Page 1

Juliol-Agost 2005 • revista mensual • any 26è • PVP 1,80 € • edita Fundació Roca i Galès

279

UCE: finançament a debat


279

Revista mensual - Any 26è Juliol-Agost 2005

SUMARI Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i Josep-Ramon Sànchez. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto coberta Santos Hernández Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Fotolits Addenda, SCCL Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Tornaveu

4

Joaquim Romeu Baulenas

Editorial

5

Uce: finançament a debat

Noticiari

6

Les nostres cooperatives La Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, pionera a oferir productes i serveis professionals Francesc Vila

11

XX Jornades sobre Cooperativisme Programa Les seccions de crèdit a Catalunya Josep Parcerisa Nous camins per al finançameni cooperatiu Jordi Pujol Una visió global del nostre finançament cooperatiu Arcadi Oliveres

15 16 17 18

Entrevista Francesc Ferrer i Gironès Cooperació Catalana

19

IX Premi APB Acte de lliurament Agnès Giner

22

Ciriec Emprenedors, economia social i democràcia econòmica José Juan Cabezuelo

23

Economia social Fsmed, un pont invisible travessa el Mediterrani Jordi Garcia

26

Pensem-hi Mestre Coromines Santos Hernández

29

Biblioteca Donació gratuïta de llibres Retalls Elisenda Dunyó

30 31


Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Joaquim Romeu Baulenas (Tona, 1958), tècnic de selecció, secretari de la cooperativa El Fènix Tonenc Què li resulta atractiu del cooperativisme? De totes les organitzacions i models empresarials, el cooperativisme és de les que més aprofundeix en dos aspectes tan importants i dels que se’n parla molt, però que no sempre són valorats suficientment, com són el de les relacions humanes i el treball en equip.

Què li resulta molest del cooperativisme? Crec que el cooperativisme en sí mateix, no té aspectes especialment negatius. En tot cas, jo en destacaria dos que no serien atribuïbles a la pròpia essència del cooperativisme, si no a factors diversos: La necessitat, des de les diferents administracions de potenciar i donar suport al teixit associatiu en general i en particular al de les cooperatives, que exerceixen també una funció social claríssima. L’altre té a veure amb les relacions entre cooperatives; de vegades existeixen massa recels i poca “cooperació” entre cooperatives i això perjudica i frena el propi món cooperatiu.

Creu que els treballadors en situació de recerca de feina estan interessats en empreses cooperatives? Jo em dedico professionalment a la selecció de personal per a una institució sanitària que no és una cooperativa, i en les entrevistes, són molt pocs els candidats que refereixen estar treballant, o haver treballat o estar interessats en treballar en empreses cooperatives, cosa que em fa pensar que l’empresa cooperativa queda potser més com un recurs per a nous empresaris que troben una certa facilitat a l’hora de crear una nova empresa, que no pas com una opció de recerca de treball.


Uce: finançament a debat

Editorial

En aquest número de Cooperació Catalana parlem d’economia social, entre altres temes, amb Francesc Ferrer i Gironès, a qui fa poc es va retre un sentit homenatge, gran coneixedor del cooperativisme i membre fundador de la Fundació Roca i Galès. En aquestes pàgines trobareu l'entrevista que ens va concedir fa poc. I al reportatge de les nostres cooperatives podreu trobar informació sobre la història i projectes de futur de la Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, pionera a l’Estat a l’hora d’oferir productes i serveis professionals relacionats amb l’arquitectura. Aquesta cooperativa, lligada al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, porta funcionant més de 25 anys i ha estat model per a altres cooperatives semblants arreu de l’Estat espanyol. Ara bé, el fil conductor de la revista d'aquest mes ve marcat per la celebració, durant el mes d’agost, de les XX Jornades sobre Cooperativisme que tindran lloc a la Universitat Catalana d’Estiu. El tema d’enguany és prou important, bàsic, per a les nostres cooperatives: el finançament. Com bé ens recordava el manifest de l'Aliança Cooperativa Internacional a començament del mes de juliol, "la possibilitat d’aconseguir finançament i serveis financers és essencial per a la reducció de la pobresa" i, en aquest sentit, remarcava l'experiència del cooperativisme, a l'hora d'aplicar l'autofinançament, amb eines com les cooperatives de crèdit o d'estalvi, que van començar a funcionar durant el segle XIX. Tot i amb això, de la mateixa manera que el món canvia i es transforma, el cooperativisme ha de debatre i desenvolupar contínuament les seves estratègies, per tal d'adaptar-se a l'entorn i trobar noves vies que li permetin seguir el seu camí. Amb aquest objectiu, encoratgem tots els cooperativistes a participar en la reflexió conjunta que ens permeti dissenyar aquestes estratègies de futur per tal d’assolir el nostre objectiu de transformació de l’economia i, per tant, de la societat en què vivim.


6 Noticiari

85 anys de Cristalleries de Mataró

L’ACI parlarà dels valors cooperatius en la propera assemblea

El passat 22 de juny Cristalleries de Mataró va celebrar el seu 85è aniversari. L’acte, que va anar a càrrec d’Enrique Egea, president de la cooperativa, i Pepa Muñoz, presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball, va començar amb una visita a les instal·lacions de la fàbrica i la inauguració d’una exposició de fotografies històriques de la cooperativa i de peces de vidre fabricades des dels anys quaranta. Al vespre, va tenir lloc el concert de l’aniversari, interpretat al piano pel compositor i expresident de la cooperativa, Pere G. Gasull, acompanyat de la soprano Imma Roig. Cristalleries de Mataró va ser fundada l’any 1919 i va ser pionera en el cooperativisme de treball a casa nostra.

Els dies 22 i 23 de setembre, tindrà lloc a Cartagena de Indias (Colòmbia) l’assemblea general de l’Aliança Cooperativa Internacional. Enguany, el principal tema de debat versarà sobre la importància dels valors cooperatius per a la bona marxa econòmica de les cooperatives. La tria del focus de l’assemblea no es deu a la casualitat, sinó que vol commemorar el desè aniversari de la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, aprovada en el congrés de Manchester el 1995. De més, l’assemblea de l’ACI tractarà sobre temes com el comerç intercooperatiu o les microfinances i elegirà els càrrecs de l’organització per al proper període, incloent-hi també nou president. Finalment, durant els dies anteriors, la ciutat colombiana acollirà també diversos seminaris intersectorials i alguns actes públics relacionats amb el cooperativisme.

Col·lecció de llibres d’economia solidària La Xarxa d’economia solidària i les editorials Icaria de Barcelona i Nordan comunidad de Montevideo han creat una col·lecció de llibres per desenvolupar debat i criteris sobre l’economia social i solidària. És una col·lecció per reflexionar i crear eines d’evolució des d’una economia que té com a valor central el treball humà, com una nova forma de produir, de consumir i de distribuir i que es proposa com a alternativa viable i sostenible per a la satisfacció de les necessitats individuals i globals. La Xarxa d’economia solidària coordina, juntament amb les dues editorials, els temes referents a autors, títols i difusió. Icaria i Nordan comunidad s’encarreguen d’editar i distribuir els llibres a l’Estat espanyol, Mèxic, Colòmbia, Uruguai i Argentina, països compromesos de fa anys a trobar models econòmics alternatius a l’economia lliberal que marca els seus valors en el creixement del capital i que ha deixat de banda la sostenibilitat. Llibres de la col·lecció IcariaAntracyt, sèrie Economia solidària: Núm. 279

– Reconsiderar la riqueza y el empleo, de Patrick Viveret i Equip Promocions. – Humanizar lo infrahumano, de Marcos Arruda. El títol següent serà La dimensión cooperativa, de Jordi Garcia, Jordi Via i Lluís M. Xirinacs. La sèrie tindrà una periodicitat quatrimestral i està preparant títols dels autors Manfred Max-Neef, Paul Singer, Eduardo Galeano, Luis Razeto... així com d’autors catalans que treballen en el desenvolupament d’una alternativa social i solidària. Més informació: www. xarxaecosol.org

Robafaves fa 30 anys El passat mes de juny, Robafaves va celebrar a Mataró el seu 30è aniversari. Aquesta cooperativa treballa per contribuir al creixement de la cultura i el coneixement a partir de la venda de llibres, discos, CD-Rom, vídeos, revistes i altres productes culturals. És també dinamitzadora cultural amb propostes d’animació a la lectura dins la llibreria i en l’àmbit de la societat. Coincidint amb aquest aniversari, Robafaves ha ampliat el local del carrer Nou de Mataró, de manera que poden augmentar el nombre de material, a part d’ubicar-hi un nou espai d’exposició permanent. A més, el proper octubre s’inaugura el nou local, creat juntament amb la llibreria Abacus.


Noticiari 7

Ciriec-Espanya presenta un nou llibre

Congrés sobre desenvolupament rural

El passat 22 de juny va tenir lloc a la seu del Cepes la presentació del llibre El gobierno de las cooperativas de crédito en España, de Rafael Chaves i Francisco Soler. Aquest estudi té per objectiu contribuir al debat sobre el govern de les empreses a l’Estat espanyol, analitzant un sector empresarial poc explorat: les cooperatives de crèdit. Aquestes institucions es troben davant del repte de fer compatibles les exigències d’un entorn financer cada vegada més competitiu i globalitzat amb la finalitat d’atendre les necessitats d’atendre els seus socis, democràticament organitzats, en un marc de valors definit pels principis cooperatius. A l’acte de presentació van participar, entre d’altre, el director general de l’Economia Social, Treball Autònom i Fons Social Europeu, Juan José Barrera, i el president de Ciriec-Espanya, José Luis Monzón.

La Universitat Catòlica d’Àvila ha posat en marxa un projecte internacional d’investigació amb el títol “El desenvolupament rural i l’economia social en l’àmbit dels països d’Iberoamèrica, España i Portugal” (Piidres) amb l’objectiu d’estudiar el desenvolupament rural des d’una perspectiva multidisciplinària i el paper que hi juga l’economia social. Les primeres conclusions de les investigacions que es desenvolupen en aquest camp es presentaran aquest mes d’octubre a Àvila i serviran de punt de partida per a nous objectius i treballs. L’objectiu és elaborar propostes de plans d’acció a curt i mitjà termini que puguin reduir la pobresa, lluitar contra l’exclusió, esmorteir l’emigració, afavorir el retorn, etc. El projecte compta amb la col·laboració del Ciriec, Cepes, Fundibes i Ccae i el patrocini de la Junta de Castella i Lleó i els ministeris de Treball i Assumptes Socials, Pesca i Alimentació i Afers Exteriors i Cooperació.

