Page 1


301 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 28è Juliol-agost 2007

SUMARI Tornaveu

4

Joan Josep Rotger

Editorial

5

El cooperativisme en la societat del consum

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Pedalar cap a un món més just Gemma Casamajó

9

XXII Jornades sobre cooperativisme Programa Les característiques de la societat de consum. J. Maluquer La crisi energètica i les alternatives de la societat. J. Mèrida El model cooperatiu Andel-SostreCívic. R. Robert La cooperativa L’Olivera i la seva actitud. J. Segarra Què hauríem de fer les cooperatives. X. Palos

12 13 14 14 15 16

Economia social Assemblea del CIRIEC J. J. Cabezuelo Treball cooperatiu, consum responsable Jordi Garcia

17 18

Cooperatives de Catalunya 85è Dia Internacional del Cooperativisme Confederació de Cooperatives de Catalunya

21

XI Premi APB Lliurament Premi APB Entrevista guanyador APB Francesc Vila

22 23

Ressenya Benet Vigo Trulls Josep M. Barris

25

Pensem-hi La nostra eficaç justícia Santos Hernández

26

Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó

27


Joan Josep Rotger (Badalona, 1945) Enginyer industrial, consultor d'organitzacions

Tornaveu

Què et resulta atractiu del cooperativisme? Em resulta atractiva la idea d'un col·lectiu que s'organitza com a emprenedor, que vol tirar endavant un projecte o resoldre un problema. És una posició oposada a la del plany, la resignació o la indiferència. I també el fet de considerar una persona alguna cosa més que un “recurs humà”. Aquestes posicions no són exclusives del cooperativisme, però que les prengui un col·lectiu és un valor afegit important.

Què et resulta molest del cooperativisme? Res del cooperativisme. Però si d'alguna manera de portar-lo a la pràctica: De vegades, pertànyer a un moviment cooperatiu sembla que proporciona a algunes persones una superioritat moral que els eximeix de ser eficients. També la idea com de “jugar en una altra lliga”, que es relacionaria amb l'endogàmia. Pel costat oposat, em resulten molestes les actituds dels cooperativistes que no s'ho creuen i esperen que uns altres (direcció, consell rector, etc.) els portin el sou a fi de mes o, en general, els resolguin els problemes.

Creu que el cooperativisme és una utopia? Evidentment, no: hi ha cooperatives i moltes funcionen. Seria una utopia si es pren el cooperativisme en un sentit molt “religiós” i s'exigeix la perfecció en la cooperació. Em ve al cap la frase “tots som iguals, però uns som més iguals que els altres” ... tots cooperen però uns més que els altres. O si es parla d'una visió de l'economia mundial (de fet, no n'hi ha una altra) basada en la cooperació. Llavors sí que seriem a Utopia.


Editorial

El cooperativisme en la societat del consum Vivim immersos en una societat que gira al voltant de la nostra capacitat de consumir. És més, ho fem sense mesura, sense tenir en compte allò que es malmet a causa dels nostres impulsos consumistes, molt sovint innecessaris, creats per donar vida al sistema econòmic en què es desenvolupa el nostre món. Quin paper hi juguem les cooperatives?, quin hauríem de jugar? i com ho fem? Per entrar en aquest debat, podem participar en les XXII Jornades sobre Cooperativisme, que tindran lloc aquest mes d’agost a Prada de Conflent, dins de la Universitat Catalana d’Estiu. En aquest número de Cooperació Catalana trobareu el programa de les jornades i un resum de les diferents ponències que hi tindran lloc. Creiem que és un tema prou interessant i que pot generar un ampli debat sobre com les cooperatives entrem, o no, en aquest entramat socioeconòmic, que basa en el consum irresponsable la generació de la riquesa. I seguint amb aquest tema, publiquem un article de Jordi Garcia, “Treball cooperatiu, consum responsable”, on ens fa un repàs de les experiències cooperatives en l’àmbit del consum crític i responsable a casa nostra. És interessant comprovar les aportacions que es poden fer des del cooperativisme en l’àmbit dels hàbits de consum. De segur que aquestes experiències poden contribuir a enriquir el debat de les XXII Jornades sobre Cooperativisme. A més a més, i com a exemple del que esmentàvem més amunt, a Les Nostres Cooperatives podrem conèixer una nova experiència que Trèvol tira endavant: els Serveis al Mercat Social, amb el reportatge “Pedalar cap a un món més just”, on se’ns posa al dia d’aquest servei de comercialització i distribució de productes ecològics, comerç just i consum responsable. Finalment, cal destacar el lliurament del Premi Albert Pérez-Bastardas, que enguany ha rebut Xavier Duran, per l’article “Comunicació ambiental: parlar sense que es noti”, publicat en el nostre darrer número, el qual és entrevistat per Francesc Vila per tal de saber-ne les motivacions i el treball quotidià d’un periodista científic. Ens afegim, des d’aquest editorial, a l’homenatge a Benet Vigo que representa la publicació de la seva biografia, de la qual publiquem una ressenya, i volem començar l’estiu desitjant que moltes persones trobin, com el mateix Benet Vigo, en el cooperativisme l’eina de dur a terme tots els projectes personals i col·lectius que anem trobant al llarg de la nostra vida i la nostra relació amb els altres.


6 Noticiari

50è aniversari de la cooperativa de consum de l’Espluga de Francolí Els primers dies de juliol de l'any 1947, un grup de persones interessades en millorar la seva economia familiar i la del seu entorn, crearen a l'Espluga de Francolí la "Comarcal de Consum Panificadora S.C.C.L". En aquella època l'aliment primordial era el pa, per tant van pensar en una Panificadora, que aportaria a bon preu el que necessitaven, amb aquest afany d'ajuda mútua es va crear aquesta societat cooperativa, democràtica i altruista, la qual ha estat i és encara un gran suport pels pagesos i demés vilatants de l'Espluga. Els dies 7 i 8 de juliol d’enguany han celebrat amb joia aquest aniversari. El dissabte dia 7 per la tarda, es dedicà la commemoració a festejar als infants de la vila, amb jocs, berenar, un Cercavila amb gegants, grallers i diables de l'Espluga i colles de bastoners de la vila i d'altres viles amigues, com també amb un bon espectacle juvenil. El diumenge dia 8, començà la diada pel matí, a la sala d'actes de la cooperativa, amb la celebració d'una Assemblea de socis, presidida per la Directora General d'Economia Cooperativa, Social i Autoocupació, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Mireia Franch i el President de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, el Sr. Lluís Codina. Seguidament el cooperativista Lluís Maria Rodà, expresident de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, presentà el llibre " 50 anys d'Història de la Cooperativa de Consum de l'Espluga" de Josep Amill, el gran impulsor i un dels fundadors de la Cooperativa. Rodà va saber manifestar amb encertades paraules l'interés de l'obra i la seva importància pel fet de ser narrat per un pagès cooperativista, el qual ha viscut amb intensitat, posant-hi esforç i il·lusió la vida de l'entitat. Núm. 301

A continuació la Sra. Mireia Franch ens parlà amb paraules clares i entenedores què significa per a tots nosaltres el cooperativisme, i com el defineix perfectament l'Aliança Cooperativa Internacional. És una eina que permet millorar la societat a través d'entitats solidaries i sense afany de lucre, les qual respecten el medi ambient i l'entorn social, ja que defensa uns valors d'ajuda mútua i d'equitat. Al finalitzar aquest acte, tots els assistents, acompanyats per la Banda de Música de Montblanc i la colla juvenil de Bastoners de la vila, es traslladaren al Casal de l'Espluga per fruir d' un magnífic Concert de la Banda de Música de Monblanc. En acabar i com a cloenda d'amistat, es celebrà un esplèndid dinar de germanor i convivència. És important destacar l'interès de l'actual Junta de govern de la Cooperativa, la qual ha volgut honorar i fer memòria, durant la commemoració, de totes les persones que han ajudat a mantenir l'esperit del cooperativisme i de la solidaritat que ha prevalgut durant tots aquests anys a l'entitat, començant per entregar un regal a les persones destacades que han assistit a l'acte i oferint un pergamí a tots els que han presidit l'entitat i altres persones vinculades a la cooperativa. Finalitzà l'acte amb un brindis i un ball de saló. Felicitem des de Cooperació Catalana, a tots els socis i familiars per haver mantingut viva i activa una bona cooperativa de consum. Enhorabona!

Presentació d’un llibre sobre el batec periodístic de J. M. Rendé La presentació del llibre El batec periodístic d‘un dirigent cooperativista català: Josep Maria Rendé i Ventosa. Escrits 1903-1925, d’Antoni Gavaldà, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre del patronat de la Fundació Roca i Galès, va tenir lloc el passat 29 de juny a l’auditori Carulla Font del Casal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), a càrrec del professor Klaus-Jürgen Nagel, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i autor del pròleg. El llibre editat per la Fundació Roca i Galès i Cossetània edicions, dins la col·lecció Perfils, ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. L’acte comptà amb la presència de l’autor, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, el Sr. David Rovira i la Presidenta del Casal, la Sra. Maria Dolors Civit, i l’assistència de cooperativistes i estudiosos de la vila i comarca. El llibre presenta un dels agraristes més importants de Catalunya del primer quart del segle XX. Sorgit de la burgesia catalanista, Josep Maria Rendé esmerçà temps i energia per bastir un sòlid edifici cooperatiu a l’Espluga de Francolí. Es convertí en un referent a la Conca de Barberà per la seva implicació amb el cooperativisme i en un divulgador oral del cooperativisme agrari, ajudat d’una prolífica obra escrita. La mancomunitat el nomenà cap d’Acció Social agrària, des d’on realitzà una tasca orientadora i engrescadora, pel que fa a la creació d’obra cooperativa. Al llibre es reprodueixen setanta-cinc dels seus articles, classificats per temàtica i s’analitzen les bases doctrinàries en què l’autor s’emmirallà.


