Cooperaciocatalana 297

Març 2007 • revista mensual • any 27è • PVP 2 € • edita Fundació Roca i Galès

Els grups cooperatius

297

297

Revista mensual - Any 27è Març 2007

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Maria Lluïsa Navarro i Josep Rafecas.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

4

Ricard Pedreira Font

Editorial

5

Els grups cooperatius

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Grup Cultura 03, cooperativisme al servei de la indústria cultural catalana Francesc Vila

11

Economia Social El cooperativisme a l’Uruguai Rafael Cárdenas

15

Medi Ambient Manifest de constitució de l’Observatori de la Crisi Energètica

19

Entrevista Foto de portada Jordi Play / Club Cultura 03 Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Josep Vilella: “Tenia clar que tot ens ho havíem de fer nosaltres” Cooperació Catalana

22

Ressenya Sants Boada i Calsada Montserrat Soronellas

24

Pensem-hi Parlar d’arbres Santos Hernández

25

Biblioteca Donació / Retalls Agnès Giner

26

Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Ricard Pedreira Font (Barcelona, 1946), professor d’Economia a la UAB i secretari de la cooperativa La Lleialtat.

Què li resulta atractiu del cooperativisme?

La característica que me’n resulta més atractiva és la seva idea d’equivalència social, d’igualtat, en el tractament dels temes empresarials i en la presa de decisions.

Què li resulta molest del cooperativisme?

L’existència d’individus que, davant d’aquesta igualtat, creuen que poden utilitzar-la per manar sobre els altres, sovint ni tan sols en benefici propi, sinó en una mena de esbravament psicològic.

Des de la seva experiència en la didàctica de la tècnica empresarial, com valora vostè la situació general actual de la formació dels dirigents cooperatius?

Encara que, en general, s’hi aprecia una clara millora, considero que, si més no entre les persones que jo conec, falta encara formació en gestió. Crec que en el sector cooperatiu, en el qual l’autoritat no té la capacitat decisòria existent a l’empresa lucrativa, els dirigents haurien de tenir un coneixement superior de, per exemple, les tècniques de relació interpersonal.

Els grups cooperatius

Editorial

La intercooperació té moltes facetes i és l’eina més poderos que els cooperativistes tenim a l’abast per obrir-nos pas en el sistema econòmic en què vivim. Els grup cooperatius en són una bona mostra. Aquest mes, a la secció de Les Nostre Cooperatives, en podeu conèixer un que treballa per a la difusió de la cultura a casa nostra i que en els darrers temps ha començat a liderar el sector de la indústria cultural catalana.

Cultura 03, format per Gramagraf, Sàpiens Publicacions, Batabat i Ara, uneix les tasques de productora audiovisual, editorial de llibres, editorial de revistes i arts gràfiques. Tot un reguitzell d’activitats que tenen en comú l’objectiu de dotar la nostra cultura d’una indústria cultural innovadora i al servei de la societat.

És en aquest context d’empreses amb empenta, que comencen a tenir processos d’internacionalització, on també es desenvolupen altres experiències que van lligades al teixit industrial de casa nostra, com és la constitució de l’Observatori de la Crisi Energètica. El comunicat de les diferents entitats que el tiren endavant el podeu llegir complet a la secció Medi Ambient.

I, com fem sovint, no volem deixar enrere detalls de la història del cooperativisme català. Aprendrem a l’entrevista a Josep Vilella com n’era de complex crear una cooperativa d’habitatges, com és la de Tona, ara fa quaranta anys. Vilella ens explica com va sorgir aquesta idea i quins van ser els entrebancs que van haver de superar per tal de començar aquesta experiència que encara, avui dia, continua treballant en aquesta població.

Per no perdre el fil del que passa al món, Rafael Cárdenas ens explica quina és la història i l’actualitat del cooperativisme a l’Uruguai, que, com passa sovint, té molts punts en comú amb la resta d’Amèrica del Sud i també uns determinats trets que el fan especial.

Així doncs, una revista que té com a objectiu donar una visió de la diversitat del cooperativisme, que és el tret en comú de totes aquestes experiències allunyades, tant en el temps com en l’espai.

6 Noticiari

Grup Qualitat potencia la seguretat i la salut laboral Grup Qualitat, el primer grup immobiliari català de caràcter cooperatiu, ha signat dos convenis amb la Federació d’Indústries de la Construcció i de la fusta de les CCOO de Catalunya i UGT per potenciar la seguretat i la salut dels treballadors de les empreses vinculades a Grup Qualitat.

Totes les entitats són conscients que la varietat de treballs i tasques dins de les obres de construcció, així com les condicions en què aquestes es desenvolupen, fan d’aquesta activitat una de les més complexes en quant a la prevenció d’accidents laborals.

Amb l’objectiu principal d’evitar-los i reduir-los, s’han signat aquests convenis, que permetran que els sindicats designin un delegat que prestarà assistència i asses-

sorament en matèria laboral als treballadors que prestin serveis en les obres de Grup Qualitat i, molt especialment, en relació a tot el que tingui a veure amb la prevenció de riscos laborals i amb les

previsions i condicions de la seguretat i salut en les obres.

Les dos entitats crearan també una Comissió de Seguiment que es reunirà periòdicament i de manera ordinària cada sis mesos.

Acte de presentació de Coop 57-Madrid El passat 15 de febrer va tenir lloc l'acte de presentació de Coop 57 Madrid, a l’Escola de Relacions Laborals de la Universitat Complutense.

Coop57 Madrid ja està en plena disposició d’acomplir la seva funció de finançament de projectes vinculats a l’economia social madrilenya que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general i la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

Coop57 és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

Més info: www.coop57.coop

Dring! Més de cent anys de cristall Exposició sobre el treball del vidre a la ciutat de Badalona.

Els sector del vidre és un dels que tenen més tradició a la ciutat de Badalona.

El Museu de Badalona amb la col·laboració de Cristalleries San Miguel, Soc. Coop. Ltda. i Cristall Badalona, SAL organitza l'exposició "Dring! Més de cent amys de cristall" al Museu de Badalona.

Amb aquesta exposició no només es podrà descobrir la història de les diferents fàbriques de la ciutat de Badalona que actualment estan en ple funcionament, Núm.

297

sinó també entendre i apreciar la tècnica tradicional del vidre bufat i les peces que en sorgeixen, tant d'ús quotidià com el disseny més recent. Entre els centenars de peces exposades realitzades al llarg dels segles XIX, XX IXXI s’hi poden descobrir autèntiques peces d'art que destaquen pels seus dissenys, per les seves talles i gravats o per la seva riquesa de formes i decoracions.

Està previst que l'exposició es comlementi amb activitats.

Per més informació: www.museubdn.es

Noticiari 7

La FCAC analitza la incorporació de joves al negoci agrari La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) organitza una jornada tècnica sobre l’assessorament i la incorporació de joves al negoci agrari. L’activitat, que es farà dissabte 17 de març a la cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell, es vincula amb el projecte Joves, Emprenedors i Cooperativistes ( JEC) del sector porcí impulsat per la FCAC amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).

En el projecte JEC hi participen catorze ramaders d’entre 19 i 37 anys als quals s’imparteix una formació multidisciplinar al temps

que intercanvien experiències i elaboren el seu pla d’empresa amb la supervisió d’un tutor. L’objectiu és la seva professionalització i convertir-los en líders del sector.

Recentment, aquest grup de joves ha visitat Dinamarca per conèixer l’organització del sector agrari en aquest país i el procés que segueixen els joves que s’incorporen a una explotació. Les diferències entre el model danès i el català, que s’han fet paleses en el viatge, han portat a la FCAC a organitzar aquesta jornada tècnica en la qual es preveu comptar amb l’intercanvi d’opinions entre Henrik Nielsen, un jove ramader

danès, i Enric Estrada, jove empresari català soci de la cooperativa Plana de Vic i participant en el projecte JEC. La intervenció del subdirector general d’Innovació Rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Jaume Sió, complementarà les aportacions dels joves.