83a Diada Internacional del Cooperativisme de l’Aci La Confederació de Cooperatives de Catalunya va celebrar la Diada Internacional del Cooperativisme, el passat dia 29 de juny, al World Trade Center de Barcelona. Oficial-

ment, l’Aliança Cooperativa Internacional, la celebra el primer dissabte de juliol a tot el món. Aquest any la celebració de la Diada consistí en la presentació del

programa RSE.COOP (que ressenyem més endavant) -amb roda de premsa inclosa-, la lectura del Manifest oficial de l’Aliança Cooperativa Internacional, publicat a Cooperació Catalana, 278 de juny, i un dinar. El tema del Manifest d’aquesta 83a. edició fou el microfinançament i cooperativisme, fent-lo coincidir amb l’any del microcrèdit de l’ONU. En l’acte organitzat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la lectura del Manifest va ser a càrrec de Núria Esteve, expresidenta de la Fundació Roca i Galès i membre del seu Patronat. Posteriorment es feu un dinar amb un centenar de representants del món cooperativista català i de fora. Podeu consultar el manifest en català i altres llengües al web: www.coop.org o bé www.ica.coop. Núm. 279


8 Noticiari

VI Concurs de Fotografia Memorial Vicenç Bagan

Acord entre Pa i Queviures i Consum

Arran de l’èxit de les darreres edicions, Amics de la Bici i Missatgers Trèvol, sccl, organitzen el VI Concurs de Fotografia Memorial Vicenç Bagan. Aquest certamen pretén ser una eina per afavorir el coneixement, l’acceptació i la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport vàlid i eficient a la ciutat, alhora que vol ser un homenatge

La cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu ha arribat a un acord comercial amb la cooperativa valenciana Consum i, a partir d’ara, la botiga de Manlleu es reconvertirà en un supermercat de la xarxa de franquícies Charter. A través d’aquest acord, Pa i Queviures tindrà un suport en màrqueting, comunicació, publicitat i logística de subministrament, entre altres. Aquests canvis no afectaran els socis ja que és una acord de relació comercial. La Mútua de Pa i Queviures té 700 socis i una llarga tradició, disposa d’una superfície de 350 metres quadrats on a partir d’ara es comercialitzaran els productes de la marca Consum, llevat dels productes frescos, que seguiran sent els dels proveïdors habituals de la cooperativa. La Cooperativa Consum va néixer fa trenta anys a València i té actualment més de 420 supermercats. En l’exercici del 2004 va aconseguir més quinze milions d’euros i en va facturar prop de vuit-cents.

a Vicenç Bagan, que combinava el gust per la fotografia i el compromís a favor de la bicicleta. La temàtica del concurs és “La bicicleta, un transport a la ciutat” i el període de participació acaba el proper 13 de setembre. Més informació a: trevol@trevol.com o als telèfons 93 498 80 07 o 93 498 80 70.

Plana de Vic obre una altra botiga La cooperativa Plana de Vic ha ampliat la seva xarxa de botigues amb l’obertura d’un nou punt de venda a la ciutat de Barcelona.

Aquest nou punt de distribució de productes cooperatius, ubicat al barri de la Sagrada Família, té un gran assortiment de productes frescos i també inclou lactis i xarcuteria amb certificació de qualitat i seguretat alimentàries. A més, també s’hi distribueixen productes artesans i plats preparats. Aquest segon punt de venda consolida el projecte d’activar una xarxa pròpia d’establiments d’autoservei ubicats al centre de les ciutats.

L’Olivera sccl en formació al sud de França La cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges ha realitzat durant els dies 19, 20 i 21 de maig un viatge de formació en dos departaments del Sud de França: l’Ariège i els Pirienus Orientals. Des de fa anys, aquesta cooperativa realitza periòdicament visites a experiències que treballin arreu en el camp del desenvolupament local, la inclusió social i de l’economia social en general, el que els ha permès, després dels anys, conèixer organitzacions similars a diferents comunitats (València, País Basc, Madrid) o països de la Unió Europea (Bèlgica, Portugal, Itàlia, França). Enguany s’ha visitat l’activitat del Núm. 279

Centre d’Informació Rural de la UE a Prada de Conflent; la realitat dels ramaders de muntanya i les activitats turísitiques al poble proper de Nohèdes, inclòs dins un parc natural i un indret Natura 2000; així com una associació en l’àmbit de la discapacitat, un molí d’oli recent especialitzat en olis d’alt valor afegit i un celler representatiu de la denominació d’origen Banyuls. Com en d’altres anys, les experiències visitades permeten conèixer iniciatives innovadores, incorporar alguns dels seus valors i anar creant una xarxa per a possibles col.laboracions futures.

Beques per a estudis d’economia social La Fundació “la Caixa” convoca cinc beques per a estudis de postgrau en economia social. Aquestes beques serveixen per a qualsevol universitat de l’estat durant el proper curs 2005-2006. La dotació econòmica comprèn la matrícula i les taxes acadèmiques i entre 300 i 600 euros mensuals, amb complements per canvi de residència.


Noticiari 9

I Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

E

ls passats 26 i 27 de maig es va celebrar a l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona el I Congrés Català de Comptabilitat i Direcció organitzat per l’Accid (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció). El Congrés va ser inaugurat pel conseller d’Economia, Antoni Castells, juntament amb el rector en funcions de la Universitat de Barcelona, Juan Tugores, el director de l’Escola d’Empresarials, Juan Francesc Pont i els quatre degans dels col·legis professionals catalans que donen suport a l’Accid, així com pel president de l’Accid, Ferran Termes. Hi varen assistir 1.030 professionals de l’àmbit empresarial i docent català, destacant també l’assistència de congressistes d’altres països europeus i americans. El primer dia de Congrés es va obrir amb la conferència impartida per Albert Esteve, membres del comitè executiu de Laboratoris Esteve que va parlar sobre la informació, investigació i innovació com a claus del futur de l’empresa. Durant el Congrés es van celebrar sis conferències plenàries referides totes a temes de gran actualitat com són les Niif (Normes Internacionals d’Informació Financera), els intangibles, el control de gestió, la comptabilitat pública i la reforma comptable a Espanya. En relació amb les Niif, l’Accid va fer públic un posicionament en què destaca la necessitat que es millorin aquestes normes per tal d’evitar els problemes de manca de fiabilitat que generen. També es varen presentar un total de 114 ponències repartides en 33 sessions de treball simultànies on es van tractar temes tan diversos com les relacions comptabilitat - fiscalitat en el nou context comptable internacional, noves tecnologies i comptabilitat, la responsabilitat social corporativa, la implantació de les Niif, les gestió estratègica de costos a l’Administració Pública i la gestió del talent, entre d’altres. En el marc del I Congrés Català de Comptabilitat i Direcció es van lliurar els premis de reconeixement Accid i, en l’acte de cloenda les beques Accid dotades amb un total de 9.000 euros i dirigides a reforçar les

tasques d’investigació i recerca acadèmiques en el nostre país. El Congrés es va clausurar amb una conferència sobre la reforma comptable a Espanya del professor Leandro Cañibano, de la Universitat Autònoma de Madrid i vicepresident d’Aeca, a la qual va seguir l’Acte de Cloenda presidit pel Ferran Termes i el Phillip Turnbull, chief executive de la Aia (Association of International Accountants). Entre les diferents sessions de treball, se’n va realitzar una sobre La comptabilitat de les cooperatives, moderada per Vicente Cebollero. Com a ponents comptà amb: Pepa Muñoz, en substitució de Xavier Tubert (Confederació de Cooperatives de Catalunya), que va parlar sobre la Visió global de la temàtica comptable de les cooperatives; Enric Aguado (Auditor), exposà les Normes sobre aspectes comptables de les cooperatives; Marian Mula (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), parlà de la Incidència de les NIC en les cooperatives; i Joan Josep Gonzàlez (Fundació Roca i Galès), va sintetitzar les anteriors intervencions dient que, en definitiva, les cooperatives com la resta d’empreses estan afectades per la normativa de la UE que estableix que el 2007 les NIC i NIIF, substituiran a les normes del PGC vigent. També que s’espera que es redueixin les nombroses alternatives comptables existents en les normes internacionals i es va demanar que l’ICAC assumeixi les NIIF íntegrament i no emeti cap normativa comptable. Finalment sobre el tema dels fons propis, que cal esperar que el capital de les cooperatives, malgrat ser variable, es consideri com a fons propis.

Núm. 279


10 Noticiari

Es presenta a Barcelona el programa RSE.COOP de responsabilitat social de les empreses en l’economia cooperativa

L

a Confederació de Cooperatives de Catalunya, en col·laboració amb la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i Autoocupació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres entitats, ha posat en marxa un programa pioner que, per primera vegada en l’àmbit de la Responsabilitat Social Empresarial, dotarà les empreses cooperatives d’un instrument per mesurar la seva gestió econòmica, ambiental i social. Sota el títol RSE.COOP, el projecte vol contribuir a visualitzar davant el col·lectiu consumidor la responsabilitat empresarial intrínseca de la fórmula cooperativa i convertir el sector en el referent natural de l’empresa compromesa que avui demanda la societat. El projecte RSE.COOP es va presentar oficialment el dia 29 de juliol a Barcelona, coincidint amb el 83è Dia Internacional del Cooperativisme. L’acte va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones, vinculades en la seva pràctica totalitat al sector cooperatiu de Catalunya. “Estem davant d’un programa revolucionari, perquè, per primera vegada i enfront del comportament tradicional del món empresarial, el sector cooperatiu de Catalunya abandona el terreny del debat i passa a l’acció, creant un instrument que permeti mesurar i visualitzar el comportament responsable de l’empresa que cada vegada més demana la ciutadania”, va manifestar durant la presentació el president de la Confederación Empresarial Española de la Economia Social (Cepes), Marcos de Castro. A l’acte van intervenir també, com a ponents, el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Xavier Tubert, que va reivindicar el paper pioner del sector cooperatiu en l’àmbit de la RSE; el Director General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació, Santiago Esteban, que va destacar la importància del projecte per mesurar la gestió responsable de les organitzacions i convertir els seus avenços en polítiques públiques des de l’administració; el director de l’àrea de Promoció Econòmica Interior de

