tindran lloc en ocasió del Dia de la Terra – 2008, coordinats per Earth Day Network. Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 8

8 Noticiari

La comunicació al segle XXI La cooperativa de serveis radiofònics Ràdio Associació de Catalunya dirigeix i patrocina les Jornades “La comunicació al segle XXI: Saber dir el que volem dir i que ens entenguin”, els propers 26 de març i 2,3 i 16 d’abril, a la Torre Agbar de Barcelona. Ràdio Associació de Catalunya, Sccl, des de la seva fundació els anys 30, té com a un dels seus objectius principals, el millorament espiritual, social i econòmic del país, per mitjà de la radiodifusió i altres medis de comunicació similars. Plantegen aquestes jornades amb l’única pretensió de posar la comunicació a l’abast dels assistents i, ajudar a que esdevingui una tècnica entenedora, senzilla i propera. Per a les Jornades compten amb la presència de Margarida Moles, Montse Llussà, Josep Mª Bachs, Cristina Ferrer, Neus Bonet, Eduard Estivill, Lluís Foix, Rafael Bigorra. La inscripció és gratuïta per gentilesa de Ràdio Associació de Catalunya però es limita a trenta places per rigorós ordre d’inscripció. La organització de les Jornades és de l’Escola de Pràctica Cooperativa (Epccoop), amb la col·laboració de: Servicoop, Consulservice, Grup Agbar. Més informació i tríptic: www.radioassociacio.com, www.epccoop.net i www.servicoop.org.

Les cooperatives podran donar fruita als centres de beneficiència El Comitè de Gestió de Fruita i Horta de la Unió Europea va aprovar a finals de febrer la possibilitat que les cooperatives puguin fer distribució gratuïta i donar fruita als centres de beneficència en cas d’excedents de la producció i sense haver d’esperar que s’aprovi una estratègia nacional, segons va fer públic la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac). Les retirades ja es poden començar a executar en la línia del que la Fcac havia sol·licitat reiteradament, raó per la que va expressar la seva gran satisfacció, malgrat lamentar que la mesura no s’hagi pogut aplicar des de l’entrada en vigor de la nova OCM de fruita i hortalisses, el passat 1 de gener, i les pèrdues que aquest retard ha comportat. Aquesta possibilitat s’emmarca en una decisió global del Comitè de Gestió europeu, que ha aprovat que les organitzacions de productors (bàsicament integrades per cooperatives agràries) puguin adoptar mesures de gestió de crisi sense que l’estat membre hagi confirmat la seva estratègia nacional i sense necessitat de modificar a priori el programa operatiu. Núm. 308

®


coop-308

3/4/08

14:27

Página 9

COOPERATIVES DE CATALUNYA 9

Observatori del Cooperativisme de Catalunya 2007 www.cooperativescatalunya.coop/observatori En la seva línia de continuïtat dirigida a la difusió i l’augment de visibilitat de l’economia cooperativa, l’Observatori del Cooperativisme ha rebut més de setze mil visites durant el 2007. Les persones visitants han tingut accés a 417 notícies, xifra que suposa una mitjana de publicació d’unes vuit notícies setmanals. El tipus de notícia majoritàriament (el 53%) és el que fa referència a les activitats de les mateixes cooperatives —en aquest sentit, ha estat molt important l’enviament de notes de premsa de les mateixes empreses a l’Observatori—; seguit (amb el 33%) pels esdeveniments referits a les activitats de les estructures representatives del cooperativisme, especialment a Catalunya. Així mateix, s’ha pogut veure la vitalitat del sector en els 185 actes dels quals l’agenda s’ha fet ressò. En un altre pla de comunicació, a través de l’Observatori s’han donat a conèixer vint-i-set paquets d’oferta formativa, subvencionada i privada, dels principals operadors de formació cooperativista. Cal recordar que l’Observatori té una actualització diària i que, per tant, s’han posat al dia i incrementat els continguts referents a normativa legal, estudis, articles i informes, la base de dades i el fons documental. Dues de les principals innovacions són, d’una banda, l’accés al Manual de l’empresa cooperativa. Promoció del cooperativisme en el desenvolupament local, una eina d’informació bàsica de l’empresa cooperativa i de l’estratègia de promoció del model cooperativista des del desenvolupa-

ment local; i de l’altra, l’elaboració de l’estudi propi Dona i cooperativisme. Aproximació als elements facilitadors i obstaculitzants de l’accés de la dona a la presa de decisions, que recull les conclusions de dues jornades de treball amb dones vinculades de diferent manera al món cooperatiu. Una de les aplicabilitats més importants és la comunicació amb la comunitat d’usuaris registrats, 255, mitjançant la tramesa de circulars. Estan adscrites a aquest servei el 98% de les persones usuàries, les quals han rebut trenta circulars informatives que s’han considerat que els poden interessar: línies d’ajut, oferta formativa, novetats jurídiques, actes, premis, etc. S’ha donat resposta a cinquanta consultes.

Recordem que aquest web té una versió accessible que, seguint els paràmetres de la Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI) de l’organisme internacional Consorci del World Wide Web (W3C), té les etiquetes W3C HTML 4.01, que indiquen que la versió permet la separació de contingut i la seva aparença de tal manera que es garanteix una accessibilitat i universalitat a través d’un llenguatge natural, la W3 CSS, que determina la usabilitat, i les AAA en el test d’accessibilitat web (t.a.w.3), que significa que l’entorn web és òptim. Cooperatives de Catalunya

Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 10

Covides La reinvenció del cooperativisme vitivinícola Vinyes-Celler Covides és el resultat d’un procés de renovació intensa de la cooperativa Vinícola del Penedès que té com a objectiu principal créixer en el volum de vendes en el mercat internacional. Després de la recent absorció del Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès, Covides s’ha convertit en una de les primeres empreses elaboradores de vins i caves del Penedès.

V

inyes-Celler Covides és el resultat de la projecció de la Cooperativa Vinícola del Penedès i de la l’absorció del Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès. Amb aquesta integració, Covides ha passat a tenir uns 1.000 socis cooperativistes, ha ampliat fins a 3.800 hectàrees de la Denominació d’Origen Penedès (el 18% de la denominació) i ha incrementat la producció fins a uns 30 milions de quilos de raïm a l’any. En els últims anys, Covides ha aconseguit situar-se al primer lloc de les cooperatives vinícoles de Catalunya i al quart lloc com a empresa elaboradora de vins i caves del Penedès. La trajectòria de Covides, però, com la de moltes cooperatives vitivinícoles del país, està marcada Núm. 308

per uns inicis amb una dependència total en una producció per a la venda a granel i per l’esforç de promoure productes embotellats de qualitat i comercialitzar-los amb marques pròpies. En aquest procés, fa uns dos anys va iniciar una reorientació estratègica, amb el reforçament de l’equip directiu, el canvi d’imatge de la cooperativa i els productes, l’ampliació de la xarxa de distribució i la cerca del nous clients en el sector de la restauració i en les botigues especialitzades. Els quatre puntals de Covides, tal com ho expliquen per vendre els seus productes, són: les vinyes pròpies, el saber fer dels viticultors associats, els estrictes processos d’elaboració i la tecnologia puntera dels cellers. Des de Gelida fins al Vendrell, al llarg de tot el

Penedès, més de 3.700 hectàrees de vinyes repartides per 50 municipis formen part de Vinyes-Cellers Covides. Un extraordinari volum de terres que, dins les denominacions d’origen Penedès i Cava, permeten elaborar uns productes d’una qualitat i varietat excel·lents. Actualment, Covides embotella un 20% de la producció de vi i cava. El 2007, va facturar uns 20 milions d’euros, va vendre 3,5 milions d’ampolles de cava i 1,8 milions d’ampolles de vi. El 80% restant de la producció va a granel i es destina a les grans firmes elaboradores.

Intercooperativisme per a crèixer La compra del Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès, una so-


coop-308

3/4/08

14:27

Página 11

Les nostres cooperatives 11

cietat que arrossegava dificultats econòmiques, va suposar l’assumpció de 9,5 milions d’euros de deute per part de Covides. Els socis proveïdors de raïm del celler no van cobrar la paga corresponent a la verema del 2005 per la manca de crèdit de la cooperativa a les entitats bancàries. La Federació de Cooperatives i la Generalitat de Catalunya van estudiar un pla de viabilitat, i van plantejar dues opcions: la fusió amb una altra cooperativa o la venda a una altra empresa.

