110 Butlletí Tardor 2015
Contra la violència, construïm la pau Mai més Hiroshima i Nagasaki! Propostes per a les eleccions del 20D
Butlletí Tardor 2015
[
FundiPau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.
]
Per començar El combat de veritat Els brutals atemptats comesos a París el 13 de novembre han consolidat els discursos de duresa, la sobreactuació militar i el sacrifici de certs espais de llibertat en benefici d’una pretesa seguretat. Tot molt contundent però considerablement ineficaç, quan no directament contraproduent: les accions militars no solen posar fi a conflictes armats o terrorismes. Més aviat, solen incrementar-ne la seva virulència i impactes. Combatre, seriosament, el terrorisme jihadista que patim, no passa per bombardejar o muntar més guerres. Passa per prendre’s seriosament aquest món i els problemes que presenta. Això és, superar la cultura de la violència, afrontar els conflictes oblidats i enquistats, mirar de cosir les fractures econòmiques,
socials i culturals, deixar de donar suport a règims corruptes i autoritaris, promoure una economia no criminal, aturar l’enviament d’armes, desactivar el racisme, etc. Un món més definit des de l’aposta per la pau, els drets humans i la justícia no asseguraria l’eradicació absoluta dels discursos d’odi i fanatisme. Però sí que permetria que aquests discursos no poguessin aprofitar la frustració, desubicació i desesperació que la realitat actual genera en molta gent. En definitiva, només amb la construcció coherent de la pau, combatrem efectivament la violència. Aquí, i arreu. Jordi Armadans, director de FundiPau
Notícies
Armes espanyoles i DDHH En l’informe Armas ‘Marca España’: más vale prevenir que matar, Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón denunciem que durant el 2014 el govern espanyol va vendre armes a diversos països que es troben en situació de conflicte. Les ONG alertem del risc que aquestes exportacions puguin contribuir a facilitar o a cometre greus violacions del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari L’informe, presentat aquesta tardor, identifica almenys deu operacions especialment preocupants, entre les quals hi ha l’exportació d’avions, municions, bombes, torpedes, míssils i equips electrònics per valor de gairebé 500 milions d’euros als països —tret de Sudan—, de la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudí implicada en el conflicte del Iemen i que es poden haver utilitzat en bombardejos per cometre crims de guerra; l’autorització de l’exportació de municions, bombes, torpedes, míssils i vehicles terrens al Ministeri de Defensa d’Irak per valor de gairebé 100 milions d’euros; exportacions de municions i avions a Colòmbia; armes petites, escopetes i cartutxos a Ucraïna; el desviament a la República Centreafricana de munició exportada al Camerun, o 2 FundiPau
la venta a Egipte d’armes petites i vehicles susceptibles de ser utilitzats en la repressió de protestes, i avions de transport que es poden utilitzar en greus violacions del dret internacional a la Península del Sinaí, al Iemen i a Líbia. L’informe identifica 16 operacions més, potencialment preocupants, a d’altres països de les quals caldria disposar de més informació per poder emetre una opinió informada, donat el nivell limitat de transparència de la informació oficial. Davant d’aquestes dades, les ONG hem fet arribar al Govern espanyol i als grups parlamentaris un seguit de recomanacions que inclouen propostes de millora del control parlamentari, de la transparència, de l’avaluació del risc que les armes espanyoles siguin usades contra el dret internacional i de la verificació de l‘us i usuaris finals de les armes exportades. Tot plegat amb l’objectiu d’evitar la venda d’armes que es puguin usar per cometre atrocitats Trobareu l’informe sencer a fundipau.org/armes-espanyoles-apaisos-en-conflicte
El Peace Boat a Barcelona El divendres 9 d’octubre el Peace Boat, el vaixell de l’ONG japonesa que viatja per tot el món per promoure l’abolició de les armes nuclears, va fer escala a Barcelona en el marc del seu 88è Viatge Global. Diversos membres de FundiPau i d’altres organitzacions de pau de Catalunya vam pujar a bord on ens van rebre representants de l’organització japonesa per explicar-nos la seva tasca en favor de la pau.