Noticiari 7

L’assemblea d’Ecotècnia accepta la proposta de compra d’Alstom Amb la signatura el passat 25 de juny de l’acord de compra per part del grup francès Alstom - especialitzat en els sectors del transport i l’energia- per 350 milions d’euros, la cooperativa Ecotècnia de disseny, ensamblatge i instal·lació d’aerogeneradors integrada al Grup Mondragon, haurà de sotmetre’s a una sèrie procediments per a modificar la seva estructura en una societat de responsabilitat limitada per tal de poder fer efectiva l’adquisició per part d’Alstom. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, de la qual n’és membre, vetllarà en tot moment per tal que aquesta transformació segueixi estrictament la Llei de Cooperatives vigent (Llei 18/2002, de 5 de juliol), i per a que el destí dels fons irrepartibles sigui l’adequat. La cooperativa Ecotècnia creada fa 25 anys, té 765 empleats i cinc plantes de producció i és

membre del Grup Clade. Segons un comunicat d’aquest Grup la decisió presa per l’assemblea d’Ecotècnia ha estat necessària per garantir la seva estratègia empresarial de futur i per assegurar la seva continuïtat i viabilitat així com per poder fer front a les elevades inversions i als exigents compromisos de gestió derivats del seu fort creixement.

Arç Cooperativa rep el Premi Sol y Paz als Fins Col·lectius Arç Cooperativa ha estat distingida amb el premi Sol y Paz als fins col·lectius, que atorga el Encuentro Solar. El Encuentro Solar i els premis Sol y Paz són un acte organitzat per la Fundació Terra i el Parc de les Ciències, per fomentar l’ús de les energies renovables i la cultura energètica a través d’energies netes, per la conservació del medi ambient. Arç Correduria d’Assegurances ha estat distingida per la gestió integrada d’assegurances, assessorament, estudi i recerca de productes específics per al desenvolupament d’assegurances especialitzades en energies renovables. Més info: www.arccoop.coop

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613 Núm. 301


8 Noticiari

La cooperativa de Sarral celebra el seu centenari L'any 1907 alguns viticultors de Sarral es varen reunir per intentar afrontar la crisis de la filosera. Per iniciar el seu treball en comú varen llogar cups fins que uns anys més tard van poder construir el celler. I fou el 1914 que es va construir el celler actual, obra de Pere Domènech, fill de Domènech i Muntaner, una construcció de forma basilical, esvelta i diàfana, amb pilastres de totxo i exterior de rajola. Actualment rep uns 25.000 visitants anualment, per fer-hi visites guiades i tastar els vins i caves de la cooperativa. L'any 1959, els dos sindicats de Sarral van constituir-se en una sola entitat. La producció de raïm d'aquells anys voltava els 4,7 milions de quilos de raïm. El 1980 és va iniciar la comercialització de vins i caves, fins aleshores limitada als socis. "La cooperativa no s'ha resignat mai a quedar-se enrere, la volun-

tat de progressar ha estat una constant." comenta el seu president Josep Anton Bonet. Sarral va ser de les primeres cooperatives a contractar un enòleg i a embotellar. L'any 2005 es va construir un celler per l'envelliment del vi negre. Actualment està prevista la ampliació del magatzem i la construcció d'un nou celler per a cava. Amb 1.600 metres quadrats nous, permetrà doblar la capacitat d'embotellar. Des del mes de maig d'enguany fins a final d'any, la cooperativa ha organitzat un programa d'actes per commemorar el seu centenari. Josep Anton Bonet recorda que "Durant molts anys, especialment abans de la guerra, la cooperativa tenia biblioteca, escola, grup de teatre, coral, cafè i fins i tot cinema". Es realitzaran diversos actes festius i culturals. Un d'ells serà la publicació d'un llibre amb la història de la cooperativa i també la inauguració d'una escultura dedicada als pagesos.

Habitatge Entorn lliura 56 habitatges amb protecció oficial La Cooperativa Habitatge Entorn lliurarà el proper 17 de juliol, els 56 habitatges amb protecció oficial que han estat construïts al carrer Pompeu Fabra, 616, del sector Nord de Sant Fruitós de Bages. Aquesta és la cinquena promoció de la Cooperativa que es desenvolupa en aquest barri que es troba al nou eixample de Sant Fruitós. Els habitatges han estat acollits a Protecció Oficial, tenen de 2 a 4 dormitoris, i una superfície mitjana de 84,91 m2 útils. Com és habitual a les promocions d'Habitatge Entorn, els habitatges tenen inclosos en el preu final una plaça d'aparcament i un traster. El preu mitjà dels habitatges és de 118.115,00 € (19.652.682.ptes.). Els 56 habitatges han estat adjudicats en un 60% a persones d'entre 20 a 35 anys. Els socis han apor tat mensualment la quantitat de 525 € (87.353.ptes.), i han pagat fins el lliurament de claus la quantitat mitja de 26.000,00 € (4.326.036.ptes.). Un crèdit hipotecari protegit, al qual es subrogaran, permetrà, ara, als nous propietaris acabar de pagar els seus pisos. Habitatge Entorn ha lliurat des de 1993 fins l’actualitat les

Núm. 301

claus de 5.427 habitatges distribuïts per diverses poblacions catalanes, i actualment té en construcció 607 habitatges i en promoció 743 habitatges més. D’altra banda, el proper 19 de juliol, la cooperativa Habitatge Entorn col·locarà la primera pedra dels 60 habitatges amb protecció oficial que es començaran a construir a l’Hospitalet de Llobregat, al Sector Plaça Europa.


Les nostres cooperatives 9

Pedalar cap a un món més just Trobar un trèvol de quatre fulles porta bona sort. Això ho sabien bé els fundadors de Trèvol quan l’any 1984 van començar a pedalejar per fundar una cooperativa de missatgeria. El que no sabien és que vint anys després i en un sector on les condicions laborals són tan precàries, la seva es convertiria en una de les companyies de referència i en una empresa consolidada. El nom en aquest cas fa la cosa i l’amulet de la sort ha donat sort a una cooperativa que pedaleja, amb molt d’esforç, cap a una empresa multiserveis que a hores d’ara intenta fer créixer un nou projecte, Trèvol SMS, un servei de comercialització i distribució de productes ecològics, de comerç just i de consum responsable.

L

es 46 persones que formen part de la cooperativa Trèvol són corredors de fons soferts i innovadors. Soferts perquè pertanyen a un sector al qual no han posat les coses fàcils: les feines de missatgeria són molt dures, es treballa molt i es cobra poc i això provoca una dificultat per trobar persones que vulguin incorporar-se com a socis. Innovadors perquè la història d’aques-

ta cooperativa es pot llegir com una successió d’intents per expandir el seu model i per millorar la qualitat de vida dels seus socis. I així, un cop consolidada l’ecomissatgeria, Trèvol pedalejà cap a noves línies d’activitat. I, si l’any 1996 incorporà el servei de neteja i manteniment i nasqué Trèvol Neteja; el 2005 posà en marxa la xarxa de distribució de productes i nasqué SMS Trèvol (Serveis al Mercat Social). Xavier Palos, un

dels responsables de la cooperativa i vinculat a la casa des de fa 16 anys, fa una valoració d’aquesta nova línia d’activitat: “Estem satisfets però no plenament. I no ho estem per dos motius: en primer lloc, perquè ens hem desenganyat amb alguns companys de viatge constatant que la intercooperació moltes vegades és un simple terme teòric i, en segon lloc, perquè constatem que aquest és un mercat immadur”. Núm. 301


10 Les nostres cooperatives

Distribució de comerç just, ecològic i social Especialitzada en la distribució de comerç just, ecològic i comerç social, SMS Trèvol integra botigues en línia, punts físics de venda i servei a domicili. Ho fa amb la finalitat de distribuir no només articles procedents del comerç just sinó també articles de producció ecològica i productes elaborats pel sector cooperatiu. L’usuari conscient, doncs, podrà trobar en la botiga del Mercat Social un gran nombre i ventall de productes: des de vi blanc de roure de la cooperativa l’Olivera, melmelada de guaiaba elaborada per la Xarxa de Consum Solidari, bolígrafs biodegradables de midó de blat fins a productes de cosmètica o la revista Illacrua. Tots ells, segons explica Xavier Palos, seleccionats prèviament i classificats a partir de cercles de colors. El cercle negre correspon al comerç just; el verd a l’ecològic, el groc, als articles que tenen entre les seves matèries primeres components integrals i el blau indica que mitjançant l’elaboració d’a-

Núm. 301

quests ar ticles, els seus promotors desenvolupen una acció social. L’usuari, doncs, té tota la informació quan compra i sap que el que compra està elaborat segons el codi de conducta ètic –pagament d’un preu just, no explotació laboral de la infància, producció respectuosa amb el medi ambient– i que, per tant, mitjançant la compra d’aquests articles afavoreix la creació d’un món més just. En total, les persones que, gràcies a Trèvol SMS, afavoreixen a la creació d’un món més just són 200, un 25% de les quals són particulars conscienciats i un 75%, empreses. “Nosaltres a part de tenir una àmplia gamma de productes, volem arribar al màxim de gent possible”, confessa Palos. Per això

Trèvol SMS i Abacus cooperativa van endegar conjuntament una projecte pilot de venta en alguns establiments de la cooperativa –concretament el de Còrsega, Sant Andreu i Urquinaona– de productes de comerç just.

La inserció laboral “Volem ser una eina per portar al màxim de gent, productes del mercat social”. Amb aquesta claredat i precisió, explica Xavier Palos la filosofia amb que neix Trèvol SMS, una entitat que aprofita tota la imatge corporativa, l’estructura jurídica i administrativa de Missatgeria Trèvol així com la seva experiència en el sector del transport sostenible. “Quan vam obrir aquesta nova línia de negoci teníem clar que ho havíem de fer aprofitant al màxim tots els nostres recursos i teníem clar també que volíem ser la botiga del Mercat Social, la qual cosa implica combinar la distribució de productes de comerç just, la gestió cooperativa, l’aplicació dels criteris de sostenibilitat ecològica, així com la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió”, conclou el responsable. Precisament la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió


Les nostres cooperatives 11

és una de les línies que encara li cal consolidar a la cooperativa, tot i que, de fet, Serveis al Mercat Social naix com projecte social i solidari incubat també per APASSOS, que és una organització que s’ha apuntalat com una empresa d’inserció al voltant del sector del comerç just. La voluntat de Trèvol-SMS és que la secció de magatzem sigui l’àrea que aculli les persones amb discapacitat tot materialitzant així aquesta línia d’inserció sociolaboral que, segons Palos, és imprescindible que la cooperativa consolidi però que, d’altra banda, no pot tirar endavant fins que el servei SMS es faci més alt i més fort. SMS Trèvol té tres àrees operatives: una de distribució, per una banda, en què aprofita la xarxa de rutes ja consolidada de Missatgers Trèvol, la qual cosa permet reduir els costos; una altra de manipulats en què s’emmagatzemen els productes i es fraccionen i s’empaqueten les mercade-

ries, i una darrera de comercialització perquè SMS es dirigeix a un mercat molt ampli i en molts sentits força madur i sensibilitzat. Xavier Palos explica que en un principi la cooperativa no es plantejava comercialitzar sinó distribuir, però de seguida es van adonar “que aquests són productes que no es venen per si mateixos perquè el mercat els desconeix, la qual cosa obliga no només a distribuir sinó també a fer de comercial tot donant a conèixer el producte i fent-ne pedagogia”. Un projecte d’envergadura com és SMS Trèvol només es pot edificar sobre una entitat prou sòlida amb una organització estructurada. Queden lluny aquelles mancances de què patia inicialment Trèvol en temes de gestió; queda lluny aquell començament, l’any 1984, en què l’organització de treball a Trèvol era molt simple: una persona s’estava a la seu, on feia de telefonista per rebre els encàrrecs i les altres quatre estaven al carrer

repartint. Totes les tasques eren compartides i s’assumien de manera rotativa. El creixement, llavors, no es va fer esperar. Les millores, però, van trigar encara una mica. Deu anys després implantà el servei d’ecomissatgeria i així l’empresa esdevingué pionera del sector en l’ús de la bicicleta en tot l’estat espanyol. Vint anys després, introduí un nou servei, l’ecopack, que és el servei de missatgeria amb vehicle elèctric. Tot això s’aplica avui a SMS Trèvol. Precisament per fer atenció a aquest compromís ecològic, la singular experiència d’aquesta cooperativa ha cridat l’atenció i li ha valgut deu anys de premis, entre els que destaquen el Premi a la millor trajectòria a l’economia social del Departament de Treball de la Generalitat i el premi Solar 2005 al millor sistema de transport amb energies renovables, atorgat per la secció espanyola d’Eurosolar. Gemma Casamajó i Solé

Cronologia 1984. Lluita dels missatgers per demanar millores laborals; la patronal acomiada els qui encapçalen la protesta. Alguns dels missatgers acomiadats creen Trèvol. 1986. Augmenta la demanda de missatgeria i Trèvol se situa entre les quatre empreses més importants del ram a Barcelona. Trèvol creix sobre la base d’incorporar missatgers acomiadats per altres empreses del sector. 1989. Fusió de Trèvol amb Barberà Barberà Exprés, una cooperativa de missatgeria radicada en aquesta població; la fusió aviat es revela un fracàs i Trèvol torna a funcionar sola.

1993. Trèvol implanta el servei d’ecomissatgeria i esdevé l’empresa pionera del sector en l’ús de la bici a tot l’Estat espanyol. 1996. Trèvol crea les divisions de neteja i de publicitat. A Madrid, assesorats per Trèvol, comença a rodar Trébol. 1997. Trèvol organitza el Campionat Mundial de Missatgers en Bicicleta a Barcelona 2005. Trèvol introdueix un nou servei, l’Ecopack, el servei de missatgeria amb vehicle elèctric. Trèvol posa en marxa l’SMS, un servei de distribució de productes ecològics, de comerç just i de consum responsable.

1991. Naixement de nous projectes autogestionaris incubats des de Trèvol: Tau Traductors i Tralla Records.

Núm. 301


XXII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 23, 24 i 25 d’agost del 2007

“El cooperativisme en la societat del consum” La nostra societat dóna molta importància al fet de consumir. Consumim molt. Massa. No donem importància a malmetre la natura, a malbaratar l’energia o l’aigua. I permetem que la publicitat de les grans empreses ens fabriqui necessitats falses. El pes d’aquestes tendències sobre tots nosaltres, les exigències de la competència al mercat, fa que les cooperatives acceptem –no sabem ben bé fins a quin punt- aquesta situació, i ens hi adaptem. En el curs de les jornades de Prada estudiarem aquest problema i les formes amb què el cooperativisme intenta –o hauria d’intentar- mantenir la seva personalitat, la seva ideologia, dintre d’aquest món.

23 D’AGOST Característiques de la societat de consum

9 h Repartiment de la documentació. 9,30 h Benvinguda i presentació de la temàtica general de les Jornades. 10 h Ponència: Les característiques de la societat del consum a casa nostra, per Jordi Maluquer, vicepresident de RAC, Sccl. 11 h Ponència: La crisi energètica i les alternatives de la societat, per Julia Mérida, de Barnamil.

24 D’AGOST Realitat de l’actitud actual del món cooperatiu davant la societat del consum

9,30 h Ponència: El model cooperatiu de Sostre Cívic i la seva oferta d’habitatge, per Raül Robert, de Sostre Cívic, Sccl (en constitució) 11 h Ponència: La cooperativa l’Olivera i la seva actitud davant el mercat, per Jordi Segarra, comercial de l’Olivera, Sccl. 16 h Col·loqui sobre les ponències del matí.

16 h Col·loqui sobre les ponències del matí.

Informació i inscripcions: Aragó 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona. Tel. 932 154 870 — uce@rocagales. org — www.rocagales.org Aportació de l’alumne a l’inscripció: 40 euros.

Núm. 301

25 D’AGOST L’actitud del cooperativisme amb vistes del futur

9,30 h Ponència: Al si de la societat de consum, què hauriem de fer les cooperatives, i què hem començat a fer?, per Xavier Palos, gerent de SMS-Trèvol, Sccl. 11 h Cloenda de les Jornades a càrrec de Joan Josep Gonzàlez, President de la Fundació Roca i Galès.


XXII Jornades sobre cooperativisme 13

Característiques de la societat de consum Les característiques de la societat del consum a casa nostra

P

er dibuixar l'estat de la situació caldrà, per una part sortir de les experiències personals i traslladar-les als conceptes generals de progrés, col·lectivisme, capitalisme. Veure les dues posicions davant del futur, el vinobisme i el teilhardisme. Després caldrà baixar fins el món immediat que ens envolta. Es poden canviar les tendències ? Es pot somniar en que la millora de l'individu es pugui projectar a la societat ? La sol·lució ens vindrà de fora?

Els motors de la societat de consum son l'afany de poder i l'afany de lucre ajudats per l'hedonisme imperant i tot plegat és el que du a la destrucció de la natura, el malbaratament de l'energia, la incitació al consumisme, l'escàndol davant del tercer món.

Jordi Maluquer RAC, Sccl

La crisi energètica i les alternatives de la societat

E

ls pronòstics negatius de la insostentabilitat en el model econòmic global de producció i consum, comencen a fer-se visibles i aparents a la societat. Ja no es pot negar el que és evident. Una de les conseqüències més evidents i espectaculars de la crisis ecològica que estem vivint és el Canvi climàtic. Encara que no cal restar importància a altres problemàtiques ambientals i globals, com la perduda de sòl fèrtil, la pèrdua de biodiversitat, l’acumulació de metalls pesats a tota la cadena tròfica, el llegat dels residus radioactius de la producció nuclear i armes nuclears...etc. Totes aquestes manifestacions de la crisis impliquen amenaces tan greus i sostingudes en els temps com el canvi climàtic. I totes aquestes estan sota el denominador comú d’una falsa abundància energètica. I està essent als darrers mesos quan la societat està rebent diàriament quantitat d’informació sobre el fenomen del canvi climàtic, els seus efectes presents i futurs i les politiques de reducció de gasos d’efecte hivernacle, com és el famós protocol de Kiot. Però poc es parla de l’arrel de aquest fenomen, la crisis energètica en la que està immersa la nostra societat - ambiental.

És més que demostrat pel món científic que som davant l’esgotament accelerat dels jaciments d’energia fòssil (petroli, gas, carbó i urani) amb una disponibilitat cada cop més difícil (l’anomenat peak-oil en el cas del petroli) i davant un creixement del consum energètic il·limitat que prové tant dels països rics de sempre com d’altres que seguint el lema de “quant més consum més benestar i felicitat”, volen espuntarse a l’espiral de consumisme occidental (Xina i Índia). Immersos en aquesta transició energètica obligada se’ns plantegen molt reptes i dubtes que haurem de solucionar entre tots els actors implicats; sector econòmic, poder polític, associatiu i ciutadà. Hauríem de plantejar-nos en canviar l’actual cultura energètica imperant en la societat moderna occidental, en la que hem adquirit una conducta d’usuaris energiadictes ignorant totalment les conseqüències d’aquets nous hàbits. És a dir s’ha de prendre consciencia de tot el cicle energètic, fen una reflexió de quines són les fonts energètiques més adients (energies renovables), quins processos de producció i distribució són més eficients (centralitzats o distribuïts) i quins serveis finals necessitem.

I sobre tot, s’ha de gestionar la demanda energètica amb la concepció que els usuaris finals no necessitem consumir electricitat, gas o carbó sinó que el què desitgem és satisfer la necessitat d’il·luminar-nos quan s’està enfosquint, escalfar-nos quan fa fred i cuinar quan és l’hora de dinar. Una vegada hàgim après a conviure de forma conscient amb l’energia hem de conèixer les diferents solucions pràctiques que ens ajudaran a reduir els nostre consum energètic i les nostres emissions de CO2 associades. En l’àmbit domèstic tenim tot un ventall d’opcions: Algunes d’aquestes solucions són molt lògiques i fàcils d’ad-

Núm. 301


14 XXII Jornades sobre cooperativisme

quirir: apagar els llums innecessaris, apagar els stand-by, practicar una climatització assenyada (20º i 25º), no fer servir aigua calenta si no és imprescindible, baixar les persianes a les nits d’hivern i els tendals als dies d’estiu calorosos, anar a peu o en transport públic a treballar... A banda de totes aquestes pràctiques lògiques i estalviadores podem escollir les opcions tecnològiques més eficients per equipar la nostra llar. Utilitzar l’e-

nergia solar per escalfar la nostra llar i l’aigua calenta. Aprofitar aquesta energia neta i renovable comptant amb una edificació ben aïllada per evitar les pèrdues de l’energia... La suma de totes aquestes accions individuals tenen efectes col·lectius molt importants. A les nostres llars consumim una important quantitat d’energia, concretament som responsables del 30% del consum d’energia, per tant tenim força poder d’actuació.