Dues empreses van resultar finalistes en el procés de compra que es va iniciar: la cooperativa Covides i les bodegues Torres. Finalment, la fusió amb Covides va ser l’opció triada per la junta de l’històric Celler Cooperatiu de Vilafranca i ratificada per l’assemblea de socis. I d’aquesta manera es va resoldre la situació de crisi motivada pel forat econòmic que va ser descobert a principis del mes de maig de 2006. L’operació de fusió es va iniciar amb la signatura i l’aprovació per part de l’assemblea d’un acord intercooperatiu en el qual s’expliquen els detalls de la fusió per absorció de les dues cooperatives. El procés d’absorció no es va consolidar fins al passat 1 d’agost. Abans, el Celler Cooperatiu de Vilafranca va haver d’aprovar un canvi d’estatuts, que permetés avançar el tancament de l’exercici anual i fer-lo coincidir amb el de Covides. Durant aquest procés, però, la gestió econòmica del Celler ja anava a càrrec de Covides. Una de les conseqüències d’aquest procés es va fer evident en l’última festa anual de Covides, que va comptar amb l’assistència d’unes 2.000 persones, entre les quals hi havia un centenar de nous socis com a conseqüència de l’absorció del Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès. Una celebració que va coincidir amb el final del procés

amb l’aprovació de la fusió i la inauguració de la nova planta d’embotellat del Celler de Sant Sadurní d’Anoia.

L’especialització dels cellers Aquesta nova instal·lació, que ha suposat una inversió d’uns cinc milions d’euros, permet processar fins a 5.000 ampolles per hora, i ha comportat l’ampliació en 2.700 metres quadrats de la cava de criança de vins i caves, de manera que poden emmagatzemar fins a deu milions d’ampolles. Aquesta ampliació de les instal·lacions va coincidir amb la renovació global de la imatge de Covides, la qual ha suposat: la redefinició del logotip per promoure la nova definició de la cooperativa i el disseny de les etiquetes i els envasos de la gamma Duc de Foix. Vinyes-Cellers Covides disposa actualment d’unes instal·lacions que s’adapten a la gran producció que generen les terres que formen part de la cooperativa. Els tres cellers que es troben repartits per la comarca, així com les oficines centrals, compten amb els equipaments més moderns. Unes instal·lacions que han estat reconegudes amb premis de prestigi internacional per la seva modernitat i eficiència. El Celler de Prunamala, a Sant Sadurní d’Anoia, és el celler central i de referència de Covides, i on es concentren, bàsicament, totes les funcions d’elaboració. Aquest és el punt de trobada de tot el raïm recollit a la zona nord i nord-oest, és també on es troba la direcció tècnica, el laboratori, el centre logístic i la botiga. En aquest celler s’elaboren tots els caves i els vins joves. A més si troben les plantes d’embotellat de tots els vins i caves de Covides. El Celler del Molí de Foc, a Sant Cugat Sesgarrigues, s’encarrega de concentrar tota la verema que es realitza a la zona del centre i l’est de la comarca. En aquest celler es realitzen els processos d’elaboració i criança de vins en bóta, i surten els vins blancs de bóta i els vins negres de criança i reserva. Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 12

12 Les nostres cooperatives

El Celler de Vilafranca del Penedès, situat a la millor zona per a la producció de la varietat Xarel·lo, elaboren vins i caves, i està dotat amb una línea d’embotellat. I, en un edifici modernista del centre històric, Covides té les oficines centrals, des d’on treballen les direccions general, comercial i financera de l’empresa cooperativa, així com l’oficina d’atenció als socis i la secció de crèdit.

El repte de la internacionalització La nova cooperativa Covides manté i potencia la voluntat d’agricultors de tota la comarca de l’Alt Penedès d’elaborar vins i caves de manera professional i amb personalitat pròpia. L’èxit de la cooperativa està en el manteniment d’una gran quantitat de clients que van en creixement, gràcies als premis i els certificats obtinguts com a organització empresarial i, sobretot, pels vins i caves que elaboren. Els principals reptes de futur que s’ha plantejat la cooperativa són: augmentar la producció fins a 5,8 milions d’ampolles, augmentar les vendes entre el 10 i 15%, i augmentar el percentatge d’embotellat un 20% en dos anys. Per assolir aquests reptes, ja treballen en una nova xarxa de distribució que els permeti entrar en el sector de l’hostaleria de tot l’Estat espanyol, així com entrar en els mercats internacionals, com ara el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Rússia, Japó, Estats Units i Països Bàltics, els quals ja absorbeixen el 37% de la producció. L’especialitat de Covides resideix en l’elaboració de vins joves, tant blancs tradicionals del Penedès, com vins rosats amb un caràcter propi i vins negres cabernets sauvignon. També mereixen una menció especial els vins negres de criança i reserva, que tenen una llarga estada en botes de roure i que han estat premiats en els principals concursos internacionals. El segell més important de VinyesCellers Covides és Duc de Foix, Núm. 308

una de les marques de referència de les terres del Penedès, i que ofereix una àmplia gamma de vins i caves. La nova imatge d’aquesta marca, una evolució respecte a l’anterior, que conserva en l’etiqueta el trencadís (mosaic) com a evolució de la franja que ja tenia i utilitza un codi de colors per identificar els diferents productes. També s’ha potenciat la presència de Covides a la contraetiqueta i la càpsula, i s’hi han introduït uns pictogrames per millorar la claredat de la informació.

Altres marques destacades i reconegudes de Vinyes-Cellers Covides són: Molí de Foc, amb un preu ajustat per al consum quotidià; Xènius, que aplega els vins i caves més joves; Gran Castellflorit, que aplega els vins i caves per a paladars distingits; i Gran Gesta, que serveis per presentar les últimes tendències que s’elaboren al Penedès en el món del vi i el cava. Francesc Vila


coop-308

3/4/08

14:27

Página 13

Entrevista 13

Peru Sasia

“El dret al crèdit és un dret humà” Peru Sasia és el director general de Fiare, un projecte de finances ètiques que pretén impulsar la constitució d’una cooperativa de crèdit que funcioni a tot l’Estat d’acord amb els principis de la banca ètica i que, des del desembre del 2007, disposa d’una oficina operativa a Barcelona.

¿És irreconciliable la banca amb l’ètica?

Des del meu punt de vista, l’activitat financera és inevitablement ètica. L’ètica o filosofia moral és la part de la filosofia que reflexiona sobre el que és bo i el que és dolent i en funció de què prenem decisions, i la intermediació financera és una activitat econòmica en la qual es van prenent decisions cada dia. I, és clar, la pregunta sol ser: ¿es pot fer intermediació financera mirant altres coses més enllà del benefici econòmic? Heus aquí la clau de la banca ètica. La banca ètica diu que cal posar la intermediació financera al servei de la regeneració d’unes societats que estan malaltes. Les nostres societats, el sistema capitalista neoliberal, no funciona: cada cop amplia més les diferències entre la gent, esgota el planeta, és insostenible mediambientalment. I la banca ètica diu una cosa més: és un sistema que, en els seus defectes més fonamentals, no es pot corregir des de dins. És a dir, no es pot esgotar el planeta, augmentar les desigualtats i després tenir una fundació que ho corregeixi una mica. S’ha de canviar la manera d’entendre la lògica econòmica, s’han de plantejar alternatives, que seran inevitablement petites, però que hauran d’anar creixent a mesura que la ciutadania se les cregui.

La banca ètica és això: agafar diners en dipòsit i amb ells finançar activitats que tinguin un impacte social positiu, i fer-ho de manera diferent. Per tant, crec que la banca ètica és possible, però és que, a més, banca i ètica estan condemnades a reconciliarse abans que esclati el planeta. ¿Quin és el projecte de banca ètica de Fiare?

Fiare vol fer un procés per crear un sistema d’intermediació financera, un sistema de banca ètica, que es dediqui exclusivament a posar l’activitat de crèdit al servei de la regeneració de les mancances que tenen les nostres societats, és a dir, al servei de les persones en situació o risc d’exclusió, de la disminució i, en la mesura del que sigui possible, anul·lació de les desigualtats entre el Nord i el Sud, de la regeneració ambiental i de la generació de propostes mediambientalment sostenibles, del teixit de xarxes ciutadanes solidàries, etcètera. La característica més important del projecte és que ens hem adonat que això només es pot fer d’una manera determinada. No es pot fer amb fundacions de bancs tradicionals, ni amb obres socials, ni tan sols amb el mer esforç de l’Estat. Només es pot fer d’una manera molt concreta: crear un sistema de banca ètica que estigui en mans de la ciutadania i de les

entitats que ja lluiten, des de fa temps, per regenerar les nostres societats en altres àmbits que no són la intermediació financera. Fiare proposa un sistema de banca ètica que tindrà un abast estatal i que vol operar en tot l’Estat liderat i suportat per les xarxes socials que fan el mateix diagnòstic que fem nosaltres. És a dir, els autèntics propietaris o titulars, els qui s’han de responsabilitzar que el projecte Fiare es desenvolupi, són les organitzacions socials que estan madures i van generant xarxes prou denses. A aquestes xarxes els demanem que es reuneixin entorn d’un sistema d’intermedicació financera. ¿Pots explicar el model de banc que es vol crear i el procés fins a arribar a crear-ne un?