L’acte d’inauguració de la jornada serà a càrrec del president de la FCAC, Xavier Tubert, i el president de la cooperativa d’Ivars d’Urgell, Josep Coll. La cloenda la farà la directora general d’Agricultura, Ramaderia i Innovació del DAR, Montserrat Gil

Manual europeu de comptes satèl·lit de les empreses d’economia social Estadístiques oficials i riguroses, creibles, comparables, regulars, que s’atenguin a una metodologia ben assentada i compartida pels 27 països membres de la Unió Europea. Aquest és l’objectiu del Manual Europeo de Cuentas Satélite de las Empresas de Economía Social: cooperatives i mútues, presentat el passat 27 de febrer en Brussel·les pels seus directors, els professors José Barea, president de la Comissió Científica de CIRIEC-Espanya, i José Luis Monzón, president de CIRIEC-Espanya. El Manual va ser encarregat l’any passat per la DG de l’Empresa i Indústria, de la Comissió Europea, al CIRIEC-Internacional.

L’aplicació de la metodologia permetrà conèixer a nivell europeu dades tan rellevants com el valor de la producció dels béns i serveis de les empreses d’economia social, la distribució del seu valor afegit, la remuneració dels assalariats, la capacitat i necessitat de finançament d’aquestes empreses o la seva capacitat d’estalvi, la ocupació en les empreses d’economia social i el seu pes en cada sector d’activitat.

Podeu consultar el manual en anglès a: http://ec. europa. eu/ enterprise/entrepre neurship/coop/ projects-studies /project4.htm o bé demanar més informació a: Jose. J.Cabezuelo@uv.es

Congrés del Tercer Sector Social Les entitats del Tercer Sector Social que s'agrupen en el marc de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya organitzent el I Congrés del Sector, els dies 23 i 24 de març a la Farga de L'Hospitalet.

L'objectiu d'aquests dos dies de treball és reforçar la cohesió del sector, conseguir reconeixement extern i obtenir més i millor polítiques socials públiques.

La Taula d'entitats té l’objectiu de millorar el benestar de les persones amb necessitats socials no cobertes i la consolidació de les entitats i el reconeixement de la seva acció.

Les inscripcions ja estan obertes a través de la pàgina web del Congrés: www.taulasocial.org Núm.

297

Noticiari 9

Conxita Ventosa i Pinilla ens ha deixat Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 7 de novembre de 1914 era filla del gran cooperativista Joan Ventosa i Roig. Entusiasta col·laboradora de la Fundació Roca i Galès (veure entrevista a Cooperació Catalana, 258 de setembre de 2003) va ser l’artífex de la donació del fons bibliogràfic i documental del seu pare –amb el consentiment de la família- l’any 1979 i que donà lloc a la creació de la biblioteca de la Fundació amb el nom de Biblioteca Ventosa i Roig en homenatge al seu pare.

La notícia de la seva mort ens arriba el mateix dia 14 de març, un cop tancada la revista. Els membres del Patronat i el personal de la Fundació així com els membres del Consell de Cooperació Catalana, expressen el condol a la seva família.

Mantindrem sempre viu el seu generós i alegre record.

Conxita Ventosa en una entrevista l’any 2003, al costat de Núria Esteve (a la dreta), membre del consell de redacció d’aquesta revista.

Coselva construirà una planta d’energia solar La cooperativa de la Selva del Camp, Coselva, va fer públics en la recent assemblea general de socis els múltiples projectes que té en marxa: en l’àmbit de modernització de les instal·lacions ha anunciat la construcció d’una planta d’energia solar a la cooperativa i, al mateix temps, s’han tret al mercat nous productes com l’oli d’oliva verge extra Antara kosher i una nova línia de sabons corporals elaborats exclusivament amb oli.

Coselva és la primera cooperativa catalana dedicada a la producció i elaboració de productes alimentaris que, de forma complementària, posa en marxa la construcció d’una planta d’energia solar. Està previst que la planta, que s’ubicarà a les noves instal·lacions de fruits secs, comenci a funcionar a ple rendiment el pròxim estiu. Amb una potència de 100 kW, generarà pràcticament tota l’energia que necessita Coselva al temps que afavorirà que les activitats de la cooperativa siguin encara més respectuoses amb el medi ambient.

La posada en marxa de la planta, que compta amb el suport de la cooperativa Ecotecnia, requereix una inversió de 600.000 euros i

s’emmarca en el programa pilot de responsabilitat social RSE.COOP en què participa Coselva.

D’altra banda, Coselva acaba de posar al mercat el primer oli d’oliva kosher de Catalunya. Es tracta d’un producte sotmès a estrictes controls de traçabilitat i amb una alta qualitat per a l’elaboració del qual la cooperativa compta amb el suport del rabí David Lidersohn.

Coselva acaba de respondre a una primera comanda de 3.000 ampolles procedent d’Israel i ha fet contactes amb el mercat nord-americà, que també és un gran consumidor dels productes kosher.

En la línia de l’Antara cosmètica, el passat 1 de març, va sortir al mercat la nova gamma de sabons corporals. Es tracta d’un pack de xampú, gel de bany i sabó de mans cent per cent natural, elaborat exclusivament amb oli d’oliva. Es pot adquirir als punts de venda de la marca Antara i les agrobotigues, i també es pot comprar per internet a través de la pàgina web (www.coselva.com).

Amb motiu de l’assemblea de socis, Coselva també va fer balanç de l’activitat empresarial al llarg de 2006.

En l’àmbit d’infraestructures, es va iniciar la construcció de la nova planta de 3.000 m2 per a la transformació de fruits secs, que suposa una inversió de cinc milions d’euros fins a l’any 2008 i està previst que comenci a funcionar el pròxim setembre. Permetrà ampliar la capacitat de producció en un 20% i donar cabuda a nous socis, com el centenar d’hectàrees dels productors de Nous de Girona.

Quant als excedents de l’exercici, han estat un 5% superiors als de l’any anterior –situant-se en 1.286.113 €–, tot i un descens del 2,03% en la facturació –que s’ha situat en els 30.097.000 €– a causa d’una davallada en la comercialització d’avellana per una collita curta però que s’ha suplit amb un increment d’ametlles i nous. L’any passat, la venda d’oli envasat va augmentar un 32 %.

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Fe d’errates En el número anterior, al reportatge de Les Nostres Cooperatives no van aparèixer les dades correctes de SEPRA, SCCL, que són: Tel. 93 457 41 45. www.sepra.es Núm.

297

10 Cooperatives de Catalunya

Els fruits de Local Coop al 2006

E

l juny de 2003 la Confederació de Cooperatives de Catalunya va posar en marxa LOCAL COOP, un programa amb la finalitat promoure el cooperativisme des del territori, a través del territori i per al territori, tot impulsant la creació de cooperatives i afavorint la consolidació de les ja existents. Com a experiència pilot es va iniciar en 3 comarques gironines i actualment es desenvolupa en tota la demarcació provincial de Girona.

Aquest Programa que va comptar des dels seus inicis amb la valuosa col·laboració del grups d’acció local, ja que els tècnics del Programa treballen de forma integrada en el si de les seves polítiques de desenvolupament local, ha comptat durant el 2006 amb la col·laboració de la cooperativa ARA_COOP, que té com a missió estimular la creació de cooperatives i donar suport al seu procés de constitució.

Aquesta aliança natural, donat que LOCAL COOP i ARA_COOP comparteixen en bona part la missió i els objectius, ha donat com a reNúm.

297

sultat que de la creació de 14 noves cooperatives a les comarques gironines durant el 2006, 4 d’elles han estat fruït d’aquest treball de promoció del cooperativisme des del territori. D’aquestes 4 cooperatives, 3 s’han creat a l’Alt Empordà i 1a la Garrotxa. Són cooperatives de sectors d’activitat econòmica molt diversos: una cooperativa de treball associat per a la producció i comercialització de llet de cabra; una cooperativa de consum per al transport de persones amb disminució;una cooperativa de treball en el camp dels serveis socials i una altra que es dedica a l’educació, formació i assessorament ambiental i social.

Paral·lelament LOCAL COOP també ha continuat treballant per promoure el cooperativisme en la resta de les seves línies d’actuació: els prescriptors empresarials públics i privats, establint trobades periòdiques per afavorir el treball en xarxa; les cooperatives existents, facilitant la informació i la participació pel que fa als recursos de consolidació empresarial; els centres de formació, a través de xerrades de sensibilització; i els

mitjans de comunicació, apropant a l’opinió pública les notícies de les cooperatives del seu entorn.

Actualment, i en relació amb la possible creació de noves cooperatives s’està treballant en 4 projectes, en els quals la diversitat continua sent la tònica: activitats forestals, serveis de neteja, activitats d’oci i serveis a la gent gran.