Butlletí Tardor 2015
Conflictes
Declaració de FundiPau davant els atemptats a París Atemptats com els perpetrats el 13 de novembre a París reobren una vegada més el debat sobre com s’han de gestionar els conflictes i com cal actuar
davant la violència, sobre quina resposta s’hi ha de donar i quina anàlisi s’ha de fer del seu origen.
Contra la violència, cons
truïm la pau
Com tantes altres vegad es, hem patit amb imme ns dolor la pèrdua de vid tals atacs a París. es humanes I, abans, pels de Beirut,
pels bru-
Ankara, Tunis, etc. I, encara, més enllà d’atem ptats puntuals, per la vio lència diària que pateixen nes a molts llocs del pla milers de personeta. El respecte a la vida, als drets humans i a la con vivència, són peces fonam cia digna i en pau. entals d’una existènEs per això que a Fund iPau rebutgem radicalm ent la violència. Encara indiscriminada i cruelm més aquella que és ent dirigida contra la po blació civil. I en aquests moments, és necessari expressar el no stre rebuig a la violència tat amb les víctimes i els i la nostra solidariseus familiars. Prevenir i reduir la violèn cia passa per un treball per la pau, sòlid, cohere gut. Un treball que passa nt i de llarg recorreper: • Promoure la cultura de la pau i la noviolència i d’intervenir en conflictes rebutjar la violència com . Això vol dir deslegitim a forma ar tota opció terrorista polítics de la violència qu però també els usos e fan els Estats interveni nt en conflictes en funció tius que no són els drets d’interessos i objechumans i la pau. • Promoure la prevenció dels conflictes, per aturar armada, i fomentar els a temps l’esclat de la vio espais multilaterals, cre lència ïbles i legítims, per a po dialogades als conflictes der abordar solucions un cop han esclatat. • Defensar i garantir els drets humans i la justíc un món més segur. Les vul ia social com a millors eines de fer neracions de drets huma ns, la falta de democràci desigualtats econòmiqu a i participació, les es i socials són una invers ió directa a la desestab ilització i la violència. • Avançar cap al desarm am ent i la des mi lita rització. Una despesa mi comerç d’armes actiu i litar elevada, un sense controls, etc. són eines que faciliten que els violència armada. conflictes derivin en • I, en general, que els Es tats practiquin unes políti tadania, de la pau i de la ques exteriors al servei defensa dels drets huma de la ciuns, cosa que ara, i de for s’està fent. ma majoritària, no Ara mateix, davant l’im pacte dels atemptats de París, ens temem que es insensates (promoure la puguin donar respostes islamofòbia), cruels (ta ncar les fronteres a refugi ja han patit prou violèn ats que, precisament, cia i en fugen) o equivo cades (bombardejos i ata encara més la situació de cs que poden encendre violència). Contra la violència cal qu e construïm la pau. Aix ò demana temps però, sob ca i coherència. retot, voluntat polítiFundiPau 3
Butlletí Tardor 2015
Propostes de pau
Què proposem als partits polítics? Quan s’acosten uns comicis, des de FundiPau fem arribar als partits polítics propostes en matèria de pau, desarmament i seguretat que considerem que s’han d’assumir des de les diferents administracions. El 2015 ha estat un any intens en
matèria electoral. A l’acabar l’any haurem viscut tres eleccions: les municipals (24 de maig), al Parlament de Catalunya (27 de setembre), i al Congrés i al Senat (20 de desembre), i en els tres casos hem fet arribar propostes als partits.
Eleccions al Congrés i al Senat Hem enviat un document amb diverses reflexions i vuit propostes. Llegiu el document sencer a fundipau.org/eleccions.