Tot i que la problemàtica del canvi climàtic no es pot mitigar tan sols amb les accions individuals de la població, es imprescindible que tota la societat s’impliqui en aquesta transició energètica basada en les energies renovables, l’eficiència energètica i la reducció del consum en termes absoluts. Tot això si volem viure amb un entorn saludable i por molt temps, arribant a un desenvolupament veritablement sustentable. Júlia Mèrida Barnamil

Realitat de l’actitud actual del món cooperatiu davant la societat del consum El model cooperatiu Andel-SostreCívic i la seva oferta d’habitatge

E

l problema de l’habitatge és complex, tant en el sentit que intervenen molts actors amb diferents capacitats d’influència i execució, diferents escenaris i realitats socioeconòmiques; com en la transversalitat que té o hauria de tenir l’habitatge en relació amb el model de ciutat o poble concret en el que s’ubica. La tònica dominant actual en la nostra societat catalana ha estat un habitatge de propietat realitzat per un promotor-especulador amb ànim de lucre, entès com un bé bàsicament econòmic, amb poca o gens participació de l’usuari/a de l’habitatge, una qualitat baixa o justa, i sense tenir cura del potencial i influència de l’habitatge en relació el barri, poble o ciutat on es situa. El model cooperatiu català i espanyol, per diversos motius, ha seguit el mateix model anteriorment descrit, si bé reduint marges en benefici dels cooperativistes i deixant-los participar en algunes fases, però bàsicament sent una cooperativa de construcció que un cop acabada la promoció es desfà i reparteix els habitatges en règim de propietat a cada cooperativista; perdent el sentit cooperatiu del projecte i introduint l’habitatge dins del mercat especulatiu. En altres societats existeix altres models que funcionen fa més de 90 anys i amb presencia important en les seves societat, Andel (Dinamarca), Bonhprojeckt (Alemanya), FUCVAM (Uruguai), etc. que es basen en entendre Núm. 301

l’habitatge com un bé d’ús i en una propietat col·lectiva de l’habitatge i on els usuaris/es en tenen un dret d’ús indefinit en el temps però no la propietat individual. El model Andel-SostreCívic es basa en cooperatives d’habitatges de cessió d’ús sense ànim de lucre indefinides en el temps, és a dir, no és un model de cooperativa de construcció sinó de gestió. On és possible desenvolupar un model cooperatiu profund no especulatiu i continu en el temps; promoure la intercooperació entres cooperatives i entres els propis usuaris/es dels habitatges; realitzar habitatge de qualitat i assequible; i desenvolupar si és vol potencials com espais comuns; cicle circulars d’energia, aigua i materials, banca ètica, espais oberts al barri, etc. És una forma més d’accedir a l’habitatge que s’ofereix a la societat, però no només habitatge, sinó valors i sentit de cooperació a través de l’habitatge. Actualment SostreCívic està treballant amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, administracions locals i grups de persones per adaptar-lo a la nostra realitat cultural i legislativa, i portar-ho a la pràctica. Així doncs, animem a administracions local i persones a cooperar per fer d’aquest model una realitat reaplicable en el territori. Raül Robert SostreCívic


XXII Jornades sobre cooperativisme 15

La cooperativa L’Olivera i la seva actitud davant el mercat

L

’Olivera va néixer quan unes quantes persones van decidir el 1974 instal·lar-se al poble de Vallbona de les Monges (al sud de la província de Lleida) i viure i treballar conjuntament amb persones amb discapacitats psíquiques, especialment aquelles amb situacions socials més desfavorides. D’aquesta manera, aconseguir la seva promoció personal i social a través d’una integració normal en la vida comuna, el treball i les relacions amb el poble i la comarca. Productivament es cercava, alhora, plantejar estratègies econòmiques viables en una zona que podríem qualificar com a deprimida: forta immigració cap a la ciutat, agricultura de baixos rendiments, carència d’infraestructures,... Aquests dos eixos, doncs, la promoció social de persones desfavorides i el plantejament de sortides econòmiques productives a partir dels propis valors de la zona, han estat el que han anat configurant la nostra realitat durant els darrers 33 anys.

Objecte Social

Tal com consta als estatuts, els objectius socials de la nostra entitat són: • Realitzar activitats de promoció personal i d’integració social, assistencials, terapèutiques i educatives en favor de persones amb deficiències psíquiques, físiques i d’inserció social. • El conreu de terres o altres explotacions agràries o ramaderes en finques pròpies o alienes, la transformació dels productes del camp i la seva comercialització, aplicant, sense ànim de lucre, els excedents d’aquestes

Santa Maria trobem les vinyes que cada any són veremades per a produir els vins blancs de L’Olivera.

La zona: Vallbona de les Monges i Costers del Segre

activitats a la consecució dels altres objectius. • Donar possibilitat a les persones afectades per les deficiències al·ludides de participar activament, com a socis, de l’ambient que crea una comunitat de treball i proporcionar una ocupació adaptable a les possibilitats i a les conveniències de tractament terapèutic, per a aconseguir d’aquesta manera un mitjà de promoció personal i un entorn comunitari que millori la seva qualitat de vida. • Projectar a l’entorn social les experiències cooperatives, donant-les a conèixer, en especial promovent o facilitant visites i altres formes de coneixement directe, per a aquelles persones, grups o comunitats que en manifestin interès.

L’olivera: vins blancs de Vallbona de les monges (D.O. Costers del Segre) Entre les pendents de la petita vall del Maldanell i en terres de l’antiga baronia del monestir de

El poble de Vallbona de les Monges (Lleida, comarca de l’Urgell) ha crescut a recer del monestir que s’instal·là en aquestes terres al segle XII i que juntament amb els de Poblet i Santes Creus anaren configurant la Catalunya Nova d’aquella època. Avui en dia és un dels vèrtex que configuren la Ruta del Císter que uneix aquests tres cenobis. Com a altres zones d’ Europa -la Borgonya n’és un exemple clar-, junt a la seva activitat espiritual, aquests monestirs cistercencs ajudaren a repoblar les terres dels voltants i a desenvolupar nous conreus i tècniques agrícoles que s’anaven generalitzant. El poble de Vallbona, tradicionalment dedicat al cultiu de la vinya, està situat dins la Denominació d’Origen Costers del Segre, i forma part de la Zona Sud i la subzona de Les Valls del Corb. Aquesta denominació acull unes 3.900 Hes. de vinyes i està dividida en quatre subzones sense continuïtat geogràfica, però amb el riu Segre (afluent de l’Ebre i nascut als Pirineus) com a vertebrador i eix central.

Els criteris de producció de l’Olivera Tot els productes que elabora la cooperativa intenten incorporar el criteri de qualitat des de la pròpia producció fins a la comercialització final i des d’un plantejament global. La filosofia de la cooperativa ha estat la de consoNúm. 301


16 XXII Jornades sobre cooperativisme

lidar un producte de qualitat amb els recursos (humans, materials, ...) de què disposava i a la zona on es situa, amb una perspectiva de assentar el projecte social i econòmic. En aquesta línia s’identifica amb els principis que es proposen des de l’aagricultura pagesa (repartir els volums de producció i no concentrar, ser solidaris amb altres pagesos, respectar la natura, assegurar la qualitat gustativa i sanitària, cercar la col·laboració amb els agents del món rural,...). Per altra banda, la idea de la cooperativa és anar donant els passos necessaris per a incloure la seva

producció dins la producció ecològica.

Els criteris de comercialització de l’Olivera La premissa de la cooperativa és la qualitat, pel que s’intenta treballar amb poca producció, però amb varietat i, on es controli tot el canal, per això fem 6 tipus diferents de vi, 3 de vi escumós i 2 d’olis i olives. Un altre tret característic de la comercialització, és que als clients els volem conèixer per establir-hi una relació personal i no només comercial, i això és molt important sobretot en l’exportació.

Per tal de diversificar risc, optem per l’estratègia del petit mercat, separant així el territori en petites parts i intentant arribar a tot arreu a través de petits distribuïdors, per aconseguir també la fidelització, i poder aprofitar més els prescriptors. El producte final volem que reflexi tota la filosofia de producció, i que s’ identifiqui tot el procés en ell, és per això que és necessari controlar tot el procés i dotar el producte d’una bona imatge. Jordi Segarra L’Olivera, Sccl

L’actitud del cooperativisme amb vistes del futur Al si de la societat de consum, què hauríem de fer les cooperatives, i què hem començat a fer?

E

n les nostres accions quotidianes sigui a nivell personal o cooperatiu actuem d'acord amb la nostra ètica i/o principis i valors cooperatius, valorem el que sembla bo o malament abans de prendre decisions. En canvi quan consumim és habitual escollir les opcions que s'ens presenten més fàcils, barates, accessibles o de moda. Analitzarem

aquestes opcions i què representen, i els motius pels què no es consumeixen productes o serveis de caràcter social (ecològics, de comerç just,...). Però sobre tot, parlarem de gent que està escollint opcions no tant fàcils però més responsables socialment, o sigui que consumeix tenint consciencia dels impactes socials i ambientals que suposa i intenta minimitzar-los. Hem d’aconseguir que consumir productes i serveis de forma ètica sigui una forma habitual i quotidiana no pas un sobresforç que ratlla l’impossible. Per tant explicarem un seguit d'experiències cooperatives que volen demostrar que la rendibilitat és compatible amb la justícia social i l'equilibri ecològic, que hi ha projectes interessants tant en el camp de la producció, com del consum i la distribució. I que, potser, una solució passaria per l'intercooperacció en tots els processos i, així, entre tots/es aconseguir un veritable Mercat Social. Xavier Palos i Ezquerra Soci de la Cooperativa Trèvol de Barcelona i impulsor de SMS (Serveis al Mercat Social)

Núm. 301


Assemblea del CIRIEC

C

IRIEC-Espanya va celebrar el passat 26 de juny, a l’Hotel Al-Andalus de Sevilla la seva Assemblea General Ordinària i, amb la col·laboració de CEPES Andalusia, una sessió de presentació del Manual Europeo de Cuentas Satélite de las Empresas de Economia Social, encarregat al CIRIEC por la Comissió Europea. L’Assemblea va ser dirigida pel president del CIRIEC, José Luis Monzón, acompanyat dels vicepresidents, Sebastián Reyna i José María Pérez de Uralde, i del secretari general, Ricardo Server. L’Assemblea va tenir com a tema principal l’estat dels preparatius del 27 Congrés Internacional del CIRIEC, que tindrà lloc el mes desetembre de l’any que vinent, amb el lema “Innovació i management: les respostes de l’economia pública, social i cooperativa als grans reptes”; i el president del CIRIECEspanya, José Luis Monzón, va recordar que, com a actes previs al Congrés, els propers dies 20 i 21 de setembre, tindrà lloc a Córdova el IV Coloqui Ibèric de Cooperativisme i Economia Social. D’altra banda, la primavera de 2008 se celebrarà a Sevilla un gran acte de presentació del Programa Científic del Congrés, amb la presència de dirigents de l’economia social espanyola i andalusa, i representants de las diferents administracions públiques. Dintre de les activitats previstes, es compta amb la intervenció d’un premi Nobel a la inauguració del Congrés, el dia 22 de setembre de 2008.