Cal tenir present que tradicionalment les comarques gironines en el seu conjunt han estat les que tenen una menor representació del cooperativisme, un 7% del total a Catalunya, per tant aquesta dinàmica de grups d’emprenedors vers el cooperativisme s’ha de considerar altament satisfactòria.

El programa LOCAL COOP que té els seus dos centres neuràlgics a l’Alt Empordà i la Garrotxa, compta amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Privada Garrotxa Líder, respectivament.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

Les nostres cooperatives 11

Cultura 03 és un grup cooperatiu que neix amb l’objectiu de dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge, de vocació internacional i al servei de la societat. Està format per la cooperativa d’arts gràfiques Gramagraf, l’editora de revistes Sàpiens Publicacions, la productora audiovisual Batabat i Ara, la nova cooperativa editorial representada per Ara Llibres i Ara Idees. Els projectes més importants del grup, que l’any 2006 ha tancat l’exercici amb una facturació de més de vint milions d’euros, passen pel creixement i la internacionalització.

Grup Cultura 03, cooperativisme al servei de la indústria cultural catalana

U

n dels objectius principals del Grup cooperatiu Cultura 03 és la creació d’una indústria cultural líder i moderna, que pugui competir amb els els grups multimèdia de

referència tant al nostres país com arreu del món.

Tal com expressen a la missió del grup, l’objectiu és “dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora

amb voluntat de lideratge, de vocació internacional i al servei de la societat”. De fet, aquest projecte cooperativista neix del convenciment que és imprescindible per al futur de la cultura catalana i per al futur del país.

Núm.

297

12 Les nostres cooperatives

Un projecte ambiciós en expansió Seguint aquesta línia, el grup, que té la seu a Badalona, cada any fa una passa endavant amb el desig de convertir-se en el primer grup privat editorial i de comunicació en l’àmbit català pel seu volum de negoci. El conjunt de les cooperatives que en formen part han tancat l’any 2006 amb una facturació de 20.235.184 euros. El 2005 va facturar 13.124.897 euros i l’any anterior 8.238.789. El resultat d’aquest any, que ha acomplert amb els objectius de creixement del grup, ha suposat un augment del benefici d’un 8% respecte al 2005, amb un total d’1,5 milions d’euros.

Per una altra banda, el pressupost aprovat per al 2007 té la previsió d’un creixement de la facturació en més d’un 12 %, alhora que treballa amb l’objectiu d’enfortir i consolidar l’estructura del grup i les empreses, de la mateixa manera que preveu l’inici de nous projecNúm.

297

tes, com ara el creixement i la diversificació de la vessant editorial.

Pel que fa a la internacionalització, Cultura 03 va iniciar l’octubre de 2005 la seva aventura a la Xina a través de la posada en marxa d’una oficina de producció de continguts a la ciutat de Guangzhou, amb seu a la Universitat d’Estudis Estrangers de Guandong. Una porta oberta, a més, a d’altres projectes que cobreixen diferents àmbits del camp editorial i s’adiuen als objectius de

creixement i internacionalització del grup.

Model cooperativista de referència El Grup Cultura 03 pretén ser un model empresarial de referència per al cooperativisme en el camp de la indústria cultural, així com aprofundir en el model cooperatiu a Catalunya. Aquesta pretensió es treballa a partir del foment de la intercooperació i la modernització estratègica.

Les nostres cooperatives 13

D’altra banda, el Grup Cultura 03 i les empreses cooperatives que en formen part, fonamenta el seu projecte en els valors del cooperativisme, com a forma compartida de propietat, treball i gestió; de la cultura com a eina central de transformació de la societat; de la vocació de servei a la cultura catalana; del creixement per assolir un volum que permeti posicions de lideratge; de la internacionalització com a eina de creixement, solidesa i maduració; de la inversió en innovació i desenvolupament de nous negocis; de la reinversió permanent dels excedents per reforçar el projecte; de la suma de sinèrgies i esforços amb persones, entitats, cooperatives i altres models empresarials alineats amb els objectius del grup; i de l’ambició per assolir les fites proposades, coneixent i respectant l’entorn.

Gramagraf, el punt de partida Gramagraf és una cooperativa d’arts gràfiques històrica, constituïda el 1985, que prové d’un tan-

cament empresarial. Ha estat, doncs, des del sector d’arts gràfiques i en un procés esglaonat amb una embranzida en els darrers anys, que ha anat prenent forma un grup cooperativista per donar cobertura a les diferents facetes del món editorial. Així, el juliol de 2000 va néixer la cooperativa Critèria, centrada en la producció de projectes editorials.

Actualment, Gramagraf és una cooperativa competitiva amb 40 persones qualificades i compromeses que pot adaptar-se a totes les necessitats dels treballs d’impremta, arts gràfiques i enquadernació, oferint un ampli ventall de serveis. Amb més de vint anys d’experiència, Gramagraf és una de les empreses capdavanteres del sector de les arts gràfiques.

Amb l’objectiu d’oferir el millor servei a les empreses del Grup Cultura 03 i als clients, la cooperativa ha obert una Oficina Tècnica de Gestió de Producció, ha modernitzat les instal·lacions i recentment ha posat en marxa el programa Nex-Pipe, pilotat pel Consorci de Promoció Comercial

de Catalunya (COPCA), que té com objectiu donar impuls a la presència de l’empresa en mercats exteriors, així com la promoció internacional dels seus productes.

A més, després d’aconseguir la certificació ISO 9001, està en procés d’obtenció de l’acreditació de qualitat ISO 9002, que forma part d’un projecte d’estratègia per a la millora permanent de la qualitat.

Nous projectes cooperativistes Una de les novetats d’aquest 2007 és la creació d’una nova cooperativa editorial, Ara, que encapçala el nou projecte de creixement editorial de Cultura03. La nova empresa treballa a partir de dues vessants. D’una banda, a través d’Ara Idees, que pren el relleu de Critèria i fa un pas endavant amb una embranzida a la creativitat i la innovació en la generació de continguts editorials: llibres, revistes, enciclopèdies i col·leccionables. I, d’una altra, Ara Llibres, líder en l’edició de llibres de no

Núm.

297

14 Les Nostres Cooperatives

ficció a Catalunya, que enceta una nova etapa amb nous segells, nous projectes i potenciant una nova forma d’entendre la relació entre editor i autor, entre d’altres novetats.

Aquest pas suposa també na un pas més en la consolidació de l’estructura cooperativista, pel que fa a l’organització i el funcionament de cadascuna de les empreses que en formen part, i en relació a l’organització entre elles i el grup que les coordina.

El negoci de revistes està representat per Sàpiens Publicacions que, des del seu naixement, a finals de 2002, ha aconseguit fer-se un lloc en el sector com a empresa especialitzada en l’edició de tot tipus de productes culturals per a quiosc. La clau de l’èxit d’aquesta cooperativa està en la qualitat Núm.

297

d’uns continguts que responen clarament a una demanda cada vegada més creixent, i en la varietat de productes, entre els quals es troben revistes de temàtiques diverses i col·leccionables de tota mena dirigits a un ampli sector de públic.

La línia de revistes, amb capçaleres com Sàpiens i la nova revista de natura Nat, ofereix una combinació excel·lent entre el rigor científic i la voluntat de divulgació.

L’encert d’aquesta fórmula l’ha demostrat la gran acceptació de Sàpiens, amb unes vendes superiors a 24.000 exemplars segons l’OJD. En l’àmbit dels col·leccionables, l’èxit de vendes obtingut amb obres com El fascinant món dels bolets, l’ Obra completa de Josep Pla, la col·lecció “Paulo Coelho” i “L’apassionant món de la meteorologia” confirma la potencialitat d’a-

quest tipus de productes en català.

Des de finals de 2006, el Grup Cultura 03 ha donat forma a la vessant audiovisual amb la incorporació de la productora Batabat, dedicada a produccions audiovisuals a punt per ser emeses o bé en diferents fases de la seva creació i producció. La productora té dues grans línies de producció: programes i documentals. Les produccions que s’han realitzat fins ara des de la cooperativa audiovisual són productes de qualitat amb vocació d’arribar a un ampli sector de l’audiència. És el cas del programa “Passatgers”, que presenta l’escriptor Matthew Tree i del qual ja han fet dues temporades a TVC.