Vuit compromisos amb la cultura de pau, la seguretat humana i el desarmament 1. Reduir la despesa militar
despesa militar pateixi retallades En un context de retallades pressupostàries trobem inadmissible que la debat de Pressupostos, i per tant, menors que les partides socials. No considerem acceptable que, fora del any, la despesa militar. rere any nti, increme es fora del debat polític i social, el Consell de Ministr a de defensa” 2. Apostar per l’educació per la pau. Rebutjar el programa de “cultur r l’educació per la pau, En un context de violència, racisme, discriminacions, etc. és necessari impulsa re una apologia del militarisme i no insistir en promocionar la “cultura de defensa” i, amb ella, promou l’armamentisme. a l’Àfrica 3. Desvincular les bases militars de Morón i Rota d’operacions d’atac presència militar nord-americana En virtut de l’acord recentment firmat entre Espanya i Estats Units, la presència pugui servir per a a la base de Morón serà permanent. Però, a més, està previst que aquesta ni intel·ligent, contribució a la bona, planificar atacs i intervencions militars a l’Àfrica. Aquesta no és una generació de condicions de pau i seguretat. 4. Control i transparència en el comerç d’armes Llei espanyola de comerç d’armes, Garantir que el comerç d’armes compleixi els requisits estipulats en la S’han d’impedir totalment (TCA). Armes d’ les directives comunitàries i el Tractat sobre el Comerç les vulneracions dels Drets ntar increme o facilitar e, aquelles transferències d’armes que puguin permetr Humans. d’Armes (TCA) 5. Continuar apostant per la plena aplicació del Tractat sobre Comerç més actius a favor que el TCA Una vegada ha entrat en vigor, Espanya ha de mantenir-se entre els Estats de morts, ferits i refugiats provocasigui un instrument ambiciós i efectiu per a reduir les alarmants xifres des pel descontrol i la proliferació de les armes. nuclears 6. Sumar-se al “Compromís humanitari” per a l’eliminació de les armes de prohibir i eliminar unes armes Setanta anys després de les explosions d’Hiroshima i Nagasaki, és hora amb altres estats, l’adopció d’un profundament perilloses en termes humanitaris. El govern ha d’impulsar, Tractat de prohibició de les armes nuclears. assassins 7. Donar suport a la moratòria per a evitar el desenvolupament de robots anitzar encara més els conflictes El desenvolupament dels robots assassins és un perill que podria deshum al procés civil i diplomàtic intersuport donar de armats i les seves terribles conseqüències. El Govern ha nacional per aconseguir una moratòria d’aquestes armes. 8. Acollir les persones refugiades
4 FundiPau
la violència i la injustícia regnants. Quasi 60 milions de desplaçats i refugiats en el món són el resultat de al dret d’asil, així com canviar la El Govern ha de garantir, per dignitat i per obligació legal, el respecte pràctica dels últims anys de denegar multitud de sol·licituds.
Butlletí Tardor 2015
Catalunya autonòm
En funció dels resultats electorals, podria d’un nou estat. En cas que això darrer es en la creació d’un nou estat voldríe m apor
Catalunya autonòmica o Catalu
nya
En funció dels resultats electorals, podria consolidar-se una Catalunya aut d’un nou estat. En cas que això darrer es produís, hi haurà temps per a pro en la creació d’un nou estat voldríe m aportar dues idees més:
Eleccions al Parlament de Catalunya
Eleccions municipals
Catalunya autonòmica
taluPlante nya con stit uent d Vam enviar el document 7 + 2 propostes en clau de pau. Una Vam enviar el document 25 propostes o perCa promoure laquè pau jar és allòdes que realment gener En funció dels resultats electorals, tat humana i crea condicions de pa podria consolidar-se una Catalusegure nya autonò d’un nou estat..En micaues o bé vegada constituïda la cambra i a partir de les respostes rebudes dels ajuntaments En poder l’anàlisi de tots els municipi JxS 8 repetir iniciar -se casno un pro les que això polítiq darrerfer de defens es produ a clàssiq ís, hi haurà temps per a proposar, ue en la creaci armamentisme i respos debatrtae armad i analitz nou estat voldríem aportar dues ar. Pe a als con Catalu idees més: dels demostrat se’n desprèn que la majoria dels diputades i diputats (entre el nyadeaut Catalunya, partir les respostes rebudes partits vam onòmicaóad’un inefica ces per garant o Cade ir la segu talunya con stit uen t d’u npolític Plantejar què és allò que realmentExerci nou estat t de genera una autènt En funció ica a activa de fomen 61% i el 73% segons els casos) estan compromesos amb lesdels resultafer unrals, quadre amb els compromisos que assumien apaurBarcelona. seguretat human ts electo podria conso a i crea condicionsalsdedrets lidar-se una Catalunya ihuman justícia s en perl’escen autonò no a internaciona d’un nou estat. En cas que això darrer mica oues 8 repetir béde iniciar JxS les polítiq -se un PSC procés defens consti a es tuent llarga clàssiq produ CSQ cap traject ues ís, (milita hi la creaci òria de compraPPC risme, ó temps omís per propostes de FundiPau. podeu consultar haurà aquí: fundipau.org/eleccions de Catalu a propo armam en la creació d’un nouEl sar,e debatr entism i resposetai analitz ar.als estat armad Però voldríem aportar dues temes. 9a pertes) conflic alsque La partits possib ilitat compr s’han