L’opció de la forma jurídica és una caixa cooperativa, una cooperativa de crèdit, perquè ens sembla que és la que s’adequa més al sistema de creació, creixement i consolidació del sistema de participació que vol plantejar el projecte Fiare. Per arribar a aquesta cooperativa de crèdit que operi amb una llicència bancària autoritzada i supervisada pel banc central, hem dissenyat un full de ruta que, començant per un germen d’activitat financera, i recolzant-se en una entitat italiana que s’assembla basNúm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 14

14 Entrevista

tant en moltes coses al que volem arribar a ser —la Banca Popolare Etica—, iniciï un procés de quatre o cinc anys com a agent i vagi creant un cert volum d’activitat suficient, recollint dipòsits i concedint finançament, com per sol·licitar la llicència bancària al Banc d’Espanya. Aquest és el procés de creixement de l’operativa. Però el procés de creixement més important és l’altre eix: el creixement social del projecte, en el qual hem optat per un model bàsicament territorial. El projecte Fiare el va començar a impulsar la Fundación Fiare, una xarxa integrada actualment per setanta entitats del País Basc, però ràpidament hi va haver una segona xarxa, la Red de Economía Alternativa y Solidària (REAS) de Navarra, que es va apropiar del projecte i el va desenvolupar a Navarra. A partir d’aquell moment, tant des de la Fundación Fiare com des de REAS Navarra es va iniciar una activitat per intentar proposar aquest projecte a altres realitats territorials. I aquí va aparèixer Catalunya amb un protagonisme elevat. Fiare es planteja un creixement que estarà condicionat per la generació de xarxes locals, territorials, que vulguin apropiar-se’n. Fiare no creixerà posant sucursals en llocs que no coneix, no vol un creixement descendent des d’un grup promotor o inversor que va muntant oficines on pugui haver-hi una quota de mercat. Fiare és una cosa completament diferent: és un projecte territorial horitzontal que vol respectar molt les autonomies locals i que vol anar integrant amb molta naturalitat les realitats territorials que ja existeixen. Així, tenim una xarxa basca i una navarresa, es van creant associacions del projecte Fiare a Madrid, s’estan mantenint converses a València, hem parlat amb altres entitats a Andalusia, Galícia i altres llocs. A Catalunya hi havia una organització que portava molt de temps reflexionant sobre finances ètiques, Finançament Ètic i Solidari (FETS), i hi havia també una estructura cooperativa que prestava serveis al teixit cooperatiu català, COOP57. Amb totes Núm. 308

dues entitats el projecte Fiare ha dialogat des del començament, molt abans fins i tot d’arrencar a Bilbao. I en aquests moments el projecte Fiare es comença a implantar a Catalunya, també des del punt de vista del desenvolupament de l’operativa financera amb una oficina oberta a Barcelona. ¿Què aporta la Banca Popolare Etica en tot aquest procés?

Quan vam tenir la primera idea de crear una iniciativa concreta de banca ètica, vam establir que havíem de ser capaços de fer tres coses. La primera era crear un teixit basc que fos la primera llavor de desenvolupament. Això va ser un èxit: vam crear la Fundación Fiare, amb cinquantadues organitzacions que s’hi van apuntar des del començament i van posar 3.000 euros a fons perdut. La segona cosa era transmetre a les administracions públiques, a diferents nivells, que el projecte Fiare es posaria en funcionament, i intentar generar la més gran confiança i complicitat possibles amb aquestes. En aquest àmbit també vam tenir èxit. I la tercera era trobar un soci tecnològic i ideològic que ens acompanyés i ens pogués oferir la seva estructura per als primers moment en què volíem començar a fer intermediació financera sense ser un banc. Vam mirar a Europa i vam trobar la Banca Popolare Etica (BpE), una entitat que l’any vinent farà deu anys d’existència, que ha demostrat sobradament la seva sostenibilitat, i que s’assembla molt al que aspirem a construir, sobretot en la qüestió relacionada amb quines són les bases socials sobre les quals està fonamentat el projecte. BpE és en essència una xarxa associativa immensa, amb vint-i-vuit mil socis en la seva base social, implantada en tot el territori italià. Ens vam acostar a ells i els vam plantejar si volien ajudar-nos a fer un pla de viabilitat i totes les coses concretes que implica fer un banc, més enllà de fer teixit social. BpE ens ha acompanyat amb molta generositat i, a més, sense cap intenció de quedar-se a Espanya i patrimonialitzar el

procés, sinó que ens deixarà caminar quan tinguem prou autonomia per funcionar sols. ¿Com feu l’avaluació dels projectes que us demanen finançament? ¿En què es diferencieu de la banca convencional? Fiare té una estructura amb dues oficines permanents, una a Bilbao i una altra a Barcelona, i amb diverses oficines en què estem presents de forma permanent un cop per setmana a Vitòria, Sant Sebastià, Pamplona i Madrid. Però, si algú hi ve per demanar-nos finançament, el primer que li diem és que el vistiplau, la part d’avaluació ètica i social del projecte — que inclou coneixement del promotor, valor del projecte com a afavoridor del desenvolupament local o comunitari, impacte social, etc.— no el pot donar l’estructura professionalitzada d’oficines de Fiare. L’estructura que du l’operativa financera ha de fer l’avaluació econòmica i financera, però l’avaluació ètica i social l’ha de fer necessàriament una comissió que pertanyi al mateix territori que el sol·licitant i el projecte. Això ho fem per diverses raons. Una és per anar donant poder i responsabilitat a les plataformes territorials de suport al projecte. Però, en segon lloc, ho fem per una raó evident: són els territoris els que coneixen el valor social de les seves organitzacions. Un director financer del projecte Fiare amb oficina a Barcelona no pot avaluar un projecte a Càceres, perquè el seu impacte ètic i social només es pot avaluar coneixent-lo, estant-hi a prop, sabent quina mena d’entitat és, a quines xarxes pertany, etc. Qualsevol operació de crèdit, per molt sucosa que sigui, ha de passar primer l’avaluació ètica i social. Quan expliqueu el vostre projecte, sovint també feu referència al fet que està immers en la construcció d’un sistema de finances ètiques que va més enllà del que és estrictament un banc amb fitxa bancària. ¿Pots explicar-ho? Hem arribat a la conclusió que, si volem muntar una entitat que faci in-


coop-308

3/4/08

14:27

Página 15

Entrevista 15

Jordi Ibáñez

“L’objectiu final és crear una cooperativa de crèdit d’àmbit estatal” termediació financera d’acord amb els principis de la banca ètica, no podem fer només intermediació financera garantida. Hem de funcionar d’una manera completament diferent, perquè diem, entre altres coses, que una persona que necessita diners per endavant per iniciar un projecte, per desenvolupar una activitat que li permeti fer un pas més en l’esglaó del desenvolupament de les seves pròpies capacitats, té dret a rebre’n. I aquest dret no pot estar condicionat al fet que ofereixi garanties objectives (patrimonials, avals o el que sigui) que els podrà tornar. El dret al crèdit és un dret humà, i hi ha un moment en la vida de les persones en què tenir la possibilitat que se’ns avancin diners per anar-los tornant progressivament ha estat capaç de facilitar un grapat de coses. Aquest dret cal reconèixer-lo a qualsevol preu, i més quan s’utilitza per treure persones o un col·lectiu concret d’un llindar de pobresa perquè comenci a pujar en l’escala del desenvolupament. Per això, el sistema Fiare l’estem dissenyant cada cop més com un sistema en el qual hi haurà un nucli d’entitat financera garantida que pot oferir al ciutadà normal els productes i serveis habituals de la banca (targetes de crèdit, comptes corrents, caixer automàtic, domiciliacions, etc.), però que alhora tractarà d’incloure, promoure i reforçar moltes realitats ja existents —i crear

n-edart’ls—

Jordi Ibáñez ha treballat en entitats que es mouen en l’àmbit de l’economia solidària com ara la Fundació Un Sol Món i la Fundació Formació i Treball, i ha coordinat Oikocrèdit Catalunya. Des de l’any passat és el coordinador del projecte Fiare a Catalunya.

¿Quin ha estat el procés que ha portat a la creació de l’Associació Projecte Fiare a Catalunya? ¿En quina situació es troba actualment?