Prolífica activitat editorial El CIRIEC-Espanya durant el 2006 ha seguit amb la seva intensa tasca investigadora que queda plasmada en les seves nombroses publicacions. Al llarg de l’Assemblea, Monzón va repassar las edicions de 2006, que es resumeixen en la publicació de tres números de la revista científica CIRIEC-Espanya, Revista de economia pública social y cooperativa, així com la publicació del número corresponent de la revista CIRIEC-Espanya, Revista jurídica de economía pública social y cooperativa. Igualment, va rebre menció especial la revista Noticias del CIDEC, coeditada amb l’Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa (IUDESCOOP) de l’Universitat de València, ja que recentment ha estat guardonada amb el Premi Pepe Miquel al Millor Treball Periodístic 2007, atorgat per la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. Una altra de les tasques realizades pel CIRIEC-Espanya durant 2006 ha estat l’elaboració, per encàrrec de la Comisió Europea per concurs públic, del Manual Europeo de las Cuentas Satélite de las Empresas de Economía Social. L’estudi, presentat poc abans de l’Assemblea pels seus directors, los professors Barea i Monzón, té per objectiu obtenir dades homogènies, precises i fiables sobre l’economia social dels 27 països de l’Unió Europea, com el volum de la seva producció, el valor afegit, la necessitat o capacitat de finançament, la ocupació i el seu pes en cada sector d’activitat. És prevista la presentació d’aquest Manual a Ma-

drid, en un solemne acte organizat pel CEPES i CIRIEC-Espanya. Igualment, CIRIEC-Espanya està acabant un altre estudi europeu sobre el concepte, ámbit i situació actual de la economia social en el conjunt de la Unió Europea, encarregat al CIRIEC-Internacional pel Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE). Per a José Luis Monzón “ambdós estudis, el del Manual de Cuentas Satélite i el del CESE situen a l’investigació espanyola en economia social en posició de lideratge en el continent europeu”.

Observatori espanyol de l’economia social Un altre dels grans reptes assolits pel CIRIEC citat durant l’Assemblea ha estat la consolidació de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social. L’Observatori segueix incrementant la seva activitat en el terreny de l’informació d’actualitat i estadística. Igualment, des del propi Observatori s’ha procedit a la publicació de dos informes, un estudi econòmic-financer de les empreses d’economia social a Espanya (anys 2000 a 2003) i un altre sobre el treball autònom. Finalment, l’Assemblea va recordar la important cita que representa la Primera Conferencia Mundial d’Investigadors en Economia Social, que se celebra a Victòria (Canadà) l’octubre d’enguany. Per a més informació: www.ciriec.es José Juan Cabezuelo CIRIEC-Espanya

Núm. 301


Treball cooperatiu, consum responsable

U

n cop vam matar els Déus del cel i les promeses d’instaurar el paradís a la Terra, els humans hem erigit el consum en el nou Déu. El nostre menyspreu pels límits, el nostre oblit de tot sentit de la mesura, interessadament atiats pel món de la publicitat i de les grans empreses, ens fa consumir amb despreocupació els materials, l’energia i la capacitat d’absorbir els residus que té el planeta a una velocitat molt superior al temps que necessiten per reposar-se (cas de l’aigua o de l’aire, per exemple) o que necessitem nosaltres per trobar-hi substituts (cas del petroli o dels metalls, per exemple). Es calcula que en les tres darreres dècades hem consumit un terç dels recursos de la Terra i que cada any fem servir l’equivalent a quatre segles de plantes i animals. Estem perdent ecosistemes d’aigua dolça al ritme del 6% anual i ecosistemes marins al 4%. Des de finals dels anys 70, les activitats humanes excedeixen la capacitat regenerativa de la biosfera; el 1997, aquest

Núm. 301

sobreconsum superava ja en un 20% aquesta capacitat... D’altra banda, estaria sent molt cruel amb la majoria dels 6.500 milions que poblem la Terra si els acusés a tots d’estar devorant el planeta, quan resulta que gairebé 1.000 milions passen fam i uns 2.800 milions sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia. No, els grans responsables som els 1.600 milions de persones que habitem Amèrica del Nord, Europa, el Japó, les flamants classes mitjanes de la Xina i l’Índia i, evidentment, les classes dominants d’arreu, fins i tot dels països més pobres. Aquesta quarta part de la humanitat consumim tres quartes parts dels recursos i emetem tres quartes parts de la contaminació. Per acabar-ho d’adobar, resulta que aquest frenesí consumista ni tan sols fa més feliços a aquest 20% de la població mundial. Els resultats de les enquestes a què any rere any sotmeten les poblacions occidentals demanant-los el seu grau de satisfacció vital són clars: des dels anys 70 aproxima-

dament, no es registra cap correlació significativa entre l’augment del nivell de vida i l’augment de la percepció de ser més feliços.

Les cares del consum responsable Arran de les primeres evidències que la catàstrofe global s’apropa, s’han alçat més veus que clamen contra el consumisme exacerbat i, sobretot, s’han multiplicat altres hàbits de consum més respectuosos i solidaris. D’una banda, ha arrelat el moviment de comerç just, preocupat per millorar el comerç internacional en benefici dels països del Sud. Centenars de milers de persones del Nord consumeixen cafè, cacau o artesania a un preu superior al de mercat per tal que els productors de països com Guatemala, Nicaragua o Ghana millorin les seves condicions de vida. D’altra banda, el consum ha començat a ser vist com un acte polític. És l’anomenat consum crític; es tracta d’investigar què i qui hi


Economia social 19

ha darrere els articles que ens esperen a les lleixes del supermercat: les condicions laborals i ambientals amb què s’han fet i la conducta de les empreses a qui donaríem els nostres diners si els compràvem. Aquestes preocupacions s’han concentrat a boicotejar, en moments concrets, determinats productes: les gasolineres de la Shell, el Nescafè de la Nestlé, els articles que procedien de la Sud-Àfrica racista o que avui provenen de l’estat israelià. En tercer lloc, les crisis alimentàries (el clenbuterol, les vaques boges, la grip aviària, la por als transgènics...) han estat el caldo de cultiu pel sorgiment d’un florent mercat d’aliments ecològics, que abasta des de l’agricultura fins a la ramaderia. Finalment, està naixent també un moviment que podem anomenar de simplicitat voluntària, que ens proposa reduir el nostre nivell de consum, no sols per raons de justícia distributiva envers la majoria necessitada del món i envers els nostres fills i nets, sinó també per ser més feliços nosaltres mateixos. Els grups a favor del decreixement, que aquests darrers anys s’han constituït a França, Itàlia i a casa nostra formarien part d’aquest corrent que defensa una vida més frugal. Podem considerar que tots aquests corrents són manifestacions concretes d’una idea més general, que és el consum responsable. Aquest consistiria a elegir els productes no només per la seva qualitat/preu, sinó també per com han estat produïts, per on acabaran quan els consumim, una vegada convertits en residus, per la conducta de les empreses que ens els venen i també, molt important, per la necessitat real que tenim de comprar-los. El moviment de consum responsable no assolirà mai prou força per

capgirar el rumb actual que ens mena de dret al suïcidi com a espècie. Els mals estructurals no

preus i pesos justos fos sempre una de les primeres preocupacions de les cooperatives de consum.

es resolen tan sols amb la bona voluntat individual; calen canvis radicals en la regulació de les formes de producció, distribució i organització social. Però practicar el consum responsable sí que serveix per ensenyar-nos com funciona el món, per fer-nos conscients de la nostra quota de responsabilitat, per esperonar-nos en la urgència de transformar-lo i per recordar-nos quin és el camí per aconseguir-ho: la coherència entre el dir i el fer, l’acció conscient, individual i col·lectiva, en favor de la transformació social, una acció que ha d’incorporar el consum responsable, entre altres facetes.

El fet que els socis de les cooperatives procedissin de les classes populars, la propietat conjunta de l’empresa i el control democràtic de la seva gestió; però potser, sobretot, la inevitabilitat de romandre en el territori d’origen (deslocalitzar una cooperativa implicaria als socis canviar de domicili) han actuat al llarg dels anys com a frens a les humanes temptacions d’irresponsabilitat. L’enunciació, en el congrés de l’ACI de 1995, del setè principi cooperatiu, que afirma que les cooperatives treballen pel desenvolupament sostenible de les seves comunitats, ha ajudat a refermar la dimensió de servei extern pròpia de tota cooperativa, una faceta que de vegades havia quedat eclipsada per la dimensió interna, de servei als socis.

Sector d’activitat i compromís intern I què hi té a veure, el consum responsable amb les cooperatives? Doncs hi té a veure molt, i hi hauria de tenir a veure més encara. La cooperativa de Rochdale es va fundar perquè alguns treballadors d’aquella ciutat britànica veïna de Manchester estaven farts de comprar pa car i ple de guix, un frau que cometien molts forners de l’època per tal de doblar-ne el pes. D’aquí que vendre el menjar a

Cada vegada hi ha més cooperatives que tenen com a objecte social promoure el consum responsable. Algunes distribuïdores de comerç just són cooperatives, com ara Alternativa 3, de Terrassa, que comercialitza productes de cooperatives de l’Índia, Equador, Argentina, Nicaragua... ARÇ Intercooperació, SMS-Trèvol i Grup Aqueni promouen el consum responsable i el mercat soNúm. 301


20 Economia social

cial, fomentant el consum de béns i serveis cooperatius o produïts amb criteris ètics i solidaris. Contra el reduccionisme inconscient en què incorrem de vegades

El seu butlletí conté una àmplia secció de consum responsable, on, posem per cas, ensenya als socis, a triar aquells electrodomèstics que són més eficients energèticament.

