25 anys treballant per la pau by FundiPau

25 ANYS TREBALLANT PER LA PAU 25 Aﾃ前S TRABAJANDO POR LA PAZ 25 YEARS WORKING FOR PEACE

1983 - 2008

25 ANYS TREBALLANT PER LA PAU 25 Aﾃ前S TRABAJANDO POR LA PAZ 25 YEARS WORKING FOR PEACE

1983 - 2008

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................

2. CRÒNICA D’UN QUART DE SEGLE ..................................................................

3. FENT BALANÇ: SI VIVIM EN UN MÓN DINÀMIC, LA PAU ÉS POSSIBLE ....

4. 25 ANYS DE TREBALL PER LA PAU ................................................................

ÍNDICE 1. PRESENTACIÓN ...............................................................................................

2. CRÓNICA DE UN CUARTO DE SIGLO ..............................................................

3. HACIENDO BALANCE: SI VIVIMOS EN UN MUNDO DINÁMICO, LA PAZ ES POSSIBLE ..........................................................................................

4. 25 AÑOS DE TRABAJO POR LA PAZ ................................................................

INDEX

1. INTRODUCTION ................................................................................................

2. CHRONICLE OF A QUARTER OF A CENTURY .................................................

3. CREATING BALANCE: IF WE LIVE IN A DYNAMIC WORLD, PEACE IS POSSIBLE ...........................................................................................

4. 25 YEARS OF WORK FOR PEACE ................................................................

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

1. PRESENTACIÓ En els darrers 25 anys han succeït moltes coses. La supressió, a Espanya, del servei militar obligatori. La prohibició, per iniciativa de la societat civil i a escala mundial, de les mines antipersones i de les bombes de dispersió. La mobilització de milions de ciutadans contra la guerra amb un paper protagonista, en l’àmbit mundial, per a Catalunya. L’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei del foment de la pau i de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). La progressiva exigència ciutadana de control del comerç d’armes. La creació del Tribunal Penal Internacional... I la Fundació per la Pau ha participat, de formes ben diferents, en tots aquests processos. En molts casos hem actuat amplificant la veu d’una bona part de la ciutadania. Si el realisme ens fa reconèixer la persistència de la violència, hem de reconèixer també l’aparició de noves i eficaces dinàmiques socials inspirades en la noviolència, la cooperació, el diàleg i la participació ciutadana. La cultura de pau, basada en la noviolència, el diàleg i la cooperació, s’alça com a alternativa necessària, però seríem il·lusos si penséssim que una pressió encara dèbil i intermitent causarà ara mateix tots els canvis necessaris. Cal més compromís i temps. A l’hora de commemorar els 25 anys de la nostra entitat, ens hem preguntat què celebrem si encara hi ha tantíssima violència. I la resposta és que celebrem la constància que ens ha permès treballar de manera sostinguda; la consecució de resultats que demostren la importància i la força que pot arribar a tenir l’opinió pública quan emergeix organitzadament. Celebrem també la fidelitat a una idea inicial i a un tarannà que té com a característica irrenunciable la independència, que no significa ni neutralitat ni equidistància. Finalment celebrem una convicció: les persones construirem la pau. Aquest llibre que ara teniu a les mans vol ser un testimoni modest de la feina feta per la Fundació en aquest quart de segle, però no ho podíem fer d’una manera aïllada, sense tenir en compte els esdeveniments que

configuraven el context polític i social de cada moment. Esdeveniments que en molts casos han inspirat, motivat i mobilitzat les actuacions i les decisions de la Fundació per la Pau. Igualment, totes les actuacions de la Fundació han estat i estan animades per una finalitat definida com a única en el text fundacional: col·laborar en la creació i l’emergència d’una opinió pública lúcida, informada i activa que pressioni democràticament a favor de la pau. Pensem que hem estat fidels a aquella definició inicial. Des de la independència política, que no té res a veure amb una asèptica equidistància, hem treballat per difondre els valors de la cultura de pau i divulgar nous conceptes i noves anàlisis que facilitin la comprensió de la realitat. I ho hem fet exigits tant pel necessari rigor intel·lectual com per la voluntat de mobilitzar l’opinió pública; d’aquí la nostra insistència en el treball de les campanyes. Probablement l’opinió pública és el factor més decisiu per provocar els canvis necessaris per a la implantació progressiva de la cultura de pau. El treball desenvolupat ens ha exigit i alhora ens ha permès inserir-nos sòlidament en la xarxa internacional d’entitats que treballen per la cultura de pau. Hem recollit iniciatives internacionals i les hem traslladat a la nostra ciutadania, però també iniciatives nostres han fet el camí invers. Fa 25 anys un bon nombre de ciutadans respongueren a una crida que continua viva. Una crida a treballar plegats per la implantació d’una cultura inèdita: la cultura de pau. Proposem la responsabilització directa de cada ciutadà i oferim la Fundació per la Pau com un instrument canalitzador de la pressió democràtica que entre tots podem exercir. Moltes gràcies a totes i a tots pel vostre suport incondicional!

Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau 7

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

2. CRÒNICA D’UN QUART DE SEGLE En aquesta crònica recollim alguns dels esdeveniments històrics més rellevants relacionats amb els conflictes i la pau que han marcat el darrer quart de segle de la història de la humanitat.

Any

Esdeveniments històrics

1983

El mateix any que va néixer la Fundació per la Pau, el president nordamericà Ronald Reagan va llançar la seva Iniciativa de Defensa Estratègica, coneguda popularment com a “Guerra de les Galàxies”. Aquell any, Reagan va anomenar per primera vegada la URSS “imperi del mal” i va impulsar una política d’intervencions militars per enderrocar règims marxistes a països del Tercer Món. Per la seva banda, la Unió Soviètica també va anunciar la instal·lació de nous míssils en resposta a les amenaces de Reagan.

1984

Aquell any, el Regne Unit va abandonar la UNESCO per discrepàncies amb la tasca d’aquesta organització, principalment a causa de l’informe McBride “Veus múltiples. Un sol món”. Els Estats Units també van anunciar la seva retirada de l’organització, que farien efectiva l’any següent, juntament amb Singapur. El Regne Unit es va reincorporar a l’organització el 1997, els Estats Units ho van fer el 2003 i Singapur el 2007.

Premi Nobel de la Pau Lech Walesa Polític polonès, fundador del sindicat Solidaritat i president de Polònia entre el 1990 i el 1995. Per la seva lluita a favor dels drets humans durant el règim prosoviètic.

Desmond Tutu Bisbe de Sud-àfrica. Pel seu treball contra l’apartheid

Després de molts debats, el dia dels Sants Innocents es va publicar al BOE la llei que regulava el dret a l’objecció de consciència al servei militar a l’Estat espanyol. Pel seu caràcter restrictiu del dret a l’objecció, el Defensor del Poble va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. A finals del 1987, el Tribunal Constitucional va validar plenament la llei. Aquell mateix any, la Unió Soviètica, en plena cursa armamentística, va desplegar míssils SS-20 a l’Alemanya Oriental. A Catalunya es va celebrar la primera edició de la Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.

1985

Mikhail Gorbatxov es va convertir en president de la Unió Soviètica i la seva política de perestroika va fer que Reagan fes un gir en la seva política exterior. Els Estats Units i la URSS van reprendre el diàleg per iniciar negociacions sobre el desarmament nuclear i espacial després de quatre anys de guerra freda.

International Physicians for the Prevention of Nuclear War Organització mèdica internacional fundada el 1980 per metges soviètics i americans. Per la prevenció de la guerra nuclear i dels conflictes armats.

1986

Declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Elie Wiesel Escriptor nord-americà d’origen romanès, supervivent dels camps de concentració nazis. Pels relats de la seva experiència personal i el seu treball pràctic en la causa de la pau.

A Suècia, el primer ministre del país, Olof Palme, va morir assassinat mentre passejava amb la seva dona. Palme va ser un gran defensor del pacifisme i va treballar per afavorir la distensió entre els dos blocs. A la central nuclear de Txernòbil (ara Ucraïna) es va produir l’accident nuclear més greu de la història. La pluja radioactiva va arribar fins a 9

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

zones dels Estats Units, el Regne Unit i Escandinàvia El líder palestí Yasser Arafat va acceptar la Resolució 242 de l’ONU, que suposava el reconeixement del dret a l’existència de l’Estat d’Israel. A l’Estat espanyol, el 12 de març es va convocar un referèndum sobre la permanència del país a l’OTAN. Aquesta convocatòria va ser controvertida perquè, abans d’entrar al govern, el PSOE, presidit per Felipe González, s’havia manifestat en contra de la permanència. El 52,5% dels votants va dir que “sí” enfront del 39,8% que va votar en contra. El “no” va triomfar a Catalunya, Navarra, el País Basc i les Canàries. Aquell any, al País Basc va néixer la Coordinadora Gesto por la Paz, que aglutinava les diverses iniciatives i concentracions silencioses que començaven a fer visible i organitzar el rebuig a la violència.

1987

El 19 de juny es va produir a l’hipermercat Hipercor de Barcelona un dels pitjors atemptats terroristes perpetrats per ETA, en el qual van morir 21 persones i més de 45 van resultar ferides. El 9 de desembre va esclatar la primera intifada a Cisjordània i Gaza contra l’ocupació israeliana. El mateix mes de desembre, Ronald Reagan i Mikhail Gorbatxov van signar el Tractat d’Eliminació de Míssils Nuclears de Mitjà i Curt Abast. Per primera vegada a la història s’assolia un tractat que reduïa en la pràctica els arsenals nuclears de les superpotències.

Óscar Arias Sánchez Advocat, filòsof, empresari i polític, actual president de Costa Rica, càrrec que ja va ocupar entre el 1986 i el 1990. Pel seu impuls a les negociacions de pau a l’Amèrica Central.

Federico Mayor Zaragoza va ser escollit director general de la UNESCO, on donaria un fort impuls a la promoció de la cultura de pau.

1988

El 15 de gener va morir a Dublín Sean McBride, periodista, advocat i polític, cofundador d’Amnistia Internacional, president de l’International Peace Bureau (1974-1985) i premi Nobel de la pau el 1974. El mes de març es va signar a Sapoá, a Nicaragua, un acord d’alto el foc entre el Govern sandinista i la Contra i es van presentar programes per a la pacificació del país. El juliol d’aquell mateix any, l’Iraq i l’Iran també van signar la pau després de vuit anys d’una intensa guerra que, amb armes procedents de diversos països occidentals, va suposar la mort d’un milió de persones. L’agost, l’activista i pacifista birmana Aung San Suu Kyi va fer el seu primer míting a favor de la democràcia a Birmània. Malauradament, el mes de setembre es va produir un cop d’estat al país i es va instaurar una dictadura militar que encara perdura. El 15 de desembre, l’ONU va reconèixer l’Estat palestí. Aquell any un grup de dones israelianes va organitzar una concentració silenciosa contra l’ocupació de Palestina. D’ençà d’aleshores, les concentracions es van anar expandint i van donar pas al naixement del

Forces de Manteniment de la Pau de les Nacions Unides, més coneguts com a Cascos Blaus. Per la seva participació en missions de pau en nombrosos conflictes des de 1956.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

moviment feminista i pacifista Dones de Negre, que posteriorment també va ser molt actiu en el conflicte dels Balcans.

1989

En l’àmbit estatal, ETA va declarar la seva primera treva unilateral i va anunciar l’inici d’una taula de negociació amb el Govern espanyol a Alger. Naixien així les “converses d’Alger”. El 4 de juny, a la Xina, diverses manifestacions liderades per estudiants per reclamar la democràcia van ser reprimides de forma violenta per l’exèrcit xinès a la plaça de Tiananmen, on van morir gairebé 5.000 persones i 10.000 van resultar ferides. Aquesta acció va posar fi a les mobilitzacions populars que havien començat el 15 d’abril.

El catorzè Dalai Lama, Tenzin Gyatso Líder religiós i polític tibetà. Per la seva resistència constant a l’ús de la violència en la lluita de la seva gent per recuperar la llibertat.

El 9 de novembre va caure el mur de Berlín, símbol de la guerra freda. El 16 de novembre les forces armades del Salvador van assassinar sis capellans jesuïtes i dues treballadores a la seva residència de la Universitat Centreamericana de San Salvador. Entre els assassinats hi havia el rector de la UCA, Ignacio Ellacuría, i el director de l’Instituto de Derechos Humanos de la universitat, Segundo Montes. El Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) i altres col·lectius van llançar l’estratègia de la insubmissió davant de l’inici de la regulació de la prestació social substitutòria (PSS), l’alternativa obligatòria que la llei marcava als joves que es negaven a fer el servei militar. A finals d’any hi va haver els primers consells de guerra, amb sentència de presó per als primers insubmisos.

1990

L’11 de febrer el líder sud-africà Nelson Mandela va ser alliberat de la presó de Ciutat del Cap, després de 27 anys de captiveri. Uns dies més tard, per primera vegada en 30 anys, va tenir lloc a Johannesburg una assemblea general del Congrés Nacional Africà (ANC) de Nelson Mandela. L’agost va esclatar la crisi entre l’Iraq i Kuwait quan l’exèrcit iraquià va envair aquest emirat en un atac molt ràpid sense trobar gairebé cap resistència.

Mikhail Gorbachov President de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques des del 1989 fins al 1991. Pel seu important paper en el procés que va posar fi a la guerra freda.

El 21 de novembre la cimera de l’OSCE a París va proclamar oficialment la fi de la guerra freda.

1991

El mes de gener va començar la guerra del Golf, que va enfrontar l’Iraq i una coalició de forces liderades per l’exèrcit dels EUA. Els intensos atacs dels aliats van forçar la retirada de l’Iraq de Kuwait i la guerra va acabar el 28 de febrer amb la rendició iraquiana. Milers de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món es van manifestar contra aquesta guerra, també a Barcelona, on va néixer el Diari de la Pau, una iniciativa impulsada per un grup de periodistes per denunciar la guerra. L’ONU va votar unànimement una condemna a Israel pel tracte que aquest país dóna als palestins. A finals d’octubre es va inaugurar a Madrid la Conferència de Pau per al Pròxim Orient.

Aung San Suu Kyi Activista i líder de la Lliga Nacional per la Democràcia a Myanmar (Birmània). Per la seva defensa no violenta de la democràcia i els drets humans.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

L’1 de juliol es va dissoldre oficialment el Pacte de Varsòvia. Durant aquell any, les repúbliques bàltiques i diversos països de l’òrbita soviètica de l’Europa oriental es van independitzar de l’antiga URSS. Aquell any també van començar els conflictes a l’antiga Iugoslàvia amb la guerra dels 10 dies per la independència d’Eslovènia.

1992

El mes de gener els EUA i Rússia van restablir oficialment les relacions diplomàtiques. Aquell mateix mes, a Ciutat de Mèxic, representants del govern salvadorenc i del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) van signar els Acords de Chapultepec, que van posar fi a la guerra civil del Salvador, que feia 12 anys que durava.

Rigoberta Menchú Tum Líder indígena guatemalenca, membre del grup quitxé-maia. Pel seu treball a favor de la justícia social i la reconciliació etnicocultural basada en el respecte dels pobles indígenes.

El febrer es va ratificar l’acord històric de no-agressió i desnuclearització entre les dues Corees, que estaven oficialment en guerra des del 1953. A la primavera Bòsnia i Hercegovina es va declarar un estat independent. Gairebé immediatament després que es fes pública la declaració, les forces sèrbies van encerclar Sarajevo, la capital del país, i van iniciar un setge que duraria tres anys i es convertiria en un dels més llargs de la història militar moderna. La ciutat es va quedar sense electricitat, aigua, calefacció ni medicaments. Hi van morir més de 12.000 persones i 50.000 més van resultar ferides. Boutros Boutros Ghali, escollit nou secretari general de l’ONU el mes de gener d’aquell any, va presentar una Agenda per la Pau per promoure un rol més actiu de l’ONU en la prevenció de la violència i en la construcció i el manteniment de la pau. El mes de desembre va néixer Elkarri, un moviment social pel diàleg i l’acord al País Basc. Elkarri, avui Lokarri, vol afavorir un procés de pau tot defensant una solució dialogada al conflicte basc.

1993

El 13 de setembre es va signar a Washington la Declaració de Principis per a l’autonomia de Gaza i Jericó, el primer acord entre Israel i l’OAP, que oficialitzava l’Autoritat Nacional Palestina. Els líders israelià, Yitzhak Rabin, i palestí, Yasser Arafat, es van donar la mà.

Nelson Mandela i F. W. de Klerk Mandela, líder del partit Congrés Nacional Africà (ANC), i De Klerk, darrer president del règim de l’apartheid sud-africà. Pel seu treball per posar fi de forma pacífica al règim de l’apartheid i per posar els fonaments per a una nova Sud-àfrica democràtica.

Aquell any el conflicte a Bòsnia i Hercegovina va patir una escalada generalitzada de la violència i la població civil en va ser la principal víctima. Un obús que va esclatar al mercat de Sarajevo el 5 de febrer va causar la mort de 68 persones i més de 200 ferits, en una de les

Yasser Arafat, Shimon Peres, Yitzhak Rabin El líder palestí Yasser Arafat va ser president de l’Organització

El gener els presidents dels Estats Units, George Bush, i Rússia, Boris Ieltsin, van signar l’acord de desarmament nuclear Start II per reduir els arsenals nuclears. Uns dies després es va signar a París un acord per a la prohibició de les armes químiques. El febrer l’ONU va aprovar la creació d’un Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia que es va acabar constituint el 25 de maig.

1994

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics matances més brutals produïdes a la capital bosniana durant el setge a la ciutat. El 6 d’abril van morir en un atemptat aeri a Kigali els presidents de Ruanda i Burundi. La guerra civil i les matances interètniques es van estendre per Ruanda i van acabar provocant centenars de milers de morts, dos milions de refugiats i tres milions més de desplaçats. Aquell any l’exèrcit rus va envair Txetxènia per controlar un territori que, des del 1991, gaudia d’una independència de facto. Tot i la superioritat de les forces russes, la guerra es va allargar fins l’any 1996, quan es va signar un acord de pau i es va pactar la retirada de les tropes russes. El 9 de desembre el Govern britànic i el Sinn Féin —la branca política de l’IRA— van mantenir al castell de Stormont el seu primer contacte oficial després de 22 anys d’incomunicació. L’obertura del diàleg va ser la primera prova que Irlanda del Nord avançava cap a la pau, després de 25 anys de conflicte armat i més de 3.000 morts.

Premi Nobel de la Pau per a l’Alliberament de Palestina, president de l’Autoritat Nacional Palestina i líder del partit polític secular Fada-hi. Shimon Peres, polític i estadista israelià, va ser dues vegades primer ministre (1984-1986 i 19951996) i és president d’Israel des del 2007. Yitzhak Rabin, polític israelià, va ser primer ministre (1974-1977 i 1992-1995); va ser assassinat l’any 1995 per un radical israelià d’extrema dreta. Van rebre el premi pels seus esforços conjunts per aconseguir la pau al Pròxim Orient.

Aquell any Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica, amb la qual cosa es convertia en el primer president negre de la història del país i també en el primer elegit per sufragi universal.

1995

Cinquanta anys després del llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, es van organitzar diversos actes commemoratius d’aquella matança. Els actes es van veure enterbolits per la falta de com promís de les potències nuclears per eliminar aquest tipus d’arsenals, tal com es va posar de manifest en la conferència de revisió del Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP) celebrada els mesos d’abril i maig a Nova York. Les proves atòmiques realitzades pels governs francès i xinès l’any del cinquantenari van constituir també una peculiar forma de commemoració. L’11 de juliol l’exèrcit serbi va evacuar i deportar les 20.000 persones que eren a Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina) i en va matar 8.000 davant la passivitat i la impotència de la Unió Europea i l’ONU. El mes de setembre es va acabar la guerra de Bòsnia i Hercegovina i el 21 de novembre els presidents de Sèrbia, Slobodan Milosevic, Croàcia, Franjo Tudjman, i Bòsnia, Alija Izetbegovic, van firmar a Dayton (Ohio) els acords de pau. L’entesa es va aconseguir amb la mediació dels Estats Units, després de 20 dies de negociacions. El dia 11 de setembre, a Catalunya, es va fer pública l’autodissolució formal de Terra Lliure, una organització armada independentista catalana fundada el 1978. Va acabar així l’intent d’arrelament d’una opció armada a Catalunya. El mes d’octubre va tenir lloc a Nova York la cimera de caps d’estat i de govern per commemorar els 50 anys del naixement de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Joseph Rotblat, Pugwash Conferences on Science and World Affairs Físic nuclear d’origen polonès. Pels seus esforços a favor de l’eradicació de les armes nuclears.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

1996

El gener el primer ministre britànic, John Major, va proposar a la Cambra dels Comuns de celebrar eleccions a Irlanda del Nord, en un intent de restablir l’Assemblea Regional i legitimar electoralment els interlocutors que havien de negociar el futur d’Irlanda del Nord. Gerry Adams va rebutjar l’oferta i el 9 de febrer l’IRA va trencar 17 mesos de treva amb un atemptat a Londres. El 4 de març, el Sinn Féin va ser exclòs de les converses de pau per negar-se a condemnar l’atemptat.

Carlos Filipe Ximenes Bello, José Ramos-Horta Líders del moviment de resistència de Timor Oriental. Per la seva tasca de recerca d’una solució pacífica al conflicte de Timor Oriental i Indonèsia.

El setembre els talibans van prendre militarment Kabul, la capital de l’Afganistan, i van obligar l’exèrcit governamental mujahidín, dirigit per Ahmed Xha Massud, a abandonar la ciutat i refugiar-se a les muntanyes. El procés de pau entre Israel i Palestina, que havia anat guanyant credibilitat els anys anteriors, va viure uns moments molt delicats a causa de les dificultats de l’Autoritat Nacional Palestina de Yasser Arafat per controlar les accions terroristes dels islamistes radicals i també a causa de la victòria electoral a Israel del Likud de Benjamin Netanyahu. La guerra va tornar a envair la regió africana dels Grans Llacs. Milers d’hutus supervivents de la matança del 1994 es van instal·lar als camps de refugiats de Burundi, el Zaire i Tanzània. La xifra de refugiats va créixer tant que també en aquests països van rebrotar els odis ètnics i el conflicte es va generalitzar.

1997

El mes de maig el Zaire va quedar en mans de les tropes del rebel Laurent-Désiré Kabila, que es va proclamar president del país, al qual va posar el nou nom de República Democràtica del Congo. El 7 de setembre va morir a Rabat el dictador Mobutu Sese Seko, que havia dirigit el Zaire des del 1965. La mort de Mobutu va posar punt i final a un seguit de guerres civils i ètniques que, en pocs anys, havien afectat Etiòpia, Eritrea, Uganda, Ruanda i Burundi, a més del Zaire, i havien col·locat en el poder antics líders d’esquerra com el mateix Kabila. Aquell any el president sud-africà Nelson Mandela va iniciar una lenta retirada de la primera línia del poder en abandonar la presidència del seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC), i anunciar fermament que no es presentaria a les eleccions presidencials previstes per al 1999. A Colòmbia prop de 10 milions de persones van participar en el “Mandato popular por la Paz” pel qual reclamaven la fi de la violència i la protecció dels drets humans. El mes de desembre es va aprovar a Ottawa el Tractat Internacional de Prohibició de les Mines Antipersones. Aquell any l’organització terrorista ETA va segrestar i assassinar el regidor d’Ermua Miguel Ángel Blanco. Durant el segrest es van organitzar nombroses manifestacions de rebuig a tot l’Estat demanant el seu alliberament, però dos dies després va aparèixer greument ferit i va morir a l’endemà.

International Campaign to Ban Landmines, Jody Williams Premi concedit al conjunt de la Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones (ICBL), representada per Jody Williams. Pel seu treball conjunt a favor de la prohibició i la neteja de les mines antipersones.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

1998

El mes d’abril, els governs britànic i irlandès van signar l’Acord de Divendres Sant, un text que va suposar la culminació d’un llarg procés de diàleg i negociació entre les forces republicanes i unionistes, i el principi de la fi de la fase més violenta del conflicte d’Irlanda del Nord. El juliol es va signar a Roma el tractat per a la creació del Tribunal Penal Internacional (TPI) amb caràcter permanent i amb seu a l’Haia amb l’objectiu d’establir una jurisdicció planetària i impedir la impunitat en delictes com el genocidi i els crims de guerra i contra la humanitat. El 7 d’agost es van produir dos atemptats terroristes contra les ambaixades nord-americanes a Nairobi i Dar es Salaam que van provocar 258 morts i més de 4.250 ferits. Els atemptats els va reivindicar una organització desconeguda, l’Exèrcit d’Alliberament dels Llocs Sants Musulmans, rere la qual els Estats Units hi van veure el milionari saudita refugiat a l’Afganistan Ossama Bin Laden. En resposta a l’atac, els Estats Units van bombardejar l’Afganistan i el Sudan.

Premi Nobel de la Pau John Hume i David Trimble John Hume, líder del Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), i David Trimble, president del Partit Unionista de l’Ulster (UUP) i primer ministre del nou Govern d’Irlanda constituït el 1998. Pels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès.

El 12 de setembre partits, sindicats i organismes socials van subscriure la Declaració de Lizarra, un acord sobre pacificació que reclamava una solució política i negociada que posés fi al conflicte històric entre el País Basc i els estats espanyol i francès. L’acord, que prenia com a referència el model irlandès, no tenia precedents en la història del País Basc. Dies més tard, el 16 del mateix mes, ETA va anunciar una treva indefinida. El 19 d’octubre el general Augusto Pinochet, dictador de Xile entre el 1973 i el 1990, va ser detingut a Londres. Aquest fet va representar un pas molt important amb vista a la fi de la impunitat a través d’una justícia internacional. L’octubre es va presentar a Pretòria l’informe elaborat per la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, creada el 1995 i presidida per l’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, que havia de servir per aclarir els crims comesos en els anys de l’apartheid i posar de manifest les responsabilitats dels diferents protagonistes. El 10 de desembre va fer 50 anys de la promulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans per les Nacions Unides.

1999

El febrer les Nacions Unides van decidir retirar tot el personal dels Estats Units i la Gran Bretanya de l’Iraq. Des del mes de març fins al juny d’aquell any, les forces de l’OTAN van intervenir militarment en la guerra de Iugoslàvia duent a terme bombardejos continuats contra objectius iugoslaus. Els combatents albanesos van continuar atacant les forces sèrbies i els civils serbis de Kosovo, mentre les forces sèrbies atacaven els rebels i civils albanesos, fets que van provocar una neteja ètnica que va culminar amb desplaçaments massius de la població cap als països veïns. L’1 de març va entrar en vigor el Tractat d’Ottawa per a la Prohibició

Médecins sans Frontières. Organització mèdica humanitària de caràcter internacional, nascuda l’any 1971, que ofereix assistència mèdica d’urgència a més de 79 països. En reconeixement a la seva tasca humanitària pionera en diversos continents.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

de les Mines Antipersones, després de ser ratificat per 65 països. El 20 d’abril, als Estats Units, dos joves carregats amb diverses armes van perpetrar una matança a l’Institut Columbine. Van matar 13 persones, en van ferir 24 i després es van suïcidar. El mes de maig és va celebrar la Conferència de la Crida per la Pau de l’Haia. Hi van assistir més de 10.000 activistes de tot el món per commemorar els 100 anys de la primera conferència internacional de pau. Uns mesos més tard, al novembre, fins a 100.000 persones, convocades per sindicats, ONG i altres organitzacions socials, es van manifestar a Seattle contra l’OMC i la negociació anomenada Ronda del Mil·lenni. Va ser considerada la primera gran manifestació del moviment per una altra globalització. El 3 de desembre ETA va anunciar la fi de la treva.

2000

Les Nacions Unides van declarar el 2000 Any Internacional d’una Cultura per la Pau. El febrer l’exèrcit rus va prendre Grozni, la capital de Txetxènia, i uns dies més tard l’organització Human Rights Watch va denunciar que almenys 62 civils van ser executats per l’exèrcit rus al districte d’Adli, al sud de la capital txetxena. El juliol d’aquell any van tenir lloc les segones negociacions de Camp David. Sota els auspicis del president nord-americà Bill Clinton, les delegacions palestina de Yasser Arafat i israeliana d’Ehud Barak van mirar d’assolir un acord per a un estatus final de Palestina. La cimera va acabar sense entesa.

Kim Dae Jung President de Corea del Sud entre els anys 1998 i 2003. Per la seva tasca a favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a tot l’est asiàtic, en general, i per la pau i la reconciliació amb Corea del Nord, en particular.

El 28 de setembre va començar a Palestina la segona intifada, després que Ariel Sharon visités l’Esplanada de les Mesquites a Jerusalem. El 20 de maig es va organitzar a Barcelona una manifestació multitudinària a favor de la pau i la desmilitarització de la societat i en protesta per la desfilada militar que el Ministeri de Defensa organitzava a la ciutat. A més de la manifestació es van convocar altres activitats durant el mes de maig, com una acampada popular i un festival per la pau que va congregar més de 50.000 persones.

2001

Es va celebrar per primera vegada el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Hi van assistir unes 12.000 persones. El 20 de gener George W. Bush va prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units. Al cap de poc menys d’un mes, l’aviació nordamericana va bombardejar Bagdad, la capital de l’Iraq. L’11 de setembre es van produir els atacs terroristes més grans esdevinguts mai als Estats Units. Diversos terroristes suïcides van segrestar quatre avions de línies regulars. Dos dels aparells es van estavellar contra les Torres Bessones, que, una estona després de l’impacte, es van esfondrar.

Les Nacions Unides i Kofi Annan Per la seva tasca a favor d’un món més ben organitzat i més pacífic.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

Hi van morir gairebé 3.000 persones. Un tercer avió es va estavellar contra el Pentàgon i un altre va caure a l’oest de Pennsilvània, abans d’arribar al seu l’objectiu, Washington, DC. L’autoria dels atacs es va atribuir a la xarxa islàmica radical Al-Qaida, liderada per Ossama Bin Laden. El mes d’octubre l’Afganistan va ser envaït pels Estats Units i els seus aliats.

2002

A partir del gener, el servei militar —la mili— va deixar de ser obligatori a l’Estat espanyol i les forces armades van passar a ser completament professionals. El mes de febrer el president de Colòmbia, Andrés Pastrana, després de diversos intents d’acord, va suspendre el procés de pau amb el grup guerriller de les FARC, al qual va acusar de segrestar i assassinar civils. Pocs dies després, les FARC van segrestar la candidata a la Presidència del país, Íngrid Betancourt. El 26 de maig el liberal Álvaro Uribe va guanyar les eleccions per majoria absoluta, defensant una guerra a mort contra les guerrilles com a única manera de redreçar l’economia i garantir la bona marxa del país.

Jimmy Carter Expresident dels Estats Units. En reconeixement dels seus esforços per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals.

També el mes de febrer, l’exèrcit israelià va llançar un atac massiu contra els camps de refugiats civils palestins de les localitats de Betlem, Jenín i Nablús. El mes de desembre, a Pretòria (Sud-àfrica), el Govern de la República Democràtica del Congo i els seus opositors van signar un acord de pau que posava fi a quatre anys de guerra civil. El 14 d’octubre, a l’Estat espanyol, més de mil investigadors, encapçalats per Federico Mayor Zaragoza, es van declarar “objectors científics”, amb la qual cosa mostraven el seu desacord amb la creixent militarització de la recerca científica espanyola en els darrers anys. Els investigadors se sumaven així a la campanya “Per la pau: prou investigació militar!”, impulsada per més de 50 organitzacions i entitats.

2003

Davant l’amenaça d’un atac imminent contra l’Iraq per part dels Estats Units i la Gran Bretanya amb el suport del president espanyol, el 15 de febrer milions de persones d’arreu del món es van manifestar contra la guerra. A Barcelona més d’un milió i mig de persones van sortir al carrer. Uns dies abans, l’11 de febrer, tots els grups de l’oposició del Congrés dels Diputats van donar suport a una moció contra la posició militarista de Bush, Blair i Aznar davant la crisi de l’Iraq. El dia 20 de març tropes nord-americanes i britàniques van llançar el primer atac contra una ciutat iraquiana. Començava la guerra de l’Iraq. El 9 d’abril, les tropes dels Estats Units van prendre el control de Bagdad i un grup de ciutadans va abatre una gran estàtua de Saddam Hussein. El 14 d’abril les tropes dels Estats Units van ocupar Tikrit, la darrera ciutat important del país que quedava per conquerir. L’1 de maig, el president George W. Bush va proclamar la fi de la guerra de l’Iraq. El mes de desembre, els Estats Units van anunciar que havien capturat Saddam Hussein.