d’obtenir idees més: omeso s ure estruct demostrat ineficaces per garantir la desegure fer quetat. es perdés aquest compromís el reforcés des de les noves possibilitats,pe Plantejar què és allò que realmeExerci r unaautènt nt genera polític c a activa de fomen ica t de sabilit la pauats respon i ded’un seguretat humana i crea condicals respec noute human ionsdrets de pau s en l’escen i justícia per noa internacional que preservi la estat del món. 8 repetir les polítiques de defens llarga JxS PSC PPC traject CSQP a clàssiq òria de ues compr UDC (milita omís risme, C’s de Catalunya amb aquests CUP armamentisme i resposta armad 9 temes. La possib a als conflic d’obtenir estructures d’estat no hauria tes)ilitat que s’han demostrat ineficaces per garantde fersegure que estat. ir la perdés aquest compromís el reforcés des de les noves possibilitats,per la pau sinó que Plantejar què és allò que realment Exercir una capacitats i autèntpolític ica a activa de fomen respon t sabilit de la pau seguretat humana i crea condicionsgenera ats d’un i de respec nou te del món. alspau drets humansper de en no i justícia l’escena internacional que preservi estat 8 repetir les polítiques de defens la llarga a clàssiq traject òria ues (milita de compr risme, omís de Catalu nya amb aquests armamentisme i resposta armada9 alstemes. La possib tes) que ilitat s’han d’obtenir estructures d’estat no demostrat ineficaces per garantir la deconflic fer que segure tat. es perdés aquest compromís per la pau sinó hauria que , No res ya el un reforcé tal s des de Ca les Sí noves de possib Exercir una política activa de fomen ilitats, capacitats i No al Parlament t de lasabilit pau i ats de respec d’un nou te estat del món. als drets humans en l’escena internarespon au? que es presenten vi la P Els partits políticsa impulsar les propostes de FundiP llarga trajectòria de compromís de cional que preserC’s CU Catalu nya Camb aquests UD 9 temes. La possibilitat s’han compromès nir QP PPCd’obteCS estructures d’estat no hauria C es perdés que JxS de ferPS aquest compromís per la pau sinó que No responen perquè no comparteixen el reforcés des de les noves possibilitats, Sí capacitats i No responsabilitats d’un nou estat del Parcialm món.
*
r la pau
ya, apostant pe
Des de Catalun
*
*
*
lica
1
a redueixi la despes espanyol per tal que Pressionar l’Estati de les polítiques socials. efic 2 militar en ben
Sí
*
* NoNoresponen perquè no comparteixen la premissa d’un Estat
Sí
ítica púb strucció d’una pol Aprofundir en la con . pau la de vei ser catalana al
Parcialment
No
*
Parcialment
Català.
No han respost
o de recerca de ions empresarials indústria militar. Promocionar les acc t fora la xan dei il, civ ent 3 caire estrictam drets humans i la s, jor ció per la pau, els Promoure l’educa en les accions de lleure (Festes Ma també 4 solidaritat, .). etc nt, me nya salons d’ense gir desarmament, exi i la els avenços cap al a Comprometre’s en es nuclears i que s’aturi la recerc de les arm ms. 5 l’abolició ots armats autòno producció dels rob junt de la UE con el i stat espanyol Promoure que l’E ts internacionals del dret d’asil, cta tra times de la els tin pec de res protecció les víc 6 l’acollida de refugiats i la . cia violèn es t cap a les person ts dre actiu en la solidarita Assumir un paper en la violència i la vulneració dels pateix mouen. 7 i pobles que úncia dels qui la pro humans i en la den
ya constituent d’un nou estat
Catalunya autonòmica o Catalun
s constituent cap a la creació autonòmica o bé iniciar-se un procé sos podria consolidar-se una Catalunya zar. Però per als partits comprome analit i tre deba sar, En funció dels resultats electorals, propo a per s r es produís, hi haurà temp d’un nou estat. En cas que això darre més: em aportar dues idees en la creació d’un nou estat voldrí JxS
genera autèntica Plantejar què és allò que realment de pau i justícia per no seguretat humana i crea condicions ques (militarisme, sa clàssi 8 repetir les polítiques de defen conflictes) que s’han armamentisme i resposta armada alsseguretat. tir la garan demostrat ineficaces per t de la pau i de respecte Exercir una política activa de fomen acional que preservi la als drets humans en l’escena intern Catalunya amb aquests de llarga trajectòria de compromís d’obtenir estructures d’estat no hauria 9 temes. La possibilitat per la pau sinó que de fer que es perdés aquest compromís , capacitats i el reforcés des de les noves possibilitats món. responsabilitats d’un nou estat del
PSC
PPC
CSQP
UDC
C’s
CUP
* * * No responen perquè no comparteixen la premissa d’un Estat
Català.