Francesc Vila

Economia Social 15

El cooperativisme a l’Uruguai Hem demanat al guanyador del 2n premi XV Jacint Dunyó, cooperativista emigrat durant molt anys a l’Uruguai i actualment resident a casa nostra, que ens expliqui breument l’evolució històrica i actualitat del cooperativisme en aquest país que durant tant anys va ser casa seva i del moviment cooperativista del qual ell mateix en va formar part durant molts anys. Presentem doncs a continuació la ressenya que en ha escrit acomplint el nostre encàrrec

V

a arribar des d’Europa de la mà de l’emigració políticosindical que s’autoexiliava assetjada pel grau de combativitat que havia adquirit la lluita, especialment la sindical a finals del s. XIX. A l’Uruguai, en aquell temps, hi havia prosperitat, a la sortida d’una llarga confrontació civil entre el medi rural, productor de la riquesa i el l’urbà i rural que retenia la major part de les plusvàlues i les utilitzava en benefici propi, però no es pot dir que en benefici d’una sola classe social, per al que serveix d’exemple una reforma educativa que va portar al país a situar-se en primer ordre en quant a l’alfabetització i a la instauració

d’un ensenyament totalment laic i gratuït, inclosa la secundària. Una orientació que va culminar amb un govern francament progressista, conduït per cert per un governant d’arrel catalana, de cognom Batlle, qui, recolzant-se en un sistema impositiu amb visió social va desenvolupar una política de “substitució d’importacions” i de desenvolupament econòmic i social que va permetre valorar internacionalment al país pel seu nivell de vida com la Suïssa d’Amèrica (i sense la pràctica d’especulacions ban-càries).

Aquesta petita introducció és només per a fer un cop d’ull a l’escenari, ja que poc després en l’incorporar-se al sistema neoliberal i acceptar les directrius del FMI va

iniciar una declinació incontenible. És per a explicar que l’aparició del cooperativisme en el país no va ser cercant atemptar escassetats sinó per a explicar un sistema que harmonitzava amb la seva orientació general.

La pràctica del cooperativisme rochdelià tot just comptava amb un parell de dècades d’aplicació quan es fundaren les primeres cooperatives uruguaies en el sector del consum; ho feren en àmbits d’activitat professional: Cooperativa del transport, bancària, magisterial, etc., que s’agruparen en la seva federació: Fccu.

Poc després començaren a aparèixer les agropequàries, constituïdes per petits productors per a Núm.

297

16 Economia Social

centralitzar les seves compres i negociar en millors condicions les seves vendes, i també al cap poc temps tenien la seva federació: Fenacoa.

En aquella època cristal·litzava també un projecte important que tenia per objecte la industrialització de la llet produïda en petits establiments, però per l’origen de la iniciativa i la dispersió de les granges, va ser difícil ajustar el seu funcionament dins de les normes establertes en les lleis cooperatives ja existents. No era estrictament una cooperativa pel caràcter dels llaços que unien als seus membres ni per la forma en que aquests intervenien en la gestió, donada la major influència que s’atorgava al sector processador enfront al productor de la matèria primera. El resultat va ser que va requerir una llei especial per a la seva constitució, però conservant la denominació de cooperativa: Conaprole (Cooperativa nacional de productors de llet, en llengua castellana) que va acabar essent una gran empresa, ni capitalista ni cooperativista, que ha sobreviscut a les crisis que va patir el país de

d’aleshores, que disposa d’una àmplia cartera de productes de la millor qualitat i que ha pogut competir amb multinacionals del ram, com la Parmalat italiana. El sector cooperatiu considera que el seu ambigu caràcter no fa més que introduir confusió, perjudicant al nou sistema.

També van començar a parèixer les cooperatives de treball associat, de les que va ser pionera una de forners en una població no massa allunyada de la capital, però que no va durar molt de temps. Després es va fundar una altra de mecànics i una tercera d’impressors, seguida d’una altra dedicada al transport urbà d’una capital de província i una altra del taxi en la capital.

Rondant els anys 60 es fundaren noves cooperatives d’aquest ram, ara ja enmig dels efectes de la crisi econòmica abans esmentada, que assenyalava la fí d’aquella època de bonança culminada amb el govern del citat Batlle. Aquestes noves cooperatives de producció, o de treball associat, foren conseqüència del tancament de fàbri-

Uruguai vist des del satèl·lit

Núm.

297

ques o de seccions de les mateixes. En aquest procés ajudaren activament les cooperatives obreres ja existents i també un centre privat d’assessorament recolzat per l’església catòlica: CCU (Centre Cooperativista Uruguaià), associació de tècnics que ajudaren activament a la constitució de les noves cooperatives, especialment en temes relacionats amb l’economia, la comptabilitat i l’adequació a les normatives existents.

Entre les cooperatives d’aquesta nova camada n’hi havia dues, formades a partir d’empreses en crisi que cediren els actius com pagament per a les indemnitzacions als seus obrers per cancel·lació dels contractes de treballi que comptaven amb un bon nombre de membres cadascuna (vidriers i textils) i aviat es donaren les condicions per a fundar una nova organització de segon grau, la Federació Nacional de Cooperatives de Producció de l’Uruguai.

Poc temps després va aparèixer un altre ambiciós projecte amb l’aspiració de constituir-se en el promotor de la Transformació del medi rural que aleshores estava, com sempre, en mans del latifundi ramader. Per a això reclamaren una terra de l’estat per a fundar en ella la “Unitat cooperaria núm. 1” que havia de ser un primer conjunt d’unitats simples, les quals a la vegada constituirien la primera “unitat complexa” per a industrialitzar la producció de les simples. Per a obtenir la concessió de la terra en règim d’enfiteusi va haver de pressionar insistentment a l’Institut Nacional de Colonització (Depenent del Ministeri d’Agricultura) arribant, inclus, a ocupar les seves oficines. Finalment ho aconseguiren i es constituïren com cooperativa de producció per la llei 10761.

En el predi concedit de més de 1.000 has. Varen construir immediatament habitatges i altres dependències i es realitzà un primer congrés de la novella Federa-

Economia Social 17

ció de Cooperatives de Producció de l’Uruguai, que aviat es relacionà amb les altres dues existents i s’agruparen en una mesa que tingué per objecte proposar una llei comuna que ajustés els continguts del cooperativisme com sistema diferenciat del capitalista i millorés els beneficis fiscals que considerava merèixer en base a això. Però la creixent crisi que ja afectava al país en contra d’aquesta idea va iniciar el debilitament de les cooperatives existents, algunes de les quals, poc temps després, hagueren d’abandonar l’activitat, ja donant un cop militar i la instauració d’una dictadura que va durar dotze anys. Corria aleshores l’any 1973.

Però el cooperativisme, que desenvolupa espontàniament una dinàmica pròpia, va aconseguir que es constituïssin dues cooperatives urbanes de transport de passatgers, que subsisteixen actualment amb èxit com a empreses sòlides i va desenvolupar una nova modalitat en el sector de l’habitatge, que va tenir gran èxit per la quantitat de construccions acabades. Es tracta de cooperatives d’habitatge per ajuda mútua, de complexos de múltiples habitatges adossats de dues plantes, que una vegada acabats segueixen funcionant cooperativament per atendre el manteniment, els canvis en la propietat, els serveis comuns, els subministres familiars, etc. Totes, assessorades per la central que va promoure el sistema, han constituït una influent federació: Fucvam (Federació Uruguaiana de Cooperatives d’Habitatge per Ajuda Mútua, en llengua castellana). Aquest nou sector te el gran mèrit d’haverse desenvolupat en l’època de l’avanç del neoliberalisme al país i per la forma combativa que va utilitzar per a que els grups aconseguissin del banc Hipotecari (institució estatal creada durant l’era batllista) els crèdits per a l’adquisició, principalment dels materials de construcció necessaris per

a les obres. També s’han desenvolupat les cooperatives de crèdit.

Amb aquests cinc sectors que funcionen en forma estable en el país, cadascun amb la seva corresponent federació i totes agrupades en la Confederació Uruguaiana d’Entitats Cooperatives constituïda formalment el 1988 com societat civil sense afany de lucre, resultat d’una iniciativa anterior, la mesa nacional Intercooperativa, constituïda quatre anys abans, quan la dictadura militar ja negociava el retorn al règim democràtic representatiu amb les organitzacions polítiques tradicionals que havia dissolt el 1973.