Núm. 279

l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Mateu, que va avançar el compromís de la corporació de transferir els seus resultats a qualsevol tipologia de Pime del seu àmbit d’influència; i la gerent de l’Institut Català de la Dona, Anna Solà que el va qualificar també com a revolucionari perquè, segons ha dit, permetrà avançar “realment” en el terreny de la conciliació de la vida laboral i personal, que afecta sobretot al col·lectiu femení. Finançat en el marc de la Iniciativa Comunitària Equal II (2004-2007) i amb un pressupost total de 2.303.756 euros, RSE.COOP s’implantarà a un grup pilot de quaranta cooperatives i societats laborals, a través d’una eina específica d’anàlisis i mesura dissenyada per la Confederació de Cooperatives, que permet diagnosticar i avaluar periòdicament el grau de RSE de l’organització i planificar millores en aquest àmbit. Aquest procés es farà mitjançant una tutoria individualitzada a cada empresa participant, que es complementarà amb quatre accions de reforç –formació en gestió empresarial, actuacions per afavorir la igualtat d’oportunitats, convenis individualitzats de conciliació de vida personal i laboral, i assessorament a projectes d’intercooperació empresarial-. En finalitzar el procés, el programa preveu la concessió d’ús a cada empresa participant de la marca RSE en Economia Cooperativa. RSE.COOP està gestionat per una Agrupació de Desenvolupament, integrada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives de la Generalitat de Catalunya (òrgan dependent del Departament de Treball i Indústria), l’Ajuntament de Barcelona (Sector de Promoció Econòmica i Regidoria de Dona i Drets Civils), l’Institut Català de la Dona, la Confederación Empresarial Española de la Economia Social (Cepes) i les federacions de cooperatives d’Agràries, Ensenyament, Treball, Consum, Serveis i Habitatges. Més informació: info@rsecoop.coop i www.cooperativescatalunya.coop/rsecoop.


Les nostres cooperatives 11

Aquesta cooperativa és un projecte pioner de productes i serveis per als professionals que fa més de 25 anys que va inaugurar la primera botiga al soterrani de la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la plaça Nova de Barcelona. Actualment és una iniciativa que atreu arquitectes d’arreu del món i que es projecta a Internet a través del portal www.eupalinos.com.

La Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, pionera a oferir productes i serveis professionals Núm. 279


A

bans de res, l’actual Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell va ser una entitat fundada l’any 1977 per un grup d’arquitectes de l’aleshores Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, amb l’objectiu d’obrir una llibreria d’arquitectura i una papereria especialitzada que pogués servir el millor material tècnic al millor preu possible. La primera botiga es va obrir un any després, però l’actual botiga de Barcelona, situada a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, es va obrir l’any 1979, a la plaça Nova de Barcelona. Avui, la cooperativa Jordi Capell disposa de deu botigues a diferents ciutats de Catalunya i està considerada la millor llibreria especialitzada en arquitectura de Catalunya i l’Estat espanyol. A més de la botiga situada al col·legi

entrevista Jordi Viola

“El desig de futur per a la cooperativa és que duri molts anys més” En quin context va sorgir la idea de crear una llibreria especialitzada per als arquitectes?

Jordi Viola (Berga, 1940) és aparellador i arquitecte, i fa uns 24 anys que es al davant de la Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell. En aquesta entrevista situa el naixement del projecte, explica quina ha estat la trajectòria i quins són els projectes de futur.

Núm. 279

Als anys 50-60, els arquitèctes no trobàbem prou llibres d’arquitectura a les llibreries que aleshores hi havia a Barcelona. D’altra banda hi havia una persona que programava la creació d’una cooperativas de crèdit per als arquitectes.

Sembla ser que tothom tenia clar que el projecte seria una cooperativa i que portaria el nom de Jordi Capell. Jordi Capell va predicar molt sobre la necessitat de crear una cooperativa de crèdit i crec que va saber transmetre la ideologia i el sentitment cooperatiu. Aquest sentiment, d’alguna manera, va acabar arrelant


Les nostres cooperatives 13

d’arquitectes, a Barcelona també hi ha una altra a la seu del col·legi d’aparelladors. A Sant Cugat del Vallès hi ha una altra a l’Escola Tècnica d’Arquitectura del Vallès. La resta de botigues es troben a les seus dels col·legis d’arquitectes de Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Terrassa i Tortosa.

ció i l’urbanisme, l’interiorisme i el disseny. Però també ha anat incorporant altres serveis, com ara de papereria tècnica, informàtica aplicada i objectes de regal dissenyats per arquitectes.

El nom que duu la cooperativa és un homenatge a l’arquitecte mort prematurament als 45 anys a causa d’un accident de cotxe. Jordi Capell és conegut perquè va proposar la idea de crear una cooperativa de crèdit que mai es va arribar a constituir. Capell era un home compromès política i socialment i després de morir tothom va estar d’acord que calia posar el seu nom al nou projecte. La cooperativa es va crear per poder facilitar els productes i els serveis especialitzats que requerien les professions d’arquitectura, el món de la construc-

La cooperativa, que té més de 14.000 socis i unes 80 persones treballant, s’autofinancia amb les aportacions i les compres dels socis. Per ser soci cal ser dissenyador, aparellador o arquitecte i fer un pagament de 30 euros de quota d’entrada. De tota manera, des de fa un temps, la botiga s’ha obert al públic, tot i que només els socis gaudeixen dels descomptes. També cal tenir en compte els convenis que té subscrits amb les escoles d’arquitectura i disseny, així com amb altres col·legis i associacions professionals.

La necessitat de cobrir un buit important

en les assemblees dels arquitectes d’aquells anys. Posteriorment, un grup va tirar endavant la idea de crear una cooperativa de consum i, en record de la memòria de Jordi Capell, li van posar el seu nom.

Vint-i-set anys després, què destacaria de la trajectòria d’aquesta iniciativa cooperativista? Que la cooperativa va acabar arrelant entre el col·lectiu d’arquitectes i que l’han anat fent seva. I això té mèrit perquè a cada compra se’ls demana que facin una aportació al capital social, i aquesta predisposició la trobo admirable. També destacaria que ningú mai hauria pensat que la cooperativa tindria una fama mundial. Cada dia coneixem arquitectes de qualsevol dels cinc continents que per qualsevol motiu arriben a Barcelona i passen a veure i a comprar a la botiga perquè algú els ho ha recomanat. Estic convençut que ningú imaginava aquesta dimensió internacional.

En què consisteix i quin significat té el projecte Eupalinos posat en funcionament fa uns anys? És una marca que es va crear per aplicar-la a diversos

Totes les persones que formen part de la cooperativa aporten l’1,5% de la compra al capital social si fan els pagaments mensualment. D’altra banda, l’empresa intenta obtenir l’excedent anual d’un 2% en el compte d’explotació, un objectiu que resulta indispensable per a la consolidació i l’expansió. D’aquesta manera, la cooperativa ha aconseguit uns fons propis que actualment se situen en uns 2,7 milons d’euros. La cooperativa compta amb més de 35.000 productes i els serveis que ofereix van des de la llibreria d’arquitectura, ubanisme, construcció i disseny; a la papereria tècnica; productes d’informàtica i comunicacions aplicats a l’arquitectura i la construcció, les còpies de plànols, els plotejats, les enquadernacions, els objectes de disseny i mobiliari dissenyats per arquitectes. Tots els serveis de la coopera-

projectes que volíem posar en funcionament. Actualment és el nom de la capçalera de la revista que enviem als socis, però, també el nom de la xarxa de botigues que va més enllà de les nou botigues de Catalunya. En les divereses trobades i reunions, molts dels col·legis d’arquitectes de l’Estat es preguntaven què podien fer plegats i va sorgir la idea de fer una xarxa, més o menys franquiciada, que ara anomenem Eupalinos.

Quin potencial té aquesta xarxa de botigues especialitzades? Potser estem davant d’una entitat de segon grau o d’una plataforma cooperativista, això només el temps ho dirà. Molts col·legis d’arquitectes, per no dir tots, han vingut a la cooperativa Jordi Capell per veure com és, com funciona i de quina manera podien adaptar el projecte al seu col·legi. En un primer moment vam pensar que podíem promoure la creació de cooperatives independents, adaptades a la legislació de cadascuna de les comunitats autònomes, amb l’objectiu de convergir d’alguna menera en una entitat de segon grau. Però hem ajornat aquesta idea que sí que mantenim amb el col·legi de Múrcia.

Núm. 279


14 Les nostres cooperatives

tiva s’ofereixen a través dels centres de venda, però també, per telèfon, fax o Internet, des de l’adreça www.eupalinos.com.

Eupalinos, un projecte amb molt de futur La Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell va ser pionera en la creació de cooperatives de consum per donar una sèrie de serveis als professionals de l’arquitectura a través dels col·legis professionals. Entre els objectius dels fundadors hi havia el de divulgar la idea de la cooperativa a tots els col·legis de l’Estat. Actualment hi ha en funcionament iniciatives semblants a Sevilla, Màlaga, Almeria, Saragossa, santa Cruz de Tenerife, Ciutat Reial, València, Zamora. Aquestes botigues podrien esdevenir una xarxa, més o menys fran-

quiciada, que amb el nom d’Eupalinos es coordinés a nivell estatal, tot i que aquest projecte només l’han iniciat amb una botiga situada a Múrcia. S’han fet diverses reunions per abordar la possibilitat de crear una cooperativa de segon grau, però, fins ara no ha estat possibe. De fer-se aquest projecte segurament adoptaria el nom d’Eupalinus, un arquitecte i enginyer cèlebre, conegut perquè va construir un túnel el 520 a. C, segurament el primer excavat simultàniament des dels dos extrems, a l’illa de Samos com part d’un sistema de subministrament d’aigua.

Més de 25 anys al servei dels professionals El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va acollir l’exposició “Eines inèdites: 25 anys de la Cooperativa

Jordi Capell” en què es reunien dissenys i maquetes d’objectes que divuit arquitectes de renom haurien volgut tenir per desenvolupar la seva feina i no ho van tenir a l’abast. La mostra va ser comissariada per Manuel Baquero, va ser dissenyada pel despatx d’arquitectura Boppaa, de Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaqui Baquero. L’exposició s’hi va inaugurar al mes de desembre passat i va servir per celebrar que ja havien fet el vint-i-cinquè aniversari. Per això, al terra de la sala d’exposicions del col·legi d’arquitectes s’hi va instal·lar una fotografia a gran escala de la botiga que es troba just a sota del terra, ocupant dues plantes soterrànies.