Shirin Ebadi Advocada i jutgessa de l’Iran. Pels seus esforços en defensa de la democràcia i els drets humans, especialment de les dones i els nens, a l’Iran i al món musulmà en general.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

A Catalunya, el dia 4 de juliol el Parlament va aprovar la Llei de foment de la pau, una norma pionera a Europa.

2004

L’11 de març es va produir a Madrid l’atemptat terrorista més greu de la història de l’Estat espanyol. L’atac, perpetrat per islamistes radicals, va consistir en una cadena d’explosions provocades per bombes col·locades en diversos trens de rodalies que van esclatar simultàniament quan els combois s’acostaven a l’estació d’Atocha. Hi van morir 202 persones i 1.400 en van resultar ferides.

Wangari Maathai Biòloga i professora d’origen kenyà. Per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau.

El mes de setembre el segrest d’un miler de nens i nenes a una escola de Beslan, a Ossètia Septentrional, va acabar amb la mort de més de 330 persones després de la intervenció de les forces de seguretat russes.

2005

El mes de gener es van celebrar eleccions a l’Iraq per escollir una Assemblea Nacional Constituent que hauria de redactar una nova constitució per al país i nomenar un govern provisional. El mes de febrer Corea del Nord va anunciar que disposava d’armes nuclears, dos anys després d’haver-se retirat del Tractat de No-Proliferació Nuclear. Aquell mateix mes el Parlament israelià va aprovar la llei de retirada d’una vintena d’assentaments a Gaza i el lliurament del territori a l’ANP, 38 anys després de l’ocupació. El mes d’agost es va iniciar el desmantellament de les colònies jueves a prop de la franja de Gaza d’acord amb el pla de retirada. Hamàs va anunciar que no deixaria la lluita armada.

2006

El 25 de gener el partit islamista Hamàs va guanyar les eleccions parlamentàries a Palestina i va desplaçar al-Fatah, històric capdavanter en la lluita palestina. El 22 de març ETA va anunciar un alto el foc permanent. El mes de novembre un tribunal de Bagdad va condemnar a mort l’exdictador iraquià Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.

2007

El mes de febrer Corea del Nord va acordar de posar fi al seu programa nuclear a canvi d’ajuda econòmica i combustible. Aquell mateix mes es va celebrar a Oslo una conferència internacional sobre bombes de dispersió per prohibir-les. El Procés d’Oslo culminaria amb l’aprovació d’un tractat de prohibició el desembre del 2008. El juny la banda terrorista ETA va anunciar la fi de l’alto el foc que havia iniciat el 22 de març del 2006 tot i que ja havia dut a terme un atemptat a l’aeroport de Barajas el 30 de desembre del 2006. El mes de novembre el Congrés dels Diputats de l’Estat va aprovar la Llei de comerç d’armes per una àmplia majoria parlamentària.

Agència Internacional de l’Energia Atòmica i Mohàmmed el-Baradei Doctor en dret. Pels seus esforços per evitar que l’energia nuclear es faci servir amb finalitats militars i per garantir que la que s’utilitzi amb finalitats pacífiques s’usi de la manera més segura possible.

Muhammad Yunus i el Grameen Bank. Professor d’economia, Yunus va fundar el Grameen Bank per concedir crèdits a les persones més pobres. Pels seus esforços a favor del desenvolupament social i econòmic dels més desfavorits. Intergovernmental Panel on Climate Change, Al Gore Exvicepresident dels Estats Units. Pels seus esforços per obtenir i difondre informació sobre el paper de l’home en el canvi climàtic i per proposar les mesures necessàries per lluitar contra aquest canvi.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Any

Esdeveniments històrics

Premi Nobel de la Pau

A Catalunya, el mes de desembre el Parlament va aprovar la Llei de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

2008

El mes de febrer Kosovo va formalitzar de forma unilateral la declaració d’independència de Sèrbia, amb el suport de la major part de la comunitat occidental. El 2 de juliol les forces militars de Colòmbia van alliberar l’excandidata presidencial Íngrid Betancourt i 14 persones més que estaven segrestades per les FARC. També el mes de juliol va ser detingut a Belgrad el polític serbi Radovan Karadzic, acusat d’instigar al genocidi durant la guerra de Bòsnia. El 4 de novembre el demòcrata Barack Obama va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units i es va convertir en el primer president afroamericà del país. A finals de desembre Israel va iniciar l’ofensiva militar més sagnant dels darrers 40 anys sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de 850 persones. El 3 de desembre es va aprovar a Oslo el Tractat Internacional de Prohibició de les Bombes de Dispersió amb la signatura de 94 països.

Martti Ahtisaari Expresident de Finlàndia. Per la seva important tasca desenvolupada en diversos continents i durant més de tres dècades per resoldre conflictes internacionals.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

3. FENT BALANÇ: SI VIVIM EN UN MÓN DINÀMIC, LA PAU ÉS POSSIBLE Quan encadenem el dia a dia, sembla que estiguem en una unitat tancada i barrada. Els fets es van succeint i a vegades no ens adonem que el paisatge, les estructures, la realitat van canviant. Però si analitzem tota una unitat de temps prou significativa, com aquests darrers 25 anys, llavors podem percebre de forma clara que els canvis han estat notoris i s’han donat en moltes direccions. S’han esfondrat estructures, governs, preceptes, normes i pautes. Han sorgit nous riscos i perills abans inimaginables. S’han obert noves possibilitats d’intervenció per a la ciutadania. S’han aconseguit avenços significatius. S’ha incrementat o s’ha retrocedit, també, en altres aspectes. Però l’essència clara de tot plegat és que vivim temps dinàmics. I això és el millor antídot contra el pessimisme, el fatalisme o la resignació. És cert que tot aquest dinamisme no sempre es concreta en un marc de consolidació de la cultura de pau, els drets humans i la justícia, però el que és clar és que el nostre món i la nostra realitat no són fets monolítics. Són transformables. El canvi, en clau de pau, és un dels escenaris possibles i reals i, si som capaços d’intervenir-hi i incidir-hi, podem arribar a concretar-lo. El 1983 trobàvem un món inserit, encara, en la guerra freda. Un enfrontament entre dos blocs —l’Est i l’Oest— que, tot i que mai no va arribar a concretar-se en el camp de batalla, sí que va marcar de forma profunda l’escena internacional durant la segona meitat del segle XX. A finals dels noranta, tot i que es podia dir que s’havia evitat una guerra total entre els dos blocs, el balanç era desolador i frustrant: guerres entre països tercers que havien servit de camp de batalla indirecta entre els dos blocs; escalada inacabable de la militarització, l’armamentisme i la despesa militar; invisibilitat de greus problemes (pobresa, injustícia, vulneració dels drets humans, conflictes enquistats, opressions de pobles, etc.) per la preeminència que tenia tot allò que estava relacionat amb la política de blocs, etc.

La manca d’enfrontament físic i directe entre el bloc de l’OTAN i el bloc del Pacte de Varsòvia va tenir un cost molt elevat en altres zones del planeta. Diversos països i regions es van convertir en un escenari ideal per —indirectament, mitjançant tercers, manipulant, instrumentalitzant i engreixant dinàmiques de tensió internes i regionals— dirimir les pròpies disputes. No és estrany, doncs, que aquesta actuació tan irresponsable hagi llençat països sencers a la deriva. Avui, tot i que s’ha anat reduint el nombre global de guerres i se n’han reconduït algunes (mitjançant processos de pau), hi ha diversos conflictes armats oberts. L’Àfrica, l’Àsia i especialment el Pròxim Orient presenten els nivells de conflictivitat més alts. Molts d’aquests conflictes, latents i llargs, no són gaire espectaculars si es miren en períodes curts, però si mirem el període acumulat revelen una immensa factura en vides humanes, destrucció física i trencament de la cohesió social, dels marcs de convivència i dels teixits de confiança entre persones i grups humans. És a dir, un terreny preparat per a la consolidació d’una cultura d’acceptació i resignació davant la violència, la impunitat i la injustícia. La comunitat internacional, en molts d’aquests casos, s’ha mostrat vacil·lant, si no directament despreocupada o insensible. També cal constatar que alguns dels focus actuals de violència armada més preocupants i sagnants tenen moltes con21

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

nexions amb la política irresponsable de fa anys: les situacions a l’Afganistan i l’Iraq no es poden entendre sense la política de la immediatesa i la irresponsabilitat practicada en el marc de la guerra freda. Finalment trobem el conflicte entre Palestina i Israel. A banda del sofriment i el patiment que genera, és un dels conflictes que més incidència i impacte tenen en la seguretat global del món: desestabilització creixent de la regió, interferències en la governabilitat mundial, influència en algunes de les accions del nou terrorisme internacional, etc. Un conflicte que, durant aquests 25 anys, ha passat per moments de tota mena: enfrontaments oberts, tensió, intifades i revoltes populars contra l’ocupació i la repressió, esperances prudents però aparentment sòlides (acord de pau del 1993), processos de pau frustrats (el de l’any 2000) i intents tímids però en la bona direcció per desfer polítiques equivocades (desmantellament dels assentaments de Cisjordània, etc.). Finalment, però, ens trobem en un escenari altament inestable i preocupant: un Govern israelià decidit a practicar una política cada cop més dura cap a la comunitat palestina; una Palestina dividida que avança cap a l’atzucac institucional i una comunitat internacional incapaç o temorosa d’obligar a fer avançar cap a una solució (les dues realitats estatals, viables, justes i segures) que, com més temps perdem, més irrealitzable serà. Pel que fa a la consolidació d’estructures i

mecanismes de governabilitat mundial, les Nacions Unides han passat per diversos moments, però en general ha anat minvant la seva capacitat d’actuació i la seva credibilitat. Els estats, especialment els més importants, mai no han volgut realment permetre un avenç significatiu en aquest sentit. Sovint, a més, moltes de les seves decisions i actuacions han deslegitimat força el paper de la institució. Només cal recordar que els cinc països membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU incompleixen o ajuden a incomplir moltes resolucions, recomanacions i declaracions sorgides del sistema de les Nacions Unides. Sense anar més lluny, a principis dels vuitanta el president republicà dels Estats Units, Ronald Reagan, va compatibilitzar una gestió basada en alguns acords globals amb altres actuacions que remarcaven una perspectiva d’aïllacionisme autosuficient. L’any 1985, per exemple, els Estats Units deixaven la UNESCO per discrepàncies en molts aspectes (entre altres, pel magnífic informe sobre la comunicació encapçalat per Sean McBride). A l’inici del segle XXI vam constatar la radicalització d’aquesta tendència i el consegüent unilateralisme en grau extrem amb la presidència de George Bush fill: boicot, menyspreu i deslegitimació de les estructures de governabilitat mundial i del sistema de les Nacions Unides, incompliment de la legislació internacional, ignorància de resolucions, boicot a tractats i protocols mundials, etc. A finals dels anys noranta el discurs crític de la seguretat que feia anys s’impulsava des dels centres de polemologia i anàlisi de conflictes començava a ser assumit, si més no en un àmbit formal, però la crisi de l’11-S i l’aparició del nou terrorisme internacional van provocar un canvi clar de tendència. A tot arreu es va apostar per reiniciar i reobrir processos de militarització (increment de la despesa militar, el rearmament, etc.) i generar un discurs segons el qual, per obtenir protecció i seguretat, calia reduir els espais de llibertat i democràcia. Guantánamo és un dels exemples més evidents i palpables d’aquesta tendència, però dissortadament no ha estat pas l’únic. A molts països la llibertat de premsa ha patit retallades significatives o s’ha rebaixat l’espai de drets i

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

llibertats amb l’excusa de combatre el terrorisme i defensar-nos millor. En els darrers anys, però, ha tornat a sorgir amb força una evidència: per obtenir un món més segur cal eixamplar la democràcia i els drets humans, no pas limitar-los i reduir-los. Amb l’accés a la presidència del demòcrata Barack Obama s’enceta, si més no, una nova etapa on la creació de consensos, l’aposta pel diàleg i la voluntat de construir un lideratge no tan sols fonamentat en la por i la força bruta, poden ser els trets característics. Pel que fa al capítol de la militarització dels recursos econòmics, ens vam trobar amb la contradicció que un cop acabada la guerra freda, en què es va justificar un cursa armamentística espectacular, el dividend per la pau del qual es parlava tant —l’alliberament de recursos econòmics per a polítiques socials— no s’ha produït. No tan sols no s’ha produït, sinó que, a més, a partir del segle XXI la despesa militar i la inversió armamentística han pujat fins a nivells desconeguts. Malgrat aquestes innegables tendències preocupants, en aquests anys també hem viscut processos esperançadors, com ara la possibilitat d’avançar, a través de campanyes globals, en la consecució d’objectius concrets. El 1983 no hi havia gaires èxits per apuntar. Durant aquest temps hem vist com s’ha avançat en acords de desarmament prou significatius. El tractat contra les mines antipersones, aprovat el 1997, i l’acord contra les bombes de dispersió, aprovat el 2008, són exemples clars que les campanyes permeten avançar si es coordinen globalment, defineixen objectius precisos i realitzables, creen aliances amb ONG i entitats externes a l’estricte moviment per la pau i compten amb el suport de governs, membres del cos diplomàtic o dels mitjans de comunicació. Ara mateix, també es troba obert un procés molt més complex però també imprescindible per avançar cap a cotes més altes de seguretat col·lectiva: la transparència i el control del comerç d’armes lleugeres. A principis dels vuitanta, els governs de Thatcher a la Gran Bretanya i Reagan als Estats Units van liderar tot un paquet de mesures econòmiques fonamentades en la

desregulació i la liberalització que, anys més tard, s’acabaria concretant i definint de forma pública com a “Consens de Washington”. Aquest impuls es va acabar convertint en una onada ideològica neoliberal que acabaria desfermant l’aparició del moviment a favor d’una altra globalització que, sumant energies tradicionals i sectors nous, alertava que la política i les societats s’anaven adaptant a models i polítiques econòmiques decidides per uns pocs en lloc de construir sistemes econòmics que s’adaptessin a les necessitats de les persones i les societats. A principis del 2009, ben pocs posen en dubte que la crisi econòmica actual posa de manifest la necessitat de posar límits a la desregulació, la manca de control de certes pràctiques empresarials i la sobredimensió de l’economia financera. Pel que fa a la protecció dels drets humans, durant tots aquests anys ha anat creixent la consciència davant d’actes bàrbars, genocidis i crims de guerra, així com la idea que aquests actes no poden quedar impunes. Les experiències de persecució d’alguns responsables de genocidi i dictadures, així com el naixement formal del Tribunal Penal Internacional són passos positius en el camí cap a la fi de la barbàrie i la impunitat. En l’àmbit global, cal destacar la presència i l’emergència, com a interlocutor rellevant, de la ciutadania global. No es tracta d’un interlocutor precís ni homogeni, ni sempre és coherent, però en determinats moments les manifestacions massives contra la guerra de l’Iraq el 2003 o els diversos processos 23

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

nous models impulsats en el marc de l’OTAN, etc.), faria inviable la continuïtat del model de mili obligatòria. L’acord de govern del 1996 va obrir la porta a la professionalització de l’exèrcit, fet que es va concretar per llei el maig del 1999.

de participació i posada en comú de marcs alternatius generats al si de les diverses edicions del Fòrum Social Mundial han demostrat que tenia força i presència. A l’Estat espanyol, el 1983 encara estava en discussió el desenvolupament legal del dret a l’objecció de consciència que recollia la Constitució espanyola del 1978. A finals del 1984 es va aprovar definitivament la Llei d’objecció de consciència i, davant l’allau de crítiques per part d’ONG, comunitats autònomes i el Defensor del Poble —que acabarien presentant recursos—, el Tribunal Constitucional en va refermar el contingut principal. Es va imposar als objectors la prestació social substitutòria, un servei més llarg que el militar. Malgrat ser una llei restrictiva i pensada per dissuadir l’objecció, amb la clarificació del marc legal l’objecció es va disparar. En pocs anys es va arribar a xifres molt importants (superiors a les de l’entorn dels països democràtics europeus) de joves que optaven per rebutjar la mili. A finals dels vuitanta va aparèixer una nova estratègia sorgida dels sectors més històrics de l’objecció i grups nous: la insubmissió, l’oposició a fer cap tipus de servei. La important crítica social que promouria els nivells d’objecció i insubmissió, el ressò mediàtic que se’n faria, la solidaritat de diversos sectors davant les represàlies a insubmisos, etc. serien factors importants que acabarien posant en crisi el model de servei militar obligatori. Tot això, afegit al nou context internacional (fi de la guerra freda, nous plantejaments en política de defensa, 24

La fi del servei militar obligatori, però, no va suposar la fi de la militarització. En alguns aspectes fins i tot hi va donar un nou impuls. Amb l’excusa de modernitzar uns exèrcits obsolets, de renovar-ne l’armament, de millorar-ne la professionalitat, etc., es va disparar la despesa militar, es va incrementar molt significativament la recerca científica en el camp militar i es van reforçar tots els mecanismes de difusió i promoció del paper de l’exèrcit en els espais juvenils i educatius. Aquestes noves militaritzacions van generar al mateix temps noves respostes i crítiques: les escoles objectores, que s’oposarien a l’entrada de les forces armades a les aules, i els objectors científics i les universitats objectores que renunciarien a participar en la recerca militar i a fomentar-la. Els exèrcits, no tan sols a Espanya sinó a tot el món occidental, han anat canviant la seva presentació i justificació. Si tot just fa 25 anys encara es parlava de la necessitat de defensar un país o un territori, avui els exèrcits es presenten com a actors humanitaris a tot arreu. Més enllà de la feblesa, les contradiccions i les problemàtiques que suposa aquest nou “militarisme humanitari”, cal dir que les xifres de dedicació —personal i econòmica— dels exèrcits occidentals en missions “humanitàries” o “de pau” són ben petites i escasses en comparació amb la xifra global. Tot això no és aliè a la transformació de l’OTAN. Aquesta organització, que va ser motiu d’una de les campanyes ciutadanes més importants de mitjan anys vuitanta a tot l’Estat, viu avui una situació complexa: allarga la vida en un context totalment diferent al que la va veure néixer i, en teoria, li donava sentit. En aquest període analitzat podem valorar un altre canvi significatiu pel que fa a la militarització: l’any 1987, el Govern espanyol va decidir convertir en secret oficial el comerç d’armes. S’iniciava així un segrest del debat democràtic sobre un tema tan im-

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

portant i amb tants impactes globals com el comerç d’armes. Després de moltes campanyes, denúncies i esforç, el 2007 s’aprovava al Congrés dels Diputats una llei que regulava el comerç d’armes a Espanya. Un pas petit i encara insuficient però necessari per anar retornant la llum a un tema que mai no hauria d’haver quedat en la penombra.

la pau el 2003 per part del Parlament de Catalunya, text pioner en la mesura que reclamava que des de les institucions públiques s’assumissin les responsabilitats en la construcció d’una cultura de pau. Les espectaculars respostes ciutadanes contra la guerra de 2003 van acabar de fer evident el pes important de la cultura de pau al nostre país.

A Catalunya, potser el fet més destacat de tot aquest període és constatar que la significativa consciència ciutadana a favor de la pau ha acabat esdevenint un tret distintiu del país i això òbviament ha acabat impactant en l’àmbit polític i institucional.

Més tard, la posada en marxa del Consell Català de Foment de la Pau (ens plural participat per la societat civil, l’Administració i la Universitat, que ha de vetllar per l’impuls de les polítiques públiques de pau), la creació de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat i la contribució a l’eix de pau feta per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, han estat peces d’una important actuació pública el colofó de la qual ha estat la recentíssima creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), una proposta sorgida de la Fundació per la Pau, discutida i consensuada amb la resta de la societat civil, la Universitat i el món polític i que ha acabat suposant la creació per part del Parlament d’un organisme amb vocació pública però sense control governamental. Un bon exemple de l’actuació que cal fer: els reptes que tenim en el llarg camí cap a la construcció de la pau són massa importants com per no ser capaços de fer apostes atrevides, generoses i ambicioses per tal de fer-hi front.

Les manifestacions i les mobilitzacions de principis dels noranta contra la guerra de l’Iraq, la implicació en els conflictes dels Balcans, les importants xifres d’objecció i insubmissió registrades, la important tasca educativa feta en el món educatiu (tant el formal com el dels esplais i els centres de lleure) o, més endavant, l’entrada al món universitari i acadèmic, han estat factors que han contribuït a l’extensió social d’una cultura de pau. L’oposició cívica i social a la desfilada militar de maig del 2000 va tenir conseqüències importants tot i que no previstes: d’una banda, l’aprovació inicial d’un text legislatiu que, després de debats parlamentaris amb la participació de la societat civil, va acabar suposant l’aprovació de la Llei de foment de

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

4. 25 ANYS DE TREBALL PER LA PAU La sensibilització i l’educació per la pau Des del seu naixement, la Fundació per la Pau ha considerat prioritari el treball de sensibilització i divulgació dels valors de pau, desarmament, tolerància, drets humans, noviolència i solidaritat. Per fer-ho ha posat a l’abast dels agents educatius i culturals del nostre país un seguit de recursos per ajudar-los a desenvolupar la seva tasca de formació i educació. Entre les propostes de la Fundació figuren exposicions itinerants, activitats pedagògiques, materials didàctics, publicacions i un centre de recursos. Exposicions itinerants Durant aquests 25 anys, la Fundació per la Pau ha editat un total de 10 exposicions que han recorregut centenars de milers de quilòmetres de població en població. Milers d’infants, joves i adults han tingut l’ocasió de visitar les mostres que s’han instal·lat en ajuntaments, escoles, museus, casals d’entitats i centres cívics de centenars de localitats de tot Catalunya, principalment de les comarques de Barcelona. “Per la pau” (1985-1998) “Per la pau” va ser la primera exposició creada per la Fundació per la Pau. Oferia una reflexió sintètica, àgil i completa sobre qüestions que dificulten la construcció de la pau: la pena de mort, les guerres del segle XX, l’abisme entre el Nord i el Sud, la violència quotidiana, el perill nuclear, les despeses militars, el comerç d’armes, etc., i, com a contrapunt, el treball per la pau. Durant els mesos de novembre i desembre del 1985 aquesta exposició va ser a les Drassanes de Barcelona i posteriorment es va instal·lar al local de la Fundació per la Pau. Gràcies a la utilització de diverses tecnologies (des de programes interactius en ordinadors fins a materials audiovisuals), l’exposició va significar una aposta de molta envergadura i gran impacte per part de la Fundació. Des del 1992 fins al 1998, una rèplica de l’exposició va recórrer centenars de municipis de tot Catalunya. “Humoristes gràfics per la pau” (1984) Una dotzena de dibuixants gràfics van cedir, donar o realitzar dibuixos humorístics sobre la pau i el moviment anti-OTAN que la Fundació per la Pau va aplegar en aquesta

exposició itinerant que es va presentar l’any 1984. Les obres de Cesc, Chumy Chúmez, Forges, Guillén, José Luis Martín, Martín Morales, Máximo, Núria Pompeia, Oli, Quino, Perich i Romeu manifestaven la necessitat de resoldre les contradiccions en què es troba immersa la humanitat, principalment en una qüestió universal: si volem la pau, preparem-la. “Desarmem la mar” (1991) L’any 1991, la Fundació per la Pau i Greenpeace van organitzar conjuntament una exposició sobre el perill que les armes nuclears representaven per a la vida humana i la preservació del medi ambient, tenint en compte el seu impacte sobre el mar. “Una casa comuna, una casa complexa” (1995-1999) Amb motiu de l’Any Internacional de la Tolerància, la Fundació va idear una activitat pedagògica adreçada a grups escolars per promoure la tolerància i l’acceptació de la diversitat. La iniciativa es va concretar en l’elaboració de l’exposició “Una casa comuna, una casa complexa”, que es va instal·lar

Cora Weiss Presidenta de la Crida per la Pau de l’Haia, Nova York “S’aconseguirà una cultura de pau quan els ciutadans del món entenguin els problemes globals; tinguin les habilitats per resoldre els conflictes de forma constructiva; coneguin i visquin d’acord amb les normes dels drets humans, de gènere i d’igualtat racial; apreciïn la diversitat cultural, i respectin la integritat de la Terra. I aquests aprenentatges no es poden aconseguir sense una educació per la pau continuada, sistemàtica i internacional.”

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

de manera fixa al local de la Fundació i va rebre nombroses visites de grups escolars. Durant l’any 1998, aquesta exposició es va instal·lar al vestíbul del Palau de Mar i a partir del 1999 es va cedir a La Conreria, alberg i casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. A mitjan 1996, la Fundació per la Pau va crear una versió itinerant de l’exposició que va recórrer centres d’ensenyament de tot Catalunya. “De la mà dels drets humans” (1997-1999) Creada a mitjan 1997 amb la voluntat de fer una aportació divulgativa sobre els drets humans, aquesta exposició feia un repàs entretingut del naixement, el contingut i els objectius de la Declaració Universal dels Drets Humans, així com dels incompliments i els reptes que hi ha plantejats. La mostra es va portar a nombroses localitats durant els anys 1998 i 1999.

Fèlix Martí President honorari d’Unescocat, Barcelona “La pau no es pot reduir a un conjunt d’actituds i de propostes desencarnades. S’han d’establir sistemes legals, estructures i procediments que permetin prevenir i resoldre conflictes. En el món de l’educació, s’ha de fer l’aprenentatge de les pràctiques democràtiques. L’educació per la pau suposa el desvetllament del sentit de la justícia i la participació en la creació de normes i procediments de prevenció de la violència i solució de conflictes.”

“Cultura de pau per al nou mil·lenni” (2000-2001) El segle XX va presenciar guerres, genocidis i vulneracions dels drets humans, però també va mostrar que és possible avançar i construir un món diferent on la pau, la justícia i la llibertat siguin una realitat. “Cultura de pau per al nou mil·lenni” convidava a reflexionar sobre quin va ser el llegat del segle XX i quin seria el millor camí per avançar cap a la pau en el nou mil·lenni. L’exposició, adreçada especialment a alumnes de secundària, anava acompanyada d’una proposta didàctica de treball. “Globalització” (2003-2004) D’uns anys ençà, tothom parla de globalització: els mitjans de comunicació s’hi refereixen amb tota naturalitat i la societat es posiciona sobre els seus beneficis o perjudicis, però què vol dir exactament aquest terme? És un procés només econòmic? És un fenomen bo o perjudicial per a la majoria de persones? Amb aquesta exposició la Fundació per la Pau va voler explicar d’una manera clara i senzilla què és i quins efectes té la globalització per ajudar-nos a entendre millor què està passant al món i com podem reaccionar.

“Desarmats, més segurs?” (2005-2006) Governs de països d’arreu del món es rearmen en nom de la seguretat, en resposta, diuen, a l’amenaça del terrorisme. Però què és el que ens dóna seguretat en realitat? Què posa en perill les nostres vides? La defensa militar ens garanteix que estarem segurs? “Desarmats, més segurs?” va posar els visitants davant d’aquestes qüestions i els va convidar a posicionar-se. “La violència que acceptem” (2007-2009) Amb un estil gràfic i directe, aquesta exposició convida a la reflexió sobre la nostra convivència amb la violència en el nostre entorn quotidià, sobre la nostra capacitat per identificar-la i per evitar-la. La mostra també dóna pistes per construir i estendre, a poc a poc, la cultura de pau des de casa, l’escola, la feina o el nostre barri. “Cinema i pau” (2008-2009) A partir d’alguns exemples de pel·lícules com Gandhi, Haz lo que debas, Paradise Now i moltes altres, aquesta mostra itinerant convida els visitants a reflexionar sobre la presència de la cultura de pau, la noviolència, els conflictes oblidats, el terrorisme, el militarisme o el comerç d’armes a la gran pantalla. L’exposició es pot visitar a les comarques de Girona.

Altres materials i propostes “Cinema per la pau” (1989-1992) Des del 1989 fins al 1992 es va dur a terme la celebració anual de la Mostra de Cinema per la Pau. La mostra, que estava oberta a tot tipus de públic, oferia pel·lícules comercials de temàtiques relacionades amb la pau, els drets humans i el desenvolupament, documentals, vídeos, curts i dibuixos animats de caire educatiu. Durant aquells anys es van estrenar diverses cintes i materials que després van trobar una distribució comercial. Maleta pedagògica per la tolerància L’any 1995, a petició del Departament de Benestar Social, la Fundació per la Pau va elaborar, conjuntament amb Intermón Oxfam, la “Maleta pedagògica per la tolerància”, que es va repartir a totes les escoles de Catalunya. La maleta contenia dos-

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

siers per a alumnes i per a mestres, apunts, vídeos, llibres i un joc per a la tolerància. Programa “No hi ha drets humans si no hi ha pau” Des del setembre del 1997 i durant el 1998, amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, es va desenvolupar aquest programa de sensibilització, que va constar de diverses conferències i activitats de formació pedagògica. També es van editar cartells educatius centrats en el 50è aniversari de la mort de Gandhi i del naixement de la Declaració Universal dels Drets Humans. S’hi relacionaven els conceptes de pau i drets humans i es van enviar de forma gratuïta a tots els centres escolars de la ciutat de Barcelona. “Seriosament... 25 arguments per la pau en còmic” L’any 2004 la Fundació per la Pau va editar aquesta col·lecció de cartells, que contenen les 25 idees del document “Cap a una cultura de pau. 25 arguments”. Els cartells contenen les il·lustracions dels millors humoristes gràfics de casa nostra i alguns de fora. Aquesta col·lecció és la versió en cartells del còmic editat per la Fundació i que porta el mateix nom. Centre de Documentació i Recursos Des del seu naixement, la Fundació per la Pau ha volgut facilitar el màxim de recursos disponibles a centres, grups, persones i iniciatives ciutadanes que volen treballar alguna perspectiva de la pau i la solidaritat. Així, la biblioteca del Centre, l’hemeroteca, la videoteca i els diversos recursos didàctics existents han estat i estan oberts per a consulta i assessorament. Tallers d’educació per la pau Des de l’any 2002 s’ofereixen diferents tallers per a escoles i centres de lleure amb l’objectiu de treballar i analitzar a l’aula temes com la cultura de pau, la noviolència o la resolució pacífica de conflictes. Els tallers s’organitzen en grups d’unes 20 persones i, en els darrers anys, se’n fan una mitjana de 80 anuals.

Xerrades, conferències i participació en taules rodones Durant els seus 25 anys de vida, representants de la Fundació per la Pau han dut a terme nombroses xerrades en centres educatius i de lleure per tal de divulgar i fer conèixer la cultura de pau, la noviolència, els drets humans, la tolerància, la diversitat... L’entitat també ha estat convidada per altres ONG, ajuntaments i institucions públiques i socials a participar en taules rodones i conferències sobre diversos temes. També s’han presentat ponències i comunicacions en seminaris i congressos especialitzats.

Actes, cursos i jornades A banda dels actes als quals ha estat convidada, la Fundació ha organitzat directament moltes conferències i taules rodones sobre conflictes oberts en diferents països i sobre la necessitat d’instaurar una cultura de pau. Curs d’Educació per la Pau L’any 1991, la Fundació va iniciar el Curs d’Educació per la Pau, que posteriorment es va convertir en el Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes. Durant 14 anys, les sessions van comptar amb alguns dels especialistes més destacats sobre pau de Catalunya, i van ser un instrument de formació per a mestres, estudiants i públic en general. Trobada de Barcelona L’any 1990, la Fundació per la Pau va organitzar, conjuntament amb Justícia i Pau, la Trobada de Barcelona, una reunió internacional de debat i discussió sobre temes de pau en què van participar ponents i membres d’entitats d’arreu del món. Atesa la bona acollida de la iniciativa, la Trobada s’ha anat celebrant any rere any fins al 2007 i s’han tractat temes ben diversos (“Quina defensa per a l’Europa de demà?”, “No hi ha pau sense drets humans”, “El comerç d’armes”, “Els nacionalismes, factor de violència?”, “Preservant el medi ambient, construint la pau”...). De cada trobada n’ha sortit una publicació que recull les ponències per fer una aportació a l’anàlisi de les problemàtiques internacionals des d’una vessant d’investigació per la pau. Igualment,

Vicenç Fisas Director de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, Barcelona “Amb una perspectiva propositiva, les entitats de pau tenim l’obligació de ‘deixar de plorar’ i buscar alternatives realistes. La utopia l’hem de tenir sempre. Qui no tingui utopies al cap es quedarà paralitzat al mig del camí. Però aquesta utopia no l’assolirem mai: és com l’horitzó, sempre el veus, avances i no hi arribes mai, però vas caminant i això és el que importa.”