Cudecoop esbossa el desenvolupament cooperatiu amb dades subministrades per les federacions: A l’Uruguai, com sovint esdevé, el cooperativisme va aparèixer i es va Sector

Entitats Associats

Consum

38

231.890

Agropequari

179

39.049

Producció i treball

279

8.365

Habitatge

685

26.332

Estalvi i crèdit

60

539.295

desenvolupar sigil·losament. Ni els mitjans de comunicació ni les organitzacions polítiques, ni els mateixos polítics, ni acadèmics se n’han ocupat massa; no obstant això, el cooperativisme s’ha constituït i desenvolupat, com ha succeït arreu del món. És un fet que parla a favor seu, especialment en un món on no sembla que res funcioni com s’espera si no és a base de publicitar-ho.

Alguna cosa doncs, en la seva essència, ha de tenir tant en la capacitat d’harmonitzar amb la naturalesa humana com per ser tolerat pel sistema dominant.

En el seu origen va haver-hi i encara hi ha, un factor de conveniència: evitar que altres lucrin a costa d’un, sense lucrar a costa dels demés.

Una estranya intenció per a un medi cultural que funciona en el sentit

contrari. És evident i així va succeir també a l’Uruguai que per a superar aquesta contradicció va haver de nedar a contracorrent. Els qui ho fan són de tarannà progressista i malgrat tot, l’esquerra uruguia només es va ocupar del cooperativisme quan creia que li molestava.

L’autor d’aquestes línies recorda com pels anys seixanta el sindicat del sector metal·lúrgic, al que pertanyia la cooperativa obrera de què formava part va refusar la proposta seguir treballant durant una vaga del gremi, tot i que els jornals guanyats pels associats durant es lliurarien en la seva totalitat a l’esmentat sindicat per ajudar al sosteniment del conflicte. El sindicat, de tall classista, entenia que les cooperatives li restaven força en separar als treballadors de la lluita de classes.

Pocs coneixen o comprenen l’essència del cooperativisme i aquest tampoc fa gaire per donar-la a conèixer. El resultat és que en general els qui no són cooperativistes i també molts dels que ho són, la idea que en tenen és que es tracta d’un procediment pel qual la gent perd alguna cosa menys en les transaccions que realitza i poca cosa més.

Rafael Càrdenas

Núm.

297

18 Economia Social

Per a saber-ne més: CUDECOOP Confederación Uruguaya de Entidades Cooperativas www.codecoop.coop

Neticoop-Espacio Cooperativo en la red www.neticoop.coop

CAF Cooperativas Agrarias Federadas www.caf.org.uy

CNFR Comisión Nacional de Fomento Rural) www.geocities.com/cnfruruguay

FECOVI Federación de Cooperativas de Vivienda por Ahorro y Préstamo www.fecovi.org.uy

FUCAC Federación Uruguaya de Cooperativas de Ahorro y Crédito www.fucac.com.uy

COFAC Cooperativa Nacional de Ahorro y Crédito www.cofac.com.uy

CONFIAR Cooperativas Nacionales Financieras Aliadas en Red www.confiar.com.uy

FECOAC Federación de Cooperativas de Ahorro y Crédito fecoac@adinet.com.uy

Cooperativa ACAC www.acac.org.uy

Núm.

297

COPAC Cooperativa Policial de Ahorro y Crédito copac@adinet.com.uy

FCPU Federación de Cooperativas de Producción del Uruguay www.fcpu.coop

FUCC Federación Uruguaya de Cooperativas de Consumo fucc@adinet.com.uy

OCOU Organización de Cooperativas Odontológicas del Uruguay www.odontologosdelinterior.com

FEMI Federación Médica del Interior www.femi.com.uy

CORI Cooperativa de Radioemisoras del Interior coriamfm@adinet.com.uy

SURCO Compañía Cooperativa de Seguros www.surco.com.uy

CCU Centro Cooperativista Uruguayo www.ccu.org.uy Aliança Cooperativa Internacional – Amèriques www.aciamericas.coop

Medi Ambient 19

Manifest de constitució de l'Observatori de la Crisi Energètica i les alternatives de societat 1

L

’esgotament dels recursos energètics fòssils i les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoca el seu consum ens aboquen a la urgent transició cap a un model energètic basat en les energies renovables. La qüestió energètica és transcendental per poder avançar cap a un model de vida realment sostenible i és precisament ara, quan encara disposem de recursos energètics fòssils relativament abundants, tot i que la situació comença a ser crítica, quan s'ha de proposar a la societat l'oportunitat de decidir les polítiques que establiran el nostre futur energètic.

La forta pujada dels preus del petroli en els últims tres anys i la in-

Núm.

297

tensificació de les tensions geopolítiques en torn al Golf Pèrsic han fet tornar el petroli als titulars dels mitjans de comunicació. Són els senyals superficials d’un fenomen que té lloc milers de metres sota terra: l’esgotament de les reserves.

Dins l'obligada transició energètica que tenim per endavant, el petroli es presenta com el primer i potser el més decisiu dels seus episodis.

La importància del petroli és coneguda: en el transport, en l’agricultura industrial i intensiva, en la industria petroquímica i farmacèutica, etc.

Amb l’etern debat sobre les reserves de petroli una altra vegada sobre la taula, els arguments dels geòlegs “pessimistes” guanyen cada vegada més pes davant l’evidència de la dificultat de fer créixer la producció, malgrat els alts preus. Una arribada al cim de la producció petrolífera mundial que ens agafi desprevinguts tindria greus conseqüències en el transport de tota mena i, de retruc, en la producció i distribució d’aliments i tota classe de mercaderies. Un nou xoc petroler, aquesta vegada estructural, i per tant no momentani, afectaria greument l’economia mundial, mitjançant la pujada de la inflació i els ti-

pus d’interès, provocant una recessió generalitzada.

Aquest xoc petroler està essent aprofitat per dur a terme una veritable ofensiva propagandística de la indústria nuclear, presentant el seu rellançament com a part imprescindible del futur model energètic. Es tracta d’una falsedat evident: per l’amenaça social i ecològica del seu funcionament, per la hipoteca sobre les futures generacions que representa el llegat de milions de tones de residus radioactius, i per l’escàs volum de les reserves d’urani aprofitables, l’energia nuclear mai no podrà ser part d’un nou model energètic veritablement sostenible. L’energia nuclear produeix electricitat, no proporciona independència energètica i allò que poden fer les nuclears ja ho poden aportar les renovables. La nuclear no és una alternativa als usos que el petroli proporciona. Les nuclears econòmicament no són rendibles i els seus costos estan sent assumits pels ciutadans a través dels impostos.

El problema no només es pot abordar des del punt de vista del Primer Món, donada a més la circumstància que la majoria d’habitants del planeta tenen un consum energètic molt reduït, en comparaNúm.

297

20 Medi Ambient

ció amb el consum del primer món. Dubtem seriament que es pugui satisfer la ja enorme demanda del món industrialitzat i a més la futura demanda dels països en desenvolupament, que ja s’està fent realitat en el cas de la Xina i l’Índia. Cal recordar, a més, que malgrat que aquests dos països son veritables gegants demogràfics, la seva estatura energètica és encara molt petita: ambdós sumen el 29% de la població mundial, però només consumeixen el 15% de l’energia. La pobresa energètica no només suposa una manca d’oportunitats per al desenvolupament, sinó que està a l’arrel de problemes com l’absència de serveis bàsics (sanitat, educació i alimentació), la fam, pràctiques energètiques contaminants o les migracions forçades.

L'escenari continuista parteix de dos supòsits molt arrelats: que el món industrialitzat continuarà amb el seu desenvolupament deutor d’un ús cada vegada més gran dels recursos materials i les energies d’origen fòssil, i que el món en desenvolupament seguirà o intentarà seguir el mateix camí. Però aquest continuisme, l’escenari base de la majoria de previsions oficials, és totalment insostenible. Ja sigui per la impossibilitat material

Núm.

297

de satisfer les nostres creixents necessitats materials, o bé pel col·lapse dels ecosistemes sota la creixent petjada ecològica produïda per les activitats humanes, el model industrialitzat no és un model assumible pel conjunt del planeta. I com a tal hem de concloure que si no és generalitzable, tampoc serà just.

L’alternativa, sempre ho hem sabut, rau en l‘aprofitament de l’energia del sol, en les seves diverses manifestacions (radiació solar per a la conversió tèrmica i generació elèctrica fotovoltaica, energia eòlica, biomassa, o l’energia hidràulica), juntament amb altres alternatives, com la geotèrmia. Però les renovables, tot i ser l'única alternativa permanent amb la que podem comptar, no tenen la capacitat, ni de bon tros, de donar continuïtat a un model social i econòmic basat amb el creixement infinit com és l’actual.