En el moment en què es va fundar al País Basc el projecte Fiare, paral·lelament a Catalunya hi havia un grup important d’entitats, de teixit social de tota mena, que ja estava en el procés d’intentar crear un banc que funcionés d’acord amb els principis de l’ètica i de la democràcia. I quan Fiare es va posar en funcionament al País Basc, es van començar a fer els passos aquí per re-

plicar el model, és a dir, crear a Catalunya un espai territorial en què el projecte Fiare es pogués desenvolupar i pogués adreçar-se a la ciutadania. Fiare es va constituir al País Basc el 2005, i l’abril del 2007 es va constituir l’Associació Projecte Fiare a Catalunya amb un grup d’unes vint-i-cinc o trenta entitats sòcies. Un cop constituïda aquesta associació i establertes les bases de com havia de treballar, es va fer un pas més: obrir l’oficina a Barcelona, al barri de Gràcia, al carrer Providència número 20. Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 16

16 Entrevista

perativa d’àmbit estatal, una cooperativa de crèdit. Per aconseguir-ho, hem d’arribar, com a mínim, a un capital social que hem fixat en aproximadament 6 milions d’euros. Catalunya és un dels territoris amb més població de l’Estat i, per tant, haurà de ser una de les cooperatives que més n’aporti. A més, tota la trajectòria que té Catalunya en l’àmbit de les finances ètiques ens ho ha de permetre. Per tant, hem d’aconseguir que aproximadament 2 milions d’euros d’aquests 6 milions de capital social, s’aportin des de Catalunya. Aquest és un dels reptes més importants que té fixats l’Associació Projecte Fiare a Catalunya. L’altre repte important és que la cooperativa a escala d’Estat espanyol arribi a uns 60 milions d’euros de dipòsits i uns 30 milions d’euros de crèdit. R.G. Entitats sòcies de l’Associació Projecte Fiare a Catalunya (1 de març del 2008)

En tot aquest procés, ¿pots explicar una mica més quin paper hi ha tingut el cooperativisme?

Dins de la base social de Fiare, les cooperatives o les organitzacions relacionades amb el cooperativisme representen un dels percentatges més importants, juntament amb les entitats dedicades a la inserció laboral. Per tant, crec que l’adhesió de les entitats del cooperativisme al projecte Fiare ha estat important des d’un primer moment, tenint en compte, a més a més, que COOP57, una de les entitats líders del projecte, té moltes cooperatives al darrere que no han entrat directament a Fiare perquè estan esperant fer-ho a través seu. Però el cooperativisme també és un model de treball que nosaltres hem escollit: Fiare ha d’acabar sent una cooperativa, perquè és un model d’empresa que està fent economia, però l’està fent des d’una òptica diferent i, a més a més, intenta combinar els principis de l’economia i la democràNúm. 308

cia. Si sumes aquestes dues coses, veuràs que l’adhesió del món cooperatiu al projecte Fiare és molt alta. ¿Quins són avui els objectius que us fixeu com a Associació Projecte Fiare a Catalunya?

Els objectius són molt ambiciosos. Com a Associació, actualment estem col·laborant en la implantació i coordinació del projecte a escala de tot l’Estat. Un altre repte és consolidar l’oficina de Barcelona, captar l’estalvi necessari per poder créixer en el finançament de projectes socials i fer pedagogia de les finances ètiques. D’altra banda, l’objectiu és que al final del 2010 o al començament del 2011 l’Associació Projecte Fiare a Catalunya es transformi en cooperativa, pas que també hauran de fer les altres associacions territorials d’arreu de l’Estat. I, al final de tot això, cada una d’aquestes cooperatives ha de formar part d’una coo-

FETS-Finançament Ètic i Solidari Col·lectiu Ronda, SCCL Institut Erich Fromm Oikocrèdit Catalunya COOP57 Alternativa 3 Agropecuària l’Olivera Arç Cooperativa Acció Solidària Contra l’Atur Justícia i Pau Universitat Internacional de la Pau Consell Nacional de la Joventut de Catalunya CCOO de Catalunya SETEM Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya EAS, SCCL Fundació Catalana de l’Esplai Entorn, SCCL Medicus Mundi Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Fundació Jaume Bofill Federació Catalana d’ONGD Sostrecívic Grup Cultura 03


coop-308

3/4/08

14:27

Página 17

Gestió Empresa Cooperativa 17

Nou Pla general de comptabilitat. Criteris de registre i valoració En un article anterior1 vam exposar el contingut del marc conceptual del nou Pla general de comptabilitat (PGC). En aquest article es completa el marc conceptual amb els criteris de registre i valoració dels comptes.

Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals El registre o reconeixement comptable és el procés pel qual s’incorporen al balanç el compte de pèrdues i guanys o l’ECPN els dife-

rents elements dels comptes anuals. El registre dels elements procedirà quan, complint-se la definició que d’aquests s’inclou en l’apartat anterior, es compleixin els criteris de probabilitat en l’obtenció o cessió de recursos que incorporin beneficis o rendiments econòmics i el seu valor pugui determinar-se de forma fiable. En particular: • Els actius s’han de reconèixer en el balanç quan sigui probable l’obtenció a partir d’aquests de beneficis o rendiments econòmics per a la cooperativa en el futur, i sempre que es puguin valorar amb fiabilitat. • Els passius han de reconèixer-se en el balanç quan sigui probable que, al seu venciment i per liquidar l’obligació, s’hagin de lliurar o cedir recursos que incorporin beneficis o rendiments econò-

mics futurs, i sempre que es puguin valorar amb fiabilitat. • El reconeixement d’un ingrés té lloc com a conseqüència d’un increment dels recursos de la cooperativa, i sempre que la seva quantia pugui determinar-se amb fiabilitat. • El reconeixement d’una despesa té lloc com a conseqüència d’una disminució dels recursos de la cooperativa, i sempre que la seva quantia pugui valorar-se o estimar-se amb fiabilitat.

Criteris de valoració La valoració és el procés pel qual s’assigna un valor monetari a cadascun dels elements integrants dels comptes anuals, d’acord amb el que es disposa en les normes de valoració relatives a cadascun. A aquest efecte, s’han de tenir en compte les definicions i criteris següents:

Criteri de valoració

Significat

Cost històric o cost

És el preu d’adquisició o cost de producció d’un actiu. El cost històric o cost d’un passiu és el valor que correspongui a la contrapartida rebuda a canvi d’incórrer en el deute o, en alguns casos, la quantitat d’efectiu i altres actius líquids equivalents que s’esperi lliurar per liquidar un deute en el curs normal de l’exercici.

Preu d’adquisició d’un actiu

És l’import pagat, o pendent de pagament, més, si escau i quan escaigui, el valor raonable de les altres contraprestacions compromeses derivades de l’adquisició, havent d’estar totes directament relacionades amb aquesta i ser necessàries per a la posada de l’actiu en condicions operatives.

Cost de producció d’un actiu

Inclou el preu d’adquisició de les primeres matèries i altres matèries consumibles, el dels factors de producció directament imputables a l’actiu, i la fracció que raonablement correspongui dels costos de producció indirectament relacionats amb l’actiu, en la mesura que es refereixin al període de producció, construcció o fabricació, es basin en el nivell d’utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció i siguin necessaris per a la posada de l’actiu en condicions operatives. Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 18

18 Gestió Empresa Cooperativa

Criteri de valoració

Significat

Valor raonable

És el preu de mercat. El preu cotitzat en un mercat actiu (una borsa, per exemple) serà la millor referència del valor raonable. Per als elements respecte dels quals no existeixi un mercat actiu, el valor raonable s’obtindrà, mitjançant l’aplicació de mètodes de valoració com ara: a) Transaccions recents si estiguessin disponibles. b) Valor raonable d’altres actius que siguin substancialment iguals. c) Descompte de fluxos d’efectiu futurs estimats. Aquest mètode implica efectuar previsions de fluxos d’efectius futurs que s’actualitzen per obtenir el valor actual d’aquests. Els elements que no puguin valorar-se de manera fiable, es valoraran, segons que correspongui, pel seu cost amortitzat o pel seu preu d’adquisició o cost de producció, minorat, si escau, per les partides correctores del seu valor que poguessin correspondre.

Valor net realitzable

És l’import que es pot obtenir per la seva alienació en el mercat deduint els costos estimats necessaris per portar-la a terme, així com, en el cas de les primeres matèries i dels productes en curs, els costos estimats necessaris per acabar la seva producció, construcció o fabricació.

Valor actual

És l’import dels fluxos d’efectiu a rebre o pagar, segons es tracti d’un actiu o d’un passiu, respectivament, actualitzats a un tipus de descompte adequat.

Valor en ús d’un actiu o d’una unitat generadora d’efectiu

És el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs esperats tenint en compte el seu estat actual i actualitzats a un tipus de descompte adequat, ajustat pels riscos específics de l’actiu que no hagin ajustat les estimacions de fluxos d’efectiu futurs.