Francesc Vila

Com funciona aquesta experiència? Hem signat uns convenis de col·laboració entre nosaltres mitjançant els quals els donem una sèrie de serveis i els venem uns productes. La distribució i la gestió dels estocs i les comandes es fa en xarxa a través d’un ordinador central a Barcelona. Només això ja ens va donar molta feina perquè, per exemple, la cooperativa ho ha fet tot sempre en català i hem hagut d’adaptar tots els procediments i traduir tota la documentació. Aquesta experiència ens ha fet entendre que nosaltres no hem d’impulsar més botigues fins a que no tinguem consolidada aquesta experiència que es va posar en marxa a finals del 2003.

Quin és el desig immediat i de futur per a la cooperativa? Què duri, que la Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell duri vint-i-cinc anys més com a mínim. S’hi han fet moltes coses fins ara i en queden moltes més per emprendre que només amb la constància i l’empeny de fer les coses ben fetes podrem mantenir el nivell aconseguit i fins i tot millorar-lo.

F. V.


XX Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent 18, 19 i 20 d’Agost del 2005 “El finançament cooperatiu” Qualsevol activitat, sigui de tipus econòmic o no, té necessitat de finançament. Tanmateix, en una cooperativa aquesta necessitat presenta característiques especials. El cooperativisme, que, sens dubte, és una activitat econòmica, és, abans de tot, una relació humana, social, en la que el que més importa són les persones. El capital, que ens és imprescindible, perquè és una eina sense la qual no podem treballar, no ha de perdre mai aquest caràcter fonamental: és, senzillament, una eina. Fins i tot si ve d’una font externa, el capital, en el cooperativisme, no ha de ser mai l’autoritat, mai no hem de permetre que els seus posseïdors es constitueixin en propietaris. D’alguna manera, el finançament cooperatiu ha de ser, sempre, cosa pròpia, ha de sortir d’ell mateix. Durant aquestes jornades intentarem estudiar com el cooperativisme ha intentat aconseguir aquest objectiu i, també, quins són els camins que en el futur s’hi poden obrir.

Dijous, 18 d’agost

Divendres, 19 d’agost

Matí

Matí

9 h Recepció i obertura a càrrec de Núria Esteve, patrona de la Fundació Roca i Galès.

9 – 9’45 h Ponència: “Nous camins per al finançament cooperatiu” a càrrec de Jordi Pujol i Moix, membre de Coop57.

9’30 – 10 h Ponència: “Necessitat de finançament propi en el món cooperatiu”, a càrrec de Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès. 10 – 10’45 h Ponència: “Les seccions de crèdit” a càrrec de Josep Parcerisa, Director de l’Associació de Seccions de Crèdit, cooperativa de 2n. grau.

9’45 – 10’30 h Col·loqui moderat per Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès. 10’30 – 11h Descans.

10’45-11’45 h Col·loqui moderat per Esteve Puigferrat, patró de la Fundació Roca i Galès.

11 – 11’45 h Ponència: “Història, fins avui mateix, de Caixa Llobregat-Anoia, s. coop. en constitució”, a càrrec d’Isidre Segura, promotor de Banc Comarcal en constitució.

Tarda

Tarda

15 -17 h Mesa rodona, moderada per Francesc Vernet, patró de la Fundació Roca i Galès, amb cinc cooperatives amb secció de crèdit. (10 minuts d’exposició cadascuna) -Jaume Fallada, president d’Agrolés, de Les Borges Blanques. -Josep Maria Siuró, president de l’ASC, s.coop., i gerent de la Cooperativa agrícola de Cambrils. -Lluís Barenys, president de Federació Farmacèutica, s.coop. -Neus Balagueró, directora de la secció de crèdit de la Cooperativa del Camp i S.C. de Linyola. -Antoni Llaràs, gerent de Transalfals & La Vispesa, de Bellcaire d’Urgell.

15 – 17 h Mesa rodona moderada per Xavier Palos, amb diverses entitats relacionades amb el finançament cooperatiu (15 minuts d’exposició cadascuna). -Joaquim Sabaté, president de Fets, Finançament Ètic i Solidari. -Jordi Pujol i Moix, membre de Coop57. -Llorenç Planas, crèdit agrícola a través de Banque de Crédit Mutuel. -Martí Boneta, coordinador d’Oikocrèdit Catalunya.

Dissabte, 20 d’agost Matí

Preu inscripció a les Jornades: 30 € . Tal com hem fet els anys anteriors, les peticions de beques seran ateses per ordre d’admissió i fins el límit del nostre pressupost. Més informació: FUNDACIÓ ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel.: 932 154 870 uce@rocagales.org www.rocagales.org

9 – 9’45 h Ponència: ”Una visió global del nostre finançament cooperatiu” a càrrec d’Arcadi Oliveras, professor d’economia aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau. 9’45 – 10’45 h Col·loqui moderat: per Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès. Descans. 11 – 11’45 h Resum de les jornades, a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.


16 XX Jornades Cooperativisme

Les seccions de crèdit a Catalunya

L

es seccions de crèdit, tal i com les descriu l’article 1 de la Llei 6/1998, de 13 de maig, són unitats econòmiques i comptables internes de les cooperatives que tenen per objecte el compliment d’algunes de les següents finalitats: 1) contribuir al finançament de les operacions de la cooperativa, 2) contribuir al finançament d’activitats dels propis socis vinculades a l’activitat de la cooperativa, o a les necessitats domèstiques dels socis i dels adherits, 3) gestionar de manera conjunta les disponibilitats líquides dels socis i adherits. Les societats cooperatives agràries han estat, des de sempre, les principals impulsores d’aquestes seccions i Catalunya no ha estat l’excepció. La confusió entre caixa rural i secció de crèdit dura des de principis de segle fins el 1978. Per aquest motiu era molt habitual veure a les façanes de moltes cooperatives el rètol “cooperativa agrícola i caixa rural”. Actualment això ja no és així. En l’actualitat a Catalunya hi ha 122 societats cooperatives que tenen una secció de crèdit acollida a la legislació vigent i en la seva totalitat són agràries. D’aquestes n’hi ha 35 en poblacions on no hi ha cap entitat financera amb caràcter permanent. La distribució provincial ens indica que a Tarragona hi ha 77 societats cooperatives amb secció de crèdit, 42 a Lleida i 3 a Barcelona. A Girona no hi ha representació de seccions de crèdit. Avui les seccions de crèdit catalanes gestionen més de 550 milions d’euros procedents de l’estalvi dels socis i col·laboradors. D’aquests,

Núm. 279

aproximadament la tercera part es destina a inversions creditícies, tant als socis com a la resta de seccions de la societat cooperativa. En aquest context apuntar que les seccions de crèdit han restat al marge del cicle alcista d’inversions creditícies en què ha estat immers el sector financer.

sonal són els productes més importants d’actiu. El volum d’operacions amb garantia hipotecària no és rellevant. Per complementar l’oferta financera de productes financers pels socis les seccions de crèdit tenen acords amb diverses entitats financeres, que exerceixen de proveïdors financers. Les seccions de

EVOLUCIÓ SALDOS MITJOS PER SOCIETAT COOPERATIVA

L’evolució dels saldos mitjos dels dipòsits a les seccions de crèdit i de les vendes de la resta de seccions de les societats cooperatives agràries són variables que presenten una alta correlació, tal i com es pot comprovar en el gràfic adjunt. Aquest fet s’ha de tenir molt present a l’hora de fer-nos una imatge del funcionament d’aquestes seccions i també a l’hora d’establir-ne les estratègies de futur. Una interpretació en contrari d’aquesta correlació podria dir que sense augments a l’activitat econòmica de les societats cooperatives serà difícil augmentar els dipòsits de les respectives seccions de crèdit. Els comptes d’estalvi i les imposicions a termini són els productes principals de les seccions de crèdit pel que fa a la captació d’estalvi. Els préstecs i crèdits amb garantia per-

crèdit, igual que les caixes rurals, són entitats excedentàries de recursos financers, és a dir, la capacitat per captar estalvi és molt superior a l’aplicació d’aquests recursos en inversió creditícia. Els recursos financers de les societats cooperatives amb secció de crèdit de Catalunya aportats pels socis i col·laboradors, en tots els diferents capítols previstos en la legislació, representen el 80% del total del passiu. Aquesta dada permet parlar d’una important implicació dels socis en el finançament de llurs societats cooperatives agràries, que les fa singulars respecte la resta de societats cooperatives així com de les societats mercantils. Josep Parcerisa i Casals Economista de l’ASC, SCCL


XX Jornades Cooperativisme 17

Nous camins per al finançament cooperatiu

E

l finançament de les entitats d’economia social, i entre elles les cooperatives, en la mesura que ofereixen bens o serveis tenen unes necessitats de finançament igual a la resta d’empreses, encara que amb matisos i especificitats pròpies, com podria ser el finançament de les aportacions al capital social a les cooperatives de treball associat. Hi ha una realitat que dificulta, o inclús impedeix, que les cooperatives puguin accedir al mercat financer convencional. Són les condicions que, en general, imposen les entitats financeres per accedir als préstecs que permetin el finançament de les cooperatives. Les garanties que demanen les entitats financeres, afecten negativament tant a les cooperatives de nova creació com a les cooperatives de tamany reduït que són la majoria. Es tracta dels avals solidaris, que

fan responsables a tots els avalistes de la totalitat del préstec que quedi pendent de pagar en cas d’insolvència de la cooperativa.

ves i entitats d’economia social, (préstecs per inversió, per circulant, cessions de crèdit, préstecs intercooperatius etc.).

A partir dels principis cooperatius i els de la banca ètica s’ha intentat donar resposta a les necessitats de finançament de les empreses d’economia social i solidària.

Aquesta línia de treball, avui encara molt modesta en quan a volum econòmic, però amb voluntat de creixement, no hauria estat possible sense un enfocament que sorgís del propi cooperativisme i que en conegués profundament la seva realitat perquè forma part de la mateixa.

Des del cooperativisme, i en aquest punt hem de citar necessàriament a COOP57, hem treballat en dos sentits. D’una banda, aconseguir passiu de les cooperatives, les entitats d’economia social i les sòcies i socis col·laboradors per poder aconseguir el finançament de les pròpies entitats. I de l’altra, facilitar productes d’actiu perquè les entitats sòcies puguin accedir al finançament a partir d’un sistema d’avals mancomunats, amb una tipologia de préstecs pensats expressament per a les cooperati-

Ara és el moment de treballar en nous productes financers per a les cooperatives i endegar noves iniciatives en el marc de la “banca ètica” útils per a la ciutadania en general.