També són capdals les mesures d’eficiència, entre elles cal considerar molt seriosament una reestructuració dels sistemes de generació i transport energètic, especialment pel que fa a l’energia elèctrica. L’actual sistema elèctric parteix d’un model centralitzat,

que a més de provocar considerables pèrdues degudes a les grans distàncies entre la producció i els consumidors, està en mà de poques empreses, que generen molts beneficis que desprès van a parar molt lluny del territori on es gene-

Núm.

297

Medi Ambient 21

ra aquesta energia. Amb un model de base descentralitzada, i amb plantes generadores de capacitat més petita, es podrien desenvolupar models basats en energies renovables, i fins i tot amb un millor aprofitament de plantes tèrmiques amb combustible fòssil, mitjançant la cogeneració. Apropant la generació al consumidor no només reduïm les pèrdues per transport, sinó que també fem visible la producció d’energia, responsabilitzant al consumidor del seu ús. En aquest sentit, Catalunya és un exemple de desequilibris energètics, doncs més de la meitat de la generació elèctrica del país està situat en una sola província: Tarragona.

Per altra banda, la mobilitat obligada dels ciutadans, no només per raons de feina o estudis, sinó també per altres tasques, habituals o no, però igualment necessàries, té un gran impacte, i aquest augmenta amb la població i també amb el creixement econòmic. El turisme, la situació de Catalunya com a part del corredor mediterrani, i les demandes de transport de la indústria i el sector serveis són factors que agreugen la dependència energètica de Catalunya, especialment pel que fa al petroli. Aquestes demandes de mobilitat i transport de mercaderies són excessives per a un model sostenible. Les necessitats es poden satisfer de manera més eficient, amb modalitats de transport col·lectiu i amb un ús més extens del tren per a les mercaderies, però també caldrà prendre mesures per a que les necessitats disminueixin, com una producció més local i uns béns de consum més duradors, que facin innecessàries noves infraestructures per al vehicle privat.

Passant a l’escala dels consumidors finals, existeix un elevat potencial d’estalvi energètic des de les nostres llars, llocs de treball, comerços, locals, etc. Aquest estalvi implicaria tota una sèrie de meNúm.

297

sures tècniques i de conductes individuals. Començant per apostar per una construcció amb criteris d’eficiència energètica i de materials i una adequada distribució dels espais segons el seu ús dintre de cada llar o edifici. Aquest augment de consum es basa sovint en multitud d’aparells domèstics que malbaraten molta energia i no són necessaris. En aquest sentit cal evitar la confusió entre consumisme, qualitat de vida i serveis que l'energia ens proporciona (llum, calor, mobilitat, refrigeració). És per això que cal parlar no solament de tecnologies eficients si no de reducció del consum en xifres absolutes. Si de veritat es vol fer front al model energètic actual i a les seves implicacions socials i ambientals, és necessari avançar en el procés de sensibilització, conscienciació i implicació col·lectiva cap a una nova cultura de l’energia, basada en l’estalvi en termes absoluts, l’eficiència i l’aprofitament de les energies renovables.

Amb la perspectiva d’una verdadera sostenibilitat, s’haurà de contemplar un canvi de sistema socioeconòmic que permeti reduir radicalment el consum energètic i de recursos naturals als països del primer món, per introduir un nou model enèrgètic, alhora que es

satisfà el creixent i legítim desig de milers de milions de persones que encara viuen en extrema pobresa d’augmentar el seu nivell de vida. El repte és fer-ho de manera justa i eficient, evitant guerres per recursos i desastres econòmics i socials.

A partir de totes aquestes observacions i davant d'aquesta gravíssima i imminent crisi energètica, les entitats sotasignants1 posem en marxa aquest Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat, per a fer xarxa i coordinar els coneixements i esforços de diferentes entitats i persones de la societat civil que coincidim amb aquest anàlisi i per fer visibles mediàticament les idees i propostes de cada entitat. (envia l'adhesió de la teva entitat a oceas@oceas.org ) 1. Les entitats que inicialment formen part de l'OCEAS són: Aeren, Barnamil, Ecoconcern, Ecologistes en acció, Illacrua, Enginyeria Sense Fronteres, GCTPFNN i Grup d'Energia de l'Infoespai.

L'àmbit d'actuació principal de l'Observatori seria Catalunya, amb un alt grau d'interrelació amb la resta dels Països Catalans i l'Estat espanyol.

Núm.

297

L’APÒSTROF, SCCL

Josep Vilella: “Tenia clar que tot ens ho havíem de fer nosaltres” Josep Vilella té 75 anys. Fou membre impulsor i fundador de la Cooperativa d’Habitatges de Balenyà i col·laborà en la creació de la cooperativa de La Plana de Vic. Empresari del sector de la fusta, formà part de les organitzacions empresarials de la comarca d’Osona i de tot Catalunya.

Actualment es dedica, com ja fa més de trenta anys, a la investigació de noves formes d’energia, alternatives a l’ús del combustibles fòssils partint de la biomassa.

Com és que un empresari es dedica a posar els seus esforços en la creació d’una cooperativa?

Per entendre-ho, cal que ens situem en l’època de què estem parlant, en un context determinat per la Guerra Civil, l’entrada dels nacionals i la política franquista. En aquest sentit, jo sóc un producte del nacional-catolicisme, ja que me’l vaig creure pel que fa a la part moral i religiosa.

La meva família tenia una empresa dedicada a la fabricació de cadires i econòmicament estava ben situada. Jo tenia reunions amb empreNúm.

297

saris catòlics de la comarca i, en aquest cercle, el consiliari –que és un conseller espiritual de grups apostòlics– ens empenyia a tirar endavant accions que fossin coherents amb la nostra fe catòlica.

Tant el meu germà Joaquim com jo mateix ens vam veure empesos a participar en la vida de la comarca i a fer alguna cosa que fos mostra d’aquesta fe.

Aleshores ens vam trobar que hi havia 18 persones entre els treballadors de la fàbrica de la meva família que tenien un greu problema d’habitatge. Davant d’això ens vam plantejar diferents sortides: tirar

endavant com a constructors, constituir una associació sense afany de lucre o bé crear la cooperativa. Em vaig decantar per aquesta darrera opció, sempre tenint molt clar que hi dedicaria un any de la meva vida i després la deixaria en mans del socis. La cooperativa era una fórmula que permetia que després el benefici fos comunitari. En un any vam fer molta feina entre tots.

Però vostè hi va posar les seves condicions, oi?

La meva filosofia era que no volia saber res amb el poder polític establert, que ens ho faríem tot nosaltres, és a dir, que mai no convidaria un representant polític ni sindical, per tal que no es poguessin penjar cap medalla. Per una altra banda, també teníem clar que admetríem qualsevol persona, que vingués avalada per dos socis, tingués el credo que tingués i de qualsevol tendència política; només calia que fos bona persona.

Aleshores ja es van posar a treballar...

Vam adquirir terrenys prou grans perquè hi cabessin 48 habitatges.

Jo em vaig oferir d’aval davant

Entrevista 23

dels propietari dels terrenys: si no hagués pagat la cooperativa, ho hauria fet jo.

Vam organitzar el treball de forma integral, és a dir, vam muntar una empresa constructora. S’ha de tenir en compte que en aquell moment, anys 1964 i 1965, un pis a Tona valia entre 700.000 i 800.000 pessetes i nosaltres estàvem construint cases unifamiliars amb un petit pati al preu de 250.000 pessetes, menys 30.000 a fons perdut, tot organitzat i solucionat.

I no van tenir cap problema?

Els terrenys de la cooperativa pertanyien a Seva, on sempre hi havia hagut ajuntaments conflictius. Com que hi havia tres o quatre regidors que eren constructors, no ens van deixar via lliure amb facilitat. El primer que van fer fou negar-nos l’aigua, de manera que volien impedir que poguéssim començar a construir. Ràpidament vam trobar-hi la solució. Justament a l’altra banda de la carretera, per on passava una canonada de clavegueram, hi havia casa meva, amb un bon pou. Com que ja pertanyia als Hostalets, vam poder posar una canonada nova connectada a la bomba del pou. I a l’endemà que ens van negar l’aigua, ja ens vam posar a construir.

no es podia fer. Més tard, tot i que hi havia aquest permís, el diumenge el mossèn anava a l’obra a parlar amb els treballadors...