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

vitats com ara conferències, mostra de vídeos i exposicions, entre altres propostes. Les jornades, que van aconseguir tot un èxit d’assistència, van contribuir a dinamitzar la mobilització pacifista a la universitat.

les transcripcions i els àudios de les intervencions s’han penjat al lloc web de la Fundació. Diversos grups, centres d’investigació i prestigiosos analistes i especialistes han pres part en aquestes trobades, que, tot i la pausa d’un any (2008), s’han reprès el maig del 2009.

Colin Archer Secretari general de l’International Peace Bureau (IPB), Ginebra “A l’hora de concretar quins són els nous desafiaments, no s’han d’oblidar els antics. Per exemple, cal tenir en compte que actualment hi ha un procés de renovació de la guerra freda. També és fonamental el pluralisme i la multiplicitat en el treball per la pau. És un món complex i caldran respostes vingudes de diferents àmbits i amb diferents formes de treball.”

Trobada “Dones i pau” L’any 1995 la Fundació per la Pau va organitzar la primera edició d’una activitat impactant i innovadora. Diversos col·lectius de dones d’arreu del món que vivien en un context de conflicte bèl·lic o patien greus vulneracions dels drets humans van participar en la trobada “Dones i pau”. Dones israelianes, palestines, algerianes, bosnianes, sèrbies, argentines, etc. van compartir experiències i van analitzar les perspectives dels conflictes i la participació de les dones en aquests conflictes, ja sigui com a víctimes principals o com a agents dinamitzadores de la pau i la promoció dels drets humans. Deu anys després, el 2005, es va organitzar la segona trobada “Dones i pau”, on les participants van analitzar temes com el terrorisme, el paper de les dones com a promotores de la pau i el desarmament. També es va recordar la figura de la primera dona que va guanyar el premi Nobel de la pau, Bertha von Suttner. Jornades per la Pau a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) A partir del 1993 i durant diversos anys, la Fundació per la Pau va celebrar a la UAB les Jornades per la Pau, que incloïen acti-

Veus de pau a la Pedrera Aquest és el nom del cicle de conferències que la Fundació per la Pau va iniciar l’any 2000 amb l’objectiu de portar fins a l’emblemàtic edifici de Barcelona una personalitat rellevant de l’àmbit internacional del treball a favor de la cultura de pau. La iniciativa va comptar amb el suport de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya. El febrer de l’any 2000 es va convidar l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i el desembre d’aquell mateix any el premi Nobel de la pau i president de Costa Rica, Óscar Arias; el març del 2002 la presidenta de la Crida per la Pau de l’Haia, Cora Weiss, i el març del 2007 la directora de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres, Rebecca Peters.

Concursos i premis Memorial Joan Gomis Des de l’any 2006, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la Fundació Cultura de Pau i les revistes Foc Nou i El Ciervo convoquen cada any aquest premi periodístic per mantenir viva la memòria de Joan Gomis i el seu compromís solidari. Gomis va ser president de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, i va participar en diverses missions de drets humans a països d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, entre altres iniciatives. L’objectiu del memorial és premiar els millors treballs periodístics sobre persones, institucions o col·lectius que destaquin pel seu compromís a favor de la pau, els drets humans, la lluita contra la pobresa i contra les desigualtats entre el Nord i el Sud. Concurs d’Animacions per la Pau El 2006 la Fundació per la Pau va organitzar la primera edició del Concurs d’Animacions per la Pau amb l’objectiu de promoure la creació de material audiovisual relacionat amb la cultura de pau que serveixi per a la sensibilització i l’educació per la pau. La se-

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

gona edició del concurs es va organitzar el 2008, i se n’està preparant la tercera per al 2009. La participació en les dues primeres convocatòries va ser tot un èxit, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat de treballs presentats, una seixantena en cada edició.

Altres activitats Durant aquest quart de segle, la Fundació per la Pau s’ha implicat en una gamma diversa d’iniciatives ciutadanes de participació i divulgació. Des de la presència a la Festa de la Diversitat de Barcelona fins a la festa ciutadana de Sant Jordi, passant per fires i estands a festivals i actes organitzats per ajuntaments, escoles, entitats, grups, etc. Cal destacar, també, el lliurament de material de la Fundació a diverses edicions del Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona.

Comunicació, llibres i publicacions Butlletí Aquesta publicació periòdica s’edita des del mateix any de naixement de la Fundació amb l’objectiu de ser un instrument de comunicació, informació i sensibilització tant dels socis de l’entitat com de totes les persones que se senten properes al seu treball i els seus objectius. Des del 1983 fins al 2008 s’ha editat un total de 91 butlletins, que surten amb una periodicitat trimestral. Durant aquests anys la publicació ha passat per diverses renovacions formals i de continguts, la darrera de les quals es va dur a terme el desembre del 2007, coincidint amb l’inici de l’any de celebració del 25è aniversari de la Fundació.

Correu per la Pau El mes de maig del 1999 es va enviar el primer Correu per la Pau, una publicació electrònica de periodicitat quinzenal que informa tant de les activitats i les campanyes de la Fundació com del moviment per la pau en general, així com dels temes d’actualitat relacionats amb la construcció de la pau. Amb aquesta eina, que s’envia a tothom que ho sol·liciti, la Fundació va fer una aposta per incloure les noves tecnologies en la relació amb els seus socis i simpatitzants i les persones interessades en el treball per la pau. Webs de la Fundació per la Pau L’any 1997 la Fundació per la Pau va obrir el seu lloc web, un instrument imprescindible per agilitzar la informació sobre la Fundació i sobre els temes de pau. Durant els darrers anys el web ha sofert diverses modificacions (2001, 2005, 2009) per adaptar-lo als nous temps, mantenint sempre la seva voluntat d’oferir informació tant de les activitats pròpies de l’entitat com del moviment per la pau. En aquests moments, el lloc web de la Fundació rep una mitjana de 300.000 visites anuals. A banda del web institucional, durant aquests 25 anys, des de la Fundació s’han creat diverses planes web amb uns objectius més concrets: la plana de la campanya “Per la pau: prou investigació militar!” (1999), la de la campanya “Per la pau, no a la guerra” (2003), que seguia l’actualitat de les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, la web del diàleg “Cap a un món sense violència” durant el Fòrum Universal de les Cultures (2004), la web “Objecció fiscal a les despeses militars” (2005), la del Concurs d’Animacions per la Pau (2006) i el web de

Anuari/Memòria d’activitats L’any 1986 la Fundació va editar el seu primer Anuari sobre la Pau, pensat com un instrument àgil de consulta, amb un llenguatge assequible per al món escolar i, en general, el conjunt dels sectors socials sense un coneixement especialitzat d’aquests temes. Atesa la bona acollida, a partir del 1989 l’anuari es va començar a publicar cada any. L’any 2000, es va optar per convertir l’anuari en la Memòria d’activitats de la Fundació, que, després d’una pausa d’uns anys, a partir del 2006 es publica de forma continuada.

Rafael Grassa President de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) Barcelona “Les entitats per la pau que no s’embrutin les mans, que no pensin en com construir alternatives, potser forgen esperances però no aconsegueixen expectatives. S’han de construir aliances, agendes compartides, xarxes i llenguatge compartit. Cal refundar-se. Aquest renaixement és clau, és bàsic. S’han d’intentar mecanismes per trobar noves fórmules, fer anàlisi de consciència.”

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Federico Mayor Zaragoza President de la Fundación Cultura de Paz, Madrid “La pau ha de ser una actitud, una determinació personal per fer tot el possible per substituir la força per la paraula. Aparentment és molt senzill, però hi ha dos grans enemics de la cultura de pau: la injustícia social i la insolidaritat. S’ha d’afavorir un desenvolupament global de tots els països a partir d’una economia basada en l’equitat i la solidaritat.”

la campanya “Stop bombes de dispersió” (2008), que incloïa un bloc especial per a la cimera que es va celebrar a Dublín el maig del 2008. Llibres i altres publicacions Durant tots aquests anys, diversos membres de la Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres, Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.) han elaborat capítols i textos editats en llibres relacionats amb la pau, el desarmament i la noviolència. Pel que fa a llibres complets, cal esmentar els següents, redactats també per persones de la Fundació: Alfons Banda, Educació per la pau, Editorial Barcanova, 1991; La cultura de pau, Intermón Oxfam, 2002; Antoni Soler i Maria Àngels Dumé, crèdit variable per a l’ESO, Educació per la pau. Geografia dels conflictes, Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, Això és la cultura de la pau, Editorial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans i Anna Tarrés, Pau, drets humans, desenvolupament, ecologisme... Les organitzacions no governamentals (ONG), Editorial Graó, 1999; Xavier Masllorens, El cinquè poder. La solidaritat activa, Intermón Oxfam, 2004; Xavier Masllorens i Adela Farré, Els objectius del mil·lenni. No s’hi valen excuses, Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel Molina, Por la paz: ¡No a la investigación militar!, Ediciones Bajo Cero, 2006. També, des de la Fundació es va oferir assessorament a la col·lecció de llibres La Pipa de la Pau, editada per Cruïlla. Pel que fa a l’edició de materials propis, la Fundació per la Pau compta amb un nombre

considerable de publicacions, tant impreses com audiovisuals, que inclou informes de les campanyes en què participa, el recull de conferències o l’edició de CD i DVD divulgatius, entre altres materials. En detallem alguns: “Seriosament... 25 arguments per la pau en còmic” (2002). “2006: l’any per controlar la crisi de les armes”, informe de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (2006). SIPRI Yearbook. Traducció al català del resum de l’anuari publicat pel SIPRI (des de l’any 2006). “Supervivents”, testimoni de 16 dones sobre els efectes devastadors de les armes lleugeres (2007). “Violència armada: la crisi mundial”, informe de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (2008). “Practicar la pau”, recull de les quatre edicions d’aquesta activitat organitzada per la Fundació (2008). “Resum de les Jornades dels 25 anys de la Fundació per la Pau”, recull de les ponències (2008). “El CD de la Pau”, CD-ROM interactiu sobre la cultura de pau (1999). DVD del Concurs d’Animacions per la Pau (primer concurs, 2006; segon concurs, 2008). “Tallers de pau”, DVD que recull tallers realitzats en diferents centres de secundària (2007). “Trencaclosques per la pau”, material didàctic per promoure l’educació per la pau, adreçat a nens i nenes a partir de vuit anys (2005).

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Campanyes i activitats de mobilització per la pau En els seus 25 anys d’història, la Fundació ha participat en un gran nombre de campanyes per la pau, el desarmament i els drets humans. Enumerar-les totes seria llarguíssim. En tot cas, cal diferenciar les campanyes que ha impulsat directament la Fundació, com ara “Per la pau: prou investigació militar!” o “La pau no passa pels exèrcits”, d’aquelles més globals en què participa de forma activa, com la campanya pel control del comerç d’armes.

Les ONG davant la prestació social substitutòria Diverses ONG catalanes, arran d’una convocatòria feta per la Fundació per la Pau, es van reunir durant l’any 1996 per reflexionar conjuntament sobre el paper de les ONG respecte a la situació de l’objecció de consciència, la prestació social substitutòria (PSS) i la insubmissió. Del debat i la reflexió en va sorgir el manifest “Les ONG davant la PSS” (fet públic l’octubre del 1996), en el qual es demanava un canvi important en la política d’objecció de consciència seguida fins llavors. Aquest manifest es va adreçar als responsables governamentals. Posteriorment, a mitjan 1997, 18 ONG van decidir trencar els convenis en protesta per la política repressiva seguida pel Govern espanyol. Campanya Contra el Comerç d’Armes (C3A) Aquesta campanya, coordinada conjuntament entre Justícia i Pau i la Fundació per la Pau, va néixer l’any 1988 amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat del comerç d’armes a l’Estat espanyol i treballar per a la seva reducció i eliminació. La campanya va mantenir les seves activitats més de 10 anys, durant els quals les entitats implicades van publicar diversos articles i van participar en xerrades i jornades diverses. També es va elaborar la publicació Materiales de trabajo, de la qual se’n van fer 15 números que incloïen informació i articles d’anàlisi sobre el comerç d’armes a l’Estat espanyol i al món. Arran de la celebració dels 10 anys de campanya es va publicar el llibre El ciclo armamentista espanyol, Editorial Icaria, 2000, que recull diversos articles d’anàlisi sobre el comerç d’armes a l’Estat espanyol.

Campanya “La pau no passa pels exèrcits” L’any 1996, la Fundació per la Pau va organitzar un seminari sobre defensa i seguretat a partir del qual va comprovar la necessitat d’estructurar una campanya que intentés portar els temes abordats en les sessions al debat públic. Així va néixer “La pau no passa pels exèrcits”. La perspectiva de l’abolició del servei militar obligatori obria un escenari interessant per introduir elements de reflexió i debat sobre els models de defensa i les polítiques de seguretat que s’estructuraven a l’Estat espanyol. En l’àmbit de la divulgació i la sensibilització es van fer nombroses xerrades i tallers i es va participar en seminaris i articles en diverses revistes i mitjans de comunicació. La perspectiva de l’abolició de la mili també va comportar que el Ministeri de Defensa iniciés un seguit d’activitats per acostar l’exèrcit a les escoles com a estratègia per captar efectius. Per contrarestar aquesta iniciativa, la Fundació per la Pau va decidir impulsar una acció de contestació adreçada a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya per alertar d’aquests plans de militarització. Un gran nombre d’escoles va assumir la declaració “Fem objecció, edu33

Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau, Barcelona “S’ha de reduir la despesa militar mundial, que actualment és d’1,2 bilions de dòlars l’any. Per justificar aquesta despesa s’han buscat enemics com l’amenaça islàmica i el terrorisme internacional. Hem de denunciar els enemics artificials que ens imposen per justificar la despesa militar i obeir els criteris de les Nacions Unides que recomanen reduir un 5% aquesta despesa i destinar els diners al Tercer Món.”

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

quem per la pau”, en la qual el centre objector es negava a col·laborar amb el Ministeri de Defensa i, en canvi, es comprometia a impulsar línies d’educació per la pau. Campanya “Per la pau: prou investigació militar!” Aquesta campanya va néixer el 1999 per fomentar el compromís de la ciència amb la pau i oposar-se a la creixent militarització de la recerca científica a l’Estat espanyol. Al llarg de més de set anys, es van dur a terme diverses accions encaminades a aconseguir la transferència dels recursos que es dediquen a recerca militar cap a àrees civils. Així es va fomentar l’objecció científica i es va aconseguir que més de 2.000 investigadors i investigadores de 43 universitats, 18 centres de recerca i diverses empreses es declaressin objectors científics i es comprometessin a no participar en cap projecte de recerca amb finalitats militars o subvencionat per vies militars, i a pressionar el Govern espanyol, universitats i centres de recerca per tal d’aconseguir els objectius de transparència i transferència.

Rebecca Peters Directora de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (IANSA), Londres “Hem fet un gran camí cap al desarmament, tot i que el procés és lent. Recentment, les Nacions Unides han reconegut que les armes lleugeres són un problema que s’hauria de treballar simultàniament a tots els països, quan abans es creia que era un tema de sobirania nacional. Ara es reconeix que era una aproximació errònia perquè les armes lleugeres es belluguen en l’àmbit transfronterer, tant de forma il·legal, amb el tràfic d’armes, com de forma legal.”

També es va aconseguir que més d’una quinzena d’universitats de l’Estat incorporessin en el seu articulat el compromís per la pau i la negativa a desenvolupar projectes militars i que els òrgans de govern de diverses universitats aprovessin una moció de suport a la campanya. També es va promoure la clàusula de bon ús, per la qual els investigadors es neguen a deixar que els seus estudis siguin utilitzats per exèrcits o grups armats. La campanya, iniciada i coordinada per la Fundació per la Pau, elaborava també cada any un informe sobre la recerca amb finalitats militars a l’Estat espanyol. En aquest sentit, cal destacar que un dels seus principals èxits ha estat aconseguir la reducció del percentatge destinat a investigació militar del voltant del 50% l’any 2000 al 20% l’any 2007. Campanya per l’Objecció Fiscal Des del 1989, la Fundació i altres organitzacions pacifistes impulsen la Campanya per l’Objecció Fiscal a les despeses militars per tal de denunciar l’elevada despesa militar. La iniciativa consisteix a proposar la des34

obediència civil com a mètode per desviar els ingressos que els ciutadans i les ciutadanes realitzem per mantenir la preparació de la guerra cap a inversions en projectes de pau i drets humans. Cada any, durant la campanya de la declaració de la renda s’organitzen campanyes de difusió de l’objecció fiscal. Campanya Armes sota Control La Fundació per la Pau, com a membre de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (IANSA), forma part activa d’aquesta campanya d’àmbit mundial des de l’any 2005. Impulsada per Oxfam Internacional, Amnistia Internacional i la mateixa IANSA, la campanya denuncia els efectes negatius de la proliferació i l’ús il·legal de les armes convencionals i treballa per aconseguir un tractat internacional que en controli el comerç. La manca actual de control, sobretot pel que fa a les armes lleugeres, provoca un augment de la violència armada, agreuja els conflictes oberts i facilita la vulneració dels drets humans més elementals. Per una llei d’armes a l’Estat espanyol Durant més de 10 anys, i en el marc de diferents campanyes, aquesta iniciativa volia aconseguir que l’Estat espanyol tingués una llei de control del comerç d’armes que regulés el comerç exterior d’armes i material de doble ús. La Fundació per la Pau va participar activament en la recta final de la campanya que el novembre del 2007 va aconseguir el seu objectiu: el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de comerç d’armes per una àmplia majoria parlamentària. A partir d’aquell moment, el Govern espanyol està obligat a oferir informació detallada sobre les armes que exporta i els seus destins. La campanya per la llei d’armes va rebre el Premi a la Millor Iniciativa Solidària 2007, atorgat per El Periódico de Catalunya. Campanya contra les bombes de dispersió El febrer del 2007 va néixer el Procés d’Oslo, una iniciativa impulsada pel Govern de Noruega per aconseguir un tractat internacional que prohibeixi les bombes de dispersió. La Fundació per la Pau, membre de la Cluster Munition Coalition (CMC), una xarxa internacional formada per més de 300 ONG, va participar activament en tot el pro-

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

cés. Juntament amb altres organitzacions de l’Estat, la Fundació va pressionar el Govern espanyol perquè donés suport al procés. Finalment, el desembre del 2008, 94 països, entre els quals l’Estat espanyol, van aprovar el Tractat de Prohibició de les Bombes de Dispersió. Per a la seva entrada en vigor, cal que 30 estats ratifiquin el text. La creació de l’ICIP L’any 2008 va néixer l’Institut Català Internacional per la Pau, un organisme aprovat per llei pel Parlament de Catalunya que compta amb finançament públic i amb una direcció independent del Govern. L’ICIP va ser una proposta que va fer per primera vegada la Fundació per la Pau l’any 1999, en el marc del Fòrum Català per Repensar la Societat, i té com a principal objectiu promocionar la cultura de pau, la mediació en conflictes, la recerca i la formació. A partir d’aquesta idea inicial, durant vuit anys, des de l’àmbit civil, universitari i polític, es van anar fent aportacions sobre la missió i l’estructura de l’organisme. Finalment, el novembre del 2007 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’Institut Català Internacional per la Pau. Altres campanyes i mobilitzacions La Fundació per la Pau ha participat en altres campanyes i mobilitzacions ciutadanes en les quals la seva implicació ha estat intensa i decisiva.

recollir l’opinió crítica de periodistes i entitats davant la propaganda favorable a la guerra. La Fundació va ser l’encarregada de mantenir actiu el web de la campanya, on es feia un seguiment de les mobilitzacions i de l’actualitat de la plataforma. Altres col·laboracions destacades de la Fundació per la Pau han estat: - Suport econòmic i en infraestructura al Tribunal Permanent dels Pobles de l’Antiga Iugoslàvia, que es va reunir a Barcelona a finals del 1995 per jutjar els autors de crims de guerra contra la població civil de Bòsnia, Sèrbia i Croàcia. - Suport actiu a la campanya contra l’Euroexèrcit del Sud, que va aconseguir frustrar la possibilitat que Barcelona es convertís en seu d’aquestes forces armades europees disposades a atacar i intervenir a la riba sud del Mediterrani. - Suport (amb l’elaboració de tallers, campanyes de difusió...) a la Conferència Alternativa Mediterrània que es va celebrar a Barcelona l’any 1995 mentre es realitzava la Cimera Euromediterrània. - Suport i difusió de la campanya contra les mines antipersones (actes, publicacions, pressió política...).

Durant els anys 1983, 1984 i 1985 la Fundació per la Pau va participar activament en la Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearització Totals (CDDT) i la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes (CEOP). També va participar activament en la campanya contra la integració d’Espanya a l’OTAN (1986), així com en les diverses plataformes que es van crear contra la permanència de l’Estat espanyol a l’organització atlàntica. L’any 1991, davant la guerra del Golf la Fundació per la Pau va participar activament també en la creació de la Plataforma contra la Guerra al Golf Pèrsic i va cedir els seus locals i la seva infraestructura per a la realització del Diari de la Pau, que va 35

Manuela Mesa Presidenta de l’Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ), Madrid “Darrerament s’ha avançat considerablement en la creació d’instruments per prevenir i resoldre els conflictes. Tot i que sabem que és millor actuar abans que comenci la guerra, és relativament nou que els poders dels estats tinguin present la prevenció com a eina fonamental. Manca voluntat política per tal que les propostes, en forma de declaracions, convenis i tractats, es posin en pràctica.”

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Conflictes: suport a interlocutors de pau Amb l’objectiu d’avançar cap a l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles, la Fundació per la Pau sempre ha volgut donar suport a aquelles organitzacions i persones que treballen per la pau malgrat els conflictes i les dificultats del seu entorn. Per això, al llarg dels seus 25 anys d’història ha impulsat i participat en diverses iniciatives per donar a conèixer entitats i persones d’arreu del món que aposten per la pau i donar-los el seu suport. Jonan Fernández Director del Centre per la Pau Baketik, Arantzazu “El moviment per la pau passa per un moment de desacceleració i necessita un revulsiu. S’ha d’introduir amb força el concepte de ciutadania global, una condició que només es pot donar si s’aconsegueix un consens ètic mundial. Només un consens així, en què tothom s’hi senti representat, pot crear un marc bàsic per a la resolució pacífica dels conflictes.”

Plataformes a favor de la pau Preocupada per l’evolució política de diferents conflictes internacionals, la Fundació per la Pau ha participat durant tots aquests anys en diferents campanyes i plataformes que s’han organitzat a Catalunya en suport a una solució pacífica i duradora dels conflictes a Kosovo, els Grans Llacs, l’Iraq, Palestina, Colòmbia, etc. Amb la seva adhesió i el seu suport a aquestes iniciatives i campanyes, la Fundació per la Pau vol expressar el seu suport a les víctimes innocents i el seu compromís amb la construcció d’una pau justa. País Basc Des del seu naixement, la Fundació per la Pau ha donat suport a aquelles iniciatives del País Basc que treballen per la fi de la violència i per la pau. Així, entre altres, ha mantingut una estreta vinculació amb els moviments Gesto por la Paz i Lokarri (abans

Elkarri), amb els quals ha participat en nombrosos actes públics i activitats diverses. Practicar la Pau Amb aquest projecte, la Fundació per la Pau va iniciar l’any 2006 una nova línia de treball que pretén donar a conèixer la feina d’aquelles persones i entitats que, en les dures condicions que imposa un context de violència, opten per treballar per la pau. Les quatre primeres edicions de Practicar la Pau que es van organitzar entre el 2006 i el 2008 van permetre l’aproximació a la tasca de les organitzacions Sou da Paz, del Brasil, Israel and Palestine Centre for Reseach and Information (IPCRI), del Pròxim Orient, Instituto de Enseñanza para el Desarrollo Sostenible (IEPADES), de Guatemala, i Réseau Congolais d’Action sur les Armes Légères et de petit calibre (RECAAL), de la República Democràtica del Congo.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Relacions externes i institucionals Construir la pau no és una tasca senzilla ni es pot fer en solitari. La coordinació amb altres entitats, organitzacions o centres d’estudis, l’intercanvi de dades i informació, i les campanyes conjuntes tant en l’àmbit nacional com internacional són aspectes imprescindibles perquè aquesta tasca sigui més efectiva i eficaç. Conscient d’això, la Fundació per la Pau s’ha integrat des del seu naixement en xarxes nacionals i internacionals i ha participat en iniciatives conjuntes amb altres organitzacions.

Participació de la Fundació per la Pau en xarxes i entitats En l’àmbit català - Membre fundador del Centre UNESCO de Catalunya.

En l’àmbit internacional - Membre de l’International Peace Bureau (IPB). - Promotora de la Crida per la Pau de l’Haia – The Hague Appeal for Peace (HAP).

- Membre fundador de la Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.

- Membre de la xarxa IANSA (Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres).

- Membre de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

- Membre de la xarxa Abolition 2000 (campanya internacional contra les armes nuclears).

- Membre fundador de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. - Membre fundador de la Plataforma Aturem la Guerra. - Entitat col·laboradora del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). - Membre de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans de Colòmbia. En l’àmbit estatal - Membre de l’Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ).

- Membre de la PNND (Xarxa Parlamentària pel Desarmament Nuclear). - Membre, en representació de l’IPB, del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial (FSM). - Membre de la Campanya per la Reforma de les Institucions Internacionals, d’UBUNTU. - Membre de la Cluster Munition Coalition (CMC).

- Membre de la Campanya Armes sota Control.

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

Membres de la Fundació per la Pau Membres del Patronat Alfons Banda (president), Antoni Soler (vicepresident), Francesc Gusi (secretari), Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt, Gabriela Serra, Carme Suñé i Francesc Tubau (vocals). També han estat membres del Patronat Enric Angelet, Josep Aranda, Eugeni Barquero, Pepe Beúnza, Moisès Broggi, Francesc Casanovas, Conxita Ferré, Vicenç Fisas, Tica Font, Enric Frigola, Joan Gomis, Rafael Grasa, Miguel Ángel Molina, Arcadi Oliveres, Santiago Ramentol, Anton Raventós, Maria Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Romeva, Carme Romia, Francesc Sabater i Martí Terés.

Membres del Comitè Internacional Hilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix Martí, Federico Mayor Zaragoza, Arcadi Oliveres, Adolfo Pérez Esquivel, Rebecca Peters i Cora Weiss. També han estat membres del Comitè Internacional Óscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis, Cassià M. Just i Sean McBride.

Membres de l’Equip Tècnic Jordi Armadans (director), Roser Cardona (secretaria), Virginia Garzón (projectes), Lourdes Vergés (comunicació) i Toni Viader (web). També han estat membres de l’Equip Tècnic Regina Arquimbau, Eugeni Barquero, Cristophe Duclau, Conxita Ferré, Marta Gay, Enric Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oliveres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Rodríguez i Marta Zamora.

També hem comptat amb la inestimable aportació de més d’un centenar de persones activament implicades (suport a l’oficina, participació en campanyes, comissions de treball, grups locals, etc.) i amb el suport de més de 4.000 col·laboradors econòmics, donants i simpatitzants.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

1. PRESENTACIÓN En los últimos 25 años han sucedido muchas cosas. La supresión, en España, del servicio militar obligatorio. La prohibición, por iniciativa de la sociedad civil y a escala mundial, de las minas antipersonas y de las bombas de racimo. La movilización de millones de ciudadanos contra la guerra con un papel protagonista, en el ámbito mundial, para Cataluña. La aprobación por parte del Parlamento de Cataluña de la Ley del Fomento de la Paz y del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP). La progresiva exigencia ciudadana de control del comercio de armas. La creación del Tribunal Penal Internacional... Y la Fundació per la Pau ha participado, de formas muy diferentes, en todos esos procesos. En muchos casos hemos actuado amplificando la voz de una gran parte de la ciudadanía. Si el realismo nos hace reconocer la persistencia de la violencia, debemos reconocer también la aparición de nuevas y eficaces dinámicas sociales inspiradas en la noviolencia, la cooperación, el diálogo y la participación ciudadana. La cultura de paz, basada en la noviolencia, el diálogo y la cooperación, se alza como alternativa necesaria, pero seríamos ilusos si pensásemos que una presión aún débil e intermitente propiciará ahora mismo todos los cambios necesarios. Es necesario más compromiso y tiempo. En la conmemoración de los 25 años de nuestra entidad, nos hemos preguntado qué celebramos si todavía hay tantísima violencia. Y la respuesta es que celebramos la constancia que nos ha permitido trabajar de manera sostenida; la consecución de resultados que demuestran la importancia y la fuerza que puede llegar a tener la opinión pública cuando emerge organizadamente. Celebramos también la fidelidad a una idea inicial y a un talante que tiene como característica irrenunciable la independencia, que no significa ni neutralidad ni equidistancia. Finalmente celebramos una convicción: las personas construiremos la paz. Este libro que ahora tenéis en las manos quiere ser un testimonio modesto del trabajo realizado por la fundación en este cuarto de siglo, pero no lo podíamos hacer de una manera aislada, sin tener en cuenta los acon-

tecimientos que configuraban el contexto político y social de cada momento. Acontecimientos que en muchos casos han inspirado, motivado y movilizado las actuaciones y las decisiones de la Fundació per la Pau. Igualmente, todas las actuaciones de la Fundación han sido y están animadas por una finalidad definida como única en el texto fundacional: colaborar en la creación y la emergencia de una opinión pública lúcida, informada y activa que presione democráticamente en favor de la paz. Creemos que hemos sido fieles a aquella definición inicial. Desde la independencia política, que nada tiene que ver con una aséptica equidistancia, hemos trabajado para difundir los valores de la cultura de paz y divulgar nuevos conceptos y nuevos análisis que faciliten la comprensión de la realidad. Y lo hemos hecho exigidos tanto por el necesario rigor intelectual como por la voluntad de movilizar a la opinión pública; de aquí nuestra insistencia en el trabajo de campañas. Probablemente la opinión pública es el factor más decisivo para provocar los cambios necesarios para la implantación progresiva de la cultura de paz. El trabajo desarrollado nos ha exigido y a la vez nos ha permitido insertarnos sólidamente en la red internacional de entidades que trabajan por la cultura de paz. Hemos recogido iniciativas internacionales y las hemos trasladado a nuestra ciudadanía, pero también iniciativas nuestras han hecho el camino inverso. Hace 25 años un gran número de ciudadanos respondió a un llamamiento que continúa vivo. Un llamamiento a trabajar juntos por la implantación de una cultura inédita: la cultura de paz. Proponemos la responsabilización directa de cada ciudadano y ofrecemos la Fundació per la Pau como un instrumento que canalice la presión democrática que entre todos podemos ejercer. ¡Muchas gracias a todas y a todos por vuestro apoyo incondicional!

Alfons Banda, Presidente de la Fundació per la Pau 41

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

2. CRÓNICA DE UN CUARTO DE SIGLO En esta crónica recogemos algunos de los acontecimientos históricos más relevantes relacionados con los conflictos y la paz que han marcado el último cuarto de siglo de la historia de la humanidad..

Año

Acontecimientos históricos

1983

El mismo año en que nació la Fundació per la Pau, el presidente norteamericano Ronald Reagan lanzó su Iniciativa de Defensa Estratégica, conocida popularmente como “Guerra de las Galaxias”. Aquel año, Reagan llamó por primera vez a la URSS “imperio del mal” e impulsó una política de intervenciones militares para derribar regímenes marxistas en países del Tercer Mundo. A su vez, la Unión Soviética también anunció la instalación de nuevos misiles en respuesta a las amenazas de Reagan.

1984

Ese año, el Reino Unido abandonó la UNESCO por discrepancias con la tarea de esta organización, principalmente debido al informe McBride “Voces múltiples. Un solo mundo”. Los Estados Unidos también anunciaron su retirada de la organización, que harían efectiva al año siguiente, junto con Singapur. El Reino Unido se reincorporó a la organización en 1997, los Estados Unidos en 2003 y Singapur en 2007.