FundiPau 5
No h
Butlletí Tardor 2015
Campanyes
70 anys d’Hiroshima i Nagasaki Enguany recordem el 70 aniversari del llançament de les bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. Arreu del món, començant per les mateixes ciutats afectades, s’han convocat i es convoquen actes per recordar els fets fatídics, per homenatjar les víctimes i els supervivents —els Hibakusha—, i per reclamar la prohibició de les armes nuclears. FundiPau, com a membre de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN — sigles en anglès) també ens hem sumat a la commemoració amb diverses activitats.
Mai més Hiroshima i Nagasaki! Entre el 6 i el 9 d’agost (els dies en què es van llançar les bombes atòmiques) vam dur a terme l’acció on line ‘Mai més Hiroshima i Nagasaki! Abolim les armes nuclears’. Les persones que hi volien participar només s’havien de baixar un cartell amb el lema de l’acció, fer-se una foto amb ell i pujar-la a la plana web de FundiPau. 500 persones us vau sumar sumar a l’acció: Moltes gràcies!
Els ajuntaments s’hi sumen En el context del 70 aniversari del llançament de les bombes nuclears i en el marc de l’acció ‘Mai més Hiroshima i Nagasaki’ vam proposar als ajuntaments que aprovessin una Declaració Institucional de suport a l’abolició de les armes nuclears. El text expressava la solidaritat amb les víctimes i els seus familiars, reclamava el compromís dels països amb l’abolició nuclear, també a l’Estat espanyol, i donava suport a la campanya de la societat civil. Una desena d’ajuntaments, entre els quals hi ha el de Barcelona, van aprovar la declaració.
Incidència política També ens hem implicat en temes d’incidència proposant als partits polítics que s’han presentat en els diferents comicis del 2015 que es posicionessin a favor de l’eliminació de les armes nuclear. En les eleccions municipals els proposàvem que se sumessin a la xarxa mundial Alcaldes per la Pau i que donessin suport a l’aprovació d’un tractat de prohibició de les armes nuclears. En les eleccions al Parlament de Catalunya els demanàvem que es comprometessin en l’exigència de l’abolició de les armes nuclears i en les eleccions al Congrés i al Senat que se sumin al Compromís humanitari que ja han signat 121 països per a l’eliminació de les armes nuclears. Finalment, diversos membres de FundiPau han realitzat xerrades i han participat en actes i taules rodones sobre la situació actual de les armes nuclears i els objectius i accions de la campanya internacional per a la seva abolició.