Jordi Pujol Moix Coop 57

Núm. 279


18 XX Jornades Cooperativisme

Una visió global del nostre finançament cooperatiu

E

l finançament ha estat sovint el punt feble de l’acció cooperativa. Les institucions financeres convencionals, amb la seva innata voluntat de no assumir riscos i per tant de no ésser éticament mereixedores de beneficis, veuen amb poc convenciment a unes empreses normalment de petit capital i sense vinculacions accionarials amb grans consorcis que les avalin. A més a més, i per la seva pròpia formalització jurídica, resulta impensable que aquest tipus d’empreses puguin acudir al mercat de capitals Però, paradoxalment, és precisament el lligam que entre el capital i el treball assumeix el soci cooperativista, un dels elements que adjudica més solvència Núm. 279

a la cooperativa, ja que condiciona la continuïtat de la feina del treballador amb els resultats positius de l’activitat. Caldrà doncs buscar noves formes de finançament exterior que sovint no pot oferir per ell sol el marge beneficiari de la cooperativa. En aquest cas ens trobem amb un ventall ampli de possibilitats: des de la generació de seccions de crèdit de les cooperatives fins a les societats de garanties recíproques i des de les diferents modalitats de la banca ètica fins a l’Institut Català de Finances, els diners es podran trobar. Tanmateix i per evitar una permanent vulnerabilitat, seria recomanable l’aparició de caixes cooperatives fortes de l’estil de la

"Caja Laboral Popular" pertanyent al complex cooperatiu de Mondragón a Euskadi i, complementariament, reivindicar davant de les caixes d’estalvi la recuperació de la seva preocupació social fundacional. La darrera qüestió a examinar estarà lligada al fenòmen cooperatiu de segon nivell per tal de saber de quina manera les federacions de cooperatives podrien exercir un paper actiu en el repte del finançament i també a l’anàlisi d’experiències que en aquest sentit es venen donant arreu del món. Arcadi Oliveres Professor d’Economia aplicada de la UAB


Entrevista 19

Francesc Ferrer i Gironès En Francesc Ferrer i Gironès neix el juliol de 1935 a Girona. Casat amb Montserrat Pumarola l’any 1962, té 3 fills: Jofre, Ariadna i Bruna. Professor mercantil, historiador compromès, periodista, cooperativista, polític independent, defensor i pedagog dels drets i llibertats de Catalunya. Des de finals dels anys seixanta va ser vicepresident de la Cambra Oficial de Comerç de Girona passant a ser-ne President l’any 1974 que en deixa el càrrec en ser elegit senador a les Corts Generals per Girona, com independent, a les eleccions del 15 de juny de 1977. Renovarà el seu escó de senador, sempre independent, fins l’any 1989; l’any 1995 és nomenat diputat al Parlament de Catalunya, i renova aquest càrrec en les eleccions de 1999. Des del maig de 2003 és regidor independent a l’Ajuntament de Girona. Tancant aquesta edició, es fa públic que se li ha atorgat la Creu de Sant Jordi 2005. Arrel de l’homenatge nacional del dia de Sant Joan al Palau Firal de Girona, que va aplegar unes set-centes persones, la Fundació Roca i Galès també hi fou present; entre d’altres motius, pel fet que l’homenatjat havia estat membre fundador d’aquesta entitat –1976i de la que en demanà excedència per dedicar-se a la política l’any 1978 si bé, encara assistí a alguns patronats durant dos anys més. Durant aquest període va escriure sobre cooperativisme al diari Avui, en la secció fixa de la Fundació Roca i Galès. No obstant, ja li venia de lluny l’ésser cooperativista com ho demostra que l’any 1962 va promoure la constitució de les cooperatives de consum a les barriades de Torre Gironella i Torre Alfons XII; i l’any 1967 promou també la cooperativa de consum Delta, de la qual encara n’és president.

Pel que fa als beneficis que arriben, han estat molt migrats: ésser d’una d’aquestes entitats hauria de tenir alguns privilegis tan a l’hora d’aconseguir una feina o un aval bancari o un finançament, per exemple, i és totalment al contrari...

Tot just la setmana següent a l’homenatge, en Francesc Ferrer acompanyat de la seva muller, concedeix una entrevista a la revista Cooperació Catalana: F.F.: Consideres que jo t’he de parlar de cooperatives?

F.F.: Mira, entre cooperatives, mútues i empreses sense afany de lucre representen la quarta part de les nostra activitat econòmica total. L’economia social a més del valor econòmic se l’ha de mirar amb el beneficis que la societat rep directament o indirecta d’aquesta gestió encaminada a tenir en el seu centre a les persones. El problema rau en què l’entorn d’aquestes entitats era, és i continua essent molt poc afavorida tant a nivell jurídic com polític.

ARXIU NARCÍS J. ARAGÓ

Sí, i tant! Tenint en compte el vostre currículum cooperatiu des dels anys seixanta...

Repartint la revista “Presència” amb la seva dona, a Ripoll el setembre de 1969

Núm. 279


20 Entrevista

Acabada la xerrada amb el matrimoni Ferrer Gironès - Pumarola (Pumi), ell m’acompanyà i mentre baixàvem amb l’ascensor vaig comentar-li que el motiu d’haver-li portat el llibre de Tona de l’any 2004 era perquè llegís la crida de l’aplec que ens havia fet el senyor Oriol Casasses Simó, ja que ell ens l’havia fet l’any 1997. Vaig explicar-li que vam anar a fer la invitació oficial al senyor Casasses, aquest va comentar que la desgràcia més grossa que havien tingut a la família va ser la pèrdua d’una filla per accident de muntanya durant una excursió: em vaig dopar amb feina per superar el trauma- va confessar-me. Ja sé què és això –em va respondre en Ferrer i Gironès- quan em varen declarar el càncer em vaig tancar a casa amb l’aire condicionat i durant l’estiu vaig escriure el llibre El gran llibre per la independència. Mil raons a favor de les llibertats de Catalunya (1462-2005.; que, precisament, va ser editat per Columna i presentat aquest Sant Jordi.

Així, considereu que per davant de tot una cooperativa ha de ser una empresa que tingui bons rendiments econòmics? F.F.: I tant! L’única manera que els somnis utòpics destinats a la societat tinguin possibilitats de realització és que hi tingui viabilitat econòmica. En tot moment, s’ha de somniar molt però tocant de peus a terra me’n recordo encara quan l’any 1965 la barriada de Torre Gironella que en aquell moment pràcticament només hi havia barraques d’autoconstrucció i no tenia aigua, vàrem aconseguir portar-n’hi fent tres fonts públiques connectades a la xarxa general de Girona. D’aquestes fonts l’administració d’aleshores va córrer amb la despesa de fer la rasa i la resta l’aportaren els socis cooperativistes, que ja s’havien agrupat en una cooperativa de queviures.

Va durar aquesta cooperativa de queviures? En el cancell ens acomiadem, ell anava una estona a l’ajuntament, i jo per la meva part me’n vaig anar a la llibreria Les Voltes a comprar el seu llibre.

Núm. 279

F.F.: No massa. Només fins que varen arribar els vents d’urbanitzar aquesta zona i s’oferiren pisos dispersats en diferents punts als seus membres, que en deixar


Entrevista 21

de viure al barri, va significar la fi de la cooperativa de consum. També haig de dir que entremig no hi faltava el cacic de torn.

F.F.: Que va! Durant molt de temps, quan algú et demanava el tema cooperativista i li preguntaves el perquè, et solia dir que el "profe" li havia manat fer un treball sobre aquest tema. No ens enganyem, ho feia per encàrrec no per estar-ne motivat o sensibilitzat.

Dieu que considereu molt important que s’obtingui beneficis en una cooperativa...

JULIÀ MORALES

El jovent té coneixement del què és una cooperativa?

F.F.: Sí, per exemple, a la cooperati- Foto de família amb un ruc català. Romanyà, 2004 va Delta gràcies a la bona gestió durant molts anys actualment te un valor de 50 milions de les antigues pessetes... A les entitats si hom vol deixar la presidència, si està sanejada financerament és molt més fàcil trobar el candidat substitut.

D’on neix el vostre interès en promoure la construcció d’habitatges? F.F.: Prenc una cita de Le Corbusier: la casa és una màquina de viure. Des dels anys seixanta la meva preocupació ha estat que aquesta màquina de viure arribés a tothom, acomplint el que més tard ha esdevingut un dret fonamental.

Us vàreu adonar que a l’homenatge hi havia gent d’arreu del país i de totes precedències? Pumi: Sí, la varietat va ser el més bonic, el més agradable, perquè era transversal políticament, divers geogràficament i variat professionalment. Eren persones que en el transcurs de la vida s’havia connectat per diferents raons i que en l’oportunitat de l’homenatge es varen retrobar. La festa - trobada va donar-nos aquesta oportunitat. També ens va demostrar que al llarg dels anys tenim amics escampats arreu.

Cooperació Catalana


22 IX Premi APB

“El conreu transgènic és un procés artificial fora natura que no funciona”

L

a conferència sobre Riscos i problemàtica dels aliments trangènics, a càrrec d’Albert Ferré, membre actiu de l’Associació Transgènics Fora i soci de la cooperativa de consumidors d’aliments agrobiològics, La Germinal, va ser l’activitat central de l’acte de lliurament del IX Premi Albert Pé-

genètica s’iniciaren fa 30 anys als Estats Units d’Amèrica amb l’objectiu de cercar matèria primera, en aquest cas gens, per a poder seguir funcionant i obtenir més beneficis. Coincidiria amb la globalització econòmica i les fusions de grans multinacionals. Més tard els seus interessos es traslladarien a Europa. Un transgènic o organisme manipulat genèticament és un producte de laboratori; la tecnologia genètica aïlla segments d’un gen i els incrusta en gens d’altres espècies, de manera que una llavor transgènica porta integrat un pack genètic artificial. Ferré va anunciar que a Espanya i Catalunya hi ha setze mil hectàrees cultivades amb blat de moro transgènic.

rez-Bastardas d’articles periodístics de coneixement i defensa del medi ambient. Aquesta conferència i el lliurament del Premi va tenir lloc a la sala d’actes de la Fundació Roca i Galès, el passat 9 de juny, a les 7 h de la tarda. Després de les paraules de benvinguda de Joan Josep Gonzàlez, actual President de la Fundació Roca i Galès, Albert Ferré va començar la seva intervenció que tenia com a objectiu aclarir què és un organisme manipulat genèticament, com i quan comença la investigació i desenvolupament d’aliments transgènics i quins són els problemes que genera el seu conreu i consum. L’activista va explicar com les primeres investigacions en indústria Núm. 279