Premio Nobel de la Paz Lech Walesa Político polaco, fundador del sindicato Solidaridad y presidente de Polonia entre 1990 y 1995. Por su lucha en favor de los derechos humanos durante el régimen prosoviético.

Desmond Tutu Obispo de Sudáfrica. Por su trabajo contra el apartheid.

Después de muchos debates, el día de los Santos Inocentes se publicó en el BOE la ley que regula el derecho a la objeción de conciencia al servicio militar en el Estado español. Por su carácter restrictivo del derecho a la objeción, el Defensor del Pueblo presentó un recurso de inconstitucionalidad. A finales de 1987, el Tribunal Constitucional validó plenamente la ley. Ese mismo año, la Unión Soviética, en plena carrera armamentista, desplegó misiles SS-20 en Alemania Oriental. En Cataluña se celebró la primera edición de la Universidad Internacional de la Paz de Sant Cugat del Vallès.

1985

Mijaíl Gorbachov se convirtió en presidente de la Unión Soviética y su política de perestroika hizo que Reagan diera un giro a su política exterior. Los Estados Unidos y la URSS reemprendieron el diálogo para iniciar negociaciones sobre el desarme nuclear y espacial tras cuatro años de guerra fría.

International Physicians for the Prevention of Nuclear War Organización médica internacional fundada en 1980 por médicos soviéticos y americanos. Por la prevención de la guerra nuclear y de los conflictos armados..

1986

Declarado Año Internacional de la Paz por las Naciones Unidas.

Elie Wiesel Escritor norteamericano de origen rumano, superviviente de los campos de concentración nazis. Por los relatos de su experiencia

En Suecia, el primer ministro del país, Olof Palme, murió asesinado mientras paseaba con su mujer. Palme fue un gran defensor del pacifismo y trabajó para favorecer la distensión entre los dos bloques.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos En la central nuclear de Chernóbil (ahora Ucrania) se produjo el accidente nuclear más grave de la historia. La lluvia radiactiva llegó hasta zonas de los Estados Unidos, el Reino Unido y Escandinavia.

Premio Nobel de la Paz personal y su trabajo práctico en la causa de la paz.

El líder palestino Yasir Arafat aceptó la Resolución 242 de la ONU, que suponía el reconocimiento del derecho a la existencia del Estado de Israel. En el Estado español, el 12 de marzo se convocó un referéndum sobre la permanencia del país en la OTAN. Esta convocatoria fue controvertida porque, antes de entrar en el gobierno, el PSOE, presidido por Felipe González, se había manifestado en contra de la permanencia. El 52,5% de los votantes dijo que “sí” frente al 39,8% que votó en contra. El “no” triunfó en Cataluña, Navarra, el País Vasco y Canarias. Aquel año, en el País Vasco nació la Coordinadora Gesto por la Paz, que aglutinaba las diversas iniciativas y concentraciones silenciosas que comenzaban a hacer visible y a organizar el rechazo a la violencia.

1987

El 19 de junio se produjo en el hipermercado Hipercor de Barcelona uno de los peores atentados terroristas perpetrados por ETA, en el que murieron 21 personas y más de 45 resultaron heridas. El 9 de diciembre estalló la primera intifada en Cisjordania y Gaza contra la ocupación israelí. Ese mismo mes de diciembre Ronald Reagan y Mijaíl Gorbachov firmaron el Tratado de Eliminación de Misiles Nucleares de Mediano y Corto Alcance. Por primera vez en la historia se alcanzaba un tratado que reducía en la práctica los arsenales nucleares de las superpotencias.

Óscar Arias Sánchez. Abogado, filósofo, empresario y político, actual presidente de Costa Rica, cargo que ya ocupó entre 1986 y 1990. Por su impulso a las negociaciones de paz en Centroamérica.

Federico Mayor Zaragoza fue escogido director general de la UNESCO, donde daría un fuerte impulso a la promoción de la cultura de paz.

1988

El 15 de enero murió en Dublín Sean McBride, periodista, abogado y político, cofundador de Amnistía Internacional, presidente del International Peace Bureau (1974-1985) y premio Nobel de la paz en 1974. En marzo se firmó en Sapoá, en Nicaragua, un acuerdo de alto el fuego entre el Gobierno sandinista y la Contra y se presentaron programas para la pacificación del país. En julio de aquel mismo año, Irak e Irán también firmaron la paz tras ocho años de una intensa guerra que, con armas procedentes de varios países occidentales, supuso la muerte de un millón de personas. En agosto la activista y pacifista birmana Aung San Suu Kyi hizo su primer mitin en favor de la democracia en Birmania. Desgraciadamente, en septiembre se produjo un golpe de estado en el país y se instauró una dictadura militar que aún perdura. El 15 de diciembre la ONU reconoció el Estado palestino. Aquel año un grupo de mujeres israelíes organizó una concentración

Fuerzas de Mantenimiento de la Paz de las Naciones Unidas Más conocidas como Cascos Azules. Por su participación en misiones de paz en numerosos conflictos desde 1956.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

silenciosa contra la ocupación de Palestina. Desde entonces, las concentraciones se fueron expandiendo y dieron paso al nacimiento del movimiento feminista y pacifista Mujeres de Negro, que posteriormente también fue muy activo en el conflicto de los Balcanes

1989

En el ámbito estatal, ETA declaró su primera tregua unilateral y anunció el inicio de una mesa de negociación con el Gobierno español en Argel. Nacían así las “conversaciones de Argel”. El 4 de junio, en China, varias manifestaciones lideradas por estudiantes para reclamar la democracia fueron reprimidas de forma violenta por el ejército chino en la plaza de Tiananmen, donde murieron casi 5.000 personas y otras 10.000 resultaron heridas. Esta acción puso fin a las movilizaciones populares que habían comenzado el 15 de abril.

El decimocuarto dalái-lama, Tenzin Gyatso Líder religioso y político tibetano. Por su resistencia constante frente al uso de la violencia en la lucha de su gente por recuperar la libertad.

El 9 de noviembre de ese año cayó el muro de Berlín, símbolo de la guerra fría. El 16 de noviembre, las fuerzas armadas de El Salvador asesinaron a seis sacerdotes jesuitas y dos trabajadoras en su residencia de la Universidad Centroamericana de San Salvador. Entre los asesinados había el rector de la UCA, Ignacio Ellacuría, y el director del Instituto de Derechos Humanos de la universidad, Segundo Montes. El Movimiento de Objeción de Conciencia (MOC) y otros colectivos lanzaron la estrategia de la insumisión ante el inicio de la regulación de la prestación social sustitutoria (PSS), la alternativa obligatoria que la ley marcaba a los jóvenes que se negaban a hacer el servicio militar. A finales de año tuvieron lugar los primeros consejos de guerra, con sentencia de cárcel para los primeros insumisos.

1990

El 11 de febrero el líder sudafricano Nelson Mandela fue liberado de la cárcel de Ciudad del Cabo tras 27 años de cautiverio. Unos días más tarde, por primera vez en 30 años, tuvo lugar en Johannesburgo una asamblea general del Congreso Nacional Africano (ANC) de Nelson Mandela. En agosto estalló la crisis entre Irak y Kuwait cuando el ejército iraquí invadió este emirato sin encontrar apenas resistencia en un ataque muy rápido.

Mijaíl Gorbachov Presidente de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas desde 1989 hasta 1991. Por su importante papel en el proceso que puso fin a la guerra fría.

El 21 de noviembre la cumbre de la OSCE en París proclamó oficialmente el fin de la guerra fría.

1991

En enero comenzó la guerra del Golfo, que enfrentaba a Irak con una coalición de fuerzas lideradas por el ejército de los Estados Unidos. Los intensos ataques de los aliados forzaron la retirada de Irak de Kuwait y la guerra acabó el 28 de febrero con la rendición iraquí. Miles de ciudadanos y ciudadanas del mundo entero se manifestaron contra esta guerra, y también en Barcelona, donde nació el Diari de la Pau, una iniciativa impulsada por un grupo de periodistas para denunciar la guerra.

Aung San Suu Kyi Activista y líder de la Liga Nacional por la Democracia en Myanmar (Birmania). Por su defensa no violenta de la democracia y los derechos humanos.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

La ONU votó de forma unánime una condena a Israel por el trato que este país dispensa a los palestinos. A finales de octubre se inauguró en Madrid la Conferencia de Paz para Oriente Próximo. El 1 de julio se disolvió oficialmente el Pacto de Varsovia. Durante aquel año las repúblicas bálticas y varios países de la órbita soviética de la Europa oriental se independizaron de la antigua URSS. Aquel año comenzaron también los conflictos en la antigua Yugoslavia con la guerra de los 10 días por la independencia de Eslovenia.

1992

En enero los Estados Unidos y Rusia restablecieron oficialmente las relaciones diplomáticas. Ese mismo mes, en Ciudad de México, representantes del gobierno salvadoreño y del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) firmaron los Acuerdos de Chapultepec, que pusieron fin a la guerra civil de El Salvador, que hacía 12 años que duraba.

Rigoberta Menchú Tum Líder indígena guatemalteca, miembro del grupo quiché-maya. Por su trabajo en favor de la justicia social y la reconciliación étnico-cultural basada en el respeto de los pueblos indígenas.

En febrero se ratificó el acuerdo histórico de no agresión y desnuclearización entre las dos Coreas, que estaban oficialmente en guerra desde 1953. En primavera Bosnia-Herzegovina se declaró un estado independiente. Casi inmediatamente después de que se hiciese pública la declaración, las fuerzas serbias cercaron Sarajevo, la capital del país, e iniciaron un asedio que duraría tres años y se convertiría en uno de los más largos de la historia militar moderna. La ciudad quedó sin electricidad, agua, calefacción ni medicamentos. Murieron más de 12.000 personas y otras 50.000 resultaron heridas. Boutros Boutros Ghali, escogido nuevo secretario general de la ONU en enero de ese año, presentó una Agenda por la Paz para promover un rol más activo de la ONU en la prevención de la violencia y en la construcción y el mantenimiento de la paz. En diciembre nació Elkarri, un movimiento social para el diálogo y el acuerdo en el País Vasco. Elkarri, hoy Lokarri, quiere favorecer un proceso de paz defendiendo una solución dialogada al conflicto vasco.

1993

En enero los presidentes de los Estados Unidos, George Bush, y Rusia, Boris Yeltsin, firmaron el acuerdo de desarme nuclear Start II para reducir los arsenales nucleares. Unos días después se firmó en París un acuerdo para la prohibición de las armas químicas. En febrero la ONU aprobó la creación del Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia, que acabó constituyéndose el 25 de mayo. El 13 de septiembre se firmó en Washington la Declaración de Principios para la autonomía de Gaza y Jericó, el primer acuerdo entre Israel y la OLP, que oficializaba la Autoridad Nacional Palestina. Los líderes israelí, Isaac Rabin, y palestino, Yasir Arafat, se dieron la mano.

Nelson Mandela y F. W. de Klerk Mandela, líder del partido Congreso Nacional Africano (ANC), y De Klerk, último presidente del régimen del apartheid sudafricano. Por su trabajo para acabar de forma pacífica con el régimen del apartheid y poner los fundamentos de una nueva Sudáfrica democrática.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

1994

Ese año el conflicto en Bosnia-Herzegovina sufrió una escalada generalizada de la violencia y la población civil fue su principal víctima. Un obús que estalló en el mercado de Sarajevo el 5 de febrero arrojó un saldo de 68 personas fallecidas y más de 200 heridas, en una de las matanzas más brutales acaecidas en la capital bosnia durante el asedio de la ciudad. El 6 de abril murieron en un atentado aéreo en Kigali los presidentes de Ruanda y Burundi. La guerra civil y las matanzas interétnicas se extendieron por Ruanda y acabaron provocando centenares de miles de muertos, dos millones de refugiados y otros tres millones de desplazados. Aquel año el ejército ruso invadió Chechenia para controlar un territorio que desde 1991 gozaba de una independencia de facto. A pesar de la superioridad de las fuerzas rusas, la guerra se alargó hasta el año 1996, cuando se firmó un acuerdo de paz y se pactó la retirada de las tropas rusas. El 9 de diciembre el Gobierno británico y el Sinn Féin —el brazo político del IRA— mantuvieron en el castillo de Stormont su primer contacto oficial tras 22 años de incomunicación. La apertura del diálogo fue la primera prueba de que Irlanda del Norte avanzaba hacia la paz, después de 25 años de conflicto armado y más de 3.000 muertos.

Premio Nobel de la Paz Yasir Arafat, Simón Peres Isaac Rabin El líder palestino Yasir Arafat fue presidente de la Organización para la Liberación de Palestina, presidente de la Autoridad Nacional Palestina y líder del partido político secular Fada-hi. Simón Peres, político y estadista israelí, fue dos veces primer ministro (1984-1986 y 1995-1996) y es presidente de Israel desde 2007. Isaac Rabin, político israelí, fue primer ministro (1974-1977 y 19921995). Fue asesinato en 1995 por un radical israelí de extrema derecha. Recibieron el premio por sus esfuerzos conjuntos por conseguir la paz en Oriente Próximo.

Aquel año Nelson Mandela fue escogido presidente de Sudáfrica, con lo cual se convertía en el primer presidente negro de la historia del país y también en el primero elegido por sufragio universal.

1995

Cincuenta años después del lanzamiento de las bombas atómicas sobre Hiroshima y Nagasaki, se organizaron varios actos de conmemoración. Los actos se vieron enturbiados por la falta de compromiso de las potencias nuclearespara eliminareste tipo de arsenales, tal y como se puso de manifiesto en la conferencia de revisión del Tratado de No Proliferación Nuclear (TNP) celebrada en abril y mayo en Nueva York. Las pruebas atómicas realizadas por los gobiernos francés y chino en el año del cincuentenario constituyeron también una peculiar forma de conmemoración. El 11 de julio el ejército serbio evacuó y deportó a las 20.000 personas que estaban en Srebrenica (Bosnia-Herzegovina) y mató a 8.000 ante la pasividad y la impotencia de la Unión Europea y la ONU. En septiembre se acabó la guerra de Bosnia-Herzegovina y el 21 de noviembre los presidentes de Serbia, Slobodan Milosevic, Croacia, Franjo Tudjman, y Bosnia, Alija Izetbegovic, firmaron en Dayton (Ohio) los acuerdos de paz. El acuerdo se alcanzó con la mediación de los Estados Unidos, tras 20 días de negociaciones. El día 11 de septiembre, en Cataluña, se hizo pública la autodisolución formal de Terra Lliure, una organización armada independentista catalana fundada en 1978. Acabó así el intento de arraigo de una opción armada en Cataluña.

Joseph Rotblat, Pugwash Conferences on Science and World Affairs Físico nuclear de origen polaco. Por sus esfuerzos en favor de la erradicación de las armas nucleares.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

En octubre tuvo lugar en Nueva York la cumbre de jefes de estado y de gobierno para conmemorar los 50 años del nacimiento de la Organización de las Naciones Unidas (ONU).

1996

En enero, el primer ministro británico, John Major, propuso a la Cámara de los Comunes la celebración de elecciones en Irlanda del Norte, en un intento de restablecer la Asamblea Regional y legitimar electoralmente a los interlocutores que tendrían que negociar el futuro de Irlanda del Norte. Gerry Adams rechazó la oferta y el 9 de febrero el IRA rompió 17 meses de tregua con un atentado en Londres. El 4 de marzo, el Sinn Féin fue excluido de las conversaciones de paz por negarse a condenar el atentado.

Carlos Filipe Ximenes Bello y José Ramos Horta Líderes del movimiento de resistencia de Timor Oriental. Por su tarea de investigación para hallar una solución pacífica al conflicto de Timor Oriental e Indonesia.

En septiembre los talibanes tomaron militarmente Kabul, la capital de Afganistán, y obligaron al ejército gubernamental muyahidin, dirigido por Ahmed Shah Massud, a abandonar la ciudad y refugiarse en las montañas. El proceso de paz entre Israel y Palestina, que había ido ganando credibilidad en los años anteriores, vivió momentos muy delicados debido a las dificultades de la Autoridad Nacional Palestina de Yasir Arafat por controlar las acciones terroristas de los islamistas radicales y a la victoria electoral en Israel del Likud de Benjamin Netanyahu. La guerra invadió de nuevo la región africana de los Grandes Lagos. Miles de hutus supervivientes de la matanza de 1994 se instalaron en los campos de refugiados de Burundi, el Zaire y Tanzania. La cifra de refugiados creció tanto que también en estos países rebrotaron los odios étnicos y el conflicto se generalizó.

1997

En mayo el Zaire quedó en manos de las tropas del rebelde LaurentDésiré Kabila, que se proclamó presidente del país, al cual puso el nuevo nombre de República Democrática del Congo. El 7 de septiembre murió en Rabat el dictador Mobutu Sese Seko, que había dirigido el Zaire desde 1965. La muerte de Mobutu puso punto y final a una serie de guerras civiles y étnicas que, en pocos años, habían afectado a Etiopía, Eritrea, Uganda, Ruanda y Burundi, aparte del Zaire, y habían aupado al poder a antiguos líderes de izquierda como el propio Kabila. Aquel año el presidente sudafricano Nelson Mandela inició una lenta retirada de la primera línea del poder al abandonar la presidencia de su partido, el Congreso Nacional Africano (ANC), y anunciar firmemente que no se presentaría a las elecciones presidenciales previstas para 1999. En Colombia, cerca de 10 millones de personas participaron en el “Mandato popular por la Paz” por el que reclamaban el fin de la violencia y la protección de los derechos humanos. En diciembre se aprobó en Ottawa el Tratado Internacional de Prohibición de las Minas Antipersonas.

International Campaign to Ban Landmines, Jody Williams Premio concedido al conjunto de la Campaña Internacional para la Prohibición Total de las Minas Antipersonas (ICBL), representada por Jody Williams. Por su trabajo conjunto por la prohibición y la limpieza de las minas antipersonas.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

Aquel año la organización terrorista ETA secuestró y asesinó al regidor de Ermua Miguel Ángel Blanco. Durante el secuestro se organizaron numerosas manifestaciones de rechazo en todo el Estado pidiendo su liberación, pero dos días después apareció gravemente herido y murió al día siguiente.

1998

En abril, los gobiernos británico e irlandés firmaron el Acuerdo de Viernes Santo, un texto que supuso la culminación de un largo proceso de diálogo y negociación entre las fuerzas republicanas y unionistas, y el principio del fin de la fase más violenta del conflicto de Irlanda del Norte. En julio se firmó en Roma el tratado para la creación del Tribunal Penal Internacional (TPI) con carácter permanente y con sede en La Haya con el objetivo de establecer una jurisdicción planetaria e impedir la impunidad en delitos como el genocidio y los crímenes de guerra y contra la humanidad. El 7 de agosto se produjeron dos atentados terroristas contra las embajadas norteamericanas en Nairobi y Dar es Salam que provocaron 258 muertos y más de 4.250 heridos. Los atentados fueron reivindicados por una organización desconocida, el Ejército Islámico de Liberación de los Lugares Santos Musulmanes, tras la cual los Estados Unidos vieron al millonario saudí refugiado en Afganistán, Osama Bin Laden. En respuesta al ataque, los Estados Unidos bombardearon Afganistán y Sudán. El 12 de septiembre partidos, sindicatos y organismos sociales suscribieron la Declaración de Lizarra, un acuerdo sobre pacificación que reclamaba una solución política y negociada que pusiera fin al conflicto histórico entre el País Vasco y los estados español y francés. El acuerdo, que tomaba como referencia el modelo irlandés, no tenía precedentes en la historia del País Vasco. Días más tarde, el 16 de ese mismo mes, ETA anunció una tregua indefinida. El 19 de octubre el general Augusto Pinochet, dictador de Chile entre 1973 y 1990, fue detenido en Londres. Este hecho representó un paso muy importante de cara al fin de la impunidad a través de una justicia internacional. En octubre se presentó en Pretoria el informe elaborado por la Comisión de la Verdad y la Reconciliación, creada en 1995 y presidida por el arzobispo anglicano Desmond Tutu, que debía servir para aclarar los crímenes cometidos en los años del apartheid y poner de manifiesto las responsabilidades de los diferentes protagonistas. El 10 de diciembre se cumplieron 50 años de la promulgación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por las Naciones Unidas.

John Hume y David Trimble John Hume, líder del Partido Socialdemócrata y Laborista (SDLP), y David Trimble, presidente del Partido Unionista del Ulster (UUP) y primer ministro del nuevo gobierno de Irlanda constituido en 1998. Por sus esfuerzos para encontrar una solución pacífica al conflicto norirlandés.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

1999

En febrero la ONU decidió retirar a todo el personal de los Estados Unidos y la Gran Bretaña de Irak. Desde marzo hasta junio de ese año, las fuerzas de la OTAN intervinieron militarmente en la guerra de Yugoslavia llevando a cabo continuos bombardeos contra objetivos yugoslavos. Los combatientes albaneses continuaron atacando a las fuerzas serbias y los civiles serbios de Kosovo, mientras las fuerzas serbias atacaban a los rebeldes y civiles albaneses, hechos que provocarían una limpieza étnica que culminó con desplazamientos masivos de la población hacia los países vecinos.

Premio Nobel de la Paz Médecins Sans Frontières Organización médica humanitaria de carácter internacional, nacida en 1971, que ofrece asistencia médica de urgencia en más de 79 países. En reconocimiento a su tarea humanitaria en varios continentes.

El 1 de marzo entró en vigor el Tratado de Ottawa para la Prohibición de las Minas Antipersonas, después de ser ratificado por 65 países. El 20 de abril, en los Estados Unidos, dos jóvenes cargados con varias armas perpetraron una matanza en el Instituto Columbine. Mataron a 13 personas, hirieron a 24 y luego se suicidaron. En mayo se celebró la Conferencia del Llamamiento por la Paz de La Haya, a la que asistieron más de 10.000 activistas de todo el mundo para conmemorar los 100 años de la primera conferencia internacional de paz. Unos meses más tarde, en noviembre, hasta 100.000 personas, convocadas por sindicatos, ONG y otras organizaciones sociales, se manifestaron en Seattle contra la OMC y la negociación llamada Ronda del Milenio. Fue considerada la primera gran manifestación del movimiento para otra globalización. El 3 de diciembre ETA anunció el fin de la tregua.

2000

Las Naciones Unidas declararon el año 2000 Año Internacional de una Cultura por la Paz. En febrero el ejército ruso tomó Grozni, la capital de Chechenia, y unos días más tarde la organización Human Rights Watch denunció que al menos 62 civiles fueron ejecutados por el ejército ruso en el distrito de Adli, al sur de la capital chechena. En julio tuvieron lugar las segundas negociaciones de Camp David. Bajo los auspicios del presidente norteamericano Bill Clinton, las delegaciones palestina de Yasir Arafat e israelí de Ehud Barak trataron de alcanzar un acuerdo para un estatus final de Palestina. La cumbre acabó sin acuerdo. El 28 de septiembre comenzó en Palestina la segunda intifada, después de que Ariel Sharon visitase la Explanada de las Mezquitas en Jerusalén. El 20 de mayo se organizó en Barcelona una manifestación multitudinaria en favor de la paz y la desmilitarización de la sociedad y en protesta por el desfile militar que el Ministerio de Defensa organizaba en la ciudad. Además de la manifestación se convocaron otras actividades

Kim Dae Jung Presidente de Corea del Sur entre 1998 y 2003. Por su tarea en favor de la democracia y los derechos humanos en Corea del Sur y en el este asiático, en general, y por la paz y la reconciliación con Corea del Norte, en particular.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

durante el mes de mayo, como una acampada popular y un festival por la paz que congregó a más de 50.000 personas

2001

Se celebró por primera vez el Foro Social Mundial de Porto Alegre, al que asistieron 12.000 personas. El 20 de enero, George W. Bush tomó posesión del cargo de presidente de los Estados Unidos. Al cabo de poco menos de un mes, la aviación norteamericana bombardeó Bagdad, la capital de Irak.

La ONU y Kofi Annan Por su tarea en favor de un mundo mejor organizado y más pacífico.

El 11 de septiembre se produjeron los ataques terroristas más grandes acaecidos jamás en los Estados Unidos. Varios terroristas suicidas secuestraron cuatro aviones de líneas regulares. Dos de los aparatos se estrellaron contra las Torres Gemelas, que se desplomaron un rato después del impacto. Murieron casi 3.000 personas. Un tercer avión se estrelló contra el Pentágono y otro cayó al oeste de Pensilvania, antes de llegar a su objetivo, Washington, DC. La autoría de los ataques se atribuyó a la red islámica radical Al Qaeda, liderada por Osama Bin Laden. En octubre, Afganistán fue invadido por los Estados Unidos y sus aliados.

2002

A partir de enero, el servicio militar —la mili— dejó de ser obligatorio en el Estado español y las fuerzas armadas pasaron a ser completamente profesionales. En febrero el presidente de Colombia, Andrés Pastrana, tras varios intentos de acuerdo, suspendió el proceso de paz con el grupo guerrillero de las FARC, al que acusó de secuestrar y asesinar civiles. Pocos días después, las FARC secuestraron a la candidata a la Presidencia del país, Íngrid Betancourt. El 26 de mayo el liberal Álvaro Uribe ganó las elecciones por mayoría absoluta, defendiendo una guerra a muerte contra las guerrillas como única manera de enderezar la economía y garantizar la buena marcha del país. También en febrero el ejército israelí lanzó un ataque masivo contra los campos de refugiados civiles palestinos de las localidades de Belén, Jenín y Nablús. En diciembre, en Pretoria (Sudáfrica), el Gobierno de la República Democrática del Congo y sus opositores firmaron un acuerdo de paz que ponía fin a cuatro años de guerra civil. El 14 de octubre, en el Estado español, más de mil investigadores, encabezados por Federico Mayor Zaragoza, se declararon “objetores científicos”, con lo cual mostraban su desacuerdo con la creciente militarización de la investigación científica española en los últimos años. Los investigadores se sumaban así a la campaña “Por la paz: ¡basta de investigación militar!”, impulsada por más de 50 organizaciones y entidades.

Jimmy Carter Ex presidente de los Estados Unidos. En reconocimiento de sus esfuerzos para encontrar soluciones pacíficas a los conflictos internacionales.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

2003

Ante la amenaza de un ataque inminente contra Irak por parte de los Estados Unidos y la Gran Bretaña con el apoyo del presidente español, el 15 de febrero millones de personas de todo el mundo se manifestaron contra la guerra. En Barcelona más de un millón y medio de personas salieron a la calle. Unos días antes, el 11 de febrero, todos los grupos de la oposición del Congreso de los Diputados apoyaron una moción contra la posición militarista de Bush, Blair y Aznar ante la crisis de Irak.

Shirin Ebadi Abogada y jueza de Irán. Por sus esfuerzos en defensa de la democracia y los derechos humanos, especialmente de las mujeres y los niños, en Irán y en el mundo musulmán en general.

El día 20 de marzo, tropas norteamericanas y británicas lanzaron el primer ataque contra una ciudad iraquí. Comenzaba la guerra de Irak. El 9 de abril, las tropas de los Estados Unidos tomaron el control de Bagdad y un grupo de ciudadanos derribó una gran estatua de Sadam Husein. El 14 de abril las tropas de estadounidenses ocuparon Tikrit, la última ciudad importante del país que quedaba por conquistar. El 1 de mayo, el presidente George W. Bush proclamó el fin de la guerra de Irak. En diciembre, los Estados Unidos anunciaron que habían capturado a Sadam Husein. En Cataluña, el 4 de julio el Parlamento aprobó la Ley de Fomento de la Paz, una norma pionera en Europa.

2004

El 11 de marzo se produjo en Madrid el atentado terrorista más grave de la historia del Estado español. El ataque, perpetrado por islamistas radicales, consistió en una cadena de explosiones provocadas por bombas colocadas en varios trenes de cercanías que estallaron simultáneamente cuando los convoyes se acercaban a la estación de Atocha. Murieron 202 personas y otras 1.400 resultaron heridas.

Wangari Maathai Bióloga y profesora de origen keniata. Por su contribución al desarrollo sostenible, la democracia y la paz.

En septiembre, el secuestro de un millar de niños y niñas en una escuela de Beslán, en Osetia Septentrional, acabó con la muerte de más de 330 personas tras la intervención de las fuerzas de seguridad rusas.

2005

En enero se celebraron elecciones en Irak para escoger una Asamblea Nacional Constituyente que debía redactar una nueva constitución para el país y nombrar un gobierno provisional. En febrero Corea del Norte anunció que disponía de armas nucleares, dos años después de haberse retirado del Tratado de No Proliferación Nuclear. Aquel mismo mes el Parlamento israelí aprobó la ley de retirada de una veintena de asentamientos en Gaza y la entrega del territorio a la ANP, 38 años después de su ocupación. En agosto se inició el desmantelamiento de las colonias judías cerca de la franja de Gaza de acuerdo con el plan de retirada. Hamás anunció que no abandonaría la lucha armada.

2006

El 25 de enero el partido islamista Hamás ganó las elecciones parlamentarias en Palestina y desplazó a al-Fatah, líder histórico en la lucha palestina. El 22 de marzo ETA anunció un alto el fuego permanente.

Agencia Internacional de la Energía Atómica y Mohamed el-Baradei Doctor en derecho. Por sus esfuerzos para evitar que la energía nuclear se utilice con fines militares y para garantizar que la que se utilice con fines pacíficos se utilice de la manera más segura posible.

Muhammad Yunus y el Grameen Bank Profesor de economía, Yunus fundó el Grameen Bank para conceder créditos a las personas

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Año

2007

Acontecimientos históricos

Premio Nobel de la Paz

En noviembre un tribunal de Bagdad condenó a muerte al ex dictador iraquí Sadam Husein por delitos contra la humanidad.

más pobres. Por sus esfuerzos en favor del desarrollo social y económico de los más desfavorecidos.

En febrero Corea del Norte acordó poner fin a su programa nuclear a cambio de ayuda económica y combustible.

Intergovernmental Panel on Climate Change, Al Gore Ex vicepresidente de los Estados Unidos. Por sus esfuerzos para obtener y difundir información sobre el papel del hombre en el cambio climático y para proponer las medidas necesarias para luchar contra este cambio.

Ese mismo mes, se celebró en Oslo una conferencia internacional para prohibir las bombas de racimo. El Proceso de Oslo culminaría con la aprobación de un tratado de prohibición en diciembre de 2008. En junio la banda terrorista ETA anunció el fin del alto el fuego que había iniciado el 22 de marzo de 2006, aunque ya había perpetrado un atentado en el aeropuerto de Barajas el 30 de diciembre de 2006. En noviembre el Congreso de los Diputados del Estado aprobó la Ley de Comercio de Armas por una amplia mayoría parlamentaria. En Cataluña, en diciembre el Parlamento aprobó la Ley del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP).

2008

En febrero Kosovo formalizó de forma unilateral la declaración de independencia de Serbia, con el apoyo de la mayor parte de la comunidad occidental. El 2 de julio las fuerzas militares de Colombia liberaron a la ex candidata presidencial Íngrid Betancourt y a 14 personas más que estaban secuestradas por las FARC. También en julio fue detenido en Belgrado el político serbio Radovan Karadzic, acusado de instigar al genocidio durante la guerra de Bosnia. El 4 de noviembre el demócrata Barack Obama ganó las elecciones presidenciales de los Estados Unidos y se convirtió en el primer presidente afroamericano del país. A finales de diciembre Israel inició la ofensiva militar más sangrante de los últimos 40 años sobre la franja de Gaza, en la cual murieron más de 850 personas. El 3 de diciembre se aprobó en Oslo el Tratado Internacional de Prohibición de las Bombas de Racimo con la firma de 94 países.

Martti Ahtisaari Ex presidente de Finlandia. Por su importante tarea desarrollada en varios continentes y durante más de tres décadas para resolver conflictos internacionales.