6 FundiPau
Nacions Unides
aquesta tardor, En l’àmbit internacional, les Nacions Unides l’Assemblea General de a majoria quatre ha adoptat per una àmpli re les conseqüències resolucions inaudites sob es nuclears, els ashumanitàries de les arm ent nuclear i l’inici pectes ètics del desarmam us instruments i de converses sobre els no r cap a la prohibició normes legals per avança armes. i l’eliminació d’aquestes
Edita: FundiPau Av. Meridiana, 30 - 32, esc. A, entl. 2a - 08018 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundipau.org President: Xavier Masllorens Director: Jordi Armadans
Coordinació butlletí: Lourdes Vergés Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Dipòsit legal: B-50326-2077 Foto de portada: UNRWA
Butlletí fet amb la col·laboració de:
Butlletí Tardor 2015
En breu SIPRI 2015
ue... ps de Mars, als peus SabiesPau q està situat als Cham
El Mur de la ur de les Lamentaestà inspirat en el M i , l ffe Ei ur To la de ara Halter i ra de l’escultora Cl ob És . lem sa ru Je cions de gurat el 30 ilmotte i va ser inau W el ich -M an Je e l’arquitect U es repeteix en 49 00. La paraula PA de març de l’any 20 ors emeten missatuna sèrie d’ordinad ior er nt l’i a i es om idi l món. La seva persones d’arreu de de ns ilio m de u pa ges de s on es troba tat ja que els jardin ali su ca a un és no ubicació erra en la mitologia art, el Déu de la gu reben el nom de M Militar. a prop de l’Escola romana i són molt paix.org la ur a www.murpo Podeu saber-ne més
Ja teniu a la vostra disposició la traducció al català i al castellà del resum de l’Anuari SIPRI 2015 sobre armaments, desarmament i seguretat internacional. Les dades de l’anuari indiquen un creixement del 16% de les transferències globals d’armes, el manteniment de la despesa militar mundial en 1,8 bilions de dòlars, i la reducció de l’armament nuclear malgrat que s’incrementa la seva eficàcia. A FundiPau traduïm el resum de l’anuari SIPRI al català des de l’any 2006 i al castellà des del 2012. Els podeu consultar a fundipau.org/anuari-sipri. Lola Hierro i Xavier Aldekoa, Premis Joan Gomis 2015 El jurat del Memorial Joan Gomis ha premiat, en la categoria d’obres periodístiques, el reportatge Por ser niña, de Lola Hierro, publicat a la secció Planeta Futuro, del diari El País. La peça denúncia la situació de discriminació i submissió que viuen les nenes i les dones a Etiòpia, alhora que mostra possibles vies de canvi. En la modalitat de trajectòria periodística, s’ha premiat el periodista Xavier Aldekoa per la seva tasca a l’Àfrica, on treballa des de fa més de deu anys. DENIP 2016 Com cada any, des de FundiPau hem fet arribar diverses propostes d’activitats a les escoles de cara a la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau que es commemora anualment el 30 de gener en record de la mort de Gandhi. En aquesta edició les propostes se centren en el tema dels refugiats i les causes que els mouen a marxar dels seus països. Les podeu consultar a fundipau.org/denip2016.
Ajuda’ns a construir una cultura de pau
> Nom i cognoms > NIF > Adreça > Codi postal > Població > Telèfon > Correu electrònic Vull col·laborar amb FundiPau, mitjançant les aportacions que indico a continuació (marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12€ 30€ 60€ _____ €
Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada amb ingrés al compte* de FundiPau
Domiciliació bancària > Banc / Caixa > Compte / llibreta
Entitat
Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt
> Titular del compte o llibreta Oficina
Control
Número compte
> Data
Aquestes aportacions desgraven fins un 75% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: FundiPau - Av. Meridiana, 30 - 32, esc. A, entl. 2a. 08018 Barcelona *El número de compte de FundiPau a Catalunya Caixa és: IBAN: ES02 2013-0616-88-0200477680 Abans de fer-me soci, vull rebre més informació
Signatura del titular del compte / llibreta FundiPau 7
Butlletí Tardor 2015
Parlant de pau amb...
Maria Villellas “Les dones pateixen les conseqüències de l’extremisme violent però poques vegades són escoltades” María Villellas (Teruel 1979) es investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona on és la responsable de l’Agenda sobre Dones Pau i Seguretat i conflictivitat armada en la regió del Sud d’Àsia. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB s’ha especialitzat en estudis sobre gènere, violència i pau. Ha rebut el Premi d’Investigació Feminista Concepción Gimeno Flaquer, de la Universidad de Zaragoza.