Els problemes i conseqüències de la manipulació genètica de llavors i plantes, i del seu cultiu són de l’ordre medi ambiental, sanitari i social. Tal com exposà Albert Ferré, a nivell medi ambiental el seu cultiu modifica l’estructura genètica de la planta – p. ex. per pol·linització - i contamina el sòl; a nivell sanitari s’ha contrastat que alguns aliments transgènics afecten al sistema immunològic i al tub intestinal de persones i animals; i, a nivell social, representa un model industrial d’alimentació intensiu que desbanca al conreu tradicional per una banda, i que es basa en la deslocalització per una altra. Finalment, Ferré va presentar l’entitat Transgènics Fora, de la qual és membre actiu com una xarxa de persones, cooperatives i entitats ecologistes estesa a Catalunya

des de fa dos anys i que té per objectiu difondre els inconvenients d’aquest tipus de cultiu, i vehicular accions i manifestacions per promoure una alternativa basada en aliments locals, de cultiu ecològic, local, sense pesticides ni insecticides, enfront els conreus d’organismes modificats genèticament que contaminen, deslocalitzen i deixa el consum alimentari en mans de multinacionals. Proposen l’alternativa de cooperatives de consum / producció. També reivindiquen el compliment de la normativa europea que obliga a enunciar en el seu etiquetat l’origen transgènic de la producció en gra a partir de contenir un 1 % transgènic, i que al nostre país no es compleix. Després de la conferència, Núria Esteve, patrona de la Fundació Roca i Galès va llegir l’acta del jurat que atorgava el Premi Albert Pérez-Bastardas, dotat amb 650 euros, a l’article “A propòsit de la lentitud. Reflexions pausades sobre els moviments Slow Food i CittaSlow”, de Jordi Romero-Lengua, publicat a Cooperació Catalana, 277 de maig de 2005 i consultable al web www.rocagales.org. El Veredicte del jurat també estableix que alguns articles finalistes poden ser publicats a la revista Cooperació Catalana, sota el criteri del seu Consell de redacció i sempre amb l’autorització dels autors. Després del lliurament del Premi tots els assistents a l’acte van celebrar la IX edició del Premi Albert PérezBastardas prenent una copa de cava cooperatiu.

Agnès Giner


Ciriec 23

Emprenedors, economia social i democràcia econòmica El Palau de Jabalquinto, seu Antonio Machado de la Universitat Internacional d’Andalusia a Baeza, va acollir durant els dies 2 i 3 de juny les X Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa. Les jornades, organitzades pel Ciriec-Espanya amb la Universitat de Jaén i Cepes-Andalusia, van reunir 150 participants, entre investigadors en economia social, representants del sector i de diferents Administracions Públiques. Dos dels principals plats forts del programa foren la presentació de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social i del portal a Internet de la revista científica Ciriec-Espanya, revista de economia pública, social i cooperativa (www.uv.es/reciriec).

A

mb el títol d’Empr enedors, economia social, democràcia econòmica, les jornades es centraren en dos dels puntals de les entitats d’economia social: el caràcter emprenedor de les persones que la composen i la gestió democràtica.

Acte d’inauguració Les jornades foren inaugurades pel director general de l’Economia Social, del Treball Autònom i del Fons Social Europeu, Juan José Barrera, i la directora general d’Economia Social i Emprenedors de la Junta de Andalusia, Ana Barbeito, juntament amb els presidents de Cepes- Andalusia i Ciriec-Espanya, Antonio Romero i José Luis Monzón, respectivament, i el vicerector d’Investigació de la Universitat de Jaén, Reyes Peña. Antonio Romero va destacar el ritme de creixement de les emNúm. 279


24 Ciriec

en un escenari de globalització: l’experiencia italiana. Segons Alberto Zevi, en els darrers anys les cooperatives han crescut en número però també en mida, cobrint pràcticament tots els sectors d’activitat. Amb el desenvolupament de les cooperatives augmenten també les seves responsabilitats. Segons Zevi, aquest salt en quantitat i mida imposa una atenció més important a l’excel·lència i responsabilitat social de l’empresa cooperativa.

preses d’economia social a Andalusia, més d’un 20% anual, i va parlar dels avantatges que té el fet que l’Administració, els investigadors i les empreses romanguin units en la promoció d’aquesta forma d’emprendre: Com més units estiguem, -va dir el president de Cepes-Andalusia- més avançarem en els valors que defensem. Hem de seguir enviant un missatge fresc i nou a la societat. Continuar entusiasmant a la gent per a que segueixi aquest camí. Per a Juan José Barrera el lema de les jornades fou molt apropiat, ja que l’economia social es caracteritza pel caràcter emprenedor de persones que tenien dificultats i que veuen els avantatges de les empreses d’economia social com la participació i la democràcia en la gestió de l’empresa”. A més a més, Barrera va destacar que les empreses d’economia social sempre s’han caracteritzat per practicar la responsabilitat social, un tema del que se’n parla molt darrerament. El vicerector de la Universitat de Jaén Reyes Peña va destacar la importància del cooperativisme a la província de Jaén. La Universitat de Jaén, amb només 12 anys d’existència, te el repte de formar els seus alumnes en els valors i les eines de gestió més adequades per Núm. 279

a les empreses d’economia social de la regió, de manera que poden guanyar en qualitat i ser més competitives. Ana Barbeito va agrair al CiriecEspanya la celebració a Jaén de les jornades i va recordar que Andalusia és la primera regió d’España en nombre d’empreses d’economia social i en el nombre d’ocupats en aquestes. D’altra banda Barbeito va afirmar que cal acabar amb la idea que en un mercat obert només poden competir les empreses mercantils ja que a Andalusia ens hem proposat crear empreses d’economia social competitives, innovadores, tecnològiques, però també socialment responsables. Per això la Junta d’Andalusia ajuda a l’economia social, sobre tot a projectes competitius, viables, fugint del subsidi i sobre la base de l’augment de la productivitat i no de la pèrdua de la qualitat de l’ocupació.

Més cooperatives i més grans Després de l’acte inaugural, el professor Alberto Zevi, administrador delegat de la Compagnia Financiera Industriale i director del Centro de Estudios Legacoop, va pronunciar la conferencia inaugural Emprenedors i economia social

Al llarg de la tarda van tenir lloc dues taules rodones, una sobre polítiques de foment de l’economia social, que va presentar Juan José Barrera, i una altra sobre experiències empresarials, moderada por José Ariza Reyes, Director de la Escola Andalusa de l’Economia Social. Barrera va donar el seu recolzament total a la creació de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social i va anunciar la propera convocatòria del Consell per al Foment de l’Economia Social. El director general va repassar algunes de les principals magnituds que demostren la creixent importància del sector. Per la seva banda, el president de Cepes, Marcos de Castro, va agrair les aportacions de la universitat en el terreny de la conceptualització i avaluació de l’economia social. No obstant, va demanar un nou enfocament en la investigació que tingui com objectiu l’anàlisi dels problemes socioeconòmics de la societat en conjunt per, des del prisma de l’economia social, fer veure als ciutadans les respostes que dóna l’economia social a aquests problemes, de manera que la ciutadania comprovi els avantatges de crear o pertànyer a empreses d’economia social. La professora de la Universitat de Jaén, Adoración Mozas, principal organitzadora de las jornades, va presentar la ponència Emprenedors, desenvolupament i innovació en l’economia social, estudi que conclou que les entitats d’econo-


Ciriec 25

clou també un potent motor de cerca d’articles per paraules claus, temes o autors, entre d’altres. Per altra banda, la revista del CiriecEspanya és indexada a dues de les principals revistes científiques d’economia internacionals, com l’Econlit (de l’American Economic Associations) i la IBSS (de la London School of Economics and Political Science).

Assemblea general del Ciriec-Espanya

mia social es poden considerar agents de canvi i transformació socioeconòmica en el medi rural. El director de la oficina de Brusel·les de la Confederació de Cooperatives Italianes, Enzo Pezzini, va oferir la perspectiva europea del tema: el moviment cooperatiu europeu està tenint un recolzament com mai l’havia tingut fins ara i segons Pezzini, és degut en bona mesura a la organització amb la que el moviment cooperatiu s’ha dotat al llarg de molts anys a nivell internacional, i la última expressió de la qual és la recent creació de Cooperatives in Europe.

Observatori Espanyol de l’Economia Social La jornada del dia 2 va concloure amb la presentació de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social, a càrrec de José Luis Monzón. L’Observatori és una iniciativa del Ciriec- Espanya para avaluar permanentment l’economia social a España, a partir d’una rigorosa delimitació teòrica del seu àmbit i utilitzant normes internacionals de comptabilitat. L’Observatori serà decisiu par a avaluar l’impacte de l’economia social en la solució de problemes de rellevància social i econòmica, contribuint a la seva consolidació com sector institucio-

nal clau de l’economia i la societat espanyoles. Durant la jornada del dia 3 va tenir lloc la presentació de comunicacions i línies d’investigació, així com una taula rodona sobre la docència i la investigació de l’economia social al país. Amb més de 50 comunicacions presentades es confirma l’interès del món científic per l’economia social. Ciriec-Espanya preveu publicar ben aviat les comunicacions en un CD.

Nou portal a Internet de la revista Ciriec- Espanya Les jornades van concloure amb la presentació del portal a Internet de la revista Ciriec- Espanya, revista de economia pública, social i cooperativa a www.uv.es/reciriec. El portal permet descarregar en format Pdf els articles de la revista tal com han estat publicats en l’edició impresa, des del núm. 31, de juliol de 1999 fins el darrer número publicat però ja estan treballant intensament en la digitalització i muntatge dels primers números. El web també permet consultar quins temes considera el consell de redacció com preferents pels propers números, i les instruccions per a la presentació d’originals. In-

El mateix dia 2 de juny, just abans de la inauguració de les Jornades, Ciriec-Espanya havia celebrat la seva Assemblea General Ordinaria. El seu president José Luís Monzón va destacar com principals activitats del Ciriec de l’any passat el principi de l’elaboració d’un informe memòria de l’economia social pel 2004 i la participació en el XXV Congrés Internacional del Ciriec celebrat a Lió, a més a més de la posada en marxa de l’Observatori espanyol de l’economia social. Monzón també va anunciar l’aprovació, per part de la Direcció del Ciriec-Internacional de la celebració a Espanya del XXVII Congrés Internacional del Ciriec, que serà l’any 2008. La XXVI edició se celebrarà a Istanbul el juny de 2006. Així mateix, el Consell de Direcció de Ciriec-Espanya va designar a José M. Pérez de Uralde -actual director de Fundibes- nou vicepresident de Ciriec-Espanya. D’altra banda, l’Assemblea va felicitar a Juan Francisco Julià per la seva recent elecció com rector de la Universitat Politècnica de València. Julià és soci fundador de Ciriec-Espanya i un dels principals impulsors del foment i de la investigació de l’economia social a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

José Juan Cabezuelo Ciriec-Espanya

Núm. 279


26 Economia social

Fsmed Un pont invisible travessa el Mediterrani D’ençà que el 2001 va tenir lloc a la ciutat brasilera de Porto Alegre el I Fòrum Social Mundial, s’han celebrat moltes trobades internacionals d’aquest tipus, tant en aquella població com a Quito, Mumbai o Londres. Però no va ser fins al mes passat que Catalunya va acollir un encontre d’aquestes característiques. Concretament, del 16 a 19 de juny, a Barcelona es va celebrar el I Fòrum Social Mediterrani, una nova fita del procés de fòrums regionals impulsat pel Consell Internacional del Fòrum Social Mundial.