Fundaci贸 per la Pau - 25 a帽os trabajando por la paz

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

3. HACIENDO BALANCE: SI VIVIMOS EN UN MUNDO DINÁMICO, LA PAZ ES POSIBLE Cuando encadenamos el día a día, parece que nos encontramos en una unidad cerrada a cal y canto. Los hechos se van sucediendo y a veces no nos damos cuenta de que el paisaje, las estructuras, la realidad van cambiando. Pero si analizamos una unidad de tiempo suficientemente significativa, como estos últimos 25 años, podemos percibir claramente que los cambios han sido notorios y se han dado en muchas direcciones. Se han venido abajo estructuras, gobiernos, preceptos, normas y pautas. Han surgido nuevos riesgos y peligros antes inimaginables. Se han abierto nuevas posibilidades de intervención para la ciudadanía. Se han conseguido avances significativos. Se ha incrementado o se ha retrocedido, también, en otros aspectos. Pero la esencia clara de todo ello es que vivimos tiempos dinámicos. Y eso es el mejor antídoto contra el pesimismo, el fatalismo o la resignación. Es cierto que todo este dinamismo no siempre se concreta en un marco de consolidación de la cultura de paz, los derechos humanos y la justicia, pero lo que está claro es que nuestro mundo y nuestra realidad no son hechos monolíticos. Se pueden transformar. El cambio, en clave de paz, es uno de los escenarios posibles y reales y, si somos capaces de intervenir e incidir en él, podemos llegar a concretarlo. En 1983 el mundo todavía estaba inmerso en la guerra fría, un enfrentamiento entre dos bloques —el Este y el Oeste— que, aunque nunca llegó a concretarse en el campo de batalla, marcó de forma profunda la escena internacional durante la segunda mitad del siglo XX. A finales de los noventa, si bien se podía decir que se había evitado una guerra total entre los dos bloques, el balance era desolador y frustrante: guerras entre países terceros que habían servido de campo de batalla indirecta entre ambos bloques; escalada inacabable de la militarización, el armamentismo y el gasto militar; invisibilidad de problemas graves (pobreza, injusticia, vulneración de los derechos humanos, conflictos enquistados, opresiones de pueblos, etc.) de-

bido a la preeminencia de todo lo relacionado con la política de bloques, etc. La falta de enfrentamiento físico y directo entre el bloque de la OTAN y el bloque del Pacto de Varsovia tuvo un coste muy elevado en otras zonas del planeta. Varios países y regiones se convirtieron en un escenario ideal para dirimir las propias disputas indirectamente, mediante terceros, manipulando, instrumentalizando y engordando dinámicas internas y regionales de tensión. No es extraño, pues, que esta actuación tan irresponsable haya sumido países enteros a la deriva. Hoy, aunque se ha ido reduciendo el número global de guerras y se han reconducido algunas (mediante procesos de paz), varios conflictos armados continúan abiertos. África, Asia y especialmente Oriente Próximo presentan los niveles de conflictividad más altos. Muchos de estos conflictos, latentes y largos, no son muy espectaculares si se miran en periodos cortos, pero si miramos el periodo acumulado revelan una inmensa factura en vidas humanas, destrucción física y rotura de la cohesión social, de los marcos de convivencia y de los tejidos de confianza entre personas y grupos humanos. Es decir, un terreno abonado para la consolidación de una cultura de aceptación y resignación ante la violencia, la impunidad y la injusticia. La comunidad internacional, en muchos de estos casos, se ha mostrado vacilante, cuando 55

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

no directamente despreocupada o insensible. También debemos constatar que algunos de los focos actuales de violencia armada más preocupantes y sangrientos tienen muchas conexiones con la política irresponsable de años atrás: las situaciones en Afganistán e Irak no se pueden entender sin la política de la inmediatez y la irresponsabilidad practicada en el marco de la guerra fría. Finalmente encontramos el conflicto entre Palestina e Israel. Aparte del sufrimiento y el padecimiento que genera, es uno de los conflictos que más incidencia e impacto tienen en la seguridad global del mundo: desestabilización creciente de la región, interferencias en la gobernabilidad mundial, influencia en algunas de las acciones del nuevo terrorismo internacional, etc. Este conflicto ha pasado durante los últimos 25 años por momentos de todo tipo: enfrentamientos abiertos, tensión, intifadas y revueltas populares contra la ocupación y la represión, esperanzas prudentes pero aparentemente sólidas (acuerdo de paz de 1993), procesos de paz frustrados (el del año 2000) e inicios tímidos pero en la buena dirección para deshacer políticas equivocadas (desmantelamiento de los asentamientos de Cisjordania, etc.). Por último, sin embargo, nos encontramos en un escenario altamente inestable y preocupante: un Gobierno israelí decidido a practicar una política cada vez más dura hacia la comunidad palestina; una Palestina dividida que avanza hacia el callejón sin salida institucional y una comunidad internacional incapaz

o temerosa de obligar a hacer avanzar hacia una solución (las dos realidades estatales, viables, justas y seguras) que, cuanto más tiempo perdamos, más irrealizable será. En cuanto a la consolidación de estructuras y mecanismos de gobernabilidad mundial, las Naciones Unidas han pasado por momentos diferentes, pero en general ha ido menguando su capacidad de actuación y su credibilidad. Los estados, especialmente los más importantes, nunca han querido realmente permitir un avance significativo en este sentido. A menudo, además, muchas de sus decisiones y actuaciones han deslegitimado bastante el papel de la institución. No hay más que recordar que los cinco países miembros permanentes del Consejo de Seguridad de la ONU incumplen o ayudan a incumplir muchas resoluciones, recomendaciones y declaraciones surgidas del propio sistema de las Naciones Unidas. Sin ir más lejos, a principios de los ochenta el presidente republicano de los Estados Unidos, Ronald Reagan, compatibilizó una gestión basada en algunos acuerdos globales con otras actuaciones que remarcaban una perspectiva de aislacionismo autosuficiente. En 1985, por ejemplo, los Estados Unidos abandonaban la UNESCO por discrepancias en muchos aspectos (entre otros, por el magnífico informe sobre la comunicación encabezado por Sean McBride). A principios del siglo XXI constatamos la radicalización de esta tendencia y el consiguiente unilateralismo en grado sumo con la presidencia de George Bush hijo: boicot, menosprecio y deslegitimación de las estructuras de gobernabilidad mundial y del sistema de las Naciones Unidas, incumplimiento de la legislación internacional, ignorancia de resoluciones, boicot a tratados y protocolos mundiales, etc. A finales de los años noventa el discurso crítico de la seguridad que hacía años se impulsaba desde los centros de polemología y análisis de conflictos comenzaba a ser asumido, por lo menos en un ámbito formal, pero la crisis del 11-S y la aparición del nuevo terrorismo internacional provocaron un cambio claro de tendencia. En todas partes se apostó por reiniciar y reabrir procesos de militarización (incremento del gasto militar, el rearme, etc.) y generar un discurso según

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

el cual, para obtener protección y seguridad, había que reducir los espacios de libertad y democracia. Guantánamo es uno de los ejemplos más evidentes y palpables de esta tendencia, pero desgraciadamente no ha sido el único. En muchos países la libertad de prensa ha sufrido recortes significativos o se ha rebajado el espacio de los derechos y las libertades con la excusa de combatir el terrorismo y defendernos mejor. Sin embargo, en los últimos años ha resurgido con fuerza una evidencia: para obtener un mundo más seguro es necesario ampliar la democracia y los derechos humanos, y no limitarlos ni reducirlos. Con el acceso a la presidencia del demócrata Barack Obama se inicia, al menos, una nueva etapa donde la creación de consensos, la apuesta por el diálogo y la voluntad de construir un liderazgo, no solo fundamentado en el miedo y la fuerza bruta, pueden ser los rasgos característicos. En cuanto al capítulo de la militarización de los recursos económicos, nos encontramos con la contradicción de que una vez acabada la guerra fría, durante la cual se justificó una carrera armamentista espectacular, el dividendo por la paz del que se hablaba tanto —la liberación de recursos económicos para políticas sociales— no se ha producido. No sólo no se ha producido sino que, además, a partir del siglo XXI el gasto militar y la inversión armamentística han subido hasta niveles desconocidos. Pese a estas innegables tendencias preocupantes, en estos años también hemos vivido procesos esperanzadores, como por ejemplo la posibilidad de avanzar, a través de campañas globales, hacia la consecución de objetivos concretos. En 1983 no había muchos éxitos que apuntar. Durante este tiempo hemos visto cómo se ha avanzado en acuerdos de desarme significativos. El tratado contra las minas antipersonas, aprobado en 1997, y el acuerdo contra las bombas de racimo, aprobado en 2008, son ejemplos claros de que las campañas permiten avanzar si se coordinan globalmente, definen objetivos precisos y realizables, crean alianzas con ONG y entidades externas al estricto movimiento por la paz y cuentan con el apoyo de gobiernos, miem-

bros del cuerpo diplomático o de los medios de comunicación. Ahora mismo, hay abierto un proceso mucho más complejo pero también imprescindible para avanzar hacia cotas más altas de seguridad colectiva: la transparencia y el control del comercio de armas ligeras. A principios de los ochenta, los gobiernos de Thatcher en gran Bretaña y de Reagan en los Estados Unidos lideraron un paquete de medidas económicas basadas en la desregulación y la liberalización que, años más tarde, se acabaría concretando y definiendo de forma pública como “Consenso de Washington”. Ese impulso acabó convirtiéndose en una ola ideológica neoliberal que desató la aparición del movimiento en favor de una globalización alternativa que, sumando energías tradicionales y sectores nuevos, alertaba de que la política y las sociedades se iban adaptando a modelos y políticas económicas decididas por unos pocos en lugar de construir sistemas económicos que se adaptasen a las necesidades de las personas y las sociedades. A principios de 2009, muy pocos ponen en tela de juicio que la crisis económica actual pone de manifiesto la necesidad de poner límites a la desregulación, la falta de control de ciertas prácticas empresariales y el sobredimensionamiento de la economía financiera. En cuanto a la protección de los derechos humanos, durante todos estos años ha ido creciendo la conciencia ante actos bárbaros, genocidios y crímenes de guerra, así como la idea de que estos actos no pueden quedar 57

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

impunes. Las experiencias de persecución de algunos responsables de genocidio y dictaduras, así como el nacimiento formal del Tribunal Penal Internacional son pasos positivos en el camino hacia el fin de la barbarie y la impunidad. En el ámbito global, cabe destacar la presencia y la emergencia, como interlocutor relevante, de la ciudadanía global. No se trata de un interlocutor preciso ni homogéneo, ni siempre es coherente, pero en determinados momentos las manifestaciones masivas contra la guerra de Irak en 2003 o los diversos procesos de participación y puesta en común de marcos alternativos generados en el seno de las distintas ediciones del Foro Social Mundial han demostrado que tenía fuerza y presencia. En el Estado español, en 1983 aún estaba en discusión el desarrollo legal del derecho a la objeción de conciencia que recogía la Constitución española de 1978. A fines de 1984 se aprobó definitivamente la Ley de Objeción de Conciencia y, ante la avalancha de críticas por parte de ONG, comunidades autónomas y el Defensor del Pueblo —que acabarían presentando recursos—, el Tribunal Constitucional reafirmó el contenido principal de la ley. Se impuso a los objetores la prestación social sustitutoria, un servicio más largo que el militar. Pese a ser una ley restrictiva y pensada para disuadir la objeción, con la clarificación del marco legal la objeción se disparó. En pocos años se llegó a cifras muy importantes (superiores a las 58

del entorno de los países democráticos europeos) de jóvenes que optaban por rechazar la mili. A finales de los ochenta apareció una nueva estrategia surgida de los sectores más históricos de la objeción y grupos nuevos: la insumisión, la oposición a prestar cualquier tipo de servicio. La importante crítica social, que hizo aumentar los niveles de objeción e insumisión, el eco mediático logrado, la solidaridad de varios sectores ante las represalias a insumisos, etc. serían factores importantes que acabarían poniendo en crisis el modelo de servicio militar obligatorio. Todo ello, añadido al nuevo contexto internacional (fin de la guerra fría, nuevos planteamientos en política de defensa, nuevos modelos impulsados en el marco de la OTAN, etc.), haría inviable la continuidad del modelo de mili obligatoria. El acuerdo de gobierno de 1996 abrió la puerta a la profesionalización del ejército, hecho que se concretó por ley en mayo de 1999. El fin del servicio militar obligatorio, sin embargo, no supuso el fin de la militarización. En algunos aspectos le dio incluso un nuevo impulso. Con la excusa de modernizar unos ejércitos obsoletos, de renovar su armamento, de mejorar su profesionalidad, etc., se disparó el gasto militar, se incrementó muy significativamente la investigación científica en el campo militar y se reforzaron todos los mecanismos de difusión y promoción del papel del ejército en los espacios juveniles y educativos. Estas nuevas militarizaciones generaron al mismo tiempo nuevas respuestas y críticas: las escuelas objetoras, que se opondrían a la entrada de las fuerzas armadas en las aulas, y los objetores científicos y las universidades objetoras, que renunciarían a participar en la investigación militar y a fomentarla. Los ejércitos, no solo en España sino en todo el mundo occidental, han ido cambiando su presentación y justificación. Hace sólo 25 años aún se hablaba de la necesidad de defender un país o territorio; hoy los ejércitos se presentan como actores humanitarios en todas partes. Más allá de la debilidad, las contradicciones y las problemáticas que supone este nuevo “militarismo humanitario”, cabe señalar que las cifras de dedicación —personal y económica— de los ejércitos occidentales en misiones “humanitarias” o

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

“de paz” son bastante pequeñas y escasas en comparación con la cifra global. Todo eso no es ajeno a la transformación de la OTAN. Esta organización, que fue motivo de una de las campañas ciudadanas más importantes de mediados de los años ochenta en todo el Estado, vive hoy una situación compleja: prolonga su vida en un contexto totalmente distinto al que la vio nacer y, en teoría, le daba sentido. En este periodo analizado podemos valorar otro cambio significativo en lo que concierne a la militarización: en 1987 el Gobierno español decidió convertir en secreto oficial el comercio de armas. Se iniciaba así un secuestro del debate democrático sobre un tema tan importante y con tantos impactos globales como el comercio de armas. Después de muchas campañas, denuncias y esfuerzo, en 2007 se aprobaba en el Congreso de los Diputados una ley que regulaba el comercio de armas en España. Un paso pequeño y aún insuficiente pero necesario para ir devolviendo la luz a un tema que nunca debería haber quedado en la penumbra. En Cataluña, quizá el hecho más destacado de todo este periodo es constatar que la significativa conciencia ciudadana en favor de la paz ha acabado siendo un rasgo distintivo del país y eso obviamente ha acabado repercutiendo en el ámbito político e institucional.

Parlamento de Cataluña, texto pionero en la medida en que reclamaba que desde las instituciones públicas se asumiesen las responsabilidades en la construcción de una cultura de paz. Les espectaculares respuestas ciudadanas contra la guerra de 2003 acabaron evidenciando el importante peso de la cultura de paz en nuestro país. Más tarde, la puesta en marcha del Consejo Catalán de Fomento de la Paz (ente plural participado por la sociedad civil, la Administración y la Universidad, que debe velar por el impulso de las políticas públicas de paz), la creación de la Oficina de Promoción de la Paz y los Derechos Humanos de la Generalitat y la contribución al eje de paz aportada por la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo, han sido piezas de una importante actuación pública cuyo colofón ha sido la recentísima creación del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP), una propuesta surgida de Fundació per la Pau, discutida y consensuada con el resto de la sociedad civil, la Universidad y el mundo político, y que ha acabado suponiendo la creación por parte del Parlamento de un organismo con vocación pública pero sin control gubernamental. Un buen ejemplo de la actuación necesaria: los retos que tenemos en el largo camino hacia la construcción de la paz son demasiado importantes como para no ser capaces de hacer apuestas atrevidas, generosas y ambiciosas para afrontarlos.

Las manifestaciones y las movilizaciones de principios de los noventa contra la guerra de Irak, la implicación en los conflictos de los Balcanes, las importantes cifras de objeción e insumisión registradas, la importante tarea educativa realizada en el mundo educativo (tanto el formal como el de los esplais y los centros de ocio) o, más adelante, la entrada en el mundo universitario y académico, han sido factores que han contribuido a la extensión social de una cultura de paz. La oposición cívica y social al desfile militar de mayo de 2000 tuvo consecuencias importantes aunque no previstas: por un lado, la aprobación inicial de un texto legislativo que, después de debates parlamentarios con la participación de la sociedad civil, acabó suponiendo la aprobación de la Ley de Fomento de la Paz en 2003 por parte del 59

Fundaci贸 per la Pau - 25 a帽os trabajando por la paz

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

4. 25 AÑOS DE TRABAJO POR LA PAZ La sensibilización y la educación por la paz Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau ha considerado prioritario el trabajo de sensibilización y divulgación de los valores de paz, desarme, tolerancia, derechos humanos, noviolencia y solidaridad. Para ello ha puesto al alcance de los agentes educativos y culturales de nuestro país una serie de recursos para ayudarles a desarrollar su tarea de formación y educación. Entre las propuestas de la Fundación figuran exposiciones itinerantes, actividades pedagógicas, materiales didácticos, publicaciones y un centro de recursos.

Exposiciones itinerantes Durante estos 25 años, la Fundació per la Pau ha editado un total de 10 exposiciones que han recorrido centenares de miles de kilómetros de población en población. Miles de niños, jóvenes y adultos han tenido ocasión de visitar las muestras que se han instalado en ayuntamientos, escuelas, museos, centros de entidades y centros cívicos de cientos de localidades catalanas, principalmente de las comarcas de Barcelona. “Per la pau” (1985-1998) Por la paz fue la primera exposición creada por la Fundació per la Pau. Ofrecía una reflexión sintética, ágil y completa sobre cuestiones que dificultan la construcción de la paz: la pena de muerte, las guerras del siglo XX, el abismo entre el Norte y el Sur, la violencia cotidiana, el peligro nuclear, los gastos militares, el comercio de armas, etc., y, como contrapunto, el trabajo por la paz. Durante los meses de noviembre y diciembre de 1985 esta exposición se pudo visitar en las Atarazanas de Barcelona y posteriormente se instaló en el local de la Fundació per la Pau. Gracias a la utilización de diversas tecnologías (desde programas interactivos en ordenadores hasta materiales audiovisuales), la exposición significó una apuesta de gran envergadura e impacto por parte de la Fundación. Desde 1992 hasta 1998, una réplica de la exposición recorrió centenares de municipios de Cataluña. “Humoristes gràfics per la pau” (1984) Humoristas gráficos por la paz. Una docena de dibujantes gráficos cedieron, dieron o realizaron dibujos humorísticos sobre la paz y el movimiento anti OTAN que la Fun-

dació per la Pau reunió en esta exposición itinerante que se presentó en año 1984. Las obras de Cesc, Chumy Chúmez, Forges, Guillén, José Luis Martín, Martín Morales, Máximo, Núria Pompeia, Oli, Quino, Perich y Romeu manifestaban la necesidad de resolver las contradicciones en las que se encuentra inmersa la humanidad, principalmente en una cuestión universal: si queremos la paz, preparémosla. “Desarmem la mar” (1991) Desarmemos el mar. En 1991, la Fundació per la Pau y Greenpeace organizaron conjuntamente una exposición sobre el peligro que las armas nucleares representaban para la vida humana y la preservación del medio ambiente, teniendo en cuenta su impacto sobre el mar. “Una casa comuna, una casa complexa” (1995-1999) Con motivo del Año Internacional de la Tolerancia, la Fundación ideó una actividad pedagógica dirigida a grupos escolares para promover la tolerancia y la aceptación de la diversidad. La iniciativa se concretó en la exposición Una casa común, una casa comple-

Cora Weiss Presidenta del Llamamiento por la Paz de La Haya, Nueva York “Se conseguirá una cultura de paz cuando los ciudadanos del mundo entiendan los problemas globales; tengan las habilidades para resolver los conflictos de forma constructiva; conozcan y vivan de acuerdo con los estándares de los derechos humanos, de género y de igualdad racial; aprecien la diversidad cultural, y respeten la integridad de la Tierra. Y estos aprendizajes no se pueden conseguir sin una educación por la paz continuada, sistemática e internacional.”

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

ja, que se instaló de manera fija en el local de la Fundación y recibió numerosas visitas de grupos escolares. Durante el año 1998, esta exposición se instaló en el vestíbulo del Palau de Mar y a partir de 1999 se cedió a La Conreria, albergue y casa de colonias de la Fundación Pere Tarrés. A mediados de 1996, la Fundació per la Pau creó una versión itinerante de la exposición que recorrió centros de enseñanza de Cataluña. “De la mà dels drets humans” (1997-1999) De la mano de los derechos humanos. Creada a mediados de 1997 con la voluntad de hacer una aportación divulgativa sobre los derechos humanos, esta exposición daba un repaso entretenido al nacimiento, el contenido y los objetivos de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, así como a los incumplimientos y los retos que hay planteados. La muestra se llevó a numerosas localidades durante los años 1998 y 1999.

Fèlix Martí Presidente honorario de Unescocat, Barcelona “La paz no se puede reducir a un conjunto de actitudes y de propuestas desencarnadas. Deben establecerse sistemas legales, estructuras y procedimientos que permitan prevenir y resolver conflictos. En el mundo de la educación, deben aprenderse las prácticas democráticas. La educación por la paz supone el despertar del sentido de la justicia y la participación en la creación de normas y procedimientos de prevención de la violencia y solución de conflictos.”

“Cultura de pau per al nou mil·lenni” (2000-2001) El siglo XX presenció guerras, genocidios y vulneraciones de los derechos humanos, pero también mostró que es posible avanzar y construir un mundo diferente donde la paz, la justicia y la libertad sean una realidad. Cultura de paz para el nuevo milenio invitaba a reflexionar sobre cuál fue el legado del siglo XX y cuál sería el mejor camino para avanzar hacia la paz en el nuevo milenio. La exposición, dirigida especialmente a alumnos de secundaria, iba acompañada de una propuesta didáctica de trabajo. “Globalització” (2003-2004) Globalización. Desde hace unos años, todo el mundo habla de globalización: los medios de comunicación se refieren a ella con total naturalidad y la sociedad se posiciona sobre sus beneficios o perjuicios, pero ¿qué significa exactamente este término? ¿Es un proceso únicamente económico? ¿Es buena o perjudicial para la mayoría de personas? Con esta exposición la Fundació per la Pau quiso explicar de una manera clara y sencilla qué es y qué efectos tiene la globalización para ayudarnos a entender mejor qué está 62

pasando en el mundo y cómo podemos reaccionar. “Desarmats, més segurs?” (2005-2006) Gobiernos de países de todo el mundo se rearman en nombre de la seguridad, en respuesta, según dicen, a la amenaza del terrorismo. Pero ¿qué es lo que nos da seguridad en realidad? ¿Qué pone en peligro nuestras vidas? ¿La defensa militar nos garantiza que estaremos seguros? Desarmados, ¿más seguros? puso a los visitantes ante estas cuestiones y les invitó a posicionarse. “La violència que acceptem” (2007-2009) La violencia que aceptamos. Con un estilo gráfico y directo, esta exposición invita a la reflexión sobre nuestra convivencia con la violencia en nuestro entorno cotidiano, sobre nuestra capacidad para identificarla y para evitarla. La muestra también da pistas para construir y extender, poco a poco, la cultura de paz desde casa, la escuela, el trabajo o nuestro barrio. “Cinema i pau” (2008-2009) Cine y paz. A partir de algunos ejemplos de películas como Gandhi, Haz lo que debas, Paradise Now y muchas otras, esta muestra itinerante invita a los visitantes a reflexionar sobre la presencia de la cultura de paz, la noviolencia, los conflictos olvidados, el terrorismo, el militarismo o el comercio de armas en la gran pantalla. La exposición puede visitarse en las comarcas de Girona.

Otros materiales y propuestas “Cinema per la pau” (1989-1992) Cine para la paz. Desde 1989 hasta 1992 se llevó a cabo la celebración anual de la Mostra de Cinema per la Pau. Esta muestra, abierta a todo tipo de público, ofrecía películas comerciales de temáticas relacionadas con la paz, los derechos humanos y el desarrollo, documentales, vídeos, cortos y dibujos animados de carácter educativo. Durante esos años se estrenaron varias cintas y materiales que después encontraron una distribución comercial.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Maleta pedagógica para la tolerancia En 1995, a petición del Departamento de Bienestar Social, la Fundació per la Pau elaboró, conjuntamente con Intermón Oxfam, la “Maleta pedagógica para la tolerancia”, que se repartió en todas las escuelas de Cataluña. La maleta contenía dosieres para los alumnos y para los maestros, apuntes, vídeos, libros y un juego para la tolerancia.

Talleres de educación para la paz Desde el año 2002 se ofrecen diferentes talleres para escuelas y centros de tiempo libre con el objetivo de trabajar y analizar en el aula temas como la cultura de paz, la noviolencia o la resolución pacífica de conflictos. Los talleres se organizan en grupos de unas 20 personas y, en los últimos años, se realiza un promedio de 80 anuales.

Programa “No hi ha drets humans si no

Charlas, conferencias y participación en mesas redondas Durante sus 25 años de vida, representantes de la Fundació per la Pau han llevado a cabo numerosas charlas en centros educativos y de tiempo libre para divulgar y dar a conocer la cultura de paz, la noviolencia, los derechos humanos, la tolerancia, la diversidad...

hi ha pau” No hay derechos humanos si nou hay paz. Desde septiembre de 1997 y durante 1998, con el apoyo de la Regiduría de Derechos Civiles del Ayuntamiento de Barcelona, se desarrolló este programa de sensibilización, que constó de varias conferencias y actividades de formación pedagógica. También se editaron carteles educativos centrados en el cincuentenario de la muerte de Gandhi y del nacimiento de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. En ellos se relacionaban los conceptos de paz y derechos humanos y se enviaron de forma gratuita a todos los centros escolares de la ciudad de Barcelona. “Seriosament... 25 arguments per la pau en còmic” En serio... 25 argumentos por la paz en cómic. En 2004 la Fundació per la Pau editó esta colección de carteles, que contienen las 25 ideas del documento “Cap a una cultura de pau. 25 arguments”. Los carteles contienen las ilustraciones de los mejores humoristas gráficos de nuestro país y otros de fuera. Esta colección es la versión en carteles del cómic editado por la Fundación y que lleva el mismo nombre. Centro de Documentación y Recursos Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau ha querido facilitar el máximo de recursos disponibles a centros, grupos, personas e iniciativas ciudadanas que quieren trabajar alguna perspectiva de la paz y la solidaridad. Así, la biblioteca del Centro, la hemeroteca, la videoteca y los diversos recursos didácticos existentes han sido y están abiertos para consulta y asesoramiento.

La entidad también ha sido invitada por otras ONG, ayuntamientos e instituciones públicas y sociales a participar en mesas redondas y conferencias sobre varios temas. También se han presentado ponencias y comunicaciones en seminarios y congresos especializados.

Actos, cursos y jornadas organizados por la Fundació per la Pau Aparte de los actos a los que ha sido invitada, la Fundación ha organizado directamente numerosas conferencias y mesas redondas sobre conflictos abiertos en diferentes países y sobre la necesidad de instaurar una cultura de paz. Curso de Educación para la Paz En 1991, la Fundación inició el Curso de Educación por la Paz, que posteriormente se convirtió en el Curso de Introducción a la Paz y los Conflictos. Durante 14 años, las sesiones contaron con algunos de los especialistas más destacados sobre paz de Cataluña y fueron un instrumento de formación para maestros, estudiantes y público en general. Encuentro de Barcelona En 1990, la Fundació per la Pau organizó, conjuntamente con Justícia i Pau, el Encuentro de Barcelona, una reunión internacional de debate y discusión sobre temas de paz en el que participaron ponentes y miembros de entidades de todo el mundo.

Vicenç Fisas Director de la Escuela de Cultura de Paz de la UAB, Barcelona “Con una perspectiva propositiva, las entidades de paz tenemos la obligación de ‘dejar de llorar’ y buscar alternativas realistas. La utopía siempre debemos tenerla. Quién no tenga utopías en la cabeza se quedará paralizado en medio del camino. Pero jamás alcanzaremos esta utopía: es como el horizonte; siempre lo ves, avanzas y no llegas nunca, pero vas caminando y eso es lo que importa.”

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

las participantes analizaron temas como el terrorismo, el papel de las mujeres como promotoras de la paz y el desarme. También se recordó la figura de la primera mujer que ganó uno premio Nobel de la paz, Bertha von Suttner.

Dada la buena acogida de la iniciativa, el Encuentro se ha ido celebrando año tras año hasta 2007 y ha tratado temas muy diversos (“¿Qué defensa para la Europa de mañana?”, “No hay paz sin derechos humanos”, “El comercio de armas”, “Los nacionalismos, ¿factor de violencia?”, “Preservando el medio ambiente, construyendo la paz”...). De cada encuentro ha surgido una publicación que recoge las ponencias para hacer una aportación al análisis de las problemáticas internacionales desde una vertiente de investigación por la paz. Igualmente, las transcripciones y los audios de las intervenciones se han colgado en el sitio web de la Fundación. Varios grupos, centros de investigación y prestigiosos analistas y especialistas han tomado parte en estos encuentros, que, a pesar de la pausa de un año (2008), se han reanudado en mayo de 2009. Colin Archer Secretario general del International Peace Bureau (IPB), Ginebra “A la hora de concretar cuáles son los nuevos desafíos, no deben olvidarse los antiguos. Por ejemplo, hay que tener en cuenta que actualmente hay un proceso de renovación de la guerra fría. También es fundamental el pluralismo y la multiplicidad en el trabajo por la paz. Éste es un mundo complejo y se necesitarán respuestas llegadas de diferentes ámbitos y con diferentes formas de trabajo.”

Encuentro “Dones i pau” En 1995, la Fundació per la Pau organizó la primera edición de una actividad impactante e innovadora. Varios colectivos de mujeres de todo el mundo que vivían en un contexto de conflicto bélico o sufrían graves vulneraciones de los derechos humanos participaron en el encuentro Mujeres y paz. Mujeres israelíes, palestinas, argelinas, bosnias, serbias, argentinas, etc. compartieron experiencias y analizaron las perspectivas de los conflictos y la participación de las mujeres en ellos, ya sea como víctimas principales o como agentes dinamizadoras de la paz y la promoción de los derechos humanos. Al cabo de 10 años, en 2005, se organizó el segundo encuentro “Dones i pau”, donde 64

Jornadas por la Paz en la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) A partir de 1993 y durante varios años, la Fundació per la Pau celebró en la UAB las Jornadas por la Paz, que incluían diferentes actividades, como por ejemplo conferencias, muestra de vídeos y exposiciones, entre otras propuestas. Las jornadas, que constituyeron un éxito de asistencia, contribuyeron a dinamizar la movilización pacifista en la universidad. Veus de Pau a la Pedrera Voces de paz en la Pedrera. Éste es el nombre del ciclo de conferencias que la Fundació per la Pau inició en 2000 con el objetivo de llevar hasta el emblemático edificio de Barcelona una personalidad relevante del ámbito internacional del trabajo en favor de la cultura de paz. La iniciativa contó con el apoyo de la Obra Social de la Caixa de Catalunya. En febrero del año 2000 se invitó al ex director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, y en diciembre de ese mismo año al premio Nobel de la paz y presidente de Costa Rica, Óscar Arias; en marzo de 2002 a la presidenta del Llamamiento por la Paz de La Haya, Cora Weiss, y en marzo de 2007 a la directora de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras, Rebecca Peters.

Concursos y premios Memorial Joan Gomis Desde 2006, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la Fundació Cultura de Pau y las revistas Foc Nou y El Ciervo convocan este premio periodístico anual para mantener viva la memoria de Joan Gomis y su compromiso solidario. Gomis fue presidente de la Federación Catalana de ONG para el Desarrollo y de la Federación Catalana de ONG por la Paz, y participó en varias misiones de derechos humanos en países de África, América Latina y Asia, entre otras iniciativas. El objetivo del

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

memorial es premiar los mejores trabajos periodísticos sobre personas, instituciones o colectivos que destaquen por su compromiso en favor de la paz, los derechos humanos, la lucha contra la pobreza y contra las desigualdades entre el Norte y el Sur. Concurso de Animaciones por la Paz En 2006 la Fundació per la Pau organizó la primera edición del Concurso de Animaciones por la Paz con el objetivo de promover la creación de material audiovisual relacionado con la cultura de paz que sirva para la sensibilización y la educación para la paz. La segunda edición del concurso se organizó en 2008 y se está preparando la tercera para 2009. La participación en las dos primeras convocatorias fue un éxito, tanto por la calidad como por la cantidad de los trabajos presentados, unos sesenta en cada edición.