Mundial de les Nacions Unides sobre la Dona que havia tingut lloc a Beijing l’any 1995 va donar impuls a l’agenda internacional per la igualtat de gènere. El moviment internacional de dones per la pau, que havia sortit molt enfortit de Beijing va promoure que el Consell de Seguretat parlés sobre aquest tema i després de molta feina en xarxa ho va aconseguir. La societat civil va promoure l’aprovació de la 1325 i desprès ha estat clau en aconseguir que en l’actualitat sigui un instrument de construcció de pau tan rellevant. Organitzacions de dones com a la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF) hi van tenir un paper fonamental. Els impactes tan greus que havien tingut sobre les dones els conflictes dels Balcans i de Rwanda, on la violència sexual va ser utilitzada massivament, havien fet evident la importància d’integrar la perspectiva de gènere a tots els esforços per transformar els conflictes violents.
Per què les dones han estat tradicionalment les grans absents en les negociacions i processos de pau i desarmament?
El 2015 es compleixen quinze anys de la resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat. Què és aquesta resolució? És un document aprovat l’any 2000 pel Consell de Seguretat de l’ONU que destaca que els conflictes armats tenen conseqüències específiques sobre les dones i les nenes i al mateix temps reconeix que les dones juguen i han de jugar un paper fonamental a la construcció de la pau. La resolució 1325 insta a que es garanteixi la participació de les dones a tots els àmbits de la construcció de la pau i posa èmfasi en que les dones han d’estar presents a tots els àmbits de decisió.
Per què es va aprovar, qui la va promoure? Quan es va aprovar el Consell de Seguretat no havia abordat mai de manera monogràfica la qüestió dels conflictes armats i la construcció de la pau des d’una perspectiva de gènere. La Conferència
Es tracta d’àmbits profundament masculinitzats on generalment hi participen líders polítics i militars. Les dones continuem excloses dels àmbits de poder i de presa de decisions i això té una conseqüència molt directa en termes de participació i inclusivitat. A més, continua havent-hi la visió que les dones parlen de “coses de dones”, però que no fan propostes que serveixin per al conjunt de la societat o que les seves inquietuds no són rellevants per tothom. Però cada cop hi ha més evidències que els processos inclusius són més sostenibles i que la presència de dones és un actiu molt important per l’èxit dels processos de pau.
El fet que en contextos de guerra es tingui una visió de la dona com a víctima a qui cal protegir, dificulta que pugui fer el pas cap a un paper més actiu en els processos de pau? Sens dubte aquesta visió paternalista de les dones dificulta que siguem considerades subjectes polítics actius, amb capacitat per fer propostes i amb dret a ser-hi presents. Es considera que les estratègies que desenvolupen les dones per
fer front a la violència només serveixen per l’àmbit familiar o com a molt local, però no per resoldre les grans qüestions militars i polítiques que s’aborden a la taula de les negociacions. No obstant, la visió de moltes dones permet sortir d’aquests marcs d’anàlisi tan estrets. Per altra banda, als processos de desarmament les dones són sovint excloses per què no encaixen a la visió estereotipada de l’integrant d’una organització militar: homes joves armats. La realitat és molt més complexa, i als conflictes armats les dones exerceixen molts rols diferents.
Després de 15 anys de vigència, es pot dir que la resolució ha representant una millora? Que existeixi la resolució 1325 és un avenç molt important, però el camí per a la seva plena implementació és encara molt llarg i queden masses reptes pendents. Els esforços de construcció de pau encara no han integrat suficientment la perspectiva de gènere ni han qüestionat de manera profunda les desigualtats de gènere. Però hem aconseguit que el Tractat sobre Comerç d’Armes reculli els vincles entre la violència de gènere i la proliferació de les armes, que la violència sexual als conflictes armats sigui menys invisible o que hi hagi dones participant a algunes negociacions de pau, per exemple.
En el context d’extremisme violent en què estem immersos en els darrers temps, creus que es fa evident l’absència de dones en el debat internacional? Les dones pateixen les conseqüències de l’extremisme violent de manera molt evident, però la seva veu i les seves denúncies poques vegades són escoltades. Les dones són testimonis excepcionals de la radicalització dels joves o de l’exacerbació del patriarcat que acompanya aquest extremisme violent. En paral·lel, moltes organitzacions de dones han expressat el seu desacord amb aquesta lluita contra el terrorisme que comporta greus violacions de drets humans i aposten per altres estratègies que no contribueixin a perpetuar el militarisme.
Un desig? Un món sense patriarcat. Sens dubte seria un món sense violència, guerres i exclusió.