I què va fer quan va passar l’any que s’havia donat de marge?

Vaig pensar que aquesta cooperativa havia de ser una escola de democràcia. I al cap d’una any vam organitzar les eleccions de la junta totalment democràtiques. Malauradament, l’equip que en va sortir no era el més adequat per tirar endavant amb la tasca. Llavors es va haver de sortir a marcar la pauta i aconseguir que es tornessin a repetir les eleccions. Vaig anar a parlar amb el director general de cooperació de Barcelona i al cap d’un temps es va anomenar una junta nova. S’ha de tenir present que aleshores ja teníem unes quantes cases fetes i el moviment de diner era important; això provoca que les persones responsables havien de tenir una determinada formació per fer-ho.

Al final es van fer més de duescentes cinquanta cases; sense garatge, perquè no vaig trobar la manera de convèncer els socis que se’n fessin un.

Quines van ser les facilitats que hi van trobar els socis?

Però vostè va continuar tenint influència en el dia a dia de la cooperativa, veritat?

Per facilitar que el soci pogués accedir a la casa, fèiem equips de treball i les hores de feina s’apuntaven a tant l’hora. Després es tenien en compte com a lliurament de pagament. Per la meva banda, vaig aportar dues persones que treballaven a la fàbrica, que també n’eren socis, per tal que portessin la comptabilitat i van ser determinants per a l’èxit de la construcció.

El president, el senyor Castro, que treballava a la Renfe, sabia que podia comptar amb mi per tot allò que necessités. Per exemple, vaig ser jo qui va proposar que se li pagués un sou per tal que dediqués el seu temps a la cooperativa (recordo que eren 30.000 pessetes); de manera que va passar a fer-hi de gerent, tasca que, personalment, penso que va fer molt bé.

Els equips de treball havien de fer feina també el dissabte i el diumenge. Aleshores, vaig anar a parlar amb el rector per tal que no els penalitzés per treballar els dies en què, segons l’Església i el règim,

Més tard, també hi va haver algun problema amb el terra on hi havia d’anar el mosaic de la casa del senyor Castro. Havíem comès l’error d’adjudicar els terrenys abans de construir i això va provocar

que algunes persones no posessin prou cura en la construcció de la casa que no era la seva. Els fonaments de la casa del president es van haver de fer nous a càrrec de la cooperativa.

Què destacaria de tota aquesta experiència?

Jo vaig quedar sorprès de la capacitat d’estalvi de les famílies, sobretot si tenim en compte que els sous eren molt baixos. També vaig aprendre que no és gens fàcil aprendre a funcionar democràticament, sobretot quan el que hi ha pel mig és casa teva, allò pel qual estàs fent l’esforç estalviador.

Per una altra banda, la cooperativa, que continua funcionant, no va tenir mai cap problema de diners ni de finançament, mai no va tenir cap dèficit ni irregularitats. Els diners es destinaven al que s’havien de destinar. Em vaig quedar amb la idea, que mai no vaig tirar endavant, de muntar una cooperativa de consum i una entitat creditícia, que la complementessin.

Quin paper va jugar en la creació de la cooperativa de La Plana de Vic? En aquest cas no m’hi vaig implicar tant. Vaig contribuir en la redacció dels estatuts i, d’aquesta manera, vaig col·laborar en la seva fundació. També vam haver de convèncer tretze germandats, que depenien del sindicat vertical, per tal que passessin la seva activitat econòmica a la cooperativa, perquè aquesta es pogués desenvolupar.

Tornaria a repetir l’experiència?

Crec que no. Aleshores era molt jove i tenia molt clar que com a empresari hi podia aportar uns diners i un prestigi. Ara penso que vaig fer bé de deixar-la al cap de l’any perquè era un estament on jo, com a empresari i des d’un punt de vista estricte, moral, no hi havia de ser.

Cooperació Catalana Núm.

297

24 Ressenya

JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel (2006) Sants Boada i Calsada.

Valls, Fundació Roca i Gal·lés i Editorial Cossetània.

Col·lecció Cooperativistes Catalans, 4.

Girona es produí, des de la darrera dècada del segle XIX, un moviment d’obertura dels cercles catòlics cap a les orientacions del catolicisme social que es van difondre des del seminari de Girona i que, per tant, van influir en la formació de les noves generacions de capellans.

S

ants Boada i Calsada, és la biografia d’un dels líders del cooperativisme catòlic català, un moviment i una ideologia que ha estat poc present en els estudis fets fins avui sobre l’aparició i el desenvolupament del sindicalisme i el cooperativisme a Catalunya.

En aquest sentit el llibre de Jiménez Navarro ens aporta dades valuoses per reconsiderar el paper que el catolicisme social va tenir en el desenvolupament del cooperativisme català, no tant en els seus orígens, com a partir de la primera dècada del segle XX, moment en què es difonen per les diòcesis catalanes les orientacions del catolicisme social. El llibre mostra que no es pot desmerèixer la incidència del catolicisme social en la proliferació de cooperatives a Catalunya i que el bisbat de Girona va ser, juntament amb el de València i Tortosa, un focus de difusió gens menyspreable d’aquest Núm.

297

tipus de sindicalisme que, poc a poc i a partir d’estudis locals com aquest, va desvetllant-se com un objecte d’estudi més que interessant per als investigadors.

El llibre de Jiménez Navarro comença orientant el lector sobre la complexitat de causes que van comportar l’aparició de la ideologia cooperativista i sindicalista al Baix Empordà i a Sant Feliu de Guíxols. L’explotació industrial de les suredes va convertir Sant Feliu en la capital del suro i va fer emergir una estructura social escindida entre la nova classe burgesa i l’obrera que s’arrengleraven cada una en els seus respectius interessos i ideologia de classe. En aquest context, va sorgir un moviment associatiu ric i divers on, des dels primers anys del segle XX, hi va tenir un paper destacat el catolicisme social. L’autor aporta dades que demostren que a les comarques de

En aquest entorn reformista, es van formar alguns preveres joves entre els quals hi havia Sants Boada i Calsada, personatge biografiat per l’autor, qui va dedicar la seva vida a intentar pal·liar les penúries de la classe obrera difonent el missatge que “la previsió i l’estalvi eren la base de l’emancipació de la classe obrera”. Amb aquesta finalitat Sants Boada fundà l’any 1907 l’Ateneu Social una entitat a partir de la qual es van anar creant les diverses seccions orientades a cobrir un ampli espectre de necessitats culturals, comercials, esportives, financeres, laborals i educatives.

L’obra de Sants Boada sintetitza les quimeres del moviment cooperativista obrer en la lluita per la defensa dels seus interessos de classe a començaments del segle XX. Jiménez Navarro, en un text sintètic, ben escrit i documentat, ens situa en el context i en les idees del personatge per ajudar-nos a entendre què va fer mossèn Sants i quina repercussió va tenir en la societat ganxona. Més enllà d’això, aquesta biografia ens ajuda a comprendre quelcom més del moviment cooperativista català, en la mesura que ens posa en la pell mateixa d’un dels seus protagonistes.

Montserrat Soronellas Masdeu Universitat Rovira i Virgili

Pensem-hi 25

Parlar d’arbres

L

a gent de la meva edat –em penso que encara en quedem tres o quatre- pot recordar-se d’aquella frase que deia, poc més o menys, que parlar d’arbres era pecat. Era una època nostra tan trista, tan dura, que sí que semblava que escriure de qualsevol cosa que no es referís als problemes que patia la col·lectivitat, el poble –a mi m’agrada d’emprar aquesta paraula- era, d’alguna manera, col·laborar amb la situació, amb els poders que ens dominaven. I és ben veritat: el silenci sempre és una ajuda per als qui manen. En conseqüència, una cosa tan digna com pot ser cantar la bellesa d’un paisatge, la pau de la muntanya, la suavitat del pètal d’una flor, quedava automàticament relegada a les actituds conservadores, als escriptors de dretes. El pitjor que aleshores podia dir-se d’un poeta era que escrivia “poesia lírica”.

Les coses, afortunadament, han canviat. Déu n’hi do. Si més no, accepteu-me, si més no, que una mica sí. Avui ens podem perme-

tre’ns de llegir textos i, encara més, d’escriure’n, sobre natura i paisatges sense haver d’avergonyir-nosen. Fins i tot si estan fets en forma de sonet, que és una tècnica poètica que una amiga meva diu que és tan revolucionària. Sembla que a la nostra època ja sí que podem parlar d’arbres.