Despeses de venda

Són les despeses incrementals directament atribuïbles a la venda d’un actiu en les quals la cooperativa no hauria incorregut si no hagués pres la decisió de vendre, excloses les despeses financeres, els impostos sobre beneficis i els incorreguts per anàlisis i estudis previs. S’hi inclouen les despeses legals necessàries per transferir la propietat de l’actiu i les comissions de venda.

Tipus d’interès efectiu

És el tipus d’actualització que iguala el valor en llibres d’un instrument financer amb els fluxos d’efectiu estimats al llarg de la vida esperada de l’instrument, a partir de les seves condicions contractuals i sense considerar les pèrdues per risc de crèdit futures. Cost amortitzat d’un És l’import al qual inicialment va ser valorat l’instrument financer, menys els desemborsaments de principal, més o menys, segons que correspomgui, la part imputada en el compte de pèrdues i guanys o a la reducció de valor per deinstrument teriorament. financer (actiu o Per tant, es calcula de la manera següent: passiu financer) + Valor inicial de l’instrument – Reemborsaments de principal +/– Reduccions del valor inicial (mitjançant la utilització del mètode del tipus d’interès efectiu, de la diferència entre l’import inicial i el valor de reemborsament en el venciment) – Reducció de valor per deteriorament ———————————————————————————————————————————— Cost amortitzat

Despeses de tran- Són les despeses incrementals directament atribuïbles a la compra o alienació d’un actiu financer, o a l’emissió o assumpsacció atribuïbles a ció d’un passiu financer, en les quals no s’hauria incorregut si l’empresa no hagués realitzat la transacció. un actiu o passiu financer Valor comptable o en llibres

És l’import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en balanç una vegada deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per deteriorament acumulada que s’hagi registrat.

Vida útil d’un actiu

És el període durant el qual s’espera utilitzar l’actiu amortitzable per part de la cooperativa o el nombre d’unitats de producció que se n’espera obtenir. En particular, en el cas d’actius sotmesos a reversió, la seva vida útil és el període concessiu quan aquest sigui inferior a la vida econòmica de l’actiu.

Vida econòmica d’un actiu

És el període durant el qual l’actiu s’espera que sigui utilitzable per part d’un o més usuaris, o el nombre d’unitats de producció que s’espera obtenir de l’actiu per part d’un o més usuaris.

Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats Els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats són els que s’estableixen a: a) El Codi de Comerç i la legislació mercantil restant. b) El PGC i les seves adaptacions sectorials. Núm. 308

c) Les normes de desenvolupament que, en matèria comptable, estableixi, si escau, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. d) L’altra legislació espanyola que sigui específicament aplicable, com ara l’Ordre 3614/2003, de 16 de desembre, per la qual s’aproven els aspectes comptables de les societats cooperatives i que ara haurà

de ser actualitzada per recollir les novetats del nou PGC que afectin les societats cooperatives. Oriol Amat Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, economista i vicepresident d’ACCID 1. Veure Cooperació Catalana, 307 de febrer de 2008


coop-308

3/4/08

14:27

Página 19

XVI Premi JD - Finalista 19

Anàlisi històrica sobre les primeres cooperatives de crèdit agrícoles a Espanya:

la difusió de les caixes rurals o cooperatives de crèdit de tipus Raiffeisen al camp espanyol (1890-1910)1 Al costat de bancs i caixes d’estalvis, les cooperatives de crèdit constituïen el tercer grup d’institucions financeres a Espanya. L’èxit d’aquestes s’ha basat en un conjunt de característiques que incideixen en els seus trets històrics. El que és més destacable son les cooperatives de crèdit agrícola, on la proximitat amb el client, atendre les seves necessitats, oferir condicions avantatjoses respecte a altres entitats financeres va ser la clau del seu èxit. En aquest article s’ofereix un breu estudi sobre la difusió dels primers models de cooperatives de crèdit agrícola que van operar en la geografia espanyola, particularment de les Raiffeissen, ja que van ser les que van tenir més arrelament, fent un recorregut per les regions que entre el final del segle xix i el començament del xx van comptar amb una presència d’aquestes particulars entitats financeres.

Introducció es cooperatives en general i les de crèdit en particular són fórmules organitzatives que difereixen de l’entitat financera convencional en punts clau com ara la propietat dels mitjans de producció, la distribució de beneficis, la posició dels socis i la responsabilitat social. La seva expansió per Europa en la segona meitat del XIX es va veure afavorida per la crisi finisecular, com a necessitat de donar resposta a un context econòmic canviant. El bressol d’aquestes va ser Alemanya, on van destacar diversos models i en particular les Raiffeisen. La difusió del primer cooperativisme de crèdit agrícola a Espanya va ser promocionat pels interessos dels grups promotors, i bevia directament dels models originals del cooperativisme de crèdit que estaven sorgint al mateix país

L

Document propietat de l’Archivo Casa Grande de Aguiar (A Coruña). Invitació dirigida a Joaquin Diaz de Rábago per a assistir a un congrés internacional sobre les cooperatives Raiffeisen, autografiada pel propi R. Raiffeisen (fill del fundador del moviment). Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 20

20 XVI Premi JD - Finalista

Fundació Joquin Díaz de Rábago

germà. Aquest primer contacte amb el cooperativisme de crèdit agrícola va estar propiciat per uns intel·lectuals preocupats per la situació d’endarreriment que proliferava en el camp espanyol i alhora interessats en un model de microfinances que els permetés mantenir els seus privilegis de terratinents. En la primera secció s’analitza la implantació geogràfica de les cooperatives de crèdit, donant un especial protagonisme als prohoms que les van fundar, ja que, com hem dit, es tracta d’una difusió mediatitzada pels interessos particulars dels grups promotors. En el segon apartat oferim informació sobre la distribució geogràfica de les caixes rurals en la primera dècada del segle XX. L’última part de l’article està dedicada a reflexionar sobre les limitacions dels models i les claus que van permetre l’èxit d’algunes entitats. Aquestes claus continuen estant presents en les actuals cooperatives agrícoles de crèdit.

La implantació regional del primer raiffesianisme espanyol o els inicis de les caixes rurals confessionals Un dels primers difusors dels models de crèdit cooperatiu alemany aplicats a l’agricultura va ser JoaNúm. 308

quín Díaz de Rábago,2 que entre 1891-1893 va publicar diversos treballs sobre aquest tema. Aquest autor no va contribuir a cap iniciativa particular, a pesar de la seva situació com a director de la sucursal del Banc d’Espanya a Santiago de Compostel·la, o la seva amistat amb el diverses vegades ministre de la Restauració Eugenio Montero Ríos. Però va afavorir la difusió d’aquests models, posant a la disposició dels seus coetanis literatura en castellà sobre les cooperatives de crèdit i molt especialment del model Raiffeissen. La primera aplicació pràctica de les cooperatives raiffesianistes al territori espanyol la va fer Nicolás Fontes Álvarez de Toledo3 el 1891, i per constituir-les es va guiar pel model d’entitat creat pel centre Catòlic Alemany de Westfàlia (Associació dels Llauradors Westfalians). El model Fontes va tenir una àmplia difusió a l’horta murciana. L’actuació d’aquestes caixes anava dirigida als camperols pobres (petits arrendataris, propietaris ínfims i jornalers) amb la finalitat d’assolir que poguessin adquirir terres en propietat; també compraven les produccions de capoll de seda dels seus socis per vendre-les en els mercats més convenients. El 1898, el model de caixa rural —o coope-

rativa de crèdit agrícola— s’havia implantat a vuit localitats, agrupava gairebé dos mil cinc-cents socis, i el 1900 s’havien fundat “Caixes Rurals Fontes” a les províncies pròximes d’Albacete, Granada, Alacant, Badajoz i Màlaga; fins i tot el seu estudi s’havia introduït en els Seminaris Diocesans de Múrcia i Badajoz per mediació dels bisbes. Luis Chaves Arias4 va fundar, a partir del 1902, diferents caixes rurals a Zamora seguint també el model Raiffeissen. L’activitat de Chaves va tenir un notable impacte, ja que el seu model de gestió serà adoptat posteriorment per la Confederació Nacional Catòlica Agrària per als seus sindicats i caixes rurals. Aquest publicista es va inspirar directament en els escrits de Díaz de Rábago, que al començament del segle XX era reconegut com el primer difusor del cooperativisme agrícola de crèdit confessional a Espanya. Entre el 1903 i el 1904, el raiffesianisme també va arrelar a Navarra amb la Caixa Agrícola de Tafalla, fundada per Atanasio Mutuberría,5 a la qual va seguir la Caixa d’Estalvis i Préstecs d’Olite, fundada per Victorià Flamarique el 1904. Entre el 1904 i el 1907, els sacerdots V. Flamarique i Antonino Yoldi van iniciar una activa campanya propagandística pels pobles navarresos i van aconseguir fundar caixes rurals en diverses localitats.6 El ràpid procés d’implantació va convertir a Navarra en la regió amb major presència d’entitats raffeissianistes en la primera dècada del segle XX. L’èxit d’aquesta iniciativa va residir en el suport que van rebre del clergat i, en alguns casos, dels grans propietaris. La creació d’un Consell Diocesà i el desenvolupament d’un projecte organitza-