O

rganitzat per un reduït nucli de persones procedents d’entitats vinculades al món sindical (Confederació General del Treball, Intersindical Alternativa de Catalunya, Federació de Treballadors de Catalunya), de la cooperació (Entrepobles, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Sodepau), de la lluita pels drets nacionals (CIEMEN) i d’altres, el Fòrum Social Mediterrani (Fsmed) ha costat tres llargs anys de preparació i ha sofert un parell d’ajornaments, la qual cosa dóna la mida de l’enorme dificultat que comporta muntar aquesta mena d’esdeveniments. Democràcia i Islam, l’art com a eina de transformació social, el conflicte palestí, el treball de les dones, la sobirania alimentària, la diversitat lingüística, la lluita contra les privatitzacions, els fenòmens migratoris, el feminisme a Algèria, salut i globalització, resistències contra el neoliberalisme a l’Àfrica, militarització, seguretat i noviolència, l’autogestió, el dret a l’habitatge o la lluita camperola a Egipte,

Núm. 279

per esmentar-ne uns quants, són alguns dels 200 tallers i seminaris que van ocupar tots els racons del recinte de la Fira de Barcelona al llarg de tres dies. D’una manera o altra, la majoria remetien a un d’aquests tres grans eixos temàtics: la denúncia de les nefastes conseqüències de les polítiques neoliberals al Mediterrani, la defensa dels drets humans i el rebuig a l’ocupació militar i l’imperialisme. A tots aquells actes hi hem d’afegir nou conferències centrals entorn dels eixos esmentats, on van participar experts com el belga Ricardo Petrella (una autoritat mundial sobre els problemes de l’aigua), l‘activista i periodista algeriana Salima Ghezali, l’egipci Samir Amin (un dels economistes crítics més importants del moment) o el líder camperol francès José Bové, a més d’assemblees de dones i del moviment antiguerra, diferents trobades sectorials (de grups de solidaritat amb el Sàhara o amb el poble palestí, de camperols i de grups d’immigrants, etc.), tot plegat amanit amb exposicions, projecció de pel·lícules, animació, teatre i actuacions musicals.

Finalment, l’Fsmed es va tancar amb dos actes igualment rellevants. A mitja tarda del dissabte, els debats dins el recinte firal se suspenien perquè tothom pogués participar en una acolorida manifestació que va recórrer els carrers de Sants sota un lema que sintetitzava les principals aspiracions i crítiques tractades aquells dies portes endins: “En lluita per un mar de pau i de drets. No a la guerra, no a les ocupacions, no al neoliberalisme, no al patriarcat”. El segon acte tenia lloc l’endemà, diumenge, i va consistir en una maratoniana assemblea on uns quants centenars de representants de moviments socials van plasmar en un document una sèrie de compromisos d’acció conjunta per als propers mesos. De l’agenda comuna acordada destaquem la realització d’una campanya unitària per boicotejar la cimera de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea i els països mediterranis, que tindrà lloc a Barcelona el novembre que ve; una jornada d’acció global per denunciar les violències contra les dones que es vol celebrar cada 25 de novembre i que enguany estarà


XAVIER FERRER

L’economia solidària impregna el Fòrum

dedicada a donar suport a les dones iraquianes empresonades arbitràriament pel nou règim i les forces ocupants; una jornada de mobilitzacions pels drets dels “sense papers” i per la lliure circulació de les persones que s’està preparant per al 18 de desembre, així com el compromís d’intensificar les mobilitzacions contra les guerres. En el document final també es va reflectir el rebuig a l’actual projecte de Constitució europea, però amb un redactat ambigu per tal de recollir tant la posició dels grups que demanen una altra Constitució com la d’aquells altres que la consideren innecessària. En conjunt, l’assistència a l’Fsmed es xifra en 400 organitzacions i unes 4.500 persones, si comptem delegats, públic, voluntaris, traductors i periodistes. Pel que fa a la seva distribució geogràfica, contrasta la nodrida assistència d’activistes del sud de França, d’Itàlia, del Marroc, dels Balcans i de Grècia en comparació de l’escàs nombre de catalans i espanyols. I més hauria augmentat la presència de representants d’organitzacions de la riba sud del Mediterrani si no

hagués estat perquè governs com el sirià van impedir alguns activistes de venir i perquè el Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol va denegar els visats a més de 400 membres de col·lectius de drets humans, ecologistes i feministes del Marroc, d’Algèria i Tuníssia, preocupat perquè, un cop aquí, algú s’hi volgués quedar.

Balanç agredolç Costa molt valorar globalment un esdeveniment tan polifacètic com el Fòrum. Des de la vivència personal, la valoració sempre dependrà del grau d’ajust entre les expectatives posades i i allò que finalment et trobes, i en això hi sol intervenir l’atzar. A més d’un la casualitat el devia fer vibrar perquè havia ensopegat amb una xerrada molt enriquidora, mentre a d’altres els reservava una decepció per una taula rodona caòtica, pamfletària o, simplement, suspesa a darrera hora. Sens dubte, el Fòrum va propiciar aportacions memorables com la d’una periodista iraquiana narrant amb el plor contingut les tortures patides per compatriotes seves a la presó d’Abu Grahim, o

L’economia solidària va jugar un paper rellevant en el Fòrum. La Xarxa d’Economia Solidària (de la qual la Fundació Roca i Galés és entitat membre) va col·laborar activament a organitzar-lo i va traslladar-hi la segona Jornada d’Economia Solidària, convertida en cinc seminaris que es van celebrar el dissabte, 18 de juny, tres al matí (consum responsable, desenvolupament personal i inserció laboral, comunicació alternativa i economia solidària) i els dos restants a la tarda (finances ètiques, l’economia solidària com a eina de canvi social). No hi ha dubte que l’assistència es va ressentir de la simultaneïtat d’actes (entre 20 i 50 persones, segons el seminari), però en contrapartida el fet que la jornada tingués lloc dins l’Fsmed va contribuir a obrir l’economia solidària a nous sectors. Per últim, els serveis necessaris per organitzar el Fòrum, com també el bar i el càtering, van ser contractats a empreses de l’economia solidària. Així doncs, a diferència dels fòrums socials europeus, l’Fsmed va apostar no sols en la teoria sinó també en la pràctica pel consum responsable. Per tres dies, el cafè de comerç just va substituir els productes de la Nestlé i el suc natural distribuït per alguna cooperativa catalana, la Coca-cola.

JGJ

Núm. 279


XAVIER FERRER

28 Economia social

com el debat entre feministes algerianes, les unes acèrrimament crítiques amb l’Islam i les altres convençudes que hi ha corrents de l’islamisme respectuosos amb els drets de la dona. També va passar que ponències tan suggeridores com la d’un activista sevillà explicant com una colla de vídues de 50 i 60 anys havien ocupat amb èxit un casalot a la capital andalusa per reclamar habitatges dignes, passessin pràcticament desapercebudes perquè no hi havia més de deu persones escoltant-lo o, més ben dit, intentant-ho, perquè la remor de veus barrejades de la desena d’actes simultanis va castigar els timpans dels assistents al llarg de tres dies. Des dels objectius marcats públicament pels organitzadors, el balanç també és agredolç. Pel cantó negatiu, cal ressenyar menys assistència de l’esperada, sobretot de la gent del país i de la resta de l’Estat esNúm. 279

panyol; comparativament van anar més catalanes i catalans als fòrums de Florència i París que a l’Fsmed de Barcelona. Aquesta baixa participació obeeix segurament a motius molt variats: desbordat per la logística de la trobada, el grup promotor n’hauria fet poca difusió; el preu per entrar al recinte o per muntar un taller o un seminari devia dissuadir una part de grups i activistes, als quals caldria sumar també aquells altres col·lectius que consideren inútils els fòrums o, en fi, per què negar-ho, el Fòrum s’ha fet en un període en què bona part del seu públic potencial, aquell sector de la ciutadania que fa poc sortia al carrer per protestar contra la guerra o contra el Pla Hidrològic, avui s’ha replegat a la vida privada, anestesiat pels canvis de govern. Pel cantó positiu, el Fòrum ha fet d’aparador a la riba nord dels greus problemes socials que patei-

xen les poblacions de la riba sud i ha permès encetar moltes relacions, tant bilaterals com multilaterals, entre organitzacions d’ambdues bandes, les quals en un futur poden fructificar en activitats conjuntes. Com no podia ser d’altra manera, l’Fsmed no ha aconseguit enderrocar el mur gairebé fisic que la Unió Europea ha alçat al Mediterrani per impedir les migracions i que l’estan convertint en el més gran cementiri marí del planeta, però almenys ha servit per esquerdar alguns murs mentals i començar a establir ponts de diàleg. Si voleu és un pas tímid, però convindreu que obligat, per construir a partir d’ara aquell mar de pau i de drets que cridaven els manifestants del Fòrum, en representació, sense saber-ho, de milions de persones d’aquest castigat Mare Nostrum.

Jordi Garcia Jané


Pensem-hi 29

Mestre Coromines al bell mig de l’entrada PI. D’antuvi, m’he quedat impressionat per l’abundor de tipus de pins que hi ha, i pel nombre de les diferents maneres d’anomenar un conjunt de pins. He après alguna cosa sobre hípica mallorquina, i he conegut l’expressió “espinyar-se els morros” i la deliciosa, encara que no gaire amable, de “Que se’ls espinyin!”, força equivalent a “Que es fumin!”, però, oi que sí?, molt més sonora.