A la primera pàgina, imatge de Coopsetanta, de Caldes de Montbui. A la pàgina anterior, taller de reciclatge organitzat per Abacus cooperativa. En aquesta pàgina, activistes de Santa Coloma de Gramenet enganxant etiquetes de boicot a la Coca-Cola amb motiu de la invasió d’Iraq.

limitant el consum responsable als productes d’alimentació, l’oferta d’ARÇ, per exemple, ens demostra que un camp és molt més ampli: assegurances, estalvi ètic, mitjans de comunicació alternatius, viatges solidaris... A més, hi ha altres cooperatives de consum que han apostat fort pel consum responsable, en sintonia amb l’exigència creixent de molts consumidors de poder comprar productes que, a més de qualitat i un preu convenient, ofereixin unes mínimes garanties ètiques. Abacus, per exemple, ven productes de comerç just als seus establiments, ha editat una guia de consum responsable i organitza tallers per introduir aquesta opció de consum entre els infants i les nenes. Coopsetanta, de Caldes de Montbui, en la seva nova etapa en què ha migrat del sector alimentari al lúdic i cultural, posa l’èmfasi a ensenyar els seus socis a consumir d’una manera crítica i responsable. Núm. 301

En fi, en aquests darrers anys s’han creat per tot Catalunya una trentena llarga de grups de consum de productes agroecològics. Associades en la xarxa d’Ecoconsum, hi ha cooperatives de consum legalitzades com a tals i amb serveis professionalitzats (El Brot a Reus i El Rebost a Girona), d’altres que funcionen amb treball cent per cent voluntari com les cooperatives de Germinal (Sants, Sarrià, Pl. Lesseps i Rubí) o Cydonia (Poblenou), i finalment, la majoria, són cooperatives de facto però que, per facilitats legals, s’han constituït en associació, com són El Cabàs (Santa Coloma de Gramenet), El Sedàs (Granollers) o El Rostoll Verd (Manresa). Però la preocupació cooperativa pel consum responsable no s’ha de reflectir únicament venent i distribuint productes responsables, ni tan sols sensibilitzant el consumidor, sinó també adoptant criteris de gestió interna que hi estiguin en consonància.

Siguin del ram que siguin, les cooperatives han de garantir progressivament la qualitat ecològica i social dels articles que els seus proveïdors els subministren. Així mateix, han d’intentar que les seves oficines s’acostin al màxim al que hauria de ser una oficina ecològica (estalviant energia, reforçant els aïllaments tèrmics per disminuir les pèrdues de calor, triant aparells calefactors d’alt rendiment, racionalitzant l’enllumenat, etc.). Sovint, petits canvis revesteixen gran importància. Per exemple, l’aparentment trivial decisió del Col·lectiu Ronda d’imprimir a doble cara les demandes que presenta als tribunals permetrà estalviar 250.000 fulls aquest any; van haver de superar, això sí, la inèrcia pròpia i la idea que, als Jutjats, personal i magistrats no ho veurien bé. Per últim, no podem deixar d’aprofitar les innombrables ocasions que presenta la vida d’una cooperativa per donar al sisè principi cooperatiu, relatiu a la formació, un contingut d’aprenentatge ecosocial impregnant tots els socis i treballadors en un nou art de viure que revaloritzi les satisfaccions afectives, intel·lectuals i espirituals en detriment d’un consum alienat que té molt de pal·liatiu de les autèntiques necessitats i plaers de la vida. La recerca d’altres criteris d’èxit en la cooperativa, en comptes dels que marca la cultura productivista (produir més, gastar més, tenir més), la instauració d’un treball amb sentit i d’un entorn estimulant, la destinació social d’una part de l’excedent constitueixen reptes permanents la consecució dels quals contribuiran, segur, a conformar éssers humans que practiquin actituds més cooperatives, igualitàries i solidàries, no sols en la feina sinó en totes les dimensions de la vida. Perquè si aconseguim formar cooperativistes, en el sentit ple del terme, estarem creant també consumidors responsables. Jordi Garcia Jané


Cooperatives de Catalunya 21

85è Dia Internacional del Cooperativisme, una jornada dedicada a la comunicació de la responsabilitat social empresarial l passat 5 de juliol va tenir lloc al Palau de Congressos de Catalunya, de Barcelona el 85è Dia Internacional del Cooperativisme. La jornada que va aplegar al voltant de 150 persones, tant del moviment cooperatiu com de diverses entitats i organitzacions, va tenir com a temàtica central la comunicació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Així mateix, la RSE centra enguany el missatge del manifest de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI).

E

zar les seves memòries de sostenibilitat. En aquest sentit, va parlar de la Guia especifica que s’està elaborant per a les empreses de l’Economia Social de l’Estat espanyol, que els permetrà posar en valor les seves especificats de gestió i valors. La Guia ha inclòs els indicadors que s’han consensuat entre tots els agents implicats.

L’acte fou inaugurat per la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna i pel president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Xavier Tubert. La consellera Serna va destacar la importància del cooperativisme pels seus valors i gestió democràtica, i també, la rellevància de la RSE com a element per augmentar la competitivitat de les empreses.

El president de CEPES, Marcos de Castro, va parlar del paral·lelisme entre els valors de l’Economia Social i de la RSE, i de la importància d’aquesta Guia, que permetrà posicionar les organitzacions de l’Economia Social en avantatge competitiva respecte a d’altres sectors pel què fa referència al desenvolupament de la RSE. Va destacar a més, que aquest Guia s’està convertint en referent i motor per a les organitzacions de la Mediterrània i la Amèrica Llatina

A continuació, el director de l’Insitut d’Innovació Social d’Esade i membre de la junta directiva de Global Reporting Initiative (GRI), Ignasi Carreras va fer una ponència al voltant de la necessitat que les empreses comuniquin als seus grups d’interès les bones polítiques i pràctiques de RSE que porten a terme a les seves organitzacions. Va afegir que la RSE ha d’ajudar a aconseguir un nou model econòmic sostenible. Seguidament, la directora dels serveis d’aprenentatge de GRI, Nelmara Arbex, va parlar de l’origen de la seva organització, i de les Guies que edita GRI on les empreses poden trobar pautes per realit-

La següent ponència va anar a càrrec de la Directora de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Anna Plana, que va una exposició dels resultats i de l’impacte de la implantació del Programa RSE.COOP de responsabilitat social empresarial a les empreses de l’economia cooperativa. Entre d’altres, va destacar que a la finalització del programa, les 39 cooperatives que hi han participat representaran el 4% de les empreses que fan memòria de sostenibilitat a nivell mundial, segons dades de Global Reporting Initiative (GRI).

També van tenir una intervenció destacada els representants de les diferents Administracions públiques, que van donar a conèixer les polítiques públiques de promoció de la Responsabilitat Social que tenen previstes en els seus àmbits d’actuació. Tant el director General de l’Economia Social i Fons Social Europeu del Ministeri de Treball i Afers Social, Juan José Barrera; com la directora general d’Economia Cooperativa Social i d’Autoocupació de la Generalitat de Catalunya, Mireia Franch; i el director de Promoció econòmica interior de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Mateu van coincidir en la necessitat de fomentar la RSE i de dotar les empreses d’instruments i recursos per tal que la implantin en les seves organitzacions. La jornada es va cloure amb un dinar on el president de la Fundació Roca i Galès, Joan Josep Gonzàlez va fer la lectura del manifest del Dia Internacional del Cooperativisme. En el decurs del mateix, també es va presentar el llibre biogràfic de Josep Roca i Galès. Confederació de Cooperatives de Catalunya Núm. 301


22 Lliurament premi APB

“Cal definir i desenvolupar un nou sistema energètic basat en la sostenibilitat real”

A

mb el títol “La El president de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos crisi energètica, una oporEnergètics (Aeren), Dani Gómez, va realitzar una conferèntunitat pel canvi”, el cia sobre la crisi energètica en l’acte de lliurament del XI president de l’Associació per a l’Estudi Premi Albert Pérez-Bastardas d’articles sobre medi dels Recursos Enerambient i educació ambiental de la Fundació Roca i Galès. gètics (Aeren), Dani Durant la seva intervenció va explicar la necessitat de defiGómez, va realitzar una conferència en nir i desenvolupar un nou sistema energètic. l’acte de lliurament del XV Premi Periodístic Jacint Dunyó L’estudi dels recursos Els premis sobre medi amd’articles sobre cooperativisme. bient i educació ambiental Durant la xerrada, que va tenir energètics lloc a la sala d’actes de la Funda- Durant la seva intervenció, el pre- Després de la conferència, el preció Roca i Galès el passat 21 de sident d’Aeren també va parlar del sident del Patronat de la Fundació juny, Dani Gómez va parlar de portal Crisis Energética, des d’on Roca i Galès, Joan Josep Gonzál’esgotament dels recursos realitzen activitats d'informació, lez, va llegir l’acta del jurat de l’XI energètics fòssils, va posar de educació i divulgació sobre Premi Albert Pérez-Bastardas d’armanifest que no es tractava d’una aquests temes (www.crisisenerge- ticles sobre medi ambient i educateoria i que, en qualsevol cas, l’ú- tica.org). De fet, aquesta associa- ció ambiental, i va lliurar els guarnica teoria acceptada era saber es ció sense ànim de lucre té com a dons. El primer premi, dotat amb produiria. També va explicar que objectiu fonamental l'estudi, l’anà- 650 euros, va ser per a Xavier Dules prediccions més pessimistes lisi i la divulgació de l'arribada al ran, pel treball “Comunicació amsituaven l’esgotament d’aquí a zenit i el posterior esgotament biental: Parlar en prosa sense que uns quaranta anys i que es re- dels recursos energètics fòssils, ai- es noti”, del qual el jurat, ha valoquereixen uns vint anys per tro- xí com de les possibles alternati- rat positivament l’actualitat temàtibar alternatives i aplicar-les al ves viables per a la transició cap a ca, l’estil periodístic així com el model de vida i consum actuals. altres models energètics i socials. seu missatge positiu en les accions informatives referents a la El president d’Aeren també va Entre les activitats que es realitzen protecció del patrimoni natural i a parlar del creixement relatiu ac- des d’aquesta associació, destaca l’educació ambiental. tual de les energies renovables, l’Observatori de la Crisi Energètica dels costos i els problemes de i les Alternatives de Societat (OCE- El segon premi, dotat amb 300 euseguretat de l’energia nuclear, i AS), de d’on assessoren entitats ros, va ser per a Víctor Gay, pel de la necessitat d’establir i de- públiques i privades sobre l'abast i treball “Del tren a la bici”, per la senvolupar un nou sistema les conseqüències de l'esgotament contemporaneïtat temàtica i coenergètic basat en la “sostenibili- dels recursos fòssils i nuclears, així herència narrativa. D’altra banda, tat real”. Dani Gómez va argu- com de les possibles alternatives el jurat també va considerar que mentar que aquest nou model ha renovables o sostenibles i els seus del conjunt de treballs presentats de tenir en compte, principal- límits. Una anàlisi que realitzen a n’hi ha diversos que són mereixement: l’estacionalitat biofísica de partir de l’avaluació i l’estudi de dors de ser publicats, i n’ha deixat l’espècie humana, l’ús general de les capacitats mundials en petroli, la decisió final així com l’ordre de la gran font energètica solar, el gas o carbó, així com de les ener- publicació a criteri del Consell de tancament de tots els cicles ma- gies alternatives, així com dels pa- Redacció de la revista Cooperació terials, no transportar res massa trons de l'esgotament i altres com- Catalana. lluny del lloc de producció, evi- portaments dels combustibles, tar els xenobiòtics o substàncies tenint en compte les variables amFrancesc Vila contaminants i, sobretot, respec- bientals, econòmiques, tecnològitar la diversitat i els ecosistemes. ques i polítiques. Núm. 301