I, tanmateix, no ho sé. Per una curiosa circumstància, aquests dies passats he hagut de buscar textos que parlessin d’això, de paisatges, de natura. N’he trobat, és clar. Però alguna cosa em fallava. La cosa bucòlica no acabava de rutllar. En tots els fragments que trobava interessants em passava el mateix. Si hi sortia la pluja, resultava més important l’actitud de l’espectador que s’hi trobava. Si hi apareixia la plana serena i altiva, de sobte s’hi projectava, potent, la feina de l’home que hi treballava, o que patia la seva duresa. Si s’hi alçava la muntanya majestuosa, el silenci dels cims, els llacs glaçats de l’hivern, sempre agafava importància enorme el muntanyenc que feia front al vent, l’home conscient del seu con-

tacte amb la natura. De les seves preocupacions, sempre humanes, vives sempre entre els arbres, entre les roques, entre les plantes, sota el sol, envoltat dins la boira i foscor del bosc.

Me n’he atipat, de trobar-me contínuament éssers humans i vivències humanes quan, per una vegada, jo buscava lirisme, suavitat, serenor i calma. Finalment, m’he dit “Prou”.

M’he recordat d’allò de les vinyes verdes vora el mar. I n’he buscat el poema.

“Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga...”

Doncs, tampoc. Tot just rellegia Sagarra i ja estava recordant Espriu: “Una petita pàtria entre les vinyes i el mar.” “Única pàtria que tots hem entès.”

Això meu es veu que és de difícil curació. I em resisteixo a fer-m’ho mirar.

Santos Hernández Núm.

297

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

2. Biblioteques públiques: espais d’integració social, Les. UNESCO, Barcelona 2003.

3. CASTAÑO COLOMER, Josep. Cooperativismo sanitario integral.

ELAIA, Barcelona 1989.

4. Chine rurale “responsabilisée”, Une. Université coopérative internationale. Collège Coopératif Paris, Aubenas 1985.

5. Economía social y sector no lucrativo. Revista de economía pública, social y cooperativa 37. CIRIEC España, Valencia 2001.

6. Empresa participativa, La. Revista de economía pública, social y cooperativa 40. CIRIEC España, Valencia 2002.

7. BROWN R., Lester. L’estat del món 1994. UNESCO, Barcelona 1994.

8. Inventari d’ens locals. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991.

◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

10. Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2002. CTESC, Barcelona 2003.

◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

11. AGUDO TRIGUEROS, Antonio. Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l’amiant. Col·lecció Tesis Doctorals. CTESC, Barcelona 2005.

◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

297

1. Actualidad en torno al cooperativismo vasco. CSCE - EKGK, VitoriaGasteiz 1998.

9. Ley de sociedades cooperativas andaluzas. FAECTA, Granada 1999.

12. Programes de recerca i desenvolupament de la Comunitat Econòmica Europea 1990-1994, Els. Papers de Treball. Generalitat de Catalunya - CIRIT, Barcelona 1990.

13. Miscel-lània de l’Alt Camp. Quaderns de Vilanui 47. IEV, Valls 2005.

14. Teletreball a Catalunya. Col·lecció Estudis 6. CTESC, Barcelona 2004.

15. Tic i treball a Catalunya. Col·lecció Estudis 4. CTESC, Barcelona 2004.

Biblioteca de la Horari: de dilluns a divendres de 9,30 a 13,30 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

Biblioteca/Revistes 27

Retalls Cuadernos Mujer y Cooperativismo Núm. 8. Novembre 2006. Madrid. www.coceta.coop confederacion@coceta.coop www.ucmta.es amecoop@ucmta.es Publicació anual en llengua castellana editada pel Departament de la Dona de la Confederación de Cooperativas de Trabajo Asociado (Coceta) amb la coordinació tècnica de l’Asociación de Mujeres Empresarias de Cooperativas (Amecoop). És un espai d’intercanvi d’experiències, reflexions, articles d’opinió i estudis sobre la realitat de la dona en les Cooperatives de Treball Associat, i que pretén aportar una visió de gènere al món de l’economia i del Treball.

D’aquest volum destaca una entrevista a la Secretaria d’estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat sobre el Projecte de llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència; així com una segona entrevista a una Catedràtica de Dret del Treball i Seguretat Social sobre la missió i reptes de la futura Llei Orgànica d’Igualtat entre Homes i Dones.

A destacar també l’article “Les cooperatives i l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats en la relació societària” signat per dues membres de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (Fevecta).

La Terra Núm. 325. Gener 2007. Barcelona. www.agronet.org laterra@agronet.org Òrgan d’informació i debat de la Unió de Pagesos de Catalunya de periodicitat mensual, editada íntegrament en llengua catalana des de 1975. Revista especialitzada en el vessant sòcioprofessional de l’activitat agrícola, ramadera i del medi rural, amb especial atenció per les decisions de política agrària que l’afecten. Guanyadora del Premi Appec 2006 a una Editorial.

En aquest número destaquen en portada les Eleccions sindicals del passat 25 de febrer i les llistes del Consell Nacional d’Unió de Pagesos. De la secció Sectors destaca l’escrit sobre la publicació del R. Decret del Banc estatal coordinat de quotes lleteres que recull algunes esmenes presentades per la Unió de Pagesos. A destacar també l’entrevista al nou Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena i Cortina.

Acaecer Núm. 325. Febrer 2007. Buenos Aires (Argentina). www.acacoop.com.ar Revista de l’Associació de Cooperatives Argentines, de periodicitat mensual editada en llengua castellana.

En portada destaquen el tema d’una dels articles més notables sobre els nous reptes del Programa Caprino Nacional, que afecta a 50mil petits productors dedicats a la producció de carn, fibra i llet amb més de 4 milions de caps de bestiar. Inclou una anàlisi DAFO (Fortaleses, Oportunitats, Debilitats i Amenaces) del sector.

Destaca el reportatge sobre la cooperativa agropequària Cauqueva, que aglutina petits productors de Jujuy i Salta, la majoria d’ascendència indígena que comercialitza unes 2mil tones de verdura i hortalisses, destacant el blat de moro andí, els “papines”, la quinoa i l’amarant. La cooperativa Cauqueva va ser premiada per l’organització Sloww Food per la seva defensa de la biodiversitat.

Agnès Giner Núm.

297

Premi “Albert Pérez-Bastardas” La

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca els

XI Premis d’articles sobre medi ambient i educació ambiental · Podran optar a aquests premis articles inèdits escrits en català que tinguin per finalitat difondre

·

·

·

· · ·

·

reflexions que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d'educació ambiental.

Els articles s'hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d'una còpia impresa en paper, sense signar i hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (2.100 caràcters per pàgina).

Caldrà presentar el treball dins un sobre tancat que només portarà escrit el títol de l'article i que contindrà la còpia impresa i el suport informàtic. S'adjuntarà un altre sobre tancat, que també només portarà escrit el títol de l'article a fora, i que contindrà les dades personals de l'autor.

Els articles també es podran presentar via correu electrònic a l'adreça cc@rocagales.org, adjuntant-hi dos arxius en format doc: un amb l'article sense signar i un altre que es dirà "dades+títol article.doc" que contindrà les dades de l'autor. El missatge ha d'anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts. En aquest cas no caldrà enviar còpia impresa i s'enviarà un missatge de confirmació de recepció.

La dotació dels premis serà: un primer premi de 650€ i un segon de 300€.

El termini de presentació dels articles finalitzarà el 23 d'abril de 2007.

El jurat serà format per: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Fermí Vives, i, actuant com a secretària amb veu i sense vot, Agnès Giner. El seu veredicte es farà públic en el número de maig de la revista Cooperació Catalana.

Els articles guanyadors i els treballs finalistes, amb l'autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana en els successius números a partir de la publicació del veredicte i al web de la Fundació Roca i Galès.

Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org

Albert Pérez-Bastardas Barcelona, 1953 – Cim del volcà Stromboli, 1986 Biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la granja-escola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona. Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi de didàctica de les ciències al Chelsea College de Londres, i inicià una recerca explorant les idees dels nens i nenes sobre el cicle de la vida al bosc. Va col·laborar amb la fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Va morir als trenta-tres anys durant una erupció del volcà Stromboli. Està enterrat en aquella petita illa.