Otras actividades Durante este cuarto de siglo, la Fundació per la Pau se ha implicado en una variada gama de iniciativas ciudadanas de participación y divulgación. Desde su presencia en la Fiesta de la Diversidad de Barcelona hasta la fiesta ciudadana de Sant Jordi, pasando por ferias y stands en festivales y actos organizados por ayuntamientos, escuelas, entidades, grupos, etc. Cabe destacar, también, la entrega de material de la Fundación a varias ediciones del Festival de la Infancia y la Juventud de Barcelona.

Comunicación, libros y publicaciones Boletín Esta publicación periódica se edita desde el mismo año de nacimiento de la Fundación con el objetivo de ser un instrumento de comunicación, información y sensibilización tanto de los socios de la entidad como de las personas que se sienten próximas a su trabajo y sus objetivos. De 1983 a 2008 se han editado 91 boletines con una periodicidad trimestral. Durante estos años la publicación ha pasado por varias renovaciones formales y de contenidos, la última de las cuales se aplicó en diciembre de 2007, coincidiendo con el inicio del año de celebración del vigésimo quinto aniversario de la Fundación.

Anuario / Memoria de actividades En 1986 la Fundación editó su primer Anuario sobre la Paz, pensado como un instrumento ágil, de consulta y con un lenguaje asequible para el mundo escolar y, en general, el conjunto de los sectores sociales sin un conocimiento especializado de estos temas. Dada la buena acogida, a partir de 1989 el anuario pasó a publicarse cada año. En el año 2000 se optó por convertir el Anuario en la Memoria de actividades de la Fundación y, tras una pausa de unos años, a partir de 2006 se publica de forma continuada. Correu per la Pau En mayo de 1999 se envió el primer Correo por la Paz, una publicación electrónica de periodicidad quincenal que informa tanto de las actividades y las campañas de la Fundación como del movimiento por la paz en general, así como de los temas de actualidad relacionados con la construcción de la paz. Con esta herramienta, que se envía a todo el mundo que la solicite, la Fundación hizo una apuesta para incluir las nuevas tecnologías en la relación con sus socios y simpatizantes y las personas interesadas en el trabajo por la paz. Webs de la Fundació per la Pau En 1997 la Fundació per la Pau abrió su sitio web, un instrumento imprescindible para agilizar la información sobre la Fundación y sobre los temas de paz. Durante los últimos años el web ha sufrido varias modificaciones (2001, 2005, 2009) para adaptarlo a los nuevos tiempos manteniendo siempre su voluntad de ofrecer información tanto de las actividades propias de la entidad como del movimiento por la paz. En estos momentos, el sitio web de la Fundación recibe un promedio de 300.000 visitas anuales.

Rafael Grassa Presidente del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP), Barcelona “Las entidades por la paz que no se ensucien las manos, que no piensen en cómo construir alternativas, tal vez forjan esperanzas pero no consiguen expectativas. Deben crearse alianzas, agendas compartidas, redes y lenguaje compartido. Hay que refundarse. Este renacimiento es clave, es básico. Deben probarse mecanismos para encontrar nuevas fórmulas, hacer análisis de conciencia.”

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Federico Mayor Zaragoza Presidente de la Fundación Cultura de Paz, Madrid “La paz debe ser una actitud, una determinación personal para hacer todo lo posible para sustituir la fuerza por la palabra. Aparentemente es muy sencillo, pero hay dos grandes enemigos de la cultura de paz: la injusticia social y la insolidaridad. Hay que favorecer un desarrollo global de todos los países a partir de una economía basada en la equidad y la solidaridad.”

Aparte del web institucional, durante estos 25 años, desde la Fundación se han creado varias páginas web con unos objetivos más concretos: la página de la campaña “Por la paz: ¡no a la investigación militar!” (1999), la de la campaña “Por la paz, no a la guerra” (2003), que seguía la actualidad de las movilizaciones contra la guerra de Irak, la del diálogo “Hacia un mundo sin violencia” durante el Fórum Universal de las Culturas (2004), la web “Objeción fiscal a los gastos militares” (2005), la del Concurso de Animaciones por la Paz (2006) y la de la campaña “Stop bombas de racimo” (2008), que incluía un bloque especial para la cumbre que se celebró en Dublín en mayo de 2008. Libros y otras publicaciones Durante todos estos años, varios miembros de la Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres, Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.) han elaborado capítulos y textos editados en libros relacionados con la paz, el desarme y la noviolencia. En cuanto a libros completos, cabe mencionar los siguientes, redactados también por personas de la Fundación: Alfons Banda, Educació per la pau, Editorial Barcanova, 1991; La cultura de pau, Intermón Oxfam, 2002; Antoni Soler y Maria Àngels Dumé, crédito variable para la ESO, Educació per la pau. Geografia dels conflictes, Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, Això és la cultura de la pau, Editorial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans y Anna Tarrés, Pau, drets humans, desenvolupament, ecologisme... Les organitzacions no governamentals (ONG), Editorial Graó, 1999; Xavier Masllorens, El quinto poder. La solidaridad activa, Intermón Oxfam, 2004; Xavier Masllorens y Adela Farré, Los objetivos del milenio. No valen excusas, Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel

Molina, Por la paz: ¡No a la investigación militar!, Ediciones Bajo Cero, 2006. Desde la Fundación también se ofreció asesoramiento a la colección de libros La Pipa de la Pau, editada por Cruïlla. En lo que concierne a la edición de materiales propios, la Fundació per la Pau cuenta con un número considerable de publicaciones, tanto impresas como audiovisuales, que incluye informes de las campañas en las que participa, la colección de conferencias o la edición de CD y DVD divulgativos, entre otros materiales. A continuación detallamos algunos: “Seriosament... 25 arguments per la pau en còmic” (2002). “2006: El año para controlar la crisis de las armas”, informe de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras (2006). SIPRI Yearbook. Traducción al catalán del resumen del anuario publicado por el SIPRI (desde el año 2006). “Supervivents”, testimonio de 16 mujeres sobre los efectos devastadores de las armas ligeras (2007). “Violencia armada: la crisis mundial”, informe de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras (2008). “Practicar la pau”, recopilación de las cuatro ediciones de esta actividad organizada por la Fundación (2008). “Resum de les Jornades dels 25 anys de la Fundació per la Pau”, recopilación de las ponencias (2008). “El CD de la Pau”, CD-ROM interactivo sobre la cultura de paz (1999). DVD del Concurso de Animaciones por la Paz (primer concurso, 2006/segundo concurso, 2008). “Tallers de pau”, DVD que recoge talleres realizados en diferentes centros de secundaria (2007). “Trencaclosques per la pau”, material didáctico para promover la educación por la paz, dirigido a niños y niñas a partir de ocho años (2005).

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Campañas y actividades de movilización por la paz En sus 25 años de historia, la Fundación ha participado en un gran número de campañas por la paz, el desarme y los derechos humanos. Enumerarlas todas sería larguísimo. Sin embargo, es necesario diferenciar las campañas que ha impulsado directamente la Fundación, como por ejemplo “Por la paz: ¡no a la investigación militar!” o “La paz no pasa por los ejércitos”, de aquellas más globales en las que participa de forma activa, como la campaña por el control del comercio de armas.

Las ONG frente a la prestación social sustitutoria Varias ONG catalanas, a raíz de una convocatoria hecha por la Fundació per la Pau, se reunieron durante el año 1996 para reflexionar conjuntamente sobre el papel de las ONG respecto a la situación de la objeción de conciencia, la prestación social sustitutoria (PSS) y la insumisión. Del debate y la reflexión surgió el manifiesto “Les ONG ante la PSS” (hecho público en octubre de 1996), en el cual se pedía un cambio importante en la política de objeción de conciencia seguida hasta entonces. Este manifiesto se dirigió a los responsables gubernamentales. Posteriormente, a mediados de 1997, 18 ONG decidieron romper los convenios en protesta por la política represiva seguida por el Gobierno español. Campaña Contra el Comercio de Armas (C3A) Esta campaña, coordinada conjuntamente entre Justícia i Pau y la Fundació per la Pau, nació en 1988 con el objetivo de dar a conocer la realidad del comercio de armas en el Estado español y trabajar para su reducción y eliminación. La campaña mantuvo sus actividades más de 10 años, durante los cuales las entidades implicadas publicaron varios artículos y participaron en charlas y jornadas diversas. También se elaboró la publicación Materiales de trabajo, de la que se editaron 15 números que incluían información, artículos de análisis sobre el comercio de armas en el Estado español y en el mundo. A raíz de la celebración de los 10 años de campaña se publicó el libro El ciclo armamentista español, Editorial Icaria, 2000, que recoge varios artículos de análisis sobre el comercio de armas en el Estado español.

Campaña “La paz no pasa por los ejércitos” En 1996 la Fundació per la Pau organizó un seminario sobre defensa y seguridad a partir del cual comprobó la necesidad de estructurar una campaña que intentase llevar los temas abordados en las sesiones al debate público. Así nació “La paz no pasa por los ejércitos”. La perspectiva de la abolición del servicio militar obligatorio abría un escenario interesante para introducir elementos de reflexión y debate sobre los modelos de defensa y las políticas de seguridad que se estructuraban en el Estado español. En el ámbito de la divulgación y la sensibilización se organizaron numerosas charlas y talleres y se participó en seminarios y artículos en varias revistas y medios de comunicación. La perspectiva de la abolición de la mili también comportó que el Ministerio de Defensa iniciase una serie de actividades para acercar el ejército a las escuelas como estrategia para captar efectivos. Para contrarrestar esta iniciativa, la Fundació per la Pau decidió impulsar una acción de contestación dirigida a todos los centros de enseñanza secundaria de Cataluña para alertar de estos planes de militarización. Numerosas escuelas asumieron la declaración “Hagamos ob67

Arcadi Oliveres Presidente de Justicia y paz, Barcelona “El gasto militar mundial, que actualmente es de 1,2 billones de dólares al año, debe reducirse. Para justificar este gasto se han buscado enemigos como la amenaza islámica y el terrorismo internacional. Debemos denunciar a los enemigos artificiales que nos imponen para justificar el gasto militar y obedecer los criterios de las Naciones Unidas que recomiendan reducir un 5% ese gasto y destinar el dinero al Tercer Mundo.”

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

jeción, eduquemos por la paz”, en la cual el centro objetor se negaba a colaborar con el Ministerio de Defensa y, en cambio, se comprometía a impulsar líneas de educación por la paz. Campaña “Por la paz: ¡no a la investigación militar!” Esta campaña nació en 1999 para fomentar el compromiso de la ciencia con la paz y oponerse a la creciente militarización de la investigación científica en el Estado español. A lo largo de más de siete años, se llevaron a cabo varias acciones encaminadas a lograr la transferencia de los recursos que se dedican a investigación militar hacia áreas civiles. De este modo se fomentó la objeción científica y se consiguió que más de 2.000 investigadores e investigadoras de 43 universidades, 18 centros de investigación y varias empresas se declarasen objetores científicos y se comprometiesen a no participar en ningún proyecto de investigación con fines militares o subvencionado por vías militares, y a presionar al Gobierno español, universidades y centros de investigación para conseguir los objetivos de transparencia y transferencia.

Rebecca Peters Directora de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras, Londres “Hemos recorrido un gran camino hacia el desarme, a pesar de que el proceso es lento. Recientemente, las Naciones Unidas han reconocido que las armas ligeras son un problema que se debería trabajar simultáneamente en todos los países, cuando antes se consideraba que era un tema de soberanía nacional. Ahora se reconoce que era una aproximación errónea porque las armas ligeras se mueven en el ámbito transfronterizo, tanto de forma ilegal, con el tráfico de armas, como de forma legal.”

También se consiguió que más de una quincena de universidades del Estado incorporasen a su articulado el compromiso por la paz y la negativa a desarrollar proyectos militares y que los órganos de gobierno de diversas universidades aprobasen una moción de apoyo a la campaña. También se promovió la cláusula de buen uso, por la que los investigadores se niegan a dejar que sus estudios sean utilizados por ejércitos o grupos armados. La campaña, iniciada y coordinada por la Fundació per la Pau, elaboraba también cada año un informe sobre la investigación con fines militares en el Estado español. En este sentido, cabe destacar que uno de sus principales éxitos ha sido conseguir la reducción del porcentaje destinado a investigación militar de cerca del 50% en el año 2000 al 20% en el año 2007. Campaña por la Objeción Fiscal Desde 1989, la Fundación y otras organizaciones pacifistas impulsan la Campaña por la Objeción Fiscal a los gastos militares para 68

denunciar el elevado gasto militar. La iniciativa consiste en proponer la desobediencia civil como forma para desviar los ingresos que los ciudadanos y las ciudadanas realizamos para mantener la preparación de la guerra hacia inversiones en proyectos de paz y los derechos humanos. Cada año, durante la campaña de la declaración de la renta se organizan campañas de difusión de la objeción fiscal. Campaña Armas bajo Control La Fundació per la Pau, como miembro de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras (IANSA), forma parte activa de esta campaña de ámbito mundial desde el año 2005. Impulsada por Oxfam Internacional, Amnistía Internacional y la propia IANSA, la campaña denuncia los efectos negativos de la proliferación y el uso ilegal de las armas convencionales y trabaja para conseguir un tratado internacional que controle su comercio. La actual falta de control, sobre todo en relación con las armas ligeras, provoca un aumento de la violencia armada, agrava los conflictos abiertos y facilita la vulneración de los derechos humanos más elementales. Por una ley de armas en el Estado español Durante más de 10 años y en el marco de diferentes campañas, esta iniciativa quería conseguir que el Estado español tuviese una ley de control del comercio de armas que regulase el comercio exterior de armas y material de doble uso. La Fundació per la Pau participó activamente en la recta final de la campaña que en noviembre de 2007 consiguió su objetivo: el Congreso de los Diputados aprobó la Ley de Comercio de Armas por una amplia mayoría parlamentaria. A partir de aquel momento, el Gobierno español está obligado a ofrecer información detallada sobre las armas que exporta y sus destinos. La campaña por la ley de armas recibió el Premio a la Mejor Iniciativa Solidaria 2007, otorgado por El Periódico de Catalunya. Campaña contra las bombas de racimo En febrero de 2007 nació el Proceso de Oslo, una iniciativa impulsada por el Gobierno de Noruega para conseguir un tratado internacional que prohíba las bombas de ra-

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

cimo. La Fundació per la Pau, miembro de la Cluster Munition Coalition (CMC), una red internacional formada por más de 300 ONG, participó activamente en este proceso. Junto con otras organizaciones del Estado, la Fundación presionó al Gobierno español para que apoyase el proceso. Finalmente, en diciembre de 2008, 94 países, entre ellos el Estado español, aprobaron el Tratado de Prohibición de las Bombas de Racimo. Para su entrada en vigor, es necesario que 30 estados ratifiquen el texto. La creación del ICIP En 2008 nació el Instituto Catalán Internacional por la Paz, un organismo aprobado por ley por el Parlamento de Cataluña que cuenta con financiación pública y con una dirección independiente del Gobierno. El ICIP fue una propuesta que hizo por primera vez la Fundació per la Pau en 1999, en el marco del Foro Catalán para Repensar la Sociedad, y tiene como principal objetivo promocionar la cultura de paz, la mediación en conflictos, la investigación y la formación. A partir de esta idea inicial, durante ocho años, desde el ámbito civil, universitario y político, se fueron haciendo aportaciones sobre la misión y la estructura del organismo. Finalmente, en noviembre de 2007 el Parlamento de Cataluña aprobó la Ley del Instituto Catalán Internacional por la Paz. Otras campañas y movilizaciones La Fundació per la Pau ha participado en otras campañas y movilizaciones ciudadanas en las cuales su implicación ha sido intensa y decisiva.

también en la creación de la Plataforma contra la Guerra en el Golfo Pérsico y cedió sus locales y su infraestructura para la realización del Diari de la Pau, que recogió la opinión crítica de periodistas y entidades ante la propaganda favorable a la guerra. La Fundación fue la encargada de mantener activo el web de la campaña, donde se hacía un seguimiento de las movilizaciones y de la actualidad de la plataforma. Otras colaboraciones destacadas de la

Fundació per la Pau han sido: - Apoyo económico y de infraestructura al Tribunal Permanente de los Pueblos de la Antigua Yugoslavia, que se reunió en Barcelona a finales de 1995 para juzgar a los autores de crímenes de guerra contra la población civil de Bosnia, Serbia y Croacia. - Apoyo activo a la campaña contra el Euroejército del Sur, que consiguió frustrar la posibilidad de que Barcelona se convirtiese en sede de estas fuerzas armadas europeas dispuestas a atacar e intervenir en la orilla sur del Mediterráneo. - Apoyo (con la elaboración de talleres, campañas de difusión...) a la Conferencia Alternativa Mediterráneo que se celebró en Barcelona en 1995 mientras se realizaba la Cumbre Euromediterránea. - Apoyo y difusión de la campaña contra las minas antipersonas (actos, publicaciones, presión política...).

Durante los años 1983, 1984 y 1985 la Fundació per la Pau participó activamente en la Coordinadora por el Desarme y la Desnuclearización Totales (CDDT) y la Coordinadora Estatal de Organizaciones Pacifistas (CEOP). También participó activamente en la campaña contra la integración de España en la OTAN (1986), así como en las diversas plataformas que se crearon contra la permanencia del Estado español en la organización atlántica. En 1991, ante la guerra del Golfo, la Fundació per la Pau participó activamente 69

Manuela Mesa Presidenta de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ), Madrid “Últimamente se ha avanzado considerablemente en la creación de instrumentos para prevenir y resolver los conflictos. Aunque sabemos que es mejor actuar antes de que comience la guerra, es relativamente nuevo que los poderes de los estados tengan presente la prevención como herramienta fundamental. Falta la voluntad política para que las propuestas, en forma de declaraciones, convenios y tratados, se pongan en práctica.”

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Conflictos: apoyo a interlocutores de paz Con el objetivo de avanzar hacia la erradicación de la violencia como forma de relación entre las personas y los pueblos, la Fundació per la Pau siempre ha querido apoyar a aquellas organizaciones y personas que trabajan por la paz pese a los conflictos y las dificultades de su entorno. Por ello, a lo largo de sus 25 años de historia ha impulsado y participado en iniciativas para dar a conocer y apoyar a entidades y personas de cualquier parte del mundo que apuestan por la paz. Jonan Fernández, director del Centro por la Paz Baketik, Arantzazu “El movimiento por la paz pasa por un momento de desaceleración y necesita un revulsivo. Debe introducirse con fuerza el concepto de ciudadanía global, una condición que sólo se puede dar si se consigue un consenso ético mundial. Sólo un consenso así, en el que todo el mundo se sienta representado, puede crear un marco básico para la resolución pacífica de los conflictos.”

Plataformas en favor de la paz Preocupada por la evolución política de diferentes conflictos internacionales, la Fundació per la Pau ha participado durante todos estos años en diferentes campañas y plataformas que se han organizado en Cataluña a favor de una solución pacífica y duradera de los conflictos en Kosovo, los Grandes Lagos, Irak, Palestina, Colombia, etc. Con su adhesión y su apoyo a estas iniciativas y campañas, la Fundació per la Pau quiere expresar su apoyo a las víctimas inocentes y su compromiso con la construcción de una paz justa. País Vasco Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau ha dado su apoyo a aquellas iniciativas del País Vasco que trabajan para lograr el fin de la violencia y por la paz. Así, entre otros, ha mantenido una estrecha vinculación con los movimientos Gesto por la Paz y Lokarri

(antes Elkarri), con los que ha participado en numerosos actos públicos y actividades diversas. Practicar la Paz Con este proyecto, la Fundació per la Pau inició en 2006 una nueva línea de trabajo que pretende dar a conocer el trabajo de aquellas personas y entidades que, en las duras condiciones que impone un contexto de violencia, optan por trabajar por la paz. Las cuatro primeras ediciones de Practicar la Paz que se organizaron entre 2006 y 2008 permitieron la aproximación a la tarea de las organizaciones Sou da Paz, de Brasil, Israel and Palestine Centre for Reseach and Information (IPCRI), de Oriente Próximo, Instituto de Enseñanza para el Desarrollo Sostenible (IEPADES), de Guatemala, y Réseau Congolais d’Action sur les Armes Légères et de petit calibre (RECAAL), de la República Democrática del Congo.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Relaciones externas e institucionales Construir la paz no es una tarea sencilla ni se puede hacer en solitario. La coordinación con otras entidades, organizaciones o centros de estudios, el intercambio de datos e información, y las campañas conjuntas tanto en el ámbito nacional como internacional son imprescindibles para ser más efectivos y eficaces en esta tarea. Consciente de ello, la Fundació per la Pau se ha integrado desde su nacimiento en redes nacionales e internacionales y ha participado en iniciativas conjuntas con otras organizaciones.

Participación de la Fundació per la Pau en redes y entidades En el ámbito catalán - Miembro fundador del Centro UNESCO de Cataluña. - Miembro fundador de la Universidad Internacional por la Paz de Sant Cugat del Vallès. - Miembro de la Federación Catalana de ONG por los Derechos Humanos. - Miembro fundador de la Federación Catalana de ONG por la Paz. - Miembro fundador de la Plataforma Aturem la Guerra. - Entidad colaboradora del Consejo Nacional de la Juventud de Cataluña (CNJC). - Miembro de la Mesa Catalana por la Paz y los Derechos Humanos de Colombia.

En el ámbito estatal - Miembro de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ).

En el ámbito internacional - Miembro del International Peace Bureau (IPB). - Promotora del Llamamiento por la Paz de La Haya – The Hague Appeal for Peace (HAP). - Miembro de la red IANSA (Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras). - Miembro de la red Abolition 2000 (campaña internacional contra las armas nucleares). - Miembro de la PNND (Red Parlamentaria por el Desarme Nuclear). - Miembro, en representación del IPB, del Consejo Internacional del Foro Social Mundial (FSM). - Miembro de la Campaña por la Reforma de las Instituciones Internacionales, de UBUNTU. - Miembro de la Cluster Munition Coalition (CMC).

- Miembro de la Campaña Armas bajo Control.

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

Miembros de la Fundació per la Pau Miembros del Patronato Alfons Banda (presidente), Antoni Soler (vicepresidente), Francesc Gusi (secretario), Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt, Gabriela Serra, Carme Suñé y Francesc Tubau (vocales). También han sido miembros del Patronato Enric Angelet, Josep Aranda, Eugeni Barquero, Pepe Beúnza, Moisès Broggi, Francesc Casanovas, Conxita Ferré, Vicenç Fisas, Tica Font, Enric Frigola, Joan Gomis, Rafael Grasa, Miguel Ángel Molina, Arcadi Oliveres, Santiago Ramentol, Anton Raventós, Maria Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Romeva, Carme Romia, Francesc Sabater y Martí Terés.

Miembros del Comité Internacional Hilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix Martí, Federico Mayor Zaragoza, Arcadi Oliveres, Adolfo Pérez Esquivel, Rebecca Peters y Cora Weiss. También han sido miembros del Comité Internacional Óscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis, Cassià M. Just y Sean McBride.

Miembros del Equipo Técnico Jordi Armadans (director), Roser Cardona (administración), Virginia Garzón (proyectos), Lourdes Vergés (comunicación) y Toni Viader (web). También han sido miembros del Equipo Técnico Regina Arquimbau, Eugeni Barquero, Cristophe Duclau, Conxita Ferré, Marta Gay, Enric Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oliveres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Rodríguez y Marta Zamora.

También hemos contado con la inestimable aportación de más de un centenar de personas activamente implicadas (apoyo a la oficina, participación en campañas, comisiones de trabajo, grupos locales, etc.) y con el apoyo de más de 4.000 colaboradores económicos, donantes y simpatizantes.

Fundaci贸 per la Pau - 25 a帽os trabajando por la paz

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

1. INTRODUCTION

Many things have happened over the last twenty-five years. In Spain, the suppression of mandatory army conscription. Worldwide, the prohibition of landmines and cluster bombs, thanks to civilian initiatives. The mobilisation of millions of citizens against war, with Catalonia playing a key role. The Catalan parliament passing the Llei del Foment de la Pau and Llei de l’ICIP (creating the Institut Català Internacional per la Pau). The progressive demand by society for control of the arms trade. The creation of the International Criminal Court... And the Fundació per la Pau has played a part, in many different ways, in all these processes, in a lot of cases by amplifying the voice of many citizens. If our sense of realism tells us that violence still persists, then we must also recognise the appearance of new effective social dynamics, inspired by nonviolence, cooperation, dialogue and citizen involvement. The culture of peace, based on nonviolence, dialogue and cooperation, stands as a necessary alternative. But we would be dreamers if we thought that weak, intermittent pressure would immediately bring the necessary changes. More time and commitment are required. When celebrating our group’s 25 years, we must ask ourselves what exactly we are commemorating, if there is still so much violence. And the response is that we are celebrating the steadfastness that underlies our unceasing work; the achievement of results that show how important and forceful public opinion can be when it is organised. We also celebrate our devotion to an initial idea and an approach whose undeniable feature is independence, but an independence that is neither neutral nor sits on the fence. Finally, we are celebrating a belief: people build peace. This book aims to be a modest testimony to the work carried out by the Foundation during this quarter century, but we could not have done this work in isolation, unaware of the events shaping the political and social context at any particular time. Events that,

in many cases, have inspired, motivated and mobilised the actions and decisions of the Fundació per la Pau. All the Foundation’s actions have also been motivated by a purpose defined as unique in its founding text: to collaborate in creating and helping to emerge public opinion that is articulate, informed and active, and that applies democratic pressure in favour of peace. We think we have remained faithful to this initial definition. From our position of political independence, which has nothing to do with an aseptic fence-sitting position, we have worked to spread the values of the culture of peace and disseminate our concepts and new analyses to help people understand the real situation. And we have done so both due to the need for intellectual rigor as well as our wish to mobilise public opinion; hence our insistence on campaign work. Public opinion is probably the most decisive factor in bringing about the necessary changes required in order to gradually establish a culture of peace. The work we have been called upon to do has also enabled us to be involved in an international network of groups that work for the culture of peace. We have gathered together international initiatives and have passed them on to our own citizens, but our efforts have also made the opposite journey. Twenty-five years ago, a good number of citizens responded to a call that still continues today. A call to work together to introduce a new culture: a culture of peace. We propose direct accountability for each citizen and offer the Fundació per la Pau as a channel and instrument of the democratic pressure that, together, we can all apply. Many thanks to everyone for your unconditional support!

Alfons Banda President of the Fundació per la Pau 75

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

2. CHRONICLE OF A QUARTER OF A CENTURY In this chronicle we remember some of the most relevant historical developments in conflicts and peace that have characterised the last quarter of a century in the history of humanity.

Year

Historical developments

1983

The same year in which the Fundació per la Pau (Foundation for Peace) was born, the North American president Ronald Reagan launched his Strategic Defense Initiative, popularly known as ‘Star Wars’. That year, Reagan denounced the Soviet Union as “an evil empire” and encouraged a policy of military intervention to wipe out Marxist regimes in Third World countries. In retaliation to Reagan’s threats, the Soviet Union also announced the installation of new missiles.

1984

This was the year in which the United Kingdom withdrew from UNESCO because of disagreements over the organisation’s objective, mainly because of the MacBride report “Many Voices, One World”. The US also announced its decision to leave, as did Singapore. The United Kingdom rejoined the organisation in 1997, the US in 2003 and Singapore in 2007.

Nobel Peace Price Lech Walesa Polish politician, founder of Solidarity and President of Poland between 1990 and 1995. He campaigned in favour of human rights during the pro-Soviet regime.

Desmond Tutu Bishop of South Africa. For his work against apartheid.

After much debate, on 28 December, on the Día de los Inocentes (Spain’s equivalent to April Fool’s Day), the Official State Gazette published a law regulating the right to conscientious objection to military service in Spain. However, because of the restrictions this imposed on the right to object, the Ombudsman appealed against it on constitutional grounds. At the end of 1987, the Constitutional Tribunal fully validated the law. The Soviet Union, at the height of the arms race, deployed SS-20 missiles in Eastern Germany. In Catalonia, the first year of the International University for Peace at Sant Cugat del Vallès was celebrated.

1985

Mikhail Gorbachev became president of the Soviet Union and his Perestroika policy made Reagan reconsider his foreign policy. The United States and Soviet Union resumed talks and negotiations on nuclear and space disarmament after four years of Cold War.

International Physicians for the Prevention of Nuclear War An international medical organisation founded in 1980 by Russian and American doctors. For the prevention of nuclear war and armed conflict..

1986

Declared International Year of Peace by the United Nations.

Elie Wiesel North American writer from Romania, who survived the Nazi concentration camps. For stories of her personal experience and her work for the peace cause.

Switzerland’s Prime Minister, Olof Palme, was assassinated while out walking with his wife. Palme was a strong defender of pacifism and worked to improve the tension between the two blocs.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

Nobel Peace Price

In Chernobyl (Ukraine), the worst nuclear accident in history occurred. Radioactive rain fell as far away as the Unites States, United Kingdom and Scandinavia. The Palestine leader Arafat accepted the United Nations’ 242 resolution, which recognised the existence of the state of Israel. The Spanish government called a referendum on 12 March on whether the country should remain in NATO. This proved to be a controversial referendum because, just after coming into government, the Spanish Socialist party, led by Felipe González, had campaigned against the country’s membership. Around 52.5% of voters voted “yes” as opposed to 39.8% who voted against it. The “no” vote triumphed in Catalonia, Navarra, the Basque Country and the Canary Islands. In the Basque Country, the “Gesto por la Paz” coordinating group was created, bringing together different hitherto silent initiatives and groups that were finding their voice and becoming organised to reject violence.

1987

On 19 July, one of the worst ETA terrorist attacks took place at the Hipercor supermarket in Barcelona: 21 people died and more than 45 were injured. On 9 December, the first Intifada broke out on the West Bank and in Gaza against the Israeli occupation. Also in December, Ronald Reagan and Mikhail Gorbachev signed the Intermediate-Range Nuclear Forces Treaty (INF). For the first time in history, an agreement was reached to reduce the superpowers’ nuclear arsenals.

Óscar Arias Sánchez Lawyer, philosopher, businessman and politician, and president of Costa Rica at the time, a position he occupied from 1986 to 1990. For his contribution to peace negotiations in Central America.

Federico Mayor Zaragoza was chosen as Director General of UNESCO, where he strongly encouraged a culture of peace.

1988

On 15 January, Seán MacBride died in Dublin. Journalist, lawyer and politician, co-founder of Amnesty International, president of the International Peace Bureau (1974–1985) and Nobel Peace Prize winner in 1974. In March, an agreement was signed in Sapoa, Nicaragua. This was a ceasefire between the Sandinista government and the opposition and various programmes were presented on how to achieve peace in the country. In July of the same year, Iraq and Iran also signed a peace treaty after eight years of an intense war that, using weapons from several western countries, caused the death of more than a million persons. In August, the Burmese activist and pacifist Aung San Suu Kyi held her first demonstration for democracy in Burma. Unfortunately, in September, a coup d’état occurred and the military dictatorship came into power that is still controlling the country now.

United Nations Peace Corps Better known as the Blue Berets. For their participation in peace missions in numerous conflicts since 1956.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

Nobel Peace Price

On 15 December, the United Nations recognised the state of Palestine. This same year, a group of Israeli women organised a silent protest against the occupation of Palestine. From this point on, the demonstrations continued, giving rise to the feminist and pacifist movement known as “Women in Black”, later on becoming very active in the Balkan conflict.

1989

In Spain, ETA declared its first unilateral truce and announced the beginning of rounds of negotiations with the Spanish government in Algiers. Thus the “Algiers Conversations” were born. On 4 June in China, various pro-democracy demonstrations, led by students, were violently quashed by the Chinese army in Tiananmen Square. Nearly five thousand people died and two million were injured. This put an end to the popular uprisings that had started on 15 April.

The fourteenth Dalai Lama, Tenzin Gyatso Religious and political leader of Tibet. For his constant resistance to the use of violence in his people’s fight to regain their freedom.

On 9 November, the Berlin Wall, symbol of the Cold War, fell. On 16 November, armed forces in El Salvador assassinated six Jesuit priests and two workers at their residence at the Central American University of San Salvador. Amongst those assassinated were the president of UCA, Ignacio Ellacuría, and the director of Human Rights at the university, Segundo Montes. The MOC (Moviment per l’Objecció de Consciència) and other collectives launched strategies against the mandatory social service that young men had to do if they refused to do military service in Spain. At the end of the year, the first courts martial were held and prison sentences were given out to protesters.