Entrevista guanyador APB 23

Xavier Duran (Barcelona, 1959) és el guanyador de l’XI Premi Albert PérezBastardas d’articles sobre medi ambient i educació ambiental de la Fundació Roca i Galès. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB, fa uns quinze anys que es dedica exclusivament al periodisme científic. A més, ha publicat diversos llibres d'assaig i divulgació científica i de narrativa. Actualment dirigeix el programa de “El Medi Ambient” de TV3.

Xavier Duran: “Cal fer veure que hi ha petites accions que ens ajudaran a canviar les coses” Ens podries explicar la teva trajectòria com a periodista ambiental o científic? En el meu cas, a banda de treballar en laboratoris químics i a l’ensenyament, sempre m’ha agradat escriure i vaig tenir la possibilitat de combinar-ho. També es veritat que a finals dels anys vuitanta i primers dels noranta hi va haver molt d'espai per al periodisme científic, que vaig poder exercir en el suplement de ciència de La Vanguardia, al setmanari El Temps, a TV3 i a través de llibres, articles i reportatges. Va ser un bon moment per dedicar-m’hi plenament. Després, tot i que el suplement de La Vanguardia va desaparèixer, i l’espai a El Temps es va reduir, vaig continuar escrivint articles i fent reportatges. Actualment, però,

em dedico plenament al programa “El Medi Ambient” de TV3.

Ens podries explicar què és un periodista científic? Un periodista científic és una persona que està al dia sobre el món de la ciència i que sap comunicar-la amb rigor i de forma entenedora. És bo que tingui formació científica, tot i que això no és imprescindible. En qualsevol cas, sí que hauria ha de tenir prou coneixements de base. Evidentment ha de tenir capacitat de comunicació, però, sobretot, d'interrelacionar temes diversos. Per exemple: com la recerca en un àmbit influeix en un altre, com els procediments de la informàtica ajuden a entendre el canvi climàtic, com la química dels materials aju-

da a estalviar energia... En definitiva, un periodista científic ha de saber establir relacions. També és important la figura del comentarista, sigui periodista o científic, que ha de pensar en l’impacte social i en com aquestes notícies afecten a la societat i la ciutadania. D'altra banda, de tertulians o columnistes científics n'hi ha ben pocs -de tertulians a ràdios i televisions, potser cap- i això provoca que no es faci la lectura des d’aquest punt de vista i, si es fa, sol ser poc rigorosa o frívola.

Quina ha estat la motivació per presentar-te al Premi Albert Pérez-Bastardas de la Fundació Roca i Galès? Ja coneixia aquesta convocatòria d’altres anys. Aquest any, vaig Núm. 301


24 Entrevista guanyador APB

pensar que el Premi era una bona possibilitat per donar a conèixer i difondre alguns plantejaments que tenia al cap -si resultava premiat, és clar. Així és que vaig intentar ordenar aquestes idees i vaig decidir presentarles en forma d’article.

La valoració del jurat, entre d’altres, destaca el missatge positiu que vols transmetre. Quina és la proposta? En aquest article insisteixo en tres idees bàsiques. La primera és que per informar del medi ambient ho hem de fer des de perspectives molt diverses, i des de tots els àmbits o seccions dels mitjans de comunicació, aprofitant qualsevol temàtica, perquè pràcticament totes poden tenir una lectura ambiental. La segona és que, a part de l’interès científic i informatiu que això té, si en tots els àmbits hi ha un lectura ambiental i s'aborden els temes ambientals es pot cridar l’atenció de més gent per conscienciar-la sobre els problemes ambientals. I la tercera, que fa referència al catastrofisme, és que sense amagar la gravetat de certes situacions, cal fer veure que hi ha petites accions que ens ajudaran a canviar les coses i les tendències. D’aquesta manera, el missatge que rebi la gent és que com a mínim hi ha algunes coses a fer que tenen aspectes positius, perquè si diem que tot es desastrós i que gairebé no hi som a temps no motivarem a ningú.

Qui té més responsabilitat per fer aquesta mena de discurs informatiu, els periodistes o els mitjans? Els periodistes o els comunicadors no marquen les línies dels mitjans de comunicació. Les línies dels mitjans les marquen les empreses propietàries a través de les direccions. En el cas dels mitjans públics tenen el control parlamentari i això n’ha de garantir la màxima Núm. 301

objectivitat i el respecte a totes les tendències. Les persones davant les quals s'hauria d'influir, sigui en mitjans públics o privats són els directors, que són els que decideixen sobre els continguts. Els redactors tenen poca força per col·locar o orientar temes, però, el que sí que poden fer, en el camp ambiental i científic, és oferir nous enfocs i aportar noves lectures.

Per què creus que van tancat els suplements científics o ambientals que dirigies a La Vanguardia i El Temps? El setmanari El Temps és una revista modesta, amb pocs recursos. Però és una revista de referència amb una trajectòria de més de vint anys. En cert moment, l’editor, Eliseu Climent, va decidir tractar els temes de medi ambient i de ciència, i ha tingut èpoques que aquests temes han ocupat més espai i d’altres que n’ha ocupat menys. En canvi, el suplement de La Vanguardia crec que és un exemple malaurat. Tot i la qualitat que tenia, el gran èxit de lectors, la quantitat de gent que el comentava, van decidir suprimir-lo no sé si per raons de costos o per política editorial.

Quina valoració fas de la situació actual de la informació ambiental i científica? Estem en un moment de molta quantitat d’informació, en una societat en què es produeixen molts canvis i molt ràpids. Per això hem de prioritzar la reflexió, perquè cal relacionar més temes entre ells. I és que de vegades tinc la

sensació que la informació econòmica va per una banda, la de cultura per una altra, la de medi ambient per una altra... En canvi, hem d'intentar interrelacionar els diversos àmbits, i la proposta que jo faig és fer-ho des del punt de vista ambiental, perquè això dóna opcions a tractar més temes i d’una manera més diversa. Malgrat tot, els temes més importants van sortint, encara que els mitjans solen buscar i difondre allò que crida més l'atenció o que troben més espectacular. Hi ha més temes que abans i es donen més notícies, però crec que no tots els mitjans tenen prou sensibilitat i, sobretot, trobo a faltar més reflexió.

Quina és l’aportació a aquest panorama que feu des del programa “El Medi Ambient” de TV3? Des dels inicis, el programa ha tingut molt present la necessitat de treballar amb rigor, de tenir especial cura de l'aspecte visual i de difondre la feina o les preocupacions del màxim de col·lectius. Intentem oferir una visió àmplia dels temes ambientals i no limitar-nos a parlar de natura, residus o contaminació. Cal demostrar que els temes ambientals no es limiten a allò que molta gent hi associa, sinó que van molt més enllà. Per això parlem també d'economia, política, medicina, art, literatura, etc. El que intentem explicar és que ocupar-se del medi ambient no és només protegir espècies i espais o promoure el reciclatge, sinó que té un abast molt més ampli. Francesc Vila


Ressenya 25

Benet Vigo Trulls d’Antoni Gavaldà Torrents Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions

S

ovint s´associa l´aparició i la consolidació dels moviments cooperatiu i/o sindicalista a l´existència d´un substrat econòmic i social previ marcat per la industrialització, d´una banda, i el moviment obrer conseqüent, per l´altra. És, potser, el resultat –dolent– de certes propostes historiogràfiques o, almenys, d´una deficient lectura d´aquests programes conceptuals als quals fèiem referència. La realitat, però, s´encarrega de matisar, i matisar –fins on calgui–, els apriorismes científics i acadèmics adquirits. En aquest sentit, la biografia que presenta a la col·lecció Cooperativistes Catalans Antoni Gavaldà aporta suficients elements de reflexió per començar a entendre la riquesa i la potència del moviment cooperatiu català al llarg del segle XX. Un cooperativista a Roses? Un exemple extraordinari creat per generació espontània? I l´existència d´una indústria fabril forta? Evidentment, el desenvolupament històric de Roses no és el mateix al d´altres poblacions catalanes. Tanmateix, però, la presència d´una indústria pesquera important i les transformacions tecnològiques que s´operaren –amb la introducció dels motors d´explosió– són a la base d´una tradició associativa que girà al voltant de certes formes tradicionals d´eco-

nomia social, en un context de creixent proletarització de la mà d´obra pesquera. D´altra banda, aquests fenòmens no naixeren en un ambient local aliè als nous corrents polítics contemporanis. Des de mitjan segle XIX, el republicanisme federal empordanès tenia a Roses un dels seus feus més actius i populosos, una tradició política que es mantingué ben viva fins al primer terç de segle XX. El ferment social per a la proliferació de sindicats obrers i cooperatives de consum era, doncs, real i consistent, i en aquest context creix i es forma Benet Vigo Trulls. Ara bé, les coses no foren com sembla i l´autor n´és conscient i sap emmarcar l´activitat cooperativista de Benet Vigo Trulls en l´època franquista, tot deixant entreveure les complicacions i les dificultats de crear, consolidar i articular un/s projecte/s cooperativista/es, tant en l´àmbit local com comarcal. Qualitativament, el cooperativisme rosinc desenvolupat al llarg dels anys 50, 60 i 70 fou diametralment diferent de les propostes anteriors a 1936. La cooperació d´ensenyament i l´assistencial prenen una rellevància especial en un context en el qual la societat rosinca és, cada vegada, més terciaritzada, amb la imposició d´un model econòmic basat en el turisme de masses.