coop-308

3/4/08

14:27

Página 21

XVI Premi JD - Finalista 21

tiu amb un sistema de jerarquia federat (caixa local - caixa de districte - caixa provincial) van afavorir la consolidació d’aquestes fundacions. Així, el 1908 ja eren 130 caixes rurals per a 346 pobles, amb més de 14.000 famílies associades, trobant-se aquest entramat connectat amb 57 sindicats agrícoles, que agrupaven 5.600 socis. Les cooperatives navarreses es van convertir en pioneres de la difusió dels adobs químics a través de compres en comuna, i això va reforçar la seva acceptació entre els petits explotadors de la regió; el 1910, més de la meitat dels municipis navarresos tenien caixa rural. Un altre nucli important va sorgir a Extremadura,7 concretament a Badajoz, impulsat per Tomás Marín (director de la sucursal del Banc d’Espanya a Badajoz), que va fundar diverses caixes rurals que s’atenien a la solidaritat il·limitada i a l’exclusió de dividends, però que admetien quotes d’entrada i mensuals, la qual cosa els allunyava de la puresa del sistema Raiffeissen. L’especificitat d’aquestes entitats procedeix del fet que es van formar sobre la base d’un grup de grans propietaris que van aportar importants sumes de capital social, constituint-se com les caixes rurals més capitalitzades del país durant tot el període. Van iniciar el grup les caixes rurals de Fuente de

Cantos i de Cabeza de Buey el 1905. Des del principi van utilitzar tècniques, procediments i productes financers molt innovadors, com és el cas dels comptes corrents amb garantia hipotecària, que van arribar a convertir-se en la seva principal modalitat de crèdit. La gran solvència i els avals reunits per les entitats de Badajoz els va brindar el suport del Banc d’Espanya i les va allunyar de la petita caixa rural, de tal manera que es van convertir en les entitats que més grans crèdits van obtenir del Banc Central, prestant els capitals a un interès que va oscil·lar entre el 5,50 i el 7%, quan elles obtenien els diners al 4,50 % amb la garantia dels seus socis.

Desenvolupament de les caixes rurals en la primera dècada del segle xx El 1909, les caixes rurals confessionals organitzades sota el sistema raiffeisianista ascendien a 373 a tot Espanya. El desenvolupament d’aquest tipus de cooperatives va ser lent entre el 1901 i el 1906 en no comptar amb una regulació legal que les afavorís; la posterior aplicació de la Llei de sindicats agrícoles (1906) i el seu Reglament (1908) van activar-ne el creixement, però les exempcions fiscals que preveien aquestes normatives van ser sistemàticament entorpides

Evolució del cooperativisme catòlic 1904-1909 DATA

1 1 1 1 1 1 1

de de de de de de de

gener 1904 gener 1905 gener 1906 gener 1907 gener 1908 juliol 1908 gener 1909

NOMBRE DE SINDICATS AGRARIS

NOMBRE DE CAIXES RURALS

6 50 187 300 450

38 50 80 112 250 373

des del Ministeri d’Hisenda i especialment des de la Direcció General del Timbre, la qual cosa encaria les operacions de les caixes i, per tant, contribuïa a fer que les entitats en què els seus associats eren de condició pobra (petits conreadors, jornalers, etc.) tinguessin dificultats per assentar-se. Moltes d’aquestes primeres cooperatives, especialment les que funcionaven com a seccions dels sindicats agrícoles, van tenir una vida efímera a causa de les dificultats legals per constituir-se i de la seva escassa capitalització. Més pervivència van tenir les que van aconseguir constituir una federació i caixa central, a més d’assolir un cert desenvolupament tècnic en la seva organització interna, com ara el cas de Navarra, o van agrupar propietaris, com va succeir amb les entitats de Badajoz, Tarragona o les Balears. D’aquest grup destacaran les entitats de Navarra, organitzades entorn de la Federació Catolicosocial de Navarra (1910), i les d’Extremadura, fonamentalment les de la província de Badajoz, la massa societària de la qual estava formada per mitjans i grans propietaris.

Conclusió Els inicis del cooperativisme agrari de crèdit a Espanya van estar lligats a la recerca de solucions als problemes agraris en els anys de la crisi finisecular, seguint les pautes del que s’havia fet en altres països europeus. La difusió d’idees i models es va deure en principi a un reduït grup d’experts que van presentar als mitjans agraris reformistes els principals corrents del cooperativisme alemany, així com les seves adaptacions i variants. El primer associacionisme agrari va presentar tendències dispars organitzades des de l’àmbit dels propietaris; diverses van ser les propostes realitzades entre el 1890 i el 1910. Només algunes d’aquestes primeres cooperatives constituïdes com a caixes rurals es van mantenir gràcies al suport de grups de propietaris, de l’Església o dels poNúm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 22

22 XVI Premi JD - Finalista

ders locals. A pesar dels inconvenients, algunes de les entitats referides van aconseguir engegar pràctiques de microfinances que van assolir un progrés important en termes de cobertura i sostenibilitat. L’èxit relatiu d’algunes d’aquestes organitzacions va resultar de la utilització de tecnologies de microcrèdit basades en les premisses següents: el contacte directe dels seus treballadors amb la clientela; el desenvolupament d’una relació personal a llarg termini entre el client, etc. Trets que continuen glossant el quefer de les cooperatives de crèdit en general i agrícoles en particular, trets històrics que s’han constituït en els seus senyals d’identitat. Susana Martínez Rodríguez Professora associada del Departament d’Economia i HistoriaEconomica de la UAB

Notes 1. Voldria agrair a Verònica Platas la traducció al català de la versió en castellà d’aquest article. Aquesta investigació ha estat realitzada dins del projecte NISAL (SEJ2007-60845) y ALMONI (SEJ2004-00799). 2. La seva primera aportació teòrica a la difusió del crèdit agrícola data del 1881. Més tard publica un butlletí sobre els “Almodins” i la seva primera obra d’envergadura en aquest tema: Crèdit agrícola, del 1883 . 3. Sobre el sistema conegut com a Caixes Fontes: A.P. Martínez Soto, 2000: 126-130; S. Martínez Rodríguez, 2006. 4. Luis Chaves Arias (Zamora, 1863-1917), propietari agrícola de Zamora, va ser un dels propagandistes més destacats del raiffesenisme. Publicà obres com: Les caixes rurals de crèdit del Sistema de Raiffeissen, Zamora, 1909; Acció social agrària i el projecte de llei d’associacions, Madrid, 1911; D’acció social. Memòries, conferència i discursos, Madrid, 1916. 5. Sobre aquesta entitat: Antonio Salvador (1988), “La Caixa Agrícola de Tafalla, primera caixes rural de Navarra, 1902”. A: Primer Congrés General d’Història de Navarresa “Príncep de Viana”, pàg. 425-433 . 6. Sobre el desenvolupament i l’evolució del cooperativisme navarrès: I. Majuelo Gil i A. Pascual Bonis, 1991. 7. Sobre aquest grup: Associació d’Agricultors d’Espanya (1911), Memòria del Segon Concurs d’Associacions Agrícoles, Madrid i Narcís *Noguer (1913), pàg. 511-512 . Bibliografia DÍAZ DE RÁBAGO, J. (1881). El crédito agrícola. Santiago de Compostel·la: RSEAP. DÍAZ DE RÁBAGO, J. (1883). Los pósitos. Santiago de Compostel·la: RSEAP. FONTES ÁLVAREZ DE TOLEDO, Nicolás (1898): Reglamento General de las Asociaciones Benéficas de Cajas de Socorros,Ahorros, Auxilios y Préstamos. Múrcia: Imprenta El Diario. GUINNANE, Timothy W. (1993). “What Do Cooperatives Do? Evidence from Micro-Studies af German Agricultural Credit Cooperatives, 1883-1914”. Yale University Working Paper. MAJUELO GIL, E.; PASCUAL BONIS, A. (1991). Del catolicismo agrario al cooperativismo empresarial. Setenta y cinco años de la Federación de Cooperativas navarras 1910-1985. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, S. (2006). El liberalismo económico y social de Joaquín Díaz de Rábago (1837-1898). La Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza. MARTÍNEZ SOTO, A.P. (2000). “Cooperativismo y crédito agrario en la región de Murcia”. Revista de Historia Agraria, 20: 123-168. Núm. 308

NOGUER, N. (1912). Las cajas rurales en España y en el extranjero. Teoría, historia y guía práctica, legislación, estatutos y formularios. Madrid: Razón y Fe Ed. REDONET Y LÓPEZ-DORIGA, L. (1924). Crédito agrícola. Historia, bases y organización. Madrid: Ed. Calpe. RIVAS MORENO, Francisco (1902). El crédito agrícola y el ahorro. Propaganda agrícola, vol. I. Múrcia: Tipografía de El Correo.