U

na de les vanitats que em permeto de tard en tard és la de recomanar la lectura del Diccionari Etimològic de Joan Coromines. Puntualitzo: no la seva utilització, la necessitat de la qual habitualment s’imposa per si mateixa, sinó la seva lectura, el plaer de la seva lectura. Sembla mentida que un diccionari etimològic (nou volums, sense comptar-hi el suplement-índex) pugui ser llegit, a fragments, amb veritable plaer: de vegades, amb riure divertit i tot. Jo he fet molts cops aquesta recomanació: agafeu un qualsevol volum del Coromines i obriu-lo per qualsevol pàgina, absolutament a l’atzar, i llegiu, amb calma, allò que us hi trobeu. És molt probable que sigui divertidíssim. El mestre parla sovint en primera persona, exposa les seves opinions –de vegades demolidores- i n’explica els motius; pot transcriure-t’hi una rondalla popular –tot concretant-ne en quin poble la va escoltar i quan-, o copiar-te uns versos –clàssics o populars-. O pot fer-hi, sobre qualsevol tema, la relació de les opinions contràries a la que ell manté. Fins i tot és capaç, us ho

ben prometo, de posar-vos-hi una recepta de cuina amb tots els ets i uts, amb menció explícita del nom de la persona que la li va donar, i de la data i el lloc en què ho va fer. Feu-ne la prova: us ho passareu pipa. I, tanmateix, he de confessar que aquest consell, que jo dono, jo mai no ho havia seguit estrictament al peu de la lletra. Vull dir, això d’obrir per les bones un dels seus volums i posar-m’hi a llegir. A mi, el que m’havia passat moltes vegades era, senzillament anar a buscar alguna informació concreta, i passar-me una estona immensa llegint, a més a més, tot d’altres assumptes, interessantíssims o divertidíssims, que m’hi anava trobant pel camí. I mai no m’havia semblat que hagués estat temps perdut, encara que, això sí, sempre m’havia quedat la recança de potser no jugar del tot net, car, de fet, jo mai no feia allò que gosava d’aconsellar als meus semblants. I així ha estat, ves per on, fins avui. Avui he agafat, sense mirar, el volum VI, i, en obrir-ho, m’he trobat

Però el més divertit ha estat quan m’he trobat a l’entorn de la variant “pinyol”. Jo sempre havia cregut entendre el que significava l’expressió “no valer un pinyol”. I sí que ho entenia, és clar, però no tant com jo em pensava. Resulta que a Mallorca “pegar un pinyol” significa el que el mestre defineix, tot correcte, com “conèixer carnalment”. I en saber-ho així, encara ens resulta més ric allò que diu l’encisadora i descarada Plaerdemavida a la seva senyora: “Na nòvia, com stau vós ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja·us és passada la dolor i la major pressa de la batalla: dolor que·t vinga als talons, no pots cridar aquell saborós ay! Gran delit és com se ou dir a les donzelles: senyal és, com tu calles, que ja t’as enviat lo pinyol, mal profit te faça si no t’i tornes!” I és que el professor Coromines ens demostra moltes coses. Per exemple, que seria bo de tornar a llegir el “Tirant”. I, sobretot, que sempre podem fruir una mica més les variants, els matisos, del nostre idioma. Santos Hernández Núm. 279


30 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 279

1. CHICO, Pablo; HERRERA, Pedro M. La Fiscalidad de las Emisiones Atmosféricas en España. Fundación Biodiversidad. 2003. Madrid 2. Col·lecció Apunts de Cooperativisme Agrari. Núm. 1. Aspectes Socials de les cooperatives agràries. Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. 1996. Barcelona. 3. Col·lecció Apunts de Cooperativisme Agrari. Núm. 2. Aspectes econòmics de les cooperatives agràries. Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. 1996. Barcelona. 4. Col·lecció Apunts de Cooperativisme Agrari. Núm. 3. Estudi del finançament de les cooperatives agràries amb secció de crèdit sota la perspectiva de la teoria dels costos de transacció. Fed. Cooperatives Agràries de Catalunya. 1996. Barcelona. 5. Col·lecció Apunts de Cooperativisme Agrari. Núm. 5. Direcció Estratègica de la Cooperativa Agrària. Fed. Cooperatives Agràries de Catalunya. 1996. Barcelona. 6. Cómo empezar? Cooperativas de Consumidores y Usuarios. HISPACOOP. 2001. 7. DE LA JARA, Fernando; CAPARRÓS, Antonio. Manual de Comptabilitat Informàtica amb gestió de l’IVA per a les Cooperatives, S.A.L. i S.A.T. Herramientas de Gestión, S. L. 1994. Madrid. 8. Economía Social y Género. Revista de la Economía Pública, Social y Cooperativa. Núm. 50. CIRIEC España. 2004. València. 9. FEIJÓO REY, Mª José. El personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (1986-1993). Generalitat de Catalunya.1995. Barcelona. 10. LAMM, Herman. El Moviment Cooperatiu a Suècia. Fundació Roca Galès.1977. Barcelona. 11. Libertad Sindical y Negociación Colectiva. OIT.1983.Ginebra. 12. Opiniones sobre la coeducación. Ed. Nova Terra. 1972. Barcelona. 13. Orientaciones del proyecto de la Ley General de Cooperativas. Ministerio de Trabajo y seguridad Social. 1986. Madrid. 14. Pinedes i les Brolles, Les. Quaderns del Camp Núm. 2. Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny. 1984. Sant Celoni. 15. Padres e hijos: relación en crisis. Ed. Nova Terra. 1971. Barcelona.

Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari d’estiu de la Biblioteca: Juliol: de dilluns a dijous de 9,30 a 13,30 h. Agost: tancat

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org


Biblioteca/Revistes 31

Retalls Agroles Boletín Informativo Agrupació Oleària Lleidatana. S. Coop. Ltda. Les Borges Blanques agroles@agroles.com www.agroles.com Butlletí informatiu en llengua castellana dedicat al tema del oli i de l’ametlla. Reproduïm el sumari: L’Assemblea general aprova els resultats d’Agroles al 2003/2004 i renova la meitat del Consell Rector. Reptes de futur. Garantia de Progrés. La Cooperativa de Cabacés torna a triomfar en el Concurs Románico Esencia 2004. També inclou tot un seguit de notícies breus, una secció de dues pàgines titulada Serveis Agroles, on informen d’ajudes, campanyes, verificacions, etc. Els articles sota els títols següents s’inclouen en aquest número: L’aposta d’Agroles pels mercats internacionals ja comença a donar resultats. El rec de suport de l’olivera. La sequera va marcar el mercat. Temps extrem sense conseqüències, de moment. Ni una flor fins a final de febrer. Al final de la publicació hi ha un directori de les cooperatives associades a Agroles.

Journal of Co-operative Studies UK Society for Co-operative studies Núm. 1. Abril 2005. Manchester www.co-opstudies.org coop-studs@fastmail.fm gillian@co-op.ac.uk Revista en llengua anglesa de la qual es publiquen tres números l’any. A part de l’Editorial, la revista té dues parts molt marcades de contingut, la primera i més extensa és la que la formen quatre articles sota els títols següents: El desenvolupament de la Unió de crèdit. Els tipus de factor que van contribuir a l’expansió de la unió de crèdit als Estats Units, a Irlanda i Gran Bretanya. L’anàlisi de la utilització que fa la unió de crèdit, de les mesures de compromís de Craig. Els Principis Cooperatius com a “mesures d’acció” i el que significa la seva articulació per al futur cooperatiu. L’intent d’aconseguir un soci més actiu i estimular les noves generacions de cooperadors. L’altra part la formen tres ressenyes de llibres publicats l’any passat.

Vida Cooperativa Revista mensual del cooperativisme valencià Núm. 264. maig 2005 Catarroja (l’Horta sud) Revista mensual on la majoria d’articles són en llengua castellana. En la secció sota el títol Actualitat valenciana hi trobem els articles següents: Consum crea un Pla Estratègic fins a 2007 d’inversions i obertura de botigues. Vicent Comes ,reelegit president de FEVECTA en el 5é. Congrés celebrat a València. Quin paper juguen les seccions de crèdit en el sector agrari valencià? La cooperativa agrària Coarval ja és propietària de Moasa. A l’Actualitat Estatal: Qualitat i tradició per elaborar el millor vi de del Somontano. Opinió i Gestió: Un altre exercici diferent, per José María Planells, director general d’Anecoop. L’Entrevista a Vicent Ferrer responsable de l’administració de Tadel S. Coop. V. A l’Enquesta diferents persones relacionades amb les cooperatives responen a la següent pregunta: Davant el creixement de la competència ,quines millores en processos de comercialització adopta la cooperativa? A les Nostres Cooperatives parlen de la cooperativa Cofosa i el Personatge el dediquen a Dídac Navarro, seleccionador Nacional de ciclisme de pista, amb una trajectòria familiar molt lligada al cooperativisme.

Elisenda Dunyó Núm. Núm. 279


La

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca el

14è Premi Periodístic Jacint Dunyó • Podran optar a aquest premi tots aquells treballs que tractin sobre la teoria o història del cooperativisme així com d’experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu. • Els articles hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (uns 2100 caràcters per pàgina) mecanografiats. • Els treballs han de ser inèdits i escrits en català. • Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles. • La dotació d’aquest premi és de 650 € per l’article guanyador, i de 300 € al considerat segon. • El termini de presentació dels articles finalitzarà el 24 de setembre de 2005. • El jurat el formaran: Núria Esteve, Rafael Ricolfe, Francesc Vernet, Ramon Llenas, Jordi Maluquer i actuant com a secretària, Agnès Giner. • El veredicte del jurat es farà públic en el número de desembre de Cooperació Catalana.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana a partir de la publicació del veredicte. • Només caldrà presentar una còpia del treball, sense signar, que anirà dins un sobre tancat. Amb el treball s’hi adjuntarà un altre sobre tancat que només portarà escrit el títol de l’article, i dins d’aquest segon sobre es posaran les dades personals de l’autor i el títol de l’article. • Els articles també es podran presentar per correu electrònic a l’adreça: cc@rocagales.org adjuntant dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre anomenat “dades+titol article.doc” que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts.

JACINT DUNYÓ I CLARÀ (1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des del seu inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

(Cooperació Catalana) Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org - www.rocagales.org

Cooperaciocatalana 279