1990

On 11 February, the South African leader Nelson Mandela was released from prison after 27 years in captivity. A few days later, for the first time in 30 years, a general assembly of Nelson Mandela’s African National Congress (ANC) took place. In August, the crisis between Iraq and Kuwait escalated when the Iraqi army rapidly invaded the emirate, in the face of little resistance.

Mikhail Gorbachev President of the Soviet Union from 1989 until 1991. For his important role in the process that ended the Cold War.

On 21 November, at the OSCE summit in Paris, the Cold War officially ended.

1991

The Golf War started in January when a coalition of forces led by the US army confronted Iraq. The intense allied attacks forced Iraq to withdraw from Kuwait and the war ended on 28 February when Iraq surrendered. Thousands of citizens around the world demonstrated against this war. Also, in Barcelona, the Diari de la Pau (Diary of Peace) was created, an initiative led by a group of journalists to denounce the war. The United Nations voted unanimously to condemn Israel’s treatment of Palestinians in the country. At the end of October, a Middle East Peace Conference took place in Madrid.

Aung San Suu Ky Activist and leader of the National League for Democracy in Burma. For her nonviolent defence of democracy and human rights.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

Nobel Peace Price

On 1 July, the Warsaw Pact was officially dissolved. During this year, the Baltic republics and various Soviet countries in Eastern Europe gained their independence from the former USSR. Conflicts also began this year in the former Yugoslavia, with the Ten-Day War for the independence of Slovenia.

1992

In January, the USA and Russia officially re-established diplomatic relations. The same month, in Mexico City, representatives from the San Salvador government and the FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) signed the Chapultepec Agreements, putting an end to the 12-year civil war in El Salvador.

Rigoberta Menchú Tum Indigenous Guatemalan leader and member of the Quitxé-Maya group. For her work in favour of social justice and ethnic-cultural reconciliation based on the respect of indigenous people.

In February, an historic non-aggression and de-nuclearisation agreement was ratified between the two Koreas, which had been officially at war since 1953. In spring, Bosnia and Herzegovina was declared an independent state. Barely after this declaration had been made public, Serbian forces surrounded Sarajevo, the country’s capital, and began a three-year siege, becoming one of the longest in modern military history. The city remained without electricity, water, heating and medicine. More than 12,000 people died and 50,000 were injured. Butros Butros-Ghali, elected the new Secretary General of the United Nations in January of this year, presented “An Agenda for Peace” in which he promoted a more active role for the United Nations in the prevention of violence and in the construction and maintenance of peace. In December, Elkarri was created – a social movement for dialogue and agreement for the Basque Country. The group tried to bring about a peace process while defending a peaceful solution to the Basque conflict.

1993

In January, the North American president George Bush and the Russian president Boris Yeltsin signed the Start II nuclear disarmament agreement to reduce nuclear arsenals. A few days later, an agreement was signed in Paris prohibiting the use of chemical warfare. In February, the United Nations approved the creation of the International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia, finally constituted on 25 May. On 13 September, the Declaration of Principles for the self-government of the Gaza Strip and Jericho was signed in Washington, the first agreement between Israel and the Palestine PLO, which made the Palestinian National Authority (PNA) official. The Israeli leader Yitzak Rabin and the Palestinian leader Yasser Arafat shook hands.

Nelson Mandela, F.W. de Klerk Mandela, leader of the African National Congress (ANC) and de Klerk, last president of the apartheid regime in South Africa. For their work to peacefully end the apartheid regime and for laying the foundations for a new democratic South Africa.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

1994

This year, the Bosnia and Herzegovina conflict escalated into widespread violence and the civil population suffered. A howitzer that exploded in Sarajevo market on 5 February caused the death of 68 people and injured more than 200, in one of the most brutal killings in the Bosnian capital during the city’s siege. On 6 April, the presidents of Rwanda and Burundi were killed during an aerial attack on Kigali. Civil war and the inter-ethnic killings spread through Rwanda and ended up causing hundreds of thousands of deaths, two million refugees and three million more displaced people. The Russian army invaded Chechnya to take charge of a territory that, since 1991, had enjoyed de facto independence. In spite of the superiority of the Russian forces, the war continued until 1996, when a peace agreement was signed and the withdrawal of Russian troops was agreed. The British government and Sinn Fein – the political arm of the IRA – made their first official contact after 22 years of non-communication on 9 December at Stormont Castle. The start of talks was the first proof that Northern Ireland was moving towards peace, after 25 years of armed conflict and more than 3,000 deaths.

Nobel Peace Price Yasser Arafat, Shimon Peres, Yitzhak Rabin The Palestinian leader Yasser Arafat was president of the PLO and leader of the secular political party Fada-hi. Shimon Peres, politician and Israeli statesman, was twice Prime Minister (1984–1986 and 1995– 1996) and has been President of Israel since 2007. Yitzhak Rabin, Israeli politician and Primer Minister (1974–1977 and 1992–1995). He was assassinated in 1995 by an Israeli rightwing radical extremist. They all received the prize for their joint efforts to work for peace in the Middle East.

This same year, Nelson Mandela was elected President of South Africa, making him the first black president in the country’s history and also the first elected by universal suffrage.

1995

Fifty years after atomic bombs were dropped on Hiroshima and Nagasaki, various commemorative acts were held. However, these were muddied by the nuclear powers’ failure to reach a compromise on eliminating these types of arsenals. This was set out at the revision conference for the Nuclear Non-Proliferation Treaty, which took place in April and May in New York. The atomic tests carried out by the French and Chinese governments during the 50th anniversary year also constituted a peculiar way to commemorate such an event. On 11 July, the Serbian army evacuated and deported 20,000 people in Srebrenica (Bosnia and Herzegovina) and then killed 8,000 while the European Union and the United Nations looked on, passive and impotent. In September, the Bosnia and Herzegovina war ended, and on 21 November the presidents of Serbia, Croatia and Bosnia (Slobodan Milosevic, Franco Tudjman and Alija Izetbegovic, respectively) signed a peace agreement in Dayton (Ohio). After 20 days of negotiations, an understanding was reached with mediation by the United States. On 11 September, in Catalonia, Terra Lliure, an independent armed Catalan organisation founded in 1978, was formally dissolved. Thus ended the attempt to develop armed resistance in Catalonia. In New York, October saw a summit for heads of state and govern-

Joseph Rotblat, Pugwash Conferences on Science and World Affairs Nuclear physicist, of Polish origin. For his efforts in eradicating nuclear arms.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

Nobel Peace Price

ment to commemorate the 50th anniversary of the creation of the United Nations.

1996

In January, British Prime Minister, John Major, proposed the idea of holding elections in Northern Ireland to the House of Commons, in an attempt to re-establish the Regional Assembly and electorally legitimise those who were to negotiate the future of Northern Ireland. Gerry Adams rejected the offer on the 9 February and the IRA broke their 17-month truce with an attack on London. On 4 March, Sinn Fein was excluded from peace negotiations for refusing to condemn the attack.

Carlos Filipe Ximenes Bello, José Ramos-Horta Leaders of the resistance movement in Eastern Timor. For their search for a peaceful solution to the conflict between Eastern Timor and Indonesia.

In September, the Taliban took military control of Kabul, the capital of Afghanistan, and forced the Mujahidin army government, led by Ahmed Shah Massud, to abandon the city and seek refuge in the mountains. The peace process between Israel and Palestine, which had been gaining credibility in previous years, went through some very delicate times because of the difficulties faced by Yasser Arafat’s PLO in controlling terrorist acts by radical Islamists, and also because of the electoral victory in Israel of Likhud Benjamin Netanyahu. War returned to the African Great Lakes region. Thousands of Hutus who had survived the 1994 killings fled to refugee camps in Burundi, Zaire and Tanzania. The number of refugees grew so much that ethnic hatred broke out in these countries and the conflict became more widespread.

1997

In May, Zaire remained in the hands of the rebel troops of LaurentDésiré Kabila, who was appointed president of the country, whose new name became the Democratic Republic of Congo. On 7 September, the dictator Mobuto Sese Seko died in Rabat, after leading Zaire since 1965. Mobutu’s death put an end to a series of civil and ethnic wars that, in only a few years, had affected Ethiopia, Eritrea, Uganda, Rwanda and Burundi, as well as Zaire, and which had put into power old leftwing leaders such as Kabila himself. This year, the South African president Nelson Mandela began a slow retreat from the front line of power by giving up the presidency of his party, the African National Congress (ANC), making it very clear that he would not be standing at the next presidential elections planned for 1999. In Colombia, nearly 10 million people participated in the ‘Mandato popular por la Paz’, in which they rejected violence and reclaimed the right for the protection of human rights. In December, the Mine Ban Treaty was approved in Ottawa. Terrorist organisation ETA kidnapped and assassinated the town councillor of Ermua, Miguel Angel Blanco. During the kidnapping, various demonstrations were held all over the country demanding his freedom but, two days later, he was discovered gravely injured and died the following day.

International Campaign to Ban Landmines, Jody Williams Prize awarded to the International Campaign to Ban Landmines (ICBL), led by Jody Williams. For its work to ban the use of and clear up landmines.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

1998

April: the British and Irish governments signed the “Good Friday Agreement”, a treaty which saw the culmination of a long process of dialogue and negotiations between the republican and unionist forces, and the beginning of the end of the most virulent conflict in Northern Ireland. In July, the Treaty of Rome was signed to create a permanent International Criminal Tribunal, with headquarters in The Hague. Its objective was to establish worldwide jurisdiction and prevent impunity for such offences as genocide, war crimes and those against humanity. On 7 August, two terrorist attempts were made against the North American embassies in Nairobi and Dar es Salaam, leading to 258 deaths and more than 4,250 injuries. The attacks were carried out by the unknown “Liberation Army for Holy Sites”, behind which the USA saw the Saudi millionaire Osama bin Laden, thought to be hiding in Afghanistan. In response to the attack, the USA bombed Afghanistan and the Sudan.

Nobel Peace Price John Hume, David Trimble John Hume, leader of the Social Democratic and Labour Party (SDLP), and David Trimble, president of the Ulster Unionist Party (UUP) and prime minister of the new government of Ireland set up in 1998. For their efforts to find a peaceful solution to the Northern Ireland conflict.

On 12 December, political parties, trade unions and social organisations signed up to the Declaration of Lizarra, a peace agreement that demanded a political and negotiated solution be found to end the historic conflict between Euskal Herria and the Spanish and French states. The agreement, which took the Irish referendum as its model, was unprecedented in the Basque Country. Days later, on 16 of December, ETA announced an indefinite truce. On 19 October, General Augusto Pinochet, Chilean dictator from 1973 to 1990, was detained in London. This represented an important step forward in ending impunity through international justice. In October, a report by the Truth and Reconciliation Commission, created in 1995 and presided over by Anglican Archbishop Desmond Tutu, was presented in Pretoria to clarify the crimes committed in the years of apartheid and to bring to light those involved. The 10 December saw the 50th anniversary of the proclamation of the Human Rights Act by the United Nations.

1999

In February, the United Nations decided to withdraw all US and UK personnel from Iraq. From March until the end of June, NATO forces took part in a military intervention in the Yugoslavian war, carrying out continuous bombardments against Yugoslavian objectives. Albanian fighters also continued attacking the Serbian forces and the civil services in Kosovo, while the Serbian forces attacked the Albanian civil rebel forces, causing ethnic cleansing that culminated in massive human displacement into neighbouring countries. On 1 March, the Ottawa Treaty to Ban Landmines came into full effect, after being ratified by 65 countries. On 20 April, two youths carrying various weapons went on a killing spree in Columbine. They killed more than 30 people and injured 24

Médecins sans Frontières Medical and humanitarian organisation, international in nature, created in 1971, which offers medical assistance in times of emergency in more than 79 countries. In recognition of its pioneering humanitarian actions on different continents.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

Nobel Peace Price

before killing themselves. In May, the Hague’s Appeal for Peace was celebrated. More than 10,000 activists from around the world gathered to commemorate 100 years since the first international peace conference. Some months later, in November, around 100,000 trade unionists, NGOs and other social organisations demonstrated in Seattle against the World Trade Organisation (WTO) and the launch of a new millennium round of trade negotiations. It was considered the first large demonstration in favour of a different kind of globalisation. On 3 December, ETA announced the end of its ceasefire.

2000

The United Nations declared 2000 the International Year for the Culture of Peace. In February, the Russian Army took Grozny, the capital of Chechnya. A few days later, the Human Rights Watch organisation revealed that almost 62 civilians had been executed by the army in the Adli district, in the south of the Chechnyan capital. In July, a second round of negotiations took place at Camp David. Under the auspices of North American president Bill Clinton, Palestine’s Yasser Arafat, and Israel’s Ehud Barak, the delegates tried to reach an agreement for a final status for Palestine. The summit ended without any agreement being reached.

Kim Dae-Jung President of South Korea between 1998 and 2003. For his work in favour of democracy and human rights in South Korea and all of Asia, and for peace and reconciliation with Northern Korea in particular.

On 28 September, the second Intifada uprising began in Palestine, after which Ariel Sharon visited the esplanade of the Mosques in Jerusalem. On 20 May, a demonstration was organised in Barcelona in favour of peace and the demilitarisation of society, and against the military parade that the Ministry of Defence had organised in the city. As well as the demonstration, other activities were held during May, such as a people’s camp and a Festival for Peace, which was attended by more than 50,000 people.

2001

The Porto Alegre World Social Forum was celebrated for the first time. More than 12,000 people attended. On 20 January, George W. Bush Jr. became president of the United States. In less than a month, the North American air force bombed Baghdad, the capital of Iraq. On 11 September, the worst terrorist attacks in US history took place. Suicide bombers took control of four passenger jets, two of which crashed into the World Trade Center buildings. Shortly after impact, these collapsed and nearly 3,000 people died. A third aeroplane crashed into the Pentagon and another came down to the east of Pennsylvania, after missing its objective, Washington DC. The attacks were blamed on the radical Islamic group Al-Qaida, led by Osama bin Laden. In October, Afghanistan was invaded by the United States and its allies.

The United Nations and Kofi Annan For their work for a better organised and more peaceful world.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

2002

From this year onwards, military service stopped being compulsory in Spain and the armed forces became completely professional. In February, the president of Colombia, Andrés Pastrana, after various attempts at an agreement, suspended the peace process with the FARC guerrilla group, which he accused of kidnapping and killing civilians. A few days later, the FARC kidnapped the country’s presidential candidate, Ingrid Betancourt. On 26 May, the liberal Guyanese Álvaro Uribe won the elections by an absolute majority, stating that a war to the death against the guerrillas was the only way to get the economy back on track and guarantee the good name of the country.

Nobel Peace Price Jimmy Carter Ex-president of the USA. In recognition of his efforts to find peaceful solutions to international conflicts.

Also in February, the Israeli army launched a massive attack on Palestinian civil refugee camps in Bethlehem, Jenin and Nablus. In December, in Pretoria (South Africa) the government of the Democratic Republic of Congo and its opposition signed a peace agreement that put an end to four years of civil war. On 14 October, in the Spanish state, more than a million researchers, headed by Federico Mayor Zaragoza, declared themselves “scientific objectors” to show their opposition to the growing militarisation of Spanish scientific research in recent years. The researchers joined the campaign: “Per la pau: Prou investigació militar”, supported by more than 50 organisations.

2003

After the news of an imminent attack on Iraq by the USA and Great Britain, which was supported by Aznar, the Spanish president, millions of people from around the world demonstrated against the war on 15 February. In Barcelona, more than a million and a half people took to the streets. A few days before, on 11 February, all the opposition groups in Spanish government supported a motion against the military position adopted by Bush, Blair and Aznar towards the Iraqi crisis.

Shirin Ebadi Lawyer and judge in Iran. For her efforts in defending democracy and human rights, especially those of women and children, in Iran and in the Muslim world in general.

On 20 March, North American and British troops launched their first attack against an Iraqi city. The Iraq war had begun. On 9 April, US troops took control of Baghdad and a group of civilians tore down a large statue of Saddam Hussein. On 14 April, US troops occupied Tikrit, the last important city in the country to be conquered. On 1 May, President George W Bush declared the end of the Iraq War. In December, the USA announced that they had captured Saddam Hussein. In Catalonia, on 4 July, the Parliament approved the Llei de Foment de la Pau, a pioneering law in Europe.

2004

On 11 March, the worst terrorist attacks in Spanish history took place in Madrid. The attacks, carried out by radical Islamists, comprised a chain of explosions caused by bombs left on commuter trains and programmed to go off simultaneously on the trains’ approach to Atocha Station. Two hundred and two people died and 1,400 were injured In September, the kidnapping of a thousand boys and girls at a school

Wangari Maathai Biologist and professor from Kenya. For her contribution to sustainable development, democracy and peace.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments

Nobel Peace Price

in Beslan, in North Ossetia, ended in the death of more than 330 people after the intervention of Russian security forces.

2005

In January, elections took place in Iraq to choose a transitional National Assembly that would be responsible for drawing up a new Constitution for the country and for appointing a provisional government. In February, North Korea announced that it had nuclear arms, two years after withdrawing from the Nuclear Non-Proliferation Treaty. In the same month, the Israeli Parliament approved the law to withdraw from around twenty settlements in Gaza and the liberation of the PNA’s territory, 38 years after occupation. In August, the dismantlement of the Jewish colonies started near the border of the Gaza Strip, in accordance with the withdrawal plan. Hamas announced that it would not abandon the armed fight.

2006

On 25 January, the Islamist party Hamas won parliamentary elections in Palestine, defeating Al Fatah, the historic leader of the Palestinian battle. On 22 March, ETA announced a permanent ceasefire. In November, a Baghdad tribunal sentenced to death the ex-dictator of Iraq Saddam Hussein, for crimes against humanity.

2007

In February, North Korea agreed to stop their nuclear programme in exchange for economic aid and fuel. The same month, an international conference took place in Oslo to try to ban cluster bombs. The Oslo Process ended with the approval of a prohibition treaty in December 2008. In June, the terrorist group ETA announced the end of the ceasefire they had started on 22 March 2006, even though the group had already carried out an attack on Barajas Airport on 30 December 2006.

International Atomic Energy Agency and Mohamed El Baradei Doctor in law. For his efforts to avoid nuclear energy being used for military purposes and for guaranteeing that, if it is employed for peaceful purposes, that it will be used in the safest way possible.

Muhammad Yunus and Grameen Bank Economy professor Yunnus founded the Grameen Bank to give credit to poorer people. For his efforts in favour of social and economic development for the least fortunate. Intergovernmental Panel on Climate Change, Al Gore Former Vice President of the USA. For his efforts to obtain and spread information about the role of mankind in climate change and to propose the necessary measures to fight against this change.

In November, the Spanish government approved the Arms Trade Law by a large parliamentary majority. In Catalonia, in December, the Parliament approved the Law of the l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

2008

In February, Kosovo unilaterally formalised the declaration for independence of Serbia, supported by most of the western community. On 2 July, Colombia’s military forces liberated ex-presidential candidate Ingrid Betancourt and 14 other people who had been kidnapped by the FARC. Also in July, the Serbian politician Radovan Karadzic was detained in Belgrade and accused of genocide during the Bosnian war.

Martti Ahtisaari Former President of Finland. For his important development work in different continents and during more than three decades, to resolve international conflicts.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Year

Historical developments On 4 November, democrat Barak Obama won the US presidential elections and became the country’s first ever Afro-American president. At the end of December, Israel started the bloodiest military offensive in the past 40 years on the Gaza Strip, where more than 850 people died. On 3 December, the Cluster Bomb Ban Treaty was passed in Oslo, with the signature of 94 countries.

Nobel Peace Price

Fundaci贸 per la Pau - 25 years working for peace

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

3. CREATING BALANCE: IF WE LIVE IN A DYNAMIC WORLD, PEACE IS POSSIBLE Living from day to day, it can seem as if we exist closed off from everything else. As life carries on, we often don’t realise that scenarios, structures and situations keep changing. But if we look at a significant period of time as a whole, such as the last 25 years, we can see that notorious changes have been made in many directions. Structures, governments, precepts, rules and models have disappeared. New risks and unimaginable dangers have appeared. New possibilities for civil action have arisen. There have been some significant advances, but there have also been steps backwards in other aspects too. But what is evident from all of this is that we live in dynamic times. And this is the best antidote to pessimism, fatalism or resignation. It’s true that such dynamism is not always confined to the consolidating framework of the peace culture, human rights and justice. That’s fine. But what is certain is that our world and our reality are not monolithic. They are changeable. In terms of peace, change is a real and possible scenario. And if we can intervene and influence things our way, peace can be achieved. In 1983, the world was still in the grip of the Cold War. A confrontation between two sides, the East and the West that had a profound effect on the international scene during the second half of the 20th century, even though the two sides never actually met on the battlefield. At the end of the 1990s, even though total war between the two sides was avoided, the balance was still frustrating and distressing: wars between third countries that had served as an indirect battlefield between both sides; the endless escalation of military armament and expense; the invisibility of serious problems (poverty, injustice, violation of human rights, intractable conflicts, oppression of peoples, etc.) due to the priority given to bloc policies, etc. This physical and direct non-confrontation between the NATO bloc and the Warsaw Pact bloc came at a great expense for other

parts of the world. Different countries and regions became the ideal stage (indirectly, mediating, manipulating, carrying out and boosting the dynamics of internal and regional tensions) for settling their own disputes. It’s therefore not surprising that these irresponsible actions have led to countries becoming adrift. Nowadays, even though the overall number of wars is in decline thanks to peace processes, open armed conflicts are still diverse. Africa, Asia and especially the Middle East have the highest levels of conflict. Many of these conflicts, latent and long-lasting, are insignificant when seen within a short-term context, but when seen accumulatively, they exact a huge toll on human lives through physical destruction and also by destroying social cohesion, the standards for coexistence and trust among people and groups. Fertile ground for the consolidation of a culture of acceptance and resignation to violence, impunity and injustice. In many of these cases, the international community has proved to be at least hesitant, and even directly unconcerned or insensitive. It’s also important to note that some of the current, more worrying and bloody focuses of armed violence have many connections with irresponsible policies from previous years: the situations in Afghanistan and Iraq would be incomprehensible without the irresponsible policies seeking immediate effects implemented during the Cold War. 89

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Finally, there is the conflict between Palestine and Israel. Apart from the suffering that this generates, it is one of the conflicts with the most impact on the global security of the world: growing destabilisation in the region, interference in worldwide governability, influencing some of the actions of new international terrorism, etc. A conflict that, during these last 25 years, has seen all kinds of actions: open battles, tension, intifadas and popular revolts against occupation and repression, cautious but apparently solid hopes (the 1993 peace agreement), frustrated peace processes (e.g. of 2000), beginnings that are timid but at least moving in the right direction to get rid of bad policies (dismantling the shanty towns on the West Bank, etc.). But, ultimately, we are faced with a highly unstable and worrying scenario: an Israeli government that is increasingly decided to hand out tough policies to the Palestinian community; a divided Palestine that is advancing towards an impasse without any institutional exit, and an international community incapable or frightened of making governments move towards a solution (two viable, just and secure states) which, the more time that we waste, the more impossible it becomes to achieve. With regard to the consolidation of structures and mechanisms of global governance, the UN has had a range of experiences but, overall, its capacity for action and its credibility have been falling. States, especially the most important ones, have never really

wanted to allow such a major advance. Moreover, many of their decisions and actions have often involved significant deregulation of the institution’s role. For example, the five permanent members of the UN Security Council break, or help to break, many resolutions, recommendations and declarations that have arisen from the United Nations’ system. At the beginning of the Eighties, the USA’s republican President Ronald Reagan managed to combine a management style based on certain global agreements with other actions emphasising a perspective of selfsufficient isolation. In 1985, for example, the USA left UNESCO because of discrepancies in many areas (amongst others, for the excellent report on communication, headed by Seán MacBride). At the start of the 21st century, we can see how this trend became more radical and was brought to its ultimate unilateral extreme under the presidency of George W Bush Junior: boycott, contempt and delegitimisation of worldwide governments and of the United Nations’ system, failure to implement international legislation, ignoring resolutions, boycotting worldwide treaties and protocols, etc. If, at the end of the 1990s, the discourse critical of security that had been encouraged by centres of controversy studies and conflict analysis started to be taken on board, at least at a formal level, then the 9/11 crisis and the appearance of a new type of international terrorism brought about a clear change in trend. All parties opted to reopen and restart militarisation (e.g. increases in military spending, rearmament, etc.) and to generate a discourse that, for reasons of safety and security, had to reduce opportunities for freedom and democracy. Guantanamo is the most evident and palpable example of this but it hasn’t been the only one. In many countries significant limits to press freedom or a reduction in human rights and liberties have occurred, with the excuse that this is necessary in order to combat terrorism and better defend ourselves. In recent years, however, strong evidence has resurfaced for the following: in order to achieve a more secure world, we must broaden democracy and human rights, not limit and reduce them.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

With the democratic presidency of Barack Obama, at least, a new age is beginning, whose characteristic traits might be consensus-building, a bid for dialogue and the wish to build a leadership not solely based on fear and brute force. With regard to the issue of economic resources for militarisation, we find a contradiction that once affected the Cold War (which was used as justification for a spectacular arms race) the peace dividend that was so talked about (the release of funds for social policies) has not occurred. And especially because, since the start of the 21st century, military expenditure and investment in arms have risen to hitherto unknown levels. Despite these undeniably worrying trends, recently we have also seen more promising processes. Amongst these is the possibility of achieving concrete objectives through global campaigns. Not many successes could be chalked up in 1983 but, since then, disarmament agreements have made fairly significant advances. The Anti-Personnel Mine Treaty, approved in 1997, as well as the Cluster Bomb Ban Treaty, approved in 2008, are clear examples of how campaigns coordinated at a global level can define precise and realisable objectives, forge links with NGOs and groups outside the peace movement and with the support of some governments, members of the peace corps and the media, it has been possible to make progress. Right now, there is also a more open, complex but also essential movement towards greater levels of collective security: the transparency and control of trade in small arms. At the beginning of the 1980s,Thatcher’s UK government and Reagan’s US government headed an economic package of measures based on deregulisation and liberalisation that, years later, would end up being summarised and defined publically as the “Washington Consensus”. This drive turned into an ideological, neo-liberal wave that would eventually set off the emergence of a movement in favour of a different kind of globalisation. A movement that, with the addition of traditional energies and new sectors, war-

ned that policies and societies were gradually adapting to economic models and policies that were decided by a few, instead of building economic systems that could adapt to the needs of individuals and societies. At the beginning of 2009, very few doubted that the current economic crisis made it necessary to impose limits on deregulation, on the lack of control over certain business practices and the excessiveness of the financial economy. Concerning the protection of human rights, all these years there has been a growing awareness in the face of barbarous acts, genocide and war crimes, and the growing belief that impunity can no longer be allowed. The persecution of some of those responsible for genocide and dictatorships, as well the formal creation of the International Criminal Tribunal are positive steps towards the end of barbarity and impunity. Finally, at a global level, it is necessary to highlight the presence and emergence – as a relevant player – of global citizenship. This is not a precise or homogenous player, nor is it always coherent. But at certain times, the huge demonstrations against the war in Iraq in 2003, or the various processes enhancing participation and agreement regarding alternative standards, generated inside the Worldwide Social Forums, have demonstrated that global citizenship has been both strong and present. In Spain, in 1983, discussions were still underway about the law concerning conscientious objection, contained within the 91

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

tive. With the excuse of modernising obsolete armies, of renovating weapons, of improving professionalism, etc., more money was allocated to military spending, to very significantly increase scientific research into the military and strengthen the promotion and marketing of the army, aimed at young people and educational spheres. In turn, this new militarisation led to new responses and criticism: educational objectors, who opposed the presence of armed forces in their classrooms, and objectors from research and universities, who renounced participating in and developing military research.

Spanish Constitution of 1978. At the end of 1984, the Ley de Objeción de Consciencia was approved and – in an avalanche of criticism from NGOs, the Autonomous Communities and the Ombudsman, which would end up bringing appeals, the Constitutional Court supported the key principles. A different compulsory social service, longer in duration, was imposed on objectors. Despite being a restrictive law to dissuade objection, within the clarification of a legal framework, objection was diminished. Over the next few years, significant numbers of young men opted to refuse doing military service (greater numbers than those of other European democratic countries). At the end of the 1980s, a new strategy appeared from both the oldest and newer objection groups, namely insubordination, encouraging opposition to all types of service. The significant social criticism that encouraged objection and noncompliance, the resulting media impact, the solidarity of different sectors in the face of reprisals against insubordinates, etc, were all important factors that endangered the model of mandatory military service. All this, in addition to the new international context (the end of the Cold War, new approaches in defence policies, new models promoted within the context of NATO, etc) made the continuity of compulsory military service impossible. This was the end of compulsory military service but not the end of militarisation. In fact, in some ways it provided a new incen92

Armies, not only in Spain but also in the entire Western world, continued changing their appearance and justification. Only 25 years ago, people still talked about the need to defend a country or territory, whereas nowadays armies everywhere are being portrayed as humanitarian agents. Beyond the weakness, contradictions and problems involved in this new “humanitarian militarism”, we nonetheless need to remember that the figures related to the investment (personnel and economic) in Western military “humanitarian” or “peace” missions is small and limited in comparison with the global figure. None of this is new to the transformation of NATO. The reason that one of the most important civic campaigns of the 1980s throughout the state, now NATO is experiencing a complex situation: it survives within a totally different context to that in which it was created and, in theory, gave it meaning. There is another significant change that can be evaluated concerning the military in this period: in 1987, the Spanish government decided to make its arms trade secret. And so began a hijacking of all democratic debate for an issue so important and with as much impact as the global arms trade. After many complaints, campaigns and work, in 2007 a law was passed by the Spanish government to regulate the arms trade in Spain. A small and insignificant step but a necessary one to bring an obscured issue to light. In Catalonia, perhaps what stands out most about this period is how significant civic awareness, in favour of peace, has become

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Catalonia’s distinctive feature, and how it has had an impact in both political and institutional terms. The demonstrations and mobilisation at the beginning of the 1990s against the Iraq War, the implication of the Balkan conflicts, the significant figures of objection and insubordination, the important work that took place in education (as much in formal settings as in leisure centres) or, later on, on entry to university and the academic world, have all been factors helping to spread a culture of peace throughout Catalan society. Civic and social opposition to the military process in May 2000 had important and unforeseen consequences. The initial approval of a legislative text which, after parliamentary debate with civil society, ended up with the Llei de Foment de la Pau in 2003 being passed by the Catalan parliament, a pioneering text in how it claimed that public institutions should assume their own responsibility in building a culture of peace. The spectacular response from citizens before the 2003 war made it clear how important a culture of peace is in Catalonia.