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613


coop-308

3/4/08

14:27

Página 23

Medi ambient 23

Política i canvi climàtic Darrerament tots hem sentit a parlar del canvi climàtic: tots sabem en què consisteix i sospitem quines repercussions pot tenir en el futur sobre la nostra vida i el nostre planeta. Però, què es fa a escala internacional per intentar aturar el canvi climàtic? I a casa nostra? Què hi podem fer, nosaltres? Antecedents de la política internacional contra el canvi climàtic El 1979, es va celebrar la Primera Conferència Mundial sobre el Clima, convocada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Aquesta conferència va girar entorn de l’escalfament global i de com aquest podria afectar l’activitat humana. L’any 1988, es va crear el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic per avaluar els aspectes científics, examinar la vulnerabilitats dels sistemes socioeconòmics i naturals i avaluar les opcions per limitar l’efecte hivernacle i les emissions de gas i mitigar el canvi climàtic. La funció del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic és fer informes periòdics d’avaluació d’aquest canvi. Aquests informes han tingut i tenen un paper molt important en l’elaboració i les supervisions anuals d’un dels acords ambientals internacionals que gaudeix d’un suport més universal: el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquest Conveni es va aprovar l’any 1992, en el marc de la Cimera de la Terra que es va celebrar a Rio de Janeiro. Fou el primer reconeixement internacional del problema del canvi climàtic i de la necessitat d’actuar. El seu objectiu és l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. El Conveni Marc de les Nacions Unides va entrar en vigor el 21 de març del 1994. després de ser ratificat per cinquanta països. Des de llavors i fins ara, l’han ratificat 189 països, els quals es reuneixen anualment en la Conferència de les Parts (COP) amb l’objectiu d’im-

pulsar i supervisar l’aplicació del Conveni i continuar les converses sobre la manera més indicada d’abordar el canvi climàtic. Aquestes conferències han tingut lloc a: Berlín (1995), Ginebra (1996), Kyoto (1997), Buenos Aires (1998), Bonn (1999), l’Haia (2000), Marràqueix (2001), Nova Delhi (2002), Milà (2003), Buenos Aires (2004) i Mont-real (2005). El Protocol de Kyoto (Conferència de les Parts a Kyoto l’onze de desembre del 1997) marca una fita històrica perquè, per primera vegada, els països industrialitzats van aprovar l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció de les emissions. Un total de trenta-vuit països industrialitzats es van comprometre a assolir una reducció dels gasos amb efecte hivernacle d’un 5,2% per al període 2008-2012 respecte dels nivells de l’any 1990. El Protocol de Kyoto va entrar en vigor el febrer del 2005 després de ser ratificat per 55 parts del Conveni. A data d’avui, 166 països l’han confir-

mat. El Protocol va introduir els instruments necessaris per facilitar als països desenvolupats aquest compromís de reducció i limitació d’emissions de gasos amb efecte hivernacle i alhora donar suport al desenvolupament sostenible dels països en desenvolupament a través de la transferència de tecnologies netes. Encara que el cost de limitar les emissions o ampliar l’absorció varia enormement d’una regió a una altra, l’efecte en l’atmosfera és el mateix, sigui on sigui la regió on es fa l’acció. Per això, aquests mecanismes vetllen per aconseguir que les mesures de mitigació del canvi climàtic siguin eficaces en relació amb els costos, i ofereixin a les parts mitjans per retallar les emissions o incrementar els embornals ambientals del diòxid de carboni. Aquests instruments són els següents: • Comerç internacional d’emissions: Creació d’un mercat de drets d’emissió d’unitats de diòxid de carboni a escala comunitària, en el qual cadascun dels països pot emetre gasos hivernacle fins a un límit establert, i per poder sobrepassar-lo ha de comprar drets d’emissió a un altre país. • Projectes de cooperació: Es tracta de projectes entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament, que permeten que un país industrialitzat augmenti Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 24

24 Medi Ambient

les seves emissions finançant o implantant un projecte en un país en vies de desenvolupament. Aquests projectes cal que redueixin directament les emissions a l’atmosfera, o bé projectes que segrestin les emissions de carboni. A canvi del finançament d’un d’aquets projectes es generen uns crèdits (unitats de reducció d’emissions) que es computen directament contra les quotes atribuïdes a cadascun dels països. Aquests i altres acords s’han anat concretant a les conferències de les parts celebrades en els anys següents:

Manifestacions del canvi climàtic a Catalunya L’evolució de les temperatures està documentada a Catalunya des del 1860. En els últims cinquanta anys s’ha detectat un augment significatiu en la temperatura mitjana anual de Catalunya. Aquest augment ha estat d’1 grau segons dades de l’observatori de Roquetes, d’1,2 graus segons dades de l’observatori del turó de l’Home i d’1,4 graus segons dades del Vallès Oriental. Hi ha un registre fenològic, que es basa en les observacions directes i indirectes dels cicles de la flora i la fauna. Així doncs, en els darrers cinquanta anys s’ha avançat l’observació de la primera oreneta i del primer falciot a Catalunya, s’ha avançat el so del primer cant del cucut, les primeres floracions de les espècies vegetals s’han avançat un mes i mig de mitjana, i els espàrrecs s’han avançat vint-i-cinc dies. S’ha observat un augment en els boscos mediterranis. L’alzinar ha guanyat terreny a les fagedes, i aquestes s’han desplaçat més amunt. Per saber-ne més: Oficina Catalana del Canvi Climàtic: www.oficinacanviclimatic.cat Convenció Catalana del Canvi Climàtic: http://mediambient.gencat.net/cat/ el_medi/C_climatic/occc/html/ index_occc.html

Núm. 308

Pla d’acció per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya Davant d’aquesta problemàtica i per complir el compromís amb el Protocol de Kyoto, es crea l’oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquesta és disposar, al principi de l’any 2008, del Pla d’acció per a la mitigació del canvi climàtic 20082012. Aquest Pla d’acció el proposarà la Convenció Catalana del Canvi Climàtic en un procés participatiu que té quatre fases: Fase 0 Fase 1 Fase 2 Fase 3

Aquest pla recollirà una sèrie d’accions destinades a reduir la dependència dels combustibles fòssils, a millorar l’eficiència i l’estalvi energètic i a millorar la reducció d’emissions de les indústries incloses en la Directiva del comerç d’emissions. Cel Rogent, Educació Ambiental

Sessions informatives per tal de difondre el projecte Fins al setembre del 2007 I trobada d’inici del procés 17 d’octubre Sessions de treball i jornades de reflexió Segona trobada de conclusions i proposta Principi de febrer del 2008 del Pla d’acció

I jo, ¿què puc fer? • Utilitzar bombetes de baix consum. Les bombetes incandescents són més “estufes” que “làmpades”

80% calor 20% llum

20% calor 80% llum

• Utilitzar electrodomèstics de classe A Hi ha un ajut de 85 € per comprar-los (pla Renove). Els electrodomèstics de classe G han estat prohibits a la resta d’Europa i poden arribar aquí a preus molt baixos. Consumeixen fins a tres vegades més que un electrodomèstic de classe A. • Apagar els electrodomèstics en lloc de deixarlos en stand-by. En aquest estat consumeixen un 10%. A la Unió Europea hi ha una normativa per eliminar aquesta funció en els aparells de nova fabricació. Podem facilitar-nos aquesta feina utilitzant regletes amb interruptor. • Prioritzar l’anar a peu o amb bicicleta, i en recorreguts més llargs utilitzar els transports públics. Només utilitzar el cotxe en cas realment necessari. • Tenir en compte l’existència de cotxes “híbrids”. És el cas del Toyota Prius, entre d’altres. Aquests cotxes funcionen amb motor elèctric a una velocitat inferior als 50 km/h. A una velocitat més alta, s’engega un motor de gasolina de baix consum que permet una velocitat punta de 112 km/h. • Fer ús d’energies renovables. • Col·laborar en la recollida selectiva de residus. Les llaunes, per exemple estan fetes d’una aliatge de molibdè i bauxita igual que la que es necessita per fabricar un Audi.