L´anàlisi d´aquestes noves formes de cooperativisme és una altra de les aportacions que Antoni Gavaldà sap transmetre en estudiar el cicle vital de Benet Vigo Trulls. L´aproximació a la figura del biografiat, tanmateix, no se circumscriu a la simple recopilació dels ítems cooperativistes en els quals participà. El llibre inclou, a més, l´activitat de Benet Vigo a la Fundació Roca i Galès –llarga i prolixa– i la seva participació en el moviment cooperatiu internacional, un àmbit de la seva tasca cooperativista especialment interessant per tot allò que aporta de sediment i de perspectiva al moviment cooperatiu català. Finalment, Antoni Gavaldà no negligeix d´analitzar el pensament cooperatiu de Benet Vigo Trulls a partir de la seva producció escrita –de la qual en dóna una compler ta relació en apèndix. D´aquesta manera, el lector pot accedir a la rerebotiga del biografiat, més enllà de la seva activitat cooperativista quotidiana. En aquest sentit, Benet Vigo és un bon exemple per entendre la importància de conèixer el moviment cooperatiu internacional per poder produir un cos teòric i doctrinal sòlid. Josep Maria Barris Ruset Arxiver Municipal de Roses

Núm. 301


26 Pensem-hi

La nostra eficaç justícia

E

ncara recordo amb horror les èpoques en què, al nostre país, podies llegir, en qualsevol diari, el nom i cognoms d’alguna persona que s’havia passat un parell d’anys a la presó, “en espera de judici” o “en espera de sentència”, que no sé ben bé com es deia, i que després era absolta del delicte que li havia estat imputat, o, pitjor encara, era alliberada per les bones, qualsevol dia, sense judici i “sense càrrecs”. Jo ja comprenc que en alguns casos l’anàlisi necessària al procés necessiti un cert temps, però és monstruós pensar que aquest sistema pogués aplicar-s’hi amb la impunitat i l’habitualitat que aleshores eren normals. Em consta que això segueix passant en molts països, especialment en relació amb assumptes de tipus polític o de consciència, i no sé fins a quin punt el mètode és encara practicat a casa nostre. Tanmateix, recentment hem llegit, també els diaris més normals, alguns aspectes de l’administració de la justícia que ens fan preguntar-nos fins a quin punt podem parlar de justícia quan és administrada d’aquesta manera. Podríem parlar, per exemple, d’un camp tan petit i tan de moda com el temps que de debò es triga en la retirada de punts –i de carnetsals conductors que no compleixen les normes de circulació quant a excessos de velocitat o d’alcohol. O, i això és encara més seriós, de la comprensió que els jutges semblen experimentar envers els culpables d’aquestes infraccions, fins i tot quan s’hi produeixen morts o danys molt greus Tots n’escoltem tota mena d’acudits divertits i de gust dubtós. I gairebé tots en co-

neixem realitats que tenen molt poc d’acudit i no gens de divertides. També és cosa sabuda que avui dia hi ha una sèrie de malfactors –atracadors, carteristes- que, quan són detinguts, són alliberats molt ràpidament. I que la reincidència, fins i tot l’habitualitat constant, no és considerada, en la pràctica, com a cap agreujant. I que aquests habituals parteixen de la base que, en aquest aspecte, les normes del nostre país els proporciona una pràcticament efectiva impunitat. I també hi ha realitats que avergonyeixen. Un dia d’aquests, més d’un centenar de treballadors d’una empresa determinada han cobrat, a la fi, les indemnitzacions que els corresponien per un acomiadament massiu patit l’any 1994. Segur que els jutges que hi han intervingut no saben el que vol dir quedar-se sense feina de la nit al dematí. Potser ni se’ls acut que el fet que te’n paguin la indemnització tretze anys més tard és un menyspreu real, un insult veritable. Un altre dia, llegeixo que un anestesista que havia encomanat d’hepatitis dues-centes setanta-cinc persones ha estat condemnat a un parell de milers d’anys de presó... nou anys després del descobriment dels fets. Aquests nou anys, ¿els ha passat a presó en espera

de judici –cosa que em semblaria molt bèstia- o, lliure i tranquil, estava pel carrer, potser exercint amb tota pau el seu ofici? I, què ha passat amb les seves víctimes, durant aquests nou anys? També, un d’aquests dies, m’assabento que finalment ha estat FECSA declarada culpable dels incendis de l’any 1998 on van cremar-se unes 27.000 hectàrees de bosc i conreus, i on hi va haver molts ferits i tres morts. I els de l’any 1994 encara es troben en tràmit de judici a l’Audiència de Barcelona. Durant tots aquests anys, jo suposo que els directius de l’empresa –que en són els veritables culpables, no ens enganyem- han continuat tranquil·lament dirigint l’entitat i cobrant els seus fabulosos sous. O m’equivoco? Ah! Es veu que tant FECSA com l’anestesista ja han anunciat que presentaran recurs. Santos Hernández Maig 2007


Biblioteca/Revistes 27

Retalls UNIRCOOP Núm. 1. Juny 2007 Sherbrooke (Quebec) Canadà Revue.unircoop@adm.usherbrooke.ca Revista publicada per la Universitat de Sherbrooke, centre integrat a la Xarxa universitària de les Amèriques en estudis cooperatius i associacionisme. Reproduïm part del sumari i ressenyem alguns d’aquests articles. Economia solidaria :aspectes teòrics i experiències. El capital social cooperatiu: el cas de Coopeagri a Costa Rica. L’article en mostra l’exemple d’aquesta cooperativa que realitza una tasca social molt important i possibilita un benestar als socis i treballadors. La cooperativa ha donat un fort impuls a una de les regions mes pobres del país. Rituals a les cooperatives de crèdit i estalvi mexicanes. Des d’un punt de vista antropològic es fa un estudi dels rituals que es fan servir per la transmissió i construcció de consens entre els membres de la cooperativa. Gènere i cooperativisme a Veneçuela: estudi sobre les cooperatives, les dones emprenedores i el seu grau de protagonisme adquirit. Resultat d’un estudi que es va portar a terme, per poder determinar de quina manera les experiències cooperatives afavoreixen o no, obtenir un alt grau de poder de les dones i l'equitat de gènere, en les interrelacions amb la vida familiar i social. El concepte social de cohesió present en els estudis cooperatius: les cooperatives sanitàries a Quebec. El model de presa de decisió en la cooperativa. Estudi que ens presenta els aspectes més importants de la investigació dedicada aquest tema. Els objectius van ser arribar entendre com es prenen les decisions ,quin es el procés i quins son els elements que els distingeixen, per obtenir-ne les particularitats de la cultura cooperativa. La investigació sobre la gestió cooperativa: algunes reflexions fonamentals. Article que ens mostra a manera de síntesi, destacant els punts bàsics de certes pràctiques holistic-inductives al desenvolupament i al coneixement de les ciències de gestió.

OPCIONS Núm. 22 juny 2007 Barcelona cric@pangea.org www.opcions.org Revista publicada per CRIC Centre de Recerca i informació en Consum i que ens dona informació per un consum conscient i transformador. Al Sumari trobem els articles següents: Programari Lliure. Tecnologia participativa. On ens planteja els avantatges d’utilitzar un programari lliure en el món informàtic. Al Consum conscient de turisme: t’apuntes al viatge? Petit monogràfic on analitzen i ens donen els consells mes útils per poder escollir la destinació de les vacances, tenint com a referència el turisme responsable o útil. També trobem resposta a les preguntes que ens plantegen: Per què fem turisme ?.Quin turisme volem fer? A qui comprem els viatges? I la manera com viatgem. Les avantatges del vinagre com alternativa al producte de neteja es l’altra qüestió que tracten donant consells bàsics per utilitzar-lo. Els dos últims articles són: Alliberem l’ordinador. La cooperació fa realitat el somni. Article on plantegen les diferències que hi ha entre el programari lliure i el privat a nivell informàtic, i ens proporcionen un seguit de raons per fer el canvi. Ens donen, també, les indicacions per passar-nos al programa lliure. I això del consum transformador? Donant voltes a la proposta. Fan la reflexió al voltant de la següent qüestió: la societat pot canviar significativament sense canviar el consum? No es tracta de canviar el món sinó de no deixar que el consum segueixi transformant les nostres vides. Elisenda Dunyó Núm. 301


La

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca el

{ J a c i n t D u n y ó} XVI Premi Periodístic

• Podran optar a aquest premi tots aquells treballs que

arxius que porta adjunts. En aquest cas no caldrà

tractin sobre la teoria o història del cooperativisme

còpia impresa i s’enviarà un missatge de confirmació

així com d’experiències concretes relacionades amb el

de recepció.

món cooperatiu*. Els articles hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 mecanografiats (uns 2100 caràcters per pàgina), han de ser inèdits i escrits en català. • S’hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que anirà dins un sobre tancat. Amb el treball s’hi adjuntarà un altre sobre tancat que només portarà escrit el títol de l’article, i dins d’aquest segon sobre es posaran les dades personals de

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles. • La dotació d’aquest premi és de 650 euros per l’article guanyador, i de 300 euros al considerat segon. • El termini de presentació dels articles finalitzarà el 15 d’octubre de 2007. • El jurat el formaran: Núria Esteve, Rafael Ricolfe, Francesc Vernet, Ramon Llenas, Jordi Maluquer i actuant com a secretària, Agnès Giner.

l’autor i el títol de l’article i el suport informàtic. • El veredicte del jurat es farà públic en el número de • Els articles també es podran presentar per correu

desembre de Cooperació Catalana.

electrònic a l’adreça electrònica: cc@rocagales.or g adjuntant dos arxius en format doc: un amb l’article

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats

sense signar i un altre anomenat “dades+titol arti-

finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publi-

cle.doc” que contindrà les dades de l’autor. El mis-

cats a Cooperació Catalana a partir de la publicació

satge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels

del veredicte.

* Per accedir a la recerca de temes hi ha oberta al públic la biblioteca de la Fundació Roca i Galès, especialitzada en cooperativisme

JACINT DUNYÓ I CLARÀ (1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des del seu inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona. Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org – www.rocagales.org

Cooperaciocatalana 301  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you