Later on, the start-up of the Consell Català de Foment de la Pau (an organisation jointly made up of civilians, public administration and academia, whose aim was to ensure the promotion of public peace policies), the creation of the Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans of the Catalan government, and the contribution to the “axis of peace” made by the Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament have all been elements of significant public action culminating in the very recent creation of the Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), a proposal arising from the Fundació per la Pau, discussed and agreed on with the rest of civil society, academia and the political world, ending with the Parliament creating a body with a public purpose but no governmental control. This is a good example of the action that should be taken: the challenges we face on the long road towards the construction of peace are too important not to be able to make bold, generous and ambitious proposals in order to make headway.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

4. 25 YEARS OF WORK FOR PEACE Raising awareness and education for peace Since it was created, the Fundació per la Pau has worked towards raising awareness of, disseminating and prioritising the values of peace, disarmament, tolerance, human rights, nonviolence and solidarity. To achieve this, a number of educative and cultural resources have been made available to actors in Catalonia to help them carry out their educational and training work. Amongst the Foundation’s proposals have been roadshows, pedagogical activities, teaching materials, publications and a resource centre. Roadshows During the last 25 years, the Fundació per la Pau has created a total of ten exhibitions that have travelled hundreds of thousands of kilometres from town to town. Thousands of children, teenagers and adults have had the chance to visit exhibitions in town halls, schools, museums, associations, and civic centres in hundreds of locations in Catalonia, mainly in the districts around Barcelona. “Per la Pau” (1985–1998) For Peace was the first exhibition roadshow created by the Fundació per la Pau. It offered a dynamic but comprehensive overview of the issues that hinder peace: the death penalty, 20th-century wars, the abyss between North and South, daily violence, nuclear threat, military spending, the arms trade, etc., as well as work for peace. During November and December 1985, this exhibition was based at Drassanes (Barcelona) and later at the Fundació per la Pau. It made use of different technologies (from interactive computer programs to audiovisual materials), involving significant investment and impact on the part of the Foundation. From 1992 to nearly the end of 1998, a copy of the exhibition visited hundreds of municipalities throughout Catalonia. “Humoristes gràfics per la Pau” (1984) Cartoonist for Peace. A dozen cartoonists loaned, donated or drew humorous drawings about peace and the anti-NATO movement that the Fundació per la Pau brought together for its 1984 roadshow. Work by Cesc, Chumy Chúmez, Forges, Guillén, José Luís Martín, Martín Morales, Máximo, Núria Pompeia, Oli, Quino, Perich and Romeu showed the need to resolve the contradic-

tions faced by humanity, mainly regarding this universal issue: if we want peace, we’ve got to prepare for it. “Desarmem la mar” (1991) In 1991, the Fundació per la Pau and Greenpeace organised a joint exhibition (Let’s Disarm the Sea) on the danger that nuclear weapons represent for human life and the preservation of the environment, considering their impact on the sea. “Una casa comuna, una casa complexa” (1995–1999) To commemorate the International Year for Tolerance, the Foundation devised an educational activity for school groups to promote tolerance and the acceptance of diversity. This initiative was based on the production of the exhibition entitled A common house, a complex house, which had a permanent home at the Foundation and was visited by many school groups. During 1998, this exhibition was set up at the hall of the Palau del Mar and, from 1999, it moved to La Conreria, the colonial home

Cora Weiss President of the Hague Appeal for Peace, New “Achieving peace when the citizens of the world understand global problems; having the skills to resolve conflicts in a constructive way; knowing and living with the standards of human rights, of gender, of racial equality; appreciating cultural diversity; and respecting the integrity of the Earth... These lessons cannot be achieved without a continuous, systematic and international education about peace.”

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

of the Fundació Pere Tarrés. In the middle of 1996, the Fundació per la Pau created a roadshow that visited educational centres around Catalonia. “De la mà dels drets humans” (1997–1999) Created midway through 1997, with the hope of making an informative contribution to human rights, this exhibition, By the hand of human rights, reviewed the creation, contents, and objectives of the Universal Declaration of Human Rights, as well as the violations and challenges that have arisen. The roadshow visited numerous locations throughout 1998 and 1999. “Cultura de pau per al nou mil·lenni” (2000–2001) The 20th century witnessed war, genocide and abuse of human rights, but it also showed that it’s possible to move forward and build a different world, with peace, justice, and liberty being a reality. Culture of peace for the new millennium was an invitation to reflect on the legacy of the 20th century and to consider the best way forward for peace in the new millennium. The exhibition, specifically aimed at secondary school pupils, was accompanied by a teaching programme.

Fèlix Martí Honorary president of Unescocat, Barcelona “Peace cannot be reduced to a combination of attitudes and thin proposals. One must establish legal systems, structures and procedures that allow you to prevent and resolve conflicts. In education, democratic practices must be taught. Education for peace requires an awakening of a sense of justice and participation in the creation of norms and preventative procedures for violence and for conflict resolution.”

“Globalització” (2003–2004) Globalization. For some years now everyone has been tal-king about globalisation: the media talks about it with complete ease, society is aware of its pros and cons. But what exactly does this term mean? Is it just an economic process? Is it beneficial or disadvantageous for most people? With this exhibition, the Fundació per la Pau wished to clearly and simply explain what globalisation is and what effects it may have to help us better understand what is happening in the world and how we can react. “Desarmats, més segurs?” (2005–2006) Governments from around the world arm themselves in the name of security, in response – they say – to the threat of terrorism. But what really makes us secure? What puts our lives in danger? Does military defence guarantee that we are safe? Disarmed, more secure? asked visitors these questions and invited them to take a standpoint. 96

“La violència que acceptem” (2007–2009) With a graphic direct style, the exhibition The violence we accept invited reflection on how we live alongside violence in our daily lives, on our capacity to identify violence and how we might avoid it. The exhibition also gave clues tips on how we can build and spread, little by little, the culture of peace from our own homes, our schools, our work places and our neighbourhoods. “Cinema i Pau” (2008–2009) Cinema and Peace. From examples of films such as Gandhi, Do the Right Thing, Paradise Now and many others, this roadshow invited visitors to reflect on the presence of a culture of peace, nonviolence, forgotten conflicts, terrorism, the military and the arms trade on the big screen. The exhibition could be seen in the outskirts of Girona.

Other materials and proposals “Cinema per la Pau” (1989–1992) The annual Cinema for Peace exhibition was held from 1989 until 1992. The exhibition, which was open to all types of public, showed commercial films with themes based on peace, human rights and development, documentaries, videos and cartoons of an educational nature. During these years, various films and materials were shown that were subsequently distributed commercially. Maleta Pedagògica per la Tolerància In 1995, on the request of the Catalan Social Welfare Department and together with Oxfam International, the Fundació per la Pau developed a “pedagogical case for tolerance”, distributed to all schools in Catalonia. The case contained dossiers for pupils and teachers, notes, videos, books and a ‘tolerance’ game. Programme: “No hi ha drets humans sinó hi ha pau” There are no human rights but there is peace. Since September 1997 and during 1998, with the support of the Civil Rights department of Barcelona City Council, an awareness-raising programme was developed to publicise various conferences and educational activities. Educational posters

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

were also published based on the 50th anniversary of Gandhi’s death and the creation of the Universal Declaration of Human Rights. Related to this were the concepts of peace and human rights, sent free of charge to all schools in Barcelona. “Seriosament... 25 arguments per la pau en còmic” Seriously... 25 arguments for peace in comics. In 2004 the Fundació per la Pau published a collection of posters containing the 25 ideas from the “Cap a una cultura de pau, 25 arguments” document. These posters contained illustrations by our best cartoonists, as well as some from outside the region. This collection is the poster version of the comic published by the Foundation of the same name. Document and Resource Centre Since it was developed, an aim of the Fundació per la Pau has always been to provide as many resources as possible for centres, groups, individuals and citizen initiatives that are attempting to bring a perspective of peace and solidarity. Consequently, the centre’s library, the newspaper library, video library and various didactic resources are open and available for consultation and advice. Educational workshops for peace Since 2002, different workshops for schools and leisure centres have been offered with the objective of working on and analysing themes in the classroom such as the culture of peace, nonviolence and the peaceful resolution of conflicts. These workshops are organised with groups of 20 people and, in recent years, there have been 80 each year on average. Talks, lectures and round tables During the 25 years since it was created, representatives from the Fundació per la Pau have given numerous talks in educational and leisure centres to disseminate information on and promote the culture of peace, nonviolence, human rights, tolerance and diversity. The Foundation has also been invited by other NGOs, town councils and other public and social institutions to participate in round tables and talks on different themes.

Reports and other communications have also been given, as well as seminars to specialised congresses.

Events, courses and conferences organised Apart from attending events to which it has been invited, the Foundation has also directly organised many conferences and round tables in different countries about the need to work towards a culture of peace. Course “Educació per la Pau” Education for Peace. In 1991, the Foundation started its course entitled “Educació per la Pau”, which was later changed to “Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes” (Introductory Course to Peace and Conflicts). For 14 years, these sessions were attended by some of the most outstanding peace specialists in Catalonia and were a training tool for teachers, students and the general public. Barcelona Meeting In 1990, the Fundació per la Pau, together with Justícia i Pau, organised the Trobada de Barcelona, an international debate and discussion on themes of peace, in which speakers and members of organisations from around the world took part. Seeing how well received this initiative was, the Trobada continued to be held year after year until 2007, covering very diverse themes (e.g. “Which defence for tomorrow’s Europe?”, “There is no peace without human rights”, “The arms trade”, “Nationalism, a factor for violence?”, “Preserving the environment, building peace””, etc.). From each meeting, a publication containing the reports was published, contributing to the analysis of international issues from a dimension of peace research. The transcriptions and audio recordings from the talks have been added to the Foundation’s website. Various groups, research centres and renowned analysts and specialists have taken part in these events which, in spite of a year’s gap (in 2008), started up again in May 2009. Trobada: “Dones i Pau” In 1995, the Fundació per la Pau organised the first edition of an innovative and significant activity. Various groups of women from 97

Vicenç Fisas Director of the Escola de Cultura de Pau de la UAB, Barcelona “From a propositional perspective, peace groups should ‘stop crying’ and look for realistic alternatives. We must have Utopia for ever. Whoever does not have a utopia in mind will remain paralysed in the middle of the road. But we will never reach this Utopia, it’s as if it’s always on the horizon, always in view but we never reach it. But working towards it is what is important.”

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

general of UNESCO, Federico Mayor Zaragoza; in December 2000, the Nobel Peace Prize Winner and President of Costa Rica, Oscar Arias; in March 2002, the president of The Hague’s Appeal for Peace, Cora Weiss; and in March 2007, the director of the International Action Network for Small Arms, Rebecca Peters.

Competitions and prizes

around the world, living in states of conflict and war or suffering from serious violation of human rights, participated in the Women and Peace exhibition. Israeli, Palestinian, Algerian, Bosnian, Serbian and Argentinian women shared their experiences, analysing their perspectives on conflicts and women’s participation in these, either as victims or as principal driving agents of peace and the promotion of human rights. Two years later, in 2005, the second “Dones i Pau” exhibition was organised, where the participants looked at such themes as terrorism and the role of women as promoters of peace and disarmament. They also remembered the first woman to win the Nobel Peace Prize, Bertha von Suttner.

Colin Archer Secretary general of the International Peace Bureau (IPB), Geneva “When considering what the new challenges are, we must not forget the old. For example, it is vital that we take into consideration that there is currently a renewal of the Cold War. Pluralism and multiplicity are also fundamental in the work for peace. This is a complex world, one which will require answers from different areas and with different ways of working.”

Peace Seminars at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Since 1993, and for several years, the Fundació per la Pau held peace seminars at the UAB that included various activities such as conferences, videos and displays, among others. These seminars, which were fully attended, helped to mobilise actions to promote peace at the university. Veus de Pau at La Pedrera “Veus de Pau” (“Voices of Peace”) is the name of a cycle of conferences that the Fundació per la Pau began in 2000 with the aim of bringing a relevant international personality to this emblematic building of Barcelona, as part of the organisation’s work towards a culture of peace. The initiative was supported by the Welfare Work area of the Caixa de Catalunya. The following people were invited: in February 2000, the ex-director 98

Joan Gomis Memorial From 2006, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, the Fundació per la Pau, the Fundació Cultura de Pau and the Foc Nou and El Ciervo magazines called for an annual prize to keep the memory of Joan Gomis and his commitment to solidarity alive. Gomis was president of the Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament and of the Federació Catalana d’ONG per la Pau, and participated in various human rights missions to African, Latin American and Asian countries, amongst other initiatives. The Memorial’s aim is to recognise the best pieces of journalism featuring people, institutions or collectives that stand out for their commitment to peace, human rights, the fight against poverty or against north-south inequality. Animations for Peace Award In 2006, the Fundació per la Pau organised its first Animations for Peace Award, whose objective was to promote the creation of audiovisual material about the culture of peace, to raise awareness and educate people about peace. The second award was held in 2008 and the third is being prepared for 2009. Participation during the first two years was a complete success, both in terms of quality as well as the quantity of work presented: around 60 in each year.

Other activities During the last quarter of a century, the Fundació per la Pau has been involved in a wide range of initiatives related to civic participation and promotion, from its presence at Barcelona’s Festa de la Diversitat to fairs and booths at festivals and events organised by councils, schools, organisations, groups, etc. Also of note is the material provided by the Foundation in different years for the

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Festival de la Infància i la Joventut in Barcelona.

Communications, books and publications “Butlletí” This periodical has been published since the Foundation was created, with the aim of being an instrument of communication, information and awareness, as much for the Foundation’s members as for those people who are interested in its work and goals. From 1983 to 2008, a total of 91 bulletins have been published on a quarterly basis. Throughout the years, the publication has gone through various changes in form and content, the last of which was in December 2007, coinciding with the start of the year of celebration for the Foundation’s 25th anniversary. “Anuari” / “Memòria d’activitats” In 1986, the Foundation published its first Anuari sobre la Pau (Yearbook of Peace), conceived as a flexible instrument of consultation and using a language that made it accessible both to academia as well as to all sectors of society without any specialised knowledge of the issues involved. Given a favourable welcome, the Yearbook has been published regularly every year since 1989. In 2000, it was decided to change the Yearbook into a “Memòria d’activitats” (Activities report) on what had happened with the Foundation and, after year’s break, it has been continuously published since then.

and its peace topics more easily available. In more recent years, the website has been modified several times (in 2001, 2005, 2009) to keep it up to date, while always maintaining its objective of offering information both about its own activities and the peace movement in general. The Foundation’s website currently receives 300,000 visits on average each year. Apart from the institutional website, during these last 25 years the Foundation has also created websites with a more concrete objective: covering various campaigns, e.g. “Per la pau: prou investigació militar”(1999); “Per la pau, no a la guerra” (2003), both of which give updates on actions against the war in Iraq; the web dialogue “Cap a un món sense violència” during the Fòrum Universal de les Cultures (2004); “Objecció fiscal a les despeses militars” (2005); the Concurs d’Animacions per la Pau (2006); and the campaign “Stop bombes de dispersió” (2008), which included a special area for the summit held in Dublin in May 2008.

Correu per la Pau In May 1999, “Correu per la Pau” was mailed out for the first time, an electronic newspaper that covered not only the activities and campaigns of the Foundation but also of the peace movement more generally, as well as current issues related to peace-building. Sent to everyone who requests it, the Foundation took a risk by using new technologies with its members, sympathisers and people interested in its peace work.

Fundació per la Pau website In 1997, the Fundació per la Pau created its own website, an indispensable instrument for making information about the Foundation 99

Rafael Grassa President of the Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) Barcelona “Peace groups that never get their hands dirty, that never think about building alternatives, can hope for, but never achieve, their expectations. They must build alliances, shared agendas, networks and a common language. Re-establishment is required. This renaissance is key, it’s elementary. They should try to find mechanisms to find new formulas, an analysis of conscience.”

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Federico Mayor Zaragoza President of the Fundación Cultura de Paz, Madrid “Peace must be an attitude, a personal resolve for which we do everything possible to replace force with the spoken word. It seems very easy but there are two great enemies to the peace culture: social injustice and a lack of solidarity. We must encourage global development with all countries from an economy based on equality and solidarity.”

Books and other publications In recent years, various members of the Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres, Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.) have written or edited chapters and texts published in books dealing with peace, disarmament and nonviolence. In the case of entire books, we should mention the following, which were also written by people from the Foundation: Alfons Banda, “Educació per la Pau”, Editorial Barcanova, 1991; La Cultura de Pau”, Oxfam International, 2002; Antoni Soler i Maria Àngels Dumé, Crèdit variable per a l’ESO, “Educació per la Pau. Geografia dels Conflictes”, Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, “Això és la Cultura de la Pau”, Editorial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans i Anna Tarrés, “Pau, drets humans, desenvolupament, ecologisme.. Les organitzacions no governamentals (ONG)”, Editorial Graó, 1999; Xavier Masllorens, “El cinquè poder. La solidaritat activa”, Intermón Oxfam, 2004; Xavier Masllorens i Adela Farré, “Els objectius del mil·lenni. No s’hi valen excuses”, Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel Molina, “Por la Paz: ¡No a la investigación militar!” Ediciones Bajo Cero, 2006. The Foundation also advised on the collection of books: “La Pipa de la Pau”, published by Cruïlla. Regarding the publication of its own materials, the Fundació per la Pau produces a considerable number of both paper-based publications and audiovisual materials, including updates on campaigns, collections of talks and the publication of publicity CDs

100

and DVDs, as well as other materials. Some are as follows: “Seriosament...25 arguments per la pau en còmic” (2002) “2006: l’any per controlar la crisi de les armes”, report by the International Action Network on Small Arms (2006) “SIPRI Yearbook”. Translation into Catalan of the summary of the yearbook published by SIPRI (from 2006) “Supervivents”, witness reports by seventeen women on the devastating effects of small arms (2007) “Violència Armada: La Crisi Mundial”, report by the International Action Network on Small Arms (2008) “Practicar la pau”, collection of the four editions of this activity organised by the Foundation (2008) “Resum de les Jornades dels 25 anys de la Fundació per la Pau”. Collection of talks (2008) “El CD de la Pau”, interactive CD Rom on the culture of peace (1999) DVD of the Concurs d’Animacions per la Pau (First competition – 2006 / Second competition – 2008) “Tallers de pau”, DVD with workshops held at different secondary schools (2007) “Trencaclosques per la pau”, teaching material to promote education for peace, aimed at children aged 8 and older (2005)

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Campaigns and activities to mobilise people for peace In its 25-year history, the Foundation has taken part in a large number of peace, disarmament and human rights campaigns and listing all of them would be a huge task. However, we should highlight those campaigns that have been promoted directly by the Foundation, such as “Per la pau: Prou investigació militar!”, and “La Pau no passa pels exèrcits”, and more global campaigns in which the Foundation was more comprehensively active, such as the campaign to control the arms trade.

NGOs against mandatory social service (PSS in Catalan) Various Catalan NGOs, called upon by the Fundació per la Pau, reunited in 1996 to jointly reflect on the role of NGOs with respect to the situation regarding conscientious objection, mandatory social service and noncompliance. From this debate and reflection came the manifesto entitled “Les ONG davant la PSS” (published in October 1996), in which they demanded an important change in policies with regard the current state of conscientious objection, addressing those responsible in government. Later on, in the middle of 1997, 18 NGOs decided break with convention and protest against the repressive policies adopted by the Spanish government. Campaign Against the Arms Trade (C3A) This campaign, jointly coordinated between Justícia i Pau and the Fundació per la Pau, was created in 1988 with the aim of bringing to light the truth about the arms trade and the state of Spain, working to reduce and eliminate such trade. The campaign kept going for more than ten years, during which time the organisations publicised several articles and took part in talks and seminars. They also created and printed fifteen “Materiales de trabajo” publications, which included articles and analyses of information on the arms trade in both Spain and the rest of the world. Just before the tenth anniversary of the campaign, they also published the book “El ciclo armamentista espanyol”, Editorial Icaria, 2000, a collection of various analytical articles on the arms trade and Spain.

Campaign “La pau no passa pels exèrcits” Peace does not come through armed forces. In 1996, the Fundació per la Pau organised a defence and security seminar from which it became clear that a campaign was needed to bring the issues discussed into public debate. Thus was born: “La pau no passa pels exèrcits”. The perspective of abolishing military service opened up an interesting scenario, introducing elements of reflection and debate on the political models of defence and security created by Spain. In the terms of dissemination and raising awareness, there were numerous talks and workshops, participation in seminars and articles in several magazines and other media. The abolition of mandatory military service also led the Ministry of Defence to implement a number of activities to bring the army into schools, in a strategy to attract potential recruits. To combat this initiative, the Fundació per la Pau decided to promote a counterattack in all secondary schools in Catalonia, warning them against these plans. A large number of schools adopted the declaration: “Fem Objecció, eduquem per la pau”, in which they refused to cooperate with the Ministry of Defence and, instead, undertook to encourage education for peace.

101

Arcadi Oliveres President of Justícia i Pau, Barcelona “It is essential to reduce worldwide military expenditure which, now, is in the region of $1,200 billion per year. To justify this expense, one would have to look for enemies such as Islamic threats and international terrorism. We must denounce artificial enemies that we dream up in order to justify military expenditure and obey the critics at the United Nations who recommend a 5% reduction in this expenditure, and give this money to the Third World.”

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Campaign: “Per la pau: prou investigació militar” For peace: enough military research!. This campaign was created in 1999 to work on the commitment between science and peace and to oppose the growing militarisation of scientific research by the Spanish state. For more than seven years, the campaign worked to shift resources from military research into civilian areas. In this way scientific objection was born, attracting more than 2,000 researchers from 43 universities, 18 research centres and various businesses. All of these declared themselves scientific objectors and promised not to take part in any research project with military purposes or supported by military means. They agreed to pressurise the Spanish government, universities and research centres until accomplishing their goals to make such research transparent and to transfer resources to civilian areas. They also managed to persuade more than 15 Spanish universities to incorporate, in their articles, a commitment for peace and a refusal to develop military projects and for the governing bodies of different universities to approve a motion in favour of their campaign. Additionally, they promoted a “good use clause”, in which researchers refused to let their studies be used by armies or armed groups. Rebecca Peters Director of the International Action Network on Small Arms, London “We have made great progress towards disarmament, even though this process is slow. Recently, the United Nations has recognised that small arms are a problem that all countries must work together on, as soon as possible, rather thank thinking it is just an issue of national sovereignty. Now it is recognised that this was an erroneous assumption because small arms cross borders, illegally, with the arms trade, as well as legally.”

The campaign, initiated and coordinated by the Fundació per la Pau, also brought out an annual report on research for military purposes for the Spanish state. It is important to highlight here that one of their main successes has been to achieve a reduction in the percentage destined for military research, from around 50% in 2000 to 20% in 2007. Tax Conscientious Objection Campaign Since 1989, the Foundation and other pacifist organisations have promoted the Tax Conscientious Objection Campaign – a campaign for conscientious objection to military spending and to denounce high military expenditure. This initiative proposes civil noncompliance as a way of diverting revenue, provided by citizens, from preparing for war towards investments in peace and human rights projects. This Fiscal Objection cam102

paign runs every year during the annual tax return campaign. Arms Under Control Campaign The Fundació per la Pau, as a member of the International Action Network for Small Arms (IANSA), has formed part of this worldwide campaign since 2005. Promoted by Oxfam International, Amnesty International and IANSA itself, the campaign denounces the negative effects of the proliferation and illegal use of conventional arms and works towards achieving an international treaty that controls such trade. The current lack of control, especially concerning small arms, leads to an increase in armed violence, exacerbates open conflicts and facilitates the violation of the most basic human rights. Campaign for an Arms Act in Spain For more than two years, and using different campaigns, the aim of this initiative was to persuade the Spanish state to pass a law controlling the arms trade, regulating foreign business related to arms and dual-use goods. The Fundació per la Pau actively participated in the campaign’s development, which achieved its target in November 2007: the Spanish parliament passed its arms trade law by a large parliamentary majority. From this moment on, the Spanish government has had to offer detailed information about arms exported and their destination.The campaign for the arms law received a prize for the best initiative for solidarity in 2007, chosen by the Periódico de Catalunya. Campaign against cluster bombs In February 2007, the Oslo Process was created, an initiative promoted by the Norwegian government to achieve an international treaty that would ban cluster bombs. The Fundació per la Pau, member of the Cluster Munition Coalition (CMC), an international network made up of more than 300 NGOs, played an active role in the whole process. Together with other state organisations, the Foundation pressurised the Spanish government to lend its support to the process. Finally, in December 2008, 94 countries, including Spain, approved the Cluster Bomb Ban Treaty. For it to be completely accepted, it was necessary for 30 states to ratify the text.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

The creation of the ICIP In 2008, the Institut Català Internacional per la Pau was created, an organisation approved by a Catalan parliamentary act that relies on public financing but is run independently from the government. The ICIP was first proposed by the Fundació per la Pau in 1999, within the framework of the Fòrum Català per Repensar la Societat, and its main objective is to promote a culture of peace, to mediate in conflicts and carry out research and development. From this initial idea, contributions kept being made for eight years to the mission and the structure of the group on the part of private universities and the political arena. Finally, in November 2007, the Catalan parliament passed the act known as the Llei de l’Institut Català Internacional de la Pau. Other campaigns and mobilisation The Fundació per la Pau has taken part in other civic campaigns and mobilisation in which its presence has been intense and decisive. During 1983, 1984 and 1985, the Fundació per la Pau played an active role in the Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearització Totals (CDDT) and the Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes (CEOP). It also played an active role in the campaign against Spain joining NATO (1986), as well as diverse platforms created against Spain’s continued presence in the Atlantic Organisation.

Pèrsic, donating its premises and infrastructure to the creation of the Diari de la Pau, containing critical opinions from journalists and groups against propaganda for the war. The Foundation became responsible for maintaining the campaign’s website, providing updates on mobilisation and the current situation on the platform. Other notable collaborations of the Fundació per la Pau have been: - Financial and infrastructure support for the Permanent Court of the Peoples of the Former Yugoslavia, which gathered in Barcelona at the end of 1995 to pass judgement over those who had conducted war crimes against the civil populations of Bosnia, Serbia and Croatia. - Active support of the campaign against the Euro Army of the South, which managed to stop the possibility of Barcelona becoming the headquarters of European armed forces, ready to attack and intervene in the south of the Mediterranean. - Support (through workshops, promotion, etc) of the Alternative Mediterranean Conference, held in Barcelona in 1995 while the Euro-Mediterranean Summit was taking place. - Support for and promotion of the campaign against landmines (events, publications, political pressure).

In 1991, before the Gulf War, the Fundació per la Pau was also actively involved in creating the Plataforma contra la Guerra al Golf

103

Manuela Mesa President of the Asociación Espanyola de Investigación para la Paz (AIPAZ), Madrid “Recently, we have advanced considerably in creating instruments to prevent and resolve conflicts. Even though we know it’s better to do this before a war starts, it’s a relatively new consideration for state powers to consider prevention as a fundamental task. Political will is lacking to turn proposals, in the form of declarations, conventions and treaties, into action.”

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Conflicts: support for agents of peace With the aim of advancing towards the eradication of violence as a means of communication between people and populations, the Fundació per la Pau has always wished to support those organisations and people that have worked for peace despite the conflicts and difficulties around them. Therefore, throughout its 25-year history, it has promoted and participated in various initiatives to raise awareness of and support groups and people from around the world who depend on peace. Jonan Fernández, Director of the Centro por la Paz Baketik, Arantzazu “The peace movement is going through a lull at the moment and it needs rejuvenating. We have to introduce, with force if necessary, the concept of global citizenship, a condition that can only be achieved if there is a worldwide ethic census. Only such a consensus, in which everyone is represented, can create a basic framework for the peaceful resolution to conflicts.”

Platforms in favour of peace Concerned about the political evolution of different international conflicts, the Fundació per la Pau has participated throughout these many years in different campaigns and platforms that have been organised in Catalonia, in support of a peaceful and long-lasting solution to conflicts in Kosovo, Africa’s Great Lakes, Iraq, Palestine, Colombia, etc. With its adherence and support to these initiatives and campaigns, the Fundació per la Pau wishes to express its support for innocent victims and its commitment to building a just peace. Basque Country From its beginnings, the Fundació per la Pau has lent support to those initiatives in the Basque Country that work for peace and the end of violence. In this way, amongst others, a close link has been maintained with the movements Gesto por la Paz and Lokarri

104

(previously Elkarri), with which it has participated in numerous public acts and diverse activities. Practicar la Pau (Practising Peace) In 2006 the Fundació per la Pau started a new line of work to introduce the work of individuals and organisations that, despite the hard conditions that violence imposes, have chosen to work for peace. The first four editions of Practicar la Pau, held between 2006 and 2008, allowed the following organisations – Sou da Paz, from Brazil; IPCRI (Israel and Palestine Centre for Research and Information), from the Middle East; IEPADES (Instituto de Enseñanza para el Desarrollo Sostenible), from Guatemala; and RECAAL (Réseau Congolais d’Action sur les Armes Légères et de petit calibre), from the Democratic Republic of the Congo, to take on this task.

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

External relations and institutions Building peace is not a simple task, nor can it be accomplished alone. Coordination with other entities, organisations and study centres, the exchange of data and information and joint campaigns at both a national and international level are all essential for everyone to be more effective and efficient in this task. Aware of this, since it was set up the Fundació per la Pau has immersed itself in national and international networks and has participated in joint initiatives with other organisations.

Participation of the Fundació per la Pau in networks and groups

International sphere . member of the International Peace Bureau (IPB)

Catalan sphere . founder member of the UNESCO Centre of Catalonia

. promoter of the Hague Appeal for Peace (HAP)

. founder member of the Universitat Internacional per la Pau in Sant Cugat del Vallès . member of the Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans . founder member of the Federació Catalana d’ONG per la Pau . founder member of the Plataforma Aturem la Guerra . collaborative entity of the Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) . member of the Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans de Colòmbia

. member of the IANSA network (international campaign against small arms) . member of the Abolition 2000 network (international campaign against nuclear arms) . member of the PNND (parliamentary network for nuclear disarmament) . member, in representation of the IPB, of the International Council of the World Social Forum . member of the Campaign for the Reform of International Institutions, by UBUNTU . member of the Cluster Munition Coalition (CMC)

Spanish sphere . member of the Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ) . member of the Arms Under Control campaign

105

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

Members of Fundació per la Pau Board Members Alfons Banda (president), Antoni Soler (vice president), Francesc Gusi (secretary), Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt, Gabriela Serra, Carme Suñé and Francesc Tubau (members) The following have also been members of the Board Enric Angelet, Josep Aranda, Eugeni Barquero, Pepe Beúnza, Moisès Broggi, Francesc Casanovas, Conxita Ferré, Vicenç Fisas, Tica Font, Enric Frigola, Joan Gomis, Rafael Grasa, Miguel Angel Molina, Arcadi Oliveres, Santiago Ramentol, Anton Raventós, Maria Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Romeva, Carme Romia, Francesc Sabater and Martí Terés.

Members of the International Committee Hilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix Martí, Federico Mayor Zaragoza, Arcadi Oliveres, Adolfo Pérez Esquivel, Rebecca Peters and Cora Weiss. The following have also been members of the International Committee Oscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis, Cassià M. Just and Sean McBride.

106

Staff Jordi Armadans (director), Roser Cardona (administration), Virginia Garzón (projects), Lourdes Vergés (communication) and Toni Viader (website). The following have also been members of the Staff Regina Arquimbau, Eugeni Barquero, Cristophe Duclau, Conxita Ferré, Marta Gay, Enric Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oliveres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Rodríguez and Marta Zamora.

We have also benefitted from the invaluable contributions of more one hundred people actively involved (bureau support, participation in campaigns, working committees, local groups, etc.) and the support of more than 4,000 financial partners, donors and supporters.

Fundaci贸 per la Pau - 25 years working for peace

107

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

CRÈDITS Redacció: Jordi Armadans i Lourdes Vergés Coordinació: Lourdes Vergés Correcció del català i traducció al castellà: Marc Alba Traducció a l’anglès: Tracy Byrne Disseny i maquetació: Toni Viader Imprès per: Gràfiques Alpres Si voleu reproduir o fotocopiar el text d’aquest llibre ho podeu fer sempre que en citeu la font. Juny de 2009

CRÉDITOS Redacción: Jordi Armadans y Lourdes Vergés Coordinación: Lourdes Vergés Corrección del catalán y traducción al castellano: Marc Alba Traducción al inglés: Tracy Byrne Diseño y maquetación: Toni Viader Impreso por: Gràfiques Alpres Se permite reproducir o fotocopiar el texto de este libro siempre que se cite la fuente. Junio de 2009

ACKNOWLEDGEMENTS Written by: Jordi Armadans and Lourdes Vergés Coordination: Lourdes Vergés Correction of Catalan and translation into Spanish: Marc Alba Translation into English: Tracy Byrne Design and layout: Toni Viader Printed by: Gràfiques Alpres You can reproduce or photocopy the text of this book only if you mention the source. June 2009

109

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

La Fundació per la Pau (Fundación por la Paz) es una ONG nacida en 1983 que trabaja por un mundo en paz. A través de una opinión pública cada vez más informada y activa, impulsa todos aquellos cambios culturales y estructurales que deben hacer posible la erradicación de la violencia como forma de relación entre las personas y los pueblos.

Fundació per la Pau (Foundation for Peace) is an NGO founded in 1983 that works for a world in peace. By means of increasingly better informed and active public opinion, it promotes all the cultural and structural changes required to enable the eradication of violence in relations between people and cultures.

c/ Casp, 31, 2n 1a A - 08010 Barcelona Telèfon: 93 302 51 29 Fax: 93 301 75 62 info@fundacioperlapau.org www.fundacioperlapau.org

Amb el suport de / Con el apoyo de / With the support of:

25 ANYS TREBALLANT PER LA PAU