coop-308

3/4/08

14:27

Página 25

Pensem-hi 25

Els agraïts esportistes

N

o fa gaire, he llegit al diari una entrevista amb un traumatòleg que recentment havia operat un conegut motorista que s’havia trencat una mà, en una caiguda en el transcurs d’una de les terribles curses que realitzen els especialistes d’alt nivell mundial d’aquest duríssim esport. El periodista tendia, com és natural, a enfocar l’entrevista pel cantó del mèrit dels cirurgians, que curen en un temps rècord aquestes fractures, i que fan que els campions puguin tornar de seguida a la competició, en un període tan curt que als llecs ens costa de comprendre-ho. Però l’entrevistat, en canvi, va dur la conversa a l’aspecte del mèrit que en aquestes rapidíssimes curacions tenen els propis esportistes. “Són homes joves, forts” –deia el metge- “i són intel·ligents, animosos, lluitadors.” I puntualitzava que el motorista el cas del qual estaven comentant, i que havia tingut l’accident a l’altra punta del món, s’havia passat a l’avió, abans d’arribar al seu quiròfan, deu hores amb la mà aixecada en l’aire i fent exercicis de moviment amb els dits. Sabia que una ràpida curació depenia també de no permetre que el seu organisme quedés anquilosat més enllà d’allò que la pròpia lesió produís. L’atleta lesionat preparava el seu cos per a la intervenció quirúrgica que sabia que el seu metge l’anava a fer. I, també, iniciava els exercicis de recuperació ja abans d’aquesta intervenció. El metge feia esment també d’altres admirables virtuts que caracteritzen els esportistes. I entre elles, ens

deia, “Són agraïts”. A mi abans no se m’hauria acudit, però jo vaig pensar aleshores que probablement aquell modest i cavallerós cirurgià tenia raó. I vaig recordar una anècdota que, potser uns mesos abans, havia llegit. Un futbolista d’un equip de primera divisió –un d’aquests cracks als que tothom adora com a divinitats- acabava de marcar el seu primer gol després d’un llarg període d’inactivitat per una seriosa lesió i una difícil intervenció quirúrgica. Doncs el seu primer gest va ser, escapant dels seus companys que li’n felicitaven, córrer a la banda a dedicar-lo al seu metge, al qui l’havia operat. I també sé d’un judoka que, després d’una dura caminada per les

muntanyes de Creta, realitzada en la meitat del temps que era considerat normal, va enviar l’endemà una postal al seu traumatòleg per tornar-li a donar les gràcies per la intervenció que li havia fet, mesos abans, per una fractura de músculs bessons. I, mireu, ara recordo que aquest mateix traumatòlegs té, en un lloc d’honor del seu despatx, una fotografia d’un primer pla de genoll femení operat, dedicada afectuosament per la propietària del genoll, una pedestrista agraïda. Gratitud. Que maco. M’alegra adonar-me que els bons esportistes saben jugar net també en aquest aspecte. Santos Hernández Febrer 2008

Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Página 26

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 308

1. BONET, Laureano. El Partido Laborista: historia y futuro. Hospitalet: Nova Terra, 1964 2. Dirección y administración de las cooperativas. Ginebra: OIT, 1974. 3. BOSCH - DOMÈNECH, Antoni; SILVESTRE, Joaquim. L’aversió i l’atracció al risc i les seves conseqüències teòriques i pràctiques. Barcelona: Societat Catalana d’Economia, 2007. 4. GROSSIN, William. Trabajo y tiempo. Duraciones, horarios, ritmos. Barcelona: Nova Terra, 1974. 5. KÉRÉVER, André. La inflación, hoy. Barcelona: Nova Terra, 1975. 6. MONJO, Marta. Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida: Universitat de Lleida, 2004. 7. La natura en acció. Introducció a l’ecologia. Barcelona: Ketres, 1982. 8. La Responsabilidad de los Administradores de Sociedades en los Ámbitos Civil, Tributario, Penal y Social. Vademécum 3. Esplugues de Llobregat: Mutual Cyclops,1998. 9. La transformació del Vallès Oriental. Barcelona: Caixa de Catalunya,1994 10. LÓPEZ i MORA, Frederic V. El trabajo autónomo en España. València: CIRIEC- España, 2007. (serie informes). 11. Recerca i divulgació: El paper dels centres d’estudis de les universitats. II Espai Despuig. Solsona: Institut Ramon Muntaner, 2006. 12. Repensar la democracia. Institucionalismo, mayoría o consenso, sociedad civil, religión, medios de comunicación, 129. Barcelona: Unesco, 1991. 13. SALVADOR, Jesús; ALMENDROS, Fernando. Panorama del sindicalismo europeo, 2. Barcelona: Fontanella, 1972. 14. TAMAMES, Ramón. Problemas fundamentales de la Agricultura española. Madrid: ZYX,1965. 15. VIVES CASAJUANA, Salvador. L’organització de l’assistència pública dels psicòpates a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau,1979.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org


coop-308

3/4/08

14:27

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

COMPARTIR Núm. 69. Gener-març 2008. Barcelona www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop Revista en llengua catalana editada per la Fundació Espriu, que també en fa una versió en llengua castellana. Aquest número conté un monogràfic dedicat a les situacions extremes que moltes vegades ha d’afrontar la medicina davant les discapacitats. De la secció “Cooperativisme sanitari”, en destaquem els articles següents: “Innovació en l’empresa cooperativa”. Un breu resum de l’Assemblea General d’ACI, celebrada a finals d’any a Singapur; tal com diu l’article, s’explica la tasca que han portat a terme els més de mil delegats de seixanta-nou països amb l’objectiu de redefinir i actualitzar el moviment cooperatiu. L’article titulat “Cinquanta anys de sanitat al Japó” resumeix els punts bàsics que es van tractar al III Fòrum Internacional de Cooperatives, on el tema va ser el paper que s’adopta actualment i els reptes de futur. Els participants van consensuar un document anomenat Declaració de Tòquio (que és reproduït a la mateixa pàgina) i en el qual s’estableixen cinc punts bàsics. El cooperativisme sanitari es compromet a elaborar programes i fer accions que contribueixin a millorar la salut i a fer més feliç la població mundial. Les seccions “Salut” i “Cultura” conformen la resta de la revista.

CUADERNOS. MUJER Y COOPERATIVISMO Núm. 9. Novembre del 2007. Madrid confederacion@coceta.coop, www.coceta.coop amecoop@ucmta.es, www.amecoop.es Revista anual en llengua castellana, editada pel Departament de la Dona de COCETA i AMECOOP. En reproduïm el sumari: “Editorial”. A “Panorama”: “El nou Estatut del treball autònom”,“Democràcia paritària: un meta social”, “Responsabilitat social corporativa: Flexibilitza i guanyaràs”. A: “Organitzacions cooperatives”: “Experimentar en sectors masculinitzats”, “AMECOOP-Andalusia en el segon any”, “Promoció de competències emprenedores a Europa”, “Alta participació de cooperatives FIDEM 2006”, “Promoció de treball femení”, “Accions amb perspectiva de gènere”, “Noves teràpies per evitar l’aïllament social”. A “Experiències”: “Coop 57 Madrid”,“Hola per què: La història oficial”,“Aula de la Dona de l’Associació de Veïns de Canillejas”. A “Sense fronteres”: “Les dones sahrauís als campaments de refugiats del desert del Sàhara”, “La Ciudad Natural de Sito”. A “Espacios para el debate”: “De la igualtat formal a la igualtat real”, “Situació actual sobre la implantació de la protecció de dades personals”. A “Dones en moviment”: “Món de dones 2008”,“Regina Lamo Jiménez, una dona cooperatista”. A “Actualitat”: “Notícies breus”. I a “Recursos”: “Webs d’interès i adreces d’interès”.

OPCIONS Informació per un consum conscient i transformador Núm. 24 Hivern 2007-2008. Barcelona cric@pangea.org www.opcions.org Revista en llengua catalana, editada pel Centre de Recerca i Informació de Consum. Reproduïm part del sumari: A “Perquès”, “Biocombustibles: massivament inviables, localment suggeridors”. A “El divan”, “El nostre procés en primera persona”. A “Idees”, “La llarga vida als

objectes: Per què i com evitar els productes d’usar i llençar”. A “Eines”, “Biodièsel i oli: combustibles més nets”. A “Trampes”, “Com menys duri, millor: Quan l’absurditat sembla tenir sentit”. “Món en moviment” proposa un seguit de recursos per a un consum conscient, ens proposa centres i llocs on aquest punt es bàsic, i inclou restaurants i càterings, productes ecològics, economia social, inversions ètiques, joguines i articles per a bebès. Publicacions: Guies d’Educació Ambiental. Programari lliure i C3soft. Elisenda Dunyó Núm. 308


coop-308

3/4/08

14:27

Pรกgina 28


Cooperaciocatalana 308